Socials. Secundària Barcanova

DIFERENTS REALITATS

»»»

DIFERENTS RESPOSTES

S A O I SC L

ESO

Programa Olympe de Gouges Programa Teresa Claramunt Programa Eulàlia Ferrer Projecte digital

Avaluació també a

Els noms dels programes de la nova ESO En ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…

Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.

Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.

»» Programa Olympe de Gouges Olympe de Gouges (Montalban, França, 1748 - París, 1793).

Escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista. Va escriure l’any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

Programa Teresa Claramunt Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931).

Anarcosindicalista. Treballadora de la branca tèxtil, va establir els fonaments del feminisme obrerista de base anarquista, antecedent del que es desenvoluparà en la dècada dels anys 30 del segle xx.

Programa Eulàlia Ferrer Eulàlia Ferrer (Barcelona, 1776-1841).

Filla de llibreter. Juntament amb el seu marit, Antoni Brusi, van dirigir el Diario de Barcelona i van introduir la litografia a Catalunya. A la mort del seu marit, Eulàlia Ferrer va continuar defensant el negoci familiar.

 Projecte digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27  Guia daula i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35  Àmbit social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43  Avaluació • AvaluApp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49  ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) . . . . . . . . . . 63

SOCIALS PROJECTE DIGITAL GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT SOCIAL

 Programa Olympe de Gouges  Programa Teresa Claramunt  Programa Eulàlia Ferrer  Projecte digital

AVALUACIÓ • AVALUAPP

 Ciències Socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ODS

ÍNDEX

ALTRES MATERIALS

 Altres materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

     

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

     DIFERENTS RESPOSTES

ALTRES MATERIALS



GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

       DIFERENTS  FORMES  DAPRENDRE



DIFERENTS NECESSITATS



        

SOCIALS

SOCIALS

SOCIALS

 LA NOVA GENERACIÓ DE LESO

PROJECTE DIGITAL

La NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle xxi.

Programes bas l’APRENENTATG ats en E COMPETENCIA L.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

a Metodologia connectad SOCIAL I L A N O S ER P T TA LI EA R a la mnes. de les alumnes i els alu

GUIA D’AULA I RECURSOS

Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat, per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que es puguin trobar.

ODS

Programes que, més enllà de la qualificació, desenvolupen, en l’alumne, la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE per poder reflexionar sobre els propis aprenentatges i poder analitzar i valorar els seus progressos i les seves dificultats.

5

ALTRES MATERIALS

de les ir rt a p a , e u q s e m Progra s seves le e d i s te s o p ro p seves ores, activitats motivad citen in i t a it s o ri u c n re gene DRE FENT! N E R P A a , ió c a g ti s a la inve

 LA RESPOSTA A LES NECESSITATS ! Ó I DELS TEUS ALUMNES! C P O a v e t a l a Tri SOCIALS

ESO

S A O I SC L

1

a o c S i ls

1

ESO

Programa

Olympe de Gouges

DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

Programa Olympe de Gouges

Programa Teresa Claramunt

• S’hi fa un desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria, i rigorós i hi ha una gran varietat d’activitats.

•R ecull els continguts essencials de la matèria.

• Conté activitats competencials de diferent nivell de complexitat.

• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.

• L’aprenentatge és àgil i molt pautat: la teoria se sintetitza perquè es pugui posar en pràctica de manera immediata.

• Conté activitats competencials per resoldre en el mateix dossier.

•T é en compte el paper de la dona en la història i en la societat.

•E ls textos són clars i amb gran quantitat i diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.

•C onté activitats per treballar l’aprenentatge cooperatiu.

•C onté activitats per treballar l’aprenentatge cooperatiu.

• Inclou la llicència del projecte digital.

• Inclou la llicència del projecte digital.

+info a la pàgina 10

6

ESO

+info a la pàgina 14

SOCIALS

Per què oferim diferents propostes?

PROJECTE DIGITAL

Perquè volem donar resposta a totes les realitats, perquè volem que els nostres programes siguin prou motivadors per a totes i tots els alumnes per tal que no perdin la curiositat per aprendre i perquè volem que aquests nois i noies s’adaptin a la seva manera d’aprendre per ser veritablement els conductors del seu aprenentatge.

GUIA D’AULA I RECURSOS

L ITA DIG

S A O I SC L

ÀMBIT SOCIAL

1

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ESO

Projecte digital •E ls seus continguts son 100 % digitals, adaptables a qualsevol tipus de dispositiu.

•C onté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

• Hi ha moltes activitats per fomentar l’autoaprenentatge, la metacognició, el treball col·laboratiu i les tècniques d’estudi.

+info a la pàgina 27

7

ALTRES MATERIALS

ODS

•F acilita la tasca docent gràcies a una àmplia gamma de recursos exclusius per dinamitzar l’aula i avaluar els alumnes.

Programa Eulàlia Ferrer • L’estructura de la presentació dels materials és original i molt pràctica. Amb la part més teòrica i les seves fonts sempre de costat per facilitar-ne la cerca.

• La redacció del contingut està pensada per facilitar la comprensió per part dels alumnes.

• Hi ha fonts molt nombroses i molt variades. Inclouen imatges, mapes, gràfics, estadístiques, esquemes, dibuixos i textos breus. Aquests recursos gràfics faciliten l’exposició de la informació i l’assimilació del contingut.

• La programació està estructurada segons el grau de dificultat dels procediments.

• Al final de cada unitat hi ha l’apartat “Activitats finals” que conté diverses activitats de diferent grau de dificultat.

+info a la pàgina 18

8

Dossier d’aprenentatge

En aquest volum hi ha tot el contingut curricular de la matèria. S’estructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques.

En el dossier d’aprenentatge es presenten les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixements i per treballar les competències bàsiques de la matèria.

SOCIALS ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

La separació entre els continguts i les activitats es fa més visible per fomentar la versatilitat del projecte i per afavorir una millor ordenació del treball de l’alumne, ja que el Dossier d’aprenentatge pot fer la funció del portfoli.

9

ALTRES MATERIALS

Coneixements

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

A 1r i 2n d’ESO s’ofereix també aquest format, en dos volums. Un amb els coneixements (part teòrica) i l’altre, el dossier d’aprenentatge (part pràctica).

 COM SÓN AQUESTS PROGRAMES? Programa Olympe de Gouges

Desenvolupament EXHAUSTIU del contingut.

SOCIALS

ESO

S A O S CI L

Activitat COMPET s ENCIALS .

1

APRENENTATGE COOPERATIU.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

ESO

Programa

Olympe de Gouges

Diversitat de MATERIALS GRÀFIC S.

10

Fa visible A DON A L E D R E P el PA at. t e i c o s a l en

SOCIALS

S S A A O O S CI L S CI L SOCIALS

ESO

3

ESO

Programa

Olympe de Gouges

PROJECTE DIGITAL

1

ESO

GUIA D’AULA I RECURSOS

SOCIALS

ESO

Programa

Olympe de Gouges

• Contenen: 15 unitats (a 1r) i 12 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.

ÀMBIT SOCIAL

• El contingut s’exposa de manera estructurada, amb els conceptes principals destacats en negreta.

• S’hi fa un desenvolupament exhaustiu i rigurós del contingut de la matèria, i hi ha una gran varietat d’activitats.

• Amb propostes de treball atractives per tal d’explorar idees, refermar-les i posar-les en pràctica.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

• S’hi treballen totes les competències que proposa el Departament d’Ensenyament i conté activitats competencials de diferent nivell de complexitat.

• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.

• Fan pensar sobre el paper de la dona en la història i en la nostra societat. Cada tema fa referència a una dona o a una qüestió que fa reflexionar l’alumnat sobre el paper de les dones en el transcurs de la història.

• Conté, al final, un annex amb els apartats vocabulari i un breu diccionari visual de termes artístics.

ODS

Les tasques competencials permeten relacionar coneixements, practicar destreses i avançar en les competències bàsiques.

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 63

11

ALTRES MATERIALS

+info a la pàgina 49

AVANÇA EN COMPETÈNCIES. 3. COM ES FORMA I COM ES MODIFICA Activitats de tipolo gia EL RELLEU? diversa.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

UT UT»»   ÍS ÍS   A A OTS OTS ÀS ÀS

Agents Agents interns interns L’orogènesi L’orogènesi Muntanyes Muntanyes

Alguns Alguns agents agents externs externs ii la la seva seva actuació actuació La La temperatura temperatura

L’aigua L’aigua

La La vegetació vegetació

L’ésser L’ésser humà humà

Sediments Sediments

3.1 3.1 L’evolució L’evolució de de les les formes formes del del relleu relleu

Com Com ja ja saps, saps, el el relleu relleu és és el el conjunt conjunt de de formes formes que que presenta presenta la la supersuperfície fície terrestre. terrestre. Aquestes Aquestes formes formes han han tardat tardat milions milions d’anys d’anys aa crear-se crear-se ii són són el el resultat resultat d’una d’una lenta lenta evolució. evolució. En En aquesta aquesta evolució evolució han han alteralternat nat moments moments de de formació formació del del relleu, relleu, originats originats per per les les forces forces internes, internes, ii moments moments de de modificació modificació del del relleu relleu causats causats pels pels agents agents erosius. erosius.

3.2 3.2 La La formació formació del del relleu relleu ii els els seus seus agents agents El Elrelleu relleues esforma formaper perl’acció l’accióde deles lesforces forcesooagents agentsinterns internsde dela laTerra.

Terra.

Aquestes Aquestesforces forcescreen creenles lesformes formesbàsiques bàsiquesool’estructura l’estructuradel delrelleu relleuen en aixecar, aixecar,enfonsar enfonsaroodesplaçar desplaçarblocs blocsoosediments. sediments.Els Elsprincipals principalsagents agents interns interns del del relleu relleu són són l’orogènesi, l’orogènesi, els els terratrèmols terratrèmols ii els els volcans. volcans.

L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes.

Ocorre •• L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Ocorre aales leszones zoneson onxoquen xoquenoose seseparen separendues duesplaques plaquesde dela lalitosfera. litosfera.

Elsterratrèmols. terratrèmols.També Tambéanomenats anomenatssismes, sismes,són sónbruscos bruscossotracs sotracs •• Els de de l’escorça l’escorça terrestre. terrestre. S’originen, S’originen, sobretot, sobretot, pel pel xoc xoc entre entre dues dues plaques, plaques, oo quan quan una una roca roca és és sotmesa sotmesa aa grans grans tensions. tensions.

Elsvolcans. volcans.Són Sónesquerdes esquerdesde del’escorça l’escorçaterrestre, terrestre,per peron onsurten surtenaa •• Els l’exterior l’exteriorel elmagma magmaiiels elsgasos gasosprocedents procedentsde del’interior l’interiorde dela laTerra.

Terra.

Es Eslocalitzen, localitzen,sobretot, sobretot,aala lazona zonade decontacte contacteentre entreles lesplaques. plaques.

3.3 3.3 La La modificació modificació del del relleu relleu ii els els seus seus agents agents La La modificació modificació del del relleu relleu es es deu deu aa l’acció l’acció de de forces forces oo agents agents externs. externs.

La La seva seva actuació actuació provoca provoca l’erosió l’erosió oo desgast desgast de de les les formes formes del del relleu, relleu, el el transport transport dels dels materials materials erosionats, erosionats, ii la la seva seva sedimentació sedimentació oo acuacumulació mulació en en certes certes àrees. àrees.

Els Els principals principals agents agents externs externs del del relleu relleu són són els els següents: següents: Els elements elements atmosfèrics. atmosfèrics. La La temperatura, temperatura, quan quan experimenta experimenta •• Els canvis canvis ràpids ràpids de de calor calor ii fred, fred, dilata dilata ii contreu contreu les les roques roques ii en en proprovoca voca la la fractura. fractura. Les Les precipitacions precipitacions en en forma forma líquida líquida penetren penetren per per les les esquerdes esquerdes de de les les roques roques i,i, en en gelar-se, gelar-se, augmenten augmenten de de volum volum ii les les trenquen. trenquen. II el el vent vent erosiona erosiona les les roques, roques, les les descomdescompon pon en en petits petits fragments, fragments, ii transporta transporta ii sedimenta sedimenta les les sorres. sorres.

L’aigua. En En estat estat líquid líquid oo sòlid, sòlid, dissol dissol alguns alguns components components de de les les •• L’aigua. roques, roques, erosiona erosiona el el relleu relleu excavant excavant valls valls ii barrancs, barrancs, transporta transporta els els materials materials erosionats, erosionats, ii els els sedimenta sedimenta oo diposita. diposita.

Els éssers éssers vius. vius. La La vegetació vegetació ii els els animals animals modifiquen modifiquen el el relleu relleu •• Els lentament lentament perquè perquè trenquen trenquen les les roques roques amb amb les les seves seves arrels arrels oo amb ambels elsseus seusmoviments. moviments.Els Elséssers éssershumans humansel elmodifiquen modifiquend’una d’una manera manera més més ràpida ràpida ii duradora duradora aa través través de de les les seves seves activitats. activitats.

Per Per exemple, exemple, amb amb l’extracció l’extracció de de minerals, minerals, oo amb amb la la construcció construcció de de carreteres, carreteres, ferrocarrils ferrocarrils ii pantans. pantans.

Els Els terratrèmols terratrèmols Epicentre Epicentre

Actuació Actuació dels dels agents agents externs externs

Erosió Erosió(elements (elementsatmosfèrics: atmosfèrics: temperatura, temperatura,precipitacions precipitacionsi ivent) vent)

Hipocentre Hipocentre

Núvol Núvolde decendres cendres i ipols pols

Con Convolcànic volcànic

Erosió Erosió (éssers (éssersvius) vius)

Animals Animals

Transport Transport

Plantes Plantes

Els Els volcans volcans Animals Animals

Xemeneia Xemeneia lateral lateral

Cràter Cràter

Sedimentació Sedimentació

Riu Riude delava lava

Magma Magma

Xemeneia Xemeneia principal principal

AVANÇA AVANÇA EN EN COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES

11

Dr Drrió rió

Respon Responutilitzant utilitzantels elstermes termesde deles les il·lustracions: il·lustracions:a) a)Què Quèsón sónels elsterratrèterratrèmols? mols?b) b)Com Comes esforma formaun unvolcà? volcà?

En Encas casnecessari, necessari,busca busca(en (enun undicdiccionari cionari oo aa internet) internet) el el significat significat dels delstermes termesque quedesconeguis. desconeguis.

Éssers Éssershumans humans

Ipar Iparg g 22Observa Observales lesimatges imatgessuperiors superiorsiiexplica explicaquina quinamodimodi-

At Atòm òmís ís 44 Reflexiona Reflexionaiianomena anomenauna unatransformació transformaciódel delrelleu relleuque que

Oir Oirró ró 33Fes Fesun unesquema esquemaque queinclogui incloguiaquests aqueststres tresapartats: apartats:

Oi Oirió rió 55 Busca Busca imatges imatges que que mostrin mostrin la la modificació modificació del del

ficació ficaciódel delrelleu relleuprodueix produeixcada cadaagent agentextern. extern.

no nopodries podriesveure veureal alllarg llargde dela lateva tevavida vidaiiuna unaaltra altraque quesí. sí.

relleu relleu causada causada pels pels agents agents externs. externs. Escriu, Escriu, aa sota sota de de cada cada una, una,en enquè quèconsisteix consisteixl’esmentada l’esmentadamodificació. modificació.

a) a)Evolució Evoluciódel delrelleu. relleu.b) b)Formació Formaciódel delrelleu. relleu.c) c)ModiModificació ficaciódel delrelleu. relleu.

33

33

ent m a p u l o v Desen gorós i r i U I T S EXHAU gut. n i t n o c l de

Diversitat de FICS. MATERIALS GRÀ

UT 2 » ’OICIÓ ÍT  IIA

6.1 La Unió Europea i els seus objectius Alguns Alguns estats estats s’agrupen s’agrupen en en organitzacions organitzacions polítiques. polítiques. Aquest Aquest és és el el cas cas de de la la Unió Unió Europea.

Europea. Els Els objectius objectius de de la la Unió Unió Europea Europea són són aconseaconseguir guir un un creixement creixement intel·ligent, intel·ligent, basat basat en en el el coneixement, coneixement, en en la la innovainnovació ció ii en en la la tecnologia; tecnologia; un un creixement creixement sostenible, sostenible, que que combini combini el el creicreixement xement econòmic econòmic amb amb el el respecte respecte pel pel medi medi ambient, ambient, ii un un creixement creixement integrador, integrador, basat basat en en un un alt alt nivell nivell d’ocupació d’ocupació ii en en l’evitació l’evitació de de les les desidesigualtats gualtats socials socials entre entre els els diferents diferents territoris territoris europeus. europeus.

6.2 Les ampliacions de la Unió Europa El El territori territori actual actual de de la la UE UE s’ha s’ha anat anat conformant conformant aa través través d’ampliad’ampliacions cions successives, successives, des des dels dels sis sis estats estats que que la la integraven integraven el el 1951 1951 (França, (França, la la República República Federal Federal d’Alemanya, d’Alemanya, Itàlia, Itàlia, Bèlgica, Bèlgica, els els Països Països Baixos Baixos ii Luxemburg) Luxemburg) fins fins als als 28 28 que que inclou inclou actualment. actualment.

L’any L’any 1973 1973 l’Europa l’Europa comunitària comunitària es es va va estendre estendre cap cap al al nord, nord, amb amb l’entrada l’entrada de de Dinamarca, Dinamarca, d’Irlanda d’Irlanda ii del del Regne Regne Unit.

Unit. Entre Entre 1981 1981 ii 1986 1986 s’hi s’hi van van incorporar incorporar Grècia Grècia (1981) (1981) ii Portugal Portugal ii Espanya Espanya (1986).

(1986). El El 1995 1995 hi hi van van entrar entrar Suècia, Suècia, Finlàndia Finlàndia ii Àustria. Àustria. El El 2004 2004 va va tenir tenir lloc lloc l’ampliació l’ampliació més més gran gran de de la la història, història, amb amb la la incorporació incorporació d’Estònia, d’Estònia, Letònia, Letònia, LituàLituània, nia, Polònia, Polònia, la la República República Txeca, Txeca, Eslovàquia, Eslovàquia, Hongria, Hongria, Eslovènia, Eslovènia, Xipre Xipre ii Malta.

Malta. II des des de de 2005 2005 s’hi s’hi han han incorporat incorporat tres tres països països balcànics: balcànics: RomaRomania nia ii Bulgària Bulgària (2007) (2007) ii Croàcia Croàcia (2013).

(2013).

6.3 Les institucions de la Unió Europea Per Per aconseguir aconseguir els els seus seus objectius, objectius, els els estats estats membres membres han han creat creat el el seu seu sistema sistema de de govern. govern. Les Les institucions institucions més més importants importants són són cinc: cinc: Consell Europeu.

Europeu. Estableix Estableix les les prioritats prioritats generals generals de de la la UE. UE. És És • Consell format format pels pels caps caps d’Estat d’Estat o o de de Govern Govern dels dels països països membres, membres, que que ordinàriament ordinàriament es es reuneixen reuneixen quatre quatre vegades vegades l’any. l’any.

Comissió Europea.

Europea. Representa Representa els els interessos interessos del del conjunt conjunt de de la la • Comissió UE, UE, proposa proposa ii aplica aplica les les lleis lleis ii gestiona gestiona el el pressupost pressupost comú. comú. És És composta composta per per comissaris, comissaris, un un per per cada cada país país de de la la UE, UE, encarreencarregats gats de de les les diferents diferents àrees àrees de de la la política política comunitària. comunitària.

Consell de de la la Unió Unió Europea.

Europea. Representa Representa els els estats estats membres membres ii • Consell aprova aprova les les lleis lleis ii el el pressupost pressupost europeu, europeu, juntament juntament amb amb el el ParlaParlament ment Europeu.

Europeu. És És integrat integrat per per un un ministre ministre de de cada cada estat. estat.

Parlament Europeu.

Europeu. Representa Representa la la ciutadania ciutadania de de la la Unió Unió EuroEuro• Parlament pea pea ii aprova aprova les les lleis lleis ii el el pressupost pressupost europeu, europeu, juntament juntament amb amb el el Consell Consell de de la la Unió Unió Europea.

Europea. És És format format per per parlamentaris, parlamentaris, elegits elegits mitjançant mitjançant votació votació per per la la ciutadania ciutadania europea. europea.

Tribunal de de Justícia.

Justícia. Garanteix Garanteix el el compliment compliment de de les les lleis lleis ii jutja jutja les les • Tribunal disputes disputes entre entre estats. estats. És És format format per per jutges jutges independents. independents.

22

12

La integració europea 1957.

1957. Tractat Tractat de de Roma Roma

El mapa polític d’Europa 00

250 250

500 500

El El procés procés de de formació formació de de la la Unió Unió Europea Europea

Ma Marr de de No Norue ruega ga

750 750km km

França, França, Itàlia, Itàlia, Alemanya, Alemanya, Bèlgica, Bèlgica, els els Països Països Baixos Baixos ii Luxemburg Luxemburg creen creen la la Comunitat Comunitat Econòmica Econòmica Europea Europea (CEE).

(CEE).

Entra Entra en en vigor vigor l’any l’any 1958.

1958.

SUÈCIA SUÈCIA

Signataris Signataris del del Tractat Tractat de de Roma Roma (1957) (1957)

FINLÀNDIA FINLÀNDIA

Europa Europa dels dels Nou Nou (1973) (1973) Europa Europa dels dels Deu Deu (1981) (1981)

R REEG GN NEE

Mar Mar del del Nord Nord

Europa Europa dels dels Dotze Dotze (1986) (1986)

ESTÒNIA ESTÒNIA

Reunificació Reunificació d’Alemanya d’Alemanya (1990) (1990) Europa Europa dels dels Quinze Quinze (1995) (1995)

LETÒNIA LETÒNIA

Mar Mar LITUÀNIA Bàltica Bàltica LITUÀNIA

DINAMARCA DINAMARCA

IRLANDA IRLANDA

Europa Europa dels dels Vint-i-cinc Vint-i-cinc (2004) (2004) Europa Europa dels dels Vint-i-set Vint-i-set (2007) (2007) Europa Europa dels dels Vint-i-vuit Vint-i-vuit (2013) (2013)

U UN NIITT

1992.

1992. Tractat Tractat de de Maastricht Maastricht La La CEE CEE es es transforma transforma en en la la UE. UE. Es Es creen creen l’euro l’euro ii els els fons fons de de cohesió cohesió ii s'impulsa s'impulsa la la política política exterior exterior ii de de seguretat seguretat comuna comuna (PESC).

