Alba de Vic 4t. Mostra

SELL O R P E JOS OMS H S Í U L L A RICO N I T S U AG

N L U LE G A A A CATAL N

4 ESO Programa

Alba de Vic

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura.

Els continguts i les activitats de lèxic, gramàtica i ortografia estan identificats amb colors diferents.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

Els continguts de gramàtica es presenten en forma de fitxes numerades acompanyades d’activitats per posar en pràctica els continguts treballats.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Continguts que es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat: – recursos literaris – fórmules i expressions per ordenar el discurs oral – verbs irregulars

Al final de l’apartat de gramàtica hi ha una bateria d’activitats de consolidació dels coneixements, classificades en tres nivells de dificultat.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumne valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament en

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals de

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 4

U1

Què és un mite Sinònims. Paraules derivades.

Locucions i frases fetes

8

U2

La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme; Jacint Verdaguer; Àngel Guimerà; 9 Narcís Oller 16

Les varietats dialectals de la llengua: dialectes; dialectes geogràfics del català; diferències entre dialectes 23

48

L’Escola Mallorquina (1900-1936): Miquel Costa i Llobera; Joan Alcover; Maria Antònia Salvà; 73 Bartomeu Rosselló-Pòrcel 80 L’època del Noucentisme (19061923): Josep Carner; Josep M. de Sagarra; Josep Pla

Quan parla la pell Paraules cultes. Paraules sinònimes. Grups nominals 99

U5

Plató i un ornitorrinc entren en un bar L’època de les avantguardes (1909-1945): J. V. Foix; Locucions llatines. Termes científics i filosòfics 135 Joan-Salvat Papasseit

U6

226

U9 260

107

116 La ressenya i la crítica d’una pel·lícula i d’un llibre

142

149

L’època de la clandestinitat i la resistència (1939-1975): Pere Quart; Salvador Espriu; Miquel Martí i Pol; 165 Mercè Rodoreda; Pere Calders 172

La resposta a uns quants perquès del món animal Els termes d’especialitat

192

U8

Les varietats funcionals de la llengua: registres; varietat estàndard

Però què dimonis hi faig jo, aquí?

Mots xinesos que s’introdueixen al català. Frases fetes

164

U7

55

«Les robots més sensuals» i «Indiana Jones i el pas del temps» Els manlleus

98

134

Els textos argumentatius: el debat; què és argumentar; els agents d’un debat

L’època del Modernisme (1890-1911): Joan Maragall; Santiago Rusiñol; Víctor Català

41

72

U4

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

«Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia» Les sigles. Els acrònims

40

U3

EDUCACIÓ LITERÀRIA

LECTURA

193 «Les normes de la guerra» Nomenclatura de guerra.

Nomenclatura eufemística

Els documents administratius: àmbit d’ús i classificació; el llenguatge administratiu; sol·licitud o instància; carta formal

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2024).

Poesia: Maria-Mercè Marçal; Joan Margarit 200

207

Els documents de l’àmbit laboral: L’època de la recuperació i la la carta de presentació; el postmodernitat (1975-2024). currículum; l’entrevista de feina Narrativa: Maria Barbal; Jaume Cabré; Quim Monzó 227 233 241

Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme Plural de locucions i noms compostos. Mots hereditaris i cultismes 261

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2024).

Teatre: l’època franquista; l’escena contemporània; Josep M. Benet i Jornet 270

273

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

EM POSO A PROVA

L’accentuació

La predicació verbal: oracions predicatives; verbs transitius; verbs intransitius

La predicació no verbal: oracions copulatives; usos dels verbs ser, estar i haver-hi; predicatius 60

El diftong i la dièresi

Els pronoms febles: funcions

L’apòstrof i les contraccions

86 Combinacions de pronoms febles

36 Organitzem una ruta modernista

66

Grans autores de la literatura universal que van haver d’amagar que eren dones 68 Dreceres mentals

Organitzem un festival de música

70

94 Elaborem un diccionari terminològic

128

Parlar més d’una llengua, un privilegi en el combat contra el deteriorament cognitiu 130 El sentit de l’humor

Creem monòlegs amb molt d’humor

Les oracions subordinades substantives: tipus; funcions; l’elisió de preposicions davant que 180

Les consonants oclusives

Les oracions subordinades de relatiu: pronoms relatius; oracions de relatiu sense antecedent; subordinades amb un relatiu de temps, de lloc o de manera 213

La essa sonora i la essa sorda

Les oracions causals, finals, consecutives i comparatives

Les consonants fricatives i africades palatals

96

132

158

160 Fem les maletes, que marxem de viatge

186

Joves que ballen davant d’oficines: Barcelona viu la febre del K-pop 188 Què és una espècie invasora?

La baralla dels animals

220

254

282

162

190

222 Les professions del futur: quines seran les més valorades?

Les consonants nasals i la ela geminada

277

38

92

Les vocals Les construccions coordinades: coordinació copulativa, disjuntiva i adversativa 153

Les oracions temporals, condicionals i concessives

34

El guionet

121

247

Català dialectal a TikTok

Els inuits no tenen cent paraules per dir neu

28

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

224 Treballem per una pau sostenible i inclusiva

256 El sexe biològic afecta l’expressió i la regulació dels gens 284

258 Fem un escape room literari

286

UNITAT

1

LECTURA » Què és un mite EDUCACIÓ LITERÀRIA » L a Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS » Les varietats dialectals de la llengua REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » La predicació verbal » L’accentuació SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Català dialectal a TikTok

Preparem la lectura 1.

Fixeu-vos en la il·lustració d’aquesta pàgina i responeu: a) Quin mite de la cultura grega representa? b) Qui és el portador del foc? c) D’on l’ha aconseguit?

2.

Un mite és una narració de ficció. Però què diferencia els mites de les altres narracions, com les rondalles o les llegendes? ¿Podem conèixer el pensament o la ideologia de les cultures antigues a través de la seva mitologia?

3. Entre tota la classe, establiu el rànquing dels cinc o sis mites de l’antiguitat que conegueu més bé.

4. Definiu les tres accepcions de la paraula mite a partir d’aquests exemples: a) Cada cultura té els seus mites. b) El mite de la joventut eterna. c) Elvis Presley és un mite del rock.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL Si heu voltat pels territoris de parla catalana, us deveu haver adonat que els nens i nenes de Barcelona o Girona s’anomenen nins i nines a les illes Balears i xiquets i xiquetes al País Valencià. Per què passa això si en tots aquests territoris s’hi parla la mateixa llengua? ¿Coneixeu altres paraules del català que es diguin d’una manera diferent segons el lloc geogràfic?

8

UNITAT 1

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Aquesta lectura és un fragment del pròleg que introdueix el llibre Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada, escrit per Roger Cònsul.

Un pròleg és un escrit que precedeix el cos d’una obra literària, científica o assagística i que té com a objectiu presentarla al públic i facilitar-ne la lectura.

L’autor sol ser un erudit que ha aprofundit en el coneixement de l’obra i en fa una ressenya en què destaca les característiques i els mèrits, el context en què va ser creada, la trajectòria històrica i la influència que ha tingut i la rellevància de l’autor.

Els pròlegs pertanyen al gènere de l’assaig, ja que són articles d’aproximació i reflexió amb un objectiu didàctic i divulgatiu.

Què és un mite Permeteu-me començar com comencen els mites: temps era temps, en nits de lluna plena, quan encara no s’entreveien els límits de la terra i el cel, quan els déus i els homes vivien junts, va viure prop de l’actual Grècia una criatura gegantina, fill dels titans, al qual van posar el nom de Prometeu. Un dia Pro­ meteu va robar el foc sagrat dels déus per donar-lo als homes, i amb aquest regal, el domini del foc, es va voler simbolitzar la distinció de la raça humana per sobre de les altres espècies i el naixement d’una nova qualitat humana, la intel·ligència.

Gràcies al foc, els homes van ser capaços de multiplicar les seves capacitats: van poder fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus del camp, van construir habitatges millors i van aprendre a menjar més bé. La història, però, no s’acaba aquí: la mateixa intel·ligència també va dur-los, als homes, la capacitat de fer-se preguntes: «d’on venim?», «què hi fem, al món?», «com és que pensem?», «com s’ha format el món?», «qui l’ha fet?»… I no tan sols la capacitat de preguntar-se, també la de mirar de respondre tots els in­ terrogants a partir de l’observació.

Les primeres respostes, les més elementals, van arribar després de posar-hi molta imaginació i, de bon començament, les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició. D’aquest primer estadi en diem pensament mític.

No va ser fins molts anys més tard que les respostes van començar a tenir criteris racionals i lògics, a partir d’estudis i comprovacions: el pensament racional.

tità m. En la mitologia grega, nom de cadascun dels sis fills d’Urà (divinitat del cel) i Gea (divinitat de la terra).

La caiguda dels titans (1590), de Cornelis van Haarlem.

9

UNITAT 1 » LECTURA Tornem, però, a Prometeu. Com s’ha dit i explica el seu mite, va ser ell qui va donar als homes l’empenta necessària perquè el gènere humà comencés a voler explicar el món que l’envoltava, iniciant-se així en la cursa del saber, que encara correm. Primer a través del pensament mític, després a cavall del pensament racional.

Característiques dels mites Un mite s’assembla molt a un conte o a una llegenda, i és així perquè els mites, els contes i les llegendes són narra­ cions de ficció sovint plenes de fantasia. Però no és el mateix el conte de la Ventafocs o de la Caputxeta Vermella que les històries de la guerra de Troia, la llegenda de sant Jordi o el mite de Teseu i el Minotaure. Provem d’entendre en què difereixen.

El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans…

Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia per exemple, o el retorn dels seus protagonistes a casa. (L’arqueologia moderna, amb el descobriment de ciutats antigues com Troia o Micenes, va demostrar que molts d’aquests mites es basen en fets reals.) Uns altres parlen de migra­cions dels pobles, de l’origen i fundació d’algunes ciutats, de l’estirp de famílies antigues o de desastres ecològics. Finalment, també hi ha mites que, apropant-se a les llegendes, s’interessen directament per l’ésser humà i volen ser una mena de codi universal de bon comportament. Són els mites que relaten històries i que es converteixen en exemples i models a imitar. Una diferència cabdal entre mites, contes i llegendes és que els protagonistes dels mites són els déus i els herois.

Una altra característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent, finalment, la creació de tota una societat. Els experts diuen que una característica

10

Gravat d’una representació del mite de Teseu i el Minotaure.

cosmogonia f. Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’univers. estirp f. Origen d’un llinatge.

Cavall de Troia (1460-1465), de Giovanni di Ser Giovanni.

Escena de la pel·lícula El Senyor dels Anells (Peter Jackson, 2001), basada en la novel·la homònima de J. R. R. Tolkien.

antropòleg -òloga m. i f. Persona que estudia la cultura humana des dels seus orígens. arcaic -a adj. Dit de la fase inicial d’un procés natural o històric. simbòlic -a adj. Que expressa o significa alguna cosa per mitjà de símbols.

dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món, la de tot un poble.

Aquesta «autoria col·lectiva» fa que, sovint, hi hagi versions diferents d’un mateix mite.

I ara podem preguntar-nos: com és que aquestes narracions, essent tan fantàstiques, han interessat sempre tant i a tothom? Heu de pensar que els mites clàssics tenen tots els ingredients d’una sèrie de televisió d’èxit: l’acció és trepidant, hi ha amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures. És cert que bona part dels seus protagonistes llueixen virtuts extraordinàries, però també hi apareixen monstres horribles i apunts de fantasia com un recurs per impressionar.

Un dels elements al qual els antropòlegs han posat més l’accent diu que els mites són portadors de la ideologia d’una societat. És a dir, a diferència d’altres narracions de ficció, els mites ens permeten estudiar de manera més acurada com eren les societats antigues. Per exemple, els mites ens ofereixen molts exemples de què pensaven els grecs amb relació a la política, a la moral i sobretot a les pautes de bon comportament: la manera de viure, les bones maneres a taula i en el vestir, ensenyances sobre subsistència, sobre la vida privada i pública, sobre la higiene o el bon ús de la llengua.

Les societats de l’època arcaica que van veure aparèixer els antics mites se’ls creien de bona fe. Mantenien una fe cega en l’herència de la tradició i la llei dels avantpassats. La tradició era sagrada i, per fantasiosa que fos, no es plantejaven que no fos certa. Hi ajudaven, és clar, la ignorància, el desconeixement i la por de càstigs i desastres naturals si «l’ordre antic» es trencava. En resum, eren encara lluny del pensament racional, creien en la màgia i en la superstició, no es plantejaven la seva possible falsedat ni tampoc no podien concebre els mites com una interpretació simbòlica. L’inici de la interpretació simbòlica dels mi-­ tes serà, en el decurs del temps, el primer estadi evolutiu del pensament mític al pensament racional que va tenir lloc a les terres de la Grècia clàssica.

Roger Cònsul: Pròleg de Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada. Proa.

11

UNITAT 1 » LECTURA

» ACTIVITATS preti que es tracta d’un text…

e) Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar. f) Les societats de l’època arcaica ja es plantejaven la possible falsedat dels mites i els conce­bien com una mera interpretació simbòlica de la realitat. g) Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.

a) instructiu. b) argumentatiu.

6. En la primera part de la lectura l’autor diferencia

Comprensió i anàlisi del text Tipus de text

1. El títol de la lectura permet que el lector interc) explicatiu. d) predictiu.

2. Si haguessis de posar un títol a la primera part

de la lectura (els quatre primers paràgrafs), quin triaries? a) Prometeu roba el foc sagrat dels déus b) Una aproximació als mites: el mite de Prometeu c) El pensament mític i el pensament racional d) El naixement d’una nova capacitat humana

Caracterització del mite

3. Prometeu és un personatge mitològic complex.

Tria els dos trets que millor el defineixen:

a) És un filantrop, un benefactor de la humanitat. b) És un egocèntric, es considera el centre de l’univers. c) És un reaccionari, va contra el progrés. d) És un rebel, no té por de desafiar els déus.

4. El mite de Prometeu simbolitza alhora el progrés tècnic i el progrés intel·lectual. Segons el text, en què es concreta cadascun?

Idees clau

12

dos estadis en el procés del coneixement humà.

Anomena’ls i explica en què es fonamenta cadascun.

7. Completa aquest esquema de les característiques generals dels mites:

Característiques generals dels mites 1. Temes principals – Orígens del – Històries d’un – Models de 2. Protagonistes – 3. Autoria – 4. Ideologia – Reflecteixen 5. Interpretació – Literal en l’època (pensament ) – Simbòlica a partir de la (pensament )

Perdurabilitat dels mites

5. Indica quines de les afirmacions següents apa-

8. Com explica l’autor que els mites hagin interes-

reixen en el text de la lectura:

sat sempre a tothom?

a) El pensament mític va donar respostes imaginatives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència hu­mana. b) El pensament racional va abolir els mites de les cultures arcaiques. c) El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie. d) Les cosmogonies són teories sobre l’origen de l’univers elaborades pel pensament racional.

9. Completa la definició de mite amb les paraules següents:

narració • temps • diví • concepte protagonitzada • heroic • filosòfic • simbòlica mite m. MIT. fabulosa situada fora del històric i per personatges de caràcter o que expressa, d’una manera , un religiós, o social.

10. ¿Coneixes obres de ficció (pel·lícules, sèries, lli-

bres, còmics…) que tinguin a veure amb la mitologia, ja sigui la de Grècia i Roma o la d’altres indrets com els països nòrdics o el Japó? Quines?

La dona en la mitologia grega

11.

Quin paper tenia la dona en la mitologia grega? ¿Creus que rebia un tracte igualitari respecte de l’home? Cerca informació i redacta un text breu en què donis una visió general sobre el tema.

Paraules i expressions Sinònims

12.

Quin podria ser el sinònim de la paraula tocs en la frase «les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició»? a) campanades b) contactes

c) pinzellades d) frecs

Paraules derivades

13. La cosmogonia grega afirmava que l’univers

—o cosmos— havia sorgit del caos, un estat de confusió dels elements. a) Cerca la definició d’aquestes paraules derivades de cosmos i escriu una oració amb cadascuna: cosmopolita, cosmonauta, cosmovisió, microcosmos. b) Defineix amb les teves paraules el mot caòtic, derivat de caos, i escriu una oració en què la facis servir.

Locucions i frases fetes

14. La paraula codi permet formar diverses locu-

cions. Relaciona cadascuna de les expressions de la llista següent amb les definicions que hi ha a continuació: codi lingüístic • codi civil • codi de comerç codi penal • codi genètic a) Informació continguda en els gens que determina el desenvolupament de les característiques d’un ésser viu.

b) Text legal que regula les matèries relacionades amb el comerç i els comerciants. c) Text legal que conté allò que s’ha establert sobre el règim jurídic, aplicable a persones, béns, successions, obligacions i contractes. d) Sistema convencional de signes i de regles de comunicació, comú als parlants d’una llengua, que permet de produir i d’interpretar un missatge. e) Text legal que defineix els delictes i les faltes, les penes corresponents i les responsabilitats derivades.

15. La paraula fe ha donat lloc a diverses frases fetes i locucions, com, per exemple, les següents: • Tenir fe (cega) en una persona o en una cosa: creure-hi fermament, confiar-hi.

• Ser digne de fe: merèixer ser cregut.

• Donar fe d’algun fet o alguna circumstància: fer constar, certificar, assegurar.

• Anar o obrar de bona fe: procedir amb bona intenció, sense malícia.

•F e de vida: certificat que acredita que una persona viu.

• Fe d’errates: llista de les errates d’un llibre.

Utilitza aquestes expressions en les frases següents: a) El malalt està molt tranquil perquè en la cirurgiana. b) La notària dels acords presos a l’assemblea. c) Per acceptar l’herència, calia presentar la . d) Aquest home no menteix, és . e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo . f) Al principi del llibre hi havia la .

13

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT Els déus són protagonistes Els superherois moderns dels còmics estan inspirats, sovint, en les divinitats mitològiques. De fet, es considera que les narracions protagonitzades per aquests éssers amb superpoders són una versió moderna dels relats de la mitologia clàssica.

Ja fa una pila d’anys que aquests personatges han passat de ser els protagonistes de les pàgines dels llibres il·lustrats a omplir les pantalles grans dels cinemes, fins al punt que, actualment, les pel·lícules de superherois constitueixen un subgènere del cinema d’acció i de ciència-ficció que té força èxit.

Hera (Juno)

Zeus (Júpiter)

Què hem de fer? a) Tria una de les divinitats de la dreta i investiga qui és, quines aptituds té i quins són els episodis principals que protagonitza, segons explica la mitologia. b) Escriu una semblança que resumeixi els resultats de la teva cerca i que serveixi com a proposta a un director o a una productora perquè facin una pel·lícula protagonitzada per la divinitat que has triat. c) Entre tota la classe, contrasteu i valoreu totes les propostes i decidiu quina és la millor.

Posidó (Neptú)

Com ho hem de fer? a)

Cerca informació sobre la divinitat mitològica en llibres i llocs web i decideix quins aspectes de la seva personalitat i quines de les seves aventures són més cinematogràfics per elaborar la semblança del personatge. b) Escriu una proposta atractiva fent servir recursos retòrics i literaris; es tracta de convèncer algú, de manera que has de mirar de ser persuasiu, eloqüent i creatiu. c) Revisa bé el text per evitar errades i estar segur que funciona.

Àrtemis (Diana)

Atena (Minerva)

Afrodita (Venus)

Ares (Mart) Apol·lo (Apol·lo)

Trobaràs més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

14

» EN VEU ALTA Un self-tape diví Una de les productores més importants del país ha decidit tirar endavant la teva proposta i aviat la divinitat mitològica que has triat, i de la qual has fet una semblança, s’exhibirà en cinemes de tot arreu.

Però encara no en tens prou: també vols participar, com a intèrpret, en la pel·lícula. Per aconseguir-ho, decideixes fer un self-tape per presentar la teva candidatura.

