Món lector 3

Món lector

Quaderns de treball COMPRENSIÓ

LECTORA

Educació Primària

Interactivitat web

Món lector

Quaderns de treball

COMPRENSIÓ LECTORA

Educació Primària

Montserrat Camps

Coordinació didàctica de l’àrea de llengua

Roser Montañola

1 . Animals marins

Text narratiu

Abans de llegir…

Aquest text que ara llegiràs és el primer capítol d’un llibre que es diu

El Pop dels Nou Tentacles. De què creus que parla aquest llibre?

Què t’imagines en llegir el títol La Ciutat del Mar?

Qui pot viure en una ciutat sota el mar?

Quins animals de mar coneixes?

Tona, Felip, Diana, Magí, Serafí. Aquests noms propis apareixeran en el text. Qui creus que són?

LA CIUTAT DEL MAR

Enlairada a sobre d’una muntanya de corall negre i escarlata i enmig de les aigües profundes i fosques de l’oceà, hi ha una ciutat fantàstica, magnífica. És la Ciutat del Mar. Hi viuen peixos, ostres, alguns musclos i també algun calamar, però aquests hi solen anar de passada o de visita. La ciutat, des de lluny, té una aparença molt especial perquè brilla com el coure i sembla com si el sol s’hi pongués a tota hora. En una de les múltiples places d’aquesta preciosa ciutat, i repartida per diferents coves que els fan de casa, hi viu una colla formada per cinc amics: la sípia Tona, bromista com ella sola, a qui agrada llançar la seva tinta negra damunt de qualsevol peixet per fer-li la guitza; en Felip, el tímid llenguado, que acostuma a desaparèixer sota la sorra quan té el més petit problema; la medusa Diana, que, gràcies als seus

Aquesta història comença un matí que en Serafi estava sol i molt avorrit mirant per la finestra de la seva cova, millor dit, de casa seva. [...] En Serafí pensava què caram podia fer per trobar una mica d’alegria i diversió. La Ciutat del Mar era tan bonica i tan ensopida alhora! Pensa que pensaràs, el pobre Serafí no veia cap sortida a la seva situació. Mentre rumiava, va recordar-se del seu avi i del grapat d’històries que li solia explicar a l’hora d’anar a dormir. La majoria d’aquestes històries passaven fora dels límits de la Ciutat del Mar. Sempre hi havia tota mena de perills que només un peixet tan espavilat i llest com ell podria vèncer, no sense passar abans serioses dificultats.

En Serafí va prendre una determinació. Aniria a viure una aventura!

Activitats

1. Tria la resposta correcta:

Els habitants de la Ciutat del Mar viuen… …en cases submarines. …en coves.

…amagats entre el corall.

La colla d’amics és formada per…

…la medusa, el llenguado, el peix de coloraines, la sípia i el peix vermell. …peixos, ostres, musclos i calamars.

…la sípia, el llenguado, la medusa, el peix vermell, el peix maco i espavilat i el peix de coloraines.

En Serafí…

…és molt feliç a la Ciutat del Mar. …s’avorreix.

…està sol i no troba la sortida de la seva cova.

TONI VILLALOBOS

2. El text presenta un grup de cinc animals marins que són amics. Completa aquesta graella amb les seves característiques:

NOM TIPUS D’ANIMAL COM ÉS? Q UÈ LI AGRADA FER?

Diana

Vermell, petit i simpàtic.

Llenguado

Serafí

3. Ara, relaciona cada protagonista amb el seu dibuix:

Llançar la tinta damunt els peixets.

4. Assenyala els diferents paràgrafs del text i posa títol a cada un.

5. Creus que en Serafí marxarà de la Ciutat del Mar? Per què?

Serafí Diana Felip

Magí Tona

Text expositiu

Abans de llegir…

Llegeix la primera frase del text. Creus que es tracta d’un conte sobre un catxalot? Per què?

Saps alguna cosa sobre els catxalots? On viuen? Com es reprodueixen?

Subratlla quins d’aquests animals i vegetals creus que formen part de l’alimentació del catxalot: sardines, pastanagues, pollastres, calamars, gambes, cocodrils

EL CATXALOT

El catxalot és un mamífer que viu al mar i forma part d’una classe d’animals anomenats cetacis. És molt gros: pot arribar a fer 20 metres de llarg. Els mascles són més grossos que les femelles: poden pesar fins a 70 tones, mentre que les femelles només en fan 20. El catxalot té el cap gros, de forma quadrada. A la mandíbula inferior té unes 50 dents d’uns 15 centímetres, i al damunt del cap, l’espiracle o sortida d’aire. Ha de respirar aire, perquè és un mamífer. És de color gris fosc amb el llom més clar. Damunt l’esquena té una filera de geps en comptes d’aleta dorsal. De vegades la seva pell té cicatrius causades per altres animals. Podem trobar catxalots a tots els oceans del món. Són animals a qui agrada viure formant grups. D’una banda, hi ha grups de mascles i, de l’altra, grups de femelles i cries. Un grup de mascles protegeix un grup de femelles durant l’època de reproducció.

Activitats

La gestació d’un catxalot dura quinze mesos. Les cries, que viuen amb les mares, s’alleten fins que tenen dos anys i encara no tenen dents.

Per alimentar-se, aquests grans cetacis mengen altres animals marins: calamars, pops, peixos i gambes. Moltes vegades s’han de submergir a gran profunditat per capturar les seves preses. Sort que poden passar més d’una hora sense sortir a la superfície per respirar!

1. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses:

Quan neixen, les cries de catxalot han passat més d’un any al ventre de la mare.

Els catxalots són peixos, com els taurons.

Els catxalots viuen sols.

Una cria de catxalot d’un any s’alimenta de la llet de la mare.

2. Per què se submergeixen a molta fondària els catxalots?

Perquè els agrada molt nedar.

Perquè, com que són peixos, es troben sempre al fons del mar.

Perquè troben el seu menjar a les profunditats del mar.

3. Si un catxalot pesa 50 tones, és un mascle o una femella? Com ho saps?

4. Completa aquest esquema sobre els catxalots amb les paraules que tens a continuació:

espiracle, calamars, profunditat, mascles, peixos, quinze, mamífer, pops, cetacis, les femelles, grups, reproducció, dents, gris fosc, gran, gambes, llom

EL CATXALOT

Descripció

És un del grup dels . És de mida .

Té la pell de color

i el més clar.

Al seu cap té una sortida d’aire anomenada .

Menja quatre tipus d’animals marins

Alimentació

Costums

Se’ls menja amb l’ajuda de les seves . Per trobar l’aliment, se submergeix a molta . , , ,

Normalment, viuen reunits en , separats segons el sexe.

Les cries viuen amb .

Els protegeixen les femelles i les cries en època de . L’embaràs dura mesos.

Notícia

LES MEDUSES ES CONCENTREN A LES PLATGES

DE BARCELONA, ROSES I SALOU

BARCELONA

Les platges de Barcelona, el Garraf i Castelldefels, el golf de Roses i Salou són els punts de més concentració de meduses de tota la costa catalana. L’Institut de Ciències del Mar (ICM) assegura que cada estiu es localitzen al litoral català uns 300 bancs d’aquests animals poc desitjats pels banyistes i que una quarta part d’aquests grups de meduses es descobreixen precisament en aquestes platges.

Aquests organismes marins urticants són ja un clàssic de les vacances d’estiu. Segons les dades de l’ICM, es localitzen una mitjana de gairebé tres eixams diaris a les costes catalanes. Per això, en els últims cinc anys, els serveis de la Creu Roja han atès entre 17.000 i 22.000 afectats per picades de meduses. No obstant això, l’expert de l’ICM Josep Maria Gili assegura que aquesta xifra «és només la meitat de les incidències reals», ja que no tots els banyis-

Activitats

1. Explica el títol de la notícia amb paraules teves.

2. Completa aquesta graella amb la informació que dóna la notícia:

Qui són les protagonistes?

Què passa? On passa?

Quan passa?

3. Respon aquestes preguntes:

Què és un eixam de meduses?

Què vol dir que les meduses són urticants?

4

dels llocs de la costa catalana on n’hi ha més.

BARCELONA

GOLF ROSES I. MEDES

LLANÇÀ

MATARÓ

Capbussons

Medusa de seda fina, ballarina, transparent i preciosa, mandrosa; llargues cintes de colors,

Activitats

blau, maragda, groc, carmí, l’acompanyen pel camí: quan navega l’aigua clara sembla l’arc de Sant Martí.

1. Segons l’autora, a què s’assembla la medusa?

- Teixit:

- Ofici:

- Fenomen natural:

Què tenen en comú amb la medusa?

2. Com és la medusa segons el poema?

3. A què es refereix l’autora quan parla de les cintes de colors?

4. Creus que a Olga Xirinacs li agraden les meduses? Per què?

Olga Xirinacs (fragment)

Avaluació

1. En aquesta unitat has llegit dos textos sobre les meduses. Quin tipus de textos són?

2. Es parla igual de les meduses en els dos textos?

3. Penses el mateix sobre les meduses després de llegir la notícia que després de llegir el poema?

4. En el text «La Ciutat del Mar» també hi apareix una medusa. Amb quin dels dos textos que acabes de comentar podries relacionar la medusa Diana? Per què?

5. Quins dels quatre textos et servirien per fer un treball de Coneixement del Medi? Per què?

6. Quin dels textos t’ha agradat més? Explica per què.

Bibliografia

TONI VILLALOBOS: El Pop dels Nou Tentacles. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 81, 2002

D’aquest llibre, n’hem tret la lectura La Ciutat del Mar, que has llegit al principi de la unitat. Com veus, el llibre al qual pertany aquest fragment es diu El Pop dels Nou Tentacles, però aquest personatge no surt en el text que has llegit. Qui creus que deu ser? Quin paper deu

tenir en la història d’en Serafí i els seus amics?

OLGA XIRINACS: Marina / Cavall de mar. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 20, 1998 (4a edició)

Ara no et presentem dos llibres, encara que ho sembli, sinó un de sol. Si el comences per una banda, llegiràs Marina. Si el comences per l’altra, trobaràs Cavall de mar. I, comencis per on comencis, hi llegiràs tot de poemes amb el mar i els seus habitants com a protagonistes.

GIANNI RODARI: Les ensopegades de l’Alícia Paf. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 10, 1998 (8a edició)

En aquest llibre, Gianni Rodari ens explica les divertides i fantàstiques aventures de l’Alícia, una nena que tant pot caure dins un pastís com volar en una bombolla de sabó. I en un dels contes s’enamora del mar i, provant de convertir-se en peix, va a parar dins una petxina, on es troba molt i molt bé.

2 . La pluja

Text narratiu

Abans de llegir…

Relaciona les dues parts de cada dita:

PLOU PERÒ

PLOU A BOTS

MAI NO PLOU

PLUJA MENUDA

NÚVOLS EN CREU

CEL DE PANXA DE BURRA

A GUST DE TOTHOM.

PLUJA SEGURA.

AIGUA TINDREU.

PLOU POC. I BARRALS.

LA TERRA AJUDA.

Segueix aquestes pistes, troba les lletres adequades i esbrina la paraula amagada. A la lectura descobriràs què vol dir…

1. És a TRO i a TEMPESTA.

2. És doble a CARRO i a SORRA.

3. És la més fina de totes i porta un barretet.

4. És com una pilota i fa GOL.

5. Primera lletra de PILOTA.

6. És com una serp i fa el seu xiulet: «SSSSSSSSS!!!».

