Entorn 3r. Medi social i cultural

CoNEIXEMENT del

MEdi

a o c i s L i Cultural Mariona Massip Marta Baqué

Programa Entorn

3

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria: Breogan Tosar Jordi Castellví

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Berta Ferrer Edició: Jaume Reula Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol , Mercedes F. Bravo, Gemma Vadillo Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Anna Clariana Fotografies: 123RF, Alamy / Cordon Press, Album / Fine Art Images, Arxiu familiar Garcés López, Arxiu familiar Sabater Teixidó, EFE, @CCMA, Depositphotos, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com i Arxiu Barcanova

© 2022, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5835-0 DL B 6835-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’observació o d’experimentació de cada unitat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

4

El color carn

S ETAT SOCI ORIS IT I TERR

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.

n. color car s. steix el d’aban re si exi d’ara i les arem sob racions talunya Reflexion les mig entre Ca m sobre culturals Aprendre nexions les con a. em àni xer ció err itza dit Conei l’organ de la Me pobles bàsics de i altres elements . erem els talunya Reconeix noms rial de Ca ues dels i territo acterístiq política unes car proposta alg una em m ipi i fare Observar l munic rers de dels car . tament a l’Ajun

Ó: ATENCI

EL COLOR CARN

TITOL TEORIA X.

De la teva escola. les persones de ats de pell. Fixa’t en Diferents tons pell. Pinta els quadr diferents tons de a l’escola. n’hi ha que tenen carn que hi hagi ben segur que color de llapis uació amb els que tens a contin Probablement deus haver fet alguna barreja de colors perquè el que has representat no és ben bé un color, sinó una tonalitat.

3.

EN EL MÓN

11

2

6

1 5

color de la pell

.

A rain gauge measur es the

.

A anemometer measur es the

. .

2.

Weather forecast.

Look at this weathe r forecast chart. Now crosses in the correct draw cells of the table:

Mira el vídeo El test de les nines. nal. teu espai perso que hi ha en el nines» i quin «El test de les Explica què és seguit, de manifest. Tot problema posa r a classe per pensa organitzeu un debat ta re, entre tots, aques com podríem resold sions breument les conclu situació. Escriu t.

a què heu arriba

7

81

at. www.barcanova.c personal del web al vídeo en l’espai Trobaràs l'enllaç

9

T

W

Th Monday

F Tuesday

S Wednesday

Thursday

Friday

Saturday

When will it rain?

10

El color de la pell té una estreta relació amb l’àrea d’or igen o de procedència dels avan tpassats i amb les hores de llum d’aq uesta zona. En el mapa es repr esenten els colors de la pell d’origen o colors maj els oritaris, tot i que avui dia es trob en en persone s de diferent colors de s pell arreu del món.

M

When will it be cloudy?

8

Which day will be coldest?

Which day will be warmes t?

When will the tempera ture be 14 degrees Celsius?

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

46

UNITAT 4

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

Infografia del

direct ion - rain

A wind vane measur es the A barometer measur es the

UNITAT 2

1. Fa uns 150.000 anys.

2. Fa uns 100.000 anys. 7. Fa uns 3.000 anys.

3. Fa uns 8. Fa uns 40.000 anys.

1.000 anys.

4. Fa uns 9. Fa uns 35.000 anys.

1.500 anys.

5. Fa uns 10. Fa uns 60.000 anys.

11.000 anys.

6. Fa uns 11. Fa uns 1.400 anys.

12.000 anys.

la I ara, quin et semb carn? que és el color diries Assenyala quin per que és i explica què l’has triat.

H!

in the gaps:

re - wind speed - wind

4.

4 3

77

AND NOW, IN ENGLIS

1. Meteorology instruments. Fill atmospheric pressu

D’ençà que els éssers humans exis Els científic tim, ens hem s i les cien anat movent tífiques han que els prim per tot el fet anàlisis planeta. ers humans genètiques de l’espècie i han dete La nostra Homo sap rminat pell ha pati iens van apa t modifica La història cions en func rèixer a Àfri del color ca. ió dels lloc de la nostra s on hem adaptant pell és la viscut. als nivells d’un canvi con de llum sola stant per r a mesura anar-nos que ens esca mpàvem Els movimen per la Terra. ts dels prim ers humans al món

QUIN ÉS EL COLOR CARN?

Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.

CARAM ! SI QUE NOMS EN SAPS, DE MI DE COLOR S! A COLOR M’AGR ADA EL DE LA TEVA PELL!

DE LA PELL ELS COLOR S M'AGR ADEN HUMAN A QUE MÉS CANYE LLA SÓN EL COLOR BARRE at…JAT OCRE Text activit I EL COLOR CLOSC A BLANC COLOR AMB EL PAULA ?

D’OU. I ELS TEUS,

79

a més • En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.

• Al final del llibre es planteja un treball cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius.

• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.

índex 1

Som de dia, som de nit

2

Quina calor!

3

Els temps estan canviant

Els moviments de la Terra ................ 7

Quin temps fa? ............................... 31

Estem canviant? .............................. 55

Com sabem quina hora és? ........... 10

El temps en el telenotícies ............. 34

Canvis a ritmes diferents ................ 58

Què són aquests puntets que veiem al cel? ........................ 13

Per què fa tanta calor? ................... 37

Les causes i les conseqüències ..... 61

El clima i el paisatge ....................... 40

Per què fa fred i després calor? ..... 16

I jo, què puc fer per millorar el paisatge? ................................. 43

Com representem els canvis i les continuïtats .......................... 64

I tot això… com ho sabem?

La ciència i la mitologia .............. 19 And now, in English! ........................ 22

Imaginar el futur ............................. 67

And now, in English! ........................ 46

And now, in English! ........................ 70

Reflexiono i aprenc .......................... 49

Reflexiono i aprenc .......................... 73

treball d’observació ............. 50

treball d’observació ............. 74

Reflexiono i aprenc........................... 25 treball d’observació ............. 26

4

El color carn

El color carn en el món .................. 79 Les migracions avui ........................ 82 Què passa quan les persones ens barregem? ............................ 85 Qui som? .......................................... 88 Com s’organitzen els municipis? ... 91 And now, in English! ........................ 94 Reflexiono i aprenc .......................... 97 treball d’observació ............. 98

treball cooperatiu.

Divendres pel futur! ....................... 101

em poso a prova Unitat 1 ........................................... 109 Unitat 2 ........................................... 111 Unitat 2 ........................................... 113 Unitat 4 ........................................... 115

sabers de l’àrea ...................... 117

1

Som de dia, som de nit!

ATS SOC I E T TORIS I R R E T I

ATENCIÓ: R eflexionarem

R econeixerem

iferenciarem D

xperimentare E

sobre el dia i la

els elements b

els moviments

m amb llums i

nit.

àsics del sistem

de rotació i de

ombres.

a Terra-Sol-Llun

translació.

a.

PER QUÈ ES FA

DE DIA? PER QUÈ ES FA DE NIT?

UNITAT 1 5

coneixements

previs Si mirem el cel, podrem veure moltes coses! Fes una llista de tot el que pots veure quan mires el cel.

De tot el que has apuntat, què es troba a l’univers, fora del nostre planeta?

Saps per què els globus que representen la Terra giren?

Has mirat mai el cel i has vist la lluna? Marca les formes que pot tenir la lluna:

De dia o de nit?

UNITAT 1

Què passa al cel de dia?

Què passa al cel de nit?

6

Què passa e n una ciutat de dia? Què passa en una ciutat d e nit?

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA Cada dia surt el sol i cada dia es pon.

Cada dia es fa de nit i veiem la lluna.

Tot això passa perquè la Terra, el planeta on vivim, es mou.

La Terra és un planeta que fa dos moviments diferents: Gira sobre si mateixa. Aquest moviment s’anomena rotació.

El Sol és l’est del sist rella e Tots els ma solar. p sistema lanetes del so al volta lar giren nt de igual qu l Sol, e la Terra.

Gira al voltant del Sol. Aquest moviment s’anomena translació.

Els protagonistes El Sol

La Terra

La Lluna

És...

Una estrella

Un planeta

Un satèl·lit

Fa...

Escalfa i il·lumina.

Gira – Al voltant de si mateixa.

– Al voltant del Sol.

Gira al voltant de la Terra.

Rotació. El dia i la nit La Terra tarda 24 hores a fer una volta sobre si mateixa, en sentit contrari al de les agulles del rellotge.

Quan ha fet una volta, diem que ha passat un dia.

Mentre gira, la part de la Terra que mira cap al Sol queda il·luminada: és de dia. En canvi, la part de la Terra que queda d’esquena al Sol està a les fosques: és de nit.

Translació. L’any Sense deixar de girar sobre si mateixa, la Terra gira a fer aquest camí. Quan ha fet una volta, diem que ha passat un any.

tes les zones de la terra s’il·l uminin i s’escalfin igual. Hi ha zones on el dia i l a nit són mé s llargs o mé s curts que en unes alt res.

Fins i tot hi ha llocs on durant uns mesos sempre és de dia i durant uns altres mesos sempre és de nit!

UNITAT 1

al voltant del Sol seguint l’òrbita. Triga 365 dies

La terra gira in clin Això fa que no to ada.

7

ACTIVITATS 1.

És el mateix de dia que de nit? La diferència entre el dia i la nit és

la llum que ens arriba del Sol. Aquesta diferència de llum moltes vegades ens fa canviar la percepció que tenim dels llocs i dels espais. Aniries…

A l’escola de nit? Per què?

Al carrer de nit? Per què?

A la muntanya de nit? Per què?

2. El Sol, la Lluna i la Terra… Qui és qui? Qui...

Fa llum?

És el més gran?

Fa voltes?

És el més petit?

3. Vist així és més senzill! Agafeu una UNITAT 1

llanterna, un globus terraqüi (o una pilota)

8

i tanqueu el llum. Enfoqueu la Terra i feu-la girar. Podeu identificar els llocs on és de dia i els llocs on és de nit?

4. El Sol, la Lluna i la Terra. Aixequeu-vos de les cadires! Feu grups de tres. Repartiu-vos els papers de la Lluna, el Sol i la Terra i imiteu-ne els moviments. Vigileu de no marejar-vos!

5. Cada cosa al seu lloc! Col·loca les paraules en el lloc corresponent: LLUN

A

E ROTACIÓ D T N E IM V O M

MOVIMENT

DE TRANSL AC

IÓ

TERRA SO L

365 dies

24 hores

UNITAT 1 9

COM SABEM QUINA HORA ÉS?

dia

Ja sabem per què es fa de dia i per què es fa de nit: depèn de la part de la Terra que queda il·luminada pel Sol mentre gira sobre si mateixa (rotació).

Sol Terra nit

Les hores Des de la Terra sembla que sigui el Sol el que es mou, perquè no notem el moviment del nostre planeta. Veiem sortir el Sol per l’est i el veiem pondre’s per l’oest, i durant tot el dia l’anem veient en diferents punts del cel. Mirar la posició del Sol ens ajuda a saber quina hora és encara que no portem rellotge.

El dia comença en m oments diferents en funció de la zona on vivim, i això vol dir que també les ho res són diferents. Els fusos horaris són unes línies qu e ens ajuden a saber quin a hora és en cada lloc.

Si viatges a altres països, potser hauràs de canviar l’hora del rellotge.

Les ombres Com que la posició del sol va

UNITAT 1

canviant durant el dia, també ho

10

fan les ombres. T’has fixat que quan vas a l’escola les ombres dels carrers són diferents que quan tornes?

NO ENTENC LA MEVA OMBRA: DE VEGADES

ESTÀ DAVANT MEU, DE VEGADES AL DARRERE… SEMBLA QUE VULGUI JUGAR A ATRAPAR!

ACTIVITATS 6. La sortida i la posta del sol. Quina imatge correspon a la sortida del sol i quina a la posta?

B

A

Com ho saps?

7.

La ciutat sense sol. Mira el vídeo de la notícia que t’indicarà el teu

mestre o la teva mestra.

Feu grups i parleu: tants Us imagineu viure mesos sense sol?

Coses que canviarien

8.

Com creie u que canv iaria la vost ra vida?

Imagineu -vos un dia normal d ’anar a l’escola que fos sempre d e nit.

Coses que no canviarien

L’ombra. En Xen diu que de vegades vol estar sol, sense la seva

una estona?

Trobaràs l’enllaç al vídeo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

ombra. Com ho podria fer? Com podria deixar de tenir ombra ni que fos

11

9.

Qüestió de rellotges. Els avis d’en Xen i els avis de la seva amiga

Nelma viuen molt lluny d’aquí, a Corea del Sud i a Angola. Ells parlen molt sovint amb els seus avis i s’envien vídeos quan es troben a faltar. Avui tots dos tenen ganes de trucar-los quan tornin de l’escola. Quan siguin a casa, a la tarda, la Nelma trucarà als seus avis, però en Xen no ho podrà fer; diu que s’haurà d’esperar, perquè a aquella hora ja dormiran. Com pot ser?

Tots dos tenen els avis molt lluny.

Els avis d’en Xen viuen a Corea

Per què en Xen haurà d’esperar-se

del Sud. Allà els rellotges marquen

i la Nelma no?

8 hores més que aquí. A quina hora

Zones ho ràries del món

els haurà de trucar perquè ni ell ni els seus avis no estiguin dormint?

Mira aquest mapa del món amb els fusos horaris. Digues 3 països que

UNITAT 1

tinguin la mateixa hora que tu i 3 països que tinguin una hora diferent.

12

Mateixa hora Hora diferent

QUÈ SÓN AQUESTS PUNTETS QUE VEIEM AL CEL? Quan el Sol es pon, es fa fosc: es fa de nit. En realitat, el Sol no surt ni s’amaga, sinó que està quiet. És la Terra la que gira. Quan en una part de la Terra no hi arriba la llum del Sol, és de nit.

HI HA MOLTS CONTES,

El cel de nit és molt diferent del cel de dia: té un color

CANÇONS, POEMES, LLEGENDES I MITES QUE PARLEN DE LA

més fosc, i s’hi poden veure la lluna i les estrelles.

LLUNA I LES ESTRELLES.

La Lluna La Lluna no té llum pròpia i és feta de roques.

Com pot ser que la vegem? Veiem la Lluna gràcies a la llum que fa el Sol, que la il·lumina.

Com que la Lluna es mou, no la veiem sempre il·luminada de la mateixa manera, i des de la Terra sembla que la Lluna canviï de forma.

La Lluna és el satè l·lit que g ira al voltant de la Terr a.

Triga 28 dies a fer aquesta v olta, i sem pre li veiem l a mateixa cara.

D’aquestes formes, en diem les fases de la lluna.

Lluna plena

Lluna decreixent o quart minvant

Lluna nova

Les estrelles Les estrelles també les veiem de nit.

Les estrelles són boles de gas i foc que hi ha a l’univers, molt lluny de la Terra. les tenim tan lluny que només les veiem com petits punts de llum.

Les estrelles són sempr e al cel, però només les veiem quan és prou fosc. Quan és de dia i en s arriba la llum del Sol, no les po dem veure.

Passa el mateix si vivi m en una ciutat amb molta llum .

Si mirem el cel de nit, ens adonarem que les estrelles formen dibuixos, que s’anomenen constel·lacions.

UNITAT 1

N’hi ha milions i són molt grosses, però

Lluna creixent o quart creixent

13

ACTIVITATS 10. Lluna o estrelles? Compara la Lluna i les estrelles i encercla l’opció correcta: a) La Lluna és més gran / petita que les estrelles. b) Les estrelles estan més a prop / lluny de la Terra que la Lluna. c) La Lluna / una estrella és feta de gas i foc. d) La Lluna / una estrella és feta de roques.

11. Les fases de la lluna. Escriu els noms en les etiquetes corresponents: LLUNA NOVA – LLUNA PLENA – LLUNA CREIXENT – LLUNA MINVANT

A

B

A C

12.

C B D

El cel ha vis que t en X en

Quina nit! En Xen ha anat

de cap de setmana a les muntanyes dels Pirineus i diu que a la nit ha vist un cel ple d’estrelles. La Paula ha estat a Barcelona i diu que no les ha vist.

UNITAT 1

Si han mirat el cel el mateix dia,

14

D

com pot ser que l’hagin vist tan diferent? Feu grups i parleu dels motius pels quals passa això.

El cel que ha vist la Paula

13. Així s’entén millor! Per entendre millor les fases de la lluna, podeu construir una maqueta!

Necessitareu: - 4 boles e - p intura o retolador negr - cordill i un paraigua. gafe A u 4 boles. inte P u la meitat

clara serà la part

de cada bola de

ag Im ineu que un

color negre. La p

de la Lluna il·lum

inada pel Sol.

art

a de les parets d e la classe és el S ol: és d’on ve la llum . eng P eu les 4 boles de l paraigua; asseg ureu-vos que la cara blanca est à mirant el Sol. ose P u-vos a sota del paraigua i... feu-l o girar!

UNITAT 1 15

PER QUÈ FA FRED I DESPRÉS CALOR? T’has fixat que no sempre es fa de nit ni de dia a la mateixa hora?

A l’hivern es fa de nit de seguida, mentre que a l’estiu es fa de nit després de sopar.

JO TAMBÉ VULL DORMIR TOT L’HIVERN!

SI NO VINC A L’ESCOLA, DIGUEU QUE ESTIC HIBERNANT, COM LES TORTUGUES!

Les estacions: el moviment de translació Les estacions canvien perquè la Terra es mou al voltant del Sol, seguint l’òrbita terrestre. Durant aquest trajecte, hi ha moments en què els raigs del Sol enfoquen de manera més directa la Terra; llavors fa més calor. Les estacions són cícliques, és a dir, quan la Terra ha fet la volta al Sol i torna a començar, les estacions es van repetint: primavera, estiu, tardor i hivern.

Les estacions canvien en funció del lloc on siguem. A l’hemisferi

sud és estiu quan al lloc on vivim

nosaltres és hivern. A l’equador,

que és el centre de la Terra,

els raigs del Sol hi arriben sempre

i fa calor cada dia. En canvi, als

pols hi fa sempre fred, ja que el

Sol no els escalfa mai de manera

directa.

Les estacions: quan tot canvia Amb les diferents estacions, no només canvien les hores de llum i foscor: també canvien la temperatura i el temps i això afecta les plantes i els animals.

Durant l’hivern hi ha molts animals que migren —se’n van a altres zones més càlides— i n’hi ha d’altres que hibernen, és a dir, es passen mesos dormint.

UNITAT 1

Les plantes també canvien durant les estacions: moltes broten a la primavera

16

i molts arbres perden les fulles a la tardor i queden pelats durant l’hivern.

A les persones, els canvis de les estacions afecten la nostra manera de vestir, de menjar i, fins i tot, d’organitzar-nos: fem vacances els mesos de més calor.

ACTIVITATS 14. Els paisatges de les estacions. Identifica aquestes imatges amb l’estació de l’any corresponent:

15. El sol i les estacions. Digues a quina estació som:

Els raigs del Sol cauen de

directes; fa molta calor.

costat; és quan fa més fred.

Estació:

Estació:

UNITAT 1

Els raigs del Sol cauen

17

16. Els canvis de les estacions. I tu, com vius les estacions?

Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la.

Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

Com vesteixo?

…

…

…

…

Què menjo?

…

…

…

…

Què tinc ganes de fer?

…

…

…

…

Què faig en el temps lliure?

…

…

…

…

Quines festes celebro?

…

…

…

…

Per parelles, compareu les respostes. Viviu les estacions de la mateixa manera?

17.

Hemisferi nord – hemisferi sud. La Paula i la seva família han

anat al Perú per celebrar l’any nou amb els seus tiets, que viuen allà des de fa dos anys. Mentre el seu amic Xen es queda a casa i porta jerseis de llana, ella li diu que s’estan banyant a l’oceà i a la piscina.

A quina hora en Xen hauria de trucar a la Paula per desitjar-li bon any nou? Recorda el que has après dels fusos horaris!

Imagina’t que ets en Xen i pensa quina conversa podries tenir amb la Paula: d’una banda, li pots explicar com celebres la nit de Cap d’Any, quina temperatura fa, què menges i, de l’altra, t’has d’inventar què et podria explicar ella. Recorda que

UNITAT 1

allà és estiu!

18

Per parelles, escenifiqueu la conversa que tindríeu.

I TOT AIXÒ… COM HO SABEM? LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA Ciència Tot això ho sabem perquè moltes persones miren el cel, es fan preguntes i busquen respostes.

Observen i investiguen amb instruments especials, i així poden construir el coneixement científic.

El coneixement científic no està mai tancat, perquè moltes persones segueixen investigant, fent-se preguntes i descobrint coses noves.

També es dissenyen nous aparells o es milloren els instruments per estudiar el que passa fora

El telescopi és un instrument molt important per als que estudien les estrelles, la Lluna, els planetes i l’univers. Permet ve ure allò que està molt llun y.

del planeta Terra.

Mitologia Quan encara no teníem aquests coneixements científics, les persones d’arreu del món imaginaven històries fantàstiques i màgiques per explicar el Sol, la Lluna i les estrelles, el dia i la nit o les estacions. D’aquestes històries, en diem mitologia.

h Tonatiu (poble asteca)

Ra (poble egipci)

Hèlios (poble romà)

EL PRIMER DIA DE LA SETMANA ES DEDICAVA A LA LLUNA. T’HAS PREGUNTAT MAI PER QUÈ ES DIU DILLUNS? (DIA – LLUNA)

UNITAT 1

EN LA MITOLOGIA DELS ANTICS ROMANS,

19

I TOT AIXÒ… COM HO SABEM? LA CIÈNCIA I LA MITOLOGIA 18.

Científics i científiques. Llegeix la història d’aquests personatges:

Hipàtia va ser una científica molt important a l’antiguitat.

Tot i que a la seva època molt poques dones podien ser científiques, ella va estar molts anys estudiant el cel i els planetes, va construir

Galileu també era astrònom i va viur e fa uns 500 anys.

Abans es pensava que el Sol girava al volta nt de la Terra, i ell va defensar qu e la Terra girava al voltant de l Sol. I per aquest motiu el va n denunciar, perquè la gent no vo lia canviar la seva manera de pensar.

el primer planetari i va ser mestra d’astronomia… fa més de 2.000 anys!

Stephen Hawking

Katherine Johnson, Dorothy

va ser un gran

Vaughan i Mary Jackson

astrònom que va

van ser tres matemàtiques molt

estudiar l’univers.

importants. Gràcies als seus

Tenia una malaltia molt

càlculs, es va poder enviar un

greu: no podia moure’s,

coet a la Lluna fa 50 anys.

ni parlar, però sí que podia

Allà on vivien era molt difícil

pensar. Gràcies a un

que les dones estudiessin a la

ordinador, podia explicar

universitat i encara era més

tot el que pensava, i fins

difícil si eren persones negres.

i tot va poder escriure molts

Però elles ho tenien clar, i això

llibres!

no les va aturar!

UNITAT 1

I a tu… t’agradaria estudiar el cel i dedicar-te a la ciència? Inventa’t

20

la teva història: allò que faràs, investigaràs i descobriràs i, també, les dificultats que et trobaràs. Fes-ho amb dibuixos, en forma de còmic.

Coneixes alguna científica o científic actual? Explica-ho.

19. Mites dels cinc continents. Voleu conèixer mites dels cinc continents?

Amb aquest joc ho aconseguireu!

1. Feu cinc equips.

2. Cada equip viurà en un continent diferent del món i haurà de recuperar les peces de la seva mitologia.

3. Cada equip haurà d’aconseguir: – Un mapa – Una història – Una imatge

– Uns personatges

4. El vostre mestre o la vostra mestra us explicarà el que heu de fer.

20. Fantasia! Actualment ja tenim prou coneixements científics per explicar per què es fa de dia i de nit i com són el Sol, la Lluna i les estrelles.

Hi ha històries, contes i cançons que expliquen coses que no són reals, que no són de veritat, però ens agraden tant!

Mira aquest vídeo, escolta aquesta cançó i llegeix aquest conte. Tots parlen del Sol, la Lluna i les estrelles. Quines coses de les que expliquen no són reals i quines són de veritat? (Per exemple, que la Lluna es vagi allunyant és fantasia, perquè està sempre a la mateixa distància de la Terra.)

C ançó: e rei».

«Idil·li de l’astr

Curtmetratge: La Luna.

Conte: a?

Tastem la llun

Amb els teus companys i companyes, podeu triar també què és veritat i què no és real.

Trobaràs els enllaços al poema, a la cançó i al conte en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

Coneixes altres cançons i contes que parlin del cel? Canta-les o explica’ls.

21

AND NOW, IN ENGLISH!

1. The best time of day! When do you like to do these activities?

In the evening

rning o m e h t n I

In the afternoon

At any time

A t n ig h t

I like to sleep

.

I like to read

.

I like to play with my friends

.

2. The best time of year! Which is your favourite season to do these things? You can choose more than one.

UNITAT 1

In winter

22

In spring

In summer

In autumn

I like to swim

.

I like to drink hot chocolate

.

I like to go cycling

.

I like to dance

.

3.

Draw your own pictures to help you remember these words.

WINTER - SUMMER SUN - MOON - STARS - EARTH AUTUMN - SPRING - SHADOW

SUN

UNITAT 1

Trobaràs cartes retallables, que hauràs de pintar, en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

23

MAPA CONCEPTUAL

La TERRA es MOU

sobre si mateixa ROTACIÓ

al voltant del sol TRANSLACIÓ

durant

durant

24 h

365 dies

això ocasiona

això ocasiona

dia i nit hemisferis nord i sud hores de sol

fases de la lluna

UNITAT 1

hivern

24

equador

estacions de l'any

primavera

estiu

tardor

pols

ho, pinta les estrelles segons la llegenda:

Molt

Bastant

Poc

M’he implicat?

He après?

He mostrat interès?

He treballat en equip?

He ajudat els companys?

reflexiono i aprenc

1. Ara, reflexionarem sobre el que hem après en aquesta unitat. Per fer-

2. Marca segons el que has après: Molt

Bastant

Poc

Sé explicar per què es fa de nit.

Diferencio la rotació i la translació.

Sé per què hi ha països amb hores diferents.

Sé explicar per què a l’hivern fa més fred que a l’estiu.

Identifico les fases de la lluna.

Sé explicar per què les ombres es mouen.

UNITAT 1

M’agrada fer-me preguntes i buscar les respostes.

25

OBSERVEM UN PAISATGE Quan la llum del sol xoca contra algun objecte o alguna persona, es creen les ombres.

IM !

T R S O sse a de l

cla

1. Dibuixa el mateix paisatge quatre vegades, durant quatre moments diferents del dia. Sobretot, recorda de dibuixar les ombres i la posició del sol!

Si tens una brúixola, marca també els punts cardinals en el dibuix.

HORA:

TREBALL D’OBSERVACIÓ

HORA:

26

HORA:

HORA:

2. Després d’aquesta observació, quines preguntes et pots fer sobre les ombres? Pensa unes quantes preguntes. Després, en grups, poseu en comú les preguntes i apunteu-les.

OBSERVEM UNA MAQUETA 1. De vegades va bé fer representacions per entendre la realitat.

Farem una maqueta i, després, respondrem unes preguntes.

transparent i poseu-lo a) Agafeu un bol de vidre o plàstic uest bol representa sobre un cartó de cap per avall. Aq la Terra. ersos objectes b) A sota el bol, podeu posar-hi div rsones. que representin cases, arbres o pe u el bol. És important c) Agafeu una llanterna i il·lumine ieta, perquè la que la llanterna sempre estigui qu llanterna representa el Sol. en sentit contrari al de d) Feu girar a poc a poc el cartó moviment representa les agulles d’un rellotge. Aquest el moviment de rotació de la Terra. el lloc on xoca la llum e) Aneu marcant amb un gomet resenten la posició de la llanterna. Aquests gomets rep del Sol que es veu des de la Terra. ha sota el bol. f) Fixeu-vos en els objectes que hi s?

Heu vist com es movien les ombre

Ara ja per q entenem uè es les om mouen bres!

TREBALL D’OBSERVACIÓ 27

CONSTRUÏM UN RELLOTGE DE SOL! Ja sabem que el Sol ens ajuda a saber quin moment del dia és i determina si és de nit, si és de dia i quina hora és.

Abans que hi hagués rellotges com els que tenim, les persones sabien l’hora que era gràcies als rellotges de sol.

1. Sortiu al pati, en un espai on toqui el sol.

Col·loqueu-hi algun objecte una mica alt (un pal d’escombra, una cadira). Amb ajuda de la brúixola, marqueu els punts cardinals (nord, sud, est i oest). Veieu l’ombra que fa?

El rello s tges de so l les o utilitze n m mar bres pe car l r ’ h o r que é a s.

ada hora c i t a p l a S i s o r t iu mbra, o ’ l s é n o i marqueu t in d r e u u n l’ e n d e m à

R

OL GE S E D E G T ELLO

GANT!

TREBALL D’OBSERVACIÓ

Treb al l d' ap lic ac ió

28

car els nets a l’escola, és molt Per als avis i les àvies que venen a bus el camí amb més ombres? cansat caminar sota el sol. I si trobéssim anar des del lloc del barri En una cartolina, dibuixeu un camí per eu bé quines rutes podeu fer que vulgueu fins a la vostra escola. Mir a i proposeu quina és la millor i quines ombres hi ha al matí i a la tard se patir pel sol. ruta per anar a l’escola i tornar-ne sen

Divendres pel futur!

Introducció del projecte

• Què us semblaria organitzar una campanya de conscienciació a l’escola per ajudar a aturar el canvi climàtic?

QUI ÉS AQUESTA NOIA?

LA GRETA THUNBERG, UNA ACTIVISTA DEL CLIMA, NASCUDA A SUÈCIA L’ ANY 2003.

• La Greta Thunberg va iniciar una vaga estudiantil, l’agost de l’any 2018,

per manifestar-se pel clima, cada divendres, davant l’edifici del Parlament suec. Des d’aleshores ha participat en moltes accions per fer front a l’escalfament global. Ella considera que estem davant d’una crisi climàtica i que els polítics han d’actuar «com si casa seva s’estigués cremant».

Ha pogut parlar davant de persones molt importants, com ara representants de l’Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial (2019). La Greta reclama als adults que es mobilitzin per millorar el futur dels nens i les nenes.

US AG RADARIA FORMAR-NE PART?

PROJECTE COOPERATIU 1

E L SEU MO VIMENT S’ANOMEN A FRIDAYS FO R FUTURE O «DIVEND RES PE L FUTUR ».

101

Aplicació de coneixements previs

• Abans de sumar-nos a la iniciativa de la Greta Thunberg, primer cal comprovar si ens trobem davant d’una crisi climàtica.

Com ho faries? Tria la resposta correcta.

– Comparant la temperatura i les

– Preguntant als meus familiars

precipitacions actuals del meu

si abans el clima era diferent.

municipi amb les dades d’anys

– Jo em crec la Greta; no em cal

anteriors.

comprovar-ho.

– Totes les opcions anteriors són bones.

Formació de grups i repartiment de rols

• Cal que us organitzeu en grups de quatre alumnes i que us repartiu aquests rols:

PROJECTE COOPERATIU 1

de gestionar el temps Coordinador/coordinadora: Ha ctin els torns de paraula i el material, procurar que es respe de cada sessió de treball, etc. al fin al ial ter ma l de rec càr -se fer dins del grup, vagin els acords i les decisions que es tar no d’a Ha ia: tàr cre /se ari ret Sec s que vetllaran perquè es ble nsa po res es mn alu ls de m no prenent i el duguin a terme. ació de rols i orienti el grup rot la isi rev e qu l Ca ra: iso erv up Supervisor/s

102

per evitar la dispersió. tasques dutes a terme per les r ora val de Ha ra: do rva se ob Observador/ al final de cada sessió. cada un dels membres del grup

• A continuació teniu un model de graella per organitzar les tasques que haureu de fer al llarg del projecte: Nom

Sessió 1

Sessió 2

Sessió 3

Sessió 4

Sessió 5

Sessió 6

…

…

…

…

…

…

…

Procés d’investigació Estem immersos en una crisi climàtica?

1. Recordes com es mesura la temperatura?

Registra, amb el teu grup, des de la finestra de la classe, la temperatura de fora a les 9 del matí.

Compareu les dades amb les temperatures de fa deu o vint anys que podeu obtenir per internet o bé escrivint a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC). Feu servir una taula com aquesta:

Dia

Grup 1

Grup 2

Grup 3

Grup 4

Grup 5

Dilluns

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

Dimarts

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

Dimecres

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

Dijous

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

Divendres

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

PS TOTS E LS G RU T HEU OBTINGU E LS MATEIXOS RESULTATS?

Q U È?

HEU POGUT DETEC TAR CANVIS RESPECTE DE LA TEMPERATU RA DE FA UNS QUANTS ANYS?

RECORD EU QUIN IN STRUME NT ES NECE SSITA PER CAL CULAR LA QUAN TITAT D’AIGUA QUE HA C A I G U T?

PROJECTE COOPERATIU 1

PER

E LABOREU TAMBÉ UN REGISTRE DE PRECIPITACIONS.

103

2. Per grups, prepareu una enquesta que hauran de respondre els vostres familiars per tal de saber si hi ha hagut algun canvi climàtic i si ens trobem immersos en una crisi climàtica. A continuació us proposem algunes preguntes per fer-los, però en podeu pensar d’altres. Quan tingueu les enquestes elaborades, passeu-les a les famílies perquè les responguin.

L’enquesta que hi ha a continuació no és per respondre-la aquí; és un model que us servirà per elaborar la vostra.

Enquesta Edat:

Lloc on vius: Sí

d que ara?

tit feia més fre Creus que quan eres pe 1 ivern?

Quants cops nevava a l’h

2

Per què?

PROJECTE COOPERATIU 1

Altres preguntes:

104

Més

l maig, cada dia un raig

sentit la dita Pe Creus que avui en dia té No Sí

• Compartiu les respostes amb tota la classe.

Se’n pot extreure alguna conclusió? Fixeu-vos en aquelles respostes que es repeteixen més i anoteu la informació que us sembli més important.

3

No

?

Com ens afecta l’emergència climàtica?

1. Pèrdua de biodiversitat. Tots els éssers vius ens relacionem amb l’ecosistema on vivim i amb els organismes amb els quals compartim l’ecosistema. Molts ecosistemes, com ara els aiguamolls, i també moltes espècies animals es troben en risc de desaparèixer. En canvi, proliferen espècies invasores com les meduses i els mosquits tigre. L’augment de la temperatura del mar també afecta els organismes que hi viuen.

• Busca informació sobre aquestes espècies invasores i explica per què són un problema per a les espècies autòctones de Catalunya.

a Vesp a asiàt ic

Cargol poma

Musclo zeb ra t

2. Incendis. L’augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions contribueixen a fer que cada any hi hagi més incendis forestals, sobretot a cremades, que és el límit a partir del qual ja parlem de grans incendis forestals.

Aquests incendis són molt devastadors i molt difícils de combatre.

• Busca alguna notícia, en els diaris o per internet, sobre un incendi i fixa’t en el nombre d’hectàrees destruïdes. Creus que es tracta d’un gran incendi forestal? Justifica la teva resposta.

PROJECTE COOPERATIU 1

l’estiu. Cada vegada se superen amb més freqüència les cinc-centes hectàrees

105

3. El desgel i la pujada del nivell del mar. A Catalunya s’han perdut més del 80 % de les glaceres pirinenques i es pensa que, de cara a l’any 2050, podrien desaparèixer del tot. L’ecosistema de gel perpetu del planeta s’anomena tundra. És on viuen, per exemple, els ossos polars. El desglaç afecta la fauna i fa que augmenti el nivell del mar. A Catalunya s’espera una pujada del nivell del mar d’entre 10 i 68 cm a finals d’aquest segle, si no es fa res per evitar-ho.

• Explica què creus que li passa a aquest os polar.

4. Fenòmens meteorològics extrems. La sequera crònica és un fenomen extrem que fa augmentar la desertització i que està provocant migracions de refugiats climàtics. Es pensa que, en el futur, moltes persones hauran de marxar de casa

PROJECTE COOPERATIU 1

seva perquè no podran viure a la seva població per culpa del clima. Una de

106

les causes dels fenòmens meteorològics extrems és que els oceans s’estan tropicalitzant; és a dir, s’estan escalfant. L’evaporació de l’aigua del mar fa augmentar la nuvolositat, la qual cosa pot provocar la formació de fortes tempestes i altres fenòmens meteorològics perillosos.

• Saps què són les llevantades? Busca’n informació, juntament amb els companys i les companyes del teu grup, i escriu si tenen relació amb el canvi climàtic.

Organització de la campanya de conscienciació A continuació teniu algunes propostes per dur a terme la vostra campanya, tot i que sempre en podeu afegir d’altres que decidiu entre tota la classe.

1. Disseny de cartells. En les manifestacions de Fridays for Future sempre hi ha cartells originals.

• En pots fer algun amb el teu grup.

El missatge és cabdal per fer

reflexionar les persones sobre la crisi climàtica, però també són importants el disseny i la presentació.

• Un cop els hàgiu elaborat, en podeu

portar un a cada una de les classes de l’escola i explicar als nens i nenes per què heu fet aquests cartells. Així ells també coneixeran la Greta Thunberg i potser se sumaran a la vostra campanya!

2. Disseny de tríptics. Un tríptic és un fullet informatiu doblegat formant tres pàgines, el qual conté força informació, sovint acompanyada d’imatges, gràfics, mapes, etc.

• Observeu diferents tríptics que tingueu per casa, a l’escola o que trobeu per internet. Entre tota

la classe, feu una llista dels elements que cregueu dissenyeu-ne un i elaboreu-lo.

• El vostre tríptic ha d’incloure tota la informació

rellevant del projecte i de les unitats didàctiques.

Podeu repartir tríptics a les famílies perquè també coneguin el problema de la crisi climàtica.

PROJECTE COOPERATIU 1

que han de contenir els vostres tríptics. Per grups,

107

3. Elaboració de bosses de tela. Amb samarretes velles es poden fer bosses de tela. Hi podeu estampar els mateixos missatges que heu pensat per als cartells i regalar les bosses i algun tríptic a la gent del poble o del barri.

Com es pot fe r una bossa de te

la

etalleu les mànigues i el coll a) R de la samarreta. eu una vora al coll i a les b) F mànigues perquè no es desfilin. c) Cosiu la part inferior de la samarreta. d) Estampeu-la amb un eslògan original.

4. Posa't en contacte amb la Greta

PROJECTE COOPERATIU 1

A letter to Greta Thunberg

108

a tweet (@GretaThunberg) or ail m ean r, te let a ite wr You can t. ve made along this projec ha u yo ns tio ac e th all a et explaining to Gr receiving news from you!

She will certainly be glad of re.org, where you can tu rfu sfo ay id .fr ww /w s:/ tp ht You can also visit o n from all over the world wh re ild ch t ou ab n io at m or inf find more e yours. have done other actions lik

Reflexió final

• Un cop acabat el projecte, com descriuries aquesta imatge?

• Tu, com a infant, et sembla que pots fer alguna cosa per transformar el món? Quina?

que ve d’un país de l’Amèrica del Sud. Ell se sorprèn de com celebrem el Nadal a Europa. El que li estranya més de tot és la neu, la foscor i el fred de l’hivern. Per què li sorprèn tant, tot això, al Diego?

Perquè, per Nadal, a l’hemisferi

Perquè, per Nadal, a l’hemisferi

nord és estiu i fa calor.

nord és hivern i fa fred.

Perquè, per Nadal, a l’hemisferi

Perquè, per Nadal, a l’hemisferi

sud és estiu i fa calor.

sud és hivern i fa fred.

em poso a prova

1. El Diego és un company nou de la Paula i en Xen

2. La Paula té una amiga de Florida que es diu Amy. Totes dues volen parlar per videoconferència, però els fusos horaris són un problema.

La Paula troba que entre Barcelona i Miami hi ha cinc hores de diferència.

Zones ho ràr ies del món

Si l’Amy surt de l’escola a les tres de la tarda i triga gairebé una hora a arribar a casa, a quina hora s’hauria de connectar la Paula per poder parlar amb ella?

A les onze de la nit.

A les deu de la nit.

A les dotze de la nit.

UNITAT 1

A les vuit del vespre.

109

em poso a prova

3. El Xen veu moltes estrelles perquè és a l’Alt Pirineu, però la Paula no en veu cap perquè és a Barcelona.

A la ni t , si som la mun a tanya, per què veiem m és est r elles que si som a la ciuta t?

Perquè la muntanya és més

Perquè la muntanya és més

a prop del cel que la ciutat.

lluny del cel que la ciutat.

Perquè, a la ciutat,

Perquè, a la ciutat,

la contaminació lumínica

la contaminació acústica

no deixa veure-hi bé.

no deixa sentir-hi bé.

4. Aquest estiu la Paula anirà de vacances a Austràlia. Està molt engrescada perquè aquest país és, literalment parlant, a l’altra punta del món!

Per què en Xen li recomana que

UNITAT 1

torni a fer la maleta?

110

Perquè la roba que necessitarà

Perquè la roba que necessitarà

serà de primavera.

serà de tardor.

Perquè la roba que necessitarà

Perquè la roba que necessitarà

serà d’estiu.

serà d’hivern.

els podem olorar o hi podem escoltar sons. Els paisatges varien depenent del clima. Per què és important, el clima, en el paisatge?

Perquè el clima determina

Perquè el clima determina com

el temps atmosfèric d’un

és el paisatge, però no com és

paisatge al llarg del temps.

el temps atmosfèric.

Perquè el clima determina

Perquè el clima determina

un paisatge.

el temps atmosfèric.

em poso a prova

5. Els paisatges formen part del territori, són allò que veiem, però també

6. L’acció humana afecta el clima i el paisatge. Els mars i els oceans s’estan escalfant i embrutant amb plàstics per culpa de les persones. Les tortugues que s’empassen bosses poden morir enverinades. Mira aquesta imatge i digues si les afirmacions són certes ( C ) o falses ( F ). a) A la tortuga no li passa res si menja plàstics. b) Els nens i les nenes podem lluitar contra la contaminació. c) Per reduir l’ús del plàstic, hem de fer servir bosses de roba. d) El clima no canvia mai per culpa de les persones. e) Els plàstics embruten el mar.

7. El clima determina el paisatge. Per què a l’alta muntanya hi trobem avets i cases amb teulades de dos vessants?

Perquè els avets i les cases amb teulades fan bonic.

Els avets i les cases poden substituir-se per palmeres. les teulades de les cases estan adaptades per aguantar el pes de la neu.

UNITAT 2

Perquè tant les branques dels avets com

111

em poso a prova

8. En Xen i la Paula estan preparant una excursió a la muntanya. Saben que, abans d’anar-hi, cal mirar bé la previsió del temps. En Xen treu el seu mòbil i pregunta a la Paula: Quin és el millor dia per fer l’excursió?

Per què?

Quina hora serà la millor per sortir?

9. Un paisatge es pot destruir o transformar completament amb gran rapidesa per l’acció d’un huracà o d’un terratrèmol o a causa d’una guerra.

Quin ha estat el responsable de la destrucció d’aquest paisatge urbà?

UNITAT 2

Com ho pots saber?

112

em poso a prova

10. Ens agrada molt llegir.

Ens enamora l’olor que fan els llibres, el plaer de passar pàgina, el tacte de la lletra impresa… Tanmateix, no sempre hem llegit igual.

Tu què prefereixes: llegir un llibre de paper o un llibre electrònic?

Ordena aquestes imatges de l’1 al 5 per representar l’evolució cronològica de la lectura:

papir

tauleta de cera

llibre imprès

llibre e

lectròn

ic

pergamí

UNITAT 3 113

em poso a prova

11. T’has adonat que al carrer encara hi ha alguna cabina telefònica? Saps que abans n’hi havia moltes, que la gent les utilitzava per trucar i que les trucades es pagaven amb monedes? Ara són només un element de decoració del paisatge, però abans tenien una finalitat molt pràctica. Quines altres coses relacionades amb la vida quotidiana dels teus pares i dels teus oncles han canviat? Relaciona amb fletxes: Cabina telefònica

Vídeo per desitjar Bon Nadal.

Carta escrita a mà

GIF d’aniversari.

Felicitació d’aniversari Postal per desitjar Bon Nadal

Telèfon mòbil.

Correu electrònic.

12. El periodisme és una professió fantàstica que té molta història.

Saps que abans només es publicaven notícies en paper? Saps que els diaris han evolucionat molt?

En què s’assemblen o en què es diferencien un diari del segle passat

UNITAT 3

i un diari digital actual?

114

Penses que avui en dia la informació és més rigorosa que abans?

d’una ciutadania global:

El seu pare és de Vilafranca del a) L’Alícia va néixer a Barcelona. run. Li agrada fer-se cuetes.

Penedès i la seva mare, del Came . Va venir amb la seva mare a b) En Martin va néixer a Noruega let de Llobregat. Sempre ita osp l’H a viu i ys an s tre fa ya un Catal menja una poma per esmorzar. c) El pare i la mare de la Jiang van néixer a la Xina. La Jiang viu amb la seva família a Mataró. Li agraden els estampats de flors. d) En Javier va venir fa tres mesos de Lleida. Els seus pares van néixer a l’Aragó.

em poso a prova

13. Les companyes i els companys de la Paula i en Xen formen part

Els saps identificar? Llegeix les descripcions i digues qui és qui d’esquerra a dreta: Alícia, Martin, Javier, Jiang.

Alícia, Javier, Jiang, Martin.

Jiang, Javier, Alícia, Martin.

Jiang, Martin, Alícia, Javier.

14. Com pots veure, la classe de la Paula i en Xen és ben diversa.

Tots els nens i les nenes tenen familiars arribats de diferents llocs del món.

Imagina’t que ets nou o nova a la teva classe. Com et sentiries?

Com t’agradaria que et tractessin?

UNITAT 4 115

em poso a prova

15. Les mestres i els mestres de l’escola d’en Xen i la Paula també venen de llocs ben diversos: des de Vic fins a Santiago de Xile. Tots els alumnes de la classe s’ha organitzat i han recollit les dades següents referents a la procedència dels adults que treballen a l’escola.

Analitza el gràfic. Quants n’hi ha de cada lloc?

4,5 4

3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0

Vic

València

Santiago de Xile

Barcelona

Badalona

l'Hospitalet de Llobregat

Girona

Castelló

Vic (1), València (2), Santiago de Xile (1), Barcelona (3), Badalona (2), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (1), Castelló (3).

Vic (2), València (2), Santiago de Xile (3), Barcelona (1), Badalona (4), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (1), Castelló (3).

Vic (1), València (2), Santiago de Xile (2), Barcelona (3), Badalona (4), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (1), Castelló (3).

Vic (1), València (3), Santiago de Xile (1), Barcelona (3), Badalona (2), l’Hospitalet de Llobregat (4), Girona (5), Castelló (3).

UNITAT 4

Sabries dir on són aquests llocs? Busca’ls, si cal, en un mapa.

116

Barcelona:

Girona:

Castelló:

Badalona:

Vic:

Santiago de Xile:

València:

l’Hospitalet de Llobregat: