N NTEMEEIX Co dilMEde
2
Autoria: Mercè Boix Villar
Laura Matías Hernando
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés
Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo
Maquetació: Judit Sunyol
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Sílvia Ortega Fotografies: Alamy/Cordon Press, Arxiu Anaya (Cosano, P.), Dreamstime/Quick Images, Getty Images, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova
Redacció i assessorament pedagògic: Jaume Reula
© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: abril de 2022 ISBN: 978-84-489-5823-7 DL B 8843-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 2n d’Educació Primària està estructurat en tres trimestres de tres unitats cada un.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Societats i territoris, Cultura científica i Tecnologia i digitalització.
En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions de dos amics que acompanyen l’alumne en tot el curs: l’Arian i l’Anuar.
Programa Experimenta
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.
Saber que es treballa en la unitat.
Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.
Portadeta d’una unitat amb els dos amics, l’Arian i l’Anuar, que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.
INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
1.
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.
4.
F
Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.
PROU DE MALBARATAR ALIMENTS!
Al final de cada trimestre es planteja un petit treball en cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco.
Omplim l’escola de plantes
Dividiu-vos en grups i decoreu
• Aneu a la floristeria i compreu plantes. Pregunteu quines s’adaptaran millor al clima de l’estació.
PLANTES PER TRIAR
• Plantes decoratives amb flors.
• Plantes decoratives sense flors.
• Plantes aromàtiques.
• Plantes amb fruits comestibles.
MATERIAL NECESSARI
• Substrat adob.
• Pales de platja.
• Testos reciclats.
• Cartolines, retoladors tisores. 101 TREBALL COOPERATIU cent
les plantes, regueu-les adobeu-les. Si necessiteu testos més grossos, feu-los vosaltres mateixos amb recipients reciclats.
L’heura purifica l’aire i fa que les cases siguin més fresques a l’estiu i més càlides a l’hivern. Proposeu a l’escola de plantar-ne.
COOPERATIU cent dos
• Cada tipus de planta haurà de tenir un cartell amb aquesta informació: • També hi podeu afegir un cartell que us recordi el dia que caldrà regar-la o adobar-la de nou.
• Nom comú de la planta. • Nom científic.
• Breu descripció de la planta.
• Instruccions per tenir-ne cura.
Repartiment d’aliments.
1. Observa les fotografies. Què n’opines? Creus que, de situacions com aquestes, se’n veuen a casa nostra? Feu grups i parleu-ne. La producció d’aliments té un gran impacte sobre el medi ambient. L’agricultura i la ramaderia ocupen extensions de terra enormes, consumeixen molta aigua fan servir màquines molt contaminants, fins al punt de generar una cinquena part dels gasos que causen l’escalfament global de la Terra. Tanmateix, un terç dels aliments que produïm no són ingerits mai per ningú. Per exemple, algunes fruites i verdures són descartades al camp, abans de ser collides, perquè no tenen la mida o l’aspecte que agraden als consumidors, alhora que a les llars llencem restes que es podrien aprofitar o deixem caducar els aliments. Mentrestant, arreu del món hi ha milions de persones que passen gana. Menjar que es podreix en un abocador.
cent cinquanta-u
8. Per acabar el projecte, organitzeu una campanya per convèncer els avis, les tietes, els veïns, les botigueres… de no malbaratar aliments.
Es tracta de triar, entre tota la classe, les millors idees per no llençar menjar que se us hagin acudit durant el projecte.
Un cop escrites a la pissarra, cada grup les copiarà en un fullet i n’imprimirà un bon grapat.
Finalment, repartiu els fullets pel barri animeu tothom a passar a l’acció contra el malbaratament alimentari.
PROTEGIM LA FAUNA DE LES CIUTATS
Quan les persones construïm els llocs on habitem, ocupem l’espai alterem el medi natural. Tanmateix, molts animals troben, a les ciutats, un bon ecosistema per viure-hi.
A l’hàbitat urbà, a més dels animals domèstics, com els gossos els gats, hi ha també molts animals salvatges. Hi ha mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos, que viuen als parcs i als llacs urbans, als rius, als carrers, a les esquerdes de les cases i, fins i tot, sota terra.
A les ciutats també hi veiem espècies invasores alliberades pels humans o que hi han arribat a través dels desplaçaments de llarga distància, amagades en avions o en vaixells mercants.
1. Observa les fotografies. Són indrets adequats per a la fauna urbana? Parleu-ne per parelles.
Al final del llibre es proposa un projecte tant de Medi Social com de Medi Natural en els quals es planteja una situació inicial, relacionada amb algun aspecte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.
Un model adaptable i versàtil
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.
disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
T’agraden els animals? 1
Quin és l’animal més curiós que coneixes?
AQUEST HORT TÉ UNA PATRULLA ANTIMOSQUITS!
CULTURA CIENTÍFICA
SÍ, ELS RATPENATS!
De ben segur que prop de casa teva hi ha una clínica veterinària.
Per parelles i acompanyats d’un adult, visiteu-ne una i feu-los aquesta enquesta:
• Quin tipus d’animals ateneu?
Rèptils Ocells Amfibis Peixos
Mamífers
• Quins animals visiteu més sovint?
• Quin és l’animal més estrany que heu atès?
• Quins són els problemes de salut o els accidents més freqüents?
Demaneu-los per un cas que recordin especialment i expliqueu-lo davant la classe.
ELS ÉSSERS VIUS
NEIXEN, CREIXEN, MENGEN, ES RELACIONEN, ES REPRODUEIXEN I MOREN.
1. A moltes persones els agraden els animals. I a tu, t’agraden?
• Explica la teva tria davant la classe.
2. Quines característiques tenen tots els éssers vius? Marca-ho.
CANTEN
S’ALIMENTEN ES RELACIONEN NEIXEN PARLEN CREIXEN CAMINEN VOLEN MOREN ES REPRODUEIXEN DONCS AQUEST HA CRESCUT MASSA I TOT!
3. En créixer, alguns animals experimenten grans canvis. Per grups, busqueu vídeos que mostrin metamorfosis i voteu la més sorprenent.
ELS DINOSAURES
EREN VERTEBRATS. TENIEN UNS OSSOS MOLT GROSSOS!
4. Marca els animals que tenen
ossos i columna vertebral (vertebrats):
Els artròpodes (com els insectes), els mol·luscs i els cucs són exemples d’animals sense esquelet intern (invertebrats).
5. Els invertebrats no tenen
esquelet. Investiga com es desplacen i posa un exemple de cada:
El 95 % dels animals del planeta són invertebrats i, la majoria, són insectes.
S’ARROSSEGUEN NO ES PODEN DESPLAÇAR SUREN CAMINEN
NEDEN VOLEN
6. Hi ha cinc classes d’animals vertebrats. Relaciona cada
animal amb la classe i amb les seves característiques:
OCELLS
RÈPTILS
MAMÍFERS
PEIXOS
AMFIBIS
Tenen ales i bec i el cos cobert de plomes.
Tenen el cos cobert d’escates, tenen aletes i viuen a l’aigua.
Tenen el cos cobert d’escates i la majoria tenen quatre potes i cua.
Poden viure a terra i a l’aigua, i tenen la pell fina i humida.
Neixen del ventre de la mare i, de petits, mamen. Sovint estan recorberts de pèl.
7. A casa, teniu cap animal? En quin dels grups el classificaries? Per què?
ELS ANIMALS
OVÍPARS NEIXEN
D’UN OU.
9. Esbrina quant de temps passen dins de l’ou o dins del ventre matern un animal ovípar i un animal vivípar que t’agradin.
ELS ANIMALS
VIVÍPARS NEIXEN
DEL VENTRE DE LA MARE.
