Món lector. Comprensió lectora. 4

Món lector

Quaderns de treball COMPRENSIÓ LECTORA

Educació Primària

Interactivitat web

Món lector

Quaderns de treball

COMPRENSIÓ LECTORA

Educació Primària

Montserrat Camps

Coordinació didàctica de l’àrea de llengua

Rosa Boixaderas

1. Animals de companyia

2. Mitjans de transport

3. La casa .

4. Els extraterrestres.

L’hivern.

6. El teatre

7. Prínceps i princeses

8. Iguals i diferents

Funcionament

Competències bàsiques

Referències bibliogràfiques

1 . Animals de companyia

Text narratiu

Abans de llegir...

• A casa teva teniu algun animal de companyia o n’heu tingut alguna vegada?

• De quin tipus?

• Subratlla amb quin altre nom es coneixen els animals de companyia:

eslògans

• Encercla el nom dels animals que acostumen a ser de companyia:

• Aquest text que ara llegiràs es diu Espaguetti Miu i és el nom d’un gat. En què et fa pensar la primera part del nom, Espaguetti? I Miu?

• Com t’imagines un gat que tingui aquest nom?

ESPAGUETTI MIU

L’Espaguetti era un gat jove salvat de l’aigua. I tot aquell que ha estat salvat en guarda agraïment.

La feta havia passat quan ell era un esquitx de gat que cabia en una butxaca mitjana, tenia la cua com un macarronet i només feia cagarrons de fideu fi. El cas va anar així: volent beure d’un dipòsit del carrer, la tapa havia quedat una mica separada i, com que era tan menut, s’hi havia entaforat, però després no en podia pas sortir. Llavors havia amollat tot de mius, estrets i llisos, podeu pensar, fins que els dits d’una sola mà d’un noi cepat l’havien hissat enlaire. Per això, sempre que estava en un mal pas, o en un mal forat, tornava a sentir com si una mà poderosa l’en tragués. Potser fins i tot, en les seves llargues becaines, somniava que algú el feia volar fins a un núvol tou i rialler. Era un gat alegre. [...]

La Clara cantava, cama a dalt, cama a baix de la vorera, quan va veure un gatet prim com una flauta. En realitat la Clara només cantussejava. No deia pas com fa la cançó:

«Que em pastura la verdura I se’m menja l’enciam».

Sinó:

«Que em pastura la pintura I s’hi menja l’aviram».

Però el fet no té importància. La Clara de seguida va deixar d’entonar les paraules per fixar-se en l’Espaguetti i li va acostar la mà simulant oferir-li un nyam, però sense res al palmell. Si bé ell va parar el miol per olorar els dits de la nena, només va ser un moment. De seguida va saber que allí no hi havia res que pogués ensalivar i fer baixar gola avall.

La Clara va seguir-lo, una mica desil·lusionada, fins que el pare la va cridar. Va girar-se encara a mirar i va poder veure l’Espaguetti Miu, com estirava el coll del seu cos primíssim i llarg. [...]

Però vet aquí que un bon dia es van tornar a trobar. L’Espaguetti feia temps que era independent. Rondava sol, però la Clara vivia acompanyada de pares i de germana.

I aquell matí, que era d’un diumenge, el gat primet va córrer a amagar-se sota la panxa d’un cotxe de color blanc, al costat mateix del portal per on la nena, els seus

pares i un cotxet de quatre rodes acabaven de sortir per passar a ocupar una bona clapa de vorera. Llavors la Clara va sentir aquell miol més fi que cap altre i va estirar la mare per presentar-li l’Espaguetti:

—Sí, sí, aquell gatet que et vaig dir l’altre dia...

Era incòmode ajupir-se tant per veure el gat llargarut que, només de tant en tant, allargava un miu.

Del rosegó de galeta que la germana havia abandonat a la falda, la Clara va fer-ne engrunes i va acostar-les a l’Espaguetti, allà baix, a sota la panxa plana del cotxe blanc. I ell no es va fer pregar gaire. S’hi va abraonar amb tanta salivera que les dentetes, cansades de no treballar, la deixaven escapar a raig. I els pares es van commoure d’aquella gran gana. Però:

—deu tenir puces

—pot estar malalt

—embrutarà el pis

—els gats esgarrapen.

[...]

Per fi la Clara tenia un somni feliç. Veia com l’Espaguetti Miu recorria la barana alçant amunt la cua esvelta i elegant. [...]

La nena va començar a cridar-lo i va notar que la veu no tenia volum, però la mare i la Clàudia van sentir-la i van entrar de seguida a l’habitació. Van veure l’Espaguetti tan tranquil al balcó.

Passada la sorpresa, la mare va anar a la nevera i en va treure la bosseta que el pare hi havia deixat i, quan va tornar, va deixar la carn al balcó i es va apartar cap a dins a mirar amb les dues filles. Ara era l’Espaguetti el qui es creia que somniava amb aquell nyam deliciós per a ell tot sol. I a la Clara se li feia estrany notar que estava desperta i que el gatet amb qui ella volia jugar endrapava sense perdre temps al balcó de casa. [...]

Se sentia molt i molt contenta, perquè estava segura que l’Espaguetti Miu es quedaria sempre més a casa seva.

MARIA BARBAL

Activitats

1. Tria la resposta correcta:

• L’Espaguetti Miu era un gat...

petit que cabia en una butxaca mitjana. mitjà i de color negre.

gran, perquè cabia en una butxaca de gegant.

• Un noi cepat va salvar l’Espaguetti Miu...

agafant-lo amb una canya. estirant-lo amb les dues mans.

hissant-lo enlaire amb els dits d’una mà.

• La Clara va trobar l’Espaguetti... sota un fanal del carrer. un dia que jugava i cantava al carrer. un dia que plovia.

• Finalment, l’Espaguetti... es va quedar a casa de la Clara. se’n va tornar al seu amagatall. va viure sempre més al carrer.

2. Per què els pares de la Clara no volien quedar-se un gat del carrer?

3. Quin era el somni de la Clara? I de l’Espaguetti Miu?

Text expositiu

Abans de llegir…

• Quines atencions necessita un gos? I un gat?

• Com s’ha de netejar la gàbia d’un periquito?

• I la d’un hàmster?

ALGUNS ANIMALS DE COMPANYIA

Espècie M

Mamífer.

GOS

Característi q ues p rincipa l s ––d – T – S –e –e

– Pot viure més de quinze anys.

– N’hi ha de diverses races amb gran varietat de colors i tipus de pèl.

– Té un olfacte molt desenvolupat.

– Si se l’educa bé, pot aprendre rutines i hàbits.

– N’hi ha que ajuden les persones: gossos pigall que guien els invidents, ajuden els discapacitats o fan tasques policials (detecció de droga, seguiment de rastres...), etc.

– Es defensa bordant, però també pot mossegar si es veu en perill.

A te n c i o n s necessà ri es –– S e –v

– És omnívor, menja de tot. Ha de tenir una dieta equilibrada i ha de beure aigua. No se li pot donar: xocolata, cebes, raïm, panses ni xiclets.

– Se l’ha de vacunar contra algunes malalties i matar els paràsits: puces, paparres, etc. També se l’ha de rentar de tant en tant.

– Ha de tenir espai per córrer o treure’l a passejar almenys una vegada al dia.

Espècie Mamífer.

Característiques principals

GAT

– Viu entre catorze i vint anys.

– Té un cos que li permet estar molt quiet i aprimar-se per passar per llocs estrets.

– Pot tenir el pèl d’un sol color o amb taques o ratlles.

Atencions necessàries

– Pot moure una orella independentment de l’altra.

– Amb les potes i les urpes es pot enfilar a llocs difícils i no fer gens de soroll. Hi veu força bé en la foscor.

– Té un olfacte molt fi.

– Es defensa miolant i esgarrapant.

– És molt net, ell mateix es renta llepant-se el pelatge.

– És carnívor, menja carn i peix i també pinsos preparats. Algunes plantes el poden enverinar.

– Se l’ha de vacunar contra algunes malalties.

– Necessita campar sol i si se’l deixa lliure, acostuma a tornar a la casa per menjar o dormir.

HÀMSTER

Espècie Mamífer rosegador.

Característiques

principals

Atencions necessàries

– Viu entre dos i tres anys.

– És molt semblant a la rata.

– Té el pelatge suau i n’hi ha de diferents colors.

– Cria molt fàcilment.

– Té les dents de davant llargues i esmolades.

– Dins la boca té l’anomenat sac bucal, que va des de les galtes fins al coll, on pot transportar o guardar aliments.

– Menja pinso, farratge i algun complement vegetal.

– Ha de viure en una gàbia especial amb diferents aparells per poder moure’s, per exemple, rodes.

– Cal netejar la gàbia almenys una vegada a la setmana.

– A l’estiu, s’hi pot posar un bol amb aigua, ja que li agrada banyar-se.

Activitats

Espècie Ocell.

Característiques principals

Atencions necessàries

Periquito

– Viu de vuit a quinze anys.

– Generalment és de color verd, però també n’hi ha de grocs, blaus i blancs.

– Normalment viu en gàbies, però pot estar lliure per habitacions tancades perquè és fàcil d’ensinistrar.

– Pot reproduir sons i paraules com els lloros.

– Menja llavors com ara el mill. També li agrada picar ossos de sípia o fulles d’enciam.

– No necessita vacunes, però si es posa malalt s’ha de portar al veterinari.

– Li agrada banyar-se en recipients plens d’aigua.

– De tant en tant necessita volar.

1. Quin altre animal de companyia coneixes? Escriu de quina espècie és, algunes característiques i quines atencions necessita.

2. Esbrina a quin animal es refereix cada frase:

• Té les dents del davant llargues i esmolades:

• Ajuda les persones invidents:

• Pot reproduir sons i paraules:

• Es renta sol llepant-se el pelatge:

3. Què mengen els animals que han sortir en el text anterior?

• gos:

• hàmster:

• gat:

• periquito:

Descripcions

QUI ÉS QUI?

1. Relaciona cada animal amb el que diu.

Sóc la Puça, una gateta negra. No us penseu que sempre tinc mandra. De tant en tant surto al pati de casa a veure si trobo algun ratolí per fer contenta la Teresa, la iaia que m’ha adoptat.

Sóc el Blat. Em van posar aquest nom perquè sóc tot de color beix, i tinc el pèl molt curt.

Sóc un gos pigall i acompanyo sempre el meu amo, l’Enric, perquè ell no hi veu. Diuen que sóc intel·ligent i bondadós. M’agraden molt les persones i jugar i fer exercici.

EmdicBrucTinclamiradatristalesorelles

Em dic Bruc. Tinc la mirada trista, les orelles llargues i sóc baixet. Tinc el pèl curt i amb clapes de color blanc, negre i marró. M’agrada molt menjar i córrer. Sóc un excel·lent caçador de conills! Sóc pacífic i sociable tant amb els gossos com amb les persones. També sóc molt entremaliat i m’agrada estar al jardí vigilant la casa i, si entra algú desconegut, bordo fins que surten en Pere i la Marta, els meus amos.

Em dic Neus perquè m’agrada molt el fred i la neu. De fet, juntament amb els meus companys, condueixo un trineu i, de vegades, faig esquí amb la Laia, la meva mestressa. Tinc el pèl negre amb zones blanques, unes orelles petites i punxegudes i els ulls blaus.

Sóc el Faraó. El meu amo em va posar aquest nom perquè sóc de raça egípcia. Sóc molt afectuós i juganer i m’encanta que em pentinin amb la mà el pèl, que és molt suau. Tinc el cap amb taques negres i la cua anellada.

Activitats

1. Classifica aquests animals famosos segons la graella:

101 dàlmates, Fèlix, Rin Tin Tin, Garfield, Pluto, Tom, Goofy

2. Imagina que ets un dels animals de l’activitat 1 i descriu-te com fan, per exemple, la Puça o el Faraó.

3. Relaciona les dues columnes per formar dites sobre gats i gossos:

El gos ha de lladrar

El gat vell

Gos de bona raça

Quan el gat dorm,

A la casa pobra,

Gat que no caça,

el gos hi sobra. no el vull a casa. procura per a ell. sempre somnia caça. les rates ballen. allà on menja el pa.

Poesia

Gos abandonat

Plovent, a la carretera

quasi atropellem un gos!

Li fem llums però ell no marxa.

Li tremola tot el cos.

Ens creuem una mirada perduda, i suplicant.

Com podem fer perquè pugis?

Els cotxes ens van pitant...

Si parem ens va la vida però la teva val igual!

Ell goteja pluja i llàgrimes d’amor incondicional.

Llavors sortint del camí he sentit una noia cridar.

T’ha xiulat i quan l’has vist has corregut cap allà.

Et rep amb una abraçada, sembla de les que perdonen. Només t’havies perdut, a d’altres els abandonen.

Núria Albertí

Activitats

1. Contesta les preguntes següents:

• Per què tremola el gos?

• Per què no es poden aturar a recollir-lo?

• Per quin motiu goteja el gos?

• Per què el gos se’n va corrent?

• Era un gos perdut o abandonat?

2. Memoritza el poema i recita’l als teus companys i companyes de classe.

Avaluació

1. Descriu com és l’Espaguetti Miu:

2. Com va descobrir la Clara que l’Espaguetti Miu es quedaria per sempre a casa seva?

3. Completa la graella amb el que recordis del que has llegit:

ANIMAL ESPÈCIE

gat

gos

hàmster

periquito

4. Escriu el títol del poema que has après en aquesta unitat.

Bibliografia

MARIA BARBAL: Espaguetti Miu. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 147, 2008

T’agradaria llegir tota la història sencera de l’Espaguetti i la Clara?

d T

En aquest llibre la tens tota. Veuràs què li passa a la nena i per què els seus pares finalment decideixen quedar-se’l. T’agradarà molt i t’emocionarà.

NÚRIA PRADAS: Això no mola, Escarola. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 117, 2005 (3a edició)

En aquest llibre s’explica la història que va passar a dos amics: la Rita i en Dani.

