Aspàsia d'Alexandria 3r. Mostra. Cultura clàssica

ULTURA C LÀSSICA C

FINA VILANOVA

ANNA TORRENT

U N I T A T

L’Erectèon és un temple grec situat a l’Acròpolis d’Atenes.

ARRIBEN ELS GRECS

1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

2. ON VIVIEN ELS GRECS?

3. ATENES I L’ACRÒPOLIS

4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?

7. EMPÒRION

El pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon.

1.QUI EREN ELS GRECS

I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

Inscripció en llengua grega.

VOCABULARI

Alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.

Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu.

La Grècia de fa més de 2.000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs.

La llengua que parlaven, la llengua grega, prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000­2000 aC. Sembla que, per raons climàtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anomenada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia.

Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptura ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concepte, tal com feien els egipcis.

Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i finalment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest primer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscules; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard.

L’alfabet grec consta de vint­i­quatre lletres.

La presència del grec en la llengua catalana és molt viva ja que sovint utilitzem termes grecs, sobretot en el llenguatge científic i tècnic.

Per exemple, molts noms d'especialitats mèdiques estan formats amb el mot grec ­iatreia, que vol dir ‘curació’: és el cas de pediatria, que designa l'especialitat que s’ocupa de les malalties dels infants, o de psiquiatria, que designa la disciplina que tracta els trastorns mentals.

Hi ha termes que de primer cop d’ull sembla que vulguin dir una cosa, però si anem a l’origen del terme, veurem que estem equivocats. Sabeu quina part del cos ens farà mal si tenim una estomatitis? No ens farà mal l’estómac, tal com podríem deduir d'entrada, sinó que ens farà mal la boca, perquè estóma en grec significava ‘boca’. Qui i quan ha d’anar al tocòleg? Al tocòleg hi aniran les dones que hagin de tenir un fill, ja que en grec toco significa ‘part’.

Què és una radiografia? I una cardiografia? La paraula grega grafos significa ‘dibuix’ i, per tant, una radiografia és una imatge interna obtinguda per raigs X; una cardiografia, doncs, és un estudi gràfic del funcionament del cor. Vet aquí uns quants exemples que demostren la presència en el català de paraules d'origen grec.

L’alfabet grec clàssic et permet llegir grec modern, tot i que hi ha algunes diferències de pronunciació.

Tot seguit pots veure amb aquests exemples paraules catalanes que provenen del grec:

Portada d'una edició grega d'Astèrix MOT

ago que porta demagog, pedagog agro­ camp agrònom, agroturisme ­algos sensibilitat al dolor analgèsia, analgèsic antropo­ ésser humà antropologia, antropomorf ­arca cap, cabdill monarca, oligarca auto­ propi, per ell mateix autocràcia, autocrítica biblio­ llibre biblioteca, bibliografia bio­ vida biologia, biografia ­cràcia força, poder aristocràcia, gerontocràcia filos­ amor filologia, filosofia geo­ terra geografia, geologia hetero­ diferent heterodox, heterosexual hidro­ aigua hidroavió, hidroteràpia ­logia teoria antropologia, astrologia mono­ únic monocolor, monoteisme taqui­ ràpid taquicàrdia, taquigrafia teo- déu teologia, teocràcia

RECORDA

L’alfabet grec, adaptat de l’alfabet fenici, va ser el primer alfabet europeu, del qual deriven molts altres, com per exemple el llatí, base de les llengües romàniques.

» ACTIVITATS

1. Un alfabet és un conjunt de signes gràfics que ens permeten escriure els sons d’una llengua. Fixa’t en la paraula alfabet i digues si té relació amb cap lletra de l’alfabet grec.

2. Totes les llengües utilitzen un sistema per escriure els sons. Nosaltres utilitzem un alfabet en què, amb alguna excepció, cada so es representa mitjançant una grafia. Coneixes altres sistemes d’escriptura que no funcionin així?

3. Fixa’t en les lletres de l’alfabet grec i digues quines et són familiars perquè les has fetes servir en alguna matèria.

4. Escriu el teu nom i el de tres amics o amigues en lletres gregues.

5. Fixa’t en el significat de les preposicions gregues següents: amfi (‘en ambdós costats’), peri (‘a tot el voltant’) i epi (‘damunt de’). Després contesta les preguntes:

a) Quines característiques tenen els amfibis pel que fa al lloc on poden viure?

b) Defineix la paraula perímetre. Té res a veure amb el que significa la preposició grega?

c) Què és l’epidermis? És el mateix que la pell?

6. Escriu derivats en català d’aquests adjectius grecs: kalos (‘bonic’), micros (‘petit’) i poli (‘molt’).

7. Relaciona el nom grec amb el mot català que n’ha derivat i digues si el significat actual té res a veure amb el significat del mot grec:

antropos (home) •

mania (bogeria) • kratos (poder) •

astron (astre) •

8. Observa els sufixos grecs següents: ­àlgia (‘dolor’), ­ma (‘tumor’) i ­itis (‘inflamació’). Classifica aquests termes mèdics en funció del seu origen etimològic: conjuntivitis, odontàlgia, otitis, glaucoma, hepatitis, neuràlgia, carcinoma, faringitis. Busca el seu significat en el diccionari.

9. El sufix grec ­leg (‘que estudia’) ha donat nom a diferents especialitats mèdiques. Digues a quin especialista aniries si tinguessis molèsties als ulls; a les dents o als queixals; a la pell; al nas, a les orelles i al coll; al cor, i a l’aparell urinari: odontòleg, uròleg, dermatòleg, otorrinolaringòleg, cardiòleg, oftalmòleg.

10. El sufix grec ­iatre (‘metge’) ha donat nom a dos especialistes, l'un en malalties mentals i l'altre en infantils. A quins noms ens referim?

11. Els nombres grecs han estat molt productius en català. Sabent que la paraula hedra significa ‘cara’, posa nom a la figura geomètrica que té quatre, cinc, sis, set, vuit i deu cares:

1 heis 6 hex

2 dyo 7 hepta

3 treis 8 octo

4 tettares 9 ennea

5 pente 10 deka

A continuació, i prenent com a referència els nombres grecs, digues a quin mot es refereix cadascuna d’aquestes definicions:

a) Pauta per escriure les notes musicals.

b) Vers de set síl·labes.

c) Polígon de sis costats.

d) Cinc proves esportives.

e) Deu manaments.

• antropologia

• aristocràcia

• astrologia

• antropòleg

• bibliomania

• democràcia

• astronomia

f) Persona de vuitanta anys.

12. Endevina quins noms de persona deriven dels següents mots grecs: stéfanos, ‘que porta una corona’; georgos, ‘pagès’; bárbaros, ‘estranger’; filos-hippos, ‘que estima els cavalls’; aner-andros, ‘home’, i sofia, ‘saviesa’.

2. ON VIVIEN ELS GRECS?

Els grecs estaven organitzats en ciutats independents les unes de les altres anomenades polis

El concepte de ciutat actual no es correspon amb el que tenien els grecs, ja que la polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris del voltant i els camps destinats a conreus i pastures.

Totes les polis tenien unes característiques urbanístiques i uns espais comuns:

– Una acròpolis (o ciutat alta), que era una ciutadella fortificada que solia localitzar­se damunt d’un turó. Aquí s’hi construïen els edificis religiosos més importants, i en cas de guerra era el lloc on anaven a refugiar­se els ciutadans. Algunes acròpolis es van convertir en el centre religiós de la ciutat, com veurem més endavant en el cas d’Atenes.

– Una àgora (o plaça pública), on es concentrava l’activitat comercial, cultural, política i pública; és a dir, era un espai obert i el lloc de trobada dels ciutadans. Aquí es reunien en assemblea, celebraven judicis, passejaven i participaven en espectacles lúdics. El territori de l’antiga Grècia, amb les polis principals.

– Una muralla defensiva que envoltava els barris de la polis i evitava possibles atacs d’alguna polis veïna. En cas de derrota, als vençuts se’ls obligava a enderrocar les pròpies muralles i se’ls prohibia construir­ne de noves.

Cada polis tenia un rei i un exèrcit propis, i els seus ciutadans havien de complir les obligacions i els deures legals, com ara pagar impostos, fer el servei militar i obeir les lleis. Les rivalitats i els desacords entre polis eren freqüents i això comportava aliances i lluites entre elles. L’exemple més representatiu d’aquesta competitivitat van ser les guerres del Peloponès, que van durar gairebé trenta anys, entre les dues polis més importants de Grècia, Atenes i Esparta, amb dos models socials i polítics oposats.

A Atenes van començar un seguit de reformes que van portar a la instauració d’un règim democràtic en què la sobirania estava en mans d’una assemblea formada per ciutadans. Ara bé, només eren considerats ciutadans els homes lliures, nascuts a Atenes i de pares atenesos.

Polis grega.

Atenes era el centre intel·lectual del món grec i aquesta superioritat va provocar l’enfrontament amb l’altra polis destacada del moment: Esparta, que era un estat conservador i militarista, que destinava gairebé tots els seus recursos a formar un exèrcit terrestre potent i disciplinat. Era governada per dos reis que pertanyien a les famílies més importants.

Esparta finalment va guanyar la guerra i va obligar Atenes a entregar la flota, a abolir el règim democràtic i a enderrocar les muralles.

Malgrat aquestes rivalitats, els grecs compartien una mateixa religió, una mateixa llengua, uns mateixos costums i una manera de fer que els feia diferents de la resta de pobles, als quals anomenaven bàrbars

» ACTIVITATS

13. Busca informació i digues a quina ciutat corresponen les definicions següents:

a) Capital actual de Grècia.

b) Seu dels primers Jocs Olímpics.

c) Ciutat vençuda pels grecs gràcies a l’enginy d’Ulisses, que va construir un cavall de fusta.

d) Eterna rival d’Atenes.

14. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Els grecs estaven organitzats en ciutats estat.

b) Les polis no rivalitzaven mai entre elles.

c) Esparta era la capital de Grècia.

d) Cada polis tenia un rei i un exèrcit.

15. Explica les característiques principals de les polis gregues.

16. Indica, en cada sèrie, el mot que no s’adiu amb els altres:

a) Egeu, Mediterrani, Atenes.

b) Esparta, Olímpia, Jònic.

c) Troia, Efes, Corint.

d) Egeu, Jònic, Esparta.

17. Marca la resposta correcta:

• On es localitzava l’acròpolis d’una ciutat grega?

a) A la platja.

b) En un turó. c) En una gran plana. d) A prop d’un riu.

• Quin d’aquests edificis es podia trobar en una acròpolis?

a) Un temple.

b) Una botiga.

c) Una església romànica.

d) Un centre comercial.

• Quin era el lloc on acostumaven a trobar­se els ciutadans?

a) A l’acròpolis.

b) A fora les muralles.

c) Al temple més important.

d) A l’àgora.

• Quines eren les dues funcions bàsiques que tenien les muralles en una polis grega?

a) Decorativa.

b) Religiosa.

c) Defensiva.

d) Perimetral.

• Quines dues polis eren les que van enfrontar­se en la guerra del Peloponès?

a) Atenes.

b) Troia. c) Micenes. d) Esparta.

3. ATENES I L’ACRÒPOLIS

Durant l’època clàssica de Grècia (vers el segle v aC), Atenes va tenir una gran importància cultural i política perquè hi van viure molts artistes, escriptors i filòsofs que van fer aportacions cabdals per al desenvolupament de la cultura occidental. A Atenes encara s’hi conserven restes arqueològiques d’aquesta època d’esplendor que avui són visitades per turistes d’arreu del món. Un d’aquests grans llocs arqueològics és l’Acròpolis d’Atenes.

Reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes.

1. Entrada 2. Temple d'Atena Nike

3. Propileus 4. Temple d'Artemisa

5. Estàtua d'Atena 6. Pòrtic de les Cariàtides 7. Erectèon 8. Partenó

L’Acròpolis, que literalment significa ‘ciutat alta’, és en un turó que s’aixeca a uns cent metres per damunt de la ciutat i que era considerat un recinte sagrat. Com que estava envoltada per una muralla, en cas de guerra els ciutadans anaven a protegir­s’hi. A l’Acròpolis s’hi accedia per una porta monumental, els Propileus. El temple més important és el Partenó, construït en temps de Pèricles.

Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per guanyar­se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat.

Diu la llegenda que Atena s'enfrontà amb Posidó, déu del mar, que també volia rebre els honors de la ciutat. Els déus van escollir Atena, que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posidó, que oferia l’aigua.

