Llengua catalana. Secundària Barcanova

DIFERENTS REALITATS

»»»

DIFERENTS RESPOSTES

LL ENGUA A A cAT L NA

ESO

Programa Agna de Valldaura Programa Dolors Monserdà Programa Sextant Projecte digital

Avaluació també a

Els noms dels programes de la nova ESO En ple segle XXI queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…

Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.

Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.

»» Programa Agna de Valldaura Agna de Valldaura (Barcelona, 1853-1930) Pseudònim de Joaquima Santamaria i Ventura. Va ser escriptora, folklorista i traductora. També va defensar programes de culturització de dones de classe mitjana.

Programa Dolors Monserdà Dolors Monserdà (Barcelona 1845-1919).

Escriptora prolífica de diferents gèneres literaris, fou la primera dona que va presidir uns Jocs Florals i una de les primeres periodistes catalanes.

 Projecte digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23  Guia daula i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31  Àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39  Avaluació • AvaluApp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47  ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) . . . . . . . . . . 61

LLENGUA CATALANA PROJECTE DIGITAL GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT LINGÜÍSTIC

 Programa Agna de Valldaura  Programa Dolors Monserdà  Programa Sextant  Projecte digital

AVALUACIÓ • AVALUAPP

 Llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ODS

ÍNDEX

ALTRES MATERIALS

 Altres materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

     

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

     DIFERENTS RESPOSTES

ALTRES MATERIALS



GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

       DIFERENTS  FORMES  DAPRENDRE



DIFERENTS NECESSITATS



        

LLENGUA CATALANA

LLENGUA CATALANA

LLENGUA CATALANA

 LA NOVA GENERACIÓ DE LESO

PROJECTE DIGITAL

La NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle xxi.

Programes bas l’APRENENTATG ats en E COMPETENCIA L.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

a Metodologia connectad SOCIAL I L A N O S ER P T TA LI EA R a la mnes. de les alumnes i els alu

GUIA D’AULA I RECURSOS

Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat, per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que es puguin trobar.

ODS

Programes que, més enllà de la qualificació, desenvolupen, en l’alumne, la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE per poder reflexionar sobre els propis aprenentatges i poder analitzar i valorar els seus progressos i les seves dificultats.

5

ALTRES MATERIALS

de les ir rt a p a , e u q s e m Progra s seves le e d i s te s o p ro p seves ores, activitats motivad iten a c in i t a it s o ri u c n genere RE FENT! D N E R P A a , ió c a g ti la inves

 L A RESPOSTA A LES NECESSITATS ! Ó I DELS TEUS ALUMNES! C P O a v e t a l a Tri LLENGUA CATALANA

ESO

LLENGUA

Llengua

cATALANA1 catalana1 ESO

Programa

Agna de Valldaura

DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

Programa Agna de Valldaura

Programa Dolors Monserdà

• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats i amb profusió d’exemples.

•R ecull dels continguts essencials de la matèria.

• Amb activitats competencials de diferent nivell de complexitat.

• Aprenentatge àgil i molt pautat, amb petites càpsules de teoria que es poden posar a la pràctica de manera immediata.

• Amb propostes pensades per assolir un bon desenvolupament de la comunicació oral.

• Amb activitats competencials per resoldre en el mateix dossier.

• Amb un nou plantejament de la gramàtica per mitjà de fitxes, pròxima a la gramàtica de l’IEC.

•A mb propostes per fomentar la comunicació oral en diferents àmbits de la vida quotidiana.

•A mb una avaluació final segons el model de proves de competència lingüística de la Generalitat de Catalunya.

• Amb una avaluació final segons el model de proves de competència lingüística de la Generalitat de Catalunya.

• Inclou la llicència del projecte digital.

• Inclou la llicència del projecte digital.

+info a la pàgina 8

6

ESO

+info a la pàgina 12

LLENGUA CATALANA

Per què oferim diferents propostes?

L ITA DIG

1

Programa Sextant • Textos - Gramàtica - Ortografia - Lèxic •Q uadern de 96 pàgines amb activitats competencials per fer en el mateix quadern.

• Organitzat per dimensions.

• Pràctica dels continguts més importants del currículum, especialment del funcionament de la llengua.

GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Sextant

ESO

AVALUACIÓ • AVALUAPP

LÈXIC

cATALANA1 Projecte digital •E ls seus continguts son 100 % digitals, adaptables a qualsevol tipus de dispositiu.

•C onté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

• Activitats per fomentar l’autoaprenentatge, la metacognició, el treball col·laboratiu i les tècniques d’estudi.

• Amb recursos de la xarxa per treballar la comunicació oral.

•F acilita la tasca docent gràcies a una àmplia gamma de recursos exclusius per dinamitzar l’aula i avaluar els alumnes.

+info a la pàgina 16

+info a la pàgina 23

ODS

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA

LLENGUA

7

ALTRES MATERIALS

LLENGUA CATALANA ESO

PROJECTE DIGITAL

Perquè volem donar resposta a totes les realitats, perquè volem que els nostres programes siguin prou motivadors per a totes i tots els alumnes per tal que no perdin la curiositat per aprendre i perquè volem que aquests nois i noies s’adaptin a la seva manera d’aprendre per ser veritablement els conductors del seu aprenentatge.

 C OM SÓN AQUESTS PROGRAMES? Programa Agna de Valldaura

LLENGUA CATALANA

Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la mESOatèria.

ACTIVITATS NÀLISI DE REFLEXIÓ I A per fomentar l’esperit crític.

LL ENGUA cATALANA

ACTIVITA COMPET TS ENCIALS

.

1

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

ESO

Programa

Agna de Valldaura

CONTINGUTS DE GRAMÀTICA EN FITXES ESQUEMÀTIQUES.

8

Propostes ir assol r e p s e d a pens ament p u l o v n e s un bon de NICACIÓ U de la COM ORAL.

LLENGUA CATALANA

LLENGUA

LLENGUA

ESO

LLENGUA CATALANA

ESO

Programa

Agna de Valldaura

PROJECTE DIGITAL

cATALANA1 cATALANA 3 ESO

GUIA D’AULA I RECURSOS

LLENGUA CATALANA

ESO

Programa

Agna de Valldaura

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

• Contenen: 8 unitats (a 1r) i 9 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.

• Hi ha activitats amb diferents nivells de complexitat.

• La gramàtica es treballa per mitjà de fitxes per fer-la més pròxima a la nova gramàtica de l’IEC i focalitzar els continguts.

• El lèxic es treballa de manera contextualitzada a partir de la lectura de la unitat.

• La dimensió Comunicació oral es treballa de manera específica en l’apartat Pren la paraula.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

• La dimensió Expressió escrita es treballa de manera específica en l’apartat Posa-ho per escrit.

• Amb un Projecte cooperatiu al final de cada trimestre.

Avaluació final segons el model de les proves de competència lingüística de la Generalitat de 4t d’ESO: Posa’t a prova (Per escrit – De viva veu).

+info a la pàgina 47 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 61

9

ALTRES MATERIALS

ODS

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

ament p u l o v n e Des GUT N I T N O C IU DEL T una S U b A m H a X , E r o g mb ri a a i r mb è t a de la m at d’activitats i a et gran vari ió d’exemples. profus

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT

» LLENGUA I SOCIETAT 1. La comunicació verbal 1.1. El llenguatge

El llenguatge no verbal El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics.

Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos i de l’expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).

Les persones, com a éssers intel·ligents i socials que som, necessitem comunicar-nos coses constantment: fets, desitjos, pensaments, sentiments o dubtes. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat el llenguatge.

El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge: el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal.

seguretat

timidesa

El llenguatge verbal El llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.

somnolència

negació

1.2. Els elements de la comunicació La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta).

En tot acte de comunicació intervenen diversos elements:

Referent

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

Papallona!

/pəpəˈʎonə/

Signe lingüístic

SABI ES QUE… ?

Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).

Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).

Emissor

Canal

Referent

Receptor

Qui envia el missatge.

Per on s’envia el missatge.

Allò a què es refereix el missatge.

Qui rep el missatge de l’emissor.

Context

Codi

Missatge

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.

Informació que transmet l’emissor al receptor.

16

17

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

21.

El llenguatge 19. Relaciona cadascun dels signes lingüístics

següents amb el seu referent en la fotografia.

Per exemple: A-5.

A

C

raïm

E

plàtan

B

1. Desentendre’s.

2. Burlar-se.

3. Mostrar disconformitat.

4. Mostrar complicitat.

A

C

pera

D

gerd

Les frases fetes fer l’ullet, fer pam i pipa, arrufar el nas i arronsar-se d’espatlles fan referència a gestos i expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una:

F

préssec

taronja

3

B

D

5

22. D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:

El llenguatge (verbal / no verbal) comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir sense necessitat de fer servir signes .

Poden ser o vocals.

2

6

1

4

Els llenguatges verbal i no verbal 20. D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:

El llenguatge (verbal / no verbal) és el sistema de que fem servir en parlar una . Cada signe es compon d’un seguit de als quals associem un determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és dir, a un concret.

20

10

Els elements de la comunicació 23. Llegeix la situació comunicativa

que plantegem i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen. Després, classifica’ls en una taula com la del model.

Emissor: un nàufrag Receptor: Canal: Codi: (. . . _ _ _ . . .)

Missatge: (petició urgent d'auxili)

Amb ACTIVITATS COMPETENCIALS de diferent nivell de complexitat.

Referent: algú demana Context: un supervivent d'un , enmig del , demana al d'un vaixell perquè el vinguin a quan és de

Les funcions del llenguatge 24. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples i com-

pleta els buits amb les paraules adequades. Per exemple: A-2-III. Funció

Intenció

Exemple

A. Informativa o referencial

1. L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada.

I. Em fa molta il·lusió jugar en aquest equip.

M'ho estic passant molt bé i soc molt feliç.

B. Emotiva o expressiva

2. L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.

II. Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.

C. Imperativa o apel·lativa

3. L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ .

III. Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.

D. De contacte o fàtica

4. L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte o enginyós.

IV. El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.

E. Poètica o retòrica

5. L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.

V. L’home voldria tenyir les teves ales de sang.

No et paris, colomí blanc.

No paris blanc, colomí.

F. Descriptiva d’un codi o metalingüística

6. L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el .

VI. Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que…

Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.

Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició urgent d’auxili) al capità de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) amb els senyals lluminosos d’una llanterna.

21

FI T XA 2 » EL S SI NT AGMES

LLENGUA CATALANA PROJECTE DIGITAL

» GRAMÀTICA

Un sintagma és una agrupació de paraules que constitueix una unitat de significat i de funció:

Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

Les

roses

oloroses

sintagma 1

ens

sedueixen

amb

sintagma 2

el seu perfum.

sintagma 3

Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició.

FI T X A 1 » LES CAT EG ORI ES LÈ XIQ UE S Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques:

CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES

6

Verb (v.)

2

Adjectiu (adj.)

7

Adverbi (adv.)

3

Determinant (det.)

8

Preposició (prep.)

4

Quantificador (q.)

9

Conjunció (conj.)

5

Pronom (pron.)

10 Interjecció (interj.)

Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar principalment en aquests tres aspectes: 1. El significat. Per exemple, xumet designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció.

2. La forma. Per exemple, xumet té una forma per al singular i una altra per al plural: xumet, xumets. En canvi, fer té un centenar de formes per poder indicar la persona, el nombre i el temps: faig, fèiem, fareu, han fet, vas fer…

3. La funció. Per exemple, xumet fa de nucli d’un sintagma nominal (SN): el meu estimat xumet. En canvi, les diverses formes de fer fan de nucli d’un sintagma verbal (SV): ens feia un pastís amb mores de l’hort.

P E R S A BE R - N E MÉS Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet: I en 9 8

tot 4

aquest 3

temps 1

mai 7

m’ 5

he trobat 6

1.1. Relaciona cada categoria amb el significat i l'exemple corresponents:

Categories: Nom, adjectiu, determinant, quantificador, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció, interjecció.

Significat: Expressa característiques. / Presenta i especifica els noms. / Designa persones, animals o coses. / Expressa accions, processos o estats. / Relaciona paraules o sintagmes. / Quantifica noms. / Expressa sensacions o sentiments. / Representa o substitueix un nom. / Indica la manera o el grau. / Relaciona oracions.

sola, 2

DEFINICIÓ

Sintagma nominal (SN)

eh!

10

Exemple: Anna – granota – moble / la – aquest – meu / simpàtic – suau – blau / nosaltres – ens – ho / massa – dues – alguna / malament – bé – prou / riure – viure – semblar / i – però – sinó / oh! – visca! – som-hi! / amb – contra - sense.

1.2. Llegeix les oracions que hi ha a continua-

ció i digues a quina categoria lèxica pertany cada paraula: a) Ah, tinc tants records bells que associaré a tu! b) Els meus pares sempre han respectat la nostra decisió.

22

EXEMPLE

Sintagma que té com a nucli un nom.

una caseta de pescadors

Sintagma verbal (SV)

Sintagma que té com a nucli un verb.

ens punxen amb les espines

Sintagma adjectival (SAdj)

Sintagma que té com a nucli un adjectiu.

molt dolorosa

Sintagma adverbial (SAdv)

Sintagma que té com a nucli un adverbi.

molt lentament

Sintagma preposicional (SPrep)

Sintagma que té com a nucli una preposició.

sense tu

Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement:

Una paraula tota sola pot formar un sintagma: Elles

protesten

sempre.

sintagma 1

sintagma 2

sintagma 3

mel

Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli): una

situació

difícil

especificador

nucli

complement

ja

viuen

sols

especificador

nucli

complement

2.1. Identifica el nucli d’aquests sintagmes i digues de quin tipus és en cada cas: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep. Fixa't en l'exemple: a) hem descobert tantes coses junts → SV b) tants records bells i dolços c) molt senzillament d) durant tot aquest temps e) molt suaus

GUIA D’AULA I RECURSOS

CLASSE

Nom o substantiu (m. / f.)

de romaní

un potet de mel de romaní

2.2.

Analitza l’estructura dels sintagmes següents seguint el model de la fitxa. Tingues en compte que el complement pot ser un SN, un SAdj o un SPrep. a) un pastís de mores b) aquesta carta tan llarga c) bojament enamorada de tu d) sempre han respectat la nostra relació e) potser t’oblidaràs de mi

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES 1

23

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

dels ó i c a t n e s Pre ICA T À M A R G TS DE CONTINGU QUEMÀTIQUES ES EN FITXES visuals. i molt

11

ALTRES MATERIALS

UNITAT 1 » GRAMÀTICA

Aquesta presen tació dels continguts els fa més pròx ims a la NOVA GRAM ÀTICA de l’IEC.

Programa Dolors Monserdà

CONTINGUTS ESSENCIALS de la matèria.

Foment de la RAL COMUNICACIÓ O bits en diferents àm de la vida quotidiana.

Llengua

Amb ACT IV COMPET ITATS EN per reso CIALS ldre en e l mateix d ossier.

catalana1

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

Avaluació final segons el model de PROVES DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.