Un dia, en Dani recull l’Escarola, una gosseta abandonada i, com que no s’atreveix a portar-la a casa seva, l’amaga a casa de la Rita. Al final, però, després de moltes aventures divertides, se l’emporta a casa seva. Si t’agraden els animals, llegeix-lo, t’agradarà!

NÚRIA ALBERTÍ: Gri grill i altres animalades. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 124, 2006 (3a edició)

Si t’agraden els animals, la música i jugar amb les paraules, t’ho passaràs molt bé llegint la història d’en Gri grill, el gos fotogènic, el gripau que viu al pou, l’aranya teixidora i uns excursionistes.

S p e J

Ja veuràs quina barreja més divertida!

2 . Mitjans de transport

Text narratiu

Abans de llegir...

• Aquest text que ara llegiràs és un fragment d’un llibre que es diu La volta al món en taxi. Creus que és possible fer un viatge tan llarg en taxi?

• Quin mitjà de transport és el més adequat per fer la volta al món?

• Fas servir aquests mitjans de transport? Marca amb una creu la freqüència amb què els utilitzes.

Mitjà de transportHi vaig sovintHi he anat alguna vegadaNo hi he anat mai

bicicleta moto cotxe avió autocar taxi tren metro vaixell

LA VOLTA AL MÓN EN TAXI

Un matí, va acostar-se al meu taxi un home carregat amb dues maletes tan grosses que vaig tenir feina a entaforar-les al portaequipatge. Un cop me’n vaig haver sortit, vaig preguntar-li on anava.

—A donar la volta al món... —em va dir.

Me’l vaig quedar mirant amb enveja. Això sí que eren unes vacances. No és que no m’agradi passar-les a Viladecavalls, però això de donar la volta al món, si més no per variar, també estaria bé.

g q j q q a Viladecavalls, això de donar la volta al món, si més no per també estaria bé.

Caram, és un bon li dir . I on voleu que us deixi? A

—Caram, és un bon viatge —li vaig dir—. I on voleu que us deixi? A l’aeroport? A l’estació?

—No, mireu —va respondre’m—. Jo vull donar la volta al món amb taxi. Per això he vingut. És clar, en cas que us interessi la feina. Vós direu...

Gairebé no ho vaig saber.

—Però us costarà un ull de la cara, això. Ja us ho heu pensat bé?

—Ho sé, i comprenc que vulgueu tenir garanties. Ara mateix, si voleu, podem anar al meu banc i el director us podrà donar totes les explicacions que us convinguin. Què us sembla?

La proposta era seriosa i a mesura que jo hi entrava començaven a voltar-me pel cap un munt d’imatges enlluernadores. La volta al món! Jo que em passava el dia anant i venint de la Rambla! Potser tenia al davant l’ocasió de la meva vida i seria molt babau de deixar-la escapar. Així doncs, de moment, ens en vam anar cap al banc i, tal com ell m’havia dit, el director em va donar totes les garanties sobre la solvència del senyor Rafanell, què és com es deia el meu client.

—I doncs? —em va dir ell a la sortida del banc—. Us interessa, el viatge?

Els dubtes que jo pogués tenir se m’esfumaven ja per moments. Amb aquella feina, hi podia guanyar tant, que després faríem dos anys de vacances, o tres, i aniríem on volguéssim; fins i tot a donar la volta al món, si els feia il·lusió als de casa, i jo els faria de guia. El senyor Rafanell em va dir que fes el que em convingués i vam quedar allà a les sis, a la parada. Si els de casa hi estaven d’acord, sortiríem aquella mateixa tarda.

La meva dona no és que ho veiés clar de seguida. Primer de tot no va sospesar-ne els pros i els contres, només va posar-hi peròs. Després va anar-ho rumiant i donant-hi voltes i va acabar que gairebé m’empenyia escales avall. Em va dir que seria un pallús si deixava perdre un client com aquell. Gent com ell, em convenia, i no la parròquia que tenia jo, que el més lluny que anaven era al camp de futbol. I es va posar a fer-me la maleta de seguida.

La meva filla no volia que marxés, és clar. Em va costar molt de deixar-la més o menys convençuda i ens vam acomiadar prometent-li que cada vespre, des del lloc del món on fos, jo li telefonaria i li explicaria un conte abans que ella se n’anés a dormir.

Camí de la parada, vaig acabar de proveir-me. Primer de tot vaig anar a la llibreria, perquè em va fer por que el meu repertori de contes s’esgotés en quatre dies.

—Tenim just el que necessita —em va dir el senyor Vergés, de la llibreria. I em va ensenyar un llibre que es deia Contes per telèfon—. És d’un autor italià molt bo, el Rodari. L’hem venut molt.

Em vaig quedar tranquil pel que fa als contes i llavors vaig atacar el prestatge dels mapes. Tot el que tenia al cotxe era un mapa de Catalunya que se’m faria petit de seguida. Vaig sortir de la llibreria amb els mapes sobreeixint-me per totes les butxaques. [...]

Quan vaig arribar a la parada, el meu client ja estava esperant-me i a les sis en punt d’aquella tarda d’octubre posava el taxímetre en marxa i començava un viatge que em reservava més sorpreses de les que jo mateix esperava.

SALVADOR COMELLES

Activitats

1. Respon les preguntes següents:

• Quin equipatge portava el senyor Rafanell quan va pujar al taxi?

• Per què el taxista va anar a veure el director del banc?

• Què és el que fa decidir el taxista d’acceptar la feina?

• Què li promet el taxista a la seva filla?

• A més del llibre de contes, què més va comprar?

• Què li reservava el viatge?

2. On portes els objectes següents quan vas de viatge? Classifica’ls. pijama

Text expositiu

Abans de llegir…

• Enumera quatre mitjans de transport que siguin terrestres.

• Com es diu el mitjà de transport aeri que funciona amb aire calent?

Van sobre rodes

Van sobre rails

Van sota terra

Estan penjats per cables

ELS MITJANS DE TRANSPORT

TRANSPORTS TERRESTRES

CaracterístiquesTipus de vehicles

• Funcionen fent moure les rodes amb la força animal, humana o amb combustible (gasolina o gasoil).

• També n'hi ha que van amb gas o electricitat.

• Funcionen gràcies a la força que els proporciona una màquina que s'alimenta amb electricitat o, en alguns casos, amb gasoil.

• Funciona com un tren però generalment va per sota terra.

• Tenen uns motors que mouen els aparells que es desplacen pels cables gràcies a uns grans contrapesos.

– bicicleta

– carro

– cotxe

– camió

– moto

– autobús

– autocar

– tren

– tren de gran velocitat

– tramvia

– funicular

– metro

– telecabina

– telecadira

Van per la superfície de l'aigua

TRANSPORTS AQUÀTICS

Són submergibles

CaracterístiquesTipus de vehicles

• Moguts per rems. Acostumen a ser de fusta o d'un material lleuger. Són individuals o per a poques persones.

• Moguts pel vent o motor. Tenen veles que ajuden a moure'ls per la força del vent.

• Tenen un o diversos motors de gasoil que mouen unes hèlices que els fan desplaçar per l'aigua.

• N'hi ha de molt grans.

• Té forma de peix per poder desplaçar-se millor. Es mou amb motor. Avui dia n'hi ha de nuclears.

Depenen d'on els porta l'aire

Poden ser dirigits

– rai

– canoa – caiac

– veler – iot

– barques de pesca – llanxes motores

– vaixells

– creuers

– submarí

TRANSPORTS AERIS

CaracterístiquesTipus de vehicles

• Funciona amb aire calent. Té una gran tela de forma ovalada d’on penja una cistella per als tripulants.

• Tenen uns motors que mouen les hèlices i així impulsen els aparells. Les hèlices poden estar situades davant, als costats o a sobre de l’aparell.

– globus aerostàtic

– dirigible – avioneta

– avió – helicòpter

. Escriu tres semblances i tres entre aquests

Escriu tres semblances i tres diferències entre aquests mitjans de transport.

telecabina i globus aerostàtic

Semblances

Diferències

canoa i creuer

carro i camió

Semblances

helicòpter i avió

Diferències

Diferències

Semblances

Diferències

Notícia

EL VAIXELL MÉS GRAN DEL MÓN

VILAWEB

La naviliera nord-americana Royal Caribban International ha construït l’Oasis of the Seas, el vaixell de passatgers més gran, més llarg i més car que mai s’hagi construït. Dissabte va emprendre el viatge inaugural per la mar de les Antilles, en una ruta amb sortida de Fort Lauderdale (Florida, EUA).

Amb 360 metres d’eslora, l’Oasis of the Seas té cabuda per a 6.296 passatgers, a més dels tripulants, 2.165. Té 24 ascensors que connecten 16 plantes, en què es reparteixen les 2.706 cambres: d’interior, d’exterior, amb balcó i de luxe (els passatges más assequibles costen 500 euros per persona).

El vaixell ultrapassa les 225.000 tones de pes, cinc vegades més que el mític Titànic

A més, serà capaç de produir la seva pròpia energia i està preparat per potabilitzar l’aigua i per al tractament de residus.

L’àrea de banys i esports comprèn quatre piscines, una pista de bàsquet, un camp de minigolf, dos simuladors de surf i un rocòdrom; també hi ha una àrea jove i una de lleure, amb un amfiteatre de 1.380 seients. L’oferta gastronòmica és coberta per una quarantena d’establiments, entre bars i restaurants.

Activitats

1. Explica el títol de la notícia amb les teves paraules.

2. Completa aquesta fitxa sobre el vaixell amb la informació que dóna la notícia:

Eslora (llargada)

Pes

Nombre de passatgers

Nombre de tripulants

Nombre de plantes (pisos)

Nombre d’ascensors

Nombre de cambres

Nombre de piscines

Pistes d’esports que hi ha

Nombre de seients de l’amfiteatre

Nombre de bars i restaurants

Oasis of the Seas

La vaca viatgera

Una vaca amb un bastó ja s’enfila de gairell al damunt d’un vaixell.

Diligent i aventurera, ambiciona veure món!

El viatge dura poc perquè el velam s’embadoca i el veler embarranca al mig del llot.

Ella, però, es capbussa, sura, sura, i, talment com un violó, prodigiosament torna a bon port. Montse Ginesta

velam: veles del vaixell, embadocar-se: encantar-se, diligent: feinera i ràpida.

Activitats

1. Subratlla els adjectius que descriuen com és la vaca: valenta, grassa, diligent, arriscada, covarda, aventurera, atrevida, poruga

2. Quin d’aquests instruments és un violó? Tria la resposta correcta. Si no la saps, consulta un diccionari. violí contrabaix violoncel viola

3. Per què creus que la vaca sura com un violó?

Avaluació

1. Marca amb una creu el títol del text narratiu que has llegit.

La volta al món en vaixell

La volta al món en taxi

La volta al món en globus

2. Quin nom tenen els vehicles que funcionen penjats d’un cable?

3. Quin combustible necessiten per funcionar la majoria de vehicles que tenen motor?

4. On porten les hèlices els helicòpters?

5. De què tracta la notícia que has llegit en aquesta unitat?

6. Com era la vaca del poema? Descriu-la.

Bibliografia

SALVADOR COMELLES: La volta al món en taxi. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 46, 2001 (2a edició)

Si vols saber com va finalitzar la proposta de fer la volta al món en taxi, llegeix el llibre. Et divertiràs molt i sabràs les sorpreses que esperaven al taxista.

MONTSE GINESTA: Paraules entremaliades. Barcelona, Barcanova, Mots Vius, 2009

En aquest llibre trobaràs poesies com la de la vaca viatgera. Aquests poemes són molt divertits, a més, si tens problemes amb l’ortografia, t’ajudaran a recordar com s’escriuen les paraules difícils.

B S O de E c u e d

TONI VILLALOBOS: Lluny de l’altiplà. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 135, 2007

Els Tirrova són uns curiosos animals que viuen segons els seus costums i tradicions, i res no els fa canviar. Dins la tribu, però, n’hi ha un de petit que qüestiona totes les decisions i que sempre vol saber el perquè de les coses. La seva curiositat l’enfronta amb el Consell d’Ancians i fa que decideixi marxar a veure món. Això el portarà a descobrir nous paisatges i altres personatges, i a coneixe’s millor ell mateix, mentre viu un seguit d’aventures apassionants.

3 . La casa

Text narratiu

Abans de llegir...

• Marca amb una creu els sorolls que se senten des de casa teva.

Els motors de cotxes i motos.

El televisor dels veïns.

Les trepitjades dels veïns de dalt.

Els gossos que borden.

El tren que passa a prop.

La música dels veïns.

Les sirenes de les ambulàncies.

Els ocells que canten.

Els avions que passen.

• Escriu quins altres sorolls sents habitualment:

• El text que ara llegiràs tracta sobre un senyor que es diu Bastida i Fonaments. Relacionada cada nom amb la seva definició:

Els miols dels gats a la teulada. fonaments

Plataforma feta amb ferros o fustes on s’enfilen els paletes i els pintors per poder treballar en llocs dificultosos.

El que hi ha a sota terra aguantant una casa o un edifici. bastida

• Què creus que vol dir que les cases parlen?

EL SENYOR BASTIDA I FONAMENTS

HISTÒRIA NÚMERO 1

No sé si ho sabeu, però hi ha cases que parlen.

De les cases que parlen, igual que passa amb les persones, n’hi ha que xerren pels descosits a totes hores del dia o de la nit, de l’estiu o de l’hivern, i n’hi ha, en canvi, que només deixen anar quatre sospirs.

De les cases que xerren pels descosits, n’hi ha que expliquen històries màgiques plenes de fantasia, i n’hi ha que només parlen de coses tristes, de coses de por, de coses avorrides o de coses que no tenen ni cap ni peus.

De les cases que expliquen històries màgiques, n’hi ha que ho fan agafant cada peça de la casa per separat i així surten històries del rebedor, històries del menjador o històries de la cuina, i n’hi ha unes altres que, per separat, no en saben, i t’expliquen històries de tot l’edifici en general.

