En ple segle XXI queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…
Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.
Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.
Programa Agna de Valldaura
Agna de Valldaura (Barcelona, 1853-1930)
Pseudònim de Joaquima Santamaria i Ventura. Va ser escriptora, folklorista i traductora. També va defensar programes de culturització de dones de classe mitjana.
Programa Dolors Monserdà
Dolors Monserdà (Barcelona 1845-1919).
Escriptora prolífica de diferents gèneres literaris, fou la primera dona que va presidir uns Jocs Florals i una de les primeres periodistes catalanes.
Programa Agna de Valldaura Programa Dolors Monserdà Programa Sextant Projecte
LLENGUA CATALANA
DIFERENTS FORMES
DAPRENDRE
DIFERENTS
NECESSITATS
DIFERENTS
RESPOSTES
LA NOVA GENERACIÓ DE LESO
La NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle xxi.
Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat, per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que es puguin trobar.
Metodologia connectada a la REALITAT PERSONAL I SOCIAL de les alumnes i els alumnes.
Programes que, a partir de les seves propostes i de les seves activitats motivadores, generen curiositat i inciten a la investigació, a APRENDRE FENT!
Programes basats en l’APRENENTATGE COMPETENCIAL.
Programes que, més enllà de la qualificació, desenvolupen, en l’alumne, la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE per poder reflexionar sobre els propis aprenentatges i poder analitzar i valorar els seus progressos i les seves dificultats .
LA RESPOSTA A LES NECESSITATS
DELS TEUS ALUMNES!
LLENGUA A ALANA T c
Programa Agna de Valldaura
Programa Agna de Valldaura
• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats i amb profusió d’exemples.
• Amb activitats competencials de diferent nivell de complexitat.
• Amb propostes pensades per assolir un bon desenvolupament de la comunicació oral
• Amb un nou plantejament de la gramàtica per mitjà de fitxes, pròxima a la gramàtica de l’IEC.
• Amb una avaluació final segons el model de proves de competència lingüística de la Generalitat de Catalunya.
• Inclou la llicència del projecte digital.
Llengua a alana t
Programa Dolors Monserdà
DOSSIER
Programa Dolors Monserdà
• Recull dels continguts essencials de la matèria.
• Aprenentatge àgil i molt pautat , amb petites càpsules de teoria que es poden posar a la pràctica de manera immediata.
• Amb activitats competencials per resoldre en el mateix dossier
• Amb propostes per fomentar la comunicació oral en diferents àmbits de la vida quotidiana.
• Amb una avaluació final segons el model de proves de competència lingüística de la Generalitat de Catalunya.
• Inclou la llicència del projecte digital.
Per què oferim diferents propostes?
Perquè volem donar resposta a totes les realitats, perquè volem que els nostres programes siguin prou motivadors per a totes i tots els alumnes per tal que no perdin la curiositat per aprendre i perquè volem que aquests nois i noies s’adaptin a la seva manera d’aprendre per ser veritablement els conductors del seu aprenentatge.
• Textos - Gramàtica - Ortografia - Lèxic
• Quadern de 96 pàgines amb activita ts competencials per fer en el mateix quadern.
• Organitzat per dimensions.
• Pràctica dels continguts més importants del currículum, especialment del funcionament de la llengua.
• Amb recursos de la xarxa per treballar la comunicació oral.
1 LLENGUA A ALANA T c DIGITAL ESO
Projecte digital
• Els seus continguts son 100 % digitals , adaptables a qualsevol tipus de dispositiu.
• Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.
• Activitats per fomentar l’autoaprenentatge, la metacognició, el treball col·laboratiu i les tècniques d’estudi.
• Facilita la tasca docent gràcies a una àmplia gamma de recursos exclusius per dinamitzar l’aula i avaluar els alumnes.
LLENGUA CATALANA ESO 1
COM SÓN AQUESTS PROGRAMES?
Programa Agna de Valldaura
Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la matèria.
ACTIVITATS DE REFLEXIÓ I ANÀLISI per fomentar l’esperit crític.
• Contenen: 8 unitats (a 1r) i 9 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.
• Hi ha activitats amb diferents nivells de complexitat
• La gramàtica es treballa per mitjà de fitxes per fer-la més pròxima a la nova gramàtica de l’IEC i focalitzar els continguts.
• El lèxic es treballa de manera contextualitzada a partir de la lectura de la unitat.
• La dimensió Comunicació oral es treballa de manera específica en l’apartat Pren la paraula
• La dimensió Expressió escrita es treballa de manera específica en l’apartat Posa-ho per escrit
• Amb un Projecte cooperatiu al final de cada trimestre.
Avaluació final segons el model de les proves de competència lingüística de la Generalitat de 4t d’ESO: Posa’t a prova (Per escrit – De viva veu).
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.
+info a la pàgina 47
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 61
ESO LLENGUA CATALANA
» LLENGUA I SOCIETAT
1. La comunicació verbal
1.1. El llenguatge
Les persones, com a éssers intel·ligents socials que som, necessitem comunicar-nos coses constantment: fets, desitjos, pensaments, sentiments o dubtes. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat el llenguatge.
El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge:
El llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.
Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).
Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).
» ACTIVITATS
El llenguatge
19. Relaciona cadascun dels signes lingüístics següents amb el seu referent en la fotografia. Per exemple: A-5
Els llenguatges verbal i no verbal 20. D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:
El llenguatge (verbal / no verbal) és el sistema de que fem servir en parlar una . Cada signe es compon d’un seguit de als quals associem un determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és dir, a un concret.
21. Les frases fetes fer l’ullet fer pam i pipa arrufar el nas i arronsar-se d’espatlles fan referència a gestos expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una:
22. D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:
El llenguatge (verbal / no verbal) comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir sense necessitat de fer servir signes Poden ser o vocals.
Els elements de la comunicació
23. Llegeix la situació comunicativa que plantegem i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen. Després, classifica’ls en una taula com la del model.
Un nàufrag albira dins la
El llenguatge no verbal
El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos i de l’expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).
1.2. Els elements de la comunicació
La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta). En tot acte de comunicació intervenen diversos elements:
ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
Emissor Qui envia el missatge.
Context
Per on s’envia el missatge.
Codi
Allò a què es refereix el missatge.
Missatge
Qui rep el missatge de l’emissor.
Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.
Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.
Informació que transmet l’emissor al receptor.
Emissor un nàufrag
Receptor: Canal: Codi: (. . _ _ _ . .)
Missatge: (petició urgent d'auxili)
Les funcions del llenguatge
Referent: algú demana Context un supervivent d'un enmig del demana al d'un vaixell perquè el vinguin a quan és de
24. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives els exemples i completa els buits amb les paraules adequades. Per exemple: A-2-III
Funció Intenció Exemple
A. Informativa o referencial
B. Emotiva o expressiva
C. Imperativa o apel·lativa
D. De contacte o fàtica
E. Poètica o retòrica
F. Descriptiva d’un codi o metalingüística
1. L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada. I. Em fa molta il·lusió jugar en aquest equip. M'ho estic passant molt bé i soc molt feliç.
2. L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.
3. L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’
4. L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte o enginyós.
5. L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.
6. L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el
II. Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.
III. Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.
IV. El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.
V. L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.
VI. Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que… Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.
QUE…?
Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions
1
2
3
1.
2.
Aquesta presentació dels continguts els fa més pròxims a la NOVA GRAMÀTICA de l’IEC.
1.1. Relaciona cada categoria amb el significat i l'exemple corresponents: Categories: Nom, adjectiu, determinant, quantificador, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció, interjecció.
Significat: Expressa característiques. / Presenta i especifica els noms. / Designa persones, animals o coses. / Expressa accions, processos o estats. / Relaciona paraules o sintagmes. / Quantifica noms. / Expressa sensacions o sentiments. / Representa o substitueix un nom. / Indica la manera o el grau. / Relaciona oracions.
Exemple: Anna – granota – moble / la – aquest –meu / simpàtic – suau – blau / nosaltres – ens –ho / massa – dues – alguna / malament – bé –prou / riure – viure – semblar / i – però – sinó / oh! – visca! – som-hi! / amb – contra - sense.
1.2. Llegeix les oracions que hi ha a continuació i digues a quina categoria lèxica pertany cada paraula: a) Ah, tinc tants records bells que associaré a tu! b) Els meus pares sempre han respectat la nostra decisió.
(SV) Sintagma que té com a nucli un verb ens punxen amb les espines
Sintagma adjectival (SAdj) Sintagma que té com a nucli un adjectiu molt dolorosa
Sintagma adverbial (SAdv) Sintagma que té com a nucli un adverbi molt lentament
Sintagma preposicional (SPrep) Sintagma que té com a nucli una preposició sense tu Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement: un potet de mel de romaní mel de romaní
2.1. Identifica el nucli d’aquests sintagmes digues de quin tipus és en cada cas: SN SV SAdj SAdv SPrep. Fixa't en l'exemple:
a) hem descobert tantes coses junts → SV b) tants records bells i dolços c) molt senzillament d) durant tot aquest temps
e) molt suaus
2.2. Analitza l’estructura dels sintagmes següents seguint el model de la fitxa. Tingues en compte que el complement pot ser un SN, un SAdj o un SPrep. a) un pastís de mores b) aquesta carta tan llarga c) bojament enamorada de tu d) sempre han respectat la nostra relació e) potser t’oblidaràs de mi 23
SINTAGMES
Programa Dolors Monserdà
CONTINGUTS
ESSENCIALS de la matèria.
