ENTREVISTES:
Carles
Aplec de CANÒLICH
70è aniversari CAVA BENITO
Diada AGENTS CIRCULACIÓ
Dia Internacional CREU ROJA
Inauguració
Perfumeria ANGELINE
Inauguració RINCÓN DEL CURRO CLÀSSICAND
Jornada Empresarial REBOST DEL NORD
Congrés de Ciència a la UDA
ANDOFLORA
Cursa Illa CARLEMANY
PUJADA ARINSAL
OTSO TRAVESSA d’Encamp
Cosmètica a FARMÀCIA EL CEDRE
Exposició
MERITXELL RENEIX SOCIETAT Dra.
Víctor
8 Cristina Royo
24 Carmen Romero
28 Daniel Armengol
32 Carles Magdaleno
38 Natalia Carballo 42 Borja Sanfelix
44 Víctor Calviño
46 Vikrampal
48 Josep Garcia / Ramon Maria Oliva
50 Cristina Llau
52 Festivitat Sant Miquel d’Engolasters
56 Aplec de Canòlich
64 Diada de Sant Romà de Vila
66 70è aniversari de Cava Benito
72 Diada dels Agents de Circulació
74 Presentació estratègica de Vital Seguro
76 Dia Internacional de la Creu Roja
78 Park Piolets serà Lodge Park
80 Gala Ballem pel Guillem
82 La Ruta de la Tapa
84 2a edició de Danses del Món
88 Boda Espe i Borja
90 Setmana de la diversitat cultural
92 Tast de vins Valdemar a l’Enoteca
96 Inauguració Perfumeria Angeline
98 Inauguració Rincón del Curro
102 4a edició del ClàssicAnd
106 Concurs Joves Intèrprets
DONA SECRET
President: Josep Segura.
Directora general: Nelly Dedea.
Directora: Nelly Dedea.
Publicitat: Nelly Dedea.
Cap de redacció: Noelia Farias.
Redacció: Noelia Farias, Sandra Lara Cardiel i Josep Segura.
108 Música coral que uneix Andorra i Suècia
110 Veu Silent presenta treball discogràfic
112 Exposició “Meritxell Reneix”
114 Toni Mata guanya el Premi Carlemeny
116 Premis Sant Jordi
120 9a Mostra de Teatre de l’escola Entreacte
122 Avui sortim
124 Visita oficial del 1r ministre de Portugal
126 Eneamics enfront del càncer
128 Andbank inaugura nova seu a Mallorca
130 Col·laboració Sprint Club Escola Purito i Andbank
132 Laia Grassi presenta “Yo algoritmo”
134 Trobada a MoraBanc amb Xavier Sala i Martin
136 La cosmètica natural a Farmàcia El Cedre
138 Les jugadores del MoraBanc a Gala Perfumeries
140 Aimentor a Hive Five
142 Jornada d’estratègia organitzada per “El Rebost del Nord”
144 Assemblea de la Federació de la Gent Gran
146 Projectes científics a la Universitat d’Andorra
148 Una nova era amb Andorra Digital
150 Olimpíada de Matemàtiques
152 7a edició de l’Alpha Space
154 Assemblea Creu Roja Andorrana
156 1a edició dels MGYTA
158 MAMBO organitza unes jornades professionals de vendes
160 Andorra de Nit
164 Andoflora a la Massana
166 Nova edició del Vide Dressing a la Massana
168 2a Fira del Vermut
170 Fira del Bestiar a Ordino
56
DPT. COMERCIAL: Nelly Dedea
Fotografia: Paula Cristina, Josep Repiso, Emiliano Griotti i Nelly Dedea.
Edita: Grup Dona Secret S.L. Carrer Prat de la Creu 92, 1a, despatx 17. AD500 Andorra la Vella. Principat d’Andorra. Telèfon: +376 844 846
174 15a edició de la Cursa Illa Carlemany
180 Pujada Arinsal 2026
184 43a edició de l’OTSO Travessa d’Encamp
188 Les Golden Isards triomfen al Campionat d’Espanya
190 Open Andbank de Gimnàstica Rítmica
192 Rebuda als Olímpics de Milà-Cortina
194 Salt d’obstacles a La Gonarda d’Ordino
78 Park Piolets serà Lodge Park
177 Hotel Coma, trobada especial per a esportistes
196 Protector solar intel·ligent a Pasteur
198 Mentoria Financera MyAndbank
232 Dra. Carmen Romero “Logevitat Saludable”
202 Sexologia
204 Look
212 Moda
224 Passarel·les
226 Recomanacions llibre i pel·lícules
230 Tips
234 Pentinats
236 Bellesa
238 Salut amb Irene Fernández
242 Salut
244 Decoració
246 Mascotes
248 Recomanacions Gastronòmiques
250 Recepta
252 Viatges
254 Energies
256 Tarot
258 Horòscop
66
Comercial: +376 647 081
E-mail: nelly@donasecret.com
Disseny: Reinaldo Márquez, Carmela M. Arones Salomé. facebook.com/donasecret www.donasecret.com
Dipòsit legal: AND. 545-2016
NRT: GDS: L-712738-C
Dona Secret no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.
8_Entrevista Cristina Royo • 24_Entrevista Dra. Carmen Romero • 54_Festivitat Sant Miquel d’Engolasters • 76_Dia
Internacional de la Creu Roja • 80_Gala Ballem pel Guillem • 88_Boda Espe i Borja • 96_Inauguració Perfumeria Angeline • 102_4a edició del ClàssicAnd • 124_Visita oficial del 1r ministre de Portugal Cristina Royo
Dra. Carmen Romero
Festivitat Sant Miquel d’Engolasters
Inauguració Perfumeria Angeline
oficial del 1r ministre de Portugal
LA DOCTORA CRISTINA ROYO S’HA CONVERTIT EN UNA DE LES FIGURES
MÉS DESTACADES DE LA MEDICINA INTERNA I LA RECERCA BIOMÈDICA
A ANDORRA. VINCULADA DES DE FA ANYS A L’ONCOLOGIA, COMBINA L’ACTIVITAT ASSISTENCIAL AMB L’IMPULS DE PROJECTES D’INVESTIGACIÓ PIONERS RELACIONATS AMB LA MICROBIOTA, LA NUTRICIÓ I EL CÀNCER DE MAMA. FORMADA A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA I ESPECIALITZADA A L’HOSPITAL DE BELLVITGE, DEFENSA UNA MEDICINA MÉS HUMANA, PREVENTIVA I PERSONALITZADA, AMB EL PACIENT SEMPRE AL CENTRE. INQUIETA, PERFECCIONISTA I PROFUNDAMENT VOCACIONAL, TAMBÉ PARLA AMB SINCERITAT SOBRE L’EXIGÈNCIA DE LA PROFESSIÓ, LA MATERNITAT, LA PANDÈMIA I LA NECESSITAT CONSTANT DE CONTINUAR APRENENT. EN AQUESTA ENTREVISTA, DESCOBRIM NO NOMÉS LA INVESTIGADORA I LA METGESSA, SINÓ TAMBÉ LA DONA QUE HI HA DARRERE LA BATA BLANCA.
Entrevista: Josep Segura · Fotografies: Antonio Miralles
· Maquillatge: Lola Funes · Ambientació: Laboratoris Hospital / Propietat de Cristina Royo
· Vestuari: Pollyanna / LBD - Little Black Dress · Perruqueria: Salón Toro
“La medicina del futur no serà només curar més, sinó ajudar les persones a viure millor i durant més temps”
La doctora Cristina Royo és avui una figura molt reconeguda dins del sistema sanitari andorrà, però qui era aquella Cristina petita abans de la medicina, la investigació i els hospitals?
Vaig néixer a Sabadell, on vaig viure tota la meva infància i vaig cursar la primària i la secundària. Vinc d’una família treballadora, amb uns valors molt arrelats d’esforç, responsabilitat i constància, i tinc una germana més petita. Abans de la medicina i els hospitals, era una nena curiosa, activa, a qui li agradava molt llegir i fer esport, especialment el voleibol, que més endavant va acabar ocupant una part important de la meva vida.
Va créixer en un entorn tranquil o més aviat exigent?
Tinc molt bon record de la meva infància, tot i que vaig créixer en un entorn exigent. Crec que aquella exigència va marcar la meva manera de ser i em va ajudar a desenvolupar constància, responsabilitat i capacitat de treball.
A què es dedicaven els seus pares i què creu que li van transmetre sense adonar-se’n?
Tinc el record que els meus pares sempre treballaven molt: el meu pare tenia una empresa de rentadors a Sabadell, la meva mare va treballar d’administrativa i després en el sector immobiliari. Això feia que passés moltes estones amb la meva àvia, que em venia a buscar a l’escola i em cuidava. Però també recordo molt que, quan els meus pares acabaven de treballar, sempre intentaven estar presents i fer activitats amb mi.
A casa seva es parlava molt de responsabilitat, esforç i disciplina. Això es va traduir també al seu comportament escolar?
No era una cosa de la qual es parlés gaire a casa, sinó que es transmetia amb l’exemple de veure els meus pares treballar constantment. Crec que aquella manera de fer em va marcar molt. A l’escola era una nena aplicada i bastant perfeccionista, però sobretot molt xerraire. De fet, era un comentari que apareixia sovint a les notes. Sempre he tingut una personalitat curiosa, inquieta i amb moltes ganes d’entendre el que passava al meu voltant.
De petita ja tenia aquest vessant de curiosa i observadora que avui encara la defineix?
Sí, de petita ja tenia una vessant molt curiosa i imaginativa. M’agradava molt escriure; recordo que escrivia relats i petites novel·les.
També llegia molts llibres d’aventures, i crec que aquella curiositat per imaginar, observar i entendre les coses m’ha acompanyat sempre.
Quins són els records més feliços que conserva de la seva infància?
Tinc molt bons records dels estius i de les vacances a la platja amb els meus pares. També passàvem molt temps en una casa que teníem en un poble molt petit de Lleida, on recordo molts moments senzills i feliços. A l’hivern anàvem a esquiar a Pal, i això era una de les coses que em feia més il·lusió.
Hi ha alguna persona que marqués especialment aquella etapa de la seva vida?
Sí, especialment els meus avis. Com he comentat, vaig passar moltes estones amb ells durant la meva infància, i van ser persones molt importants per a mi.
Era d’aquelles nenes que ja sabia què volia ser de gran o la medicina va arribar més tard?
En aquell moment encara no tenia clar que volgués ser metgessa, però sí que m’atreia molt la biologia i la idea de dedicar-me a la ciència. Més endavant, aquesta inquietud científica es va transformar en la vocació per la medicina.
Hi havia algun somni infantil que no tenia res a veure amb la bata blanca?
Sí, somiava que algun dia tindria una casa a prop d’unes pistes d’esquí i molts esquís, un per a cada ocasió. L’esquí sempre ha estat una cosa que m’ha fet molt feliç.
Com va ser la seva adolescència?
Recordo la meva adolescència molt lligada a l’esport. En aquella època ja jugava a vòlei, i això ocupava moltes hores del meu dia a dia. Va ser una etapa sobretot d’estudiar, entrenar i compaginar-ho tot amb constància.
Era una adolescent fàcil o tenia el seu caràcter?
Crec que vaig ser una adolescent que no va portar gaires problemes, tot i que això potser li hauríem de preguntar al meu pare. Segurament tenia el meu caràcter, però en general ho recordo com una etapa força tranquil·la.
En quin moment descobreix que vol dedicar la seva vida a la medicina?
“Andorra pot funcionar com un petit living lab per impulsar projectes innovadors en salut i recerca”
“La microbiota, la nutrició i els hàbits de vida poden influir molt més del que imaginem en l’evolució del càncer”
Sempre havia tingut molt interès per la ciència, especialment per la biologia, la química i la bioquímica, i tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb la recerca. Un dia, un amic del meu pare, que era metge, em va suggerir que ho fes des de la medicina, perquè així podria unir la investigació amb el contacte directe amb els pacients. Aquella idea em va fer veure que la medicina podia reunir les dues coses que m’interessaven, i va ser el que em va acabar fent decidir la carrera.
Què la captivava especialment d’aquesta professió?
Em captivava entendre com funciona la biologia humana i el nostre cos, però sobretot la possibilitat d’ajudar les persones. Crec que la medicina uneix aquesta part científica, que sempre m’ha interessat molt, amb una dimensió humana molt profunda.
Va tenir algun referent mèdic o científic que l’inspirés durant aquells anys?
Durant la carrera vaig tenir molts professors i professores que em van inspirar molt. També recordo que, en aquella època, amb els companys de classe miràvem molt House i Anatomia de Grey, que d’alguna manera també alimentaven aquella fascinació pel món de la medicina.
Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com recorda aquella etapa universitària?
Recordo l’etapa universitària com una època molt bonica i intensa. Els primers anys els vaig viure al campus de l’Autònoma, amb molt contacte amb estudiants d’altres carreres i molta vida universitària. A partir del segon any, els estudiants de Medicina ja ens desplaçàvem als campus dels hospitals; en el meu cas, a l’Hospital Vall d’Hebron. Allà fèiem pràcticament tota la vida universitària, entre classes, pràctiques a l’hospital i moltes anècdotes compartides amb els companys.
La carrera de Medicina és extremadament exigent. Va ser d’aquelles estudiants que arribaven fàcilment a tot o va haver de sacrificar moltes hores i passar moments de dubte o esgotament?
A Medicina no et queda gaire més alternativa que sacrificar moltes hores, perquè és una carrera molt exigent i que requereix molta constància. Recordo èpoques d’exàmens molt intenses, amb assignatures interminables — fins i tot una amb més de 1.500 pàgines d’apunts — en què arribava a pensar que no me’n sortiria. Però, alhora, també guardo un record molt bonic d’aquells anys: les hores a la biblioteca, les primeres pràctiques amb pacients, el bon ambient amb els companys i tota la vida dins del campus. Tot aquell esforç em va ajudar a construir una base molt sòlida.
Recorda alguna guàrdia, examen o situació que li fes plantejar-se si realment podria suportar aquell ritme?
Quan vaig acabar la carrera i vaig començar la residència de Medicina Interna, van arribar les guàrdies de 24 hores. Recordo especialment una guàrdia a l’Hospital de Bellvitge en què hi havia tants pacients a Urgències que ja no cabien ni als passadissos i s’acumulaven fins a la porta d’entrada. No vam dormir ni un minut, va ser molt intensa, i recordo fins i tot adormir-me mentre visitava pacients. Aquell dia vaig prendre consciència real del nivell d’exigència física i emocional de la professió.
Com gestionava la pressió en aquella època?
Gestionava la pressió sobretot compartint molts moments amb els companys, fent activitats fora de l’hospital i mantenint l’esport com una part important de la meva vida. L’esport sempre ha estat la meva vàlvula d’escapament.
Durant aquells anys imaginava que acabaria desenvolupant la seva carrera a Andorra?
No, en aquell moment pensava que potser acabaria lluny de Barcelona, però mai m’hauria imaginat que desenvoluparia la meva carrera a Andorra.
Avui és una de les figures clau de la medicina interna i la investigació a Andorra. Com descriuria la seva activitat actual a algú que no la conegui?
Actualment, la meva activitat assistencial està molt vinculada a l’oncologia. Soc el vincle amb la unitat d’oncologia des de la medicina interna: porto pacients hospitalitzats, sobretot pacients oncològics i pacients oncològics complexos, i dono suport en situacions clíniques complexes o relacionades amb efectes adversos dels tractaments. A més, també faig activitat a consulta externa, especialment amb la consulta de llargs supervivents oncològics.
D’altra banda, fa anys que treballo per posar les bases d’un departament de recerca dins de l’hospital. Ja hi havia professionals i grups que feien recerca amb molt bons resultats, però el repte és fomentar-la de manera més transversal, ajudar altres equips a desenvolupar projectes i captar talent científic dins del sistema sanitari andorrà.
Té més de quinze anys de trajectòria hospitalària. Què li ha ensenyat el contacte directe amb el pacient?
M’ha ensenyat moltíssimes coses. No només aprenc dels casos clínics, sinó sobretot de les persones: a escoltar, a interpretar millor algunes situacions i a mirar la vida amb una altra perspectiva. Fa pocs dies, una pacient em va dir que el seu desig més gran era posar una cançó i ballar amb el seu marit, i això em va fer pensar molt. Em va recordar que a vegades hem de donar molt més valor a aquestes petites coses del dia a dia que semblen insignificants, però que en realitat són essencials.
Després del seu pas pel prestigiós Hospital de Bellvitge, què la porta a establir-se professionalment a Andorra?
Després del campus de Vall d’Hebron vaig fer la residència de Medicina Interna a l’Hospital de Bellvitge, una etapa que recordo com una experiència professional extraordinària i que ha marcat molt la metgessa que soc avui. Allà també vaig fer la meva tesi doctoral sobre infeccions complicades en pacients oncològics, amb l’equip de la Dra. Carlota Gudiol i el Dr. Jordi Carratalà.
