LLENGUA N CA A A A L T
dossier d’aprenentatge
Coordinació de l’àrea:
Núria Murillo
Autoria:
Montse Munells
Núria Murillo
Núria Riera
Olívia Tapia
Programa Comunica
Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Montse Ciprés
Edició: Xavi Carulla, Mariajosep Sintes
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra
Maquetació: Míriam Mimó
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Marta Biel Tres
Fotografies: AGE-Fotostock /United Archives/IFTN, Cordon Press / Alamy, Dreamstime/Quick Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova
© 2022, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez, Olívia Tàpia Padilla © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5625-7 DL B 6140-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el dossier?
El Programa Comunica de Llengua catalana de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.
El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa, a més dels sabers inclosos en el llibre, el saber Les llengües i els seus parlants.
Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.
NGUA N CAA A A L T
LLENGUA N CA A A A L T
Programa Comunica
Programa Comunica
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
La presentació de les activitats, adequadament contextualitzades, facilita el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.
Comprensió lectora. Activitats molt variades per analitzar els textos.
Pàg. 13
Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.
Espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom.
Tots els enregistraments dels textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat
Expressió escrita. Creació de textos nous de tipologia ben variada a partir d’imitació de models o d’organitzadors gràfics.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està integrada en els diferents sabers, de manera que sempre es treballa en contextos significatius per a l’alumnat.
Aquestes activitats estan indicades amb un codi de colors i una icona per identificar-les fàcilment.
ort lèx gram
Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra. També s’incideix en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.
Comunicació oral. Activitats de comprensió oral a partir de l’enregistrament de textos de caire molt divers. També es plantegen activitats perquè l’alumne aprengui a expressar-se oralment en diferents situacions.
Educació literària. Pràctica dels principals recursos literaris i creació de nous textos a partir de pautes i models.
Treball de rutines i destreses de pensament
Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició que fan reflexionar l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge.
Practico. Activitats d’ortografia, lèxic i gramàtica que es poden fer al llarg del curs per consolidar els continguts treballats.
Em poso a prova. Avaluació trimestral de 6 pàgines per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’ EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius. les claus del projecte digital
UNIVERSAL
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Educació literària
El diari de la Raquel 9
Comunicació oral
Vivències personals 13
Comprensió lectora
La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint. La narració en primera persona 15
Expressió escrita
El diari personal 19
les llengües i els seus parlants
Les comunitats jueves a Catalunya 22
reflexiono i aprenc 24
t’explico com funciona? 2
REcords i vivències 1 cultures llunyanes 4 anem al teatre 3
Comprensió lectora
Dones girafa. El text expositiu 65
Educació literària
A la cort del Gran Kan 70
Expressió escrita
Els nens peix. Preparació d’un text expositiu 74
Comunicació oral
La miniconferència 76
les llengües i els seus parlants
Alfabets de llengües asiàtiques 79
reflexiono i aprenc 80
Comunicació oral
El text instructiu 25
Comprensió lectora Juguem! 27
Expressió escrita
La redacció de textos instructius 31
Educació literària
L’extraordinària màquina empaquetapares 35 les llengües i els seus parlants
Símbols internacionals per tenir cura de la roba 39 reflexiono i aprenc 40
Comunicació oral
El llenguatge no verbal 41
Comprensió lectora
El mercader de Venècia. El text teatral 43
Expressió escrita
El text teatral i els monòlegs 47
Educació literària
Hamlet 51
les llengües i els seus parlants
La
t’explico com és? 5
Expressió escrita
El text descriptiu 81
Educació literària
La descripció literària 85
Comprensió lectora
La descripció tècnica 89
Comunicació oral
La descripció oral 93 les llengües i els seus parlants
Variants dialectals de la llengua catalana reflexiono i aprenc
Comunicació oral
Recitació de poemes 97
Comprensió lectora
«Camins». La poesia 99
Expressió escrita
Creació d’un text poètic .............. 105
Educació literària
«Cançó de fer camí». Recursos estilístics i figures retòriques 109 les llengües
i els seus parlants
Cançó en diferents idiomes.
Frère Jacques (Fra Jeroni) 113
reflexiono i aprenc 114
em poso a prova 115
Educació literària
El gorg negre. L’origen del Pirineu. Què és una llegenda? 121
Comunicació oral
La llegenda 125
Comprensió lectora
La cançó de les balances. El pont del Diable 127
Expressió escrita
El Mariner de Sant Pau. Escriure una llegenda 131 les llengües i els seus parlants
Començaments de llegenda en diverses llengües. Origen de los Cañaris 134 reflexiono i aprenc 136
Comunicació oral
«Els boscos catalans es moren de set» 137
Expressió escrita
La notícia ....................................... 141
Comunicació oral
Notícies a la televisió i a la ràdio 144
Educació literària
El petó de Lili Marleen 147 les llengües i els seus parlants
Recull de titulars de premsa en altres llengües 151
reflexiono i aprenc 152
Comunicació oral
Els registres lingüístics 153
Comprensió lectora
On dorm un, en dormen cinc 155
Expressió escrita
L’estil directe i l’estil indirecte 157
Educació literària
Donetes 161
les llengües
i els seus parlants
Refranys i frases fetes en altres llengües 165
reflexiono i aprenc 167
em poso a prova 169
RECORDS I VIVÈNCIES 1
Cada dia vivim experiències que ens agrada compartir amb els altres. En aquesta unitat aprendràs a saber-ho fer molt bé!