Un self-tape és una prova de càsting enregistrada en vídeo amb la qual es pretén formar part del repartiment d’una pel·lícula, una obra de teatre, un anunci…

Què hem de fer? a) Escriu el guió del self-tape. Ha de ser un text breu (de tres o quatre minuts) en primera persona, en què la divinitat que has escollit es presenti, expliqui alguna anècdota, interpreti un fragment d’alguna de les seves aventures… b) Agrupeu-vos per parelles i assageu el text, l’un davant de l’altre, per comprovar si el guió funciona i per poder rectificar el que calgui. c) Enregistreu, mútuament, els vostres self-tapes amb un telèfon mòbil.

Com ho hem de fer?

Per enregistrar un bon self-tape, a més de fer una interpretació convincent, cal tenir molta cura amb els aspectes tècnics. Seguiu aquests consells:

a) Feu l’enregistrament amb el mòbil en posició horitzontal. b) Utilitzeu un fons ne utre, sense elements o colors que puguin distre ure l’espectador. c) Enregistreu el self-t ape situant el mòbil a l’altura dels ulls de la pe rsona que parla. d) Feu servir llum natur al. e) No editeu el vídeo ni hi afegiu efectes especials.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

15

UNITAT 1

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme 1.1. El llegat del segle xviii El segle xviii és anomenat el segle de les llums o de la Il·lustració perquè va canviar la manera de veure el món. La raó i la ciència van esdevenir les bases del coneixement i els conceptes de llibertat i drets ciutadans es van imposar en el terreny polític i social. En les arts hi predominà el Neoclassicisme, amb els valors de l’ordre i l’harmonia.

Les revolucions A finals del segle xviii es van produir dos fets que marquen l’inici de l’edat contemporània: •L a Revolució Industrial (entre el 1760 i el 1830 a la Gran Bretanya) va comportar la fi de les relacions gairebé feudals entre els pro­ pietaris i els treballadors. S’establiren les relacions laborals del sistema capitalista i van néixer dues classes socials: la burgesia i la classe obrera (o proletariat). La burgesia, poderosa econòmicament, anava guanyant poder polític, mentre que la classe obrera s’organitzà per millorar les seves condicions laborals.

•L a Revolució Francesa (1789) va ser un aixecament contra l’Antic Règim que es basava en el poder del rei, la noblesa i l’Església.

Va afavorir el naixement dels nous estats liberals europeus, regits per constitu­cions i sistemes parlamentaris.

1.2. El segle xix, entre el Romanticisme i el Realisme

La llibertat guiant el poble (1830), d’Eugène Delacroix, representa Les Tres Glorioses, tres jornades de revolta contra el rei Carles X de França. També és coneguda com la Revolució Francesa de juliol.

A finals del segle xviii va sorgir el Romanticisme, moviment que reivindicava l’espontaneïtat, la imaginació i els sentiments. Durant la segona meitat del segle xix, però, va tenir lloc un nou gir a favor de la realitat social, la ciència i el pragmatisme amb l’inici del Realisme.

1.3. El moviment de la Renaixença La Renaixença va ser un moviment cultural i polític que es va desenvolupar al segle xix a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears amb l’objectiu de recuperar els trets culturals i d’identi­ tat propis, malmesos d’ençà del triomf de Felip V de Borbó en la guerra de Successió (1700-1714).

16

Vagó de tercera classe (1864), d’Honoré Daumier, denuncia la pobresa de la classe obrera.

La derrota en la guerra va comportar l’aplicació dels decrets de Nova Planta als territoris de la Corona d’Aragó (Catalunya, el País Valencià i Aragó) i, per tant, la supressió de les lleis i les institucions pròpies, vigents des de l’edat mitjana. També es va imposar per llei l’ús del castellà a l’administració, a l’ensenyament i en totes les activitats públiques. La població va mantenir viu l’ús del català, tot i que en l’àmbit de l’alta cultura la llengua catalana ja era considerada, a començament del segle xix, una llengua «morta per a la república de les lletres».

El programa de la Renaixença Els promotors de la Renaixença volien normalitzar la situació de la llengua catalana de manera que no fos únicament d’ús popular, sinó també la llengua de la cultura. Per aconseguir-ho, calia: •D ivulgar la història i la literatura de l’edat mitjana.

•R ecollir i divulgar la literatura popular.

•P romoure l’activitat literària en tots els gèneres.

•P otenciar el català en diaris, revistes, obres de divulgació...

•D otar el català de normes gramaticals i lèxiques modernes.

•C rear institucions culturals que potenciessin l’activitat científica.

Tres moments emblemàtics de la Renaixença •L a publicació del poema La Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, suposa l’inici del moviment i en recull els principis bàsics: expressa l’enyorança de viure lluny del seu país, exalça el valor de la llengua pròpia, que identifica amb la pàtria, i en defensa l’ús amb arguments històrics i sentimentals.

•L a instauració dels Jocs Florals (1859). S’hi atorgaven tres premis: l’englantina d’or al millor poema patriòtic, la viola d’or i argent al millor poema religiós i la flor natural al millor poema d’amor. El poeta que guanyava tots tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber.

•L a publicació de L’Atlàntida (1878), de Jacint Verdaguer, el primer gran poema èpic de la literatura catalana. El poeta va voler dotar la llengua catalana d’un extens poema narratiu que contingués els elements de les epopeies existents en moltes cultures: éssers mitològics, llegendes, grans viatges, lluites i perills, etc.

Portada de l’obra L’Atlàntida (1878), de Jacint Verdaguer.

Els grans autors de la Renaixença La Renaixença va dotar la llengua catalana de tres autors d’èxit que van revitalitzar els tres gèneres literaris, la poesia, el teatre i la novel·la, i van situar la literatura catalana al nivell de les literatures europees.

•J acint Verdaguer, poeta romàntic capaç de construir extensos poemes èpics de gran complexitat i, alhora, de crear breus poemes d’estil popular de temàtica diversa.

•À ngel Guimerà, dramaturg, creador de drames romàntics escrits en vers i de drames realistes escrits en prosa.

•N arcís Oller, novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat i en la complexitat dels individus que la integren.

17

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.4. Jacint Verdaguer, el poeta romàntic Jacint Verdaguer és la figura més important de la literatura catalana del segle xix. La seva obra, extensa i diversa, representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes. Va escriure poemes lírics, poemes èpics, rondalles, llegendes, llibres de viatges i articles periodístics.

Al mateix temps, se’l considera la gran figura del Romanticisme català. Va trobar en la sensibilitat romàntica la manera d’expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem els aspectes més característics del moviment romàntic: el protagonisme de la natura, els mites i els símbols, la imaginació, la nostàlgia pel passat, el sentimentalisme i la valoració de la cultura popular.

BIOGRAFIA Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845 en una família humil i als deu anys ingressà al seminari de Vic. Als vint anys va participar per primera vegada en els Jocs Florals de Barcelona i hi obtingué dos guardons.

L’any 1870 fou ordenat sacerdot. Anys després, va emmalaltir i els metges li van recomanar viure a prop del mar.

Per això va acceptar ser capellà d’un vaixell transatlàntic, experiència que li inspirà el poema L’Atlàntida (1877). El 1880 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

L’any 1886 va visitar Terra Santa i en tornà profundament trasbalsat i decidit a portar una vida dedicada als pobres.

La seva religiositat es va radicalitzar i va participar en exorcismes. La seva creixent generositat amb els necessitats va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat, mentre que el poble senzill se sentia molt a prop de «mossèn Cinto».

Les autoritats eclesiàstiques el consideraren víctima d’un trastorn mental i el 1893 li van prohibir d’exercir de capellà.

Entre el 1895 i el 1897 va escriure un recull d’articles amb el títol En defensa pròpia i el poemari Flors del calvari, obres en què manifestava el seu ressentiment i el seu dolor.

Va morir el 1902 i el seu enterrament fou una manifestació de dol popular a la qual assistiren més de cent mil persones.

La poesia lírica Jacint Verdaguer expressa a través de la poesia els sentiments, el pa­ triotisme i la religiositat. En el poema «A un rossinyol de Vallvidrera», el poeta s’identifica amb un ocell que canta sobre els temes que ell va tractar i l’adverteix sobre el mal tracte que pot rebre de la gent de la ciutat.

A un rossinyol de Vallvidrera Rossinyol, bon rossinyol, he sentida la teva arpa, l’he sentida un dematí de Vallvidrera a Valldaura, fent rodolar-hi els teus cants com perles dintre de l’aigua: cantaves l’amor a Déu, l’enyorament de la pàtria, els misteris de la nit, les llums de la matinada,

18

ton amor entre les flors, ton niuet entre les branques, ta mainadeta, que viu de cançons i de becada.

Trobador del mes de maig, rossinyol, refila i canta, mes no deixis aquests cims per uns vergers de la plana; no hi vinguis a la ciutat,

que hi ha una gent molt ingrata: diu que estima els ocellets, diu que en son cor els regala, mes als que canten millor els posa dintre la gàbia.

Jacint Verdaguer: Poesia, 2. Proa. mainada f. Conjunt de criatures. becada f. Menjar que un ocell porta al bec. mes conj. Però. verger m. Jardí del costat de les cases, hort.

La poesia èpica Verdaguer va compondre dos poemes èpics extensos: L’Atlàntida, amb més de dos mil versos, i Canigó, amb més de quatre mil.

Argument de L’Atlàntida Un nàufrag d’una nau genovesa arriba a les costes de Portugal i és acollit per un ermità, que li explica una antiga llegenda: Alcides (Hèrcules) viatja a l’Atlàntida a la recerca d’un brot del taronger d’or del jardí de les Hespèrides.

S’enfronta amb el drac que custodia el jardí i el mata. Aconseguida la branca, Alcides té dret a casar-se amb la reina Hèsperis, però els atlants, fills d’Hèsperis, ho volen impedir. Això desencadena una sèrie de desgràcies que provoquen la desaparició de l’Atlàntida sota les aigües de l’oceà.

1.5. Àngel Guimerà, el dramaturg renaixentista Àngel Guimerà és el dramaturg català més important del segle xix. Les seves obres van tenir un gran èxit i es van traduir a diverses llengües.

BIOGRAFIA Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845. Quan tenia vuit anys, la família es va traslladar al Vendrell (el Tarragonès).

L’any 1871 va fundar la revista La Renaixença i sis anys després va ser declarat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Barcelona. Va triomfar en el teatre gràcies a obres com Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900). L’any 1885 va col·laborar en la redacció del Memorial de Greuges adreçat al rei Alfons XII i el 1895 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès. Va morir l’any 1924.

Argument de Mar i cel Mar i cel narra la història d’amor impossible entre un pirata sarraí, Saïd, i una noia cristiana, Blanca, en un vaixell a mitjan segle xvii.

Tots dos han viscut una infantesa marcada per la tragèdia i la solitud. Ell és com el mar i ella, com el cel, que només es troben a l’horitzó, al més-enllà.

La tragèdia romàntica i el drama realista Entre el 1879 i el 1890 Guimerà va escriure diverses tragèdies romànti­ ques. Són obres escrites en vers situades en el passat i protagonitzades per herois abocats a un destí tràgic. Tracten sobre les passions humanes, la llibertat, la injustícia i l’opressió.

Entre el 1890 i el 1900 Guimerà va escenificar els conflictes de la societat mitjançant drames realistes. Es tracta d’obres escrites en prosa, amb un llenguatge col·loquial. Els personatges són persones de la societat real: industrials i obrers, propietaris rurals i pagesos, pescadors i mariners. Terra baixa, tot i mantenir un cert idealisme romàntic, presenta elements característics del drama realista.

Argument de Terra baixa Terra baixa enfronta la tirania i la falsedat (la terra baixa) i la bondat i el primitivisme (la terra alta).

En Sebastià és un terratinent rural que basa les seves relacions en el poder i la força. Per propi interès, organitza amb enganys el casament entre la Marta, una noia òrfena a qui havia acollit, i en Manelic, un pastor que viu sol a la muntanya. Tots dos s’adonen de la maniobra d’en Sebastià alhora que neix entre ells un vincle d’amor i solidaritat. Decideixen fugir de la terra baixa i començar una nova vida a la muntanya, però en Sebastià ho intentarà impedir. En Manelic lluita contra el Sebastià i en surt vencedor. «He mort el llop!», crida.

19

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.6. Narcís Oller, el novel·lista de la realitat Narcís Oller és el novel·lista més destacat de la literatura catalana del segle xix. Tot i escriure en hores lliures i no tenir models de novel·la catalana moderna, va situar la seva obra entre els corrents literaris més avançats de l’època.

BIOGRAFIA Narcís Oller va néixer a Valls (l’Alt Camp) l’any 1846. Orfe de pare, es va educar a casa d’un oncle, un jurista culte i il·lustrat que tenia una àmplia biblioteca. Als setze anys es va traslladar a Barcelona per estudiar Dret. Va exercir com a procurador dels tribunals, però la seva autèntica vocació era ser escriptor.

Va començar fent narracions d’estil romàntic i costumista en castellà, però al cap de poc va decidir escriure en la seva llengua ja que el català li permetia retratar més fidelment la societat de la seva època. A partir de 1880 va publicar les obres amb què va conèixer l’èxit i la popularitat: La papallona (1882), L’Escanyapobres (1884), La febre d’or (1890-92) i La bogeria (1899). Va morir a Barcelona l’any 1930.

La novel·la realista i el Naturalisme La novel·la realista va ser el gènere literari predominant en la segona meitat del segle xix. Pretenia emmirallar la realitat social i descriure-la amb objectivitat.

El Naturalisme, que va sorgir a finals del segle xix, va dur el realisme fins a l’extrem de convertir la novel·la en un estudi científic de la societat.

En Narcís Oller trobem els dos vessants: la novel·la realista, com, per exemple, La febre d’or, i la novel·la amb influència del Naturalisme, com ara La bogeria.

Argument de La bogeria La bogeria narra el cas d’un jove que es torna boig. Narcís Oller es va inspirar en la colpidora mort d’un client seu. En l’obra es planteja quin efecte tenen sobre el protagonista el determinisme biològic (la malaltia com a producte de l’herència) i el determinisme ambiental (la malaltia causada per la pressió social).

El fet de fonamentar la novel·la en les teories científiques de l’època és una característica del Naturalisme.

La bogeria (fragment) —El cas d’en Daniel no és neurastènia pròpiament dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per mi, va morir boig. Quin podria ser el fruit d’aquest matrimoni?

—Home —oposà encara l’Armengol—. En Daniel ha passat llargues temporades sense fer cap disbarat. Si vols que et sigui franc, crec que en aquesta matèria els metges extremeu un xic massa.

Narcís Oller: La bogeria. Educaula.

20

Argument de La febre d’or La febre d’or narra la història d’un fuster que s’enriqueix invertint en borsa. La seva família entra a formar part de la nova classe burgesa com uns nou-rics. Però la seva conducta poc assenyada i la caiguda de la borsa fan que s’arruïni.

La novel·la mostra el món de la burgesia i la transformació de la ciutat de Barcelona de finals del segle xix, concretament en el període conegut com «la febre d’or» (1871-1885).

neurastènia f. Trastorn mental caracteritzat pel cansament. vesània f. Demència. histèric -a adj. Afectat d’histèria, trastorn nerviós que produeix una gran excitació.

» ACTIVITATS Visió general 16. Digues a quin moviment estètic (Neoclassicis-

me, Realisme o Romanticisme) correspon cada una d’aquestes definicions:

a) Moviment predominant durant la primera meitat del segle xix que reivindica la imaginació i la passió. b) Moviment predominant durant el segle xviii que defensa l’ordre i l’harmonia. c) Moviment predominant durant la segona meitat del segle xix que aposta per la realitat social.

El moviment de la Renaixença 17. Llegeix aquestes dues estrofes de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i completa el comentari que hi ha a continuació:

La Pàtria (fragment) Adeu-siau, turons, per sempre adeu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adeu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents, com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors. tomba del Jueu. Referència al cementiri de Montjuïc. superb -a adj. D’una magnificència, d’una bellesa que imposa. fat m. Destí ineludible. migrat -da m. Emigrat, traslladat.

En el poema, Aribau s’acomiada de , un territori que coneix tant com als seus . El poeta es compara a un arrencat i trasplantat en altres i pateix per viure lluny del seu país.

Jacint Verdaguer 18. Llegeix aquest poema de Jacint Verdaguer i fes les activitats que hi ha a continuació:

Pobresa Tot ho he perdut, el nom i la riquesa, les corones de llor que he somniat: em diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat.

Tirí per la finestra ma fortuna veient millor fortuna esdevenir: quan llançava les coses d’una a una, les ales em sentia alleugerir.

Em vingué amb la pobresa la bonança; perdent els béns, també en perdia el jou; si de res jo sentia la recança, em deia Déu: «De mi no en tindràs prou?»

Jacint Verdaguer: Pobresa.

Edicions Verdaguer.

llor m. Llorer, arbre ornamental i aromàtic. Les seves branques s’utilitzaven per fer corones per als guardonats. jou m. Allò que subjecta, que priva la llibertat. recança f. Pena o disgust per una cosa que s’ha fet o que s’ha deixat de fer. a) Què representen les corones de llor que havia somiat el poeta? b) Què vol dir que amb la pobresa perdia el jou dels béns? c) Busca en la biografia del poeta el fragment que correspon al que diu en la primera estrofa. d) Què expressa el poeta: enuig, enyorança, resignació o alegria?

21

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA » ACTIVITATS

Àngel Guimerà 19. En aquest fragment de Terra baixa en Sebastià ha descobert que en Manelic i la Marta tenen intenció

de fugir i ho vol impedir. Aleshores la Marta, encoratjada per l’amor d’en Manelic, s’hi enfronta. Llegiu-lo i debateu a classe sobre les diferents maneres d’estimar, sobre com l’amor pot servir per empoderar però també per limitar o controlar.

Terra baixa Sebastià: No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, i tot lo del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre!

Marta (retrocedint): Jesús Déu meu!

Sebastià: Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure

ni respirar! I mira, el que jo no vull, perquè em desespera, és que em diguis que a ell te l’estimes! (Desesperat.) Això no, això no!

Marta: Que no t’ho diga que me l’estimo, jo? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo! Àngel Guimera: Terra baixa. Barcanova.

Narcís Oller 20. Llegeix aquest fragment de L’Escanyapobres en què Narcís Oller explica la transformació de l’Oleguer en l’Escanyapobres i, després, contesta les preguntes que hi ha tot seguit:

L’Escanyapobres Quan l’Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d’una candela que duia estenallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany: —Escanyapobres! —I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l’avar.

—Escanyapobres! —Renom que anava popularitzant-se, i que duia en si tots els aires d’una persecució

rabiosa, que era un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Així ho entenia l’Oleguer i, en pensar-hi ell, que per pròpia voluntat s’apartava sempre de tothom, s’esfereïa.

La seva naturalesa era la de l’arrel o la del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força. El crit d’«Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo.

Narcís Oller: L’Escanyapobres. Educaula.

a) Com era la manera de viure de l’Oleguer? Amb quin animal se’l compara? b) Quina amenaça contra l’Oleguer va unida al crit d’«Escanyapobres»?

Lectura crítica 21. Entre tots, valoreu i interpreteu els elements ro-

màntics en el poema «A un rossinyol de Vallvidrera» de Jacint Verdaguer (pàgina 18): l’expressió de sentiments, la idealització de la natura, el to malenco­ niós, les referències a la pàtria i al món medieval, la musicalitat dels versos... Com valoreu aquests recursos literaris i aquest estil: creieu que en l’actualitat tenen vigència o bé us semblen antiquats?

22

talp m. Mamífer petit que viu en galeries subterrànies. foner m. Persona que tira pedres amb una fona.

Lectura dels clàssics 22. Seleccioneu uns quants poemes

de Jacint Verdaguer i reciteu-los a classe.

Us suggerim «Què és la poesia», «Vora la mar», «Les tres volades», «L’emigrant», «Balada de Mallorca», «La fada de Roses», «Records i somnis» i «Sum Vermis».

Tots aquests poemes els trobareu a internet.

UNITAT 1

» LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS 1. Les varietats dialectals de la llengua 1.1. Els dialectes Les llengües no són sistemes de comunicació uniformes i monolítics perquè els parlants les utilitzen de maneres diferents segons l’època, el grup social o el lloc on viuen. Per això totes les llengües presenten diverses varietats lingüístiques, entre les quals destaquen les varietats històriques o generacionals (dialectes temporals), les varietats socials (dialectes socials) i les varietats territorials (dialectes geogràfics).

• Els dialectes temporals són les diferents varietats lingüístiques que els usuaris d’una llengua han adoptat al llarg de la seva història. Així, observem diferències importants entre la llengua catalana medieval i l’actual, tal com pots veure en aquest fragment del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell: CATALÀ DEL SEGLE XV

CATALÀ DEL SEGLE XXI

—Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que siam concordes e no discordes.

—E jo só molt content —dix lo rei d’armes— que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que menester haveu ans que vinga la nit.

—Com que ens hem posat d’acord, i jo accepto la batalla proposada per Tirant, em sembla que estem d’acord i no en desacord.

—I jo m’alegro —va dir el rei d’armes— que estigueu d’acord. Anem a aconseguir les armes i tot allò que us calgui abans que no es faci de nit.

De manera semblant, les varietats generacionals es poden detectar fàcilment comparant el parlar del jovent amb el de les persones grans.

Són pírcings, àvia. Doncs ara molen molt.

Ja saps que no m’agrada gens que et facis forats a la pell. Fa lleig.

23

UNITAT 1 » LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS • Els dialectes socials, altrament anomenats argots, són les varietats lingüístiques que caracteritzen diferents grups socials. Un exemple és l’argot de l’ètnia gitana. En el fragment següent, extret de l’obra de teatre Els Zin-calós, de Juli Vallmitjana, pots observar com els personatges utilitzen paraules provinents del caló, la llengua d’aquesta ètnia.

VARIETAT SOCIAL: LA PARLA DELS GITANOS CATALANS

El Cigaleta: Ai! Ni mai que la meva gent fos com la vostra!

La Xivet: Ah! Sí? I doncs, per què em cameles?

El Cigaleta: Perquè una flor fa bonic encara que siga enmig d’un femer.

El Saloma: Aixís te puguis halar una pul, que la nostra gent és ben honrada. Als nostres no els treuen per lladres.

El Cigaleta: Això d’honrats, jo no puc pas dir-ho.

La Xivet: I per què no pots dir-ho?

El Cigaleta: Hi ha coses que fan vergonya tornar-les a dir.

La Xivet: El dimoni se’t pugui menjar el fetge!

El Cigaleta: Per tu va, ja que garibeles tant!

El Saloma: Mira ben bé el que dius, perquè d’un cop de cat et rompré el garó!

Juli Vallmitjana: Teatre 1. Edicions de 1984.

• Els dialectes geogràfics són les varietats lingüístiques que caracteritzen els parlants de les diferents àrees geogràfiques del domini lingüístic.

Les diferències que presenten els dialectes geogràfics no im­ pedeixen la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua. Comprova-ho llegint el fragment següent de la «Paràbola del fill pròdig», extret d’Els parlars catalans, de Joan Veny, que s’ha adaptat perquè reflecteixi la pronúncia de cada parlar.

DIALECTE VALENCIÀ

halar v. tr. Menjar. pul f. Porqueria. garibelar v. intr. Maleir. cat m. Bastó. garó m. Cap. DIALECTE BALEAR

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a

Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) tjove va dí (a)

sun pare: «Ia és hora que siga el meu propi amo i que

son pare: «Ja’s hora que sigui’s meu propi amo i que

tinga dinés: fa falta que puga anar-me’n a vore món.

tengui dobbés; és necessari que me’n pugui (a)nà i

Partixca els seus béns i done’m lo que’m toque». «Ai, fill

veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que

meu», va dir el pare, «com vullgues; eres un roín i seràs

me toqui». «Ai, fii meu», va dí son pare, «com vulguis;

castigat». I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus

ets un dolent i seràs castigat». I llavò va ubrí un cala(i)x,

béns i va fer dos parts.

va partí e(s) tseu(s) béns i en va fé dues pars.

La suma de tots els dialectes geogràfics formen la llengua, de manera que, en realitat, no parlem la llengua en sentit abstracte, sinó que en funció d’on som o d’on vivim parlem un dialecte o un altre. Per això no hi ha cap dialecte geogràfic que sigui millor o pitjor que la resta.

24

camelar v. tr. Intentar seduir algú amb engany.

1.2. Els dialectes geogràfics del català Actualment, en català hi ha dos grans blocs dialectals, l’orien­tal i l’occidental, que engloben sis dialectes: per una banda, el central, el balear, el sep­ tentrional o rossellonès i l’alguerès (orientals) i, per l’altra, el nord-occidental i el valencià (occidentals).

La major part de dialectes estan constituïts per diferents subdialectes: salat, barceloní i tarragoní (pertanyents al central); mallorquí, menorquí i eivissenc (pertanyents al balear); pallarès, ribagorçà, lleidatà i tortosí (pertanyents al nord-occidental); castellonenc, apitxat, meridional i alacantí (pertanyents al valencià).

1.3. Diferències entre dialectes Cada dialecte geogràfic presenta unes característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques que l’identifiquen. A continuació es mostren alguns d’aquests trets més rellevants.

Mapa dels dialectes catalans.

Trets fonètics El tret fonètic més rellevant que diferencia els dialectes del bloc occidental dels dialectes del bloc oriental el trobem en la manera de pronunciar les vocals àtones. Els parlants occidentals distingeixen la a i la e àtones i la o i la u àtones. En canvi, els parlants orientals les confonen en una vocal neutra [ə] i en el so de [u] àtona, respectivament.

DIALECTES DEL BLOC OCCIDENTAL

DIALECTES DEL BLOC ORIENTAL

Distinció a/e àtones i o/u àtones

Neutralització [ə] i confusió en [u] àtona

mestra

mestre

escorar

escurar

mestr[ə]

mestr[ə]

esc[u]rar

esc[u]rar

pagar

pegar

pontet

puntet

p[ə]gar

p[ə]gar

p[u]ntet

p[u]ntet

SABIES QUE…?

SABIES QUE…?

Les formes antigues de l’article masculí lo/los es mantenen en la parla espontània en alguns parlars nord-occidentals i en algunes comarques valencianes (lo cap, los genolls, los peus).

Trets morfològics El major nombre de diferències morfològiques apareixen en les conju­ gacions verbals. Un dels trets diferenciadors més notable es dona en el present d’indicatiu de gran part dels verbs, concretament en la terminació de la primera persona del singular. Ho pots veure en la taula de la pàgina següent, en què les terminacions marcades en negreta indiquen la pronúncia.

25

UNITAT 1 » LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS MORFOLOGIA DE LA PRIMERA PERSONA DEL PRESENT D’INDICATIU (JO) DIALECTES

PRIMERA CONJUGACIÓ

SEGONA CONJUGACIÓ

TERCERA CONJUGACIÓ

cantar

perdre

témer

dormir

servir

CENTRAL

cantu

perdu

temu

dormu

serveixu

NORD-OCCIDENTAL

canto

perdo

temo

dormo

serveixo

VALENCIÀ

cante

perd

tem

dorm

servisc

BALEAR I ALGUERÈS

cant

perd

tem

dorm

servesc

ROSSELLONÈS

canti

perdi

temi

dormi

serveixi

Trets lèxics La majoria de realitats reben els mateixos noms a tot el domini lingüís­ tic (amb les particularitats fonètiques de cada dialecte). Per exemple, si ens fixem en les paraules referides al cos humà (cap, cabell, front, orelles, ulls, celles, cara, galta, nas, boca, llengua, dent, queixal, geniva, coll, espatlla, esquena, pit, braç, colze, mà, dit, ungla i moltes més), trobem que són comunes en la majoria de parlars catalans.

Ara bé, cada dialecte geogràfic té un petit inventari de mots d’ús exclusiu o d’ús compartit amb algun altre dialecte. Aleshores parlem de geosinònims o sinònims geogràfics com, per exemple, tarda, horabaixa i vesprada o mirall i espill.

SABIES QUE…?

SABIES QUE…?

Avui dia el parlar salat, que fa l’article es, sa, es/sos i ses (es cap, sa mà, es genolls, amb sos peus, ses cames), pràcticament només és viu a les illes Balears.

A l’Empordà, però, encara es pot sentir en alguns pobles, sobretot de la costa.

MOTS CARACTERÍSTICS D’ALGUNS PARLARS PARLARS NORD-OCCIDENTALS bajoca (mongeta) canella (aixeta) catxap (conill) corder (xai) espill (mirall) estalzí (sutge) guerxo (borni) fumeral (xemeneia) maçana (poma) madrina (llevadora) moixó (ocell) muricec (ratpenat) padrí, padrina (avi, àvia) panís (blat de moro) paloma (papallona) roig (vermell) romer (romaní) timó (farigola) trebol (sostre) safranòria (pastanaga) trumfa (patata)

26

PARLARS VALENCIANS bes, beset (petó) bescoll (clatell) cotó en pèl (cotó fluix) creïlla (patata) dacsa (blat de moro) eixir, eixida (sortir, sortida) espill (mirall) fumeral (xemeneia) hui (avui) llaurador (pagès) lletuga (enciam) llima (llimona) orellals (arracades) palometa (papallona) prompte (aviat) raïl (arrel) roín, roïna (dolent, dolenta) safanòria (pastanaga) vesprada (tarda) xic, xiquet (noi) xicotet (petit)

PARLARS BALEARS aidar (ajudar) al·lot, al·lota (noi, noia) ca, cussa (gos, gossa) calces (mitges) calçons (pantalons) capell (barret) doblers (diners) horabaixa (tarda) idò (i doncs) jai (vell) manco (menys) moix, moixa (gat, gata) nígul (núvol) nin, nina (nen, nena) pitxer (gerro) qualcú (algú) qualque cosa (alguna cosa) sadoll (tip, fart) safanària (pastanaga) tassó (got, vas) xot (xai)

» ACTIVITATS Les varietats dialectals 23. Determina si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

a) Els dialectes geogràfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants d’una llengua. b) En funció d’on som o d’on vivim, parlem un dialecte o un altre. c) Hi ha uns quants dialectes que es caracteritzen per tenir una millor capacitat comunicativa que uns altres. d) Els dialectes temporals són aquelles varietats que ha tingut una llengua al llarg de la seva història. e) Les generacions joves parlen igual que les generacions de molta edat. f) L’argot és la varietat pròpia d’uns determinats grups socials o professionals.

Dialectes geogràfics del català 24. Per a quins parlants és útil conèixer i posar en

pràctica la norma ortogràfica següent: per als dels dialectes occidentals o bé per als dels dialectes orientals? Per què?

• A l’interior de paraula, escriurem a o e en posició àtona (palleta / pelleta) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu hi hagi una a o una e (palla / pell).

• A l’interior de paraula, escriurem o o u en posició àtona (plomall / ullal ) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu hi hagi una o o una u (ploma / ull).

a) Jo escolto i callo, però patixo perquè temo algun accident. b) Jo escolti i calli, però pateixi perquè temi qualque accident. c) Jo escolte i calle, però patisc perquè tem algun accident. d) Jo escolt[u] i call[u], però pateix[u] perquè tem[u] algun accident. e) Jo escolt i call, però patesc perquè tem qualque accident.

26. Un geosinònim és un mot de significat igual a

un altre que és usat en una altra àrea geogràfica de la mateixa llengua. Busca els geosinònims dels mots següents en la taula de la pàgina 26 i determina a quins dialectes pertanyen: nord-occidental (NO), valencià (V) o balear (B). a) sortir → eixir (V) b) sortida c) got d) blat de moro e) tarda

f) pantalons g) barret h) mirall i) dolent -a j) xai

k) tip l) pastanaga m) nen -a n) noi -a o) patata

27. Resol les endevinalles següents tenint en compte que les respostes apareixen en la taula de la pàgina 26:

a) A Lleida és un insecte, no un ocell. b) La sortida valenciana. c) Fregida o al forn, a Sort, Fraga i Tortosa sempre triomfa. d) A Palma i Maó cobreixen el peu i la cama. e) Els nord-occidentals mai no diuen xai, recorda que diuen… f) Un llançador al joc del beisbol? No, un gerro a Ses Illes.

25. Identifica quin d’aquests parlants diria cadascuna de les frases que hi ha a la part de dalt de la columna de la dreta: un parlant del Rosselló (dialecte septentrional) un parlant de Sort (dialecte nord-occidental) un parlant de Manresa (dialecte central) un parlant de Maó (dialecte balear) un parlant de Xàtiva (dialecte valencià)

27

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA La predicació verbal F I T X A 1 » L ES O R A C I O NS P R E D I C A T I V E S ORACIONS PREDICATIVES I ORACIONS COPULATIVES. Les oracions són predicatives quan tenen un predicat verbal (el nucli del predicat és un verb) i són copulatives quan tenen un predicat no verbal (el nucli del predicat és un SN, un SAdj o un SPrep que fa d’atribut).

ORACIÓ PREDICATIVA

ORACIÓ COPULATIVA

La Mariona entrena l’equip.

La Mariona és l’entrenadora de l’equip.

Predicat verbal

El nucli del predicat de l’oració predicativa és un verb que ens diu què fa el subjecte.

Predicat no verbal

El nucli del predicat de l’oració copulativa és un element no verbal (l’atribut) que ens diu què és el subjecte o com està.

En aquesta unitat ens centrarem en la predicació verbal: els verbs predicatius i els seus complements.

La predicació no verbal l’estudiarem en la segona unitat.

VERBS TRANSITIUS I VERBS INTRANSITIUS. Entre els verbs predicatius, distingim els transitius dels intransitius.

Els verbs transitius exigeixen un complement directe. Els verbs intransitius, en canvi, no necessiten ni accepten complement directe.

VERB TRANSITIU

VERB INTRANSITIU

En Blai estén la roba.

En Blai ha relliscat.

Subjecte Verb

Subjecte

CD

L’acció d’estendre exigeix la presència d’un objecte (la roba) que faci de CD.

28

Verb

L’acció de relliscar no necessita la presència de cap objecte que faci de CD.

R EC O R D A El verb concorda en persona i nombre amb el subjecte de l’oració: La magnòlia ha crescut molt.

Subjecte

Verb

concordança: 3a persona singular

Els geranis han crescut molt.

Subjecte

Verb

concordança: 3a persona plural

Hi ha unes quantes paraules, però, que admeten una doble possibilitat de concordança. Es tracta de paraules que tenen forma singular però sentit plural: El nom col·lectiu gent

Què vol / volen aquesta gent?

Noms quantitatius com meitat, majoria o colla

La meitat dels alumnes ha superat / han superat la prova.

Construccions del tipus és un dels ... que

És un dels clients que més es queixa / es queixen.

• Per parelles, digueu les formes verbals possibles en cada cas: a) La gent d’aquestes comarques (viure, imperfet) de l’agricultura i la ramaderia. b) La majoria dels assistents (marxar, futur) abans de la cloenda. c) Una colla d’amics (voler, imperfet) organitzar una gran festa. d) És un dels ocells que més (abundar, present) als aiguamolls. e) La meitat dels enquestats (manifestar, perfet) molt poc entusiasme.

1.1. Classifica els verbs de les oracions següents en transitius o intransitius. Després, indica quins són els tres sintagmes que fan la funció de CD.

a) Amb l’esplanadora anivellarem el terreny. b) Aquesta maionesa ja ha caducat. c) Un camió avariat impedia el pas. d) Vam haver de recular fins a la cruïlla. e) Aquests arbustos rebrotaran de seguida. f) La manca de professionalitat va indignar els assistents.

1.2.

Aplica la regla de la concordança i dedueix si l’element subratllat fa la funció de subjecte (concorda amb el verb) o de complement directe (no concorda amb el verb): a) 1. En aquest solar hi construiran tres-cents pisos de protecció oficial.

2. En aquest barri hi viuen més de tres mil persones. b) 1. Per l’autovia no hi poden circular tractors ni bicicletes.

2. A partir de la setmana vinent sancionaran els ciclistes sense casc.

c) 1. M’agrada aquest perfum que portes.

2. Mai no podran satisfer els seus desitjos. d) 1. Abaixa la persiana de la sala.

2. Amb aquest vent tan fort es tancarà la porta.

1.3. Alguns verbs presenten dues accepcions: a) són transitius (demanen un CD) i indiquen una acció que realitza algú; b) són intransitius pronominals (no admeten CD) i expressen un canvi d’estat o situació.

Digues quina de les dues accepcions anteriors presenten els verbs d’aquestes frases: a) 1. El vaixell pirata es va enfonsar a tres-cents metres de la costa.

2. L’armada va enfonsar el vaixell pirata. b) 1. La caixera li embolicarà el llibre.

2. Les coses entre nosaltres s’han embolicat de mala manera. c) 1. La tieta ens ha inflat les rodes de la bicicleta.

2. Del cop, se li ha inflat el turmell. d) 1. Amb aquest corrent d’aire tan fred et refredaràs.

2. Refredarem la contusió del genoll amb una mica de gel.

29

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 2 » EL S V E R B S T R A NS I T I U S Un verb és transitiu quan exigeix la presència d’un complement directe (CD). Aquest complement sol indicar el pacient, el tema o el resultat de l’acció expressada pel verb: El doctor Grau va operar el meu avi.

V transitiu

La Diana ens explicarà l’argument de la novel·la.

CD pacient

V transitiu

CD tema

L’enginyera ha dissenyat un cotxe autònom.

V transitiu

CD resultat

Alguns verbs transitius poden formar una oració sense fer explícit el complement directe. Aleshores diem que són verbs transitius d’ús absolut.

VERBS TRANSITIUS AMB EL CD EXPLÍCIT

VERBS TRANSITIUS D’ÚS ABSOLUT En Benet escriu una estona cada dia.

La Lina condueix amb destresa.

Antònia, aquestes tisores no tallen!

En Benet escriu un diari personal.

La Lina condueix un autobús.

Antònia, talla aquesta branca.

Els verbs transitius que expressen transmissió (com donar, enviar o vendre) i els de dicció (com comunicar, explicar o preguntar) acostumen a demanar també la presència d’un complement indirecte (CI) per indicar el destinatari de l’objecte o del missatge.

La Dúnia ha enviat una invitació a les seves amigues.

V

CD

CI

La Clara exposarà les conclusions als membres del tribunal.

V

CD

Les conclusions van adreçades als membres del tribunal.

La invitació va destinada a les seves amigues.

Hi ha uns quants verbs transitius que demanen alhora la presència d’un complement directe i un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb. Són verbs com obligar (obligar algú a una cosa), convèncer (convèncer algú d’una cosa) o basar (basar una cosa en una altra).

La jutgessa ha obligat la directora del diari a demanar disculpes públicament.

V

CD

CR

Sentència: obliguen la directora a demanar disculpes públicament.

30

CI

R EC O R D A Les oracions que tenen un verb transitiu d’acció poden presentar-se en veu activa o en veu passiva. En la veu activa l’agent que realitza l’acció fa la funció de subjecte. En canvi, en la veu passiva fa de subjecte el pacient sobre el qual recau l’acció del verb.

VEU ACTIVA

Un pèrit agrònom valorarà els danys de l’aiguat.

Subjecte (agent)

CD

VEU PASSIVA PERIFRÀSTICA

Els danys de l’aiguat seran valorats per un pèrit agrònom. (1)

VEU PASSIVA PRONOMINAL

Els danys de l’aiguat s’han valorat en tres milions d’euros. (2)

Subjecte (pacient)

CAg

Subjecte (pacient)

(1) La passiva perifràstica es forma amb l’auxiliar ser i el participi del verb corresponent (seran valorats). L’agent de l’acció (un pèrit agrònom) apareix al final precedit de la preposició per i fa la funció de complement agent (CAg).

(2) La passiva pronominal es forma amb el pronom es i el verb conjugat (s’han valorat). Aquesta construcció no sol admetre la presència de l’agent.

• Per parelles, transformeu les oracions a i b en oracions en veu passiva perifràstica i les oracions c i d en oracions en veu passiva pronominal: a) A finals de temporada es transferirà el jugador a un altre equip. b) S’han vulnerat els nostres drets. c) El manual d’instruccions ha estat traduït directament del japonès. d) Totes les màquines de producció són revisades anualment.

2.1. Classifica aquests verbs transitius segons si demanen un CD, un CD + CI o un CD + CR:

a) engabiar un ocell b) regalar un patinet al nebot c) enganyar els amics d) prometre ajuda als damnificats e) invertir diners en la borsa f) triar un llibre g) obligar els restaurants a oferir aigua de franc h) convèncer la gent de la meva innocència i) robar el mòbil a un company j) denegar el permís als concursants k) engegar la impressora l) basar una teoria en dades científiques

2.2. Completa les oracions amb els complements de les taules. Per exemple:

Les autoritats (subjecte) van advertir (verb) els esquiadors (CD) del risc d’allaus (CR).

a) La professora ha inculcat . b) Els nous propietaris han esmerçat . c) L’administrador judicial va assabentar d) El tribunal ha condonat .

.

Complement directe els esquiadors molts diners els dos anys de presó el gust d’aprendre els empleats Complement indirecte als acusats de robatori als seus alumnes Complement de règim del risc d’allaus de la fallida de l’empresa en la restauració de la casa

31

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 3 » EL S V E R B S I NT R A NS I T I U S Un verb és intransitiu quan no demana la presència d’un complement directe: Els diamants brillen.

Verbs intransitius amb complement de règim

Els delictes fiscals prescriuen als deu anys.

V intransitiu

V intransitiu

Alguns verbs intransitius demanen la presència d’un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb: Els alumnes no han pogut accedir a la plataforma digital.

V intransitiu

CR

Molta gent desconfia de les enquestes electorals.

V intransitiu

CR

Depèn de tu.

T’acostumes a tot.

Comptem amb tu.

Es preocupa per tu.

Lluita contra l’enemic.

Uns quants verbs, anomenats verbs inacusatius, tenen un subjecte que presenta propietats típiques del complement directe: acostuma a anar darrere el verb i és substituïble pel pronom en quan és un sintagma no definit. Per exemple: Han nascut dos dofins. / N’han nascut dos.

Verb

Subjecte

Passa molta gent. / En passa molta.

Verb

Subjecte

Els verbs de sentit psicològic, com agradar, desagradar, molestar, importar, interessar o preocupar, demanen la presència d’un complement indirecte i solen dur el subjecte darrere, com si es tractés d’un complement directe: A la Paula i la Marta no els va agradar la cerimònia inaugural.

CI

Subjecte

Hi ha uns quants verbs intransitius, anomenats verbs pronominals, que porten aglutinat un pronom feble que concorda amb el subjecte. Per exemple, apropiar-se, adonar-se, entossudir-se, penedir-se o rebel·lar-se. No són pronominals, però, els verbs caure (ha caigut), callar (calla!), marxar (ja han marxat) o riure (no riguis).

PER S AB ER -NE M É S El pronom es permet construir oracions impersonals, és a dir, que no tenen subjecte gramatical. Aquestes oracions es formen amb verbs intransitius o bé amb verbs transitius d’ús absolut, i el verb apareix sempre en singular perquè no concorda amb cap element de l’oració. Per exemple: Amb aquest matalàs es dorm molt bé.

• Per parelles, indiqueu quan el pronom es forma part d’un verb pronominal i quan forma part d’una oració impersonal (es pot substituir pel pronom indefinit hom o el sintagma la gent). a) A la secció de muntatge es treballa amb sincronització. b) El poble es va rebel·lar contra la injustícia.

3.1. Relaciona cadascun dels verbs intransitius amb

el complement regit corresponent. Després, escriu una frase formada per subjecte, verb i complement.

Per exemple: L’Ariadna s’avé amb tothom.

Subjecte

V

CR

Verbs: avenir-se, desviure’s, rendir-se, avergonyir-se, servir, lluitar, confiar CR: amb tothom, pels fills, a l’evidència, en els amics, de la seva malifeta, per a tot, contra les adversitats

32

c) A molts països d’Europa es dina a les 12. d) La Raquel es queixa de mal de queixal.

3.2. Tradueix aquestes oracions tenint en compte que en castellà els verbs són pronominals i que els equivalents en català no ho són:

a) Cállate y no te rías. b) Se han caído en el pozo. c) Pásate por la tienda. d) Súbanse al tren. e) Bájate del tranvía. f) No se sabe las reglas del juego. g) Se marchó sin decir nada a nadie.

» ACTIVITATS Els verbs transitius 28. Completa les oracions amb la paraula ade-

quada de manera que totes dues expressin la mateixa idea. Després, identifica el complement directe de cadascun dels verbs.

a) 1. La meva amiga es va enfadar i va empentejar en Joaquim.

2. La meva amiga es va enfadar i va donar una a en Joaquim. b) 1. L’incident va impressionar profundament tots els presents.

2. L’incident va causar una profunda a tots els presents. c) 1. La Martina va fer una abraçada a la seva mare.

2. La Martina va la seva mare. d) 1.

L’espectacle va despertar l’entusiasme del públic.

2. L’espectacle va el públic.

29.

Quines són les tres oracions de l’activitat anterior que tenen un complement directe i un complement indirecte? Indica’n el subjecte, el verb, el CD i el CI.

30.

Escriu la veu passiva perifràstica i la passiva pronominal correlatives a les oracions actives següents. Per exemple: La petició l’has enviada correctament. → La petició ha estat enviada correctament. → La petició s’ha enviat correctament.

a) La mina de carbó del poble la van clausurar l’any 1986. b) El pla urbanístic l’han aprovat amb deu vots a favor i dos en contra. c) Els partits de promoció a primera divisió els ajornaran fins al mes entrant. d) Els frescos romànics del monestir els hauríem de restaurar. e) La teva elecció l’anul·laran per incompatibilitat de càrrecs públics. f) El concert de música electrònica l’han suspès sine die.

Els verbs intransitius 31. Digues quins d’aquests verbs són intransitius purs i quins necessiten un complement de règim:

e) referir-se g) dinar a) plorar c) tremolar b) consistir d) relacionar-se f) bufar h) derivar

32.

Completa aquestes oracions amb els verbs adequats de l’activitat anterior: a) Les llengües romàniques del llatí vulgar. b) Quan parlem de crisi ecològica, a què ens ? c) L’activitat del Sol amb els fenòmens elèctrics. d) Una rulot o caravana en una mena de remolc arrossegat per un automòbil.

33.

Identifica en cada parell d’oracions el verb transitiu (va seguit del CD) i el verb inacusatiu (va seguit del subjecte). Comprova en cada cas si el sintagma subratllat concorda amb el verb (és el subjecte) o no (és el CD). Després, proposa un subjecte per a cadascun dels verbs transitius. a) 1. Ja ha aparegut l’anell que vaig perdre.

2. Ja ha trobat l’anell que va perdre. b) 1. Només han preparat deu entrepans.

2. Només han sobrat deu entrepans. c) 1. Avui vindran molts turistes.

2. Demà ens tornaran les claus. d) 1. Han convocat els equips a les quatre.

2. En els campionats hi han participat vuit equips. e) 1. Li ha passat una cosa molt estranya.

2. Ha fet una cosa molt estranya.

34.

Converteix les oracions d’obligació en ora­ cions passives pronominals. Per exemple: Hauríem d’etiquetar tots els productes rebaixats.

S’haurien d’etiquetar tots els productes rebaixats. a) Hem de revisar totes les aixetes de l’institut. b) Haurem de separar les taules. c) Van haver d’engreixar tots els engranatges.

35.

Converteix les oracions d’obligació en oracions impersonals amb el pronom es. Per exemple: Havíem de sortir de casa a les cinc de la matinada.

S’havia de sortir de casa a les cinc de la matinada.

a) Hem d’anar més de pressa. b) Mai no hauríem d’arribar tard a les cites. c) Haurem de caminar més de tres hores.

33

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA L’accentuació 1. Les síl·labes • Les vocals i les consonants s’agrupen en síl·labes.

• El nucli de la síl·laba l’ocupa una vocal.

• Els marges de la síl·laba els ocupen les consonants o les semivocals i o u.

• En una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals: vi-rus, fe-no-men, es-glé-si-a.

2. La síl·laba tònica i les síl·labes àtones • L’accent és un increment d’intensitat, de to i de durada que afecta una síl·laba.

• En un mot, la síl·laba amb accent és la tònica i les síl·labes restants són les àtones, que són menys intenses: virus, fenomen, església.

3. Tipus de mots segons l’accent

bé, béns ‘objecte de valor, riquesa’. El bé comú. Els béns immobles. bé adverbi ‘satisfactòriament’.

Tot li ha anat molt bé. déu, déus ‘ésser diví, deïtat’.

Creure en Déu. Els déus de l’Olimp. és verb ser. La Júlia és arquitecta. És la una del migdia i es fa tard. mà, mans ‘part terminal del braç’. Dona’m la mà esquerra. més ‘en major grau o quantitat’.

Avui fa més fred que ahir. T’has d’esforçar més.

Els mots polisíl·labs es classifiquen en: • aguts (amb l’accent a l’última síl·laba): jardí, sorteig, pebrot, gripau.

• plans (amb l’accent a la penúltima síl·laba): tempesta, postres, edifici.

• esdrúixols (amb l’accent a l’antepenúltima síl·laba): pràctica, època, rústica.

món, mons ‘univers, planeta’.

La creació del món. Vol fer la volta al món.

4. L’accent gràfic

què pronom interrogatiu o relatiu. No sé què han dit. La clau amb què han obert.

• L’accent d’un mot de vegades s’ha de marcar amb un accent gràfic.

• S’escriu accent greu (`) quan la vocal és oberta [a], [ɛ], [ɔ]; s’escriu accent agut (´) quan la vocal és tancada [e], [i], [o], [u]: replà, rètol, puré, país, sòcol, tómbola, xampú.

5. Regles d’accentuació gràfica

• L’ús de l’accent gràfic és regulat per la posició de la síl·laba tònica dins del mot i la terminació d’aquest mot.

• Els mots aguts porten accent gràfic si acaben en vocal, en vocal seguida de -s o en -en o -in: demà, serè, serens, comprèn, jardí, jardins, barnús.

• Els mots plans porten accent gràfic si no acaben en les terminacions anteriors: pneumàtic, pèndol, tempesta, fenomen, fenòmens, postres.

• Els mots esdrúixols sempre porten accent gràfic: història, fórmula.

6. L’accent diacrític • Els monosíl·labs, per norma general, no s’accentuen (pla, sec, pi, bo, tu).

• Hi ha uns quants monosíl·labs que porten un accent distintiu (o accent diacrític) per diferenciar-los d’altres que s’escriuen igual. Per exemple: més (adverbi) i mes (nom).

34

MONOSÍL·LABS TÒNICS AMB ACCENT DIACRÍTIC

pèl, pèls ‘vellositat’. Un animal de pèl negre. No té pèls a la llengua.

sé verb saber. ¿Tu saps si es farà la festa? Encara no ho sé. sí adverbi d’afirmació. Sí o no?

Sí que vindrà. Diuen que sí. sòl, sòls ‘superfície de terreny’.

Sòl agrícola. Sòls sorrencs. són verb ser. Són les onze i ja tinc son. Són moltes hores de feina. té verb tenir. ¿T’adones que té la cara pigada? ús ‘acció del verb usar’.

La població va mantenir viu l’ús del català. vós pronom fort. Fixeu-vos que es tracten de vós. I vós, què en penseu?

» ACTIVITATS Les síl·labes 36. Separa les síl·labes d’aquests mots amb un guio-

net segons les normes de partició a final de ratlla: a) cruiximent b) col·lecció c) desorientar d) inacceptable

e) càrrec f) assessoria g) trepitjada h) despatxar

i) iarda j) canyissar k) voleiar l) sorteig

Tipus de mots segons l’accent 37. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i classifica’ls, segons la posició de l’accent, en esdrúixols, plans o aguts: e) mútua f) òliba g) handbol h) clàusula

a) adob b) individu c) gràcia d) calaix

i) examen j) oliver k) infern l) oliva

L’accent gràfic 38. D’acord amb l’obertura de la vocal tònica de

les paraules següents, posa-hi accent greu (obert) o agut (tancat) segons correspongui: a) cinque [ɛ] b) nomes [e] c) capgros [ɔ] d) preso [o]

e) neixer [e] f) ciencia [ɛ] g) recorrer [o] h) victoria [ɔ]

i) diposit [ɔ] j) verinos [o] k) retol [ɛ] l) esglesia [e]

Regles d’accentuació gràfica 39. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i accentua-les si cal:

a) historia b) fenomens c) mamifer d) examen

e) palau f) perdues g) placidament h) contraban

i) passadis j) cadascun k) eriço l) simpatia

40. Tenint en compte que la síl·laba tònica és la des-

tacada, digues quines paraules han de dur accent: a) futbol b) medul·la c) missil

d) elit e) xandall f) omoplat

g) textil h) interval i) periode

j) reptil k) tiquet l) viking

L’accent diacrític 41. Completa les frases amb l’opció correcta: a) (pèl / pel ) Caigué barranc. / Li prenen el b) (déu / deu) En compto . / És un grec. c) (què / que) voleu us digui? d) (ús / us) dic que no en fa un bon . e) (més / mes) Arribar a fi de . / Treballa . f) (és / es) diu Pol. / molt tímid. g) (són / son) Aquí no hi . / Tinc molta . h) (sí / si) Avisa vens. / que vinc. i) (té / te) Pren- un . / No en cap. j) (sé / se) No sent. / No ho .

.

42. Escriu els accents diacrítics que falten en aques-

tes frases:

a) Si dius que si, te’n penediràs. b) Te ganes de portar-te a prendre un te. c) Ja se que no se celebrarà la festa. d) L’estàtua deu ser d’un deu egipci. e) —Que us han dit?

—Doncs que no fem un us indegut del mòbil. f) Ja son les dotze i tinc molta son.

DICTAT Copia les paraules que duguin accent gràfic i les que portin un accent diacrític. Després, torna a escriure tot el text mentre te’l dicten.

Una característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent la creació de tota una societat. Una característica dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món: la de tot un poble.

Isidor Cònsul: Pròleg de Relats de mitologia.

Herois i déus, de Maria Àngels Anglada. Proa.

35

UNITAT 1

EM POSO A PROVA Els inuits no tenen cent paraules per dir neu Un dels mites més repetits sobre llengua és el que afirma que els inuits tenen més de vint, trenta, cinquanta o fins i tot cent paraules per dir neu. Potser el deveu haver sentit en la versió antiga, en què els responsables d’aquest prodigi són anomenats esquimals, un terme pejoratiu que comunitats de l’Àrtic i lingüistes fa temps que intenten esborrar de l’imaginari col·lectiu.

El terme esquimal és un exònim: un nom per referir-se a un grup ètnic o lingüístic que no és de designació pròpia. Actualment, el terme preferent és inuit, encara que no hi ha consens sobre un mot que englobi el conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica.

El mite sobre els termes per dir neu és un exemple de mala praxi lingüística que inclou interpretacions parcials, difusió d’informació sense consultar fonts originals i tendència a l’exotisme en parlar de les comunitats indígenes. La primera part del problema consisteix en el fet que aquestes llengües són poli­ sintètiques: les paraules acostumen a tenir una gran quantitat de morfemes i un sol mot pot arribar a encabir l’equivalent a una frase en català. Així, els termes per referir-se a la neu no són sinó paraules amb afegitons que descriuen un tipus de neu o un altre: de l’arrel aput (per a ‘neu a terra’) en kalaallisut —o groenlandès occidental— trobem apusinek (‘neu que s’amuntega, torb’), aperlaaq (‘neu nova, acabada de caure’), apivoq (‘cobert de neu’), en què podem identificar els distints components del mot. L’estratègia, doncs, no és gaire diferent de la que fem servir en català per parlar de la

neu quan ja és a terra: neu pols, neu granulada, neu dura, neu humida, neu primavera... Arribats a aquest punt, el biaix eurocèntric sobre què és o no una paraula ens pot jugar una mala passada: que nosaltres les escriguem amb un espai en blanc al mig no deixa de ser una convenció tipogràfica.

Pel que fa a la quantitat, el vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn en què viuen els qui la parlen. Així doncs, que existeixin més paraules per descriure l’entorn és un fet normal i poc interessant. A més, en català tenim fins a vuit termes documentats per referir-nos a la neu que cau quan neva: flocs, volves, flòbies, cardades, borralls, ballarocs, vespilles i voliaines. Segurament en deveu haver après tants com jo.

El mite sobre les paraules per dir neu en inuit, doncs, no és res més que això, un mite. En les llengües de l’Àrtic només hi ha dos mots documentats: qanik per a la neu quan encara és a l’aire i aput per a la neu que ja és a terra. A partir d’aquests termes se’n poden derivar de més específics, però que rarament trobarem en un diccionari. En català ja hem vist que en tenim diversos sinònims. Vaja, que o bé els inuits no són tan exòtics com ens pensàvem o bé els catalans passem massa temps a la Molina.

Albert Ventayol, Núvol, 05/05/2020 (text adaptat).

36

1. Quin és el terme preferent per referir-se al

conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica? a) esquimal b) inuit

c) yupik d) groenlandès

2.

L’afirmació que els inuits tenen cent paraules per dir neu… a) és una llegenda difosa pels exploradors europeus. b) és un mite fruit d’una mala praxi lingüística. c) descriu un dels trets de la cultura dels inuits. d) és una llegenda originària de la Molina.

3. Les llengües polisintètiques... a) són les que es parlen a l’Àrtic. b) utilitzen molts exònims. c) s’adapten poc a les necessitats de l’entorn dels qui les parlen. d) aglutinen nombrosos morfemes en una sola paraula.

4. El biaix eurocèntric és... a) la tendència a creure que Europa és el més important. b) l’error de considerar que Europa és l’origen de la civilització. c) el prejudici de pensar que tothom ha de fer les coses com les fem els europeus. d) la defensa d’Europa per damunt de tot.

5. Quina de les paraules següents no és sinònim

de floc?

a) voliaina b) volva

c) borrall d) ballarica

6. Amb quina intenció l’autor inclou una refe-

rència als catalans i la Molina al final del text?

a) Per tancar l’article amb un comentari irònic. b) Per posar de manifest les semblances entre els inuits i els catalans. c) Per comparar la climatologia del Pirineu amb la de l’Àrtic. d) Per reforçar la seva tesi.

7. Indica quina classe de predicat (verbal o no

verbal) presenten les oracions següents:

a) Groenlàndia és a l’Àrtic. b) Les paraules tenen una gran quantitat de morfemes. c) El terme esquimal és un exònim. d) El vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn.

8. Identifica en les oracions següents un verb

transitiu, un d’intransitiu pur, un d’intransitiu de règim i un d’intransitiu amb complement locatiu: a) El problema consisteix en la dificultat d’entendre-ho. b) Demà segur que nevarà. c) Hauríem de consultar les fonts originals. d) Aviat arribaran a casa.

9. Escriu els accents que falten: a) Aquest mot no es una designacio propia. b) Si volguessim, els podriem escriure amb guio. c) Pero no es res mes que aixo, un mite. d) No son tan exotics com ens pensavem.

10. Copia les paraules del text que tenen accent diacrític i explica per què s’han d’accentuar.

La meva refle

xió

Pensa quin contingut o quins c d’a­questa ontinguts unitat corr e sp onen a les cions segü afirma­ ents: 1. Ho enten c perfecta ment.

2. Tinc alg uns dubtes.

3. Necessit o més exp licacions. ¿Sabries e xplicar qu ina diferèn tre l’accep cia hi ha e ció de la p naraula mit servir en e e que es fa l text que obre la un s’utilitza e itat i la qu n el text q e ue la tanc na-hi i, desp a? Reflexio rés, contra sta la teva amb la d’a explicació lgun comp any o com panya.

37

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 1

» CATALÀ DIALECTAL A TIKTOK Les xarxes socials poden ser una eina molt útil per crear continguts relacionats amb la llengua d’una manera lúdica i amena. En aquesta situació d’aprenentatge en fareu servir una de les més populars: TikTok. A partir dels vostres coneixements sobre els dialectes del català, i com a tiktokers experts, caldrà que busqueu paraules que es diuen d’una manera diferent segons el territori geogràfic i que elaboreu un vídeo a TikTok per fer-ne difusió.

DESCRIPCIÓ

T I D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN

1. Organitzeu-vos en grups de tres.

2. Aneu a l’espai personal del web www.barcanova.cat i mireu alguns vídeos per tenir com a models.

3. Trieu tres dialectes del català de manera que hi estiguin representats tant el bloc occidental com el

bloc oriental; és a dir, dos dialectes del bloc occidental i un del bloc oriental, o a la inversa. També cal que tots els dialectes estiguin repartits d’una manera equilibrada veire (rossellonès) entre tota la classe.

4. Distribuïu-vos els dialectes entre els tres membres del

ral)

got (cent

grup. Després, investigueu sobre el lèxic del dialecte que us han assignat i busqueu paraules que es diguin d’una manera diferent dels altres dialectes.

5. Com a guió de la gravació del vídeo de TikTok, podeu

utilitzar una taula com la següent amb els vostres noms i les paraules que haureu de dir: Alumne / dialecte

38

tassó (balear; Mallorca)

...

Paraula got

Paraula veire

Paraula tassó

...

...

...

...

...

...

...

...

6. Enregistreu el vídeo de TikTok i publiqueu-lo.

7. Per acabar, entre tota la classe, elaboreu un mapa gegant dels dialectes

per penjar a la paret de l’aula. Escriviu-hi les diferents paraules que han aparegut en els tiktoks.

Repte d

e para

HORA

BAIXA

TARDA

ules

VESPR

ADA

o a TikTok…

Per enregistrar un víde

ior de la pantalla. eu 1. Premeu + a la part infer ls vostres dispositius o us de a ec iot bl bi la de t gu in 2. Carregueu cont balear centra a. er m cà la càmera de TikTok. l valen la de es s ein re alt ir cià rv se feu o , es tr fil o es ct efe , ns so . eo víd el 3. Afegiu ar av a gr gistrament per començar 4. Premeu el botó d’enre t.

5. Enregistreu el contingu a deu fer que en la pantall 6. Premeu sobre el tick.

Po . ció ica bl pu de a gin pà eo en la mne corresponent i que lu 7. Continueu editant el víd l’a de ta so a es ct ale di ms dels surtin de forma fixa els no a mesura que les dieu. es ul ra pa les t en eix ar ap a. a la part superior vagin la pissarra digital de l’aul a o -l iu rt pa m co i eo víd 8. Publiqueu el

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. Individualment, pensa en quines situacions es podria fer servir TikTok per divulgar continguts educatius.

2. Per acabar, de manera conjunta, poseu en comú les vostres aportacions individuals i valoreu-les.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

• Quina activitat t’ha resultat més complicada de fer? I quina t’ha costat menys?

• Quina ha estat la tasca més divertida? I quin a ho ha estat menys?

• Quantes paraules noves has après fent aquesta situació d’aprenentatge? Què creus que et pot aportar el fet de conèixer-les?

• Ha canviat la teva percepció de TikTok després d’haver fet aquesta situació? Per què?

39

UNITAT

2

LECTURA » «Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia» EDUCACIÓ LITERÀRIA » L’època del Modernisme (1890-1911) COMUNICACIÓ » Els textos argumentatius. El debat REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » La predicació no verbal » El diftong i la dièresi SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Organitzem una ruta modernista

Preparem la lectura 1. Compartiu opinions i creences: L’adolescència és una etapa de canvis i transformacions.

Quins canvis considereu que són més importants: els físics o els mentals?

2. L’adolescència està molt relacionada amb actes de rebel·lia. ¿Creieu que trencar límits i qüestionar-ho tot us fa més creatius?

3. Per què els adolescents senten la necessitat de provar coses noves? ¿Aquesta necessitat és un element fonamental del procés de maduració?

4. Com explicaríeu que ara es doni més importància que abans a l’etapa de l’adolescència?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL Tot i que Barcelona concentra una gran part dels edificis modernistes més em­ blemàtics, altres poblacions catala­ nes, com ara Sitges, Reus o Sant Joan Despí (en la imatge, la Torre de la Creu, de Josep M. Jujol), te­ nen també obres remarcables. Què en sabeu, de l’arquitectura modernista a Catalunya? Com po­ dem fer que els visitants s’inte­ ressin pel patrimoni modernista que hi ha arreu del territori?

40

UNITAT 2

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

L’adolescència és una etapa de canvis radicals en la nostra vida: marca el pas de la infantesa a la vida adulta. Si aquest període de la vida també es dona en animals com els primats, per què en els humans l’adolescència és molt més llarga, necessària i decisiva?

I si aquesta és una etapa tan crítica, per què ens aporta molts més beneficis que no pas perjudicis? El neuròleg David Bueno ens respon aquestes i altres qüestions en l’entrevista que llegirem tot seguit.

David Bueno:

«Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia» David Bueno (Barcelona, 1965) és biòleg. Des del 2019 dirigeix la càtedra de neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona, la primera del món dedicada exclusivament a aquest camp, i ha sigut assessor de l’International Bureau of Education de la UNESCO. És autor, entre altres llibres, d’El cervell de l’adolescent (Rosa dels Vents).

Els adolescents són rebels amb causa.

Quan arriba l’adolescència el cervell busca trencar límits i qüestionar tot el que se li ha dit fins aleshores, i això fa que sovint els adolescents s’enfrontin al seu entorn. No només no ho poden evitar sinó que ho han de fer. Per madurar s’han de qüestionar la seva infantesa. Per ser creatius, cal qüestionar-ho tot. Sense l’adolescència seríem homínids però no humans, no seríem creatius, no tindríem art, ciència ni filosofia.

L’adolescència ens fa humans, doncs?

La majoria d’animals tenen una adolescència molt curta perquè és una època de canvi, molt fràgil. Els altres primats, com els ximpanzés, també passen l’adolescència, i fan alguna ximpleria, però no els dura més de dues setmanes. neuroeducació f. Branca de la neurociència que estudia la interacció entre la neurologia, la psicologia i l’educació.

UNESCO. Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura qüestionar v. tr. Posar en dubte. homínids m. pl. Família de primats bípedes que comprèn l’ésser humà.

Els ximpanzés també passen l’adolescència, però no els dura més de dues setmanes.

41

UNITAT 2 » LECTURA L’adolescència humana, que dura uns quants anys, és una incorporació de l’Homo sapiens, perquè hem convertit l’aprenentatge cultural en la nostra principal adaptació de supervivència. No tenim urpes per esgarrapar ni dents per mossegar. Sobrevivim perquè aprenem i apliquem el que hem après. I hem d’aprendre tantes coses que no n’hi ha prou amb la infantesa, que és quan els altres mamífers ho fan.

Compara l’adolescència amb la metamorfosi d’una eruga que es transforma en papallona. Tan dràstic és el canvi?

Ho és per al cervell. Per a altres parts del cos no tant. Els òrgans reproductors, per exemple, que ja estan formats, adquireixen funcionalitat, però el cervell experimenta unes reorganitzacions neuronals que equivalen a la metamorfosi d’un insecte.

Què passa al cervell d’un adolescent?

Els canvis principals es produeixen a l’escorça prefrontal, on es generen i es gestionen els comportaments més complexos com la capacitat de planificació o el coneixement del propi estat emocional. Els adolescents han de deixar enrere els comportaments infantils, en què depenen dels pares, per ser adults, que dependran d’ells mateixos. Per tant, eliminen les connexions neuronals que els fan ser nens per incorporar connexions noves que els fan ser adults. I les incorporen per assaig i error. Si funciona un comportament el retenen i, si no, no.

La papallona trenca el seu embolcall i estira les ales quan acaba el procés de transformació.

Com saben si funciona?

El més habitual és buscar el reconeixement de l’entorn. Per això hi ha adolescents que fan animalades, perquè el seu entorn d’adolescents els ho reconeix, però també és important el dels adults, sobretot de pares i mestres. neuronal adj. Relatiu o pertanyent a les neurones. escorça prefrontal. Part anterior dels lòbuls frontals del cervell. assaig i error. Mètode per a l’obtenció de coneixement (es prova una opció i s’observa si funciona).

L’entorn dels adults, sobretot de pares i mestres, és molt important per als adolescents.

42

Els adolescents reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat que els adults.

Llevar-se tard forma part de tot això?

El ritme circadiari dels adolescents s’endarrereix una mitjana d’entre dues hores i dues hores i mitja. Quan al matí no es lleven i pensem que són uns ganduls, moltes vegades el que passa és que el seu cervell encara no s’ha activat. Quan comencen l’institut i entren més aviat, s’exigeix atenció a un cervell que encara està mig adormit.

A Anglaterra es va provar de començar més tard l’institut i es va veure que millorava el rendiment acadèmic.

La millora era d’entre el 20 % i el 30 %. I també es va veure que el nombre de dies que no anaven a l’institut per malalties es reduïa a la meitat. A la nit, el sistema immunitari també baixa l’eficiència. Si surts al carrer abans que se t’activi, és més fàcil que et posis malalt.

Què més passa al seu cervell?

ritme circadiari. Cicle natural de canvis mentals, físics i de comportament que experimenta el cos durant el dia. sistema immunitari. Conjunt d’òrgans i processos biològics que tenen els organismes per protegirse de les malalties. socialització f. Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta de la societat i la cultura a les quals pertany.

COVID-19. Malaltia infecciosa greu causada pel virus SARS-CoV-2 que aparegué l’any 2019.

L’amígdala, el centre que genera les emocions, canvia. Per això els adolescents reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat. Per primer cop han d’afrontar situacions d’adults sense haver-ho sigut mai, i si detecten que poden ser una amenaça, activen les emocions intensament per protegir-se. Per això tenen moltes pors, encara que les amaguin. I reaccions d’ira, perquè la ira permet defensar-se. També canvia l’estriat, que és el centre que genera sensacions de recompensa. Descobreixen que hi ha activitats que produeixen benestar i plaer. I ho proven tot, per veure què els estimula més.

També són gregaris.

Per primer cop poden socialitzar lliurement amb els seus iguals i els encanta. La sensació d’unitat amb l’entorn és brutal. I la socialització és un instint bàsic imprescindible que també genera recompenses al cervell. Volen estar amb ells, volen fer el que fan ells, volen fer coses que els reconeguin. I això és sa. En aquest sentit, els confinaments provocats per la pandèmia de la COVID-19 van ser un gran problema.

Toni Pou, dins Ara (05/02/2022).

43

UNITAT 2 » LECTURA

» ACTIVITATS

Text explicatiu

Comprensió i anàlisi del text

plicatiu, ja que pretén informar d’un tema exposant-ne fets, causes i conseqüències. Els textos explicatius tenen com a objectiu fer comprendre el tema a què es fa referència.

Tipus de text i gènere textual Segons la finalitat comunicativa, els textos poden ser de diversos tipus: • descriptius • narratius • explicatius

• predictius • instructius • argumentatius

Segons l’àmbit en el qual es fan servir, els textos es poden classificar de la manera següent: • acadèmics • publicitaris • jurídics

• periodístics • literaris • administratius

a) Quin és el tema de l’entrevista?

1. La creativitat.

3. L’adolescència.

2. La supervivència.

4. El cervell. b) De les afirmacions següents, quina informa d’un fet, quina expressa una causa i quina manifesta una conseqüència?

1. La majoria d’animals tenen una adolescència molt curta.

2. Els humans no tindríem art, ciència ni filosofia sense l’adolescència.

3. L’adolescència dura anys perquè no n’hi ha prou amb la infantesa per aprendre a viure.

1. A quin tipus de text i a quin àmbit d’ús pertany el text de la lectura? Argumenta la resposta.

c) Escriu la conclusió fonamental de David Bueno en una o dues frases que no tinguin més de 25 paraules.

2. L’ús social de la llengua ha desenvolupat diver-

Descripció d’un procés

sos models expressius que anomenem gèneres textuals. En l’àmbit periodístic, per exemple, trobem la notícia, la crònica, el reportatge, l’entrevista, l’article d’opinió, la crítica, etc.

a) De quin tipus és aquesta entrevista periodística: de personalitat, d’opinió, informativa o d’opinió i informativa alhora? b) En l’àmbit dels llibres de no-ficció també trobem diversos gèneres textuals. A quin gènere consideres que pertany el llibre El cervell de l’adolescent del biòleg David Bueno?

1. Assaig divulgatiu.

2. Manual d’instruccions.

3. Manual d’autoa­ juda.

4. Estudi científic.

44

3. Les respostes de l’entrevistat formen un text ex-

4. Quan el periodista pregunta «Què passa al cer-

vell d’un adolescent?», l’entrevistat descriu les operacions successives que fan els adolescents per aconseguir ser adults.

Ordena les operacions successives en aquest procés de canvi:

a) Incorporen les connexions noves pel mètode d’assaig i error. b) Si un comportament seu obté el reconeixement de l’entorn el retenen i, si no, no. c) Eliminen connexions neuronals per incorporarne de noves. d) Deixen enrere els comportaments infantils.

7. Converteix en sigles les denominacions subrat-

Motius i finalitats

5. Al llarg de l’entrevista, el neuròleg David Bueno ens explica els motius de diverses conductes adolescents. Relaciona les conductes següents amb els motius que les generen: Conductes a) Trenquen límits i ho qüestionen tot. b) S’exhibeixen i fan animalades. c) Els costa llevar-se i activar el cervell. d) Reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat e) Ho proven tot, per veure què els estimula més.

Motius 1. El seu ritme circadiari va unes hores endarrerit.

2. Necessiten ser reconeguts per l’entorn.

3. Necessiten superar la infantesa i madurar.

4. Se’ls ha activat el centre del cervell que genera sensacions de recompensa.

5. Han d’afrontar situacions d’adults sense haver-ho sigut.

6. Segons el neuròleg David Bueno, quina és la finalitat principal de l’adolescència en la vida dels humans?

Paraules i expressions Les sigles Les sigles són abreviacions de denominacions formades per més d’una paraula. Una sigla generalment es forma a partir de les lletres inicials de les paraules principals de la denominació. La sigla és un mot nou i, habitualment, s’escriu amb majúscules. Per exemple: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization → UNESCO.

llades:

a) L’associació de famílies d’alumnes és la forma més efectiva que tenen totes les famílies d’agrupar-se i organitzar-se dins d’un centre escolar. b) El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes i les disposicions de caràcter general. c) L’índex de preus de consum és un indicador que es fa servir per mesurar l’evolució dels preus dels béns i serveis que consumeixen les famílies. d) La Union of European Football Associations és el màxim organisme del futbol europeu que organitza diverses competicions entre federacions i clubs. e) El World Wide Fund for Nature és una organització no governamental que es dedica a la conservació del medi ambient.

8. Cerca les denominacions d’aquestes sigles i defineix-les com en l’activitat anterior:

a) WWW b) BOE

c) FIFA d) NIF

e) UCI f) ICS

Els acrònims Els acrònims segueixen un procés de formació semblant al de les sigles, però els formants del nou mot no han de ser necessàriament les inicials de paraula, ja que en els acrònims es busca que es puguin pronunciar sil·làbicament. Per exemple: Institut Català del Sòl → Incasòl.

Els acrònims solen escriure’s amb minúscules quan són noms comuns o adjectius i amb majúscula inicial si es tracta de noms propis.

9.

Cerca a internet i escriu les denominacions dels acrònims destacats en cursiva: a) L’equip de bàsquet viatja a Màlaga amb la Renfe. b) La NASA comença a prendre’s seriosament els ovnis. c) Aconsegueixen desviar raigs làser fent servir només aire. d) El radar és un sistema per detectar o localitzar objectes a distància.

45

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT L’autoentrevista escrita L’entrevista és un gènere del periodisme que de ben segur que coneixes: consisteix a sotmetre una persona a un seguit de preguntes per conèixer-ne la personalitat, les opinions, les idees, etc.

L’autoentrevista és una variant no tan coneguda. Es tracta de fer-se una entrevista a un mateix, és a dir, de formular-se preguntes i respondre-se-les un mateix. És una bona tècnica d’autoconeixement i pot ser una mostra de com la persona autoentrevistada vol que la vegin els altres.

Què hem de fer? a) Pensa entre cinc i deu preguntes que faries a un adolescent com ara tu sobre aquesta etapa de la vida.

Es tracta d’esbrinar com es viu avui i aquí l’adolescència i de saber-ho de primera mà, per boca d’un dels seus protagonistes. b) Redacta les preguntes de manera que siguin clares i precises. c) Respon per escrit. Procura ser breu i contestar directament allò que et preguntes.

Com ho hem de fer? a) Mira de ser punyent a l’hora de preguntar. Pots pensar quatre o cinc temes i fer dues preguntes sobre cada tema. Per exemple: • La família.

• Les relacions socials.

• Els hàbits.

• Els estudis • Els sentiments.

• Els gustos. b) Sigues sincer i atrevit en les respostes: tingues en compte que parles amb tu mateix. c) Revisa bé les preguntes i les respostes per comprovar que no hi hagi errors.

Trobaràs més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

46

» EN VEU ALTA L’entrevista oral L’entrevista oral té algunes particularitats que la diferencien de l’entrevista escrita: la conversa és més fluïda i espontània, permet veure les reac­ cions dels participants, el seu llenguatge no verbal, i dona la possibilitat de repreguntar.

Els programes d’entrevistes són habituals a la ràdio i la televisió i arriben a ser un veritable espectacle quan la persona que entrevista i la persona entrevistada tenen coses interessants a dir.

Què hem de fer? a) Formeu parelles i entrevisteu-vos mútuament, en tant que adolescents, fent servir com a base les preguntes que heu redactat per a l’autoentrevista escrita. b) Enregistreu en vídeo les dues entrevistes. c) Compareu en cada cas les vostres autorespostes escrites amb les respostes orals del company o companya amb qui heu format parella. d) Finalment, valoreu plegats si les hipotètiques diferències es deuen al tipus d’entrevista, a la personalitat de cadascú, a la sinceritat de la resposta, a la manera de pensar, a les diferències d’interessos, etc.

Com ho hem de fer? a) Feu l’enregistrament amb el telèfon mòbil en posició horitzontal, amb un fons neutre i amb llum natural. b) Procureu fer la gravació en una sola presa, sense talls ni edició posterior.

Quan una persona entrevista ha de saber preguntar però també escoltar.

stes poden Algunes respo profundir donar peu a a es qüestions. en determinad

Quan una persona és entrevistada ha de mantenir-se en calm a i ser sincera i natural.

47

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. L’època del Modernisme (1890-1911) 1.1. El tombant de segle En els últims anys del segle xix i els primers del segle xx la societat europea va viure una gran agitació cultural i artís­ tica. L’objectiu que es perseguia era la modernitat, crear amb un estil nou. De fet, la vida social i política de molts països s’estava transformant de manera significativa: • L’electricitat, el ferrocarril i l’automòbil van canviar la fesomia, l’economia i la vida de les ciutats i els territoris.

• Els estats van començar a assumir la responsabilitat de vetllar per l’educació, la sanitat i els serveis socials.

• S’implantà el sufragi masculí en molts països i aviat grups de dones van reclamar el vot femení. El moviment de les sufragistes va néixer als Estats Units i es va anar estenent per Europa.

• Van sorgir partits polítics lligats a ideologies d’un enorme pes social com l’anarquisme, el socialisme o el nacionalisme.

• Els obrers es van organitzar en sindicats i van convocar vagues per exigir millores laborals.

• Barcelona va viure una etapa conflictiva amb episodis com l’atemptat del Liceu (1893) i la Setmana Tràgica (juliol de 1909).