En aquell moment encara no tenia gaire clar quin camí seguir: si continuar a l’ICO, l’Institut Català d’Oncologia, o potser marxar a l’estranger a fer un postdoc. El que en absolut m’imaginava era que acabaria a Andorra. Però finalment vaig arribar-hi per amor.
dic que, d’alguna manera, vaig fer una segona residència amb el Dr. La Torre i el Dr. Guillem de Celis.
Què va trobar al Principat que la va fer establir definitivament?
Andorra ja formava part de la meva vida, perquè de petita hi venia sovint, però quan m’hi vaig instal·lar hi vaig trobar moltes coses que em van fer quedar: la qualitat de vida, l’esquí, la muntanya i, sobretot, el projecte de vida amb la meva parella. Professionalment, també va ser una etapa molt important, perquè a Medicina Interna vaig trobar professionals dels quals vaig aprendre moltíssim. Sovint
És difícil compaginar la medicina assistencial amb la investigació científica?
Moltíssim. L’activitat assistencial és molt exigent i consumeix moltes hores, i sovint no es veu tota la feina que hi ha darrere: estudiar els casos, parlar amb les famílies, preparar decisions i acompanyar situacions complexes. Però la recerca també és una activitat molt exigent: requereix moltes hores de feina, reunions, coordinació, revisió de dades, redacció de projectes i una constància que moltes vegades no es veu des de fora.
Tot i aquesta dificultat, crec que l’activitat assistencial és indispensable per fer bona recerca. Estar a prop del pacient fa que la recerca no quedi allunyada en un marc només teòric, sinó que parteixi de preguntes clíniques reals, rellevants i que importen. Al final, l’objectiu de la recerca hauria de ser precisament aquest: millorar la qualitat as-
sistencial i aportar valor real al pacient.
Creu que la medicina del futur passarà inevitablement per la personalització dels tractaments?
Sí, sens dubte. La medicina personalitzada no és només el futur immediat, sinó que ja és el present. Cada vegada tenim més evidència que adaptar els tractaments a cada pacient dona millors resultats. En oncologia, per exemple, no hem de mirar només el tumor, sinó també la persona en global: la seva genètica, l’entorn, l’alimentació, la microbiota i tot allò que pot influir en la seva evolució.
Com ha evolucionat la seva manera d’entendre la salut al llarg dels anys?
Crec que ha evolucionat molt: al principi tens una visió més teòrica i fins i tot més romàntica de la medicina, molt centrada en el coneixement i en entendre la malaltia. Amb els anys, i sobretot amb la pràctica clínica, aprens a integrar millor tot aquest coneixement i a posar realment el pacient al centre. Ara entenc la salut d’una manera molt més global, donant molta importància no només al tractament, sinó també a la prevenció, al benestar i a la qualitat de vida.
Durant la pandèmia va formar part activa del Comitè Científic de la COVID-19 i del cribratge massiu poblacional. Com va viure aquells mesos tan intensos?
Recordo aquells mesos amb moltíssima intensitat, moltes hores de feina i una sensació constant de ser davant d’una situació ex-
“Durant la COVID vaig entendre fins a quin punt som vulnerables i com tot pot canviar d’un dia per l’altre”
cepcional. A l’hospital vèiem molts pacients amb una afectació molt similar, i passàvem hores i hores visitant i intentant entendre una malaltia que encara coneixíem poc. Després, en arribar a casa, la COVID continuava present: continuàvem estudiant, pensant estratègies i preparant el cribratge poblacional. També van ser dies de moltes reunions amb professionals i científics, debatent quines podien ser les millors decisions per prevenir i fer front a la malaltia.
Hi va haver moments de por o de desgast emocional? Sí, hi va haver molts moments de desgast emocional, fins i tot de sentir que no podia més. Recordo dies de passar visita completament extenuada, amb una càrrega física i emocional molt gran. A més, just en aquell moment la meva mare es va posar malalta a Sabadell i jo no podia estar al seu costat tant com hauria volgut. Personalment, van ser uns mesos molt durs.
Creu que aquella experiència va canviar la seva manera de veure la vida? Què va aprendre humanament d’aquella crisi sanitària?
No sé si diria que em va canviar la vida, però sí la manera de veure moltes coses. Em va fer molt conscient de la vulnerabilitat i de com tot pot canviar d’un dia per l’altre. Mai hauria imaginat viure un confinament ni veure l’hospital tan desbordat, amb aquest nivell d’extenuació professional i humana.
Al mateix temps, també vaig aprendre molt sobre la capacitat de resposta i d’ajuda de les persones en moments límit. A l’hospital, tothom va remar en la mateixa direcció —professionals, científics i equips de suport— intentant donar resposta a una situació que ens superava a tots.
També lidera programes vinculats als supervivents oncològics. Què li han ensenyat aquests pacients sobre la vida?
Estic especialment orgullosa d’aquest projecte, que va néixer el 2023 i que ha estat pioner a Andorra. L’objectiu és acompanyar els pacients després d’un càncer amb una mirada més integral, no només centrada en detectar possibles recidives, sinó també en prevenir, cuidar la qualitat de vida i abordar les seqüeles del tractament.
Sovint aquesta etapa queda fragmentada entre diferents especialistes, i molts efectes secundaris poden passar desapercebuts o no tenir una resposta clara. Des de la consulta de llarg supervivents intentem precisament donar resposta a tot això, amb un seguiment més global i centrat en les necessitats reals del pacient.
Treballa en estudis relacionats amb microbiota, nutrició i càncer de mama. Creu que encara subestimem molt la importància de l’alimentació?
A part del meu doctorat en malalties infeccioses, fa relativament poc vaig cursar un màster en microbiota a la Universitat de la Sorbonne, a París. Allà va créixer molt el meu interès per aquest camp i vaig entendre fins a quin punt la dieta pot ser important, perquè és un modificador directe de la microbiota. Precisament d’aquí neix una nova línia de recerca en oncologia relacionada amb la microbiota, la nutrició i el càncer.
Com neix el projecte MeDiBREAST i què espera demostrar amb aquesta investigació?
“Compaginar medicina, recerca i maternitat implica fer equilibris constants i aprendre a prioritzar”
El projecte MeDiBREAST neix gràcies a l’aportació de l’Associació de Dones d’Andorra —ADA—, a través de la Cursa de la Dona. Aquest finançament ens ha permès posar en marxa un estudi que vol analitzar si una dieta mediterrània estricta i supervisada per una nutricionista pot modificar la microbiota intestinal. L’objectiu final és veure si aquests canvis poden contribuir a una millor resposta al tractament oncològic.
És emocionant veure que investigacions fetes a Andorra poden tenir impacte internacional?
Sí, molt. De moment hem presentat alguns treballs en congressos internacionals que han tingut molt bona resposta, i m’emociona veure que podem situar Andorra en el mapa de la recerca. Crec que impulsar projectes científics des del país també pot ajudar a atraure persones amb talent, retenir el talent que ja tenim i generar un entorn més estimulant dins del sistema sanitari.
Al final, la recerca no hauria de quedar-se només en publicar o presentar resultats, sinó que hauria de servir per millorar l’assistència i aportar més valor als pacients.
Publicar en revistes com The Lancet representa una pressió afegida o una gran satisfacció personal?
Publicar en revistes d’aquest nivell implica una exigència molt alta. Normalment, són estudis grans, amb molt rigor metodològic, molts recursos i també un suport institucional que ho faci possible. Per arribar a aquest tipus de publicacions cal temps, equips, estructura i finançament; per això és tan important apostar de manera decidida per la recerca.
L’impacte científic d’una publicació en una revista com The Lancet és molt més alt, perquè són revistes que poden influir realment en la medicina: poden fer canviar protocols, orientar decisions clíniques i obrir noves línies de treball. Per això, quan s’aconsegueix, la satisfacció és enorme, perquè saps que aquell treball pot tenir una repercussió real.
Quina és la part més dura de la seva professió?
Per mi, la part més dura és quan has posat tot l’esforç, el coneixement i l’acompanyament possible per ajudar una persona, però així i tot l’evolució no és la que voldries. Són moments que et confronten amb els límits de la medicina i amb la fragilitat de la vida. També t’ensenyen que, fins i tot quan no podem canviar el final d’un procés, sí que podem cuidar molt la manera com acompanyem el pacient i la seva família.
I la més gratificant?
Una de les coses més gratificants és trobar-te, anys després, amb un pacient que encara et recorda i et diu que el vas ajudar o que, d’alguna manera, li vas canviar la vida. Aquests moments donen molt sentit a tot l’esforç i et recorden per què vas escollir aquesta professió.
Li hauria agradat dedicar-se a alguna altra branca de la medicina o sempre va tenir clar el camí de la medicina interna?
Sempre m’ha agradat molt la medicina interna perquè té una part molt bonica: integrar coneixements de diferents especialitats i mirar el pacient d’una manera molt transversal i global.
Crec que aquesta visió encaixa molt amb la meva manera d’entendre la medicina. Tot i això, crec que també hauria sigut molt feliç en altres especialitats, com per exemple oncologia.
Encara conserva la mateixa vocació del primer dia?
Sí, tinc la vocació com el primer dia. M’aixeco al matí contenta per anar a treballar, i crec que això és una de les millors maneres de saber que estàs fent allò que realment t’agrada.
Com imagina la medicina d’aquí a vint anys?
Crec que estem entrant en una nova era de la medicina. La intel·ligència artificial i l’automatització ens ajudaran a millorar molt el diagnòstic i, per tant, també a dissenyar tractaments més precisos i més efectius. Això farà que cada vegada hi hagi més pacients que superin malalties complexes i que visquin més anys després d’un diagnòstic.
Per això crec que la medicina evolucionarà molt cap a la prevenció, la longevitat i el seguiment a llarg termini. A banda dels tractaments personalitzats, cada vegada donarem més importància a tot allò que envolta el pacient: els hàbits de vida, l’alimentació, el son, l’activitat física, el benestar emocional i la qualitat de vida. Al final, no es tractarà només de curar més, sinó també d’ajudar les persones a viure millor i durant més temps.
Fer recerca des d’un país petit com Andorra té més limitacions o més oportunitats?
Quan vaig arribar a Andorra, pensava que fer recerca des d’un
país petit podia ser una limitació, perquè no tenim el volum ni les estructures dels grans centres de referència.
Però amb els anys he vist que també pot ser una gran oportunitat. Andorra té una proximitat molt especial entre professionals, institucions i pacients, i això permet fer projectes molt connectats amb la vida real de les persones. En aquest sentit, crec que Andorra pot funcionar com un petit living lab, un espai on observar, provar i desenvolupar idees en salut amb una mirada molt poblacional i propera. Per tant, hi ha limitacions, sí, però també molts ingredients per construir una recepta d’èxit.
En un país petit, què és el més complicat i què és el més bonic d’intentar impulsar projectes científics?
El més complicat és començar quan encara no hi ha una tradició de recerca tan consolidada ni una infraestructura específica per fer recerca en salut. Encara estem construint espais, circuits, suport metodològic i temps dedicat a la recerca.
Un dels grans reptes és precisament el finançament. La recerca necessita recursos, i en un país petit has de competir amb moltes altres prioritats i àmbits del país. A més, no sempre tenim accés a les mateixes convocatòries o beques europees que altres centres de fora, i això fa que tirar endavant alguns projectes sigui més difícil.
Però la part bonica és que, quan una idea és bona i connecta amb una necessitat real, pot arribar molt lluny. En un país petit, les coses poden tenir molta visibilitat i generar complicitats molt ràpidament. També he conegut gent molt potent aquí, capaç de fer que idees que inicialment semblaven difícils acabin convertint-se en projectes reals. Tinc la sort, a més, de comptar amb un equip que m’ajuda molt i fa possible que moltes d’aquestes idees puguin avançar.
Darrere d’una investigadora també hi ha una dona que observa, es fa preguntes i vol entendre. Què és el que més la mou a continuar investigant?
La veritat és que sobretot em mou poder respondre preguntes que ajudin a millorar la vida dels pacients. Per a mi, la recerca té sentit quan neix d’una necessitat real i quan pot acabar aportant alguna cosa útil a la pràctica clínica.
Què ens ensenyen els llargs supervivents de càncer sobre la medicina del futur?
El que he après amb la consulta de llarg supervivent és que la malaltia no es pot mirar només des d’un sol punt de vista, sinó que hi ha molts prismes que poden condicionar i afectar la seva evolució.
També he après que la prevenció és clau per estar millor durant més anys. Crec que el futur de la medicina està molt lligat a emmalaltir menys i, quan ho fem, poder tractar de
manera més personalitzada i més adaptada a cada pacient.
Quan parla de microbiota, alimentació i càncer, sembla que la medicina també mira cada vegada més cap a la vida quotidiana. Creu que allò que fem cada dia pot influir realment en la nostra salut?
Crec que la fisiologia humana és molt sàvia i que moltes de les coses que fem de manera quotidiana, o fins i tot tradicionalment, tenen un sentit.
La microbiota és un tema que m’interessa especialment perquè connecta l’acció dels bacteris amb moltes funcions del cos. I la dieta, per la seva banda, alimenta aquests bacteris i pot influir en aquest equilibri.
Crec que tot està molt connectat, i em sembla un camp molt important pel que pot arribar a aportar en el món del càncer.
“Els llargs supervivents oncològics ens estan ensenyant una nova manera d’entendre la medicina i la prevenció”
Com neix MeDiBREAST i per què és important estudiar la relació entre microbiota, dieta i càncer de mama?
MeDiBREAST és un estudi impulsat des del SAAS, amb el suport de l’Associació de Dones d’Andorra a través de la Cursa de la Dona, i amb la col·laboració de l’Hospital Clínic de Barcelona en una part concreta de l’anàlisi.
L’objectiu és estudiar la relació entre la dieta, la microbiota i el càncer de mama. En concret, volem veure si una dieta mediterrània ben pautada pot modificar els bacteris que tenim a l’intestí i si aquests canvis poden influir en com el cos respon al tractament del càncer.
Em sembla un projecte molt interessant i pioner en aquesta àrea en l’àmbit internacional, i crec que pot tenir una certa rellevància perquè estudia una línia molt actual i amb molt potencial en oncologia.
Quina pregunta científica li agradaria poder respondre en els pròxims anys?
M’agradaria poder respondre preguntes que tinguin un impacte real en la vida dels pacients, especialment en malalties que poden treure anys de vida o condicionar-la molt.
Al final, la recerca hauria de servir per trobar respostes que ajudin a curar més, però també a viure millor. A vegades no podem canviar-ho tot, però sí que podem intentar que els pacients tinguin més temps, més qualitat de vida i més eines per afrontar la malaltia.
Està casada amb Joel López, una figura també molt vinculada al món de la salut i la investigació. Com us vau conèixer?
Ens vam conèixer a Ordino, un cap de setmana que jo venia a esquiar a Andorra. Uns amics em van convidar a casa del Joel, i aquell primer contacte va acabar canviant completament els meus plans.
Amb el temps, què és el que ha fet que la seva relació amb el Joel vagi molt més enllà d’una connexió professional o intel·lectual?
Amb el temps vam veure que compartíem molt més que
“La recerca només té sentit quan acaba aportant valor real i millorant la vida dels pacients”
una connexió professional: l’esport, les ganes de viure, de viatjar i de créixer junts. A casa parlem molt de medicina, ciència i investigació, perquè forma part de la nostra manera de compartir inquietuds i entendre la vida.
Crec que també és important admirar la persona que tens al costat, ajudar-se mútuament i fer equip. Som diferents en moltes coses, però precisament això fa que ens complementem molt bé.
És fàcil conviure amb una persona que comparteix un nivell d’exigència professional tan alt com el seu?
Moltes vegades no és fàcil, perquè no es tracta només de conviure amb una persona molt exigent professionalment, sinó amb algú amb una ment molt brillant, inquieta i sempre en moviment. Això pot ser apassionant, però també intens en el dia a dia. Crec que la clau és entendre aquesta manera de ser, respectar els espais de cadascú i aprendre a equilibrar l’admiració amb la vida quotidiana.
Durant la pandèmia, tots dos vau viure la crisi sanitària des de primera línia, cadascú des del seu àmbit. Com recorda aquella etapa dins de casa vostra i que va representar per a la vostra relació?
Recordo aquella etapa com molt intensa també dins de casa. Jo arribava exhausta de l’hospital després de moltes hores de feina, i el Joel necessitava compartir i contrastar tot el que havia llegit o pensat sobre la pandèmia. La COVID ocupava absolutament tots els espais, també els personals, i era molt difícil desconnectar emocionalment del que estava passant.
Al mateix temps, crec que ens va unir moltíssim com a parella. Aquell període també va coincidir
“Més enllà de la medicina, m’agradaria que em recordessin com una persona propera i accessible”
amb la malaltia de la meva mare, i el Joel em va ajudar molt en moments especialment difícils. Va ser una etapa dura, però també de fer molt equip.
