so aL
Breogan Tosar
Jordi Castellví
Mariona Massip
Marta Baqué
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Berta Ferrer
Edició: Jaume Reula
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo
Maquetació: Judit Sunyol , Mercedes F. Bravo, Gemma Vadillo
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka
Il lustracions: Anna Clariana
Fotografies: 123RF, Alamy / Cordon Press, Album / Fine Art Images, Arxiu familiar Garcés López, Arxiu familiar Sabater Teixidó, EFE, @CCMA, Depositphotos, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com i Arxiu Barcanova
© 2022, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA
Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5835-0 DL B 6835-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’observació o d’experimentació de cada unitat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
El color carn
ATENCIÓ: Reflexionarem sobre si existeix el color carn. Aprendrem sobre les migracions d’ara i les d’abans. Coneixerem les connexions culturals entre Catalunya i altres pobles de la Mediterrània. Reconeixerem els elements bàsics de l’organització política territorial de Catalunya. Observarem algunes característiques dels noms dels carrers del municipi i farem una proposta a l’Ajuntament.
QUIN ÉS EL COLOR CARN?
SOCIETATS I TERRITORIS
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
a més
77 EL COLOR CARN EN EL MÓN D’ençà que els éssers humans existim, ens hem anat movent per tot el planeta. Els científics les científiques han fet anàlisis genètiques i han determinat que els primers humans de l’espècie
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
breument
arribat.
a
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès
• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.
• Al final del llibre es planteja un treball cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.
Som de dia, som de nit 1
Els moviments de la Terra 7
Com sabem quina hora és? 10
Què són aquests puntets que veiem al cel? 13
Per què fa fred i després calor? 16 I tot això… com ho sabem?
La ciència i la mitologia 19
And now, in English! 22
Reflexiono i aprenc 25
treball d’observació 26
El color carn 4
El color carn en el món 79
Les migracions avui 82
Què passa quan les persones ens barregem? 85
Qui som? 88
Com s’organitzen els municipis? 91
And now, in English! 94
Reflexiono i aprenc 97
treball d’observació 98
Els temps estan canviant 3 Quina calor! 2
Quin temps fa? 31
El temps en el telenotícies 34
Per què fa tanta calor? 37
El clima i el paisatge 40 I jo, què puc fer per millorar el paisatge? 43 And now, in English! 46 Reflexiono i aprenc 49 treball d’observació 50
Estem canviant? 55 Canvis a ritmes diferents 58
Les causes i les conseqüències 61
Com representem els canvis i les continuïtats 64 Imaginar el futur 67 And now, in English! 70
i aprenc 73
d’observació 74
treball cooperatiu.
Divendres pel futur! 101
em poso a prova
Unitat 1 109
Unitat 2 111
Unitat 2 113
Unitat 4 115
sabers de l’àrea 117
1 Som de dia, som de nit!
ATENCIÓ:
SOCIETATS I TERRITORIS
Reflexionarem sobre el dia i la nit. Reconeixerem els elements bàsics del sistema Terra-Sol-Lluna. Diferenciarem els moviments de rotació i de translació. Experimentarem amb llums i ombres.
PER QUÈ ES FA DE DIA? PER QUÈ ES FA DE NIT?
coneixements previs
Si mirem el cel, podrem veure moltes coses! Fes una llista de tot el que pots veure quan mires el cel.
De tot el que has apuntat, què es troba a l’univers, fora del nostre planeta?
Saps per què els globus que representen la Terra giren?
Has mirat mai el cel i has vist la lluna? Marca les formes que pot tenir la lluna:
De dia o de nit?
Què passa al cel de dia?
Què passa al cel de nit?
Què passa en una ciutat de dia? Què passa en una ciutat de nit?
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
Cada dia surt el sol i cada dia es pon. Cada dia es fa de nit i veiem la lluna.
Tot això passa perquè la Terra, el planeta on vivim, es mou.
La Terra és un planeta que fa dos moviments diferents:
Gira sobre si mateixa. Aquest moviment s’anomena rotació.
El Sol és l’estrella del sistema solar. Tots els planetes del sistema solar giren al voltant del Sol, igual que la Terra.
Gira al voltant del Sol. Aquest moviment s’anomena translació.
Els protagonistes
El Sol La Terra La Lluna
És... Una estrella Un planeta Un satèl·lit
Fa... Escalfa i il·lumina. Gira – Al voltant de si mateixa. – Al voltant del Sol.
Rotació. El dia i la nit
La Terra tarda 24 hores a fer una volta sobre si mateixa, en sentit contrari al de les agulles del rellotge.
Quan ha fet una volta, diem que ha passat un dia.
Mentre gira, la part de la Terra que mira cap al Sol queda il·luminada: és de dia. En canvi, la part de la Terra que queda d’esquena al Sol està a les fosques: és de nit
Translació. L’any
Sense deixar de girar sobre si mateixa, la Terra gira al voltant del Sol seguint l’òrbita. Triga 365 dies a fer aquest camí. Quan ha fet una volta, diem que ha passat un any.
Gira al voltant de la Terra.
La terra gira incLinada. això fa que no totes Les zones de La terra s ’iL·Luminin i s ’escaLfin iguaL. Hi Ha zones on eL dia i La nit són més LLargs o més curts que en unes aLtres.
Fins i tot hi ha llocs on durant uns mesos sempre és de dia i durant uns altres mesos sempre és de nit!
ACTIVITATS
1. És el mateix de dia que de nit? La diferència entre el dia i la nit és la llum que ens arriba del Sol. Aquesta diferència de llum moltes vegades ens fa canviar la percepció que tenim dels llocs i dels espais. Aniries…
A l’escola de nit? Per què?
Al carrer de nit? Per què?
A la muntanya de nit? Per què?
2. El Sol, la Lluna i la Terra… Qui és qui? Qui...
Fa llum? És el més gran?
Fa voltes? És el més petit?
3. Vist així és més senzill! Agafeu una llanterna, un globus terraqüi (o una pilota) i tanqueu el llum. Enfoqueu la Terra i feu-la girar. Podeu identificar els llocs on és de dia i els llocs on és de nit?
4. El Sol, la Lluna i la Terra. Aixequeu-vos de les cadires! Feu grups de tres. Repartiu-vos els papers de la Lluna, el Sol i la Terra i imiteu-ne els moviments. Vigileu de no marejar-vos!
5. Cada cosa al seu lloc! Col·loca les paraules en el lloc corresponent:
TERRA MOVIMENT DE ROTACIÓ SOL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ LLUNA
365 dies 24 hores
COM SABEM QUINA HORA ÉS?
Ja sabem per què es fa de dia i per què es fa de nit: depèn de la part de la Terra que queda il·luminada pel Sol mentre gira sobre si mateixa (rotació).
Les hores
Des de la Terra sembla que sigui el Sol el que es mou, perquè no notem el moviment del nostre planeta. Veiem sortir el Sol per l’est i el veiem pondre’s per l’oest, i durant tot el dia l’anem veient en diferents punts del cel. Mirar la posició del Sol ens ajuda a saber quina hora és encara que no portem rellotge.
Les ombres
Com que la posició del sol va canviant durant el dia, també ho fan les ombres. T’has fixat que quan vas a l’escola les ombres dels carrers són diferents que quan tornes?
El dia comença en moments diferents en funció de la zona on vivim, i això vol dir que també les hores són diferents. Els fusos horaris són unes línies que ens ajuden a saber quina hora és en cada lloc.
Si viatges a altres països, potser hauràs de canviar l’hora del rellotge.
NO ENTENC LA MEVA OMBRA: DE VEGADES
ESTÀ DAVANT MEU, DE VEGADES AL DARRERE… SEMBLA QUE VULGUI JUGAR A ATRAPAR!
ACTIVITATS
6. La sortida i la posta del sol. Quina imatge correspon a la sortida del sol i quina a la posta?
Com ho saps?
7. La ciutat sense sol. Mira el vídeo de la notícia que t’indicarà el teu mestre o la teva mestra.
Feu grups i parleu:
Us imagineu viure tants mesos sense sol?
Com creieu que canviaria la vostra vida?
Imagineu-vos un dia normal d’anar a l’escola que fos sempre de nit.
Coses que canviarien Coses que no canviarien
8. L’ombra. En Xen diu que de vegades vol estar sol, sense la seva ombra. Com ho podria fer? Com podria deixar de tenir ombra ni que fos una estona?
9. Qüestió de rellotges. Els avis d’en Xen i els avis de la seva amiga
Nelma viuen molt lluny d’aquí, a Corea del Sud i a Angola. Ells parlen molt sovint amb els seus avis i s’envien vídeos quan es troben a faltar. Avui tots dos tenen ganes de trucar-los quan tornin de l’escola. Quan siguin a casa, a la tarda, la Nelma trucarà als seus avis, però en Xen no ho podrà fer; diu que s’haurà d’esperar, perquè a aquella hora ja dormiran. Com pot ser?
Tots dos tenen els avis molt lluny.
Per què en Xen haurà d’esperar-se i la Nelma no?
Zones horàries del món
Els avis d’en Xen viuen a Corea del Sud. Allà els rellotges marquen 8 hores més que aquí. A quina hora els haurà de trucar perquè ni ell ni els seus avis no estiguin dormint?
Mira aquest mapa del món amb els fusos horaris. Digues 3 països que tinguin la mateixa hora que tu i 3 països que tinguin una hora diferent.
Mateixa hora
Hora diferent
QUÈ SÓN AQUESTS PUNTETS QUE VEIEM AL
CEL?
Quan el Sol es pon, es fa fosc: es fa de nit. En realitat, el Sol no surt ni s’amaga, sinó que està quiet. És la Terra la que gira. Quan en una part de la Terra no hi arriba la llum del Sol, és de nit
El cel de nit és molt diferent del cel de dia: té un color més fosc, i s’hi poden veure la lluna i les estrelles.
La Lluna
La Lluna no té llum pròpia i és feta de roques. Com pot ser que la vegem? Veiem la Lluna gràcies a la llum que fa el Sol, que la il·lumina. Com que la Lluna es mou, no la veiem sempre il·luminada de la mateixa manera, i des de la Terra sembla que la Lluna canviï de forma. D’aquestes formes, en diem les fases de la lluna.
Lluna plena
Les estrelles
Lluna decreixent o quart minvant
Les estrelles també les veiem de nit. Les estrelles són boles de gas i foc que hi ha a l’univers, molt lluny de la Terra.
N’hi ha milions i són molt grosses, però les tenim tan lluny que només les veiem com petits punts de llum.
HI HA MOLTS CONTES, CANÇONS, POEMES, LLEGENDES I MITES QUE PARLEN DE LA LLUNA I LES ESTRELLES.
La Lluna és el satèl·lit que gira al voltant de la Terra. Triga 28 dies a fer aquesta volta, i sempre li veiem la mateixa cara.
Lluna nova
Lluna creixent o quart creixent
Les estrelles són sempre al cel, però només les veiem quan és prou fosc. Quan és de dia i ens arriba la llum del Sol, no les podem veure. Passa el mateix si vivim en una ciutat amb molta llum.
Si mirem el cel de nit, ens adonarem que les estrelles formen dibuixos, que s’anomenen constel·lacions.
ACTIVITATS
10. Lluna o estrelles? Compara la Lluna i les estrelles i encercla l’opció correcta:
a) La Lluna és més gran / petita que les estrelles.
b) Les estrelles estan més a prop / lluny de la Terra que la Lluna.
c) La Lluna / una estrella és feta de gas i foc.
d) La Lluna / una estrella és feta de roques.
11. Les fases de la lluna. Escriu els noms en les etiquetes corresponents:
12. Quina nit! En Xen ha anat de cap de setmana a les muntanyes dels Pirineus i diu que a la nit ha vist un cel ple d’estrelles. La Paula ha estat a Barcelona i diu que no les ha vist.
Si han mirat el cel el mateix dia, com pot ser que l’hagin vist tan diferent? Feu grups i parleu dels motius pels quals passa això.
El cel que ha vist en Xen
El cel que ha vist la Paula
LLUNA NOVA – LLUNA PLENA – LLUNA CREIXENT – LLUNA MINVANT
13. Així s’entén millor! Per entendre millor les fases de la lluna, podeu construir una maqueta!
Necessitareu:
- 4 boles - pintura o retolador negre
- cordill i un paraigua.
Agafeu 4 boles.
Pinteu la meitat de cada bola de color negre. La part clara serà la part de la Lluna il·luminada pel Sol.
Imagineu que una de les parets de la classe és el Sol: és d’on ve la llum.
Pengeu les 4 boles del paraigua; assegureu-vos que la cara blanca està mirant el Sol.
Poseu-vos a sota del paraigua i... feu-lo girar!
PER QUÈ FA FRED I DESPRÉS
CALOR?
T’has fixat que no sempre es fa de nit ni de dia a la mateixa hora?
A l’hivern es fa de nit de seguida, mentre que a l’estiu es fa de nit després de sopar.
JO TAMBÉ VULL DORMIR TOT L’HIVERN!
SI NO VINC A L’ESCOLA, DIGUEU QUE ESTIC HIBERNANT, COM LES TORTUGUES!
Les estacions: el moviment de translació
Les estacions canvien perquè la Terra es mou al voltant del Sol, seguint l’òrbita terrestre. Durant aquest trajecte, hi ha moments en què els raigs del Sol enfoquen de manera més directa la Terra; llavors fa més calor. Les estacions són cícliques, és a dir, quan la Terra ha fet la volta al Sol i torna a començar, les estacions es van repetint: primavera, estiu, tardor i hivern.
Les
estacions:
quan tot canvia
Les estacions canvien en funció del lloc on siguem. A l’hemisferi sud és estiu quan al lloc on vivim nosaltres és hivern. A l’equador, que és el centre de la Terra, els raigs del Sol hi arriben sempre i fa calor cada dia. En canvi, als pols hi fa sempre fred, ja que el Sol no els escalfa mai de manera directa.
Amb les diferents estacions, no només canvien les hores de llum i foscor: també canvien la temperatura i el temps i això afecta les plantes i els animals.
Durant l’hivern hi ha molts animals que migren —se’n van a altres zones més càlides— i n’hi ha d’altres que hibernen, és a dir, es passen mesos dormint.
Les plantes també canvien durant les estacions: moltes broten a la primavera i molts arbres perden les fulles a la tardor i queden pelats durant l’hivern.
A les persones, els canvis de les estacions afecten la nostra manera de vestir, de menjar i, fins i tot, d’organitzar-nos: fem vacances els mesos de més calor.
ACTIVITATS
14. Els paisatges de les estacions. Identifica aquestes imatges amb l’estació de l’any corresponent:
15. El sol i les estacions. Digues a quina estació som:
Els raigs del Sol cauen directes; fa molta calor.
Estació:
Els raigs del Sol cauen de costat; és quan fa més fred.
Estació:
16. Els canvis de les estacions. I tu, com vius les estacions? Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la.
Primavera Estiu Tardor Hivern
Com vesteixo?
Què menjo?
Què tinc ganes de fer?
Què faig en el temps lliure?
Quines festes celebro?
Per parelles, compareu les respostes. Viviu les estacions de la mateixa manera?
17. Hemisferi nord – hemisferi sud. La Paula i la seva família han anat al Perú per celebrar l’any nou amb els seus tiets, que viuen allà des de fa dos anys. Mentre el seu amic Xen es queda a casa i porta jerseis de llana, ella li diu que s’estan banyant a l’oceà i a la piscina.
