10
v a p r e n d r e e l p o l s , l a v a a u s c u l t a r i e m v a dir que aquest cop tenia mala peça al teler i que, si volia que tornés a córrer, necessitaria
n o s é q u a n t s r e c a n v i s , f i n s q u e , c o n f i d e ncialment, i en veu baixa, perquè la motoci-
cl e t a n o e l s e n t í s , e m v a a s s e g u r a r q u e , s i
l i ’ n c o m p r a v a u n a d e n o v a , e l l m a t e i x
p o r t a r i a a q u e l l a d e s f e r r a a l ’ a b o c a d o r m un i c i pal.
I, sense deixar de parlar, em va fer l’article d’unes que tenia al taller i que feien goig, de tant que brillaven. I quan ja m’havia mig
c o n v e n ç u t , s e ’ m v a e n c e n d r e l a b o m b e t a i
n o e m v a i g e s t a r d e p r e g u n t a r- l i q u è h i feien, al seu taller, si eren tan noves, modernes i esplèndides…
— H o m e ! A l g u n a p e g a h a n d e t e n i r, p e r noves que siguin va aclarir . Una posada
a p u n t , u n a r e v i s i ó d e l s f r e n s , d e l a p a r t e l è c t r i c a , d e … D ’ u n a c o s a o a l t r a h e m d e viure els pobres mecànics!
S’acabava de ficar de peus a la galleda. Ja l’havia enxampat.
I q u è e n t r a u r é , d e c o m p r a r- n e u n a d e n o v a , s i a l c a p d e q u a t r e d i e s t a m b é t e l ’ h a u r é d e p o r t a r p e r q u è l a r e v i s i s ? H i h a crisi i no vull llançar la casa per la finestra! Ja me l’estàs apedaçant!
Vam discutir una estona. Ell em volia fer entendre que arriba un dia que qualsevol es-
t r i , a p a r e l l o m à q u i n a s ’ e s p a t l l a i d i u p r o u perquè ja ha fet atots. I jo insistia que, si es veia amb cor de tornar-la a posar en forma, no hi havia cap motiu per desdinerar-me: si
f e i a d e u a n y s q u e e m p o r t a v a a t o t a r r e u , per què no m’hi podia continuar portant si
e l l t e n i a l e s e i n e s , l a p a c i è n c i a , l a t è c n i c a , l’experiència i la saviesa per arreglar-la?
Amb aquells afalacs li vaig tocar la fibra sensible, el vaig convèncer i se la va quedar.
Va l a d i r q u e f e i a p e n a a l c o s t a t d ’ a q u e l l e s
a l t r e s q u e e n l l u e r n a v e n , p e r ò j o a q u e s t a
Vespa la vull perquè em porti amunt i avall
d e l a c i u t a t , p e r e s q u i v a r c o t x e s i a u t o b u -
s o s , p e r e m p a i t a r d e l i n q ü e n t s i a p a r c a r e n u n e s p a i m í n i m , n o p a s p e r f e r d e n t e t e s a ningú, com si fos una criatura: «Elis, elis, jo
t i n c u n a m o t o m o l t g u a i , i t u n o … ! » . S i a mi em fa servei tal com està, per què l’he de canviar?
I j a q u e v a m q u e d a r q u e l a r e v i s a r i a d e c a p a p e u s , q u e s u b s t i t u i r i a t o t e l q u e c o nvingués, i més i tot, i que la tindria en observ a c i ó t r e s o q u a t r e d i e s , a v u i , q u e l a necessitaria més que el pa que menjo perquè me’n vaig de vacances a Morvià, convidat a
la masia del vell Pedrós, avui, precisament, no tinc cap més remei que córrer a buscar el cotxe de línia, un autobús que si no arribo a l ’ h o r a a l a p a r a d a n o m ’ e s p e r a r à . M ’ h e d’espavilar. He tancat portes i finestres, tinc la motxilla a punt amb la mica de roba per c a n v i a r- m e i …
To r n o a m i r a r e l r e l l o t g e .
