Experimenta 2n. Coneixement del medi

E o C NEIX MENT del

MEdi Autoria:

Mercè B

atías He

r

rnando

2

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Laura M

oix Villa

Programa Experimenta

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Sílvia Ortega Fotografies: Alamy/Cordon Press, Arxiu Anaya (Cosano, P.), Dreamstime/Quick Images, Getty Images, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova Redacció i assessorament pedagògic: Jaume Reula © 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: abril de 2022 ISBN: 978-84-489-5823-7 DL B 8843-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 2n d’Educació Primària està estructurat en tres trimestres de tres unitats cada un.

CoNEIXEME

NT

MEdi

del

2

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Societats i territoris, Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions de dos amics que acompanyen l’alumne en tot el curs: l’Arian i l’Anuar.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

Programa Experim

enta

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

imal més Quin és l’an eixes? con curiós que

Vols fer néixer una planta?

SAPS

COM NEIXE N LES PLAN TES?

NO. HO HAUR

EM DE PREG UNTA R.

Per parelles, port eu aquest material:

– Dos pots de vidre – Un paquet de cotó fluix – Un grapat de dos tipus de llegums.

– Un polvoritzador d’aigua .

CULTURA CIENTÍFICA

SÍ, ELS RATPE

1 Ompliu els pots amb el cotó fluix i humitegeu-lo amb aigua.

NATS !

AQUE ST HORT LLA TÉ UNA PATRU ANTIMOSQU ITS!

Portadeta d’una unitat amb els dos amics, l’Arian i l’Anuar, que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat. set

7

UNITAT 5

1

T’agraden s? els animal

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

descobrim

Saber que es treballa en la unitat.

72

4 Ara les llavors hauran germinat.

Traieu-les dels pots amb cura. setanta-dos

2 Col·loqueu les llavors, d’un a en una, en els pots, i torneu a polvoritzar el pot.

5 Llenceu les que no tinguin arre l.

6 Netegeu els pots i torneu a repe tir els passos 1, 2 i 3.

7 Al cap de 10 dies, tindreu unes plantetes ben preciose s!

8 Si voleu, pod eu plantar-les en un test.

3 Deseu els pots en un lloc on no els toqui el sol directament.

Polvoritzeu diàriament durant cinc dies.

JA M’HAN TORNAT

A CRÉIXER ELS PEUS!

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

1. Quines són les teves mesures corporals?

m

Alçada:

kg

Pes: Número de peu: •

ueu-vos Per parelles, expliq en si heu notat cap canvi últims mesos. el vostre cos en els

2.

Marca els hàbits que

t’ajuden a créixer:

AND NOW, IN ENGLISH! 1. Match these road signs to their correct meaning:

FORBBID

EN FIRE

Córrer pel pati.

Mirar la televisió o amb la tauleta.

jugar

EED

MAX. SP

ocs.

Jugar amb els videoj Anar a dormir tard.

CAR PA

RK

Fer esport.

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

dia. créixer.

UNITAT 3

hàbit que t’ajudi a

quaranta-u

41

ROADW

ORKS

CIUTAT

POBLE

2. Escriu si és vertader (V) o fals (F):

EM POSO A PROVA

1. Escriu dues característiques del poble i dues de la ciutat:

em poso a prova

98

ED

EED ADVIS

MAX. SP

UNITAT 6

Menjar cinc cops al • Afegeix un altre

E

SCHOOL ZON

NE

CYCLE LA

TRAFFIC

LIGHT

noranta-vuit

Al final de cada trimestre es planteja un petit treball en cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco.

4. Pinta: A Sé diferenciar un poble d’una ciutat.

B Puc descriure el meu barri o poble.

C Sé diferenciar quan es ven un producte i quan s’ofereix un servei.

D Conec les professions de les persones que treballen per al bon funcionament de la població.

E Puc donar indicacions sobre com arribar a un lloc concret

a) El tren és més contaminant que el cotxe.

del meu barri.

b) El vaixell permet portar coses molt pesants

F Sé d’on provenen els materials amb què estan fets alguns

a grans distàncies.

objectes.

c) El consum de proximitat consisteix a comprar

G Conec els diferents mitjans de transport.

H Sé quins mitjans de transport contaminen menys.

I Faig un ús responsable dels contenidors de reciclatge.

coses produïdes a prop. d) Una clínica veterinària és un comerç que ofereix un servei. e) La roba vella es llença al contenidor gris.

3. Marca l’objecte més fàcil de reciclar:

• Dividiu-vos en

A

I

scola Omplim l’e de plantes

H

grups i decoreu

les finestres amb plantes també de l’escola, i dels arbres, els escocells

B

•

Escampeu el substrat, trasplanteu-hi les plantes,

si n’hi ha.

regueu-les i adobeu-les.

