emprene D oria
noU cUrrícUlUm competencial


noVetat 2015
![]()


noVetat 2015

La matèria d’Emprenedoria per a l’educació secundària obligatòria té com a finalitats fonamentals:
• Identificar les capacitats, els interessos i les actituds personals envers la feina.
• Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional.
• Ampliar els coneixements de professions diverses, superant els estereotips de gènere.
• Valorar el paper de l’empresa com a productora de béns i serveis, i com a generadora de llocs de treball.
• Identificar les actituds i capacitats pròpies de la persona emprenedora.
• Fer activitats que contribueixin a millorar el treball en equip.
• Seleccionar i interpretar la informació, amb actitud crítica, tot usant les TIC.

7. Productes originals



La fabricació d’un producte en una fàbrica és un afer complicat per a algú que parteix de zero, que no té una fàbrica en marxa, a menys que es tracti d’un producte d’artesania o de fabricació molt senzilla. Es pot, tanmateix, muntar una nova fàbrica per llançar un nou producte, més o menys original i únic, però cal una inversió molt important, generalment fora de l’abast de l’emprenedor individual. Farien falta socis capitalistes i un equip per posar en marxa la fàbrica i l’empresa.
Si es decanta per la segona opció, produir-lo a la fàbrica d’un tercer, tot és més senzill, ja que serà el fabricant contractat el que determinarà si veu factible la fabricació del producte quin és el cost al qual està disposat a fabricar-lo. A més, l’emprenedor no haurà d’invertir diners per muntar la fàbrica –cosa que, si fes, podria suposar una inversió molt quantiosa. El desavantatge principal d’aquesta opció és que el fabricant hi carregarà un marge de benefici que perdrà l’emprenedor/inventor. El primer que cal fer per avaluar la viabilitat d’un producte nou és crear un prototipus un exemplar del nou producte realitzat de manera artesana. El prototipus no permet avaluar el cost de fabricació del producte, ja que el procés artesanal és molt més costós que el de fabricació en sèrie definitiu, però sí que permet fer proves del seu funcionament (si fa el que n’esperava el dissenyador). També és necessari per poder demanar-ne la patent.

Busca un producte que hagi tingut un prototipus abans de sor tir al mercat. Digues quin és i explica per què creus

Des de la seva habitació a Harvard, el 2004, va llançar una xarxa social amb utilitats de conne- xió d’intercanvi d’informació entre estudiants primer només de Harvard després, amb l’ajut del seu company d’habitació Dustin Moskovitz, la va fer accessible a tots els estudiants de di- ferents universitats. Era l’origen del que des- prés es convertiria en Facebook. Zuckerberg va adonar-se del potencial del que havia creat va saber impulsar la seva xarxa so- cial fins a convertir-la en la xarxa social líder al món, competidora directa amb Google per al domini d’Internet. Per poder dedicar-s’hi plena- ment, ell els seus companys van deixar la uni- versitat durant un any es van traslladar a Ca- lifòrnia,




Aquest projecte d’aprenentatGe competencial s’estructura en 9 temes. Presentats amb criteris de connectiVitat De la inFormaciÓ, faciliten als alumnes la interrelació dels coneixements apresos també amb altres matèries curriculars.
Guió dels apartats en què es divideix el tema.
Referència als casos pràctics que es desenvolupen al llarg dels temes.
A peu de carrer: observació del teixit empresarial de l’entorn més proper.



el mercat de Terrassa o el mercat del Bellcaire, a Barcelona –avui mercat dels Encants–, ambdós del segle xiv.) Però la definició de mercat que a nosaltres ens interessa és més genèrica El mercat és el lloc de coincidència entre l’oferta la demanda. Aquest lloc de coincidència, en funció del tipus d’oferta que es faci, pot ser geogràficament molt limitat –el pagès que ven la seva collita entre els veïns del poble– o molt extens –una indústria tecnològica que ven els seus


Definició dels conceptes principals.
Referències curtes als casos pràctics o a altres exemples.
Presentació d’un cas pràctic que va avançant a mesura que es presenten nous continguts.