Foment de la COMUNICACIÓ ORAL en diferents àmbits de la vida quotidiana .
Aprenentatge àgilimoltpautat ambCÀPSULESDETEORIA queespodenposaralapràctica demaneraimmediata . Avaluació final segons el model de PROVES DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.
Llengua a alana t c
Programa Dolors Monserdà
DOSSIER
Llengua a alana t c
3 ESO
DOSSIER
Programa Dolors Monserdà
• Contenen: 8 unitats (a 1r) i 9 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.
• Enquadernació en espiral i amb espai suficient per resoldre les activitats en el paper.
• Continguts essencials organitzats de manera que es tingui sempre la teoria i la pràctica en una doble plana.
• Els continguts de gramàtica, adaptats a la nova gramàtica de l’IEC, es treballen en apartats breus i sintètics per fer-los més entenedors.
• El lèxic es treballa de manera contextualitzada a partir de la lectura de la unitat.
• La dimensió Comunicació oral es treballa de manera específica en l’apartat Pren la paraula
• La dimensió Expressió escrita es treballa de manera específica en l’apartat Posa-ho per escrit.
• Amb un Projecte cooperatiu al final de cada trimestre.
Avaluació final segons el model de les proves de competència lingüística de la Generalitat de 4t d’ESO: Posa’t a prova (Per escrit – De viva veu).
AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp. +info a la pàgina 47
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.
+info a la pàgina 61
» LLENGUA I SOCIETAT
1. La comunicació verbal
1.1. El llenguatge
El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge:
El llenguatge verbal, que és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat; és a dir, a un referent concret.
• El llenguatge no verbal, que comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Aquests signes tant poden ser corporals (els gestos, els moviments del cos, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els gemecs, etc.).
1.2. Els elements de la comunicació
La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (el qui parla) transmet un missatge a un receptor (el qui escolta). En tot acte de comunicació hi intervenen diversos elements:
Elements de la comunicació
Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).
Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).
» ACTIVITATS
El llenguatge
19. Relaciona cada un dels signes lingüístics següents amb el seu referent en la fotografia. Per exemple: A-5.
21. Les frases fetes fer l’ullet, fer pam i pipa, arrufar el nas arronsar-se d’espatlles fan referència a gestos expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una:
1. Desentendre’s.
2. Burlar-se.
3. Manifestar disconformitat.
4. Mostrar complicitat. Els elements de la comunicació
Emissor
Qui envia el missatge. Canal Per on s’envia el missatge.
Context
Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.
Codi
Referent Allò a què es refereix el missatge. Receptor Qui rep el missatge de l’emissor.
Sistema de signes regles amb què s’elabora el missatge.
Missatge Informació que transmet l’emissor al receptor.
A través del llenguatge, intercanviem informació objectiva. També manifestem diverses necessitats comunicatives. Per exemple:
• Hi ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona.
• De vegades tenim necessitat d’expressar les nostres emocions.
• Altres vegades volem que el receptor actuï d’una manera determinada.
Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), i aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
RECORDA
Cal no confondre llengua
i parla La llengua és la suma de signes i regles que han adquirit tots els parlants. En canvi, la parla és l’ús particular individual que un parlant fa de la llengua.
TIPUS DE FUNCIÓ CENTRE D’INTERÈS NECESSITAT COMUNICATIVA EXEMPLE
Informativa o referencial L’emissor centra l’interès en el referent L’emissor vol transmetre una informació objectiva sobre un fet de la realitat. El sol es pon per l’oest. Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.
Emotiva o expressiva L’emissor centra l’interès en el mateix emissor L’emissor expressa opinions subjectives o els seus estats d’ànim. Estic segur que ens en sortirem. Oh, que n’és, de bonic! Quin mal de cap que tinc!
Imperativa o apel·lativa L’emissor centra l’interès en el receptor L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada. Calla i seu ara mateix! Omple la gerra d’aigua. No badis ves amb compte.
De contacte o fàtica L’emissor centra l’interès en el canal L’emissor vol iniciar la comunicació, interromprela, continuar-la o acabar-la: assegura el contacte amb el receptor comprova si funciona el canal.
Poètica o retòrica L’emissor centra l’interès en el missatge L’emissor vol modificar la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós.
Bon dia bona hora! Ja n’hi ha prou! Digues, digues… Adeu-siau! Sí, sí, t’entenc… Que em sentiu bé?
Tens la pell mig de sol, mig de lluna. Cull la palla amb la paella llença l’ampolla vella.
Descriptiva d’un codi o metalingüística L’emissor centra l’interès en el codi L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes. El verb adonar-se és pronominal. No s’ha
20. Indica per a cada acció si fas servir el llenguatge verbal (V) o el no verbal (NV): Somriure. Arrufar el front. Fer llengotes. Imitar, amb la veu, una ambulància. Recitar un poema. Taral·lejar una cançó. Fer el signe de victòria.
22. Llegeix la situació comunicativa que plantegem a continuació i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen. Després, completa la informació de cada un dels elements de la comunicació:
nàufrag
dins
Emissor: un nàufrag
Receptor:
Canal:
Codi
Missatge
Referent
AVALUACIÓ
PER
DIMENSIONS
amb lAvaluApp.
» ACTIVITATS
Les funcions del llenguatge
23. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples, completa els buits amb les paraules adequades. Fixa’t en l’exemple:
Funció Intenció Exemple
Informativa o referencial
Emotiva o expressiva
Imperativa o apel·lativa
De contacte o fàtica
Poètica o retòrica
Descriptiva d’un codi o metalingüística
L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada.
L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.
Em fa molta il·lusió tornar a jugar en aquest equip. M’ho estic passant molt bé i soc molt feliç.
Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.
L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.
L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte
L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.
L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el
24. Escriu la funció del llenguatge correcta:
a) La paraula gravar s’escriu amb ve baixa.
b) Com m’agrada la tardor!
c) No tinc cobertura. Em sents?
El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.
L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.
Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que… Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.
d) Posa un pessic de sal al brou.
e) Demà estrenen la pel·lícula
f) Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra, / i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1
» GRAMÀTICA
1. Les categories lèxiques
Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques:
LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES
1 Nom o substantiu (m / f.) 6 Verb (v.)
2 Adjectiu (adj.) 7 Adverbi (adv.)
3 Determinant (det.) 8 Preposició (prep.)
4 Quantificador (q.) 9 Conjunció (conj.)
5 Pronom (pron.) 10 Interjecció (interj.)
Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar en aquests tres aspectes:
1. El significat. Per exemple, xumet designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció.
2. La forma. Per exemple, xumet té una forma per al singular i una altra per al plural: xumet xumets En canvi, fer té un centenar de formes per poder referir-se a la persona, al nombre i al temps: faig fèiem fareu han fet vas fer
3. La funció Per exemple, xumet pot fer la funció de nucli d’un sintagma nominal (SN): el meu estimat xumet. En canvi, les diverses formes de fer fan la funció de nucli d’un sintagma verbal (SV): L’àvia ens feia un pastís amb mores de l’hort.
Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet:
I en tot aquest temps mai m’ he trobat sola, eh!
9 8 4 3 1 7 5 6 2 10
Avui el xumet de la Paula li ha
una commovedora carta de comiat. 6 3 2 1 8 3
» ACTIVITATS
Les categories lèxiques
25. Relaciona cada categoria lèxica amb la seva definició i posa un exemple de cada cas:
Nom • Expressa característiques:
Adjectiu • • Presenta especifica els noms:
Determinant
Quantificador
• Designa persones, animals o coses:
• Expressa accions, processos o estats:
Pronom • Relaciona paraules o sintagmes: Verb • • Quantifica els noms:
Adverbi • Expressa sensacions o sentiments:
Preposició • Representa o substitueix un nom: Conjunció • Indica la manera o el grau: Interjecció • • Relaciona oracions:
26. Llegeix aquestes oracions digues a quina categoria lèxica pertany cada paraula: a) Ah, són tants els records que em venen al cap! ah: que:
són: em:
tants: venen:
els: al:
records: cap:
b) Els meus pares sempre han respectat la nostra decisió.
els: han respectat: meus: la: pares: nostra: sempre: decisió:
27. Llegeix aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, i subratlla-hi, d’acord amb el codi de colors indicat, sis noms, sis adjectius cinc verbs:
noms adjectius verbs
A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes funcionals.
