Comunica 5è. Dossier. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA Coordinació de l’àrea: Núria Murillo Autoria: Montse Munells Núria Murillo Núria Riera Olívia Tapia

dossier d’aprenentatge

5

Programa Comunica

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

C

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavi Carulla, Mariajosep Sintes Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Míriam Mimó Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Marta Biel Tres Fotografies: AGE-Fotostock /United Archives/IFTN, Cordon Press / Alamy, Dreamstime/Quick Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

© 2022, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez, Olívia Tàpia Padilla © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5625-7 DL B 6140-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa, a més dels sabers inclosos en el llibre, el saber Les llengües i els seus parlants.

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

ENGUCAA L L A A CATAL N

Programa Comun ica

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

La presentació de les activitats, adequadament contextualitzades, facilita el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom.

unica

om Programa C

Activitat per avaluar per competències.

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

5 5 ntatge

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Pàg.

13

coneixement s

d’aprene dossier

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Comprensió lectora.

Activitats molt variades per analitzar els textos.

L NA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

LLETANAGUA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

El Programa Comunica de Llengua catalana de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

Tots els enregis traments dels textos per a la comprensió ora l i els dictats est an disponibles en l’espai personal del w eb www.barcanova .cat.

Expressió escrita. Creació de textos nous de tipologia ben variada a partir d’imitació de models o d’organitzadors gràfics.

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està integrada en els diferents sabers, de manera que sempre es treballa en contextos significatius per a l’alumnat.

Aquestes activitats estan indicades amb un codi de colors i una icona per identificar-les fàcilment.

ort

lèx

gram

Les llengües i els seus parlants.

Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra. També s’incideix en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Comunicació oral. Activitats de comprensió oral a partir de l’enregistrament de textos de caire molt divers. També es plantegen activitats perquè l’alumne aprengui a expressar-se oralment en diferents situacions.

Educació literària.

Pràctica dels principals recursos literaris i creació de nous textos a partir de pautes i models.

Treball de rutines i destreses de pensament.

Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició que fan reflexionar l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Practico. Activitats d’ortografia, lèxic i gramàtica que es poden fer al llarg del curs per consolidar els continguts treballats.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de 6 pàgines per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

REcords i vivències

2

t’explico com funciona?

3

anem al teatre

Educació literària El diari de la Raquel ........................... 9

Comunicació oral El text instructiu ............................... 25

Comunicació oral El llenguatge no verbal ................... 41

Comunicació oral Vivències personals ......................... 13

Comprensió lectora Juguem! ........................................... 27

Comprensió lectora La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint. La narració en primera persona ...................... 15

Expressió escrita La redacció de textos instructius ...................................... 31

Comprensió lectora El mercader de Venècia.

El text teatral ................................ 43

Expressió escrita El diari personal ............................... 19

Educació literària L’extraordinària màquina empaquetapares .......................... 35

les llengües i els seus parlants Les comunitats jueves a Catalunya ................................... 22

les llengües i els seus parlants Símbols internacionals per tenir cura de la roba .............. 39

reflexiono i aprenc ............. 24

reflexiono i aprenc ............. 40

4

cultures llunyanes

5

t’explico com és?

Comprensió lectora Dones girafa. El text expositiu ....... 65

Expressió escrita El text descriptiu .............................. 81

Educació literària A la cort del Gran Kan ..................... 70

Educació literària La descripció literària ...................... 85

Expressió escrita Els nens peix. Preparació d’un text expositiu ....................... 74

Comprensió lectora La descripció tècnica ....................... 89

Comunicació oral La miniconferència ........................... 76 les llengües i els seus parlants Alfabets de llengües asiàtiques ...................................... 79 reflexiono i aprenc ............. 80

Comunicació oral La descripció oral ............................. 93 les llengües i els seus parlants Variants dialectals de la llengua catalana .................. 94 reflexiono i aprenc ............. 96

Expressió escrita El text teatral i els monòlegs .......... 47 Educació literària Hamlet .............................................. 51 les llengües i els seus parlants La història del teatre ........................ 55 reflexiono i aprenc ............. 58 em poso a prova ....................... 59

6

visca la poesia!

Comunicació oral Recitació de poemes ....................... 97 Comprensió lectora «Camins». La poesia ........................ 99 Expressió escrita Creació d’un text poètic ............... 105 Educació literària «Cançó de fer camí». Recursos estilístics i figures retòriques ..... 109 les llengües i els seus parlants Cançó en diferents idiomes.

Frère Jacques (Fra Jeroni) ......... 113 reflexiono i aprenc ........... 114 em poso a prova ..................... 115

7

temps era temps

8

el planeta terra és notícia

Educació literària El gorg negre. L’origen del Pirineu.

Què és una llegenda? ................ 121

Comunicació oral «Els boscos catalans es moren de set» ........................ 137

Comunicació oral La llegenda ..................................... 125

Expressió escrita La notícia ........................................ 141

Comprensió lectora La cançó de les balances.

El pont del Diable....................... 127

Comunicació oral Notícies a la televisió i a la ràdio.................................... 144

Expressió escrita El Mariner de Sant Pau. Escriure una llegenda ............................... 131

Educació literària El petó de Lili Marleen .................. 147

les llengües i els seus parlants Començaments de llegenda en diverses llengües.

Origen de los Cañaris ................ 134

les llengües i els seus parlants Recull de titulars de premsa en altres llengües ....................... 151 reflexiono i aprenc ........... 152

reflexiono i aprenc ........... 136

9

què dius, ara!

Comunicació oral Els registres lingüístics .................. 153 Comprensió lectora On dorm un, en dormen cinc ....... 155 Expressió escrita L’estil directe i l’estil indirecte ....... 157 Educació literària Donetes .......................................... 161 les llengües i els seus parlants Refranys i frases fetes en altres llengües ...................... 165 reflexiono i aprenc ........... 167 em poso a prova ..................... 169

practico ort lèx gram ..... 175 verbs regulars ...................... 181 sabers de l’àrea .................... 183

1

RECORDS I VIVÈNCIES

Pàg.

10

cies que ens agrada Cada dia vivim experièn . En aquesta unitat es tr al s el b am ir rt pa com fer molt bé! aprendràs a saber-ho

EDUCACIÓ LITERÀRIA

1.