12

tge a t n e n e r p A autat p t l o m i l i àg EORIA T E D S E L U amb CÀPS ar a la pràctica en pos d o p s e e u q diata. e m m i a r e de man

LLENGUA CATALANA

Llengua

Llengua

ESO

DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

PROJECTE DIGITAL

catalana1 catalana3 DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

• Contenen: 8 unitats (a 1r) i 9 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.

• Enquadernació en espiral i amb espai suficient per resoldre les activitats en el paper.

• Continguts essencials organitzats de manera que es tingui sempre la teoria i la pràctica en una doble plana.

• Els continguts de gramàtica, adaptats a la nova gramàtica de l’IEC, es treballen en apartats breus i sintètics per fer-los més entenedors.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

• El lèxic es treballa de manera contextualitzada a partir de la lectura de la unitat.

• La dimensió Comunicació oral es treballa de manera específica en l’apartat Pren la paraula.

• La dimensió Expressió escrita es treballa de manera específica en l’apartat Posa-ho per escrit.

• Amb un Projecte cooperatiu al final de cada trimestre.

Avaluació final segons el model de les proves de competència lingüística de la Generalitat de 4t d’ESO: Posa’t a prova (Per escrit – De viva veu).

ODS

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 61

13

ALTRES MATERIALS

+info a la pàgina 47

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 1

» LLENGUA I SOCIETAT

» ACTIVITATS

1. La comunicació verbal

SAB IE S QU E … ?

Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).

1.1. El llenguatge El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant.

Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge:

Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).

• El llenguatge verbal, que és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat; és a dir, a un referent concret.

• El llenguatge no verbal, que comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Aquests signes tant poden ser corporals (els gestos, els moviments del cos, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els gemecs, etc.).

21.

Les frases fetes fer l’ullet, fer pam i pipa, arrufar el nas i arronsar-se d’espatlles fan referència a gestos i expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una:

El llenguatge 19. Relaciona cada un dels signes lingüístics

següents amb el seu referent en la fotografia.

Per exemple: A-5.

A

C

1. Desentendre’s.

2. Burlar-se.

3. Manifestar disconformitat.

4. Mostrar complicitat.

E B

raïm

plàtan

B

C

D

pera

D

gerd

A

F

préssec

Els elements de la comunicació

taronja

3

22.

Llegeix la situació comunicativa que plantegem a continuació i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen. Després, completa la informació de cada un dels elements de la comunicació:

5

Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició urgent d’auxili) al capità de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) amb els senyals lluminosos d’una llanterna.

1.2. Els elements de la comunicació La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (el qui parla) transmet un missatge a un receptor (el qui escolta).

En tot acte de comunicació hi intervenen diversos elements:

Emissor: un nàufrag

Elements de la comunicació

Receptor: 2

Emissor

Canal

Referent

Receptor

Qui envia el missatge.

Per on s’envia el missatge.

Allò a què es refereix el missatge.

Qui rep el missatge de l’emissor.

Context

Codi

Missatge

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.

Informació que transmet l’emissor al receptor.

6

1

4

Canal:

20. Indica per a cada acció si fas servir el llenguatge verbal (V) o el no verbal (NV): Somriure.

Arrufar el front.

Fer llengotes.

Imitar, amb la veu, una ambulància.

Recitar un poema.

Taral·lejar una cançó.

Fer el signe de victòria.

Codi: (. . . _ _ _ . . .)

Missatge:

(petició urgent d’auxili)

Referent: algú demana Context: un supervivent d’un

,

, demana

enmig del al

d’un vaixell perquè el

vinguin a

quan és de

.

16

17

ules s p à c b Am els b m a a i r de teo SSENCIALS SE T U G N I T CON èria. t a m a l de

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT

1.3. Les funcions del llenguatge

A través del llenguatge, intercanviem informació objectiva. També manifestem diverses necessitats comunicatives. Per exemple: • Hi ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona.

• De vegades tenim necessitat d’expressar les nostres emocions.

• Altres vegades volem que el receptor actuï d’una manera determinada.

Cal no confondre llengua i parla. La llengua és la suma de signes i regles que han adquirit tots els parlants.

En canvi, la parla és l’ús particular i individual que un parlant fa de la llengua.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

14

NECESSITAT COMUNICATIVA

L’emissor centra l’interès en el referent.

L’emissor vol transmetre una informació objectiva sobre un fet de la realitat.

El sol es pon per l’oest.

Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.

Emotiva o expressiva

L’emissor centra l’interès en el mateix emissor.

L’emissor expressa opinions subjectives o els seus estats d’ànim.

Estic segur que ens en sortirem.

Oh, que n’és, de bonic!

Quin mal de cap que tinc!

Imperativa o apel·lativa

L’emissor centra l’interès en el receptor.

L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada.

Calla i seu ara mateix!

Omple la gerra d’aigua.

No badis i ves amb compte.

De contacte o fàtica

L’emissor centra l’interès en el canal.

L’emissor vol iniciar la comunicació, interromprela, continuar-la o acabar-la: assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal.

Bon dia i bona hora!

Ja n’hi ha prou!

Digues, digues…

Adeu-siau!

Sí, sí, t’entenc…

Que em sentiu bé?

Poètica o retòrica

L’emissor centra l’interès en el missatge.

L’emissor vol modificar la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós.

Tens la pell mig de sol, mig de lluna.

Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.

L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes.

El verb adonar-se és pronominal.

No s’ha de dir «tinc que fer», sinó «he de fer».

L’emissor centra l’interès en el codi.

» ACTIVITATS Les funcions del llenguatge 23. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples, i completa els buits amb les paraules adequades. Fixa’t en l’exemple: Funció

Intenció

Exemple

L’emissor pretén que

Informativa o referencial

el receptor

Emotiva o expressiva

a transmetre

Imperativa o apel·lativa

seves opinions o els seus

De contacte o fàtica

forma del missatge per

EXEMPLE

Informativa o referencial

Descriptiva d’un codi o metalingüística

18

CENTRE D’INTERÈS

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 1

R E COR DA

Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), i aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge:

TIPUS DE FUNCIÓ

AVALUACIÓ PER DIMENSIO NS amb lAvaluAp p.

d’una

manera determinada.

L’emissor es limita

Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.

objectiva sobre un fet.

L’emissor expressa les

.

estats d’ L’emissor modifica la

.

crear un efecte L’emissor fa servir la

Poètica o retòrica

Em fa molta il·lusió tornar a jugar en aquest equip. M’ho estic passant molt bé i soc molt feliç.

llengua per explicar com funciona el

Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.

El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.

L’home voldria tenyir les teves ales de sang.

No et paris, colomí blanc.

No paris blanc, colomí.

d’un sistema de signes.

L’emissor assegura el Descriptiva contacte amb el receptor d’un codi o metalingüística i comprova si funciona el

.

Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que…

Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.

24. Escriu la funció del llenguatge correcta:

d) Posa un pessic de sal al brou.

a) La paraula gravar s’escriu amb ve baixa.

e) Demà estrenen la pel·lícula f) Oh, que cansat estic de la meva / covarda,

b) Com m’agrada la tardor!

vella, tan salvatge terra, / i com m’agrada-

c) No tinc cobertura. Em sents?

ria d’allunyar-me’n,

19

LLENGUA CATALANA

UNITAT 1 » GRAMÀTICA

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» GRAMÀTICA

» ACTIVITATS

1. Les categories lèxiques

Les categories lèxiques 25. Relaciona cada categoria lèxica amb la seva definició i posa un exemple de cada cas: Nom •

• Expressa característiques:

Adjectiu •

LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES

• Presenta i especifica els noms:

Determinant •

6

Verb (v.)

2

Adjectiu (adj.)

7

Adverbi (adv.)

3

Determinant (det.)

8

Preposició (prep.)

4

Quantificador (q.)

9

Conjunció (conj.)

5

Pronom (pron.)

10 Interjecció (interj.)

• Designa persones, animals o coses:

Quantificador •

• Expressa accions, processos o estats:

Pronom •

• Relaciona paraules o sintagmes:

Verb •

• Quantifica els noms:

Adverbi •

Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar en aquests tres aspectes:

• Expressa sensacions o sentiments:

Preposició •

• Representa o substitueix un nom:

Conjunció •

• Indica la manera o el grau:

Interjecció •

• Relaciona oracions:

26. Llegeix aquestes oracions i digues a quina categoria lèxica pertany cada paraula:

1. El significat. Per exemple, xumet designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció.

a) Ah, són tants els records que em venen al cap!

2. La forma. Per exemple, xumet té una forma per al singular i una altra per al plural: xumet, xumets. En canvi, fer té un centenar de formes per poder referir-se a la persona, al nombre i al temps: faig, fèiem, fareu, han fet, vas fer…

3. La funció. Per exemple, xumet pot fer la funció de nucli d’un sintagma nominal (SN): el meu estimat xumet. En canvi, les diverses formes de fer fan la funció de nucli d’un sintagma verbal (SV): L’àvia ens feia un pastís amb mores de l’hort.

b) Els meus pares sempre han respectat la nostra decisió.

ah:

que:

són:

em:

els:

han respectat:

tants:

venen:

meus:

la:

els:

al:

pares:

nostra:

records:

cap:

sempre:

decisió:

GUIA D’AULA I RECURSOS

Nom o substantiu (m. / f.)

27.

Llegeix aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, i subratlla-hi, d’acord amb el codi de colors indicat, sis noms, sis adjectius i cinc verbs:

Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet:

noms

adjectius

verbs

I en tot aquest temps mai m’ he trobat sola, eh!

4

3

1

7

5

6

2

10

A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.

Avui el xumet de la Paula li ha 7

3

1

8

3

1

5

escrit una commovedora carta de comiat.

6

3

2

1

8

20

3

UNITAT 1 » GRAMÀTICA

» ACTIVITATS

2. Els sintagmes Un sintagma és una agrupació de paraules amb una estructura interna que exerceixen una funció unitària dins l’oració: Les

21

ació n r e d a u Enq , molt L A R I P S EN E LAR L A B E R T per pràctica L DOSSIER. SOBRE E

roses

oloroses amb

ens

Amb ACT IV COMPET ITATS EN per reso CIALS ldre en e l mateix d ossier.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

30. Subratlla

el nucli d’aquests conjunts de paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma adjectival (SAdj) o d’un sintagma adverbial (SAdv). Fixa’t en l’exemple:

Els sintagmes

molt satisfeta del treball

28. Subratlla

sedueixen

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

8

AVALUACIÓ • AVALUAPP

9

el nucli d’aquests sintagmes i classifica’ls en la taula que hi ha a continuació:

SAdj

a) molt lluny d’aquí

a) hem descobert tantes coses junts

el seu perfum.

b) gens satisfets dels resultats

b) tants records bells i dolços Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició.

c) molt senzillament

c) molt més tard

d) durant tot aquest temps e) molt suaus

d) no gaire amables amb nosaltres

CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES DEFINICIÓ

EXEMPLE

Sintagma que té com a nucli un nom.

una caseta de pescadors

Sintagma verbal (SV)

Sintagma que té com a nucli un verb.

ens punxen amb les espines

Sintagma adjectival (SAdj)

Sintagma que té com a nucli un adjectiu.

Sintagma adverbial (SAdv) Sintagma preposicional (SPrep)

tants

SAdv

especificador

Sintagma que té com a nucli un adverbi.

molt lentament

SPrep

a) un pastís de mores

Sintagma que té com a nucli una preposició.

sense tu

una especificador

tantes especificador

Elles sintagma 1

29. Subratlla

ja especificador

situació

difícil

nucli

complement

nucli

complement

viuen

sols

nucli

complement

sempre sintagma 3

22

d) potser t’oblidaràs de mi

c) sempre han respectat la nostra relació

e) bojament enamorada de tu f) em venen a la memòria

vinent

d) han descobert un document del segle e) ahir vam anar al teatre

de mel

g) els bons records d’infantesa

c) els nostres secrets més ben guardats

un potet

de romaní

complement

sempre llegeix a la nit

b) inauguraran el poliesportiu la setmana

Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement: mel

nucli

b) aquesta carta tan llarga

SV

alegries compartides

records vells i dolços

el nucli d’aquests conjunts de paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma nominal (SN) o d’un sintagma verbal (SV). Fixa’t en l’exemple:

a) els dos companys més simpàtics

protesten sintagma 2

l’estructura dels sintagmes següents seguint el model:

força dolorosa

Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli):

Un sintagma pot ser format per una sola paraula:

31. Analitza

SV SAdj

ODS

CLASSE Sintagma nominal (SN)

SN

de romaní

f) el meu estimat xumet

xii

h) amb el seu vellut i el seu perfum i) més suaus o més romàntiques j) molt lentament

23

15

ALTRES MATERIALS

1

PROJECTE DIGITAL

Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques:

Programa Sextant

ACTIVITATS COMPETENCIALS amb prou espai per resoldre-les.

LLENGUA CATALANA ESO

GRAMÀT IC ORTOGRA A FIA LÈXIC

1

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

Organitzat per DIMENSIONS.

Sextant Amb recursos de la xarxa per tre ballar la COMUNICACIÓ O RAL.

16

dels PRÀCTICA rtants s impo é m s t u g n i cont ialment c e p s e , m lu del currícu ionament del func ua. de la lleng

LLENGUA CATALANA

3

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

Sextant

Sextant

PROJECTE DIGITAL

LLENGUA CATALANA ESO

GUIA D’AULA I RECURSOS

1

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

• 96 pàgines d’activitats competencials, sense part teòrica.

• Ortografia, lèxic, gramàtica i tipus de textos són els grans blocs que marquen el quadern.

• Organitzat en 10 unitats i per dimensions, amb aquesta estructura: text (literari, divulgatiu, predictiu, etc.), activitats de comprensió lectora, de gramàtica, d’ortografia i de lèxic.

• Textos molt propers a la realitat actual de l’alumnat.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

• Reforç de la dimensió Comunicació oral: Comprensió oral i Expressió escrita, amb vídeos, enllaços, àudios que fan més motivador el treball d’aquests aspectes.

17

ALTRES MATERIALS

LLENGUA CATALANA ESO

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA 1

2

conte? Enumera’ls. renen més al narrador del e que sopa a l’hostal sorp Quins aspectes de l’hom

Encercla els adjectius que

pedant

humil

• Ara pensa i descriu com

Organitza t per DIMENSIO NS.

onista:

ter del narrador-protag

millor defineixen el caràc

modest

saberut

vanitós

inua la descripció.

es definiria ell mateix. Cont

Jo soc

a finals dels anys seCalders es va escriure 3 Aquest relat d’en Pere r-hi estrangers. encara era estrany troba tanta, quan a Catalunya que té del marca quina visió creus ext, cont st aque nt Tenint prese onista. rotag dor-p narra el món turistes que visiten amb la gran quantitat de És un home obsessionat la seva presència. alguna causa que justifica el país i pensa que hi ha els estrangers als canvis i orgullós de què És un home molt obert e país. vulguin conèixer el nostr perquè pensa que benestar i futur del país És un home preocupat pel ir. enva volen el ngers els estra • Copia un fragment del

4

5

text que justifiqui la teva

resposta.

e que sopa a ó del seu marit sobre l’hom qui té gonista qüestiona la versi contrari, creus que és ella La dona del narrador prota és massa càndida? O, pel e, l’hom diu com que, sta. l’hostal. Penses respo teva la fica Justi de la realitat? una idea més encertada

l’home de l’hostal i què i pensa què té de japonès inquieta el conte, torna’l a llegir aquest personatge que Ara que ja has treballat itiva de qui és realment defin lusió conc una a a de català i arrib al narrador.

8

DIME

NSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Ko Tazawa, un japo nès molt català Esco lta i visualitza el prog katalonski japonès rama de TV3 Ko Taz i realitza les activita awa, el primer ts.

6 Completa aquestes afirmacio ns sobre un treball que ha fet en Ko Tazawa rela cionat amb la cultura i la llengua catalane s: a En Ko Tazawa ha escrit l’e

Trobar às nllaç a aquest vídeo a l’esp ai pers onal www.ba rcanov a.cat.

. b La paraula zum zum és del . c La paraula que més li agrada del català és . d En Ko Tazawa ha hagut de fer aquesta feina tot sol perquè 7

sos r u c e r b m A ballar e r t r e p a de la xarx ACIÓ ORAL. IC la COMUN

8

9

© CCMA

.

Què creu en Ko Taz

awa que tenen en

comú els catalans

i els japonesos? I de

diferent?

En Ko Tazawa va torn ar anys més tard a Barcelona, però aqu de la seva família. esta vegada ho va Quines tradicions fer acompanyat catalanes recorda el seu fill de quan vivia a Catalunya?

• Què significa Cata lunya per als fills d’en Ko Tazawa?

Organitzeu un deb at sobre el turisme a Catalunya. Dividiu la necessitat del turis la classe en dos grup me sense condicion s. Un defensarà s per al desenvolupa un model que regu ment de l’economia li el turisme per tal del país i l’altre, que sigui sostenib del país. Abans, però le, de qualitat i resp , heu de buscar dife ecti l’autenticitat rents arguments per defensar les vostres tesis.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCR 10 Un blog de viat ITA ges. «Viatjar et fa mod est. Et fa veure com va dir Flaubert. Ara de petit és l’espai que escriuràs l’entrada ocupes al món», d’un blog sobre un viatge fer. Per escriure aqu que hagis fet o que est text, segueix aqu t’agradaria ests consells: • Pensa i escriu un títol atractiu.

• Ordena la informa ció cronològicament.

• Destaca aquella info rmació que creguis més important.

• No oblidis incloure consells que ajudin als lectors que estig mateix viatge. uin pensant fer aque st • Les anècdotes tam bé són interessants ... i els viatges ens Anima’t i explica-les. permeten viure mol tes!

9

18

LLENGUA CATALANA

 ELS PROGRAMES DE LLENGUA CATALANA

1 c alana1 ESO

Programa

Agna de Valldaura

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

Sextant

ESO

DO SS IE R

Programa

1

Dolors Mo

Els

docents disposen del material següent:

•E l

programa en versió digital.

ESO

guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

•L a

cATALANA1

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

nserdà

LLENGUA

GUIA D’AULA I RECURSOS

LLENGUA Llengua cATALANA at

LLENGUA CATALANA ESO

ITAL DIG

LLENGUA CATALANA

ESO

alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.

•R ecursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests:

activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.

•U na

eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions; l’AvaluApp!

Llengua catalanaL3LENGUA

cATALANA

GUIA D’AULA ESO

Programa

Dolors Monserdà

ODS

ESPAI PERSONAL

1

GUIA D’AULA ESO

Programa

Agna de V a

lldaura

19

ALTRES MATERIALS

Els

PROJECTE DIGITAL

Els programes de Llengua catalana de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.

 T RIA EL PROGRAMA MÉS ADEQUAT! Materials amb continguts competencials que generen un esperit crític i emprenedor.

Llengua

cATALANA1 catalana1 ESO

Programa

DOSSIER

1

LLENGUA

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

Sextant

cATALANA1 ESO

Dolors Monserdà

ISBN 978-84-489-5027-9

Agna de Valldaura

Dolors Monserdà

LLENGUA

Llengua

cATALANA 3 catalana3 ESO

Programa

Agna de Valldaura

ISBN 978-84-489-5037-8

ESO DOSSIER

ISBN 978-84-489-5028-6

ISBN 978-84-489-5031-6

Sextant

Projecte digital

LLENGUA CATALANA ESO

3

LLENGUA

L ITA

ISBN 978-84-489-5026-2

DIG

LLENGUA CATALANA

ESO

LLENGUA CATALANA ESO

Programa

Agna de Valldaura

ESO

Sextant

ITA

LLENGUA CATALANA

LLENGUA

Projecte digital

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

Sextant

cATALANA3 ESO

Programa

Dolors Monserdà

ISBN 978-84-489-5038-5

ISBN 978-84-489-5039-2

ISBN 978-84-489-5042-2

I, com que som conscients que l’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, hem preparat materials adaptables a totes les realitats.

20

L

Dolors Monserdà

DIG

ESO

Agna de Valldaura

Programa

ESO

Programa

Agna de Valldaura

Llengua

catalana4 ESO DOSSIER

LLENGUA CATALANA ESO

LLENGUA CATALANA

L

ESO

LLENGUA

ITA

LLENGUA

DIG

2021

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Agna de Valldaura

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

NOVETAT

Programa

cATALANA 4

LLENGUA

cATALANA2

Dolors Monserdà

ESO

ESO

PROJECTE DIGITAL

LLENGUA CATALANA Sextant

DOSSIER

cATALANA4

4

ESO

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

ODS

2

ESO

Sextant

Programa

Dolors Monserdà

21

ALTRES MATERIALS

LLENGUA CATALANA

LLENGUA cATALANA

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

L ITA DIG

ESO

catalana2

2

GUIA D’AULA I RECURSOS

Llengua

LLENGUA CATALANA ESO

ACTIVITATS AUTOCORRECTIVES

ACTIVITATS IMPRIMIBLES

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ENLLAÇOS I RECURSOS

ALTRES MATERIALS

ACTIVITATS DAVALUACIÓ

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

   

LLENGUA CATALANA

PROJECTE DIGITAL

LLENGUA CATALANA

 PROJECTE DIGITAL

PROJECTE DIGITAL

S’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un requisit important per al futur professional dels alumnes.

GUIA D’AULA I RECURSOS

Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes:

LLENGUA

L

ITA

L

ITA

DIG

DIG

LLENGUA

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

• Coneixement dels diferents dispositius digitals.

• Treball col·laboratiu.

• Accés a la informació i posterior transformació en coneixement.

• Reflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

ESO

AVALUACIÓ • AVALUAPP

cATALANA1 cATALANA3 ESO

ODS

En cada matèria disposeu de: • Les unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats.

• Activitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.

• L’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir el coneixement i les competències pròpies de la matèria.

25

ALTRES MATERIALS

• Recursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres recursos complementaris.

 P ROGRAMES DIGITALS BARCANOVA MULTISU P Podeu ac ORT cedir-hi des de q ualsevol disposit (smartph iu one, tau o ordina leta dor).

mb a a n o i c n u F als els princip IUS. ERAT P O S E M E T SIS

DIG

ITA

LL ENGUA cATALANA

L

IU MULTIDISPOSIT mateixa la r a z it il t u t e m Per d’accés u la c a ix e t a m llicència i la ositius p is d i s ip u q e s en diferent electrònics.

1

DESCARR EGA Visualitz BLE on-line i ació off-line.

ESO

MULTIPLATAFORMA Poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya. A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor de BlinkLearning (www.blinklearning.com). Aquest visor funciona en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT. 26

LLENGUA CATALANA

L ITA D IG

LLENGUA

ESO

GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

PROJECTE DIGITAL

cATALANA1 cATALANA3 •E nllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes.

•R ecursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

ctivitats autocorrectives: activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada •A estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.

•A ctivitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema.

•A ctivitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel docent.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

•A ctivitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

27

ALTRES MATERIALS

L ITA D IG

LLENGUA

 A CTIVITATS DIGITALS PER A L’APRENENTATGE COMPETENCIAL L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les activitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals.

El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per dimensions i competències.

Activitats i recursos digitals

S’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dinamització grupal.

28

LLENGUA CATALANA

Activitats autocorrectives i activitats obertes

PROJECTE DIGITAL

Per tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun dels apartats de la unitat.

El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas de les activitats obertes.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada estudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu aprenentatge.

Autoavaluació

29

ALTRES MATERIALS

ODS

En cada unitat es presenta una autoavaluació, un conjunt d’activitats autocorrectives en les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements. Aquesta modalitat d’activitat també deixa traçabilitat.

Projectes de treball

Es proposen uns projectes de treball cooperatiu que s’estructuren a partir d’una sèrie d’activitats en les quals els alumnes desenvolupen les competències digitals i apliquen els coneixements adquirits en cada trimestre. Els Projectes es caracteritzen per aquests aspectes: • Estan contextualitzats en situacions reals i actuals de l’alumnat.

• S’utilitzen eines i recursos digitals gratuïts.

• Es treballa en el núvol.

• Es fan propostes de treball individual i en grup.

• Són fàcilment integrables en la dinàmica de l’aula.

• Hi ha orientacions metodològiques per al professorat.

Altres materials editables i imprimibles* Algunes de les nostres propostes estan enfocades a l’estudi i reflexió dels alumnes.

I, per les seves característiques, requereixen la seva edició i emmagatzematge o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: metacognició, mapes conceptuals o altres propostes que requereixin dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc. Els docents disposen de versions imprimibles de guies d’aula i altres materials complementaris per donar suport a la seva tasca.

30

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

PROVES D’AVALUACIÓ EN TRES NIVELLS

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

SOLUCIONARI

ALTRES MATERIALS

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

  

LLENGUA CATALANA

GUIA D’AULA I RECURSOS

LLENGUA CATALANA

 RECURSOS PER AL DOCENT

PROJECTE DIGITAL

Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.

Guia d’aula

GUIA D’AULA ESO

Programa

Agna de Valldaura

catalana3

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

cATALANA1

Llengua

GUIA D’AULA ESO

Programa

Dolors Monserdà

AVALUACIÓ • AVALUAPP

LLENGUA

GUIA D’AULA I RECURSOS

La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.

Està estructurada segons aquests apartats: • Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.

• Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències transversals.

• Eines d’avaluació de les competències: – AvaluApp – Rúbriques i dianes – Avaluació curricular i avaluació competencial • Índex de continguts del programa de Llengua catalana del curs corresponent.

• Desenvolupament de les unitats: – Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat.

– Programació didàctica.

– Continguts.

– Criteris d’avaluació.

– Objectius d’aprenentatge.

– Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari.

– Mapa conceptual de la unitat didàctica.

33

ALTRES MATERIALS

ODS

• Temporització indicativa.

Desenvolupament de la unitat

Cada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els continguts claus, les competències i el solucionari de les activitats de cada una de les planes del material de l’alumne.

UNITAT 1

UNITAT 3

UNITAT UNITAT1 »1 LLENGUA » LLENGUAI SOCIETAT I SOCIETAT» ACTIVITATS » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

UNITAT 3

21.

Les frases fetes fer l’ullet, fer pam i pipa, arrufar el nas i arronsar-se d’espatlles fan rència a gestos refei expressions facials.

Indica a quina imatge i significat correspon cada una: 1. Desentendre’s.

2. Burlar-se.

3. Mostrar disconformitat 4. Mostrar complicitat. .

El llenguatge 19.

Relaciona cadascun dels signes lingüístics següents amb el seu referent en la fotografia.

Per exemple: A-5.

» LECTURA UNITAT3 »3 LECTURA UNITAT LECTURA « UNITAT 3

UNITAT

3

VOCABULARI

Josep Marieta. Diminutiu de Josep Maria. El nom marieta en català també es fa servir per referir-se despectivament a un home efeminat o homosexual.

» LECTURA

LECTURA » Conversa al parc TIPUS DE TEXTOS » Les propietats del text. El text dialogat GRAMÀTICA » L’adjectiu

Ca, barret! loc. interj. Variant intensiva de la interjecció ca! o i ca! S’usa per negar el que l’altra

Conversa al parc

VOCABULARI

ORTOGRAFIA » Els signes de puntuació (II). La coma

adroguer -a m. i f. Persona que té una adrogueria, és a dir, una botiga on es venen espècies i altres productes habituals, sobretot aliments.

1400. El SEAT 1400 era un cotxe considerat de gamma alta a la dècada de 1960.

persona ha dit.

un parc, parem l’orella i escoltem la Som a la dècada de 1960. Ens trobem en de moltes coses, però sobretot conversa d’un nen i una nena. Tots dos enraonen sense embuts, amb la innocència dels pares i del seu entorn familiar. Parlen diferents aquests infants, en part pels pròpia de l’edat. I descobrim com són de i els seus actes revelen alguns valors amb què són educats. Les seves paraules les diferències socials, la viproblemes de la nostra societat, com el masclisme, Malgrat tot, els dos protagonisolència o les desigualtats entre homes i dones. amics són més fortes que qualsevol tes no es barallen perquè les ganes de fer-se

ves. En aquest cas assenyala l’evidència del que es diu. pesseta. Unitat monetària d’Espanya i d’Andorra anterior a l’adopció de l’euro l’any 2002.

Un euro equival a 166,386 pessetes d’aleshores.

lliçó. El pare me la pregunta quan Nena: Que poc! Jo quasi sempre sé la ja l’he estudiada.

El papà no em pregunta mai res.

Nen: Quan ja la saps! Mira quin mèrit!

Nena: De què fa el teu pare? papà. Fa pagès.

Nen: T’he dit que no li diguis pare, al que ens porta vi. Sap unes paraules Nena: Jo en conec un, de pagès. Un més boniques!

Nen: Nosaltres bevem Tri-taronjus. li escapa el riure.)

Nena: Però de què fa el teu papi? (Se senyors estrangers. Una vegada em Nen: Guanya. Sempre enraona amb van dir mozalbete. Saps què vol dir?

Nena: Jo no voldria pas que m’ho diguessin.

Les nenes no són res.

Nen: Quina gràcia! Perquè no ho ets!

1 Jo vull llegir llibres, com la Nena: Les nenes són nenes, ves aquest! mare. El pare sempre està escrivint. cada setmana. Tres o quatre. RevisNen: La mamà compra tres revistes tes de senyores.

Nena: Com te dius, tu?

Nen: Jose Mari.

2 Nena: Ai, ves quin nom!

Nen: Té! (Li dona un cop.) no jugaré amb tu.

Nena: Això no es fa! Ets dolent! Demà qui va amb bicicleta.) Zzzzz!

Nen: Tant me fa! Tinc la bici. (Fa com Nena: A mi m’agrada cantar.

Montiel.

Nen: A casa tenim els discos de la Sarita

diferència. papà, ni mamà a la mamà. Els Nena: Doncs el papà no vol que li diguem diem pare i mare. tenen coses estranyes.

Nen: Són coses dels papàs. Tots els papàs papa i mama. Trobo que també és Nena: El nen de l’adroguer els diu 600. El SEAT 600 era un cotxe de mida petita molt popular a les dècades de 1960 i 1970.

bonic.

Nen: No m’agrada gens. Fa pobre. color com de vi amb aigua i tot Nena: Doncs l’adroguer té un cotxe d’un de molts colors al davant. lluent i bastant llarg i amb un escut petit

Nen: Quina marca?

Nena: És un cotxe. ni res. El papà té un 1400 i Nen: Les nenes no sabeu res; ni les marques la falda del papà, vaig portar el la mamà, un 600. Un dia, assegut a fins allà al gronxador, veus? volant un tros, potser com des d’aquí

Preparem la lectura

deu lectura. Després, digueu de què les il·lustracions del text de la

1. Doneu un cop d’ull al títol i a

pilars de l’amistat:

tractar.

són els sis d’aquestes actituds diríeu que 2. Responeu oralment: a) Quines la comprensió, l’obediència, la sospita, la sinceritat, la ignorància,

l’interès propi, la generositat, persones poden ser amics la voluntat, la discreció?; b) Dues la fidelitat, la passió, la confiança, Quines actituds caldria tenir opinions i maneres de ser diferents? o amigues encara que tinguin o bé podem viure sense? És necessari tenir amics o amigues perquè això fos possible?; c) frase del poeta i pedagog indi sobre el significat d’aquesta 3. Intercanvieu comentaris i opinions resplendeix millor quan tot amistat és com la fluorescència, Rabindranath Tagore: «La veritable

Nena: Qui és?

Nen: No saps res, noia! bon home, en Pere Gallerí…

Nena: (Cantant.) Com que ell és tan

A

Nen: Cantes coses lletges!

Nena: Tu sí que ets lleig!

Nen: Jo soc un home, no com tu!

Nena: Jo faig excursions; soc d’un esplai. burra!

Nen: Excursions a peu? Burra, més que rialla.)

Nena: Calla, Josep Marieta! (Fa una molt fort! Torna-m’ho a dir i ho Nen: Si m’ho tornes a dir, et trepitjaré

58

i la gramàtica. amb l’apartat Aquesta primera unitat s’inicia de l’apartat és «Preparem la lectura». L’objectiu a partir de pretreballar els coneixements previs entre tot el guntes orals que han de respondre grup classe. unitat és un text La lectura que es treballarà en la Mas. Mitjançant sorprenent de l’escriptora Hermínia gràcies a un i a, una carta escrita per la protagonist els alumnes es van enigma que es desvetllarà al final, endinsant en la lectura de la narració. lectora, es comprensió de En les activitats més enllà d’una baproposen activitats que van el que diu la lectura teria d’activitats per analitzar fa servir la es que significa Això diu. i el com ho diversos aspeclectura com a base per treballar el motiu…), tes literaris (la idea central, l’equívoc, com ara les fórmuperò també aspectes de lèxic sinonímia, les comles de salutació i de comiat, la es o les famílies paracions lliures i les lexicalitzad

la comunicació En la unitat també es treballa activitats molt oral i l’expressió escrita mitjançant pautades. es fa una aprosocietat i En l’apartat Llengua als tipus de llenguatge, de ximació al concepte de la comunillenguatge que hi ha, als elements Per treballar cació i a les funcions del llenguatge. sèrie d’activiuna s’ofereix aspectes, tots aquests tats amb diferent grau de dificultat. forma de fitxes La gramàtica s’ha plantejat en la teoria de manera perquè l’alumnat disposi de ha activitats de resclara. A sota de cada fitxa hi l’apartat, una nova posta immediata i al final de consolidar els cobateria amb més activitats per neixements adquirits.

Notes

plàtan

B

veuràs!

Nena: Salvatget!

Nen: Juguem a empaitar-nos?

Nena: Ca, barret!

(Fa com qui dispara.) Pa-paNen: Vaig veure una pel·lícula de pistoles. pam! T’he tocat! Cau a terra morta!

Nena: Els nens no maten les nenes.

Nen: Doncs què?

Nena: Segons com, els fan… un petó.

pleta els buits

pera

D

gerd

Emissor: un nàufrag Receptor: Canal: Codi: (. . . _ _ _ . . .)

Missatge: (petició urgent d'auxili)

Funció

F

préssec

B

D

2. L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.

3. L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ .

22.

D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:

2

6

1

El llenguatge (verbal / no verbal) és el sistema de que fem servir en parlar una . Cada signe es compon d’un seguit de als quals associem un determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és dir, a un concret.

mozalbete. Mot castellà que significa ‘mozo de pocos años’; en català, vailet. ves. Imperatiu del verb veure.

En aquest cas es fa servir per manifestar (1) contrarietat i (2) estranyesa.

D. De contacte o fàtica

El llenguatge (verbal / no verbal) comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir sense necessitat de fer servir signes Poden ser o vocals. .

4

Els llenguatges verbal i no verbal 20.

D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:

Tri-taronjus. Adaptació al català de la paraula Trinaranjus, una marca de refresc de taronja.

Intenció

E. Poètica o retòrica

Els elements de la comunicació 23.

Llegeix la situació comunicativa que plantegem i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen.

Després, classifica’ls en una taula com la del model.

1. L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada.

B. Emotiva o expressiva

C. Imperativa o apel·lativa

5

VOCABULARI

demana

del llenguatge amb les intencions amb les paraules comunicatives adequades. Per i els exemples exemple: A-2-III. i com-

A. Informativa o referencial

taronja

Referent: algú

Context: un supervivent d'un , enmig del demana al d'un , vaixell perquè el vinguin a quan és de

Les funcions del llenguatge 24. Relaciona les funcions

C

3

Nen: Això els grans.

I jugar sense prendre mal.

Nena: Els nens i les nenes han d’estudiar.

Nen: Les nenes de seguida ploren.

Nena: Tu també plores quan et peguen.

Nen: A mi no em pega ningú.

Nena: Què faries si et peguessin?

Nen: Me n’aniria de casa, ves!

Nena: Tens diners?

Nen: Quinze mil pessetes.

F. Descriptiva d’un codi o metalingüística

4. L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte o enginyós.

5. L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.

6. L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el .

Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició d’auxili) al capità urgent de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) amb els senyals lluminosos d’una llanterna.

Exemple I. Em fa molta il·lusió jugar en aquest equip.

M'ho estic passant molt bé i soc molt feliç.

II. Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.

III. Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.

IV. El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts relleu. La presència en o absència de punts permet la codificació dels símbols.

V. L’home voldria tenyir les teves ales de sang.

No et paris, colomí blanc.

No paris blanc, colomí.

VI. Alça la veu, que no et sento…

Ara sí, però només una mica.

Hi ha un soroll de fons que…

Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.

20

José Mari. Escurçament del nom José Maria.

Sarita Montiel. Nom artístic d’una vedet, cantant i actriu, molt de moda a Espanya els anys 70 del segle xx.

Pere Gallerí Nom d’una cançó popular infantil catalana.

Trobaràs la lletra i la música de

21

a l’espai la cançó popular «En Pere Gallerí» personal del web www.barcanova.cat.

Solucionari

61

19. b) La decisió d’una nena

59

totes les dimenAl llarg de la unitat es treballen lectora, sions de l’àmbit lingüístic: comprensió literària i accomunicació oral, expressió escrita, hi ha un bloc transtitudinal i plurilingüe. A més, coneixement de la versal per aprofundir en el com al lèxic llengua, tant pel que fa a l’ortografia

E

A

60

s’ha enfosquit».

C

raïm

de donar per acaba la primera etapa da de la seva vida. alC1, C2, C10, C11, treballa l’alfabet, els dígrafs i l’ordre A1 de la unitat. Concretament es L’ortografia és el darrer apartat d’una sèrie d’activitats.

20. b) T’he de deixar perqu consoliden mitjançant la realització sèrie de fabètic. Aquests continguts es è vull ser una Es parteix d’un text i es fan una gran prova». a nena i «Posa’t les nenes l’apartat grans ja no en duen, Per acabar, la unitat clou amb de xumet. C1, al llarg de la unitat.

C2, apresos C10, continguts els C11, avaluar A1 permepreguntes que serveixen per el símbol de l’AvaluApp i que sèrie d’activitats marcades amb ies.

Al llarg de la unitat hi ha una en compte les diferents competènc 21. Resposta oberta. Respo alumnat per dimensions i tenint sta orientativa: tran al docent avaluar els seu (ODS) de la Unesco, hem plan-at el fragm He tride Desenvolupament Sostenible ent b) perquè A més a més, seguint els Objectius és el fragment per fer palès la necessitat llor posa en evidè que mimanifesta l’interès de l’editorial que unitat per ncia la idea centra activitat tejat almenys una l del conte: la l’Agenda 2030. decisió d’una nena els disset objectius de cara a de donar per acaba d’adoptar mesures per acomplir da la primera etapa de la seva vida. C1, C2, C10, C11, A1

22. No ens n’adonem perqu è la Paula s’adre destin

CONTINGU TS CLAU a i valorativa. IdeCC1. Comprensió literal, interpretativ es principals i secundàries. per a l’abans, durant i CC2. Estratègies de comprensió audiovisual. després de la lectura o de la seqüència i tractacercadors de ús cerca, de CC3. Estratègies construcció del coneiment de la informació per a la xement. de textos escrits i CC4. Estratègies per a la producció com a audiovisual audiovisuals: l’escriptura i la creació procés. cohesió, correcció i preCC5. Adequació, coherència, s. sentació. Normes ortogràfique oral: reconeixement, CC6. Processos de comprensió inferència, retenció. selecció, interpretació, anticipació, verbals.

CC7. Elements prosòdics i no

ça al atari de la carta com si aquest fos no formals, planificats i CC8. Textos orals formals i sona i perquè una perel tracta com si no planificats. fos un amic molt estimat. I també textos: estructura, asperquè expressa CC11. Lectura i comprensió de com una noia més aviat gran. i retòrics.

C1, C2, C10, C11, pectes formals, recursos estilístics A1 literària.

CC13. Redacció de textos d’intenció catalana, caste- La sorpresa final és que, en CC14. Lectura d’obres de la literatura comptes d’abandonar un amic molt llana i universal, o juvenils. estimat, resulta disobre temesseu que abandona estimat xumet. el CC15. Lectura i escriptura sovintejades La sorpresa final és deguda al versos i en contextos diferents. fet que l’autora ha creat un equív en les interaccioc al llarg del CC16. Formes de cortesia i respecte conte per mitjà del recurs literar ons orals. i de la personificació d’un objecte, el xumet. C1, C2, CC19. Pragmàtica.

C10, C11, A1 CC21. Lèxic i semàntica.

CC22. Morfologia i sintaxi.

23.

24. Resposta oberta. Respo

sta orientativa: cisió d’abandona La der el xumet repres enta la necessitat de la Paula de deixar de banda la infantesa i d’entrar en una nova etapa de la vida, la d’una nena més gran.

C1, C2, C10, C11, A1

25.

acompanyada / sola, junts / separats, deixar enlluernar / queda r decebuda, deixar enlluernar / quedar decebuda, deixar estar / saber comprendre, sempre / mai, durs / fàcils. C1, C2, C10, C11, A1 En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobar mai sola.

Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comp rendre.

26. Fidelitat, companyia, comprensió. C1, C11, A1 C2, C10,

27. c) Té ganes de ser ella mateixa, tenir noves ències i fer unes experialtres amistats.

C1, C2, C10, C11, A1

28. b) Que s’ha fet més

gran i, per tant, més independent. C1, C2, C10, C11, A1

29. Estimat, adeu, PD: C2,

C10, C11, A1

8

CC23. Llenguatge audiovisual.

33

de paraules.

32

Programació

La programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització: • Continguts • Criteris d’avaluació • Objectius d’aprenentatge

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA « UNITAT 2

ACIÓ ERIS D’AVALU

CONTINGUTS t.

DIMENSIÓ SIÓ COMPREN LECTORA

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

DIMENSIÓ

COMUNICACIÓ ORAL

DIMENSIÓ LITERÀRIA

Lectura d’un Estratègies Escriptura i revisió.

d del parlan nicativa i actitu Intenció comu dàries. pals i secun Idees princi

text narratiu.

lectora. de comprensió

ció

, textualitza s: planificació

com a procé

.

Adequació Correcció.

Presentació de text.

de l’escrit amb

r

processado

Textos orals. ls: debats.

s orals i digita per analitzar i tècniques Estratègies i abans, el text literar a. i interpretar és de la lectur durant i despr ia, nció literàr textos d’inte i creativa.

Redacció de ectiva lúdica des d’una persp

Interaccion

Pragmàtica. gia.

Fonètica i fonolo

BLOC L TRANSVERSA MENT DE CONEIXE GUA DE LA LLEN

ntica.

Lèxic i semà

Morfologia

i sintaxi.

stic.

Registre lingüí lèxica.

Adequació paràgrafs.

Puntuació,

als.

Formals i inform i no planificats.

Planificats ls. ls i no verba Recursos verba minants.

ques predo

i característi res literaris

Gène

als.

Models textu

stics.

Registres lingüí Textos orals. tuació de nació i accen ritme, d’ento s orals.

Patrons de iats en texto paraules i enunc fetes. comunes, frases ets i Expressions contextos concr a iat i aprop Lèxic precís quotidians. les. ció de parau s de forma icat de les Mecanisme s en el signif ntiques. Canvi Relacions semà nari. paraules. : ús del diccio de cerca lèxica Estratègies mes. ió. Sintag els signes Sintaxi de l’orac ació: el punt, el s de puntu suspensius, Usos dels signe admiració, els punts ció i . d’interroga , els dos punts punt i coma nt d’indicatiu. ns. El prese Les conjugacio

Mostrar iniciativa pròpia.

Organitzar les tasques i

els temps d’una manera

Identificar els gèneres literaris

CRIT rsacionals.

Assolir els tius i conve textos narra informació ents a i crítica de ficant-ne la t, i coneixem a comprensiv del parlan global, identi t-ne l’actitud ègies de lectur nt-ne el sentit Aplicar estrat s escrits capta e inferències, determinan retar texto de rendre i interp acions concretes, fent-ncontingut. problemes re Llegir, comp seu inform resold el e i ent-n hi, per forma i reflexionar- propis i aliens.

DIMENSIÓ rellevant, extrai s aspectes de la seva s normes d’ús, algun texto seves els èixer les i oma recon SIÓ llengua ment i autòn i cohesionats COMPREN nts sobre la r progressiva ats, coherents coneixeme s i per revisa Aplicar els textos adequ LECTORA per produir de textos escrit necessàries comprensió les estratègies rivint). de la vida essivament ons socials, ls i revisant i reesc Aplicar progr , de les relaci gueixen, seguint mode quotidiana textualitzant, (planificant, d’ús de la vida amb la finalitat que perse ó amb l’àmbit r i reescriure. ió, i en relaci s en relació revisa r, texto nicac re Escriu textualitza s de comu . i dels mitjan per planificar, DIMENSIÓ acadèmica tge. necessàries de l’escriptura estratègies de l’aprenenta pràctica i l’ús aplicant les i el progrés atical en la EXPRESSIÓ ràfica i gram la informació de ortog l, ió gestió globa reflex el sentit tge per a la Integrar la t ESCRITA captant-ne i determinan nal d’aprenenta o narratius, inferències dossier perso vida quotidianaconcretes, realitzant Construir el s s orals de la retar texto informacion ent interp i e extrai la i rellevant, Comprendr , la coherència la informació els l’adequació identificant prosòdics i expositiva, parlant. la claredat els aspectes l’actitud del essivament s, així com i avaluar progr s orals pròpies i aliene retar interp oral de la les produccion Reconèixer, ació de l’ús s contingut de s, moviments, mirada...). alització i avalu acadèmica i els mitjan cohesió del icació, textu vida verbals (gesto ègies de planif relacions socials, la elements no DIMENSIÓ , aplicant estrat diana, les de parlar en públiconats amb la vida quoti re problemes Aprendre a COMUNICACIÓ s hi, per resold discursos relaci i reflexionaroma els texto llengua, en ió. ment i autòn normes d’ús, ORAL a i les seves r progressiva de comunicac revisa llengu i la ondre nts sobre i per a comp coneixeme Aplicar els de textos orals, i expressió ura catalana. comprensió . ies de la literat va. propis i aliens a, obres literàr lúdica i creati manera guiad emes de perspectiva rendre, de resoldre probl ia des d’una Llegir i comp ionar-hi, per d’intenció literàr es d’ús, i reflex s personals les seves norm i a Redactar texto llengu la ges i com a DIMENSIÓ xements sobre aprenentat ar els conei uisició dels Aplic d’adq IA ssió. i expre LITERÀR com a eines comprensió a i l’escriptura ions situac de la lectur en tància actes de parla, Valorar la impor volupament personal. l practicant desen en la vida socia estímul del DIMENSIÓ interacció oral tància de la escolar.

Valorar la imporpròpies de l’activitat ACTITUDINAL ves comunicati ÜE I PLURILING

lèxiques.

Reconèixer les categories l’anàlisi literària i gramatical. més conegudes per millorar Recórrer a les tècniques majúscules i fer un ús correcte de les Practicar els signes de puntuació Reconèixer i conjugar el

present d’indicatiu.

UNITAT 2 » PROGRAMACIÓ DIDÀCT ICA

OBJECTIUS D’APR

ENENTATGE

C1

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ

C2

LECTORA

C3 C4

75

C5

C6

C7

C8

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

DIMENSIÓ LITERÀRIA

C11

C12 DIMENSIÓ

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

74 76

Llegir amb rapides a i eficientment (amb fixacions àmplies i selectiv Discriminar les es). idees principals de les secundàries.

Saber relacionar les informacions del text i seleccio nar-ne la informa Distingir el tipus ció segons la importà de text (narrati u, argumentatiu... ncia. ).

Identificar-ne les característique s: estructura, lèxic i morfosintaxi.

Cercar informa ció, destriar-la i reelaborar-la.

Generar idees a través de diverso s mètodes.

Triar les idees principa ls.

Jerarquitzar-les (mapes concep tuals, guions...). de text adequa t a la situació comuni cativa.

Trobar el registre adient al context .

Emprar el lèxic i la fraseologia adequats.

Ordenar el text en paràgrafs i amb connectors variats.

Respectar les normes morfològiques, sintàctiques i ortogrà fiques.

Revisar i corregi r el text per present ar-lo.

Utilitzar el tipus

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

C9

34

adequada.

i saber què és una narració.

Dominar l’ordre alfabètic.

BÀSIQUES DE L’ÀMB

A » PROGRAMACIÓ DIDÀCTIC

d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

eficaç a través d’Internet.

la concentració i la memòria.

-la en coneixement propi.

Obtenir informació i transformar anterioritat en altres contextos. destreses adquirits amb Aplicar coneixements i

Saber millorar l’atenció,

COMPETÈNCIES

CIÓ DIDÀCTICA UNITAT 2 » PROGRAMA

2 cia « CB8.

UNITATCompetèn

COMPETÈNCIES BÀSIQUE

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

CB7. Competència d’aprendre a aprendre

Fer recerca d’informació

IT LINGÜÍSTIC

S GENERALS

OBJECTIUS D’APRENENTATGE CB5. Competència digital

A1 A2

Obtenir la informa ció explícita i rellevan t.

Interpretar aquesta informació i inferir-n e el sentit global.

Valorar-la de manera crítica i raonada .

Comprendre els missatges.

Reconèixer els registres.

Interpretar els elements prosòdi cs i no verbals.

Ser conscient tant del receptor com per tal d’empra r el registre adequa de la situació comunicativa en què es produeix t. el text Tenir cura de la coherència entre les parts i la cohesió els continguts de manera clara interna de les idees i entenedora. per tal d’expressar Parlar amb correcc ió lingüística, prosòdi a correcta i ús Saludar i prendre d’elements no verbals. la paraula.

Cenyir-se al tema.

77

Cooperar amb l’interlocutor per al correcte desenvo lupament del debat.

Demanar i oferir aclariments i ajuda en cas de malentè Adequar-se a la s o ambigüitat. situació i a la intenció comunicativa.

Utilitzar fórmule s de respecte i de cortesia.

Usar el to de veu i el registre pertine nts.

Fer servir circuml oquis, expressions d’humor i afecte.

Usar la comuni cació no verbal.

Reconèixer i valorar les característique narrativa, teatre). s del gènere al qual pertanyen els textos (poesia , Reconèixer i valorar els recursos literaris que caracteritzen Reescriure a través els textos. de tècniques de simulació.

Fer versions a partir de models .

Crear de manera autònoma textos literaris.

Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir al gaudi persona l; i valorar l’escript a la informació i al coneixement, i comunicar-se ura com un mitjà amb els altres. i per per estructurar el pensament Implicar-se activam ent i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolt a.

LLENGUA CATALANA

Rúbriques i dianes*

PROJECTE DIGITAL

De cada una de les unitats, es faciliten rúbriques i dianes que permeten l’autoavaluació per part de l’alumnat.

RÚBRIQUES « UNITAT 6

UNITAT 6 » RÚBRIQUES

» RÚBRIQUES

Representació gràfi ca

A

C

P

C

P

C1

5

C4

3

6.10

C

P

C

P

C

5

C6

3

C11

C5

del Interpretació ipal propòsit princ

5

r les idees Saps interpreta text. principals del

les idees Saps extreure text. principals del uadament Interpretes adeq ipal. el propòsit princ

propòsit Interpretes el é les principal i tamb ícites. impl informacions

ingut del Valores el cont ió dels teus text en func previs i dels coneixements altres fonts obtinguts en d'informació.

Adequació del registre en la text redacció del

C5

de Organització text les idees del escrit

el contingut Saps integrar específic. en el context

si les Relaciones entre ons maci diferents infor text. explícites del

Organitzes bé

idees de Organitzes les ient. manera sufic

Correcció ortogràfica dels Identificació ris gèneres litera C11

Escrius amb bàsica.

i saps Avalues el text ament arribar al raon abstracte. tre adequat Empres el regis isió amb molta prec la situació d'acord amb i el receptor. comunicativa

tre adequat Empres el regis d'acord amb amb precisió unicativa la situació com i els receptors.

pte la situació Tens en com per emprar comunicativa uat. un registre adeq

una ortografia

Organitzes molt idees.

les idees.

una ortografia Escrius amb força correcta.

alguna Identifiques important característica re com a gène de la poesia l'estrofa, literari: el vers, ica. la mètr

diana

principals Valores les idees del text. ies i les secundàr

C1

les Relació entre idees del text

de la rúbrica: la

A Activitat ia C Competènc P Ponderació

NIVELL 3

NIVELL 2

NIVELL 1 les Extracció de idees principals d'un text

P

GUIA D’AULA I RECURSOS

Unitat 6

comptar el Ets capaç de es dels nombre de síl·lab ar-ne ntific versos i d’ide la rima.

bé les

plena Escrius amb ràfica. correcció ortog r amb Saps identifica ica i la precisió la mètr que s rima dels verso a. formen el poem

33

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

34

Atenció a la diversitat*

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels continguts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.

1.4. Defineix els conceptes següents:

___

____ Data __

Nom __

ció: ntinua ha a co que hi tivitats s les ac xt i fe te st u. aque l Pirine pecial Llegeix cases de l ben es quatre de Un rega abans poble de va venir s en un el Joan nasqué anya, i el Joan nt e qu mu t a ta estius casuali per a els e un ar qu r ss pa Va se m, ja aven a a costu nyor pares an ília. Er ar el se Els seus a la fam va arrib isar. regals nse av També portar se . n s, gú va ts i nin temp ixia ma i conegu amics nt per no hi na camina Tots els solitaris ramat, es tan s del paratg el seu persone aquells l amb res so r.

Algunes ho sto s. s se pa mica lte el rio ses cu nia una ava mo Robert, ltes co om li te rt pass rès mo raó toth ap or Robe ny sta via se ue ha El : per aq yes, hi es an nt uix br s mu amb les ic de les aquelle la casa era am trar a ien que «Per al . Va en poble de e deia: estrany bre qu l molt so ga . un re te e ec rtar un de resp va treur . rt va po A. ntalons seguit» NNA VIL or Robe dels pa gir d’A ny a lle ió se ac a tx tac El ap la bu e sàpig l lila. Ad . Cruïlla ides i de El núvo el dia qu por. Ed ll de va mans bu sta carta El vaixe à aque e obrir Joan, qu

1 BLOC

1.3. Explica el significat d’aq uestes expressi ons: Va venir abans de temps ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ Passar els estiu ____________ s a muntanya _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____ ____________ Tenia una mica ____________ de respecte _ __ _ __ __ ____________ ______ ____________ ______ ____________ ? ______ ____________ ____________ text és ______ ____________ ____________ us de ______ tip ____ __ in _ ____ __ ____________ 1.1. Qu ______ ____________ ____________ ______ ____________ ____________ _ ______ ____________ ____________ ______ ____________ _____

_________________________________________________________________ _________________________________________________________________ vers _________________________________________________________________ _________________________________________________________________

1.5. Digues quina de les paraules de cada grup aniria en primer lloc, en un diccionari: • salvar/solitaris _________________________________________________________________ • pastorívol/pastoret _________________________________________________________________ • coixí/coixinera _________________________________________________________________ • copsar/capçalera _________________________________________________________________

ODS

Grup __

_ ______

prosa

• disposar/dispensar _________________________________________________________________ • recollir/recol·lectar

1.6. Escriu expressions que corresponguin a les categories lèxiques següents, com en l’exemple: Determinant + Nom → la masia Nom + Adjectiu + Conjunció i + Adjectiu → ___________________________ Determinant + Adjectiu + Nom → ___________________________________ Determinant + Nom + Verb + Nom → ________________________________ Verb + Determinant + Nom → ______________________________________ Pronom + Verb + Nom → __________________________________________

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

35

ALTRES MATERIALS

REFORÇ TATS DE ACTIVI 1r ESO LANA A CATA LLENGU _____ ______ ______ ______ ______

1.2. Quin és el significat d’aq uestes paraules que han sortit pastor: ________ en la lectura? ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ___ ____________ ____________ casualitat: ____ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____ ____________ ____________ paratges: ____ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ solitaris: ____ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ______ ____________ ____________ curioses: ____ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____ _ ____________ ____________ ramat: ________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ___ ____________ ____________ estrany:_____ ____ ____________ ____________ _ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ _____

ICULAR IÓ CURR AVALUAC A 1r ESO CATALAN

LLENGUA

Avaluació*

______ Grup ___ ______ Data ___

_ _________ _________ ______ _________ Nom ___ _________ Avaluació

ACIÓ

QUALIFIC

Nom __ ____

AVALUA CIÓ CU RRICULA LLENGUA R CATALA NA 1r ES O

______ ______ ______ ______ Avaluaci _ Grup __ ó ______ ______ _________ _ ció.

Data __ _____ ió i descrip ___ rac ______ ___ nar ___ ___ _ entre _________ diferència __ ___ la ___ ___ lica ___ ______ 2.1. Exp QUALIFI BLOC 2 _________ _________ ___ ___ CA ___ ___ CIÓ __ ___ ______ _________ _________ _________ OPCIÓ _________ _________ B _________ _________ ________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ 2.1. Ex _________ ___ pli ca ___ la diferè ______ ncia en _________ un exem tre narra ple. dor intern o flexiu) i narrado _________ derivatiu r exter (lèxic, _________ n i posa’ morfema _________ n _________ tipus de _________ s tre ___ _ _________ _________ ara els _________ ___ ___ ___ _________ 2.2. Sep ___ ___ ___ el _________ ___ _________ rés _________ _________ i desp _________ ____ paraules: _________ ___ s re ___ ste ___ ne __ ___ _________ ___ _________ d’aque _________ ______ er el gè _________ _________ prim _________ _________ ___ ___ e _ ___ ___ ___ t-n ___ ___ ___ : _________ _________ __ ______ nvian ______ mongetera _________ s ca___ _________ _________ ule___ ra___ ___ _____ ____________ _________ ___ s pa ________ _________ __ ___ ste _________ ___ue _________ _________ _________ ______ _________ ______ ___ greixós: pia aq _________ _________ _________ ______ _____ ____________ _________ 2.4. Co _________ _________ _________ ______ ___ _________ __ __________ _________ ______ ______:___ ______ frescor: ___ _________ _________ ______ ____ _________ ______ _________ nombre __ __ ___ ___ __ __ _ ___ _________ _________ ___ __ ____ ____ ______ ______ _ paperera: _________ _________ ______ ______ cavall _____________________ ______ ________ _________ _ ts __ amb _______ __ ______ _________ ona ____ _________ aci ______ ______ __rel _ ___ iga ____ _________ ______ bot _________ gos ______ _________ ____i__ ____ fes _________ __sió ___ __ __ _________ _________ ______ ______ iquen pro _________ _________ _________ ______ ______ llop s que ind __ ___ nom __ _ __ ___ ___ __ __ _________ __ __ _________ riu els ____ _________ _____ _________ 2.3. Esc _________ ___ ____ _____ lleó ___ _________ : ____ _____ _____ ___ elements m: _________ _________ ________ aquests ll _________ cada no ga___ _________ _________ nt de _________ __ __ _________ 2.2. Se s) dava _________ _________ cansalada: els/le alpara els tres _________ _________ l/la/ ny ___ ___ (e se t ___ ___ tip __ ___ ___ us de mo ___ equa ______ , __ empordan it ad _________ rfema d’a fin _________ ____ dubte fruita: ___ ès: ______ ___ ___ a, _________ questes ___de rticle _________ ___ l’a xocolat ______ ___ _________ escombri paraules ___ca ____ _________ Col·lo ___.___ aire: ___ _________ notari: ___ lor,___ : ca ___ _________ _________ _________2.5 ___ ____ ge,___ tat___ refredar: _________ _________ ___ _________ avan ___ _____ _________ formatge: _________ _________ ________ ___ ___ ___ ___ _________ _________ deshidrat ______ _________ _________ at: ______ paper: ___ ts: ______ _________ _________ güen ms se _________ _________ no ls l de _________ _________ _____ el plura __ _ ___ u __ cri ___ __ _________ 2.6. Es ______ _______ ______ _____ ______ llapis ______ ___ ______ ______ __ __ us __ foc __ ______ _____ ______ gos ______ ______ i: cessar boja sigui ne mes on sant co ses po _____ stes fra ______ e aque ______ escriur __ a a __ rn __ ibaràs?

2.7. To ______ hora arr ______ ______ _____ a quina Miquel ______ ______ ______ ______ ______ ______ i mel. ______ ______ gues vi ______ __ pastana _ ar. __ rat ____ ______ vol jug He comp ______ ______ que no __ __ diu __ __ rt ara ______ ______ fet espo ______ ______ mpre ha ______ que se ______ rc __ Ma __ En __ ______ ______ ______ : ndicatiu rfet d’i b l’impe ber) ses am ria. (sa a les fra e passa mplet (dormir) _ el qu 2.8. Co _____. ______ __ __ __ __ ____ r) ______ rta ____ Ells ja p. (canta r, la Ma un gru ig entra ___ en Quan va ______ ______ i jo __ En Jordi

BLOC 2

OPCIÓ A

Avaluació curricular

Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat (A, B, C) per tal de poder ajustar-se a les necessitats de cada alumne.

! i r a n o i c u l o s b m A Avaluació competencial

Es faciliten proves d’avaluació competencial, amb el solucionari, que facilita i agilitza la correcció d’aquestes proves.

CIAL MPETEN CIÓ CO 1r ESO AVALUA LANA _ A CATA ______ LLENGU Grup __ _ _ ______ ______ Data __ ______ ______ _ __ __ __ __ ______ ______ ió ____ Nom __ Avaluac ACIÓ IC IF QUAL

2 BLOC

vasió nte In del co

subtil

Calders: de Pere

no t, que ncertan ès desco el se mena un japon questa Llegeix nèixer mada d'a vaig co ís tenia for Tossa, e perm que jo a rina, de r-m Ma ide na la tal Punta de dema s oblics ni la pecte a A l'Hos cap as després ull taula, lava en ll tenia els a cabe la meva s'assemb que no ades i ure's a ls. ció el fet ltes ros ten ga va asse a l'a r, r d'orienta a pa tirav crida de so Em va una de color A l'hora rimònia. que era qüestió gaire ce ari: en Confesso ns sense naria. . Al contr mbinacio guenca ts dema força nts o co pell gro quins pla c corre –"amb . plats po per veure amanida és fè, una r sit ca gu rvi rossenc rio se carre t-se a encu Al final, t que en dre fen rades.

Jo estav esperan sorpren etlles tor pueril, e em va sa i am , irritant qu da bra actitud és la era s lls a exag í: es. El ca ta, mo lcritud po pas aix i pu exòtiqu p a fou ca amb un Però no va. digué–, stegava njaria geria. ceba", i una bre ra, i ma onès me de rellot conyac simboltu e el jap peces de ntollar qu n sin t tro copa de a a gra si fos imagina t, em fei amb un nts com rita illa M'havia ve me qu ali la la for . A mi, çant els nivet i ombra tètiques i tot, pin a del ga ni una cions es sense se servi gent mplica l'home saltres, aquesta nse co ol de no ra que plena se qualsev conside a boca erior, s. à com , si es ntir inf s preso tranger va catal estrany feia se rla tan em els partit pa mi el toc es no era banda, Però a ar que, raules, . Això ra. tat pa D'altra ter ne ns s, as for n ma de co -gesto en gra accent curiós tuació canvi, de cap a i llesta onès. És meva ac . Ell, en estudios ll de jap tota la japonès és molt un borra icionant utor era jo, cond no sé ni interloc va u sa me po perquè e el l'hi evista, al fet qu a l'entr nversa-, s de co rosa. entrade m una fresc co estava ent fragm güent

2.1. Te nint en compte el que ex trets cre plica el us que protagon per a ell ista d’a defineix _________ quest tex en a un _________ t, quins japonès? _________ _________ _________ _________ _________ ___ ___ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ __ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _____ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ __ _________ _________ _________ _________ __ _________ _________ __ 2.2. Qu in és el tema d’a quest fra ☐ Una com gment paració de conte? entre el menjar ☐ Les vac japonès ances del i el menja protagoni r català. sta a l’Ho ☐ Les ide tel Punta es precon Marina de cebudes Tossa. que a veg cultures. ades es tenen de ☐ L’amis les person tat entre es d’altre un japonè s s i el pro tagonista del conte.

2.3. De les seg üents pa raules de l’exemp rivades, le propo sat: omple la següent Prefix estudiosa groguenca rosades encuriosi t

Morfema lèxic estudi-

Sufix -os-

IAL COMPETENC AVALUACIÓ 1r ESO CATALANA LLENGUA ARI SOLUCION text, quins d’aquest tagonista lica el pro el que exp en compte els japonès? li agraden 2.1. Tenint ixen a un ine qui a def , ell nca que per a i pell grogue dioses trets creus ulls oblics es molt estu cada, amb són person a molt edu d. També Una person ta pulcritu ja amb mol men que i plats exòtics i llestes.

de conte? d’altres fragment persones a d’aquest n de les és el tem s es tene 2.2. Quin a vegade udes que s preconceb ☐ Les idee cultures. paraules següents 2.3. De les proposat: l’exemple Prefix

taula seg uint

Morfema flexiu

següent , omple la

Morfema lèxic estudic) grogu- (gro

estudiosa groguenca rosades encuriosit

derivades

rosen-

-curios-

Sufix -os-enc-ad-

uint taula seg

Morfema flexiu -a -a -es

-it

-a

Generador d’exercicis d’avaluació

Genava és un generador d'avaluacions personalitzable per a diferents cursos i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria. La seva base de dades té multitud d'exercicis amb propostes competencials, gràcies als quals podem realitzar diferents proves a cada grup d'alumnes. El programa és descarregable per a usuaris docents registrats en l’Espai personal Barcanova.

36

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

LLENGUA CATALANA

 FORMACIÓ PER A DOCENTS

PROJECTE DIGITAL

Barcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix formació i seguiment dels programes de l’ESO. Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o cursos relacionats amb els programes, les àrees, les noves tendències i metodologies educatives actuals.

GUIA D’AULA I RECURSOS

A més a més, les formacions i els cursos es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

37

ALTRES MATERIALS

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a: formacio@barcanova.cat

Cursos on-line

Una àmplia gamma de cursos adreçats als professionals de l'educació i a totes aquelles persones interessades en la utilització de les noves tecnologies amb finalitat pedagògica. Indicats per poder conèixer la tecnologia i les metodologies didàctiques sobre les quals es fonamenta la nova escola del segle xxi.

Podeu consultar l’oferta en l’espai personal

38

» Et pot interessar » Cursos on-line

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

LLENGUA CATALANA PROJECTE DIGITAL GUIA D’AULA I RECURSOS ÀMBIT LINGÜÍSTIC AVALUACIÓ • AVALUAPP

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

DIMENSIÓ LITERÀRIA

ODS

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

ALTRES MATERIALS

    

ÀMBIT LINGÜÍSTIC 

LLENGUA CATALANA ÀMBIT LINGÜÍSTIC AVALUACIÓ • AVALUAPP

LITERÀRIA

     

ODS

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

41

ALTRES MATERIALS



DIMENSIÓ

   

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRITA



        

COMPRENSIÓ LECTORA

GUIA D’AULA I RECURSOS

       EXPRESSIÓ 



 

PROJECTE DIGITAL

 LES DIMENSIONS DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

42

C1

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

C2

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

C3

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

C4

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

C5

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

C6

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

C7

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

C8

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

C9

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

A1

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

A2

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

A3

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

LLENGUA CATALANA

En el marc curricular establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, es concreten les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació.

PROJECTE DIGITAL

El treball a l’aula de les competències esdevé fonamental perquè l’alumnat assoleixi les competències necessàries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al món laboral.

S’han establert cinc dimensions: comprensió lectora, expressió escrita, comunicació oral, literària, i actitudinal i plurilingüe.

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

LECTURA « UNITAT 3

TIPUS DE TEXTOS » Les propietats del text. El text dialogat GRAMÀTICA » L’adjectiu ORTOGRAFIA » Els signes de puntuació (II). La coma

VOCABUL ARI

adroguer -a m. i f. Persona que té una adrogueria, és a dir, una botiga on es venen espècies i altres productes habituals, sobretot aliments.

1400. El SEAT 1400 era un cotxe considerat de gamma alta a la dècada de 1960.

600. El SEAT 600 era un cotxe de mida petita molt popular a les dècades de 1960 i 1970.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

» LECTURA

LECTURA » Conversa al parc

Conversa al parc Som a la dècada de 1960. Ens trobem en un parc, parem l’orella i escoltem la conversa d’un nen i una nena. Tots dos enraonen de moltes coses, però sobretot dels pares i del seu entorn familiar. Parlen sense embuts, amb la innocència pròpia de l’edat. I descobrim com són de diferents aquests infants, en part pels valors amb què són educats. Les seves paraules i els seus actes revelen alguns problemes de la nostra societat, com el masclisme, les diferències socials, la violència o les desigualtats entre homes i dones. Malgrat tot, els dos protagonistes no es barallen perquè les ganes de fer-se amics són més fortes que qualsevol diferència.

Nena: Doncs el papà no vol que li diguem papà, ni mamà a la mamà. Els diem pare i mare.

Nen: Són coses dels papàs. Tots els papàs tenen coses estranyes.

Nena: El nen de l’adroguer els diu papa i mama. Trobo que també és bonic.

Nen: No m’agrada gens. Fa pobre.

Nena: Doncs l’adroguer té un cotxe d’un color com de vi amb aigua i tot lluent i bastant llarg i amb un escut petit de molts colors al davant.

Nen: Quina marca?

Nena: És un cotxe.

Nen: Les nenes no sabeu res; ni les marques ni res. El papà té un 1400 i la mamà, un 600. Un dia, assegut a la falda del papà, vaig portar el volant un tros, potser com des d’aquí fins allà al gronxador, veus?

ODS

UNITAT

3

DIMENSIÓ LITERÀRIA

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Comprensió lectora Expressió escrita Comunicació oral Literària Plurilingüe i actitudinal Coneixement de la llengua

GUIA D’AULA I RECURSOS

A l’inici de cada unitat s’especifiquen les dimensions i competències que es treballen.

Preparem la lectura 1. Doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura. Després, digueu de què deu tractar. l’interès propi, la generositat, la sospita, la sinceritat, la ignorància, la comprensió, l’obediència, la fidelitat, la passió, la confiança, la voluntat, la discreció?; b) Dues persones poden ser amics o amigues encara que tinguin opinions i maneres de ser diferents? Quines actituds caldria tenir perquè això fos possible?; c) És necessari tenir amics o amigues o bé podem viure sense?

3. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase del poeta i pedagog indi Rabindranath Tagore: «La veritable amistat és com la fluorescència, resplendeix millor quan tot s’ha enfosquit».

58

59

43

ALTRES MATERIALS

2. Responeu oralment: a) Quines d’aquestes actituds diríeu que són els sis pilars de l’amistat:

Cadascuna de les dimensions es desplega en unes competències o actituds que es veuran reflectides al llarg de les unitats dels programes Innova.

Per exemple:

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

Aquesta notícia és una mostra de text ben construït:

Mor un expert en serps en ser mossegat per un escurçó pirinenc durant una exhibició

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

L’alemany Dieter Zorn va morir a causa d’una «reacció al·lèrgica extremament rara» a la mossegada ARA Un expert en serps alemany ha mort després de ser mossegat per un escurçó pirinenc durant una exhibició que pretenia justament ajudar els assistents a perdre la por a les serps. Els fets van passar dimarts passat

al sud de França, a la població de Faugères, prop de Béziers. Dieter Zorn, de cinquanta-tres anys, va morir d’un atac de cor minuts després d’haver estat mossegat pel rèptil. Zorn era a França per fer el seu «espectacle de rèptils», que ensenya a les persones a superar la por a les serps.

Una organitzadora de l’acte, Uschi Kallus, ha dit al diari alemany The Local que Zorn va morir a causa d’una «reacció al·lèrgica extremament rara» a la mossegada, tot i que el personal d’emergència li va administrar un anticoagulant. Ara bé, Kallus creu que la víctima no hauria volgut culpar la serp de la seva mort i que l’incident va ser «excepcionalment rar».

El xou de Zorn animava els assistents a tocar els rèptils per tal de desfer-se dels temors «infundats». Segons el diari local Midi Libre, «el públic, ple de gent curiosa, gairebé va veure morir» Zorn a l’escenari.

TEXT ADEQUAT AL CONTEXT COMUNICATIU

• Ús del canal escrit, ja que la finalitat del text és que es publiqui en un diari.

• Ús d’un llenguatge formal perquè la relació de l’emissor amb els receptors és distant.

• Text escrit com a notícia perquè és la forma més adequada per informar d’uns fets que han passat fa poc.

TEXT AMB LA INFORMACIÓ PRESENTADA DE FORMA LÒGICA I ORDENADA

• Selecció de la informació d’acord amb el tema (una mort per accident).

• Text en forma de notícia perquè la intenció comunicativa de l’autor és narrar i explicar uns fets (qui?, què?, com?, quan?, on?, per què?).

• Desenvolupament del tema en blocs informatius (títol, subtítol i paràgrafs) i relació de tots els enunciats (frases o oracions) amb el tema del text.

TEXT AMB TOTES LES PARTS COHESIONADES

• Ús de lligams de referència, que són elements que remeten a altres que ja han aparegut en el text.

• Ús de lligams de connexió, que són la classe de mots que relacionen i uneixen oracions o grups d’oracions.

69

UNITAT 3 » TIPUS DE TEXTOS

» ACTIVITATS Les propietats del text 11. Llegeix el text periodístic de la pàgina

69 i digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

a) L’emissor és un periodista de la redacció del diari amb nom i cognoms. b) L’emissor és un periodista anònim de la redacció del diari. c) El receptor és el públic general que llegeix el diari. d) El receptor és el públic especialitzat en l’estudi dels rèptils. e) El llenguatge que fa servir el periodista és molt formal i especialitzat. f) El llenguatge que fa servir el periodista és formal i entenedor. g) La intenció del periodista és narrar i explicar uns fets als lectors. h) La intenció del periodista és advertir els lectors i donar-los consells. i) El periodista ha optat pel gènere periodístic del reportatge per informar els lectors. j) El periodista ha triat el gènere periodístic de la notícia per informar els lectors.

12. Digues en quina part de la notícia (titular,

entradeta o cos) s’inclou cada una de les informacions següents: a) Desenvolupament del tema (detalls de la informació). b) Anunci del tema (síntesi de la informació). c) Resum de la notícia (dades més rellevants).

13. Escriu un titular diferent per a la notícia que sigui més curt.

14. Digues quants blocs informatius (o paràgrafs) conté la notícia i explica com els podem distingir visualment.

15. Escriu, en una taula com la que hi ha a con-

tinuació, la informació rellevant que conté el cos de la notícia: Qüestions bàsiques

Informació de les qüestions bàsiques dins el cos de la notícia

Qui?