Si necessiteu testos més

C

G

grossos, feu-los vosaltres mateixos amb recipients

UNITAT 2

UNITAT 2

• Explica-ho:

37

38

reciclats.

D

F

L’heura e purifica l’air s i fa que les case ques siguin més fres càlides a l’estiu i més poseu a l’hivern. Prode ola a l’esc plantar-ne.

E

trenta-vuit

Plantes en un escocell d’un carrer de Barcelona.

teria i compreu

unteu quines

plantes. Preg

• Aneu a la floris al clima de l’estació. r

s’adaptaran millo

b flors. tives am s decora • Plante se flors. tives sen s decora • Plante . ues tiq s aromà • Plante tibles. mes its co s amb fru • Plante

Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

PROU DE MALBARATAR

ALIMENTS!

8.

Per acabar el projecte, organitzeu una campanya per convèncer els avis, les tietes, els veïns, les botigueres… de no malbaratar aliments.

re acte sob gran imp ents té un ria ocupen ció d’alim i la ramade La produc ricultura lta bient. L’ag eixen mo el medi am es, consum rm eno nts, fins s de terra contamina extension nes molt s gasos vir màqui ser del t fan par i na aigua una cinque ra. generar de la Ter al punt de ent global no produïm l’escalfam ents que que causen dels alim s , un terç le, algune mp exe Tanmateix gú. Per i per nin p, abans ma s cam erit al es són ing te descartad a o l’aspec dures són en la mid fruites i ver s què no ten a les llar lides, per alhora que de ser col sumidors, n als con ar o deixem ade ofit agr apr en que es podri món que del u tes res estant, arre llencem s. Mentr a. els aliment passen gan caducar sones que ions de per hi ha mil Menjar que

Es tracta de triar, entre tota la classe, les millors idees per no llençar menjar que se us hagin acudit durant el projecte.

Un cop escrites a la pissarra, cada grup les copiarà en un fullet i n’imprimirà un bon grapat.

Finalment, repartiu els fullets pel barri i animeu tothom a passar a l’acció contra el malbaratament alimentari.

ES CALCULA QUE CADA PER QUE LLENÇA MEN SONA JAR UNS 250 EUROS PERD A L’ANY.

TRIAR

I

• Substrat i adob.

TREBALL COOPERATIU

S PER PLANTE

MATERIAL NECESSAR • Pales de platja.

• Testos reciclats.

• Cartolines, retoladors i tisores.

cent u

que us recordi el dia que caldrà regar-la o adobar-la de nou.

102

cent dos

ATS PROTEGIM LA FAUNA DE LES CIUT

7.

Feu una llista de propostes entre millors.

A C D E Finalment, dissenyeu un pla per dur-les a terme. Podeu enregistrar les vostres fotogràfic. Endavant!

à.

ESTEM FENT CAMPANYA CONTRA EL MALBARATAM ENT ALIMENTARI.

151

158

PROJECTE NATURALS

Hort urb

PROJECTE SOCIALS

cent cinquanta-u

PROJECTE NATURALS

PROJECTE SOCIALS

ent Repartim d’aliments.

cent cinquanta-vuit

Parc urbà.

ats

afies. Són indrets adequ Observa les fotogr s. ? Parleu-ne per parelle per a la fauna urbana

1.

cent cinquanta-nou

tota la classe i voteu les cinc

B

accions en vídeo o fer un reportatge

1.

• Nom co mú de la planta.

• Nom cie ntífic.

• Breu des cripció de la pla nta.

• Instru ccions per tenir-ne cura.

• També hi podeu afegir un cartell

En grups, decidiu quines accions us agradaria fer per protegir la fauna salvatge de la vostra població (no penseu ni en els animals domèstics ni en les espècies invasores):

m on habitem, ocupe construïm els llocs Quan les persones teix, molts animals medi natural. Tanma l’espai i alterem el tema per viure-hi. ecosis bon un , troben, a les ciutats tics, com els dels animals domès A l’hàbitat urbà, a més ls salvatges. Hi ha també molts anima gossos i els gats, hi viuen als , amfibis i peixos, que rèptils ocells, ers, ha mamíf , a les esquerdes , als rius, als carrers parcs i als llacs urbans tot, sota terra. de les cases i, fins i res hi veiem espècies invaso A les ciutats també a través s o que hi han arribat alliberades pels human amagades en de llarga distància, dels desplaçaments mercants. avions o en vaixells

es podreix en un abocador.

Observa s. les fotografie Què n’opines? situacions Creus que, de se’n veuen com aquestes, u-ne.

Feu grups i parle a casa nostra?

