Alba de Vic 2n. Mostra

SELL O R P E JOS OMS H S Í U L L

N L U LE G A A A CATAL N

2 ESO Programa

Alba de Vic

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura, precedides d’explicacions per enriquir el vocabulari i aprendre mecanismes de formació de paraules.

Activitats de comprensió lectora precedides d’explicacions de conceptes literaris.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

Els continguts i les activitats de lèxic, gramàtica i ortografia estan identificats amb colors diferents.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

Els continguts de gramàtica es presenten en forma de fitxes numerades acompanyades d’activitats per posar en pràctica els continguts treballats.

Al final de l’apartat de gramàtica hi ha una bateria d’activitats de consolidació dels coneixements, classificades en tres nivells de dificultat.

LLENGUA EN JOC La ludificació és present per mitjà d’activitats que fan servir la mecànica del joc.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumne valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament en

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals de

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 2

U1

LECTURA

Wolfgang (extraordinari) Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos augmentatius

8

U2

El gos de casa Camps semàntics; camps lèxics; termes generals i termes específics

78

U4

Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine

Aprendre a descriure: descriure per reconèixer o identificar; descriure per saber-ne més

52 La comèdia: orígens; personatges arquetípics; Molière; Serafí Pitarra

79 Duna, diari d’un estiu Paraules polisèmiques; mots parònims

24

18

43 Somni d’una nit d’estiu Situació comunicativa; formes col·loquials i formes estàndards

Els textos funcionals

Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit

9

42

U3

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EDUCACIÓ LITERÀRIA

57 Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània

88

93

Viatges al més-enllà: el més-enllà; Dante Alighieri; Bernat Metge

Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; tipologia dels horòscops 128

114

115

124

U5

Robinson Crusoe Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe 147

Les auques: origen i funció de les auques; L’auca del senyor Esteve; Santiago Rusiñol, un artista modernista 156

Aprendre a donar instruccions: instruccions; textos instructius

180

Un enemic del poble Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; sinònims dialectals; falsos sinònims 181

El drama modern. La representació dels conflictes socials: teatre de finals del segle xix; Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferreter 190

Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats geogràfiques del català 194

U7

La poesia, emoció sonora Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs

Les llegendes. Les llegendes urbanes: llegenda del comte Arnau; llegendes urbanes

Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; textos explicatius de divulgació

216

217

146

U6

U8 254

228

161

233

Aprendre a argumentar: què és La narrativa basada en fets històrics argumentar?; debat; cartes dels i vivències personals: cròniques lectors medievals; Llibre dels fets del rei Jaume; Memòries de Josep M. de 255 Sagarra; Diari d’Anne Frank 264 269

Wonder Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

EM POSO A PROVA

Vocals en contacte: el hiat; la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; les contraccions

Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors indefinits; pronoms i adverbis interrogatius; pronoms i adverbis relatius 60

Les lletres b/p, d/t, g/c: ensordiment; normes ortogràfiques; emmudiment; formes tan/tant i quan/quant

33

38 Carta oberta als animals (i a qui se’ls estimen)

69

Les lletres b i v: sons de la be alta i la ve baixa; normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la 96 mateixa família 105

Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en i amb; de; per i per a; tòniques; compostes; locucions prepositives

Les conjuncions: coordinants, subordinants; locucions conjuntives

Agenda d’activitats

«La música és una eina social de primer ordre»

L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta 27

132

40 Animals que curen

74 Esperits que parlen

76 Un mapa romà

110 Consciència emocional

Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: els sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

112 Un catàleg de literatura juvenil

138

142

144

Tot el que necessites saber sobre les picades de mosquit 176

Una auca i una oca

Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades; casos especials 206

Microalgues contra la contaminació de les aigües subterrànies

Fem un bibliotràiler

Els complements del verb: complements seleccionats pel verb; complements directe, indirecte, de règim, adjunts o circumstancials 236

La lletra l i el dígraf ll: consonants laterals; geminació; ela geminada

Comprovat: els adolescents no escolten la seva mare

Els pronoms febles: formes; funcions

La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonant bategant i consonant vibrant; lletra r i dígraf rr; erra muda; lletra h

Els connectors parentètics: amb valor additiu; amb valor disjuntiu; amb valor contrastiu; amb valor consecutiu o conclusiu 164

Les lletres j/g, x/ix i tx/ig: consonants fricatives palatals; consonants africades palatals

El complement del nom: sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració de relatiu 199

272

171

245

212

214 Dissenyem una fotonotícia

250 Benvinguda sigui la intel·ligència artificial

279

178

284

252 Recomanem cultura

286

UNITAT

1

LR » Wa (eona) ECÓ RÀR » L ço ’a CIIÓ » E o ils RXÓ E  G » L’oó » Vs  a SCÓ ’AETG » Aa ’ais

Preparem la lectura 1. Els psicòlegs diferencien entre la intel·ligència emocional i la intel·ligència cognitiva. Quina intel·ligència fa referència a la nostra capacitat intel·lectual? I quina es refereix a la capacitat de gestionar la nostra vida i les relacions amb els altres?

2. Expliqueu entre tots: Quins avantatges tenen les persones amb un coeficient intel·lectual molt alt?

En quins àmbits de la vida es veuran afavorides? I en quins àmbits poden resultar perjudicades?

3. Què considereu que és millor per resoldre el conflicte amb una altra persona: a) Discutir-nos per fer valdre les nostres raons o bé intentar comprendre les raons de l’altra persona? b) Dir sense embuts el que pensem de l’altra persona o bé reservar-nos l’opinió per evitar d’ofendre-la?

4. Raoneu entre tots: Per què la sinceritat pot ser un primer pas per recuperar la concòrdia amb una altra persona?

5. Per parelles, interpreteu el significat d’aquest proverbi àrab: «Qui no comprèn una mirada tampoc no comprendrà una llarga explicació». Després, exposeu les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL L’inici del curs escolar és un bon moment per programar activitats que es poden fer durant els mesos següents.

Quins tipus d’activitats us agradaria fer amb els companys i les companyes de classe? I amb la família?

8

UT 

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Wolfgang és un noi que té un coeficient intel·lectual molt per sobre de la mitjana. Per això se sent superior i li costa adaptarse a un món que és ple de gent amb un coeficient inferior al seu.

Wolfgang no sap gestionar les seves emocions i subestima els sentiments dels altres.

El piano i la seva música es convertiran en un refugi per a ell.

Quan la seva mare mor de cop, Wolfang ha d’anar a viure amb el seu desconegut pare, el senyor Carles, tal com l’anomena. Tot i que al principi el noi no l’accepta com a pare, al llarg de la novel·la es va adonant que el senyor Carles l’estima malgrat tot, i acaba descobrint que la vàlua de les persones no es pot mesurar només pels tests d’intel·ligència.

banqueta f. Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret. sublim adj. Que desperta una gran emoció per la seva altíssima bellesa o per la seva immensa grandesa.

Wolfgang (extraordinari) Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten. Es tracta d’una imaginació meva, ho sé. Però sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi i em fotografiï a l’instant.

«Un autògraf, Wolfgang?»

«Puc fer-me una fotografia amb tu, si us plau? Tota la vida he desitjat aquest moment… tota.»

Ens asseiem a les butaques —força ben situats, a sisena fila— i el veig sortir entre aplaudiments a l’escenari. Saluda el públic, s’asseu a la banqueta, posa les mans en forma de núvol i desprèn lleugerament un so… meravellós, sublim, virtuós…

De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. «Gràcies», li dic.

No sé per què ho he dit.

El que he viscut a la sala de concerts ha estat més o menys un somni.

Per uns moments, he viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella. En aquesta estrella sento que hi havia la mare. I em deia que aviat estaríem junts i que, per descomptat, no m’oblidava. De cop, la mà del senyor Carles tocant-me l’espatlla m’ha reconfortat.

I m’he deixat endur per les notes de la Sonata número 32 de Beethoven mentre sentia que el món era un bon lloc per viure…

9

UT  » U

Per primera vegada en molt de temps he estat feliç. Realment feliç. Fins que, de cop, la música ha anat minvant, han començat a sentir-se els aplaudiments, el so del piano ha desaparegut i la veu del senyor Carles…

—Et ve de gust menjar una hamburguesa? —m’ha preguntat tot frívol (o fútil, segons el sinònim que es vulgui utilitzar).

Hem seguit caminant pels carrers mentre bufava un vent rúfol (m’entusiasma aquest mot: rúfol). Al cap d’una estona hem entrat en un local rònec. Ens hem assegut en una taula, he demanat una aigua amb gas i m’he quedat una estona callat, com si per uns moments hagués abaixat volgudament la guàrdia.

Amb la mare no anàvem mai a aquest tipus de locals lúgubres, penso. En primer lloc, perquè a casa sempre menjàvem ecològic: mongeta tendra, bròquil, enciams de l’hort, patates… I en segon lloc, perquè a la mare li agradava més cuinar a casa que no pas sortir a gastar diners i alimentar-nos de greixos saturats i tartrazines.

1

minvar v. intr. Disminuir, decréixer. frívol -a adj. Que es pren amb lleugeresa les qüestions importants de la vida. rúfol -a adj. Desagradable, fred i humit. rònec -ega adj. Abandonat i en mal estat. lúgubre adj. Que provoca una profunda tristesa. greixos saturats. Greixos sòlids a temperatura ambient, considerats perjudicials per a la salut. tartrazina f. Colorant artificial.

coeficient (intel·lectual) m. Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona. gen m. Cadascun dels petits elements d’un cromosoma que fan que algunes característiques dels pares passin als fills. afalagar v. tr. Afectar d’una manera agradable.

Continuo pensant, i encara no ho entenc, què li va veure, la mare, al senyor Carles. Té alguna maleïda virtut, aquest home?

Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona.

Tot i que és poc interessant (o gens), i de ben segur que té un coeficient per sota de cent. Només cal veure quines són les seves aficions absurdes: mirar partits de futbol, treballar fent manteniment de calefaccions, beure cerveses, llegir novel·les de ciència-ficció, anar a la platja amb els seus amics incultes… No, potser no és mala persona del tot, però per descomptat hi tinc molt poc a veure. Segur que la majoria dels meus gens venen directament per herència materna. De fet, sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència… Encara recordo… recordo un dia que la mare va tornar de xerrar amb el tutor de l’escola i em va dir: «Fill, saps aquest test d’intel·ligència que t’han fet? Ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal, Wolfgang. Una intel·ligència que, si sabem conduir bé, et portarà coses molt bones… extraordinàries, magnífiques». Jo, en aquells moments, em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. En tot cas, allò que em va dir la mare em va afalagar i vam celebrar-ho inventant-nos junts una cançó.

Una veu m’extreu dels meus pensaments.

—Ei, Wolfgang? Que ets aquí?

La pregunta, absurda, m’obliga a viatjar en el temps.

—Psí… —li responc jo.

Em quedo observant el senyor Carles, que ara fa un glop de cervesa.

O birra, com en diu ell.

—Aquest estiu el podem aprofitar per fer coses plegats, si vols. Coses que et vinguin de gust…

—No ho sé…

1

UT  » U O RIA  E C —Com avui. Oi que t’ho has passat bé?

He estat incapaç d’obrir la boca. No sé per què.

—Què més t’agradaria fer, Wolfgang? Ja em vas deixar clar que el mar no t’agradava. A part de la música, quines altres aficions tens?

—No ho sé.

—Va, home, segur que se te n’acudeix alguna.

—Voldria viatjar a Júpiter.

—Home… Una mica lluny, no?

—No —li responc contundent.

Em mira amb cara de rap, amb els ulls inflats com dues boles.

—Ja… —diu acostant-se un tros d’hamburguesa a la boca—. Vols que anem un dia al planetari?

—El planetari és per a nens petits.

Les pulsacions del cor se’m comencen a disparar.

—I doncs… què me’n dius? Què acostumaves a fer, amb la teva mare?

La paraula mare en boca del senyor Carles m’irrita i em treu de polleguera (expressió absurda que ara no em ve de gust analitzar).

El normal i corrent torna a insistir-hi.

—Digue’m, Wolfgang. Què t’agradaria fer?

Em falta l’aire i l’interrompo bruscament.

—Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni —li responc contundent.

—Com dius? —desconcertat.

—Que no seràs mai el meu pare, per molt que ho intentis.

—Però…

—On eres quan jo era petit i vivia sol amb la meva mare, eh?

L’home no diu res.

—On eres quan va ser el meu primer aniversari, eh?

Tampoc no diu res.

—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?

El senyor Carles em mira amb la cara esquerdada en mil bocins.

—Et penses que, per ocupar-te quatre dies de mi, a partir d’ara et diré papa? O pare?

El senyor Carles, sense saber com encaixar el que li dic, s’aixeca de la cadira i demana el compte ràpidament al cambrer.

Llavors, em mira i em diu: —Tens raó, Wolfgang. No hi era.

Laia Aguilar: Wolfgang (extraordinari).

Columna.

1

treure de polleguera. Exasperar, fer perdre la calma. bocí m. Tros petit.

» ACTIVITATS Ceó o D n a En una narració, l’escena és l’espai o l’escenari on figura que actuen els personatges. L’ambient que es crea en cada escenari pot influir en el pensament dels personatges i afectar el seu estat d’ànim.

1 Quins espais apareixen en la lectura? a) L’interior d’un planetari. b) Una hamburgueseria. c) La sala d’un restaurant d) L’interior d’un auditori.

2 ¿Aquests espais són el marc adequat per

mostrar el contrast que es produeix entre els dos escenaris? Com qualificaries aquest contrast, de notable, molt marcat o lleu?

3 Com percep Wolfgang cadascun dels espais, negativament o positivament?

Completa la resposta amb els adjectius meravellosa, rònec, sublim, lluminosa, lúgubre, malsà.

L’auditori és una sala de concerts , i . En canvi, l’hamburgueseria és un local , i .

4 ¿Creus que el canvi d’escenari té una afec-

U oge l  àm Segons Laia Aguilar, l’autora de la novel·la, «Wolfgang es mostra d’entrada com un personatge prepotent. És com una cuirassa; però té diferents capes. En realitat, és un noi desemparat que evoluciona i deixa pas a la tendresa i la fragilitat».

5 D’acord amb la citació anterior, digues com

expressa l’autora que el protagonista és un personatge complex i dinàmic. Cerca en el text frases textuals que confirmin les idees següents: a) Que Wolfgang és un personatge prepotent. b) Que és un noi desemparat. c) Que deixa pas a l’afecte i la tendresa.

6 Completa el retrat psicològic del personatge amb les paraules següents:

sensibilitat • fantasiós • estrella • plorar imaginació • arrogant • superior rancorós • rotundament • coeficient

Wolfgang té una gran per la música, fins al punt d’emocionar-se i en un concert. És creatiu i , capaç de viatjar amb la fins a una per retrobar-hi la seva mare.

Com que té un intel·lectual molt alt, es creu als altres i es mostra . És i retreu al seu pare que mai abans no hagués estat al seu costat. Per això es nega a dir-li papa o pare.

tació emocional en l’ànim del protagonista?

Atribueix aquests estats d’ànim al primer o al segon escenari. Per exemple: Anhela ser un músic admirat per tothom. – primer escenari

a) De l’eufòria i l’entusiasme passa a la prostració i la fredor. b) L’animadversió i el menyspreu cap al pare reapareixen. c) Manifesta la seva profunda emoció. d) Sent com si els seus somnis es fessin realitat. e) Manifesta el rebuig al seu pare amb un seguit de retrets.

1

UT  » U » VTS

7 El text acaba amb aquestes paraules: «Tens raó, Wolfgang. No hi era». Quin missatge pretén transmetre el pare amb aquestes paraules? Què espera del seu fill?

8 Quin és l’objectiu ocult de Wolfgang i quin és el seu objectiu manifest?

1. Digues el nom dels objectes de les imat-

ges. Són diminutius lexicalitzats que deriven d’aquests altres noms: pit, bomba, farmàcia, barret, mà, finestra, crosta, llenç, forca, falda.

A

B

a) Esdevenir un pianista excepcional. b) Gestionar amb èxit les seves emocions.

9 Tria una d’aquestes dues afirmacions i explica en què t’has basat per fer-ho:

a) El senyor Carles és un obstacle, un personatge antagonista per a l’objectiu de Wolfgang. b) El senyor Carles és un facilitador, un personatge aliat per a l’objectiu de Wolfgang.

C

D

L p  ’ae

E

La sinopsi és un resum breu i concís dels fets principals d’una història que ocupa poques ratlles (brief outline). En canvi, l’argument és el resum complet de la trama d’una narració, és a dir, de la disposició i l’ordre dels fets narrats (plot).