De les cases que t’expliquen històries de cada peça, per separat, el senyor Bastida i Fonaments en va fer un llibre que es diu Contes d’estar per casa.

El senyor Bastida i Fonaments era un bon home a qui, des de petit, li havien dit que les cases parlaven,

—Oi que els ocells parlen? —li deien—. Quan canten, es diuen coses. Els gats també parlen quan miolen. O, si no, fixa’t com els miols són diferents segons si són els gatets que criden la mare, la mare que crida els gatets o un gat que crida els gatets o un gat que crida una gata perquè la vol festejar. També parlen els gossos, els elefants, les papallones i els pins.

’l, van passar unes quantes coses. naments era un bon li havien n, rlen? li diuen len quan om els ns si són els e, la mare gat que que crida stejar. els els pins. reguntava ments, quan m de terra.

—Els pins, també? —preguntava el senyor Bastida i Fonaments, quan encara no aixecava un pam de terra. q p

Però, abans d’escriure’l, van passar unes quantes coses.

—Sí, els pins també —li contestaven—. I la farigola, els geranis i els rosers de tots colors. I les cases.

—Les cases parlen? —demanava el senyor Bastida i Fonaments amb els ulls oberts de bat a bat.

—Que no ho has sentit mai, al cor de la nit, com murmuren les parets? Que no les has sentit queixant-se de la pluja al bell mig d’una tempesta? Que no has sentit com canten en un dia de vent? Que no les has sentit quan es lamenten que ja són velles?

Però el senyor Bastida i Fonaments no se’n creia ni mitja paraula. Més que res perquè, arran d’aquestes converses, es va passar molts anys de la seva vida parant l’orella a totes hores per tot casa seva, i mai no va sentir que aquelles quatre parets li diguessin res. Ni una petita confidència. Ni un trist lament. Ni un retret. Ni una paraula d’ànim. Ni una exclamació d’alegria. Res de res.

Sentia sorolls, això sí. Sentia el vent com es despenjava pel forat de la xemeneia, els escarabats a les golfes, els mobles que cruixien quan la fusta es clivellava, l’aigua quan baixava per les canonades. Sentia la pluja contra el batent de les finestres. Sentia els veïns si s’escridassaven. Sentia el plor d’un infant a través de les parets, massa primes, de la casa del costat.

Però històries, el que se’n diu històries amb un començament i un final i coses interessants pel mig, cap ni una.

Activitats

1. Relaciona cada expressió del text amb el seu significat:

Xerren pels descosits. • • Era petit o baixet. No tenen ni cap ni peus. • • Molt oberts. No aixecava un pam de terra. • • Parlen molt.

Els ulls oberts de bat a bat. • • Quan és més forta.

Al cor de la nit. • • Escoltant.

Al bell mig de la tempesta. • • Al mig de la nit.

Parant l’orella. • • Que no tenen sentit.

DOLORS GARCIA I CORNELLÀ

2. Completa aquest esquema segons la classificació que hi ha en el text:

Cases

Parlen –

Xerren pels descosits

Expliquen coses màgiques

3. Explica els diferents miols que poden fer els gats.

4. Marca amb una creu els sorolls que sentia el senyor Bastida i Fonaments:

El vent que es despenjava pel forat de la xemeneia.

El televisor dels veïns.

Els escarabats de les golfes.

Els mobles que cruixien.

L’aigua que baixava per les canonades.

El motor de la nevera.

La pluja contra el batent de les finestres.

Els veïns que s’escridassaven.

Els ocells que cantaven.

El plor d’un infant.

Els pins que parlaven.

Text expositiu

Abans de llegir…

• Com creus que es construeixen les cases? Quins materials es fan servir?

• Explica com t’agradaria que fos la casa on viuries amb la teva família.

PETITA HISTÒRIA DE LA CASA: DE LA COVA AL GRATACELS

Casa nostra és allà on passem la major part de la nostra vida. És allà on compartim moltes coses amb la gent que estimem, els pares, els germans, els avis... amb tota la família i els amics, quan ens visitem els uns als altres.

El refugi primitiu

Avui dia, a les nostres cases, hi tenim tota mena de comoditats: aigua corrent, calefacció, mobles còmodes, diverses habitacions... Però t’has preguntat mai com eren les primeres cases de la humanitat? I com han anat evolucionant fins ara?

Fa molts anys, quan van aparèixer els primers éssers humans, aquests es protegien dels animals salvatges i del fred a l’hivern vivint en coves i cavernes que tancaven amb branques d’arbres, però, com que eren nòmades (no tenien un lloc fix per viure ja que s’havien de desplaçar per trobar caça i recol·lectar fruita), havien de deixar aquests refugis. Aleshores, si no hi havia coves, construïen una mena de barraques amb pells d’animals i troncs d’arbres.

Les primeres cases

Els castells

ser nòmb

aven de m per les cs, de fa

Quan els homes i les dones van deixar de ser nòmades, van començar a construir les cases amb fang, pedra i fusta. Es reunien en poblats que voltaven de muralles per defensar-se. Tot això ho sabem per les restes que encara queden de poblats ibèrics, de fa més de dos mil anys.

Més endavant, van arribar els romans i van construir cases segons la seva manera de viure. Per exemple, si eren rics, vivien en cases grans amb un pati i moltes habitacions al voltant. La gent més pobra vivia en edificis de dues plantes, dividides en pisos petits i amb poques comoditats.

s i van ure. Per amb un ent més dides en aïts per tribus estrangeres, molta gent va i ll h l ll

Quan els territoris dels romans van ser envaïts per tribus estrangeres, molta gent va fugir i les persones més importants van construir castells per viure-hi. Els castells estaven situats a llocs elevats, per poder defensar-se millor dels enemics i veure’ls arribar. Eren construccions molt grans, emmurallades, de difícil accés. Hi vivia el senyor del castell amb la seva família, cavallers i servidors.

Les cases al camp

A dintre dels castells hi acostumava a haver moltes habitacions amb sostres molt alts i, tot i que tenien llars de foc, a l’hivern hi feia molt fred.

La gent que vivia al camp vivia en petites cases de pedra a prop de les terres que conreava. Eren cases aïllades i els seus habitants havien de compartir l’espai amb els animals que tenien: vaques, mules, gallines, porcs, etc. I també amb les collites: blat, verdura, fruita, etc.

Algunes d’aquestes cases eren molt grans, les masies, i era on vivia la família propietària de les terres i també altres famílies que treballaven per a ella: els masovers i els mossos.

Les cases de pobles i ciutats

En els pobles i ciutats, les cases estan situades una al costat de l’altra, arrenglerades formant carrers. N’hi pot haver de petites i també de mitjanes i grans, segons els diners de la gent que hi viu. Les més antigues encara són de pedra, però des de la descoberta del ciment armat, la majoria es construeix amb aquest material perquè és més ràpid i econòmic.

A mesura que va anar avançant la tècnica amb el descobriment de l’electricitat, el telèfon, etc., les cases van ser més còmodes.

Les cases actuals

Quan a més del ciment armat es va descobrir l’acer aplicat a la construcció es van començar a construir blocs de pisos i gratacels, on en poc espai de terra hi pot viure molta gent, perquè es van fent pisos un sobre l’altre. Potser per això es tornen a construir moltes urbanitzacions amb cases unifamiliars. Així que pot, la gent de les grans ciutats se’n torna a viure en una zona tranquil·la.

Activitats

1. Completa la graella amb les dades del text i altres que hauràs de deduir.

El refugi primitiu

Les primeres cases

Els castells

Les cases al camp

Les cases de pobles i ciutats

Les cases actuals

Tipus de cases Època Materials de construcció Comoditats

Text instructiu

A continuació tens unes pautes per construir una casa de cartolina. Abans de posar-t’hi, llegeix aquests consells:

• Primer de tot, prepara el material necessari.

• Per construir bé la casa, segueix l’ordre dels passos suggerits.

Fem

una casa de paper

Com es fa?

1. Dibuixa totes les cares d’una casa al darrere d’una cartolina.

MaterialdeCartolines illapiscolors,negre de tisorcolors, es, d’enganxarcola

2. Retalla la cartolina.

3. Doblega-la per les ratlles que hi ha en llapis.

4. Enganxa els dos extrems de la cartolina per dins.

5. Doblega un quadrat gran de cartolina pel centre i dibuixa-hi teules, com si fos una teulada.

6. Enganxa la teulada sobre la casa.

7. Decora la casa amb portes i finestres i tot el que la teva imaginació vulgui.

Roser Piñol (text adaptat)

Activitats

1. Marca amb una creu quina d’aquestes frases resumeix millor el resultat del teu treball manual:

No m’ha sortit bé perquè he volgut anar molt de pressa i m’he saltat algun pas important. La casa de paper m’ha sortit molt bé perquè he seguit al peu de la lletra les indicacions.

No està malament del tot, però podria haver estat millor si hagués llegit amb atenció tots els passos.

Endevinalles

Ai quin fred!

Mai no dormo i faig rum-rum. Tinc el cor enfredorit, i tant fresquejo un sofregit com un bon plat de llegums!

L’espieta

El gegantàs

Tincson! Sócunataulaparada, unpèlbaixa itothora endormiscada.

Sóc alt, gros i ben plantat i serveixo per guardar tot el que està capgirat.

Aiquin f q p njósi fl

Mai i t c aldapuguisreposar.

Una mica desdentada jo sóc a totes les cases. El meu desfici és obrir totes les portes tancades.

Activitats

• Ai quin fred!

• Flonjo, esponjós i fleuma:

• L’espieta:

• Tinc son!

• El gegantàs:

Flonjo, esponjós i fleuma

Ample,fermiescarxofat, et deixo la meva faldaperquèpuguisreposar.

1. Resol les endevinalles de Montse Ginesta que acabes de llegir. Totes fan referència a objectes de la casa. Després, memoritza’n una.

Avaluació

1. Marca amb una creu les respostes correctes.

El senyor Bastida i Fonaments era un constructor de cases.

El senyor Bastida i Fonaments sentia parlar les cases.

El senyor Bastida i Fonaments va llegir el llibre que es deia Contes d’estar per casa.

El senyor Bastida i Fonaments no es creia que les cases parlessin.

Quan era petit, al senyor Bastida i Fonaments li deien que les cases parlaven.

El senyor Bastida i Fonaments feia sorolls a dintre les cases.

2. En quin paràgraf del text expositiu es parla de cada un d’aquests tipus de cases:

• Casa de camp amb animals i camps de conreu:

• Casa dels homes primitius:

• Cases molt altes que ocupen poc terreny:

• Cases dels carrers de pobles:

• Cases unifamiliars:

3. Escriu l’endevinalla que has memoritzat anteriorment.

Bibliografia

DOLORS GARCIA I CORNELLÀ: Contes d’estar per casa. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 91, 2003 (5a edició)

Si vols saber més coses de les cases que parlen has de llegir aquest llibre. Així veuràs com un dia el senyor Bastida i Fonaments es va creuar amb un mestre d’escoltar cases que li va donar la fórmula per aprendre a escoltar-les.

BIANCA PITZORNO: La casa de l’arbre. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 9, 1997 (8a edició)

Aquesta és la història de dues noies que, cansades del seu pis de la ciutat, decideixen anar a viure a dalt d’un arbre. Allà hi construeixen una casa molt bonica i molt espaiosa per rebre-hi els amics, per fer-hi festes... Però aviat sorgeixen els problemes: problemes amb el veí de dalt, problemes per la falta d’aigua, problemes per la visita d’unes cigonyes. Llegeix-lo, et divertiràs molt!

MARIA ÀNGELS JUANMIQUEL: Joan Bou i Esquella. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 125, 2006 (2a edició)

En Joan Bou era un nen perfecte: net, endreçat, creient, aplicat... però no tenia amics. Però, quan va descobrir que, tot d’una, la finestra de la seva habitació s’havia torçat, les coses van començar a capgirar-se-li. Llavors va aprendre a compartir, inventar jocs, tenir amics... Llegeix el llibre i sabràs per què!

4 . Els extraterrestres

Text narratiu

Abans de llegir...

• Quin nom té el planeta on vivim?

• Com es diu el sistema de planetes on es troba la Terra?

• Digues el nom d’algun altre planeta del sistema solar.

• Marca amb una creu la resposta correcta:

– Els extraterrestres són...

els habitants de la Terra.

personatges que vénen d’altres planetes.

– La Via Làctia és...

– Una galàxia és...

una extraterrestre que va de gala.

una gran quantitat d’estrelles agrupades en el firmament.

la galàxia d’on forma part el Sol. una via de llet.

• Aquesta unitat tracta sobre els extraterrestres. T’agraden les pel·lícules, els llibres o els videojocs on surten extraterrestres? Posa’n exemples.

LES AVENTURES DEL MEGACAPITÀ FONOLL

El megacapità Fonoll és un habitant del planeta Cigró que se’n va a explorar la Terra. De tant en tant envia un informe al seu planeta per explicar el que li passa.

«Aquí nau intergalàctica Cogombre Sideral. Us parla el megacapità Fonoll. Començo l’exploració. Envio informe número 1:

He sortit del nostre planeta a l’hora prevista. El coet s’ha enlairat, però com que era cap de setmana, un cop a l’estratosfera, he trobar retencions de trànsit perquè tothom se n’anava als planetes on tenen segones residències. Per sortir de la nostra galàxia, he hagut de connectar amb Ràdio Trànsit per informar-me sobre la ruta menys transitada.

La meva missió és explorar el planeta Terra i prendre’n dades, contactar amb els terrícoles i convidar el seu president a visitar la nostra civilització.

El planeta Terra és poc conegut entre nosaltres, tot i que en tenim una guia turística.

Vam descobrir el planeta Terra gràcies als nostres potents radars, que van captar uns sons estranys en aquell quadrant de l’Univers. Després de descodificar els sons, vam saber que es tractava de clàxons sonant en un embús, la qual cosa volia dir que el planeta Terra estava en un estadi d’evolució prou desenvolupat per ser contactat. El viatge fins al planeta Terra ha estat una mica accidentat. Com que feia tard per culpa de les retencions, he pitjat l’accelerador a fons i, de sobte, rere un asteroide, ha sortit un agent de la patrulla galàctica i m’ha multat per excés de velocitat.