UNA OMBRA A L’ESTANYOL D’ESPOLLA

Aquell dijous a la tarda, sortint d’entrenament de bàsquet, l’Anna i la Marina van decidir anar amb bici fins a l’estany d’Espolla. Tota la setmana s’havien hagut de quedar a casa perquè havia plogut a bots i barrals cada dia i, com que era d’hora i tenien una bona estona, volien comprovar si l’estanyol s’havia omplert i de passada mirar de caçar algun dels seus animalons.

L’estanyol d’Espolla és ben sorprenent perquè ara hi és, ara no hi és. Quan fa molt que no plou, és un camp enclotat de terra encrostada, ple de matolls, resseguit d’una

Sí que és ben cert, però, que, quan plou durant molts dies seguits, dels recs del voltant i dels forats de les pedres del fons, en comença a sortir aigua i més aigua, i en un tres i no res allà on hi havia un camp s’hi forma un gran estanyol. Només llavors desperten d’un llarg son uns animalons petits, d’un verd marronós, amb un cos dur en forma de sabatilla i una cueta: triops, en diuen els que els coneixen bé. Expliquen que són tan vells com les bèsties del Parc Juràssic; ves si en tenen, d’anys!

Aquell dia l’estanyol era ple a vessar. La Marina i l’Anna van traspassar com van poder el corrent d’aigua que saltava dels camps i negava el camí, van deixar les bicicletes arrambades al marge i es van quedar una estona embadalides mirant el llac.

Tot estava molt quiet. La superfície de l’aigua tremolava amb les bombolles que pujaven des dels bullidors, i el borboll es desfeia en cercles entre les roques. Unes quantes bestioles nedaven mig amagades entre les herbes de les vores.

—Heu vist els «triops»?

MARIA ÀNGELS JUANMIQUEL

Activitats

1. Marca amb una creu la resposta correcta:

L’estanyol d’Espolla…

…sempre té aigua.

…de vegades té aigua i de vegades, no.

Els triops…

…són éssers fantàstics.

…són animals prehistòrics.

2. Uneix amb una fletxa les dues parts de cada frase:

No podien sortir si no plou.

Van agafar les bicicletes quan plou molt i molt.

L’estanyol s’omple d’aigua perquè l’estanyol era ple a vessar.

L’aigua negava el camí perquè plovia a bots i barrals.

L’estanyol està sec quan plou.

Dels recs en surt molta aigua aprofitant que havia parat de ploure.

3. Respon aquestes preguntes:

On van anar amb bici l’Anna i la Marina?

Per què és sorprenent l’estanyol d’Espolla?

Què hi ha al fons de l’estanyol?

Què són els triops? Com són?

Text expositiu

Abans de llegir…

Classifica les paraules següents en el lloc que els correspon: plovisqueig, pedregada, matacabra, diluvi, pedra, roina, aiguaneu, aiguat, nevada, ruixat, borrufa, plugim, borrascall, calabruix, grop, granissada, calabruixa, xàfec, calamarsada

PLUJA

NEU

CALAMARSA

LA PLUJA

L’aire que envolta la Terra està sempre en moviment. Es refreda o s’escalfa, i ens porta la pluja o el bon temps.

L’escalfor del sol fa evaporar l’aigua dels mars, oceans, llacs i rius. Aquest vapor s’enlaira per l’atmosfera i, reunit en masses considerables, quan arriba a un lloc on l’aire és fred, forma núvols.

Si l’atmosfera es refreda, el vapor de l’aigua que forma els núvols es converteix en aigua que cau a terra en forma de gotes; és a dir, de pluja.

La neu es produeix quan el vapor d’aigua dels núvols es congela i cau en forma de flocs.

La calamarsa consisteix en gotes d’aigua que s’han gelat abans de caure a terra.

Quan la calamarsa cau amb molta força, se’n diu pedregada.

El llamp és la descàrrega elèctrica que es produeix quan hi ha tempesta; pot ser entre núvols o pot anar cap a terra. El llampec és la resplendor que acompanya un llamp. El tro és el soroll que es produeix quan hi ha un llamp.

L’aigua de la pluja i de la neu torna al mar, als oceans, als llacs i als rius, i dóna vida a les plantes i als animals.

Quan acaba de ploure i surt el sol, apareix l’arc de sant Martí, que es forma al cel quan els raigs del sol es descomponen en travessar les gotes de la pluja. La llum del sol es descompon en set colors: vermell, taronja, groc, verd, blau cel, blau fosc i violeta.

Els meteoròlegs preveuen el temps gràcies a les imatges que envien els satèl·lits que controlen el desplaçament dels núvols.

Activitats

1. Escriu aquestes paraules en el lloc corresponent de l’esquema per completar-lo:

vapor, fred, núvols, refredament, pluja, congelació, neu, borrallons, calamarsa, pedra, mar, riu, escalfor

núvols

refredament neu

escalfor ,

2. Respon aquestes preguntes sobre el text:

De què són formats els núvols?

Per què es mouen els núvols?

Per què els núvols es converteixen en aigua?

Quan cau la neu?

Quan es produeix el tro?

Què és la calamarsa?

On va a parar l’aigua de la pluja?

Per què té colors l’arc de Sant Martí?

3. Compta les vegades que surt cada paraula en el text:

Pluja Aire Gotes

Núvols

4

Atmosfera Sol

Vapor Neu Meteoròlegs

Pinta els colors de l’arc de sant Martí en l’ordre corresponent.

Pluja

Neu

Floc

Calamarsa

Pedregada

Notícia

LA FESTA MAJOR DE CASTELLAR ES TANCA AMB

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ MALGRAT LA PLUJA

CASTELLAR DEL VALLÈS

Tot i la pluja que va caure a Castellar del Vallès durant diumenge i dilluns, només es va haver d’ajornar un sol acte per la festa major: l’actuació de dansa a càrrec de l’alumnat de l’Escola Dansa Parc prevista per a abans-d’ahir a la tarda. Altres esdeveniments, com la Jornada de la Infància i el concert dels Mustangs, van ser tot un èxit, malgrat que en el primer es van haver de desmuntar els inflables, i el segon va haver de ser una mica més curt. El tradicional castell de focs, amb prop de 3.000 petards, va tancar dilluns les celebracions.

El Punt

Activitats

1. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses:

Durant la festa major de Castellar va ploure molt.

Es va ajornar un sol acte.

L’actuació de dansa es va fer abans-d’ahir a la tarda.

Es van desmuntar els inflables.

No es va poder fer el castell de focs.

El concert dels Mustangs va ser més curt.

El castell de focs va tancar la festa major.

Poesia

Cau la pluja

Cau la pluja, cau la pluja, a muntanya i dins la vall, sobre el traginer que puja, i el pastor que corre avall:

sense vent i sense fressa, sense trons ni resplendor. Una pluja grassa, espessa, una pluja de tardor.

Activitats

1. Quines paraules et diuen que plou al camp i no a la ciutat?

2. Encercla tres maneres de ploure que s’assemblin a ploure «sense vent i sense fressa, sense trons ni resplendor» tal com diu el poema:

Plovisquejar

Gotejar

Diluviar

Roinar

Ploure a bots i barrals

Fer un aiguat

Espurnejar

Ploure sobre mullat

3. Subratlla quin tipus de pluja representen aquests dos adjectius: «Una pluja grassa, espessa».

gotellada aiguat ruixim xàfec ruixat plugim

Josep M. de Sagarra

Avaluació

1. Quan s’omple d’aigua fins a vessar l’estanyol d’Espolla?

2. Quins animals viuen a l’estany?

3. De quina manera pot caure l’aigua que es forma als núvols?

4. Quins colors té l’arc de sant Martí?

5. Quines activitats no es van poder fer a la festa major de Castellar per culpa de la pluja?

6. Com és la pluja que ens explica el poema?

7. Completa l’encadenat amb paraules relacionades amb la pluja. Fixa’t en les lletres que hi ha escrites.

Bibliografia

MARIA ÀNGELS JUANMIQUEL: Obre bé els ulls, Marina...! Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Verda 72, 2002 (3a edició)

La pluja és el començament d’aquesta història. A prop d’on viu la Martina hi ha un estanyol; bé, si se’n pot dir estanyol, d’aquella aigua que apareix i desapareix segons plogui o no. La Marina és una gran observadora del bosc. Un dia que surt a passejar, amb la seva amiga Anna s’acosten a l’estany, que té molta aigua perquè ha plogut molt… És amb la pluja, quan l’estany és ple d’aigua, que apareixen uns éssers fantàstics que la Martina descobrirà. Al llarg del llibre anirà entrant cada cop més en el món fantàstic que aquells éssers representen.

SALVADOR COMELLES: Un desembre congelat i altres contes. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 61, 2001 (2a edició)

Un llibre farcit d’històries i personatges. Cada relat ens explica una història sorprenent protagonitzada per personatges fantàstics. Pel desembre fa fred i hi ha neu pels carrers. De tant fred que fa es glacen les paraules i la gent passa pels carrers plens de paraules glaçades i sense poder dir ni piu.

BIANCA PITZORNO: La casa de l’arbre. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Verda 9, 1997 (9a edició)

Dues noies, cansades de viure en un pis a ciutat, es construeixen una casa preciosa a dalt d’un arbre. La fan gran i espaiosa perquè volen rebre-hi els amics. Però els sorgeixen un munt de problemes. Moltes vegades els plou i han de trobar la manera de resguardar-se i entretenir-se. A vegades tenen problemes amb els veïns… Els veïns? No viuen en un arbre? Doncs sí, els veïns. També tenen problemes de falta d’aigua i, a més, tenen la visita d’unes cigonyes. Però, què volen les cigonyes? Tot plegat els fa pensar si han fet bé o no. Valia la pena fer el canvi?

3 . La cuina i el menjar

Text narratiu

Abans de llegir…

Ara llegiràs un fragment d’un llibre que es diu Charlie i la fàbrica de xocolata. Com t’imagines que és una fàbrica de xocolata per dins?

Hem triat un fragment del capítol XXII, que es titula «Pel passadís». Què creus que explica?

Marca amb una creu les llaminadures que existeixen realment:

Caramels amb un bastonet farcits de xiclet

Paper d’empaperar de sabors

Gominoles en forma d’osset

Núvols de sucre

Gelats calents

Refrescos amb sabors de fruita

Refrescos amb gas que t’aixequen de terra

PEL PASSADÍS

Van passar pel davant d’una altra porta, i després d’una altra. Hi havia portes aproximadament cada vint passes tot al llarg del passadís, i totes hi tenien alguna cosa escrita, i d’algunes d’elles provenien uns estranys sorolls metàl·lics, i els forats dels panys deixaven anar unes olors delicioses, i a vegades petits dolls de vapor acolorit sortien disparats de les escletxes de sota.

L’avi Joe i en Charlie mig corrien i mig caminaven per mantenir el pas del senyor Wonka, però podien llegir el que deia en unes quantes portes mentre passaven corrent pel davant. […]

PAPER D’EMPAPERAR LLEPABLE PER A LES GUARDERIES, deia a l’altra porta.

—Un producte fantàstic, paper per llepar! —va exclamar el senyor Wonka, passant a corre-cuita—. Té estampats dibuixos de fruites: plàtans, pomes, taronges, raïm, pinya americana, maduixes i bambuixes…

—Bambuixes? —va dir Mike Teavee.