El Casino de París (1890), d’Hermenegild Anglada i Camarasa. Aquesta obra forma part del període més revolucionari i vital de l’artista.

1.2. Les noves inquietuds artístiques Durant la segona meitat del segle xix el Realisme, que es basava en l’observació de la realitat i en l’objectivitat, va ser el moviment predominant. Però alhora van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i més simbòlic.

El Liceu (1901-1902), de Ramon Casas.

CORRENTS ARTÍSTICS EMERGENTS

48

SIMBOLISME

Corrent artístic que crea el concepte de «poesia pura», capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.

IMPRESSIONISME

Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes. Utilitza la tècnica del puntillisme i el contrast de colors.

DECADENTISME

Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.

REGENERACIONISME

Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

1.3. El Modernisme Els diversos corrents artístics emergents en la segona meitat del segle xix van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou, modern, i que tenia els valors següents: • En oposició amb el lema dels Jocs Florals, «Pàtria, Fe i Amor», el lema del Modernisme és «Joventut, Progrés i Innovació».

• En oposició amb l’objectivitat i la visió científica del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impres­ sions personals.

• En oposició amb les regles de mesura, ordre i equilibri de l’art clàssic, el Modernisme defensa la llibertat creativa, l’espontaneï­ tat i la modernitat.

Els modernistes s’interessaven per la globalitat de l’art. Per això organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits.

Les Festes Modernistes de Sitges (del 1892 al 1899), organitzades per Santiago Rusiñol, i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats (del 1897 al 1903) en són els exemples més significatius.

Els grans artistes del Modernisme català

La Casa Milà, també coneguda com La Pedrera, d’Antoni Gaudí, és un exemple d’edifici modernista.

El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l’art català: per una banda, va sorgir una generació d’artistes disposats a modernitzar el país i, per una altra, institucions i particulars van invertir en edificis, escultures, mobiliari, pintures o joies de disseny.

Els artistes modernistes catalans més destacats són els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l’escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera.

En l’àmbit de la literatura destaquen Joan Maragall, com a poeta; Santiago Rusiñol, com a dramaturg, i Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), com a narradora.

1.4. Joan Maragall, poeta vitalista i compromès Joan Maragall és el poeta més representatiu del Modernisme. Amb una gran formació literària i compromès amb la societat del seu temps, va fer un pas decisiu per transformar la poesia catalana en una poesia moderna.

BIOGRAFIA

Retrat del poeta Joan Maragall fet per l’artista Ramon Casas cap al 1903.

Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860. L’any 1890 va iniciar l’activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. La seva obra poètica consta de Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Enllà (1906) i Seqüències (1911), entre d’altres. Els seus poemes destaquen pel vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer. Aquest estil es correspon amb la seva teoria de la paraula viva. Va morir a Barcelona l’any 1911.

49

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA Els temes de la poesia de Maragall La poesia de Joan Maragall recull un ampli ventall de temes, entre els quals hi ha els següents: • Paisatge. El descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina.

• Mites. Considera que els mites recollits en les llegendes i en la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles.

•S ocietat i política. A través de la poesia, Maragall expressa les seves idees i els seus valors morals.

•E spiritualitat. S’aproxima a la visió panteista: l’univers, entès com un tot, és el mateix Déu.

1.5. Santiago Rusiñol, l’artista total Santiago Rusiñol és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París, dina­ mitzador de les Festes Modernistes de Sitges i participant de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista col·laborador de la revista L’Avenç, drama­ turg, poeta, novel·lista i pintor.

Les muntanyes (fragments) A l’hora que el sol es pon, bevent al raig de la font, he assaborit els secrets de la terra misteriosa.

Tot semblava un món en flor i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima del vent que tot ho mou i la humil de la flor quan es desclou.

Sentia la delícia de les fonts néixer en mon si, regal de les congestes; i en l’ampla quietud dels horitzons hi sentia el repòs de les tempestes. congesta f. Clapa de neu o de gel que es manté durant temps a les muntanyes.

La renovació del teatre europeu En els darrers anys del segle xix el teatre europeu també va cercar, com les arts plàstiques i l’arquitectura, noves temàtiques i nous estils. Hi destaquen dos corrents: el teatre sim­ bolista, que vol transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions, i el teatre d’idees, que pretén regenerar la societat.

El teatre d’idees està protagonitzat per personatges in­ conformistes i rebels i tracta temes que tenen a veure amb els conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre la modernitat i la tradició, entre l’artista i la societat, entre la llibertat dels joves i l’autoritat paterna, entre l’individu clarivident i la multitud ignorant.

Rusiñol va escriure tant teatre simbolista (L’alegria que passa, Cigales i formigues) com teatre d’idees (L’hèroe, L’auca del senyor Esteve).

L’auca del senyor Esteve L’auca del senyor Esteve (1909) presenta el conflicte entre l’artista modernista (idealista i rebel) i la família petitbur­ gesa (conservadora i materialista).

L’obra combina el realisme i l’humor. Formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins).

50

Santiago Rusiñol en un dibuix fet per Ramon Casas cap al 1900.

BIOGRAFIA Santiago Rusiñol va néixer l’any 1861 a Barcelona. Els seus pares van morir molt joves i el seu avi patern va intentar orientar-lo cap al negoci familiar. Però Rusiñol volia ser pintor i l’any 1889 se’n va anar a París.

Aquell mateix any va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L’hèroe (1903) i L’auca del senyor Esteve (1909). Va morir a Aranjuez l’any 1931.

Quadre primer de l’acte cinquè Escena tercera (fragment) La botiga de La Puntual. Any 1877.

Senyor Esteve: Seu… i… parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa. (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tant com la botiga. Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que teva ha de ser… i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts?

Ramonet: A… estudiar. Que voldria seguir una carrera… que no és estar-me aquí… a la botiga.

Senyor Esteve: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera que… vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?… Bah!… No pot ser!… Que voldries deixar la casa? Que saps el que et dius?

Ramonet: Sí, senyor.

Senyor Esteve: I ho dius serè? I m’ho dius… a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau el cel i la terra?

Ramonet: Pare… vostè m’ha fet parlar!

Senyor Esteve: T’he fet parlar… per sortir-ne! Però que ho dius per matar-me, això? Que em vols matar?

Que no tenies cap més punyal per clavar-me’l… fill descastat?

Ramonet: No, pare… no! Escolti…

Senyor Esteve: Que no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat, ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar i fer-lo bocins, i que fent bocins aquest nom ens mataries a tots?

Ramonet: Deixi’m dir, només!

Senyor Esteve: Calla, calla! No vull ni sentir-te la veu. Però no; parla, que ho vull saber tot!

Quina és aquesta carrera?

Ramonet: És… ser escultor!

Senyor Esteve: (posant-se les mans al cap): Escultor?… Has dit escultor? A on són els mots per parlar i les llàgrimes per plorar? I la mort?… Porta’m la mort!

Ramonet: Però escolti… Ser escultor no és deshonor! Al contrari. Vostè encara no sap el que és!

Senyor Esteve: Que no sé el que és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia, aquest ofici. És un ofici de perduts, de dropos, de pobres!…

Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve. Educaula.

1.6. Víctor Català, narradora del món rural

BIOGRAFIA

Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora del recull de contes Drames rurals (1902) i d’una de les grans novel·les del segle xx: Solitud (1905). La seva obra està ambientada al món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrívols d’aquesta societat.

Caterina Albert va néixer l’any 1869 a l’Escala (l’Empordà). Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos, i escoltant rondalles en l’àmbit familiar.

L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d’Olot. L’obra, que parteix de la confessió d’una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català.

Va morir a l’Escala l’any 1966.

51

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA La novel·la modernista

Argument de Solitud

La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites... Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges.

L’argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.

Solitud Solitud és la gran novel·la modernista. S’estructura en divuit capítols que recullen estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils i fins i tot tràgiques: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i una violació.

La novel·la és rica en imatges i recursos literaris: les descripcions i les comparacions són d’una gran bellesa plàstica.

Tant els personatges com els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic. Gaietà, el pastor, esdevé el símbol de l’artista que crea bellesa amb petites coses i que narra les llegendes ancestrals i, també, del savi que sap desxifrar els enigmes de la natura. L’Ànima, en canvi, és el símbol del mal i del vessant fosc i cruel de la pròpia natura.

El tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat aporten a la narració una gran força lírica. De fet, els capítols de Solitud s’han comparat amb poemes en prosa.

En Maties i la Mila es casen i se’n van a viure en una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d’ermità i ella, una dona emotiva i sociable, segueix la voluntat del marit.

En Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud.

La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l’Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor.

Un dia en Gaietà apareix mort com si s’hagués estimbat.

I poc després la Mila és violada per l’Ànima. Molt trasbalsada, sent que ha de decidir per ella mateixa i abandona el marit i l’indret feréstec i solitari, d’una enorme bellesa però carregat de records molt foscos.

La Mila i el pastor Gaietà han pujat al cim més alt de la muntanya. És la tardor i comença a fer fred, però el sol encara escalfa. La companyia i l’ambient agradable desperten en la Mila uns instants de felicitat i uns impulsos irresistibles, que són descrits amb una gran sensualitat. Però l’encís es trenca per una sorpresa: l’aparició inesperada de l’Ànima.

Capítol XIII (fragments) El Cimalt La Mila aclucà beatament els parpres, estirà el coll i, amb un gemeguet de goig, hi parà les galtes, primer l’una, després l’altra, a aquell sol, com demanant-li que la petonegés.

I el sol va petonejar-la llargament, com recreant-s’hi també sobre ses galtes fresques, sobre un cos abrigat i ple d’esgarrifances.

Es descalçà, i amb les mitges es donà unes fregues ben fortes fins a enrosar la pell d’aquells seus peus més blancs i insensibles que peus d’estàtua, i després els deixà nus sobre la terra tèbia, trobant un goig intens en resseguir a través de les venes el pessigolleig de la sang que es desencantava i tornava a circular lliurement.

La dona, aleshores, se sentí feliç com mai ho hagués estat; sos llavis reien, reien sos ulls, reia la seva ànima i reia, finalment, tot l’espai i tota la muntanya a son entorn. Fins que, enmig d’aquell enriolament espontani de la vida, l’escometeren impulsos de besar: uns impulsos apressarats, frenètics, irresistibles, de besar quelcom... Involuntàriament, tota tremolosa, es torçà vers el pastor, que, amb el cap descobert i inclinat, li oferia a tret de llavi la volta del cervellet, mes... abans d’acabar l’acció, va estroncar-l’hi una cosa sorprenent.

Víctor Català: Solitud. Educaula.

52

» ACTIVITATS Visió general 10. Ordena aquestes etiquetes per elaborar un quadre sinòptic ben estructurat dels moviments artístics emergents durant la segona meitat del segle xix i principis del xx:

Simbolisme

Corrent que defensa que l’art ha de mostrar les impressions rebudes per l’artista.

Defensa la «poesia pura», la que capta l’essència de les coses.

Corrent que creu que l’art ha de servir per millorar la societat.

S’interessa preferentment per les coses morboses o negatives de la societat.

Corrent que defensa que l’art ha de suggerir sentiments, idees, etc. mitjançant l’expressió simbòlica.

Defensa que l’artista ha d’adquirir un compromís per millorar la societat.

Corrent que considera que la societat està en decadència i que utilitza l’art com a refugi personal.

Descriu les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses en si mateixes.

Impressionisme

Decadentisme

Regeneracionisme

11. Fes el mateix amb aquestes etiquetes referides als grans autors de la literatura catalana del Modernisme: Joan Maragall Santiago Rusiñol Víctor Català

Novel·lista i contista d’obres ambientades en el món rural.

Autor de Visions i cants, Enllà i Seqüències.

Poeta vitalista i d’estil senzill, espontani i sincer.

Autora de Drames rurals i Solitud.

L’artista modernista per excel·lència, activista, escriptor i pintor.

Autor de L’alegria que passa i L’auca del senyor Esteve.

12. Respon a aquestes preguntes sobre els valors més importants del Modernisme:

a) El lema dels Jocs Florals era «Pàtria, Fe i Amor». Quin era el lema del Modernisme? b) El Realisme defensava l’objectivitat i la visió cien­tífica. Què defensava el Modernisme? c) La burgesia creia que l’art tenia una funció merament decorativa. Quina funció atorgava a l’art, el Modernisme? d) El classicisme defensava les regles de mesura, ordre i equilibri. Què defensava el Modernisme?

«El Drac», emblemàtica salamandra del Parc Güell de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, representa l’element foc de l’alquímia. Està coberta de trencadís, un mosaic típic de l’arquitectura modernista.

53

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA » ACTIVITATS

Joan Maragall 13. Llegeix el poema «La vaca cega», de Joan Maragall, que ha esdevingut el símbol de l’individu aïllat i incomprès, i respon a les preguntes:

La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

d’esma loc. adv. Instintivament, de rutina. ans adv. Abans. coma f. Prat d’alta muntanya. esquellot m. Campana que es posa al coll de les vaques. pica f. Abeurador de pedra. afrontat -ada adj. Dolgut, ofès. testa f. Cap. llànguidament adv. Amb decaïment, sense forces. a) Quines són les causes de la ceguesa de la vaca? b) En quins versos del poema es mostra la fragilitat de l’animal? c) En quins versos apareix l’esperit de superació necessari per continuar vivint?

54

La novel·la modernista 14. Tria l’opció correcta per completar l’esquema de les característiques de la novel·la modernista: La novel·la modernista L’ambientació

a) rural (pobles, muntanyes…) b) urbana (ciutats, carrers…)

Els protagonistes

a) persones refinades b) persones primàries

L’argument

a) conflictes motivats per la incomprensió, l’enveja, l’odi i la venjança b) relacions en què predominen la comprensió, l’afecte, el respecte i l’amor

La descripció dels personatges

a) física i superficial b) física i psicològica

El llenguatge

a) poc expressiu i amb un ús reduït de paraules b) molt expressiu i d’una gran riquesa

Lectura crítica 15. Entre tots, valoreu i interpreteu aquestes qüestions:

•E ls diferents caires del con­ flicte generacional entre el senyor Esteve i el seu fill Ramonet.

1. Per part del pare: el paper patriarcal, l’escala de valors, els interessos i objectius...

2. Per part del fill: el respecte al pare i a la tradició, els grans ideals, la llibertat per decidir el futur...

•E ls aspectes autobiogràfics de l’autor que es poden relacionar amb l’argument de L’auca del senyor Esteve.

Lectura dels clàssics 16. Seleccioneu uns quants fragments de l’obra de

teatre L’auca del senyor Esteve, repartiu-vos els personatges i feu-ne una lectura dramatitzada a classe.

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 21

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos argumentatius.

El debat 1.1. El contrast d’opinions: el debat Un debat és una discussió sobre una qüestió controvertida en què intervenen dues o més persones d’opinions contraposades seguint l’ordre establert per un moderador. Cadascun dels participants d’un debat ha d’exposar la seva opinió i defensar-la amb arguments amb l’objectiu de convèncer els altres. Al seu torn, també podrà rebatre les opinions i els arguments expressats pels altres participants, sempre seguint l’ordre que estableixi el moderador. Un debat, doncs, és un text oral col·lectiu que té com a objectiu contrastar opinions i arguments.

REC O R D A L’estructura bàsica del text argumentatiu •L a tesi o opinió: és la idea que es vol defensar.

•E ls arguments: són els raonaments que s’exposen per defensar la tesi.

•L a conclusió: sol ser la conseqüència que s’extreu dels arguments formulats.

1.2. Què és argumentar?

Argumentar és expressar raons i aportar proves per convèncer els altres que una opinió determinada és vàlida o acceptable. El procés d’argumentació acostuma a passar per tres fases: en la primera, es defineix la tesi o opinió; en la segona, s’exposen els arguments que sustenten la tesi, i, en la tercera, se n’extreu la conclusió final. Els arguments es poden classificar en diversos tipus. En la taula següent veurem exemples dels arguments de relació causa-conseqüència, dels pragmàtics, dels d’inèrcia, dels d’autoritat, dels basats en proves o exemples i dels emotius.

TIPUS D’ARGUMENTS

Arguments de relació causaconseqüència: es justifica una tesi o una conclusió recorrent a les causes o als efectes.

Arguments pragmàtics: es justifica una acció determinada al·legant els beneficis o els perjudicis que se’n deriven.

Arguments d’inèrcia: es justifica un fet o una acció pel costum o la tradició.

Tesi: La revolta popular és inevitable.

Argument de causa: Hi ha hagut un gran malestar entre la població per l’escassetat econòmica i un gran descontentament per les pràctiques corruptes de les classes dirigents.

Tesi: No condueixis si has begut alcohol.

Argument de conseqüència: Pots tenir un accident i matar-te o matar algú altre.

Tesi: Hauria de ser obligatori dur el mòbil quan se circula amb cotxe.

Argument de benefici: És l’única manera d’avisar ràpidament el servei d’emergències en cas d’accident.

Tesi: Cal recarregar els extintors periòdicament.

Argument de perjudici: L’ús dels extintors en mal estat no evita la propagació d’un incendi.

Tesi: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família.

Argument d’inèrcia: Així s’ha fet des d’antic, així es fa avui a la majoria de les cases i així s’ha de continuar fent.

55

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS Arguments d’autoritat: es justifica una tesi o una conclusió utilitzant l’opinió d’una persona de prestigi o referint-se a estudis científics.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que no pas les persones grans.

Argument d’autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l’ús de les noves tecnologies.

Arguments basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples que justifiquen la generalització que expressa la tesi o la conclusió.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides.

Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia que va venir el llop de veritat, ningú no li va fer cas.

Arguments emotius: es justifica una tesi o una conclusió apel·lant als sentiments i als estats d’ànim.

Tesi: Has de treballar més.

Argument emotiu: Tindràs més contenta la teva família i t’augmentarà l’autoestima.

1.3. Els agents d’un debat En un debat formal (programat amb especialistes reconeguts o com a activitat de classe amb estudiants) acostuma a haver-hi tres agents: el moderador, els participants (les persones que donen suport o bé s’oposen a unes determinades opinions) i el públic.

Vegem quins papers hi adopten: EL MODERADOR

ELS PARTICIPANTS

EL PÚBLIC

• I ntrodueix el tema del debat i planteja els termes de la discussió. ona la paraula d’acord •D amb l’ordre de petició dels participants i controla el temps establert de cada intervenció. a la cloenda: resumeix les •F idees principals del debat, el clou i dona pas a les intervencions del públic.

especten les normes i el torn de •R paraules que estableix la persona que modera. scolten atentament les opinions •E contràries per rebatre-les. efensen amb claredat les •D pròpies opinions amb arguments sòlids. o perden el fil conductor del •N debat i no es desvien del tema.

scolta el debat atentament i •E guarda silenci sense manifestar cap signe de contrarietat o satisfacció. i al final s’obre el torn de •S preguntes i hi vol intervenir, espera que la persona que modera li doni la paraula. inalment, decideix quins participants •F han sabut argumentar de manera més convincent la seva opinió.

Consells pràctics per participar en un debat

• Primer de tot, defineix bé la idea o opinió que vulguis defensar. erca raonaments que puguin tenir un alt grau d’acceptació per part •C de la gent (premisses).

• Aporta, sempre que puguis, diferents tipus d’arguments que siguin

favorables a la teva opinió. tilitza fórmules o expressions que serveixin per ordenar i desen•U volupar el teu discurs de manera clara i coherent (en trobaràs exemples en l’espai personal del web www.barcanova.cat). arla amb convicció i amb veu prou alta, articulant bé i amb un ritme •P adequat. Fes canvis de ritme, planteja preguntes retòriques i utilitza altres recursos expressius que ajudin a fer interessant el teu discurs.

56

1.4. Exemple de debat: La intel·ligència artificial A tall d’exemple, presentem un debat sobre com ens pot afectar la intel·ligència artificial.

Moderador: La intel·ligència artificial és una de les qüestions que, en aquests moments, desperten més controvèrsia.

La proliferació de màquines capaces de prendre decisions intel·ligents genera entusiasme en uns i una gran inquietud en d’altres. ¿Vosaltres què n’opineu: ens farà la vida més fàcil o ens la complicarà? Té riscos, la intel·ligència artificial?