A l’interior del temple hi havia la cambra sagrada d’Atena, amb una estàtua de la deessa, de gairebé tretze metres d’alçada, recoberta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi havia la sala on es guardaven els tresors de guerra.

La democràcia atenenca

La nostra forma de govern ha pres el nom de democràcia perquè la polis és administra da en interès del poble i no en interès d’una minoria. La llei assegura la igualtat de tot hom. Tothom pot participar en la vida pública segons els seus mèrits.

A prop del Partenó hi ha un altre temple, l’Erectèon. Aquest edifici tenia diferents espais i un jardí annex, on creixia l’olivera sagrada d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut pòrtic de les Cariàtides, original per les seves columnes en forma de noia que aguanten la teulada.

Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre aprofitant el pendent d’un turó per fer­hi les grades on s’asseia el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visibilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien que així purificaven l’ànima.

Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps, sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però sense aturador, va minant­ne els marbres.

El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una església cristiana, una mesquita i un magatzem de pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.

Pèricles

Pèricles (492 aC­429 aC) va ser el principal dirigent polític de l’Atenes de l’època clàssica. Entre altres mesures, va introduir el pagament d’un sou als ciutadans que ocupessin càrrecs públics i va fomentar la construcció de grans edificis, com el Partenó. D’aquesta manera, Atenes es va convertir en un important centre cultural i artístic.

Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides prové de les dones de Càries, que els atenencs van fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest pòrtic tan característic forma part del temple anomenat Erectèon.

» ACTIVITATS

18. La religió grega era politeista perquè veneraven moltes divinitats. Coneixes altres religions que també siguin politeistes? Digues quins són els seus déus, rituals i festes.

19. Contesta les preguntes que hi ha a continuació sobre l’Acròpolis d’Atenes:

a) Recordes què significa el mot acròpolis?

b) Quines eren les dues funcions principals d’una acròpolis?

c) Què eren els Propileus?

d) Quins eren els temples més importants que hi havia?

20. Busca informació sobre el Partenó i fes les activitats que hi ha a continuació:

a) A quina deessa estava dedicat el Partenó? Amb quin altre déu va rivalitzar per aconseguir els honors de la ciutat?

b) Fídies va esculpir l’estàtua de la deessa que hi havia a l’interior del temple. Busca una imatge d’aquesta escultura i fes­ne una descripció. Investiga si va fer una altra obra important.

c) Busca una reconstrucció del Partenó per fer­te una idea de com era en l’antiguitat. Digues quines parts del temple estaven pintades i de quins colors. Esbrina amb quin material es va construir aquest temple.

d) Els temples grecs, com és el cas del Partenó, es degraden amb el pas dels anys. Et sembla que és important destinar­hi diners per a la seva conservació? Si estigués a les teves mans, quines mesures prendries per evitar aquesta degradació?

21. Relaciona els mots de les tres columnes:

Pèricles escultor democràcia

Fídies polític Partenó

Atena déu del mar temut pels mariners

Posidó deessa protectora d’Atenes

22. Omple el buits d’aquest text sobre el teatre al món grec:

Els grecs anaven al teatre per l’ànima ja que vivien les mateixes emocions que els protagonistes i patien amb ells. Els teatres grecs es construïen a l’ i les grades on s’asseia el públic descansaven al d’una muntanya. Un dels teatres que es conserva en força bon estat és el teatre de situat als peus de l’Acròpolis.

23. Els teatres grecs tenien una acústica molt bona. Per projectar la veu cap als espectadors, utilitzaven unes màscares ben curioses i uns coturns, unes sabates amb unes plataformes molt altes que també feien que els actors fossin ben visibles. Els actors portaven perruques i túniques de colors segons el personatge que interpretaven. Busca imatges de màscares com les que hi ha en el relleu de la imatge i veuràs que algunes són ben peculiars. Després, descriu­les.

24. A l’època clàssica de Grècia també hi hagué un gran avenç en el camp de la política: el naixement de la democràcia que amb Pèricles tingué el seu moment d’esplendor. Quina mesura va introduir Pèricles per tal que els ciutadans poguessin ocupar càrrecs públics?

25. Una de les festes més solemnes eren les Panatenees, dedicades a la patrona de la ciutat. Segur que on vius es fan uns dies de festa dedicats al patró o la patrona de la ciutat. Digues quines festes són, quins dies se celebren i comenta’n el programa d’actes.

4. LES CONQUESTES

D’ALEXANDRE EL GRAN

Després de la guerra del Peloponès, les polis gregues van entrar en decadència i el rei Filip II de Macedònia (que regnava en una regió del nord de Grècia) es va voler imposar com a nova potència, unificar tot Grècia i crear un sol estat grec.

Els macedonis, tot i que parlaven una llengua semblant a la grega, tenien pocs punts en comú amb els grecs: el seu nivell cultural era molt baix, la seva economia era pobra i no s’organitzaven en polis, sinó que hi havia un únic rei i els ciutadans estaven al marge de la vida política.

En primer lloc Filip volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat preses pels perses. A canvi, demanava que li proporcionessin soldats i vaixells, i que fos reconegut com a cap de les forces militars gregues.

Filip va començar aquesta gran empresa, però no va poder acabar­la perquè fou assassinat. El successor de Filip va ser el seu fill Alexandre, que va ocupar el tron amb només vint anys.

Alexandre era un jove amb inquietuds, tenia ganes de saber­ho tot i abans de fer els vint anys ja havia participat en campanyes militars al costat del seu pare, que li va ensenyar tota mena d’estratègies.

Alexandre el Gran lluita contra els perses a la batalla d’Issos, segons un mosaic del segle ii aC.

La seva formació cultural anava a càrrec d’Aristòtil, el filòsof i científic més reconegut de l’època. Aristòtil va estimular el seu interès pel món grec i el va introduir en disciplines que posteriorment li serien molt útils per a la guerra, com ara el coneixement del medi natural i geogràfic.

A Alexandre li agradava molt llegir i aprendre a partir de l’experiència que podien oferir­li els herois del passat. Una de les obres que més va influir­lo, i que va marcar la seva trajectòria militar, va ser la Ilíada d’Homer, un poema de més de quinze mil versos en què es narren els combats que van tenir lloc a Troia. Aquil·les és el gran protagonista del poema i destaca entre els guerrers grecs per la seva valentia i també per la seva compassió amb els vençuts. Aquest heroi fou l’ídol d’Alexandre. Quan fou proclamat rei, continuà l’empresa que havia començat el seu pare: alliberar les ciutats gregues d’Àsia del domini persa. Amb un exèrcit de més de 40.000 homes, el jove rei va desembarcar l’any 334 aC a l’Àsia Menor, i gràcies a la seva habilitat va guanyar la majoria de batalles, de les quals cal destacar dues en què s’enfrontà al mateix rei persa, Darios: la batalla d’Issos, a l’entrada de l’actual Síria, i la de Gaugamela, a l’antiga Mesopotàmia. Les capitals perses d’Orient es van anar rendint sense gaire resistència a Alexandre, i aquest jove rei va arribar fins als confins del món oriental: l’Índia. Però el somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar: volia crear un sol imperi que s’havia de fonamentar en la llengua i la cultura gregues.

El pas d’Alexandre per Orient va expansionar la cultura grega en tots els seus àmbits, fet que va significar el progrés en molts llocs.

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica (Grècia).

Va fundar moltes ciutats (la majoria anomenades Alexandria) en indrets estratègics per al comerç o bé per al control militar dels territoris conquerits. De totes, cal destacar la ciutat d’Alexandria, a Egipte, amb un far considerat una de les set meravelles del món i una biblioteca que aplegava un fons bibliogràfic de més de 700.000 volums.

Les seves gestes el van convertir en un mite i ha passat a la història amb el nom d’Alexandre el Gran.

Fotograma de la pel·lícula Alexandre Magne, d’Oliver Stone (2004), en què Collin Farrell interpreta el personatge d’Alexandre el Gran. En aquesta imatge el veiem passant revista al seu exèrcit amb el seu inseparable cavall, Bucèfal.

Les conquestes d'Alexandre el Gran.

Imperi d’Alexandre

Itinerari de l’expedició d’Alexandre

Ciutats fundades per Alexandre

Batalles guanyades per Alexandre

» ACTIVITATS

26. Copia el text que hi ha a continuació i omple els buits que hi ha per tal que tingui sentit:

Filip era rei de i volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels . No va acabar aquesta empresa perquè fou . El va succeir el seu fill , que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare, però era més ambiciós i va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de

27. A continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix­los i posa­hi un títol adequat.

A—Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim.

I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge.

—Ves, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.

BTot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar:

—T’he portat un regal.

Portava a la mà una capsa de fusta que, per l’aspecte, semblava molt vella.

—Gràcies —va dir Alexandre—. Què és?

—Obre-la —el va exhortar el filòsof oferintla-hi.

Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc escrit amb tinta vermella.

—La Ilíada i l’Odissea! —va exclamar amb entusiasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veritat. Feia temps que volia un regal així!

—Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’encarregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes començar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

28. Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més famosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents:

a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els països que l’envolten i els mars.

b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual i expliqueu què simbolitza tot l’edifici.

c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat.

d) Cerqueu un fragment de la pel·lícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’antiga biblioteca d’Alexandria. Fixeu­vos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi havia llibres) i digueu quin fou el motiu de la seva destrucció.

29. Contesta breument aquestes preguntes sobre Alexandre el Gran:

a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei?

b) En quines dues batalles es va enfrontar directament amb el rei persa Darios?

c) Què van aportar les conquestes d’Alexandre a Orient?

d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir?

e) Després de tot el que has après sobre Alexandre, quina valoració en fas com a personatge històric?

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES

DELS GRECS

Els grecs van ser els inventors de la ciència pròpiament dita. Fins aleshores es creia que les divinitats eren les causants de tots els fenòmens naturals i humans. Els grecs van ser els primers a buscar explicacions racionals als processos de la natura, deixant de banda els mites i la màgia, i per això van crear diverses disciplines del coneixement fonamentades en la raó i no pas en meres explicacions religioses. A més, els pobles de l’Antiga Grècia, gràcies al desenvolupament de la navegació i del comerç, van poder intercanviar coneixements científics i tècnics amb altres cultures, especialment d’Orient i d’Egipte. Els primers pensadors es preguntaren de què estava feta la matèria, quin n’era el principi primordial, i corroboraren les seves teories amb experiments científics.

Vegem els pensadors i científics grecs més destacats d’aquesta època i les seves aportacions principals:

Tales de Milet fou un matemàtic i astrònom destacat. Creia que el principi primordial del món era l’aigua. Va ser un gran matemàtic (a qui devem el teorema de Tales) i un gran estudiós de la geometria. Es diu que va ser el primer a predir un eclipsi de Sol. També se li atribueix el càlcul de la distància entre les dues estrelles més petites de l’Ossa i de l’alçada de les piràmides d’Egipte a través de l’ombra que projecten. Tot un savi de l’època!

Tales de Milet

Eclipsi de sol.

Esquema d'un eclipsi de sol.

TERRA

Òrbita de la Terra

Òrbita de la Lluna

Penombra

Ombra

Anaximandre de Milet fou un filòsof i astrònom que va idear un rellotge de sol amb un gnòmon, un objecte allargat l’ombra del qual es projectava sobre una superfície graduada per mesurar el pas del temps.

Empèdocles fou un filòsof que defensava que les coses de l’univers estan fetes de foc, terra, aire i aigua. Va demostrar l’existència de l’aire gràcies a un experiment amb un rellotge d’aigua: si tapava una de les obertures, l’aigua no podia entrar ni sortir.

Empèdocles

Els elements primers

Demòcrit fou un filòsof que sostenia que l’origen de la matèria són els àtoms, elements indivisibles, i que la resta és buit.

Estructura d'un àtom

Anaximandre de Milet

Rellotge de sol

Demòcrit

D’altra banda, el nom del filòsof i matemàtic Pitàgores de Samos restarà sempre unit al triangle rectangle gràcies al seu famós teorema, segons el qual «en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets». També se li atribueix el principi de la ciència matemàtica, i va aplicar el concepte dels nombres a altres disciplines, com ara la música i l’astronomia.