Què és el que més valora del Joel com a company de vida?
El que més valoro del Joel és que mai em diu que no i que sempre m’acompanya en tot, encara que a vegades siguin idees o projectes que semblin la bogeria més gran del món.
També és mare d’una nena petita. La maternitat li ha canviat la manera d’entendre la salut i la vida?
Definitivament, sí. Crec que és el que més m’ha canviat la vida. Jo no tenia un desig de maternitat especialment desenvolupat, però tenir la meva filla ha estat la cosa més increïble que m’ha passat i una de les que em fa sentir més orgullosa. Em fa gaudir moltíssim del dia a dia i, segurament, és l’única cosa que realment em permet desconnectar.
Com es viu la maternitat quan es treballa en una professió tan absorbent i exigent? Ha sentit també aquella culpa silenciosa que moltes mares professionals expliquen quan intenten arribar a tot?
Es viu fent molts equilibris. Entre les guàrdies, la recerca i la maternitat, sovint hem de fer malabars per arribar a tot, i les hores de son de la nena s’han convertit en temps d’or. També és inevitable sentir, a vegades, aquesta culpa silenciosa de no arribar a tot. Conciliar una professió tan
exigent amb la maternitat no és fàcil, sobretot perquè els nens creixen molt de pressa i el temps compartit pren encara més valor.
Què intenta transmetre a la seva filla des de ben petita?
Intento transmetre-li que sempre em tindrà al seu costat per tot allò que necessiti. Que tingui amor, seguretat i espai per créixer, desenvolupar-se i trobar el seu propi camí.
Li agradaria que en el futur seguís un camí relacionat amb la salut i la ciència o prefereix que trobi la seva pròpia vocació sense pressions?
Prefereixo que sigui feliç fent allò que vulgui fer. La manera com va arribar al món la meva filla em va fer canviar moltes idees, i crec que posar expectatives massa altes sobre els fills pot fer-ho tot més complicat. El més important és acompanyar-los, guiar-los i donar-los espai perquè trobin el seu propi camí. M’agradaria que se sentís lliure per descobrir què la fa feliç, sense pressions.
Quin tipus de mare diria que és?
Encara fa pocs anys que soc mare i la meva filla és molt petita, però diria que soc una mare divertida i molt carinyosa. Intento donar-li molt amor i oferir-li sempre el millor de mi. Tot i això, la maternitat també et posa davant del teu propi cansament i de les teves limitacions, i hi ha moments en què no sempre surt la millor versió d’una mateixa.
Quan imagina el futur de la seva filla, què és el que més desitja per a ella?
Que sigui feliç. Al final, és el més important: que trobi el seu camí, se senti estimada i pugui viure una vida plena i lliure.
“Compaginar medicina, recerca i maternitat implica fer equilibris constants i aprendre a prioritzar”
La maternitat també l’ha fet més vulnerable emocionalment davant del sofriment dels pacients?
Sí, la veritat és que crec que la maternitat també ha canviat una mica la meva manera de tractar els pacients. Potser ara em surt un vessant més maternal, més protector o més sensible, que abans no tenia tan present.
Després de tot el que ha viscut aquests darrers anys, què és el més important que ha après sobre la família i el temps compartit?
He après que la família és fer equip i remar junts. No tots els moments són fàcils; a vegades venen etapes molt dures en què cal recalcular la ruta, canviar de direcció, retrobar-se i tornar a remar. Però també és important, mentre fas tot això, intentar gaudir del camí.
Com es definiria com a persona més enllà del currículum i dels càrrecs?
Crec que soc una persona divertida i molt pendent de la gent que tinc al voltant. Em preocupo molt per com estan les persones que estimo i, segurament, una de les meves grans preocupacions és que tothom estigui bé. Més enllà de la feina, crec que soc algú que intenta cuidar i estar present per als altres… i no sé què més dir-te.
Quina és la seva millor virtut?
Que no sé dir que no: sempre intento ajudar i estar disponible quan algú em necessita.
I algun defecte que pugui confessar?
També que no sé dir que no: a vegades això fa que assumeixi massa coses i em costi posar límits.
És molt perfeccionista i exigent amb vostè mateixa?
Crec que ha quedat força clar durant tota l’entrevista que soc molt perfeccionista. I sí, també soc molt exigent amb mi mateixa, probablement més que amb els altres. Imagineu-vos estar a dins meu.
Sap parar o li costa baixar el ritme?
Hi ha moments en què em costa molt parar i baixar el ritme. Per exemple, ara mateix porto dos mesos de molta intensitat i em costa desconnectar; és com si estigués pujada en un tren d’alta velocitat. En canvi, quan estic en etapes més tranquil·les, em resulta més fàcil parar, desconnectar i fer altres coses.
En les seves intervencions públiques parla sovint de créixer, evolucionar i no acomodar-se. Té por a quedar-se estancada?
Sí, de fet és una de les meves grans pors. Quan vaig venir a Andorra, una de les coses que em preocupava era si podria continuar creixent professionalment en un entorn més petit. Per això intento no tancar-me portes: si en algun moment sento que no puc avançar o seguir evolucionant com voldria, no tindria por d’explorar altres opcions.
Què la motiva a continuar investigant i aprenent constantment?
Em motiva aprendre, però sobretot poder contribuir a fer millor la vida de les persones. Al final, investigar i continuar formant-me té sentit si això acaba aportant valor real als pacients.
Creu que avui la societat viu massa desconnectada del benestar real? La medicina també l’ha ajudat a entendre millor la fragilitat humana i la importància de la salut emocional?
Crec que estem en un moment de canvi. Cada vegada més persones prenen consciència de la importància del benestar, no només físic, sinó també mental i social. Veig un interès creixent per cuidar-se millor i per entendre la salut d’una manera més global.
Després de veure tant sofriment, canvia la manera d’afrontar els problemes quotidians?
Sí, moltes vegades sí. Hi ha pacients i situacions complexes que et fan mirar els problemes quotidians amb una altra perspectiva. Et recorden que cal donar valor a les petites coses del dia a dia, perquè hi ha persones que, en determinats moments, ja no les poden tenir.
Quan no porta bata blanca, què li agrada fer per desconnectar?
L’esport és una de les meves grans vàlvules d’escapament. M’agrada molt la muntanya, esquiar, anar amb bicicleta i, en general, qualsevol activitat que em permeti moure’m i desconnectar. L’esport m’ajuda molt a buidar el cap i recuperar energia, però també soc molt de música. A casa, al cotxe, mentre faig coses… Sempre hi ha alguna cançó sonant.
És capaç de trobar moments només per a vostè?
La veritat és que cada vegada és més difícil, però intento trobar-los. Normalment, m’aixeco molt d’hora al matí i, abans que comenci tota la voràgine del dia, intento reservar-me una estona per a mi al gimnàs. És una manera de començar el dia amb una mica d’espai propi abans de tot l’estrès.
Practica amb assiduïtat algun esport o activitat que l’ajudi a mantenir l’equilibri mental?
Practico esport des que tinc ús de raó. Com he comentat, vaig estar vinculada al voleibol d’alt rendiment i a la selecció, una etapa amb moltes hores d’entrenament i competició. Des de llavors he continuat fent esport sempre, amb més o menys intensitat, i segons el moment vital.
M’agraden molt els esports a l’aire lliure: l’esquí és probablement un dels que més m’apassiona, però també gaudeixo molt de la muntanya i d’anar amb bicicleta.
La nutrició saludable forma part també del seu estil de vida personal?
Sí, des de fa molts anys tinc molt interès per la nutrició i la veritat és que a casa intentem menjar molt bé. Crec que l’alimentació és una part important de la salut i també una manera de cuidar-nos en el dia a dia.
Què opina de la relació actual entre societat i alimentació?
És una relació molt complexa. D’una banda, veiem molts problemes derivats d’una mala alimentació, com l’obesitat i altres problemes de salut, i també situacions més delicades com els trastorns de conducta alimentària. Però, alhora, també hi ha una part positiva: cada vegada hi ha més interès pel benestar, per cuidar-se i per entendre que menjar bé forma part d’una vida més saludable.
És més de mar o de muntanya?
De les dues. M’agrada molt la muntanya, especialment per l’esquí, l’esport i la sensació de llibertat, però també m’agrada molt el mar, nedar i navegar.
Quin tipus de plans la fan realment feliç?
Viatjar, amb majúscules. És un dels plans que més gaudeixo: descobrir llocs nous, compartir experiències, viure moments diferents i conèixer altres maneres de veure el món.
Hi ha algun lloc al món que l’hagi marcat especialment?
L’Índia. Hi vaig viatjar per primera vegada amb 25 anys i, des de llavors, hi he tornat moltes vegades. És un lloc al qual sempre m’agrada tornar i que d’alguna manera m’ha marcat molt.
Es penedeix d’alguna decisió presa al llarg de la seva vida?
Probablement me n’he penedit d’algunes, com tothom, però ara mateix no recordo cap decisió que sigui realment transcendental.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
Sí, intentaria aprofitar més el moment en cada instant. A vega-
des vas tan de pressa, tan centrada en arribar a tot, que costa aturar-se i ser conscient del que vius.
Quina és la seva gran por?
Potser està molt lligada amb això: no aprofitar prou el temps o no poder fer totes les coses que vull fer. Tinc moltes inquietuds i moltes ganes de fer coses, i potser la meva gran por és sentir que el temps no arriba per a tot.
Creu en el destí o pensa que tot depèn de les decisions que prenem?
Probablement crec una mica en les dues coses.
Evidentment, moltes coses depenen de les decisions que prenem, dels camins que triem i de com actuem. Però també m’agrada pensar que hi ha alguna cosa una mica més màgica, potser ja escrita d’alguna manera, que ens porta cap a certs llocs o persones.
Després de tot el que ha viscut professionalment, què és el més important a la vida?
Estar en el lloc on vols estar i ser feliç.
Quins objectius personals i professionals li queden encara per complir?
Em queden molts objectius personals i professionals, però potser un dels principals és poder fer algun treball rellevant que aporti valor a la comunitat científica i, alhora, a la vida dels pacients. També m’agradaria continuar creixent com a persona i com a professional, i aportar el meu granet de sorra allà on pugui. En l’àmbit personal, un dels grans objectius és tenir temps de qualitat per estar amb la meva filla i fer coses juntes.
I finalment… què li agradaria que la gent recordés de la doctora Cristina Royo més enllà de la medicina?
M’agradaria que em recordessin com una persona propera i accessible. Algú a qui es pot acudir quan tens un problema, quan necessites ajuda o simplement quan vols compartir espais i temps.
Més enllà de la medicina, crec que això és el més important: haver estat present per a les persones. •
Entrevista | Metgessa especialista en Medicina de Longevitat Saludable
“L’edat cronològica és un número; la biològica és l’edat del teu cos”
LA EDAD NO IMPORTA (PLATAFORMA EDITORIAL, 2025) ÉS EL PRIMER LLIBRE DE LA DOCTORA CARMEN ROMERO, METGESSA ESPECIALISTA EN MEDICINA DE LONGEVITAT
SALUDABLE. EL PASSAT 19 DE FEBRER, L’AUTORA EL VA PRESENTAR A LA SALA D’ACTES DE L’AMBAIXADA D’ESPANYA AL PRINCIPAT
D’ANDORRA, QUE ES VA OMPLIR DE GOM A GOM, EN UN ACTE QUE VA COMPTAR AMB LA PRESÈNCIA DE LA BARONESSA THYSSEN.
Entrevista: Josep Segura • Fotos: Reinaldo Márquez
Prèviament, l’obra ja s’havia presentat a Olot —on Romero resideix actualment—, Platja d’Aro, Barcelona, Palma de Mallorca, Girona, Calonge i, recentment, a Madrid, a la Casa del Libro de Gran Via. Després de l’estiu, l’autora té previst portar el llibre a diversos països de l’Amèrica Llatina.
En cadascuna de les presentacions, conduïdes en format d’entrevista pel periodista Josep Puigbó, la doctora Romero ha estat acompanyada per destacades figures que representen un exemple de longevitat saludable. Entre elles, el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch, autor del pròleg; l’exjugador i exentrenador del Barça Carles Rexach; l’exintegrant de La Trinca i productor televisiu Josep Maria Mainat; Toni Nadal, exentrenador i oncle del tenista Rafa Nadal; la mestra i
poetessa gironina Isabel Oliva i Prat, de 102 anys; així com el músic, director d’orquestra i compositor Antoni Ros-Marbà, a pocs dies a Madrid, amb l’humorista Pedro Ruiz i l’empresari Emilio Duró.
La doctora Romero va viure durant tres anys a Bali, Indonèsia, una experiència vital que va transformar la seva concepció de la salut i la va portar a adoptar una mirada més integrativa, més enllà de la medicina convencional. Actualment, és fundadora i directora de Bhital, una plataforma mèdica online pionera, i passa consulta a Olot. També forma part del consell directiu i és directora de continguts de l’Institut Espanyol d’Estil de Vida i Longevitat Saludable, a més de professora del Postgrau en Creació i Gestió de la Clínica Dental de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Després de més de dues dècades en un àmbit tan diferent com l’odontologia, què li va permetre fer un gir professional tan radical amb èxit i escriure un llibre com aquest?
D’una realitat incontestable. La piràmide poblacional s’ha invertit i cada vegada hi ha més adults amb patologies cròniques amb una deficient qualitat de vida. Aquesta situació socialment i econòmicament és insostenible. I avui ja coneixem els processos biològics que hi ha darrere l’envelliment i ja podem dir que podem actuar per a frenar-lo i, en certa manera, revertir-lo. I en això estic.
Quan diu que l’envelliment és, en part, reversible, on es troba avui el límit entre divulgació inspiradora i rigor científic en aquest camp?
Estem en un moment de canvi de paradigma gràcies als premis Nobel 2012 Shinya Yamanaka i John B. Gurdon, que van descobrir que les cèl·lules adultes es poden reprogramar. Més tard, el 2020, l’equip del reconegut genetista de Harvard, David Sinclair, va aconseguir que ratolins vells i cecs tornessin a veure-hi. Aquest any, ja han començat els estudis clínics amb humans. Per tant, ja podem confirmar, amb evidència científica, que en un futur
molt pròxim podrem desacoblar envellir i emmalaltir.
És per això que assegura que l’envelliment ha de ser tractat com una malaltia? Sí, l’envelliment no és una sentència. És un procés tractable. Avui sabem que els processos que ens fan envellir es poden mesurar, modular i millorar. Una societat que aposti per la longevitat saludable guanya salut, productivitat, sostenibilitat i qualitat de vida. El primer país que declari l’envelliment com a una malaltia tractable, canviarà el destí de la medicina i de la humanitat. I penso que no estem tan lluny d’això. Complir anys és inevitable, però envellir és una opció.
“Complir anys és inevitable, però envellir és una opció”
Vostè diu que l’edat és només un número. I manifesta que l’edat biològica és més rellevant que la cronològica...
L’edat cronològica és la que posa el nostre document d’identitat. La biològica, la major part de les vegades no hi coincideix. Aquesta és l’edat de les nostres cèl·lules, òrgans, vasos sanguinis, teixits, etc. En la meva pràctica mèdica analitzo quina és l’edat biològica, metabòlica, vascular... d’un pacient, per poder esta-
blir el punt de partida i poder comparar, al cap d’un temps, els resultats del tractament. És a dir, per poder comprovar fins a quin punt ha rejovenit.
Què influeix més que, amb la mateixa edat, algunes persones es mantenen molt bé i d’altres estan fetes pols?
Són diversos factors: l’estil de vida, la microbiota intestinal, l’epigenètica -les accions que modulen els teus gens- i, finalment, la genètica. Pot sorprendre que la genètica sigui la que menys influeix, en contra de la percepció d’una majoria social.
El seu mètode transformador de la salut es basa, fruit d’anys d’estudi, d’experiència clínica i del que ha viscut, en una forma diferent d’entendre la salut. Com es concreta?
A través de les 3 C's: la Ciència -amb els últims avenços mèdics i tecnològics que permeten saber els processos biològics que influeixen en la salut-, la Consciència -posant el focus en què els pensaments i els hàbits diaris influeixen en la biologia cel·lular present i futura- i la Connexió entre cos i ment, essencial per viure en plenitud.
Tot això ho porto a la pràctica des d’un enfocament integratiu i amb les eines de la medicina de precisió, que permet personalitzar els tractaments d’una forma molt més efectiva.
D’aquests tres pilars, Ciència, Consciència i Connexió, com es pot quantificar clínicament quelcom tan intangible com la “connexió” en un protocol mèdic?
En la meva pràctica mèdica analitzo tant la biologia com la biografia. És a dir, considero indissociable tenir uns bons paràmetres bioquímics (glucèmia, colesterol, àcid úric...) com l’estat mental dels meus pacients (motivació, propòsit, il·lusió...). No es tracta d’un protocol mèdic establert, sinó d’estar convençut que cos i ment han d’avançar en la mateixa direcció. Sense un bon suport per a millorar l’estat mental, per exemple, no és possible canviar els hàbits de l’estil de vida i l’adherència als tractaments.