—No m’interrompis —va dir el senyor Wonka—. El paper d’empaperar té estampats

G ELATS CALENTS PER A DIES FREDS

Activitats

1. En el text apareixen quatre personatges. Escriu el seu nom en el lloc corresponent:

Propietari de la fàbrica:

Visitants de la fàbrica:

2. Completa les frases:

De darrere de les portes provenen olors, sorolls i vapors perquè

Crec que un umpa-lumpa és

Crec que una bambuixa és

3. Subratlla en el text la frase que explica per què no podem beure un refresc gasós alçador a l’aire lliure.

4. Marca amb una creu la frase correcta:

És un text realista perquè explica la visita a una fàbrica.

És un text fantàstic perquè parla de llaminadures impossibles.

5. Resumeix breument el que passa en el text.

Text expositiu

Abans de llegir…

Relaciona cada gust amb un exemple:

amarg croquetes

dolç llimona

salat caramel

àcid cafè

Quin d’aquests quatre sabors prefereixes?

Coneixes algú que prefereixi el sabor amarg?

Fixa’t que un dels apartats del text és una pregunta: Per què ens agraden tant els dolços? Tu què contestaries?

AMB MOLT DE GUST

Més llaminadures que verdura

El gust fa que molt sovint triem per menjar allò que ens agrada més, el que trobem més bo.

Si mengem segons el que ens agrada més, pot ser que mengem més quantitat de la que ens convé de certs productes, com ara les llaminadures i la pastisseria, i que, en canvi, mengem menys quantitat de la necessària d’altres aliments que van molt bé per a la salut, com ara la fruita i la verdura.

Per què ens agraden tant els dolços?

Segurament ja saps que hi ha quatre sabors: el dolç, el salat, l’amarg i l’àcid.

Tots sentim plaer quan mengem coses dolces. Que ens agradi el dolç és un fet molt bo per a la supervivència, ja que en la naturalesa la major part de les substàncies que tenen gust dolç són una bona font d’energia per al cos.

En canvi, el gust amarg és sovint un desagradable i poderós avís que una substància amaga un perill i que no ens convé. I és que molts verins són amargants!

També hi ha algunes excepcions a aquest principi. Aquest és el cas de les carxofes, per exemple, que són una mica amargants però saludables, o de les sals de plom, que són dolces però molt tòxiques.

Activitats

1. De quins dos sabors no parla el text? Encercla’ls:

dolç salat amarg àcid

2. Marca amb una creu la idea principal de la primera part del text:

De vegades no mengem el que ens convé perquè triem els aliments que més ens agraden.

El que mengem més és allò que és més sa.

Hem de menjar més llaminadures que verdura.

3. Relaciona els elements de les dues columnes i escriu dues frases que resumeixin la segona part del text:

Aliments dolços Poden ser perillosos per al cos.

Aliments amargs Són una bona font d’energia.

4. Reordena aquesta frase, que té les paraules barrejades:

Sovint ens dolços mengem aliments agraden massa molt perquè.

5. Marca amb una creu els aliments de sabor dolç:

pa amb tomàquet mel arròs bullit bombons llimona llet ensucrada melmelada ou ferrat gelat de vainilla

Text instructiu

La coca de l’àvia

Activitats

1. Numera els dibuixos segons l’ordre en què faries les accions següents:

2. La recepta ens dóna la llista d’ingredients necessaris per fer la coca de l’àvia.

Ara, escriu la llista dels estris de cuina que fan falta per fer-la:

3. El text ens diu quins passos hem de seguir per fer la coca, però també ens avisa de coses que no hem de fer. Marca-les amb una creu:

Fer servir un pot de iogurt buit per mesurar els ingredients.

Decorar la coca mentre és calenta.

Obrir el forn mentre la coca es cou.

Utilitzar un bol gros per barrejar els ingredients.

Poesia

Flam

Sempre que a casa fan flam, quin reclam!, pels llepafils i pels altres és un ham.

Quan el porten a la taula gronxa al plat i li claves la cullera de bon grat.

Activitats

Avis i nens l’aprecien i és ben clar, perquè pel flam no fa falta mastegar.

Miquel Martí i Pol

1. Aquí tens l’entrada del diccionari de la paraula reclam. Subratlla quin és el significat que es fa servir en el poema:

Reclam: m 1. Allò amb què s’imita un ocell per atreure’n altres i caçar-los.

2. Ocell ensenyat perquè amb el seu crit faci venir altres ocells. 3. Tot allò que atreu. 4. Publicitat.

2. Subratlla en el poema el vers que diu que el flam tremola i es belluga molt fàcilment.

3. El poema diu que als avis i als nens els agrada el flam i que no cal mastegar per menjar flam. Quina relació creus que hi ha entre les dues frases?

Avaluació

1. Tots els textos que has llegit parlen d’aliments dolços, però són textos ben diferents. Relaciona cada text de la unitat amb la seva funció:

Pel passadís

Amb molt de gust

Coca de l’àvia

Flam

Dóna instruccions per cuinar.

Explica una història fantàstica.

Descriu de forma poètica un menjar.

Ensenya coses sobre el gust.

2. Per què les persones solen preferir el gust dolç?

3. En quin text apareixen paraules inventades? Per què creus que surten precisament en aquest i no en un altre?

4. Quin dels textos que has llegit podria aparèixer en el teu llibre de Coneixement del Medi? Per què?

5. Quin dels textos que has llegit t’ha agradat més? Justifica la teva tria.

Bibliografia

ROALD DAHL: Charlie i la fàbrica de xocolata. Barcelona, La Magrana, L’esparver 149, 2001 (5a edició)

D’aquest llibre hem tret la primera lectura de la unitat. Oi que era divertida? No et perdis la gran aventura d’en Charlie dins l’extraordinària fàbrica del senyor Wonka. Un avís: t’agafaran moltíssimes ganes de menjar xocolata!

MIQUEL MARTÍ I POL: Bon profit! (Bon profit!/Per molts anys!). Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 25, 1999 (12a edició)

Un llibre preciós de poesia dedicat als teus menjars preferits. Hi trobaràs poemes sobre la xocolata, el flam, les croquetes, el pa amb tomàquet... Fins i tot hi ha poemes dedicats als ous ferrats i a les patates fregides!

SEBASTIÀ SORRIBAS: En Luka i la Maria al País Vermell. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 127, 2006

En Luka i la Maria viuen una gran aventura gràcies a la imaginació del seu avi. Si superen tres enigmes i vencen la malpensada bruixa Pepeta, obtindran un premi fabulós: un barret de cuiner per poder elaborar les seves receptes preferides.

4 . L’hàbitat humà

Text narratiu

Abans de llegir…

Imagina’t que vius en un poblet situat al mig d’una vall. Marca amb una creu totes les característiques que t’agradaria que tingués aquest lloc:

Una vall plena d’ocells i flors.

Un riu amb aigua contaminada.

Un riu d’aigua neta amb peixos.

Un aire brut pel fum de les fàbriques.

Un poble ben net.

Una vall sense cap animaló.

Marca amb una creu les frases amb què estàs d’acord:

Per fer-nos rics podem fer malbé la natura.

Hem de procurar que les fàbriques contaminin el mínim possible.

La natura és de tots i tots l’hem de respectar.

Al món hi ha molta natura; per tant, tant li fa si una zona està molt contaminada.

FLAIROSA, LA BRUIXA DELS SABONS

—Es pot saber què has vingut a fer? —va preguntar la bruixa. [...] —Ui, ui, ui... Sí que estàs preguntaire... T’explicaré només quatre coses per satisfer la teva curiositat i perquè vegis que enginyós que pot arribar a ser un baró de Dastapat com jo. Durant aquestes llargues vacances he conegut molta gent interessant, fabricants amb molts diners que tenen grans projectes per a la meva vall, projectes embrutidors dels que a mi m’agraden. Però tots aquests propòsits topen amb un bateix obstacle. —Aquí el bruixot va agafar aire i de mica en mica va apujar

—Calla! Do suporto que m’interrompin! —va cridar—. La meva teoria és una altra. Aquesta vall és protegida perquè hi ha floretes i adimalons. Si em carrego les floretes i tota la resta do hi haurà res per protegir; si do hi ha res per protegir, els meus col·legues podran fer les seves fàbriques embrutidores, i si els meus col·legues poden fer servir les seves fàbriques hi haurà pela llarga per a un servidor, que és el que ha de tenir tot un baró de Dastapat!

—T’has begut l’enteniment! Si això passés, la vall seria...

—La vall seria un paradís! A tot arreu m’hi trobaria com a casa!

—Tot això és una bestiesa! Com ho penses fer? —va preguntar la Flairosa.

—Ah, noia... Tu vols saber moltes coses. De moment he estat fent els meus experibents, suposo que per allà baix ja ho heu dotat...

—Que si ho hem notat? La gent del poble no es pot ni acostar al riu!

—Ah, sí? Ui, que ja em començo a divertir! [...] Més aviat del que et penses hauré aconseguit la fórmula definitiva per transformar per sempre més la vall. El riu, les rieres, el canal, les fonts, les basses, els pous… Tota l’aigua brutejarà com mai s’hagi vist i do quedarà ni un trist peix, ni una flor, ni un animalot dret! He, hi, ho!

SALA I VILA

CARLES

Activitats

1. Pinta del color dels personatges del text els requadres de les frases de sota segons que parlin d’un protagonista o de l’altre:

La bruixa Flairosa

El baró de Nastapat

És un bruixot que vol fer-se ric destruint la vall.

És una bruixa bona que té cura de la vall.

De vegades, pronuncia malament la M i la N.

Li agrada fer sabons i bombolles.

Pensa que té una gran intel·ligència i molt d’enginy.

Li agrada la natura i pensa que tots n’han de gaudir.

2. Per què el baró de Nastapat vol embrutar l’aigua i matar els peixos?

Perquè els seus amics puguin construir fàbriques a la vall.

Perquè és al·lèrgic a la natura; per això parla malament.

Per fer enfadar la Flairosa.

3. Pensa un altre títol per al text:

4. Què volen dir aquestes expressions?

Hi haurà pela llarga

Hi haurà una pell de taronja molt llarga.

Hi haurà molts diners.

T’has begut l’enteniment!

T’has tornat boig.

Has begut la poció que havies preparat.

Text expositiu

Abans de llegir…

Quines d’aquestes accions són bones per a la Terra? Marca-les amb una creu:

Tenir el televisor encès encara que el que facin no t’interessi.

Reciclar el vidre.

Reutilitzar el paper que només està escrit per una cara.

Anar en cotxe a tot arreu.

Utilitzar el transport públic.

Tirar tota la brossa al mateix contenidor.

Encendre només els llums que necessitem.

Aprofitar al màxim la llum natural.

LA TERRA S’ESCALFA

Des de fa uns quants anys, el clima de la Terra es va fent més i més càlid, és a dir, fa més calor. Això provoca que les glaceres es fonguin i que hi hagi canvis bruscos de temperatures que originen tempestes al costat de sequeres. Aquests canvis sobtats no són gens bons per a ningú: tant les persones com els animals i les plantes pateixen.

Un dels responsables que el clima sigui cada vegada més càlid és l’anomenat diòxid de carboni o CO2. Aquest gas fa que la Terra s’escalfi més ràpidament i és molt abundant a l’aire, perquè les fàbriques, els vehicles i els electrodomèstics en produeixen molt.

Per evitar que la Terra s’escalfi més, cal reduir la quantitat de diòxid de carboni que hi ha a l’aire.

Què pots fer tu per ajudar?

A casa n’hi ha prou que hi hagi una temperatura entre 18 °C i 20 °C. Si tens fred, abriga’t més en lloc d’apujar la calefacció.

