Page 1

josep casanovas PÀG. 18

EL MISTERI DE LA MORT DE PRIM

ACTUALITAT

CULTURA

"la música és l'art amb majúscules"

El sumari del magnicidi del general desvela els possibles instigadors de la conspiració de 1870. PÀG. 6-7

Núm. 8 2a quinzena Juliol 2012

www.doreus.com

Benvinguts a eus

DOreus 8.indd 1

presentat el futur pla urbanístic de reus Cal Massó acull l'exposició de l'avanç del POUM que busca fomentar la participació de la ciutadania.

PÀG. 5

RECORDS

ACTUALITAT

La ciutat espera rebre enguany la visita de 100.000 turistes russos

PÀGS. 11-13

CIMIR, EL MAS DE LA IMATGE PÀG. 16

Salvador Espriu, 3, 3-1 · 43201 Reus 605 879 129 · 659 997 093

12/07/12 21:45


DOreus 8.indd 2

12/07/12 21:45


DO

3

2a quinzena - Juliol 2012

Volem llegir la teva veu,

DOEDITORIAL

la teva opinió compta... info@doreus.com

Cartes al director

Reus és Rus? Des de fa un parell d’anys, veure turistes russos pels carrers de Reus no és res estrany. És més, el reusenc s’ha acostumat a conviure amb aquest perfil de turisme i els que es dediquen al comerç han engegat una sèrie de campanyes per atraure’ls als seus establiments, amb més o menys fortuna. Però es podria dir que Reus és Rus? Reus és Rus però també d’altres nacionalitats, començant per la nostra pròpia, ja que els primers que ens hem de sentir estimats i cuidats som nosaltres i d’això l’administració i els ens locals se n’han de fer càrrec. No és allò tampoc de ‘de fora vingueren que de casa ens tragueren’, ja que és un fet que els russos ajuden a l’economia local, però també s’ha de tenir en compte a la gent d’aquí, perquè són els que dinamitzen el consum amb el seu dia a dia, no només uns dies a l’any.

DOdepit

Quins ous! Els fets ocorreguts durant la lectura del pregó de les festes del barri Monestirs de Reus, en què uns encaputxats van llançar ous des d’un terrat al Sr. Alcalde, són per mi totalment menyspreables i els condemno públicament, ja que és aquesta no és l’actitud correcta en una societat democràtica com la nostra. Accions com aquesta, portades a terme per una minoria social, no provoquen una altra cosa que odi i malestar entre la població. Tothom té dret a expressar-se, però mai s’ha de fer d’aquesta manera. Quan penso en els responsables d’aquest acte, només em ve una expressió al cap: Quins ous!

Els preus dels lloguers

Pisos protegits, persones desprotegides

Desitjo molta sort a qui tingui intenció d’obrir un negoci a Reus i necessiti un local. Ho dic perquè la necessitarà, vistos els preus que particulars i immobiliàries demanen actualment pels lloguers.

Fa uns dies, l’Oficina d’Habitatge de Ajuntament va lliurar 24 pisos de protecció oficial, que formen part del pla de xoc d’adjudicació extraordinària de pisos protegits desocupats.

Aquestes persones, pel general, no són realistes i tenen una mentalitat d’abans de la crisi i fixen uns preus inassumibles per a algú que hagi de pagar autònoms, despeses i impostos. I que l’emprenedor s’oblidi de contractar a algú, perquè en el millor dels casos els ingressos li arribaran justet per a cobrir aquestes despeses. Així no és d’estranyar que tinguem mitja ciutat en lloguer.

Per desgràcia, la meva família i jo no vam tenir la sort de ser dels 'guanyadors' d’un d’aquests pisos i ens trobem a un pas del desnonament per culpa de la crítica situació econòmica en la que ens trobem. Què farem quan ens trobem tots 'de patitas en la calle'? Tindrem un pis on protegir-nos amb la quantitat encara de pisos buits que hi ha a la ciutat? 24 pisos protegits és una ridiculesa enfront del nombre de famílies que estan sense casa.

Josepa S.

Martín C.

Alfred B.

El que s'ha de fer pels russos!

Déun'hiDO

Els acudits tenen tots 'animus iocandi'

Aturats Segons dades publicades pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, la taxa d’atur es va reduir en 433 persones a Reus el passat mes de juny. Malauradament, jo estic entre la resta de 9.812 persones aturades. Tot i no deixar de reciclar-me contínuament amb diversos cursos de formació i orientació per trobar feina, les oportunitats de feina no es presenten, i la fatídica data en la que deixaré de rebre la prestació s’acosta. Què més puc fer? Quines opcions em queden? Realment, estic desesperada i perduda. Isabel A.

DOpètals Condemnem el llançament d'ous a l'alcalde en el pregó de les festes del barri Monestirs. El legítim dret a la protesta no ha d'estar renyit amb el respecte als nostres representants democràtics.

No hi ha res com tocar el timbre perquè vingui el 'majordom'. PR Tots els lectors que vulguin expressar la seva opinió sobre qualsevol tema ho poden fer enviant un correu electrònic a:

info@doreus.com Edita: Bold Media, SL Directora: Pepa Rabassa Cap de Redacció: Jordi Sardiña Disseny i maquetació: Bold Media, SL Redacció: 605 802 464 Info / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 info@doreus.com Tirada: 18.000 exemplars Dipòsit Legal: T-0054-12 Distribució: COSTA direct

www.twitter.com/ DiariOpinioReus

DOreus 8.indd 3

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareixen als anuncis són vàlids exceptuant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per escrit de l'editor.

www.doreus.com www.facebook.com/ diaridoreus

L'alcalde Pellicer insisteix en felicitar els ciutadans per carta en motiu de sants o festes regionals. Una mesura electoralista i que malgasta diners públics.

Saludem iniciatives com la primera edició del Reus Beer Festival i li desitgem tant d'èxit com a la seva fira 'germana', el Reus Viu el Vi.

L'única cosa dolenta de la dimissió de l'exdirector d'Innova, Josep Prat, com a president de l'Institut Català de la Salut és que no ho hagués fet molt abans.

Felicitem els responsables de la Xarxa Municipal de Centres Cívics en el seu 25è aniversari per la important tasca de cohesió social que duen a terme a la nostra ciutat.

12/07/12 21:45


4

2a quinzena - Juliol 2012

tot i que es tracta d'un fenomen lògic de la temporada d'estiu,

DOACTUALITAT breus 9è Premi d'Idees per a la promoció del català

el descens del 4,23% dobla el de la resta del país

433 aturats menys al juny bla la reducció mitjana del conjunt del país que va ser del 2,43%. Des de l'ajuntament, el regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació, Marc Arza, valora positivament la tendència, però reconeix que cal continuar treballant per a orientar l’oferta de formació i els projectes de dinamització econòmica impulsats des del consistori. Segons el regidor, la xifra d'aturats continua sent “alta i preocupant”, però presenta una evolució positiva mes rere mes.

La Regidoria d’Ensenyament i Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura convoquen el 9è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català. El premi està dotat amb 2.000 euros i té com a objectiu promoure idees i projectes encaminats a potenciar l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit, per tal d'estimular un canvi lingüístic en persones o organitzacions que normalment no fan servir aquesta llengua. El termini de presentació acaba el 2 de novembre. Les bases es poden consultar a www.cpnl.cat/reus. 


La Casa Gasull obre les seves portes A partir del proper 14 de juliol, la Casa Gasull obre les seves portes als visitants durant els caps de setmana. D’aquesta manera, l’edifici modernista de Lluís Domènech i Muntaner, situat al costat del Mercat Central, s’incorporarà a la Ruta Modernista de Reus, que actualment ja inclou la Casa Navàs, l'Institut Pere Mata i el Gaudí Centre de la Plaça del Mercadal.

DOreus 8.indd 4

DO

Ciutadans fan cua a la Oficina de Treball de Reus.

Redacció

L

leu respir a la llista més negra del món laboral, aquesta on figuren milers de persones desesperades que no troben oportunitats per a guanyar-se la vida i on molts d'altres temen estar aviat si la nefasta situació econòmica no millora.

La taxa d’atur es va reduir en 433 persones a Reus el passat mes de juny, segons dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un descens habitual durant la temporada d'estiu degut a feines puntuals en el sector turístic i de serveis però que, no obstant, també

MLl

apunta a alguns signes esperançadors que conviden a un moderat optimisme. D'una banda es consolida una caiguda de més de 700 persones durant el primer semestre de l'any, que situa la taxa per sota la barrera dels 10.000 aturats, amb 9.812 persones sense feina. A més, cal destacar que el descens de l'atur a la ciutat de Reus en un 4,23% aquest juny gairebé do-

Aquesta evolució confirma que hi ha sectors dinàmics al territori, encapçalats pel turisme i la industria exportadora, que creixen i generen ocupació. Basant-se en el perfil de la major part dels aturats, Arza creu que es confirma que “el millor antídot contra l'atur és la formació”, i en aquest sentit recorda que “des del Mas Carandell s'inverteix en fórmació i orientació per tal de millorar l'ocupabiltat dels aturats i afavorir la seva inserció laboral”. Un cop d'ull a les xifres dels darrers deu anys mostra la crítica situació on ens trobem. I és que la taxa d'atur és avui gairebé sis vegades superior a la de 2001 (1.730 aturats) i quasi triplica la de 2007 (3.845).

12/07/12 21:45


DO

5

2a quinzena - Juliol 2012

fins el 14 de setembre es pot visitar a cal massó l'exposició sobre l'avanç del pla d'ordenació urbanística municipal

DOACTUALITAT

POUM: Dibuixant el demà de Reus

enquesta Què creu que li fa falta a la ciutat?

Lluís Córdoba Cal arreglar el que ja tenim abans de construir més i aturar Metrovacesa per a preservar el comerç local.

Geraldin Ferré Crec que s'haurien d'habilitar zones d'aparcament a preu reduït pels veïns de la zona, com ja es fa en ciutats com Tarragona o Barcelona.

Rosa Mª Gispert Presentació de l'exposició de l'Avanç del POUM a Cal Massó.

Marcel Llevat

M

algrat que el context de crisi obliga a fer servir les tisores i la goma d'esborrar més del que els ciutadans voldrien, el pla urbanístic que ha de dibuixar el Reus del demà comença a prendre forma. El passat dia 2, es va presentar a Cal Massó l'exposició sobre l'Avanç del POUM, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, que ha de definir la fesomia de la ciutat en els propers anys. Els reusencs poden visitar fins el 14 de setembre aquest espai on es detallen les línies mestres d'un pla en que l'ajuntament vol posar èmfasi en la participació ciutadana, com va assegurar en la presentació la regidora Àngela Tello. “En el projecte de definir el Reus del futur cal més que mai el diàleg i la interacció. Per això aquest procés s'ha pensat en clau de participació. Tothom hi ha de poder fer les seves aportacions”, va explicar Tello. Unes aportacions que es poden fer tant a través del canal administratiu oficial com en el web www.poum.reus. cat -on es faran enquestes-, el correu electrònic, Twitter, la mateixa exposició o les sessions públiques de debat i els actes que s'aniran projectant. Per la seva banda, el regidor d'Urbanisme, Miquel Domingo, va dir que el POUM “és necessari perquè la ciutat és viva i canviant”. L'actual pla és de 1999, té

DOreus 8.indd 5

65 modificacions aprovades i d'altres en tràmit, moltes d'elles condicionades per la crisis i pel descens de la previsió de creixement demogràfic de Reus, que avui té 106.000 habitants.

la zona del camp de futbol d'Almoster. En assentaments, es prioritza fer una ciutat més compacta que no deixi àrees disperses i cohesioni els barris enfront l'expansió de la ciutat, regene-

n L'avanç de Pla aposta per una ciutat més compacta i que aprofiti les possibilitats de l'àrea ja construïda Domingo va anunciar que els dimecres, els col·lectius de la ciutat podran aprofundir en una presentació més exhaustiva de l'avanç del POUM amb els tècnics i el regidor. El debat del POUM es basa en tres eixos principals: espais oberts, mobilitat i assentaments. El primer apartat contempla la creació d'una xarxa que integri i comuniqui els espais verds i les àrees de protecció de paisatge de la ciutat i el seu terme. En l'àmbit de la mobilitat, preveu canvis en la xarxa ferroviària actual, com ara treure les mercaderies del centre de la ciutat amb un traçat nou que després de travessar l'Estació del Camp aniria en paral·lel a la variant de la T-11 fins a la carretera de Montblanc. Pel que fa a carreteres, es considera que amb la construcció de les dues variants del pla del 99 ja hi ha molta feina feta, però que es poden millorar els accessos des de Cambrils i Vinyols o descongestionar la carretera de Castellvell amb un vial que uniria la rotonda de la variant de la C-14 amb

rant el teixit urbà i els seus espais buits i aprofitant les possibilitats de la ciutat ja construïda. És a dir, apostar abans per la rehabilitació i la reforma que per l'expansió amb nous assentaments, cercant un creixement equilibrat. En

MLL

base la pla del 99 també s'ha avançat molt en aquest sentit, però queden àrees a estudiar com l'entorn de l'estació de tren, el de la d'autobusos, la del Carrilet, l'àrea de l'antiga Hispània, de l'antic hospital, els voltants de la indústria Jubus o la Sedera. Pel que fa a l'entorn de l'estació ferroviària, l'avanç del POUM busca una solució de continuïtat en què l'estació no sigui una frontera sinó un pont entre el Passeig Mata i el de la Boca de la Mina. Tot plegat s'abordarà en aquest nou pla, sobre el que de ben segur molts reusencs tenen bones suggerències.

Es podrien fer més parcs públics en zones com ara el voltant del barranc del Roquís. S'ha gastat massa en Metrovacesa, el nou hospital o la fira i poc en condicionar descampats.

Juanjo Asorey Anar amb compte amb els efectes de les noves obres. Les del Velòdrom han provocat que la riera de l'Escorial inundi les cases quan plou.

7a mostra d'Arquitectura del Camp de Tarragona Fins el proper 30 de setembre, es pot visitar al Museu d’Art i Història (plaça de la Llibertat, 13) la 7a Mostra d’Arquitectura del Camp de Tarragona, on s'hi exposen els treballs guanyadors de la VII Biennal d’Arquitectura Alejandro de la Sota. L'exposició consisteix en un recull d’obres d’arquitectura i interiorisme construïdes al Camp durant el darrer els darrers dos anys, entre elles sis d’ubicades a Reus, de les quals, quatre són edificis municipals.

