SOCIALS_ESO. Dossier d'aprenentatge 1r

SOCIALS 1

DOSSIER D’APRENENTATGE

C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

Aquest dossier ha estat elaborat d’acord amb l’ordenació curricular i el marc competencial establerts pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Cap del projecte editorial: Agnès Bergua Coordinació tècnica: Mercedes Fernández Bravo

Edició: Xavier Hernàndez Correcció: Rudolf Ortega Disseny d’interiors i de coberta: Laura Rodríguez

Maquetació: Mercedes Fernández Bravo i Esther Ramos Gimeno

Cartografia: MarcopoloArt Il·lustracions: Lluís Bogajo, Xavier Bou, Hugo Prades, Gus Regalado Fotografia de la coberta: NatUlrich / Shutterstock.com Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album / Dea / A. Dagli Orti / A. De Gregorio / Warner Brothers / 20th Century Fox, J. M. Barres, Corbis, Efe, Getty Images, Images by Shutterstock.com, 2013, Photoaisa, Prisma, Ll. Valcàrcel i Arxiu Barcanova

© 2013, Trepat S.C.P., Salvador Campamà, Margarida Cirach, Elvira Fernández, Jordi Vidal © 2013 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2013 Novena impressió: abril de 2019 ISBN: 978-84-489-3155-1

DL B. 9264-2013

Printed in Spain

Adaptació del llibre per a alumnes cecs o amb baixa visió

Editorial Barcanova i l’ONCE mantenen un acord de col·laboració mitjançant el qual els centres educatius que tinguin alumnes cecs o amb problemàtiques severes de baixa visió poden posar-se en contacte amb el Centre de Recursos Educatius ONCE de Barcelona per a l’adaptació d’aquest llibre. Per contactar amb el CRE de l’ONCE podeu fer-ho per telèfon o bé per correu electrònic.

Telèfon: 932 381 111 – Correu electrònic: crebarcelona@once.es

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

Orientació i representació de l’espai

Els punts cardinals

L’orientació

Les coordenades geogràfiques

Latitud i longitud

Solsticis i equinoccis

La representació de la Terra: els mapes · ·20

El planeta blau

El clima

El paisatge

Paisatges naturals i paisatges antròpics ·75

La zona freda

La zona temperada

La zona càlida

Zones freda, temperada i càlida

Projecte 1: Preparem un viatge a l’Argentina

Ara i abans

La història, la memòria del passat

La utilitat de la història

Què estudia la història?

Les fonts històriques, els testimonis del passat

La cronologia, el temps històric i l’era cristiana

·78

·79

·83

·86

Els paisatges de Catalunya

El dinamisme del paisatge

Observació, descripció i identificació d’un paisatge

Segles, xifres romanes i línies del temps

La mesura del temps: el calendari

La divisió de la història

Elaboració de frisos cronològics

La humanitat prehistòrica·

Cronologia, fonts i treball arqueològic · ·113

L’origen de l’ésser humà

L’evolució del gènere Homo

El paleolític

El neolític

·114

·115

L’edat dels metalls

La prehistòria a la península Ibèrica ·

·127

ACTIVITATS +

FAIG BALANÇ

Egipte i Mesopotàmia

El naixement de les ciutats

El control de l’aigua

·133

El naixement d’una societat complexa · ·137

Reis i faraons

La invenció dels nombres i de l’escriptura

Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte

Projecte 2: Egipte, terra de faraons

La religió a Egipte: el culte a la mort · ·142

Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació

L’art a Egipte i a Mesopotàmia

El secret de la mòmia

·147

·149 ACTIVITATS +

Les arrels d’Occident: l’antiga Grècia

Terra i mar a l’antiga Grècia

L’origen dels grecs: mite i història

Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

·155

·157

·158

La religió dels antics grecs: la mitologia grega

Les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística

L’antiga Roma

Els orígens de Roma

La República (509 aC - 27 aC)

L’Imperi (27 aC - 476)

L’expansió territorial de Roma

L’economia romana

D’Ibèria

a Hispània

·160

·162

L’època arcaica (s. VIII aC - VI aC)

L’època clàssica (s. V aC i IV aC)

L’època hel·lenística (s. IV aC - II aC)

L’art grec

El llegat grec

ACTIVITATS +

·175

·177

·178

·179

·182

Els pobles preromans: ibers i cèltics · ·193

Els ibers a Catalunya

Les primeres colònies: fenicis i grecs

La conquesta romana de la península

Ibèrica

Projecte 3: Recerca d’obres d’art clàssic

·195

·196

·197

·163

·166

·168

·169

·170

·172 FAIG BALANÇ

L’urbanisme i els habitatges

·173

175

El domini romà d’Hispània

Roma a Catalunya

ACTIVITATS +

FAIG BALANÇ

·199

·201

PRESENTACIÓ ESTRUCTURA

El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge

En aquest llibre troba ràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’es tructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fo togràfiques i cartogràfi ques

En aquest Dossier d’aprenentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixements i per treba llar les competències bàsi ques de l’àrea. Està estruc turat en 10 unitats.

Per personalitzar el teu Dossier d’aprenentatge, et recomanem que, abans de començar a treballar, omplis aquest full.

Títol de la unitat que coincideix amb el títol del tema corresponent del llibre de coneixements.

Títol de l’apartat

Espai per escriure-hi la resposta de l’activitat. Pensa bé la resposta i sintetitza-la per adaptar-te a l’espai disponible.

UNITAT

Referència al tema del llibre de coneixements en què trobaràs el contingut necessari per fer les activitats.

Tots els fulls d’aquest dossier estan preparats perquè puguis arrencarlos, si així t’ho indica el professor o la professora, i guardar-los en una carpeta d’anelles.

Ruta que t’indica a quina unitat i a quin apartat corresponen les activitats de la pàgina. Et serà molt útil si arrenques fulls del dossier.

Espai reservat perquè hi escriguis el teu nom. Et servirà per identificar cada full si l’arrenques del dossier.

En algunes activitats remetem al web www.espaibarcanova.cat, on trobaràs enllaços relacionats amb la matèria o materials necessaris per resoldre-les.

Numeració: cada activitat està identificada amb el número de la unitat i el número correlatiu de l’activitat.

Faig balanç: en aquest full et proposem una autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit prou bé els coneixements més destacats sobre el tema.

PROJECTE 1

Projecte: Hi ha tres projectes, un de geografia, al final de la unitat 4, i dos d’història, al final de les unitats 7 i 10. En cada projecte has de fer un treball de recerca a partir del qual has de resoldre les qüestions plantejades.

Activitat +: Aquest apartat té com a objectiu oferir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat tot l’itinerari de la unitat, d’una banda, i proposar-te un tipus d’activitats que tenen una mica més de dificultat que la resta, de l’altra.

El meu diari d’aprenentatge és un espai reservat perquè facis una reflexió sobre què has après, quins aspectes del tema que acabes de treballar necessites repassar, quines coses que no sabies has descobert… Respon amb sinceritat.

EM PRESENTO

El meu perfil

1. Fes un breu escrit per presentar-te davant la resta de la classe tot responent aquestes preguntes:

a) Com et dius? On vius? Amb qui vius?

b) Com ets? Què pensen de tu la teva família i els amics?

c) Quines són les teves aficions? Què t’agradaria ser?

Enganxa aquí una fotografia teva

El lloc on visc

2. Explica algunes coses sobre el teu poble o la teva ciutat.

Nom de la localitat:

Característiques: Quin temps hi acostuma a fer?

A l’hivern:

A l’estiu:

3. Explica algunes coses sobre la comarca de la qual forma part el poble o la ciutat on vius.

Nom de la comarca:

Dos rius que passen per la comarca:

Una de les muntanyes de la comarca:

Tres paratges naturals destacats de la comarca i una característica important de cada un:

1.

El meu diari d’aprenentatge

Dins de l’apartat «Faig balanç» de cada unitat hi trobaràs un espai anomenat El meu diari d’aprenentatge. Hi has d’escriure les teves reflexions sobre la manera com vas aprenent, les dificultats que et vas trobant i els progressos que vas fent al llarg del curs.

4. Escriu, en aquest primer diari, una frase per a cada una d’aquestes propostes:

a) El curs passat, Coneixement del Medi em va anar… (molt bé / bé / no gaire bé / malament).

b) La (geografia / història) és la ciència que estudia la superfície de la Terra.

c) La (geografia / història) estudia els fets del passat.

d) M’agrada (molt / força / no gaire / gens) estudiar geografia perquè…

e) M’agrada (molt / força / no gaire / gens) estudiar història perquè…

UNITAT 1 1

ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI

Els punts cardinals

1.1. Relaciona cada concepte amb la seva definició.

situació migdia orient orientació occident septentrional migjorn

Denominació que rep també l’oest.

Indicació del camí que s’ha de fer per arribar a un punt determinat.

Denominació que rep també el sud.

Posició d’un lloc o d’una persona respecte dels punts cardinals.

Denominació que rep també l’est.

Denominació que rep també el sud.

Denominació que rep també el nord.

1.2. Si claves verticalment un pal a terra, quin punt cardinal marca sempre la seva ombra al migdia?

1.3. Completa el dibuix amb els punts cardinals.

1.4. Observa la fotografia, feta a la costa de Catalunya, i respon les preguntes següents:

a) El Sol, en la imatge, està sortint o s’està ponent? Justifica la resposta.

b) En quin punt cardinal es troba el Sol? Quins altres noms rep aquest punt cardinal?

c) Què vol dir que una població està situada a les comarques de ponent?

1.5. Relaciona els conceptes sinònims de les tres columnes. nord sud est oest

1.6. Observa el mapa de Menorca i digues si les afirmacions són certes (C) o falses (F). Després, justifica l’opció triada en cada cas.

a Un habitant de Ciutadella veurà sortir el Sol pel mar.

b Un habitant d’Es Mercadal veurà sortir el Sol per terra ferma.

c Un habitant de Maó veurà sortir el Sol pel mar.

d Un habitant de Ferreries veurà pondre’s el Sol per terra ferma.

La resposta de l’afirmació és perquè

La resposta de l’afirmació és perquè

La resposta de l’afirmació és perquè

La resposta de l’afirmació és perquè

Illa des Porros

Illa d’en Colom

Illa de l'Aire

Maó

Ciutadella

Es Castell

Sant Lluís Alaior

Es Mercadal Ferreries

Es Migjorn Gran

Punta Perpinyà

Punta Nati

Punta Grossa

Punta de sa Galera

Punta de s’Esperó Punta Prima

El Toro (350) Mar Mediterrània

Mar Mediterrània

Cap Pentiner

Cap de Favàritx

Cap de Monsènyer Vives

Cap Negre

Cap d’en Font

Cap d’Artrutx

Cap Negre

Cap de Banyos

Cap de Bajolí

1.7. Observa l’esquema, que permet assenyalar les direccions, i utilitza’l per respondre les preguntes que hi ha a continuació.

davantesquerra

a) On està situat el punt 1 respecte de nosaltres si som al punt 4 i mirem cap al 3?

b) I si, estant en el mateix punt, mirem cap al 5?

c) Si som al punt 5 i mirem cap al punt 1, on tenim el punt 6?

d) Si som al punt 1 i mirem cap al punt 5, on tenim el punt 2? davant

L’orientació

1.8. Completa les frases amb les paraules següents:

rellotge imantada estel polar brúixola nord

a) De nit ens podem orientar per mitjà de l’ , que és l’únic estel que es manté fix al llarg de la nit i sempre assenyala el

b) De dia, si fa sol, ens podem orientar amb l’ajut d’un de busques.

c) La manera més elemental d’orientar-se, però, és per mitjà d’una . La seva punta sempre assenyala el nord.

1.9. Escriu al lloc corresponent el nom dels punts situats entre el nord i l’est, el nord i l’oest, el sud i l’est i el sud i l’oest.

1.10. Utilitza l’aplicació que permet visualitzar una brúixola en un telèfon mòbil i completa les frases següents:

a) La pissarra de la meva aula està orientada cap .

b) La porta de la meva aula està orientada cap .

c) L’entrada principal de l’escola on estudio està orientada cap .

d) El sol, al matí, il·lumina (les aules, el pati, el menjador…) de la meva escola.

Les coordenades geogràfiques

1.11. Relaciona cada concepte amb la seva definició:

Extrems nord i sud de l’eix de rotació de la Terra. • • rotació

Moviment que fa la Terra sobre si mateixa. • • coordenades geogràfiques

Línia imaginària que travessa la Terra d’un extrem a l’altre. • • pols

Xarxa formada per dues sèries diferents de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians. • • eix de rotació

1.12. Relaciona cada cap amb la seva cua i escriu la frase obtinguda. Tingues en compte que hi ha una cua que sobra.

Caps

• Els paral·lels són…

• El paral·lel més llarg és…

• L’equador divideix la Terra…

• A mig camí entre l’equador i els pols…

• El tròpic de Càncer està situat a…

• El tròpic de Capricorn està situat a…

Cues

• …en dues meitats iguals: els hemisferis.

• …l’hemisferi sud.

• …el meridià de Greenwich.

• …se situen els tròpics.

• …l’hemisferi nord.

• …unes línies imaginàries circulars que divideixen la superfície de la Terra en sentit horitzontal.

• …l’equador.

1.13. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a La Terra triga 24 hores a fer una volta completa sobre si mateixa.

b L’eix de rotació de la Terra està lleugerament inclinat respecte del Sol.

c Les línies circulars imaginàries que divideixen la superfície de la Terra en sentit horitzontal s’anomenen coordenades geogràfiques.

d Les línies imaginàries que recorren la superfície de la Terra en sentit vertical són els paral·lels.

e El tròpic de Capricorn està situat a l’hemisferi nord.

f Tots els meridians uneixen els dos pols i, per tant, tenen la mateixa llargada.

g El meridià de Greenwich divideix la Terra en dos hemisferis: l’hemisferi est i l’hemisferi oest.

h L’equador és un meridià que divideix la Terra en dos hemisferis: el nord i el sud.

1.14. Localitza en el globus terraqüi els elements següents i escriu-los al lloc corresponent:

meridià meridià de Greenwich equador paral·lel tròpic de Capricorn tròpic de Càncer

Latitud i longitud

1.15. Llegeix les definicions i escriu les paraules següents al lloc corresponent:

a) : Sistema de mesura de les coordenades geogràfiques, que es donen en sistema decimal en metres.

b) : Distància, mesurada en graus, que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0.

c) : Línia imaginària, equidistant dels dos pols, que divideix el globus terraqüi en dos hemisferis.

d) : Distància, mesurada en graus, que hi ha des d’un punt qualsevol de l’esfera terrestre fins a l’equador.

1.16. Localitza en aquest globus terraqüi els elements de la llista de la dreta. Escriu al costat de cada element de la llista la lletra corresponent del globus terraqüi, tal com s’ha fet en l’exemple. latitud longitud equador UTM

El pol nord A

El pol sud

L’equador

L’hemisferi sud

L’hemisferi nord

L’hemisferi oest

L’hemisferi est

El tròpic de Càncer

El tròpic de Capricorn

El cercle polar àrtic

El cercle polar antàrtic

El meridià de Greenwich

1.17. Amb l’ajut d’un planisferi, classifica els països següents en dues columnes, segons l’hemisferi on estan situats.

Itàlia França

Sud-àfrica Canadà

Xina Xile

República del Congo Austràlia

1.18. Explica el significat d’aquestes frases:

a) Barcelona està situada a 41º de latitud nord i 2º de longitud est.

b) Buenos Aires està situada a 34º de latitud sud i a 58º de longitud oest.

1.19. Amb l’ajut d’un atles o d’Internet, escriu el nom de diversos països segons les característiques indicades.

a) Nom de tres països situats en la línia de l’equador:

b) Nom de tres països situats sobre el tròpic de Càncer:

c) Nom de tres països situats sobre el tròpic de Capricorn:

d) Nom de tres països situats sobre el meridià de Greenwich:

Hemisferi nord

Hemisferi sud

1.20. Imagina’t que viatges en vaixell i que et trobes a 40º de latitud sud i 150º de longitud est. Redacta un text explicant la teva situació. Cal que responguis aquestes preguntes: per quin oceà navegues?; quina illa tens més a la vora?; quina és la ciutat gran més propera?; a prop de quin país et trobes?

1.21. Amb l’ajut d’un atles o d’Internet, esbrina quines són les coordenades geogràfiques d’aquestes ciutats. Expressa-ho en graus.

Ciutat

Nova Orleans (Estats Units)

Sant Petersburg (Rússia)

Kinshasa (Congo)

Rio de Janeiro (Brasil)

Solsticis i equinoccis

Coordenades geogràfiques

1.22. Llegeix les definicions i escriu les paraules següents al lloc corresponent: rotació translació solstici equinocci

a) : Moviment de la Terra al voltant del Sol.

b) : Els dies 21 de març i 23 de setembre, en què el dia i la nit duren exactament el mateix: 12 hores.

c) : Moviment de la Terra sobre el seu propi eix.

d) : Els dies 21 de desembre, en què la nit dura més, i 21 de juny, en què el dia és més llarg.

1.23. Observa els dibuixos de la font 17 del llibre (pàg. 19) i respon:

a) A la teva escola, a la part orientada al nord, al matí hi toca el sol? Per què?

b) A la teva escola, a la part orientada al sud, al matí hi toca el sol? Per què?

1.24. Comenta aquest text a partir del guió del costat:

Un aspecte curiós de Noruega és la durada del dia i de la nit. A Hammerfest, la ciutat més septentrional del món, és de nit durant dos mesos a l’hivern, i a l’estiu, durant setanta dies el sol no es pon. A les illes Svalbard, a l’hivern és de nit durant tres mesos i mig, i a l’estiu el sol no es pon durant quatre mesos.

– Localització de la ciutat i de les illes esmentades respecte del cercle polar.

– Descripció del fenomen del qual es parla.

– Explicació de les causes per les quals es dóna aquest fenomen.

1.25. Quan a Europa és l’equinocci de primavera, el solstici d’estiu, l’equinocci de tardor o el solstici d’hivern, en quins equinoccis i solsticis són als Estats Units, el Japó, Xile i Austràlia? Escriu-ho a la casella corresponent de la taula.

Als Estats Units

Al Japó

A Xile

A Austràlia

La representació de la Terra: els mapes

1.26. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a

Els mapes són representacions planes en una projecció vertical de tota la superfície de la Terra o d’una part.

b La representació d’un fragment particularment extens de la Terra s’anomena plànol

c Els mapes que representen tota la Terra s’anomenen planisferis.

d Els cartògrafs són persones que s’han especialitzat en l’elaboració de mapes.

e Els signes convencionals són símbols i colors que permeten desxifrar el significat del que està representat en un mapa.

f La llegenda d’un mapa és la història de la seva elaboració.

g Els mapes que representen el relleu, els rius, els accidents de les costes… s’anomenen mapes físics

h

Els mapes que representen aspectes o temes concrets de la part de la superfície representada s’anomenen mapes temàtics

i Els mapes topogràfics representen espais de grandàries diverses amb molt pocs detalls.

La represeentació d de e la Terrrraa: els maappees

1.27. Observa aquests mapes i digues de quin tipus es tracta en cada cas. Després, explica les raons de la teva tria en l’espai que tens a continuació.

L’escala del mapa

1.28. Respon aquestes preguntes:

a) Què és l’escala d’un mapa?

b) En quin d’aquests dos mapes obtindràs informació més detallada de la superfície representada: en un mapa d’escala 1:1.000.000 o en un altre d’escala 1:500.000? Justifica la resposta.

c) La distància en línia recta entre Girona i Palafrugell en un mapa d’escala 1:1.000.000 és de 3 centímetres. Calcula quina és la distància real en quilòmetres entre totes dues poblacions.

1.29. En un mapa d’escala 1:50.000, la distància entre dos pobles determinats és de 2 cm. Quina és la distància real en quilòmetres entre els dos pobles?

1.30. Busca en un atles un mapa d’Europa i fes les activitats següents:

a) Mesura amb un regle mil·limetrat la distància en centímetres entre aquestes ciutats:

• Barcelona-París:

• París-Roma:

• Roma-Barcelona:

b) Imagina’t que un grup de turistes ha seguit l’itinerari següent: Barcelona-París-Roma-Barcelona. Quants quilòmetres han recorregut aquests turistes aproximadament?