El diari és un tipus de text narratiu. Aquest tipus de text consta de tres parts:

plantejament, nus i desenllaç. Llegeix el segon fragment d’El diari de la Raquel, que correspon al dia 30, i identifica’n el plantejament, el nus i el desenllaç: Plantejament: és la presentació de la història (personatges, temps i lloc on passa).

Llengua catalana • 5è

Nus: s’explica el conflicte o problema que es vol resoldre.

Desenllaç: es resol el conflicte o es deixa amb final obert.

• Plantejament:

• Nus:

• Desenllaç:

2. Encercla els adjectius que defineixen millor el caràcter de la Raquel: CURIOSA TÍMIDA

ALEGRE

OBERTA

ENTUSIASTA

PORUGA

UNITAT 1

3. Què opina la Raquel del seu pentinat?

SERIOSA

9

4. Escriu d’una altra manera aquestes oracions: a) Els he caigut genial.

b) Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.

c) Abans que en David pogués badar boca.

5. La Raquel troba que els diumenges a la tarda normalment són molt avorrits.

Què acostumes a fer tu els diumenges a la tarda?

6. Marca l’opció correcta en cada cas:

7.

un narrador en primera persona que intervé en la història.

descriure els costums i tradicions

de la cultura jueva.

un narrador en tercera persona que explica el que fan els per-

explicar els fets que li han

passat a la protagonista i els

sonatges.

seus sentiments.

La família d’en David és sefardita. Busca informació sobre els sefardites

i completa el text: Els sefardites són els descendents dels viure a la

que van (

hebreu) fins a l’any

, any en què van ser expulsats pels

UNITAT 1

perquè es van negar a

10

en

Els jueus sefardites han mantingut la seva i molts dels seus costums antics.

.

Llengua catalana • 5è

b) La finalitat del text és…

a) Qui explica la història és…

Pàg.

17

8.

ort

Busca en el sisè paràgraf de l’entrada del

dia 30 del diari els mots indicats: a) Monosíl·lab amb dues t: b) Trisíl·lab agut amb accent obert: c) Polisíl·lab esdrúixol amb ela geminada: d) Bisíl·lab amb dues d: e) Polisíl·lab de cinc síl·labes:

9.

ort

Completa aquestes afirmacions sobre les regles d’accentuació:

a) Les paraules germà i pogués s’accentuen perquè

Llengua catalana • 5è

b) Les paraules biòleg i llarguíssims s’accentuen perquè

c) Les paraules antropòloga i vídeos s’accentuen perquè

d) Les paraules piscina i arrissats no s’accentuen perquè

10.

ort

Afegeix l’accent en les paraules que n’hagin de dur:

a) L’avi Simo ha ensenyat la seva camera fotografica a la Raquel. b) Els avis d’en David han viatjat al Canada, a Mexic, al Peru i a Hondures. c) La Raquel i en David aniran a la piscina i despres faran una excursio.

Pàg.

18

11.

lèx

Indica de quina paraula deriven aquests mots de la lectura: d) desitjar:

b) ximpleta:

e) afectuós:

c) arrissats:

f) festejar:

UNITAT 1

a) germana:

11

12.

lèx

Identifica la paraula mal escrita de cada grup i corregeix-la:

a) trenta-sis, vint-i-set, doscents b) penja-robes, parasol, aiguamoll c) sudoest, sud-est, nord-oest Pàg.

20

13.

gram

VERBAL

Digues quin tipus de llenguatge s’utilitza en cada situació: NO VERBAL

ESCRIT

ORAL

GESTUAL

MUSICAL

VISUAL

a) L’àvia Marian es posa el dit als llavis per demanar silenci. b) En David llegeix un reportatge dels avis. c) La Sandra afegeix emoticones a un missatge de mòbil.

14. Escriu el sentiment que expressa la Raquel en cada una de les imatges: Llengua catalana • 5è

15. La Raquel i en David estan classificant els articles de la Marian i en Simó, però els que són escrits en català s’han barrejat amb els que són escrits en castellà. Pin-

UNITAT 1

ta del mateix color els que són escrits en català.

12

FOTOGRAFIA ANTROPOLÒGICA

IMPORTÀNCIA DE LA BOTÀNICA

EFICIENCIA ENERGÉTICA

LA INDúSTRIA EN LA PREHISTòRIA

AGRICULTURA ECOLÓGICA

ARQUEOLOGÍA MEDIEVAL

• Ara, escriu en català els títols que estan en castellà:

Pàg.

12

COMUNICACIÓ ORAL

16.

Escolta el text, que està inspirat en El diari

d’Anna Frank. L’Anna hi descriu com és el refugi on ella i la seva família s’instal·len per fugir dels nazis, que els volen detenir perquè són jueus. Després, completa el text amb les paraules corresponents: L’ Anna i la seva família van abandonar casa seva a i es van dirigir al carrer Prinsengradth, número

. El refugi es trobava a la part del

darrere de les

.

S’hi accedia per una porta

Llengua catalana • 5è

i

i constava de

. L’ Anna va decidir anomenar aquell lloc . Finalment, ella i la seva família s’hi van estar anys.

L’ Anna, els seus pares i la seva germana

es van instal·lar

a la planta de sota. A la de dalt s’hi havia d’instal·lar una família que tenia un fill que es deia

.

L’ Anna va decorar les parets de la seva habitació amb i fotos perquè no es veiessin tan fredes i blanques.

17. Probablement, ja havies sentit a parlar de l’Anna Frank o n’havies llegit alguna informació. Ara mira de relacionar la informació que acabes d’escoltar amb la que ja tenies sobre ella i contesta, en un full a part, les preguntes següents: • Quins aspectes de la seva vida desperten el meu interès?

• Què vull saber sobre el tema i com ho puc investigar?

UNITAT 1

• Què sé sobre l’Anna Frank?

13

18.

Pensa en una situació que hagi representat un canvi important en la teva

vida i explica-la. Com et vas sentir i què vas fer per adaptar-t’hi?

Pautes per a la teva explicació: • Fes servir verbs en passat.

• Tria un començament que capti l’atenció del públic.

• Acompanya l’explicació amb gestos i canvis del to de veu.

Abans de fer-ho, completa aquesta taula: On eres?

Amb qui estaves?

Què va passar?

Com et vas sentir?

de l’activitat anterior. Després, valoreu-la entre tots dos.

20.

Imagina que tota la classe escolta la teva exposició

gram

gravada. Identifica quins serien els elements de la comunicació en aquesta situació:

canal

emissor

receptor

missatge

codi

• Jo: • Els companys i les companyes de classe: • La vivència que he explicat:

UNITAT 1

• La gravadora:

14

• El català: • L’aula, a l’hora de la classe de llengua catalana:

context

Llengua catalana • 5è

19. Demana a un company o a una companya que enregistri la teva explicació

Pàg.

13

COMPRENSIÓ LECTORA

21. Relaciona cadascuna d’aquestes informacions amb les parts d’una narració: a) Els bucaners continuen buscant el tresor. b) El grup d’homes busca el tresor amb l’ajuda del mapa. c) Els pirates es preparen per anar a buscar el tresor.

22. Què és la Ullera de Llarga Vista?

Llengua catalana • 5è

Una illa.

23.

Una muntanya.

Una platja.

Respon breument a les preguntes següents:

a) En quin moment del dia s’inicia el relat? Com ho has sabut?

b) Qui va enterrar el tresor?

c) Per què li tenen tanta por els pirates?

d) Escriu el nom de dos dels pirates que formen part de l’expedició que busca el tresor.

e) Q uina relació creus que hi ha entre en Silver i el cuiner? Quin paper creus que té entre els pirates?

UNITAT 1 15

24.

lèx

Explica què vol dir que els pirates anaven «armats fins a les dents».

25.

lèx

Escriu el significat d’aquestes paraules sense consultar el diccionari:

illa: brúixola:

pi:

26.

gram

Marca l’opció correcta:

• El text de la lectura està escrit: En segona persona.

En tercera persona.

• Copia els elements del primer paràgraf de la lectura que ho demostrin:

27.

gram

La novel·la L’illa del tresor comença amb l’arribada d’un vell llop de mar

a la posada dels pares d’en Jim. Escriu aquest fragment en tercera persona:

Agafo la ploma l’any 17… i retorno al temps en què el meu pare era el propietari de la posada Almirall Benbow i el vell i morè mariner,

UNITAT 1

amb la cara marcada per una estocada, va venir a hostatjar-se a casa nostra.

16

Llengua catalana • 5è

En primera persona.

28.

Separa per síl·labes aquestes paraules i subratlla’n la síl·laba tònica.

ort

Després, escriu a sota si la paraula és aguda, plana o esdrúixola.

SENYAL

29.

ort

BRÚIXOLA

ARROSSEGAR

AGULLA

Escriu una paraula, com a mínim, per a cada una d’aquestes condicions:

• Aguda, accentuada, acabada en -s: • Esdrúixola, de tres síl·labes o més: • Plana de dues síl·labes, amb accent: • Aguda, sense accent, acabada en -n:

Llengua catalana • 5è

• Plana, de tres síl·labes, sense accent:

30.

lèx

Completa la taula següent. Fixa’t en l’exemple:

Paraula

Paraula de la qual deriva

cuiner

cuina

Prefix

Arrel

Sufix

cuin-

-er

altura perillós embarcar

31.

lèx

Els pirates també eren coneguts com a

lladres del mar. Escriu dues paraules de la família de mar i explica’n el significat.

UNITAT 1 17

32.

lèx

Encercla els objectes que surten en el text:

ESQUELET

PALA

ESCURADEN

MAPA

TRENCANOUS

BOT

TS

COFRE

ESPANTAOCE LLS CORDA

SABRE BRÚIXOLA

• Ara, escriu les paraules que siguin compostes:

33.

Escriu el missatge del mapa substituint les abreviatures pel nom dels

lèx

punts cardinals corresponents:

gram

Observa les imatges i digues quin tipus de llenguatge es fa servir en

cada una:

35.

Quines emocions o sentiments creus que tindries si, com en Jim, fossis

UNITAT 1

presoner dels pirates i t’obliguessin a acompanyar-los a desenterrar un tresor?

18

Llengua catalana • 5è

34.

Pàg.

16

EXPRESSIÓ ESCRITA

36.

gram

Completa la definició de llengua:

Una llengua és un

(un conjunt de i regles

, ) que coneixen

els habitants d’un mateix

i que utilitzen per .

37.

gram

Investiga en quina llengua es va publicar per primera vegada L’illa

del tresor.

Llengua catalana • 5è

38.

Busca informació i encercla les cinc llengües més parlades al món:

àrab amazic

portuguès

anglès

xinès mandarí

hindi wòlof

català

espanyol

grec

francès

39. Marca els motius pels quals t’animaries a escriure un diari: Per explicar els teus pensaments més íntims i sincers.

Per passar l’estona.

Per practicar, ja que, de gran, vols ser escriptor o escriptora.

Per recordar-te de les coses importants.

40. Quins avantatges i quins inconvenients creus que té el fet d’escriure’n un?

UNITAT 1 19

41. Escriu en tercera persona el fragment final d’El diari de la Raquel: En fi, que el futur proper té pinta de ser molt avorrit. A més, vaig començar aquest diari perquè m’intrigava l’arribada d’un veí que em semblava més estrany que un marcià. Ara és molt amic meu. El mateix m’ha passat amb el Llop. Ara, tots dos «mengen de la meva mà».

«Què més pots demanar, Raquel!», em dic a mi mateixa. És el meu últim pensament abans de donar per acabat aquest diari.

Llengua catalana • 5è

42.

Tria una d’aquestes situacions i imagina que ets un dels seus personat-

ges. Escriu una pàgina del teu diari personal.

Segueix les pautes següents: • Pensa bé quins fets explicaràs i fes un esborrany en un full a part: – Escriu el text en primera persona.

UNITAT 1

– Explica ordenadament els fets que vulguis exposar.

20

• Repassa el text i comprova si has accentuat les paraules correctament.

