Maria de Bell-lloc 3r. Mostra

OMS H S Í U L L SELL O R P E JOS

N L U LE G A A A CATAL N DOSSIER

3 ESO Programa

Maria de Bell-lloc

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura.

S’identifiquen amb el color blau.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

L’explicació dels continguts es desenvolupa en les pàgines parell i les activitats corresponents es plantegen en les pàgines imparell.

Els continguts i les activitats de gramàtica s’identifiquen amb el color verd.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Els continguts i les activitats d’ortografia s’identifiquen amb el color lila.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumnat valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament en

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals de

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 3

U1 8

LECTURA

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EDUCACIÓ LITERÀRIA

La pota de mico La derivació. Els sufixos derivatius. Els sufixos valoratius. El grau superlatiu

La narrativa meravellosa: Guillem de Torroella; Les mil i una nits; Pere Calders

Escriure un text: l’estructura del text

9

Recull de poemes musicats

18 Els poemes èpics: les grans epopeies; la veu melodiosa de les sirenes; Jacint Verdaguer

U2

Les llengües d’Europa: un continent multilingüe; les fronteres i les llengües; l’oficialitat; 48 el parentiu lingüístic 54

38

39

U3

Mar i cel Els sufixos lèxics. Els gentilicis.

Els oficis. Noms col·lectius.

Sufixos que tenen diversos significats 71

La tragèdia: les passions humanes; la tragèdia grega; Sòfocles; William Shakespeare; Àngel Guimerà

Tristany i Isolda Els prefixos: prefixos d’oposició i negació; d’espai i temps; de grau i intensitat

La literatura medieval: la novel·la artúrica; Chrétien de Troyes; Joanot Martorell

70

U4

99

108

U5

Marbre de talla humana Prefixos de quantitat; de canvi d’estat o de lloc; altres prefixos d’ús freqüent 127

La fantasia i el terror. La novel·la romàntica: Romanticisme; Mary Shelley; Bram Stoker; Victor Hugo 136

U6 156

U7

Victoria Roubideaux Els mots compostos; compostos amb guionet

U8 214

U9 242

86

Els textos argumentatius: tipus d’arguments. L’opinió en els mitjans de comunicació: article d’opinió; carta del lector 142

Històries viscudes. La novel·la Les llengües del món: situacions realista: realisme; Charles Dickens; de minorització lingüística; Narcís Oller; Mercè Rodoreda 157 166 situacions de multilingüisme 170

La detenció d’Arsène Lupin La composició culta

184

Els textos periodístics: els gèneres periodístics; els gèneres informatius: la notícia i el reportatge

80

98

126

24

185 El matí verd Locucions i refranys

El conte policíac o de detectius i la novel·la negra. Arthur Conan Doyle. Raymond Chandler

Els textos persuasius: la publicitat; l’anunci; composició de l’anunci gràfic; la publicitat a internet

194

198

La novel·la de ciència-ficció: H. G. Wells; Manuel de Pedrolo 215

226

Història de la literatura catalana: edat moderna; situació dels països de parla catalana; Renaixement (Pere Serafí i Cristòfor Despuig); Barroc (Francesc Vicent Garcia); Il·lustració i Neoclassicisme (Joan Ramis) 243

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

L’oració: el subjecte i el predicat

El punt

28

90

Cinefòrum de cinema fantàstic

34

64

92

114

El complement directe (CD) L’accent diacrític i el complement indirecte (CI): pronoms febles de CD i de CI 172 El complement de règim (CR) La dièresi i l’adjunt o complement circumstancial (CC): pronoms febles de CR i adjunt o CC 202 L’atribut (Atr) i el predicatiu L’apòstrof i el guionet (Pred): pronoms febles d’atribut i de predicatiu 230

68

94

118

146

Antologia poètica

Fem ràdio

Per què Tirant lo Blanc és el millor llibre del món, segons Cervantes

L’accentuació: accent obert i tancat

36

66 La torre Eiffel

La síl·laba: diftongs; hiats; separació de síl·labes

Les perífrasis verbals: perífrasis modals i aspectuals

Aplica’t la tècnica del semàfor

Per què escrivim?

Marcadors de desplaçaments i enumeracions

Els temps verbals: temps de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

32

Les modalitats de l’oració: Marcadors d’incisos, oracions declaratives, explicacions i connectors interrogatives, exclamatives, imperatives 58 La negació. La veu passiva

EM POSO A PROVA

96 Viatge a l’edat mitjana

122 Trenta frases fetes i locucions que hem de saber

124 Comprendre l’art

150

152

178

De córrer per sobreviure, a córrer per inspirar 180

Defensem les llengües amenaçades

Entrevista a Carles Porta

Anuncis per canviar el món

206

210 Novel·les de ciència

234

154

182

212 Elaborem una càpsula del temps

238 Els pingüins que dormen com Dalí

252

240 Fem una línia del temps sobre la literatura catalana de l’edat moderna 254

UNITAT

1

LECTURA » La pota de mico EDUCACIÓ LITERÀRIA » La narrativa meravellosa COMUNICACIÓ » Escriure un text REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » L’oració: el subjecte i el predicat » El punt SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Cinefòrum de cinema fantàstic

Preparem la lectura 1. Compartiu opinions i creences: Creieu que hi ha un destí que regeix la vida de les persones? ¿El fet de tenir un amulet ens pot fer sentir més segurs? Hi ha persones amb poders sobrenaturals o màgics?

2. Recordeu el relat de la llàntia màgica d’Aladí de Les mil i una nits? Quin poder tenia el geni d’aquella llàntia?

3. Quina és la característica fonamental de la literatura fantàstica o meravellosa?: a) la descripció objectiva de la realitat quotidiana; b) el relat de fets extraordinaris, sobrenaturals o màgics.

4. Creieu que hi ha coincidències que ens poden fer pensar que un fet ordinari és fruit d’una intervenció màgica?

5. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta anècdota: Una vegada van preguntar a l’escriptora francesa Madame du Deffand: «Vostè creu en els fantasmes?» A la qual cosa va respondre: «No, però els tinc por.»

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL

8

Imagineu-vos caminant per un bosc encantat, amb criatures màgiques i arbres que parlen. Potser trobareu una porta màgica que us conduirà… on vosaltres vulgueu! Us agraden les històries fantàstiques? Quines coneixeu? Sabeu què és un cinefòrum?

UNITAT 1

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

El senyor i la senyora White i el seu fill Herbert vivien en una casa aïllada. Una nit freda, humida i ventosa esperaven una visita poc habitual. L’arribada es retardava, i es començava a percebre un cert neguit en l’ambient familiar. De sobte, van sentir la portella de la reixa del jardí i uns passos feixucs que s’acostaven.

En aquell instant començava, per als tres estadants de la casa, una vetllada llarga i misteriosa que trasbalsaria la pau de la família.

rondinar v. tr. Dir en to de queixa. brigada m. i f. Militar de grau intermedi entre sergent i sotstinent. faquir m. A l’Índia, persona que persegueix la perfecció espiritual per mitjà de la meditació, l’exercici de les virtuts i la renúncia als plaers.

La pota de mico I El senyor White es va alçar i va anar a obrir la porta. Mare i fill van sentir que rondinava alguna cosa al nouvingut. La senyora White va tossir amb suavitat i, de seguida, el marit va tornar a la sala acompanyat d’un home alt i corpulent, amb ulls penetrants i la cara vermella.

—El brigada Morris —va dir el senyor White.

El brigada va donar la mà a mare i fill, va acceptar el seient que li oferien a la vora del foc i va mirar amb satisfacció com l’amo de la casa treia una ampolla de whisky i uns quants gots.

Després del tercer got, amb els ulls més brillants, el brigada va començar a parlar. El petit cercle familiar observava amb interès aquell visitant de terres llunyanes que parlava de gestes valeroses, de guerres, d’epidèmies i de pobles estranys.

—A mi també m’agradaria anar a l’Índia —va dir el senyor White—. M’agradaria veure aquells vells temples i els faquirs, i els malabaristes. Per cert, Morris, què és allò que em volia explicar l’altre dia sobre una pota de mico o alguna cosa així?

—No res que valgui la pena. És una pota de mico momificada que no té res de particular —va dir el brigada amb desgana—. Bé, de fet és només una cosa de màgia.

Aleshores va treure una cosa de la butxaca i la va mostrar. La senyora White es va fer enrere amb una ganyota de fàstic, però el fill va agafar la pota i la va examinar amb curiositat.

—I què és el que té d’especial? —va preguntar el senyor White, agafant la pota al seu fill.

—Un vell faquir la va dotar d’un poder màgic —va respondre el brigada—.

Era un home sant… Volia demostrar que el destí regeix la vida dels humans, i que aquells que intenten oposar-s’hi en paguen les conseqüències. Té aquest poder: tres persones poden demanar-li cadascuna tres desitjos.

—Bé, i vostè per què no demana tres desitjos? —va preguntar en Herbert agudament.

El militar el va mirar de la manera que les persones madures solen mirar els joves insolents.

—Els he demanat —va dir en veu baixa, i la seva cara rogenca va empal·lidir.

—I li van ser concedits els tres? —va preguntar la senyora White.

—Sí —va dir el brigada, i el got i les dents van entrexocar.

—I algú més els ha demanat? —va insistir la vella senyora.

—El primer home va obtenir les tres coses que demanava —va ser la resposta—. No sé quines van ser les dues primeres, però la tercera va ser la mort. És així com vaig aconseguir la pota.

La seva veu era tan greu que es va fer el silenci.

9

UNITAT 1 » LECTURA —Morris, si ja ha obtingut els seus tres desitjos, el talismà ja no li serveix —va dir el senyor White al final—. Per què el guarda?

El militar va moure el cap.

—Per capritx, suposo —va respondre lentament.

—Si pogués demanar tres coses més —va dir el senyor White mirant-lo d’una manera penetrant—, les demanaria?

—No ho sé —va respondre el brigada—. No ho sé.

Llavors va agafar la pota de mico amb el polze i l’índex, la va sacsejar i, d’una revolada, la va llançar al foc. El senyor White va fer un crit ofegat i, immediatament, la va arreplegar com va poder d’entre les brases.

—Si vostè no la vol, Morris —va dir el senyor White—, doni-me-la.

—No vull —va dir de manera tallant—. L’he llançada al foc. Si se la queda, no em doni la culpa del que pugui passar. Sigui assenyat i torni-la a tirar al foc.

El senyor White va moure el cap i va examinar la seva nova possessió atentament.

—Com es fa? —va preguntar.

—Cal agafar-la amb la mà dreta i demanar el que es vol en veu alta —va respondre el brigada—. Però compte amb les conseqüències!

—Sembla ben bé un conte de Les mil i una nits —va dir la senyora White.

—Si demana alguna cosa —va dir el militar bruscament—, demani amb seny.

Mentre sopaven es van oblidar una mica del talismà. Després, els tres van seure per escoltar fascinats el segon lliurament de les aventures del militar a l’Índia.

—Si en el conte de la pota de mico hi ha tanta veritat com en els altres que ens ha contat —va dir en Herbert, quan la porta de casa es va tancar darrere l’invitat—, no en traurem gran cosa.

Aleshores el senyor White es va treure la pota de mico de la butxaca i la va mirar amb perplexitat.

—La veritat, no sé què demanar —va dir lentament—. Em sembla que tinc tot el que vull.

—Si poguessis pagar la hipoteca de la casa, estaries ben content. Oi que sí?

—va suggerir en Herbert, sorneguer, posant-li la mà a l’espatlla—. Demana dues-centes lliures. Amb això n’hi haurà prou.

El pare va somriure avergonyit de la seva credulitat. El fill va fer una cara solemne, una mica desfigurada per una picada d’ullet a la seva mare, es va asseure al piano i va fer sonar uns acords greus. Aleshores, alçant el talismà, el senyor White va dir clarament: —Vull dues-centes lliures.

Un gran estrèpit del piano va contestar aquestes paraules. El senyor White va fer un crit esgarrifós. La dona i el fill van córrer cap a ell.

—S’ha mogut! —va cridar, mirant amb repugnància la pota, que havia caigut a terra—. Mentre demanava el desig, se m’ha regirat com un escurçó.

—T’ho deus haver imaginat, estimat —va dir la seva dona mirant-lo amb inquietud.

L’home va sacsejar el cap.

—Tant se val. No ha estat res. Però m’ha espantat.

10

talismà m. Objecte al qual s’atribueix una virtut sobrenatural. sacsejar v. tr. Moure bruscament un cos en direccions oposades. d’una revolada f. Amb un moviment ràpid i violent. perplexitat f. Estat d’una persona que no sap com reaccionar. sorneguer -a adj. Que dissimula amb ironia la seva intenció un pèl malèvola i burleta. escurçó m. Serp verinosa.

LECTURA « UNITAT 1 estupefacció f. Sorpresa que provoca una certa incapacitat per reaccionar. esgarrifança f. Tremolor amb sensació intensa de fred. deferència f. Actitud de respecte profund i afectuós.

Es van tornar a asseure al costat del foc. A fora el vent era més fort que mai.

El senyor White, en sentir una de les portes del pis de dalt que donava cops, es va sobresaltar nerviosament. Un silenci estrany i inquietant es va estendre sobre els tres, que va durar fins que la parella de vells es va alçar i se’n va anar a dormir.

Herbert es va quedar assegut a soles en la foscor mirant el foc que s’extingia.

Hi va veure cares. L’última era tan simiesca, tan horrible, que la va observar amb estupefacció. Li va semblar tan real que, amb un somriure nerviós, va agafar un got d’aigua i el va llançar a les brases. Sense voler, va tocar la pota de mico. Llavors va sentir una esgarrifança, es va fregar la mà a la jaqueta i va pujar a dormir.

II L’endemà, la senyora White observava els moviments misteriosos d’un home que voltava la casa i no es decidia a entrar-hi. Pensant en les dues-centes lliures, es va fixar que anava ben vestit i que portava un barret de seda nou i llampant. L’home es va aturar tres vegades davant la portella de la reixa del jardí i, a la quarta, la va obrir i va enfilar el caminet cap a la porta de la casa.

La senyora White va fer passar el desconegut, que semblava sentir-se incòmode, a la sala d’estar. Va esperar que li desvelés el motiu de la visita, però l’home es va mantenir una estona estranyament silenciós.

—M’han ordenat que vingui… —va dir al final, i es va inclinar per treure’s un fil de cotó dels pantalons—. Vinc de part de Maw i Meggins.

La senyora White es va sobresaltar.

—Què passa? —va preguntar, retenint la respiració—. Li ha passat alguna cosa al meu fill? Què li ha passat? Què?

—Em sap greu… —va començar a dir el visitant.

—Que s’ha fet mal, en Herbert? —va preguntar la mare, molt alterada.

L’home va assentir amb el cap.

—Molt mal ferit —va dir a poc a poc—, però no pateix.

—Oh, gràcies a Déu! —va exclamar la senyora White, agafant-se les mans.

De sobte va comprendre el significat sinistre d’aquelles paraules i va veure els seus temors horriblement confirmats en el rostre abaixat del visitant. Es va quedar sense alè, es va girar cap al marit i li va agafar la mà tremolant. Hi va haver un llarg silenci.

—S’ha quedat atrapat a l’engranatge d’una màquina —va explicar el visitant en veu baixa.

El vell es va asseure amb la mirada perduda. Va agafar la mà de la seva dona i la hi va estrènyer com en els vells dies de festeig, feia uns quaranta anys.

—L’empresa m’ha encomanat que els expressi el condol més sincer per aquesta pèrdua irreparable. I se m’ha encarregat que els informi que Maw i Meggins no es considera responsable de l’accident. Però, com a deferència pels serveis prestats pel seu fill, desitja oferir-los una quantitat de diners com a indemnització.

El senyor White va deixar anar la mà de la seva dona i, posant-se dret, va mirar fixament amb horror el visitant. Aleshores els seus llavis ressecs van pronunciar: —Quants?

—Dues-centes lliures —va ser la resposta.

Sense sentir el crit de la seva dona, el vell va somriure dèbilment, va estendre les mans com un cec i va caure a terra sense sentit.

William W. Jacobs: «La pota de mico» (text adaptat).

11

UNITAT 1 » LECTURA

» ACTIVITATS

c) Quin personatge es manifesta més escèptic?

Com ho fa? Completa la resposta amb aquests mots:

Comprensió lectora

fill • pare • escèptic • Herbert • talismà sorneguer • conte

Un personatge trasbalsador

1. El brigada Morris formava part de l’exèrcit anglès desplaçat a l’Índia, que va ser colònia britànica fins al 1947.

El que es manifesta més picaç és el

i sus-

, en

. Conside-

ra que el militar els ha explicat un

a) Subratlla quins d’aquests trets li escauen: 1. covard / intrèpid 2. reservat / comunicatiu 3. enèrgic / apàtic 4. arrogant / modest 5. supersticiós / racional 6. enigmàtic / entenedor

fantàstic i, quan veu el

disposat a fer

la primera petició al mostra

b) Anota quin objecte peculiar és una prova manifesta del seu tarannà.

, es .

Els poders del talismà

3. El senyor White volia quedar-se la pota de mico i estava disposat a demanar-li els seus tres desitjos malgrat els advertiments del brigada Morris.

El talismà

2. En Morris duia la pota de mico a la butxaca dis-

posat a mostrar-la als tres membres de la família amfitriona i, així, fascinar-los amb la seva història. a) Com reacciona en Morris quan el senyor White li pregunta per la història de la pota de mico?

Es mostra desenganyat i contrariat.

Es mostra reticent i contradictori.

Es mostra afectat i temorenc. b) Respecte al poder atribuït a la pota de mico, quin dels tres familiars es mostra més crèdul?

Com ho manifesta? Completa la resposta:

El que es manifesta més crèdul és el el senyor

,

. És el que s’interessa

més per la història de la l’arreplega de la

, el que abans que no

es cremi, el que pregunta com s’han de demanar els i el que demana el primer .

12

a) Amb quina finalitat el faquir va dotar la pota de mico d’un poder màgic?

