Artemisia Gentileschi 2n. Mostra. Socials

GOS R U B .

M ADO G L E D Z . MUÑO

M. C

S O I A SC L 2 ESO Programa

Artemisia Gentileschi

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Els continguts competencials del Programa Artemisia Gentileschi corresponents a Socials de 2n d’ESO s’estructuren en 13 unitats. Cada unitat consta dels apartats següents:

OBERTURA DE LA UNITAT

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

TANCAMENT DE LA UNITAT

• Sabers

• Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat dels continguts

• Tècniques

• Activitats competencials

• Posa a prova les teves competències

• Inicia un nou aprenentatge • Juga amb l’espai / Juga amb el temps

• Posa a prova el teu aprenentatge

A més, al llarg del llibre s’inclouen 8 reptes i 3 situacions d’aprenentatge.

Vegem-los amb més detall a continuació:

OBERTURA DE LA UNITAT INICIA UN NOU APRENENTATGE Breu introducció dels continguts de la unitat.

En la doble pàgina inicial d’unitat hi trobem informació gràfica significativa (fotografies, mapes, eixos cronològics, etc.).

Blocs. Indicació dels sabers que es tracten en la unitat.

JUGA AMB EL TEMPS / JUGA AMB L’ESPAI S’exploren idees prèvies i s’introdueixen les primeres tasques.

Indica les activitats que s’han de fer en grups reduïts.

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS Fonts gràfiques: mapes, fotografies, gràfics, dibuixos, infografies… que ajuden l’alumnat a assimilar els conceptes treballats.

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Activitats de tipologia ben diversa.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Conceptes destacats en blau.

Paraules que l’alumne pot consultar en el VOCABULARI que hi ha al final del llibre.

SABIES QUE? Contribueix a ampliar el contingut treballat.

Indica les activitats més competencials.

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA TANCAMENT DE LA UNITAT TÈCNIQUES Inicia l’alumnat en destreses i procediments de Ciències socials.

Exemple d’aplicació de la destresa treballada.

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat de la destresa que es treballa.

Activitats per posar en pràctica la tècnica.

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE Activitats en què l’alumne comprova el que ha après.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Activitats competencials en què l’alumnat comprova l’adquisició de les competències específiques.

REPTES Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut, presentat de manera gràfica, que ha de permetre a l’alumnat tenir una base per resoldre les activitats plantejades com a repte.

SITUACIONS D’APRENENTATGE Per fer en equip, a partir d’una situació real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES Aquest apartat el trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Activitats competencials per desenvolupar la comprensió lectora, l’expressió escrita i les TIC.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Són descarregables

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

per poder treballar també

enfocaments i necessitats,

automàticament en

sense connexió a la xarxa.

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Des d’on poder

Són responsive

Per millorar la comprensió

accedir i treballar amb

i ajusten el seu contingut

dels continguts: activitats

continguts digitals.

a qualsevol dispositiu:

interactives traçables,

mòbil, tauleta, ordinador...

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Tots els projectes digitals

suggeriments didàctics,

de Barcanova s’adapten

enllaços, ludificació i...

i es visualitzen a totes

molt més!

les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

» ÍNDEX

1

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS 1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 2. L’Imperi bizantí (I). Trets generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 3. L’Imperi bizantí (II). La societat i l’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 4. Els regnes germànics. Els francs i l’Imperi carolingi . . . . . 20 5. L’islam (I). El naixement de l’islam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 6. L’islam (II). L’expansió islàmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 7. L’islam (III). Les activitats econòmiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 8. L’islam (IV). La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . 28 Repte: Descobrim tot el que ens han aportat les cultures orientals i la cultura musulmana . . . . . . . . . . . 30 9. L’islam (V). El llegat artístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Tècniques. Fem ús d’informació temporal . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2

L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME

3

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES VIII I XI

1. El feudalisme a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. L’economia feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. La societat feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Com vivien els nobles? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Com vivien els clergues? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Com vivien els camperols? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. L’art romànic (I). L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura . . . . . . . . . . . . . . .

Tècniques. Analitzem obres d’art (I). L’arquitectura . . . . . . .

Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Al-Àndalus. L’islam a la península Ibèrica. . . . . . . . . . . . . . . .

2. L’organització política i econòmica d’al-Àndalus. . . . . . . . .

3. La societat i la vida quotidiana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Repte: Com aconseguir aigua per a les ciutats . . . . . . . .

4. La cultura i l’art califal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Els nuclis de resistència cristians (722-1035) . . . . . . . . . . . .

6. L’organització dels nuclis de resistència . . . . . . . . . . . . . . . .

7. L’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume. . . . . . . . .

8. L’art romànic peninsular. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9. Una terra de frontera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tècniques. Analitzem obres d’art (II). La pintura . . . . . . . . . .

Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40 42 44 46 48 50 52 54 56 58 59

62 64 66 68 70 72 74 76 78 80 82 84 85

Situació d’aprenentatge 1: Organitzem un mercat medieval. 86

4

LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA. DEL RENAIXEMENT URBÀ A LA CRISI 1. El territori europeu. Un mosaic de regnes i de pobles . . . . 92 2. Els progressos agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 3. L es ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia . . . . . . . . 98 5. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 6. La renovació cultural i religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 7. L’art gòtic (I). L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 8. L’art gòtic (II). L’escultura, la pintura i les vidrieres . . . . . . 106 9. La baixa edat mitjana a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Tècniques. Analitzem obres d’art (III). L’escultura . . . . . . . . . 110 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES XI I XV

5 6

1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus . . . . . . . . . 116 2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita . . 118 3. Consolidació i avanç dels regnes cristians . . . . . . . . . . . . . 120 4. El govern i l’administració dels regnes cristians . . . . . . . . 122 5. El repoblament del territori conquerit . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 6. Les activitats econòmiques dels regnes cristians . . . . . . . 126 7. S ocietat estamental i formes de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Repte: Descobrim la vida dels jueus peninsulars . . . . . . 130 8. La cultura i l’art dels regnes cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 9. Catalunya i Aragó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 10. Les institucions de la Catalunya medieval . . . . . . . . . . . . . 136 11. La baixa edat mitjana als regnes peninsulars cristians . . 138 12. Catalunya a la baixa edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Tècniques. Com s’elabora una biografia històrica? . . . . . . . . . 142 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI 1. L’edat moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 2. Els descobriments (I). Causes d’un procés . . . . . . . . . . . . . 150 3. Els descobriments (II). Viatges i viatgers . . . . . . . . . . . . . . 152 4. El naixement de l’Estat modern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 5. Transformacions econòmiques i canvis socials . . . . . . . . . 156 6. Canvis i conflictes religiosos. Reforma i Contrareforma . . . 158 7. L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà . . . . . . . . . . . 160 8. El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . 162 9. El Renaixement a Itàlia (II). Escultura i pintura . . . . . . . . . 164 10. El Renaixement fora d’Itàlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 Tècniques. Treballem amb el temps històric . . . . . . . . . . . . . . 168 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171

» ÍNDEX

7

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA 1. El regnat dels Reis Catòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 2. La monarquia hispànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 3. La política dels Àustria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 4. La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya . . . . . 180 5. La conquesta d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 6. C olonització i organització d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 Repte: Comanadoria, drets indígenes i interpretacions de l’obra d’Espanya a Amèrica . . . . . . 186 7. Economia, societat i vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 8. La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya . . . 190 9. L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya . . . . . 192 10. El Renaixement a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 Tècniques. Les comparacions en història . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

8

1. El segle xvii. Transformacions i conflictes . . . . . . . . . . . . . . 202 2. Els règims polítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 3. La població i l’economia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 4. La monarquia hispànica al segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya . . . 210 6. La ciència i la cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212 7. El llegat artístic. El Barroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214 8. El Barroc a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216 9. El Barroc a Espanya i Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218

Repte: Velázquez, descobrint un geni universal . . . . . . . 220 10. Catalunya al segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222 11. L’art barroc a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 Tècniques. Comparem obres d’art i estils artístics . . . . . . . . . 226 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229

9

L’ESPAI HUMÀ MUNDIAL 1. Distribució espacial de la població mundial . . . . . . . . . . . . 232 2. Els moviments naturals de la població . . . . . . . . . . . . . . . . 234 3. Creixement natural i evolució de la població mundial . . . 236 4. La composició de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 5. Els moviments migratoris (I). Les migracions interiors . . 240 6. Els moviments migratoris (II). Les migracions exteriors . . . 242 Repte: Parlem de la migració internacional femenina . . . . 244 7. Les conseqüències de les migracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 8. El futur de la població mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248 Tècniques. Elaborem i comentem piràmides de població . . 250 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253 Situació d’aprenentatge 2: Les migracions a debat . . . . . . . . 254

Evolució de la població europea Milions d’habitants 800

743,1

729,1 677,7

700

743,6

709,1

600 549,0

500 423,0

400 300

274,0

200 100

103,0

144,0

Font: ONU, Divisió de Població, Population Trends.

2015 2020

2050

1975 2000

1950

1900

1850

1750

1650

0

Anys

10 11 12 13

L’ESPAI HUMÀ A EUROPA, A ESPANYA I A CATALUNYA 1. La distribució de la població europea i espanyola. . . . . . . . 260 2. El moviment natural a Europa i a Espanya. . . . . . . . . . . . . . 262 3. Els moviments migratoris a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264 4. Els moviments migratoris a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266 5. El creixement de la població europea i espanyola . . . . . . . 268 6. La composició o estructura de la població . . . . . . . . . . . . . 270 7. L a població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272 Repte: Descobrim les polítiques de població a la UE . . 274 Tècniques. Treballem amb mapes. Els mapes temàtics . . . . 276 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279

UN MÓN DE CIUTATS 1. Ciutat i urbanització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282 2. Les grans àrees urbanes al món actual . . . . . . . . . . . . . . . . . 284 3. La morfologia urbana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286

Repte: Descobrim les diferents estructures urbanes que hi ha al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 4. La jerarquia urbana mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290 5. Els problemes actuals de les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292 6. La ciutat com a ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294 Tècniques. Plànols urbans i mapes mentals . . . . . . . . . . . . . . . 296 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 299 Situació d’aprenentatge 3: Fem de pagesos a la ciutat. . . . . 300

LES CIUTATS A EUROPA, A ESPANYA I A CATALUNYA 1. Els poblaments rural i urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 306 2. El procés d’urbanització (I). L’etapa preindustrial . . . . . . . 308 3. El procés d’urbanització (II). L’etapa contemporània . . . . . 310 4. C aracterístiques del poblament urbà.

Els tipus de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312 5. Estructura de la ciutat (I). El centre urbà . . . . . . . . . . . . . . . 314 6. Estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana . . . . . . . . . . 316 7. La jerarquia urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318 8. Les ciutats de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320 Tècniques. Fem una enquesta urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325

LES SOCIETATS ACTUALS 1. Vivim en societats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328 2. Les societats actuals segons la riquesa . . . . . . . . . . . . . . . . 330 3. Llengües i religions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 4. Globalització i interculturalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334 5. La nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336 Tècniques. Fem un treball de camp urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . 338 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 340 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341

APÈNDIX Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344 Diccionari visual de termes artístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 348 Planisferi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366

UNITAT

1

Inicia un nou aprenentatge

L’any 476 dC, després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, va començar un nou període històric: l’edat mitjana.

En aquesta unitat n’analitzarem els espais més significatius, representats per l’Imperi bizantí, a Orient, els regnes visigòtic i carolingi, a Occident, i l’islam, que des de la península Aràbiga es va estendre per les dues vores de la Mediterrània.

En acabar la unitat, seràs capaç de comprendre alguns canvis i continuïtats històrics i de comparar, en diversos aspectes, les formes de vida d’aquests pobles.

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS SOCIETATS I TERRITORIS 27 aC

100 dC

200 dC

300 dC

400 dC

500 dC

EDAT ANTIGA 27 aC

IMPERI ROMÀ 395 dC

IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT

27 aC MONARQUIA Inici de l’Imperi romà

395 dC Teodosi divideix l’Imperi romà

476 dC Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

507 dC Comença el regne visigòtic de Toledo

500 dC

570 Naixement de Mahoma

12

600 dC

600 dC

JUGA AMB EL TEMPS L’edat mitjana s’inicià el 476 i va concloure el 1453, encara que alguns historiadors en situen el final el 1492.

Analitza la informació de l’eix cronològic i respon a les preguntes següents: 1. Quants segles va comprendre l’edat mitjana? Quins esdeveniments històrics es prenen com a inici i final d’aquest període històric?

2. Després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, quins regnes i imperis van sorgir en el seu territori?

Anomena’ls.

3. En grups de dos, calculeu i contesteu: Què va durar més: l’Imperi carolingi o el regne visigòtic de Toledo?

4. Quins califats van existir en aquell període? De cada un, digues-ne el nom i calcula’n la durada temporal.

700 dC

800 dC

900 dC

1000 dC

1100 dC

ALTA EDAT MITJANA

1200 dC

1300 dC

1453 dC

BAIXA EDAT MITJANA

PLENA EDAT MITJANA

REGNES CRISTIANS MEDIEVALS 1453 dC

476 dC

395 dC

IMPERI ROMÀ D’ORIENT O IMPERI BIZANTÍ 476 dC

768 dC Inici del regnat de Carlemany

1453 dC

REGNES GERMÀNICS 1453 dC 1054 dC Cisma d’Orient

800 dC

Coronació de Carlemany com a emperador.

S’inicia l’Imperi carolingi

1202-1204 dC Quarta croada.

Presa de Constantinoble

527 dC Inici del regnat de Justinià

843 dC Divisió de l’Imperi carolingi

700 dC

800 dC

900 dC

622 dC

Medina

1100 dC

CIVILITZACIÓ ISLÀMICA

638 S’inicia la construcció de la mesquita de la Meca

622 Any de l’hègira.

Mahoma es trasllada a Yatrib

1000 dC

632 Inici del califat ortodox.

La capital s’estableix a Medina

1300 dC

1453 dC

1453 dC

Bagdad

750 Inici del califat abbassí. La capital s’estableix a Bagdad Damasc

1200 dC

661 Inici del califat omeia. La capital s’estableix a Damasc

1055 Els turcs conquereixen el califat abbassí

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

1193 Mort de Saladí (1138-1193).

La tomba és a Damasc

13

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

1. L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS

La divisió de l’Imperi romà (395) Teodosi I el Gran (346-395 dC).

Nascut a Itàlica (Hispània), va ser el darrer emperador que va governar la totalitat de l’Imperi romà.

A l’hora de morir va repartir l’imperi entre els dos fills: Arcadi, que va rebre la part oriental, i Honori, que va rebre la part occidental.

1.1 L’inici de l’edat mitjana i les seves etapes Des del segle iii l’Imperi romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l’altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar-lo millor, l’emperador Teodosi el va dividir l’any 395 en dues parts: l’Imperi Romà d’Occident, amb capital a Roma, i l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble.

A partir de llavors, cada part va seguir una trajectòria històrica diferent.

• L’Imperi Romà d’Occident va sofrir les invasions d’una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.

• L’Imperi Romà d’Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d’Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

Imperi en època de Teodosi I Imperi Romà d’Occident Imperi Romà d’Orient

OCEÀ ATLÀNTIC

Imperi Romà d’Occident

Les dates de 476 i 1453 han estat adoptades per molts historiadors per delimitar l’edat mitjana, encara que d’altres en prolonguen el final fins a l’arribada dels europeus a Amèrica el 1492. Aquest període històric extens se sol subdividir en tres grans etapes de durada variable: l’alta edat mitjana, que inclou el període que va del segle v al segle x; la plena edat mitjana, entre els segles xi i xiii; i la baixa edat mitjana, que comprèn els segles xiv i xv.

Constantinoble

Roma

Imperi Romà d’Orient

M a r M

e d

i t

e r r

à n i a

La línia del temps. L’edat mitjana 400

SEGLE V 476

SEGLE VI

SEGLE VII

527 565 A L T A

SEGLE VIII

SEGLE IX

732 711 E D A T

SEGLE X SEGLE XI 1000

SEGLE XII

1099

M I TJ A N A IMPERI CAROLINGI (751 - 843)

P LE N A I N I C I

I

SEGLE XIII SEGLE XIV 1300 1230

E DAT

1295

M I TJA N A

D E SE N VO LU PA ME N T LES CROADES (1095 - 1270)

SEGLE XV 1500 1453 1448 1492

B A IXA EDAT MITJA N A

D E L

F EU DA L ISME

Primera croada Batalla de Poitiers

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

Regnat de Justinià

Invasió musulmana de la península Ibèrica

PESTA NEGRA (1348 - 1352)

Es crea el Tribunal de la Inquisició Eduard I convoca l’anomenat parlament model

14

Invenció de la impremta de tipus mòbils (Gutenberg) Els turcs prenen Constantinoble Arribada de Colom a Amèrica

La Mediterrània l’any 1 000 0

200

400

600 km

NORUEGA Mar Nord

ltic

a

del

DINAMARCA

IRLANDA

Bà

ESCÒCIA

Búlgars del Volga

SUÈCIA

M

ANGLOSAXONS

ar

KÍEV

GAL·LES

SACRE POLÒNIA IMPERI ROMANOGERMÀNIC

OCEÀ ATLÀNTIC

Mar Càspia

BOR GON

YA

FRANÇA

REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA CALIFAT DE CÒRDOVA

Còrsega

REGNES ISLÀMICS

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer ús d’informació temporal 1. Quants anys va durar l’edat mitjana? A quants segles equivalen?

2. Ordena cronològicament:

a) presa de Constantinoble pels turcs b) divisió de l’Imperi romà c) arribada dels europeus a Amèrica d) fundació de l’islam e) fi de l’Imperi Romà d’Occident

Treballar amb mapes 3. Compara els mapes i resol aquestes qüestions: a) Quins canvis territorials s’aprecien a Occident? b) Quins van ser els principals regnes germànics i on es van localitzar? c) Quins canvis territorials es van produir a Orient?

a) Per què i quan va rebre l’edat mitjana aquesta denominació? b) En què es diferencien els cristianismes catòlic i ortodox?

Mar Negra

CROÀCIA

GEÒRGIA

BÒSNIA BULGÀRIA ESTATS PONTIFICIS

IMPERI B IZA NTÍ

Illes Balears

Mar M ed

Participar en l’aprenentatge 4. Cerca informació i respon:

HONGRIA

Verona

REGNES ISLÀMICS

Sardenya

ite

rr

àn

Sicília

ia

Creta

Xipre

S AB I E S Q UE …?

A finals del segle viii, Catalunya era una terra de frontera que es disputaven els francs i els musulmans.

Carlemany, rei dels francs, va conquerir Girona l’any 785 i Barcelona l’any 801.

1.2 Les civilitzacions medievals Durant l’edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l’antic Imperi romà: l’Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l’islam.

• L’Imperi bizantí, a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma.

• La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establerts en l’antic Imperi Romà d’Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals.

• L’islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l’Imperi bizantí i de l’antic Imperi Romà d’Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d’Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.

15

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

2. L’IMPERI BIZANTÍ (I).

TRETS GENERALS

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Busca en el vocabulari del final del

llibre les definicions dels termes següents i escriu-les en el teu quadern:

2.1 L’evolució històrica A l’inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, la seva història va passar per períodes d’auge i de decadència.

• En el segle vi, l’imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l’antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.

• En el segle vii, els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori. es de mitjan segle xi, Bizanci va travessar una crisi profunda.

•D Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l’imperi.

basileu • Corpus Iuris Civilis esmalts • espècies • ambre

Treballar amb mapes 2. Fixa’t en els mapes d’aquesta pàgina per contestar: a) Quins territoris va conquerir Justinià? b) Quin era l’objectiu d’aquestes conquestes? c) Què indiquen les fletxes que hi ha en el mapa? d) Quins territoris va perdre Bizanci en el segle vii i qui els hi va prendre?

Participar en l’aprenentatge 3. Les representacions de l’empe-

2.2 El govern i l’administració

• El govern de l’Imperi bizantí requeia en l’emperador, que, des del

rador solen mostrar-lo amb la corona tancada, amb nimbe o aurèola i vestimenta rica. Localitza aquests atributs en la imatge de la pàgina de la dreta i esbrina què significava cada un.

segle vii, va adoptar el títol grec de basileu.

L’emperador concentrava tot el poder. Per governar, s’ajudava de nombrosos funcionaris i d’una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el Corpus Iuris Civilis.

• L’administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l’armada.

L’evolució territorial Br et

on s

Escots

Angles

Abans de Justinià

OCEÀ

Províncies

Conquestes de Justinià

Bretanya

ATLÀNTIC

Imperi bizantí (segle VII)

Imperi bizantí amb Justinià

Saxons

Saxons

REGNE FRANC

s re ab

REGNE LLOMBARD

Pentàpolis

Expansió bizantina

M a r

nt

Su e

us

Cà

Macedònia

Vas c

REGNE VISIGÒTIC

BALCANS

ons

M a

200

400

600 km

Constantinoble

Apúlia

ÀSIA MENOR

GRÈCIA

r d i

t e

r r

à n

PALESTINA

i a EGIPTE

Buccel·làrica

Constantinoble

Armeníaca

Optimats Tracesiana Opsi ki on Anatòlica

SÍRIA

M e

0

Hel·làdica

N e g r a

Trà c i c Sicília

M a r

K a ra bi si on

M e d i t e r r à n

i a 0

200

400

600 km

En el segle vi, Justinià va intentar restablir l’Imperi romà. Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica.

A mitjan segle vii, les conquestes musulmanes havien reduït el territori bizantí a algunes regions: la península Balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

16

Els emperadors i Constantinoble REGNE

París Tours

2

1

Lió

Bordeus

REGNE

Narbona

Marsella

I M P E R I

Ciutats comercials Rutes comercials

3

Tessalònica

Constantinoble

B I Z A N T Í

r Cartago

400

Mar Negra

Nàpols

M a

200

Quersonès

Ravenna

VISIGOT

0

De la Xina

FRANC

Efes

De la Xina

Antioquia

De l’Índia

M e

d i t e

r r à n i

Tir

a Alexandria

600 km

Santa Sofia

Tribunal Hipòdrom Fòrum

Senat

Palau de l’emperador

Far

Port

Muralla

La figura de l’emperador bizantí (1) era considerada sagrada, ja que rebia el poder de Déu i tenia el mateix rang que els apòstols (isapòstols).

Els emperadors van establir la cort a Constantinoble (3), l’antiga Bizanci. La ciutat, defensada per una triple muralla escalonada, allotjava el palau de l’emperador, el Senat i el tribunal de justícia; carrers comercials amplis; espais per a la vida pública, com el fòrum i l’hipòdrom; i edificis culturals i religiosos notables, com la universitat o l’església de Santa Sofia.

Constantinoble tenia, a més, una posició estratègica per al comerç (2).

Treballar amb textos i imatges 4. Amb el text explicatiu i les imat-

ges, resol aquestes qüestions: a) Per què la situació de Constantinoble era favorable per al comerç? b) Amb quins països i productors comerciava? c) Com era la ciutat de Constantinoble?

2.3 L’economia bizantina

• L’agricultura era la base de l’economia bizantina. La majoria de les terres eren latifundis, grans propietats que pertanyien a la noblesa i als monestirs i les treballaven els serfs.

• L’artesania va elaborar articles de luxe, com ara teixits de seda, tapissos, orfebreria, marfils i esmalts.

• El comerç es va beneficiar de la situació estratègica de Constantinoble entre Europa i Àsia i entre les mars Mediterrània i Negra.

A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

17

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

3. L’IMPERI BIZANTÍ (II).

LA SOCIETAT I L’ART

Les icones bizantines

3.1 La societat bizantina La societat bizantina s’organitzava en tres nivells. En el nivell superior s’hi situaven l’aristocràcia i els alts càrrecs de l’Església, que tenien grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i en l’administració.

En el nivell intermedi hi havia la resta del clergat, els funcionaris de l’Estat, els comerciants rics i els camperols lliures.

I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.

3.2 L’Església i els seus problemes L’Església va exercir una gran influència sobre la societat bizantina.

De fet, va estar estretament vinculada al poder polític, ja que coronava l’emperador, tenia grans propietats i controlava espiritualment una societat en què les disputes religioses solien barrejar-se amb les socials. Tanmateix, va haver de fer front a dos grans problemes: • Les lluites iconoclastes, que es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d’aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges.

• El Cisma d’Orient, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l’Església occidental o romana i l’oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l’àrea d’influència per Europa oriental amb l’evangelització dels pobles eslaus.

3.3 L’art bizantí

• L’arquitectura va usar materials pobres como el maó; columnes

com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula damunt petxines. L’edifici principal va ser l’església, que va adoptar la planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l’església de Santa Sofia de Constantinoble (l’actual Istanbul, Turquia), encarregada per Justinià i que avui és una mesquita; i l’església de Sant Vidal, a Ravenna (Itàlia), totes dues del segle vi.

• Els mosaics decoraven les parets i les cúpules de l’interior de les esglésies. Entre els més famosos figuren els de Sant Vidal de Ravenna.

• Les icones eren imatges religioses. La majoria estaven pintades sobre fusta i se solia utilitzar el color daurat. La forma de representar escenes religioses i les imatges de Jesucrist, la Mare de Déu i els sants va exercir una gran influència en l’art posterior.

18

Les imatges sagrades bizantines o icones (del grec eikon, imatge) solen ser planes, de figures estilitzades i fons daurats, i segueixen una sèrie de convencionalismes o normes de representació característics.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Completa la taula sobre els problemes de l’Església bizantina.

Problemes

Causes

Resolució

Lluites iconoclastes

…

…

Cisma d’Orient

…

…

Conèixer l’art 2. Què eren les icones? Quina és la

seva temàtica principal? Creus que són representacions realistes?

Respon amb tres arguments.

L’esplendor de l’art bizantí Santa Sofia Aquesta església la va encarregar Justinià en el segle vi. La nau central, més ampla i alta, està coberta amb una cúpula enorme assentada sobre petxines i suportada per quatre pilars.

El pes es contraresta amb dues semicúpules i dos grans arcs, reforçats a l’exterior per contraforts. Les naus laterals, més baixes, tenen dos pisos; el superior rep el nom de tribuna.

Alçat

Cúpula central

Semicúpula

Semicúpula

Finestres

Petxina

Pis superior o tribuna Pilar Nau lateral

Planta

Semicúpula

Arc

Cúpula central

Semicúpula Nau central Naus laterals Absis Atri

L’església de Sant Vidal de Ravenna

Nau central Contraforts Atri

Mosaic de Justinià

5

8

Aquest mosaic és a l’església de Sant Vidal de Ravenna. Representa l’emperador (1), amb nimbe i indumentària rica i sostenint una patena.

L’acompanyen el bisbe de Ravenna (2), que duu una creu; i dos dignataris eclesiàstics, l’un amb un missal (3) i l’altre amb un encenser (4). També hi figuren el banquer Julià Argentari (5), que va finançar la construcció de l’església; el general Belisari (6); un alt funcionari (7), i la guàrdia imperial (8), que duen l’escut en què es representa el crismó.

7

6

Conèixer l’art 3. Localitza en les imatges trets de l’arquitectura bizantina.

4. Com era la planta de Santa Sofia? Quin sistema de coberta es va usar quan es va construir?

1

2

3

4

5. Observa el mosaic, busca en el

vocabulari del final del llibre les paraules del text destacades en color blau i descriu-lo. Quina informació aporta el mosaic de Justinià sobre la seva època?

19

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

Imperi carolingi Mar del Nord Obodrites Saxons

Sòrabs

MA

• El govern de l’Imperi carolingi requeia en l’emperador, que tam-

bé va assumir el paper de defensor de la cristiandat i protector del papa, i va arribar a intervenir en els assumptes de l’Església.

Per administrar-lo, l’imperi es va dividir en comtats, dirigits per un comte; i en marques o províncies defensives frontereres, dirigides per un marquès.

• L’economia carolíngia es va basar en les activitats agràries, que es practicaven en latifundis extensos que pertanyien a l’aristocràcia i a l’Església. En aquests latifundis, s’hi conreaven cereals, s’hi practicava la ramaderia i la caça, i s’obtenien fruits dels boscos.

• Les activitats urbanes van decaure. Així, l’artesania va passar a dur-se a terme en els latifundis, en què es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, eines, etc.); i el comerç es va limitar a dur els articles de luxe demandats pels més rics i poderosos.

• La societat carolíngia s’organitzava en tres grups. Els nobles i els alts càrrecs eclesiàstics ocupaven la posició social més elevada, tenien la majoria de la terra i exercien els principals càrrecs en el govern i en l’administració. Els seguien la resta de les persones lliures (camperols, artesans i comerciants). I en darrer lloc s’hi situaven els serfs, descendents dels antics esclaus que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís.

20

Moravians Bàvars

BORGONYA

Àvars CARÍNTIA Llombards

AQUITÀNIA

RC

Croats ESTATS PONTIFICIS

AH

ISP ÀN

ICA Ducat de Benevent

Mar Mediterrània

L’Imperi carolingi Regne a la mort de Pipí el Breu el 758 Conquestes de Carlemany 0

Territoris dependents

250

500

750 km

Desintegració de l’Imperi carolingi Mar del Nord MARCA SAXÒNIASAXONA AUSTRÀSIA MARCA BRETONA NÈUSTRIA

OCEÀ ATLÀNTIC

4.2 La manera de viure carolíngia

BOHÈMIA AUSTRÀSIA

NÈUSTRIA

4.1 L’evolució històrica. Del regne a l’imperi L’any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814).

Aquest es va proposar restablir la unitat de l’antic Imperi Romà d’Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d’Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d’Europa; els saxons, al nord d’Alemanya, i els burgundis, a l’est de França.

Després d’aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l’any 800 a la ciutat de Roma.

No obstant això, l’imperi només va durar fins a l’any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l’imperi es va dividir entre els fills d’aquest.

Velets

BRETANYA

BRMAR ET CA ON A

Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l’any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.

El regne franc va ser el regne més important de tots els que van crear els pobles germànics arran de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident.

L’evolució geopolítica

OCEÀ ATLÀNTIC

4. ELS REGNES GERMÀNICS. ELS FRANCS I L’IMPERI CAROLINGI

BAVIERA

MARCA ÀVARA

BORGONYA AQUITÀNIA

LLOMBARDIA ESTATS PONTIFICIS

M HIS ARCA PÀN ICA

MARCA LLOMBARDA

Mar Mediterrània

Disgregació de l’Imperi carolingi Límits de l’imperi el 814 Regne de Carles el Calb Regne de Lotari Regne de Lluís el Germànic Territoris dependents

0

200

400

600 km

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Explica, per escrit, els esdeveni-

ments històrics que van tenir lloc en aquests anys: 481, 751, 800, 843.

2. Qui van ser aquests personatges: Clodoveu, Pipí el Breu, Carlemany, Lleó III, Lluís I el Pietós?

Algunes aportacions culturals Arquitectura El palau imperial de Carlemany a Aquisgrà (1) tenia les funcions de residència permanent i administrativa de l’Imperi. Entre els edificis més significatius hi havia la capella palatina (2), construïda entre els anys 790 i 805 per l’arquitecte Eudes de Metz, que va seguir el model de l’església bizantina de Sant Vidal de Ravenna.

Sala de recepció

Habitacions de l’emperador i de la família

Termes imperials

Cúpula central

2

Nau lateral Pilar

Torres

Nau central

Pòrtic d’entrada

Entrada del palau

Capella palatina

1

Nau central Naus laterals Absis Entrada

Escultura

4.3 La cultura i l’art

En escultura destaca la representació en bronze de Carlemany a cavall (3), semblant a les dels emperadors romans.

Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l’escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans.

L’arquitectura va disposar d’algunes construccions notables, com ara palaus, esglésies i monestirs, que Carlemany va manar edificar a les principals ciutats (Ingelheim, Aquisgrà, Nimega) com a manifestació del seu poder. Entre aquestes van destacar el palau d’Aquisgrà, residència de l’emperador, del qual es conserva la capella construïda entre els segles viii i ix; l’abadia de Fulda, i el desaparegut monestir de Saint Gall.

Ens han arribat molt poques escultures d’aquesta època, com ara la de Carlemany a cavall.

D’obres menors fetes en ivori o metall (reliquiaris, arquetes), en tenim més; i també miniatures o pintures de mida petita sobre pergamí que il·lustraven llibres, com els evangeliaris.

3

Treballar amb mapes 3. Fixa’t en els mapes i redacta un text amb la infor-

mació que aporten. En aquest text has de contestar, com a mínim, aquestes qüestions: Quin va ser l’objectiu de les conquestes de Carlemany? Va aconseguir els seus propòsits?

Conèixer l’art 4. Observa i escriu quins eren els materials, els suports, els arcs i les cobertes emprats en l’arquitectura carolíngia.

5. Quina informació aporta l’escultura eqüestre de Carle-

many sobre els seus objectius polítics i sobre el poder de l’emperador?

21

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

5. L’ISLAM (I).

EL NAIXEMENT DE L’ISLAM 5.1 Aràbia abans de Mahoma

22

Cap a la Xina Damasc

Esfahan

Jerusalem Petra

Bàssora Go

lf

Siraf Pè

Medina (Yatrib)

Ormuz

rs

ic

La Meca

j a

Després de la mort de Mahoma, la religió islàmica quedà fixada en l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Els qui la practiquen s’anomenen musulmans, és a dir, ‘submisos’ o ‘creients’, i han de complir cinc preceptes religiosos, considerats els pilars de l’islam, i unes quantes normes de comportament.

• Els preceptes religiosos són cinc: la professió de fe («No hi cap altre déu fora d’Al·là, i Mahoma és el profeta de Déu»); l’oració cinc vegades al dia mirant a la Meca i l’oració comunitària cada divendres a la mesquita; l’almoina als necessitats; el dejuni en el mes del ramadà des de la sortida fins a la posta del sol; i el pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida.

• Les normes de comportament permeten la poligàmia i prohibeixen beure alcohol, menjar carn de porc i els jocs d’atzar. Altres normes diuen que la vida del musulmà s’ha de regir pels principis d’igualtat, tolerància, germanor i unitat.

Mar Mediterrània

Nišapur

o

5.3 La religió islàmica

Càspia

Antioquia

R

Al segle vii, Mahoma (Muhàmmad per als musulmans) va aconseguir unir els àrabs sota una nova religió: l’islam. Mahoma va néixer l’any 570 a la ciutat de la Meca en el si d’una família acomodada. Va quedar orfe a sis anys, i ben aviat va començar a treballar com a caravaner al servei de Khadija, una viuda rica, amb qui es va casar a vint-i-cinc anys.

Transformat en un mercader ric i respectat, solia retirar-se a meditar a una cova del mont Hira, pròxima a la Meca. Allà, l’any 610, va tenir una visió de l’arcàngel Gabriel, que li va ordenar memoritzar i recitar els versos que contenen la doctrina d’Al·là. A partir de llavors va començar a predicar una nova religió, l’islam, que significa ‘submissió a la voluntat d’un Déu únic: Al·là’.

Mar

Z JA r HI M a

5.2 Mahoma

Mar Negra

E IPT EG

L’islam va néixer a la península Aràbiga, un territori quasi desèrtic situat a l’Orient Mitjà, entre la mar Roja i el golf Pèrsic. A principis del segle vii, Aràbia estava habitada per moltes tribus independents i enfrontades entre elles. Les de l’interior practicaven el pasturatge nòmada i tenien una religió fetitxista. Les assentades a la costa eren sedentàries, es dedicaven a l’agricultura o al comerç, i eren politeistes.

Aquest era el cas de la regió del Hijaz, transitada per caravanes de comerciants i on destacaven les ciutats de la Meca i Yatrib (Medina).

Els únics elements comuns de tots els àrabs eren la llengua àrab i el culte a la Pedra Negra, un fragment de pedra basàltica que es venerava, al costat de nombrosos ídols, al santuari de la Kaaba, a la Meca.

L’Aràbia preislàmica

Sana IEMEN

OCEÀ ÍNDIC

Aràbia i l’Orient Mitjà en temps de Mahoma Aràbia

Imperi persa sassànida

Imperi bizantí

Principals rutes comercials

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Observa el mapa i fes aques-

tes tasques: a) Quines eren les principals àrees geogràfiques de l’Aràbia preislàmica? b) Localitza el Iemen, Yatrib i la Meca i digues en quina de les àrees anteriors es localitzen.

Comprendre informacions 2. Explica el significat dels termes: musulmà • Alcorà • Kaaba

3. Cita els cinc principis de la religió musulmana; utilitza aquests termes: Al·là • oració • almoina • dejuni • pelegrinatge

Treballar amb imatges 4. Observa les imatges del santuari de la Kaaba i resol aquestes qüestions: a) Com està construït? b) Per què és el lloc més sagrat dels musulmans? c) On se situa la Pedra Negra?

Fonts de l’islam i llocs sants L’Alcorà, o llibre sagrat, i la sunna L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans.

El nom prové de la paraula quran, que significa ‘recitació’, perquè conté els versos recitats per Mahoma amb la doctrina revelada per Al·là.

Consta de 114 sures (capítols), dividides en aleies o versicles.

La sunna, o tradició, és, per a molts musulmans, una altra font de l’islam. És una recopilació de tradicions sobre diversos temes basades en el que diu o fa el profeta. Fins al segle ix, en què fou compilada, es va transmetre de forma oral.

Els llocs sants. La Kaaba 1

2

3

4 Tela que cobreix la Kaaba

Franja de textos de l’Alcorà

Columnes de fusta Parets de marbre Làmpades

Pedra d’Ismael

Terra de marbre Carreus de granit Porta de la Kaaba (mur est) Reforç per facilitar l’evacuació de l’aigua

L’islam té diversos llocs sants.

Aquests són la ciutat de la Meca, on s’ubica el santuari de la Kaaba (1); la ciutat de Medina, on hi ha la mesquita del profeta (2); i la mesquita de la Cúpula de la Roca (3), situada a Jerusalem i alçada en el lloc des del qual, segons la tradició, Mahoma va ascendir al setè cel.

El santuari de la Kaaba (4) o casa d’adoració és el lloc més sagrat per als musulmans. Segons la tradició islàmica, fou construït per Abraham i el seu fill Ismael per ordre d’Al·là.

Actualment, és un recinte de pedra sense finestres i cobert amb un mantell negre que conté textos de l’Alcorà escrits en or. Les parets de l’interior i el terra són de marbre.

En un dels cantons exteriors hi ha la Pedra Negra. Aquesta pedra marca el punt de partida de les voltes rituals que els musulmans fan al voltant del santuari.

Pedra Negra (cantó sud-est)

23

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

Els mongols prenen Bagdad.

Fi del califat abbassí

CALIFAT ABBASSÍ (fi de l’expansió)

1055

6.2 La creació d’un gran imperi Després de la mort de Mahoma el 632, els musulmans, impulsats per la força de la fe i d’un poderós exèrcit, formaren un gran imperi durant els segles vii i viii. L’expansió musulmana es va dur a terme en tres etapes: • El califat ortodox (632-661). Els successors de Mahoma es van triar entre els familiars i amics d’aquest; adoptaren el títol de califa o «successor del missatger de Déu i residiren a Medina. En aquest període, l’islam es va estendre per Síria, Palestina, Egipte, part del nord d’Àfrica, Mesopotàmia i Pèrsia.

• El califat omeia (661-750). Es va implantar la successió hereditària en la família dels omeies, i la capital del califat es va traslladar a Damasc. L’imperi musulmà va arribar en aquest moment a l’expansió màxima en estendre’s per l’oest cap al nord d’Àfrica i la península Ibèrica, i fins al Turquestan i la vall de l’Indus, per l’est.

• El califat abbassí (750-1055). Després del destronament dels omeies per part de la dinastia abbassí, la capital es va traslladar a Bagdad; i, després de les conquestes de Creta i de Sicília, l’expansió musulmana es va aturar. Finalment, els turcs van conquerir el califat l’any 1055, encara que els reis abbassís es van mantenir sota el domini turc fins a la presa de Bagdad pels mongols, l’any 1258.

6.3 L’organització de les terres conquerides

• El govern de l’imperi estava en mans del califa. Aquest era consi-

derat «l’ombra de Déu sobre la Terra», per la qual cosa concentrava el poder religiós i polític. Com a cap religiós, presidia l’oració comunitària del divendres; i com a cap polític, governava, administrava la justícia i dirigia l’exèrcit. El califa es feia ajudar pel visir o primer ministre, que dirigia els altres funcionaris de l’administració.

• L’administració de l’imperi es va organitzar en províncies o cores, en les quals comandava un governador, emir o valí. Altres càrrecs de l’administració califal van ser el superintendent financer i el jutge o cadi, que administrava la justícia. Els habitants de les províncies pagaven dos tipus d’impostos: un per la quantitat de terres que tenien i un altre que era personal. Aquest darrer cessava quan es convertien a l’islam.

24

827

Els turcs seljúcides prenen Bagdad, però hi mantenen els reis abbassís

Capital a Bagdad

Sicília i Creta

Capital a Damasc

750

Batalla de Poitiers.

Derrota musulmana pels francs

732

711 709

Vall de l’Indus Península Ibèrica (711-722)

CALIFAT OMEIA

Mahoma va començar a predicar la seva doctrina a la ciutat de la Meca, on es va enemistar amb els comerciants rics. L’any 622 va haver de fugir de la ciutat i es va traslladar a Yatrib, que des de llavors va adoptar el nom de Medina, la ciutat del profeta. Aquell any, anomenat de la fugida o hègira, es va prendre com a punt de partida del calendari musulmà.

Després de convertir-se en cap polític i religiós de la ciutat de Medina, va reclutar un exèrcit i va conquerir la Meca el 630. Quan va morir, dos anys més tard, gairebé tot Aràbia era musulmana.

L’islam 1258

Turkestan Nord d’Àfrica (686-711)

686 Capital a Medina

661

Pèrsia

651 647 643 635 632

637 636

622 570

CALIFAT ORTODOX

6.1 Els inicis de l’islam

La línia del temps

Nord d’Àfrica (647-649) Egipte

Palestina (637-640) Mesopotàmia Síria (635-636) Mort de Mahoma

INICI DE L’ISLAM

6. L’ISLAM (II). L’EXPANSIÓ ISLÀMICA

Comença l’era islàmica. Hègira Naixement de Mahoma

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer ús d’informació temporal 1. Per què l’era musulmana s’inicià l’any 622?

2. Quants anys van tardar els musulmans a formar l’imperi?

L’espai geopolític. D’Aràbia a la conca de la Mediterrània i fins al riu Indus Els califes

L’exèrcit musulmà

1

2

1. Els símbols del califa eren els segells del profeta, el ceptre d’extrem corb, el mantell i la llança.

2. Les causes que permeteren la ràpida expansió musulmana van ser diverses: el desig d’estendre la fe; l’organització d’un exèrcit en què la cavalleria exercia un paper essencial, l’afany d’aconseguir un botí de guerra i la debilitat dels adversaris.

L’expansió musulmana REGNE

Khàzars

MAGRIB

Sicilia

Kairouan

M e

Tahuda 683

BIZANTÍ Antioquia

Creta

d i t

e r r à n

LÍBIA

Marràqueix

Rodes 654

TRIPOLITÀNIA

i a Yarmuk

Alexandria

Jerusalem – Al Fustat

500

Kabul

Esfahan

ARÀBIA

OM

AN

La Meca

a

250

Nišapur PÈRSIA

Bàssora

Qadisiyya

Medina

oj

Escriu en el teu quadern a quins països actuals es troben.

0

Kerbala

Badr 624

R

Marràqueix • Damasc Alexandria • Còrdova • Bagdad

Batalla

Bagdad Ctesifont

ar

tua’ls en alguna fase de la conquesta:

Regne franc (cap al 750) Zona disputada per bizantins i musulmans

Bukhara Samarcanda

Nihavand

M

Expansió de l’islam

Treballar amb mapes 3. Localitza els territoris següents i si-

Siffin 657

Damasc

636

EGIPTE

Conquestes després de la mort de Mahoma (632 dC) Conquestes dels califes ortodoxos (632-661) Conquestes dels omeies (661-750) Imperi bizantí (en la segona meitat del segle VII) Fronteres actuals

M E TÀ SO M PO IA -

s

M a r

Còrdova

ÈNIA

Constantinoble

ia

Guadalete 711

IMPERI Conquestes abbàssides cap al 827

Talas 751

TURQUESTAN

sp

Toledo

ARM

Cà

AL-ANDALUS Sardenya

Mar Negra

ar

Búlgars

Roma

Setges de Constantinoble pels àrabs (674-678 i 717-718)

Indu

Serbis

de l’

FRANC

Va l l

Croats

M

OCEÀ ATLÀNTIC

Pobles asiàtics

Àvars

SÍRIA

Poitiers 732

750 1.000 km

Participar en l’aprenentatge 4. Elabora una taula en el qua-

dern per comparar les etapes d’expansió musulmana (califats ortodox, omeia i abbassí). Ha d’incloure el següent: cronologia, sistema successori, capital del califat i principals conquestes.

men

Ie

OCEÀ ÍNDIC

Comprendre la realitat històrica 5. Ordena aquests personatges se-

gons la importància que van tenir i escriu la funció que exercia cada un en l’administració i el govern musulmans: valí • califa • visir • cadi

25

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

7. L’ISLAM (III). LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Noves tècniques agràries 1

7.1 Les noves pràctiques agràries La ramaderia nòmada de camells, ovelles i cabres es va continuar practicant a les àrees desèrtiques i així s’obtenia llet, pells, llana, carn i força animal útil per al transport terrestre. No obstant això, com a conseqüència de l’enorme extensió geogràfica que va assolir l’imperi, l’agricultura es va convertir en la base de l’economia musulmana i va donar ocupació a la majoria de la població.

• La diversitat dels conreus fou la nota dominant. Així, a les valls regades d’Orient es va cultivar blat dur, arròs, cotó, canya de sucre, safrà, morera, cítrics (taronja amarga, llimona, llima) i verdures (espinacs, espàrrecs, carxofes i albergínies). Molts d’aquests conreus es van difondre des d’Orient fins a la part occidental de l’imperi musulmà.

• Les tècniques agràries també van canviar. Així, els sistemes de regatge van millorar amb l’ús de sínies per extreure l’aigua, la construcció de séquies per distribuir-la, i l’ús dels pous i aljubs per emmagatzemar-la. També es van cultivar els vessants de les muntanyes mitjançant terrasses.

• L a propietat privada de la terra conquerida es va mantenir en general en mans dels antics propietaris, els quals van conservar les seves possessions, a canvi del pagament d’impostos. Ara bé, les terres dels estats sotmesos es van repartir entre el califa, a qui corresponia una cinquena part, i l’aristocràcia musulmana.

7.2 L’artesania i el comerç Altres activitats econòmiques essencials van ser l’artesania i el comerç, que solien localitzar-se a les ciutats.

• L’artesania es feia en tallers petits, on també venien els productes fabricats. Entre aquests, hi havia teixits de cotó i de lli; catifes i tapissos; articles de cuir, ceràmica i metall; metalls preciosos i joies; perfums i paper.

• El comerç es va beneficiar de la posició geogràfica de l’imperi entre Europa i Orient. El transport dels productes es feia per terra amb caravanes de camells i per mar amb vaixells de vela.

Les rutes comercials recorrien grans distàncies, al llarg de la Mediterrània i de l’oceà Índic, l’interior d’Àfrica, Extrem Orient (la Xina i l’Índia) i el nord d’Europa. Els principals nuclis comercials eren Damasc, Bagdad, el Caire, Alexandria i Fes. Els productes que hi circulaven eren sobretot articles de luxe com ara metalls, pells, sedes, teixits, espècies i esclaus.

Per als intercanvis comercials, els musulmans van usar diversos sistemes de pagament, com ara la moneda d’or (el dinar), la moneda de plata (el dírham), la lletra de canvi i el xec.

26

2

L’escassetat d’aigua en bona part dels territoris de l’imperi va dur els musulmans a desenvolupar les tècniques de reg.

L’aigua s’extreia mitjançant sínies (1), rodes mogudes per corrents d’aigua, o per animals, que estaven parcialment submergides en l’aigua i que es movien a través de catúfols o recipients.

L’aigua es duia al camp mitjançant séquies o canals (2).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Quines novetats agràries van in-

troduir els musulmans a les terres conquerides? A quins territoris de l’imperi van predominar i per on es van estendre?

Adquirir vocabulari 2. Consulta, en el vocabulari del fi-

nal del llibre, els termes del text destacats en blau i després explica què tenen en comú i en què es diferencien un dinar, una lletra de canvi i un xec.

El comerç i les rutes comercials Principals rutes comercials en el món musulmà durant l’edat mitjana

A

Venècia Bordeus

Orient Àfrica Europa-Mediterrània

Dan

ubi

Marsella

ar

Mar Negra

Cà

OCEÀ

Almeria

Bugia

Palerm

Mediterrània Trípoli

Barca Alexandria

Antioquia Alep E

Nišapur

Coure Sedes Pells Teixits

ufr Damasc ate s Jerusalem −ˉ t Al Fusta

De la Xina

is

Fes

Tunis

Plata

Kabul

gr Ti

Màlaga Ceuta

Or Samarcanda

ia

Mar

sp

Constantinoble Còrdova

Principals productes

M

ATLÀNTIC

Verdun

Perfums

Bàssora

Shiraz

Pedres precioses Porcellana

Siraf

Animals exòtics De l’Índia

Fusta

Nil

Ivori Estany

La Meca

Ambre Ferro Sal

OCEÀ Aden

B

C

ÍNDIC

Espècies Esclaus 0

250

500

750

1.000 km

D

Les principals rutes comercials (A) unien la Mediterrània i l’oceà Índic amb l’interior d’Àfrica, Extrem Orient i el nord d’Europa.

El transport dels productes per terra es feia en caravanes de camells (B) que comptaven al llarg de les rutes amb construccions o caravanserralls per a l’allotjament de les mercaderies i dels comerciants. Per al transport per mar s’empraven vaixells de veles triangulars (C).

El dinar o moneda d’or (D) era un dels sistemes de pagament que s’usaven en els intercanvis comercials.

Treballar amb mapes històrics 3. Fixa’t en el mapa d’aquesta pàgina i respon:

a) D’on provenien l’or, la seda, l’ambre, les espècies, la sal, els esclaus, la porcellana i l’ivori? b) Qui devien ser els clients que compraven aquests articles? c) Classifica els productes comercials que figuren en la llegenda del mapa en aquestes cinc categories: metalls • teixits • condiments • esclaus • articles de luxe

Treballar amb mapes 4. Quins mitjans usaven els musulmans per transportar els productes comercials?

5. Quina informació complementària proporcionen les imatges sobre el comerç?

Organitzar informació 6. Fes un esquema o un mapa conceptual sobre les activitats econòmiques dels musulmans.

27

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

8. L’ISLAM (IV). LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA

Homes i dones. La vida domèstica

8.1 L’organització social La societat musulmana era molt diversa, a causa de la gran extensió del seu imperi. Hi havia diferents grups ètnics, com ara els àrabs, els berbers i els esclaus negres o eslaus, i diverses religions, com la musulmana, la cristiana i la jueva. Aquesta pluralitat ètnica i religiosa va condicionar l’estructura social, composta per tres grups fonamentals: • L’aristocràcia, que era un grup molt reduït, la majoria d’origen àrab. Tenia grans propietats procedents dels botins de guerra i donava ocupació als alts càrrecs del govern i de l’administració.

• La massa popular, que incloïa camperols, artesans i comerciants lliures. Dins d’aquest grup es diferenciaven les persones convertides a l’islam, anomenades mawlà, i les persones que pertanyien a les poblacions protegides, anomenades dhimmí, cristians i jueus que no es van convertir a l’islam i que van conservar la religió, la forma de govern i les lleis pròpies. Aquests darrers pagaven més impostos que els conversos.

• Els esclaus, que eren presoners de guerra o procedien del comerç.

8.2 La ciutat musulmana Les ciutats musulmanes eren la seu del govern i concentraven les activitats artesanals, comercials, religioses i culturals. Estaven emmurallades, tenien un plànol irregular i constaven de la medina i els ravals o barris extramurs.

La medina era la part de la ciutat situada dins les muralles. Tenia una alcassaba, és a dir, un recinte fortificat, col·locat a la part més elevada de la ciutat, per defensar la població, i diversos barris.

A totes les medines hi havia uns edificis i espais públics essencials.

• La mesquita principal era l’edifici per a l’oració col·lectiva del divendres al migdia, obligatòria per als homes, ja que l’oració diària es feia a les mesquites més petites del barri.

• El soc es localitzava als carrers pròxims a la mesquita principal.

Era el mercat on els artesans venien els productes: vestits, teles, perfums, sabates, etc.

• Els banys públics tenien sales d’aigua tèbia, calenta i freda. Hi acudien els homes al matí i les dones i els infants a la tarda.

• Els alfòndecs eren grans magatzems on els mercaders estrangers podien allotjar-se, guardar les mercaderies i dur a terme activitats comercials.

Els ravals eren barris situats fora del recinte emmurallat. Els habitaven persones amb ingressos baixos i, quan creixien molt, s’envoltaven d’una muralla pròpia.

Més enllà dels ravals, s’estenia el camp, en el qual s’intercalaven les almúnies o finques d’esbarjo dels més rics.

28

En la família musulmana, l’espòs tenia l’autoritat absoluta sobre l’esposa i els fills.

Els homes rics, segons la llei alcorànica, podien tenir fins a quatre dones (poligàmia), sempre que les condicions econòmiques permetessin mantenir-les i també els fills.

Les dones estaven sempre sota la tutela de l’home, primer del pare i més endavant de l’espòs. Vivien recloses en una part especial de la casa, (l’harem), de la qual només sortien acompanyades i amb permís.

La tasca principal que tenien era ocupar-se de la casa i tenir cura dels fills. Tanmateix, se’ls permetia exercir alguns oficis, com ara el de llevadora, dida, cantora o ballarina. També hi va haver poetesses i metgesses entre les classes més altes.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Diferenciar idees essencials 1. Quins eren els criteris segons els

quals s’organitzava la societat musulmana?

2.

Fes un esquema sobre l’organització social que inclogui els criteris de l’activitat anterior.

Acompanya’l amb imatges obtingudes d’internet.

SAB I E S Q UE …?

La Universitat de Qarawiyyin, situada a Fes (el Marroc) i considerada la més antiga del món, va ser fundada l’any 859 per una dona musulmana rica, Fàtima al-Fihri, que va néixer a Kairouan (Tunísia) el 800 i va morir a Fes el 880.

La ciutat i els carrers El traçat de la ciutat

Alfòndec

Soc

Alcassaba

Banys

Mesquita principal

Mesquita de barri

Raval

Entrada a la medina Muralles

Almúnia

El bullici del soc 1. Coberta de canyís.

2. Tallers botiga adossats al mur.

3. Ceràmica.

4. Catifes.

5. Espècies.

1

Els carrers del soc eren estrets i bulliciosos. Solien cobrir-se amb teles o canyís per protegir els vianants del sol.

A més dels tallers botiga dels artesans, al soc hi oferien els seus serveis arrencaqueixals, barbers i persones dedicades a l’entreteniment, com ara empassafocs, acròbates i endevins.

3

Interpretar espais i paisatges 3. Contesta a partir del text i de les il·lustracions:

2

a) Quins eren els dos elements de la ciutat musulmana que tenien una funció defensiva? b) Quins eren els principals espais religiosos? Per a què s’usaven? c) Quins eren els espais i edificis amb una funció pública? Per a què s’usaven?

4 5

Participar en l’aprenentatge 4. Esbrina si a Catalunya hi ha algun municipi que tingui algun barri anomenat raval. Escriu el nom del municipi i digues si aquest barri té alguna relació amb l’època musulmana.

29

UNITAT 1 » REPTE

REPTE: DESCOBRIM TOT EL QUE ENS HAN APORTAT LES CULTURES ORIENTALS I LA CULTURA MUSULMANA Els musulmans van crear una cultura original formada a partir d’elements propis, com la religió i la llengua àrab, i d’elements clàssics i orientals aportats pels pobles conquerits.

En uns casos, els musulmans van difondre per Occident invents orientals, com el paper, la pólvora, la brúixola i l’astrolabi.

En altres, van fer aportacions pròpies. Així, en el camp de les humanitats van destacar en filosofia, història i literatura, en què va ser molt famós el llibre Les mil i una nits. I en el camp de les ciències van destacar en àlgebra, en química i, especialment, en medicina.

Els metges estudiaven amb un mestre, en hospitals, o assistien a sessions públiques impartides per un professor. Van atorgar un gran valor a la medicina preventiva i van tractar moltes malalties físiques i mentals, a les cases, hospitals i llocs públics, com els mercats.

El català té unes deu mil paraules d’origen àrab, moltes de les quals designen les innovacions que els musulmans van introduir a Catalunya. En són exemples les següents: rajola, arracada, catifa, escacs, albercoc, albergínia, arròs, cotó, taronja, sucre, safareig, sínia, massapà, aldea, raval, almogàver, alcohol, xarop, aranzel, aval, garbí, xaloc, drassana, xifra, zero...

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC 1. Per què es considera original invents que els musulmans van difondre a Occident?

tada pel text i per les imatges i respon a les preguntes següents: a) Com aprenien medicina els musulmans? b) En què basaven els tractaments? c) Quins tipus de malalties tractaven?

3. Busca un conte que pertanyi

5.

la cultura musulmana?

2. Quins avantatges tenien els

a l’antologia de contes orientals coneguda amb el nom de Les mil i una nits i copia’l en el quadern per llegir-lo a classe. Per què aquests relats no tenen un final tancat?

30

4. Basa’t en la informació apor-

Compara la medicina musulmana amb l’actual: a) Quines semblances hi aprecies? b) Quins valors et semblen més «moderns»? c) En quins aspectes hi ha més diferències respecte a la medicina actual?

La difusió d’invents orientals 1. El paper

El paper es va fabricar per primera vegada a la Xina l’any 105 aC. L’any 751, els musulmans van guanyar, contra les tropes xineses de la dinastia Tang, la batalla de Talas al territori actual del Kirguizistan. Entre els presoners xinesos capturats hi havia alguns fabricants de paper que van introduir l’ofici en el món islàmic.

El paper es va difondre gràcies als avantatges que oferia, ja que era molt més pràctic que el papir, granulós, i més econòmic que el pergamí, corbat i espès.

2. La pólvora

La pólvora és un altre invent dels xinesos, que en el segle ix la van estendre per a l’ús militar i per fer focs artificials. Els musulmans la van conèixer en el segle xiii a través del comerç, i en el segle xiv la van difondre per Occident, on ja s’usava cap al 1314-1326 a Flandes, Metz, Florència i Anglaterra.

3. L’astrolabi

Els musulmans també van difondre instruments astronòmics molt útils per a la navegació, com l’astrolabi, que determinava la latitud a partir de la posició de les estrelles a la volta celeste, i la brúixola, que permetia establir el rumb durant la navegació.

Els avenços en medicina 1. La medicina preventiva

2. Els tractaments

Els musulmans van atorgar una gran importància a la medicina preventiva, dins la qual hi havia la dieta equilibrada.

Per dur-la a terme van estudiar les propietats dels aliments que es consumien i les característiques curatives d’aquests.

Els metges musulmans van tractar moltes malalties dels ulls, de les orelles, de la boca, dislocacions dels ossos, etc.

I malalties mentals amb teràpies basades en la música, el teatre i la suggestió. També van fer intervencions quirúrgiques amb anestèsia.

3. Llocs d’atenció mèdica. El mercat

4. Llocs d’atenció mèdica. L’hospital

Els pacients més rics els tractaven a casa seva. Els pacients amb menys recursos els tractaven a la consulta del metge, o acudien a llocs públics, com el mercat, on els tractaments de medicina atreien molta gent. Els practicaven metges menys respectables, com ara oculistes, curanderos i col·locadors d’ossos, que les autoritats inspeccionaven abans d’establir-se al mercat per vigilar la correcció dels mètodes.

Els hospitals van sorgir a l’Iraq en el segle ix i es mantenien amb donacions caritatives i dots. N’hi havia a les ciutats com Damasc, Bagdad o el Caire, i tenien sales separades per a homes i dones.

Dins l’hospital hi treballaven metges, generalment de gran prestigi, i personal que atenia les necessitats dels malalts.

A més, els hospitals servien com a manicomis i residències per a ancians i discapacitats.

31

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS, BIZANTINS I MUSULMANS

9. L’ISLAM (V). EL LLEGAT ARTÍSTIC 9.1 Arquitectura i decoració La religió islàmica prohibeix representar figures humanes i animals.

Per això, les manifestacions artístiques principals són l’arquitectura i les arts aplicades, que inclouen una gran diversitat de petits objectes fets de ceràmica, fusta, ivori, bronze i cuir.

La decoració exterior dels edificis era molt sòbria, però els interiors es recobrien amb marbres, enrajolats i planxes de guix i de fusta.

Els motius principals van ser els següents: dibuixos de vegetals estilitzats, anomenats ataurics; figures geomètriques entrellaçades formant estrelles o polígons, conegudes com a llaceries, i inscripcions amb versicles de l’Alcorà, o epigrafia.

Les aportacions islàmiques 1

2

3

4

9.2 La mesquita i altres edificis La mesquita és l’edifici musulmà més destacat. L’estructura es basa en la casa de Mahoma, a Medina, i consta de dues parts: el pati i la sala d’oració.

• El pati és un espai obert, envoltat per un pòrtic. Hi ha la font de les ablucions, on els fidels es renten i es purifiquen abans d’orar, i una torre o minaret, des de la qual el muetzí crida els fidels a l’oració.

• La sala d’oració és un espai cobert, dividit en naus per suports i arcs. Un dels murs, l’alquibla, s’orienta cap a la Meca, i s’identifica perquè en el centre té el mihrab, un nínxol buit que conté l’Alcorà.

Entre les mesquites més destacades hi ha les de Damasc, Kairouan, Samarra, Jerusalem i Còrdova. Algunes mesquites tenen planta central, com la de la Cúpula de la Roca, a Jerusalem, construïda en el segle vii.

Els palaus eren la residència dels califes. Tenien una part pública, on hi havia la sala del tron, i una part privada, on hi havia les habitacions, els banys i l’harem. Tots aquests palaus tenien jardins i fonts.

Uns altres edificis construïts pels musulmans van ser les alcassabes o recintes fortificats, els mausoleus o sepulcres i les madrasses o centres d’estudis alcorànics o seculars.

5

6

En arquitectura es van usar materials pobres, com el maó, el guix i la fusta.

Els suports emprats van ser la columna i el pilar, sobre els quals descansen els arcs de ferradura (1), apuntats (2) o lobulats (3). I les cobertes eren arquitravades o voltades.

La decoració interior es va fer amb atauric (4), llaceries (5) o epigrafia (6).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Analitzar estils 1. Identifica en les il·lustracions els elements constructius propis de l’arquitectura musulmana.

2. Quins eren els principals tipus d’edificis musulmans?

Quina era la funció de cada un?

32

3. Descriu el tipus de decoració que mostren les imatges. Amb quin tipus de materials solia fer-se?

4.

Busca imatges de dibuixos de plantes de mesquites històriques. Observa-les i contesta: Quines diferències i quines semblances hi ha entre les plantes d’aquestes mesquites?

La mesquita. Elements i espais Mihrab Sala d’oració

Mur de l’alquibla

Minaret

Font

Pati

Rellotge de sol

Planta de la mesquita

Naus porticades Pati Sala d’oracions Mihrab Minaret

3

2 1 El mihrab (1) és un nínxol que identifica l’alquibla o mur orientat cap a la Meca al qual han de mirar els musulmans per resar.

S’hi pot col·locar l’Alcorà sobre un faristol.

El minbar (2) és una trona en la qual se situa l’imam que dirigeix l’oració dels divendres. Consta d’una escala i una plataforma superior. Segons la tradició, aquesta plataforma està reservada a Al·là, per la qual cosa l’imam no ocupa cap d’aquests espais i se situa a l’esglaó immediatament inferior. La imatge mostra l’interior de la sala d’oració dividida en naus mitjançant suports i arcs (3).

Conèixer l’art 5. Resol aquestes qüestions sobre la mesquita: a) En què es va inspirar el model de construcció? b) Situa aquestes parts (la font, l’alquibla, el mihrab, el minaret) al pati o a la sala d’oració i digues per a què s’usaven.

6. Quin contrast aprecies entre l’exterior i l’interior dels edificis musulmans?

7. Per què l’escultura i la pintura gairebé no tenen exemples en l’art musulmà?

33

UNITAT 1 » TÈCNIQUES

TÈCNIQUES FEM ÚS D'INFORMACIÓ TEMPORAL

FETS HISTÒRICS

El temps històric La història s’ocupa de la descripció, de l’anàlisi i de l’explicació dels fets protagonitzats per éssers humans ocorreguts en el passat. Els fets històrics, però, no van succeir en el buit. Van ocórrer en una època determinada (quan) i en un espai concret (on), i els van protagonitzar uns subjectes concrets (qui).

El temps és un concepte fonamental per als historiadors i historiadores, perquè, gràcies a aquest concepte, es poden organitzar els esdeveniments. És a dir, establir el que va ocórrer abans i després (successió; passat, present i futur), el que va ocórrer en dos espais al mateix temps (simultaneïtat), i quant va durar un fet o esdeveniment (durada).

Temps (quan)

Espai (on)

Protagonistes (qui)

La comprensió del temps Per fer comprensible el temps, la història usa una sèrie de fórmules. Entre aquestes, la cronometria, a través de calendaris i de rellotges, i la cronologia o representació del temps mitjançant perioditzacions i dates.

També mesura el temps mitjançant unitats temporals de durada curta (dies, setmanes, mesos, anys, lustres), de durada mitjana (dècades) i de durada llarga (segles, mil·lennis i eres). I el temps es plasma i s’ordena de forma gràfica a través d’eixos cronològics i de cronogrames.

• Els eixos cronològics consisteixen en una línia o rectangle graduat sobre els quals se situen els fets històrics i les dates en què van succeir (A).

• Els cronogrames usen una línia del temps comuna, en la qual s’apleguen diversos aspectes d’una mateixa societat o un mateix aspecte de diverses societats.

Generalment, el conjunt va acompanyat de dibuixos o figures representatives (B).

A

FUTUR

Simultaneïtat

Durada

Curta

Mitjana

Llarga

Principals períodes i esdeveniments de l’Imperi bizantí 395

476

527

ÈPOCA PROTOBIZANTINA

534 SEGLE D'OR DE JUSTINIÀ

610

Justinià comença a regnar (527-565) Caiguda de Roma Divisió de l’imperi per Teodosi

717

813

842

REPLEGAMENT DE BIZANCI

Heracli, Construcció emperador (610-641) de l’actual Santa Sofia (534-537)

34

PASSAT

Successió

1057 1054 1071

867

ÈPOCA DE RECUPERACIÓ Cisma d’Orient

Segona crisi iconoclasta (813-842) Primera crisi iconoclasta (717-775)

Basili I (867-886). Època d’expansió territorial Retorn definitiu a l’ortodòxia religiosa

1453

1204

D

E

Expulsió dels bizantins d’Itàlia pels normands

C

L

I

V

I Presa de Constantinoble pels turcs

Quarta croada.

Presa de Constantinoble (1202-1204)

Inici del regnat d’Isaac I Comnè.

Reformes en finances, etc.

1080 Sant Serni, França

1000

1150

1504 David, Miquel Àngel

1346 Capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, Barcelona

1150 Pantocràtor de San Isidoro, Lleó

1100

1544 Reials Col·legis de Tortosa

1250 Verge Blanca, Lleó

1150 Mare de Déu de Ger, Girona

1050

1631-1687 Santa Maria della Salute, Itàlia

1205-1301 Catedral de Lleó

ESCULTURA

ARQUITECTURA

Cronograma

PINTURA

B

1200

1250

1300

1645-1652 Èxtasi de Santa Teresa, Bernini

1504 La Gioconda, Leonardo da Vinci

1350

1400

1450

1500

1620 L’esmorzar, Velázquez

1550

1600

1650

1700

RENAIXEMENT

ROMÀNIC G ÒT I C

Elaborem i comentem eixos cronològics • Per elaborar un eix cronològic hem de seguir aquests passos: a) Observem les dates d’inici i final, per establir la durada total del procés històric que s’hi ha de representar. b) Dibuixem l’eix i el dividim en trams iguals: segles, dècades, anys, etc. c) Col·loquem els períodes o etapes i els esdeveniments, amb la data, i posem-hi un títol.

• Per comentar un eix cronològic hem de fer el següent: a) Indiquem el temps representat per delimitar l’espai geogràfic a què es refereix.

BARROC

b) Descrivim de forma ordenada els períodes i els esdeveniments. c) Expliquem les dades que conté.

En l’eix (A), per exemple, s’hi representen els períodes i els esdeveniments ocorreguts en l’Imperi bizantí entre els anys 395 i 1453.

Els períodes estan representats per rectangles de colors, amb la denominació escrita a l’interior; la data dels esdeveniments, en canvi, s’indica mitjançant marques verticals.

Els esdeveniments seleccionats són de diversos tipus: polítics, religiosos i artístics. Apleguen l’evolució històrica de Bizanci; és a dir, des del naixement, amb la divisió de l’Imperi romà per Teodosi, fins a la caiguda, amb la presa de Constantinoble per part dels turcs.

POSA-HO EN PRÀCTICA

s Consells pràctic e mps pot fer-se d te el d a ic àf gr ió La plasmac o vertical. forma horitzontal antigues se siés m es at d s le l, En l’horitzonta dreta. més recents, a la s le i a, rr ue sq l’e l·lotuen a més antigues es co es at d s le , al ic rt En la ve t. més recents, a dal quen a baix, i les

1. Busca els eixos cronològics que hi ha en les pàgines d’aquest

llibre. a) Anota les pàgines en què es troben i si són horitzontals o verticals. b) Cada unitat d’història s’obre amb una línia del temps. Alguna podria considerar-se un cronograma? Explica la resposta, tant si és afirmativa com si és negativa.

2.

El temps és molt present en la vida quotidiana. Per exemple en el llenguatge, en el pensament o en les experiències. Per parelles, poseu exemples de diferents usos del temps.

35

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Defineix breument per escrit els conceptes representats a través de les imatges següents:

5. La religió predicada per Mahoma es fonamenta

en cinc preceptes religiosos. Explica’ls amb ajuda de les frases següents:

«No hi ha més Déu que Al·là, i Mahoma és el profeta de Déu.»

«Observa l’oració, perquè aquesta preserva del que és il·lícit i de l’obscenitat.»

«Pren de les teves riqueses una caritat per purificar i enriquir les ànimes amb aquesta.»

Cisma d’Orient

Corpus Iuris Civilis

2. Copia en el quadern els termes i conceptes següents i relaciona’ls entre ells: Califat abbassí

Damasc

Califat omeia

Conquesta de Creta i de Sicília

Califat ortodox

Expansió màxima de l’Imperi islàmic Familiars i amics de Mahoma

Medina

«Els qui dejunin en el mes de ramadà amb fe i esperança en la recompensa de Déu, els seran perdonats els pecats.»

«Qui pelegrini correctament és com si hagués nascut de nou.»

6. Observa aquestes imatges. Després, explica les característiques de l’arquitectura bizantina.

A

B

Bagdad

3. Explica qui van ser aquests personatges i digues per quin fet o per quins fets històrics van destacar:

7. Identifica els elements de la mesquita assenyalats en aquesta imatge i escriu el nom de cada un:

A Teodosi I

Justinià I

Carlemany

B

4. Ordena cronològicament aquests fets. A continuació, situa’ls en un eix cronològic senzill.

a) presa de Constantinoble b) conquestes de Justinià c) fundació de Constantinoble d) conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte e) hègira f) coronació de Carlemany

36

.......... ..............

A. ........ ........ ..............

B. .......... .................. ....

C. .......... .................. ....

D. ..........

C

D

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES El llegat de Carlemany El llegat que va deixar Carlemany (A) quan va morir el 28 de gener de l’any 814 comprenia un imperi unit, una administració eficaç i una gran obra educativa.

Qui va ser aquesta persona que va poder aconseguir allò que semblava impossible? Se’n coneix la data de la mort, però no la del naixement, que generalment s’ha fixat en l’any 742. No obstant això, diversos factors han conduït els experts a reconsiderar aquesta data i a proposar l’abril del 748 com la data «probable» del naixement.

On va néixer? No se sap amb certesa. De fet, hi ha molts llocs que es vanaglorien de ser el bressol d’aquest sobirà; entre aquests, el monestir de Prüm i la ciutat de Düren, a Alemanya; o Quierzy, al nord de França. El que se sap del cert és que el seu pare, Pipí el Breu, va ser el rei dels francs a partir del 751.

Actualment, Carlemany és considerat el fundador de les monarquies francesa i alemanya i el pare d’Europa, perquè el seu imperi va unificar per primera vegada la major part de l’Europa occidental. A més, Carlemany va

1. Després de llegir el text, calcula mentalment o bé

amb llapis i paper: a) Quants anys han transcorregut des de la mort de Carlemany fins al 28 de gener d’aquest any? Converteix aquesta xifra en segles i mil·lennis. b) Durant quants anys va ser vigent la lliura carolíngia? c) Carlemany va iniciar el seu regnat l’any 768. Quants anys tenia en aquell moment, segons la tradició i segons els experts?

iniciar una reforma en l’educació, denominada des del segle xix, el «Renaixement carolingi».

Ja abans de l’arribada al tron, Carlemany va fer que nombrosos savis acudissin a la cort i va obrir escoles monàstiques i catedralícies. I sota el seu mandat es van redescobrir i van ressorgir la cultura i la tradició educativa de l’antiguitat.

La «minúscula carolina» (B), un tipus d’escriptura nou i clar, va facilitar enormement la còpia de documents, és a dir, la transcripció, i, amb això, la difusió de textos antics. Es pot dir, per tant, que el compromís de Carlemany amb l’educació, la literatura i l’art va assentar les bases de la cultura europea.

Carlemany va dotar el seu regne d’una administració eficaç, amb una legislació uniforme, i va crear, l’any 781, una moneda única per afavorir un espai econòmic més o menys homogeni. Aquesta moneda, la lliura carolíngia, que equivalia a una lliura de plata, va durar fins a l’any 1795, quan, després de la Revolució Francesa, es va instaurar el franc. Per això, pot dir-se que aquesta moneda és el precedent de l’euro.

A

2. Els francs, què eren: francesos, alemanys o les

dues coses? Explica breument en quins fragments del text t’has basat per arribar a una conclusió.

3. Per què va ser important la «minúscula carolina»?

Dedueix la resposta correcta: a) Va facilitar la còpia de documents. b) Aportava noves formes de transcripció. c) Va facilitar la transcripció i la difusió dels textos procedents de l’antiguitat.

4.

Fes un quadre resum com el del model amb el que actualment es considera el llegat de Carlemany: Política

Economia

Cultura

…

…

…

B

A. Carlemany.

B. El nou tipus d’escriptura, la «minúscula carolina» va facilitar la còpia de documents i va afavorir la difusió de textos antics.

37

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1

ORGANITZEM UN MERCAT MEDIEVAL L’època medieval és molt present encara avui a Catalunya i per això a diversos indrets del territori se celebren fires i mercats centrats en l’edat mitjana. És una manera excel·lent de fer conèixer la història, fins i tot de reviure-la, d’atreure visitants i de passar-s’ho bé.

L’objectiu d’aquesta situació d’aprenentatge és que organitzeu un mercat medieval: inventeu-vos un pretext per fer-lo, planifiqueu-ne els continguts i la gestió i prepareu dues accions per donar-lo a conèixer.

QUÈ HEM DE FER?

1. Elaborar un relat. En primer lloc, cal que establiu el

marc que justifiqui el vostre esdeveniment medieval. Si viviu en un poble amb vells carrers empedrats, amb un castell que és l’escenari d’una llegenda sobre princeses i cavallers, ho tindreu més fàcil, però en qualsevol cas haureu de ser innovadors. Si, en canvi, el vostre lloc de residència és un entorn eminentment urbà o totalment renovat, haureu de recórrer a la imaginació. De tota manera, tingueu en compte que la immensa majoria de les poblacions catalanes tenen un passat medieval que podeu recuperar.

2. Planificar el mercat. Dur a terme una bona tasca organitzativa prèvia és sempre una garantia d’èxit

si voleu muntar un esdeveniment. Per al vostre mercat medieval, heu de preveure els aspectes següents: a) La decoració de l’espai. b) L’animació al carrer. c) Una fira de productes medievals. d) La gestió dels residus.

3. Fer-ne la promoció. Per atreure visitants, cal que feu conèixer el vos-

tre mercat medieval. Per aconseguir-ho, us proposem dues accions: a) Un díptic informatiu. b) Un àudio per a les plataformes de música via streaming.

86

COM HO HEM DE FER? Dividiu-vos en grups de cinc o sis alumnes per dur a terme una situació d’aprenentatge en equip. Haureu de fer el següent:

1. El relat

Per començar, heu d’escriure una història de ficció breu que expliqui per què munteu un mercat medieval. Per exemple, Montblanc n’organitza un perquè algunes llegendes situen la lluita entre sant Jordi i el drac davant de les seves muralles.

Repasseu els continguts sobre l’edat mitjana que heu après, cerqueu informació sobre la història del lloc on viviu, utilitzeu la imaginació i feu una pluja d’idees per bastir un relat que serveixi de fil conductor al vostre mercat medieval. Després, escriviu-lo i reviseu-lo per tal d’evitar errades.

2.

L’organització A partir del fil conductor que heu establert, cal que definiu les característiques que tindrà el vostre mercat: a) On el fareu i quant durarà. c) Q uins punts d’interès hi instal·lareu. b) Q uina decoració tindrà l’espai. d) Q uines actuacions hi programareu.

Un altre aspecte organitzatiu que heu de tenir en compte és la gestió dels residus. Es tracta que busqueu la millor manera perquè el mercat sigui sostenible. Per exemple, podeu utilitzar materials reciclables o reutilitzables, recollir els residus d’una manera selectiva, comptar amb proveïdors de proximitat…

Un cop hàgiu resolt totes aquestes qüestions, repartiu-vos entre els membres del grup l’organització concreta de cada una de les tasques que heu de dur a terme. Cal que cadascú assumeixi les seves responsabilitats i que després sigueu capaços de coordinar-vos perquè tot funcioni correctament.

3. La promoció

a) El díptic. És un fullet informatiu fet a partir d’un full doblegat per la meitat, de manera que té quatre cares.

En la primera, que funciona com a portada, hi heu d’escriure el nom del mercat medieval, el lloc on es fa i les dates, i hi heu d’afegir alguna il·lustració.

