Entorn 5è. Medi natural

CoNEIXEMENT del

MEdi a natuR L EDUCACIÓ PRIMÀRIA

5

Programa Entorn

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Francesc Solà Edició: Lluís Cugota Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol, Mercedes F. Bravo i Laura R. Dengra Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Mercè Ortí Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album, J. M. Barres, Corbis / Cordon Press, Disney / Album, Getty Images, Latinstock, Photoaisa, Photononstop, Prisma, LL. Valcàrcel, P. Cosano / Arxiu Anaya, Arxiu Barcanova

© 2022, Diego Montero, Jaume Reula © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5839-8 DL B 7071-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’experimentació de cada unitat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.

A CULTUR CA CIENTÍFI OBSER VA EL QUE TOT IGUAL T’ ENVOLTA. ÉS CREUS QUE AHIR? QUÈ AT QUE HAURÀ CANVI QUANT S D’ AQUÍ A UNS A UNS MESOS ? I D’ AQUÍ QUANT S ANYS?

la taula un petit

cas-

9. L’origen de la força.al de la imatge. Seguidament fes-lo ant tell de cartes sembl es diferents. caure de maner força? heu aplicat cap en cada cas? Hi Què el fa caure

AND NOW, IN ENGLIS

H!

’l i prova de moure clip sobre la taula lo! Col·loca un

1. Below are some definitions.

Find the corresponding words in the word search:

sense tocar-lo.

Ho has aconseguit?

FEM FORÇA?

El fet de transmetre calor o fred pot entendre a un cos es com si li apliq uéssim una força.

Quan emp enyem el carretó del cat, quan supermerllesquem el pa amb quan el pilo un ganivet t fa enlairar o l’avió de s’estan aplic la pista, ant una sèrie de afecten els forces que cossos.

CIÓ: ATEN les

Què passaria si

La força dels músculs es transforma en moviment.

t’ajudessis amb

a) They are made of

un imant?

of cells.

cia. força a distàn t aplicar una L’imant perme actua a distànés una força que La gravetat també at i prepara una ació sobre la gravet tant. cia. Busca inform ta força tan impor aques sobre breu presentació

Aquestes forces pod en servir objectes, per moure deformar-los o trencar-l os.

s la força. Els efecte Els efectes de ent del ser diferents depen de la força poden ió en què te i de la direcc material de l’objec cada en à Explica què passar s’aplica la força. en el lloc em una força objecte si hi apliqu

11.

El trencanous és una eina molt útil quan hi apliquem una força.

indicat amb la

fletxa.

A

unit of life.

f) Living things need

this vital function to obtain their nutrient s.

g) The viscous liquid

d) The function of generati ng new cells.

changes in the

h) The external layer

inside the cell.

of the cell.

B L I V L R W M K C E F H M I K

B

B R

62

A N E Q Y

I N G T H I N G S W D U B G O L S Q V I Y T O P L A S M P N T R M X Z E G J U T E I G Q V X S O E E T W D T H U E J C S L R M R A I N F Z R U F L A J Q T O I Y W C R L I C W E S N U C L E U S G T R L U G K C R L A E F I K F W A L T R L D J Q O R E P R O D U C T I O N

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

22

UNITAT 3

El cotxe es de plaçar sà en ta direcc aquesió i cap la dre a ta. Si l’empenyé s des del davant, avança ria en sen tit contr ari.

e) The ability to sense environment.

l that the cell needs for reproduction.

c) It is the smallest

UNITAT 1

és un

material plàsti que es defor Quan emp c ma amb facilit enyem un at. cotxe, la forç un sentit a l’aplique concret i m en un pun en una dire intensitat t del vehi cció dete cle. Es pot d’aquesta rminada. força. fer en També es pot tenir en compte la Punt en què s’aplica la força.

one cell or millions

b) It contains the materia

A

53

La plastilina

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

Col·loca sobre

Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.

10. Es mou sense tocar-

QUÈ PASSA QUAN

ls ditats de propie n els ob em e forme Analitzar ials qu mater lten. versos s envo poden en e es qu vis jectes ins can sa de rem qu cau a bri ials Desco mater . ir en els peratura produ ctes s de tem iacion els efe les var sobre na força narem ció d’u Reflexio l’aplica t. t tenir na po mi e qu s de ial deter stique mater erí un act en les car tat les varem m inven Obser que he arribar quines poder les mà tal de s per díem. persone po no abans allà on

ACTIVITATS

UNITAT 3

3

Canvia… i torna a canviar

61

a més • En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat Treball d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.

• Al final del llibre es planteja un Projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius.

• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.

índex 1

Quantes coses que compartim, els éssers vius!

2

Coneguem el nostre cos per cuidar-lo!

Coneixements previs ......................... 6

Coneixements previs ....................... 30

Què tenen en comú els éssers vius? ............................... 7

Els humans som éssers complexos ......................... 31

La cèl·lula, la base dels éssers vius ............................. 10

El sistema nerviós ............................ 34

Classificació dels éssers vius ........... 13 And now, in English! ........................ 22 Mapa conceptual ............................. 24

L’aparell digestiu.

L’aparell respiratori ....................... 37 L’aparell circulatori.

L’aparell excretor .......................... 40

Reflexiono i aprenc .......................... 25

L’aparell reproductor.

Diferents amb el temps ............... 43

treball d’experimentació .... 26

And now, in English! ........................ 46 Mapa conceptual ............................. 48 Reflexiono i aprenc .......................... 49

3

Canvia... i torna a canviar

treball d’experimentació .... 50

Coneixements previs ....................... 54 De materials diversos ...................... 55 Els canvis d’estat de la matèria ...... 58 Què passa quan fem força? ............ 61 Fem més força amb menys esforç.

Les màquines simples .................. 64

4

L’energia que tot ho mou

Coneixements previs ....................... 78 Propietats de l’energia .................... 79

Les màquines complexes ................ 67

Manifestacions de l’energia ............ 82

And now, in English! ........................ 70

Fonts d’energia i impacte ambiental.