Li he dit amb bones paraules que anava en missió espacial a la Terra i que feia tard, però m’ha contestat que callés o em buscaria les pessigolles. I també m’ha dit que a veure quan em renovava el carnet de conduir naus espacials, que el tenia caducat de feia tres mesos!

Després d’aquest incident, he continuat el meu viatge. L’Univers s’ha buidat d’estels i de planetes i he navegat sense cap mena de problema fins a entrar a la Via Làctia, on he tornat a trobar retencions; he estat tres hores en dansa esperant poder entrar a la galàxia.

Un cop a dins, m’han aturat a la duana. M’han preguntat si portava formatges de bola, ampolles de whisky o cartons de tabac. Jo els he contestat que no sabia què eren aquelles coses.

—Motiu del viatge? —m’han demanat, tot d’una.

—Exploració espacial —he contestat.

Aleshores els duaners m’han regirat el coet i m’han fet deixar un xoriço de Triceratops que m’havia donat un parent perquè no hagués d’estar menjant sempre píndoles. Han dit que no és permesa l’entrada d’embotit de dinosaure a la Via Làctia. I una vegada segellat el passaport, m’han deixat continuar el camí.

Abans de contemplar amb els meus propis ulls el planeta blau, he sabut que hi estava arribant perquè he començat a veure, surant a l’espai, bosses de plàstic, pneumàtics vells, marro de cafè i peles de taronja. És conegut per tot l’Univers que la Terra és un planeta molt contaminat.

Finalment he guaitat la meva destinació i he quedat bocabadat pel seu color blau intens. M’he situat en òrbita i, ben excitat, he esperat ordres per començar l’exploració. Megacapità Fonoll. Continuaré informant.

PD. Ah!, per cert, abans de tallar la transmissió, voldria fer una consulta a l’ordinador central del nostre planeta. Mentre m’apropava a la Terra, he recollit una deixalla que surava a l’espai. Era com una petita funda de roba negra i la seva olor recorda la dels formatges. Què pot ser?».

Solució: Un mitjó.

JOAN DE DÉU PRATS

Activitats

1. Ordena aquestes seqüències de l’informe del megacapità Fonoll:

He guaitat la meva destinació i he quedat bocabadat.

Un cop a dins m’han aturat a la duana.

He sortit dels nostre planeta a l’hora prevista.

El viatge fins al planeta Terra ha estat una mica accidentat.

2. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses:

Quan s’ha enlairat el coet ha trobat retencions de trànsit.

Ha hagut de connectar amb Ràdio Notícies.

La missió del capità és explorar el planeta Terra.

Quan ha arribat a Venus s’ha trobat un capità amic.

Van descobrir el planeta Terra gràcies a uns radars potents.

L’ha aturat un agent de la patrulla galàctica.

Els radars van detectar sorolls de clàxons.

Quan ha entrat a la Via Làctia, l’han aturat a la duana.

Finalment ha arribat a la Terra, el planeta verd.

3. Escriu l’endevinalla que hi ha en el text.

4. Relaciona cada personatge amb la seva descripció.

Vaig néixer al llunyà planeta de Kriptó. Quan era petit em van enviar a la Terra just abans que el meu planeta es desintegrés. Tinc uns poders sobrehumans: força extraordinària, puc volar i puc veure a través dels objectes.

EmdicETisócelprotagonistad’una

pel·lícula.VaigarribaralaTerraamb unanauespacial.Comqueteniamolta por,unnenemvaacolliracasaseva iemvaensenyaradiralgunes paraules:«Macasa»,«Telèfon»,«Sigues bo»...Desprésd’algunesaventures, vaigtornaralamevagalàxia.

Sóc un vulcanià i formo part de la tripulació de l’Enterprise, una nau espacial de la sèrie de televisió Star Trek. També surto en pel·lícules i videojocs. Ah! El meu nom és Spock, Mr. Spock.

Sóc un alienígena. Sóc d’una lluna d’un altre sistema planetari. Sóc enganxós i porto moltes malalties que vaig encomanar a un tripulant d’una nau espacial que va aterrar al nostre satèl·lit. Surto a diverses pel·lícules, la primera es diu Alien.

Joan de déu Prats

Text expositiu

Abans de llegir…

• Creus que hi ha vida en altres planetes?

• Com creus que va aparèixer la vida a la Terra?

HI HA VIDA A ALTRES PLANETES?

De vegades, quan mirem el cel a la nit i hi veiem moltes estrelles, ens fem aquesta pregunta: «Hi haurà vida en algun d’aquests astres que veiem?». O aquesta altra: «Si hi ha vida a la Terra, per quin motiu no n’hi pot haver en un altre planeta d’aquests que hi ha voltant per l’espai?».

Els científics que ho estan estudiant diuen que, per saber-ho, cal entendre com va començar la Terra.

Com

va aparèixer

la vida a la Terra

Fa més de tres mil milions d’anys, la vida va aparèixer a la Terra en forma d’uns elements microscòpics. L’energia del Sol va fer que aquests organismes tan petits s’anessin transformant en cèl·lules, després en plantes, més tard en animals i, finalment, en éssers humans.

La preocupació per la vida en altres planetes

La humanitat ha volgut esbrinar sempre si hi ha vida en altres planetes, però només fins fa uns tres-cents anys no es va descobrir que la Lluna i els planetes són astres de la mateixa manera que ho és la Terra. De tant en tant surten notícies en què es diu que s’ha descobert vida a altres llocs del firmament, però després s’han de desmentir.

Què sabem de l’espai

Actualment se sap que no hi ha vida intel·ligent als altres planetes del nostre sistema solar. Una de les poques coses que s’ha comprovat és que al planeta Mart no hi ha ni l’aire ni l’aigua necessaris perquè hi hagi vida. Però el que s’ignora és si n’hi ha en altres planetes

L’univers és immens. La nostra galàxia, la Via Làctia, conté aproximadament doscents mil milions d’estrelles. I és possible que hi hagi cent mil milions d’altres galàxies. Per tant, pot haver-hi milions de possibilitats que hi hagi sistemes planetaris com el nostre i planetes com la Terra, però estan tan allunyats de nosaltres que trigaríem molts anys, més que els anys que viu una persona, a poder arribar-hi per comprovar-ho.

Qui sap?

Els científics creuen que en altres planetes semblants al nostre hi pot haver una mena d’organismes vius també semblants als que van fer que aparegués la vida a la Terra. Això deu ser veritat? Ho arribaran a descobrir algun dia? No ho sabem! d’altres sistemes planetaris.

L’univers és immens. La nostra galàxia, la Via Làctia, conté aproximadament dos-

Activitats

1. Com va començar la vida a la Terra?

2. Quan temps fa que la humanitat està preocupada per saber si hi ha vida en altres planetes?

3. Marca amb una creu la resposta correcta:

• Quantes estrelles hi ha a la Via Làctia:

Aproximadament, dos-cents milions.

Aproximadament, dos mil milions.

• Per què no podem saber quantes galàxies hi ha?

N’hi ha tantes que no es poden comptar una a una.

Estan tan lluny que trigaríem molts anys a saber-ho.

4. Completa la graella amb la informació del text que acabes de llegir:

Què sabem de l’espai?

Què desconeixem de l’espai?

Notícia

EL REGNE UNIT AIXECA EL SECRET

A 800 DOCUMENTS SOBRE OVNIS

LONDRES. Extraterrestres amb cap en forma de llimona o misterioses resplendors sobre un cementiri són algunes de les històries més peculiars que es poden trobar en els dossiers sobre ovnis que el Ministeri de Defensa britànic ha desclassificat aquest dilluns.

Els arxius desclassificats corresponen als casos registrats entre el 1981 i el 1996,

que demostren que el nombre de casos vistos va augmentar significativament arran de l’estrena de pel·lícules de ciència-ficció com Independence Day o la de la sèrie Expedient X.

Activitats

D’entre els 800 casos i troballes durant l’esmentat període, un dels relats més intrigants és el de dos nens que van afirmar que havien parlat amb un marcià amb el cap en forma de llimona, que va aparèixer de sobte davant dels joves el 4 de maig de 1995 en una nau més gran «que quatre cases». «Us volem; veniu amb nosaltres», són les suposades paraules que va pronunciar l’ésser d’un altre planeta.

1. Què significa l’expressió arxius desclassificats?

3. Qui va veure un marcià amb el cap en forma de llimona? casos i el més intr van afir marcià a que va el gra veniu am paraules pla

El Periódico (text adaptat)

2. Quan hi va haver més gent que deia que havia vist extraterrestres?

Poesia

El setè cel

Història certa dels set cels.

Set paradisos màgics i encantats.

Història certa dels set cels.

Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat: el primer gran invent de la terrestritat.

El segon cel, imaginat en una nit d’estiu a la vora del mar.

Activitats

1. Com són els set cels?

2. Com són cadascun dels cels?

• el primer cel:

• el segon cel:

• el tercer cel:

• el quart cel:

• el cinquè cel:

El tercer cel, dins d’un mirall perfila les imatges d’un món ignorat.

I el quart cel és irreal, com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se’n sap. No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat.

I el sisè cel està copiat del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

• el sisè cel:

• el setè cel:

• Com podria ser el vuitè cel?

Jaume Sisa

Avaluació

1. Respon les preguntes que hi ha a continuació sobre Les aventures del megacapità Fonoll.

• Qui era el megacapità Fonoll?

• Com es deia el planeta d’on procedia el megacapità?

• Per què va anar a la Terra?

• Amb quins entrebancs es va trobar durant el viatge cap a la Terra?

• Quines deixalles va trobar el megacapità surant per l’espai?

2. Com creus que se sap que no hi ha vida als altres planetes del sistema solar? Raona la teva resposta.

3. Quins dels quatre textos et servirien per fer un treball de Coneixement del medi? Per què?

4. De quin tema tracta la notícia que has llegit?

Bibliografia

OAN DE DÉU PRATS: Les aventures del megacapità Fonoll. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 60, 2001 (7a edició)

Amb la narració d’aquesta unitat ja has pogut veure que les aventures del megacapità Fonoll són molt divertides. Segur que t’agradarà llegir-ne més.

Ja veuràs quina imatge de la Terra té aquest personatge.

JOAN DE DÉU PRATS: Les aventures del megacomandant Fonoll. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 153, 2008

El megacapità Fonoll torna al planeta Cigró, on rep la màxima condecoració, la Gran Coliflor de Ferro, i és ascendit a megacomandant.

Però li encarreguen una altra missió a la Terra i quan hi torna es troba amb problemes, que, naturalment, sap resoldre molt bé.

GLÒRIA MARÍN: Skimmer! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 9, 2005 (3a edició)

Aquest llibre és la historia d’un nen, en Víctor, i un ésser estrany, l’Skimmer que després d’unes relacions molt agressives es converteixen en amics i col·laboradors. És un conte ple d’intriga i de màgia que segur que t’agradarà.

O B A c m P a L Ll A l’ c i

5 . L’hivern

Text narratiu

Abans de llegir...

• Marca amb una creu la resposta correcta:

– A l’hivern la temperatura acostuma a ser... de més de 35 ºC d’entre 25 ºC i 30 ºC de menys de 20 ºC

– A l’hivern alguns arbres...

comencen a perdre les fulles perden totes les fulles tenen les fulles de color groc

– A l’hivern alguns animals...

entren en un son profund dormen de nit

dormen de dia i estan desperts a la nit

– A l’hivern el dia és...

molt llarg

igual de llarg que la nit molt curt

• Aquest text que ara llegiràs forma part d’un conte que es diu Un desembre congelat. D’on creus que ha tret el títol, l’autor?

• Escriu cinc coses que es puguin congelar al carrer pel fred que fa a l’hivern.

UN DESEMBRE CONGELAT

Buf!, ja era hora! Aquesta setmana ha començat a fer bo i ja ens podem treure l’abric. Després d’un hivern com el que hem passat, esperàvem aquest sol amb candeletes. I és que d’hiverns com aquest, ni els avis no en recordaven cap. I sobretot el desembre. Mireu si n’ha fet, de fred, aquest desembre, que un bon dia se’ns van glaçar les paraules. I que no es desfeien. Parlàvem i no sentíem res, ni una trista paraula. Només les vèiem aparèixer glaçades allà al nostre davant, aguantant-se en l’aire, perquè aquest pobre ja estava tan refredat que no les deixava caure i ens les deixava palplantades al davant. Eren com els glaçons de la nevera però amb la forma de les paraules.

Jo ho vaig descobrir anant pel carrer, quan vaig veure en Miquel i el vaig cridar ben fort: «Miqueeeel!!!». I de seguida, com per art de màgia, ja teniu la paraula «Miqueeeel», així, amb tres o quatre es, tota glaçada i fent un pont de cap a cap de carrer fins a l’altra vorera. I és clar, després d’aquesta van sortir, també ben glaçadetes, els «oooooh», els «però...» i els «bufa...» dels qui passaven pel carrer. Tots vam mirar al nostre voltant: allò era general. A cada carrer i als patis i als terrats de les cases s’anaven glaçant les paraules. Això no s’havia vist mai. Fins a aquell dia el termòmetre només feia la viu-viu i quan anàvem pel carrer semblava que tots fuméssim uns grans cigars, perquè trèiem tant de fum com si fóssim una màquina de tren d’aquelles de vapor; però que se’ns glacessin les paraules... mosca! Ja són ganes. Però ep, també podia ser divertit.

De moment, per començar, en Miquel em va contestar cridant-me també ben fort: «Joaaaan!!!» I zas, ja teniu una altra paraula pont que arribava fins a mi. Sí, allò prometia, i vam començar a voltar per xalar de l’espectacle. Passeigs, places i carrers anaven omplint-se de paraules. N’hi havia a tot arreu: algunes sortien de les botigues; d’altres eren al mig del carrer, entre els cotxes; dues frases d’una recepta de cuina a mig explicar saltaven de balcó a balcó; en un tros de carrer semblava que hi hagués una cova, perquè de cop i volta veies tot d’estalagmites: i és que hi havia un grup de treballadors que arranjaven canonades. En fi, tot un espectacle.