• Passa el text en net a la pàgina següent. Tingues en compte l’espai que hi ha per escriure, de manera que el text no sigui ni massa llarg ni massa curt.

Llengua catalana • 5è

Diari personal

43. Valora el text que acabes d’escriure amb l’ajut d’aquesta taula: ✓ ✗

Com podria millorar el text?

He escrit la data de cada un dels dies.

He seguit un ordre per evitar fer salts endavant i endarrere.

He explicat les emocions o els sentiments que m’ha provocat el fet viscut.

He fet la lletra clara i entenedora.

UNITAT 1

He posat accent a les paraules que n’havien de dur.

21

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

44.

Catalunya conserva restes de les importants comunitats jueves que van

viure a casa nostra fins a la seva expulsió. Aquestes comunitats vivien en uns barris anomenats calls, cuirasses o jueries. Entre els edificis més destacats

Entra al web del Patronat Call de Girona i tria una de les preguntes més freqüents sobre la vida de la Girona medieval. Després, explica’n la resposta en

UNITAT 1

primera persona, com si fossis un infant jueu d’aquella època.

22

Trobaràs l’enllaç al lloc web del Patronat Call de Girona en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Llengua catalana • 5è

Oficina Mpal. de Turisme de Besalú.

dels calls hi havia la sinagoga, el micvé, el forn, la carnisseria i la terrisseria.

45.

En la lectura inicial, els avis d’en David fan un dinar familiar per

celebrar la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu. Tot i que la Raquel l’anomena Rosanna, en realitat aquest àpat es diu Roix ha-Xanà.

Busca informació sobre aquesta celebració i respon a aquestes preguntes: a) Què vol dir en català Roix ha-Xanà?

b) Quan se celebra segons el calendari jueu?

c) Amb quin objecte s’anuncia el començament d’aquesta festivitat?

d) Aquesta festa coincideix amb una antiga celebració de la tardor. Amb quina

Llengua catalana • 5è

celebració de casa nostra creus que té relació probablement?

Sant Joan.

Nadal.

La verema.

e) Assenyala la imatge que mostra els aliments típics que se serveixen en la commemoració del Roix ha-Xanà:

a fora de casa abans de ser expulsats el 1492.

UNITAT 1

f) Investiga quina llengua parlaven els jueus catalans tant amb la família com

23

reflexiono i aprenc

1. Per a què creus que pot servir aprendre una llengua?

2. Respon: • Quina activitat t’ha agradat més?

• Què has après fent-la?

• Què has trobat a faltar que t’hauria agradat fer?

sona a partir dels seus gestos?

4. Completa aquesta taula: ✓ ✗ Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o de la mestra.

Llegeixo amb fluïdesa.

Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada.

UNITAT 1

Participo en les activitats col·lectives.

24

Intervinc a classe i demano els dubtes que tinc.

Què he de millorar?

Llengua catalana • 5è

3. Ets capaç d’interpretar els sentiments i les emocions que expressa una per-

2 Pàg.

22

T’EXPLICO COM FUNCIONA?

ntar coses És molt emocionant inve explicar noves, però... cal saber inuació bé com funcionen! A cont aprendràs a fer-ho!

Comunicació oral

1.

Què veus en aquesta imatge? Què et sembla que

pot ser aquest aparell? Per mirar d’esbrinar-ho, planteja’t aquestes reflexions prèvies i intenta contestar-les:

Llengua catalana • 5è

• Pensa tres paraules que et suggereixi la imatge.

• Creus que aquest giny ha existit mai?

• Com et sembla que devia funcionar?

•

Ara, escolta els textos locutats i dedueix, pel que es diu, quina explicació fa referència al giny de la imatge. En podeu parlar amb els companys i les companyes de classe per mirar d’estar-ne segurs.

• El giny de la imatge és...

Un molinet de formatge.

Un rostidor.

Un recollidor de fulles.

• Quins detalls t’han fet descartar les altres opcions?

cació? I estar ben atent a les informacions a l’hora de rebre-la? Parleu-ne a la classe.

UNITAT 2

• Creus que és important utilitzar els mots precisos a l’hora de donar una expli-

25

Pàg.

30

2.

lèx

Alguns d’aquests sis mots, sinònims de giny, s’han utilitzat en els textos

enregistrats per descriure els tres invents. Però n’hi ha un que és un barbarisme que utilitzem erròniament per influència del castellà. Encercla’l.

MECANISME MÀQUINA

3.

lèx

ARTEFACTE

APARELL

ARTILUGI

INVENT

Comenta amb la resta de la classe: si escrivíssiu aquest barbarisme amb

l’ordinador mitjançant el programa Word, com us adonaríeu que, en català normatiu, no està acceptat?

4. Ara, ja pots respondre aquestes preguntes sobre el giny de l’activitat 1:

Ara sé que és...

5.

Tria un dels invents de les fo-

tografies, cerca’n informació i redacta un text semblant al dels textos que has escoltat. Grava el teu text i, després, en grups de quatre, escolteu les gravacions i valoreu la claredat del que s’explica, el to de veu

UNITAT 2

i el ritme de la parla. Comenteu

26

entre tots com podeu millorar.

Llengua catalana • 5è

Abans pensava que era...

Pàg. xxx 23

COMPRENSIÓ LECTORA

6. Llegeix els textos de les pàgines 23 i 24 del llibre. De quin tipus de textos instructius es tracta?

Regles dels jocs.

Receptes de cuina.

Prospectes de medicaments.

Reglaments esportius.

Normes de funcionament de

Normatives, ordres o consells.

màquines i aparells.

7. Quins altres noms podríem posar a aquests jocs?

8. A què es refereixen els textos quan diuen que es Llengua catalana • 5è

tracta de jocs de taula?

9. Analitza el text de la pàgina 23 del llibre, que parla del joc del marro, i fes una creu en la casella corresponent. Anota, al costat de cada una, si tens algun suggeriment per millorar el text.

Sí

No

Suggeriments

Parla del material que es necessita.

Està estructurat en paràgrafs sense numerar.

Indica clarament els passos que cal seguir.

Utilitza connectors per ordenar els passos.

UNITAT 2

• Escriu els connectors que apareixen en el text sobre el joc del marro.

27

10.

Completa les fitxes seguint l’exemple de la del marro:

DÒMINO

O MARR

gadors: Dos. Nombre de ju tauler amb 9 Material: Un peces blaves; caselles; tres rmelles. tres peces ve

Nombre de jugadors: Material:

ENFONSAR LA FLOTA

Nombre de jugadors: Material: S PARXÍ

ESCACS

Nombre de jugadors:

Nombre de jugad

ors:

Material: Llengua catalana • 5è

Material:

11. Indica les coordenades que hauries de dir per enfonsar aquesta flota: A B C D E F G H 1 2 3 4 5 6

UNITAT 2

7

28

8 9 10

I

J

– Portaavions: – Vaixell de salvament: – Fragates: – Velers: – Submarí:

Pàg.

28

12.

ort

Algunes de les paraules següents tenen un dígraf. Encercla’ls.

RATLLA

APARELLS

FLOTA ESCACS

JUGADORS

INSTRUCCIONS Pàg.

31

13.

gram

FITXES

MÀQUINA VAIXELL

Marca amb una creu el gènere i el nombre dels noms següents:

Gènere Masculí Llengua catalana • 5è

PENYORA

JOGUINA

Femení

Nombre Singular

Plural

Instruccions Flota Ratlla Escacs Fitxes Vaixell

• Quin d’aquests noms és col·lectiu?

14. Ordena les lletres d’aquestes paraules i trobaràs què requereixen la majoria de jocs de taula:

OARMNAETN

CORÓDIANCOI

MÒMERAI

UNITAT 2 29

15. Quan no sabem com funciona un aparell, com es cuina un menjar o com es juga a un joc, ens calen unes normes o instruccions que, a més de ser clares, han d’estar ordenades correctament. A continuació et donem un seguit d’instruccions sobre l’ús de dos productes ben diferents. Ara bé, estan completament desordenades. Ordena-les, unes amb nombres i les altres amb lletres.

Després, esbandiu-vos bé

els cabells fins a retirar totalment el xampú que hi hagi quedat.

Per començar, trieu tres o quatre taronges madures,

que són les que tenen més suc.

Tot seguit, talleu les taronges per la meitat, de manera que el pecíol

quedi en una de les dues meitats de la taronja.

Primer de tot, mulleu-vos els cabells amb aigua tèbia.

Finalment, aboqueu el suc en un got.

A continuació, agafeu una mica de xampú i feu-vos un massatge a tot el cap.

Llavors, poseu cada meitat de la taronja, per la banda de la polpa,

sobre l’espremedora i aneu-la girant i prement fortament amb la mà per fer-ne sortir el suc fins que ja no en quedi.

•E scriu la instrucció que caldria afegir-hi si l’espremedora fos elèctrica. Després

UNITAT 2

de quina instrucció s’hauria de col·locar?

30

Llengua catalana • 5è

Per acabar, eixugueu-vos bé el cap amb una tovallola.

Pàg.

25

EXPRESSIÓ ESCRITA

16.

En grups de quatre, llegiu el text que explica com es pot fer una grua de

paper. Seguiu les instruccions mentre aneu fent el plegatge del paper. Un cop tingueu fetes les grues, podeu penjar-les a la classe o al passadís de l’escola.

d’objectes Aquesta tècnica de construcció tallar, sendecoratius en paper plegat sense element es se enganxar i sense afegir-hi cap a. coneix amb el nom de papiroflèxi

17.

ort

Per parelles, dicteu-vos una d’aquestes instruccions sobre com es fa la

grua de paper: 2, 4, 5, 7 o 9.

Llengua catalana • 5è

Instrucció núm.

18.

gram

Llegeix aquests comentaris i classifica els mots destacats:

L’ equip es va trobar a la ciutat de

Durant el joc, en Salvador mostrava

Badalona per jugar el partit.

inquietud per si li enfonsaven la flota.

NOMS Comuns

Propis Concrets Col·lectius

Abstractes

Individuals

UNITAT 2

Trobaràs l’enllaç a les instruccions per fer una grua de paper en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

31

19. Un dels primers invents de projecció és el taumatrop. Es tracta d’una joguina òptica que aprofita l’efecte de persistència d’una imatge en el nostre cervell, capaç de memoritzar-la entre 1 i 10 segons. Per saber més coses d’aquest invent, completa aquest text amb les formes verbals corresponents dels verbs següents.

LLIGAR

DIBUIXAR

TRACTAR

Es

S O B R EP O S A R

VEURE

GIRAR

FER

d’un disc dibuixat per totes dues

cares amb dues imatges d’una mateixa escena.

Per exemple, en una cara es un ocell i en l’altra, una gàbia. Es en cada banda del disc i s’ hi

un forat dos fils,

de manera que, en estirar-los, el disc

se

i es

l’ escena sencera.

20. Fabricar un taumatrop és molt senzill. Completa les instruccions per fer-ne un i les explicacions de com s’hi juga.

SARI MATERIAL NECES

PROCEDIMENT – Pas 1: Traceu un cercle en una cartolina i retalleu-lo.

– Pas 2: Dibuixeu una gàbia en una de les cares,

– Pas 3:

UNITAT 2

COM S'HI JUGA

32

Llengua catalana • 5è

ràpidament, les imatges de cadascuna de les dues cares

21. A partir de la informació de l’activitat 20, escriu, en un full a part, un text instructiu per crear un taumatrop i, en acabat, completa aquesta taula: Sí

No

He planificat el text i he seguit les pautes dels textos instructius per redactar-lo?

He fet servir els connectors i la puntuació adequada?

S’entenen les idees quan algú les llegeix?

He consultat les normes ortogràfiques per no fer faltes?

He deixat marges i he fet bona lletra?

22.

ort

Localitza els dígrafs que hi ha en aquests noms comuns. Després, se-

para els mots per síl·labes.

COLLA

Llengua catalana • 5è

BÀSQUET

PISSARRA

ASSAIG

MISSATGE FOGUERA

COIXEJAR

BUTXACA

CÈL·LULA

MUNTANYA

• Fes el mateix amb aquests noms propis:

SITGES

23.

lèx

CALELLA

CADAQUÉS

EIVISSA

BALSARE

NY

Escolta la cançó Déjà-Vu d’Els Amics de

les Arts i escriu els manlleus que trobis en les dues primeres estrofes.

UNITAT 2

Trobaràs l’enllaç a aquesta cançó en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

33

24.

gram

Ja has après que hi ha noms que són invariables; és a dir, que tenen

una mateixa forma per al singular i per al plural: llapis, globus, dilluns, dimarts...

Ara, respon: Els mots dissabte i diumenge tenen plural?

25.

Fent una ullada per internet és fàcil trobar robots ben divertits i es-

trambòtics. Per parelles, imagineu un robot original que tingui utilitat. Després, escriviu les instruccions de funcionament en un full a part.

eviu a Us atr o? ruir-l t s n o c Llengua catalana • 5è

26.

ort

En aquesta sopa de lletres hi ha dotze paraules que tenen un dígraf.

UNITAT 2

Troba-les i després escriu-les.

34

B

O

S

S

A

A

T

W

C

P

P

Q

U

J

F

T

E

R

R

A

A

I

Y

N

J

Z

G

O

P

L

L

O

S

Y

E

A

L

I

Q

L

F

R

M

C

D

R

F

G

Q

A

E

G

D

T

I

V

O

M

U

F

T

U

D

H

X

N

A

G

I

S

G

E

C

A

I

X

A

U

E

E

E

X

F

N

E

S

R

U

T

N

T

I

L

L

U

S

I

O

R

Y

Trobaràs alguns enllaços sobre invents en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Pàg.

26

EDUCACIÓ LITERÀRIA

27. Amb quina finalitat creus que ha construït la màquina en Helmut von Enreden?

28. Com et sentiries si fossis un dels nens o de les nenes a qui s’adreça el doctor Helmut von Enreden?

29.

lèx

Quina de les expressions que surten en el text vol dir

Llengua catalana • 5è

«amb un moviment ràpid i violent, com una estirada, una empenta»?

30.

gram

Cerca en la lectura els fragments següents i indica on hi ha un punt

i seguit i on hi ha un punt i a part: —No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare... »PRIMER: Els pares són xuclats per un potentíssim engolidor que funciona amb un motor de reacció ultralleuger.

Hi ha un punt i seguit després del mot després del mot

i un punt i a part

.

• Tria l’opció correcta: sempre amb... majúscula inicial.

minúscula inicial.

UNITAT 2

El mot que hi ha a continuació d’un punt s’escriu

35

31. Aquí tens els advertiments que fa el doctor Helmut von Enreden per evitar el mal funcionament dels pares ideals. Reescriu-los en forma de prohibicions: ment Advertiments de seguretat i normes de manteni les per tal d’evitar el mal Cal tenir en compte algunes recomanacions simp funcionament dels pares ideals. No els demanis: els provocarà un curtcircuit.

• Cap conversa que no tinguin programada; això les bugies.

• Jugar; això els ocasiona un sobreescalfament de això els genera un encreuament • Que t’expliquin contes o que et cantin una cançó; de fils. a; això els causa un bloqueig • Que et resolguin els dubtes dels deures de l’escol total del sistema. «reiniciar» i no tornar-ho a fer.

En qualsevol d’aquests casos, cal prémer el botó

Marta Romera

No mantingueu cap conversa que

no tinguin programada.

Si voleu evitar un sobreescalfament de les bugies...

Si voleu evitar un encreuament de fils...

No els

Si voleu evitar un bloqueig total del sistema...

32. No aixecar un pam de terra vol dir «ser petit». Saps quina mesura en centímetres (cm) es considera habitualment un pam?

UNITAT 2

Menys de 20 cm.

36

20 cm.

Més de 20 cm.

??

Llengua catalana • 5è

Si voleu evitar un curtcircuit...

33.

Si fossis inventor o inventora com el doctor Helmut von Enreden,

quina màquina t’agradaria inventar? Omple la taula següent. Després, fes un croquis en un full a part i presenta’l a la resta de la classe.

Nom de la màquina Quines mides tindria?

De quins materials estaria feta?

Llengua catalana • 5è

Per a què serviria?

A qui aniria adreçada especialment?

Com funcionaria?

34. Escriu quatre instruccions bàsiques sobre el funcionament del teu invent: 1. Primer de tot, endolleu 2.

, premeu

3.

4.

35.

ort

Escriu els articles el o la davant d’aquests noms propis de persona

i apostrofa’ls quan calgui: Albert

Alan

Irene

Ivet

Eduard

Imran

Immaculada

Agnès

Amira

Òscar

Anna

UNITAT 2

Ona

37

36.

lèx

Llegeix aquests parells d’expressions. Si haguessis de donar ordres

o indicacions, quines utilitzaries? Subratlla-les. Ves amb compte, però, perquè, en cada cas, n’hi ha una que és un barbarisme.

De tant en tant - De quant en qu ant Prem / Pitja el botó - Apreta el botó Tens que - Has de Alinyeu - Amaniu Emputxa la porta - Empeny la porta D’aquí a cinc minuts - Dintre de cin c minuts Dona’t compte - Adona’t

37.

gram

Consulta el diccionari i explica el significat dels mots següents: Són femenins

Són masculins el clau:

la pols:

el pols:

38.

ort

Llengua catalana • 5è

la clau:

Escriu la contracció que forma la unió de les preposicions i els articles

següents i afegeix un exemple en cada cas: a) a + el = al: Vaig al parc.

d) de + els =

b) a + els =

e) per + el =

c) de + el =

f) per + els =

39. Indica quin itinerari caldria seguir per fugir d’en Helmut von Enreden.

Fes servir les paraules dels requadres:

UNITAT 2

A la dreta A l’esquerra

38

Arribada Gireu Pugeu Baixeu

Primer Després A continuació

Tot seguit Finalment

a Una casell lles Dues case selles Quatre ca

Sortida

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS Les etiquetes que hi ha en les peces de roba ens informen de quin és el tractament adequat que la peça ha de rebre a l’hora de rentar-la.

Per transmetre aquesta informació, s’utilitzen uns símbols internacionals de rentat.

40.

Quines conseqüències pot tenir el fet de no seguir les instruccions de

rentat? Raona la teva resposta.