101

•

Cada tipus de planta haurà de tenir un cartell amb aquesta informació :

TREBALL COOPERATIU

trenta-set

159 166

És molt fàcil fer una menjadora d’ocells travessant uns cacauets amb un filferro o ficant-los en una bossa de malla.

cent seixanta-sis

Al final del llibre es proposa un projecte tant de Medi Social com de Medi Natural en els quals es planteja una situació inicial, relacionada amb algun aspecte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

UNA CIU TAT AGRADA BLE PER ALS ANIMALS ÉS UNA CIUTAT MÉ S AMABLE AMB LES PER SONES.

A internet hi a fabricar ha vídeos per aprendr hotels d’in e sect niu per a ocells i ratp es i caixes enats.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Un model adaptable i versàtil Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles es troben al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

índex 1

T’agraden s? els animal

2 El lloc on visc 7

23

3

Fem salut!

39

treball cooperatiu Una acció de voluntariat ............................................................................................. 55

4

Gaudim del paisatge!

5 dQeuinplaa nvtaresie!tat 57

71

6

tre

Decidim en tots

85

treball cooperatiu Omplim l’escola de plantes ...................................................................................... 101

7

Fem servir materials

8 alUnpaasmirsatada 103

119

9

Un món de màquines?

135

treball cooperatiu Fem un objecte amb moviment .............................................................................. 149

cials Projecte So albaratar Prou de m aliments!

151

Projecte

Naturals

Protegim la fa de les ciutat una s 159

sabers de l’àrea .................... 167

1

T’agraden els animals?

Quin és l’animal més curiós que coneixes?

CULTURA CIENTÍFICA

SÍ, ELS RATPENATS!

AQUEST HORT

TÉ UNA PATRULLA ANTIMOSQUITS!

set

7

descobrim

AQUEST GOSSET

De ben segur que

FA MOLT MALA

ARA MATEIX TRUCO A LA VETERINÀRIA.

CARA!

prop de casa teva hi ha una clínica veterinària.

Per parelles i acompanyats d’un adult, visiteu-ne una i feu-los aquesta enquesta:

als ateneu?

• Quin tipus d’anim

Amfibis

Rèptils

Ocells

Peixos

Mamífers teu més sovint?

• Quins animals visi

y que heu atès?

és estran • Quin és l’animal m

lemes de salut o els b ro p ls e n só s in u Q

•

UNITAT 1

freqüents?

8

-los Demaneu ecordin que r s a c n u r pe ent especialm avant u-lo d e u q li p x e i la classe.

vuit

accidents més

ELS ÉSSERS VIUS

NEIXEN, CREIXEN, MENGEN, ES RELACIONEN,

DONCS AQUEST

ES REPRODUEIXEN

HA CRESCUT MASSA

I MOREN.

I TOT!

1. A moltes persones els agraden els animals. I a tu, t’agraden?

1

2

3

NO ME N’AGRADA CAP

4

5

6

7

8

ME N’AGRADEN ALGUNS

9

10

M’AGRADEN TOTS

• Explica la teva tria davant la classe.

2. Quines característiques tenen tots els éssers vius? Marca-ho.

CANTEN

MOREN

S’ALIMENTEN

NEIXEN

ES RELACIONEN

3.

PARLEN

ES REPRODU

EIXEN

VOLEN

CAMINEN CREIXEN

En créixer, alguns animals

experimenten grans canvis.

Per grups, busqueu vídeos

UNITAT 1

que mostrin metamorfosis i voteu la més sorprenent.

nou

9

ELS DINOSAURES

EREN VERTEBRATS.

TENIEN UNS OSSOS MOLT GROSSOS!

Els artròpodes insectes), els m

(com els

4. Marca els animals que tenen ossos i columna vertebral (vertebrats):

5.

Els invertebrats no tenen

esquelet. Investiga com es desplacen

UNITAT 1

i posa un exemple de cada:

10

deu

ol·luscs

i els cucs són e d’animals sens

xemples

e esquelet

intern (inverteb

rats).

El 95 % dels anima ls del planeta són inverte brats i, la majoria, són in sectes.

SUREN

VOLEN

NEDEN

S’ARROSSEGUEN

CAMINEN

NO ES PODEN DESPLAÇAR

6.

Hi ha cinc classes d’animals vertebrats. Relaciona cada

animal amb la classe i amb les seves característiques:

•

•

Tenen ales i bec i el cos cobert de plomes.

OCELLS

•

•

Tenen el cos cobert d’escates, tenen aletes i viuen a l’aigua.

•

Tenen el cos tes cobert d’esca en i la majoria ten cua. quatre potes i

RÈPTILS

•

MAMÍFERS

PEIXOS

•

•

AMFIBIS

•

•

Poden viure a terra i a l’aigua , i tenen la pell fi na i humida.