1. El diari és un tipus de text narratiu. Aquest tipus de text consta de tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Llegeix el segon fragment d’El diari de la Raquel, que correspon al dia 30, i identifica’n el plantejament, el nus i el desenllaç:
Plantejament: és la presentació de la història (personatges, temps i lloc on passa).
Nus: s’explica el conflicte o problema que es vol resoldre.
Desenllaç: es resol el conflicte o es deixa amb final obert.
• Plantejament:
• Nus:
• Desenllaç:
2. Encercla els adjectius que defineixen millor el caràcter de la Raquel:
3. Què opina la Raquel del seu pentinat?
4. Escriu d’una altra manera aquestes oracions:
a) Els he caigut genial.
b) Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.
c) Abans que en David pogués badar boca.
5. La Raquel troba que els diumenges a la tarda normalment són molt avorrits. Què acostumes a fer tu els diumenges a la tarda?
6. Marca l’opció correcta en cada cas:
a) Qui explica la història és…
un narrador en primera persona que intervé en la història.
un narrador en tercera persona que explica el que fan els personatges.
b) La finalitat del text és…
descriure els costums i tradicions de la cultura jueva.
explicar els fets que li han passat a la protagonista i els seus sentiments.
7. La família d’en David és sefardita. Busca informació sobre els sefardites i completa el text:
Els sefardites són els descendents dels que van viure a la ( en hebreu) fins a l’any , any en què van ser expulsats pels perquè es van negar a
Els jueus sefardites han mantingut la seva i molts dels seus costums antics.
Llengua
8. ort Busca en el sisè paràgraf de l’entrada del dia 30 del diari els mots indicats:
a) Monosíl·lab amb dues t:
b) Trisíl·lab agut amb accent obert:
c) Polisíl·lab esdrúixol amb ela geminada:
d) Bisíl·lab amb dues d:
e) Polisíl·lab de cinc síl·labes:
9. ort Completa aquestes afirmacions sobre les regles d’accentuació:
a) Les paraules germà i pogués s’accentuen perquè
b) Les paraules biòleg i llarguíssims s’accentuen perquè
c) Les paraules antropòloga i vídeos s’accentuen perquè
d) Les paraules piscina i arrissats no s’accentuen perquè
10. ort Afegeix l’accent en les paraules que n’hagin de dur:
a) L’avi Simo ha ensenyat la seva camera fotografica a la Raquel.
b) Els avis d’en David han viatjat al Canada, a Mexic, al Peru i a Hondures.
c) La Raquel i en David aniran a la piscina i despres faran una excursio.
11. lèx Indica de quina paraula deriven aquests mots de la lectura:
a) germana:
d) desitjar:
b) ximpleta: e) afectuós:
c) arrissats:
f) festejar:
12. lèx Identifica la paraula mal escrita de cada grup i corregeix-la:
a) trenta-sis, vint-i-set, doscents
b) penja-robes, parasol, aiguamoll
c) sudoest, sud-est, nord-oest
13. gram Digues quin tipus de llenguatge s’utilitza en cada situació:
VERBAL NO VERBAL ESCRIT ORAL GESTUAL MUSICAL VISUAL
a) L’àvia Marian es posa el dit als llavis per demanar silenci.
b) En David llegeix un reportatge dels avis.
c) La Sandra afegeix emoticones a un missatge de mòbil.
14. Escriu el sentiment que expressa la Raquel en cada una de les imatges:
15. La Raquel i en David estan classificant els articles de la Marian i en Simó, però els que són escrits en català s’han barrejat amb els que són escrits en castellà. Pinta del mateix color els que són escrits en català.
FOTOGRAFIA ANTROPOLÒGICA IMPORTÀNCIA DE LA BOTÀNICA
EFICIENCIA ENERGÉTICA
• Ara, escriu en català els títols que estan en castellà:
Llengua catalana
• 5è
16. Escolta el text, que està inspirat en El diari d’Anna Frank. L’Anna hi descriu com és el refugi on ella i la seva família s’instal·len per fugir dels nazis, que els volen detenir perquè són jueus. Després, completa el text amb les paraules corresponents:
L’ Anna i la seva família van abandonar casa seva a i es van dirigir al carrer Prinsengradth, número . El refugi es trobava a la part del darrere de les .
S’hi accedia per una porta i constava de i . L’ Anna va decidir anomenar aquell lloc . Finalment, ella i la seva família s’hi van estar anys.
L’ Anna, els seus pares i la seva germana es van instal·lar a la planta de sota. A la de dalt s’hi havia d’instal·lar una família que tenia un fill que es deia .
L’ Anna va decorar les parets de la seva habitació amb i fotos perquè no es veiessin tan fredes i blanques.
17. Probablement, ja havies sentit a parlar de l’Anna Frank o n’havies llegit alguna informació. Ara mira de relacionar la informació que acabes d’escoltar amb la que ja tenies sobre ella i contesta, en un full a part, les preguntes següents:
• Què sé sobre l’Anna Frank?
• Quins aspectes de la seva vida desperten el meu interès?
• Què vull saber sobre el tema i com ho puc investigar?
18. Pensa en una situació que hagi representat un canvi important en la teva vida i explica-la. Com et vas sentir i què vas fer per adaptar-t’hi?
Pautes per a la teva explicació:
• Fes servir verbs en passat.
• Tria un començament que capti l’atenció del públic.
• Acompanya l’explicació amb gestos i canvis del to de veu.
Abans de fer-ho, completa aquesta taula:
On eres?
Amb qui estaves?
Què va passar?
Com et vas sentir?
19. Demana a un company o a una companya que enregistri la teva explicació de l’activitat anterior. Després, valoreu-la entre tots dos.