A quina hora en Xen hauria de trucar a la Paula per desitjar-li bon any nou? Recorda el que has après dels fusos horaris!
Imagina’t que ets en Xen i pensa quina conversa podries tenir amb la Paula: d’una banda, li pots explicar com celebres la nit de Cap d’Any, quina temperatura fa, què menges i, de l’altra, t’has d’inventar què et podria explicar ella. Recorda que allà és estiu!
Per parelles, escenifiqueu la conversa que tindríeu.
I TOT AIXÒ… COM HO SABEM?
LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA
Ciència
Tot això ho sabem perquè moltes persones miren el cel, es fan preguntes i busquen respostes.
Observen i investiguen amb instruments especials, i així poden construir el coneixement científic.
El coneixement científic no està mai tancat, perquè moltes persones segueixen investigant, fent-se preguntes i descobrint coses noves. També es dissenyen nous aparells o es milloren els instruments per estudiar el que passa fora del planeta Terra.
Mitologia
El telescopi és un instrument molt important per als que estudien les estrelles, la Lluna, els planetes i l’univers. Permet veure allò que està molt lluny.
Quan encara no teníem aquests coneixements científics, les persones d’arreu del món imaginaven històries fantàstiques i màgiques per explicar el Sol, la Lluna i les estrelles, el dia i la nit o les estacions. D’aquestes històries, en diem mitologia
Tonatiuh (poble asteca)
Ra (poble egipci)
Hèlios (poble romà)
EN LA MITOLOGIA DELS ANTICS ROMANS, EL PRIMER DIA DE LA SETMANA ES DEDICAVA A LA LLUNA. T’HAS PREGUNTAT MAI PER QUÈ ES DIU DILLUNS? ( DI A – LLUN A)
I TOT AIXÒ… COM HO SABEM? LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA
18. Científics i científiques. Llegeix la història d’aquests personatges:
Hipàtia va ser una científica molt important a l’antiguitat. Tot i que a la seva època molt poques dones podien ser científiques, ella va estar molts anys estudiant el cel i els planetes, va construir el primer planetari i va ser mestra d’astronomia… fa més de 2.000 anys!
Stephen Hawking va ser un gran astrònom que va estudiar l’univers.
Tenia una malaltia molt greu: no podia moure’s, ni parlar, però sí que podia pensar. Gràcies a un ordinador, podia explicar tot el que pensava, i fins i tot va poder escriure molts llibres!
Galileu també era astrònom i va viure fa uns 500 anys. Abans es pensava que el Sol girava al voltant de la Terra, i ell va defensar que la Terra girava al voltant del Sol. I per aquest motiu el van denunciar, perquè la gent no volia canviar la seva manera de pensar.
Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson van ser tres matemàtiques molt importants. Gràcies als seus càlculs, es va poder enviar un coet a la Lluna fa 50 anys. Allà on vivien era molt difícil que les dones estudiessin a la universitat i encara era més difícil si eren persones negres. Però elles ho tenien clar, i això no les va aturar!
I a tu… t’agradaria estudiar el cel i dedicar-te a la ciència? Inventa’t la teva història: allò que faràs, investigaràs i descobriràs i, també, les dificultats que et trobaràs. Fes-ho amb dibuixos, en forma de còmic.
Coneixes alguna científica o científic actual? Explica-ho.
19. Mites dels cinc continents. Voleu conèixer mites dels cinc continents? Amb aquest joc ho aconseguireu!
1. Feu cinc equips.
2. Cada equip viurà en un continent diferent del món i haurà de recuperar les peces de la seva mitologia.
3. Cada equip haurà d’aconseguir: – Un mapa – Una història – Una imatge – Uns personatges
4. El vostre mestre o la vostra mestra us explicarà el que heu de fer.
20. Fantasia! Actualment ja tenim prou coneixements científics per explicar per què es fa de dia i de nit i com són el Sol, la Lluna i les estrelles.
Hi ha històries, contes i cançons que expliquen coses que no són reals, que no són de veritat, però ens agraden tant!
Mira aquest vídeo, escolta aquesta cançó i llegeix aquest conte. Tots parlen del Sol, la Lluna i les estrelles. Quines coses de les que expliquen no són reals i quines són de veritat? (Per exemple, que la Lluna es vagi allunyant és fantasia, perquè està sempre a la mateixa distància de la Terra.)
Cançó: «Idil·li de l’astre rei».
Curtmetratge: La Luna. Conte: Tastem la lluna?
Coneixes altres cançons i contes que parlin del cel? Canta-les o explica’ls. Amb els teus companys i companyes, podeu triar també què és veritat i què no és real.
AND NOW, IN ENGLISH!
1. The best time of day! When do you like to do these activities?
I like to sleep . I like to read . I like to play with my friends .
2. The best time of year! Which is your favourite season to do these things? You can choose more than one.
I like to swim . I like to drink hot chocolate . I like to go cycling . I like to dance .
3. Draw your own pictures to help you remember these words.
SUN - MOON - STARS - EARTH - WINTER - SUMMER AUTUMN - SPRING - SHADOW
SUN
La TERRA es MOU
sobre si mateixa ROTACIÓ al voltant del sol TRANSLACIÓ
365 dies durant
24 h
això ocasiona durant això ocasiona
dia i nit
hores de sol fases de la lluna
hemisferis nord i sud
equador pols estacions de l'any
1. Ara, reflexionarem sobre el que hem après en aquesta unitat. Per ferho, pinta les estrelles segons la llegenda:
Molt Poc Bastant
He après?
M’he implicat?
He mostrat interès?
He treballat en equip? He ajudat els companys?
2. Marca segons el que has après:
Molt Bastant Poc
Sé explicar per què es fa de nit.
Diferencio la rotació i la translació.
Sé per què hi ha països amb hores diferents.
Sé explicar per què a l’hivern fa més fred que a l’estiu.
Identifico les fases de la lluna.
Sé explicar per què les ombres es mouen.
M’agrada fer-me preguntes i buscar les respostes.
OBSERVEM UN PAISATGE
Quan la llum del sol xoca contra algun objecte o alguna persona, es creen les ombres.
SORTIM de la classe!
1. Dibuixa el mateix paisatge quatre vegades, durant quatre moments diferents del dia. Sobretot, recorda de dibuixar les ombres i la posició del sol!
Si tens una brúixola, marca també els punts cardinals en el dibuix.
HORA:
HORA:
HORA:
HORA:
2. Després d’aquesta observació, quines preguntes et pots fer sobre les ombres? Pensa unes quantes preguntes. Després, en grups, poseu en comú les preguntes i apunteu-les.
OBSERVEM UNA MAQUETA
1. De vegades va bé fer representacions per entendre la realitat. Farem una maqueta i, després, respondrem unes preguntes.
a) Agafeu un bol de vidre o plàstic transparent i poseu-lo sobre un cartó de cap per avall. Aquest bol representa la Terra.
b) A sota el bol, podeu posar-hi diversos objectes que representin cases, arbres o persones.
c) Agafeu una llanterna i il·lumineu el bol. És important que la llanterna sempre estigui quieta, perquè la llanterna representa el Sol.
d) Feu girar a poc a poc el cartó en sentit contrari al de les agulles d’un rellotge. Aquest moviment representa el moviment de rotació de la Terra.
e) Aneu marcant amb un gomet el lloc on xoca la llum de la llanterna. Aquests gomets representen la posició del Sol que es veu des de la Terra.
f) Fixeu-vos en els objectes que hi ha sota el bol. Heu vist com es movien les ombres?
Ara ja entenem per què es mouen les ombres!
CONSTRUÏM UN RELLOTGE DE SOL!
Ja sabem que el Sol ens ajuda a saber quin moment del dia és i determina si és de nit, si és de dia i quina hora és. Abans que hi hagués rellotges com els que tenim, les persones sabien l’hora que era gràcies als rellotges de sol.
1. Sortiu al pati, en un espai on toqui el sol. Col·loqueu-hi algun objecte una mica alt (un pal d’escombra, una cadira). Amb ajuda de la brúixola, marqueu els punts cardinals (nord, sud, est i oest). Veieu l’ombra que fa?
Si sortiu al pati cada hora i marqueu on és l’ombra, l ’endemà tindreu un
Els rellotges de sol utilitzen lesombresper marcar l’horaqueés.
RELLOTGE DE SOL GEGANT!
Treball d 'aplicació
Per als avis i les àvies que venen a buscar els nets a l’escola, és molt cansat caminar sota el sol. I si trobéssim el camí amb més ombres?
En una cartolina, dibuixeu un camí per anar des del lloc del barri que vulgueu fins a la vostra escola. Mireu bé quines rutes podeu fer i quines ombres hi ha al matí i a la tarda i proposeu quina és la millor ruta per anar a l’escola i tornar-ne sense patir pel sol.
Divendres pel futur!
Introducció del projecte
• Què us semblaria organitzar una campanya de conscienciació a l’escola per ajudar a aturar el canvi climàtic?
QUI ÉS
AQUESTA NOIA?
• La Greta Thunberg va iniciar una vaga estudiantil, l’agost de l’any 2018, per manifestar-se pel clima, cada divendres, davant l’edifici del Parlament suec. Des d’aleshores ha participat en moltes accions per fer front a l’escalfament global. Ella considera que estem davant d’una crisi climàtica i que els polítics han d’actuar «com si casa seva s’estigués cremant». Ha pogut parlar davant de persones molt importants, com ara representants de l’Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial (2019). La Greta reclama als adults que es mobilitzin per millorar el futur dels nens i les nenes.
EL SEU FRIDAYSS’ANOMENAMOVIMENT FOR FUTURE OPEL«DIVENDRES FUTUR».
US AGRADARIA FORMAR-NE PART?
LA GRETA THUNBERG, UNA ACTIVISTA DEL CLIMA, NASCUDA A SUÈCIA L ’ ANY 2003.
Aplicació de coneixements previs
• Abans de sumar-nos a la iniciativa de la Greta Thunberg, primer cal comprovar si ens trobem davant d’una crisi climàtica.
Com ho faries? Tria la resposta correcta.
– Comparant la temperatura i les precipitacions actuals del meu municipi amb les dades d’anys anteriors.
– Totes les opcions anteriors són bones.
– Preguntant als meus familiars si abans el clima era diferent.
– Jo em crec la Greta; no em cal comprovar-ho.
Formació de grups i repartiment de rols
• Cal que us organitzeu en grups de quatre alumnes i que us repartiu aquests rols:
Coordinador/coordinadora: Ha de gestionar el temps i el material, procurar que es respectin els torns de paraula dins del grup, fer-se càrrec del material al final de cada sessió de treball, etc.
Secretari/secretària: Ha d’anotar els acords i les decisions que es vagin prenent i el nom dels alumnes responsables que vetllaran perquè es duguin a terme.
Supervisor/supervisora: Cal que revisi la rotació de rols i orienti el grup per evitar la dispersió.
Observador/observadora: Ha de valorar les tasques dutes a terme per cada un dels membres del grup al final de cada sessió.
• A continuació teniu un model de graella per organitzar les tasques que haureu de fer al llarg del projecte:
Nom Sessió 1 Sessió 2 Sessió 3 Sessió 4 Sessió 5 Sessió 6
Procés d’investigació
Estem immersos en una crisi climàtica?
1. Recordes com es mesura la temperatura? Registra, amb el teu grup, des de la finestra de la classe, la temperatura de fora a les 9 del matí. Compareu les dades amb les temperatures de fa deu o vint anys que podeu obtenir per internet o bé escrivint a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC). Feu servir una taula com aquesta:
TOTS ELS GRUPS HEU OBTINGUT ELS MATEIXOS RESULTATS?
HEU POGUT DETECTAR CANVIS RESPECTE DE LA TEMPERATURA DE FA UNS QUANTS ANYS? PER QUÈ?
ELABOREU TAMBÉ UN REGISTRE DE PRECIPITACIONS.
QUINRECORDEUINSTRUMENT ES NECESSITA PER CALCULAR LA QUANTITAT D’AIGUA QUE HA CAIGUT?
Dia Grup 1 Grup 2
Grup 3 Grup 4 Grup 5
2. Per grups, prepareu una enquesta que hauran de respondre els vostres familiars per tal de saber si hi ha hagut algun canvi climàtic i si ens trobem immersos en una crisi climàtica. A continuació us proposem algunes preguntes per fer-los, però en podeu pensar d’altres. Quan tingueu les enquestes elaborades, passeu-les a les famílies perquè les responguin. L’enquesta que hi ha a continuació no és per respondre-la aquí; és un model que us servirà per elaborar la vostra.
Enquesta
Edat: Lloc on vius:
Creus que quan eres petit feia més fred que ara? Sí No
Quants cops nevava a l’hivern? 1 2 3 Més
Creus que avui en dia té sentit la dita Pel maig, cada dia un raig ?
Sí No
Per què?
Altres preguntes:
• Compartiu les respostes amb tota la classe. Se’n pot extreure alguna conclusió? Fixeu-vos en aquelles respostes que es repeteixen més i anoteu la informació que us sembli més important.
Com ens afecta l’emergència climàtica?
1. Pèrdua de biodiversitat. Tots els éssers vius ens relacionem amb l’ecosistema on vivim i amb els organismes amb els quals compartim l’ecosistema. Molts ecosistemes, com ara els aiguamolls, i també moltes espècies animals es troben en risc de desaparèixer. En canvi, proliferen espècies invasores com les meduses i els mosquits tigre. L’augment de la temperatura del mar també afecta els organismes que hi viuen.
• Busca informació sobre aquestes espècies invasores i explica per què són un problema per a les espècies autòctones de Catalunya.
2. Incendis. L’augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions contribueixen a fer que cada any hi hagi més incendis forestals, sobretot a l’estiu. Cada vegada se superen amb més freqüència les cinc-centes hectàrees cremades, que és el límit a partir del qual ja parlem de grans incendis forestals. Aquests incendis són molt devastadors i molt difícils de combatre.
• Busca alguna notícia, en els diaris o per internet, sobre un incendi i fixa’t en el nombre d’hectàrees destruïdes. Creus que es tracta d’un gran incendi forestal? Justifica la teva resposta.
Cargol poma Vespa asiàtica
Musclo zebrat
3. El desgel i la pujada del nivell del mar. A Catalunya s’han perdut més del 80 % de les glaceres pirinenques i es pensa que, de cara a l’any 2050, podrien desaparèixer del tot. L’ecosistema de gel perpetu del planeta s’anomena tundra. És on viuen, per exemple, els ossos polars. El desglaç afecta la fauna i fa que augmenti el nivell del mar. A Catalunya s’espera una pujada del nivell del mar d’entre 10 i 68 cm a finals d’aquest segle, si no es fa res per evitar-ho.
• Explica què creus que li passa a aquest os polar.
4. Fenòmens meteorològics extrems. La sequera crònica és un fenomen extrem que fa augmentar la desertització i que està provocant migracions de refugiats climàtics. Es pensa que, en el futur, moltes persones hauran de marxar de casa seva perquè no podran viure a la seva població per culpa del clima. Una de les causes dels fenòmens meteorològics extrems és que els oceans s’estan tropicalitzant; és a dir, s’estan escalfant. L’evaporació de l’aigua del mar fa augmentar la nuvolositat, la qual cosa pot provocar la formació de fortes tempestes i altres fenòmens meteorològics perillosos.
• Saps què són les llevantades? Busca’n informació, juntament amb els companys i les companyes del teu grup, i escriu si tenen relació amb el canvi climàtic.
Organització de la campanya de conscienciació
A continuació teniu algunes propostes per dur a terme la vostra campanya, tot i que sempre en podeu afegir d’altres que decidiu entre tota la classe.
1. Disseny de cartells. En les manifestacions de Fridays for Future sempre hi ha cartells originals.
• En pots fer algun amb el teu grup. El missatge és cabdal per fer reflexionar les persones sobre la crisi climàtica, però també són importants el disseny i la presentació.
• Un cop els hàgiu elaborat, en podeu portar un a cada una de les classes de l’escola i explicar als nens i nenes per què heu fet aquests cartells. Així ells també coneixeran la Greta Thunberg i potser se sumaran a la vostra campanya!
2. Disseny de tríptics. Un tríptic és un fullet informatiu doblegat formant tres pàgines, el qual conté força informació, sovint acompanyada d’imatges, gràfics, mapes, etc.
• Observeu diferents tríptics que tingueu per casa, a l’escola o que trobeu per internet. Entre tota la classe, feu una llista dels elements que cregueu que han de contenir els vostres tríptics. Per grups, dissenyeu-ne un i elaboreu-lo.
• El vostre tríptic ha d’incloure tota la informació rellevant del projecte i de les unitats didàctiques. Podeu repartir tríptics a les famílies perquè també coneguin el problema de la crisi climàtica.
3. Elaboració de bosses de tela. Amb samarretes velles es poden fer bosses de tela. Hi podeu estampar els mateixos missatges que heu pensat per als cartells i regalar les bosses i algun tríptic a la gent del poble o del barri.
Com es pot fer una bossa de tela
a) Retalleu les mànigues i el coll de la samarreta.
b) Feu una vora al coll i a les mànigues perquè no es desfilin.
c) Cosiu la part inferior de la samarreta.
d) Estampeu-la amb un eslògan original.
4.
A letter to Greta Thunberg
You can write a letter, an e-mail or a tweet (@GretaThunberg) explaining to Greta all the actions you have made along this project. She will certainly be glad of receiving news from you!
You can also visit https://www.fridaysforfuture.org, where you can find more information about children from all over the world who have done other actions like yours.
Reflexió final
• Un cop acabat el projecte, com descriuries aquesta imatge?
• Tu, com a infant, et sembla que pots fer alguna cosa per transformar el món? Quina?
1. El Diego és un company nou de la Paula i en Xen que ve d’un país de l’Amèrica del Sud. Ell se sorprèn de com celebrem el Nadal a Europa. El que li estranya més de tot és la neu, la foscor i el fred de l’hivern. Per què li sorprèn tant, tot això, al Diego?
Perquè, per Nadal, a l’hemisferi nord és estiu i fa calor.
Perquè, per Nadal, a l’hemisferi sud és estiu i fa calor.
Perquè, per Nadal, a l’hemisferi nord és hivern i fa fred.
Perquè, per Nadal, a l’hemisferi sud és hivern i fa fred.
2. La Paula té una amiga de Florida que es diu Amy. Totes dues volen parlar per videoconferència, però els fusos horaris són un problema.
La Paula troba que entre Barcelona i Miami hi ha cinc hores de diferència.
Zones horàries del món
Si l’Amy surt de l’escola a les tres de la tarda i triga gairebé una hora a arribar a casa, a quina hora s’hauria de connectar la Paula per poder parlar amb ella?
A les vuit del vespre.
A les deu de la nit.
A les onze de la nit.
A les dotze de la nit.
3. El Xen veu moltes estrelles perquè és a l’Alt Pirineu, però la Paula no en veu cap perquè és a Barcelona.
Perquè la muntanya és més a prop del cel que la ciutat.
Perquè, a la ciutat, la contaminació lumínica no deixa veure-hi bé.
4. Aquest estiu la Paula anirà de vacances a Austràlia. Està molt engrescada perquè aquest país és, literalment parlant, a l’altra punta del món!
Per què en Xen li recomana que torni a fer la maleta?
Perquè la roba que necessitarà serà de primavera.
Perquè la roba que necessitarà serà d’estiu.
A la nit, si som a la muntanya, per què veiem més estrelles que si som a la ciutat?
Perquè la muntanya és més lluny del cel que la ciutat.
Perquè, a la ciutat, la contaminació acústica no deixa sentir-hi bé.
Perquè la roba que necessitarà serà de tardor.
Perquè la roba que necessitarà serà d’hivern.
5. Els paisatges formen part del territori, són allò que veiem, però també els podem olorar o hi podem escoltar sons. Els paisatges varien depenent del clima. Per què és important, el clima, en el paisatge?
Perquè el clima determina el temps atmosfèric d’un paisatge al llarg del temps.
Perquè el clima determina un paisatge.
Perquè el clima determina com és el paisatge, però no com és el temps atmosfèric.
Perquè el clima determina el temps atmosfèric.
6. L’acció humana afecta el clima i el paisatge. Els mars i els oceans s’estan escalfant i embrutant amb plàstics per culpa de les persones. Les tortugues que s’empassen bosses poden morir enverinades. Mira aquesta imatge i digues si les afirmacions són certes ( C ) o falses ( F ).
a) A la tortuga no li passa res si menja plàstics.
b) Els nens i les nenes podem lluitar contra la contaminació.
c) Per reduir l’ús del plàstic, hem de fer servir bosses de roba.
d) El clima no canvia mai per culpa de les persones.
e) Els plàstics embruten el mar.
7. El clima determina el paisatge. Per què a l’alta muntanya hi trobem avets i cases amb teulades de dos vessants?
Perquè els avets i les cases amb teulades fan bonic.
Els avets i les cases poden substituir-se per palmeres.
Perquè tant les branques dels avets com les teulades de les cases estan adaptades per aguantar el pes de la neu.
8. En Xen i la Paula estan preparant una excursió a la muntanya. Saben que, abans d’anar-hi, cal mirar bé la previsió del temps. En Xen treu el seu mòbil i pregunta a la Paula:
Quin és el millor dia per fer l’excursió?
Per què?
Quina hora serà la millor per sortir?
9. Un paisatge es pot destruir o transformar completament amb gran rapidesa per l’acció d’un huracà o d’un terratrèmol o a causa d’una guerra.
Quin ha estat el responsable de la destrucció d’aquest paisatge urbà?
Com ho pots saber?
10. Ens agrada molt llegir.
Ens enamora l’olor que fan els llibres, el plaer de passar pàgina, el tacte de la lletra impresa… Tanmateix, no sempre hem llegit igual. Tu què prefereixes: llegir un llibre de paper o un llibre electrònic?
Ordena aquestes imatges de l’1 al 5 per representar l’evolució cronològica de la lectura:
llibre imprès
papir
tauleta de cera pergamí llibre electrònic
11. T’has adonat que al carrer encara hi ha alguna cabina telefònica? Saps que abans n’hi havia moltes, que la gent les utilitzava per trucar i que les trucades es pagaven amb monedes? Ara són només un element de decoració del paisatge, però abans tenien una finalitat molt pràctica. Quines altres coses relacionades amb la vida quotidiana dels teus pares i dels teus oncles han canviat? Relaciona amb fletxes:
Cabina telefònica
Vídeo per desitjar Bon Nadal.
Carta escrita a mà GIF d’aniversari.
Felicitació d’aniversari
Postal per desitjar Bon Nadal
Telèfon mòbil.
Correu electrònic.
12. El periodisme és una professió fantàstica que té molta història. Saps que abans només es publicaven notícies en paper? Saps que els diaris han evolucionat molt?
En què s’assemblen o en què es diferencien un diari del segle passat i un diari digital actual?
Penses que avui en dia la informació és més rigorosa que abans?
13. Les companyes i els companys de la Paula i en Xen formen part d’una ciutadania global:
a) L’Alícia va néixer a Barcelona. El seu pare és de Vilafranca del Penedès i la seva mare, del Camerun. Li agrada fer-se cuetes.
b) En Martin va néixer a Noruega. Va venir amb la seva mare a Catalunya fa tres anys i viu a l’Hospitalet de Llobregat. Sempre menja una poma per esmorzar.
c) El pare i la mare de la Jiang van néixer a la Xina. La Jiang viu amb la seva família a Mataró. Li agraden els estampats de flors.
d) En Javier va venir fa tres mesos de Lleida. Els seus pares van néixer a l’Aragó.
Els saps identificar? Llegeix les descripcions i digues qui és qui d’esquerra a dreta:
Alícia, Martin, Javier, Jiang. Jiang, Javier, Alícia, Martin.
Alícia, Javier, Jiang, Martin. Jiang, Martin, Alícia, Javier.
14. Com pots veure, la classe de la Paula i en Xen és ben diversa. Tots els nens i les nenes tenen familiars arribats de diferents llocs del món.
Imagina’t que ets nou o nova a la teva classe. Com et sentiries? Com t’agradaria que et tractessin?
15. Les mestres i els mestres de l’escola d’en Xen i la Paula també venen de llocs ben diversos: des de Vic fins a Santiago de Xile. Tots els alumnes de la classe s’ha organitzat i han recollit les dades següents referents a la procedència dels adults que treballen a l’escola.
Analitza el gràfic. Quants n’hi ha de cada lloc?
Vic (1), València (2), Santiago de Xile (1), Barcelona (3), Badalona (2), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (1), Castelló (3).
Vic (2), València (2), Santiago de Xile (3), Barcelona (1), Badalona (4), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (1), Castelló (3).
Vic (1), València (2), Santiago de Xile (2), Barcelona (3), Badalona (4), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (1), Castelló (3).
Vic (1), València (3), Santiago de Xile (1), Barcelona (3), Badalona (2), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (5), Castelló (3).
Sabries dir on són aquests llocs? Busca’ls, si cal, en un mapa.
Barcelona: Girona:
Castelló: Badalona:
Vic: Santiago de Xile:
València: l’Hospitalet de Llobregat:
Vic València Santiago de Xile
Barcelona Badalona l'Hospitalet de Llobregat
Girona Castelló