AmbACTIVITATS
2. Els sintagmes
Un sintagma és una agrupació de paraules amb una estructura interna que exerceixen una funció unitària dins l’oració:
Les oloroses roses enssedueixen el seu perfum. amb
Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició
CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES
CLASSE DEFINICIÓ EXEMPLE
Sintagma nominal (SN) Sintagma que té com a nucli un nom una caseta de pescadors
Sintagma verbal (SV) Sintagma que té com a nucli un verb ens punxen amb les espines
Sintagma adjectival (SAdj)Sintagma que té com a nucli un adjectiu força dolorosa
Sintagma adverbial (SAdv)Sintagma que té com a nucli un adverbi molt lentament
Sintagma preposicional (SPrep)Sintagma que té com a nucli una preposició sense tu
Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli):
una situació difícil especificador nucli complement tantes alegries compartides especificador nucli complement ja viuen sols especificador nucli complement
Un sintagma pot ser format per una sola paraula: Elles sintagma 1 protesten sintagma 2 sempre sintagma 3 un potet de mel de romaní mel de romaní
Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement:
» ACTIVITATS
Els sintagmes
28. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i classifica’ls en la taula que hi ha a continuació:
a) hem descobert tantes coses junts
b) tants records bells i dolços
c) molt senzillament
d) durant tot aquest temps
e) molt suaus
SN SV
SAdj
SAdv
SPrep
29. Subratlla el nucli d’aquests conjunts de paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma nominal (SN) o d’un sintagma verbal (SV). Fixa’t en l’exemple: sempre llegeix a la nit
SV
a) els dos companys més simpàtics
b) inauguraran el poliesportiu la setmana vinent
c) els nostres secrets més ben guardats
d) han descobert un document del segle xii
e) ahir vam anar al teatre
f) el meu estimat xumet
30. Subratlla el nucli d’aquests conjunts de paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma adjectival (SAdj) o d’un sintagma adverbial (SAdv). Fixa’t en l’exemple: molt satisfeta del treball
SAdj
a) molt lluny d’aquí
b) gens satisfets dels resultats
c) molt més tard
d) no gaire amables amb nosaltres
31. Analitza l’estructura dels sintagmes següents seguint el model: tants records vells i dolços especificador nucli complement
a) un pastís de mores
b) aquesta carta tan llarga
c) sempre han respectat la nostra relació
d) potser t’oblidaràs de mi
e) bojament enamorada de tu
f) em venen a la memòria
g) els bons records d’infantesa
h) amb el seu vellut i el seu perfum
i) més suaus o més romàntiques
j) molt lentament
Programa Sextant
ACTIVITATS COMPETENCIALS amb prou espai per resoldre-les .
Amb recursos de la xarxa per treballar la COMUNICACIÓ ORAL.
TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC
GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC
Organitzat per DIMENSIONS .
LLENGUA CATALANA ESO
1
TEXTOS GRAMÀTICA
ORTOGRAFIA
LÈXIC
Sextant
• 96 pàgines d’activitats competencials, sense part teòrica.
• Ortografia, lèxic, gramàtica i tipus de textos són els grans blocs que marquen el quadern.
• Organitzat en 10 unitats i per dimensions, amb aquesta estructura: text (literari, divulgatiu, predictiu, etc.), activitats de comprensió lectora, de gramàtica, d’ortografia i de lèxic.
• Textos molt propers a la realitat actual de l’alumnat.
• Reforç de la dimensió Comunicació oral: Comprensió oral i Expressió escrita, amb vídeos, enllaços, àudios que fan més motivador el treball d’aquests aspectes.
LLENGUA CATALANA ESO
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 Quins aspectes de l’home que sopa a l’hostal sorprenen més al narrador del conte? Enumera’ls.
2 Encercla els adjectius que millor defineixen el caràcter del narrador-protagonista: pedant humil saberut modest vanitós
• Ara pensa i descriu com es definiria ell mateix. Continua la descripció.
Jo soc
Aquest relat d’en Pere Calders es va escriure a finals dels anys setanta, quan a Catalunya encara era estrany trobar-hi estrangers. Tenint present aquest context, marca quina visió creus que té del món el narrador-protagonista. És un home obsessionat amb la gran quantitat de turistes que visiten el país i pensa que hi ha alguna causa que justifica la seva presència. És un home molt obert als canvis i orgullós de què els estrangers vulguin conèixer el nostre país. És un home preocupat pel benestar i futur del país perquè pensa que els estrangers el volen envair.
• Copia un fragment del text que justifiqui la teva resposta.
4 La dona del narrador protagonista qüestiona la versió del seu marit sobre l’home que sopa a l’hostal. Penses que, com diu l’home, és massa càndida? O, pel contrari, creus que és ella qui té una idea més encertada de la realitat? Justifica la teva resposta.
5 Ara que ja has treballat el conte, torna’l a llegir i pensa què té de japonès l’home de l’hostal i què de català i arriba a una conclusió definitiva de qui és realment aquest personatge que inquieta al narrador.
Organitzat per DIMENSIONS.
Ko Tazawa, un japonès molt català Escolta i visualitza el programa de TV3 Ko Tazawa, el primer katalonski japonès i realitza les activitats.
6 Completa aquestes afirmacions sobre un treball que ha fet en Ko Tazawa relacio- nat amb la cultura i la llengua catalanes:
a En Ko Tazawa ha escrit
b La paraula zum zum és del
c La paraula que més li agrada del català és
d En Ko Tazawa ha hagut de fer aquesta feina tot sol perquè
7 Què creu en Ko Tazawa que tenen en comú els catalans i els japonesos? I de diferent?
8 En Ko Tazawa va tornar anys més tard a Barcelona, però aquesta vegada ho va fer acompanyat de la seva família. Quines tradicions catalanes recorda el seu fill de quan vivia a Catalunya?
• Què significa Catalunya per als fills d’en Ko Tazawa?
9 Organitzeu un debat sobre el turisme a Catalunya. Dividiu la classe en dos grups. Un defensarà la necessitat del turisme sense condicions per al desenvolupament de l’economia del país i l’altre, un model que reguli el turisme per tal que sigui sostenible, de qualitat i respecti l’autenticitat del país. Abans, però, heu de buscar diferents arguments per defensar les vostres tesis.
10 Un blog de viatges. «Viatjar et fa modest. Et fa veure com de petit és l’espai que ocupes al món»,
l’enllaçTrobaràs a aquestvídeo a l’espai personal www.barcanova.cat.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
va dir Flaubert. Ara escriuràs l’entrada d’un blog sobre un viatge que hagis fet o que t’agradaria fer. Per escriure aquest text, segueix aquests consells:
• Pensa i escriu un títol atractiu.
• Ordena la informació cronològicament.
• Destaca aquella informació que creguis més important.
• No oblidis incloure consells que ajudin als lectors que estiguin pensant fer aquest mateix viatge.
• Les anècdotes també són interessants... i els viatges ens permeten viure moltes! Anima’t i explica-les.
ELS PROGRAMES DE LLENGUA CATALANA
Els programes de Llengua catalana de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.
Els alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.
Els docents disposen del material següent:
• El programa en versió digital
• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.
• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.
• Una eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions; l’AvaluApp!
Programa Agna de Valldaura
Programa Dolors Monserdà
de Valldaura
Programa Dolors Monserdà
LLENGUA CATALANA ESO 1
Agna de Valldaura
Materials amb continguts competencials que generen un esperit crític i emprenedor.
I, com que som conscients que l’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, hem preparat materials adaptables a totes les realitats 1
PROJECTE DIGITAL
PROJECTE DIGITAL
S’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un requisit important per al futur professional dels alumnes.
Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes:
• Coneixement dels diferents dispositius digitals.
• Treball col·laboratiu.
• Accés a la informació i posterior transformació en coneixement.
• Reflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.
LLENGUA
3 LLENGUA A ALANA T c ESO DIGITAL
En cada matèria disposeu de:
• Les unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats.
• Activitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.
• Recursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres recursos complementaris.
• L’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir el coneixement i les competències pròpies de la matèria.
Funcionaamb elsprincipals
SISTEMESOPERATIUS .
MULTIDISPOSITIU
Permet utilitzar la mateixa llicència i la mateixa clau d’accés en diferents equips i dispositius electrònics .
Poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya . A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor de BlinkLearning (www.blinklearning.com) . Aquest visor funciona en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT.
3 LLENGUA A ALANA T c ESO DIGITAL 1 LLENGUA A ALANA T c DIGITAL ESO
• Enllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes.
• Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.
• Activitats autocorrectives: activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.
• Activitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema.
• Activitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel docent.
• Activitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.
ACTIVITATS DIGITALS
PER A L’APRENENTATGE COMPETENCIAL
L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les activitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals.
El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per dimensions i competències.
Activitats i recursos digitals
S’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dinamització grupal.
Activitats autocorrectives i activitats obertes
Per tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun dels apartats de la unitat.
El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas de les activitats obertes.
També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada estudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu aprenentatge.
Autoavaluació
En cada unitat es presenta una autoavaluació, un conjunt d’activitats autocorrectives en les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements. Aquesta modalitat d’activitat també deixa traçabilitat
Projectes de treball
Es proposen uns projectes de treball cooperatiu que s’estructuren a partir d’una sèrie d’activitats en les quals els alumnes desenvolupen les competències digitals i apliquen els coneixements adquirits en cada trimestre. Els Projectes es caracteritzen per aquests aspectes:
• Estan contextualitzats en situacions reals i actuals de l’alumnat.
• S’utilitzen eines i recursos digitals gratuïts.
• Es treballa en el núvol.
• Es fan propostes de treball individual i en grup.
• Són fàcilment integrables en la dinàmica de l’aula.
• Hi ha orientacions metodològiques per al professorat.
Altres materials editables i imprimibles*
Algunes de les nostres propostes estan enfocades a l’estudi i reflexió dels alumnes.
I, per les seves característiques, requereixen la seva edició i emmagatzematge o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: metacognició, mapes conceptuals o altres propostes que requereixin dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc. Els docents disposen de versions imprimibles de guies d’aula i altres materials complementaris per donar suport a la seva tasca.
* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.
GUIA D’AULA I RECURSOS
RECURSOS PER AL DOCENT
Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.
Guia d’aula
La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.
LLENGUA A ALANA T c
1
ESO D’AULA GUIA
t c
Llengua a alana
D’AULA GUIA
3
ESO
Està estructurada segons aquests apartats:
• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.
• Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències transversals.
• Eines d’avaluació de les competències:
– AvaluApp
– Rúbriques i dianes
– Avaluació curricular i avaluació competencial
• Índex de continguts del programa de Llengua catalana del curs corresponent.
• Temporització indicativa.
• Desenvolupament de les unitats:
– Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat.
– Programació didàctica.
– Continguts.
– Criteris d’avaluació.
– Objectius d’aprenentatge.
– Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari.
– Mapa conceptual de la unitat didàctica.
Programa Agna de Valldaura
Programa Dolors Monserdà
Desenvolupament de la unitat
Cada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els continguts claus, les competències i el solucionari de les activitats de cada una de les planes del material de l’alumne.
En la unitat també es treballa la comunicació oral i l’expressió escrita mitjançant activitats molt pautades. En l’apartat Llengua societat es fa una aproximació al concepte de llenguatge als tipus de llenguatge que hi ha, als elements de la comunicació a les funcions del llenguatge. Per treballar tots aquests aspectes, s’ofereix
«Preparem la lectura». L’objectiu de l’apartat és treballar els coneixements previs a partir de preguntes orals que han de respondre entre tot el grup classe. La lectura que es treballarà en la unitat és un text sorprenent de l’escriptora Hermínia Mas. Mitjançant una carta escrita per la protagonista, gràcies a un enigma que es desvetllarà al final, els alumnes es van endinsant en la lectura de la narració. En les activitats de comprensió lectora, es proposen activitats que van més enllà d’una bateria d’activitats per analitzar el que diu la lectura el com ho diu. Això significa que es fa servir la lectura com a base per treballar diversos aspectes literaris (la idea central, l’equívoc, el motiu…), però també aspectes de lèxic com ara les fórmules de salutació de comiat, la sinonímia, les comparacions lliures les lexicalitzades o les famílies de paraules.
Programació
La programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització:
• Continguts
• Criteris d’avaluació
• Objectius d’aprenentatge
» PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Lectura d’un text narratiu. Estratègies de comprensió lectora. Intenció comunicativa actitud del parlant. Idees principals secundàries.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Escriptura com a procés: planificació, textualització revisió. Adequació. Registre lingüístic. Adequació lèxica. Correcció. Puntuació, paràgrafs. Presentació de l’escrit amb processador de text.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Textos orals. Formals informals. Planificats no planificats. Recursos verbals no verbals. Interaccions orals digitals: debats.
DIMENSIÓ LITERÀRIA Estratègies tècniques per analitzar interpretar el text literari abans, durant després de la lectura. Gèneres literaris i característiques predominants. Models textuals. Redacció de textos d’intenció literària, des d’una perspectiva lúdica i creativa.
Pragmàtica.
Registres lingüístics. Textos orals. Fonètica fonologia. Patrons de ritme, d’entonació accentuació de paraules enunciats en textos orals.
BLOC TRANSVERSAL DE CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
Lèxic semàntica.
Morfologia sintaxi.
d’ús, reflexionar-hi, per resoldre problemes de comprensió de textos escrits per revisar progressivament autònoma els textos propis aliens.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents cohesionats (planificant, textualitzant, revisant reescrivint). Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica dels mitjans de comunicació, en relació amb la finalitat que persegueixen, seguint models aplicant les estratègies necessàries per planificar, textualitzar, revisar reescriure. Integrar la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica l’ús de l’escriptura. Construir el dossier personal d’aprenentatge per a la gestió de la informació el progrés de l’aprenentatge.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Comprendre interpretar textos orals de la vida quotidiana o narratius, captant-ne el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències determinant l’actitud del parlant. Reconèixer, interpretar avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...). Aprendre a parlar en públic, aplicant estratègies de planificació, textualització avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació. Aplicar els coneixements sobre la llengua
perspectiva lúdica creativa. Aplicar els coneixements sobre la llengua les seves normes d’ús, reflexionar-hi, per resoldre problemes de comprensió expressió.
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Valorar la importància de la lectura l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges com a estímul del desenvolupament
Expressions comunes, frases fetes. Lèxic precís i apropiat a contextos concrets quotidians. Mecanismes de formació de paraules. Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules. Estratègies de cerca lèxica: ús del diccionari.
Sintaxi de l’oració. Sintagmes. Usos dels signes de puntuació: el punt, els signes d’interrogació admiració, els punts suspensius, el punt i coma, els dos punts. Les conjugacions. El present d’indicatiu.
Rúbriques i dianes*
De cada una de les unitats, es faciliten rúbriques i dianes que permeten l’autoavaluació per part de l’alumnat.
Adequació del registre en la redacció del text Tens en compte la situació comunicativa per emprar un registre adequat. Empres el registre adequat amb precisió d'acord amb la situació comunicativa els receptors.
Empres el registre adequat amb molta precisió d'acord amb la situació comunicativa el receptor.
Organitzes les idees de manera suficient. Organitzes bé les idees. Organitzes molt bé les idees.
Organització de les idees del text escrit
Correcció ortogràfica Escrius amb una ortografia bàsica. Escrius amb una ortografia força correcta. Escrius amb plena correcció ortogràfica.
C11
Identificació dels gèneres literaris Identifiques alguna característica important de la poesia com a gènere literari: el vers, l'estrofa, la mètrica. Ets capaç de comptar el nombre de síl·labes dels versos i d’identificar-ne la rima. Saps identificar
Atenció a la diversitat*
Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels continguts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.
1.4. Defineix els conceptes següents:
ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATALANA 1r ESO Nom
BLOC 1
Grup _________ Data _________
Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:
Un regal ben especial Va ser una casualitat que el Joan nasqués en un poble de quatre cases del Pirineu. Els seus pares anaven a passar els estius a muntanya, i el Joan va venir abans de temps, sense avisar. Tots els amics i coneguts van portar regals a la família. Era costum, ja que per aquells paratges tan solitaris no hi naixia mai ningú. També va arribar el senyor Robert, el pastor El senyor Robert passava moltes hores sol amb el seu ramat, caminant per aquelles muntanyes, hi havia après moltes coses curioses. Algunes persones del poble deien que era amic de les bruixes: per aquesta raó tothom li tenia una mica de respecte El senyor Robert va portar un regal molt estrany. Va entrar a la casa amb les mans buides i de la butxaca dels pantalons va treure un sobre que deia: «Per al Joan, que obrirà aquesta carta el dia que sàpiga llegir seguit». El núvol lila. Adaptació d’ANNA VILA. El vaixell de vapor. Ed. Cruïlla
1.1. Quin tipus de text és?
Explica
1.5 Digues quina de les paraules de cada grup aniria en primer lloc, en un diccionari: • salvar/solitaris
• pastorívol/pastoret
• coixí/coixinera
• copsar/capçalera
• disposar/dispensar
• recollir/recol·lectar
1.6. Escriu expressions que corresponguin a les categories lèxiques següents, com en l’exemple:
Determinant + Nom la masia Nom + Adjectiu + Conjunció + Adjectiu Determinant + Adjectiu + Nom → Determinant + Nom + Verb + Nom → Verb + Determinant + Nom Pronom + Verb + Nom →
Avaluació*
Avaluació curricular
Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat (A, B, C) per tal de poder ajustar-se a les necessitats de cada alumne.