A més i més n’hi havia de mil formes diferents. Quan la gent es cridava, acostumaven a fer de pont; d’altres semblaven una serp, totes ondulades, com aquell «Que no vindrà, potser demà?» que vam trobar al carrer Major. Davant de la farmàcia, un «A quin metge dieu?» semblava un nedador capbussant-se a la piscina. Un altre bloc de gel era una llarga serralada amb cims i carenes; hi havia també la teulada

bloc de era una serralada amb cims i carenes; hi havia també la teulada d’una fàbrica, les orelles d’un gat o la pipa d’un fumador... per a tots els gustos.

a l’escola, el mestre, que sempre ho tot, ens que aquestes formes eren diferents perquè depenien de l’entonació de cada frase.

Després, a l’escola, el mestre, que sempre ho aprofita tot, ens explicaria que aquestes amb cap paraula. Els cotxes circulaven a poc a poc i els municipals miraven de calmar la gent i guiar-la per aquell laberint de gel sense trencar res; amb el terra relliscós, les patinades haurien estat descomunals. [...]

La gent volia comentar-ho, dir-hi la seva, però com més ho feia, és clar, més embolicava la troca. I només podia fer-ho a dintre casa, perquè els carrers començaven a semblar la guia telefònica i calia anar amb els ulls ben oberts per no topar de nassos

Fins que cap al migdia, després de dinar —si és que algú va dinar— el cel, tan tapat fins aleshores, va deixar algunes escletxes i va començar a sortir el sol. De cop i volta es va sentir a tota la ciutat un murmuri cada cop més alt que va acabar esdevenint una autèntica cridòria. El sol desfeia el gel i nosaltres recuperàvem el so de les paraules. I tot i l’eixordadissa, prou que tothom, cansat de fer mutis, es va afegir al xivarri general per l’alegria de poder tornar-se a cridar pel nom i poder parlar sense aquelles barreres de glaç.

SALVADOR COMELLES

Activitats

1. Respon les preguntes següents:

• Per què es glaçaven les paraules?

• Amb què compara l’autor les paraules glaçades?

• On hi havia paraules glaçades?

• Quines formes agafaven les paraules?

• Per què la gent no s’entenia quan parlava al carrer?

• Com circulaven els cotxes?

• Què havien de fer els guàrdies municipals?

• Com s’acaba la història?

2. Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que han sortit en el text.

3

. Completa les frases de sota amb les expressions següents:

amb candeletes

4

palplantades al davant sal

patinades descomunals

ni els avis en recordaven cap no sentíem ni una trista paraula

xalar de l’espectacle n re e hihaestalagmites

• A les coves de gel i estalactites.

• Pel carrer .

• Per sobre el gel es poden fer .

• Ho estàvem esperant .

• Com aquell hivern .

• Ens agradava molt .

• L’aire estava tan refredat que ens deixava les paraules .

. A la lectura, el mestre els explica que la forma de les frases gelades eren diferents perquè això depenia de l’entonació. Posa un exemple d’oració enunciativa, un d’interrogativa i un d’exclamativa.

• Enunciativa (per explicar una cosa o un fet).

• Interrogativa (per fer una pregunta).

• Exclamativa (per mostrar l’alegria o donar una ordre).

Text expositiu

Abans de llegir…

• Quina definició de la paraula hivern et sembla més correcta?

L’estació de l’any que no fa ni fred ni calor, comencen a caure les fulles dels arbres, el dia i la nit són igual de llargs i alguns animals dormen a la nit.

L’estació de l’any que fa més fred, el dia és més curt, alguns arbres perden les fulles i alguns animals hibernen.

• Escriu el nom de les estacions de l’any.

Les estacions de l’any

L’HIVERN

La causa de les estacions

Les estacions són els períodes de l’any en què hi ha unes condicions meteorològiques semblants. Duren, aproximadament, tres mesos cada una i s’anomenen: hivern, primavera, estiu i tardor.

La inclinació de la Terra i la seva superfície corba fan que els rajos solars no arribin a la Terra de la mateixa manera en tots els punts. Tampoc no arriben de la mateixa manera en el mateix punt al llarg de l’any. Aquest fet origina les estacions.

Quan els rajos solars ens arriben més perpendicularment i durant més hores al dia, fa més calor i és l’estiu.

Quan els rajos solars ens arriben més inclinats i durant menys hores, fa més fred i és l’hivern.

Entre l’estiu i l’hivern hi ha la tardor, i entre l’hivern i l’estiu, la primavera.

Hi ha llocs del món on només tenen dues estacions i uns altres on només en tenen una.

Característiques de l’hivern

L’hivern comença el 21 de desembre i s’acaba el 21 de març.

Es caracteritza per un descens de la temperatura. Acostuma a ploure més, però això no és sempre segur, depèn dels anys.

A l’hivern el dia és més curt, es fa fosc més aviat.

Les persones necessitem anar més abrigades i a les cases tenim aparells o sistemes que ens proporcionen escalfor, com ara estufes, calefacció, etc.

La natura també s’adapta a l’estació, ja que hi ha alguns animals que hibernen i alguns arbres perden les fulles.

La hibernació d’alguns animals

Alguns animals sobreviuen a l’hivern entrant en una espècie de son profund, fent que la seva activitat corporal sigui més lenta i la seva temperatura descendeixi per estalviar energia. El cor els batega més lentament i la respiració es fa també més pausada. La temperatura corporal pot disminuir fins a igualar-se gairebé amb la del seu entorn, encara que s’acosti al punt de congelació.

Els animals que hibernen acostumen a buscar llocs càlids i segurs per passar l’hivern. Els ratpenats, per exemple, dormen al fons de les coves i cavernes, on la temperatura no varia gaire. Molts rosegadors petits hivernen sota terra en caus folrats d’herba per mantenir la calor, i alguns rèptils, com les tortugues de terra, també s’enterren durant els mesos de

calor, i com les tortugues de terra, també s’enterren durant els mesos de més fred.

Els arbres que perden les fulles

Els arbres que les fulles

Hi ha plantes que a l’hivern perden del tot les fulles que ja havien començat a caure durant la tardor. D’aquesta manera el seu ritme de vida va més a poc a poc i no es gelen per dintre si fa molt fred i així poden resistir millor les baixes temperatures. Quan arriba la primavera, els surten fulles noves i continuen creixent. El plàtan, l’ametller, el castanyer, el roure, entre d’altres, són arbres de fulla caduca.

Hi ha que a l’hivern del tot les fulles que ja havien començat a caure

Activitats

1. Explica què volen dir les expressions destacades de les frases següents:

• Les estacions són els períodes de l’any en què hi ha unes condicions meteorològiques semblants.

• La inclinació de la Terra i la seva superfície corba fan que els rajos solars no arribin a la Terra de la mateixa manera en tots els punts.

• L’hivern es caracteritza per un descens de la temperatura.

2. Quina és la frase sinònima de l’expressió: «Alguns animals sobreviuen a l’hivern entrant en una espècie de son profund»?. Tria la resposta correcta.

Alguns animals es moren a l’hivern durant un son profund.

Alguns animals a l’hivern entren en un son profund per sobreviure.

Alguns animals dormen a l’estiu i es desperten quan arriba l’hivern.

3. Marca amb una V les afirmacions verdaderes i amb una F les falses segons la informació del text expositiu.

Hi ha plantes que a l’hivern perden la totalitat de les seves fulles, les quals van començar a caure a la tardor.

Quan arriba l’hivern, les plantes tornen a brotar amb força.

Les plantes noten les diferències que hi ha entre unes estacions de l’any i unes altres.

Les plantes comencen a perdre les fulles quan arriba la primavera.

Gràfics

ELS GRÀFICS DE TEMPERATURES

Els gràfics s’utilitzen per explicar situacions o dades d’una manera clara. Permeten veure, gairebé com si fos un dibuix, tota la informació necessària.

L’avantatge de presentar les dades en forma de gràfic és que, amb un simple cop d’ull, ens podem fer càrrec d’una situació.

Els gràfics de temperatures ens indiquen quan va fer una determinada temperatura i així podem saber els dies, mesos o anys més freds, més càlids, etc.

– En la columna de l’esquerra, els graus de temperatura;

– Al final de cada columna, l’any.

– Els punts de color vermell i la ratlla que els uneix, les temperatures màximes.

– Els punts de color rosa i la ratlla que els uneix, les temperatures mitjanes.

– Els punts de color groc i la ratlla que els uneix, les temperatures mínimes.

En el gràfic que hi ha a continuació s’indica:

més freds, més càlids, etc. ó s’indica: graus la mes. que mes.

Activitats

1. Observa bé el gràfic anterior i respon les preguntes que hi ha a continuació:

• Per què serveixen els gràfics?

• De quin mes ens indica la temperatura?

• Quin any hi va haver la mínima més baixa?

• Quin any hi va haver la màxima més alta?

• Quina temperatura mitjana hi va haver el gener del 2009?

• Quina temperatura mínima hi va haver el gener del 1999?

• Quin any va fer més fred?

Poesia

Gener

Pel gener comença l’any i els onze mesos que falten fan que el fred no se senti tant.

Els tres reis, majestuosos, passen per ciutats i viles i són sempre generosos.

Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot que ens contempla i té el nas molt punxegut.

Però una ullada de sol el pot fondre de seguida i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç, que si bades i rellisques et pots molt bé trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu, se’ns han acabat les festes i tots enyorem l’estiu.

Miquel Martí i Pol

Activitats

1. Contesta les preguntes següents sobre el poema.

• A quins reis es refereix el poeta?

• Per què el ninot de neu té el nas punxegut?

• Per què haurem de portar dol si surt una ullada de sol?

• Per què hem d’anar en compte quan caminem pel glaç?

• Per què enyorem l’estiu?

2. Memoritza una estrofa del poema i recita-la als teus companys i companyes.

Avaluació

1. Marca les frases següents sobre el text narratiu Un desembre congelat amb una V les verdaderes i amb una F les falses.

Als habitants d’aquella ciutat se’ls glaçaven les mans quan parlaven.

El protagonista ens explica què va passar un hivern que va fer molt fred.

Les frases glaçades tenien formes diferents segons l’entonació.

En Miquel i en Joan es van divertir molt amb l’espectacle.

Als habitants de la ciutat se’ls va glaçar el nas i els va quedar punxegut.

2. Completa aquesta graella amb les característiques de l’hivern:

Què fan?

DuracióClimatologia

Les personesAlguns animals Algunes plantes

3. Escriu l’estrofa del poema que has memoritzat anteriorment.

Bibliografia

SALVADOR COMELLES: Un desembre congelat i altres contes. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 61, 2001

(2a edició)

En aquesta unitat has llegit gairebé tot el primer conte d’aquest llibre. Com ja has vist, l’autor explica coses molt divertides. Els altres contes també t’agradaran molt. N’hi ha de fades i d’altres personatges fantàstics.

B ( E d E cu no m m

TONI VILLALOBOS: Lluny de l’altiplà. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 135, 2007

Es tracta d’un llibre d’aventures, però d’animals. Els Tirrova són uns curiosos animals que viuen segons els seus costums i tradicions, i res no els fa canviar. Però n’hi ha un de petit que decideix marxar a veure món. Això el portarà a descobrir nous paisatges i altres personatges mentre viu un seguit d’aventures apassionats.

MIQUEL MARTÍ I POL: Bon profit! / Per molts anys! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 25, 1999 (12a edició)

En aquest llibre trobaràs la poesia «Desembre», però també hi trobaràs una poesia per a cada mes de l’any. Així, si vols, podràs felicitar els teus amics el dia del seu aniversari amb un poema.

En tro fel Si la

Si gires el llibre, hi trobaràs poemes divertits sobre menjars: des de la truita fins a la xocolata desfeta. T’agradarà molt llegir-lo!

6 . El teatre

Text narratiu

Abans de llegir...

• Què saps sobre el teatre? Relaciona cada paraula amb la seva definició.

Escenari

Director, directora

Titella

Actors i actrius

Teatre

Autor, autora

Teló

Art escènic que consisteix a representar una història.

Persona que escriu l’obra.

Lloc on es representa l’obra.

Una gran tela que separa els espectadors de l’escenari.

Persona que dirigeix la companyia de teatre.

Ninot que fa d’actor o d’actriu.

Persones que representen l’obra.

• Escriu els nombres que falten en aquests títols de contes. Si no els coneixes, en la lectura trobaràs aquesta informació.

– Els porquets. – Les taronges de la vida.

– Les cabretes i el llop. – Els desitjos.

– La Blancaneus i els nans. – Els caçadors.

COM HA CANVIAT EL CONTE!

En Roger i en Fabià tenen la mà trencada en això d’explicar contes, i en saben tants que d’alguns ni se’n recorden! Van pertot arreu amb un bagul molt gran de fusta ple de disfresses, de carotes i de decorats de cartró pintat. Recorren tots els barris i les places de les ciutats i viatgen de poble en poble. Arriben a tots els racons on hi ha nens i nenes, fins i tot als llocs més perduts entre les muntanyes o més ensorrats a les valls, com han fet sempre els joglars i els comediants de tots els temps.

S’hi queden el temps just d’explicar un conte.

La pega —o la sort— és que, quan s’hi posen, allò no s’acaba mai. En Fabià prou que s’hi escarrassa en explicar les coses tal com són, perquè és un explicador de contes molt seriós, però en Roger, que es passa el dia preguntant-se el com i el perquè de totes les coses, la veritat és que sovint li ho fa molt i molt difícil.

Avui en Roger i en Fabià són a la plaça d’un poblet. La canalla seu a terra fent una rotllana.