F

1. ¿L’apartat «De què trac-

ta?» de la lectura és més aviat la sinopsi de la novel·la o bé l’argument?

G

H

Pl  eon Be,  nu cz Els diminutius són paraules derivades que s’han format amb un sufix lèxic que indica petitesa. Per exemple, camí + et ➝ caminet. Però n’hi ha que han esdevingut paraules noves que trobem definides en el diccionari. Són els diminutius lexicalitzats. Així, per exemple, la paraula banqueta ja no designa ‘una banca petita’, sinó un altre objecte: un ‘seient per a una persona, semblant al tamboret’.

1

I

J

1. Banqueta és una paraula polisèmica (ha

adquirit significats diferents). Defineix l’objecte que designa el nom banqueta en aquestes frases. Serveix-te del diccionari si cal. a) La jugadora seia a la banqueta. b) Puja a la barca i asseu-te a la banqueta. c) La pianista saluda i s’asseu a la banqueta.

E nus t Els diminutius també poden tenir un sentit afectiu. Per exemple: fill ➝ fillet; petit ➝ petitó.

1. Forma el diminutiu de les paraules de la

taula amb els sufixos corresponents. Quins diminutius afegeixen un matís afectiu?

-í -ina

-im

-ó -ona

-ol -ola

colom

gota

animal

estany

orquestra

pols

cara

bèstia

boira

pluja

mare

muntanya

E x eti Els sufixos augmentatius afegeixen la idea de grandària a una base nominal. Així, afegint el sufix -assa al nom casa formem el derivat casassa per expressar la idea de ‘casa molt gran’.

1. Forma els noms o els adjectius derivats amb els següents sufixos augmentatius:

a) -às / -assa 1. Hi ha un home molt gran a la porta; és un homen .

2. De la gran barca que travessa el riu en diuen barc . b) -ot / -ota 1. El botxí actuà com una bèstia molt brutal; era una besti .

2. L’estruç és l’ocell més gros de tots els ocell que existeixen. c) -arro / -arra 1. Treu els dit del pastís.

2. Té una veu que se sent d’una hora lluny.

1. Substitueix els sintagmes destacats per la

forma de l’adjectiu en grau superlatiu amb el sufix augmentatiu -íssim / -íssima: a) És una màquina que té un rendiment molt bo. b) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes. c) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són molt baixos. d) La fruita que es fa aquí és d’una qualitat molt alta.

1. Substitueix els sintagmes destacats pels

superlatius cultes equivalents: òptim -a, pèssim -a, ínfim -a, suprem -a. a) La màquina té un rendiment millor que cap altra. b) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són extremament baixos. c) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes. d) La fruita que es fa aquí és d’una qualitat superior en el grau màxim.

1. Substitueix els sintagmes destacats pels

superlatius cultes equivalents: acèrrim -a, misèrrim -a, paupèrrim -a, ubèrrim -a. a) L’equip acumula un balanç extremament pobre de quatre derrotes i un empat. b) Són uns defensors en grau extrem dels drets de les minories. c) Al camp de refugiats hi ha unes condicions de vida extremament miserables. d) La Vall d’en Bas és molt fèrtil a causa dels sediments d’origen volcànic.

1

UT  » NCIÓ

» PER ESCRIT Què és el que t’espera? ¿És veritat que podem llegir el nostre futur en la posició dels astres? Igual que abans, avui dia moltes persones creuen que els signes del zodíac serveixen per predir el seu futur.

Segons els astròlegs, l’esfera celeste es divideix en dotze zones iguals que corresponen als dotze mesos de l’any i a les quatre estacions. Aquestes zones es diuen signes del zodíac i cadascun té un nom (Àries, Taure, Bessons…). Cada persona neix en una època de l’any que correspon a un dels signes del zodíac.

L’horòscop és el conjunt de prediccions o conjectures referides al futur d’una persona que es fan tenint en compte la posició dels astres del seu signe del zodíac.

Què hem de fer?

Et proposem que interpretis el paper d’un astròleg i facis una predicció de futur. a) D’acord amb les informacions del text de la lectura, tria el signe del zodíac que més escaigui a Wolfgang i especula com serà el seu futur immediat i escriu-ne l’horòscop. b) Per parelles, escriviu-vos l’horòscop de l’any vinent d’acord amb el signe del zodíac de cadascun. En acabat, intercanvieu-vos els horòscops i comenteu-los.

Com ho hem de fer?

Compon el teu horòscop de forma que presenti aquestes parts: a) La predicció general de l’any vinent. b) Les prediccions relacionades amb els sentiments, la trajectòria escolar i la salut. c) La influència dels planetes. d) Els consells finals de l’astròleg o l’astròloga.

Trobareu un model d’horòscop en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

1

Mart t’inundarà d’energia i empenta, mentre que Urà i Plutó t’enco manaran incertesa i dubtes. Júpiter i Saturn et premiaran la feina ben fe ta.

» EN VEU ALTA Els dotze personatges arquetípics

L’innocent

L’individu corrent

Objectiu: ser feliç Defecte: excés de confiança Qualitat: mentalitat oberta

Objectiu: pertànyer al món Defecte: manca de personalitat Qualitat: realista pragmàtic

L’heroi

El curador

Objectiu: millorar el món Defecte: necessitat de conflicte Qualitat: coratge

Objectiu: ajudar els altres Defecte: sacrifici de la vida Qualitat: compassió

Què hem de fer?

L’explorador

El rebel

Per parelles, feu les tasques següents:

Objectiu: viure plenament Defecte: vagabunderia Qualitat: autonomia

Objectiu: canviar el món Defecte: revenja violenta Qualitat: llibertat radical

L’amant

El creador

Objectiu: ser afectuós Defecte: voler agradar Qualitat: passió generosa

Objectiu: realitzar una visió Defecte: perfeccionisme Qualitat: imaginació creativa

El plaga

El savi

Objectiu: gaudir divertint-se Defecte: frivolitat Qualitat: alegria i humor

Objectiu: trobar la veritat Defecte: manca d’acció Qualitat: saviesa

El màgic

El governant

Objectiu: transformar la realitat Defecte: egoisme i vanitat Qualitat: cerca de solucions

Objectiu: procurar prosperitat Defecte: autoritarisme Qualitat: lideratge

Els dotze personatges arquetípics són dotze patrons de conducta humans amb motivacions recurrents. Aquests arquetips han esdevingut models universals: es van repetint amb variacions en la majoria de les històries de ficció de totes les cultures i totes les èpoques.

a) Seleccioneu una narració, un còmic, una sèrie o una pel·lícula que us hagi agradat. b) Analitzeu els personatges principals de la història i observeu quins personatges arquetípics s’hi desenvolupen. c) Compareu els personatges de ficció amb els patrons de conducta i les motivacions dels models arquetípics i identifiqueu-hi les similituds i les diferències. d) Feu una exposició oral a partir dels resultats de la vostra anàlisi.

Com ho hem de fer? a) Identifiqueu les fitxes dels personatges arquetípics corresponents, que teniu en la infografia. b) Compareu els personatges de la història amb els dotze arquetips i identifiqueu les coincidències i les variacions. c) Elaboreu un guió per a l’exposició oral i, si escau, busqueu imatges per acompanyar-lo.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

1

UT 

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. Les cançons d’amor Els escriptors de tots els temps, i de manera especial els poetes, han tractat el tema de l’amor en les seves obres. No és estrany: la necessitat d’estimar i ser estimats és tan forta que impregna els nostres pensaments i també la nostra creativitat literària i musical.

En aquest apartat veurem tres maneres diferents de tractar l’amor en l’àmbit poètic: l’amor cortès dels trobadors medievals, l’amor incert d’Ausiàs March i l’amor sensual de Joan Salvat-Papasseit.

RE CO RDA Les cançons dels trobadors anaven dirigides a una dama ideal, bella i noble, que sovint designaven amb un simple senyal (un nom fals). El trobador es considerava el seu vassall i, com a tal, li confessava la seva admiració, el seu amor i la seva fidelitat.

1.1. Els trobadors: l’amor cortès Castells i palaus Als segles XII i XIII, els nobles vivien en castells i palaus. La família i tots els hostes del rei o del comte formaven la seva cort.

En el si de les corts medievals es va formar una cultura singular que es caracteritzava per la valoració de la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós). Aquesta cultura es va manifestar sobretot a través de la poesia i la música.

Trobadors i joglars Els trobadors eren els compositors de la lletra i la música de les cançons i els joglars n’eren els intèrprets.

Els joglars cantaven les cançons a les festes que els nobles feien als seus palaus i als certàmens literaris i musicals (Jocs Florals o de la Gaia Ciència).

Els trobadors i els joglars utilitzaven normalment la llengua occitana.

1

El llaüt és un dels instruments musicals característics dels joglars.

Un amor delicat, la fina amor Els trobadors van ser els creadors d’un gènere literari anomenat cançó de l’amor cortès o de la fina amor.

La cançó d’amor cortès es basa en el desig que manifesta el trobador envers la dama de la cort. Aquesta és descrita com una senyora excel·lent: superior a qualsevol altra dona en bellesa, tracte i poder.

L’enamorat se situa en la posició de suplicant, com correspon a un vassall, i prega a la dama (la seva senyora) que correspongui al seu amor amb un gest de consideració i afecte.

L’elecció de la dama perfecta Guillem de Cabestany (1188-1212) és un dels trobadors catalans més reconeguts. A ell s’atribueix la Llegenda del cor menjat.

En els versos següents, veiem com el trobador ha triat la dama més gentil i més bella i se’n declara enamorat fidel. Però això li produeix un gran dolor en el cor, que només aconseguirà calmar si ella l’empara.

Com aquell que baixa la branca Com aquell que baixa la branca i pren la més gentil de les flors, jo he escollit en alt boscatge, entre totes, la dama més bella.

Amb la dolça mirada, els seus ulls m’han fet amant feliç i fidel.

Ella és tan gentil que el seu amor fa que no en pugui desitjar cap altra.

Un gran favor em farà si, per pietat, malgrat la seva excel·lència, m’acull; així podré mostrar-li el dolor que ha infós en el meu cor.

Ella m’ha donat Amor i Tristesa perquè ha fet que m’enamori de la millor.

Guillem de Cabestany (text adaptat).

Trobareu la Llegenda del cor menjat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

1

UT  » AÓ RÀR 1.2. Ausiàs March: l’amor incert Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la literatura catalana de l’època medieval.

Els seus poemes representen un gran canvi respecte a la creació trobadoresca, ja que no manifesten el desig per una dama excel·lent a la qual el poeta ha de suplicar un gest favorable, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com creu que han de viure l’amor dues persones de trets semblants. El poeta, doncs, ja no es considera el vassall d’una dama.

L’amor sensual i l’amor honest Per a Ausiàs March, l’amor és un problema moral, és a dir, una qüestió que, segons com es visqui, pot dignificar la persona o, al contrari, la pot pervertir. Per al poeta, doncs, l’amor és un motiu de preocupació i d’incertesa.

Ausiàs March viu intensament la pugna entre un amor sensual i un amor espiritual (que ell sovint anomena amor honest).

Ell aspira a compartir un amor honest amb la persona estimada, però sovint se sent culpable de rendir-se al seu instint i abraçar un amor sensual.

Dos fruits, dos vents, dos amors Ausiàs March ens presenta el conflicte interior que viu a través dels símils de dos fruits d’un arbre, entre els quals n’ha de triar un (primera estrofa), i dos vents enfrontats que baten la mar (segona estrofa). Al final es decanta per viure un amor honest.

Poema IV Tal com aquell qui desitja vianda per apagar la seva fam extrema i veu dos fruits en una bella branca, ha de triar per satisfer el desig; em passa a mi, que, estimant dues dones, he de triar per assolir l’amor.

Tal com la mar es plany greument i crida quan dos vents forts la baten igualment, un de llevant i l’altre de ponent; dos grans desigs m’han combatut la ment, però el meu voler permet seguir-ne un; el faig saber: amar-vos dretament.

Ausiàs March (text adaptat).

2

1.3. Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta innovador de principis del segle XX. Per això se’l sol incloure dins el moviment d’avantguarda. Salvat-Papasseit és un dels poetes que més ha tractat el tema de l’amor, i sovint ho fa de manera sensual i sincera.

Un convit a l’amor Un dels poemes més coneguts de Joan Salvat-Papasseit és «Dona’m la mà», en el qual el poeta convida l’estimada a seguir el venturós camí de l’amor.

Dona’m la mà Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit (fragment).

2

UT  » AÓ RÀR

» ACTIVITATS E as: ’a ès 1. En algunes corts medievals es va donar una gran rellevància a determinats valors socials. Quins eren aquests valors i com es manifestaven? En l’actualitat, creus que aquests valors es mantenen? Pensa una situació que hagis viscut en què aquests valors hi hagin estat presents. Comparteix-la amb el grup classe.

1. Relaciona les explicacions següents amb els trobadors i els joglars:

a) Intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant amb un instrument. La seva funció era distreure l’audiència. b) Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Dominaven la retòrica i la música. Eren molt valorats en la societat feudal.

2. La cançó d’amor cortès canta un amor, so-

vint no correspost. Quina és la relació social entre l’enamorat (el trobador) i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema)? Corregeix les afirmacions que siguin errònies i justifica la teva correcció.

2. A partir de la lectura dels versos de la cançó de Guillem de Cabestany de la pàgina 19, completa el comentari següent amb les paraules adequades:

En aquesta cançó d’amor , el trobador atribueix a la tres qualitats: la (vers 4), la (vers 7) i l’ (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos contradictoris: primer, el sentiment de (vers 6) i, segon, el sentiment de (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. A més a més, el no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la li faci «un gran per pietat», és a dir, que senti compassió d’ell; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama i ell, el seu .

Aàs h ’a r 2. Quin dels tres títols proposats consideres que és l’adequat per al text següent?

Els poemes d’Ausiàs March no manifesten el desig per una dama excel·lent de rang superior, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com ell creu que han de viure l’amor dues persones que tenen una relació entre iguals.

a) L’enamorat és un vassall, és a dir, una persona amb un rang superior o igual al de la dama estimada. b) La dama a qui l’enamorat dirigeix els seus poemes és la promesa d’algun noble de la cort o del rei. c) L’enamorat canta l’excel·lència de la dama en bellesa, tracte i poder.

• Cerqueu el significat actual de l’expressió amor platònic i valoreu si pot tenir alguna relació amb el concepte de l’amor cortès.

2

a) Mestre d’amor b) Poeta innovador i filòsof c) L’amor sensual i l’amor honest

2. Utilitzant les paraules següents, explica quina mena de problema constitueix l’amor per Ausiàs March: dignificar • honest • pervertir • sensual

• Com en diu Ausiàs March de l’amor espiritual?

I al final del poema IV com s’hi refereix?

2. A partir de la lectura dels versos del poe-

2.

Accedeix al web La paret de les auques (en tens un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat) i cerca-hi les auques dedicades als trobadors, a Ausiàs March i a Joan Salvat-Papasseit. Després selecciona un parell de rodolins de cada auca que tinguin relació amb el que has estudiat d’aquests autors, copia’ls i il·lustra’ls amb un dibuix o una fotografia. Per exemple:

ma d’Ausiàs March de la pàgina 20, completa el comentari sobre l’assumpte que tracta amb les paraules adequades:

El poeta expressa el seu interior amb els símils dels dos fruits (qui desitja menjar n’ha de triar un) i dels dos (que baten la mar). Els dilemes en què es troba el poeta són que, en la primera estrofa, ha de triar entre dues (que poden representar dues maneres diferents d’entendre la relació ) i, en la estrofa, entre dos , el de llevant o el de . Finalment tria el d’estimar honestament.

A nobles i cortesans, destinaven els seus cants.

(Els trobadors)

J a-st: ’a u 2. Llegeix els versos del poema «Dona’m la mà», de Joan Salvat-Papasseit de la pàgina 21, i completa el comentari amb les paraules corresponents: joc • veu • acosti • estimada • mar gavines • amants • paisatge • espai passegen • sentiments • palmeres • tòpic descriure • relació • deliciós

«Dona’m la mà» és un poema de requesta d’amor.

La del poeta demana a l’ que se li cada vegada més fins a arribar al « d’amar». La relació dels es produeix mentre a la vora del . Els elements del —les , les i el sol— configuren un idíl·lic que estimula els dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al literari anomenat locus amoenus, que consisteix a un espai que afavoreix la amorosa.