12/07/12 21:45


6

2a quinzena - Juliol 2012

DO

l'assassinat del polític i militar reusenc més influent de tots els temps

DOACTUALITAT

va marcar el rumb de la història d'espanya

Prim, el misteri d'un magnicidi Marcel Llevat

A

poc més de dos anys de la commemoració del bicentenari del seu naixement, l'assassinat del general Joan Prim i Prats (1814-1870) segueix sent un misteri que fascina tant a historiadors com a curiosos. Com en d'altres episodis històrics, els avenços científics i tècnics fan possible la paradoxa de conèixer nous detalls d'uns fets quan més fa que es van esdevenir. En aquest sentit, la investigació que està duent a terme la Universitat Camilo José Cela de Madrid (UCJC) sobre la mort del polític i militar reusenc més poderós i influent de tots els temps, està aportant nova llum sobre el que probablement sigui el magnicidi més complex i car de la història d'Espanya. Un episodi que marcà profundament el rumb del país i que explica circumstàncies del present, com ara que encara avui dia hi regni una monarquia borbònica. Basant-se en el vetust sumari del cas, de més de 18.000 fulls manuscrits, la universitat de Madrid, on l'interès per la figura del general Prim és, fins i tot, superior al que existeix a la seva terra natal, ha arribat a conclusions tan determinants com ara qui va instigar el complot, com es va organitzar o els noms de molts dels personatges qui hi van participar. I és que d'aquest detallat estudi se'n desprèn que la infraestructura de la conspiració que va acabar amb el Compte de Reus és tan o més complexa que la que ho va fer amb el president Kennedy a Dallas, gairebé un segle després. El sumari, que al llarg de gairebé un segle i mig ha estat amagat i maltractat per motius polítics perquè comprometia a importants personalitats del moment, apunta com a gran inspirador i finançador del cop a Antonio d'Orleans, Duc de Montpensier, el desè fill de Lluís Felip I, rei de França fins la revolució de 1848. El duc estava casat, a més, amb Lluïsa Ferranda de Borbó, germana de la reina Isabel II. L'ambició d'un home que volia ser el rei dels espanyols seria la força que s'amagaria darrera l'eliminació del principal obstacle per a aconseguir-ho: Joan Prim. Per això, Montpensier hauria pagat una elevada quantitat de diners a un equip de sicaris, alguns dels quals van arribar a ser detinguts i interrogats. Però els autors

DOreus 8.indd 6

Recreació de l'atemptat contra Prim el 27 de desembre de 1870. Il·lustració i retrats d'Eric Blanch

intel·lectuals mai van ser condemnats i el crim quedà en l'oblit. El 1870, i després d'una brillant trajectòria militar forjada en episodis com la primera guerra carlista o la guerra d'Àfrica, Prim era el president del Consell de Ministres i ministre de la Guerra. A aquesta posició hi arribà després de liderar la Revolució de 1868, coneguda com 'La Gloriosa', l'aixecament que va suposar l'exili d'Isabel II de Borbó i l'inici de l'anomenat Sexenni Democràtic. Després de que els progressistes encapçalats per Prim s'imposessin en les eleccions i que la nova Constitució contemplés un règim de monarquia parlamentària, un fet que li va crear molts enemics, l'elecció del nou rei va ser molt problemàtica. Una cosa, no obstant, semblava clara: durant un discurs, Prim va arribar a repetir fins a tres vegades que “mai” un borbó ni cap de les seves bran-

ques tornaria a ocupar el tron espanyol. A més, també rebutjava al Duc de Montpensier perquè aquest s'havia batut en duel en una ocasió, el qual el desqualificava pel tron.

L'home que anys abans havia pronunciat el seu cèlebre “o caixa o faixa”, un particular tot o res en referència a la caixa de morts o a la faixa de general, reposaria poc després al seu taüt.

Finalment, l'opció preferida pel reusenc, i a la qual les Corts van donar suport el novembre de 1870, va ser Amadeu de Savoia,

La investigació de la UCJC és la primera que ha fet un estudi complet i exhaustiu dels volums del sumari que es conserven. Aquest

n

El sumari apunta a que el principal instigador del magnicidi de 1870 va ser el Duc de Montpensier, a qui Prim rebutjava com a candidat a ser el nou rei degut a la seva manca de compromisos amb la noblesa espanyola. Un fet que suposava tot un canvi dinàstic de la nit al dia. Però Prim no arribaria a saludar el nou rei. El 27 de desembre, el mateix dia que Amadeu I embarcava a Itàlia amb destí a Cartagena, es produiria l'atemptat contra el de Reus.

fa referència a fins a tres intents d'atemptat contra Prim en aquells dies, en els mesos d'octubre, novembre i desembre de 1870, essent el tercer el definitiu. 'DOreus' ha consultat el periodista Francisco Pérez Abellán, expert en successos i director del Departa-

ment de Criminologia de la Camilo José Cela per a elaborar la següent reconstrucció dels fets el dia del magnicidi. El 27 de desembre nevava intensament a Madrid. Sobre les 19.30 h, Prim sortia del Congrés dels Diputats i es dirigia amb la seva berlina junt amb els seus dos ajudants González Nandín i el coronel Moya al Palau de Buenavista, la seva residència madrilenya. Segons el sumari, un total de 12 sicaris dividits en tres grups tenien com a objectiu que el reusenc no arribés viu al seu domicili. El primer l'hagués atacat si aquell dia hagués passat pel carrer de Cedaceros per anar a la tasca maçònica 'Las Cuatro Estaciones'. El segon, el que perpetraria el magnicidi, l'esperava al carrer del Turco (actualment Marqués de Cubas) cantonada amb el carrer Alcalá. Una tercera emboscada, que els assassins ja no van considerar necessària, l'esperava

12/07/12 21:45


DO

7

2a quinzena - Juliol 2012

DOACTUALITAT al cap de pocs metres al carrer del Barquillo, on hi havia el seu domicili. En la segona emboscada, dues berlines de lloguer barraven el pas del vehicle on viatjaven Prim i els seus acompanyants. D'elles en van baixar quatre trabucaires que van obrir foc en dues tandes contra el carruatge. Com a conseqüència, Prim va patir greus ferides a l'espatlla esquerra li van quedar destrossats el colze esquerre i l'anular de la mà dreta. El seu ajudant Nandín, que va intentar protegir al general allargant un braç, va rebre un impacte que li va deixar inutilitzada una mà. Entre els assassins, Nandín va reconèixer la veu del periodista i diputat republicà radical José Paúl y Angulo, gran enemic de Prim, a qui ja havia amenaçat des de 'El combate', el pamflet que dirigia. Convençuts de que el tiroteig havia resultat fatal, els agressors haurien enretirat les seves berlines per a deixar passar la de Prim. Segons testimonis que recull el sumari, els assassins

curades i si realment va morir dies després com sosté la versió fins ara oficial. El jurista i polític reusenc Antoni Pedrol Rius va difondre amb un llibre publicat el 1960 la versió de que Prim va morir tres dies després degut a una mala praxis mèdica. Pedrol Rius és qui va recuperar el sumari dels arxius judicials i va alertar que el seu contingut era “una bomba” pel renom d'alguns dels implicats en el complot. No obstant, es considera que el seu llibre no és un anàlisi científic del sumari i que n'obvià detalls clau. Per això, ara els investigadors de la UCJC, basant-se en el sumari i amb l'anàlisi forense que iniciaran aquest setembre a l'Hospital Sant Joan, pretenen demostrar que el llavors president del Consell de Ministres va morir gairebé a l'acte degut a les greus ferides que va patir i a la sang que arribà a perdre. Unes ferides “mortals de necessitat” com indica el sumari en un precari llatí, detall que, segons Abellán, no hauria d'haver impedit que el llibre de Pedrol Rius hi hagués prestat aten-

n

La Comissió Prim, que començarà a treballar al setembre, pretén aclarir si el general va morir a l'acte o tres dies després com s'ha explicat fins ara haurien avisat xiulant al grup de sicaris del carrer Barquillo de que ja no feia falta que intervinguessin. El que succeí a continuació és camp abonat per a la confusió i les teories diverses, alimentades pels comunicats del Govern, minimitzant la gravetat de l'atemptat. I en aquest moment entra en joc la figura de Francisco Serrano, a qui molts acusen d'estar també implicat en la conspiració. Després d'encapçalar amb Prim 'La Gloriosa', aquest va apartar del poder l'influent general gadità, relegant-lo al càrrec simbòlic de regent. Això hauria provocat que Serrano se sentís traït pel reusenc. Serrano, conegut com 'El general bonito', va ser qui va agafar les regnes del poder hores després de l'atemptat contra Prim i es creu que fou ell qui impedí que el jutge instructor pogués veure el ferit -si és que encara era viu- i que el general rebés l'adequada atenció mèdica quan suposadament agonitzava al Palau de Buenavista. El professor Pérez Abellán creu que Serrano és el responsable dels comunicats on es deia que Prim tenia ferides lleus i que encara era viu, i que la seva intenció era controlar el 'tempo' polític dels esdeveniments per a fer-se amb el poder, evitant per exemple, un cop d'Estat dels republicans. Un dels grans misteris que han arribat fins avui és si les ferides que va patir Prim haguessin pogut ser

DOreus 8.indd 7

ció. Morís a l'acte o dies després, el cert és que Prim, com recorda el criminòleg, tenia en contra “a republicans, carlistes, isabelins, alfonsins, unionistes, montpensieristes, a demòcrates moderats i exaltats i a maçons”. Un letal còctel d'enemics en una època convulsa que va desembocar en el trist desenllaç pel general. Però la història va seguir el seu curs. El regnat d'Amadeu de Savoia va ser breu, i els avantpassats de l'actual monarca van trigar només quatre anys a recuperar el tron espanyol. El desembre de 1874, Alfons XII es proclamava rei. La seva esposa, Maria de la Mercè d'Orleans, era filla del Duc de Montpensier, que després d'orquestrar l'assassinat de Prim només hauria pogut saciar la seva ambició reial a través d'una descendent.

Joan Prim. El reusenc que més poder ha arribat a acumular a les seves mans, com a president del Consell de Ministres i ministre de Guerra, va ser un militar brillant i temerari a parts iguals i un polític admirat i controvertit. Després de liderar la revolució de 1868, la seva decisió de no instaurar una república sinó una monarquia parlamentària que exclogués els borbons li va crear enemics de tots colors.

Antonio de Orleans, Duc de Montpensier. El sumari apunta al fill del penúltim monarca de França com el gran instigador de l'asassinat de Prim. El de Reus es negava a que Montpensier ocupés el tron espanyol. Molts pensen que feia falta una fortuna i una sed de poder com la seva per a tirar endavant una conspiració tan complexa com la que va acabar amb el general Prim.

Francisco Serrano. Molts són els indicis que apunten al regent com una figura clau en la conspiració contra Prim. Especialment sospitós resulta que el seu cap d'escoltes, José María Pastor, estigués darrera d'un dels intents d'atemptar contra Prim. Una revista satírica de l'època el va retratar amb l'espectre del reusenc culpant-lo de la seva mort.

José Paúl y Angulo. Periodista i diputat republicà radical. Odiava Prim per haver optat per una monarquia parlamentaria en comptes d'una república. Hauria participat en l'emboscada clau contra el general per una important xifra de diners. Va fugir a França el dia del magnicidi i va ser condemnat a mort en absència. Va escriure un llibre on defensava la seva innocència i acusava al general Serrano del complot.

Conveni per l'estudi de mòmia de Prim El passat dia 2, l'alcalde Pellicer i el vicerector d'Investigació de la Universitat Camilo José Cela de Madrid (UCJC), Adolfo Sánchez Burón, van signar un conveni per a practicar una anàlisi forense i posteriorment restaurar la mòmia del general Prim. L'alcalde va recordar que la primera valoració econòmica que es va fer dels treballs de restauració de la mòmia suposava un import actualment “inassumible”, però que finalment l'operació tindrà un “cost zero” per a les arques municipals, ja que l'assumirà la universitat madrilenya. La Comissió Prim està formada per un equip de criminòlegs, forenses, juristes i historiadors de la Camilo José Cela així com prestigiosos experts de les universitats Complutense, de Granada, València i de la Rovira i Virgili. L'equip que durà a terme l'estudi científic està encapçalat per Francisco Pérez Abellán, director del Departament de Criminologia de la UCJC. També s'integraran dins la comissió professionals de l'ajuntament i de l'Hospital Sant Joan. La comissió, que entre d'altres proves forenses té previst practicar un TAC i radiografies al cos momificat, iniciarà els seus treballs aquest setembre a les instal·lacions del nou hospital reusenc, on s'habilitarà una sala expressament per als treballs. Es posarà especial èmfasi en estudiar les ferides d'arma de foc que podrien aclarir si Prim va morir a l'acte com apunta el sumari -que considera les lesions "mortals de necessitat"-, o tres dies més tard com sosté la versió fins ara oficial. Aquestes tasques seran enregistrades amb vídeo i en un futur podrien passar a formar part d'un documental.

Prim era conegut per les seves agosarades 'profecies'. Un cop, quan els reusencs el criticaven perquè les seves accions havien portat la violència, s'explica que va dir que algun dia li farien una estàtua al mateix lloc on llavors l'acusaven. Però l'home que ara dóna nom a la plaça més cèntrica de Reus no va estar tan encertat amb el seu “Mai, mai, mai” sobre la sort dels Borbons. La dinastia va recuperar a un tron que des de llavors només va abandonar durant la breu etapa republicana i la dictadura de Franco, que en propicià el retorn en la figura de l'actual monarca.

12/07/12 21:45


8

2a quinzena - Juliol 2012

DO

DOCOMARCA

La festa gran dels castellvellencs U

n any més ja és aquí la Festa Major de Santa Anna, la festa gran que Castellvell del Camp dedica a la seva patrona. Unes dates on res millor per a combatre la calor que participar en les desenes d'actes a l'aire lliure on castellvellencs i veïns de Reus i d'arreu són benvinguts. I per a començar-se a refrescar, el dissabte 14 de juliol, a les 10 h tindrà lloc la XII Competició de Natació a les piscines. Un aperitiu abans de la popular Caminada Nocturna que començarà el seu recorregut també a les piscines a les 21.30 h del mateix dissabte. Una activitat que enguany arriba a la seva XXI edició. L'endemà, diumenge 15, a la tarda, serà l'hora del teatre amb la representació de de la Llegenda del Lluert i apadrinament dels Lluertons a Càrrec de la Colla Infantil dels Diables de la Selva del Camp, que es farà a les 20 h al camp de futbol vell. El divendres 20 de juliol a les 19.30 h arriba l'esperada cercavila, on els gegants, el cap gros i la Cuca rebran el Lluert, els timbalers i els Diables de Castellvell i de Cambrils. Una hora després, tindrà lloc el pregó, que aquest any anirà a càrrec de la nadadora castellvellenca Gemma Auñón Caballé Tot seguit el correfoc encendrà la seva metxa amb els Diables Els Banyuts de Castellvell i Els Cigarraires de Cambrils.

El 27 de juliol a les 18 h, també al pavelló, es celebrarà l'espectacle audició de música clàssica a mans de joves promeses fusionat amb l’exhibició de les activitats del gimnàs Acció Gym.

xugats, a les 18 h, es podrà gaudir del Concurs de Mascotes davant el consultori mèdic. Tot seguit, és un bon moment per anar a la sala polivalent a veure l'exposició dels treballs realitzats per l'Associació de Dones aquest curs. Un aperitiu artístic abans del ball de mitja nit de la Festa Major al Pavelló, amb el grup 'Els Guateque'. El diumenge 22, a les 13 h, tindrà lloc el vermut davant del consultori, i a la tarda, a partir de les 17 h la XIII Trobada de Puntaires al Poliesportiu. I a les 19 h, al camp de futbol, és el moment de passar

una bona estona amb el sempre hilarant partit de solters contra casats. El dilluns 23, els joves del poble organitzen jocs a partir de les 18 h davant del consultori, mentre que al Casal d'Avis tindrà lloc a les 19 h l'exposició 'Treballs de Forja'. Els amants del contes tenen una cita a les 18 h del dilluns 24 a la Font Vella, amb el Conta Contes, i a les 20 h, a l'ermita de Santa Anna, el Club del Lector parlarà de l'obra 'Petons de diumenge', de Sílvia Soler. I ja a les 22 h, cinema a la fresca amb

la projecció de 'Thor'.El dimecres 25 a les 17 h és l'hora del Triatló Infantil, a les piscines i el pavelló. I per a recuperar forces, a les 19 h, xocolatada popular gentilesa del Bar Restaurant La Piscina. I seguidament, al pavelló el concurs de llançament de pinyols d'oliva. El dia 26, dia de la patrona, s'inicia amb la tradicional missa votiva a Santa Anna i la solemne a l'església. I a les 20 h, a l'ermita, la VII trobada d'Annes i a les 22 h al pavelló, cinema a la fresca amb 'Tintín'.

El dissabte 28 a les 10h, el Pàdel Indor Reus acull el primer Torneig de Pàdel Vila de Castellvell, mentre que la Penya Barcelonista del poble organitza una gimcana a la mateixa hora a la Plaça Catalunya. A les 18 h, els aficionats a les bitlles tenen una cita al Parc de les Oliveres amb el III Torneig, organitzat per l'associació El Rajoler. I a les 19 h, a la sala polivalent, el tradicional Concurs de Pastissos, que servirà d'aperitiu per a la I Festa d'Entitats, que tindrà lloc a les 22 h al pavelló. I l'endemà, diumenge 29 a les 16 h, com a darrer acte que clourà aquest juliol festiu, Torneig de Futbol Sala d'entitats del poble al pavelló. En definitiva, una oferta àmplia i variada d'activitats a la qual tothom hi està convidat.

Per reposar de les emocions, a les 22.30 h s'oferirà el sopar a la fresca al nou Pavelló Poliesportiu. I per a tirar avall amb bon ritme, sessió de música disco a la pista amb el DJ Sam Lobz. El dissabte 21 de juliol a les 14 h tindrà lloc la tradicional i sempre divertida remullada a la Plaça Catalunya. I un cop ben ei-

DOreus 8.indd 8

12/07/12 21:45


DO

9

2a quinzena - Juliol 2012

DOCOLUMNES

Es tracta d’una zona amb una fertilitat i un potencial productiu únic a la península, i pot qualificar-se de miracle que encara existeixi amb les pressions que ha rebut per la proximitat de l'aeroport, el desviament del riu Llobregat o l'ampliació del port o els polígons industrials dels voltants. Actualment al Parc Agrari hi treballen unes 1.500 persones i a més de tasques com la investigació, protecció i divulgació s’hi produeix entre un 15 i un 20% dels productes d’horta que es consumeixen a Catalunya.

Micoia Rabassa

La hipotètica construcció d'Eurovegas a Catalunya porta mesos alimentant especulacions no únicament en el terreny urbanístic. Poca informació s’ha arribat a concretar, però nombrosos col·lectius ja han qualificat el projecte de disbarat des de diferents aspectes com el turístic, el social, l'urbanístic, l'energètic o l'ambiental, si bé l’impacte que comporta des del punt de vista agroecològic pot ser dels més significatius. El projecte contempla ocupar una àrea equivalent al barri de l’Eixample de Barcelona i s’ubicaria sobre el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Psicologa canina micoia.rabassa@gmail.com

El preu d'Eurovegas

TIPUS D’AMOS El Dominant Físicament: és aquell que vol que el seu gos obeeixi a qualsevol preu i per aconseguir-ho moltes vegades utilitza la força. El Dominant per mitjà de la veu: és aquell que quan vol que el seu gos obeeixi crida. No s’aconsegueix res amb un animal que pot ser poruc i bo, però en canvi si aniria molt bé per un de tossut i que no sigui fàcil d’impressionar. El Seductor: l’amo en aquest cas és el que mima i cedeix fàcilment, sempre l’excusa de tot. Per aquest tipus d’amo s’ha de buscar un gos fàcilment obedient i que no busqui relacions de força (que no siguin dominants per raça).

El Permissiu: és aquell que per por de perdre l’amor del seu gos, evita imposar-li qualsevol tipus de disciplina. Aquesta persona s’ha d'adonar de les seves equivocacions ja que va directe al fracàs.

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ: SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE COMUNICACIÓ EN PERSONES AMB DISMINUCIÓ (1)

L’ambigu: el gos en aquest cas no entén res. Ja que un dia se li permeten unes coses i el dia següent no. El Paranoic: interpreta el comportament del gos com si fos l’humà i li atribueix emocions humanes. En aquest casos els problemes sorgeixen inevitablement. L’Innocent: té pocs coneixements de gossos i es deixa guiar per tot aquell que diu que sap de gossos, però ningú dubta que amb l’esforç i les ganes arribi a ser un bon amo. El Lògic o coherent : el seu comportament és en base al sentit comú, per tant és coherent. L’Intractable: és aquell que no escolta cap consell i es bloqueja quan té problemes. No troba mai la solució.

Quan anem a un país estranger de vacances i no coneixem l’idioma amb que ens parlen la nostra sensació és molt desagradable doncs no entenem i no ens entenen. Aleshores fem tot el possible per comunicar-nos bé sigui amb un diccionari, bé amb signes i expressions facials i corporals.

cada paraula es representa amb un dibuix. La paraula, i no la lletra, constitueixen la unitat més petita del llenguatge. Aquest sistema va ser desenvolupat per Mayer Johnson a la dècada dels 80 i té més de tres mil signes gràfics. Té un suport que és una graella on s’insereix diferents imatges o icones.

De la mateixa manera, quan una persona amb discapacitat té dificultats per expressar-se, s’utilitzen altres sistemes alternatius perquè les persones que l’envolten puguin entendre-la. L’ús de formes alternatives de comunicació tenen un doble objectiu: promoure i recolzar la parla i proporcionar un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix.

La grandària del pictograma varia segons el moment d’aprenentatge del sistema. Depenent de la categoria gramatical del símbol es canviarà el color del pictograma. La persona que utilitza aquest sistema assenyala amb el dit, puny, vista, o amb algun element extern, el símbol que ens indica el que vol.

Un sistema molt utilitzat és el llenguatge pictogràfic SPC. Generalment implica ajudes tècniques que van des dels simples plafons de comunicació sobre el paper, fins a l’ús dels ordinadors. És un sistema de signes logogràfics on

Una quantitat significativa tenint en compte que només som capaços de produir un 40% dels aliments que consumim. A més, cal valorar l’alta qualitat i proximitat d’aquests productes cada cop més valuosos per al primer sector en pes en el PIB industrial català, la indústria agroalimentària.

Quan ens comuniquem ens sentim realitzats i feliços. Tots volem expressar-nos i tots tenim el dret a fer-ho. Ha de ser una prioritat el que tothom ho pugui fer.

Conxi Cañellas Rodríguez Pedagoga-logopeda. Col·l núm 466 Centre GIRAVOLT

La posible edificació d'Eurovegas posa en joc un model agrari de proximitat que procura un abastiment sostenible en el temps.

Jordi Sordé Martí

Enginyer tècnic agrícola

Visionaris no sempre amb visió A continuació, alguns exemples de com no cal encertarla sempre per tenir èxit. L’altre dia llegia que Bill Gates, fundador de Microsoft i segon de la llista dels més rics, va decidir no invertir en els eReaders, els lectors digitals, en veure el prototip l’any 1998. No veia clar que les pantalles tàctils triomfessin, no obstant, actualment, aquest negoci mou milers de milions. El mateix Gates, fa pocs anys, també

DOreus 8.indd 9

deia que no veia una potencial font de negoci a Internet Sense comentaris! I compte! Ningú posa en dubte la clarividència d’aquest home. Només apunto un parell de comentaris/decisions desafortunades, tot i que en té alguna més. Altres exemples d’apostes infructuoses els trobareu si busqueu 'Microsoft Morgue' i 'Google Graveyard' a la pàgina de taulons en la línia pinterest.com. En aquestes pàgines dos enginyers de Microsoft i Google, respectivament, fan un recull de projectes fallits d’ambdós empreses. Si hi entreu,

la majoria no us sonaran però són una mostra de que moltes vegades s’abona terreny que després no dóna fruits. Aquí, abonar vol dir invertir algun milió que altre. Molt probablement els motivadors de les anteriors propostes no van ser penalitzats per no aconseguir l’èxit, ans al contrari, se’ls debia motivar a continuar treballant en noves idees, financiant-los adequadament també. Aquesta mentalitat fomenta que hom pugui asumir riscos empresarials sense tenir por de les conseqüències.

Potser n’hauriem d’aprendre alguna cosa... La meva lectura és que de tot fracàs se’n pot extreure quelcom, sempre que aquest fracàs et permeti tornar-ho a intentar. Això enriqueix personalment i professionalment als individus fent-los més capaços d’afrontar futurs reptes. En aquestes situacions, almenys algunes segones oportunitats i algunes terceres són bones.

Jaume Civit

Enginyer de telecomunicacions

12/07/12 21:45


10

2a quinzena - Juliol 2012

DO

DOEDUCA

I tu què saps fer?

Ensenya’m a aprendre! El projecte ofereix orientació, formació i certificació, una sortida acadèmica/laboral a joves de 15 a 25 anys que no han decidit què volen estudiar; han començat l’ensenyament postobligatori però no han triat els estudis que més defineixen el perfil personal/acadèmic; van

El fet que l’alumne canviï el rol, es motivi, s’orienti i es formi implicarà una certificació, reincorporació a l’àmbit educatiu (reglat o no), inserció laboral, o fins i tot preparació per a acreditar/qualificar competències, i implícitament l’ampliació d’estudis i/o currículum.

n

Els joves ajudaran en l’aprenentatge d’adolescents/adults atenent a necessitats educatives i socials de la comunitat començar a treballar i ara estan a l’atur; volen millorar/complementar currículum; o han abandonat estudis i volen una segona oportunitat. L’objectiu final és ‘reenganxar’ els joves al sistema educatiu/laboral ensenyant, partint de grups de treball on es valori la capacitat i qualitat del que poden oferir, tutoritzats en la preparació de tallers en àmbits que destaquen i que impartiran de manera gratuïta supervisats per un tutor-acompanyant. JS

Redacció

E

l projecte liderat per Rosa Marín neix de l’experiència diària d’un grup de persones que es dediquen al món educatiu i senten com molts joves estan angoixats, desmotivats, desorientats i no saben cap a on dirigir les vides.

L’objectiu de ‘I tu què saps fer?’ és motivar a compartir coneixements i habilitats proposant un canvi de rol: els joves ajudaran en l’aprenentatge d’adolescents/adults atenent a necessitats educatives i socials de la comunitat (centre cívic, llar de jubilats, espai de joventut, institut...).

Es crearà un anell d’ensenyants i aprenents del saber basat en la solidaritat, retroalimentació i compartir. L’oferta i la demanda de tallers es durà a terme mitjançant noves tecnologies, pàgina web http://quesapsfer.wix. com/quesapsfer), xarxes socials (Facebook i Twitter) i bloc Alumsapiens (diari d’experiències de joves), tenint com a aliats coordinadors pedagògics d’instituts i educadors socials.

“No volem nens a casa o al carrer tot el dia. Volem implicació i motivació. Volem un país amb futur... i aquest comença per ells”, assegura Rosa Marín. Els responsables del projecte creuen en la relació estreta entre el projecte i l’educador social ja que la part emocional i psicològica és un pilar fonamental que complementa la part acadèmica i que pot donar la clau per aconseguir la motivació d’aquests joves i, en conseqüència, la clau que obrirà una nova porta cap al seu futur. El propòsit del projecte educatiu es contactar amb entitats, institucions, centres col·laboradors, entre altres, de la zona perquè s’impliquin amb el projecte i així poder realitzar totes les actuacions proposades vinculades als objectius dels programa. També s’ha previst la possibilitat de finançar-lo amb la publicitat d’acadèmies o centres d’estudi.

que aprofita l’època estival per realitzar jocs d’aigua, tallers i manualitats. També posa en pràctica l’esmorzar saludable, que consisteix en el seguiment d’una planificació setmanal que es lliura a les famílies perquè la tinguin present quan preparin la motxilla dels seus fills.

Casals d’Estiu Els infants de Reus de 3 a 12 anys ja tenen a la seva disposició l’oferta de Casals d’Estiu, que han iniciat la seva activitat.

DOreus 8.indd 10

CEDIDA

Enguany, s’han obert sis Casals d’Estiu i s’ofereixen 4.100 places repartides entre el Casal AEG Ben Enllà, el Casal Fem-nos Amics, el Casal AEG Misericòrdia, el Casal La Vitxeta, el Casal Joan Rebull, i el Casal Pi del Burgar.

Paral·lelament, també s’organitzen diversos casals adreçats a públics específics: Casal Petit de Mas Pintat Adreçat a infants d’1 a 4 anys, i treballa amb una pauta horària

25 anys de Centres Cívics El Centre Cívic Mestral va acollir, el passat 10 de juliol, l’acte de celebració dels 25 anys de la xarxa municipal de centres cívics, com el més veterà entre ells. La celebració va voler ser un homenatge a les entitats i els usuaris dels centres cívics, així com als treballadors, tant dels propis equipaments com dels seveis municipals que hi ha descentralitzats. Els centres cívics són edificis polivalents que ofereixen un programa integral de serveis municipals descentralitzats per tal d’apropar l’administració a la ciutadania. Els centres cívics promouen la participació ciutadana, creant teixit associatiu, democratitzant la cultura i esdevenint elements de dinamització territorial. La xarxa municipal de centres cívics està integrada per sis equipaments, Centre Cívic Carme; Centre Cívic Llevant; Centre Cívic Mas Abelló; Centre Cívic Mestral; Centre Cívic Migjorn; i Centre Cívic Ponent.

barri de Sant Josep Obrer, a l’escola Rosa Sensat. És una acció comunitària en xarxa que té una finalitat socioeducativa i d’integració social, i que pretén donar un suport educatiu durant el mes de juliol a nens i nenes des dels 3 als 12 anys.

Casal Adaptat Organitzat per l’AMPA del CEEP Alba, adreçat a infants escolaritzats en centres d’educació especial. Com a novetat, aquest any els germans de nens escolaritzats en centres d’educació especial es podran apuntar en aquest Casal amb els seus germans.

Casal Ralet del Centre Cívic Mas Abelló Dirigit a nens i nenes d’entre 1 a 6 anys i organitzat per la regidoria d’Ensenyament i Política Lingüística, que ofereix activitats educatives i lúdiques que treballen aspectes com el llenguatge, el moviment i l’experimentació mitjançant jocs a l’aire lliure, amb aigua, etc.

Escola Rosa Sensat El casal organitzat des de la regidoria de Convivència i Immigració, a través del Pla Comunitari del

L’oferta es completa amb l’oferta de més de 3.000 a activitats esportives; i 2.000 relatives a programes dedicats a joves.

12/07/12 21:45


DO

11

2a quinzena - Juliol 2012

DOREPORTATGE

Des de Rússia amb amor... Durant l’any 2011, van visitar la Costa Daurada uns 300.000 turistes russos, i d’aquests, uns 80.000 van visitar la ciutat de Reus. Per enguany, es té previst que el turisme rus a la zona creixi entre un 30% i un 40%, i superi la xifra dels 100.000 turistes a nivell local. La ciutat de Reus s’ha adonat d’aquest potencial econòmic i ja s’ha posat les piles per enamorar al turista rus amb tot tipus d’ofertes i promocions perquè l’or de Moscou es quedi a casa. Jordi Sardiña Cada dia que passa, pels carrers de Reus, a part de sentir parlar la nostra llengua, també en sentim un altra: la llengua de Lenin, Stalin o Trosky. I és que els russos han arribat per conquerir-nos a través d’una revolució econòmica que ha suposat el seu turisme. I és que en els darrers dos anys, Catalunya s’ha convertit en una de les destinacions turístiques preferides del turisme rus, el perfil del qual és un home o dona d’entre 25 i els 45 anys, de classe mitjana-alta i un poder adquisitiu alt, que s’allotja majoritàriament en hotels, amb una estada mitjana de 4 a 7 nits, i que vénen motivats pel sol i la platja, tot i que tenen certes inquietuds culturals i de ‘shopping’. En aquest sentit i a nivell cultural, tal com afirma Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, “el turisme rus ha comportat la possibilitat d’amplificar el ressò de la capitalitat cultural de Reus. La nostra riquesa cultural, començant per la recent Festa Major de Sant Pere, és un magnífic complement a l’oferta comercial que busquen molts visitants russos”. Pel que fa al comerç, i segons paraules d’Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus, “l’arribada de turistes russos però també de moltes altres nacionalitats que ens visiten, ho veiem com aigua caiguda del cel en un moment en que no plou gaire”; i de Leonor Bartolí, presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, “estem molt contents perquè és una feina que es va començar fa anys des de Vila-seca, de l’alcalde Poblet, que va anar a Rússia a treballar aquest tema i ara en recollim els fruits. I a més en un moment que els russos surten més i són una gent que tenen un bon poder adquisitiu i això fa que el resultat de la temporada de les botigues ens faci pujar el saldo mitjà de cada dia”. (Passa a la pàgina següent)

DOreus 8.indd 11

12/07/12 21:45


12

2a quinzena - Juliol 2012

DOREPORTATGE

DO

El perfil del turista rus és un home o dona, d'entre 25 i 45 anys, i classe mitjana-alta ressant la destinació. I això ho té molt clar la Regidoria de Turisme i Promoció Econòmica de la ciutat, amb Alícia Alegret al capdavant, “la vinguda de turisme rus significa una important impacte econòmic per a Reus, sobretot a

l’hi suposa una important font d’ingressos econòmics”. La Generalitat preveu per al proper any superar el milió de turistes russos, però això passa per consolidar el país com la primera des-

n

Els russos vénen motivats pel sol i la platja, tot i que tenen certes inquietuds culturals i de 'shopping' nivell comercial i de restauració. El turista rus té molt interès amb les compres i en el comerç de qualitat i és, entre tots el turistes que ens visiten, el que té més capacitat econòmica. El sector comercial és el gran beneficiat del turisme rus i

tinació europea preferida pels fills de la Perestroika. Serà aquesta la tendència del turisme rus durant els propers any o, pel contrari, perdran interès en la nostra terra i buscaran altres destins on obrir les seves ‘matroiskas’?

A.pedrós

Per tant, està clar que la ciutat aposta per aquest tipus de turisme i és per això que en els darrers mesos s’ha potenciat la seva oferta cultural i de comerç per captar aquest turisme rus. I, fins a la data, sembla que les accions que s’han emprés en aquesta línia estan donant el seu fruit. Culturalment, “la regidoria fomenta la difusió de l’oferta cultural de Reus a través dels canals de promoció de ciutat, ja sigui el Gaudí Centre o les múltiples campanyes que es desenvolupen coincidint amb temporades teatrals, exposicions als museus, activitats a les biblioteques o concerts als diferents espais escènics”, segons Sorio.

I comercialment, amb la recent campanya 'Reus Shopping Day', que consisteix en obrir alguns comerços del centre els dimecres al migdia i que “va lligada amb aquesta iniciativa de cara al client rus perquè ells tenen una manera

n

En els darrers dos anys, Catalunya s'ha convertit en una de les destinacions turístiques preferides del turisme rus de fer on després del dinar, a diferència de nosaltres, no solen fer sobretaula. Fan un àpat més ràpid i menys copiós. I per això, quan venien a Reus i sortien del restaurant, es trobaven amb que les botigues estaven tancades i això donava peu a que se n’anessin de

pant al ‘Reus Shopping Day’, amb descomptes, tapes i regals.

Reus Shopping Day

sen les seves vacances a la Costa Daurada, molt especialment el turista rus, però també als ciutadans i residents a l’àrea d’influència de la ciutat. El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus endega aquesta nova campanya amb el suport i col·laboració de les entitats comercials de Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Unió de Botiguers, El Tomb de Reus, Centre Comercial El Pallol, Eix comercial Prim Sunyer i els Mercats Central i del Carrilet.

El passat dimecres 4 de juliol va començar la campanya Reus Shopping Day, amb els objectius de posicionar a Reus com la ciutat de compres de la Costa Daurada, incrementar les vendes i el consum a Reus en època d’estiu, i transmetre la imatge de ciutat comercial capdavantera amb iniciatives novedoses. A més de les accions comercials, cada dimecres hi haurà l’actuació d’elements festius i tradicionals pels carrers de la ciutat. Reus Shopping Day està dirigit principalment als turistes que pas-

DOreus 8.indd 12

la ciutat”, tal com afirma Bartolí. O els Mercats de Reus (Central, Carrilet i Marxants), que posen en marxa diverses accions per arribar al turista de la Costa Daurada, editant un tríptic que es distribueix als establiments hotelers i paritici-

No obstant, tot i que Rússia és un mercat amb un alt potencial, tant en termes econòmics com turístics, s’ha de fer perquè els hàbits dels russos no canviïn i trobin inte-

El nombre d’establiments comercials que s’han adherit a la campanya és de 151, i també es compta amb la participació de 23

A.pedrós

restaurants de la ciutat i del Mercat Central i del Carrilet. La Unió de Botiguers de Reus, ha ofert la possibilitat als seus establiments adherits, de poder obsequiar als seus clients, amb un regal únic i exquisit que sense dubte els delectarà, una ampolla d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana, amb un etiquetatge propi de la campanya, un producte distintiu de les nostres comarques. Per la seva banda, el Tomb de Reus oferirà als clients de les botigues associades unes postals il·lustrades de molt bona qualitat amb un iman adherit que es una aquarel·la que reprodueix un mo-

tiu modernista de Reus. Es una col·lecció de 12 postals amb 12 motius diferents. En total en aquesta primera edició s’han repartit més de 6.000 imans entre els establiments de El Tomb de Reus. Els restaurants participants obsequiaran a tots els clients que es quedin a dinar als seus establiments amb un típic vermut de Reus i un aperitiu. Per la seva part, les parades del Mercat Central i del Carrilet participants a la campanya, que obriran en el seu horari habitual de dimecres, fins a les 14 h, obsequiaran als seus clients amb degustacions diverses.

12/07/12 21:45


DO

13

2a quinzena - Juliol 2012

TURISMERUS

LUDA VIKOULINa periodista

La veu russa de Canal Reus I pel que has pogut copsar, què és el que més els agrada en general de la ciutat? Els agrada molt la seva arquitectura però sobretot l'atmosfera de Reus, que la gent sigui tan oberta. I també valoren molt el tracte personal dels comerciants.

Marcel Llevat

L

a Luda Vikoulina va néixer a Moscou fa 24 anys i en fa 12 que viu a Reus, on fa un any hi va néixer el seu primer fill. Llicenciada en Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques per la URV, aquest estiu és la millor aliada del turistes russos que volen conèixer millor la nostra cultura a través de l'informatiu que dirigeix i presenta a Canal Reus. Una original iniciativa d'aquest mitjà que compta amb el suport de la Diputació, el Patronat de Turisme i el sector hoteler, i que resulta molt útil per a un públic que tant aporta a l'economia local.

I creus que tractem bé els turistes russos? Jo crec que sí, perquè la gent d'aquí està fent molts esforços per adaptar-se ells, ja que és un mercat molt interessant, que es gasta bastants diners aquí. A nivell gastronòmic, que els agrada més? Són molt de paella, els encanta el pernil i la sangria. També els agrada molt el marisc, que allà costa més d'aconseguir i és més car i no és tan fresc com aquí.

Quants sou a l'equip? L'equip som dos tècnics i jo, tot i que també ens ajuden la Patricia Fernández, la cap de continguts, i la Cori Sebastià, que em passa continguts que adaptem de l'informatiu. Quin és l'objectiu de l'informatiu que presentes? El que pretenem és oferir al turista rus totes aquelles informacions que demandaven i que fins ara no solien trobar en la seva llengua, com per exemple la de serveis com l'estat de les platges o el temps i l'agenda i l'oferta cultural local. Pel que fa a les notícies, no es tracta només de traduir els continguts sinó també d'afegir-los context, ja que els russos en temes com ara els culturals, hi ha moltes coses que no les entenen. Sobre Fortuny, per exemple, primer has de començar explicant qui és, perquè en general no ho saben i després ja informes dels actes de l'Any Fortuny.

da conèixer la cultura local i les tradicions del lloc que visiten, a diferència del típic turista anglès que en molts casos només es limita a anar a la platja i als bars.

I per a que hi hagi reciprocitat, què els recomanaríes de Rússia als reusencs? Sant Petersburg, que és una ciutat arquitectònicament molt bonica i Moscou, que és molt cosmopolita. Hi ha de tot i hi ha vida les 24 hores. Si tens gana, fins i tot a les 4 de la nit pots trobar molts llocs on menjar bé.

Què creus que els atreu més d'aquí respecte a llocs més coneguts com Barcelona? Sobretot la tranquil·litat i l'ambient, que troben molt agradable, encara que a l'hora de fer les compres molts cops sí que van a Barcelona. Per això des de l'informatiu intentem explicar-los que a Reus també hi ha una gran oferta de comerç.

Alguna anècdota fins ara? Fer el programa presenta alguna dificultat per l'idioma, perquè sóc l'única que parla rus i els altres no m'entenen. A vegades quan dono pas a un vídeo se'm queden mirant perquè no saben si ja he acabat. També hem hagut d'adaptar equips a l'alfabet ciríl·lic i he de supervisar els gràfics perquè estiguin ben escrits. Però ens n'estem sortint bastant bé.

MLl

Com acostumes a treballar? Selecciono aquelles notícies que poden ser de l'interès dels russos, les tradueixo, les adapto i les locuto. Hi afegeixo les informacions de serveis. Quan arriben tenen els destins típics com Port Aventura. Nosaltres el que volem és apro-

Normalment, els turistes russos que ens visiten ja coneixen Reus d'abans? N'hi ha molts que sí perquè en anys anteriors s'han fet campanyes turístiques a nivell de tota Espanya i la Costa Daurada a Moscou, i això ha motivat

n "El que pretenem amb l'informatiu és apropar més el turista rus a la cultura d'aquí, ensenyar-los coses que no coneixen, com ara les festes populars" par-los més a la cultura d'aquí, ensenyar-los coses que no coneixen i que els serveis turístics no els ofereixen, com les festes populars o els castells.

molta gent a venir. Per a ells és un destí molt accessible que els ofereix tot el que busquen. A més de valorar la proximitat a la platja, als russos els agra-

Comerç, pol d’atracció turística El comerç i les botigues de Reus guanyen atractiu com a reclam turístic, a ulls dels reusencs. Així es desprèn del Baròmetre de Percepció Ciutadana sobre aspectes econòmics de la ciutat de Reus de 2011, elaborat pel gabinet d’investigació sociològica i de mercats, CERES, per encàrrec de l’Ajuntament de Reus. Segons els reusencs, el principal atractiu de Reus per als visitants continua sent el Modernisme (46%) com en els anteriors baròmetres, però les botigues i el comerç passen a aparèixer com el segon pol d’atracció turística (34%) amb sis punts més que en l’anterior onada. Els segueixen el Gaudí Centre, que esmenten el 18% dels enquestats. A més distància, se situen el nucli antic o centre històric (15%), els museus o els teatres (10%) i la Casa Navàs (9%). En relació a l’anterior Baròmetre, incrementa la valoració del Modernisme, del comerç i del centre històric. Cal destacar que els enquestats fan referència espontàniament als Museus i als Teatres, atractius que no havien esmentat en les primeres onades.