No utilitzis sempre l’aigua calenta, només quan sigui necessari. Pots rentar-te les mans i la cara amb aigua freda.

Recorda que cal abaixar o apagar la calefacció quan el sol escalfi més o quan sortiu de casa.

No deixis mai un aparell elèctric encès si no l’estàs fent servir: apaga el televisor quan ningú no el mira.

Quan surtis d’una habitació, apaga sempre el llum.

Aprofita la llum natural que entra per la finestra: si no cal, no facis servir els llums elèctrics.

Activitats

1. Quin problema té el nostre planeta?

2. Per què hem de reduir el diòxid de carboni?

3. Marca amb una creu les accions correctes:

Un nen està fent un trencaclosques a la sala i té la tele encesa.

Una nena apaga el llum quan surt de la cambra de bany.

Un noi llegeix al costat de la finestra i així no necessita encendre el llum.

Una nena es renta les mans amb aigua ben calenta.

Una noia va per casa amb un pijama lleuger a l’hivern, perquè ha apujat la calefacció i no té fred.

4. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses:

A la Terra cada vegada fa més fred.

A l’aire hi ha massa CO2; això no és bo per a la Terra.

Nosaltres podem millorar la situació del nostre planeta.

Va bé tenir encesos tots els llums de casa; així hi ha més claror.

No hem de tenir la calefacció massa alta.

Notícia

REFREDAR LA TERRA POT SER L’ÚLTIM RECURS

CONTRA L’ESCALFAMENT DEL PLANETA

Refredar el planeta Terra podria ser l’últim recurs per frenar-ne l’escalfament, segons un estudi donat a conèixer avui a Londres. L’estudi analitza una sèrie de projectes destinats a regular la calor procedent del Sol.

Així doncs, a l’informe es troben idees com la de situar miralls gegantins al cel perquè reenviïn cap a l’espai part dels rajos solars que arriben a la Terra, o la creació de núvols perquè solquin el cel i filtrin els rajos que arriben des del Sol. Algunes d’aquestes tècniques po-

drien, en teoria, fer baixar les temperatures amb bastant rapidesa.

Una altra proposta original és pintar totes les teulades, els carrers i les carreteres del món de blanc perquè reflecteixin la llum del Sol. Avantatges? És fàcil, barat i no comporta perill. Inconvenients? Aquesta mesura no faria baixar les temperatures als llocs més càlids.

De moment només són propostes, i no és segur que funcionin. Qui sap si algun dia es faran realitat.

El Periódico (text adaptat)

Activitats

1. Completa aquestes frases i tindràs un resum de la notícia:

La Terra s’està .

Uns científics han fet un amb idees per refredar la .

La primera idea és situar al cel per reenviar els rajos de a l’espai.

La segona idea és crear per filtrar els de Sol.

La tercera idea és pintar les de les cases i les carreteres de color per reflectir la .

2. A quina secció del diari podríem trobar aquesta notícia?

A la secció d’esports.

A la secció de política.

A la secció de natura i medi ambient.

A la secció d’espectacles.

3. Imagina’t que vius en el futur i que algun d’aquests projectes s’ha fet realitat.

Redacta una notícia que ho expliqui.

Poesia

La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin.

Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen.

Per si em cal repòs que la lluna hi vingui; i quan surti el sol que el bon dia em digui.

Que al temps de l’istiu niui l’oreneta al blanc de calç ric del porxo amb abelles.

Oint la cançó del pagès que cava; amb la salabror de la marinada.

Que es guaiti ciutat des de la finestra, i es sentin els clams de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest si arriba una gesta.

Joan Salvat-Papasseit

Activitats

1. Marca amb una creu les frases que són verdaderes:

El poeta viu a la casa que està descrivint.

La casa es troba fora de la ciutat, però no gaire lluny.

A prop de la casa hi ha pins.

Des de la casa es veu el mar.

El poeta vol viure al camp, sense tenir cap relació amb la ciutat.

Avaluació

1. Quin text faries servir per…

…estar informat sobre l’actualitat?

…passar una bona estona?

…aprendre-te’l de memòria i recitar-lo davant els pares?

…saber què has de fer per protegir el nostre planeta?

2. A quin personatge del text narratiu agradaria la casa que descriu el poema?

I a qui no agradaria gens? Explica per què.

3. Explica quin text de la unitat t’ha resultat més difícil. Sabries dir per què?

Bibliografia

CARLES SALA I VILA: Flairosa, la bruixa dels sabons. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 146, 2008 (2a edició)

Un bruixot malvat que vol contaminar tota una vall, una bruixeta eixe- rida que fa sabons per a tots els mals, un nen xerraire que perd la veu… Si vols saber com s’ho fa la Flairosa per salvar la vall de les maquina- cions del baró de Nastapat, no et perdis aquest llibre! En aquesta història fantàstica aprendràs a tenir cura de la natura i del teu poble i, de passada, et faràs un tip de riure.

MARIA ÀNGELS JUANMIQUEL: La cançó del bosc cremat. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 99, 2004 (3a edició)

Quan un bosc es crema, tot canvia. La Carla i la seva família, que viuen en un mas envoltat d’arbres i camps de conreu, han de protegir la seva casa de l’incendi que està consumint el bosc. I quan tot ha passat i només queda un paisatge trist, caldrà que la vida torni a començar…

DIVERSOS AUTORS: Ajudo el meu planeta. Barcelona, Blume, 2008

En aquest llibre trobaràs tota mena d’idees i consells per ajudar a tenir un món millor. Sabràs com pots protegir la natura i els animals, aprendràs un munt de coses i et convertiràs en una persona conscient dels perills que envolten la vida a la Terra. Podràs posar el teu granet de sorra per evitar aquests perills.

5 . Qui sóc?

Text narratiu

Abans de llegir…

Què diries si et pregunten com ets?

Ara et proposem de fer un joc d’endevinalles tant per conèixer-te més a tu mateix com per conèixer els altres:

Cadascú escriu en un paper en blanc tres coses sobre si mateix.

Després, entre tots, heu d’esbrinar a qui correspon cada paper.

Aquí en tens un exemple:

— M’agrada llegir.

— Tinc un gat.

— Sempre guanyo jugant al parxís.

QUI SÓC?

EL TALPET RAMONET

El talpet Ramonet estava més aviat trist. Caminava amb la maleta a l’esquena pel mig del bosc. El sol li tocava a la cara i l’obligava a fer ganyotes, i podia arribar a semblar que reia. Però no, estava trist. Feia una estona havia fugit de l’escola sense dir res a ningú. Acabaven de començar el curs i ja n’estava ben tip! No, no. No us penseu que

no tingués ganes d’aprendre coses o que a l’hora de llevar-se per anar a col·legi se li enganxessin els llençols; no era pas aquest el problema.

El problema eren els companys de classe, sobretot alguns companys de classe, com en Pinxo, que ja el primer dia se l’havia mirat amb mala cara, li havia fet bromes de mal gust i l’havia convertit en l’ase dels cops de l’escola. En Pinxo era el talp més fatxenda de la classe, i ningú no sabia ben bé per què sempre aconseguia que els altres li fessin cas i li riguessin les gracietes. I com que en Pinxo es reia d’en Ramonet, doncs tothom es reia d’en Ramonet.

Però això segurament no hauria passat si no hagués estat perquè en Ramonet no era un talp com els altres: en Ramonet tenia uns ulls grossos com plats, bé, com platetes, i li agradava llegir tothora i aprendre coses del seu bosc i dels altres boscos i de les selves i de més enllà. No li feia gens de gràcia estar-se tot el dia a les fosques cavant galeries subterrànies com els seus companys. De fet, allà sota li faltava aire, i s’havia de prendre cada dos per tres una medicina per no ofegar-se. Quin calvari…

Però el que més gràcia feia als col·legues d’en Ramonet eren les seves ungles o, més ben dit, les seves no-ungles. Amb aquelles bromes de mal gust s’havia posat tan neguitós que, sense adonar-se’n, se les havia mossegat fins a no deixar-ne ni rastre. I us podeu imaginar un talp sense ungles?

Quin desastre! Per descomptat que era l’últim quan es tractava de fer forat sota terra, però el pitjor de tot era que necessitava sempre un magall o una pala per poder fer la feina.

—On és la meva pala?

—Ves que no te l’hagis menjada per esmorzar… A falta d’ungles! —reien els companys.

—I heus ací que va aguantar ben poc aquella situació, i pocs dies després d’haver començat el curs va deixar la pala, magall i escola i…, aquí el tenim, al mig del bosc amb la maleta a l’esquena i els ulls mig plorosos…

magall: Eina per cavar la terra consistent en una aixada que, a la part de darrere, té una espècie de destraleta.

Activitats

1. Copia tres paraules o expressions que creguis importants de cada un dels paràgrafs; per exemple:

1r paràgraf: trist, havia fugit, n’estava ben tip.

2n paràgraf:

3r paràgraf:

4t paràgraf:

5è paràgraf:

6è paràgraf:

CARLES SALA I VILA

2. Respon aquestes preguntes sobre la lectura:

Qui és en Ramonet?

Per què ha fugit en Ramonet?

Qui és en Pinxo?

Què li agrada fer, a en Ramonet?

Amb què fan forats a terra els talps?

Per què s’ha quedat sense ungles en Ramonet?

3. Aparella les expressions amb el seu significat:

Estar ben tip.

Enganxar-se-li els llençols.

Aplaudir tot el que fa.

Ser aquell de qui tothom fa burla.

Ser fatxenda. Ser una cosa molt penosa.

Ser l’ase dels cops.

Riure les gracietes a algú.

No fer gens de gràcia.

Tenir ganes de plorar.

Creure’s més que els altres.

Estar cansat d’aguantar.

Ser un calvari. No agradar.

Tenir els ulls mig plorosos. Adormir-se al matí.

4. Busca i copia totes les paraules del text que comencen per c, sense repetir-les.

Text expositiu

Abans de llegir…

Quines coses troben els pares que fas bé?

Quants amics tens?

Per què et sembla que són amics teus?

Quines coses fas millor a l’escola?

Escriu el nom d’una persona que coneguis al costat de cada qualitat:

– Alegre:

– Simpàtic:

– Rialler:

– Amable:

– Fidel:

– Optimista:

– Servicial:

– Educat:

– Entusiasta:

– Llest:

SABEM COM SOM I QUINES COSES SABEM FER BÉ?

Imagina’t que per començar el joc cal triar els nens i nenes de cada equip. T’agrada que et triïn de seguida? De segur que en alguns casos ets dels primers que trien. Però en algunes ocasions et trien dels últims. A vegades ets tu qui ha de triar per fer un joc.

Imagina’t que heu de fer dos equips per jugar a futbol. A qui triaries? Però ara imagina’t que has de triar per fer un concurs de llengua. Triaries els mateixos companys i companyes?

De segur que hi ha companys teus que dibuixen molt bé, d’altres són uns cracs en matemàtiques, d’altres són els més caminadors quan aneu d’excursió, i així podríem anomenar moltes més activitats. Segons l’activitat que s’hagi de fer, triaràs uns companys o companyes diferents, ja que cadascú té qualitats diferents i uns saben més d’una cosa i els altres en saben més d’una altra. Ja saps quines són les coses que tu saps fer bé, de quines te’n surts millor?