Pitàgores

catet (c)

c2 + c2 = h2

Teorema de Pitàgores

Teano de Crotona fou una filòsofa i una matemàtica del segle v aC, suposadament muller de Pitàgores i membre de l’escola pitagòrica, on els seguidors de Pitàgores defensaven que tot, en la natura, es podia explicar mitjançant els nombres. Teano va escriure tractats de matemàtiques, física i medicina i sobre la proporció àuria, però, malauradament, ha passat a la història més per ser la muller de Pitàgores que no pas per la seva aportació a la ciència.

Proporció àuria

L’astrònom i matemàtic Aristarc de Samos va ser el primer a defensar la teoria heliocèntrica, d’acord amb la qual la Terra gira al voltant del Sol i sobre ella mateixa.

Teoria heliocèntrica

Aristarc de Samos

Teano de Crotona

El matemàtic, físic i enginyer Arquimedes de Samos , entre altres aportacions, va inventar un cargol per bombejar aigua de forma contínua, que es continua fent servir encara avui a Egipte per al reg.

d’Arquimedes

També fou un grec, Hipòcrates de Cos, el «pare de la medicina», ja que abans de l’aparició del pensament científic la curació de les malalties s’atribuïa al déu Asclepi. Hipòcrates rebutjà les supersticions i va argumentar que la malaltia no era un càstig diví, sinó una conseqüència dels factors ambientals i els hàbits de vida del pacient. A l’escola de Cos seguien un mètode terapèutic rigorós: observació dels signes corporals del malalt, diagnosi de la malaltia i aplicació de la medicació.

Hipòcrates i els seus seguidors van classificar les malalties i van crear termes mèdics que encara avui estan en ús: recaiguda, crisi, pic...

hipocràtic

Arquimedes

Cargol

Jurament

Hipòcrates

» ACTIVITATS

30. Contesta breument les preguntes següents:

a) Per què diem que els grecs van ser els inventors de la ciència pròpiament dita?

b) Com argumentaven les seves teories a partir d’aquest moment la majoria de científics grecs?

c) Quins factors van afavorir aquest progrés?

d) Quin fou l’objecte d’estudi dels primers científics grecs?

31. Relaciona cada personatge amb l’aportació que va fer al món científic:

Tales de Milet teorema del triangle rectangle

Aristarc àtoms

Anaximandre cargol d’aigua

Empèdocles pare de la medicina

Demòcrit proporció àuria

Arquimedes eclipsi de sol

Teano rellotge de sol

Hipòcrates existència de l’aire

Pitàgores teoria heliocèntrica

32. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Hipòcrates fou considerat «el pare de la medicina científica».

b) Abans del pensament científic es creia que les malalties eren un càstig dels déus.

c) Apol·lo és el déu de la medicina.

d) La medicina hipocràtica atorgava molta importància als hàbits de vida dels pacients.

e) Hipòcrates va fer una classificació de les malalties a partir dels símptomes i el procés d’aquestes.

f) Hipòcrates va fundar l’escola de Lesbos, on seguien un mètode terapèutic rigorós.

33. Explica què és el jurament hipocràtic i quina simbologia té en l’actualitat.

34. L’antiga Grècia fou el bressol del coneixement occidental a partir de les aportacions dels pensadors i els científics grecs. Però van ser poques les dones que van tenir el privilegi de tenir les mateixes oportunitats que els homes. Una d’elles fou Teano de Crotona, considerada una de les primeres dones matemàtiques. Per tal de saber més coses sobre aquesta científica, busca’n informació i fes les activitats següents:

a) Busca una imatge de Teano i enganxa­la en el teu quadern.

b) Explica els aspectes més significatius de la seva biografia.

c) Detalla els estudis que va fer i la importància de la seva formació al llarg de la seva vida.

d) Esbrina quin fou el paper de les dones en les escoles pitagòriques.

e) Enumera les aportacions que va fer a la ciència.

f) Indica les obres que se li atribueixen.

35. Hipàtia d’Alexandria (370­415) va ser una destacada filòsofa, científica, matemàtica, astrònoma i professora a l’Escola d’Alexandria. Busca informació sobre aquesta dona, que va fer grans aportacions a la ciència i al pensament del moment, i fes les activitats que hi ha tot seguit:

a) Explica quin era el context històric del moment a Alexandria.

b) Busca informació sobre la seva vida i la importància que va tenir el seu pare en la seva formació.

c) Anomena alguns dels descobriments que va fer.

36. Hipàtia fou una dona de ment oberta i un bon exemple n’és aquesta reflexió seva: «Defensa el teu dret a pensar perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar». Feu un debat a classe sobre el missatge que transmeten aquestes paraules.

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?

Ja des del segle vii aC, els pobles que habitaven el territori de l’actual Catalunya van rebre la visita d’altres pobles comerciants de la Mediterrània oriental. De tots ells, els grecs han estat els que han exercit una influència més intensa, ja que van portar avenços tan importants com ara l’ús de la moneda o el coneixement de l’escriptura.

Entre els anys 750 aC i 550 aC un gran nombre de grecs van haver d’emigrar del seu país i van fundar un munt de colònies i assentaments comercials al llarg de la costa mediterrània.

Colònies i àrees d'influència de l'antiga Grècia. Els grecs procedents de Focea, a l'Àsia Menor, van fundar Empòrion

Diferents motius els van portar a aquesta emigració. En primer lloc, necessitaven noves terres de cultiu. Grècia era i és un país de muntanyes, amb poc terreny i, a més, poc fèrtil. Sovint hi havia rivalitats i lluites per apropiar­se del nou sòl cultivable fins al punt que la situació va esdevenir insostenible. Els grecs es veieren obligats a buscar terres en altres llocs. Aquestes mancances es van agreujar quan hi hagué un excés de població que no disposava ni dels aliments més bàsics per sobreviure.

D’altra banda, a la Grècia continental les relacions per terra entre les diverses regions eren difícils, ja que els carros eren poc útils en un terreny tan muntanyós. Els pocs camins que hi havia quedaven intransitables quan hi havia pluges abundants.

Així doncs, com que a Grècia la majoria de nuclis urbans estaven a poca distància del mar, els grecs van optar per la navegació de cabotatge per fer el transport de mercaderies.

El següent pas va ser obrir l’activitat comercial per la Mediterrània. Els principals productes que exportaven eren l’oli, les armes i el marbre, i solien importar gra, esclaus, fusta, metalls i articles de luxe. Va ser això el que va fer que els grecs comencessin una colonització per les costes de la Mediterrània. Va ser una colonització pacífica, sense intencions militars.

La sort dels que marxaven, però, era desconeguda, perquè no sabien quina podia ser la reacció dels habitants dels territoris on arribaven. Per això, primer s’instal·laven en un lloc fàcil de fortificar o defensar, un lloc que era provisional; al cap d’un temps ocupaven el lloc definitiu.

Amb una finalitat purament comercial, els grecs arribaren a Catalunya i fundaren dues importants colònies a l’Empordà: al segle viii aC, Rhode (l’actual Roses), i vers l’any 600 aC, Empòrion (Empúries). Però els grecs no només arribaren a Empúries, sinó que colonitzaren la zona costanera de la península Ibèrica, amb la qual cosa hi hagué un desenvolupament comercial important. Els grecs obtenien metalls, sal i cereals a canvi de perfums, productes de luxe, ornaments, oli i vi.

D’altra banda, la influència cultural que van tenir sobre els pobles ibers amb els quals tractaven va ser enorme. Van introduir la utilització de la moneda, el coneixement de l’escriptura, els objectes de ceràmica, la indústria de la conservació del peix i avenços en tècniques agrícoles i arquitectòniques.

Navegació de cabotatge. Navegació de port a port seguint la costa com a punt d’orientació. VOCABULARI

Reconstrucció d’un trirrem grec, nom que deriva de les tres files de remers que hi havia a cada costat del vaixell. Solien tenir un parell d’ulls pintats a la proa per espantar els mals esperits.

» ACTIVITATS

37. Tria l’opció correcta:

• Quin era el primer pas que feien els grecs abans de fundar una colònia?

a) Atacar i sotmetre els poblats locals.

b) Instal·lar­se en una vall fèrtil per poder conrear.

c) Instal·lar­se en un lloc provisional i veure si eren ben rebuts.

d) Fer aliances amb els habitants locals i viure als seus poblats.

• D’on provenien els grecs que van fundar Empòrion?

a) D’Atenes.

b) D’Esparta.

c) De Creta.

d) De Focea.

• Quina d’aquestes ciutats no va ser una colònia grega?

a) Nàpols.

b) Marsella.

c) Roma.

d) Roses.

• A quina comarca es localitza el jaciment arqueològic d’Empúries?

a) El Maresme.

b) L’Empordà.

c) La Vall d’Aran.

d) La Selva.

• Els colonitzadors grecs que es van establir a l’actual Empúries van posar el nom d’Empòrion a l’assentament definitiu que van establir davant la platja. Què significa el nom Empòrion?

a) Badia.

b) Colònia.

c) Mercat.

d) Empordanès.

38. Ratlla el concepte que no sigui correcte:

a) Els grecs obtenien els productes següents dels pobles amb què comerciaven:

cereals • metalls • pells • perfums

b) Quins metalls volien obtenir els grecs a la Península?

or • nitrogen • estany • argent

c) Els grecs venien els productes següents als pobles amb què comerciaven:

armes • ceràmiques de luxe • patates

d) Al segle vi aC els grecs ja consumien aquests productes:

tomàquets • blat • llenties • fruits secs

39. Els grecs van introduir l’ús de la moneda i amb això es va deixar enrere el bescanvi utilitzat fins al moment. A Empúries hi havia la dracma emporitana. Al llarg de la història han anat apareixent noves monedes amb diferents valors. Relaciona els països següents amb la moneda pròpia de cadascun:

Argentina • • euro

Bèlgica • • rupia

EUA • • ien

Índia • • dòlar

Japó • • lempira

Marroc • • ruble

Rússia • • dírham

Hondures • • peso

40. La introducció de l’escriptura va suposar millores en molts camps. Digues quins avantatges va comportar el fet de poder posar tot el que es deia oralment per escrit.

41. Els grecs escrivien en diferents suports: per a les inscripcions més solemnes feien servir la pedra o el bronze i per a les més senzilles, per poder esborrar les errades, utilitzaven les tauletes encerades, el papir (procedent d’Egipte) i el pergamí. Per als treballs escolars, utilitzaven les tauletes encerades i una mena de punxó. Construeix una tauleta encerada i un estilet a partir de les indicacions següents:

Construcció d’una tauleta encerada

Material: 2 làmines de fusta de 10 x 14 cm per fer la base, llistons de fusta per fer els cantells, cera (ciri) i un cordill.

Eines: serra, cola i llumins.

1. Fixa els llistons als cantells.

2. Fes un forat per passar­hi el cordill.

3. Vessa la cera fosa sobre la làmina de fusta i forma una capa de cera d’uns 5 mm.

4. Allisa la cera quan encara sigui tèbia.

Construcció d’un estilet

Material: un clau força llarg amb cabota i un cordill.

Eines: un martell, una enclusa o superfície dura per poder aplanar la cabota del clau i una llima.

1. Aixafa la cabota del clau fins a aconseguir una superfície plana.

2. Llima i poleix l’extrem aplanat.

3. Lliga l’estilet a la tauleta amb un cordill.

42. Al segle v aC, Atenes era una ciutat hegemònica culturalment a tots nivells (filosofia, ciència, medicina, art, arquitectura…). A l’Atenes actual es conserven restes d’edificis d’aquest passat que conviuen amb edificis i espais posteriors. Relaciona cada imatge amb la descripció corresponent:

a) Restes del temple de Posidó, al cap Súnion.

b) Estadi Olímpic Panathinaikó, construït amb marbre blanc.

c) Odèon d’Herodes Àtic, als peus de l’Acròpolis. És un edifici per a audicions musicals.

d) Port del Pireu, a Atenes.

e) Museu Nacional Arqueològic, on hi ha exposades les Cariàtides originals.

f) Acròpolis d’Atenes, amb el majestuós Partenó.

Ruïnes d’Empúries. Actualment s’ha excavat un 25 % del jaciment.

7. EMPÒRION

Els grecs i els romans van passar per casa nostra fa un grapat d’anys. La seva llarga estada ha deixat una empremta inesborrable en la nostra cultura, els nostres costums i tradicions, la nostra manera de pensar, etc. Empúries és un bon exemple per estudiar l’herència clàssica que ens han deixat els uns i els altres, ja que tant grecs com romans hi van conviure durant un llarg període de temps.

