Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Francesc Solà
Edició: Lluís Cugota
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo
Maquetació: Judit Sunyol, Mercedes F. Bravo, Laura R. Dengra
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka
Il lustracions: Mercè Ortí
Fotografies: 123RF, @CCMA, Depositphotos, Efe, Imatges de Shutterstock.com, Photo Aisa
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
i Arxiu Barcanova
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’observació o d’experimentació de cada unitat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
a més
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
Durant el segle xviii, en un context d’expansió econòmica, l’alimentació va millorar els avenços en higiene medicina van fer desaparèixer les grans epidèmies. Catalunya va passar de tenir 400.000 habitants a tenir-ne més de 800.000. Durant el segle xix va continuar aquesta tendència fins a assolir els dos milions d’habitants l’any 1900. Això va ser possible perquè el nombre de naixements es va mantenir sempre per sobre del nombre de defuncions i perquè van arribar molts immigrants valencians i aragonesos. Durant el segle xx, la mortalitat va continuar baixant, mentre que la natalitat es mantenia alta. A les dècades de 1960 i 1970 el desenvolupament industrial va afavorir l’arribada de molts immigrants d’altres llocs d’Espanya. Malgrat que el creixement demogràfic es va alentir arran de la crisi econòmica de 1975, a la darreria del segle, Catalunya ja ultrapassava els sis milions d’habitants. Durant els inicis del segle xxi, el creixement es va accelerar gràcies a l’arribada de molts immigrants d’altres
2018.
ACTIVITATS
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
explica de què es tracta. 10. Massa pocs nadons. Avui les dones catalanes tenen una mitjana d’1,31 fills, una xifra molt per sota dels 2,1 fills que es
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès
• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat Treball d’observació es proposen treballs de recerca i manipulatius.
• Al final del llibre es planteja un projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.
L’univers, la nostra casa gran 7
El sistema solar 10
La Terra, un planeta petit 13
La Terra, un planeta habitable 16
A quin punt de la Terra som? 19
And now, in English! 22
Mapa conceptual 24
Reflexiono i aprenc 25
treball d’observació 26 Un planeta del sistema solar
Parlem del temps o del clima? 31
Zones climàtiques
d’un planeta divers ..................... 34
Els climes de Catalunya i d’Espanya 37
Quin temps farà demà? 40
Quan el temps sembla boig 43 And now, in English! 46
Mapa conceptual 48
Reflexiono i aprenc 49 treball d’observació 50
Viatgem molt enrere en el temps 55
L’inici de la història. L’edat antiga 58
L’arribada dels romans 61
Els orígens de Catalunya 64
De l’expansió a la crisi 67 And now, in English! 70
Vuit hores per treballar.
Tres grans sectors 79
Agricultura, ramaderia i pesca 82
La indústria 85
El comerç i el turisme 88
Els transports 91
And now, in English! 94
Mapa conceptual 96
Reflexiono i aprenc 97
treball d’observació 98
L’estudi de la població 103
La població de Catalunya 106 Un
Projecte cooperatiu.
Vacances per aprendre 125
em poso a prova
1 un planeta del sistema solar
SOCIETATS I TERRITORIS
ATENCIÓ:
Observarem la diversitat de cossos celestes de l’univers.
Descriurem els cossos celestes que acompanyen la Terra en el sistema solar.
Ens preguntarem per què la Terra és l’únic planeta amb vida que es coneix.
Aprendrem a situar-nos sobre la superfície del nostre planeta.
PER QUÈ HI HA VIDA A LA TERRA?
QUIN ESTEL ENS PROPORCIONA LLUM I ESCALFOR?
Què diries que es veu en la imatge?
coneixements previs
Penses que està quiet o que es mou?
Per què?
Quins coneixes?celestescossos
A la Terra hi ha plantes i animals, mentre que en altres planetes, com Mart o Saturn, no.
Per què creus que només hi ha vida a la Terra?
Els mapes són molt útils per orientar-se.
Què vol dir que Puigcerdà es troba al nord de Catalunya?
Què significa que demà bufarà vent del sud?
L’UNIVERS, LA NOSTRA CASA GRAN
L’univers és un espai immens que conté estels, nebuloses, galàxies, planetes, satèllits, asteroides i cometes (cossos celestes), a més de gasos i matèria interestel·lar. Segons la teoria del Big Bang, l’univers es va crear fa molts milers de milions d’anys a partir d’una explosió que va produir una gran expansió de matèria. En expandir-se i refredar-se, les partícules d’aquesta matèria van donar origen als cossos celestes.
Els cossos celestes
Si mirem el cel en una nit clara des d’un indret molt fosc, sense contaminació lumínica, podrem veure-hi molts estels. Els estels són globus enormes que brillen a causa de la combustió dels gasos que els componen. Els estels formen part de les nebuloses, que són acumulacions de gas i pols que semblen núvols.
Les galàxies són agrupacions de milions d’estels i de nebuloses. Adopten formes diverses, com ara forma d’espiral o forma d’el·lipse.
Al cel s’observen molts moviments. Els planetes giren al voltant dels estels. Els planetes són cossos rocallosos o gasosos de forma esfèrica que no tenen llum pròpia. Al seu torn, els satèl·lits giren al voltant dels planetes.
Els asteroides són trossos de roca que viatgen per l’espai al voltant d’un estel o d’un planeta. Quan un asteroide cau a la Terra, rep el nom de meteorit .
Els cometes són astres amb un nucli de gel que deixen enrere una llarga cua de vapor d’aigua en aproximar-se als estels.
ACTIVITATS
1. Què és què? Digues quin tipus de cos celeste és cada un i justifica per què.
A és perquè
B és perquè
C és perquè
D és perquè
2. Ens observen des de dalt. En aquest instant, centenars d’aparells que volen per sobre de l’atmosfera terrestre capten imatges del nostre planeta, n’obtenen dades meteorològiques i fan possibles la localització geogràfica i les comunicacions a distància. Aquests ginys s’anomenen satèl·lits artificials. Creus que els escau, aquest nom? Per què?
3. No cal preocupar-se tant! En l’antiguitat, l’aparició d’un cometa al cel era interpretada sovint com un senyal que anunciava que s’acostava una gran catàstrofe. Imagina que viatges al passat i que et trobes amb un grup de persones que miren un cometa mortes de por. Què els diries per tranquil·litzar-les? Assaja el teu discurs davant dels teus companys i companyes.
4. Quin xoc tan descomunal! Fa 66 milions d’anys, un meteorit gegant va xocar amb la superfície de la Terra. Llegeix el text de la notícia que tens en l’espai personal i, després, feu grups i debateu-la:
Quines van ser les conseqüències?
Creieu que es poden detectar, actualment, els meteorits que passen a prop de la Terra? Com?
Imagineu mètodes per desviar-los de la seva trajectòria en el cas que fos necessari.
EL SISTEMA SOLAR
Un conjunt de cossos celestes que gira al voltant d’un estel forma un sistema planetari. En el cas del sistema solar, que inclou la Terra, els cossos celestes giren al voltant del Sol, que els proporciona llum i escalfor. El sistema solar forma part de la Via Làctia, una galàxia en forma d’espiral.
Per ordre de proximitat al Sol, els planetes del sistema solar són aquests:
1. MERCURI
Té la velocitat de rotació al voltant del Sol més alta de tots i una temperatura superficial que pot arribar a 430 °C.
2. VENUS
És el planeta més proper a la Terra. Des del nostre planeta resulta visible; el veiem com un punt brillant poc abans de pondre’s o de sortir el sol. La seva superfície arriba a 465 °C i té una atmosfera de núvols d’àcid.
3. LA TERRA
També l’anomenem el planeta blau a causa dels oceans que cobreixen tres quartes parts de la seva superfície. Té un únic satèl·lit: la Lluna.
La superfície de la Lluna.
4. MART
És un planeta de color vermell intens. Té la superfície coberta de deserts, valls i muntanyes enormes.
5. JÚPITER
És el planeta més gros i el que gira més ràpid sobre el seu eix. Podria contenir 1.300 vegades la Terra.
6. SATURN
És un planeta groguenc que està envoltat de diversos anells formats per milions de partícules de gel.
7. URÀ
És el tercer planeta més gros després de Júpiter i de Saturn. Té diversos satèl·lits.
8. NEPTÚ
Té un color blavós. La seva superfície és coberta de gel i hi bufen vents de 2.000 quilòmetres per segon.
ACTIVITATS
5. Cada cosa al seu lloc! Escriu, en el lloc corresponent, cada un dels noms dels planetes del sistema solar:
Creus que el sistema solar ocupa una gran extensió de l’univers?
6. Qui és qui? Quin planeta del sistema solar…
…té la superfície coberta de gel?
…gira més ràpid al voltant del Sol?
…és conegut pels seus anells?
…és anomenat el planeta vermell?
7. Fem de planetes! Els planetes giren al voltant del Sol seguint una òrbita, alhora que giren sobre si mateixos.
Planeta Temps de rotació al voltant del Sol
Mercuri
Venus
Terra
Mart
87 dies
224 dies
365 dies
686 dies
Feu grups de cinc companys o companyes i representeu els moviments dels planetes més propers al Sol. Tingueu present que tenen períodes de rotació diferents.
8. Quin robot tan tafaner! L’any 2018, el Rover Opportunity, un robot explorador enviat a Mart, va deixar de funcionar després de quinze anys de voltar per aquest planeta. Observa el vídeo que tens a l’espai personal i escriu quins descobriments importants va fer.
Fes-ne un dibuix.
LA TERRA, UN PLANETA PETIT
El planeta Terra és el tercer planeta del sistema solar més pròxim al Sol. Té una mida petita, comparat amb Júpiter o Saturn, i és un punt petitíssim en l’espai si el comparem amb el Sol. Es va formar fa 4.600 milions d’anys.
La Terra té forma d’esfera lleugerament aixafada pels pols i una mica inclinada sobre l’eix imaginari que la travessa de pol a pol. Per això, el seu diàmetre és més gran a l’equador (12.756 km) que als pols (12.714 km).
Solstici 22 juny
Primavera
Equinocci 21 març
Tardor Estiu Hivern
Solstici 22 desembre
Equinocci 23 setembre
La Terra es mou permanentment al voltant del Sol (translació) i sobre si mateixa (rotació). Un moviment de translació complet tarda un any: 365 dies, 5 hores i 48 minuts. Una rotació dura un dia: 23 hores i 56 minuts.
Un satèl·lit que ens acompanya
La Lluna és el satèl·lit de la Terra. És una esfera amb un diàmetre de 3.475 km
Fa una volta a la Terra cada 27 dies i 7 hores. Com que fa un gir sobre si mateixa també cada 27 dies i 7 hores, des de la Terra només veiem una de les seves cares.
A la Lluna no hi ha vida perquè no té atmosfera ni aigua. Com que no està protegida per cap embolcall gasós, la seva superfície està coberta de cràters causats per impactes de meteorits.
L’any 1969 es va produir una de les grans fites de la història de la humanitat quan la nau tripulada nord-americana Apollo 11 va arribar a la Lluna.
La superfície lunar, amb la Terra al fons.
ACTIVITATS
9. Això s’accelera! Imagina que la Terra comencés a girar cada cop més de pressa. Què passaria?
Els dies es farien més perquè
10. Caldrà que matinis! Amb l’ajut d’un adult, fes una fotografia del sol en el moment en què surt i una altra en el moment en què es pon. Amb una brúixola, determina el punt cardinal de la sortida i de la posta.
A la meva població, el sol surt per i es pon per
11. Quina desproporció! Si omplíssim el nostre planeta de llunes, dins la Terra n’hi cabrien gairebé 50.
Agafa 50 bales i posa-les sobre un paper formant un cercle.
Dibuixa el cercle.
Dibuixa-hi, al costat, un altre cercle de la mida d’una bala.
Per què creus que la Lluna gira al voltant de la Terra, i no a l’inrevés?
12. La millor situació. Els astrònoms i les astrònomes, per poder observar l’univers a les fosques, s’estimen més els llocs poc habitats. Si es pogués instal·lar un observatori astronòmic a la Lluna, quina situació seria la millor?
13. Quatre fases lunars. En la fase de lluna nova, des de la Terra veiem la cara no il·luminada de la Lluna. En la fase de quart creixent, la Lluna té la forma de la lletra D. La lluna plena es veu perfectament rodona. En la fase de quart minvant, la Lluna té la forma de la lletra C.
Observa el cel i digues en quina fase es troba avui la Lluna.
Avui, dia de de l’any , la Lluna es troba en . LLUNA NOVA
14. Quin comentari tan ben trobat! Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna; ho va fer el 21 de juliol de 1969. El que va dir aleshores ha passat a la història: «Aquest és un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat». Debateu en grup el significat d’aquestes paraules.
15. Petjades inesborrables. Les petjades que els astronautes i els seus vehicles han deixat a la superfície de la Lluna en les diverses expedicions lunars hi romandran durant milions d’anys. Per què?
a) Perquè a la Lluna no hi fa vent.
VERITAT FALS
b) Perquè no hi impacten meteorits que les puguin esborrar.
c) Perquè la Lluna no rep les radiacions del Sol.
d) Perquè no hi ha cursos d’aigua superficial.
LA TERRA, UN PLANETA HABITABLE
Potser un dia trobarem éssers vius en algun altre planeta, però, de moment, la Terra és l’únic lloc de l’univers on sabem que hi ha vida.
La distància del nostre planeta al Sol fa que a la Terra hi hagi una temperatura adequada per a la vida. Si estigués més a prop del Sol, hi faria massa calor; si estigués més lluny, hi faria massa fred.
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Conté un 78 % de nitrogen, un 21 % d’oxigen i un 1 % de vapor d’aigua i d’altres gasos. Aquests gasos són imprescindibles perquè les plantes i els animals facin les seves funcions vitals.
L’atmosfera també ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol, que són perjudicials, i regula la temperatura com si es tractés d’un gran hivernacle.
Un tifó fotografiat des d’un satèl·lit artificial.
La presència d’aigua al planeta blau és també molt important. Sense aigua, els éssers vius no podríem sobreviure. De fet, es pensa que les primeres formes simples de vida de la Terra van sorgir en un medi líquid. L’aigua de la Terra es mou en un cicle que no s’atura mai:
1 El Sol evapora l’aigua dels oceans, els rius i els llacs.
2 El vapor d’aigua ascen- deix i forma els núvols.
3 El vapor es refreda, es condensa i precipita sobre la superfície del planeta en forma de pluja o neu.
4 Part de l’aigua va als rius i als mars i la resta s’escola sota terra.
ACTIVITATS
16. Aigua a la vista! Llegeix la notícia i comenta-la en grup amb els teus companys.
Quines condicions té K2-18b que el podrien fer habitable?
Troben aigua al planeta K2-18b
Si hi existís algun tipus de vida, creieu que els éssers humans podríem arribar a tenir contacte amb els seus habitants?
K2-18b és un planeta vuit vegades més gran que la Terra i que gira al voltant d’un estel nan vermell fora del sistema solar, a una distància de 110 anys llum de nosaltres. Té una atmosfera amb vapor d’aigua, hidrogen i heli, entre altres gasos. Segons ha publicat recentment un equip d’investigadors en la revista Nature Astronomy, la distància entre el planeta i l’estel fa pensar que les temperatures són òptimes i que podria contenir aigua en estat líquid.
17. Quin èxit per a la humanitat! La capa d’ozó és una part de l’atmosfera que protegeix la superfície de la Terra dels raigs ultraviolats procedents del Sol. L’any 1989 un tractat internacional, el protocol de Mont-real, va prohibir els gasos industrials CFC en demostrar-se que feien malbé la capa d’ozó.
Pensa altres accions que caldria fer per protegir l’atmosfera.
Poseu-les en comú i feu-ne una llista entre tota la classe.
18. Cal tenir capacitat de síntesi. Resumeix, amb tres frases, el cicle de l’aigua.
19. Cada terme en el seu lloc. Escriu els conceptes en el lloc del dibuix o en els filets de sota corresponents:
pluja aigües subterrànies neu escolament condensació riu mar llac núvol precipitació evaporació
A QUIN PUNT DE LA TERRA SOM?
Un globus terraqüi és la representació de la Terra sobre una esfera. Si representem tota la superfície terrestre sobre un pla, obtenim un mapamundi o planisferi
Gràcies a la xarxa geogràfica, podem localitzar qualsevol punt geogràfic, qualsevol objecte o qualsevol persona a la superfície de la Terra.
Aquesta xarxa és formada per una quadrícula de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.
Els paral·lels
oest Longitud est
Els paral·lels (línies de latitud) són línies horitzontals paral·leles a l’equador. L’equador divideix la Terra en dos hemisferis i és el paral·lel zero (0°). Els meridians (línies de longitud) són línies verticals que van des del pol nord fins al pol sud. El meridià que passa per l’observatori de Greenwich, a Londres, és el meridià zero (0°).
Per identificar qualsevol lloc de la superfície, ho podem fer a partir de les seves coordenades geogràfiques, formades per l’encreuament d’un meridià i d’un parallel. Així, per exemple, l’Everest és un cim situat, aproximadament, a 28° de latitud nord i a 87° de longitud est.
Meridià de Greenwich
Longitud
ACTIVITATS
20. Fem un cop d’ull al mapamundi. Observa el planisferi i respon a les preguntes de sota:
Què significa la indicació 28° N, 87° E que acompanya el topònim Everest?
Observa la situació de Barcelona respecte de l’equador i del meridià de Greenwich i calcula’n la latitud i la longitud aproximades.
Davant les costes de quin continent navegaràs si passes pel lloc on s’encreuen el paral·lel 0° i el meridià 0°?
Respecte d’aquest continent, on et trobaràs: al nord, al sud, a l’est o a l’oest?
Marca en el mapa el punt que indiquen les coordenades 40º S, 60º O.
Meridià de Greenwich
21. Siguem exactes! La distància de qualsevol punt fins a l’equador i fins al meridià de Greenwich s’expressa en graus, minuts i segons. Tria quatre poblacions catalanes que coneguis i esbrina’n, amb l’ajut d’internet, les coordenades geogràfiques. Digues quina de les quatre es troba més al nord, més al sud, més a l’est i més a l’oest.
Latitud Longitud És la que es troba més al…
22. Perdut al mig del no-res. Un nàufrag acaba d’arribar nedant a una illa deserta. Tot just abans d’enfonsar-se, els sistemes de navegació del seu vaixell marcaven 20° de latitud sud i 100° de longitud oest. A quin mar o a quin oceà es troba?
23. Recordes la situació dels països? Digues el nom de tres estats del món que es trobin aproximadament a la mateixa latitud (A), tres que es trobin a la mateixa longitud (B), tres de situats a l’hemisferi nord (C) i tres de situats a l’hemisferi sud (D). Consulta, si cal, un mapamundi polític.
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Find the planets! Circle the names of five planets and one satellite in the word search:
2. A net without knots. Label the different parts of the geographical grid. South Pole North
3. Which is which? Write the correct name under each image.
4. A huge success! Explain the most important space exploration event from 1969 in your own words.
5. What a wonderful planet! Write three conditions that make Earth habitable. a) b) c)
La TERRA
és un planeta
té vida gràcies a
té forma d’esfera i es representa
la temperatura òptima la presència d’aigua la protecció de l’atmosfera del sistema solar de la Via Làctia que forma part
en el globus terraqüi en el mapamundi o planisferi
s’hi pot localitzar qualsevol punt de la superfície gràcies a línies de latitud (paral·lels) línies de longitud (meridians)
1. Reflexiona sobre el que has après. Per fer-ho, pinta aquesta diana:
A He après força coses.
B He mostrat interès per la feina.
C He treballat en equip.
D He ajudat els companys.
E M’he implicat en les tasques.
F Tinc ganes d’explicar el que he après a altres persones.
G He adquirit coneixements nous que em seran útils i pràctics.
H M’agradaria contribuir a tenir cura de la Terra.
2. Marca segons el que saps:
Saps explicar com es va originar l’univers?
Saps diferenciar un estel d’un planeta i d’un satèl·lit?
Saps enumerar els planetes del sistema solar?
Saps per què passen els dies i els anys?
Saps per què hi ha vida a la Terra?
Diferencies el globus terraqüi del mapamundi?
Ets capaç de localitzar la latitud i la longitud d’un punt terrestre?
Molt Força Poc
FEM SERVIR ESCALES
L’univers és tan immens que les distàncies que separen els cossos celestes resulten difícils d’imaginar. Tot i això, podem fernos-en una idea amb l’ajut d’una escala. Aquesta taula indica la distància aproximada al Sol dels planetes del sistema solar:
Planeta
Distància al Sol en milions de quilòmetres
Un dels robots exploradors Mars rover sobre la superfície del planeta Mart.
Distància al Sol a escala (1 cm = 230 milions de quilòmetres)
Fes servir un regle mil·limetrat i traça una línia en un full col·locat horitzontalment. Assenyala-hi la posició dels planetes d’acord amb les distàncies que indica la taula.
Escriu el nom de cada planeta allà on correspongui. Pots dibuixar-los i pintar-los o bé enganxar-hi una il·lustració descarregada d’internet. No t’oblidis del Sol.
Pensa un títol per al dibuix i escriu-lo a la part superior del full.
Creus que algun dia la humanitat podrà enviar astronautes a Urà o a Neptú? I naus no tripulades? Per què? Comenta les teves conclusions amb els companys i les companyes.
INTERPRETEM UN MAPA
Els mapes són representacions planes de la superfície de la Terra. Quan mostren una part petita del territori, poden arribar a ser molt detallats.
• Les marques d ’orientació, que indiquen els punts cardinals.
Per interpretar bé un mapa, cal fixar-se en el següent:
• Els símbols o signes convencionals, que representen, mitjançant dibuixos i colors, les poblacions, els camins, les carreteres, els rius, els cims, les diverses altituds del terreny, etc.
• L ’escala, que indica a quants quilòmetres reals equival cada centímetre del mapa.
1. Observa el mapa i respon:
a) A quants quilòmetres equival un centímetre de l’escala?
b) Quina és la població situada més al nord? I la de més al sud?
c) Si avancessis en línia recta entre les dues poblacions, quants quilòmetres recorreries?
d) El territori entre les dues localitats, és pla o té desnivells? Com ho saps?
Maials
Gandesa
Tortosa
Amposta
Les Cases d’Alcanar
CONSTRUÏM UNA BRÚIXOLA
Una brúixola és un instrument amb una agulla giratòria que indica on és el nord. Aquesta agulla assenyala sempre el nord perquè la Terra es comporta com un gran imant que té un nord magnètic. Construir una brúixola casolana és molt senzill!
Només cal disposar d’una agulla de cap, un tros de suro, un imant, un recipient amb aigua i una mica de cinta adhesiva.
Cal fregar unes quantes vegades un extrem de l’agulla amb l’imant, sempre en la mateixa direcció.
Tot seguit, cal enganxar l’agulla al suro amb la cinta adhesiva, col·locar-la al recipient i comprovar que funciona.
Sortiu al pati, determineu on es troben els punts cardinals i marqueu-los a terra. Primer, feu-ho sense utilitzar la brúixola. Per fer-ho, caldrà que sapigueu per on surt el sol (per l’est) i per on es pon (per l’oest).
A continuació, comproveu amb la vostra brúixola casolana que ho heu fet bé.
Treball d 'aplicació
La brúixola permet amborientar-se tantprecisió de dia com de nit.
Ara que ja us sabeu orientar, feu un dibuix esquemàtic de la vostra escola vista des de dalt i marqueu-hi, amb les lletres N, S, E i O, els quatre punts cardinals.
Casa teva, on es troba respecte de l’escola? Cap on camines quan hi vas? I quan en tornes?
vacances per aprendre
Un dels moments de la setmana que ens omplen més personalment és el que dediquem al nostre temps de lleure.
Segur que molts de vosaltres espereu l’estona en què aneu a fer classe de dansa o aneu a jugar a futbol, perquè és quan us ho passeu més bé. Les activitats que podem escollir, com ara anar al cinema, jugar a videojocs o anar a jugar a la platja, les fem amb moltes ganes.
ESCACS
VIDOEJOCS
Les vacances són també un d’aquests moments de l’any que esperem durant mesos; les planifiquem, hi pensem sovint i fins i tot ens les imaginem.
• Quines són les activitats que us agrada més de fer en el vostre temps lliure? I durant les vacances? Quines són les vostres vacances preferides?
BÀSQUET
VIATJAR!
No cal que sigui molt lluny ni durant molt temps; viatjar és sempre una activitat molt divertida i molt enriquidora. A més, és una manera fantàstica d’aprendre moltes coses.
Objectiu del projecte:
Un cap de setmana en ruta
En aquest projecte us convidem a planificar una ruta de cap de setmana per algun dels racons amb història del nostre país.
Buscarem informació sobre tot el que podem visitar en el lloc que hem triat, la manera d’arribar-hi i les possibilitats d’allotjament. També serà important de tenir en compte els àpats que hem de fer, què podem menjar i en quin lloc.
Què farem?
Coneixerem algun dels monuments del nostre patrimoni artístic i el seu origen.
Coneixerem què en queda, avui, d’aquest monument i què es pot visitar.
Plantejarem també les possibilitats de transport des de la nostra ciutat fins al lloc escollit i els seus avantatges.
Analitzarem, finalment, l’oferta d’allotjament i restauració per poder gaudir de la zona en tota la seva plenitud. Potser podem trobar també alguna activitat lúdica que ens agradi.
La planificació inclourà, és clar, l’horari de les activitats i el pressupost econòmic de tot plegat. Aprendrem a fer aquesta gestió tan important.
Sant Climent de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí (l’Alta Ribagorça).
Castell de Cardona (el Bages).
Fem equip
Tot el procés el farem en grups de treball; així, doncs, cal que formeu equips de tres o quatre persones.
Tots els membres del grup heu d’implicar-vos, de la mateixa manera, en totes les fases del projecte. És interessant, però, que prepareu diverses tasques i que cada un de vosaltres es faci responsable d’una.
Decidiu ara, entre tota la classe, quines poden ser aquestes tasques. Tot seguit us en proposem algunes.
SECRETARI/ÀRIA
COORDINADOR/A
CONTROLADOR DEL TEMPS
• Recolliu la vostra organització en una taula com aquesta:
Secretari/ària
Coordinador/a
Portaveu
Controlador
Responsable
Escollim l’indret
Catalunya és un país prou petit per viure en un punt i, amb relativa facilitat, poder passar un cap de setmana en un altre de ben allunyat.
• Com a primera tasca, penseu un lloc que us agradaria de visitar. Recordeu que ha de ser un indret d’interès històric i arquitectònic.
• Consulteu un mapa i feu una llista dels vostres llocs preferits. Aniria bé, però, que us repartíssiu les possibilitats entre tots els grups perquè la feina de tota la classe fos més profitosa.
Coneguem a fons la nostra destinació
• Busqueu ara informació sobre el lloc que heu decidit que visitareu.
El punt de partida ha de ser el poble o la ciutat on viviu la majoria de vosaltres. Segur que no hi haurà gaire distància.
• En aquest apartat heu de pensar en quins mitjans de transport us podríeu desplaçar fins a la vostra destinació.
• Recolliu les dades tenint en compte, per exemple, els aspectes següents:
Tipus de transport: públic o privat.
Durada del trajecte.
Possibles horaris d’acord amb les visites que heu programat.
Cost total del transport en funció del nombre de persones i de la distància.
Decidiu el nombre de persones per a qui programeu el viatge: no és el mateix pensar un mitjà de transport per a quatre persones que per a dotze... DE VIATGE!
Allotjament i gastronomia
Aniria bé de passar, a la zona, una nit com a mínim. Caldrà, doncs, buscar allotjament.
• Busqueu quines possibilitats hi ha i escolliu la que s’ajusti més al vostre gust. Tingueu en compte la situació, el pressupost, les instal·lacions...
L’allotjament rural pot ser una bona opció.
• De vegades, a l’allotjament s’hi poden fer alguns àpats. Penseu també a buscar algun restaurant per la zona. A més, potser hi ha alguns dolços típics que no us podeu perdre... Trieu alguna d’aquestes possibilitats.
Activitats extres
Potser no cal que tot siguin visites culturals. Fer una ruta amb bicicleta, passar una esto na en un parc d’atraccions o fer una ex cursió a cavall poden ser un complement fantàstic a un cap de setmana rodó.
• Doncs, vinga! Tots a buscar possibilitats a l’entorn del lloc on viatjareu. Com sempre, cal tenir present el següent:
Tipus d’activitat i situació.
Durada i horaris d’obertura.
Cost total per a tot el grup.
Horari i pressupost
Després de fer tota la recerca d’informació i abans de presentar-la, és important de re gistrar els aspectes organitzatius bàsics en un horari i fer un pressupost.
Horari
Planifiqueu, de la manera més acurada possible, l’horari de tot el cap de setmana.
Decidiu si començareu divendres a la tarda o dissabte al matí. Penseu en la durada dels desplaçaments, de les visites, etcètera.
És un document que recull les despeses pre- vistes de tot el cap de setmana. Podeu utilitzar un full de càlcul informatitzat. Pot tenir aquesta estructura:
Bitllets de tren … €/persona … €
2 nits a la casa rural … €/nit … €
Àpats dia 1
Àpats dia 2
Lloguer de bicicletes
Presentem el nostre viatge
Ara ja tenim tota la informació referent al nostre cap de setmana. És el moment d’organitzar-la per presentar-la primer als nostres companys i companyes.
Decidiu el format de la presentació:
• Diapositives.
• Un pòster.
• Un dossier.
Penseu també en el contingut relacionat amb tota la informació treballada al llarg del projecte.
Intenteu convèncer els vostres companys i companyes sobre el fet que el vostre projecte és fantàstic!
• Pel que fa a la informació, tingui el format que tingui, caldrà que en feu una presentació oral.
Distribuïu-vos els apartats de la presentació entre tots els membres de l’equip. Assageu, prèviament, abans de fer la presentació davant dels companys i companyes.
Presenteu-vos abans de començar i expliqueu el motiu pel qual heu escollit aquest indret.
Durant la presentació, aneu-vos donant la paraula els uns als altres.
Procureu de mantenir l’atenció durant tota l’estona.
EN FAMÍLIA O AMB ELS AMICS?
Ara ja podeu pensar en un pla per convèncer la vostra família!
Seria fantàstic poder fer realitat aquesta sortida!
Una altra possibilitat seria fer aquest viatge tots junts amb l’escola! Decidiu quina opció us agrada més i feu el pressupost pensant en tot el grup.
Avaluem el nostre projecte
Després d’haver fet tot el procés, ara és el moment d’analitzar-lo, de posar en valor els aspectes positius i els que podríeu haver fet d’una manera diferent, un cop heu vist els de la resta de companys i companyes.
Valoració grupal del projecte
Heu recollit la informació necessària?
El projecte és complet i prou atractiu?
L’horari és encertat i té en compte tots els detalls?
El pressupost és correcte?
La presentació ha estat completa i entenedora?
Heu treballat de manera organitzada?
Heu respectat els terminis de treball fixats?
Heu tingut en compte les opinions de tothom?
Valoració individual
Escriu ara un petit text valorant el teu treball individual al llarg de tot el procés.
ASPECTES NEGATIUS
ASPECTES POSITIUS
Una passejada pel camp de nit
La Marta és una nena que viu en un poble de la Catalunya rural on moltes nits és fàcil d’observar les estrelles, sobretot quan, amb el seu avi, s’allunya de les cases i s’endinsen tots dos en els camps silenciosos. Què creus que vol deixar enrere la Marta quan surt del poble i busca un lloc tranquil per mirar el cel?
1. Per què brillen al cel els estels que observa?
Per la combustió dels gasos que els componen.
Perquè reflecteixen la llum del Sol.
Perquè reflecteixen la llum de la Terra.
Perquè el seu moviment en òrbita genera llum.
Perquè el seu moviment en òrbita genera calor.
2. De vegades un planeta resulta visible com un punt brillant poc abans de pondre’s el sol o poc abans de sortir
És Mart.
És Venus.
És Urà.
És Neptú.
És Júpiter.
3. L’avi li ha explicat sovint que, quan ell era petit, va caure, del cel, una roca al poble del costat. Què devia ser?
Un asteroide.
Un cometa.
Un roc volant.
Un meteorit.
Potser li falla la memòria; aquestes coses no poden passar.
4. A la Marta li agrada mirar els cràters que cobreixen la superfície de la Lluna. Com es van formar?
Per impactes de meteorits.
Per antigues erupcions volcàniques.
Per antics tsunamis lunars.
Pels allunatges de les naus espacials de la Terra.
En realitat no existeixen; són un efecte òptic.
5. La Lluna no és habitable, però la Terra sí; gràcies a quins tres factors?
La baixa velocitat de rotació.
La capa de gasos que la protegeix.
La presència d’aigua.
Les temperatures suaus.
La baixa velocitat de translació.
6. Quin gas de l’atmosfera terrestre és més abundant?
El nitrogen.
L’oxigen.
El vapor d’aigua.
L’ozó.
El diòxid de carboni.
7. Al costat del poble de la Marta hi ha una font que de vegades raja i de vegades s’asseca. Quin astre intervé en el cicle que manté l’aigua de la Terra en moviment constant?
Urà.
Venus.
La Lluna.
El Sol. Plutó.
8. En quina posició es troba el poble de la Marta respecte a l’equador?
És al nord.
És al sud.
És a l’est.
És a l’oest.
Cap; és tan petit que no surt en els mapes.
9. I respecte al meridià de Greenwich?
És al nord.
És al sud.
És a l’est.
És a l’oest.
Cap; és tan petit que no surt en els mapes.
Millor pujar una mica
Moltes nits d’estiu que la Marta surt amb l’avi a mirar les estrelles s’enfilen a un puig que hi ha a prop del poble perquè allà la temperatura sem pre és una mica més fresca que a la plana. A què creus que es deu aquesta variació de la temperatura?
10. Si el puig és a 300 m sobre el nivell del mar, quina diferència de temperatura hi haurà amb el poble, que és a 100 m?
1 grau.
1,1 graus.
1,2 graus.
1,3 graus.
1,4 graus.
11. Al poble de la Marta, la diferència tèrmica entre les temperatures d’estiu i les d’hivern és molt marcada. Què indica això?
Que és un poble de muntanya.
Que es troba lluny del mar.
Que és un poble de costa.
Que és al costat d’un gran llac.
Que és un indret molt saludable.
12. Sent a Catalunya, a quina zona climàtica de la Terra pertany el poble de la Marta?
A la zona d’altes precipitacions.
A la zona càlida.
A la zona freda.
A la zona temperada.
A la zona en risc de desertització.
13. Les nits en què bufa el vent són bones per observar estels perquè el cel sol estar net de núvols. La Marta té al terrat de casa un aparell que li permet saber amb quina intensitat bufa el vent. Quin aparell és?
Un anemòmetre.
Un penell.
Un higròmetre.
Un baròmetre.
Un velocímetre.
14. El poble de la Marta és a la comarca de les Garrigues. Quin clima tindrà?
Clima oceànic.
Clima mediterrani continental.
Clima mediterrani litoral.
Clima de muntanya baixa.
Clima de muntanya mitjana.
15. Com són les precipitacions anuals d’aquest clima?
Molt abundants.
Abundants.
Irregulars.
Escasses.
No plou mai.
16. A quina comarca hauria de viure la Marta si volgués gaudir de pluges regulars i abundants durant tot l’any?
Al Priorat.
A l’Aran.
Al Baix Ebre.
Al Maresme.
A l’Alt Empordà.
17. A quina comarca hauria de viure la Marta si volgués gaudir de temperatures poc fredes a l’hivern?
A la Cerdanya.
Al Baix Empordà.
A la Noguera.
Al Montsià.