41.

Mira les instruccions de rentat de cada etiqueta i aparella-les amb la

persona que porta la peça de vestir corresponent:

Llengua catalana • 5è

Peça

A

B

Nom

A

C

B C

D

D

E

E

La meva camisa és de polièster, s’ha de rentar a mà i es pot planxar a baixa tem-

El meu xandall té elastà i es pot

peratura. (Oriol)

planxar a baixa temperatura.

(Judit)

La meva jaqueta es pot rentar a 30 ºC com a màxim, es pot planxar a baixa

El meu jersei porta llana, es pot

temperatura i no pot anar a l’assecado-

rentar màxim a 40 ºC i no es

ra. (Xavier)

pot planxar. (Núria)

•H as tingut cap dubte? Quin? Escriu les característiques de l’etiqueta que no té

UNITAT 2

propietari.

39

reflexiono i aprenc

1. Explica, a un company o companya, què és un text instructiu i quan s’utilitza.

Després, escriu el que li has explicat.

2. Completa aquesta taula: ✓ ✗

Què he de millorar?

Escolto amb atenció les instruccions que rebo.

Llegeixo respectant el signe de puntuació treballat (el punt).

Participo en les activitats conjuntes i cooperatives.

3. Respon a aquestes qüestions: • Què he après en aquesta unitat?

• He utilitzat alguna estratègia nova per aprendre en algun dels apartats?

• Què m’ha resultat més fàcil? I més difícil?

UNITAT 2

• Com he aclarit els dubtes que m’han sorgit?

40

• De quina activitat estic especialment satisfet o satisfeta?

• Per a què em pot servir el que he après?

Llengua catalana • 5è

Sé explicar als companys i companyes el que he après sobre el nom.

Escolta atentament el text següent de Carme Bosch. Després, tria l’opció

correcta en cada cas: A L’ autora del text explica… a) la vida de dues trementinaires.

a) bisíl·laba aguda.

b) les propietats de les herbes

b) polisíl·laba plana.

remeieres. c) una vivència personal. d) un fet actual.

B Les trementinaires…

c) trisíl·laba esdrúixola. d) polisíl·laba aguda.

G Les paraules mocador, enrotllades i faldilla deriven de…

a) venien roba de segona mà.

a) mocassí, desenrotllar, falta.

b) buscaven feina a les cases de

b) mocós, rotllana, minifaldilla.

pagès. c) c ontaven històries arreu de Catalunya. d) venien herbes i resines.

Llengua catalana • 5è

F La paraula monotonia és…

C Les trementinaries del text… a) eren familiars de la Salvadora Coll. b) eren originàries dels Pirineus. c) sempre viatjaven a l’estiu. d) vivien tot l’any a Can Coll.

D L’ofici de trementinaire… a) s’ha anat perdent amb els anys. b) va sorgir durant la guerra.

c) constipat, cargolades, roba. d) moc, rotlle, falda.

H Q uina d’aquestes frases conté un manlleu del castellà? a) Afegiré una mica de menta al caldo. b) M’he oblidat de posar orenga a la pizza. c) Abans de jugar a tenis prenc una infusió de romaní. d) En aquesta boutique serveixen un te deliciós als clients.

I Qui és l’emissor del text?

c) va néixer a principis del segle xx.

a) La Salvadora Coll.

d) encara és molt viu.

b) Una trementinaire.

E Què significa que les trementinaires «vestien a la manera antiga»?

em poso a prova

1.

c) L’autora. d) Un pagès de Llabià.

a) Que eren poc elegants. tripades. c) Que vestien com els seus avantpassats. d) Que anaven a l’última moda.

1r TRIMESTRE

b) Que portaven robes velles i es-

59

em poso a prova

2. Llegeix amb atenció el text següent: Romeu i Julieta A l’hort del convent de Sant Francesc,

oblidat? L’amor dels joves no habita

fra Llorenç recull herbes medicinals

en els seus cors, sinó en els seus ulls.

i, en tornar a la seva cel·la, troba Romeu,

Quantes llàgrimes has vessat per

que va a visitar-lo per explicar-li

Rosalina! El sol encara no ha netejat

el seu amor per Julieta i li demana que

el cel de sospirs, i ja has canviat?

els casi sense tardança. El frare se sorprèn del canvi experimentat en el cor del jove,

per estimar Rosalina. Us prego que

que ja no està enamorat de Rosalina, però

no em renyeu. La que estimo ara em

consent a celebrar el matrimoni pensant

retorna amor per amor i gràcia per

que així pot posar fi a les renyines de les

gràcia. L’altra no era així.

seves famílies.

Fra llorenç: Quina primerenca i dolça

aquesta aliança pot ser una forma feliç

veu em saluda? Fill, si t’has llevat tan

de convertir el rancor de les vostres

d’hora, vol dir que alguna inquietud et

famílies en amor.

preocupa o, si no, és que no t’has ficat

al llit aquesta nit.

Romeu i Julieta (adaptació). Barcanova.

meu enemic. De sobte, he estat ferit per algú a qui jo també he ferit i no odio. El remei per a tots dos depèn de la vostra ajuda i de la vostra sagrada medecina. Heu de saber que he posat el meu ardent amor en la bella filla del ric Capuleto i ella em correspon. Vós heu d’unir aquest amor amb el sant matrimoni i us prego que sigui avui.

Digueu-me quan, on i com.

Fra llorenç: Què hi ha de Rosalina, a qui tant estimaves? Tan aviat l’has

William Shakespeare:

Llengua catalana • 5è

T’ajudaré, perquè, en certa manera,

dolç descans. He estat de festa amb el

1r TRIMESTRE

Fra llorenç: Vine, noi variable.

Romeu: Bon dia, pare.

Romeu: És això últim. He tingut el més

60

Romeu: Moltes vegades m’heu renyat

A Qui són els personatges del text? a) Romeu i Julieta.

ben escrita?

b) Rosalina i el ric Capuleto.

a) La imatge de la enamorada.

c) Fra Llorenç i Romeu.

b) La imatge de l’enamorada.

d) Rosalina i Romeu.

c) L’imatge del enamorada.