(PESC). Entra Entra en en vigor vigor l’any l’any 1993.

1993.

PAÏSOS PAÏSOS BAIXOS BAIXOS BÈLGICA BÈLGICA

O OC CE EÀ À

Candidats Candidats potencials potencials

REP. REP. TXECA TXECA

A AT TL LÀ ÀN NT T II C C FFR RAAN NÇ ÇAA

CROÀCIA CROÀCIA

BÒSNIA BÒSNIA SÈRBIA IIH. H. SÈRBIA

M Mar ar Ne Neggrraa BULGÀRIA BULGÀRIA

MONTENEGRO MONTENEGRO KOSOVO KOSOVO

MACEDÒNIA MACEDÒNIA

EESSPPAAN NYYAA

TT U U R R Q Q U U II AA

ALBÀNIA ALBÀNIA

G GR R ÈÈ C C II AA

XIPRE XIPRE

M M ee dd ii tt ee rr rr àà nn ii aa

Les institucions de la Unió Europea

Neix Neix l’Europol, l’Europol, es es crea crea la la figura figura del del ministre ministre d’Exteriors d’Exteriors de de la la Unió Unió («Mr. («Mr. PESC») PESC») ii s’incrementa s’incrementa el el control control del del Parlament Parlament sobre sobre la la Comissió.

Comissió. Entra Entra en en vigor vigor l’any l’any 1999.

1999.

C CO ON NS SE E LL LL Màxim Màxim òrgan òrgan polític polític

CONSELL CONSELL DE DE LA LA UNIÓ UNIÓ EUROPEA EUROPEA

Representa Representa els els interessos interessos de de la la Unió Unió Europea.

Europea.

Composició: Composició: 785 785 membres membres triats triats per per sufragi sufragi universal. universal.

CONTROLA CONTROLA

Funcions: Funcions: aprova, aprova, juntament juntament amb amb el el Consell Consell de de la la Unió Unió Europea, Europea, la la legislació legislació ii el el pressupost pressupost europeus. europeus. Ratifica Ratifica acords acords internacionals. internacionals.

Presidència: Presidència: recau recau en en un un president president triat triat per per dos dos anys anys ii mig. mig.

COMISSIÓ COMISSIÓ EUROPEA EUROPEA

Representa Representa la la ciutadania. ciutadania.

Composició: Composició: un un representant representant per per cada cada estat. estat. La La presidència presidència és és rotativa, rotativa, amb amb una una durada durada de de sis sis mesos. mesos.

Funcions: Funcions: aprova, aprova, juntament juntament amb amb el el Parlament Parlament Europeu, Europeu, la la legislació legislació ii el el pressupost pressupost europeus. europeus. Desenvolupa Desenvolupa la la politica politica exterior exterior de de la la UE. UE.

E EU UR RO OP PE EU U

Composició: Composició: caps caps d’Estat d’Estat oo de de Govern Govern ii president president de de la la Comissió.

Comissió.

PARLAMENT PARLAMENT EUROPEU EUROPEU

Representa Representa els els estats estats membres. membres.

Modifica Modifica els els tractats tractats anteriors. anteriors. Té Té per per finalitat finalitat fer fer més més democràtica democràtica ii més més eficient eficient la la UE. UE. Entra Entra en en vigor vigor l’1 l’1 de de desembre desembre de de 2009.

2009.

ROMANIA ROMANIA

ESLOVÈNIA ESLOVÈNIA

ITÀLIA ITÀLIA

MALTA MALTA

2007.

2007. Tractat Tractat de de Lisboa Lisboa

ESLOVÀQUIA ESLOVÀQUIA

ÀUSTRIA HONGRIA ÀUSTRIA HONGRIA

M M aa rr

1997.

1997. Tractat Tractat d’Amsterdam d’Amsterdam

Països Països que que han han sol·licitat sol·licitat la la incorporació incorporació aa la la UE UE

POLÒNIA POLÒNIA AALLEEM MAAN NYYAA

LUXEMBURG LUXEMBURG

PO P OR RT TU UG GA ALL

6. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE LA UNIÓ EUROPEA

Composició: Composició: un un president president ii un un comissari comissari per per cada cada estat estat membre. membre.

CONTROLA CONTROLA

Funcions: Funcions: proposa proposa la la legislació. legislació.

Gestiona Gestiona el el pressupost pressupost europeu. europeu.

Funcions: Funcions: defineix defineix objectius objectius ii prioritats prioritats generals generals de de la la UE. UE.

TRIBUNAL TRIBUNAL DE DE JUSTÍCIA JUSTÍCIA Interpreta Interpreta la la llei. llei.

Composició: Composició: un un jutge jutge per per cada cada país país de de la la Unió Unió Europea Europea més més un un de de rotatiu. rotatiu.

Funcions: Funcions: garanteix garanteix que que la la legislació legislació de de la la UE UE s'aplica. s'aplica.

Resol Resol conflictes conflictes entre entre els els països països membres. membres.

AVANÇA AVANÇA EN EN COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES

Ar bri 1 Quina Quina diferència diferència hi hi ha ha entre entre Europa Europa ii la la Unió Unió Europea.

Europea.

Tl  s 2 En En un un mapa mapa mut mut d’Europa d’Europa situa-hi situa-hi països països ii capitals. capitals.

Pcr  ’aetg 3

Dissenyeu Dissenyeu per per parelles parelles una una activitat activitat per per avaluar avaluar si si els els companys companys ii companyes companyes de de la la classe classe coneixen coneixen els els noms noms ii les les capitals capitals dels dels països països de de la la UE UE ii poseu-la poseu-la en en pràctica. pràctica.

4 Compara Compara en en un un quadre quadre les les institucions institucions europees. europees.

23

SOCIALS

UT  »  A   ES LÀTS El factor latitud

Eq Equa uado dorr Tr Tròp òpic ic de de

Zona Zona temperada temperada del del nord nord

A

Ut   Busca 2

Temperatura mitjana anual (˚C)

00

1.000 4.000 km km 1.000 2.000 2.000 3.000 3.000 4.000

Cercle Cercle polar polar àrtic àrtic 66° 66° 33’ 33’ N N

definició de cada un dels termes destacats en color i escriu-les en el teu quadern.

Tròpic Tròpic de de Càncer Càncer 23° 23° 27’ 27’ N N

Zona Zona càlida càlida oo intertropical intertropical Zona Zona temperada temperada del del sud sud

Pol sud

A la zona càlida de la Terra, els rajos del Sol arriben de manera força perpendicular. Per això la calor queda concentrada en una superfície molt petita i els rajos, com més perpendiculars arriben a aquesta zona, més escalfen.

informació, a internet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins premis i reconeixements ha rebut.

Amb la informació obtinguda, redacta un text breu i exposa'l oralment a classe.

At òm ís 3 És el mateix pluja que precipitació? Argumenta la teva resposta.

Equador Equador 0° 0°

Zona Zona càlida càlida Més Més de de 25 25 de de 20 20 aa 25 25

Tròpic Tròpic de de Capricorn Capricorn 23° 23° 27’ 27’ SS

Zona Zona temperada temperada de de 10 10 aa 20 20 de de 00 aa 10 10 Zona Zona freda freda de de -10 -10 aa 00 Menys Menys de de -10 -10

Cercle Cercle polar polar antàrtic antàrtic 66° 66° 33’ 33’ SS

La temperatura (A), en els mapes, es representa mitjançant isotermes o línies imaginàries que uneixen els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura.

A la Terra, les temperatures disminueixen amb la latitud i l’altitud, i són més suaus a prop de les costes.

00

B

4 Quins factors influeixen en les di-

1.000 4.000 km km 1.000 2.000 2.000 3.000 3.000 4.000

Cercle Cercle polar polar àrtic àrtic 66° 66° 33’ 33’ N N

ferències de temperatura i de precipitació?

5 On seria més probable que hi ha0 °C

Aire temperat i humit

2.000 m 10 °C 5 °C

Tl  s 6 Consulta un atles o els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que estiguin situats, totalment o parcialment, en les diferents zones tèrmiques.

Precipitació

At òm ís 7

15 °C

1.000 m

Equador Equador 0° 0° Tròpic Tròpic de de Capricorn Capricorn 23° 23° 27’ 27’ SS

Molt Molt abundants abundants (més (més de de 2.000) 2.000)

Aire càlid i sec

30 °C

La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6 °C per cada 100 metres d’ascens; i les precipitacions s’incrementen, perquè, l’aire, en ascendir, es refreda i es condensa.

Com es reben els rajos del Sol a les zones càlides de la Terra?

I a les zones temperades? I a les zones fredes? Com influeix aquest fet en les temperatures del planeta?

8 Si la temperatura, a 0 metres

d’altitud, és de 3 °C, a quants graus estaríem al cim d’una muntanya de 2.500 metres d’altitud?

Abundants Abundants

(de (de 1.000 1.000 aa 2.000) 2.000)

GUIA D’AULA I RECURSOS

3.000 m

Moderades Moderades

(de (de 500 500 aa 1.000) 1.000)

Escasses Escasses

(de (de 300 300 aa 500) 500) Cercle Cercle polar polar antàrtic antàrtic 66° 66° 33’ 33’ SS

Molt Molt escasses escasses (menys (menys de de 300) 300)

Hivern Les precipitacions (B) es representen, en els mapes, mitjançant isohietes o línies que Aire calent uneixen els punts amb la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat.

A la Terra, les precipitacions més abundants són a l’equador, a les zones elevades i a les costes.

La La mar mar és és més més calenta calenta que que la la terra terra

La distància respecte al mar Hivern

Estiu Aire calent

Aire fresc La La mar mar és és més més calenta calenta que que la la terra terra

La La mar mar és és més més fresca fresca que que la la terra terra

A l’hivern, l’aire més temperat del mar va cap a la costa. A l’estiu, en canvi, l’aire més calent Estiu de la costa va cap al mar. A més, les precipitacions solen ser més abundants a la costa perquè el mar és una font constant d’humitat.

Aire fresc La La mar mar és és més més fresca fresca que que la la terra terra

7

ÀMBIT SOCIAL

0 °C

Tròpic Tròpic de de Càncer Càncer 23° 23° 27’ 27’ N N

Precipitacions mitjanes anuals (mm)

Visibilitat del PAPER DE LA DO NA en la societat.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

gués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim? Raona la teva resposta.

El factor altitud

ODS

7

Zona Zona freda freda del del nord nord

Ca Capr pric icor ornn

Ce Cerc rcle le po pola larr an antà tàrt rtic ic

2.3 Les precipitacions i els seus factors Les precipitacions són la caiguda d’aigua a la superfície terrestre procedent dels núvols, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu i calamarsa). La quantitat d’aigua caiguda es mesura amb el pluviòmetre i s’expressa en mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m22).

Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents: • La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador i disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire, aquest a certa altitud es refreda i facilita la condensació del vapor d’aigua.

• L’altitud i el relleu. Les precipitacions augmenten amb l’altura, perquè el fred afavoreix la condensació de l’aire. A més, quan l’aire es troba amb un relleu muntanyós es veu obligat a ascendir, i això el refreda.

• La distància respecte al mar. Les precipitacions són més abundants a la costa, perquè el mar és una font constant d’humitat.

Cà Cànc ncer er

Zona Zona freda freda del del sud sud

2.2 La temperatura i els seus factors La temperatura és la quantitat de calor de l’aire. Es mesura amb el termòmetre i s’expressa en graus centígrads (°C). Els factors que influeixen en la temperatura són els següents: • La latitud. La temperatura disminueix des de l’equador cap als pols, perquè cada vegada la corbada superfície terrestre rep els rajos de sol de manera menys perpendicular.

• L’altitud. La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6 °C per cada 100 metres d’ascens, perquè l’aire, menys dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.

• La distància respecte al mar. La temperatura és més suau a la costa i més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa i es refreda més a poc a poc que els continents.

A la Terra, les diferències de temperatures permeten distingir diverses zones tèrmiques latitudinals: una de càlida, dues de temperades i dues de fredes.

Ce Cerc rcle le po pola larr àr àrtic tic

Els mapes de temperatures i precipitacions

Ar bri 1 Busca, en el vocabulari final, la

PROJECTE DIGITAL

Tr Tròp òpic ic de de

2.1 Els elements del clima Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatura, les precipitacions, la pressió atmosfèrica i el vent.

Tots són modificats per la latitud, l’altitud i la distància al mar, que són factors que exerceixen una influència permanent sobre el clima.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Pol nord

13

ALTRES MATERIALS

2. ELEMENTS DEL CLIMA (I).

TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

Programa Teresa Claramunt

CONTINGUTS ESSENCIALS de la matèria.

Amb la TEORIA r poder-la e p A D A Z IT T E T SIN anera m e d a ic t c à r p posar en immediata.

a o c S i ls

Amb ACT IV COMPET ITATS EN per reso CIALS ldre en e l mateix d ossier.

1

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

ESO DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

Diversitat de MATERIALS GRÀFIC S.

14

ATGE T N E N E R P A IU. COOPERAT

SOCIALS

a a o o s c c S i l S i ls

3 ESO

DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

PROJECTE DIGITAL

1

DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

• Contenen: 12 unitats (a 1r) i 15 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.

ÀMBIT SOCIAL

•E nquadernació en espiral i amb espai suficient per resoldre les activitats en el paper.

• Conté activitats competencials per resoldre en el mateix dossier.

•C ontinguts essencials organitzats de manera que es tingui sempre la teoria i la pràctica en una doble plana.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.

•C onté activitats per a desenvolupar l’aprenentatge cooperatiu.

•S ’hi fomenta el pensament crític, la interdisciplinarietat i valors com la inclusivitat.

•F an pensar sobre el paper de la dona en la història i en la nostra societat. Cada tema fa referència a una dona o a una qüestió que fa reflexionar l’alumnat sobre el paper de les dones en el transcurs de la història.

Les tasques competencials permeten relacionar coneixements, practicar destreses i avançar en les competències bàsiques.

ODS

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 63

15

ALTRES MATERIALS

+info a la pàgina 49

Amb ACTIVITATS COMPETENCIALS amb prou espai per resoldre-les.

a El contingut s’expos A de manera SINTÈTIC i directa.

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

3. COM ES FORMA I COM ES MODIFICA EL RELLEU?

Agents interns

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

L’orogènesi Muntanyes

Sediments

Interpretar imatges 1. Observa les imatges superiors i explica quina modificació del relleu produeix cada agent extern.

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

Són el resultat d’una evolució lenta.

3.1 La formació del relleu i els seus agents El relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra.

Els principals agents interns del relleu són els següents: • L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Ocorre a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera.

• Els terratrèmols. També anomenats sismes, són bruscos sotracs de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques, o quan una roca és sotmesa a grans tensions.

• Els volcans. Són esquerdes de l’escorça terrestre, per on surten a l’exterior el magma i els gasos procedents de l’interior de la Terra.

Es localitzen, sobretot, a la zona de contacte entre les plaques.

2. Observa la il·lustració i escriu en els espais en blanc el terme o termes corresponents: a) Erosió (elements atmosfèrics: temperatura, precipitacions i vent); b) Transport; c) Animals; d) Sedimentació; e) Erosió (éssers vius); f) Plantes; g) Animals; h) Éssers humans

Els terratrèmols Epicentre

3.1 La modificació del relleu i els seus agents La modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs.

Els principals agents externs del relleu són els següents: • Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en provoca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum i les trenquen. I el vent erosiona les roques, les descompon en petits fragments, i transporta i sedimenta les sorres.

• L’aigua. En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu excavant valls i barrancs, transporta els materials erosionats, i els sedimenta o diposita.

• Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats (extracció de minerals, construcció de carreteres, etc.).

Hipocentre

Els volcans Núvol de cendres i pols

Xemeneia lateral

Riu de lava

Magma

Alguns agents externs i la seva actuació La temperatura

L’aigua

La vegetació

Con volcànic

Cràter

Xemeneia principal

Analitzar fenòmens físics 3. Reflexiona i anomena una transformació del relleu que no podries veure al llarg de la teva vida:

L’ésser humà

Obtenir informació 4.

Busca imatges que mostrin la modificació del relleu causada pels agents externs. Enganxa-les en una cartolina i escriu, a sota de cada una, en què consisteix l’esmentada modificació.

30

31

AVALUACIÓ PER DIMENSIONS amb lAvaluApp.

16

SOCIALS

UNITAT 12 » ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL

Alguns estats s’agrupen en organitzacions polítiques. Aquest és el cas de la Unió Europea. Els objectius de la Unió Europea són aconseguir un creixement intel·ligent, basat en el coneixement, en la innovació i en la tecnologia; un creixement sostenible, que combini el creixement econòmic amb un ús racional dels recursos naturals i el respecte pel medi ambient, i un creixement integrador, basat en un alt nivell d’ocupació i en l’evitació de les desigualtats socials entre els diferents territoris europeus.

Representa els estats membres.

Representa la ciutadania.

Composició: un representant per cada estat. La presidència és rotativa, amb una durada de sis mesos.

Composició: 785 membres triats per sufragi universal.

Funcions: aprova, juntament amb el Parlament Europeu,la legislació i el pressupost europeus. Desenvolupa la politica exterior de la UE.

CONTROLA

Funcions: aprova, juntament amb el Consell de la Unió Europea, la legislació i el pressupost europeus.

Ratifica acords internacionals.

Europa dels Deu (1981)

REGNE

Mar del Nord

Europa dels Dotze (1986)

ESTÒNIA

Mar Bàltica

DINAMARCA

IRLANDA

1992. Tractat de Maastricht

Reunificació d’Alemanya (1990) Europa dels Quinze (1995)

LETÒNIA

Europa dels Vint-i-cinc (2004)

LITUÀNIA

Europa dels Vint-i-set (2007) Europa dels Vint-i-vuit (2013)

UNIT

La CEE es transforma en la UE. Es creen l’euro i els fons de cohesió i es dissenya la política exterior i de seguretat comuna (PESC).

Entra en vigor l’any .

PAÏSOS BAIXOS BÈLGICA

OCEÀ

Països que han sol·licitat la incorporació a la UE

POLÒNIA ALEMANYA

Candidats potencials REP. TXECA

LUXEMBURG

AT L À N T I C FRANÇA

ESLOVÀQUIA

ÀUSTRIA HONGRIA ROMANIA

ESLOVÈNIA

Neix l’Europol, es crea la figura del ministre d’ , («Mr. PESC») i s’incrementa el control del Parlament sobre la Comissió. Entra en vigor el 1999.

CROÀCIA

RTU

GA L

ITÀLIA

BÒSNIA I H. SÈRBIA

Mar Negra BULGÀRIA

MONTENEGRO KOSOVO

MACEDÒNIA

ESPANYA

T U R Q U I A

ALBÀNIA

2007. Tractat de Lisboa

G R È C I A

Mar

Modifica els tractats anteriors.

Té per finalitat fer més democràtica i més eficient la UE. Entra en vigor l’1 de desembre de 2009. Som a l'Europs dels .

XIPRE MALTA

Mediterrània

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Utilitzar les TIC 2. Gairebé el 90 % dels cap d'estat i de govern al món són homes. Actualment hi ha un 9,2 % de dones presi-

dentes de govern: dels 195 països que hi ha al món, n'hi ha 18 que estan governats per dones. Cerca a internet les biografies de les caps de Govern actuals a Europa i contesta aquestes preguntes: a) Quantes caps de govern hi ha avui a Europa?

b) I a la resta del món? c) Com es diu la cancellera alemanya?

. Des de quin any és cancellera federal?

Treballar amb mapes 3. Assenyala al mapa d'Europa totes les capitals dels països de la UE, i escriu-ne el nom.

E U R O P E U Presidència: recau en un president triat per dos anys i mig.

Funcions: defineix objectius i prioritats generals de la UE.

COMISSIÓ EUROPEA

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA

Representa els interessos de la Unió Europea.

Composició: un jutge per cada país de la Unió Europea més un de rotatiu.

Funcions: garanteix que la legislació de la UE s'aplica. Resol conflictes entre els països membres.

Funcions: proposa la legislació.

Gestiona el pressupost europeu.

Participar en l’aprenentatge 4. Explica les funcions de cadascuna de les institucions europees.

Consell Europeu:

Interpreta la llei.

Composició: un president i un comissari per cada estat membre.

CONTROLA

Signataris del Tractat de Roma (1957)

FINLÀNDIA

Europa dels Nou (1973)

Les institucions de la Unió Europea

PARLAMENT EUROPEU

El procés de formació de la Unió Europea

M a r de N o r ue g a

750 km

França, Itàlia, Alemanya, , els Països Baixos i Luxemburg creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Entra en vigor l’any 1958.

Per aconseguir els seus objectius, els estats membres de la Unió Europea han creat unes institucions comunes que treballen per assolir-los i que en constitueixen el sistema de govern. Les més importants són cinc:

CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

500

SUÈCIA

6.3 Les institucions de la Unió Europea

Composició: caps d’Estat o de Govern i president de la Comissió.

250

PO

El territori actual de la UE s’ha anat conformant a través d’ampliacions successives, des dels sis estats que la integraven el 1951 (França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) fins als 28 que inclou actualment.

L’any 1973 l’Europa comunitària es va estendre cap al nord, amb l’entrada de Dinamarca, d’Irlanda i del Regne Unit. Entre 1981 i 1986 s’hi van incorporar Grècia (1981) i Portugal i Espanya (1986). El 1995 hi van entrar Suècia, Finlàndia i Àustria. El 2004 va tenir lloc l’ampliació més gran de la història, amb la incorporació d’Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta. I des de 2005 s’hi han incorporat tres països balcànics: Romania i Bulgària (2007) i Croàcia (2013).

C O N S E L L

0

el text que tens a continuació:

1957. Tractat de Roma

1997. Tractat d’Amsterdam

6.2 Les ampliacions de la Unió Europea

Màxim òrgan polític

El mapa polític d'Europa

PROJECTE DIGITAL

6.1 La Unió Europea i els seus objectius

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. Consulta el mapa i completa

GUIA D’AULA I RECURSOS

6. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE LA UNIÓ EUROPEA

Consell de la Unió Europea: Parlament Europeu: Comissió Europea: Tribunal de Justícia:

292

293

ÀMBIT SOCIAL

Visibilitat del PAPER DE LA DO NA en la societat.

UT  »  A   ES LÀTS

Tròp ic de

1.1 Els elements del clima

1.2 La temperatura i els seus factors La temperatura és la quantitat de calor de l’aire. Es mesura amb el termòmetre i s’expressa en graus centígrads (°C). Els factors que influeixen en la temperatura són els següents: • La latitud. La temperatura disminueix des de l’equador cap als pols, perquè cada vegada la corbada superfície terrestre rep els rajos de sol de manera menys perpendicular.