La seva trajectòria trenca amb el paradigma clàssic de la medicina reactiva. En quin moment pren la decisió d’apostar per una medicina preventiva i de longevitat, i què va veure que el sistema tradicional no estava resolent?
I com gestiona l’escepticisme d’una part de la comunitat mèdica davant d’aquest model integratiu?
Des de petita, vaig anar aprenent el model de la meva mare, com el dejuni terapèutic i un estil de vida molt salu -
dable, de tenir molta consciència de la cura personal. La meva estada a Bali va representar un punt d’inflexió, perquè em va fer adonar que volia ajudar els meus pacients d’una forma més holística i més enllà de la medicina tradicional. És a dir, amb la medicina integrativa que suma els coneixements i els recur-
“La genètica és la que menys influeix en com envellim”
sos de la medicina convencional amb les medicines complementàries que compten amb el suport de l’evidència científica i promou l’ús de mètodes menys invasius, més cautelosos i menys tòxics. Si bé és cert que encara hi ha una certa resistència d’un sector de la medicina cap a l’enfocament integratiu, l’any 2022 el mateix Parlament Europeu la va reconèixer pel seu enfocament holístic i centrat en el pacient.
Què podem fer, en el nostre dia a dia, per aconseguir una longevitat saludable?
Primer, i el més important, és començar a estimar-se un mateix. En segon lloc, creure que és possible. I, finalment, imposar-se fer petits canvis diaris tutelats per un especialista en longevitat.
Vostè s’ha format en salut geoambiental i ha analitzat l’impacte dels contaminants ambientals en la salut. Fins a quin punt són determinants per una longevitat saludable?
Estem rodejats de tòxics ambientals silenciosos i invisibles. Mòbils, antenes, plàstics, additius, conservants, cosmètics, teixits o productes de neteja. És urgent una regulació eficaç contra tot això que afecta la nostra salut, una regulació que sempre va tard. Darrere de moltes patologies hi trobem metalls pesants, disruptors endocrins, camps electromagnètics no ionitzants... Cal prendre’n consciència i actuar en conseqüència.
Va conèixer i es va entrevistar a Olot amb Maria Branyas, mesos abans que morís l’agost de 2024, a l’edat de 117 anys. Era la dona més longeva del món. Quin va ser el secret de Maria Branyas?
La voluntat d’adaptació , com ella mateixa em va dir, i un estil de vida saludable. Tot això unit a una edat biològica de 94 anys, és a dir, 23 anys menor a la seva edat cronològica, una microbiota intestinal juvenil, uns marcadors biològics que reduïen el risc de malalties metabòliques i càncer i unes variants genètiques poc freqüents que ja s’han començat a investigar.
Homes i dones han d’observar el mateix a l’hora d’afegir vida als anys?
“Per a mi és tan important la biologia com la biografia”
En línies generals, sí. Però, en les dones, l’arribada de la menopausa requereix un abordatge específic i personalitzat, davant d’un descens hormonal molt brusc. Els homes, amb l’andropausa, tenen un declivi hormonal més progressiu al llarg dels anys, la qual cosa els permet una millor adaptació.
Hi ha un capítol valent del seu llibre, que tracta de la indústria farmacèutica. Diu que els fàrmacs receptats són la tercera causa de mort al món, després de les malalties cardiovasculars i el càncer... Tenim una població sobremedicada? No estic en contra dels fàrmacs, només faltaria! Però els fàrmacs habitualment tracten els símptomes, però no van a l’arrel de la malaltia. Molts pacients s’estimen més prendre una pastilla -o un còctel de pastilles- que no pas canviar els hàbits que li suposin un esforç. És responsabilitat dels mateixos pacients ser partícips de la seva salut i emprendre canvis d’estil de vida diaris. A aquells que necessitin medicaments, els recomano que es facin un estudi de farmacogenètica -un cop a la vida-, per canviar el concepte del fàrmac de talla única. Aquest estudi li permetrà saber quins medicaments li poden resultar tòxics o, simplement, ineficaços.
El llibre acaba amb 3 aspectes que per
a vostè són importants per aconseguir una longevitat saludable: les relacions personals, el paper del subconscient en les decisions que prenem i l’espiritualitat. Faci’m cinc cèntims de cadascun... Les relacions personals poden ser medicina o verí. I poden influir-nos positivament o negativament en el nostre estat de salut. Per tant, cal evitar les relacions tòxiques, és a dir, és tan important qui ha d’entrar a la teva vida com qui n’ha de sortir. El subconscient dirigeix el 97% de les nostres decisions. Si està marcat per traumes, bloquejos, creences limitants, condiciona els teus hàbits i, en conseqüència, la longevitat. A la meva consulta, utilitzo la reprogramació del subconscient per recuperar l’autoestima i l’autoconfiança o eliminar l’autosabotatge. Quan parlo de l’espiritualitat em refereixo a l’anomenada supraconsciència, a la connexió amb alguna cosa més gran que un mateix. Avui sabem que les persones que la cultiven -a través de la religió, la meditació, el contacte amb la natura...- tenen major resiliència davant les adversitats, prenen millors decisions i mantenen una adherència més gran a hàbits saludables i tractaments. Tot això afavoreix una longevitat més saludable.
En un context en què la longevitat esdevé un objectiu global, existeix el risc de convertir la salut en un producte elitista
només accessible per a determinats perfils econòmics?
Existeix el mite que la medicina de longevitat és només per a rics, com si els tractaments per frenar o revertir l’envelliment fossin inaccessibles. La història de la medicina demostra que totes les innovacions comencen essent costoses, però que, amb el temps, s’abarateixen i es democratitzen. A mesura que més persones accedeixen a aquestes teràpies, els costos disminueixen. I si l’envelliment es reconeix com a una condició tractable, aquests tractaments es podran integrar en els sistemes de salut pública. A més, molts aspectes que podem fer servir per aconseguir una longevitat saludable són gratuïts: no fumar, evitar l’alcohol, menjar saludablement, moure’s regularment, evitar persones tòxiques, estar en contacte amb la natura, i molts més.
Quin és el perfil de pacient que més està canviant en els darrers anys: arriba abans, està més informat o, potser, més confós davant la sobreinformació en salut?
El prototip dels meus pacients són dones, de 30 a 55 anys, de classe mitjana-alta, i que tenen clar que volem optimitzar el seu estat de salut actual i projectar-lo al futur. Que no només volen anar complint anys, sinó que ho volen fer en òptimes condicions per augmentar el seu atractiu, la seva creativitat, la seva productivitat, la seva libido, el seu propòsit a la vida... en definitiva, la seva felicitat.
Si hagués de definir, en una sola decisió estratègica, el futur de la medicina en els pròxims 10 anys, quin seria el canvi imprescindible que el sector encara no està abordant amb prou valentia?
Que s’entengui que l’envelliment, com he dit en començar, és una malaltia tractable. I que és la mare de la majoria de les patologies de l’adult. No és el futur, és el present. A qualsevol edat, tinguis 20, 40, 60 o 80 anys. L’edat no importa! •
"La CASS és una
de
les
principals
garanties de seguretat i cohesió social del nostre país"
DANIEL ARMENGOL BOSCH, EMPRESARI, EXCONSELLER
GENERAL I EXPRESIDENT DE L’EMPRESA FAMILIAR ANDORRANA, ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA CASS. HO FA AMB EL COMPROMÍS DE SER LA VEU DELS EMPRESARIS I AUTÒNOMS, POTENCIAR LA TRANSPARÈNCIA DE LES DADES I IMPULSAR GRANS CONSENSOS PER ASSEGURAR EL FUTUR DE LES PENSIONS.
Entrevista: Josep Segura • Foto: Noelia Faria
La seva trajectòria pública i empresarial és àmpliament coneguda. Però qui és Daniel Armengol quan deixa de banda les responsabilitats professionals i institucionals?
Em considero un home de família, en el sentit més ampli de la paraula, incloent-hi en la família també els amics de veritat. Quan s’apaguen els focus, soc una persona molt familiar, propera i amb els peus a terra. M’agrada, caminar, ser proper i escoltar, reflexionar i mantenir el contacte amb la realitat del nostre dia a dia.
Hi ha algun valor o aprenentatge que hagi marcat especialment la seva manera d'entendre els negocis, el lideratge i la vida?
A casa vaig aprendre que les coses només funcionen amb esforç, responsabilitat i la paraula donada. Són valors que continuen marcant la meva manera de treballar i que intento transmetre als meus.
Després de dècades al capdavant de projectes empresarials, com ha evolucionat la seva manera de liderar equips i de prendre decisions?
Amb els anys he après que liderar és sobretot escoltar, generar confiança i ajudar els equips a créixer.
Quins considera que són avui els principals desafiaments que afronta el teixit empresarial del país?
El teixit empresarial andorrà és resilient i dinàmic, però necessita estabilitat, ta-
“Es parla de la CASS quan hi ha dificultats, però no s’explica prou que és una de les principals garanties de seguretat i cohesió social del nostre país"
lent i seguretat jurídica per continuar creixent. Empreses i autònoms andorrans no necessiten solucions, necessiten direccions. Si saben a on anem, podrem decidir com hi anem, o si volen ser part del viatge o no.
Això vol dir que manca professionalitat al capdavant de les empreses del país?
Crec que, més que una qüestió de professionalitat, el que falta és una visió més estratègica i a llarg termini, i menys decisions condicionades per una perspectiva curtterminista.
Va ser conseller general durant dues legislatures. Què li va aportar aquella etapa i quina lectura fa de l'Andorra actual respecte a la que va conèixer des de la política?
L’experiència política em va ensenyar la importància del consens i de pensar sempre en l’interès general. També en relativitzar molt els problemes i la dificultat per no desconnectar-se del que passa realment a peu de carrer.
Com veu el panorama polític actual?
El panorama polític actual continua sent complex. Ens trobem en un moment econòmic que, en teoria, hauria de ser favorable, però alhora percebem un important malestar entre una part de la ciutadania. Per aquest motiu, considero que, en les grans qüestions d’Estat, és fonamental cercar consensos que aportin estabilitat institucional, seguretat jurídica i confiança de cara al futur de l’economia andorrana.
Què l'ha motivat a presentar-se a les eleccions del Consell d'Administració de la CASS en aquest moment de la seva trajectòria?
Crec que és un moment en què puc aportar valor. Igual que fa uns deu anys vaig decidir implicar-me en política, avui considero que tinc la suficient experiència, adquirida en el si de diversos consells d’administració, tant d’empreses familiars com d’altres on participo com a membre extern, per aportar el meu gra de responsabilitat i una visió estratègica, tant a curt com a mitjà termini. Per això em presento: perquè crec que és un moment decisiu per a la CASS i perquè penso que aquesta experiència pot contribuir a prendre decisions responsables.
Vostè ha parlat reiteradament de transparència i sostenibilitat. Què signifiquen exactament aquests conceptes aplicats a la gestió de la CASS?
a terme una reforma que pugui perdurar en el temps.
Quin és el risc més gran de no actuar ara?
Sempre m’agrada recordar una frase que sovint em deia un polític a qui apreciava molt: la pitjor decisió és una no decisió. La inacció ens porta a ajornar els problemes i, com més els ajornem, més grans i més difícils de resoldre esdevenen. Sovint només es parla de la CASS quan hi ha dificultats, però no s’explica prou que és una de les principals garanties de seguretat i cohesió social del nostre país. Precisament per preservar aquesta cohesió social i continuar oferint garanties, a través del sistema de seguretat social que tenim, cal actuar com més aviat millor. El meu missatge és de confiança, però també de
"Reformar avui és la millor manera de protegir les pensions de demà"
Transparència significa informació clara i compartida per als afiliats. Sostenibilitat significa garantir pensions i sanitat per a les generacions actuals i futures.
El futur del sistema de pensions preocupa cada vegada més. Quin missatge traslladaria als treballadors i autònoms que tenen dubtes sobre la seva viabilitat? El meu missatge és de confiança, però també de responsabilitat. Reformar avui és la millor manera de protegir les pensions de demà.
I com es pot recuperar la confiança? Posant-hi gent apta i hàbil, capaç de buscar els consensos necessaris per poder dur
responsabilitat: reformar avui és la millor manera de protegir les pensions de demà i garantir la sostenibilitat del sistema per a les futures generacions.
Els treballadors per compte propi sovint consideren que les seves necessitats no tenen prou visibilitat. Quines mesures defensaria perquè guanyessin pes dins la institució?
La reforma de la CASS del 2008, com vostès recordaran, va incorporar al sistema tots els autònoms i empresaris que fins aleshores disposaven, majoritàriament, de plans de pensions privats. Aquesta incorporació es va fer de manera obligatòria. Avui, autònoms i empre
saris representen prop de 20.000 persones, però també són uns dels principals contribuents a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ja que canalitzen bona part de les cotitzacions vinculades als salaris dels assalariats. Per aquest motiu, crec que, a les alçades que estem, és necessari donar-los una representació més directa dins del Consell d’Administració de la CASS. Els autònoms han de tenir una veu més forta; conec les dificultats que afronten diàriament i defensaré que la CASS entengui millor la seva realitat. En aquest sentit, estaria bé, vist el que contribuïm entre tots, afegir un segon seient al Consell d’Administració perquè els autònoms i els empresaris puguin disposar d’una representació pròpia.
Què canviaria, principalment, de la gestió actual de la CASS?
Pel que fa a la gestió actual de la CASS, i des de la perspectiva del col·lectiu que volem representar, crec que un dels aspectes més importants seria avançar cap a una major transparència i una accessibilitat més gran a les dades. Les dades són una eina fonamental per prendre
"Transparència significa informació clara i compartida per als afiliats. Sostenibilitat significa garantir pensions i sanitat per a les generacions actuals i futures"
decisions encertades i amb visió de futur. Per això, considero important facilitar-ne l’accés tant als assegurats, siguin assalariats, autònoms o empresaris, com afavorir un millor intercanvi d’informació entre les diferents administracions públiques. La CASS és una font de dades molt rellevant per al país i crec que fer aquesta informació encara més transparent és una necessitat que cal abordar com més aviat millor.
Si hagués de convèncer un autònom indecís en un minut, per què hauria de confiar en la seva candidatura?
Perquè tenim una experiència directa, no només com a empresaris, sinó també com a professionals per compte propi. Vostès saben prou bé que tots els membres dels consells d’administració som persones que gestionem responsabilitats i que compartim molts dels mateixos reptes i preocupacions. Crec
que aquesta experiència ens permet aportar una veu propera i coneixedora de la realitat dels autònoms. Estic convençut que, en aquestes eleccions, les diferents candidatures coincidirem en el 99% de les mesures que cal impulsar al Consell d’Administració de la CASS. Entre aquestes prioritats hi ha més transparència en la informació i l’accés a les dades, la sostenibilitat del sistema de pensions i una millor resposta a les necessitats dels autònoms.
Quan mira cap al futur, tant personalment com professionalment, quins projectes o reptes li agradaria veure fets realitat durant els pròxims anys?
M’agradaria un país que continuï premiant l’esforç, la iniciativa i la capacitat de crear oportunitats. Imagino una Andorra competitiva, sostenible, oberta al món, moderna i amb una gran qualitat de vida. •
Del vi a granel als grans destil·lats: 70 anys d’història
CAVA BENITO CELEBRA AQUEST 2026 EL SEU 70è ANIVERSARI CONVERTIDA EN UNA DE LES BOTIGUES DE REFERÈNCIA D’ANDORRA EN EL MÓN DELS DESTIL·LATS PRÈMIUM. EL NEGOCI FAMILIAR, QUE JA SUMA QUATRE GENERACIONS, HA SABUT EVOLUCIONAR DES DELS ORÍGENS VINCULATS AL VI A GRANEL FINS A ESPECIALITZAR-SE EN WHISKIES I LICORS D’ALTA GAMMA. ARA, MENTRE LA QUARTA GENERACIÓ CONTINUA AL CAPDAVANT DEL PROJECTE, LA CINQUENA JA COMENÇA A TREURE EL CAP EN UNA HISTÒRIA MARCADA PER LA TRADICIÓ, LA PASSIÓ PEL PRODUCTE I EL TRACTE PERSONALITZAT.
Entrevista: Josep Segura i Sandra Lara • Fotos: Noelia Farias
Setanta anys després dels inicis de Cava Benito, què significa per a vosaltres veure com el negoci continua viu i en mans de la família?