Ens relata amb el seu cant el neguit, viu i angoixant.

(Ausiàs March)

Que t’engresca, que t’exalta i et fa envermellir la galta.

(Joan Salvat-Papasseit)

2

UT  » NCIÓ

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos funcionals Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata, com ara descriure una persona, informar d’un accident, explicar una malaltia o opinar d’una qüestió controvertida.

Segons el propòsit comunicatiu, fem servir un tipus de text funcional o un altre. En la taula següent trobaràs enumerats els principals tipus de textos funcionals.

TIPUS DE TEXTOS FUNCIONALS 1. TEXT DESCRIPTIU

2. TEXT INFORMATIU

El text descriptiu expressa les característiques que ens permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes.

El text informatiu dona a conèixer les notícies a través dels mitjans audiovisuals (ràdio, televisió) i escrits (premsa en paper o digital).

EXEMPLE

EXEMPLE

Aquest és un gat persa.

La seva característica física més distintiva és el musell camús i els ulls enormes i rodons, que li donen un aire molt simpàtic. Té el pèl molt llarg i sedós, i necessita moltes cures higièniques.

3. TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

4. TEXT ARGUMENTATIU

El text explicatiu exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l’entengui i la conegui.

El text argumentatiu formula raonaments basats en arguments per afermar o refutar una idea o una opinió.

EXEMPLE

EXEMPLE

Aquestes guspires que veieu són alta tensió, és a dir, voltatges de desenes de milers de volts que s’aconsegueixen només amb una mica de fricció.

2

Esther Guerrero fa realitat un històric doblet al campionat d’Espanya en 800 i 1.500 metres L’atleta de Banyoles guanya amb molta comoditat les dues proves en poc menys de 10 minuts de diferència.

Jo mai no em posaria un pírcing a la llengua perquè ha de ser molt molest, tant per menjar com per parlar. Abans me’l posaria al nas o al llavi de baix.

El text instructiu ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona uns consells per realitzar correctament una acció.

6. TEXT PREDICTIU El text predictiu anuncia uns esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d’uns indicis o senyals que s’han observat.

EXEMPLE Tot seguit us donem uns quants consells en cas de grans nevades: 1. Obriu una mica les aixetes perquè no es congelin les canonades.

2. Eviteu sortir al carrer.

3. Si heu de viatjar, planifiqueu abans el trajecte.

7. TEXT ADMINISTRATIU El text administratiu facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics.

EXEMPLE Avui a la tarda els ruixats i les tronades aniran a més a les comarques de Barcelona i Girona.

Cap a ponent i cap al sud s’imposarà el sol.

Les temperatures es mantindran si fa no fa com ahir.

8. TEXT PUBLICITARI El text publicitari o propagandístic promociona determinats productes per induir la població a consumir-los.

EXEMPLE Senyora alcaldessa, Com a representant de l’Associació de Veïns, m’adreço a vostè per comunicar-li la nostra disconformitat amb les mesures preses per l’Ajuntament...

9. TEXT LITERARI O RETÒRIC El text literari o retòric juga amb el llenguatge i els recursos narratius per crear una emoció estètica.

EXEMPLE Coet de nits vermelles / que t’esbojarres com lasciu atac d’un drac, / saltes, com cent sagetes d’un buirac, / i acabes eixordant-nos les orelles.

© 3Cat

5. TEXT INSTRUCTIU

EXEMPLE És natural que deixis volar la imaginació. És natural que t’agradin les coses de veritat.

La gent de veritat i el menjar de veritat. És natural no amagar el que sents ni com ets.

Riure perquè sí també és natural. I beure si tens set.

10. TEXT CONVERSACIONAL El text conversacional estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

EXEMPLE —Hola, bon dia. Saps si ha passat l’autobús que va cap a Sant Joan Despí?

—Ara mateix. Però no et preocupis: d’aquí deu minuts en passa un altre.

—Ah, molt bé. Gràcies.

2

UT  » NCIÓ » O ILS

» ACTIVITATS

2. Digues quin tipus de text funcional (des-

criptiu, informatiu, explicatiu, argumentatiu, instructiu, predictiu, administratiu, publicitari, retòric o conversacional) correspon a cadascuna d’aquestes situacions.

E o ils 2. Llegeix aquests textos i digues de quin ti-

a) Noia que detalla com és la dessuadora que li han pres. b) Noi que justifica per què ha decidit fer dansa clàssica. c) Professora que explica en què consistia el vassallatge. d) Periodista que transmet l’erupció d’un volcà a Islàndia. e) Meteoròloga que pronostica el temps del cap de setmana. f) Dues persones que parlen a la parada de l’autobús. g) Actor que declama uns versos d’una tragèdia de Shakespeare. h) Agent de publicitat que promou un cotxe elèctric. i) Alumna que omple els impresos de sol·licitud d’una beca. j) Cuinera que enumera els passos que cal seguir per fer la sopa d’all.

pus és cadascun:

informatiu • instructiu • argumentatiu descriptiu • predictiu • explicatiu conversacional • publicitari

a) b)

Es fa un petit sot a terra i s’hi posa la llavor.

EL PUNT AVUI,, 25 de juliol de 2022

Creix l’incendi forestal a Califòrnia, que ja ha causat la destrucció d’habitatges c) LA PREVISIÓ Avui els núvols seran força espessos a la costa central, però gairebé no plourà.

d)

e)

f)

La sintaxi estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

És un animal d’aspecte àgil i robust, amb el coll llarg i musculat.

M’agrada viatjar perquè coneixes gent i cultures diferents.

g)

©3Cat

2. Respon a aquestes qüestions: h)

2

Has vist com plou, avui?

Sí, hem fet bé d’agafar el paraigua.

a) Quin dels textos funcionals de les pàgines 24 i 25 llegeixes més sovint? On? b) Quin o quins creus que et poden resultar més útils durant els teus anys d’estudiant?

Per què? I en la teva vida adulta? Per què? c) Quin creus que és més difícil d’escriure? I de comprendre? d) Tria tres dels textos funcionals i escriu una situació real en què els podries utilitzar.

RXÓ E  G « A 

» GRAMÀTICA L’oració F I T X A 1 » PA R A U L E S , S I NT A G M E S I O R A CI O NS Una paraula (per exemple, tigre) és la unitat significativa que ens permet formar estructures més àmplies i complexes com són els sintagmes (els tigres de Bengala) i les oracions (Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh).

PARAULA

SINTAGMA

ORACIÓ

tigre

els tigres de Bengala

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

Un sintagma és un conjunt de paraules que s’organitzen al voltant d’una categoria lèxica que fa de nucli. Aquesta categoria nuclear és la que dona nom al sintagma. un

carrer

empedrat

ja

N sintagma nominal

molt

fosc

sovint

sense

Adv

sintagma adjectival

la finestra

V sintagma verbal

força

Adj

obren

energia

Prep

sintagma adverbial

sintagma preposicional

Una oració és una unitat de sentit i d’entonació que consta d’un sintagma nominal que fa de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona (primera, segona o tercera) i nombre (singular o plural) que s’estableix entre el nucli del subjecte i el verb.

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

Bangladesh SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

2

UT  » EÓ E  G » ÀT

R EC O R D A Una paraula tota sola pot formar un sintagma. Per exemple: Girona creix. creix SN

Cauen pedres pedres.

SV

SV

SN

Quan un sintagma té més d’una paraula, sol constar d’especificador (esp), nucli i complement (CN o CV).

Les plantes primerenques ja tenen flors. esp

nucli

CN

esp nucli

SN

CV

SV

PR AC T I C A • Per parelles, un de vosaltres ha de dir una d’aquestes paraules, papallona, lleuger, aquest, quatre, vosaltres, estimar, lentament, sense, però i ah, i l’altre n’ha d’identificar la categoria (nom, determinant, quantificador, adjectiu, verb, adverbi, pronom, preposició, conjunció, interjecció). Després, el primer dirà una categoria lèxica i el segon en posarà un parell d’exemples.

11 Per formar oracions, els verbs gairebé sempre requereixen un o més constituents obligatoris, anomenats arguments. Per exemple, el verb regalar requereix tres arguments: 1. Qui regala?

regalar

reix cadascun dels verbs següents: oferir (3), queixar-se (2), telefonar (2), agradar (2), obligar (3), riure (1), convidar (3), lamentar (2), vendre (3), ploure (0).

12 Forma una oració amb cadascun dels

2. Què regala?

3. A qui ho regala?

Seguint aquest model, fes un esquema semblant que pregunti pels arguments que reque-

verbs de l’activitat anterior i numera’n els arguments. Per exemple: Oferir: 1. L’empresa ha ofert 2. als treballadors del torn de nit 3. un augment del salari. salari

F I T X A 2 » EL S U B J E C T E I E L P R E D I C A T En general, una oració consta de subjecte i predicat. El subjecte és un sintagma nominal que designa l’element del qual s’afirma o es nega una acció, un procés o un estat. I el predicat és un sintagma verbal que afirma o nega una acció (1), un procés (2) o un estat (3) del subjecte.

(1) El gat dels veïns ha esgarrapat el meu gos.

SN subjecte

(2) L’aire L’ humit del mar rovella les baranes de ferro.

SV predicat

SN subjecte

SV predicat

(3) L’aigua L’aigua d’aquesta font no és potable potable.

SN subjecte

SV predicat

Quan la forma verbal o el context ho permeten, el subjecte pot quedar sobreentès, i aleshores s’anomena subjecte el·líptic: Aquest estiu anirem a la vall de Boí Boí.

SV predicat

2

La terminació verbal -em (anirem) ja ens indica que el subjecte és de primera persona del plural, és a dir, nosaltres (un grup de persones en què s’inclou l’emissor del missatge).

Hi ha oracions que no tenen subjecte o bé tenen un subjecte indefinit. Són les oracions impersonals.

TIPUS D’ORACIONS IMPERSONALS FENÒMENS METEOROLÒGICS plou, neva, llampega, clareja, fa vent, fa fred

VERB HAVER-HI

PRONOM ES + VERB NO TRANSITIU

En aquest paràgraf hi ha tres faltes d’ortografia.

Per aquesta carretera es corre massa.

PER S AB ER -N E M É S Els verbs que expressen sensacions, com ara agradar, desagradar, interessar, plaure o repugnar, solen dur davant el complement indirecte (la persona que experimenta la sensació) i darrere el subjecte (l’objecte que produeix la sensació).

A la meva amiga li agraden les activitats de muntanya. muntanya CI experimentador

V

SN subjecte

• Per parelles, identifiqueu el subjecte i el complement indirecte experimentador d’aquestes oracions: a) A l’entrenadora no li va agradar gens el nou equipament de les jugadores. b) A les famílies els ha interessat molt el nou projecte educatiu. c) A mi sempre m’han repugnat les actituds racistes.

21 Identifica el verb de cadascuna de les oracions i, d’acord amb el sentit i la concordança, digues quin sintagma fa de subjecte. Tingues en compte que el subjecte no sempre ha d’ocupar la primera posició. Per exemple: Sovint em venen (V) a la memòria aquells records d’infantesa (SN subjecte). a) Aquest hivern tan fred matarà tots els cirerers. b) L’any passat va caure un llamp al campanar de l’església. c) La memòria de vegades ens enganya. d) Falten dos minuts per a les dotze del migdia. e) No us arribaran pas els diners per a tants capricis!

f) Aquests núvols tan negres assenyalen tempesta amb pedra o calamarsa. g) Aquest medicament te l’ha de prescriure el metge de capçalera.

22 Converteix aquestes oracions personals en impersonals o de subjecte indefinit utilitzant el pronom es. Per exemple: Ara no hi pot entrar ningú. ➝ Ara no s’ s’hi pot entrar. a) Podem passar? b) Per l’autovia els turismes poden circular a 120 km/h. c) Cada dia comprem més per internet. d) Els clients mengen bé, en aquest hostal? e) Ara la gent ja no viatja tant com abans. f) Al mercat, la gent xerra més del compte.

2

UT  » EÓ E  G » ÀT F I T X A 3 » L ’O R A C I Ó S I M P L E I L ’ O R A C I Ó CO M P O STA Una oració simple és una unitat de comunicació autònoma que no depèn de cap altra i que conté un sol verb.

Aquest verb pot aparèixer en una forma simple (parlava), composta (havia parlat) o perifràstica (haurà de parlar).

Una oració composta és una unitat de comunicació que consta de dues o més oracions. Per tant, l’oració composta conté dos o més verbs.

L’oració composta pot ser-ho per coordinació de dues o més oracions o bé per subordinació d’una oració (anomenada oració subordinada) que depèn de l’altra (anomenada oració principal).

L’ORACIÓ COMPOSTA PER COORDINACIÓ Diem que una oració és composta per coordinació quan està formada per dues oracions coordinades, és a dir, dues oracions unides per una conjunció que estableix una relació d’equivalència (cap de les dues no està per sobre de l’altra).

Els préssecs eren dolços, però les taronges eren un pèl àcides. àcides Oració 1

Oració 2

Oració composta per coordinació

L’ORACIÓ COMPOSTA PER SUBORDINACIÓ Diem que una oració és composta per subordinació quan una de les oracions que en forma part (anomenada subordinada) depèn de l’altra (anomenada principal) o d’un dels seus constituents.

Fill, el test ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal. normal Oració principal

Oració subordinada

Oració composta per subordinació

Les oracions subordinades es classifiquen en oracions substantives, oracions de relatiu i construccions adverbials.

• Les oracions substantives expressen fets o nocions abstractes i fan la funció d’un sintagma nominal. l’ascens a primera. primera L’objectiu és

Sintagma nominal

que l’equip pugi a primera. primera Oració substantiva

• Les oracions de relatiu expressen propietats d’un nom i van encapçalades per un pronom relatiu o un adverbi relatiu. granívors Els ocells

Sintagma adjectival

que es nodreixen de grans

tenen el bec cònic.

Oració de relatiu

• Les construccions adverbials són construccions adjuntes a l’oració principal que hi aporten una informació addicional.

3

Com que teníem gana, gana,

vam menjar-nos l’entrepà. l’entrepà

Construcció adverbial (valor causal)

Oració principal

COORDINACIÓ

La gent es banya

i

SUBORDINACIÓ

pren el sol.

La socorrista vigila que ningú no prengui mal.

PER S AB ER -NE M É S Les oracions subordinades poden fer la funció de subjecte de l’oració principal o bé de complement del verb o de complement d’un nom.

• Per parelles, formeu les oracions compostes corresponents d’acord amb el sentit i la funció sintàctica que s’indica: que ja és massa tard que a la nit faci fred

que em vas encarregar que no em diguin pel meu nom

a) M’agrada [Subjecte] b) Ja tinc el llibre [C del nom] c) L’Èric diu [C del verb]

que hi ha al cable elèctric que el malalt pateix una infecció bacteriana

d) L’ocell [C del nom] és una àguila cuabarrada. e) Les anàlisis han confirmat [C del verb]. f) Em molesta molt [Subjecte].

31 Identifica els verbs d’aquestes oracions com-

postes i divideix-les en els fragments oracionals que les integren. Per exemple: Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten.

Entrem a l’auditori 2 i veig un munt de flaixos 3 que m’envolten. m’ 1

a) Sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi. b) Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona. c) Sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. d) Jo em preguntava per què deia que la intelligència s’havia de conduir bé. e) Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni.

32 Substitueix els sintagmes subratllats per

oracions subordinades. Després digues quines són substantives, quines són de relatiu i quines són construccions adverbials. Per exemple: El personal de la fàbrica demanava un augment de sou del tres per cent cent.

El personal de la fàbrica demanava que li apugessin el sou un tres per cent cent. oració subordinada substantiva

a) La tripulació del vaixell els desitja una travessia agradable i tranquil·la. tranquil·la b) L’aire provinent del mar és molt humit. c) Primer has de polir la fusta amb paper de vidre. Després Després, la podràs pintar. d) La criatura nounada es dirà Abril. e) Els jugadors prefereixen un professional com a àrbitre del partit. partit f) Ara la Lisa ha anat a dutxar-se. Mentrestant, tu pots preparar la motxilla.

3

UT  » EÓ E  G » ÀT

» ACTIVITATS

3.

Pl as  i 3. Identifica el nucli d’aquests sintagmes

a) Sovint travessen el riu amb barca. b) Al vespre fa molta xafogor. c) A la bassa hi havia peixos i granotes. d) Aquí no hi pinta res! e) A l’hivern es dorm més que a l’estiu. f) A aquestes hores encara dorm?

Digues quines d’aquestes oracions tenen el subjecte el·líptic i quines són impersonals:

i digues de quina classe són: nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional. a) força content dels resultats obtinguts b) una campanya contra la crisi climàtica c) dins una cova molt profunda d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari e) molt lentament

3.

Identifica els constituents de les oracions següents que facin de complement del nom [CN] i indica si estan formats per un SAdj, un SPrep o una oració subordinada de relatiu (OSRel).

Per exemple: els dits dels peus N ➝SPrep [CN]

E e   i 3. Analitza les oracions següents seguint aquest model:

Aquesta placa solar només escalfarà l’aigua l’aigua. nucli

CN

esp

SN subjecte

nucli

CV

SV predicat

a) El japonès del barri sempre obre a la una. b) L’escala mecànica només arriba al primer pis. c) Aquesta figuera tan petita ja fa unes figues boníssimes. d) Tanta pedanteria també ofèn la gent senzilla.

3.

Escriu una oració que segueixi l’estructura següent: esp

nucli

SN subjecte

3

CN

esp

nucli SV predicat

L’oó l  ’oó o 3. Identifica els verbs de les oracions se-

güents i classifica-les segons que siguin simples o compostes: a) El restaurant obre a les sis del matí. b) Quan no les pot haver, diu que són verdes. c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. d) La tonyina és un peix que pot arribar als 300 kg.

a) un riu molt cabalós b) una bicicleta que és elèctrica c) un moment de repòs d) un vestit sense mànigues e) el dia més llarg de l’any

esp

• Escriu una oració impersonal i una altra amb subjecte el·líptic. Intercanvia-les amb un company o una companya perquè identifiqui a quin tipus correspon cada una.

CV

3.

Afegeix informació a les oracions simples de l’activitat anterior per convertir-les en compostes. Digues si has fet servir la coordinació o la subordinació per fer-ho.

3.

Identifica les oracions subordinades i digues si són subordinades substantives (fan una funció pròpia d’un sintagma nominal: subjecte, CD, CR…) o subordinades de relatiu (modifiquen el nom que fa d’antecedent com ho faria un adjectiu i fan la funció de CN). a) La companyia ofereix un contracte de dos anys a les actrius que han superat el càsting. b) Em preocupa que la societat actual no ofereixi més oportunitats als joves. c) Les olives que hem arreplegat enguany són de molt bona qualitat. d) Els bombers recomanen que cada any es revisin les calderes i les xemeneies.

RXÓ E  G « A 

» ORTOGRAFIA 1. Vocals en contacte Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amb una altra paraula que comença també per vocal, es poden produir tres fenòmens: que les dues vocals es pronunciïn separadament (hiat), que es pronunciïn agrupades (sinalefa) o bé que se’n suprimeixi una (elisió). Fixa’t en els exemples: HIAT

SINALEFA

ELISIÓ

camí ample

no hi aneu

quina hora

1.1. El hiat REC O R D A Els grups ia, ie, io i ua, ue, uo formen un hiat quan apareixen darrere d’una consonant.

Per exemple: pi-a-no sè-ri-e op-ci-ó a-nu-al du-es va-lu-ós

Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents.

El hiat es dona en els casos següents:

Quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques

TT demà obren ➝ de - mà - o - bren hiat TT cançó ètnica ➝ can - çó - èt - ni - ca hiat

Uf, si que n’hi ha, de pols!

n’hii ha dos ➝ n’hi - ha - dos

Quan la i o la u van precedides de consonant

hiat com ho has fet? ➝ co - mho - has - fet? hiat

1.2. La sinalefa Fem una sinalefa quan pronunciem les dues vocals en contacte agrupades i el resultat és un diftong creixent (DC) o un diftong decreixent (DD): hii ha pols ➝ hiha - pols

no hii veu ➝ nohi - veu

DC

DD

En les sinalefes, la o es comporta (en català oriental) com si fos una u: no ho entenc ➝ no - huen - tenc DC

no ho facis ➝ nohu - fa - cis DD

3

UT  » EÓ E  G » GIA 1.3. L’elisió Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte: mà esquerra ➝ mà esquerra

me ha fet mal ➝ m’ha fet mal

Generalment, l’elisió consisteix a suprimir (elidir) la vocal neutra [ə] (la a i la e àtones) en contacte amb una altra vocal: una illa ➝ una illa [ə] quina hora hor és ➝ quina hora és [ə] [ə] no el veig ➝ no el veig [ə] RE CO RDA

1.4. L’apòstrof

L’article femení singular (la) i el pronom femení singular (la) no s’apostrofen davant i o u àtones, precedides o no per hac: la idea, la història, la unió, la hi dona, la utilitza.

L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que s’escriu per assenyalar que s’ha elidit una vocal (una a o una e àtones). Tot i que en la parla fem moltes elisions, només es marquen amb l’apòstrof els casos següents: CATEGORIA LÈXICA

ARTICLE

PREPOSICIÓ

DAVANT VOCAL O HAC

EXEMPLE

l’

l’ l’any , l’hora l’ , l’hivern l’ , l’ull, l’ungla, l’IVA, l’ONU

n’

n’ n’Enric , n’Hilari n’ , n’Aina n’

d’

fet d’ara d’ , quart d’hora d’ , tot d’una, títol d’API d’

l’

l’ l’abraça , l’estima, l’obre, l’hi diu, dona-l’hi l’ l’ , l’usa l’hi

’l

se’l ’l sent, busca’l, tregui’l, dona-me’l

m’

m’ m’agrada , m’estima, m’hi porta, fes-m’ho m’ m’ m’ho

’m

mira’m, se’m veu, endur-se’m, posi’m

n’

n’ n’agafa , n’envia, n’ n’hi ha, posa-n’hi n’ , n’omple, n’usa n’hi

’n

agafa’n, veure’n, vagi-se’n, dona-me’n

s’

s’ s’amaga , s’està, s’irrita s’ , s’hi fa, s’ofega, mirar-s’ho s’ s’ s’ho

’s

prendre’s, asseure’s, estendre’s, riure’s

t’

t’ t’abraça , t’estima, t’ t’hi fas, t’omple, fixa-t’hi t’ , pren-t’ho t’hi t’ t’ho

’t

aixeca’t, treure’t, se’t ’t sent, acostar-se’t

’ls

porta’ls, mirar-te’ls, se’ls endú

’ns

deixa’ns, digui’ns, se’ns veu

PRONOM

3

DARRERE VOCAL

EXEMPLE

1.5. Les contraccions La contracció té lloc quan escrivim unides determinades preposicions (a, de, per), a més del mot ca (reducció de casa), i els articles masculins (el, els, en).

REC O R D A No hi ha contracció entre la preposició de i l’article personal en, sinó apostrofació: un missatge d’en Pau, d’en Tomeu i d’en Carles.

els

a

al

als

surt al pati, ves als vestidors

de

del

dels

surt del mig, baixa dels núvols

per

pel

pels

fuig pel forat, pateix pels altres

ca

cal

cals

E ,  l  ’eó 3. Llegeix les seqüències següents i digues si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió: b) el bo i millor

en

can

és a cal veí, veí, a cals avis o a can Joan?

No hi ha contracció quan l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: ves a l’ l’hort, surt de l’estany, corre per l’estadi, són de ca n’ n’Amat.

» ACTIVITATS a) racó íntim

EXEMPLE

el

No ho sé.

c) ve amb mi d) no el veig e) no ho sé f) demà hi serà g) camí ample h) fer el bé i) qui és ell?

3. Copia les informacions següents i completa-les amb les paraules correctes:

a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les en contacte en síl·labes diferents.

b) Fem una quan pronunciem en una sola les dues vocals en contacte i el resultat és un . c) Fem una quan suprimim, en la parla o en l’ , una de les dues vocals en .

4. Indica les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i, després, digues quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hii ha temps = 3 síl·labes a) qui ho diu? b) que hi és? c) aneu entrant d) ja ho hem fet

e) cosir un botó f) no ho entenc g) mira-ho! h) demà hi serà

4. Si només escrivíssim les lletres que pro-

nunciem, faríem seqüències com les següents.

Llegeix-les en veu alta i, en acabat, escriu-les correctament. Per exemple: quatr·anys ➝ quatre anys a) què·m dèieu? b) que·ls veus? c) mata·l cuc! d) que·n tens cap?

e) sempre·ns ho diu f) sabó·special g) jardí·ntic h) a mi·m sembla

3

UT  » EÓ E  G » GIA » VTS

L’aòs 4. Escriu la forma del singular de les paraules següents. Recorda que l’article el no s’apostrofa davant un diftong creixent. a) els hereus b) els informes c) els iogurts

d) els hiats e) els orígens f) els horitzons

4. Escriu la forma del singular de les paraules següents. Recorda que l’article la no s’apostrofa davant una i o una u àtones amb hac o sense. a) les hèlices b) les illes c) les indústries

d) les hipoteques e) les obres f) les hormones

4. Escriu la forma singular de l’article definit

(el el / la / l’) segons les normes. Després, relaciona cada explicació de la primera llista amb el grup corresponent de la segona. a) Davant les sigles s’apostrofa segons les normes. b) No s’apostrofa per no confondre (l’una, lira). c) Davant els noms de les lletres no s’apostrofa. d) S’apostrofa davant el prefix negatiu a-. e) S’apostrofa davant xifres començades per vocal.

1.

2.

3.

4.

5.

ela, hac, u, ics ONU, UEFA, IVA, FBI 1 d’abril, 11 d’abril una (hora), ira anormalitat, asimetria

4. Escriu els articles que hi falten: a) Hi ha una gran retenció a autopista que porta a universitat. b) idea dels alumnes de segon és bona: Imma, Isabel i Úrsula rebran a la porta els pares i els lliuraran el programa del concert. c) humanitat sempre ha mostrat curiositat per desvetllar els misteris de univers. d) Hem deixat les bicicletes a intempèrie i humitat de la nit les ha deixat ben xopes.

3

4. Copia els pronoms d’aquesta taula i apostrofa’ls correctament: Pronom

Davant vocal o hac

Darrere vocal

el

omple, infla

te dona, emporti-se

em

honora, utilitza

lliga , se fondrà

en

és ple, hi ha prou me

es

hi amaga, pensar- ho

ajeure , veure

et

entenc, hi perds

llança , se

dona, ves-te

menja

els

oblida , dona-me

ens

obre , se

escapa

4. Apostrofa quan calgui el pronom femení singular de tercera persona: Referent

Pronom

la pilota

la pell

la vela

la / l’

Davant iou tòniques

Davant i o u àtones

no inflis més

inflaves massa

se unta amb crema

la crema solar hidrata

hissen al pal

l’aigua humiteja

4. Reescriu les oracions substituint les paraules subratllades per pronoms. Apostrofa’ls quan sigui necessari.

a) Tinc una videoconsola. No utilitzo la videoconsola mai. Posaré a la venda la videoconsola i amb els diners em compraré un monopatí. b) L’entrenadora ha convocat tots els jugadors al proper partit. S’emporta tots els jugadors perquè és un partit molt important. c) Han arribat els llibres que tinc encarregats?

Només ha arribat un dels llibres. d) Veus aquell mòbil? Agafa el mòbil i dona’m el mòbil. És el mòbil del meu germà. S’ha descuidat el mòbil.

4. Completa les frases amb la forma correcta: a) mi o m’hi m’hi ?

1. Amb això, jugo el futur.

2. A no emboliquis. b) ni o n’hi n’hi ?

1. Ja ha prou, eh!

2. Calla. No diguis piu. c) la o l’ha ?

1. Qui fa paga.

2. Qui te feta, aquesta? d) te o t’he ?

1. dit que vinguis.

2. Vindré a dur- el llibre.

L rio 5. Copia aquestes frases i escriu les contraccions dels mots que hi ha entre parèntesis, sempre que es pugui. Apostrofa quan calgui.

a) Aquí hi ha el taller (de / el) mecànic i allà hi ha el despatx (de / el) advocat. b) Val més que juguin (a / el) parc que no pas (a / el) obrador (de / el) taller. c) Aquesta promoció és vàlida des (de / el) 1 de juliol fins (a / el) 5 d’agost. d) On hem d’anar, a (ca / el) Ferrer o a (ca / el) Esteve?

LLENGUA EN JOC

5. Copia les lletres que formen el nom i el

cognom d’AUSIÀS MARCH. Busca, per a cada una de les lletres, un concepte o contingut clau dels que heu treballat en la unitat. Intenta omplir-les totes. Podràs?

Compara les teves paraules amb les d’un company o companya i valoreu si les paraules que heu escrit són realment continguts clau.

Exemple:

S I N AUSIÀS MARCH L E F A

DICTAT Llegeix aquest text en veu alta. Identifica-hi els articles apostrofats i les tres sinalefes que hi has de fer. Anota les paraules que creus que et suposaran alguna dificultat; encercla la grafia o grafies en què pots dubtar i memoritza-les. Després, copia el text mentre te’l dicten.

L’Agenda dos mil trenta aborda cinc grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia i les institucions responsables.

3

UT 

EM POSO A PROVA «La música és una eina social de primer ordre» Amb motiu del curs «Les músiques urbanes i la seva repercussió social i cultural», hem entrevistat el crític musical Nando Cruz. Aquestes són les seves reflexions:

3

que poden fer servir de moltes maneres des dels ajuntaments.

Creus que, des dels ajuntaments, s’ha valorat prou la importància de les músiques urbanes?

O no s’hi han fixat fins que determinats artistes han saltat a la fama mundial?

Suposo que el que passa als ajuntaments és el mateix que passa als mitjans de comunicació, que sempre anem a remolc. No anem a l’avançada, sinó a la rereguarda. Fins que no ho tenim sobre la taula, amb artistes que estan omplint recintes amb tres mil, quatre mil o vint mil persones, no ens adonem de la magnitud de la situació. Però no hauria de ser tan difícil adonar-se’n; és, simplement, estar atent a la gent que escolta música pel carrer.

Què recomanaries a un tècnic o a una tècnica de cultura que vulgui incloure les músiques urbanes en la seva programació?

Són els xavals del veïnat els qui estan al dia de tot el que sona i hi hem d’establir un diàleg productiu.

Hem de veure com tot aquest potencial que tenen, com a coneixedors de totes aquestes músiques, es pot canalitzar a través de programacions. No pas sense filtres, sinó amb converses i negociacions.

Aquestes músiques ens permeten parlar de racisme, de sexisme, de classisme, d’història, d’on venim cadascun dels veïns que formem part d’aquestes comunitats. Hi ha una infinitat de temes de conversa a partir de les músiques urbanes. El potencial és realment infinit.

Creus que les músiques urbanes afavoreixen la cohesió social i la creació de comunitat dels nostres municipis?

La música és una eina social de primer ordre. Però no tan sols ara, perquè siguin músiques urbanes, sinó sempre. Els humans fem servir la música com a eina de socialització. La música és imprescindible, és un element crucial, i sovint és l’excusa per sortir de casa i trobar-nos amb gent. Les músiques urbanes són tan importants com a element de cohesió i socialització, com qualsevol altra. I potser més, perquè ara les músiques urbanes són a tot arreu. I joves arribats de tots els indrets comparteixen aquests estils musicals. Les músiques urbanes que escolten joves emigrats del Panjab, a l’Índia, no són tan diferents de la música que escolten els joves emigrats de països llatinoamericans. Avui dia és més fàcil que joves emigrats de diferents indrets es connectin a través de la música que no pas cinquanta anys enrere. Les músiques urbanes són una mena de pega social

Entrevista a Nando Cruz, dins del blog Interacció Interacció, 27/05/2022 (text adaptat).

1 Quin és el context en què es fa l’entrevis-

6 Per programar activitats de música urbana,

a) La celebració d’un festival musical. b) La participació del crític en un debat sobre músiques urbanes. c) La realització d’un curs sobre les músiques urbanes.

a) Amb crítics musicals especialistes en aquests estils musicals. b) Amb el veïnat per saber quines músiques agraden a totes les persones. c) Amb els consumidors d’aquestes músiques.

ta al crític Nando Cruz?

2 Quin esdeveniment ha fet que els mitjans

amb qui haurien de parlar els organitzadors?

de comunicació s’hagin adonat de l’expansió de les músiques urbanes?

7 Indica quin és el SN subjecte de cadascu-

a) Les programacions dels festivals musicals. b) Els concerts multitudinaris. c) La música dels joves al carrer.

a) Ara les músiques urbanes són a tot arreu. b) Als parcs de les ciutats els programadors musicals poden escoltar les músiques més actuals.

3 D’acord amb el context en què apareix, quin és el significat de la paraula socialització?

a) Procés pel qual una persona aconsegueix relacionar-se amb els altres. b) Procés pel qual una persona interioritza els elements de la seva cultura. c) Procés pel qual uns coneixements arriben a tota la societat.

4 Tria l’opció que completa l’afirmació se-

güent: «La música urbana que escolten els joves de països diferents…». a) és pròpia del país del qual provenen. b) evoluciona de forma diferent segons el país d’on és originària. c) és molt semblant, independentment del país d’origen dels joves.

na d’aquestes oracions:

8 Completa aquesta oració amb els arti-

cles que hi falten. Fes les contraccions que siguin necessàries. « ’actualitat musical es troba abans a plataformes musicals que mitjans de comunicació.»

9 Nando Cruz és un crític musical. Així doncs, quan valora críticament les peces musicals, quin tipus de text fa servir? a) Expositiu. b) Argumentatiu.

c) Descriptiu. d) Informatiu.

1. Copia una oració simple i una oració composta per subordinació del text.

5 Què vol dir que els ajuntaments poden

fer servir les músiques urbanes com a pega social? a) Que poden aprofitar-les per organitzar activitats que interessin els joves de diferents orígens i fer que es relacionin. b) Que les poden utilitzar per fer concerts gratuïts. c) Que fan difusió social perquè les músiques socials arribin a totes les edats.

La meva reflexió

• Escriure una crítica mu sical argumentada sobre la música que esco lteu els joves en l’actualitat, et seria fàcil o difícil? Per què?

Raona la teva resposta.

3

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UT 

» AGENDA D’ACTIVITATS Imagina que heu d’elaborar l’agenda d’activitats a l’inici d’un curs escolar.

Organitzeu-vos en grups de tres. Cada grup elaborarà l’agenda d’activitats d’un mes, el que li correspongui. L’objectiu és fer, entre tots, un programa detallat de cadascuna de les activitats proposades, explicar els tràmits necessaris per dur-les a terme, fer-ne la presentació al grup i, si escau, actuar de guies.

DESCRIPCIÓ

T I D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN

1. Repartiu-vos per grups els mesos del curs escolar i proposeu per al mes escollit possibles activi-

tats destinades a un d’aquests entorns: a) El grup classe; b) El centre escolar; c) La ciutat, el poble o el barri; d) Les famílies.

2. Valoreu les propostes del grup i seleccioneu la que compleixi les condicions següents: que sigui interessant i original, que hi pugui participar tot el grup classe i que sigui adequada per als destinataris.

3. Un cop tingueu clara l’activitat que ha de preparar el vostre grup, desenvolupeu-la. Completeu una fitxa com la següent: Lloc de realització

Horari

Persona o institució amb la qual cal contactar per organitzar-la Organització dels alumnes Materials necessaris Altres aspectes que cal tenir en compte (per exemple, si cal autocar)

Expliqueu, de manera clara i precisa, en què consistirà l’activitat: Inici de l’activitat Desenvolupament Finalització

4

4. Caldrà que enregistreu l’activitat o que en feu fotografies per compartir-les a les xarxes del vostre centre escolar.

• Exposeu, davant del grup classe, la vostra proposta detallada i proposeu els canvis que resultin interessants per millorar-la o enriquir-la.

• Elaboreu les propostes finals i recolliu les de tots els grups.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. Penseu altres situacions en què caldria fer el següent: • Posar-vos en contacte amb alguna persona que ocupi un càrrec en una institució, per fer-li una sol·licitud.

• Organitzar activitats per a un grup de persones.

A CTIVITATS D’AUT OREFLEXIÓ

1. Finalment, reflexioneu, individualment, sobre la vostra participació en la preparació de l’activitat: • Les teves propostes, han estat originals i creatives?

• Per a quin dels quatre entorns t’ha resultat més fàcil pensar activitats?

• De les tasques que has fet, de quina estàs més satisfet?

Quina milloraries?

• En quin dels quatre entorns creus que et sentiràs més còmode fent activitats? I en quin més incòmode? Per què?

4

UNITAT

2

LECTURA » El gos de casa EDUCACIÓ LITERÀRIA » Les faules i els exemples COMUNICACIÓ » Aprendre a descriure REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Els pronoms » Les lletres b / p, d / t, g / c SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Animals que curen

Preparem la lectura 1. Opineu en veu alta: A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? ¿Esteu a favor dels animals de companyia o hi esteu en contra? Per què?

2. Responeu de manera raonada: ¿Creieu que el fet de conviure amb un animal de companyia ens fa canviar el caràcter? En què ens pot ajudar un animal: en el fet de ser més estables, més afectuosos, més sociables, més tolerants, més responsables...?

3. Què ens aporta un gos de companyia, que fins i tot l’arribem a estimar tant com una persona?

4. Abans era habitual sacrificar els animals greument ferits o malalts amb un tret d’escopeta. ¿Actualment, és acceptable aquesta manera d’actuar? Què creieu que s’hauria de fer?

5. Per parelles, comenteu aquesta frase de Siddhārta Gautama, fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL

42

Algú ha dit que no hi ha més bon psiquiatre a la Terra que un cadell llepant-te la cara. I deu ser veritat, perquè cada cop és més freqüent utilitzar els animals com a mitjà terapèutic. Sabíeu que hi ha teràpies en què els animals tenen un paper clau?

UNITAT 2

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, els vam començar a domesticar perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. I amb el pas del temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia.

Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

sant Roc i el gos. La imatge tradicional de sant Roc és la d’un pelegrí acompanyat d’un gos. Diu la llegenda que el sant va contreure la pesta i que el gos li va curar les úlceres llepant-les-hi cada dia.

També explica que, quan passava gana, el gos li duia un crostó de pa per sustentar-lo.

El gos de casa Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra.

No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble.

Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava.

A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes.

Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

*** Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada.

Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol.

bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet. fer festes (a algú) loc. v. Fer demostracions d’afecte a través del contacte físic. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós.

43

UNITAT 2 » LECTURA Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom: —Tanqueu, que hi ha un gos rabiós!

Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú.

Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn.

Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades.

Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols.

La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista.

Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres.

44

tancadissa f. Acció múltiple de tancar. esparverat -ada adj. Esverat de por. empaitar v. tr. Perseguir, encalçar. angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta. esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta. paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir. estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir.

renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa. engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir. esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar. falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses.

—Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera.

—A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada.

A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura: —El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

***

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull.

De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falagueries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia.

45

UNITAT 2 » LECTURA El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga.

A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre?

I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

*** La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, haventse-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar: —Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda?

Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare: —Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa.

I allà reposa esperant-nos a tots. Àngel Guimerà: El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

46

aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície. estrebada f. Estirada brusca. feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat. esbufec m. Respiració forta i sorollosa. guaitar o aguaitar v. intr. Mostrar-se només en part, deixar-se veure. heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. intr. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament. haver-se-les Tenir-se-les loc. v. Tenir paraules amb algú, sia discutint, sia barallant-se. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. Gairebé tocant, arran.

» ACTIVITATS Comprensió lectora El fil argumental El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Normalment podem expressar el fil argumental en un parell de frases.

1. Determina quin és el fil argumental del conte de la lectura:

a) Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella. b) Un nen pateix un xoc emocional perquè el pare ha mort el seu gos malferit. La criada, que no s’estimava gens el gos, manifesta els seus sentiments amagats envers el nen i li dona consol. c) Un nen estima molt el gos de casa, però mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i aquest li ho concedeix.

2. L’expressió del fil argumental insinua el

tema de la narració. Digues quin és el tema del conte El gos de casa. a) El maltractament animal. b) El poder guaridor de l’afecte i el consol. c) El ressentiment malaltís.

L’argument i la trama L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama d’una novel·la, d’una obra de teatre o d’una pel·lícula és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan lligats o relacionats. Algunes sèries de televisió tenen una trama complicada, amb molts personatges.

3. Redacta l’argument del conte de la lectura responent a les preguntes següents:

a) De qui parla el narrador? b) De quan parla? c) De què parla? d) Quina relació té l’animal amb el protagonista? I amb els altres membres de la família? e) Quin fet trenca la rutina familiar? f) Quina és la conseqüència? g) Quin problema afronta el protagonista com a resultat d’aquest fet? h) Com reacciona la Munda, el personatge antagonista? i) Què fa l’antagonista inesperadament? j) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

Argument del conte El gos de casa El narrador explica una història de quan ell era un nen i tenia un gos a casa que…

La intriga La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries.

L’objectiu de la intriga és crear tensió per man­ tenir i augmentar l’interès dels lectors o espectadors.

4. En el conte hi ha un seguit de fets que doten d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició:

a) L’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés. b) El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va sortir al carrer amb el Galan sense dir on anava. c) El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen. d) D’una revolada, el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

47

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

5. Quin dels quatre fets anteriors és una acció

que, d’una banda, esdevé una gran sorpresa tant per al lector com per al protagonista i, de l’altra, desencadena el desenllaç de la història? Explica la resposta.

Tipus de conflicte En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu.

Aquest obstacle és el conflicte que dona ten­ sió dramàtica a la història.

6. Determina quin tipus de conflicte trobem

en El gos de casa:

a) Un conflicte personal: ve de l’interior mateix del personatge. b) Un conflicte exterior: s’origina en la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones. c) Un conflicte social: sorgeix de l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social). d) Un conflicte de situació: prové d’un fenomen natural (una catàstrofe, una malaltia, un accident) o d’un fenomen no natural (un monstre, un alienígena, una força sobrenatural).

7. Resol les qüestions següents: a) Defineix breument el conflicte que es dona entre el protagonista i la Munda. b) Quin paper té la Munda al principi de la narració: el de personatge aliat o el paper d’antagonista? I en el desenllaç de la història?

8. Assenyala la causa que origina la mort del

Galan:

a) El Galan mor perquè la Munda, que li té gelosia, s’ho fa venir bé perquè un altre gos li encomani la ràbia.

48

b) El pare mata el Galan perquè ha estat molt malferit per un gos rabiós que, a més a més, li pot haver encomanat la ràbia. c) El pare decideix matar el Galan per evitar que el gos rabiós li encomani la ràbia i esdevingui un perill a casa.

La incògnita Una incògnita és una cosa desconeguda que desperta misteri i dubte. Per exemple, si examinem el comportament del personatge de la Munda i no acabem d’entendre per què es comporta d’aquella manera, llavors diem que els motius del seu comportament són una incògnita.

9. Rellegeix el text si cal i respon a aquestes qüestions:

a) Què ho fa que la Munda esdevingui un personatge misteriós? b) Queden prou clars els motius pels quals la Munda soterra el Galan al cementiri prop del nínxol familiar? c) Quines podrien ser les raons ocultes que expliquin el comportament de la Munda?

10. Digues quina funció narrativa té la figura de la Munda en el desenllaç del conte:

a) És el personatge antagonista que actua per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat. b) És el personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

11. La Munda, com

ajuda el protagonista a superar la mort del Galan? De quina altra manera la Munda o algun altre dels familiars podria haver ajudat el Roc?

Paraules i expressions

7

8

9

10

11

12

Camps semàntics Un camp semàntic és un conjunt de paraules diferents que tenen en comú el fet que totes pertanyen a un mateix camp de la nostra ex­ periència. Per exemple, funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del mateix camp semàntic perquè totes tenen una relació més o menys directa amb la mort.

12. Completa la taula amb aquestes paraules:

falagueria, angúnia, festa, esparverar. Afegeix almenys dues paraules més en cada columna.

Camp semàntic dels sentiments Mostra d’afecte

Efecte de la por

…

…

Camps lèxics Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica que es troben rela­ cionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic i tots els verbs que es refereixen als crits dels animals formen un altre camp lèxic.

13. Relaciona els noms dels animals amb els

verbs dels crits que fan. En acabat, escriu o digues, per exemple: El llop udola; fa udols. belar • renillar • miolar • bramar • rugir escatainar (escataineigs) • bramular refilar (refilets) • piular (piulets) • grunyir parrupar (parrupeigs) • raucar 1

2

3

4

5

6

Termes generals i termes específics En grups de mots sinònims, com ara lladrar, bordar, grinyolar, clapir o udolar, sol haver-hi un terme de significat més general (lladrar) i els altres termes solen tenir un significat més específic, com bordar, grinyolar, clapir i udolar.

14. Un gos, a més de lladrar, pot bordar, grinyolar, clapir o udolar. Relaciona els verbs anteriors amb la definició corresponent:

a) Fer crits curts i forts sense voler atacar. b) Fer crits amenaçadors amb intenció d’atacar. c) Fer crits prolongats i planyívols semblants als que fan els llops. d) Fer crits aguts, com trencats, en perseguir caça o encorralar ovelles. e) Fer crits de dolor un gos i altres animals.

15. Completa cadascuna de les oracions se-

güents amb la forma adequada d’un dels verbs donats que, estant relacionat amb parlar, s’ajusti a la situació comunicativa: arengar, xiuxiuejar, deliberar, enraonar, rondinar, aconsellar.

a) Els lladres per no despertar el vigilant. b) Els delegats sobre quin era el millor dia per fer el festival de fi de curs. c) Abans de la final, l’entrenador va els jugadors de l’equip dins del vestidor perquè ho donessin tot al camp. d) L’Albert sempre als altres que cal fer esport, però ell no en fa gens. e) En Quim estava enfadat i no parava de perquè no aconseguia connectar-se a la xarxa. f) Als meus avis els agrada molt anar al mercat per amb la gent.

49

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT Professions canines Els gossos són molt més que animals de companyia, ja que també poden arribar a desenvolupar tasques molt especials.

Podríem dir que hi ha diverses professions canines.

Per exemple, els gossos d’atura es dediquen a vigilar els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats.

No és fàcil aconseguir que els gossos siguin «professionals»: cal seleccionar la raça més adient, cal triar els gossos més capacitats i cal ensinistrar-los bé durant molt de temps.

Gossos d’assistència

Què hem de fer?

Et proposem que ens donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball. Volem saber-ne molt més.

Fes una fitxa detallant els aspectes més importants que cal saber d’aquests gossos «professionals».

• Gos pigall • Gos d’escolta

• Gos de mobilitat • Gos de teràpia

Com ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa d’un gos d’assistència o de treball.

La fitxa haurà d’incloure els apartats següents: a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca). b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adap­ tació). c) Selecció (característiques requerides i races adients).

Un cop revisada i corregida, exposa-la en un mural de classe amb les altres fitxes dels teus companys i companyes.

Gossos de treball • Gos de rescat • Gos d’atura • Gos de caça • Gos policia

• Gos de cerca • Gos de trineu • Gos guardià • Gos d’aigua

Trobaràs un model de fitxa informativa de gossos «professionals» en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

50

» EN VEU ALTA Hi esteu a favor o en contra? ¿No us heu parat mai a pensar que als animals dels zoos, tot i estar ben cuidats, els falta la llibertat del seu medi natural? Hi ha persones que pensen que cal mantenir els zoos per enfortir les relacions d’amistat entre les persones i els animals. D’altres, en canvi, diuen que cal tancar aquesta mena d’instal·lacions perquè la qualitat de vida dels animals és molt deficient.

Us proposem qu e debateu a clas se l’existència dels zo ològics. ¿Hi esteu a favor o en cont ra? Busqueu argu ments per defens ar la vostra opinió i participeu en el debat.

Què hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe sobre l’existència dels zoològics. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què els participants debaten sobre una qüestió controvertida i donen opinions contraposades, a favor i en contra.

Agents del debat:

senta el de• Moderador o moderadora: pre bat i guia els participants. es opinions • Participants: exposen les sev argumentades. ts i valora la • Públic: escolta els participan . seva capacitat de convenciment

Com ho hem de fer? a) Repartiu-vos els papers dels agents del debat: l’alumne o l’alumna que farà de moderador o moderadora, els que faran de participants en el debat i els que formaran part del públic. b) Prepareu-vos les intervencions orals segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran sobre el tema del debat; els uns a favor i els altres en contra. c) Participeu en el debat seguint les indicacions de la persona moderadora i respecteu sempre els torns de paraula.

Trobareu més informació sobre els debats en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

51

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. Les faules i els exemples 1.1. Les faules Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen apòlegs.

Antiga il·lustració de la faula d’Isop Les granotes del pantà sec.

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop Els orígens del gènere El gènere de les faules va néixer a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC), autor d’unes 400 faules, i Fedre (segle i), autor d’unes 150 faules (algunes són recreacions en llatí de les faules d’Isop).

Isop, el mestre de la faula Isop fou probablement un esclau grec poc agraciat, tartamut i deforme, però dotat d’una gran imaginació.

Els seus personatges solen ser animals, cadascun dels quals encarna un arquetip de conducta i adquireix un significat simbò­ lic: la guineu representa l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió… Isop va escriure les faules amb una intenció moralit­ zant, i els mestres grecs les usaven per formar els seus alumnes.

La recerca d’un casus belli Amb l’expressió llatina casus belli (‘motiu de guerra’) designem l’esdeveniment, real o inventat, que dona motiu o pretext a una declaració de guerra o a l’inici d’un conflicte.

En la faula El llop i l’anyell, el llop, després de prendre la decisió de devorar l’anyell, intenta justificar-li la seva acció amb arguments causals totalment falsos.

El llop i l’anyell Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí: —Però l’any passat vas insultar el meu pare.

I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre: —Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te?

Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Isop: Faules.

52

L’art de convèncer amb exemples Ramon Llull utilitzava els exemples per demostrar la bondat dels principis morals que predicava amb l’objectiu de convèncer els seus lectors.

Aquests principis eren els que defensava el cristianisme de la seva època.

Els exemples de Llull s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics. L’agró i el cranc és un exemple inspirat precisament en una faula d’Isop.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull Un mitjà per convèncer Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven molt sovint exemples com a arguments narra­ tius de les regles de conducta que volien inculcar als seus lectors. Aquests exemples eren relats breus que tant podien ser protagonitzats per éssers humans com per animals, plantes, fenòmens de la natura o fins i tot idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa catalana Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv. Se’l considera el creador de la prosa literària en català, ja que fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en llengua catalana. És l’autor de les novel·les Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties.

L’agró i el cranc Hi havia un agró que s’havia fet vell i, quan anava a pescar a l’estany, els peixos se li escapaven. L’agró va pensar un enginy per ajudar-se, el qual li provocà la mort.

Es va passar un dia sencer a la riba de l’estany, tot trist, sense pescar. I un cranc, que se’n va sorprendre, li va demanar per què estava així de pensarós. L’agró li va dir que tenia compassió dels peixos de l’estany, perquè dos pescadors estaven a punt d’arribar. «Són dos pescadors molt hàbils i cap peix no se’ls podrà escapar.»

El cranc, en sentir aquestes paraules, ho va anar a dir de seguida als peixos de l’estany. Tots els peixos es van reunir i van decidir demanar consell a l’agró. «No hi ha altre consell», va dir l’agró, «sinó un: que jo us porti a tots, d’un a un, a un estany que hi ha a una llegua d’aquí. En aquell estany hi ha moltes canyes i molt fang; allà els pescadors no us podran fer mal.»

Tots els peixos ho van aprovar, i cada dia l’agró prenia tants peixos com volia, i feia veure que els duia a l’altre estany. Però cada vegada s’aturava a dalt d’un puig i es menjava el peix que portava. I així va viure molt de temps, sense necessitat d’haver de pescar.

Però un dia el cranc va demanar a l’agró que el portés a veure l’estany. L’agró va estirar el coll i el cranc s’hi va agafar amb les dues pinces. Mentre l’agró volava, el cranc s’estranyava perquè no veia cap estany enlloc.

I, quan l’agró va ser a prop del puig on es menjava els peixos, el cranc va veure les espines i s’adonà de l’engany. Aleshores el cranc va estrènyer tan fort el coll de l’agró que l’hi va trencar. L’agró va caure mort a terra.

El cranc se’n va tornar cap a l’estany i va explicar als seus companys la traïció de l’agró, a causa de la qual havia trobat la mort.

Ramon Llull: Llibre de meravelles (text adaptat).

53

UNITAT 2 » EDUCACIÓ TEXTO REFERENCIA LITERÀRIAA DOBLE ESPACIO 1.4. Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine Les faules es renoven L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. Va escriure 243 faules, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude.

No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc.

La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega.

«En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.»

La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té.

«Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia?

–No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta.

–Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!»

Jean de La Fontaine: Faules.

El cant i la previsió La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes. La cigala simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, representa els valors de la feina i la previsió.

La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop.

I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure’s v. intr. pron. Sentir molta afecció o passió per una cosa. rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar. aixopluc m. Lloc on algú pot posarse a cobert. pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat. agregar v. tr. Afegir. interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa. desplaure v. intr. Desagradar.

54

» ACTIVITATS

18. Les faules i els exemples medievals han do-

Les faules 16. Què és una al·legoria? Quina funcionalitat

té dins les faules? Defineix el gènere narratiu de la faula utilitzant les paraules següents: narració • fets • animals • moral • al·legories

17. Relaciona els autors del primer grup amb

l’època en què van viure i la llengua que van fer servir per escriure les seves faules o els seus exemples:

tat determinats animals d’un significat simbòlic. Relaciona cadascun d’aquests animals amb el que representa. lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball. b) La maldat i la traïció. c) El poder i la reialesa. d) L’astúcia i l’enginy. e) La invulnerabilitat i la protecció. f) La lentitud i la constància. g) La festa i la música. h) La tendresa i l’afabilitat.

girafa mirada oberta elegància

Jean de La Fontaine Isop • Ramon Llull Fedre

brau poder noblesa

segle vi aC • segle i segles xiii i xiv segle xvii català • francès • grec llatí

colibrí vitalitat bellesa Bust d’Isop.

• Analitza una de les faules dels autors anteriors. Pots triar-ne una de les que hi ha en el llibre o bé cercar-ne una altra. Completa una taula com aquesta: Títol

…

Protagonistes

…

Argument

…

Conflicte

…

Solució del conflicte

…

Ensenyament moral

…

papallona transformació alegria

elefant fortalesa energia

• Pensa en algun altre animal que podria definir-se amb algunes de les característiques esmentades anteriorment i explica per què l’has triat.

Per exemple, la serp podria simbolitzar la maldat i la traïció perquè moltes vegades ataca de sobte les seves víctimes.

19.

Informa’t sobre la simbologia dels animals. Trobaràs un pòster amb aquesta informació en el web www.barcanova.cat. Després, respon:

a) Quins són els animals que més t’atreuen i per què? b) Quin animal creus que et descriu millor? c) Si t’haguessis de reencarnar en un animal, quin creus que series?

55

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA » ACTIVITATS

Les faules a l’edat antiga: Isop 20. Llegeix la faula El llop i l’anyell de la pàgi-

na 52 i, després, copia el comentari següent i completa’l amb les paraules adequades:

El llop i l’anyell és una de les que va escriure (segle aC), el fabulista més important de la literatura grega de l’edat . La faula conta com el cerca un que justifiqui la seva decisió de devorar l’ : primer, diu que li l’aigua; després, que l’any passat havia el seu pare. Cap de les dues explicacions no era : no li podia enterbolir l’ perquè l’anyell riu avall; no podia haver insultat el seu un any abans perquè l’ encara no havia nascut.

Malgrat l’evidència que cap dels no justificava l’ que volia emprendre, el no s’està de menjar-se l’anyell. La ens fa entendre que no hi ha cap que pugui canviar la decisió de qui està determinat a fer el .

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull 21. Ordena els elements per obtenir una definició de exemple com a gènere literari: Un exemple és

una narració breu

un ensenyament moral. la literatura

doctrinal

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine 24. Llegeix atentament la faula La cigala i la

formiga de la pàgina 54 i, després, escriu-ne una versió lliure en prosa. Pots començar així: La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca ni cap cuc.

En canvi, la formiga no havia parat de…

Recerca i creació 25. Accediu als webs sobre les faules d’Isop i Jean de La Fontaine (trobareu els enllaços en l’espai personal del web www.barcanova.cat).

Per parelles, trieu una faula i analitzeu-la aplicant l’organitzador gràfic següent: Protagonistes

es desprèn

de l’edat mitjana, pròpia de

23.

Llegeix atentament l’exemple L’agró i el cranc de la pàgina 53 i escriu-ne un comentari com el de l’activitat 20. Fes referència a l’autor, a l’època, a l’argument de la història i a la moralitat que se’n deriva.

de la qual

22. Per què es considera que el creador de la prosa literària en català és Ramon Llull? Digues el títol de dues obres d’aquest autor.

Seleccioneu un dels protagonistes

Anoteu les característiques que representa el personatge que heu triat i el paper que té en l’argument de la faula

Canvieu el personatge per un de nou: quines característiques tindrà el nou personatge?

Penseu com canviarà la faula amb el nou personatge. Quins fets es mantindran i quins s’hauran de modificar?

Ara escriviu, individualment, la nova faula. Per acabar, compareu les dues faules i identifiqueu-hi les semblances i les diferències.

56

COMUNICACIÓ « UNITAT 2

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Aprendre a descriure 1.1. Descriure per reconèixer o identificar Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les ca­ racterístiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte.

De l’acció de descriure en resulta una descripció. Una descripció és un text que construïm quan volem donar a conèixer o identificar algú o alguna cosa.

ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

• El tema: és l’element que es descriu.

• La caracterització: és la relació de característiques generals i de cadascuna de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: és tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, d’on prové, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen les característiques tangibles de l’element descrit de manera neutra i imparcial.

Utilitza un llenguatge denotatiu per referir-se només a l’element descrit.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera particular de veure l’element descrit. Utilitza un llenguatge connotatiu per suggerir altres significats de l’element descrit.

Quan hàgim de descriure algú o algun objecte per tal que sigui reconegut o identificat, farem una descripció simple, només amb les característiques més rellevants.

1

Com és?

2

3

Què li poso?

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

Vull… Ai, ara no me’n recordo, del nom! És una fruita marró per fora i verda per dins, amb la pell coberta de borrissol i la carn sucosa, amb llavors molt petites i negres.

Bon dia!

Bon dia! He perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

57

» TEXTOS UNITAT 2 » COMUNICACIÓ TEXTO REFERENCIA A DOBLE FUNCIONALS ESPACIO 4

EI! He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie. És totalment blanca, amb el nas gros ben negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant.

Respon al nom de Perla i, quan el sent, ve de seguida fent saltirons. Porta un collar de cuir de color vermell i també porta xip.

Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida.

Soc l’Anna Puig i el meu telèfon us el donaran al punt d’informació.

1.2. Descriure per saber-ne més

Fitxa tècnica

Si volem descriure un animal o un objecte per tal de millorar el coneixement que en tenim, farem una descripció molt precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats.

El terrier blanc de West Highland és una raça de gos procedent d’Escòcia, més coneguda amb el nom de westie.

Esperança de vida: de 12 a 16 anys Origen: Escòcia Pes del mascle: 7-10 kg Pes de la femella: 6-7 kg Alçada del mascle: 25-30 cm Alçada de la femella: 23-28 cm 1. DESCRIPCIÓ FÍSICA El westie és un gos petit, però d’aspecte valent i robust.

Té el cap més aviat rodó; les orelles dretes, acabades en punta; els ulls ametllats i foscos; les mandíbules fortes, i el musell negre i brillant. Té el pit i l’esquena amples i les potes curtes, però musculades. La cua, d’uns 14 cm, la duu sempre alçada per sobre de la línia de l’esquena. El pèl és llis i totalment blanc, d’uns 5 cm.

5 2. CARÀCTER És un gos actiu, resistent, alegre i juganer. Tant pot ser un bon guardià com un formidable caçador. Tot i que és de naturalesa rural, s’adapta amb facilitat a la vida urbana. Tot i així, cal tenir molt en compte que necessita fer diàriament un passeig vigorós a l’aire lliure.

3. SALUT I ATENCIONS En general, és un gos fort i sa. Se li ha de raspallar el pèl regularment perquè se li mantingui saludable i lluent.

També cal netejar-li sovint les orelles, els llagrimers i el pèl del voltant del musell. Convé banyar-lo un cop al mes amb un sabó neutre.

4. HISTÒRIA L’origen d’aquesta raça el trobem en la selecció de ter­ riers blancs que van fer els caçadors escocesos durant el segle xix. Aquesta selecció la feien per diferenciar clarament els gossos de les seves preses, normalment de colors més foscos.

CONSELLS PRÀCTICS PER DESCRIURE

58

CONSELLS

RECURSOS LINGÜÍSTICS

• Observa l’animal o l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-li les característiques corresponents.

• Estableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars.

• Cerca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’animal o l’objecte descrit.

• Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir…

• Adjectius: valent, robust, agradable…

• Sintagmes preposicionals: de marbre, de cabell d’àngel…

• Comparacions: com una magrana, com un ciri…

• Metàfores: és una joia, és una fura, és un roure…

» ACTIVITATS

b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i acostuma a viure amb les persones.

Aprendre a descriure 26. Analitza els textos funcionals de les pà-

• Tria una de les descripcions objectives de la pàgina 57 del llibre (la de la fruiteria o la d’objectes perduts) i converteix-la en una descripció subjectiva.

a) Quina és la funció pràctica de cadascun dels textos de les il·lustracions de la pàgina 57?

Tria la resposta correcta: 1) Que la persona que atén els clients pugui reconèixer una cosa innominada a partir del seu aspecte, la seva textura o algun dels seus components.

2) Que la persona a qui va adreçat el missatge pugui identificar o reconèixer una persona a partir d’algunes característiques distintives o conegui alguns trets del seu caràcter.

3) Que la persona a qui s’adreça l’emissor es faci una imatge d’un objecte extraviat a partir de les dues o tres característiques més peculiars, com són el funcionament, el color o la forma d’algun component.

28. Llegeix el text descriptiu següent i digues:

gines 57 i 58 i contesta les preguntes:

b) Quina és la funció pràctica de l’anunci de l’Anna i quina és la de la fitxa «El terrier blanc de West Highland» de la pàgina 58?

Tria la resposta adequada per a cada text.

1) Que el lector interessat, quan llegeixi el text, pugui adquirir més coneixements sobre les característiques d’aquesta raça de gossos.

2) Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut.

27. Digues en quin text es fa una descripció

objectiva i en quin una descripció subjectiva: a) El gos és l’animal més amic de l’ésser humà.

Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu.

Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta.

a) quin és el tema de la descripció, b) quin fragment conté la caracterització del tema i c) quina seqüència es refereix a l’entorn.

Un esquirol és un mamífer rosegador que fa uns 45 centímetres de llargada, té la cua llarga i peluda i els dits, les ungles i les dents molt forts. Els esquirols són de color marró o gris. S’enfilen als arbres i salten de branca en branca amb molta agilitat.

29. Feu un treball col·lectiu seguint aquestes indicacions:

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dir-ne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta.

Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal amb informació àmplia seguint el model de la pàgina 58. Després, entre tota la classe, feu un mural amb totes les fitxes o exposeu-les en un blog.

Activitat oral i escrita. Feu una enquesta als companys de classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus? e) Quines anècdotes curioses has tingut amb ells?, etc.

Observeu les dades i traieu-ne conclusions.

Finalment, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

59

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA Els pronoms F I T X A 1 » EL S P R O NO M S P E R S O NA L S Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom.

Per exemple:

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna cada dia agafa un bastó i l’hi llança ben lluny.

I vostè, d’on és?

Jo soc del Canadà.

Els pronoms jo i vostè assenyalen les persones que intervenen en l’acte de parla.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

Els pronoms personals són aquells que presenten la propietat gramatical de persona: primera persona ( jo, mi, nosaltres, em, ens), segona persona (tu, vosaltres, et, us) i tercera persona (ell, ella, ells, elles, si, es, el, la, li, els, les).

Els pronoms personals es classifiquen en pronoms forts i pronoms febles. a) Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica (Jo de vosaltres me l’emportaria) i, dins l’oració, ocupen la posició de subjecte o de complement (—Què toca la Sandra? / —Ella toca el violoncel).

ELS PRONOMS FORTS PERSONA GRAMATICAL

MASCULÍ

PLURAL

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

Primera

jo mi

nosaltres

Segona

tu vostè vós

vosaltres vostès

Tercera

60

SINGULAR

ell

ella

ells si

elles

b) Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant del verb (Jo de vosaltres me l’emportaria) o immediatament darrere (Emporteu-vos-la) i, dins l’oració, fan referència a l’emissor (els de 1a persona), al receptor (els de 2a persona) o a un element lingüístic anterior, l’antecedent (els de 3a persona).

I ara els makis. Qui els vol tastar?