Faré salat! Així que, a grans mals, grans rem e i s ! O b r o l a l l i b r e t a d ’ a d r e c e s , b u s c o u n número de telèfon i, quan el trobo, truco. A l’altra banda una veu em fa saber que parlo amb el taxista Bonavista. Li pregunto si està ocupat, i ja que em diu que no, li concedeixo cinc minuts.
— N o e t t o r b i s , q u e t ’ e s p e r o d a v a n t d e casa!
E n e l s t r e s m i n u t s i m i g q u e h a t r i g a t a
a r r i b a r, r e c o r d o c o m e n s v a m f e r a m i c s . J a
f a u n p a r e l l d ’ a n y s ; j o e r a a l ’ a e r o p o r t d e l
P r a t p e r v i g i l a r q u e n o s ’ e s c a p é s u n e s t a f ad o r q u e v o l i a v e n d r e l a S a g r a d a F a m í l i a a uns turistes despistats. Una boira espessa no
d e i x a v a a t e r r a r n i e n l a i r a r- s e c a p a v i ó , d e m a n e r a q u e v a i g f e r p e t a r l a x e r r a d a a m b
u n s t a x i s t e s q u e e s p e r a v e n u n s c l i e n t s q u e
e n c a r a t a r d a r i e n a a r r i b a r. Q u a n v a n s a b e r a què em dedico, em van explicar que a tots tres, que tanquen el cotxe al mateix garatge,
e l s h a v i a p a s s a t u n c a s s e m b l a n t u n p a r e l l
d e v e g a d e s . D e b o n m a t í , q u a n a n a v e n a
b u s c a r e l c o t x e p e r s o r t i r a l c a r r e r i t r e b a -
l l a r, t r o b a v e n u n g r a p a t d ’ e u r o s s o b r e e l
s e i e n t . E l p r i m e r c o p , t o t s t r e s h a v i e n p e n -
s a t q u e e l s h a v i e n c a i g u t d e l a b u t x a c a e l dia abans, però quan el fet es va repetir, van pensar i endevinar que es tractava d’una me-
na d e p r o p i n a , d o n a t i u o , m i l l o r e n c a r a , d’una compensació per alguna cosa que, de moment, no sabien què podia ser. Tots tres deien que, cada cop que trobaven diners al seient, el seu cotxe semblava més net, polit i perfumat que de costum, però també es van f i x a r q u e a l g ú l ’ h a v i a f e t c ó r r e r d e n i t p e rq u è e l c o m p t a q u i l ò m e t r e s e n m a r c a v a u n a pila més dels que havien anotat el dia abans a l ’ ho ra d e p l eg a r. U n mi s t e r i q ue , e v i d e n tm e n t , v a i g r e s o l d r e a i x í q u e e m v a n d e m anar que investigués el cas.
Només vaig haver de passar unes quantes n i t s b e n a m a g a t a l a p a r t d e d a r r e r e d ’ u n d’aquells taxis a l’espera que hi hagués sort i la cosa, tal com esperava, es repetís. I es va r e p e t i r. A i x í d o n c s , u n a d ’ a q u e l l e s n i t s q u e m ’ e s t a v a m i g a j a g u t o n p o s e n e l s p e u s e l s passatgers, vaig sentir que algú obria la porta del taxi i que, de seguida, es posava a ma14
nipular uns cables per fer un pont i posar-lo
e n m a r x a . L’ i n t r ú s n o v a p o d e r a r r i b a r a l
carrer que jo ja m’havia redreçat i, tot agafant-lo pel ganyot, l’acusava: Ja et tinc, pispa, més que pispa! Lladregot de taxis!