La satisfacció més gran és veure que el negoci ja ha passat per quatre generacions i que som a les portes de la cinquena. Veig que tothom hi té interès, i això és molt important, perquè sovint passa que allò que van començar els teus antecessors, i que s’ha continuat amb esforç i moltes ganes —perquè, no ens
enganyem, tot ha costat molt—, arriba un moment que no té continuïtat. Llavors és quan t’has de plantejar plegar, traspassar o tancar el negoci. Però, en el meu cas, és una gran satisfacció veure que el fill ha continuat el projecte i, fins i tot, l’ha millorat. No només l’ha mantingut, sinó que li ha donat encara més força i més obertura. Això ho trobo fantàstic. I ara, a més, em fa molta il·lusió veure que el petit també comença a treure el cap per aquí i que
li desperta interès. O sigui que potser ja estem parlant de la cinquena generació.
Quan penseu en el fundador, Benet Lluelles i Nadal, quin record o valors creieu que continuen més presents avui dins de Cava Benito?
Jo crec que, tal com ell va començar, em va transmetre uns valors molt clars: que res no cau del cel, que t’ho has de guanyar i que has de tirar endavant amb esforç. Això tampoc vol dir viure com un esclau, sinó saber gaudir de la vida, però sense estirar mai més el braç que la màniga. Això sí que em va quedar molt clar.
Quins records conserveu dels inicis de Cava Benito i de com es treballava als anys cinquanta?
Jo vaig tenir la sort de casar-me amb la Maribel i, arran d’això, el padrí em va explicar tot el que havia fet i el que estava fent. Em va agafar molta confiança i, sincerament, d’ell vaig aprendre tots els orígens del negoci, com el va crear, per què ho va fer i què era el que li agradava. Ell, d’ofici, era boter, i això ja formava part de la seva essència. Tot el món de les begudes i dels vins li venia d’aquí. Al principi va començar treballant amb vins a granel: els vins arribaven en botes i ell els traspassava a les seves pròpies botes,
“La satisfacció més gran és veure que el negoci ja ha passat per quatre generacions i que som a les portes de la cinquena”
que havia fet al soterrani mateix de la botiga. Després, els clients compraven el vi a granel amb ampolles, garrafes i altres recipients. Sobretot es venien vins generosos, com ara Porto, Màlaga, Moscatell o ‘Finos’. També hi havia vi de taula, però de cara als clients francesos es venien especialment aquests vins més generosos. En canvi, aquí al país, el que més es consumia era el vi de taula del dia a dia, per als dinars i sopars de casa.
La desaparició de moltes de les cases de vins amb què treballava el padrí va ser el que us va fer buscar un nou camí per a Cava Benito?
La part que em va tocar a mi va ser diferent. El padrí, evidentment, havia creat la base del negoci. Treballava amb les seves cases de vins a granel i, no és per dirho, però eren cases molt bones. Algunes encara existeixen avui dia, d’altres ja no. Per exemple, la casa Muller, de Tarragona, encara existeix i continua fent vi de missa. De fet, nosaltres encara en tenim de la casa Muller. També hi havia totes les cases d’Andalusia on ell comprava el vi: al Puerto de Santa María, al costat de Jerez, o a La Palma del Condado, a Huelva, on hi havia una casa molt important. Però aquestes cases ja han desaparegut. També hi havia una altra casa de vins que es deia Carmelo Madrid, a Ciudad Real. Vam anar-hi per intentar localitzar-la i tampoc existia. Realment, el problema és que gairebé totes aquelles primeres cases van desaparèixer. I aquí és on jo vaig pensar que, en comptes de continuar fent el mateix que feia tothom, potser havíem d’anar a buscar alguna cosa diferent.
Com va néixer l’aposta per especialitzar-se en el món del whisky?
A mi, particularment, sempre m’havia interessat molt el món del whisky, sobretot arran de la primera visita que vaig fer a Escòcia. Vaig descobrir un univers molt
interessant i, a més, Escòcia em va agradar moltíssim com a país. Llavors vaig pensar: “Per què no apostem per especialitzar-nos en whisky?” Així vaig començar, canviant una mica el camí que havien seguit els meus antecessors: el padrí, la Mònica —la seva filla— i el meu sogre, Josep Riberaigua. Juntament amb la meva dona, la Maribel, vam decidir tirar endavant aquesta idea. La meva sogra, la Mònica, estava una mica preocupada perquè era un canvi important. Deia: “Ui, a veure què passarà, perquè això és molt radical.” Però nosaltres ho vèiem d’una altra manera: no era trencar amb els orígens, sinó tornar-hi, recuperant aquell esperit inicial del padrí. Vam començar introduint una selecció de whiskies, però mantenint encara el bar-restaurant i la residència. Era una mena de barreja, amb un petit racó dedicat al whisky, per veure com funcionava. I la resposta va ser
A partir d’aquell moment vam decidir apostar-hi de veritat i fer el canvi definitiu, una botiga especialitzada en whisky. Però aviat vaig veure que no podia ser només whisky. Venia un client, trobava el whisky que buscava, però després preguntava si també teníem conyac o armanyac. I si no ho teníem, havíem d’enviar-lo a
“Pràcticament, treballem tots els destil·lats, però sempre buscant petites cases i produccions reduïdes”
bona. La gent s’hi interessava, preguntava, comentava… i vam veure que allò tenia recorregut. També s’ha de pensar que ja feia vint-i-cinc anys que portàvem el bar-restaurant. La restauració és una feina molt dura, de moltes hores, i estàs sempre molt condicionat pel ritme i les necessitats del client. Va arribar un moment que vam pensar que potser ja havíem fet tot el que podíem fer en aquest àmbit.
Com ha evolucionat la botiga fins a convertir-se en un referent en destil·lats?
una altra botiga. Llavors vaig entendre que calia oferir el més important de cada categoria. No tot, però sí una bona selecció: conyacs, armanyacs, vins —que ja en teníem— i també altres destil·lats que aquí encara no eren tan coneguts, però que a fora ja començaven a tenir força, com el tequila o el mescal. A poc a poc vam anar ampliant l’oferta i és per això que avui tenim tantes referències. Pràcticament, treballem tots els destil·lats, però sempre buscant petites cases i produccions reduïdes, amb qualitat i personalitat pròpia. La nostra aposta no era anar a
buscar el producte més barat o el mateix que pots trobar en qualsevol supermercat, sinó oferir alguna cosa diferent. I aquesta aposta, al final, ha donat resultat.
Com va ser la invitació al centenari de la destil·leria Benromach?
Vam ser invitats per la destil·leria Benromach, de la casa Gordon & MacPhail. I va ser amb motiu del centenari de la destil·leria Benromach, que havia estat uns anys parada, però la firma Gordon & MacPhail la va agafar i la va tornar a posar en marxa. Per celebrar el centenari, van convidar la Casa Reial britànica, i la Casa Reial va enviar-hi el príncep de Gal·les, que avui és Carles III, rei d’Anglaterra. A nosaltres ens van convidar com a distribuïdors de la marca. Dins de la festa que van fer per celebrar-ho, van muntar una carpa molt gran dins la destil·leria. Hi havia tota la zona de protocol, és a dir, tot el que estava previst oficialment, i nosaltres estàvem en un costat, en una altra taula. Estàvem al cas de tot, però no participàvem directament en el protocol; no hi estàvem inclosos. Llavors va arribar el príncep de Gal·les, amb totes les cerimònies i totes les autoritats. Es van fer les presentacions, els brindis i els parlaments.
I el príncep Charles, de tant en tant, mirava cap a nosaltres i devia pensar què fèiem allà, en aquell racó. Érem una quinzena de persones, més o menys.
Com va ser el moment en què el príncep Charles es va acostar a vosaltres?
Quan es van acabar tots els actes oficials i els brindis, va deixar la copa de xampany i va venir cap a nosaltres. A la taula teníem moltes ampolles de whisky i anàvem tastant i picant alguna cosa. Va arribar i ens va dir: —Què hi feu vosaltres aquí?
I nosaltres li vam respondre: — Fem el mateix que vostè: celebrar el centenari de la destil·leria. Ens va preguntar: I què sou?
I li vam explicar que érem distribuïdors
Príncep de Gal·les, avui rei Charles III, amb la Maribel Riberaigua i Carles Magdaleno.
de la marca. De seguida es va interessar per nosaltres, preguntant d’on érem i què fèiem. Jo estava allà amb la Maribel, la meva dona, i el príncep Charles li va preguntar: —I tu, què prens? Ella li va dir: —Aquest Benromach de 17 anys. Encara me’n recordo perquè era una edició especial que havien fet per a la celebració. I ell va respondre: —Ah, doncs jo també en vull. De seguida li’n vam servir una copa. Ens va preguntar d’on érem i li vam dir que d’Andorra. I, quan va veure com xampurrejava l’anglès, immediatament es va posar a parlar-nos en francès. Això va ser un detall molt curiós per part seva. I, evidentment, parlava un francès perfecte. Li vam explicar que érem d’Andorra i ell
“El futur em fa por, perquè tot està canviant d’una manera molt radical i molt ràpida”
va dir que coneixia el país, tot i que no hi havia estat gaire. També va comentar que sabia que molts compatriotes seus vivien el seu retir a Andorra. Fins i tot va mencionar una parròquia concreta, tot i que no li sortia el nom. Llavors li vam dir: —La Massana. Vam pensar: “Ostres, aquest senyor està superinformat.” I això que nosaltres, torno a repetir, no estàvem dins del protocol oficial. Ell no tenia cap necessitat de saber res de nosaltres; simplement va venir a preguntar.
Què és el que més us va sorprendre del tracte del príncep Charles?
Va estar força estona parlant amb nosaltres. I recordo que, al principi, li vam dir que ens perdonés perquè no sabíem ben bé com ens havíem d’adreçar a ell, sent el príncep de Gal·les. I ell ens va dir: No, no, vosaltres ja heu passat aquest
“El gran canvi va arribar l’any 2000, quan vam apostar definitivament pel whisky”
pas. Soc jo qui ha vingut a veure-us, no vosaltres a mi. Quan ens tornem a trobar un altre dia, que espero que sigui aviat, no em tingueu cap tracte especial. Digueu-me “Sir Charles”. Si us adreceu a mi dient “Sir Charles”, jo sabré que ja he estat amb vosaltres i que us conec. Francament, és una anècdota curiosa, però també molt satisfactòria, perquè vam veure una persona molt oberta i molt senzilla. Ara, com a rei, no sé si continua igual, però en aquell moment ens va sorprendre molt positivament.
Ja hem vist que el Martín, el seu net, ja corre per la casa. Com s'imagina el Cava Benito del futur quan arribi a centenari?
És difícil dir-ne només una cosa. El que em fa por és el futur, sobretot de cara a les botigues —no només la nostra, sinó totes en general—, perquè tot està canviant d’una manera molt radical i molt ràpida. I això em preocupa molt, perquè crec que avui ningú pot preveure què passarà en el futur. Jo estic content que ell pugui continuar, si és el que li ve de gust, i ja serà ell qui veurà si això anirà bé o no. Però qui et diu que d’aquí a uns anys tot es vendrà a través d’això que portem a la mà, el mòbil? Que tot funcionarà a través d’aquest terminal. Francament, això em fa molta por.
Recordeu algun moment decisiu que marqués un abans i un després, per què en 70 anys una botiga d’Andorra acabés convertint-se en un referent europeu dels destil·lats prèmium?
L’abans i el després va ser l’any 2000, amb el canvi de segle. Aquest va ser el moment clau: apostar pel whisky, que més tard s’ha acabat convertint en moltes més coses, però sobretot apostar per un producte de qualitat i familiar. De qualitat ho són tots, evidentment, però nosaltres buscàvem sobretot el vessant familiar. Totes les destil·leries amb què treballem —que en són moltes, no em preguntis quantes perquè ara mateix no ho recordo— són familiars. No hi ha cap multinacional. Són destil·leries portades per famílies, per propietaris que hi estan al capdavant personalment. No és allò de tenir la propietat i deixar-ho en mans d’un encarregat. No, no: ho porten ells mateixos. Totes. I això és un gran avantatge.
Què ha significat per a vosaltres la incorporació del Jordi al negoci i com ha ajudat a fer créixer Cava Benito? Del meu fill, el que més agraeixo és que hagi continuat amb el negoci i, sobretot, que l’hagi millorat. No dic pas que no l’hagi portat igual, sinó que ha anat un pas més enllà: ha incorporat moltes més referències, ha fet créixer la clientela
i ha aportat moltes coses noves. I hi ha una anècdota que sempre explico. Molts clients entren, em veuen a mi, al Jordi i als altres nois, ens saludem i conversem una mica. Però sovint em diuen: —Escolta, si no et sap greu, prefereixo que avui m’atengui el Jordi. I això, per a mi, és molt important. Volen que els atengui el Jordi perquè hi tenen confiança. I el Jordi té una cosa que, t’ho juro, encara no entenc. Perquè ell no és una persona especialment memoriosa; fins i tot és una mica despistat. Però arriba un client i li diu: escolta, aquell whisky que em vaig emportar l’any passat… I ell, immediatament, respon: Ah sí, sí, era un whisky fumat, aquell Teeling fumat. I el client: Exacte, sí, sí, aquell mateix. Jo penso: “Com pot recordar-se’n així?” Té una capacitat increïble per recordar el que compren els clients. I això, per a mi, és bàsic i fantàstic. Això sí que és un èxit. Jo no seria pas capaç de fer-ho.
Al llarg d’aquests anys heu vist passar autèntiques joies líquides per les vostres prestatgeries. Recordes quina ha estat la botella més cara que heu venut mai i quina història hi havia al darrere? A veure, les més cares… per dir-ho d’alguna manera, tenim alguna ampolla d’entre 15.000 i 20.000 euros. Més d’això no, tot i que n’hi ha que valen autèntiques
fortunes. Les ampolles de 10, 12 o 15.000 euros encara en tenim alguna en estoc. Però les que valen més, si algú les vol, les encarreguem i les fem venir. Tampoc ens la juguem a tenir segons quines peces aquí guardades, perquè et poden caure a terra i trencar-se. Ara bé, recordo una història que va ser una sort i una pena alhora. Quan vam obrir la botiga vam comprar caixes de whiskies molt antics, del 1944 fins a aproximadament el 1960, amb sis ampolles de cada any. En aquell moment, la més cara ens havia costat mil euros i escaig. Ara, sobretot les dels anys quaranta, poden arribar perfectament als 40.000 o 50.000 euros. Però ja no en tenim cap perquè es va vendre tot. I molta gent em diu: —Per què no les vas guardar? Però és que les vam comprar per vendre-les, no per guardar-les. Havíem d’anar venent per poder continuar comprant producte. Tant de bo haguéssim pogut comprar-ne dues de cada: vendre’n una i guardar l’altra per avui. Aleshores sí que hauríem fet l’agost.
I actualment, quina és la peça més exclusiva que teniu? Ens pots explicar de quin destil·lat es tracta i quin valor aproximat té avui al mercat?
Jo tinc una sèrie d’ampolles de les primeres que vaig comprar del distribuïdor Signatory Vintage, del mateix propietari que Edradour, i me n’he guardat una de cada per a mi. Una de les més especials és aquesta de la destil·leria Port Ellen, una de les millors d’Escòcia, situada a l’illa d’Islay i coneguda pels seus whiskies fumats i torbats. La destil·leria va tancar fa molts anys i ara la volen tornar a obrir, tot i que ja no serà el mateix. Aquesta ampolla és d’un whisky del 1977, embotellat el 1996, quan jo començava a comprar les primeres ampolles. El seu valor avui és impossible de saber per què és preu de subhasta. La vaig comprar a un preu molt normal i ara és una autèntica joia. També recordo amb especial afecte els embotellatges que Edradour ens ha dedicat pel 50è i el 70è aniversari, aquest últim amb la bandera andorrana a l’etiqueta. I una altra ampolla molt especial és la que
vam fer pel net del Martín, amb només 9 anys: un brandi de Ximénez-Spínola, embotellat exclusivament per a nosaltres a nom seu. Se’n van fer 350 ampolles, però jo me n’he guardat unes quantes. I el dia que ell arribi a la majoria d’edat, si jo encara hi soc, farem una bona festa.
El whisky japonès, les edicions limitades o les peces de col·leccionista han explotat en popularitat els últims anys. Quin destil·lat creus que serà “l’or líquid” del futur?
El món del whisky va variant molt, segons el moment. Els primers de fora d’Escòcia a aconseguir el premi al millor whisky del món van ser els japonesos, amb l’Hibiki, de la casa Suntory. Curiosament, no és un single malt, sinó un blended. En aquell moment valia quaranta euros i escaig i ara supera els tres-cents, sobretot per la fama i la demanda. També, fa uns anys, la casa Kavalan, de Taiwan, va guanyar el premi al millor whisky del món amb un whisky envellit en botes de Porto. No és exactament aquesta ampolla, però sí la continuació d’aquell mateix estil.