10. Relaciona:
ELS HERVÍBORS MENGEN CARN? UNA MICA DE PERNIL?
Els animals herbívors •
• mengen de tot: animals i plantes.
Els animals carnívors •
• s’alimenten de plantes i llavors.
Els animals omnívors •
• mengen altres animals.
11. Pinta aquests animals seguint el codi:
Carnívors
Herbívors
Omnívors
12. Què mengem els humans?
Com obtenim els aliments?
Quin impacte té la nostra alimentació sobre el medi?
Debateu-ho entre tots.
13. Completa les oracions:
AQUÀTICS AERIS
TERRESTRES
• Els animals avancen per terra caminant, corrent, saltant o arrossegant-se.
• Els animals es desplacen per l’aigua nedant.
• Els animals volen per l’aire fent servir les ales.
14. Assenyala l’intrús:
15. El xatrac àrtic vola 71.000 km cada any. Busca un altre ocell insòlit i explica, davant la classe, què el fa especial.
16. Investiga com és la petjada que deixen aquests animals quan caminen i dibuixa-la:
17. Si a la teva població hi ha zones de terra o de sorra, trobaràs petjades d’animals. Fotografia’n alguna o dibuixa-la.
Data de la troballa:
Nom de l’animal:
• Té dits? Quants?
18. Relaciona
aquests animals amb el lloc on viuen:
Molta calor i poca pluja.
Els
animals salvatges s’adapten a les condicions del seu entorn natural.
Molt de fred i gens de vegetació.
Molta pluja i abundant.vegetació
19. Tria un animal salvatge i investiga què menja i en quin entorn natural viu. Després, ajunteu-vos quatre companys que hàgiu escollit un animal del mateix entorn i feu-ne un mural.
Molts animals miren de passar desapercebuts per caçar o per protegir-se.
20. Com ho fan aquests animals per camuflar-se?
Localitza’ls i, després, comenteu-ho.
• Quin animal t’ha estat més difícil de trobar?
21. A la granota de punta de fletxa daurada no li cal amagar-se. El seu color avisa que és verinosa.
• Busca un altre exemple d’animal que també sigui molt verinós.
22. Moltes espècies
d’animals s’han extingit al llarg del temps. Investiga per internet i marca en blau les extingides fa molts anys, per causes naturals, i en vermell, les que s’han extingit a causa dels humans.
Si la natura es destrueix els animals salvatges moren
felí de dents de sabre
23. Per parelles, comenteu què podem fer per evitar que les espècies d’animals en perill d’extinció desapareguin.
24. De vegades, animals nascuts en captivitat són
reintroduïts a la natura per l’ésser humà. Investiga’n algun cas.
25. Què faries per tenir
cura d’un animal de companyia?
Portar-lo al veterinari.
Deixar-lo sortir sol al carrer.
Renyar-lo per un mal comportament.
Donar-li aigua i menjar.
Donar-li xocolata i altres llaminadures.
Fer-li fer exercici.
Hem de respectar tots els animals i, si en tenim a casa, tenir-ne cura.
26. T’agradaria tenir un animal? Ja en tens un? Dibuixa’l.
• Explica als teus companys com el cuides, o com el cuidaries si en tinguessis un.
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Write the correct class of animal under each picture:
REPTILE BIRD AMPHIBIAN FISH MAMMAL
Colour in the boxes in the images above using this legend:
VERTEBRATE ANIMALS
INVERTEBRATE ANIMALS
3. Do you like animals? What is your favourite animal in the world?
4. Circle the natural environment where a camel can live:
1. Quines característiques tenen tots els éssers vius?
2. Pinta segons indica la llegenda:
3. Escriu tres exemples de cada classe d’animals: ocell peix rèptil
4. Dibuixa un animal camuflat en el seu entorn:
5. Descriu una situació que podria provocar l’extinció d’un animal:
6. Marca la resposta segons el que saps:
Diferencio els animals vertebrats dels invertebrats.
