Issuu on Google+

95

s E T E M B R E -o C T u

B R E 2 0 11

C I L Ò B R L’ H I P E IVERSITARIS

LA REVISTA DELS UN

WWW.DERIA.CAT

ASSOCIATS A

ALTAVEU (PÀG.6)

Obrint Pas

11)

REPORTATGE(PÀG 10-

MÚSICA VIVA DE VIC

GENT (PÀG 9)

POLSERES VERMELLES

Roger Mas

Veu, art i poesia


2

oPInIÓ L’HIPERBÒLIC/95 setembre - octubre

sumari

04 - APUNTA'T

08 - ENTREVISTA

09 - GENT

10-11 - REPORTATGE

16 - PROJECTEECOS

20 - ALTAVEU

FADAI

destacat!!! 06-07

CONVIDAT

MÚSICA VIVA DE VIC

DAVID BLOCK

PALLAPUPAS

POLSERES VERMELLES

CATARRES

ROGER MAS

Als nostres lectors

Entrem en una nova era És lamentable sentir que alguns presumptes experts parlen amb tanta superficialitat com inconsciència sobre un concepte que ja està esdevenint mític: la sortida de la crisi. Bo i entenent que, per a ells, la sortida de la crisi equival al retorn a una situació anterior d'abundància i hiperconsum. Res més lluny de la realitat: allò es va acabar perquè en la seva fase culminant era fictici, era mentida, era el resultat de l'especulació, del crèdit il·limitat, del deute salvatge. I així no es podia continuar. El diner fàcil ha ajudat a corrompre els valors bàscis sobre els quals acostumen a funcionar les societats justes. I la desvalorització del diner públic ha estat una altra estació d'aquesta destrucció de l'esperit cívic i de la voluntat d'implicació col·lectiva que tota societat hauria de tenir. Anem a una nova era. No podem saber ara mateix les traces que tindrà ni a quin ritme s'anirà manifestant, però hem d'anar assumint que els valors haurien de ser uns altres. Haurem de creure més en el treball, l'empreneduria, el sacrifici, l'enginy i l'aprofitament racional dels recursos, avançar en l'eficiència, creure en la suma de les intel·ligències i no en la confrontació: si treballem junts, serem més intel·lgents. Entren en una nova era i el guió canvia.

Flaixos

L'Hiperbòlic i Secundèria estrenen edicions digitals! Des d'aquest estiu, les revistes L'Hiperbòlic i Secundèria ja disposen de les seves respectives edicions digitals. Cadascuna amb la seva personalitat pròpia, dedicada l'una als estudiants de Secundària, i l'altra als de les universitats catalanes. Es tracta d'edicions digitals amb actualització diària permanent, no pas d'una reproducció de les seves edicions impreses. Volem reflectir que es tracta d'un pas que aquestes dues capçaleres -amb una llarga experiència en el treball entre els estudiants i els joves en general- fan per anar-se situant en un futur que és digital, que implica comunicació ràpida i eficient, suma de coneixements i molt d'intercanvi i participació. Volem que aquestes noves dues capçaleres també siguin ben vostres!

www.naciodigital.cat/hiperbolic

www.naciodigital.cat/secunderia

President del Consell editorial: Josep Ritort. Impressió : Imprintsa.

Publicitat: 93 446 42 15. jordi@edicat.cat.

Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.

Dipòsit legal: GI-161-95. ISSN: 1137-4306.

Web: www.naciodigital.cat/ hiperbolic hiperbolic@naciodigital.cat

Redacció i edició: Grup Nació Digital.

Adreça: Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 Barcelona.

Assessorament lingüístic: Xavier Borràs.

Redacció: 93 433 52 96.

Edita: Grup Nació Digital. SCG Aquitània SL Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 Barcelona.


L’HIPERBÒLIC/95 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ setembre - octubre

Es busquen joves talents!

T’agrada fer fotos? Ets un il·lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog—, no ho dubtis: envia’ns les teves creacions a hiperbolic@naciodigital.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».

Roda Es tracta d’una escena dins un petit parc d’atraccions a Bournemouth, una localitat costanera al sud de Anglaterra. La foto no té més misteri que voler captar aquell ambient festiu, alhora nostàlgic, que tot parc d’atraccions té per a mi. Lucas Ottone, nascut a Palma (Mallorca, 1991), m’agrada retratar la meva vida en fotos; els llocs que visito, els meus amics i amors, la meva quotidianitat, el meu gos... Treballo tant en analògic com en digital, i podeu veure el meu dossier de presentació a www.lucasottone.com

3


4

apunta't L’HIPERBÒLIC/95 SETEMBRE - OCTUBRE

_____________________________________________________________________________________________________

PETITES PASSES, GRANS ACCIONS

Apunta't a

FADEI

FADEI és una petita ONGD sense finalitats lucratives, laica i plural, nascuda a Barcelona i centrada en l'assistència aanitària i educativa al tercer i quart món. FADEI (Fundació d'Ajuda al Desenvolupament d'Emergències Internacionals) va néixer l'any 2008, quan un grup de persones compromeses i disconformes amb la situació de desigualtats viscudes en primera persona a diferents països del Tercer món, van decidir embarcar-se en la tasca de cooperació per actuar amb petits passos i aconseguir grans accions. Una de les principals intencions de la Fundació és afavorir processos de desenvolupament que garanteixin la igualtat d'oportunitats de les persones i els pobles a través de projectes autosostenibles de desenvolupament integral, formatiu i/o assistencial amb activitats de sensibilització i un especial interès en la infància. El nostre primer projecte va ser a la República Dominicana, on amb gent autòctona vam aconseguir obrir una escola, reconstruir un hospital, millorar les condicions dels barris marginals (“Bateyes”) i crear 50 habitatges per a diferents famílies. Durant aquest projecte vam patir la tragèdia d'Haití on vam poder aportar la nostra ajuda amb material i metges especialitzats sobre el terreny, que van realitzar diverses intervencions medicoquirúrgiques.

Actualment, els nostres ulls estan centrats en dos projectes a l'Àfrica, un a Etiòpia, on col·laborem en un projecte nutricional maternoinfantil per a preescolars, i un altre a Uganda, amb una escola de nens i nenes disminuïts psíquics i físics que pateixen una gran marginació social i amb l'hospital de la població on es troba l'escola, a Kitgum. Tenim la sort de comptar amb un generós grup d'amics; voluntaris i professionals del món de la sanitat, les emergències, la psicologia i l'educació que ens ajuden i s'impliquen en les grans causes d'injustícia que molts coneixem i no sempre estan al punt de mira i cauen en l'oblit. Gràcies a les donacions particulars i als socis podem dur a terme aquestes accions conjuntament amb l'autofinançament basat a formar a molts joves en temàtica sanitària i rescats a través d'una àmplia oferta formativa i de serveis preventius. Una de les nostres premisses és informar als que ens envolten que no cal ser molt gran per contribuir a millorar històries quotidianes difícils i ajudar a fomentar la participació i la reflexió pública. Qualsevol iniciativa es

ben rebuda, ja sigui difusió, fer-se soci, ser voluntari, formar-te amb nosaltres o aportar-nos noves idees. A FADEI som conscients que per aconseguir que el tòpic d'un món més just s'apropi pas a pas a una realitat, tots hem de participar.hi.

Anna Sánchez www.fundacionfadei.org


L’HIPERBÒLIC/95 _________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE - OCTUBRE

5


6

convidat L’HIPERBÒLIC/95 setembre - octubre _____________________________________________________________________________________________________

ENTREVISTA

Roger Mas

la veu que impressiona

Roger Mas, a Sant Feliuet de Savassona, un roquissar màgic situat entre les Guilleries i la plana de Vic.

Quinze anys de concerts i set discos editats són la trajectòria pública de Roger Mas, el cantautor de Solsona que es consolida com un dels artistes més rellevants de l'escena musical del nostre país. Una veu que impressiona, unes fonts musicals que van des de la tradició pròpia fins a les influències universals i unes lletres que construeixen un món ben propi, són les seves referències d'identitat. - T’agraden molt Jaume Sisa, Pau Riba, Velvet Underground, Neil Young... No sents que vas néixer massa tard? - Pot ser, almenys quan vaig començar... Després ja he desenvolupat l’interès i el gust per músiques de tots els temps. Però si que quan vaig començar, el que em va marcar més va ser la música… La música que es va fer entre els anys 1967 i 1973, pràcticament, que són uns anys també de l’explosió del moviment hippy, de les experiències amb àcids, molt en

sintonia amb la natura... Els discos de Pau Riba i de Sisa, jo trobava que quan els escoltava, essent al mig del bosc, estaven en perfectea sintonia amb al paisatge....És com si de cop en català pogués escoltar una cosa en què hi havia una mica de misteri, en què hi havia una mica de reflexió, autocrítica, de criticar a dins i a fora, i, alhora, aquesta netedat del fet de ser en català.... Perquè, fins llavors havia escoltat música en anglès i en la tradició anglosaxona la boira pesa molt…, i aquí hi fa sol. I per molt que aquí hi hagi obagues i busquem el misteri, pel sol fet de ser en català ja hi ha una llum que fa que el misteri no sigui absolut.

després això ja canvia i és més un deixarse portar... I acaba vencent més això del descregut, que és el què vivim ara, no? L’estat mental que vivim ara a Occident és això, el

- Anem als els teus mons més imaginaris, com el d'Isàrnia. Et deixes portar sense un pla prefixat? - En un principi tenia la necessitat de construir alguna cosa amb un tipus de coherència, per donar sentit a la meva pròpia existència. Però

no creure en res... Estem com en un impàs que no sabem què..., i llavors és com un anar trampejant les coses... I aquí és quan apareix Francesc Pujols, que és un personatge que m’ajuda en el sentit que es fot del mort i del qui el vetlla, de manera que si ets una mica

"Tinc interès i gust per músiques de tots els temps"

descregut ja et va bé perquè en el fons no es creu res, però quan el llegeixes veus que hi ha molt més.... A mi em passa que al final sempre acabo caient en aquestes dialèctiques d’oposats. Entre el creure i el no creure, entre els estats de deixar-se endur per les sensacions i la tranquil·litat del dia dia... Sempre és una batalla entre tenir un peu en un lloc i l’altre en un altre. - Nosaltres no estem d’acord amb això que dius que després de set discos ja només toca millorar les cançons ja fetes. Et veiem destinat a fer coses més grans. - És un misteri això, eh? - I la prova està en el projecte que estàs portant a terme amb la Cobla Sant Jordi. - Bé, ja veurem com surt això (riu)...Perquè ara la sensació que tinc és com d’estar rodolant per un pendent i no saber cap a on anirà tot plegat.


L’HIPERBÒLIC/95 convidat

vol concentrar-se amb coses que no siguin les de guanyar-se el pa. Amb els anys, cada cop domina més la professionalització per sobre de la inspiració. M’he fixat que en la majoria d’artistes que m’agraden, quan més grans es fan menys em diuen...I penso que això hi pugui tenir molt a veure i, a mi, això em preocupa perquè vull arribar a vell com els vells que quan arriben val la pena que hi hagin arribat. I tot el que han fet durant la seva vida al final es materialitzi amb una obra que dius: caram! Després de tot allò venia això! I no com molts d’altres que conec que tinc la sensació que se’ns moriran i ens haurem quedat amb l’obra de joventut… En el meu gènere, que és el món de la cançó, el normal és que després de l’efervescència juvenil tot sigui costa avall. I potser en d’altres disciplines això no passa tant.

- Però esteu gravant temes per un nou disc, oi? - Estem començant a treballar amb els arranjaments per poder fer un espectacle sencer amb la Cobla i llavors, probablement, en farem un disc. - Vas anunciar que seria cap a la tardor aquest espectacle... Si, el novembre s’estrena a Manresa, a la Fira Mediterrània. També hi haurà una data cap a la primavera, a l’Auditori de Barcelona, i entremig s’haurà de fer un disc d’alguna manera, que jo en principi m’agradaria que fos en directe perquè penso que la Cobla és una formació que està feta per sonar a l’aire lliure... És com una orquestra simfònica, ella ja sona, no cal ajustar coses... Llavors és millor gravar-lo en directe per tenir la força del directe. I com que són músics fantàstics, no hi haurà problema! Ja veurem si jo me’n surto tan bé com ells en un directe...

"M'agradaria fer un disc en directe amb la Cobla Sant Jordi: és una formació feta per sonar a l'aire lliure"

"En la meva postadolescència, em movien el sentiment místic i el món dels somnis"

- Què en destaques d’aquest experiment amb la Cobla Sant Jordi? - Com en “Les cançons tel·lúriques”, seria agafar un element tradicional per intentar fer coses noves, però sobre un passat, no només amb els instruments sinó també amb alguna part del repertori. I trobo que la cobla conjumina molt bé el salvatge i el primitiu amb una cosa cultivada i evolucionada. - Tornarà Verdaguer a la teva obra? - Bé, ara són els 125 anys de L’Atlàntida i estic treballant amb alguna cançó del llibre, però tot just som en els primers processos. - Apocalypse Now, la teva pel·lícula preferida. Què et suggereix com a experiència vital navegar riu amunt? - És aquest retorn al caos primigeni... Intentar anar al principi de tot per entendre no sé què…, que inevitablement és un viatge a la bogeria, no? Perquè en part és un viatge d’anar desfent el que saps... Té un punt de psicodèlic això de desfer tot el què està establert, desfer totes les pròpies estructures mentals i quedar-se com un nen petit. És perillós…, però interessant. Bé, i la part de por suposo que també és estimulant, és una cosa seriosa, que realment poden passar coses... És com tenir un peu a cada món i sobreviure sense una rascada. - Parlem del llibre La pell i l’os. No has tingut por de quedar-te massa despullat?

7

El cantautor de Solsona porta una temporada de molts concerts i projectes, com el de la Cobla Sant Jordi.

- Si, però amb el Francesc Bombí som amics des de fa temps i ell mateix ja té un criteri sobre què pot o no publicar... D’un costat, el llibre ha de dir alguna cosa, si no no té interès. Però se’n va guardar moltes... Jo tenia por de quedar massa despullat, per una banda, però tots dos també teníem por que no fos massa moderat, fins i tot. I crec que vam explicar prou coses, i sense passar-nos. Però sí que fa una mica d’angúnia, sí. I la cosa divertida és veure com en fer memòria per parlar dels discos, m’adonava que dels primers anys no sabia quins records formaven part de la memòria o de la fantasia... No sé si mistifico el passat o és que era l’època en què jo ho mistificava tot... A les experiències, hi buscava més del que hi havia. Però a partir del quart disc, m’adonava que no hi havia “chicha” per explicar... Tot era molt quotidià, d’anar per casa… I pensava: què curiós, suposo que a tot li havia de vestir una catedral al voltant... A cada cosa que em passés li havia de construir una ermita... La veritat és que tinc enyorança de tot això.... .Ara tot és una mica més trist..., però també estic més tranquil que abans. - Des de Les Pellofes Radioactives no has format part mai més de cap grup. Estàs envoltat de músics, però sempre més has estat en Roger Mas.

- Un grup és una cosa que ha de ser temporal. I en el fons la majoria de grups ho són. Crec que amb un grup t’hi has d’ajuntar per a un projecte comú concret, però abandonar-te a la creació lliure dins d’un grup ja d’entrada em semblava que no podia ser i, a més, als inicis tampoc no trobava ningú amb prou punts de coincidència. - Quin és el teu secret per reunir i saber coordinar tants artistes? - La manera de treballar és que mano jo, diguéssim, i llavors coincideixo amb músics que volen participar del projecte d’una manera creativa. La creació inicial és meva, però la creació posterior, els vestits i els colors, és conjunta.... - Darrerament has estat molt actiu... No fas vacances? - Fa molt temps que no sé com es fan les vacances. Em costa molt organitzar-me bé per tenir un parell de dies o una setmana neta. En el fons és un privilegi, perquè els meus horaris me’ls puc fer anar com vull, però la dificultat per separar les coses i per desconnectar és molt gran....I quan més bé em van les coses en el sentit de tenir una tranquil·litat econòmica, de tenir projectes a dos anys vista, més em costa concentrar-me amb la part creativa, perquè la creativitat vol quietud, solitud, avorriment... I

- Tenint en compte que ets sensible a percepcions molt especials, com et mous en el món dels somnis? Has tingut mai res proper a un viatge astral? - Un viatge astral no ho sé, jo diria que no....És clar, tot això em remet a anys enrere. Diguem que des de fa un temps, la meva vida és més terrenal, però si que quan vaig començar a cantar, en la postadolescència, el món dels somnis i el sentiment místic en general eren el que em movia. Em sentia més còmode i tenia la sensació d’entendre-ho i, en canvi, la vida terrenal la portava molt malament. I, llavors, en algun moment vaig fer un canvi i vaig decidir intentar entendre com funcionen les coses aquí a la terra, i això va fer que em comencés a oblidar una mica d’aquesta part més interior. - Per què li vau posar el nom d'Amèlia a la vostra filla? - Jo trobo que és un nom molt bonic. Volíem un nom que semblés viu però que alhora estigués entroncat amb la tradició, d’alguna manera. Només conec àvies que es diguin Amèlia, però és un nom que sempre m’ha fet pensar amb una dona molt més jove. Trobava que era un nom que li faltava continuïtat i, a més, era important que s’escrivís i es pronunciés igual en italià, perquè la seva mare és italiana. I és un nom molt net, d’una persona tranquil·la, serena i guapa. I la meva filla m’agradaria que fos així.

Entrevista: Miquel Macià i Eli Piñol Fotos: Albert Alemany


8

EnTREvIsTA L’HIPERBÒLIC/95 setembre - octubre _____________________________________________________________________________________________________

David Block

"L'escola a Catalunya és en català i ja està, el problema real és el fracàs escolar" El doctor David Block, de l'Institute for Education de Londres, defensa el sistema d'immersió lingüística i considera un "insult" que un 30% dels alumnes no acabin els estudis Catalunya té "problemes en l'educació", però "no tenen res a veure amb la dinàmica català-castellà a les aules sinó amb el fracàs escolar". Aquesta és l'opinió del catedràtic de Llengües en Educació de l'Institute for Education de la University of London David Block. Block considera que "el català com a llengua vehicular no és un problema" i critica que se centri el debat sobre l'educació a Catalunya en la qüestió lingüística quan els reptes estan "en els recursos humans i econòmics". L'expert considera que el sistema d'immersió lingüística "ha funcionat bé" i admet que "els nens catalans escriuen igual de bé o malament, o llegeixen igual de bé o malament, que nens en altres parts d'Espanya". "L'escola a Catalunya és en català i ja està, el problema real és el fracàs escolar", assegura David Block, que va viure 18 anys a Barcelona després de marxar dels Estats Units i que parla en un perfecte català. Block admet que la situació del català a l'escola "és única", ja que la resta de llengües co-oficials de l'Estat no s'ensenyen amb un sistema com el de la immersió. "És veritat que Catalunya és única a Espanya per fer-ho tot en català a l'escola, però hi ha moltes raons per les quals això ha evolucionat d'aquesta manera, entre elles que la implantació del català era molt més forta que la d'altres llengües cooficials", explica. Amb tot, Block considera que el model actual funciona i no està d'acord en canviar-lo. De fet, creu que les dificultats temporals d'alguns alumnes que arriben des de fora parlant només en castellà són poc representatives. El professor explica que coneix casos de gent de la resta d'Espanya que avui dia "està fent de professor en català", en un exemple del que considera el bon funciona-

ment del model lingüístic.

Pocs recursos En aquest sentit, creu que hi ha qüestions "més urgents" a resoldre que la de la llengua, i lamenta que tant els defensors de la immersió com els seus opositors no se n'adonin. "Em sembla molt bé que els pares i la gent en general a Catalunya protestin contra aquesta interlocutòria com a insult a Catalunya, però també és un insult tenir un sistema d'educació amb un fracàs escolar -amb joves que deixen l'escola sense titulació- del 30% o més", lamenta. "Si la gent està protestant per la política lingüística no està mirant les retallades que s'estan fent, sobretot en educació", afegeix, criticant que "uns i altres" desviïn l'atenció del que ell considera el problema real, que és bàsicament una "manca de recursos" en educació. "El problema de fons són els governs que per una banda diuen que l'educació és molt important però

per l'altra no estan disposats a posar-hi massa diners, ni tan sols en temps de bonança", critica Block. "A Espanya, en general, i també a Catalunya, hi ha una història d'invertir poc en educació, recerca i desenvolupament, especialment en comparació amb altres països europeus. El problema és gairebé estructural, sistèmic", remarca. "A Catalunya, i arreu d'Espanya -on encara hi ha uns nivells de fracàs escolar més alts- es pagarà molt cara" la poca inversió en educació, alerta Block.

La llengua, una qüestió política Block defensa que el debat actual sobre la immersió lingüística és una "qüestió política". Al darrere, hi veu un Partit Popular que "tira la pedra i amaga la mà". L'acadèmic admet que si el Tribunal Superior de Justícia obliga la Generalitat a acatar la sentència "pot arribar a ser un primer pas cap a l'eliminació del català a l'escola". "Si tu comences a donar algunes classes en castellà,

qui no et diu que al cap d'un temps ja no ho fas tot en castellà. Obres la porta, potser, a un segon recurs que diria que ja que fem la meitat de les classes en castellà, perquè no tenim també escoles només castellanes", argumenta. Block considera que la interlocutòria és "un repte a un sistema molt establert". "Si algú sap una mica de política educativa sap que no es pot canviar d'un dia per l'altre un sistema", assegura el doctor, que no veu factible introduir el castellà com a llengua vehicular, especialment en terminis tan curts com els que marcava la interlocutòria.

El model lingüístic, raons pràctiques i de fons "Des de fora algú podria dir, quin mal faria fer assignatures en castellà?", explica Block. "Però si s'hagués de fer un canvi d'aquest tipus s'hauria de pensar molt", afegeix, remarcant que caldria trobar nous llibres

de text, nous programes i recursos econòmics per adaptar-se al sistema castellà. "Aquesta interlocutòria és curiosa en el moment actual, perquè ara estan retallant en educació a la Generalitat i a tot l'Estat espanyol. Hi ha menys recursos econòmics, i també socials i culturals. Si s'ha de fer aquest canvi, com el pagaran?", es pregunta el professor. "Però també cal preguntar: quines assignatures fas en castellà i quines en català? I quines són les conseqüències de fer matemàtiques en castellà en comptes d'en català, o al revés?", afegeix. Un possible escenari, pronostica, seria que els nens catalans "comptessin en castellà", per exemple, igual que ja feien "algunes persones grans" catalanoparlants que es van escolaritzar durant el temps franquisme, o que tinguessin el castellà com a llengua "de raonament". Una situació que serà així "si és el que vol la gent", diu Block, però que il·lustra "l'abast de les conseqüències" del tipus de sistema educatiu que té un país.


L’HIPERBÒLIC/95 AdoLEsCEnTs 9 setembre - octubre

gent La segona temporada de Polseres Vermelles s'endarrereix fins la tardor del 2012 Sabem que aquesta noticia serà un cop bastant dur pels seguidors de Polseres Vermelles, però la directora de TV3 ha confirmat que la sèrie no s'emetrà fins la tardor de l'any vinent.Ha estat a la roda de premsa de la presentació de la nova temporada de Televisió de Catalunya on Mònica Terribas ha confirmat el que tothom temia,

que Polseres Vermelles tornarà la tardor del 2012. Si nois, falta més d'un any... Terribas ha explicat que el motiu del retard és que els actors de la sèrie no podran quadrar agendes fins l'estiu vinent. Així doncs, fins la tardor del 2012 les Polseres Vermelles ens les pintarem a l'oli.

Podeu continuar llegint ADOLESCENTS.CAT

Flipa, un pagès obliga a la Rihanna a tapar-se

La Rihanna i el seu equip de rodatge van desplaçar-se fins a Irlanda del Nord per rodar una part del nou videoclip de la cantant. Quan tot semblava que anava perfecta-

ment, va arribar un tractor... El pagès propietari del terreny on s'estava fent la gravació del vídeo, va aturar-se al mig del rodatge súper indignat. Després de baixar del tractor va dirigir-se fins a la Rihanna i la va obligar a taparse. Segons l'home, Alderman Alan Graham, la cantant anava massa destapada.

en una entrevista a la bbc, elpagès ha explicat que "vaig tenir una conversa amb la Rihanna i espero que pugui entendre la meva manera de fer. Ens vam donar la mà". També afegeix que "des del meu punt de vista, son els meus terrenys i tinc una ètica. Ho vaig trobar inapropiat". ADOLESCENTS.CAT

Surten unes fotos de la nova temporada de “Gossip Girl”

Sabem que molts de vosaltres esteu súper enganxats a la sèrie de drama adolescent Gossip Girl i que ja no podeu esperar més per veure la 5a temporada! És per això que us deixem una de les fotos que s'ha filtrat a Internet. Després de mirar les fotos, goseu predir-ne l'argument? Si en voleu veure més, connecteu-vos a adolescents.cat! De debò, quines ganes de sintonitzar amb la nova temporada de la sèrie basada en la saga de novel·les de l’escriptora Cecily von Ziegesar.

+info a:

Publiquen dues fotos d'Scarlett Johansson despullada L’actriu ha assegurat que va perdre el seu telèfon mòbil el mes de març. Ara, la persona que el va trobar/robar comença a publicarne les fotos...+info

Vols veure Justin Bieber amb biquini? Algú s'ha dedicat a buscar biquinis per al canadenc Justin Bieber...+info


10

reportatge L’HIPERBÒLIC/95

Vic, capital de la música viva setembre - octubre

La 23a edició del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) ha reunit, durant els quatre dies de la fira, més de 800 professionals acreditats, representants de tots els sectors de la música. FOTOS: Adrià Costa


L’HIPERBÒLIC/95 reportatge setembre - octubre

11

Arnau Tordera

La 23a edició del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) ha reunit més de 800 professionals acreditats, representants de tots els sectors de la música durant els quatre dies que ha durat la fira.

conjunt, xerrades i conferències dirigides als professionals del sector. Marc Lloret ha explicat que els professionals han valorat aquesta iniciativa "sobretot per la dinàmica positiva que s'ha generat entre el sector".

El director artístic del Mercat, Marc Lloret, ha explicat que la valoració que en fa és "tremendament positiva" i ha afegit que juntament amb els companys de direcció, la Maria Lladó i l'Oriol Roca, estan "molt satisfets de com han transcorregut els concerts, de l'assistència als espectacles per part dels programadors i, també, de les sensacions que s'han respirat entre professionals". Marc Lloret ha apuntat que és "molt satisfactori" veure com algunes de les propostes que es programen amb previsió que seran interessants per al públic i per als professionals, ho siguin. En aquest sentit, dissabte al vespre hi havia programades dues propostes catalanes que van aixecar molta expectació entre els professionals. Joan Colomo i Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien van començar els seus espectacles amb molt de públic i amb molts programadors interessats a contractar-los. Lloret ha assenyalat que no es

Lloret ha afegit que, precisament, aquesta era una de les fites que es va marcar la nova direcció. "El sector ha respost amb molta predisposició" i amb ganes que el MMVV esdevingui un punt de trobada "on els professionals puguin créixer i es puguin generar dinàmiques de treball més efectives i beneficioses per a tots".

pot xifrar el nombre de contractacions que se signen durant el Mercat perquè sovint es tracta simplement de "primers contactes" previs a una relació futura, per bé que la direcció del certamen ha detectat "interès" i "compromís de contractació" en alguns casos. Així, doncs, sense poder parlar de dades concretes, Lloret ha assegurat que el MMVV "ha contribuït" al fet que hi hagi contractacions de cara a l'any que ve. Alguns dels mànagers que tenien grups a la

programació oficial han fet saber a l'organització que ha estat "útil" passar pel Mercat perquè els seus grups s'han fet conèixer a més de 600 empreses del sector musical de 26 països diferents. Un dels segells distintius de l'edició d'enguany del MMVV ha estat la marca MVLab que tenia per objectiu potenciar el vessant més professional del certamen. Entre d'altres, aquesta proposta ha organitzat més de 300 actes de trobades ràpides, sessions de treball

Tot i que Marc Lloret ha valorat molt positivament el desenvolupament d'aquest 23a edició del mercat, amb ell i Maria Lladó i Oriol Roca al capdavant de la direcció artística de la fira, encara hi ha serrells que cal resoldre. Lloret ha assenyalat que han anat "prenent nota" de comentaris i suggeriments per millorar el Mercat de cara a la propera edició. En aquest sentit, ha destacat que "potser caldrà ajustar bé la programació a nivell d'horaris i ubicació perquè no hi hagi cap proposta que quedi perduda entre la multitud d'ofertes que hi ha per veure i per fer".

El cap de setmana passat vaig fer un sobreesforç i men'n vaig anar al Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), el festival més gran del sud d’Europa, diuen. Hi havia una cosa que em picava la curiositat. En un primer moment vaig arribar a pensar que vist l’estat deplorable en què els espectadors havien deixat la immaculada plaça Major, potser aquella picor era derivada d’algun paràsit que m’havien encomanat i de fet era cert, algú m’havia contagiat Pthirus pubis (no penso explicar de què es tracta), però el què realment m’intrigava era allò del "mercat": per què li'n deien mercat? Al diccionari s’hi pot llegir: "Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants". Bé, estimada lectora (si he de ser franc prefereixo que sigui una senyoreta la que llegeix), espero que de la mateixa manera que m’ha sorprès a mi, s’hagi vist també alterada davant del binomi. M’havia convertit en un subjecte econòmic. La veritat és que fins i tot em feia una mica d’il·lusió, en cap cas per adjectivar-me com a econòmic sinó per tenir la consideració sempre benvinguda de subjecte i poder defugir l’objectivació de la crua vida humana! Calia però discernir en quin dels dos grups m’encabia i això va suposar-me un mal de cap que sumat al contagi de Pthirus pubis es va fer insuportable. En una mirada primerenca vaig encaminarme cap a la figura del demandant, aquell qui exposa una demanda, que demana quelcom. Però el cert és que jo havia anat al mercat sense demanar absolutament res. M’havia presentat allà de cop i volta sense cap mena de demanda. Ni tan sols vaig poder tenir l’oportunitat virtuosa de demanar res! Quedava clar per tant que no formava part d’aquest còmput. La lògica em portava a entendre que era per força un oferent però tot i reflexionar-hi constantment no vaig poder concloure exactament què era el què tenia per oferir. La qüestió és que vaig estar pensant això durant tots els dies de mercat, fins i tot quan em vaig comprar un berenar ben quantiós, quan vaig anar a recollir uns amics a l’hotel, tot sopant un tiberi en una terrassa plena a vessar, a cada una de les barres que hi havia escampades a totes les cantonades, quan assaboria una crêpe ben entrada la matinada entre cubata i cervesa, tot esmorzant després de la nit intensa i fins i tot menjant una enorme paella el diumenge just després del concert de l’Andrea. Encara ara no sóc capaç de saber què tenia per oferir. Ah! Visca la música!


12

tema del mes L’HIPERBÒLIC/95 setembre - octubre

«Buenafuente tornarà a TVC amb dos programes d'entrevista» El 'showman' torna a la seva casa televisiva. De moment, de forma fugaç: el proper novembre dirigirà dos programes d'entrevista amb el científic Eduard Punset Un cop desplegats, el curs passat, els nous canals de la TDT, la televisió pública estrena aquesta temporada amb la voluntat de "ser al costat de la societat" en "moments difícils", ha indicat la seva directora, Mònica Terribas. Les novetats en la programació es concentren en el camp de la ficció, amb dues sèries centrades en policies o investigadors, i una altra d'animació per a adults feta per Òscar Dalmau i Òscar Andreu. 'Com va la vida' serà el títol d'aquesta petita entrega de dues parts, en cadascuna de les quals Buenafuente farà una vintena de preguntes a Punset. "Jo parlaré molt poc; l'administraré, perquè a l'Eduard li preguntes una cosa i pot anar fins l'origen dels temps", ha descrit Buenafuente. Es tractarà, ha avançat, d'"explicar a través de tot allò que ell ha conegut a la ciència les coses quotidianes de la vida". De moment amb aquest projecte, del qual no ha volgut avançar més detalls, acaba la tornada de Buenafuente a TVC. De moment, perquè el 'showman', que va deixar el seu programa a La Sexta la temporada passada, no ha amagat aquest migdia les seves ganes de tornar a la

televisió, inclús aquesta temporada. La de TVC, de moment, no l'inclou més enllà d'aquestes entrevistes. La televisió pública ha presentat aquest projectes per aquest nou curs. No estarà marcat pel desplegament dels canals esportiu, cultural i infantil i juvenil de la TDT, que la cadena ja va establir l'any passat.I amb èxit, a jutjar per les paraules de la directora de la casa, Mònica Terribas: ha recordat que l'Esports3 és líder del sector, i que el Canal Super 3 ja ha avançat el Disney Channel i s'apropa a Clan. "Volem que els nostres nens juguin i aprenguin en català", ha dit la periodista en una presentació en la qual, per cert, s'han fet diverses referències, sempre crítiques, a la interlocutòria contra la immersió lingüística del TSJC. L'èxit dels nous canals està presidit pel 3/24, que, ha recordat Terribas, farà vuit anys el proper diumenge, Onze de Setembre. L'aniversari va acompanyat de l'estrena del portal informatiu 324.cat, que unifica els serveis informatius de la ràdiotelevisió pública. Pel que fa a les novetats en la programació, destaquen les noves ofertes en el camp de la ficció. En aquest context de crisi ha florit, en el camp literari, la novel·la negra, i negres seran

també les dues sèries que arribaran a la graella de TVC. Els Mossos d'Esquadra faran el salt a la petita pantalla amb 'Gran Nord', que explicarà les vivències d'una agent que, per un enfrontament amb els seus superiors, és destinada a un poblet de muntanya peculiar, amb habitants que no reconeixen cap altra sobirania que la del consell de la vila.

TVC es llença a l'animació per a adults No ho sembla pel títol, però la segona sèrie que estrena TV3, 'Kubala, Moreno i Manchón', també és negra: la referència a la cançó de Serrat és una llicència d'una sèrie que explicarà les peripècies de tres detectius privats que tindran els sobrenoms dels davanters del Barça de les Cinc Copes. Aquesta sèrie, però, no arribarà fins després

del primer trimestre: haurà d'esperar a què acabin les noves entregues de 'La Sagrada Família', que torna a la pantalla amb noves entregues. Amb l'absència, però, del veterà actor Pep Torrents, mort fa pocs mesos. També tornarà 'El Convidat', amb Albert Om. El primer personatge que visitarà serà Quim Monzó, i també passarà per llocs tan dispars com Massachussets, on Om passarà uns dies amb Miquel Calzada, i el monestir on viu reclosa la monja Teresa Forcades. Dins de la secció de programes d'entreteniment Tatiana Sisquella estrenarà 'Passat particular'. La periodista que fins ara havia treballat sobretot a la ràdio pública acompanyarà en cada capítol dos personatges, un de privat i un altre d'anònim, que explicaran històries sobre el seu passat familiar i personal. Una altra de les grans novetats d'aquesta temporada serà, per últim, 'Jokebox'. Amb aquesta sèrie, creada - i doblada - pels guionistes Òscar Dalmau i Òscar Andreu, TVC fa el salt a produir productes d'animació per a adults. El producte promet ser càustic, a jutjar per la presentació de Dalmau: "La voluntat és fer una sèrie d'animació per a adults per a gent que, com a nosaltres, els agrada des dels Joves, Little Britain, Padre de familia, o Southpark". Aquesta serà una, però no l'única de les produccions de TVC que es podran veure aquesta temporada: Pa negre i Bruc es podran veure a la televisió pública, així com els films o minisèries per a la TV 'Barcelona, ciutat neutral', ambientada a l'època de la 1a Guerra Mundial, 'Tornarem', ambientada en la segona gran contesa, '14 d'abril. Macià contra Companys' i l'adaptació de l'obra de Guimerà 'Terra Baixa'. Aquesta programació ha estat presentada en un acte en el qual Terribas ha destacat la seva voluntat de "tenir l'encert de ser al costat de la societat" "en moments en què la societat està patint tant" a pesar de què, ha reconegut, la seva cadena també ha de "fer més amb menys recursos". De fet, les retallades a la televisió han estat presents, en comentaris bromistes, durant tota la presentació de la temporada. "El nostre negoci no és fer diners, el nostre negoci és refermar el compromís amb la societat que tenim", ha destacat la periodista, tot subratllant el seu desig de "sobretot no pivotar tota la nostra activitat al voltant de fer addictes a les pantalles".


L’HIPERBÒLIC/95 _________________________________________________________________________________________________ setembre - octubre

13

Inventa’t una recepta marinera

i presenta-la al Facebook del Museu Marítim de Barcelona Des de fa uns mesos el Museu Marítim de Barcelona ha obert les seves portes a les xarxes socials. L'MMB ja té presència a Facebook, Twitter, Youtube, Linkedin... Des d’un còctel a un plat elaborat, passant per una cloïssa condimentada, o una sopeta de peix... Enregistra un vídeo de 3 minuts amb l’elaboració del plat, penja’l al Facebook de l’MMB i la recepta més votada es presentarà davant d’un dels mestres cuiners del cicle Nits Gastronòmiques de Norai del Museu Marítim de Barcelona.. Des de fa uns mesos el Museu Marítim de Barcelona ha obert les seves portes a les xarxes socials. Així, l’MMB ja té presència al Facebook, Twitter, Youtube, Linkedin, Slideshare, Flickr, etc. En aquest marc i davant la presentació del cicle Nits Gastronòmiques de Norai, el Museu Marítim de Barcelona busca el cuiner més original, enginyós, intrèpid i marítim de la costa catalana. A partir del 8 d’octubre, el restaurant Norai de l'MMB proposa un petit viatge per la gastronomia marinera. Les Nits Gastronò-

miques Norai són un cicle culinari amb xerrada i sopar, que té per objectiu la difusió de la cultura i de la història marítima del país. Cada sessió tractarà una temàtica marítima concreta, com La cuina de proximitat, El peix a la barca o El peix i el vi, etc., i comptarà amb la col·laboració de cuiners i entitats de prestigi. Quim Marqués (del restaurant El Suquet de l’Almirall), Albert Adrià (de Tickets), Joan Sala (de Lossum) o Albert Raurich (Dos Palillos) són alguns dels referents gastronòmics que participaran en el cicle. A la pàgina web del museu es poden trobar les bases i més informació sobre com participar en aquesta activitat (www.mmb.cat).I és que el concurs de receptes és només una de les accions a les xarxes socials del museu. També s’hi convoquen altres iniciatives en les quals els participants poden guanyar, per exemple, entrades a concerts, exposicions, navegacions amb un veler centenari, etc. Una de les

accions que va tenir més èxit va ser la que es va organitzar durant el Festival Llei de Costes del passat juliol. Els fans dels grups musicals Sr. Chinarro, La Habitación Roja, Pumuky, Néctar o el Guincho van respondre al mur del Facebook del museu (www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona) preguntes que relacionaven la temàtica marítima del museu amb el grup que tocava aquell dia. Els primers a respondre guanyaven una entrada doble. Altres accions que el museu preveu realitzar properament a través de les xarxes socials són les emissions en directe, per streaming, de les jornades que s’organitzaran els propers mesos a l’MMB. Així, la “Jornada sobre la fotografia a museus i arxius” i les “II Jornades Museus: cultura i bones pràctiques de comunicació 3.0 i accessibilitat total” es podran seguir per internet, així com participar-hi mitjançant preguntes al Twitter que es faran arribar als ponents al mateix moment

a la sala d’actes. Els materials de les ponències, a més, es penjaran a l’Slideshare i es compartiran a través d’un grup específic al Linkedin. Amb les xarxes socials, el Museu Marítim de Barcelona pretén afavorir el debat i la participació, construir comunitat i estendre coneixement per difondre la cultura i el patrimoni marítim català. Les accions que s’hi convoquen, però, només poden tenir èxit amb la col·laboració de tots els usuaris interessats a conèixer-lo i ajudar a difondre’l. Ens vols ajudar? Hi vols participar? Accedeix a les xarxes i segueix-nos: http://www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona http://www.twitter.com/MuseuMaritim http://www.youtube.com/MuseuMaritim http://www.linkedin.com/museumaritimdebarcelona http://www.flickr.com/photos/museumaritim http://www.slideshare.net/MuseuMaritim


14

Tendències L’HIPERBÒLIC/95 Setembre octubre 2011 _____________________________________________________________________________________________________

Viure als núvols, una tendència que creix

Ja ha arribat el dia en què no hem de portar la informació a sobre: és a tot arreu i a totes hores Viure als núvols ja no és un problema. Més aviat s’ha convertit en un avantatge per a molts, com jo, que hauríem de portar, sempre, diversos CD, memòries USB o discos durs plens d’informació a tot arreu perquè segurament la necessitarem. El núvol és, a més d’una formació gasosa, un terme que s’utilitza per parlar de la informació que desem a Internet, i a la qual podem tenir accés des de qualsevol lloc on, això si, tinguem alguna forma de connectar-nos-hi. Com ja va passar amb tot això del 2.0, el terme núvol (de l’anglès cloud computing) s’ha generalitzat perquè té cert ganxo comercial, que algú devia veure com a potencial eina per fer-ne créixer la seva popularitat. Però per a alguns, ens són més familiars noms com Google Docs, Picasa o Dropbox, aplicacions i serveis que ens permeten desar la informació a Internet per després accedir-hi per veure-la o modificar-la des de qualsevol dispositiu que tingui connexió a la xarxa de xarxes. La popularització dels telèfons mòbils intel·ligents, també anomenats smartphones, ha contribuït molt a aquesta manera de treballar, a tenir unes dades portàtils d’una manera fàcil i moltes vegades gratuïta, per la majoria dels qui les hem de fer servir. Google o Dropbox ens ofereixen prou espai com per desar-hi molta informació, que després podem consultar des d’un iPhone o un mòbil amb Android si ens hem descarregat l’aplicació corresponent, o a través del mateix navegador. I l’ús de tablets, que també va creixent, fa augmentar les possibilitats que el núvol ens ofereix.

Evidentment, no tot són flors i violes: un servei aliè a nosaltres i totalment gratuït no ens pot garantir, massa vegades, la seguretat absoluta de la informació que hi guardem. Evidentment, és molt més segur portar un disc dur a sobre, perquè no ens ho puguin robar, i tot i això, existeix la possibilitat que ens prenguin la bossa. Però, també, és fàcil que, si tenim una contrasenya tan segura com 123456 qualsevol persona que ho intenti pugui veure què guardem: tinguem-ho, doncs, en compte quan escollim la clau d’accés a serveis on desem informació que no volem que surti d’allà sense el nostre permís. L’altre problema que al nostre territori trobem sovint és la falta de cobertura, sobretot quan treballem amb telèfons mòbils. Però, sembla