Lectura i comentari d’un mapa

1.31. Comenta aquest mapa d’acord amb els punts assenyalats.

d) Cronologia, data o temps a què correspon la informació:

e) Símbols principals de la llegenda i significat:

a) Tema i contingut:

b) Tipus de mapa:

c) Espai geogràfic que comprèn:

f) Zones que es poden identificar perquè presenten trets comuns o semblants:

g) Conclusió:

1.32. Observa el mapa i respon les preguntes següents:

a) Quins són els elements que s’observen en el mapa?

b) Què signifiquen els punts negres que hi ha representats?

c) Quina és l’escala numèrica del mapa?

d) Quines vies es poden utilitzar per anar de Girona a Figueres?

e) Quina distància en centímetres hi ha entre Torroella de Montgrí i Viladamat? I en quilòmetres?

f) Què és més lluny de Verges: Torroella de Montgrí o Viladamat?

g) Si una persona camina a una velocitat mitjana de 4 km/h, quant tardarà per anar per carretera, seguint el camí més curt, de Flaçà a Verges? I de Verges a l’Estartit?

El GPS i els webs cartogràfics

1.33. Explica el procediment que cal seguir per localitzar, a partir d’unes coordenades geogràfiques determinades, un punt concret amb el Google Maps.

Els fusos horaris

1.34. Consulta el mapa dels fusos horaris del llibre (pàg. 28 i 29) i respon les preguntes següents:

a) Creus que a Espanya, pel fus horari al qual pertany, li correspon l’horari assenyalat? Justifica la resposta.

b) Per què la Gran Bretanya i les illes Canàries tenen la mateixa hora?

c) Quan a Alemanya són les 12 del migdia, quina hora és a Finlàndia?

d) Per què al Canadà hi ha cinc horaris diferents?

e) Quina hora és a cadascuna d’aquestes ciutats quan a Barcelona són les 12 del migdia?

• Moscou:

• San Francisco:

• Pequín:

• Nova York:

• Sydney:

• Nova Delhi:

Activitats +

1.35. Respon les preguntes tenint en compte el plantejament següent: si a Sydney se celebra una prova d’atletisme a dos quarts de cinc de la tarda i es retransmet en directe per televisió a tot el món…

a) A quina hora la veurem a Catalunya?

b) A quina hora la veuran a Nova York?

c) A quina hora la veuran a Tòquio?

d) A quin hora la veuran a Moscou?

1.36. Ordena aquests països segons l’ordre en què celebren el Cap d’Any (1 = celebra el Cap d’Any el primer; 8 = celebra el Cap d’Any l’últim):

Brasil Nova Zelanda Itàlia Cuba

Mèxic Madagascar Filipines Índia

1.37. Llegeix aquestes dites populars catalanes i explica’n el significat amb relació a les estacions:

a) Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera!

b) A la tardor, ni fred ni calor.

c) El sol de juny estalvia llum.

d) La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

e) Juny acabat, dia escurçat.

f) Per Nadal, un pas de pardal.

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber tot el que fa referència als punts cardinals per poder-se orientar.

No em serveix de res conèixer les formes d’orientar-se amb una brúixola o l’estel polar.

M’agrada saber tot el que fa referència a les coordenades geogràfiques.

És important saber com es determina la longitud i la latitud d’un punt concret de la Terra.

M’agrada saber per què en el nostre hemisferi a l’estiu fa calor i a l’hivern fa fred.

És important saber la distància que hi ha entre dos punts en un mapa a partir de l’escala.

És important per al meu futur entendre els diversos tipus de mapa que hi ha.

M’ha interessat conèixer l’existència dels fusos horaris i entendre per què en altres llocs del món tenen una hora diferent de la nostra.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

a El Sol surt per l’est i es pon per l’oest.

b La brúixola permet calcular la longitud i la latitud d’un punt determinat.

c A la nit ens podem orientar amb l’estel polar, que sempre marca el nord.

d Tots els paral·lels mesuren el mateix.

e La península Ibèrica es troba a l’hemisferi nord.

f Els solsticis d’hivern i d’estiu són, respectivament, els dies 21 de març i 23 de setembre.

g L’equinocci és el moment de l’any en què la llum del dia dura més.

h A la llegenda d’un mapa hi consten els símbols i els signes convencionals.

i L’expressió matemàtica 1:50.000, situada en un angle del mapa, rep el nom d’escala gràfica.

j El mapa dels fusos horaris indica l’hora oficial de cada zona del planeta.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Escriu el nom dels punts cardinals.

b) Explica què és una brúixola.

c) Defineix els conceptes següents:

• hemisferi:

• meridià:

• paral·lel:

d) Argumenta les raons per les quals la frase següent és certa: «A Catalunya, al ple de l’hivern, a partir de les cinc de la tarda ja és fosc; al ple de l’estiu, en canvi, el sol no es pon fins a les nou del vespre».

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

EL PLANETA BLAU UNITAT 2 2

L’escorça de

la Terra

2.1. Escriu aquests conceptes al lloc corresponent:

mantell extern

nucli extern

escorça

mantell intern

nucli intern

2.2. Observa la fotografia de les Dolomites, als Alps italians, i identifica-hi les lletres que corresponen a les formes de relleu següents:

2.3. Completa les frases amb la paraula adequada:

a) Una petita elevació del terreny situada al mig d’una plana és un .

b) El punt més alt d’una muntanya és el .

c) La paret vertical de roca en una muntanya rep el nom de

d) L’espai que hi ha entre els vessants de dues muntanyes s’anomena .

e) Les muntanyes que superen els 2.500 m reben el nom de

f) El pendent d’una muntanya s’anomena .

g) Un conjunt continuat de muntanyes, més llarg que ample, és una .

2.4. Respon:

a) Quina diferència hi ha entre una muntanya i un cim?

b) Quina diferència hi ha entre una muntanya i una serralada?

c) Quina diferència hi ha entre una plana i un altiplà?

d) Quina diferència hi ha entre una plana i una vall?

e) Quina diferència hi ha entre una serralada i un massís?

f) Quina diferència hi ha entre un cingle i un altiplà?

Oceans i continents

2.5. Observa el planisferi i escriu on correspongui els noms dels sis continents i dels cinc oceans.

2.6. Respon:

a) Quin oceà s’estén entre Amèrica i Àsia?

b) Quin oceà hi ha entre Àfrica i Oceania?

c) Quins oceans banyen les costes d’Àsia?

d) Quin oceà banya la costa est d’Amèrica?

e) Quin és l’oceà més septentrional de la Terra?

f) Quins oceans comunica el canal de Panamà?

g) Quin oceà banya només les terres de l’hemisferi sud?

h) Quins oceans envolten les terres d’Oceania?

i) Quin és l’únic oceà totalment situat a l’hemisferi nord?

2.7. Observa els gràfics de barres amb les dades de superfície dels oceans i els continents del llibre (pàg. 37) i respon aquestes preguntes:

a) Quin és l’oceà que ocupa una superfície més gran?

b) Quin és l’oceà que ocupa una superfície més petita?

c) Ordena, de més gran a més petit, els sis continents:

d) Quantes vegades és més gran Àsia que Europa?

e) Què és més gran: Àsia o els continents d’Àfrica i de l’Antàrtida junts?

2.8. Escriu el concepte definit en cada cas:

a) Grans masses d’aigua que cobreixen la major part de la Terra:

b) Cadascuna de les grans extensions de terra ferma del nostre planeta:

c) Extensió reduïda d’aigua que es troba a la vora de la costa:

d) Cadenes de muntanyes submergides que travessen els oceans:

e) Continent la superfície del qual és exclusivament a l’hemisferi nord:

f) Continent més meridional de la Terra:

g) Continent que té tot el seu territori a l’hemisferi oest:

h) Continent amb una superfície més gran:

i) Continent amb una superfície més petita:

2.9. Les illes Galápagos i Islàndia són cims emergits de dorsals. Observa la seva situació en el mapa del llibre (pàg. 37) i esbrina quines són les seves coordenades.

Les aigües continentals: rius i llacs

2.10. Escriu al peu de cadascuna de les fotografies el nom del curs del riu que s’hi mostra.

2.11. Redacta un text en què expliquis la trajectòria d’una gota d’aigua des que neix a la font fins que arriba a l’oceà. Utilitza el vocabulari que serveix per definir les parts d’un riu.

2.12. Escriu el nom de cinc rius el curs dels quals transcorri íntegrament al nord del parallel 45º.

2.13. Observa la taula dels principals rius del món i fes les activitats que hi ha tot seguit: Els

a) Localitza els rius de la taula en un planisferi físic mut, que pots trobar en el lloc web www.espaibarcanova.cat, i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

b) Elabora, en un full de paper quadriculat, un gràfic de barres que representi la longitud d’aquests rius.

c) Completa, amb l’ajut d’un atles, la taula següent:

Amazones-Ucayali

Iang-Tsé

Mississipí-Missouri

Obi Huang

Riu

Amur Lena

2.14. Observa la taula dels principals llacs del món i fes les activitats que hi ha tot seguit:

a) Localitza els llacs de la taula en un planisferi físic mut, que pots trobar en el lloc web www.espaibarcanova.cat, i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

b) Quins d’aquests llacs tenen una superfície més gran que la de Catalunya?

c) Quins d’aquests llacs es troben a l’hemisferi nord? I a l’hemisferi sud?

• Hemisferi nord:

• Hemisferi sud:

2.15. Completa, amb l’ajut d’un atles, la taula següent:

Els

llacs del món

Huron Malawi-Nyasa

Michigan Gran Llac de l’Esclau

Tanganika

Txad

2.16. Respon:

a) Quina diferència hi ha entre el curs d’un riu i el llit d’un riu?

b) Quina diferència hi ha entre una conca fluvial i una xarxa fluvial?

c) Quina diferència hi ha entre un llac i un estany?

Relleu i hidrografia d’Europa

2.17. Observa el mapa físic d’Europa del llibre (pàg. 40 i 41) i respon:

a) Quines grans serralades i massissos hauries de travessar si anessis en línia recta des del cap de Finisterre fins a les costes de la mar Càspia?

b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des de les costes de la mar Cantàbrica fins a la serralada dels Urals?

c) On es troben les serralades més importants d’Europa? Quin és el pic més alt del continent?

d) Quina serralada separa Europa d’Àsia?

2.18. En un mapa físic mut d’Europa, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Mars: Bàltica, Negra, Tirrena, Càspia, Blanca, Egea, Cantàbrica, Mediterrània, Jònica, del Nord. Rius: Vístula, Garona, Volga, Sena, Don, Dnièster, Tàmesi, Rin, Dnièper, Elba, Danubi.

Serralades: Balcans, Pirineu, Urals, Alps, Escandinava, Caucas, Apenins, Càrpats.

Pics: els dos més alts del continent.

2.19. Llegeix aquestes afirmacions sobre alguns rius europeus i el lloc on desemboquen i indica si són certes (C) o falses (F). Tingues en compte que n’hi ha sis de falses. A continuació, escriu correctament les frases incorrectes.

a El Po desemboca a la mar Tirrena.

b El Danubi desemboca a la mar Negra.

c El Volga desemboca a la mar Bàltica.

d L’Ebre desemboca a la mar Mediterrània.

e L’Ural desemboca a la mar Càspia.

f El Loira desemboca a la mar Mediterrània.

g El Dnièster desemboca a la mar Negra.

h El Rin desemboca a la mar del Nord.

i El Vístula desemboca a la mar Bàltica.

j L’Oder desemboca a la mar Negra.

k El Guadalquivir desemboca a la mar Tirrena.

l El Tajo desemboca a la mar Bàltica.

Relleu i hidrografia d’Àsia

2.20. Observa el mapa físic d’Àsia del llibre (pàg. 43) i respon les preguntes següents:

a) Quines grans serralades o massissos hauries de travessar si anessis en línia recta des del canal de Suez fins a l’illa de Taiwan?

b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des de les costes de la mar d’Aral fins a la península de Kamtxatka?

c) Quins deserts hauries de travessar si anessis en línia recta des de les costes de la mar Roja fins a la península de Corea?

d) A quina serralada hi ha els cims més alts d’Àsia i del món?

e) Quines unitats de relleu marquen la línia de separació entre els vessants àrtic i índic dels rius d’Àsia?

f) Quina unitat de relleu marca la línia de separació entre els vessants índic i pacífic dels rius d’Àsia?

g) Quines són les principals illes que formen l’arxipèlag japonès?

2.21. En un mapa físic mut d’Àsia, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Penínsules: Hindustan, Kamtxatka, Aràbiga, Corea, Indoxina.

Rius: Obi, Eufrates, Lena, Ienissei, Amur, Huang He, Indus, Mekong, Ganges, Tigris, Iang-Tsé.

Serralades: Karakoram, Himàlaia.

Altiplans: de Mongòlia, de l’Iran, del Pamir.

Illes: Taiwan, Borneo, Sri Lanka, Kurils, Sumatra, Filipines, Sakhalin.

2.22. Llegeix aquestes afirmacions sobre alguns rius i el lloc on desemboquen i algunes illes d’Àsia i digues si són certes (C) o falses (F). Tingues en compte que n’hi ha sis de falses. A continuació, escriu correctament les frases incorrectes.

a El riu Huang He desemboca a l’oceà Pacífic.

b Les Filipines són unes illes de l’oceà Índic.

c Sakhalin és una illa de l’oceà Pacífic.

d El riu Ganges desemboca a l’oceà Pacífic.

e El riu Eufrates desemboca a la mar d’Aràbia.

f El riu Iang-Tsé desemboca a l’oceà Pacífic.

g Sri Lanka és una illa de l’oceà Índic.

h Borneo és una illa de l’oceà Àrtic.

i El riu Lena desemboca a l’oceà Pacífic.

Taiwan és una illa de l’oceà Pacífic.

Sumatra és una illa de l’oceà Pacífic.

Relleu i hidrografia d’Àfrica

2.23. Observa el mapa físic d’Àfrica del llibre (pàg. 45) i respon:

a) Quines unitats de relleu hauries de travessar si anessis en línia recta des de l’estret de Gibraltar fins a l’illa de Madagascar?

b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des del cap Verd fins al Kilimanjaro?

c) Quines unitats de relleu marquen la línia de separació entre els vessants atlàntic i índic dels rius d’Àfrica?

d) Quin és el llac més gran d’Àfrica?

e) Quin és el cim més alt del continent africà?

f) Quina és l’illa més gran d’Àfrica?

g) Quin és el punt més oriental del continent africà?

h) Quin és el punt més occidental d’Àfrica?

i) En quina unitat de relleu té l’origen el riu més llarg del continent africà?

j) En quina serralada neix el riu Orange?

2.24. En un mapa físic mut d’Àfrica, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Rius: Nil, Orange, Limpopo, Zambezi, Níger, Congo, Senegal.

Unitats de relleu: Serralada de l’Atles, Massís Etiòpic, Monts de Kènia, Muntanyes Mitumba, Cubeta del Txad, Cubeta del Congo.

Deserts: Sàhara, Kalahari, Líbia, Núbia.

Illes: Madagascar, Seychelles.

Accidents geogràfics: Cap Verd, Cap de Bona Esperança, Golf de Guinea.

Mars, canals i estrets: Mar Roja, Canal de Suez, Estret de Gibraltar.

2.25. Classifica els elements del relleu africà de l’activitat anterior en dues columnes, segons si es localitzen en latitud nord o en latitud sud.

Latitud nord

Latitud sud

2.26. En aquesta llista de rius i unitats de relleu n’hi ha deu que no pertanyen al continent africà. Identifica’ls i ratlla’ls.

Riu Darling

Riu Paranà

Gran Desert Victòria

Riu Orange

Cubeta del Txad

Riu Limpopo

Desert de Gobi

Riu Lena

Desert del Sàhara

Riu Orinoco

Desert de Kalahari

Altiplà del Pamir

Serra dels Apalatxes

Serralada de l’Atles

Gran Desert Sorrenc

Altiplà de l’Iran

Relleu i hidrografia d’Amèrica

2.27. Observa el mapa físic d’Amèrica del llibre (pàg. 47) i respon:

a) Quines unitats de relleu hauries de travessar si anessis en línia recta des de Terranova fins a la península de Califòrnia?

b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des de les Petites Antilles fins a l’estuari del Riu de la Plata?

c) Per què els rius d’Amèrica que desemboquen a l’oceà Atlàntic són més llargs que els que ho fan a l’oceà Pacífic?

d) Quines illes hi ha al mar Carib? Esmenta’n tres.

e) Quin és el pic més alt d’Amèrica?

2.28. En un mapa físic mut d’Amèrica, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Rius: Mississipí, Colorado, Missouri, Grande, Orinoco, Amazones, Paraguai, Paranà, Uruguai, Marañón, Yukon.

Unitats de relleu: Altiplà del Brasil, Plana Amazònica, Patagònia, Andes, Altiplà Mexicà, Sierra Madre Occidental, Muntanyes Rocalloses, Serralada dels Apalatxes.

Accidents geogràfics: Cap d’Hornos, Cap São Roque, Golf d’Alaska, Estret de Bering, Estret de Magallanes, Península de Florida, Península del Yucatán, Badia de Hudson, Golf de Mèxic.

Illes: Malvines, Cuba, Bahames, Jamaica, Puerto Rico, Galápagos, Terranova, Groenlàndia, Bermudes, Parry.

2.29. Amb l’ajut del mapa físic d’Amèrica del llibre (pàg. 47) i d’Internet, completa aquesta fitxa sobre la conca fluvial del riu Amazones.

Superfície de la conca fluvial:

Països que tenen part del seu territori en la conca:

Longitud del riu principal:

Cabal del riu principal:

Oceà on desemboca el riu principal:

Afluents més importants:

2.30. Llegeix aquestes afirmacions sobre alguns rius americans i els oceans on desemboquen i digues si són certes (C) o falses (F). Tingues en compte que n’hi ha quatre de falses. A continuació, escriu correctament les frases incorrectes.

a El riu Grande desemboca a l’oceà Pacífic.

b El riu Yukon desemboca a l’oceà Àrtic.

c El riu Mississipí desemboca a l’oceà Atlàntic.

d El riu Orinoco desemboca a l’oceà Atlàntic.

e El riu Amazones desemboca a l’oceà Pacífic.

f El riu Colorado desemboca a l’oceà Àrtic.

g El riu Mackenzie desemboca a l’oceà Atlàntic.

h El riu Paraguai desemboca a l’oceà Atlàntic.

Oceania: un continent dispers

2.31. Observa el mapa físic d’Oceania del llibre (pàg. 49) i respon:

a) Per què diem que Oceania és un continent dispers?

b) Quins són els oceans que banyen les costes d’Oceania?

c) A quina part del continent estan situats els principals rius australians? Escriu el nom de dos d’aquests rius.

2.32. En un mapa físic mut d’Oceania, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Illes: Tonga, Carolines, Nova Caledònia, Tasmània, Hawaii.

Unitats de relleu: Gran Desert Sorrenc, Gran Serralada Divisòria.

Accidents geogràfics: Estret de Cook, Estret de Torres, Gran Barrera Coral·lina, Gran Badia Australiana.

Llacs: Eyre, Torrens.

2.33. Classifica les illes i els arxipèlags següents en tres columnes, segons si formen part de la Micronèsia, la Melanèsia o la Polinèsia.

L’Antàrtida: el continent blanc

2.34. Observa el mapa físic de l’Antàrtida del llibre (pàg. 49) i respon:

a) L’Antàrtida es troba en latitud nord o sud? Per què?

b) Quins elements físics es troben a la part occidental de l’Antàrtida? Escriu el nom de tres d’aquests elements.

c) Quina és la muntanya més alta de l’Antàrtida?

d) Què és l’indlansis?

e) Què és la banquisa antàrtica?

f) Quin és el continent més proper a l’Antàrtida?

g) Si a la Terra hi ha dos pols, per què només un d’ells forma part d’un continent?

2.35. En un mapa físic mut de l’Antàrtida, que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Gran Barrera de Ross, Pol sud, Cercle polar antàrtic, Península Antàrtica, Serralada Transantàrtica, Mont Erebus, Mont Vinson, Mar de Weddell.

Relleu i hidrografia d’Espanya

2.36. En un mapa físic mut de la península Ibèrica, que trobaràs si accedeixes al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Unitats de relleu: Massís Galaic, Submeseta Nord, Serralada Cantàbrica, Serralades Bètiques, Monts de Lleó, Monts de Toledo, Sistema Ibèric, Depressió de l’Ebre, Depressió del Guadalquivir.

Pics: Aneto, Mulhacén, Navacerrada, Moncayo, Veleta.

Rius: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, l’Ebre, Sil, Nalón, Bidasoa, Pisuerga, Tormes, Genil, el Túria, el Xúquer, el Segura, Ulla, Tiétar, Esla, el Segre, Jalón.

2.37. Completa:

a) Per anar de Saragossa a Guadalajara he de fer el mateix recorregut que el riu

b) Per anar de Sòria a Porto he de fer el mateix recorregut que el riu

c) Per anar de Còrdova a Sevilla he de fer el mateix recorregut que el riu .

d) Per anar de Toledo a Lisboa he de fer el mateix recorregut que el riu .

e) Per anar de Lugo a Ourense he de fer el mateix recorregut que el riu .