Per beneficiar la gent amb necessitats.

Per reprovar els que alimentaven els seus

desitjos. b) Per què, segons el faquir, qualsevol que demanés un desig al talismà n’havia de pagar les conseqüències?

Perquè demanar un desig és l’intent d’alte rar el destí que regeix la vida dels humans.

Perquè demanar un desig és seguir el destí

que regeix la vida dels humans. c) Quines advertències va fer en Morris al senyor White si es quedava el talismà?

Que anés amb compte amb les conseqüèn cies i que demanés amb seny.

Que demanés qualsevol desig i que no es

preocupés per les conseqüències.

El primer desig

4. Tria en cada cas l’opció correcta que completa l’oració:

a) El primer desig del senyor White era… humanitari i altruista.

materialista i interessat.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1 b) En veure que el seu pare estava disposat a demanar el primer desig, el fill… va fer una cara solemne com a mostra de veneració i respecte. es va asseure al piano i va fer sonar uns acords greus com a mostra d’ironia i escarni. c) Un cop el pare va haver demanat el primer desig, es va apoderar de la família una sensació de… tranquil·litat i relaxament.

nerviosisme i inquietud.

Visions premonitòries

El gènere fantàstic és un tipus de en què apareixen

que no es po-

den

per mitjà de la

que posen la

,

en qüestió i que

tenen alguna cosa de

o

.

7. ¿En quin fragment pots observar una atmosfe-

5. Respon:

ra inquietant, uns esdeveniments inesperats i uns personatges disposats a sentir grans emocions?

a) Què li va passar a en Herbert quan es va quedar sol en la foscor mirant el foc que s’extingia?

Aquesta situació de terror la podem observar

b) ¿Les visions que va tenir eren premonitòries, és a dir, anunciaven alguna cosa futura?

principalment quan en Herbert

Fantasia i realitat

8. El relat admet una doble lectura. Completa l’explicació de les dues lectures.

Lectura fantàstica El senyor c) ¿Creus que en Herbert va tenir el pressentiment que li havia de passar alguna cosa calamitosa?

tes

demana al talismà dues-cen. El

les hi con-

cedeix però només com a mort del seu

per la

.

Lectura realista

Anàlisi literària Literatura fantàstica

Les històries fantàstiques del brigada predisposen el senyor

del talismà i li fa una petició de

6. «La pota de mico» és un relat que pertany a la literatura fantàstica, al subgènere de terror. Completa la definició amb aquestes paraules: narrativa • raó • sobrenatural • elements realitat • màgic • explicar

a creure en el

lliures. L’endemà es dona la coincidència que el

mor en

i l’em-

presa ofereix a la família lliures com a indemnització de l’accident.

13

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

Paraules i expressions

Actituds envers els altres

Rangs d’una jerarquia

11. En Herbert es mostra sorneguer. Escriu la lletra

9.

Ordena aquests graus militars: brigada, general (almirall), capità (tinent de vaixell), sergent, coronel (capità de vaixell), caporal, comandant (capità de corbeta), tinent.

de cada actitud al costat de la definició corresponent: a) irònica, b) sarcàstica, c) hipòcrita, d) satírica.

Que diu una cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment diu.

Que fingeix uns sentiments que no té.

Que fa burla ridiculitzadora dels vicis i dels defectes dels altres.

Que ofèn amb ironia mordaç i cruel.

La derivació

Frases fetes amb donar

10. El brigada no vol que li donin la culpa del que

pugui passar. Utilitza aquestes expressions en les oracions següents: donar voltes (a una idea) • donar un cop de mà donar un cop d’ull • donar garsa per perdiu donar peixet • donar el condol donar la tabarra • donar cent voltes

La derivació és un procés que consisteix a modificar una base lèxica (per exemple, quiet) per formar un mot nou (inquietud), mitjançant l’adjunció d’afixos derivatius. Aquests afixos es classifiquen en prefixos (in-), que van davant de la base lèxica (-quiet-), i sufixos (-ud), que van darrere.

12. Separa amb guionets els components de cada paraula derivada i subratlla’n la base lèxica:

a) No podrà carregar la màquina. Li hauries de

. b) Vam

revolada: re-vol-ada incomoditat: deshumanitzar:

a la família del difunt.

intravenós:

c) És bona jugadora. Si la vas guanyar, és que et va

.

d) Les llenties ja estan gairebé cuites. Hi hauries de

.

e) És molt pesat amb aquest tema. No para de

.

13. Completa les bases lèxiques subratllades amb els afixos adequats i les marques flexives de gènere i nombre corresponents: a) El visit gestes valer curios

g) La pel·lícula m’ha agradat força. La novel·la, .

h) Vigila si compres coses de segona mà. Que no

14

. Els White l’escoltaven amb .

gana, i la seva cara rog

, i no hi trobo el desllorigador.

et

parlava de

b) —La pota no té res de particular —va dir amb

f) És un problema. Ja fa temps que hi

però, li

de terres lluny

.

va

, de sobte,

pal·lidir. El pare va somriure

nyit de la seva credul c) L’home va obrir la port filar el camin

vergo-

. de la reixa i va cap a la casa.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

Els sufixos derivatius

d) -ol / -ola

Els sufixos derivatius es classifiquen en sufixos lè­ xics i sufixos valoratius. Els sufixos lèxics imposen al mot resultant la categoria lèxica (nom, adjectiu, verb o adverbi). Per exemple: el sufix -atge fa que el verb maquillar esdevingui un nom (maquillatge).

14. Completa la taula amb aquestes formes derivades:

a) Un nom derivat de cadascun d’aquests verbs (V → N): fugir, abocar, fregar, muntar. b) Un adjectiu derivat de cadascun d’aquests verbs (V → A): xerrar, prometre, trencar, fugir. c) Un verb derivat de cadascun d’aquests noms (N → V): estiu, terror, llamp, mòmia.

V→N

V→A

N→V

1. Aquí hi ha tot de bèsties

.

2. He pescat la carpa a l’estany

.

e) -ell / -ella 1. La vaca pastura al prat

.

2. Tanca la porta

del jardí.

f) –im Els coixins deixen anar pols

.

16. Substitueix cada paraula subratllada per una de derivada:

a) -arro / -arra Quin cotxe

que té!

L’elefant és una bèstia

enorme.

b) -às / -assa fug -ida

-aire

-ejar

-ador

-edor

-itzar

-all

-dís

-egar

-atge

-isser

-ificar

Sempre va ser el bo Era una mare Era tot un home

15. Substitueix cada paraula subratllada per una de derivada fent ús dels sufixos diminutius següents: a) -et / -eta fred. .

b) -ó / -ona 1. Vam veure un animal

.

2. Ella dorm ben calenta

.

2. És un caragol

que imposava.

d) -astre / -astra Era un polític

sense bagatge.

No tenia talent, era una música

. de mar.

.

El grau superlatiu El sufix -íssim / -íssima permet formar el grau superlatiu dels adjectius (content → contentíssim) i d’alguns adverbis (lluny → llunyíssim).

17. Substitueix els adjectius subratllats per adjectius en grau superlatiu:

L’altre dia vaig anar a un concert bo Tot i que l’entrada era cara molta

, hi havia

i unes noies

divertides tard

.

gent. Hi vaig conèixer

uns nois simpàtics

c) -í / -ina 1. Avui hi ha boira

.

Era una dona

Els sufixos valoratius matisen el significat de la base lèxica, afegint-hi una característica de grandària (com l’augmentatiu -às en homenàs i el di­ minutiu -et en homenet) o bé una valoració de caràcter afectiu (com -ona en carona) o despec­ tiu (com -ota en paraulota).

2. Ja li surt una dent

per als infants.

c) -ot / -ota

Els sufixos valoratius

1. El nen té un peu

de la colla.

. El concert va acabar .

15

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT

El mirall de les aigües pregones

L’aparició d’un talismà En la literatura fantàstica i meravellosa sovint hi apareixen talismans, amulets i altres objectes màgics. Un talismà és una joia, un anell, una pedra o qualsevol altre objecte que algú creu que té poders màgics o sobrenaturals. Aquests poders poden protegir i ajudar el seu propietari o fer-li mal, depenent de l’ús que en faci. ¿Creus en la bona sort dels amulets o en el poder sobrenatural dels talismans? Hi ha persones que hi creuen perquè les ajuda mentalment. D’altres, en canvi, només els consideren una superstició, coses dels somnis i del món de la ficció.

L’espasa d’Urà

L’orbe granat

Què hem de fer?

Pots escollir una de les dues tasques següents: a) Has somiat que tenies un talismà gràcies al qual has viscut unes peripècies extraordinàries. I ara expliques el teu somni en el teu diari personal. b) Ets un guionista de còmics o de videojocs i has d’inventar-te un talismà per ajudar un personatge a aconseguir els seus objectius. I ara descrius com és i quines funcions té.

Com ho hem de fer? a) Imagina un talismà i descriu-ne les propietats i les funcions en una fitxa que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat. b) Fes un dibuix aproximat del talismà per il·lustrar l’escrit. c) En el cas del talismà somiat, descriu en una pàgina les visions del teu somni d’acord amb el gènere autobiogràfic del diari personal. d) En el cas del talismà del còmic o del videojoc, descriu l’objecte màgic de manera semblant a unes instruccions de guió perquè el dibuixant o el dissenyador de l’obra el representi gràficament. e) Valora el resultat final de la teva expressió escrita i la dels altres d’acord amb l’avaluació que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

16

Els talismans de tres personatges manga de la sèrie Sailor Moon: el de la Marinera Neptú, el de la Marinera Urà i el de la Marinera Plutó.

Representació del geni de la llàntia meravellosa, el cèlebre talismà de les històries de Les mil i una nits.

» EN VEU ALTA Les metamorfosis Una metamorfosi es una transformació per la qual una cosa perd la seva forma natural per prendre’n una altra.

En són exemples la metamorfosi del cuc o la larva en crisàlide i de la crisàlide en papallona.

En la literatura fantàstica, les metamorfosis han servit per explicar transformacions sobrenaturals de persones i coses. L’exemple més clàssic el trobem en els relats de les llegendes mitològiques del poeta llatí Ovidi, en els quals un humà o una deïtat menor es veu transformat en animal o planta, com és ara el cas de la teixidora Aracne.

Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha deixat una empremta inesborrable en la cultura occidental i que val la pena conèixer.

Què hem de fer?

• Per parelles, feu conèixer una transformació de Les metamorfosis d’Ovidi a través d’una exposició oral.

• Podeu fer l’exposició de viva veu davant la classe o bé per mitjà d’un enregistrament en format radiofònic o pòdcast.

Aracne fou una teixidora molt hàbil que desafià i vencé la deessa Atena en l’art de teixir.

Atena se’n venjà convertint-la en aranya.

Com ho hem de fer?

Seguiu aquestes activitats de desenvolupament:

Acis i Galatea és una pintura barroca de Charles de Lafosse en què es representen personatges de la mitologia grega relacionats posteriorment amb Les metamorfosis d’Ovidi.

a) Llegiu una adaptació en prosa de les transformacions de Les metamorfosis que hi ha publicades per a joves lectors i seleccioneu-ne una. b) Feu un breu resum de la transformació seleccionada seguint els models que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. c) Cerqueu informació per elaborar una fitxa del relat llegendari triat que teniu detallada en l’espai personal del web www.barcanova.cat. d) Basant-vos en el material aplegat (resum i fitxa), elaboreu un guió per a la vostra exposició oral a classe. e) Escriviu el guió d’acord amb la forma expressiva: l’exposició oral o bé l’exposició en format radiofònic o pòdcast. f) Valoreu el resultat final de la vostra expressió oral i la dels altres d’acord amb l’avaluació que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

17

UNITAT 1

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. La narrativa meravellosa La narrativa meravellosa és aquella que crea un món de ficció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques.

ELEMENTS CARACTERÍSTICS DE LA NARRATIVA MERAVELLOSA 1. Presència d’elements extraordinaris (genis, fades, llànties, beuratges, etc.) capaços de causar tota mena de prodigis, encanteris i transformacions.

2. Personificació d’animals i plantes, els quals poden actuar com a col·laboradors del protagonista o bé com a opositors.

3. Descripció d’indrets exòtics i paradisíacs.

Des de l’antigor, la imaginació humana ha creat un univers de fic­ ció, paral·lel al real, on es presenta com a natural allò que és extraordinari. Aquest fet és possible perquè l’emissor i el receptor decideixen entrar junts en aquest món irreal i compartir-ne els efectes.

L’origen d’aquest subgènere literari, el trobem en la literatura po­ pular tradicional, com els relats de Les mil i una nits, i en la mitologia clàssica.

1.1. Guillem de Torroella Guillem de Torroella és un escriptor de Mallorca del segle xiv que va escriure un conte meravellós conegut amb el títol de La Faula. El conte explica com el cavaller mallorquí Guillem va ser raptat per la fada Morgana i conduït a l’illa Encantada per donar consol al rei Artús.

La llàntia, el talismà d’Aladí en Aladí i la llàntia meravellosa, un dels contes de Les mil i una nits.

tany m. Branca tendra que surt del tronc d’un arbre. refilar v. intr. Cantar fent sons diferents i ràpids com els rossinyols o els canaris. límpid -a adj. Clar, transparent. brollar v. intr. Sortir aigua de terra.

L’illa Encantada Em vaig trobar dins d’un jardí que tenia mil arbres plantats, tots de la mateixa mida i amb un aspecte semblant, i tot d’espècies estranyes. I tots havien crescut densos de la mateixa manera i, per art d’encantament, mostraven alhora els fruits i les flors, encara que l’estació no ho permetia. Els fruits eren ben madurs i les flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades, entremig de les fulles verdes que cobrien els tanys. I tots els ocellets cantaven i refilaven amb veus melodioses, perquè l’ambient era alegre i els omplia el cor d’alegria natural. Tot el jardí era regat per un rierol d’aigua pura i límpida que rajava d’una font que brollava al mig del prat, en un indret molt ben pavimentat de marbre blanc, net i polit.

Al centre del jardí s’alçava un palau ric i meravellós: el temple que va fer Salomó, construït amb gran enginy i embellit de riqueses de tota mena, al seu costat no era res. Tinc la impressió que mai ningú no ha vist una obra tan bella ni tan agradable.

Guillem de Torroella: La Faula. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

18

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS La narrativa meravellosa 18. Assenyala els trets que defineixen la narrativa meravellosa:

realista imaginària fantasiosa animals i personatges coneguts geografia propera geografia exòtica qualitats humanes presència de dracs, fades… geografia real

1. vista:

19. Completa aquests enunciats amb les expres-

sions següents: forces màgiques, món de ficció, lleis naturals, mitologia clàssica, literatura po­ pular. a) La narrativa meravellosa crea un

2. olfacte:

3. oïda:

21. Busca en el fragment de «L’illa Encantada»

en què les són alterades per

b) Subratlla l’adjectiu més adequat en cada cas per definir l’espai de l’illa encantada: 1. selvàtic / cultivat 2. corrent / exòtic 3. paradisíac / infernal 4. habitat / solitari 5. esplendorós / pobre 6. idealitzat / realista c) En la descripció de l’illa Encantada, el narrador fa referència a tres sentits: el de la vista, el de l’olfacte i el de l’oïda. Cerca en el text tres percepcions sensorials, una corresponent a cada sentit:

.

b) L’origen de la narrativa meravellosa, el trobem en la

tradicional

i en la

.

adjectius que descriguin aquest indret tan exòtic i escriu també el nom que acompanyen. Fixa’t en l’exemple: Nom

Adjectiu

espècies

estranyes

Guillem de Torroella 20. Llegeix el text «L’illa Encantada» i contesta les preguntes següents:

a) Escriu els deu elements de l’illa Encantada que apareixen descrits o esmentats en el fragment que has llegit.

19

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.2. Les mil i una nits Les mil i una nits és una obra extensa de l’època medieval que recull contes orientals antics que s’havien transmès oralment durant segles.

L’estructura del llibre se sosté sobre una història marc que té com a protagonistes el rei Xahriar i la donzella Xahrazad.

Els contes de Les mil i una nits s’encadenen gràcies a una tècnica narrativa molt eficaç: el personatge d’una història es converteix en nar­ rador d’una altra, de manera que aquesta última quedarà inserida dins de la primera. Així, l’autor fa un tramat d’històries ben cohesionat gràcies a la multiplicitat de narradors.

La història dels tres germans Duniazad demanà a la seva germana que expliqués la història del xeic dels dos gossos llebrers.

—Amb molt de gust, si el rei m’ho permet… —respongué ella.

El rei l’encoratjà a fer-ho i Xahrazad va continuar amb aquestes paraules: Aleshores s’acostà el xeic que duia els dos gossos llebrers i va començar així: —Senyor dels genis! Has de saber que jo soc el més petit de tres germans. Quan el nostre pare va morir, ens va deixar tres mil dinars. Amb aquests diners, ens en vam anar de viatge. Al cap d’un mes de navegar per la costa, vam arribar a una ciutat, on vam vendre el gènere que dúiem, i per cada dinar, en vam guanyar deu.

Però quan ja tornàvem cap al vaixell per embarcar-nos de nou, ens vam trobar prop de la riba una dona jove d’aspecte descurat que anava vestida amb una túnica esparracada. Sense com va ni com ve, m’agafà la mà, me la besà i, amb veu tremolosa, em demanà: —Sisplau, caseu-vos amb mi i porteu-me al vostre país, no us en penedireu.

Déu va voler que em compadís d’ella i m’hi vaig avenir.

A mesura que anàvem navegant, me n’anava enamorant. Per aquest motiu, em vaig anar allunyant dels meus germans i ells van començar a sentir gelosia de mi. Tant va anar creixent aquesta rancúnia que fins i tot van parlar de matar-me. Així doncs, una nit, mentre dormia, guiats pel dimoni, em van agafar entre tots dos i em van llançar al mar. La meva dona, que ho va veure tot, es va estremir i es transformà en una geni. Immediatament es va submergir, em va agafar i em traslladà a una illa. No cal que us digui que jo, mentrestant, estava inconscient. Al matí, quan vaig recuperar els sentits, m’ho va explicar tot: —Has de saber que jo soc una geni. Com que tu et vas casar amb mi malgrat el meu aspecte descurat, ara jo t’he salvat de morir ofegat. Però vull que sàpigues que estic molt enfadada amb els teus germans i que els penso matar.