20. gram Imagina que tota la classe escolta la teva exposició gravada. Identifica quins serien els elements de la comunicació en aquesta situació:
• Jo:
• Els companys i les companyes de classe:
• La vivència que he explicat:
• La gravadora:
• El català:
• L’aula, a l’hora de la classe de llengua catalana:
Llengua
21. Relaciona cadascuna d’aquestes informacions amb les parts d’una narració:
a) Els bucaners continuen buscant el tresor.
b) El grup d’homes busca el tresor amb l’ajuda del mapa.
c) Els pirates es preparen per anar a buscar el tresor.
22. Què és la Ullera de Llarga Vista?
Una illa. Una muntanya. Una platja.
23. Respon breument a les preguntes següents:
a) En quin moment del dia s’inicia el relat? Com ho has sabut?
b) Qui va enterrar el tresor?
c) Per què li tenen tanta por els pirates?
d) Escriu el nom de dos dels pirates que formen part de l’expedició que busca el tresor.
e) Quina relació creus que hi ha entre en Silver i el cuiner? Quin paper creus que té entre els pirates?
Llengua
24. lèx Explica què vol dir que els pirates anaven «armats fins a les dents».
25. lèx Escriu el significat d’aquestes paraules sense consultar el diccionari:
illa:
brúixola: pi:
26. gram Marca l’opció correcta:
• El text de la lectura està escrit:
En primera persona. En segona persona. En tercera persona.
• Copia els elements del primer paràgraf de la lectura que ho demostrin:
27. gram La novel·la L’illa del tresor comença amb l’arribada d’un vell llop de mar a la posada dels pares d’en Jim. Escriu aquest fragment en tercera persona:
Agafo la ploma l’any 17… i retorno al temps en què el meu pare era el propietari de la posada Almirall Benbow i el vell i morè mariner, amb la cara marcada per una estocada, va venir a hostatjar-se a casa nostra.
Llengua catalana • 5è
28. ort Separa per síl·labes aquestes paraules i subratlla’n la síl·laba tònica.
Després, escriu a sota si la paraula és aguda, plana o esdrúixola.
SENYAL BRÚIXOLA ARROSSEGAR AGULLA
29. ort Escriu una paraula, com a mínim, per a cada una d’aquestes condicions:
• Aguda, accentuada, acabada en -s:
• Esdrúixola, de tres síl·labes o més:
• Plana de dues síl·labes, amb accent:
• Aguda, sense accent, acabada en -n:
• Plana, de tres síl·labes, sense accent:
30. lèx Completa la taula següent. Fixa’t en l’exemple:
Paraula
Paraula de la qual deriva
cuiner cuina cuin- -er altura
perillós embarcar
31. lèx Els pirates també eren coneguts com a lladres del mar. Escriu dues paraules de la família de mar i explica’n el significat.
32. lèx Encercla els objectes que surten en el text:
BOT
ESQUELET
ESCURADENTS
PALA
TRENCANOUS
BRÚIXOLA COFRE MAPA CORDA
SABRE
ESPANTAOCELLS
• Ara, escriu les paraules que siguin compostes:
33. lèx Escriu el missatge del mapa substituint les abreviatures pel nom dels punts cardinals corresponents:
34. gram Observa les imatges i digues quin tipus de llenguatge es fa servir en cada una:
35. Quines emocions o sentiments creus que tindries si, com en Jim, fossis presoner dels pirates i t’obliguessin a acompanyar-los a desenterrar un tresor?
Llengua
Llengua catalana • 5è
36. gram Completa la definició de llengua:
37. gram Investiga en quina llengua es va publicar per primera vegada L’illa del tresor.
38. Busca informació i encercla les cinc llengües més parlades al món:
Una llengua és un (un conjunt de , i regles ) que coneixen els habitants d’un mateix i que utilitzen per . amazic xinès mandarí wòlof francès anglès àrab portuguès espanyol grec hindi català
39. Marca els motius pels quals t’animaries a escriure un diari:
Per explicar els teus pensaments més íntims i sincers.
Per passar l’estona.
Per practicar, ja que, de gran, vols ser escriptor o escriptora.
Per recordar-te de les coses importants.
40. Quins avantatges i quins inconvenients creus que té el fet d’escriure’n un?
41. Escriu en tercera persona el fragment final d’El diari de la Raquel:
En fi, que el futur proper té pinta de ser molt avorrit. A més, vaig començar aquest diari perquè m’intrigava l’arribada d’un veí que em semblava més estrany que un marcià. Ara és molt amic meu. El mateix m’ha passat amb el Llop. Ara, tots dos «mengen de la meva mà».
«Què més pots demanar, Raquel!», em dic a mi mateixa.
És el meu últim pensament abans de donar per acabat aquest diari.
42. Tria una d’aquestes situacions i imagina que ets un dels seus personatges. Escriu una pàgina del teu diari personal.
Segueix les pautes següents:
• Pensa bé quins fets explicaràs i fes un esborrany en un full a part:
– Escriu el text en primera persona.
– Explica ordenadament els fets que vulguis exposar.
• Repassa el text i comprova si has accentuat les paraules correctament.
• Passa el text en net a la pàgina següent. Tingues en compte l’espai que hi ha per escriure, de manera que el text no sigui ni massa llarg ni massa curt.
Llengua catalana
• 5è
Diari personal
43. Valora el text que acabes d’escriure amb l’ajut d’aquesta taula:
Com podria millorar el text?
He escrit la data de cada un dels dies.
He seguit un ordre per evitar fer salts endavant i endarrere.
