Agna de Valldaura 3r. Mostra. Llengua catalana

LL ENGUA A A cAT L NA

3

LLUÍS HOMS JOSEP ROSELL

Programa

Agna de Valldaura

ESO

UNITAT

1

LECTURA » El peix Nicolau LITERATURA » La narrativa meravellosa TEXTOS FUNCIONALS » L’estructura del text. Escriure un text GRAMÀTICA » Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat ORTOGRAFIA » La puntuació del text, el paràgraf i l’oració

Preparem la lectura 1. Doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions i digueu què li deu haver passat al protagonista.

2. Feu memòria d’altres relats en què el personatge principal visqui una situació semblant a la que viu el protagonista de la lectura.

3. Responeu oralment: En quin animal us agradaria convertir-vos? Quines característiques d’aquest animal us atrauen?

4. Intercanvieu comentaris i opinions: Si tinguéssiu l’oportunitat de transformar-vos en un ésser diferent, voldríeu que la transformació fos temporal o definitiva?

6

LECTURA « UNITAT 1

» LECTURA El peix Nicolau Al llarg de la història de la creació literària han conviscut dues tendències: la realista, que vol ser un mirall de la vida quotidiana, i la imaginativa, creadora d’un univers fantàstic regit per les seves pròpies lleis.

«El peix Nicolau» és una rondalla que pertany a aquesta segona tendència: es tracta d’un text de caràcter meravellós o màgic en què les paraules imprudents d’un dels personatges (la mare) causen uns efectes inesperats i, a més a més, calamitosos.

En Nicolau, el protagonista, sofreix una metamorfosi que el situa al nivell d’éssers mítics com les sirenes o els centaures. No obstant la transformació, el peix Nicolau serà feliç i gaudirà al màxim del seu nou estat i de les possibilitats que se li obren.

VOC AB U L AR I

banc m. Gran quantitat de peixos que van plegats, mola de peix. salabror f. Característica de tot allò que és salat.

En Nicolau era un noi que vivia en un poblet de pescadors, molt a la vora del mar. Des de ben petit li agradava anar a la platja i jugar amb les onades, fer castells de sorra, collir petxines i pedres petites de tots colors. Les pedres que més li agradaven, però, eren les de cristall verd, perquè deia que eren trossos d’un palau submergit a les profunditats marines. A casa seva tenia una capseta plena d’aquestes pedretes de totes mides; les mirava i remirava tot posant-les a contrallum per veure’n l’interior.

Aquell noiet va aprendre a nedar molt aviat i tothom quedava meravellat de com travessava les onades i es capbussava amb una facilitat sorprenent. Coneixia els peixos que es troben a poca fondària, com les orades o els llobarros, i havia vist bancs d’anxoves que haurien fet content qualsevol peixater del poble.

En Nicolau es passava tantes hores a l’aigua que li quedaven els ulls ben vermells de la salabror i els dits ben arrugats. Sovint la seva mare l’havia de cridar o anar a buscar perquè anés a menjar.

7

UNITAT 1 » LECTURA —Aquest noi no pensa ni en el menjar ni en res més que no sigui l’aigua —deia el pare, tot esperant que arribés per dinar.

—Ja seria hora que m’ajudés una mica a casa —va dir la mare—. Podria anar a comprar o parar taula.

Però el noi, tan bon punt sortia el sol, s’afanyava a esmorzar i sortia com una fletxa cap a la platja, i no tornava fins a l’hora de dinar. I a la tarda hi tornava, fins que gairebé el sol es ponia. Els seus companys d’immersió, el mero rabassut i el llobarro tafaner, ja l’esperaven de bon matí. Amb aquests dos guies va conèixer pam a pam totes les profunditats de les platges properes: els forats i els túnels sota les roques, les coves fosques sense vida animal i les coves on es trobaven els coralls vermells, les esponges i les estrelles de mar de totes mides. I també va descobrir racons amagats on hi havia pedres de cristall verd, que tant li agra­ daven.

Un dia, la seva mare, cansada d’avisar-lo tant i de veure’l arribar amb aquells ulls tan vermells i els dits tan arrugats, li va dir: —Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix!

Quan va acabar de dir aquestes paraules, es va sentir l’espetec d’un tro que va fer tremolar tota la casa.

L’endemà al matí, en Nicolau va veure que els dits dels peus se li havien afinat i aplanat, però no va dir res a ningú. Al migdia, abans d’anar a dinar, es va adonar que tenia una filera d’escates a les cames. Primer es va pensar que se li havien clavat mentre nedava enmig d’un banc de sorells i sardines, però quan va voler treure-se-les, no va poder. Els dits dels peus s’anaven ajuntant i prenien la forma d’aletes. El cert és que, des que va començar a experimentar aquells petits canvis, nedava millor que mai i aguantava més hores sota l’aigua.

Un matí, quan va anar a llevar-se, les cames li havien desaparegut i s’havien convertit en una immensa cua de peix amb escates de color plata, semblants a les dels llobarros.

—Estic somiant? —es va preguntar tot sorprès en Nicolau.

No somiava, no. Estès al llit, no podia aixecar-se. Els seus pares, en veure aquella desgràcia, es van desesperar.

8

VO CAB ULARI

rabassut -uda adj. Molt gruixut i no gaire llarg.

VOC AB U L AR I

empal·lidir v. Tornar-se pàl·lid. feixuc -uga adj. Difícil de moure a causa del pes. en remull loc. Dins de l’aigua.

—Tant de bo no hagués dit aquelles paraules —es deia la mare, amb la pena de veure el fill mig peix.

En Nicolau, cada dia que passava, estava més trist. Enyorava el mar, les onades, capbussar-se entre els sorells i les sardines i amagar-se a les coves amb el mero rabassut i el llobarro tafaner. Amb els dies, el noi anava empal·lidint i la cua de peix se li feia més feixuga.

El seu pare va muntar una banyera per tenir-lo en remull i la va posar al costat de la finestra, perquè el noi pogués veure i sentir el mar.

Una nit en què el cel estava cobert totalment de núvols, en Nicolau, que no podia dormir, mirava per la finestra i li va semblar veure la lluna reflectida a l’aigua.

—Com pot ser la lluna, si està tapada pels núvols? —es va preguntar—. Si pogués tornar a l’aigua… —deia tot sospirant.

Els seus pares, que van sentir el desig del seu fill, van decidir que de bon matí el portarien al mar i l’anirien a recollir cap al tard.

I així va ser com en Nicolau, davant la mirada curiosa dels vilatans, es va capbussar entre les ones amb la seva grossa i pesant cua de peix. Va nedar i nedar per tots els racons enyorats, amb el mero rabassut i el llobarro tafaner, que el miraven contents que fos la meitat com ells.

Quan va fosquejar, va poder descobrir el misteri de la lluna. Es tractava del peix lluna, que s’havia acostat a la platja per menjar-se uns calamars. El peix lluna és ben pla i, quan sura de costat a la superfície de l’aigua, sembla talment el reflex de la lluna. Mentre mirava el curiós peix, va sortir de dins d’una cova un núvol vermellós de gambes petites.

—El mar és ple de meravelles que vull conèixer —es va dir ben convençut, tot mirant l’estrany peix lluna i el núvol de gambes que fugia cap a la foscor de la mar.

L’endemà, el noi va fer saber als seus pares que volia conèixer tots els prodigis de la mar. Era la il·lusió de la seva vida. Tota la gent del poble el van anar a acomiadar a la platja.

—No patiu per mi —deia el peix Nicolau, més feliç que mai, mentre anava saltant per sobre les ones.

9

UNITAT 1 » LECTURA Els seus companys d’immersió, el mero i el llobarro, el van acompanyar fins a mar endins, on el noi peix va desaparèixer per començar una nova vida.

I neda que nedaràs, el peix Nicolau, amb la seva cua grossa, va recórrer els mars i els oceans de tot el món. Va veure totes les espècies de peixos conegudes i per conèixer, va nedar al costat de les balenes més grosses i dels temuts taurons. Va suportar les tempestes més ferotges dels grans oceans i les mànegues marines més violentes. Coneixia tots els racons del mar, millor que cap mariner expert. Vivia en coves i grutes i mai no deixava de recollir pedres de cristall verd, que mirava i remirava a contrallum per veure’n l’interior.

Però hi havia una platja que li quedava per conèixer, era la més profunda i perillosa del món; n’havia sentit a parlar als mariners d’alguns vaixells. Amb la seva habilitat per nedar i com a bon coneixedor de la mar que era, ben aviat va trobar la platja misteriosa. Uns pescadors que va trobar li van dir que en aquest indret hi havia un xuclador que engolia tot aquell que s’hi acostés. Els tripulants del vaixell l’avisaren que no s’hi endinsés, però la curiositat del peix Nicolau era tan gran que va dir als pescadors: —Si no surto d’aquí a tres dies, voldrà dir que he mort. Qui no s’arrisca no pisca, oi? —I es va llançar al xuclador de la platja.

Els mariners van esperar, esperar i esperar, però el peix Nicolau no va sortir.

Si va arribar a sobreviure o no, ningú no ho sap del cert. Alguns mariners diuen que pel març se’l pot veure, i saluda els viatgers dels vaixells. Fins i tot hi ha gent que assegura que, quan la mar és encalmada, surt per explicar les meravelles del fons marí.

Altres mariners afegeixen que a la persona que vegi el peix Nicolau i miri directament els seus ulls se li tornaran els cabells blancs. El cert és que alguns pescadors temen trobar-lo, perquè convoca tempestes que fan perillar els seus vaixells, i han de tornar a port sense haver pescat res.

Sigui com sigui, els anys passen per a tothom, però no passen per a l’espectacular peix Nicolau, que, de ben segur, segueix nedant per aquests mars del nostre planeta. Potser viu en un palau fet de pedres de cristall de color verd, com a ell li agraden. Qui sap si algun dia el podrem veure. Ja ho sabeu, quan viatgeu en algun vaixell, estigueu alerta.

I conte acabat, conte remullat.

Sílvia Caballeria i M. Carme Codina: Contes catalans retrobats (text adaptat).

10

VO CAB ULARI

mànega f. Núvol en forma d’embut, tromba marina. gruta f. Cavitat natural, espai buit dins d’una roca. xuclador m. Indret d’un riu o del mar on els objectes flotants són xuclats o atrets cap al fons.

Qui no s’arrisca no pisca Refrany que vol dir que cal arriscar-se per obtenir coses bones o importants.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Comprensió lectora 1. La primera part del relat caracteritza el protagonista, en Nicolau, per mitjà dels seus actes. Copia les cinc característiques que li escauen millor: dinàmic • dòcil • comunicatiu • mandrós tossut • autònom • passiu • esquiu • solitari

2.

La mare d’en Nicolau, sense saber-ho, va dir unes paraules màgiques que tindrien un efecte no desitjat. a) Escriu les paraules exactes que va dir la mare.

Tanta . b) Quin fenomen meteorològic es va produir com a presagi del malefici que causarien les paraules de la mare?

Quan la mare va acabar de dir . c) Quin va ser el malefici causat per les paraules de la mare?

Una part del cos d’en Nicolau va sofrir una transformació: . d) Qui es va sentir culpable de la desgràcia que havia sofert en Nicolau? Com ho va manifestar? , i ho va manifestar dient: «Tant de bo ».

3. Quan en Nicolau es va trobar invàlid i trist, els

seus pares van fer tot el possible per satisfer l’anhel del noi. a) Escriu què van fer els pares per satisfer el desig d’en Nicolau.

Els pares el van portar . b) Què va fer saber en Nicolau als seus pares el segon dia?

En Nicolau va fer saber als seus pares que volia . c) Què va fer el peix Nicolau després d'endinsar-se definitivament al mar?

El peix Nicolau va recórrer , va veure , va nedar al costat , va suportar i va conèixer .

4. Explica en cinc ratlles el desenllaç d’«El peix Nicolau»:

El peix Nicolau va anar a una platja

.

Anàlisi literària 5. «El peix Nicolau» és un text que pertany al gène-

re literari anomenat conte, que inclou les rondalles.

Copia i completa amb les paraules del requadre la definició de conte que apareix en el diccionari: narració • fets • ensenyament • llegendaris fet • breu • ficticis • entretenir • intenció Un conte és la , generalment , d’un o d’una sèrie de reals, o , amb la d’ , divertir o transmetre un moral.

6. «El peix Nicolau» és una rondalla d’origen remot

o incert que la gent explicava en diversos pobles de la costa, principalment de Mallorca, d’on sembla que prové. Forma part, doncs, de la literatura popular tradicional.

Tria i copia les característiques que són pròpies d’aquest tipus de literatura: • anònima • de transmissió escrita • amb diverses variants

• d’autor conegut • de transmissió oral • amb versió única

7. La

veu narradora dels contes populars acos­ tuma a ser omniscient; per tant, el narrador és talment un ull diví que observa el protagonista: sempre sap tot el que fa i tot el que li passa pel pensament.

Cerca i escriu dues situacions en què el peix Nicolau es trobi sol, fora de l’abast de qualsevol mirada humana, i, tanmateix, el narrador l’observi.

11

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

8. Els contes populars sovint tenen una moralitat, és a dir, un ensenyament o una lliçó sobre com cal comportar-se. Escriu quins són els consells implícits en aquestes anècdotes de la rondalla:

a) En Nicolau es passava hores i hores a l’aigua i li quedaven els ulls vermells i els dits arrugats.

No és bo estar-se . b) La mare va dir: «Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix!» I aleshores es va sentir l’espetec d’un tro.

No hem d’invocar mai possibles desgràcies perquè . c) El peix Nicolau convoca tempestes marines que fan perillar els vaixells.

No ens hem de refiar mai del perquè .

9. La literatura meravellosa crea un món fictici, independent del món real.

Identifica quins dels elements següents són característics de la literatura meravellosa i copia’ls: a) Els personatges són sempre humans i el seu comportament és versemblant (podria ser veritat). b) Els animals i les plantes poden ser capaços de raonar i de parlar. c) L’ús de certes paraules o de certs rituals pot tenir un efecte màgic i, per tant, transformar una situació o un personatge. d) L’ambientació del relat se situa en llocs coneguts i en una època històrica concreta. e) Un error dels personatges en l’ús dels elements màgics pot provocar un desenllaç irreparable, fins i tot tràgic.

10.

La literatura ha imaginat éssers fantàstics: la sirena, el centaure, el pegàs, el minotaure, el griu…

Busca a internet una imatge d’aquests éssers i explica breument la forma que té el cos de cadascun: a) La sirena té la part superior del cos de b) El centaure té el cap i el pit . c) El pegàs té forma . d) El minotaure té el cos . e) El griu té la meitat superior del cos .

.

11. Què és una metamorfosi en l’àmbit literari?

Una metamorfosi és encanteri.

12

, produït normalment per un

Paraules i expressions 12. Busca a internet una imatge de cadascun

d’aquests peixos i copia-les en un arxiu informàtic: bruixa, llenguado, llobarro, lluç, mero, moll, orada, palaia, rap, sardina, seitó, sorell, tauró, tonyina, verat. A continuació, escriu el nom de cada peix a sota de la imatge corresponent.

13. Relaciona cada definició que hi ha més avall

amb un d’aquests noms de fenòmens meteorològics marins: borrasca • tamborinada • huracà o cicló mànega marina o cap de fibló • tsunami a) Núvol en forma d’embut que es forma a la part inferior d’un núvol fosc molt baix. b) Tempesta amb trons, però amb precipitació molt escassa o nul·la. c) Tempesta de vent acompanyat de pluja, neu o pedra. d) Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí o una erupció volcànica. e) Sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós.

14. Completa els refranys amb aquestes paraules: mar, vent, peix, cul, estany, vela.

a) El gros es menja el petit. b) Qui vulgui peix que es mulli el . c) Per un peix no es perd la . d) La mar no es mou sense . e) Com més mar, més . f) Qui s’ha begut la mar, es pot beure l’ .

15. Relaciona cada refrany de l’activitat anterior amb l’explicació corresponent:

a) Qui vol un cosa valuosa s’ha d’esforçar. b) Els poderosos anul·len els més dèbils. c) Les coses que passen tenen sempre una causa. d) Qui ha superat una prova extraordinària, també en pot superar una de més corrent. e) Un fracàs no ha de ser la ruïna de ningú. f) Quan un es troba amb dificultats, ha de posar més força i coratge que mai.

Expressió oral 16. Les metamorfosis. Les metamorfosis són

un seguit de llegendes del món clàssic que expliquen les transformacions d’homes en animals, arbres o fonts. El poeta llatí Ovidi (43 aC − 17 dC) en va recollir al voltant de 250 en més de 12.000 versos. La seva obra Les metamorfosis és considerada un dels poemes narratius més impressionants que mai s’hagin escrit.

Tasca. Llegiu una adaptació en prosa de Les metamorfosis d’Ovidi que hi ha publicades per a lectors joves. Feu grups de tres i trieu una de les transformacions per fer-ne una exposició oral a classe.

Acompanyeu la vostra exposició amb diverses imatges (dibuixos, quadres, fotografies…) que n’il· lustrin el contingut.

Fitxa guió. Elaboreu una fitxa que us serveixi de guió per a l’exposició oral que contingui els punts següents: a) títol de la metamorfosi, b) presentació (origen i significat), c) llegenda (breu resum de la història) i d) influència en la cultura occidental (literatura, pintura, ciències socials, etc.).

Creació literària 17.

Les reencarnacions. N’hi ha que diuen que quan morim s’acaba tot per sempre, entre els quals es troba l’Hipòlit, el protagonista de la novel·la Nirvana de Pere Formiguera. Però un dia, quan mor atropellat, descobreix com un esperit li explica que el destí de les persones perfectes és el Nirvana, una mena de paradís celestial. Però les que no han actuat bé del tot en vida han de sotmetre’s a una sèrie de reencarnacions vegetals, animals i humanes fins a aconseguir arribar-hi. Un cop mort, l’Hipòlit iniciarà l’aventura que el durà a reencarnar-se en diversos éssers (un pregadeu, un papagai, un gos...). Això sí, sense perdre la seva ànima humana.

Tasca. Llegeix la novel·la i, després, imitant l’estil humorístic de l’autor, escriu un episodi de la teva possible reencarnació. Imagina’t que només ets un esperit i et reencarnes en el cos d’un altre ésser (un insecte, un ocell, un rèptil…). Relata les teves peri­ pècies: com t’adaptes als canvis del nou estat, com canvien els teus sentiments i la teva personalitat, quines dificultats i quins avantatges hi trobes, etc.

Eco i Narcís (1903), de John William Waterhouse.

13

UNITAT 1 » LITERATURA

» LITERATURA 1. La narrativa meravellosa La narrativa meravellosa és aquella que crea un món de ficció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques.

ELEMENTS CARACTERÍSTICS DE LA NARRATIVA MERAVELLOSA 1. Presència d’elements extraordinaris (genis, fades, llànties, beuratges, etc.) capaços de causar tota mena de prodigis, encanteris i transformacions.

2. P ersonificació d’animals i plantes, els quals poden actuar com a col·laboradors del protagonista o bé com a opositors.

3. Descripció d’indrets exòtics i paradisíacs, com el jardí de les delícies o l’illa Encantada.

Des de l’antigor, la imaginació humana ha creat un univers de ficció, paral·lel al real, en què allò que és extraordinari i prodigiós es presenta com a natural. Tot això és possible gràcies a la convenció literària segons la qual emissor i receptor decideixen entrar junts en aquest món irreal i compartir-ne els efectes.

L’origen d’aquest subgènere literari, el trobem en la literatura popular tradicional, com els relats de Les mil i una nits, i en la mitologia clàssica.

La literatura culta no s’ha mantingut al marge d’aquest univers creatiu tan ric i amb tantes possibilitats. Són molts els autors, de totes les èpoques, que han escrit relats amb arguments màgics o prodigiosos: Guillem de Torroella (La Faula), Lewis Carroll (Alícia al país de les meravelles), Antoine de Saint-Exupéry (El petit príncep), J. R. R. Tol­ kien (El senyor dels anells), Gabriel García Márquez (Cien años de soledad), Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta), etc.

1.1. Les mil i una nits Les mil i una nits és una obra extensa de l’època medieval que recull contes orientals antics de procedència diversa (índia, iraniana, egípcia, àrab, turca...) que s’havien transmès oralment durant segles. L’estructura del llibre se sosté sobre una història marc que té com a protagonistes el rei Xahriar i la donzella Xahrazad.

Els contes de Les mil i una nits s’encadenen gràcies a una tècnica narrativa molt eficaç: el personatge d’una història es converteix en nar­ rador d’una altra, de manera que aquesta última quedarà inserida dins de la primera. Així, l’autor fa un tramat d’històries ben cohesionat gràcies a la multiplicitat de narradors.

14

Aladí i el geni de la llàntia meravellosa, miniatura d'un manuscrit de Les mil i una nits del segle xix.

La història marc Un dia el rei Xahriar va descobrir que la seva dona l’enganyava amb un altre home. Furiós, va fer tallar el cap de la seva dona, de les esclaves i dels esclaus.

Des d’aleshores, cada cop que el rei Xahriar prenia una noia verge, la desflorava i, després, la feia matar. Passats tres anys, una donzella anomenada Xahrazad va aconseguir captivar el rei amb els seus relats meravellosos, gràcies als quals va conservar la vida: cada nit començava un conte i, a l’arribada de l’alba, el deixava en suspens fins a la nit següent.

La història dels tres germans Duniazad demanà a la seva germana que expliqués la història del xeic dels dos gossos llebrers.

—Amb molt de gust, si el rei m’ho permet… —respongué ella.

