Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Francesc Solà
Edició: Lluís Cugota
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo
Maquetació: Judit Sunyol, Mercedes F. Bravo i Laura R. Dengra
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Mercè Ortí
Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album, J. M. Barres, Corbis / Cordon Press, Disney / Album, Getty Images, Latinstock, Photoaisa, Photononstop, Prisma, LL. Valcàrcel, P. Cosano / Arxiu Anaya, Arxiu Barcanova
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5839-8 DL B 7071-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’experimentació de cada unitat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Canvia…
i torna a canviar
ATENCIÓ: Analitzarem les propietats dels diversosmaterialsqueformenelsobjectes que ens envolten. Descobriremquinscanvisespoden produir en els materials a causa de les variacions de temperatura. Reflexionarem sobre els efectes quepottenirl’aplicaciód’unaforça en un material determinat. Observarem les característiques de les màquines que hem inventat les persones per tal de poder arribar allà on abans no podíem.
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
a més
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
sobre la taula un petit castell de cartes semblant al de la imatge. Seguidament fes-lo caure de maneres diferents. Què el fa caure en cada cas? Hi heu aplicat cap força?
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
10. Es mou sense tocar-lo! Col·loca un clip sobre la taula prova de moure’l sense tocar-lo. Ho has aconseguit? Què passaria si t’ajudessis amb un imant? L’imant permet aplicar una força a distància. La gravetat també és una força que actua a distància. Busca informació sobre la gravetat i prepara una breu presentació sobre aquesta força tan important. 11. Els efectes de la força. Els efectes de la força poden ser diferents depenent del material de l’objecte i de la direcció en què s’aplica la força. Explica què passarà en cada objecte si hi apliquem una força en el lloc indicat amb la fletxa.
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès
• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat Treball d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.
• Al final del llibre es planteja un Projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.
Quantes coses que compartim, els éssers vius! 1
Coneixements previs 6
Què tenen en comú els éssers vius? .............................. 7
La cèl·lula, la base dels éssers vius 10
Classificació dels éssers vius 13
And now, in English! 22
Mapa conceptual 24
Reflexiono i aprenc 25
treball d’experimentació 26
Canvia... i torna a canviar 3
Coneixements previs 54
De materials diversos 55
Els canvis d’estat de la matèria 58
Què passa quan fem força? 61
Fem més força amb menys esforç.
Les màquines simples 64
Les màquines complexes 67 And now, in English! 70 Mapa conceptual
i aprenc .........................
projecte cooperatiu.
La construcció d’un braç articulat 101
em poso a prova
Coneguem el nostre cos per cuidar-lo!
Coneixements previs 30
Els humans som éssers complexos 31
El sistema nerviós 34
L’aparell digestiu. L’aparell respiratori 37
L’aparell circulatori. L’aparell excretor 40
L’aparell reproductor. Diferents amb el temps 43
And now, in English! 46
Mapa conceptual ............................ 48 Reflexiono i aprenc 49
treball d’experimentació 50
L’energia que tot ho mou
Coneixements previs 78
Propietats de l’energia 79 Manifestacions de l’energia 82
Fonts d’energia i impacte ambiental. Fonts renovables 85
Fonts no renovables 88
La nostra actitud ecològica 91 And now, in English! 94 Mapa conceptual 96 Reflexiono i aprenc 97
treball d’experimentació 98
1 Quantes coses que compartim, els éssers vius!
QUÈ ENS DEFINEIX COM A ÉSSERS VIUS? QUÈ COMPARTIM TOTS ELS ÉSSERS VIUS?
ATENCIÓ:
CULTURA CIENTÍFICA
Coneixerem quines són les funcions comunes a tots els éssers vius.
Analitzarem què són les cèl·lules i quina estructura tenen. Descobrirem en quins regnes es classifiquen els éssers vius.
Ens sorprendrem amb alguns microorganismes i la seva contribució a la nostra vida quotidiana.
coneixements previs
Observeu aquesta imatge i feu una llista de tots els éssers que hi veieu.
Tots són éssers vius?
N’heu identificat algun que no ho sigui?
QUÈ CREIEU QUE TENEN EN COMÚ TOTS ELS ÉSSERS
QUE HEU DIT QUE SÓN ÉSSERS VIUS?
Com els podem anomenar?
I ELS QUE NO HO SÓN?
QUÈ TENEN EN COMÚ?
QUÈ TENEN EN COMÚ ELS ÉSSERS VIUS?
Els elefants, els cargols de mar i els xampinyons, entre molts altres éssers, són molt diferents entre si, però tots són éssers vius. A diferència dels éssers inerts, els éssers vius duen a terme el que anomenem funcions vitals
Aquestes funcions vitals són les següents:
Relació. És l’habilitat per notar els canvis en l’ambient que envolten l’ésser viu i en el seu propi cos i reaccionar-hi. Aquesta relació permet que puguin fer les altres funcions.
Nutrició. Permet, als éssers vius, transformar els aliments que ingereixen en substàncies més simples, anomenades nutrients. Els éssers vius obtenen dels nutrients l’energia que necessiten per viure i per dur a terme les altres funcions.