Conec quins són els principals grups d’animals vertebrats.
Distingeixo la manera en què es reprodueixen.
Sé què mengen.
Conec com es desplacen.
Sé què vol dir que un animal s’ha extingit.
Puc tenir cura d’un animal de companyia.
El lloc on visc 2
Vius en un poble o en una ciutat?
Quin lloc de la vostra població
heu visitat amb la classe?
CONEIXES
LA PLAÇA DELS GATS?
NO, PERÒ HI PODRÍEM ANAR EN SORTIR DE CLASSE.
Dibuixa un plànol des de l’escola fins a aquest indret, amb els llocs o edificis per on heu passat.
1. A quina població vius?
UNA CIUTAT ÉS UNA POBLACIÓ DE MÉS DE 10.000 HABITANTS.
• Quants habitants té?
Esbrina-ho buscant-ho a internet. habitants.
• Què és, per tant?
Un poble
Una ciutat
EN CANVI, UN POBLE EN TÉ MENYS.
2. Vius en un carrer, en una avinguda o en una plaça? Quin nom té? Visc a , número , pis , codi postal
• Com és la casa o l’edifici on vius? Feu parelles i expliqueu-vos-ho.
3. Vius en un barri? Quin és?
Les ciutats i els pobles grans es divideixen en barris.
• Quins altres barris coneixes?
4. Què hi ha en el teu barri? Encercla-ho.
TEATRE
CASAL D’AVIS
CLÍNICA DENTAL
PISCINA
• Escriu altres llocs del teu barri:
SI TOTS LLENCÉSSIM
5. Encercla les persones del dibuix que treballen per al bon funcionament de la població.
LES DEIXALLES EN EL LLOC CORRESPONENT, ELS CARRERS ESTARIEN MÉS NETS.
• Escriu la lletra davant de cada ocupació: cartera conductora d’autobús bombera policia municipal electricista escombriaire jardiner cambrera
M’ENCANTEN AQUESTS BANCS TAN MODERNS!
ESTIGUES ALERTA I FIXA’T EN ELS SENYALS DE TRÀNSIT!
6. Traça, sobre el dibuix, un camí perquè l’Anuar pugui
arribar, amb la bici, fins al lloc on és l’Arian:
• Explica com indicaries el camí a l’Anuar.
Per anar d’un lloc a un altre i per transportar mercaderies fem servir els mitjans de transport.
7. Marca amb una ✘ els transports que utilitzeu més a casa teva:
tren autobús
tramvia metro cotxe bicicleta
patinet motocicleta
MOLTS MITJANS DE TRANSPORT EMETEN FUMS QUE CONTAMINEN.
8. Relaciona aquestes mercaderies amb el vehicle més adequat per transportar-les:
Palets de conserves
Carregament d'ordinadors fabricats molt lluny
PER SORT, ELS VEHICLES ELÈCTRICS SÓN NETS!
Caixes de flors delicades dePaquetmenjar preparat
9. Investiga
i completa la taula amb el nom de cinc productes que consumiu a casa teva (aliments, roba, estris…). Fes servir internet per calcular les distàncies aproximades.
D’ON PROVÉ EL QUE CONSUMIM?
SOVINT VE DE LLUNY.
Producte
Continent d’origen Quilòmetres que ha fet
• Creus que a casa teva compreu productes cultivats o fabricats a prop? Explica-ho a classe.
• Debateu a classe sobre els avantatges i els inconvenients de comprar productes que venen de lluny.
trenta
DEMÀ ANIRÉ A COMPRAR AMB LA MARE. Als carrers hi ha comerços que venen productes o ofereixen serveis.
10. Ratlla l’element intrús de cada llista i escriu la botiga on es poden comprar els productes que queden:
sípies gorres gambes sardines
claus xampú martells tornavisos
11. A les perruqueries no venen res, però ens fan un servei. Per grups, feu una llista de comerços que també ofereixen serveis.
UNA BOSSA DE TELA; RES D’UTILITZAR BOSSES DE PLÀSTIC!
vambes sandàlies sabates samarretes
retoladors llibretes olives llibres pans roses coques ensaïmades sal cotó fluix alcohol aspirines
12. D’on obtenim els materials per fer aquests objectes? Relaciona’ls.
QUINES CAMISES MÉS MAQUES QUE HEM COMPRAT!
Els objectes estan fets de materials que tenen orígens diversos.
13. Escriu el nom de dos materials més en cada cas:
Origen animal: Origen vegetal:
Origen mineral:
14. Enganxa
els adhesius ordenats de l’opció més respectuosa amb el medi ambient a la que ho és menys. Explica l’ordre que has posat.
PER FABRICAR UN OBJECTE, NECESSITEM MATERIALS, AIGUA I ENERGIA. HEM DE VIGILAR QUÈ CONSUMIM.
15. Escriu exemples
del que podem llençar a cada contenidor:
LA BOMBETA VA
AL CONTENIDOR
DEL VIDRE, OI?
I ARA! L’HAS DE PORTAR AL PUNT VERD!
• Poseu en comú tots els exemples i anoteu-los en una llista. Pengeu la llista en un lloc visible de l’aula.
16. Comprova si contribueixes a l’escalfament global amb l’ajut d’una calculadora de carboni.
• Quina qualificació has obtingut?
M’AGRADARIA QUE HI HAGUÉS CARRERS SENSE SOROLLS NI FUMS!
17. Pensa alguns canvis que caldria fer perquè la teva població fos més verda:
A Fer tots els desplaçaments a peu o en mitjans de transport elèctric.
• Poseu en comú les idees de tota la classe. Per acabar, dibuixa en un full a part, la teva població ideal.
Trobaràs l’enllaç a la calculadora de carboni en l’espai personal del web www.barcanova.cat
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Circle these words for buildings in the word search:
L T O W N H A L L S
I A C L S L C T A C
B M A R K E T N I H
R R P O R S M H V O
A K M F P O X K E O
R E H O S P I T A L Y M U S E U M O U S
LIBRARY MUSEUM MARKET
HOSPITAL
SCHOOL
2. Underline the correct translation for each word:
NEIGHBOURHOOD: veí • barri • comunitat
TRAFFIC LIGHT: semàfor • llum • fanal
AVENUE: avinguda • rambla • mercat
VILLAGE: edifici • biblioteca • poble
SQUARE: quadrat • plaça • pati
STREET: estret • ample • carrer
CITY: ciutat • ciutadà • casa
TOWN HALL
1. Escriu dues característiques del poble i dues de la ciutat:
POBLE
2. Escriu si és vertader ( V ) o fals (F):
a) El tren és més contaminant que el cotxe.
b) El vaixell permet portar coses molt pesants a grans distàncies.
c) El consum de proximitat consisteix a comprar coses produïdes a prop.
d) Una clínica veterinària és un comerç que ofereix un servei.
e) La roba vella es llença al contenidor gris.
3. Marca l’objecte més fàcil de reciclar:
• Explica-ho:
4. Pinta:
A Sé diferenciar un poble d’una ciutat.
B Puc descriure el meu barri o poble.
C Sé diferenciar quan es ven un producte i quan s’ofereix un servei.
D Conec les professions de les persones que treballen per al bon funcionament de la població.
E Puc donar indicacions sobre com arribar a un lloc concret del meu barri.
F Sé d’on provenen els materials amb què estan fets alguns objectes.
G Conec els diferents mitjans de transport.
H Sé quins mitjans de transport contaminen menys.
I Faig un ús responsable dels contenidors de reciclatge.
PROU DE MALBARATAR ALIMENTS!
La producció d’aliments té un gran impacte sobre el medi ambient. L’agricultura i la ramaderia ocupen extensions de terra enormes, consumeixen molta aigua i fan servir màquines molt contaminants, fins al punt de generar una cinquena part dels gasos que causen l’escalfament global de la Terra.