2.2. Separa els tres tipus de morfema (lèxic, derivatiu o flexiu) d’aquestes paraules: mongetera: ______________________________________ _________________ greixós: _____________________________________ ______________ frescor: _______ ______________________________ _________________ paperera: ________ _________________________________________
2.3. Escriu els noms que indiquen professió i botiga relacionats amb aquests elements: cansalada: ______________________________________________________ fruita: _________________________________________________ _______ notari: _____________________________________________________ formatge: _________________________________________________ _______ paper: _________________________________________________________
Amb solucionari!
Avaluació competencial
2.1. Explica la diferència entre narrador intern i narrador extern i posa’n un exemple.
2.4. Copia aquestes paraules canviant-ne primer el gènere i després el nombre: cavall _______________________ _______________________ gos _______________________ _______________________ llop _______________________ _______________________ lleó ___________________ _______________________ gall _______________________ _______________________
2.5. Col·loca l’article definit adequat (el/la/els/les) davant de cada nom: ____ avantatge, ____ calor, ____ xocolata, dubte, ____ senyal
2.6. Escriu el plural dels noms següents: llapis _______________________ focus _______________________ gos _______________________ boja _______________________
2.2. Separa els tres tipus de morfema d’aquestes paraules: empordanès: _ ____________________________________ ________
2.7. Torna a escriure aquestes frases posant comes on sigui necessari: Miquel a quina hora arribaràs? _____________________________________________________ _________ He comprat pastanagues vi i mel ________________________________________________________ _________ En Marc que sempre ha fet esport ara diu que no vol jugar ___________________________________ _____________________ _________
2.8. Completa les frases amb l’imperfet d’indicatiu: Ells ja _________________ el que passaria (saber) Quan vaig entrar, la Marta _________________ (dormir) En Jordi i jo _________________ en un grup (cantar)
Es faciliten proves d’avaluació competencial, amb el solucionari, que facilita i agilitza la correcció d’aquestes proves.
AVALUACIÓ COMPETENCIAL LLENGUA CATALANA 1r ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ
BLOC 2
Llegeix el següent fragment del conte Invasió subtil de Pere Calders:
A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals. A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc. Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida –"amb força ceba", digué–, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva M'havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos. D'altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l'entrevista, l'hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.
2 1 Tenint en compte el que explica el protagonista d’aquest text, quins trets creus que per a ell defineixen a un japonès? ___________________________ ______________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _____________________ ____________________________________________
2.2. Quin és el tema d’aquest fragment de conte?
☐ Una comparació entre el menjar japonès i el menjar català. ☐ Les vacances del protagonista a l’Hotel Punta Marina de Tossa. ☐ Les idees preconcebudes que a vegades es tenen de les persones d’altres cultures. ☐ L’amistat entre un japonès i el protagonista del conte.
2.3. De les següents paraules derivades, omple la següent taula seguint l’exemple proposat: Prefix Morfema lèxic Sufix Morfema flexiu estudiosa estudi-os-a groguenca rosades encuriosit
2.1. Tenint en compte el que explica el protagonista d’aquest text, quins trets creus que per a ell defineixen a un japonès?
Una persona molt educada, amb ulls oblics i pell groguenca, a qui li agraden els plats exòtics i que menja amb molta pulcritud. També són persones molt estudioses i llestes.
2.2. Quin és el tema d’aquest fragment de conte? ☐ Les idees preconcebudes que a vegades es tenen de les persones d’altres cultures.
2.3. De les següents paraules derivades, omple la següent taula seguint l’exemple proposat: Prefix Morfema lèxic Sufix Morfema flexiu estudiosa estudi- -os-a groguenca grogu- (groc) -enc-a rosades ros-ad-es encuriosit en-curios-it
Genava és un generador d'avaluacions personalitzable per a diferents cursos i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria. La seva base de dades té multitud d'exercicis amb propostes competencials, gràcies als quals podem realitzar diferents proves a cada grup d'alumnes. El programa és descarregable per a usuaris docents registrats en l’Espai personal Barcanova.
FORMACIÓ PER A DOCENTS
Barcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix formació i seguiment dels programes de l’ESO.
Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o cursos relacionats amb els programes, les àrees, les noves tendències i metodologies educatives actuals.
A més a més, les formacions i els cursos es poden adaptar a les necessitats de cada centre.
Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a: formacio@barcanova.cat
Cursos on-line
Una àmplia gamma de cursos adreçats als professionals de l'educació i a totes aquelles persones interessades en la utilització de les noves tecnologies amb finalitat pedagògica. Indicats per poder conèixer la tecnologia i les metodologies didàctiques sobre les quals es fonamenta la nova escola del segle xxi.
Podeu consultar l’oferta en l’espai personal » Et pot interessar » Cursos on-line
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
COMUNICACIÓ ORAL DIMENSIONS
LITERÀRIA
Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.
Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.
Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.
Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.
Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.
En el marc curricular establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, es concreten les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació.
El treball a l’aula de les competències esdevé fonamental perquè l’alumnat assoleixi les competències necessàries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al món laboral.
S’han establert cinc dimensions: comprensió lectora, expressió escrita, comunicació oral, literària, i actitudinal i plurilingüe.
A l’inici de cada unitat s’especifiquen les dimensions i competències que es treballen.
Comprensió lectora
Expressió escrita
Comunicació oral
Literària
Plurilingüe i actitudinal
Coneixement de la llengua
DIMENSIÓ LITERÀRIA
Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.
LECTURA » Conversa al parc
TIPUS DE TEXTOS » Les propietats del text. El text dialogat
GRAMÀTICA » L’adjectiu
ORTOGRAFIA » Els signes de puntuació (II). La coma
Preparem la lectura
1. Doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura. Després, digueu de què deu tractar.
2. Responeu oralment: a) Quines d’aquestes actituds diríeu que són els sis pilars de l’amistat: l’interès propi, la generositat, la sospita, la sinceritat, la ignorància, la comprensió, l’obediència, la fidelitat, la passió, la confiança, la voluntat, la discreció?; b) Dues persones poden ser amics o amigues encara que tinguin opinions i maneres de ser diferents? Quines actituds caldria tenir perquè això fos possible?; c) És necessari tenir amics o amigues o bé podem viure sense?
3. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase del poeta pedagog indi Rabindranath Tagore: «La veritable amistat és com la fluorescència, resplendeix millor quan tot s’ha enfosquit».
adroguer -a
» LECTURA
Conversa al parc
Som a la dècada de 1960. Ens trobem en un parc, parem l’orella i escoltem la conversa d’un nen i una nena. Tots dos enraonen de moltes coses, però sobretot dels pares i del seu entorn familiar. Parlen sense embuts, amb la innocència pròpia de l’edat. I descobrim com són de diferents aquests infants, en part pels valors amb què són educats. Les seves paraules i els seus actes revelen alguns problemes de la nostra societat, com el masclisme, les diferències socials, la violència o les desigualtats entre homes i dones. Malgrat tot, els dos protagonistes no es barallen perquè les ganes de fer-se amics són més fortes que qualsevol diferència.
Nena Doncs el papà no vol que li diguem papà, ni mamà a la mamà. Els diem pare i mare.
Nen: Són coses dels papàs. Tots els papàs tenen coses estranyes.
Nena El nen de l’adroguer els diu papa i mama. Trobo que també és bonic.
Nen: No m’agrada gens. Fa pobre.
Nena Doncs l’adroguer té un cotxe d’un color com de vi amb aigua tot lluent i bastant llarg i amb un escut petit de molts colors al davant.
Nen: Quina marca?
Nena: És un cotxe.
Nen: Les nenes no sabeu res; ni les marques ni res. El papà té un 1400 i la mamà, un 600. Un dia, assegut a la falda del papà, vaig portar el volant un tros, potser com des d’aquí fins allà al gronxador, veus?
VOCABULARI
Cadascuna de les dimensions es desplega en unes competències o actituds que es veuran reflectides al llarg de les unitats dels programes Innova.
Per exemple:
Aquesta notícia és una mostra de text ben construït:
Mor un expert en serps en ser mossegat per un escurçó pirinenc durant una exhibició
L’alemany Dieter Zorn va morir a causa d’una «reacció al·lèrgica extremament rara» a la mossegada
ARA Un expert en serps alemany ha mort després de ser mossegat per un escurçó pirinenc durant una exhibició que pretenia justament ajudar els assistents a perdre la por a les serps Els fets van passar dimarts passat
TEXT ADEQUAT AL CONTEXT COMUNICATIU
TEXT AMB LA INFORMACIÓ PRESENTADA DE FORMA LÒGICA ORDENADA
al sud de França, a la població de Faugères, prop de Béziers. Dieter Zorn de cinquanta-tres anys, va morir d’un atac de cor minuts després d’haver estat mossegat pel rèptil Zorn era a França per fer el seu «espectacle de rèptils» que ensenya a les persones a superar la por a les serps Una organitzadora de l’acte, Uschi Kallus, ha dit al diari alemany The Local que Zorn va morir a causa d’una «reacció al·lèrgica extremament rara» a la mossegada tot i que el personal d’emergència li va administrar un anticoagulant. Ara bé Kallus creu que la víctima no hauria volgut culpar la serp de la seva mort i que l’incident va ser «excepcionalment rar» El xou de Zorn animava els assistents a tocar els rèptils per tal de desfer-se dels temors «infundats». Segons el diari local Midi Libre «el públic, ple de gent curiosa, gairebé va veure morir» Zorn a l’escenari.
Ús del canal escrit, ja que la finalitat del text és que es publiqui en un diari. Ús d’un llenguatge formal perquè la relació de l’emissor amb els receptors és distant.
Text escrit com a notícia perquè és la forma més adequada per informar d’uns fets que han passat fa poc.
Selecció de la informació d’acord amb el tema (una mort per accident).
Text en forma de notícia perquè la intenció comunicativa de l’autor és narrar i explicar uns fets (qui?, què?, com?, quan?, on?, per què?).
Desenvolupament del tema en blocs informatius (títol, subtítol i paràgrafs) relació de tots els enunciats (frases o oracions) amb el tema del text.
TEXT AMB TOTES LES PARTS COHESIONADES Ús de lligams de referència, que són elements que remeten a altres que ja han aparegut en el text. Ús de lligams de connexió, que són la classe de mots que relacionen i uneixen oracions o grups d’oracions.
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.
» ACTIVITATS
Les propietats del text
11. Llegeix el text periodístic de la pàgina
69 i digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:
a) L’emissor és un periodista de la redacció del diari amb nom i cognoms.
b) L’emissor és un periodista anònim de la redacció del diari.
c) El receptor és el públic general que llegeix el diari.
d) El receptor és el públic especialitzat en l’estudi dels rèptils.
e) El llenguatge que fa servir el periodista és molt formal i especialitzat.
f) El llenguatge que fa servir el periodista és formal entenedor.
g) La intenció del periodista és narrar i explicar uns fets als lectors.
h) La intenció del periodista és advertir els lectors i donar-los consells.
i) El periodista ha optat pel gènere periodístic del reportatge per informar els lectors.
j) El periodista ha triat el gènere periodístic de la notícia per informar els lectors.
12. Digues en quina part de la notícia (titular, entradeta o cos) s’inclou cada una de les informacions següents:
a) Desenvolupament del tema (detalls de la informació).
b) Anunci del tema (síntesi de la informació).
c) Resum de la notícia (dades més rellevants).
13. Escriu un titular diferent per a la notícia que sigui més curt.
14. Digues quants blocs informatius (o paràgrafs) conté la notícia i explica com els podem distingir visualment.
15. Escriu, en una taula com la que hi ha a continuació, la informació rellevant que conté el cos de la notícia:
Qüestions bàsiques
Informació de les qüestions bàsiques dins el cos de la notícia
Qui? Dieter Zorn, un expert en serps.
Què?
Com?
Quan?
On?
Per què?
16. Uneix els elements dels tres grups que es relacionen per lligams de referència, ja sigui per repetició, per reiteració o per associació. Per exemple: escurçó-rèptil-serp
Dieter Zorn escurçó perdre la por exhibició mor mossegat per un escurçó rèptil expert en serps morir d’un atac de cor superar la por espectacle víctima serp acte desfer-se dels temors incident
17. Identifica, en el segon paràgraf del cos de la notícia, el connector textual (sinònim de però i tanmateix) que posa en relleu la relació d’oposició que s’estableix entre dos grups d’oracions en contacte.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.
POSA-HO PER ESCRIT
La carta del xumet
Imagineu-vos que el xumet també respon a la Paula per mitjà d’una carta: no pot evitar de comunicar-li els seus sentiments. L’endemà la nena, quan se’n va a dormir, troba un sobre sota el coixí en què diu «Per a la Paula», el remitent del qual —oh, sorpresa!— és «El teu estimat xumet». Tot seguit, obre el sobre i llegeix la carta. Què hi diu?
Què hem de fer?
Individualment o per parelles, escriviu la carta de resposta del xumet adreçada a la Paula. Per fer-ho, cal que us poseu en el seu lloc i assumiu el seu punt de vista: penseu que es tracta d’un objecte molt especial.
Com ho hem de fer?
D’acord amb el contingut de la carta, seguiu aquests passos abans d’escriure:
a) Rellegiu el conte aneu apuntant les idees que se us acudeixen.
b) Redacteu el text, reviseu-lo i, si cal, modifiqueu-lo.
c) Corregiu el text per adequar-lo a les normes de la llengua.
Contingut de la carta
El cos de la carta hauria de desenvolupar aquests aspectes:
• L’agraïment per la sinceritat de la Paula.
• La reacció del xumet, que pot ser de comprensió o d’incomprensió respecte als motius que explica la nena.
Alguna referència als records de les bones estones o dels moments difícils que han compartit.
Algun comentari sobre l’actitud de les amigues i dels pares de la Paula.
• La resposta definitiva a les peticions de la nena.
Trobareu informació sobre com s’ha d’escriure una carta informal i un exemple a l’espai personal del web www.barcanova.cat
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
» PREN LA PARAULA
La Lily i el ninot de neu
El curtmetratge animat Lilya and the Snowman (‘La Lily i el ninot de neu’) és una obra de la productora canadenca Cineplex que reflexi· ona sobre els canvis vitals de les persones. La cançó que sona, interpretada per Adeline, s’anomena «Follow you, follow me» (‘Et segui· ré, em seguiràs’). En teniu reproduït l’inici, però en trobareu la lletra sencera a l’espai per· sonal del web www.barcanova.cat
Què hem de fer?
Mireu el curtmetratge i, un cop l’hàgiu vist, or· ganitzeu un col·loqui. Es tracta d’un intercanvi d’opinions després d’una conferència, d’un es· pectacle… entre el públic assistent. En un col· loqui organitzat hi ha un moderador o mode· radora que convida el públic a exposar la seva opinió, planteja diverses preguntes, dona els torns de paraula i, al final, resumeix els punts de vista principals que el públic ha exposat.
Com ho hem de fer?
Aneu a l’espai personal del web www.barcanova.cat i busqueu l’enllaç per veure el curtmetratge.
Un cop l’hàgiu vist, comenteu·lo intercanvieu opinions a partir d’aquestes qüestions:
a) Pel que fa a l’argument, quines semblances hi ha entre la peça animada i el conte de la lectura?
Quines diferències hi trobeu?
b) Creieu que tant el conte com la peça animada tracten el mateix tema? Per què?
c) Al xumet, quin futur podeu imaginar que l’espera? De quina manera pot ser similar al del ninot de neu?
Follow you, follow me Stay with me.
My love I hope you'll always be right here by my side if ever I need you. Oh my love!
Et seguiré, em seguiràs Queda’t amb mi.
Amor meu, espero que tu seràs sempre aquí, just al meu costat, per si mai et necessito. Oh, amor meu!
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
PREN LA PARAULA « UNITAT 1
AVALUACIÓ · AVALUAPP
L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.
REFLEXIONAR
AVALUAR PER APRENDRE
ACOMPANYAR
COMUNICAR
DECIDIR
Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar, en cada moment, la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.
Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats.
En els programes oferim diverses eines d’avaluació:
Autoavaluació
Al final de cada unitat hi ha una doble pàgina «Posa’t a prova», en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els que ha de reforçar.
Aquestes activitats s’han dissenyat segons el model de les proves de competència lingüística de la Generalitat de Catalunya de 4t d’ESO.
Consten del següent: un text, que generalment no és literari, deu activitats relacionades amb diversos aspectes del text, una proposta d’expressió escrita: Per escrit, i una altra d’expressió oral: De viva veu. Totes les activitats proposades tenen en compte l’avaluació per dimensions.
» POSA’T A PROVA
Llegeix aquest text i comprova si l'has entès
Els llibres més petits del món
Et deus preguntar quin sentit té publicar alguna cosa que, pel fet de ser tan petita, costa tant de llegir. Hi ha qui creu que els llibres en miniatura es van inventar per ocultar textos prohibits, o perquè les senyores de l’alta societat els poguessin portar a la bossa de mà o potser, simplement, per aquella bellesa tan especial que tenen les coses diminutes.
Però què és exactament un minillibre? La Societat de Llibres en Miniatura dels Estats Units, que agrupa els col·leccionistes de minillibres des de 1983, considera que un minillibre no pot superar les tres polzades d’alt (7,62 cm) ni les tres polzades d’ample. Tanmateix, en altres països es considera que un minillibre pot arribar a fer quatre polzades (10,16 cm). Es difícil saber quin va ser el primer minillibre de la història. Els experts pensen que podrien ser algunes tauletes sumèries, de només 5 centíme
tres de llarg, escrites cap a l’any 3500 aC. Als Països Baixos del segle xvii un jove impressor va voler donar publicitat al seu negoci publicant un volum tan petit que no era més gros que l’ungla d’un dit.
Un rècord que va durar més de dos segles. Fa uns quaranta anys, al Japó, una empresa produí tres toms de 16 pàgines cada un, però de tan sols 2 x 2 mil·límetres! I a Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, hi ha un museu de més de 6.000 minillibres.
Alguns exemplars han arribat a valdre una fortuna. Per exemple, l’escriptora J. K. Rowling va crear una versió diminuta de Harry Potter i la pedra filosofal (4 x 6 cm) per a una subhasta benèfica, amb dibuixos fets a mà per ella mateixa. Aquest exemplar es va vendre per uns 11.000 euros. Una xifra tremenda per a una cosa tan petita!
José A. Narbona: «Els llibres més petits del món», dins Jot Down Kids (16/7/2019).
1. Quants paràgrafs té el text?
2. Quina frase sintetitza millor la idea central del text?
a) Els minillibres es poden portar a mà serveixen per amagar textos prohibits.
b) La Societat dels Llibres en Miniatura dels Estats Units s’encarrega d’establir les característiques físiques dels minillibres.
c) Els minillibres són llibres de petites dimensions i llarga tradició, i poden arribar a tenir un gran valor dinerari.
d) No se sap amb certesa quin va ser el primer minillibre de la història.
3. En quin ordre apareixen les informacions següents:
a) La tradició històrica dels minillibres.
b) El preu que pot tenir un minillibre.
c) Les hipòtesis que justificarien la publicació de minillibres.
d) Els trets físics dels minillibres.
4. Escriu un sinònim per a cada paraula: ocultar diminut tom xifra
5. Assenyala l’única expressió que no inclou una comparació lexicalitzada:
a) costar un ronyó c) costar un ull de la cara
b) costar un palau d) costar un sentit
6. Indica l’explicació correcta a partir de l’oració «Et deus preguntar quin sentit té publicar una cosa que costa tant de llegir».
a) L’emissor és el lector, el receptor és l’escriptor, el canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana.
b) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és l’escrit el codi utilitzat és la llengua catalana.
c) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’escrit.
d) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’oral.
7. Quin d’aquests grups de paraules constitueix un sintagma nominal?
a) els llibres en miniatura
b) a la bossa de mà
c) va durar més de dos segles d) tan petita
8. Els cinc adjectius que hi ha en el primer paràgraf són...
a) petita, prohibits, mà, especial, diminutes b) petita, prohibits, tant, potser, diminutes c) petita, prohibits, alta, simplement, especial d) petita, prohibits, alta, especial, diminutes
9. En quina sèrie les paraules estan ben ordenades alfabèticament?
a) pàgina, però, petit, polzada, portar, produir, prohibir, primer b) pàgina, però, petit, primer, polzada, portar, produir, prohibir c) pàgina, però, petit, polzada, portar, primer, produir, prohibir d) pàgina, però, petit, portar, polzada, primer, prohibir, produir
10. Localitza en el text tres paraules que tinguin el so de la ics (com examen o taxi) i tres més que tinguin el so de la xeix (com xarxa).
Per escrit
Tria un objecte creat pels humans explica en quatre paràgrafs: a) per què es va crear o per a què serveix; b) com és físicament; c) quan es va crear com ha evolucionat, i d) quin valor econòmic pot arribar a tenir.
De viva veu
Presenta l’objecte triat. Després, entre tots, valoreu quins són els més útils i argumenteu-ho.
POSA’T
Proves d’avaluació escrites*
Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació competencial . L’avaluació curricular es presenta en tres nivells de dificultat (A, B i C), de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció.
AVALUACIÓ CURRICULAR
AVALUACIÓ CURRICULAR
LLENGUA CATALANA 3r ESO
Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ BLOC 3 OPCIÓ A
3.1. Completa aquesta definició de la tragèdia:
La tragèdia és un gènere teatral culte i de to elevat que té com a protagonista un ___________ o una ___________ que ___________ amb gran _____________;
és a dir, amb _____________ i total convenciment de la rectitud dels seus actes.
La tragèdia és una de les creacions més brillants de la cultura grega, i Sòfocles, el
seu màxim exponent.
3.2. Escriu oracions que exemplifiquin aquestes perífrasis.
Idees específiques Formes perifràstiques Exemples
Obligació haver de + infinitiu
Necessitat caldre + infinitiu
Possibilitat poder + infinitiu
Probabilitat deure + infinitiu
Intencionalitat voler + infinitiu
Capacitat saber + infinitiu
Rúbriques i dianes*
3.3. Corregeix els errors: Té que venir a portar l’informe.
És_________________________________________________________________ precís acabar amb aquest assumpte.
Hi_________________________________________________________________ ha que fer neteja a casa.
_________________________________________________________________ —Quina hora és? —No ho sé. Seran les tres.
_________________________________________________________________ No contesta; haurà marxat ja.
3.4. Esmenta dos casos en què utilitzem la coma a partir dels exemples
següents: a) Els rebrem la setmana que ve, els llibres.
b)_________________________________________________________________ Li vaig encarregar que portés pa, oli, sucre, llet i sabó.
3.5. Escriu dues oracions en què es vegi que la coma indica el desplaçament d’un element de l’oració del seu lloc habitual i una altra en què hi hagi una enumeració. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________
3.6. En quina conjugació trobem la majoria de verbs irregulars? Escriu tres verbs com a exemple.
BLOC 3 OPCIÓ B
LLENGUA CATALANA 3r ESO
SOLUCIONARI
3.1. Esmenta quines són les passions que mouen els personatges en les tragèdies. Amor, passió amorosa. / Ambició, amor propi. / Odi, sentiments de malvolença. / Venjança, satisfacció d’un ressentiment
3.2. Esmenta quins són els principals gèneres periodístics segons cada gènere.
Gèneres informatius: notícia, reportatge
Gèneres d’opinió: editorial, article d’opinió, crítica, carta al director
Gèneres mixtos: crònica, entrevista
3.3. Completa aquesta graella:
Idees específiques Formes perifràstiques Exemples
Obligació haver de + infinitiu Has de menjar poca sal.
Necessitat caldre + infinitiu Cal anar amb compte.
Possibilitat poder + infinitiu Poden entrar quan vulguin.
Probabilitat deure + infinitiu Deuen ser ells. Ja arriben.
Intencionalitat voler + infinitiu Volen viatjar per tot el món.
Capacitat saber + infinitiu Aquest cuiner sap preparar un plat únic.
Es presenten models de rúbriques i dianes per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic. La rúbrica permet mesurar el treball dels alumnes i també el funcionament durant el procés d'aprenentatge.
Interpretació del significat dels mots del microconte proposat Interpretes el significat d'alguns mots de manera precisa. Interpretes el significat dels mots de manera precisa. Interpretes el significat de les paraules noves segons el context.
Interpretació dels elements morfosintàctics del microconte
Interpretes elements morfosintàctics senzills (subjecte, verb, complements, oracions simples...).
Interpretes elements morfosintàctics (perífrasis verbals, pronoms febles, oracions adjectives...).
Adequació del registre en la redacció del text Tens en compte la situació comunicativa per emprar un registre adequat. Empres el registre adequat d'acord amb la situació comunicativa el receptor. Empres el registre adequat amb molta precisió d'acord amb la situació comunicativa i el receptor.
Organització de les idees del text escrit Organitzes les idees de manera bàsica. Organitzes bé les idees. Organitzes molt bé les idees.
Ús dels connectors en el text escrit Utilitzes alguns connectors signes de puntuació per enllaçar idees.
Utilitzes suficients connectors i signes de puntuació per enllaçar les idees.
Interpretes els elements morfosintàctics complexos (oracions subordinades, combinacions pronominals...). C5
Utilitzes amb molta correcció connectors i signes de puntuació variats per enllaçar les idees.
Riquesa lèxica Uses un lèxic molt bàsic. Uses un lèxic adequat. Uses el lèxic de manera precisa i rica.
Tipologia de les oracions del text Les oracions que redactes són majoritàriament simples o coordinades. Les oracions que redactes combinen les simples i coordinades
Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.
Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.
Multidispositiu per treballar en qualsevol suport .
AVALUAPP
Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar .
També a…
Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.
Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .
AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot accedir des de qualsevol dispositiu. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.
Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document Excel amb els requeriments de l’entorn Esfer@.
Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i, automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.
Entra i registra’t. 1
Accedeix-hi i crea el teu perfil. 2
Crea els teus grups. 3
Alumnes de 1r - B - Matemàtiques
Matemàtiques. 1r ESO
ISBN: 978-84-489-5070-5
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Matemàtiques
Alumnes de 1r - B - Llengua catalana
Llengua Catalana. 1r ESO
ISBN: 978-84-489-5026-2
Curs: 1r d’ESO
Assignatura: Llengua catalana
Alumnes de 1r - B - Lengua castellana
Lengua Castellana. 1 ESO
ISBN: 978-84-489-5048-4
Curs: 1.º de ESO
Assignatura: Lengua castellana
Posa nom al grup creat.
Selecciona el programa o projecte a avaluar.
978-84-489-5026-2
978-84-489-5070-5
Assigna’l al teu grup. Matemàtiques
Edita la ponderació de les activitats, si cal.
3 ESO DOSSIER ocials S Teresa Claramunt
Biologia eo
logia iG
3 ESO DOSSIER
Programa Maria Sibylla
3 ESO DOSIER Lengua as ellana t c
Programa María de Zayas
1 ESO DOSSIER tMat qu e esmà i-
Programa Ada Lovelace
3 ESO Llengua a alana t c DOSSIER
Programa Dolors Monserdà
Llengua
Avalua les activitats competencials del programa. 6 Edita les activitats avaluables, si cal.
Pots afegir-hi o treure alumnes.
Afegeix activitats.
Elimina activitats.
Modifica la ponderació.
Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.
Identifica el nivell assolit pel codi de colors (de vermell a verd) i fes un seguiment personalitzat dels teus alumnes.
Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.
Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament.
Llengua Catalana. 1r ESO
catalana
Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.
Com obtenir els ítems d’AvaluApp?
Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.php
Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova relacionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius.
Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.
Com importar les activitats d’AvaluApp?
Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius
AvaluApp: Ítems avaluatius
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp
Veureu la llista dels programes de Barcanova.
AvaluApp: Catèleg del llibre
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.
Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activitats us apareixen repartides per competències.
AvaluApp: Contingut del llibre
• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura
• Curs escolar: 2020-2021
• Grup/Classe: Primer de l’ESO
Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.
Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.
Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació.
Cliqueu Guardar
Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.
Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.
ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)
COMPROMÍS
17 OBJECTIUS
COMPROMÍS ODS
Objectius per al Desenvolupament Sostenible
En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.
Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.
L’Agenda 2030 situa l’educació com a palanca fonamental per desenvolupar els 17 OBJECTIUS .
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb l’objectiu de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.
Els ODS són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones puguin gaudir d’igualtat, aigua, energies netes, pau i prosperitat.
El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser .
Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:
Erradicar la pobresa en totes les seves formes en tot el món.
Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa.
Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes a tot el món.
Posar fi a la fam, aconseguir una millor nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar dones i nenes.
Fomentar el creixement econòmic sostenible i l’ocupació productiva.
Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots i en totes les edats.
Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua.
Promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.
Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
Reduir les desigualtats entre països i dins d’aquests.
Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Aconseguir que els pobles i les ciutats siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Conservar i fer sostenibles els mars i els oceans.
Promoure societats pacífiques i inclusives i facilitar l’accés a la justícia.
Garantir formes de consum i producció sostenibles.
Gestionar els boscos, combatre la desertització, frenar la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat.
Revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible.
Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes.
Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.
» ACTIVITATS
Les categories lèxiques
25. Llegeix aquestes entrades de diccionari i digues què signifiquen les abreviatures que hi apareixen:
adeu interj. Expressió que es fa servir per acomiadar-se. amb prep. Indica l’acompanyament, el contacte, l’instrument o el mitjà.
aquell -a det. / pron. Indica que una persona o una cosa és lluny de qui parla o de qui escolta. espina f. Punxa que creix en algunes plantes o en els seus fruits i que els serveix de defensa. molt q. / adv. En gran quantitat o nombre, en grau considerable.
olorós -a adj. Que fa olor, especialment una olor agradable. però conj. Indica que l’enunciat que té darrere és oposat o contrari al que té davant.
retret m. Crítica que es fa a una persona per alguna cosa que ha dit o ha fet.
seduir v. Agradar molt una cosa a una persona.
26. Identifica en aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, sis noms i sis adjectius:
A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.
Els sintagmes
27. Digues de quin tipus és cada un d’aquests sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep a) em venen a la memòria b) els bons records d’infantesa c) amb el seu vellut i el seu perfum d) més suaus o més romàntiques e) molt lentament
Les oracions
28. Completa la definició d’oració amb les paraules següents: subjecte predicat concordança entonació sentit nombre persona SN SV
Una oració és una unitat de complet i d’ que consta d’un que fa de i un que fa de units per la relació de de i
29. Forma oracions relacionant els elements de la primera llista amb el complement corresponent de la segona convenientment introduït per la preposició exigida (en, contra, amb, per, a, sobre):
a) Els joves us hauríeu de rebel·lar
b) Els desallotjats es van instal·lar
c) La volta de l’edifici recolza
d) Heu de trucar de seguida
e) Volem anar a París
f) Les amigues s’han interessat
1) autocar.
2) un apartament deshabitat.
3) les injustícies.
4) les dues parets laterals.
5) la seva situació econòmica.
6) la Guàrdia Urbana.
30. Digues a quina modalitat (declarativa interrogativa imperativa exclamativa) correspon cada una de les oracions següents:
a) Acompanya’m a casa.
b) Els veïns han trobat la porta oberta.
c) Què deu haver passat?
d) Quina destrossa que han fet!
ALTRES MATERIALS
DICCIONARIS
QUADERNS
ALTRES MATERIALS
Presentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de la Llengua catalana i que poden ajudar els alumnes en diversos aspectes més concrets, com l’ortografia, la gramàtica, etc. També alguns diccionaris i lectures adients als cursos de l’ESO.
Lletres en context . Competència ortogràfica
Els quaderns promouen: la renovació de l’ensenyament de l’ortografia, una metodologia comunicativa i contextualitzada; una didàctica activa i diversa i les competències lectora, escrita, oral i literària.
Aquests quaderns desenvolupen l’aprenentatge eficaç de la competència ortogràfica per mitjà de la pràctica:
• Visual a partir de la lectura i la reflexió.
• Auditiva a partir de la lectura i els dictats diversos.
• De l’escriptura, la traducció i la correcció del text.
• De la conversa metagràfica.
• Del diccionari en paper i en línia.
• De la bitàcola ortogràfica per prendre consciència dels errors i la millora contínua. ISBN 978-84-489-3659-4
Quaderns d’ortografia
Quaderns amb teòrica i pràctica que repassen l’ortografia i els conceptes bàsics més importants de Llengua catalana. Contenen el solucionari al final del quadern.
ISBN 978-84-489-1710-4
ISBN 978-84-489-1711-1
ISBN 978-84-489-1712-8
Quaderns de reforç
ISBN 978-84-489-1713-5
Quaderns de 96 pàgines d’exercicis d’ortografia, lèxic i gramàtica per repassar i reforçar els continguts de Llengua catalana de cada curs de l’ESO. Contenen el solucionari al final del quadern.
ISBN 978-84-489-1714-2
ISBN 978-84-489-1715-9
ISBN 978-84-489-1716-6
ISBN 978-84-489-1717-3
Diccionaris
Diccionaris moderns, didàctics i complets, adaptats a la nova normativa de l’IEC (vigent des de 2017).
Diccionari Escolar de la Llengua catalana
ISBN 978-84-9974-283-0
Una eina perfecta per adquirir les habilitats lingüístiques.
• 23400 entrades i expressions
• 40500 significats i 24000 exemples d’ús.
• Més de 8000 derivats
• Més de 3400 observacions gramaticals sobre ortografia, plural, femenins, conjugacions...
• Quadres de conjugació dels verbs irregulars.
Diccionari Essencial de Sinònims i Antònims
ISBN 978-84-9974-165-9
Un diccionari per millorar el domini de la llengua catalana i expressar-se amb precisió. Actualitzat amb noves veus.
• Més de 20000 entrades
• Més de 60000 sinònims i antònims
• Nombrosos exemples que contextualitzen els sinònims
Inclou MANUAL D’INSTRUCCIONS
per aprofitar al màxim els continguts del diccionari.
Literatura Juvenil
El nostre repte és apropar els lectors als llibres per afavorir l’hàbit lector, però, sobretot, volem que els joves gaudeixin llegint i desenvolupin, al llarg del seu creixement com a persones, una cultura lectora.
El catàleg és immens i tothom pot trobar temes interessants: de misteri, realistes, d’aventures, de fantasia, de ciència-ficció, històriques... Consulteu les novetats, les dades i els recursos que ofereix cada llibre al web www.barcanovainfantilijuvenil.cat, en l’apartat d’Educació Secundària.
Algunes recomanacions:
Clàssics a mida
ISBN 978-84-489-4780-4
ISBN 978-84-489-4779-8
ISBN 978-84-489-4603-6
Antaviana
ISBN 978-84-489-5218-1
ISBN 978-84-489-5220-4
ISBN 978-84-489-5219-8
ISBN 978-84-489-5221-1
ISBN 978-84-489-5222-8
Trilogia
La llum d’Artús
ISBN 978-84-489-4292-2
ISBN 978-84-489-4214-4
ISBN 978-84-489-4771-2
Premi Llibreter 2019
Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2019
DISTRIBUEIX
COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.
CATALUNYA
Maresme, 107-109 Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou 08019 Barcelona Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat
ILLES BALEARS
Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes 07011 Can Valero. Palma