Els primers a arribar van ser els grecs (segle vi aC) procedents de Focea, que, seguint la tàctica de situar­se primer en un lloc de fàcil fortificació i veure si eren ben rebuts, s’instal·laren a l’indret on actualment hi ha Sant Martí d’Empúries, que en aquell moment era un petit illot a la desembocadura del riu Fluvià. Aquest primer assentament avui rep el nom de palaiàpolis. Cap a l’any 550 aC, quan ja tenien bones relacions amb els indigets (‘els pobles ibèrics preromans que hi havia a la zona’), els grecs van construir una ciutat nova, la neàpolis (‘ciutat nova’), ja en terra ferma, molt a prop del port. Li van posar el nom d’Empòrion, que significa ‘mercat’. Aquesta ciutat grega va anar creixent fins que l’any 218 aC hi van desembarcar els romans amb un gran exèrcit i van bastir un campament militar al costat de la ciutat grega, el qual es mantenia al marge d’aquesta. Els romans van arribar amb l’excusa de tallar el pas als cartaginesos, que havien entrat a la Península i que suposaven un perill per a Roma. Aquest campament romà, un cop pacificada la zona, va esdevenir una ciutat de dimensions considerables, que finalment va absorbir la ciutat grega i també alguns pobles indígenes.

Al segle i aC ja podem parlar d’Emporiae (les Empúries). Després d’una època d’esplendor, amb un creixement important i una gran activitat econòmica, la ciutat va començar a perdre importància progressivament, fins que al segle iii va ser abandonada i els seus habitants van tornar a instal·lar­se a l’illot on havien arribat inicialment.

ciutat romana

antiga desembocadura del riu Fluvià

Dibuix d’Emporiae. La ciutat romana era considerablement més gran que la grega.

Sant Martí d'Empúries (palaiàpolis)

port ciutat grega (neàpolis)

escullera

Els espais més significatius d’aquesta ciutat grega són els següents:

Entrem a la ciutat per la mateixa porta per on accedien els seus habitants: una porta estreta que es tancava amb una reixa de ferro. Aquesta era una de les portes de la muralla que delimitaven la Neàpolis.

ÀGORA I ESTOA

Al cor de la ciutat es conserven les restes de l’àgora, la plaça pública on anaven tots els ciutadans en algun moment del dia. Hi havia els edificis més importants relacionats amb les funcions polítiques i administratives.

Era un espai obert envoltat per un pòrtic i per l’estoa, un edifici de dos pisos molt semblant als actuals centres comercials, amb diverses botigues.

MURALLA

RECINTE D’ASCLEPI

Aquest espai era un centre terapèutic i religiós on anaven a curar­se els malalts. El mètode que seguien no era pas gaire científic: les persones que patien alguna malaltia experimentaven el somni sagrat que uns sacerdots interpretaven i, a partir d’aquí, deduïen el tractament de curació més adequat. Hi havia diversos temples, un dels quals estava dedicat a Asclepi, el déu de la medicina, de qui es va trobar una estàtua. Al recinte exterior n’hi ha una reproducció, ja que l’estàtua original està protegida a dins del Museu Arqueològic d’Empúries. També hi havia un temple dedicat a Zeus­Serapis, un déu d’origen egipci. Aquest fet demostra la importància comercial que va tenir a la Mediterrània la ciutat, fins on van arribar mercaders i comerciants d’Orient.

INDÚSTRIA DE SALAÓ

A la ciutat trobem també els fonaments d’una petita indústria que es dedicava a la conservació del peix en sal. Hi ha un pati central on es netejava el peix i es feia a trossos; al costat, uns dipòsits on se salava i un magatzem on el peix ja salat s’envasava en àmfores. Aquestes conserves els van permetre vendre peix en llocs força allunyats. Es conserven restes també d’un petit mercat, amb una gran cisterna d’ús públic.

SABIES QUE…?

Asclepi, a qui els romans van anomenar Esculapi, era fill del déu Apol·lo i d’una mortal. El pare va confiar l’educació del seu fill al centaure Quiró, que li va ensenyar tot allò relacionat amb la medicina. Asclepi va aprendre a curar totes les malalties i a alleujar el dolor dels malalts, i fins i tot va arribar a descobrir la manera de ressuscitar els morts. Zeus, a qui desagradava la fama creixent d’Asclepi, el va matar llançant­li un llamp. Després de la seva mort, van oferir­li ofrenes divines i va ser venerat com el déu de la medicina. Els antics se l’imaginaven com un home vestit amb un mantell i portant un bastó en el qual s’enroscava una serp.

HABITATGES I MOSAICS

Al centre de les cases gregues solia haver­hi un pati interior des d’on s’accedia a les habitacions. Les més importants eren l’oikos o menjador, l’andron, una sala decorada destinada als banquets dels homes, i un gineceu, destinat a les dones i als infants.

A les cases de famílies benestants solia haver­hi mosaics a terra, pintures al fresc a les parets, llits de menjador… La imatge que acompanya el text correspon a un paviment de morter amb una inscripció, probablement situat en un menjador.

» ACTIVITATS

43. Llegeix aquest fragment del llibre de Manuel Brunet titulat El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i contesta:

L’endemà a punta d’alba el patró envià mitja dotzena d’homes a explorar la platja de la badia.

—No hi aneu vestits: així no semblareu forasters i no us prendran res. Les barcasses es queden ací.

Els homes saltaren a l’aigua com uns cavalls i en arribar a la platja s’espolsaren a tall de ca. Apol·lo hauria tombat el cap per no veure aquella salvatge remullada matinal; Venus i les nimfes haurien fugit enriolades.

Per a veure la planúria calgué pujar l’ampla platja que ve de mar endins i fa un pendent dolç com el d’un plat escudeller. L’Alt Empordà, perfumat, cenyit de muntanyes d’ondulació suau i coronat pel Canigó, es descloïa a la llum com una rosa.

—Quin país més clar i quina olor d’herba! Fa cara de ser un país molt liberal. Segur que en aquestes muntanyes no s’hi amaga l’enemic. Cap bandit no gosaria travessar un país així tan obert i franc, i la gent d’ací poc deu envejar d’encauar-se en cataus feréstecs.

—Quin cel més alt! I el mar... ¿què me’n dieu, d’aquest mar? Quina cosa més ben trobada aquesta badia! Tot se’ns aparenta com una abraçada en aquest país: la plana voltada de serralades i la terra abraçant-se al mar.

—Em plau aquest mar perquè no és petit ni gran: sembla un mar de família i ben mirat ja en tenim prou. Ja sabem que més enllà de la boca de la badia hi ha el mar lliure i camins que menen a tot arreu; però en el mar gran no veuríem els turons de la porta d’aquesta regolfada que d’aquí estant semblen posats al mig de l’aigua.

a) On creus que han arribat els mariners?

b) Quina muntanya corona l’Alt Empordà?

c) Tenint en compte la geografia de Grècia, per què els sorprèn aquesta planúria?

44. La ciutat antiga on es van instal·lar els grecs s’anomena Palaiàpolis i la nova ciutat, situada en terra ferma, Neàpolis. Tenint en compte que palaios (‘antic’) ha donat lloc a paleo- i que neos (‘nou’) ha derivat a neo-, relaciona aquests mots amb el significat adient:

• ciència que estudia els fòssils

paleografia • paleocristià •

paleontologia • paleologia •

paleolític • neolític •

neocolonialisme • neonatal •

neologisme • neollatí •

• estudi de les antiguitats prehistòriques

• període més antic de la prehistòria

• els primers temps dels cristians

• ciència que estudia les escriptures

• paraula nova introduïda en una llengua

• llatí modern

• fase de la prehistòria que segueix el mesolític

• que fa referència al nounat

• pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies

45. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Quan Empúries va ser abandonada, els seus habitants van tornar a establir­se a l’actual Sant Martí d’Empúries.

b) Els fundadors d’Empòrion provenien de la Grècia continental, concretament d’Atenes.

c) Quan van arribar els romans, van unir­se al poble grec i van ampliar la ciutat d’Empòrion.

d) La desembocadura del riu Fluvià oferia un port natural que els grecs van saber aprofitar.

e) Al segle i aC el nom d’Empòrion va passar a Emporiae.

46. Asclepi era el déu de la medicina i el seu símbol és una serp enroscada en un bastó. Què simbolitza avui dia? On el podem trobar?

47. Fixa’t en aquestes imatges: n’hi ha dues que corresponen al déu Asclepi i una que no. Sabries dir quina és?

48. L’educació del déu Asclepi va anar a càrrec de Quiró, un personatge mig home, mig cavall. Els personatges barreja de persona i animal són freqüents en la mitologia clàssica i han estat font d’inspiració per a la literatura i el cinema. Percy Jackson és el personatge d’una sèrie d’històries de l’escriptor Rick Riordan, en què la mitologia grega és ben present. Ets capaç de reconèixer quin monstre mitològic representa cada un dels personatges següents?

49. Els grecs ja van veure la necessitat de conservar el peix en sal i per això van construir una factoria de salaons. Aquest costum ha continuat a la zona, fins al punt que un poble molt proper elabora un producte típic d’aquestes característiques. Saps de quin poble i de quin producte estem parlant?

50. Digues el mot adient a cada definició:

a) Plaça pública de la ciutat grega.

b) Centre terapèutic i religiós dedicat a Asclepi.

c) Botigues situades al carrer principal.

d) Edifici de dos pisos al costat de la plaça, on hi havia diverses botigues.

e) Recinte dedicat a unes divinitats egípcies.

51. Al Museu Arqueològic d'Empúries podem trobar un meravellós mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia. Ifigènia era la filla d'Agamèmnon, el capitost de l'expedició grega que havia d'anar cap a Troia a recuperar Helena, que havia estat raptada pel príncep troià Paris. Hi anaven els reis de les diferents polis, amb els seus soldats. Van decidir que salparien del port d'Àulida, però un cop allà no van poder fer­ho. Llegeix el text que tens a continuació i sabràs per què no podien marxar. A continuació fes les activitats que t'indiquem tot seguit:

La flota grega s’havia reunit al port i estava a punt de salpar per començar una guerra contra Troia, ciutat enemiga dels grecs; però les naus no es podien fer a la mar per manca de vent. Va ser consultat l’endeví Calcas, el qual va dir que la calma era deguda a la còlera d’Àrtemis. Aquesta havia estat ofesa per Agamèmnon temps enrere, i per calmar la deessa calia sacrificar Ifigènia, la filla d’Agamèmnon. Quan la noia estava a punt de ser degollada, Àrtemis, deessa de la cacera, se’n va apiadar i va posar una cérvola en lloc de la noia.

a) A partir del text següent, indica quin número correspon a cada personatge del mosaic:

Agamèmnon porta la llança cap per avall perquè està afligit per la mort imminent de la seva filla Ifigènia, que va coberta amb un vel. Un altre cabdill grec, Menelau, amb el ceptre a la mà, acompanya la noia al sacrifici. Enmig dels caps grecs hi ha l’endeví Calcas, amb una cinta al cap. A l’altre costat d’Ifigènia l’espera Odisseu, pensatiu, el més murri de tots els grecs.

b) A continuació, fes una cerca per internet i escriu al teu quadern la informació que hagis trobat sobre cadascun dels personatges que apareixen en el mosaic.

c) Busca informació sobre la tècnica amb què va elaborar­se aquest mosaic.

» POSA’T A PROVA

1. Per què els grecs van haver d’emigrar del seu país?

2. Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Empordà?

3. Explica el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.

4. Els antics grecs s’organitzaven en polis. Explica’n les característiques.

5. De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

JUGUEM

6. Digues una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents:

amfi- • micros- • poli- • epi- • -mania • -cràcia

7. Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?

8. Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

9. Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàtides, Atenes.

10. Argumenta i posa exemples de l’afirmació següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització

Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres:

Horitzontals:

• Columnes en forma de noia.

• Matemàtic grec.

• Ciutat alta.

• Regió del nord de Grècia.

• Filòsof que educà Alexandre.

• Rei persa.

• Ciutat estat independent.

• Ciutat on sorgí la democràcia.

• Pare de la medicina científica.

• Temple dedicat a Atena.

Verticals:

• Ídol d’Alexandre.

• Va escriure l’Odissea

• Plaça pública.

• Grecs que fundaren Empòrion.

• Rival d’Atenes.

• Polític atenès.