—No cal que morin els meus germans —li vaig dir—. Escolta aquest proverbi: «Sigues tu el benefactor, que tornar bé per mal sempre és millor.» Al capdavall, són els meus germans.

Aleshores, d’una revolada, em va agafar i em traslladà pels aires fins al terrat de casa meva. Al vespre vaig trobar dos gossos lligats. Quan em van veure, se’m van acostar ben a la vora, amb la mirada trista, per tal que els amoixés. La meva esposa no trigà a venir i em digué: —Aquí tens els teus germans.

—Qui ho ha fet, això?

—Jo. He manat a la meva germana que els transformés, i en aquest estat es quedaran fins d’aquí a deu anys.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà. Duniazad va dir llavors: —És una història ben sorprenent!

—Aquesta no és res comparada amb la que us explicaré la nit que ve, si soc viva i sa majestat m’ho permet…

El rei pensà: «No la mataré pas ara com ara. Vull sentir què més explica, perquè és extraordinari tot el que conta.» I s’adormiren abraçats.

Les mil i una nits. Proa (text adaptat).

20

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les mil i una nits 22. Llegeix «La història dels tres germans» i, després, contesta aquestes preguntes:

a) Quina importància tenen els dos gossos que acompanyen el xeic?

b) ¿Un cop la donzella Xahrazad ha presentat el protagonista del conte (el xeic dels gossos), qui passa a ser el narrador del relat? Qui és el destinatari de la seva explicació?

g) Quin personatge es manifesta venjatiu pel que han fet els dos germans grans? Quin es manifesta com a benefactor?

h) Com aconsegueix la geni acomplir alhora la seva voluntat (venjar-se) i la voluntat del seu marit (ser benefactor)?

i) Creus que aquesta narració és un conte moral?

Quines lliçons de conducta vol que aprenguin els lectors?

c) El viatge que inicien els tres germans, és símbol de fortuna o de desgràcia?

23. Fixa’t en els connectors de sota, que surten en d) La geni vol posar a prova el germà més jove per saber amb quin criteri valora o jutja les persones. De quina manera ho fa?

el text, i escriu-hi d’entre els que et donem, el que té el mateix significat de cada un: de seguida, al cap i a la fi, llavors, per tant, mentre. a) aleshores: b) a mesura que: c) així, doncs:

e) Quin sentiment va experimentar el jove envers aquella noia que li demanava unir-se en matrimoni?

d) immediatament: e) al capdavall:

24. Busca dos elements característics de la litera-

tura meravellosa que apareguin en «La història dels tres germans» i comenta’ls. f) Quins sentiments s’apoderen del cor dels dos germans grans quan observen que el germà petit és feliç amb aquella noia? Què decideixen fer?

21

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.3. Pere Calders

àvidament adv. Amb un desig incontrolat.

Pere Calders (1912-1994) és un dels grans contistes catalans. És autor, entre altres obres, de Cròniques de la veritat oculta i Invasió subtil i altres contes.

Pere Calders conrea el realisme màgic. Aquest corrent literari compagina en una mateixa història dos mons oposats: l’un és el de la realitat, caracteritzada per la monotonia i la submissió dels personatges a un ordre social establert; i l’altre és el de la irrealitat màgica, caracteritzada per la irracionali­ tat i la total llibertat de la imaginació.

estupor f. Estupefacció, sorpresa. corrua f. Multitud de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres. trepidant adj. Que es desenvolupa de forma ràpida i emocionant. commoció f. Alteració violenta de l’estat d’ànim causada per la sorpresa d’un fet desagradable.

La rebel·lió de les coses Si s’hagués pogut investigar el fenomen des del seu origen, s’hauria vist que tot va començar amb una vaga dels panys i dels interruptors. Les portes no s’obrien o no es tancaven i ocasionaven problemes que prenien de seguida unes proporcions difícils de controlar. Els interruptors unes vegades deixaven encès un aparell i d’altres es negaven a engegar-lo.

Els fets es produïen escalonadament, com si algú volgués regular malignament la situació. Les plomes estilogràfiques abocaven el contingut de tinta al simple contacte amb el paper o bé es buidaven a les butxaques, i els documents gairebé sortien de les carteres buscant àvidament la taca. Cada incident, ell tot sol, hauria ocasionat les diminutes tragèdies conegudes de tothom. Però, per acumulació, el dia de la revolta de les coses es convertí en una catàstrofe que amenaçava la supervivència humana.

Pels carrers, es veien ciutadans asseguts a les voreres, amb la roba pengim-penjam perquè els botons, els cinturons i les tires elàstiques que subjectaven les peces al cos abandonaven les seves funcions i oferien carn rosada a l’escàndol públic. Les sabates es descordaven d’improvís i eren causa de caigudes; la proximitat del granit i del ciment exposava els cranis a topades de molta conseqüència. De tant en tant, algú sortia al balcó amb un posat d’estupor i les mans plenes de molles i d’engranatges, perquè havia provat de donar corda a un rellotge o servir-se d’un electrodomèstic i la màquina se li havia desfet materialment als dits. Grups d’automobilistes vagaven amb el volant sota l’aixella i la mirada perduda, a peu, molt allunyats de la seguretat que dona anar motoritzat. Els encenedors i els llumins van fallar tots alhora, i els fumadors (que pretenien afrontar la crisi encenent un cigarret) semblaven ben indefensos.

La cosa curiosa era que el món natural no s’acabava pas. Al contrari: feia sol i vent suau de primavera, característiques pròpies d’una estació complidora. El mal funcionament era purament dels productes manufacturats, de coses de les quals l’home havia prescindit durant molts segles de la seva història i que havia anat inventant amb astúcia i paciència.

Quan la gent va sentir que les cases cruixien (poc, la veritat), es va esverar moltíssim. Tothom va sortir al carrer, just amb el que duia al damunt i, encara, aguantant-se la indumentària amb les mans per no ensenyar les estructures. Es van formar unes corrues enormes, multituds que emprenien el camí de la muntanya guiades per l’instint del retorn a la naturalesa. Tres o quatre temes de conversa animaven la marxa. Les lamentacions ocupaven el primer lloc, perquè queixar-se no vol un gran esforç, i després venien les preguntes d’actualitat, de trepidant interès públic. Aquella pertorbació era local o internacional? No podien saber-ho, ja que la plaga havia posat fora de servei les comunicacions de tota mena i, d’altra banda, des del dia abans no arribaven viatgers: els aeròdroms estaven deserts, les esta­cions buides, les carreteres sense vehicles.

La precipitada reincorporació a la naturalesa fou una commoció. L’ésser humà ja no coneixia l’herba, no distingia la bona de la dolenta i ja no podia pasturar amb garanties. Tampoc no era caçador (en general), ni bon buscador d’aigua; s’havia convertit en un ésser mal adaptat a la intempèrie i, sense farmàcies a prop, tot li feia cremor d’estómac i tot se li infectava. En poques setmanes va haver-hi moltes morts. «Ja se sap», deien els vius. «És la típica selecció natural: en moment de forta crisi, els dèbils desapareixen.»

Pere Calders: Invasió subtil i altres contes. Edicions 62, 1978 (text adaptat).

22

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

27. Escriu com creus que reaccionaries si visquessis la situació del conte.

Pere Calders 25. Llegeix «La rebel·lió de les coses» i contesta: a) Què tenen en comú, tots els objectes que es rebel·len?

b) Com reaccionen, els éssers humans, en aquest moment de caos? Cap on es dirigeixen?

c) Quins són els temes de conversa dels éssers humans en la seva fugida?

d) S’integra bé, l’ésser humà, en aquest nou hàbitat? Explica dues raons que justifiquin la teva resposta.

Lectura crítica 28. Entre tots, valoreu i interpreteu aquestes qüestions:

26. Enumera quatre objectes que es rebel·lin en el conte de Pere Calders i explica quina acció emprenen: 1.

2.

3.

4.

a) El missatge que transmet la història marc de Les mil i una nits des del punt de vista de les relacions humanes. b) Les transformacions màgiques al servei de les diverses lliçons morals que es manifesten en «La història dels tres germans». c) L’originalitat de la tècnica narrativa de les històries encadenades i la seva eficàcia per atreure la curiositat dels receptors.

Lectura dels clàssics 29. Seleccioneu unes quantes històries de Les mil

i una nits de la col·lecció «Clàssics a Mida» de l’editorial Barcanova. Repartiu-vos-les per fer-ne una lectura en veu alta i una breu presentació davant la classe. Feu referència especialment als elements fantàstics o meravellosos.

23

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Escriure un text A l’hora d’escriure un text cal tenir en compte tres tasques bàsiques: PRIMERA TASCA: PLANIFICAR a) A qui vull escriure? b) Sobre què vull escriure? c) Per a què vull escriure? d) Com ho vull escriure?

a) Cal tenir en compte el tipus de receptor. b) S’ha de buscar informació en tot tipus de fonts. c) Cal tenir clar l’objectiu: narrar, explicar, descriure… d) S’han de seleccionar les idees principals i organitzar-les en paràgrafs.

SEGONA TASCA: REDACTAR TENINT EN COMPTE LA PLANIFICACIÓ PRÈVIA a) Q uina estructura ha de tenir el text? b) C om organitzaré les idees en paràgrafs?

c) Q uin registre i quin estil són els adequats? d) Q uin vocabulari específic hauré d’utilitzar?

a) Cal estructurar el text adequadament en capítols, apartats… b1) S’han de distribuir les diferents idees en paràgrafs i crear una organització eficaç i clara. b2) Hi ha d’haver una progressió de les idees de manera clara i ordenada.

En definitiva, el text ha de ser coherent. c) E l registre s’ha d’adequar al destinatari i el resultat del text ha de ser cohesionat; és a dir, les oracions han d’estar connectades amb lligams lèxics o gramaticals. d) Cal utilitzar un vocabulari entenedor i precís per al possible receptor i fer un ús correcte de les normes gramaticals i ortogràfiques.

TASCA FINAL: REVISAR EL TEXT REDACTAT

a) E l text, expressa allò que volia comunicar? b) L ’estructura, és coherent i clara? c) L a informació, és entenedora i precisa? d) D es del punt de vista normatiu, el text és correcte?

Un cop escrit el text, cal revisar: a) Que les idees del text s’expressen amb ordre i precisió. b) Que no hi ha cap informació repetida o contradictòria. c) Que les idees estan ben connectades i són clares i entenedores. d) Que no hi hagi possibles errors lèxics, gramaticals o ortogràfics.

El paràgraf és la unitat bàsica per organitzar els escrits i per donar-los coherència.

CONSELLS PER ORGANITZAR ELS PARÀGRAFS • No facis paràgrafs excessivament llargs ni excessivament curts.

• Procura que la llargada dels paràgrafs sigui semblant.

• Fes que els paràgrafs formin una unitat visual clara.

• Comprova que cada paràgraf forma una unitat significativa.

24

TEXTOS FUNCIONALS « COMUNICACIÓ « UNITAT 1

» ACTIVITATS Planificar el text 30. Escriu, al costat de cada objectiu del text, el

tipus de text corresponent: un poema, un conte, una entrada del diccionari, una notícia, un treball de Socials, una carta al director, un debat electoral, un anunci publicitari, una recepta de cuina, un diari personal i una predicció meteorològica. a) Narrar una història de ficció:

b) Opinar públicament i argumentar:

c) Instruir o ensenyar a fer un producte:

d) Explicar coneixements adquirits:

e) Informar d’un fet o d’un esdeveniment:

f) Crear versos amb recursos retòrics i mètrics:

g) Reflexionar sobre un mateix i deixar-ne cons-

31. En Juli ha visitat la Casa Milà i el professor li ha encarregat un article explicatiu i, alhora, valoratiu de la visita. Subratlla les preguntes adients per tal de planificar el text: a) A qui anirà dirigit el text?

Al professor? • Als companys de classe?

Als lectors d’un blog o d’una revista?

A uns lectors totalment desconeguts o indeterminats?… b) Quins seran els aspectes que voldrà destacar de la visita?

La biografia de l’arquitecte? • La història de l’edifici? • L’edifici en conjunt? • Una sala en concret? • Uns detalls en particular?… c) Quin serà l’objectiu principal de l’article?

Descriure el conjunt de la visita? • Explicar l’estil de l’arquitecte? • Valorar i opinar sobre el conjunt de l’obra de l’arquitecte? • Valorar i opinar sobre uns espais concrets?…

32. Classifica aquestes tasques segons la part del

procés d’escriure un text de la qual formen part: vigilar que no hi hagi faltes ortogràfiques; reflexio­ nar per què es vol escriure; comprovar que el text s’entengui; distribuir les idees en paràgrafs; definir el destinatari; cohesionar les oracions; cercar informació en diferents fonts.

tància: h) Persuadir el públic o induir-lo a consumir un

Planificació

producte determinat:

i) Donar a conèixer la definició d’una paraula:

Redacció

j) Avançar-se a fets del futur:

k) Convèncer que les idees exposades són les

Revisió

més adequades:

25

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS 1.1. L’estructura del text Cada text presenta una estructura determinada en funció del seu objectiu i de les seves característiques. Com a regla general, els textos s’estructuren en tres apartats bàsics: la introducció o presentació, el cos o desenvolupament i la conclusió o desenllaç.

ESTRUCTURES BÀSIQUES TIPIFICADES TEXT EXPLICATIU Introducció (presentació del tema) Desenvolupament (exposició: fenòmens, causes, conseqüències...)

Conclusions o síntesi TEXT NARRATIU

Plantejament (protagonista i situació inicial) Nus (evolució de la història) Desenllaç (resolució final) TEXT ARGUMENTATIU

I ntroducció del tema Tesi (opinió o punt de vista) Fets i arguments Conclusions o síntesi

26

EXEMPLE Les marees Tots hem sentit a parlar de les marees. Però, què són les marees? Què les causa?

Les marees són els moviments d’ascens (marea alta) i descens (marea baixa) del nivell del mar produïts per les forces d’atracció gravitatòria de la Lluna i el Sol. Entre una marea alta (plenamar) i una marea baixa (baixamar) transcorre un període aproximat de sis hores i quart. La diferència de nivell entre la marea alta i la marea baixa s’anomena amplitud de marea.

Quan les forces de la Lluna i el Sol se sumen es produeix la marea viva, durant la qual l’amplitud és màxima. Quan les dues forces s’anul·len parcialment, es produeix la marea morta, durant la qual l’amplitud és mínima.

Hi ha altres factors que també intervenen en les marees, però la gran protagonista d’aquest fenomen és l’atracció de la Lluna.

EXEMPLE El pont del diable Una vella passava cada tarda pel pont de Martorell per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont, i la pobra vella es va quedar sense aigua.

Aquella nit, el diable es va aparèixer a la vella i li va proposar reconstruir el pont amb la condició d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que hi passés. La vella va acceptar el tracte.

L’endemà, quan la vella anava a buscar aigua, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar, va deixar anar un gat perquè passés davant d’ella. Així el diable es va emportar el gat, en cos i ànima, i va deixar tranquil·la la vella. Des de llavors el pont és conegut com «el pont del diable».

EXEMPLE L’anglès i el doblatge Als catalans ens costa Déu i ajuda aprendre anglès, tot i que hi dediquem moltes hores.

Jo crec que, si els cinemes i les televisions deixessin de doblar les pel·lícules, a tots ens seria més fàcil aquest aprenentatge. El doblatge de les pel·lícules el va decretar obligatori el règim franquista l’any 1941 amb un doble objectiu: imposar la llengua castellana en tot l’àmbit audiovisual i controlar els diàlegs per mitjà de la censura.

Han passat més de vuitanta anys del decret franquista, ens hem integrat a la Unió Europea i, tanmateix, el doblatge es manté com una tradició profundament arrelada.

Això ens distancia de la població de molts altres països europeus on el doblatge no existeix.

Per al nostre bé, hauríem de posar fi a aquesta vella tradició i acostumar-nos a mirar-nos totes les pel·lícules en versió original.

TEXTOS FUNCIONALS « COMUNICACIÓ « UNITAT 1

» ACTIVITATS L’estructura dels textos explicatius 33. Els textos explicatius solen començar amb

36. La part central dels textos narratius s’anomena nus (evolució de la història). Indica quin dels textos següents resumeix el nus de la història: E

La mare de l’Ot havia ingressat a l’UCI a les tres de la matinada en estat greu: es debatia entre la vida i la mort. L’accident s’havia produït a mitjanit en un dels revolts més perillosos.

L’Ot, amb llàgrimes als ulls, s’agafava fort a la mà del pare mentre escoltava les paraules del metge: «De moment, no podem assegurar res».

Van passar els dies, i l’Ot va haver de tornar a l’escola. Però en el seu pensament només hi havia una imatge: la de la mare immòbil, amb la pell blanca, com morta.

E

Aquell dia l’Ot feia vuit anys. S’havia despertat de matinada ple d’il·lusió pensant en els regals, els petons i les abraçades que rebria.

Per a ell, era un dia molt especial.

Es va llevar i se’n va anar directe al llit dels pares per compartir amb ells l’alegria que sentia. Però no hi va trobar ningú. Va recórrer tota la casa: el menjador, la cuina, el lavabo, l’habitació dels mals endreços… Ningú enlloc.

Encara sort que l’Ot se sabia de memòria el telèfon del pare.

un paràgraf introductori que presenta el tema i capta l’atenció del lector. Redacta el primer paràgraf d’un text titulat «L’alimentació saludable».

Fixa’t en el model: Les marees Tots hem sentit a parlar de les marees. Però, què són les marees? Què les causa?