Reproducció. Els éssers vius poden crear-ne d’altres de semblants a ells mateixos a partir de diversos sistemes. Això permet que l’espècie continuï un cop els individus moren.
Tots els éssers vius duen a terme aquestes tres funcions vitals.
Quan una flor nota que surt el sol i s’obre, s’està relacionant amb el medi que l’envolta.
ACTIVITATS
1. Les funcions en imatges. Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Busca tres imatges que serveixin per explicar cada una de les funcions vitals dels éssers vius i enganxa-les aquí.
Relació
Nutrició
Reproducció
Justifica per què has escollit aquestes imatges.
2. Els altres éssers. A part dels éssers vius, n’hi ha d’altres que no tenen vida. Esbrina quin nom reben.
Fes una llista dels éssers sense vida que recordis:
3. La funció més important a debat! Quina de les tres funcions vitals creus que és més important?
Per què?
I quina consideres que és menys important per a un ésser viu?
Escriu-ne el motiu:
Fem un debat entre tota la classe sobre aquesta qüestió.
Alguns de vosaltres heu de fer de moderadors.
La resta feu tres grups, trieu una de les tres funcions i defenseu la idea que és la més important. Abans, però, anoteu els vostres arguments.
Conclusió. Escriu, ara, un petit text en què intentis respondre la pregunta del debat que heu organitzat entre tots.
LA CÈL·LULA, LA BASE DELS ÉSSERS VIUS
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat de vida més petita. Cada cèl·lula duu a terme també les tres funcions vitals: es relaciona, es nodreix i es reprodueix. Les cèl·lules solen ser molt petites i la majoria només es poden veure amb l’ajuda d’un microscopi.
La cèl·lula té tres parts principals:
La membrana cel·lular. És la part externa. Dona forma a la cèl·lula i serveix per protegir la part interior. És porosa per tal de permetre la comunicació entre l’interior i l’exterior cel·lular.
El citoplasma. És una mena de líquid aquós que hi ha dins la cèl·lula. En el citoplasma hi ha els orgànuls, que s’encarreguen de dur a terme les funcions vitals de la cèl·lula.
El material genètic, que s’anomena ADN i que determina algunes característiques hereditàries dels éssers vius. Aquest material pot estar dispers en el citoplasma, però en la majoria d’éssers vius està embolcallat dins el nucli, una mena de «cervell» de la cèl·lula que en controla l’activitat.
FIXA ’ T QUE LES CÈL·LULES VEGETALS TENEN
Totes les cèl·lules tenen aquests tres elements, però hi ha una gran diferència entre la forma de les cèl·lules dels animals i la forma de les cèl·lules de les plantes.
CLOROPLASTS PER FABRICAR CLOROFIL·LA I TAMBÉ TENEN UNA PARET CEL·LULAR QUE PROPORCIONA RIGIDESA A LA CÈL·LULA.
Observa la forma típica d’una cèl·lula animal i d’una de vegetal:
Cèl·lula animal
Cèl·lula vegetal
Membrana
Ribosoma
Mitocondri
Nucli Citoplasma Vacúol
Paret
cel·lular
Ribosoma
Mitocondri Nucli Vacúol
Membrana Cloroplast Citoplasma
ACTIVITATS
4. La membrana de la cèl·lula. Quines creus que són les dues funcions principals de la membrana cel·lular?
Per tant, com ha de ser aquesta membrana?
Toca’t el braç o la panxa i, després, toca el tronc d’un arbre o la tija d’una planta. En quin cas s’enfonsa el dit?
Ara, observa l’estructura de la cèl·lula d’un animal i la d’una planta que trobaràs en la pàgina 58 del Llibre de coneixements i fixa’t en la membrana.
Quina diferència veus entre les dues membranes cel·lulars? Què tenen de característic les cèl·lules vegetals?
Cèl·lules d’un tel de ceba.
5. L’ADN i els caràcters hereditaris. El nucli de la cèl·lula conté el material genètic: l’ADN. Escriu alguns trets teus que hagis heretat de la teva família:
Cadena d’ADN.
6. Investiguem sobre els orgànuls. En el llibre de Coneixements has pogut llegir que el citoplasma conté una sèrie d’orgànuls. Esbrina quina és la funció d’aquests orgànuls i completa la taula:
Orgànul
Mitocondri
Tipus de cèl·lula que el conté
Animal Vegetal
Vacúol
Ribosoma
Cloroplast
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
Els éssers vius s’organitzen en cinc grans grups, que s’anomenen regnes:
Les moneres
Els fongs
Els protoctists Els animals
Lesplantes
Les moneres, alguns protoctists i alguns fongs són éssers unicel·lulars; és a dir, estan formats per una sola cèl·lula. La resta són éssers pluricel·lulars, que vol dir que contenen més d’una cèl·lula.
Vegem les característiques dels diferents grups d’éssers vius dels més complexos als més simples.
El regne dels animals
Els animals són éssers pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius. En funció de la seva alimentació, poden ser carnívors (s’alimenten d’altres animals), herbívors (mengen herba o gra) o omnívors (mengen animals, plantes i gra).
Els animals poden desplaçar-se. Ho fan quan tenen calor o fred (poden travessar un continent buscant zones més càlides), però també es desplacen per buscar aliment o per evitar de ser caçats per un altre animal.
Els animals es reprodueixen bàsicament de dues maneres:
La major part d’espècies són ovípares; és a dir, l’embrió es desenvolupa dins d’un ou que la mare pon a l’exterior del seu cos. La majoria d’amfibis, peixos, rèptils i ocells són ovípars.
La resta d’animals, en canvi, són vivípars. L’embrió dels vivípars creix a l’interior del ventre de la mare. Els mamífers són vivípars.
El poltre és la cria del cavall, que neix del ventre de l’egua després d’onze mesos de gestació.
ACTIVITATS
7. Com s’organitzen els éssers pluricel·lulars? Llegeix aquest text sobre els organismes pluricel·lulars.
Molts organismes que habiten el nostre planeta són pluricel·lulars; és a dir, estan formats per una gran quantitat de cèl·lules. Una persona adulta, per exemple, està formada per uns cent milions de cèl·lules! No totes aquestes cèl·lules, però, s’organitzen de la mateixa manera. Els organismes més simples estan formats per un conjunt de cèl·lules iguals i totes fan les mateixes funcions.
Altres organismes una mica més complexos tenen cèl·lules de diversos tipus, que fan funcions diferents i s’organitzen en teixits. És el cas de la molsa, en què uns teixits s’encarreguen de produir l’aliment i d’altres, de fixar la planta a la terra.
Les plantes més complexes i els animals tenen també diferents tipus de cèl·lules, les quals, igualment, s’organitzen en teixits diversos. Els teixits, per la seva banda, s’organitzen en òrgans, com les arrels o les flors de les plantes. Els òrgans dels animals, a més, constitueixen aparells i sistemes. Els mamífers, com el tigre, tenen una sofisticada xarxa d’elements que els permet de moure’s i córrer.
Torna a llegir el text, analitza’l i explica’n el contingut, en forma d’esquema, en un full a part. Segueix les indicacions que tens a la dreta.
Procés per fer un esquema
1. Llegeix el text unes quantes vegades fins que l’entenguis bé. Esbrina el significat de les pa- raules que no coneguis.
2. Subratlla els conceptes principals.
3. Confecciona l’esquema de forma horitzontal.
Molsa
Tigre
8. Animals vitals. Observa aquestes imatges i indica quina funció vital o quines funcions vitals estan fent els animals en cada cas. Compara les respostes amb les dels teus companys i companyes i justifica oralment la teva opció.
9. El meu animal preferit. Quin és el teu animal preferit?
Fes un pòster en el qual expliquis les característiques d’aquest animal a partir de la descripció de les seves funcions vitals.
Busca’n informació i després explica-la a la teva manera!
queambCompleta’lfotografies ajudin a entendre la informació més bé.
El regne de les plantes
Les plantes també són éssers pluricellulars, però, a diferència dels animals, aquestes es fabriquen el seu propi aliment (la saba elaborada) mitjançant el procés de la fotosíntesi, en el qual són imprescindibles la llum del sol i l’oxigen.
Les plantes no es poden desplaçar, però sí que poden moure’s.
La reproducció de les plantes es fa, en la majoria dels casos, a partir de les llavors.
Algunes plantes, a més, poden reproduir-se a partir d’un fragment d’un dels individus.
Els bolets descomponen les restes dels éssers vius del bosc i després ab sorbeixen els nutrients produïts, com ara les sals minerals, que les plantes aprofiten per fabricar el seu aliment. Així es tanca el cicle de la vida.
El regne dels fongs
Hi ha fongs que són unicel·lulars i d’altres que són pluricel·lulars. Els llevats i els bolets són fongs. Els fongs, igual que les plantes, no poden desplaçar-se. Però, a diferència de les plantes, els fongs no fabriquen el seu aliment, sinó que es nodreixen de les restes d’altres éssers vius.
Els fongs acostumen a reproduir-se per mitjà d’espores
10. Les plantes són autòtrofes! Què deu voler dir la paraula au tòtrof relacionada amb l’alimentació? Et donem una pista: els ani mals són heteròtrofs. Comenteu en grup quin deu ser el significat del mot autòtrof. Explica, a continuació, a quina conclusió heu arribat:
11. La clorofil·la va més enllà del gust d’un xiclet. Per parelles, investigueu com elaboren el seu aliment les plantes. Després, completeu el procés amb les paraules que hi falten:
La és el nom que rep aquest procés: diòxid de carboni + sals minerals = saba elaborada
A través de les , les plantes absorbeixen .
La del sol és l’energia que necessiten les cèl·lules vegetals per fer la fotosíntesi.
La planta absorbeix aigua i (la saba bruta) per les arrels.
La és la substàn- cia que tenen les fulles que per- met, a les plantes, de fer la foto- síntesi. La és de color verd i es troba en els , uns orgànuls de les cèl·lules .
En el procés de la fo- tosíntesi les plantes alliberen a l’atmosfera!
12. «Avui he estat autòtrof!» En Miquel ha arribat avui a l’escola dient això perquè s’ha fet l’entrepà de l’esmorzar ell mateix.
Estàs d’acord amb ell? Raona la teva resposta.
13. Els òrgans de les plantes. Escriu el nom dels cinc òrgans principals de les plantes. Després, completa la taula amb el nom dels òrgans que intervenen en cada funció vital.
14. Els bolets a la fruiteria? A la tardor, quan anem a la fruiteria, a més de fruita i verdura hi trobem bolets. Però havíem quedat que els bolets no són vegetals, oi? Per què no ho són?
Explica les semblances i les diferències entre els enciams i els bolets.
Semblances :
Diferències : Funció de nutrició Funció de relació Funció de reproducció
El regne dels protoctists
Molts protoctists són unicel·lulars, tot i que n’hi ha que no ho són. La majoria són aquàtics.
Les algues són els protoctists més coneguts. Fabriquen el seu propi aliment, com les plantes.
Els protozous són un altre grup d’animals que pertanyen al regne dels protoctists. Són unicel·lulars i, com els animals, no fabriquen el seu aliment. Molts protozous formen part del plàncton, que és la base de l’aliment de moltes espècies marines.
El regne de les moneres
Les algues no són perquèplantes les seves cèl·lules no s’organitzenen teixits. Són totes iguals.
Les moneres són éssers d’una sola cèl·lula i sense nucli. Es troben en l’aire, en la terra, en l’aigua i, també, en les persones i en els altres animals. La majoria reben el nom de bacteris, com ara els que causen algunes malalties.
Tot i que ens poden semblar insignificants, els microorganismes són molt més presents del que sembla.
Alguns bacteris poden provocar malalties en les persones i en els animals.
Altres bacteris formen part de la microbiota que tenim a l’intestí i ens ajuden a digerir els aliments.
Per fabricar el iogurt o el formatge, per exemple, fem servir bacteris.
Els fongs unicel·lulars, anomenats llevats, també es fan servir en el procés de producció d’aliments, com, per exemple, el pa. El pa és una massa de farina, aigua i sal fermentada amb llevat.
15. Com ens ajuden els llevats a fer alguns menjars concrets? Busca informació sobre aquest tema i fes una petita presentació de diapositives per ensenyar-la als teus companys i companyes. Segueix aquests passos:
1. Busca informació en diverses fonts.
2. Selecciona les dades que entenguis i que t’aportin detalls interessants.
3. Fes servir un programa informàtic de presentacions que coneguis.
4. Prepara unes quantes diapositives –no gaires– que continguin una informació clara i concisa sobre aquest tema. Incorpora-hi fotografies.
Tot seguit, decidiu, entre tots, els punts de la presentació i anota’ls aquí:
16. Un món sense plàncton. Imagina que un dia desapareguessin els protozous que formen el plàncton dels oceans. Creus que això seria molt greu?
Què podria passar? Compara la teva resposta amb les dels teus companys i companyes.
17. Els protozous i la malària. La malària és una malaltia molt greu, en la qual estan implicats diversos protoctists. Entra al web del Canal Salut, i respon aquestes preguntes:
a) Què provoca la malària?
b) Quins símptomes té?
c) Com es pot tractar?
d) Com es pot prevenir?
18. Avui, algues per sopar! Pot ser que les algues que trobes a la platja no siguin comestibles, però n’hi ha algunes que sí que ho són!
Busca a internet una recepta que contingui aquest ingredient i anota’n el nom. Anota, també, la resta d’ingredients principals.
T’atreveixes a tastar-les? Què et sembla?
19. De quin regne parlem? Llegeix les afirmacions i indica, amb la lletra corresponent, a quin regne o a quins regnes corresponen:
A ANIMALS B PLANTES C FONGS D PROTOCTISTS E MONERES
Són éssers autòtrofs.
S’alimenten d’altres éssers vius.
Tots són éssers unicel·lulars.
Els teixits s’organitzen en òrgans.
Poden ser pluricel·lulars.
Alguns són ovípars.
Es poden desplaçar.
Es reprodueixen.
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Below are some definitions. Find the corresponding words in the word search:
a) They are made of one cell or millions of cells.
e) The ability to sense changes in the environment.
b) It contains the material that the cell needs for reproduction.
f) Living things need this vital function to obtain their nutrients.
c) It is the smallest unit of life.
g) The viscous liquid inside the cell.
d) The function of generating new cells.
h) The external layer of the cell.
2. Underline the correct option:
a) Mammals are animals / plants .
b) Some / All living things are organised into tissues.
c) All / Some tissues are make up of cells.
d) Bacteria are multicellular / unicellular .
e) Mushrooms are multicellular / unicellular
f) Palm trees are animals / plants .
g) Non-living things can / can't move by themselves.
h) Algae are animals / plants / protists
3. Draw the following:
A P A C O N C
són aquells que fan estan organitzats en funcions vitals cinc regnes
cèl·lules
nutrició
relació
reproducció
material citoplasma estan formats per que tenen tres parts principals Els éssers vius
membrana
animals fongs plantes
protoctists
1. Reflexiona sobre el que has après en aquesta unitat:
a) Escriu el nom d’alguna cosa que ja coneguessis abans de començar la unitat:
b) Pensa en algun detall que et sembli que has après millor, encara que ja en sabessis alguna cosa prèviament:
c) Què has après que desconeixies totalment abans de començar la unitat?
2. Marca com creus que has treballat cada un d’aquests elements: Molt Força Gens
Tinc interès per la feina de cada sessió.
He demanat ajuda quan no he entès alguna cosa.
He participat en les activitats de grup.
He col·laborat en les activitats col·lectives.
He resolt les activitats proposades.
He presentat les activitats de manera correcta.
M’ha agradat aprendre coses noves.
LES PLANTES ES MOUEN
Com bé saps, les plantes no poden desplaçar-se. No disposen d’extremitats. Ara, això no vol dir que no es moguin.
Fem créixer una planta
HO Organitzeu-vosCOMPROVEM? en grups per fer aquest experiment.
El primer que haureu de fer és aconseguir una planta que vosaltres mateixos fareu créixer a partir de la llavor.
Material
• Mongetes seques o cigrons.
• Pot petit de vidre (pot ser un envàs de iogurt o un pot de melmelada).
• Una mica de cotó fluix.
Procés bàsic
Poseu les llavors en el pot entremig del cotó fluix, que ha d’estar una mica humit.
Deixeu el cotó fluix uns quants dies així, de manera que mantingui la humitat.
Investiguem com creixen les plantes
A partir d’aquest procés bàsic, us proposem que investigueu diverses opcions variant algunes condicions bàsiques; per exemple:
Podeu posar una llavor en cada pot o més d’una.
Podeu modificar el nivell d’humitat, posant-hi molta aigua o poca.
Podeu plantar mongetes o cigrons.
Podeu posar el pot al sol o bé mantenir-lo a les fosques.
Aleshores:
Decidiu quines de les opcions anteriors triareu. Com a mínim, escolliu-ne dues, perquè les necessitareu per a les pràctiques següents.
Feu una hipòtesi per escrit sobre quina creixerà més i ho farà més de pressa.
Anoteu, cada dos o tres dies, com evolucionen les plantes. Podeu dibuixar periòdicament el seu creixement.
FEM MOURE LES PLANTES
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula tropisme de la manera següent: ‘Moviment d’orientació d’una planta o d’un òrgan vegetal, sota la influència d’un factor estimulant.’
Nosaltres descobrirem dos d’aquests tropismes: el geotropisme i el fototropisme. Començarem a fer la investigació un cop les plantes del treball d’experimentació anterior hagin crescut una mica.
Geotropisme
Col·loqueu una de les plantes en un suport agafada per la llavor, de manera que l’arrel miri cap amunt i la tija, cap avall. Observeu la il·lustració.
a) Què creieu que passarà? Per què?
b) Quant tardarà a moure’s?
c) Anoteu el que hi veieu i expliqueu per què creieu que ha passat.
d) Compareu els resultats amb els dels altres grups.
Fototropisme
Agafeu una altra de les plantes del treball d’experimentació anterior. Ara necessitareu una capsa una mica més grossa que la planta.
Col·loqueu la planta (amb el pot corresponent) dins la capsa i feu, a la part superior dreta de la capsa, un forat rodó, d’uns 5 o 6 centímetres de diàmetre. Tapeu la capsa de manera que la planta només rebi llum pel forat que heu fet. La il·lustració us ajudarà a entendre-ho.
I, ara, responeu les preguntes següents:
a) Què creieu que passarà? Per què?
b) Quant tardarà a moure’s?
c) Anoteu el que veieu i expliqueu per què creieu que ha passat.
d) Compareu els resultats amb els dels altres grups.
També podeu comparar els resultats amb els de l’experiment anterior.
Penseu, finalment, què deuen voler dir els termes geotropisme i fototropisme i definiu-los.
geotropisme : fototropisme :
la construcció d’un braç articulat
Al llarg d’aquestes darreres unitats del llibre hem vist com, de màquines, n’hi ha pertot arreu. La invenció de les màquines, a més, ens ha permès de fer, com a persones, moltes més coses de les que hauríem estat capaços de fer sense aquestes. Qui tingui poca memòria, potser ho pot recordar tot amb una agenda. Gràcies a les màquines podem volar, submergir-nos durant hores, córrer més ràpid que qualsevol animal o aixecar un objecte de més pes que el que podrien aixecar centenars d’elefants.
AMB EL PROGRÉS TECNOLÒGIC, CIENTÍFIC I INFORMÀTIC, LES MÀQUINES SÓN CADA COP MÉS SOFISTICADES, COM ÉS EL CAS DELS ROBOTS.
Alguns robots fan, de vegades, les funcions d’una persona. Així, ens permeten treure diners del banc, pagar en el supermercat o demanar un cafè sense haver de parlar amb ningú. En alguns hotels, fins i tot, hi ha un robot recepcionista.
Això té aturador? Què en penseu?
ÉS BO QUE ALGUNES FEINES LES FACIN LES MÀQUINES?
QUÈ FAREM LLAVORS LES PERSONES? QUINES?
Busqueu informació sobre aquest tema i debateu sobre la qüestió tenint en compte les diverses opinions.
OBJECTIU DEL PROJECTE:
Construir un avantbraç i una mà articulats
En aquest projecte us plantegem un repte que pot semblar una mica complicat: construir un avantbraç i una mà articulats amb materials reciclats. Serà una primera aproximació a aquest repte, a partir del qual podrem plantejar-nos, més endavant, una situació semblant però amb recursos diferents.
Què farem?
Analitzarem els elements que componen l’estructura de l’avantbraç i de la mà humans, i ens fixarem com funciona el seu moviment.
Compararem aquesta estructura amb la de diversos elements de l’entorn que puguin tenir certes similituds.
Decidirem quins materials podem utilitzar i n’analitzarem les característiques.
Experimentarem sobre com podem reproduir articulacions senzilles.
Dissenyarem i construirem un avantbraç i una mà articulats.
FORMEM ELS GRUPS DE TREBALL
Sens dubte, les persones tenim idees fantàsti ques de manera individual. En grup, però, les individualitats es complementen i fan que el resultat sigui millor que si les portem a terme tots sols. Formem ara, doncs, els equips per portar a terme el nostre projecte.
Segur que ja heu fet equips moltes vegades, però ara us plantegem algunes idees per tenir en compte:
• Procureu que els grups siguin mixtos, perquè les perspectives dels nois i de les noies es complementen de manera fantàstica.
• És interessant de treballar amb companys i companyes amb qui no ho hàgiu fet encara, perquè segur que descobrireu moltes coses noves i sorprenents..
PLANTEGEU-VOS TAMBÉ UN CALENDARI DE TREBALL.
PENSEU LES TASQUES QUE HEU DE FER I DISTRIBUÏU-LES EN LES DIVERSES SESSIONS QUE ACORDEU.
• Tot i tenir clar que tothom haurà de desenvolupar tasques similars, és interessant que us repartiu les responsabilitats. Definiu-les i repartiu-vos-les de manera equitativa. A la pàgina 33 d’aquest llibre teniu una proposta per recollir aquestes decisions per escrit.
TASQUES
PERSONES
• Per últim, inventeu-vos un nom divertit per al vostre equip. Podeu fer, fins i tot, un logotip per a la vostra marca.
FEM L’OBSERVACIÓ
Comencem la feina recordant i observant quines estructures de l’avantbraç i de la mà hi ha implicats en el moviment de l’extre mitat superior.
• Col·loqueu la mà i el braç tal com es veu en les imatges; moveu-los i expliqueu què hi observeu. Penseu quins ossos, músculs i tendons s'hi veuen implicats.
Fixeu-vos també com estan construïts els objectes articulats del vostre entorn, com, per exemple, un llum d’escriptori
Pareu atenció en els elements que els componen: com es relacionen entre ells, quines connexions s’estableixen entre els diversos segments i com s’uneixen les di-
CONEGUEM ELS MATERIALS
Abans de posar-vos a treballar, convé conèixer els materials que podeu fer servir. En aquest cas, l’element principal serà el cartó. Aconseguiu-ne de diferents tipus.
• Proveu llavors les possibilitats de dibuixar-hi a sobre i retalleu-los amb estris diferents.
• També és interessant que proveu com podeu enganxar diversos trossos de cartó. Feu assajos amb fragments de mides diverses, amb cola de diferents tipus, amb cinta adhesiva...
• Feu el mateix amb brics, diferents ampolles de plàstic, envasos de iogurt i palletes de refresc.
• Experimenteu, també, amb les unions dels materials. Esbrineu quin és el millor sistema d’unir-los en funció del material que feu servir.
COMPARTIU, DESPRÉS, AMB ELS ALTRES GRUPS, QUINES COSES US HAN FUNCIONAT I QUINES DIFICULTATS HEU TINGUT.
FEM UNA PROVA
Abans de portar a terme el projecte final, podeu construir un prototip de l’avantbraç amb només un dit (l’índex, per exemple). Es tracta de fer-ho pas a pas i a petita escala.
PROCÉS
Materials
• Cartó ondulat
• Palletes de refresc
• Fil
• Cola o silicona líquida
• Tisores
• Regle i llapis
1. Retalleu una tira de cartó ondulat de 30 cm de llarg per 5 cm d’ample.
2. Feu, en un dels extrems, tres marques horitzontals (com si fossin les tres articulacions del dit), a 3 cm de distància l’una de l’altra, tal com es mostra en el dibuix.
3. Després feu un tall molt superficial allà on heu fet les marques, i només en una de les cares del cartó, per tal que, així, els talls es puguin doblegar amb facilitat. En acabat, plegueu una mica el cartó per les marques que heu fet.
4. Talleu cada palleta de refresc en quatre trossets: tres de 2 cm de llarg i un de 4 cm. Enganxeu els trossets petits de la palleta en cada un dels segments, els quals representen les articulacions del dit, i els llargs enganxeu-los a la part que representa el palmell.
5. Agafeu un tros de fil, lligueu-lo al primer tros petit de la palleta i enfileu-lo en els altres tres trossos del palmell; feu això per a cada un dels segments. Al final, feu una baga en cada fil per poder-hi passar el dit. Feu el mateix per a tots els dits.
6. Tot seguit, estireu, per l’extrem lliure, els diferents fils –un per un– i comproveu què passa amb la vostra construcció.
DISSENYEM I CONSTRUÏM
Fem ara el disseny final de l’avantbraç i la mà articulats:
Tingueu present tot el que heu après fins ara:
Quins elements són necessaris per reproduir les articulacions.
Quins materials necessiteu, quines possibilitats tenen i amb quines dificultats us heu trobat.
1. 2. 3. 4. 5. POT SER MOLT INTERESSANT DE FER FOTOGRAFIES DE TOT EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ.
AVALUEM I COMPAREM
Per acabar, analitzeu el procés seguit i el resultat final. Marqueu, en la diana, el nombre corresponent.
1: Regular; 2: Força bé; 3: Molt bé
A Cohesió del grup.
B Seguiment del calendari de treball.
C Anàlisi i prova dels materials.
D Construcció de la prova.
E Disseny del producte.
F Elaboració final.
• Cada un de vosaltres, individualment, ha d’anotar alguna cosa que cregui que hagi fet molt bé i una altra que podria haver fet millor. Compartiu-les amb els companys i companyes i parleu-ne.
Anem una mica més enllà
Una possible aplicació d’aquest projecte podria ser la construcció de braços ortopèdics per a persones que han perdut l’extremitat superior.
• Organitzeu-vos per buscar informació sobre aquesta mena d’experiències. Segur que trobareu alguna notícia o algun reportatge a internet que en parli.
• Reflexioneu, llavors, sobre com la ciència i la tecnologia poden millorar la vida de les persones d’una manera força significativa.
Uns
«treballadors»
molt particulars
En l’elaboració dels iogurts i els formatges que fan a la fàbrica del pare de l’Otman hi participen uns «treballadors» singulars que no són ni persones ni vaques. De quin tipus d’éssers vius creus que es pot tractar?
1. Quines funcions fan tots els éssers vius?
Relació, nutrició i reproducció.
Relació, nutrició i divisió.
Relació, respiració i reproducció.
Respiració, nutrició i desenvolupament.
Respiració, relació i propagació.
2. Tots els éssers vius estan formats per…
Orgànuls. Òrgans.
ADN. Cèl·lules.
Citoplasma.
3. En quants regnes es classifiquen els éssers vius?
En tres.
En quatre.
En cinc.
En sis.
En set.
4. Dels regnes que hi ha a continuació, n’hi ha un que ens hem inventat. Localitza’l i assenyala’l.
Protoctists. Morenes. Fongs. Plantes. Animals.
5. Assenyala l’animal vivípar.
Salmó.
Colom. Granota.
Gos. Escurçó.
6. Les plantes es fabriquen el seu propi aliment. Quin?
Les llavors.
La saba elaborada.
Els fruits.
La clorofil·la.
L’oxigen.
7. On viuen la majoria dels protoctists?
A terra.
A l’aigua.
A l’aire.
Al subsol.
Al gel.
8. Quantes cèl·lules tenen les moneres?
Incomptables.
Cap.
Dues.
Una.
Tres.
9. Quins microorganismes intervenen en l’elaboració del pa?
Els llevats.
Els bacteris.
Els microbiots.
Els panífers.
Els virus.
Fem un granissat de llimona
Aviat començarà a fer calor i ens vindrà molt de gust de prendre un granissat de llimona. Segur que serà més bo si el fem nosaltres mateixos!
Tot seguit veurem com es fa.
Ingredients
3 llimones
200 g de sucre
750 mL d’aigua
Elaboració
1. Esprem les llimones.
2. Ratlla la pell de les llimones. Només la part de fora, de color groc; la part de dins, de color blanc, és amargant!
3. Barreja, en una cassola petita, les ratlladures i el suc de les llimones amb el sucre.
4. Deixa que la barreja bulli durant 7 minuts. Remena-ho de tant en tant.
5. Aparta la cassola del foc i afegeix-hi l’aigua. Traspassa-ho a un altre recipient i fica-ho al congelador.
6. Treu-ho unes quantes vegades del congelador i remena-ho per aconseguir que el gel es vagi granulant.
10. En fer la recepta, es produeix una dissolució de:
L’aigua en el sucre.
El sucre en l’aigua.
La llimona en el sucre.
La llimona en el gel.
La llimona en l’aigua.
El gel en la llimona.
11. L’amargor de la llimona i la dolçor del sucre les percebem fent servir:
Els nervis i tots els sentits.
Els nervis i els tendons.
Els nervis i alguns dels sentits.
Tots els sentits i els músculs.
Les dents.
12. Prendre’m un granissat perquè tinc calor és un acte:
Voluntari, perquè puc escollir el gust.
Voluntari, perquè puc escollir beure’n o no beure’n.
Involuntari, perquè tinc tanta set que no puc ni pensar.
Involuntari, perquè me’l prenc sense pensar-ho.
Voluntari, perquè tinc set i busco alguna cosa que sigui fresca.
13. Per escalfar la cassola utilitzo energia:
Calorífica per fer pujar la temperatura de l’aigua.
Cinètica perquè remeno la cassola.
Mecànica perquè la cuina és una màquina.
Elèctrica perquè tinc una vitroceràmica.
Hidroelèctrica perquè hi ha aigua.
14. El fet que la calor passi de la cassola al seu contingut implica:
Una transformació d’energia.
Un emmagatzematge d’energia.
Una transferència d’energia.
Un transport d’energia.
Una pèrdua d’energia.
15. En tot el procés:
No sabem si hem utilitzat energia elèctrica.
Sabem que hem utilitzat energia elèctrica.
Sabem que no hem utilitzat energia provinent del vent.
No hem utilitzat cap tipus d’energia.
Sabem que hem utilitzat energia provinent del vent.
16. Aboco el suc a la cassola i el faig bullir una estona. A continuació hi afegeixo l’aigua i, per últim, el fico al congelador. El suc…
…ha canviat d’estat de la matèria; tota l’estona és aigua.
…ha canviat tres cops d’estat.
…ha canviat un cop d’estat.
…ha canviat dos cops d’estat.
…ha canviat un cop d’estat i dos de substància.
17. Els estats pels quals ha passat una part del que hem preparat han estat, per aquest ordre, els següents:
Líquid - gasós - líquid - sòlid.
Gasós - líquid - gasós.
Sòlid - gasós - líquid.
Líquid - sòlid - gasós - líquid.
Líquid - gasós - sòlid.
18. Mentre bullia, es deu haver evaporat:
Una tercera part del contingut de la cassola.
Una bona part del contingut de la cassola.
Pràcticament tot el contingut de la cassola.
Més o menys la meitat del contingut de la cassola.
Una part relativament petita del contingut de la cassola.
19. Si l’haguéssim deixat estar més estona al foc…
Se n’hauria evaporat més o menys la mateixa quantitat.
Se n’hauria evaporat menys quantitat.
Se n’hauria evaporat més quantitat.
No podem saber què hauria passat.
S’hauria solidificat.
20. Quan traiem diverses vegades el granissat del congelador, fem que…
…se solidifiqui més ràpid.
…se solidifiqui més a poc a poc.
…no se solidifiqui gens.
…se solidifiqui.
…el sucre es fongui.
La màquina per tallar llimones
Observa aquest esquema, que mostra com es poden tallar les llimones per fer el granissat.
21. El ganivet podria ser una barreja de dues màquines simples:
Un tascó i un pla inclinat.
Un tascó i una politja.
Una politja i una palanca.
Una politja i una roda.
Un tascó i una palanca.
22. El punt de força està situat…
…en la lletra A.
…en la lletra B.
…en la lletra C.
…en cap de les tres.
…en totes tres.
23. El punt de resistència està situat…
…en la lletra A.
…en la lletra B.
…en la lletra C.
…en cap de les tres.
…en totes tres.
24. En quin sentit fem la força per tallar la llimona?
De baix cap a dalt.
De dalt a baix.
No fem cap força, perquè la llimona és tova.
D’esquerra dreta.
Experimentem el desgel
Si servim el granissat en gots de diferents capacitats, veurem que no es desfà a la mateixa velocitat. Decidim fer un experiment. Repartirem el granissat en gots diferents i analitzarem com es desfà el gel.
25. Per fer aquest experiment hem de tenir en compte el següent:
Que hi hagi més o menys la mateixa quantitat de gel en tots els gots.
Que el granissat sigui prou dolç.
Que tots els gots siguin iguals.
Que en tots els gots hi hagi la mateixa quantitat de gel.
Que el granissat estigui ben fet.
26. Cada explicació correspon a una de les fases de l’observació:
A Situem els gots en el mateix lloc.
B Col·loquem la mateixa quantitat de granissat en tots els gots.
En quin ordre les hauríem de fer?
C Comprovem la quantitat de gel que ha quedat en cada got.
A - B - C B - A - C C - B - A A - C – B B - C – A
27. Per determinar la quantitat de granissat mesurarem:
La seva altura amb un regle.
La quantitat de gel amb una balança.
La seva temperatura amb un termòmetre.
La seva densitat amb un vas de precipitats.
La seva massa amb una balança.
Gaudim del granissat!
Hem preparat molt bé el granissat i ara ens el bevem de bona gana.
28. Per què no ens faci mal el coll, és important que…
…ens el beguem com més ràpid millor; així passarà ràpid i no ens irritarà la gola.
…ens el beguem d’un sol glop.
…ens l’anem bevent a glops petits, escalfant-lo així una mica a la boca.
…ens l’anem bevent a glops petits i molt ràpids.
29. Un granissat és una beguda ensucrada; per tant:
Només en bevem de tant en tant.
Millor que no en beguem mai cap.
N’hem de beure, com a mínin, un un cop a la setmana.
Podem beure’n un cada dia sense cap problema.
En bevem després d’haver menjat aliments salats.
30. Justifica de manera raonada la teva resposta a la pregunta anterior.