2.38. Quines unitats de relleu hauries de travessar, en cada cas, si fessis en línia recta els itineraris següents?

a) De Sòria a Saragossa:

b) De Gijón a Madrid:

c) De Toledo a Màlaga:

d) De Tarragona a Guadalajara:

e) De Valladolid a Badajoz:

2.39. Observa el mapa de les xarxes hidrogràfiques de la península Ibèrica i classifica els rius que hi ha a continuació en tres columnes, segons el vessant on desemboquen.

Guadalquivir

Pisuerga

Manzanares

l’Ebre

Nerbion

Genil

Bidasoa

Guadiana el Xúquer

Duero

Tajo el Segura

Tambre

Miño

Ulla

Jalón el Cinca

Nalón el Túria el Jiloca

Vessant atlàntic

Vessant cantàbric

Vessant mediterrani

2.40. Què li comportarà més esforç a un ciclista, fer les etapes següents tal com indiquem o a l’inrevés? Justifica la resposta en cada cas.

a) De Saragossa a Sòria o a l’inrevés.

b) De Zamora a Sòria o a l’inrevés.

c) De Toledo a Jaén o a l’inrevés.

d) De València a Toledo o a l’inrevés.

e) De Toledo a Badajoz o a l’inrevés.

2.41. Observa aquests dos perfils de relleu de la península Ibèrica i identifica-hi les grans unitats de relleu que representa cada lletra.

Relleu i hidrografia de Catalunya

2.42. En un mapa físic mut de Catalunya, que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Pirineu axial, Prepirineu, Depressió Central, Serralada Transversal, Plana Litoral, Serralada Litoral, Serralada Prelitoral, Pirineu, Depressió Prelitoral, Pla d’Urgell, Massís de Montserrat, Delta de l’Ebre, Montseny, Puigmal, Ports de Beseit, Pica d’Estats, Plana de l’Empordà, Plana del Rosselló, Serra del Cadí, Serra del Montsec, Delta del Llobregat.

2.43. Classifica els elements del relleu següents en quatre columnes, segons si tenen relació amb la Serralada Transversal, el Sistema Mediterrani, el Pirineu o la Depressió Central.

Plana de Vic Montsec

Serra de Collserola

Montseny

Plana Litoral

Altiplà de la Segarra

Serra del Cadí

Pica d’Estats

Zona volcànica de la Garrotxa

Serralada TransversalSistema Mediterrani Pirineu Depressió Central

2.44. Llegeix aquesta llista de rius catalans i encercla amb color verd els que formen part de la xarxa Pirineu-Ebre, amb color blau els que pertanyen a la xarxa Pirineu-Mediterrània i amb color vermell els que integren la xarxa Mediterrània.

la Noguera Pallaresa el Francolí la Tordera el Segre el Cardener el Llobregat el Fluvià el Gaià

el Llobregós l’Anoia la Muga el Foix

2.45. Localitza en aquest mapa de Catalunya els rius que tens a sota. Escriu al quadre de cada riu la lletra corresponent.

la Noguera Pallaresa el Cardener el Llobregós el Francolí el Llobregat l’Anoia la Tordera el Fluvià la Muga el Segre el Gaià el Foix

Actituds.

Coneixements generals.

Puig cim

Coneixements particulars.

El meu diari d’aprenentatge

EL CLIMA UNITAT 3 3

L’atmosfera i els meteors

3.1. Relaciona cada concepte amb la seva definició.

estratosfera • meteors • troposfera • capa d’ozó • atmosfera •

• Part de l’atmosfera que es troba per damunt de la troposfera.

• Capa de gasos que envolta la Terra.

• Capa de l’atmosfera més propera a la Terra.

• Cercle de gas de l’atmosfera que ens protegeix de les radiacions ultraviolades.

• Conjunt de fenòmens que es produeixen dins de l’atmosfera.

3.2. Completa el dibuix de l’estructura de l’atmosfera amb els noms corresponents.

3.3. Observa aquestes fotografies i digues si corresponen a meteors aeris, aquosos, lluminosos o elèctrics. Després, defineix cadascun d’aquests fenòmens completant les frases que hi ha a continuació.

a) Els meteors elèctrics són

b) Anomenem meteors aquosos

c) Els meteors aeris són

d) Considerem meteors lluminosos

Temps i clima

3.4. Llegeix aquestes frases i digues si el contingut és correcte. Justifica la resposta.

Avui al matí, abans d’entrar a classe, feia un clima molt fred. Això no és propi d’aquest temps.

3.5. Digues quins d’aquests fenòmens es refereixen al clima i quins fan referència al temps. Marca amb una creu la casella corresponent.

ClimaTemps

a La temperatura del dimarts 23 de juny, a les 10 del matí.

b Les precipitacions solen ser abundants els mesos de tardor.

c La humitat de l’aire, en aquest moment, és del 95 %.

d Les precipitacions escasses són la causa de l’existència d’una àmplia zona desèrtica.

e El nivell de les aigües marines ha pujat a causa del desglaç de l’Àrtic.

Les temperatures

3.6. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). A continuació, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire.

b La temperatura es mesura amb un termòmetre i s’expressa en graus centígrads.

c Cada mes es calcula la mitjana de temperatures màximes per saber el clima del dia.

d La representació gràfica de les temperatures se sol fer amb un gràfic de barres.

3.7. Calcula la temperatura mitjana d’un dia determinat, sabent que la temperatura màxima d’aquell dia va ser de 22 ºC i la mínima va ser de 10 ºC.

3.8. Representa amb color vermell les dades de temperatures de Tarragona. Després, respon les preguntes de més avall.

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembre Temperatura

81011131620232421171210

a) Quin és el mes més càlid?

b) Quin és el mes més fred?

c) Quina és l’amplitud tèrmica anual?

d) Per què podem dir que les temperatures d’aquest climograma són típiques d’un lloc de l’hemisferi nord?

Els factors de les temperatures

3.9. Busca en un diari o a Internet les temperatures de les ciutats de la taula. Digues a quin país es troben i, després, respon les preguntes que hi ha a continuació.

Ciutat

Hèlsinki

l’Havana

Toronto

Rio de Janeiro

Rabat

País

a) A quina d’aquestes ciutats es dóna la màxima amplitud tèrmica diària? I la mínima?

b) A quina de les ciutats fa més calor? On fa més fred?

c) Busca la latitud de cadascuna d’aquestes ciutats i explica si hi ha alguna relació entre la latitud i la temperatura.

3.10. Respon:

a) Per què la posició geogràfica influeix en les temperatures d’un lloc?

b) Com influeix el relleu en la temperatura d’una zona?

c) Per què la proximitat o la llunyania del mar pot modificar la temperatura de dos llocs que es troben a la mateixa latitud?

d) Per què l’altitud modifica el clima d’una zona?

3.11. Observa la fotografia i digues quin factor de la temperatura explica que, en aquest indret, el vessant de l’esquerra tingui més vegetació que no pas el vessant de la dreta.

3.12. Observa la fotografia i digues quin dels vessants, el de la dreta o el de l’esquerra, està orientat al nord. Què ho explica?

Els factors de les precipitacions

3.13. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). A continuació, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a La quantitat de pluja es mesura amb un aparell anomenat baròmetre.

b Les precipitacions es mesuren en mil·límetres d’alçària, i cada mil·límetre equival a un litre d’aigua caigut per metre quadrat de superfície.

c Per saber quant ha plogut durant una època determinada, es fa la mitjana de les precipitacions diàries o mensuals.

d La representació de les temperatures se sol fer amb un gràfic de barres de color blau.

e L’origen de les pluges es troba en l’escalfor del sol, que fa que l’aigua s’evapori i, quan el fred la condensa, caigui per la força de la gravetat en forma d’aigua, neu o calamarsa.

3.14. Representa amb color blau les dades de precipitacions de Tarragona.

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembre

El climograma: elaboració i comentari

3.15. Observa aquest climograma i respon les preguntes següents:

a) Amb quin interval estan representades les temperatures? I les precipitacions?

b) Hi ha algun mes en què la temperatura mitjana estigui per sota dels 0 ºC?

c) Quina és la temperatura mitjana del mes de maig?

d) Quins són els mesos més secs? I els més càlids?

e) En quina època fa més fred?

f) Quina és l’època més humida?

g) Quina és l’època més seca?

3.16. Elabora el climograma de Tarragona amb les dades següents. Després, fes-ne el comentari.

a) Anàlisi i comentari de les temperatures:

b) Anàlisi i comentari de les precipitacions:

c) Anàlisi i comentari dels aspectes comuns:

Els grans dominis climàtics

3.17. Completa el dibuix de les zones climàtiques de la Terra amb la informació següent. Després, explica les raons que fan que en cada zona hi hagi unes característiques climàtiques determinades.

zona càlida

zona freda

zona temperada

Hi fa fred o calor segons les estacions.

rajossolars rajossolars

Hi fa fred tot l’any.

Hi fa calor tot l’any.

3.18. Completa l’esquema amb els tipus de climes de cadascuna de les zones climàtiques de la Terra i alguna de les seves característiques principals.

3.19. Observa el mapa dels tipus de climes del llibre (pàg. 70 i 71) i digues dos països la superfície dels quals s’estengui del tot, en el cas de les zones temperada i càlida, i en part, en el cas de la zona freda, per cadascun dels dominis climàtics. Després, escriu un factor que expliqui en part el seu clima.

a) Climes freds: 1.

Factor: 2.

b) Climes temperats: 1.

Factor:

Factor: 2.

c) Climes càlids: 1.

2.

Factor:

Factor:

Factor:

3.20. Observa aquests climogrames i identifica a quin tipus de clima pertany cada un. Raona la teva resposta a partir de la seva anàlisi. A quins països podrien pertànyer?

3.21. Observa el mapa climàtic de la península Ibèrica, les illes Balears i les illes Canàries del llibre (pàg. 77) i comenta’l d’acord amb el que s’explica en l’apartat del llibre «Lectura i comentari d’un mapa» (pàg. 24 i 25). Després, digues en quina zona situaries aquests climogrames i explica per què.

3.22. Observa el mapa climàtic de Catalunya del llibre (pàg. 77) i comenta’l d’acord amb el que s’explica en l’apartat del llibre «Lectura i comentari d’un mapa» (pàg. 24 i 25). Després, digues en quina zona situaries aquests climogrames i explica per què.

3.23. Relaciona cada variant climàtica amb la seva definició. Tingues en compte que hi ha una definició que sobra. equatorial • desèrtica • tropical •

• Zona on les precipitacions són gairebé inexistents.

• Zona que es caracteritza per tenir una estació seca i una estació plujosa.

• Zona amb temperatures estables i precipitacions constants i abundants.

• Zona selvàtica on pràcticament no hi ha activitat humana.

La previsió del temps

3.24. Identifica els aparells de les imatges i explica l’ús de cadascun.

3.25. D’acord amb el que s’explica en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa» del llibre (pàg. 24 i 25), comenta aquest mapa meteorològic i fes una previsió del temps que farà a Sicília, a les illes Açores i a Islàndia.

Activitats +

3.26. Sovint es diu que el temps que fa no és el que tocaria: que si plou menys del que plovia abans, que si fa més calor o més fred del que feia, etc. Ara comprovaràs si això és cert comparant el clima de Catalunya amb el temps que hi ha fet els últims tres anys. Per fer aquesta activitat, cal que busquis les dades de les precipitacions i de les temperatures d’algunes poblacions de Catalunya els tres darrers anys (en el web www.espaibarcanova.cat tens enllaços que et permetran trobar informació). Després, compara les dades obtingudes amb les dades mitjanes del clima a Catalunya. Escriu en diversos fulls a part o a l’ordinador tot el procés que has seguit a partir del guió següent:

a) El clima de Catalunya: temperatures i precipitacions d’algunes de les seves estacions meteorològiques.

b) Precipitacions i temperatures en algunes poblacions de Catalunya els tres darrers anys.

c) Comparació de les dades.

d) Redacta les conclusions a continuació:

3.27. Llegeix aquests textos i situa els pobles esmentats en un atles. Després digues quin clima correspon a la zona geogràfica on viu cada un.

Els pigmeus són un poble que viu a les selves de l’Àfrica central, als estats del Gabon, el Camerun i la República Democràtica del Congo. La seva estatura és, aproximadament, d’1,5 metres. Són nòmades, viuen de la caça i la recollecció i desconeixen l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i el teixit.

Els esquimals habiten als sectors més septentrionals d’Amèrica i a Groenlàndia. Actualment són uns 50.000 individus distribuïts en 17 grups. Tot i que alguns porten una vida sedentària, la major part són nòmades.

Els tuaregs són un poble nord-africà d’ètnia berber que ha experimentat un important mestissatge amb negres sudanesos. Es dediquen a la ramaderia nòmada (camells, cabres i ovelles) i es desplacen contínuament a la recerca de pastures.

3.28. Amb l’ajut d’Internet o d’una enciclopèdia, omple la taula amb les formes de vida dels pigmeus, els esquimals i els tuaregs.

Pigmeus

Activitats econòmiques

Habitatge

Alimentació

Vestimenta

Organització

Esquimals

Tuaregs

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important conèixer les parts de l’atmosfera per entendre’n l’estructura.

No em serveix de res conèixer la diferència entre temps i clima.

M’agrada saber quina relació hi ha entre el clima i els paisatges naturals.

És important saber com es mesuren les temperatures i les precipitacions.

És important saber interpretar bé un climograma.

Entendre els diversos tipus de dominis climàtics és important per al meu futur.

Trobo interessant i útil conèixer l’ús dels termòmetres, els pluviòmetres i els baròmetres.

M’interessa entendre els mapes meteorològics per preveure el temps que farà.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

a El vent és un meteor aeri i els llamps són meteors elèctrics.

b El clima és l’estat de l’atmosfera en un moment determinat i en un lloc concret.

c La diferència entre la temperatura màxima i la temperatura mínima d’un lloc s’anomena amplitud tèrmica

d A la zona temperada fa fred o calor segons les estacions.

e Les pluges originades pel xoc de dos fronts s’anomenen pluges de convecció.

f En un climograma es representen les precipitacions, les temperatures i les pressions atmosfèriques.

g El clima equatorial pertany al domini de la zona càlida.

h El clima oceànic té estius frescos, hiverns suaus i pluges regulars tot l’any.

i Les isòbares són línies imaginàries que uneixen punts amb la mateixa temperatura.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Escriu el nom dels principals meteors.

b) Explica quines diferències hi ha entre temps i clima.

c) Defineix aquests conceptes:

• temperatura:

• precipitació:

• anticicló:

d) Explica per què aquesta frase és certa: «La nit és l’hivern dels tròpics».

e) Exposa els factors que expliquen els climes freds.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

Paisatges naturals i paisatges antròpics EL PAISATGE UNITAT 4 4

4.1. Defineix els conceptes següents: paisatge natural, paisatge antròpic, paisatge rural, paisatge urbà. Per fer-ho, indica les característiques que permeten diferenciar un tipus de paisatge d’un altre i posa’n exemples.

4.2. Tenint en compte les definicions de l’activitat anterior, determina quin tipus de paisatge descriu el text següent:

L’abundància de vinyes que té aquest paratge li dóna moments de tendresa. Quan apunten les vinyes, el verd és tan prim, tan càndid, que sembla l’alba del verd; quan les vinyes moren, l’or vell és tan sumptuós que sembla una unça d’or en l’amagatall d’un usurer.

JOSEP PLA: De l’Empordanet a Perpinyà.

4.3. Observa el mapa de la distribució dels paisatges sobre la Terra i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

a) Quina informació ens proporciona el mapa? Abans de respondre, fixa’t bé en la llegenda.

b) Quin espai geogràfic s’hi representa?

c) Indica quins tipus de paisatge podem observar en cadascuna de les àrees del món següents:

• Amèrica del Nord:

• Nord d’Àfrica:

• Sud d’Europa:

• Sud-est d’Àsia:

• Austràlia:

• Serralada dels Andes:

• Península Escandinava:

• Conca fluvial del riu Congo:

• Sibèria:

• Península d’Indoxina:

4.4. Observa els paisatges de les imatges i completa la taula de més avall identificant els elements naturals i els humans i el tipus de paisatge al qual corresponen.

Paisatge A

Paisatge B

Paisatge C

La zona freda

4.5. Enumera cinc països del món on podríem trobar un paisatge de zona freda.

4.6. El paisatge d’alta muntanya, es concentra només a la zona freda o també es pot trobar en altres zones climàtiques? Justifica la resposta.

4.7. Enumera cinc països europeus on podríem observar un paisatge d’alta muntanya. Relaciona aquests paisatges amb les unitats de relleu europees.

4.8. Per què en els paisatges de la zona freda hi ha poca presència humana?

4.9. Busca a Internet informació sobre els samis, un poble que viu al nord de Noruega, Suècia i Finlàndia, i explica breument, en un full a part o a l’ordinador, el seu sistema de vida. Pots il·lustrar el text amb imatges.

La zona temperada

4.10. Observa la fotografia i digues a quin tipus de paisatge de la zona temperada correspon. Després, comenta el climograma tot relacionant-lo amb el paisatge de la imatge.

ºmm

Les precipitacions són

La imatge correspon al paisatge

Les temperatures són

4.11. Contesta aquestes preguntes sobre el paisatge mediterrani:

a) A més de les zones costaneres de la mar Mediterrània, a quines altres zones del món podem trobar un paisatge mediterrani? Escriu la resposta utilitzant el vocabulari sobre orientació i situació estudiat en el tema 1 del llibre (nord-est, sud-oest, occidental, oriental…).

b) Com són els rius del paisatge mediterrani? Quina relació hi ha entre les seves característiques i el clima?

c) Quina influència té el clima sobre el paisatge mediterrani?

d) Per què podem afirmar que el paisatge mediterrani és molt humanitzat?

4.12. Organitzeu-vos en grups i comenteu les conseqüències positives i negatives que pot tenir l’augment de l’activitat turística per al paisatge d’un poble de la costa mediterrània. Enumereu-les en la taula següent i, després, feu un debat entre tota la classe.

Conseqüències positives

• Creació de llocs de treball.

Conseqüències negatives

• Problemes ambientals.

4.13. Enumera quatre països europeus i dos d’un altre continent on podríem trobar un paisatge oceànic.

Aquest tipus de paisatge, es localitza a la costa o a l’interior?

4.14. Descriu les característiques principals de la taigà i de l’estepa.

Característiques de la taigà:

Característiques de l’estepa:

4.15. Llegeix aquestes afirmacions sobre els paisatges de la zona temperada i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a La tundra és un paisatge típicament oceànic.

b Als boscos oceànics hi podem trobar castanyers i roures.

c El paisatge de la taigà ha estat poc modificat per l’activitat humana.

d A la praderia podem trobar bisons, cavalls, cèrvids i aus rapinyaires.

e La landa és un tipus de vegetació característica del paisatge mediterrani.

f L’estepa està formada per grans extensions de boscos.

g Al bosc mediterrani hi podem trobar alzines i pins.

4.16. Observa els paisatges que hi ha representats en les imatges i digues a quin tipus de paisatge de la zona temperada correspon cada un. Després, explica quines són les característiques principals de cadascun d’aquests paisatges.

La zona càlida

4.17. Observa les fotografies i el climograma i respon les preguntes següents:

a) A quin paisatge correspon cada una de les fotografies? Justifica la resposta.

b) Esmenta tres elements característics de cada un d’aquests paisatges.

c) A quines zones de la Terra podries trobar cada un d’aquests paisatges?

A B C

d) Amb quin d’aquests paisatges relacionaries el climograma?

e) A quin tipus de desert correspon la imatge B? Quins altres tipus de deserts hi ha?

f) Quin dels tres paisatges està més amenaçat per la tala d’arbres i l’incendi dels boscos? Justifica la resposta.

g) En quin d’aquests paisatges viuen els tuaregs? I els massais?

h) Busca a Internet informació sobre els tuaregs i explica el sistema de vida d’aquest poble nord-africà.

4.18. Llegeix aquestes afirmacions sobre els paisatges de la zona càlida i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a Els uadis són petites zones enmig del desert on la presència d’aigua permet el creixement de vegetació.

b Els boiximans viuen al desert de Kalahari.

c Al desert de Gobi, entre Mongòlia i la Xina, les temperatures a l’hivern són molt baixes.

d Les selves equatorials asiàtiques són molt poc poblades.

e A les selves tropicals asiàtiques es conrea l’arròs, la canya de sucre i el te.

f El baobab és un arbre típic de la selva equatorial.

4.19. Descriu el paisatge de la fotografia d’acord amb els passos assenyalats en l’apartat del llibre «Observació, descripció i identificació d’un paisatge» (pàg. 106 i 107).