Elsa: Crec que la intel·ligència artificial és un gran progrés, tan important o més que internet. Tothom en pot sortir molt beneficiat. Per exemple, en l’àmbit sanitari, permetrà fer diagnòstics ràpids i amb molta més fiabilitat.

Abel: És cert, a l’hora de facilitar les tasques mecàniques, la intel·ligència artificial serà de gran ajuda. Però també hi ha el risc de deshumanitzar algunes feines. En el mateix àmbit de la salut, ja es parla de substituir professionals que cuiden persones grans o malaltes per robots. Evidentment, no és el mateix que la cura la faci un robot que una persona...

Rosa: Jo hi veig un altre aspecte també preocupant: la intel·ligència artificial pot suplantar pintors, cantants, escriptors... Aleshores es converteix en un entrebanc per a la creativitat artística.

Marina: Sí, jo també hi veig aquest problema. Recordo que l’any 2023 els guionistes de Hollywood van fer una vaga per exigir als productors cinematogràfics que no es pogués fer servir la intel·ligència artificial per reescriure obres literàries. De fet, guionistes i traductors creuen que la seva feina està en perill.

Roger: Sí, perquè els traductors automàtics són cada dia més bons i et donen la versió escrita i parlada en moltes llengües. El traductor de Google, sense anar més lluny, permet traduir entre el català i més de 90 llengües. Evidentment, doncs, la feina de traductor perilla. Però això és una conseqüència del progrés tecnològic, semblant a la desaparició de tantes feines d’abans, com la dels segadors o la dels traginers. És evident que el progrés fa desaparèixer uns oficis, però en crea uns altres.

Abel: A mi el que em preocupa més és que, amb la intel·ligència artificial, tothom pugui manipular les imatges i les veus. Ja hi ha pel·lícules amb la imatge perfecta de persones que no hi han intervingut mai. I cançons enregistrades amb la veu perfecta de cantants que mai no les han cantat. Aquí hi veig un gran perill, perquè hi ha persones que utilitzen la intel·ligència artificial per fer accions fraudulentes, i això ens farà dubtar de tot. Ens haurem de preguntar constantment: ¿això és real o és un engany?

Moderador: Bé, acabem aquí el debat. Cadascú ha pogut exposar la seva visió d’aquest fenomen que anomenem intel·ligència artificial. Em sembla que, si n’hem d’extreure una conclusió, podem dir que la intel·ligència artificial té coses positives i coses negatives. Alguns heu destacat les positives, com les millores en l’àmbit sanitari, i d’altres, les negatives, com el perill de ser víctimes d’enganys.

Ara donem pas a les persones del públic que vulguin intervenir en aquesta part final del debat per exposar les seves opinions o qüestionar algunes de les intervencions dels participants.

57

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS 1.5. Exemple de text argumentatiu: El mòbil, només a partir dels 16 anys?

Són molts els psicòlegs i pedagogs, i també moltes les famílies i es­ coles, que creuen que tenir un mòbil abans dels 16 anys és més perjudicial que no pas beneficiós. Consideren que crea addicció, que fa més difícil la concentració, que pot causar malalties men-­ tals, que aïlla de la realitat... L’article que presentem a continuació, dirigit principalment als pares i les mares, fa una proposta concreta per a aquesta qüestió i ens aporta diversos arguments.

I si esperem als 16 anys per comprar el primer smartphone? ¿Sabien que més d’un terç dels adolescents confirma que passa més de 5 hores diàries connectat al mòbil?

Vivim un moment de canvi. Els avenços tecnològics han deixat de ser, en part, una eina passiva per esdevenir una realitat seductora. Els protagonistes del creixement de les xarxes socials han creat la primera tecnologia de la història que està dissenyada per modificar el nostre comportament. Es coneix com a tecnologia persuasiva. L’ús senzill d’un gest amb el dit actualitza de forma constant el contingut i manté la nostra atenció a les pantalles amb l’objectiu de crear-nos un hàbit inconscient. Quants de vostès miren l’aparell només per consumir qualsevol contingut que hi pugui aparèixer? L’objectiu final de l’empresa tecnològica és tenir-nos enganxats i generar molta activitat digital perquè, com més hores estiguem davant el mòbil, més dades tenen per perfeccionar el nostre perfil digital, dades que, a la vegada, ajudaran a augmentar el rendiment econòmic del que som per a aquestes empreses: un producte.

Persones potencialment irresponsables Les malalties mentals han crescut exponencialment a les aules i la solució no pot ser, només, curativa. Quantes vegades han sentit a un facultatiu afirmar que la medicina més efectiva és la preventiva? Cedir a les pantalles el protagonisme de l’entreteniment crea futurs ciutadans que estan convençuts que a la vida tot es pot aconseguir de forma ràpida i fàcil. Estaran d’acord amb mi que a la vida ni tot és fàcil ni, encara menys, ràpid. ¿Entenen ara per què hi ha tanta frustració juvenil?

La proposta que plantejo està basada en la tècnica de la marxa enrere. Igual que amb el tabac es va decidir restringir els espais de fumadors o posar un límit d’edat, no podem con­fiarho tot a l’educació en l’àmbit familiar i escolar. ¿Oi que no li donarien accés a un casino a un menor d’edat confiant que els valors el portin a no jugar-se la paga setmanal? Ara toca posar un límit d’edat a la possessió d’un smartphone. Què els sembla 16 anys?

Qui els escriu no nega que la tecnologia fa grans aportacions a la humanitat, però recordin que estem parlant de menors i que ells tenen el dret a esdevenir lliures quan hagin superat la primera etapa de la maduració.

Borja Aitor Arriaga, dins Ara, 18/05/2023 (text adaptat).

58

» ACTIVITATS El contrast d’opinions 17. El contrast d’opinions ens ajuda a trobar els pros

o els contres de determinades coses. Digues un pro i un contra de cadascuna d’aquestes qüestions: a) Uniforme a les escoles. b) Carnet de cotxe als 16 anys. c) Màxim de 4 hores lectives al dia. d) Educació sexual i afectiva, matèria obligatòria. e) Jornada escolar: horari intensiu o horari partit.

18. Repassa el debat sobre la intel·ligència artificial (pàgina 57) i respon a aquestes qüestions:

a) Com argumenta l’Elsa que la intel·ligència artificial és un progrés? Proposa dos arguments més que sustentin aquesta tesi. b) Per què l’Abel diu que els robots poden deshumanitzar algunes professions? Quin exemple aporta? c) La Rosa creu que la intel·ligència artificial pot arribar a suplantar els artistes. ¿Creus que això és positiu o és negatiu? Per què? d) La Marina i en Roger creuen que hi ha professions que poden desaparèixer. Quines conseqüències socials i econòmiques pot tenir aquest fet? e) Quin és el perill més important que veu l’Abel en la implantació de la intel·ligència artificial?

Quines conseqüències creus que pot tenir?

El text argumentatiu 19. Quina és la tesi que defensa Borja Aitor Arriaga en l’article de la pàgina 58?

20. L’objectiu del text argumentatiu és convèncer el lector. A qui es dirigeix l’autor de l’article? A qui vol convèncer?

21. Per defensar una tesi i fer una proposta de canvi s’ha de definir la situació de partida. Com defineix la situació actual l’autor de l’article i com la valora?

22. Explica els dos arguments principals que utilit-

za Borja Aitor Arriaga per sustentar la seva tesi.

Quins paral·lelismes fa amb altres realitats per ser més persuasiu? Et semblen convincents?

Realitzem un debat 23.

En grups de cinc o sis, organitzeu un

debat sobre un dels temes següents: l’energia nuclear, les energies renovables, el canvi climàtic, la igualtat de gènere, el consumisme. Per organitzar-lo, seguiu aquests passos: a) Cerqueu a internet informació sobre el tema triat i definiu diverses tesis que permetin fer el contrast d’opinions. b) Decidiu qui serà el moderador, que prepararà una introducció en què es remarqui l’aspecte polèmic del tema a debatre. c) Repartiu-vos entre els altres les tesis definides i, individualment, prepareu dos o tres arguments per defensar la que us hagi tocat. d) Escenifiqueu el debat seguint l’ordre que indiqui el moderador. Demaneu-li la paraula i parleu només quan us la doni, escolteu els altres i rebateu els seus arguments quan ho considereu oportú, parleu amb convenciment i feu que tothom us entengui. e) Un cop acabat, repartiu una graella com la següent entre el públic perquè valori la realització del debat. ÍTEMS

1 Poc

2 Bastant

3 Molt

Grau de participació

…

…

…

Ordre durant la discussió

…

…

…

Solidesa dels arguments

…

…

…

Varietat dels punts de vista

…

…

…

Claredat i coherència en l’exposició de les opinions

…

…

…

Escrivim un text argumentatiu Escriu un text argumentatiu a partir 24. del debat en què has participat. Fes servir l’esquema que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

59

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA La predicació no verbal F I T X A 1 » L ES O R A C I O NS C O P U L A T I V E S Com hem vist en la unitat anterior, les oracions poden ser de predicació verbal (oracions predicatives) o de predicació no verbal (oracions copulatives): La Greta practica el surf.

La Greta és surfista.

Predicat verbal

Predicat no verbal

En les oracions copulatives la predicació recau en un element no verbal (un SN, un SAdj, un SPrep o un SAdv) que fa la funció d’atribut. El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i l’atribut: La Martina

és

l’arquitecta municipal.

La Martina

SN (atribut)

Subjecte

de la Seu d’Urgell.

La Martina

SPrep (atribut)

Subjecte

Subjecte

La Martina

és

Subjecte

és

molt dinàmica.

SAdj (atribut)

és

aquí dalt.

SAdv (atribut)

El verb copulatiu per excel·lència és ser, que no aporta significat a la predicació. Els altres verbs copulatius, com estar o semblar, aporten certs matisos a la predicació no verbal.

VERBS COPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

EXEMPLES

ser

Matís neutre.

La Raquel és veterinària.

estar

Propietat transitòria.

Avui la Raquel està eufòrica.

semblar

Aparença o opinió.

Aquest llibre sembla interessant.

A mi això no em sembla gaire bé.

Segons el significat de la predicació, podem distingir quatre classes d’oracions copulatives: CLASSES D’ORACIONS COPULATIVES

60

D’identificació

Identifica o defineix el subjecte.

La noia del braçalet blau és la capitana de l’equip.

De caracterització

Atribueix una propietat al subjecte.

El braçalet de la capitana és de color blau.

Locativa

Situa el subjecte en l’espai, en un lloc determinat.

L’afició ja és a la graderia.

Temporal

Situa el subjecte en el temps, en un moment determinat.

El partit de l’equip juvenil és a les nou.

P E R SAB ER-NE MÉS Hi ha uns quants verbs que també poden formar oracions de predicació no verbal, com ara continuar, ferse, quedar-se o resultar. Aquests verbs, anomenats quasicopulatius, aporten certs matisos a la predicació expressada per l’atribut.

VERBS QUASICOPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

continuar, seguir, mantenir-se

Continuïtat, sense canvis.

El noi continua estable dins la gravetat.

fer-se, posar-se, tornar-se

Evolució, canvi.

Els amos del terreny s’han fet rics.

quedar(-se), restar, romandre

Consecució d’un estat.

En veure aquesta nota, he quedat molt sorprès.

resultar, acabar, esdevenir

Resultat d’un procés.

Els acusats han resultat innocents.

EXEMPLES

• Per parelles, substituïu els verbs copulatius (en negreta) de les oracions següents per verbs quasicopulatius que expressin els matisos indicats entre parèntesis: a) Aquest nou tractament contra la migranya és molt eficaç.

Aquest nou tractament contra la migranya (resultat d’un procés) molt eficaç. b) A causa de l’explosió, l’home és ben sord.

A causa de l’explosió, l’home (consecució d’un estat) ben sord. c) Aquest missatge és viral.

Aquest missatge (evolució, canvi) viral. d) La Tamara està enfadada amb nosaltres.

La Tamara (continuïtat) enfadada amb nosaltres.

1.1. Digues quina oració presenta una predicació

c) 1. Els iogurts ja havien caducat.

2. Els iogurts ja estaven caducats. d) 1. Aquestes maduixes són del Maresme.

2. Aquestes maduixes venen del Maresme. e) 1. Avui és el meu aniversari.

2. Avui celebrarem el meu aniversari. f) 1. En Pol fotografia paisatges excepcionals.

2. En Pol sembla un fotògraf professional.

verbal (oració predicativa) i quina presenta una predicació no verbal (oració copulativa):

a) 1. La senyora Roca dirigeix l’empresa.

2. La senyora Roca és la directora de l’empresa. b) 1. La teva representant serà una advocada d’ofici.

2. Et representarà una advocada d’ofici.

F I T X A 2 » EL S U S O S D E L S V E R B S SER , ESTAR I HAVER-HI En les oracions copulatives de caracterització s’usa el verb ser quan es predica una propietat permanent o estable i el verb estar quan es predica una propietat transitòria o el resultat d’un canvi d’estat: PROPIETAT PERMANENT O ESTABLE L’Albert és molt orgullós.

Aquesta terra és molt fèrtil.

La Carla és una enamorada de la música.

PROPIETAT TRANSITÒRIA O CANVI D’ESTAT L’Albert està orgullós dels seus pares.

Aquest any la terra està ben adobada.

La Carla està enamorada d’en Pau.

S’usa preferentment el verb estar quan l’atribut és un participi que expressa el resultat d’un canvi d’estat, com, per exemple, acostumat, amagat, obert, tancat, ocupat, curat o trencat: La gent del poble ja està acostumada a aquests aiguats.

El mirall de la teva habitació està trencat.

61

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA S’utilitza preferentment el verb estar quan l’atribut és un sintagma preposicional que expressa una situació fruit d’un canvi, com, per exemple, en les expressions a punt, a l’abast, en joc, de vacances, a la venda, de moda o per vendre.

El dia de la inauguració tot estarà a punt.

Les faldilles llargues fins als turmells ja no estan de moda.

En les oracions copulatives locatives alternen els verbs ser, haver-hi i estar:

ser

Indica simplement la presència en un lloc determinat.

La directora és al seu despatx.

La fruita és al rebost.

La Paula avui no hi és.

haver-hi

Indica l’existència o la presència en un lloc de l’objecte que apareix darrere el verb.

Aquest matí hi havia un ratolí al teu despatx.

Saps si hi ha la Paula, a casa?

A baix hi ha els teus amics que t’esperen.

estar(-se)

Pot indicar durada, permanència, residència o treball.

Ens estarem dos dies a l’hostal del poble.

Avui m’estaré tot el dia a casa.

Ara ens estem al barri de Gràcia.

La Janet està de secretària al Registre Civil.

P E R SAB ER-NE MÉS Quan en una oració copulativa hi ha un atribut que expressa una propietat transitòria del subjecte i un altre atribut que expressa el lloc on es troba, l’ordre d’aparició dels atributs canvia segons si el verb és ser o estar: AMB EL VERB SER

AMB EL VERB ESTAR

Ordre: lloc + propietat

Ordre: propietat + lloc

L’equip d’hoquei és a l’hotel allotjat.

El cotxe era a la cuneta de cap per avall.

L’equip d’hoquei està allotjat a l’hotel.

El cotxe estava de cap per avall a la cuneta.

• Per parelles, trieu el verb copulatiu adequat per completar aquestes oracions: a) 1. Els mobles vells a les golfes de l’edifici amuntegats de qualsevol manera.

2. Els mobles vells amuntegats de qualsevol manera a les golfes de l’edifici. b) 1. La col·lecció de rellotges antics intacta a la vitrina del museu.

2. La col·lecció de rellotges antics a la vitrina del museu intacta. c) 1. En Gabriel a la porta del despatx amb cara de pomes agres.

2. En Gabriel amb cara de pomes agres a la porta del despatx. d) 1. La consellera d’Acció Exterior de visita al Marroc.

2. La consellera d’Acció Exterior al Marroc de visita.

2.1. Tria entre el verb ser i el verb estar per unir el

subjecte i l’atribut d’aquestes oracions:

a) 1. Amb aquest premi, la Isaura eufòrica.

2. La Isaura molt pacient: escolta a tothom. b) 1. La teva gossa molt dòcil; sempre creu.

2. Em sembla que la teva gossa prenyada. c) 1. El dinar ja a punt.

2. Entreu, que el dinar a taula.

62

d) 1. El pis ens agrada, però no al nostre abast.

2. El pis massa car per a nosaltres. e) 1. La Maribel a baix que t’espera.

2. La Maribel t’espera a baix, asseguda al llindar de la porta. f) 1. La farmàcia al xamfrà.

2. Mira, avui la farmàcia de guàrdia. g) 1. Aquest quadre per vendre.

2. Aquest quadre a la galeria d’art.

F I T X A 3 » EL S P R E D I C A T I U S Un predicatiu també és un predicat no verbal. Però, a diferència de l’atribut (vegeu la fitxa 1), el predicatiu és una predicació secundària que s’afegeix a una altra predicació expressada per un verb predicatiu:

Predicació primària: El pastor va trobar el gos

Predicació secundària: (El gos estava) mig mort de fred

El pastor va trobar el gos mig mort de fred.

Predicació verbal

Predicatiu

Hi ha predicatius obligatoris (exigits pel verb) i predicatius optatius (no exigits pel verb). Per altra banda, el predicatiu pot expressar una propietat del subjecte o una propietat del complement directe:

Predicatius obligatoris Predicatius optatius

Propietat del subjecte

L’Aitana treballa d’assessora laboral.

Propietat del CD

El jurat ha declarat el premi desert.

Propietat del subjecte

L’Adrià se n’ha anat cap a casa compungit.

Propietat del CD

Ens han servit la verdura sense gens de sal.

RECORDA Igual que l’atribut, el predicatiu també pot presentar diverses formes: En Guim té la mare molt malalta.

En Guim té la mare amb febre.

SAdj (predicatiu)

Nomenaran en Guim tresorer del casal.

SPrep (predicatiu)

He trobat en Guim molt bé.

SN (predicatiu)

3.1. Identifica els predicatius d’aquests oracions.

Després, digues si són obligatoris o optatius i si expressen una propietat del subjecte o del complement directe.

a) Per no haver xiulat el penal, han titllat l’àrbitre de covard. b) Tenen els ulls enrogits pel clor de la piscina. c) Demà hem d’anar a l’hospital en dejú.

SAdv (predicatiu)

d) Els muntanyencs van arribar al campament deshidratats. e) Enguany vendrem l’oli a un preu molt alt. f) Aquest estiu l’Ada treballarà al restaurant com a ajudanta de cuina. g) L’encarregat haurà de signar els albarans com a responsable de l’obra. h) Aquesta és la plaça Major? Me la imaginava més gran.

63

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA

» ACTIVITATS Les oracions copulatives 25. Analitza les oracions seguint el model: L’estàtua Subjecte

és

un símbol de benvinguda.

Atribut

a) El Dakar és una cursa per etapes de vehicles tot terreny. b) La profunditat màxima del Mediterrani és de 5.267 metres. c) El museu més visitat de Catalunya és el Teatre Museu Dalí de Figueres. d) Les pintures romàniques del Pirineu són dels segles xii i xiii. e) El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya és a la ciutat de Terrassa. f) L’aigua de la mar Morta és 8,6 vegades més salada que la dels oceans.

26.

Les oracions copulatives d’identificació ens permeten definir paraules. Completa les definicions amb un atribut. Per exemple: Un manyà és .

Un manyà és una persona que fa i arregla claus i panys.

Atribut

a) L’escorça d’un arbre és b) Un congost és . c) Un gripau és . d) Un meteorit és .

.

27.

El verb semblar (o parèixer) atenua el valor de veritat de l’afirmació. Digues quines d’aquestes oracions afirmen o neguen amb certesa la predicació, quines expressen una aparença i quines altres, una opinió:

a) 1. Aquestes orades semblen de piscifactoria.