És important que ens coneguem i que tinguem una visió realista de com som, sense enganyar-nos. També és important que els altres vegin com som i ens acceptin. L’autoestima és un sentiment de benestar que sorgeix de dins de nosaltres mateixos. Les persones amb autoestima són optimistes i entusiastes, confiades, amistoses, s’interessen pels altres, són educades, felices i amb sentit de l’humor, responsables, estan contentes de la feina que fan, busquen solucions als problemes i expressen les seves opinions davant els altres. A tothom li agraden les persones que es manifesten tranquil·les i confiades d’elles mateixes. Si encara no tenim prou autoestima, podem millorar si som conscients de com som i què ens cal fer per aconseguir-ho.

Activitats

1. Escriu una frase per a cada paràgraf de la lectura:

1r paràgraf:

2n paràgraf:

3r paràgraf:

4t paràgraf:

2. Respon les preguntes a partir del text que acabes de llegir:

Com es trien les persones amb qui volem fer les coses?

Què és l’autoestima?

Com són les persones amb autoestima?

Què reforça l’autoestima?

Què la fa disminuir?

Qui ens pot ajudar a fer créixer l’autoestima? I en el teu cas?

3. Explica una situació que pot ajudar a millorar la teva autoestima.

Text instructiu

El joc de la teranyina

Material necessari:

Per jugar al joc de la teranyina, necessites un cabdell de llana.

Normes del joc:

1. Per començar el joc, els participants s’han d’asseure en rotllana i amb les cames encreuades.

2. Qui comença s’enrotlla un cap del cabdell en un peu i tira el cabdell a un altre company o companya dient-li una cosa positiva; per exemple: «El passo a l’Arnau perquè em passa la pilota quan juguem».

3. A continuació, aquest altre company, l’Arnau en l’exemple, s’enrotlla la llana en un peu i tira el cabdell a un altre company o companya tot dient-li alguna cosa positiva, com ara: «El passo a la Jana perquè sempre esborra la pissarra». La Jana s’enrotlla la llana en un peu i tira el cabdell a un altre company o companya tot dient-li…

4. Així, successivament, es va creant una teranyina que uneix tots els participants. Tot el que es digui ha de ser positiu i durant el joc ningú no es pot aixecar de la rotllana.

5. Per finalitzar el joc, cal que tots els participants tinguin com a mínim un peu enrotllat i com a màxim tots dos (una vegada cada peu).

Activitats

1. Després de jugar-hi, respon:

Per què es diu «joc de la teranyina»?

Com quedarà tot el grup al final del joc?

Què representa aquest joc?

2. Ordena els passos que cal seguir per jugar al joc de la teranyina:

Al final del joc tots han de tenir almenys un peu enrotllat.

Els participants s’asseuen en rotllana.

També passa el cabdell a un altre dient-li alguna cosa positiva.

Qui rep el cabdell es lliga el fil al peu.

Qui té el cabdell es lliga el fil al peu.

Passa el cabdell a un altre dient-li alguna cosa positiva.

Un jugador agafa un cabdell de llana.

Es continua passant el cabdell.

El nom

Clementina em dic, Clementina em deia.

Altre temps jo fui un xic temorega: el nom m’era llarg igual que una queixa i em punyia el cor quan les amiguetes, per fer-me enutjar, molts cops me’l retreien:

«Quin nom més bonic! –deia alguna d’elles–, però no t’escau: és nom de princesa.»

«Ai, quin nom estrany!» moltes altres feien; i jo al fons de tot sentia l’enveja dels seus noms tan clars de Maria o Pepa.

Clementina em dic, Clementina em deia.

Clementina Arderiu (fragment)

Activitats

1. Relaciona les expressions amb el seu significat:

un xic temorega fer-me enfadar em punyia el cor es reien del meu nom fer-me enutjar em sabia greu me’l retreien un mica poruga

2. Com es diu la noia del poema?

Avaluació

1. Quin problema té el talp Ramonet?

2. Qui és en Pinxo?

3. Què passa quan en els jocs s’ha de triar equip?

4. Què és l’autoestima?

5. Marca amb una creu com sol ser una persona amb autoestima:

optimista s’interessa pels altres trista

entusiasta confiada atabaladora amistosa rondinaire antipàtica

educada amb sentit de l’humor infeliç

6. Quin material es necessita per jugar al joc de la teranyina?

7. Què has de fer en el joc de la teranyina quan reps el cabdell?

8. Què li passa, a la Clementina, la nena del poema?

Bibliografia

CARLES SALA I VILA: Sóc com sóc. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 138, 2008 (2a edició)

El talp Ramonet està trist perquè no se sent estimat pels companys d’escola. Se sent diferent i se’n va a buscar experiències que li siguin positives.

En el seu viatge troba molts altres animals que, com ell, no estan gaire contents de ser com són. No volen ser la riota dels altres animals del bosc i van a la recerca de l’Àvia Sàvia, per demanar-li ajut.

JOAN DE DÉU PRATS: L’home invisible. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Verda 94, 2004 (2a edició)

El senyor Genís no és ni alt ni baix, ni prim ni gras, ni jove ni vell. Més aviat és un home solitari, tímid i poruc, que passa desapercebut arreu on va. Ni tan sols els veïns no li tornen la salutació! Però un bon dia, mentre passeja, troba una gosseta abandonada que l’empeny a canviar de vida. A poc a poc, el senyor Genís, fins llavors un home gris, vesteix el seu dia a dia de color i, amb notes de saxòfon, enamora la veïna del terrat del costat.

MARIA CARME ROCA: Una granota reial. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 41, 2007

Aquesta història tracta d’un príncep que, tot i ser alt, ben plantat i força bona persona, és molt tímid i sempre té por de tot. Quan es fa gran, ha de buscar promesa, però, és clar, confia tan poc en ell mateix que quan es troba davant una princesa no sap què dir. A més, una bruixa li fa un encanteri i el converteix en un gripau. Voleu dir que trobarà una princesa que li faci un petó i el desencanti?

6 . Les fades

Text narratiu

Abans de llegir…

Ara llegiràs una rondalla. Marca quins personatges creus que hi poden sortir:

Una sirena

Un extraterrestre

Un príncep encantat

Un mecànic de cotxes

Un dinosaure

Un mariner

Una noia molt bonica

Un cavall alat

Què creus que podria passar en aquesta història?

Es realitza un experiment científic en un laboratori.

Hi ha un encanteri que transforma un personatge.

Un lladre entra en un banc en plena nit.

Amb quines paraules acostumen a començar les rondalles?

I amb quines paraules solen acabar?

LA DONA QUE ES VA TORNAR

MIG DONA, MIG PEIX

Una vegada hi havia una donzella molt bonica. Estava tan enamorada de la mar, que refusava tots els nois que es volien casar amb ella, perquè deia que es volia casar amb la mar. Un dia, en una barqueta, se’n va anar molt endins, i quan ja no veia terra, s’emmirallà en les aigües i va caure a la mar,

fer cas del cant de la sirena i així tots els escollits la seguien al palau submarí i es convertien en el seu marit. Allà gaudien d’una vida rica i regalada, però es tornaven mig peix com ella i no podien tornar a la vida de terra ferma.

Quan no podia aconseguir l’home desitjat, s’enfuriava desesperadament i desencadenava els temporals més terribles. La fúria de l’aigua li arrencava petxines i altres elements lluents del vestit. Després la mar llençava a la platja aquests adorns i els nens que els trobaven quedaven bocabadats per la seva lluentor i la seva delicadesa.

I qui no s’ho cregui, que ho vagi a veure.

Activitats

1. Relaciona aquestes paraules i expressions del text amb el seu significat: Refusava. Feia servir les aigües com un mirall.

S’emmirallà en les aigües. Una vida luxosa i descansada.

A flor d’aigua. No volia.

Una vida rica i regalada. A la superfície de l’aigua.

Tota nua.

S’enfadava molt.

S’enfuriava desesperadament. Despullada.

Rondalla popular

2. Per què la noia es va convertir en sirena?

Perquè una bruixa la va transformar.

Perquè es volia casar amb la mar.

Perquè va caure a l’aigua des d’una barca i es va ofegar.

3. Completa la frase:

Quan la sirena es fixava en un home, el procurava

4. Quan un home segueix la sirena al seu palau submarí, viu de manera rica i regalada, però té dos inconvenients. Marca’ls amb una creu:

Sota l’aigua s’ofega.

Es converteix en mig home, mig peix.

Ha de fer de criat de la sirena.

No pot tornar a terra ferma.

La sirena s’enfada amb ell.

5 . Explica amb paraules teves què passa quan la sirena no pot aconseguir l’home que vol.

Text expositiu

Abans de llegir…

Què és una fada?

En moltes rondalles apareixen fades. Digues quines històries coneixes en què apareguin aquests personatges.

Totes les fades són iguals? O et sembla que n’hi ha de diferents menes?

LES FADES

Les fades són uns éssers màgics, femenins i generalment bondadosos. Existeixen quatre grups de fades: Petites Dames, Dames Verdes, Dames Blanques i Velles Dames. Les Petites Dames tenen un encantador aspecte infantil i són molt menudes (poden mesurar al voltant de 20 cm). Normalment tenen unes ales molt primes, que dringuen mentre volen. Tenen les orelles punxegudes. Algunes poden fer llum. Es vesteixen amb pètals de flors, fulles, plomes, baies, etc. No saben fer encanteris extraordinaris i la seva funció és protegir la natura.

Les Dames Verdes són de dues menes: les Dames Verdes de la terra (senyores dels boscos, dels prats…) i les Dames Verdes de l’aigua (senyores del mar, dels llacs, de les cascades…).Tenen els ulls verds i una mirada fascinant. La seva veu és molt atractiva, sobretot quan canten. Les Dames Verdes de la terra vesteixen de forma luxosa, porten joies i pentinats complicats. Les Dames Verdes de l’aigua van despullades i algunes tenen cua de peix. Normalment no surten dels seus dominis. Molt més sovint, són els homes els qui entren en el seu territori.

Les Dames Blanques són molt belles, rosses, joves i tenen una mirada bondadosa.

Vesteixen de blanc, de vegades porten un mantell blau. Ningú no sap on viuen, si és que viuen en algun lloc, ja que apareixen i desapareixen per art d’encantament. Quan algú es troba en una situació desesperada, li apareix una Dama Blanca per ajudar-lo. Els humans poden tenir l’ajuda d’una Dama Blanca si són bones persones i no fan mal a ningú.

Les Velles Dames tenen l’aparença d’una dona madura, baixeta i rodanxona.

Vesteixen senzillament, sovint porten davantals i els cabells coberts amb un mocador o un barret punxegut d’ala ampla. Es repengen en un bastó que utilitzen com a vareta. Es dediquen a petits encanteris casolans, amb tisanes i herbes remeieres. Tenen cura dels malalts i dels orfes. Coneixen tots els camins, i orienten els qui es perden. De vegades els homes els demanen que siguin padrines dels nadons. Aleshores es converteixen en fades padrines i protegeixen els seus fillols durant tota la vida.

Contes de fades (text adaptat)

Activitats

1. Posa un títol a cada paràgraf del text.

2. Digues quina mena de fada es representa en cada dibuix.

3. Completa tots els apartats que puguis d’aquesta graella:

PETITES DAMESDAMES VERDESDAMES BLANQUESVELLES DAMES On viuen? Ningú no ho sap.

Com són?

Velletes baixetes i rodanxones.

Com vesteixen?

Què fan? Protegeixen la natura.

Les de la terra vesteixen de forma luxosa. Les de l’aigua van despullades.

Diccionari Diccionari

de les fades

Dona d’aigua: Esperit femení de les aigües dolces, de les fonts, torrents i salts d’aigua. La bellesa de les dones d’aigua és irresistible. Apareixen nues, pentinant-se els llargs cabells d’or. Diuen que durant el dia prenen forma de merles d’aigua i de nit es transformen en nimfes.

