Bona nit, Mussol!
M ’ a g r a d a r i a a n a r a p a s s e -
jar amb la papallona, però no sé com dir-li-ho.
Cargol
Cargol, Què et sembla si li dius: Papallona, m ’agradaria
anar a passejar amb tu. Mussol
Bons somnis, Mussol!
Sona bé, però em fa por. Cargol
B o n d i a , C a r g o l !
I d e q u è t e n s p o r ?
Mussol
Mussol!
P e n s o : C o m v o l s q u e u n a p a -
p a l l o n a a m b l e s a l e s d e p o s t a d e sol vulgui passejar amb un cargol bavós i fastigós com jo?
Per cert, i a tu, Mussol, encara t’agraden les meves cartes? Cargol
Bon vespre, Cargol!
P r i m e r : A i x ò d e b a v ó s i f a s t i g ó s
h o p e n s e s t u . N o p a s l a P a p a l l o n a .
No et confonguis.
Segon: Les teves cartes són com la
r e m o r d e l ’ a i g u a d e l r i u . E m f a n companyia.
Mussol 13
El Cargol, després de llegir la carta del
M u s s o l , v a p e n s a r q u e p o d i a e s c r i u r e
una carta a la Papallona també.
I va escriure: Hola, Papallona!
M ’ a g r a d a r i a m o l t p a s s e j a r a m b
t u u n c a p v e s p r e i v e u r e j u n t s l a posta de sol.
Què et sembla?
Cargol
El Cargol es va passar el dia sota l’oliv e r a , e s p e r a n t . N o p o d i a f e r a l t r a c o s a .
Dins la barraca, la Vaca, l’Oca i la Cabra feinejaven.
La nit va pintar el bosc d’ombres i una brisa de canyella i gessamí va portar un sobre fins als peus de l’olivera. 14
Benvolgut Cargol, P o d e m q u e d a r a q u e s t dissabte. Et va bé?
Papallona
Estimada Papallona, El d issa bte é s un d ia fabufantàstic! Cargol
E l C a r g o l e s t a v a t a n c o n t e n t a m b l a resposta de la Papallona que ballava sol i cantava un rap que deia:
No sóc bavós ni fastigós, sóc fabulós!
S ó c m o l t m i l l o r q u e u n r o s e g ó t o r r a t al forn!
No sóc un roc, sóc tal com sóc, sóc fabulós!
Iupiii! Iupiii!
I , t o t c a n t a n t , v a e n t r a r a l a b a r r a c a
p e r e x p l i c a r- h o a l a Va c a , a l ’ O c a i a l a Cabra.
P e r ò l ’ O c a , q u e d o r m i a , v a q u a q u a r :
— C a r g o l , e t s u n c o r c ó i u n p a l l ú s , m’has trencat el meu millor somni.
I la Vaca va remugar:
— A r a é s h o r a d e d o r m i r, C a r g o l . Bona nit.
P e r ò e l C a r g o l v a v o l e r e x p l i c a r- h o a la Cabra també.
L a C a b r a n o d o r m i a . E s t a v a c o n c e n -
t r a d a e n l a s e v a c o l · l e c c i ó d e t a p s d e suro.
— C a b r a , d i s s a b t e a n i r é a p a s s e j a r amb la Papallona. Iupiii! És genial!
— C a r g o l , t e n s r a ó , e l s m e u s t a p s s ó n genials, tu, i un cas, també —va dir ensenyant-li un dels taps.
—És preciós, Cabra, però la Papallona m’ha dit que sí, i jo creia que…
—I a més de ser un cas són molt útils, saps? —explicava la Cabra.
— N o s a b i a c o m d i r- l i - h o , c o m f e rho… —continuava el Cargol.
—És molt senzill fer-ho: agafes el tap i te’l poses dins d’una orella —li mostrava la Cabra.
—Li vaig escriure una carta tan no sé c o m q u e m ’ h a d i t q u e s í . N o h o t r o b e s fabufantàstic?
—Vas a classe i escoltes per l’altra orel l a , l a q u e n o t é t a p , i j a e s t à — v a c o ncloure la Cabra amb un somriure.
—Ja està, què? —va preguntar el Cargol.
— D o n c s q u e l e s p a r a u l e s e s q u e d e n dins, no s’escapen per l’altra orella. Així, quan el mestre et pregunti què ha dit, tu ho tens. És un invent increïble!
— A q u e s t i n v e n t , C a b r a , é s l a t e r c e r a vegada que me l’expliques.
—Ah, sí?
—Jo et parlava de la Papallona que…
— L a P a p a l l o n a ! J u s t a m e n t t i n c u n s taps ideals per a ella.
El Cargol va deixar la Cabra.
Ningú l’escoltava.
Tota aquella alegria que tenia feia una e s t o n a s ’ e s q u i t l l a v a p e r l a p o r t a i f u g i a bosc enllà.
Va a g a f a r u n a f u l l a d ’ o l i v e r a i v a e scriure:
Bona nit, Mussol!
Hi ha dies que no entenc res. Cargol
Bon dia, Cargol,
N o e n t e n c q u è é s e l q u e n o entens. M’ho podries explicar millor? Mussol
Estimat Mussol, Ja saps com desitjava anar a passejar amb la Papallona, oi? Doncs li vaig escriure una carta i em va con-
t e s t a r q u e s í . H e m q u e d a t a q u e s t d i s s a b t e . D e s p r é s d e l l e g i r l a c a r t a de la Papallona jo era el cargol més
f e l i ç d e l m ó n i t e n i a g a n e s d e c r idar-ho als quatre vents, de dir-ho a tothom. M’imaginava com s ’alegrarien per mi la Vaca, la Cabra i l’Oca.
N o v a s e r a i x í . E l s m e u s m i l l o r s a m i c s n o s ’ a l e g r a v e n d e l a m e v a alegria.
Tu ho entens, Mussol? Cargol
Benvolgut Cargol,
Hi ha moments i moments.
Q u a n e l s a m i c s e s t a n m a s s a
o c u p a t s o p r e o c u p a t s p e r a l t r e s coses és difícil que t’escoltin.
A vegades només cal saber esperar el moment.
Q u e e t v a g i m o l t b é d i s s a b t e . Mussol
Mussol, I com saps quan és un bon moment? Cargol
Estimat Cargol,
Q u a n e t m i r e n a l s u l l s , per exemple.
O et somriuen.
Quan tenen les orelles ben dretes.
Quan t’esperen. Mussol