DOreus 8.indd 13

12/07/12 21:45


14

2a quinzena - Juliol 2012

DOENTREVISTA

Alícia Alegret

DO

llibre...'No sin mi hija' / pel·lícula...'Titanic' / cantant... Frank Sinatra / cançó...'Boig per tu' de Sau / Plat... BARBACOA / beguda...Cava Xamós de Pontons

primera tinent alcalde i regidora Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica

"A Reus hi ha gent valenta" R

ecolzada i valorada, no només pel seu partit i la seva família, sinó també per part de la ciutadania, que li ha donat un cert marge de confiança per poder gestionar les dues àrees de govern que són responsabilitat seva, Alícia Alegret és conscient que encara hi ha molta feina per fer, més enllà d’aquest primer any com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus.

Jordi Sardiña Quin balanç fa del seu primer any al govern municipal com a tinent d’alcalde i regidora? Fem un balanç de realisme, de posar ordre, de ‘tapar forats’ i, sobretot, de reduir despeses supèrflues, aprimant l’administració i fent l’estructura empresarial transparent. Actualment, les nostres dues prioritats bàsiques són, per una banda l’atenció a les persones necessitades en el context de crisi en què ens trobem, i la reactivació econòmica, convertint-nos en l’aliat de tot aquell que té un negoci o una idea de negoci. Quins són els forats que s’han hagut de tapar? La situació econòmica i financera d’aquest ajuntament és complicada, ja que hem hagut de tancar l’any en negatiu. Hem hagut de fer front a un pla de proveïdors de 37 milions d’euros; hi havia un dèficit que, si no fèiem res, se situava pràcticament en els 15 milions d’euros, que, en aquests moments, l’hem pogut reduir 6 milions. Tenim tot el tema de les empreses participades amb les que l’ajuntament perdia diners, sense rendibilitat ni beneficis. Tenim per pagar un Palau de Fires i Congressos amb un cànon que no acaba d’arribar i hem de negociar. I, sobretot, teníem també 33 milions d’euros que ens deu la Generalitat i que ens escanyava la liquiditat. Per primera vegada, hem fet uns pressupostos que no enganyen, que no hi ha fum i diem la veritat i afrontem la re-

DOreus 8.indd 14

Quines són les queixes o denúncies més habituals que es reben a l’ajuntament per part de la ciutadania? Sobretot d’incivisme, com ‘botellons’ o prostitució, que ja hi estem treballant, o en el vessant comercial, petits furts, que per evitar-los, els botiguers que ho requereixen,

Creu que ‘Reus’ arribarà a bon port? Reus és una ciutat viva i emprenedora, on totes les entitats segueixen apostant i fent coses per diferenciar-nos de la resta. A Reus hi ha gent valenta, arriscada i que aposta per la ciutat. Amb el canvi de govern, els temps també es-

"Ens en sortirem més aviat del que alguns es pensen i val la pena l'esforç"

de Ciutat, Redessa, TecnoRedessa, CEPID... Tota aquella part de promoció de ciutat que ha d’impulsar l’economia local i que ens ha d’ajudar a començar a veure el final del túnel ben aviat. Alguns d’ells estan ben encarrilats, d’al-

"Aquesta ciutat té molta història, molta potencialitat i molts actius per tirar endavant"

Quins són aquests projectes de ciutat i en quin punt es troben? Metrovacesa, FiraReus, Shirota, Tecnoparc, l’Agència de Promoció

econòmica adversa que ens hem trobat, que ha fet que les diferències que puguin sorgir entre els partits quedin en segon pla, perquè el que realment importa és tirar endavant la ciutat i cobrir les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Aquest any ens ha servit per adquirir molta experiència i aprendre el funcionament de l’ajuntament des de dins, prenent decisions que, algunes d’elles no han estat massa populars, però les havíem de prendre per sortirnos-en. Hem de remar tots en la mateixa direcció perquè el vaixell ‘Reus’ tiri endavant amb bon vent.

n

n

alitat, treballant per reconduir-ho. Vam tenir els pressupostos prorrogats durant sis mesos a l’espera dels nous ajustos que vinguessin de l’Estat, per tal de fer un exercici de realisme, i hem reduït la despesa, eliminant lloguers que teníem, amb un estalvi de 100.000 euros, hem reduït cotxes oficials... Petites accions que fan que el dia a dia sigui molt menys gravós per als ciutadans.

potenciar-les al màxim perquè el ciutadà percebi el policia no només com aquell senyor que ens posa multes o sancions, sinó com un element de prevenció i ajuda al servei públic, que és molt important. Hi havia zones a la ciutat conflictives, amb focus d’incivisme, drogoaddicció o prostitució, i hi estem treballant de forma conjunta des de tots els departaments. Destacar també l’excel·lent relació de la Guàrdia Urbana amb els Mossos d’Esquadra, amb accions complementàries en alguns dels delictes que es puguin produir. Tot això està donant els seus fruits.

tres estem intentant captar inversions per posar en valor uns grans equipaments, negociant amb diferents operadors i inversors per col·locar Reus en el mapa. Per primera vegada, l’Àrea de Promoció Econòmica fa de Promoció Econòmica, sortint a vendre a la ciutat els seus actius, amb aliances amb punts estratègics del territori com la Costa Daurada, l’Aeroport de Reus, el Port de Tarragona... Tot allò que ens pugui aportar positivitat a la ciutat, venent-nos com a enclavament de comunicacions. Intentem captar totes les oportunitats que ens passen per davant,

treballar-les i generar-ne de noves.

a l’hora de fer caixa, hi ha un policia que els acompanya i tenen cura d’ells. El que valora més el ciutadà és la rapidesa en la resposta i el posterior seguiment. En general, hi ha bona acceptació de la Guàrdia Urbana i satisfacció pel seu funcionament, però, evidentment, s’ha de millorar.

La ciutat és segura? La ciutat és segura però quan es parla de Seguretat Ciutadana hem d’anar sempre a buscar més. Sense seguretat no hi ha llibertat i Reus, en ple segle XXI, ha de ser segura i lliure, i amb un cert ordre. En aquest sentit, últimament estem reforçant la Policia de Proximitat, tenim una Guàrdia Urbana molt motivada i professionalitzada, amb una plantilla relativament

La situació actual de crisi ha fet augmentar el nombre de furts? No podríem parlar directament de causa-efecte entre la crisi i els nombre de furts, però sí que és cert que en moments puntuals hem tingut alguna punta en les estadístiques. Per sort, les investigacions policials han afavorit identificacions i detencions, amb la coordinació entre tots els cossos. En quan al partit que represen-

n "Hem de remar tots en la mateixa direcció perquè el vaixell ‘Reus’ tiri endavant amb bon vent" molt jove, formada i preparada, perquè sigui una policia al servei del ciutadà per poder actuar davant les necessitats que sorgeixin. La Guàrdia Urbana està dividida en unitats, la Unitat Muntada, Canina, de Prevenció, Resolució de Conflictes, de la Dona, i hem de

ta, el PP, com s’està desenvolupant el govern de coalició? Quina és la seva relació amb l’alcalde i els altres grups municipals? Hi ha un fet que ha marcat la relació entre els diferents membres del govern, que és la situació

tan canviant i l’administració està passant de ser burocràtica a ser postburocràtica, i les noves tecnologies tenen un paper fonamental en la proximitat i la rapidesa en les necessitats de la ciutadania. En aquest any de govern hem fet molta feina que no ha omplert grans titulars però sí que ha millorat la qualitat de vida interna de l’ajuntament i, sobretot, la resposta de cara al ciutadà. Parlant de titulars, amb la seva experiència en periodisme i comunicació, com veu la situació actual del mitjans a la ciutat? Avui en dia la immediatesa de les xarxes socials fa que es magnifiquin determinats temes que no arriben a tota la població. Tot és molt volàtil i això ens ha comportat com a govern que hem volgut donar resposta a tot el que se’ns ha posat sobre la taula sense haver frenat una mica i, en alguns moments, potser ho haguéssim hagut de fer, donant realment el missatge que volguéssim donar. Això està canviant, i el polític o el periodista que no se'n adoni tindrà un problema. S’ha de buscar una nova manera de comunicar i informar, però això passa per un fase de reflexió prèvia.

12/07/12 21:45


DO

15

2a quinzena - Juliol 2012

La xarxa no és la única solució, però és necessària

DOEMPRÈN

i s’hi ha de treballar.

Josep G. Menchón gerent Ylos

Apòstols d’Internet que parléssim amb ells. I això ho vam fer, precisament a la delegació d’aquí a Reus, i allà ens van dir que “això no existeix ni existirà mai”. Tot i així, ens vam quedar amb la mosca darrera l’orella i,

peus. Va ser increïble. La culpa de tot plegat va ser l’alt nivell d’especulació, i alguns van fer molts diners a costa dels altres, però no va ser el nostre cas, ja que, si hagués estat així, ja no existiríem.

n "Darrera un web hi ha d’haver molt treball, no n’hi ha prou en ser-hi. Els miracles no existeixen"

Redacció

D

esprés de deixar el Departament Comercial del Corte Inglés, l’any 1987, Josep G. Menchón es va establir al Passeig Prim de Reus, fundant la companyia Seric, dedicada a la informatització de les empreses. L’any 1998, i ja amb el ‘boom’ d’Internet i el comerç electrònic, va néixer Ylos.

DOreus 8.indd 15

Quins van ser els inicis de Seric-Ylos? Tot va començar amb una visita, l’any 1987, a la fira de noves tecnologies SICOT de París, on vam veure per primera vegada tot una sèrie d’ordinadors connectats en xarxa a través de la tecnologia Minitel. Allà vam preguntar què podíem fer per importar-ho a Espanya i ens van dir que aquí ja ho havia començat a treballar Telefónica i

l’any 1995, i gràcies a Internet va tirar endavant el tema amb ‘L’Experimental BBS de Reus’, que van ser els inicis del comerç electrònic per a empreses a nivell estatal. Van ser uns temps difícils en els que havíem de fer d’apòstols d’Internet, ja que poca gent hi creia, i no vam vendre la primera solució informàtica fins a l’any 1998. Com vau viure la bombolla de les .com a finals dels 90? No estàvem preparats, tot va ser una ficció. Tothom ens deia, començant per les entitats financeres, que féssim cas al que deien els americans sobre el tema i, al cap d’un parell d’anys, era tot el contrari, que féssim cas als euro-

I com esteu vivint la crisi actual? Està sent un moment molt dur i molts clients nostres estan passant moltes dificultats econòmiques. Per sort, tenim molts clients a nivell nacional, vora 900, i d’aquests 200 són clients principals que els hi portem totes les tasques relacionades amb assessorament, posicionament, promoció... Tenir èxit a Internet és tenir una pàgina web? Hi ha molta gent que es pensa que funciona així, però no és cert. Darrera un web hi ha d’haver molt treball, no n’hi ha prou en ser-hi. El problema principal

és que hi ha molt desconeixement i, moltes vegades, és voluntari. Els miracles a la xarxa no existeixen. Com veieu Reus en el mapa del comerç electrònic? Hi ha d’haver un canvi generacional, que encara l’esperem. Realment, encara estem amb el ‘ReusParís-Londres’ i això ha de canviar, perquè ens hem d’espavilar. La xarxa no és la única solució, però és necessària i s’hi ha de treballar. Creieu que l’administració ajuda el suficient a aquestes iniciatives? El problema no és que l’administració faci més o menys, sinó que l’empresari i, fins i tot, el botiguer hi cregui, ja que no estan disposats a invertir en noves tecnologies. I invertir no significa invertir diners, sinó temps i esforç. No hi ha massa voluntat ni consciència. Ho tenim tot a Reus per poder-ho fer i empreses de fora ho han vist i estan traient quota de mercat a les empreses d'aquí.

12/07/12 21:45


16

2a quinzena - Juliol 2012

DO

DORECORDS

Centre de la imatge mas iglesias de reus

El Mas de la Imatge

documentades. Segons apunta la seva directora, Misericòrdia Domingo, “contínuament rebem material de diferents fons i nosaltres ho acceptem i ho digitalitzem tot, ja sigui antic, contemporani o de creació, ja que tot els documents tenen el seu valor”.

D

A nivell particular, tothom qui vulgui portar les seves fotos al centre per cedir-les i que se’n faci una còpia digital o donar-les perquè passin a formar part del fons material, ho pot fer sense cap mena de problema. “Molta gent guarda a casa seva negatius o, fins i tot, plaques de vidre de difícil conservació i aquí nosaltres en tenim cura perquè no es deteriorin i es conservin, ja siguin de Reus o no, ja que acceptem material, sigui d’on sigui i vingui d’on vingui”, afirma Domingo.

atat de 1870, el Mas Iglesias, pertanyent a la família Iglesias, industrials tèxtils de la ciutat, va passar a mans de l’ajuntament i, després d’un llarg procés de restauració i rehabilitació, es va convertir l’any 2007 en l’actual Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, que conté un fons fotogràfic i audiovisual de més de 40.000 documents.

Amb l’objectiu de preservar i difondre tot el material relacionat amb la imatge, el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, iniciativa de l’Associació Fotogràfica de Reus i gestionat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, es troba ubicat a l’antic Mas Iglesias, un edifici històric que compta amb més de 2.000 m2, repartits en una planta baixa, dedicada a exposicions; una primera plan-

ta, amb tot l’arxiu i la part tècnica ocupada pels documentalistes i digitalitzadors que hi treballen i una sala d’actes polivalent; i una segona planta, amb els laboratoris fotogràfics i un espai per tallers i cursos. Tot el fons d’imatges amb el que compta el centre estan arxivades en funció del suport i del format, i totes elles registrades, fitxades i

Per poder gestionar tot aquest ampli fons, el centre compta amb becaris i voluntaris de tots els àmbits i professions que, de forma desinteressada, col·laboren en la tasca del dia a dia, “ja que creiem que hi ha gent que pot aportar moltes coses i ens pot ajudar molt, i de pas adquirir coneixements sobre el tema en un bon entorn de treball”, assegura la directora.

Un altre espai de Mas Iglesias és la Cinemateca, que amb un conveni amb al Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de digitalitzar pel·lícules antigues que la institució s’encarrega de conservar en els seus arxius. Segons Montserrat, “tenim còpia digital de tot el material cinematogràfic i tothom qui el vulgui visualitzar està al seu abast”. A part de tot el treball documental, el centre, també compta amb una programació regular d’activitats, com exposicions, tallers, cursos, conferències o, fins i tot, festivals com Memorimage, totes elles relacionades amb el món de la imatge, “que tenen molta acceptació i, encara que ens donen feina extra, són molt agraïdes i ens donen un reconeixement”, reconeix la directora. El futur del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, tot i ja comptar amb milers de documents, “passa per arribar al milió i convertir-se així en tot un referent a Catalunya, col·laborant amb les millors entitats i professionals del sector”, segons apunta el regidor de Cultura de l’ajuntament, Joaquim Sorio.

DORECORDES? JOSEP MARIA BIDÓ, VOCALISTA Avui ens ocuparem de Josep Maria Bidó i Ódena, perquè malgrat els seus 77 anys, no fa pas massa temps encara va tenir un destacat èxit per l’emissora Punto Radio. Nascut a Reus, va començar a cantar públicament al 16 anys i el primer grup artístic en el que va debutar el formaven Antoni Closa, pianista, Miquel Pàmies, tenor, junt amb l’il·lusionista Ramon Bosch, més conegut com ‘Professor Harboli’. Actuaven en festivals benèfics, per als malalts de Pere Mata, i a les emissores EAJ 11 Radio Reus i EAJ 33 Radio Tarragona. Va arribar després una època de semi-professional amb el conjunt ‘Boys Club’, amb presència a les diferents festes majors de les nostres comarques, fins que més tard, junt amb Josep Roca, formaren l’Orquestra ‘Ecuador’ i, ja com a totalment professional, eren fixes a la ‘Rosaleda’. Amb l’Orquestra ‘Montemar’, Josep Maria a la que hi va posar veu, els acompanyava el primer orgue electrònic que hi hagué a la província. La darrera formació de la que va ser ‘vocalista’ fou l’anomenada ‘Van-sis’ perquè hi anaven sis, entre ells Jaume Borràs, Enric Joanpera, David Ribas, etc.

Francesc Macià a Reus, 1931. Estanislau Pedrola Rovira / CIMIR

DOreus 8.indd 16

Antoni Panadès

Escriptor i periodista

12/07/12 21:45


DO

17

2a quinzena - Juliol 2012

DOPERFIL

Josep M. Gomis arquitecte

"Reus té un arquitectura de fer i desfer" F

ormat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i iniciant la seva carrera professional l’any 1973, Josep M. Gomis ja porta quasi quatre dècades dedicades a realitzar projectes d’arquitectura i urbanisme de tot tipus, tant a nivell públic com privat. I, a part, i com a bon arquitecte i reusenc, és president dels Amics de Gaudí de Reus. Jordi Sardiña De tots els projectes que ha realitzat, de quin se sent més orgullós? Em sento orgullós de tots i cada un d’ells, i això que ja en portem més de 2.000. A nivell de Reus, hem fet el cinema Reus Palace, la Residència per a la Tercera Edat de les Germanes de la Consolació, a la carretera de Castellvell, la Facultat de Medicina, així com molts projectes d’habitatges... La majoria de projectes te’ls sents teus, encara que sempre hi ha projectes, sobretot en l’àmbit de l’arquitectura de mercat, que et venen per encàrrec, que no tant. Tots els projectes tenen la seva importància. Com definiria el seu estil arquitectònic? Més que un estil propi, tinc una sèrie de referents dins el món de l’arquitectura avantguardista o de disseny que m’agraden i que he anat agafant alguna idea al llarg de la meva carrera, com Bonet

DOreus 8.indd 17

Castellana o Le Corbusier, entre d’altres. Però, mai m’etiquetaria dins un estil o corrent. Ha treballat amb algun projecte amb l’Ajuntament de Reus? A mitjans dels 70, vaig col·laborar amb l’inici del planejament urbanístic, però no hi he treballat directament. L’Ajuntament de Reus mai ha estat client meu en cap aspecte, a part d’algun petit encàrrec. En canvi, sí que he treballat per altres ajuntaments, com el de Riudoms o de l’Hospitalet de l’Infant, arribant a ser arquitecte municipal. Parlant d’arquitectura municipal, què en pensa del mapa arquitectònic de Reus? Creu que és una ciutat sostenible? A Reus li falta molt per ser una ciutat sostenible, ja que té una disbauxa de planejament, que ve d’anys, perquè mai hi ha hagut persones amb capacitat suficient per fer un proposta àmplia i de visió global. Només cal veure la gran esquitxada que té la ciutat en matèria d’indústria. Això sobre el

paper no hauria de ser així, ja que la indústria hauria d’estar en llocs concrets. I pel que fa a l’habitatge, passa el mateix, amb construccions sense valor posicional, històric o contrastat. Reus s’ha desenvolupat concèntricament i aquesta irradiació s’hauria d’haver regulat; té una arquitectura de fer i desfer. Falta que les coses es reequilibrin i ressituïn per començar a caminar amb el sentit comú i la moderació

mica desaforades. Aquests edificis es poden fer quan les administracions tenen molts diners per fer-ho, però, actualment i ja un cop construïts, necessiten un manteniment i un personal, convertint-se en edificis ‘no sostenibles’. I han de passar molts anys perquè es puguin sostenir. Canviat de terç, però, relacionat també amb l’arquitectura, vos-

rent de tot el que es publica i succeeix al voltant de la seva figura, participant en tot el que podem, i amb altres entitats o institucions com el Patronat de Turisme de Reus i el seu Gaudí Centre, que es un edifici que, tot i costar molt diners, té molt interès i està molt ben gestionat, però encara es podrien fer més accions per realçarlo. Intentarem col·laborar amb altres entitats com ‘Amics de Reus’.

n

"A Reus li falta molt per ser una ciutat sostenible, ja que té una disbauxa de planejament, que ve d’anys, perquè mai hi ha hagut persones amb capacitat suficient per fer un proposta àmplia i de visió global" que va faltar en el seu dia a nivell polític. Què opina de les recents obres ‘polítiques’ i ‘faraòniques’, com Metrovacesa, TecnoParc, Hospital St. Joan...? En el sentit conceptual, són excessives en quant a capacitat i ús de mitjans per portar-les a terme, però a nivell arquitectònic tenen el seu interès i funció, tot i ser una

tè és president dels Amics de Gaudí de Reus. És per deformació professional? Està clar que per mi Gaudí és un referent, i estic molt orgullós de poder ser president de l’entitat, des de fa un parell d’anys, tot i estar-hi vinculat des de fa uns 30, com a refundador. Fins ara, hem fet moltes sortides per conèixer l’obra del mestre, tant dins com fora de Catalunya, i estem al cor-

Quin seria el projecte a nivell de ciutat que li faria més il·lusió portar a terme? Si l’ajuntament té algun interès en algun projecte, ja m’ho farà saber. Sempre he tingut problemes amb que l’ajuntament m’hagi encarregat alguna obra. Això és així però no li dono més importància. Per sort, mai ens ha faltat la feina, fins i tot ara, tot i la crisi de la totxana.

12/07/12 21:45


18

2a quinzena - Juliol 2012

DOCULTURA

DO

"al llarg dels anys he vist que les persones que estimen la música experimenten un canvi radical en les seves vides"

Josep Casanovas músic i compositor

Una vida dedicada a la música truments, ja que com a director i havia de conèixer-los tots. I segueix tocant? No gaire, pensi que ja tinc 86 anys. Sobretot faig servir el piano per compondre. Com va sorgir la idea de fer la Marxa Nupcial per a la boda de la reina Fabiola i Balduí de Bèlgica? Llavors estava fent de professor de La Salle. Cada dia, quan hi anava, comprava 'La Vanguardia' i un dia hi vaig llegir que una espanyola seria la reina de Bèlgica. Quan vaig arribar a l'escola li vaig demanar al director que em deixés anar a l'harmònium perquè volia compondre una marxa nupcial per a la reina. I la vaig fer al moment. Un cop composta, el director va fer els tràmits diplomàtics a través de l'ambaixador, que la va fer arribar a Bèlgica. La van acceptar i la van tocar el dia del casament. Encara conservo la carta d'agraiment que em va enviar la reina Fabiola.

Marcel Llevat

D

esconegut per alguns i molt apreciat pels qui el coneixen, Josep Casanovas i Marca (Reus, 1927) és una autèntica eminència dins el món musical català. Compositor de desenes d'obres, entre les que s'hi inclouen sardanes, sarsueles, havaneres o obres clàssiques i religioses, ha fundat i participat en nombroses entitats locals. Una dedicació que ha conjugat amb una trajectòria com a docent iniciada el 1947 i centrada en l'Institut Musical de Reus. Parli'ns de la seva darrera obra. Es tracta de la 'Suite Mediterrània', 19 peces curtes enllaçades compostes entre 2010 i 2011 culminades amb 'La Rosa de Reus', una sardana que vaig compondre el 1967. És una peça que em va demanar la Banda Simfònica de Reus,

DOreus 8.indd 18

que està preparant un concert amb obres de compositors de la ciutat. Vostè va començar molt jove en la música. Als quatre anys. Jo acompanyava a una tieta a piano, i per no anar-hi sola sempre em prenia. M'esperava a que ella acabés, fins que un dia la professora Pepita Anguera va dir “Per què no n'aprèn el nen?”. Així vaig començar, i llavors ja vaig estudiar amb altres professors com Fructuós Piqué, i als vuit anys ja vaig anar al Conservatori del Liceu de Barcelona, quan ja havia començat la Guerra Civil, on vaig acabar la carrera amb nou anys i amb 21 punts, la màxima puntuació. Quants instruments sap tocar? Això és com les especialitats dels metges. El meu instrument és el piano, però també toco l'acordió i la guitarra. Però d'ensenyar, he fet classes de gairebé tots els ins-

Com li sol venir la inspiració? No saps mai quan et vindrà. Pots estar dos dies amb una peça i no et surt res, i de cop i volta una nit et despertes i l'escrius tota. I a vegades, quan compons al piano, et surt normal, no saps on cauen els dits. És com instintiu. Quan va començar a ensenyar? Vaig començar a fer classes a casa el 1947, i després vaig fundar l'Acadèmia de Música Reus al carrer Ample. I a principis dels anys 80, l'actual Institut Musical de Reus al carrer Gaudí, que ara dirigeix el meu fill Pepe. També vaig fer classes a La Salle de Reus, a la de Tarragona, al Col·legi Sant Josep i a l'Institut Gaudí. S'ha preguntat mai quants alumnes deu haver instruït? És impossible de calcular. Milers. Ha conegut personalitats com Montserrat Caballé, el mestre Zamacois o Joan Pau II. Quines li han causat més impressió? I també la Victòria dels Àngels, amb qui sortíem del Liceu junts.

Però dels músics que he acompanyat, potser el baríton Manuel Ausensi i el tenor Emili Vendrell. De quina composició es sent més orgullós? Probablement L'Himne del Col·legi La Salle, on hi vaig ser 44 anys. Vostè ha estat un gran impulsor de la sarsuela. És un gènere menystingut pel gran públic? Si parles amb la Montserrat Caballé et dirà “Primer la sarsuela, després ve l'òpera”. El que passa és que muntar una sarsuela, i jo n'he dirigit més d'un centenar, costa molts diners: decoració, vestuari i una orquestra de 30 o 32 músics. Quins autors escolta més? Bach, a qui per comprendre bé cal saber de música, i Beethoven. Però veig que també té un pòster dels Beatles. Li agraden? Dins el seu gènere ho feien molt bé. Van ser una revelació molt espontània, que ningú s'esperava. Què és per a vostè la música? La música, entesa com la més sublim expressió de l'art, d'un art amb majúscules, amb una força indescriptible de creació, és una font inesgotable d'expressió dels nostres sentiments més profunds i superflus, que commou a l'uníson al creador i al públic. I quins valors creu que transmet? De tot tipus. Des de l'esforç i la disciplina fins als personals. Al llarg dels anys he vist que els que estimen la música experimenten un canvi radical en les seves vides. He vist començar nois que humanament eren una mica 'distrets' que al cap d'uns anys han fet un canvi 'tremendo' gràcies a la música. I com veu el paper de la música a l'escola? Si s'ha de fer una excursió, la primera cosa que treuen són les hores de música. Anem molt endarrerits respecte a països com ara Alemanya, on hi ha famílies on cada membre toca un instrument. Aquí a la música no se li dóna tanta importància.

APUNT BIOGRÀFIC El mestre Casanovas comença a estudiar piano als quatre anys. Als nou es gradua amb la màxima puntuació al Conservatori de Música del Liceu. El 1945 es converteix en organista titular de Misericòrdia, càrrec que ocupà fins el 1991. El 1945 funda l'Orquestra de Cambra de Corda Ciutat de Reus, que s'estrenà amb la seva obra 'Salve a quatre veus'. Aquest mateix any ofereix concerts de piano per tot Catalunya. El 1946 obté el títol de professor de Teoria-Solfeig i piano. S'inicia en la docència i el 1947 funda l'Acadèmia de Música Reus, any en què compon operetes com 'Les dos glòries', estrenada al Fortuny. Tres dècades després, funda l'Institut Musical de Reus, filial del Conservatori del Liceu barceloní. També exercirà de professor La Salle de Reus i la de Tarragona, l'Institut Gaudí i al Col·legi Sant Josep. El mateix any funda l'Associació Amics del Folclore, per a preservar i difondre el folclore català i d'arreu. Després de 'Maria', la seva primera sardana, en segueixen moltes d'altres com 'Cançó de Primavera', que el 1948 fou objecte d'homenatge per part de la Secció Sardanista de l'Orfeó, o 'Dansa d'amor', enregistrada en disc el 1976. El 1957 estrena a Palma de Mallorca l'obra musical infantil 'Cuentos de Colín'. El 1960, compon una Marxa Nupcial per a l'enllaç de Fabiola amb Balduí de Bèlgica, interpretada a la catedral de Santa Gudula de Brussel·les. Fou mestre director de la Secció Lírica del Centre Catòlic (1946-1975), que s'integrà a l'elenc del Bràvium. El 1962 esdevé mestre director de la Banda Ciutat de Reus i el 1974 funda l'Orquestra de Cambra d'Acordions. El 1975 representa a La Salle la sarsuela 'Cançó d'amor i de guerra', embrió de la Companyia Lírica Ciutat de Reus que dirigirà durant tres dècades. Fa poc ha musicat 'L'Havanera del Camí', de Pere Elías.