E R G T A A U G R T S L

A S M A C E D O N I A Y E S A S T R M B K C H B K S L P N O

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

A continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o individualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge, identifiqueu­la i, després de cercar tota la informació que pugueu, exposeu­la als vostres companys, que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes:

• Respecteu el temps establert.

• Estructureu bé els continguts que exposareu.

• Parleu amb veu clara i amb una bona entonació.

• Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment.

• Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar­hi i fer una exposició amena.

Alfabet grec gravat en pedra, a la ciutat de Troia, Turquia.

Recinte d'Asclepi, a les ruïnes d'Empúries, Girona.

Teatre d'Epidaure de l'antiga Grècia, a la regió del Peloponès.

L'Acròpolis d'Atenes (Grècia).

Estàtua d'Alexandre el Gran a la ciutat grega de Tessalònica.

2 U N I T A T

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

1. QUI EREN ELS ROMANS?

2. QUINA LLENGUA PARLAVEN ELS ROMANS?

3. ROMA, LA CAPITAL DEL MÓN

4. ESPÀRTAC, L’ESPERANÇA DELS ESCLAUS

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS ROMANS

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS?

7. MUNICIPIUM EMPORIAE

L’amfiteatre Flavi, a Roma, més conegut com el Colosseu.

1. QUI EREN ELS ROMANS?

1.1. Un origen de lle genda

Sovint la informació que tenim sobre la fundació d’una ciutat antiga ens ha arribat a partir d’un relat mitològic amb la intervenció de divinitats i d’herois i a partir de la realitat històrica, testimoniada en gran part per les restes arqueològiques. A vegades, els historiadors antics han barrejat mitologia i història per explicar l’origen d’una ciutat. És el cas de Tit Livi, un historiador romà del segle i aC, que atribueix la fundació de Roma a dos bessons, Ròmul i Rem, fills del déu de la guerra, Mart. Els nadons foren llençats al riu Tíber.

...Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi havia a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona, Larència, perquè els criés. Quan els nens van fer-se grans recorrien els congostos caçant i així van enrobustir el seu cos...

Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

Els bessons van assabentar-se que havien estat llençats al riu pel seu oncle Amuli, el qual els havia usurpat el tron del Laci. Així és que, després de venjar-se’n, van voler fundar una ciutat al lloc on s’havia encallat la cistella, però no es posaren d’acord en qui seria el rei.

...Efectivament, com que eren bessons i no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d’aquest lloc escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i qui, després de fundar-la, l’havia de governar. Diuen que el primer que va rebre l’auguri va ser Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l’auguri, com que se’n va presentar a Ròmul un nombre doble, va obtenir tot sol el poder. La tradició més divulgada és que Rem va saltar els murs de la nova ciutat per insultar el seu germà. Per això, Ròmul l’havia matat i, ple de ràbia, havia dit, increpant-lo amb aquestes paraules: «Així acabarà qualsevol altre que salti les meves muralles».

Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

Ròmul i Rem, de Peter Paul Rubens.

La Lloba Capitolina representa Ròmul i Rem alletats per la lloba.

1.2. La història

Diu la llegenda que la fundació de Roma (nom que prové del primer rei que hi governà, Ròmul) va tenir lloc l’any 753 aC. La recerca històrica demostra, efectivament, que la ciutat va ser fundada al segle viii aC per un poble de pastors que habitava la zona central de la península Itàlica, a la regió del Laci.

La ciutat de Roma ben aviat va créixer i va mostrar les seves ànsies de dominar els pobles veïns, bé amb aliances o per la força. Va expansionar-se cap al nord i cap el sud, fins a apoderarse de tota la Península. Després, s’estengué per tota la Mediterrània, des d’Hispània fins a la mar Càspia i Egipte, incloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment el que els mateixos romans van anomenar Mare Nostrum («la mar nostra»). Roma va esdevenir així el centre d’un imperi poderós i extens.

Els romans deixaren la seva empremta a tots els territoris conquerits a través de les seves construccions, com ara aqüeductes, amfiteatres o vies; la seva llengua, de la qual deriva el català; la mitologia; les seves institucions polítiques i jurídiques... En definitiva, els romans ens han deixat una herència encara visible en molts àmbits.

Màxima expansió de l’Imperi romà.

» ACTIVITATS

1. Observa aquest cartell dels Jocs Olímpics que es van celebrar a Roma l’any 1960 i explica què representa.

2. Les llegendes, narracions més o menys imaginàries, han existit i continuen existint. En la de Ròmul i Rem els infants són salvats per una lloba. Observa aquestes dues imatges, en què un nen també és salvat per un animal, i explica de quin personatge es tracta en cada cas.

3. L’Antic Testament també és ple de llegendes molt conegudes. Llegeix els dos fragments següents i explica quines semblances tenen amb la llegenda de Ròmul i Rem.

Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que el nen era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.

La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué:

—És un nen hebreu.

Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:

—Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï?

Ella li respongué:

—Ves-hi.

Ella anà a cridar la mare de l’infant. La filla del faraó li va dir:

—Pren aquest nen i cria-me’l. Jo t’ho pagaré.

La dona se’l va endur i el va criar.

Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua».

L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín.

Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena de fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes.

El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué:

—Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar.

Caín va dir al seu germà Abel:

—Sortim al camp.

Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.

4. La Roma antiga, que va començar sent un poblet de pastors, va esdevenir la capital d’un poderós imperi. La Roma actual, capital d’Itàlia, conserva restes del seu passat que conviuen amb edificis posteriors. A partir de les informacions que et proporcionem, relaciona-hi correctament cada imatge.

a) Fontana de Trevi, amb l’escultura del déu Neptú al centre, on cal llençar una moneda si es vol retornar a Roma.

b) El Colosseu, antic amfiteatre on lluitaven els gladiadors i on també es portaven a terme espectacles amb feres.

c) El Vaticà, seu de l’Església catòlica.

d) El riu Tíber, que travessa Roma i desemboca a la mar Tirrena.

e) El Panteó, temple antic dedicat a totes les divinitats.

f) El fòrum romà, la plaça amb els temples i edificis més rellevants on es reunien els antics romans.

La frase en llatí Alea iacta est significa «La sort ha estat tirada».

2. QUINA LLENGUA PARLAVEN

ELS ROMANS?

La llengua dels romans era el llatí, que, com el grec, provenia d’una llengua molt antiga anomenada indoeuropeu. Alguns dels pobles que la parlaven van entrar a la península Itàlica i es van establir a la regió del Laci. Cap a l’any 1000 aC podem dir que ja no parlaven la seva llengua originària, sinó que ja havia evolucionat cap al llatí.

La llengua llatina, que al començament només parlaven alguns pobles, es va estendre ben aviat per tot el territori romà. Així, quan l’exèrcit conqueria unes noves terres, hi implantava la seva llengua, ja que molts comerciants i soldats romans s’hi instal·laven a viure. Els habitants del territori conquerit de mica en mica adoptaven la llengua dels conqueridors: el llatí.

Així, la llengua de Roma va ser utilitzada per un bon nombre de persones. Tot i ser la mateixa llengua, hi havia algunes diferències entre els habitants d’una zona i els d’una altra, que es van anar accentuant per la caiguda de l’Imperi romà. Finalment, el llatí va desaparèixer en algunes zones i, en d’altres, va donar lloc a unes llengües noves: les llengües romàniques.

Una de les conseqüències més importants de la desaparició de l’Imperi romà fou el naixement de les llengües romàniques.

Com que provenen d’una mateixa llengua mare, el llatí, les llengües romàniques s’assemblen molt. Si fem servir la relació de parentiu, podem dir que són llengües germanes:

Llatí Català Castellà Francès Italià

scribere escriure escribir écrire scrivere vita vida vida vie vita

liber llibre libro livre libro noster nostre nuestro nôtre nostro

La llengua és el tret cultural més important que ens han deixat els romans. Aquesta empremta es fa visible en la morfologia dels mots i sobretot en el lèxic . Així doncs, el 80 % del vocabulari de la llengua catalana deriva directament del llatí. És a dir, que tots nosaltres parlem un llatí evolucionat. Ho podem comprovar amb molts dels mots que emprem avui dia. Aquests en són alguns exemples:

Noms propis

Hi ha molts noms de persona que ja empraven els romans:

Rosa: per als romans era només el nom d’una flor.

Carme, Carmina: en llatí significava ‘cant’ o ‘poema’.

Alba: deriva d’un adjectiu que vol dir ‘blanc’ i, per extensió, la primera claror del dia.

Juli: nom d’una de les famílies més importants de Roma.

Adrià: un hadrianus era per als romans un home que havia nascut a Hadria, l’actual Venècia. Fixeu-vos que el català ha perdut la h

Sergi: significava ‘guardià’ i també era el nom d’una altra família romana.

Paula, Pau: prové d’un adjectiu que significava ‘petit, petita’.

La majoria de les ciències que coneixem actualment tenen el seu origen en el món grec. Els romans van heretar aquests coneixements i els van ampliar. En el camp de la botànica s’usa un nom popular i un nom científic per a cada planta o flor.

Nom popular Nom científic faig Fagus sylvatica violeta Viola odorata bleda Beta vulgaris

Els romans ja menjaven pa, anomenat panis, mot llatí d’on han derivat els mots següents: pa, pan, pain, pane.

Dies de la setmana

Els romans també van dividir la setmana en set dies, que van dedicar a un déu o una deessa diferent. El català ha mantingut el mateix nom en gairebé tots els dies:

Dies Lunae (dilluns), dia de la Lluna.

Dies Martis (dimarts), dia de Mart.

Dies Mercurii (dimecres), dia de Mercuri.

Dies Iovis (dijous), dia de Júpiter.

Dies Veneris (divendres), dia de Venus.

Dies Saturni (dissabte), dia de Saturn.

Dies Solis (diumenge), dia del Sol.

La medicina és una ciència que va veure la llum a Grècia. Els romans ens han deixat no només els coneixements, sinó bona part del vocabulari mèdic que utilitzem. Vegem-ne uns quants exemples:

Os, oris (boca): prendre un medicament per via oral. Pes, pedis (peu): fer-se la pedicura (tenir cura dels peus).

Pectus, pectoris (pit): tenir un dolor pectoral.

Capillus, capilli (cabell): fer un tractament capil·lar.

Mots científics

Expressions llatines i llatinismes

A vegades, en una crònica esportiva, es diu que un equip determinat va guanyar el partit in extremis, o en un diari o revista s’informa que la policia va sorprendre el lladre in fraganti. Són expressions llatines que han arribat a les llengües modernes sense cap canvi i que són entenedores per a tothom. Així, deveu haver entès que in extremis vol dir ‘a l’últim moment’ i que in fraganti vol dir ‘en l’instant mateix de fer un acte delictiu’.

A continuació en tens més exemples:

A posteriori: després dels fets («Ho han sabut a posteriori, ningú els ho havia comunicat»).

A priori: abans dels fets («A priori semblava fàcil de resoldre, però no ha estat així»).

In albis: en blanc («Abans de l’examen m’he quedat in albis»).

In situ: al mateix lloc on han passat els fets («La policia va investigar l’assassinat in situ»).

Ipso facto: ara mateix («Fes els deures ipso facto»).

Mea culpa: per la meva culpa, quan s’assumeix una responsabilitat censurable («Ho accepto, mea culpa: intentaré reparar els danys»).

» ACTIVITATS

5. Relaciona la mateixa paraula en diverses llengües:

Llatí Català Castellà Francès Italià pater útil hijo animal regina animal reina reina père figlio familia pare familia fils utile filius cavall útil cheval padre caballus família caballo reine animale regina fill padre utile famiglia utilis animal animal famille caballo

6. El nom d’alguns dels mesos també té el seu origen en la llengua llatina. N’hi ha dos, però, que el deuen a dos personatges històrics: Juli Cèsar i August. De quins dos mesos es tracta?

7. Com es diu dissabte i diumenge en anglès? Creus que provenen del llatí?

Per capita: per cap, per persona («Ens toca un tall de pastís per capita»).

Vox populi: la veu del poble («La vox populi diu que el director ha dimitit»).

A part de les expressions llatines, també hi ha els llatinismes formats per un sol mot. Aquí en tens alguns d’ús freqüent:

Accèssit: recompensa inferior al premi («No van donar cap premi, però sí un accèssit»).

Currículum: document amb les dades personals («He de presentar el currículum avui mateix, si vull la feina»).

Dèficit: pèrdues econòmiques («L’empresa ha acabat l’any amb un dèficit important»).

Hàbitat: medi on viu una determinada espècie («La selva és l’hàbitat natural dels tigres»).