Fonts renovables .......................... 85

Mapa conceptual ............................. 72 Reflexiono i aprenc .......................... 73 treball d’experimentació .... 74

Fonts no renovables ........................ 88 La nostra actitud ecològica ............. 91 And now, in English! ........................ 94 Mapa conceptual ............................. 96 Reflexiono i aprenc .......................... 97

projecte cooperatiu.

La construcció d’un braç articulat . 101

em poso a prova Unitat 1 ........................................... 109 Unitat 2, 3 i 4 .................................. 111

sabers de l’àrea ...................... 117

treball d’experimentació .... 98

1

Quantes coses que compartim, els éssers vius!

QUÈ ENS D E F IN E IX C O M A É S S E R S V IU S ? Q U È CO M PA R T IM TOT S E L S É S S E R S V IU S ?

CULTURA CIENTÍFICA

: ATENCIÓ

ions ón les func s s e in u q m Coneixere ssers vius. é ls e ts to lules comunes a n les cèl· ó s è u q m Analitzare . tura tenen c u r t s e a s es i quin ins regne u q n e m e Descobrir

ius. ls éssers v e n e u iq if s miclass mb algun a m re d n Ens sorpre ibució seva contr la i s e m croorganis iana. ida quotid v a tr s o n a la

5

coneixements

previs

Observeu aquesta imatge i feu una llista de tots els éssers que hi veieu.

ssers Tots són é vius?

N’heu identifi cat algun que no ho sig ui?

em Com els pod anomenar?

QUÈ CREIEU QUE TENEN

EN COMÚ TOTS ELS ÉSSERS QUE HEU DIT QUE SÓN ÉSSERS VIUS?

I ELS QUE NO HO SÓN? QUÈ TENEN

UNITAT 1

EN COMÚ?

6

QUÈ TENEN EN COMÚ ELS ÉSSERS VIUS? Els elefants, els cargols de mar i els xampinyons, entre molts altres éssers, són molt diferents entre si, però tots són éssers vius. A diferència dels éssers inerts, els éssers vius duen a terme el que anomenem funcions vitals.

Aquestes funcions vitals són les següents:

l’ésser canvis en l’ambient que envolten els tar no r pe tat bili l’ha És . ció Rela in Aquesta relació permet que pugu hi. aron cci rea i cos pi pro seu el en viu i fer les altres funcions. n ormar els aliments que ingereixe nsf tra s, viu ers éss als et, rm Pe .

Nutrició tenades nutrients. Els éssers vius ob me ano s, ple sim s mé es nci stà en sub les siten per viure i per dur a terme ces ne e qu ia erg l’en nts trie nu ls nen de altres funcions.

ar-ne d’altres de semblants a ells cre n de po s viu ers éss Els ió. eproducc R uï Això permet que l’espècie contin es. em sist os ers div de rtir pa a mateixos un cop els individus moren.

que surt el sol Quan una flor nota cionant amb i s’obre, s’està rela ta. el medi que l’envol

UNITAT 1

sers vius s é s l e s t o T e duen a term es aquestes tr itals. funcions v

7

ACTIVITATS 1. Les funcions en imatges. Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Busca tres imatges que serveixin per explicar cada una de les funcions vitals dels éssers vius i enganxa-les aquí.

Relació

Nutrició

Reproducció

Justifica per què has escollit aquestes imatges.

2. Els altres éssers. A part dels éssers vius, n’hi ha d’altres que no tenen vida.

UNITAT 1

Esbrina quin nom reben.

8

Fes una llista dels éssers sense vida que recordis:

3.

La funció més important a debat! Quina de les tres funcions vitals creus

que és més important?

Per què?

I quina consideres que és menys important per a un ésser viu?

Escriu-ne el motiu:

se tre tota la clas n e t a b e d n u m Fe qüestió. sobre aquesta ltres Alguns de vosa oderadors. heu de fer de m a de grups, trieu un s e tr u fe ta s re La fenseu la idea e d i s n io c n fu s les tre , portant. Abans im s é m la s é e u q . tres arguments s o v ls e u te o n però, a

Conclusió. Escriu, ara, un petit text en què intentis respondre la pregunta del debat que heu organitzat entre tots.

UNITAT 1

9

LA CÈL·LULA, LA BASE DELS ÉSSERS VIUS Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat de vida més petita. Cada cèl·lula duu a terme també les tres funcions vitals: es relaciona, es nodreix i es reprodueix. Les cèl·lules solen ser molt petites i la majoria només es poden veure amb l’ajuda d’un microscopi.

La cèl·lula té tres parts principals:

r prona forma a la cèl·lula i serveix pe Do a. ern ext rt pa la És ar. ·lul cel La membrana terior rmetre la comunicació entre l’in pe de tal r pe a ros po És or. eri int tegir la part i l’exterior cel·lular.

dins la cèl·lula. En el citoplasma ha hi e qu s uó aq id líqu de na me El citoplasma. És una les funcions vitals de la cèl·lula. me ter a r du de en gu rre nca s’e e hi ha els orgànuls, qu stiques i que determina algunes caracterí N AD na me no s’a e qu tic, nè ge El material sma, però terial pot estar dispers en el citopla ma st ue Aq s. viu ers éss ls de ies hereditàr ll» de la dins el nucli, una mena de «cerve llat lca bo em à est s viu rs sse d’é ia en la major . cèl·lula que en controla l’activitat

Totes les cèl·lules tenen aquests tres elements, però hi ha una gran diferència entre la forma de les cèl·lules dels animals

FIXA’ T QUE LES CÈL·LULES VEGETALS TENEN CLOROPLASTS PER FABRICAR CLOROFIL·LA

I TAMBÉ TENEN UNA PARET CEL·LULAR QUE PROPORCIONA RIGIDESA A LA CÈL·LULA.

i la forma de les cèl·lules de les plantes.

