OCIALS S
ESO
Programa Olympe de Gouges
Programa Teresa Claramunt
Programa Eulàlia Ferrer
Projecte digital
Els noms dels programes de la nova ESO
En ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…
Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.
Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.
Programa Olympe de Gouges
Olympe de Gouges (Montalban, França, 1748 - París, 1793).
Escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista. Va escriure l’any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.
Programa Teresa Claramunt
Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931).
Anarcosindicalista. Treballadora de la branca tèxtil, va establir els fonaments del feminisme obrerista de base anarquista, antecedent del que es desenvoluparà en la dècada dels anys 30 del segle xx
Programa Eulàlia Ferrer
Eulàlia Ferrer (Barcelona, 1776-1841).
Filla de llibreter. Juntament amb el seu marit, Antoni Brusi, van dirigir el Diario de Barcelona i van introduir la litografia a Catalunya. A la mort del seu marit, Eulàlia Ferrer va continuar defensant el negoci familiar.
Programa Olympe de Gouges
Programa Teresa Claramunt
Programa Eulàlia Ferrer
Projecte digital
DIFERENTS
RESPOSTES
LA NOVA GENERACIÓ DE LESO
La NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle xxi.
Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat, per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que es puguin trobar.
Metodologia connectada a la REALITAT PERSONAL I SOCIAL de les alumnes i els alumnes.
Programes que, a partir de les seves propostes i de les seves activitats motivadores, generen curiositat i inciten a la investigació, a APRENDRE FENT!
Programes basats en l’APRENENTATGE COMPETENCIAL.
Programes que, més enllà de la qualificació, desenvolupen, en l’alumne, la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE per poder reflexionar sobre els propis aprenentatges i poder analitzar i valorar els seus progressos i les seves dificultats .
LA RESPOSTA A LES NECESSITATS
DELS TEUS ALUMNES!
OCIALS S
Programa Olympe de Gouges
Programa Olympe de Gouges
• S’hi fa un desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria, i rigorós i hi ha una gran varietat d’activitats.
• Conté activitats competencials de diferent nivell de complexitat.
• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.
• Té en compte el paper de la dona en la història i en la societat.
• Conté activitats per treballar l’aprenentatge cooperatiu
• Inclou la llicència del projecte digital
ESO DOSSIER
Programa Teresa Claramunt
Programa Teresa Claramunt
• Recull els continguts essencials de la matèria.
• L’aprenentatge és àgil i molt pautat: la teoria se sintetitza perquè es pugui posar en pràctica de manera immediata.
• Conté activitats competencials per resoldre en el mateix dossier.
• Els textos són clars i amb gran quantitat i diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.
• Conté activitats per treballar l’aprenentatge cooperatiu
• Inclou la llicència del projecte digital
Per què oferim diferents propostes?
Perquè volem donar resposta a totes les realitats, perquè volem que els nostres programes siguin prou motivadors per a totes i tots els alumnes per tal que no perdin la curiositat per aprendre i perquè volem que aquests nois i noies s’adaptin a la seva manera d’aprendre per ser veritablement els conductors del seu aprenentatge.
1 DIGITAL OCIALS S ESO
Projecte digital
• Els seus continguts son 100 % digitals , adaptables a qualsevol tipus de dispositiu.
• Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.
• Hi ha moltes activitats per fomentar l’autoaprenentatge, la metacognició, el treball col·laboratiu i les tècniques d’estudi.
• Facilita la tasca docent gràcies a una àmplia gamma de recursos exclusius per dinamitzar l’aula i avaluar els alumnes.
+info a la pàgina 27
Programa Eulàlia Ferrer
• L’estructura de la presentació dels materials és original i molt pràctica. Amb la part més teòrica i les seves fonts sempre de costat per facilitar-ne la cerca.
• La redacció del contingut està pensada per facilitar la comprensió per part dels alumnes.
• Hi ha fonts molt nombroses i molt variades. Inclouen imatges, mapes, gràfics, estadístiques, esquemes, dibuixos i textos breus. Aquests recursos gràfics faciliten l’exposició de la informació i l’assimilació del contingut.
• La programació està estructurada segons el grau de dificultat dels procediments.
• Al final de cada unitat hi ha l’apartat “Activitats finals” que conté diverses activitats de diferent grau de dificultat
A 1r i 2n d’ESO s’ofereix també aquest format, en dos volums. Un amb els coneixements (part teòrica) i l’altre, el dossier d’aprenentatge (part pràctica).
Coneixements
En aquest volum hi ha tot el contingut curricular de la matèria. S’estructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques.
Dossier d’aprenentatge
En el dossier d’aprenentatge es presenten les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixements i per treballar les competències bàsiques de la matèria.
La separació entre els continguts i les activitats es fa més visible per fomentar la versatilitat del projecte i per afavorir una millor ordenació del treball de l’alumne, ja que el Dossier d’aprenentatge pot fer la funció del portfoli.
COM SÓN AQUESTS PROGRAMES?
Programa Olympe de Gouges
Desenvolupament EXHAUSTIU del contingut .
APRENENTATGE COOPERATIU .
Programa Olympe de Gouges
Diversitat de MATERIALS GRÀFICS.
Activitats COMPETENCIALS .
AVALUACIÓ PER DIMENSIONS amb lAvaluApp.
Favisible elPAPERDELADONA enlasocietat .
OCIALS S
1
OCIALS S
3
ESO
Programa
Olympe de Gouges
Olympe de Gouges
• Contenen: 15 unitats (a 1r) i 12 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències
• El contingut s’exposa de manera estructurada, amb els conceptes principals destacats en negreta.
• S’hi fa un desenvolupament exhaustiu i rigurós del contingut de la matèria, i hi ha una gran varietat d’activitats.
• Amb propostes de treball atractives per tal d’explorar idees, refermar-les i posar-les en pràctica.
• S’hi treballen totes les competències que proposa el Departament d’Ensenyament i conté activitats competencials de diferent nivell de complexitat.
• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.
• Fan pensar sobre el paper de la dona en la història i en la nostra societat. Cada tema fa referència a una dona o a una qüestió que fa reflexionar l’alumnat sobre el paper de les dones en el transcurs de la història.
• Conté, al final, un annex amb els apartats vocabulari i un breu diccionari visual de termes artístics
Les tasques competencials permeten relacionar coneixements, practicar destreses i avançar en les competències bàsiques.
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp. +info a la pàgina 49
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 63
ESO SOCIALS
Programa
CLIMA (I).
2. ELEMENTS DEL CLIMA (I).
TEMPERATURA I PRECIPITACIONS
2.1 del clima
2.1 Els elements del clima
Els mapes de temperatures i precipitacions
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatura les precipitacions la pressió atmosfèrica el vent
Tots són modificats per la latitud, l’altitud la distància al mar, que són factors que exerceixen una influència permanent sobre el clima.
Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatu, , pressió i el Tots són per latitud, l’altitud i mar, que són factors que influència permanent el clima.
2.2 La temperatura i els seus factors
La temperatura és la quantitat de calor de l’aire. Es mesura amb el termòmetre i s’expressa en graus centígrads (°C). Els factors que influeixen en la temperatura són els següents:
La i els seus temperatura quantitat calor de l’aire. mesura el termòmetre s’expressa en graus centígrads (°C). Els factors que inen la temperatura són els següents:
• La latitud La temperatura disminueix des de l’equador cap als perquè vegada corbada terrestre els de sol de manera perpendicular.
• La latitud. La temperatura disminueix des de l’equador cap als pols, perquè cada vegada la corbada superfície terrestre rep els rajos de sol de manera menys perpendicular.
• L’altitud amb l’altura; el descens és al voltant de °C per 100 metres d’ascens, perquè menys dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.
• L’altitud. La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6 °C per cada 100 metres d’ascens, perquè l’aire, menys dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.
• distància mar. La a la costa i més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa es a continents. de permeten distingir dizones tèrmiques : dues temperades i dues de fredes.
• La distància respecte al mar La temperatura és més suau a la costa més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa i es refreda més a poc a poc que els continents. A la Terra, les diferències de temperatures permeten distingir diverses zones tèrmiques latitudinals una de càlida, dues de temperades i dues de fredes.
2.3
Les precipitacions i els seus
Les precipitacions i els seus factors
Les precipitacions són la caiguda d’aigua a la superfície terrestre pronúvols, ja en forma líquida (pluja) o ( i ca-
). La quantitat d’aigua caiguda es mesura amb el pluviòmetre i s’expressa en mil·límetres (mm) en litres per metre quadrat (l/m2).
Les precipitacions són la caiguda d’aigua a la superfície terrestre procedent dels núvols, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu calamarsa). La quantitat d’aigua caiguda es mesura amb el pluviòmetre s’expressa en mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m2). Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents:
Els factors que influeixen són
• Les precipitacions són més abundants a l’equador i disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de aquest a altitud es refreda facilita condensació del vapor d’aigua.
• La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire, aquest a certa altitud es refreda facilita la condensació del vapor d’aigua.
• altitud el precipitacions l’altura, el fred afavoreix de l’aire. A més, quan es amb un relleu muntanyós veu obligat a ascenrefreda.
• L’altitud i el relleu. Les precipitacions augmenten amb l’altura, perquè el fred afavoreix la condensació de l’aire. A més, quan l’aire es troba amb un relleu muntanyós es veu obligat a ascendir, i això el refreda.
• respecte al Les precipitacions són més abundants a la costa, mar font d’humitat.
• La distància respecte al mar Les precipitacions són més abundants a la costa, perquè el mar és una font constant d’humitat.
en el vocabulari final, definició cada un dels termes destacats en color escriu-les
Visibilitat del PAPER DE LA DONA en la societat.
Els mapes de temperatures i precipitacions AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Programa Teresa Claramunt
CONTINGUTS ESSENCIALS de la matèria.
ocials S
Amb la TEORIA SINTETITZADA per poder-la posar en pràctica de manera immediata .
AmbACTIVITATS perCOMPETENCIALS mateixresoldreenel dossier.
DOSSIER
AVALUACIÓ PER DIMENSIONS amb lAvaluApp.
Programa Teresa Claramunt
APRENENTATGE COOPERATIU . Diversitat de MATERIALS GRÀFICS.
ocials S
Programa Teresa Claramunt
DOSSIER
ocials S
3 ESO
DOSSIER
Programa Teresa Claramunt
• Contenen: 12 unitats (a 1r) i 15 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències
• Enquadernació en espiral i amb espai suficient per resoldre les activitats en el paper.
• Conté activitats competencials per resoldre en el mateix dossier.
• Continguts essencials organitzats de manera que es tingui sempre la teoria i la pràctica en una doble plana.
• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.
• Conté activitats per a desenvolupar l’aprenentatge cooperatiu
• S’hi fomenta el pensament crític, la interdisciplinarietat i valors com la inclusivitat
• Fan pensar sobre el paper de la dona en la història i en la nostra societat. Cada tema fa referència a una dona o a una qüestió que fa reflexionar l’alumnat sobre el paper de les dones en el transcurs de la història.
Les tasques competencials permeten relacionar coneixements, practicar destreses i avançar en les competències bàsiques.
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.
+info a la pàgina 49
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 63
3. COM ES FORMA I COM ES MODIFICA EL RELLEU?
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.
Són el resultat d’una evolució lenta
3.1 La formació del relleu i els seus agents
El relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra.
Els principals agents interns del relleu són els següents:
• L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Ocorre a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera.
• Els terratrèmols També anomenats sismes, són bruscos sotracs de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques, o quan una roca és sotmesa a grans tensions.
• Els volcans Són esquerdes de l’escorça terrestre, per on surten a l’exterior el magma i els gasos procedents de l’interior de la Terra.
Es localitzen, sobretot, a la zona de contacte entre les plaques.
3.1 La modificació del relleu i els seus agents
La modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs
Els principals agents externs del relleu són els següents:
• Els elements atmosfèrics. La temperatura quan experimenta canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en provoca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum les trenquen. el vent erosiona les roques, les descompon en petits fragments, i transporta i sedimenta les sorres.
• L’aigua En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu excavant valls i barrancs, transporta els materials erosionats, i els sedimenta o diposita.
• Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats (extracció de minerals, construcció de carreteres, etc.). Agents interns
Alguns agents externs i la seva actuació
L’orogènesi
Interpretar imatges
1. Observa les imatges superiors explica quina modificació del relleu produeix cada agent extern.
2. Observa la il·lustració
Els volcans Xemeneia principal
La temperatura L’aigua La vegetació L’ésser humà
6. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I
TERRITORIAL DE LA UNIÓ EUROPEA
6.1 La Unió Europea i els seus objectius
Alguns estats s’agrupen en organitzacions polítiques. Aquest és el cas de la Unió Europea. Els objectius de la Unió Europea són aconseguir un creixement intel·ligent, basat en el coneixement, en la innovació en la tecnologia; un creixement sostenible, que combini el creixement econòmic amb un ús racional dels recursos naturals el respecte pel medi ambient, i un creixement integrador, basat en un alt nivell d’ocupació en l’evitació de les desigualtats socials entre els diferents territoris europeus.
6.2 Les ampliacions de la Unió Europea
El territori actual de la UE s’ha anat conformant a través d’ampliacions successives, des dels sis estats que la integraven el 1951 (França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) fins als 28 que inclou actualment. L’any 1973 l’Europa comunitària es va estendre cap al nord, amb l’entrada de Dinamarca, d’Irlanda i del Regne Unit. Entre 1981 i 1986 s’hi van incorporar Grècia (1981) Portugal Espanya (1986). El 1995 hi van entrar Suècia, Finlàndia i Àustria. El 2004 va tenir lloc l’ampliació més gran de la història, amb la incorporació d’Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre Malta. I des de 2005 s’hi han incorporat tres països balcànics: Romania i Bulgària (2007) i Croàcia (2013).
6.3 Les institucions de la Unió Europea Per aconseguir els seus objectius, els estats membres de la Unió Europea han creat unes institucions comunes que treballen per assolir-los i que en constitueixen el sistema de govern. Les més importants són cinc: Les institucions de la Unió Europea
Visibilitat del PAPER DE LA DONA en la societat.
factor latitud
1. ELEMENTS TEMPERATURA
1. ELEMENTS DEL CLIMA (I). TEMPERATURA I PRECIPITACIONS
1.1 Els elements del clima
1.1 Els elements del clima
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Els mapes de temperatures i precipitacions
Hi ha dos termes que se solen confondre: temps atmosfèric clima El primer es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment concrets, mentre que el clima és l’estat mitjà de l’atmosfera en un lloc.
La ciència que estudia el temps i els seus canvis és la meteorologia
La ciència que estudia el clima i les seves varietats és la climatologia
Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatura les precipitacions la pressió atmosfèrica el vent
Hi confondre: . primer es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment concrets, el mitjà La ciència que estudia el temps i els seus canvis és la meteorologia La seves varietats són aquells que principals són temperatura, les precipitacions la atmosfèrica i el
1.2 i factors
1.2 La temperatura i els seus factors
La mesura el termòmetre centígrads Els flueixen la següents:
La temperatura és la quantitat de calor de l’aire. Es mesura amb el termòmetre i s’expressa en graus centígrads (°C). Els factors que influeixen en la temperatura són els següents:
• La latitud La temperatura disminueix des de l’equador cap als pols, perquè cada vegada la corbada superfície terrestre rep els rajos de sol de manera menys perpendicular.
• L’altitud La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6 °C per cada 100 metres d’ascens, perquè l’aire, menys dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.
• temperatura disminueix l’equador cap pols, perquè cada vegada la corbada superfície terrestre rep els sol L’ La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al 0,6 metres l’aire, dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.
• respecte La més a costa més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa i es poc poc
• La distància respecte al mar La temperatura és més suau a la costa més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa i es refreda més a poc a poc que els continents.
1.3
1.3 Les precipitacions i els seus factors
Les superfície cedent núvols, sigui forma sòlida i lamarsa La mesura pluviòmetre en metre que influeixen
Les precipitacions són la caiguda d’aigua a la superfície terrestre procedent dels núvols, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu calamarsa). La quantitat d’aigua caiguda es mesura amb el pluviòmetre i s’expressa en mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m2). Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents:
Les disminueixen temperades les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire ascendir assolida, condensació del vapor d’aigua.
• La latitud Les precipitacions són més abundants a l’equador i disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire i, en ascendir refredar-se per l’altitud assolida, facilita la condensació del vapor d’aigua.
• L’altitud i el relleu Les precipitacions augmenten amb l’altura, perquè el fred afavoreix la condensació de l’aire. A més, quan l’aire es troba amb un relleu muntanyós es veu obligat a ascendir, i això el refreda.
• La distància respecte al mar. Les precipitacions són més abundants a la costa, perquè el mar és una font constant d’humitat.
• el l’altura, perquè el fred afavoreix la condensació de l’aire. A més, quan l’aire relleu veu refreda. mar més a perquè el constant
1 Si diem que a Sant Quirze del Vallès el 2 de març del 2019 va fer una temperatura de 15° a les 12h del migdia, a què fem referència al clima o al temps atmosfèric? Raona la teva resposta.
2 És el mateix pluja que precipitació? Argumenta la teva resposta.
3 Cita els factors que influeixen en les diferències de temperatura.
4 On seria més probable que hi hagués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim? Raona la teva resposta.
precipitacions (B) es representen, en els mapes, mitjançant isohietes o línies que uneixen els punts amb la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat. A la Terra, les precipitacions més abundants són a l’equador, a les zones elevades a les costes.
5 Busca informació, a internet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins premis reconeixements ha rebut. Amb la informació obtinguda, redacta un text breu exposa'l oralment a classe.
6 Consulta els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que estiguin situats, totalment o parcialment, en les diferents zones tèrmiques en les diferents zones pluviomètriques.
Programa Eulàlia Ferrer
Versió: integrada
Edició REVISADA i amb DADES ACTUALITZADES.
CARTOGRAFIA clara ientenedora
Amb activitats de DIFERENT NIVELL DE COMPLEXITAT.
Gran eficiència didàctica a l’hora de tractar la HISTÒRIA DE L’ART.
Abundants FONTS TEXTUALS I GRÀFIQUES.
AVALUACIÓ PER DIMENSIONS amb lAvaluApp.
Versió: coneixements i dossier d'aprenentatge (1r i 2n)
Activitats
per resoldre en el mateix dossier
Abundants
Activitats de DIFERENT NIVELL DE COMPLEXITAT. CARTOGRAFIA
Programa Eulàlia Ferrer
• Bateries d’activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.
• Definicions destacades per retenir els conceptes importants.
• Apartat + amb activitats complementàries i que tenen una mica més de dificultat.
• Apartat de curiositats que convé conèixer.
• Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la definició de la imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic.
• Rúbriques per a l’avaluació competencial per a cada una de les activitats assenyalades amb una R
• Apartat que recull tots els “Recorda” que han aparegut al llarg del tema o l’apartat. En alguns temes, en anglès (Keywords).
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.
+info a la pàgina 49
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 63
Les unitats del programa Eulàlia Ferrer de 1r a 4t (integrat) tenen aquesta estructura i aquests apartats:
TEMA 7
EGIPTE I MESOPOTÀMIA 1.
Doble pàgina inicial que presenta el tema de la unitat.
Nom de la civilització Nom d’alguna de les primeres ciutats Riu País actual Uruk Indus Tigris Eufrates Antic Egipte Huang He
e) Ur és una antiga ciutat que estava situada a la vall de l’Indus. f) La majoria de les primeres ciutats estaven emmurallades. g) Les cases de les primeres ciutats eren fetes amb murs de pedra. h) Harappa és una antiga ciutat que es va desenvolupar a la vall de l’Indus. i) Assur és una antiga ciutat que es va desenvolupar a la vall del Huang He. j) Les ciutats eren més grans que els poblats neolítics. k) Les primeres civilitzacions urbanes es van desenvolupar a Europa. 7.4. Busca per Internet quatre fotografies d’excavacions de ciutats del tercer mil·lenni, adjuntales
7.3. Llegeix les afirmacions següents i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que hagis identificat com a falses.
a) Totes les antigues ciutats van néixer a prop d’un gran riu. b) Les primeres ciutats es van construir durant l’edat de la pedra. c) Amb l’aparició de les ciutats, la societat es va fer més complexa. d) Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir en sedentària.
A 1r i 2n, amb l’opció dels dos volums: coneixements i dossier d'aprenentatge, les unitats tenen aquests mateixos apartats, distribuïts d’aquesta manera
Coneixements
TEMA 7
Doble pàgina inicial que presenta el tema de la unitat.
Dossier d'aprenentatge
El naixement de les ciutats
Amb prou espai per resoldre les activitats.
b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».
c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.
d) Explica les característiques principals d’una piràmide quina era la seva utilitat.
4. El meu diari d’aprenentatge Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?
Faig balanç: pàgines d’autoavaluació perquè l’alumne pugui valorar si ha assolit prou bé els coneixements més destacats. + Activitats amb una mica més de dificultat.
PROJECTE 2 2
2. Quins aspectes de la construcció d’una piràmide (materials utilitzats, estructura de l’edifici, forma…) es
3.
4.
5.
6.
7.
Projecte: Hi ha tres projectes, un de geografia, i dos d’història. En aquests es fa un treball de recerca per resoldre les qüestions plantejades.
ELS PROGRAMES DE CIÈNCIES SOCIALS
Els programes de Ciències Socials de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.
Els alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.
Els docents disposen del material següent:
• El programa en versió digital.
• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.
• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.
• Una eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp!
Programa Olympe de Gouges
Programa Teresa Claramunt
ESO
Programa Olympe de Gouges 1
1
Programa
ISBN 978-84-489-5110-8
Programa Olympe de Gouges
ISBN 978-84-489-5120-7
Programa Olympe de Gouges
4
Projecte
Programa Teresa Claramunt 1
Programa Teresa Claramunt ISBN 978-84-489-5111-5
ISBN 978-84-489-5114-6
3
Programa Teresa Claramunt
ISBN 978-84-489-5121-4
ISBN 978-84-489-5124-5
Programa Eulàlia Ferrer
ISBN 978-84-489-5140-5
ISBN 978-84-489-5143-6
ISBN 978-84-489-5138-2
ISBN 978-84-489-5139-9
ISBN 978-84-489-5141-2
ISBN 978-84-489-5144-3
ISBN 978-84-489-5145-0
ISBN 978-84-489-5142-9
ISBN 978-84-489-5148-1
ISBN 978-84-489-5149-8
ISBN 978-84-489-5146-7
ISBN 978-84-489-5147-4
PROJECTE DIGITAL
PROJECTE DIGITAL
S’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un requisit important per al futur professional dels alumnes.
Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes:
• Coneixement dels diferents dispositius digitals.
• Treball col·laboratiu.
• Accés a la informació i posterior transformació en coneixement.
• Reflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.
CIALS S
1 DIGITAL
ESO
CIALS S
3 ESO DIGITAL
En cada matèria disposeu de:
• Les unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats.
• Activitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.
• Recursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres recursos complementaris.
• L’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir el coneixement i les competències pròpies de la matèria.
Funcionaamb elsprincipals
SISTEMESOPERATIUS .
MULTIDISPOSITIU
Permet utilitzar la mateixa llicència i la mateixa clau d’accés en diferents equips i dispositius electrònics .
PodeuMULTISUPORT accedir-hi desdequalsevoldispositiu (smartphone,tauletaoordinador) .
DESCARREGABLEon-lineVisualització ioff-line .
MULTIPLATAFORMA
Poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya . A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor de BlinkLearning (www.blinklearning.com) . Aquest visor funciona en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT.
1 DIGITAL OCIALS S
3 ESO DIGITAL OCIALS S
• Enllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes.
• Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.
• Activitats autocorrectives: activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.
• Activitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema.
• Activitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel docent.
• Activitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.
ACTIVITATS DIGITALS
PER A L’APRENENTATGE COMPETENCIAL
L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les activitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals.
El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per dimensions i competències.
Activitats i recursos digitals
S’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dinamització grupal.
Activitats autocorrectives i activitats obertes
Per tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun dels apartats de la unitat.
El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas de les activitats obertes.
També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada estudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu aprenentatge.
Autoavaluació
En cada unitat es presenta una autoavaluació, un conjunt d’activitats autocorrectives en les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements. Aquesta modalitat d’activitat també deixa traçabilitat.
Projectes de treball
Es proposen uns projectes de treball cooperatiu que s’estructuren a partir d’una sèrie d’activitats en les quals els alumnes desenvolupen les competències digitals i apliquen els coneixements adquirits en cada trimestre. Els Projectes es caracteritzen per aquests aspectes:
• Estan contextualitzats en situacions reals i actuals de l’alumnat.
• S’utilitzen eines i recursos digitals gratuïts.
• Es treballa en el núvol.
• Es fan propostes de treball individual i en grup.
• Són fàcilment integrables en la dinàmica de l’aula.
• Hi ha orientacions metodològiques per al professorat.
Altres materials editables i imprimibles*
Algunes de les nostres propostes estan enfocades a l’estudi i reflexió dels alumnes. I, per les seves característiques, requereixen la seva edició i emmagatzematge o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: metacognició, mapes conceptuals o altres propostes que requereixin dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc. Els docents disposen de versions imprimibles de guies d’aula i altres materials complementaris per donar suport a la seva tasca.
* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat
GUIA D’AULA I RECURSOS
RECURSOS PER AL DOCENT
Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.
Guia d’aula
La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.
OCIALS S
1
ESO D’AULA GUIA
ocials S
3 ESO D’AULA GUIA
Està estructurada segons aquests apartats:
• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.
• Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències transversals.
• Eines d’avaluació de les competències:
– AvaluApp
– Rúbriques i dianes
– Avaluació curricular i avaluació competencial
• Índex de continguts del programa de Llengua catalana del curs corresponent.
• Temporització indicativa.
• Desenvolupament de les unitats:
– Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat.
– Programació didàctica.
– Continguts.
– Criteris d’avaluació.
– Objectius d’aprenentatge.
– Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari.
– Mapa conceptual de la unitat didàctica.
Programa
Olympe de Gouges
Programa Teresa Claramunt
Desenvolupament de la unitat
Cada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els continguts clau, les competències i el solucionari de les activitats de cada una de les planes del material de l’alumne.
Portugal a la costa africana; Bartolomé Díaz i Vasco da Gama, els marins portuguesos que volten el cap de Bona Esperança, el primer, i arriben a l’Índia, el segon. Al següent subepígraf «Castella. El descobriment d’Amèrica» es podrien destacar els continguts següents: el projecte de Colom; les capitulacions de Santa Fe; viatge descobriments geogràfics; nom dels territoris descoberts: Índies o Amèrica? Finalment els estudiants han de conèixer els conflictes territorials sorgits entre ambdues potències i el tractat firmat per resoldre’ls, així com les seves conseqüències. Per explicar el tractat de Tordesillas el professorat pot projectar el vídeo de RTVE de la sèrie «Isabel» i el capítol en què s’esmenta.
Programació
Solucions 1. Esdeveniments relacionats amb els descobriments cronològicament: 1487. Bartolomé Díaz va voltar el cap de Bona Esperança. 1492. Colom va arribar a l’illa de Guanahaní (Bahames). 2. L’objectiu portuguès era accedir a l’or del Sudan comerciar amb les Índies, vorejant la costa d’Àfrica. El del castellà era demostrar que la Terra era redona i que es podia arribar a l’Índia navegant cap a l’oest. 3. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat llegeixi el mapa n’obtengui la informació precisa. Sevilla-Sanlúcar (Cadis), Illes Canàries, Rio de Janeiro, Rio de la Plata, estret de Magallanes, illes Marianes, illes Filipines, Brunei, cap de Bona Esperança, illes de Cap Verd, Sanlúcar de Barrameda. 4. S’intenta reforçar
disposat segons mòduls cànons del món grecoromà; arc de mig punt: element sustentant semicircular que descarrega les empentes lateralment; frontó: rematada triangular
La programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització:
• Continguts
• Criteris d’avaluació
• Objectius d’aprenentatge
» PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Lectura d’un text narratiu. Estratègies de comprensió lectora. Intenció comunicativa actitud del parlant. Idees principals i secundàries.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Escriptura com a procés: planificació, textualització revisió. Adequació. Registre lingüístic. Adequació lèxica. Correcció. Puntuació, paràgrafs. Presentació de l’escrit amb processador de text.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Textos orals. Formals i informals. Planificats no planificats. Recursos verbals no verbals.
DIMENSIÓ LITERÀRIA
Interaccions orals i digitals: debats.
Estratègies tècniques per analitzar i interpretar el text literari abans, durant després de la lectura. Gèneres literaris característiques predominants. Models textuals.
Redacció de textos d’intenció literària, des d’una perspectiva lúdica creativa.
Pragmàtica. Registres lingüístics. Textos orals.
Fonètica fonologia. Patrons de ritme, d’entonació accentuació de paraules enunciats en textos orals.
Lèxic semàntica.
BLOC TRANSVERSAL DE CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
Morfologia sintaxi.
Expressions comunes, frases fetes. Lèxic precís i apropiat a contextos concrets quotidians. Mecanismes de formació de paraules. Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules. Estratègies de cerca lèxica: ús del diccionari.
Sintaxi de l’oració. Sintagmes. Usos dels signes de puntuació: el punt, els signes d’interrogació admiració, els punts suspensius, el punt i coma, els dos punts. Les conjugacions. El present d’indicatiu.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA « UNITAT 2
OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES GENERALS CB5. Competència digital Fer recerca d’informació eficaç través d’Internet.
Aplicar estratègies de lectura comprensiva crítica de textos narratius conversacionals. Llegir, comprendre interpretar textos escrits captant-ne el sentit global, identificant-ne la informació rellevant, extraient-ne informacions concretes, fent-ne inferències, determinant-ne l’actitud del parlant, reconèixer alguns aspectes de la seva forma el seu contingut. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seves normes d’ús, reflexionar-hi, per resoldre problemes de comprensió de textos escrits per revisar progressivament autònoma els textos propis aliens.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents cohesionats (planificant, textualitzant, revisant reescrivint). Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica dels mitjans de comunicació, en relació amb la finalitat que persegueixen, seguint models aplicant les estratègies necessàries per planificar, textualitzar, revisar i reescriure. Integrar la reflexió ortogràfica gramatical en la pràctica l’ús de l’escriptura. Construir el dossier personal d’aprenentatge per a la gestió de la informació el progrés de l’aprenentatge.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
Comprendre interpretar textos orals de la vida quotidiana o narratius, captant-ne el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències determinant l’actitud del parlant. Reconèixer, interpretar avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies alienes, així com els aspectes prosòdics els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...). Aprendre a parlar en públic, aplicant estratègies de planificació, textualització avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica els mitjans de comunicació. Aplicar els coneixements sobre la llengua les seves normes d’ús, reflexionar-hi, per resoldre problemes de comprensió expressió de textos orals, per a compondre revisar progressivament autònoma els textos propis aliens.
DIMENSIÓ LITERÀRIA Llegir comprendre, de manera guiada, obres literàries de la literatura catalana. Redactar textos personals d’intenció literària des d’una perspectiva lúdica creativa. Aplicar els coneixements sobre la llengua les seves normes d’ús, reflexionar-hi, per resoldre problemes de comprensió i expressió.
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Valorar la importància de la lectura l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges com a estímul del desenvolupament personal. Valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla, en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.
Rúbriques i dianes*
De cada una de les unitats, es faciliten rúbriques i dianes que permeten l’autoavaluació per part de l’alumnat.
RÚBRIQUES « UNITAT 6
Representació gràfica de la rúbrica: la diana
saps arribar al raonament abstracte.
Adequació del registre en la redacció del text Tens en compte la situació comunicativa per emprar un registre adequat. Empres el registre adequat amb precisió d'acord amb la situació comunicativa els receptors.
Empres el registre adequat amb molta precisió d'acord amb la situació comunicativa el receptor.
Organitzes les idees de manera suficient. Organitzes bé les idees. Organitzes molt bé les idees.
C5
Organització de les idees del text escrit
Escrius amb una ortografia bàsica. Escrius amb una ortografia força correcta. Escrius amb plena correcció ortogràfica. C11
Correcció ortogràfica
Identificació dels gèneres literaris Identifiques alguna característica important de la poesia com a gènere literari: el vers, l'estrofa, la mètrica.
Ets capaç de comptar el nombre de síl·labes dels versos i d’identificar-ne la rima. Saps identificar amb precisió la mètrica la rima dels versos que formen el poema. 33
Atenció a la diversitat*
Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels continguts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.
2.19. Escriu el nom del llac més gran, el cim més alt i l’illa amb més extensió del continent africà.
SOCIALS 1r ESO Nom _______________________________ Grup _________ Data _________
2 EL PLANETA BLAU
2.1. Observa el planisferi i els gràfics de la superfície dels oceans i els continents del llibre (pàg. 36 i 37) i respon les preguntes següents:
a) Quin oceà s’estén entre Europa i Amèrica? ___________ ___________
b) Quin oceà s’estén entre Amèrica i Àsia? ___________ ___________
c) Quin oceà s’estén entre Àfrica i Àsia? ___________ ___________
d) Quin oceà hi ha al pol Nord? ___________ ___________
e) Quin és el continent més gran? ___________ ___________
f) Quin és el continent més petit? ___________ ___________
g) Què és més gran, Àsia o els continents d’Àfrica i de l’Antàrtida junts? ___________ ___________
2.2. A quin hemisferi hi ha més terres emergides?
2.3 Localitza en aquest planisferi els oceans i els continents i escriu-ne el nom.
2.20. Escriu, sobre el mapa físic d’Amèrica, el nom de tres dels seus rius principals i digues a quin mar desemboquen:
2.31. Escriu el nom de tres rius peninsulars del vessant mediterrani. ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________
2.32. Ressegueix amb color blau, sobre el mapa físic de la Península, els rius principals i posa-hi el nom:
2.33. Quines són les unitats de relleu de Catalunya? ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________ ________________________
2.34. Escriu el nom de dos rius de cada una de les xarxes hidrogràfiques de Catalunya: xarxa Pirineu-Ebre, xarxa Pirineu-Mediterrània i xarxa Mediterrània.
Avaluació*
Avaluació curricular
Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat (A, B, C) per tal de poder ajustar-se a les necessitats de cada alumne.
Amb solucionari!
Avaluació competencial
1.2. Imagina’t que has deixat el rellotge damunt la taula de manera que el número 3 assenyala el nord-est. A quina hora la busca dels minuts assenyalarà el sud-est?
1.3. Com es pot orientar una persona que s’ha perdut i no sap on és?
Assenyala amb una creu la resposta correcta. Posant un metall, en posició horitzontal, a sobre d’un paper. Observant la situació de l’estel polar al cel, si és de nit.
Observant el nivell de l’aigua del mar, si és en un lloc de costa.
per motius laborals (suposant que l’avió s’enlaira i aterra a les dues ciutats, sense fer escala a altres aeroports).
1.6. Llegeix el text i, amb l’ajut d’un atles o d’Internet, completa la taula amb nou ciutats, rius o llacs per on passa el tren transsiberià, la seva latitud, la seva longitud i el fus horari corresponent (+2, +3, +4, etc.). El transsiberià és el tren més llarg del món.
Moltes
de Sibèria tenen un hivern molt rigorós que hi fa difícil la vida humana. Un dels rius que travessa aquesta immensa regió del nord d’Àsia és l’Obi,
1.4. Observa les imatges i assenyala amb una creu l’única de les afirmacions que és correcta. A B
Es faciliten proves d’avaluació competencial, amb el solucionari, que facilita i agilitza la correcció d’aquestes proves.
2. A partir de l’escala que apareix en el mapa, calcula la distància en milles i en quilòmetres entre les ciutats de Perth i Brisbane. La distància entre Perth i Brisbane és de __________ quilòmetres, aproximadament. La distància entre Perth i Brisbane és de __________ milles, aproximadament
1. ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI
Observa aquest mapa d’Austràlia:
1. Quina de les afirmacions següents
☐ 250 quilòmetres equivalen a 1 metre del mapa.
☐ 250 quiilòmetres equivalen a 1 mil·límetre del mapa.
☐ 250 milles equivalen a 1 centímetre del mapa
☐ 250 centímetres equivalen a 1 quilòmetre del mapa.
3. Quines són, aproximadament, les coordenades geogràfiques de la ciutat de Melbourne? Latitud: ___________ Longitud: __________
4. A partir de la informació que proporciona el mapa, explica, raonadament, a quin hemisferi és Austràlia:
5. Tenint en compte les longituds representades en el mapa, pots deduir quants fusos horaris diferents té Austràlia?
Generador
d’exercicis d’avaluació
Genava és un generador d'avaluacions personalitzable per a diferents cursos i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria. La seva base de dades té multitud d'exercicis amb propostes competencials, gràcies als quals podem realitzar diferents proves a cada grup d'alumnes. El programa és descarregable per a usuaris docents registrats en l’Espai personal Barcanova.
Mapes conceptuals
El Programa Eulàlia Ferrer inclou mapes conceptuals per a cada unitat per completar i poder, d’aquesta manera, repassar els conceptes clau de cada una de les unitats. Inclouen el solucionari.
UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Mapa de conceptes
Completa el mapa de conceptes.
LES
LES PRIMERES CIUTATS van néixer
constitueixen
l’aigua agrari
caracteritzades per van impulsar Nil Tigris mesopotàmica egípcia
faraons
artesans funcionaris
l’escriptura
FORMACIÓ PER A DOCENTS
Barcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix formació i seguiment dels programes de l’ESO.
Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o cursos relacionats amb els programes, les àrees, les noves tendències i metodologies educatives actuals.
A més a més, les formacions i els cursos es poden adaptar a les necessitats de cada centre.
Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a: formacio@barcanova.cat
Cursos on-line
Una àmplia gamma de cursos adreçats als professionals de l'educació i a totes aquelles persones interessades en la utilització de les noves tecnologies amb finalitat pedagògica. Indicats per poder conèixer la tecnologia i les metodologies didàctiques sobre les quals es fonamenta la nova escola del segle xxi.
Podeu consultar l’oferta en l’espai personal » Et pot interessar » Cursos on-line
ÀMBIT SOCIAL
GEOGRÀFICA
DIMENSIONS DE L'ÀMBIT SOCIAL
GEOGRÀFICA
DIMENSIÓ
CIUTADANA
HISTÒRICA
Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.
Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.
GEOGRÀFICA
DIMENSIONS
CULTURAL I ARTÍSTICA
Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.
Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.
Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.
Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.
Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.
Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.
C1
C4
C10
C8 C9
C13
C11 C12
En el marc curricular establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, es concreten les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació.
El treball a l’aula de les competències esdevé fonamental perquè l’alumnat assoleixi les competències necessàries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al món laboral.
Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir activament i críticament en la societat plural, diversa i en canvi.
S’han establert quatre dimensions: històrica, geogràfica, cultural i artística, i ciutadana.
A l’inici de cada unitat s’especifiquen les dimensions i competències que es treballen.
Indicació de les dimensions i les competències que es treballen en la unitat.
Inicia un nou aprenentatge
Ja coneixes les activitats humanes i la seva implantació en l’entorn.
Per exemple:
hagi deserts.
Busca, en el vocabulari final, la definició dels terme destacats en color i escriu-les en el teu quadern.
Resumeix, en un paràgraf, les característiques del clima la vegetació del desert.
Respon: a) En què es diferencien els deserts càlids dels temperats? b) El clima la vegetació del desert, en què s’assemblen als de l’estepa? I en què es diferencien?
Busca informació sobre algun aspecte que t’hagi interessat del bioclima desèrtic. Resumeix-la en el teu quadern exposa-la oralment
DIMENSIÓ GEOGRÀFICA
Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.
DIMENSIÓ CIUTADANA
Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.
DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA
Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionarles amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
AVALUACIÓ · AVALUAPP
L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.
REFLEXIONAR
AVALUAR PER APRENDRE
ACOMPANYAR
COMUNICAR
Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar, en cada moment, la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.
Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats. En els diferents programes de ciències socials de Barcanova oferim diverses eines d’avaluació:
Autoavaluació
En els programes Olympe de Gouges i Teresa Claramunt hi ha, al final de cada tema, una doble pàgina en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els que ha de reforçar.
2
1
» POSA A PROVA EL QUE HAS APRÈS
» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES
«Posa a prova el que has après». Aquest apartat inclou activitats específiques per tal de comprovar l’assoliment dels continguts de la unitat.
«Posa a prova les teves competències». Aquest apartat conté activitats que permeten identificar el progrés de les competències; és a dir les capacitats i habilitats per resoldre les qüestions sobre el tema plantejat.
FAIG BALANÇ
1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem: 5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.
3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.
És important saber que les primeres civilitzacions no es van desenvolupar a Europa.
M’agrada saber com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua del riu es beneficiaven del seu ús.
No em serveix de res conèixer la importància de les civilitzacions urbanes.
És important saber quin és l’origen de l’escriptura.
M’agrada saber quina era la lògica que seguia l’alfabet jeroglífic egipci.
M’agrada saber com treballaven com es divertien els antics egipcis.
M’agrada conèixer els rituals funeraris egipcis i, en particular, la momificació.
Tenir coneixements sobre art egipci és important per al meu futur.
2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F): C F
Les primeres grans civilitzacions urbanes es van desenvolupar a la costa.
b Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir definitivament en sedentària.
La vida a Egipte girava al voltant del riu Eufrates.
d Hi ha una relació directa entre el regadiu l’augment de l’excedent agrari.
Les societats de Mesopotàmia Egipte eren més complexes que les del neolític.
Els sacerdots tenien el màxim poder a Egipte.
g A Mesopotàmia a Egipte només les persones més poderoses sabien escriure.
h Els egipcis creien en un sol déu que esperaven veure un cop morts.
Les piràmides són l’únic exemple d’arquitectura egípcia que s’ha conservat.
En el programa Eulàlia Ferrer, trobem l’apartat «Faig balanç»*. L’alumne pot valorar si ha assolit els coneixements més destacats del tema. Al final de l’apartat hi ha un espai reservat per a la reflexió sobre el què s’ha après. És a dir, la part de metacognició.
UNITAT 7 » EGIPTE MESOPOTÀMIA » Faig balanç
3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents: a) Explica com els mesopotamis els egipcis aprofitaven l’aigua dels rius.
b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».
c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.
d) Explica les característiques principals d’una piràmide i quina era la seva utilitat.
4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?
Socials • 1r ESO
apartat el trobareu en paper en l’opció separada (Dossier d’aprenentatge) i en digital en la versió integrada.
Proves d’avaluació escrites*
Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació competencial . L’avaluació curricular es presenta en tres nivells de dificultat (A, B i C), de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció.
En la imatge B s’hi observen els meridians.
En la imatge A s’hi observen els paral·lels.
que el número 3 assenyala el nord-est. A quina hora la busca dels minuts assenyalarà el sud-est?
que són certes.
Si la fotografia s’ha fet des de l’Alguer, es tracta d’una sortida de sol. Si la fotografia és feta des d’un punt de l’est de Menorca, es tracta d’una sortida de sol.
Si la fotografia s’ha fet des d’un punt de l’oest d’Eivissa, es tracta d’una posta de sol.
Si la fotografia s’ha fet des d’un punt de l’est de la Costa Brava, es tracta d’una posta de sol.
1.3. Com es pot orientar una persona que s’ha perdut i no sap on és? Assenyala amb una creu la resposta correcta. Posant un metall, en posició horitzontal, a sobre d’un paper. Observant la situació de l’estel polar al cel, si és de nit. Observant el nivell de l’aigua del mar, si és en un lloc de costa.
1.4. Observa les imatges i assenyala amb una creu l’única de les afirmacions que és correcta. A B
En la imatge B s’hi observa el meridià de Greenwich, que passa per Anglaterra. En la imatge A s’hi observa el meridià de Greenwich, que passa per Anglaterra.
1.5. Observa el planisferi i calcula la distància que recorrerà en avió una persona que viu a Lleida i que va Londres a passar-hi els caps de setmana dels mesos de febrer i març per motius laborals (suposant que l’avió s’enlaira i aterra a les dues ciutats, sense fer escala a altres aeroports).
Rúbriques i dianes*
Es presenten models de rúbriques i dianes per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic. La rúbrica permet mesurar el treball dels alumnes i també el funcionament durant el procés d'aprenentatge.
Representació gràfica de la rúbrica: la diana
Identificació d’elements geogràfics en cartogràfiquesfonts
la major part dels elements geogràfics que l’activitat requereix.
tots els elements geogràfics que l’activitat requereix.
Obtenció descripció d’informació geogràfica.
Raonament fonamentat d’aspectes relacionats amb
Obtens, descrius, relaciones i expliques el significat de la informació geogràfica procedent de diferents fonts (mapes, text).
Obtenció descripció d’informació geogràfica
Raonament fonamentat d’aspectes relacionats amb la geografia
Ús de lèxic específic propi de la geografia
Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.
Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.
Multidispositiu per treballar en qualsevol suport .
AVALUAPP
Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar .
També a…
Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.
Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .
AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot accedir des de qualsevol dispositiu. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.
Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document Excel amb els requeriments de l’entorn Esfer@.
Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i, automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.
Entra i registra’t. 1
Accedeix-hi i crea el teu perfil. 2
Crea els teus grups. 3
Alumnes de 1r - B - Matemàtiques
Matemàtiques. 1r ESO
ISBN: 978-84-489-5070-5
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Matemàtiques
Alumnes de 1r - B - Llengua catalana
Llengua Catalana. 1r ESO
ISBN: 978-84-489-5026-2
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Llengua catalana
Alumnes de 1r - B - Lengua castellana
Lengua Castellana. 1 ESO
ISBN: 978-84-489-5048-4
Curs: 1.º de ESO
Assignatura: Lengua castellana
Posa nom al grup creat.
Selecciona el programa o projecte a avaluar.
978-84-489-5026-2
978-84-489-5070-5
Assigna’l al teu grup. Matemàtiques
Edita la ponderació de les activitats, si cal.
3 ESO DOSSIER ocials S Teresa Claramunt
Biologia eo
logia iG
3 ESO DOSSIER
Programa Maria Sibylla
3 ESO DOSIER Lengua as ellana t c
Programa María de Zayas
1 ESO DOSSIER tMat qu e esmà i-
Programa Ada Lovelace
3 ESO Llengua a alana t c DOSSIER
Programa Dolors Monserdà
Llengua
Avalua les activitats competencials del programa. 6 Edita les activitats avaluables, si cal.
Pots afegir-hi o treure alumnes.
Afegeix activitats.
Elimina activitats.
Modifica la ponderació.
Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.
Identifica el nivell assolit pel codi de colors (de vermell a verd) i fes un seguiment personalitzat dels teus alumnes.
Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.
Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament.
Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana
Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.
Com
obtenir els ítems d’AvaluApp?
Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.php
Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova relacionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius.
Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.
Com
importar
les activitats d’AvaluApp?
Veureu la llista dels programes de Barcanova. 1 2
Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius
AvaluApp: Ítems avaluatius
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp
AvaluApp: Catèleg del llibre
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.
Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activitats us apareixen repartides per competències.
AvaluApp: Contingut del llibre
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.
Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.
Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació.
Cliqueu Guardar
Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.
Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)
COMPROMÍS
17 OBJECTIUS
COMPROMÍS ODS
Objectius per al Desenvolupament Sostenible
En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.
Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.
L’Agenda 2030 situa l’educació com a palanca fonamental per desenvolupar els 17 OBJECTIUS .
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb l’objectiu de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.
Els ODS són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones puguin gaudir d’igualtat, aigua, energies netes, pau i prosperitat.
El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser .
Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:
Erradicar la pobresa en totes les seves formes en tot el món.
Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa.
Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes a tot el món.
Posar fi a la fam, aconseguir una millor nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar dones i nenes.
Fomentar el creixement econòmic sostenible i l’ocupació productiva.
Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots i en totes les edats.
Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua.
Promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.
Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
Reduir les desigualtats entre països i dins d’aquests.
Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Aconseguir que els pobles i les ciutats siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Conservar i fer sostenibles els mars i els oceans.
Promoure societats pacífiques i inclusives i facilitar l’accés a la justícia.
Garantir formes de consum i producció sostenibles.
Gestionar els boscos, combatre la desertització, frenar la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat.
Revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible.
Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes.
Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.
1. EL MEDI I ELS RECURSOS NATURALS
es fa servir per al reg agrari, la producció minera, les centrals hidroelèctriques, la fabricació industrial el transport humà de mercaderies. L’aigua és també imprescindible a
9.CONFLICTES BÈL·LICS I DESIGUALTATS
Avui dia al món hi ha una gran quantitat d’enfrontaments o disputes, bé entre països, bé entre grups dins del mateix país. Aquests conflic- tes són una conseqüència de les desigualtats existents entre els es- tats els territoris majoritàriament responen a causes polítiques i econòmiques.
9.CONFLICTES BÈL·LICS I DESIGUALTATS
9.1 Els conflictes d’origen polític
Es produeixen quan un estat intenta imposar els seus interessos so- bre un altre o estendre la seva àrea d’influència. Els més freqüents són aquests:
• Els conflictes territorials entre països limítrofs. Estan provo- cats pel desacord en el traçat de les fronteres terrestres o ma- rítimes o per la reclamació d’una regió fronterera annexionada per un país. És el cas de les disputes frontereres entre Xile i l’Argentina, de l’enfrontament entre l’Índia i el Pakistan per la regió del Caixmir, del conflicte que enfronta japonesos, filipins i vietnamites al mar de la Xina i del que enfronta el Japó i Rússia per les illes Kurils. • Els conflictes interns Es produeixen quan un grup humà o mi- noria nacional pretén separar-se o independitzar-se d’un país ja establert. Aquests tipus d’enfrontaments són deguts a causes ètniques, religioses, econòmiques, etc. En són exemples recents el Sudan del Sud, que es va separar for- malment de la República del Sudan el 2011, la guerra civil a la Repú- blica Centreafricana o el moviment islamista Boko Haram a Nigèria. 9.2 Els conflictes d’origen econòmic Són els conflictes que tenen com a causa principal el control d’un territori ric en recursos naturals. Per tant, són el resultat de la compe- tència creixent entre països per aconseguir béns estratègics cada ve- gada més escassos: terra, aigua, petroli, diamants, fustes, nobles, etc. En són exemples representatius el que enfronta el Japó la Xina per les illes Senkaku (conegudes a la Xina com a Diaoyu), vuit illots que disposen d’importants reserves de gas petroli; l’enfrontament entre sud-coreans i japonesos per les illes Dokdo (anomenades Takes- hima pel Japó), perquè a la seva mar territorial hi ha jaciments de gas natural, o alguns dels conflictes africans (Sierra Leone, Libèria, Repú- blica Democràtica del Congo), països rics en recursos minerals com ara or, diamants, coltan, cassiterita, coure o cobalt. 9.3 La resolució dels conflictes Els conflictes bèl·lics són una amenaça per a la pau la seguretat in- ternacionals. Per això, l’ONU i la comunitat internacional solen inten- tar frenar-los amb embargaments i altres iniciatives. També aposten perquè tinguin una resolució pacífica justa, mitjançant acords bilate- rals o elevant-los al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.
Localitza en un mapamundi els conflictes esmentats en el text.
Avui dia al món hi ha una gran quantitat d’enfrontaments o disputes, bé entre països, bé entre grups dins del mateix país. Aquests conflictes són una conseqüència de les desigualtats existents entre els estats i els territoris i majoritàriament responen a causes polítiques i econòmiques.
Especifica a quin tipus pertany cada un dels conflictes esmentats en el punt anterior. Participar en l’aprenentatge 3 Informa’t sobre les anomena- des «guerres del coltan»: causes, països que afecten, conseqüències, etc.
9.1 Els conflictes d’origen polític Es produeixen quan un estat intenta imposar els seus interessos sobre un altre o estendre la seva àrea d’influència. Els més freqüents són aquests:
• Els conflictes territorials entre països limítrofs. Estan provocats pel desacord en el traçat de les fronteres terrestres o marítimes o per la reclamació d’una regió fronterera annexionada per un país. És el cas de les disputes frontereres entre Xile i l’Argentina, de l’enfrontament entre l’Índia i el Pakistan per la regió del Caixmir, del conflicte que enfronta japonesos, filipins i vietnamites al mar de la Xina i del que enfronta el Japó i Rússia per les illes Kurils.
1 Localitza en un mapamundi els conflictes esmentats en el text.
2 Especifica a quin tipus pertany cada un dels conflictes esmentats en el punt anterior. Participar en l’aprenentatge
3 Informa’t sobre les anomenades «guerres del coltan»: causes, països que afecten, conseqüències, etc.
Molts conflictes bèl·lics es produeixen en països pobres, amb un baix índex de desenvolupament humà. A partir del mapa superior de les dades que hagis trobat a internet,
• Els conflictes interns. Es produeixen quan un grup humà o minoria nacional pretén separar-se o independitzar-se d’un país ja establert. Aquests tipus d’enfrontaments són deguts a causes ètniques, religioses, econòmiques, etc. En són exemples recents el Sudan del Sud, que es va separar formalment de la República del Sudan el 2011, la guerra civil a la República Centreafricana o el moviment islamista Boko Haram a Nigèria.
9.2 Els conflictes d’origen econòmic
Són els conflictes que tenen com a causa principal el control d’un territori ric en recursos naturals. Per tant, són el resultat de la competència creixent entre països per aconseguir béns estratègics cada vegada més escassos: terra, aigua, petroli, diamants, fustes, nobles, etc.
En són exemples representatius el que enfronta el Japó i la Xina per les illes Senkaku (conegudes a la Xina com a Diaoyu), vuit illots que disposen d’importants reserves de gas i petroli; l’enfrontament entre sud-coreans japonesos per les illes Dokdo (anomenades Takeshima pel Japó), perquè a la seva mar territorial hi ha jaciments de gas natural, o alguns dels conflictes africans (Sierra Leone, Libèria, República Democràtica del Congo), països rics en recursos minerals com ara or, diamants, coltan, cassiterita, coure o cobalt.
9.3 La resolució dels conflictes
Els conflictes bèl·lics són una amenaça per a la pau la seguretat internacionals. Per això, l’ONU i la comunitat internacional solen intentar frenar-los amb embargaments i altres iniciatives. També aposten perquè tinguin una resolució pacífica justa, mitjançant acords bilaterals o elevant-los al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.
ALTRES MATERIALS
ATLES MATERIALS DE CONSULTA
ALTRES MATERIALS
Presentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de les Ciències Socials.
Atlas actual de geografía universal
Atles adaptat a l’ensenyament secundari amb tota la informació geogràfica necessària, completament actualitzada.
ISBN 978-84-997-4323-3
• 110 Mapes
• Més de 100 fotografies
• 155 gràfiques i dibuixos
• Estadístiques per a cadascun dels països del món i les comunitats autònomes
• Índex amb més de 20000 topònims
Altres materials de consulta
ISBN 978-84-376-3898-0
ISBN 978-84-376-3583-5
ISBN 978-84-376-3999-4
La qüestió de les fronteres està més d’actualitat que mai. Però, sabem realment el que és una frontera? Hi ha fronteres que es poden creuar sense dificultat i altres que resulten infranquejables, hi ha fronteres visibles i altres invisibles... Aquest atles ens ajuda a entendre millor les qüestions que s’amaguen darrera aquestes línies que separen o uneixen als pobles.
Concebut per un equip de vint-i-sis historiadors i geògrafs de renom, per mitjà de seixanta mapes i infografies inèdites, ens expliquem com Occident s’ha vist (de vegades sense raó) en el centre del món i per què l’iniciar-se el segle xxi es fa necessari posar al dia els mapes del poder. D’aquesta manera apareix un món diferent, fortament desoccidentalitzat. La bellesa, la felicitat, les presons, els residus, els virus, els hàbits alimentaris, el clima..., tot es pot cartografiar.
El primer atles que presenta el nostre món des del punt de vista del mar. És el mar el que permetrà a la humanitat enfrontar-se als principals desafiaments que ens esperen. Com alimentar als 9.000 milions d’éssers humans que tindrà el món en el 2050? I, sobretot, com fer-ho sense posar en perill el nostra planeta? Cinquanta mapes i infografies ens mostren com el potencial dels oceans pot respondre a aquests desafiaments.
DISTRIBUEIX
COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.
CATALUNYA
Maresme, 107-109
Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou 08019 Barcelona
Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat
ILLES BALEARS
Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes
07011 Can Valero. Palma
Tel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es
COMUNITAT VALENCIANA
València i Castelló
Ctra. De Barcelona, 1 46136 Museros (València)
Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es
Alacant
Avda. de Elche, 184
Partida de Aguamarga
03008 Alacant
Tel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es
seré una dona lliure mentre continuï havent-hi dones sotmeses.
Audre Lorde
O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE
El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per transformar el món.
Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
AGENDA 2030