Lapsus: equivocació involuntària («Avui he tingut un lapsus greu: no recordava l’any en què havia nascut»).

Ultimàtum: Últim avís («El professor li va plantejar un ultimàtum: o li lliurava la redacció abans del pati o li posava un zero»).

8. Fixa’t en els noms científics següents de plantes i flors i esbrina amb quin mot popular estan relacionats:

Phaesolus vulgaris lliri

Cupressus sempervirens mongetera

Lilium àlber

Populus alba xiprer

Ulmus minor jacint

Rosmarinus officinalis magraner

Hyacinthus orientalis cogombre

Punica granatum gerani

Matricaria chamomilla om

Allium sativum romaní

Cucumis sativus camamilla

Pelargonium all

9. Tots aquests personatges tenen un nom derivat del llatí. Escriu-los i explica d’on provenen.

10. Busqueu en un diccionari de noms de persona el vostre nom i apunteu-ne l’origen i el significat. Després, expliqueu-lo a tota la classe.

11. Moltes expressions llatines les entenem dins d’una frase segons el context en què apareixen. Copia les frases següents omplint els buits amb aquestes expressions:

persona non grata • a posteriori • quòrum • conditio sine qua non • a priori • sine die

a) Tenir setze anys és per poder treballar.

b) el curs d’informàtica semblava molt fàcil, però vam trobar-lo difícil.

c) A causa del mal temps, el concert s’ha suspès .

d) La reunió de delegats no es va celebrar perquè no hi havia .

e) Després de les seves declaracions, el periodista va ser declarat .

12. La premsa utilitza sovint expressions llatines. Busca com a mínim una notícia on n’hi hagi una. Després, comenteu-les a classe.

13. En cada una de les expressions llatines següents et proposem tres possibles traduccions. Escull l’opció correcta.

a) Carpe diem: Pesca la carpa. / Anem a la carpa. / Viu el dia.

b) Mens sana in corpore sano: Un cos sa en una ment sana. / Una ment sana en un cos sa. / Cura la teva ment i el teu cos.

c) Alea iacta est: La sort ha estat tirada. / S’ha trencat l’ala. / Ja és l’hora.

d) Dura lex, sed lex: La llei dura. / La llei és dura però és la llei. / Això dura més que la llei.

e) Ipso facto: Mateix fet. / Diversos factors. / Immediatament.

f) In fraganti: Fent olor de colònia. / En l’instant mateix de fer un acte delictiu. / Fregant el terra.

g) In extremis: A l’últim moment. / Als vèrtexs. / A les extremitats.

h) Ex professo: Ho diu el professor. / Des de la processó. / Expressament.

i) Grosso modo: A grans trets. / Raó de pes. / De manera graciosa.

j) Gratis et amore: De manera incondicional. / De franc. / De bon grat.

k) Modus vivendi: Beu moderadament. / Viu modestament. / Mitjà de vida.

3. ROMA, LA CAPITAL DEL MÓN

Com eren les ciutats romanes? Com eren els carrers per on passejaven els romans? Com es divertien? On dormien? On es relacionaven amb els altres ciutadans? Roma, que fou considerada durant molt de temps la capital del món, pot respondre aquestes preguntes.

Aquesta ciutat, que en el moment de la seva fundació tenia unes dimensions reduïdes, va anar creixent a mesura que augmentava el nombre d’habitants, fins a arribar a convertir-se en la ciutat més gran i esplendorosa de tota l’antiguitat. Els seus habitants eren plenament conscients que vivien en una ciutat diferent de la resta.

Reconstrucció de l’antiga Roma.

Per això, quan volien conversar amb altres ciutadans, s’acostaven al fòrum, el cor de la ciutat. El fòrum era el centre neuràlgic de Roma i de qualsevol ciutat romana. Aquí, el ciutadà comprava a les diverses botigues o a les parades ambulants del mercat. També era on es localitzaven la majoria de temples dedicats a les divinitats. S’hi acostava qui havia de fer un tracte de negocis o havia d’anar als jutjats per algun assumpte. Els senadors també es reunien en un dels seus edificis. Alguns hi anaven només a escoltar els discursos dels polítics i advocats o simplement a discutir amb altres ciutadans dels problemes de la ciutat.

Reconstrucció d’una part del fòrum.

Als romans els agradava molt divertir-se i van construir molts edificis per a tot tipus d’espectacles. A Roma, a prop del fòrum, podem veure el Colosseu, un amfiteatre amb capacitat per a més de quaranta-cinc mil espectadors, que anaven a veure sobretot lluites de gladiadors, un espectacle molt cruel en el qual dos homes, de vegades, lluitaven fins a la mort d’un d’ells També s’hi feien naumàquies i venacions.

Però l’espectacle preferit dels romans eren les curses de quadrigues, carros tirats per quatre cavalls. A cada cursa calia fer set voltes. A Roma tenien lloc al Circ Màxim, que rebia aquest nom per la seva capacitat, uns dos-cents vint-i-cinc mil espectadors.

Naumàquia. Reproducció d’una batalla naval històrica. Calia inundar l’amfiteatre per a l’ocasió.

Venació. Exhibició i combat entre animals.

Reconstrucció del Circ Màxim de Roma.

Reconstrucció del Colosseu.

VOCABULARI

El circ tenia forma rectangular i la pista estava dividida en dues parts per un mur baix i llarg al voltant del qual circulaven els carros. Els carrils per a cada carro no estaven marcats, com passa avui dia en moltes curses automobilístiques o de motociclisme. Això feia que els accidents fossin freqüents, ja que tots els conductors volien apropar-se al mur. Els espectadors estaven asseguts a les grades i cridaven i animaven el seu carro preferit, sobre el qual feien les apostes.

Encara que no amb tanta afició, els romans també anaven al teatre. Roma tenia diversos edificis que acollien representacions teatrals, tot i que no s’han conservat amb tota la seva esplendor. Els edificis eren de planta semicircular: a la part arrodonida hi havia les grades i a la rectangular hi havia l’escenari on es feien els espectacles. Tot i no ser un espectacle de masses, com ara les curses de carros, a Roma es conserva part del teatre de Marcel, que tenia una capacitat per a vint mil espectadors, molt superior als nostres teatres.

A la ciutats romanes hi havia també uns establiments destinats a la higiene: eren les termes. A Roma hi hagué unes termes majestuoses en temps de l’emperador Caracal·la, de qui prenen el nom. Constaven de diversos espais, amb piscines amb aigua a diferents temperatures, sauna, sala de massatges, biblioteca, palestra, jardins… Les termes eren un centre de banys públics i també un centre d’oci.

Milers de romans van gaudir durant molts segles d’aquesta esplèndida ciutat, que encara avui dia està considerada una de les capitals més meravelloses, la ciutat eterna.

Les termes de Caracal·la en l’actualitat.

Reconstrucció del teatre de Marcel.

» ACTIVITATS

14. Avui dia el mot fòrum significa reunió pública per discutir assumptes d’interès social, cultural, etc. Tenint en compte aquest significat, creus que té relació amb algunes de les activitats que es portaven a terme al fòrum romà?

15. Observa aquests dos fotogrames de pel·lícules i digues de quin tipus d’espectacle es tracta en cada cas i on tenien lloc:

16. El Colosseu té moltes semblances amb alguns edificis esportius actuals, com alguns camps de futbol. Fixa’t en aquestes imatges del Camp Nou del FC Barcelona i de l’amfiteatre romà i digues quines semblances i quines diferències hi veus (capacitat, estructura, accés a les grades…).

17. L’amfiteatre era un edifici destinat bàsicament a les lluites de gladiadors que era present en quasi totes les ciutats romanes. Cerca imatges de dos amfiteatres de l’època romana, enganxa-les en el teu quadern i afegeix-hi la informació següent de cadascun: país on es troben, capacitat que tenien, segle de construcció i estat actual de conservació.

18. Quines són les dues activitats que no es feien al fòrum d’una ciutat romana?

a) Anar a comprar a les botigues.

b) Veure curses de carros.

c) Fer negocis.

d) Parlar amb altres ciutadans de qualsevol tema.

e) Fer discursos polítics.

f) Fer competicions atlètiques.

19. Quin espai seria l’equivalent al fòrum de les ciutats romanes als pobles o ciutats actuals? Raona la resposta.

20. L’antic fòrum romà de Bàrcino era molt a prop de l’actual plaça de Sant Jaume, on encara hi ha els poders polítics i administratius de la ciutat. Sabries dir quins dos edificis institucionals hi ha a cada banda de la plaça?

21. Les termes romanes eren uns establiments destinats a la higiene, però també eren un lloc de reunió dels ciutadans. Hi havia diferents espais destinats a un ús concret. A les grans termes podia haver-hi fins i tot una biblioteca i jardins per passejar. Digues quin nom dels que et proposem a continuació correspon a cada espai d’unes termes: caldarium, unctorium, frigidarium, tepidarium, sudatorium, palestra.

a) Sala per al bany fred.

b) Sauna.

c) Sala per al bany calent.

d) Sala per a massatges.

e) Espai per a exercicis físics.

f) Sala amb aigua tèbia.

Relleu que representa uns esclaus treballant al camp.

4. ESPÀRTAC, L’ESPERANÇA DELS ESCLAUS

De personatges rellevants, la història de Roma n’ha tingut molts: Juli Cèsar, conqueridor de les Gàl·lies; Octavi August, el primer emperador; Trajà i Adrià, emperadors d’origen hispà… Però ara coneixereu un esclau, Espàrtac, que va protagonitzar una revolta d’esclaus i que va aconseguir una millora en les condicions de vida d’aquest col·lectiu tan nombrós a Roma. La societat romana de la República es dividia en ciutadans i no ciutadans. Els ciutadans alhora es classificaven en patricis i plebeus. Als primers temps de la República no tenien els mateixos drets; així doncs, els patricis gaudien de tots els drets, com ara formar part del govern, impartir justícia, ser propietaris de terres, etc., mentre que els plebeus no en tenien, per bé que sí que havien de complir un seguit de deures, com ara pagar impostos. Després de moltes reivindicacions socials, els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets i deures que els patricis. D’altra banda, hi havia tot un segment de la població que no tenia cap dret, ni tan sols la llibertat: eren els esclaus, considerats no ciutadans, que arribaven a aquesta condició pel fet de ser presoners de guerra, condemnats per la justícia o persones endeutades. Els esclaus no eren considerats persones, sinó un objecte que es podia comprar i vendre. Per tant, el preu d’un esclau variava en funció de la quantitat que n’hi havia al mercat.

Els esclaus s’encarregaven de les tasques més dures de la societat: alguns treballaven al camp; d’altres, a les mines; n’hi havia que feien les tasques domèstiques de les famílies benestants, i, finalment, n’hi havia que feien de gladiadors

Com és evident, les seves condicions de vida eren molt dolentes i això va provocar un seguit de protestes per part dels esclaus. La més important d’aquestes revoltes va estar capitanejada per Espàrtac, un esclau procedent de Tràcia que va ser comprat per fer de gladiador. Va ser enviat a Càpua, una ciutat al sud de Roma, on hi havia una escola de gladiadors i on era entrenat en unes condicions infrahumanes. Juntament amb un centenar de gladiadors, es va revoltar i va decidir fugir. S’hi van anar afegint esclaus de les terres i les finques per on passaven, fins a arribar a ser un gran exèrcit d’esclaus.

El Senat romà, pensant que es tractava d’una revolta sense importància, hi va enviar un petit destacament de soldats, que ben aviat va ser derrotat pels esclaus. Les posteriors victòries sobre l’exèrcit romà van estendre la fama d’aquests esclaus, de manera que cada dia augmentava el nombre de rebels que s’hi unien. El que no sabien els governants de Roma és que es tractava d’un grup nombrós d’homes, entre els quals hi havia Espàrtac, molt preparats físicament i la majoria amb una llarga experiència militar. No els seria fàcil derrotar-los.

Després d’un any i mig de revolta, el Senat va decidir posar fi a aquell conflicte: hi va enviar un gran exèrcit, que derrotà Espàrtac i tots els seus companys. La gran majoria va morir en el combat i els pocs que van caure presoners van ser condemnats a morir crucificats perquè servís d’exemple per a altres esclaus.