Tanmateix, un terç dels aliments que produïm no són ingerits mai per ningú. Per exemple, algunes fruites i verdures són descartades al camp, abans de ser collides, perquè no tenen la mida o l’aspecte que agraden als consumidors, alhora que a les llars llencem restes que es podrien aprofitar o deixem caducar els aliments. Mentrestant, arreu del món hi ha milions de persones que passen gana. Menjar que es podreix en un abocador.
1. Observa les fotografies. Què n’opines? Creus que, de situacions com aquestes, se’n veuen a casa nostra? Feu grups i parleu-ne.
Repartiment d’aliments.
2. Marca els aliments que hagis llençat o hagis vist llençar
alguna vegada:
IOGURTS
LLAMINADURES CARN
LLET
FRUITA PEIX
VERDURA
PA I PASTES
Per què va acabar a les escombraries aquest menjar?
Parla’n amb els companys i les companyes del teu grup.
cent cinquanta-dos
3. Relaciona les dues parts de cada oració per conèixer els hàbits d’una persona que no llença mai menjar:
A No emmagatzema menjar;
B Si al restaurant no s’ho menja tot,
C Abans de cuinar,
D Aprofita les ofertes de productes del supermercat
E És voluntària d’una ONG
F Li agraden les fruites i les verdures demana un tàper. fa la compra cada dia. «lletges» i petites. es pensa quanta gana té. que recupera aliments per als menjadors socials. que estan a punt de caducar.
Investiga sobre les ONG que treballen contra el malbaratament alimentari i tria’n una. Explica als teus companys i companyes per què l’has escollida.
4. Al menjador de l’escola es llencen aliments? Trieu un representant de cada grup i envieu-los a investigar a la cuina.
Cal que parlin amb les persones que hi treballen per determinar quina part del menjar que es compra o es prepara acaba a les escombraries:
Uns kg a la setmana.
També cal que esbrinin quin tipus d’aliments es malbarata més: pa fruita peix
Finalment, han de preguntar a les persones de la cuina per què es llencen aquests aliments.
cinquanta-quatre
5. Un cop a classe, analitzeu la situació entre tots i penseu possibles solucions. A internet trobareu diversos trucs per reduir el malbaratament al menjador escolar.
Plantegeu les vostres propostes per evitar llençar menjar als responsables del menjador.
Un cop es posin en pràctica aquestes idees, haureu d’avaluar si heu aconseguit reduir el malbaratament.
6. A casa teva, es llença menjar?
Investiga-ho amb l’ajut de la resta de la família.
CADA
A L’ANY 35 KG DE MENJAR.
Heu de determinar quant en malbarateu.
Uns grams a la setmana.
Què malbarateu més? El mateix que a l’escola? pa fruita peix
Quan sortiu a comprar en família, sou conscients que una part del que es ven al supermercat o a la plaça es llença al final del dia?
N’AGAFEM QUATRE PER SOPAR?
AQUESTS IOGURTS CADUQUEN DEMÀ PASSAT.
7. Escriu totes les idees contra el malbaratement alimentari que se t’acudeixin i que es puguin aplicar a la cuina de casa teva o a l’hora d’anar a comprar.
Pots buscar pistes a internet i també preguntar a la gent gran de la família.
AQUESTES
CROQUETES ENS QUEDARAN BONÍSSIMES!
8. Per acabar el projecte, organitzeu una campanya per convèncer els avis, les tietes, els veïns, les botigueres… de no malbaratar aliments.
Es tracta de triar, entre tota la classe, les millors idees per no llençar menjar que se us hagin acudit durant el projecte.
Un cop escrites a la pissarra, cada grup les copiarà en un fullet i n’imprimirà un bon grapat.
Finalment, repartiu els fullets pel barri i animeu tothom a passar a l’acció contra el malbaratament alimentari.