Observa la forma típica d’una cèl·lula animal i d’una de vegetal: Cèl·lula vegeta l

Cèl·lula animal Vacúol Mitocondri

Nucli

Vacúol Citoplasma

Mitocondri

Ribosoma

Nucli

Paret cel·lular

UNITAT 1

Citoplasma

10

Membrana

Ribosoma

Membrana

Cloroplast

ACTIVITATS 4. La membrana de la cèl·lula. Quines creus que són les dues funcions principals de la membrana cel·lular?

Per tant, com ha de ser aquesta membrana?

Toca’t el braç o la panxa i, després, toca el tronc d’un arbre o la tija d’una planta. En quin cas s’enfonsa el dit?

Ara, observa l’estructura de la cèl·lula d’un animal i la d’una planta que trobaràs en la pàgina 58 del Llibre de coneixements i fixa’t en la membrana.

Quina diferència veus entre les dues membranes cel·lulars? Què tenen de característic les cèl·lules vegetals?

Cèl·lules d’un tel de ceba.

5. L’ADN i els caràcters hereditaris. El nucli de la cèl·lula conté el material genètic: l’ADN. Escriu alguns trets teus que hagis heretat de la teva família:

UNITAT 1

N.

Cadena d’AD

11

6.

Investiguem sobre els orgànuls. En el llibre de Coneixements has po-

gut llegir que el citoplasma conté una sèrie d’orgànuls. Esbrina quina és la funció d’aquests orgànuls i completa la taula:

Orgànul

Tipus de cèl·lula que el conté Animal

Mitocondri

Vacúol

Ribosoma

UNITAT 1

Cloroplast

12

Vegetal

Funció

Dibuix

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS Els éssers vius s’organitzen en cinc grans grups, que s’anomenen regnes:

eres Les mon

Els prot

octists

Els fongs

Les

Els animals

plan

tes

Les moneres, alguns protoctists i alguns fongs són éssers unicel·lulars; és a dir, estan formats per una sola cèl·lula. La resta són éssers pluricel·lulars, que vol dir que contenen més d’una cèl·lula.

Vegem les característiques dels diferents grups d’éssers vius dels més complexos als més simples.

El regne dels animals Els animals són éssers pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius. En funció de la seva alimentació, poden ser carnívors (s’alimenten d’altres animals), herbívors (mengen herba o gra) o omnívors (mengen animals, plantes i gra).

Els animals poden desplaçar-se. Ho fan quan tenen calor o fred (poden travessar un continent buscant zones més càlides), però també es desplacen per buscar aliment o per evitar de ser caçats per un altre animal.

Els animals es reprodueixen bàsicament de dues maneres: La major part d’espècies són ovípares; és a dir, l’embrió es desenvolupa dins

El poltre és la c que neix ria del cavall, del ve de l’egu a despré ntre s d’onze mesos d e gesta ció.

d’un ou que la mare pon a l’exterior del seu cos. La majoria d’amfibis, peixos, rèptils i ocells són ovípars.

La resta d’animals, en canvi, són vivíterior del ventre de la mare. Els mamífers són vivípars.

UNITAT 1

pars. L’embrió dels vivípars creix a l’in-

13

ACTIVITATS 7. Com s’organitzen els éssers pluricel·lulars? Llegeix aquest text sobre els organismes pluricel·lulars.

planeta són pluricel·lulars; és a dir, stre no el n ite hab e qu es sm ani Molts org r cèl·lules. Una persona adulta, pe de itat ant qu n gra a un r pe ts ma estan for ions de cèl·lules! No totes aquesmil t cen s un r pe da ma for à est exemple, la mateixa manera. tes cèl·lules, però, s’organitzen de r un conjunt de cèl·lules iguals pe ts ma for an est s ple sim s mé es Els organism i totes fan les mateixes funcions.

Molsa

complexos tenen Altres organismes una mica més fan funcions difecèl·lules de diversos tipus, que el cas de la molsa, rents i s’organitzen en teixits. És de produir l’alien què uns teixits s’encarreguen a la terra. ment i d’altres, de fixar la planta

us de animals tenen també diferents tip Les plantes més complexes i els teixits, rganitzen en teixits diversos. Els cèl·lules, les quals, igualment, s’o òrgans, per la seva banda, s’organitzen en Tigre s. nte pla les de rs flo les o com les arrels stitueiEls òrgans dels animals, a més, con ers, com xen aparells i sistemes. Els mamíf xa d’eleel tigre, tenen una sofisticada xar i córrer. ments que els permet de moure’s

Torna a llegir el text, analitza’l i explica’n el contingut, en forma d’esquema,

UNITAT 1

en un full a part. Segueix

14

les indicacions que tens a la dreta.

Procés per fer un esquema 1. Llegeix el text unes

quantes vegades fins que l’entenguis bé. Esbrin a el significat de les pa raules que no conegu is.

2. Subratlla els conc eptes principals.

3. Confecciona l’esq uema de forma horit zontal.

8. Animals vitals. Observa aquestes imatges i indica quina funció vital o quines funcions vitals estan fent els animals en cada cas. Compara les respostes amb les dels teus companys i companyes i justifica oralment la teva opció.

9.

El meu animal preferit. Quin és el teu animal preferit?

Fes un pòster en el qual expliquis les característiques d’aquest animal a partir de la descripció de les seves funcions vitals.

UNITAT 1

Busca’n informació a i després explica-l a la teva manera!

Completa’l amb fotografie s que ajudin a en tendre la informació m és bé.

15

El regne de les plantes Les plantes també són éssers pluricel· lulars, però, a diferència dels animals, aquestes es fabriquen el seu propi aliment (la saba elaborada) mitjançant el procés de la fotosíntesi, en el qual són imprescindibles la llum del sol i l’oxigen.

Les plantes no es poden desplaçar, però sí que poden moure’s.

les plantes es fa, La reproducció de . rtir de les llavors pa a s, so ca s el d en la majoria rtir reproduir-se a pa en od p , és m a , es Algunes plant dels individus. n ’u d t en m ag fr n d’u

El regne dels fongs Hi ha fongs que són unicel·lulars i d’altres que són pluricel·lulars. Els llevats i els bolets són fongs. Els fongs, igual que les plantes, no poden desplaçar-se. Però, a diferència de les plantes, els fongs no fabriquen el seu aliment, sinó que es nodreixen de les restes d’altres éssers vius.