He explicat les emocions o els sentiments que m’ha provocat el fet viscut.
He fet la lletra clara i entenedora.
He posat accent a les paraules que n’havien de dur.
Llengua catalana
44. Catalunya conserva restes de les importants comunitats jueves que van viure a casa nostra fins a la seva expulsió. Aquestes comunitats vivien en uns barris anomenats calls , cuirasses o jueries . Entre els edificis més destacats dels calls hi havia la sinagoga, el micvé, el forn, la carnisseria i la terrisseria.
Entra al web del Patronat Call de Girona i tria una de les preguntes més freqüents sobre la vida de la Girona medieval. Després, explica’n la resposta en primera persona, com si fossis un infant jueu d’aquella època.
Trobaràs l’enllaç al lloc web del Patronat Call de Girona en l’espai personal del web www.barcanova.cat
Oficina Mpal. de Turisme de Besalú.
Llengua catalana
5è
45. En la lectura inicial, els avis d’en David fan un dinar familiar per celebrar la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu. Tot i que la Raquel l’anomena Rosanna, en realitat aquest àpat es diu Roix ha-Xanà.
Busca informació sobre aquesta celebració i respon a aquestes preguntes:
a) Què vol dir en català Roix ha-Xanà?
b) Quan se celebra segons el calendari jueu?
c) Amb quin objecte s’anuncia el començament d’aquesta festivitat?
d) Aquesta festa coincideix amb una antiga celebració de la tardor. Amb quina celebració de casa nostra creus que té relació probablement? Sant Joan. Nadal. La verema.
e) Assenyala la imatge que mostra els aliments típics que se serveixen en la commemoració del Roix ha-Xanà:
f) Investiga quina llengua parlaven els jueus catalans tant amb la família com a fora de casa abans de ser expulsats el 1492.
Llengua
1. Per a què creus que pot servir aprendre una llengua?
2. Respon:
• Quina activitat t’ha agradat més?
• Què has après fent-la?
• Què has trobat a faltar que t’hauria agradat fer?
3. Ets capaç d’interpretar els sentiments i les emocions que expressa una persona a partir dels seus gestos?
4. Completa aquesta taula:
Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o de la mestra.
Llegeixo amb fluïdesa.
Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada.
Participo en les activitats col·lectives.
Intervinc a classe i demano els dubtes que tinc.
Què he de millorar?
Llengua
catalana
T’EXPLICO COM FUNCIONA? 2
És molt emocionant inventar coses noves , però... cal saber explicar bé com funcionen! A continuació aprendràs a fer-ho!
1. Què veus en aquesta imatge? Què et sembla que pot ser aquest aparell? Per mirar d’esbrinar-ho, planteja’t aquestes reflexions prèvies i intenta contestar-les:
• Pensa tres paraules que et suggereixi la imatge.
• Creus que aquest giny ha existit mai?
• Com et sembla que devia funcionar?
• Ara, escolta els textos locutats i dedueix, pel que es diu, quina explicació fa referència al giny de la imatge. En podeu parlar amb els companys i les companyes de classe per mirar d’estar-ne segurs.
• El giny de la imatge és...
Un molinet de formatge. Un rostidor. Un recollidor de fulles.
• Quins detalls t’han fet descartar les altres opcions?
• Creus que és important utilitzar els mots precisos a l’hora de donar una explicació? I estar ben atent a les informacions a l’hora de rebre-la? Parleu-ne a la classe.
2. lèx Alguns d’aquests sis mots, sinònims de giny, s’han utilitzat en els textos enregistrats per descriure els tres invents. Però n’hi ha un que és un barbarisme que utilitzem erròniament per influència del castellà. Encercla’l.
ARTEFACTE MECANISME
APARELL
ARTILUGI INVENT MÀQUINA
3. lèx Comenta amb la resta de la classe: si escrivíssiu aquest barbarisme amb l’ordinador mitjançant el programa Word, com us adonaríeu que, en català normatiu, no està acceptat?
4. Ara, ja pots respondre aquestes preguntes sobre el giny de l’activitat 1:
Abans pensava que era...
Ara sé que és...
5. Tria un dels invents de les fotografies, cerca’n informació i redacta un text semblant al dels textos que has escoltat. Grava el teu text i, després, en grups de quatre, escolteu les gravacions i valoreu la claredat del que s’explica, el to de veu i el ritme de la parla. Comenteu entre tots com podeu millorar.
6. Llegeix els textos de les pàgines 23 i 24 del llibre. De quin tipus de textos instructius es tracta?
Regles dels jocs.
Prospectes de medicaments.
Normes de funcionament de màquines i aparells.
Receptes de cuina.
Reglaments esportius.
Normatives, ordres o consells.
7. Quins altres noms podríem posar a aquests jocs?
8. A què es refereixen els textos quan diuen que es tracta de jocs de taula?
9. Analitza el text de la pàgina 23 del llibre, que parla del joc del marro, i fes una creu en la casella corresponent. Anota, al costat de cada una, si tens algun suggeriment per millorar el text.
Sí No
Suggeriments
Parla del material que es necessita.
Està estructurat en paràgrafs sense numerar.
Indica clarament els passos que cal seguir.
Utilitza connectors per ordenar els passos.
• Escriu els connectors que apareixen en el text sobre el joc del marro.
10. Completa les fitxes seguint l’exemple de la del marro:
MARRO
Nombre de jugadors: Dos.
Material: Un tauler amb 9 caselles; tres peces blaves; tres peces vermelles.
ENFONSAR LA FLOTA
Nombre de jugadors:
Material:
Material: ESCACS
Nombre de jugadors:
DÒMINO
Nombre de jugadors:
Material:
PARXÍS
Nombre de jugadors:
Material:
11. Indica les coordenades que hauries de dir per enfonsar aquesta flota:
Portaavions:
Vaixell de salvament:
Fragates:
Velers:
Submarí:
Llengua catalana
12. ort Algunes de les paraules següents tenen un dígraf. Encercla’ls.
FLOTA JOGUINA MÀQUINA APARELLS
RATLLA PENYORA
JUGADORS
INSTRUCCIONS
ESCACS FITXES VAIXELL
13. gram Marca amb una creu el gènere i el nombre dels noms següents:
Instruccions
Flota
Ratlla
Escacs
Fitxes
Vaixell
Gènere Nombre
Masculí Femení Singular Plural
• Quin d’aquests noms és col·lectiu?
14. Ordena les lletres d’aquestes paraules i trobaràs què requereixen la majoria de jocs de taula:
15. Quan no sabem com funciona un aparell, com es cuina un menjar o com es juga a un joc, ens calen unes normes o instruccions que, a més de ser clares, han d’estar ordenades correctament. A continuació et donem un seguit d’instruccions sobre l’ús de dos productes ben diferents. Ara bé, estan completament desordenades. Ordena-les, unes amb nombres i les altres amb lletres.
Després, esbandiu-vos bé els cabells fins a retirar totalment el xampú que hi hagi quedat.
Per començar, trieu tres o quatre taronges madures, que són les que tenen més suc.
Per acabar, eixugueu-vos bé el cap amb una tovallola.
Tot seguit, talleu les taronges per la meitat, de manera que el pecíol quedi en una de les dues meitats de la taronja.
Primer de tot, mulleu-vos els cabells amb aigua tèbia.
Finalment, aboqueu el suc en un got.
A continuació, agafeu una mica de xampú i feu-vos un massatge a tot el cap.
Llavors, poseu cada meitat de la taronja, per la banda de la polpa, sobre l’espremedora i aneu-la girant i prement fortament amb la mà per fer-ne sortir el suc fins que ja no en quedi.
• Escriu la instrucció que caldria afegir-hi si l’espremedora fos elèctrica. Després de quina instrucció s’hauria de col·locar?
Llengua
16. En grups de quatre, llegiu el text que explica com es pot fer una grua de paper. Seguiu les instruccions mentre aneu fent el plegatge del paper. Un cop tingueu fetes les grues, podeu penjar-les a la classe o al passadís de l’escola.
Aquesta tècnica de construcció d’objectes decoratius en paper plegat sense tallar, sense enganxar i sense afegir-hi cap element es coneix amb el nom de papiroflèxia
17. ort Per parelles, dicteu-vos una d’aquestes instruccions sobre com es fa la grua de paper: 2, 4, 5, 7 o 9.
Instrucció núm.
Llengua catalana • 5è
18. gram Llegeix aquests comentaris i classifica els mots destacats:
L’ equip es va trobar a la ciutat de Badalona per jugar el partit.
NOMS
Propis
Concrets
Durant el joc, en Salvador mostrava inquietud per si li enfonsaven la flota.
Comuns
Individuals Col·lectius
Trobaràs l’enllaç a les instruccions per fer una grua de paper en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
Abstractes
19. Un dels primers invents de projecció és el taumatrop. Es tracta d’una joguina òptica que aprofita l’efecte de persistència d’una imatge en el nostre cervell, capaç de memoritzar-la entre 1 i 10 segons. Per saber més coses d’aquest invent, completa aquest text amb les formes verbals corresponents dels verbs següents.
LLIGAR DIBUIXAR TRACTAR SOBREPOSAR GIRAR VEURE FER
Es d’un disc dibuixat per totes dues cares amb dues imatges d’una mateixa escena.
Per exemple, en una cara es un ocell i en l’altra, una gàbia. Es un forat en cada banda del disc i s’ hi dos fils, de manera que, en estirar-los, el disc ràpidament, les imatges de cadascuna de les dues cares se i es l’ escena sencera.
20. Fabricar un taumatrop és molt senzill. Completa les instruccions per fer-ne un i les explicacions de com s’hi juga.
– Pas 1: Traceu un cercle en una cartolina i retalleu-lo.
– Pas 2: Dibuixeu una gàbia en una de les cares,
– Pas 3:
Llengua catalana
21. A partir de la informació de l’activitat 20, escriu, en un full a part, un text instructiu per crear un taumatrop i, en acabat, completa aquesta taula:
Sí No
He planificat el text i he seguit les pautes dels textos instructius per redactar-lo?
He fet servir els connectors i la puntuació adequada?
S’entenen les idees quan algú les llegeix?
He consultat les normes ortogràfiques per no fer faltes?
He deixat marges i he fet bona lletra?
22. ort Localitza els dígrafs que hi ha en aquests noms comuns. Després, separa els mots per síl·labes.
MISSATGE COLLA
PISSARRA FOGUERA
• Fes el mateix amb aquests noms propis:
SITGES CALELLA CADAQUÉS EIVISSA BALSARENY
23. lèx Escolta la cançó Déjà-Vu d’Els Amics de les Arts i escriu els manlleus que trobis en les dues primeres estrofes.
Trobaràs l’enllaç a aquesta cançó en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
24. gram Ja has après que hi ha noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma per al singular i per al plural: llapis, globus, dilluns, dimarts... Ara, respon: Els mots dissabte i diumenge tenen plural?
25. Fent una ullada per internet és fàcil trobar robots ben divertits i estrambòtics. Per parelles, imagineu un robot original que tingui utilitat. Després, escriviu les instruccions de funcionament en un full a part.
atreviu a construir-lo?
26. ort En aquesta sopa de lletres hi ha dotze paraules que tenen un dígraf. Troba-les i després escriu-les.
Llengua catalana
27. Amb quina finalitat creus que ha construït la màquina en Helmut von Enreden?
28. Com et sentiries si fossis un dels nens o de les nenes a qui s’adreça el doctor Helmut von Enreden?
29. lèx Quina de les expressions que surten en el text vol dir «amb un moviment ràpid i violent, com una estirada, una empenta»?
30. gram Cerca en la lectura els fragments següents i indica on hi ha un punt i seguit i on hi ha un punt i a part:
—No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare...
»PRIMER: Els pares són xuclats per un potentíssim engolidor que funciona amb un motor de reacció ultralleuger.
Hi ha un punt i seguit després del mot i un punt i a part després del mot .
• Tria l’opció correcta:
El mot que hi ha a continuació d’un punt s’escriu sempre amb... majúscula inicial. minúscula inicial.
31. Aquí tens els advertiments que fa el doctor Helmut von Enreden per evitar el mal funcionament dels pares ideals. Reescriu-los en forma de prohibicions:
Advertiments de seguretat i normes de manteniment
Cal tenir en compte algunes recomanacions simples per tal d’evitar el mal funcionament dels pares ideals. No els demanis:
• Cap conversa que no tinguin programada; això els provocarà un curtcircuit.
• Jugar; això els ocasiona un sobreescalfament de les bugies.
• Que t’expliquin contes o que et cantin una cançó; això els genera un encreuament de fils.
• Que et resolguin els dubtes dels deures de l’escola; això els causa un bloqueig total del sistema.
En qualsevol d’aquests casos, cal prémer el botó «reiniciar» i no tornar-ho a fer.
Marta Romera
Si voleu evitar un curtcircuit... No mantingueu cap conversa que no tinguin programada.
Si voleu evitar un sobreescalfament de les bugies...
Si voleu evitar un encreuament de fils...
Si voleu evitar un bloqueig total del sistema...
No els
32. No aixecar un pam de terra vol dir «ser petit». Saps quina mesura en centímetres (cm) es considera habitualment un pam?
Menys de 20 cm.
20 cm.
Més de 20 cm.
Llengua catalana • 5è
33. Si fossis inventor o inventora com el doctor Helmut von Enreden, quina màquina t’agradaria inventar? Omple la taula següent. Després, fes un croquis en un full a part i presenta’l a la resta de la classe.
Nom de la màquina
Quines mides tindria?
De quins materials estaria feta?
Per a què serviria?
A qui aniria adreçada especialment? Com funcionaria?
34. Escriu quatre instruccions bàsiques sobre el funcionament del teu invent:
1. Primer de tot, endolleu
2. , premeu
3.
4.
35. ort Escriu els articles el o la davant d’aquests noms propis de persona i apostrofa’ls quan calgui:
Ona Albert Alan Irene
Ivet Eduard Imran Immaculada
Amira Òscar Anna
Llengua
36. lèx Llegeix aquests parells d’expressions. Si haguessis de donar ordres o indicacions, quines utilitzaries? Subratlla-les. Ves amb compte, però, perquè, en cada cas, n’hi ha una que és un barbarisme.
Prem / Pitja el botó - Apreta el botó
Emputxa la porta - Empeny la porta
Dona’t compte - Adona’t
De tant en tant - De quant en quant
Tens que - Has de
Alinyeu - Amaniu
D’aquí a cinc minuts - Dintre de cinc minuts
37. gram Consulta el diccionari i explica el significat dels mots següents:
Són femenins
la clau:
la pols: el clau: el pols:
Són masculins
38. ort Escriu la contracció que forma la unió de les preposicions i els articles següents i afegeix un exemple en cada cas:
a) a + el = al: Vaig al parc.
b) a + els =
c) de + el =
d) de + els =
e) per + el =
f) per + els =
39. Indica quin itinerari caldria seguir per fugir d’en Helmut von Enreden. Fes servir les paraules dels requadres:
A la dreta
A l’esquerra Gireu Pugeu Baixeu
Primer
Després
A continuació
Tot seguit
Finalment
Una casella Dues caselles
Quatre caselles Arribada
Sortida
Llengua catalana • 5è
LES LLENGÜES
I ELS SEUS PARLANTS
Les etiquetes que hi ha en les peces de roba ens informen de quin és el tractament adequat que la peça ha de rebre a l’hora de rentar-la. Per transmetre aquesta informació, s’utilitzen uns símbols internacionals de rentat.
40. Quines conseqüències pot tenir el fet de no seguir les instruccions de rentat? Raona la teva resposta.
41. Mira les instruccions de rentat de cada etiqueta i aparella-les amb la persona que porta la peça de vestir corresponent:
La meva camisa és de polièster, s’ha de rentar a mà i es pot planxar a baixa temperatura. (Oriol)
La meva jaqueta es pot rentar a 30 ºC com a màxim, es pot planxar a baixa temperatura i no pot anar a l’assecadora. (Xavier)
Peça Nom A B C D E
El meu xandall té elastà i es pot planxar a baixa temperatura. (Judit)
El meu jersei porta llana, es pot rentar màxim a 40 ºC i no es pot planxar. (Núria)
• Has tingut cap dubte? Quin? Escriu les característiques de l’etiqueta que no té propietari.
A D B E C
1. Explica, a un company o companya, què és un text instructiu i quan s’utilitza. Després, escriu el que li has explicat.
2. Completa aquesta taula:
Escolto amb atenció les instruccions que rebo.
Llegeixo respectant el signe de puntuació treballat (el punt).
Sé explicar als companys i companyes el que he après sobre el nom.
Participo en les activitats conjuntes i cooperatives.
3. Respon a aquestes qüestions:
• Què he après en aquesta unitat?
Què he de millorar?
• He utilitzat alguna estratègia nova per aprendre en algun dels apartats?
• Què m’ha resultat més fàcil? I més difícil?
• Com he aclarit els dubtes que m’han sorgit?
• De quina activitat estic especialment satisfet o satisfeta?
• Per a què em pot servir el que he après?
Llengua
catalana
• 5è
1. Escolta atentament el text següent de Carme Bosch. Després, tria l’opció correcta en cada cas:
A L’ autora del text explica…
a) la vida de dues trementinaires.
b) les propietats de les herbes remeieres.
c) una vivència personal.
d) un fet actual.
B Les trementinaires…
a) venien roba de segona mà.
b) buscaven feina a les cases de pagès.
c) contaven històries arreu de Catalunya.
d) venien herbes i resines.
C Les trementinaries del text…
a) eren familiars de la Salvadora Coll.
b) eren originàries dels Pirineus.
c) sempre viatjaven a l’estiu.
d) vivien tot l’any a Can Coll.
D L’ofici de trementinaire…
a) s’ha anat perdent amb els anys.
b) va sorgir durant la guerra.
c) va néixer a principis del segle xx
d) encara és molt viu.
E Què significa que les trementinaires «vestien a la manera antiga»?
a) Que eren poc elegants.
b) Que portaven robes velles i estripades.
c) Que vestien com els seus avantpassats.
d) Que anaven a l’última moda.
F La paraula monotonia és…
a) bisíl·laba aguda.
b) polisíl·laba plana.
c) trisíl·laba esdrúixola.
d) polisíl·laba aguda.
G Les paraules mocador, enrotllades i faldilla deriven de…
a) mocassí, desenrotllar, falta.
b) mocós, rotllana, minifaldilla.
c) constipat, cargolades, roba.
d) moc, rotlle, falda.
H Quina d’aquestes frases conté un manlleu del castellà?
a) Afegiré una mica de menta al caldo.
b) M’he oblidat de posar orenga a la pizza.
c) Abans de jugar a tenis prenc una infusió de romaní.
d) En aquesta boutique serveixen un te deliciós als clients.
I Qui és l’emissor del text?
a) La Salvadora Coll.
b) Una trementinaire.
c) L’autora.
d) Un pagès de Llabià.
Llengua
2. Llegeix amb atenció el text següent:
Romeu i Julieta
A l’hort del convent de Sant Francesc, fra Llorenç recull herbes medicinals i, en tornar a la seva cel·la, troba Romeu, que va a visitar-lo per explicar-li el seu amor per Julieta i li demana que els casi sense tardança. El frare se sorprèn del canvi experimentat en el cor del jove, que ja no està enamorat de Rosalina, però consent a celebrar el matrimoni pensant que així pot posar fi a les renyines de les seves famílies.
Romeu: Bon dia, pare.
Fra llorenç: Quina primerenca i dolça veu em saluda? Fill, si t’has llevat tan d’hora, vol dir que alguna inquietud et preocupa o, si no, és que no t’has ficat al llit aquesta nit.
Romeu: És això últim. He tingut el més dolç descans. He estat de festa amb el meu enemic. De sobte, he estat ferit per algú a qui jo també he ferit i no odio. El remei per a tots dos depèn de la vostra ajuda i de la vostra sagrada medecina. Heu de saber que he posat el meu ardent amor en la bella filla del ric Capuleto i ella em correspon. Vós heu d’unir aquest amor amb el sant matrimoni i us prego que sigui avui. Digueu-me quan, on i com.
Fra llorenç: Què hi ha de Rosalina, a qui tant estimaves? Tan aviat l’has
oblidat? L’amor dels joves no habita en els seus cors, sinó en els seus ulls.
Quantes llàgrimes has vessat per Rosalina! El sol encara no ha netejat el cel de sospirs, i ja has canviat?
Romeu: Moltes vegades m’heu renyat per estimar Rosalina. Us prego que no em renyeu. La que estimo ara em retorna amor per amor i gràcia per gràcia. L’altra no era així.
Fra llorenç: Vine, noi variable. T’ajudaré, perquè, en certa manera, aquesta aliança pot ser una forma feliç de convertir el rancor de les vostres famílies en amor.
William Shakespeare: Romeu i Julieta (adaptació). Barcanova.
Llengua catalana
3. Tria l’opció correcta en cada cas:
A Qui són els personatges del text?
a) Romeu i Julieta.
b) Rosalina i el ric Capuleto.
c) Fra Llorenç i Romeu.
d) Rosalina i Romeu.
B L’acció teatral del text passa…
a) a l’hort del convent de Sant Francesc al vespre.
b) a la cel·la de fra Llorenç de bon matí.
c) en una festa a la nit.
d) en una presó al matí.
C Romeu demana a fra Llorenç que…
a) el curi perquè està ferit.
b) l’ajudi a casar-se amb Julieta.
c) el confessi.
d) convenci Rosalina perquè es casi amb ell.
D Fra Llorenç accepta ajudar Romeu perquè…
a) se l’estima com si fos el seu fill.
b) li agrada ajudar els altres.
c) vol posar pau entre la família de Romeu i la dels Capuleto.
d) coneix moltes herbes medicinals.
E Quin d’aquests mots no és sinònim de renyina?
a) Baralla.
b) Disputa.
c) Amistat.
d) Raons.
F Quina d’aquestes expressions està ben escrita?
a) La imatge de la enamorada.
b) La imatge de l’enamorada.
c) L’imatge del enamorada.
d) L’imatge de la enamorada.
G Quin mot no pertany a la família de paraules d’amor?
a) Desamor.
b) Amortitzar.
c) Enamorament.
d) Amorosir.
H El terme inquietud és…
a) un nom concret femení.
b) un nom abstracte masculí.
c) un nom col·lectiu masculí.
d) un nom abstracte femení.
I En el text hi ha…
a) Tretze punts i seguit, cinc punts i a part i un punt final.
b) Quinze punts i seguit, sis punts i a part i un punt final.
c) Tretze punts i seguit i quatre punts i a part.
d) Onze punts i seguit, set punts i a part i dos punts final.
J Quin tipus de llenguatge fa servir Romeu si es posa la mà al cor per indicar que està enamorat?
a) No verbal, gestual.
b) Verbal, escrit.
c) No verbal, oral.
d) Verbal, gestual.
Llengua
4. Llegeix amb atenció aquest text:
SOPA MEDICINAL
Aquesta sopa és curativa, ja que s’aprofiten les substàncies medicinals de la ceba, la farigola i els alls. De la ceba, destaquen les seves propietats antibiòtiques i l’efecte que exerceixen sobre els pulmons i el sistema respiratori. La farigola actua com a desinfectant i expectorant i serveix per al constipat, el mal de coll, la bona digestió... I l’all és un poderós desinfectant de l’organisme i ajuda a millorar la circulació sanguínia i la digestió.
Estació: tardor i hivern
Dificultat: fàcil
Temps d 'elaboració: 1 h
Ingredients per a quatre persones
. 1 manat de farigola fresca
50 g d 'oli d 'oliva
. 2 llesques de pa torrat
Elaboració
. 1 litre d 'aigua o de brou
. 2 grans d 'all
. 2 cebes grosses
. Sal al gust de cadascú
Estris
. Una cassola
. Una cullera de fusta
. Una batedora elèctrica
1. Peleu la ceba i talleu-la ben fina, però no la ratlleu, ja que perd tota l’aigua i es crema amb molta facilitat. Sofregiu-la amb oli d’oliva durant cinc minuts, aproximadament, directament dins la cassola on cuinareu la sopa.
2. Afegiu-hi l’aigua o el brou i la sal i deixeu que bulli entre mitja hora i tres quarts.
3. Incorporeu-hi la farigola fresca i apagueu el foc.
4. Afegiu-hi les llesques de pa torrat, els alls trinxats ben menuts i un bon raig d’oli d’oliva.
5. Deixeu-ho reposar tot uns quants minuts, fins que la farigola hagi infusionat i el pa sigui ben tou, i tritureu-ho amb la batedora fins que obtingueu una crema suau. Si queda massa espessa, afegiu-hi una mica més d’aigua o de brou.
6. Serviu la sopa ben calenta.
Llengua catalana
5. Tria l’opció correcta en cada cas:
A Els ingredients bàsics per preparar una sopa medicinal són…
a) oli d’oliva, farigola i ceba.
b) all, ceba, farigola.
c) pa torrat, oli d’oliva i all.
d) all, farigola i sal.
B Perquè la ceba no es cremi, cal…
a) sofregir-la amb oli d’oliva.
b) ratllar-la.
c) pelar-la.
d) tallar-la ben fina.
C Cal afegir el pa torrat…
a) després que la sopa hagi bullit.
b) abans de servir la sopa.
c) abans que la sopa bulli.
d) juntament amb la ceba.
D La lectura…
a) vol convèncer dels beneficis de prendre una sopa medicinal.
b) explica, de manera ordenada, com es prepara una sopa medicinal.
c) detalla quins tipus de sopes medicinals es poden preparar.
d) descriu de manera detallada els ingredients per preparar una sopa medicinal.
E Quina d’aquestes paraules té un dígraf que no se separa?
a) Mitja.
b) Exerceixen.
c) Sanguínia.
d) Cassola.
F Quin significat té la paraula polisèmica gra en la lectura?
a) Llavor o fruit d’un cereal.
b) Bony petit que surt a la pell.
c) Cadascun dels fruits que, juntament amb altres d’iguals, formen un conjunt.
d) Part petita d’alguna cosa.
G Quina de les paraules següents és un barbarisme?
a) Melmelada.
b) Cullerot.
c) Gola.
d) Enfermetat.
H Quina d’aquestes paraules és composta?
a) Maldecap.
b) Constipat.
c) Contractura.
d) Restrenyiment.
I Quina modalitat de l’oració predomina en el text?
a) Declarativa.
b) Exclamativa.
c) Optativa.
d) Imperativa.
J Quin és el nucli del predicat de l’oració «La sopa medicinal té propietats curatives»?
a) La sopa medicinal.
b) Propietats curatives.
c) Té.
d) Sopa.
6. Pensa un remei curiós que es pugui preparar amb herbes aromàtiques, com ara sopa de cúrcuma per dormir amb un ull obert, oli d’espígol per calmar la picor al nas, crema de calèndula per combatre la pudor de peus..., i escriu una anècdota inventada que estigui relacionada amb el remei, en forma de diari personal.
Llengua catalana
• 5è