2. Aquestes orades són de piscifactoria. b) 1. L’home de la gavardina era un detectiu privat.

2. L’home de la gavardina semblava un detectiu privat. c) 1.

Aquesta mesura em sembla desproporcionada.

2. Aquesta mesura és desproporcionada. d) 1. Aquesta iniciativa està molt bé.

2. Aquesta iniciativa ens sembla molt bé.

64

28.

Completa aquestes oracions amb els verbs quasicopulatius mantenir, tornar, quedar, esdevenir, acabar, resultar, sortir, posar: a) Els productes congelats s’han de a una temperatura inferior a –18 °C. b) Si voleu lliures, heu de tenir coratge. c) Aquesta discussió pot malament. d) Tots els esforços han inútils. e) Aquest soroll em farà boig. f) Tranquil, no et nerviós. g) Quan m’ho han dit, he de pedra. h) A mi les croquetes em molt bones.

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi 29. Completa aquestes oracions amb els verbs ser o estar:

a) 1. En Marc no pren mai el sol; blanc com el paper.

2. En Marc blanc de pell. b) 1. L’Estel 2. L’Estel

cega de naixement. encegada de ràbia.

c) 1. En Biel 2. En Biel

malalt, però ara ja bo. molt bo en matemàtiques.

d) 1. L’Alfons 2. L’Alfons

molt vell. molt envellit.

e) 1. Aquest préssec podrit.

2. Aquest meló molt dolç. f) 1. El resultat d’aquesta divisió no 2. Aquesta divisió malament.

correcte.

g) 1. A la feina, la gent més entretinguda.

2. Treballar des de casa més aviat avorrit.

30.

Tria el verb ser o el verb haver-hi per completar aquestes oracions amb un atribut locatiu: a) 1. Les claus que buscaves (són / hi ha) damunt la taula.

2. Damunt la taula del menjador (són / hi ha) les claus que buscaves. b) 1. El taxi que has demanat ja (és / hi ha) a la cantonada.

2. A la cantonada (és / hi ha) el taxi que has demanat. c) 1. Dos carrers més avall (és / hi ha) una agència de viatges.

2. L’agència de viatges (és / hi ha) dos carrers més avall.

d) 1. Aquí (era / hi havia) una oficina de correus fa molts anys.

2. On (era / hi havia) l’oficina de correus? e) 1. A la porta (són / hi ha) dos guardes de seguretat.

2. Els guardes de seguretat (són / hi ha) a la porta. f) 1. Les ruïnes de la catedral (són / hi ha) darrere del cementiri.

2. Darrere el cementiri (són / hi ha) les ruïnes de la catedral.

31.

Tria el verb ser o el verb estar per completar aquestes altres oracions amb un atribut locatiu:

a) La Marta i l’Ibai (són / estan) a la piscina prenent un bany. b) Demà (serem / ens estarem) tot el dia a Gironella. c) La Fonda Europa (és / està) a Granollers, a la comarca del Vallès Oriental. d) La Garriga (és / està) a dotze quilòmetres de Granollers. e) Durant les vacances (serem / ens estarem) en un càmping. f) —On (ets / estàs) ara? g) —Ara (soc / estic) a l’entrada del càmping. h) En Manel ara (és / està) a urgències. i) En Manel (haurà de ser / s’haurà d’estar) tres dies a l’hospital. j) La Clàudia (és / s’està) a Barcelona en un pis d’estudiants. k) Abans vivíem al passeig de Maragall. Ara (som / estem) a la plaça d’Orfila.

32.

Completa les oracions següents amb un pronom feble (ho o hi) que reprengui la referència de l’element subratllat: a) Jo soc molt sensible, però tu encara ets més. b) Els jugadors s’han posat contents pel trofeu i l’entrenador també s’ ha posat. c) Aquells productes semblaven cars, però no eren. d) A la discoteca hi havia l’Isidre i en Pep. I la Glòria també era. e) El mocador que vaig perdre era de seda, però no semblava. f) La llet s’ha tornat agra, i el iogurt també s’ ha tornat.

Els predicatius 33. Expressa en una sola oració els dos missatges de manera que l’atribut, que està subratllat, sigui el predicatiu en l’oració simple. Per exemple:

El públic va sortir de l’espectacle. / El públic estava força satisfet.

El públic va sortir de l’espectacle força satisfet.

Predicatiu

a) En sentir l’alarma, la Rosa ha sortit de casa. / La Rosa estava molt esverada. b) Aquesta nit t’has despertat. / Estaves tot suat i tremolant. c) La teva germana ha caigut a terra. / La teva germana estava ben marejada. d) Hem trobat el pis. / El pis era massa petit per a cinc persones.

34.

Alguns predicatius van introduïts per una preposició. Completa aquestes oracions amb les preposicions de, com a o per. En alguns casos hi ha dues opcions. a) La Gemma treballa infermera a l’ambulatori. b) En Sergi farà porter. c) La Nora actuarà secretària del jurat. d) L’aspirina funciona bé antipirètic. e) Han tractat el tresorer lladre. f) Nosaltres el teníem un bon professional. g) Que potser ens preneu uns irresponsables? h) La sentència reconeix el conductor de l’autobús agent de l’autoritat.

65

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA El diftong i la dièresi 1. El diftong •L a i i la u són semivocals quan ocupen la posició d’una consonant (iar-da / tar-da; peu / pèl).

• La combinació d’una vocal amb una semivocal forma una única síl· laba i dona lloc a un diftong: no-ia, es-plai; quo-ta, di-nou.

2. Diftongs creixents i decreixents •H i ha un diftong creixent quan una semivocal precedeix el nucli de la síl·laba.

• Hi ha un diftong decreixent quan una semivocal segueix el nucli de la síl·laba.

TIPUS

Diftong creixent

Diftong decreixent

i + vocal u + vocal

vocal + i vocal + u

CONFIGURACIÓ

SEMIVOCALS i

u

VOCALS ï

ü

rè-iem dem-peus

ra-ïm pe-üc

DÍGRAF

DIFTONG

que

qüe

qui

qüi

EXEMPLES

inici de mot

iar-da, ien, ua-di, io-de, iugos-lau

inici de síl·laba

no-ia, es-pa-iós, cre-uer, ri-ua-da

precedit de q- i g-

guar-dó, pin-güí, llen-gües, quo-ta

fi de mot

des-mai, re-mei, riu, deu, nou, a-vui

fi de síl·laba

fei-na, cui-na, boi-ra, ciutat, gau-dir

3. La dièresi La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca sobre la i i la u quan ho indiquen les normes ortogràfiques. La dièresi s’usa: • Per indicar que la u dels grups gu i qu és una semivocal que forma diftong creixent amb e o i : aigües, lingüista, obliqües, aqüífer.

• Per assenyalar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, peüc, oïda, gratuït, rabiüt, traïdor, fluïdesa.

• Per indicar que la i forma síl·laba tota sola; no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, conduïa, traduïen.

4. Estalvi de la dièresi • Quan la i o la u duen accent gràfic (països → país; veïna → veí ).

• En els sufixos -isme i -ista (arcaisme, egoisme).

• En les terminacions dels verbs corresponents a les formes d’infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc.) precedides de vocal (agrair, agraint, agrairé, agrairien).

• Darrere prefix o component d’un compost (coincidir, tallaungles).

• En les terminacions llatines -um i -us (aquàrium, Màrius).

66

En el mot quatre hi ha un diftong creixent i en les paraules nou i deu, un diftong decreixent a fi de mot.

» ACTIVITATS

39. Escriu accent o dièresi o no escriguis res sobre la i o la u dels mots següents d’acord amb les normes:

Els diftongs 35. Identifica les paraules que tenen diftong, sepa-

ra-les per síl·labes i classifica-les segons si el diftong és creixent o decreixent:

a) Hem navegat cent iardes amb el iot. b) Diuen que amarrem la barca a la boia. c) L’equador divideix el globus terraqüi. d) El servei de cuina era sensacional. e) El nàufrag va poder sobreviure. f) Al museu hi ha un retaule gòtic, oi?

36. La i i la u àtones situades entre una consonant

i una vocal tradicionalment no formen diftong creixent amb aquesta vocal. D’acord amb això, separa les síl·labes d’aquestes paraules esdrúixoles: a) boscúria b) innòcues c) supèrflues

d) rancúnia e) memòria f) contínua

g) pèrdues h) sèries i) ciència

La dièresi 37. Identifica els grups gu i qu i escriu la dièresi a la u d’acord amb les normes ortogràfiques:

a) No raja prou aigua de l’aixeta de l’aiguera. b) Quin és l’aquífer les aigues del qual han quedat contaminades? c) Hi ha dibuixada una figura obliqua i, en consequència, les línies també són obliques. Hi predomina l’obliquitat. d) Segons els linguistes, el xinès mandarí és una llengua que forma part de la família de llengues sinotibetanes. e) No és frequent que paguin una quota tan exigua. f) La delinquència és un fet quotidià i una questió complicada. g) El quocient que resulta d’aquesta divisió és cinquanta-quatre.

LLENGUA EN JOC

38. Per parelles, escriviu una oració amb sentit amb tantes paraules que portin dièresi com sigui possible. Competiu amb la resta de parelles: qui hagi escrit la frase amb més dièresis guanya!

a) ve-i, ve-i-nat, ve-i-nal b) pa-is, pa-i-sos, pai-sat-ge c) tra-ir, tra-i-ci-ó, tra-i-do-ri-a d) ge-nu-i, ge-nu-i-na, ge-nu-i-tat e) a-gra-ir, a-gra-it, a-gra-i-ment f) i-lla, a-i-llar, a-i-llant g) he-roi, he-ro-i-na, he-ro-is-me h) peu, pe-uc, pe-u-lla i) re-ull, re-u-llar, re-u-lla-da

40. S’escriuen amb dièresi les terminacions -ï, -ïs,

-ï, -ïn del present de subjuntiu dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar. Escriu el present de subjun­ tiu dels verbs crear, canviar, lloar i suar.

41. Escriu les sèries dels verbs trair, obeir i conduir segons el model i subratlla els casos d’estalvi de dièresi: agrair a) agrair, agraint, agraït, agraïda b) agraïm, agraíem, agrairíem, agraíssim c) agraïu, agraíeu, agrairíeu, agraíssiu d) agraïen, agrairan, agrairien, agraïssin

DICTAT Fixa’t en les paraules subratllades i digues quina és la funció de la dièresi en cada cas. Després, escriu el text quan te’l dictin.

En Raül els va mirar de reüll. Intuïa que alguna cosa amoïnava en Lluís i la Lluïsa. Tots tres anaven a esquiar a Suïssa. Qui conduïa era en Lluís i esbufegava aïrat perquè feien tard. I, a més, per acabar-ho d’adobar, van trobar un embús de ca l’ample en una cruïlla de carreteres a prop de la frontera. Un cop superat aquest contratemps, en Lluís va començar a córrer per la carretera com un boig. Aleshores en Raül, amb tota l’espontaneïtat del món, li va dir mig esbalaït: «Lluís, t’agrairia que conduïssis amb moderació». Però va tenir la intuïció que allò no els va caure gens bé, a en Lluís i la Lluïsa. ¿Realment la parella anava al país helvètic només a esquiar?

67

UNITAT 2

EM POSO A PROVA Grans autores de la literatura universal que van haver d’amagar que eren dones L’anonimat i els pseudònims masculins eren l’única manera d’evitar els prejudicis Avui dia anar a una llibreria i trobar-hi obres escrites per dones ens sembla ben normal. Però algunes autores, perquè els seus llibres es publiquessin, van haver d’amagar-se en l’anonimat o darrere d’un nom d’home.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) Caterina Albert i Paradís, un referent de la literatura modernista, publicava amb el pseudònim de Víctor Català. Va començar a signar les obres amb nom d’home després de guanyar els Jocs Florals d’Olot del 1898 perquè, quan es va saber que la peça guanyadora, La infanticida, l’havia escrit una dona, hi va haver un gran rebombori i fins i tot la van censurar.

De fet, aquesta obra de teatre no es va representar fins després de la mort de l’escriptora.

Caterina Albert va ser una autora innovadora, sobretot pels temes que tractava: la discriminació de la dona, el desig femení, les relacions entre dones, la crítica del matrimoni…

María Lejárraga (Gregorio Martínez Sierra, el nom del seu marit) María Lejárraga va ser una escriptora, traductora, política i activista feminista de principis del segle xx.

Tanmateix, l’autoria de les seves obres es va atribuir al seu marit, Gregorio Martínez Sierra, que era considerat un dels dramaturgs espanyols més importants de l’època. Però l’any 1953 es va saber que qui realment escrivia era María Lejárraga, ja que ella mateixa ho va fer públic. Després de la mort del seu marit, l’autora va continuar escrivint com a María Martínez Sierra.

Jane Austen (By a Lady) Jane Austen és una autora clàssica de la novel·la anglesa. Va publicar Seny i sentiment a principis del segle xix amb el pseudònim By a Lady; és a dir, ‘per una dona’. Amb aquesta expressió amagava la seva identitat, però volia deixar clar que qui escrivia era una dona.

Considerava que aquest fet motivava els temes de les seves obres i la perspectiva de la narració. En definitiva, estava convençuda que la ficció creada per una dona era diferent de la d’un home.

Les germanes Brontë (Currer, Ellis i Acton Bell) Novel·listes angleses del segle xix, les germanes Brontë van decidir publicar les seves obres amb pseudònims d’home per evitar els prejudicis lligats al fet de ser dona.

Eren tres germanes: Charlotte Brontë, autora de Jane Eyre; Emily Brontë, que va escriure Cims borrascosos, i Anne Brontë, autora de La llogatera de Wildfell Hall.

Les tres noies publicaven, però, amb els noms de Currer, Ellis i Acton Bell. Hi ha diverses teories sobre l’origen dels noms, però el que sí que és clar és que van mantenir les inicials dels seus noms reals: Currer era Charlotte, Ellis era Emily i Acton era Anne.

Aquestes són algunes de les autores que van haver d’en­ gi­nyar-se-les amagant la seva identitat per po­der publicar les seves obres. Tot i així, ara sabem que els devem l’autoria d’algunes de les obres més importants de la literatura universal.

Ana Alarcia, dins Info RAC1, 07/03/2022 (text adaptat).

68

1. Caterina Albert és una autora que s’inscriu dins

8. Indica si els elements subratllats són atributs o

a) del Romanticisme. b) del Realisme. c) del Modernisme. d) de les avantguardes.

a) El jurat va trobar l’obra de Caterina Albert escandalosa i immoral. b) Trobar obres escrites per dones a les llibreries ens sembla normal. c) Caterina Albert és un referent de la literatura catalana. d) Ell era considerat un dels dramaturgs espanyols més importants.

el corrent…

2. A quina època es va estrenar l’obra de teatre La infanticida, de Caterina Albert?

a) L’any 1898. b) Després de la mort de l’autora. c) En acabar el franquisme. d) Encara no s’ha pogut estrenar.

3. A qui es van atribuir les obres de María Lejárraga? a) Al seu marit. b) Al seu germà.

c) A Víctor Català. d) A Acton Bell.

4. El pseudònim de Jane Austen, By a Lady, vol dir… a) ‘per una dona’. b) ‘per a una dona’.

c) ‘d’una dona’. d) ‘amb una dona’.

5. Quina obra va escriure Charlotte Brontë? a) Solitud b) Cims borrascosos

9. En quina de les paraules següents no hi ha un diftong creixent? a) guanyar b) quan

c) caure d) noies

10. Per què la paraula influïa ha de dur dièresi? a) Per indicar que la i no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior. b) Per assenyalar que la i no forma diftong amb la vocal anterior. c) Per mostrar que la i és una semivocal. d) Perquè és una paraula plana.

c) Jane Austen d) Jane Eyre

6. Quina de les paraules següents no és sinònima de rebombori? a) renou b) murmuri

predicatius:

c) soroll d) escàndol

7. Identifica quines de les oracions copulatives següents són d’identificació i quines són de caracterització:

a) Caterina Albert i Paradís és un referent de la literatura modernista. b) L’autora d’aquelles obres era María Lejárraga. c) L’autora de la novel·la Seny i sentiment és Jane Austen. d) Charlotte, Emily i Anne eren germanes.

La meva reflexió

Pensa si sabries explicar a un company o una companya aquests contin guts que has treballat en la unitat: Sí El Modernisme.

No

La poesia de Joan Maragall.

El teatre de Santiago Rusiño

l.

La narrativa de Víctor Català

.

Els textos argumentatius.

Les oracions copulatives.

Els usos dels verbs ser, est

ar i haver-hi.

El predicatiu.

69

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» ORGANITZEM UNA RUTA MODERNISTA Els fullets són un molt bon recurs per donar informació d’una manera visual i breu. Així doncs, poden ser de gran ajut per a aquelles persones que visiten Catalunya i que volen co­ nèixer-ne l’extens patrimoni arquitectònic modernista.

En aquesta situació d’aprenentatge fareu de promotors turístics i dissenyareu una ruta modernista per diverses poblacions de Catalunya amb la finalitat de guiar els tu­ ristes que volen conèixer aquest tipus d’arquitectura.

DESCRIPCIÓ

Què és un tríptic?

Un imprès constituït per un full doble­ gat formant tres pàgines, de manera que les dues externes queden doblega­ des sobre la central. Normalm ent, sol ser de la mida d’un full de for mat carta.

S’utilitza sobretot en el camp de la publicitat.

Plantilla d’un tr íptic.

T I D’ESTRUCTURACIÓ EN AM UP OL NV SE DE DE TS ITA TIV AC

1. Organitzeu-vos per parelles.

2. Busqueu informació a internet sobre l’arquitectura modernista a Catalunya i trieu uns quants edificis que siguin obra de diversos arquitectes i que estiguin situats en diferents indrets del territori.

3. Distribuïu-vos les tasques entre els dos membres del grup. Com a orientació, podeu fer servir una

taula com aquesta:

70

Alumne 1

Alumne 2

Selecció d’edificis modernistes i cerca d’informació.

...

...

Elaboració d’un mapa amb l’itinerari de la ruta.

...

...

Redacció dels textos que s’han d’incloure en el tríptic.

...

...

Disseny general del tríptic (tipus de lletra, colors, icones...).

...

...

Cerca d’imatges per incloure en el tríptic.

...

...

...

...

...

4. Distribuïu els continguts del tríptic, d’acord amb les parts i les pautes següents: a) Portada. Ocupa la part frontal del tríptic.

– Frase o eslògan que sintetitzi l’activitat proposada (en aquest cas, la ruta).

– Nom de l’entitat que l’organitza (vosaltres o una institució inventada).

– Logotip que sigui representatiu de l’activitat.

– Imatges relacionades amb la ruta modernista. b) Part interior. És la part més extensa.

Casa Navàs de – Mapa senzill de la ruta amb l’itinerari i imatges dels llocs que es visiten.

Reus.

– Text breu descriptiu del Modernisme arquitectònic a Catalunya.

– Breu apunt sobre alguns dels principals arquitectes modernistes catalans (també pot anar a la contraportada).

– Activitats alternatives que es poden fer durant la ruta (gastronomia, festes i tradicions, costums, etc.). c) Contraportada. Inclou la informació pràctica o útil.

– Mitjans de transport per arribar als diversos llocs de la ruta.

– Telèfons dels ajuntaments, dels Mossos, d’atenció sanitària...

– Llocs web per conèixer la previsió meteorològica.

– Nom i/o logotip dels organitzadors de la ruta.

– Imatge relacionada amb el Modernisme.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. Individualment, pensa en altres

situacions en què pot ser molt útil fer un tríptic.

2. Finalment, entre tota la classe,

compartiu les vostres propostes i valoreu-les.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

• Què és el que més t’ha agradat de treballar per pare­ lles? Hi ha res que no t’hagi agradat? Explica-ho .

• Ordena aquestes tasques d’acord amb el grau de satis­ facció de la teva feina (de més a menys): a) Cer ca d’in­ formació. b) Redacció del text. c) Disseny del tríptic.

• ¿Ha canviat la teva visió del Modernisme a Catalunya després d’haver fet aquesta situació? Per què?

71