Els fongs acostumen a reproduir-se per

UNITAT 1

mitjà d’espores.

16

ponen les restes om sc de ts le bo s El bosc i després abdels éssers vius del nts produïts, com sorbeixen els nutrie s, que les plantes ara les sals mineral ar el seu aliment. aprofiten per fabric e de la vida.

Així es tanca el cicl

10. Les plantes són autòtrofes! Què deu voler dir la paraula autòtrof relacionada amb l’alimentació? Et donem una pista: els animals són heteròtrofs. Comenteu en grup quin deu ser el significat del mot autòtrof. Explica, a continuació, a quina conclusió heu arribat:

11.

La clorofil·la va més enllà del gust d’un xiclet. Per parelles, investigueu

com elaboren el seu aliment les plantes. Després, completeu el procés amb les paraules que hi falten: La

p aquest procés: és el nom que re a = saba elaborad ls ra e in m ls sa + i rbon

diòxid de ca

La

és la substàn les fulles que permet, a les pla ntes, de fer la fotosíntesi. La és de color verd i es troba en els , uns orgà nuls de les cèl·lule s .

,

e les A través d n absorbeixe s te n la p les .

cia que tenen

del sol és iue necess q ia rg e n e l’ les vegetals lu l· è c s le n te tosíntesi. per fer la fo

La

absorbeix La planta i

aigua

. er les arrels

ta) p (la saba bru

En el pr océs de la fotosíntes i les p lantes allibere n a l’atmo sfera!

12. «Avui he estat autòtrof!» En Miquel ha arribat avui a l’escola dient això perquè s’ha fet l’entrepà de l’esmorzar ell mateix.

UNITAT 1

Estàs d’acord amb ell? Raona la teva resposta.

17

13. Els òrgans de les plantes. Escriu el nom dels cinc òrgans principals de les plantes. Després, completa la taula amb el nom dels òrgans que intervenen en cada funció vital.

Funció de nutrició

14.

Funció de relació

Els bolets a la fruiteria? A la tardor, quan

anem a la fruiteria, a més de fruita i verdura hi trobem bolets. Però havíem quedat que els bolets no són vegetals, oi? Per què no ho són?

Explica les semblances i les diferències entre els enciams i els bolets.

UNITAT 1

Semblances :

18

Diferències :

Funció de reproducció

El regne dels protoctists Molts protoctists són unicel·lulars, tot i que n’hi ha que no ho són. La majoria són aquàtics.

Les algues són els protoctists més coneguts. Fabriquen el seu propi aliment, com les plantes.

Els protozous són un altre grup d’animals que pertanyen al regne dels protoctists. Són unicel·lulars i, com els animals, no fabriquen el seu aliment. Molts protozous formen part del plàncton, que és la base de l’aliment de moltes espècies marines.

Les no só algues np p e rq u l a n t e s è le s e ve s cèl·lu s les no s’orga n i t z teixit e s. Són n en iguals totes .

El regne de les moneres Les moneres són éssers d’una sola cèl·lula i sense nucli. Es troben en l’aire, en la terra, en l’aigua i, també, en les persones i en els altres animals. La majoria reben el nom de bacteris, com ara els que causen algunes malalties.

els microorganismes són molt Tot i que ens poden semblar insignificants, més presents del que sembla. les persones i en els animals.

Alguns bacteris poden provocar malalties en tenim a l’intestí i ens ajuden Altres bacteris formen part de la microbiota que a digerir els aliments. mple, fem servir bacteris.

Per fabricar el iogurt o el formatge, per exe Els fongs unicel·lulars, anomenats llevats, també es fan servir en el procés de producció d’aliments, com, per exemple, el pa.

UNITAT 1

El pa és una massa de farina, aigua i sal fermentada amb llevat.

19

15.

Com ens ajuden els llevats a fer alguns menjars concrets? Busca infor-

mació sobre aquest tema i fes una petita presentació de diapositives per ensenyar-la als teus companys i companyes. Segueix aquests passos: 1. Busca informació en diverses fonts.

2. Selecciona les dades que entenguis

i que t’aportin detalls interessants.

3. Fes servir un programa informàtic de

presentacions que coneguis.

–no gaires– que continguin una infor4. Prepara unes quantes diapositives a. Incorpora-hi fotografies. mació clara i concisa sobre aquest tem

Tot seguit, decidiu, entre tots, els punts de la presentació i anota’ls aquí: 1.

2.

3.

16.

Un món sense plàncton. Imagina que un dia desapareguessin els

protozous que formen el plàncton dels oceans. Creus que això seria molt greu?

Què podria passar? Compara la teva resposta

UNITAT 1

amb les dels teus companys i companyes.

20

17.

Els protozous i la malària. La malària és una malaltia molt greu, en la

qual estan implicats diversos protoctists. Entra al web del Canal Salut, i respon aquestes preguntes: a) Què provoca la malària? b) Quins símptomes té? c) Com es pot tractar? d) Com es pot prevenir?

18.

Avui, algues per sopar! Pot ser que les algues que trobes a la platja no

siguin comestibles, però n’hi ha algunes que sí que ho són!

Busca a internet una recepta que contingui aquest ingredient i anota’n el nom.

Anota, també, la resta d’ingredients principals.

Què et sembla? es T’at reveix les? a tastar-

19. De quin regne parlem? Llegeix les afirmacions i indica, amb la lletra corresponent, a quin regne o a quins regnes corresponen:

A

ANIMALS

B

PLANTES

C

FONGS

D

PROTOCTISTS

E

MONERES

Poden ser pluricel·lulars.

S’alimenten d’altres éssers vius.

Alguns són ovípars.

Tots són éssers unicel·lulars.

Es poden desplaçar.

Els teixits s’organitzen en òrgans.

Es reprodueixen.

Trobaràs l’enllaç al web esmentat en l'activitat 17 en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

Són éssers autòtrofs.

21

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Below are some definitions. Find the corresponding words in the word search: a) They are made of one cell or millions

e) The ability to sense changes in the

of cells.

environment.

b) It contains the material that the cell

f) Living things need this vital function

needs for reproduction.

to obtain their nutrients.

c) It is the smallest unit of life.

g) The viscous liquid inside the cell.

d) The function of generating new cells.

h) The external layer of the cell.

L

I

V

I N G T H

I N G S W

L R W D U B G O L S Q V

I

M K C Y T O P L A S M P N E F H T R M X Z E G J U T M I

K E

I G Q V X S O E E

B T W D T H U E J C S L R R M R A

I N F Z R U F L A

A J Q T O I

Y W C R L

I

C

N W E S N U C L E U S G T

UNITAT 1

E R L U G K C R L A E F

22

I

Q K F W A L T R L D J Q O Y R E P R O D U C T

I O N

2. Underline the correct option: a) Mammals are animals / plants . b) Some / All living things are organised into tissues. c) All / Some tissues are make up of cells. d) Bacteria are multicellular / unicellular . e) Mushrooms are multicellular / unicellular . f) Palm trees are animals / plants . g) Non-living things can / can't move by themselves. h) Algae are animals / plants / protists .

3. Draw the following: A green alga

A plant without reproduction elements

A unicellular organism

An oviparous an imal

UNITAT 1 23

MAPA CONCEPTUAL

Els éssers vius

són aquells que fan

estan formats per

estan organitzats en

funcions vitals

cèl·lules

cinc regnes

que tenen tres parts principals nutrició

animals

relació

membrana

plantes

reproducció

citoplasma

fongs

material genètic

protoctists

UNITAT 1

moneres

24

reflexiono i aprenc

1. Reflexiona sobre el que has après en aquesta unitat: a) Escriu el nom d’alguna cosa que ja coneguessis abans de començar la unitat:

b) Pensa en algun detall que et sembli que has après millor, encara que ja en sabessis alguna cosa prèviament:

c) Què has après que desconeixies totalment abans de començar la unitat?

2. Marca com creus que has treballat cada un d’aquests elements:

Molt

Força

Gens

da sessió.

Tinc interès per la feina de ca

He demanat ajuda quan no he He participat en les activitats

entès alguna cosa.

de grup.

He col·laborat en les activitats

col·lectives. es.

He resolt les activitats proposad

manera correcta.

M’ha agradat aprendre coses

noves.

UNITAT 1

He presentat les activitats de

25

LES PLANTES ES MOUEN Com bé saps, les plantes no poden desplaçar-se. No disposen d’extremitats.

Ara, això no vol dir que no es moguin.

H O C O M P R OV

EM? O r g a n it z e u - v os en grups per fer aque s t e x p e r im e n t.

Fem créixer una planta El primer que haureu de fer és aconseguir una planta que vosaltres mateixos fareu créixer a partir de la llavor.

Material es o cigrons.

• Mongetes sequ re (pot ser Pot petit de vid • urt o un pot un envàs de iog de melmelada). tó fluix.

• Una mica de co

Procés bàsic Poseu les llavo rs en el pot entremig del cotó fluix, qu

humit.

e ha d’estar u

na mica

Deixeu el cotó

fluix uns quan ts dies així, de manera qu e mantingui la humitat.

Investiguem com creixen les plantes A partir d’aquest procés bàsic, us proposem que investigueu diverses opcions variant algunes condicions bàsiques; per exemple: P odeu posar una llavor en cada pot o més d’una.

P odeu modificar el nivell d’humitat, posant-hi molta aigua o poca.

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

P odeu plantar mongetes o cigrons.

26

P odeu posar el pot al sol o bé mantenir-lo a les fosques.

Aleshores:

triareu. Com a mínim, escolliu-ne ors eri ant ns cio op les de s ine qu Decidiu r a les pràctiques següents. dues, perquè les necessitareu pe ixerà més i ho farà més de pressa. cre ina qu re sob rit esc r pe si òte Feu una hip uixar evolucionen les plantes. Podeu dib com s, die s tre o s do a cad , teu Ano periòdicament el seu creixement.

FEM MOURE LES PLANTES El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula tropisme de la manera següent: ‘Moviment d’orientació d’una planta o d’un òrgan vegetal, sota la influència d’un factor estimulant.’

Nosaltres descobrirem dos d’aquests tropismes: el geotropisme i el fototropisme. Començarem a fer la investigació un cop les plantes del treball d’experimentació anterior hagin crescut una mica.

Geotropisme Col·loqueu una de les plantes en un suport agafada per la llavor, de manera que l’arrel miri cap amunt i la tija, cap avall. Observeu la il·lustració.

è?

a) Què creieu que passarà? Per qu

b) Quant tardarà a moure’s?

d) Compareu els resultats amb els

dels altres grups.

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

eu per què creieu que ha passat.

c) Anoteu el que hi veieu i expliqu

27

Fototropisme Agafeu una altra de les plantes del treball d’experimentació anterior. Ara necessitareu una capsa una mica més grossa que la planta.

Col·loqueu la planta (amb el pot corresponent) dins la capsa i feu, a la part superior dreta de la capsa, un forat rodó, d’uns 5 o 6 centímetres de diàmetre. Tapeu la capsa de manera que la planta només rebi llum pel forat que heu fet. La il·lustració us ajudarà a entendre-ho.

I, ara, responeu les preguntes següents:

è?

a) Què creieu que passarà? Per qu

b) Quant tardarà a moure’s? c) Anoteu el que veieu i expliqueu

d) Compareu els resultats amb els

per què creieu que ha passat.

dels altres grups. or.

ats amb els de l’experiment anteri

TREBALL D’EXPERIMENTACIÓ

També podeu comparar els result

28

er Penseu, finalment, què deuen vol tropisme i definiu-los. geotropisme :

fototropisme :

dir els termes geotropisme i foto-

la construcció d’un braç articulat Al llarg d’aquestes darreres unitats del llibre hem vist com, de màquines, n’hi ha pertot arreu. La invenció de les màquines, a més, ens ha permès de fer, com a persones, moltes més coses de les que hauríem estat capaços de fer sense aquestes. Qui tingui poca memòria, potser ho pot recordar tot amb una agenda. Gràcies a les màquines podem volar, submergir-nos durant hores, córrer més ràpid que qualsevol animal o aixecar un objecte de més pes que el que podrien aixecar centenars d’elefants.

I INFORMÀTIC, AMB EL PROGRÉS TECNOLÒGIC, CIENTÍFIC ISTICADES, LES MÀQUINES SÓN CADA COP MÉS SOF COM ÉS EL CAS DELS ROBOTS.

Alguns robots fan, de vegades, les funcions d’una persona. Així, ens permeten treure diners del banc, pagar en el supermercat o demanar un cafè sense haver de parlar amb ningú. En alguns hotels, fins i tot, hi ha un robot recepcionista.

Això té aturador? Què en penseu?

ES LGUNES FEIN ÉS BO QUE A MÀQUINES? S E L IN C A F S LE

QUINES?

Busqueu informació sobre aquest tema i debateu sobre la qüestió tenint en compte les diverses opinions.

PROJECTE COOPERATIU

QUÈ FAREM LL AVORS LES PERSONE S?

101

OBJECTIU DEL PROJECTE: Construir un avantbraç i una mà articulats En aquest projecte us plantegem un repte que pot semblar una mica complicat: construir un avantbraç i una mà articulats amb materials reciclats. Serà una primera aproximació a aquest repte, a partir del qual podrem plantejar-nos, més endavant, una situació semblant però amb recursos diferents.

Què farem?

Analitzarem els elements que componen l’estructura de l’avantbraç i de la mà humans, i ens fixarem com funciona el seu moviment.

Compararem aquesta estructura amb la de diversos elements de l’entorn que puguin tenir certes similituds.

Decidirem quins materials podem utilitzar i n’analitzarem les

PROJECTE COOPERATIU

característiques.

102

Experimentarem sobre com podem reproduir articulacions senzilles.

Dissenyarem i construirem un avantbraç i una mà articulats.

FORMEM ELS GRUPS DE TREBALL Sens dubte, les persones tenim idees fantàstiques de manera individual. En grup, però, les individualitats es complementen i fan que el resultat sigui millor que si les portem a terme tots sols. Formem ara, doncs, els equips per portar a terme el nostre projecte.

Segur que ja heu fet equips moltes vegades, però ara us plantegem algunes idees per tenir en compte:

•

Procureu que els grups siguin mixtos, perquè les perspectives dels nois i de les

•

És interessant de treballar amb companys i companyes amb qui no ho hàgiu fet

noies es complementen de manera fantàstica. encara, perquè segur que descobrireu moltes coses noves i sorprenents..

PLANTEGEU-VOS NDARI TAMBÉ UN CALE DE TREBALL.

PENSEU LES TASQUES QUE HEU DE FER I DI STRIBUÏU-LES EN LES DIVERSES SES SIONS QUE ACORDEU.

• Tot i tenir clar que tothom haurà de desenvolupar tasques similars, és interessant

que us repartiu les responsabilitats. Definiu-les i repartiu-vos-les de manera equitativa. A la pàgina 33 d’aquest llibre teniu una proposta per recollir aquestes decisions

TASQUES

PERSONES

• Per últim, inventeu-vos un nom divertit per al vostre equip. Podeu fer, fins i tot, un logotip per a la vostra marca.

PROJECTE COOPERATIU

per escrit.

103

FEM L’OBSERVACIÓ Comencem la feina recordant i observant quines estructures de l’avantbraç i de la mà hi ha implicats en el moviment de l’extremitat superior.

• Col·loqueu la mà i el braç tal com es veu en les imatges; moveu-los i expliqueu què hi observeu. Penseu quins ossos, músculs i tendons s'hi veuen implicats.

•

Fixeu-vos també com estan construïts

els objectes articulats del vostre entorn, com, per exemple, un llum d’escriptori

PROJECTE COOPERATIU

amb braç articulat.

104

•

Pareu atenció en els elements que els

componen: com es relacionen entre ells, quines connexions s’estableixen entre els diversos segments i com s’uneixen les diferents peces.

CONEGUEM ELS MATERIALS Abans de posar-vos a treballar, convé conèixer els materials que podeu fer servir. En aquest cas, l’element principal serà el cartó. Aconseguiu-ne de diferents tipus.

•

Proveu llavors les possibilitats

de dibuixar-hi a sobre i retalleu-los amb estris diferents.

• També és interessant que pro-

veu com podeu enganxar diversos trossos de cartó. Feu assajos amb fragments de mides diverses, amb cola de diferents tipus, amb cinta adhesiva...

• Feu el mateix amb brics, diferents ampolles de plàstic, envasos de iogurt i palletes de refresc.

•

Experimenteu, també, amb les unions

dels materials. Esbrineu quin és el millor sistema d’unir-los en funció del material que feu servir.

AMB ELS ALTRES GRUPS, QUINES COSES US HAN

FALTA DIBUIX 905D

FUNCIONAT I QUINES

DIFICULTATS HEU TINGUT.

PROJECTE COOPERATIU

COMPARTIU, DESPRÉS,

105

FEM UNA PROVA Abans de portar a terme el projecte final, podeu construir un prototip de l’avantbraç amb només un dit (l’índex, per exemple). Es tracta de fer-ho pas a pas i a petita escala.

PROCÉS

Materials • Cartó ondulat • Palletes de refresc • Fil • Cola o silicona líquida • Tisores • Regle i llapis

1. Retalleu una tira de cartó ondulat de 30 cm de llarg per 5 cm d’ample.

2. Feu, en un dels extrems, tres mar-

30 cm

ques horitzontals (com si fossin les tres articulacions del dit), a

5 cm

3 cm de distància l’una de l’altra, tal com es mostra en el dibuix.

3 cm

3. Després feu un tall molt superficial allà on heu fet les marques, i només en una de les cares del cartó, per tal que, així, els talls es puguin doblegar amb facilitat. En acabat, plegueu una mica el cartó per les marques que heu fet.

4. Talleu cada palleta de refresc en quatre trossets: tres de 2 cm de llarg i un de 4 cm. Enganxeu els trossets petits de la palleta en cada un dels segments, els quals representen les articulacions del dit, i els llargs enganxeu-los a la part que representa el palmell.

5. Agafeu un tros de fil, lligueu-lo al primer tros petit de la palleta i enfileu-lo en els altres tres trossos del palmell; feu això per a cada un dels segments. Al final, feu una baga en cada fil per poder-hi passar el dit. Feu el mateix per a

PROJECTE COOPERATIU

tots els dits.

106

6. Tot seguit, estireu, per l’extrem lliure, els diferents fils –un per un– i comproveu què passa amb la vostra construcció.

DISSENYEM I CONSTRUÏM Fem ara el disseny final de l’avantbraç i la mà articulats:

e heu après fins ara:

t el qu Tingueu present to

les articulacions. r ui od pr re r pe is ar necess Quins elements són n i amb es possibilitats tene in qu u, ite ss ce ne Quins materials heu trobat. quines dificultats us

1.

2.

3.

4.

5.

POT SER MOLT

INTERESSANT DE FER

FOTOGRAFIES DE TOT EL

PROJECTE COOPERATIU

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ.

107

AVALUEM I COMPAREM Per acabar, analitzeu el procés seguit i el re-

F

A

sultat final. Marqueu, en la diana, el nombre corresponent.

1: Regular; 2: Força bé; 3: Molt bé

A B C D E F

Cohesió del grup.

E

B

Seguiment del calendari de treball.

Anàlisi i prova dels materials.

Construcció de la prova.

Disseny del producte.

D

C

Elaboració final.

• Cada un de vosaltres, individualment, ha d’anotar alguna cosa que cregui que hagi

fet molt bé i una altra que podria haver fet millor. Compartiu-les amb els companys i companyes i parleu-ne.

Anem una mica més enllà Una possible aplicació d’aquest projecte podria ser la construcció de braços ortopè-

PROJECTE COOPERATIU

dics per a persones que han perdut l’extremitat superior.

108

•

Organitzeu-vos per buscar informació

sobre aquesta mena d’experiències. Segur que trobareu alguna notícia o algun reportatge a internet que en parli.

• Reflexioneu, llavors, sobre com la ciència

i la tecnologia poden millorar la vida de les persones d’una manera força significativa.

em poso a prova

Uns «treballadors» molt particulars

En l’elaboració dels iogurts i els l formatges que fan a la fàbrica de s pare de l’Otman hi participen un «treballadors» singulars que no són ni persones ni vaques. De e quin tipus d’éssers vius creus qu es pot tractar?

1. Quines funcions fan tots els éssers

3. En quants regnes es classifiquen

vius?

els éssers vius?

Relació, nutrició i reproducció.

En tres.

Relació, nutrició i divisió.

En quatre.

Relació, respiració i reproducció.

En cinc.

Respiració, nutrició i desenvolu

En sis.

pament.

En set.

Respiració, relació i propagació.

2. Tots els éssers vius estan formats per…

4. Dels regnes que hi ha a continuació, n’hi ha un que ens hem inventat.

Localitza’l i assenyala’l.

Protoctists.

Òrgans.

Morenes.

ADN.

Fongs.

Cèl·lules.

Plantes.

Citoplasma.

Animals.

UNITAT 1

Orgànuls.

109

em poso a prova

5. Assenyala l’animal vivípar.

Salmó.

7. On viuen la majoria dels protoctists?

A terra.

Colom.

A l’aigua.

Granota.

A l’aire.

Gos.

Al subsol.

Escurçó.

Al gel.

8. Quantes cèl·lules tenen les moneres?

Incomptables.

Cap. Dues.

Una. Tres.

9.

Quins microorganismes interve-

nen en l’elaboració del pa?

Els llevats.

Els bacteris.

Els microbiots.

6.

Les plantes es fabriquen el seu

propi aliment. Quin?

Les llavors.

UNITAT 1

La saba elaborada.

110

Els fruits.

La clorofil·la.

L’oxigen.

Els panífers.

Els virus.

em poso a prova

Fem un granissat de llimona s Aviat començarà a fer calor i en vindrà molt de gust de prendre un granissat de llimona. Segur que serà més bo si el fem nosaltres mateixos!

Tot seguit veurem com es fa.

Ingredients 3 llimones 200 g de sucre 750 mL d’aigua

Elaboració 1. Esprem les llimones.

la part més la part de fora, de color groc; No es. on llim les de ll pe la a atll R

2. ant! de dins, de color blanc, és amarg b lladures i el suc de les llimones am rat les , tita pe a sol cas a un en , eja 3. Barr el sucre. t. minuts. Remena-ho de tant en tan 7 t ran du lli bu ja rre ba la e qu a 4. Deix gua. Traspassa-ho a un altre recil’ai i ix-h ge afe i foc l de a sol cas la 5. Aparta pient i fica-ho al congelador. lador i remena-ho per aconsege con l de es ad veg es ant qu es 6. Treu-ho un guir que el gel es vagi granulant.

L’aigua en el sucre.

La llimona en el gel.

El sucre en l’aigua.

La llimona en l’aigua.

La llimona en el sucre.

El gel en la llimona.

UNITATS 2, 3 i 4

10. En fer la recepta, es produeix una dissolució de:

111

em poso a prova

11. L’amargor de la llimona i la dolçor del sucre les percebem fent servir: Els nervis i tots els sentits.

Els nervis i els tendons.

Els nervis i alguns dels sentits.

Tots els sentits i els músculs.

Les dents.

12. Prendre’m un granissat perquè tinc calor és un acte: Voluntari, perquè puc escollir el

gust.

14. El fet que la calor passi de la cas-

Voluntari, perquè puc escollir beu-

sola al seu contingut implica:

re’n o no beure’n.

Una transformació d’energia.

Involuntari, perquè tinc tanta set

Un emmagatzematge d’energia.

que no puc ni pensar.

Involuntari, perquè me’l prenc sen­ se pensar-ho.

Voluntari, perquè tinc set i busco alguna cosa que sigui fresca.

13.

Per escalfar la cassola utilitzo

energia:

UNITATS 2, 3 i 4

Calorífica per fer pujar la tempera-

112

Una transferència d’energia.

Un transport d’energia.

Una pèrdua d’energia.

15. En tot el procés: No sabem si hem utilitzat energia elèctrica.

Sabem que hem utilitzat energia

tura de l’aigua.

elèctrica.

Cinètica perquè remeno la cassola.

Sabem que no hem utilitzat ener-

Mecànica perquè la cuina és una

gia provinent del vent.

màquina.

No hem utilitzat cap tipus d’ener-

Elèctrica perquè tinc una vitroce-

gia.

ràmica.

Sabem que hem utilitzat energia

Hidroelèctrica perquè hi ha aigua.

provinent del vent.

18. Mentre bullia, es deu haver eva-

bullir una estona. A continuació hi

porat:

afegeixo l’aigua i, per últim, el fico al congelador. El suc… …ha canviat d’estat de la matèria;

Una tercera part del contingut de la cassola.

Una bona part del contingut de la

tota l’estona és aigua.

cassola.

…ha canviat tres cops d’estat.

Pràcticament tot el contingut de

…ha canviat un cop d’estat.

la cassola.

…ha canviat dos cops d’estat.

Més o menys la meitat del contin-

…ha canviat un cop d’estat i dos

gut de la cassola.

de substància.

Una part relativament petita del

em poso a prova

16. Aboco el suc a la cassola i el faig

contingut de la cassola.

19. Si l’haguéssim deixat estar més estona al foc…

Se n’hauria evaporat més o menys la mateixa quantitat.

Se n’hauria evaporat menys quantitat.

Se n’hauria evaporat més quantitat.

No podem saber què hauria passat.

S’hauria solidificat.

17. Els estats pels quals ha passat una part del que hem preparat han

20. Quan traiem diverses vegades el

estat, per aquest ordre, els següents:

granissat del congelador, fem que… …se solidifiqui més ràpid.

Gasós - líquid - gasós.

…se solidifiqui més a poc a poc.

Sòlid - gasós - líquid.

…no se solidifiqui gens.

Líquid - sòlid - gasós - líquid.

…se solidifiqui.

Líquid - gasós - sòlid.

…el sucre es fongui.

UNITATS 2, 3 i 4

Líquid - gasós - líquid - sòlid.

113

em poso a prova

La màquina per tallar llimones e mostra Observa aquest esquema, qu es com es poden tallar les llimon per fer el granissat.

A

21. El ganivet podria ser una barreja de dues màquines simples: Un tascó i un pla inclinat.

Un tascó i una politja.

Una politja i una palanca.

Una politja i una roda.

C

B

23. El punt de resistència està situat… …en la lletra A. …en la lletra B. …en la lletra C. …en cap de les tres. …en totes tres.

Un tascó i una palanca.

UNITATS 2, 3 i 4

22. El punt de força està situat…

114

24. En quin sentit fem la força per tallar la llimona?

…en la lletra A.

De baix cap a dalt.

…en la lletra B.

De dalt a baix.

…en la lletra C.

No fem cap força, perquè la llimo-

…en cap de les tres.

na és tova.

…en totes tres.

D’esquerra dreta.

em poso a prova

Experimentem el desgel

de diferents Si servim el granissat en gots es desfà a la capacitats, veurem que no un experimateixa velocitat. Decidim fer en gots diment. Repartirem el granissat sfà el gel. ferents i analitzarem com es de

25. Per fer aquest experiment hem de tenir en compte el següent: Que hi hagi més o menys la mateixa quantitat de gel en tots els gots.

Que el granissat sigui prou dolç.

Que tots els gots siguin iguals.

Que en tots els gots hi hagi la mateixa quantitat de gel.

Que el granissat estigui ben fet.

26. Cada explicació correspon a una de les fases de l’observació: A

Situem els gots en el mateix lloc.

B

Col·loquem la mateixa quantitat de granissat en tots els gots.

C

Comprovem la quantitat de gel que ha quedat en cada got.

En quin ordre les hauríem de fer?

A - B - C

B - A - C

C - B - A

A - C – B

B - C – A

27. Per determinar la quantitat de granissat mesurarem: La seva altura amb un regle.

La seva temperatura amb un termòmetre.

La seva densitat amb un vas de precipitats.

La seva massa amb una balança.

UNITATS 2, 3 i 4

La quantitat de gel amb una balança.

115

em poso a prova

Gaudim del granissat!

Hem preparat molt bé el granissat i ara ens el bevem de bona gana.

QUE REFRE SCAN QUE ÉS T !

28. Per què no ens faci mal el coll,

N’hem de beure, com a mínin, un

és important que…

un cop a la setmana.

…ens el beguem com més ràpid

Podem beure’n un cada dia sense

millor; així passarà ràpid i no ens

cap problema.

irritarà la gola.

En bevem després d’haver menjat

…ens el beguem d’un sol glop.

aliments salats.

…ens l’anem bevent a glops petits, escalfant-lo així una mica a la boca.

30. Justifica de manera raonada la

…ens l’anem bevent a glops pe-

teva resposta a la pregunta anterior.

UNITATS 2, 3 i 4

tits i molt ràpids.

116

29. Un granissat és una beguda ensucrada; per tant: Només en bevem de tant en tant.

Millor que no en beguem mai cap.