Segur que en 70 anys heu viscut anècdotes increïbles. Quin és el client o la situació més sorprenent que recordes darrere el taulell de Cava Benito? Com a anècdota especial, recordo un client que volia un xampany Màgnum per fer un regal. A l’aparador teníem una ampolla fictícia, exactament igual que l’original però buida. Entre el moviment de
la botiga, vaig embolicar per error la falsa en comptes de la bona. El client va marxar encantat i, dues setmanes després, va tornar rient. Havien posat l’ampolla a la nevera i, en obrir-la durant el sopar, el tap no va fer soroll: no hi havia xampany. Per sort tenia una altra ampolla fresca. S’ho va prendre amb humor, i nosaltres, evidentment, li vam canviar immediatament.
Quin paper ha jugat Andorra en l’èxit de Cava Benito? Creus que el país continua sent una destinació privilegiada per als amants dels grans destil·lats? Nosaltres hem jugat amb el fet que Andorra és un privilegi, amb una fiscalitat molt baixa comparada sobretot amb França i també amb Espanya. Quan escocesos, anglesos o suïssos veuen els preus, no s’ho creuen. El país ens ha ajudat moltíssim a tirar endavant, i jo crec que nosaltres també hem ajudat a donar nom a Andorra a l’exterior. Ara bé, el país està canviant molt, i això em sap greu. Ens hem de posar al dia, sí, però hi ha coses que hauríem d’haver mantingut. Avui tot és molt incert i preveure el futur cada vegada és més difícil.
I per acabar: com t’imagines Cava Benito d’aquí a 20 anys?
Per mi? Doncs que tot això pugui continuar ara amb la sisena generació.
Què t’agradaria que continués sent intocable, passi el temps que passi?
Els valors són clars: l’atenció al client. El client és el primer, i cal donar-li tota la informació que faci falta. I, com pots veure, tot això no és un bar. Hi ha moltes ampolles obertes. Per què?
Perquè si algú no està segur d’un whisky, no el coneix o et diu “no sé si m’agradarà”, cap problema: l’agafes, el tastes i dius “ostres, aquest potser no t’acabarà d’agradar, espera’t, prova aquest altre que és diferent”. Aquesta és la manera de treballar: poder atendre el client perquè marxi convençut del que s’ha emportat. No allò de “ja ho veurem quan arribi a casa”. No, no. Que marxi convençut de la seva compra. Això per mi és bàsic, bàsic. I pel meu fill encara més. •
AMB UNA TRAJECTÒRIA INTERNACIONAL CONSOLIDADA
I UNA MIRADA PROFUNDAMENT HUMANA DE LA MEDICINA ESTÈTICA, LA DRA. NATALIA CARBALLO
LIDERA NCG CLINIC ANDORRA AMB UNA FILOSOFIA BASADA EN EL DIAGNÒSTIC, LA NATURALITAT I LA MEDICINA REGENERATIVA. LLUNY DELS EXCESSOS ESTÈTICS I DE LES TENDÈNCIES EFÍMERES, DEFENSA UNA MEDICINA
PERSONALITZADA QUE PRIORITZA LA SALUT, EL BENESTAR I LA IDENTITAT DE CADA PACIENT.
Entrevista: Josep Segura · Fotos: NCG Clinic
Dra. Natalia, en un moment en què la medicina estètica viu un gran auge, què diria que diferencia realment NCG Clinic Andorra d’altres centres?
La diferència principal està en la manera de mirar el pacient. NCG Clinic no neix com una clínica centrada en procediments aïllats. Neix com un espai on la medicina estètica s’entén des del diagnòstic, la prevenció i el respecte per la identitat de cada persona. Abans d’indicar qualsevol tractament analitzem l’estructura facial, la qualitat de la pell, l’expressió, els hàbits, l’estil de vida i els objectius de cada persona. No busquem canviar rostres, sinó acompanyar processos de cura amb una visió mèdica, personalitzada i integral.
prèvia canvia completament el resultat: no només tècnicament, sinó també en termes de satisfacció real de la persona.
Moltes persones volen veure’s millor, però tenen por de perdre naturalitat o deixar de reconèixer-se. Com treballa aquest equilibri entre millorar i no transformar? On posa el límit?
“La millor decisió mèdica, moltes vegades, també és saber dir que no”
La seva filosofia parla de medicina de precisió i estètica regenerativa. Què significa exactament això per a un pacient que entra per primera vegada a la seva consulta?
Significa que no tots els pacients necessiten el mateix, encara que arribin amb la mateixa preocupació. La medicina de pre-
cisió busca personalitzar l’abordatge segons la pell, el metabolisme, l’etapa vital, els hàbits i el context de cada persona. La medicina regenerativa treballa sobre la qualitat tissular: estimular col·lagen, millorar la hidratació profunda, acompanyar processos de reparació i afavorir un envelliment saludable. No és una estètica superficial. És una medicina que treballa des de dins. La primera visita a NCG Clinic sembla tenir un paper fonamental dins del seu mètode. Què analitza exactament abans de proposar qualsevol tractament?
La primera visita és probablement la part més important de tot el procés. Analitzem l’estructura facial, la qualitat de la pell, el volum, l’expressió, els antecedents mèdics, els hàbits i també les expectatives emocionals. Aquesta última part és fonamental. Moltes vegades una persona arriba demanant un tractament concret i, després de l’estudi, descobrim que la necessitat real era una altra. Per això la valoració mèdica
El límit està en l’harmonia general del rostre i en el fet que la persona continuï reconeixent-se. Un bon resultat no hauria d’endurir un rostre ni esborrar l’expressió. Ha d’aportar frescor, harmonia i benestar sense perdre identitat. Un dels valors més importants de la medicina estètica és precisament aquest: ajudar les persones a sentir-se millor amb elles mateixes, no a assemblar-se a una altra persona. Aquesta por, en realitat, acostuma a ser un bon senyal. Quan un pacient l’expressa, normalment estic davant d’algú que vol cuidar-se, no transformar-se. I moltes vegades, la millor decisió mèdica també és saber dir que no. Avui es parla molt dels inductors de
col·lagen, dels polinucleòtids o dels exosomes. Són conceptes que poden sonar molt tècnics per al gran públic. Com explicaria, de manera senzilla, què poden aportar aquests tractaments?
Són eines que busquen millorar la qualitat de la pell des de dins. Els inductors de col·lagen ajuden que el mateix organisme produeixi més teixit de sosteniment. Els polinucleòtids afavoreixen la reparació, la hidratació i la regeneració cutània. I els exosomes s’estudien com a missatgers biològics implicats en la comunicació cel·lular i en processos de reparació cutània. No busquen un canvi artificial ni immediat. Busquen una millora progressiva, real i natural. Poden ser especialment interessants quan volem treballar pell apagada, pèrdua de fermesa, textura irregular o signes inicials d’envelliment. Per a mi, el més valuós d’aquests tractaments és que respecten la biologia del pacient: treballen amb el cos, no contra ell.
En els darrers anys, la longevitat, la prevenció i la qualitat de vida han guanyat molt protagonisme. Quin paper pot tenir la medicina estètica quan s’entén des de la salut i no només des de la imatge? Té un paper molt rellevant. Hi crec fermament. La pell, els cabells i el rostre reflecteixen processos interns: inflamació, estrès, canvis hormonals, nutrició, metabolisme i estil de vida. Per això la medicina estètica actual no s’hauria de limitar a tractar arrugues, sinó acompanyar salut, benestar i prevenció de manera global. L’estètica pot ser la porta d’entradaz. La mirada ha de continuar sent mèdica. A NCG Clinic treballem amb aquesta visió integradora: què està passant internament que es reflecteix en la pell o els cabells d’aquesta persona? Com podem acompanyar-la de manera coherent amb la seva salut general? Quan es treballa així, la medicina estètica pot tenir un impacte real en la seguretat, el benestar i la qualitat de vida d’una persona.
Un dels grans objectius de moltes dones i homes és “envellir bé”. Es pot frenar realment l’envelliment o la clau és aprendre a gestionar-lo amb intel·ligència? No crec que l’objectiu de la medicina sigui aturar l’envelliment, perquè envellir forma part de la vida. El que sí que podem fer
“La medicina estètica pot tenir un impacte real en la seguretat, el benestar i la qualitat de vida d’una persona”
és acompanyar aquest procés de manera més saludable, preservant qualitat de pell, estructura, benestar i qualitat de vida. Per a mi, “envellir bé” no significa perseguir una joventut eterna. Significa continuar reconeixent-se, sentir-se bé amb un ma-
anomenar-la. El meu paper com a metgessa és també ajudar a distingir entre el desig genuí de cuidar-se i la distorsió que pot generar la imatge digital. En pacients joves, la prioritat hauria de ser sempre educar, cuidar i preservar. No transformar.
teix i cuidar la salut física i emocional al llarg del temps. A la consulta veig cada vegada més persones que no volen semblar més joves, sinó sentir-se millor. Això per a mi ho canvia tot: el diagnòstic, l’enfocament i el resultat que busquem junts. Cada vegada hi ha més pacients joves que comencen tractaments preventius abans dels 30 anys. És una bona decisió o creu que existeix massa pressió estètica? Depèn molt del motiu. Hi ha tractaments
La salut capil·lar preocupa moltíssim tant a homes com a dones. Quins són els errors més habituals quan comencem a notar la caiguda dels cabells?
L’error principal és esperar massa o automedicar-se amb diferents productes sense un diagnòstic previ. La caiguda capil·lar pot tenir moltes causes: genètiques, hormonals, inflamatòries, nutricionals, metabòliques o relacionades amb l’estrès. Si no s’estudia bé l’origen, es perd un temps
“El pacient actual ja no busca transformar-se; busca veure’s descansat, natural i coherent amb la seva identitat”
preventius que poden tenir sentit si estan ben indicats: millorar la qualitat de la pell, tractar acne o taques, treballar les primeres línies d’expressió o preservar col·lagen. Però hi ha una altra cosa molt diferent: modificar trets joves per pressió social o pels filtres que veiem a les xarxes socials. Això sí que em preocupa. La pressió estètica que existeix avui, especialment per a les generacions més joves, és real i cal
valuós i de vegades el problema s’agreuja. En aquest camp, com més aviat s’avalua el cas, més possibilitats tenim d’estabilitzar i millorar. El diagnòstic precoç marca completament la diferència en el pronòstic.
La seva clínica forma part d’Andorra Health Destination, un projecte que posiciona el país com a referent en salut i benestar prèmium. Quin potencial
creu que té Andorra en aquest sector?
Crec que Andorra té un potencial extraordinari, i no ho dic per cortesia. Combina una qualitat de vida excepcional, seguretat, natura, discreció i una ubicació estratègica entre dos països. Tot això encaixa de manera molt natural amb una medicina orientada al benestar, a la prevenció i a la longevitat saludable. Participar activament a Andorra Health Destination per a mi té molt sentit. Des de NCG Clinic treballem cada dia per estar a l’altura d’aquest potencial.
Té una trajectòria de més de vint anys en medicina estètica i una formació científica sòlida. Com influeix això en la seva manera de treballar i en els protocols que desenvolupa a NCG Clinic? Influeix en tot el procés. La formació científica m’obliga a preguntar-me sempre per què: per què aquest tractament, per què en aquest ordre, per què en aquesta combinació i per a quin tipus de pacient. Vaig iniciar la meva formació en medicina estètica a l’Argentina l’any 2007 i, des d’aleshores, he mantingut una actualització constant: vaig cursar el màster en Medicina Estètica, Regenerativa i Antienvelliment a la Universitat Complutense de Madrid i participo activament en societats científiques que em permeten continuar en contacte amb la recerca i amb l’evolució de l’especialitat. Aquesta base es tradueix en protocols propis, sempre adaptats al diagnòstic de cada pacient. Per a mi, la formació no s’acaba mai. És el que em permet mantenir una mirada crítica i oferir una medicina estètica basada en coneixement, no en tendències.
Per què va decidir crear NCG Clinic a Andorra?
Després de molts anys d’experiència en medicina estètica a l’Argentina, on vaig fundar dues clíniques pròpies, vaig arribar a Andorra amb la sensació que podia construir un projecte molt alineat amb la meva manera d’entendre la medicina: proper, rigorós, prudent i profundament personalitzat. Volia crear un espai on l’estètica no s’entengués com una suma de tractaments, sinó com un acompanyament real: escoltar, diagnosticar, comprendre què necessita cada pacient i proposar un pla coherent amb la seva salut i la seva vida. Andorra,
a més, m’oferia el context perfecte: un entorn tranquil, una comunitat que valora la qualitat i la discreció, i una ubicació estratègica que ens permet atendre pacients d’Andorra, del sud de França i del nord d’Espanya. NCG Clinic és el projecte més honest que he pogut construir.
Quins són avui els tractaments més demanats a NCG Clinic i què busca realment el pacient actual?
Els tractaments més sol·licitats continuen sent la modulació dinàmica amb neuromoduladors, l’harmonització facial, els tractaments de llavis i, cada vegada més, els protocols relacionats amb qualitat de pell, medicina regenerativa i longevitat. Però el més interessant és que el pacient ha canviat. Ja no busca tant transformar-se com veure’s descansat, natural i coherent amb la seva identitat.
A la consulta sento cada vegada més persones que diuen: “vull veure’m bé, però continuar sent jo”. Per a mi, aquesta evolució ho canvia tot: el diagnòstic, l’enfocament i el resultat que construïm junts.
Què li diria a una persona que vol començar a cuidar-se, però no sap quin tractament necessita?
Li diria que no ha de començar triant un tractament, sinó fent una bona valoració. És molt habitual arribar a la consulta pensant que es necessita una cosa concreta — llavis, neuromoduladors, harmonització facial o un tractament de pell— i descobrir que el millor abordatge és un altre. Per això insisteixo tant en el diagnòstic. Una bona medicina estètica no comença amb una tècnica, sinó amb una pregunta: què necessita realment aquesta persona per veure’s millor, sentir-se millor i mantenir la seva naturalitat? A partir d’aquí podem construir un pla segur, coherent i personalitzat.
NCG Clinic és també un projecte compartit amb el seu soci, Javier Membrives. Quin paper té aquesta part empresarial en el desenvolupament de la clínica?
NCG Clinic és un projecte construït en equip, i en tots els sentits. La part mèdica és responsabilitat meva, però una clínica també necessita estructura, gestió i visió empresarial. En aquest sentit, compartir el projecte amb el Javier, com a soci i cofundador,
ha estat fonamental. La seva experiència en el sector farmacèutic i la seva implicació en el desenvolupament de la clínica han contribuït a construir un projecte amb visió a llarg termini i una base sòlida. Aquesta complementarietat ens permet treballar pensant no només en el present, sinó també en el futur: consolidar NCG Clinic com un projecte mèdic sòlid i desenvolupar, progressivament, noves línies vinculades a la formació, la cura mèdica de la pell, la salut preventiva i la medicina del benestar.
Quan mira enrere i veu el camí recorregut des dels seus inicis a l’Argentina fins a liderar avui NCG Clinic Andorra, de què se sent més orgullosa com a metgessa i com a dona emprenedora? Em sento orgullosa d’haver construït el meu camí amb formació constant, esforç i amor genuí per la medicina. Vaig començar a l’Argentina, hi vaig desenvolupar projectes durant anys i, en un moment de la meva vida, vaig haver de tornar a començar en un altre país, amb nous reptes, una nova llengua, noves regles i una nova realitat. Això no va ser fàcil, però em va donar una perspectiva més humana, més madura i més profunda sobre la medicina, els pacients i la manera de construir un projecte propi. Avui m’emociona poder unir experiència, ciència i sensibilitat en un projecte propi. També em sento orgullosa d’haver mantingut sempre una manera de treballar fidel als meus valors: escoltar, acompanyar i cuidar cada pacient amb responsabilitat, honestedat i sense dreceres. I si alguna cosa em defineix com a metgessa —i com a dona— és no haver-me rendit mai. Amb el temps he après que els projectes que valen la pena es construeixen amb perseverança, coherència i molta feina.•
Hi ha setmanes en què tot flueix. T’aixeques amb energia, entrenes, menges bé, descanses. I hi ha setmanes en què la vida simplement no acompanya. Viatges, feina, imprevistos, cansament acumulat, dies en què l’últim que et ve de gust és posar-te les vambes.
Això també ens passa a nosaltres. I fa anys que ens dediquem a això.
Ho diem perquè és important que ho sàpigues: no existeix ningú que ho faci perfecte sempre. La diferència no és no fallar mai. És saber què fer quan falles.
Això és el que hem après, junts i per separat, sobre com continuar endavant quan les circumstàncies no ajuden.
1. Accepta que hi haurà setmanes imperfectes, i planifica-les així
El primer error és exigir-te en una setmana difícil el mateix que en una setmana normal. Quan tens un viatge, una època de molta feina o una situació familiar complicada, el llistó ha de baixar. I això no és rendir-se. És intel·ligència.
Nosaltres ho fem constantment. Si sabem que la setmana ve carregada, no intentem mantenir el ritme habitual. Ajustem. Reduïm. Prioritzem l’essencial i deixem anar la resta sense culpa.