L’ús de tablets, fa augmentar les possibilitats que el núvol ens ofereix. que darrerament hi ha hagut bones notícies: un nou repartiment de les freqüències en les quals poden treballar les operadores farà que, en un any o dos, moltes zones on fins ara teníem cobertura GPRS a baixa velocitat, puguin gaudir de connexions 3G, mentre a les ciutats les operadores treballaran per oferir les connexions LTE d’alta velocitat. Quan això sigui

possible, es farà un salt endavant important en l’ús d’eines al núvol. Un seguit d’eines que, evidentment, no es limiten només a l’emmagatzematge de dades. Penseu tot el que podeu fer amb un ordinador, i segur que ja hi ha alguna opció per fer-ho des d’un navegador. Consultar el correu electrònic és una tasca cada cop més completa amb el GMail de Google. I hi ha moltes opcions si volem editar fotografies: no tant completes com un Photoshop, però moltes comencen a assemblar-s’hi bastant, i no hem de comprar programes ni instal·lar-los enlloc; només necessitem un navegador web i connexió a Internet. De fet, el mateix terme anglès cloud computing fa referència a una forma de treballar en computació que reparteix les tasques entre diverses màquines que poden estar separades físicament, però connectades a una mateixa xarxa. Així, des d’un terminal amb poques capacitats tècniques, com podria ser un telèfon mòbil, podem executar operacions complexes amb l’ajuda d’uns ordinadors, servidors, ubicats en algun lloc del món, que són els que fan ús de processador, memòria RAM o espai d’emmagatzematge per estalviar-nos tant el fet de dur a sobre un ordinador complet com , fins i tot, haver d’adquirir un equip determinat per a realitzar certes tasques. Cal ser conscients, però, que com en tot allò referent a l’àmbit tecnològic,

estem en un moment inicial de la seva creació. Podem fer coses molt interessants, però molt sovint veurem la paraula beta, que s’utilitza per definir aplicacions en fase de proves. I és que a cada nou model de telèfon mòbil, d’ordinador portàtil, de tablet o d’ordinador de sobretaula, se’ns obren noves possibilitats. Unes possibilitats que, a hores d’ara, encara estan per descobrir, i que de ben segur la creativitat de molta gent, connectada, pensant metafòricament “en un núvol”, unirà esforços i arribarà a idees que ens duran noves aplicacions cada cop més interessants. Fins i tot, potser, d’aquí a uns anys parlarem del núvol com d’un invent passat de moda. Però, per ara, sembla que és el futur de la tecnologia personal. I el present de la tecnologia a les empreses, que cada cop més estalvien recursos i fan una gestió més eficient gràcies al gran nombre d’opcions comercials que ofereix aquesta modalitat tecnològica. Te x t : M i q u e l Serrabassa


L’HIPERBÒLIC/95 _________________________________________________________________________________________________ setembre - octubre 2011

Concurs de clipmetratges

. El teu punt de vista pot canviar el món.

15

«La vergonya no existeix en aquests temps» L'ONGD Mans Unides llança el Concurs de clipmetratges «El teu punt de vista pot canviar el món», que enguany arriba a la tercera edició El concurs consisteix a enregistrar vídeos d'un minut de durada (clipmetratges) per reflexionar sobre les desigualtats, la pobresa i les seves causes Mans Unides ha preparat aquesta activitat de conscienciació i educació per al desenvolupament dirigida als joves, en què s'uneixen sensibilització i creativitat d'una manera divertida i participativa. L'Hiperbòlic col.labora en aquesta acció solidària. Consciència crítica i sensibilitzaci�� En anteriors edicions es van abordar temes com la globalització o els Objectius del Mil lenni, concretament la pobresa i el medi ambient. Aquest any el tema s'emmarca en la campanya Àfrica qüestió de vida, qüestió deguda (www. africacuestiondevida.org) de la Xarxa d'Entitats per al Desenvolupament Solidari (Redes), en què participa Mans Unides. El deficient accés als serveis socials bàsics (salut, educació, aigua i sanejament) i la situ-

ació d'especial vulnerabilitat en la que l'actual crisi econòmica i els conseqüents retallades de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament han deixat a la majoria la població africana són els temes que centren la campanya i sobre els quals han de tractar els clipmetratges. D'aquesta manera, les persones que vulguin

El director de cinema Imanol Uribe, presideix el jurat participar-hi han de prendre consciència de la realitat del continent africà i de les desiguals relacions Nord-Sud. Molts col.laboradors s'apunten a canviar el món El concurs compta ja amb el suport d'importants personalitats del cinema i la televisió, de

la cooperació internacional i de grans empreses que volen aportar el seu granet de sorra en la formació de futurs cineastes compromesos. El director de cinema Imanol Uribe, guanyador del premi Goya per Días contados, presideix el jurat del qual també forma part l'actriu Lluvia Rojo (Cuéntame). Hi col.laboren, a més, els humoristes José Mota i Joaquín Reyes, i els directors Santiago Zannou (El truco del manco) i Eduardo Chapero Jackson (Verb) a més d'experts en desenvolupament i en educació a l'Àfrica. Moltes empreses estan involucrades en la tasca de canviar el món: Spanair, Canon, Adobe, entre d'altres, ofereixen viatges al Senegal, càmeres de vídeo professionals i programes de creació i edició de vídeo de premis que s'emportaran els millors clipmetrajes. L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) cofinança aquesta campanya.

La difusió també té premi No només els creadors opten a premis. El marcat caràcter 2.0 de l'activitat vol premiar també la difusió entre bloguers, videobloguers, gent que tingui una pàgina web, etc. Qualsevol que ajudi a aconseguir viralitat perquè el concurs arribi a tots els racons de la xarxa. Entre els internautes més actius se sortejaran un viatge al Senegal i targetes de soci del Club Renoir. • El concurs arrenca oficialment el 17 d'octubre, Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, i finalitza el 19 d'abril amb l'acte de lliurament de premis al Caixa Fòrum de Barcelona. • Tota la informació es troba a www.clipmetrajesmanosunidas.org • Persona de contacte: Judit Subirachs, Judit@mansunides.org 92.487 78 78


16

Projecteecos L’HIPERBÒLIC/95 Setembre - octubre 2011 _____________________________________________________________________________________________________

ecos o

www.projecteecos.com

Pallapupas: la pastilla del riure Pallapupas és una entitat sense ànim de lucre que treballa a diferents centres sanitaris de Catalunya amb l'objectiu d'aportar alegria i alleugerir el dolor d'infants, joves i ancians hospitalitzats Pallapupas és una ONG que treballa en diferents centres sanitaris de Catalunya des de l’any 2000 amb l’objectiu d’arrencar somriures, aportar alegria i alleugerir el dolor d’infants, joves i ancians hospitalitzats o que segueixen tractament en els departaments de consultes externes. Són pallassos d’hospital, però el servei que ofereixen no és només d’entreteniment sinó, també, assistencial: humanitzen les malalties tenint en compte l’edat, la patologia, l’aspecte emocional i la família de cada persona, ajudant així a la seva recuperació física i emocional. Per aconseguir-ho, treballen estretament amb els respectius equips sanitaris. “Pallapupas! Pallapupas!”, criden els infants que esperen a ser atesos pels equips mèdics quan veuen aparèixer la parella de pallassos formada per la cap de Manteniment Gelocatila i l’infermer Cotó Fluix. Immediatament, les riallades i la màgia envaeixen la sala. Tot canvia de color, i la preocupació i el dolor dels menuts i les seves famílies queden relegats una estona a un segon pla. Ens trobem al departament de consultes externes de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, a la Unitat de Dia d’Oncohematologia –on es tracten processos cancerosos i altres patologies– però podríem ser a qualsevol dels centres sociosanitaris catalans on actua aquesta ONG Montse Roig, infermera que treballa des de fa 30 anys en aquesta unitat, defensa amb contundència la tasca de Pallapupas: “Ens agradaria poder treballar amb ells tota la jornada, perquè ens faciliten molt la feina i els nens pal·lien més el dolor. Vénen amb més confiança i, fins i tot, si hi ha infants que són difícils de punxar, l'equip mèdic espera que els Pallapupas arribin per punxar-los”. A més, “coneixen a fons els infants, s’informen de com estan i també parlen amb la família”, apunta Roig, que exclama: “Ara ja no sabríem ni hauríem de treballar sense ells!”. Malauradament, la crisi actual ha obligat a retallar els serveis d’aquesta entitat sense ànim de lucre, que s’ha vist obligada a reduir les hores d’atenció als centres on treballa. L’equip de Pallapupas el formen actors i pallassos professionals amb formació específica per a treballar en centres sanitaris. Des dels inicis han optat per treballar amb

parelles de pallassos mixtes, ja que els ajuda a “improvisar millor i a equilibrar l’energia”, explica Cristina Parera, coneguda per tots els infants com la cap de Manteniment Gelocatila. “El fet de treballar en parella també suposa un reforç anímic”, apunta. Franco Maestrini –infermer Cotó Fluix–, afegeix que la tasca de Pallapupas té tres bases: “La part de clown, la part de relació amb els metges i la part tècnica, que significa saber ubicar-nos en el lloc adequat sense molestar l’equip mèdic i al mateix temps, captant l’atenció dels infants malalts”. La dels Pallapupas és una tasca molt emotiva, que sovint es desenvolupa en un context on el dolor i l’estrès hi són molt presents. Cada Pallapupas viu aquesta feina de forma molt personal. Parera intenta “extreure el millor de cada situació, cosa que em permet el treball des del clown”. Maestrini afegeix que “tot i treballar des de la vessant de pallasso, les coses que passen aquí ens afecten. Ens trobem a milers d’infants i nois que estan passant per una situació estressant i, si bé els donem un minut d’aire, també ens impregnem d’aquesta situació”. Aquesta és la

raó que ell només pugui acudir al centre dos dies: “Per a mi és suficient, perquè m’enduc càrrega emocional. És la dosi màxima que puc donar i rebre”, assegura. L’ONG ofereix un servei psicològic als professionals de la seva entitat que treballen directament amb els malalts.

a un infant o a tota la família, potser es podria demostrar com de necessari és un pallasso en un hospital”, diu Franco Maestrini. Pallapupas espera que hi hagi un canvi en el concepte i que, des del món de la salut, s’accepti que el teatre és una bona eina per als malalts.

Aactualment, encara hi ha molts hospitals que no creuen amb la funció assistencial dels pallassos: “Si hi hagués una manera de mesurar l’energia o el bé que fa un somriure

Vegeu més informació i altres reportatges a la pàgina web del Projecte Ecos: www.projecteecos.com.


L’HIPERBÒLIC/95

17


18

PETITs AnunCIs L’HIPERBÒLIC/95 setembre - octubre

GUIA

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 90 215 88 66 formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

T’obrim les portes al món · Hostessa de Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

El centre de formació dels professionals financers L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 90 412 44 31 Fax: 90 412 10 15 infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme? A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idiomes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Direcció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos. També podràs realitzar pràctiques internacionals i disposaràs d’una extensa borsa de treball. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat


L’HIPERBÒLIC/95 oRIEnTA'T AMB EduCAWEB _________________________________________________________________________________________________ setembre - octubre

19

Subratlla, resumeix i esquematitza

Ets d’aquelles persones que, malgrat estudiar molt, tenen problemes per retenir la informació? De vegades això passa perquè no tenim cap metodologia a l’hora d’estudiar. Aquí t’explicarem diferents tècniques perquè puguis extreure les idees principals d’un text, mitjançant el subratllat, i facis resums i esquemes clars.

Les idees

A l’hora d’estudiar és fonamental saber quines són les idees bàsiques i organitzar-les. Per poder extreure la informació important d’un text, cal que siguis capaç de distingir i jerarquitzar el contingut en: Idees principals (IP), Idees importants (II), Idees secundàries (IS), Idees detalls (ID)

El subratllat

El subratllat és una tècnica molt útil per poder extreure principalment les IP i les II. Et recomanem que no et precipitis a destacar la informació més rellevant del text, sinó que primer en facis una lectura per entendre’l i després el tornis a llegir i hi comencis a subratllar les IP amb llapis (per si t’equivoques). Per acabar, llegeix-lo i determina les II i, si cal, les IS o ID.

Per subratllar correctament no cal farcir el text de colors ni de ratlles, sinó que s’ha de marcar el mínim nombre de paraules possible, com si fos un telegrama. Utilitza diferents estils o colors en funció del tipus d’idea. Tot i aquesta barreja d’estils, mira de seguir sempre el mateix criteri: per exemple, pots usar el color verd per a les IP, el groc per a les II i el gris per a les IS. D’aquesta manera podràs retenir visualment la informació. No subratllis mai paraules que no entenguis.

El resum

Es fa després d’haver subratllat el text. Les frases que el componen han d’estar construïdes amb les teves paraules; per tant, és molt important que entenguis bé els conceptes. A l’hora d’elaborar el resum cal que jerarquitzis les idees destacades del text tenint en compte els estils que has assenyalat. També has de titular i separar la informació en diferents apartats. Mentre l’escriguis és interessant que aportis

la teva opinió o que donis un toc d’humor, és a dir que hi posis alguna crítica o algun comentari graciós que t’ajudi a recordar el que tu vols. D’aquesta manera no et resultarà tan feixuc estudiar. Utilitza diferents símbols i signes però mantingues l'estil. Per exemple, pots emprar cercles vermells per destacar un exemple o posar una exclamació per indicar que es tracta d’una opinió pròpia, etc.

Recorda Per estructurar correctament les idees primer cal que entenguis tots els conceptes; per això et recomanem que tinguis a prop un diccionari i que hi busquis aquelles paraules que no sàpigues.

Si un cop acabat el resum ja no has de recórrer més al llibre voldrà dir que l’has fet bé. Si, al contrari, estàs tota l’estona amb el llibre a la mà, caldrà que t’hi esforcis una mica més.

L’esquema

L’esquema és el conjunt ordenat de les idees principals d’un text representat de manera gràfica i visual amb el mínim nombre de paraules possible. Pots fer-lo a partir del text subratllat o del resum. L’esquema ideal és aquell que ocupa un full, que s’expressa amb paraules clau (mai amb frases) i que s’estructura clarament mostrant les relacions entre les idees. A l’hora d’estudiar, hi ha persones que prefereixen fer-se esquemes i d’altres que s’estimen més els resums, però també hi ha qui necessita fer-se un resum primer i un esquema després. Qualsevol d’aquestes tècniques és bona, però cal que sàpigues quina et va millor a tu.

www.qestudio.cat

+info: www.educaweb.cat


20

ALTAvEu L’HIPERBÒLIC/95 setembre - octubre _____________________________________________________________________________________________________

www.enderrock.cat FELIU VENTURA (Propaganda pel Fet!) Música i lletra entre els amants de la

ELS CATARRES:

Els pares de la Jenifer El trio Els Catarres, són el grup de l’estiu

cançó d’autor hi havia moltes ganes de Feliu Ventura. Després d’una espera de cinc anys de silenci discogràfic, torna amb un títol senzill i clar: Música i lletra. I senzilles són, en aparença, les cançons que s’hi inclouen. Ras i curt: un disc de cançó d’autor imprescindible . Helena M. Alegret

MR. FREAK SKA (Empordà Sons) Ska casolà el guitarra de the Cabrians, Jaume Cuadrada, és el cervell que hi ha rere Mr. Freak Ska. Al llarg dels últims tres anys, el mataroní Cuadrada ha gravat de forma casolana els disset temes que formen un disc de debut que va molt més enllà de l’entreteniment creatiu: un festival de ritmes sincopats que són addictivament ballables, musicalment excel·lents, i que van acompanyats de lletres delirantment divertides.Roger Palà

ALBERT FREIXAS (Empordà Sons) Ska casolà El guitarrista d’Ix! ofereix un inspirat primer disc en solitari: el primer tema, “Cops crus”, desprèn una atmosfera que t’endinsa en el dolor fet música. Continua transfigurant les penes en cançons a “A flor de pell”, on la carn juga un paper, el de la ‘dolça veritat, escassa part de tu’. Remunta a “Il·lusió”, tot i començar abandonant la il·lusió, revifa l’amor i ‘neix la claror al meu voltant’. Helena M. Alegret

Després de renunciar a la participació a les semifinals del concurs Sona 9 a causa d’una afonia del cantant, el grup ultima el que serà el seu primer disc, Cançons 2011 (Discmedi, 2011), que es posarà a la venda abans de final d’any, i que a més de les cançons penjades a internet inclourà quatre temes nous. Us sorprèn la repercussió de “Jenifer”? ROSER CRUELLS: Em sorprèn que tothom l’hagi volguda analitzar políticament. Han volgut buscar tres peus al gat. ÈRIC VERGÉS: Que hagi estat la cançó de l’estiu no em sorprèn gens. Però l’anàlisi política que se’n fa, sí. Això demostra com està la política. Fins i tot ens insulten a Intereconomia, on ens han dit nazis... R.C: Hi ha molta gent que interperta que som un grup amb ideals independentistes, i nosaltres en cap moment no ens hem vinculat amb cap moviment. JAN RIERA-PRATS: Com a persones tenim les nostres idees, però com a grup no seguim cap línia política. No som un grup compromès com ho pot ser Obrint Pas. Nosaltres fem cançons d’amor i de festa. Us fa por convertir-vos en un grup d’un sol èxit (‘one hit wonder’)?

E.V: És millor ser un grup d’un sol èxit que no de cap. Amb aquestes coses no t’hi pots menjar gaire el cap. Si ets un grup d’un èxit ho ets i ja està. No s’hi pot fer res. Passa-t’ho bé mentre duri. I si s’acaba, ja s’haurà acabat. No passa res. R.C: Tots els grups es donen a conèixer amb una sola cançó, i a partir d’aquí comencen a tenir gent que els segueix i s’interessa per les altres cançons i pel grup en general. I això és el que està passant. Ja sabem que d’aquí a sis mesos o un any potser no tindrem tant de públic com ara, però estem convençuts que hi haurà gent que ens seguirà. De fet, cada vegada ens demanen i la gent canta més cançons. Teniu pressió a l’hora de fer cançons noves? J.R: Això depèn d’un mateix. No em preocupa gens que no em surti una altra “Jenifer”: segur que farem altres cançons més bones. En realitat, des del meu punt de vista, al disc hi ha altres temes millors que “Jenifer”. Per a mi no és cap pressió. Ja hem fet molt... R.C: No preteníem res. Tot el que ha vingut és perfecte. Això està molt bé, però les circumstàncies

han canviat. La vau fer per divertir-vos i en canvi ara heu deixat les feines i us dediqueu a la música. J.R: Ens esforçarem a fer-ho tan bé com puguem, però si no ho assolim no passa res. No deixarem la música. E.V: A més, que una cançó esclati no depèn de nosaltres sols. I com que no hi podem fer res, no ens preocupa. J.R: Intentarem no viure de renda de “Jenifer”. Aquest hivern publicareu el vostre primer disc amb els vuit temes que teniu a la xarxa i quatre cançons noves. Continuareu regalant cançons per internet? J.R: Un dels pilars fonamentals del grup és que les cançons sempre seran gratuïtes. La discogràfica ha acceptat editar-nos el disc i que puguem seguir regalant les cançons per internet. Ens interessa posar un disc al mercat perquè ens servirà per finançar el proper CD. Es vendrà a les botigues i a la tapa hi enganxarem un adhesiu on dirà que estàs col·laborant perquè hi hagi un segon disc d’Els Catarres. Que el compri la gent que realment hi vulgui col·laborar

Text: Joaquim Vilarnau / Fotos: Ibai Acevedo


L’HIPERBÒLIC/95 _________________________________________________________________________________________________ setembre - octubre 2011

21

Associació Universitària Sin Vergüenza

Troba la teva entitat juvenil i viu al màxim! Sabies que en moltes de les universitats catalanes hi ha una associació universitària de joves GLBT (gais, lesbianes, bisexuals i transexuals)? Es diu Sin Vergüenza i treballa per aconseguir que cap jove universitari/a pateixi situacions de discriminació per la seva condició sexual. L’objectiu final és que tothom pugui mostrar-se tal i com és, sense haver d’ocultar cap element de la seva personalitat, evitant tots els problemes que això comporta. I aquests objectius l’entitat els treballa oferint formació, un espai de trobada i d’intercanvi i fent activisme pels drets del col·lectiu LGBT. Pel que fa a la formació, Sinver treballa qüestions que van des de les característiques del moviment LGBT fins a la diversitat d’orientacions i d’identitats que s’hi emmarquen. En la vessant més lúdica, el ventall d’opcions és amplíssim: festes, sopars, xerrades, propostes esportives, trobades, excursions... I a tot plegat cal afegir l’activisme, amb la participació de l’entitat i dels

seus joves associats/des en esdeveniments relacionats amb el col·lectiu com el Dia de l’Orgull LGBT, la Manifestació Trans, o tenint presència en la diada de Sant Jordi. Amb tot plegat l’associació aconsegueix donar més visibilitat al col·lectiu LGBT en el marc de la comunitat universitària, sensibilitzar socialment, aprofitar l’educació com a mitjà per a trencar els tòpics i estigmes sobre el col·lectiu i reivindicar els drets del col·lectiu en igualtat de condicions. En definitiva, Sinver és un espai per a gaudir i, al mateix temps, per a lluitar per tal que qualsevol jove LGBT pugui sentir-se absolutament còmode en tots els àmbits i per a compartir experiències entre joves LGBT. Si ets universitari/a, vols relacionar-te amb d’altres joves LGBT i treballar per a la seva total normalització en tots els àmbits, al Sinver tens un espai al teu abast que et pot ser molt útil. L’entitat té presència a la UPC, la UB i la UAB, però qualsevol estudiant, també de batxillerat o FP, pot participar en les activitats de l’associació. Trobaràs més informació sobre com associar-te

a l’entitat i les activitats i propostes que realitza a www.sinver.org. Troba la teva entitat juvenil i viu al màxim! Comença el curs i és un bon moment per a plantejar-se com aprofitar-lo al màxim. Pots ferho a través de les associacions juvenils, espais que et permeten implicar-te per a millorar el teu entorn o lluitar per canviar allò que no t’agrada. I tot plegat, coneixent a d’altres joves amb les mateixes inquietuds que tu, passant-ho bé i sent actiu/va en la presa de decisions . D’opcions n’hi ha moltes: entitats culturals, polítiques, educatives, sindicals, d’intercanvi, socials, plataformes juvenils... EL ventall és amplíssim. Només cal que trobis la que més s’adequa als teus interessos. Per tal de donar a conèixer les associacions juvenils de Barcelona i què pot aportar el fet d’associar-s’hi a tots els i les joves de la ciutat, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha engegat una campanya que amb el nom de

“Uneix-te a l’autèntica Generació NI-Ni (“Ni “sudem” ni ens conformem” vol aprofitar la popularitat del concepte Ni-Ni per a positivar-lo, ampliant el terme “Ni-Ni” als joves que “Ni “suden”, Ni es conformen” El punt neuràlgic de la campanya és la pàgina web www.trobalatevaentitat.cat. En aquest web qualsevol jove no associat/da pot descobrir quin és el tipus d’entitat que li escau més segons les seves inquietuds i interessos, a través d’un qüestionari. Un cop respostes les preguntes, la web indica quin és l’àmbit o àmbits associatius que poden ser més de l’interès de la persona que l’ha realitzat i llista totes les associacions juvenils membres del CJB d’aquell/s àmbits, amb la informació necessària per a contactar-hi. D’altra banda, a la web també s’hi pot trobar el mapa d’associacions juvenils de Barcelona, del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de la ciutat, un recurs que permet als usuaris/es de la pàgina localitzar les entitats que tenen més a prop del lloc on viuen o de la seva feina.


22

VIATJES L’HIPERBÒLIC/95 sETEMBRE- OCTUBRE _____________________________________________________________________________________________________

Terra de colors Diuen que Argentina és el país dels "sis continents" i qui conegui tota la seva geografia segur que comparteix aquesta reflexió. Viatjar pels seus més de 3.700.000 quilòmetres quadrats de superfície ens convida a viure en una gran varietat de climes i paisatges, que van des de les humides i càlides selves tropicals del nord als freds gels de l'Antàrtida al sud. Com a primer destí podríem triar les exuberants selves del nord on neixen les impressionants cascades d'Iguazú, d'aigües transparents o vermelloses, depenent de l'època de l'any i la quantitat de sediment que arrosseguin. Nombrosos senders recorren aquest Parc Natural i permeten descobrir la natura en el seu estat més pur. A l'altre extrem del nord del país podem conèixer les arrels històriques de la civilització llatinoamericana visitant ciutats amb tanta història com Salta o Sant Salvador de Jujuy. Destaquen, també, els seus paisatges de turons multicolors i els seus deserts de cactus que marquen la ruta de la Quebrada d'Humahuaca. Per als amants de la muntanya la visita obli-

gada és la serralada dels Andes. Una de les excursions més atractives és l'ascens a l'Aconcagua, la muntanya més alta d'occident. Més cap al sud, on la serralada andina s'uneix a la Patagònia, hi ha la regió dels llacs, que s'amaguen entre frondosos boscos de fulla caduca i que arriben a la seva màxima expressió de color a la tardor argentina. És molt recomanable la ruta dels "set llacs", que uneix Bariloche i San Martín dels Andes, i que permet ferse una idea dels espectaculars paisatges d'aquesta zona. A l'extrem sud de la Patagònia andina es troba El Calafate, una petita localitat, punt de partida per visitar un dels espectacles naturals més impressionants d'aquestes latituds, el Parc Nacional de Les Glaceres, amb neus eternes i les grans muralles de gel. I, per acabar el viatge, la millor opció és relaxar-se en una de les reserves més importants de fauna marina del planeta, la Península de Valdés, on podrem contemplar en el seu medi natural a llops i elefants marins, pingüins, balenes i tot tipus d'aus. Fotos: Albert Alemany

BUENOS AIRES No podem marxar d'Argentina sense dedicar uns dies a recórrer els pintorescs carrers de Buenos Aires, impregnats d'història i de música de tango. És una ciutat que no et deixa indiferent i en la qual podràs trobar l'encant de l'antic barri de Sant Telmo i la moderna avinguda 9 de Julio, una de les més amples del món. Ah! i no oblideu sopar en els romàntics restaurants de Port Madero, al costat de Rio de la Plata.


L’HIPERBÒLIC CuLTuRA

L’HIPERBÒLIC/95 A...Z __________________________________setembre - octubre

AGENDA OCTUBRE2011 MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

 Dies: 01/10/2011

Cris Juanico

 Dies: Del 23/09/2011 al 08/01/2012

"Benvinguts al circ de la Pilarín"

Concert

teatre Zorrilla

Exposició

Museu de l'Art de la Pell de Vic C. de l'Arquebisbe Alemany, 5 Tel. 93 8833279 Vic (Osona)

C. del Canonge Baranera, 17 Badalona (Barcelonès) Hora: 21.30 h

 Dies: 15/10/2011

Amaral

Concert

Teatre-Auditori Sant Cugat Pl. del Centre Cultural, s/n Tel. 93 5907690 i 93 5892440 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

 Estrena: 30/09/2011

Johnny English Returns  Dies: del 6 al 16 d'octubre

 SITGES 2011 - XLIV Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya cinema

casa de cultura i altres espais Girona

 Dies: 29/09/2011 al 27/11/2011

 d'Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet Espectacles

TNC Pl. de les Arts, 1 Tel. 93 3065700 Barcelona (Barcelonès)

cinema

Direcció: Oliver Parker Guió: William Davies, Hamish McColl Intèrprets: Rowan Atkinson, Pierc Brosnan, Gillian Anderson, etc.

23



Hiperbòlic 95