Agna de Valldaura 2n. Mostra. Llengua catalana

LL ENGUA A A cAT L NA

2

JOSEP ROSELL LLUÍS HOMS

Programa

Agna de Valldaura

ESO

UNITAT

1

LECTURA » Wolfgang (extraordinari) LITERATURA » Les cançons d’amor TEXTOS FUNCIONALS » Els textos funcionals GRAMÀTICA » L’oració ORTOGRAFIA » Vocals en contacte

Preparem la lectura 1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura i digueu de què deu tractar.

2. Llegiu les definicions del vocabulari i digueu quin verb equival a ‘disminuir, decréixer’, amb quin adjectiu qualifiquem un lloc ‘que està en mal estat i abandonat’ i com diríeu amb una frase que algú o alguna cosa ‘ens exaspera, ens fa perdre la calma’.

3. Responeu oralment: a) Quina persona és més intel·ligent: la que té un coeficient intel·lectual molt alt o la que sap entendre i gestionar millor les emocions i els sentiments propis i dels altres? b) Quina intel·ligència fa que una persona sigui més capaç de viure en societat: la cognitiva o l’emocional? Per què? c) Per què les persones superdotades poden tenir més problemes d’adaptació al món i de relació amb els altres?

4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquest proverbi àrab: «Qui no comprèn una mirada tampoc no comprendrà una llarga explicació».

6

LECTURA « UNITAT 1

» LECTURA Wolfgang (extraordinari) VOC AB U L AR I

banqueta f. Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret. sublim adj. Que desperta una gran emoció per la seva altíssima bellesa o per la seva immensa grandesa.

Wolfgang és un noi que té un coeficient intel·lectual de 152, molt per sobre de la mitjana. Per això se sent superior i li costa adaptar-se a un món que és ple «de sota cent» o «d’esponges», tal com ell anomena la gent amb un coeficient inferior a 100. Però Wolfgang no sap gestionar les seves emocions i subestima els sentiments dels altres. El piano i la seva música es convertiran en una obsessió i en un refugi davant del drama familiar i personal.

La vida de Wolfgang rep una forta sotragada quan la seva mare mor de cop, fet que l’obliga a conèixer i a viure amb el seu desconegut pare, el senyor Carles, tal com l’anomena. Tot i que al principi el noi no l’accepta com a pare, al llarg de la novel·la es va adonant que el senyor Carles l’estima malgrat tot, i acaba descobrint que la vàlua de les persones no es pot mesurar només pels tests d’intel·ligència.

Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten. Es tracta d’una imaginació meva, ho sé. Però sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi i em fotografiï a l’instant.

«Un autògraf, Wolfgang?»

«Puc fer-me una fotografia amb tu, si us plau? Tota la vida he desitjat aquest moment… tota.»

Ens asseiem a les butaques —força ben situats, a sisena fila— i el veig sortir entre aplaudiments a l’escenari. Saluda el públic, s’asseu a la banqueta, posa les mans en forma de núvol i desprèn lleugerament un so… meravellós, sublim, virtuós…

7

UNITAT 1 » LECTURA De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. «Gràcies», li dic.

No sé per què ho he dit.

El que he viscut a la sala de concerts ha estat més o menys un somni. Per uns moments, he viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella. En aquesta estrella sento que hi havia la mare. I em deia que aviat estaríem junts i que, per descomptat, no m’oblidava. De cop, la mà del senyor Carles tocant-me l’espatlla m’ha reconfortat. I m’he deixat endur per les notes de la Sonata número 32 de Beethoven mentre sentia que el món era un bon lloc per viure…

Per primera vegada en molt de temps he estat feliç. Realment feliç. Fins que, de cop, la música ha anat minvant, han començat a sentir-se els aplaudiments, el so del piano ha desaparegut i la veu del senyor Carles…

—Et ve de gust menjar una hamburguesa? —m’ha preguntat tot frívol (o fútil, segons el sinònim que es vulgui utilitzar).

Hem seguit caminant pels carrers mentre bufava un vent rúfol (m’entusiasma aquest mot: rúfol). Al cap d’una estona hem entrat en un local rònec. Ens hem assegut en una taula, he demanat una aigua amb gas i m’he quedat una estona callat, com si per uns moments hagués abaixat volgudament la guàrdia.

Amb la mare no anàvem mai a aquest tipus de locals lúgubres, penso. En primer lloc, perquè a casa sempre menjàvem ecològic: mongeta tendra, bròquil, enciams de l’hort, patates… I en segon lloc, perquè a la mare li agradava més cuinar a casa que no pas sortir a gastar diners i alimentar-nos de greixos saturats i tartrazines.

Continuo pensant, i encara no ho entenc, què li va veure, la mare, al senyor Carles. Té alguna maleïda virtut, aquest home?

8

VO CAB ULARI

minvar v. intr. Disminuir, decréixer. frívol -a adj. Que es pren amb lleugeresa les qüestions importants de la vida. rúfol -a adj. Desagradable, fred i humit. rònec -ega adj. Abandonat i en mal estat. lúgubre adj. Que provoca una profunda tristesa. greixos saturats. Greixos sòlids a temperatura ambient, considerats perjudicials per a la salut. tartrazina f. Colorant artificial.

VOC AB U L AR I

coeficient (intel·lectual) m. Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona. gen m. Cadascun dels petits elements d’un cromosoma que fan que algunes característiques dels pares passin als fills. afalagar v. tr. Demostrar estima a algú amb actituds o paraules amables.

Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona.

Tot i que és poc interessant (o gens), i de ben segur que té un coeficient per sota de cent. Només cal veure quines són les seves aficions absurdes: mirar partits de futbol, treballar fent manteniment de calefaccions, beure cerveses, llegir novel·les de ciència-ficció, anar a la platja amb els seus amics incultes… No, potser no és mala persona del tot, però per descomptat hi tinc molt poc a veure. Segur que la majoria dels meus gens venen directament per herència materna. De fet, sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues arriben, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència… Encara recordo… recordo un dia que la mare va tornar de xerrar amb el tutor de l’escola i em va dir: «Fill, saps aquest test d’intel·ligència que t’han fet? Ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal, Wolfgang. Una intel·ligència que, si sabem conduir bé, et portarà coses molt bones… extraordinàries, magnífiques». Jo, en aquells moments, em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. En tot cas, allò que em va dir la mare em va afalagar i vam celebrar-ho inventant-nos junts una cançó.

Una veu m’extreu dels meus pensaments.

—Ei, Wolfgang? Que ets aquí?

La pregunta, absurda, m’obliga a viatjar en el temps.

—Psí… —li responc jo.

Em quedo observant el senyor Carles, que ara fa un glop de cervesa.

O birra, com en diu ell.

9

UNITAT 1 » LECTURA —Aquest estiu podem aprofitar per fer coses plegats, si vols. Coses que et vinguin de gust…

—No ho sé…

—Com avui. Oi que t’ho has passat bé?

He estat incapaç d’obrir la boca. No sé per què.

—Què més t’agradaria fer, Wolfgang? Ja em vas deixar clar que el mar no t’agradava. A part de la música, quines altres aficions tens?

—No ho sé.

—Va, home, segur que se te n’acudeix alguna.

—Voldria viatjar a Júpiter.

—Home… Una mica lluny, no?

—No —li responc contundent.

Em mira amb cara de rap, amb els ulls inflats com dues boles.

—Ja… —diu acostant-se un tros d’hamburguesa a la boca—. Vols que anem un dia al planetari?

—El planetari és per a nens petits.

Les pulsacions del cor se’m comencen a disparar.

—I doncs… què me’n dius? Què acostumaves a fer, amb la teva mare?

La paraula mare en boca del senyor Carles m’irrita i em treu de polleguera (expressió absurda que ara no em ve de gust analitzar).

El normal i corrent torna a insistir-hi.

—Digue’m, Wolfgang. Què t’agradaria fer?

Em falta l’aire i l’interrompo bruscament.

—Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni —li responc contundent.

—Com dius? —desconcertat.

—Que no seràs mai el meu pare, per molt que ho intentis.

—Però…

—On eres quan jo era petit i vivia sol amb la meva mare, eh?

L’home no diu res.

—On eres quan vaig fer el meu primer aniversari, eh?

Tampoc diu res.

—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan em vaig trobar la mare morta a casa?

El senyor Carles em mira amb la cara esquerdada en mil bocins.

—Et penses que, per ocupar-te quatre dies de mi, a partir d’ara et diré papa? O pare?

El senyor Carles, sense saber com encaixar el que li dic, s’aixeca de la cadira i demana el compte ràpidament al cambrer.

Llavors, em mira i em diu: —Tens raó, Wolfgang. No hi era.

Laia Aguilar: Wolfgang (extraordinari).

10

VO CAB ULARI

treure de polleguera. Exasperar, fer perdre la calma. bocí m. Tros petit.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Comprensió lectora Dues escenes oposades En una narració, l’escena és l’espai o l’escenari on figura que actuen els personatges. L’ambient que es crea en cada escenari pot influir en el pensament dels personatges i afectar el seu estat d’ànim.

1. Quins espais apareixen en la lectura? a) L’interior d’un planetari. b) Una hamburgueseria. c) La sala d’un restaurant d) L’interior d’un auditori.

2. ¿Aquests espais són el marc adequat per

mostrar el contrast que es produeix entre les dues escenes? Com qualificaries aquest contrast, de notable, molt marcat o lleu?

3. Com

percep Wolfgang cadascun dels espais, negativament o positivament?

Completa la resposta amb els adjectius meravellosa, rònec, sublim, lluminosa, lúgubre, malsà.

L’auditori és una sala de concerts , i . En canvi, l’hamburgueseria és un local , i .

4. ¿Creus que el canvi d’escenari té una afec-

tació emocional en l’ànim del protagonista?

Atribueix aquests estats d’ànim al primer o al segon escenari. Per exemple: Anhela ser un músic admirat per tothom. – primer escenari

Un personatge complex i dinàmic Segons Laia Aguilar, l’autora de la novel·la, «Wolfgang es mostra d’entrada com un personatge prepotent. És com una cuirassa; però té diferents capes. En realitat, és un noi desemparat que evoluciona i deixa pas a la tendresa i la fragilitat».

5. D’acord amb la citació anterior, digues com expressa l’autora que el protagonista és un personatge complex i dinàmic. Cerca en el text frases textuals que confirmin el següent:

a) Que Wolfgang és un personatge prepotent. b) Que és un noi desemparat. c) Que deixa pas a l’afecte i la tendresa.

6.

Completa el retrat psicològic del personatge amb les paraules adequades: raó • pianista • superdotat • extraordinària món • relacionar-se • emocions emocionar-se • perdonar • familiar • interior encaixar • comprensió • viatge

Wolfgang és un noi i un bon . Però la seva intel·ligència l’aïlla del . Tot passa pel sedàs de la i rebutja mostrar les seves emocions. Per aquest motiu, li costa molt amb els altres. Tot això té a veure amb una situació i personal molt complicada. Quan aprengui a , a sentir i a , podrà començar a dins d’aquest món. Wolfgang viatja a l’ de si mateix i acaba disseccionant les seves pròpies . És un cap a la de si mateix.

a) De l’eufòria i l’entusiasme passa a la prostració i la fredor. b) L’animadversió i el menyspreu cap al pare reapareixen. c) Manifesta la seva profunda emoció. d) Sent com si els seus somnis es fessin realitat. e) Manifesta el rebuig al seu pare amb un seguit de retrets.

11

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

7. A

qui ha d’arribar a perdonar Wolfgang?

Per què l’ha de perdonar?

8. Quin és l’objectiu ocult de Wolfgang i quin

12. Digues el nom dels objectes de les imat-

ges. Són diminutius lexicalitzats que deriven d’aquests altres noms: pit, bomba, farmàcia, barret, mà, finestra, crosta, llenç, forca, falda.

és el seu objectiu manifest?

a) Esdevenir un pianista excepcional. b) Comprendre’s a si mateix.

A

9. Tria una d’aquestes dues afirmacions i explica en què t’has basat per fer-ho:

a) El senyor Carles és un obstacle, un personatge antagonista per a l’objectiu de Wolfgang. b) El senyor Carles és un facilitador, un personatge aliat per a l’objectiu de Wolfgang.

B

La sinopsi i l’argument La sinopsi és un resum escarit dels fets principals d’una història que ocupa poques ratlles (brief outline). En canvi, l’argument és el resum complet de la trama d’una narració, és a dir, de la disposició i l’ordre dels fets narrats (plot).

10. ¿La introducció de la lectura és més aviat la sinopsi de la novel·la o bé l’argument?

C

D

E

11. Cerca en la lectura una frase textual que

provi aquesta citació de la introducció: «Wolf­ gang es va adonant que el senyor Carles l’estima malgrat tot».

Paraules i expressions

F

G

H

Banqueta, un diminutiu lexicalitzat Els diminutius són paraules derivades que s’han format amb un sufix lèxic que indica petitesa. Per exemple, camí + et ➝ caminet. Però n’hi ha que han esdevingut paraules noves que trobem definides en el diccionari. Són els diminutius lexicalitzats. Així, per exemple, la paraula banqueta ja no designa ‘una banca petita’, sinó un altre objecte: un ‘seient per a una persona, semblant al tamboret’.

12

I

J

13. Banqueta

és una paraula polisèmica (ha adquirit significats diferents). Defineix l’objecte que designa el nom banqueta en aquestes frases. Serveix-te del diccionari si cal.

c) –arro / -arra 1. Treu els dit del pastís.

2. Té una veu que se sent d’una hora lluny.

a) L’entrenador ha fet seure la jugadora a la banqueta. b) Puja a la barca i asseu-te a la banqueta. c) La pianista saluda el públic i s’asseu a la banqueta.

forma de l’adjectiu en grau superlatiu amb el sufix augmentatiu -íssim / -íssima:

16. Substitueix els sintagmes destacats per la

Els diminutius també poden tenir un sentit afectiu. Per exemple: fill ➝ fillet; petit ➝ petitó.

a) És una màquina que té un rendiment molt bo. b) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes. c) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són molt baixos. d) La fruita que es fa aquí és d’una qualitat molt alta.

14. Forma el diminutiu de les paraules de la

17. Substitueix els sintagmes destacats pels

Els diminutius afectius

taula amb els sufixos corresponents. Després, digues quins són els dos diminutius que afegeixen un matís afectiu.

-í -ina

-im

-ó -ona

-ol -ola

colom

gota

animal

estany

orquestra

pols

cara

bèstia

boira

pluja

mare

muntanya

Els sufixos augmentatius Els sufixos augmentatius afegeixen la idea de grandària a una base nominal. Així, afegint el sufix -assa al nom casa formem el derivat casassa per expressar la idea de ‘casa molt gran’.

15. Forma els noms o els adjectius derivats amb els sufixos augmentatius donats:

a) -às / -assa 1. Hi ha un home molt gran a la porta; és un homen .

2. De la gran barca que travessa el riu en diuen barc . b) -ot / -ota 1.

El botxí es comporta com una bèstia molt brutal; és una besti .

2.

L’estruç és l’ocell més gran de tots els ocell que existeixen.

superlatius cultes equivalents: òptim -a, pèssim -a, ínfim -a, suprem -a. a) La màquina té un rendiment millor que cap altra. b) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són extremament baixos. c) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes. d) La fruita que es fa aquí és d’una qualitat superior en el grau màxim.

18. Substitueix els sintagmes destacats pels

superlatius cultes equivalents: acèrrim -a, misèrrim -a, paupèrrim -a, ubèrrim -a. a) L’equip acumula un balanç extremament pobre de quatre derrotes i un empat. b) Són uns defensors en grau extrem dels drets de les minories. c) Al camp de refugiats hi ha unes condicions de vida extremament miserables. d) La Vall d’en Bas és molt fèrtil a causa dels sediments d’origen volcànic.

13

UNITAT 1 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Què és el que t’espera?

«He viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella», diu Wolfgang. El personatge està tan fascinat pels astres celestes que fins i tot voldria viatjar a Júpiter. ¿És veritat que podem llegir en els astres el nostre futur? ¿És cert que influeixen en el nostre caràcter? Hi ha persones que s’ho creuen i n’hi ha que, si més no, s’interessen per l’horòscop i la seva carta astral.

Et proposem que interpretis el paper d’un astròleg i facis una predicció de futur a un company o una companya.

Què

hem de fer?

Pots fer una d’aquestes dues tasques o totes dues: a) A partir de les informacions donades en el fragment del text de la lectura, tria un signe del zodíac que escaigui a Wolfgang i especula com serà el seu futur immediat i què li espera segons l’horòscop. b) Fes una predicció de futur per a l’any vinent a un company o una companya de classe d’acord amb el seu signe de l’horòscop.

Com

ho hem de fer?

Un cop tinguis tota la informació necessària, compon el teu escrit de manera que presenti aquestes parts: a) La predicció general de l’any vinent. b) Les prediccions relacionades amb els sentiments, la trajectòria escolar i la salut. c) La influència dels planetes. d) Els consells de l’astròleg o l’astròloga.

Finalment, intercanvia les prediccions amb el teu company o companya i comenteu-les.

Trobareu un model de predicció de futur en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

14

PREN LA PARAULA « UNITAT 1

» PREN LA PARAULA L’innocent

Els dotze personatges arquetípics Els nostres avantpassats explicaven mites i llegendes per poder comprendre la seva existència. D’aquestes narracions en van sorgir els dotze personatges arquetípics. Es tracta de diferents tipus humans que tenen uns patrons de conducta i unes motiva­ cions recurrents i que han esdevingut models universals.

Objectiu: ser feliç

Objectiu: pertànyer al món

Defecte: excés de confiança

Defecte: manca de personalitat

Qualitat: mentalitat oberta

Qualitat: realista pragmàtic

L’heroi

El curador

Objectiu: millorar el món

Objectiu: ajudar els altres

Defecte: necessitat de conflicte

Defecte: sacrifici de la vida

Qualitat: coratge

Qualitat: compassió

L’explorador

Què

L’individu corrent

El rebel

hem de fer?

Per parelles, feu les tasques següents:

Objectiu: viure plenament

Objectiu: canviar el món

a) Seleccioneu una narració, un còmic o una pel·lícula que us hagi agradat.

Defecte: vagabunderia

Defecte: revenja violenta

Qualitat: autonomia

Qualitat: llibertat radical

b) Analitzeu els personatges principals de la narració i observeu quins personatges arquetípics s’hi des­ envolupen. c) Feu una exposició oral d’acord amb la personalitat de cada personatge arquetípic.

Com ho hem de fer?

L’amant

El creador

Objectiu: ser afectuós

Objectiu: realitzar una visió

Defecte: voler agradar

Defecte: perfeccionisme

Qualitat: passió generosa

Qualitat: imaginació creativa

El plaga

El savi

Cal que seguiu els passos següents: a) Identifiqueu les fitxes dels personatges arquetípics corresponents, que teniu en la infografia. b) Compareu els personatges de la història amb les fitxes dels arquetips i identifiqueu les coincidèn­ cies i les variacions. c) Elaboreu un guió per a l’exposició oral i, si escau, busqueu imatges il· lustratives per acompanyar-lo.

Objectiu: gaudir divertint-se

Objectiu: trobar la veritat

Defecte: frivolitat

Defecte: manca d’acció

Qualitat: alegria i humor

Qualitat: saviesa

El màgic

El governant

Objectiu: transformar la realitat

Objectiu: procurar prosperitat

Defecte: egoisme i vanitat

Defecte: autoritarisme

Qualitat: cerca de solucions

Qualitat: lideratge

15

UNITAT 1 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Les cançons d’amor Els escriptors de tots els temps, i de manera especial els poetes, han tractat el tema de l’amor en les seves obres. No és estrany: la necessitat d’estimar i ser estimats és tan forta que impregna els nostres pensaments i també la nostra creativitat literària i musical.

En aquest apartat veurem tres maneres diferents de tractar l’amor en l’àmbit poètic: l’amor cortès dels trobadors medievals, l’amor incert d’Ausiàs March i l’amor sensual de Joan Salvat-Papasseit.

RE CO RDA Les cançons dels trobadors anaven dirigides a una dama ideal, bella i noble que sovint designaven amb un simple senyal (un nom fals). El trobador es considerava el seu vassall i, com a tal, li confessava la seva admiració, el seu amor i la seva fidelitat.

1.1. Els trobadors: l’amor cortès Castells i palaus Als segles xii i xiii, els nobles vivien en castells i palaus. La família i tots els hostes del rei o del comte formaven la seva cort.

En el si de les corts medievals es va formar una cultura singular que es caracteritzava per la valoració de la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós). Aquesta cultura es va manifestar sobretot a través de la poesia i la música.

Trobadors i joglars Els trobadors eren els compositors de la lletra i la música de les cançons i els joglars n’eren els intèrprets.

Els joglars cantaven les cançons a les festes que els nobles feien als seus palaus i als certàmens literaris i musicals (Jocs Florals o de la Gaia Ciència).

Els trobadors i els joglars utilitzaven normalment la llen­gua occitana.

16

Miniatura medieval en què uns joglars toquen el rebab i el llaüt.

Un amor delicat, la fina amor Els trobadors van ser els creadors d’un gènere literari anomenat cançó de l’amor cortès o de la fina amor.

La cançó d’amor cortès es basa en el desig que manifesta el trobador envers la dama de la cort. Aquesta és descrita com una senyora excel·lent: superior a qualsevol altra dona en bellesa, tracte i poder.

L’enamorat se situa en la posició de suplicant, com correspon a un vassall, i prega a la dama (la seva senyora) que correspongui al seu amor amb un gest de consideració i afecte.

L’elecció de la dama perfecta Guillem de Cabestany (1188-1212) és un dels trobadors catalans més reconeguts. A ell s’atribueix la Llegenda del cor menjat.

En els versos següents veiem com el trobador ha triat la dama més gentil i més bella i se’n declara enamorat fidel. Però això li produeix un gran dolor en el cor, que només aconseguirà calmar si ella l’empara.

Com aquell que baixa la branca Com aquell que baixa la branca i pren la més gentil de les flors, jo he escollit en alt boscatge, entre totes, la dama més bella.

Amb la dolça mirada, els seus ulls m’han fet amant feliç i fidel.

Ella és tan gentil que el seu amor fa que no en pugui desitjar cap altra.

Un gran favor em farà si, per pietat, malgrat la seva excel·lència, m’acull; així podré mostrar-li el dolor que ha infós en el meu cor.

Ella m’ha donat Amor i Tristesa perquè ha fet que m’enamori de la millor.

Guillem de Cabestany (text adaptat).

Trobareu la Llegenda del cor menjat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

17

1.2. Ausiàs March: l’amor incert Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la literatura catalana de l’època medieval.

Els seus poemes representen un gran canvi respecte a la creació trobadoresca, ja que no manifesten el desig per una dama excel·lent a la qual el poeta ha de suplicar un gest favorable, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com creu que han de viure l’amor dues persones de trets semblants. El poeta, doncs, ja no es considera el vassall d’una dama.

L’amor sensual i l’amor honest Per Ausiàs March, l’amor és un problema moral, és a dir, una qüestió que, segons com es visqui, pot dignificar la persona o, al contrari, la pot pervertir. Pel poeta, doncs, l’amor és un motiu de preocupació i d’incertesa.

Ausiàs March viu intensament la pugna entre un amor sensual i un amor espiritual (que ell sovint anomena amor honest).

Ell aspira a compartir un amor honest amb la persona estimada, però sovint se sent culpable de rendir-se al seu instint i abraçar un amor sensual.

Dos fruits, dos vents, dos amors Ausiàs March ens presenta el conflicte interior que viu a través dels símils de dos fruits d’un arbre, entre els quals n’ha de triar un (primera estrofa), i dos vents enfrontats que baten la mar (segona estrofa). Al final es decanta per viure un amor honest.

Poema IV Tal com aquell qui desitja vianda per apagar la seva fam extrema i veu dos fruits en una bella branca, ha de triar per satisfer el desig; em passa a mi, que, estimant dues dones, he de triar per assolir l’amor.

Tal com la mar es plany greument i crida quan dos vents forts la baten igualment, un de llevant i l’altre de ponent; dos grans desigs m’han combatut la ment, però el meu voler permet seguir-ne un; el faig saber: amar-vos dretament.

18

Ausiàs March (text adaptat).

LITERATURA « UNITAT 1 1.3. Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta innovador de principis del segle xx. Per això se’l sol incloure dins el moviment d’avantguarda. Salvat-Papasseit és un dels poetes que més ha tractat el tema de l’amor, i sovint ho fa de manera sensual i sincera.

Un convit a l’amor Un dels poemes més coneguts de Joan Salvat-Papasseit és «Dona’m la mà», en el qual el poeta convida l’estimada a seguir el venturós camí de l’amor.

Dona’m la mà Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar

bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit: L’irradiador del port i les gavines.

19

UNITAT 1 » LITERATURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Els trobadors: l’amor cortès 19. En algunes corts medievals es va donar una gran rellevància a determinats valors socials. Quins eren aquests valors i com es manifestaven? Completa la resposta:

En algunes medievals, entre els segles i xiii, es va formar una singular caracteritzada per la valoració de la (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la (tracte delicat i ). Aquesta cultura es manifestava a través de la poesia i la .

20. Relaciona les explicacions següents amb els trobadors i els joglars:

a) Intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medie­val.

Solien acompanyar el seu cant o recitat amb un instrument. La seva funció era distreure o delectar l’audiència. b) Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Dominaven la retòrica i la música i eren molt valorats per la societat.

22. A partir de la lectura dels versos de la can-

çó de Guillem de Cabestany (pàg. 17), completa el comentari següent amb les paraules adequades:

En aquesta cançó d’amor , el trobador atribueix a la tres qualitats: la (vers 4), la (vers 7) i l’ (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos contradictoris: primer, el sentiment de (vers 6) i, segon, el sentiment de (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. A més a més, el no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la li faci «un gran per pietat», és a dir, que senti compassió d’ell; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama i ell, el seu .

Ausiàs March: l’amor incert 23. Quin dels tres títols proposats consideres que és l’adequat per al text següent?

Els poemes d’Ausiàs March no manifesten el desig per una dama excel·lent de rang superior, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com ell creu que han de viure l’amor dues persones que tenen una relació entre iguals.

21. La cançó d’amor cortès canta un amor difí-

cil, sovint no correspost. Quina és la relació social entre l’enamorat (el trobador) i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema)? Completa la resposta amb les paraules següents: vassall • comte • cort • rang • rei • dama casada • trobador • socials • dona • poema

L’enamorat (el trobador) és un , és a dir, una persona de inferior, i l’estimada (la dona a qui va dirigit el ) és la de la , és a dir, la dona del o del . Pertanyen, doncs, a grups diferents.

A més, la a qui declara amor el és una dona .

20

a) Mestre d’amor b) Poeta innovador i filòsof c) L’amor sensual i l’amor honest

24. Per Ausiàs March, quina mena de problema constitueix l’amor? Completa la resposta amb aquestes paraules: amor • dignificar • pervertir • sensual problema • persona • únicament • honest

Per Ausiàs March, l’ constitueix un moral perquè pot la (si viu un amor ) o la pot (si s’interessa per l’amor ).

27.

Accedeix al web La paret de les auques (en tens un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat) i cerca-hi les auques dedicades als trobadors, a Ausiàs March i a Joan Salvat-Papasseit. Després selecciona un parell de rodolins de cada auca que tinguin relació amb el que has estudiat d’aquests autors, copia’ls i il·lustra’ls amb un dibuix o una fotografia. Per exemple:

25. A partir de la lectura dels versos del poema d’Ausiàs March (pàg. 18), completa el comentari amb les paraules adequades:

El poeta expressa el seu interior amb els símils dels dos fruits (qui desitja menjar n’ha de triar un) i dels dos (que combaten entre ells). Els dilemes en què es troba el poeta són que, en la primera estrofa, ha de triar entre dues (que poden representar dues maneres diferents d’entendre la relació ) i, en la estrofa, entre dos . Finalment tria el d’estimar honestament.

A nobles i cortesans, destinaven els seus cants.

(Els trobadors)

Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual 26. Llegeix els versos de «Dona’m la mà», de Joan Salvat-Papasseit (pàg. 19), i completa el comentari amb les paraules corresponents: requesta • joc • veu • acosti • estimada • mar gavines • amants • paisatge • espai passegen • sentiments • palmeres • tòpic descriure • relació • deliciós

«Dona’m la mà» és un poema de d’amor. La del poeta demana a l’ que se li cada vegada més fins a arribar al « d’amar». La relació dels es produeix mentre a la vora del . Els elements del —les , les i el sol— configuren un idíl·lic que estimula els dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al literari anomenat locus amoenus, que consisteix a un espai que afavoreix la amorosa.

Ens relata amb el seu cant el neguit, viu i angoixant.

(Ausiàs March)

Que t’engresca, que t’exalta i et fa envermellir la galta.

(Joan Salvat-Papasseit)

21

UNITAT 1 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos funcionals Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata, com ara descriure una persona, informar d’un accident, explicar una malaltia o opinar d’una qüestió controvertida.

Segons el propòsit comunicatiu, fem servir un tipus de text funcional o un altre. En la taula següent trobaràs enumerats els principals tipus de textos funcionals.

TIPUS DE TEXTOS FUNCIONALS 1. TEXT DESCRIPTIU El text descriptiu expressa les característiques que ens permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes.

EXEMPLE Aquest és un gat persa.

La seva característica física més distintiva és el musell camús i els ulls enormes i rodons, que li donen un aire molt simpàtic. Té el pèl molt llarg i sedós, i necessita moltes cures higièniques.

3. TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU El text explicatiu exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l’entengui i la conegui.

EXEMPLE Aquestes guspires que veieu són alta tensió, és a dir, voltatges de desenes de milers de volts que s’aconsegueixen només amb una mica de fricció.

22

2. TEXT INFORMATIU El text informatiu dona a conèixer les notícies a través dels mitjans audiovisuals (ràdio, televisió) i escrits (premsa en paper o digital).

EXEMPLE Esther Guerrero fa realitat un històric doblet al campionat d’Espanya en 800 i 1.500 metres L’atleta de Banyoles guanya amb molta comoditat les dues proves en poc menys de 10 minuts de diferència.

4. TEXT ARGUMENTATIU El text argumentatiu formula raonaments basats en arguments per afermar o refutar una idea o una opinió.

EXEMPLE Jo mai no em posaria un pírcing a la llengua perquè ha de ser molt molest, tant per menjar com per parlar. Abans me’l posaria al nas o al llavi de baix.

El text instructiu ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona uns consells per realitzar correctament una acció.

6. TEXT PREDICTIU El text predictiu anuncia uns esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d’uns indicis o senyals que s’han observat.

EXEMPLE Tot seguit us donem uns quants consells en cas de grans nevades: 1. Obriu una mica les aixetes perquè no es congelin les canonades.

2. Eviteu sortir al carrer.

3. Si heu de viatjar, planifiqueu abans el trajecte.

7. TEXT ADMINISTRATIU El text administratiu facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics.

EXEMPLE Avui a la tarda els ruixats i les tronades aniran a més a les comarques de Barcelona i Girona.

Cap a ponent i cap al sud s’imposarà el sol.

Les temperatures es mantindran si fa no fa com ahir.

8. TEXT PUBLICITARI El text publicitari o propagandístic promociona determinats productes per induir la població a consumir-los.

EXEMPLE Senyora alcaldessa, Com a representant de l’Associació de Veïns, m’adreço a vostè per comunicar-li la nostra disconformitat amb les mesures preses per l’Ajuntament...

9. TEXT LITERARI O RETÒRIC El text literari o retòric juga amb el llenguatge i els recursos narratius per crear una emoció estètica.

EXEMPLE Coet de nits vermelles / que t’esbojarres com lasciu atac d’un drac, / saltes, com cent sagetes d’un buirac, / i acabes eixordant-nos les orelles.

© CCMA

5. TEXT INSTRUCTIU

EXEMPLE És natural que deixis volar la imaginació. És natural que t’agradin les coses de veritat.

La gent de veritat i el menjar de veritat. És natural no amagar el que sents ni com ets.

Riure perquè sí també és natural. I beure si tens set.

10. TEXT CONVERSACIONAL El text conversacional estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

EXEMPLE —Hola, bon dia. Saps si ha passat l’autobús que va cap a Sant Joan Despí?

—Ara mateix. Però no et preocupis: d’aquí vint minuts en passa un altre.

—Ah, molt bé. Gràcies.

23

UNITAT 1 » TEXTOS FUNCIONALS » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

29.

Llegeix aquests textos i digues de quin tipus és cadascun: informatiu • instructiu • argumentatiu descriptiu • predictiu • explicatiu conversacional • publicitari

Els textos funcionals 28. Relaciona cada una de les situacions co-

municatives de la primera llista amb el tipus de text funcional corresponent de la segona: a) Una persona ha perdut un collaret valuós i vol anar a l’oficina d’objectes perduts per demanar si algú l’ha trobat. b) Una persona ha presenciat un accident i li truquen d’una emissora de ràdio perquè expliqui què ha passat. c) Una professora vol fer conèixer als seus alumnes la llei de la gravitació universal perquè l’entenguin. d) Una persona vol convèncer el seu company que li convé fer-se una assegurança de vida. e) Un xef ha de dirigir un grup de tres cuiners en l’elaboració d’un menú de degustació d’un nou restaurant. f) Un meteoròleg ha de fer el pronòstic del temps que farà el mes de juliol a la Costa Brava. g) Una persona ha d’omplir un imprès que li han donat a l’oficina d’una escola per tal de demanar una beca. h) Una persona ha de crear una campanya per fer conèixer una gamma de productes nous. i) Dues persones entaulen un diàleg sobre qüestions banals mentre esperen l’ascensor. j) Una persona vol escriure un poema per participar en un concurs literari.

1.

Text 2. Text 3. Text 4. Text 5. Text 6. Text 7.

Text 8. Text 9. Text 10. Text

24

informatiu argumentatiu descriptiu explicatiu o expositiu administratiu instructiu literari o retòric predictiu conversacional publicitari

a) b)

Es fa un petit sot a terra i s’hi posa la llavor.

Ara, 8 d’octubre de 2020

Un ‘gigaincendi’ de la grandària de quatre comarques catalanes crema Califòrnia

c) LA PREVISIÓ Avui els núvols seran força espessos a la costa central, però gairebé no plourà.

d)

e)

f)

La sintaxi estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

És un animal d’aspecte àgil i robust, amb el coll llarg i musculat.

M’agrada viatjar perquè coneixes gent i cultures diferents.

g)

h)

Has vist com plou, avui?

Sí, hem fet bé d’agafar el paraigua.

GRAMÀTICA « UNITAT 1

» GRAMÀTICA L’oració F I T X A 1 » PAR A U L E S , S I NT A G M E S I O R A CI O NS Una paraula (per exemple, tigre) és la unitat significativa que ens permet formar estructures més àmplies i complexes com són els sintagmes (els tigres de Bengala) i les oracions (Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh).

PARAULA

SINTAGMA

ORACIÓ

tigre

els tigres de Bengala

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

Un sintagma és un conjunt de paraules que s’organitzen al voltant d’una categoria lèxica que fa de nucli. Aquesta categoria nuclear és la que dona nom al sintagma. un

carrer

empedrat

ja

N sintagma nominal

molt

fosc

sovint

sense

Adv

sintagma adjectival

la finestra

V sintagma verbal

força

Adj

obren

energia

Prep

sintagma adverbial

sintagma preposicional

Una oració és una unitat de sentit i d’entonació que consta d’un sintagma nominal que fa de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona (primera, segona o tercera) i nombre (singular o plural) que s’estableix entre el nucli del subjecte i el verb.

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

25

UNITAT 1 » GRAMÀTICA

RECORDA Una paraula tota sola pot formar un sintagma. Per exemple: Girona creix.

Cauen pedres.

SN SV

SV SN

Quan un sintagma té més d’una paraula, sol constar d’especificador (esp), nucli i complement (CN o CV).

Les plantes primerenques ja tenen flors.

esp

nucli

CN

esp nucli

CV

SN SV

PRACTICA • Per parelles, un de vosaltres ha de dir una d’aquestes paraules, papallona, lleuger, aquest, quatre, vosaltres, estimar, lentament, sense, però i ah, i l’altre n’ha d’identificar la categoria (nom, determinant, quantificador, adjectiu, verb, adverbi, pronom, preposició, conjunció, interjecció). Després el segon dirà una categoria lèxica i el primer en posarà un parell d’exemples.

1.1. Per formar oracions, els verbs solen re-

reix cadascun dels verbs següents: oferir (3), queixar-se (2), telefonar (2), agradar (2), obligar (3), riure (1), convidar (3), lamentar (2), vendre (3), ploure (0).

querir un o més elements perquè participin de la situació que expressen. Per exemple, l’acció de regalar necessita tres arguments: 1. Qui regala?

regalar

1.2.

Forma una oració amb cadascun dels verbs de l’activitat anterior i numera’n els arguments. Per exemple: Oferir: 1. L’empresa ha ofert 2. als treballadors del torn de nit 3. un augment del salari.

2. Què regala?

3. A qui ho regala?

Seguint aquest model, fes un esquema semblant que pregunti pels arguments que reque-

F I T X A 2 » EL S U B J E C T E I E L P R E D I C A T En general, una oració consta de subjecte i predicat. El subjecte és un sintagma nominal que designa l’element del qual s’afirma o es nega una acció, un procés o un estat. I el predicat és un sintagma verbal que afirma o nega una acció (1), un procés (2) o un estat (3) del subjecte.

(1) El gat dels veïns ha esgarrapat el meu gos.

SN subjecte

(2) L’aire humit del mar rovella les baranes de ferro.

SV predicat

SN subjecte

SV predicat

(3) L’aigua d’aquesta font no és potable.

SN subjecte

SV predicat

Quan la forma verbal o el context ho permeten, el subjecte pot quedar sobreentès, i aleshores s’anomena subjecte el·líptic:

26

Aquest estiu anirem a la vall de Boí.

SV predicat

La terminació verbal -em (anirem) ja ens indica que el subjecte és de primera persona del plural, és a dir, nosaltres (un grup de persones en què s’inclou l’emissor del missatge).

Hi ha oracions que no tenen subjecte o bé tenen un subjecte indefinit. Són les oracions impersonals.

TIPUS D’ORACIONS IMPERSONALS FENÒMENS METEOROLÒGICS plou, neva, llampega, clareja, fa vent, fa fred

VERB HAVER-HI

PRONOM ES + VERB NO TRANSITIU

En aquest paràgraf hi ha tres faltes d’ortografia.

Per aquesta carretera es corre massa.

P E R SAB ER-NE MÉS

Els verbs que expressen sensacions, com ara agradar, desagradar, interessar, plaure o repugnar, solen dur davant el complement indirecte (la persona que experimenta la sensació) i darrere el subjecte (l’objecte que produeix la sensació).

A la meva amiga li agraden les activitats de muntanya.

CI experimentador

V

SN subjecte

• Per parelles, identifiqueu el subjecte i el complement indirecte experimentador d’aquestes oracions: a) A l’entrenadora no li va agradar gens el nou equipament de les jugadores. b) A les famílies els ha interessat molt el nou projecte educatiu. c) A mi sempre m’han repugnat les actituds racistes.

2.1. Identifica el verb de cadascuna de les ora-

cions i, d’acord amb el sentit i la concordança, digues quin sintagma fa de subjecte. Tingues en compte que el subjecte no sempre ha d’ocupar la primera posició. Per exemple: Sovint em venen (V) a la memòria aquells records d’infantesa (SN subjecte). a) Aquest hivern tan fred matarà tots els cirerers. b) L’any passat va caure un llamp al campanar de l’església. c) La memòria de vegades ens enganya. d) Falten dos minuts per a les dotze del migdia. e) No us arribaran pas els diners per a tants capricis!

f) Aquests núvols tan negres assenyalen tempesta amb pedra o calamarsa. g) Aquest medicament te l’ha de prescriure el metge de capçalera.

2.2.

Converteix aquestes oracions personals en impersonals o de subjecte indefinit utilitzant el pronom es. Per exemple: Ara no hi pot entrar ningú. ➝ Ara no s’hi pot entrar. a) Podem passar? b) Per l’autovia els turismes poden circular a 120 km/h. c) Cada dia comprem més per internet. d) Els clients mengen bé, en aquest hostal? e) Ara la gent ja no viatja tant com abans. f) Al mercat, la gent xerra més del compte.

27

F I T X A 3 » L ’ORA C I Ó S I M P L E I L ’ O R A C I Ó C O M P O STA Una oració simple és una unitat de comunicació autònoma que no depèn de cap altra i que conté un sol verb.

Aquest verb pot aparèixer en una forma simple (parlava), composta (havia parlat) o perifràstica (haurà de parlar).

Una oració composta és una unitat de comunicació que consta de dues o més oracions. Per tant, l’oració composta conté dos o més verbs.

L’oració composta pot ser-ho per coordinació de dues o més oracions o bé per inserció d’una oració (anomenada oració subordinada) dins d’una altra (anomenada oració principal).

L’ORACIÓ COMPOSTA PER COORDINACIÓ Diem que una oració és composta per coordinació quan està formada per dues oracions coordinades, és a dir, dues oracions unides per una conjunció que estableix una relació d’equivalència (cap de les dues no està per sobre de l’altra).

Els préssecs eren dolços, però les taronges eren un pèl àcides.

oració 1

oració 2

oració composta per coordinació

L’ORACIÓ COMPOSTA PER INSERCIÓ Diem que una oració és composta per inserció quan dins de l’oració principal hi ha una altra oració inserida, anomenada subordinada, que ocupa el lloc d’un dels constituents de l’oració principal.

Les oracions subordinades es classifiquen en oracions substantives (les que ocupen la posició d’un sintagma nominal), oracions adjectives (les que ocupen la posició d’un sintagma adjectival) i oracions adverbials (les que ocupen la posició d’un sintagma adverbial o preposicional). proclamar-se campió del món de motociclisme.

En Marc ha aconseguit

oració substantiva

el campionat del món de motociclisme.

SN

que es nodreixen de grans Els ocells

oració adjectiva

granívors

tenen el bec cònic i curt.

SAdj

Mentre feia gasolina, oració adverbial

Mentrestant, SAdv

28

li van prendre el mòbil.

GRAMÀTICA « UNITAT 1

COORDINACIÓ

La gent es banya

i

INSERCIÓ

pren el sol.

El socorrista vigila que ningú no prengui mal.

P E R SABER-NE MÉS Les oracions subordinades poden fer la funció de subjecte de l’oració principal o bé de complement del verb o de complement d’un nom.

• Per parelles, formeu les oracions compostes corresponents d’acord amb el sentit i la funció sintàctica que s’indica: que ja és massa tard que a la nit faci fred

que em vas encarregar que no em diguin pel meu nom

a) M’agrada [Subjecte] b) Ja tinc el llibre [C del nom] c) L’Èric diu [C del verb]

d) L’ocell [C del nom] és una àguila cuabarrada. e) Les anàlisis han confirmat [C del verb]. f) Em molesta molt [Subjecte].

3.1. Identifica els verbs d’aquestes oracions com-

postes i divideix-les en els fragments oracionals que les integren. Per exemple: Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten.

Entrem a l’auditori 3 que m’envolten.

1

2

que hi ha al cable elèctric que el malalt pateix una infecció bacteriana

i veig un munt de flaixos

a) Sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi. b) Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona. c) Sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. d) Jo em preguntava per què deia que la intel· ligència s’havia de conduir bé. e) Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni.

3.2. Substitueix els sintagmes subratllats per

oracions subordinades. Després digues quines són substantives, quines són adjectives i qui­ nes són adverbials. Per exemple: El personal de la fàbrica demanava un augment de sou del tres per cent.

El personal de la fàbrica demanava que li apugessin el sou un tres per cent. oració subordinada substantiva

a) La tripulació del vaixell els desitja una travessia agradable i tranquil·la. b) L’aire provinent del mar és molt humit. c) Primer has de polir la fusta amb paper de vidre. Després, la podràs pintar. d) La criatura nounada es dirà Abril. e) Els jugadors prefereixen un professional com a àrbitre del partit. f) Ara la Lisa ha anat a dutxar-se. Mentrestant, tu pots preparar la motxilla.

29

UNITAT 1 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

33.

Digues quines d’aquestes oracions tenen el subjecte el·líptic i quines són impersonals:

Paraules, sintagmes i oracions 30. Identifica el nucli d’aquests sintagmes i digues de quina classe és cada sintagma: nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional. a) força content dels resultats obtinguts b) una campanya contra la crisi climàtica c) dins una cova molt profunda d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari e) molt lentament

31.

Un nom pot tenir de complement un sintagma adjectival, un sintagma preposicional o una oració subordinada adjectiva. Identifica en cadascun d’aquests sintagmes el complement del nom i digues quina forma presenta.

Per exemple: els dits dels peus N ➝ SP [CN] a) un riu molt cabalós b) un vaixell que va a la deriva c) un moment de repòs d) la pel·lícula que fan avui e) un vestit sense mànigues f) el dia més llarg de l’any

El subjecte i el predicat 32. Analitza les oracions següents seguint aquest model:

Aquesta placa solar només escalfarà l’aigua. esp nucli CN esp

SN subjecte

nucli

CV

SV predicat

a) La merceria de la cantonada sempre tanca a les vuit. b) L’escala mecànica només arriba al primer pis. c) Aquesta figuera tan petita fa unes figues boníssimes. d) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla. e) Aquesta planta vol molta humitat i poc sol.

30

a) De jove no tenia pèls a la llengua. b) Al vespre fa molta xafogor. c) A la bassa hi havia peixos i granotes. d) Aquí no hi pinta res! e) Demà ha de ploure molt. f) Sovint travessa el riu nedant. g) A l’hivern es dorm més que a l’estiu. h) A aquestes hores encara dorm?

L’oració simple i l’oració composta 34.

Identifica els verbs de les oracions següents i classifica-les segons si són simples o compostes: a) Aquell dia la Fàtima estava especialment alegre. b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. e) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era. f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida.

35.

Identifica en cadascuna d’aquestes oracions compostes una oració substantiva, una d’adjectiva i una d’adverbial (l’oració principal està subratllada): a) Els agents rurals que investiguen les causes de l’incendi no comunicaran als mitjans informatius qui o què l’ha provocat mentre no trobin alguna prova fefaent. b) Mentre t’escric aquestes paraules, desitjo de tot cor que es resolguin ben aviat tots els problemes que tant et turmenten. c) Quan vaig fer dotze anys, vaig entendre perfectament que els fantasmes que m’atemorien de nit només existien en la meva imaginació.

ORTOGRAFIA « UNITAT 1

» ORTOGRAFIA 1. Vocals en contacte Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amb una altra paraula que comença també per vocal, es poden produir tres fenòmens: que les dues vocals es pronunciïn separadament (hiat), que es pronunciïn agrupades (sinalefa) o bé que se’n suprimeixi una (elisió). Fixa’t en els exemples: HIAT

SINALEFA

ELISIÓ

camí ample

no hi aneu

quina hora

1.1. El hiat Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents.

El hiat es dona en els casos següents:

Quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques

T T demà obren ➝ de - mà - o - bren hiat

T T cançó ètnica ➝ can - çó - èt - ni - ca hiat

Si n’hi ha, de pols

Quan les dues vocals no poden formar diftong

n’hi ha dos ➝ n’hi - ha - dos hiat com ho has fet? ➝ co - mho - has - fet? hiat

1.2. La sinalefa Fem una sinalefa quan pronunciem les dues vocals en contacte agrupades i el resultat és un diftong creixent (DC) o un diftong decreixent (DD): hi ha pols ➝ hiha - pols

no hi veu ➝ nohi - veu

DC

DD

En les sinalefes, la o es comporta (en català oriental) com si fos una u: no ho entenc ➝ no - huen - tenc

no ho facis ➝ nohu - fa - cis

DC

DD

31

UNITAT 1 » ORTOGRAFIA 1.3. L’elisió Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte: mà esquerra ➝ mà esquerra

me ha fet mal ➝ m’ha fet mal

Generalment, l’elisió consisteix a suprimir (elidir) la vocal neutra [ə] (la a i la e àtones) en contacte amb una altra vocal: una illa ➝ una illa [ə] quina hora és ➝ quina hora és [ə] [ə] no el veig ➝ no el veig [ə] RE CO RDA

1.4. L’apòstrof

L’article femení singular (la) i el pronom femení singular (la) no s’apostrofen davant i o u àtones, precedides o no per hac: la idea, la història, la unió, la hi dona, la utilitza.

L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que s’escriu per assenyalar que s’ha elidit una vocal (una a o una e àtones). Tot i que en la parla fem moltes elisions, només s’apostrofen les paraules següents: CATEGORIA LÈXICA

ARTICLE

PREPOSICIÓ

DAVANT VOCAL O HAC l’

l’any, l’hora, l’hivern, l’ull, l’ungla, l’IVA, l’ONU

n’

n’Enric, n’Hilari, n’Aina

d’

fet d’ara, quart d’hora, tot d’una, títol d’API

l’

l’abraça, l’estima, l’obre, l’hi diu, dona-l’hi, l’usa

DARRERE VOCAL

’l

EXEMPLE

se’l sent, busca’l, tregui’l, dona-me’l

m’

m’agrada, m’estima, m’hi porta, fes-m’ho

’m

mira’m, se’m veu, endur-se’m, posi’m

n’

n’agafa, n’envia, n’hi ha, posa-n’hi, n’omple, n’usa

’n

agafa’n, veure’n, vagi-se’n, dona-me’n

s’

s’amaga, s’està, s’irrita, s’hi fa, s’ofega, mirar-s’ho

’s

prendre’s, asseure’s, estendre’s, riure’s

t’

t’abraça, t’estima, t’hi fas, t’omple, fixa-t’hi, pren-t’ho

’t

aixeca’t, treure’t, se’t sent, acostar-se’t

’ls

porta’ls, mirar-te’ls, se’ls endú

’ns

deixa’ns, digui’ns, se’ns veu

PRONOM

32

EXEMPLE

1.5. Les contraccions La contracció té lloc quan escrivim unides determinades preposicions (a, de, per), a més del mot ca (reducció de casa), i els articles masculins (el, els, en). els

a

al

als

de

del

dels

surt del mig, baixa dels núvols

R EC O R D A

per

pel

pels

fuig pel forat, pateix pels altres

No hi ha contracció entre la preposició de i l’article personal en, sinó apostrofació: un missatge d’en Pau, d’en Tomeu i d’en Carles.

ca

cal

cals

El hiat, la sinalefa i l’elisió 36. Llegeix les seqüències següents i digues si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió: b) el bo i millor

surt al pati, ves als vestidors

can

és a cal veí, a cals avis o a can Joan?

No hi ha contracció quan l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: ves a l’hort, surt de l’estany, corre per l’estadi, són de ca n’Amat.

» ACTIVITATS a) racó íntim

en

EXEMPLE

el

No ho sé.

c) ve amb mi d) no el veig e) no ho sé f) demà hi serà g) camí ample h) fer el bé i) qui és ell?

37. Copia les informacions següents i completa-les amb les paraules correctes:

a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les en contacte en síl·labes diferents.

b) Fem una quan pronunciem en una sola les dues vocals en contacte i el resultat és un . c) Fem una quan suprimim, en la pronunciació o en l’ , una de les dues vocals en .

38. Indica les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i, després, digues quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi ha temps = 3 síl·labes a) qui ho diu? e) cosir un botó b) que hi és? f) no ho entenc c) aneu entrant g) mira-ho! d) ja ho hem fet h) demà hi serà

39. Si només escrivíssim les lletres que pro-

nunciem, faríem seqüències com les següents.

Llegeix-les en veu alta i, en acabat, escriu-les correctament. Per exemple: quatr·anys ➝ quatre anys a) què·m dèieu? e) sempre·ns ho diu b) que·ls veus? f) sabó·special c) mata·l cuc! g) jardí·ntic d) que·n tens cap? h) a mi·m sembla

33

L’apòstrof 40. Escriu la forma del singular de les paraules següents. Recorda que l’article el no s’apostrofa davant un diftong creixent. a) els b) els c) els d) els e) els f) els

arbres hàbits estius hereus informes iogurts

g) els hiverns h) els hiats i) els orígens j) els horitzons k) els udols l) els humors

41. Escriu la forma del singular de les paraules següents. Recorda que l’article la no s’apostrofa davant una i o una u àtones amb hac o sense. a) les b) les c) les d) les e) les f) les

arbredes harmonies espècies hèlices illes indústries

g) les hipoteques h) les hienes i) les obres j) les hormones k) les ungles l) les humitats

42. Escriu la forma singular de l’article definit

(el / la / l’) segons les normes. Després, rela­ ciona cada explicació de la primera llista amb el grup corresponent de la segona. a) Davant les sigles s’apostrofa segons les normes. b) No s’apostrofa per no confondre (l’una, lira). c) Davant els noms de les lletres no s’apostrofa. d) S’apostrofa davant el prefix negatiu a-. e) S’apostrofa davant xifres començades per vocal.

1.

2.

3.

4.

5.

34

ela, hac, u, ics ONU, UEFA, IVA, FBI 1 d’abril, 11 d’abril una (hora), ira anormalitat, asimetria

43. Copia els pronoms d’aquesta taula i apos­ trofa’ls correctament: Pronom

Davant vocal o hac

el

estira, omple, infla, humiteja

te dona, agafa , emporti-se

em

agrada, honora, utilitza

lliga , se fondrà, inflar-se

en

és ple, he begut, hi ha prou

treure , me dona, ves-te

es

et

obre, hi amaga, pensar- ho entenc, ha agradat, hi perds

Darrere vocal

ajeure , comprometre , veure llança , se menja, escapar-se

els

oblida , se emporta, dona-me

ens

obre , expliqui , se escapa

44. Apostrofa quan calgui el pronom femení singular de tercera persona d’acord amb les normes: Referent

Pronom

Davant iou tòniques

la pilota

no inflis més

la tauleta

gairebé no uso la / l’

Davant i o u àtones

inflaves massa ara usaré més

la pell

se unta amb crema

la crema solar hidrata

la vela

hissen al pal

l’aigua humiteja

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 1

45. Completa les frases amb la forma correcta: a) mi / m’hi 1. Amb això, jugo el futur.

2. A no emboliquis. b) si / s’hi 1. No sé voldrà anar-se’n.

2. Va fer-ho sense pensar- . c) tu / t’ho 1. vas fer venir molt bé.

2. Què n’opines , d’això? d) mà / m’ha 1. alçat la .

2. No agradat gens. e) ni / n’hi 1. Ja ha prou, eh!

2. Calla. No diguis piu. f) la / l’ha 1. Qui fa paga.

2. Qui te feta, aquesta? g) te / t’he 1. dit que vinguis.

2. Vindré a dur- el llibre. h) sa / s’ha 1. Va sortir-ne i estalvi.

2. La cadira fet malbé.

Les contraccions 46. Copia aquestes frases i escriu les contraccions dels mots que hi ha entre parèntesis, sempre que es pugui. Apostrofa quan calgui.

a) Els porcs senglars ronden (per / el) bosc i (per / els) voltants (de / els) horts. b) Aquí hi ha el taller (de / el) mecànic i allà hi ha el despatx (de / el) advocat. c) Val més que juguin (a / el) parc que no pas (a / el) obrador (de / el) taller. d) Han posat en llibertat un (de / els) detinguts (per / els) incidents de l’altre dia. e) Aquesta promoció és vàlida des (de / el) 1 de juliol fins (a / el) 5 d’agost. f) Dormir en cabanes (a / els) arbres és un goig per (a / els) amants de la natura. g) On hem d’anar, a (ca / el) metge o a (ca / el) infermer? h) (Per / el) maig cada dia un raig. (Per / el) abril cada gota en val mil. i) Deu ser a la masia de (ca / en) Arús. Si no hi és, el trobaràs a (ca / en) Pep. j) A la tarda hem de passar per (ca / els) oncles a buscar els esquís per (a / el) Josep.

DICTAT Llegeix aquest text en veu alta i indica quines sinalefes i elisions hi ha. Després, copia el text mentre te’l dicten.

L’Agenda dos mil trenta aborda cinc grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia i les institucions responsables.

35

UNITAT 1 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Nadons prematurs Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2018 van néixer 62.496 nadons, dels quals 3.756 (un 6 %) van ser prematurs.

Un embaràs acostuma a durar entre 37 i 42 setmanes. Quan un nadó neix abans de 37 setmanes de gestació, se’l considera prematur. També és possible que un nadó neixi a terme però que el seu pes sigui inferior al que li correspondria. Per sota de les 36 setmanes i dels 2 kg, els nadons necessiten atenció especial en una unitat de cures intensives neonatals (UCIN). Les cures se centren, de manera primordial, a regular la temperatura corporal, la respiració i l’alimentació.

Els nadons prematurs no tenen el greix necessari per mantenir la temperatura corporal. Per això han d’estar en un bressol tèrmic o una incubadora. Alguns pot ser que necessitin un respirador mecànic i una mica d’oxigen. Per la immaduresa digestiva i la incapacitat de coordinar la succió amb la deglutició, és possible que al principi s’hagin d’alimentar a través d’una sonda nasogàstrica (tub que, passant pel nas, arriba a l’estómac).

El Banc de Llet Materna La llet materna és la millor font de nutrició per als nadons prematurs perquè conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen de les malalties més freqüents, com ara la diarrea o la pneumònia. Però la majoria de nadons prematurs no són capaços de mamar. Aleshores la mare s’ha d’extreure la llet usant un tirallet (extractor de llet materna) i, després, subministrar-la al nadó a través de la sonda nasogàstrica.

36

En el cas que una mare no pugui alletar, l’equip mèdic sol proposar alimentar el nadó amb llet materna humana pasteuritzada procedent del Banc de Llet Materna. Es tracta d’un organisme sanitari destinat a recollir, processar, emmagatzemar i dispensar llet humana als nadons que ho necessitin, en especial als prematurs extrems (per sota de 28 setmanes) amb risc de trastorns digestius o intestinals. L’any 2018 el banc va comptar amb dona­ cions de més de sis-centes mares que, de mitjana, van aportar 4,4 litres de llet cadascuna.

El mètode mare cangur Per contrarestar l’aïllament i l’estrès dels nadons prematurs, en els últims anys ha pres força el mètode mare cangur. Aquest mètode consisteix a mantenir el nadó despullat sobre el pit de la mare o del pare en contacte de pell amb pell durant almenys dues hores al dia. Pel que fa a l’infant, aquesta tècnica millora el control de la temperatura corporal, afavoreix la lactància, intensifica el benestar i multiplica l’estimulació tàctil, olfactiva i visual. Quant a la mare o al pare, promou el vincle afectiu, disminueix el nivell d’ansietat i augmenta la confiança i la participació.

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

1. Es considera que un nadó neix a terme si

7. A quina paraula del primer apartat del

a) 32 setmanes. b) 37 setmanes. c) 40 setmanes.

a) Procés de formació i desenvolupament de l’embrió. b) Temps que passa des de la fecundació de l’òvul fins al part. c) Acció de xuclar, és a dir, absorbir un líquid amb la boca. d) Acció de deglutir, és a dir, d’empassar-se els aliments.

el procés de gestació ha durat almenys...

2. Alguns nadons prematurs s’han d’alimentar a través d’una sonda nasogàstrica perquè són incapaços de… a) mantenir la temperatura corporal. b) coordinar la succió amb la deglutició. c) respirar sense l’ajuda d’un respirador mecànic.

3. Ordena en una taula les dades següents: Grup: Prematur moderat, Prematur important, Prematur extrem Gestació: menys de 28 setmanes, de 28 a 32 setmanes, de 32 a 37 setmanes Pes aproximat: d’1,2 a 1,8 kg, d’1,8 a 2,5 kg, de 0,8 a 1,2 kg

4. El Banc de Llet Materna és un organisme sanitari dedicat a dispensar llet humana…

a) a tots els nadons prematurs extrems. b) als nadons amb risc de trastorns digestius. c) als nadons que ho necessitin.

5.

En el mètode mare cangur, el contacte de pell amb pell entre la mare o el pare i el nadó s’ha de mantenir durant... a) almenys dues hores cada dia. b) almenys mitja hora cada dia. c) almenys vuit hores cada dia.

6. Indica

els dos beneficis que aporta el mètode mare cangur al nadó: a) La millora en el control de la temperatura corporal. b) La disminució de la pressió sanguínia. c) L’augment de l’agudesa auditiva. d) L’estimulació tàctil, olfactiva i visual.

text correspon cada definició?

8. Segons la tipologia, aquest text és... a) argumentatiu. b) expositiu.

c) instructiu. d) narratiu.

9. Indica quin és el SN subjecte de cadascuna d’aquestes oracions:

a) L’any 2018 van néixer 62.496 nadons. b) La llet materna és la millor font de nutrició. c) En els últims anys ha pres força el mètode mare cangur.

10. Incorpora un article definit en aquests sintagmes. Fes la contracció quan calgui.

alimentació immaduresa Idescat

(de + ) infant (a + ) nadons (per + ) temps

Per escrit Escriu tres consells a la mare o al pare que practiquin el mètode mare cangur: un sobre la higiene, un altre sobre la comunicació amb l’infant (com parlar-li) i un tercer sobre l’estimulació sensorial (com tocar-lo).

De viva veu Explica quines característiques ha de tenir l’habitació ideal d’un nadó pel que fa a la decoració, la il·luminació, l’ambientació acústica, la temperatura, etc.

37

UNITAT

2

LECTURA » El gos de casa LITERATURA » Les faules i els exemples TEXTOS FUNCIONALS » Aprendre a descriure GRAMÀTICA » Els pronoms ORTOGRAFIA » Les lletres b / p, d / t, g / c

Preparem la lectura 1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura. Després, digueu de què pot tractar el text.

2. Llegiu la llegenda de sant Roc i el gos que hi ha en el vocabulari i busqueu: a) quin és l’adjectiu que s’usa per dir d’algú ‘que està infectat de microbis de la pesta’; b) quin nom és sinònim de ferida, i c) quin verb significa ‘fer que desaparegui una malaltia’.

3. Responeu oralment: a) A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? Quins beneficis educatius, emocionals i culturals obtenen els nens criats amb gossos? b) Quines qualitats té el gos perquè sigui la mascota amb la qual s’identifiquen més els infants i els adolescents? c) Què ho fa que un gos o un gat es pugui arribar a estimar tant o més que una persona? d) Expliqueu tot el que sapigueu de la ràbia canina (característiques, transmissió, símptomes, mortalitat, etc.). Com es pot evitar aquesta infecció?

4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase de Siddhārta Gautama (el Buda), fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

38

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El gos de casa Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, vam començar a domesticar-los perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. Però, al mateix temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia.

Diuen que les persones que hi conviuen tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic.

A diferència de les persones, amb qui les relacions poden ser difícils i imprevisibles, els animals de companyia, especialment els gossos, són una font d’assossec i un focus d’atenció molt preuats. Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

VOC AB U L AR I

sant Roc i el gos. Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que passava se’n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un pa i l’hi portava. Quan l’home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que el gos es va morir. bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet. festa f. Afalac, carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte d’algú. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós. tancadissa f. Acció múltiple de tancar. esparverat -ada adj. Esverat de por. empaitar v. tr. Perseguir, encalçar.

Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra.

No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble.

Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava.

A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes.

Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

*** Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada.

Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol.

Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia

39

UNITAT 2 » LECTURA baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom: —Tanqueu, que hi ha un gos rabiós!

Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú.

Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn.

Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades.

Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols.

La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista.

Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres.

—Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més

40

VO CAB ULARI

angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta. esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta. paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir. estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir. renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa.

VOC AB U L AR I

engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir. esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar. falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses. aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície. estrebada f. Estirada brusca.

ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera.

—A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada.

A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura: —El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

***

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull.

De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falagueries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia.

El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo

41

UNITAT 2 » LECTURA

VOC AB U L AR I

feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat. esbufec m. Respiració forta i sorollosa. guaitar v. intr. Mig mostrar-se per una obertura. heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament. engrapar v. tr. Agafar fortament amb la grapa, amb la mà. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. A la vora de, arran de.

42

anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga.

A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre?

I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

*** La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, havent-se-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar: —Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda?

Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare: —Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa.

I allà reposa esperant-nos a tots. Àngel Guimerà: El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Comprensió lectora El fil argumental El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Normalment podem expressar el fil argumental en un parell de frases.

1. Determina quin és el fil argumental del conte de la lectura:

a) Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella. b) Un nen pateix un xoc emocional a causa de la mort del seu gos malferit. La criada, enemiga tradicional del gos, manifesta els seus sentiments amagats envers el nen i li dona consol. c) Un nen estima molt el gos de casa, però mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i aquest li ho concedeix.

2.

L’expressió del fil argumental insinua el tema de la narració. Digues quin és el tema del conte El gos de casa. a) L’amor pels animals. b) El poder guaridor de l’amor. c) L’amor egoista.

L’argument i la trama L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama d’una novel·la, d’una obra de teatre o d’una pel·lícula és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan lligats i relacionats. Algunes sèries de televisió tenen una trama complicada, amb molts personatges.

3.

Redacta l’argument del conte de la lectura responent a les preguntes següents: a) De qui parla el narrador? b) De quan parla? c) De què parla? d) Quina relació té l’animal amb el protagonista i els altres membres de l’entorn familiar? e) Quin fet trenca la rutina familiar? f) Quina n’és la conseqüència? g) Quin problema afronta el protagonista com a resultat d’aquest fet? h) Com reacciona la Munda, el personatge antagonista? i) Què fa l’antagonista inesperadament? j) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

Argument del conte El gos de casa El narrador explica una història de quan ell era un nen i tenia un gos a casa que…

La intriga La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries.

L’objectiu de la intriga és crear tensió per man­ tenir i augmentar l’interès dels lectors o espectadors.

4. En el conte hi ha un seguit de fets que do-

ten d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició: a) L’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés. b) El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va marxar al carrer amb el Galan sense dir on anava. c) El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen. d) D’una revolada el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

43

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

5. Quin dels quatre fets anteriors és una acció

que, d’una banda, esdevé una gran sorpresa tant per al lector com per al protagonista i, de l’altra, desencadena el desenllaç de la història? Explica la resposta.

Tipus de conflicte En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu.

Aquest obstacle és el conflicte que dona ten­ sió dramàtica a la història.

6. D etermina quin tipus de conflicte trobem en El gos de casa:

a) Un conflicte personal: ve de l’interior mateix del personatge. b) Un conflicte exterior: s’origina en la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones. c) Un conflicte social: sorgeix de l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social). d) Un conflicte de situació: prové d’un fenomen natural (una catàstrofe, una malaltia, un accident) o d’un fenomen no natural (un monstre, un alienígena, una força sobrenatural).

7. Ara defineix breument el conflicte que es dona en aquesta narració.

8. Assenyala la causa que origina la mort del Galan:

a) El Galan mor perquè la Munda, que li té gelosia, s’ho fa venir bé perquè un altre gos li encomani la ràbia. b) El pare mata el Galan perquè ha estat molt malferit per un gos rabiós que, a més a més, li pot haver encomanat la ràbia. c) El pare decideix matar el Galan per evitar que el gos rabiós li encomani la ràbia i esdevingui un perill a casa.

44

La incògnita Una incògnita és una cosa desconeguda que desperta misteri i dubte. Per exemple, si examinem el comportament del personatge de la Munda i no acabem d’entendre per què es comporta d’aquella manera, llavors diem que els motius del seu comportament són una incògnita.

9. Rellegeix el text si cal i respon a aquestes qüestions:

a) Què ho fa que la Munda esdevingui un personatge misteriós? b) Queden prou clars els motius pels quals la Munda soterra el Galan al cementiri prop del nínxol familiar? c) Quines podrien ser les raons ocultes que expliquin el comportament de la Munda?

10. Digues quina funció narrativa té la figura de la Munda en el desenllaç del conte:

a) És el personatge antagonista que maquina per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat. b) És el personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

11. Al final, com supera el conflicte el narrador

protagonista? Completa la resposta amb les paraules següents: Munda • emocional • soterrar • nínxol • consol morir • sentiments • enterrada • agraïment membre • pare

La mort del Galan causa un xoc profund al nen, que culpabilitza la amb tota l’amargor. Però, inesperadament, la criada dona al nen amb la seva acció de el gos ben a prop del familiar.

Aleshores el nen descobreix els amagats de la Munda i, quan està a punt de , com a mostra d’ i estima, demana al que sigui al nínxol de casa com un més de la família.

Paraules i expressions

7

8

9

10

11

12

Camps semàntics Un camp semàntic és un conjunt de paraules diferents que tenen en comú el fet que totes pertanyen a un mateix camp de la nostra ex­ periència. Per exemple, funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del mateix camp semàntic perquè totes tenen una relació més o menys directa amb la mort.

12. Completa la taula amb aquestes paraules: falagueria, angúnia, festa, esparverar.

Camp semàntic dels sentiments Mostra d’afecte

Efecte de la por

…

…

…

…

Camps lèxics

Termes generals i termes específics En grups de mots sinònims, com ara lladrar, bordar, grinyolar, clapir o udolar, sol haver-hi un terme de significat més general (lladrar) i els altres termes solen tenir un significat més específic, com bordar, grinyolar, clapir i udolar.

14. Un gos, a més de lladrar, pot bordar, gri-

nyolar, clapir o udolar. Relaciona els verbs anteriors amb la definició corresponent:

Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica que es troben rela­ cionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic i tots els verbs que es refereixen als crits dels animals formen un altre camp lèxic.

a) Fer crits curts i forts sense voler atacar. b) Fer crits amenaçadors amb intenció d’atacar. c) Fer crits prolongats i planyívols semblants als que fan els llops. d) Fer crits aguts, com trencats, en perseguir caça o encorralar ovelles. e) Fer crits de dolor un gos i altres animals.

13. Relaciona els noms dels animals amb els

15. Els noms dels crits d’un gos (lladruc, bor-

verbs dels crits que fan. En acabat, escriu o digues, per exemple: El llop udola; fa udols.

dada, grinyol, clapit, udol) deriven dels verbs anteriors. Relaciona’ls amb la definició corresponent i completa els exemples.

belar • renillar • miolar • bramar • rugir escatainar (escataineigs) • mugir refilar (refilets) • piular (piulets) • grunyir parrupar (parrupeigs) • raucar

a) Crit curt, fort i explosiu. El gos va fer uns quants : acabava de passar un gat negre. b) Crit prolongat, engolat i planyívol. El gos llop lladra fort a les nits i de vegades plora amb uns esborronadors. c) Lladruc amenaçador. Ens van espantar les enfurides d’un gos. d) Crit agut i penetrant en descobrir la caça.

De sobte, aparegué el cavaller Arnau caçant, entre el soroll dels corns i els dels gossos. e) Crit agut de dolor del gos i altres animals.

El gos va caure ferit amb d’agonia.

1

2

3

4

5

6

45

UNITAT 2 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Gossos amb professió El gos (també anomenat ca, cus o cutxo) és el mamífer domèstic més extraordinari que hi ha. Té unes habilitats que no tenen els altres animals. És molt més que un animal de companyia: pot arribar a fer unes tasques increïbles i ajuda les persones de moltes maneres.

Així doncs, podríem dir que hi ha gossos «amb professió», en el sentit que poden arribar a desenvolupar unes tasques especials per a les quals han estat ensinistrats.

Existeixen moltes «professions» que poden arribar a desenvolupar aquests animals. Per exemple, els gossos d’atura vigilen els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats.

Et proposem que ens donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball.

Què

Gossos d’assistència •G os pigall •G os de mobilitat • Gos d’escolta • Gos de teràpia

hem de fer?

No és fàcil obtenir un gos «amb professió»: cal seleccionar la raça més adient, triar els gossos més capacitats i ensinistrar-los molt bé durant molt de temps.

Fes una fitxa informativa que expliqui els aspectes més importants que cal saber d’un d’aquests gossos.

Com

ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa, que haurà d’incloure els apartats següents: a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca). b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adap­ tació). c) Selecció (característiques requerides i races adients).

Finalment, exposa la teva fitxa en un mural de classe amb les altres fitxes dels teus companys i companyes.

Gossos de treball • • • •

os G Gos Gos Gos

de rescat d’atura de caça policia

Trobaràs un model de fitxa informativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

46

• • • •

os G Gos Gos Gos

de cerca de trineu guardià d’aigua

PREN LA PARAULA « UNITAT 2

» PREN LA PARAULA Hi esteu a favor o en contra?

De ben segur que deveu recordar els bons moments que vau passar durant la visita a un zoològic. ¿Però no us heu parat a pensar que als animals, tot i estar-hi ben alimentats i ben mantinguts, allà els falta el més important: la llibertat, viure en el seu medi natural?

Us proposem que debateu a classe l’existència dels zoològics: ¿avui dia aquestes instal·la­ cions encara tenen sentit o bé caldria eliminar-les?

N’hi ha que pensen que cal mantenir els zoos perquè enforteixen les relacions d’amistat de les persones amb els animals; d’altres, en canvi, diuen que cal tancar-los perquè la qualitat de vida dels animals que hi viuen és molt deficient.

Hi esteu a favor o en contra? Busqueu arguments per defensar la vostra opinió i, en acabat, poseu en comú les vostres opinions i debateu-les.

Què

hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què diversos participants opinen sobre una qüestió controvertida (com ara l’existència dels zoològics) i manifesten opinions contraposades, a favor i en contra.

En un debat intervenen diversos agents: • Moderador o moderadora: presenta el debat i condueix els participants.

• Participants: intervenen amb les seves opinions argumentades.

• Públic: escolta els participants i valora la seva capacitat de convenciment.

Com

ho hem de fer?

Entre tots, assumiu els diferents papers que fan els agents d’un debat i repartiu-vos les seves tasques.

A continuació, prepareu-vos les intervencions segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran els uns a favor i els altres en contra.

Finalment, participeu en el debat seguint les indicacions del moderador o la moderadora i, sobretot, respecteu el torn de paraula.

Trobareu més informació sobre els debats i com organitzar-los en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

47

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Les faules i els exemples 1.1. Les faules Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals, que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen apòlegs.

Isop, de Diego Velázquez (1638).

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop Els orígens del gènere El gènere de les faules va néixer a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC), autor d’unes 400 faules, i Fedre (segle i), autor d’unes 150 faules (algunes són recreacions en llatí de les faules d’Isop).

Isop, el mestre de la faula Isop fou probablement un esclau grec poc agraciat, tartamut i deforme, però dotat d’una gran imaginació.

Els seus personatges acostumen a ser animals que es presenten caracteritzats en forma d’arquetips: la guineu és l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió; el llop, la malvolença… Va escriure les faules amb una intenció moralitzant, i els mestres grecs les usaven per formar els seus alumnes.

La recerca d’un casus belli Amb l’expressió llatina casus belli (‘motiu de guerra’) designem l’esdeveniment, real o inventat, que dona motiu o pretext a una declaració de guerra o a l’inici d’un conflicte.

En la faula El llop i l’anyell, el llop, després de prendre la decisió de devorar l’anyell, intenta justificar-li la seva acció amb arguments causals totalment falsos.

El llop i l’anyell Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí: —Però l’any passat vas insultar el meu pare.

I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre: —Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te?

Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Isop: Faules.

48

L’art de convèncer amb exemples Ramon Llull utilitzava els exemples per demostrar la bondat dels principis morals que predicava amb l’objectiu de convèncer els seus lectors.

Aquests principis eren els que defensava el cristianisme de la seva època.

Els exemples de Llull s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics. L’agró i el cranc és un exemple inspirat precisament en una faula d’Isop.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull Un mitjà per convèncer Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven molt sovint exemples com a arguments narra­ tius de les regles de conducta que volien inculcar als seus lectors. Aquests exemples eren relats breus que tant podien ser protagonitzats per éssers humans com per animals, plantes, fenòmens de la natura o fins i tot idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa catalana Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv. Se’l considera el creador de la prosa literària en català, ja que fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en llengua catalana. És l’autor de les novel·les Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties.

L’agró i el cranc Hi havia un agró que s’havia fet vell i, quan anava a pescar a l’estany, els peixos se li escapaven. L’agró va pensar un enginy per ajudar-se, el qual li provocà la mort.

Es va passar un dia sencer a la riba de l’estany, tot trist, sense pescar.

I un cranc, que se’n va sorprendre, li va demanar per què estava així de pensarós. L’agró li va dir que tenia compassió dels peixos de l’estany, perquè dos pescadors estaven a punt d’arribar. «Són dos pescadors molt hàbils i cap peix no se’ls podrà escapar.»

El cranc, en sentir aquestes paraules, ho va anar a dir de seguida als peixos de l’estany. Tots els peixos es van reunir i van decidir demanar consell a l’agró. «No hi ha altre consell», va dir l’agró, «sinó un: que jo us porti a tots, d’un a un, a un estany que hi ha a una llegua d’aquí. En aquell estany hi ha moltes canyes i molt fang; allà els pescadors no us podran fer mal.»

Tots els peixos ho van aprovar, i cada dia l’agró prenia tants peixos com volia, i feia veure que els duia a l’altre estany. Però cada vegada s’aturava a dalt d’un puig i es menjava el peix que portava. I així va viure molt de temps, sense necessitat d’haver de pescar.

Però un dia el cranc va demanar a l’agró que el portés a veure l’estany. L’agró va estirar el coll i el cranc s’hi va agafar amb les dues pinces. Mentre l’agró volava, el cranc s’estranyava perquè no veia cap estany enlloc.

I, quan l’agró va ser a prop del puig on es menjava els peixos, el cranc va veure les espines i s’adonà de l’engany. Aleshores el cranc va estrènyer tan fort el coll de l’agró que l’hi va trencar. L’agró va caure mort a terra.

El cranc se’n va tornar cap a l’estany i va explicar als seus companys la traïció de l’agró, a causa de la qual havia trobat la mort.

Ramon Llull: Llibre de meravelles (text adaptat).

49

UNITAT 2 » LITERATURA 1.4. Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine Les faules es renoven L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. Va escriure 243 faules, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude.

No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc.

La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega.

«En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.»

La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té.

«Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia?

–No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta.

–Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!»

Jean de La Fontaine: Faules.

El cant i la previsió La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes.

La cigala hi simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, hi representa els valors de la feina i la previsió.

La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop.

I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

VO CAB ULARI

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure v. intr. Sentir molta afecció, i fins i tot passió, per una cosa. rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar. aixopluc m. Lloc on algú pot posarse a cobert. pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat. agregar v. tr. Afegir. interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa. desplaure v. intr. Desagradar.

50

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les faules 16. Completa l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són de fets protagonitzades sovint per , que actuen com si fossin . La seva finalitat és transmetre un moral servint-se d’una (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen .

17. Relaciona els autors del primer grup amb

l’època en què van viure i la llengua que van fer servir per escriure les seves faules o els seus exemples: Jean de La Fontaine • Isop Ramon Llull • Fedre

segle vi aC • segle i • segles xiii i xiv segle xvii

català • francès • grec • llatí

Jean de La Fontaine, segons un retrat del segle xvii.

18. Les faules i els exemples medievals han atorgat a diversos animals una simbologia que ha perdurat fins avui. Relaciona cada un dels animals següents amb les característiques que representa. lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball b) La maldat i la traïció c) El poder i la reialesa d) L’astúcia i l’enginy e) La invulnerabilitat i la protecció f) La lentitud i la constància g) La festa i la música h) La tendresa i l’afabilitat

brau poder noblesa

colibrí vitalitat bellesa

papallona transformació alegria

Les faules a l’edat antiga: Isop 19. Llegeix la faula El llop i l’anyell (pàg. 48) i,

després, copia el comentari següent i completa’l amb les paraules adequades:

El llop i l’anyell és una de les que va escriure (segle aC), el fabulista més important de la literatura grega de l’edat . La faula conta com el cerca un que justifiqui la seva decisió de devorar l’ : primer, diu que li l’aigua; després, que l’any passat havia el seu pare. Cap de les dues explicacions no era : no li podia enterbolir l’ perquè l’anyell riu avall; no podia haver insultat el seu un any abans perquè l’ encara no havia nascut.

Malgrat l’evidència que cap dels no justificava l’ que volia emprendre, el no s’està de menjar-se l’anyell. La ens fa entendre que no hi ha cap que pugui canviar la decisió de qui està determinat a fer el .

51

UNITAT 2 » LITERATURA » ACTIVITATS

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull 20. Ordena els elements per obtenir una definició de exemple com a gènere literari:

una narració breu es desprèn Un exemple és un ensenyament moral. la literatura

doctrinal

de l’edat mitjana, pròpia de

de la qual

Recerca i creació 24. Accediu als webs Faules d’Isop i Recull

de faules (en trobareu un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat), trieu una faula cadascun, feu-ne un petit resum i acompanyeu-lo amb diverses il·lustracions.

Per exemple: El corb i la guineu

21. Per què es considera que el creador de la prosa literària en català és Ramon Llull? Digues el títol de dues obres d’aquest autor.

22.

Llegeix l atentament l’exemple L’agró i el cranc (pàg. 49) i escriu-ne un comentari com el de l’activitat 19. Fes referència a l’autor, a l’època, a l’argument de la història i a la moralitat que se’n deriva.

A la branca d’un arbre hi havia un corb amb un formatge al bec. La guineu va fer elogi de la gran bellesa del corb i el convidà a cantar per comprovar l’harmonia del seu cant.

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine 23. Llegeix atentament la faula La cigala i la formiga (pàg. 50) i, després, escriu-ne una versió lliure en prosa. Pots començar així:

La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca ni cap cuc.

En canvi, la formiga no havia parat de…

52

El corb, tot orgullós, va voler demostrar que cantava d’allò més bé i va grallar. Aleshores el formatge va caure i la guineu se’n va apoderar.

Compte amb qui et fa elogis sense cap fonament!

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Aprendre a descriure 1.1. Descriure per reconèixer o identificar Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les ca­ racterístiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte.

De l’acció de descriure en resulta una descripció. Una descripció és un text que construïm quan volem donar a conèixer o identificar algú o alguna cosa.

ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

• El tema: és l’element que es descriu.

• La caracterització: és la relació de característiques generals i de cadascuna de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: és tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, d’on prové, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen les característiques tangibles de l’element descrit de manera neutra i imparcial.

Utilitza un llenguatge denotatiu per referir-se només a l’element descrit.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera particular de veure l’element descrit. Utilitza un llenguatge connotatiu per suggerir altres significats de l’element descrit.

Quan hem de descriure algú o algun objecte amb l’objectiu que sigui reconegut o identificat, farem una descripció simple, només amb les característiques més rellevants.

1

2

Què li poso?

3

Bon dia!

Com és?

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

Vull… Ai, ara no me’n recordo, del nom! És una fruita marró per fora i verda per dins, amb la pell coberta de borrissol i la carn sucosa, amb llavors molt petites i negres.

Bon dia! He perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

53

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS 4

EI! He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie. És totalment blanca, amb el nas gros ben negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant.

Respon al nom de Perla i, quan el sent, ve de seguida fent saltirons. Porta un collar de cuir de color vermell i també porta xip.

Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida.

Soc l’Anna Puig i el meu telèfon us el donaran al punt d’informació.

1.2. Descriure per saber-ne més

Fitxa tècnica

Quan volem descriure un animal o un objecte amb l’objectiu de millorar el coneixement que en tenim, farem una descripció molt precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats.

El terrier blanc de West Highland és una raça de gos procedent d’Escòcia, més coneguda amb el nom de westie.

Esperança de vida: de 12 a 16 anys Origen: Escòcia Pes del mascle: 7-10 kg Pes de la femella: 6-7 kg Alçada del mascle: 25-30 cm Alçada de la femella: 23-28 cm 1. DESCRIPCIÓ FÍSICA El westie és un gos petit, però d’aspecte valent i robust.

Té el cap més aviat rodó; les orelles dretes, acabades en punta; els ulls ametllats i foscos; les mandíbules fortes, i el musell negre i brillant. Té el pit i l’esquena amples i les potes curtes, però musculades. La cua, d’uns 14 cm, la duu sempre alçada per sobre de la línia de l’esquena. El pèl és llis i totalment blanc, d’uns 5 cm.

5 2. CARÀCTER És un gos actiu, resistent, alegre i juganer. Tant pot ser un bon guardià com un formidable caçador. Tot i que és de naturalesa rural, s’adapta amb facilitat a la vida urbana. Tot i així, cal tenir molt en compte que necessita fer diàriament un passeig vigorós a l’aire lliure.

3. SALUT I ATENCIONS En general, és un gos fort i sa. Se li ha de raspallar el pèl regularment perquè se li mantingui saludable i lluent.

També cal netejar-li sovint les orelles, els llagrimers i el pèl del voltant del musell. Convé banyar-lo un cop al mes amb un sabó neutre.

4. HISTÒRIA L’origen d’aquesta raça el trobem en la selecció de ter­ riers blancs que van fer els caçadors escocesos durant el segle xix. Aquesta selecció la feien per diferenciar clarament els gossos de les seves preses, normalment de colors més foscos.

CONSELLS PRÀCTICS PER DESCRIURE

54

CONSELLS

RECURSOS LINGÜÍSTICS

• Observa l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-hi les característiques corresponents.

• E stableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars.

• C erca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’objecte descrit.

• Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir…

• Adjectius: valent, robust, agradable…

• Sintagmes preposicionals: de marbre, de cabell d’àngel…

• Comparacions: com una magrana, com un ciri…

• Metàfores: és una joia, és una fura…

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els textos funcionals 25. Analitza els textos

funcionals d’aquest bloc (pàg. 53 i 54) i contesta les preguntes: a) Quina és la funció pràctica de cadascun dels textos de les il·lustracions de la pàgina 53?

Tria la resposta correcta: 1) Que la persona que atén pugui reconèixer una cosa innominada a partir del seu aspecte, la seva textura o algun dels seus components.

2) Que la persona a qui va adreçat el missatge pugui identificar o reconèixer una persona a partir d’algunes característiques distintives o conegui alguns trets del seu caràcter.

3) Que la persona a qui s’adreça l’emissor es faci una imatge d’un objecte extraviat a partir de les dues o tres característiques més peculiars, com són el funcionament, el color o la forma d’algun component. b) Quina és la funció pràctica de l’anunci de l’Anna i quina és la de la fitxa «El terrier blanc de West Highland» (pàg. 54)? Tria la resposta adequada per a cada text.

1) Que el lector interessat, quan llegeixi el text, pugui adquirir més coneixements sobre les característiques d’aquesta raça de gossos.

2) Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut.

26. Digues en quin text es fa una descripció

objectiva i en quin una descripció subjectiva: a) El gos és l’animal més amic de l’ésser humà.

Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu.

Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta.

b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i acostuma a viure amb les persones.

Els éssers humans primitius ja havien domesticat gossos i aprofitaven els seus serveis.

27. Llegeix el text descriptiu següent i digues:

a) quin és el tema de la descripció, b) quin fragment conté la caracterització del tema i c) quina seqüència es refereix a l’entorn.

Un esquirol és un mamífer rosegador que fa uns 45 centímetres de llargada, té la cua llarga i peluda i els dits, les ungles i les dents molt forts. Són de color marró o gris. Els esquirols s’enfilen als arbres i salten de branca en branca amb molta agilitat.

28.

Treball col·lectiu

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dir-ne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta.

Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal amb informació àmplia seguint el model de la pàgina 54. Després, entre tota la classe, feu-ne un mural o exposeu-lo en un blog.

Activitat oral i escrita. Feu una enquesta als companys de classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus? e) Quines anècdotes curioses has tingut amb ells?, etc.

Després, examineu les dades i traieu-ne conclusions. Finalment, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

55

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA Els pronoms F I T X A 1 » EL S P R O NO M S P E R S O NA L S Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom.

Per exemple:

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna cada dia agafa un bastó i l’hi llança ben lluny.

I vostè, d’on és?

Jo soc del Canadà.

Els pronoms jo i vostè assenyalen les persones que intervenen en l’acte de parla: jo és l’emissor i vostè és el receptor del missatge.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

Els pronoms personals són aquells que presenten la propietat gramatical de persona: primera persona ( jo, mi, nosaltres, em, ens), segona persona (tu, vosaltres, et, us) i tercera persona (ell, ella, ells, elles, si, es, el, la, li, els, les).

Els pronoms personals es classifiquen en pronoms forts i pronoms febles. a) Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica (Jo de vosaltres me l’emportaria) i, dins l’oració, ocupen la posició de subjecte o de complement (—Què toca la Sandra? / —Ella toca el violoncel).

ELS PRONOMS FORTS PERSONA GRAMATICAL

MASCULÍ

PLURAL

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

Primera

jo mi

nosaltres

Segona

tu vostè vós

vosaltres vostès

Tercera

56

SINGULAR

ell

ella

ells si

elles

b) Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant del verb (Jo de vosaltres me l’emportaria) o immediatament darrere (Emporteu-vos-la) i, dins l’oració, fan referència a l’emissor (els de 1a persona), al receptor (els de 2a persona) o a un element lingüístic anterior, l’antecedent (els de 3a persona).

I ara els makis. Qui els vol tastar?

ELS PRONOMS FEBLES PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR MASCULÍ

PLURAL

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

Primera

em (-me)

ens (-nos)

Segona

et (-te)

us (-vos)

el (-lo)

la (-la)

els (-los)

li (-li)

les (-les)

els (-los) es (-se)

Tercera

ho (-ho) en (-ne) hi (-hi)

Estudiarem l’ús dels pronoms febles amb més deteniment en la unitat 8.

RECORDA Quan les formes de cortesia vostè i vostès fan de subjecte, tot i que es refereixen a la persona que rep el missatge (segona persona gramatical), el verb hi concorda en tercera persona. Per exemple: Tu no obris la porta a ningú. / Vostè no obri la porta a ningú.

Vosaltres no obriu la porta a ningú. / Vostès no obrin la porta a ningú.

I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural. Per exemple: Tu ja pots passar al despatx. / Vós ja podeu passar al despatx.

• Per parelles, modifiqueu aquest diàleg utilitzant sempre les formes de tractament vostè en comptes de tu. En acabat, modifiqueu-lo usant la forma vós.

—Tu has de pujar a l’escenari i presentar al públic els quatre finalistes.

—Molt bé, d’acord. Però… i tu què faràs?

—Jo et prepararé el guió i te’l reproduiré en una pantalla.

—Ah, entesos. Així que jo hi poso la veu i tu, la lletra, oi?

1.1. D’acord amb el context, completa les ora-

1.2. Completa aquestes oracions amb la forma

a) El públic t’aplaudia a i no pas a mi. b) L’Elisenda vol anar a protestar, però a ella no faran gens de cas. c) A nosaltres la direcció no vol rebre. A potser sí que us rebrà. d) Només ens van seleccionar a tu i a . e) Passeu per aquí i serviu- vós mateixa. f) Escolti, a què li recorda aquesta imatge?

a) (us) Si busquen, amagueu- aquí. b) (el) Si heu embrutat, renteu- . c) (ens + ho) Si vols dir, fes- - saber. d) (et + en) Si ’ vas, oblida- ’ . e) (les + hi) Si has pres, torna- - . f) (els + hi) Si deus, paga’ - . g) (us + el) Si deixa, emproveu- - .

cions amb el pronom personal adequat:

adequada dels pronoms febles que s’indiquen:

57

F I T X A 2 » EL S P R O NO M S D E M O S T R A T I U S Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor).

Aquests pronoms sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per ajudar a assenyalar l’objecte:

Això d’aquí què deu ser?

Allò que veus allà és un voltor negre.

ELS PRONOMS DEMOSTRATIUS PROXIMITAT

això

LLUNYANIA

allò

en l’espai

Això d’aquí és un niu de vespes.

en el temps

Això que ens acaba de dir no pot ser veritat.

en l’espai

Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua.

en el temps

Allò que va passar ens va doldre molt.

P E R SAB ER-NE MÉS Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent. Per exemple: a) El virus es propaga amb molta facilitat. Això preocupa les autoritats sanitàries.

(El fet que el virus es propagui amb molta facilitat preocupa les autoritats sanitàries.) b) L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

(El fet que l’equip hagués perdut els últims cinc partits va causar una gran decepció.)

• Per parelles, digueu quin significat adquireixen els demostratius això i allò en les oracions anteriors.

2.1. Completa les frases amb això o allò: a) d’aquí és d’acer inoxidable. En canvi, d’allà és d’alumini. b) de l’altre dia era una mica sospitós. Però d’ara dissipa tota sospita. c) que portes avui et fa molt elegant. M’agrada més que no pas que duies l’altre dia.

58

d) Saps on vam deixar e) Tot

de la Meritxell?

és tan diferent del que era quan nosal-

tres vivíem aquí! f) Quan vam tenir l’accident, l’Alba ens va ajudar molt.

no ho oblidarem mai.

g) que proposes de tapiar les finestres de la casa no em sembla pas una bona solució.

GRAMÀTICA « UNITAT 2 F I T X A 3 » EL S P R O NO M S Q U A NT I FI C A D ORS Els pronoms quantificadors designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Aquests pronoms equivalen a sintagmes nominals quantificats: tothom = tota la gent

algú = alguna persona

ningú = cap persona

tot = totes les coses

quelcom = alguna cosa

res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa.

Per exemple: Ha trucat ningú (= algú) aquest matí? / Si et passa res (= alguna cosa), truca al servei d’emergències.

Els pronoms cadascú i cada u designen per separat (individu per individu) la totalitat de persones. Equivalen, doncs, al sintagma cada persona. Per exemple: Cadascú (o cada u) és responsable dels seus actes.

Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), sovint també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat. Per exemple:

En aquest poble tothom treballa.

Bon dia a tothom!

RECORDA

El quantificador de la llengua castellana algo té diverses correspondències en català. Les més habituals són:

algo pron. indef.

1 alguna cosa, quelcom. Le dieron algo, li van donar alguna cosa. En esto hay algo de verdad, en això hi ha quelcom de veritat.

2 [en frases condicionals i interrogatives] res. ¿Quieres

algo?, vols res? Si oyes algo, me lo cuentas, si sents res, m’ho expliques.

3 una mica, [en frases condicionals i interrogatives] gens.

Falta algo para llegar, falta una mica per arribar-hi. Si hace algo de viento aclarará, si fa gens de vent s’aclarirà.

4 el que fos. Daría algo por, donaria el que fos per.

• Per parelles, traduïu aquestes frases del castellà al català: a) Aquí hay algo que me llama la atención. b) ¿Desea algo más?

c) A portó algo de cordura a la discusión. d) F alta algo para llegar.

3.1. Substitueix els sintagmes destacats per pronoms quantificadors:

a) Tota la gent ha de saber que cap persona no té dret a posar en perill la vida dels altres i que, si alguna persona la hi posa, cap cosa no ho pot justificar.

e) Llovía algo cuando salimos. f) Se encuentra algo mejor. g) Si te falta algo, avísame.

b) Cada persona té alguna cosa que el fa diferent i únic. c) En aquesta situació, dubto que cap persona s’atreveixi a fer alguna cosa. d) Hi ha dies en què totes les coses són de color rosa i no saps per què tota la gent et somriu.

59

UNITAT 2 » GRAMÀTICA F I T X A 4 » EL S P R O NO M S I E L S A D V E R B I S I NTE RRO GATI US Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

ELS PRONOMS DEMOSTRATIUS I ELS ADVERBIS INTERROGATIUS PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

qui (persones)

Qui ha obert la porta aquest matí?

què (coses)

Què us ha dit el veterinari?

on (lloc)

On has deixat les claus?

quan (temps)

Quan vindrà l’arquitecte?

com (manera)

Com et trobes avui?

quant (quantitat)

Quant val aquest monopatí d’aquí?

Els interrogatius poden aparèixer darrere d’una preposició. Aleshores ens permeten preguntar sobre diverses circumstàncies com, per exemple, la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

P E R SAB ER-NE MÉS Una oració interrogativa es pot inserir dins d’una altra amb la qual formarà una oració composta. Aleshores l’oració interrogativa s’anomena interrogativa indirecta. Per exemple: Hauríem de saber qui ha obert la porta aquest matí.

Pregunta al dependent quant val aquell monopatí.

Oració interrogativa indirecta

Oració interrogativa indirecta

• Per parelles, utilitzeu el mot interrogatiu adequat en cadascuna de les oracions següents. Després indiqueu quina és l’oració interrogativa indirecta en cada cas seguint el model dels exemples anteriors. a) M’agradaria saber has fet aquests dies. b) Almenys digue’m amb has estat. c) Ningú no sabia dir-me havies anat. d) Ignoro t’ho has passat.

qui

què

quan

e) L’àvia ens preguntava sovint l’aniries a veure. f) Finalment, em pots dir t’has gastat. g) No sabem no hi heu volgut participar.

quant

4.1. Formula una oració interrogativa per a cadascuna de les informacions següents amb una condició: que l’element subratllat sigui l’objecte de la pregunta. Per exemple:

Avui toca fer guàrdia a la doctora Riba. ➝ —A qui toca fer guàrdia avui?

60

on

com

per què

a) Demà vull l’entrepà de tonyina. b) Els fugitius es van amagar al bosc. c) Aquestes obres duraran fins a finals d’any. d) L’avi ja es troba molt més bé. e) Parlava per telèfon amb una amiga meva. f) La reparació de la persiana puja a 376 euros més un 21 % d’IVA.

F I T X A 5 » EL S P R O NO M S R E L A T I U S Els pronoms relatius són paraules que ens permeten inserir una oració (oració subordinada de relatiu) dins d’una altra (oració principal). L’oració subordinada de relatiu sol ser una oració adjectiva que fa la funció de complement del nom. Per exemple: ORACIÓ 1

ORACIÓ 2

Els jocs de taula encara no me’ls ha tornat.

Li vaig deixar els jocs de taula l’any passat.

RELATIU

que ORACIÓ COMPOSTA

Els jocs de taula que li vaig deixar l’any passat encara no me’ls ha tornat.

Oració adjectiva de relatiu

N

CN

El pronom relatiu uneix les dues oracions que formen l’oració composta, adquireix el significant del nom que l’antecedeix (antecedent) i fa que l’oració inserida faci de complement del nom i, per tant, tingui una funció adjectiva.

Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc.

ELS PRONOMS RELATIUS REFERENT

PRONOMS RELATIUS

EXEMPLES

persona o cosa

que

El conductor que ha detingut la policia era un menor.

Visitarem els jardins que envolten el palau.

persona

qui

Ni tan sols coneixia el company amb qui havia de fer el treball.

cosa

què

Encara no sap el delicte de què l’acusen.

persona o cosa lloc

el qual / la qual els quals / les quals on

La bicicleta contra la qual va xocar era d’en Sergi.

Hem visitat les coves dins les quals s’amagaven els pirates.

M’agradaria visitar el poble on van néixer els avis.

Observacions: 1. Q uan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que.

2. D arrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (persones) o què (coses). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

3. D arrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

61

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

P E R SAB ER-NE MÉS Els pronoms relatius qui i que també poden introduir una oració de relatiu substantiva, que fa les funcions pròpies d’un sintagma nominal. Per exemple: Qui guanyi aquest partit es classificarà per a la final.

Oració substantiva de relatiu

El que hem vist aquests dies és realment extraordinari.

Oració substantiva de relatiu

• Per parelles, completeu aquestes expressions populars amb la forma de relatiu adequada. Després, identifiqueu les oracions substantives seguint el model dels exemples anteriors. a) no té memòria ha de tenir cames. b) no té feina el gat pentina. c) no té un all té una ceba. d) Sempre fa com no ho veu. e) No sap el es diu.

f) Que sigui el Déu vulgui. g) Costi el costi. h) Passi el passi. i) Peti peti. j) Caigui caigui.

P E R SAB ER-NE MÉS

Els adverbis relatius quan, on i com poden introduir oracions de relatiu adverbials amb valor de temps, lloc i manera, respectivament. Per exemple: L’ou s’ha de ficar al pot quan l’aigua arrenca el bull.

Oració adverbial de relatiu

Vam trobar els documents intactes on els havíem deixat.

Oració adverbial de relatiu

En aquesta fleca fan el pa com es feia abans.

Oració adverbial de relatiu

• Per parelles, substituïu els fragments subratllats pels adverbis de relatiu quan, on o com: a) Espera’t al lloc en què hi ha la ratlla groga. b) No m’agrada la manera en què es dirigeix als empleats. c) T’has d’aturar en el moment en què el semàfor es posa vermell.

5.1. Converteix les dues oracions simples en una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple: Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants.

Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants. a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit. b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins. c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

62

d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un petit llac d’aigua transparent. e) Aquest és l’inspector. A aquest inspector vaig denunciar les irregularitats de l’empresa.

5.2. Completa les oracions amb tots els pronoms relatius possibles:

a) El jersei m’ha regalat em va estret. b) Hi ha molta gent a / a la no li agrada conduir de nit. c) On és el sabó amb / amb el rento la roba? d) Aquestes són les malalties principals contra les convé vacunar-se.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els pronoms personals 29. Els pronoms

personals presenten diverses formes en cada persona gramatical.

Utilitza les formes adequades dels pronoms personals en aquestes oracions. a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em 1. vull ser waterpolista.

2. A agrada molt jugar a waterpolo.

3. L’entrenadora fa jugar de davantera.

4. Dilluns vaig lesionar- al canell. b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li 1. A aquest noi agrada llevar- ben d’hora.

2. diu Marc i cada dia veig sortir de casa escoltant música.

3. La seva germana sempre va amb .

4. Sembla un noi molt segur de mateix.

5. Un dia m’agradarà saludar- . c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los 1. Aquestes noies sempre veig juntes.

2. Entre avenen molt.

3. agrada xerrar i sortir a divertir- .

4. M’agradaria conèixer- , però no goso dir- res.

30.

Digues quin és l’antecedent del qual pren el significat cadascun dels pronoms febles destacats. Per exemple: Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns quants dies. ➝ L’antecedent de li és l’àvia. L’antecedent de el és… a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una. b) No sé si en Carles voldrà venir amb nosaltres. Després li ho preguntaré. c) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

d) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas. e) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

Els pronoms demostratius 31.

Substitueix els elements subratllats pels pronoms demostratius això, allò. Canvia el nombre de la forma verbal quan calgui. a) No pesa el mateix aquesta cosa d’aquí que aquella cosa d’allà. b) Tot el que hi ha en aquesta parada són saldos de la botiga. c) Diuen que suprimiran els exàmens, però aquesta informació no pot ser veritat. d) No puc estar més en desacord amb aquesta cosa que han dit. e) Tot el que va anar arreplegant pel carrer ara ho hem de dur a la deixalleria. f) Cada nit prenc una infusió de camamilla.

Prendre aquesta infusió m’ajuda a dormir.

Els pronoms quantificadors 32.

Tria el quantificador adequat en cada cas. Després justifica la tria dient quins són quantificadors d’un nom i quins són pronoms. a) tothom / tots 1. Aquí ha d’ensenyar el passaport.

2. els viatgers han de passar pel control de seguretat. b) ningú / cap 1. dels assistents no es va adonar de l’error.

2. no es va assabentar d’aquell incident. c) cadascú / cadascun 1. A l’entrada donaven un tríptic informatiu a dels assistents.

2. En aquest país, s’ha d’espavilar com pot. d) res / gens / cap 1. A l’amanida no hi he posat de sal.

2. A la nevera no hi ha refresc.

3. Avui encara no he menjat .

63

UNITAT 2 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

Els pronoms i els adverbis interrogatius 33.

Llegeix aquesta notícia i respon a les preguntes que hi ha a continuació: a) Qui va morir? b) Quan va morir? c) Per què va morir? d) On va passar? e) Què feia? f) Com es devia produir l’accident?

Un home de 37 anys de Torrelles de Llobregat va morir ahir dissabte després de patir un accident al Pirineu d’Osca mentre feia barranquisme. Se sospita que feia ràpel i les cordes van fallar, cosa que va provocar que es precipités des d’una altura de 20 metres.

34.

Tria la conjunció perquè o bé el grup interrogatiu per què en les oracions següents: a) Han prohibit la circulació d’autocars els carrers són molt estrets. b) Ningú no entén han prohibit la circulació de bicicletes pels carrers del poble. c) Contractarem un servei de neteja desinfecti el local. d) Obrirem una investigació per saber ningú no es va atrevir a denunciar el cas. e) Haureu d’explicar al jurat no vau assistir aquell motorista accidentat. f) A aquests pollastres els has de donar força menjar creixin ben de pressa.

64

Els pronoms relatius 35. Tria el pronom relatiu adequat en cada oració:

a) que / qui M’agradaria que em visités el mateix cirurgià em va operar. b) que / qui El doctor Bartomeu és el metge en més confio. c) que / què L’ordinador amb s’ha enviat aquest missatge no és pas aquest. d) la que / la qual Aquesta és una sentència ferma contra cap de les parts en litigi no podrà recórrer. e) on / que L’hospital fan aquest tractament ens queda a 45 quilòmetres. f) qui / que porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata. g) que / què L’aiguat s’ha endut tot el havíem deixat a la porta del garatge.

36.

Digues quines són les dues formes correctes en cada cas: a) qui / la que / la qual Et presentaré la noia a / t’hauràs de dirigir a partir d’ara. b) què / el que / el qual Vine, que t’ensenyaré el patinet amb / vaig a l’institut. c) qui / les que / les quals He conegut unes noies amb / comparteixo molts interessos. d) que / on / en el qual Per la manera de parlar podràs endevinar el lloc / ha nascut. e) el / lo / allò / que no vulguis per a tu no ho vulguis per als altres. f) el / lo / això Tot que veus aquí és de seda natural.

ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ORTOGRAFIA 1. Les lletres b/p, d/t, g/c 1.1. L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les sordes corresponents p, t, c a final de paraula i a final de síl·laba seguides de consonant sorda.

A FI DE PARAULA

Un drac és un animal mitològic sovint presentat amb un parell d’ales.

A FI DE SÍL·LABA

EXEMPLE

SO

EXEMPLE

SO

cub / llop

[p]

dubte / repte

[p]

fred / set

[t]

adquirir / potser

[t]

mag / drac

[k]

estagflació / tracte

[k]

1.2. Les normes ortogràfiques El fenomen de l’ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure correctament les consonants oclusives a fi de paraula o de síl· laba. Per això cal conèixer les normes ortogràfiques següents:

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE PARAULA NORMA 1 Darrere de vocal tònica

Excepcions

S’escriuen les lletres p, t i c:

No segueixen la norma 1:

• llop (tot i que el femení sigui lloba) • humit (tot i que el femení sigui humida) • amic (tot i que el femení sigui amiga)

• els mots adob, club, cub i tub • els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…)

• els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog NORMA 2

Darrere de vocal àtona

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

No segueixen la norma 2:

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme) • príncep (amb p com principat, principesc)

• ànec (malgrat ànega, aneguet) • càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• pàl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa) • dipòsit (amb t com dipositar, dipositari)

• fàstic (malgrat fastigós, fastiguejar) • mànec (malgrat manegar, desmanegament)

• càstig (amb g com castigar, castigament) • músic (amb c com música, musical)

• préssec (malgrat presseguer, presseguerar) • tràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

65

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA NORMA 3 Darrere de consonant

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

No segueixen la norma 3:

• verb (amb b com verbal, verbalitzar) • serp (amb p com serpent, serpentejar)

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué) • prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…)

• ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…)

• tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…)

• venc (malgrat vengui, vengués o vengué…)

• vinc (malgrat vingui, vingués, vingué…)

• covard (amb d com covarda, covardia) • desert (amb t com deserta, desèrtic) • alberg (amb g com albergar, alberguista) • remolc (amb c com remolcar, remolcador)

Quan hem d’escriure les consonants oclusives a final de síl· laba, ens hem de guiar per la grafia dels aplecs consonàntics de la taula següent: ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-bd-

abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv-

adversari, advertir, advers, advocada

-bj-

abjurar, objecte, objectar, subjecte

-tm-

atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs-

obscur, absent, absoldre, absolut

-tll-

espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-bt-

dissabte, dubte, subtil, de sobte

-gg-

suggerir, suggestió, suggeriment

-pc-

adopció, egipci, erupció, decepció

-gm-

augment, enigma, estigma, fragment

-pt-

captivar, optar, òptim, recepta

-gn-

cognom, sagnar, signar, regnar

-dd-

addicte, addicció, additiu, adduir

-cc-

accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj-

adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

-ct-

delicte, districte, tractar, subjectiu

1.3. L’emmudiment Excepte en alguns parlars del valencià i del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l.

Fixa’t en els exemples de la taula següent: EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC

EXEMPLE

APLEC

-mb -mp

am(b), rum(b), tom(b)s cam(p), llam(p), tem(p)s

-nd -nt

dividen(d), fecun(d), profun(d)s cantan(t), conten(t), distin(t)s

-ld -lt

Eudal(d), cal(d), heral(d)s malal(t), mol(t), revol(t)s

-ng1 -nc

san(g), fan(g), càmpin(g)s ban(c), ven(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

66

EXEMPLE

Tanmateix les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal.

Fixa’t en els exemples: pa amb oli

Sant Andreu

cent anys

cinc anys

amb ell

Sant Antoni

vint-i-dos cinc hores

sang espessa sang i fetge

interromp-ho anant-hi fent-ho blanc-i-negre pàrquing obert

1.4. Les formes tan / tant i quan / quant A causa de l’emmudiment de la -t final, de vegades escrivim incorrectament les formes dels adverbis tan i tant o quan i quant.

Ell és tan simpàtic…

tan

Indica el grau d’un adjectiu o d’un adverbi.

Adj.

Ella és tan intel·ligent com tu.

Adj.

No caminis tan lentament.

Adv.

Vaig tan de pressa com puc.

Adv.

No posis tant d’oli a la paella.

N

Avui no fa tant (de) vent com ahir. tant

Indica el grau d’un nom o d’un verb.

N

Ella treballa tant com tu.

V

Corria tant que no el vam poder atrapar.

quan

Introdueix una expressió de temps.

quant

Pregunta quina quantitat o quin nombre.

V

—Quan vindràs?

—Vindré quan plegui de treballar.

—Quant (de) temps fa que és fora?

—Deu fer uns quatre anys.

—Quant li ha costat el rellotge?

—Doncs no sé quant li ha costat.

Avui no fa tant vent com ahir.

R E CO RDA L’adverbi tant també s’utilitza en expressions com aquestes: tant A com B, tant se val, tant sí com no, de tant en tant, per tant, Oh i tant!, tant de bo!

67

» ACTIVITATS L’ensordiment 37. Llegeix les expressions següents i classifi-

ca les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot: a) humor a base de gags b) adquirir experiències c) quedar-se calb d) fer una sol·licitud e) banyar-se en un gorg f) tub estret i corbat g) un estratagema subtil h) un clima àrid i) ocells camallargs

40. Forma els noms derivats dels adjectius se-

güents i classifica’ls d’acord amb la taula de més avall: ample ✓, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu.

Noms amb els sufixos -etud i -itud

Noms amb els sufixos -etat i -itat

amplitud

…

41. Completa les paraules de la primera llista

Sonen [p]

Sonen [t]

Sonen [k]

…

…

…

38. D’acord amb la norma 1, forma el masculí

dels adjectius següents. Fixa’t en l’exemple: anar ben xopa / anar ben xop. a) estar-ne ben tipa / estar-ne ben b) nena eixerida / nen c) tovallola humida / tovalló d) planta pansida / gerani e) noia poruga / noi f) gossa manyaga / gos g) tasca feixuga / treball

39. Tenint en compte les excepcions de la nor-

ma 1 (pàg. 65), completa les frases següents amb les paraules adequades (n’hi ha dues que es repeteixen): a) S’ha rebentat un de la calefacció. Sort que avui bufa vent del i no fa gaire . b) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat. c) Ha estudiat pedagogia i es dedica a educar i ensenyar. És un .

68

d) Per art de màgia, un ha fet aparèixer cinc colomins de dins d’una capsa en forma de Després, una humorista ha escenificat un molt divertit. e) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida, un llenguatge o un estil .

amb -t o -d i, després, digues amb quina expressió sinònima de les que hi ha al costat es correspon cadascuna: a) home intrèpi b) poble inhòspi c) home pèrfi d) ús il·líci e) argument sòli f) carrer sòrdi g) arqueòleg atòni h) fet insòli

1. gens hospitalari 2. traïdor i deslleial 3. atrevit, valent 4. desconcertat 5. consistent, coherent 6. repugnant, brut 7. il·legal, il·legítim 8. excepcional

42. D’acord amb les normes 2 i 3, forma la pa-

raula primitiva dels mots derivats següents.

Fixa’t en l’exemple: Aràbia. Terra dels àrabs. a) principat. Territori d’un b) xenofòbia. Propi d’un c) talpera. Cau d’un d) destorbar. Ser un e) aridesa. Qualitat d’ f) dipositar. Posar en un g) hortolà. Qui conrea un h) dialogar. Mantenir un i) estomacal. Bo per a l’ j) enfangar. Embrutar de k) arriscar. Exposar-se a un l) hibridar. Produir elements

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

43. Completa les frases amb les excepcions de la norma 2 (pàg. 65) segons correspongui:

a) L’aneguet lleig no era un sinó un cigne. b) El és el fruit del presseguer o presseguera. c) Li han encarregat una feina molt carregosa: que es fes de la neteja. d) Això és fastigós. Em fastigueja i em fa molt de . e) La destral s’ha desmanegat; necessitem un nou. f) Al port trafeguen les mercaderies amb contenidors. Hi ha molt de .

44. Tenint en compte els aplecs consonàntics

que es produeixen a l’interior de les paraules següents, completa-les amb la grafia correcta: 1) b / p a) ca dill de la tribu b) una discussió su til c) un fet ca dal d) assumpte o scur e) ploure de so te

f) Freqüentment té fongs blancs al peu. g) El llamp ha fet un esvoranc al tronc de l’arbre. h) El subtrahend es resta del minuend.

Les formes tan / tant i quan / quant 46. Completa aquestes frases amb les formes tan o tant:

a) Sortirem si plou com si neva. b) No havia vist un animal ferotge. c) No posis (de) vinagre a l’amanida. d) La ferida no és greu com sembla. e) Parla de pressa que no l’entenen. f) L’Oriol de en fa el ronsa. g) de bo sigui fàcil com dius.

47. Completa aquestes frases amb les formes quan o quant:

f) o tar al premi g) a soldre l’acusat h) resultat ò tim i) trobar-se a sent j) a dicar del tron

a) No sabem arribarem a casa. b) (de) temps necessites per fer-ho? c) Fins us quedareu al poble? d) val això? A puja? e) Menteixes! t’he dit això?

2) d / t a) so metre l’enemic b) a dicció al tabac c) un bu lletí setmanal d) colorants i a ditius e) a vocat laborista

f) resultat a vers g) a juntar un arxiu h) subra llar un text i) a duir proves j) angles a jacents

3) g / c a) esti ma sa nant b) su cés tràgic c) si nar amb co noms d) au ment de deli tes e) a cepcions d’un mot

f) eni ma su gestiu g) a celerar un pa te h) su gerir un tema i) a ceptar el tra te j) re nar un rei

L’emmudiment 45. Llegeix les frases i identifica-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen:

a) A la cambra hi ha un malalt moribund. b) Compte, el revolt és molt perillós! c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana. d) L’oli bullent de la paella està fumejant. e) Fa molts dies que van carretejant ciment.

DICTAT Copia el text i completa els buits amb p / b, t / d o c / g segons correspongui. Després, torna a escriure tot el text mentre te’l dicten.

Us heu pregunta mai quin va ser el primer gos? Bé, quin va ser el primer no ho podem saber exa ta­ men , però és eviden que els seus avan passa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon, eren grans via gers i s’ada ta­ven a tota mena de climes i paisa ges.

I tercer, eren caçadors de primera divisió, que organi zaven els ata s sobre les seves preses am molta eficàcia. I quan tenien molta gana també s’alimentaven de carronya, igual que feien els humans!

Petit Sàpiens: «La domesticació del gos».

69

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l'has entès

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) Benvolguts animals (no humans), Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria.

Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament?

Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals!

El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros.

En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig enten-

70

dre que allà hi havia trampa: que, en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable.

Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. En relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros. Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se. Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem. Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia. Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi.

Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella!

Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Què és una carta oberta? a) Una carta de caràcter propagandístic. b) Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats. c) Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la pugui llegir tothom.

2. L’objectiu d’aquesta carta és… a) explicar l’evolució de les espècies animals. b) reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. c) narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que…

a) actuem de manera oposada o contradictòria en situacions que són equiparables. b) apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor? a) Contrari al consum de qualsevol producte d’origen animal. b) Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar. c) Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text? a) Faula.

b) Assaig.

c) Discurs.

6. A

quin gènere literari anterior pertany cadascuna de les definicions? a) Text sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva. b) Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral.

c) Text no narratiu que exposa una qüestió social, filosòfica, científica, etc., de manera literària.

7. A quina paraula del text correspon cadascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar. b) Guarniment que protegeix el cavall. c) Pena que ens fa sentir culpables. d) Larva de papallona que forada la roba.

8. Agrupa

les paraules següents d’acord amb els tres camps lèxics: turó, roure, vedell, puig, garrí, freixe, balma, moltó, faig. a) Accidents geogràfics: , , b) Animals domèstics: , , c) Arbres: , ,

9. Subratlla els cinc pronoms: Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa cada paraula amb la consonant adequada: recor , du tar, sím toma, tem s, per tan , ca bussar.

Per escrit Creus que hem de respectar igual un ocell, una sargantana o un escorpí? Els hauríem d’atorgar els mateixos drets? Manifesta la teva opinió i argumenta-la en un petit text d’unes 100 paraules.

De viva veu L’autor parla de la sensibilitat i la intel·ligència d’alguns animals. Tria un animal (un gat, un gos, un xai…) i explica dues o tres circumstàncies en què el seu comportament denoti sensibilitat o intel·ligència.

71