ES CALCULA QUE CADA PERSONA QUE LLENÇA MENJAR PERD UNS 250 EUROS A L’ANY.
ESTEM FENT CAMPANYA CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI.
SOCIAL I CULTURAL
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.
• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.
• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució de conflictes.
• Identificació de les normes bàsiques en els desplaçaments com a vianants i usuaris dels mitjans de transport, per afavorir una mobilitat sostenible i segura.
CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL
• Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn…
• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.
• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.
• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Apreciació de les diferències i semblances en els elements geològics que constitueixen l’entorn proper per entendre les dinàmiques que es produeixen i els seus efectes en la vida quotidiana.
• Creació guiada d’itineraris, trajectes, desplaçaments i viatges utilitzant el pensament espacial i temporal i les interaccions amb el medi.
• Observació dels fenòmens atmosfèrics fent un registre de dades per determinar regularitats i valorar la repercussió en els cicles biològics i en la vida diària.
• Introducció als objectius de desenvolupament sostenible a partir de l’anàlisi de problemes i de les accions quotidianes.
• Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper per fomentar conductes no sexistes.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA
• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments…) a les necessitats de la investigació.
• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per a l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.
• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie.
• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.
• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.
• Valoració de les relacions entre els éssers humans i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució de conflictes.
• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.
• Identificació de les normes bàsiques en els desplaçaments com a vianants i usuaris dels mitjans de transport, per afavorir una mobilitat sostenible i segura.
LLIÇONS DEL PASSAT
• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.
UNITAT
Unitat
1. T’agraden els animals? Cultura científica
Unitat 2. El lloc on visc Societats i territoris
Unitat 3. Fem salut! Cultura científica
Societats i territoris
Treball cooperatiu Una acció de voluntariat
Societats i territoris
Unitat 4. Gaudim del paisatge
Unitat 5. Quina varietat de plantes! Cultura científica
Societats i territoris
Unitat 6. Decidim entre tots
Projecte Naturals Protegim la fauna de les ciutats
Cultura científica Societats i territoris
• Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora i sostenibilitat dels béns comuns.
CONSCIÈNCIA
ECOSOCIAL
• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.
Projecte Socials Prou de malbaratar aliments
Societats i territoris Cultura científica
• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.
• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes…) a les necessitats de la investigació.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA
• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.
• Valoració de la diversitat familiar com a element per aprofundir en els drets de les persones i els valors dels drets humans.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.
CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL
• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.
• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte.
Treball cooperatiu Fem un objecte que tingui moviment Tecnologia i digitalització
• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.
• Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències bàsiques per la resolució d’un problema senzill.
Unitat 9. Un món de màquines?
Unitat 8. Una mirada al passat
Unitat 7. Fem servir materials
Cultura científica
PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL
representació del coneixement, creació de continguts digitals…).
• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació,
DIGITALITZACIÓ
DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE
• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.
i investigacions plantejades.
• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes
• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, comunicació…) a les necessitats de la investigació.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA
• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.
• Iniciació a la investigació i als mètodes de treball per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància personal per explicar la seva història.
Treball cooperatiu Omplim l’escola de plantes
Societats i territoris
• Ús de recursos i mitjans analògics i digitals, de les fonts orals, i de la memòria col·lectiva per conèixer la història local i la biografia familiar.
• Reflexió sobre el pas i la mesura del temps en el cicle vital i les relacions intergeneracionals des del present cap al passat per entendre els canvis en els fets i esdeveniments quotidians.
LLIÇONS DEL PASSAT
• Comprensió de l’efecte de les forces de càrrega sobre estructures construïdes amb materials d’ús comú amb diferents seccions i geometria, per construir estructures resistents, estables i útils.
Cultura científica
• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.
• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.
MATÈRIA, FORCES I ENERGIA
• Valoració de les relacions entre els éssers humans i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.
Cultura científica LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.
UNITAT SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL