Skip to main content

Entorn 1r. Medi social i cultural. Mostra

Page 1


ciso aL t al l r C u u i

Autoria: Mercè Boix Villar

Laura Matías Hernando

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés

Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales

Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Jorge del Corral Fotografies: Agència EFE, Alamy/Cordon Press, Dreamstime/Quick Images, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

Redacció i assessorament pedagògic: Andrés Costa, Jaume Reula

© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2022 ISBN: 978-84-489-5816-9 DL B 8842-2022

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 1r d’Educació Primària està pensat per acostar més l’Educació Primària a l’Educació Infantil i fer que el canvi d’una etapa a l’altra sigui progressiu i gradual.

Per a aquesta raó, aquest llibre s’ha estructurat en dues parts diferents. En la primera, el Comencem Socials, presenta lletra de pal i el format és una mica diferent de les tres unitats que conformen la segona part.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Societats i territoris, Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions dels dos bessons que acompanyen l’alumne en tot el curs: en Blai i la Nora.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

Portadeta del Comencem Socials, amb els bessons que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.

Activitats contextualitzades a l’entorn per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Saber que es treballa en la unitat.

Prπ∏πfieu, –entre tπ¤s, pπfisi∫˜es llπcs per √isitar

√π˜eu –anar. Anirem –a √isitar F–es –un –di∫uix –i –cπµpleta: NOM

• On –es trπ¥a?

• A–utπ◊ –π –autπ◊a, si –en té: • T’ha –agradat?

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

8. P–inta –dπfi –camins: El –que permet sπ˜uciπ÷ar –el prπ¥˜ema. El –que nπ serveix per resπ˜dre’l.

Portadeta d’una unitat amb els bessons i una pregunta per interpel·lar l’alumne i introduir-lo en el tema de la unitat. AND NOW, IN ENGLISH!

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

9. P–er parelles, parleu –d’–algun

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

1. M–atch the ∑π◊ds ∑ith the pictures. Then –cπ˜π◊: humanized natural

1. Cπµpleta –i suma –un punt per –cada respπfita –que saps. D–esprés, pinta –el mateix nπµ∫◊e –de –caselles –de l’–edifici. A –quina planta has –arri∫at?

1 S–é –que –els –a√is s†÷ –els pares –dels meus

2 S–é –que –els –π÷cles s†÷ –els –dels meus pares.

3 S–é –que –els –cπfiins s†÷ –els fills –dels meus

4 S–é –què s†÷ –els plànπ˜s –i sé per –a –què serveixen.

5 Cπ÷ec –algunes nπ◊mes –de –cπ÷√i√ència –i les respectπ.

6 Cπ÷ec –el significat –dels –cπ˜π◊s –dels semàfπ◊s.

Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

Al final del llibre es planteja un petit treball cooperatiu. També es proposa un treball cooperatiu més senzill en la primera part.

QUÈ PODEM FER EL CAP DE SETMANA?

• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM:

• EN UN CALENDARI ESCOLAR, PINTEU-HI:

DIES D’ESCOLA DIES DE FESTA

• COMPTEU EL TOTAL DE DIES I ESCRIVIU EL NOMBRE:

DIES D’ESCOLA DIES DE FESTA

• QUÈ FAS EL CAP DE SETMANA?

TREBALL

• FEU UN MURAL AMB PROPOSTES PER FER EN CAP DE SETMANA.

SOM SOLIDARIS

Quan ens escoltem un amic que està trist o quan ajudem a omplir el rebost d’un familiar que ha perdut la feina, estem ajudant algú molt proper. Tanmateix, moltes persones són solidàries amb gent que no coneixen de res o ajuden a resoldre problemes molt llunyans. Sovint, els joves són els qui tenen més ganes d’ajudar. Greta Thunberg és l’exemple més conegut de jove activista.

1. Tria un d’aquests activistes i esbrina per quina causa treballa. Greta Thunberg.

Ousman Umar.

Felix Finkbeiner.

79 PROJECTE SOCIALS setanta-nou

3. En grups, penseu cinc accions solidàries que estaríeu disposats a fer pels companys o les companyes de l’escola o, amb l’ajuda d’algú de casa, per les persones del vostre barri. Expliqueu-les davant de tota la classe i, entre tots, voteu les cinc millors idees. Segur que aviat se us presenta l’oportunitat de portar-les a la pràctica.

TOTS ELS ACTES SOLIDARIS DE LA PÀGINA ANTERIOR SÓN QUOTIDIANES,ACCIONS QUE PASSEN SOVINT EN EL NOSTRE ENTORN. A B C

7. En grup, penseu quina internacionalorganització us agradaria ajudar i justifiqueu la vostra elecció.

Voteu el projecte més interessant i penseu alguna acció per recaptar diners. Esbrineu com podeu fer arribar els diners a l’organització i envieu-los amb l’ajut d’una persona adulta.

MOLTES PERSONES COL·LABOREN ECONÒMICAMENTAMB SOLIDÀRIES,LESORGANITZACIONS SOBRETOTQUANAQUESTES DEACTUENLLUNY CATALUNYA. 85 PROJECTE SOCIALS vuitanta-cinc

Al final del llibre es proposa un projecte en el qual es planteja una situació inicial en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

projecte digital

una resposta

global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Un model adaptable i versàtil

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

JA SOC A PRIMER

MIRA EL CEL

SETEMBRE

HAS CRESCUT?

1. ENGANXA FOTOS TEVES DE QUAN TENIES…

MESOS

4 ANYS

6 ANYS JO TAMBÉ HE CRESCUT!

2. ENGANXA ELS ADHESIUS PER ORDRE:

Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CS, Grup 1)

HI HA DIFERENTS

TIPUS DE FAMÍLIES, PERÒ

TOTES ENS ESTIMEM I ENS RESPECTEM.

3. DIBUIXA LA TEVA FAMÍLIA:

4. EXPLICA QUI ÉS LA TEVA FAMÍLIA.

5. ESCRIU EL NOM DE TRES AMICS O AMIGUES: ELS AMICS NO FORMEN PART DE LA FAMÍLIA PERÒ SÓN IMPORTANTS.MOLT

TOTS SOM DIFERENTS

6. D’ON SOU?

AMÈRICA DEL NORD

AMÈRICA DEL SUD ÀSIA

7. QUANTS SOU A CLASSE?

OCEANIA

9. EXPLICA COM ET SENTS A CLASSE.

10. RELACIONA:

11. PINTA QUAN HO FAS:
12. EXPLICA QUÈ FAS AL VESPRE.

13. RESSEGUEIX I PINTA:

QUIN DIA ÉS, AVUI?

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DISSABTE

14. ESCRIU:

DIVENDRES

DIUMENGE

15. ENCERCLA:

• QUINS DIES NO

VAS A L’ESCOLA?

DIJOUS

DIMARTS DILLUNS

DISSABTE DIUMENGE DIVENDRES

DIMECRES

• QUANTS DIES TÉ LA SETMANA?

9

3 4 5 7 10 6

16. RESSEGUEIX EL NOM DELS MESOS DE L’ANY:

GENER FEBRER MARÇ

ABRIL MAIG JUNY

JULIOL AGOST SETEMBRE

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

DESEMBRE

19. RELACIONA:

PRIMAVERA

FA CALOR.

CAUEN FULLES

D’ALGUNS ARBRES.

LES PLANTES FLOREIXEN.

FA FRED.

20. DIBUIXA L’ESTACIÓ QUE T’AGRADA MÉS:

21. PINTA LES ESTACIONS EN EL CALENDARI:

HIVERN: –del 21 –de –desem∫◊e –al 20 –de març.

PRIMAVERA: –del 21 –de març –al 20 –de juny.

ESTIU: –del 21 –de juny –al 22 –de setem∫◊e.

TARDOR: –del 23 –de setem∫◊e –al 20 –de –desem∫◊e.

GENER

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

ABRIL

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

JULIOL

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

OCTUBRE 1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

FEBRER

MARÇ

MAIG

JUNY

AGOST

SETEMBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

22. SEMPRE PORTES EL MATEIX TIPUS DE ROBA?

23. ENCERCLA: ROBA D’ESTIU ROBA D’HIVERN

24. PINTA LA ROBA:

25. RELACIONA:

26. ESCRIU A, SI ÉS ANTIC, I M SI ÉS MODERN:

27. DIBUIXA DOS OBJECTES MODERNS

I ESCRIU-NE EL NOM:

28. EXPLICA ELS OBJECTES DIBUIXATS.

1. PINTA ELS QUADRES:

DIES DE LA SETMANA ESTACIONS DE L’ANY

DISSABTE PRIMAVERA DILLUNS DIJOUS

TARDOR DIVENDRES HIVERN DIMARTS

DIMECRES DIUMENGE ESTIU

2. PINTA LA DIANA SEGONS EL QUE SAPS:

A RECONEC EL TEMPS QUE FA MIRANT EL CEL.

B RECONEC COM CANVIA EL COS AMB EL PAS DEL TEMPS.

C SÉ ELS DIES DE LA SETMANA.

D RECONEC LES PARTS DEL DIA.

E SÉ ELS MESOS DE L’ANY.

F SÉ QUINES SÓN LES QUATRE ESTACIONS.

QUÈ PODEM FER

EL CAP DE SETMANA?

• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM:

• EN UN CALENDARI ESCOLAR, PINTEU-HI:

DIES D’ESCOLA

DIES DE FESTA

• COMPTEU EL TOTAL DE DIES I ESCRIVIU EL NOMBRE:

DIES D’ESCOLA

DIES DE FESTA

• QUÈ FAS EL CAP DE SETMANA?

• FEU UN MURAL AMB PROPOSTES PER FER

EN CAP DE SETMANA.

NO SABIA QUE HI HAGUÉS GATS TAN GROSSOS! ÉS UNA ESCULTURA!

Prπ∏πfieu, –entre

QUINES ESCULTURES

DESTAQUEN A LA TEVA POBLACIÓ? HI HA RACONS

tπ¤s, pπfisi∫˜es llπcs per √isitar –i √π¤eu –π÷ √π˜eu –anar.

— Anirem –a √isitar

INTERESSANTS?

F–es –un –di∫uix –i –cπµpleta:

• On –es trπ¥a?

• A–utπ◊ –π –autπ◊a, si –en té: .

• T’ha –agradat? .

1. D–i∫uixa l’–ar∫◊e

–de la te√a família –i –cπµpleta’l –am∫ –els –adhesius:

ARBRE DE FAMÍLIA

VIVIM AMB LA FAMÍLIA, PERÒ TENIM ALTRES FAMILIARS. TENIM AVIS, ONCLES I COSINS!

AVIS

PARES I ONCLES

2. Els teus familiars, √iuen –a prπ∏ teu? Us veieu sπ§int?

3. R–elaciπ÷a:

L–a –germana –del meu pare –és la me√a...

PERÒ, AIXÍ, QUANTS COSINS TENIM?

El pare –del meu pare –és –el meu...

El –germà –de la me√a mare –és –el meu... •

AVI BESÀVIA COSINS TIA ONCLE

Els fills –dels meus –π÷cles s†÷ –els meus... • L–a mare –del meu –a√i –és la me√a...

4. Es∫◊ina –d’–π÷ venen –els teus –cπgnπµs –i –cπµpleta:

Pare o mare

Mare o pare

• El meu primer –cπgnπµ –és

–cπµ –el –de –i –el segπ÷ –cπgnπµ –és –cπµ –el –de . Nom Primer cognom Segon cognom

5. Escriu –qui fa –aquestes feines –a –casa te√a:

6. M–arca:

• L–es feines, –estan ben repartides? SÍ NO

• Algú fa més feina –que –els –altres? SÍ NO

• És just –aix¬? SÍ NO

7. Q–uines feines fas tu? Creus –que pπdries –ajudar més? TOTS HEM DE COL·LABORAR EN LES FEINES DE CASA. SOM ELS ENCARREGATS DE PARAR TAULA!

TU JA HI HAS JUGAT!

8. P–inta –dπfi –camins:

ENCARA NO HE ACABAT LA PARTIDA!

El –que permet sπ˜uciπ÷ar –el prπ¥˜ema. El –que nπ serveix per resπ˜dre’l.

ENS DEMANEM PERDÓ.

HEM ARRIBAT A UNA SOLUCIÓ I PODREM JUGAR.

INTENTO PARLAR AMB

L ’ALTRE PER BUSCAR UNA SOLUCIÓ.

PROBLEMA

L–a N–π◊a –i –en Blai s’han –enfadat perquè √π˜en jugar –a la –cπ÷sπ˜a –a la vegada.

ARRIBEM A UN ACORD:

PRIMER JUGARÀ L ’ALTRE I DESPRÉS JO.

M ’ ENFADO I EM POSO NERVIÓS.

COM QUE JO NO JUGO, NO EL DEIXO JUGAR.

NO HEM ARRIBAT A CAP SOLUCIÓ. SEGUIM ENFADATS I SENSE PODER JUGAR.

9. P–er parelles, parleu –d’–algun –cπ÷flicte –que hàgiu tingut –am∫ –algú –altre –i –expliqueu –cπµ l’heu resπ˜t.

10. Encercla –el

–que nπ s’ha –de fer:

HEM DE SABER CONVIURE AMB LES PERSONES DEL VOLTANT.

11. A–quests –cπµpπ◊taments, s†÷ –incí√ics? P–arleu –entre tπ¤s –de –cπµ –es pπden –can√iar.

– LLENÇO ELS PAPERS EN EL PRIMER LLOC QUE TROBO: A TERRA O A LA PAPERERA.

– POSO ELS PEUS A SOBRE EL SEIENT EN EL METRO O A L ’AUTOBÚS.

– TREPITJO LA GESPA DELS JARDINS PÚBLICS.

– EN LES CUES, INTENTO PASSAR AL DAVANT DELS ALTRES.

– EM BARALLO SOVINT AMB ALTRES NENS O NENES.

12. R–elaciπ÷a –els –cartells –am∫ les nπ◊mes

–de –cπ÷√ivència –de la –cπµunitat:

No es pot pescar.

No es pot jugar a pilota. No es pot anar amb bici.

No es pot fer foc.

No es pot trepitjar la gespa.

No es pot fer pipí.

No s’hi pot nedar.

Els gossos no hi poden passar.

13. H–as √ist mai –algun –d’–aquests senyals? N’has fet –cas?

QUIN EMBÚS!

SORT QUE A ESCOLA HI ANEM A PEU!

14. Cπµ √as –a l’–escπ˜a? M–arca-hπ.

15. I –els teus –cπµpanys? P–inta-hπ.

16. Q–uins s†÷ –els transpπ◊ts –que –utilitzeu més?

Per circular per la població hem de conèixer alguns senyals de trànsit.

17. R–essegueix:

Prπ∞i∫it –girar –a l’–esquerra.

Cal –aturar-se.

PODEM ANAR EN BICI PER AQUÍ? NO HO SÉ.

Prπ∞i∫it fer mitja √π˜ta.

Prπ∞i∫it passar.

P–ara –atenci†, –que hi ha –π¥◊es!

P–ara –atenci†, –que hi ha nens!

Prπ∞i∫it –girar –a la –dreta.

parella:

19. P–er parelles, feu tπ◊ns per –indicar –al Blai –i –a la N–π◊a –cπµ pπden –arri∫ar –a la ∫π¤iga –π÷ venen –aquests prπductes.

Els plànols són dibuixos que serveixen per situar-nos i orientar-nos en un espai.

1 planta 5 xarπ∏

2 pa 6 martell

3 lli∫◊eta 7 √ambes

4 pπµes 8 –calamars

20. Am∫ l’–ajut –d’–un –adult, ∫usca –a –internet –el mapa –de la zπ÷a –π÷ √ius, –imprimeix-lπ –i –enganxa’l –aquí:

• Am∫ –un retπ˜adπ◊, marca-hi –aquests llπcs –i –escriu –un –exemple –de –cada –un:

BOTIGUES

PARADES DE METRO O AUTOBÚS

RESTAURANTS

ESCOLES

PARCS

21. P–er parelles, parleu sπ¥◊e –el –que trπÆeu –a faltar –al √πfitre ¥arri –π pπ¥˜e.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. L–ππ∂, read –and –cπ˜π◊ the –cπ◊rect ∑π◊d fπ◊ –each picture:

2. M–atch the pictures ∑ith the ∑π◊ds:

1. Cπµpleta –i suma –un punt per –cada respπfita –que saps. D–esprés, pinta –el mateix nπµ∫◊e –de –caselles –de l’–edifici. A –quina planta has –arri∫at?

1 S–é –que –els –a√is s†÷ –els pares –dels meus

2 S–é –que –els –π÷cles s†÷ –els –dels meus pares.

3 S–é –que –els –cπfiins s†÷ –els fills –dels meus

4 S–é –què s†÷ –els plànπ˜s –i sé per –a –què serveixen.

5 Cπ÷ec –algunes nπ◊mes –de –cπ÷√i√ència –i les respectπ.

6 Cπ÷ec –el significat –dels –cπ˜π◊s –dels semàfπ◊s.

2. Omple les –dades

–i marca –el –que saps:

NOM I COGNOMS FOTO O DIBUIX

NOM I COGNOMS PARE / MARE

NOM I COGNOMS PARE / MARE

LLOC ON VIUS

FEINES QUE FAS A CASA

NOM DE L’ESCOLA ON VAS COM VAS A L’ESCOLA?

SIGNATURA

N–πµ∫◊e –de respπfites –cπ◊rectes:

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL

UNITAT

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Percepció dels elements, moviments i dinàmiques de La Terra a l’univers, recollint dades per interpretar les seqüències temporals i els canvis estacionals en la vida diària i en l’entorn.

• Observació dels fenòmens atmosfèrics fent un registre de dades per determinar alguna regularitat i valorar la repercussió en els cicles biològics i en la vida diària.

Societats i territoris

LLIÇONS DEL PASSAT

• Reflexió sobre els pas i la mesura del temps en el cicle vital i les relacions intergeneracionals des del present cap al passat per entendre els canvis en els fets i esdeveniments quotidians.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

Societats i territoris

Comencem Socials El temps passa i canviem

• Utilització de recursos digitals de forma segura per compartir contextos d’aprenentatge a través de la comunicació amb persones o entitats.

LLIÇONS DEL PASSAT

• Ús de recursos i mitjans analògics i digitals, de les fonts orals, i de la memòria col·lectiva per conèixer la història local i la biografia familiar.

• Iniciació a la investigació i als mètodes de treball per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància personal per explicar la seva història.

• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de la diversitat familiar com a element per aprofundir en els drets de les persones i els valors dels drets humans.

Societats i territoris

Treball cooperatiu Què podem fer el cap de setmana?

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Creació guiada d’itineraris, trajectes, desplaçaments i viatges utilitzant el pensament espacial i temporal i les interaccions amb el medi.

• Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper per fomentar conductes no sexistes.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Apreciació de les diferències i semblances en els elements geològics que constitueixen l’entorn proper.

• Introducció als objectius de desenvolupament sostenible a partir de l’anàlisi de problemes i de les accions quotidianes.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora i sostenibilitat dels béns comuns.

Societats i territoris

Unitat 1. Al meu voltant

Unitat 2. Paisatges a mida?

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Identificació de les principals activitats professionals i laborals d’homes i dones del seu entorn, valorant l’ocupació i el treball per entendre els agents econòmics i els drets laborals des d’una perspectiva de gènere.

Societats i territoris

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

Unitat 3. Quantes feines per triar!

• Utilització de recursos digitals de forma segura per compartir contextos d’aprenentatge a través de la comunicació amb persones o entitats.

Projecte Socials Som solidaris

Tecnologia i digitalització

• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL

D’APRENENTATGE

Societats i territoris

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

Treball cooperatiu Fem un hortet

Cultura científica

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

UNITAT SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL

MEDI

SOCIAL I CULTURAL

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook