EDITORIAL BARCANOVA
Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona
Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat
ANY LLULL
@EDBARCANOVA
facebook.com/editorialbarcanova
barcanovainfantilijuvenil.cat
Distribueix
COMERCIAL GRUPO ANAYA
CATALUNYA
Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat
BALEARS
Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 jmbibiloni@cga.es
Llibre de les bèsties
ISBN 978-84-489-3864-2
80
Llibre de les bèsties
Adaptació de Muntsa Farré • Il·lustracions de Gisela Bombilà
Temps era temps, en un bell prat es van reunir tota mena d’animals per triar rei. No cal dir que les discussions entre ells van ser llargues i de vegades tenses i tot, però, finalment l’elegit va ser el Lleó i tothom ho va acceptar amb més o menys entusiasme o resignació; tothom no, perquè la Guineu, des de bon començament, va embolicar la troca i va començar a fer intrigues per aconseguir un poder que no li havia estat donat. Val a dir que no se’n va sortir i que al final va ser víctima dels seus enganys.
Amb la lectura d’aquest clàssic de la literatura catalana, els lectors gaudiran de la riquesa de les faules i descobriran molts dels defectes i qualitats dels éssers humans: la valentia i la por, la generositat i l’enveja, la pobresa i la riquesa… I coneixeran la figura i l’obra de Ramon Llull.
Llibre de les bèsties
Llibre de les bèsties
de les bèsties
—Segons l’Evangeli, quan Jesucrist va haver de triar els apòstols que l’havien d’acompanyar en la seva missió a la terra, va fixar-se en homes senzills i humils que destacaven per les seves virtuts. Per tant, crec que el Lleó hauria d’haver assignat la tasca de consellers a bèsties humils que estiguessin lluny de voler igualar-se al rei, cosa que també hauria servit d’exemple i esperança a les bèsties que s’alimenten d’herbes. A l’Elefant, el Senglar, el Boc i el Moltó, els van agradar molt aquestes paraules de la Guineu i van defensar que el Lleó l’escollís com a consellera, ja que sabia parlar molt bé tenia molt bon criteri a l’hora de jutjar les situacions. Ella, molt llesta, els va agrair el seu suport defensant que també ells quatre haurien de ser elegits com a consellers del monarca. Per la seva banda, l’Ós, el Lleopard i la Pantera, veient el caire que agafava la situació, van neguitejar-se i van començar a témer que el rei els rebutgés se’ls girés en contra, sobretot tenint en compte que la Guineu ja havia destacat anteriorment en la defensa de la candidatura del Lleó a l’hora de triar rei. Així que el Lleopard va dir: —Senyor rei, considero que l’animal de la vostra cort més savi i destre és el Gall, que sap governar un bon grup de gallines i ens avisa de l’arribada del nou dia amb un cant bell afinat. Ell seria millor conseller que la Guineu. —Senyor rei —va replicar l’Elefant—, és ben cert que el Gall seria un molt bon conseller, sobretot per ajudar-vos a governar la reina7 i per despertar-vos de bon matí, però també és cert que la Guineu ha demostrat ser sempre molt sàvia.
Recordeu que en el capítol anterior s’ha dit que el Lleopard, l’Ós la Pantera també pretenien ser escollits com a rei. A l’època medieval, les dones eren considerades font de maldecaps per això podem llegir algunes afirmacions que menyspreen el sexe femení, com aquesta que Llull posa en boca de l’Elefant. Avui dia les considerem clarament masclistes.
l’Evangeli, quan Jesucrist va haver de triar apòstols que l’havien d’acompanyar en la seva missió a la terra, va fixar-se en senzills i humils que destacaven per les seves Per tant, crec que el Lleó hauria d’haver assignat la de consellers a bèsties humils que estiguessin lluny de voler igualar-se al rei,6 cosa que també hauria d’exemple i esperança a bèsties s’alimenten A l’Elefant, el Senglar, el Boc el Moltó, van agradar molt de la i van el Lleó l’escollís a ja sabia parlar molt bé i tenia molt bon criteri a l’hora de jutjar les Ella, molt llesta, els agrair el seu suport defensant que també ells quatre de ser elegits com a consellers del Per la seva l’Ós, el Lleopard la Pantera, veient el caire que agafava la situació, van neguitejar-se van començar a témer que el rei els rebutgés i se’ls girés contra, sobretot tenint en que la Guineu ja havia destacat anteriorment en la de la candidatura del a de triar Així que el Lleopard va dir: —Senyor rei, considero que l’animal de la cort més savi destre és el Gall, sap un bon grup de gallines ens de l’arribada del nou dia un cant bell i afinat. Ell seria millor conseller que la rei —va replicar l’Elefant—, és cert que el seria un molt bon conseller, per ajudar-vos a governar la reina i per despertar-vos de bon matí, però també és cert la Guineu ha demostrat ser sempre sàvia. que en el anterior s’ha dit que el Lleopard, l’Ós la Pantera també pretenien ser escollits a rei. A l’època medieval, les dones considerades de maldecaps per això podem llegir algunes afirmacions que menyspreen el sexe femení, aquesta que Llull posa en boca de l’Elefant. Avui les considerem clarament masclistes.