En Fabià va vestit d’antic. Duu unes mitges vermelles, calça curta de color verd i un gec també verd. En Roger no s’ha disfressat de res encara i està molt atrafegat remenant i traient coses de dins el bagul i atabalant en Fabià.

Som-hi, doncs!

En Roger ja ha col·locat per allà, al mig, uns quants arbres de cartró —que ha tret del bagul perquè facin de bosc— i en Fabià comença a explicar el conte mentre els nens i les nenes no li treuen els ulls de sobre, amb les orelles ben atentes.

Escolteu, escolteu, perquè avui han triat per a la seva actuació el conte d’Els tres porquets.

—Hi havia una vegada tres porquets...

I ara ve quan s’embolica la troca, perquè en Roger no es pot estar de dir la seva:

—Tres porquets? Ja hi tornem a ser! I per què havien de ser tres? Sempre tres!

Sempre el mateix a tots els contes i rondalles que expliquem pel món: tres! Els tres mosqueters, les tres fades a la bella dorment... Ep, bella de maca que era, no us penseu que era vella i arrugada. Tres tambors —i abans que en Fabià el pugui aturar, es posa a cantar—. Si n’eren tres tambors... —Aleshores, calla un moment i torna a agafar embranzida fent anar molt les mans amb tres dits molt estirats—. Tres desitjos, tres germans, tres germanes, tres oportunitats...

En Fabià, una mica aclaparat per aquell allau de tresos, somriu als nens i nenes, que se’l miren una mica sorpresos, i li respon:

—Home no, tampoc és això, la Blancaneus era filla única i no es va trobar amb tres nans sinó amb set!

En Roger li agafa la paraula i torna a xerrar a tort i a dret:

—Tres o set, encara pitjor: set nans, set cabretes, set corbs negres... el sastre valent va matar set mosques de cop, te’n recordes, oi? I les botes del gegant eren les botes de set llegües; el gat amb botes, com tots els gats tenia set vides i la setmana té set dies...

En Fabià ja en té prou i el fa callar.

—Deixem-ho córrer! I expliquem el conte, que per això han vingut fins aquí. Bé doncs, hi havia una vegada set porquets...

—Seeet?!

En Fabià s’ha posat tot vermell i està força atabalat.

—Veus com em fas ballar el cap? NO, no hi havia set porquets n’hi havia tres! —Es passa la mà pels cabells, s’estira el gec i s’aclareix la gola mentre en Roger arronsa les espatlles. Després, torna a posar veu d’explicador de contes i comença—: Hi havia una vegada tres porquets...

ANNA TORTAJADA

Activitats

1. Respon aquestes preguntes:

• A què es dediquen en Roger i en Fabià?

• Què porten en el bagul en Roger i en Fabià?

• Quant de temps es queden en un mateix lloc?

• Quin conte van explicar aquell dia?

2. Quin dels dos personatges fa aquestes accions? Marca la resposta correcta amb una creu.

Té la mà trencada a explicar contes.

És un explicador de contes molt seriós.

Es passa el dia preguntant-se el com i el perquè de les coses.

Avui són a la plaça d'un poblet.

Va vestit d'antic.

No s'ha disfressat de res.

Embolica la troca canviant el nombre dels protagonistes del conte.

Torna a començar l'explicació del conte.

Roger Fabià Tots dos

Text expositiu

Abans de llegir…

• T’agrada fer teatre?

• Has participat mai en una obra de teatre? Quina? Quin personatge hi feies?

• Per fer teatre, es necessita un edifici especial?

• Quines altres maneres hi ha de fer teatre?

EL TEATRE

El teatre té una llarga història. Des del principi de la humanitat, les persones han tingut la necessitat de representar, de cantar i de ballar tots junts per motius molt diversos: fer festes i celebracions, invocar els déus per esquivar desgràcies o demanar que plogui, etc.

A l’antiga Grècia, el teatre va néixer amb les festes dedicades al déu del vi, Dionís. Les primeres obres de teatre eren tragèdies i van ser tan bones i van tenir tant d’èxit que avui dia encara se’n representen.

Des de llavors, s’han fet milions d’obres de teatre arreu del món en teatres fixos: amb un escenari i grades per al públic. Aquí en tens tres exemples de teatres per fora i per dins.

En aquests teatres fixos s’hi fan obres amb un text, uns actors i unes actrius i un director o una directora que els dirigeix. Hi acostuma a haver decorats i un teló que s’obre quan comença l’acte i es tanca quan s’acaba.

Altres maneres de fer teatre: els joglars

Després dels grecs, ara deu fer uns mil anys, van aparèixer uns personatges que tenien una altra manera de fer teatre: els joglars. Eren una mena de comediants que anaven de poble en poble o de castell en castell. Hi havia joglars que feien activitats molt diverses, des de cantar cançons i recitar poesies que s’inventaven, explicar llegendes i contes, fins a fer jocs de mans, acrobàcies, etc.

Els teatres de titelles

Hi ha una manera diferent de fer teatre. Els personatges, que es diuen titelles, en lloc de ser persones, són ninots moguts per fils, a dintre d’una mà, amb pals, etc.

Aquest tipus de teatre permet muntar i desmuntar l’escenari per anar d’un lloc a un altre a fer la representació. Fins i tot és molt fàcil improvisar-ne un.

Els mims

Hi ha actors i actrius que fan teatre sense paraules. Segueixen un guió i expliquen històries, la majoria de vegades molt divertides, sense dir ni una paraula, només fent gestos i ganyotes; per això, porten la cara pintada de blanc, perquè s’hi destaquin els ulls i la boca. La seva vestimenta és molt senzilla; sovint van vestits de negre.

Els contacontes

Alguns altres, al contrari dels mims, fan una mena de teatre sense, o amb molt poques, disfresses ni decorats: es dediquen a explicar contes. De vegades porten una maleta amb algun objecte significatiu sobre els contes que expliquen. És una manera de fer volar la imaginació, com s’hi veiéssim una obra de teatre, però sense edifici ni escenari, una sola persona ho fa tot.

Activitats

1. Busca en el text la informació per contestar aquestes preguntes:

• Des de quan es fa teatre?

• Què feien els joglars?

• Què permet el teatre de titelles?

• Quines paraules diuen els mims?

2. Subratlla les dues frases de cada grup que gairebé diuen el mateix.

• Des del principi de la humanitat, les persones han tingut la necessitat de representar.

• La humanitat ha tingut sempre la necessitat de representar coses.

• Sempre més tota la humanitat farà representacions.

• Els joglars eren una mena de comediants que anaven de poble en poble o de castell en castell.

• En els castells no hi havia mai comediants que fessin de joglars.

• Antigament hi havia els joglars que anaven per pobles i castells fent de comediants.

• No hi pot haver teatre sense paraules.

• Els mims són actors i actrius que fan teatre sense paraules.

• Hi ha actors i actrius que fan teatre només amb gestos i ganyotes.

3. Quines característiques comparteixen els teatres fixos i els teatres mòbils?

Marca amb una creu la casella corresponent.

Tenen actors o actrius.

Tenen públic.

Tenen escenari.

Són en un edifici apropiat.

Hi ha molts decorats.

4. Llegeix aquest text i respon:

• Quin esdeveniment s’explica en la representació dels Pastorets?

Teatres fixosTeatres mòbils

• Des de quan es fan els Pastorets?

Hi ha un gran teló que s'aixeca i s'abaixa. presentació?

Els Pastoretsés una representació teatral molt antiga que es fa durant les festes de Nadal. A molts indrets de Catalunya, i també en escoles, es reuneixen diverses persones, aficionades al teatre, per escenificar-la. S’explica el naixement del nen Jesús. Hi surten també alguns pastors, àngels i dimonis.

• Quan s’acostuma a fer aquesta representació?

• Quins personatges hi surten?

5. Escriu el nom d’algun lloc on hagis vist o sàpigues que es representen els Pastorets.

El cartell

Activitats

1. Observa bé aquest cartell i respon les preguntes següents:

• Quants anys fa que es realitza aquesta mostra?

• A quin teatre es fa?

• Quina ciutat acull aquesta mostra?

• Quan té lloc la mostra de teatre?

• Com són els personatges que il·lustren el cartell?

Poesia

Gri grill, animal de corda

Aquest és un grill músic de llargues potes grises.

Parent dels instruments de cordes fregadisses.

Joglar de primavera m’encanta actuar

i quan la gent s’atura per poder-me escoltar.

El meu cant són poemes sobre animalades. Totes són veritat. No ho semblen, de vegades.

Els humans no entenen aquest art tan antic: jo m’invento la música i la lletra escric.

Núria Albertí

Activitats

1. Comenta amb què es comparen les expressions següents del poema:

• les seves potes grises:

• les ganes d’actuar:

• els seus cants:

2. Qui era l’actor que anava per pobles i ciutats inventant la música i escrivint la lletra?

Avaluació

1. Marca les frases següents sobre el text narratiu Com ha canviat el conte! amb una V les verdaderes i amb una F les falses.

En Roger i en Fabià són uns contacontes.

En Roger i en Fabià no saben cap conte.

Van pertot arreu amb una sabata i una espardenya.

Porten un bagul molt gran de fusta ple de disfresses.

En Roger diu que en el conte hi ha quinze porquets.

En Fabià vol explicar el conte i en Roger no li ho deixa fer.

2. Relaciona:

El teatre va néixer...

En els teatres fixos... ... a fer teatre pels castells. ... hi ha un escenari. ... fan imaginar escenes i personatges. ... a l’antiga Grècia. ... fan teatre sense paraules. ... es desmunta fàcilment.

Els joglars anaven...

El teatre de titelles...

Els contacontes... n

Els mims...

3. Escriu tres maneres diferents de fer teatre.

4. Fes un resum del poema Gri grill, animal de corda.

Bibliografia

ANNA TORTAJADA: Com ha canviat el conte! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 145, 2007

Després de llegir l’inici d’aquest conte, segur que tens ganes de saber que més hi passa. Fes-ho! Sabràs per quin motiu el llop va baixar per la xemeneia i no va trucar educadament a la porta, i moltes altres històries. El conte dels tres porquets canvia com una mitja.

SALVADOR COMELLES: El dimoni sense feina. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 4, 1998 (9a edició)

El protagonista d’aquesta història és un dimoni que treballa de titella, però està ben tip de rebre sempre garrotades i decideix buscar una altra manera de guanyar-se les garrofes. Trobarà feina en un pessebre? Trobarà feina en una colla de diables d’un correfoc? Trobarà, a la fi, una feina sense cops?

El gran llibre dels contes, selecció a cura de Christian Strich. Barcelona, Barcanova, 2001

Es tracta d’una selecció de contes de la literatura popular de pobles europeus. També hi ha contes recollits pels grans recopiladors de la narrativa popular, com ara Charles Perrault («El gat amb botes», «Barbablava»…), els germans Grimm («La bella dorment», «En Patufet»…) i Hans Christian Andersen («L’aneguet lleig», «El soldat de plom»…), sense oblidar les narracions de Madame d’Aulnoy («L’ocell blau»). Un llibre, doncs, que és una porta oberta al món de la fantasia i de la imaginació.

7 . Prínceps i princeses

Text narratiu

Abans de llegir...

• Quins contes s’amaguen en aquestes peces? Uneix els fragments i els coneixeràs.

Les tres princeses...

La princesa...

El príncep de la cara de clavell...

El rei...

Els tres fills...

El príncep...

El sabater que va arribar...

... més brillants que el sol ... de les tres corones ... i la princesa de la cara rosa

... Dragolí

... trista

... del rei ... a ser rei

• Escriu un resum del conte que més t’agradi dels que has trobat. Si no en coneixes cap, inventa-te’n un!

UNA GRANOTA REIAL

Temps era temps, en un petit reialme del centre d’Europa, va viure el príncep Adalbert.

Era bon jan i ben plantat, però també força tímid i acoquinat. Cal dir que això era un problema, no el fet que fos bon jan i ben plantat, que sempre va bé, sinó que fos acoquinat. Un príncep, ja se sap, ha de tenir empenta.

Mentre va ser un nen, rai, però quan es va anar fent gran, les coses es van complicar. El principal problema era que havia de buscar promesa, una jove que, amb el temps, seria la reina. I això no era gens fàcil. I no pas perquè no hi hagués noies que li agradessin, no. El cas era que sempre que es trobava davant d’una noia i li volia declarar el seu amor o, simplement, dir-li unes paraules boniques, es quedava mut com un totxo.

A palau, prou que n’hi havien presentat de princeses, però ell... Ca, barret! Es posava vermell com un tomàquet i corria a amagar-se tan lluny com podia.

Aquesta circumstància, és clar, preocupava els seus pares, els reis, perquè l’Adalbert era l’hereu del regne i successor d’una llarga nissaga que no podia quedar

Poc s’ho imaginava el príncep com s’arribaria a distreure, g interrompuda

—No sé pas com el casarem, aquest fill! —es dolia el rei.

—Ja ho pots ben dir, marit meu, però haurem de prendre paciència —sospirava la reina.

L’Adalbert prou que patia. Pensava que si continuava així, es convertiria en un vell conco. Però no sabia pas què havia de fer per superar la timidesa.

Potser li calia una mica de distracció; darrerament s’havia amoïnat massa amb aquest assumpte. I va decidir d’anar de cacera al bosc, una de les seves aficions preferides.

perquè per si no tenia prou problemes, va topar amb la Malespuces, una bruixa malcarada i amb molt poca imaginació.

La bruixa va estar més que contenta de veure’l, ja que feia força temps que no es trobava amb cap membre de la noblesa. Ben cert que l’havien allunyada als boscos per enredaire.

«Oh, però si és l’Adalbert, el príncep acoquinat! I amb la mania que li tinc!», va pensar la bruixa.

I com que la Malespuces no tenia res d’original, no s’ho va pensar dues vegades i el va convertir en granota. Només li va caler formular un encanteri:

Oh! Vet aquí el meu encanteri preferit: deixar un príncep en granota convertit!

topar i amb en t: t!

Ja va estar. Així de senzill.

D’aquesta manera va ser com el príncep Adalbert, un príncep ben plantat, va canviar el vestit de fina seda per un d’humit i llefiscós.

Activitats

1. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses:

El príncep Adalbert era valent i ben plantat.

Li havien presentat moltes princeses.

Adalbert estava content de ser com era.

Va decidir anar de cacera al bosc.

La bruixa Malaspuces era una enredaire.

MARIA CARME ROCA

2. Resol els mots encreuats:

1. Seient dels reis i els papes.

2. Regne, estat governat per un rei.

3. Persona a qui pertany una herència.

4. Origen d’una família, llinatge.

5. Estrat social, el més alt, de persones que tenien privilegis.

6. Persona que ocupa un càrrec quan el deixa algú altre.

3. Completa les frases de la lectura:

4. Aparella cada personatge amb el que diu o pensa: 1 3 2 4 5

– Adalbert era del tron i successor d’una llarga . – Va topar amb la , una bruixa . – Vet aquí el meu preferit! Deixar un príncep en convertit.

SI CONTINUO AIXÍ, EM CONVERTIRÉ EN UN VELL CONCO.

NO SÉ PAS COM EL CASAREM, AQUEST FILL!

OH, PERÒ SI ÉS L’ADALBERT, EL PRÍNCEP ACOQUINAT! I AMB LA MANIA QUE LI TINC!

JA HO POTS BEN DIR, MARIT MEU, PERÒ HAUREM DE PRENDRE PACIÈNCIA.

Text expositiu

Abans de llegir...

continuació: a le

• Qui es qui? Relaciona cada personatge amb les pistes que hi ha a

1. El rei porta corona, una capa i un ceptre.

2. El príncep duu corona, espasa i munta a cavall.

3. El duc porta espasa, una capa i un barret amb ploma.

4. El marquès duu una capa, un barret amb ploma i munta a cavall.

5. El comte duu un barret, una espasa i una capa.

6. El baró munta a cavall i duu un bastó i un barret.

Els títols nobiliaris

La paraula ve d’una paraula llatina, princeps, que vol dir «principal». Els prínceps i princeses eren persones importants en un regne, després del rei i la reina, també anomenats monarques.

PRÍNCEP O PRINCESA

Un príncep o una princesa són membres de la noblesa, normalment són els fills del rei i la reina, o poden ser altres familiars propers al rei, com, per exemple, els germans del rei o de la reina.

E t d l p

Títols nobiliaris emperador–emperadriu rei – reina príncep–princesa infant – infanta duc – duquessa marquès–marquesa comte – comtessa vescomte – vescomtessa baró – baronessa senyor – senyora

Actualment, les paraules referides a la noblesa també es fan servir per dir que es tracta d’una persona molt important.

Per dir que un poeta important és «el

Per exemple, podem dir que un poeta important és «el príncep de la poesia». També es diu reina o rei a persones que destaquen per la seva bellesa o les seves habilitats: «la reina de la bellesa», «el rei del rock and roll», etc.

A la literatura

En molts contes populars hi ha personatges que són prínceps i princeses. Normalment se’ns presenten uns prínceps que són homes joves i bells, que vencen tots els perills, com els dracs o les bruixes, per demostrar al seu pare i a la seva mare que es mereixen el tron o per casarse amb la princesa. Les princeses són presentades com unes noies molt boniques, una mica pàmfiles, que solen estar presoneres o maleïdes i han d’esperar el rescat del seu enamorat.

Però no sempre és així. A vegades la llesta i espavilada és la princesa, que trenca el sortilegi que ha llençat alguna bruixa malvada i aconsegueix fer retornar el príncep que havia estat convertit en granota.

Els prínceps dels contes també s’anomenen prínceps blaus. Algunes noies es pensen que els prínceps blaus existeixen de veritat, i en alguns contes o en moltes pel·lícules es presenten els personatges d’aquesta forma, tot i que no existeixen de debò.

Activitats

1. Contesta les preguntes següents:

• Què vol dir la paraula príncep?

• Què és un príncep?

• Què vol dir: Són els reis del ball?

• Com són els prínceps dels contes?

• Com són les princeses dels contes?

2. Ordena els personatges de ficció segons la importància del seu títol nobiliari:

El marquès de Carabàs

El duc de Venècia

El príncep Dragó La baronessa Maltisse

El rei de Mataró L’emperadriu del Rangistà

La vescomtessa de Gelida

El senyor de Castellplà

Text instructiu

Fem una granota

Materials

Placa d’esponja d’1 centímetre de gruix

Paper d’embalar

Feltre blanc i negre

Pintures

Cola

Elaboració

1. Amb un retolador, dibuixa les formes A-B-C, D, E i F en el paper d’embalar i retalla-les.

2. Després, posa les formes sobre l’esponja i retalla-les amb el cúter o les tisores.

cúter o tisores

Eines Retoladors Tisores Cúter Pinzells

5. A cada costat del cos, enganxa-hi les formes F, que faran de braços, i a cada extrem, enganxa-hi les peces E. r a

3. Enganxa amb cola els costats externs de les parts A i B, de manera que n’obtinguis una peça en forma de tub que serà el cos de la granota.

3. Enga de le n’ob tub

4. Ara, encola la peça D i enganxa-la a la part de dalt del tub, la C, per formar la boca de la granota.

4. Ara, a la form

5. A ca form i a c les p

Activitats

Enganxar els ulls.

1. Ordena les accions que cal fer per construir la granota.

Retallar les formes d’esponja.

Dibuixar les formes en paper d’embalar.

Pintar la boca vermella.

Deixar assecar bé la pintura.

Pintar el cos de la granota de color verd.

Enganxar els costats per formar el cos de la granota.

Col·locar el paper d’embalar damunt de l’esponja.

Enganxar els braços i les mans de la granota.

Poesia

La princesa viatgera

Era una princesa trista a la vora de la mar. Passejava prop de l’aigua fent camins amunt i avall.

El pare no la deixava allunyar-se mar enllà.

Mira l’horitzó i sospira un vaixell es va acostant.

El seu cor comença a batre delint-se per navegar.

Puja corrents a coberta i convenç al capità.

«Pare, per mi no pateixis aniré solcant el mar, coneixeré altres països aquells en què no he estat mai, aprendré tot el que calgui i tornaré al teu costat».

El vaixell surt mar enfora la princesa és dalt del pal.

El rei saluda a sa filla des del finestral més alt, i un seguit de canonades també diuen adéu-siau.

M. Camps

Activitats

1. Respon i escriu:

• Per què està trista la princesa?

• Què li agradaria fer a la princesa?

• Quins arguments dóna al seu pare perquè la deixi marxar?

• Escriu tres qualitats de la princesa.

Avaluació

1. Com descriuries al príncep Adalbert de la primera lectura?

2. Com era i quins poders tenia la bruixa Malespuces?

3. Com són les princeses dels contes?

Dibuixa una princesa o un príncep.

4. Com es mou la titella granota?

5. Què passa amb el pare de la princesa del poema?

Bibliografia

MARIA CARME ROCA: Una granota reial. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 141, 2007

Si voleu saber més coses del príncep Adalbert podeu llegir aquest llibre. Tot comença amb l’encanteri que li fa la bruixa Malespuces. Però tot i les seves males puces, deixa l’encanteri obert, de tal manera que l’Adalbert viurà una pila d’anys i es farà un tip de viatjar fins que arribarà als temps actuals. I com s’ho farà per trobar una princesa que li faci un petó?

So S T s v B «N se de un ma

TERESA ARETZAGA: Es necessita Blancaneu. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 77, 2003 (2a edició)

«Necessitem una noia que ocupi el lloc de la Blancaneu», diu un dels set nans. La casa dels nans, sense la noia, és buida i trista; per això decideixen anar a la recerca d’una nova Blancaneu. Tanmateix, trobar una noia tan perfecta no és gens fàcil. Mentrestant, la malvada madrastra continua pensant estratègies per fer la vida impossible a la seva fillastra.

IANNI RODARI: Les ensopegades de l’Alícia Paf. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 10, 1998 (8a edició)

I Ba En a v i t

En aquest llibre, Gianni Rodari ens explica les divertides i fantàstiques aventures de l’Alícia, una nena que tant pot caure dins d’un pastís com volar en una bombolla de sabó. I en un dels contes s’enamora del mar i, provant de convertir-se en peix, va a parar dins d’una petxina, on s’hi troba molt i molt bé...

8 . Iguals i diferents

Text narratiu

Abans de llegir...

Inventa un nom per a c

Inventa un nom per a cada nen o nena i escriu quina activitat fan:

• Escriu qualitats contràries: – trista – maldestre – antipàtic –garrepa

1. 4.

2. 5.

3. 6.

EN MÀTIC I INTERNET

Heus aquí que una vegada hi havia un nen, anomenat Ferran, que era molt intel·ligent, i que el que més li agradava era «inventar» programes informàtics. Va instal·lar Internet a la seva escola i, quan un mestre o un nen tenia problemes amb l’ordinador, ell l’arreglava. Així, quan el veien venir, deien: «mira, ja s’acosta l’informàtic!». El cas és que, a força de repetir-ho, tothom va començar a menjar-se lletres i, al cap de poc ja deien: «mira, ja ve el Formàtic!» , i després: «mira, ja ve en Màtic!». Aquest nom li va quedar durant tots els anys d’escola, d’institut i d’universitat i, a hores d’ara, que ja és gran, fins i tot la seva xicota li diu així.

En Màtic era l’únic nen de tota l’escola que anava en cadira de rodes. De petit havia estat molt malalt i des de llavors la necessitava per desplaçar-se. Els seus amics l’estimaven moltíssim i sempre l’animaven quan el veien decaigut, perquè no podia jugar a futbol o anar a patinar.

Quan feien projectes a classe i calia buscar informació, fos de la mena que fos, ell la buscava a Internet. A més a més, en Màtic no podia anar a la biblioteca del poble, perquè no hi havia rampa ni ascensor... Així va ser com, quan el mestre va dir que estudiarien els fets i les gestes del rei Jaume I, en Màtic se’n va anar directe cap a casa i va connectar el seu ordinador.

Va escriure «rei», idioma «Spanish» i amb el ratolí va clicar «Buscar».

Més ràpid que de costum, va sortir a la pantalla un missatge: «Màtic. Atenció. Rei. Urgent. Clicar aquí».

Rei? Màtic? Allò no tenia ni cap ni peus, però com que era un nen curiós, va prémer la tecla... Tot d’un plegat, la cadira va començar a fer voltes sobre ella mateixa. En Màtic es va marejar i va perdre, durant uns instants, la visió. Quan va poder obrir els ulls, es va trobar enfront d’una gran plaça rectangular, enrajolada amb marbre vermell i envoltada d’unes columnes blanques tan altes que no es veia on acabaven.

La plaça estava plena d’éssers estranys i variats: dracs de dos caps que treien foc pels queixals; fades transparents que volaven per aquí i per allà; cérvols de banyes platejades; nans grassonets amb les galtes rosades; gegants prims i tímids; nens de pell de color violeta, que anaven muntats de tres en tres sobre uns enormes elefants guarnits amb pedres precioses; centpeus amb cent sabates totes de diferent forma i color; tortugues en bicicleta, i avis amb la barba tan llarga, que l’havien de dur dins d’un carretó per poder caminar sense trepitjar-la cada dos per tres. Tots, absolutament tots, s’inclinaven amb actitud de reverència.

En Màtic va mirar pertot arreu. Esperava trobar un faraó, un savi, un príncep o el que fos, però no hi havia ningú... llevat d’ell mateix.

OLGA GARCIA

Activitats

1. Què volen dir les expressions del text?

• Menjar-se lletres

• Cada dos per tres

• No tenia ni cap ni peus

• Treien foc pels queixals

2. Aparella els diferents fragments de frases del text

Ningú li deia Ferran... ... no hi havia rampa ni ascensor.

En Màtic anava... ... la buscava a Internet.

No podia jugar a futbol... ... tothom li deia Màtic.

Si calia buscar informació... ... i va perdre la visió.

A la biblioteca del poble... ... en cadira de rodes.

En Màtic va anar directe a casa... ... i va connectar l’ordinador.

En Màtic es va marejar... ... o anar a patinar.

3. Explica quines coses pot fer en Màtic i quines no i digues per què.

Text expositiu

Abans de llegir…

• Pinta les etiquetes de les llengües que tens a continuació del mateix color que hem pintat cada continent en el mapa, segons d’on sigui originària cada llengua.

romanès xinès hindi panjabi quítxua aimara diula tagal javanès català anglès portuguès àrab suahili bantú waray-waray malai

italià estonià japonès vietnamita amazic espanyol guaraní maorí

QUANTES LLENGÜES ES PARLEN A CATALUNYA? QUINES LLENGÜES SÓN?

Mai com ara havien conviscut a Catalunya persones provinents d’arreu del món en les proporcions actuals; i amb les persones han arribat les seves llengües. El retrat de les llengües dels catalans de principis del segle XXI presenta, doncs, una gran diversitat, unes tres-centes llengües d’arreu del món. Tot i que els nouvinguts aprenguin el català, les llengües dels llocs d’origen deixen un rastre que ens indica amb força precisió les zones d’on provenen els catalans que no han nascut a Catalunya. Per altra banda, les persones conserven la seva llengua en l’àmbit familiar i amb les persones que pertanyen a la seva comunitat lingüística.

Hi ha les llengües d’Europa, que han crescut en nombre de parlants en els darrers anys, com, per exemple, l’italià i el romanès. També han crescut les llengües eslaves, encapçalades pel rus. Moltes d’aquestes llengües no tenen molts parlants, però es poden sentir en llocs prou dispersos de Catalunya. Algunes d’aquestes comunitats han crescut en els darrers anys, com l’estoniana i l’hongaresa.

Entre els països asiàtics d’on han arribat més persones a Catalunya els darrers anys hi ha el Pakistan i la Xina. A aquests hi podem afegir l’Índia, el Nepal o Mongòlia. Aquestes persones tenen com a llengua alguna de les llengües de l’Àsia, com el panjabi, l’hindi, l’urdú, entre d’altres. De l’Àsia també són el coreà i el japonès. I una família asiàtica ben representada, o sigui amb força parlants, és la xinesa en totes les seves varietats. Finalment, també podem trobar llengües que no tenen gaires parlants, com el vietnamita o el tailandès. p g q g p ,

De les illes del Pacífic, o sigui d’Oceania, també podem trobar algunes llengües, com, per exemple, unes vint llengües de les Filipines, com el tagal, el waray-waray, i d’altres com ara el maori, el javanès i el malai, que tot i no ser parlades per molta gent, formen part del nostre patrimoni lingüístic contemporani. Del continent americà han arribat l’espanyol i el portuguès amb les seves varietats, i també algunes llengües ameríndies, com ara el quítxua, l’aimara, el maia, el guaraní i d’altres llengües, amb parlants originaris d’Equador, Perú, Bolívia i altres països. Finalment, hi ha les llengües que ens han arribat d’África. Per un costat tenim l’àrab, l’amazic, una de les llengües més parlades a Catalunya, que pertany al grup de les llengües berber, i alguns parlars afroasiàtics. Hi ha un gran nombre de parlars africans, que es distribueixen per grups, segons si les persones són de la costa atlàntica, del centre o del sud. Moltes d’elles no tenen gaires parlants, però també formen part de la diversitat lingüística del nostre país, com el diula, el soninké, el bantu, el mandinga, el suahili i molts altres.

Activitats

1. Quines llengües es parlen a Catalunya provinents de cada continent?

2. Cerca en una enciclopèdia o a Internet el nombre de parlants de les llengües següents:

català castellà rus quítxua

estonià anglès xinès àrab

hindi amazic japonès diula

LINGUA MÓN. CASA DE LES LLENGÜES (text adaptat)

Notícia

ENTREVISTA

A JOSEP MARIA ESPINÀS

ESCRIPTOR. Els viatges a peu del popular escriptor barceloní han captivat milers de catalans des que l’any 1957 va publicar el seu viatge pel Pirineu lleidatà. El vintè volum d’aquesta col·lecció és el relat del viatge per la vall murciana de Ricote, una nova mostra del seu desig de conèixer els indrets a través de la relació amb les persones que hi viuen i treballen. Des de fa mig segle camina i camina, sense presses ni altre afany que conèixer persones.

–Per al seu darrer llibre va triar Múrcia. Per què va triar aquest lloc?

–No en sabia res, com tanta gent. Vaig escollir la poc coneguda vall interior de Ricote.

–Què va veure a Múrcia?

[...] Vaig passar per pobles petits, amb estructura àrab, carrers que es recargolen i gent que ha conservat el seu caràcter de sempre, de fa generacions.

–Va trobar alguna cosa especial?

Realment, la sorpresa salta a cada pas. Feia anys que no havia vist cap pastor amb cabres, vaig topar-me amb un i vam estar xerrant. El viatge a peu té això, a mi m’interessa descobrir persones... Aquell home va fer un crit i les cabres van anar cap amunt. Llavors, en va fer un altre, diferent, i les cabres cap avall.

–Què li interessa quan viatja?

Jo no sóc excursionista, no camino per pujar cims o batre rècords. Vaig als llocs sense prejudicis, a veure què em trobo. M’interessen les persones, que m’expliquin coses. Em vaig arribar a trobar... el rei dels ganduls! En conec uns quants, d’aquests, però aquell home, que vaig veure assegut sobre un pedrís, es proclamava rei. Nomes per aquella conversa ja valia la pena fer el viatge.

–No escriu guies de viatge, per entendre’ns.

–No hi ha res del que jo dic que pugui interessar a un turista normal. Viatjar de la meva manera t’ensenya a respectar la increïble diversitat humana.

Regió 7 (text adaptat)

Activitats

1. Respon:

• Per què viatja a peu Josep Maria Espinàs?

• Què li interessa quan viatja?

• Quin lloc va triar aquesta vegada per viatjar? Com era aquest lloc?

• Quins personatges es va trobar mentre feia el viatge?

• Què ha après l’escriptor viatjant?

2. Escriu algunes preguntes que podries fer a Josep Maria Espinàs.

Cançó de la gent

La gent del nostre poble no són pas diferents dels de les altres viles, almenys pel que sabem. Si plou, porten paraigua, s’abriguen quan fa fred, si tenen gana, mengen i beuen per la set. La majoria es casen, alguns resten solters, quan tenen pressa, corren, quan no, van a pleret.

N’hi ha d’alts i alguns de baixos, de grassos i de secs, de macos i de lletjos, de rics i de pobrets; n’hi ha, doncs, de tota mena com passa a tot arreu.

Activitats

1. Què fa la gent del poble en les situacions que hi ha a continuació

• Quan fa fred

• Si plou

• Quan tenen gana

• Si tenen set

• Quan tenen pressa

• Si no tenen pressa

2. Com creus que és la gent de qualsevol poble?

Miquel Martí i Pol (text adaptat)

Avaluació

1. Escriu el títol dels textos que has llegit segons que parlin de:

• Conèixer gent nova

• Diferències entre nens a l’escola

• Tots som semblants

• Les llengües a Catalunya

2. Escriu el nom de les llengües que se citen en el text expositiu i que parlen alguns dels companys i companyes o mestres de la teva escola.

3. Completa aquest poema pensant com són els teus companys i companyes de classe:

N’hi ha i alguns de i de de i de n’hi ha, doncs, com passa

Bibliografia

OLGA GARCIA: En Màtic i Internet. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 89, 2003

Ja has vist que en Màtic, a través de l’ordinador va a parar a un lloc fantàstic poblat per éssers fabulosos, estranys i variats. Si tens ganes de saber què li va passar a en Màtic en aquell país on va anar a parar, pots llegir aquest llibre. Tots els nens i nenes, siguin com

siguin i tinguin les capacitats que tinguin poden viure moments extraordinaris i fantàstics a la vida. Cadascú ha de saber treure

profit de les seves capacitats. Et sembla que en Màtic és feliç?

EULÀLIA CANAL: Un Cargol fabufantàstic. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 161, 2009 (2a edició)

El Cargol és un animal eixerit i sensible. Viu al camp amb les seves amigues, la Vaca, l’Oca i la Cabra. La Vaca és amorosa i es preocupa per tothom. L’Oca i la Cabra són una mica esbojarrades, fan molt de xivarri i es fiquen pertot arreu. El Cargol sovint se sent sol, envoltat d’animals més ràpids i més forts que ell. El Cargol, però, farà nous amics i trobarà una manera divertida de comunicar-se i fer-se escoltar per tothom.

So Ja f g a E a p x O d L q a q

JOLES SENNELL: Tocats del bolet. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 29, 2001 (6a edició)

L’autor d’aquest llibre ens explica l’estranya experiència que va viure quan una mestra li va telefonar per convidar-lo a xerrar amb els seus alumnes, els quals s’ho havien passat d’allò més bé llegint uns contes que ell havia escrit. El nostre escriptor va arribar a l’escola i es va trobar amb una mestra misteriosa i uns nens molt estranys. A més, l’autor va començar a explicar bajanades, els alumnes feien coses estrafolàries i la mestra... Tots semblaven ben bé tocats del bolet!

Funcionament de les activitats interactives

Quan trobis en el quadern, cal que segueixis els passos següents:

1. Vés al web www.espaibarcanova.cat i clica en el bàner.

2. Clica en el quadern corresponent.

3. Escriu el teu nom i el de l’escola i tria l’activitat que vols fer.

4. Llegeix el text.

5. Fes les activitats.

6. Revisa els resultats.

Les imatges d’aquesta pàgina tenen un caràcter informatiu i s’han d’entendre com a exemple del funcionament de les activitats interactives; per tant, són susceptibles de ser modificades.

Competències bàsiques

Llegir és una competència fonamental de l’individu i un requisit imprescindible per al desenvolupament de les societats. Llegir és comprendre, per tant, la comprensió lectora és una competència bàsica i indispensable en tota l’etapa educativa i en totes les àrees de coneixement.

Els quaderns Món lector són eines d’exercitació que permetran que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i necessàries per a un aprenentatge integral.

• Competència en comunicació lingüística. Comprendre tot tipus de textos escrits, literaris i no literaris (narratius, explicatius, poètics, periodístics, instructius, etc.).

• vCompetència artística i cultural. Llegir i interpretar imatges i relacionar-les amb un tex t. Conèixer textos literaris en prosa, poètics i de la cultura popular.

• Competència del tractament de la informació i competència digital. Tractada en les propostes d’avaluació de les Actvit@ts Món, fetes amb l’ordinador.

• Competència d’aprendre a aprendre. Saber aplicar criteris en la recerca i la comprensió d e relacions entre textos diversos.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal. Ser capaços de treballar de forma individual, d’avaluar la seva capacitat de comprensió i d’ampliar les seves lectures.

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Ampliar coneixements sobre diferents temes del món que ens envolta i que tenen relació amb la lectura.

• Competència social i ciutadana. Aprendre a llegir i a utilitzar textos diversos relacionats amb l’entorn social, com les notícies i els cartells.

Referències bibliogràfiques

1. Animals de companyia

• MARIA BARBAL: Espaguetti Miu. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 147, 2008

• NÚRIA ALBERTÍ: Gri grill i altres animalades. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 124, 2006 (3a edició)

2. Mitjans de transport

• SALVADOR COMELLES: La volta al món en taxi. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 46, 2001 (2a edició)

• MONTSE GINESTA: Paraules entremaliades. Barcelona, Barcanova, Mots vius, 2009

3. La casa

• DOLORS GARCIA I CORNELLÀ: Contes d’estar per casa. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 91, 2003 (5a edició)

• ROSER PIÑOL: «Les cases penjades», dins Decora amb mòbils. Barcelona, Parramón, 1993

• MONTSE GINESTA: Paraules amagades. Barcelona, Barcanova, Mots vius, 2009

4. Els extraterrestres

• JOAN DE DÉU PRATS: Les aventures del megacapità Fonoll Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 60, 2001 (7a edició)

5. L’hivern

• SALVADOR COMELLES: Un desembre congelat i altres contes Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 61, 2001 (2a edició)

• MIQUEL MARTÍ I POL: Bon profit! / Per molts anys! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 25, 1999 (12a edició)

6. El teatre

• ANNA TORTAJADA: Com ha canviat el conte! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 145, 2007

• NÚRIA ALBERTÍ: Gri grill i altres animalades. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 124, 2006 (3a edició)

7. Prínceps i princeses

• MARIA CARME ROCA: Una granota reial. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 141, 2007

• M. CUXART I A. GASCÓN: «La granota d’esponja» dins 40 ninots, marionetes, capgrossos, gegants i elements festius. Barcelona, Graó, Instruments de Guix 5, 1988

8. Iguals i diferents

• OLGA GARCIA: En Màtic i Internet. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 89, 2003

• http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/ca/ diversitat/diversitat/llengues_immigracio.jsp

• MIQUEL MARTÍ I POL: «Cançó de la gent» dins Cantata El Poble. Barcelona, Mediterrània, 2003

Coordinació editorial: Montse Ciprés Coordinació tècnica: Miquel Castells

Edició: Quality, Servicios Globales Editoriales i Mariajosep Sintes Correcció: Quality, Servicios Globales Editoriales Disseny de coberta: Estudi Els Altres / Laura Rodríguez Disseny d’interiors: Laura Rodríguez Maquetació: Quality, Servicios Globales Editoriales Documentalista: Cristina Boj Il·lustració de la coberta: Núria Feijoó Il·lustracions: Escletxa, SL (www.escletxa.com)

Fotografies: AGE-Fotostock, Album, Corbis/Cordon Press, Efe, Getty Images, Latinstock, Prisma, Teatre del Raval (cortesia), Arxiu Barcanova

© 2010, Montserrat Camps i Rosa Boixaderas © 2010, Escletxa, SL per les il·lustracions © 2010 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2010

Sisena impressió: juny de 2019

ISBN: 978-84-489-2553-6

DL B. 13063-2010

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

MÓN LECTOR 1

L’esquirol

Els bombers

Bona nit!

Els titelles i les nines

Els follets

Les golfes

La papallona

Les bombolles

MÓN LECTOR 3

Animals marins

La pluja

La cuina i el menjar

L’hàbitat humà

Qui sóc?

Les fades

La por

Llibres i biblioteques

MÓN LECTOR 5

Parlem?

Els rius

Jaume I

La solitud

Escrits personals

El medi ambient

Vull ser periodista!

L’estiu

MÓN LECTOR 2

Els trens

Els somnis

Germans i germanes

Animals que volen

L’hort

Els avis

El llop

Els mots

MÓN LECTOR 4

Animals de companyia

Mitjans de transport

La casa

Els extraterrestres

L’hivern

El teatre

Prínceps i princeses

Iguals i diferents

MÓN LECTOR 6

Els herois grecs

Els arbres

Ciència- cció

Pirates

La por L’amor

Els detectius

El cinema

Món lector

Quaderns de treball de comprensió lectora

Món lector és una sèrie de sis quaderns en els quals es pretén que l’alumnat adquireixi les competències necessàries per a la comprensió de textos escrits. Aquests quaderns s’estructuren en vuit unitats cada un i, en cada unitat, es proposen unes activitats interactives per fer en el web www.espaibarcanova.cat que serviran a l’alumne per assegurar el treball del quadern.

La nalitat del projecte és que a partir de la pràctica l’alumnat arribi a consolidar una manera de llegir i entendre diferents textos, per tant, a assolir amb èxit les Competències bàsiques (Cb) que hi estan relacionades.

Aquesta icona indica, dins el quadern, el moment en què proposem de fer l’activitat interactiva.

Vegeu, a l’interior del quadern:

– Competències bàsiques.

– Explicació del funcionament de les activitats interactives.

– Descripció del contingut de cada quadern.

També a la vostra disposició:

Món matemàtic

Món ortogràfic

Mundo ortográfico

Món de lletres