na aL N NT
Autoria:
Breogan Tosar
Jordi Castellví
Mariona Massip
Marta Baqué
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes
Correcció: Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo
Maquetació: Judit Sunyol
Coordinació tècnica digital: Núria Algarra
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Jordi Viladoms
Fotografies: Agència Efe, AGE-Fotostock, Alamy/Cordon Press, Album (akg-images; United Artists), © California Academy of Sciences/Luiz Rocha, Arxiu Anaya (Martin, Joseph), Arxiu fotogràfic dels autors i de les autores, Contacto, Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova
© 2023, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6096-4 DL B 7582-2023
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 4t d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en la Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació o d’experimentació de cada unitat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumnat en el tema que es tractarà.
Atenció Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica.
a més
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR ALTRES ESPÈCIES
Els dinosaures són uns animals molt coneguts, tot que cap persona no n’ha vist mai cap de viu. Quan l’espècie humana va començar a habitar la Terra, els dinosaures ja s’havien
espècie per tal que puguin arribar a ser adults es puguin reproduir. Si els membres d’una espècie no es poden reproduir i, per tant, no en neixen de nous, aquesta espècie s’extingirà un cop s’hagin mort els últims adults que quedaven. Durant els últims anys s’han extingit moltes espècies: en l’actuali tat, cada dia en desapareixen unes cent. Per evitar que això continuï passant per protegir la biodiversitat, les classifiquem en funció del perill que corren d’extingir-se, per
de les pistes d’esquí en llocs no senyalitzats.
Conservar els arbustos fruiters, que produeixen molts fruits.
Passejar-se a prop dels pins durant l’hivern.
Instal·lar tanques per garantir la tranquil·litat del gall fer.
Respectar la distància amb els nius de la gallina fera.
Caminar en silenci portar els gossos lligats durant les excursions.
Regular els accessos dels vehicles. 17 UNITAT 1
un pòster amb informació sobre el gall fer en l’espai personal
Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació o d’experimentació. Amb propostes de recerca per familiaritzar-se amb el mètode científic.
• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat And now, in English!, es treballa la terminologia de la unitat en anglès
• Al final del llibre es planteja una Situació d’aprenentatge/projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i l’apartat Em poso a prova, que serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut que proposa el llibre.
1
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem per entendre 7
Entenem per classificar 10
Classifiquem per protegir-nos 13
Classifiquem per protegir altres espècies 16
Espècies per catalogar 19
And now, in English! 22
Mapa conceptual 24
Reflexiono i aprenc 25
Situació d’aprenentatge / Treball d’observació:
Les espècies del camí a l’escola 26
4
CIÈNCIES PER ENTENDRE EL MÓN
Els materials i les seves propietats 79
L’aigua és vida! 82
Les mescles 85
Les fonts de calor i els conductors 88
Quina força! 91
And now, in English! 94
Mapa conceptual 96
Reflexiono i aprenc 97
Situació d’aprenentatge / Treball d’EXPERIMENTACIÓ: Mantinguem l’aigua neta! 98
Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu Un hotel d’insectes 125
em poso a prova
Unitat 1 133
Unitat 2 135
Unitat 3 137
Unitat 4 139
Unitat 5 141
sabers de l’àrea 143
Protegim els éssers vius 2
Quines són les funcions vitals dels éssers vius? 31
Les plantes: productores de matèria orgànica 34
Les cadenes i les xarxes tròfiques 37
Quina és la riquesa dels ecosistemes? 40
Com cuidem els ecosistemes? 43
And now, in English! 46
Mapa conceptual 48
Reflexiono i aprenc 49
Situació d’aprenentatge / Treball d’EXPERIMENTACIÓ: Fem un miniecosistema! 50
Naveguem per la xarxa 5
Viure al núvol 103
Navegar amb seguretat 106
Informació de debò 109
Màquines intel·ligents 112
Desigualtats digitals 115 And now, in English! 118 Mapa conceptual 120
Reflexiono i aprenc 121
Situació d’aprenentatge / Actuem contra la bretxa digital
Els reptes de la salut 3
Com ens podem alimentar bé? 55
Productes de proximitat i de temporada ............................ 58
Què ens aporten els aliments? 61
La salut emocional 64
El repte de la salut emocional i social 67
And now, in English! 70 Mapa conceptual 72 Reflexiono i aprenc 73
Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: Què ens diuen les etiquetes dels aliments? 74
1 Classifiquem els éssers vius
CULTURA CIENTÍFICA
COM CONEIXEM
EL MÓN QUE
ENS ENVOLTA?
ATENCIÓ:
Ens preguntarem per què ens cal comparar, agrupar i classificar els éssers vius.
Coneixerem maneres de classificar els éssers vius segons les funcions i les característiques bàsiques.
Buscarem la relació entre protegir-nos i protegir els éssers vius.
Identificarem les principals causes de l’extinció d’espècies i les mesures per protegir els ecosistemes i la biodiversitat.
Una oreneta ha fet un niu en una finestra de l’escola de la Safi i en Bruno. A la classe en parlen, però no es posen d’acord a l’hora de dir quin ocell és.
OH, QUIN CARNÍVOR MÉS BONIC!
NO, QUE ÉS UN OCELL! ÉS UN OCELL MIGRATORI!
Per què tenen aquest conflicte?
Algú no té raó?
JO EM PENSAVA QUE ERA UN VERTEBRAT! QUE NO! QUE ÉS UN OVÍPAR!
Què volen dir les paraules que fan servir?
Quinescaracterístiquesd’aquestes elscompartim, humans, amb les orenetes?
CLASSIFIQUEM PER ENTENDRE
Si obrim la finestra, els nostres sentits perceben molts estímuls del món que ens envolta: veiem diferents formes i colors, sentim sons i sorolls, notem sensacions i ens arriben diferents olors.
Tot això, el nostre cervell ho agrupa ràpidament: nosaltres no veiem colors barrejats, sinó que reconeixem un cel, uns núvols i uns ocells que volen; veiem edificis, arbres, semàfors, cotxes i persones. Això vol dir que ho identifiquem.
Per entendre el món que ens envolta, necessitem identificar, anomenar i ordenar tot el que tenim al nostre voltant. També podem agrupar-ho segons les seves característiques i els seus trets comuns. Això voldrà dir que sabem classificar-ho.
Si fem un cop d’ull a la nostra aula, per exemple, podem classificar tot el que ens envolta, diferenciant els éssers vius dels éssers inerts; és a dir, diferenciant allò que té vida d’allò que no en té. Però també podríem classificar-ho en funció dels colors, de la forma, de si és visible, de si ens agrada o de si pot ser perillós per a nosaltres… Per classificar, doncs, necessitem un criteri o una variable de classificació
ÉS HORA
D’ARREPLEGAR ELS ANIMALS!
A partir de l’observació dels éssers vius amb els quals convivim, d’estudiar-los i també d’analitzar-los, els humans hem pogut identificar diferents espècies animals i vegetals. Quan classifiquem aquestes espècies, les agrupem a partir dels criteris i les variables escollides.
El fet d’entendre el món en què vivim ens permet classificar, i el fet de classificar ens ajuda a entendre el món en què vivim.
SÍ, PERÒ COM?
PEL COLOR? PER LA MIDA? PER L’HÀBITAT…?
ACTIVITATS
1. Identificar i classificar. Des de la finestra de casa, en Bruno i la Safi poden contemplar aquestes escenes:
Quins éssers vius veuen?
Quins éssers inerts veuen?
Hi ha alguna característica que comparteixin tots aquests elements?
Per parelles, penseu diferents característiques que comparteixin, com a mínim, dos elements.
2. Classe-ficades. Les persones que sou a l’aula us podeu classificar, per exemple, en funció de l’edat (que és un criteri o variable): infants i adults (que són categories).
Per grups, penseu altres criteris i categories per classificar-vos.
3. Però, de què parlen? De què ens informa cadascuna d’aquestes classificacions dels éssers vius? Completa la taula.
Criteri o variable Número del gràfic
Risc d’extinció
Tipus d’alimentació
Relació amb l’ecosistema
Tipus de reproducció
PIRÀMIDE ECOLÒGICA
En quins grups de cada gràfic som presents els éssers humans? Dibuixa una persona en el lloc on ubiquis els humans.
Descomponedors
Consumidors
Consumidors secundaris
Consumidors primaris
Productors
ENTENEM PER CLASSIFICAR
Classificar elements és agrupar-los en funció de les seves característiques comunes. Això vol dir que, per classificar-los, necessitem comparar-los.
Si ara haguessis de classificar les companyes i companys de la teva classe en funció del tipus de sang que tenen, abans hauries de saber els seus grups sanguinis. Per poder classificar elements i reconèixer, per tant, les característiques comunes o diferents que tenen, ens cal conèixer el que volem classificar.
Per classificar els éssers vius, podem fer servir característiques que es perceben a simple vista, com ara el color, la forma, la mida o el moviment.
Anomenem ocells rapinyaires els ocells que tenen un bec ganxut i unes urpes esmolades. Aquestes característiques les podem observar a simple vista.
Altres característiques les podem reconèixer a partir de l’observació i l’estudi sistemàtic del seu comportament.
De vegades classifiquem els arbres en funció de si la seva fulla és caduca o perenne. Això ho podem saber després d’haver-los observat amb el pas de les estacions.
Altres característiques només les podem conèixer a partir d’anàlisis microscòpiques, amb tècniques i instruments específics.
Per diferenciar els animals que poden contreure el coronavirus dels que no el poden contreure, s’han hagut d’analitzar els gens de diferents espècies.
Tot el que coneixem sobre els éssers vius depèn de les característiques que podem veure, estudiar i analitzar, i també del que ens interessa saber.
ACTIVITATS
4. Com ho sabem? Marca la manera com podem conèixer aquestes característiques d’una espècie:
A simple vista Observant el comportament Fent una anàlisi
Quantes extremitats té.
Com es reprodueix.
El que menja.
Quin codi genètic té.
Com és la seva pell.
Com respira.
Si pot aprendre coses noves.
Per grups, centreu-vos en una espècie i penseu totes les coses que no en sabeu. Què voldríeu conèixer? Com ho podríeu aprendre?
5. Els dissidents. A la natura hi ha algunes espècies que fan coses ben diferents d’altres espècies del seu grup. Identifica-les.
Un peix que vola de tant en tant.
Un mamífer, sense plomes i amb pell, que sembla un ocell.
Un mamífer que sembla un peix sense escates.
Una planta que menja mosquits.
Un animal que sembla una planta sota el mar.
Un ocell que no vola ni fa niu, però s’ajunta per fer caliu.
6. A simple vista. L’ADN permet definir molt bé les famílies en què agrupem els éssers vius, però a simple vista també podem saber-ne moltes coses. Entre aquests grups d’animals, tres són de la mateixa família i l’altre, no. Identifica l’espècie intrusa, en cada cas.
Família dels fèlids
GUEPARD
GAT RATOLÍ TIGRE
Família dels lacèrtids
ESCAMARLÀ SARGANTANA LLARGANDAIX LLUERT
ORANGUTAN
Família dels homínids
OS ÉSSER HUMÀ GORIL·LA
Com has sabut trobar l’espècie intrusa? Amb quines característiques observables els has pogut diferenciar? Parleu-ne per grups.
CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR-NOS
Segurament, quan tenies dos anys no diferenciaves els amfibis dels rèptils, tot i que ja classificaves els éssers vius. Des de ben petites, les persones comencem a classificar els éssers que ens envolten: diferenciem les persones que ens tracten bé de les que no, els animals que podem tocar i els que ens poden mossegar, les plantes que ens poden punxar i les que podem olorar, els aliments que podem menjar i els que ens poden fer mal.
Identificar i classificar els éssers vius respon a una necessitat molt bàsica: protegir-nos i saber com ens hi podem relacionar
Diferenciem les espècies que són comestibles de les que no ho són. Algunes, com els bolets de la imatge, són verinoses i poden generar-nos irritacions, fer-nos mal o, fins i tot, matar-nos.
Classifiquem algunes espècies exòtiques –és a dir, que provenen d’un altre ecosistema– com a invasores perquè alteren negativament l’ecosistema al qual han arribat.
Totes les espècies comestibles ens apor- ten nutrients. Algunes, que classifiquem com a medicinals, les fem servir per cu- rar-nos i per crear remeis i medecines.
Podem classificar les espècies en domèstiques i salvatges. Les espècies domèstiques tenen una relació prope- ra amb les persones, amb més benefi- cis que riscos.
ACTIVITATS
7. El nom fa la cosa? De vegades, anomenem les espècies en funció de si ens recorden alguna cosa que coneixem.
TOMÀQUETS DE MAR
OU FERRAT
Per grups, feu hipòtesis sobre per què les espècies de les fotografies tenen aquests noms.
Tot seguit, busqueu informació sobre aquestes espècies.
8. Plantes medicinals. Durant segles, conèixer les plantes ha estat molt important per preparar remeis i medecines.
Per grups, feu una llista de plantes i aliments que s’utilitzen com a remei. Després, poseu-la en comú amb la resta de la classe.
Repartiu-vos aquestes plantes de manera que cada persona en tingui una per investigar. Heu d’esbrinar per a què serveix i per a què va bé.
D’on has tret la informació?
L’he buscada per internet. He preguntat a una persona del meu entorn. He demanat l’opinió d’una persona experta.
9. Perilloses? Creus que podem classificar aquestes espècies en perilloses o no perilloses?
Per parelles, poseu en comú la vostra opinió. Heu coincidit? Per què?
Quines coses positives aporten aquestes espècies a les persones? Ens perjudiquen? Respon en un full a part.
Els contes i les pel·lícules ens influencien sobre el que pensem d’algunes espècies. Els llops, per exemple, ens fan por perquè, en els contes tradicionals, són personatges dolents. Escolta la cançó dedicada als llops que trobaràs en el teu espai personal.
Tria una espècie que no t’agradi o que et faci por. Busca’n informació i prova d’escriure, en un full a part, un conte breu o una cançó que et permeti canviar la imatge que tens d’aquesta espècie.
I aquestes espècies, què deuen pensar de les persones? Tria’n una i imagina que parla sobre nosaltres. Quines coses positives els aportem, els humans? Quines coses negatives temen? Respon en un full a part.
Sabies que els mosquits maten més persones que els taurons?
ABELLA NOGUERA
TAURÓ GAT
LLOP
ESCORPÍ
CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR ALTRES ESPÈCIES
Els dinosaures són uns animals molt coneguts, tot i que cap persona no n’ha vist mai cap de viu. Quan l’espècie humana va començar a habitar la Terra, els dinosaures ja s’havien extingit
Com pot ser que una espècie que existia fa temps hagi deixat d’existir?
Classifiquem per entendre i per protegir-nos, però també per protegir altres espècies.
ELS HUMANS, SOM UNA ESPÈCIE EN PERILL?
Perquè una espècie continuï existint, cal que vagin naixent nous membres d’aquesta espècie per tal que puguin arribar a ser adults i es puguin reproduir. Si els membres d’una espècie no es poden reproduir i, per tant, no en neixen de nous, aquesta espècie s’extingirà un cop s’hagin mort els últims adults que quedaven.
SÍ, EN PERILL
D’EXTINGIR LES ALTRES!
Durant els últims anys s’han extingit moltes espècies: en l’actualitat, cada dia en desapareixen unes cent. Per evitar que això continuï passant i per protegir la biodiversitat, les classifiquem en funció del perill que corren d’extingir-se, per tal de poder activar mesures de protecció d’aquestes espècies.
CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES SEGONS EL RISC D’EXTINCIÓ
No amenaçades
Els coloms no estan en perill d’extinció; al contrari, n’hi ha molts.
El gall fer del Pirineu és un animal amenaçat, però protegit per lleis especials.
El dodo es va extingir en el segle xvii
ACTIVITATS
10. Conviure i protegir. Durant l’excursió al Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la classe de la Safi i en Bruno els han parlat del gall fer, una espècie autòctona del Pirineu que està protegida perquè és una espècie amenaçada.
Llegeix la informació sobre el gall fer que trobaràs en el teu espai personal i diferencia les causes que amenacen els galls fers (C ) de les mesures per protegir-los (M):
a) Mantenir troncs a terra perquè abundin els insectes.
b) Fer soroll i moure’s a prop d’on hi ha els galls fers.
c) Sortir de les pistes d’esquí en llocs no senyalitzats.
d) Conservar els arbustos fruiters, que produeixen molts fruits.
e) Passejar-se a prop dels pins durant l’hivern.
f) Instal·lar tanques per garantir la tranquil·litat del gall fer.
g) Respectar la distància amb els nius de la gallina fera.
h) Caminar en silenci i portar els gossos lligats durant les excursions.
i) Regular els accessos dels vehicles.
Al parc cal complir aquestes normes. Creieu que tenen sentit? Ajuden a protegir les espècies del parc? Per què?
11. Recuperar la vida salvatge. De vegades també cal reintroduir les espècies salvatges als espais naturals.
Busca informació sobre el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) i el Centre de Recuperació de la Fauna Salvatge de Torreferrussa. A continuació, marca les afirmacions amb les quals estiguis d’acord:
Per cuidar les espècies salvatges, aquestes han d’estar sempre en llibertat.
Per cuidar les espècies salvatges, va bé tenir centres on es puguin reproduir o curar.
Protegir la biodiversitat és una responsabilitat de les espècies en perill d’extinció.
Les espècies no es poden alliberar a tot arreu: s’ha de vigilar amb les espècies exòtiques, que no siguin invasores.
Si volem cuidar la biodiversitat, hem d’alliberar espècies on sigui i quan sigui.
Protegir la biodiversitat és una responsabilitat de tothom.
12. La Terra no ens pertany. Llegeix el text i mira els vídeos que trobaràs en el teu espai personal.
Com és que actualment s’extingeixen tantes espècies? Debateu-ho per grups.
Totes les cultures entenen de la mateixa manera la relació entre les persones i la resta d’espècies?
Amb quines idees del cap indi Noah Seathl esteu d’acord? Per què? N’hi ha cap que no us agradi?
Tortuga mediterrània.
Tortuga babaua. Xoriguer petit.
ESPÈCIES PER CATALOGAR
Avui en dia tenim identificades i catalo gades al voltant d’1,5 milions d’espècies, però, podria ser que n’hi hagués moltes més que no coneixem?
Aquest dubte l’han tingut moltes persones al llarg de la història, com ara científiques i científics que han estudiat animals, plantes, fongs i bacteris, i que han ampliat la llista d’espècies identificades i conegudes; és a dir, que han descobert espècies que no es coneixien.
És normal que cada societat conegui les espècies pròpies del seu ecosistema, però avui en dia tots estem molt connectats i tenim accés a totes les espècies d’arreu del món; a totes les que hem descobert, és clar. Per això totes les espècies tenen una catalogació i un nom oficials, per poder-les reconèixer més enllà del nom que tenen en cada llengua.
El nom oficial o científic de cada espècie és en llatí. La catalogació oficial de cada espècie identifica el següent:
El regne de l’espècie (si és vegetal, animal, fong, bacteri…).
La classe (peixos, amfibis, rèptils, ocells, mamífers, invertebrats…).
La família.
El nom de l’espècie.
Es calcula que, en realitat, pot ser que existeixin gairebé deu milions d’espècies a tot el món. Regne: animal. Classe: mamífers. Família: fèlids. Espècie: Panthera leo.
ACTIVITATS
13. Noms comuns o noms científics? Marca aquests noms d’espècies segons que es tracti de noms comuns (CO) o de noms científics (CI ):
Anas platyrhynchos
Equus caballus Cadernera
Cogombre de mar Homo sapiens Orquídia
Lavandula angustifolia Oryctolagus cuniculus Farigola
14. Una nova espècie. L’any 2022 es va catalogar una nova espècie de peix. El seu nom científic és Cirrhilabrus finifenmaa. Quin nom comú, un xic més pronunciable, li posaries?
Explica per què davant els teus companys i companyes de classe.
15. Ganes de descobrir. La Jeanne Baret i en Charles Darwin van descobrir moltes espècies en els seus viatges. Pots saber més detalls d’aquests investigadors consultant els enllaços que trobaràs en el teu espai personal.
Si poguesis descobrir una espècie nova, de quin tipus t’agradaria que fos?
On t’agradaria fer-ho?
La buguenvíl·lea, una espècie descoberta per Jean Baret i Philibert Commerson.
© Foto: California Academy of Sciences/Luiz Rocha
16. Siguem sostenibles. Durant molts anys, el dibuix va ser la principal eina per analitzar les espècies i donar-les a conèixer. Fixa’t en aquest dibuix, fet per la naturalista Maria Sibylla Merian, que té més de tres-cents anys!
Tria una espècie que t’agradi i prova de fer-ne un dibuix, el més realista possible, en un full a part.
Explica, davant la classe, què t’ha resultat més agradable de fer d’aquest dibuix i què has trobat més difícil.
17. La primera descripció. Imagina que descobreixes una espècie no registrada mai abans. Fes-ne un dibuix i especifica’n algunes característiques bàsiques, com ara el regne, la classe, l’hàbitat, l’alimentació, per on s’alimenta, com respira, com es reprodueix...
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Living species. Look at this image:
Estimated number of known LIVING SPECIES
Which kind of living species is the most numerous?
We know more / less plants species than fungi species. Where do we humans find ourselves, in this picture? In
2. Classification of animals. Write these words in their correct space:
3. Scientific names. Look at these species and match their scientific names with their common names.
Look at these sentences. Are these true (T) or false (F)?
a) Wild means that these species have been domesticated
b) Sweet chestnuts and sweet potatoes are not chestnuts or potatoes with sugar
Wild boar or wild pig
Wolf
Sweet chestnut
Wild strawberry
Watermelon
Sweet potato
Fragaria vesca
Citrullus lanatus
Castanea sativa
Sus scrofa Canis lupus
Ipomoea batatas
CLASSIFICAR ELS ÉSSERS VIUS
vol dir
OBSERVAR-LOS
Com són
Com viuen
Què mengen
COMPARAR-LOS
Com es reprodueixen
Quants n’hi ha
Com es relacionen
Per conèixer-los
AGRUPAR-LOS
Per protegir-nos
Per protegir-los
1. Pensa en el que has après en aquesta unitat i tria una opció:
És veritat i puc explicar per què És veritat però no puc explicar per què
No és veritat i puc explicar per què
No és veritat però no puc explicar per què
Classificar ens ajuda a conèixer les espècies.
Conèixer les espècies ens permet classificar-les.
Si un animal és ovípar, no pot ser herbívor.
Si un animal és mamífer, no pot ser ovípar.
Totes les cultures han classificat sempre les plantes i els animals de la mateixa manera.
Existeixen animals bons i animals dolents.
Actualment, l’activitat humana provoca l’extinció d’espècies.
No podem fer res per protegir la biodiversitat. És massa tard.
Fer una classificació internacional de les espècies és molt difícil perquè tenen noms diferents en cada llengua.
Ja coneixem totes les espècies que existeixen.
2. Hi ha alguna cosa, en aquesta unitat, que t’hagi cridat l’atenció, que t’hagi sobtat o que t’hagi fet gràcia?
LES ESPÈCIES DEL CAMÍ A L’ESCOLA
CADA DIA ET CREUES AMB MOLTES
ESPÈCIES, TOT I QUE DE VEGADES NO N’ETS CONSCIENT.
AMB QUANTES ESPÈCIES D’ÉSSERS
VIUS CREUS QUE ET TROBES EN EL CAMÍ DE CASA A L’ESCOLA?
Recollida de dades
1. Durant quatre dies, i amb ajut de la lupa de recerca i de la llibreta d’investigacions, documenta tots els animals, les plantes i els bolets que puguis veure a ull nu en el teu camí de casa a l’escola.
Anota el nom de les espècies que coneguis.
Si trobes espècies que no reconeixes, fes-los una fotografia per consultar-ho més tard.
Posa en comú, amb tota la classe, les dades obtingudes:
Espècie
On la trobo?
La puc trobar sovint?
Com reacciona?
Què en destaca?
Regne vegetal o regne animal
Classe
Heu trobat espècies que no es poden observar gaire sovint? Discutiu per què.
Grups d’experts
2. Amb els companys i les companyes de classe, feu diversos grups. Cada grup s’especialitzarà en un tipus d’animals o de plantes (per exemple: mamífers, rèptils i amfibis, ocells, insectes, vegetals…).
Quan tingueu els grups formats, penseu un nom per fer una associació d’experts o especialistes.
Ompliu aquesta fitxa:
Nom del grup o l’associació:
Especialitat:
Espècies estudiades (quatre o cinc):
Logo:
Documentació de les espècies
3. Busqueu informació bàsica sobre cada una de les espècies que decidiu estudiar, per exemple:
Nom comú …
Nom científic
Alimentació
Depredadors
Lloc on viu
Manera com es reprodueix
Característiques físiques
Trets del comportament
Risc d’extinció
4. Presenteu la vostra associació davant la classe i expliqueu tot el que sabeu sobre les espècies i sobre allò que us hagi sobtat o encuriosit del que heu après.
Penseu, també, amb quines altres persones podeu compartir la informació per tal que tothom conegui les espècies de l’entorn proper.
Amb la resta de l’escola.
Amb les famílies.
Amb els veïns del barri.
Amb els habitants de la localitat.
Quin pot ser el millor format per transmetre la informació?
Un recull de les fitxes.
Una exposició.
Un vídeo explicatiu.
DE COP VEIG COSES
QUE ABANS NO VEIA!
ÉS COM SI M’HAGUÉS POSAT ULLERES!
Una infografia.
Un article.
Altres
A partir d ’ara, segur que fareu el camí a l ’escola amb uns ALTRES ULLS!
UN HOTEL D’INSECTES
PROTEGIM ELS INSECTES
Els hotels d’insectes són estructures en què diferents espècies d’insectes i d’al tres artròpodes es poden refugiar per reproduir-se o per passar-hi l’hivern.
Actualment, molts d’aquests ani mals tenen dificultats per trobar refugi, sobretot a les grans ciutats, però també a les zones rurals, on moltes vegades estan amenaçats pels pesticides.
UN HOTEL D’INSECTES?
I QUÈ HI POSAREM: LLITS I DUTXES
PERQUÈ HI ESTIGUIN A GUST?
BENEFICIS DELS HOTELS D’INSECTES
SITUACIÓ D’APRENENTATGE
HA, HA, HA! NO SÉ SI ÉS BEN BÉ
AIXÒ EL QUE ELS
AGRADA…
Ens permeten d’acostar-nos als insectes i això fa que puguem observar-los i aprendre coses sobre aquests animals.
Augmenten la biodiversitat de l’entorn per què els insectes són aliment per a altres es pècies com ara les orenetes.
Afavoreixen la pol·linització de les plantes.
Ajuden a prevenir plagues com ara la del pugó.
OBJECTIU DEL PROJECTE:
CONSTRUIR UN HOTEL D’INSECTES
Formem grups i repartim els rols
Farem aquest projecte en grups de treball de tres persones, en el qual caldrà assignar diversos rols:
Coordinador o coordinadora: reparteix les tasques de cada dia entre els membres del grup i vetlla perquè tothom tingui feina i la faci correctament.
Secretari o secretària: anota els acords i les decisions que es van prenent, les tasques que s’han desenvolupat en cada sessió i el que queda pendent.
Càmera: fa fotografies i documenta tot el procés de creació de l’hotel per tal de poder compartir coneixements amb la resta de grups al final de cada sessió.
Aquests rols no cal que siguin fixos, sinó que es poden anar canviant en cada ses sió. Podeu utilitzar una taula com aquesta per anotar-hi les tasques que farà cada membre del grup en cada una de les sessions:
TASQUES
Coordinador/a: Secretari/ària: Càmera:
Sessió 1:
Sessió 2:
Coordinador/a:
Sessió 3: Coordinador/a:
Sessió 4:
Sessió 5:
Secretari/ària:
Secretari/ària:
Càmera:
Càmera:
Coordinador/a: Secretari/ària: Càmera:
Coordinador/a:
Secretari/ària:
Càmera:
DISSENY INICIAL DELS HOTELS
Tenint en compte tot el que sabeu sobre els éssers vius, i en concret sobre els insectes, dissenyeu un hotel amb tots aquells elements que cregueu que són indispensables per tal que els insectes hi puguin viure i desenvolupar les seves funcions vitals.
• Primer feu el disseny individualment, i després compareu-lo, complementeu-lo o reconstruïu-lo amb les idees dels companys i companyes del vostre grup.
• Feu una llista amb el material que cregueu que us caldrà per construir aquest hotel i amb el que haurà de tenir a dins:
Com és el vostre hotel?
S’assembla a algun d’aquests o és molt diferent?
• Baixeu els vostres hotels al pati i deixeu-los-hi uns quants dies per veure si hi podeu observar insectes.
Taula d’observació (Què ha passat?)
Abans de baixar al pati a veure què ha passat en els vostres hotels, feu una llista d’elements que considereu que s’han d’observar, per tal de saber si són uns bons hotels d’insectes o no.
Què observarem?
Hi han anat formigues?
Han utilitzat la rampa per passar?
Hi han anat altres insectes?
Hi han fet niu?
COM SÓN ELS INSECTES?
QUÈ NECESSITEN PER VIURE?
• Esbrineu quines espècies d’insectes es troben en el vostre entorn.
MARIETES
ABELLES
Probablement podreu millorar el vostre hotel si coneixeu bé els insectes que hi han de viure. Així que, abans de refer l’hotel per als insectes, cal que sapigueu com són aquests animals i quines necessitats tenen.
TISORETES ESCARABATS
• Investigueu quines necessitats té cada una de les espècies que heu trobat.
• Organitzeu la informació en fitxes com aquesta:
Nom de l’insecte:
Fases del seu cicle vital:
Què necessita per viure en cada fase:
Enganxa una foto.
Com es reprodueix:
Altres dades:
PENSEM COM HA DE SER L’HOTEL
• Tenint en compte tot el que heu après sobre els insectes, debateu quins elements haurà de tenir l’hotel i, prèviament, penseu-ne el disseny. Observeu, abans, el dibuix:
Escorça
• En un full a part, feu una llista dels materials que necessitareu per construir l’hotel.
Porquets de Sant Antoni
ARA SÍ; CONSTRUÏM L’HOTEL!
• Amb l’ajuda d’algun familiar manetes o del mestre o la mestra, construïu l’estructura d’un hotel d’insectes per a la vostra escola.
Ara que ja sabeu com són els insectes i què necessiten per viure, ha arribat el moment de replantejar-vos com ha de ser l’hotel i tornar-vos a posar mans a l’obra!
• Apliqueu el que sabeu sobre les necessitats dels insectes i sobre els materials que els fan la vida més confortable, i busqueu els materials que us facin falta. Els podreu trobar a casa, en un parc o en un bosc que tingueu a prop.
• Fixeu-vos en aquests exemples d’hotels d’insectes i en els diferents materials que s’hi poden posar:
Caldrà, però, que tingueu en compte, també, les següents recomanacions a l’hora de situar-lo:
RECOMANACIONS PER SITUAR UN HOTEL
Ha d’estar en un lloc silenciós i tranquil.
Cal que estigui arrecerat de la pluja i del vent.
Per evitar la humitat, és millor que no toqui directament a terra.
OBSERVEM SI ATREU INSECTES
• Instal·leu els vostres hotels al pati de l’escola.
• Dissenyeu, amb el grup, una nova taula d’observació per al nou hotel d’insectes.
Què observarem? Dia 1
diversos materials per a l’atracció de diferents espècies?
2
3
Quines diferències hi ha entre el nou hotel i el que havíeu dissenyat primer?
Material de construcció:
Forma de l’estructura:
Aïllament:
Material interior:
Continueu observant l’hotel d’insectes durant quatre dies amb l’ajut de la vostra taula d’observació.
PASSEM A L’ACCIÓ!
De ben segur que a la vostra població hi ha indrets on un hotel d’insectes faria un bon servei.
• Busqueu, en un mapa del municipi, diversos llocs on aniria bé d’instal·lar-hi hotels d’insectes, com ara zones molt urbanitzades, on els insectes no troben refugis, però també horts i parcs.
• Poseu en comú, amb la resta dels grups, les propostes de tota la classe i argumenteu-les.
Escrivim una carta
Més enllà de l’aula, cal fer accions socials i participar activament en la millora de l’entorn.
Aquest model us pot servir de guia:
Escriviu una carta al vostre Ajuntament explicant tot el que heu fet en aquest projecte.
Expliqueu-los les vostres idees sobre la importància dels hotels d’insectes i proposeu-los d’instal·lar-ne més a la població.
Podeu escriure una carta per grup, posar-les totes en comú i, finalment, escriure la carta definitiva entre tota la classe.
Benvolgut senyor / Benvolguda senyora , alcalde/alcaldessa de
Som …
El motiu d’aquesta carta és …
Hem estat treballant…
Us agraïm per endavant el vostre interès i us saludem cordialment.
Atentament, els nens i les nenes de 4t de Primària de l’escola…
1. Descriu la fotografia utilitzant un llenguatge adequat i un vocabulari tècnic quan calgui.
2. Què veus en la imatge?
Éssers vius :
Éssers inerts :
3. Classifica els animals de la imatge segons el paper que tenen en la cadena tròfica. En el cas que et faltin exemples, escriu-ne algun altre que no surti en la imatge.
Productors :
Herbívor (Consumidor primari) :
Carnívor o omnívor (Consumidor secundari) :
Supercarnívor (Consumidor terciari) :
Descomponedors :
4. Digues si aquestes oracions són vertaderes ( V ) o falses (F ):
a) La persona no es pot considerar un animal.
b) Tots els animals que es veuen en la imatge son mamífers.
c) Les ovelles són animals salvatges perquè estan en llibertat.
d) En aquesta imatge s’aprecien rèptils autòctons.
5. Relaciona, amb la categoria corresponent, aquests criteris o variables de classificació de les espècies d’éssers vius:
Tipus d’alimentació
Tipus de reproducció
Pertinença a l’ecosistema
Perill d’extinció
Autòctona, exòtica no invasora i exòtica invasora
Fotosintètica, herbívora, carnívora i omnívora
Asexual, sexual ovípara i sexual vivípara
Sense amenaça, vulnerable, en situació crítica i extinta
6. Són compatibles o no, aquestes situacions?
Ser rèptil i amfibi
Ser rèptil i ovípar
Ser vegetal i animal
Ser mamífer i ovípar
Ser amfibi i espècie autòctona
Ser ocell i carnívor
Ser ocell i vivípar
Ser rèptil i estar en perill d’extinció
Ser vegetal i una espècie exòtica invasora
Ser persona i deixar de ser mamífer
Ser persona i comprometre’s amb la biodiversitat
Pot ser No pot ser
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, identificació i classificació, formulació de preguntes i prediccions, cerca d’informació i de dades, comunicació dels resultats...) adequades a les necessitats de la investigació.
• Utilització d’instruments i dispositius (analògics i digitals) apropiats per l’observació i la mesura precises d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions.
• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques estudiades.
• Valoració de l’ús de la ciència i la tecnologia per ajudar a comprendre les causes de les pròpies accions, prendre decisions raonades i executar tasques de forma més eficient.
Unitat 5. Classifiquem els éssers vius Cultura científica
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.
INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA
• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.
Unitat 6. Protegim els éssers vius! Cultura científica
• Estudi i anàlisi de les característiques dels diferents ecosistemes com espais, on els factors abiòtics i biòtics es mantenen en equilibri per tal d’entendre i prendre bones decisions respecte a l’ús dels recursos naturals del planeta.
VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Aplicació de pautes per una alimentació saludable: menús saludables i equilibrats amb productes de proximitat, importància del cistell de la compra i de l’etiquetatge dels productes alimentaris per conèixer els nutrients i el suport energètic i així prendre decisions raonades.
Cultura científica
Unitat 7. Reptes de la salut
• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació i gestió de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a la societat.
MATÈRIES, FORCES I ENERGIA
• Reconeixement de les diferents fonts i formes de producció de calor, les interaccions amb diferents materials (conductors i aïllants) i la utilització d’instruments de mesura per aplicar aquests coneixements en la prevenció de riscos a la vida quotidiana.
Cultura científica
• Identificació de les propietats de l’aigua per entendre el seu paper vital en el medi i la necessitat de fer-ne un ús responsable.
• Separació, mitjançant diferents mètodes, de mescles heterogènies distingint aquestes de les mescles homogènies i de substàncies pures.
• Anàlisi de les forces de contacte i distància per entendre el seu efecte sobre els objectes, en funció de la seva mida, massa i forma i la interacció entre si.
DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE
• Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients.
• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat en navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge.
• Aplicació de les regles bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte en establir comunicació digital amb altres persones.
PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL
• Identificació i aplicació de les fases del pensament computacional en reptes simples: descomposició d’un repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema.
Tecnologia i digitalització
Unitat 8. Ciències per entendre el món
Unitat 9. Naveguem per la xarxa
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.
Em poso a prova Autoavaluació dels sabers de cada unitat.
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.
Projecte cooperatiu Un hotel d’insectes
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
plantejades
Situació d’aprenentatge /
• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions
• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació...) a les necessitats de la investigació.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA
UNITAT SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI NATURAL