ELS PRONOMS FEBLES PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR MASCULÍ

PLURAL

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

Primera

em (-me)

ens (-nos)

Segona

et (-te)

us (-vos)

el (-lo) Tercera

la (-la)

els (-los)

li (-li)

les (-les)

els (-los) es (-se) ho (-ho)

No personals

en (-ne) hi (-hi)

Estudiarem l’ús dels pronoms febles amb més deteniment en la unitat 8.

R EC O R D A Quan les formes de cortesia vostè i vostès fan de subjecte, tot i que es refereixen a la persona que rep el missatge (segona persona gramatical), el verb hi concorda en tercera persona. Per exemple: Tu no obris la porta a ningú. / Vostè no obri la porta a ningú.

Vosaltres no obriu la porta a ningú. / Vostès no obrin la porta a ningú.

I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural. Per exemple: Tu ja pots passar al despatx. / Vós ja podeu passar al despatx.

• Per parelles, modifiqueu aquest diàleg utilitzant sempre la forma de tractament vostè en comptes de tu. En acabat, modifiqueu-lo usant la forma vós.

—Tu has de pujar a l’escenari i presentar al públic els quatre finalistes.

—Molt bé, d’acord. Però… i tu què faràs?

—Jo et prepararé un guió i et reproduiré aquest guió en una pantalla.

—Ah! entesos. Així és que jo hi poso la veu i tu hi poses la lletra, oi?

1.1. D’acord amb el context, completa les ora-

1.2. Completa aquestes oracions amb la forma

a) El públic t’aplaudia a i no pas a mi. b) L’Elisenda vol anar a protestar, però a ella no faran gens de cas. c) A nosaltres la direcció no vol rebre. A potser sí que us rebrà. d) Només ens van seleccionar a tu i a . e) Passeu per aquí i serviu- vós mateixa. f) Escolti, a què li recorda aquesta imatge?

a) (us) Si busquen, amagueu- aquí. b) (el) Si heu embrutat, renteu- . c) (ens + ho) Si vols dir, fes- - saber. d) (et + en) Si ’ vas, oblida- ’ . e) (les + hi) Si has pres, torna- - . f) (els + hi) Si deus, paga’ - . g) (us + el) Si deixa, emproveu- - .

cions amb el pronom personal adequat:

adequada dels pronoms febles que s’indiquen entre parèntesis:

61

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 2 » EL S P R O NO M S D E M O S T R A T I US Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor).

Aquests pronoms sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per ajudar a assenyalar l’objecte:

Això d’aquí què deu ser?

Allò que veus allà és un voltor negre.

ELS PRONOMS DEMOSTRATIUS PROXIMITAT

això

LLUNYANIA

allò

en l’espai

Això d’aquí és una impresora 3D.

en el temps

Això que ens acaba de dir no pot ser veritat.

en l’espai

Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua.

en el temps

Allò que va passar ens va doldre molt.

PER S AB ER -N E M É S Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent. Per exemple: a) El virus es propaga amb molta facilitat. Això preocupa les autoritats sanitàries.

(El fet que el virus es propagui amb molta facilitat preocupa les autoritats sanitàries.) b) L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

(El fet que l’equip hagués perdut els últims cinc partits va causar una gran decepció.)

• Per parelles, digueu quin significat adquireixen els demostratius això i allò en les oracions anteriors.

2.1. Completa les frases amb això o allò: a)

d’aquí és d’acer inoxidable. En canvi, d’allà és d’alumini. b) de l’altre dia era una mica sospitós. Però d’ara dissipa tota sospita. c) que portes avui et fa molt elegant. M’agrada més que no pas que duies l’altre dia.

62

d) Saps on vam deixar e) Tot

de la Meritxell?

és tan diferent del que era quan nosal-

tres vivíem aquí! f) Quan vam tenir l’accident, l’Alba ens va ajudar molt. g)

no ho oblidarem mai.

que proposes de tapiar les finestres de la casa no em sembla pas una bona solució.

F I T X A 3 » EL S P R O NO M S Q U A NT I F I C A DO RS I NDE F I NI TS Els pronoms quantificadors indefinits designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Aquests pronoms equivalen a sintagmes nominals quantificats: tothom = tota la gent

algú = alguna persona

ningú = cap persona

tot = totes les coses

quelcom = alguna cosa

res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa.

Per exemple: Ha trucat ningú (= algú) aquest matí? / Si et passa res (= alguna cosa), truca al servei d’emergències.

Els pronoms cadascú i cada u designen per separat (individu per individu) la totalitat de persones. Equivalen, doncs, al sintagma cada persona. Per exemple: Cadascú (o cada u) és responsable dels seus actes.

Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), sovint també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat. Per exemple:

Bon dia a tothom!

En aquest poble tothom treballa.

R EC O R D A El quantificador de la llengua castellana algo té diverses correspondències en català. Les més habituals són:

algo pron. indef.

1 alguna cosa, quelcom. Le dieron algo, li van donar alguna cosa. En esto hay algo de verdad, en això hi ha quelcom de veritat.

2 [en frases condicionals i interrogatives] res. ¿Quieres

algo?, vols res? Si oyes algo, me lo cuentas, si sents res, m’ho expliques.

3 una mica, [en frases condicionals i interrogatives] gens.

Falta algo para llegar, falta una mica per arribar-hi. Si hace algo de viento aclarará, si fa gens de vent s’aclarirà.

4 el que fos. Daría algo por, donaria el que fos per.

• Per parelles, traduïu aquestes frases del castellà al català: a) Aquí hay algo que me llama la atención. b) ¿Desea algo más?

c) A portó algo de cordura a la discusión. d) F alta algo para llegar.

3.1. Substitueix els sintagmes destacats en cursiva per pronoms quantificadors:

a) Tota la gent ha de saber que cap persona no té dret a posar en perill la vida dels altres i que, si alguna persona la hi posa, cap cosa no ho pot justificar.

e) Si hace algo de frío, no importa. f) Se encuentra algo mejor. g) Si te falta algo, avísame.

b) Cada persona té alguna cosa que el fa diferent i únic. c) En aquesta situació, dubto que cap persona s’atreveixi a fer alguna cosa. d) Hi ha dies en què totes les coses són de color rosa i no saps per què tota la gent et somriu.

63

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 4 » EL S P R O NO M S I E L S A D V E R B I S I NTE RRO GATI US Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

ELS PRONOMS I ELS ADVERBIS INTERROGATIUS PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

qui (persones)

Qui ha obert la porta aquest matí?

què (coses)

Què us ha dit el veterinari?

on (lloc)

On has deixat les claus?

quan (temps)

Quan vindrà l’arquitecte?

com (manera)

Com et trobes avui?

quant (quantitat)

Quant deu costar un monopatí?

Els interrogatius poden aparèixer darrere d’una preposició. Aleshores ens permeten preguntar sobre diverses circumstàncies com, per exemple, la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

PER S AB ER -NE M É S Una oració interrogativa es pot inserir dins d’una altra amb la qual formarà una oració composta. Aleshores l’oració interrogativa s’anomena interrogativa indirecta. Per exemple: Hauríem de saber qui ha obert la porta aquest matí.

Pregunta al dependent quant val aquell monopatí.

Oració interrogativa indirecta

Oració interrogativa indirecta

• Per parelles, utilitzeu el mot interrogatiu adequat en cadascuna de les oracions següents. Després, indiqueu quina és l’oració interrogativa indirecta en cada cas seguint el model dels exemples anteriors. a) M’agradaria saber has fet aquests dies. b) Almenys digue’m amb has estat. c) Ningú no sabia dir-me havies anat. d) Ignoro t’ho has passat. e) L’àvia ens preguntava sovint l’aniries a veure. f) Finalment, em pots dir t’has gastat? g) No sabem no hi heu volgut participar.

4.1. Formula una oració interrogativa per a ca-

dascuna de les informacions següents, però amb una condició: que l’element subratllat sigui l’objecte de la pregunta. Per exemple: Avui toca fer guàrdia a la doctora Riba. ➝ —A qui toca fer guàrdia avui?

64

quant quan

on

què

com

qui

per què

a) Demà vull l’entrepà de tonyina. b) Els fugitius es van amagar al bosc. c) Aquestes obres duraran fins a finals d’any. d) L’avi ja es troba molt més bé. e) Parlava per telèfon amb una amiga meva. f) La reparació de la persiana puja a 376 euros més un 21 % d’IVA.

F I T X A 5 » EL S P R O NO M S I E L S A D V E R B I S RE LATI US Els pronoms relatius (que, qui, què, el qual) i els adverbis relatius (quan, on, com) són paraules que introdueixen una oració subordinada, anomenada oració de relatiu o relativa, que modifica un nom o un sintagma nominal de l’oració principal d’una manera semblant a com ho faria un adjectiu.

En el gràfic següent podem observar com, a partir de dues oracions simples, el pronom relatiu que permet formar una oració composta amb una subordinada de relatiu: ORACIÓ SIMPLE 1

ORACIÓ SIMPLE 2

Les cigonyes tornen a Europa el mes de febrer.

Les cigonyes migren cap a l’Àfrica.

RELATIU

que ORACIÓ COMPOSTA

Les cigonyes que migren cap a l’Àfrica tornen a Europa el mes de febrer.

Antecedent

Oració de relatiu

N

CN

En aquesta oració composta, el relatiu que constitueix l’enllaç que uneix l’oració subordinada amb l’antecedent (les cigonyes) i, alhora, és el pronom que reprèn en l’oració subordinada el significat de l’antecedent (que = les cigonyes).

Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc.

FORMES I VALORS DELS PRONOMS RELATIUS FORMES

VALORS

EXEMPLES

que

Pot tenir antecedent humà i no humà.

L’home que conduïa el cotxe tenia el carnet caducat.

Vam visitar tots els jardins que envolten el palau.

qui

Amb antecedent humà.

Aquests són els companys amb qui l’altre dia vaig anar al concert.

què

Amb antecedent no humà.

L’advocat ens va exposar la hipòtesi en què treballa la investigació.

Poden tenir antecedent humà i no humà.

L’equip contra el qual juguem a la final és de segona divisió.

Van trobar dues àmfores dins les quals hi havia unes quantes monedes d’or.

el qual la qual els quals les quals

Observacions: 1. Q uan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que.

2. D arrere les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (amb antecedent humà) o què (amb antecedent no humà). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

3. D arrere una preposició tònica (dins, contra) o una locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

65

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA

PER S AB ER -N E M É S Els relatius qui i que poden aparèixer sense antecedent explícit quan es refereixen a un antecedent genèric: la persona o la cosa. Per exemple: La persona

La cosa

Qui guanyi aquest partit es classificarà per a la final.

El qui encara no s’hagi registrat pot fer-ho per internet.

El que hem vist aquests últims dies és realment extraordinari.

Això que ens han explicat nosaltres ja ho sabíem.

• Per parelles, completeu aquestes expressions populars amb la forma de relatiu adequada (qui o que): a) no té memòria ha de tenir cames. b) no té feina el gat pentina. c) no té un all té una ceba. d) Fa més vol que pot. e) dia passa, any empeny.

f) Passi el passi. g) No sap el es diu. h) Que sigui el Déu vulgui. i) Costi el costi. j) fa el pot, no està obligat a més.

Els adverbis relatius quan, on i com introdueixen oracions de relatiu que expressen temps, lloc i manera, respectivament. Aquests relatius acostumen a no tenir antecedent explícit. Per exemple: L’ou s’ha de ficar al pot quan l’aigua arrenca el bull.

Oració de relatiu (temps)

Vam trobar els documents intactes on els havíem deixat.

Oració de relatiu (lloc)

A la fleca de la plaça fan el pa com es feia abans.

Oració de relatiu (manera)

• Per parelles, substituïu els fragments subratllats (que consten d’antecedent + pronom relatiu) pels adverbis relatius quan, on o com: a) T’esperaré al lloc en què han obert la botiga de patinets elèctrics. b) No m’agrada la manera en què has ordenat els llibres de la prestatgeria. c) T’has d’aturar en el moment en què el semàfor es posa ambre.

5.1. Converteix les dues oracions simples en

una oració composta i reemplaça els elements subratllats per un pronom relatiu. Per exemple: Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants.

Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants.

a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit. b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins. c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

66

d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un petit llac d’aigua transparent. e) Aquest és l’inspector. A aquest inspector vaig denunciar les irregularitats de l’empresa.

5.2. Completa les oracions amb tots els pronoms relatius possibles:

a) El jersei m’ha regalat em va estret. b) Hi ha molta gent a / a la no li agrada conduir de nit. c) On és el sabó amb / amb el rento la roba? d) Aquestes són les malalties principals contra les convé vacunar-se.

» ACTIVITATS Els pronoms personals 30. Els pronoms personals presenten di-

verses formes en cada persona gramatical.

Utilitza les formes adequades dels pronoms personals en aquestes oracions.

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em vull ser waterpolista. A agrada molt jugar a waterpolo. L’entrenadora fa jugar de davantera. Dilluns vaig lesionar- el canell. Espero recuperar- aviat. b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li A aquest noi agrada llevar- ben d’hora i sortir a córrer. diu Marc i cada dia veig sortir de casa escoltant música. La seva germana sempre va amb . Sembla un noi molt segur de mateix. Un dia m’agradarà saludar- . c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los Aquestes noies sempre veig juntes. Entre avenen molt. agrada xerrar i sortir a divertir- . M’agradaria conèixer- , però no goso dir- res.

• Ara escriu dos textos: l’un amb les formes dels pronoms de la 1a persona del plural i l’altre amb les formes de la 2a persona del plural.

31.

Digues quin és l’antecedent del qual pren el significat cadascun dels pronoms febles destacats. Per exemple: Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns quants dies. ➝ L’antecedent del pronom li és l’àvia. L’antecedent del pronom el és… a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una. b) No sé si en Carles voldrà venir amb nosaltres. Després li ho preguntaré.

c) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat. d) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas. e) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

Els pronoms demostratius 32. Substitueix els elements subratllats pels pronoms demostratius això, allò. Canvia el nombre de la forma verbal quan calgui.

a) No pesa el mateix aquesta cosa d’aquí que aquella cosa d’allà. b) Tot el que hi ha en aquesta parada són saldos de la botiga. c) Diuen que suprimiran els exàmens, però aquesta informació no pot ser veritat. d) No puc estar més en desacord amb aquestes paraules que han dit. e) Tot el que va anar arreplegant pel carrer ara ho hem de dur a la deixalleria. f) Cada nit prenc una infusió de camamilla.

Prendre aquesta infusió m’ajuda a dormir.

Els pronoms quantificadors indefinits 33. Tria el quantificador adequat en cada

cas. Després, digues quins són quantificadors d’un nom i quins són pronoms. a) tothom / tots 1. Aquí ha d’ensenyar el passaport.

2. els viatgers han de passar pel control de seguretat. b) ningú / cap 1. dels assistents no es va adonar de l’error.

2. no es va assabentar d’aquell incident. c) cadascú / cadascun 1. A l’entrada donaven un tríptic informatiu a dels assistents.

2. En aquest país, s’ha d’espavilar com pot. d) res / gens / cap 1. A l’amanida no hi he posat de sal.

2. A la nevera no hi ha refresc.

3. Avui encara no he menjat .

67

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

Els pronoms i els adverbis interrogatius 34. Llegeix aquesta notícia i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

Quan va morir ?

Qui va morir ?

Per què va morir ?

On va passar ?

Què feia ?

Com es devia produir l’acc

ident ?

Un home de 37 anys de Torrelles de Llobregat va morir ahir dissabte després de patir un accident al Pirineu d’Osca mentre feia barranquisme. Se sospita que feia ràpel i les cordes van fallar, cosa que va provocar que es precipités des d’una altura de 20 metres.

35.

Tria la conjunció perquè o bé el grup interrogatiu per què en les oracions següents: a) Han prohibit la circulació d’autocars els carrers són molt estrets. b) Ningú no entén han prohibit la circulació de bicicletes pels carrers del poble. c) Contractarem un servei de neteja desinfecti el local. d) Obrirem una investigació per saber ningú no es va atrevir a denunciar el cas. e) Haureu d’explicar al jurat no vau assistir aquell motorista accidentat. f) A aquests pollastres els has de donar força menjar creixin ben de pressa.

68

Els pronoms i els adverbis relatius 36. Tria la forma de relatiu adequada en cada oració:

a) que / qui M’agradaria que em visités el mateix cirurgià em va operar. b) que / qui El doctor Bartomeu és el metge en més confio. c) que / què L’ordinador amb s’ha enviat aquest missatge no és pas aquest. d) la que / la qual Aquesta és una sentència ferma contra cap de les parts en litigi no podrà recórrer. e) on / que L’hospital fan aquest tractament ens queda a 45 quilòmetres. f) qui / que porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata. g) que / què L’aiguat s’ha endut tot el havíem deixat a la porta del garatge.