Zones freda, temperada i càlida

4.20. Completa la taula amb les característiques de cadascun dels paisatges:

PaisatgeSituació

Fred

Mediterrani

Oceànic

Continental

Equatorial

Tropical

Desèrtic

Els paisatges de Catalunya

4.21. Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Comprendre un paisatge és, primer de tot, contemplar-lo, deixar aflorar tots els interrogants que ens planteja. Per què, al bell mig de la garriga, sobre els turons, trobem aquest mosaic de colors, amb els prats tancats d’un verd cru? Per què trobem aquestes taques homogènies de falgueres rogenques, destacant sobre la massa ombrívola del matollar? Per què, una mica més lluny, trobem aquests pins plantats en renglera? Per què trobem aquesta xarxa de camins recentment oberts a les parts altes? Per què, prop de la vella masia amb la coberta de teules, trobem aquesta construcció amb teulada d’uralita?

Darrere de tots aquests perquès hi trobem homes i dones que conreen, mengen, talen el bosc, transporten, guarden els ramats, comercien, es desplacen. És una llarga història que es pot descobrir tot caminant i dialogant amb els habitants.

I així el paisatge, el rostre del territori, comença a animar-se. Ens mostra els testimonis de les relacions entre les persones i el medi natural.

BERNADETTE LIZET i FRANÇOIS DE RAVIGNAN: Comprendre un paisatge.

a) Què cal fer, segons el text, per comprendre un paisatge?

b) Tenint en compte que en el text s’esmenten tipus de vegetació com la garriga, el matollar i els pins, a quina zona creus que correspon el paisatge descrit?

c) El paisatge descrit, és natural o antròpic? Justifica la resposta.

4.22. Tria un paisatge de Catalunya que coneguis i que t’agradi molt. A partir de fotografies teves, i d’altres que pots buscar per Internet, prepara una presentació de diapositives en què expliquis diferents aspectes del paisatge triat i exposa-la davant la resta de la classe.

4.23. El paisatge ha estat font d’inspiració per a escriptors i pintors. Llegeix el poema i respon les preguntes:

La fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà?

Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n’hagis trobat al món: un verd com d’aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d’en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura, i no sent res, o està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d’aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d’en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!

JOAN MARAGALL

a) Què és una fageda?

b) Busca fotografies d’una fageda a l’estiu i de la mateixa fageda a la tardor i compara-les. Quines diferències hi aprecies?

c) Quin és el color que predomina en una fageda a l’estiu? I a la tardor?

d) A quin domini climàtic pertany la fageda d’en Jordà, a la Catalunya seca o a la Catalunya humida? Justifica la resposta.

e) Quines són les sensacions físiques i emotives que el paisatge de la fageda d’en Jordà provoca en el poeta Joan Maragall?

El dinamisme del paisatge

4.24. Busca una fotografia antiga d’algun lloc de la població on vius. Un cop la tinguis, vés al mateix lloc, fes-ne una de nova i enganxa les dues fotografies a l’espai corresponent. Compara les dues imatges i, a continuació, escriu un text amb les principals diferències que hi trobes i els motius que creus que les poden haver provocat.

fotografia 1

fotografia 2

4.25. En una població costanera es vol construir un hotel de quinze plantes. S’ubicarà en un turó on actualment hi ha les ruïnes d’un castell medieval des d’on es té una magnífica panoràmica de la primera línia de la costa. Si el projecte es porta a terme, quines transformacions creus que pot comportar?

4.26. Observa aquests dos dibuixos, que representen un mateix paisatge en dues èpoques diferents, i respon les preguntes que hi ha a continuació:

a) De quin tipus de paisatge es tracta?

b) Enumera els elements naturals i els elements antròpics del paisatge A.

c) Quina era l’activitat econòmica principal en el paisatge A?

d) Quins canvis s’observen en els elements naturals i en els elements antròpics en el paisatge B?

e) Quins canvis s’observen, pel que fa a l’activitat econòmica, en el paisatge B?

f) Valora l’impacte mediambiental que poden tenir els canvis que hi ha hagut en aquesta vall.

Observació, descripció i identificació d’un paisatge

4.27. Observa les fotografies i digues a quin tipus de paisatge de Catalunya correspon cada una. Argumenta breument la raó de la teva resposta. Finalment, tria una de les dues imatges i descriu-ne el paisatge.

Aquest paisatge el podem trobar a…

Aquest paisatge el podem trobar a…

Descripció del paisatge A o B:

Activitats +

4.28.  Busca dues fotografies de paisatges naturals protegits de Catalunya i enganxa-les a l’espai corresponent. Després, situa-les en el marc geogràfic de Catalunya i explica per què creus que s’han adoptat mesures per a la seva protecció i conservació.

fotografia 1

Situació:

Per què creus que és un espai protegit?

fotografia 2

Situació:

Per què creus que és un espai protegit?

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

Observar el paisatge permet saber com viuen les persones d’un lloc concret.

És necessari protegir els paisatges naturals.

No em sembla greu que es modifiqui el paisatge dels llocs costaners; si hi ha turisme, és lògic que s’hi construeixin hotels i apartaments.

Tinc curiositat per conèixer com són els paisatges de diferents llocs del món.

Cal respectar el paisatge perquè forma part del nostre patrimoni natural.

M’agrada investigar com ha canviat el paisatge al llarg del temps.

Els parcs eòlics modifiquen el paisatge, però són bonics.

2. Coneixements generals. Valora els teus coneixements i puntua els ítems següents d’acord amb aquest barem:

a Sé diferenciar els paisatges naturals dels antròpics.

b Sé quin tipus de clima correspon a cada paisatge.

c Puc explicar quins són els principals paisatges de Catalunya.

d Conec els factors que fan canviar el paisatge.

e Puc descriure un paisatge aplicant les pautes que es donen en el llibre.

f Puc relacionar els diferents tipus de vegetació amb els paisatges corresponents.

g Sóc capaç d’identificar els principals elements del paisatge del meu barri o del meu poble.

h Sé distingir un paisatge antic i un d’actual a partir de fotografies.

3 = Molt. 2 = Força. 1 = Una mica. 0 = No gens.

3. Coneixements particulars. Completa aquestes frases amb la paraula adequada:

a) S’anomena la part del territori que es pot observar des d’un lloc determinat i que està formada per elements naturals i/o humans.

b) El paisatge és aquell en el qual la intervenció humana és mínima o inexistent.

c) El paisatge és aquell que ha estat modificat per l’acció humana.

d) La és un paisatge compost per líquens, molsa i petits arbustos.

e) La és el bosc característic del paisatge continental.

f) Les formacions arbustives característiques del paisatge mediterrani són la i la .

g) El paisatge es defineix per l’absència de formes de vida.

h) Els paisatges característics de la zona tropical són el i la .

i) El lleó és un dels grans carnívors que viuen a la .

j) Els tuaregs són un poble nòmada que habita al .

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

Preparem un viatge a l’Argentina PROJECTE 1 1

Competències bàsiques: Coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal. Objectiu: Aplicar coneixements de situació, orientació i cartografia, de relleu, de clima i de paisatge, buscant la informació de manera autònoma i aplicant-la a una situació no estudiada a classe: l’Argentina. El treball es pauta per ajudar a consolidar la necessitat d’un esquema a l’hora de posar-se a processar informació i comunicar-la.

En un curs de primer d’ESO han decidit, d’acord amb el tutor, participar en un concurs que té com a premi un viatge a l’Argentina. Per participar en el concurs cal presentar un treball que justifiqui la importància turística de l’Argentina per la seva diversitat de paisatges. Cal, d’una manera especial, trobar imatges encertades que permetin veure que en aquest país es pot passar de la selva tropical al paisatge de climes freds sense sortir de les seves fronteres.

Les pautes per fer aquest treball són les següents:

1. Aspectes generals de la República Argentina:

a) Latitud: Longitud:

Límits:

b) Extensió: Habitants:

c) Descriu, a grans trets, el relleu de l’Argentina:

d) Quin clima té aquest país?

2. Busca per Internet o escaneja un mapa de les grans zones de paisatge de l’Argentina i enganxa’l a l’espai corresponent. Després, explica les característiques de cada paisatge i indica on es localitzen.

3. Busca per Internet fotografies de tres paisatges diferents de l’Argentina. Adjunta-les a un arxiu informàtic i elabora una fitxa per a cada paisatge a partir del model següent:

Nom de la regió:

Tipus de clima:

Tipus de vegetació i nom d’algunes espècies:

Característiques del paisatge:

4. Per què creus que ha de ser interessant viatjar a l’Argentina?

MAPA

La història, la memòria del passat

5.1. Indica quins d’aquests fets són del passat i quins són històrics. Raona la resposta.

a) Fa setanta anys una dona va començar a treballar en una fàbrica tèxtil.

b) L’estiu de 1992 es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona.

c) Al segle xv la majoria de la població es dedicava a l’agricultura.

d) Fa mil anys, a Roma, una noia rica es va enamorar d’un esclau.

e) El 23 de febrer de 1981 un grup de guàrdies civils van entrar al Congrés de Diputats espanyol i van tenir segrestats durant unes hores el govern i els diputats.

Són fets del passat

Són fets històrics

5.2. Explica la diferència entre història i passat.

5.3. En grups de dues o tres persones, trieu dos espais o llocs de memòria de la localitat o comarca on viviu que representin un personatge històric i un fet històric, respectivament. Busqueu-ne informació i completeu les fitxes que teniu a continuació.

Nom del personatge:

Data i lloc de naixement i mort:

Professió:

Activitats que va dur a terme i que van tenir importància històrica:

Fotografia de l’espai o lloc de memòria que representa un personatge històric

Tipus d’espai (edifici religiós, polític…, fàbrica, monument que commemora un fet històric, etc.):

Data de construcció:

Finalitat per a la qual es va construir:

Activitats que s’hi van dur a terme que van tenir importància històrica:

Ús actual:

Fotografia de l’espai o lloc de memòria que representa un fet històric

5.4. Pregunta als pares o als avis quins són els fets que més els han afectat en la seva vida, personal o professional, demana’ls per què i escriu-los. Aquests fets, t’ajuden a entendre alguns aspectes de la seva vida actual?

5.5. T’interessa la història? Si la resposta és afirmativa, escriu dos motius pels quals t’agrada. Si és negativa, escriu dos motius pels quals et desagrada.

5.6. Tria un fet històric que consideris interessant o important i explica’l. Pot ser un fet relacionat amb el que has treballat en cursos anteriors o bé un fet del qual hagis sentit a parlar en els mitjans de comunicació.

La utilitat de la història

5.7. Enumera les possibles utilitats que té el fet de saber història. Tingues en compte no tan sols el que s’explica en el llibre sinó també la teva opinió.

5.8. Llegeix els textos de la pàgina 115 del llibre i contesta les preguntes següents:

a) Per què Heròdot decideix escriure Històries? Quina és, segons ell, la finalitat de la història?

b) Per què Tucídides creu que és difícil reconstruir el passat?

Què estudia la història?

5.9. Escriu tres fets actuals o recents que, segons la teva opinió, seran considerats històrics d’aquí a uns anys. Quina mena de fets són: polítics, econòmics, socials o culturals?

5.10. Quan ens referim als protagonistes de la història, sovint oblidem els nens i les nenes. Alguns fets, però, poden arribar a marcar molt les seves vides, com, per exemple, les guerres. Fixa’t en les fonts que tens a continuació i explica quina informació proporcionen sobre la vida dels infants durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Quan em diuen «tu eres molt petita, no saps el que passava», jo dic que no m’ho diguin, perquè em poso molt trista. Què vol dir que jo era molt petita? És clar que aquella no era la meva guerra, però la vaig patir. Vaig estar amagada a les andanes del tren de Barcelona per por dels bombardejos; vaig passar gana; vaig fer els mateixos quilòmetres que la meva mare fugint cap a França; vaig trepitjar la mateixa neu; vaig passar el mateix fred, la mateixa gana, la mateixa por. Estava traumatitzada pel bombardeig de Figueres, on, amb cinc anys encara no fets, vaig veure tots aquells morts i ferits, aquells cossos mutilats, aquelles persones sota les bigues i la runa.

JOSEFINA PIQUET

A Barcelona es van construir molts refugis per protegir-se dels bombardejos. Tothom hi col·laborava: els nens en sortir de l’escola, les dones, la gent gran. Els homes eren al front.

Les fonts històriques, els testimonis del passat

5.11. Observa aquestes imatges i digues de quin tipus de font es tracta en cada cas i si són primàries o secundàries.

Nens i nenes en un camp de concentració nazi.Àmfora grega decorada. Solia contenir vi.

Bíblia.

Fotograma de la pel·lícula Camins de glòria (Stanley Kubrick, 1957), basada en la Primera Guerra Mundial.

5.12. Explica per què la font D de l’activitat anterior pot donar la informació següent sobre el passat:

a) Els antics grecs sabien cultivar la vinya.

b) Els guerrers grecs es cobrien el cap amb un casc.

c) Els guerrers grecs lluitaven cos a cos amb llances.

d) Els antics grecs practicaven jocs sedentaris, com ara el joc de les dames.

La cronologia, el temps històric i l’era cristiana

5.13. Defineix, amb les teves paraules, els conceptes de cronologia i temps cronològic.

5.14. Ordena aquestes dates de més antiga a més moderna:

5.15. Sabem que el faraó egipci Tutankamon va regnar entre els anys 1336 i 1327. Quan va viure? Assenyala les respostes correctes.

Abans de Crist.

Al segle XIII aC.

Al II mil·lenni aC.

Després de Crist.

Al segle XIV dC.

Al II mil·lenni dC.

5.16. Imagina que en una visita a les ruïnes d’Empúries trobes mig enterrada una moneda. En una cara hi ha el retrat de l’emperador August (63 aC-14 dC) i, en l’altra, la inscripció «167 aC». Quina o quines de les deduccions següents són correctes? Assenyala amb una creu la frase que creguis que inclou la solució correcta.

1. Lògicament, es tracta d’una moneda romana d’abans de Crist dels temps en què August era emperador.

2. Es tracta d’una moneda romana d’abans de Crist, però no pot ser de l’època d’August perquè l’any 167 aC encara no havia nascut.

3. Es tracta d’una moneda falsa perquè l’any 167 aC els romans ignoraven que Jesús naixeria més de cent anys després.

4. Es tracta d’una moneda falsa perquè l’any 167 aC ningú no sabia que els anys es comptarien a partir del naixement de Jesucrist.

Les deduccions correctes són les de les frases 1 i 2.

Les deduccions correctes són les de les frases 3 i 4.

La deducció correcta és la de la frase 3.

Les deduccions correctes són les de les frases 1, 2 i 4.

5.17. Completa la taula amb les dates d’inici del calendari de cada una de les cultures indicades:

Cultura

Cristiana Musulmana Jueva

Segles, xifres romanes i línies del temps

5.18. Escriu en xifres romanes el segle al qual pertany cada un dels anys següents:

5.19. Escriu un any que correspongui a cada un dels segles següents:

5.20. Escriu en xifres romanes el mil·lenni al qual pertany cada un dels anys següents:

5.21. Actualment, en quin mil·lenni ens trobem? Som al principi o al final d’aquest millenni? I en quin segle?

5.22. Llegeix les afirmacions següents i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a Els anys després de Crist es compten de més petit a més gran.

b L’any 734 després de Crist correspon al segle VII.

c Els anys abans de Crist es compten de més gran a més petit.

d L’any 1251 abans de Crist correspon al segle XIII.

La mesura del temps: el calendari

5.23. Per què creus que els primers calendaris es basaven en els cicles de la Lluna i del Sol?

5.24. Explica amb quin objectiu el papa Gregori XIII va modificar el calendari?

5.25. Què vol dir que un calendari és lunisolar?

5.26. Busca informació sobre les principals característiques de les celebracions del Ramadà i de l’Any Nou xinès. En un full a part o a l’ordinador, elabora un text amb la informació obtinguda i il·lustra’l amb fotografies.

La divisió de la història

5.27. Ordena aquestes imatges de més antiga a més moderna. Explica per què les has ordenat així.

5.28. Escriu a quin segle i a quina edat pertany cadascun dels fets històrics següents i quina mena de fet és (polític, social, econòmic, religiós o cultural).

1. La primera fàbrica de Catalunya moguda per vapor començà a funcionar el 1834.

2. Els romans van arribar a les terres de l’actual Catalunya l’any 218 aC.

3. El monestir de Poblet es va fundar l’any 1151.

4. El primer ferrocarril que va circular a Catalunya fou inaugurat el 1848.

5. La Primera Internacional, organització de treballadors, es va fundar el 1864.

XIX edat contemporàniaeconòmic

5.29. Llegeix les afirmacions següents i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a Els historiadors occidentals solen dividir la història en cinc etapes.

b L’edat antiga comença amb l’aparició de l’escriptura.

c La prehistòria s’acaba al mateix moment a tot arreu.

d No tenim cap document escrit de la prehistòria.

e L’edat antiga s’acaba amb el naixement de Jesús.

f L’edat mitjana és anterior al naixement de Jesús.

g L’edat contemporània comença el 1789.

h L’etapa més llarga de la història és l’edat moderna.

i Nosaltres hem nascut a l’edat contemporània.

Segle

Edat

Tipus de fet

L’elaboració de frisos cronològics

5.30. Elabora, en un full de paper mil·limetrat o quadriculat, un fris cronològic amb els fets històrics que tens a continuació. Segueix els passos que s’expliquen en el llibre (pàg. 128 i 129).

814aC

Fundació de Cartago per part dels fenicis.

776aC Celebració de la primera olimpíada.

600aC Fundació de Massàlia (l’actual Marsella) per part dels grecs.

490aC Batalla de Marató, en què els grecs van derrotar els perses.

431aC-404aC Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta.

384aC Naixement del filòsof Aristòtil.

287aC Naixement d’Arquimedes, matemàtic i físic.

Activitats +

5.31. Et proposem que facis d’historiador o d’historiadora i que investiguis sobre l’any que vas néixer. Et facilitem un guió per a la teva recerca, però pots afegir altres aspectes que t’interessin. Has d’indicar, en cada apartat, els tipus de fonts d’informació (escrites, materials, orals…) que has utilitzat. Fes aquesta activitat en un full a part o a l’ordinador.

a) El dia del meu naixement

– Indica quin dia vas néixer.

– Recopila informació sobre el teu naixement: hora, lloc, pes, persones que acompanyaven la teva mare, anècdotes…

– Possibles fonts d’informació: entrevistes a la família, documents de l’hospital on vas néixer, fotografies, objectes…

– Amb tota la informació recollida, fes una redacció sobre el dia del teu naixement. El text ha d’anar acompanyat d’alguna de les fonts d’informació: fragments de les entrevistes realitzades, un document escrit sobre el teu naixement, fotografies, etc.

b) El dia del meu naixement van passar altres coses

– Explica, breument, tres fets que van ocórrer el dia que vas néixer: un fet polític, un fet econòmic i un fet cultural.

– Pots aconseguir aquesta informació per mitjà de fonts escrites, com ara diaris, i d’Internet. En el lloc web www.espaibarcanova.cat trobaràs enllaços on pots obtenir aquesta informació.

– Pots incloure, en el teu treball, les pàgines del diari on es van publicar.

c) La vida de la mare i el pare l’any que vaig néixer

– Elabora un qüestionari per preguntar a la teva família com era la seva vida l’any que vas néixer: feina, habitatge, cotxe, vacances…

– Amb les respostes de la teva família, elabora un informe sobre la seva vida l’any del teu naixement. Il·lustra’l amb documents escrits i iconogràfics (rebuts, fotografies, etc.).

d) Alguns fets importants que van passar l’any del meu naixement

– El professor o la professora t’indicarà alguns dels fets més importants d’aquest any. Tria’n dos.

– Indica què vols saber d’aquests fets: busca fonts d’informació, «interroga-les» i elabora una síntesi explicativa de cada fet.

e) La música, el cinema, el teatre, la literatura i la televisió l’any del meu naixement

– Esbrina quines eren les dues o tres cançons de moda l’any que vas néixer. I, també, les dues pel·lícules i les dues obres de teatre més vistes i premiades; els dos llibres més llegits, i els dos programes de televisió amb més audiència.

– Un cop tinguis la informació, organitza-la en un quadre de dades. Il·lustra aquesta informació amb fonts iconogràfiques.

f) Fets esportius destacats l’any del meu naixement

– Tria dos esports i esbrina els guanyadors de les principals competicions. Elabora un quadre de dades amb la informació obtinguda. Il·lustra aquesta informació amb fonts iconogràfiques.

– També pots incloure informació sobre un fet esportiu rellevant, com, per exemple, uns campionats (Jocs Olímpics, mundials, europeus…).

g) La moda l’any del meu naixement

– Investiga quina roba era de moda l’any que vas néixer. Explica-ho mitjançant fonts iconogràfiques.

h) L’any del meu naixement ens van deixar algunes persones destacades

– El professor o la professora t’indicarà el nom d’algunes personalitats destacades que van morir l’any que tu vas néixer. Tria’n cinc i elabora una petita biografia de cada una. Il·lustra cada biografia amb una fotografia.