L’ h o m e n o e s v a r e s i s t i r n i u n s e g o n i v a
f r e n a r. Tr e m o l a v a c o m u n a f u l l a d ’ a r b r e i
e m v a f e r p e n a q u a n e l v a i g v e u r e t a n d e s -
g r a c i a t i d e s v a l g u t . Va c a n t a r d e p l a a b a n s que el cosís a preguntes:
— S ó c … S ó c t a x i s t a , j o … P e r ò a c a s a
e n s h a c a i g u t l a d e s g r à c i a a s o b r e … H e
t i n g u t l a d o n a i l a s o g r a m o l t m a l a l t e s ,
i h e g a s t a t t a n t s d i n e r s e n m e d i c a m e n t s i
o p e r a c i o n s q u e h e p e r d u t e l t a x i p e r q u è n o
h e p o g u t p a g a r e l p r é s t e c a m b q u è l ’ h a v i a
c o m p r a t , i …
To t a l l ò , q u e h a u r i a p o g u t s e m b l a r u n a
c o m è d i a o e l c o n t e d e l a l l à g r i m a , s o n a v a tan de debò que me’l vaig començar a creure, disposat a escoltar-lo fins al final.
—…com que sé els costums d’uns quants companys, ja fa una temporada que espero
q u e u n d ’ e l l s t a n q u i e l c o t x e i s e ’ n v a g i a
d o r m i r p e r o c u p a r- l o i s o r t i r a f e r u n s
q u a n t s s e r v e i s … S e m p r e h e a n a t a m b m o l t de compte per tornar-lo de matinada i sense
c a p r a s c a d a . L l a v o r s , d e i x o u n s q u a n t s e uros dels que he guanyat sobre el seient, com a compensació pel combustible que he gast a t . D e v e g a d e s , f i n s i t o t o m p l o e l d i p ò s i t de gasoil, perquè no hi perdin res… Mai no he volgut perjudicar ningú, perquè estimo la professió, els cotxes i respecto, sobretot, els companys, i…
Em vaig emocionar. Més, encara, quan va
a f e g i r q u e j a s ’ h o t e m i a , q u e t a r d o d ’ h o r a
l ’ e n x a m p a r i e n , p e r ò q u e n o l i f e i a r e s a n a r a la presó si amb això havia pogut salvar la família, que ja començava a refer-se.
Q u è h a v i a d e f e r, j o ? S i e l p o r t a v a a v i s i -
t a r l ’ i n s p e c t o r C r o s t ó , s e g u r q u e e l t a n c a -
r i e n a l a g a r j o l a . I a r a ! I n o m é s s e ’ m v a
a c u d i r q u e t o r n é s a e n g e g a r e l v e h i c l e i q u e
t o t s d o s a n é s s i m a v i s i t a r e l p r o p i e t a r i d e l
t a x i . L a v a i g e n c e r t a r. D ’ e n t r a d a , l ’ a m o ,
q u a n v a v e u r e e l t a x i d a v a n t d e c a s a s e v a ,
v a a g a f a r u n a e n r a b i a d a q u e l i v a a n a r p a s -
s a n t a m e s u r a q u e j o l i e x p l i c a v a t o t a l a
h i s t ò r i a , a p e u d r e t . Av i a t e s v a e s t o v a r d e l
t o t , v a a b r a ç a r e l c o l · l e g a q u e l i f e i a s e r v i r
e l c o t x e d ’ a m a g a t i l i v a d i r q u e e l p e r d o -
n a v a d e t o t c o r. E s c o n e i x i e n i s a b i a q u e
e r a u n b o n p r o f e s s i o n a l . E l v a r e n y a r a m i s -
t o s a m e n t :
— I p er q u è no e ns h o de ie s , q ue le s p assaves tan magres?
Ens va fer entrar i vam seure una bona estona a la sala d’estar. Vam parlar de les famílies, de futbol, de la crisi i, al final, quan ens e n v a m a n a r, t o t s p l e g a t s é r e m m é s a m i c s que mai. L’amo del taxi ens va assegurar que p a r l a r i a d e l c a s a m b e l s a l t r e s c o l · l e g u e s i que entre tots trobarien una bona solució a a q u e l l c a s . A q u e l l a n i t e m v a i g f i c a r a l l l i t més content que unes pasqües.