12/07/12 21:45


DO

19

2a quinzena - Juliol 2012

DOCOMERÇ Les millors cerveses artesanals al Reus Beer Festival

Tecnologia dental

El amants de la bona cervesa tenen una cita ineludible a Reus els dies 13, 14 i 15 de juliol al Passeig Prim amb el Reus Beer Festival. Una primera cita que arriba quan encara ressona l'èxit cívic i comercial de la darrera edició del Reus Viu el Vi. En aquesta ocasió, la cervesa d'elaboració artesanal agafa el relleu en aquesta iniciativa de la Cambra de Comerç, l'Eix Comercial de Passeigs i l'empresa QPÓ i que compta amb el suport del Patronat de Comerç i l'Associació per la cultura de la cervesa artesana. Els participants podran conèixer les bondats d'unes 50 de variants de cervesa artesana nacional i estrangera, així com les darreres novetats en aquest sector en creixement.

Redacció Es vendrà un pack de degustació per 10 euros que inclou el got, una guia, sis fitxes. El got i les fitxes també es vendran per separat. El cost mitjà de cada degustació serà de 2 fitxes, i els que en vulguin fer més també hi haurà un altre pack de sis fitxes que podran adquirir per cinc euros si prèviament hagin comprat el primer. En el tram comprès entre el carrer Vapor Vell i el Camí de Riudoms, s'hi ubicaran dues barres amb 20 tiradors i 10 deu estands gastronòmics. Des de l'organització s'ha volgut deixar clar que el Reus Beer Festival vol ser una fira on la cervesa es presenta com un producte d'una alta qualitat gastronòmica, pel que es vol afavorir el consum moderat per a poder-la apreciar en diversos tasts.

DOreus 8.indd 19

L

a clínica dental Denttech (Dental Technologies) ha obert recentment les seves portes al públic a Reus, a la Raval Robuster, 28. El centre es caracteritza per oferir solucions odontològiques integrals, servint-se de la tecnologia més avançada per tornar la funció i l’estètica a dents i genives afectades per les seqüeles que deixen diverses patologies.

Visitar Denttech (Dental Technologies) no és visitar una clínica dental qualsevol, ja que si per un fet es caracteritza i es diferencia el centre és, tal com indica el seu nom, per l’ús de les noves tecnologies. Amb la tecnologia que posen a disposició dels seus pacients, poden diagnosticar precoçment patologies, tractant ràpida i oportunament problemes que, si no es tracten a temps, poden desencadenar en situacions extremes que requereixen tractaments complexos i costosos.

A nivell terapèutic, els pacients també es beneficien de postoperatoris menys molestos. Amb el làser dental, per exemple, moltes cirurgies ni tan sols requereixen punts de sutura. Al centre també fan de la visita al dentista una experiència agradable, oferint un ambient relaxat, i un tracte càlid i amable. A més, a Denttech dissenyen tractaments a mida i es personalitza cada cas, buscant sempre la millor opció de tractament dels seus pacients.

12/07/12 21:46


20

2a quinzena - Juliol 2012

DO

DORESTAURACIÓ

La Tasqueta

Màlaga a Reus

DODECUINA pop aMB allioli

Ingredients 1 Pop roquer 2 Alls Pebre Sal Oli d'oliva verge Ou (opcional)

Redacció

J

osé Podadera i la seva dona Maribel Aliseda ja fa més de 25 anys anys que van venir a Reus des de la seva Màlaga natal per establir-se i guanyarse la vida a la ciutat dins el negoci de la restauració. Després de passar per molts locals juntament amb altres socis, com ‘La Tasca’, ‘Novecento’ o ‘Tinc Gana’, fa un any va muntar el seu propi establiment que, sota el nom de ‘La Tasqueta’, ofereix les millors tapes i plats de la seva terra. Si un reusenc vol saber quin és l’autèntic sabor de la cuina malaguenya, no cal que creuï tota la geografia espanyola, ja que a l'Avinguda de La Salle, 7, de Reus, ho pot fer de la mà de José

DOreus 8.indd 20

Podadera, Pepe per als amics, i la seva dona Maribel Aliseda, cambrer i cuinera, respectivament, de ‘La Tasqueta’.

plats, i un menú de migdia de dilluns a divendres, a part de menús especials per a grups, de fins a 25 persones.

La clientela fidel, que ha seguit al matrimoni Podadera i la seva oferta gastronòmica al llarg dels anys per tots els locals que ha regentat, a ‘La Tasqueta’ ha trobat un local acollidor i familiar amb una molt bona relació qualitat-preu i un tracte afable i proper. “Uno de nuestros platos estrella es el pulpo con allioli, que tiene mucho éxito y hay gente que viene expresament de la otra punta de la ciudad para comérselo, a parte de nuestra ensalada de naranja y bacalao, los albondigones en salsa o los callos”, diu orgullosa la Maribel.

“En Reus hay mucha competencia, sobre todo concentrada en la zona centro, pero lo que ofrecemos en ‘La Tasqueta’ la gente no lo encontrará en ninguna otra parte”, afirma José. “Vale la pena caminar un poco y venir hasta aquí para probar nuestros platos”.

La cafeteria-restaurant compta amb una àmplia carta de tapes i

I això és ben cert i comprobable, ja que la qualitat i, sobretot, autenticitat de les tapes que ofereix 'La Tasqueta' no es troba en molts llocs i un s’adona d’això quan en prova una i sent al paladar l’essència de Màlaga, gràcies a Pepe i la Maribel, els millors ambaixadors d’aquesta tradició gastronòmica a Reus.

Es posen els pops a bullir sencers en aigua freda sense sal. Quan ja els hi falta una mica per estar cuits, es treuen de l'olla i es tallen a daus d'uns dos o tres centímetres. En una cassola de fang es posen els pops tallats i es fa bullir amb el mateix brou que s’han bullit els pops. Quan els pops estan cuits, s’escorren i es posen en la plata de servir, reservant uns dos cullerots del brou de bullir. Amb els alls, la sal i el oli i l'ou (opcional) feu un bon morter d'allioli i una vegada fet, s’afegeix el brou que s’ha reservat remenant-ho tot molt bé. S’afegeix per damunt del pop i ja es pot servir.

Recepta de 'La Tasqueta'

La cultura del vi El vi i la vinya són a l’arrel de la nostra cultura i confiem que segueixin el camí de la dieta mediterrània. Sovint sentim dir que la passió pel vi és una moda, però l’estadística confirma un descens continuat del consum per càpita. Per bé que la situació s’ha revertit en els últims temps i s’han fet salts endavant admirables, no s’inverteix la tendència i encara hi ha feina a fer per incrementar el consum de vi català. Són moltes les persones i entitats d’àmbits molt diversos que promouen amb sensatesa la cultura del vi. I cada aportació és important, perquè entre tots contribuïm a difondre una tradició que ens és llegada i assegurem una activitat econòmica clau. I seguint aquesta estela veiem com cada dia neixen nous projectes, des de la la introducció al mercat del 'bag-in-box' que permet millorar la conservació del vi i fomentar-ne el consum a diari, a la campanya que proposa portar l’ampolla de vi de casa al restaurant, o les xarxes socials Vinthink i Wineissocial. La innovació passa per noves formes de consum –amb moderació- i de relació. A dins o fora de casa. I fent cas aquells sentimentals que recomanen atresorar un celler d’anyades “dolentes”, perquès les bones, si sabem amb qui compartirles i a on, no hem de dubtar ni un minut a destapar-les.

Ruth Troyano

Periodista

12/07/12 21:46


DO

21

2a quinzena - Juliol 2012

DOGASTRONOMIA

Cooperativa Falset Marçà

100 anys fent història dernista Cèsar Martinell, a la vegada company i deixeble de Gaudí, que es va inspirar en les formes medievals. L’edifici és una de les anomenades ‘Catedrals del Vi’ per la seva imponent arquitectura. Amb la voluntat d’obrir-se al públic, el celler organitza des de fa dos anys visites teatralitzades.

L’aposta per l’enoturisme s’ha vist reforçada darrerament amb la modernització de la imatge de la Cooperativa, que reivindica la tradició, la qualitat certificada, l’autenticitat i la producció artesanal alhora que la innovació d’uns productes reconeguts per la DO Montsant i la DOP Siurana.

Les dogues dels 100 anys Amb motiu dels 100 anys de la Cooperativa Falset Marçà, 19 artistes del territori han realitzat intervencions sobre bótes de vi de 225 litres i dogues de bóta de 500 litres, cedides pel celler. La iniciativa té per objectiu consolidar la relació de la cooperativa amb l’art i la cultura, així com amb artistes reconeguts, involucrats i compromesos del territori, i poder exposar una mirada creativa del centenari. Els artistes han treballat amb diferents disciplines i tècniques, des de la pintura al teixit o el vidre, sobre bótes de 225 litres que han finalitzat la seva vida útil al celler. El resultat del projecte és una visió polièdrica del centenari, molt arrelada a la terra, al treball cooperatiu i als fruits que han donat decennis de treball col·laboratiu. La temàtica ha estat lliure, com queda pal·lès en el projecte final.

CEDIDA

Redacció

L

a Cooperativa Falset Marçà és el resultat de la fusió de les cooperatives de Falset i Marçà el 1999, una unió que va reforçar i culminar un projecte empresarial en l’àmbit de la producció i l’elaboració. La Cooperativa commemora aquest 2012 el centenari, amb un economia sanejada i possibilitats reals

DOreus 8.indd 21

de seguir creixent, immersa en un procés de modernització i d’expansió comercial. Els vins i olis de Falset Marçà s’exporten a 33 països. L’aposta per la internacionalització és compartida amb l’impuls de la venda directa a través de la botiga virtual www.etim.es, i les tres agrobotigues pròpies a Falset, Marçà i Cambrils. S’hi comerci-

alitzen els vins, vermuts, la garnatxa dolça o el ranci, i els olis. La garantia de qualitat l’avala un sistema cooperatiu format per 350 socis, un equip de 17 treballadors i l’experiència contrastada de 100 anys elaborant vins i olis. D’entre tots els productes, en destaca la marca Ètim. El celler cooperatiu de Falset Marçà és obra de l’arquitecte mo-

CEDIDA

12/07/12 21:46


22

2a quinzena - Juliol 2012

DO

DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA

compres vàries 4 reformes llar 5 tarot 6 7 RELACIONS altres 9

1

COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS

borsa TREBALL

2

oferta DEMANDA

MOTOR

3

PIS DE 80M2 RIERA MIRÓ, 3 hab., 1 bany. Terrassa. PREU: 60.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.

COMPRA VENDA LLOGUER

ImMoBILIàRIA

1

venda Pisos obra nova c/ Sant Vicenç de disseny, al costat de Plaça Llibertat 1,2 i 3 habitacions desde 130.000 €. Finques Reus. Tl.629788216 // 9773214210 Pis c/ Menta de Reus de 80 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, saló-menjador, seminou, amb zona comunitaria i piscina, tot exterior amb molta llum: 111.300 €. Finques Reus. Tl.629788216 XALET DE 211M2 “AIGUESVERDS” Parcela de 700m2. PREU: 390.000€. Telf. 647491250 / 977342385. “BELL PARK” - Pis de 145m2, 5 hab., 2 banys, Cuina ind., Menjador de 35m2. PREU: 240.000 €. Telf. 977342385 C. CAMPOAMOR – Pis de 150m2 impecable, 4 hab., 2 banys, parquet, cuina ind., menjador 35m2, parquing i traster. PREU: 300.000 €. Telf. 647491250. ÀTIC DE 150M2 A Z. NILOGA, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, cuina ind. gal., menjador de 30m2,. Exterior. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385. C. BERTRAN DE CASTELLET, Pis de 150m2, impecable, 4 hab., 2 banys, cuina individual, menjador de 24m2, Parquet. PREU: 185.000 €. Telf. 977342385. ÀTIC DE 80M2 + TERRASSA DE 25M2 A PEU, 3 hab., 1 bany. Parquing. PREU: 140.000 €. 647491250 / 977342385.

DOreus

INSERTEM LES TEVES OFERTES DE FEINA

GRATUÏTES

Piso Cambrils puerto, 3 hab., 90mtrs, piscina, parking. 220.000 €. Tlf.670760269.

info@DOreus.com

Casa adosada Cambrils, 154 mtrs, 3 hab, garaje, jardin, solarium, 2 baños, buena situación. 165.000 €. Tlf.670760269. Apartamento Cambrils puerto, 2 habts dobles, piscina,parking subterraneo, terraza con jardin, zona verde de 1000 mtrs a 200 mtrs playa. 159.000 €. Tlfn.670760269. A 80 mtrs playa cambrils-vilafortuny, 2 hab, parking, totalmente reformado. 129.000 €.Tlfn.670760269. Estudio cambrils-vilafortuny, gran terraza,trastero, parket, totalmente equipado. 75.000 €. Tlfn.670760269. Cambrils la dorada apartamento, 2 habts, piscina y zona deportiva. 113.000 €. Tlfn.670760269. Apartamentos Cambrils playa primera linea con vistas a partir de 130.000 €. Tlfn.670760269. DUPLEX EN VENTA DE 140m2 Cuina de luxe, Banys de disseny, 3 hab. Vistes a mar i montanya. Parquet. AA per conducte, calefacció. 2 parquings opcionals. 295 000 € Negociables. Telf. 610524124 chalet adosat a Aigüesverds seminou de 200 m2, 4 habitacions dobles amb armaris empotrats, saló-menjador en dos ambients, 3 bañys 1 amb sauna, cabina i banyera d'hidromassatge, garatge per 2 cotxes, traster i rentador jardí

amb zona comunitaria i piscina. 385.000 €. Finques Reus. T.629788216. Pis al c/ Francesc Bartrina, seminou de 70 m2 utils + 35 de terrassa amb 3 habitacions saló-menjador, cuina equipada, 2 banys, tot exterior, pk. 129.000 €. Finques Reus. Tl. 9773214210

ImMoBILIàRIA

ENVIA'NS ELS TEUS ANUNCIS CLASSIFICATS info@doreus.com

DOreus 8.indd 22

S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874

Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Ideal caps de setmana i vacances. Telf. 609373211 www.caseta.cat PIS DE LLOGUER A REUS 3 habitacions, 2 banys. Passeig Prim, 25. Raó Fruiteria passeig prim

s'ofereix per netejar cases i comunitats a Reus. T 637 949 970

RENAULT MODUS.- 1.5DCI Emotion 85 eco2. Año 2007, 8.000 km. Diesel, 86 cv. G. 12 Meses. 6490 €. T. 977 30 10 16 www.garatgesportclassic.com

REFORMES I TREBALLS DE PALETA Qualitat i bon preu. Truqeu a OBRES I FORJATS EVACO Telèf. 649 677 747 (Jaume).

MINI ONE CABRIO Año 2008. 52.000 km / Gasolina / 90cv. Garantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16

MERCAT CENTRAL HOSPITAL SANT JOAN CENTRE CÍVIC Del Carme Plaça de la Patacada VICAVA C/Ample PADIS C/Gaudí PASTISSERIA MARE MOLAS C/Mare Molas FRUITERIA MARQUÈS Passeig Prim TOMAS BARBERÀ Plaça del Mercadal RESTAURANT LOS ARCOS Pol. Agro Reus ESTANC DÍAZ C/Llovera RESTAURANT CAN JAUME'S C/Roseta Sales LA BOUTIQUE DEL TACÓN Raval St. Anna REUS DEPORTIU C/Gaudí PARQUING SIMONET C/Salvador Espriu HOSPITAL MORA LA NOVA

FreCalGas S.L. instal·lacions i reparacions de gas, calefacció i fred.Rapidesa i qualitat. Telèf. 625133722. frecalgas@gmail.com.

VENDA

S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981.

DOreus

5

FreDoLlum - instal·lacions i reparacions de electricitat i fontaneria.Ràpid i econòmic. Telèf. 685169259.

oferta

2

MERCEDES ML-280 Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc. Telf.. 977 316 099.

3

MOTOR

OPEL VECTRA.- 1.9 CDTI Año 2006. 116.000 km / Diesel / 120cv. Garantia 12 Meses. 7.900 €. T. 977 30 10 16

borsa TREBALL

JEEP GRAND CHEROKEE CRD LIMITED Telf.. 977 316 099.

reformes llar

Encarregada de fruiteria amb vuit anys d'experiència. Tel.:646.300.874

LLOGUER

Expositors:

DOreus

S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h)

VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV Año: 2006. 136.000 km / Diesel/ 140cv. Garantia 12 Meses. 10.500 €. T. 977 30 10 16 MERCEDES R 320 CDI Motor 3.0 cc de 225 cv, A/T, Climatitzador, E/E, C/C, D/A, Sostre pano., 6 plz, Navegador, Xenó. Telf. 977 316 099 o info@rocautosport.com. MITSUBISHI MONTERO DI-D INVITE Motor 3.2 cc de 160 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Tracc. Super select. Telf.. 977 316 099 o info@rocautosport.com.

¿no reP bé el TDT? Instal·lacions i reparacions de TDT, parabòliques, porters automàtics i càmeres de videovigilància

977 77 12 23 651 02 97 95 www.viadigital.tv

TAROT

6

TAROT

JOSEP MARQUÈS 24 hores

806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS

SUBARU IMPREZA Motor 2.0 cc de 150 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Ordinador., Tracc. 4x4 Per més información. Telf.. 977 316 099.

RELACIONS

SEAT EXEO Motor 2.0 cc de 140 cv, E/E, D/A, Climatitzador, C/C, Llums Bi-xenó, Barres sostre.Telf.. 977 316 099.

BUSQUES UNA RELACIÓ AMOROSA, SERIA , ESTABLE o fer noves amistats? Nosaltres, t’ajudem a trobar-la. Telf. 695410052. www.mai-sol.com

CITROEN C4 VTS HDI Motor 2.0 cc de 136 cv, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament. Telf.. 977 316 099.

Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213

BMW X5 Motor de 3.0 de 184 cv, A/T sequencial, E/E, D/A, C/C, Navegador, Xenon. Telf.. 977 316 099 o info@rocautosport.com.

altres

7

9

Conills beliers, criats a casa. Preguntar per Micoia. Tlèfon 609839596. micoia.rabassa@gmail.com

12/07/12 21:46


DO

23

2a quinzena - Juliol 2012

DOAGENDA CINEFÀGIA

REBAIXES

Hay alguien que huele a pan tierno. No es mi padre, no está. La calle huele a sudor de perro viejo. Aún no han tocado las campanas. El campanario se ha dormido. Lamentos de sueños en la sacristía. Yo sigo soñando con pan con mantequilla. Oigo caminar los pasos del borracho. El aire se filtra entre las sábanas. La calle está oscura, siempre lo está. El sol no quiere entrar. Mi madre trastea en la cocina. Ella sí está. Ruido de zapatos que no quieren caminar. Mi hermano asoma la cabeza. Se sienta en una silla, no quiere ir a trabajar. Miro el fondo de la sombra. No es oscuro. Hoy voy a comer deseos de pan con mantequilla. Y pasteles de nata.

Poeta

6

3

1

8

7

9

3

7

5 4

2

Dissabte, 21, 12 h ‘Marxants, de tot i més’ Mercat Central

Dimarts, 17, 22.30 h ‘La Invención de Hugo’ La Palma Divendres, 20, 22.30 h ‘Reus als anys 40, records d’una ciutat’ (Josep Bové) Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR)

Dijous, 19, 9.30 h ‘Joc de llengües’ Activitat per promoure la llengua i la cultura catalana Mercat del Carrilet

Teatre

Música

Dimecres, 18, 22.30 h ‘Toca’m el cuplet’ (Contes per a adults) Mònica Torra i Neus Peris Casa Rull (IMAC)

Divendres, 20, 22.30 h / Dissabte, 21, 23.30 h ‘Melodia pels 5 sentits’ Casa Rull (IMAC)

SUDOKU 5

8 1 6

5

9

7

9

6

1

8

3

6

7

4

4

5

2

7

8

9

2

9 7

3

1 5

7

5

4

2

5

4 9

7 8

9 3 2 6

5

1

3

8

2

1

9 5 2 3

6

1

6

1

4

9

2

8

7

5

3

8

7 4 1 2

8 6 1 4 9

7

5 8 3

6 9

6

9 3 5

8 1 7 3

4

5

8 2

6

4

5 1 2 7 4

3 8 6

9

3 7 8 2 5

4

2

9

7 1

9

6

1

8 7 4 3 6 9 1 9

5 2

7 3

8

2

6 1 5 4

2 6 4 9 1 5 7 9

6 5

3 8

1

8

3 2 7 4

SOLUCIONS

8

4

6 4

6

DOreus 8.indd 23

3

Mun Godoy

Tot i que, Garfield fa tots els possibles per superar el treball de l’anterior Spider-Man, Tobey Maguire, cosa per altra banda no gens difícil, el seu director ofereix un producte totalment descafeïnat i que no aporta res de nou al personatge i la seva història. La única que se salva de tal despropòsit és l’actriu revelació de la temporada, Emma Stone (‘Criadas y Señoras’), en el paper de novieta de l’heroi de la Marvel.

Maria Dolors Carrillo

-Compra allò que realment t’agrada i que s’ajusta bé al teu cos. No esperis a aprimar-te o a arreglar la roba per lluïr-la, ja que el més probable és que acabi abandonada en un calaix. -Vigila amb les “gangues” i assegura’t de que siguin de qualitat, que no tinguin cap defecte o que no siguin de temporades anteriors.

Amb aquestes premisses, què és pot esperar de la nova adaptació a la pantalla gran del personatge creat per Stan Lee? Doncs, la veritat, no gran cosa i, vist el resultat, encara menys.

2

-Si ens és possible, hem d’acudir a l’establiment en concret els primers dies de rebaixes, ja que tindrem més possibilitats de trobar aquella peça de roba rebaixada que havíem vist amb anterioritat.

Sueños de nata

9

-És moment de renovar el fons d’armari: per acabar de passar aquesta temporada o per l’estiu que bé. Les peces bàsiques són les que normalment tenen uns millors descomptes i cal aprofitar-ho. També és bon moment per adquirir peces que no siguin de temporada, encara que siguin amb descomptes més reduïts: un bon bolso, un abric, sabates de qualitat, etc. ja que ens serviran durant més temporades i ens sortiran a compte.

Marc Webb és l'encarregat de posar-se darrera la càmera a la nova versió, cineasta que només compta en la seva filmografia amb la comèdia romàntica ‘(500) Días juntos’, i de posar-se davant, enfundant-se les malles del ‘trepamuros’, Andrew Garfield, conegut pel seu paper de soci de Mark Zuckerberg a ‘La Red Social’.

5

-Compra el que realment necessitis. No et deixis endur pels preus molt rebaixats sinó per les teves necessitats, ja que per molt barata que sigui la peça de roba, si no li donem ús, a la llarga ens haurà costat cara.

Fires i Mercats

Dilluns, 16, 22 h ‘The Troll Hunter’ Casa Rull (IMAC)

Spider-Man

1

Amb prou feines fa una setmana que es va iniciar la temporada de rebaixes i és època d’aprofitar les oportunitats que aquesta campanya ens ofereix, tenint en compte alguns consells per a exprimir-les al màxim:

Cinema

Crític Cinematogràfic

POESIA

Mr. Cinèfag

TENDÈNCIES

AGENDA

5

1 3 5

1

5 4

9

6 7

4

1 3

2

4 1

7

6

2

1

8

6

2

5

8

5

6

3

9

1

6

4

7

3

3 8

3

9

8 1

4

8

3

8

7

3

9

7 2

4 1

2

5

2

8

12/07/12 21:46


DO

24

2a quinzena - Juliol 2012

DOCONTRA

"L’evolució ens pot portar a un cul de sac, en canvi el progrés ens pot portar a la consciència crítica d’espècie"

Eudald Carbonell prehistoriador

Evolució versus Intel·ligència

A

rqueòleg, antropòleg, paleontòleg o prehistoriador, tal com li agrada definir-se a ell mateix, l’Eudald Carbonell és, sigui com sigui, un estudiós de la història a partir de les restes arqueològiques. Famós a nivell mediàtic pel programa de TV3, ‘Sota Terra’, presentat per l’actor Fermí Fernández, fa molts anys que es dedica a reconstruir la vida al planeta, a partir de les seves troballes. humans, i la ‘humanització’ és com aquests primats aprenen culturalment i adquireixen consciència. Encara està evolucionant l’espècie humana, tot i que, en alguns casos, sembli el contrari? Només faltaria. L’evolució no té res a veure amb la intel·ligència. La diferència està en el progrés i els humans, tot i que ens costa molt aprendre, ho anem fent per sobreviure. L’evolució ens pot portar a un cul de sac, en canvi el progrés ens pot portar a la consciència crítica d’espècie i a

Com ha estat treballar amb en Fermí Fernández? És una excel·lent persona i amic, apassionat per l’evolució i això ha fet que hagi sorgit una gran col· laboració i afinitat que es transmet en el programa. Quins són els seus projectes de futur? Els propers deus anys, tinc pensant anar a treballar a Àfrica a fer ‘africanisme’, estudiant el primers pobladors del planeta. Aquesta serà la darrera etapa de la meva carrera professional.

n

"Quan governem el progrés s’acabaran totes les crisis, i quan siguem humans no hi hauran crisis" governar els nostres actes, anant més enllà de la selecció natural. El problema és quan el progrés no pot controlar l’evolució.

JS

Jordi Sardiña Després d’haver treballat en infinitat de projectes al llarg de la seva carrera, en quin projecte està treballant actualment? No estic treballant en un sol projecte, sinó en diversos a la vegada. Ara mateix el meu equip i jo estem treballant en més de 30

DOreus 8.indd 24

excavacions repartides per tot el món, tant a la Península Ibèrica com a Sudamèrica, Àsia o Àfrica. Un dels sistemes d’estudi que ha implantat és l’anomenat Lògic Analític. En què consisteix? És un sistema per entendre com es feien les eines de pedra i per a què servien. Amb aquest sistema,

s’intenta classificar els objectes de pedra, que combina la matemàtica, la morfologia i la termodinàmica, i altres disciplines. Vostè en moltes ocasions parla de ‘Homonització vs. Humanització’. De què es tracta? L’‘homonització’ és l’evolució biològica de primats en nosaltres, els

Recentment, ha finalitzat la seva col·laboració en la segona temporada del programa ‘Sota Terra’. Com ha estat l’experiència? N’estic molt content, tant de la primera com de la segona temporada, i espero que n’hi hagi una tercera, perquè s’ha convertit en un molt bon instrument per ensenyar a la gent des de la ciència social i l’arqueologia, tot explicant la història de Catalunya. És una de les coses de les que em sento més orgullós d’haver contribuït com a científic, ja que és una molt bona manera de transmetre coneixement a la societat de forma crítica.

Creu que el ciutadà d’apeu té present el seu passat? No, i per això estem anant cap a una situació social gravíssima amb una crisi sistèmica mai vista, que portarà a molts països a la misèria i a la pobresa. Si haguéssim tingut consciència d’espècie no haguéssim actuat com hem actuat. És el problema de no aprendre dels errors. L’ésser humà sempre cau a la mateixa pedra. Quin missatge es podria transmetre a la població per tal de tranquil·litzar-la? Un missatge d’esperança perquè, tot i que el que passarem serà molt greu, n’acabarem sortint, tard o d’hora. La llàstima és que si l’home fos més intel·ligent no passaríem el que estem passant.

12/07/12 21:46

DOreus 8  

Diari quinzenal gratuït de Reus

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you