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

La història reconstrueix i interpreta els fets més importants del passat.

M’agrada estudiar història, tot i que no és gaire útil perquè només serveix per tenir una mica de cultura.

Conèixer el passat, i no oblidar-lo, serveix per no cometre els mateixos errors que els nostres avantpassats.

Cal conservar i protegir els vestigis del passat perquè ens ajuden a entendre els nostres orígens.

Els protagonistes de la història són els polítics, els militars i altres persones que van protagonitzar fets molt transcendentals.

2. Coneixements generals. Valora els teus coneixements i puntua els ítems següents d’acord amb aquest barem:

3 = Molt.2 = Força.1 = Una mica.0 = No gens.

a Sé explicar per què tots els fets del passat no són història.

b Sé diferenciar un fet polític d’un fet econòmic.

c Puc identificar els diferents tipus de fonts històriques.

d Sé indicar quan comença i quan acaba cada etapa de la història.

e Sé escriure els segles amb xifres romanes.

f Sóc capaç d’enumerar alguns fets històrics que van passar l’any que vaig néixer.

g Sé elaborar un fris cronològic.

3. Coneixements particulars. Completa aquestes frases amb la paraula adequada:

a) La és la memòria del passat.

b) Les són documents, objectes o testimonis que ens proporcionen informació del passat.

c) Les fonts són les produïdes en la mateixa època dels fets que s’estudien. Les fonts , en canvi, provenen d’èpoques posteriors.

d) La és l’estudi de la mesura del temps.

e) Una és un període de temps que parteix d’un fet important a partir del qual es comencen a comptar els anys.

f) Els segles i els mil·lennis s’expressen amb xifres .

g) Els de les civilitzacions antigues es basaven en els cicles de la i del .

h) La història s’ha dividit en cinc fragments que anomenem o .

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

LA HUMANITAT PREHISTÒRICA UNITAT 6 6

Cronologia, fonts i treball arqueològic

6.1. Observa el fris cronològic i contesta les preguntes següents:

Fa2milions imigd’anys

a) Quin és el període més llarg de la prehistòria?

b) Quan comença el neolític?

c) Quin període és el més proper a la història?

Aparicióde l’escripturaiinici delahistòria

d) Creus que les dates de la prehistòria són totalment exactes? Raona la resposta.

6.2. Observa aquestes fonts i digues de quin tipus de font es tracta en cada cas i si són primàries o secundàries.

L’origen de l’ésser humà

6.3. Enumera el conjunt de transformacions que van convertir els primats en éssers humans al llarg del procés d’hominització.

6.4. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Els Australopithecus són un gènere, és a dir, un conjunt d’espècies estretament emparentades entre elles, que van viure a l’Àfrica des de fa quatre milions d’anys fins en fa un i mig. Pel que sabem fins ara, els australopithecus són els fundadors del llinatge humà. El que ells van aprendre, sobretot el fet de caminar amb dues cames, és el que ha permès després el desenvolupament de les espècies del gènere Homo, al qual pertanyem nosaltres.

La invenció del bipedisme és el canvi bàsic que ha desencadenat tota la història humana. D’entrada, el bipedisme deixa les mans lliures per recollir i transportar aliments. A més, tenir les mans lliures és el que permet utilitzar eines i fabricar-les. Molts científics creuen que el cervell dels humans ha pogut créixer gràcies al bipedisme, perquè nosaltres tenim el cap perfectament equilibrat sobre l’eix del cos.

JOSEP CORBELLA: Sapiens: el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència

a) De quin tipus de font es tracta?

b) Què són els Australopithecus? Per què se’ls considera els fundadors del llinatge humà?

c) Per què el bipedisme va ser important per al futur de l’espècie humana?

L’evolució del gènere Homo

6.5. Completa aquesta taula sobre el procés d’hominització.

CronologiaCaracterístiques físiques Eines utilitzades

Australopithecus

Homo habilis

Homo ergaster

Homo neanderthalensis

Homo sapiens

El paleolític

6.6 Observa el dibuix d’un assentament del paleolític del llibre (pàg. 141) i respon les preguntes següents:

a) Quines activitats duen a terme els humans que hi ha representats?

b) Com van vestits? Com creus que devien obtenir els materials per fer-se la roba?

c) Quines eines utilitzen? Coneixen el foc?

d) Per què la caça era una activitat tan important en el paleolític?

e) Per què diem que els humans del paleolític eren nòmades?

6.7. Observa les imatges i completa la taula que hi ha a la pàgina següent:

Què és?

De què està fet?

Com s’ha fet?

Per a què serveix?

6.8. Llegeix aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

El foc permet tenir llum quan no n’hi ha; protegeix dels animals perillosos i fa que el grup se senti més segur; serveix per coure els aliments i facilita la digestió de la carn, la qual cosa evita malalties i infeccions; escalfa sempre, però, en els períodes glacials, l’escalfor garanteix la supervivència dels grans i dels infants; amb l’ajut del foc es treballa més fàcilment la fusta i el sílex, que es trenca amb menys esforç. En definitiva, controlar el foc esdevé una nova manera de viure, molt més còmoda, confortable i social, alhora que comporta noves feines, com ara recollir llenya i procurar nous estris per coure els aliments.

ISABEL BOJ: Retorn a la prehistòria.

a) Enumera els avantatges que comportà per a la humanitat de la prehistòria el domini del foc.

b) Explica què vol dir aquesta frase: «Controlar el foc esdevé una nova manera de viure, molt més còmoda, confortable i social».

Imatge A

Imatge B

6.9. Quins indicis permeten afirmar que en el paleolític es practicaven rituals funeraris?

6.10. Marca amb una creu els enunciats que corresponen a característiques de les pintures rupestres del paleolític.

Són pintures realistes.

Són pintures esquemàtiques.

Sempre formen escenes.

Sovint representen la figura humana.

Poden ser policromes o monocromes.

Gairebé sempre representen animals.

6.11. Observa aquestes fotografies i respon les preguntes que hi ha a continuació:

VenusdeWillendorf(Àustria).Representaciód’unbisóalesparetsdelacovad’Altamira(Cantàbria).

a) Quines de les característiques assenyalades en l’activitat anterior es poden observar en la imatge del bisó?

b) Quina funció tenien aquestes obres d’art?

6.12. Imagina’t que ets un noi o una noia del paleolític. Escriu, en un full a part o a l’ordinador, un text explicant com és la teva vida a partir de les preguntes que hi ha a continuació:

• Quina és la teva ocupació principal?

• Vius sempre al mateix lloc?

• Amb què et vesteixes?

• En quina mena d’habitatge vius?

• Coneixes el foc?

• Quins són els aliments de la teva dieta habitual?

• Recentment ha mort un company. Per què l’heu enterrat i n’heu cobert el cadàver amb flors?

El neolític

6.13. Observa el mapa sobre l’origen de l’agricultura i la ramaderia del llibre (pàg. 145) i comenta’l d’acord amb les pautes establertes en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa» del llibre (pàg. 24 i 25).

6.14. Explica les causes que van propiciar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia.

6.15. Observa aquestes imatges i completa la taula que hi ha a continuació:

De quin tipus de fonts es tracta en cada cas? Són primàries o secundàries?

6.16. Observa la reconstrucció d’un poblat neolític del llibre (pàg. 149) i fes-ne una descripció. Després, respon les preguntes que hi ha a continuació:

Tipus d’estri o eina

Funció

a) Quines eines i noves tècniques van aparèixer durant el neolític?

b) Quines són les diferències principals entre el paleolític i el neolític pel que fa a les activitats econòmiques dutes a terme i les eines i les tècniques emprades?

c) Quines divinitats adoraven els homes i les dones del neolític? Com enterraven els morts?

6.17. Classifica aquests conceptes en dues columnes, segons corresponguin al paleolític o al neolític:

nòmadatrocsedentari agricultura poblat balmarecol·lecciópedra polidaaparició del llenguatgeaparició del foc

Paleolític

Neolític

6.18. Respon aquestes preguntes sobre l’excedent agrícola:

a) Què és l’excedent?

b) Per què es va produir l’aparició de l’excedent durant el neolític?

c) Per què no era possible que hi hagués excedent agrícola durant el paleolític?

d) Quina relació hi ha entre l’aparició de l’excedent i els orígens del comerç?

6.19. Llegeix aquestes afirmacions sobre la pintura neolítica i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a Representa animals aïllats.

b Forma escenes.

c És policroma.

d Es localitza exclusivament a l’interior de les coves.

e Se sol trobar en abrics i balmes.

f Mai no hi surt la figura humana.

g Els temes són representats de manera estilitzada.

6.20. Observa les imatges i explica les semblances i les diferències entre la pintura del paleolític i la del neolític.

Pinturesrupestresdel’abricdelsCavalls,a Valltorta(Castelló).

Semblances:

Pinturesrupestresdelacovad’Altamira(Cantàbria).

Diferències:

6.21. Imagina’t que ets un noi o una noia del neolític. Escriu, en un full a part o a l’ordinador, un text explicant com és la teva vida a partir de les preguntes que hi ha a continuació:

• Com és el lloc on vius?

• De quin material són les eines que utilitzes?

• Quins estris fas servir?

• Què feu al teu poblat amb l’excedent que produïu?

• Com s’organitza el grup amb el qual vius?

• Quines creences teniu al teu poblat?

6.22. Completa la taula comparativa sobre les característiques principals del paleolític i el neolític.

Economia (activitats econòmiques)

Societat (hàbitat, costums)

Tecnologia (eines, tècniques)

Art (pintura, escultura)

L’edat dels metalls

6.23. Explica les diferents tècniques que s’utilitzaven per a l’obtenció dels metalls.

Paleolític

Neolític

6.24. Quins nous ginys van aparèixer durant l’edat dels metalls? Quines millores van representar?

6.25. Observa els monuments megalítics de les imatges i completa la taula que hi ha a continuació:

Tipus de monument

Funció

6.26. Indica a quina etapa de la prehistòria (paleolític, neolític o edat dels metalls) corresponen els objectes següents:

6.27. Defineix amb les teves paraules els conceptes següents:

• nòmada:

• excedent:

• metal·lúrgia:

La prehistòria a la península Ibèrica

6.28. Llegeix el text i, després, contesta les preguntes que hi ha a continuació:

El desgast de les dents indica el tipus d’aliment que consumien els homínids d’Atapuerca. S’ha determinat que en aquest assentament el 75 % de la dieta era vegetal i el 25 %, animal. Una altra particularitat que es pot observar en els queixals és que mostren un desgast anòmal a la part inferior dels espais interdentals. Aquest fenomen és degut a l’ús d’escuradents. Després d’ingerir aliment els homínids d’Atapuerca es netejaven les dents. Aquesta dada canvia la imatge que tradicionalment ens hem format dels nostres avantpassats, els quals solem imaginar sempre bruts. Sabem que fa més de 500.000 anys els homínids d’Atapuerca ja es netejaven les dents. Això indica que ja tenien cura del cos i un principi sistemàtic d’higiene dental. Els jaciments d’Atapuerca. Fundación Atapuerca (text adaptat).

a) Quina informació aporta el text sobre l’alimentació i la higiene dels homínids d’Atapuerca?

b) Amb quin tipus de fonts materials creus que treballen els arqueòlegs per arribar a aquestes conclusions?

c) Quins passos segueixen els arqueòlegs per dur a terme la seva feina? Quins altres especialistes participen en un projecte de recerca arqueològica?

d) Aquest text, és una font d’informació primària o secundària? Raona la resposta.

6.29. Imagina’t que ets una arqueòloga o un arqueòleg que forma part d’un equip que ha trobat un jaciment del final del paleolític a la península Ibèrica, habitat per l’Homo sapiens, i omple la fitxa següent:

Descripció de les restes humanes:

Enumeració de les restes materials (material de què estan fetes i utilitat):

Descripció de les mostres d’art:

Enumeració de les mostres que permeten deduir aspectes relacionats amb les creences:

6.30. Llegeix aquests textos i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Dins un dels pous de les mines, el mes de maig de 1994, va tenir lloc una troballa insòlita. Trencada en nombrosos fragments apareixia una figureta de ceràmica, amb ulls rodons com sols, nas llarg, pits petits i mans sobre la panxa lleugerament arrodonida per l’embaràs, com si estigués asseguda. És la venus de Gavà.

ISABEL BOJ: Retorn a la prehistòria.

La forma de la venus de Gavà i els seus motius decoratius permeten suposar-li un valor simbòlic i religiós. Això permet deduir l’existència en el neolític mitjà d’unes pràctiques religioses adreçades a la deessa mare o a la fertilitat.

La venus de Gavà es pot relacionar amb les deesses prenyades de la vegetació, divinitats que van constituir un culte particular dels humans del neolític dins el grup de divinitats prehistòriques que simbolitzen la fertilitat de la terra. És un fet normal entre persones que vivien només de l’agricultura o de la ramaderia.

Guia i serveis del Museu i les Mines Prehistòriques de Gavà (text adaptat).

a) Qui és el personatge representat en la fotografia? On i quan es va trobar? Descriu-lo.

b) De quina època és? Quina finalitat tenia, segons els historiadors, i per quin motiu li atribueixen aquesta finalitat?

c) Quin mineral buscaven les persones que explotaven les mines de Can Tintorer, a Gavà? Per a què el feien servir?

d) Quan i com es van descobrir les mines de Can Tintorer?

Activitats +

6.31. Tria un dels jaciments de l’edat dels metalls de la península Ibèrica que s’esmenten en el llibre (pàg. 156 i 157). Busca informació sobre aquest jaciment i, en un full a part o a l’ordinador, fes un informe il·lustrat amb fotografies a partir del guió següent:

• Nom del jaciment

• Localització geogràfica

• Descobriment i excavació (qui ho va fer?, com?, quan?…)

• Restes que s’hi han trobat

• Situació actual del jaciment i de les restes trobades (parc arqueològic, museu…)

6.32. Llegeix aquest fragment d’una pregària dels boiximans i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Oh, la meva mà és aquesta!

Jo disparo a una gasela amb la meva mà amb una fletxa.

Jo me’n vaig a dormir, mataré una gasela demà dematí.

Oh, Lluna que ets aquí!

Deixa’m matar una gasela demà,

a) Qui són els boiximans?

que jo mengi una gasela; amb aquesta fletxa, que jo mati una gasela amb aquesta fletxa: que jo mati una gasela, que jo mengi fins a afartar-me; en la nit en què estem deixeu que el meu cos s’afarti.

b) Quina és la principal preocupació dels boiximans, segons el text? A qui demanen ajut?

c) Relaciona aquesta pregària amb les activitats màgiques que feien els homes i les dones del paleolític per tenir èxit en la cacera.

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

La feina dels arqueòlegs és molt important perquè ens permet conèixer aspectes de la vida durant la prehistòria.

L’evolució humana és una història apassionant i plena d’incògnites.

M’agradaria investigar per conèixer més aspectes sobre la vida dels nostres avantpassats durant la prehistòria.

Estudiar la prehistòria no és necessari perquè no té res a veure amb el món actual.

Cal respectar les restes materials perquè formen part del nostre patrimoni cultural.

M’agradaria visitar jaciments arqueològics i museus per veure com són les pintures rupestres i els objectes que s’hi han trobat.

2. Coneixements generals. Valora els teus coneixements i puntua els ítems següents d’acord amb aquest barem:

3 = Molt.2 = Força.1 = Una mica.0 = No gens. 3210

a Puc explicar els canvis a partir dels quals els primats van esdevenir éssers humans.

b Sé diferenciar els principals tipus d’Homo

c Sé quin tipus d’eines corresponen a cada etapa de la prehistòria.

d Puc distingir les característiques econòmiques i socials del paleolític i del neolític.

e Conec les conseqüències de la descoberta de la metal·lúrgia.

f Sé descriure una pintura rupestre.

3. Coneixements particulars. Completa aquestes frases amb la paraula adequada:

a) El conjunt de transformacions que porta fins a l’ésser humà actual s’anomena procés d’ .

b) El domini del va ser un fet molt important perquè va facilitar la vida de les persones.

c) L’etapa del és molt important perquè es va descobrir l’agricultura.

d) Les eren estatuetes relacionades amb la fertilitat.

e) Les representaven escenes de caça.

f) En els enterraments els cossos es col·locaven dins de pells o caixes de pedra i s’hi afegia un funerari força divers.

g) A l’edat dels metalls es va produir el descobriment de la i la , que van representar una gran millora per al transport.

h) Els principals monuments megalítics eren els , els i els .

i) Les restes humanes més antigues de la península Ibèrica es van trobar a la serra d’ .

j) El jaciment miner més important d’Europa són les mines de , a Gavà.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

El naixement de les ciutats

7.1. Fes una redacció explicant què és una civilització urbana. Cal que el text respongui ordenadament les preguntes següents:

• Què és una ciutat?

• Quan i on van néixer les primeres ciutats?

• Com eren les primeres ciutats?

• A què es dedicaven els seus habitants?

7.2. Observa el mapa de les primeres civilitzacions urbanes del llibre (pàg. 163) i completa la taula. Algunes de les civilitzacions poden aparèixer en més d’una fila.

Nom de la civilització

Nom d’alguna de les primeres ciutats

Riu País actual

Uruk

Indus

Tigris i Eufrates

Antic Egipte

Huang He

7.3. Llegeix les afirmacions següents i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que hagis identificat com a falses.

a Totes les antigues ciutats van néixer a prop d’un gran riu.

b Les primeres ciutats es van construir durant l’edat de la pedra.

c Amb l’aparició de les ciutats, la societat es va fer més complexa.

d Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir en sedentària.

e Ur és una antiga ciutat que estava situada a la vall de l’Indus.

f La majoria de les primeres ciutats estaven emmurallades.

g Les cases de les primeres ciutats eren fetes amb murs de pedra.

h Harappa és una antiga ciutat que es va desenvolupar a la vall de l’Indus.

i Assur és una antiga ciutat que es va desenvolupar a la vall del Huang He.

j Les ciutats eren més grans que els poblats neolítics.

k Les primeres civilitzacions urbanes es van desenvolupar a Europa.

7.4. Busca per Internet quatre fotografies d’excavacions de ciutats del tercer mil·lenni, adjunta-les a un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una.

El control de l’aigua

7.5. A partir de la lectura del text i de l’observació del gràfic i el mapa següents, fes les activitats que hi ha a continuació:

El Nil experimentava importants crescudes en una època de l’any. Tot i que les crescudes eren força regulars, no sempre es produïen amb la mateixa intensitat. La prosperitat de l’agricultura del país depenia del fet que la inundació arribés en el moment oportú i que aportés prou aigua. Si era escassa o excessiva, la supervivència dels agricultors perillava seriosament. Calia, per tant, domesticar el Nil. Per controlar les crescudes es van construir dics, i per retenir l’aigua quan el Nil tornava al seu cabal, es construïren pous i estanys. Així era possible regar el camp a voluntat durant mesos. Totes aquestes feines eren molt costoses i implicaven una organització social complexa.

Mapa

Juny Juliol AgostSetembreOctubreNovembreDesembre GenerFebrer Març Abril

a) Situa sobre el mapa l’actual capital d’Egipte i les ciutats històriques de Luxor, Karnak, Tebes, Memfis i Gizeh.

b) Explica, a partir de l’observació del mapa, què vol dir l’afirmació següent: «Egipte és un do del Nil».

c) On neix el Nil? A quin mar desemboca i de quina manera ho fa?

Oscil·lacions del cabal del Nil durant l’any (en metres)

d) Quina longitud té el Nil? Per quins estats actuals passa abans d’arribar a Egipte?

Gràfic

a) Quina informació figura a l’eix vertical del gràfic?

b) En quins mesos es produeix la crescuda del Nil?

c) Com pot ser que el cabal del Nil augmenti si el riu està envoltat de deserts?

d) Quins mesos de l’any era poc probable que hi hagués inundacions a Egipte?

Text

a) Com aprofitaven els agricultors egipcis la crescuda del Nil?

b) Què vol dir l’expressió «domesticar el Nil»?

c) Per què l’aprofitament de l’aigua del Nil va comportar l’existència d’un poder organitzat i d’una societat complexa?

El naixement d’una societat complexa

7.6. Explica per què les civilitzacions urbanes no haurien estat possibles sense els avenços següents:

a) El control de l’aigua:

b) L’obtenció dels excedents agrícoles:

c) L’ús de l’arada:

d) El coneixement de la navegació amb vela:

7.7. Classifica aquests termes segons si fan referència al procés de producció, d’emmagatzematge o d’intercanvi de l’excedent: sitja navegació amb vela arada àmfora

7.8. Llegeix aquestes definicions i escriu la paraula corresponent:

a) Recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret, amb dues nanses, que s’utilitzava per guardar i transportar líquids o aliments:

b) Part de la producció que sobra un cop s’han cobert les necessitats:

c) Cavitat subterrània destinada a guardar-hi la collita:

d) Persona que elabora productes de forma manual o amb màquines i eines senzilles:

7.9. Fixa’t en els objectes de les fotografies i escriu a sota de cada una el nom de l’ofici artesà que s’encarregava d’elaborar-lo.

Ara, descriu breument en què consistia cadascun d’aquests oficis.

Reis i faraons

7.10. Explica, amb paraules teves, el significat d’aquesta frase: «A Egipte i Mesopotàmia el poder dels reis era d’origen diví».

7.11. Identifica el grup social a què fa referència cada frase:

a) Funcionaris que basaven el seu poder en el domini de l’escriptura:

b) Grup que ocupava la posició més baixa en l’escalafó social a Egipte i Mesopotàmia:

c) Grup posseïdor de grans riqueses que solia acumular als temples:

d) Grup social format per homes lliures que es dedicaven a elaborar manualment determinats productes:

e) Grup format pels càrrecs més importants de l’administració:

f) Homes lliures que constituïen el grup social més nombrós tant a Egipte com a Mesopotàmia:

g) Professionals de la guerra que estaven sota les ordres del rei o del faraó:

h) Professionals que es dedicaven a l’intercanvi comercial:

7.12. Elabora, en un full de paper quadriculat o mil·limetrat, un fris cronològic de la història d’Egipte amb la informació de la taula. Segueix els passos per fer un fris cronològic que s’expliquen en el llibre (pàg. 128 i 129).

Períodes

3100-2686 aC

2686-2040 aC

2040-1650 aC

1650-1086 aC

1086-30 aC

Època arcaica

Imperi antic

Imperi mitjà

Imperi nou

Imperi tardà

Regnats

3150-3120 aC

2579-2556 aC

2514-2486 aC

2119-2103 aC

1479-1425 aC

1336-1325 aC

1279-1213 aC

Menes

Kheops

Micerí

Mentuhotep I

Tuthmosis III

Tutankamon

Ramsès II

Fets històrics

520 aC

305 aC

30 aC

Conquesta persa d’Egipte

Conquesta grega d’Egipte

Conquesta romana d’Egipte

La inveenció dels nombrees s i d de e l’’escrippttuura

7.13. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Tan sols es podia dirigir la paraula al faraó després de pronunciar un llarg formulari preliminar, com ara aquest: «Oh, tu que t’assembles a Ra en tot el que emprens! Tot el que el teu cor desitja esdevé realitat. El que desitges durant la nit, ho aconsegueixes en néixer l’alba. Hem contemplat les teves meravelloses gestes des de la teva coronació. Hi ha alguna cosa que tu ignoris? Quan ordenes a l’aigua que s’enfili fins a dalt de tot de la muntanya, l’oceà hi fa cap. Viuràs eternament i obeirem les teves ordres, oh rei, senyor nostre».

CARL GRIMBERG: L’alba de la civilització (text adaptat).

a) Posa un títol al text:

b) A quina civilització urbana fa referència? Què t’ha permès saber-ho?

c) Qui podria haver pronunciat les frases del text? En quina situació les degué pronunciar?

d) Qui era Ra?

e) Quins trets del poder a les primeres civilitzacions urbanes es desprenen del text?

La invenció dels nombres i de l’escriptura

7.14. Entra al web www.espaibarcanova.cat i busca l’enllaç per accedir a l’alfabet egipci. Utilitza l’escriptura jeroglífica per escriure el teu nom i la frase indicada:

El meu nom: Qui mana és l’escriba.

7.15. Respon:

a) Per què per als egipcis era important el coneixement dels nombres?

b) Quina utilitat podia tenir per a un faraó i un sacerdot el coneixement de l’escriptura?

c) Què vol dir la frase «Qui mana és l’escriba»?

d) En què consistia l’escriptura pictogràfica? Posa’n un exemple.

e) En un full a part o a l’ordinador, fes una redacció en què expliquis la importància de la pedra de Rosetta. Cal que el text respongui ordenadament les preguntes següents:

• Què és la pedra de Rosetta?

• Per què se la coneix amb aquest nom?

• Qui la va descobrir i quan ho va fer?

• Qui la va estudiar?

• Què representa aquesta pedra per al coneixement de l’antic Egipte?

• On has d’anar per veure-la avui?

Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte

7.16. Amb l’ajut d’Internet, busca quatre imatges que representin, respectivament, aquests aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte: les tasques principals de la població, el lleure, el comerç i les dones treballadores. Després, adjunta-les a un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una. Tingues en compte que les imatges han de ser diferents de les que surten al llibre.

La religió a Egipte: el culte a la mort

7.17. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

La mitologia egípcia explica l’existència d’un primer déu, Aton-Ra. De la saliva d’una escopinada d’aquest déu van néixer Shu, déu de l’aire, i Tefnut, deessa de la humitat. De la unió d’aquestes dues divinitats van néixer Geb, déu de la Terra, i Nut, deessa del cel. Geb va deixar embarassada la seva germana Nut, que esperava dues parelles de bessons. Nut, però, no podia parir perquè l’abraçada que la unia amb el seu germà era molt profunda. Shu, el pare de tots dos, els va separar i va deixar un espai entre el cel i la Terra amb prou aire per respirar perquè poguessin existir altres éssers vius. Finalment, van néixer dues parelles de bessons: Osiris i Isis, que ja s’havien enamorat l’un de l’altre al ventre matern, i Seth i Neftis, que s’odiaven. Osiris, el gran, estava destinat a governar Egipte. De fet, els faraons sempre se’n van considerar els successors. Defensor de l’ordre, Osiris va ensenyar als éssers humans l’agricultura, les arts i la civilització. Però el seu germà Seth li va arrabassar el regne, el va matar i en va esquarterar el cos. Seth va escampar les parts del cos d’Osiris per tot Egipte, però la seva esposa i germana, Isis, símbol de la fidelitat, les va buscar, les va aplegar, va embalsamar el cos i va reanimar-lo. Un cop Osiris va haver tornat a la vida, Isis va concebre un fill amb ell, Horus. Aquest, en créixer, va venjar el seu pare: va desterrar Seth i es va proclamar rei d’Egipte.

Osiris es va converir en el déu del món inferior, el jutge de les ànimes dels morts, i Horus, en el déu dels vius. Seth va esdevenir el déu del vent del desert i de les tempestes.

a) Omple la taula amb els noms de les divinitats que apareixen en el text i la seva funció.

Nom de la divinitat

Funció

b) De quin déu es consideraven descendents els faraons?

c) Quin fragment del text es pot relacionar amb el procés de momificació?

d) Completa aquest arbre genealògic amb els noms de les divinitats de la mitologia egípcia.

7.18. Respon:

a) Per què podem afirmar que la religió dels antics egipcis era politeista?

b) Quines eren les funcions dels temples egipcis?

7.19. Amb l’ajut d’Internet, busca quatre imatges de divinitats egípcies diferents de les que hi ha en el llibre. Tingues en compte que dues d’aquestes divinitats han de tenir forma totalment humana, mentre que les altres dues han de tenir cos humà i cap d’animal. Després, adjunta-les a un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una indicant la funció de cada divinitat.

7.20. Classifica aquests personatges de l’antic Egipte en dues columnes, segons si tenien dret a entrar en un temple o no. Després, explica’n els motius.

• Pabes, ric comerciant de Memfis

• Rudj Ka, sacerdot del faraó Kefren

• El faraó Kefren

• Kahotep, forjador

Personatges que podien accedir al templePersonatges que no podien accedir al temple

7.21. Respon:

a) Què és un sarcòfag?

b) Què calia fer, segons la religió egípcia, per accedir a la vida eterna?

c) Què era el judici de l’ànima?

7.22. Observa la fotografia de les tres grans piràmides de Gizeh, a prop del Caire, i fes les activitats que hi ha a continuació:

a) Quina era la funció de les piràmides?

b) Amb l’ajut d’Internet, identifica cadascuna de les piràmides i escriu la lletra correcta al costat del nom corresponent:

Kefren Micerí

Kheops

c) Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, completa aquestes fitxes sobre les grans piràmides:

PIRÀMIDE DE KHEOPS

Faraó que va ordenar construir-la:

Material:

Alçada original:

Alçada actual:

Mida de la base:

Data aproximada de construcció:

PIRÀMIDE DE KEFREN

Faraó que va ordenar construir-la:

Material:

Alçada original:

Alçada actual:

Mida de la base:

Data aproximada de construcció:

PIRÀMIDE DE MICERÍ

Faraó que va ordenar construir-la:

Material:

Alçada original:

Alçada actual:

Mida de la base:

Data aproximada de construcció:

Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació

7.23. Llegeix aquestes definicions i escriu la paraula corresponent:

a) Recipient de pedra on els antics egipcis dipositaven els cossos momificats:

b) Cerimònia funerària que es feia el dia de l’enterrament:

c) Recipients on s’introduïen les vísceres del difunt:

d) Déu que presidia el judici de l’ànima dels difunts:

L’art a Egipte i a Mesopotàmia

7.24. Identifica cadascuna de les parts del temple de Karnak que hi ha en aquestes fotografies. Escriu el terme correcte al lloc corresponent.

sala hipòstila, obelisc, avinguda de les esfinxs

7.25. Escriu sis característiques de l’escultura egípcia que observis en aquesta imatge de l’escriba assegut.

7.26. Escriu sis característiques de la pintura egípcia que observis en aquesta imatge.

7.27. Escriu sis característiques de l’arquitectura de Mesopotàmia que observis en aquesta imatge de la porta d’Ishtar de Babilònia.

El secret de la mòmia

7.28. Amb l’ajut del llibre i d’Internet, completa la fitxa biogràfica de Howard Carter.

Lloc i data de naixement:

Professió:

Edat en què va anar a Egipte:

Primeres feines que va fer a Egipte:

Anys en què va treballar a Egipte:

Any en què va descobrir la tomba de Tutankamon:

Lloc d’Egipte on va trobar la tomba de Tutankamon:

Persona que va finançar l’excavació d’aquesta tomba:

Anys en què va treballar en la tomba de Tutankamon:

Projecte d’excavació que va haver d’abandonar:

Lloc i data de la seva mort:

Activitats +

7.29. Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci va redactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragment que hi ha a continuació està adreçat a un jove que vol deixar els estudis i dedicar-se a treballar. Llegeix-lo i respon les preguntes que trobaràs a continuació.

M’han dit que deixes les lletres i que gires el cap vers els treballs dels camps. No recordes la condició del camperol en el moment que se li taxa la collita? Vet aquí que els cucs li han arrabassat la meitat del gra i l’hipopòtam se n’hi ha menjat la resta. Les rates són nombroses al camp, i cau la llagosta, i els ramats devoren, i els petits ocells depreden; quina calamitat per al camperol! El que resta damunt l’era, els lladres s’ho acaben. I l’escriba recaptador d’impostos arriba al port i taxa la collita. Hi ha agents amb els seus garrots i els negres amb canyes de palmera. Vet aquí el que diuen: «Dóna el gra!». Però ell no en té. Aleshores el colpegen fins que cau a terra i, lligat, el llancen al pou. Submergit a l’aigua, xipolleja amb el cap a dins. La seva dona és lligada davant d’ell, els fills encadenats, i els veïns l’abandonen i s’emporten el que resta del seu gra.

a) De quins fets informa aquest text? Enumera’ls.

b) Els fets referits en aquest text, són socials, culturals, econòmics o polítics? Per què?

c) Qui són les persones que tenen poder i les que no en tenen, segons el text?

d) Quin consell et sembla que dóna l’autor d’aquest text al jove que vol deixar els estudis?

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber que les primeres civilitzacions no es van desenvolupar a Europa.

M’agrada saber com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua del riu i es beneficiaven del seu ús.

No em serveix de res conèixer la importància de les civilitzacions urbanes.

És important saber quin és l’origen de l’escriptura.

M’agrada saber quina era la lògica que seguia l’alfabet jeroglífic egipci.

M’agrada saber com treballaven i com es divertien els antics egipcis.

M’agrada conèixer els rituals funeraris egipcis i, en particular, la momificació.

Tenir coneixements sobre art egipci és important per al meu futur.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F): CF

a Les primeres grans civilitzacions urbanes es van desenvolupar a la costa.

b Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir definitivament en sedentària.

c La vida a Egipte girava al voltant del riu Eufrates.

d Hi ha una relació directa entre el regadiu i l’augment de l’excedent agrari.

e Les societats de Mesopotàmia i Egipte eren més complexes que les del neolític.

f Els sacerdots tenien el màxim poder a Egipte.

g A Mesopotàmia i a Egipte només les persones més poderoses sabien escriure.

h Els egipcis creien en un sol déu que esperaven veure un cop morts.

i Les piràmides són l’únic exemple d’arquitectura egípcia que s’ha conservat.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Explica com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua dels rius.

b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica i egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».

c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.

d) Explica les característiques principals d’una piràmide i quina era la seva utilitat.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

PROJECTE 2 2

Egipte, terra de

faraons

Competències bàsiques: Tractament de la informació i competència digital, artística i cultural, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

Objectiu: Mirar una pel·lícula sobre l’antic Egipte i extreure’n informació d’aquest període de la història.

A partir del que has treballat sobre l’antic Egipte i del visionat de la pel·lícula Terra de faraons, cal que responguis un seguit de qüestions sobre aquest tema.

Sinopsi

Fitxa tècnica de la pel·lícula

Títol: Terra de faraons

Director: Howard Hawks

Guió: William Faulkner, Harry Kurnitz i Harold Bloom

Fotografia: Lee Garmes

Música: Dimitri Tiomkin

Intèrprets: Jack Hawkins (faraó), Joan Collins (Nellifer), Dewey Martin (Senta), Alexis Minotis (Hamar), Luisa Boni (Kyra)…

Nacionalitat: Estats Units

Any d’estrena: 1955

Durada: 105 minuts

El faraó Kheops ordena construir la piràmide on reposaran les seves restes. Aquesta piràmide ha de superar totes les que s’han construït fins ara. Quinze anys després d’haver començat la construcció, la feina s’ha d’aturar perquè totes les pedreres pròximes d’on s’extreia la pedra s’han esgotat. Aleshores, el faraó es proposa exigir tributs a Xipre, on regna Nellifer, una dona bella i cruel que l’impressiona tant que acaba casant-s’hi. Nellifer conspira per matar la família real i apoderar-se del tron d’Egipte.

Les preguntes que cal respondre són les següents:

1. Una piràmide, és una font històrica? I una pel·lícula sobre l’antic Egipte? En cas que ho siguin, digues quin tipus de fonts són.

2. Quins aspectes de la construcció d’una piràmide (materials utilitzats, estructura de l’edifici, forma…) es poden observar en la pel·lícula?

3. Amb quina finalitat ordena el faraó la construcció d’una piràmide?

4. Qui treballa en la construcció de la piràmide? Com són les condicions de treball?

5. En quines escenes de la pel·lícula es manifesta més clarament el poder del faraó?

6. Com obté el faraó la seva riquesa?

7. Al final de la pel·lícula una dona pregunta a l’arquitecte de la piràmide si el faraó serà recordat amb el pas del temps. L’arquitecte diu que sí, que la piràmide mantindrà el seu record. Creus que el faraó mereix ser recordat? Argumenta la teva resposta.

LES ARRELS D’OCCIDENT: L’ANTIGA GRÈCIA

Terra i mar a l’antiga Grècia

8.1. Situa sobre el mapa mut de Grècia les ciutats següents:

8.2. Observa el climograma d’Atenes i respon les preguntes que hi ha a la pàgina següent:

ºCPrecipitacionsTemperatures

a) Quina és la temperatura mitjana anual a Atenes?

b) Quina és la precipitació total anual?

c) Quina és la precipitació mitjana mensual?

d) Com creus que són els estius a Atenes? I els hiverns? Per què?

e) Quin tipus de clima hi ha a Atenes? Justifica la resposta.

f) Quin tipus d’agricultura creus que s’ha de practicar en un lloc amb aquesta temperatura i aquesta humitat?

g) Creus que un indret com aquest reuneix les condicions necessàries perquè s’hi desenvolupi una agricultura de regadiu? Justifica la resposta.

h) Busca per Internet un climograma de Barcelona, compara’l amb el d’Atenes i explica quines semblances i quines diferències hi veus.

L’origen dels grecs: mite i història

8.3. Gairebé totes les cultures expliquen els seus orígens mitjançant relats anònims. Te’n presentem dos de ben diferents. Llegeix-los i respon les preguntes que hi ha a continuació.

Relat A

Déu va veure que els homes eren dolents, i aleshores va dir: «Faré desaparèixer de la terra els homes i els animals, perquè lamento haver-los creat». Però hi havia un home bo. Es deia Noè i tenia tres fills. Déu va dir a Noè: «Construeix una arca de fusta. Hi entraràs amb la teva família. També faràs pujar a l’arca una parella de cada espècie animal». Un cop Noè va ser dins l’arca va començar a ploure fins que tot el que tenia vida es va morir. Només van quedar vius els que eren dins l’arca.

Relat B

Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolenteria de la humanitat, la va voler exterminar i va fer que caigués un diluvi sobre la terra. Només dues persones van ser considerades justes: Deucalió i la seva dona, Pirra, els quals, avisats, van poder construir una barca i s’hi van refugiar amb tot el que calia.

Després de nou dies de pluja, Deucalió i Pirra van desembarcar i van oferir un sacrifici a Zeus. Aquest, complagut, els va concedir un desig, i Deucalió i Pirra van demanar-li de tornar a tenir companys i companyes.

a) Quin d’aquests textos és grec? Quin és judeocristià?

b) Creus que aquests textos són testimonis d’una història real o d’un mite? Per què?

c) Per què en els dos textos es vol eliminar la humanitat?

d) Quin argument donen els textos per salvar unes poques persones?

e) Qui creus que són els descendents de Deucalió i Pirra? I els de la família de Noè?

Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

8.4. Heinrich Schliemann va estudiar la Ilíada i l’Odissea com a fonts històriques per localitzar antigues ciutats hel·lèniques. Busca a Internet informació sobre Schliemann i resol les qüestions següents:

a) Indica el país d’origen de Schliemann i les dates de naixement i mort.

b) Com va descobrir la Ilíada i l’Odissea?

c) Amb l’ajut d’un mapa de l’època, dedueix a quin país devia demanar permís per poder fer les excavacions.

d) Quins estudis tenia Schliemann? Què cal estudiar avui per ser arqueòleg o arqueòloga?

e) Com s’ho va fer per descobrir l’antiga ciutat de Troia?

f) Com va afectar la seva vida familiar la seva passió per la Ilíada i l’Odissea?

g) Explica el significat d’aquesta frase: «Amb Schliemann la llegenda es va convertir en font històrica».

8.5. Observa aquestes imatges de diferents ceràmiques gregues i explica quina informació sobre la societat, l’economia i les tècniques dels antics grecs se’n pot extreure.

8.6. Respon:

a) Què vol dir que la societat grega, entre els segles XII aC i VIII aC, era aristocràtica?

b) Qui té el poder en una societat aristocràtica?

c) Quina és la base de la riquesa dels aristòcrates?

d) Quin és el grup social més nombrós en una societat aristocràtica?

e) Qui són els esclaus?

Font A:

Font B:

Font C:

La religió dels antics grecs: la mitologia grega

8.7. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que hagis identificat com a falses.

a La religió grega era monoteista.

b La deessa grega del foc s’anomenava Hera.

c Els herois eren fills d’un ésser humà i d’una divinitat.

d Posidó era el déu del mar.

e Les divinitats gregues vivien a Atenes.

f Les divinitats gregues no es diferenciaven en res dels éssers humans.

g Zeus era un déu menor.

h Zeus era el déu de la guerra.

i Les divinitats intervenien activament en la vida dels éssers humans.

j Les divinitats gregues no tenien cap defecte.

8.8. Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Posidó, germà de Zeus i déu del mar, estava descontent amb el seu reialme, i volgué ser també déu d’Atenes. La ciutat, però, estava sota la protecció de la deessa Atena, filla de Zeus, i aquesta no hi va voler renunciar. La lluita entre les dues divinitats s’albirava terrible. Zeus, però, abans de començar el combat, va convocar les dotze divinitats (sis déus i sis deesses) per decidir a qui havia de pertànyer Atenes. Tots els déus es van decantar per Posidó i totes les deesses, que eren majoria perquè Zeus no votava, per Atena. Posidó, ple de ràbia i humiliació, va ordenar a les aigües del mar que destruïssin la regió d’Atenes. Així, les aigües van arrasar el temple, les cases, les masies i els pobles. Atena es va entristir molt, i des d’aleshores va anar a viure a Atenes.

a) De què era deessa Atena? De què era déu Posidó?

b) Quins sentiments van impulsar Posidó a actuar d’aquesta manera?

c) Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, esbrina si a Atenes hi ha cap temple dedicat a Atena. En cas que sigui així, per què et sembla que es va construir? N’hi ha cap, de temple, dedicat a Posidó? Per què?