La clau és planificar-ho abans, no lamentar-ho després. Diumenge a la nit, dedica cinc minuts a pensar com serà la teva setmana i què és el mínim que vols mantenir. Amb això ja tens un pla realista, no un ideal que mai acabaràs complint.
2. Defineix el teu mínim, i protegeix-lo com si fos el més important
En les èpoques difícils, l’objectiu no és progressar. L’objectiu és no perdre el que has construït. I per a això només necessites una cosa: el teu mínim diari.
El nostre varia segons l’època, però sempre existeix. Pot ser una caminada de vint minuts, deu minuts de mobilitat al matí o simplement no saltar-se els àpats principals. No és glamurós. Però és el que sosté l’hàbit quan tota la resta falla.
El que és petit, però sostingut val infinitament més que el que és gran però abandonat. Un entrenament de quinze minuts que fas és millor que un d’una hora que posposes indefinidament.
3. Els viatges no són una excusa, són una oportunitat per ser creatius
Vivim viatjant. I fa temps que vam aprendre que esperar a tornar a casa per reprendre la rutina és perdre setmanes senceres a l’any. No necessites un gimnàs. No necessites equipament. Necessites voler trobar la manera. En una habitació d’hotel hi caben perfectament vint minuts de treball amb el propi pes corporal. En qualsevol ciutat hi ha carrers per caminar o córrer. A qualsevol restaurant pots escollir opcions més equilibrades sense convertir-ho en un drama.
Viatjar i cuidar-se no són incompatibles. Només requereixen una mica més de creativitat i una mica menys de perfeccionisme.
4. Doneu-vos suport l’un a l’altre, però sense pressionar
Un dels regals més grans de compartir la vida amb algú que té els mateixos valors és que us podeu recolzar mútuament en els moments baixos. Però hi ha una línia molt fina entre donar suport i pressionar, i és important no creuar-la.
Quan un dels dos està passant un mal moment, l’altre no empeny. Acompanya. A vegades n’hi ha prou amb dir “anem a fer una volta” en lloc de “has d’entrenar”. A vegades n’hi ha prou amb tenir el menjar preparat. A vegades n’hi ha prou amb no fer comentaris i simplement ser-hi.
El suport real no jutja ni compara. Sosté.
5. Cuida l’alimentació encara que l’entrenament falli
Quan la rutina es trenca, el primer que solem abandonar és l’entrenament. I ho entenem, perquè requereix temps i energia que no sempre tenim. Però l’alimentació és més fàcil de mantenir, fins i tot en les pitjors setmanes, i el seu impacte en com et sents és enorme.
No parlem d’una dieta estricta. Parlem de no improvisar quan tens gana, de prioritzar menjar real encara que sigui senzill, de no utilitzar l’estrès com a excusa per menjar malament durant dies seguits.
Si en una setmana difícil aconsegueixes mantenir només una cosa, que sigui l’alimentació. El cos t’ho agrairà molt més del que et penses.
6. Torna-hi sense drama quan t’hagis allunyat
Això és potser el més important de tot. Hi haurà setmanes en què res sortirà com volies. En què no entrenaràs, no menjaràs bé i no descansaràs prou. I està bé. Passa.
L’error no és fallar. L’error és trigar massa a tornar-hi.
Hem vist moltes persones que, després d’una setmana dolenta, esperen a dilluns, després al mes següent, després al setembre, després al gener. I així perden mesos sencers esperant el moment perfecte per tornar a començar.
El moment perfecte no existeix. La tornada sempre és avui, encara que sigui amb poc, encara que no en tinguis ganes, encara que estiguis lluny d’on eres. Sense drama, sense castigar-te, sense començar de zero. Només continuant des d’on ets.
La nostra conclusió
Mantenir una vida saludable no és qüestió de tenir-ho tot controlat. És qüestió de saber tornar-hi cada vegada que t’allunyes.
Les adversitats no desapareixen. Però amb el temps aprens a moure’t amb elles en lloc d’esperar que marxin.
Això és el que nosaltres intentem fer cada dia. No la perfecció. La continuïtat.
Si vols inspiració diària per continuar el camí, ens trobaràs a Instagram com @borjasanfelix i @espeworkout Continuem creixent junts. •
“Telelavo ha modernitzat el concepte de bugaderia a Andorra”
L’
ATERRATGE DE TELELAVO A ANDORRA, EL 2023, VA MARCAR UN ABANS I UN DESPRÉS PER A LA FRANQUÍCIA EN ESDEVENIR LA SEVA PRIMERA OBERTURA INTERNACIONAL. SOTA LA DIRECCIÓ DE VÍCTOR CALVIÑO, L'ESTABLIMENT HA TRANSFORMAT EL SECTOR TRADICIONAL DE LA BUGADERIA AL PAÍS, GRÀCIES A UN MODEL BASAT EN LA INNOVACIÓ, LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA WET CLEANING I LA FLEXIBILITAT PER A RESIDENTS I TURISTES. L'ÈXIT D'AQUESTA DELEGACIÓ RAU EN UNA FÓRMULA QUE EQUILIBRA LA RAPIDESA DEL SERVEI EXPRÉS AMB LA CURA ARTESANAL DE CADA PEÇA, FIDELITZANT EL CONSUMIDOR ANDORRÀ A TRAVÉS DE LA TARIFA PLANA MENSUAL.
Entrevista i Fotos: Noelia Farias
Telelavo Andorra va ser la primera obertura internacional de la marca. Què et va fer pensar que Andorra era el lloc ideal per fer aquest pas? Andorra tenia tot el sentit per a Telelavo.
És un mercat exigent, amb un client molt acostumat a la qualitat, però on el sector de la bugaderia encara era bastant tradicional. Després de la meva etapa fora, volia tornar i construir alguna cosa pròpia aquí,
amb equilibri entre projecte i qualitat de vida. Quan vaig conèixer el model de Telelavo, vaig veure clar que encaixava perfectament amb el que Andorra necessitava.
En només tres anys, Telelavo Andorra s’ha convertit en un dels casos d’èxit més destacats de la franquícia. Quan vas obrir el negoci el 2023, imaginaves una acollida tan positiva i un creixement tan ràpid? Quin creus que ha estat el secret d’aquest èxit?
Crec que el creixement ha estat fruit d’una bona adaptació al mercat local i d’una proposta diferencial basada en la qualitat, la sostenibilitat i el servei. Des del principi hi va haver una molt bona connexió amb el client andorrà, i això va permetre fidelitzar ràpidament. Tot i que confiava en el projecte, el ritme de creixement i l’acollida han superat les meves expectatives inicials.
Andorra combina clients del país, residents de fora i molt turisme. Com s’adapta Telelavo a aquesta diversitat de clientela?
A Andorra conviuen perfils molt diferents, però tots tenen una cosa en comú: busquen comoditat i un servei que estigui a l’altura. Nosaltres hem treballat molt per ser flexibles i oferir una experiència molt cuidada, tant si es tracta d’un client local, d’un resident internacional o d’algú que hi és de pas. La clau és mantenir sempre el mateix nivell d’exigència.
Què és el que més valoren els clients d’Andorra quan confien les seves peces a Telelavo? Notes diferències entre el consumidor andorrà i el d’altres mercats?
Sobretot, tranquil·litat: saber que deixen les seves peces en bones mans. A partir d’aquí, la rapidesa i la comoditat són fonamentals. Aquí el client és exigent i sap què vol, així que el nivell ha de ser sempre alt.
Quin tipus de servei és el més sol·licitat actualment?
Sens dubte, la tintoreria ecològica per a peces més delicades i el servei exprés són dos dels nostres grans bestsellers. Però també tenim una base molt important de
clients de “Tarifa Plana”, un servei que a molta gent li canvia de debò la rutina perquè li simplifica molt el dia a dia.
El servei exprés s’ha convertit en un dels grans diferencials del negoci. Per què és tan important avui la rapidesa en un servei de bugaderia i tintoreria?
Perquè el temps val moltíssim. Cada vegada més gent prefereix delegar aquest tipus de tasques i necessita solucions ràpides. Poder oferir un servei àgil sense perdre qualitat és clau avui dia.
Telelavo aposta pel sistema Wet Cleaning. Quins avantatges ofereix respecte a la tintoreria convencional?
És un sistema molt més respectuós amb la peça. No utilitzem químics agressius, i això es nota, tant en la conservació del teixit com en el resultat final. A més, encaixa perfectament amb una manera de consumir més responsable.
Cada vegada hi ha més consciència ecològica. Creus que el client valora que utilitzeu processos sostenibles i detergents biodegradables?
Sí, cada vegada més. No sempre és el primer que busquen, però quan coneixen el sistema el valoren moltíssim. El tacte, l’olor i com es manté la peça transmeten una cura diferent, i això es nota.
Amb el Wet Cleaning noteu que el client percep la diferència en el tacte i l’olor de la roba respecte a una bugaderia tradicional?
Sí, totalment. El client ho nota de seguida, sobretot en el tacte de la peça. Amb el Wet Cleaning aconseguim un resultat molt més suau i respectuós, i això es percep quan la roba surt amb una sensació de més cura, més frescor i millor conservació. Molta gent ens diu que nota la diferència respecte a una tintoreria tradicional, encara que no sempre sàpiga explicar exactament per què.
La “Tarifa Plana” és un dels serveis estrella de la marca. Per què funciona tan bé?
Perquè simplifica la vida. Al final, el que oferim és treure-li al client una preocu-
“La combinació de sostenibilitat, servei prèmium i rapidesa és el que ens diferencia”
pació. Tenir aquest servei resolt d’una manera còmoda i previsible enganxa molt, igual que qualsevol subscripció que t’estalvia temps i decisions.
Notes que el client prioritza cada vegada més la comoditat i els serveis que li estalvien temps? Què creus que valoren més els clients quan entren a Telelavo: la rapidesa, la qualitat o l’atenció?
L’equilibri. Pots ser molt ràpid, però si no hi ha qualitat, no funciona. I el mateix al revés. El client valora un servei complet: que funcioni bé, que sigui còmode i que, a més, tingui un tracte proper.
En un sector tan competitiu com el de la bugaderia i tintoreria, quin diries que és el gran diferencial de Telelavo? Haver modernitzat un sector molt tradicional, no només en l’àmbit del servei, sinó també en la manera d’entendre’l. Hem portat la bugaderia a un terreny molt més actual, on entren en joc conceptes com la comoditat, l’estalvi de temps i la qualitat de vida. La combinació de sostenibilitat, servei prèmium i rapidesa no és tan habitual, i això ens diferencia.
Tot i treballar amb tecnologia i processos innovadors, hi ha una part molt humana i manual darrere del servei. Com es cuida cada peça? És possible oferir un servei ràpid sense renunciar a la qualitat? Com ho aconseguiu?
Hi ha una part molt humana darrere del servei. Cada peça es revisa i es tracta amb
cura: classificació, destacat i planxat són processos molt artesanals; fins i tot rentem a mà quan cal. La clau és tenir processos molt ben organitzats, a partir del que anomenem el “Rellotge Telelavo”, que ens permet ser ràpids sense perdre detall.
Quin tipus de client acostuma a utilitzar més Telelavo a Andorra: famílies, professionals, hotels o esportistes? Tenim una base molt forta de client al país, que és la que realment sosté el negoci, d’aquests hi ha de tota mena, des de petites empreses a qualsevol persona que necessita rentar alguna cosa que no pot rentar a casa, el ventall de rentat és tan ampli que venen clients de tota classe. Després hi ha perfils molt variats, però tots amb un nivell d’exigència alt.
Quina és la peça més complicada o delicada que heu tractat fins ara?
Treballem moltes peces delicades i d’alt valor, així que cada dia hi ha reptes. Més que una peça concreta, diria que el propi dia a dia ja exigeix un nivell molt alt de precisió.
Finalment, què significa personalment per a tu haver convertit la primera franquícia internacional de Telelavo en una referència dins la marca? Significa molt. És veure que una idea en la qual creies encaixa, creix i es consolida en un mercat exigent. I també és la satisfacció d’haver construït alguna cosa pròpia aquí, a Andorra, amb un estil de vida que per a mi també era important •
“El so és un nutrient per al cervell i té la capacitat d’harmonitzar la nostra energia”
VIKRAMPAL ÉS MUSICOTERAPEUTA I PROFESSOR INTERNACIONAL DE GONG I KUNDALINI IOGA. A TRAVÉS DELS BOLS TIBETANS I EL GONG AJUDA LES PERSONES A DESPERTAR LA SEVA CONSCIÈNCIA I ENTAR EN UNA VIDA ABUNDANT. EN AQUESTA ENTREVISTA ENS EXPLICA QUE PASSA DINS NOSTRE QUAN FEM UNA SESSIÓ DE GONG I COM ATREVIR-NOS A DESENVOLUPAR ELS NOSTRES DONS.
Entrevista: Noelia Farias i Sandra Lara · Fotos: Vikrampal
Durant més de 25 anys vas treballar com a CEO, gerent d’empreses i professor de màrqueting industrial. Com va ser passar d’una vida completament empresarial a l’univers de la meditació?
Va ser una bogeria. Però considero que estic boig. I què vol dir estar boig des del meu punt de vista? El boig és algú que s'atreveix a fer coses que altres persones mai farien. Jo sempre he estat molt atrevit i, la veritat, tenia una posició molt còmoda en tots els aspectes, econòmic, professional i familiar. Però internament em sentia buit, com si estigués desconnectat del que realment havia de fer. En aquell moment no tenia ni idea de per on s'obriria el camí. Però vaig fer aquest salt de fe, com Indiana Jones quan va a buscar el Sant Grial. I el camí, a mesura que avances i et compromets, va apareixent.
d’harmonitzar la nostra energia i portar-nos a estats de profunda relaxació i meditació.
Què passa dins nostre quan sentim el so del gong?
El gong és un portal que obre la consciència. El gong és el vehicle. Realment, el que utilitzem és el poder del so. El so és un nutrient per al cervell i, alhora, té la capacitat
Quins són els casos més impactants que has viscut a través del poder del so? Casos de fibromiàlgia, on hi ha hagut recuperacions increïbles. També casos de cremades físiques. A més, he vist casos de persones que han tingut intents de suïcidi i com han transformat i canviat la seva energia. Tinc molta experiència en sanacions, tant físiques com mentals, emocionals i espirituals. Però aquí hi ha un concepte molt important, la diferència entre curar i sanar. Curar queda dins del camp de la medicina al·lopàtica. Som molt afortunats al segle XXI perquè tenim una medicina de primer nivell, però la medicina se centra en el símptoma, i hi ha una part de nosaltres com a éssers humans que va més enllà del cos físic, la part energètica. Quan parlem de sanar, el so ens ajuda a fer-ho entenent la sanació com el reequilibri de la nostra energia i el retorn al nostre centre.
Existeixen estudis relacionats amb l’ús terapèutic del gong, també en pacients amb càncer. Creus que el so acabarà formant part de la medicina del futur?
“No es tracta de sortir del sistema, sinó de transformar-lo des de dins”
Aquest és el meu somni, aquesta és la meva visió i aquesta és la raó per la qual soc aquí. Meditant al desert blanc es va obrir aquesta visió d'incorporar el so a la salut pública, de manera que, si algun dia anem al metge o a la doctora amb estrès, insomni, ansietat, fibromiàlgia o estem passant per un procés oncològic, tinguem l'opció d'escollir el so com un tractament complementari. El so sempre crearà aquest espai holístic on no arriba la medicina al·lopàtica, i que ens permetrà entendre el procés i harmonitzar-nos des d'una situació de més comprensió interior.
Vas ser voluntari durant dos anys en cures pal·liatives. Què vas aprendre acompanyant persones en els seus últims moments de vida?
Vaig aprendre el significat de la mort i només quan entens el sentit i el significat de la mort pots entendre també el sentit i el significat de la vida, i viure d’una
manera més plena. Per a mi, la mort és una de les grans experiències, i el drama no és morir. El drama és que la mort t’agafi per sorpresa sense estar preparat.
Com ens podem preparar?
A través del despertar de la consciència i de la meditació. La consciència ens ajuda a entendre què som realment. Sovint ens identifiquem només amb el cos físic i amb la matèria, però oblidem que també som energia. Avui dia moltes persones cuiden molt el cos físic amb gimnàs, alimentació, estètica... i això està molt bé. Però sovint ens oblidem de la salut mental i de cuidar el cervell i la ment amb hàbits saludables.
Què és per a tu el veritable sentit de la vida?
La vida és el que succeeix entre dos grans esdeveniments, el naixement i la mort. Quan naixem apareixem en aquesta dimensió i, quan morim, marxem. El que passa entre aquests dos moments és el que anomenem vida. Però una cosa és la vida i una altra l'existència. Des del meu sistema de creences, l'existència va molt més enllà de l'espai, del temps i del cos físic. Som aquí per viure una experiència d'amor. I aquest amor no comença pels altres, sinó per nosaltres mateixos, com va dir Jesús de Natzaret, "estima el pròxim com a tu mateix". El gran repte és aprendre a estimar-nos, acceptar les nostres imperfeccions i comprometre'ns a ser millors persones. Quan connectes amb aquest amor cap a tu mateix, desperta també una connexió amb alguna cosa més gran, amb Déu o la font. I és aquest amor universal el que dona sentit a la nostra existència.