L’endemà, i només en cinc minuts, tots els a f e c t a t s e s v a n p o s a r d ’ a c o r d p e r d e c i d i r que aquell pobre home fes servir cada nit un d e l s s e u s c o t x e s d e m a n e r a l e g a l , a m b p apers i contractes firmats, i que, de dia, substituís qualsevol d’ells que hagués de fer una
g e s t i ó , v i s i t a r e l m e t g e o a n a r d e v a c a n c e s .
D ’ a q u e s t a m a n e r a , i j a q u e n o t e n i a m a ndra, podria treballar moltes hores i aviat faria prou diners per recuperar el vehicle que havia perdut. I les coses van anar així, sobre rodes, i no és gens estrany tractant-se de taxistes. He, he!
J a h a p a s s a t u n t e m p s , d e t o t a i x ò , i e m consta, perquè ell mateix no para de repetirm ’ h o c a d a v e g a d a q u e c o i n c i d i m , q u e g r àcies a l’ajuda i la comprensió de tots plegats
v a r e c u p e r a r l a t r a n q u i l · l i t a t i e l c o t x e q u e havia perdut. Ara és un dels taxistes més feliços del món i no rondina mai per més paquets que li carreguin al cotxe, per més mal humor que tinguin els clients, ni per si algú hi entra amb les sabat e s e n f a n g a d e s i l i e mb r u t a l a m o q u e t a … I e m c o n s t a q u e n o t é u n n o p e r a a q u e l l s q u e e l p a r e n i l i d e m anen que els porti a l’hospital i li diuen que ja l i p a g a r a n u n a l t r e d i a p e r q u è n o e n t e n e n ni cinc. Se’n fa càrrec i sempre els desitja de tot cor que les coses s’arreglin.
E l t a x i s t a B o n a v i s t a , q u e a r a a r r i b a , é s una bona persona.
El trajecte no ha estat gaire llarg i no hem parat de parlar en tota l’estona. M’ha agradat molt saber que tot funciona i que, dins la modèstia, viu com un rei: la família torna a tenir salut, el nen va a escola i aprèn tot el q u e l i e n s e n y e n , e l l m e r e i x e l r e s p e c t e d e l s s e u s c o l · l e g u e s i c a d a d i a t é m é s c l i e n t s . I quan ha sabut que anava a buscar el cotxe de l í n i a , s ’ h a o f e r t p e r p o r t a r- m e f i n s a l m e u destí amb el taxi.
— I a r a ! Tu e t s u n t a x i s t a u r b à i n o v u l l que surtis de Barcelona he replicat.
Per sort, només li havia dit que volia anar a la parada dels cotxes de línia, no pas que
el meu destí final era Morvià. Si ho arriba a s a b e r, m ’ h i p o r t a t a n t s í c o m n o . D u r a n t el trajecte m’he fixat que no havia engegat el taxímetre, i ja m’he ensumat que volia port a r- m e a l l o c s e n s e c o b r a r. Q u a n h e m a r r ib a t i m ’ h e q u e i x a t , e l l , v i n g a r i u r e . I m ’ h a fet envermellir quan m’ha dit:
— C o m v o l s q u e c o b r i u n a c a r r e r a t a n curta al meu salvador, el gran detectiu Felip Marlot!
I ha sortit del taxi per abraçar-me i desitjarme que em provin les vacances. M’ha recom a n a t q u e d e s c a n s i , q u e o b l i d i e l s p r oblemes de cada dia, que camini pel bosc, que olori les floretes, que escolti el cant dels ocells i que em protegeixi de les picades de les abelles. I és que aquest bon taxista, a més d’un gran conductor i una molt bona persona, és tot un poeta. Veig com s’allunya i que atura de seguida el vehicle perquè algú ha aixecat el braç per demanar els seus serveis.
Ja sóc, doncs, a la parada del cotxe de línia que m’ha de portar a Morvià. Si en feia, d e t e m p s , q u e n o u t i l i t z a v a c a p t r a n s p o r t públic per sortir de Barcelona. Ni tan sols el t r e n ! P e r q u i l ò m e t r e s q u e h a g u é s d e f e r, l a m e v a e s t i m a d a Ve s p a m ’ h i p o r t a v a e n c a r a que fos amb penes i treballs.