B L’acció teatral del text passa… a) a l’hort del convent de Sant Francesc al vespre. b) a la cel·la de fra Llorenç de bon matí.

d) L’imatge de la enamorada.

G Q uin mot no pertany a la família de paraules d’amor? a) Desamor. b) Amortitzar.

c) en una festa a la nit.

c) Enamorament.

d) en una presó al matí.

d) Amorosir.

C Romeu demana a fra Llorenç que…

Llengua catalana • 5è

F Q uina d’aquestes expressions està

H El terme inquietud és…

a) el curi perquè està ferit.

a) un nom concret femení.

b) l’ajudi a casar-se amb Julieta.

b) un nom abstracte masculí.

c) el confessi.

c) un nom col·lectiu masculí.

d) convenci Rosalina perquè es casi

d) un nom abstracte femení.

amb ell.

D Fra Llorenç accepta ajudar Romeu perquè… a) se l’estima com si fos el seu fill. b) li agrada ajudar els altres. c) vol posar pau entre la família de Romeu i la dels Capuleto. d) coneix moltes herbes medicinals.

E Quin d’aquests mots no és sinònim de renyina?

em poso a prova

3. Tria l’opció correcta en cada cas:

I En el text hi ha… a) Tretze punts i seguit, cinc punts i a part i un punt final. b) Quinze punts i seguit, sis punts i a part i un punt final. c) Tretze punts i seguit i quatre punts i a part. d) Onze punts i seguit, set punts i a part i dos punts final.

J Q uin tipus de llenguatge fa servir Romeu si es posa la mà al cor per

b) Disputa.

indicar que està enamorat?

c) Amistat.

a) No verbal, gestual.

d) Raons.

b) Verbal, escrit. c) No verbal, oral. d) Verbal, gestual.

1r TRIMESTRE

a) Baralla.

61

em poso a prova

4. Llegeix amb atenció aquest text:

SOPA MEDICINAL

Aquesta sopa és curativa, ja que s’aprofiten les substàncies medicinals de la ceba, la farigola i els alls. De la ceba, destaquen les seves propietats antibiòtiques i l’efecte que exerceixen sobre els pulmons i el sistema respiratori. La farigola actua com a desinfectant i expectorant i serveix per al constipat, el mal de coll, la bona digestió... I l’all és un poderós desinfectant de l’organisme i ajuda a millorar la circulació sanguínia i la digestió.

Estació: tardor i hivern Dificultat: fàcil Temps d' elaboració: 1 h Ingredients per a quatre persones

. 1 manat de farigola . 1 litre d' aigua o de brou

. 50 g d' oli d' oliva

. 2 llesques

de pa torrat

Llengua catalana • 5è

fresca

. 2 grans d' all . 2 cebes grosses . Sal al gust de cadascú

Estris

. Una cassola . U na cullera de fusta

. U na batedora elèctrica

Elaboració

1. P eleu la ceba i talleu-la ben fina, però no la ratlleu, ja que perd tota l’aigua i es crema amb molta facilitat. Sofregiu-la amb oli d’oliva durant cinc minuts, aproximadament, directament dins la cassola on cuinareu la sopa.

2. A fegiu-hi l’aigua o el brou i la sal i deixeu que bulli entre mitja hora i tres quarts.

3. Incorporeu-hi la farigola fresca i apagueu el foc.

4. A fegiu-hi les llesques de pa torrat, els alls trinxats ben menuts i un bon raig

1r TRIMESTRE

d’oli d’oliva.

62

5. Deixeu-ho reposar tot uns quants minuts, fins que la farigola hagi infusionat i el pa sigui ben tou, i tritureu-ho amb la batedora fins que obtingueu una crema suau. Si queda massa espessa, afegiu-hi una mica més d’aigua o de brou.

6. Serviu la sopa ben calenta.

A Els ingredients bàsics per preparar una sopa medicinal són…

sèmica gra en la lectura?

a) oli d’oliva, farigola i ceba.

a) Llavor o fruit d’un cereal.

b) all, ceba, farigola.

b) Bony petit que surt a la pell.

c) pa torrat, oli d’oliva i all.

c) Cadascun dels fruits que,

d) all, farigola i sal.

B P erquè la ceba no es cremi, cal… a) sofregir-la amb oli d’oliva. b) ratllar-la.

juntament amb altres d’iguals, formen un conjunt. d) Part petita d’alguna cosa.

G Q uina de les paraules següents és

c) pelar-la.

un barbarisme?

d) tallar-la ben fina.

a) Melmelada.

C Cal afegir el pa torrat… a) després que la sopa hagi bullit. b) abans de servir la sopa.

Llengua catalana • 5è

F Quin significat té la paraula poli-

c) abans que la sopa bulli. d) juntament amb la ceba.

D La lectura… a) vol convèncer dels beneficis de prendre una sopa medicinal. b) explica, de manera ordenada, com es prepara una sopa medicinal.

b) Cullerot. c) Gola. d) Enfermetat.

H Quina d’aquestes paraules és composta? a) Maldecap. b) Constipat. c) Contractura. d) Restrenyiment.

I Quina modalitat de l’oració predomina en el text?

c) detalla quins tipus de sopes

a) Declarativa.

medicinals es poden preparar.

b) Exclamativa.

d) descriu de manera detallada els ingredients per preparar una sopa medicinal.

E Q uina d’aquestes paraules té un

em poso a prova

5. Tria l’opció correcta en cada cas:

c) Optativa. d) Imperativa.

J Quin és el nucli del predicat de l’oració «La sopa medicinal té propietats curatives»?

a) Mitja.

a) La sopa medicinal.

b) Exerceixen.

b) Propietats curatives.

c) Sanguínia.

c) Té.

d) Cassola.

d) Sopa.

1r TRIMESTRE

dígraf que no se separa?

63

em poso a prova

6. Pensa un remei curiós que es pugui preparar amb herbes aromàtiques, com ara sopa de cúrcuma per dormir amb un ull obert, oli d’espígol per calmar la picor al nas, crema de calèndula per combatre la pudor de peus..., i escriu una anècdota inventada que estigui relacionada amb el remei, en forma de diari personal.

1r TRIMESTRE

Llengua catalana • 5è

64