ULTURA C LÀSSICA C
Programa Hipàtia d’Alexandria
Programa Aspàsia de Milet
Projecte digital
Avaluació també a
Els noms dels programes de la nova ESO
En ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…
Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.
Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.
Programa Aspàsia de Milet
Aspàsia de Milet (Milet, Turquia-Atenes, 400 aC).
Deixebla del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i historiadora, va tenir una gran influència en la vida cultural i política d’Atenes.
Programa Hipàtia d’Alexandria
Hipàtia d’Alexandria (Alexandria, 355 o 350-415).
Filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i de l’astronomia, fou membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle v.
CULTURA CLÀSSICA
Programa Aspàsia de Milet
Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la matèria.
ULTURA C
Unitats TEMÀTIQUES .
Destaca el PAPER DE LA DONA en la història.
LÀSSICA C
3
ESO
Programa Aspàsia de Milet
ODS
Objectius de Desenvolupament Sostenible.
TREBALL COOPERATIU.
3 ESO ULTURA C LÀSSICA C
Programa
Aspàsia de Milet
ADAPTABLE A L’OFERTA DE CADA CENTRE
L’estructura del programa, en 6 unitats, permet que l’optativa pugui ser treballada durant tot el curs amb els mateixos alumnes o bé desglossar-la en trimestres o quadrimestres amb alumnes diferents.
• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes.
• S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història.
• Unitats temàtiques: civilització grega, civilització romana i mitologia (déus, deesses, herois guerra de Troia...).
• «Comparteix els teus coneixements». Apartat molt gràfic en què l’alumne pot triar una imatge, fer una recerca i preparar una exposició oral.
• Activitats per treballar en parelles o en grups petits.
• Treball cooperatiu al final de les unitats 2, 4 i 6.
• «Posa’t a prova». Apartat en què l’alumne pot avaluar els seus coneixements i veure com avança.
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 12
ARRIBEN ELS GRECS
1.
Pàginainicial ambelsblocs delaunitat.
» ACTIVITATS
POSA’T A PROVA. ODS
moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix-los posa-hi un títol adequat. –Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim. I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge. –Vés, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li
CARTOGRAFIA clara i entenedora.
Comparteix els teus coneixements.
PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)
Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.
Cultura clàssica
Cultura clàssica és una matèria optativa que pretén aportar als alumnes coneixements sobre la contribució del món clàssic a la civilització occidental en els àmbits literari, artístic, cultural i científic.
La matèria de cultura clàssica comparteix competències de l’àmbit lingüístic i la dimensió cultural i artística de l’àmbit social.
Els continguts de cultura clàssica s’organitzen en aquests tres blocs:
• Grècia i Roma com a civilitzacions històriques.
• Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina.
• L’herència de la cultura clàssica.
CONTINGUTS
GRÈCIA I ROMA
ELEMENTS
BÀSICS DE LES
LLENGÜES GREGA I LLATINA
HERÈNCIA
Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per guanyar-se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat. Diu la llegenda que Atena s'enfrontà amb Posidó, déu del mar, que també volia rebre els honors de la ciutat. Els déus van escollir Atena, que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posidó, que oferia l’aigua. A l’interior del temple hi havia la cambra sagrada d’Atena, amb una estàtua de la deessa, de gairebé tretze metres d’alçada, recoberta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi havia la sala on es guardaven els tresors de guerra. A prop del Partenó hi ha un altre temple, l’Erectèon. Aquest edifici tenia diferents espais un jardí annex, on creixia l’olivera sagrada d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut porxo de les Cariàtides original per les seves columnes amb forma de noia que aguanten la teulada. Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre aprofitant el pendent d’un turó per fer-hi les grades on s’asseia el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visibilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien que així purificaven l’ànima. Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps, sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però sense aturador, va minant-ne els marbres.
Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides prové de les dones de Càries, que els atenencs van fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest porxo tan característic forma part del temple anomenat Erectèon.
La democràcia atenenca La nostra forma de govern ha pres el nom de democràcia perquè la polis és administrada en interès del poble i no en interès d’una minoria. La llei assegura la igualtat de tothom. Tothom pot participar en la vida pública segons els seus mèrits. Pèricles
Pèricles (492 aC-429 aC) va ser el principal dirigent polític de l’Atenes de l’època clàssica. Entre altres mesures, va introduir el pagament d’un sou als ciutadans que ocupessin càrrecs públics i va fomentar la construcció de grans edificis, com el Partenó. D’aquesta manera, Atenes es va convertir en un important centre cultural i artístic.
1.QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?
Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic Egeu. La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua s’anomenaren grecs. La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons climàtiques socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anomenada grec comú d’on deriva el grec modern la llengua actual de Grècia.
que tornés a lluitar, però l’heroi va rebutjar la súplica. En canvi, va cedir les armes a Pàtrocle el seu millor amic, que moriria en el camp de batalla a mans d’Hèctor, el qual havia aprofitat l’absència d’Aquil·les per envair el cam pament grec incendiar les naus. Aquil·les, profundament adolorit per la mort de l’amic, però reconciliat amb Agamèmnon, que li havia retornat Briseida, va sortir a l’encon tre dels troians. Va matar molts homes i va per seguir Hèctor fins a donar-li mort i venjar-se’n cruelment. Però encara no en va tenir prou: va lligar els peus del cadàver d’Hèctor al seu carro i el va arrossegar una llarga estona al voltant de la ciutat, sota la trista mirada dels troians, que ho veien des de les muralles. Príam, el pare d’Hèctor, va reclamar el cadàver, i Aquil·les hi accedí. Llavors es va acordar una treva que va permetre als troians celebrar els funerals de l’heroi. Aquesta va ser la fi del príncep de Troia que un dia havia de succeir Príam al tron. Fotograma de Paris i Helena, al film Troia
El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una església cristiana, una mesquita un magatzem de pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.
Fotograma de Paris Helena, al film Troia
Programa Hipàtia d’Alexandria
Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la matèria.
Destaca el PAPER DE LA DONA en la història.
ACTIVITATS deCOMPETENCIALS diferentnivelldecomplexitat.
Programa Hipàtia d’Alexandria
ODS Objectius de Desenvolupament Sostenible.
AVALUACIÓ PER DIMENSIONS amb lAvaluApp.
ESO LLATÍ LATÍ L
4 ESO
• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes.
• S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història.
• Gran quantitat d’exercicis de diferent nivell de complexitat per atendre a tot l’alumnat.
• Continguts relacionats amb àmbits de l’actualitat, des de la llengua llatina, fins a la cultura, l’etimologia o la mitologia.
• Activitats per treballar l’expressió escrita i l’expressió oral
• Activitats per treballar en grup, sobre temes que relacionen el món clàssic amb l’actualitat.
• Compta amb un apèndix que recull tota la gramàtica treballada al llarg del curs.
• Conté un vocabulari bàsic per poder fer exercicis de llengua, sense necessitat del diccionari.
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.
+info a la pàgina 11
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 12
Programa Hipàtia d’Alexandria
Continguts relacionats amb l’actualitat.
Exercicis amb diferent nivell de complexitat.
lingüístic corresponent: llatí clàssic, llatí tardà, llatí culte, llatí arcaic, llatí medieval.
a) Etapa preliterària del llatí.
b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en l’àmbit de la cultura.
c) Llatí del moment de màxim esplendor de la literatura.
d) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina.
e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals que no experimenta variacions al llarg del temps.
4. Explica en 10 línies l’expansió de Roma.
5. Ordena cronològicament aquests fets sobre l’expansió de Roma:
a) Conquesta de la Gàl·lia.
b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident el d’Orient.
c) Roma conquereix la Magna Grècia tot el sud de la península Itàlica.
d) Després de la primera Guerra Púnica, Sicília passa a ser una província romana.
e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci.
f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània.
7. Defineix aquests conceptes: a) Substrat b) Superestrat c) Adstrat
8.
DIGITAL (llicència inclosa en el programa)
Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.
Les dimensions i les competències
La matèria de llatí està englobada dins l’àmbit lingüístic, però també comparteix competències de l'àmbit social.
lingüística. Conjunt
llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada família es divideix en subfamílies, de manera que podem establir l’arbre genealògic de les llengües. VOCABULARI ALGUNESLINGÜÍSTIQUESFAMÍLIES – Família indoeuropea (grec, anglès, rus...) – Família altaica (mongol, manxú...) – Família caucàsica
Aquestes similituds fan que la majoria de les llengües puguin agrupar-se en famílies lingüístiques Com pots veure en el quadre del marge, al món hi ha diverses famílies lingüístiques, però ara ens centrarem en la família indoeuropea. 1.2. Les llengües indoeuropees A partir del segle xviii alguns lingüistes van adonar-se que existien diverses coincidències entre algunes llengües de l’Índia, com el sànscrit, algunes llengües europees. Van comprovar, també, aquestes semblances amb diverses llengües perses, com l’avèstic. A partir de la comparació d’aquestes llengües van determinar que un bon nombre de les llengües d’Europa algunes llengües d’Àsia formaven part d’una mateixa família lingüística. Vegem-ne un exemple comparant aquests dos mots: MARE PARE Sànscrit matar pita Llatí mater pater Grec meter pater
na: l’indoeuropeuCom que no se n’han trobat testimonis escrits, es tracta d’una llengua hipotètica que els estudiosos han aconseguit formular a partir de l’estudi de les característiques de totes les llengües indoeuropees. L’indoeuropeu es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Aquesta llengua
aquests
comunitat:
pobles indoeuropeus
vivien
ELS PROGRAMES DE CULTURA CLÀSSICA
I LLATÍ
Els programes de Cultura clàssica i Llatí de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.
Els alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.
UTURA L C L CÀSSICA
3
4
4
Els docents disposen del material següent:
• El programa en versió digital
• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.
• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.
• Una eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp! (En el Programa Hipàtia d'Alexandria)
Programa Aspàsia de Milet
Programa Hipàtia d’Alexandria
RECURSOS PER AL DOCENT
Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.
Guia d’aula
La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.
Està estructurada segons aquests apartats:
• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.
• Competències bàsiques de la matèria.
• Eines d’avaluació de les competències:
– AvaluApp (a Llatí de 4t)
– Rúbriques i dianes
• Índex de continguts del programa.
• Temporització indicativa.
• Unitats didàctiques:
– Presentació de la unitat
– Programació didàctica
– Continguts
– Criteris d’avaluació
– Objectius d’aprenentatge
UTURA L C L CÀSSICA
– Desenvolupament de la unitat amb el solucionari. 3 ESO D’AULA GUIA
Espai personal
Recursos que es poden trobar a l’espai personal del web www.barcanova.cat a l’apartat ELS MEUS RECURSOS.
De cada unitat, es disposa de:
• Temporització indicativa
• Programació didàctica
• Avaluació inicial
• Activitats de reforç amb el solucionari
• Mapes conceptuals amb el solucionari
Programa Aspàsia de Milet
4 ESO D’AULA GUIA LATÍL
Programa Hipàtia d’Alexandria
era el d’on va sorgir la Terra, el Cel. Urà, tement que els seus fills el destronessin, així que naixien els tancava a l’interior de la terra fins que Cronos, el més petit, va tallar els genitals del seu pare es va convertir en l’amo de l’univers.
Cronos es va unir a Rea i van engendrar sis fills: (Júpiter), (Neptú), (Plutó), (Vesta), (Ceres) (Juno).
A banda d’aquests déus, a l’ muntanya considerada la llar dels déus, hi vivien altres divinitats:
– (Mart), déu de la guerra, armat amb un casc, un escut una llança.
– Hermes ( ), el missatger dels déus, que portava un casc unes sandàlies alades.
– identificat amb el Sol, era el déu de les arts, sobretot de la música. El solien acompanyar les nou Muses.
– Atena ( ), que va néixer del cap de Zeus. Era la deessa de la saviesa i també la de la guerra.
– (Venus) era la deessa de l’amor, nascuda de l’escuma del mar.
– (Vesta), protectora de la família. Solien representar-la amb una flama que simbolitza el – Demèter (Ceres), deessa de l’ que es va tornar mig boja buscant la seva filla.
– Àrtemis (Diana) era la germana bessona d’ se la identificava amb la Lluna. Es passava el dia caçant amb l’arc les fletxes.
– Hefest ( ) era el déu del Els seus atributs eren un martell unes tenalles. Era el que reparava les eines que es feien malbé. A part de les divinitats, hi ha un munt de llegendes, com les aventures de Perseu, que va matar la la història del laberint de Creta, on hi havia el o la fundació de Barcelona per part de l’heroi
34 mapa conceptual
temA 1. ArribeN els Grecs per part dels amb una finalitat fundació pacíficacolonització per la costa Mediterrània parlaven
AVALUACIÓ
L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.
AvaluaApp
Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.
• Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.
• Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar.
• Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.
Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal de Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de
Accedeix al tutorial
COMPROMÍS ODS
Objectius per al Desenvolupament Sostenible
En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.
Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.
L’Agenda 2030 situa l’educació com a palanca fonamental per desenvolupar els 17 OBJECTIUS.
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb l’objectiu de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.
Els ODS són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones puguin gaudir d’igualtat, aigua, energies netes, pau i prosperitat.
El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser.
DISTRIBUEIX
COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.
CATALUNYA
Maresme, 107-109
Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou
08019 Barcelona
Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat
ILLES BALEARS
Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes
07011 Can Valero. Palma
Tel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es
COMUNITAT VALENCIANA
València i Castelló
Ctra. De Barcelona, 1 46136 Museros (València)
Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es
Alacant
Avda. de Elche, 184
Partida de Aguamarga
03008 Alacant
Tel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es
s’ha de gatejar quan es té l’impuls de volar.
Hellen Keller
O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE
El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per transformar el món.
Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
AGENDA 2030