Neixen del ventre de la mare i, de petits, mamen. Sovint estan recorberts de pèl.

7. A casa, teniu cap animal? En quin dels grups el classificaries?

UNITAT 1

Per què?

onze

11

ELS ANIMALS

OVÍPARS NEIXEN D’UN OU.

8. Pinta: Vivípar.

9.

Ovípar.

Esbrina quant de

temps passen dins de l’ou

UNITAT 1

o dins del ventre matern un animal ovípar i un animal

12

dotze

vivípar que t’agradin.

ELS ANIMALS

VIVÍPARS NEIXEN DEL VENTRE DE LA MARE.

DES DE QUAN

ELS HERVÍBORS

UNA MICA

MENGEN CARN?

DE PERNIL?

10. Relaciona: Els animals herbívors •

• mengen de tot: animals i plantes.

Els animals carnívors •

• s’alimenten de plantes i llavors.

Els animals omnívors •

• mengen altres animals.

11. Pinta aquests animals seguint el codi:

12.

Carnívors Herbívors Omnívors

Què mengem els humans?

Com obtenim els aliments?

Quin impacte té la nostra

UNITAT 1

alimentació sobre el medi?

Debateu-ho entre tots.

tretze

13

13. Completa les oracions: AERIS

AQUÀTICS

• Els animals

TERRESTRES avancen per terra caminant,

corrent, saltant o arrossegant-se.

• Els animals

es desplacen per l’aigua nedant.

• Els animals

volen per l’aire fent servir les ales.

14. Assenyala l’intrús:

15.

El xatrac àrtic

vola 71.000 km cada any.

Busca un altre ocell

UNITAT 1

insòlit i explica, davant la classe,

14

catorze

què el fa especial.

I NO TOTS SÓN

AQUEST JARDÍ TÉ

HUMANS…

MOLTS VISITANTS!

16.

Investiga com és la petjada que

deixen aquests animals quan caminen i dibuixa-la:

17. Si a la teva població hi ha zones de terra o de sorra, trobaràs petjades d’animals. Fotografia’n alguna o dibuixa-la.

Data de la tro

balla:

Nom de l’anim

al:

• Té dits? Qu

UNITAT 1

ants?

quinze

15

aquests animals amb el lloc on viuen:

UNITAT 1 16

19.

•

•

• Molt de fred i ge de vegetació.

•

• Molta calor i poca pluja.

ns

Molta pluja i vegetació abundant.

•

18. Relaciona

Els animals salvatges ions s’adapten a les condic del seu entorn natural.

Tria un animal salvatge i investiga què menja i en

quin entorn natural viu. Després, ajunteu-vos quatre companys que hàgiu escollit un animal del mateix entorn i feu-ne un mural.

setze

Molts animals mire n de passar desaper cebuts per caçar o per pr otegir-se.

20.

Com ho fan aquests animals per camuflar-se?

Localitza’ls i, després, comenteu-ho.

B A

C

E D

F

• Quin animal t’ha estat més difícil de trobar?

21.

A la granota de punta de

fletxa daurada no li cal amagar-se.

El seu color avisa que és verinosa.

• Busca un altre exemple d’animal

UNITAT 1

que també sigui molt verinós.

disset

17

22.

Moltes espècies

d’animals s’han extingit al llarg

est rueix els Si la natura es d s mo ren animals salvatge

del temps. Investiga per internet i marca en blau les extingides fa molts anys, per causes naturals, i en vermell, les que s’han extingit a causa dels humans.

llop marsupial

mamut

dodo

ammonits

23.

felí de dents de sabre

anquilosaures

Per parelles, comenteu què podem fer per

evitar que les espècies d’animals en perill d’extinció desapareguin.

24.

De vegades, animals

nascuts en captivitat són

UNITAT 1

reintroduïts a la natura per l’ésser humà. Investiga’n

18

divuit

algun cas.

25.

Què faries per tenir

cura d’un animal de companyia?

Portar-lo al veterinari.

Deixar-lo sortir sol al carrer.

Renyar-lo per un mal comportament.

Donar-li aigua i menjar.

Donar-li xocolata i altres llaminadures.

Fer-li fer exercici.

Hem de respecta els animals i, si e

r tots

a casa, tenir-ne c

n tenim

ura.

26. T’agradaria tenir un animal? Ja en tens un? Dibuixa’l.

en tinguessis un.

dinou

UNITAT 1

• Explica als teus companys com el cuides, o com el cuidaries si

19

AND NOW, IN ENGLISH! 1. Write the correct class of animal under each picture: BIRD

REPTILE

AMPHIBIAN

MAMMAL

FISH

2. Colour in the boxes in the images above using this legend: TE VERTEBRA ANIMALS

INVERTEB RATE ANIMALS

3. Do you like animals? What is your favourite animal in UNITAT 1

the world?