L’alimentació saludable

34. Els textos explicatius acaben amb les conclu-

sions o amb una síntesi (resum que destaca les idees clau). Assenyala l’opció que et sembli més adequada per redactar l’últim paràgraf del text «L’alimentació saludable»:

dels aliments que han d’aparèixer en la Llista dieta diària.

finals i beneficis d’una alimentació sa Consells ludable.

alimentàries entre les diferents Desigualtats zones geogràfiques del planeta.

L’estructura dels textos narratius 35. Els textos narratius comencen amb el plante-

L’estructura dels textos argumentatius 37. Defensa amb arguments aquestes opinions, tant si hi estàs d’acord com si no:

a) Les xarxes socials són molt positives perquè…

jament (presentació del protagonista i de la situa­ ció inicial). Redacta el paràgraf inicial d’un conte de por.

b) Les xarxes socials tenen molts riscos perquè…

27

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA 1. L’oració: el subjecte i el predicat 1.1. Les propietats de l’oració Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L’oració típica consta d’un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d’un sintagma verbal, que fa la funció de pre­ dicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb:

Exemples: El senyor White va fer un crit. (acció) El foc s’extingia lentament. (procés) El brigada era un home corpulent. (característica)

El petit cercle familiar observava amb interès aquell visitant.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona del singular

1.2. El subjecte El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a, 2a o 3a) amb el verb:

L’oració està marcada per una corba d’entonació única, entre dues pauses. Aquesta corba pot variar en funció de la modalitat de l’oració: En Herbert va tocar el piano. modalitat declarativa

En Herbert esperava una visita poc habitual.

3a persona del singular

3a persona del singular

En Herbert va tocar el piano? modalitat interrogativa

Hi ha diferents tipus de subjectes: SUBJECTE EXPLÍCIT Apareix en l’oració. Normalment se situa davant del verb: Un silenci inquietant es va estendre sobre els tres. subjecte

SUBJECTE EL·LÍPTIC No apareix en l’oració, però se sobreentén i és deduïble a partir de la terminació del verb: (Nosaltres) Cada dia baixàvem a la platja. subjecte

En les oracions interrogatives i exclamatives, el subjecte sol aparèixer desplaçat fora de l’oració: Què té d’especial, la pota del mico? subjecte

ORACIONS IMPERSONALS (NO TENEN SUBJECTE) Hi ha un tipus d’oracions, anomenades impersonals, que no tenen subjecte: a) Expressen fenòmens meteorològics: Demà plourà. b) Oracions formades amb el verb haver-hi: Aquí hi ha molts tresors amagats. c) Oracions formades amb el pronom es i un subjecte indefinit: Ara es dorm poc i es corre massa.

28

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

El subjecte 40. Digues quina és la persona gramatical (jo, tu,

Les propietats de l’oració 38. Completa la definició d’oració amb aquestes paraules: subjecte, predicat, concordança, entonació, sentit, nombre, persona, SN i SV. Una oració és una unitat de d’

i que consta d’un

que fa de

i un

que fa de

,

units per la relació de de

i

.

39. Subratlla el subjecte d’aquestes oracions i di-

gues en cada cas si se li assigna una acció, un procés, un esdeveniment, un estat o una característica: a) El pare d’en Herbert va demanar dues-centes lliures.

b) El pont romànic és molt estret.

c) Els pollancres creixen més de pressa que els roures.

vostè, nosaltres, ells) que fa de subjecte de cadascun dels verbs destacats en aquestes oracions: a) Si (

) poguessis pagar la hipoteca

de la casa, (

), estaries ben content.

b) Si (

) pogués demanar tres coses

més, ( c) (

) les demanaria? ) No en traurem gran cosa.

d) Mentre (

) sopaven (

es van oblidar una mica del talismà. e) La veritat, ( (

) no sé què demanar. ) Tinc tot el que (

f) Quan (

) van marxar, feia dues ho-

res i mitja que (

) ja ho havíem

fet.

41. Identifica el subjecte i, tenint en compte la concordança, escriu la forma verbal adequada en cadascuna de les oracions següents: a) A partir d’ara el meu gran consol (ser, futur) tu. (ser, present) jo.

c) A mi em

(molestar,

present) aquestes olors tan intenses. d) Ens

e) El gat dorm a la vora del foc.

(sorprendre, passat

simple) tanta amabilitat de part seva. e) Vostè

f) L’aigua bull a cent graus.

)

vull.

b) El teu advocat d) Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar l’any 1992.

)

(necessitar,

present) ulleres. I vós (necessitar, present) un audiòfon.

g) Les orenetes renoven els seus nius de fang.

f) Cadascun dels inscrits a la cursa (rebre, futur) un diploma commemoratiu.

29

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.3. El predicat El predicat és la part de l’oració que s’organitza al voltant d’un verb conjugat i que expressa alguna cosa del subjecte.

Els esdeveniments bàsics que pot expressar un predicat giren a l’entorn de set àmbits, que es poden representar per set verbs: VERB

EXEMPLE

Fer

En Pau llegeix una novel·la de terror.

Posseir

La Clara té un mòbil nou.

Transferir

La Joana m’ha regalat un llibre de poemes.

Moure

Les meves cosines han anat a Islàndia.

Experimentar

M’agrada el món del manga.

Ocórrer

Al Delta de l’Ebre avui hi fa molt de vent.

Ser

Aquests nois són alemanys.

Hi ha dos tipus de predicats: PREDICAT VERBAL • El predicat verbal expressa una acció o un procés del subjecte amb un verb predicatiu: caminar, córrer, enyorar...

El senyor White sentia molta curiositat. predicat verbal

• El verb predicatiu és la part més important de la predicació verbal.

• El predicat verbal pot estar format per un sol verb (va empal·lidir) o pot estar acompanyat de complements (va agafar la pota de mico).

PREDICAT NO VERBAL • El predicat no verbal atribueix una característica al subjecte mitjançant un verb copulatiu (ser, estar o semblar) i un atribut.

El senyor White estava molt encuriosit. predicat no verbal

• El verb no és la part essencial del predicat; fa d’enllaç entre el subjecte i l’atribut, que és l’element central de la predicació no verbal.

PER S AB ER -N E M É S Els verbs són paraules que requereixen certs elements per poder ser efectius en una oració. Aquests elements requerits pel verb s’anomenen arguments del verb.

El visitant va ensenyar la pota de mico al senyor White.

Al senyor White li agradaven els temples antics de l’Índia.

a) El verb ensenyar requereix un agent (la persona que ensenya, el visitant), un pacient (la cosa ensenyada, la pota de mico momificada) i un destinatari (la persona a qui va destinat allò que s’ensenya, al senyor White). b) El verb agradar requereix un tema (allò que agrada, els temples antics de l’Índia) i un experimentador (la persona a qui agrada, al senyor White).

•P er parelles, identifiqueu els elements d’aquesta oració requerits pel verb i indiqueu quins tipus d’arguments són: a) En Bernat dedica unes paraules als seus avis. b) A la Mariona no li interessen gaire els esports.

30

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

44. Relaciona el missatge del predicat d’aquestes

El predicat 42. Separa entre claudàtors el predicat d’aques-

tes oracions i subratlla’n l’element essencial. Després, digues si és verbal o no verbal. Per exemple: Els xàfecs primaverals [són intensos i inesperats]. predicat no verbal

a) Els ulls del senyor Morris eren molt penetrants. b) Un faquir va dotar la pota d’un poder màgic. c) La seva veu era greu i penetrant.

oracions amb el verb corresponent de més avall: L’Eva disposa de molts diners.

Aquest vaixell navega per tots els mars.

El jardiner poda els rosers.

M’agraden els espectacles de circ.

Ja surt el sol.

Aquest ninot és de neu.

M’hauries de prestar diners.

1. Fer (acció) 2. Experimentar (sensació) 3. Posseir (objecte) 4. Moure’s (lloc) 5. Transferir (objecte / a algú) 6. Ocórrer (esdeveniment) 7. Ser (característica)

45. Subratlla el predicat d’aquestes oracions. Fixa’t en l’exemple:

d) Aleshores va treure una cosa de la butxaca. e) El vell es va asseure amb la mirada perduda. f) L’home desconegut semblava incòmode.

a) Els seus pares li han donat una gran sorpresa. b) Han col·locat els llibres al prestatge. c) Avui la Magda ha arribat del viatge a París. d) La veïna del cinquè pis és advocada. e) Han arribat molts trens plens de turistes a l’estació de França.

46. Subratlla el predicat d’aquestes oracions.

43. Fixa’t en els sintagmes destacats i relaciona cadascun amb el paper argumental corresponent: a) Van atropellar un gat. b) Un vigilant ens controlava. c) Viuen a Londres. d) Vam parlar del canvi climàtic. e) Al cuiner no li va agradar. f) Talla-ho amb el ganivet. g) Això ve d’Amèrica. h) Ho he regalat a un amic. gent (qui fa l’acció) A Pacient (qui pateix l’acció) Tema (contingut o matèria) Experimentador (qui ho prova o tasta) Destinatari (qui ho rep) Localització (on es troba) Instrument (allò que s’utilitza) Origen (d’on procedeix)

Després, digues si és un predicat verbal (PV) o un predicat no verbal (PNV). Fixa’t en l’exemple: a) La història era una mica rocambolesca. PNV b) L’home havia envellit els darrers mesos. c) Les parets eren plenes de fotografies. d) Molt sovint penso en els refranys de l’àvia. e) Ahir vaig escoltar Txarango. f) Aquell candidat sembla ben preparat.

47. Analitza les oracions d’acord amb el model: Les fulles verdes ja cobreixen els tanys dels arbres.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

a) Els arbres de fulla caduca dominen el paisatge. b) La primavera ho enjoveneix tot.

31

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. El punt El punt és un signe de puntuació que pot marcar les tres situacions següents: – el final d’un text (punt final) – el final d’un paràgraf (punt i a part) – el final d’una oració simple o composta (punt i seguit)

1.1. Variants del punt Podem marcar l’acabament de les oracions amb altres signes de puntuació: VARIANTS DEL PUNT ASPECTES

LES MODALITATS INTERROGATIVA I EXCLAMATIVA

SIGNES DE PUNTUACIÓ a) En una oració interrogativa o exclamativa llarga i complexa, escrivim els signes d’interrogació o d’admiració d’obertura (¿, ¡) i de tancament (?, !). b) En una oració curta o que comença amb un mot interrogatiu o exclamatiu, acostumem a escriure només el signe de tancament (?, !).

EXEMPLES a) ¿ Es podrien evitar molts incendis si els boscos s’explotessin econòmicament i se’n tragués la llenya sobrera per fer biomassa? ¡Ningú no pot suportar per més temps aquesta gelosia tan extrema i aquesta rancúnia que ni la deixa viure! b) Q uè és la biomassa? Com s’obté?

Ei, vigila, que ve un ciclista!

a) Aquí no s’hi pot aparcar, ja ho saps. Si hi aparques…

LA SUSPENSIÓ

a) Al final d’una oració que deixem en suspens perquè no expressem tots els elements, escrivim els punts suspensius. b) També els utilitzem al final de les enumeracions obertes.

EL GRAU DE RELACIÓ

Quan unim dues oracions independents, però molt relacionades entre si, les separem amb un punt i coma.

Era la platja més profunda i perillosa del món; n’havia sentit a parlar als mariners d’alguns vaixells.

b) La paraula maldat té molts sinònims: dolenteria, malícia, perversió…

Després de punt i coma sempre escrivim minúscula. En canvi, després de les altres variants del punt, escrivim majúscula.

Si els signes d’interrogació (?) i d’admiració (!) no tanquen l’oració, perquè coincideixen amb un punt i coma, una coma o un guió, seguidament escrivim minúscula, com pertoca.

No hem de posar mai punt després dels signes d’interrogació i d’admiració.

32

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

50. Corregeix la majúscula o la minúscula que hi

El punt 48. El text següent ha d’estar format per tres pa-

a) Per què no pares? t’has d’estar ben quieta.

ha després del signe d’interrogació:

ràgrafs. Separa’n els paràgrafs d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten:

b) Creieu que ens en sortirem?; Nosaltres no ho tenim gaire clar.

a) Uns arbres de fruits delitosos i simbòlics. b) L’hort de les Hespèrides i la mitologia grega. c) L ’hort de les Hespèrides i L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

c) Quan aniràs a la consulta del dentista?… fa massa que no hi vas.

L’hort de les Hespèrides Els grans arbres fruiters de l’hort de les Hespèrides, que ofereixen els seus fruits dolcíssims als qui hi poden penetrar, formen part de la mitologia de tots els pobles i de totes les civilitzacions. Així, hom ha imaginat sempre el paradís —el paradís terrenal de la Bíblia n’és un exemple— com un indret plantat de fruiters delitosos, autèntic símbol de la felicitat i de la dolçor de viure. La mitologia grega ens parla del fabulós hort de les Hespèrides, que eren unes donzelles bellíssimes que, amb l’ajuda d’un drac, custodiaven un fruiterar excepcional, on hi havia fins i tot una pomera que feia pomes d’or.

Precisament, un dels dotze treballs d’Hèrcules va consistir a apoderar-se d’aquelles pomes, per la qual cosa hagué de fer la proesa de matar el drac custodi. Jacint Verdaguer, en el seu poema èpic L’Atlàntida, dedica un capítol a descriure aquest hort i a narrar el pas d’Hèrcules (dit també Alcides) per aquest indret quan arriba a la terra dels atlants, l’Atlàntida. I el poeta s’entreté a crear tot de belles imatges amb les formes, els colors i el perfum que li suggereixen els fruits d’aquells arbres mítics.

d) —Per quin motiu em sento millor? —Es va preguntar el noi.

e) Tens alguna idea? a mi no se me n’acut res.

f) El cotxe és antic! el model ja no es fabrica.

DICTAT Copia el text, però utilitza un color di­ ferent per als signes de puntuació. Després torna a escriure’l men­tre te’l dicten. Fes-ho en un full a part.

49. A partir de l’activitat anterior, completa aquestes oracions:

En el text que duu per títol « » hi ha un punt que marca l’ punts i a ment dels dos primers

,

del text; dos , que marquen l’acaba,

i tres punts i

, que marquen l’acaba-

ment de tres

compostes.

El rei tenia un poder tan gran que va meravellar el petit príncep. Si l’hagués tingut ell, hauria pogut presen­ciar, no pas quaranta-quatre, sinó setanta-dues, o fins i tot dues-centes postes de sol el mateix dia, sense haver de moure mai la cadira! I com que estava una mica trist per culpa del record del seu planeta abandonat, es va atrevir a sol·licitar una gràcia al rei: ­—Voldria veure una posta de sol. Feu-me el favor… Ordeneu que el sol es pongui.

Antoine de Saint-Exupéry: El petit príncep.

33

UNITAT 1

EM POSO A PROVA Aplica’t la tècnica del semàfor Mares i pares, filles i fills, mestres i alumnes, parelles, polítics, totes les persones en general, ens entendrem més bé, tindrem menys conflictes i resoldrem més fàcilment els que puguem tenir si ens apliquem la tècnica del semàfor cada cop que determinades emocions ens dominin.

Aquesta tècnica consisteix a autoimposar-nos la llum vermella i aturar-nos quan estem sobrepassats per alguna emoció. Les emocions són agitacions anímiques intenses que impulsen a l’acció, i aturar-nos quan estem emocionalment agitats no és fàcil. Però cal fer-ho per evitar que l’emoció es desfermi, ens arrossegui i ens porti a dir o a fer coses que ens compliquin la vida o que potser després lamentarem.

Si aquest primer pas no és fàcil, el segon, el que té a veure amb la llum groga o ambre, ho sol ser menys, ja que comporta ser capaços de contenir i sostenir durant un temps el malestar i fer alguna cosa per calmar-lo. Com que mantenir-lo a dins resulta ingrat, normalment el que fem és llençar-lo fora, abocar-lo sobre altres en forma de mal humor, queixa, retret, acusació, exigència, ofensa, atac...

Però això gairebé sempre incrementa el conflicte.

34

D’aquí ve que primer calgui aturar-se i seguidament buscar maneres de calmar-nos. Només quan hàgim recobrat la calma estarem en condicions d’actuar.

Amb tot, abans de concedir-nos llum verda encara haurem de pensar bé què cal dir o què cal fer, i tenir cura de fer-ho amb empatia i una actitud positiva.

Aquesta tècnica requereix un entrenament persistent si volem convertir-la en hàbit i que resulti efectiva. I té el hàndicap que socialment falten models que representin bons referents a seguir. Però és una competència socioemocional bàsica. Moltes relacions esdevenen tòxiques, es malmeten o es trenquen per incontinència emocional. Ser conscients de la tensió emocional, aturar-nos i aplicar estratègies per rebaixar-la impedeix que actuem segrestats per l’emoció primària i ens encamina cap a les actuacions lúcides, lúcidament i sàviament expressades. A força de practicar, a vegades n’hi ha prou amb aturar-nos i respirar en silenci per aconseguir modular i transformar les emocions que ens sobrepassen.

Eva Bach, dins Ara, 23/11/2023 (text adaptat).

1. De quina altra manera titularies el text?

Aprèn a controlar les emocions per atenuar

els conflictes Atura’t a pensar abans d'actuar

Aprèn a actuar amb empatia i positivisme Cerca estímuls que t’impulsin a l’acció

2. Quina és la intenció de l’autora del text?

Exposar uns coneixements que ens ajudin a

entendre millor què són les emocions.

Demostrar-nos que les seves opinions estan

ben fonamentades en fets certs.

Donar-nos unes pautes que ens ajudin a ac tuar adequadament per evitar conflictes.

Explicar una història real o fictícia.

3. Ordena aquests conceptes segons l’ordre en què surten en el text:

Les tres fases o les tres activitats que exigeix

la tècnica.

Com convertir la tècnica en un hàbit.

Objectiu que es persegueix aplicant la tècni ca del semàfor.

Persones a qui pot interessar la tècnica del

semàfor.