El rei l’encoratjà a fer-ho i Xahrazad va continuar amb aquestes paraules: Aleshores s’acostà el xeic que duia els dos gossos llebrers i va començar així: —Senyor dels genis! Has de saber que jo soc el més petit de tres germans. Quan el nostre pare va morir, ens va deixar tres mil dinars. Amb aquests diners, ens en vam anar de viatge. Al cap d’un mes de navegar per la costa, vam arribar a una ciutat, on vam vendre el gènere que dúiem, i per cada dinar, en vam guanyar deu.

Però quan ja tornàvem cap al vaixell per embarcar-nos de nou, ens vam trobar prop de la riba una dona jove d’aspecte descurat que anava vestida amb una túnica esparracada. Sense com va ni com ve, m’agafà la mà, me la besà i, amb veu tremolosa, em demanà: —Sisplau, caseu-vos amb mi i porteu-me al vostre país, no us en penedireu.

Déu va voler que em compadís d’ella i m’hi vaig avenir.

A mesura que anàvem navegant, me n’anava enamorant. Per aquest motiu, em vaig anar allunyant dels meus germans i ells van començar a sentir gelosia de mi. Tant va anar creixent aquesta rancúnia que fins i tot van parlar de matar-me. Així doncs, una nit, mentre dormia, guiats pel dimoni, em van agafar entre tots dos i em van llançar al mar.

La meva dona, que ho va veure tot, es va estremir i es transformà en una geni. Immediatament es va submergir, em va agafar i em traslladà a una illa. No cal que us digui que jo, mentrestant, estava inconscient. Al matí, quan vaig recuperar els sentits, m’ho va explicar tot: —Has de saber que jo soc una geni. Com que tu et vas casar amb mi malgrat el meu aspecte descurat, ara jo t’he salvat de morir ofegat. Però vull que sàpigues que estic molt enfadada amb els teus germans i que els penso matar.

—No cal que morin els meus germans —li vaig dir—. Escolta aquest proverbi: «Sigues tu el benefactor, que tornar bé per mal sempre és millor.» Al capdavall, són els meus germans.

Aleshores, d’una revolada, em va agafar i em traslladà pels aires fins al terrat de casa meva. Al vespre vaig trobar dos gossos lligats. Quan em van veure, se’m van acostar ben a la vora, amb la mirada trista, per tal que els amoixés. La meva esposa no trigà a venir i em digué: —Aquí tens els teus germans.

—Qui ho ha fet, això?

—Jo. He manat a la meva germana que els transformés, i en aquest estat es quedaran fins d’aquí a deu anys.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà. Duniazad va dir llavors: —És una història ben sorprenent!

—Aquesta no és res comparada amb la que us explicaré la nit que ve, si soc viva i sa majestat m’ho permet…

El rei pensà: «No la mataré pas ara com ara. Vull sentir què més explica, perquè és extraordinari tot el que conta.» I s’adormiren abraçats. En llevar-se, el rei se n’anà a la sala d’audiències, on va rebre el visir i els camarlencs. Va estar ocupat en les tasques del govern tot el dia i, un cop acabada la feina, se’n tornà cap a palau.

Les mil i una nits (text adaptat).

15

1.2. Guillem de Torroella Guillem de Torroella és un escriptor de Mallorca del segle xiv que va escriure un conte meravellós conegut amb el títol de La Faula. El conte explica com el cavaller mallorquí Guillem va ser raptat per la fada Morgana i conduït a l’illa Encantada perquè la seva presència donés consol a Artús, el gran rei protagonista de les novel·les de Bretanya.

Un papagai cridà l’atenció del cavaller i el conduí cap a una roca arrodonida, la qual resultà ser una balena que, immediatament, se l’emportà a l’illa Encantada, un lloc paradisíac.

L’illa Encantada

VO CAB ULARI

Em vaig trobar dins d’un jardí que tenia mil arbres plantats, tots de la mateixa mida i amb un aspecte semblant, i tot d’espècies estranyes. I tots havien crescut densos de la mateixa manera i, per art d’encantament, mostraven alhora els fruits i les flors, encara que l’estació no ho permetia. Els fruits eren ben madurs i les flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades, entremig de les fulles verdes que cobrien els tanys. I tots els ocellets cantaven i refilaven amb veus melodioses, perquè l’ambient era alegre i els omplia el cor d’alegria natural. Tot el jardí era regat per un rierol d’aigua pura i límpida que rajava d’una font que brollava al mig del prat, en un indret molt ben pavimentat de marbre blanc, net i polit.

Al centre del jardí s’alçava un palau ric i meravellós: el temple que va fer Salomó, construït amb gran enginy i embellit de riqueses de tota mena, al seu costat no era res. Tinc la impressió que mai ningú no ha vist una obra tan bella ni tan agradable.

tany m. Branca tendra que surt del tronc d’un arbre.

Guillem de Torroella: La Faula.

16

refilar v. Cantar fent sons diferents i ràpids com els rossinyols o els canaris. límpid -a adj. Clar, transparent. brollar v. Sortir aigua de terra.

LITERATURA « UNITAT 1 1.3. Pere Calders Pere Calders (1912-1994) és un dels contistes catalans més importants del segle xx, autor, entre d’altres, dels llibres Cròniques de la veritat oculta (recull de 31 contes) i Invasió subtil i altres contes (recull de 17 contes i 26 microcontes).

Els seus relats s’inscriuen dins un corrent literari anomenat realisme màgic, conreat principalment per escriptors italians (Massimo Bontempelli) i americans (Gabriel García Márquez). Aquest corrent pretén fer compatibles en una mateixa història dos mons oposats: l’un és el de la realitat, caracteritzada per la monotonia i la submissió dels personatges a un ordre social establert; l’altre és el de la irrealitat màgica, caracteritzada per la irracionalitat i la total llibertat de la imaginació. El contrast entre aquests dos mons sovint ens porta a situacions paradoxals, que fins i tot poden esdevenir absurdes.

La rebel·lió de les coses

VOC AB U L AR I

àvidament adv. Amb un desig incontrolat. estupor f. Estupefacció, sorpresa.

Si s’hagués pogut investigar el fenomen des del seu origen, s’hauria vist que tot va començar amb una vaga dels panys i dels interruptors. Les portes no s’obrien o no es tancaven i ocasionaven problemes que prenien de seguida unes proporcions difícils de controlar. Els interruptors unes vegades deixaven encès un aparell i d’altres es negaven a posar-lo en marxa.

Els fets es produïen escalonadament, com si algú volgués regular malignament la situació. Les plomes estilogràfiques abocaven el contingut de tinta al simple contacte amb el paper o bé es buidaven a les butxaques, i els documents gairebé sortien de les carteres buscant àvidament la taca.

Cada incident, ell tot sol, hauria ocasionat les diminutes tragèdies conegudes de tothom. Però, per acumulació, el dia de la revolta de les coses es convertí en una catàstrofe que amenaçava la supervivència humana.

Pels carrers, es veien ciutadans asseguts a les voreres, amb la roba pengim-penjam perquè els botons, els cinturons i les tires elàstiques que subjectaven les peces al cos abandonaven les seves funcions i oferien carn rosada a l’escàndol públic. Les sabates es descordaven d’improvís i eren causa de caigudes; la proximitat del granit i del ciment exposava els cranis a topades de molta conseqüència. De tant en tant, algú sortia al balcó amb un posat d’estupor i les mans plenes de molles i d’engranatges, perquè havia provat de donar corda a un rellotge o servir-se d’un electrodomèstic i la màquina se li havia desfet materialment als dits. Grups d’automobilistes vagaven amb el volant sota l’aixella i la mirada perduda, a peu, molt allunyats de la seguretat que dona anar motoritzat. Els encenedors i els llumins van fallar tots alhora, i els fumadors (que pretenien afrontar la crisi encenent un cigarret) semblaven ben indefensos.

La cosa curiosa era que el món natural no s’acabava pas. Al contrari: feia sol i vent suau de primavera, característiques pròpies d’una estació complidora. El mal funcionament era purament dels productes manufacturats, de coses de les quals l’home havia prescindit durant molts segles de la seva història i que havia anat inventant amb astúcia i paciència.

17

UNITAT 1 » LITERATURA » ACTIVITATS

Quan la gent va sentir que les cases cruixien (poc, la veritat), es va esverar moltíssim. Tothom va sortir al carrer, just amb el que duia al damunt i, encara, aguantant-se la indumentària amb les mans per no ensenyar les estructures. Es van formar unes corrues enormes, multituds que emprenien el camí de la muntanya guiades per l’instint del retorn a la naturalesa.

Tres o quatre temes de conversa animaven la marxa. Les lamentacions ocupaven el primer lloc, perquè queixar-se no vol un gran esforç, i després venien les preguntes d’actualitat, de trepidant interès públic. Aquella pertorbació era local o internacional? No podien saber-ho, ja que la plaga havia posat fora de servei les comunicacions de tota mena i, d’altra banda, des del dia abans no arribaven viatgers: els aeròdroms estaven deserts, les esta­ cions buides, les carreteres sense vehicles.

La precipitada reincorporació a la naturalesa fou una commoció. L’ésser humà ja no coneixia l’herba, no en distingia la bona de la dolenta i ja no podia pasturar amb garanties. Tampoc no era caçador (en general), ni bon buscador d’aigua; s’havia convertit en un ésser mal adaptat a la intempèrie i, sense farmàcies a prop, tot li feia cremor d’estómac i tot se li infectava. En poques setmanes va haver-hi moltes morts. «Ja se sap», deien els vius. «És la típica selecció natural: en moment de forta crisi, els dèbils desapareixen».

VO CAB ULARI

corrua f. Multitud de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres. trepidant adj. Que es desenvolupa de forma ràpida i emocionant. commoció f. Alteració violenta de l’estat d’ànim causada per la sorpresa d’un fet desagradable.

Pere Calders: Invasió subtil i altres contes.

» ACTIVITATS

d) El realisme màgic és un corrent literari que pretén en una mateixa història i el món .

La narrativa meravellosa 18. Completa els enunciats amb aquestes expres-

Les mil i una nits 19. Digues si els enunciats següents són certs o

a) La narrativa meravellosa és aquella que crea un en què les són alterades per . b) L’origen de la narrativa meravellosa, el trobem en la tradicional i en la . c) Les mil i una nits és una obra extensa de que recull de procedència diversa que s’havien durant segles.

a) Les mil i una nits és una obra extensa de l’època medieval que recull contes orientals que s’ha­ vien transmès oralment durant segles. b) Els contes de Les mil i una nits apareixen aïllats, formant cadascun un capítol autònom. c) En els relats de Les mil i una nits hi apareixen diversos narradors que fan que uns contes s’insereixin dins d’uns altres. d) La donzella Xahrazad aconsegueix seduir el rei Xahriar gràcies als seus dots per explicar històries meravelloses.

sions: forces màgiques, món de ficció, lleis naturals, mitologia clàssica, literatura popular, l’època medieval, contes orientals antics, transmès oralment, màgic o fantàstic, el món de la realitat, fer compatibles.

18

falsos:

e) Al final, el rei Xahriar es cansa de la donzella Xahrazad i decideix matar-la. f) Un geni és un ésser molt característic dels relats meravellosos o fantàstics que té poders màgics.

20. Llegeix «La història dels tres germans» i, després, contesta aquestes preguntes:

a) En començar el relat, la donzella Xahrazad ens presenta un xeic acompanyat de dos gossos llebrers. Quina importància tenen aquests dos gossos? Són una premonició del desenllaç de la història? b) Un cop la donzella Xahrazad ha presentat el protagonista del conte (el xeic dels gossos), qui passa a ser el narrador del relat? A qui dirigeix la seva explicació? c) El viatge que emprenen els tres germans és símbol de fortuna o de desgràcia? d) La geni vol posar a prova el germà més jove per saber amb quin criteri valora o jutja les persones. De quina manera ho fa? e) Quin sentiment va experimentar el jove envers aquella noia que li demanava unir-se en matrimoni? f) Quins sentiments s’apoderen del cor dels dos germans grans quan observen que el seu germà petit és feliç amb aquella noia? Què decideixen fer? g) Quin personatge es manifesta venjatiu pel que han fet els dos germans grans? Quin es manifesta com a benefactor? h) Com aconsegueix la geni acomplir alhora la seva voluntat (venjar-se) i la voluntat del seu marit (ser benefactor)? i) Creus que aquesta narració és un conte moral?

Quines lliçons de conducta vol que aprenguin els lectors?

Guillem de Torroella 21. Digues quins són els deu elements de l’illa En-

cantada que apareixen descrits o esmentats en el fragment del conte meravellós La Faula de Guillem de Torroella.

Els deu elements de l’illa Encantada descrits o esmentats en el fragment del conte meravellós La Faula són el jardí, els arbres, .

22. Tria i copia l’opció més adequada en cada cas per definir l’espai de l’illa Encantada: • selvàtic / cultivat • corrent / exòtic • paradisíac / infernal

• habitat / solitari • esplendorós / pobre • idealitzat / realista

23. En la descripció de l’illa Encantada, el narrador fa referència a tres sentits: el de la vista, el de l’olfacte i el de l’oïda. Cerca en el text tres percep­ cions sensorials, una de cada sentit: El narrador contempla la bellesa del sent les dels ocells.

, olora el

i

Pere Calders 24. En el conte de Pere Calders es produeix la

rebel·lió de molts objectes. D’acord amb el text, digues quina acció emprenen aquests objectes: a) Els panys i els interruptors fan , és a dir, els que estan tancats i els que estan . b) Les plomes estilogràfiques o es buiden . c) Les sabates . d) Els rellotges es desfan i en surten . e) Els encenedors i els llumins .

25. Explica en 10 o 12 ratlles com repercuteix en els éssers humans la rebel·lió de les coses:

La rebel·lió de les coses es converteix en una catàstrofe que amenaça .

Creació literària 26. Escriu amb l’ordinador un relat breu en què un

objecte es rebel·li i deixi de fer la seva funció (per exemple, un mirall que deixi de reflectir les imatges). Explica quines són les conseqüències d’un fet d’aquestes característiques.

Lectura de clàssics 27. Alícia al país de les meravelles de Lewis

Carroll i El petit príncep d’Antoine de SaintExupéry són dues de les obres universals més rellevants de la literatura meravellosa. En grups de tres o quatre alumnes, llegiu-les i feu-ne un treball (autor, època, obra…) per exposar-lo a la resta de la classe.

19

UNITAT 1 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. L’estructura del text.

Escriure un text Escriure un text és una tasca complexa i, per fer-ho bé, cal dominar unes habilitats que només s’adquireixen amb una pràctica constant.

Per això diem que, d’escriure, mai no se’n sap prou.

LES TRES OPERACIONS BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA

PLANIFICAR

REDACTAR

REVISAR

• A qui vull escriure?

• Sobre què vull escriure?

• Per a què vull escriure?

• Com ho vull escriure?

• Quina estructura ha de tenir el text?

• Com organitzaré les idees en paràgrafs?

• Quin registre i quin estil són els més adequats?

• Quin vocabulari específic hauré d’utilitzar?

• El text diu exactament allò que volia comunicar?

• L’estructura és coherent i clara?

• La informació és entenedora i precisa?

• Des del punt de vista normatiu, el text és correcte?

1.1. Planificar el text La planificació és la primera tasca del procés d’escriptura. Planificar vol dir: a) Fer-nos conscients de la situació comunicativa: qui és l’emissor, qui és el receptor, quin és el canal de transmissió… b) Concretar quin és l’objectiu que perseguim: explicar, narrar, descriure, argumentar, instruir… c) Cercar la informació necessària en llibres, revistes, diaris, webs… d) Seleccionar les idees bàsiques que ens siguin útils per redactar el text i organitzar-les en apartats o capítols.

R EC O R D A Per seguir les normes de presentació de treballs escrits: – Has d’escriure el nom i els cognoms a l’angle superior dret del primer full.

– Has de deixar marges i prou espai entre línies per facilitar les anotacions del professor.

– Has de fer el sagnat dels paràgrafs (amb el tabulador o amb tres espais blancs).

– Has de grapar els fulls (no has de fer servir mai clips).

20

La planificació és un projecte, és a dir, és com el plànol d’una casa que ens serveix de guia en l’execució de l’obra. La planificació del text, doncs, ha de permetre a l’escriptor, abans de començar a redactar, fer-se una imatge global d’allò que es proposa. Fixa’t en aquests dos exemples de planificació: EXEMPLES DE PLANIFICACIÓ PLANIFICACIÓ DEL TEXT 1

PLANIFICACIÓ DEL TEXT 2

•E l meu text l’ha de llegir una persona adulta i ben formada; per tant, he d’utilitzar un registre elevat, he de ser molt precís en la informació i he d’utilitzar la terminologia específica amb correcció.

• El meu text l’ha de llegir una persona molt jove i encara poc formada; per tant, he d’utilitzar un registre planer, he de ser molt clar en la informació i he d’aclarir el significat de la terminologia específica.

•L ’objectiu del text és transmetre la meva visió sobre la situació social i econòmica actual i defensar-la amb arguments lògics, opinions d’especialistes, dades, exemples, etc. Per tant, el text serà de tipus argumentatiu (article d’opinió).

• L’objectiu del text és explicar i fer entendre les estratègies racionals i emotives que utilitza la publicitat per aconseguir els seus objectius.

Per tant, el text serà de tipus expositiu o explicatiu (text didàctic o acadèmic).

•L a informació que utilitzaré provindrà de la lectura d’articles d’especialistes publicats en la premsa, informacions oficials de l’àmbit polític i econòmic, reportatges i entrevistes de mitjans audiovisuals, pàgines web i xarxes socials.

• La informació que utilitzaré provindrà de llibres i revistes especialitzats en publicitat i màrqueting, articles de premsa, entrevistes a especialistes en mitjans audiovisuals, pàgines web i xarxes socials.

• Les idees bàsiques que desenvoluparé en el text seran aquestes: a) els tipus d’anuncis; b) la imatge i els colors; c) l’eslògan i el logotip; d) el missatge; e) els recursos racionals i els recursos emotius; f) els recursos retòrics o estilístics; g) l’ús de la suggestió; h) els valors i els contravalors, i i) la provocació.

•L es idees bàsiques que desenvoluparé en el text seran aquestes: a) la situació laboral; b) l’emigració de joves per trobar feina; c) la població que es troba per sota del llindar de la pobresa; d) la creació d’empreses; e) l’evolució de les exportacions, i f) les perspectives de futur.

1.2. Redactar el text La redacció del text consisteix a donar forma concreta al projecte que hem elaborat en la planificació. El resultat haurà de ser un text ben estructurat, coherent, precís i correcte.

Redactar un text vol dir escriure en el paper o amb l’ordinador un missatge concret. Un text ben redactat ha de tenir unes propietats determinades: a) Una estructura adequada: capítols, apartats… b) Una organització eficaç: distribució de les idees en paràgrafs. c) Una coherència clara: informació ajustada i progressió lògica de les idees. d) Una cohesió marcada: les oracions del text han d'estar ben connectades per mitjà de diversos lligams lèxics i gramaticals. e) Un llenguatge entenedor i precís: oracions ben construïdes i lèxic específic ben utilitzat. f) Un ús correcte de la llengua: compliment de les normes gramaticals i ortogràfiques.

21

L’estructura del text Cada text ha de presentar una estructura determinada en funció de l’objectiu i d’acord amb les característiques pròpies de cada tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, instructiu, predictiu o literari.

Com a regla general, podem establir que els textos i els treballs s’estructuren en tres apartats bàsics: 1. La introducció o presentació 2. El cos o desenvolupament 3. La conclusió o desenllaç ESTRUCTURES BÀSIQUES TIPIFICADES TEXT EXPLICATIU Introducció (presentació del tema)

Desenvolupament (exposició: fenòmens, causes, conseqüències...)

Conclusions o síntesi TEXT NARRATIU

Plantejament (protagonista i situació inicial)

Nus (evolució de la història)

Desenllaç (resolució final)

22

EXEMPLE Les marees Tots hem sentit a parlar de les marees. Però què són les marees? Què les causa?

Les marees són els moviments d’ascens (marea alta) i descens (marea baixa) del nivell del mar produïts per les forces d’atracció gravitatòria de la Lluna i el Sol. Entre una marea alta (plenamar) i una marea baixa (baixamar) transcorre un període aproximat de sis hores i quart. La diferència de nivell entre la marea alta i la marea baixa s’anomena amplitud de marea.

Quan les forces de la Lluna i el Sol se sumen (en lluna plena i lluna nova), es produeix la marea viva, durant la qual l’amplitud és màxima. Quan les dues forces s’anul·len parcialment (en lluna en quart creixent i en quart minvant) es produeix la marea morta, durant la qual l’amplitud és mínima.

Hi ha altres factors que també intervenen en les marees: la pressió atmosfèrica, els corrents marítims i dels vents, etc. Tot i així, la gran protagonista d’aquest fenomen és l’atracció de la Lluna.

EXEMPLE El pont del diable Explica la llegenda que una vella passava cada tarda pel pont de Martorell per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat.

Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont, i la pobra vella es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua.

Aquella nit el diable es va aparèixer a la vella i li va proposar reconstruir el pont amb la condició d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que hi passés.

La vella va acceptar el tracte, i el diable va començar a treballar fort per acabar el pont abans que sortís el sol.

L’endemà, quan la vella anava a buscar aigua, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar, va deixar anar un gat perquè passés davant d’ella. Així el diable es va emportar el gat, en cos i ànima, i va deixar tranquil·la la vella, que va continuar com cada dia anant a la font, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors al pont se’l coneix com «el pont del diable».

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 1 ESTRUCTURES BÀSIQUES TIPIFICADES TEXT ARGUMENTATIU

Introducció del tema Tesi (opinió o punt de vista)

Fets i arguments Conclusions o síntesi

EXEMPLE L’anglès i el doblatge És sabut de tothom que als catalans ens costa Déu i ajuda aprendre anglès, i que, per altra banda, hi dediquem hores i més hores.

Jo crec que, si els cinemes i les televisions deixessin de doblar les pel·lícules, a tots ens seria més fàcil aquest aprenentatge. El doblatge de les pel·lícules el va decretar obligatori el règim franquista l’any 1941 amb un doble objectiu: per una banda, imposar la llengua castellana en tot l’àmbit audiovisual i, per una altra, controlar els diàlegs per mitjà de la censura.

Han passat més de setanta anys del decret franquista, ens hem integrat a la Unió Europea i, tanmateix, el doblatge es manté com una tradició profundament arrelada.

Això ens distancia de la població de molts altres països europeus on el doblatge no existeix.

Pel nostre bé, hauríem de posar fi a aquesta tradició i acostumar-nos a veure totes les pel·lícules en versió original.

L’organització de les idees El paràgraf és la unitat bàsica per organitzar els escrits i per donar-los coherència: l’escriptor que distribueix la informació en paràgrafs s’obliga a triar i ordenar les idees de manera coherent i, per tant, facilita la lectura i la comprensió del text al lector.

CONSELLS PER ORGANITZAR ELS PARÀGRAFS •N o facis paràgrafs excessivament llargs (superiors a 15 ratlles) ni excessivament curts (inferiors a tres ratlles).

• Procura que la llargada dels paràgrafs sigui equilibrada (extensió semblant).

• Fes que els paràgrafs formin una unitat visual clara (fent el sagnat o deixant una ratlla en blanc entre l’un i l’altre).

• Comprova que cada paràgraf forma una unitat significativa (intenta reduir la informació a un títol que en sintetitzi la idea central).

23

UNITAT 1 » TEXTOS FUNCIONALS Fixa’t en la representació d’aquests textos i en la valoració que en fem a continuació: a) .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ...........

b) .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ................................ .................................... .......................... ................................ .................................... .................................... .......................... ................................ .................................... .................................... .................................... ..........................

c) .................................... .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ ..........................

d) .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .............. .................................... .......................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ..........................

a) El text A té un sol paràgraf: és un paràgraf llarg i atapeït. L’autor no ha fet cap esforç per organitzar les idees. Hauria de fragmentar el text en tres o quatre paràgrafs per facilitar-ne la lectura i la comprensió. b) El text B consta de quatre paràgrafs força equilibrats (entre tres i sis ratlles). L’autor ens deixa veure clarament que hi desenvolupa quatre idees o quatre aspectes d’un tema. Ens fa la impressió que ha organitzat bé les idees. c) El text C consta de nou paràgrafs molt curts (no n’hi ha cap que arribi a les tres ratlles). Tenim la impressió que ens trobem davant d’una llista d’oracions molt poc cohesionades. L’autor hauria d’organitzar les oracions a l’entorn de tres o quatre idees bàsiques, que constituirien els paràgrafs del text. d) El text D té tres paràgrafs: dos de llargs i un de molt curt. Hi ha un desequilibri massa gran en la llargada dels paràgrafs. A més a més, no s’ha fet el sagnat. L’autor hauria de replantejar-se l’organització de les idees per fer els paràgrafs més equilibrats i fer el sagnat correctament.

La coherència Diem que un text té coherència si presenta una informació ajustada (diu tot el que cal: no hi falta res del que és essencial i no s’entreté en qüestions irrellevants) i ho fa de manera ordenada i clara. Perquè el contingut d’un text tingui coherència, ha de complir aquestes regles: REGLES DE COHERÈNCIA REGLA DE PROGRESSIÓ

24

La informació del text ha d’anar avançant de manera lògica i entenedora d’acord amb les exigències del tema i del tipus de text.

REGLA DE NO-CONTRADICCIÓ

Les diverses idees exposades en el text han de ser compatibles: no podem afirmar una cosa i alhora negar-la.

REGLA DE RELACIÓ

Totes les informacions del text han de tenir relació amb el tema general de què tracta.

Fixa’t en els textos següents i en la valoració que en fem a continuació: A

A la casa és una pel·lícula molt interessant. L’argument és la història d’un alumne que cada dia escriu una redacció per al professor de literatura. L’alumne s’imposa com a obligació agafar cada dia l’ordinador i posar-se a escriure, imprimir la redacció i lliurar-la al professor. El professor llegeix amb atenció i curiositat totes les redaccions de l’alumne. Però arriba un dia que el professor demana a l’alumne que deixi d’escriure perquè hi ha alguna cosa que no li agrada.

B

A la casa és una pel·lícula molt interessant. L’argument és la història d’un alumne que cada dia escriu una redacció per al professor de literatura inspirant-se en la família d’un company que l’ajuda a resoldre els problemes de matemàtiques. El director de la pel·lícula és François Ozon. El professor se sent atret per la història que l’alumne va desgranant capítol per capítol. La pel·lícula és més aviat lenta i molt avorrida. Al final, l’alumne deixarà d’escriure.

C

A la casa és una pel·lícula molt interessant. L’argument és la història d’un alumne que cada dia escriu una redacció per al professor de literatura inspirant-se en la família d’un company. El professor se sent atret per la història que l’alumne va desgranant capítol per capítol. Però, a mesura que avança, se sent incòmode llegint la descripció detallada de situacions íntimes de la família; situacions que no aconsegueix saber si són fruit de la imaginació o de la indiscreció de l’alumne. La incomoditat del professor creix fins al punt que es veurà obligat a demanar-li que deixi d’escriure.

a) En el text A podem observar que la progressió temàtica avança amb dificultats: per una banda, les oracions 3 i 4, que hem destacat en verd, no fan res més que repetir idees ja incloses en l’oració 2; per l’altra, l’última oració no aconsegueix explicar prou bé la causa de la decisió que pren el professor (destacada en blau). b) En el text B podem observar que no se segueix la regla de relació, ja que, enmig de l’explicació de l’argument, hi trobem una oració que ens diu qui és el director i una altra que ens diu que la pel·lícula és lenta i avorrida (idees que no formen part de l’argument, destacades en color verd). Per altra banda, el missatge de la primera oració i el de la penúltima (fragments destacats en blau) semblen una mica contradictoris. c) El text C és el més coherent de tots tres: després de la valoració inicial («molt interessant»), l’autor ens explica l’argument de la pel· lícula de manera ajustada i entenedora.

1.3. Revisar el text

A la casa (Dans la maison) és una pel·lícula francesa dirigida per François Ozon i estrenada l'any 2012, basada en l'obra de teatre El noi de l'última fila de Juan Mayorga.

La revisió del text és el control de qualitat d’allò que estem elaborant.

D’una banda, cal revisar el que anem escrivint oració per oració, paràgraf per paràgraf, apartat per apartat… durant el mateix procés de redacció. L’objectiu és buscar en cada circumstància la forma més adequada i comprovar que tot lliga. De l’altra, cal fer una revisió final per comprovar que hem aconseguit l’objectiu de comunicar les nostres idees amb precisió, ordre i claredat i per corregir els possibles errors lèxics, gramaticals i ortogràfics.

25

» ACTIVITATS Planificar el text 28. En Marc ha d’escriure diversos textos. Relacio-

na cada tipus de text que hi ha a continuació amb l’objectiu principal que perseguirà: un poema, un conte, una notícia, un treball de Socials, una carta al director, un anunci publicitari, una recepta de cuina, un diari personal. a) Narrar una història de ficció. b) Opinar públicament i argumentar. c) Instruir o ensenyar a fer un producte. d) Explicar coneixements adquirits. e) Informar d’un fet o d’un esdeveniment. f) Crear versos amb recursos retòrics i mètrics. g) Reflexionar sobre un mateix i deixar-ne constància. h) Persuadir el públic o induir-lo a consumir un producte determinat.

29. La Marta ha visitat el Museu Picasso i la profes-

sora d’Arts plàstiques li ha encarregat un article explicatiu i, alhora, valoratiu de la visita. Ajuda-la a planificar el text a partir d’aquestes preguntes: a) A qui anirà dirigit el text?

• A la professora?

• Als companys de classe?

• Als lectors d’un blog o d’una revista?

• A uns lectors totalment desconeguts o indeterminats?

• … b) Quins seran els aspectes que voldrà destacar de la visita?

• La biografia del pintor?

• La història del museu?

• L’exposició en conjunt?

• Una sala en concret?

• Unes obres en particular?

• … c) Quin serà l’objectiu principal de l’article?

• Descriure el conjunt de la visita?

• Explicar l’estil del pintor?

• Valorar i opinar sobre el conjunt de l’obra del pintor?

• Valorar i opinar sobre uns quadres concrets?

• …

26

L’estructura dels textos explicatius 30. Els textos explicatius solen començar amb un

paràgraf introductori que serveix per presentar el tema i captar l’atenció del lector. Redacta el primer paràgraf de dos textos titulats «L’alimentació saludable» i «L’adolescència». Fixa’t en el model: Les marees Tots hem sentit a parlar de les marees. Però què són les marees? Què les causa?

31. La

part central dels textos explicatius és el desenvolupament. Per redactar bé aquest apartat, convé fer prèviament un esquema amb les idees o els aspectes fonamentals de què tractarem. Destria aquests títols i escriu l’esquema del desenvolupament dels dos textos de l’activitat anterior: Els canvis físics i psicològics • La varietat en l’alimentació de cada dia • El desenvolupament intel·lectual i emocional • La distribució diària: els àpats • La tria d’aliments i la preparació • Els canvis en les relacions interpersonals • La cultura juvenil • Exemples de racions suficients i equilibrades

32. Els textos explicatius acaben amb les conclu­

sions o amb una síntesi (resum que destaca les idees clau). Copia l’opció més adequada per redactar l’últim paràgraf de cadascun dels textos: L’alimentació saludable (conclusions o síntesi)

L’adolescència (conclusions o síntesi)

a) Llista dels aliments a) Les etapes de la que han d’aparèixer vida de les per­ en la dieta diària. sones. b) Consells finals i b) Els canvis fisiolòbeneficis d’una gics, socials i emo­ alimentació salu­ cionals dels ado­ dable. lescents. c) Desigualtats alimen- c) L’adolescència com tàries entre les a etapa de grans diferents zones transformacions geogràfiques del i d’evolució cap planeta. a la maduresa.

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 1

33. Redacta el paràgraf final del text «L’alimentació saludable» o del text «L’adolescència».

L’estructura dels textos narratius 34. Els textos narratius comencen amb una part

que s’anomena plantejament (presentació del protagonista i situació inicial). Segueix el model i redacta el paràgraf inicial d’un conte de por.

Conte de ciència-ficció (model) En Joan vivia en una casa als afores del poble. Cada dia, quan acabava els deures, treia el gos a passejar pel passeig Fluvial. Res no li feia sospitar que aquella nit podia ser diferent. El Roc, el seu gos, corria marge amunt, marge avall com si seguís el rastre d’una llebre poc prudent. De sobte, un raig de llum i un grinyol…

En Joan es va fregar els ulls per suavitzar la coïssor.

Després va recórrer amb la mirada cadascun dels punts visibles en la intensa foscor: el gos, enlloc.

35. La part central dels textos narratius s’anomena nus (evolució de la història). Indica quin dels textos següents resumeix el nus de la història:

a) La mare de l'Iu havia ingressat a l’UCI a les tres de la matinada en estat greu: es debatia entre la vida i la mort. L’accident s’havia produït a mitjanit en un dels revolts més perillosos.

L'Iu, amb llàgrimes als ulls, s’agafava fort a la mà del pare mentre escoltava les paraules del metge: «De moment, no podem assegurar res.»

Van passar els dies i l'Iu va tornar a l’escola.

Però en el seu pensament només hi havia la imatge de la mare immòbil, amb la pell blanca, com morta. b) Aquell dia l'Iu feia vuit anys. S’havia despertat de matinada ple d’il·lusió pensant en els regals, els petons i les abraçades que rebria. Per a ell, era un dia molt especial.

Es va llevar i se’n va anar directe al llit dels pares per compartir amb ells l’alegria que sentia. Però no hi va trobar ningú. Va recórrer tota la casa. Ningú enlloc. Encara sort que l'Iu se sabia de memòria el telèfon del pare.

36. La part final dels textos narratius s’anomena desenllaç (resolució final). Escriu un desenllaç per a la història de l’activitat anterior.

L’estructura dels textos argumentatius 37. Els textos argumentatius acostumen a comen-

çar amb la introducció del tema. Fixa't en el model i redacta el primer paràgraf de dos textos titulats «Les festes juvenils» i «Les xarxes socials».

L’anglès i el doblatge És sabut de tothom que als catalans ens costa Déu i ajuda aprendre anglès i que, per altra banda, hi dediquem hores i més hores.

38. La part central dels textos argumentatius cons-

ta de la tesi (opinió o punt de vista) i de l’argumentació (fets i raons en què fonamentem el nostre criteri). Defensa amb arguments aquestes opinions (tant si hi estàs d’acord com si no): a) Els joves han de poder organitzar lliurement les seves festes perquè . b) Les festes dels joves han d’estar controlades pels pares o per adults perquè . c) Les xarxes socials són molt positives perquè . d) Les xarxes socials tenen molts riscos perquè .

39. Els arguments poden ser de diferents tipus se-

gons en què es basin. Digues a quin d’aquests tipus correspon cada un dels arguments subratllats: argument de causa o d’efecte, argument d’autoritat, argument pragmàtic o d’utilitat, argument sentimental, argument de preferència personal. a) Si vas a la muntanya, és bo portar un mòbil perquè, en cas d’accident, pots demanar ajuda. b) Ens hem de posar el cinturó de seguretat perquè el codi de circulació així ho estableix. c) Li hem de fer un regal per donar-li les gràcies. d) A mi m’agrada més el futbol que el bàsquet: m’ho passo molt més bé. e) No és bo beure refrescos que contenen cafeïna a la nit perquè pot produir insomni.

40. Les conclusions dels textos argumentatius solen tenir un estil didàctic semblant al dels consells o al dels contes morals. Llegeix el text model: Tesi: Les pel·lícules no s’han de doblar Pel nostre bé, hauríem de posar fi a aquesta tradició i acostumar-nos a veure les pel·lícules en versió original.

27

UNITAT 1 » TEXTOS FUNCIONALS » ACTIVITATS A continuació, redacta el paràgraf final d’aquests textos tenint en compte la tesi i el model anterior: a) Tesi: Els joves hem de poder fer les nostres festes. b) Tesi: Les xarxes socials tenen riscos.

41.

Busca a internet dues imatges d’anuncis de roba en què apareguin homes i dones i escriu un text argumentatiu breu valorant aquestes imatges.

Pots començar de la manera següent: Sovint la publicitat tracta de manera diferent la imatge dels homes i la de les dones. En aquests anuncis, per exemple, veiem .

La coherència 42. Llegeix aquestes valoracions i digues en quina hi ha una contradicció, en quina no hi ha progressió temàtica i en quina es barregen idees diverses:

a) L’argument de la novel·la és interessant i la lectura es fa molt amena. Podríem dir que és un llibre que el lector llegeix amb molt d’interès perquè se li fa molt amè. b) L’argument de la novel·la és molt intrigant i manté el lector en suspens com correspon a una novel·la de terror. El desenllaç no m’ha agradat gaire perquè ja me l’esperava: tot és molt previsible. c) L’argument de la novel·la és simple i molt tòpic.

L’autor la va escriure fa trenta anys, quan era molt jove, i no us la recomano: no desperta l’interès del lector.

43. Agrupa les oracions d’aquest text explicatiu en

quatre paràgrafs. Digues on comença i on acaba cada paràgraf i escriu un títol per a cada un que n’expressi la idea clau.

La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra i l’únic cos del sistema solar que podem observar amb detall a ull nu o amb instruments senzills. Té una forma sensiblement esfèrica, amb un diàmetre de 3.473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra. La Lluna té un moviment de translació al voltant de la Terra i triga uns 28 dies a fer una volta completa. Aquest moviment fa que l’aspecte de la Lluna canviï cada dia i origini les quatre fases

28

de la Lluna: lluna creixent, lluna plena, lluna minvant i lluna nova. La Lluna no té atmosfera ni aigua; per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l’impacte ocasional d’algun meteorit. La Lluna es considera fossilitzada. El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna, gràcies a la missió Apollo 11 dels Estats Units. Des d’aleshores, els projectes lunars han recollit prop de 400 kg de mostres que els científics analitzen.

44. Redacta de nou aquests textos corregint els detalls que s’indiquen:

a) Fes oracions més breus.

Mart, anomenat de vegades el planeta vermell o roig, és el quart planeta del sistema solar i aquest astre forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i aquest planeta té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular.

b) Evita l’incís excessivament llarg fent dues ora­ cions independents.

La dieta mediterrània tradicional —consum abundant d’aliments vegetals, com verdures, llegums, fruita, fruita seca i cereals; ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per amanir; consum moderat de productes animals i de lactis i, en canvi, consum més elevat de peix, i un consum moderat de vi en els àpats— és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments, gens renyida amb el plaer gastronòmic.

c) Fes que el text sigui més concret i utilitza paraules més precises com activitat, reglament, etc.

L’esport és una cosa competitiva que es fa seguint una llei estricta. L’objectiu pot ser aconseguir la victòria, millorar el cos, ser el primer o esbargir-se. Els esports es poden agrupar en esports d’un de sol i esports de grup.

GRAMÀTICA « UNITAT 1

» GRAMÀTICA Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat F I T X A 1 » L ES P R O P I E T A T S D E L ’ O R A C I Ó SIGNIFICAT. Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica: En Nicolau es capbussava entre les ones.

Els seus pares es desesperaven.

Les pedres eren de color verd.

PROSÒDIA. Una oració constitueix una unitat d’entonació, és a dir, una unitat marcada per una corba d’entonació única, sense interrupcions. La corba d’entonació varia en funció de la modalitat de l’oració:

En Nicolau enyorava el mar.

En Nicolau, enyorava el mar?

modalitat declarativa

modalitat interrogativa

ESTRUCTURA. L’oració típica té dos constituents: un sintagma nominal que fa la funció de subjecte (SN subjecte) i un sintagma verbal que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb: El mero i el llobarro el van acompanyar mar endins.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

P E R SAB ER-NE MÉS La sintaxi estudia com es combinen i s’ordenen les paraules per formar oracions.

L’anàlisi sintàctica es fixa principalment en els agrupaments de paraules en sintagmes (sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival, etc.) i en la funció que exerceix cadascun d’aquests sintagmes dins l’oració (subjecte, predicat, complement directe, atribut, etc.).

• Per parelles, cada alumne escriu oracions formades per un SN i un SV. Després, per torns, un alumne assenyala un sintagma i l’altre ha d’indicar si fa la funció de subjecte o de predicat.

1.1. Analitza aquestes oracions seguint el model: Les fulles verdes ja cobreixen els tanys dels arbres.

SN subjecte SV predicat

e) Les orenetes renoven els seus nius de fang. f) El moviment esvalotat dels ocells presagia un canvi de temps.

concordança: 3a persona plural

1.2. Completa la definició d’oració amb aquestes

a) Els arbres de fulla caduca borronen tímidament. b) La primavera ho enjoveneix tot. c) El vent i les pluges trenquen l’estabilitat hi­ vernal. d) El sol primaveral escalfa els camps sembrats.

Una oració és una unitat de i d’ que consta d’un que fa de i un que fa de units per la relació de de i .

paraules: subjecte, predicat, concordança, entonació, sentit, nombre, persona, SN i SV.

29

UNITAT 1 » GRAMÀTICA F I T X A 2 » EL S U B J E C T E CONCORDANÇA. El subjecte de l’oració és el sintagma nominal que concorda en persona i nombre amb el verb.

Per tant, el subjecte i el verb han de tenir forçosament la mateixa persona i el mateix nombre: Els seus companys d’immersió ja l’esperaven de bon matí.

3a persona del plural

3a persona del plural

La seva companya d’immersió ja l’esperava de bon matí.

3a persona del singular

3a persona del singular

Nosaltres

ja l’esperàvem de bon matí.

1a persona del plural

1a persona del plural

POSICIÓ. En les oracions declaratives, el subjecte pot aparèixer davant del verb. Tanmateix, per raons expressives, és possible desplaçar el subjecte darrere del verb: Els dits li van quedar ben arrugats.

Li van quedar els dits ben arrugats.

Subjecte

Subjecte

En les oracions interrogatives i exclamatives, el subjecte sol aparèixer desplaçat a la perifèria de l’oració, generalment separat per una coma: Per què estava tan trist, en Nicolau?

Si que era perillós, aquell xuclador!

Subjecte Subjecte

En Nicolau, per què estava tan trist?

Subjecte

Aquell xuclador, si que era perillós!

Subjecte

Si el subjecte és un sintagma nominal sense determinar o solament quantificat, en alguns casos és possible la pronominalització per en: Han aparegut formigues pertot arreu. → N’han aparegut pertot arreu.

Falten cadires. → —Quantes en falten?

—En falten cinc. uan la forma verbal o el context ho permeten, el subjecte pot ser sobreentès. Aleshores s’anomena subjecte Q el·líptic: Cada dia baixàvem a la platja.

La terminació verbal ens indica que el subjecte correspon a la 1a persona del plural, és a dir, nosaltres. Com que no és explícit, diem que es tracta d’un subjecte el·líptic.

(En Nicolau estava trist.) Enyorava el mar.

Pel context (oració entre parèntesis), sabem que el subjecte del verb enyorava és en Nicolau. En aquesta oració també és un subjecte el·líptic.

De vegades el subjecte el·líptic pot ser indefinit o desconegut: Truquen a la porta.

30

Han ocupat el pis de dalt.

P E R SAB ER-NE MÉS Hi ha oracions que no tenen subjecte: es tracta de les oracions impersonals que expressen situacions meteorològiques (plou, neva, llampega, clareja, fa vent, fa fred) o que estan formades amb el verb haver-hi (aquí hi ha molts tresors amagats).

També es consideren oracions impersonals les construccions amb el pronom es que tenen un subjecte indefinit, com, per exemple, ara es dorm poc i es corre massa.

• Digues com ho faríes per saber quin dels dos sintagmes subratllats concorda amb el verb en l’oració següent: Els pescadors temien les tempestes.

2.1. Digues quina és la persona gramatical ( jo, tu,

2.2. Digues quines de les oracions que hi ha a con-

a) Tanta aigua, tanta aigua! Si no surts, et convertiràs en un peix! b) Estic somiant? Tinc les cames convertides en una immensa cua de peix amb escates de color plata. No puc aixecar-me. c) No patiu per mi. Aneu-vos-en tranquils! d) No sabem si encara és viu. Qui sap si algun dia el podrem tornar a veure.

a) Pel juny, a les sis ja clareja. b) Aquest mes d’abril n’han arribat milers i milers, d’orenetes. c) Cada primavera renoven els seus nius de fang. d) En aquest niu n’han nascut tres, de pollets. e) Al setembre retornaran cap a Àfrica. f) Al maig no es fa fosc ben bé fins a les nou del vespre.

nosaltres, vosaltres) que fa de subjecte de cada forma verbal destacada en les oracions que hi ha a continuació:

tinuació són im­personals, quines tenen el subjecte el·líptic i quines tenen el subjecte representat pel pronom en:

F I T X A 3 » EL P R E D I C A T El predicat és la part de l’oració que s’organitza al voltant d’un verb conjugat i s’encarrega de dir alguna cosa del subjecte. ls esdeveniments bàsics que pot expressar un predicat giren a l’entorn de set àmbits, que es poden representar E per set verbs:

ESDEVENIMENTS BÀSICS D’UN PREDICAT VERB

EXEMPLE

Fer

La Rosa escriu un poema.

Posseir

L’Abel té un mòbil nou.

Transferir

La Isabel m’ha regalat una novel·la policíaca.

Moure

Els meus cosins han anat a Tailàndia.

Experimentar

M’agrada la música.

Ocórrer

Avui fa molt de vent.

Ser

Aquestes noies són tailandeses.

31

UNITAT 1 » GRAMÀTICA El verb acostuma a ser l’encarregat d’expressar la predicació i ho pot fer sol (nedava) o acompanyat de complements (enyorava el mar). En els dos casos parlem de predicat verbal.

Tanmateix, en les oracions amb verbs copulatius (verbs de significat molt feble com ser, estar o semblar), la predicació recau principalment en l’atribut (que és la propietat que s’atribueix al subjecte). Aleshores, parlem de predicat no verbal.

PREDICAT VERBAL

PREDICAT NO VERBAL

•E l predicat verbal expressa una acció o un procés del subjecte mitjançant un verb predicatiu (caminar, créixer, enyorar).

• El verb predicatiu constitueix la part essencial de la predicació verbal.

•E l predicat no verbal atribueix una característica al subjecte mitjançant un verb copulatiu (ser, estar o semblar) i un atribut.

• L’atribut constitueix la part essencial de la predicació no verbal.

El noi enyorava el mar.

El noi estava molt trist.

Predicat verbal

Predicat no verbal

P E R SAB ER-NE MÉS Els verbs són paraules que requereixen certs elements per poder ser efectius en una oració. Aquests elements requerits pel verb s’anomenen arguments del verb.

El pare va regalar unes aletes a en Nicolau.

A en Nicolau li agradaven els peixos.

a) El verb regalar requereix un agent (la persona que regala, el pare), un pacient (la cosa regalada, unes aletes) i un destinatari (la persona a qui va destinat el regal, a en Nicolau). b) El verb agradar requereix un tema (allò que agrada, els peixos) i un experimentador (la persona a qui agrada, a en Nicolau).

•P er parelles, identifiqueu els elements requerits per cada verb i indiqueu quins tipus d’arguments són (agent, destinatari, pacient, tema, experimentador): a) En Bernat dedica unes paraules als seus avis.

3.1. Identifica el predicat d’aquestes oracions i encercla’n l’element essencial. Després, digues si és verbal o no verbal. Per exemple: Els xàfecs primaverals són intensos i inesperats.

Predicat no verbal

a) La curiositat del peix Nicolau era insaciable. b) Un núvol de gambes fugia cap a la foscor de la mar. c) Aquella gruta era profunda i perillosa. d) Cada dia aguantava més hores sota l’aigua. e) Els tripulants del vaixell el van avisar del perill. f) Avui la mar sembla encalmada.

3.2. Fixa’t en els sintagmes destacats i relaciona cadascun amb el paper argumental corresponent:

32

b) A la Mariona no li interessen gaire els esports.

a) Van atropellar un gat. b) Un vigilant ens controlava. c) Viuen a Londres. d) Vam parlar del canvi climàtic. e) Al cuiner no li va agradar. f) Talla-ho amb el ganivet. g) Això ve d’Amèrica. h) Ho he regalat a un amic.

1. Agent (qui fa l’acció) 2. Pacient (qui pateix l’acció) 3. Tema (contingut o matèria) 4. Experimentador (qui ho prova o tasta) 5. Destinatari (qui ho rep) 6. Localització (on es troba) 7. Instrument (allò que s’utilitza) 8. Origen (d’on procedeix)

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les propietats de l’oració 45. Digues quina oració predica una acció del

subjecte, quina un procés, quina un esdeveniment, quina un estat i quina una característica: a) L’àrbitre del partit amonestà els jugadors violents. b) El pont romànic és molt estret. c) Els pollancres creixen més de pressa que els roures. d) Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar l’any 1992. e) El gat dorm a la vora del foc.

46.

Analitza les oracions de l’activitat anterior seguint aquest model: L’àrbitre del partit amonestà els jugadors violents.

SN subjecte SV predicat concordança: 3a persona singular

El subjecte 47. Identifica el subjecte i, tenint en compte la concordança, escriu la forma verbal adequada en cadascuna de les oracions següents:

a) A partir d’ara el meu gran consol (ser, futur) tu. b) El teu advocat (ser, present) jo. c) A mi em (molestar, present) aquestes olors tan intenses. d) Ens (sorprendre, passat simple) tanta amabilitat de part seva. e) Vostè (necessitar, present) ulleres. I vós (necessitar, present) un audiòfon. f) Cadascun dels inscrits a la cursa (rebre, futur) un diploma commemoratiu.

48.

Copia el text següent en el quadern i omet el subjecte de les oracions quan pugui ser el·líptic: Un cargol es troba al fons d’un pou de 30 m de fondària. Durant el dia el cargol s’arrossega 3 m cap amunt, però de nit el cargol llisca 2 m cap avall.

Quants dies triga el cargol a sortir del pou?

49.

Substitueix el nucli del subjecte d'aquestes oracions pel pronom feble en. Per exemple: Per aquest forat, entren moltes sargantanes. → Per aquest forat, n’entren moltes. a) D’aquest arbre, cauen moltes fulles. b) Per aquest sender, cada setmana hi passen més de mil excursionistes. c) Per classificar-nos, encara ens falten deu punts. d) Neixen males herbes pertot arreu. e) Últimament, ens surten deutes de totes bandes.

50.

Digues quina oració de cada parella té un subjecte explícit i quina es considera impersonal: a) 1. En aquest país la gent viatja molt.

2. En aquest país es viatja molt. b) 1. Aquests dies es parla molt de política.

2. Aquests dies la gent parla molt de política.

El predicat 51. Relaciona el missatge del predicat d’aquestes oracions amb el verb corresponent de més avall: a) L’Eva disposa de molts diners. b) Aquest vaixell navega per tots els mars. c) El jardiner poda els rosers. d) M’agraden els espectacles de circ. e) Ja surt el sol. f) Aquest ninot és de neu. g) M’hauries de prestar diners.

1. Fer (una acció) 2. Experimentar (una sensació) 3. Posseir (un objecte) 4. Moure’s (d’un lloc) 5. Transferir (un objecte / a algú) 6. Ocórrer (un esdeveniment) 7. Ser (tenir una característica)

52.

Subratlla els predicats d’aquestes oracions i classifica’ls en predicats verbals i no verbals. Després, encercla l’element essencial de cadascun: a) Aquella història era una mica rocambolesca. b) L’home havia envellit molt els darrers mesos. c) Les parets eren plenes de fotografies. d) Molt sovint penso en els refranys de l’àvia. e) Ahir vaig escoltar la nova cançó de Txarango. f) Aquell candidat sembla més preparat que l’altre.

33

UNITAT 1 » ORTOGRAFIA

» ORTOGRAFIA 1. La puntuació del text, el paràgraf i l’oració El signe de puntuació que marca l’acabament d’un text és el punt final, el signe que marca el final d’un paràgraf és el punt i a part i el signe que marca l’acabament d’una oració simple o composta és normalment el punt i seguit.

Per què floten els globus a l’aire?

Paràgraf 1

Paràgraf 2

Paràgraf 3

Els globus que s’inflen d’aire no floten, com es pot comprovar quan n’inflem un amb la boca. Tanmateix, és possible inflar un globus amb altres gasos més lleugers que no pas l’aire, com l’hidrogen o l’heli, que, a causa del seu pes més baix, tendeixen a pujar.

Els aeròstats, aquests globus gegants dels quals penja una barqueta de vímet per transportar tripulants, es basen en aquest fenomen. El receptacle de la bossa del globus s’omple parcialment d’hidrogen o heli i l’aeròstat s’eleva a gran altura. Ara bé, la trajectòria no es pot controlar a voluntat, tot i que el pilot pot assolir l’altitud desitjada proporcionant gas al globus o deixant caure llast, i així cercar els corrents d’aire més favorables.

Aquest simpàtic i antic invent de l’aeronàutica es continua fent servir amb finalitats esportives i per a exploracions meteorològiques, com els globus sonda.

Punt i seguit

Punt i a part

Punt i final

RE CO RDA La forma habitual d’assenyalar l’inici d’un nou paràgraf en un text és fer un sagnat en la primera ratlla, és a dir, deixar-hi una entrada de tres espais en blanc, com podem comprovar en el text de l’exemple. En cap cas no iniciarem un paràgraf amb un guió, un pic o un recurs gràfic (–, •, , *).

Una altra forma de separar els paràgrafs d’un text és deixar una ratlla en blanc entre paràgraf i paràgraf. Però aleshores no farem el sagnat en la primera ratlla.

34

1.1. Variants del punt L’acabament de les oracions també el marquem amb uns altres signes de puntuació quan volem assenyalar aspectes com la modalitat, la suspensió o el grau de relació.

VARIANTS DEL PUNT ASPECTES

LA MODALITAT INTERROGATIVA

LA MODALITAT EXCLAMATIVA

LA SUSPENSIÓ

EL GRAU DE RELACIÓ

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES

En una oració interrogativa llarga i complexa, escrivim els signes d’interrogació d’obertura (¿) i de tancament (?).

¿Es podrien evitar molts incendis si els boscos s’explotessin econòmicament i se’n tragués la llenya sobrera per fer biomassa?

Quan l’oració és curta o comença amb un mot interrogatiu, acostumem a escriure només el signe de tancament (?).

Què és la biomassa? Com s’obté? Es considera una font d’energia renovable?

En una oració exclamativa llarga i complexa, escrivim el signe d’admiració d’obertura (¡) i el de tancament (!).

¡ Ningú no pot suportar per més temps aquesta gelosia tan extrema i aquesta rancúnia que ni la deixa viure!

Quan l’oració és curta o comença amb un mot exclamatiu, acostumem a escriure només el signe de tancament (!).

Que amarga que és aquesta taronja!

Ei, vigila que ve un ciclista!

Al final d’una oració que resta suspesa perquè no s’expressen tots els elements, escrivim els punts suspensius. També s’utilitzen al final de les enumeracions obertes.

Aquí no s’hi pot aparcar, ja ho saps. Si hi aparques…

Quan unim dues oracions independents però molt relacionades entre si, les separem amb el punt i coma.

Era la platja més profunda i perillosa del món; n’havia sentit a parlar als mariners d’alguns vaixells.

La paraula maldat té molts sinònims: dolenteria, malícia, perversió…

Després del punt i coma sempre escrivim una minúscula. En canvi, després de les altres variants del punt (signe d’interrogació, signe d’admiració i punts suspensius) escrivim una majúscula:

R EC O R D A No hem de posar un punt després dels signes d’interrogació i d’admiració.

Pots venir?.✘ M’agradaria comentar-te un parell de coses.

Pots venir? M’agradaria comentar-te un parell de coses.

Heu d’acabar la feina avui; demà potser serà massa tard.

Ells molt dir, però a l’hora de fer... El cas és que encara no han enllestit la feina de fa dies.

Si els signes d’interrogació (?) i d’admiració (!) no tanquen l’oració, perquè coincideixen amb el punt i coma, la coma o el guió, seguidament escrivim una minúscula, com pertoca: Encara no heu acabat?; no sabia que fóssiu tan lents.

«Ja n’hi ha prou!», cridaven indignats els manifestants.

—Quina caseta més bonica! —va exclamar la nena amb admiració.

35

» ACTIVITATS El punt 53. El text següent ha d’estar format per tres parà-

grafs. Copia’l i separa’n els paràgrafs d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) Uns arbres de fruits delitosos i simbòlics. b) L’hort de les Hespèrides i la mitologia grega. c) L’hort de les Hespèrides i L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

L’hort de les Hespèrides Els grans arbres fruiters de l’hort de les Hespèrides, que ofereixen els seus fruits dolcíssims als qui hi poden penetrar, formen part de la mitologia de tots els pobles i de totes les civilitzacions. Així, hom ha imaginat sempre el paradís —el paradís terrenal de la Bíblia n’és un exemple— com un indret plantat de fruiters delitosos, autèntic símbol de la felicitat i de la dolçor de viure. La mitologia grega ens parla del fabulós hort de les Hespèrides, que eren unes donzelles bellíssimes que, amb l’ajuda d’un drac, custodiaven un fruiterar excepcional, on hi havia fins i tot una pomera que feia pomes d’or. Precisament, un dels dotze treballs d’Hèrcules va consistir a apoderarse d’aquelles pomes, per la qual cosa hagué de fer la proesa de matar el drac custodi. Jacint Verdaguer, en el seu poema èpic L’Atlàntida, dedica un capítol a descriure aquest hort i a narrar el pas d’Hèrcules (dit també Alcides) per aquest indret quan arriba a la terra dels atlants, l’Atlàntida. I el poeta s’entreté a crear tot de belles imatges amb les formes, els colors i el perfum que li suggereixen els fruits d’aquells arbres mítics.

54. A partir de l’activitat anterior, copia i completa aquestes frases:

a) En el text que duu per títol « » hi ha un punt , que marca l’ del text; dos punts i a , que marquen l’acabament dels dos primers , i tres punts i , que marquen l’acabament de tres compostes.

36

b) L’inici dels nous paràgrafs s’acostuma a assenyalar fent un en la ratlla del paràgraf, és a dir, deixant-hi una entrada de tres espais en .

55. Copia el paràgraf següent i escriu els quatre punts i les lletres majúscules on pertoca (tres punts i seguit i un punt i a part):

quan va fosquejar, en Nicolau va poder descobrir el misteri de la lluna es tractava del peix lluna, que s’havia acostat a la platja per menjar-se uns calamars el peix lluna és ben pla i, quan sura de costat a la superfície de l’aigua, sembla talment el reflex de la lluna mentre mirava el curiós peix, va sortir de dins d’una cova un núvol vermellós de gambes petites

Variants del punt 56. Puntua correctament les oracions interrogati-

ves que conté el text següent. En acabat, llegeix-lo en veu alta fent l’entonació adient:

Què esperaven d’ell, aquella gent La vida l’havia tractat molt malament. Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre de guanyar-se la vida. Però de quina classe haurien de ser els serveis que havia de prestar allà Tot tenia un límit…

Hi havia perill. Què hi havia perdut, ell, al cor del continent negre Però, també, no era millor allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o Groga I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels negres Com quedaria amb en Henry Joaquim Carbó: La casa sota la sorra.

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 1

57. Copia les frases següents i corregeix la majús-

cula o la minúscula que hi ha després del signe d’interrogació: a) Per què no pares de bellugar-te? t’has d’estar ben quieta. b) Creieu que ens en sortirem?; Nosaltres no ho tenim gaire clar. c) Quan aniràs a la consulta del dentista?… fa massa que no hi vas. d) —Per quin motiu em sento millor? —Es va preguntar el noi. e) Tens alguna bona idea? a mi no se m’acut res.

58. A

partir de l’activitat anterior, completa les normes següents: a) Després del signe d’interrogació final, la paraula següent comença amb . No hem d’escriure mai un després del signe d’interrogació. b) Si després del signe d’interrogació escrivim un punt i coma, una coma o un guió, la paraula següent comença amb . En canvi, si escrivim punts , la paraula següent comença amb .

59. Copia les frases següents i escriu tres cops el

signe d’exclamació en cada frase i la lletra majúscula quan calgui: a) Està a punt de caure un bon xàfec ves-te’n, ràpid et vols mullar, eh b) Fuig d’aquí, que em fas nosa sempre ets al mig com el dijous fuig, et dic

60. Escriu frases amb les interjeccions que hi ha a

continuació: ecs! (fàstic), renoi! (admiració o sorpresa), uf! (cansament o avorriment), apa! (ànims).

Puntua cada frase de dues maneres, com en l’exemple: Ecs!, això fa una pudor que espanta.

Ecs, això fa una pudor que espanta!

61. Escriu un punt o punts suspensius al final de les oracions següents:

a) Quants cops t’he de dir que Bé, ja saps què vull dir b) A mi no se m’acut res Si tu tens alguna idea c) Com diu el refrany: «Qui no vulgui pols» Val més no buscar-se problemes

62. Digues el signe de puntuació (punt, signe d’in-

terrogació, signe d’exclamació, punts suspensius, punt i coma) que correspon a cada funció. Després, escriu el signe adequat en cada exemple. a) Indica l’acabament d’una oració interrogativa. b) Indica la separació de dues oracions molt relacionades. c) Indica que una oració està inacabada. d) Indica l’acabament d’una oració declarativa. e) Indica l’acabament d’una oració exclamativa.

1. Què li ha passat a la rentadora Que potser s’ha espatllat 2. Aquesta rentadora és molt vella aquest model ja no es fa 3. Què diu ara Si només fa tres anys que la vam comprar 4. Aquesta rentadora s’ha de canviar si no, tindrà moltes avaries 5. Si vol aprofitar la nostra oferta, decideixi’s aviat, perquè si no

DICTAT Copia el text, però utilitza un color di­ferent per als signes de puntuació.

Després torna a escriure’l men­tre te’l dicten.

El rei tenia un poder tan gran que va meravellar el petit príncep.

Si l’hagués tingut ell, hauria pogut presen­ ciar, no pas quaranta-quatre, sinó setanta-dues, o fins i tot dues-centes postes de sol el mateix dia, sense haver de moure mai la cadira! I com que estava una mica trist per culpa del record del seu planeta abandonat, es va atrevir a sol·licitar una gràcia al rei: ­—Voldria veure una posta de sol. Feu-me el favor…

Ordeneu que el sol es pongui.

Antoine de Saint-Exupéry: El petit príncep.

37

UNITAT 1 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Aplica’t la tècnica del semàfor

EVA BACH Mares i pares, filles i fills, mestres i alumnes, parelles, polítics, totes les persones en general, ens entendrem més bé, tindrem menys conflictes i resoldrem més fàcilment els que puguem tenir si ens apliquem la tècnica del semàfor cada cop que determinades emocions ens dominin.

Aquesta tècnica consisteix a autoimposar-nos la llum vermella i aturar-nos quan estem sobrepassats per alguna emoció. Les emocions són agitacions anímiques intenses que impulsen a l’acció, i aturar-nos quan estem emocionalment agitats no és fàcil. Però cal fer-ho per evitar que l’emoció es desfermi, ens arrossegui i ens porti a dir o a fer coses que ens compliquin la vida o que potser després lamentarem.

Si aquest primer pas no és fàcil, el segon, el que té a veure amb la llum groga o ambre, ho sol ser menys, ja que comporta ser capaços de contenir i sostenir durant un temps el malestar i fer alguna cosa per calmar-lo. Com que mantenir-lo a dins resulta ingrat, normalment el que fem és llençar-lo fora, abocar-lo sobre altres en forma de mal humor, queixa, retret,

38

acusació, exigència, ofensa, atac... Però això gairebé sempre incrementa el conflicte. D’aquí ve que primer calgui aturar-se i seguidament buscar maneres de calmar-nos. Només quan hàgim recobrat la calma estarem en condicions d’actuar. Amb tot, abans de concedir-nos llum verda encara haurem de pensar bé què cal dir o què cal fer, i tenir cura de fer-ho amb empatia i una actitud positiva.

Aquesta tècnica requereix un entrenament persistent si volem convertir-la en hàbit i que resulti efectiva. I té el hàndicap que socialment falten models que representin bons referents a seguir. Però és una competència socioemocional bàsica. Moltes relacions esdevenen tòxiques, es malmeten o es trenquen per incontinència emocional. Ser conscients de la tensió emocional, aturar-nos i aplicar estratègies per rebaixar-la impedeix que actuem segrestats per l’emoció primària i ens encamina cap a les actuacions lúcides, lúcidament i sàviament expressades. A força de practicar, a vegades n’hi ha prou amb aturar-nos i respirar en silenci per aconseguir modular i transformar les emocions que ens sobrepassen.

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

1. De quina altra manera titularies el text?

6. Els termes retret, empatia, hàbit i tòxic volen

a) Aprèn a controlar les emocions per atenuar els conflictes b) Atura’t a pensar abans d'actuar c) Aprèn a actuar amb empatia i positivisme d) Cerca estímuls que t’impulsin a l’acció

a) Queixa, identificació, rutina, verinós. b) Queixa, simpatia, vestit, verinós. c) Reprovació, enuig, costum, nociu. d) Reprovació, identificació, costum, nociu.

dir respectivament:

2. Quina és la intenció de l’autora del text?

7. Quin és el subjecte de cada oració?

a) Exposar uns coneixements que ens ajudin a entendre millor què són les emocions. b) Demostrar-nos que les seves opinions estan ben fonamentades en fets certs. c) Donar-nos unes pautes que ens ajudin a actuar adequadament per evitar conflictes. d) Explicar una història real o fictícia.

a) Aquest primer pas no és fàcil. b) Aquesta tècnica requereix entrenament. c) Tindrem menys conflictes. d) Socialment falten models.

3. Ordena aquests conceptes segons l’ordre en què surten en el text:

a) Les tres fases o les tres activitats que exigeix la tècnica. b) Com convertir la tècnica en un hàbit. c) Objectiu que es persegueix aplicant la tècnica del semàfor. d) Persones a qui pot interessar la tècnica del semàfor.

4. Segons l’autora, què indica cadascun dels colors del semàfor: el vermell, el groc i el verd?

a) Actuar amb cura, amb empatia i una actitud positiva. b) Aturar-se quan les emocions et sobrepassen. c) Contenir el malestar, calmar-se i pensar la millor manera d’actuar.

5. Quines són les dues afirmacions que es fan en el text?

a) Les emocions són agitacions anímiques intenses que ens empenyen a actuar. b) Podem trobar bons models dels quals aprendre la tècnica del semàfor. c) Les emocions ens encaminen cap als comportaments lúcids, sàviament expressats. d) Normalment, transmetem el nostre malestar als altres.

8. Quina oració té un predicat no verbal? a) Sovint les emocions ens dominen. b) Normalment aboquem el nostre malestar sobre els altres en forma de mal humor. c) Aquesta tècnica és una competència socio­ emocional bàsica. d) Moltes relacions esdevenen tòxiques.

9. Què indiquen els punts suspensius que hi ha en el tercer paràgraf del text?

10. Escriu punt, punt i coma, signe d’interrogació o d’exclamació o punts suspensius:

a) Ep, atura’t Ei , convé que et calmis b) T’entenc, però la teva reacció potser és c) Per què t’ho prens així Tan greu és d) No coneixia aquesta tècnica És molt útil

Per escrit Escriu un petit text (d’unes 75 paraules) en què donis uns quants consells a un amic o una amiga que està molt alterat perquè un company l’ha insultat greument.

De viva veu Descriu una emoció que hagis viscut i les conseqüències que ha tingut en el teu comportament. En cas que t’hagi trasbalsat, has aplicat alguna tècnica per relaxar-te?

39

UNITAT

2

LECTURA » Recull de poemes musicats LITERATURA » Els poemes èpics LLENGUA I SOCIETAT » Les llengües d’Europa LÈXIC I SEMÀNTICA » Les paraules derivades. Els sufixos GRAMÀTICA » Les modalitats de l’oració ORTOGRAFIA » Marcadors d’incisos, explicacions i connectors

Preparem la lectura 1. Responeu oralment: Quins cantautors en llengua catalana coneixeu? Quins us agraden més? Què us atreu de les seves cançons?

2. Llegiu les definicions del vocabulari del poema «Vinyes verdes vora el mar» i digueu quines paraules pertanyen al món de la vinya. Després, comenteu altres aspectes que conegueu sobre aquest tema.

3. Responeu oralment: Us considereu persones romàntiques? Us agraden les cançons d’amor? Amb quina cançó amorosa us identifiqueu més?

4. Intercanvieu els coneixements que teniu del personatge del comte Arnau.

40

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA Recull de poemes musicats La poesia i la cançó han estat entrelligades des de l’antiguitat. Els aedes, els rapsodes, els trobadors, els joglars, els cantautors i les corals han compost i han interpretat poemes musicats de tots els estils (lírics i èpics, populars i cultes) i de totes les temàtiques (el paisatge, l’amor, el sofriment, la festa, les llegendes, etc.).

En aquest bloc ens proposem llegir i escoltar quatre poemes musicats i interpretats per cantautors nascuts a mitjan segle xx: «Vinyes verdes vora el mar» és un poema descriptiu d’un paisatge mediterrani; «Cançó amorosa» és un poema d’amor i aventura; «Corrandes de lluna» és un poema de festa i alegria, i «Lo comte Arnau» és un poema èpic inspirat en una llegenda popular.

1. El paisatge Vinyes verdes vora el mar

VOC AB U L AR I

remugar v. Parlar entre dents en senyal d’enuig o de desaprovació. poruc -uga adj. Que agafa por fàcilment. coster m. Pendent d’un terreny. userda f. Alfals, herba que es cultiva per a menjar del bestiar. vinclar v. Corbar, doblegar. cep m. Vinya, planta baixa que fa raïm. llagut m. Embarcació amb veles triangulars que s’usa per anar a pescar. serrell m. Fils sense teixir que fan d’ornament.

Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar.

Vinyes que dieu adeu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina…

Vinyes que dieu adeu!

Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes del meu cor…

Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard…

Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta.

Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.

Josep M. de Sagarra Poema cantat per Mariona Sagarra i per Lluís Llach. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

pàmpol m. Fulla de cep o vinya. basarda f. Por d’algun perill contra el qual un se sent indefens.

41

UNITAT 2 » LECTURA 2. L’amor Cançó amorosa Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.

Jo els veuria com se’n van, sense mica de recança.

Els teus ulls són mon tresor, poc he de cercar-ne d’altre.

Quina joia, al teu costat, veure la terra allunyar-se i seguir en les nits d’agost les estrelles que es desmaien!

Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

—Mariners, cap on aneu, cap on aneu tan de pressa?

Potser cerqueu un tresor perdut en la mar deserta?— Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

On tu giressis l’esguard el vent ens hi portaria, t’escoltarien la veu els peixos i les gavines, els focs ardents de Sant Elm a dalt dels pals s’encendrien i veuries que al teu pas la terra i el mar sospiren.

Tomàs Garcés Poema cantat per Paco Muñoz.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

VO CAB ULARI

proa f. Part davantera d’una embarcació. recança f. Greu que sap de fer, d’haver fet o de deixar de fer una cosa. esguard m. Mirada. foc de Sant Elm Fenomen meteorològic que es produeix durant les tempestes i que consisteix en una resplendor brillant d’un blanc blavós als extrems dels pals dels vaixells.

42

VOC AB U L AR I

3. La festa popular

ufana f. Esplendor.

Corrandes de lluna

gep m. Bony que sobresurt de l’esquena o del pit. minvar v. Disminuir. ullerós -osa adj. Que fa ulleres, que fa cara de cansat o malalt. agre -a adj. Que té una acidesa desagradable.

Ai, quina ufana de lluna!

Amic, sortim en finestra entre les dotze i la una!

Lluna, moneda de coure a l’aire, duu-nos fortuna entre les dotze i la una!

Avui, si venia la lluna morta, l’amor cantaria que truca a la porta.

I si ens arribava amb gep a ponent, l’amor cantaria en quart creixent.

Si la lluna era rodona i roja, l’amor cantaria, l’amor boja.

Mes ai, si ve blanca rodona i blanca, l’amor cantaria que la porta tanca.

I si duu la lluna un gep a llevant, l’amor cantaria l’amor minvant.

Set llunes ulleroses i una set agra sota les set taronges de l’amor clara; de l’amor clara, sí, de l’amor clara, set llunes ulleroses i una set agra.

Maria Mercè Marçal Poema cantat per Txiki Berraondo i Anna Subirana.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

43

4. El món de les llegendes

VO CAB ULARI

Lo comte Arnau

gebre m. Gelada, rosada glaçada.

Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com lo pecat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar; la comtessa ja li’n deia: —Per què no enselles lo blanc?

—Perquè fuig dels camins aspres i a mi em plauen més que els plans.— La comtessa ja hi tornava: —Mon marit, no ho fesses pas; lo negre em sembla el diable, Déu nos lo tinga allunyat.— Ell no li torna resposta, com si sentia tronar: al negre posa la sella baldament fos Satanàs.

—Adeu, la comtessa aimada.

—Déu te guie i l’Àngel Sant.— L’Àngel prou lo guiaria, mes ell no es deixa guiar, lo guiaria a l’església i ell a la vila fa cap, on hi ha nines que perdre i pobres per escanyar.

44

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Quan sortia de la vila semblava un esperitat: corria lo cavall negre, corria com si volàs, tantost per les altes cimes com pel fons del xaragall.

Los gombernesos se senyen quan lo veuen desbocat.

Los llops d’aquelles muntanyes lo segueixen udolant, algun d’ells per simpatia, los altres olorant carn, que n’esperen un bon àpat més amunt o més avall; sos ulls semblen llumenetes, llumenetes infernals.

Al sentir sa udoladissa lo comte s’és esglaiat, voldria girar lo poltre mes ja no el pot aturar.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

malhaja interj. Exclamació de maledicció. benhaja interj. Exclamació de benedicció. ensellar v. Posar la sella a un cavall per pujar-hi a sobre. aspre -a adj. Accidentat, abrupte. baldament conj. Encara que.

Satanàs Nom del diable. aimat -ada adj. Estimat. fer cap loc. v. Presentar-se, acudir. tantost adv. Tan aviat. xaragall m. Rec que forma l’aigua de la pluja. gombernès -esa adj. De Gombrèn, poble de la comarca del Ripollès. senyar-se v. Fer-se el senyal de la creu al front. udoladissa f. Cridòria de llops. esglaiar-se v. Agafar por per la imminència d’un gran perill.

LECTURA « UNITAT 2 VOC AB U L AR I

afrau f. Congost, pas estret. obirar v. Veure de lluny. forat de Sant Ou Avenc profund que hi ha al mig de la serra del Montgrony, al Ripollès.

A la nit, que és fosca fosca, se barreja el temporal, i els pastors al comte veuen entremig de trons i llamps volar d’una cresta a l’altra del Montgrony vers les afraus.

La tempesta esgarrifosa a mitjanit fa un esclat; d’un llampec entre les ales s’obira lo comte Arnau, rodolant de l’alta cima de Sant Ou dins lo Forat d’on surt entre rius de flama lo renill del seu cavall.

» ACTIVITATS Anàlisi literària: Vinyes verdes vora el mar 1. En el poema «Vinyes verdes vora el mar», la veu poètica ens descriu un paisatge dinàmic, és a dir, que es va transformant pel pas natural del temps.

Relaciona els versos del poema que hi ha a continuació amb les quatre estacions de l’any (primavera, estiu, tardor i hivern): a) al fi serrellet de neu b) teniu la fulla poruga c) vinyes amb la fruita verda d) raïm negre, pàmpol d’or

2. Relaciona cadascun d’aquests versos del poema amb les parts del dia (matinada, migdia-tarda, tarda-capvespre i vespre):

La comtessa l’esperava a la porta del palau; passen hores, passen dies, passen nits de por i espant; a la tercera que passa l’en veu venir condemnat.

La nit era negra, negra, més negre era son cavall, son cavall, que era el diable, Déu nos lo tinga allunyat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Jacint verdaguer Poema cantat per Jaume Arnella. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

a) verd suau de cap al tard b) dins del cep s’adorm la tarda c) del verd en l’hora calenta d) verdes a punta de dia

3. El paisatge que apareix en el poema de Sagarra no és un objecte neutre descrit de manera objectiva, sinó que és el reflex de les sensacions del poeta.

Copia el text de més avall i completa’l per explicar quines sensacions té el poeta en contemplar les vinyes a partir dels versos següents: • vinyes verdes, dolç repòs • vinyes verdes, soledat • vinyes verdes del meu cor • feu-nos sempre companyia

Per al poeta, les vinyes són un lloc de i de , les com a pròpies i se les . Per això demana que sempre pugui tenir la seva .

45

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

4. Per al poeta, el paisatge és un element viu que

8. La presència de l’enamorada a la nau del ma-

Cerca els elements personificats del poema a partir d’aquestes preguntes i indica en quin vers apareixen:

a) Una metonímia en la primera estrofa. b) Una comparació en la primera estrofa. c) Una metàfora en la tercera estrofa. d) Tres personificacions en la quarta estrofa.

interactua amb ell i amb l’entorn. Per això utilitza la figura de la personificació de manera reiterada.

a) Quin element no remuga? b) A què s’atribueix la qualitat de poruc? c) Qui diu adeu al llagut i a la gavina? d) Què és el que s’adorm dins del cep?

5. El poema de Sagarra es caracteritza per la insis-

tència a destacar el color de les vinyes. Què simbolitza el color verd de les vinyes? Quines sensa­ cions et transmet un paisatge molt verd?

Escriu un text breu que doni resposta a aquestes preguntes. Pots començar de la manera següent:

El color verd és el símbol de . Habitualment, un paisatge molt verd transmet una sensació .

6. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

El poema «Vinyes verdes vora el mar» consta de estrofes de versos amb tornada (repetició del vers) cadascuna. Els versos són , és a dir, tenen síl·labes i la rima és i (ababa).

Cançó amorosa 7. El poema «Cançó amorosa», seguint la tradició

de la cançó popular, ens narra un viatge hipotètic o imaginari que neix del desig del poeta. Respon: a) Amb quin temps verbal s’expressa aquest viatge hipotètic o imaginari: present, passat, futur o condicional? b) Què tenen en comú el poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» (A la vora de la mar / hi ha una donzella…)?

El poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» tenen en comú la presència del i el viatge d’ que inicia amb l’estimada a través de la .

46

riner fa que tot sigui més bell, més poètic. Cerca aquestes figures retòriques en el poema:

9. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

La «Cançó amorosa» consta de estrofes de versos cadascuna. Els versos són , és a dir, tenen síl·labes i la rima és i únicament es dona en els versos .

Corrandes de lluna 10. Escriu cadascuna d’aquestes expressions en el lloc corresponent per obtenir una definició de corranda: cançó de dansa, tonada alegre, cançó popular, lletra improvisada. Després, aprèn-te-la de memòria.

Una corranda és una festiva de i que sovint s’utilitza com a o ball.

11. La lletra de la cançó «Corrandes de lluna» té un cert aspecte esotèric o màgic. Respon:

a) Quines invocacions o requeriments fa la veu poètica en els dos tercets que encapçalen la cançó? b) Quina metàfora utilitza per referir-se a la lluna?

Què et suggereix aquesta metàfora?

12.

Les fases de la lluna i les etapes de l’amor avancen de manera paral·lela al llarg de la cançó.

Copia el comentari següent i completa’l amb les opcions correctes:

La veu poètica es refereix a la lluna nova amb la [personificació / metàfora] «lluna [morta / vella]». En aquesta fase, l’amor tot just [acaba / comença]. Ho expressa amb la [ personificació / metàfora] «truca a la [ finestra / porta]». Quan la lluna té gep a ponent, es troba en la fase de lluna [creixent / minvant]. En aquesta fase l’amor [decreix / creix] («cantaria en quart [creixent / minvant]»). «L’amor boja» es produeix quan la lluna és «rodona i [blanca / roja]». L’amor «tanca la porta» quan la lluna és «rodona i [blanca / roja]». Quan la lluna té gep a llevant, es troba en la fase de lluna [minvant / creixent]. En aquesta fase l’amor [creix / minva] («cantaria l’amor minvant»).

En totes les etapes, l’expressió «l’amor cantaria» és una [metonímia / personificació].

13. L’estrofa que tanca la cançó contrasta amb les

anteriors. Quins són els dos adjectius que aporten aquest element de contrast? Què et suggereixen?

14. Les repeticions i la rima són trets típics de la cançó popular. Respon:

a) Quins són els versos que es repeteixen? b) Quins són els versos que rimen en cada estrofa?

La rima és consonant o assonant? Completa la resposta:

En el primer tercet rimen els versos i . En el segon rimen els versos i . En les quartetes rimen els versos . En general, la rima és .

Lo comte Arnau 15. «Lo comte Arnau» és un poema èpic que narra la història d’un personatge llegendari. Tria els cinc adjectius que caracteritzen aquest personatge: temerari • prudent • tossut • tètric alegre • sociable • pervers • amable virtuós • independent

16. La llegenda del comte Arnau està integrada dins la tradició religiosa medieval: hi podem entreveure creences religioses, conèixer els elements que representen el bé i el mal i saber per què el comte Arnau és condemnat. Copia i completa el comentari següent:

Les creences religioses que podem entreveure són la de l’existència de Déu i de , la dels àngels i la dels .

Els elements que representen el bé són el cavall blanc, la , Déu, l’Àngel Sant i l’església; els que representen el mal són el negre, el comte, el , la vila i els llops.

El comte és condemnat perquè tria el cavall i aquest el mena pel camí del i de la perdició.

17. Relaciona aquestes figures retòriques amb els exemples corresponents:

metàfora • comparació • hipèrbaton paral·lelisme a) sos ulls semblen llumenetes, / llumenetes infernals b) Malhaja lo cavall negre, / benhaja lo cavall blanc. c) i els pastors al comte veuen / entremig de trons i llamps d) Fuig dels camins aspres.

18. Analitza la mètrica dels dotze primers versos del poema.

Expressió oral 19. En grups de tres, feu una petita antologia de poemes que tinguin la natura com a element temàtic. Després, llegiu-los o reciteu-los davant la resta de la classe.

Creació literària 20. Tria un paisatge conegut que et transmeti una sensació especial i, seguint el model del poema «Vinyes verdes vora el mar» de Josep M. de Sagarra, escriu un poema que en destaqui la forma, els colors, els sons, la influència del temps i l’entorn, que expressi les sensacions que et desperta, etc. Pots acompanyar-lo d’una fotografia o d’un dibuix.

47

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Els poemes èpics Els poemes èpics són textos literaris en vers de caràcter narratiu que canten els records del passat i les gestes d’uns personatges extraordinaris que la gent considerava herois pel seu valor o per les seves virtuts. Aquests poemes es divulgaven oralment i formaven part de la tradició.

Els poemes èpics europeus més antics pertanyen a la Grècia antiga (del 1200 aC al 146 aC). Els aedes, acompanyats d’una lira, cantaven i els rapsodes, acompanyats d’un bastó, recitaven de memòria llargs relats en vers, amb els quals retien honor al mèrit dels seus herois, ja fossin històrics o llegendaris. Els grecs veien, en aquests relats, l’explicació dels seus orígens i de la seva identitat com a poble. Per això els consideraven els fonaments de la seva història nacional.

Però l’èpica grega no era independent del pensament mític que impregnava la cultura del poble grec; per tant, els déus i les deesses interferien en l’acció dels herois i les heroïnes i els assenyalaven el seu destí ineludible.

Partenó d’Atenes.

1.1. Les grans epopeies Les epopeies són poemes èpics extensos sovint elaborats per un autor concret a partir de l’àmplia tradició oral de poemes èpics i de llegendes populars. L’aede grec Homer (segle viii aC) és considerat l’autor de les dues grans epopeies de la Grècia antiga, la Ilíada i l’Odissea, i el poeta romà Virgili (segle i aC) és l’autor de la gran epopeia de Roma, l’Eneida.

Argument de l’Odissea L’Odissea narra el retorn d’un dels herois de la guerra de Troia, Odisseu o Ulisses, a Ítaca, la seva pàtria, on l’esperen la seva esposa, Penèlope, i el seu fill, Telèmac.

Els déus, principalment Posidó, faran que el viatge sigui llarg i que Odisseu hagi de viure grans aventures i superar greus dificultats: l’illa dels ciclops, l’illa de les sirenes, la fetillera Circe, etc.

Finalment, Odisseu arriba com un nàufrag a l’illa d’Ítaca i es presenta al palau on viu la seva esposa disfressat de captaire. Només el gos Argos i la serventa més vella reconeixen l’heroi. L’obra acaba quan Odisseu mata els pretendents de Penèlope, que tramaven apoderar-se del seu regne.

L’Odissea és l’epopeia de l’aventura, l’astúcia, l’experiència i el conei­ xement que l’heroi adquireix en el transcurs del seu llarg viatge de retorn a casa.

48

SAB I E S Q UE …?

Els herois grecs cerquen l’excel·lència física i intel·lectual per ser dignes del reconeixement públic (l’honor dels herois). Tanmateix, estan sotmesos al dictat de la profecia o de l’oracle (la força del destí).

1.2. La veu melodiosa de les sirenes Un dels episodis més coneguts de l’Odissea és el pas de la nau d’Ulisses per l’illa de les sirenes (Cant XII). L’heroi grec vol viure l’experiència d’escoltar el cant de les sirenes malgrat saber que corre el perill de ser seduït per aquests éssers estranys i, per tant, de naufragar.

Aleshores protegeix els seus companys amb uns taps de cera que els posa a les orelles i es fa lligar a l’arbre de la nau. Aquest és el fragment en la traducció de Joan F. Mira:

VOC AB U L AR I

s,embarcaren S,embarquessin. amollaren Amollessin. amollar v. Deixar anar afluixant. escàlem m. Estaqueta de fusta que serveix per subjectar-hi el rem i recolzar-l’hi en remar.

Circe Màgica, filla del Sol. Transformà en porcs els companys d’Ulisses. ormeig m. Conjunt d’elements propis d’una nau, en especial els que serveixen per pescar. arriar v. Fer baixar. ablanir-se v. Tornar-se tova o blana.

Hiperíon El déu Sol. aqueu -ea adj. Grec (en especial el de la regió d’Acaia). ix Forma del verb eixir. Surt. soltaren Soltessin. soltar v. Deixar anar, deslligar. llevar v. Treure.

Jo vaig tornar llavors a la nau, i manava als meus homes que s’embarcaren també i amollaren els cables de popa.

Ells, al moment, van pujar i van seure al costat dels escàlems: ben ordenats, anaven batent amb els rems l’aigua grisa.

Un poc més tard, el vaixell de proa blavosa va rebre un bon company que inflava les veles: un vent favorable, do de Circe la ben arrissada, deessa que parla com els mortals. I després d’endreçar els ormeigs que calia, tots vàrem seure en la nau, i entre el vent i el pilot la guiaven. […]

Però de sobte el vent va cessar i va vindre la calma, sense ni un pèl de brisa: algun déu adormia les ones.

Van aixecar-se llavors els companys, arriaren les veles i les desaren al fons de la nau, i després varen seure i amb els rems de fusta polida emblanquien les aigües.

Jo, amb el bronze esmolat, vaig tallar un gran rotllo de cera, fent-ne trossos, i després els pastava amb les mans poderoses.

Ben aviat, amb la força del sol, la cera cedia i s’ablania amb els raigs del senyor de l’altura, Hiperíon.

Vaig taponar-los a tots les orelles, un rere de l’altre, i ells m’amarraren enmig de la nau les cames i els braços, dret en la base del pal i amb les cordes lligades a l’arbre. […]

Quan ens trobàvem ja a la distància d’un crit de persona, ràpids, volant, no se’ls va escapar que la nostra nau àgil se’ls acostava, i em varen cantar amb veu melodiosa: «Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria, fes aturar el vaixell, i acosta’t i escolta les nostres veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca; i després de gaudir-ne se’n va, sabent més que sabia». […]

Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l’esquena corbada, no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s’alçaren i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara.

I després que passàrem de llarg i ja no se sentia ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven, ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.

49

1.3. Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (1845-1902) és el poeta més important de la literatura catalana del segle xix. Va conrear tant la poesia lírica com la poesia èpica. En aquest últim àmbit, va escriure poemes curts sobre personatges històrics o llegendaris (Jaume I, el comte Arnau, etc.) i també dues obres extenses seguint l’estil de les grans epopeies de l’antiguitat. Aquestes obres són L’Atlàntida i Canigó.

Argument de L’Atlàntida L’Atlàntida narra com el jove Colom, nàufrag d’una nau genovesa, arriba a la costa atlàntica del sud de la península Ibèrica i és acollit per un vell ermità que li conta la fabulosa història de l’enfonsament d’un continent llegendari que hauria existit a l’Atlàntic, a prop de l’arxipèlag de les Canàries: l’Atlàntida.

Colom, un cop escoltada la narració de l’ermità, intueix l’existència de terres a l’altra banda de l’Atlàntic i se li desvetlla el desig de descobrirles i cristianitzar-les.

Retrat de Jacint Verdaguer, obra de Ramon Casas.

Canigó explica l’origen mític i llegendari de Catalunya. Tant l’argument com els temes de l’obra responen al propòsit de l’autor de mitificar la natura (els Pirineus) i, sobretot, els orígens històrics de Catalunya.

Per altra banda, en el poema Canigó hi conviuen dues realitats espirituals oposades: les creences derivades de la cultura popular (el món de les fades) i les creences imposades per la fe cristiana (el món dels sants).

Argument de Canigó L’argument de Canigó situa l’acció al segle xi als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, un cop armat cavaller, s’enamora de la pastora Griselda. Mentre fa guàrdia per prevenir l’atac dels sarraïns, el seu escuder li parla de les fades que viuen al cim del Canigó. Fascinat, abandona les seves obligacions militars per unir-se a la fada Flordeneu, que habita al Canigó i que ha pres l’aparença de Griselda. Tots dos fan un vol nupcial i recorren els dominis del Pirineu dalt d’una carrossa voladora.

Però la deserció de Gentil provoca la derrota de l’exèrcit cristià.

Aleshores el comte Guifré, el seu oncle, puja al cim del Canigó i, mogut per la ira, mata Gentil estimbant-lo daltabaix.

El comte Tallaferro aconsegueix vèncer els invasors. Guifré es penedeix del seu crim, demana fer-se monjo i funda el monestir de Sant Martí de Canigó, on vol ser enterrat, a la vora de la tomba de Gentil.

L’abat Oliba, seguit de monjos i guerrers, nobles i pagesos, puja al cim del Canigó per plantar-hi la creu i les fades abandonen per sempre més la muntanya.

Amb això es representa el triomf del cristianisme sobre les forces màgiques pròpies de la cultura popular.

50

Cartell anunciador d’una representació teatral de Canigó.

LITERATURA « UNITAT 2 VOC AB U L AR I

bressar v. Gronxar, en especial quan es fa al bressol. apar Forma del verb aparer. Sembla. vegí. Forma del verb veure. Vaig veure. maresma f. Costa baixa inundable per les aigües del mar. cabdellar v. Enrotllar formant un cabdell. coraler coralera m. i f. Persona que pesca coral. coralar v. Pescar coral. llur det. possessiu Pertanyent a ells, seva. so Forma del verb ser. Soc.

«La fada de Roses» En el poema Canigó són les fades i les goges (dones d’aigua) les que comparteixen protagonisme amb els personatges humans. Aquests éssers mitològics, estretament lligats al paisatge i a la cultura popular, esdevenen, en l’obra de Verdaguer, els millors cantadors de les muntanyes, les valls, les fonts, els rius, el mar… En tenim un exemple en «La fada de Roses», que forma part del cant sisè de Canigó, titulat «Nuviatge».

La fada de Roses Que bonica n’és la mar, que bonica en nit serena!; de tant mirar lo cel blau los ulls li blavegen.

Los coralers de Begur coralen dins llur barqueta. ­—Coralers, si m’hi voleu, fareu bona pesca.

Hi davallen cada nit amb la lluna les estrelles, i en son pit, que bat d’amor, gronxades se bressen.

Si voleu saber qui so, so una fada empordanesa; les fades del Pirineu me diuen Sirena.—

Tot escoltant l’infinit sa dolça música ha apresa; n’apar lo mirall del cel, lo cel de la terra.

Quan ells se tiren al fons jo en sortia amb les mans plenes; ells trauen rams de coral, jo aquest ram de perles.

Ahir vespre la vegí com dormia en la maresma, com dormia cabdellant escuma i arena.

Poema cantat per Jaume Arnella.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

51

UNITAT 2 » LITERATURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Els poemes èpics 21. Llegeix les estrofes que hi ha a continuació i

identifica l’estrofa de caràcter èpic i la de caràcter líric. Després, explica les característiques bàsiques de la poesia èpica i les de la poesia lírica tenint en compte el que hagis observat en aquestes estrofes. Utilitza les paraules història, déus i herois per descriure l’èpica i les paraules sentiments, emo­ cions i poeta per explicar la lírica.

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara…

Màrius Torres: «Presència».

b) Com ho havien de fer els herois grecs per aconseguir la fama i merèixer l’honor? Utilitza aquestes paraules: força, coratge, combat.

«Ara entraràs en batalla, Telèmac, el lloc on es mostra quins homes són els millors combatents: tu sabràs [com evites avergonyir el llinatge dels pares, que ja des de sempre ens distingíem en força i coratge per tota la terra.»

Homer: Odissea, cant XXIV. c) Com eren les nimfes i on habitaven?

M’ha arribat com un crit femení, una veu de donzelles, o de les nimfes que habiten els cims de muntanyes [abruptes, als naixements dels rius, i també per les prades [ herboses.

Homer: Odissea, cant VI.

Zeus llançà un llamp a la nau enmig d’un retruny [de tronada, i quan va rebre aquell llamp de Zeus la nau [va girar-se tota i va omplir-se de sofre. Caigueren els homes [a l’aigua i, com els corbs marins, les onades els arrossegaren lluny de la nostra nau negra; i un déu els tallà [la tornada.

d) A què recorren les heroïnes gregues per aconseguir els seus objectius?

Homer: Odissea, cant XII.

23. La mitologia grega situa l’origen remot de la

22. Respon aquestes preguntes a partir del contin-

gut dels versos de l’Odissea que les acompanyen: a) Quina relació s’estableix entre els déus i la natura? I entre els déus i els éssers humans? Utilitza aquestes paraules: dominar, causar, fenòmens devastadors, tenir poder, protegir, condemnar.

Zeus ha cobert l’ample cel de núvols tan grossos [que vessen, ha sacsejat la mar, tota mena de vents es concentren, i les tempestes s’estenen: la mort ja s’acosta segura.

Homer: Odissea, cant V.

52

Però Helena, nascuda de Zeus, pensà una altra cosa: els va vessar una droga, en la gerra de vi d’on bevien, que fa oblidar tots els mals i és remei del dolor [i de la ira.

Homer: Odissea, cant IV.

guerra de Troia en el mite de La poma de la Discòrdia o El judici de Paris. Completa l’explicació amb aquestes paraules: Discòrdia, bella, seduir, convèncer, poma, Paris, Atena, inscripció, deessa, dona, triar, rapte, Helena, Troia, esposa.

Eris, la deessa de la , va deixar una daurada amb la : «A la més ». Zeus va ordenar a , fill del rei de Troia, que decidís quina era la més bella entre Hera, i Afrodita. Afrodita va Paris prometent-li la més bella del món, i Paris es va deixar i la va a ella.

La dona més bella era , de Menelau, i Afrodita va ajudar Paris a raptar-la i endur-se-la a . Aquest va provocar la guerra de Troia.

24.

El cavall de Troia és una de les llegendes mitològiques més conegudes. Explica per què els grecs van construir aquest cavall i com van aconseguir enganyar els troians. Utilitza aquestes paraules:

Jacint Verdaguer 27. El poema Canigó s’inspira en una realitat histò-

rica i en una altra de folklòrica extreta de la cultura popular. Completa les respostes:

25. Ulisses va trigar vint anys a tornar al seu país.

a) En quin context històric està inserit l’argument del poema Canigó?

L’argument del poema Canigó està inserit en el històric del segle , quan els cristians lluitaven contra els per dominar el territori català. b) En quina realitat folklòrica es basa el poema?

El poema es basa en les i les contalles populars sobre i goges. Gentil, el del poema narratiu, és seduït per la fada i, junts, fan un mític per les contrades del . c) Quines dues creences oposades hi conviuen?

En el poema hi conviuen les derivades de la cultura (el món de les fades i les goges) i les imposades per la fe (el món dels sants).

Ulisses • teixir • Penèpole • sudari pretendents • tela • feina • casarà • dia promesa • nit • endarrerint • tasca • retorn

28. Llegeix atentament el cant «La fada de Roses»

cavall de fusta • soldats • a dins regals dels déus • entrar • obrir les portes Pots trobar informació en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.

Mentrestant Penèlope, la seva esposa, estava rodejada de pretendents. Quina estratègia va seguir Penèlope per endarrerir la seva promesa de casar-se amb alguns d’ells? Copia i completa l’explicació amb aquestes paraules:

Mentre és fora, Penèlope té molts . Penèlope promet que es amb un d’ells, però no abans que acabi de un per al rei Laertes. Durant el dia es dedica intensament a teixir la , però a la desfà tota la del . D’aquesta manera va la seva de casar-se fins al d’Ulisses. Quan aquest arriba, Penèlope acaba la i Ulisses mata els pretendents.

26. Les sirenes de la mitologia grega eren nimfes marines, amb el cap de dona i el cos d’ocell. Llegeix el fragment de l’Odissea «La veu melodiosa de les sirenes» (pàg. 49) i fes les activitats següents: a) Què fa Ulisses amb la cera? Per què ho fa? b) Per què els companys d’Ulisses el lliguen a l’arbre de la nau? c) Detalla el contingut del cant de les sirenes en forma d’esquema. d) Què va sentir Ulisses en trobar-se amb les sirenes?

(pàg. 51) i fes les activitats següents:

a) Com anomenen la fada de Roses, les fades del Pirineu? Per què? b) Quina relació s’estableix, en la segona estrofa, entre la lluna, les estrelles i la mar? Com s’hi mostra aquesta relació? c) Quina relació s’estableix, en la cinquena i en l’última estrofes, entre la fada i els pescadors?

Com s’hi mostra aquesta relació? d) Analitza la mètrica de la primera estrofa.

Creació literària 29. Escriu amb l’ordinador un breu relat mitològic sobre els orígens de l’univers o de la humanitat.

Pots inspirar-te en la mitologia grega, en les narracions bíbliques, en relats d’altres cultures o bé seguir lliurement la teva fantasia.

Lectura de clàssics 30. Actualment la Ilíada i l’Odissea d’Homer te-

nen diverses adaptacions en prosa catalana. Feu grups de tres o quatre alumnes, llegiu-les i feu un treball (autor, època, obra…) per exposar-lo davant la resta de la classe. El professor us dirà quina de les versions pot ser la més adequada.

53

UNITAT 2 » LLENGUA I SOCIETAT

» LLENGUA I SOCIETAT 1. Les llengües d’Europa 1.1. Un continent multilingüe Europa és una realitat multilingüe, un continent on es parlen diverses llengües; uns 70 idiomes són parlats diàriament per les diferents comunitats establertes a l’espai cultural i geogràfic europeu.

Mapa que mostra la distribució geogràfica de les llengües europees.

El Consell d’Europa, que agrupa tots els estats europeus excepte Bie­lorússia, estimula la promoció de totes les llengües europees, amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües.

54

1.2. Les fronteres i les llengües

S AB I ES Q U E… ?

Entenem per comunitat lingüística el conjunt dels habitants d’un territori que parlen la mateixa llengua i que la consideren com a pròpia perquè és la llengua autòctona d’aquest territori; és originària del mateix país, lloc o àrea on es parla.

Les fronteres dels diferents estats europeus ens poden fer creure equivocadament que dins el territori de cada estat només s’hi parla una llengua. Per exemple, podem pensar que a l’estat francès només s’hi parla francès i que a l’estat del Regne Unit només s’hi parla anglès. Però la realitat és ben diferent: en la majoria dels estats europeus s’hi parla més d’una llengua, com en el cas de França, Espanya o el Regne Unit.

D’altra banda, hi ha parlants d’un mateix idioma que estan separats per límits fronterers. La llengua catalana, per exemple, es parla a l’est d’Espanya, a Andorra, al sud de França i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, que forma part d’Itàlia.

Així doncs, podem afirmar que l’Europa dels estats no coincideix amb l’Europa de les comunitats lingüístiques; ho podem comprovar en el mapa lingüístic de la pàgina anterior. De fet, només Albània, Islàndia i Portugal disposen d’una sola comunitat lingüística.

A més de totes aquestes llengües autòctones, hi ha un gran nombre de llengües no europees que també formen part, a causa de la immigració, del panorama lingüístic de molts països europeus, com ara el xinès, l’àrab, l’amazic (berber), el kurd, el quítxua, l’hindi, el sua­ hili, etc.

Placa identificativa d’un carrer, en català i en italià, a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.

1.3. L’oficialitat Les lleis dels estats europeus no donen la mateixa categoria a les seves llengües; en general, només donen caràcter d’oficial a una de les llengües del seu territori.

Hi ha molts estats que consideren oficial únicament una de les seves llengües, com en el cas de França o Itàlia. N’hi ha altres que consideren que només hi ha una llengua oficial per a tot l’estat i unes altres de cooficials, però únicament als territoris on es parlen, com en el cas d’Espanya. I, finalment, hi ha algun estat que conside-

55

UNITAT 2 » LLENGUA I SOCIETAT ra pràcticament totes les seves llengües oficials, com, per exemple, en el cas de Suïssa.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que «el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les.

1.4. El parentiu lingüístic

SAB I E S Q UE …?

Una llengua o un idioma és oficial quan les lleis d’un estat estableixen que és d’ús obligat en els actes de govern i en els actes i els serveis de l’administració pública, de la justícia i del sector privat.

La majoria de la setantena de llengües europees pertany a la família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s’assemblen, malgrat que aquestes similituds molt sovint només les poden detectar els especialistes perquè no són gens evidents a simple vista. A Europa també hi ha llengües de les famílies uraliana (com ara el finès, l’estonià o l’hongarès) i altaica (com ara el turc), una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l’àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc.

A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (com el letó o el lituà), les cèltiques (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com el rus, el polonès, l’ucraïnès, el serbi o el croat), les germàniques (com l’anglès, l’alemany, el suec, el noruec o l’islandès) i les romàniques (com el català, el castellà, el portuguès, l’italià o el romanès) i també el grec, l’albanès i el romaní, que és la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.

» ACTIVITATS

33. Digues tres llengües que es parlin en dos o més

Les llengües d’Europa: fronteres i oficialitat 31. A què ens referim quan diem que Europa és

34. Digues a quins estats es parla la llengua ca­

len aproximadament?

35. Completa el resum següent amb aquestes pa-

una realitat multilingüe? Quants idiomes s’hi par-

32.

Observa el mapa de la pàgina 54 i enumera les llengües que es parlen als territoris, indicats entre parèntesis, d’aquests estats: a) França (a bona part del territori, a la Bretanya francesa, a Occitània, a l’illa de Còrsega, a la Catalunya Nord, al País Basc francès). b) Regne Unit (a Anglaterra i bona part d’Escòcia, al nord-est d’Escòcia i al País de Gal·les). c) Suïssa (a la zona més oriental, a bona part de Suïs­ sa, a una zona del sud tocant a Itàlia i al sud-est del país).

56

estats, per la qual cosa els seus parlants estan separats per fronteres estatals.

talana. A continuació, digues quins són els territoris d'aquests estats on es parla.

raules:

estat • fronteres • llengües • Islàndia comunitats • lingüístiques • monolingües plurilingües • majoria

Les polítiques no coincideixen amb les d’Europa, ja que la d’estats són ; això és, s’hi parlen dues o més llengües. D’altra banda, hi ha diverses que es parlen en més d’un . De fet, només Albània, i Portugal són estats ; és a dir, només s’hi parla una llengua.

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 2

36. Pel que fa a l’oficialitat de les llengües, respon aquestes preguntes:

a) Com consideren les seves llengües molts estats europeus, com França i Itàlia? b) Quin estat considera oficials gairebé totes les seves llengües? c) Quina és la consideració legal de les llengües a Espanya?

37. A quin petit estat europeu el català és l’única

llengua oficial? A quin altre és cooficial als territoris on es parla? I als altres estats?

38. Completa el resum que tens a continuació amb aquestes paraules:

indoeuropea • europees • majoria • bàltiques comú • eslaves • cèltiques • polonès • islandès romàniques • anglès • grec • romanès 1

Torre Eiffel (París)

4 2

Porta de Brandenburg (Berlín)

La de la setantena de llengües pertany a la família , cosa que vol dir que tenen un origen i que, per tant, s’assemblen.

A Europa són indoeuropees les llengües (com el letó o el lituà), les (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les (com el rus, el , l’ucraïnès, el serbi i el croat), les germàniques (com l’ , l’alemany, el suec, el noruec o l’ ), les (com el català, el , el castellà o l’italià) i, també, el i l’albanès.

39. Segons les semblances en la manera de dir

benvingut, digues quines de les salutacions següents són pròpies d’una llengua romànica i quines ho són d’una llengua germànica. A quina llengua pertany cada salutació? Relaciona-les amb la fotografia corresponent. a) Velkommen b) Bienvenu

3

Torre de Pisa

4

Monument als descobridors portuguesos (Lisboa)

c) Willkommen e) Bem-vindo d) Welcome f) Benvenuto 5

La Sireneta (Copenhaguen)

6

Torre del Big Ben (Londres)

57

UNITAT 2 » LÈXIC I SEMÀNTICA

» LÈXIC I SEMÀNTICA 1. Les paraules derivades.

Els sufixos

RE CO RDA

Per crear paraules noves sovint utilitzem el mecanisme de la derivació. Vegem-ne un exemple: Com es diu del lloc cobert on es protegeixen les plantes del fred — de l’hivern?

—Se’n diu hivernacle.

Observem que hivernacle és una paraula derivada d’hivern i que l’hem creada per designar una instal·lació agrícola moderna.

Les paraules derivades són aquelles que s’han format mitjançant el mecanisme de la derivació. La derivació consisteix a afegir a la base lèxica o arrel d’una paraula (hivern-) un o més afixos derivatius (hivern-acle, hivern-al, hivern-ada).

El conjunt de totes les paraules formades per derivació d’una base lèxica comuna constitueix una família de paraules:

Els afixos poden ser morfemes flexius ( pobre, pobra, pobres) o morfemes derivatius (pobresa, pobrissó, pobrament, empobrir).

De la base lèxica també se’n diu arrel, que és l’element bàsic que resta d’una paraula un cop despullada de tots els afixos, tant dels flexius com dels derivatius (pobr-).

FAMÍLIA DE PARAULES BASE hivern-

PARAULES FORMADES PER DERIVACIÓ hivernacle

hivernada

hivernal

hivernant

hivernar

hivernenc

1.1. Classes d’afixos derivatius Tenint en compte la posició que ocupa l’afix respecte de la base lèxica, distingim dues classes d’afixos derivatius: els prefixos, que s’adjunten a l’esquerra de les bases, i els sufixos, que s’adjunten a la dreta de les bases.

MOT DERIVAT AMB PREFIX

MOT DERIVAT AMB SUFIX

MOT DERIVAT AMB DOS SUFIXOS

re + llogar → rellogar

llog(ar) + er → lloguer

llog(ar) + at + er → llogater

Llogar a algú allò o part d’allò que es té llogat, com ara un local o un habitatge.

DERIVACIÓ PER PREFIXACIÓ

58

Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús.

DERIVACIÓ PER SUFIXACIÓ

Persona que fa ús d’un pis, una casa, etc., pagant-ne un lloguer.

DERIVACIÓ PER SUFIXACIÓ

RE CO RDA S’anomena conversió la formació de noves paraules sense haver-hi d’afegir cap afix derivatiu, simplement canviantne la categoria lèxica.

N → V gra → granar sal → salar Adj → V alegre → alegrar buit → buidar espès → espessir V → N bullir → bull escalfar → escalf ofegar → ofec tombar → tomb trepitjar → trepig

1.2. Modificacions en la base lèxica El fet d’adjuntar un sufix a la base lèxica per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa mena en el punt de contacte. Te’n mostrem alguns exemples en les taules següents: CANVIS ORTOGRÀFICS c → qu

fresc → fresquíssim

ç→c

caça → cacera

g → gu

botiga → botiguer

s → ss

arròs → arrossar

gu → gü

aigua → aigüera

j→g

taronja → taronger

CANVIS DE SONS

Un llobató és un cadell de llop.

p→b

llop → llobató

ig → j / g

faig → fajosa, fageda

t→d

prat → praderia

ig → tj / tg

lleig → lletjor, lletgesa

c→g

foc → foguera

u→v

blau → blavor, blavenc

SUPRESSIÓ DE SONS

ADDICIÓ DE SONS

-a

rialla → riall-eta

-t-

cafè → cafe-t-er

-e

ample → ampl-itud

-d-

gran → gran-d-íssim

-o

suro → sur-eda

-n-

jove → jove-n-ívol

1.3. Els sufixos lèxics Per mitjà dels sufixos podem expressar moltes idees, com, per exemple, una acció, una idea abstracta, una idea d’abundància, etc. sol → solitud (idea abstracta) gent → gentada (abundància) fum → fumejar (acció) vassall → vassallatge (condició social) fregar → fregall (objecte) préssec → presseguer (arbre) La natura pot ser un refugi de solitud.

EP!!!

59

Sovint podem expressar una mateixa idea per mitjà de diferents sufixos, tal com es mostra en aquesta taula: COL·LECTIU O CONJUNT

GENTILICIS

PROFESSIÓ O ACTIVITAT

-à, -ana

africà, africana

-eda

arbreda, fageda

-à, -ana

cirurgià, cirurgiana

-enc, -enca

canadenc, canadenca

-am

eixam, costellam

-aire

escombriaire, dansaire

-er, -era

brasiler, brasilera

-at

ramat, alumnat

-ari, -ària

secretari, secretària

-ès, -esa

xinès, xinesa

-atge

equipatge, cordatge

-er, -era

forner, fornera

-eny, -enya

caribeny, caribenya

-eria

cristalleria, deixalleria

-ista

tenista, esportista

-í, -ina

tortosí, tortosina

-menta

ossamenta, vestimenta

-dor, -dora

dissenyador, dissenyadora

Ocasionalment, podem expressar idees diferents per mitjà d’un mateix sufix: PROFESSIÓ

LLOC

OBJECTE

ARBRE O PLANTA

granger pastisser peixater

femer formiguer vesper

clauer cendrer joier

cirerer llorer castanyer

La derivació es pot repetir diverses vegades. Per això trobem paraules amb diversos afixos, ja que, a partir d’una paraula derivada, en podem formar una altra de nova: BASE LÈXICA O ARREL

+ SUFIX 1

+ SUFIX 2

harmon-

harmon-itzar

harmonitza-ció

Els sufixos també ens permeten formar paraules noves que pertanyen a una categoria lèxica diferent de la categoria de la base lèxica a partir de la qual s’originen. Fixa’t en els exemples següents: suau → suavitat suau → suavitzar suau → suaument Adj N Adj V Adj Adv actual → actualitat actual → actualitzar actual → actualment Adj N Adj V Adj Adv

60

Dansaires interpretant un ball de bastons durant la festa major de Sitges.

LÈXIC I SEMÀNTICA « UNITAT 2 S AB I ES Q U E… ?

Molts dels sufixos amb valor diminutiu s’han lexicalitzat en determinades paraules: bombeta (petita bola de vidre que produeix llum); colomí (cria del colom); barretina (barret típic), etc. Aquestes paraules ja no les entenem com a diminutius de la paraula primitiva, és a dir, una bombeta ja no és una bomba petita i una barretina no significa un barret petit.

1.4. Els sufixos valoratius Els sufixos valoratius no creen pròpiament una paraula nova, amb un significat lèxic diferent, i tampoc no modifiquen la categoria lèxica de la base, sinó que es limiten a aportar un matís valoratiu a la paraula a la qual s’adjunten: drap → drapet carrer → carreró [-et i -ó aporten un matís de grandària] músic → musicastre política → politicastra

[-astre i -astra aporten un matís despectiu] Els sufixos valoratius es poden classificar en sufixos diminutius i sufixos augmentatius, si fan referència a la grandària, i en sufixos afectius i sufixos despectius, si fan referència a la valoració subjectiva. Els més habituals són els següents: DIMINUTIUS O AFECTIUS

AUGMENTATIUS O DESPECTIUS

-et, -eta

peuet, maneta, fluixet, fluixeta

-às, -assa

homenàs, bocassa, grandàs, grandassa

-ó, -ona

reietó, carona, petitó, petitona

-arro, -arra

peuarro, veuarra, cotxarro, tiparro

-im

plugim, gotim, polsim, ruixim

-ot, -ota

nassot, manota, altot, altota

-ol, -ola

estanyol, esglesiola, muntanyola

-astre, -astra

poetastre, medicastre, musicastra

El sufix -astre sempre té un valor despectiu i els sufixos -íssim i -èrrim només tenen valor superlatiu: M’he preparat un batut de plàtan i maduixa dolcíssim.

[molt dolç] El seu comportament va ser misèrrim

[extremament miserable]

1.5. La derivació amb dos sufixos En alguns casos la derivació es fa afegint dos sufixos a la base lèxica.

Per exemple: fulla → full-ar-aca amagar → amag-at-all camp → camp-er-ol A la tardor, el terra s’omple de fullaraca.

llibre → llibr-et-er gat → gat-on-era pobre → pobr-iss-ó gra → gran-ell-ut roca → roc-all-ós estirar → estir-eg-assar

61

UNITAT 2 » LÈXIC I SEMÀNTICA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS La derivació 40. Copia el text i completa les paraules definides entre claudàtors amb els afixos adequats:

Al centre del jardí s’alçava un palau ric i meravell [que meravella]: el temple que va fer edificar Salomó, construït amb gran enginy i bellit [fet més bell] de riqu [coses riques] de tota mena. Tinc la impressió que mai ningú no ha vist una obra tan bella ni tan agrad [que agrada].

41. A partir de l’activitat anterior, tria l’opció adequada i completa aquestes explicacions:

a) Les paraules completades són (compostes / derivades), ja que s’han format mitjançant el mecanisme de la (derivació / composició). b) La (composició / derivació) consisteix a adjuntar (al morfema / a la base lèxica) d’una paraula, com ara meravell-, un o més afixos (flexius / derivatius), com ara -ós, per tal de formar una paraula (derivada / composta), per exemple, meravellós.

42. Agrupa en dues famílies les paraules derivades

del requadre següent i redacta una definició de cada una. taulell • aterratge • terrissaire • tauler • terrat entaular • terrassa • terrari • tauló • tauleta En acabat, respon aquestes preguntes: a) Per què constitueixen dues famílies de paraules les sèries anteriors? b) Quines són les bases lèxiques d’aquestes dues famílies de mots?

Classes d’afixos 43. Completa les frases següents amb la paraula

derivada de la que hi ha en cursiva. Per formar els derivats, pots fer servir aquests afixos: en-, em-; -dor, -dora; -an-er; -et-er. Per exemple:

62

Necessita una mica de coratge; que algú l’enco­ ratgi. a) No ho puc batre: se m’ha espatllat la . b) Li agrada jugar moltíssim; és molt . c) El barri antic és . La muralla data del segle xiii. d) Hauré d’escalfar aigua perquè l’ s’ha espatllat. e) De la persona que prepara i ven pells d’abric se’n diu .

44. Digues quin dels mots derivats de l’activitat

anterior és un derivat per prefixació i quins són derivats per sufixació.

Modificacions en la base lèxica 45. Forma els derivats corresponents i escriu en cada cas quina modificació s’ha produït en la base lèxica del mot primitiu. Fixa’t en l’exemple: Base

+

casc cec braç figa aigua boig trepig breu gran home

sufix

→

derivat

modificació

-et -esa -ejar -era -era -eria -ada -etat -esa -às

→ → → → → → → → → →

casquet … … … … … … … … …

(c → qu) … … … … … … … … …

Els sufixos lèxics 46. Completa les paraules definides amb el sufix

corresponent i, en acabat, classifica-les en una taula com la que hi ha al final de l’activitat. Per exemple: Indret per amagar-hi una cosa: amagatall. a) Operació de fitxar, especialment un jugador: fitx . b) Acció de trepitjar amb el peu algú o alguna cosa: trepitj . c) Local destinat a canviar-se de roba: vesti . d) Peça de cel·lulosa que embolca el cos en forma de calcetes: bolqu . e) Lligada que es fa amb una o més benes: emben .

f) Lloc d’on s’extreu pedra i altres materials per a la construcció: pedr . g) Peça de roba que cobreix des del coll fins a la cintura: samarr . h) Part d’un pantaló que cobreix la cama: cam . i) Instal·lació equipada per emmagatzemar les deixalles: deixall . j) Allò amb què s’embolca una cosa: embolc . k) Condició que es requereix per fer una cosa: requis .

Llocs

Objectes

Noms d’accions

-all, -dor, -era, -eria

-al, -er, -eta, -all

-ada, -at, -atge, -it

…

…

…

47. Repassa els sufixos que formen noms amb la idea de col·lectivitat i escriu el mot derivat que equival a les definicions donades entre parèntesis:

a) El sotabosc de la (terreny amb molts roures) és molt ric en espècies vegetals. b) Han obert una parada al mercat on venen carn d’ (aus de corral). c) A la primavera es fa la poda de l’ dels parcs (conjunt d’arbres). d) És un vaixell de gran (nombre de tones). e) La de l’estadi era plena de gom a gom (sèrie de grades esglaonades). f) Van restaurar el portal i van canviar-ne part de la (conjunt de peces de ferro).

48. Digues quin nom gentilici reben els habitants d’aquests països. Per exemple: Afganistan → afganès, afganesos. a) Algèria b) Aràbia Saudita c) Bèlgica d) Brasil e) Croàcia f) Dinamarca g) Moldàvia

h) Hongria i) Nicaragua j) Suècia k) Tailàndia l) Ucraïna m) Xina n) Xipre

49. Subratlla les paraules de la mateixa família lèxi-

ca i classifica-les d’acord amb la categoria lèxica a què pertany cadascuna:

a) Va alentir el pas. Mostrava lentitud de moviments.

Avançava amb pas lent. Caminava lentament. b) Les guerres van empobrir el país. La pobresa s’estengué pertot arreu. El poble patia gana: era molt pobre. La gent vivia pobrament. c) No hi veig bé per llegir, tinc la vista feble. A tots se’ns afebleix la vista. Ara hi veig feblement. La presbícia és una feblesa ocular. d) Et veig molt alterat; t’has d’asserenar. Malgrat l’accident, estava molt serè. Em va sorprendre la seva serenor. Volem aprendre a discutir serenament.

Nom

Adjectiu

Verb

Adverbi

…

…

alentir

…

Els sufixos valoratius 50. Escriu els noms diminutius amb els sufixos que s’indiquen. Per exemple: degotar → degotim.

-im / -ell-im

-ó, -ona / -iss-ó / -ill-ó

-ol, -ola / -iol

ruixat → …

afegit → …

riera → …

pols → …

animal → …

bèstia → …

pluja → …

arbre → …

oratge → …

socarrar → …

branca → …

platja → …

gota → …

cara → …

bassa → …

51. Escriu el mot derivat augmentatiu que equival a

cadascuna de les expressions en cursiva. Utilitza els sufixos següents, sense repetir-ne cap: -às, -assa; -arro, -arra; -íssim, -íssima; -ot, -ota. Per exemple: El davanter centre ha fet un gran gol. → golàs a) Haig d’endreçar tota aquesta abundància de papers escrits. b) Era un home molt alt i molt corpulent. c) L’Antoni és un que menja molt de pa amb tot. d) Volen rehabilitar el casal gran i antic dels afores. e) Cal arrencar l’herba dolenta que creix entre el planter de l’hort. f) L’atemptat terrorista va ser molt greu. g) Les restes arqueològiques són molt antigues.

63

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA Les modalitats de l’oració F I T X A 1 » L ES Q U A T R E M O D A L I T A T S D E L ’O RACI Ó La modalitat és la propietat de l’oració que ens manifesta l’actitud o la intenció de la persona que emet el missatge:

CLASSES

ACTITUD O INTENCIÓ

EXEMPLES

ORACIÓ DECLARATIVA

L’emissor enuncia un fet o informa d’algun esdeveniment.

Ahir en Nil va fer divuit anys.

En Nil ja s’ha tret el carnet de conduir.

ORACIÓ INTERROGATIVA

L’emissor pregunta si una cosa és certa o demana una informació.

Ja té el carnet de conduir, en Nil? Quants anys té?

ORACIÓ EXCLAMATIVA

L’emissor manifesta una emoció o destaca el grau elevat d’una propietat.

Hurra, en Nil ja té el carnet de conduir!

Quina sort que ha tingut!

ORACIÓ IMPERATIVA

L’emissor ordena o aconsella fer alguna cosa.

Nil, circula amb precaució.

No corris gaire.

P E R SAB ER-NE MÉS Encara podem considerar altres modalitats de l’oració com, per exemple, l’optativa i la dubitativa. a) L’oració optativa expressa un desig: Tant de bo que els agradi. En les oracions optatives, el verb va en subjuntiu. b) L’oració dubitativa expressa un dubte: Potser no els agradarà.

•F iqueu en una bossa paperets amb les expressions tant de bo, jo ja hi firmaria, ves a saber, vols dir que, pot ser, qui sap i tal vegada. Cada alumne en traurà un, pensarà una oració que comenci amb una d’aquestes expressions i la dirà en veu alta perquè la resta de la classe endevini si és optativa o dubitativa.

1.1. Llegeix en veu alta cada oració tot remarcant

1.2. Indica a quina modalitat pertany cadascuna

a) L’organització ha suspès el concert. b) Com és que han suspès el concert? c) Ostres, han suspès el concert! d) Òscar, ves a les oficines i informa-te’n. e) Si en lloc de suspendre’l, l’ajornaven, jo ja hi firmaria. f) Ves a saber si ens els tornaran, els diners.

a) Aquest matí l’Emma s’ha desmaiat a classe de matemàtiques. b) Vaja, quin ensurt que deveu haver tingut! c) Que l’han dut a l’hospital? d) El professor de guàrdia la hi ha acompanyat. e) Tant de bo que no sigui res! f) Potser ha tingut una lipotímia. g) Telefona als seus pares i pregunta’ls-ho.

l’entonació que escau a cadascuna d’acord amb la seva modalitat:

64

de les oracions següents:

F I T X A 2 » L ES O R A C I O NS D E C L A R A T I V E S Les oracions declaratives enuncien un fet, informen d’un esdeveniment o exposen una idea: El tren de Puigcerdà sortirà a tres quarts de cinc.

El vent ha fet caure un arbre a la carretera.

La llibertat es guanya amb decisió i constància.

L’ordre habitual dels elements bàsics de l’oració declarativa és el següent:

La piscina perd

Subjecte

molta aigua.

+ Verb + Complements exigits

Tanmateix, per raons expressives, podem desplaçar algun dels elements a una altra posició. Per exemple: Ordre habitual o no marcat: subjecte + verb + complement

Els avis et regalaran uns texans.

Subjecte

Focalització. Es posa l’èmfasi o el focus de la informació sobre l’element que aporta una informació nova.

Tematització. Es desplaça a la perifèria de l’oració (al principi o al final) un element que ja és el tema. Per tant, es tracta d’una informació coneguda.

Verb

Complement

Què em regalaran els avis?

Uns texans, et regalaran els avis.

Et regalaran uns texans, els avis.

Qui em regalarà els texans?

Els texans te’ls regalaran els avis.

Te’ls regalaran els avis, els texans.

P E R SAB ER-NE MÉS Quan desplacem un complement del verb a la perifèria de l’oració, normalment s’inclou dins de l’oració el pronom feble que correspon a aquest complement. Per exemple: Aquest patinet me’l va regalar el teu germà.

Ja en parlarem un altre dia, d’aquest assumpte.

En aquests casos, la coma és obligatòria quan el desplaçament es fa cap a la dreta (cap al final).

•P er parelles, identifiqueu quina d’aquestes oracions no està ben puntuada: a) Ja hi he estat, a Londres.

b) No he estat mai, a Londres.

2.1. Llegeix les oracions posant èmfasi en els focus.

c) A Londres hi he estat dues vegades.

b) 1. Vuit germans, tenia l’avi Ermengol (i no pas cinc).

Després, indica quines segueixen l’ordre habitual dels elements de l’oració i en quines s’ha produït la focalització o la tematització d’un element:

2. L’avi Ermengol en tenia vuit, de germans.

3. L’avi Ermengol tenia vuit germans.

a) 1. L’Aina ha fet aquest pastís.

2. Aquest pastís l’ha fet l’Aina.

3. L’Aina, ha fet aquest pastís (i no pas l’Eloi).

c) 1. A Escòcia hi viuen uns amics meus.

2. Uns amics meus viuen a Escòcia.

3. Viuen

a

Escòcia, els meus amics (i no pas a

Irlanda).

65

F I T X A 3 » L ES O R A C I O NS I NT E R R O G A T I VE S Les oracions interrogatives pregunten si el contingut informatiu de l’oració és cert o fals (les interrogatives totals) o bé demanen informació sobre un dels elements de l’oració: qui, què, quin, com, quan, on (les interrogatives parcials). Per exemple:

CLASSES D’ORACIONS INTERROGATIVES INTERROGATIVES TOTALS

INTERROGATIVES PARCIALS Què t’han dit, les teves amigues?

Les teves amigues, quin esport practiquen?

Es pinten les ungles, les teves amigues?

Les teves amigues (,) ja surten de nit? *L’element subratllat fa de subjecte.

Les interrogatives parcials van encapçalades per un mot interrogatiu que constitueix el focus de la pregunta.

Els interrogatius poden pertànyer a diferents categories:

CLASSES DE MOTS INTERROGATIUS QUANTIFICADORS DEL NOM

PRONOMS

ADVERBIS

quin, quant

qui, què

on, quan, com, quant

Quin dia podrà venir, el tècnic?

A quina hora ha passat, això?

Quants anys té, el teu germà?

Quantes setmanes fa, d’això?

Qui t’ho ha dit?

De qui parlàveu?

Què hi tens al front?

Per què m’ho fas, això?

On viu, la Marta?

Quan vindrà, el lampista?

Com se diu, vostè?

Quant t’ha costat, el mòbil?

*L’element subratllat fa de subjecte.

P E R SAB ER-NE MÉS Les interrogatives totals també poden anar encapçalades per la conjunció que: Que són fora, els veïns?

Amb les marques oi, eh o veritat, el parlant pot manifestar que espera una resposta confirmatòria. Per exemple: Oi que els veïns són fora?

Eh que encara no han tornat?

• Per parelles, digueu sobre quin element es focalitza la pregunta en cada una d’aquestes interrogatives:. a) T’ho ha dit, la Marta? (o no t’ho ha dit?)

b) T’ho ha dit la Marta? (o t’ho ha dit en Joan?)

3.1. Classifica les oracions següents en interrogatives totals (s’espera una resposta afirmativa o negativa) o interrogatives parcials (es demana per un element per mitjà d’un mot interrogatiu): a) Has menjat mai un mango? b) Com és l’arbre que fa mangos? c) D’on els porten, els mangos?

66

d) T’agradaria plantar un mango en un test? e) Quan s’ha de plantar, la llavor del mango? f) Que t’agraden, els mangos?

3.2. Algunes

construccions interrogatives poden presentar certs matisos especials. Relaciona cadascuna de les oracions de la primera llista amb el matís especial que aporta de la segona.

GRAMÀTICA « UNITAT 2 a) Que potser no t’hem deixat prou temps? b) Has vingut a peu o has agafat l’autobús? c) Que em deixareu passar, sisplau? d) I si ens comprem un cotxe de segona mà? e) Els teus pares portaran les postres, oi? f) Però que no t’ha auxiliat ningú? g) —La Bel deixa l’equip. / —Ah, sí?, deixa l’equip?

1. Espera una confirmació.

2. Implica una afirmació.

3. Expressa una proposta.

4. Implica un prec o una ordre.

5. Manifesta estranyesa.

6. Repeteix una afirmació amb sorpresa.

7. Presenta una alternativa.

F I T X A 4 » L ES O R A C I O NS E XC L A M A T I V E S Les oracions exclamatives expressen una sorpresa, una admiració, un retret o un enuig (les exclamatives totals) o bé destaquen amb un mot exclamatiu (quin, que, com, quant) el grau elevat d’una propietat (les exclamatives parcials):

CLASSES D’ORACIONS EXCLAMATIVES EXCLAMATIVES TOTALS

EXCLAMATIVES PARCIALS

Ja arriba el tren!

Està nevant!

Home, no m’ho facis, això!

Avui, la Marta, treu foc pels queixals!

Quina sort que ha tingut, el teu germà!

Que emocionant deu ser, aquest viatge!

Com m’agrada, aquesta música!

Quanta gent que ha vingut!

Si se’n necessita, de paciència!

La gana que van passar durant la guerra!

Els diners que val, aquesta casa!

Que cansat que estic!

*L’element subratllat fa de subjecte.

Les interjeccions són paraules que expressen l’actitud, les emocions o els sentiments del parlant i estan molt vinculades a l’entonació emfàtica. Per això, sovint encapçalen les oracions exclamatives: Au va, afanya’t!

Oh, ha sigut un desastre!

Déu-n’hi-do la gent que ha vingut!

Alerta, que ve un camió!

Ep, vigila el que dius!

Alça, com plou!

Renoi, Eva, quin cotxe que t’has comprat!

Ara pla, la rentadora s’ha espatllat!

P E R SAB ER-NE MÉS

Les exclamacions poden quedar reduïdes a un sol sintagma o a dos de juxtaposats. Aleshores la resta de l’oració s’ha de sobreentendre a partir del context: Quina sorpresa! Que llarg, aquest tren!

Extraordinari, aquest concert! Quants aplaudiments!

• Per parelles, contrasteu l’entonació i les marques gramaticals de les dues oracions i indiqueu quina oració expressa sorpresa per la quantitat elevada i quina afirma una realitat que potser es posava en dubte: a) Sí, que té amics.

4.1.

b) Si que té amics!

Classifica les oracions següents en exclamatives totals (expressen amb èmfasi una emoció) o exclamatives parcials (expressen el grau elevat d’una propietat amb un mot exclamatiu):

a) Avui anirem a les atraccions del Tibidabo! b) Si que n’eren de despistats, els teus amics! c) Hurra, hem guanyat la cursa per equips! d) Òndia, quina competició més dura!

67

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

4.2. Relaciona cada oració amb la propietat de la qual es destaca el grau:

característica de persones o objectes quantitat de persones o d’objectes manera d’actuar o fer intensitat d’una acció o d’un procés

a) Quantes màquines que teniu! b) Com balla, aquesta ballarina! c) Quins companys més simpàtics que tens! d) Si que estudia, en Roger! e) Que bé que treballa! f) Quanta gent que hi havia! g) Quines butaques més còmodes que han posat! h) Com ha crescut, aquest noi!

F I T X A 5 » L ES O R A C I O NS I M P E R A T I V E S Les oracions imperatives expressen una ordre, un consell o un prec. Per exemple: Renta’t les mans.

Sigues valenta. No et rendeixis.

Obriu-me la porta, sisplau.

Les oracions imperatives afirmatives es construeixen en mode imperatiu i les negatives, en mode subjuntiu.

CLASSES D’ORACIONS IMPERATIVES IMPERATIVES AFIRMATIVES

IMPERATIVES NEGATIVES

Mode imperatiu

Mode subjuntiu

Obre la finestra.

Escriviu el nom en el full.

No obris la finestra.

No escrigueu el nom en el full.

P E R SAB ER-NE MÉS

En les oracions imperatives, no hem d’utilitzar en cap cas l’infinitiu per expressar una ordre o una prohibició:

Entrar per l’altra porta.

Entrin per l’altra porta.

Entreu per l’altra porta.

No trepitjar la gespa.

No trepitgin la gespa.

No trepitgeu la gespa.

• Escriviu en un paperet una oració declarativa que expressi un consell o una ordre (heu de ser prudents) i en un altre una oració declarativa que expressi una prohibició (Teniu prohibit d’entrar-hi). Cada alumne traurà d’una bossa un paperet i transformarà l’oració escrita en una d’imperativa afirmativa o negativa, segons el cas.

5.1.

Escriu les formes de tercera persona del singular (tractament de vostè) de l’imperatiu o bé del present de subjuntiu en aquests consells per no malgastar aigua:

Accions que cal fer • Tanqui l’aixeta mentre no ( fer) servir l’aigua.

• Quan (canviar) les aixetes, (posar-ne) unes de palanca, perquè es redueix el consum d’aigua.

• (regar) les plantes amb la mateixa aigua que ha fet servir per rentar aliments, bullir-los o cuinar al vapor.

68

Accions que cal evitar • No ( fer) servir el vàter com a paperera, atès que amb cada descàrrega s’aboquen entre 6 i 10 l d’aigua.

• No (banyar-se). Una banyera plena gasta uns 300 l.

• No (rentar) el cotxe amb una mànega, ja que pot consumir fins a 350 l d’aigua.

5.2. Escriu els consells de l’activitat anterior utilit-

zant les formes de segona persona del plural (tractament de vosaltres).

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les modalitats de loració 52. Digues quina modalitat presenta cadascuna de les oracions següents:

a) Ui, quin missatge més enigmàtic que m’ha en­ viat, la Marina! b) Biel, llegeix-me en veu alta el missatge de la Marina. c) La Greta i en Blai se’n volen anar un any als Estats Units. d) En Pau i l’Ivet, quina carrera volen estudiar? e) De debò volen anar a la universitat, en Nil i la Rut? f) Potser no podrà venir a esquiar, l’Ariadna. g) Tant de bo que l’Ariadna pugui venir a esquiar amb nosaltres.

Les oracions declaratives 53. Converteix l’element destacat en el tema de la informació seguint el model de l’exemple.

Després llegeix en veu alta les oracions destacant-ne l’entonació.

Els jugadors no han regalat mai res a l’entrenador. → A l’entrenador, els jugadors no li han regalat mai res.

Les oracions interrogatives 55. Formula les preguntes de l’entrevistador

tenint en compte que l’entrevistat dona aquestes respostes:

— va néixer?

—A Gironella, vaig néixer.

— ?

—Ara fa exactament seixanta-tres anys.

— ?

—El pare es deia Joaquim i la mare es deia Sara.

— ?

—Tinc un germà i dues germanes.

— ?

—Vaig decidir dedicar-me al teatre quan tenia tretze anys.

— ?

—Més de cinquanta obres, he representat.

— ?

—El meu mestre va ser Josep M. Flotats, gran actor i fantàstic director.

— ?

—D’ell vaig aprendre moltes coses: el domini de l’escena, el ritme, la prosòdia…

— ?

—L’obra que més m’ha agradat representar és Art, de la dramaturga francesa Yasmina Reza.

a) Hauríem de llegir els poemes en veu alta. b) Han sancionat amb tres partits sense jugar el teu germà. c) Els aficionats ja no confien gens en aquest equip. d) Aquesta temporada han marcat 66 gols al nostre porter.

54.

Converteix l’element destacat en el focus de la informació seguint el model de l’exemple.

Després llegeix les oracions en veu alta tot posant èmfasi en el focus de l’oració.

Avui l’Elisenda ha vist un linx. → Un avui l’Elisenda (i no pas un gat).

linx,

a) La Sara ha guanyat la medalla d’or. b) El Museu Dalí és a Figueres. c) Pintarem l’habitació de color blau cel. d) Aquest pastís és exquisit.

ha vist

Gironella, vila i municipi de la comarca del Berguedà.

69

UNITAT 2 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

56.

La conjunció que pot introduir una interrogativa total (de vegades aportant un matís de sorpresa o de contrarietat). En canvi, l’interrogatiu què introdueix una interrogativa parcial.

Completa les oracions següents amb que o què segons correspongui. a) t’ha passat aquesta nit? no et trobaves bé? b) has de fer demà al matí? podries acompanyar-me al metge? c) ha tingut algun disgust, en Martí? li passa?

Per plora? d) hi fa aquí, tanta gent? ha passat res? hi ha hagut un accident?

57.

Completa les oracions següents amb per què (preposició i pronom interrogatiu) o perquè (conjunció que indica causa o finalitat), segons correspongui. Per exemple: No sé (per quin motiu) per què no ho pot fer.

No ho pot fer (a causa que) perquè no té temps.

T’ho dic (a fi que) perquè ho sàpigues. a) Un dia m’hauràs d’explicar (per quin motiu) te’n vas anar de l’escola. b) M’agradaria tocar en aquest grup (a causa que) m’agrada la seva música. c) L’empresa l’ha enviat un any a Anglaterra (a fi que) millori l’anglès. d) No sé pas (per quina raó) les volen, totes aquestes andròmines! e) No sabia què havia de dir (a causa que) no tenia arguments.

Les oracions exclamatives 58. Completa les oracions següents amb els

mots exclamatius del quadre. Fes-hi els canvis neces­saris: que … que • quin … que • les … que si que • ni • si en …, de a) valenta és, la teva mare! b) arribes tard, avui! c) arribava a tenir, diners! d) pallasso estàs fet! e) trampes ha arribat a fer! f) D’això, parlar-ne!

70

Les oracions imperatives 59. Escriu les formes verbals de segona perso-

na del plural (vosaltres) en aquests consells bàsics de primers auxilis:

Consells en cas de ferida lleu Renteu-vos les mans, ( posar-se) guants, (netejar) la ferida amb aigua i sabó, (usar) una gasa estèril, (aplicar-hi) antisèptic i (tapar-la) amb la gasa.

60.

Completa cadascun d’aquests missatges amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis: a) Anar amb bicicleta o amb patinet pel carrer és perillós. (anar, 2a persona del singular) amb compte! No te la ( jugar)! b) A muntanya el temps és imprevisible. Si hi aneu, (ser) prudents i no (córrer) riscos inneces­saris. c) Si agafeu la grip, (rentar-se) sovint les mans, (fer) servir mocadors d’un sol ús, (ventilar) bé l’habitació, (descansar) i (beure) força aigua o sucs de fruita.

61.

Converteix les oracions següents en ora­ cions imperatives afirmatives. Per exemple: Te n’has d’anar ara mateix. → Ves-te’n ara mateix. a) D’això, te n’has d’oblidar per sempre més. b) Us hi heu de presentar a les vuit en punt. c) Els has d’enviar aquests documents. d) Hi hauràs d’anar tu sol, a comprar. e) Us l’haureu d’aprendre de memòria. f) Se n’han d’anar d’aquí ara mateix. g) Has de tenir molta paciència amb ells.

62.

Converteix les oracions imperatives següents en oracions imperatives negatives. Per exemple: Canvia de canal → No canviïs de canal. a) Copia l’enunciat dels exercicis. b) Pronuncia la erra final. c) Sigues agosarat i fes-ho. d) Enceneu el llum de les golfes. e) Beveu aigua d’aquella font. f) Aixequeu-vos i veniu tots aquí! g) Fes soroll i desperta’ls.

ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ORTOGRAFIA 1. Marcadors d’incisos, explicacions i connectors La coma, els parèntesis i els guions són els signes de puntuació que marquen els límits dels segments que inserim dins l’oració i que pronunciem entre pauses i amb una entonació autònoma: Aquelles flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades.

segment inserit

Aquests segments són incisos (grups de paraules que tallen el discurs natural de l’oració), complements explicatius (paraules o oracions explicatives que complementen els noms), connectors (paraules que posen en relleu la relació que hi ha entre dues o més oracions) o elements perifèrics (paraules situades als marges o a la perifèria de l’oració).

SEGMENTS

INCISOS

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES

Els límits dels incisos senzills i estretament lligats al sentit de l’oració, els marquem amb la coma.

Se li va aparèixer davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.

Els límits dels incisos complexos o allunyats del sentit de l’oració, els marquem amb els parèntesis.

Els fumadors (volien fer front a la crisi encenent un cigarret) tenien aire d’una extrema indefensió.

Els límits que produeixen un canvi brusc respecte al sentit de l’oració, els marquem amb els guions.

A mitja tarda —dit a ull, perquè no es trobava hora fàcilment— les aixetes i els taps es van sumar al moviment.

71

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA SEGMENTS

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES Els seus companys, el mero i el llobarro, el van acompanyar fins a mar endins.

COMPLEMENTS EXPLICATIUS

CONNECTORS TEXTUALS

ELEMENTS PERIFÈRICS

Els límits dels elements explicatius que complementen els noms (noms, adjectius o oracions adjectives), els marquem amb la coma.

En Nicolau, més feliç que mai, anava saltant per sobre les ones.

Els límits de la majoria de connectors que relacionen oracions independents o grups d’oracions, els marquem seguits de coma, si ocupen la posició inicial de l’oració, o bé entre comes, si se situen dins de l’oració.

Alguns mariners diuen que el peix Nicolau saluda els viatgers dels vaixells. En canvi, d’altres diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Els límits dels vocatius (o paraules per cridar a qui volem que ens escolti), els marquem amb la coma.

Majestat, m’han explicat que hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país.

Els límits dels adverbis de mode que afecten tota l’oració, els marquem amb la coma.

Finalment, l’home va seure sota un arbre a descansar.

Però, habitualment, no s’aturava mai.

» ACTIVITATS Els incisos 63. Insereix els incisos dins les oracions. Escriu-los entre comes, entre parèntesis o entre guions. Justifica l’opció que triïs en cada cas. a) Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902 b) ja fa temps que fem el pena c) seguit de monjos i guerrers 1. L’abat Oliba puja al cim del Canigó.

2. Jacint Verdaguer és un dels més grans poetes catalans.

3. Jugant així no arribarem gaire lluny.

Els complements explicatius 64. Insereix entre comes la segona oració dins la

primera de manera que la segona formi un complement explicatiu (en l’última oració hauràs d’usar el pronom relatiu que). Per exemple:

72

En Nicolau, que no podia dormir, mirava per la finestra.

Allà hi havia pedres de cristall verd, que tant li agradaven.

Alguns mariners diuen que el peix Nicolau saluda els viatgers dels vaixells; d’altres, en canvi, diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Gentil s’enamora de la pastora Griselda. / Gentil és fill del comte Tallaferro.

Gentil, fill del comte Tallaferro, s’enamora de la pastora Griselda. a) Aquil·les abandona la batalla / Aquil·les està ofès perquè Agamèmnon li pren Briseida. b) Hèctor mata Pàtrocle, l’amic d’Aquil·les. / Hèctor és el millor guerrer troià. c) Els bessons Ròmul i Rem són descendents d’Enees. / Ròmul i Rem són considerats els fundadors de Roma. d) Les goges van nues o amb tuls molt transparents. / Les goges són les fades que viuen en indrets d’aigua dolça. e) La fada Flordeneu enamora Gentil. / Flordeneu habita al Canigó i ha pres l’aparença de Griselda.

Ara llegeix en veu alta les oracions de l’activitat anterior fent un descens de l’entonació per marcar els complements explicatius. Per exemple: Gentil, fill de Tallaferro, s’enamora de Griselda.

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

Els connectors textuals 65. Completa les frases següents amb els connectors adequats que hi ha entre parèntesis i escriu les comes que calgui:

a) Deien que era un licantrop un home que es transformava en llop. (ara bé, és a dir, sens dubte) b) la casa és molt bonica. s’hi hauran de fer algunes reformes. (ara bé, sens dubte, si fa no fa) c) Els clubs grans poden fitxar grans figures. els clubs modestos s’han de conformar a fitxar jugadors de segona fila. (doncs, ben mirat, en canvi) d) L’actuació de l’àrbitre no va ser gaire afortunada. (sens falta, pel que sembla, o sigui) e) Les precipitacions van provocar esllavissades entre les dues estacions. el tren va arribar puntual. (en definitiva, en realitat, no obstant això) f) Hi ha diverses maneres d’aprofitar l’energia. Les centrals solars i les centrals eòliques aprofiten l’energia del sol i del vent . (respectivament, si fa no fa, per exemple, no obstant això)

Els elements perifèrics 66. Copia les frases de sota substituint les expres-

sions entre parèntesis pels adverbis perifèrics del requadre. Escriu les comes que calgui.

b) Atenció distingits clients oferim rebaixes excepcionals a la segona planta! c) —Jura dir la veritat a tot allò que se li pregunti senyor Vicenç Rull?

—Sí senyor jutge juro dir la veritat. d) Bé Olga a reveure! No m’oblidis, que t’estimo molt i vull veure’t aviat.

DICTAT Llegeix el text i justifica l’ús d’aquests signes de puntuació: a) Les comes que emmarquen els sintagmes «grecs i universals» i «foscos i mig oblidats». b) La coma que hi ha darrere de «ara bé» i la que emmarca «per exemple».

Després torna a escriure’l mentre te’l dictan.

El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans…

Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia, per exemple, o el retorn a casa dels seus protagonistes.

Roger Cònsul: «Introducció» a Relats de mitologia de Maria Àngels Anglada.

moralment • sortosament • legalment malauradament a) (Per sort) no s’han produït víctimes mortals en l’incendi forestal. b) (Per desgràcia) els éssers humans hem acabat trencant l’equilibri de la biosfera. c) Deia que (des del punt de vista legal) havia actuat de manera incorrecta, però que (des del punt de vista moral) creia que havia actuat bé.

67. Identifica els vocatius que apareixen en aquests missatges i marca’ls amb comes:

a) Jaume digues alguna cosa: m’he perdut per aquí dintre. Jaume tinc por.

El cavall de Troia (1874), de Henri-Paul Motte.

73

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès La invenció de separar els mots

ELSROMANSNOVANPRACTICARMAILADIVISIÓDEPARAULESNIFEIENSERVIRTAMPOCENGENERALCAPSIGNEDEPUNTUACIÓ. En els seus llibres, els ulls que recorrien els rotlles manuscrits, en què les lletres, sempre majúscules, s’arrengleraven plàcidament l’una darrere l’altra, no es veien amenaçats pel sobresalt de cap forat en blanc ni havien de franquejar els entrebancs d’aquestes petites i enutjoses taquetes de què són sembrats els nostres escrits.

En efecte, els culpables de la invenció de la separació de mots i dels signes de puntuació es troben entre els mestres de minyons que imposaven la preparació dels textos com a pas previ a la seva lectura a les escoles. Aquesta operació solia comportar la introducció d’accents, la indicació de les quantitats sil·làbiques i l’establiment de tres situacions per indicar tres graus decreixents de pausa. Era un dels exercicis escolars per excel·lència i fins i tot se n’han conservat mostres en tauletes escolars de fusta.

El cert és que en aquells temps quasi ningú no llegia: els propietaris dels llibres solien «escoltar-los» acu-

74

dint al servei d’un esclau especialista (el lector o l’anagnosta), que acostumava a estar prou familiaritzat amb els fons de la biblioteca del seu amo per poder-se estar tranquil·lament d’aquests avantatges.

El culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí, perquè, com ens explica el seu biògraf, aquell rude militar barbaflorit, emperador dels francs, padrí de Catalunya i avi d’Europa, va aprendre a llegir tard, amb dificultats, i no va passar mai de ser un alumne mediocre malgrat que s’endugués cada dia al llit les eines d’escriure per realitzar exercicis. Carlemany, però, amb la característica veneració per la cultura que experimenten justament els que n’estan mancats, va disposar la reorganització del sistema escolar de l’imperi i va promoure una renovació espectacular de l’escriptura.

Joan Solà i Josep M. Pujol: Tractat de puntuació (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Els romans…

7. Quines paraules són sinònimes de sobresalt,

a) eren primmirats amb els signes de puntuació. b) no separaven les paraules d’un text ni el puntuaven. c) separaven per síl·labes les paraules dels textos escrits. d) escrivien amb majúscula inicial totes les paraules d’un text.

2. L’expressió «els entrebancs d’aquestes peti-

tes i enutjoses taquetes de què són sembrats els nostres escrits» es refereix a… a) la dificultat de llegir en veu alta. b) les faltes d’ortografia. c) els signes de puntuació. d) les taques de tinta.

3. L’origen d’afegir espai entre les paraules i d’uti-

enutjós, minyó, paradoxa i rude, respectivament: a) esglai, molest, malvat, contradicció i rigorós. b) espant, plaent, vailet, metàfora i inculte. c) ensurt, molest, noi, contradicció i inculte.

8. Separa els elements que constitueixen aques-

tes paraules derivades; això és, (prefix +) base lèxica (+ sufix): arrenglerar, culpable, decreixent, tauleta, renovació.

9. La segona persona del plural de l’imperatiu dels verbs dir i escriure són… a) digueu i escrigueu. b) digueu i escriviu.

c) dieu i escriviu. d) dieu i escrigueu.

10. Quin tipus de segment marquen les comes

litzar signes de puntuació al text s’atribueix…

en «les lletres, sempre majúscules, s’arrengleraven plàcidament l’una darrere l’altra»?

a) als esclaus que llegien en veu alta. b) als propietaris dels llibres. c) a Carlemany. d) als mestres romans.

a) Un b) Un c) Un d) Un

4. Si els autors parlen de «culpables de la invenció» hem d’entendre que…

a) són contraris a la separació de paraules i a l’ús dels signes de puntuació. b) utilitzen un to irònic i adopten la visió d’un lector romà contrari a qualsevol reforma. c) valoren negativament les innovacions pedagògiques dels mestres romans.

5. Relaciona cadascuna d’aquestes llengües (an­ glès, italià, polonès, gal·lès) amb la família lingüística corresponent: a) Cèltica. b) Germànica.

c) Romànica. d) Eslava.

6. El terme romà s’ha format afegint un… a) sufix amb la idea de gentilici. b) prefix amb la idea de repetició. c) sufix valoratiu.

incís. complement explicatiu. connector textual. vocatiu.

Per escrit Imagina que un company t’ha demanat que llegeixis un treball que ha de presentar. Escriu-li una nota en què li recomanis que el repeteixi millorant-ne alguns aspectes com la presentació, la mida de la lletra, els marges, la netedat, etc. Inclou-hi sufixos valoratius que expressin la idea de grandària i un valor afectiu o despectiu.

De viva veu Imagina que ets un mestre d’una escola romana. Fes una crítica de la manera d’escriure tradicional (sense separar les paraules) i defensa amb arguments la necessitat de separar les paraules i d’utilitzar signes de puntuació per facilitar la lectura correcta dels textos i millorar la comprensió lectora.

75