La desaparició de més de 100.000 esclaus va deixar sense mà d’obra les explotacions agràries, mineres i industrials del sud de la península Itàlica, d’on procedia la majoria. Això va comportar una crisi econòmica. Les condicions de vida dels esclaus van millorar perquè maltractar-los podia esdevenir perillós. Alguns van ser alliberats, van passar a ser lliberts i van ser admesos a la societat romana. N’hi va haver que fins i tot van ocupar llocs destacats en la vida política i econòmica de Roma.

La revolta no havia estat en va. Espàrtac fou considerat un símbol de lluita per la llibertat i contra l’esclavatge.

Fotograma de la pel·lícula Espàrtac (1960), de Stanley Kubrick.

» ACTIVITATS

22. El personatge d’Espàrtac ha inspirat escriptors i directors de cinema, que han fet d’aquest esclau el protagonista de les seves creacions. A continuació, tens un fragment de la novel·la Espàrtac, de Joan Basté. Llegeix-lo i contesta les preguntes següents:

En contrast amb tota aquella gent, hi havia els que semblaven salvatges animàlies: els éssers predestinats a oferir una diversió i a rebre una mort certa, que havien arribat la nit anterior procedents de Càpua. Se’ls transportava amb les mateixes precaucions que es prenien a l’hora de dur feres des de la llunyana Etiòpia. De fet, no eren carretes allò que albergava aquella massa de carn suosa, sinó gàbies. Amuntegats en elles, custodiats pels seus vigilants, anaven sofrint l’incòmode sotragueig de la ruta però, al mateix temps, una altra mena de dolor més llatzerant i més profund: l’angoixa de saber que tenien les hores comptades.

Lèntul era l’amo d’aquells gladiadors esclaus, l’organitzador del festival o espectacle d’aquella tarda. Expert en la funció, tenia cura de tots els detalls amb la pretensió de fer discórrer la diversió pels camins que més satisfeien aquells que havien contractat els seus serveis. En unes altres circumstàncies socials, amb menys ambició a l’hora d’enriquir-se, Lèntul tal vegada hauria pogut ser una bona persona. Era llibert d’un membre de la família Cornèlia i, en tant que plebeu, s’havia instal·lat a Càpua, on començà amb l’explotació d’una petita propietat rústica, que li va donar més preocupacions que beneficis. Posseïa un reduït nombre d’esclaus, però la seva escassa fortuna no li va permetre mai escollir-los entre els més forts o els més aptes, de manera que a les subhastes que es feien periòdicament sempre acabava adquirint allò que rebutjaven licitadors més rics.

Amb poc temps de diferència van passar a formar part dels distints serveis de la casa de Lèntul dos personatges que, cada un d’ells en l’esfera que li era pròpia, arribaria a convulsionar no ja la vida de Càpua, sinó la de tota la República. Un d’ells era Espàrtac; l’altre, Lavínia. El primer unia, a una gran força corporal, la prudent intel·ligència d’un grec; la segona sumava, a una gran bellesa, la possessió d’un esperit profètic. Tots dos procedien de Tràcia. L’origen d’Espàrtac era obscur: alguns deien que havia nascut de pares esclaus, d’altres que devia haver estat un príncep en la seva pàtria.

a) On és Càpua, la ciutat on va començar la revolta d’esclaus liderada per Espàrtac?

b) En quines condicions eren transportats els esclaus?

c) A part del tracte humà, què més angoixava els esclaus?

d) Com es deia l’amo dels gladiadors esclaus? Quin era el seu origen?

e) Quina era la funció d’un amo d’esclaus?

f) On se solien comprar els esclaus?

g) D’on era originari Espàrtac?

h) Amb quines paraules l’escriptor Joan Basté descriu Espàrtac?

i) Encara que la revolta d’Espàrtac va fracassar, creus que la vida dels esclaus va millorar a partir d’aquell moment? Per què?

Estat actual de l’antic amfiteatre, a Càpua, on lluitaven els gladiadors esclaus.

23. Observa les imatges següents i digues quines tasques feien els esclaus que hi apareixen:

24. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents sobre Espàrtac:

a) Espàrtac era un esclau que havia nascut a Roma.

b) Espàrtac s’havia convertit en un gladiador esclau.

c) La revolta d’esclaus va fracassar i la majoria d’ells van poder escapar-se i fugir a les muntanyes.

d) Espàrtac va poder sobreviure i va passar a ser un llibert.

e) La revolta d’esclaus va comportar que les condicions dels esclaus encara empitjoressin més.

25. Contesta breument les preguntes següents sobre la societat romana:

a) Quines diferències hi havia entre els patricis i els plebeus?

b) Quin grup de persones no eren considerats ciutadans i ni tan sols podien gaudir de llibertat?

c) Com podia una persona esdevenir esclau o esclava?

d) Quina consideració social tenien les persones esclaves?

e) Quines eren les tasques que havien de fer els esclaus?

f) Podem afirmar que la societat romana era esclavista? Justifica la resposta.

26. Ja has vist que tant la societat grega com la romana tenien esclaus. Però l’esclavitud no va desaparèixer legalment fins al segle xix. Podries dir algun altre moment històric i en quin lloc concret hi ha hagut una societat esclavista?

27. Avui dia, creus que hi ha algun lloc del món en què es practiqui, d’una manera illegal, alguna forma d’esclavatge? Cerca informació a internet sobre les formes d’«esclavatge modern» i dona la teva opinió sobre com creus que es poden combatre.

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS ROMANS

Les aportacions científiques dels romans no van ser tan brillants com les dels grecs. El seu gran mèrit fou recollir tot el coneixement científic existent fins aleshores i traduir-lo al llatí. D’aquesta manera van establir i divulgar un nou vocabulari científic, que van ampliar en alguns aspectes.

En el terreny de les ciències pròpiament dites, hem de destacar dos personatges per damunt dels altres:

Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà nascut a Còrdova que estudià els fenòmens atmosfèrics com ara l’arc de Sant Martí, els llamps i trons, els terratrèmols, etc. És universalment conegut per les seves obres morals.

Plini el Vell va ser un escriptor, científic i naturalista romà que va escriure una obra enciclopèdica, Història natural, en què va aplegar i actualitzar els coneixements de zoologia, mineralogia, botànica, geografia, etc. de l’època. És famosa la seva mort mentre observava l’erupció del volcà Vesuvi.

Hi ha diversos estudiosos romans de la medicina que van seguir els passos d’Hipòcrates i que van crear un vocabulari mèdic en llatí que continua vigent encara avui. Entre aquests metges cal destacar Galè de Pèrgam, que va fer grans aportacions a l’estudi del sistema circulatori i va millorar el coneixement dels sistemes respiratori i nerviós. Va ser un gran cirurgià que fins i tot va aconseguir eliminar les cataractes dels seus pacients.

La medicina actual ha aprofitat la recerca i els coneixements que van fer els metges i científics grecs i romans, com Hipòcrates o Galè.

Bust de Sèneca.

El caràcter eminentment pràctic dels romans va fer que aportessin grans innovacions en el camp de l’enginyeria amb la construcció d’edificis, ponts i carreteres, el subministrament d’aigua a les ciutats, l’elaboració de grans ginys mecànics, etc. Vegeu-ne uns quants exemples en el quadre d’aquesta pàgina. Molts dels coneixements dels romans sobre enginyeria i arquitectura han arribat fins als nostres dies gairebé intactes. Les seves tècniques de construcció de temples, aqüeductes, cases... i de depuració d’aigua han perdurat durant uns quants segles.

Exemples d’enginyeria i arquitectura dels romans

Tram de la via Àpia que connectava Roma amb el sud d’Itàlia. Les vies romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi romà. Així, els romans podien controlar totes les zones conquerides, però també potenciar el comerç i les comunicacions. La seva ferma construcció ha fet que perduressin al llarg dels segles.

Els romans van construir aquest magnífic temple, el Panteó (Roma), format per una gran sala rodona sota una enorme cúpula amb un forat al sostre. Aquesta innovadora tècnica va fer possible que la cúpula se sustentés i no caigués.

Pont du Gard (Nimes). El coneixement del terreny i l’enginyeria va permetre als romans portar l’aigua des de la deu on brolla fins a les ciutats a través de canalitzacions, que van anomenar aqüeductes. La part més espectacular és la que veiem en la imatge, ja que la canalització està suspesa sobre diverses arcades.

» ACTIVITATS

28. Els romans van ser, sobretot, un poble pragmàtic i moltes de les seves obres d’enginyeria perduren avui en dia. Busca un exem-

ple d’un pont i un altre d’una via de l’època romana, enganxa’n una imatge en el teu quadern i aporta informació d’aquests aspectes:

• Localització i data de construcció.

• Descripció i funció en l’època romana.

• Estat de conservació actual.

29. Llegeix aquest fragment del llibre De la natura de Lucreci, que intenta explicar el fenomen dels terratrèmols:

Els terratrèmols. Causes que els produeixen

Ara escolta quina és la raó dels terratrèmols. I d’antuvi mira de creure que la terra, tant per dins com per fora, és tota ella plena d’esplugues ventoses; que porta dins les seves entranyes molts de llacs i moltes de llacunes i roques i penya-segats; cal creure que sota l’esquema de la terra un gran nombre de rius coberts arrodolen amb la força de llurs ones roques submergides. Així, doncs, estant la terra lligada i tenint sota seu aquestes coses, tremola en la seva superfície, sotragada per grans esllavissaments que tenen lloc al dessota, quan el temps ha minat les esplugues immenses; perquè són muntanyes senceres que s’esfondren, i amb el gran i sobtat sotragueig que parteix d’allí serpegen al lluny tot de tremolors.

A part d’això, quan el vent aplegat dins les balmes de sota terra s’abat contra un sol punt i, obstinat, prem amb les seves grans forces aquestes esplugues profundes, la terra cedeix de la banda on fa força el vent. Aleshores els edificis que són bastits damunt la terra i, sobretot, els que més alts es drecen cap al cel, es decanten i estan a punt de caure, arrossegats en la mateixa direcció, i les bigues arrencades enfora pengen com disposades a anar-se’n.

Ara, resol les qüestions que et plantegem a continuació:

a) Per entendre millor el text de Lucreci, busca el significat de les paraules següents: espluga, arrodolar, sotragar, esllavissament i balma.

b) Segons Lucreci, per què tenen lloc els terratrèmols?

c) Defineix amb les teves paraules què és un terratrèmol i mira si hi ha coincidències amb l’explicació que Lucreci va fer fa uns 2.000 anys.

d) Saps com es mesura la magnitud d’un terratrèmol en l’actualitat?

e) Busca informació sobre els dos últims terratrèmols més importants que hi ha hagut i les conseqüències que han generat.

f) Actualment molts científics asseguren que hi ha evidències suficients per vincular els desastres naturals (huracans, tempestes, tsunamis, terratrèmols...) a un escalfament global del planeta. Debateu a classe si l’acció humana influeix directament en el canvi climàtic i en la destrucció del medi ambient. Proposeu solucions col·lectivament i d’altres de més individuals per lluitar contra aquest problema.

g) Greta Thunberg és una jove activista mediambiental que promou accions per combatre el canvi climàtic. Ha mobilitzat molts joves de tots els països per protestar i conscienciar-nos sobre les conseqüències de l’escalfament global. Com valores la implicació dels joves en aquest problema del planeta?

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS?

Uns quants segles després que els grecs s’haguessin instal·lat a les costes catalanes, cap a finals del segle iii aC, van arribar els romans amb uns interessos diferents dels dels grecs. Els motius de la seva arribada no eren comercials, sinó estrictament militars i estratègics. Però per entendre’ls hem de recular en el temps.

A mitjan segle iii aC, les dues ciutats més potents de la Mediterrània, Roma i Cartago, es van enfrontar en una guerra, la primera guerra Púnica, que va acabar amb victòria dels romans.

Entre aquestes ciutats, però, hi va continuar havent una gran rivalitat, i al cap d’uns vint anys, un general cartaginès anomenat Anníbal va penetrar pel sud de la península Ibèrica per expandir el seu territori, acostar-se a Roma i derrotar-la. Això obligà els romans a enviar l’exèrcit a la Península per barrar el pas als cartaginesos. Era l’any 218 aC, i la porta d’entrada que escolliren va ser Empúries.

Poc després d’haver posat peu en terra ferma a Empúries, van fundar Tàrraco, l’actual Tarragona, que durant l’Imperi va actuar com a capital d’una gran província. A aquesta ciutat, emmurallada des de bon principi, hi va anar a viure durant uns dos anys l’emperador, Octavi August, perquè volia seguir en persona la conquesta de la Península. Va ser així com Tàrraco va bastir magnífiques construccions i monuments: un amfiteatre al costat del mar, un circ, un teatre. A més, tenia dos fòrums: en un s’hi resolien els assumptes de la ciutat i en l’altre s’hi tractaven els assumptes que tenien a veure amb la gestió de la província.