4. Segons l’autora, què indica cadascun dels colors del semàfor: el vermell, el groc i el verd?

Actuar amb cura, amb empatia i una actitud

positiva.

Aturar-se quan les emocions et sobrepassen.

Contenir el malestar, calmar-se i pensar la millor manera d’actuar.

5. Quines són les dues afirmacions que es fan en el text?

Les emocions són agitacions anímiques in tenses que ens empenyen a actuar.

Podem trobar bons models dels quals apren dre la tècnica del semàfor.

Les emocions ens encaminen cap als com portaments lúcids, sàviament expressats.

Normalment, transmetem el nostre malestar

als altres.

6. Els termes retret, empatia, hàbit i tòxic volen dir, respectivament:

Queixa, identificació, rutina, verinós.

Queixa, simpatia, vestit, verinós.

Reprovació, enuig, costum, nociu.

Reprovació, identificació, costum, nociu.

7. Quin és el subjecte de cada oració? a) Aquest primer pas no és fàcil. b) Tindrem menys conflictes. c) Socialment falten models.

8. Quina oració té un predicat no verbal?

Sovint les emocions ens dominen.

Aboquem el nostre malestar sobre els altres.

Aquesta tècnica és una competència socio­

emocional bàsica.

Moltes relacions esdevenen tòxiques.

9. Què indiquen els punts suspensius que hi ha en el tercer paràgraf del text?

10. Escriu un punt, un punt i coma, un signe d’interrogació o d’admiració o uns punts suspensius: a) Ep, atura’t

Ei

, convé que et calmis

b) Per què t’ho prens així

Tan greu és

c) No coneixia aquesta tècnica

És molt útil

La meva reflexió

Valora els teus coneixeme 0. No gens.

nts i puntua els ítems:

1. Una mica.

2. Força.

3. Molt. oc capaç d’identificar la S base lèxica en una paraula derivada.

Sé formar paraules mitja nçant l’adjunció de prefixos i sufixos.

Sé distingir entre oracio ns impersonals i oracions que tenen el sub jecte el·líptic.

Sé identificar el predicat d’oracions i dir si és verbal o no verbal.

Conec les normes a l’ho ra de puntuar un text i les sé aplicar.

35

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 1

» CINEFÒRUM DE CINEMA FANTÀSTIC La fantasia ens ofereix la possibilitat de viatjar a altres mons com, per exemple, a Hogwarts, l’escola de bruixeria de Harry Potter. En aquesta situació d’aprenentatge, veurem una pel·lícula d’aquest personatge i organitzarem un cinefòrum per analitzar-la i valorar-la.

DESCRIPCIÓ

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN T I D’ESTRUCTURACIÓ

1.

Què és un cinefòrum?

t que concinema en sisteix a fer una sessió de i sobre la grup i, tot seguit, un col·loqu nerar una pel·lícula amb l’objectiu de ge ió crítica. reflexió i fer-ne una valorac convé que • A bans de mirar la pel·lícula, ions com ens informem d’algunes qüest la temàara el gènere cinematogràfic, o les restica, els papers protagonistes senyes crítiques del mitjans.

n cinefòrum és una activita •U

Busqueu informació de totes les pel·lícules de Harry Potter i voteu, entre tota la classe, la que us mirareu.

2. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre.

3. Busqueu informació de la pel·lícula que heu triat (director, any de producció, nacionalitat, actors principals, argument…). Penseu tres preguntes sobre la pel·lícula abans de mirar-la. Després de la projecció, valoreu si les podeu respondre. Feu una fitxa amb tota la informació.

Pel·lícula Director Any Nacionalitat Actors principals Argument Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 3

36

Cartell de la pel·lícula

4. Mireu la pel·lícula.

5. Organitzeu un col·loqui per fer una valoració de la pel·lícula i aprofundir en els temes sorgits en les preguntes plantejades.

Trieu un modera dor que dir igeixi el col·lo qui.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. Creus que en els contextos següents pots aplicar el que has après en aquesta situació d’aprenentatge? Justifica la teva resposta.

• Triar un llibre de literatura fantàstica.

• Fer una recomanació literària.

• Dir la teva opinió sobre una pel·lícula.

• Expressar els gustos cinematogràfics personals.

• Fomentar l’esperit crític.

• Aprendre a argumentar.

2. Per acabar, comparteix les teves conclusions amb la resta de la classe i cerqueu entre tots els punts en què coincidiu.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. R eflexiona sobre les tasques que has dut a terme a partir de les preguntes següents: a) T ’ha estat fàcil trobar informació sobre la pel·lícula? b) E stàs habituat a analitzar a fons una pel·lícula? c) H as descobert alguna cosa que no coneixies sobre la saga de Harry Potter?

37

UNITAT

2

LECTURA » Recull de poemes musicats EDUCACIÓ LITERÀRIA » Els poemes èpics LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS » Les llengües d’Europa REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Les modalitats de l’oració » Marcadors d’incisos, explicacions i connectors SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Antologia poètica

Preparem la lectura 1.

Responeu entre tots: Quin concepte teniu de la poesia? Us agrada? ¿Recordeu de memòria algun poema? Quins poetes en llengua catalana coneixeu? Quines poetesses coneixeu? ¿Creieu que les dones tenen la mateixa presència en el món de la poesia que els homes?

2. Quan escolteu una cançó, us fixeu en la lletra? Per què molts cantautors han musicat poemes d’altres autors? Fins a quin punt considereu que les lletres de les cançons són importants?

3. Coneixeu la figura literària del comte Arnau? Creieu que és un personatge real o llegendari? Bondadós o despietat?

4. Per parelles, comenteu aquesta frase famosa de l’escriptor nord-americà Ezra Pound: «La poesia s’allunya de la poesia quan s’allunya de la música».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL

38

Us agrada la poesia? Aquest gènere ha tractat diferents temes al llarg del temps: l’amor, la mort, els sentiments, la natura… Quin és el vostre tema preferit en poesia?

UNITAT 2

» LECTURA Recull de poemes musicats DE QUÈ TRACTA?

La poesia i la cançó han estat entrelligades des de l’antiguitat. Els aedes, els rapsodes, els trobadors, els joglars, els cantautors i les corals han compost i han interpretat poemes musicats de tots els estils i de totes les temàtiques (el paisatge, l’amor, el sofriment, la festa, les llegendes, etc.).

Us proposem llegir i escoltar quatre poemes musicats i interpretats per cantautors nascuts a mitjan segle xx: «Vinyes verdes vora el mar» és un poema descriptiu d’un paisatge mediterrani; «Cançó amorosa» és un poema d’amor i aventura; «Corrandes de lluna» és un poema de festa i alegria, i «Lo comte Arnau» és un poema èpic inspirat en una llegenda popular.

1. El paisatge remugar v. intr. Parlar entre dents en senyal d’enuig o de desaprovació. poruc -uga adj. Que agafa por fàcilment. coster m. Pendent d’un terreny. userda f. Alfals, herba que es cultiva per a menjar del bestiar. vinclar v. tr. Corbar, doblegar. cep m. Vinya, planta baixa que fa raïm. llagut m. Embarcació amb veles triangulars que s’usava per anar a pescar. serrell m. Cinta lleugera de color viu, amb flocs o borles, que s’utilitza per decorar. pàmpol m. Fulla de cep o vinya. basarda f. Por d’algun perill contra el qual un se sent indefens.

Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar.

Vinyes que dieu adeu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina…

Vinyes que dieu adeu!

Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes del meu cor…

Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard…

Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta.

Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.

Josep M. de Sagarra, dins Cançons de rem i vela. Proa.

Poema cantat per Mariona Sagarra i per Lluís Llach. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

39

UNITAT 2 » LECTURA 2. L’amor Cançó amorosa Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.

Jo els veuria com se’n van, sense mica de recança.

Els teus ulls són mon tresor, poc he de cercar-ne d’altre.

Quina joia, al teu costat, veure la terra allunyar-se i seguir en les nits d’agost les estrelles que es desmaien!

Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

—Mariners, cap on aneu, cap on aneu tan de pressa?

Potser cerqueu un tresor perdut en la mar deserta?— Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

On tu giressis l’esguard el vent ens hi portaria, t’escoltarien la veu els peixos i les gavines, els focs ardents de Sant Elm a dalt dels pals s’encendrien i veuries que al teu pas la terra i el mar sospiren.

Tomàs Garcés, dins Poesia completa. Columna.

Poema cantat per Paco Muñoz.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

40

proa f. Part davantera d’una embarcació. recança f. Sentiment de pena i disgust que té una persona per una cosa que ha fet o que ha deixat de fer. esguard m. Mirada. foc de Sant Elm Fenomen meteorològic que es produeix durant les tempestes i que consisteix en una resplendor brillant d’un blanc blavós als extrems dels pals dels vaixells.

LECTURA « UNITAT 2 3. La festa popular Corrandes de lluna Ai, quina ufana de lluna!

Amic, sortim en finestra entre les dotze i la una!

Lluna, moneda de coure a l’aire, duu-nos fortuna entre les dotze i la una!

Avui, si venia la lluna morta, l’amor cantaria que truca a la porta. ufana f. Esplendor. gep m. Bony que sobresurt de l’esquena o del pit. minvar v. intr. Disminuir. ullerós -osa adj. Que fa ulleres, que té taques fosques al voltant dels ulls a causa de la fatiga. agre -a adj. Que té un gust àcid desagradable.

I si ens arribava amb gep a ponent, l’amor cantaria en quart creixent.

Si la lluna era rodona i roja, l’amor cantaria, l’amor boja.

Mes ai, si ve blanca rodona i blanca, l’amor cantaria que la porta tanca.

I si duu la lluna un gep a llevant, l’amor cantaria l’amor minvant.

Set llunes ulleroses i una set agra sota les set taronges de l’amor clara; de l’amor clara, sí, de l’amor clara, set llunes ulleroses i una set agra.

Maria Mercè Marçal, dins Cau de llunes. Proa.

Poema cantat per Txiki Berraondo i Anna Subirana.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

41

UNITAT 2 » LECTURA 4. El món de les llegendes Lo comte Arnau Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com lo pecat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Los llops d’aquelles muntanyes lo segueixen udolant, algun d’ells per simpatia, los altres olorant carn, que n’esperen un bon àpat més amunt o més avall; sos ulls semblen llumenetes, llumenetes infernals.

Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar; la comtessa ja li’n deia: —Per què no enselles lo blanc?

—Perquè fuig dels camins aspres i a mi em plauen més que els plans.—

Al sentir sa udoladissa lo comte s’és esglaiat, voldria girar lo poltre mes ja no el pot aturar.

La comtessa ja hi tornava: —Mon marit, no ho fesses pas; lo negre em sembla el diable, Déu nos lo tinga allunyat.— Ell no li torna resposta, com si sentia tronar: al negre posa la sella baldament fos Satanàs.

—Adeu, la comtessa aimada.

—Déu te guie i l’Àngel Sant.—

A la nit, que és fosca fosca, se barreja el temporal, i els pastors al comte veuen entremig de trons i llamps volar d’una cresta a l’altra del Montgrony vers les afraus.

La tempesta esgarrifosa a mitjanit fa un esclat; d’un llampec entre les ales s’obira lo comte Arnau, rodolant de l’alta cima de Sant Ou dins lo Forat d’on surt entre rius de flama lo renill del seu cavall.

L’Àngel prou lo guiaria, mes ell no es deixa guiar, lo guiaria a l’església i ell a la vila fa cap, on hi ha nines que perdre i pobres per escanyar.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Quan sortia de la vila semblava un esperitat: corria lo cavall negre, corria com si volàs, tantost per les altes cimes com pel fons del xaragall.

Los gombernesos se senyen quan lo veuen desbocat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

La comtessa l’esperava a la porta del palau; passen hores, passen dies, passen nits de por i espant; a la tercera que passa l’en veu venir condemnat.

La nit era negra, negra, més negre era son cavall, son cavall, que era el diable, Déu nos lo tinga allunyat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Jacint Verdaguer. Poema cantat per Jaume Arnella.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

42

lo art. Forma antiga i dialectal de l’article masculí definit. Lo (el) pare i los (els) fills. malhaja interj. Exclamació de maledicció. benhaja interj. Exclamació de benedicció. aspre -a adj. Accidentat, abrupte. baldament conj. Encara que. aimat -ada adj. Estimat. fer cap loc. v. Presentar-se, acudir. tantost adv. Tan aviat. xaragall m. Rec que forma l’aigua de la pluja. gombernès -esa adj. De Gombrèn, poble de la comarca del Ripollès. sos det. Forma del masculí plural del possessiu àton. Sos (els seus) ulls. udoladissa f. Cridòria de llops. afrau f. Congost, pas estret. obirar v. tr. Albirar, veure de lluny.

Forat de Sant Ou Avenc profund que hi ha al mig de la serra del Montgrony, al Ripollès.

LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

4. Per al poeta, el paisatge és un element viu que

Anàlisi literària: Vinyes verdes vora el mar 1. En el poema «Vinyes verdes vora el mar», la veu poètica ens descriu un paisatge dinàmic, és a dir, que es va transformant pel pas natural del temps.

Relaciona els versos del poema que hi ha a continuació amb les quatre estacions de l’any (primavera, estiu, tardor i hivern):

interactua amb ell i amb l’entorn. Per això utilitza la figura de la personificació de manera reiterada.

Cerca els elements personificats del poema a partir d’aquestes preguntes i indica en quin vers apareixen: a) Quin element no remuga? (vers b) A què s’atribueix la qualitat de poruc? (vers

a) al fi serrellet de neu:

)

c) Qui diu adeu al llagut i a la gavina?

b) teniu la fulla poruga:

(vers

c) vinyes amb la fruita verda:

2. Relaciona cadascun d’aquests versos del poema amb les parts del dia (matinada, migdia-tarda, tarda-capvespre i vespre):

(vers

b) dins del cep s’adorm la tarda: c) del verd en l’hora calenta:

5. El poema de Sagarra es caracteritza per la insistència a destacar el color verd de les vinyes.

primavera / tardor abatiment / esperança

d) verdes a punta de dia:

3. El paisatge que apareix en el poema de Sagarra no és un objecte neutre descrit de manera objectiva, sinó que és el reflex de les sensacions del poeta.

A partir dels versos següents, completa el comentari de més avall que explica les sensacions que té el poeta en contemplar les vinyes vora el mar: • vinyes verdes, dolç repòs • vinyes verdes, soledat • vinyes verdes del meu cor • feu-nos sempre companyia

feblesa / vitalitat joventut / maduresa

b) Quines sensacions et transmet un paisatge molt verd com el que descriu el poeta? neguit serenitat tristesa calma impaciència pau desequilibri harmonia malenconia entusiasme

6. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

El poema «Vinyes verdes vora el mar» consta de

Per al poeta, les vinyes són lloc de

estrofes. Cada estrofa es compon

. Les considera com a prò-

de

versos amb tornada final (repetició

. Per això

del

vers). Els versos tots són hepta-

demana que sempre pugui complaure’s de la seva .

)

a) Com a color inherent a la natura, quines d’aquestes propietats simbolitza el color verd?

Subratlla-les.

a) verd suau de cap al tard:

pies i se les estima amb el

)

d) Què és el que s’adorm dins del cep?

d) raïm negre, pàmpol d’or:

i de

)

síl·labs (és a dir, tenen

síl·labes) i la rima és

i

(ababa).

43

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

Cançó amorosa 7. El poema «Cançó amorosa», seguint la tradició de la cançó popular, ens narra un viatge imaginari que neix del desig del poeta. Respon: a) Amb quin temps verbal s’expressa aquest viatge hipotètic o imaginari? present passat futur condicional b) Què tenen en comú el poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» (A la vora de la mar / hi ha una donzella…)?

El poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El ma-

tes paraules: cançó de dansa, tonada alegre, cançó popular, lletra improvisada.

Una corranda és una

festiva de

i

que sovint

s’utilitza com a

o ball.

11. La lletra de la cançó «Corrandes de lluna» té un cert aspecte esotèric o màgic. Respon:

a) Quines invocacions fa la veu poètica en els dos tercets que encapçalen la cançó?

riner» tenen en comú la figura del i el viatge d’

Corrandes de lluna 10. Completa la definició de corranda amb aques-

que inicia amb l’es-

timada a través de la

.

8. La presència de l’enamorada a la nau del mariner fa que tot sigui més bell, més poètic. Cerca aquestes figures retòriques en el poema:

b) Quina metàfora utilitza per referir-se a la lluna?

Com interpretes el sentit d’aquesta metàfora?

a) Una metonímia en la primera estrofa:

12. Les fases de la lluna i les etapes de l’amor avancen en paral·lel al llarg de la cançó. Llegeix el comentari i subratlla l’opció correcta en cada cas.

b) Una comparació en la primera estrofa:

c) Una metàfora en la tercera estrofa:

d) Tres personificacions en la quarta estrofa: 1.

2.

3.

9. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

La «Cançó amorosa» consta de versos cadascuna. Els versos són dir, tenen

síl·labes i la rima és

únicament es dona en els versos

44

estrofes de , és a i .

La poeta es refereix a la lluna nova per mitjà d’una (personificació / metonímia): «lluna morta». En aquesta fase lunar, l’amor tot just (acaba / comença). I aquest inici amorós l’expressa amb una altra (metonímia / personificació): «l’amor cantaria / que truca a la porta».

Si la lluna arriba amb «gep» a ponent, es troba en la fase lunar de quart (creixent / minvant). En aquesta fase l’amor (augmenta / disminueix).

Si la lluna apareix rodona i (roja / blanca), és que es produeix un eclipsi total de lluna. I és aleshores quan es manifesta «l’amor (boja / serena)».

«Mes ai», si la lluna apareix rodona i (blanca / roja), és que està en la fase de lluna plena, i és quan l’amor «(tanca / obre) la porta».

I si la lluna té un «gep» a llevant, es troba en la fase (minvant / creixent), i llavors l’amor també comença a (créixer / minvar).