Al Maresme.
18. Dalt del turó, la Marta se sent totalment protegida de…?
Les ventades.
Les calamarsades.
Les tempestes. Les riuades.
Les pedregades.
Un jaciment a la comarca
Com que a la Marta li agrada la història, de tant en tant va amb la família a visitar museus i jaciments arqueològics. Fa poc van descobrir un lloc que els va semblar impressionant: la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca. A la Marta li encanta l’arqueologia perquè és com un treball detectivesc. Saps en què consisteix la feina dels arqueòlegs i les arqueòlogues?
19. Si els Vilars d’Arbeca és un jaciment ibèric, a quina època pertany?
Al neolític.
Al paleolític.
A l’edat dels metalls.
A l’època romana.
A l’època visigòtica.
20. Quin d’aquests tres objectes podria haver estat localitzat en un jaciment ibèric?
21. Tenien escriptura els ibers?
No.
Sí, però encara no ha estat desxifrada.
No, però van adoptar la dels celtes.
No, però van adoptar la dels romans.
No, però van adoptar la dels fenicis.
22. L’arribada d’un poble a Catalunya marca la fi de la civilització ibèrica. Quin?
Els grecs. Els fenicis.
Els àrabs. Els romans.
Els jueus.
23. Quin any van arribar els romans a Catalunya?
El 753 aC.
El 281 aC.
El 218 aC.
El 128 aC.
El 476 dC.
24. El final de quina edat marca la desaparició de l’Imperi romà d’Occident?
Prehistòria.
Edat antiga.
Edat mitjana.
Edat moderna.
Edat contemporània.
25. A quin segle va viure el comte Guifré el Pelós?
26. A la darreria de l’edat mitjana molta gent va morir a Catalunya a causa de la pesta negra. Quin any es va desfermar aquesta epidèmia?
El 1348.
El 1384.
El 1438.
El 1448.
El 1483.
27. Amb quins dos noms relaciones un fet molt important que va tenir lloc l’any 1137?
Elisenda i Jaume.
Peronella i Ramon Berenguer.
Maria i Guifré.
Violant i Alfons.
Feines diverses
L’Otman és un nen d’Olot. Els seus pares van venir a treballar a Catalunya, des del Marroc, fa uns quants anys, i ell i la seva germana ja van néixer aquí. El seu pare treballa en una fàbrica de productes lactis a jorna da completa i la seva mare treballa a mitja jornada; fa de dependenta en una botiga de queviures. Què signifiquen les expressions «fer jornada completa» i «fer mitja jornada»?
28. A quin sector pertany la feina del pare de l’Otman?
Al sector primari.
Al sector secundari.
Al sector terciari.
Al sector quaternari.
A cap dels anteriors.
29. A quin sector pertany la feina de la mare de l’Otman?
Al sector primari.
Al sector secundari.
Al sector terciari.
Al sector quaternari.
A cap dels anteriors.
30. L’Otman és inquiet i emprenedor. Sap que ara ha d’estudiar, però li agradaria compaginar els estudis amb
una feina tan aviat com sigui possible. A quina edat podrà treballar?
A 15 anys.
A 16 anys.
A 17 anys.
A 18 anys.
A 19 anys.
31. Ell pensa que el sector primari és el més important de tots, ja que els productes d’aquest sector són essencials per a tota la societat. Tria una o unes quantes feines del sector primari que podria fer.
Pescador. Cambrer. Paleta. Pagès. Porter.
32. Si una dia troba una feina en la ramaderia, en quina d’aquestes comarques és més probable que treballi?
El Baix Empordà.
El Tarragonès.
El Gironès.
El Segrià.
El Barcelonès.
33. Si es dedica a la pesca, quina d’aquestes espècies li serà més fàcil de capturar?
La sardina. El pop.
La truita. La tonyina.
El salmó.
34. Per trobar feina en la indústria, a quina d’aquestes comarques li costarà més?
Al Barcelonès.
Al Baix Llobregat.
Al Tarragonès.
A la Ribera d’Ebre.
Al Vallès Occidental.
35. Quin sector genera més llocs de treball a Catalunya? A l’Otman li aniria molt bé de saber-ho.
El sector primari.
El sector secundari.
El sector terciari.
El sector quaternari.
Cap dels anteriors.
36. I si l’Otman algun dia volgués treure profit de les llengües que parla fent de guia turístic? Recomana-li una ciutat monumental de Catalunya amb molt interès per als visitants d’arreu del món.
Valls. Tarragona.
Falset. Tremp. Gandesa.
Un país d’immigrants
Com els pares de l’Otman, moltes persones van arribar de lluny per establir-se a Catalunya durant els segles xix, xx i xxi. Per què van venir?
37. Quina és la fórmula correcta?
Població = natalitat – mortalitat + immigració – emigració.
Població = natalitat – mortalitat + immigració + emigració.
Població = natalitat + mortalitat + immigració – emigració.
Població = natalitat + mortalitat + immigració + emigració.
Població = natalitat – mortalitat – immigració – emigració.
38. Quants habitants té Catalunya?
Menys de 6 milions.
Menys de 6,5 milions.
Menys de 7 milions.
Més de 7,5 milions.
Més de 8 milions.
39. Quina d’aquestes comunitats de nous catalans és més nombrosa?