37.

Digues quines són les dues formes correctes en cada cas:

a) qui / la que / la qual Et presentaré la noia a / t’hauràs de dirigir a partir d’ara. b) què / el que / el qual Vine, que t’ensenyaré el patinet amb / vaig a l’institut. c) qui / les que / les quals He conegut unes noies amb / comparteixo molts interessos. d) que / on / en el qual Per la manera de parlar podràs endevinar el lloc / ha nascut. e) el / lo / allò / que no vulguis per a tu no ho vulguis per als altres. f) el / lo / això Tot que veus aquí és de seda natural.

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ORTOGRAFIA 1. Les lletres b/p, d/t, g/c 1.1. L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les sordes corresponents p, t, c a final de paraula i a final de síl·laba seguides de consonant sorda.

A FI DE PARAULA

Un drac és un animal mitològic presentat sovint amb un parell d’ales.

A FI DE SÍL·LABA

EXEMPLE

SO

EXEMPLE

SO

cub / llop

[p]

dubte / repte

[p]

fred / set

[t]

adquirir / potser

[t]

mag / drac

[k]

digne / tracte

[k]

1.2. Les normes ortogràfiques El fenomen de l’ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure correctament les consonants oclusives a fi de paraula o de síl· laba. Per això cal conèixer les normes ortogràfiques següents:

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE PARAULA NORMA 1 Darrere de vocal tònica

Excepcions

S’escriuen les lletres p, t i c:

No segueixen la norma 1:

• llop (tot i que el femení sigui lloba) • humit (tot i que el femení sigui humida) • amic (tot i que el femení sigui amiga)

• els mots adob, club, cub i tub • els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…)

• els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog NORMA 2

Darrere de vocal àtona

Excepcions

S’escriu b o p, d o t, g o c segons el femení o el derivat:

No segueixen la norma 2:

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme) • príncep (amb p com principat, principesc)

• ànec (malgrat ànega, aneguet) • càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• pàl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa) • dipòsit (amb t com dipositar, dipositari)

• fàstic (malgrat fastigós, fastiguejar) • mànec (malgrat manegar, desmanegament)

• càstig (amb g com castigar, castigament) • músic (amb c com música, musical)

• préssec (malgrat presseguer, presseguerar) • tràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

69

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA NORMA 3 Darrere de consonant

Excepcions

S’escriu b o p, d o t, g o c segons el femení o el derivat:

No segueixen la norma 3:

• verb (amb b com verbal, verbalitzar) • serp (amb p com serpent, serpentejar)

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué) • prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…)

• ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…)

• tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…)

• venc (malgrat vengui, vengués o vengué…)

• vinc (malgrat vingui, vingués, vingué…)

• covard (amb d com covarda, covardia) • desert (amb t com deserta, desèrtic) • alberg (amb g com albergar, alberguista) • remolc (amb c com remolcar, remolcador)

Quan hem d’escriure les consonants oclusives a final de síl· laba, ens hem de guiar per la grafia dels aplecs consonàntics de la taula següent: ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-bd-

abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv-

adversari, advertir, advers, advocada

-bj-

abjurar, objecte, objectar, subjecte

-tm-

atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs-

obscur, absent, absoldre, absolut

-tll-

espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-bt-

dissabte, dubte, subtil, de sobte

-gg-

suggerir, suggestió, suggeriment

-pc-

adopció, egipci, erupció, decepció

-gm-

augment, enigma, estigma, fragment

-pt-

captivar, optar, òptim, recepta

-gn-

cognom, sagnar, signar, regnar

-dd-

addicte, addicció, additiu, adduir

-cc-

accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj-

adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

-ct-

delicte, districte, tractar, subjectiu

1.3. L’emmudiment Excepte en alguns parlars del valencià i del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l.

Fixa’t en els exemples de la taula següent: EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC

EXEMPLE

APLEC

-mb -mp

am(b), rum(b), tom(b)s cam(p), llam(p), tem(p)s

-nd -nt

dividen(d), fecun(d), profun(d)s cantan(t), conten(t), distin(t)s

-ld -lt

Eudal(d), cal(d), heral(d)s malal(t), mol(t), revol(t)s

-ng1 -nc

san(g), fan(g), càmpin(g)s ban(c), ven(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

70

EXEMPLE

Tanmateix, les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal.

Fixa’t en els exemples: pa amb oli

Sant Andreu

cent anys

cinc anys

sang espessa

amb ell

Sant Antoni

vint-i-dos

cinc hores

sang i fetge

interromp-ho

anant-hi

fent-ho

blanc-i-negre

pàrquing obert

1.4. Les formes tan / tant i quan / quant A causa de l’emmudiment de la -t final, de vegades escrivim incorrectament les formes dels adverbis tan i tant o quan i quant.

Ell és tan simpàtic…

Adj.

tan

Indica el grau d’un adjectiu o d’un adverbi.

Ella és tan intel·ligent com tu.

Adj.

No caminis tan lentament.

Adv.

Vaig tan de pressa com puc.

Adv.

No posis tant d’oli a la paella.

N

Avui no fa tant (de) vent com ahir. tant

Indica el grau d’un nom o d’un verb.

N

Ella treballa tant com tu.

V

Corria tant que no el vam poder atrapar.

V

quan

Introdueix una expressió de temps.

quant

Pregunta quina quantitat o quin nombre.

—Quan vindràs?

—Vindré quan plegui de treballar.

—Quant (de) temps fa que és fora?

—Deu fer uns quatre anys.

—Quant li ha costat el rellotge?

—Doncs no sé quant li ha costat.

Avui no fa tant vent com ahir.

R E CO RDA L’adverbi tant també s’utilitza en expressions com aquestes: tant A com B, tant se val, tant sí com no, de tant en tant, per tant, Oh i tant!, tant de bo!

71

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA

» ACTIVITATS

41. Forma els noms derivats dels adjectius se-

L’ensordiment 38. Llegeix les expressions següents i classifi-

ca les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot:

Noms amb els sufixos -etud i -itud

Noms amb els sufixos -etat i -itat

amplitud

…

42. Completa els adjectius de la primera co-

a) humor a base de gags b) adquirir experiències c) quedar-se calb d) fer una sol·licitud e) banyar-se en un gorg f) un estratagema subtil

lumna amb -t o -d i, després, relaciona’ls amb la definició corresponent de la segona columna:

Sonen [p]

Sonen [t]

Sonen [k]

…

…

…

39. D’acord amb la norma 1, forma el masculí dels adjectius següents.

a) estar-ne ben tipa / estar-ne ben b) nena eixerida / nen c) tovallola humida / tovalló d) noia poruga / noi e) tasca feixuga / treball

40. Tenint en compte les excepcions de la nor-

ma 1 de la pàgina 69, completa les frases següents amb les paraules adequades (n’hi ha dues que es repeteixen):

a) S’ha rebentat un de la calefacció. Sort que avui bufa vent del i no fa gaire . b) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat. c) Ha estudiat pedagogia i es dedica a educar i ensenyar. És un . d) Per art de màgia, un ha fet aparèixer cinc colomins de dins d’una capsa en forma de .

Després, una humorista ha escenificat un molt divertit. e) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida, un llenguatge o un estil .

72

güents i classifica’ls d’acord amb la taula de sota: ample, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu.

a) home intrèpi b) poble inhòspi c) home pèrfi d) ús il·líci e) argument sòli f) fet insòli

1. gens hospitalari 2. excepcional 3. atrevit, valent 4. consistent, coherent 5. il·legal, il·legítim 6. traïdor i deslleial

43. D’acord amb les normes 2 i 3, escriu la pa-

raula primitiva dels mots derivats següents.

Fixa’t en l’exemple: Aràbia. Terra dels àrabs.

a) principat. Territori d’un . b) xenofòbia. Propi d’un . c) talpera. Cau d’un . d) aridesa. Qualitat d’ . e) dipositar. Posar en un . f) dialogar. Mantenir un . g) estomacal. Bo per a l’ . h) enfangar. Embrutar de . i) arriscar. Exposar-se a un .

44. Completa les frases amb les excepcions de

la norma 2 de la pàgina 69 segons correspongui: a) L’aneguet lleig no era un sinó un cigne. b) El és el fruit del presseguer o presseguera. c) Li han encarregat una feina molt carregosa: que es fes de la neteja. d) Això és fastigós. Em fa molt de . e) La destral s’ha desmanegat; necessitem un nou. f) Al port trafeguen les mercaderies amb contenidors. Hi ha molt de .

45. Tenint en compte els aplecs consonàntics

de les paraules següents, completa-les amb la grafia correcta: 1) b / p a) un fet ca dal b) assumpte o scur c) ploure de so te d) o tar al premi

e) a soldre l’acusat f) resultat ò tim g) trobar-se a sent h) a dicar del tron

48. Completa aquestes frases amb les formes quan o quant:

a) No sabem arribarem a casa. b) (de) temps necessites per fer-ho? c) Fins us quedareu al poble? d) val això? A puja?

LLENGUA EN JOC

2) d / t a) so metre l’enemic b) a dicció al tabac c) un bu lletí setmanal d) colorants i a ditius

e) a vocat laborista f) resultat a vers g) a juntar un arxiu h) subra llar un text

3) g / c a) esti ma sa nant e) su cés tràgic b) a cepcions d’un mot f) a celerar un pa te c) si nar amb co noms g) su gerir un tema d) au ment de deli tes h) a ceptar el tra te

L’emmudiment 46. Llegeix aquestes frases, identifica-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen i encercla-les:

a) A la cambra hi ha un malalt moribund. b) Compte, el revolt és molt perillós! c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana. d) L’oli bullent de la paella està fumejant. e) Freqüentment té fongs blancs al peu. f) El llamp ha fet un esvoranc al tronc de l’arbre. g) Fa molts dies que van carretejant ciment. h) El subtrahend es resta del minuend.

Les formes tan / tant i quan / quant 47. Completa aquestes frases amb les formes tan o tant:

a) Sortirem si plou com si neva. b) No posis (de) vinagre a l’amanida. c) La ferida no és greu com sembla. d) Parla de pressa que no l’entenen. e) de bo sigui fàcil com dius. f) No havia vist mai un animal ferotge! g) L’Oriol de en fa el ronso.

49.

Completa les paraules amb vocals (*) i consonants (•), tenint en compte que una consonant és donada entre parèntesis.

Amb les lletres subratllades formaràs el nom d’un insecte protagonista d’una faula de La Fontaine.

La densa a • m * sf * r * de Venus (d o t) Por a l’o • s cur * tat (b o p) R * m • a l’oest (b o p) El m * n * en • de la resta (d o t) Un a • v * rsari despietat (d o t) Un alb * r • per als pelegrins (g o c) L’app de La Meva S * lu • (d o t)

DICTAT Copia el text i completa els buits amb p / b, t / d o c / g segons correspongui. Després, torna a escriure’l mentre te’l dicten.

Us heu pregunta mai quin va ser el primer gos? Bé, quin va ser el primer no ho podem saber exa ta­ men , però és eviden que els seus avan passa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon, eren grans via gers i s’ada ta­ven a tota mena de climes i paisa ges.

I tercer, eren caçadors de primera divisió, que organi zaven els ata s sobre les seves preses am molta eficàcia. I quan tenien molta gana també s’alimentaven de carronya, igual que feien els humans!

«La domesticació del gos», dins Petit Sàpiens.

73

UNITAT 2

EM POSO A PROVA Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Benvolguts animals (no humans), Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria. Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals!

74

El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros.

En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig entendre que allà hi havia trampa: que, en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable.

Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. Amb relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros.

Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se.

Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem.

Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia.

Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi.

Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella!

Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen). Edicions Sidillà (text adaptat).

1. Què és una carta oberta? a) Una carta de caràcter propagandístic. b) Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats. c) Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la pugui llegir tothom.

2. L’objectiu d’aquesta carta és… a) explicar l’evolució de les espècies animals. b) reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. c) narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que…

a) actuem de manera oposada o contradictòria en situacions que són equiparables. b) apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor? a) Contrari al consum de qualsevol producte d’origen animal. b) Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar. c) Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text? a) Faula.

b) Assaig.

c) Discurs.

6. A quin gènere literari anterior pertany cadascuna de les definicions?

a) Text sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva. b) Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral. c) Text no narratiu que exposa una qüestió social, filosòfica, científica, etc., de manera literària.

7. A quina paraula del text correspon ca-

dascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar. b) Guarniment que protegeix el cavall. c) Pena que ens fa sentir culpables. d) Larva de papallona que forada la roba.

8. Agrupa les paraules següents d’acord amb els tres camps lèxics: turó, roure, vedell, puig, garrí, freixe, balma, moltó, faig. a) Accidents geogràfics: , , b) Animals domèstics: , , c) Arbres: , ,

9. Subratlla els cinc pronoms: Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa cada paraula amb la consonant oclusiva adequada: recor , du tar, sím toma, tem s, per tan , ca bussar.

La meva reflexió

Pensa quines altres qües tions controvertides afecten l’interès del jovent que suscitin opinions contràries i, de vegades, molt enfrontades. ¿Escriuries un a carta a un diari donant la teva opinió so bre alguna d’aquestes qüestions? De quina ? Per què?

Al llarg de la unitat hem treballat diferents continguts. Pensa quins podries incloure en cadascuna de les valor acions següents:

• M’ha resultat fàcil d’ente ndre.

• El sabria explicar a un company.

• Penso que encara no el domino prou.

75

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» ANIMALS QUE CUREN Els animals no tenen poders màgics, però són capaços de facilitar la comunicació, despertar emocions i promoure conductes i aprenentatges.

En aquesta activitat us proposem que actueu com si fóssiu un equip de terapeutes i elaboreu un programa d’intervenció assistida amb animals de companyia per a un centre educatiu o assistencial.

DESCRIPCIÓ

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN T I D’ESTRUCTURACIÓ Per elaborar el vostre programa, el primer que necessitareu és informació.

Seguiu aquests passos:

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre i cerqueu informació. Informeu-vos sobre què és

la teràpia assistida amb animals, en quins tractaments és més efectiva i quins beneficis pot aportar a les persones que la duen a terme.

2. Investigueu. Feu una recerca sobre quines qualitats han de tenir els animals perquè siguin eficients en un procés terapèutic, quines espècies i races són més adequades, com es preparen i s’eduquen, quins serveis poden arribar a fer…

3. Sintetitzeu i organitzeu la informació. Recopileu la informació obtinguda i organitzeu-la mitjançant gràfics, esquemes, resums, infografies, etc.

4. Planifiqueu el programa d’intervenció assistida. Decidiu els aspectes següents: • A qui anirà adreçat?

• Quin animal triareu i quin rol tindrà?

• Quins apartats tindrà el programa?

• Quin format escrit tindrà el programa (tríptic o mural en paper, pòster digital interactiu, presentació digital, infografia…)?

• Quines imatges o elements audio­ visuals hi incorporareu?

Guió de l’exposició oral

• Introducció del tema.

•B eneficis dels animals de compan yia.

• E spècies d’animals que s’utilitze n.

• D iferents funcions dels an im

als d’assistència.

• P resentació del programa de teràpia amb animals.

• Testimonis.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

76

5. Un cop elaborat el programa, presenteu-lo oralment. Per fer-ho, repartiu-vos les parts del document escrit entre tots els components del grup.

Procureu que la pr esentació sigui conv incent, àgil i amena i que no superi els quinze min uts.

Acompanyeu les inte rvencions orals amb elements gràfics i audiov isuals.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ En la vida real es produeixen moltes situacions en què una persona o un equip ha de presentar el seu projecte davant d’algú per aconseguir la seva aprovació o el seu suport. Per exemple, quan una productora presenta un nou programa de televisió a la direcció de la cadena.

1. Penseu altres situacions d’aquest tipus i feune una llista. Trieu-ne una i comenteu quin deu ser el plantejament inicial, quins aspectes hauria de tenir en compte, qui presenta el projecte, quina informació penseu que ha d’exposar…

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. P untua de l’1 al 5 els aspectes següents. Tingues en compte que 5 és la puntuació més positiva.

El teu interès en el tema proposat.

…

Els coneixements previs que tenies sobre el tema.

…

La dificultat que t’ha comportat la cerca d’informació.

…

La teva satisfacció respecte del producte final escrit.

…

El grau de satisfacció de la teva presentació oral.

…

77