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

13. L’estrofa que tanca la cançó contrasta amb les anteriors. Respon:

a) Quins són els dos adjectius que aporten aquest element de contrast?

i

que representen el bé són el cavall

,

la comtessa, Déu, l’Àngel Sant i l’

;

els que representen el mal són el negre, el

Arnau, el diable, la vila i els d’aquelles muntanyes. El comte és

b) Què et suggereixen?

condemnat perquè tria el cavall el mena pel camí del

14. Les repeticions i la rima són trets típics de la cançó popular. Respon:

a) Quins són els versos que es repeteixen?

b) Quins són els versos que rimen en cada estrofa? La rima és consonant o assonant? Completa la resposta:

En el primer tercet rimen els versos En el segon rimen els versos

i i

.

.

En general, la rima és

.

Lo comte Arnau 15. Tria els cinc adjectius que caracteritzen el comte Arnau:

amable tètric prudent

i de la perdició.

17. Relaciona les figures retòriques amb els exemples: metàfora (1), comparació (2), hipèrbaton (3), paral·lelisme (4).

sos ulls semblen llumenetes, / llumenetes in fernals Malhaja lo cavall negre, / benhaja lo cavall

blanc i els pastors al comte veuen / entremig de trons i llamps fuig dels camins aspres

18. Analitza la mètrica dels dotze primers versos del poema.

. En les

quartetes rimen els versos

temerari tossut sociable

i aquest

pervers independent virtuós

16. La llegenda del comte Arnau està integrada

19.

En grups, feu un recull de poemes escrits per dones i responeu les preguntes següents: a) Quins elements temàtics hi predominen?

b) Quines de les poetesses han utilitzat un pseudònim? Per què?

dins la tradició religiosa medieval. Completa el comentari següent.

Les creences religioses que podem entreveure són la de l’existència de àngels i la dels

i de Satanàs, la dels

c) Us ha estat fàcil o difícil trobar poemes escrits per dones? Per què?

. Els elements

45

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT Àlbum poètic Els àlbums són com uns quaderns que serveixen per desar diferents tipus de col·leccions: segells, cromos, fotografies… Però hi ha uns altres àlbums molt especials, els àlbums poètics, aquells que contenen poemes, notes, frases, imatges i fins i tot objectes que apel·len als sentiments sincers, a les idees personals i a la reflexió intimista.

L’àlbum poètic és una creació artística en què les paraules i les imatges es relacionen per construir una unitat estètica amb sentit poètic.

Què hem de fer? a) Col·lectivament, participeu en l’elaboració de l’àlbum poètic de la classe. Individualment, trieu un poema pel qual sentiu una predilecció especial. b) Cada alumne compon, a l’entorn del poema triat, una mena de collage artístic amb il·lustracions diverses (dibuixos, fotos, formes…), amb diferents cal·ligrafies, amb notes intimistes, amb frases cèlebres, amb records personals i amb tot allò que li pugui reportar el text poètic. c) Finalment, recolliu tots els collages amb els quals formareu l’àlbum poètic de la classe.

Com ho hem de fer? a) Disposeu d’una doble pàgina per desenvolupar la vostra creació. b) El poema ha de ser el centre d’interès de la composició, a l’entorn del qual han de girar tots els altres elements, tant visuals com textuals. c) Poseu la signatura a les vostres creacions i enganxeu-hi una foto petita com a identificadora personal dins l’àlbum col·lectiu.

ltre

l’a Jo no soc jo, soc

ltre.

Jo no soc jo, soc l’a erlo En mil bocins m’esb ns teu. per endinsar-me di

Ja no soc aque

Jo no soc jo, de mi ja no en queda res sinó una espurna mens solitària en un cel im on ja no té cabuda tida. la falsedat, ni la men

ó, dins Montserrat Abell ps. Proa. 1988.

Dins l’esfera del tem

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

46

lla

» EN VEU ALTA Aprenents de rapsode El rapsode era el recitador professional de l’antiga Grècia que deia de memòria davant el públic poemes èpics tradicionals i composicions poètiques pròpies o d’altres poetes. Actualment, aquest terme es continua utilitzant per anomenar les persones especialitzades a recitar poemes.

Recitar és una tècnica que s’aprèn exercitant la veu, i esdevé art quan el rapsode aconsegueix transmetre el sentiment del poeta i desvetllar una emoció estètica en les persones que l’escolten.

No totes les princeses són rosses, ni tenen els cabells llargs, i no totes tenen príncep, saps?

Què hem de fer? a) Individualment, trieu un poema per recitar i acompanyeu-lo d’una base musical i unes imatges que s’escaiguin a l’atmosfera creada pel poema i que reflecteixin el missatge dels versos. b) Combineu la recitació, el fons musical i les imatges i enregistreu-ho tot plegat per produir un videopoema.

Com ho hem de fer?

Feu aquestes activitats de desenvolupament: a) Feu una lectura artística: interpreteu el poema amb la tècnica vocal pròpia de la recitació. b) Trieu una base musical adient que serveixi de música de fons de la recitació. c) Exploreu les diferents possibilitats d’il·lustrar el poema amb imatges i decidiu quina és la més adient. d) Projecteu els vídeos a la pantalla de la classe o bé reciteu els poemes presencialment amb acompanyament sonor i visual. e) Valoreu els vídeos i decidiu quins podrien participar en un concurs de videopoemes.

Quan elles es desvetllen, què és més real: allò que el somni els ha donat o la vida que les domina i les subjuga sempre?

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

47

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. Els poemes èpics Els poemes èpics són textos literaris en vers de caràcter narratiu que canten els records del passat i les gestes d’uns personatges extraordinaris que la gent considerava herois pel seu valor o per les seves virtuts. Aquests poemes es divulgaven oralment i formaven part de la tradició.

Els poemes èpics europeus més antics pertanyen a la Grècia antiga (del 1200 aC al 146 aC). Els aedes, acompanyats d’una lira, cantaven, i els rapsodes, acompanyats d’un bastó, recitaven de memòria llargs relats en vers, amb els quals retien honor al mèrit dels seus herois històrics ja convertits en llegenda. En aquestes epopeies, el poble grec hi veia l’explicació del seu origen i de la seva identitat com a poble. Per això els consideraven els fonaments de la seva història nacional.

Però l’èpica grega no era independent del pensament mític que impregnava la cultura del poble grec. Per tant, els déus i les deesses interferien en l’acció dels herois i les heroïnes i els assenyalaven el seu destí ineludible.

Les cariàtides (Atenes).

1.1. Les grans epopeies Les epopeies són poemes èpics extensos sovint elaborats per un autor concret a partir de l’àmplia tradició oral de poemes èpics i de llegendes populars. L’aede grec Homer (segle viii aC) és considerat l’autor de les dues grans epopeies de la Grècia antiga, la Ilíada i l’Odissea, i el poeta romà Virgili (segle i aC) és l’autor de la gran epopeia de Roma, l’Eneida.

Argument de l’Odissea L’Odissea narra el retorn d’un dels herois de la guerra de Troia, Odisseu o Ulisses, a Ítaca, la seva pàtria, on l’esperen la seva esposa, Penèlope, i el seu fill, Telèmac.

Els déus, principalment Posidó, faran que el viatge sigui llarg i que Odisseu hagi de viure grans aventures i superar greus dificultats: l’illa dels ciclops, l’illa de les sirenes, la fetillera Circe, etc.

Finalment, Odisseu arriba com un nàufrag a l’illa d’Ítaca i es presenta al palau on viu la seva esposa disfressat de captaire. Només el gos Argos i la serventa més vella reconeixen l’heroi. L’obra acaba quan Odisseu mata els pretendents de Penèlope, que tramaven apoderar-se del seu regne.

L’Odissea és l’epopeia de l’aventura, l’astúcia, l’experiència i el conei­ xement que l’heroi adquireix en el transcurs del seu llarg viatge de retorn a casa.

48

SABIES QUE…?

SABIES QUE ?

Els herois grecs cerquen l’excel·lència física i intel·lectual per ser dignes del reconeixement públic (l’honor dels herois).

Tanmateix, estan sotmesos al dictat de la profecia o de l’oracle dels déus (la força del destí).

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els poemes èpics 20. Llegeix les estrofes que hi ha a continuació i

identifica l’estrofa de caràcter èpic (E) i la de caràcter líric (L). Després, explica les característiques bàsiques de la poesia èpica i les de la poesia lírica tenint en compte el que hagis observat en aquestes estrofes. Utilitza les paraules història, déus i herois per descriure l’èpica i les paraules sentiments, emo­cions i poeta per explicar la lírica.

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara…

Màrius Torres: «Presència».

Zeus llançà un llamp a la nau enmig d’un retruny [de tronada, i quan va rebre aquell llamp de Zeus la nau [va girar-se tota i va omplir-se de sofre. Caigueren els homes [a l’aigua i, com els corbs marins, les onades els arrossegaren lluny de la nostra nau negra; i un déu els tallà [la tornada.

Homer: Odissea, cant XII.

Zeus ha cobert l’ample cel de núvols tan grossos [que vessen, ha sacsejat la mar, tota mena de vents es concentren, i les tempestes s’estenen: la mort ja s’acosta segura.

Homer: Odissea, cant V.

b) Com ho havien de fer els herois grecs per aconseguir la fama i merèixer l’honor? Utilitza aquestes paraules: força, coratge, combat.

«Ara entraràs en batalla, Telèmac, el lloc on es mostra quins homes són els millors combatents: tu sabràs [com evites avergonyir el llinatge dels pares, que ja des de sempre ens distingíem en força i coratge per tota la terra.»

Homer: Odissea, cant XXIV.

c) Com eren les nimfes i on habitaven?

M’ha arribat com un crit femení, una veu de donzelles, o de les nimfes que habiten els cims de muntanyes [abruptes, als naixements dels rius, i també per les prades [ herboses.

Homer: Odissea, cant VI.

21. Contesta les preguntes a partir del contingut dels versos de l’Odissea que les acompanyen:

a) Quina relació s’estableix entre els déus i la natura? I entre els déus i els éssers humans? Utilitza aquestes paraules: dominar, causar, fenòmens devastadors, tenir poder, protegir, condemnar.

49

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.2. La veu melodiosa de les sirenes Un dels episodis més coneguts de l’Odissea és el pas de la nau d’Ulisses per l’illa de les sirenes (Cant XII). L’heroi grec vol viure l’experiència d’escoltar el cant de les sirenes malgrat saber que corre el perill de ser seduït per aquests éssers estranys i, per tant, de naufragar.

Aleshores protegeix els seus companys amb uns taps de cera que els posa a les orelles i es fa lligar a l’arbre de la nau. Aquest és el fragment en què l’heroi Ulisses narra aquest episodi:

Fotograma de la pel·lícula Ulisses (1954), dirigida per Mario Camerini i Mario Bava i protagonitzada per Kirk Douglas.

s’embarcaren S’embarquessin. amollaren Amollessin. amollar v. tr. Deixar anar afluixant. escàlem m. Estaqueta de fusta que serveix per subjectar-hi el rem i recolzar-l’hi en remar.

Circe Màgica, filla del Sol. Transformà en porcs els companys d’Ulisses. ormeig m. Conjunt d’elements propis d’una nau, en especial els que serveixen per pescar. arriar v. tr. Fer baixar. ablanir-se v. intr. pron. Tornar-se tova o blana alguna cosa.

Hiperíon El déu Sol. aqueu -ea adj. Grec (en especial el de la regió d’Acaia). ix Forma del verb eixir. Surt. soltaren Soltessin. soltar v. tr. Deixar anar, deslligar. llevar v. tr. Treure.

50

Jo vaig tornar llavors a la nau, i manava als meus homes que s’embarcaren també i amollaren els cables de popa.

Ells, al moment, van pujar i van seure al costat dels escàlems: ben ordenats, anaven batent amb els rems l’aigua grisa.

Un poc més tard, el vaixell de proa blavosa va rebre un bon company que inflava les veles: un vent favorable, do de Circe la ben arrissada, deessa que parla com els mortals. I després d’endreçar els ormeigs que calia, tots vàrem seure en la nau, i entre el vent i el pilot la guiaven. […]

Però de sobte el vent va cessar i va vindre la calma, sense ni un pèl de brisa: algun déu adormia les ones.

Van aixecar-se llavors els companys, arriaren les veles i les desaren al fons de la nau, i després varen seure i amb els rems de fusta polida emblanquien les aigües.

Jo, amb el bronze esmolat, vaig tallar un gran rotllo de cera, fent-ne trossos, i després els pastava amb les mans poderoses.

Ben aviat, amb la força del sol, la cera cedia i s’ablania amb els raigs del senyor de l’altura, Hiperíon.

Vaig taponar-los a tots les orelles, un rere de l’altre, i ells m’amarraren enmig de la nau les cames i els braços, dret en la base del pal i amb les cordes lligades a l’arbre. […]

Quan ens trobàvem ja a la distància d’un crit de persona, ràpids, volant, no se’ls va escapar que la nostra nau àgil se’ls acostava, i em varen cantar amb veu melodiosa: «Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria, fes aturar el vaixell, i acosta’t i escolta les nostres veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca; i després de gaudir-ne se’n va, sabent més que sabia». […]

Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l’esquena corbada, no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s’alçaren i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara.

I després que passàrem de llarg i ja no se sentia ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven, ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

24. Ulisses va trigar vint anys a tornar al seu país.

Les grans epopeies 22. La mitologia grega situa l’origen remot de la guerra de Troia en el mite de La poma de la Discòrdia o El judici de Paris. Completa l’explicació amb aquestes paraules: Discòrdia, bella, seduir, convèncer, poma, Paris, Atena, inscripció, deessa, dona, triar, rapte, Helena, Troia, esposa.

Mentrestant Penèlope, la seva esposa, estava rodejada de pretendents. Quina estratègia va seguir Penèlope per endarrerir la seva promesa de casar-se amb alguns d’ells? Completa l’explicació amb aquestes paraules: Ulisses, teixir, Penèlope, sudari, pretendents, tela, feina, casarà, dia, promesa, nit, endarrerint, tasca, retorn.

Mentre

és fora, Penèlope té molts . Penèlope promet que es

Eris, la deessa de la

, va deixar una

daurada amb la «A la més

:

». Zeus va ordenar a

,

fill del rei de Troia, que decidís quina era la més bella entre Hera, Afrodita va

i Afrodita.

Paris prometent-li la

més bella del món, i Paris es va deixar i la va

a ella.

La dona més bella era

amb un d’ells, però no abans que acabi de

un

per al rei

Laertes. Durant el dia

es dedica in-

tensament a teixir la

, però a la

desfà tota la

del

D’aquesta manera va

. la seva

de casar-se fins al d’Ulisses. Quan aquest arriba, Penèlope acaba la

,

i Ulisses mata els pretendents.

de Menelau, i Afrodita va ajudar Paris a raptar-la i endur-se-la a

. Aquest

va provocar la guerra de Troia.

23.

El cavall de Troia és una de les llegendes mitològiques més conegudes. Explica per què els grecs van construir aquest cavall i com van aconseguir enganyar els troians. Utilitza aquestes paraules: cavall de fusta • soldats • a dins regals dels déus • entrar • obrir les portes

25. Les sirenes de la mitologia grega eren nimfes marines, amb el cap de dona i el cos d’ocell. Llegeix el fragment de l’Odissea «La veu melodiosa de les sirenes» i fes les activitats següents: a) Què fa Ulisses amb la cera? Per què ho fa?

b) Per què els companys d’Ulisses el lliguen a l’arbre de la nau?

c) Què va sentir Ulisses en trobar-se amb les sirenes?

Trobaràs més informació en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

51

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.3. Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (1845-1902) és el poeta més important de la literatura catalana del segle xix. Va conrear tant la poesia lírica com la poesia èpica. En aquest últim àmbit, va escriure poemes curts sobre personatges històrics o llegendaris (Jaume I, el comte Arnau, etc.) i també dues obres extenses seguint l’estil de les grans epopeies de l’antiguitat. Aquestes obres són L’Atlàntida i Canigó.

Argument de L’Atlàntida L’Atlàntida narra com el jove Colom, nàufrag d’una nau genovesa, arriba a la costa atlàntica del sud de la península Ibèrica i és acollit per un vell ermità que li explica la fabulosa història de l’enfonsament d’un continent llegendari que hauria existit a l’Atlàntic, a prop de l’arxipèlag de les Canàries: l’Atlàntida.

Colom, un cop escoltada la narració de l’ermità, intueix l’existència de terres a l’altra banda de l’Atlàntic i se li desvetlla el desig de descobrirles i cristianitzar-les.

Canigó explica l’origen mític i llegendari de Catalunya. Tant l’argument com els temes de l’obra responen al propòsit de l’autor de mitificar la natura (els Pirineus) i, sobretot, els orígens històrics de Catalunya.

Per altra banda, en el poema Canigó hi conviuen dues realitats espirituals oposades: les creences derivades de la cultura popular (el món de les fades) i les creences imposades per la fe cristiana (el món dels sants).

Retrat a l’oli de Jacint Verdaguer fet pel pintor Josep Maria Tamburini (1906).

Argument de Canigó L’argument de Canigó situa l’acció al segle xi als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, un cop armat cavaller, s’enamora de la pastora Griselda. Mentre fa guàrdia per prevenir l’atac dels sarraïns, el seu escuder li parla de les fades que viuen al cim del Canigó. Fascinat, abandona les seves obligacions militars per unir-se a la fada Flordeneu, que habita al Canigó i que ha pres l’aparença de Griselda. Tots dos fan un vol nupcial i recorren els dominis del Pirineu dalt d’una carrossa voladora.

Però la deserció de Gentil provoca la derrota de l’exèrcit cristià.

Aleshores el comte Guifré, el seu oncle, puja al cim del Canigó i, mogut per la ira, mata Gentil estimbant-lo daltabaix.

El comte Tallaferro aconsegueix vèncer els invasors. I al final el comte Guifré es penedeix del seu crim, demana fer-se monjo i funda el monestir de Sant Martí de Canigó, on vol ser enterrat, a la vora de la tomba de Gentil. L’abat Oliba, seguit de monjos i guerrers, nobles i pagesos, puja al cim del Canigó per plantar-hi la creu i les fades abandonen per sempre més la muntanya.