8.9. Busca a Internet imatges de dues pintures que representin, respectivament, una divinitat grega, com ara Cronos, i un heroi, com, per exemple, Aquil·les o Heracles. Adjunta-les a un arxiu informàtic i documenta-les d’acord amb la informació que tens a continuació. Després, fes una redacció breu sobre els temes que representen les pintures.

• Nom de l’obra.

• Nom, dates de naixement i mort i nacionalitat del pintor.

• Descripció de l’obra.

Les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística

8.10. Elabora un fris cronològic de la història de l’antiga Grècia amb les dades que tens a continuació. Segueix els passos que s’expliquen en el llibre (pàg. 128 i 129).

• Època predòrica (3000 aC-1200 aC)

–Arribada dels aqueus (segle XVII aC)

–Arribada dels doris (segle XII aC)

• Època fosca (1200 aC-800 aC)

–Guerra de Troia (1100 aC)

• Època arcaica (segles VIII aC-VI aC)

–Primeres polis (790 aC aprox.)

–Primers Jocs Olímpics (776 aC)

• Època clàssica (segles V aC i IV aC)

–Guerres mèdiques (490 aC-448 aC)

–Guerres del Peloponès (431 aC-404 aC)

• Època hel·lenística (segles IV aC-II aC)

–Conquestes d’Alexandre el Gran (336 aC-323 aC)

• Roma conquereix Grècia (146 aC)

• Naixement de Crist (1 dC)

8.11. Ordena, de més antiga a més recent, les formes de govern següents. Omple els quadrats amb el número corresponen i escriu al costat de cada forma de govern el nom del període de la història grega a què correspon.

Democràcia

Monarquia hel·lenística

Govern dels aristoi

L’època arcaica (s. VIII aC - VI aC)

8.12. Respon:

a) Què era una polis?

b) Quins elements tenien en comú els habitants de les diferents polis gregues?

c) Qui governava les polis en l’època arcaica?

d) Quines parts tenia una polis? Quina era la funció de cadascuna d’aquestes parts?

e) Explica aquesta frase: «La societat grega de l’època arcaica era molt desigual i injusta».

f) Quin fet va motivar que en l’època arcaica molts pagesos es convertissin en esclaus?

g) Què era una hipoteca en les polis gregues? Què és avui dia una hipoteca?

8.13. Imagina que som al segle VII aC i que ets un atleta de la polis d’Esparta. Respon les preguntes següents:

a) Aviat prendràs part en uns Jocs. On tenen lloc i amb quina freqüència se celebren?

b) Quant de temps has d’entrenar-te per poder competir?

c) Quin país representes en aquests Jocs?

d) D’on són els teus rivals?

e) Què et farà l’àrbitre si practiques joc brut?

f) Quin premi obtindràs si guanyes?

g) Ets un esclau o un home lliure?

8.14. Observa la llista de ciutats i colònies gregues de la taula i digues en quins estats es troben i quin nom reben en l’actualitat.

Milet

Bizanci

Siracusa

Cirene

Empòrion

Massàlia

Focea

Himera

8.15. Completa el text amb les paraules següents:

La vocació dels grecs els va portar a navegar per la mar fins a arribar a les costes d’ (la península d’ ). El món dels grecs, doncs, no s’acabava a la ; continuava mar enllà fins a altres terres que tenien la mateixa

La manca de riqueses va abocar els grecs al mar per cercar, mitjançant el comerç, noves formes de riquesa. El , el mar i les ciutats que van fundar els els van donar un sentiment de pertinença a una cultural àmplia.

8.16. A partir de l’observació del plànol de la Neàpolis o ciutat nova d’Empúries, i d’informació que has de buscar per Internet, resol les qüestions que hi ha a la pàgina següent:

a) Quan es va fundar la colònia grega d’Empòrion? Qui la va fundar?

b) Descriu com era la ciutat a partir del plànol i el dibuix de la reconstrucció del llibre (pàg. 199).

c) Quines eren les activitats principals que s’hi duien a terme?

d) Què volen dir les paraules àgora i stoà?

e) Quines eren les divinitats que es veneraven a Empòrion?

L’època clàssica (s. V aC i IV aC)

8.17. Escriu el terme al qual es refereix cada una d’aquestes definicions:

a) Governant d’Atenes del segle VI aC que va posar fi al sistema oligàrquic:

b) Assemblea de ciutadans lliures de l’Atenes democràtica:

c) Consell format per 500 ciutadans, elegits per sorteig, que discutien i preparaven les lleis:

d) Nom que rebien els responsables del poder civil a Atenes:

e) Nom que rebien els caps militars que dirigien l’exèrcit d’Atenes:

f) Nom del grup social que va perdre el seu poder en l’època clàssica:

g) Governant d’Atenes del segle v aC que va introduir la democràcia com a forma de govern:

8.18. Imagina que som a l’any 450 aC i que ets la dona d’un comerciant ric d’Atenes. Respon aquestes preguntes:

a) Quin és el teu país?

b) Quina llengua parles?

c) Creus en una sola divinitat o en més d’una?

d) Quina és la forma de govern de la teva polis?

e) Pots participar en el govern d’Atenes? Per què?

f) Qui fa les feines de casa teva?

g) Pots participar com a atleta en un Jocs? Per què?

8.19. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que hagis identificat com a falses.

a Al segle IV aC totes les polis gregues tenien el mateix model polític.

b Les guerres mèdiques van enfrontar els perses i els medes sobre el territori de l’Hèl·lade.

c Els dos reis perses que van intervenir en les guerres mèdiques van ser Darios i Xerxes.

d Durant les guerres mèdiques els perses van ocupar i incendiar Atenes.

e Els grecs van guanyar els perses en les batalles de Platea i Salamina.

f La marató té l’origen en una gesta que va tenir lloc durant les guerres mèdiques.

g Esparta i Atenes van lluitar en el mateix bàndol en les guerres del Peloponès.

h Atenes va ser finalment derrotada per Esparta en les guerres del Peloponès.

L’època hel·lenística (s. IV aC - II aC)

8.20. Observa el mapa de les conquestes d’Alexandre el Gran del llibre (pàg. 205) i respon:

a) Per què creus que hi ha diverses ciutats amb el mateix nom o un de similar?

b) Per quins continents s’estenia l’imperi d’Alexandre el Gran?

c) A quins estats actuals pertanyen els territoris conquerits per Alexandre el Gran?

d) Per què creus que va ser important aquest rei?

e) Per què diem que amb Alexandre el Gran van desaparèixer les polis?

f) Quin nom rebien les unitats formades per soldats grecs que van protagonitzar les conquestes d’Alexandre el Gran? Quines eren les seves característiques?

g) Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, busca informació sobre Alexandre el Gran i explica què vol dir que tallés el nus gordià. Quin significat té avui l’expressió nus gordià?

L’art grec

8.21. Escriu el nom dels elements d’un temple grec assenyalats en la imatge.

8.22. Llegeix aquestes afirmacions i omple les caselles amb una creu segons si corresponen a l’escultura A o a l’escultura B.

a És feta de marbre.

b S’hi representa la sensació de serenor.

c És una figura simètrica.

d Transmet sensació de moviment.

e Representa un instant d’un moviment.

f El personatge és rígid.

g El cos humà és treballat amb força detall.

h És una figura inexpressiva.

i És una figura idealitzada.

j És una escultura grega clàssica.

k És una escultura grega arcaica.

El llegat grec

8.23. Relaciona cada prefix grec amb el seu significat en català: agro- •

petit hiper- •

camp hipo- •

sota mega-

gran micro-

sobre

8.24. Amb l’ajut d’un diccionari, escriu el significat de les paraules següents. Indica, en tots els casos, la part d’origen grec que conserven.

a) hipermercat: Centre comercial dedicat a la venda de productes diversos que es caracteritza per les seves grans dimensions (hiper-).

b) hipertròfia:

c) megalòman:

d) microbi:

e) hipodèrmic:

f) agroalimentari:

8.25. En grups, llegiu aquestes frases i comenteu oralment el significat que tenen avui.

Fixeu-vos en les paraules subratllades i expliqueu-ne l’origen.

a) Aquell jove té un gran complex d’Èdip.

b) El viatge que hem fet ha estat tota una odissea.

c) La marató és la prova reina dels Jocs Olímpics.

d) La lluitadora búlgara es va proclamar campiona de lluita grecoromana.

e) Aquest atleta va ser un gran campió olímpic.

8.26. Llegeix aquest text d’Aristòtil i comenta’l d’acord amb les pautes que hi ha a continuació:

Hi ha en l’espècie humana individus inferiors als altres, de la mateixa manera que el cos és inferior a l’ànima o la bèstia és inferior a l’home. Són aquells homes dels quals el millor partit que es pot treure és l’ús de la seva força corporal. Aquests individus estan destinats per la mateixa natura a l’esclavitud, perquè per a ells no hi ha res millor que obeir.

a) Busca a Internet informació sobre l’autor i escriu quatre ratlles sobre la seva biografia.

b) Subratlla les paraules que no entens, busca-les en un diccionari i escriu-ne el significat amb les teves pròpies paraules.

c) Posa un títol al text i resumeix-ne el contingut.

d) Estàs d’acord amb el que diu Aristòtil? Per què?

Activitats +

8.27. Llegeix aquest text d’Hesíode i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Procura tenir un sol fill per conservar intacte el teu patrimoni i així la riquesa creixerà dins de casa teva. Tant de bo que et moris de vell si tens un altre fill. Si tens molts fills, Zeus et pot concedir fàcilment una fortuna envejable. Com més fills, més gran cura i també més gran rendiment.

Abans de res procura’t una casa, una dona i bous (la dona comprada, no casada, perquè pugui anar també darrere els bous). Fes-te a casa tots els estris que necessitis perquè no hagis de demanar-los a altri, que te’ls pot negar i et trobaràs sense mitjans mentre l’estació passa i ja no tens temps de treballar

HESÍODE: Els treballs i els dies.

a) Segons l’autor, quins avantatges té tenir un sol fill? Quins avantatges i inconvenients té tenirne més d’un?

b) Què significa patrimoni?

c) Quina és la funció que l’autor considera que ha de tenir la dona en la societat grega?

d) Posa exemples del tractament desigual de l’home i la dona en el món grec.

8.28. Prepara una presentació sobre l’escultura grega amb un editor de diapositives. Busca a Internet fotografies d’escultures, diferents de les del llibre, que es puguin relacionar amb cada una de les característiques enumerades més avall. A més de la imatge, cada diapositiva ha de tenir un peu amb el títol de l’escultura, la data d’elaboració i el nom de l’autor.

• Rigidesa • Sensació de serenor • Expressió de sentiments

• Simetria • Sensació de moviment • Cos humà tractat amb detallisme

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber que la cultura grega és un dels fonaments de la cultura europea.

M’agrada conèixer els elements bàsics de la mitologia grega.

És important comprendre la figura històrica d’Alexandre el Gran.

M’agrada tenir coneixements sobre les guerres mèdiques.

Conèixer la història de Grècia em serveix per entendre millor algunes expressions de la nostra cultura.

És important saber que la democràcia grega defensava l’existència dels esclaus.

M’agrada saber com eren els Jocs Olímpics a l’antiga Grècia.

Conèixer l’art grec és important en la meva vida.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

a Els grecs de l’Hèl·lade vivien en polis.

b La Ilíada i l’Odissea són poemes atribuïts a Homer.

c La religió grega era monoteista.

d El centre de la polis era l’àgora o plaça pública.

e Les colonitzacions van portar la cultura grega fora de l’Hèl·lade.

f La polis clàssica d’Atenes va ser governada democràticament.

g Les guerres mèdiques van enfrontar les polis d’Atenes i Esparta.

h Alexandre el Gran va ser un dels governants demòcrates de la polis d’Atenes.

i El Partenó és l’edifici més conegut de l’arquitectura grega.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) En quines etapes es divideix la història de l’antiga Grècia? Quan comença i quan acaba cada una?

b) Descriu com estava organitzada la democràcia atenenca.

c) Assenyala les diferències entre els tres ordres o estils de l’arquitectura grega.

d) Defineix aquests conceptes:

• Hèl·lade:

•polis:

•Zeus:

• Pèricles:

• àgora:

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

UNITAT 9 9

L’ANTIGA ROMA

ELS ORÍGENS DE ROMA

9.1. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Luci Tarquini pretenia seduir per la força Lucrècia, esposa del patrici Col·latí. Com que Lucrècia no cedia, ni per la por de morir, li va dir que la mataria i que, quan fos morta, posaria al seu costat el cos nu d’un esclau degollat. D’aquesta manera la gent diria que havia estat morta com a conseqüència d’un adulteri vergonyós. Aquesta amenaça va vèncer la seva puresa i Tarquini se’n va anar enorgullit d’haver profanat l’honor d’aquella dona. Lucrècia va cridar el marit i el pare i, en companyia de dos amics, els ho va confessar, i tot seguit es va suïcidar clavant-se un punyal. Luci Brut, amic de Col·latí, li va treure el ganivet i va dir: «Juro per aquesta sang que anihilaré Luci Tarquini el Superb, juntament amb la seva esposa i tota l’estirp dels seus fills a ferro i foc, i que no permetré ser reis de Roma ni a aquells ni a cap altre».

TIT LIVI: Els orígens de Roma (text adaptat).

a) Aquesta font històrica, és primària o secundària? Argumenta la resposta.

b) Qui era Tarquini el Superb?

c) Per què creus que Lucrècia acaba accedint als desitjos de Tarquini?

d) Quin fet històric explica el text?

e) Per què històricament els patricis s’oposaven a la monarquia?

f) Lucrècia i Col·latí eren patricis. Quins eren els trets característics d’aquest grup social?

g) Per què Lucrècia s’acaba suïcidant?

h) Busca a Internet la imatge d’un quadre i d’una escultura que es basin en aquesta història. Després, adjunta les imatges a un arxiu informàtic i escriu el títol, l’autor i la data d’elaboració de cada obra.

9.2. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

CF

a L’origen mitològic de Roma està relacionat amb l’Hèl·lade.

b Els darrers reis de Roma eren d’origen grec.

c El Senat era una assemblea de patricis.

d Ròmul i Rem són els fundadors històrics de Roma.

e La religió de Roma era d’origen cèltic.

f La majoria de patricis eren comerciants.

g Els etruscos estaven establerts al nord del Laci.

h Els plebeus estaven sotmesos als patricis.

i Els patricis eren un grup social molt nombrós.

j Els patricis eren les famílies més antigues de Roma.

La República (509 aC - 27 aC)

9.3. Imagina que som al segle IV aC i que ets un petit propietari agrícola que viu a Roma. Respon aquestes preguntes:

a) A quin grup social pertanys?

b) Quina forma de govern hi ha a Roma?

c) Quin grup social governa a Roma?

d) Què en penses, del tribú de la plebs?

e) Donaries suport a algú que es comprometés a canviar l’actual forma de govern? Per què?

9.4. Escriu el terme al qual es refereix cada una d’aquestes definicions:

a) Institució creada en l’època de la monarquia romana que va esdevenir el principal òrgan de govern de Roma durant la República:

b) Institució que durant la República romana tenia com a funció responsabilitzar-se d’una tasca concreta, com ara confeccionar el cens dels ciutadans, dirigir l’exèrcit o vigilar els mercats:

c) Càrrec creat durant la República romana que tenia com a objectiu defensar els plebeus:

d) Nom que rebia un cònsol quan se li atorgaven poders extraordinaris:

e) Nom del dictador perpetu de Roma que va ser assassinat per senadors partidaris del poder aristocràtic:

L’Imperi (27 aC - 476)

9.5. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

La festa va començar. Calígula va oficiar els sacrificis a August. Un cop acabats, va dir que si algun dels assistents desitjava demanar alguna cosa que ell tingués el poder d’atorgar, que ho demanés i li seria graciosament atorgat. Darrerament s’havia enfadat amb el poble per la manca d’entusiasme demostrat a l’últim espectacle de feres i l’havia castigat tancant els graners deu dies; però potser ja li havia passat. Es va sentir un crit joiós: «Més pa i menys impostos, Cèsar!». Calígula tingué un atac de còlera. Va enviar un grup de germànics a les grades i es tallaren cent caps.

ROBERT GRAVES: Jo, Claudi.

a) Busca en una enciclopèdia o per Internet durant quins anys va regnar l’emperador Calígula. Esbrina com es va convertir en emperador i com va morir.

b) Per què l’emperador Calígula oferia sacrificis a August, un emperador ja mort?

c) Pots deduir, a partir d’aquest text, quin poder tenia Calígula? Explica-ho.

d) Calígula és considerat un emperador foll. Escriu un exemple pel qual se’l pot qualificar de boig.

e) En quin edifici de Roma creus que devien succeir els fets que narra el text?

L’expansió territorial de Roma

9.6. Observa el mapa de les etapes de les conquestes romanes del llibre (pàg. 220) i fes les activitats següents:

a) Escriu el nom del segle en què els romans van conquerir cadascun d’aquests territoris:

• Gàl·lia:

• Armènia:

• Egipte:

• Dàcia:

• Britània:

• Mauritània:

b) Subratlla, de cada parella, el territori que es va incorporar abans a l’Imperi romà:

• Magna Grècia o Judea

• Cirenaica o Capadòcia

• Mesopotàmia o Gàl·lia

• Síria o Dàcia

• Tripolitània o Britània

• Dàcia o Hispània

c) Fixa’t en les ciutats que hi ha en el mapa i, amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, completa la taula:

Nom llatí

Gades

Lucus Augusta

Numantia

Cartago Nova

Massàlia

Lugdunum

Londinium

Hipona

Mediolanum

Colonia Agripina

Nom actual Estat on es troba actualment

Cadis Espanya

d) Escriu el nom dels pobles bàrbars que hi havia fora de les fronteres de l’Imperi:

saxons , francs , , , , , , ,

e) Fes un comentari del mapa. Segueix els passos que s’expliquen en el llibre (pàg. 24 i 25).

9.7. Busca per Internet una imatge d’una màquina de guerra que fes servir l’exèrcit romà, adjunta-la a un arxiu informàtic i explica’n el funcionament.

9.8. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Tingues en compte que n’hi ha dues de certes i dues de falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a Els legionaris eren soldats romans de cavalleria i d’infanteria.

b Les conquestes romanes no haurien estat possibles sense les legions.

c El pilum o espasa era una arma fonamental per als legionaris.

d La tortuga era una formació defensiva de la legió que posa de manifest l’escassa capacitat organitzativa que tenia l’exèrcit romà.

9.9. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

Tu, Roma, has travessat rius amb els teus ponts, has anivellat muntanyes per tal de construir-hi calçades, has poblat indrets deshabitats amb granges, i has fet la vida més fàcil cobrint les necessitats dels pobles i subministrant-los llei i ordre. A tot arreu hi ha gimnasos, fonts, temples, pòrtics i escoles.

ELI ARISTIDES: A Roma.

a) Escriu un títol per al text:

b) Quina opinió té l’autor del domini romà? Argumenta la resposta.

c) Quins arguments podria fer servir algú que no estigués d’acord amb el punt de vista de l’autor del text?

9.10. Observa el mapa de les llengües romàniques del llibre (pàg. 223) i completa la taula:

Llengua romànica

català

castellà

Estats on es parla

Espanya i Portugal

França, Itàlia i Mònaco

francès

Itàlia i Suïssa

sard

Suïssa i Itàlia

Moldàvia i Romania

9.11. Respon:

a) En què va consistir la romanització?

b) On va ser més profunda la romanització, a Portugal o a Grècia? Per què?

c) Consulta la font 23 del llibre (pàg. 223) i explica per què la ciutat de Leptis Magna és un exemple de romanització.

L’economia romana

9.12. Llegeix aquests textos i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Amb els esclaus no s’ha de ser cruel: cal tenir cura que no pateixin ni fred, ni calor, ni fam. El seu vigilant els ha de fer treballar de manera constant per tal d’evitar que cometin robatoris o crims. Les habitacions dels esclaus que es poden moure en llibertat han d’estar orientades cap al sud; per als encadenats convé disposar d’una cambra al soterrani de l’edifici que respongui tant com es pugui a les exigències sanitàries, amb finestres petites situades a una altura on no puguin arribar amb les mans.

CATÓ: Sobre l’agricultura.