Vocabulari per facilitar la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.



estava una mica cansat d’anar encadenant feinetes temporals. Sabia que altres catalans havien creat jocs altres aplicacions per a mòbils, que havien tingut força èxit, però no se li ocorria cap idea per fer una apli. Es va adonar que els portals de venda de segona mà, com ara eBay, no eren adequats per vendre coses que requerien que el comprador potencial veiés l’objecte físicament, el pogués provar si li agradava, pogués emportar-se’l personalment a casa. Aquesta mena de productes necessitaven un portal web que oferís productes dins de l’àmbit local, però com que en Jan no sabia prou programació per crear el portal, va parlar amb un amic seu, en Pere Programador que havia estudiat informàtica havia fet feines de programació com a autònom. A en Pere li va agradar la idea va proposar de muntar el negoci junts. Així, mentre en Pere posava a punt el programa, en Jan s’ocuparia d’aconseguir gent que s’anunciés en el portal, perquè una cosa era tenir un portal una altra que la gent el visités: feia falta que el portal sortís en les primeres pàgines de Google (la referència dels cercadors d’internet), preferiblement en la primera. Els criteris que fa servir Google per triar quines pàgines surten primer és un secret molt ben guardat, però en Pere creia que era fonamental que les pàgines del portal (com més pàgines millor) tinguessin contingut, en el seu cas, molts productes en oferta, que hi hagués una certa especialització per aconseguir molt contingut d’un tema concret, per exemple, de mobles de segona mà, un producte costós d’enviar lluny que, pel fet de no ser gaire estandarditzat, calia veure per saber si t’agradava. Per aconseguir anunciants, en Jan va proposar visitar botigues que venguessin mobles de segona mà per convènçer-les
Per saber-ne-més: ampliació de continguts.
Marcador de les idees que convé recordar.






Activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.

Breu biografia i experiència empresarial d’un emprenedor d’èxit.


obligacions tributàries. 3. Donar-se d’alta de l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Aquest impost grava el simple exercici d’una activitat econòmica (empresarial, però també artística o professional) al territori nacional. N’estan exemptes de pagar-lo les persones físiques les empreses amb ingressos inferiors a 1.000.000 € bruts anuals, però igualment han de presentar la declaració 10 dies abans de l’inici efectiu de l’activitat a la delegació d’Hisenda que correspongui d’acord amb el domicili social de l’empresa.
Activitat 13. Pregunta a alguna persona de la teva família que estigui treballant si presenta declaracions d’impostos, quan ho fa, si ho fa ell mateix o contracta el servei d’una gestoria. Fes una redacció breu amb les seves respostes.
5.4. Tràmits administratius 1. Obtenir la llicència d’obertura d’establiment, per a cada un dels locals on es vulgui realitzar l’activitat. S’ha de sol·licitar a l’Ajuntament on s’obre
Secció especial per explicar algun aspecte complementari relacionat amb el contingut del tema.
Sabies que…?: contingut complementari de l’apartat amb alguna curiositat que convé conèixer.



Projecte d’empresa en què l’alumne va aplicant els coneixements que ha anat adquirint al llarg del curs.
A peu de carrer: concreció i treball sobre l’observació del teixit empresarial de l’entorn que s’ha fet a l’inici del tema.
Enllaços i documentació complementària per ampliar coneixements o per resoldre activitats.




La Guia d’aula es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernada amb espiral. En el seu interior hi ha el següent:
• Reproducció del llibre imprès i pautes metodològiques per al treball a l’aula.
• Temporització indicativa de tot el curs.
• Programació didàctica.
• Accés a la versió digital multisuport de la guia d’aula.

El projecte editorial per a Emprenedoria d’Editorial Barcanova ha estat elaborat d’acord amb el nou currículum del Departament d’Ensenyament. Aquesta matèria específica té com a competències bàsiques essencials l’autonomia i iniciativa personal i la competència d’aprendre a aprendre.
Aquest projecte es presenta, també, en edició digital multisuport.

Mallorca, 45, 4a planta 08029
932 172 054 Fax 932 373 469
barcanova@barcanova.cat
a