Encantada: Esperit de la natura dotat de poders màgics. Les encantades tenen l’aspecte de noies bellíssimes i encanten els humans. Habiten en coves, en boscos, fonts i estanys. Apareixen i desapareixen al seu gust. També se les coneix amb el nom de bones dones o fades. En coneixem alguns noms: Estarella, Flor de Neu…

Llufa: Esperit eteri com el vent o l’alè, com una fada de fum. Ronda sobretot al voltant de Cap d’Any per enredar la gent o burlar-se’n. S’apareix com una dona molt bonica a aquells que li fan bé, en mostra d’agraïment, i, a aquells que li fan mal, se’ls apareix esquerpa. La més coneguda es diu Floridalba.

Sirena: Dona peix, nimfa de la mar. Tenen llarga cabellera daurada o platejada, adornada de perles, petxines i estrelles de mar. Són encisadores i atreuen els pescadors i mariners amb els seus dolços cants cap al naufragi. En nits de lluna plena se les pot veure nedant o ajagudes a les roques.

Joan Soler i Amigó (text adaptat)

Activitats

1. Completa a partir del que has llegit:

A algunes fades, com la Flor de Neu, també se les coneix amb el nom d’ .

Un esperit eteri que es burla de la gent és una .

Els esperits femenins que viuen a les aigües dolces es diuen .

Les nimfes de la mar que atreuen els mariners són les .

2. Relaciona cada ésser màgic amb el lloc on viu:

Sirena bosc

Llufa mar

Dona d’aigua aire

Encantada salt d’aigua

3. En què s’assemblen els quatre éssers màgics descrits en el Diccionari de les fades?

4. Busca en un diccionari el significat d’aquests mots: merla d’aigua:

encisadora:

esquerpa:

Poesia

Juguem a ser fades, juguem a ser mags!

Els bruixots i bruixes tanquem-los en sacs, on no puguin moure’s ni puguin fer mal.

Que ens ensenyi màgia l’àngel de Nadal!

Que ens digui maneres d’ajudar el veí, Que dols i alegries s’han de compartir!

Que ens digui encanteris per endolcir el cor d’aquells que remenen els poders i l’or.

Que d’armes i guerres faci perdre el nom; i la terra sembli un cel a tothom!

Àngels, mags i fades tot ho poden fer… Si tenim coratge, nosaltres, també!

Activitats

1. Quin títol posaries a aquest poema?

La màgia del Nadal.

Els mags i les fades tenen poders màgics.

Podem fer feliços els altres.

Ens agrada jugar a contes de fades.

2. Per què hem de tancar en sacs els bruixots i les bruixes?

Joana Raspall

Avaluació

1. Quina mena de fada és la protagonista de la rondalla «La dona que es va tornar mig dona, mig peix»?

Una Dama Blanca

Una Vella Dama

Una Dama Verda

Una Petita Dama

2. Relaciona els quatre textos que has llegit amb el títol que els vagi bé.

Diccionari de les fades La sirena del mar

Poema Podem fer màgia

Les fades Definim algunes fades

La dona que es va tornar mig dona, mig peix Tipus de fades

3. Ara, contesta aquestes preguntes:

Quin text és un recull d’entrades de diccionari?

Quin text parla de les fades com si existissin realment?

Quin text és una rondalla?

Quin text parla de la nostra vida de cada dia?

4. Posa exemples que tu coneguis de cada tipus de fada. Pensa en llibres, contes, pel·lícules…

Petites Dames:

Dames Verdes:

Dames Blanques:

Velles Dames:

5. En el poema es demana que «la terra sembli un cel a tothom». Què vol dir això?

Bibliografia

ROGER COLLINSON: Les coses de la Berta. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 49, 2002 (3a edició)

La Berta vol fer un encanteri per convertir la seva germana Mònica en un llimac. Per aconseguir-ho, busca algun bolet verinós i llavors… troba una fada petitona! Això sí, la troba asseguda sobre una pedreta, amb un bon refredat, i amb la vareta pansida. La Berta la caça amb un pot de iogurt buit i, a canvi de deixar-la lliure, la fada li concedeix tres desitjos. Què demanarà la Berta?

AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ: En el cor del bosc Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 43, 2001 (3a edició)

La Raquel fa una bonica excursió: visita un vell monestir, passeja per un bosc, veu un riu… i troba un estrany personatge a l’interior de la seva motxilla! Un follet del bosc es convertirà en el seu amic i li descobrirà la màgia del bosc.

SALVADOR COMELLES: Un desembre congelat i altres contes. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 61, 2008

Aquest llibre és un recull de contes on trobareu «Conte de fades». Es tracta de la història de l’Aina, una fada que es fa gran i que ha d’ajudar un rei i una princesa a defensar-se del temible bandoler Negre. I per fer-ho, haurà de fer servir alguna cosa més que la màgia…

7 . La por

Text narratiu

Abans de llegir…

Has passat mai por? Explica com t’has sentit.

Fixa’t en el títol del text que llegiràs a continuació. Quin pot ser el secret del Pau? Pensa en el tema d’aquesta unitat…

Relaciona cada personatge amb la seva característica:

Mòmia

Fantasma

Vampir

Bruixa

Zombi

Diable

Home llop

Dorm de dia en el seu taüt.

Maleeix els qui profanen la seva tomba.

Es converteix en bèstia quan hi ha lluna plena.

És un mort vivent que menja carn humana.

Representa el mal absolut i viu a l’infern.

És un esperit que no descansa en pau.

Adora el diable i té poders màgics.

EL SECRET DEL PAU CAGUETES

Quan la professora Rondinetes proposa passar la nit al pati de l’escola, en tendes de campanya, gairebé tots els alumnes estan contentíssims. Tots, menys un…

La Sara va trobar el Pau en un racó del pati. S’havia amagat darrere la font i tremolava com una fulla a punt de caure de l’arbre.

—Què et passa? —va voler saber la Sara.

—Res —va respondre sense mirar-la als ulls. El Pau es xuclava el polze i estava tan espantat com un cuc un segon abans de ser aixafat. […]

La Sara va comprendre com n’estava, de cagat, el Pau.

Ell la va mirar amb ullets de conill abans d’anar a la cassola, se sentia encara més petit del que era. El Caguetes es va escurar la gola, es va eixugar la llàgrima que se li escolava per la barbeta, es va mirar la punta de les vambes i, amb un fil de veu, va preguntar:

—Si et dic un secret, no el diràs a ningú?

—Que em quedi rígida com una mòmia si ho faig. Paraula de Pegues! —va dir la Sara aixecant la mà per demostrar que ella mai no explicava els secrets dels altres. En el fons, el Pau se’n moria de ganes, de compartir el seu secret amb la Sara, i ho va deixar anar.

—La nit em fa por —va confessar avergonyit, i va afegir-hi sense aixecar el cap—: La foscor m’espanta.

—T’espanta?

—Quan és fosc surten monstres i fantasmes —va afegir el Pau, esporuguit només de pensar-hi—. Sara, sisplau, digues a la Rondinetes que he vomitat, que no em trobo bé, que aquí no hi faig res. Vull marxar a CAAAAAASA.

La Sara, sempre disposada a ajudar els seus companys, li va posar les dues mans a les espatlles i li va prometre que se’n sortiria.

—Jo t’ajudaré. Paraula de Pegues! —va jurar la Sara, segura que aconseguiria fer fora totes aquelles pors que s’amuntegaven dins el cap del seu amic.

El Pau Caguetes la va mirar amb esperança i va desitjar que les paraules de la Sara fossin certes. No hi havia res al món que el pogués fer més feliç: fer fora la foscor i els fantasmes que cada vespre el perseguien.

GISELA POU

Activitats

1. Marca amb una creu les frases que són verdaderes:

La Sara i el Pau són bons amics.

El Pau està malalt i té vòmits.

La por fa que el Pau s’ho passi malament.

2. Subratlla en el text totes les expressions que indiquin que el Pau té por.

3. Explica què passa en el text.

4. Classifica les frases següents segons que facin referència al Pau o a la Sara:

Té vergonya. Vol superar el seu problema. Ajuda els amics.

Sap guardar els secrets. Té por. Comprèn els sentiments dels altres.

El Pau La Sara

5. La Sara està segura que pot ajudar el Pau a superar la por. Què creus que farà per aconseguir-ho?

Text expositiu

Abans de llegir…

Com t’imagines el diable?

Com et defensaries d’un fantasma?

Què és per a tu un monstre?

ÉSSERS TERRORÍFICS

EL DIABLE: Representa el poder del Mal, la força contrària al Bé. És l’esperit maligne, mentider i destructiu que vol que les persones facin el mal per endur-se les seves ànimes a l’Infern. Se’l representa amb figura humana, però lleig i pelut, amb banyes i cua, barbeta de boc, llargues ungles i ulls roents com brases, a vegades amb ales de ratpenat i peülles de boc; de color negre o vermell i fent olor de fum, sofre i socarrim. Se l’allunya amb el senyal de la creu, ruixades d’aigua beneïda, fums de llorer beneït, o invocant el nom de Déu. Se li pot robar part del seu poder arrencant-li tres pèls mentre dorm.

ELS FANTASMES: També s’anomenen ànimes en pena. Són ànimes de persones mortes, condemnades a errar pel món sense repòs. Són de gent que ha mort jove o de forma violenta, que han estat traïts o enganyats, i no poden descansar en pau. Per protegir-se d’un fantasma, cal marcar a terra un cercle, posar-s’hi a dins, fer tres creus al cel, i demanar-li qui és i què vol.

Diuen que els fantasmes es troben els divendres de lluna plena a mitjanit en llocs determinats, vora els corrents d’aigua: parlen de les seves coses, renten els llençols amb què es cobreixen i els estenen sobre els matolls sota la lluna. Si algú aconsegueix robar un d’aquests llençols i deixar una ànima despullada, aquesta haurà de fer-li el favor que li demani a canvi de recuperar el seu llençol.

ELS MONSTRES: Els monstres representen la maldat absoluta. Solen ser enormes i estranys; alguns són una barreja de diferents bèsties. N’hi ha que tenen molts caps o moltes cues. Habiten en coves, illots, estanys, al fons del mar, a dalt dels núvols... N’hi ha de reptadors i de voladors; també n’hi ha d’aquàtics. El drac és un dels monstres més importants.

J

OAN SOLER I AMIGÓ

(text adaptat)

Activitats

1. Relaciona cada personatge amb les seves característiques:

És un mort que no descansa.

Es cobreix amb un llençol. Pot viure a molts llocs. fantasma diable monstre

Té banyes i cua, vesteix de vermell.

Té por de la creu.

És una barreja d’animals.

2. Marca amb una creu el significat de la paraula en negreta:

El dimoni té barbeta de boc.

Mascle de la cabra.

Serp no verinosa de grans dimensions.

El dimoni fa olor de fum, sofre i socarrim.

Cremat superficialment.

Planta aromàtica.

Els fantasmes estan condemnats a errar pel món sense repòs.

Equivocar-se.

Anar d’una banda a l’altra a l’atzar.

Hi ha monstres reptadors.

Monstres que rapten persones.

Monstres que s’arrosseguen.

3. Ara que has llegit el text, defineix aquests personatges:

Diable: Fantasma:

Monstre:

4. Dibuixa el diable tal com es descriu en el text.

No et descuidis cap detall!

Activitats

1. Posa un títol a aquesta historieta.

2. A quina vinyeta podries afegir aquesta frase: «No em preguntis bestieses, ximple! Amb qui creus que parles?».

El Tatano, 40

Poesia

El drac de na Còca

Pel carrer de Sa Portella, quan la nit cau, diuen que hi surt una bèstia;

valga’ns Déu, val!

S’engoleix les criatures

valga’ns Déu, val!

Les mares de Sa Portella ploren d’espant.

Han dit que la nau d’un vell mercader que anava i venia de Mallorca a Alger, va dur d’un viatge un ou venturer.

I va néixer el drac: feroç carnisser.

Pel carrer de Sa Portella

valga’ns Déu, val! les nits fan olor de por, d’algues i sal.

Gabriel Janer Manila

(a partir d’una rondalla popular)

Activitats

1. Troba en el poema un sinònim de:

Drac:

Por:

2. Busca en el diccionari el significat de les paraules en negreta:

S’engoleix les criatures:

Un ou venturer:

3. Per què les mares del carrer de Sa Portella ploren d’espant?

4. El poema diu que «les nits fan olor de por, d’algues i sal». Per què?

Perquè hi ha un monstre que ha arribat des del mar, en un vaixell, i que surt de nit.

Perquè el carrer de Sa Portella és a prop de la platja, i se sent l’olor de mar.

5. Explica com és possible que un drac arribés a un carrer de Mallorca.

Avaluació

1. En aquesta unitat has llegit quatre textos que parlaven de personatges terrorífics. Però eren quatre textos molt diferents. De quin tipus eren?

El secret del Pau Caguetes:

Éssers terrorífics:

En Pere Sense Por i el dimoni escuat:

El drac de Na Coca:

2. Ara, fixa’t en el dimoni del còmic i en la descripció del diable del text Éssers terrorífics. En què s’assemblen?

3. Fes una llista dels personatges de por que han aparegut en aquesta unitat. A veure si els recordes tots!

4. Has après alguna cosa nova sobre aquest tema? Explica quina.

Bibliografia

GISELA POU: La Sara Pegues i el capità caguetes. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 150, 2008

Recordes el problema del Pau? Recordes que la Sara el volia ajudar?

Doncs en aquest llibre sabràs què va passar durant l’acampada nocturna i sabràs com s’ho va fer aquesta noia per ajudar el seu amic a superar la por. Però, compte! No tots els companys tenen tan bones intencions com la Sara…

GUDRUN PAUSEWANG: La sirena en la llauna de sardines. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 7, 2003 (5a edició)

Encara que pensis que aquest llibre no lliga gaire amb el tema dels personatges que ens fan por, en realitat és un recull de contes en què trobaràs la història de l’antivampir. Aquest personatge és fill d’uns vampirs normals i corrents, però resulta ser ben diferent d’allò que els seus pares esperen…

ENRIC LLUCH: De Satanasset a Aletes-de-Vellut. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 104, 2005 (2a edició)

En aquesta història hi trobaràs el diable en persona, el mateix Satanàs! Però no pateixis, que no et farà gaire por: el seu problema més greu és que el seu fill Satanasset es fa pipí al llit. I haurà d’anar a buscar ajuda al cel dels angelets per solucionar-lo.

8 . Llibres i biblioteques

Text narratiu

Abans de llegir…

T’agrada llegir? Per què?

Has anat mai a una biblioteca? Què hi has fet?

Encercla els llocs que trobis adequats per llegir:

sofà de la sala d’estar pati de l’escola

En el text que llegiràs a continuació, una nena llegeix al llit a la llum d’una espelma. Què creus que passarà?

Haurà de deixar de llegir perquè no tindrà prou claror.

Provocarà un incendi.

S’ho passarà molt bé llegint així, sobretot si llegeix un conte de por.

Dijous, 12 de novembre Són les sis. A casa l’atmosfera s’ha tornat irrespirable. Els meus pares estan enfadats i he de reconèixer que amb tota la raó. Sóc una eixelebrada. Aquesta és una paraula nova que vol dir «que una persona fa les coses sense pensar».

La culpa de tot la té la meva afició de llegir al llit. Trobo que al llit s’hi està d’allò més còmode i, a més, és un lloc tranquil, ningú no et molesta. M’encanta llegir abans d’anar a dormir, i el cap de setmana, de vegades, també llegeixo a primera hora del matí, abans de llevar-me. Ja sé que no és un costum dolent, però m’ha donat més d’un maldecap. Si els pares veuen llum sota la porta, a les onze, em diuen: «A dormir! Bona nit!». I jo he d’apagar el llum. Però de vegades em fa molta ràbia deixar una novel·la quan em queden poques pàgines per al final...

Ahir, com cada dia, estava llegint al llit.

Em faltava ben poc per arribar al final d’Els astronautes del «Mussol»…

Vaig sentir el pare, que em deia des de l’altre costat de la porta: «Clara, les onze. A dormir, que demà hi ha escola!».

Així doncs, amb recança, vaig apagar el llum... Però no em podia adormir i vaig recórrer a la solució d’emergència: una espelma i uns llumins. He descobert que la llum de l’espelma no es filtra per sota la porta.

Només té una pega: he d’obrir una mica la finestra perquè se’n vagi l’olor de cera. La meva finestra dóna a l’eixida, i ningú de casa no s’adona que la tinc una mica oberta.

Em vaig disposar a llegir l’últim capítol de la novel·la i, de sobte, sento uns passos al corredor. Em vaig atabalar, vaig agafar l’espelma i vaig voler amagar-la. Com ho vaig fer? Ara mateix no ho recordo...

La qüestió és que la flama va encendre les cortines de la finestra, que són com d’una roba de gasa i de l’any de la picor.

Òndia, com s’han encès! I quina fumera que fa, una misèria de flameta de no res que he apagat de seguida. I quin terrabastall tot plegat!

Ja ho he dit. Els pares estan enfurismats! M’han castigat. Entre altres coses, el cap de setmana sense sortir de casa. No podré anar a la Torre de les Heures... I encara bo que tinc el telèfon del senyor Oliveri…

Dissabte, 21 de novembre

Aquest dissabte ja no estava castigada i he tingut sessió de lectura a la Torre de les Heures.

Totes les parets del despatx són plenes de llibres, però a la Torre també hi ha una biblioteca amb moltíssims més llibres. És a baix, al costat de la sala...

El senyor Oliveri m’ha explicat avui que els llibres li fan companyia, que li agrada viure voltat de llibres.

—Quan estic sol, al capvespre —m’ha dit—, puc escoltar les paraules que surten de dins dels llibres, paraules salades del mar o paraules plenes de terra i de molsa de les muntanyes...

He quedat parada.

—És una manera de parlar —m’ha aclarit. Tornem a llegir al despatx. Parlem i ens ho passem la mar de bé amb les aventures de Huckleberry Finn. Huck, el protagonista, emprèn un viatge Mississipí avall, en companyia del negre Jim.

Activitats

1. Posa títol al text.

MONTSERRAT GALÍCIA

2. Completa aquestes frases sobre la lectura:

A la Clara no li agrada

Quan la Clara ha d’apagar el llum, continua llegint amb

Per evitar que l’habitació faci olor de cera, la Clara

La Clara assisteix a sessions de lectura a la

3. Llegeix aquests dos resums del text i tria el que consideris més correcte:

Un dia a les sis, la Clara aprèn una paraula nova. Està llegint al llit i encén una espelma perquè s’ha quedat sense llum. Obre la finestra i llavors s’encenen les cortines. Hi ha un terrabastall i els pares estan enfurismats i no la deixen anar d’excursió a la Torre de les Heures.

A la Clara li agrada molt llegir al llit. Un vespre, està acabant una novel·la i el pare li diu que apagui el llum i es posi a dormir. Ella apaga el llum, però continua llegint amb la claror d’una espelma. Sent passos al corredor i, quan intenta amagar l’espelma perquè no la descobreixin, cala foc a les cortines. Els pares s’enfaden molt i fins al dissabte següent no pot anar a la sessió de lectura amb el senyor Oliveri.

4. Sovint, quan llegim, podem deduir coses que no estan escrites en el text. Marca amb una creu les idees que podem saber, encara que el text no ens les digui clarament:

Aquest text és un fragment del diari personal de la Clara.

A la Clara li agrada llegir Els astronautes del «Mussol».

La Clara volia llençar l’espelma per la finestra.

La Clara ha provocat l’incendi perquè ha estat imprudent.

Els pares de la Clara s’enfaden amb ella perquè li agrada molt llegir.

El senyor Oliveri li deixa llibres i li transmet el gust per la lectura.

Text expositiu

Abans de llegir…

El text que ara llegiràs es titula «El pergamí i el paper». Tens alguna idea sobre què és el pergamí ?

Marca amb una creu les frases que creus que poden aparèixer en el text:

El millor paper que havia fet aquell actor parlava sobre un misteriós pergamí.

Va ser a la Xina, deu fer prop de dos mil anys, on van inventar el paper.

En Manel tenia tots els papers en regla, i quan va travessar la frontera va començar la seva aventura.

Encercla els materials que creus que poden servir com a suport per escriure.

Marca amb una creu les afirmacions que et semblen verdaderes:

Els llibres sempre han estat iguals que ara.

Els xinesos van inventar el paper.

El paper es fabrica a partir del cotó.

El pergamí es feia amb pell d’animals.

Escorça d’arbre

Granit

Pell

Tela

Vidre

EL PERGAMÍ I EL PAPER

La característica principal dels llibres és que són de paper. Abans, en els primers temps de la història del llibre, escrivien en moltes altres matèries: fulles de palma, escorça d’arbre, teles, pells, rajoles, metalls... Però en queda molt poca cosa, d’aquells llibres primitius.

En el procés de confecció dels llibres, un gran pas va ser l’ús del pergamí. El pergamí és una pell prima d’ovella, cabra o altres animals, rentada i allisada. El nom prové de la ciutat grega de Pèrgam (que actualment és turca i s’anomena Bergama).

L’ús del pergamí va permetre, en primer lloc, l’escriptura per les dues cares i després, que els fulls es pleguessin i formessin quaderns que es podien cosir. I així, els llibres van agafar la forma actual.

Va ser a la Xina, fa prop de dos mil anys, on van inventar el paper. Però va trigar mil anys a arribar a casa nostra, és a dir, a Europa. El vam conèixer gràcies als àrabs.

El paper es fa a partir de la fusta, més exactament de la cel·lulosa continguda en la fusta. El primer lloc de parla catalana on es va fabricar paper va ser a Xàtiva, l’any 1150.

De mica en mica, el paper va anar substituint el pergamí per a l’escriptura de llibres.

Activitats

1. Completa les frases a partir del que diu el text sobre els materials usats al llarg del temps per fer els llibres:

Els llibres més antics es feien amb

Després els llibres es van fer amb

Fa uns dos mil anys, els llibres es van començar a fer amb

ALBERT JANÉ (text adaptat)

2. Completa aquesta graella:

PERGAMÍ

PAPER

Amb quin material es fabrica?

On es va inventar?

3. Quins eren els dos avantatges de fer els llibres amb pergamí?

4. Llegeix aquesta entrada del Diccionari Barcanova de la Llengua Escolar i fes les activitats de més avall:

paper m 1. Substància feta de fibra vegetal que pren la forma de làmines molt primes. 2. Peça, full o tros d’aquesta substància. 3. Document. Esp. pl., tenir els p. en regla. 4. Part d’una obra dramàtica representada per un actor. || fig. 5. Funció que algú o alguna cosa acompleix. 6. p. carbó. Impregnat amb colorant, s’empra per obtenir còpies. 7. p. ceba. Molt fi, per a còpies. 8. p. d’alumini, de plata, d’estany. D’alumini o estany per embolicar. 9. p. de calcar. Molt transparent, que permet reproduir-hi dibuixos. 10. p. d’estrassa. Gruixut i molt absorbent. 11. p. higiènic. Molt fi, enrotllat, per a usos sanitaris. 12. p. timbrat. Imprès amb el timbre de l’estat. 13. p. vegetal. Transparent i molt resistent, emprat per arquitectes, etc. 14. p. moneda. Bitllet de banc.

FAM. Empaperar, paperada, paperaire, paperam, paperassa, paperejar, paperer, -a, papereria, papereta, paperets, paperina, papir, traspaperar-se. SIN. 4. Personatge.

Subratlla el significat de paper que s’utilitza en el text «El pergamí i el paper». Escriu dues paraules de la família de paper.

Com es diu el paper que és gruixut i molt absorbent?

Què és el paper moneda?

Com està organitzada la biblioteca?

Tots els documents de la biblioteca, excepte les enciclopèdies i alguns diccionaris i atles, us els podeu emportar en préstec presentant el vostre carnet al taulell del vestíbul.

Activitats

1. A l’escola t’han demanat que busquis informació sobre el cos humà. A quina secció de la biblioteca aniries a buscar-la?

2. Si no trobes el que busques, pots demanar ajuda al bibliotecari o bibliotecària. On els trobaràs?

3. Ja has trobat un llibre sobre el cos humà i has copiat la informació que volies. On deixaràs el llibre, ara que ja no el necessites?

4. Ja que ets a la biblioteca, vols aprofitar-ho per endur-te a casa un llibre d’aventures, adequat a la teva edat.

A quina secció de la biblioteca aniràs a buscar-lo?

De quin color tindrà el gomet?

5. Què has de fer per endur-te el llibre en préstec?

Poesia

Els llibres…

Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus dits i creu que l’acaricies i que el batec del teu pols vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà, que no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

Activitats

1. Quin és el secret que té cada llibre?

2. El poema diu que el secret dels llibres està disfressat «de blanc i negre». Per què?

Perquè tenen fotos en blanc i negre.

Perquè les lletres són negres i la plana, blanca.

Perquè les il·lustracions del llibre no tenen color.

3 . L’autora parla com si els llibres fossin vius. Subratlla en el poema les paraules o frases que ho demostrin.

Avaluació

1. Quin dels textos que has llegit en aquesta unitat el podria haver escrit un bibliotecari o una bibliotecària? Per què?

2. En començar la unitat, has llegit el diari personal de la Clara, a qui agrada molt llegir. Creus que ella podria haver escrit algun altre dels textos d’aquesta unitat? Quin? Per què?

3. Estàs d’acord amb el que Joana Raspall diu dels llibres en el seu poema? Explica-ho.

4. Digues quin text faries servir per...

…aprendre coses noves:

…pensar en els teus sentiments sobre els llibres:

…saber utilitzar una biblioteca:

…passar-t’ho bé llegint una història:

5. Què t’ha resultat més difícil d’aquesta unitat?

Bibliografia

MONTSERRAT GALÍCIA: Agència de lectura, Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Verda 158, 2009

En aquest llibre trobaràs tota la història de la Clara. Sabràs com va muntar la seva agència de lectura i com va conèixer el senyor Oliveri.

La Clara el visita a la Torre de les Heures, una casa plena de llibres que sembla que amagui algun misteri… O tot és fruit de la imaginació de la Clara?

EULÀLIA CANAL: Les set dents de la Palangana. Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 118, 2005 (4a edició)

El germà petit d’en Guido està malalt de «deslletritis», perquè els llibres del seu poble s’han quedat sense lletres. Per solucionar el problema, en Guido busca lletres al mercat, acompanyat de la bruixa Palangana, que s’ha quedat sense les seves dents. Aquí trobaràs humor, fantasia i moltes ganes de jugar amb les paraules.

SALVADOR COMELLES: El misteri dels Ogres Golafres, Barcelona, Barcanova, «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja 73, (4a edició)

El Club dels Personatges Dolents ha de resoldre un misteri: tots els exemplars del conte dels Ogres Golafres han desaparegut! I el Club decideix enviar una bruixa i un pirata a buscar el conte. La recerca no serà fàcil… Però, això sí; serà divertida!

Funcionament de les activitats interactives

Quan trobis en el quadern, cal que segueixis els passos següents:

1. Vés al web www.espaibarcanova.cat i clica en el bàner.

2. Clica en el quadern corresponent.

3. Escriu el teu nom i el de l’escola i tria l’activitat que vols fer.

4. Llegeix el text.

5. Fes les activitats.

6. Revisa els resultats.

Competències bàsiques

Llegir és una competència fonamental de l’individu i un requisit imprescindible per al desenvolupament de les societats. Llegir és comprendre i per tant, la comprensió lectora és una competència bàsica i indispensable en tota l’etapa educativa i en totes les àrees de coneixement.

Els quaderns Món lector són eines d’exercitació que permetran que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i necessàries per a un aprenentatge integral.

Competència en comunicació lingüística. Comprendre tot tipus de textos escrits, literaris i no literaris (narratius, explicatius, poètics, periodístics, instructius, etc.).

Competència artística i cultural. Llegir i interpretar imatges i relacionar-les amb un text. Conèixer textos literaris en prosa, poètics i de la cultura popular.

Competència del tractament de la informació i competència digital. Tractada en les propostes d’avaluació de les Actvit@ts Món, fetes amb l’ordinador.

Competència d’aprendre a aprendre. Saber aplicar criteris en la recerca i la comprensió de relacions entre textos diversos.

Competència d’autonomia i iniciativa personal. Ser capaços de treballar de forma individual, d’avaluar la seva capacitat de comprensió i d’ampliar les seves lectures.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Ampliar coneixements sobre diferents temes del món que ens envolta i que tenen relació amb la lectura.

Competència social i ciutadana. Aprendre a llegir i a utilitzar textos diversos relacionats amb l’entorn social, com les notícies i els cartells.

Podeu consultar la Proposta didàctica des del Cercle d’educadors al web de l’editorial www.barcanova.cat

Referències bibliogràfiques

1. Els animals marins

TONI VILLALOBOS: El Pop dels Nou Tentacles. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 81, 2002

OLGA XIRINACS: Cavall de mar (Marina / Cavall de mar). Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 20, 1998 (4a edició)

2. La pluja

MARIA ÀNGELS JUANMIQUEL: Obre bé els ulls, Marina...! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 72, 2002 (3a edició)

JOSEP M. DE SAGARRA: El mal caçador. Obres completes. Poesia. Selecta. Barcelona, 1981

3. La cuina i el menjar

ROALD DAHL: Charlie i la fàbrica de xocolata. Barcelona. La Magrana, L’esparver 149, 2001 (5a edició)

FRANCESC J. FOSSAS: «Amb molt de gust», en Cavall Fort, 1120 (Març de 2009)

MIQUEL MARTÍ I POL: Bon profit! (Bon profit! / Per molts anys!). Barcelona. Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 25, 1999 (12a edició)

4. L’hàbitat humà

CARLES SALA: Flairosa, la bruixa dels sabons Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 146, 2008 (2a edició)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT: Antologia poètica, a cura de J. Borrell. Barcelona, Barcanova, Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana, 6, 1990

5. Qui sóc?

CARLES SALA I VILA: Sóc com sóc. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 38, 2008

CLEMENTINA ARDERIU: «El nom», en Lectures de poesia catalana. Barcelona, Edicions 62, 1988

6. Les fades

Contes de fades [exposició]. Barcelona, Caixa de Pensions. Obra Social, 1985

JOAN SOLER I AMIGÓ: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona, Barcanova, 1998

7. La por

GISELA POU: La Sara Pegues i el capità caguetes. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 150, 2008

JOAN SOLER I AMIGÓ: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana Barcelona, Barcanova, 1998

TERESA DURAN / VILADOMS: «En Pere Sense Por i el dimoni escuat», en El Tatano, 40 (Abril de 2009)

GABRIEL JANER MANILA: «El drac de na Còca», dins el disc de Maria del Mar Bonet Bon viatge faci la cadernera, 1990

8. Llibres i biblioteques

MONTSERRAT GALÍCIA: Agència de lectura. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 158, 2009

ALBERT JANÉ: «Llegir no fa perdre l’escriptura», en Cavall Fort, 1000 (Març de 2004) http://www.bibgirona.net/salt/bib_infantil/tutorial/planes/ organitzacio.htm

Coordinació editorial: Montse Ciprés

Coordinació tècnica: Miquel Castells

Edició: Mariajosep Sintes

Correcció: Elena Martín i M. Mercè Estévez

Disseny de coberta: Estudi Els Altres / Laura Rodríguez

Disseny d’interiors: Laura Rodríguez

Maquetació: Montse Cascales

Documentalista: Cristina Boj Il·lustració de la coberta: Núria Feijoó Il·lustració de la pàgina 101: Estudi Els Altres Il·lustracions: Maria Espluga

Fotografies: AGE-Fotostock, Corbis / Cordon Press, La Magrana (cortesia), Latinstock, Photoaisa, Arxiu Barcanova

© 2010, Montserrat Camps i Roser Montañola © 2010, Maria Espluga per les il·lustracions © 2010 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2010

Setena impressió: juny de 2019

ISBN: 978-84-489-2552-9 DL B. 13062-2010

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

MÓN LECTOR 1

L’esquirol

Els bombers

Bona nit!

Els titelles i les nines

Els follets

Les golfes

La papallona

Les bombolles

MÓN LECTOR 3

Animals marins

La pluja

La cuina i el menjar

L’hàbitat humà

Qui sóc?

Les fades

La por

Llibres i biblioteques

MÓN LECTOR 5

Parlem?

Els rius

Jaume I

La solitud

Escrits personals

El medi ambient

Vull ser periodista!

L’estiu

MÓN LECTOR 2

Els trens

Els somnis

Germans i germanes

Animals que volen

L’hort

Els avis

El llop

Els mots

MÓN LECTOR 4

Animals de companyia

Mitjans de transport

La casa

Els extraterrestres

L’hivern

El teatre

Prínceps i princeses

Iguals i diferents

MÓN LECTOR 6

Els herois grecs

Els arbres

Ciència- cció

Pirates

La por L’amor

Els detectius

El cinema

Món

lector

Quaderns de treball de comprensió lectora

Món lector és una sèrie de sis quaderns en els quals es pretén que l’alumnat adquireixi les competències necessàries per a la comprensió de textos escrits. Aquests quaderns s’estructuren en vuit unitats cada un i, en cada unitat, es proposen unes activitats interactives per fer en el web www.espaibarcanova.cat que serviran a l’alumne per assegurar el treball del quadern.

La nalitat del projecte és que a partir de la pràctica l’alumnat arribi a consolidar una manera de llegir i entendre diferents textos, per tant, a assolir amb èxit les Competències bàsiques (Cb) que hi estan relacionades.

Aquesta icona indica, dins el quadern, el moment en què proposem de fer l’activitat interactiva.

Vegeu, a l’interior del quadern:

– Competències bàsiques.

– Explicació del funcionament de les activitats interactives.

– Descripció del contingut de cada quadern.

També a la vostra disposició:

Món matemàtic

Món ortogràfic

Mundo ortográfico

Món de lletres