Dieter Zorn, un expert en serps.

Què?

…

Com?

…

Quan?

…

On?

…

Per què?

…

16. Uneix els elements dels tres grups que es

relacionen per lligams de referència, ja sigui per repetició, per reiteració o per associació.

Per exemple: escurçó-rèptil-serp.

Dieter Zorn escurçó perdre la por exhibició mor mossegat per un escurçó rèptil expert en serps morir d’un atac de cor superar la por espectacle víctima serp acte desfer-se dels temors incident

17.

Identifica, en el segon paràgraf del cos de la notícia, el connector textual (sinònim de però i tanmateix) que posa en relleu la relació d’oposició que s’estableix entre dos grups d’oracions en contacte.

73

44

LLENGUA CATALANA

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

PROJECTE DIGITAL

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

PREN LA PARAULA « UNITAT 1

» POSA-HO PER ESCRIT

» PREN LA PARAULA

La carta del xumet

La Lily i el ninot de neu

Imagineu-vos que el xumet també respon a la Paula per mitjà d’una carta: no pot evitar de comunicar-li els seus sentiments. L’endemà la nena, quan se’n va a dormir, troba un sobre sota el coixí en què diu «Per a la Paula», el remitent del qual —oh, sorpresa!— és «El teu estimat xumet». Tot seguit, obre el sobre i llegeix la carta. Què hi diu?

El curtmetratge animat Lilya and the Snowman (‘La Lily i el ninot de neu’) és una obra de la productora canadenca Cineplex que reflexi· ona sobre els canvis vitals de les persones. La cançó que sona, interpretada per Adeline, s’anomena «Follow you, follow me» (‘Et segui· ré, em seguiràs’). En teniu reproduït l’inici, però en trobareu la lletra sencera a l’espai per· sonal del web www.barcanova.cat.

Què hem de fer?

Individualment o per parelles, escriviu la carta de resposta del xumet adreçada a la Paula. Per fer-ho, cal que us poseu en el seu lloc i assumiu el seu punt de vista: penseu que es tracta d’un objecte molt especial.

Què hem de fer?

Mireu el curtmetratge i, un cop l’hàgiu vist, or· ganitzeu un col·loqui. Es tracta d’un intercanvi d’opinions després d’una conferència, d’un es· pectacle… entre el públic assistent. En un col· loqui organitzat hi ha un moderador o mode· radora que convida el públic a exposar la seva opinió, planteja diverses preguntes, dona els torns de paraula i, al final, resumeix els punts de vista principals que el públic ha exposat.

Com ho hem de fer?

D’acord amb el contingut de la carta, seguiu aquests passos abans d’escriure: a) Rellegiu el conte i aneu apuntant les idees que se us acudeixen. b) Redacteu el text, reviseu-lo i, si cal, modifiqueu-lo. c) Corregiu el text per adequar-lo a les normes de la llengua.

Com ho hem de fer?

El cos de la carta hauria de desenvolupar aquests aspectes: • L’agraïment per la sinceritat de la Paula.

• La reacció del xumet, que pot ser de comprensió o d’incomprensió respecte als motius que explica la nena.

• Alguna referència als records de les bones estones o dels moments difícils que han compartit.

• Algun comentari sobre l’actitud de les amigues i dels pares de la Paula.

• La resposta definitiva a les peticions de la nena.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Aneu a l’espai personal del web www.barcanova.cat i busqueu l’enllaç per veure el curtmetratge.

Un cop l’hàgiu vist, comenteu·lo i intercanvieu opinions a partir d’aquestes qüestions:

Contingut de la carta

Trobareu informació sobre com s’ha d’escriure una carta informal i un exemple a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

UNITAT 1 » POSA-HO PER ESCRIT

GUIA D’AULA I RECURSOS

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

a) Pel que fa a l’argument, quines semblances hi ha entre la peça animada i el conte de la lectura?

Quines diferències hi trobeu? b) Creieu que tant el conte com la peça animada tracten el mateix tema? Per què? c) Al xumet, quin futur podeu imaginar que l’espera? De quina manera pot ser similar al del ninot de neu?

Follow you, follow me Stay with me.

My love I hope you'll always be right here by my side if ever I need you.

Oh my love!

Et seguiré, em seguiràs Queda’t amb mi.

Amor meu, espero que tu seràs sempre aquí, just al meu costat, per si mai et necessito.

Oh, amor meu!

14

15

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

ODS

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

45

ALTRES MATERIALS

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

DIFERENTS NIVELLS D’AVALUACIÓ

POSA’T A PROVA AVALUACIÓ • AVALUAPP

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

ODS

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

AVALUAPP

ALTRES MATERIALS

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

   

LLENGUA CATALANA

AVALUACIÓ · AVALUAPP

LLENGUA CATALANA

 AVALUACIÓ

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

   

AVALUAR PER APRENDRE

DECIDIR I ACTUAR

AVALUACIÓ • AVALUAPP



ACOMPANYAR



        



OBSERVAR

GUIA D’AULA I RECURSOS

         REFLEXIONAR 

     

ODS

COMUNICAR

Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar, en cada moment, la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

49

ALTRES MATERIALS



PROJECTE DIGITAL

L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.

Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats.

En els programes oferim diverses eines d’avaluació:

Autoavaluació

Al final de cada unitat hi ha una doble pàgina «Posa’t a prova», en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els que ha de reforçar.

Aquestes activitats s’han dissenyat segons el model de les proves de competència lingüística de la Generalitat de Catalunya de 4t d’ESO. Consten del següent: un text, que generalment no és literari, deu activitats relacionades amb diversos aspectes del text, una proposta d’expressió escrita: Per escrit, i una altra d’expressió oral: De viva veu. Totes les activitats proposades tenen en compte l’avaluació per dimensions.

Posa’t a prova UNITAT 1 » POSA’T A PROVA

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

» POSA’T A PROVA

1. Quants paràgrafs té el text?

2. Quina frase sintetitza millor la idea central del text?

Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Els llibres més petits del món Et deus preguntar quin sentit té publicar alguna cosa que, pel fet de ser tan petita, costa tant de llegir. Hi ha qui creu que els llibres en miniatura es van inventar per ocultar textos prohibits, o per­ què les senyores de l’alta societat els poguessin portar a la bossa de mà o potser, simplement, per aquella bellesa tan especial que tenen les coses di­ minutes.

Però què és exactament un minillibre? La Socie­ tat de Llibres en Miniatura dels Estats Units, que agrupa els col·leccionistes de minillibres des de 1983, considera que un minillibre no pot superar les tres polzades d’alt (7,62 cm) ni les tres polza­ des d’ample. Tanmateix, en altres països es consi­ dera que un minillibre pot arribar a fer quatre pol­ zades (10,16 cm).

Es difícil saber quin va ser el primer minillibre de la història. Els experts pensen que podrien ser algunes tauletes sumèries, de només 5 centíme­

tres de llarg, escrites cap a l’any 3500 aC. Als Països Baixos del segle xvii, un jove impressor va voler donar publicitat al seu negoci publicant un volum tan petit que no era més gros que l’ungla d’un dit.

Un rècord que va durar més de dos segles. Fa uns quaranta anys, al Japó, una empresa produí tres toms de 16 pàgines cada un, però de tan sols 2 x 2 mil·límetres! I a Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, hi ha un museu de més de 6.000 minillibres.

Alguns exemplars han arribat a valdre una for­ tuna. Per exemple, l’escriptora J. K. Rowling va crear una versió diminuta de Harry Potter i la pedra filosofal (4 x 6 cm) per a una subhasta benèfica, amb dibuixos fets a mà per ella mateixa. Aquest exemplar es va vendre per uns 11.000 euros. Una xifra tremenda per a una cosa tan petita!

José A. Narbona: «Els llibres més petits del món», dins Jot Down Kids (16/7/2019).

a) Els minillibres es poden portar a mà i serveixen per amagar textos prohibits. b) La Societat dels Llibres en Miniatura dels Estats Units s’encarrega d’establir les característiques físiques dels minillibres. c) Els minillibres són llibres de petites dimensions i llarga tradició, i poden arribar a tenir un gran valor dinerari. d) No se sap amb certesa quin va ser el primer minillibre de la història.

3. En quin ordre apareixen les informacions

següents:

a) La tradició històrica dels minillibres. b) El preu que pot tenir un minillibre. c) Les hipòtesis que justificarien la publicació de minillibres. d) Els trets físics dels minillibres.

4.

Escriu un sinònim per a cada paraula: ocultar, diminut, tom, xifra.

5.

Assenyala l’única expressió que no inclou una comparació lexicalitzada: a) costar un ronyó c) costar un ull de la cara b) costar un palau d) costar un sentit

6.

Indica l’explicació correcta a partir de l’oració «Et deus preguntar quin sentit té publicar una cosa que costa tant de llegir». a) L’emissor és el lector, el receptor és l’escriptor, el canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana. b) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana. c) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’escrit.

28

50

d) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’oral.

7. Quin d’aquests grups de paraules constitueix un sintagma nominal?

a) els llibres en miniatura b) a la bossa de mà c) va durar més de dos segles d) tan petita

8.

Els cinc adjectius que hi ha en el primer paràgraf són... a) petita, prohibits, mà, especial, diminutes b) petita, prohibits, tant, potser, diminutes c) petita, prohibits, alta, simplement, especial d) petita, prohibits, alta, especial, diminutes

9.

En quina sèrie les paraules estan ben ordenades alfabèticament? a) pàgina, però, petit, polzada, portar, produir, prohibir, primer b) pàgina, però, petit, primer, polzada, portar, produir, prohibir c) pàgina, però, petit, polzada, portar, primer, produir, prohibir d) pàgina, però, petit, portar, polzada, primer, prohibir, produir

10. Localitza en el text tres paraules que tin-

guin el so de la ics (com examen o taxi) i tres més que tinguin el so de la xeix (com xarxa).

Per escrit Tria un objecte creat pels humans i explica en quatre paràgrafs: a) per què es va crear o per a què serveix; b) com és físicament; c) quan es va crear i com ha evolucionat, i d) quin valor econòmic pot arribar a tenir.

De viva veu Presenta l’objecte triat. Després, entre tots, valoreu quins són els més útils i argumenteu-ho.

29

LLENGUA CATALANA

Proves d’avaluació escrites*

3

un onista a: protag tragèdi com a _; ó de la t que té ______ definici to eleva ______ uesta lte i de b gran s. eta aq cu te pl am l ac m _ ra seus ____ re teat 3.1. Co d dels ______ un gène rectitu el _ que dia és focles, t de la ______ en Sò i __ La tragè cim a, __ en eg una ltura gr tal conv ___ o to cu i __ la _ __ s de ____ ______ brillant ______ s més , amb creacion és a dir les una de dia és La tragè . ponent sis. xim ex perífra seu mà uestes quin aq emplifi que ex ns io iu orac cr Es es 3.2.

Exempl Formes s stique Idees perifrà iques tiu cíf ini pe es de + inf haver A

ió

Obligac

caldre

t

ita Necess

poder

litat

Possibi

tat

ionali Intenc at

3.5. Escriu dues oracions en què es vegi que la desplaçamen coma indica t d’un element el de l’oració del seu lloc habitual què hi hagi una i una altra en enumeració. ____________ ____________ ____________ ____ ____________ ____________ ____________ ____________ _ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ _____

infinitiu

tiu + infini

deure

ilitat

Probab

Capacit

+

3.4. Esmenta dos casos en què utilitzem la coma a part següents: ir dels exemples a) Els rebrem la setmana que ve, els llibres. ____________ ____________ ____________ ____________ b) Li vaig enca ____________ rregar que porté _____ s pa, oli, sucre , llet i sabó. ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____

tiu + infini

infinitiu voler + infinitiu saber +

OPCIÓ B els personatges en les les passions que mouen 3.1. Esmenta quines són tragèdies.

s de malvolença. / amor propi. / Odi, sentiment Amor, passió amorosa. / Ambició, ent.

Venjança, satisfacció d’un ressentim ics segons cada gènere. principals gèneres periodíst 3.2. Esmenta quins són els reportatge.

Gèneres informatius: notícia, carta al director. crítica, d’opinió, article Gèneres d’opinió: editorial, .

Gèneres mixtos: crònica, entrevista 3.3. Completa aquesta graella: Idees

Exemples

Formes

específiques

perifràstiques

Obligació

haver de + infinitiu

Has de menjar poca sal.

Necessitat

caldre + infinitiu

Cal anar amb compte.

Possibilitat

poder + infinitiu

Poden entrar quan vulguin.

Probabilitat

deure + infinitiu

Deuen ser ells. Ja arriben.

Intencionalitat

voler + infinitiu

Volen viatjar per tot el món.

Capacitat

saber + infinitiu

plat únic.

Aquest cuiner sap preparar un

3.6. En quina conjugació trob em la majoria tres verbs com de verbs irreg ulars? Escriu a exemple. ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ ____________ ____________ ____________ _____

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

OPCIÓ

SOLUCIONARI BLOC 3

Rúbriques i dianes*

1.14

C2

P

C

P

C

5

C4

3

C5

C

P

C

P

P

3

C12

5

5

C6

Trobareu CIÓ, A U L A V A ’ D S les PROVE IANES D s e l i S E U les RÚBRIQ poder r e p D R O W en format gons e s r a c i f i d o m ats. les necessit

C2

microconte

ció pte la situa Tens en com per emprar comunicativa uat. adeq un registre

del Adequació la registre en text redacció del

ó de Organitzaci les idees it del text escr nectors con dels Ús it en el text escr

C5

a

Riquesa lèxic

les Tipologia de text oracions del

Correcció ortogràfica els

Ús de mod literaris

C6

rsos

Ús de recu estilístics

uat registre adeq Empres el la situació d'acord amb i el receptor. comunicativa

ns Utilitzes algu i signes de connectors per enllaçar puntuació idees.

Uses un lèxic

els elements os Interpretes ics complex morfosintàct rdinades, (oracions subo s combinacion ...). pronominals

elements is Interpretes ics (perífras morfosintàct oms febles, verbals, pron ctives...). oracions adje

les idees de Organitzes ca. manera bàsi

molt bàsic.

Organitzes

s.

bé les idee

ients Utilitzes sufic i signes connectors per enllaçar ió de puntuac les idees.

Uses un lèxic

de la rúbrica: la

diana

Domini del regis tre lingüístic

t el significa Interpretes ules noves de les para text. segons el con

t el significa Interpretes de manera dels mots precisa.

elements Interpretes ics senzills morfosintàct , verb (subjecte, , oracions complements simples...).

dels Interpretació elements ics del morfosintàct

Representació gràfi ca

Nivell 3

Nivell 2

Nivell 1 t el significa Interpretes s de manera d'alguns mot precisa.

del Interpretació mots significat dels te del microcon proposat

A Activitat ncia C Competè ió P Ponderac

adequat.

Prosòdia i ús d’elements no verbals Riquesa lèxica

uat registre adeq Empres el precisió amb molta la situació d'acord amb ativa unic com . i el receptor Organitzes les idees.

molt bé

molta Utilitzes amb ectors i ts correcció conn tuació varia signes de pun idees. les per enllaçar de manera Uses el lèxic precisa i rica. que redactes Les oracions simples i les combinen amb les coordinades per matisar ades rdin subo era ut de man el conting

que redactes Les oracions simples les que redactes combinen Les oracions amb les riament i coordinades fet que són majorità , ades. ades rdin rdin coo o subo simples ressió de les rica. precisa l’exp a idees. ius amb plen ica. grafia Escr gràf amb una orto correcció orto ia Escrius . una ortograf força correcta Escrius amb e models bàsica. escriure sens a Pots plen ir de models explícits i amb Escrius a part el tens capacitat autonomia. ant el mod literaris però Escrius imit pròpia. osat. de creació literari prop una àmplia s Utilitzes recursos rsos estilístic gamma de Utilitzes recu intencions trant un les ns recursos estilístics mos iu. adequats a Utilitzes algu ress ra. domini exp de l'escriptu estilístics.

ODS

A

C

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Es presenten models de rúbriques i dianes per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic. La rúbrica permet mesurar el treball dels alumnes i també el funcionament durant el procés d'aprenentatge.

Organització de la informació

Expressió de les idees

Inici i mantenime nt de les intervencio ns

245

244

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

51

ALTRES MATERIALS

BLOC

AVALUACIÓ CURRICULAR LLENGUA CATALANA 3r ESO

GUIA D’AULA I RECURSOS

3.3. Corregei x els errors: Té que venir a portar l’informe. ____________ ____________ ____________ ____________ És precís acabar ____________ amb aquest assu _____ mpte. ____________ ____________ ____________ ____________ Hi ha que fer nete ____________ ja a casa. _____ ____________ ____________ ____________ ____________ —Quina hora és? ____________ —No ho sé. Sera _____ n les tres. ____________ ____________ ____________ ____________ No contesta; haur ____________ à marxat ja. _____ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____

AR RRICUL CIÓ CU AVALUA 3r ESO LANA _ A CATA ______ LLENGU Grup __ _ _____ ______ ______ Data __ ______ _ __ __ __ __ __ __ ______ ______ ció __ Nom __ Avalua ICACIÓ QUALIF

PROJECTE DIGITAL

Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació competencial. L’avaluació curricular es presenta en tres nivells de dificultat (A, B i C), de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció.

AvaluApp Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.



        

També a…



AVALUAPP

   

Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.

Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar.



 

Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

       

     

Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

52

LLENGUA CATALANA

Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .

PROJECTE DIGITAL

AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot accedir des de qualsevol dispositiu. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

GUIA D’AULA I RECURSOS

Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document Excel amb els requeriments de l’entorn Esfer@.

Llengua Catalana.

1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Alumnes de 1r - B - Lengua castellana Lengua Castellana. 1 ESO ISBN: 978-84-489-5048-4 Curs: 1.º de ESO Assignatura: Lengua castellana

22

22

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Alumnes de 1r - B - Llengua catalana Llengua Catalana. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5026-2 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Llengua catalana

22

ODS

Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i, automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

53

ALTRES MATERIALS

Alumnes de 1r - B - Matemàtiques Matemàtiques. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5070-5 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Matemàtiques

AvaluApp pas a pas 1

Entra i registra’t.

2

Accedeix-hi i crea el teu perfil.

3

Crea els teus grups.

Posa nom al grup creat.

Alumnes de 1r - B - Matemàtiques Matemàtiques. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5070-5 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Matemàtiques

Alumnes de 1r - B - Llengua catalana Llengua Catalana. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5026-2 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Lengua castellana Lengua Castellana. 1 ESO ISBN: 978-84-489-5048-4 Curs: 1.º de ESO Assignatura: Lengua castellana

54

22

22

22

LLENGUA CATALANA

Selecciona el programa o projecte a avaluar.

PROJECTE DIGITAL

4

1t

Llengua Catalana

978-84-489-5070-5

Matemàtiques 1r ESO

1t

Matemàtiques

iologia B SociiaGlesologia3 M3autemà-t i q es Lengua 1 castellaLnleangua

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Edita la ponderació de les activitats, si cal.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Llengua Catalana 1r ESO

ESO DOS SIE R

Programa

ESO

Maria Sibylla

Program

a

DO SS IE R

Teresa C

laramun

ESO

Program

cat3alana3 DO SS IE R

a

Ada Lov e

ODS

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

t

lace

ESO

DOSIER

Progra m

María a de Zay

as

ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

55

ALTRES MATERIALS

5

978-84-489-5026-2

GUIA D’AULA I RECURSOS

Assigna’l al teu grup.

6

Edita les activitats avaluables, si cal.

Afegeix activitats.

Elimina activitats.

Modifica la ponderació.

7

Pots afegir-hi o treure alumnes.

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.

8

56

Avalua les activitats competencials del programa.

LLENGUA CATALANA GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

Identifica el nivell assolit pel codi de colors (de vermell a verd) i fes un seguiment personalitzat dels teus alumnes.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

l a i r o t u t l a x i e d Acce Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament.

57

ALTRES MATERIALS

9

i Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.

Com obtenir els ítems d’AvaluApp?

Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.php.

Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova relacionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius.

Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.

Com importar les activitats d’AvaluApp? 1

Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius.

AvaluApp: Ítems avaluatius • Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

2

A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp. Veureu la llista dels programes de Barcanova.

AvaluApp: Catèleg del llibre • Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

Llengua catalana 1 • ESO • Llibre de coneixements Lengua castellana 1 • ESO • Libro de conocimientos Matemàtiques 1 • ESO • Llibre de coneixements Socials 1 • ESO • Llibre de coneixements

58

LLENGUA CATALANA

3

Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.

PROJECTE DIGITAL

Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activitats us apareixen repartides per competències.

AvaluApp: Contingut del llibre

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

4

Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.

Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació.

Cliqueu Guardar.

ODS

5

Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.

59

ALTRES MATERIALS

Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS REPTES

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

17 OBJECTIUS

ALTRES MATERIALS

COMPROMÍS

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

  

LLENGUA CATALANA

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)

LLENGUA CATALANA

 C OMPROMÍS ODS

PROJECTE DIGITAL

Objectius per al Desenvolupament Sostenible

En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Els ODS són una cr per posar fi a la ida universal a l’acció pobresa, proteg ir i garantir que t otes les person el planeta es puguin gaud d’igualtat, aigu ir a, energies net es, pau i prosperita t.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ucació L’Agenda 2030 situa l’ed tal per com a palanca fonamen JECTIUS. desenvolupar els 17 OB

GUIA D’AULA I RECURSOS

Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.

ODS 63

ALTRES MATERIALS

implícit n e rt o p s u ti c je b o Aquests boració un esperit de col·la ctiu je b o l’ b m a e m s ti a i pragm anera m e d , a id v la r ra lo de mil ns futures. io c ra e n e g s le e d , sostenible

El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser.

Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:

64

Erradicar la pobresa en totes les seves formes en tot el món.

Posar fi a la fam, aconseguir una millor nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots i en totes les edats.

Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa.

Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar dones i nenes.

Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua.

Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes a tot el món.

Fomentar el creixement econòmic sostenible i l’ocupació productiva.

Promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.

Aconseguir que els pobles i les ciutats siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Garantir formes de consum i producció sostenibles.

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Conservar i fer sostenibles els mars i els oceans.

Gestionar els boscos, combatre la desertització, frenar la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat.

Promoure societats pacífiques i inclusives i facilitar l’accés a la justícia.

LLENGUA CATALANA

Revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible.

65

ALTRES MATERIALS

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Reduir les desigualtats entre països i dins d’aquests.

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes.

Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les categories lèxiques 25. Llegeix aquestes entrades de diccionari i

digues què signifiquen les abreviatures que hi apareixen: adeu interj. Expressió que es fa servir per acomiadar-se. amb prep. Indica l’acompanyament, el contacte, l’instrument o el mitjà. aquell -a det. / pron. Indica que una persona o una cosa és lluny de qui parla o de qui escolta. espina f. Punxa que creix en algunes plantes o en els seus fruits i que els serveix de defensa. molt q. / adv. En gran quantitat o nombre, en grau considerable. olorós -a adj. Que fa olor, especialment una olor agradable. però conj. Indica que l’enunciat que té darrere és oposat o contrari al que té davant. retret m. Crítica que es fa a una persona per alguna cosa que ha dit o ha fet. seduir v. Agradar molt una cosa a una persona.

26.

Identifica en aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del progra­ ma d’economia circular de Londres, sis noms i sis adjectius:

A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.

Els sintagmes 27. Digues de quin tipus és cada un d’aquests sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep. a) em venen a la memòria b) els bons records d’infantesa c) amb el seu vellut i el seu perfum d) més suaus o més romàntiques e) molt lentament

Les oracions 28. Completa la definició d’oració amb les pa­

raules següents: subjecte, predicat, concordan­ ça, entonació, sentit, nombre, persona, SN, SV.

Una oració és una unitat de complet i d’ que consta d’un que fa de i un que fa de units per la relació de de i .

29. Forma

oracions relacionant els elements de la primera llista amb el complement corres­ ponent de la segona convenientment intro­ duït per la preposició exigida (en, contra, amb, per, a, sobre): a) Els joves us hauríeu de rebel·lar b) Els desallotjats es van instal·lar c) La volta de l’edifici recolza d) Heu de trucar de seguida e) Volem anar a París f) Les amigues s’han interessat 1) autocar.

2) un apartament deshabitat.

3) les injustícies.

4) les dues parets laterals.

5) la seva situació econòmica.

6) la Guàrdia Urbana.

30. Digues a quina modalitat (declarativa, in­

Els ODS larg l l a t n e x i re aniran apa seran fàcilment es i m a r g o r p cona i dels a l r e p s le localitzab resenta. que els rep 66

terrogativa, imperativa, exclamativa) corres­ pon cada una de les oracions següents: a) Acompanya’m a casa. b) Els veïns han trobat la porta oberta. c) Què deu haver passat? d) Quina destrossa que han fet!

25

QUADERNS D’ORTOGRAFIA

LECTURES

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ALTRES MATERIALS

DICCIONARIS

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

   

LLENGUA CATALANA

ALTRES MATERIALS

LLENGUA CATALANA

 ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL

Presentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de la Llengua catalana i que poden ajudar els alumnes en diversos aspectes més concrets, com l’ortografia, la gramàtica, etc. També alguns diccionaris i lectures adients als cursos de l’ESO.

Lletres en context. Competència ortogràfica

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

GUIA D’AULA I RECURSOS

Els quaderns promouen: la renovació de l’ensenyament de l’ortografia, una metodologia comunicativa i contextualitzada; una didàctica activa i diversa i les competències lectora, escrita, oral i literària.

ISBN 978-84-489-3919-9

ISBN 978-84-489-3660-0

ISBN 978-84-489-3920-5

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ISBN 978-84-489-3659-4

Aquests quaderns desenvolupen l’aprenentatge eficaç de la competència ortogràfica per mitjà de la pràctica: •V isual a partir de la lectura i la reflexió.

ODS

•A uditiva a partir de la lectura i els dictats diversos.

•D e l’escriptura, la traducció i la correcció del text.

• De la conversa metagràfica.

•D e la bitàcola ortogràfica per prendre consciència dels errors i la millora contínua.

69

ALTRES MATERIALS

• Del diccionari en paper i en línia.

Quaderns d’ortografia

Quaderns amb teòrica i pràctica que repassen l’ortografia i els conceptes bàsics més importants de Llengua catalana. Contenen el solucionari al final del quadern.

ISBN 978-84-489-1710-4

ISBN 978-84-489-1711-1

ISBN 978-84-489-1712-8

ISBN 978-84-489-1713-5

Quaderns de reforç

Quaderns de 96 pàgines d’exercicis d’ortografia, lèxic i gramàtica per repassar i reforçar els continguts de Llengua catalana de cada curs de l’ESO. Contenen el solucionari al final del quadern.

ISBN 978-84-489-1714-2

70

ISBN 978-84-489-1715-9

ISBN 978-84-489-1716-6

ISBN 978-84-489-1717-3

LLENGUA CATALANA

Diccionaris

Diccionaris moderns, didàctics i complets, adaptats a la nova normativa de l’IEC (vigent des de 2017).

PROJECTE DIGITAL

Diccionari Escolar de la Llengua catalana Una eina perfecta per adquirir les habilitats lingüístiques.

GUIA D’AULA I RECURSOS

• 23400 entrades i expressions • 40500 significats i 24000 exemples d’ús.

• Més de 8000 derivats •M és de 3400 observacions gramaticals sobre ortografia, plural, femenins, conjugacions...

283-0

IS

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Inclou UCCIONS R T S N ’I D L A U N MA màxim l a r a it f o r p a r pe els continguts del diccionari.

9974-

8-84BN 97

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

• Quadres de conjugació dels verbs irregulars.

Diccionari Essencial de Sinònims i Antònims Un diccionari per millorar el domini de la llengua catalana i expressar-se amb precisió. Actualitzat amb noves veus.

ODS

• Més de 20000 entrades • Més de 60000 sinònims i antònims

-165-9 -84-9974 ISBN 978

! a v i t a m r o n a v o n Adaptats a la 71

ALTRES MATERIALS

• Nombrosos exemples que contextualitzen els sinònims

Literatura Juvenil

El nostre repte és apropar els lectors als llibres per afavorir l’hàbit lector, però, sobretot, volem que els joves gaudeixin llegint i desenvolupin, al llarg del seu creixement com a persones, una cultura lectora.

El catàleg és immens i tothom pot trobar temes interessants: de misteri, realistes, d’aventures, de fantasia, de ciència-ficció, històriques... Consulteu les novetats, les dades i els recursos que ofereix cada llibre al web www.barcanovainfantilijuvenil.cat, en l’apartat d’Educació Secundària.

Algunes recomanacions:

Clàssics a mida

Antaviana

ISBN 978-84-489-5218-1

ISBN 978-84-489-5219-8

Trilogia La llum d’Artús

ISBN 978-84-489-4292-2

ISBN 978-84-489-4780-4

Premi Llibreter 2019 tura Premio Nacional de Litera 19 Infantil y Juvenil 20 ISBN 978-84-489-5220-4

ISBN 978-84-489-5221-1

ISBN 978-84-489-4214-4

ISBN 978-84-489-4779-8

ISBN 978-84-489-5222-8 ISBN 978-84-489-4603-6

72

ISBN 978-84-489-4771-2

DISTRIBUEIX

COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.

CATALUNYA Maresme, 107-109 Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou 08019 Barcelona Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat ILLES BALEARS Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes 07011 Can Valero. Palma Tel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es COMUNITAT VALENCIANA València i Castelló Ctra. De Barcelona, 1 46136 Museros (València) Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es Alacant Avda. de Elche, 184 Partida de Aguamarga 03008 Alacant Tel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es

És important recordar que tots tenim màgia dins nostre. J. K. Rowling

O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE El canvi comença en cada un de nosaltres.

Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per transformar el món.

Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

AGENDA 2030

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

barcanova_editorial

9243270

@EDBARCANOVA