Amb això es representa el triomf del cristianisme sobre les forces màgiques pròpies de la cultura popular.

52

Monestir de Sant Martí de Canigó.

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

b) En quina realitat folklòrica es basa el poema?

El poema es basa en les

Jacint Verdaguer 26. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

acint Verdaguer és el poeta català més imJ portant del segle xviii.

Va conrear la poesia lírica i la poesia èpica.

Va escriure poemes èpics curts sobre personatges com Jaume I. És l’autor de L’Atlàntida i de Terra baixa.

En L’Atlàntida explica l’origen mític de Catalunya.

En Canigó contraposa la cultura popular a la fe cristiana.

27. Classifica aquests personatges i situacions segons que pertanyin a L’Atlàntida o a Canigó:

L’Atlàntida

les contalles populars sobre i goges. Gentil, el

del poema

narratiu, és seduït per la fada i, junts, fan un

mític per les

contrades del

.

c) Quines dues creences oposades hi conviuen?

En el poema

hi conviuen les derivades de la cultura (el món de les fades i les

goges) i les la fe

Gentil • sarraïns • enfonsament d’un continent Colom • Griselda • descobriment • ermità fades • naufragi

i

imposades per (el món dels sants).

Lectura crítica 29. En el poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, es produeix una lluita per la supremacia entre el món pagà i el món cristià.

Canigó

a) Definiu aquests mons i interpreteu i valoreu què representa que l’un s’acabi imposant a l’altre.

b) Quina idea del món i la natura devia tenir l’autor?

28. El poema Canigó s’inspira en una realitat històrica i en una altra de folklòrica extreta de la cultura popular. Completa les respostes. a) En quin context històric està inserit l’argument del poema Canigó?

L’argument del poema Canigó està inserit en el

històric del segle

,

quan els

cristians lluitaven

contra els

per dominar el

territori català.

Lectura dels clàssics 30. Llegiu una versió adaptada en prosa de

l’Odissea. Feu-vos una idea del tarannà d’Ulisses i fixeu-vos en com els déus determinen la seva vida de mortal i com condicionen el desenvolupament dels fets. Finalment, intercanvieu les vostres conclusions en un col·loqui organitzat a classe.

53

UNITAT 2

» LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS 1. Les llengües d’Europa 1.1. Un continent multilingüe Europa és una realitat multilingüe, un continent on es parlen diverses llengües; uns 70 idiomes són parlats diàriament per les diferents comunitats establertes a l’espai cultural i geogràfic europeu.

Mapa que mostra la distribució geogràfica de les llengües europees.

El Consell d’Europa, que agrupa gairebé tots els estats europeus, estimula la promoció de totes les llengües europees, amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües.

54

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

35. Digues a quins estats es parla la llengua ca­ talana. A continuació, digues quins són els territoris d'aquests estats on es parla.

Les llengües d’Europa: un continent multilingüe 31. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

La majoria d’estats europeus són monolingües. èlgica i el Regne Unit disposen d’una única B comunitat lingüística.

El català es parla en una ciutat sarda. es comunitats lingüístiques venen determinaL des per les fronteres administratives.

32. A què ens referim quan diem que Europa és una realitat multilingüe? Quants idiomes s’hi parlen aproximadament?

36. Completa el resum amb aquestes paraules: estat • fronteres • llengües • Islàndia comunitats • lingüístiques • monolingües plurilingües • majoria

Les

polítiques no coincideixen

amb les d’Europa, ja que la

d’estats són ; això és, s’hi parlen dues o més

llengües. D’altra banda, hi ha diverses que es parlen en més d’un

33. Observa el mapa de la pàgina anterior i digues quines llengües es parlen als territoris següents:

més Albània,

. De fet, noi Portugal són estats

; és a dir, només s’hi parla una llengua.

a) Al terç sud de França: b) A la Bretanya francesa: c) A l’illa de Còrsega: d) A la Catalunya Nord:

37. Cerca informació sobre les llengües no euro-

pees que es parlen al centre on estudies i al teu municipi. Fes-ne una llista que inclogui el país d’on provenen i la família lingüística a la qual pertanyen.

e) Al País de Gal·les: f) Al nord-est d’Escòcia: g) A la major part del territori suís: h) Al sud-est de Suïssa:

34. Digues tres llengües europees que es parlin en dos o més estats:

55

UNITAT 2 » LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS 1.2. Les fronteres i les llengües Les fronteres dels diferents estats europeus ens poden fer creure que dins el territori de cada estat només s’hi parla una llengua. Però la realitat és diferent: en la majoria dels estats europeus s’hi parla més d’una llengua, com en el cas de la República Francesa o el Regne Unit.

D’altra banda, hi ha parlants d’un mateix idioma que estan separats per límits fronterers. La llengua catalana, per exemple, es parla a l’est d’Espanya, a Andorra, al sud de França i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, que forma part d’Itàlia.

Així doncs, podem afirmar que l’Europa dels estats no coincideix amb l’Europa de les comunitats lingüístiques. De fet, només Albània, Islàndia i Portugal disposen d’una sola comunitat lingüística.

A més de totes aquestes llengües autòctones, hi ha un gran nombre de llengües no europees que també formen part, a causa de la immigració, del panorama lingüístic de molts països europeus, com ara el xinès, l’àrab, l’amazic (berber), el kurd, el quítxua, l’hindi, etc.

SABIES QUE…?

SABIES QUE ?

Entenem per comunitat lingüística el conjunt dels habitants d’un territori que parlen la mateixa llengua i que la consideren com a pròpia perquè és la llengua autòctona d’aquest territori; és originària del mateix país, lloc o àrea on es parla.

1.3. L’oficialitat Les lleis dels estats europeus no donen la mateixa categoria a les seves llengües. Així, hi ha molts estats que només donen caràcter d’oficial a una de les llengües del seu territori, com en el cas de França o Itàlia. N’hi ha d’altres que consideren que només hi ha una llengua oficial per a tot l’estat i unes altres de cooficials, però únicament als territoris on es parlen, com en el cas d’Espanya. I, finalment, hi ha algun estat que considera pràcticament totes les seves llengües oficials, com en el cas de Suïssa.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que «el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les».

1.4. El parentiu lingüístic La majoria de la setantena de llengües europees pertanyen a la família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s’assemblen. A Europa també hi ha llengües de les famílies uraliana (com ara el finès, l’estonià o l’hongarès) i altaica (com ara el turc), una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l’àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc.

A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (com el letó o el lituà), les cèltiques (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com el rus, el polonès, l’ucraïnès, el serbi o el croat), les germàniques (com l’anglès, l’alemany, el suec, el noruec o l’islandès) i les romàniques (com el català, el castellà, el portuguès, l’italià o el romanès) i també el grec, l’albanès i el romaní.

56

La immigració modifica el panorama lingüístic de molts països europeus, en els quals conviu la llengua autòctona amb altres llengües.

SABIES QUE…?

SABIES QUE ?

Una llengua o un idioma és oficial quan les lleis d’un estat estableixen que és d’ús obligat en els actes de govern i en els actes i els serveis de l’administració pública, de la justícia i del sector privat.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les fronteres i l’oficialitat 38. Respon a aquestes preguntes sobre l’oficialitat de les llengües:

40. Completa el resum amb aquestes paraules: indoeuropea • europees • majoria • bàltiques comú • eslaves • cèltiques • polonès • islandès romàniques • anglès • grec • romanès

La

de la setantena de llen-

gües

pertany a la família

a) Com consideren les seves llengües molts estats europeus, com França i Itàlia?

, cosa que vol dir que tenen un origen

i que, per tant, s’as-

semblen.

A Europa són indoeuropees les llengües

b) Quin estat considera oficials totes les seves llengües?

(com el letó o el lituà), les (com el gaèlic irlandès, el gal·

c) Quina és la consideració legal de les llengües a Espanya?

lès o el bretó), les el

d) A quin petit estat europeu el català és l’única llengua oficial?

(com el rus, , l’ucraïnès, el serbi i el croat),

les germàniques (com l’

,

l’alemany, el suec, el noruec o l’

),

les

(com el català, el , el castellà o l’italià) i, també, el

e) A quin altre estat és cooficial als territoris on es parla?

i l’albanès.

41. En quin país es parlen les llengües següents?

Llengua

El parentiu lingüístic 39. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

a família indoeuropea és l’origen comú de la L majoria de les llengües europees.

El bretó és una llengua que es parla al sud de la Gran Bretanya.

Les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí.

El maltès i el basc són llengües emparentades.

Les llengües eslaves es parlen a Escandinàvia.

L’anglès, el suec o el noruec són llengües germàniques.

País

finès cors croat neerlandès lituà feroès eslovè occità

57

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA Les modalitats de l’oració 1.1. Les quatre modalitats de l’oració La modalitat és la propietat de l’oració que ens manifesta l’actitud o la intenció de la persona que emet el missatge: CLASSES

ACTITUD O INTENCIÓ

EXEMPLES

ORACIÓ DECLARATIVA

L’emissor enuncia un fet o informa d’algun esdeveniment.

Ahir, al poble, vam fer la verema.

Vam collir el raïm de les vinyes.

ORACIÓ INTERROGATIVA

L’emissor pregunta si una cosa és certa o demana una informació.

Quina varietat de raïm vau collir?

De qui és aquesta vinya?

ORACIÓ EXCLAMATIVA

L’emissor manifesta una emoció o destaca el grau elevat d’una propietat.

Hurra, la verema ja ha començat!

Quin raïm més dolç!

ORACIÓ IMPERATIVA

L’emissor ordena o aconsella fer alguna cosa.

Ramon, recull aquells penjolls de terra.

Vigila, no aixafis el raïm.

PER S AB ER -N E M É S Encara podem considerar altres modalitats de l’oració com, per exemple, l’optativa i la dubitativa. a) L’oració optativa expressa un desig: Tant de bo la collita sigui bona. En les oracions optatives, el verb va en subjuntiu. b) L’oració dubitativa expressa un dubte: Potser no ho serà prou.

• Fiqueu en una bossa paperets amb les expressions tant de bo, jo ja hi firmaria, ves a saber, vols dir que, pot ser, qui sap i tal vegada. Cada alumne en traurà un, pensarà una oració que comenci amb una d’aquestes expressions i la dirà en veu alta perquè la resta de la classe endevini si és optativa o dubitativa.

1.2. Les oracions declaratives Les oracions declaratives enuncien un fet, informen d’un esdeveniment o exposen una idea. L’ordre habitual dels elements bàsics de l’oració declarativa és el següent: El comte Arnau té un cavall negre i un cavall blanc.

Subjecte +

58

Verb

+

Complements exigits

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les quatre modalitats de l’oració 42. Llegeix en veu alta cada oració tot remarcant l’entonació que escau a cadascuna d’acord amb la seva modalitat:

a) L’ateneu ha cancel·lat el concurs musical. b) Com és que han cancel·lat el concurs musical? c) Ostres, han cancel·lat el concurs musical! d) Genís, truca a l’ateneu i informa-te’n. e) Si, en lloc de cancel·lar-lo, hi feien alguns canvis, jo ja hi firmaria. f) Ves a saber si el tornaran a fer.

43. Escriu la modalitat de l’oració a la qual pertany cadascuna de les oracions següents:

a) Ui, quin missatge més enigmàtic que m’ha enviat, en Roc! → b) Biel, llegeix-me en veu alta el missatge d’en

b) 1. Vint-i-nou ovelles, tenia l’àvia Remei (i no pas dinou): 2. L’àvia Remei en tenia vint-i-nou, d’ovelles:

3. L’àvia tenia vint-i-nou ovelles: c) 1. A Austràlia hi viuen uns cosins meus: 2. Uns cosins meus viuen a Austràlia: 3. Viuen a Austràlia, els meus cosins (i no pas a Àustria):

45. Converteix l’element subratllat de cada oració en el tema de la informació seguint el model de l’exemple:

L’àrbitre ha xiulat fora de joc a la jugadora. → A la jugadora(,) l’àrbitre li ha xiulat fora de joc. → L’àrbitre li ha xiulat fora de joc, a la jugadora. a) Hauríem de llegir els poemes en veu alta.

Roc. → c) L’Imma i en Miquel se’n volen anar un any a Amsterdam. → d) La Sara i en Cesc, quin grau volen estudiar? →

b) Han sancionat el teu germà amb tres partits sense jugar.

e) De debò volen a anar a la universitat, en David i l’Ada? → f) Potser no podrà venir d’acampada, en Vicenç. →

c) Els aficionats ja no confien gens en aquest equip.

Les oracions declaratives 44. Llegeix en veu alta aquestes oracions i indica quines segueixen l’ordre habitual: a) 1. La Laia ha fet aquesta coca:

d) Aquesta temporada han marcat 66 gols al nostre porter.

2. Aquesta coca l’ha fet la Laia: 3. La Laia, ha fet aquesta coca (i no pas l’Àlex):

59

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA Tanmateix, per raons expressives, podem desplaçar algun dels elements a una altra posició. Per exemple: Ordre habitual o no marcat: subjecte + verb + complement

Els avis et regalaran unes ulleres de sol.

Subjecte

Focalització. Es posa l’èmfasi o el focus de la informació sobre l’element que aporta una informació nova.

Tematització. Es desplaça a la perifèria de l’oració (al principi o al final) un element que ja és el tema. Per tant, es tracta d’una informació coneguda.

Verb

Complement

Què em regalaran els avis?

Unes ulleres de sol, et regalaran els avis.

Et regalaran unes ulleres de sol, els avis.

Qui em regalarà les ulleres de sol?

Les ulleres de sol te les regalaran els avis.

Te les regalaran els avis, les ulleres de sol.

1.3. Les oracions interrogatives Les oracions interrogatives formulen una pregunta al receptor. N’hi ha de dos tipus: INTERROGATIVES TOTALS

INTERROGATIVES PARCIALS

Pregunten si el contingut informatiu de l’oració és cert o fals.

Demanen informació sobre un dels elements de l’oració: qui, què, quin, com, quan, on.

Tenen xicota, els teus amics?

Els teus amics, ja surten de nit?

Què t’han dit, els teus amics?

Els teus amics, quin tipus de música escolten?

Les oracions interrogatives parcials van encapçalades per un mot interrogatiu que constitueix el focus de la pregunta. Els mots interrogatius poden pertànyer a diferents categories: QUANTIFICADORS DEL NOM

PRONOMS

ADVERBIS

quin, quant

qui, què

on, quan, com, quant

Quin dia podrà venir, el tècnic?

A quina hora ha passat, això?

Quants anys té, el teu germà?

Qui t’ho ha dit?

De qui parlàveu?

Què hi tens al front?

On viu, la Marta?

Quan vindrà, el lampista?

Quant t’ha costat, el mòbil?

PER S AB ER -N E M É S Les interrogatives totals també poden anar encapçalades per la conjunció que: Que són fora, els veïns?

Amb les marques oi, eh o veritat, el parlant pot manifestar que espera una resposta confirmatòria. Per exemple: Oi que els veïns són fora?

Eh que encara no han tornat?

•P er parelles, digueu sobre quin element es focalitza la pregunta en cada una d’aquestes interrogatives: a) T’ho ha dit, la Marta? (o no t’ho ha dit?)

60

b) T’ho ha dit la Marta? (o t’ho ha dit en Joan?)

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

b)

has de fer demà al matí?

podries

acompanyar-me al metge? c)

Les oracions declaratives 46. Converteix l’element destacat en el focus de la informació seguint el model de l’exemple:

Avui l’Elisenda ha vist un linx. → Un linx, ha vist avui l’Elisenda (i no pas un gat).

ha tingut algun disgust, en Martí? li passa? Per

d)

plora?

hi fa, aquí, tanta gent? res?

ha passat

hi ha hagut un accident?

49. Relaciona cadascuna de les oracions de la

a) La Sara ha guanyat la medalla d’or.

primera llista amb el matís especial que aporta de la segona:

b) El Museu Dalí és a Figueres.

1. Que potser no m’he explicat prou bé?

2. Has pujat a peu o has agafat l’ascensor?

3. Que em podreu portar, sisplau?

4. I si venem la nevera per internet?

5. En Jaume té claus de casa, oi?

6. Però, que no t’ha avisat ningú?

7. —En Ton deixa el judo. —Ah, sí?, deixa el judo?

c) Pintarem l’habitació de color blau cel.

spera una confirmació.

E Implica una afirmació.

Expressa una proposta.

Implica un prec o una ordre.

Manifesta estranyesa.

Repeteix una afirmació amb sorpresa.

Presenta una alternativa.

d) Aquest pastís és exquisit.

50. Completa aquestes oracions amb perquè Les oracions interrogatives 47. Assenyala si les oracions següents són interrogatives totals (T) o parcials (P):

as menjat mai un alvocat?

H Com és l’arbre que fa alvocats?

D’on els porten, els alvocats?

T’agradaria plantar un alvocat en un test?

Quan s’ha de plantar, la llavor de l’alvocat?

Que t’agraden, els alvocats?

48. Completa les oracions següents amb la conjun-

ció que (de vegades aporta un matís de sorpresa o de contrarietat) o l’interrogatiu què (introdueix una interrogativa parcial) segons correspongui: a)

t’ha passat aquesta nit? trobaves bé?

no et

(conjunció que indica causa o finalitat) o per què (construcció formada per una preposició i un pronom interrogatiu que s’empra per preguntar quin és el motiu), segons correspongui: a) Un dia m’hauràs d’explicar (per quin motiu) te’n vas anar de l’escola. b) M’agradaria tocar en aquest grup (a causa que) m’agrada la seva música. c) L’empresa l’ha enviat un any a Anglaterra (a fi que)

millori l’anglès.

d) No sé pas (per quina raó)

les

volen, totes aquestes andròmines! e) No sabia què havia de dir (a causa que) no tenia arguments.