RECORDA

Els romans utilitzaven el terme Hispània per referir-se a tots els territoris de la península Ibèrica i les illes Balears. Per tal de facilitar-ne el govern, la van dividir en províncies

Aqüeducte de les Ferreres o pont del Diable, que servia per abastir d’aigua la ciutat de Tàrraco.

Quan Tàrraco ja era una ciutat poderosa, es va fundar Bàrcino, una colònia romana molt més petita que mai no va tenir un circ ni altres edificacions imponents. Tenia un fòrum, aproximadament al mateix emplaçament on hi ha l’actual plaça de Sant Jaume. Al centre del fòrum hi havia un temple, dedicat a August, del qual ara només podem observar quatre columnes.

Els romans es van anar expandint per tot el territori peninsular, amb un procés anomenat romanització, que pretenia estendre la cultura, la llengua i les institucions romanes per les noves terres conquerides.

En aquest procés d’expansió, els romans van fundar moltes ciutats, seguint un patró amb dos carrers principals (el cardo i el decumanus) que anaven de nord a sud i d’est a oest, respectivament. Una sèrie de carrers paral·lels a aquests distribuïen la ciutat en illes quadrades de cases. A l’encreuament dels dos carrers hi havia el fòrum, el cor de la ciutat.

La majoria de les ciutats solien estar envoltades per una muralla amb torres de vigilància per evitar possibles atacs a les zones conquerides. Els romans també van transformar les poblacions que van anar conquerint per adaptar-les a la cultura romana i sovint en van romanitzar el nom. Fixeu-vos en algunes de les més importants:

Principals colònies i municipis romans a la península Ibèrica.

Carthago Nova

Arquitectura romana a Hispània

Actualment podem veure algunes construccions, d’època romana, que encara es conserven en força bon estat malgrat el pas dels anys. Altres construccions, en canvi, s’han hagut de restaurar per evitar un deteriorament irreversible.

L’aqüeducte de Segòvia (Castella i Lleó), l’arc de Berà, a uns 20 km de Tarragona, i la muralla que envolta la ciutat de Lugo (Galícia) són exemples destacats d’arquitectura romana a Hispània.

» ACTIVITATS

30. El motiu principal que portà els romans a la península Ibèrica fou aturar els cartaginesos en el seu procés d’expansió. Cerca a internet més informació sobre el general cartaginès Anníbal, que va aconseguir arribar a les portes de Roma i posar els romans en una situació complicada.

31. Busca en la sopa de lletres el nom de nou ciutats romanes de la península Ibèrica.

32. Consulta el mapa de les colònies romanes de la pàgina 59 i escriu el nom romà de les ciutats actuals següents: Cadis, Mèrida, Lugo, Alacant, Lleó, Tarragona, Lleida, Saragossa, Barcelona, Lisboa.

33. Els romans van idear un tipus d’urbanisme en què els carrers es tallaven perpendicularment formant illes de cases, tal com pots veure en aquest plànol que correspon a una reconstrucció de la Tàrraco romana. Tàrraco fou una colònia important, capital de província, i és un bon model per veure-hi les construccions típiques d’una ciutat romana. Digues quina era la funció que tenia cadascuna de les construccions indicades en el plànol.

34. Observa aquestes fotografies, que corresponen a l’Eixample de Barcelona i a Manhattan (Nova York). Segueixen el mateix traçat que les ciutats romanes? Argumenta la resposta.

7. MUNICIPIUM EMPORIAE

Tal com ja hem explicat, els romans van desembarcar a Empúries per barrar el pas als cartaginesos. Aquí ja hi havia els grecs instal·lats, que havien arribat anys enrere amb la intenció d’establir-hi un port comercial.

En un primer moment, els romans van disposar-hi un campament romà, que, amb el temps, va esdevenir una ciutat. En època de l’emperador Octavi August (segle i aC), la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae

De la ciutat romana només se n’ha excavat una quarta part, aproximadament, però, tot i això, se’n pot veure clarament l’estructura. Els espais més significatius eren els següents:

PORTES I MURALLA

La muralla, sense torres, tenia dues parts ben diferenciades: la inferior, feta amb blocs de pedra grossos, i la superior, construïda amb una mena de formigó format per calç, sorra i pedres petites. En la imatge podem veure una de les portes d’entrada a la ciutat amb les marques dels carros que hi passaven.

FÒRUM

La zona més espectacular era el fòrum, una gran plaça descoberta, envoltada per un pòrtic, on hi havia els principals edificis públics de la ciutat. El primer que es veia era el temple capitolí, aixecat damunt d’un podi. Sembla que estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època d’August, s’edificaren dos petits temples dedicats al culte imperial. Hi havia també els edificis administratius; la basílica, on es feien judicis; la cúria, per a les reunions dels polítics, i les botigues, locals senzills amb un taulell i uns dipòsits interiors on s’emmagatzemaven l’oli, el vi o el gra.

HABITATGES

Els romans benestants vivien en grans domus privades, amb bonics jardins interiors i decorades amb mosaics i pintures. Aquestes cases estaven estructurades a partir d’un atrium, un pati obert i porticat, al centre del qual hi havia una petita piscina per recollir l’aigua de la pluja (impluvium) que entrava per l’obertura de la teulada. D’aquí sortien unes canalitzacions que distribuïen l’aigua als altres sectors de la casa. Aquesta obertura al sostre proporcionava també llum i ventilació a les habitacions del voltant. Hi havia els cubicula, dormitoris, el triclinium o menjador i el tablinum o despatx del pare, situat al bell mig de la domus. Les cases més riques tenien un peristylium, un jardí adornat amb arbres, fonts, estanys i escultures. Els romans que vivien a les domus decoraven els paviments amb mosaics, elaborats amb petites peces de ceràmica de colors i formes diferents. Feien dibuixos geomètrics o figuratius. Decoraven les parets amb pintures al fresc, damunt d’un preparat de calç i de sorra que estenien sobre el mur.

Els romans més pobres vivien en blocs de pisos, les insulae. Eren edificis dividits en diferents apartaments, amb poques habitacions, sense aigua corrent i amb un pati comunitari que proporcionava llum i ventilació.

TERMES

La majoria de cases no tenien lavabo i molts romans anaven a fer les seves necessitats en unes latrines públiques que hi havia a les termes. A més, les termes disposaven de banys per rentar-se i eren un punt de trobada i d’oci entre els ciutadans. A Empúries es van descobrir unes termes situades no gaire lluny del fòrum. S’hi pot veure com s’aconseguia la temperatura de les diferents sales que hi havia a través de l’aire calent que, procedent d’un forn, s’escampava per sota del paviment. Sabem que molt a prop de les termes solia haver-hi les popinae, una mena de tavernes on els ciutadans menjaven, bevien o jugaven a jocs d’atzar.

» ACTIVITATS

35. La casa romana rebia el nom de domus. A partir de les definicions que et donem, busca en català mots provinents d’aquesta paraula llatina.

a) Lloc de residència d’una persona.

b) Treball que es fa a casa sense percebre retribució econòmica.

c) Fer que un animal pugui viure a casa.

d) Conjunt de tècniques informàtiques aplicades a l’automatització d’un habitatge.

36. A partir d’aquesta imatge d’una casa romana, identifica-hi els espais marcats amb una lletra i escriu, en el teu quadern, la informació corresponent a cada un d’aquests espais.

37. Fixa’t en aquestes dues imatges, que corresponen a diferents espais d’una casa romana d’Empúries, identifica’ls i explica quina era la seva funció. 1

» POSA’T A PROVA

1. Per quins motius els romans van arribar a la península Ibèrica i posteriorment s’hi van instal·lar?

2. Explica la llegenda de la fundació de Roma.

3. Explica l’origen de la llengua llatina.

4. Enumera les llengües romàniques i digues on es parlen.

5. Escriu alguns mots en català que provinguin de les paraules llatines següents: auricula, octo, album, magister, aqua.

JUGUEM

6. Digues les característiques de les classes socials romanes: patricis, plebeus i esclaus.

7. Explica qui fou Espàrtac i què va significar en la història de Roma.

8. Quina era l’estructura d’una ciutat romana? Digues el nom de cinc assentaments romans a la Península.

9. Digues quins edificis estaven destinats a l’oci en una ciutat romana i quins espectacles s’hi portaven a terme.

10. En quins camps del coneixement van ser innovadors i van destacar principalment els romans?

Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres:

Horitzontals:

• La plaça central de qualsevol ciutat romana (al revés).

• Zona de la península Itàlica on es va fundar Roma.

• Ciutadans romans que van aconseguir tenir els mateixos drets que els patricis.

• Gladiador cap d’una famosa revolta.

• Ciutat que van fundar els romans, després d’haver arribat a Empúries.

• General cartaginès que va lluitar contra els romans.

• Edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors.

• Nom que rebia a Roma l’edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors.

Verticals:

• Construcció per on passava l’aigua que arribava a les ciutats (al revés).

• Nom que els romans van donar als territoris de la península Ibèrica i les illes Balears.

• Porta d’entrada dels romans a la península Ibèrica.

• Jove fundador de la ciutat de Roma, que va matar el seu germà.

• Jove fundador de la ciutat de Roma, que va ser mort pel seu germà.

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

A continuació, teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o individualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge i, després de cercar tota la informació que pugueu, exposeu-la als vostres companys, que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes:

• Respecteu el temps establert.

• Estructureu bé els continguts que exposareu.

• Parleu amb veu clara i amb una bona entonació.

• Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment.

• Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi i fer una exposició amena.

Teatre romà (Mèrida).

Lloba capitolina.

Combat de gladiadors.

Mosaics romans (Pompeia).

Via romana (Pompeia).

Pont romà (Mèrida).

» UNA AGÈNCIA DE VIATGES PER A ESTUDIANTS

Aquesta activitat està pensada per potenciar el treball cooperatiu, en què cada alumne pugui desenvolupar les seves capacitats i aportar els seus coneixements; d’aquesta manera, les tasques quedaran repartides segons les habilitats de cadascú. Els treballs s’organitzen en grups de 4 o 5 alumnes.

Aquest primer projecte consisteix a crear una agència de viatges culturals per a estudiants i organitzar un viatge a Tarragona, de dos dies, per a un grup d’estudiants de

Què hem de fer?

1. Pensar un nom i crear un logotip. Inventeu un nom per a l’agència i, després, feu un logotip per donar-vos a conèixer.

2. Fer un fullet informatiu. Per donar a conèixer el viatge de la vostra agència, elaboreu un fullet publicitari. Poseu-hi imatges i textos que engresquin a fer el viatge amb la vostra agència.

3. Organitzar el viatge. Heu d’organitzar un viatge cultural de dos dies a Tarragona per a un grup de 20 alumnes de 4t d’ESO, que tenen coneixements de la civilització romana, acompanyats de dos professors. Tingueu en compte els aspectes següents:

• Transport (quilòmetres des del lloc de sortida, preu aproximat de l’autocar, ana- da i tornada, i possibles desplaçaments per la ciutat).

• Horari de sortida del centre i horari de tornada al centre.

• Allotjament (apartaments, albergs, hotels...) i règim alimentari.

• Visites al patrimoni arqueològic d’època romana (muralles, circ, torre del Pretori, amfiteatre...). Proposta de visites i horaris.

• Visita als monuments de les rodalies (arc de Berà, torre dels Escipions, aqüeducte de les Ferreres). Proposta de visita i horaris.

• Visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (horaris i preus).

• Festival de Tarraco Viva. Els professors demanen poder assistir a alguna activitat d’aquest festival. Adapteu els dies de la sortida en funció de quan es fa el festival. Podeu consultar el web www.tarracoviva.com.

4. Fer un pressupost orientatiu. Elaboreu un pressupost amb totes les despeses de tots els aspectes detallats més amunt.

5. Presentar el projecte. Un cop acabat aquest treball cooperatiu, presenteu-lo a la resta de companys de mane- ra convincent. Prepareu una presentació amb un programa de presentacions i feu una exposició oral per explicar la vostra proposta de viatge.

6. Fer una votació. Un cop s’hagin presentat totes les propostes per part dels diferents grups, voteu la que us sembli més atractiva i engrescadora.