24
Capítol I
—Senyor nostre, és massa tard per caçar vianda —van respondre el Llop i la Guineu—, però per aquí a prop hem vist el vedell, fill del Bou, i el pollí, fill del Cavall, que bé us podrien proveir d’un àpat abundós. El Lleó va estar encantat amb la proposta dels seus súbdits i va fer cridar el pollí i el vedell, que, obedients, hi acudiren tot prest. El rei els seus barons se’ls van cruspir en un tres i no res. Quan el Bou i el Cavall ho van saber, es van enfurismar tant, que tots dos van decidir deixar el món de les bèsties i posar-se al servei de l’home a canvi que els vengés la gran falta que el seu senyor, el Lleó, havia comès en contra seu. Però l’única cosa que va fer l’home va ser cavalcar el Cavall posar una arada al Bou.
Capítol —Senyor nostre, és massa tard per caçar vianda —van respondre el Llop i la Guineu—, però per aquí a prop hem vist el vedell, fill del Bou, el pollí, fill del Cavall, que bé us podrien proveir d’un àpat abundós. El Lleó va estar encantat amb la proposta dels seus súbdits i va fer cridar el pollí el vedell, que, obedients, hi acudiren tot prest. El rei i els seus barons se’ls van cruspir en un tres no res. Quan el Bou i el Cavall ho van saber, es van enfurismar tant, que tots dos van decidir deixar el món de les bèsties i posar-se al servei de l’home a canvi que els vengés la gran falta que el seu senyor, el Lleó, havia comès en contra seu. Però l’única cosa que va fer l’home va ser cavalcar el Cavall i posar una arada al Bou.
L’Any Llull
Passat un cert temps, el Cavall el Bou es van trobar cadascun va demanar al seu antic company com li anava la vida. —És molt fatigós servir el meu senyor! —va dir el Cavall—. Tot el dia em cavalca i em fa córrer amunt i avall. No puc gaudir ni d’un petit moment de llibertat! Et ben asseguro que voldria alliberar-me’n i tornar a sotmetre’m al Lleó! Just després d’haver expressat aquestes paraules, el Cavall va recordar que el Lleó menja carn i que gaudia del privilegi d’ha- —Bé, de fet no… Prefereixo restar sota el domini de l’home, que almenys no menja carn de cavall! Un cop
Cavall va haver acabat el seu discurs, el Bou li va explicar que també la seva feina era molt fatigosa perquè es passava tot el dia llaurant amb l’arada. I va afegir:
Passat un cert temps, el Cavall i el Bou es van trobar i cadascun va demanar al seu antic company com li anava la vida. —És molt fatigós servir el meu senyor! —va dir el Cavall—. Tot el dia em cavalca i em fa córrer amunt avall. No puc gaudir ni d’un petit moment de llibertat! Et ben asseguro que voldria alliberar-me’n i tornar a sotmetre’m al Lleó! Just després d’haver expressat aquestes paraules, el Cavall va recordar que el Lleó menja carn que gaudia del privilegi d’ha- —Bé, de fet no… Prefereixo restar sota el domini de l’home, que almenys no menja carn de cavall! Un cop el Cavall va haver acabat el seu discurs, el Bou li va explicar que també la seva feina era molt fatigosa perquè es passava tot el dia llaurant amb l’arada. I va afegir:
Ramon Llull és una figura cabdal de la nostra cultura. Està considerat el primer gran escriptor en llengua catalana i una de les grans figures de la literatura universal.
Ramon Llull va escriure el Llibre de les bèsties fa més de 700 anys i el va incloure en un llibre titulat Llibre de meravelles, més conegut com a Fèlix, que és com s’anomena el protagonista. Llull, amb aquesta obra, com amb la majoria de les moltes que va escriure, volia mostrar el que estava bé i el que no ho estava, perquè els homes canviessin les seves conductes equivocades. I, per fer-ho d’una manera fàcil i arribar a tothom, va fer servir un recurs molt habitual en l’època i que tenia una llarga tradició en les cultures índia, persa, hebrea...: les faules.