61

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.4. Les oracions exclamatives Les oracions exclamatives expressen l’estat d’ànim de l’emissor. N’hi ha de dos tipus: EXCLAMATIVES TOTALS

EXCLAMATIVES PARCIALS

Expressen sorpresa, admiració, retret o enuig.

Destaquen amb un mot exclamatiu (quin, que, com, quant) el grau elevat d’una propietat.

Quina sort que ha tingut, el teu germà!

Que emocionant deu ser, aquest viatge!

Com m’agrada, aquesta música!

Quanta gent que ha vingut!

Si se’n necessita, de paciència!

La gana que van passar durant la guerra!

Que cansat que estic!

Ja arriba el tren!

Està nevant!

Home, no m’ho facis, això!

Avui, la Marta, treu foc pels queixals!

Les interjeccions són paraules que expressen l’actitud o els sentiments del parlant i sovint encapçalen aquest tipus d’oracions.

Au va, afanya’t! Ep, vigila el que dius!

Déu-n’hi-do la gent que ha vingut!

Alerta, que ve un camió!

PER S AB ER -N E M É S Les exclamacions poden quedar reduïdes a un sol sintagma o a dos sintagmes juxtaposats. Aleshores, la resta de l’oració s’ha de sobreentendre a partir del context: Quina sorpresa! Que llarg, aquest tren!

Extraordinari, aquest concert! Quants aplaudiments!

1.5. Les oracions imperatives Les oracions imperatives expressen una ordre, un consell o un prec: Vine, Ulisses.

Sigues valent. No et rendeixis. Deslligueu-me, sisplau.

Les oracions imperatives afirmatives es construeixen en mode imperatiu. En canvi, les negatives es construeixen en mode subjuntiu.

CLASSES D’ORACIONS IMPERATIVES IMPERATIVES AFIRMATIVES

IMPERATIVES NEGATIVES

Mode imperatiu

Mode subjuntiu

Fes aturar el vaixell i acosta’t.

Escolta les nostres veus, Ulisses.

No deixeu ni un instant de remar.

No us tragueu el tap de les orelles.

PER S AB ER -N E M É S En les oracions imperatives, no hem d’utilitzar en cap cas infinitiu per expressar una ordre o una prohibició: No trepitgin / trepitgeu la gespa i no No trepitjar la gespa.

62

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

c) Els has d’enviar aquests documents. →

Les oracions exclamatives i les imperatives 51. Completa les oracions que hi ha a continuació amb aquests mots exclamatius:

que … que • quin … que • les … que si que • si que en ..., d’ a)

bonica

va viatjar, Ulisses!

c)

toca, trapella

e)

mentides

e) Us l’haureu d’aprendre de memòria. →

f) Se n’han d’anar d’aquí ara mateix. →

és, la lluna plena!

b)

d)

d) Hi hauràs d’anar tu sol, a comprar. →

54. Converteix les oracions imperatives següents

instruments!

en oracions imperatives negatives. Per exemple:

estàs fet!

Canvia de canal. → No canviïs de canal.

has arribat a dir!

a) Copia l’enunciat dels exercicis. →

52. Completa aquests missatges amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis:

b) Pronuncia la erra final. →

a) Anar amb patinet pel carrer és perillós. (anar, 2a persona del singular) amb compte!

No te la

(jugar)!

b) A muntanya el temps és imprevisible. Si hi aneu,

d) Enceneu el llum de les golfes. →

(ser) prudents i no (córrer) riscos innecessaris.

c) Si agafeu la grip,

(rentar-se)

sovint les mans,

(fer) servir

mocadors d’un sol ús,

e) Beveu aigua d’aquella font. →

f) Aixequeu-vos i veniu tots aquí! →

(venti-

lar) bé l’habitació, sar) i

c) Sigues agosarat i fes-ho. →

(descan-

g) Fes soroll i desperta’ls. →

(beure) força aigua.

53. Converteix les oracions següents en oracions imperatives afirmatives. Per exemple:

Te n’has d’anar ara mateix. → Ves-te’n ara mateix. a) D’això, te n’has d’oblidar per sempre més. → b) Us hi heu de presentar a les vuit en punt. →

55. Assenyala les oracions imperatives: ant de bo demà plogui!

T Demana el torn de paraula.

No toquis res més!

No aixequis el to de veu.

Potser tancarà per vacances.

Potser que demanis permís!

Hauries de fer cas a la teva mare.

63

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. Marcadors d’incisos, explicacions i connectors La coma, els parèntesis i els guions són els signes de puntuació que marquen els límits dels segments que inserim dins l’oració. Aquests segments els pronunciem entre pauses i amb una entonació autònoma.

SEGMENTS

INCISOS (grups de paraules que tallen el discurs natural de l’oració)

64

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES

Els límits dels incisos senzills i estretament lligats al sentit de l’oració, els marquem amb la coma.

Se li va aparèixer davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.

Els límits dels incisos complexos o allunyats del sentit de l’oració, els marquem amb els parèntesis.

Els amics (volien fer-li un regal sorpresa) van començar a recollir diners per avançat.

Els límits que produeixen un canvi brusc respecte al sentit de l’oració, els marquem amb els guions.

A mitja tarda —dit a ull, perquè no es trobava hora fàcilment— les aixetes i els taps es van sumar al moviment.

COMPLEMENTS EXPLICATIUS (paraules o oracions explicatives que complementen els noms)

Els límits dels elements explicatius que complementen els noms (noms, adjectius o oracions adjectives), els marquem amb la coma.

CONNECTORS TEXTUALS (paraules que posen en relleu la relació que hi ha entre grups d’oracions)

Els límits de la majoria de connectors que relacionen oracions independents o grups d’oracions, els marquem seguits de coma, si ocupen la posició inicial de l’oració, o bé entre comes, si se situen dins de l’oració.

ELEMENTS PERIFÈRICS (paraules situades als marges o a la perifèria de l’oració)

Aquelles flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades.

Els seus companys, en Marc i l'Alí , el van acompanyar fins a mar endins.

En Pau, més feliç que mai, anava saltant per sobre les ones.

En Roc, que no podia dormir, mirava per la finestra.

Allà hi havia pedres de cristall verd, que tant li agradaven.

Alguns mariners diuen que la sirena saluda els viatgers dels vaixells. En canvi, d’altres diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Alguns mariners diuen que la sirena saluda els viatgers dels vaixells; d’altres, en canvi, diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Els límits dels vocatius (o paraules per cridar a qui volem que ens escolti), els marquem amb la coma.

Majestat, m’han explicat que hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país.

I tu, Manel, què hi dius?

Senyores i senyors, menuts i grans, sigueu benvinguts!

Els límits dels adverbis oracionals que incideixen sobre el conjunt de l’oració, els marquem amb la coma.

Tècnicament, l’aparell és dels més avançats que hi ha.

La recuperació del malalt, afortunadament, va ser molt breu.

La recuperació del malalt va ser molt breu, afortunadament.

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els incisos 56. Insereix els incisos dins les oracions. Escriu-los

Els connectors textuals 58. Completa les frases amb els connectors entre parèntesis i escriu les comes que calgui: a)

la casa és molt bonica.

entre comes, entre parèntesis o entre guions.

Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902 ja fa temps que fem el pena comte de Berga i Ripoll i Bisbe de Vic a) L’abat Oliba puja al cim del Canigó. b) Jacint Verdaguer és un dels més grans poetes catalans. c) Jugant així no arribarem gaire lluny.

Els complements explicatius 57. Insereix entre comes la segona oració dins la

primera de manera que la segona formi un complement explicatiu (en l’última oració hauràs d’usar el pronom relatiu que). Per exemple: Gentil s’enamora de la pastora Griselda. / Gentil és fill del comte Tallaferro.

Gentil, fill del comte Tallaferro, s’enamora de la pastora Griselda. a) Aquil·les abandona la batalla. / Aquil·les està ofès perquè Agamèmnon li pren Briseida.

b) Hèctor mata Pàtrocle, l’amic d’Aquil·les. / Hèctor és el millor guerrer troià.

c) Els bessons Ròmul i Rem són descendents d’Enees. / Ròmul i Rem són considerats els fundadors de Roma.

s’hi hauran de fer algunes reformes. (ara bé, sens dubte, si fa no fa) b) Les precipitacions van provocar esllavissades. el tren va arribar puntual. (en definitiva, en realitat, no obstant això)

Els elements perifèrics 59. Substitueix les expressions entre parèntesis

per aquests adverbis perifèrics: sortosament (1), legalment (2), malauradament (3).

(Per sort) no s’han produït víctimes mortals.

(Per desgràcia) hem trencat l’equilibri de la biosfera.

Deia que (des del punt de vista legal) havia actuat de manera incorrecta.

DICTAT Justifica l’ús d’aquests signes de puntuació: a) Les comes que emmarquen els sintagmes «grecs i universals» i «foscos i mig oblidats». b) La coma que hi ha darrere de «ara bé» i les que emmarquen «per exemple».

Després torna a escriure’l mentre te’l dicten.

El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans…

Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia, per exemple, o el retorn a casa dels seus protagonistes.

Roger Cònsul: «Introducció» dins Relats de mitologia.

Herois i déus, de Maria Àngels Anglada. Proa.

65

UNITAT 2

EM POSO A PROVA Per què escrivim?

L’escriptura permet elevar el llenguatge humà a cotes ben llunyanes L’escriptura és tan present en el nostre dia a dia que gairebé no hi prestem atenció. Però és una eina fonamental per al progrés humà. ¿No us heu plantejat mai per què escrivim?

Un bou i cinc gallines Segurament, l’escriptura va néixer en contextos com els dels contractes de compravenda. En l’antiguitat, si un venia un bou a un altre, i aquest a canvi li donava cinc gallines, per deixar constància del bescanvi, dibuixaven en una tauleta de fang un bou i cinc gallines (de manera estilitzada, no pas realista). La raó de deixar constància escrita de la transacció era per evitar malentesos i posteriors conflictes. Si el tracte es feia oralment i després un dels dos afirmava que havien quedat en sis gallines i que solament n’havia rebut cinc, com es podia demostrar davant d’un jutge qui tenia raó?

Amb aquest sistema, cada dibuix representava un concepte (un dibuix d’un bou representava, doncs, un bou). Els xinesos encara escriuen així: els seus dibuixos representen conceptes. Per tant, podríem dir que escriuen paraules. Així, tenen un dibuix per al concepte ‘casa’, un per al concepte ‘persona’, un per al concepte ‘gran’, un per al concepte ‘muntanya’, un per al concepte ‘pluja’, etcètera. Amb tot, les persones de l’antiguitat també volien expressar conceptes que no eren tan fàcilment dibuixables, com l’amistat, una ferida o el vent.

Un dibuix, una lletra Per solucionar això, presumiblement van agafar els dibuixos que ja solien fer servir (el bou, la gallina, etcètera, tots ja de forma estilitzada) i van utilitzar-los també per a aquelles paraules que començaven amb el mateix so que la paraula que designava el bou, la gallina, etcètera. Amb això, un dibuix d’aquells va passar a representar un so determinat (el del començament de la paraula difícil de dibuixar). I a partir d’aquí, els dibuixos van passar a representar sons: és així com neixen les lletres.

66

L’escriptura té un altre do: permet fer arribar coneixements a generacions futures. Actualment, tenim la capacitat de fer enregistraments audiovisuals; però, en la història de la humanitat, això és una tècnica molt recent (del segle xx). Històricament, l’eina idònia per fixar coneixements era l’escriptura. Si un transmetia oralment els seus coneixements a la gent que tenia al voltant, aquell missatge no arribava ni a la gent que vivia lluny ni a la gent que viuria anys després. Escrivint-ho, un pot fer arribar el text a una persona que es troba molt lluny i a les generacions vinents. En ple segle xxi, sabem quines idees tenien Aristòtil o Plató o quines van ser les teories sobre física de Newton o Einstein perquè van deixar-les per escrit. Altrament, no ens haurien arribat.

En el film El guerrer número 13, un poeta àrab s’uneix a uns vikings en una aventura de combats. En una escena, el cabdill viking demana a l’àrab, literalment, si sap «dibuixar» les paraules. El cabdill era conscient que, per governar, a més de saber fer anar l’espasa, és fonamental saber «dibuixar» paraules.

Xavier Rull, dins ElNacional.cat, 23/09/2023. (text adaptat).

1. Quina de les afirmacions següents sobre l’escriptura és falsa?

Originàriament, cada dibuix representava una cosa.

Va néixer de la necessitat de deixar per escrit els contractes comercials.

Serveix per fixar coneixements i transmetre’ls al llarg del temps.

Serveix per representar imatges amb sons.

2. L’origen de les lletres cal buscar-lo en la necessitat de…

omunicar missatges sense haver de veure’ls. c representar conceptes difícils de dibuixar. dotar de més realisme els conceptes dibuixats. dibuixar imatges amb signes gràfics.

3. Segons el cabdill viking, un bon governant havia de…

s aber dibuixar estratègies militars. saber escriure. saber escoltar. conèixer altres llengües.

4. Quines de les afirmacions següents podem inferir a partir del text?

Els conceptes representats amb dibuixos tenien formes arrodonides.

Els xinesos no fan servir lletres.

Els antics romans ja coneixien l’escriptura.

L’escriptura ajuda a resoldre conflictes.

5. El verb bescanviar significa: Intercanviar unes mercaderies per unes altres d’igual valor.

Comerciar amb animals.

Fer tractes oralment.

Vendre articles a canvi de diners.

6. Relaciona aquestes llengües amb la família lin-

güística corresponent: anglès (1), francès (2), rus (3), bretó (4): Cèltica.

Germànica.

Romànica.

Eslava.

7. Quines paraules són sinònimes de transacció, malentès, idoni i vinent, respectivament?

omerç, aclariment, inadequat, proper.

C Tracte, confusió, escaient, proper.

Negociació, aclariment, escaient, passat.

8. Quina de les oracions següents és declarativa? o us heu plantejat mai per què escrivim?

N L’escriptura és una eina fonamental per al progrés humà.

A quatre mil anys enrere, es remunten els primers sistemes d’escriptura!

Llegeix l’article titulat «Sobre els orígens de l’escriptura».

9. La segona persona del plural de l’imperatiu dels verbs escriure i vendre són… escrigueu i vengueu. escriviu i veneu.

escrigueu i veneu. escriviu i vengueu.

10. Quin tipus de segment marca la coma en el

text següent: «Els xinesos encara escriuen així: els seus dibuixos representen conceptes. Per tant, podríem dir que escriuen paraules»?

Un incís.

Un vocatiu.

Un complement explicatiu.

Un connector textual.

La meva reflexió

Pinta les caselles se gons les dificultats que tinguis a l’hora d’explic ar els ítems següents: Els sé explicar claram ent.

Dubto en algun cas.

M’és molt difícil.

Les característiques de la poesia èpica i lírica.

La realitat multilingüe d’Europa.

La distinció entre lle ngua oficial i llengua cooficial.

Les modalitats de l’o ració.

Els marcadors d’inc isos, explicacions i connectors en un tex t.

67

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» ANTOLOGIA POÈTICA La poesia és un gènere literari que té el do de crear un missatge íntim i bell alhora i de transmetre una profunda reflexió que ens captiva, ens emociona i ens transporta a una altra dimensió.

En aquesta situació d’aprenentatge, farem una antologia de poemes classificats per temes: l’amor, la natura, l’amistat, el pas del temps…

DESCRIPCIÓ

Antologia poèti

ca

L’antologia poètic a és una selecció de poemes relleva de diversos autors nts i autores que gene ralment s’organitzen entorn d’un te ma concret i que es recopilen en un sol volum. La fin alitat d’una antolo gia poètica és proporcionar al públ ic un accés fàcil a una varietat de ve poètiques, d’estils us , d’èpoques i de co rrents literaris.

ACTIVITATS DE DESENVO LU

PAMENT I D’ESTRUCTURA

poema Com es referencia un a.

om de l’autor o l’autor •N cometes).

• T ítol del poema (entre es troba el • T ítol del llibre en què

poema (en cursiva). publicació.

• C iutat, editorial i any de Exemple:

avera», Martí i Pol, Miquel: «Prim rcelona, Ba . dins Antologia poètica 08.

Editorial Barcanova, 20

68

CIÓ

1. Entre tota la classe feu una llista de temes que vulgueu ex-

plorar amb la vostra antologia.

2. Organitzeu-vos en grups de quatre o cinc. Cada grup ha de triar un tema diferent.

3. Cerqueu vuit poemes d’autors i d’autores diferents que s’ajustin al tema escollit. Trieu poemes que us emocionin, que us facin pensar o que us agradin per la musicalitat dels versos.

Trobareu enllaços a diferents pàgines de poemes en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

4. Prepareu una presentació digital dels vostres poemes i feu constar, en cadascun, la referència bibliogràfica. També podeu adjuntar-hi una imatge.

5. Compartiu la vostra presentació digital amb la resta de grups. Heu de crear, en el núvol, una carpeta compartida en la qual cada grup hi pujarà el seu arxiu, que durà el nom del tema del seu recull. Dins la carpeta «Antologia poètica» hi haurà totes les presentacions.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. P ensa, individualment, en quins contextos serien útils les tasques que has après i assenyala’ls en aquesta taula. Després, afegeix-ne algun més.

✔

✘

Ordenació i classificació dels llibres dels prestatges d’una biblioteca.

Elaboració de bibliografies de treballs d’investigació de qualsevol matèria.

Recerca i anàlisi de continguts literaris, històrics…

Valoració de les obres d’art com a font de plaer estètic.

2. Comparteix les teves conclusions amb la resta de la classe, cerqueu entre tots els punts coincidents i valoreu quins han estat els més esmentats.

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

A CTIVITATS D’AUT OREFLEXIÓ

a) H a estat fàcil o difícil posar-vos d’acord a l’hora de decidir els temes? b) H as participat activament en la cerca i la selecció dels poemes? c) Has sabut valorar les aportacions dels companys i les companyes? d) Has estat creatiu i original en les teves aportacions? e) H a canviat la teva manera de percebre i valorar la poesia?

69