Quins éssers més prims, amb tota la pell marcada pels senyals del fuet, l’esquena ferida dels quals és a penes coberta de parracs! El seu front estava marcat amb lletres, els seus cabells estaven rapats, els peus, relligats amb cadenes… Tenien les parpelles cremades per l’ardor tenebrosa d’un fum espès de tal manera que a penes s’hi veien

APULEU: Les Metamorfosis.

a) De què informen aquests textos?

b) Tots els esclaus eren tractats de la mateixa manera? Justifica la resposta.

c) Per què a alguns esclaus se’ls marcava el front amb lletres?

d) La major part dels esclaus que obtenien la llibertat dels seus amos com a recompensa pel seu bon comportament no la volien i preferien continuar sent esclaus. Et sembla lògic? Raona la resposta.

9.13. Llegeix aquestes afirmacions i, després, assenyala l’opció correcta amb una creu:

a) Una de les principals ocupacions que tenien els esclaus era fer feines domèstiques al servei d’una família romana.

b) Un latifundi era una finca de grans dimensions treballada per esclaus.

c) L’artesania era la principal activitat econòmica a Roma i a la resta de territoris de l’Imperi.

Les afirmacions correctes són la a i la b

Les afirmacions correctes són la a i la c.

Les afirmacions correctes són la b i la c.

9.14. Observa aquest mapa de la xarxa de vies romanes de l’Imperi romà i pinta, amb el color corresponent, el traçat de les vies següents: Via Augusta (color vermell), Via de la Plata (color blau), Via Aurèlia (color groc), Via Egnàcia (color verd)

9.15. Observa aquest mapa de l’economia en l’època romana i resol les qüestions que hi ha a la pàgina següent.

a) Quina informació proporciona el mapa?

b) Quin espai geogràfic està representat?

c) Quin mar era la principal via de comerç?

d) Quins eren els ports principals?

e) Quins productes procedents de la península Ibèrica, d’Àsia Menor i del nord d’Àfrica, respectivament, arribaven a Roma?

L’urbanisme i els habitatges

9.16. Respon:

a) Com es deia la cambra on menjaven els romans que vivien en una domus?

b) Quina era la primera estança que es trobava en una domus quan s’hi entrava des del carrer?

c) Quina funció tenia l’atrium?

d) Com es deia la dependència on dormien els romans que vivien en una domus?

e) Digues cinc diferències entre una insula i una domus

9.17. Localitza en aquest dibuix d’una domus romana les parts següents:

cubiculumatrium culinatablinum vestibulumperistylumtricliniumimpluvium

Família i oci

9.18. Llegeix aquests textos i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

També la donzella pietosa i delicada s’asseu a la graderia per presenciar els xocs mortals entre els homes i per contemplar les ferides amb els seus delicats ulls. S’aixeca constantment per veure millor els cops, i quan el vencedor assenyala amb el punyal el coll del vençut, la delicada donzella assenyala amb el polze el terra. I mira amb emoció com al vençut se li destrossa el cos. PRUDENCI

[Un costum romà és fer combats entre gladiadors armats però sense cap mena d’armadura.] No tenen res amb què protegir-se: ni un casc, ni un escut que els protegeixi de l’espasa. Tot el cos està exposat als cops i l’espasa no es mou mai sense ferir el contrincant. La major part d’espectadors prefereix aquestes lluites a les que es fan entre gladiadors que van protegits. No hi ha cosa més contrària als bons costums que assistir a un espectacle com el dels gladiadors. De l’amfiteatre hom torna més avar, més ambiciós, més cruel i més inhumà. A l’amfiteatre no hi ha jocs, el que hi ha són veritables homicidis.

SÈNECA

a) Qui eren els gladiadors? On lluitaven?

b) A partir de la lectura dels textos, podem deduir que els combats entre gladiadors eren un espectacle popular? Argumenta la resposta.

c) Busca informació sobre els diferents tipus de gladiadors i descriu-los breument.

d) Qui era Sèneca?

e) Quina opinió tenia Sèneca sobre els gladiadors?

L’art romà

9.19. Observa aquesta fotografia del Panteó de Roma i fes les activitats següents:

a) Identifica les diferents parts del temple. Escriu cada lletra de la imatge al costat de la part corresponent:

entaulament columna capitell cúpula frontó

b) Quin dels elements anteriors no trobaries mai en un temple grec?

9.20. Busca per Internet una fotografia d’un arc de triomf diferent del que hi ha en el llibre, adjunta-la a un arxiu informàtic i identifica-hi les parts següents: àtic, volta i arc de mig punt. Després, fes-ne una fitxa amb el nom de l’arc, el lloc on està situat, l’any de construcció i el motiu pel qual es va erigir.

9.21. Observa aquestes fotografies i digues quin tipus d’edifici es representa en cada una i quina era la seva funció.

Tipus d’edifici: Tipus d’edifici: Tipus d’edifici:

Funció:

Funció:

Funció:

9.22. Quines característiques de l’escultura romana observes en aquest bust de Juli Cèsar?

9.23. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a L’escultura romana es caracteritza per la idealització dels personatges que s’hi representen.

b Anomenem relleu l’escultura feta sobre un mur o sobre un monument.

c Cadascuna de les escenes que hi ha en els relleus de la columna Trajana s’anomena tessel·la. d L’erupció del volcà Vesuvi l’any 79 dC va malmetre moltes pintures romanes, per la qual cosa actualment tenim molt poca informació sobre aquest art.

Activitats +

9.24. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, completa aquesta fitxa biogràfica de Juli Cèsar:

Nom complet:

Data de naixement:

Família o gens a la qual pertanyia:

Professions o activitats fonamentals:

Data de mort:

Principal campanya militar que va protagonitzar:

Nom del seu principal enemic:

Relació amb l’aristocràcia romana:

Circumstàncies de la seva mort:

Tres reformes que va fer:

Nom de qui el va succeir en el poder de Roma:

9.25. Redacta, en un full a part o a l’ordinador, un text en què expliquis les diferències que hi ha entre la Roma republicana i la Roma imperial.

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber que la cultura romana és un dels fonaments de la cultura catalana.

M’agrada conèixer quins són els orígens mitològics de Roma.

No em serveix de res conèixer la cultura romana.

És important conèixer la figura històrica de Juli Cèsar.

Conèixer la història de Roma em serveix per entendre millor les pel·lícules de romans.

És important saber com vivien els legionaris romans.

M’agrada conèixer alguns aspectes de la vida dels emperadors romans.

M’agrada saber com era la vida quotidiana a l’antiga Roma.

Conèixer l’art romà és important en la meva vida.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F).

a Roma i Grècia compartien les mateixes divinitats.

b El sistema polític romà no sempre va ser el mateix.

c Octavi August va governar la República romana.

d El càrrec d’emperador era vitalici i hereditari.

e La falange era la unitat militar bàsica de Roma.

f La romanització va portar la cultura romana fins als territoris de l’actual Rússia.

g L’economia romana es basava en el treball dels esclaus.

h La Via Augusta unia Roma amb el nord d’Europa.

i La dona era la màxima autoritat de la família romana.

j L’arquitectura romana és simplement una còpia de la grega.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Quines eren les característiques del poder dels emperadors romans?

b) Assenyala quatre diferències entre els patricis i els plebeus.

c) Defineix aquests termes:

• legionari:

• romanització:

• fòrum:

• gladiador:

d) Enumera cinc característiques de l’arquitectura romana:

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

D’IBÈRIA A HISPÀNIA

Els pobles preromans: ibers i cèltics

10.1. Situa en el mapa mut de la península Ibèrica els pobles que l’habitaven el primer millenni abans de Crist. Afegeix una llegenda que identifiqui cada color del mapa amb un d’aquests pobles: ibers, cèltics i vascons.

galaicsasturslusitans càntabres carpetansturdetanstartessis oretans vacceusceltibersbastetans vascons vetonsedetanscontestans pobles ibers a Catalunya

a) Digues a quines comunitats autònomes actuals corresponen els assentaments dels pobles següents:

galaics: càntabres:

carpetans: tartessis:

vacceus: edetans:

10.2. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

a Els ibers van arribar a la península Ibèrica des del sud.

b Tartessos és l’únic regne important del món ibèric.

c Els ibers enterraven els seus morts.

d Els ibers coneixien l’escriptura.

e El llenguatge cèltic és d’origen indoeuropeu.

f Els cèltics no coneixien l’escriptura.

g Els asturs, al segle III aC, desconeixien l’agricultura.

h Els carpetans eren un poble recol·lector.

10.3. Llegeix el text següent i respon les preguntes que hi ha a continuació:

De Turdetània s’importa blat, molt de vi i oli; aquest, a més, de qualitat insuperable, i en gran quantitat. Els turdetans fan els seus vaixells amb fusta del país. Hi tenen sal fòssil, i per això abunden els tallers de salaó de peix. L’abundància de ramats de tota mena és enorme, com també la caça.

ESTRABÓ: Geografia

a) Busca en una enciclopèdia o per Internet qui era Estrabó i en quina època va viure.

b) On estaven instal·lats els turdetans? Quins productes produïen en grans quantitats?

Els ibers a Catalunya

10.4. Situa en el mapa mut de Catalunya els pobles que l’habitaven el primer mil·lenni abans de Crist.

indigetslaietans lacetanssordons ilergetsausetans cossetansilercavons

10.5. Avui dia la llengua ibera es pot llegir però no es pot entendre. Com és possible això? Te’n donem un exemple. Observa la taula i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Català sol llac casa arbre

Anglès sun lake house tree

Finès aurinko järvi talo puu

Txec slunce jezero dum strom

Alemany Sonne See Haus Baum

Jeroglífic egipci a) Quines paraules de la taula pots llegir i entendre? Per què?

b) Quines paraules saps llegir però no pots entendre? Per què?

c) Quines paraules no saps llegir? Per què?

Les primeres colònies: fenicis i grecs

10.6. Respon:

a) D’on eren originaris els fenicis?

b) Per què als fenicis els interessava fundar colònies a la costa andalusa?

c) Què van aportar els fenicis i els grecs a la cultura ibera?

d) Què era la ruta de l’estany?

e) Quin poble va reemplaçar els fenicis en el control del territori ibèric?

La conquesta romana de la península Ibèrica

10.7. Observa el mapa sobre les etapes de la conquesta romana de la península Ibèrica del llibre (pàg. 245) i ordena les ciutats següents de l’1 al 6 d’acord amb l’ordre en què van ser fundades o conquerides pels romans.

Cartago Nova Empòrion

Tarraco

Toletum

Numantia Corduba

10.8. Llegeix aquestes afirmacions i, després, assenyala l’opció correcta amb una creu:

a) El relleu muntanyós va dificultar la conquesta romana dels territoris on vivien els asturs, els càntabres i els vascons.

b) El setge i la caiguda de la ciutat de Numància va posar fi a la resistència dels lusitans davant les legions romanes.

c) Indíbil i Mandoni van liderar una revolta dels ilergets i els ausetans contra la dominació romana.

d) Els romans van ocupar les illes Balears just després d’haver conquerit Empúries.

Les afirmacions correctes són la a i la c.

Les afirmacions correctes són la c i la d.

Les afirmacions correctes són la a i la b

Les afirmacions correctes són la b i la d.

10.9. Elabora, en un full de paper quadriculat o mil·limetrat, un fris cronològic amb aquesta informació:

• Tractat de l’Ebre (226 aC)

• Segona Guerra Púnica (219 aC - 202 aC)

• Destrucció cartaginesa de Sagunt (219 aC)

• Derrota dels ibers revoltats contra Roma (195 aC)

• Assassinat de Viriat (139 aC)

• Destrucció de Numància i fi de la conquesta romana de la Meseta (133aC)

• Conquesta de les illes Balears (123 aC)

• Fi de la conquesta d’Hispània (19 aC)

10.10. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Els romans no sabien què fer amb els indígenes que fugien de tota batalla campal i utilitzaven tot tipus d’estratagemes. Els legionaris sols havien estat exercitats en els combats reglamentaris i en l’ordre rigorós. Els caps de la legió només sabien manar tropes apinyades que, combatent a peu dret, estaven acostumades a rebutjar els enemics que els queien a les mans, però no a grimpar per les muntanyes seguint en les seves fugides uns homes ràpids com el vent.

PLUTARC: Vides paral·leles.

a) Quines tàctiques de combat feien servir els pobles de la península Ibèrica contra els romans?

b) Quins problemes ocasionaven aquestes tàctiques als romans?

c) Creus que hi ha alguna relació entre l’ús d’aquestes tàctiques i la lentitud de la conquesta d’Hispània? Argumenta la resposta.

10.11. Escriu el terme al qual es refereix cada una d’aquestes definicions:

a) Cabdill cartaginès que, al segle III aC, va travessar la península Ibèrica amb l’objectiu d’arribar a Roma i destruir-la:

b) Acord establert l’any 226 aC en virtut del qual els romans i els cartaginesos es repartien la península Ibèrica:

c) Conjunt de guerres que van enfrontar els romans i els cartaginesos al llarg del segle III aC:

d) Ciutat aliada dels romans, situada a l’est de la península Ibèrica, que va ser destruïda per l’exèrcit cartaginès durant la Segona Guerra Púnica:

El domini romà d’Hispània

10.12. Observa el mapa de les principals vies romanes i de la divisió provincial d’Hispània i fes les activitats que hi ha a continuació:

a) Escriu el nom de la província romana que correspon a cadascuna de les lletres que hi ha en el mapa.

A: B: C:

b) Escriu el nom de la via que correspon a cadascun dels números que hi ha en el mapa.

1: 2: 3: 4:

c) Completa la taula escrivint a la columna de l’esquerra el nom llatí de totes les ciutats que hi ha en el mapa i, al seu costat, el nom corresponent en català.

Lucus

Legio VII

Lugo

Nom llatí

Nom català

10.13. Explica per què cadascuna d’aquestes imatges és un exemple de la romanització d’Hispània.

A B C

D E F

Ara busca tu quatre imatges representatives de la romanització d’Hispània, adjunta-les a un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una.

Roma a Catalunya

10.14 Completa el text amb les paraules següents:

MartorellDiablecatalàenginyeria llatíAugustamuntanyenquesvies

La romanització de Catalunya va comportar la difusió del . Tot i que no va penetrar gaire en les zones , a la llarga va ser l’origen del

A Catalunya els romans hi van construir una àmplia xarxa de . Algunes, com la Via , van adquirir molta importància; d’altres eren secundàries, però hi enllaçaven. Per fer les vies calia salvar els obstacles naturals amb obres d’ , com el pont del de .

10.15. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, completa aquesta taula:

Població romanaNom actual

Dertosa

Tarraco

Ilerda

Tarragona

Barcelona

Terrassa

Comarca

Baix Ebre

Segrià

Isona Pallars Jussà

Vic

Aquae Calidae

Gerunda

Emporiae

Vallès Oriental

Badalona

10.16. Busca per Internet quatre imatges de mostres d’arquitectura romana a Catalunya que estiguin situades en localitats diferents. Adjunta-les a un arxiu informàtic i redacta un peu per a cada fotografia, amb el nom de l’obra arquitectònica, la localitat on és i la data aproximada de construcció.

Activitats +

10.17. Com a la resta de l’Imperi romà, també en el cas d’Hispània les vies romanes van ser un element fonamental per assegurar el domini dels pobles conquerits. Redacta a l’ordinador un treball organitzat al voltant d’un recorregut per Hispània seguint les calçades romanes. Cal que hi incloguis les imatges necessàries que justifiquin allò que expliques. Et poden facilitar la feina els enllaços que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat i el guió següent:

a) Situa en un mapa les principals fases de la conquesta romana d’Hispània.

b) Les principals calçades:

– Nom de les quatre vies romanes principals d’Hispània.

– Nom en llatí i en català de tres ciutats per on passava cada via.

– Fotografies d’edificis romans destacats de cadascuna de les ciutats que has esmentat.

c) Una aturada a Lucus Augusti:

– Nom de la via que passava per aquesta ciutat.

– Nom i característiques de la construcció romana més significativa d’aquesta ciutat. Indica’n la funció, l’any de construcció, les dimensions, els materials utilitzats en la construcció i les parts més destacables.

d) Una aturada a Tarraco:

– Nom de la via que passava per aquesta ciutat.

– Any en què Tarraco va esdevenir capital d’una província romana.

– Proposta d’una ruta per la Tarraco romana. La ruta ha d’incloure una descripció de quatre edificis. N’has d’indicar l’any de construcció, la funció, les dimensions i les parts principals.

10.18. Els romans van introduir a la península Ibèrica el seu sistema de mesures de longitud, que es va fer servir durant molts segles. Observa les correspondències entre el sistema romà i l’actual sistema mètric decimal i calcula l’equivalència en metres d’1 palmell, 1 graó i 1 pas.

1 palmell = 1 graó = 1 pas = dit o polze = 0,0184 metres palmell = 4 dits peu = 4 palmells = 0,2944 metresgraó = 2 peus + 2 palmells pas = 5 peus milla = 1.000 passos = 1.472 metres

FAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber que podem trobar restes ibèriques a bona part de les comarques catalanes.

M’agradaria visitar els poblats ibèrics més importants.

No em serveix de res saber que els grecs van ser fonamentals per al desenvolupament econòmic dels ibers.

És important saber que els romans van conquerir la península Ibèrica.

És important conèixer quins elements de Roma hi ha a Catalunya.

És interessant visitar les restes romanes de Tarragona i d’Empúries.

És important saber que a la península Ibèrica hi van viure pobles molt diferents.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

a Els ibers van formar un estat: Hispània.

b Els cèltics van entrar a la península Ibèrica pel nord.

c Els ibers enterraven els seus morts.

d Els fenicis van tenir una gran influència a Catalunya.

e Els fenicis i els grecs van contribuir al desenvolupament econòmic dels ibers.

f Els càntabres i els vascons no van ser sotmesos pels romans.

g Els romans van unificar Hispània en una sola província.

h Tarraco és la ciutat romana més important de Catalunya.

i Totes les paraules catalanes provenen del llatí.

j Els romans van conquerir la península Ibèrica després de les guerres púniques.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Escriu el nom dels tres pobles que vivien a la península Ibèrica abans de l’arribada dels romans i els cartaginesos.

b) Redacta un text sobre la conquesta de la península Ibèrica pels romans que respongui les preguntes següents: quin interès tenien els romans per la península Ibèrica?; quan van arribar-hi?; quines van ser les etapes de la conquesta romana?

c) Quines van ser les principals aportacions dels grecs i els fenicis a la cultura ibèrica?

d) Dóna diferents exemples de la romanització de la península Ibèrica:

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

PROJECTE 3 3

Recerca d’obres d’art clàssic

Competències bàsiques: Artística i cultural, coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

Objectiu: Identificar, a partir de diverses pistes, unes determinades obres d’art clàssic, trobar-ne una fotografia i fer-ne una fitxa d’acord amb unes pautes.

En el decurs d’un intercanvi entre un institut italià i un de català, els professors proposen un joc al voltant del llegat grec i romà als països respectius. Els estudiants hauran de localitzar tres obres d’art romà en dos llocs diferents de Catalunya i dues obres d’art grec en dos llocs diferents d’Itàlia. Per demostrar que les han identificat, hauran de trobar una fotografia de cada obra i adjuntar-les a un arxiu informàtic.

Les pautes per fer aquest treball són les següents:

1. Localitza a Tarragona una obra pública romana que proveïa d’aigua la ciutat i un edifici romà on es feien espectacles violents i omple les fitxes.

Nom de l’obra:

Resumeix la llegenda que es relaciona amb aquesta obra:

Assenyala damunt la fotografia que has adjuntat a l’arxiu informàtic tres característiques de l’arquitectura romana que hi observis.

Tipus d’edifici per a espectacles:

Data de construcció:

Lloc de Tarragona on es troba:

Altres funcions que ha tingut al llarg del temps:

2. Localitza un mosaic romà trobat a Empúries i omple la fitxa.

Títol del mosaic:

Tècnica utilitzada:

Explicació del tema del mosaic:

Nom del museu on es troba:

3. Localitza un temple grec dedicat al déu Apol·lo que hi ha a la ciutat italiana de Paestum i omple la fitxa.

Ordre arquitectònic:

Assenyala damunt la fotografia que has adjuntat a l’arxiu informàtic els elements següents: 1. basament; 2. columnes; 3. arquitrau; 4. fris; 5. cornisa; 6. frontó.

4. Localitza un conjunt de dues escultures gregues que s’exposa a la ciutat italiana de Reggio de Calàbria i omple la fitxa.

Nom de les escultures:

Material amb què estan fetes:

Lloc i època en què es van trobar:

Explica per què a Itàlia hi ha obres d’art fetes pels grecs:

Assenyala damunt la fotografia que has adjuntat a l’arxiu informàtic algunes característiques de l’escultura grega que hi observis.