Els continguts que hi ha d’haver en la resta de pàgines són el relat, el programa d’actuacions, els punts d’interès i un mapa de la zona per localitzar els diferents elements.

En l’última cara, que fa de contraportada, cal escriure-hi el nom dels organitzadors i dels col·laboradors.

b) L’àudio. Escriviu i enregistreu un anunci de menys d’un minut per a les plataformes de música via streaming. Ha d’incloure les dades més importants del mercat i fer alguna referència al relat. El text ha de ser fresc i atractiu. I no us oblideu de la música!

En l’espai pe rsonal del web www.bar canova.cat hi trobareu més instruccions , models i enllaços d’i nterès.

87

LS MATERIAL COMPLEMENTARI I MODE PORTADA DEL DÍPTIC

I Mercat IPÍ M e d ie v a l d’en PGramenetet

EL RELAT

Qui ho havia de dir! El rei franc Pipí el Breu, el pare de Carlemany, va pernoctar una vegada a la nostra ciutat. Això ho hem descobert investigant a r rre ca de Teatre les golfes de casa de l’àvia d’un de nosaltres. Hi tils an havia un bagul, a dins del bagul una caixa de Jocs inf fusta, a dins de la caixa de fusta una capseta Música d’ivori, a dins de la capseta d’ivori una bossa de Fira medieval cuir i a dins de la bossa de cuir un paper dobleHerbes remeieres gat en què s’explica el que ara us contarem…

Gastronomia medieval Una mala nit el rei Pipí es va despertar per anar a fer… les seves necessitats i va notar una ça de Pau Casals Pla l bri d’a 21 mica de mal de queixal. Ja no es va poder torDivendres nar a adormir. L’endemà al matí, mort de son i de dolor, va convocar consellers i conselleres, savis i sàvies, bruixots i bruixes… Tothom va dir-hi la seva, però cap remei no va funcionar, ni la música dels joglars ni les bromes dels bufons. I el pobre rei Pipí s’arrossegava com h) (des de les 11 h fins a les 20 una ànima en pena.

Fins que un vellet de la cort que havia viatjat molt li va dir: «Els millors metges que he vist mai són a les terres dels sarraïns! Estudien les plantes i els aliments, fabriquen eines estrafolàries però meravelloses i curen les malalties». Pipí el Breu va fer el cor fort i se’n va anar cap a al-Àndalus com qui se’n va a l’ambulatori.

I vet aquí que hem descobert que una de les etapes del seu viatge es va acabar a Santa Coloma de Gramenet, on el rei i el seu seguici van passar la nit. No sabem exactament on, però sí que des de l’habitació on va dormir veia la torre Balldovina, que, per si no ho sabeu, és l’únic edifici romànic que hi ha a la comarca del Barcelonès.

I és per celebrar aquest moment en què Santa Coloma de Gramenet va ser gairebé el centre del món que hem volgut organitzar el Primer Mercat Medieval d’en Pipí!

Santa Coloma de

–

a

–

a

88

SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1

EL PROGRAMA D’ACTUACIONS

a

a

Programa

11 h Traca inaugural. Al centre de la plaça.

11.30-13 h Taller de jocs infantils medievals.

A la zona infantil.

12 h Cercavila medieval (malabaristes, xanquers, joglars, bufons…). A la plaça i als carrers del voltant.

13 h Concert de música de ball medieval.

A l’escenari 1.

15 h Teatre i circ: estrena mundial de l’obra Les aventures gramenenques de Pipí el Breu. A l’escenari 2.

16.30 h Cercavila medieval.

A la plaça i als carrers del voltant.

17.30 h Recital de trap trobadoresc.

A l’escenari 1.

19 h Concurs de garrotín.

A l’escenari 1.

20 h Final de festa: castell de focs artificials.

a

a

CONTRAPORTADA DEL DÍPTIC

Durant tota la jornada:

X Fira de productes artesanals X Fira gastronòmica medieval X Mercat d’herbes remeieres c X Minifira esotèrica Organitza

Les belleses medievals de 2n d’ESO (Institut del Nom Desconegut)

Col·labora

enet

Ajuntament de Santa Coloma de Gram Disfresses Coloma Taverna Gramenenca Elixir, la beguda medieval

Escenari 1 Escenari 2 Zona infantil Punt lila Serveis (WC) Fira d’artesans

89

P I X N È D A

» VOCABULARI » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS » PLANISFERI

APÈNDIX » VOCABULARI

A Acció. Cadascuna de les parts proporcionals en què es divideix el capital d’una societat anònima.

Ambre. Resina vegetal fossilitzada provinent de restes de coníferes.

Banquer. Persona que accepta dipòsits de diners dels clients a qui paga un interès i, amb els diners rebuts, fa préstecs i negocis.

Basileu. Emperador bizantí.

Berbers. Nom genèric donat pels romans als diversos grups ètnics establerts al nord d’Àfrica, entre el Marroc i Egipte. Amb l’expansió musulmana van ser islamitzats.

Borsa. Mercat on es compren i es venen accions.

Brocat. Tela entreteixida amb or i plata.

Associació de comerciants. Agrupació de diverses persones per dur a terme una empresa comercial. A la mar del Nord es van formar hanses o associacions de comerciants d’una ciutat, els membres de la qual havien de pagar per practicar el comerç.

Les hanses de moltes ciutats van arribar a federar-se en una poderosa organització: la Lliga Hanseàtica.

A la Mediterrània es van imposar, per una banda, la Commenda, que associava, per a un sol viatge, un soci capitalista, que aportava els diners, i un comerciant, que feia el viatge, i per l’altra, la Companyia, que era una societat més estable, entorn d’una persona o família.

Atauric. Element decoratiu de temàtica vegetal més o menys estilitzada, característic de l’art musulmà.

B Bandolerisme. Activitat duta a terme per bandes armades contra persones, propietats, etc. És expressió de malestar econòmic i motivat per la misèria dels humils. A Catalunya l’època de plenitud del fenomen se situa en les primeres dècades del segle xvii, amb l’aparició de bandolers com Rocaguinarda o Serrallonga.

344

Consells. Organisme integrat per juristes. Assessorava els reis sobre el govern de determinats territoris (Consell de Castella o Consell d’Aragó) o sobre certs temes (Consell de la General i Suprema Inquisició).

Contrafort. Element constructiu adossat a un mur per reforçar-lo o resistir l’empenta d’un arc o una volta. (Vegeu Diccionari visual de termes artístics.)

Corona votiva. Ofrena en forma de corona que es feia a les esglésies per honrar Déu.

C Canvista. Persona especialitzada a taxar, pesar i canviar monedes a canvi d’un interès. Molts canvistes van acabar convertint-se en banquers.

Carta de poblament. Document pel qual els reis cristians de la península Ibèrica atorgaven una sèrie de privilegis als pobladors d’un territori per assegurar-ne la repoblació.

Catalunya Nova. Part de Catalunya situada a l’oest i al sud de la línia marcada pels rius Llobregat, Cardener i Segre.

Catalunya Vella. Part de Catalunya situada entre la serra de l’Albera, al nord, el massís del Garraf, al sud, i la conca del riu Llobregat, a l’oest.

Comanadoria. Sistema pel qual un grup d’indis, a canvi de ser cristianitzats, havia de pagar un tribut o treballar de forma forçosa en les estancias o grans propietats agrícoles dels conqueridors.

Conceptisme. Estil literari del Barroc espanyol. Es caracteritza per la concisió de l’expressió i l’ús de conceptes complicats.

Consell obert. Municipi que es regia per una assemblea veïnal.

Corpus Iuris Civilis. Legislació basada en el dret romà i compilada per Justinià.

Cota de malla. Protecció metàl·lica feta amb anelles de ferro enganxades les unes a les altres que formen un teixit metàl·lic.

Crismó. Representació gràfica en grec de les inicials del nom de Crist: Χριστός. A vegades apareix acompanyat de les lletres alfa i omega, la primera i última lletres de l’abecedari grec, la qual cosa simbolitza que és el principi i la fi de totes les coses.

Dobler (arc). Arc transversal adherit a una volta de canó que serveix per reforçar-la en descarregar part del seu pes sobre les pilastres o pilars en què descansa.

E

ca o vidre. A l’Imperi bizantí, els esmalts solien aplicar-se sobre planxes de metall dividides en cel·les per petits envans a l’interior dels quals s’introduïa l’esmalt. (Vegeu Diccionari visual de termes artístics.)

Emirat. Territori dependent políticament i religiosament del califa omeia de Damasc. Va ser el cas d’al-Àndalus en finalitzar la conquesta musulmana.

Equipament. Conjunt d’instal·lacions necessàries per al funcionament d’una activitat o servei. Per exemple, una indústria, un hospital, etc.

Esfumat. Vegeu Pintura en el Diccionari visual de termes artístics.

Delme. Impost del deu per cent sobre els productes de la terra que els camperols havien de pagar a l’Església.

1. Capelles absidals Nau lateral Nau central

1

Nau lateral

Portada

Transsepte

1 1 1 bula

m

ri to

1

D

Absis

Culteranisme. Estil literari desenvolu­ pat a Espanya durant el Barroc. Es caracteritza, entre altres trets, per la riquesa de les metàfores, l’ús exagerat dels cultismes i la complexitat sintàctica.

Església de pelegrinatge. Edifici d’estil romànic on estan dipositades relíquies que atreuen els pelegrins. Té, com a elements característics, el deambulatori o nau que envolta l’altar per facilitar el trànsit dels pelegrins per l’església i la tribuna o segon pis sobre les naus laterals per acollir-los. (Vegeu Diccionari visual de termes artístics.)

De a

Croades. Campanyes militars organitzades pels estats cristians d’Occident amb la finalitat d’alliberar, de la dominació musulmana, els llocs sants on havia transcorregut la vida de Crist.

Generalment, van ser convocades pel papa i hi van participar la noblesa feudal i els exèrcits reclutats per aquesta, ansiosos de beneficis i de botí.

Contrafort

Densitat de població. Mesura de distribució de la població que resulta de dividir la població d’un lloc entre la seva superfície en km2. S’expressa en hab./km2.

Eslaus. Pobles assentats a l’est d’Europa fins al segle vi. Després de la caiguda de l’Imperi romà i de l’abandó, per part dels germànics, de les zones que ocupaven, amb la intenció d’instal·lar-se a l’Imperi, els eslaus es van estendre per tot el continent europeu.

Drets senyorials. Privilegis que tenia el senyor sobre els camperols, com ara dictar ordres i administrar justícia.

Esmalt. Pasta de vidre que es fon per l’acció de la calor i que s’usa per recobrir objectes de metall, ceràmi-

Espècies. Productes usats per condimentar i conservar els aliments, com el pebre, la nou moscada o el clau d’espècia.

F Faixó (arc). Arc transversal a la nau que sustenta la volta de canó. A les voltes de canó és purament un reforç de la volta. (Vegeu Diccionari visual de termes artístics.)

Fíbula. Fermall decoratiu usat en l’antiguitat per subjectar peces de vestir.

G Gentilhome. Antigament, home de naixença noble, especialment afectat al servei particular del rei. Membre de la baixa noblesa. A partir del segle xv, membre de l’estament militar.

345

Grega (planta de creu). Tipus de planta de les esglésies en què el transsepte i la nau tenen la mateixa longitud i s’encreuen a la meitat de la seva longitud. Dibuixen així una creu amb els dos braços iguals. (Vegeu Diccionari visual de termes artístics.)

M Mals usos. Costums a què estaven sotmesos els camperols dels senyorius. A Castella van estar molt menys estesos que a la Corona d’Aragó.

Aquests mals usos eren sis: intestia:

I

si el camperol moria sense fer testa-

Infidel. Persona que no professa la

el camperol moria sense descendèn-

fe considerada com a vertadera en

cia, el senyor podia quedar-se amb

referència a una altra religió.

la tercera part dels seus béns; cugu-

J Justificació per la fe. Doctrina luterana que considera que per salvar-se n’hi ha prou de tenir fe en Déu, sense que siguin necessàries les bones obres.

ment, el senyor podia quedar-se la majoria dels seus béns; exorquia: si

cia: si la dona cometia adulteri sense

Moviment pendular. Desplaçament habitual de la població en l’espai, repetitiu i de curta durada. Per exemple, els moviments diaris entre la residència i el lloc de feina o els moviments de cap de setmana o vacances.

dona, i si el cometia incitada pel ma-

N

rit, el senyor es quedava tots els

Nimbe. Aurèola entorn del cap que

béns de la dona; àrsia: si el mas del

manifesta el caràcter sagrat dels

consentiment del marit, el senyor es repartia amb el marit els béns de la

camperol s’incendiava o patia una

personatges representats.

catàstrofe, aquest havia d’indemnit-

P

zar el senyor; firma de spolii : si la fi-

L

lla d’un camperol es casava, el pare

Litúrgia. Conjunt de cerimònies prò-

remença personal : si un serf campe-

de cel·lulosa fabricada per primera

rol volia abandonar la terra del se-

vegada a la Xina l’any 105 aC. L’any

nyor, havia de fer-li un pagament.

751, els musulmans en van conèixer

pies d’una religió.

havia de fer un pagament al senyor;

Paper. Làmina elaborada amb polpa

la fabricació a través d’uns presoners xinesos, que van introduir l’ofici en el món islàmic. Per a l’escriptura, el paper era més pràctic que el papir granulós i més econòmic que el pergamí, corbat i espès.

Patena. Plateret d’or, de plata o d’un altre metall en el qual es posa l’hòstia durant la missa, després d’haver

Lletra de canvi. Document pel qual

dit el parenostre i fins al moment de

una persona n’autoritza una altra

consumir-la.

a pagar en nom seu una certa quantitat de diners, en una altra ciutat i en una altra moneda, en la data indicada. Aquest document podia transferir-se a una altra persona i usar-se com a mitjà de pagament.

Lleis d’Índies. Legislació promulgada pels reis espanyols per regular

346

Mecenes. Persona o institució que patrocina i finança la cultura i les arts.

Mencal. Moneda de plata d’entre 9,325 i 3,19 grams.

l’organització política, econòmica i

Mocàrabs. Peces en forma d’estalac-

social d’Amèrica.

tita usades en l’art nassarita.

VOCABULARI « APÈNDIX Patriarca. Títol que reben els bisbes cristians que presideixen una seu episcopal apostòlica, és a dir, fundada per un dels apòstols. En l’antiguitat cristiana aquest títol es donava als bisbes de les cinc seus principals de l’Imperi romà: Roma, Constantinoble, Antioquia, Alexandria i Jerusalem. A Occident, hi havia el papa, bisbe de la seu de Roma, fundada per sant Pere. I a Orient, els patriarques de les seus de Constantinoble, fundada per sant Andreu; Alexandria, per sant Marc; Antioquia, per sant Pere i sant Pau, i Jerusalem, per sant Jaume el Menor. Després del cisma del 1054, el patriarca de Constantinoble es va imposar sobre els altres patriarques d’Orient com a cap honorífic i portaveu de l’Església ortodoxa, però, a diferència del papa de Roma, no tenia poder sobre els altres patriarques.

Perspectiva aèria. Tècnica que es fa servir per aconseguir la sensació de profunditat en un quadre representant l’atmosfera que envolta les figures. Per aconseguir-ho, es dibuixen els contorns i els colors de les figures més allunyades.

Petxina. Porció triangular sota d’una cúpula compresa entre dos arcs torals.

Picapedrer llombard. Artesà, procedent de la regió italiana de la Llombardia, que treballava la pedra per a les construccions.

Poligàmia. Dret d’un home a tenir diverses esposes. En la societat islàmica es limita a quatre dones, encara que la majoria dels homes no poden permetre-s’ho perquè han de fer-se càrrec de les despeses de mantenir, de la mateixa manera, totes les esposes i fills. Alguns països, com ara Tunísia, l’han suprimida legalment; n’hi ha d’altres que permeten que la dona imposi una clàusula en el contracte matrimonial en què exigeix que el matrimoni sigui monògam Políptic. Pintura dividida en més de tres plafons. Si en té dos, s’anomena

díptic, i si en té tres, tríptic (Vegeu Pintura en el Diccionari visual de termes artístics.)