• L’altitud. La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6 °C per cada 100 metres d’ascens, perquè l’aire, menys dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.

• La distància respecte al mar. La temperatura és més suau a la costa i més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa i es refreda més a poc a poc que els continents.

Eq uado r Tròp ic de

5

Cànc er

Zona freda del nord Zona temperada del nord

Capr icor n

Cerc le po lar antà rtic

Zona freda del sud

Vallès el 2 de març del 2019 va fer una temperatura de 15° a les 12h del migdia, a què fem referència al clima o al temps atmosfèric? Raona la teva resposta.

Els mapes de temperatures i precipitacions 0

A

1.000 2.000 3.000 4.000 km

Cercle polar àrtic 66° 33’ N

Tròpic de Càncer 23° 27’ N

Temperatura mitjana anual (˚C)

Equador 0°

Zona càlida Més de 25

Zona càlida o intertropical Zona temperada del sud

Tròpic de Capricorn 23° 27’ S

de 20 a 25 Zona temperada de 10 a 20 de 0 a 10

Pol sud

A la zona càlida de la Terra, els rajos del Sol arriben de manera força perpendicular. Per això la calor queda concentrada en una superfície molt petita i els rajos, com més perpendiculars arriben a aquesta zona, més escalfen.

Zona freda de -10 a 0

Cercle polar antàrtic 66° 33’ S

Menys de -10

2

És el mateix pluja que precipitació? Argumenta la teva resposta.

La temperatura (A), en els mapes, es representa mitjançant isotermes o línies imaginàries que uneixen els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura.

A la Terra, les temperatures disminueixen amb la latitud i l’altitud, i són més suaus a prop de les costes.

0

B

1.000 2.000 3.000 4.000 km

Cercle polar àrtic 66° 33’ N

3 Cita els factors que influeixen

El factor altitud 0 °C

1.3 Les precipitacions i els seus factors Les precipitacions són la caiguda d’aigua a la superfície terrestre procedent dels núvols, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu i calamarsa). La quantitat d’aigua caiguda es mesura amb el pluviòmetre i s’expressa en mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m2).

Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents: • La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador i disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire i, en ascendir i refredar-se per l’altitud assolida, facilita la condensació del vapor d’aigua.

• L’altitud i el relleu. Les precipitacions augmenten amb l’altura, perquè el fred afavoreix la condensació de l’aire. A més, quan l’aire es troba amb un relleu muntanyós es veu obligat a ascendir, i això el refreda.

• La distància respecte al mar. Les precipitacions són més abundants a la costa, perquè el mar és una font constant d’humitat.

Cerc le po lar àrtic

At òm ís 1 Si diem que a Sant Quirze del

3.000 m Aire temperat i humit

en les diferències de temperatura.

0 °C

Molt abundants (més de 2.000)

Aire càlid i sec

2.000 m 10 °C 5 °C

Abundants

1.000 m

30 °C

La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6 °C per cada 100 metres d’ascens; i les precipitacions s’incrementen, perquè, l’aire, en ascendir, es refreda i es condensa.

Equador 0° Tròpic de Capricorn 23° 27’ S

(de 1.000 a 2.000)

4

On seria més probable que hi hagués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim?

Raona la teva resposta.

Precipitació

15 °C

Tròpic de Càncer 23° 27’ N

Precipitacions mitjanes anuals (mm)

ODS

Hi ha dos termes que se solen confondre: temps atmosfèric i clima. El primer es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment concrets, mentre que el clima és l’estat mitjà de l’atmosfera en un lloc.

La ciència que estudia el temps i els seus canvis és la meteorologia.

La ciència que estudia el clima i les seves varietats és la climatologia.

Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatura, les precipitacions, la pressió atmosfèrica i el vent.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Pol nord

AVALUACIÓ • AVALUAPP

El factor latitud

Ut   Busca informació, a in5

ternet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins premis i reconeixements ha rebut. Amb la informació obtinguda, redacta un text breu i exposa'l oralment a classe.

Moderades

(de 500 a 1.000)

Escasses

(de 300 a 500)

Molt escasses (menys de 300)

Cercle polar antàrtic 66° 33’ S

Les precipitacions (B) es representen, en els mapes, mitjançant isohietes o línies que uneixen els punts amb la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat. A la Terra, les precipitacions més abundants són a l’equador, a les zones elevades i a les costes.

Tl  s 6 Consulta els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que esti-

guin situats, totalment o parcialment, en les diferents zones tèrmiques i en les diferents zones pluviomètriques.

5

17

ALTRES MATERIALS

1. ELEMENTS DEL CLIMA (I).

TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

Programa Eulàlia Ferrer Versió: integrada

Edició REVISADA i amb DADES ACTUALITZADES.

FIA CARTOGRA clara ra i entenedo

Gran eficiència didàctica a l’hora de tractar la HISTÒRIA DE L’ART.

18

Amb activitats de DIFERENT NIVELL D E COMPLEXITAT.

Abundants FONTS TEXTUALS I GRÀFIQUES.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

SOCIALS

Activitats per resoldre en el mateix dossier

PROJECTE DIGITAL

Versió: coneixements i dossier d'aprenentatge (1r i 2n)

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

Activitats de DIFERENT NIVELL DE COMPLEXITAT.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

ODS

CARTOGRAFIA clara i entenedora

19

ALTRES MATERIALS

Abundants ALS FONTS TEXTU I GRÀFIQUES

Programa Eulàlia Ferrer • Bateries d’activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.

• Definicions destacades per retenir els conceptes importants.

• Apartat + amb activitats complementàries i que tenen una mica més de dificultat.

• Apartat de curiositats que convé conèixer.

•C ada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la definició de la imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic.

• Rúbriques per a l’avaluació competencial per a cada una de les activitats assenyalades amb una R. •A partat que recull tots els “Recorda” que han aparegut al llarg del tema o l’apartat. En alguns temes, en anglès (Keywords).

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

+info a la pàgina 49

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 63

20

SOCIALS

7

Les unitats del programa Eulàlia Ferrer de 1r a 4t (integrat) tenen aquesta estructura i aquests apartats:

TEMA 7

Construcció de les primeres ciutats

Els sumeris inventen l’escriptura

Construcció dels primers ziggurats

1. El naixement de les ciutats 2. El control de l’aigua 3. El naixement d’una societat complexa 4. Reis i faraons 5. La invenció dels nombres i de l’escriptura 6. Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte 7. La religió a Egipte: el culte a la mort 8. Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació 9. L’art a Egipte 10. L’art a Mesopotàmia 11. El secret de la mòmia

Construcció de les grans piràmides

PROJECTE DIGITAL

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

Codi d’Hammurabi

GUIA D’AULA I RECURSOS

Màscara d’or trobada a la tomba del faraó Tutankamon.

Porta d’Isthar de l’antiga ciutat de Babilònia.

210

211

Doble pàgina inicial que presenta el tema de la unitat.

4.2. L’organització del poder: l’estat Els reis i els faraons delegaven part del govern a una persona de la seva confiança, anomenada primer ministre (visir a Egipte). També hi havia nombrosos funcionaris, que cobraven els impostos. Per fer complir les seves decisions, els reis i els faraons tenien un exèrcit poderós. [Font 16]

7.2.

Observa el mapa de les primeres civilit­ zacions urbanes de la pàgina 213 i completa una taula com la següent. Algunes de les civilitzacions poden aparèixer en més d’una fila.

Font 14. El faraó.

Font 15. El codi d’Hammurabi és un dels reculls de lleis més antics que es conserven. Va ser dictat per Hammurabi, rei de Babilònia, entre els anys 1792 i 1750 aC sobre una estela de diorita d’uns tres metres d’alçària que es conserva al Museu del Louvre (París).

Font 17. La piràmide social a Egipte i Mesopotàmia.

Recorda i a Mesopotàmia, el rei.

A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta

pagesos

més desigualtat social que en el neolític.

A Egipte i Mesopotàmia van néixer els

esclaus

primers estats de la història.

Professió: Edat en què va anar a Egipte: Primeres feines que va fer a Egipte: Anys en què va treballar a Egipte: Any en què va descobrir la tomba de Tutankamon: Lloc d’Egipte on va trobar la tomba de Tutankamon: Persona que va finançar l’excavació d’aquesta tomba: Anys en què va treballar en la tomba de Tutankamon: Projecte d’excavació que va haver d’abandonar: Lloc i data de la seva mort:

Activitats + 7.29. Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci va redactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragment que hi ha a continuació està adreçat a un jove que vol deixar els estudis i dedicar-se a treballar. Llegeix-lo i respon les preguntes que trobaràs a continuació.

TEMA

Lloc i data de naixement:

…

Tigris i Eufrates

…

…

…

Indus

…

…

…

…

…

…

Huang He

…

civilització urbana

El control de l’aigua

7.5. A partir de la lectura del text següent i de l’observació del gràfic i el mapa de la pàgina del costat, fes les activitats que hi ha a continuació: El Nil experimentava importants crescudes en una època de l’any. Tot i que les crescudes eren força regulars, no sempre es produïen amb la mateixa intensitat. La prosperitat de l’agricul­ tura del país depenia del fet que la inundació arribés en el moment oportú i que aportés prou aigua. Si era escassa o excessiva, la supervivèn­ cia dels agricultors perillava seriosament. Calia, per tant, domesticar el Nil. Per controlar les crescudes es van construir dics, i per retenir l’aigua quan el Nil tornava al seu cabal, es construïren pous i estanys. Així era possible regar el camp a voluntat durant mesos.

Totes aquestes feines eren molt costoses i impli­ caven una organització social complexa.

R

i Activitats seleccionades per a l’avaluació competencial.

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

M’han dit que deixes les lletres i que gires el cap vers els treballs dels camps. No recordes la condició del camperol en el moment que se li taxa la collita? Vet aquí que els cucs li han arrabassat la meitat del gra i l’hipopòtam se n’hi ha menjat la resta.

Les rates són nombroses al camp, i cau la llagosta, i els ramats devoren, i els petits ocells depreden; quina calamitat per al camperol! El que resta damunt l’era, els lladres s’ho acaben. I l’escriba recaptador d’impostos arriba al port i taxa la collita. Hi ha agents amb els seus garrots i els negres amb canyes de palmera. Vet aquí el que diuen: «Dóna el gra!». Però ell no en té. Aleshores el colpegen fins que cau a terra i, lligat, el llancen al pou. Submergit a l’aigua, xipolleja amb el cap a dins. La seva dona és lligada davant d’ell, els fills encadenats, i els veïns l’abandonen i s’emporten el que resta del seu gra.

Busca per Internet quatre fotografies d’excavacions de ciutats del tercer mil·lenni, adjunta­les a un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una.

234

La part de continguts s’acompanya de les seves fonts.

ra una fitxa biogràfica de Howard Carter com la següent:

…

…

Antic Egipte

a) Totes les antigues ciutats van néixer a prop d’un gran riu. b) Les primeres ciutats es van construir durant l’edat de la pedra. c) Amb l’aparició de les ciutats, la societat es va fer més complexa. d) Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir en sedentària.

soldats i artesans

A Egipte el màxim poder el tenia el faraó

219

7.28. Amb l’ajut del llibre i d’Internet, elabo-

Uruk

…

País actual

Llegeix les afirmacions següents i digues si són certes o falses. Després, escriu correcta­ ment les frases que hagis identificat com a falses.

escribes

7

…

Riu

7.3.

218

El secret de la mòmia

Nom d’alguna de les primeres ciutats

rei o faraó sacerdots, alts funcionaris i caps de l’exèrcit

R 7.4.

Nom de la civilització Font 16. Estatuetes de soldats nubis, llogats pel faraó, que es van trobar a la tomba d’un noble egipci.

ÀMBIT SOCIAL

A Egipte i a Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític, ja que només uns quants controlaven la riquesa i el poder.

La major part de la població treballava per a la minoria rica i poderosa. Els pagesos eren el grup més nombrós de la societat.

El grup social més baix eren els esclaus. Es tractava de persones que eren propietat d’altres individus, que podien ser comprats i venuts, i que mai no cobraven per treballar. Els esclaus feien les feines domèstiques i treballaven a les mines de metalls i, en el cas d’Egipte, a les pedreres. [Font 17]

• Què és una ciutat?

• Quan i on van néixer les primeres ciutats?

• Com eren les primeres ciutats?

• A què es dedicaven els seus habitants?

e) Ur és una antiga ciutat que estava situada a la vall de l’Indus. f) La majoria de les primeres ciutats estaven emmurallades. g) Les cases de les primeres ciutats eren fetes amb murs de pedra. h) Harappa és una antiga ciutat que es va desen­ volupar a la vall de l’Indus. i) Assur és una antiga ciutat que es va desenvo­ lupar a la vall del Huang He. j) Les ciutats eren més grans que els poblats ne­ olítics. k) Les primeres civilitzacions urbanes es van des­ envolupar a Europa.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

4.3. La societat

El màxim poder el tenia el rei o, en el cas d’Egipte, el faraó. [Font 14] El càrrec era hereditari, ja que passava de pares a fills. Tenien un poder il· limitat: el rei controlava la vida política, l’economia i la religió.

Els reis i els faraons governaven, feien les lleis i obligaven els seus súbdits a pagar-los impostos. [Font 15] El monarca era també el cap de l’exèrcit. Per mostrar el seu poder, ordenava construir edificis enormes, com ara temples, palaus i tombes.

Els reis de les ciutats de Mesopotàmia es creien d’origen diví. Afirmaven que eren representants dels déus a la terra. A Egipte, en canvi, el faraó era considerat un déu vivent. Era adorat en vida i també un cop mort. Per això els sacerdots tenien un paper destacat en aquestes societats.

7.1. Fes una redacció explicant què és una ci­ vilització urbana. Cal que el text respongui or­ denadament les preguntes següents:

Recorda

Nil

» A Egipte el màxim poder el tenia el faraó i a

Tigris i Eufrates

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van néixer els primers estats de la història.

» A Europa, l’escriptura es va desenvolupar uns dos mil anys més tard que a Egipte

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedicaven a oficis molt diversos.

i Mesopotàmia.

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

religió politeista

a) De quins fets informa aquest text? Enumera’ls. b) Els fets referits en aquest text, són socials, culturals, econòmics o polítics? Per què? c) Qui són les persones que tenen poder i les que no en tenen, segons el text? d) Quin consell et sembla que dóna l’autor d’aquest text al jove que vol deixar els estudis?

Mesopotàmia l’escriptura i els nombres s’aprenien

faraó

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

» A l’antic Egipte i a

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egípcia.

ODS

4.1. El poder dels reis i dels faraons

ACTIVITATS El naixement de les ciutats

als temples.

» L’escriptura més coneguda de l’antic Egipte és la jeroglífica.

estat

» La religió a l’antic Egipte era politeista.

escriptura

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

241

+ Activitats complementàries

amb una mica més de dificultat.

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es basava el seu poder.

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

Rei de l’antic Egipte. Era considerat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

242

243

Esquema gràfic que recull els continguts clau de la unitat.

21

ALTRES MATERIALS

A Egipte i Mesopotàmia hi havia persones que manaven i d’altres, la majoria, que obeïen. Les persones que manen són les que tenen poder polític. Els qui manaven a Egipte i a Mesopotàmia eren molts rics, és a dir, tenien també un gran poder econòmic.

En les primeres civilitzacions urbanes hi havia, doncs, una persona que manava molt. Era qui aplicava les lleis amb la col·laboració d’unes persones o administració que l’ajudaven a governar. El conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori s’anomena es· tat. A Egipte i Mesopotàmia van néixer, per tant, els primers estats de la història. A Europa, en canvi, els estats es van crear molt més tard.

faraó • estat

TEMA

7

4. Reis i faraons

7

A 1r i 2n, amb l’opció dels dos volums: coneixements i dossier d'aprenentatge, les unitats tenen aquests mateixos apartats, distribuïts d’aquesta manera Unitat

7

TEMA 7

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

Construcció de les primeres ciutats

Els sumeris inventen l’escriptura

1. El naixement de les ciutats 2. El control de l’aigua 3. El naixement d’una societat complexa 4. Reis i faraons 5. La invenció dels nombres i de l’escriptura 6. Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte 7. La religió a Egipte: el culte a la mort 8. Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació 9. L’art a Egipte 10. L’art a Mesopotàmia 11. El secret de la mòmia

Construcció dels primers ziggurats

Construcció de les grans piràmides

Codi d’Hammurabi

Màscara d’or trobada a la tomba del faraó Tutankamon.

Porta d’Isthar de l’antiga ciutat de Babilònia.

160

Coneixements

Doble pàgina inicial que presenta el tema de la unitat.

A Egipte i Mesopotàmia hi havia persones que manaven i d’altres, la majoria, que obeïen. Les persones que manen són les que tenen poder polític. Els qui manaven a Egipte i a Mesopotàmia eren molts rics, és a dir, tenien també un gran poder econòmic.

En les primeres civilitzacions urbanes hi havia, doncs, una persona que manava molt. Era qui aplicava les lleis amb la col·laboració d’unes persones o administració que l’ajudaven a governar. El conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori s’anomena es· tat. A Egipte i Mesopotàmia van néixer, per tant, els primers estats de la història. A Europa, en canvi, els estats es van crear molt més tard.

4.1. El poder dels reis i dels faraons

4.3. La societat

El màxim poder el tenia el rei o, en el cas d’Egipte, el faraó. [Font 14] El càrrec era hereditari, ja que passava de pares a fills. Tenien un poder il· limitat: el rei controlava la vida política, l’economia i la religió.

Els reis i els faraons governaven, feien les lleis i obligaven els seus súbdits a pagar-los impostos. [Font 15] El monarca era també el cap de l’exèrcit. Per mostrar el seu poder, ordenava construir edificis enormes, com ara temples, palaus i tombes.

Els reis de les ciutats de Mesopotàmia es creien d’origen diví. Afirmaven que eren representants dels déus a la terra. A Egipte, en canvi, el faraó era considerat un déu vivent. Era adorat en vida i també un cop mort. Per això els sacerdots tenien un paper destacat en aquestes societats.

A Egipte i a Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític, ja que només uns quants controlaven la riquesa i el poder.

La major part de la població treballava per a la minoria rica i poderosa. Els pagesos eren el grup més nombrós de la societat.

El grup social més baix eren els esclaus. Es tractava de persones que eren propietat d’altres individus, que podien ser comprats i venuts, i que mai no cobraven per treballar. Els esclaus feien les feines domèstiques i treballaven a les mines de metalls i, en el cas d’Egipte, a les pedreres. [Font 17]

faraó • estat

4.2. L’organització del poder: l’estat Els reis i els faraons delegaven part del govern a una persona de la seva confiança, anomenada primer ministre (visir a Egipte). També hi havia nombrosos funcionaris, que cobraven els impostos. Per fer complir les seves decisions, els reis i els faraons tenien un exèrcit poderós. [Font 16]

TEMA

7

4. Reis i faraons

161

Font 14. El faraó.

Font 15. El codi d’Hammurabi és un dels reculls de lleis més antics que es conserven. Va ser dictat per Hammurabi, rei de Babilònia, entre els anys 1792 i 1750 aC sobre una estela de diorita d’uns tres metres d’alçària que es conserva al Museu del Louvre (París).

Font 16. Estatuetes de soldats nubis, llogats pel faraó, que es van trobar a la tomba d’un noble egipci.

Font 17. La piràmide social a Egipte i Mesopotàmia.

rei o faraó sacerdots, alts funcionaris i caps de l’exèrcit escribes

Recorda A Egipte el màxim poder el tenia el faraó

soldats i artesans

i a Mesopotàmia, el rei.

A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta

pagesos

més desigualtat social que en el neolític.

A Egipte i Mesopotàmia van néixer els primers estats de la història.

esclaus

168

169

La part de continguts s’acompanya de les seves fonts.

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS civilització urbana

Recorda

Nil

» A Egipte el màxim poder el tenia el faraó i a

Tigris i Eufrates

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van néixer els primers estats de la història.

» A Europa, l’escriptura es va desenvolupar uns dos mil anys més tard que a Egipte

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedicaven a oficis molt diversos.

i Mesopotàmia.

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

religió politeista

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egípcia.

Mesopotàmia l’escriptura i els nombres s’aprenien

faraó

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

» A l’antic Egipte i a

als temples.

» L’escriptura més coneguda de l’antic Egipte és la jeroglífica.

estat

» La religió a l’antic Egipte era politeista.

escriptura

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es basava el seu poder.

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

Rei de l’antic Egipte. Era considerat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

184

Esquema gràfic que recull els continguts clau de la unitat.

22

185

7

7

SOCIALS

Tema

UNITAT

UNITAT 7 EGIPTE I MESOPOTÀMIA El naixement de les ciutats

7.1. Fes una redacció explicant què és una civilització urbana. Cal que el text respongui ordenadament les preguntes següents: • Què és una ciutat?

• Quan i on van néixer les primeres ciutats?

• Com eren les primeres ciutats?

PROJECTE DIGITAL

Socials • 1r ESO

• A què es dedicaven els seus habitants?

7.2. Observa el mapa de les primeres civilitzacions urbanes del llibre (pàg. 163) i completa la taula. Algunes de les civilitzacions poden aparèixer en més d’una fila.

Nom de la civilització

Nom d’alguna de les primeres ciutats

Riu

País actual

Uruk Indus Tigris i Eufrates Antic Egipte Huang He

133

Amb prou espai per resoldre les activitats.

7

FAIG BALANÇ

UNITAT

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Activitats +

Activitats +

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Faig balanç

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

1.

Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

7.29. Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci va redactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragment que hi ha a continuació està adreçat a un jove que vol deixar els estudis i dedicar-se a treballar. Llegeix-lo i respon les preguntes que trobaràs a continuació.

GUIA D’AULA I RECURSOS

Dossier d'aprenentatge

a) Explica com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua dels rius.

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

M’han dit que deixes les lletres i que gires el cap vers els treballs dels camps. No recordes la condició del camperol en el moment que se li taxa la collita? Vet aquí que els cucs li han arrabassat la meitat del gra i l’hipopòtam se n’hi ha menjat la resta. Les rates són nombroses al camp, i cau la llagosta, i els ramats devoren, i els petits ocells depreden; quina calamitat per al camperol! El que resta damunt l’era, els lladres s’ho acaben. I l’escriba recaptador d’impostos arriba al port i taxa la collita. Hi ha agents amb els seus garrots i els negres amb canyes de palmera. Vet aquí el que diuen: «Dóna el gra!». Però ell no en té. Aleshores el colpegen fins que cau a terra i, lligat, el llancen al pou. Submergit a l’aigua, xipolleja amb el cap a dins. La seva dona és lligada davant d’ell, els fills encadenats, i els veïns l’abandonen i s’emporten el que resta del seu gra.

b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica i egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».

És important saber que les primeres civilitzacions no es van desenvolupar a Europa.

M’agrada saber com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua del riu i es beneficiaven del seu ús.

No em serveix de res conèixer la importància de les civilitzacions urbanes.

c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.

És important saber quin és l’origen de l’escriptura.

M’agrada conèixer els rituals funeraris egipcis i, en particular, la momificació.

Tenir coneixements sobre art egipci és important per al meu futur.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

b) Els fets referits en aquest text, són socials, culturals, econòmics o polítics? Per què?

C

c) Qui són les persones que tenen poder i les que no en tenen, segons el text?

d) Quin consell et sembla que dóna l’autor d’aquest text al jove que vol deixar els estudis?

a

Les primeres grans civilitzacions urbanes es van desenvolupar a la costa.

b

Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir definitivament en sedentària.

c

La vida a Egipte girava al voltant del riu Eufrates.

d

Hi ha una relació directa entre el regadiu i l’augment de l’excedent agrari.

e

Les societats de Mesopotàmia i Egipte eren més complexes que les del neolític.

f

Els sacerdots tenien el màxim poder a Egipte.

g

A Mesopotàmia i a Egipte només les persones més poderoses sabien escriure.

h

Els egipcis creien en un sol déu que esperaven veure un cop morts.

i

Les piràmides són l’únic exemple d’arquitectura egípcia que s’ha conservat.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis

F

les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

151

150

+ Activitats amb una mica

ÀMBIT SOCIAL

d) Explica les característiques principals d’una piràmide i quina era la seva utilitat.

M’agrada saber com treballaven i com es divertien els antics egipcis.

Socials • 1r ESO

Socials • 1r ESO

Socials • 1r ESO

M’agrada saber quina era la lògica que seguia l’alfabet jeroglífic egipci.

152

Faig balanç: pàgines d’autoavaluació perquè l’alumne pugui valorar si ha assolit prou bé els coneixements més destacats.

més de dificultat.

2

Egipte, terra de faraons

PROJECTE

PROJECTE 2

AVALUACIÓ • AVALUAPP

a) De quins fets informa aquest text? Enumera’ls.

PROJECTE 2 » Egipte, terra de faraons

2. Quins aspectes de la construcció d’una piràmide (materials utilitzats, estructura de l’edifici, forma…) es poden observar en la pel·lícula?

Competències bàsiques: Tractament de la informació i competència digital, artística i cultural, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

Objectiu: Mirar una pel·lícula sobre l’antic Egipte i extreure’n informació d’aquest període de la història.

3. Amb quina finalitat ordena el faraó la construcció d’una piràmide?

A partir del que has treballat sobre l’antic Egipte i del visionat de la pel·lícula Terra de faraons, cal que responguis un seguit de qüestions sobre aquest tema.

4. Qui treballa en la construcció de la piràmide? Com són les condicions de treball?

ODS

5. En quines escenes de la pel·lícula es manifesta més clarament el poder del faraó?

Socials • 1r ESO

Socials • 1r ESO

Fitxa tècnica de la pel·lícula Títol: Terra de faraons Director: Howard Hawks Guió: William Faulkner, Harry Kurnitz i Harold Bloom Fotografia: Lee Garmes Música: Dimitri Tiomkin Intèrprets: Jack Hawkins (faraó), Joan Collins (Nellifer), Dewey Martin (Senta), Alexis Minotis (Hamar), Luisa Boni (Kyra)…

Nacionalitat: Estats Units Any d’estrena: 1955 Durada: 105 minuts

6. Com obté el faraó la seva riquesa?

Sinopsi El faraó Kheops ordena construir la piràmide on reposaran les seves restes. Aquesta piràmide ha de superar totes les que s’han construït fins ara. Quinze anys després d’haver començat la construcció, la feina s’ha d’aturar perquè totes les pedreres pròximes d’on s’extreia la pedra s’han esgotat. Aleshores, el faraó es proposa exigir tributs a Xipre, on regna Nellifer, una dona bella i cruel que l’impressiona tant que acaba casant-s’hi. Nellifer conspira per matar la família real i apoderar-se del tron d’Egipte.

7. Al final de la pel·lícula una dona pregunta a l’arquitecte de la piràmide si el faraó serà recordat amb el pas del temps. L’arquitecte diu que sí, que la piràmide mantindrà el seu record. Creus que el faraó mereix ser recordat? Argumenta la teva resposta.

Les preguntes que cal respondre són les següents: 1.

Una piràmide, és una font històrica? I una pel·lícula sobre l’antic Egipte? En cas que ho siguin, digues quin tipus de fonts són.

154

Projecte: Hi ha tres projectes, un de geografia, i dos d’història. En aquests es fa un treball de recerca per resoldre les qüestions plantejades.

23

ALTRES MATERIALS

153

 ELS PROGRAMES DE CIÈNCIES SOCIALS Els programes de Ciències Socials de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.

Els

alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.

Socials SOCIALS 1 1 1

S A O I L SC

SOCIALS

ESO

DIG

ITAL

ESO

ESO

ESO

DO SSI ER

Programa

Programa

Olympe de Gouges

Teresa Claram

unt

Els

docents disposen del material següent:

•E l

programa en versió digital.

guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

•L a

Socials

3

•R ecursos didàctics en l’espai personal del web

www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.

•U na

eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp!

24

GUIA D’AULA ESO Programa

Teresa Claramunt

SOCIALS

Socials

1

1

Programa

3

3

SOCIALS

3

ESO

ESO

ESO

DOSSIER

ÀMBIT SOCIAL

Socials

L

SOCIALS

ISBN 978-84-489-5114-6

ITA

ISBN 978-84-489-5111-5

DIG

ISBN 978-84-489-5110-8

GUIA D’AULA I RECURSOS

Teresa Claramunt

Olympe de Gouges

SOCIALS

ESO

DOSSIER

Programa

Programa

Programa

Teresa Claramunt

Olympe de Gouges

ISBN 978-84-489-5121-4

ISBN 978-84-489-5120-7

NOVETAT

1

ESO

ESO

ESO

SOCIALS

ISBN 978-84-489-5124-5

2021

AVALUACIÓ • AVALUAPP

SOCIALS

ESO

Projecte Digital

PROJECTE DIGITAL

Programa Teresa Claramunt

L ITA DIG

Programa Olympe de Gouges

SOCIALS

Materials amb continguts competencials que generen un esperit crític i emprenedor.

ITAL DIG

a o c S S SOCIALS A O i ls I SC L S A O I L C S 4 Socials 4 SOCIALS 4 SOCIALS

ESO

Programa

Olympe de Gouges

Programa

ESO

ESO

Programa

2

Teresa Claramunt

DOSSIER

ESO DOSSI ER

2

ESO

ODS

2

ESO

ESO

Programa

Olympe de Gouges

Teresa Claramunt

I, com que som conscients que l’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, hem preparat materials adaptables a totes les realitats.

25

ALTRES MATERIALS

SOCIALS

L

ITA DIG

ESO

Programa Eulà lia Ferrer

ISBN 978-84-489-5140-5

ISBN 978-84-489-5138-2

ISBN 978-84-489-5139-9

ISBN 978-84-489-5146-7

ISBN 978-84-489-5143-6

ISBN 978-84-489-5141-2

ISBN 978-84-489-5142-9

ISBN 978-84-489-5147-4

ISBN 978-84-489-5144-3

26

ISBN 978-84-489-5145-0

ISBN 978-84-489-5148-1

ISBN 978-84-489-5149-8

ACTIVITATS AUTOCORRECTIVES

ACTIVITATS IMPRIMIBLES

SOCIALS PROJECTE DIGITAL GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT SOCIAL AVALUACIÓ • AVALUAPP

ENLLAÇOS I RECURSOS

ODS

ACTIVITATS DAVALUACIÓ

ALTRES MATERIALS

   

PROJECTE DIGITAL

SOCIALS

 PROJECTE DIGITAL

PROJECTE DIGITAL

S’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un requisit important per al futur professional dels alumnes.

GUIA D’AULA I RECURSOS

Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes:

L

AVALUACIÓ • AVALUAPP

3 ESO

ODS

ESO

ITA

1

S A O I L C S

DIG

L

ITA

DIG

S A O I L C S

ÀMBIT SOCIAL

• Coneixement dels diferents dispositius digitals.

• Treball col·laboratiu.

• Accés a la informació i posterior transformació en coneixement.

• Reflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

En cada matèria disposeu de: •L es unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats.

•A ctivitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.

•L ’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir el coneixement i les competències pròpies de la matèria.

29

ALTRES MATERIALS

•R ecursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres recursos complementaris.

 PROGRAMES DIGITALS BARCANOVA mb a a n o i c n u F als els princip IUS. ERAT P O S E M E T SIS

ITA

DIG

S A O S CI L

MULTISU P Podeu ac ORT cedir-hi des de q ualsevol disposit (smartph iu one, tau o ordina leta dor).

L

IU MULTIDISPOSIT mateixa la r a z it il t u t e m Per d’accés u la c a ix e t a m llicència i la ositius p is d i s ip u q e s en diferent electrònics.

1

DESCARR EGA Visualitz BLE on-line i ació off-line.

ESO

MULTIPLATAFORMA Poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya. A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor de BlinkLearning (www.blinklearning.com). Aquest visor funciona en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT. 30

SOCIALS PROJECTE DIGITAL

ESO

GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

3

•E nllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes.

•R ecursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

ÀMBIT SOCIAL

•A ctivitats autocorrectives: activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.

•A ctivitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema.

•A ctivitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel docent.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

•A ctivitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

31

ALTRES MATERIALS

1

S A O I SC L

L ITA D IG

L ITA D IG

S A O I SC L

 ACTIVITATS DIGITALS PER A L’APRENENTATGE COMPETENCIAL L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les activitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals.

El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per dimensions i competències.

Activitats i recursos digitals

S’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dinamització grupal.

32

SOCIALS

Activitats autocorrectives i activitats obertes

PROJECTE DIGITAL

Per tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun dels apartats de la unitat.

El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas de les activitats obertes.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada estudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu aprenentatge.

Autoavaluació

33

ALTRES MATERIALS

ODS

En cada unitat es presenta una autoavaluació, un conjunt d’activitats autocorrectives en les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements. Aquesta modalitat d’activitat també deixa traçabilitat.

Projectes de treball

Es proposen uns projectes de treball cooperatiu que s’estructuren a partir d’una sèrie d’activitats en les quals els alumnes desenvolupen les competències digitals i apliquen els coneixements adquirits en cada trimestre. Els Projectes es caracteritzen per aquests aspectes: • Estan contextualitzats en situacions reals i actuals de l’alumnat.

• S’utilitzen eines i recursos digitals gratuïts.

• Es treballa en el núvol.

• Es fan propostes de treball individual i en grup.

• Són fàcilment integrables en la dinàmica de l’aula.

• Hi ha orientacions metodològiques per al professorat.

Altres materials editables i imprimibles* Algunes de les nostres propostes estan enfocades a l’estudi i reflexió dels alumnes. I, per les seves característiques, requereixen la seva edició i emmagatzematge o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: metacognició, mapes conceptuals o altres propostes que requereixin dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

Els docents disposen de versions imprimibles de guies d’aula i altres materials complementaris per donar suport a la seva tasca.

34

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

PROVES D’AVALUACIÓ EN TRES NIVELLS

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

SOLUCIONARI

ALTRES MATERIALS

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

  

SOCIALS

GUIA D’AULA I RECURSOS

SOCIALS

 RECURSOS PER AL DOCENT

PROJECTE DIGITAL

Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.

Guia d’aula

GUIA D’AULA I RECURSOS

La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.

S A O I C L S Socials

1

3

GUIA D’AULA ESO Olympe de Gouges

ÀMBIT SOCIAL

Programa

Teresa Claramunt

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Programa

GUIA D’AULA ESO

Està estructurada segons aquests apartats: •P resentació de la guia d’aula i del seu funcionament.

•C ompetències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències transversals.

•E ines d’avaluació de les competències: – AvaluApp – Rúbriques i dianes – Avaluació curricular i avaluació competencial • Índex de continguts del programa de Llengua catalana del curs corresponent.

• Desenvolupament de les unitats: – Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat.

– Programació didàctica.

– Continguts.

– Criteris d’avaluació.

– Objectius d’aprenentatge.

– Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari.

– Mapa conceptual de la unitat didàctica.

37

ALTRES MATERIALS

ODS

• Temporització indicativa.

Desenvolupament de la unitat

Cada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els continguts clau, les competències i el solucionari de les activitats de cada una de les planes del material de l’alumne.

UNITAT 1 UNITAT 1 X IXXVII XVI SEGLES SEGLES ELS ELS MODERNA. MODERNA. DE L’EDAT DE L’EDAT 1 » L’INICI UNITAT 1 » L’INICI UNITAT

ITÀLIA(I).(I).

RENAIXEMENTA AITÀLIA 8.8.ELELRENAIXEMENT L’ARQUITECTURA L’ARQUITECTURA

X IXXVII XVI SEGLES SEGLES ELS ELS MODERNA. MODERNA. DE L’EDAT DE L’EDAT 1 » L’INICI UNITAT 1 » L’INICI UNITAT

DESCOBRIMENTS(II).(II).

3.3.ELSELSDESCOBRIMENTS I VIATGERS VIATGESI VIATGERS VIATGES

descobriment descobriment deldel viatges viatges ElsEls

EN COMPETÈNCIES EN COMPETÈNCIES AVANÇA AVANÇA

relacionats relacionats esdeveniments esdeveniments principals principals els descobriments. els descobriments. ambamb

portugueses portugueses exploracions exploracions Les Les 3.13.1

informacions informacions Comprendre Comprendre 2. 2.

va impulva impulel Navegant Enric el Navegant Enric portuguès portuguès xv, l’infant xv, l’infant segle segle a mitjan a mitjan CapCap L’obL’obafricanes. africanes. les costes les costes perper d’exploració viatges d’exploració viatges els viatges delsdels i elsi viatges era l’objectiu la navegació era l’objectiu QuinQuin la navegació sar sar l’Índia, amb l’Índia, amb i comerciar i comerciar Sudan Sudan a l’or del del i castellans? a l’or accedir i castellans? accedir portuguesos era era portuguesos de Portugal d’exploració de Portugal jectiu jectiu zona es es d’exploració zona en aquesta en aquesta Castella amb previst, Castella amb previst, l’objectiu La rivalitat l’objectiu La rivalitat va assolir d’Àfrica. no assolir d’Àfrica.

Qui no va la costa la costa vorejant vorejant Portugal Qui Portugal (1479): (1479): d’Alcáçovas Per Per d’Alcáçovas tractat els portuguesos? tractat del del o elsoportuguesos? la signatura els castellans amb la signatura els castellans amb va resoldre va resoldre queque acceptava acceptava i aquesta i aquesta les Canàries de Canàries de les què? què? la conquesta la conquesta a Castella a Castella cedia cedia Bojador.

Bojador. capcap del del al sud al sud africana africana la costa la costa explorés explorés Portugal Portugal els portuguesos els portuguesos africana, africana, la costa la costa perper exploracions exploracions En successives En successives el cap el cap passar passar Verd, vanvan Verd, i Cap i Cap Açores Açores les les Madeira, Madeira, illesilles les les ocupar ocupar vanvan BartoBartoFinalment, Finalment, (1460).

(1460). de Guinea de Guinea al golf al golf arribar i van arribar i van (1431) (1431) Bojador Bojador da Gama da Gama i Vasco i Vasco (1487) (1487) Esperança Esperança de Bona de Bona capcap pel pel va girar Díaz va girar lomé Díaz lomé els portuels portui asiàtiques, i asiàtiques, africanes protagonistes africanes protagonistes les costes A costes ElsEls A les (1498).

(1498). a l’Índia a l’Índia va arribar va arribar d’aquesd’aquesDesDes fortaleses. fortaleses. aixecar-hi i van aixecar-hi i van factories factories fundar-hi fundar-hi vanvan guesos guesos A Portugal mono- A Portugal i van monoi van Sudan Sudan del del i esclaus i esclaus d’ord’or el comerç el comerç controlar el Navegant controlar Enric el Navegant vanvan ta posició Enric ta posició la Xina. amb la Xina. amb de seda el seda Va Va i el ide l’Índia (1394-1460). amb l’Índia (1394-1460). amb d’espècies d’espècies el comerç el comerç politzar politzar

el mapa el mapa coneixia Colom coneixia Colom Toscanelli.

Toscanelli. florentí florentí del savi del savi mapa (A), (A), aquest mapa aquest Segons Segons km separaven 12.000 km separaven només 12.000 només d’Àsia.

Per Per d’Àsia. del sud-est Lisboa del sud-est Lisboa seu primer el primer seu en elen quanquan això,això, va arribar va arribar (B) Colom viatge (B) Colom viatge va va Salvador, Salvador, de San a l’illa de San a l’illa a l’illa de de a l’illa trobar-se creure trobar-se creure A (el Japó). (el Japó).

Cipangu Cipangu

A Lisboa El Salvador A Lisboa El Salvador (Guanahani) (Guanahani) ILLE les de les Des deDes S illes Canàries illes Canàries

S

BAH AME AME S S

OCEÀ OCEÀ N TLIÀCN T I C AT L ÀAT

Java Java MajorMajor

A

B B

0400

0

400 800

polar àrtic polar àrtic CercleCercle

OCEÀ OCEÀ

Illes Canàries Illes Canàries Cap Bojador Cap Bojador

Bahames Bahames Cuba Cuba

FICÍFIC PA C ÍPA

Hispaniola Hispaniola

Cap Verd Cap Verd

O C EOÀC E À

de Càncer de Càncer TròpicTròpic ÍNDIAÍNDIA CalicutCalicut

01500

1500 3000

i Elcano i Elcano Magalhães Magalhães (1519-1522) (1519-1522)

3000 4500 km 4500 km

a conseqüència, Com a conseqüència, Com a Portugal. a Portugal. perper a l’est, a l’est, situades situades i lesi les Castella Castella 1500. l’any 1500. l’any al Brasil al Brasil va establir es establir es va Portugal Portugal concedir concedir vanvan Catòlics Catòlics ReisReis delsdels successors successors els, els xvi,xvi el segle el segle Durant Durant les costes les costes explorar explorar vanvan queque mariners, mariners, a altres a altres descobrir» descobrir» perper «llicència «llicència de de l’istme l’istme va creuar va creuar de Balboa de Balboa Núñez Núñez Vasco Vasco el 1513, el 1513, Així,Així, americanes. americanes. posteriorment posteriorment anomenada Sud, anomenada Sud, del del la mar la mar descobrir descobrir i vai va Panamà Panamà la primera la primera fer fer vanvan i Elcano i Elcano Magalhães Magalhães i 1522, i 1522, 15191519 i, entre i, entre Pacífic, oceà Pacífic, oceà mo-modiversos diversos i Tordesillas. perper i Tordesillas. important vas vas molt important molt va ser va ser viatge viatge Aquest Aquest al món. volta al món. volta nounou d'und'un l'existència l'existència provava provava al món, volta al món, volta la primera la primera significava significava tius:tius: VanVan rodona. rodona. era era la Terra la Terra queque definitivament definitivament i demostrava i demostrava continent delsdels 18 homes el seu continent 18 homes el seu només va donar amb només va donar amb qui qui Ibèrica Esbrina Ibèrica Esbrina la península a laapenínsula retornar retornar aconseguir aconseguir

i Elcano, i Elcano, de Magalhães la ruta de Magalhães ruta de lade llocsllocs per per realitzat realitzat el recorregut el recorregut i escriu i escriu

viatge. viatge. primer el seu primer enseu en el Colom Colom les línies de línies de les el significat el significat Explica Explica d’Alcáçod’Alcáçoals tractats als tractats corresponents corresponents

Rucellai.

Rucellai. lau lau

en l’aprenentatge en l’aprenentatge Participar Participar 5. 5.

motiu. motiu. quinquin i peri per a Amèrica a Amèrica nomnom

Espectador Espectador

Cilindre Cilindre

salpat. salpat. havien havien queque 265265

Cúpula Cúpula

de fuga de fuga Punt Punt

culturals culturals aportacions aportacions Valorar Valorar ideal i de i de ideal la bellesa debellesa de la La recerca 3. La3.recerca va ser

ambamb Tambor Tambor pilastres pilastres i buits i buits

va ser les proporcions deproporcions de les l’harmonia l’harmonia del Redel Reels artistes en artistes en els constant constant unauna sobre sobre informació informació Busca Busca naixement. naixement. conceptes. conceptes. dosdos aquests aquests

Balustrada Balustrada Fris Fris

imatges imatges ambamb Treballar Treballar la històa la ahistòpassat passat hanhan quèquè 4. 4. Per Per

a a va traslladar es traslladar es va italiana italiana el impulsar impulsar vanvan papes papes els els on on Roma, Roma, Pere del del Pere de Sant de Sant la basílica i la ibasílica in Montorio in Montorio Pietro Pietro de San de San templet templet arquiarquialtres altres perper i continuada i continuada Bramante Bramante perper dissenyada dissenyada Vaticà, Vaticà, Àngel. Àngel.

Miquel Miquel entre ellsells entre tectes, tectes,

de l’arquitectura de l’arquitectura el centre el ,centre XVI,XVI Al segle • Al•segle el Destaquen Destaquen edificis. nous edificis. nous

4. 4.

Sebastián Sebastián JuanJuan (1476(1476Elcano Elcano Mariner 1526).

Mariner 1526). va va que que bascbasc en laen la participar participar voltavolta primera primera La va La va al món. al món. el 1522. el 1522. completar completar

sobre el lloc sobre pati pati d’und’un dinsdins construït construït estàestà templet templet Aquest de planta Aquest de planta un edifici un edifici va projectar Eix vertical va projectar Eix vertical Bramante Bramante Pere.Pere. santsant crucificat crucificat envolta havia estatestat envolta havia que que balustrada, balustrada, per una per una rematat rematat un pòrtic i un ipòrtic escalinata escalinata sobre una una sobre central central cúpula. cúpula. per una per una coronat coronat central Cúpula l’espai central Cúpula l’espai semiesfèrica semiesfèrica

lineal lineal La perspectiva La perspectiva

clàssics, clàssics, models models en els en els inspirar inspirar es van es van arquitectes arquitectes Els Els els els i romans, i romans, grecs grecs ordres ordres els els utilitzar i van utilitzar i van a material com a material com la pedra la pedra desdesmésmés edificis edificis Els Els de volta. o volta. o de plans plans sostres sostres i elsi els semicirculars semicirculars arcsarcs o centralitzao centralitzallatina llatina de creu de creu planta amb planta amb esglésies, esglésies, les les ser ser vanvan tacats tacats i finestres i finestres i portes i portes horitzontals horitzontals pisos pisos diversos amb diversos amb palaus, palaus, i elsi els da, da, en frontons. en frontons. rematades rematades de Florència. de Florència. la ciutat la ciutat va ser va ser estilestil nounou del del el bressol el ,bressol XV, XV Al segle • Al•segle el Renaixeel Renaixeva inaugurar va inaugurar Brunelleschi Brunelleschi Filippo Filippo ciutat, ciutat, En aquesta En aquesta va creva creDesprés, Després, de Florència. de Florència. la catedral decatedral de la la cúpula amb la cúpula ment amb ment de San de San (església (església renaixentistes renaixentistes i palau i palau d’església d’església models models ar els ar els Alberti, Alberti, Battista Leon Battista Leon va destacar va destacar També També Pitti).

Pitti). i palau i palau Lorenzo Lorenzo pa-pai deli del Novella Novella Maria Maria de Santa de Santa de l’església de l’església la façana defaçana de la autor autor

polar polar CercleCercle antàrtic antàrtic

mapes mapes ambamb Treballar Treballar els principals ordre, els principals ordre, per per 3. Anomena, 3. Anomena,

i i Oceànica Oceànica mar mar les terres deterres de les virreivirrei descobrís». descobrís». que que

Pilastres Pilastres

Roma Roma in Montorio, in Montorio, Pietro Pietro SanSan El Cinquecento.

El Cinquecento. que que se suposava onsuposava llocse el on

Rectangle Rectangle

etapes etapes seves seves i les i les L’arquitectura L’arquitectura 8.28.2 servir servir fer fer vanvan

viatges de de viatges Principals Principals castellans castellans descobriment descobriment (1492)(1492) Cristòfor ColomColom Cristòfor (1499-1500) Vespucci (1499-1500) Vespucci

B BCornisa Cornisa

Es va Es va d’Alberti. d’Alberti.

(B), (B), Rucellai Palau Rucellai Palau i és un i 1455 i és un i 1455 entre 14461446 entre construir construir pisos pisos renaixentista: renaixentista: de palau model de palau model dels dels el ressalt el ressalt els quals enquals en els horitzontals horitzontals finestres finestres amunt, amunt, cap cap decreix decreix carreus carreus dòriques, dòriques, per pilastres per pilastres emmarcades emmarcades cornisa. i gran cornisa. i gran i corínties i corínties jòniques jòniques pati.pati. entorn d’und’un entorn Tambor L’interior es disposava Tambor es disposava L’interior

vanvan Molts Molts social. social. consideració seva consideració i van i van obres obres les seves les seves firmar firmar vanvan disciplines, disciplines, en diverses en diverses destacar destacar i elsi els a Florència a Florència els Mèdici com els Mèdici com mecenes, mecenes, de rics de rics el suport rebre el suport rebre a Roma. a Roma. papes papes

de de TròpicTròpic Capricorn Capricorn

Í N D IÍCN D I C

À

À C CE TI N LÀ C TI N LÀ

CE

AT

AT

Cap deCap de Bona Esperança Bona Esperança de de Estret Estret Magallanes Magallanes

(A), (A), de Florència de Florència la catedral catedral de lade Cúpula Cúpula entre entre construïda construïda de Brunelleschi, de Brunelleschi, va superar va superar L’arquitecte i 1426.

L’arquitecte i 1426.

14201420 espai espai un enorme un enorme de cobrir de cobrir el repte el repte un un va idear a això, va idear això, m. aPer m. Per de 41,7 de 41,7 d’interior d’interior una una cúpula, cúpula, de doble de doble sistema sistema d’exterior d’exterior altraaltra i unai una semicircular semicircular elements elements ambamb lligades lligades apuntada, apuntada, entre si. si. entre es contrarestaven es contrarestaven d’unió que que d’unió

i l’equilibri. i l’equilibri.

Equador Equador

OCEÀ OCEÀ

Dias Dias Bartolomeu Bartolomeu (1487-1488) (1487-1488) da Gama da Gama Vasco Vasco (1497-1498) (1497-1498) Vespucci Vespucci 0 (1501-1502) (1501-1502)

Cúpula Cúpula exterior exterior

d’aquest imatges imatges en les en les teriors teriors de terde terel «Diccionari en«Diccionari o eno el apartat apartat al web: al web: trobaràs trobaràs queque artístics» artístics» mesmes www.barcanova.cat. www.barcanova.cat.

la la seva millorar millorar vanvan artistes artistes • Els • Els

Illes Illes Filipines Filipines

de de Illes Illes les Espècies les Espècies

Golf deGolf de GuineaGuinea

A ICCÍ F I C ÍF P A CP

viatges viatges Principals Principals de descobriment de descobriment portuguesos portuguesos

Llanterna Llanterna

Nervis Nervis

an- antermes termes delsdels exemples exemples 2. Busca 2. Busca d’aquest

renaixentista renaixentista de l'art de l'art importants importants mésmés característiques característiques LesLes güents: güents: els artistes això, els artistes això, PerPer clàssica. clàssica. l’antiguitat l’antiguitat va ser va ser artístic artístic El model matemàtics • El•model matemàtics mòduls mòduls i ro-i ro- Els Els grecs grecs autors autors delsdels formes formes i lesi les materials materials en els novament en els basar novament va donar basar es van va donar es van renaixentista renaixentista L’artL’art ia ia humana humana a la figura a la figura importància importància mans. mans. idealideal El cànon fi- fi- les seves El cànon representar proporcions. representar proporcions. les seves va intentar i vai intentar la naturalesa ennaturalesa en la va inspirar es inspirar capscaps es va vuit vuit dels dels el mòdul • L’art ser mòdul • L’art a sera el tornarà a a tornarà de vegades de vegades va recórrer va recórrer a la a la aconseguir-ho, igualigual aconseguir-ho, seràserà PerPer totaltotal la realitat. idealideal i l’altura la realitat. l’altura delment delment propor- ilongitud tal tal proporestesos, les les braços estesos, calcular braços calcular dels dels perper longitud mòduls, mòduls, com els els com matemàtics, matemàtics, mètodes da Vinci mètodes da Vinci Leonardo Leonardo va plasmar va plasmar comcom la profunditat. la profunditat. representar representar perper lineal, lineal, de Vitruvi. de Vitruvi. la perspectiva seu Home el Home i la iperspectiva cions, cions, a es- en elenseu a esfer fer es van es van edificis edificis Els Els l’antropocentrisme. l’antropocentrisme. va recuperar Es recuperar • Es• va i i d’escultures d’escultures el protagonista el protagonista va ser va ser humà humà i l’ésser i l’ésser humana, humana, calacala la serenitat la serenitat ideal, ideal, la bellesa la bellesa va buscar es buscar es va quals quals en les en les pintures pintures

800 1200 km 1200 km

Florència Florència El Quattrocento.

El Quattrocento.

A A

clàssics, ordres clàssics, ordres suport, suport, arquitectònics: arquitectònics: pla, pla, sostre sostre frontó, punt, frontó, punt, de mig de mig arc arc de de planta planta cúpula, cúpula, de volta, de volta, sostre sostre centralitzada. centralitzada. planta planta grega, grega, creucreu

Renaixement Renaixement deldel Característiques Característiques 8.18.1 se- seles les sónsón

de Capricorn de Capricorn TròpicTròpic

Java Java MinorMinor

i palaus i palaus Esglésies Esglésies significatius. significatius.

Edificis Edificis

EN COMPETÈNCIES EN COMPETÈNCIES AVANÇA AVANÇA

l’artl’art Conèixer Conèixer termes termes d’aquests d’aquests la definició la definició 1. Escriu 1. Escriu

humanisidees humanisidees les les va aplicar va aplicar queque artístic l’estil artístic l’estil va ser va ser El Renaixement El Renaixement i esi es xv (Quattrocento) xv (Quattrocento) al segle al segle a Itàlia a Itàlia Va sorgir Va sorgir de l’art. de l’art. al camp al camp tes tes (Cinquecento).

(Cinquecento). xvi xvi al segle al segle d’Europa arreu d’Europa arreu va estendre va estendre

BAH

M a r MCaarr iCba r i b

O

va de l’oceà enllà de l’oceà enllà mésmés terres terres de noves de noves El descobriment El descobriment papa la la papa del del rebre rebre vanvan Catòlics Catòlics ReisReis Els Els Europa. a tot Europa. a tot immediat immediat pacte pacte delidelivanvan Portugal, amb Portugal, amb conflictes conflictes evitar i, per evitar i, per Índies Índies de les de les sobirania sobirania de Tordeside Tordesiel tractat entractat en el d’influència àrees d’influència àrees respectives respectives les seves mitar les seves mitar les illes de illes de les a l’oest a l’oest llegües llegües a 370 a 370 un meridià un meridià traçava traçava Aquest Aquest (1494).

(1494). llasllas a a perper serien serien línialínia d’aquesta d’aquesta a l’oest a l’oest situades situades terres terres les les Verd: Verd: CapCap de de

ILLE

Hispaniola Hispaniola

Cap Verd Cap Verd

O

expedicions expedicions i noves i noves món món deldel Repartiment Repartiment 3.33.3 un imun imva tenir tenir

Golf de Golf de MèxicMèxic

de Càncer de Càncer TròpicTròpic Cuba Cuba

Madeira Madeira

Colom, a Cristòfor astrònoms a Cristòfor astrònoms va deure esdeure es va d’Amèrica d’Amèrica El descobriment El descobriment i navegants. i navegants. el convenciment enconvenciment en el basat basat objectiu, objectiu, El seu El seu genovès. genovès. origen origen de possible de possible a l’Índia a l’Índia i arribar i arribar a l’Atlàntic a l’Atlàntic endinsar-se endinsar-se era era la Terra, deTerra, de la la rodonesa derodonesa de la II II rei Joan al Joan al rei projecte da Gama Vasco projecte el seu da Gama Vasco el seu va presentar va presentar De primer De primer l’oest. l’oest. perper navegant navegant (1460-1524).

(1460-1524).

ReisReis als als va oferir el oferir el va Després, Després, va rebutjar. el rebutjar. el va navegant queque (1484), Primer navegant (1484), Primer Portugal Portugal de de Fe (1492).

Fe (1492). de Santa de Santa va va que que portuguès les Capitulacions portuguès en Capitulacions en les acceptar acceptar el van el van queque Catòlics, Catòlics, a l’Índia, arribar a l’Índia, (Huelva), arribar (Huelva), de Palos de Palos portport del del desdes vaixells vaixells amb trestres Àfrica, amb va salpar Àfrica, vorejant va salpar Colom vorejant Colom a l’illa a l’illa va arribar va arribar de 1492 el 1498. de 1492 el 1498.

12 d’octubre i el i12eld’octubre Canàries, a les Canàries, a les escala escala va fer va fer a San com a San com va batejar va batejar queque Bahames), Bahames), (les(les Guanahani Guanahani de de caribenya caribenya la Hispai la iHispade Cuba de Cuba illesilles les les va reconèixer va reconèixer de tornar, de tornar, Abans Abans Salvador.

Salvador.

A Castella A Castella riqueses. riqueses. possibles possibles seves seves les les perper va interessar es interessar niola i esi va Colom niola Colom Cristòfor Cristòfor el 1506 el 1506 va morir Món, va morir Món, al Nou al Nou mésmés vegades 1436-1506). vegades trestres 1436-1506). de tornar (vers(vers de tornar Després Després a partir a partir fer servir va servir es fer Les Capitulacions es va nom Les Capitulacions queque nom les Índies, a Índies, a les arribat havia arribat havia queque creient creient Fe elFe el de Santa de Santa PerPer d’Àsia. d’Àsia. el sud-est i el i sud-est el sud el sud a Insulíndia, a Insulíndia, referir-se van nomenar referir-se van nomenar perper d’aleshores d’aleshores seus ha- haseus i elsi els denominació de lade la «Almirall denominació aquesta «Almirall aquesta rebre rebre vanvan territoris nous territoris nous això, els els això, indis. indis. anomenats anomenats ser ser vanvan bitants bitants

Illes IllesLisboaLisboa AçoresAçores Madeira Madeira de Càncer Canàries de Càncer TròpicTròpic Canàries

ÍndiaÍndia

i castellans i castellans de portuguesos de portuguesos viatges viatges Principals Principals

l’Escola fundar l’Escola fundar de Sagres, de Sagres, va reunir onreunir on va geògrafs, grans geògrafs, grans

d’Amèrica d’Amèrica descobriment descobriment El El Castella.

Castella.

3.23.2 un mariner un mariner Colom,

Irlanda Irlanda

El descobriment El descobriment d’Amèrica d’Amèrica

temporal temporal informació informació Gestionar Gestionar els els cronològic cronològic un eix en eix en un 1. Situa 1. Situa

els edificis i l’art els edificis i l’art de l’arquitectura rial’arquitectura ria de les il·lustracions? de il·lustracions? de les complecompleinformació busca informació et cal, busca Si etSical, a a edificis edificis aquests aquests sobre sobre mentària mentària

de fuga de fuga Punt Punt

per per un mètode ésmètode lineal és un lineal La perspectiva La perspectiva de profunditat. de profunditat. la sensació la sensació aconseguir aconseguir que que de línies de línies en una sèriesèrie en una Consisteix Consisteix de de (el punt (el punt un punt enpunt en un convergeixen convergeixen visual. visual. del camp el límit del camp límit situat en elen fuga) situat fuga)

Pòrtic Pòrtic

Escalinata Escalinata

internet. internet.

25 25

24 24 15 15

14 14

en tres centres Aquest epígraf es divideix amb les dues grans d’interès que es corresponen XVI, Portugal i Caspotències colonials del segle món conegut que tella, i amb el repartiment del varen firmar al tractat de Tordesillas. s portugueAl subepígraf «Les exploracion professorat insistís ses» seria convenient que el el text en negreta: en els termes destacats en les Canàries passatractat d’Alcaçovas, pel qual Castella a canvi de ven a formar part del regne de de Portugal a la la lliure exploració i conquesta i Vasco da Gama, costa africana; Bartolomé Díaz el cap de Bona els marins portuguesos que volten a l’Índia, el segon.

Esperança, el primer, i arriben El descobriAl següent subepígraf «Castella. els contindestacar ment d’Amèrica» es podrien Colom; les capitulaguts següents: el projecte de nts descobrime i viatge cions de Santa Fe; : Índies descoberts territoris geogràfics; nom dels

Solucions

1. Esdeveniments relacionats amb els descobriDíaz va

Bartolomé ments cronològicament: 1487.

1492. Colom va voltar el cap de Bona Esperança. . arribar a l’illa de Guanahaní (Bahames) a l’or del SudL’objectiu portuguès era accedir vorejant la costa an i comerciar amb les Índies, que la Terra d’Àfrica. El del castellà era demostrar a l’Índia naveera redona i que es podia arribar gant cap a l’oest. que l’alumnat Amb aquesta activitat es pretén informació precisa. llegeixi el mapa i n’obtengui la Canàries, Rio de JaSevilla-Sanlúcar (Cadis), Illes de Magallanes, illes neiro, Rio de la Plata, estret Bona Espede cap Marianes, illes Filipines, Brunei, de Barrameda. rança, illes de Cap Verd, Sanlúcar mapes. En el seu S’intenta reforçar la lectura de partir del va primer viatge (1492-1493) Colom Illes Canàries. Des port de Pals en direcció a les del Carib: Guanad’allà va arribar a diverses illes Española La i (Cuba) haní (San Salvador), Juana (Santo Domingo). el descobriment El tractat de Tordesillas regulava els Castella a per dels territoris americans, i deixava a 370 llegües situats a l’oest d’un meridià traçat de Cap Verd. (uns 2 000 km) a l’oest de les illes

2.

3.

4.

o Amèrica? de conèixer els Finalment els estudiants han entre ambdues poconflictes territorials sorgits resoldre’ls, així com tències i el tractat firmat per explicar el tractat les seves conseqüències. Per pot projectar el víde Tordesillas el professorat i el capítol en deo de RTVE de la sèrie «Isabel»

5.

què s’esmenta.

ser entès pels L’estudi del Renaixement ha de les idees humanisestudiants com l’aplicació de cia, els artistes tes al camp de l’art; en conseqüèn clàsl’antiguitat de es varen inspirar en les obres ntrisme. Des sica i l’art va recuperar l’antropoce les característiques d’aquesta anàlisi s’insistirà en dels recuperació nt: que defineixen al Renaixeme naturalesa, antrovalors de l’antiguitat clàssica, social de l’artista en pocentrisme i la consideració període. aquest

Solucions

un

1. Suport: qualsevol element que en sustenta per la co-

format altre; ordres clàssics: conjunt segons mòduls i lumna i l’entaulament disposat de mig punt: elecànons del món grecoromà; arc que descarrega les ment sustentant semicircular rematada trianguempentes lateralment; frontó: etc.; coberta plalar d’una façana, pòrtic, finestra, de la part na: sistema de tancament horitzontal voltada. superior d’una construcció; coberta

CONTINGU TS CLAU descripció, explicaCC1. Textos de les ciències socials: argumentació, i vocabució, justificació, interpretació i lari propi. en situacions d’interacCC2. Estratègies comunicatives ció oral.

CC3. Cronologia i temps històric.

CC4. Coneixements històrics temporals.

CC5. Fonts primàries i secundàries. present i el futur. L’emCC6. Vincles entre el passat, el patia històrica.

CC7. La memòria històrica. entre etapes hisCC8. Elements de canvi i continuïtat la contemporaneïtat. de històriques Arrels tòriques.

Catalunya en el context CC9. El passat i el present de d’Espanya i d’Europa.

i de fets històCC10. Models d’interpretació geogràfics rics. i en les societats actuals.

CC11. Les dones en la història en el seu context CC12. Les manifestacions artístiques i llenguatges expreshistòric. Valoració estètica. Estils sius estètics. DescodifiCC13. Anàlisi d’imatges i referents i audiovisuals. cació de llenguatges icònics, simbòlics

del patrimoni historiCC14. Defensa, protecció i difusió coartístic i cultural. en el món de la CC15. Canvis, continuïtats i ruptures culturail’art,i en les mentalitats. com a riquesa de religiosa i CC16. La diversitat cultural les societats. Relativisme cultural. ns diverses.

CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacio

33

32

Programació

La programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització: • Continguts • Criteris d’avaluació • Objectius d’aprenentatge

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA « UNITAT 2

CB7. Competència d’aprendre a aprendre CB8. Competència d’autonomia,

UNITAT 2 personal CTICA «iniciativa PROGRAMACIÓ DIDÀ i emprenedoria

UACIÓ

» PROG

IÓ DIMENS NSIÓ COMPRE A LECTOR IÓ DIMENS SIÓ EXPRES ESCRITA

IÓ DIMENS CACIÓ COMUNI ORAL IÓ DIMENS IA LITERÀR

UTS

CONTING

Lectura

d’un

nt.

ud del parla ativa i actit comunic Intenció ndàries. ipals i secu Idees princ

atiu. text narr

s de Estratègie

ra.

sió lecto

compren

a com a Escriptur i revisió.

alització

ció, textu

planifica procés:

. lingüístic ió lèxica.

Adequac

ó. dor Correcci processa rit amb ció de l’esc Presenta de text. .

Textos orals debats. i digitals: ons orals itzar Interacci s per anal s i tècnique abans, Estratègie el text literari ar ra. i interpret de la lectu després ria, durant i enció literà d’int s tiva. ó de texto iva lúdica i crea Redacci a perspect d’un des ca.

Pragmàti

Fonètica

.

i fonologia

àntica.

Lèxic i sem

ia i Morfolog

sintaxi.

s.

ó, paràgraf

Puntuaci

ió.

Adequac

BLOC ERSAL TRANSV NT EIXEME DE CON NGUA DE LA LLE

Registre

. i informals ificats. ts i no plan Planifica als. i no verb verbals Recursos

Formals

Gèneres Models

literaris

.

ominants

stiques pred

i caracterí

textuals.

s. s lingüístic Registre de . ntuació Textos orals ció i acce d’entona s orals. de ritme, en texto Patrons i enunciats . paraules , frases fetes i ns comunes s concrets Expressio a contexto piat ís i apro Lèxic prec s. . quotidian paraules ació de les ificat de es de form is en el sign Mecanism ues. Canv s semàntiq Relacion ionari. . paraules ús del dicc a lèxica: s de cerc Estratègie gmes. ció. Sinta signes els l’ora , de ó: el punt ensius, el Sintaxi puntuaci punts susp signes de iració, els Usos dels gació i adm d’interro a, els dos punts. icatiu. punt i com ent d’ind . El pres ugacions Les conj

Mostrar iniciativa pròpia.

Organitzar les tasques i

els temps d’una manera

Identificar els gèneres literaris

Assolir els coneixements

IS D’AVAL cionals.

CRITER ió i conversa informac s narratius nt-ne la nt, i a de texto identifica del parla siva i crític l’actitud it global, ra compren ne el sent determinant-ne s de lectu captantes, s escrits estratègie inferènci lemes de Aplicar , fent-ne pretar texto t. ldre prob dre i inter macions concretesi el seu contingu i, per reso pren ar-h com xion i aliens. forma ne infor Llegir, s propis d’ús, i refle de la seva , extraientIÓ s normes a els texto sionats rellevant alguns aspectes seve nom cohe i les s i autò DIMENS i rent er llengua vament uats, cohe reconèix sobre la NSIÓ ar progressi textos adeq ixements COMPRE i per revis produir els cone s escrits Aplicar A ssàries per de la vida els i sió de texto LECTOR socials, tègies necent). compren les estra relacions ixen, seguint mod vament i reescrivi a, de les progressi revisant quotidian itat que persegue Aplicar alitzant, de la vida final e. nt, textu bit d’ús ió amb la revisar i reescriur (planifica ió amb l’àm , i en relac alitzar, s en relac de comunicació textu r, e. texto ra. ns planifica enentatg Escriure l’escriptu ssàries per i l’ús de a i dels mitja rés de l’apr IÓ acadèmic estratègies nece la pràctica DIMENS ió i el prog en l mac les atica infor it global, ió de la aplicant SIÓ ica i gram ne el sent i determinant a la gest ortogràf EXPRES , captantes ntatge per la reflexió narratius t inferènci d’aprene Integrar idiana o ESCRITA , realitzan personal la vida quot ions concretes dossier el de r la mac s orals Construi rència i pretar textovant, extraient infor ió, la cohe i els dre i inter a, l’adequac ctes prosòdics Compren la informació relle expositiv aspe nt la claredat es, així com els identifica nt. vament alien del parla de la ar progressi orals pròpies i l’actitud l’ús oral ar i avalu ació de ons mitjans er, interpret t de les producci ts, mirada...). ació i avalu acadèmica i els Reconèix textualitz ingu movimen ificació, del cont als, la vida (gestos, s de plan cohesió ions soci tègie relac verbals les no estra a, lemes de elements IÓ ic, aplicant la vida quotidian ldre prob DIMENS r en públ textos amb i, per reso els ts parla a ar-h a iona xion nom Aprendre discursos relac CACIÓ d’ús, i refle ressivament i autò en COMUNI s normes llengua, ar prog i les seve ació. re i revis llengua ORAL de comunic a compond sobre la ixements textos orals, i per lana. els cone tura cata Aplicar essió de sió i expr de la litera compren s de s literàries a i creativa. aliens. probleme da, obre iva lúdic propis i era guia resoldre a perspect ar-hi, per des d’un dre, de man xion ria pren ó literà d’ús, i refle Llegir i com s d’intenci a s normes personal i les seve atges i com r textos llengua aprenent Redacta sobre la ició dels IÓ ixements s d’adquis DIMENS eine els cone a . car s Apli essió ra com situacion IA sió i expr l’escriptu parla, en LITERÀR compren lectura i t actes de cia de la onal. al practican la importàn upament pers Valorar la vida soci nvol ó oral en del dese estímul interacci IÓ cia de la DIMENS t escolar. la importàn ies de l’activita Valorar DINAL atives pròp ACTITU comunic INGÜE

I PLURIL

lèxiques.

Reconèixer les categories l’anàlisi literària i gramatical. més conegudes per millorar Recórrer a les tècniques majúscules i fer un ús correcte de les Practicar els signes de puntuació Reconèixer i conjugar el

present d’indicatiu.

UNITAT 2 » PROGRAMACIÓ DIDÀCTI

CA

OBJECTIUS D’APR

ENENTATGE

C1

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

C2 C3 C4

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

C5

C6

C7

C8

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

C9

DIMENSIÓ LITERÀRIA

75

C11

C12 DIMENSIÓ

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

76

74

38

adequada.

i saber què és una narració.

Dominar l’ordre alfabètic.

BÀSIQUES DE

ICA RAMACIÓ DIDÀCT

eficaç a través d’Internet.

la concentració i la memòria. la en coneixement propi.

Obtenir informació i transformaranterioritat en altres contextos. destreses adquirits amb Aplicar coneixements i

Saber millorar l’atenció,

COMPETÈNCIES

IÓ DIDÀCTICA

MAC UNITAT 2 » PROGRA

Fer recerca d’informació

L’ÀMBIT LINGÜ ÍSTIC

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

GENERALS

OBJECTIUS D’APRENENTATGE CB5. Competència digital

A1 A2

Llegir amb rapidesa i eficientment (amb fixacions àmplies Discriminar les i selectives). idees principals de les secundà ries.

Saber relacionar les informacions del text i seleccio nar-ne la informa Distingir el tipus ció segons la importà de text (narratiu , argumentatiu...) ncia. .

Identificar-ne les característiques : estructura, lèxic i morfosintaxi.

Cercar informa ció, destriar-la i reelaborar-la.

Generar idees a través de diversos mètodes.

Triar les idees principa ls.

Jerarquitzar-les (mapes concept uals, guions...).

Utilitzar el tipus de text adequa t a la situació comunic ativa.

Trobar el registre adient al context .

Emprar el lèxic i la fraseologia adequats.

Ordenar el text en paràgrafs i amb connectors variats.

Respectar les normes morfològiques, sintàctiques i ortogrà fiques.

Revisar i corregir el text per present ar-lo.

Obtenir la informa ció explícita i rellevan t.

Interpretar aquesta informació i inferir-n e el sentit global.

Valorar-la de manera crítica i raonada .

Comprendre els missatges.

Reconèixer els registres.

Interpretar els elements prosòdi cs i no verbals.

Ser conscient tant del receptor com per tal d’empra r el registre adequa de la situació comunicativa en què es produei t. x el text Tenir cura de la coherència entre les parts i la cohesió els continguts de manera clara interna de les idees i entenedora. per tal d’expres Parlar amb correcc sar ió lingüística, prosòdi a correcta i ús Saludar i prendre d’elements no verbals. la paraula.

Cenyir-se al tema.

77

Cooperar amb l’interlocutor per al correcte desenvo lupament del debat.

Demanar i oferir aclariments i ajuda en cas de malentè Adequar-se a la s o ambigüitat. situació i a la intenció comunicativa.

Utilitzar fórmule s de respecte i de cortesia.

Usar el to de veu i el registre pertinen ts.

Fer servir circumlo quis, expressions d’humor i afecte.

Usar la comunic ació no verbal.

Reconèixer i valorar les característiques narrativa, teatre). del gènere al qual pertanyen els textos (poesia, Reconèixer i valorar els recursos literaris que caracteritzen Reescriure a través els textos. de tècniques de simulació.

Fer versions a partir de models.

Crear de manera autònoma textos literaris.

Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir al gaudi persona l; i valorar l’escript a la informació i comunicar-se i al coneixement, ura com un mitjà amb els altres. i per per estructurar el pensament Implicar-se activam ent i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolt a.

SOCIALS

Rúbriques i dianes*

PROJECTE DIGITAL

De cada una de les unitats, es faciliten rúbriques i dianes que permeten l’autoavaluació per part de l’alumnat.

RÚBRIQUES « UNITAT 6

UNITAT 6 » RÚBRIQUES

» RÚBRIQUES

Representació gràfi ca

A

C

P

C

P

C1

5

C4

3

6.10

C

P

C

P

C

5

C6

3

C11

C5

del Interpretació ipal propòsit princ

5

les idees Saps extreure text. principals del uadament Interpretes adeq ipal. el propòsit princ

r les idees Saps interpreta text. principals del propòsit Interpretes el é les principal i tamb ícites. impl informacions

Adequació del registre en la text redacció del

C5

si les Relaciones entre ons maci diferents infor text. explícites del pte la situació Tens en com per emprar comunicativa uat. un registre adeq

de Organització text les idees del escrit

ingut del Valores el cont ió dels teus text en func previs i dels coneixements altres fonts obtinguts en d'informació.

Correcció ortogràfica dels Identificació ris gèneres litera C11

el contingut Saps integrar específic. en el context

Escrius amb bàsica.

i saps Avalues el text ament arribar al raon abstracte.

tre adequat Empres el regis d'acord amb amb precisió unicativa la situació com i els receptors.

idees de Organitzes les ient. manera sufic

Organitzes bé

una ortografia

alguna Identifiques important característica re com a gène de la poesia l'estrofa, literari: el vers, ica. la mètr

diana

principals Valores les idees del text. ies i les secundàr

C1

les Relació entre idees del text

de la rúbrica: la

A Activitat ia C Competènc P Ponderació

NIVELL 3

NIVELL 2

NIVELL 1 les Extracció de idees principals d'un text

P

GUIA D’AULA I RECURSOS

Unitat 6

tre adequat Empres el regis isió amb molta prec la situació d'acord amb i el receptor. comunicativa

les idees.

una ortografia Escrius amb força correcta. comptar el Ets capaç de es dels nombre de síl·lab ar-ne ntific versos i d’ide la rima.

Organitzes molt idees.

bé les

plena Escrius amb ràfica. correcció ortog r amb Saps identifica ica i la precisió la mètr que s rima dels verso a. formen el poem

33

ÀMBIT SOCIAL

34

Atenció a la diversitat*

els eans i dels oc : rfície ents la supe s segü àfics de les pregunte gr s i el i respon isferi ______ el plan àg. 36 i 37) ______ serva (p ______ 2.1. Ob ts del llibre __ ? ____ ______ en Amèrica contin ______ ropa i ______ entre Eu __ n __ ia? sté __ __ Às oceà s’e èrica i ______ a) Quin ______ entre Am ia? ____ s’estén Às __ i eà __ a oc ______ tre Àfric b) Quin ______ stén en ____ ______ oceà s’e ______ l Nord? c) Quin ______ ha al po ______ ____ oceà hi s gran? ______ ts? d) Quin ______ inent mé __ tida jun nt __ co __ l’Antàr és el s petit? ca i de e) Quin s d’Àfri inent mé ntinent el cont co és els in o ia f) Qu gran, Às s mé és g) Què ____ ______ ______ des? _______ ______ emergi ________ terres ________ ha més ________ eri hi isf m ________ m. quin he ________ ne el no __ iu__ cr __ 2.2. A i es ______ inents ________ els cont ________ eans i oc ________ els feri st planis en aque calitza 2.3. Lo A BLAU

ANET 2. EL PL

ODS

Nom __

_ ______ Grup __ _ ______ Data __

2.31. Escriu el nom de tres rius peninsulars del _______________ vessant mediterr _______________ ani. _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ ________ 2.32. Ressegue ix amb color blau rius principals i posa-hi el nom , sobre el mapa físic de la Península, els :

2.33. Quines són les unitats de relleu de Cata lunya?

_______________

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ ________ 2.34. Escriu el nom de dos rius de Catalunya: de cada una de les xarxes xarxa Pirineu-E hidrogràfique Mediterrània. bre, xarxa Pirin s eu-Mediterràn ia i xarxa _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _____ _______________ _______________ _______________ ___ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

39

ALTRES MATERIALS

O S 1r ES SOCIAL _____ ______ ______

______ ______

2.19. Escriu el nom del llac més gran, el extensió del continent afric cim més alt à. i l’illa amb més _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ________ _______________ _______________ _______________ ________ 2.20. Escriu, sobre el map a físic d’Amèrica principals i digu , el nom de tres es a quin mar dels seus rius desemboquen :

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels continguts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.

Avaluació*

SOCIALS

Nom __ ____

______ __

1. ORIEN TA

OPCIÓ

A

1r ESO

______ ______ _____ Avaluaci ó ______ _________ QUALIFI

CIÓ I RE PRES

ENTACIÓ

meridians. erven els B s’hi obs En la imatge paral·lels. erven els A s’hi obs enwich, que En la imatge idià de Gre erva el mer B s’hi obs En la imatge laterra. ich, que Ang per de Greenw sa pas el meridià s’hi observa A tge En la ima Anglaterra. passa per

DE L’ESP AI

1.1. Fix a’t en que són la fotografia i assen certes. yala

Avaluació curricular

Grup __ ______ _ Data __ ______ _

CACIÓ

amb un a creu les afirm aci

rà en avió que recorre caps distància sar-hi els calcula la dres a pas orals nisferi i que va Lon motius lab fer erva el pla a Lleida i se març per 1.5. Obs a que viu febrer i ciutats, sen una person dels mesos de les dues a rra i ate na s’enlaira de setma que l’avió (suposant es aeroports). altr escala a

ons

Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat (A, B, C) per tal de poder ajustar-se a les necessitats de cada alumne.

nera de ma taula dels nt la busca e damu ina hora la rellotg qu ixat el -est. A has de ala el nord ’t que ny se ina as Si ag t?

3 la fotogr mero es . Im afia s’ha 1.2de nú el sudfetrà sol qu.e el des de l’Al senyala guer, es nuts as tracta d’u Si lami fotogr na sortida ? tracta d’u afia és feta des p on és na sortida d’un pun ___ i no sa ___de ___ t de l’es ___ perdut sol ___ Si la fot . t e s’h ___ogr Mea norca, qude na . es rso tracta d’u afia s’ha fet des rrecta a pe un na posta osta co tard’u n pun sp ien r. re de t or pe la de sol . l’oest d’E Si la fot m es pot creu d’un pa ivissa,, es ografia b una . Co a sobre s’haam 1.3 Bra ontal va, esAs fet des nyala secta tra d’un pun posició horitz d’una pos . t de l’es l, en ta deme t de la és de nit . un soltal Cos cel, si Posant polar al ta lloc de l’estel un de en uació si és nt la sit l mar, va de ser a Ob igu ell de l’a nt el niv Observa de les 2 l’única costa. a creu amb un senyala as i s imatge rrecta. les a serv e és co 1.4. Ob ions qu afirmac

! i r a n o i c u l o s b m A

1.6. Lle geix el taula am text i, amb l’aj transsibe b nou ciutat ut d’un atles s, o d’Inte rià, la rnet, com correspo seva lat rius o llacs nent (+ per on itud, la pleta la 2, +3, +4 seva lon passa , etc.). el tren git El transs __ud i el fus ibe ____________ horari Rússia eur rià és ____ el tre ____________ ____ n mé ope s llar ____a____ i tot Sib amb ____ ____ Vla____ èria, i for g del món. Tra ____ div ost ____ ok, que ves ma una ____________ Moltes zon est àmplia xar sa bona part de la es de Sib an separades per xa que vida hum èria ten uneix Mo 9.280 km ana. Un en un hiv scou . dels rius d’Àsia és ern molt que l’Obi, que el tren tra es manté travessa aquest rigorós que hi fa nssiberià a immens difícil la glaçat bon com ara ha a a per reg par mès que ió Novos t de l’an y. No obs del nord El transs ibirsk, Omsk i Tom es desenvolu tan pessin ciu iberià va t això, començ tats imp ser projec sk. à la con ortants, tat l’an stru que arr ibava pro cció el 1891. L’a y 1850 pel tsa r Alexan p del llac ny 1904 acabar de dre es va aca Baikal. construir El darrer bar el primIII i se’n el 1954 tram pos i uneix les at en ser er tram, 4 ciutats de vei es va Magnitog orsk i Ast Ciutat, riu ana. o llac Latitud Longitud Fus horari

B A

3

Avaluació competencial

5

Es faciliten proves d’avaluació competencial, amb el solucionari, que facilita i agilitza la correcció d’aquestes proves.

2. A pa rtir

de l’esca la que ap i en quilò areix en metres el mapa entre les , calcul a la dis ciutats tància en de Perth milles i Brisba ne.

La distàn cia entre Perth i Bri quilòmetr sbane és es, aproxi de ______ madament ____ La distàn . cia entre Perth i Bri aproxima sbane és dament. de ______ ____ mil les,

AL ETENCI

MP CIÓ CO _ O AVALUA ______ S 1r ES Grup __ SOCIAL _ _ ______ ______ ______ Data __ __ ___ ____ ______ ______ __ __ __ __ ió __ Nom __ ACIÓ Avaluac IC IF QUAL

3. Quine s ENTACI

1.

ES I REPR ACIÓ ORIENT

aquest Observa

són, ap roximad ament, de Melbo les coo urne? rdenade

SPAI Ó DE L’E

Latitud: _________ __

: ustràlia mapa d’A

4. A

partir

5. Tenin t quants

iques de

la ciutat

de

la inform ació qu ment, a e propo quin he rciona misferi és Austr àlia:

raonada

? és certa güents mapa. ions se tre del afirmac a 1 me pa. de les uivalen del ma 1. Quina tres eq metre quilòme a 1 mil·lí n ale ☐ 250 pa. equiv del ma metres tre iilò me qu pa.

1 centí ☐ 250 del ma alen a tre uiv eq me ilò milles a 1 qu ☐ 250 uivalen tres eq centíme ☐ 250

s geogràf

Longitud: _________ _

el

mapa,

explica,

en com pte les longitud s repres fusos ho entades raris dif en el ma erents té Austr pa, pots àlia? deduir

Generador d’exercicis d’avaluació

Genava és un generador d'avaluacions personalitzable per a diferents cursos i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria. La seva base de dades té multitud d'exercicis amb propostes competencials, gràcies als quals podem realitzar diferents proves a cada grup d'alumnes. El programa és descarregable per a usuaris docents registrats en l’Espai personal Barcanova.

40

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

SOCIALS

Mapes conceptuals

UNITAT 7

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Mapa

» EGIPTE

de conceptes

Completa

I MESOPO

el mapa de

Completa el mapa de conceptes.

TÀMIA »

Mapa de

conceptes

conceptes

.

LES PR

LES PRIMERES CIUTATS

PROJECTE DIGITAL

El Programa Eulàlia Ferrer inclou mapes conceptuals per a cada unitat per completar i poder, d’aquesta manera, repassar els conceptes clau de cada una de les unitats. Inclouen el solucionari.

IMERES

van néixer

CIUTATS

van néixe

r

Nil

mesopotà

mica

constitueixen

GUIA D’AULA I RECURSOS

Tigris

constit

ueixen

caracte

ritzade

l’aigua

s per

agrari faraons van impu

van impulsar

lsar

artesans

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

funcionaris

ODS

l’escriptura

41

ALTRES MATERIALS

caracteritzades per

Socials •

Socials • 1r ESO

1r ESO

egípcia

 FORMACIÓ PER A DOCENTS Barcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix formació i seguiment dels programes de l’ESO. Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o cursos relacionats amb els programes, les àrees, les noves tendències i metodologies educatives actuals.

A més a més, les formacions i els cursos es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a: formacio@barcanova.cat

Cursos on-line

Una àmplia gamma de cursos adreçats als professionals de l'educació i a totes aquelles persones interessades en la utilització de les noves tecnologies amb finalitat pedagògica. Indicats per poder conèixer la tecnologia i les metodologies didàctiques sobre les quals es fonamenta la nova escola del segle xxi.

Podeu consultar l’oferta en l’espai personal

42

» Et pot interessar » Cursos on-line

HISTÒRICA

CIUTADANA

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

CULTURAL I ARTÍSTICA

ALTRES MATERIALS

GEOGRÀFICA

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

   

SOCIALS

ÀMBIT SOCIAL 

      CIUTADANA

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

   

DIMENSIÓ

ODS

GUIA D’AULA I RECURSOS

CULTURAL I ARTÍSTICA

45

ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL

       



GEOGRÀFICA

  HISTÒRICA 



        

SOCIALS

 LES DIMENSIONS DE L'ÀMBIT SOCIAL

C1

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

C2

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

C3

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

C4

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

C5

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

C6

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

C7

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

C8

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

C9

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

C11

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

C12

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

C13

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

HISTÒRICA

DIMENSIONS

GEOGRÀFICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANA

46

SOCIALS

En el marc curricular establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, es concreten les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació.

PROJECTE DIGITAL

El treball a l’aula de les competències esdevé fonamental perquè l’alumnat assoleixi les competències necessàries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al món laboral.

Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir activament i críticament en la societat plural, diversa i en canvi.

GUIA D’AULA I RECURSOS

S’han establert quatre dimensions: històrica, geogràfica, cultural i artística, i ciutadana.

A l’inici de cada unitat s’especifiquen les dimensions i competències que es treballen.

UNITAT

DSÓ ÒR » C DSÓ RÀF » C • 6 • 7 DSÓ AA » C1

JUGA AMB L’ESPAI Cada una de les activitats quotidianes que duem a terme deixa una petjada ecològica en el planeta que és possible d’avaluar mesurant els recursos naturals utilitzats per dur-la a terme.

Observa les imatges d’aquesta doble pàgina i fes les activitats següents: 1. Què mesura la petjada ecològica?

2. Després d’analitzar el mapa, anomena països de la Terra amb alta i baixa petjada ecològica.

3. Analitza els gràfics A i B i contesta: Quina relació aprecies entre els nivells de desenvolupament i la petjada ecològica de cada país?

4.

Feu grups de tres persones i accediu a l’adreça d’internet http://www.tuhuellaecologica.org. Responeu al qüestionari i així podreu mesurar la vostra petjada ecològica. Després, valoreu els resultats i decidiu què esteu disposats a fer per reduir la vostra petjada ecològica.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

8

E  UR I  VTS N

ÀMBIT SOCIAL

Indicació de les dimensions i les competències que es treballen en la unitat.

Inicia un nou aprenentatge

Ja coneixes les activitats humanes i la seva implantació en l’entorn. Ara analitzarem el medi natural com a recurs per al desenvolupament de les diferents activitats econòmiques i els problemes mediambientals derivats del deteriorament del medi natural.

A més, ens endinsarem en el coneixement dels riscos naturals i en la repercussió que tenen com a fre del procés de desenvolupament econòmic i social de les zones més vulnerables.

Zonas pesqueres pesqueras Zones

Tierrasde de conreu cultivo Terres

Áreasurbanitzades urbanizadas Àrees

Cantidad de madera, Quantitat de fusta, leña y pulpa que llenya anualmente i polpa consume país. que cada consumeix anualment cada país.

Producción primaria Producció primària requerida para realizar que cal per la captura de pescados y mariscos. fer la captura de peixos i mariscs.

Área utilizada para Àrea utilitzada producir alimentos y produir fibra,per cultivos oleaginosos y caucho. aliments i fibra,

Tierra ocupada por Terra ocupada infraestructuras humanas, per infraestructures incluyendo transporte, viviendas eincloent-hi industrias. humanes, transport, habitatges i indústries.

conreus oleaginosos i cautxú.

ODS

10

Desenvolupament humà mitjà

Desenvolupament humà molt alt

Desenvolupament humà alt

8

Noruega

Espanya

6

25,22 % l’Uruguai la Xina els Estats Units

4

Rússia

el Brasil

la Xina el Brasil

12,97 %

Malawi

3,08 %

l’Índia

7,04 % 3,88 %

0

0,2

0,4

0,6

De 25 a 50 De 10 a 25

Quadrant del desenvolupament sostenible amb la superficie mínima de petjada ecològica

Menys de 10 0

Índex de desenvolupament humà ajustat a la desigualtat

De 250 a 1.000 De 50 a 100

2

el Níger

la resta del món

De 1.000 a 5.200 De 100 a 250

47,81 %

Rússia

Petjada ecològica total (en milions d’hectàrees globals) l’any 2014

0,8

1,0

Font: WWF, Living Planet Report 2014.

Sense dades Font: Global Footprint Network, 2018.

0

1.500

3.000

4.500

6.000 km

19

47

ALTRES MATERIALS

Desenvolupament humà baix

Petjada ecològica (hectàrees globals per capita)

A

18

Bosques Boscos

Área que utiliza el Àrea utilitzada ganado para carne, pel bestiar lácteos, piel y criat lana. per tal d’aprofitar-ne la carn, els lactis, la pell i la llana.

B Relació entre la petjada ecològica i el nivel de desenvolupament

Percentatge de petjada ecològica dels països més contaminants i de la resta del món l’any 2014

Font: Global Footprint Network, 2018.

Tierras de de pastoreo Terres pastura

Cantidad de terreno Quantitat de terreny forestal requerido para forestal necessari absorber las emisiones de CO2. per absorbir les emissions de CO2

PETJADA ECOLÒGICA TOTAL (EN MILIONS D’HECTÀREES GLOBALS) EL 2014

Estats Units

l’Índia

Absorciónde de carbono Absorció carboni

Cadascuna de les dimensions es desplega en unes competències o actituds que es veuran reflectides al llarg de les unitats dels programes.

Per exemple:

DIMENSIÓ GEOGRÀFICA Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Els deserts de la Terra

Els tipus de climes Desèrtic càlid Adrar (Algèria) Altitud: 263 m

Cercle Polar Àrtic

Precipitacions (mm)

Temperatures (ºC) Temperatura mitjana: 24,4 ºC Precipitació: 16 mm

a-

320 280

de es a. els nòat

240

Gran Conca Mohave Colorado Sonora

30

160

Aràbia

120

Somàlia

Equador

Els recursos naturals proporcionats pel medi natural

40

20 10 0

F M A M

G

J

J

S

A

Paracas

0

O N D

2.000

4.000

6.000

Conreus, roques i minerals

320 280 240

era, un

8.000 km

Els paisatges desèrtics

L’estepa

El desert absolut

200

Aigua

160

desa. enen aptar r ems, es que, . omini drets mol-

os aï-

Atractiu turístic

Precipitacions (mm)

Temperatures (ºC) Temperatura mitjana: 15,5 ºC Precipitació: 124 mm

erts. als i del set s de cs.

Energia geotèrmica

Patagònia

Deserts de la zona freda 0

Capricorn

Conèixer el mapa del temps

Deserts de la zona càlida

Altitud: 193 m

Sòl, subsol i relleu

Tròpic de

Victòria

Kalahari

36 35,4 31,6 25 18,2 12,9 12,4 16 19,4 23,6 28,1 33,6 1 1 2 4 0,5 0,5 0 0,5 0,5 3 1 2

Cardzou (Turkmenistan)

Gran Desert de Sorra

Namib

Atacama

Desèrtic temperat

als xen de és

Tròpic de Càncer

Thar

Sàhara

Chihuahua

Gobi Takla Makan

Iran

80

40

de

Turkestan Occidental

UT  »   R   IVS N

200

Aliments

120

Regadiu

Producció hidroelèctrica

80

40 30

40

20 10 0

G

1 18

F M A M 3,4 14

J

J

A

S

O N D

14 9,6 17,4 23,3 27,9 29,5 26,9 21,3 5 1 1 1 1 8 25 23

8,1 10

0

3,3 17

Tl  s 3 Amb l’ajut d’un atles, diguescàli-el

AVANÇA EN COMPETÈ NCIES

Ipar  àf 1 Compara els dos

climogrames de la part superior. En què s’assemblen i en què es diferencien?

2

Com podem saber si el clima d’una localitat és propi de l’hemisferi nord o de l’hemisferi sud?

En quin Adrar?

hemisferi

es

localitza

nom de tres països de la zona on hi da i tres de la zona temperada hagi deserts.

Ar bri 4 Busca, en el vocabulari final,s enla

definició dels terme destacat color i escriu-les en el teu quadern.

Pi o rs 5 Resumeix, en un paràgraf, les ca-

racterístiques del clima i la vegetació del desert.

At òm ís 6 Respon: a) En què es diferen-

cien els deserts càlids dels tempedel rats? b) El clima i la vegetació de desert, en què s’assemblen als en? l’estepa? I en què es diferenci

Pcr  ’aetg 7 Busca informació sobre

alt gun aspecte que t’hagi interessa x-la del bioclima desèrtic. Resumei oralen el teu quadern i exposa-la ment a classe.

Atmosfera Energia solar

Energia eòlica

Modalitats turístiques

Tl  g 8 Observa les il·lustracions

dels un paisatges desèrtics i redacta text descrivint com són.

9

Vegetació Llenya i fusta

Llocs de lleure

3

Ut  

Busca imatges representatives de l’aprofitament dels principals recursos naturals. Enganxa-les en el teu quadern i escriu-hi un peu de fotografía explicatiu.

Es i 4

El futur de les persones, està lligat al futur dels recursos naturals?

L’escultura de Bernini

EN COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES AVANÇA

bà-

om a conni. nt i el asílila va

11

Bernini està considerat el creador de l’estètica barroca en l’escultura.

Va conrear tots els temes i va introduir innovacions de gran transcendència posterior, especialment en el retrat.

Organitzar informació 1. Elabora un quadre resum sobre el

Barroc a Itàlia. Pensa, prèviament, quin nombre d’entrades tindrà.

DIMENSIÓ CIUTADANA Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Edificis essencials Tomba d’Alexandre VII.

David.

Gabriele Fonseca.

La pintura. Caravaggio, Rembrandt i Rubens

grande la sglétotip

A Itàlia, Caravaggio va fer grans aportacions a la pintura: naturalisme, barroca va assolir composicions noves, tenebrisme, etc. Fora d’Itàlia, la pintura i a Flandes, catòlica i un gran desenvolupament a Holanda, de religió protestant, sota el domini espanyol.

oma, nt’Ivo ante-

ar un anteconior), i

Sant Andreu del Quirinal, de Bernini.

seva risme, molt , com àgina

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA Els síndics del gremi de drapers, de Rembrandt

Sant’Ivo alla Sapienza, de Borromini.

ta i un au de arqui-

desenque va mia, Els uadres ns del atisme, es tres va pin-

Les tres Gràcies, de Rubens.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionarles amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Analitzar estils 2. Compara el David de Miquel Àngel

i el de Bernini. Quines diferències estilístiques hi aprecies?

3.

Compara les pintures de

Rembrandt i de Rubens. Tingues en compte aspectes com la temàtica, el cromatisme, la composició, els personatges, etc.

El sopar d’Emaús, de Caravaggio.

Palau de Versalles, de Mansart.

79

-4

48

DIFERENTS NIVELLS D’AVALUACIÓ

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

SOCIALS PROJECTE DIGITAL GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT SOCIAL AVALUACIÓ • AVALUAPP

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

ODS

AVALUAPP

ALTRES MATERIALS

   

AVALUACIÓ · AVALUAPP

SOCIALS

 AVALUACIÓ

ÀMBIT SOCIAL

   

AVALUAR PER APRENDRE

DECIDIR I ACTUAR

AVALUACIÓ • AVALUAPP



ACOMPANYAR



        



OBSERVAR

GUIA D’AULA I RECURSOS

         REFLEXIONAR 

     

ODS

COMUNICAR

Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar, en cada moment, la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

51

ALTRES MATERIALS



PROJECTE DIGITAL

L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.

Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats. En els diferents programes de ciències socials de Barcanova oferim diverses eines d’avaluació:

Autoavaluació

En els programes Olympe de Gouges i Teresa Claramunt hi ha, al final de cada tema, una doble pàgina en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els que ha de reforçar. »  UT  A   ÈS UT  »   A    ÈS

« A « A  A EÈN PP  A   ESES EÈN  

» »POSA POSAA APROVA PROVAELELQUEQUEHAS HASAPRÈS APRÈS

» »POSA POSAA APROVA PROVALESLESTEVES TEVESCOMPETÈNCIES COMPETÈNCIES mirada d’un humanista LaLa mirada d’un humanista

1 Explica, paraules teves, representa aquest 5 Escriu 5 Escriu enteu el teu quadern, en una taula aques1 Explica, ambamb paraules teves, quèquè representa aquest en el quadern, en una taula comcom aquesta, dues bases de cada doctrina: ta, dues bases de cada doctrina:

gràfic conceptual: gràfic conceptual:

ANTROPOCENTRISME ANTROPOCENTRISME HUMANISME HUMANISME

MONARQUIES MONARQUIES AUTORITÀRIES AUTORITÀRIES

Doctrina luterana Doctrina luterana

Doctrina calvinista Doctrina calvinista

… …

… …

REDESCOBRIMENT REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT DE L’ANTIGUITAT

DESCOBRIMENTS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS GEOGRÀFICS

ART ART DEL DEL RENAIXEMENT RENAIXEMENT

MENTALITAT MENTALITAT OBERTA OBERTA

DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT COMERCIAL COMERCIAL DE LES FI DEFILES GUERRES MEDIEVALS GUERRES MEDIEVALS

2 Justifica el perquè d’aquests històrics: 2 Justifica el perquè d’aquests fetsfets històrics: a) presa La presa de Constantinoble turcs és d’una gran a) La de Constantinoble pelspels turcs és d’una gran importància històrica. importància històrica. b) Colom va creure havia arribat a Cipango. b) Colom va creure queque havia arribat a Cipango. c) Castella i Portugal signar tractats de repartiment c) Castella i Portugal vanvan signar tractats de repartiment de terres les terres descobrir de terres les terres descoberde les perper descobrir i dei les descobertes.tes. d) Els territoris espanyols a Amèrica es van anomed) Els territoris espanyols a Amèrica es van anomeÍndies Occidentals. nar nar Índies Occidentals.

3 3 «Posa a prova el que has après».

Aquest apartat inclou activitats específiques per tal de comprovar l’assoliment dels continguts de la unitat.

Nicolau Copèrnic va néixer 19febrer de febrer de 1473 a la ciutat de Thorn Torun).

El 1491 Nicolau Copèrnic va néixer el 19elde de 1473 a la ciutat de Thorn (avui(avui Torun).

El 1491 va va ingressar la Universitat de Cracòvia, oncomençar va començar a estudiar la carrera d’humanitats, ingressar a la aUniversitat de Cracòvia, on va a estudiar la carrera d’humanitats, i al i al de poc va traslladar a Itàlia per cursar astronomia i medicina. cap cap de poc es vaestraslladar a Itàlia per cursar dret,dret, astronomia i medicina. el 1497 va començar canònic la Universitat de Bolonya, el 1500 va doctorar Així,Així, el 1497 va començar dretdret canònic a la aUniversitat de Bolonya, el 1500 es vaesdoctorar en astronomia a Roma i el 1501 va obtenir permís per estudiar medicina a Pàdua (la universitat en astronomia a Roma i el 1501 va obtenir permís per estudiar medicina a Pàdua (la universitat onfer vaclasses fer classes Galileu, gairebé un segle després). on va Galileu, gairebé un segle després).

Durant aquests va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teofilacte Durant aquests anysanys va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teofilacte Simocatta (1509), va estudiar finances i el 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.

Simocatta (1509), va estudiar finances i el 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.

Va un sergran un gran estudiós autors clàssics i esconfessar va confessar admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar Va ser estudiós delsdels autors clàssics i es va grangran admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar a consciència.

Després de molts de feina va finalitzar el seu treball sobre la teoria heliocèntrica. a consciència.

Després de molts anysanys de feina va finalitzar el seu grangran treball sobre la teoria heliocèntrica.

Ràpidament sorgir els seus detractors: els primers, Luter i Calví, adduir causes bíbliques, i el 1616 l’EsgléRàpidament van van sorgir els seus detractors: els primers, Luter i Calví, que que van van adduir causes bíbliques, i el 1616 l’Esgléva incloure el treball la llista de llibres prohibits. sia catòlica, sia catòlica, que que va incloure el treball en laenllista de llibres prohibits.

L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base elaborar el calendari gregorià actual i perquè, Galileu, L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base per per elaborar el calendari gregorià actual i perquè, mésmés tard,tard, Galileu, Brahe i Kepler establissin els fonaments de l’astronomia moderna.

Brahe i Kepler establissin els fonaments de l’astronomia moderna. http://es.wikipedia.org (adaptat). http://es.wikipedia.org (adaptat).

El tema dePietat la Pietat ha estat recurrent enhistòla histò6 El6 tema de la ha estat recurrent en la rial’art. de l’art.

Va sorgir a finals del gòtic, enRenaixement el Renaixement ria de Va sorgir a finals del gòtic, en el Miquel Àngel va fer a quatre versions diferents, Miquel Àngel va fer finsfins a quatre versions diferents, entre les quals la Sant de Sant Pere Vaticà, i també entre les quals la de Pere del del Vaticà, i també es es va conrear enBarroc, el Barroc, l’estil artístic característic va conrear en el l’estil artístic característic del del segle segle XVII XVII . .

Analitza les imatges inferiors i contesta: Analitza les imatges inferiors i contesta: A quin període artístic pertany cada una? a) Aa)quin període artístic pertany cada una? b) Quines diferències observes entre les dues pietats? b) Quines diferències observes entre les dues pietats? c) Quines característiques l’escultura renaixenc) Quines característiques de de l’escultura renaixentista aprecies enB? la B? tista aprecies en la

1

Vasco da Gama Vasco da Gama

Firmament Firmament

1

Júpiter Júpiter

TerraTerra Saturn Saturn

Ordena entemps, el temps, antic al més modern, Ordena en el del del mésmés antic al més modern, aquests anomenats entext: el text: aquests fetsfets anomenats en el

a) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Coa) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Començament d’una carrera d’humanitats; c) Doctorat mençament d’una carrera d’humanitats; c) Doctorat en en astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofilacte astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofilacte Simocatta; e) Estudi de medicina; f) Estudi Simocatta; e) Estudi de medicina; f) Estudi del del dretdret canònic; g) Persecució seus treballs canònic; g) Persecució delsdels seus treballs perper partpart de de l’Església catòlica. l’Església catòlica.

Sol Sol

Pietat (Vesperbild) Pietat (Vesperbild) el 1400 VersVers el 1400 Pedra calcària.

Pedra calcària. x 39,1 14 cm 38,1 38,1 x 39,1 x 14xcm Museu d’Art Modern Museu d’Art Modern de Nova York. de Nova York.

Explica de cada personatge: a)seva La seva relació Explica de cada personatge: a) La relació ambamb els descobriments geogràfics. b) Per ha passat els descobriments geogràfics. b) Per quèquè ha passat a a la història. la història.

Fernão Magalhães Fernão Magalhães

«Posa a prova les teves competències».

Aquest apartat conté activitats que permeten identificar el progrés de les competències; és a dir les capacitats i habilitats per resoldre les qüestions 1 1 sobre el tema plantejat.

Mercuri Mercuri

2 Nicolau Copèrnic és considerat un humanista.

Argu2 Nicolau Copèrnic és considerat un humanista.

Argu-

VenusVenus

menta l’afirmació a partir de frases i dels trets menta l’afirmació a partir de frases del del texttext i dels trets bàsics d’aquest moviment cultural. bàsics d’aquest moviment cultural.

Mart Mart LlunaLluna

3 3

A A Pietat del Vaticà Pietat del Vaticà (1498-1499) (1498-1499) Marbre.

174 x 195 Marbre.

174 x 195 cm cm Basílica de Sant Basílica de Sant PerePere del Vaticà (Roma). del Vaticà (Roma).

Trajectòria Trajectòria dels astres dels astres

El geocentrisme, exposat 1. El1.geocentrisme, exposat per per enseva la seva Ptolemeu al segle II enIIla obraobra Ptolemeu al segle Passat, present i futur estan sempre relacionats.

Passat, present i futur estan sempre relacionats.

Si Si Almagest, erateoria la teoria astronòmica Almagest, era la astronòmica fossis contemporani de Copèrnic, on situaries els altres contemporani de Copèrnic, on situaries els altres imperant a l’època.

Segons aquesta fossis imperant a l’època.

Segons aquesta personatges històrics esmentats entext? el text? fer-ho, personatges històrics esmentats en el PerPer fer-ho, teoria, la Terra eracentre el centre teoria, la Terra era el de de l’univers. l’univers. copia enteu el teu quadern aquesta taula i completa-la: copia en el quadern aquesta taula i completa-la: 2. L’obra mestra de Copèrnic, 2. L’obra mestra de Copèrnic, titulada De revolutionibus orbium titulada De revolutionibus orbium coelestium, espublicar va publicar el 1543.

Passat Present Futur coelestium, es va el 1543.

Passat Present Futur

4 4

Vasco Núñez Vasco Núñez de Balboa de Balboa

4 Quina relació hi entre ha entre aquests conceptes?

4 Quina relació hi ha aquests conceptes? a) Monarquia autoritària i estat modern; b) Comerç a) Monarquia autoritària i estat modern; b) Comerç i i capitalisme comercial; c) Nepotisme, nicolaisme capitalisme comercial; c) Nepotisme, nicolaisme i si-i simonia; d) Artistes i mecenes. monia; d) Artistes i mecenes.

Planeta Planeta

Entext el text s’afirma Copèrnic va confessar En el s’afirma queque Copèrnic «es «es va confessar gran admirador» altre astrònom.

De quin?

A quin gran admirador» d’und’un altre astrònom.

De quin?

A quin segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com es deia?

Quants segles separar la vida i l’obra es deia?

Quants segles vanvan separar la vida i l’obra delsdels astrònoms? dosdos astrònoms?

…

…

…

…

…

…

2 2

B B

3 3

3 3

En el programa Eulàlia Ferrer, trobem l’apartat «Faig balanç»*. L’alumne pot valorar si ha assolit els coneixements més destacats del tema. Al final de l’apartat hi ha un espai reservat per a la reflexió sobre el què s’ha après. És a dir, la part de metacognició.

UNITAT

7

FAIG BALANÇ

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Faig balanç

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

1.

Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

a) Explica com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua dels rius.

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord. b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica i egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».

És important saber que les primeres civilitzacions no es van desenvolupar a Europa.

M’agrada saber com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua del riu i es beneficiaven del seu ús.

No em serveix de res conèixer la importància de les civilitzacions urbanes.

c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.

És important saber quin és l’origen de l’escriptura.

d) Explica les característiques principals d’una piràmide i quina era la seva utilitat.

M’agrada saber com treballaven i com es divertien els antics egipcis.

M’agrada conèixer els rituals funeraris egipcis i, en particular, la momificació.

Tenir coneixements sobre art egipci és important per al meu futur.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F): C a

Les primeres grans civilitzacions urbanes es van desenvolupar a la costa.

b

Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir definitivament en sedentària.

c

La vida a Egipte girava al voltant del riu Eufrates.

d

Hi ha una relació directa entre el regadiu i l’augment de l’excedent agrari.

e

Les societats de Mesopotàmia i Egipte eren més complexes que les del neolític.

f

Els sacerdots tenien el màxim poder a Egipte.

g

A Mesopotàmia i a Egipte només les persones més poderoses sabien escriure.

h

Els egipcis creien en un sol déu que esperaven veure un cop morts.

i

Les piràmides són l’únic exemple d’arquitectura egípcia que s’ha conservat.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis

F

les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

151

52

Socials • 1r ESO

Socials • 1r ESO

M’agrada saber quina era la lògica que seguia l’alfabet jeroglífic egipci.

152

*Aquest apartat el trobareu en paper en l’opció separada (Dossier d’aprenentatge) i en digital en la versió integrada.

SOCIALS

Proves d’avaluació escrites*

PROJECTE DIGITAL

Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació competencial. L’avaluació curricular es presenta en tres nivells de dificultat (A, B i C), de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció.

els meridians.

En la imatge B s’hi observen

1.2. Imagina ’t que has deix at el rellotge que el número damunt la taula 3 assenyala el de manera nord-est. A quin minuts assenyal a hora la busc arà el sud-est? a dels

I REPR

ac s afirm creu le b una ala am

_______________

___

1.3. Com es pot orientar una persona Assenyala amb que s’ha perd una creu la resp ut i no sap on osta correcta és? .

Posant un meta ll, en posició horit zontal, a sobre d’un paper.

Observant la situa ció de l’estel polar al cel, si és de nit.

Observant el nivel l de l’aigua del mar, si és en un costa. lloc de

ions

seny ia i as

graf la foto a’t en 1.1. Fix són certes. que

recorrerà en avió i i calcula la distància que i els caps 1.5. Observa el planisfer i que va Londres a passar-h una persona que viu a Lleida laborals de febrer i març per motius de setmana dels mesos ciutats, sense fer dues les a aterra i (suposant que l’avió s’enlaira escala a altres aeroports).

GUIA D’AULA I RECURSOS

NTACIÓ 1. ORIE A OPCIÓ

L’ESPAI CIÓ DE ESENTA

els paral·lels.

En la imatge A s’hi observen meridià de Greenwich, que En la imatge B s’hi observa el passa per Anglaterra. meridià de Greenwich, que En la imatge A s’hi observa el passa per Anglaterra.

1.4. Observa les imatges i assenyala afirmacions que amb una creu és correcta. l’única de les

rtida d’una so es tracta lguer, s de l’A a fet de rca, es s’h no fia Me de ogra de l’est Si la fot n punt des d’u es de sol. ivissa, és feta sol. ografia l’oest d’E nt de Si la fot na sortida de d’un pu d’u s de cta tra fet Costa de la fia s’ha sol. ra st og l’e de Si la fot na posta de n punt d’u des d’u tracta sol. s’ha fet ografia posta de Si la fot tracta d’una es Brava,

A

__

____________________________________

B

____________________________________

ÀMBIT SOCIAL

4

2

3

Rúbriques i dianes*

Representació gràfi ca

tema 3 C

P

C6

5

Nivell 1 alguns dels Identifiques gràfics que elements geo ereix. l’activitat requ

Identificació d’elements fonts en geogràfics es. cartogràfiqu

rius la Obtens i desc gràfica geo informació requerida.

Obtenció i descripció d’informació geogràfica.

C6

Nivell 2 la major part Identifiques geogràfics dels elements requereix. t que l’activita

ostes Formules prop erents amb bàsiques, coh l’activitat. de la resolució

Raonament fonamentat d’aspectes amb la relacionats geografia.

cífic

espe Ús de lèxic propi de la geografia.

bulari Uses un voca t iona bàsic relac grafia. amb la geo

Identificació d’elem ents geogràfics en fonts cartogràfiques

Nivell 3 tots els Identifiques gràfics que elements geo ereix. l’activitat requ

rius i Obtens, desc ció la informa relaciones de procedent geogràfica s (mapes, diferents font text).

rius, Obtens, desc liques el i exp relaciones la significat de geogràfica informació s de diferent procedent text). fonts (mapes,

ostes Formules prop amb ostes ts amb Formules prop l’activitat coheren tejada, amb l’activitat plan en la coherents s fonamentade edent de plantejada, s en la ció proc tade rma men info fona de sultades i procedent les fonts con rmació informació info sultades. amb altra les fonts con tu aportes. rellevant que

lèxic Coneixes el específic de manera i l’utilitzes correcta.

diana

Obtenció i descripció d’informació geogràfica

ODS

Trobareu CIÓ, A U L A V A ’ D S les PROVE IANES D s e l i S E U les RÚBRIQ poder r e p D R O W en format gons e s r a c i f i d o m ats. les necessit

A 3.9

de la rúbrica: la

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Es presenten models de rúbriques i dianes per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic. La rúbrica permet mesurar el treball dels alumnes i també el funcionament durant el procés d'aprenentatge.

Ús de lèxic específic propi de la geografia

ament el Domines plen adequat i lèxic específic molta l’utilitzes amb precisió.

Raonament fonam entat d’aspectes relaci onats amb la geografia

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

53

ALTRES MATERIALS

_ O ______ S 1r ES Grup __ SOCIAL _ _ ______ ______ ______ Data __ ___ ______ ______ ______ __ __ __ __ ció __ Nom __ IÓ AC Avalua IC QUALIF

AvaluApp Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.



        

També a…



AVALUAPP

   

Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.

Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar.



 

Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

       

     

Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

54

SOCIALS

Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .

PROJECTE DIGITAL

AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot accedir des de qualsevol dispositiu. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

GUIA D’AULA I RECURSOS

Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document Excel amb els requeriments de l’entorn Esfer@.

Llengua Catalana.

1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

ÀMBIT SOCIAL

Alumnes de 1r - B - Lengua castellana Lengua Castellana. 1 ESO ISBN: 978-84-489-5048-4 Curs: 1.º de ESO Assignatura: Lengua castellana

22

22

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Alumnes de 1r - B - Llengua catalana Llengua Catalana. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5026-2 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Llengua catalana

22

ODS

Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i, automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

55

ALTRES MATERIALS

Alumnes de 1r - B - Matemàtiques Matemàtiques. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5070-5 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Matemàtiques

AvaluApp pas a pas 1

Entra i registra’t.

2

Accedeix-hi i crea el teu perfil.

3

Crea els teus grups.

Posa nom al grup creat.

Alumnes de 1r - B - Matemàtiques Matemàtiques. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5070-5 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Matemàtiques

Alumnes de 1r - B - Llengua catalana Llengua Catalana. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5026-2 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Lengua castellana Lengua Castellana. 1 ESO ISBN: 978-84-489-5048-4 Curs: 1.º de ESO Assignatura: Lengua castellana

56

22

22

22

SOCIALS

Selecciona el programa o projecte a avaluar.

PROJECTE DIGITAL

4

1t

Llengua Catalana

978-84-489-5070-5

Matemàtiques 1r ESO

1t

Matemàtiques

iologia B SociiaGlesologia3 M3autemà-t i q es Lengua 1 castellaLnleangua

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Edita la ponderació de les activitats, si cal.

ÀMBIT SOCIAL

Llengua Catalana 1r ESO

ESO DOS SIE R

Programa

ESO

Maria Sibylla

Program

a

DO SS IE R

Teresa C

laramun

ESO

Program

cat3alana3 DO SS IE R

a

Ada Lov e

ODS

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

t

lace

ESO

DOSIER

Progra m

María a de Zay

as

ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

57

ALTRES MATERIALS

5

978-84-489-5026-2

GUIA D’AULA I RECURSOS

Assigna’l al teu grup.

6

Edita les activitats avaluables, si cal.

Afegeix activitats.

Elimina activitats.

Modifica la ponderació.

7

Pots afegir-hi o treure alumnes.

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.

8

58

Avalua les activitats competencials del programa.

SOCIALS GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

Identifica el nivell assolit pel codi de colors (de vermell a verd) i fes un seguiment personalitzat dels teus alumnes.

ÀMBIT SOCIAL

Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

l a i r o t u t l a x i e d Acce Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament.

59

ALTRES MATERIALS

9

i Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.

Com obtenir els ítems d’AvaluApp?

Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.php.

Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova relacionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius.

Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.

Com importar les activitats d’AvaluApp? 1

Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius.

AvaluApp: Ítems avaluatius • Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

2

A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp. Veureu la llista dels programes de Barcanova.

AvaluApp: Catèleg del llibre • Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

Llengua catalana 1 • ESO • Llibre de coneixements Lengua castellana 1 • ESO • Libro de conocimientos Matemàtiques 1 • ESO • Llibre de coneixements Socials 1 • ESO • Llibre de coneixements

60

SOCIALS

3

Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.

PROJECTE DIGITAL

Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activitats us apareixen repartides per competències.

AvaluApp: Contingut del llibre

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

4

Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.

Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació.

Cliqueu Guardar.

ODS

5

Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.

61

ALTRES MATERIALS

Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS REPTES

SOCIALS PROJECTE DIGITAL GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT SOCIAL AVALUACIÓ • AVALUAPP

17 OBJECTIUS

ODS

COMPROMÍS

ALTRES MATERIALS

  

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)

SOCIALS

 COMPROMÍS ODS

PROJECTE DIGITAL

Objectius per al Desenvolupament Sostenible

En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

ÀMBIT SOCIAL

Els ODS són una cr per posar fi a la ida universal a l’acció pobresa, proteg ir i garantir que t otes les person el planeta es puguin gaud d’igualtat, aigu ir a, energies net es, pau i prosperita t.

65

ALTRES MATERIALS

implícit n e rt o p s u ti c je b o Aquests boració un esperit de col·la ctiu je b o l’ b m a e m s ti a i pragm anera m e d , a id v la r ra lo de mil ns futures. io c ra e n e g s le e d , sostenible

El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ucació L’Agenda 2030 situa l’ed tal per com a palanca fonamen JECTIUS. desenvolupar els 17 OB

GUIA D’AULA I RECURSOS

Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.

Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:

66

Erradicar la pobresa en totes les seves formes en tot el món.

Posar fi a la fam, aconseguir una millor nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots i en totes les edats.

Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa.

Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar dones i nenes.

Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua.

Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes a tot el món.

Fomentar el creixement econòmic sostenible i l’ocupació productiva.

Promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.

Aconseguir que els pobles i les ciutats siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Garantir formes de consum i producció sostenibles.

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Conservar i fer sostenibles els mars i els oceans.

Gestionar els boscos, combatre la desertització, frenar la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat.

Promoure societats pacífiques i inclusives i facilitar l’accés a la justícia.

SOCIALS

Revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible.

67

ALTRES MATERIALS

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

Reduir les desigualtats entre països i dins d’aquests.

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes.

Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.

UT 0 » R UR  C IAN

1. EL MEDI I ELS RECURSOS NATURALS Els recursos naturals són els elements proporcionats per la natura que tenen utilitat per a les persones. Els més importants s’obtenen del sòl i del subsol, del relleu, de l’aigua, de l’atmosfera i de la vegetació.

sòl és el suport dels assentaments i de l’activitat agrària i constitueix la base sobre la qual creixen i s’alimenten les plantes silvestres i els animals i els cultius dels quals viuen les persones.

El subsol, o capa profunda del terreny que hi ha sota la terra cultivable, aporta als éssers humans minerals i roques, l’explotació dels quals es fa mitjançant la mineria. A més, proporciona fonts d’energia, com la geotèrmica, que aprofita la calor interna de la Terra.

El relleu pot constituir també un recurs turístic, sobretot als indrets on dona lloc a platges arenoses o a formacions geològiques de gran bellesa, com el Gran Canyó del Colorado, la Ciutat Encantada de Conca, etc.

Intercanvia-la amb un company o una companya de classe i fes una llista conjunta per exposar-la a la resta de la classe.

vivència dels éssers vius. Proporciona aliments, com peix, marisc i algues, i es fa servir per al reg agrari, la producció minera, les centrals hidroelèctriques, la fabricació industrial i el transport humà i de mercaderies. L’aigua és també imprescindible a les cases i a les ciutats.

• L’atmosfera proporciona fonts d’energia, com el sol i el vent, i, també, condicions climàtiques que afavoreixen la presència de certes activitats d’oci, com ara el turisme de sol i platja i el de neu.

• La vegetació proporciona aliments per a les persones i els animals (fruits, pastures), matèries primeres per a diferents indústries (paper, moble, perfumeria, farmàcia), fonts d’energia (llenya usada com a combustible per a la cuina i la calefacció en nombrosos països pobres) i llocs d’oci i d’esbarjo (és el cas d’un nombre creixent de boscos dels països desenvolupats).

Regadiu

Producció hidroelèctrica

Energia eòlica

Modalitats turístiques

Aigua Aliments

Anys el 2008 0

Crom Carbó Platí Titani Ferro Cobalt Molibdè Antimoni Gas natural Cadmi Níquel Petroli Germani Estany Coure Or Zinc Plom Plata Diamants

100

200

300

400 370

220 172 134 132 112

Atmosfera

93 66 60 42 41 40 38 37 28 26 25 21 20 16

Energia solar

Durada de les reserves d’alguns recursos no renovables.

2000

1.3 El futur dels recursos naturals

Per garantir el futur dels recursos, s’han de fer servir de manera equilibrada i eficient i se n’ha d’evitar el malbaratament i la sobreexplotació. Alhora, s’han de reciclar tant com sigui possible els recursos no renovables. Per això mateix, avui es fomenta arreu del món el desenvolupament sostenible; és a dir, un ús racional dels recursos que permeti que les generacions presents i futures en puguin gaudir.

Atractiu turístic

Les reserves s’exhaureixen

Nivell de consum actual

• L’aigua dolça i salada és un recurs imprescindible per a la super-

Energia geotèrmica

mesures amb les quals pots col·laborar a fer un ús equilibrat dels recursos naturals.

Els ODS l llarg a t n e x i e r aniran apa seran fàcilment mes i a r g o r p s l icona de a l r e p s e l localitzab resenta. que els rep 1.2 Els recursos de l’aigua, l’atmosfera i la vegetació

Cultius, roques i minerals

Ar  u obl 2 Fes una llista amb cinc

• El

•

Sòl, subsol i relleu

cadascun dels recursos naturals.

1.1 Els recursos del sòl, el subsol i el relleu

•

Els recursos naturals proporcionats pel medi natural

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Pcr  ’aetg 1 Posa un exemple d’ús quotidià de

2050

2100

2150

2200

2250

Vegetació

Petroli

Ut   3 Cerca imatges representatives

Gas natural Urani

2042 2062

2100

2223

Llenya i fusta

Llocs d’oci

d’aprofitament dels principals recursos naturals. Enganxa-les en el teu quadern i escriu-ne un peu explicatiu.

Carbó Anys

Font: British Petroleum, BP Statistical Review of World Energy June 2010.

Es i 4 El futur de les persones va

Els ritmes d’exhauriment de l’energia.

Durada estimada de les reserves segons el consum actual. Al ritme actual de consum, molts recursos naturals es poden exhaurir en un termini de temps mitjà.

lligat al futur dels recursos naturals?

22 UT 1 » GTA O

23

NÒMS  LES I



9.CONFLICTES BÈL·LICS I DESIGUALT ATS

AVANÇ A EN COMP ETÈNC IES

Avui dia al món hi ha una gran quant LES I S ents itat d’enfr NÒMontam bé entre països, bé 1 » GTA o disputes, UTentre grups dins O del mateix país. Aque tes són una conse sts conflicLocalitza en un mapa qüència de les desig mundi els ualtats existents IES tats i els territoris conflictes esmentats entre els esEN COMP ETÈNC AVANÇ i majoritàriament en el A text. responen a cause econòmiques. s polítiques i Especifica a quin tipus pertan

Cee ’e 1

BÈL·LICS I DESIGUALT2 ATS TES polí LICigen 9.CONFd’or tic

Tipus de conflicte Els conflictes el 2018

s i les seves cons eqüències eqüències s i les seves cons

Tipus de conflicte Els conflictes el 2018

Cee ’e 1

y cada un dels conflic tes esmentats

9.1 Els conflictes

el punt tes,anterior. Localitza en un mapamundi els oendispu Es produeixen quan d’enfrontaments el text. una gran quantitat cun estat intent hi ha sts confli tes esmentats en a impos conflic ipar en l’apren Avui dia al món ar els seusdel mateix país. AquePartic bre un altre o esten entatge dre la païso entre grups dins interessos so- nts entre els ess, bé àrea tipus pertany d’influ bé entreseva ència. Els s existe aquests: ualtat Especifica a quin desig freqü Inform les més de ents ia ia’t sobre les són qüènc ues anomenates esmentats s polítiq tes són una conse cada un dels conflic responen a cause des «guerres del coltan • Els conflictes ent itàriam major territo territo »: causes, or. ris i païso entre tats i els rials s limítrofs. Estan països que afecte en el punt anteri cats pel desac n, conseqüències, provoord en el traçat s. mique de les fronteres terres etc. entatge rítimes o pereconò tres o maParticipar en l’apren la reclamació d’una tic polí fronteigen rera annex per un país. És el es d’or anomenaflictregió ionada con Els cas de Informa’t sobre les 9.1 interessos soles disputes fronte seus els ar a impos reres l’Argentina, de l’enfro »: causes, entre Xile i un estat intent quan ents són «guerres del coltan ntam eixenent freqü des més produ entre Els Es . l’Índia i el Pakis ència ies, d’influ regió del Caixmir, Molts conflictes tan per la afecten, conseqüènc dre la seva àrea que delaltre esten bèl·lic o cte països confli s es un que enfronta japon produeixen en països vietnamites al bre esos, filipins i mar de pobre provo etc. s, la amb Estan Xina i del que enfronta aquests: s limítrofs.un baix índex de païso per les illes Kurils el Japó desen i Rússia volupa mao . • Els conflictes territorials entre ment tres humà.

• Els conflictes interns. Es pel desacord en el traçat de les fronteres terres a annexionad cats produeixen quan un regió fronterera noria nacional preté grup d’una A partir delXile humà i superior Molts conflictes bèl·lics es o mireclamació nrítime o pero la separsar-se entre mapa i de les independitz les disputes frontereres amb establert. Aquests dades que hagis d’un país ja en països pobres, És el cas dear-se eixen tipus a intern un país.

Pakistan per la trobatprodu per d’enfr et, ontam l’Índia i el posa’n ents ntam ment ètniques, religioses, degut ent entre alguns s a cause exemp l’enfrosón s i les repres índex de desenvolupa s japonesos, filipin econò un baix ntina,s,de entamique l’Arge nta etc. enfro tius.

En són exemples ir, del conflicte que recentsregió humà. i Rússia del Caixm el Sudan Japó el nta del enfro Sud, que Xina malment de la Repú del que va isepar ar forblica del al mar de laes superior i de les Índex de pau mites Sudan vietna el 2011, global (2018) A partir del mapa la guerra civil a la blica Centreafricana .

Repútrobat a internet, Més pacífic o el movim o miles illes per ent dades que hagis islamKurils Menys pacífic ista Boko Es quan un grup humà Sense dades Haram produ representaa eixen Nigèria.

Debateu a classe ja (2018) alguns exemples sobre posa’n ar-se d’un país aquest 9.2 Els conflictes • Els conflictes interns. separ Índex de pau global Algunes conseqüènc o independitztema: Menys pacífic ar-se Quine n d’or ies Més pacífic s s preté mesu igen tius. econòmic ontaments sónprend poden deguts a cause res es noria nacional Els conflictes bèl·lics Són els conflictes solen causar grans re d’enfr per soluci tipus que tenenestab onar de manera desplaçaments de Aquests comlert. a causa població, que, al es conseqüències principal elmique territori ric en recur etc. pacífic s, seu a els torn, Algun contr conflic compo ol d’un tes bèl·lics? rten conseqüències sos naturals. ses, econò ar forreligio Per es, com ara tes bèl·lics solen causar grans ètniqu es va, separ tant, que l’abandonament de són el resultat Sudan Abans Sud, tència creixent entre conflic del Els busqu al seu les terres de cultiu, eu inform aquest ació sobre països En fam, ts de població, que, ples recents el de la compe- guerr malalties, violènc persón a la Repú exem acons Debateu a classe sobre a civil desplaçamen eguir ara ia, reclutament aques la béns estratSudan ta qüestió. gada més escassos: el 2011, de nens rten conseqüències com soldat, etc. res es poden veterra, aigua blica del ègics cada torn, compo ia. fam, de lali, Repú , petro tema: Quines mesu les terres de cultiu, diamants, fustes,ent islamista Boko Haram a Nigèr malment En són exemples l’abandonament de manera nens o el movim nobles, etc. representa ana ia, reclutament de per solucionar de re eafric violènc tius es, prend Centr el malalti que blica enfronta el Japó per les illes Senka i la Xina nòm etc. ku (conegudes a conflictes bèl·lics? els ic soldat, a Les pacífic guer eco la Xina com a Diaoy res del coltan que disposen d’imp es d’or u),igen flict vuit illots eu informació sobre con busqu ortants , d’un ol Els Abans reserv contr 9.2 el es de gas i petro entre sud-corean a causa principal li; l’enfro comntame s i japonesos per conflictes que tenen nt aquesta qüestió. at de la compeSón els les illes Dokdo (anomenade hima pel Japó), perqu tant, són el result sos naturals. Pers Takesè a la seva mar cada veen recur territori ricterrito rial hi ha jacim aconseguir béns estratègics natural, o alguns dels conflictes africa s, etc. entre països perents de gas n nsnt(Sierr tència creixe nts, fustes, noble diama a Leoneaigua blica Democràtic li, petro , , Les guerres del colta Libèri a, Repúa del Congo), païso terra, i la Xina rics sos: gada més sescas en recursossenta que enfronta el Japó ara or, diamants, tius miner alselcom coltan, cassiterita,són exemples repre u), vuit illots En coure o cobalt. a la Xina com a Diaoy ntament l’enfro li; 9.3 La resolució per les illes Senkaku (conetsgudes petro i es de gas dels con sen d’imp enades Takeses ortan reserv que dispoflict Els conflictes bèl·lic illes Dokdo (anom s són una amen gas i japonesos per les aça orean per a sla pau i la segurmar territorial hi ha jaciments de entre sud-c ternacionals. Per això, l’ONU i la comuJapó), perqu Molts conflictes esa, Repúè a la seva etat in, Libèri produeixen per hima pel nitat intern a Leone tar frenar-los amb ns (Sierrobtenir alctes africa la sobirania sobre solen intenembargaments i o alguns delsacion confli un territori, als com miner natural,altres iniciatives. Tamb països rics en perquè aquest recursos perquè tinguin una a genera drets com é o), apost Cong resolució pacífica en l’explotació dels a del cràtic seus recursos natural i justa, t. blica Demo mitjançant acord rals o elevant-los s.

A Àfrica, per exemp erita, coure o cobal al Tribunal Intern le, el control de les nts, coltan, cassit s bilatediama acion mines de coltan ha al de ara or, Justícia de la Haia. provocat més de 60 guerre ixen per

3

2

Tl  s 3 4

Tl  s 4

Pi r càt 5

Sense dades Font: Institute for

Font: Institute for Economics Economics and Peace.

0

1500

3000

4500

and Peace.

0

1500

3000

4500

6000 km

6000 km

Pi r càt 5

24

68

conflictes

dels etat inper a la pau i la segur s són una amenaça solen intenEls conflictes bèl·lic nitat internacional això, l’ONU i la comu aposten ternacionals. Per iniciatives. També rgaments i altres emba bilates amb -los acord tar frenar i justa, mitjançant resolució pacífica ia de la Haia. perquè tinguin una acional de Justíc al Tribunal Intern rals o elevant-los

9.3 La resolució

24

s frontereres.

produe Molts conflictes es i, ia sobre un territor obtenir la sobiran drets com perquè aquesta genera s. seus recursos natural l’explotació dels le, el control de les A Àfrica, per exemp provocat més de mines de coltan ha eres.

60 guerres fronter

25 25

MATERIALS DE CONSULTA

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

ATLES

ALTRES MATERIALS

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

 

SOCIALS

ALTRES MATERIALS

SOCIALS

 ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL

Presentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de les Ciències Socials.

Atlas actual de geografía universal

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT SOCIAL

GUIA D’AULA I RECURSOS

Atles adaptat a l’ensenyament secundari amb tota la informació geogràfica necessària, completament actualitzada.

ODS

ISBN 978-84-997-4323-3

• 110 Mapes • Més de 100 fotografies •E stadístiques per a cadascun dels països del món i les comunitats autònomes • Índex amb més de 20000 topònims

71

ALTRES MATERIALS

• 155 gràfiques i dibuixos

Altres materials de consulta La qüestió de les fronteres està més d’actualitat que mai. Però, sabem realment el que és una frontera? Hi ha fronteres que es poden creuar sense dificultat i altres que resulten infranquejables, hi ha fronteres visibles i altres invisibles... Aquest atles ens ajuda a entendre millor les qüestions que s’amaguen darrera aquestes línies que separen o uneixen als pobles.

ISBN 978-84-376-3898-0

Concebut per un equip de vint-i-sis historiadors i geògrafs de renom, per mitjà de seixanta mapes i infografies inèdites, ens expliquem com Occident s’ha vist (de vegades sense raó) en el centre del món i per què l’iniciar-se el segle xxi es fa necessari posar al dia els mapes del poder. D’aquesta manera apareix un món diferent, fortament desoccidentalitzat. La bellesa, la felicitat, les presons, els residus, els virus, els hàbits alimentaris, el clima..., tot es pot cartografiar.

ISBN 978-84-376-3583-5

El primer atles que presenta el nostre món des del punt de vista del mar. És el mar el que permetrà a la humanitat enfrontar-se als principals desafiaments que ens esperen. Com alimentar als 9.000 milions d’éssers humans que tindrà el món en el 2050? I, sobretot, com fer-ho sense posar en perill el nostra planeta? Cinquanta mapes i infografies ens mostren com el potencial dels oceans pot respondre a aquests desafiaments.

ISBN 978-84-376-3999-4

72

DISTRIBUEIX

COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.

CATALUNYA Maresme, 107-109 Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou 08019 Barcelona Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat ILLES BALEARS Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes 07011 Can Valero. Palma Tel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es COMUNITAT VALENCIANA València i Castelló Ctra. De Barcelona, 1 46136 Museros (València) Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es Alacant Avda. de Elche, 184 Partida de Aguamarga 03008 Alacant Tel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es

No seré una dona lliure mentre continuï havent-hi dones sotmeses. Audre Lorde

O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE El canvi comença en cada un de nosaltres.

Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per transformar el món.

Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

AGENDA 2030

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

barcanova_editorial

9243274

@EDBARCANOVA