20

4. Circle the natural environment where a camel can live: L THE JUNG

vint

E

THE H MOUN IGH TA I N S

R THE A

CTIC

THE DESER

T

2. Pinta segons indica la llegenda:

cell o peix r èptil

mamífer amfibi

em poso a prova

1. Quines característiques tenen tots els éssers vius?

3. Escriu tres exemples de cada classe d’animals: OVÍPARS

VIVÍPARS

UNITAT 1 vint-i-u

21

em poso a prova

4. Dibuixa un animal camuflat en el seu entorn:

5. Descriu una situació que podria provocar l’extinció d’un animal:

6. Marca la resposta segons el que saps: Diferencio els animals vertebrats dels invertebrats.

Conec quins són els principals grups d’animals vertebrats.

Distingeixo la manera en què es reprodueixen.

Sé què mengen.

UNITAT 1

Conec com es desplacen.

Sé què vol dir que un animal s’ha extingit.

22

vint-i-dos

Puc tenir cura d’un animal de companyia.

2

El lloc on visc

SOCIETATS I TERRITORIS

Vius en un poble o en una ciutat?

vint-i-tres

23

Quin lloc de la vostra població

24

LA PLAÇA

DELS GATS?

NO, PERÒ HI PODRÍEM ANAR EN SORTIR DE CLASSE.

heu visitat amb la classe?

Dibuixa un plànol des de l’escola fins a aquest indret, amb els llocs o edificis per on heu passat.

UNITAT 2

descobrim

CONEIXES

vint-i-quatre

UNA CIUTAT ÉS UNA POBLACIÓ DE MÉS DE 10.000 HABITANTS.

1. A quina població vius?

Quants habitants té?

•

Esbrina-ho buscant-ho a internet. habitants.

EN CANVI,

• Què és, per tant?

UN POBLE EN TÉ MENYS.

Un poble Una ciutat

2. Vius en un carrer, en una avinguda o en una plaça? Quin nom té?

Visc a

,

número codi postal

•

, pis

,

.

Com és la casa o l’edifici on vius? Feu parelles i expliqueu-vos-ho.

UNITAT 2

Trobaràs l’enllaç per consultar la població del lloc on vius en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

vint-i-cinc

25

Les ciut ats i els pobles grans es divi deixen en barr is.

3. Vius en un barri? Quin és?

• Quins altres barris coneixes?

4. Què hi ha en el teu barri? Encercla-ho.

TEATRE

FORN DE PA

MERCAT

HOSPITAL

LLAR D’INFANTS

FÀBRICA CINEMA

BIBLIOTECA

UNITAT 2

• Escriu altres llocs del teu barri:

26

vint-i-sis

PARC ESCOLA

MUSEU

CASAL D’AV IS CLÍNICA DENTAL

PISCINA

SI TOTS LLENCÉSSIM

5. Encercla les persones del dibuix

LES DEIXALLES EN EL LLOC CORRESPONENT,

ELS CARRERS ESTARIEN

que treballen per al bon

MÉS NETS.

funcionament de la població.

A B

D

C

F

E

G

H

• Escriu la lletra davant de cada ocupació: conductora d’autobús

bombera

policia municipal

electricista

escombriaire

jardiner

cambrera

UNITAT 2

cartera

vint-i-set

27

M’ENCANTEN AQUESTS BANCS TAN MODERNS!

6.

UNITAT 2 28

vint-i-vuit

I FIXA’T EN ELS

SENYALS DE TRÀNSIT!

Traça, sobre el dibuix, un camí perquè l’Anuar pugui

arribar, amb la bici, fins al lloc on és l’Arian:

•

ESTIGUES ALERTA

Explica com indicaries el camí a l’Anuar.

altre Per anar d’un lloc a un ries i per transpor tar mercade fem servir els mitjans de transpor t.

7. Marca amb una ✘ els transports que utilitzeu més a casa teva: tren

autobús

tramvia

metro

MOLTS MITJANS

cotxe

bicicleta

EMETEN FUMS QUE

patinet

motocicleta

8.

DE TRANSPORT CONTAMINEN.

PER SORT, ELS VEHICLES

Relaciona aquestes mercaderies

ELÈCTRICS SÓN NETS!

amb el vehicle més adequat per transportar-les:

Paquet de menjar preparat

Palets de conserves

Caixes de flors delicades

Car regament de deu cotxe s vint-i-nou

UNITAT 2

Carregament d'ordinadors fabricats molt lluny

29

9.