T Taxa d’activitat. Percentatge de població activa d’un país.

Taxa d’activitat

Població activa x 100 Població de 16 anys i més

Taxa de feminitat. Relació entre el nombre de dones i d’homes d’una població.

Taxa de feminitat

Nre. de dones x 100 Nre. d’homes

Dones per cada = 100 homes

Taxa de masculinitat. Relació entre el nombre d’homes i de dones d’una població.

Taxa de masculinitat

Politeista. Persona que creu en l’existència de diversos déus.

Preste Joan. Personatge llegendari, fabulosament ric, que es creia descendent dels tres Reis Mags.

Profecies religioses. Prediccions relatives a fets o personatges religiosos o divins. A l’imperi asteca, Quetzalcóalt, el déu civilitzador, traït pel seu poble, va partir cap a l’est per convertir­se en estrella del matí i va prometre tornar l’any u de la canya del calendari asteca. Els conqueridors castellans van arribar des de l’est l’any 1519, l’any u de la canya. A l’imperi inca, el déu Viracocha va desaparèixer caminant per les aigües del Pacífic i va anunciar el final de la dinastia de Cusco sota el dotzè inca. Pizarro va desembarcar per l’oest just quan acabava de morir el dotzè inca.

R Reconquesta. Procés de conquesta, per part dels regnes cristians peninsulars, del territori sota domini musulmà.

Remesa. Enviament de divises, de diners, dels emigrants al país d’origen.

Nre. d’homes x 100 Nre. de dones

Homes per = cada 100 dones

Taxa de natalitat. Mesura el nombre de naixements d’una població durant un any per cada mil habitants.

Nre. de naixements x 1.000 ‰ Població total

Terços. Unitats militars formades per 3.000 homes que combinaven diverses armes. En el regnat dels Reis Catòlics els terços es componien de piquers amb llances, que impedien d’apropar-se a l’enemic; espases, situats al centre, i ballesters, que aviat van ser substituïts pels arcabussers.

Al segle xvi van desaparèixer els espases i van augmentar els soldats proveïts d’armes de foc: els arcabussers i els mosqueters, que utilitzaven mosquets, de més abast que l’arcabús.

Transhumància. Sistema de cria de bestiar en què els ramats es traslladen a pasturar, segons l’estació de l’any, a la plana o a la muntanya.

Trull. Recipient o instal·lació on s’esclafa o es premsa el raïm.

X Xec. Document de crèdit pel qual un banc paga, per ordre d’un dels seus clients, la quantitat de diners fixats.

347

APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS Arc Element estructural i de suport de forma corba, compost per peces o dovelles, que salva l’espai entre dos pilars o murs i permet cobrir edificis de grans dimensions amb materials de mida reduïda.

Alguns tipus d’arc

Contraclau

Ronyó

De mig punt

Dovella Clau

Ferradura

Ferradura cordovesa

Salmer

Imposta Muntant

A Fletxa

Dovella

Extradós Intradós Llum Semicircular. Es va usar, sobretot, a Roma durant el romànic, el Renaixement i el neoclassicisme.

Ferradura apuntada

Polilobulat

La corba es prolonga per sota del semicercle. Usat per visigots i musulmans.

L’arc s’emmarca amb una motllura o arrabà (A) i les dovelles es disposen per colors en la rosca de l’arc.

Apuntat o ogival

Carpanell

Conopial

Consta de dues seccions de corba que s’uneixen en la clau. És característic del gòtic.

Es necessiten tres centres per traçar-lo. Va ser molt usat en el gòtic final i en el plateresc.

Format per dues corbes: la inferior, còncava, i la superior, convexa. Es va usar en el gòtic flamíger.

B

Els musulmans van usar també la ferradura apuntada, i van emmarcar l’arc amb un arrabà (B).

Es forma per la unió d’uns quants lòbuls.

Va ser molt usat pels musulmans a la Península.

Arquitectura Torre de l’homenatge

Art i tècnica de dissenyar edificis, és a dir, construccions destinades a qualsevol activitat humana. En l’època medieval, per exemple, els cristians van construir temples, palaus, monestirs, castells, muralles i llotges, i els musulmans, mesquites, alcassabes, mausoleus i madrasses.

Tots els edificis consten d’elements sustentadors (mur i suports, com la columna, el pilar o la pilastra); elements sustentats (arcs, voltes, cúpules, etc.) i elements decoratius (motllures, etc.).

També hi ha elements de transició entre els sustentadors i els sustentats; és el cas de les trompes i de les petxines.

Pont llevadís Fossat

348

Andador

Volta Coberta corba d’un edifici. Se sol generar per la prolongació d’un arc al llarg d’un eix. Les voltes reben el nom d’arcs generadors.

Alguns tipus de voltes De mig canó

D’aresta

Califal

De mocàrabs

S’origina pel moviment d’un arc de mig punt sobre dos murs paral·lels.

Es forma per la intersecció de dues voltes de canó.

Té quatre arestes sortints.

Els nervis es disposen per parelles paral·leles, però no s’encreuen en la clau.

Formades per peces que tenen forma d’estalactita.

Es va usar en l’art nassarita.

Alguns tipus de voltes de creueria De creueria

Sexpartida

Estrellada

De nervis corbats

De ventall

Clau

Arcs faixons i formerets Pilar S’origina per l’encreuament transversal de dos arcs apuntats. Es va usar en el gòtic, estil en què va experimentar una evolució característica.

Cànon En escultura, estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà d’acord amb un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Grec. Lisip

Renaixentista. Leonardo da Vinci

Al segle iv aC, l’escultor Lisip va proposar en el seu Apoxiòmenos un nou cànon, que va establir en 8 caps.

El mòdul proposat per Leonardo en l’Home de Vitruvi (1490) es basava en el colze o distància entre el colze i el final de la mà oberta, equivalent a 0,444 metres. Segons ell, l’altura ideal del cos humà era de quatre colzes, amb el melic com a punt central del cos.

Leonardo el va dibuixar dins d’un cercle, de cinc colzes de diàmetre, i d’un quadrat, els costats del qual també tenen cinc colzes. El cos humà s’inseriria, per tant, en dues figures geomètriques considerades perfectes: el quadrat i el cercle.

349

Capitell Part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual es recolza la part inferior de la coberta de l’edifici o l’arrencada d’un arc.

N’hi ha una gran varietat, segons les èpoques.

Alguns tipus de capitells Romànic

Gòtic

Califal

Almohade

Nassarita

Composició En general, és la forma de distribuir o disposar els diferents elements d’una escultura o les figures d’una pintura.

Tancada

Oberta

És aquella en la qual cap element no es projecta cap a l’espai circumdant. Es diu, per tant, que és centrípeta.

Es va utilitzar profusament en l’art renaixentista.

Es dona quan algunes parts o elements es projecten cap a l’espai circumdant. Es diu, per tant, que és centrífuga.

Es va utilitzar especialment en l’estil barroc.

En el cas de la pintura, l’organització visual de la composició sol realitzar-se a partir d’esquemes geomètrics.

Piramidal o triangular

Diagonal En aquesta composició el pes gravita sobre la base. Transmet equilibri, monumentalitat i serenitat. És característica dels pintors del Renaixement.

Una línia obliqua divideix l’espai en dues meitats més o menys triangulars, per la qual cosa transmet moviment o dramatisme. Va ser molt utilitzada pels pintors barrocs.

350

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Columna Element arquitectònic vertical i allargat la secció del qual sol ser circular. Generalment, suporta el pes de l’estructura d’un edifici, encara que també s’usa amb fins decoratius.

Elements Capitell

Alguns tipus de columnes Exempta

Adossada

Aparellada o geminada

Fust

Base

Coberta Tancament superior d’un edifici que el protegeix dels fenòmens atmosfèrics. En realitat, és la part exterior de la sostrada, o conjunt d’elements que componen la part superior de l’edifici. La part interior de la sostrada es denomina sostre.

Tipus de cobertes Plana Coberta feta amb elements sostinguts horitzontals, com la llinda o l’arquitrau, i elements sustentadors verticals, com murs, pilars o columnes.

Es coneix també amb el nom d’arquitravada.

De dos vessants

Volta

Sistema d’ensostrar un edifici usant dos aiguavessos inclinats que parteixen d’una biga central, anomenada carener, situada en l’eix. També és coneguda com a coberta de dos vessants o amb gablet.

Sistema d’ensostrar un edifici usant una volta o coberta corba (vegeu volta i els seus tipus). Es pot fer amb carreus de pedra o amb rajola. En ambdós casos, s’ha d’usar una cintra o armadura provisional de fusta.

351

Cúpula Volta semiesfèrica. S’usa per cobrir una superfície rodona, quadrada, poligonal o el·líptica. El pas del quadrat al cercle es fa per mitjà de petxines o de trompes.

Petxines

1

Trompes

1

1 1

1. Petxina Les petxines són triangles esfèrics i, en la cúpula, permeten passar de la planta quadrada a la circular.

1

1. Trompa

Les trompes són elements cònics que permeten passar d’una planta quadrada o octogonal a una de circular.

Decoració Conjunt d’elements que contribueixen a l’ornamentació o embelliment d’un edifici.

Aquests elements solen ser molt variats: mosaics (1 i 2), planxes d’algeps (3), epigrafia (4), arquets cecs (5), permòdols (6), motllures, relleus, etcètera.

1

3

2

4

6

5

Escultura Art de modelar, tallar i esculpir persones, animals o objectes en les tres dimensions de l’espai. Hi ha dos tipus fonamentals d’escultures: l’escultura exempta i el relleu. Quan estan vinculades a l’arquitectura, reben el nom d’escultura i relleu arquitectònics, respectivament.

352

Escultura exempta

Relleu

Relleu arquitectònic

És aquella escultura que permet a les persones desplaçar-se al seu voltant. Per tant, es pot contemplar des de diversos punts de vista.

També es coneix amb el nom d’escultura de ple volum.

És una escultura que no es recolza sobre si mateixa, sinó que ressalta sobre el material en què està executada; normalment, una superfície més o menys plana.

És aquell relleu creat especialment per decorar o embellir un edifici. De vegades, com és el cas del gòtic flamíger, la decoració escultòrica s’estén a tota la façana i origina així l’anomenada façana retaule.

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Icona Terme amb què es coneixen les imatges religioses de l’art cristià ortodox o oriental. Les primeres van sorgir en l’art bizantí i generalment són pintures sobre taula, encara que també hi ha icones en metall i en relleus.

Les icones bizantines es caracteritzen per l’escassa importància concedida a la forma, l’absència de realisme, els fons daurats i una temàtica de gran influència en l’art posterior: Mare de Déu amb el nen Jesús, Déu totpoderós o pantocràtor, vides dels sants, etc.

Mare de Déu amb el nen Jesús

Pantocràtor

Sant bizantí

Imatgeria És l’art de la talla d’imatges religioses. És, doncs, una especialitat de l’escultura. La seva tècnica més habitual és la talla en fusta, que després pot policromar-se o no.

A Espanya, la imatgeria va assolir un gran desenvolupament en el Renaixement i en el Barroc, èpoques en què es va tendir a policromar profusament les escultures. Moltes imatges religioses d’aquests períodes artístics són passos processionals o bé es van realitzar expressament per als retaules i els cadirats del cor de les esglésies.

Tècnica de talla

Els imatgers o escultors d’imatges religioses utilitzen una gúbia o cisell per donar forma a la imatge a través d’un procés de desgast.

Talla renaixentista

Talla barroca

Els imatgers renaixentistes i barrocs policromaven força les escultures.

Per fer-ho, van utilitzar el daurat, aplicant sobre la imatge fulles de pa d’or; el gravat, que consistia a aixecar amb un punxó part de la pintura que s’havia aplicat sobre el daurat; la pintura «a punta de pinzell», imitant labors de tela, i l’encarnació, que consistia a aplicar pintures a l’oli en les parts nues.

353

Imatgeria (…continuació) Retaule Obra artística feta generalment sobre fusta que inclou elements arquitectònics, escultòrics i pictòrics, o una barreja d’aquests. En el gòtic es va usar per cobrir i decorar el mur situat darrere l’altar.

Dins de la gran varietat de retaules, el retaule gòtic (A) va adoptar una estructura característica: la zona baixa, coneguda com a predel·la o bancal; carrers o zones verticals, separats entre ells per entrecarrers; pisos o cossos horitzontals, i àtic o acabament de menor amplària que els de la resta del retaule.

Pas processional

Primer pis

Segon pis

Àtic

A

Predel·la o bancal

Davallament, obra de Gregorio Fernández (1623). És format per set figures en fusta policromada.

Cadirat del cor

Carrers

L’antecedent dels retaules són els frontals d’altar romànics (B), pintures sobre taula que primer es van situar davant de l’altar i després per sobre o per darrere d’aquest.

B

Conjunt de seients de fusta situats als costats del cor o part de l’església reservada al clergat.

En general, se situa al centre o als peus de la nau major o principal.

354

A. Retaule gòtic de Santa Marina. Museu Parroquial de Santa Eulalia (Paredes de Nava, Palència).

B. Frontal dels apòstols. Catedral d’Urgell. Fresc sobre taula del segle xii.

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Materials Matèria primera amb què està realitzada una obra arquitectònica, escultòrica o pictòrica.

Exemples de materials constructius

Exemples de materials escultòrics

Maó

Fusta

Pedra

Bronze

Vori

Carlemany a cavall, escultura en bronze.

Relleu de vori carolingi.

Mare de Déu amb el nen Jesús, romànica.

Peça de construcció feta amb fang barrejat amb palla i assecat al sol. Sol tenir forma rectangular.

Habitualment s’usa en forma de carreus o de pedres treballades que tenen forma de paral·lelepípede.

Exemples de materials pictòrics. El fresc Tècnica de pintura mural que usa pigments i aigua de calç aplicats sobre una paret arrebossada amb estuc mentre aquest està encara humit.

Va ser molt usada en el romànic per decorar els murs interiors.

Pantocràtor de l’absis de Sant Climent de Taüll.

Pintura mural al panteó reial de Sant Isidor de Lleó.

Mosaic Decoració que es forma enganxant, sobre un fons de ciment, peces petites de colors, anomenades tessel·les. Aquestes peces poden ser de materials molt diversos, com ara pedra, vidre, ceràmica, or, nacre o plata. Va ser molt usual en l’art bizantí, que va aconseguir efectes de gran riquesa.

La decoració feta amb mosaics rep el nom de decoració musivària.

Mosaic bizantí de la Mare de Déu i el nen Jesús amb l’emperador i l’emperadriu al Museu Santa Sofia. Istanbul, Turquia.

Interior de la basílica de Sant Apol·linar in Classe. Ravenna, Itàlia.

Art bizantí. Segle vi.

355

Perspectiva En un sentit general, és la manera de distribuir els elements en l’espai per crear la sensació de profunditat. En pintura, amb aquesta tècnica els artistes busquen representar els objectes, que en realitat són tridimensionals, en una superfície, el quadre, que només té dues dimensions.

Alguns tipus de perspectiva Jeràrquica

Aèria

Consisteix a ressaltar un personatge en relació amb d’altres. D’aquesta forma, el més important (Mare de Déu, Jesús, el monarca, etc.) és més gran que la resta. Va ser utilitzada ja a Egipte i es va mantenir vigent fins a l’art gòtic, inclusivament. Es coneix també com a perspectiva ideològica o d’importància.

Va significar el perfeccionament de la perspectiva lineal, en representar també l’atmosfera que envolta els objectes i crear una sensació més real de profunditat.

L’atmosfera, que s’interposa entre l’espectador i els personatges, fa que els colors i els tons cromàtics s’esmorteeixin a mesura que augmenta la distància i que els objectes es tornin més pàl·lids.

Va assolir el moment culminant durant el Barroc.

Lineal Pla de quadre (PC) Punt de fuga de diagonals (PFD)

A

PFD

PF i PV

Línia d’horitzó (LH)

A

A 45°

45° PV

Les figures se situen en diferents plans de profunditat. Per aconseguir-ho, segueixen línies que convergeixen cap a un punt (punt de fuga) i cap a la línia imaginària situada a l’altura dels ulls de l’espectador (línia de l’horitzó). La perspectiva lineal va ser una aportació del Renaixement.

356

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Pintura Art de representar persones, objectes o idees utilitzant pigments barrejats amb substàncies aglutinants. Els pigments són substàncies naturals en pols, que aporten el color. Els aglutinants, com la cera, l’oli, la tinta, etc., s’utilitzen per fixar els pigments.

També rep el nom de pintura el suport pintat, que pot ser el mur, la taula, la tela, el paper, el terra, el papir o el pergamí.

Algunes tècniques pictòriques Esfumat

Oli Tècnica pictòrica «inventada» pels primitius flamencs al segle xv. Consisteix a diluir els colors en olis vegetals, la qual cosa permet pintar en diversos suports com la taula i, generalment, la tela.

Tècnica pictòrica utilitzada per Leonardo da Vinci.

Consisteix a difuminar el contorn de les figures mitjançant un clarobscur gradual, amb la qual cosa s’aconsegueix que s’integrin a l’espai.

Alguns suports pictòrics Mur

Taula

Paper o pergamí

1

La pintura mural, és a dir, la que és feta sobre un mur o paret, s’ha usat, al llarg de la història, per decorar els murs interiors dels edificis. És el cas de les esglésies romàniques.

2

1. Pintura feta sobre fusta. Es va usar ben sovint durant l’edat mitjana i el Renaixement. Les pintures solien agrupar-se en un conjunt de tres (tríptic) o més taules (políptic).

2. La pintura sobre paper o pergamí permet fer dibuixos, fàcilment transportables, o miniatures, és a dir, pintures de dimensió reduïda. Aquestes darreres van assolir un gran desenvolupament a l’època medieval.

357

Planta Tall o secció horitzontal d’un edifici traçat a poca altura del sòl.

Alguns tipus de plantes Rectangular

Central o centralitzada

Quadrada

Sol constar d’una nau central i d’unes quantes naus laterals.

Té forma de polígon regular o de cercle. La que reproduïm aquí és la planta de l’església bizantina de San Vitale, a Ravenna, edificada en el segle vi.

L’espai central sol estar cobert amb una cúpula. És el cas de l’església de Sant Sergi i Sant Bacus, a Constantinoble.

De creu grega

De creu llatina

D’una nau En la creu llatina, el braç major és més llarg que el braç menor. La intersecció entre els dos braços sol cobrirse amb una cúpula. És la preferida en el romànic i en el gòtic.

Les esglésies d’una única nau van ser freqüents en el preromànic. És el cas de la imatge de la dreta, pertanyent a la primitiva església de Leire, a Navarra.

Els quatre braços de la creu són gairebé iguals i es tallen en angle recte. La que reproduïm aquí és de la basílica de Sant Marc de Venècia.

Ovalada

Està representada a Sant Andreu del Quirinal, obra barroca de Gian Lorenzo Bernini.

358

El·líptica

Es reflecteix, per exemple, a San Carlo alle Quattro Fontane, de Francesco Borromini.

Mixtilínia

Alternen els sectors rectes i els corbs. És el cas de Sant’Ivo alla Sapienza, de Francesco Borromini.

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Portalada És la porta d’entrada a un temple i pas obligat per comunicar-ne l’interior i l’exterior.

Per això, a causa de la seva importància, sol estar ornamentada amb escultures i relleus.

Les esglésies romàniques i gòtiques podien tenir-ne diverses, entre les quals destacava la portalada principal.

Arquivoltes

Timpà

Llinda

Brancals Mainell

Esquema bàsic d’una portalada.

Portalada romànica.

Portalada gòtica.

Suport És qualsevol peça que serveix de base a una altra. En arquitectura, els més usuals són la columna, el pilar, la pilastra, el contrafort i el mur. En escultura, el plint o pedestal i el basament. I en pintura, la taula, el llenç, el paper, el vidre, el metall i la ceràmica.

Exemples de suports arquitectònics Columna

Pilar

Pilastra

Contrafort

Pilars cruciformes Evolució del pilar cruciforme romànic.

Evolució del pilar cruciforme gòtic.

359

Tema Assumpte sobre el qual tracta una obra d’art escultòrica o pictòrica.

Exemples de temes escultòrics i pictòrics A l’edat mitjana va predominar la temàtica religiosa. Aquesta va incorporar escenes de l’Antic i del Nou Testament, de la vida de Crist (Crucificat, Mare de Déu amb el nen Jesús, Pietat), del Judici Final, de la vida dels sants, de virtuts i pecats, etc.

També es van esculpir temes pagans com ara llegendes, històries locals i retrats.

De l’Antic Testament

Del Nou Testament

A

Vida dels sants

B

Judici Final

A. Noè al costat de l’arca.

Claustre de la catedral de Girona. Segles xii-xiii.

B. Bes de Judes. Església de Santa María la Real de Nieva, a Segòvia.

Segle xv.

El Crucificat

Romànic.

Virtuts

Pecats

Gòtic.

360

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Tema (...continuació) Exemples de temes pictòrics del Renaixement i del Barroc Mitològic

Religiós

Paisatge

Vida quotidiana

Representa com a tema o assumpte escenes o figures procedents de la mitologia clàssica.

Utilitza temes, escenes o figures procedents dels fets d’una religió.

Quadre que reprodueix un exterior natural o inspirat en la naturalesa.

Reprodueix temes i escenes quotidianes.

També es coneix com a pintura de gènere.

Bodegó

Representa éssers o objectes inanimats.

També es coneix com a natura morta.

Temple El terme temple s’usa per designar les construccions religioses dedicades al culte sagrat i a l’oració. Fins a l’època contemporània, moltes d’aquestes edificacions van ser les construccions més grans que van existir.

Exemple de temples. Obres representatives de l’edat mitjana Art musulmà. La mesquita de Còrdova

Minaret

Catedral cristiana

Pati dels Tarongers

Sala d’oració Mihrab Alquibla

361

Temple (…continuació) Art romànic.

La catedral romànica de Santiago de Compostel·la es va iniciar el 1075. Es va construir per acollir els pelegrins que visitaven la tomba de l’apòstol sant Jaume (Santiago en gallec).

Torres

Cimbori

Transsepte Deambulatori

Transsepte

Façana das Praterías

Reconstrucció de la catedral de Santiago.

Art romànic. Focus català Exterior de Sant Climent de Taüll.

Interior de Sant Pere, a Besalú (Girona).

362

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Temple (…continuació) Art romànic. Focus castellà Església de San Pedro de Tejada, a Burgos.

Art gòtic

Exterior i interior de la catedral de Burgos.

363

Temple (…continuació) Exemple de temples. Obres representatives del Renaixement Sant Pere del Vaticà

220 m

El papa Juli II va encarregar el projecte inicial del temple a Bramante el 1506. A la mort d’aquest arquitecte el 1514, la construcció va ser continuada per altres arquitectes, com Rafael, Peruzzi i Antonio da Sangallo, el Jove.

Després, entre el 1547 i el 1564, Miquel Àngel es va encarregar de la construcció. Aquest va conservar el pla de Bramante de planta centralitzada, però va introduir diverses modificacions i va dotar l’església d’un eix principal. També va dissenyar la cúpula centralitzada, que té 42 metres de diàmetre i s’eleva sobre un espectacular tambor decorat amb columnes, finestres i garlandes.

L’acabament de l’església el va dur a terme Carlo Maderno, que va afegir una nau llarga, amb la qual cosa la va convertir en una creu llatina, i va projectar la façana d’estil barroc, en la qual va utilitzar l’ordre gegant.

Bramante

364

Rafael

A. de Sangallo

Miquel Àngel

C. Maderno

DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS « APÈNDIX Temple (…continuació) Obres representatives del Barroc Església del Gesù

Església barroca la construcció de la qual va començar el 1568 segons el disseny de l’arquitecte Vignola. Està considerada com el prototip d’església dels jesuïtes, utilitzada com a model perquè seguia les exigències del concili de Trento. La seva façana és reconeguda com la primera obra barroca.

Palau de Versalles

Començat el 1624, aquest complex arquitectònic consta d’un palau distribuït en tres ales, jardins i un parc.

365

APÈNDIX » PLANISFERI

Cercle Polar Àrtic Reykjavík

ISLÀNDIA

REGNE UNIT

C A N A D À

IRLANDA

Dublín

Londres

FRANÇA

Ottawa

ANDORRA

Andorra la Vella Madrid

E S TAT S U N I T S

PORTUGAL

Washington

D’AMÈRICA

Lisboa

ESPANYA

Rabat

MARROC

ALG

BAHAMES

M È X I C

Tròpic de Càncer

Sàhara Occidental

Nassau

L’Havana

CUBA Belmopan JAMAICA Kingston Guatemala BELIZE

Ciutat de Mèxic

GUATEMALA

San Salvador

EL SALVADOR HONDURES NICARAGUA COSTA RICA PANAMÀ Equador

CAP VERD

Panamà

VENEÇUELA

Bogotà

GUYANA

PERÚ

SAMOA

B R A S I L La Paz

Nuku’alofa

HAITÍ Tròpic de Capricorn

PARAGUAI

PUERTO RICO

Port-auPrince

ANTIGUA I BARBUDA

Santo San Juan Domingo Basseterre

ARGENTINA

DOMINICA

SAINT LUCIA

URUGUAI

Santiago de Xile

Castries

BARBADOS

Kingstown

SAINT VINCENT I LES GRENADINES

Asunción

Saint John’s

Roseau

XILE

Bridgetown

Buenos Aires

Saint George’s

GRENADA

Caracas

Port-of-Spain

TRINITAT I TOBAGO

VENEÇUELA 0

200

400

600

800

1000 km

Els estats del món Continents

Capitals (nombre d’habitants)

Brasília

BOLÍVIA

REP. DOMINICANA

SAINT KITTS I NEVIS

366

SURINAM

Lima

Apia

TONGA

Georgetown Paramaribo

COLÒMBIA Quito

EQUADOR

TUVALU

més de 5 milions

de 100.000 a 500.000

Àfrica

Europa

de 2 a 5 milions

de 50.000 a 100.000

Amèrica

Oceania

d’1 milió a 2 milions

menys de 50.000

Àsia

de 500.000 a 1 milió

Fronteres

0

1.000

Nouakchott M A SENEGAL BURKIN Dakar Bamako FASO GÀMBIA BissauBanjul Ouagado GUINEA BISSAU Conakry GUINEA Freetown Monròvia Lo Yamoussoukro SIERRA LEONE LIBÈRIA Accr COSTA D’IVORI GHANA TOGO BENÍN Praia

Tegucigalpa Managua San José

KIRIBATI

M A U R I TÀ N I A

2.000

3.000 km

Montevideo

SÃO TOMÉ I PRÍNCIPE GUINEA EQUATORIAL

BÈLGICA LUXEMBURG

ALEMANYA

FRANÇA

Viena

SUÏSSA

SAN MARINO

CIUTAT DEL VATICÀ Ciutat del Vaticà

NORUEGA SUÈCIA

RÚSSIA (E U R O P A )

Estocolm

Tallinn

ESTÒNIA

DINAMARCA

Riga LETÒNIA Copenhaguen LITUÀNIAVílnius PAÏSOS BAIXOS Minsk Berlín Varsòvia Amsterdam

BIELORÚSSIA POLÒNIA Kíev

Brussel·les París

RÚS S I A

Roma

Tunis

K A Z A K H S T A N

Alger TUNÍSIA

IRAQ

Nicòsia

MALTA

XIPRE

Bagdad

Trípoli

GÈRIA

L I

NÍGER

COREA DEL NORD

NIGÈRIA

IRAN

ARÀBIA SAUDITA Asmara

OMAN

Kinshasa Luanda

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

ANGOLA

ZÀMBIA

Lilongwe

Pretòria

Mbabane Maseru

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

Nay Pyi Taw Vientiane VIETNAM

LAOS

Colombo

TAILÀNDIA Kuala Lumpur

BRUNEI

PALAU

SINGAPUR

SEYCHELLES

Dili

TIMOR ORIENTAL

Majuro

Palikir

E S TAT S F E D E R AT S DE MICRONÈSIA PAPUA NOVA GUINEA

INDONÈSIA Jakarta

Port Moresby

Bairiki Rangun

NAURU Honiara

Equador KIRIBATI

ILLES Funafuti SALOMÓ

VANUATU

Port-Vila

MADAGASCAR

Port Louis

MAURICI

FIJI Suva

0

100 200 300 400 500 km

SWAZILÀNDIA

Tròpic de Capricorn

A U S T R À L I A

Maputo

LESOTHO

Melekeok

Bandar Seri Begawan

MALÀISIA

Singapur

MALDIVES

ILLES MARSHALL

FILIPINES

Phnom Penh

SRI LANKA Male

Manila

CAMBODJA

Moroni

ZIMBABWE Antananarivo Windhoek BOTSWANA MOÇAMBIC Gaborone

Hanoi

COMORES

MALAWI

Harare

Tròpic de Càncer

MYANMAR

TANZÀNIA

Lusaka

NAMÍBIA

Í N D I A

UNIÓ DELS EMIRATS ÀRABS

Bangkok

BURUNDI

Dodoma

Tòquio

JAPÓ

Timphu Dhaka

Kàtmandu

BANGLADESH

SUDAN Abuja Addis Abeba DEL SUD REP. omé Porto-Novo CENTREAFRICANA ETIÒPIA Juba CAMERUN SOMÀLIA Bangui ra Malabo UGANDA YaoundéCONGO Mogadiscio Kampala São Libreville Nairobi Tomé Kigali GABON KÈNIA Brazzaville Bujumbura Victoria RWANDA

COREA DEL SUD

NEPAL BHUTAN

Nova Delhi

IEMEN

Seül

X I N A

AFGANISTAN

ERITREA Sanà Djibouti DJIBOUTI

N’Djamena

MACEDÒNIA

P’yõngyang

Pequín

Islamabad

Kabul

BAHRAIN PAKISTAN Manama Doha Riad QATAR Abu Dhabi Masqat

SUDAN Khartum

Teheran

Kuwait

EGIPTE

TXAD

NA Niamey

ougou

KUWAIT El Caire

LÍBIA

BULGÀRIA

Ulan Bator

MONGÒLIA

Bishkek UZBEKISTAN AZERBAIDJAN Taixkent KIRGUIZISTAN ARMÈNIA Bakú TURKMENISTAN Duixanbé Asgabad TADJIKISTAN

GRÈCIA Ankara TURQUIA

Skopje

(À S I A )

Tbilisi Yerevan

Atenes La Valletta

Sofia

MONTENEGRO Tirana

GEÒRGIA

A

SÈRBIA

Nur-Sultan

UCRAÏNA

ALEMANYA

Bucarest

Podgorica

ALBÀNIA

Moscou

ROMANIA

TUVALU

Oslo

Hèlsinki

Chisinau

Belgrad

Sarajevo

ITÀLIA

Mònaco

MOLDÀVIA

Zagreb

CROÀCIA

1000 km

UCRAÏNA

ESLOVÀQUIA

BÒSNIA I HERCEGOVINA

San Marino

800

600

HONGRIA

Ljubljana

ESLOVÈNIA MÒNACO

400

Budapest

ÀUSTRIA

Vaduz

200

Bratislava

LIECHTENSTEIN Berna

FINLÀNDIA

0

Praga

REP. TXECA

Luxemburg

SÍR IA LÍBAN

Beirut

Canberra Damasc

PALESTINA

IRAQ

Ram Al·lah

Amman Jerusalem

NOVA ZELANDA Wellington

JORDÀNIA ISRAEL A R À B I A S A U D I TA

367