SOVINT

Investiga

D’ON PROVÉ

i completa la taula amb el nom de cinc productes

VE DE LLUNY.

EL QUE

CONSUMIM?

que consumiu a casa teva (aliments, roba, estris…). Fes servir internet per calcular les distàncies aproximades.

Producte

Continent d’origen

Quilòmetres que ha fet km km km km km

•

Creus que a casa teva compreu productes cultivats

o fabricats a prop?

Explica-ho a classe.

•

Debateu a classe

sobre els avantatges

UNITAT 2

i els inconvenients de

30

comprar productes que venen de lluny.

trenta

Trobaràs l’enllaç per calcular les distàncies en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

DEMÀ ANIRÉ

Als carrers hi ha comerços que ve productes nen ofereixen s o erveis.

10.

A COMPRAR

AMB LA MARE.

PORTEU

UNA BOSSA DE TELA; RES D’UTILITZAR

BOSSES DE PLÀSTIC!

Ratlla l’element intrús

de cada llista i escriu la botiga on es poden comprar els productes que queden:

sípies gorres gambes sardines

vambes sandàlies sabates samarretes

pans roses coques ensaïmades

claus xampú martells tornavisos

retoladors llibretes olives llibres

sal cotó fluix alcohol aspirines

11. A les perruqueries no venen res, però ens fan un servei. Per grups, feu

UNITAT 2

una llista de comerços que també ofereixen serveis.

trenta-u

31

QUINES CAMISES

MÉS MAQUES QUE HEM COMPRAT!

12. D’on obtenim els materials per fer aquests objectes? Relaciona’ls.

Els objectes es

tan fets

de materials qu orígens diverso

e tenen

s.

• •

FANG

CUIR

Origen animal

•

Origen vegetal

• COTÓ

MARBRE Origen mineral

•

• LLANA

SURO

13. Escriu el nom de dos materials més en cada cas: UNITAT 2

Origen animal: Origen vegetal:

32

trenta-dos

Origen mineral:

PER FABRICAR

14.

Enganxa

els adhesius ordenats de

UN OBJECTE, NECESSITEM

MATERIALS, AIGUA

l’opció més respectuosa

I ENERGIA.

amb el medi ambient a la

HEM DE

que ho és menys. Explica l’ordre que has posat.

VIGILAR QUÈ CONSUMIM.

UNITAT 2

Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CS, Grup 1)

trenta-tres

33

15. Escriu exemples del que podem llençar a cada contenidor:

LA BOMBETA VA AL CONTENIDOR DEL VIDRE, OI?

UNITAT 2

• Poseu en comú tots els exemples

34

i anoteu-los en una llista. Pengeu la llista en un lloc visible de l’aula.

trenta-quatre

I ARA! L’HAS DE

PORTAR AL PUNT VERD!

M’AGRADARIA QUE HI

16.

Comprova si

HAGUÉS CARRERS SENSE

contribueixes a l’escalfament global

SOROLLS NI FUMS!

amb l’ajut d’una calculadora de carboni.

I JO VOLDRIA UN HORT EN

CADA PLAÇA!

• Quina qualificació has obtingut?

17.

Pensa alguns canvis

que caldria fer perquè la teva població fos més verda:

A Fer tots els desplaçaments a peu o en mitjans de transport elèctric.

B

C

D

en un full a part, la teva població ideal.

Trobaràs l’enllaç a la calculadora de carboni en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

trenta-cinc

UNITAT 2

• Poseu en comú les idees de tota la classe. Per acabar, dibuixa

35

AND NOW, IN ENGLISH! 1. Circle these words for buildings in the word search: L

T O W N H A

I

A C L

S

R

P O R

A K M F R

S

T N

I

H

S M H V O

MUSEUM

P O X K E O

E H O S

Y M U S

L

L C T A C

B M A R K E R

L

P

I

T A

L

MARKET

E U M O U S

LIBRARY

HOSPITAL

SCHOOL

2. Underline the correct translation for each word: NEIGHBOURHOOD: veí • barri • comunitat TRAFFIC LIGHT: semàfor • llum • fanal AVENUE: avinguda • rambla • mercat VILLAGE: edifici • biblioteca • poble

UNITAT 2

SQUARE: quadrat • plaça • pati STREET: estret • ample • carrer

36

trenta-sis

CITY: ciutat • ciutadà • casa

TOWN HALL

POBLE

CIUTAT

2. Escriu si és vertader (V) o fals (F):

EM POSO A PROVA

1. Escriu dues característiques del poble i dues de la ciutat:

a) El tren és més contaminant que el cotxe. b) El vaixell permet portar coses molt pesants a grans distàncies. c) El consum de proximitat consisteix a comprar coses produïdes a prop. d) Una clínica veterinària és un comerç que ofereix un servei. e) La roba vella es llença al contenidor gris.

3. Marca l’objecte més fàcil de reciclar:

• Explica-ho:

UNITAT 2 trenta-set

37

em poso a prova

4. Pinta: A Sé diferenciar un poble d’una ciutat.

B Puc descriure el meu barri o poble.

C Sé diferenciar quan es ven un producte i quan s’ofereix un servei.

D Conec les professions de les persones que treballen per al bon funcionament de la població.

E Puc donar indicacions sobre com arribar a un lloc concret del meu barri.

F Sé d’on provenen els materials amb què estan fets alguns objectes.

G Conec els diferents mitjans de transport.

H Sé quins mitjans de transport contaminen menys.

I Faig un ús responsable dels contenidors de reciclatge.

A

I

H

B

C

UNITAT 2

G

D

F E

38

trenta-vuit

PROU DE MALBARATAR ALIMENTS! gran impacte sobre un té ts en lim ’a d ó ci La produc aderia ocupen m ra la i ra tu ul ric ag L’ . el medi ambient umeixen molta ns co , es m or en a rr te extensions de t contaminants, fins ol m s ne ui àq m ir rv se aigua i fan na part dels gasos ue nq ci a un ar er en g e d al punt lobal de la Terra. g t en m fa al sc l’e en us que ca que produïm no ts en im al s el d rç te un Tanmateix, exemple, algunes r Pe ú. ng ni er p ai m són ingerits ades al camp, abans rt ca es d n só es ur rd ve fruites i ida o l’aspecte m la n ne te no uè q er p de ser collides, hora que a les llars al s, or id um ns co s al que agraden aprofitar o deixem n rie od p es ue q es st llencem re tant, arreu del món es tr en M . ts en im al s el caducar s que passen gana. ne so er p e d s on ili m hi ha Menjar que es podreix en un abocado r.

1.

Observa

les fotografies.

PROJECTE SOCIALS

Què n’opines?

Creus que, de situacions com aquestes, se’n veuen a casa nostra? Feu grups i parleu-ne.

Repartiment d’aliments.

cent cinquanta-u

151

2. Marca els aliments que hagis llençat o hagis vist llençar alguna vegada:

LLET

LLAMINADU

RES

FRUITA

IOGURTS

PEIX

VERDURA PA I PASTES

PROJECTE SOCIALS

CARN

Parla’n amb els companys i les companyes del teu grup.

152

cent cinquanta-dos

Per què va acabar a les escombraries aquest menjar?

3. Relaciona les dues parts de cada oració per conèixer els hàbits d’una persona que no llença mai menjar:

A No emmagatzema menjar; B Si al restaurant no s’ho menja tot, C Abans de cuinar, at D Aprofita les ofertes de productes del supermerc E És voluntària d’una ONG F Li agraden les fruites i les verdures d emana un tàper.

f a la compra cada dia.

« lletges» i petites.

s pensa quanta gana té. e ials.

q ue recupera aliments per als menjadors soc q ue estan a punt de caducar.

Investiga sobre les ONG que treballen contra el malbaratament alimentari i tria’n una. Explica als teus companys i companyes per què l’has escollida.

PROJECTE SOCIALS cent cinquanta-tres

153

4. Al menjador de l’escola es llencen aliments? Trieu un representant de cada grup i envieu-los a investigar a la cuina.

Cal que parlin amb les persones que hi treballen per determinar quina part del menjar que es compra o es prepara acaba a les escombraries:

Uns

kg a la setmana.

També cal que esbrinin quin tipus d’aliments es malbarata més: p a

f ruita

p eix

Finalment, han de preguntar a les persones de la cuina per què

PROJECTE SOCIALS

es llencen aquests aliments.

154

cent cinquanta-quatre

5.

Un cop a classe, analitzeu la situació entre tots i penseu

possibles solucions. A internet trobareu diversos trucs per reduir el malbaratament al menjador escolar.

Plantegeu les vostres propostes per evitar llençar menjar als responsables del menjador.

Un cop es posin en pràctica aquestes idees, haureu d’avaluar si heu aconseguit reduir el malbaratament.

PROJECTE SOCIALS cent cinquanta-cinc

155

6. A casa teva, es llença menjar?

Investiga-ho amb l’ajut de la resta de la família.

CADA CA TALÀ LLENÇA A L’ANY 35 KG DE MENJAR.

Heu de determinar quant en malbarateu.

Uns

grams a la setmana.

Què malbarateu més? El mateix que a l’escola? p a

f ruita

p eix

Quan sortiu a comprar en família, sou conscients que una part del que es ven al supermercat o a la plaça es llença al final del dia?

N’AGAFEM

QUATRE PER SOPAR?

AQUESTS IOGURTS CADUQUEN DEMÀ

PROJECTE SOCIALS

PASSAT.

156

cent cinquanta-sis

7.

Escriu totes les idees contra

el malbaratement alimentari que se t’acudeixin i que es puguin aplicar a la cuina de casa teva o a l’hora d’anar a comprar.

Pots buscar pistes a internet i també preguntar a la gent gran de la família.

A B C D E AQUESTES

CROQUETES

ENS QUEDARAN BONÍSSIMES!

PROJECTE SOCIALS

QUAN JO ERA PETITA S’APROFITAVA TOT.

cent cinquanta-set

157

8. Per acabar el projecte, organitzeu una campanya per convèncer els avis, les tietes, els veïns, les botigueres… de no malbaratar aliments. les millors idees per Es tracta de triar, entre tota la classe, dit durant el projecte. no llençar menjar que se us hagin acu p les copiarà Un cop escrites a la pissarra, cada gru t. en un fullet i n’imprimirà un bon grapa Finalment, repartiu els fullets pel barri i animeu tothom

PROJECTE SOCIALS

a passar a l’acció contra el malbaratament alimentari.

158

E S C A LCU L A QUE CADA PERSON QUE LLENÇA MENJ A AR PERD UNS 250 EUROS A L’ANY.

ESTEM FENT CAMPANYA

CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI.

cent cinquanta-vuit

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució de conflictes.

• Identificació de les normes bàsiques en els desplaçaments com a vianants i usuaris dels mitjans de transport, per afavorir una mobilitat sostenible i segura.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn…

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

REPTES DEL MÓN ACTUAL • Apreciació de les diferències i semblances en els elements geològics que constitueixen l’entorn proper per entendre les dinàmiques que es produeixen i els seus efectes en la vida quotidiana.

• Creació guiada d’itineraris, trajectes, desplaçaments i viatges utilitzant el pensament espacial i temporal i les interaccions amb el medi.

• Observació dels fenòmens atmosfèrics fent un registre de dades per determinar regularitats i valorar la repercussió en els cicles biològics i en la vida diària.

• Introducció als objectius de desenvolupament sostenible a partir de l’anàlisi de problemes i de les accions quotidianes.

• Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper per fomentar conductes no sexistes.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments…) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per a l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució de conflictes.

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

• Identificació de les normes bàsiques en els desplaçaments com a vianants i usuaris dels mitjans de transport, per afavorir una mobilitat sostenible i segura.

LLIÇONS DEL PASSAT • Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

Cultura científica

Societats i territoris

Cultura científica

Societats i territoris

Societats i territoris

Cultura científica

Societats i territoris

Unitat 2.

El lloc on visc

Unitat 3.

Fem salut!

Treball cooperatiu Una acció de voluntariat

Unitat 4.

Gaudim del paisatge

Unitat 5.

Quina varietat de plantes!

Unitat 6.

Decidim entre tots

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Unitat 1.

T’agraden els animals?

UNITAT

SABERS DE L’ÀREA

167

Cultura científica

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Treball cooperatiu Omplim l’escola de plantes Cultura científica

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA • Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.

• Comprensió de l’efecte de les forces de càrrega sobre estructures construïdes amb materials d’ús comú amb diferents seccions i geometria, per construir estructures resistents, estables i útils.

UNITAT

Unitat 7.

Fem servir materials

Societats i territoris

LLIÇONS DEL PASSAT • Reflexió sobre el pas i la mesura del temps en el cicle vital i les relacions intergeneracionals des del present cap al passat per entendre els canvis en els fets i esdeveniments quotidians.

• Ús de recursos i mitjans analògics i digitals, de les fonts orals, i de la memòria col·lectiva per conèixer la història local i la biografia familiar.

• Iniciació a la investigació i als mètodes de treball per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància personal per explicar la seva història.

• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA • Valoració de la diversitat familiar com a element per aprofundir en els drets de les persones i els valors dels drets humans.

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes…) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA • Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL • Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora i sostenibilitat dels béns comuns.

SABERS DE L’ÀREA

Unitat 8.

Una mirada al passat

Cultura científica

Tecnologia i digitalització

Societats i territoris

Cultura científica Cultura científica

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE • Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL • Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències bàsiques per la resolució d’un problema senzill.

• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte.

• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA • Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

Unitat 9.

Un món de màquines?

Treball cooperatiu Fem un objecte que tingui moviment

Projecte Socials Prou de malbaratar aliments

Projecte Naturals Protegim la fauna de les ciutats

Societats i territoris

168