Per a què serveix la meditació?
La meditació és el vehicle per entrenar la nostra ment. Hi ha diferents formes de meditació. Una, que és bastant complexa, però molt eficaç, és la meditació iòguica, assegut a terra. A més, moltes persones creen expectatives perquè han sentit que meditar és deixar la ment en blanc, i això és un error de traducció dels anys setanta. La ment mai es quedarà en blanc. Meditar és una forma d'autoobservació i d'autoconeixement. Per a totes aquelles persones que han intentat meditar i hi troben molta dificultat, jo sempre dic el mateix: disciplina. Però, afortunadament, també hi ha un altre camí molt més accessible, que és la meditació amb so. Aquí l'únic que has
de fer és assistir en directe a una sessió de gong o de bols tibetans, o escoltar un àudio professional amb auriculars i deixar-te portar. En menys de 90 segons, la teva ment entra en un estat perfecte per meditar.
On està l’equilibri entre el despertar de consciència i viure una vida “normal”? El veritable canvi ha de passar dins de nosaltres i també dins del sistema. No es tracta de sortir, sinó de col·laborar-hi des de la visió que cadascú té per transformar-lo. Em pregunto, per què no introduir la meditació als col·legis? Per què no tenir una sala de meditació a cada casa? Hi ha moltes coses que s’han de transformar des de dins. No té gaire mèrit sortir del sistema quan acabaràs completament aïllat. Es tracta d’impactar-lo des de dins, projectant la teva visió i el benefici que pot aportar allò que vols compartir.
La societat actual ha perdut la connexió amb la calma i la tolerància?
Les guerres i els conflictes existeixen perquè no tenim pau interior. La pau al món comença per la pau dins d'un mateix. Hi ha lleis espirituals que diuen que 'com és a dins és a fora' i 'com és a dalt és a baix' La gran reflexió que hauríem de fer és: per què, si anhelem la pau al món, no som capaços de tenir pau amb nosaltres mateixos? Per què no estem en pau amb la família o amb els companys de feina? També es parla molt de la massa crítica. Som aproximadament 8.700 milions de persones al planeta i una de les coses que s'han estudiat és el subconscient col·lectiu. Després dels atemptats de l'11-S, es va detectar un canvi en la freqüència emocional del planeta. Això ens mostra que, quan milions de persones comparteixen una mateixa intenció, resar, meditar o elevar la consciència, es pot generar un impacte global.
Què els diries a les persones que senten que tenen alguna cosa gran dins seu, però que encara no s’atreveixen a fer el pas? Que confiïn en ells mateixos. Si tu no confies en tu, qui ho farà? Moltes vegades no fem el pas per por. I aquí la gran pregunta és: des d'on estic vibrant? Des de la por o
des de l'amor? Tots tenim dons, però sovint ens costa compartir-los perquè tenim por de ser jutjats, de no ser acceptats o de sentir-nos rebutjats socialment. Estem molt condicionats pels rols familiars i pels arquetips que hem assumit des de petits, i trencar amb això fa molta por perquè sembla que, si canvies, deixaran d'estimar-te. Però precisament aquí hi ha la gran trampa que hem de superar. Jo diria a tothom que confiï en els seus dons, perquè els dons són per compartir. I moltes vegades la persona que més ens critica, jutja o ataca som nosaltres mateixos. Per això la meditació és tan important, ens ajuda a relacionar-nos amb la nostra ment i a desfer creences limitants. Quan es dissolen comences a fluir amb la vida. De fet, jo vaig anar a cures pal·liatives perquè tenia molta por de la mort. Des de petit sentia que tenia certs dons de mediumnitat, i això em generava un pànic enorme i vaig pensar: “On puc aprendre sobre la mort? A la unitat de pal·liatius”. Allà vaig comprendre moltes coses i em vaig alliberar d'aquesta por. Curiosament, va ser llavors quan es van començar a obrir els meus dons i també el meu camí. Perquè, moltes vegades, allà on hi ha la por, també hi ha la clau del teu èxit. •
"La situació de molts pensionistes és molt dura i s'ha de revertir com més aviat millor"
EL DEBAT SOBRE LA SOSTENIBILITAT DE LES PENSIONS A ANDORRA ES TRASLLADA A LES URNES EL PRÒXIM 17 DE JUNY AMB EL REPTE DE CAPGIRAR EL RUMB D'UN SISTEMA QUE ABOCA MOLTS JUBILATS A PERDRE PODER ADQUISITIU. PARLEM AMB EL CANDIDAT TITULAR DE LA BRANCA DE JUBILATS, JOSEP GARCIA NEBOT, I EL SEU SUPLENT, RAMON MARIA OLIVA CUSCULLOLA. LA SEVA PROPOSTA PER GARANTIR LA SOSTENIBILITAT DE LA CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) IMPLICA REACTIVAR ELS SEUS DOS MOTORS, D’UNA BANDA APUJAR GRADUALMENT LES COTITZACIONS I D’ALTRA, MILLORAR LA RENDIBILITAT DEL FONS DE PENSIONS.
Després de 28 anys a la direcció d’Andbank i d’haver gestionat patrimonis, entre altres responsabilitats, hi ha qui es pot preguntar fins a quin punt coneix la realitat de moltes persones que han d’arribar a final de mes amb una pensió ajustada. Què els respondria?
Fa uns mesos vaig començar a resoldre un parell de problemes concrets i la realitat
que he anat trobant m'ha preocupat profundament. La situació de molts pensionistes és molt dura i s'ha de revertir com més aviat millor. Faig un pas endavant per ajudar i cooperar en prendre la direcció correcta i aconseguir entre tots un model que funcioni amb autonomia.
En el seu programa parla de la pèrdua de poder adquisitiu en el moment de la jubilació i destaca una dada molt significativa, a Andorra, la pensió representa aproximadament un 33% dels ingressos que es percebien durant la vida laboral, una xifra força inferior a la d’altres països veïns.
Des de la seva experiència en gestió i control de riscos, quina creu que hauria de ser la primera mesura per començar a corregir aquesta situació?
El nostre fons de pensions és com un vaixell que perd velocitat perquè els seus dos únics motors estan avariats. El primer motor són les cotitzacions insuficients; el segon, el baix
rendiment del fons de pensions. No cal buscar més excuses: la primera mesura és posar en marxa tots dos motors alhora.
Al vostre programa proposeu 'promoure l'increment gradual de les cotitzacions'.
A ningú li agrada que li toquin el sou ni a cap empresa li agrada pagar més. Per què és indispensable duplicar el 12% actual de cotització si volem que els joves d'avui tinguin una pensió demà?
És el primer motor. L'actual 12% se n'ha de pujar perquè la nostra esperança de vida és de les més altes del món, 84 anys. Espanya, Franca i Itàlia aporten entre el 24% i el 33% per finançar les seves pensions. S’està proposant un increment progressiu fins al 21%, però cal arribar al 25% amb una participació molt més activa de l'Estat per no carregar només empreses i treballadors.
Afirmeu que la rendibilitat del Fons de Reserva de Jubilació d’Andorra IPC + 1,61% al llarg dels darrers 15 anys està per sota de països com Canadà, Dinamarca, Països Baixos, Finlàndia, Suècia o Noruega. Com a expert en fons d'inversió, què s'està fent malament amb els diners dels andorrans i on s'haurien d'invertir per obtenir més rendiment?
És el segon motor. El fons es gestiona amb una prudència excessiva, com si tothom tingués 75 anys i oblidant els més joves. Cal adaptar les inversions a l'edat de cada grup de població. No volem copiar ningú, sinó fer les coses com cal i adaptades a la realitat per treure el rendiment adequat.
Diu que una part molt rellevant dels pensionistes que cobren més del salari mínim, se'ls ha congelat la pensió en nom de la 'solidaritat' i de la 'sostenibilitat del sistema de pensions', però vostè afirma que actualitzar-les segons l'IPC seria 'irrellevant' per a les reserves. S'han utilitzat aquests dos conceptes de forma demagògica per retallar drets?
Des del 2012, les congelacions discriminatòries de les pensions afecten uns 1.500 jubilats. Segons el cas, acumulen entre 1 i 14 anys de congelació en algun moment d'aquest període i això s’ha de resoldre de forma retroactiva. Conceptes com els que
vostè comenta, siguin fets amb maldat o no, en cap cas poden justificar la pèrdua de drets adquirits al llarg de tota una vida de feina. Menys encara quan el seu efecte no és rellevant per la guardiola de la CASS.
A banda de la pèrdua de poder adquisitiu per la congelació de l'IPC, quins altres exemples tenim de desvalorització del sistema de pensions?
Es parla de topar les pensions. Fer-ho sense haver limitat abans les cotitzacions equival a confiscar drets econòmics ja adquirits. A més, és una proposta d'imatge sense fons. Com que el topall de la pensió neix de limitar la contribució, la mesura per si sola esdevé un joc de suma zero que no aporta valor.
El vostre programa vol 'promoure canvis legislatius' (pensions temporals de viduïtat per a menors de 55, invalidesa parcial, discapacitat grau 2). Però un conseller de la CASS no té el poder de redactar ni aprovar lleis; això depèn dels polítics del Consell General. Quin és el vostre pla per convèncer el Govern i els partits polítics de fer aquests canvis i que les vostres propostes no quedin en paper mullat?
Són tres qüestions socials crítiques. Tot i que afecten un col·lectiu reduït, ningú està lliure de patir aquestes situacions. Com a conseller de la CASS, traslladaré aquests ca-
sos amb dades i rigor al Consell General i estic convençut que s'aprovarà per consens.
A banda d’aquestes mesures de caràcter social i de protecció, teniu previst proposar alguna altra modificació legal?
Cal eliminar la duplicitat de cotitzacions a la branca general que afecta uns 1.800 jubilats en actiu. Ara com ara, a més d'aportar el 3% de la seva pensió, han de pagar un 10% de la seva nòmina o del salari mitjà si són autònoms. Per coherència i justícia, aquesta doble imposició s’hauria de suprimir.
Proposeu apujar per sobre de l'IPC les pensions inferiors al salari mínim, que afecten el 86% dels pensionistes d'Andorra. Heu calculat quin impacte econòmic tindria aquesta mesura a les arques de la CASS?
És una mesura encertada pel baix nivell de rendes de molts jubilats, sobretot els que han treballat sempre aquí i no cobren de cap altre estat. Ja fa temps que aquestes millores socials s’estan aplicant però, justament perquè són socials, les ha de finançar directament l'Estat i no el fons de la CASS.
Parleu d'impulsar una 'cultura de l'estalvi constant' per tenir un complement privat a la jubilació, i dieu que a Andorra no està arrelada. Com es fa això des de la CASS? Proposaran algun tipus de pla d'estalvi complementari per a tots els treballadors actius o incentius fiscals per als joves que comencen a treballar? Hem d'impulsar la cultura de l'estalvi a llarg termini perquè s'integri al pressupost de tothom com el telèfon, el lloguer o l’hipoteca: no és una despesa d'avui, sinó de demà. S'està debatent quin suport implantar, però crec que la via òptima seria l’aportació anual de l'Estat vinculada a l'estalvi realitzat.
Per finalitzar, el pròxim 17 de juny, els afiliats hauran de decidir qui volen que
els representi. Per què creu que haurien de confiar en la seva candidatura i què els ofereix que la converteix en la millor opció?
No soc de fer promeses buides; només dic el que puc fer i ho compleixo. Ofereixo la meva experiència i la d'un gran equip de professionals per resoldre els problemes del dia a dia, però sobretot per aconseguir unes pensions dignes que funcionin amb total autonomia. Demano el vot als pensionistes actuals. I als futurs pensionistes us animo a mobilitzar familiars i amics jubilats, amb l'objectiu que el vaixell ja estigui en plena velocitat de creuer quan arribi la vostra jubilació.
Després d’una carrera plena de responsabilitats, i ara que podria dedicar-se plenament a la jubilació i als seus nets, què el va portar a interessar-se tan activament per la situació de la CASS? És una manera de contribuir a deixar un millor futur a les pròximes generacions? Efectivament, el motiu és aquest: vull ajudar a corregir el que avui no funciona i col·laborar a posar el rumb en la direcció correcta. Hem de treballar amb rigor per assegurar el benestar dels nostres pensionistes a llarg termini. Només així garantirem que els nostres fills i nets tinguin la jubilació que es mereixen.
Heu explicat que la vostra candidatura compta amb el suport d’un ampli grup de professionals en actiu i jubilats que us aportaran la seva experiència i visió abans de cada Consell d’Administració. Com funcionarà aquesta xarxa de col·laboració?
No tenim el monopoli del coneixement. Per això, abans de cada Consell d'Administració de la CASS, analitzarem els temes clau amb un equip d'experts reduït i altament eficient. La nostra veu no serà una opinió individual, sinó la d'un moviment transversal, preparat i totalment independent. •
per
LA PLANIFICACIÓ FINANCERA HA DEIXAT DE SER NOMÉS UNA QÜESTIÓ D’INVERSIONS PER CONVERTIR-SE EN UNA EINA CLAU PER GUANYAR TRANQUIL·LITAT, LLIBERTAT I CAPACITAT DE DECISIÓ. MÉS ENLLÀ DE LA GESTIÓ DEL PATRIMONI, AVUI REPRESENTA UNA MANERA D’ORDENAR PRIORITATS, ANTICIPAR ESCENARIS I CONSTRUIR EL FUTUR AMB MÉS PERSPECTIVA. PARLEM SOBRE COM TRANSFORMAR OBJECTIUS VITALS EN UN PLA REAL DE FUTUR.
Cristina Llau, Responsable de Planificació Financera de MoraBanc, ens presenta aquest servei únic i diferencial a Andorra.
Per què la planificació financera és avui més important que mai?
Perquè ja no n’hi ha prou amb gestionar el dia a dia. Tots tenim objectius vitals —comprar una casa, emprendre un projecte, ajudar els fills o arribar a la jubilació amb autonomia— que tenen una dimensió emocional, però també una realitat financera al darrere. La gran pregunta és si estem preparant avui la vida que volem tenir demà.
“El temps és un dels factors més importants en qualsevol estratègia financera”
Quan una persona hauria de començar a planificar el seu futur financer?
Sovint pensem que la planificació financera és només per a grans patrimonis o per a etapes més avançades de la vida, però en realitat és útil des del primer moment en què tenim ingressos i objectius. El temps és un dels factors més importants en qualsevol estratègia financera.
Parles del temps com un factor clau. Per què?
“La planificació financera consisteix a gestionar el temps que separa la situació actual dels objectius futurs”
Perquè la planificació financera consisteix, precisament, a gestionar el temps que separa la situació actual dels objectius futurs. M’agrada comparar-ho amb preparar l’ascens a una gran muntanya: ningú afronta una travessa exigent sense planificar la ruta, dividir-la en etapes o administrar bé les forces. Amb les finances passa exactament el mateix. Els grans objectius no s’assoleixen de cop, sinó a través de decisions coherents i sostingudes al llarg del temps. En aquest sentit, el temps no és només una variable financera, sinó un actiu estratègic.
I aquí entra en joc l’interès compost?
Exacte. És un dels conceptes més potents de les finances. Quan el capital genera rendiments i aquests rendiments tornen a generar-ne de nous, es crea un efecte acumulatiu que pot tenir un impacte molt rellevant a llarg termini. Evidentment, qualsevol inversió comporta riscos i la rendibilitat passada no garanteix resultats futurs, però entendre el valor del temps i de la constància és fonamental. En molts casos, la diferència entre una bona decisió financera i una decisió excel·lent no és només la rendibilitat, sinó el temps durant el qual
aquesta decisió és capaç de generar valor.
Hi ha una fórmula universal per gestionar bé el patrimoni?
No. Cada persona necessita una estratègia diferent perquè cada moment vital és únic. No és el mateix començar a construir patrimoni que gestionar-lo després d’assolir estabilitat econòmica o preparar una jubilació llarga i activa. La clau és entendre en quin punt et trobes i adaptar les decisions financeres a aquella realitat.
A la pràctica, com ho feu?
Treballem la planificació financera de manera personalitzada, analitzant la situació econòmica, els objectius i les necessitats de cada client. A partir d’aquí, definim una estratègia clara i realista que inclou estalvi, inversió i protecció financera. Fem un seguiment periòdic per adaptar el pla als canvis personals o professionals que puguin sorgir. L’objectiu és aportar tranquil·litat, estabilitat i una visió a llarg termini. •
Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment Perquè la teva vida no coneix límits. *
Països Baixos
info@jetconsult com +31 318 24 0116
vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.
Andorra info@jetconsult com. Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a. Andorra la Vella
*Your immediate connection to the world Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.
LA FESTIVITAT DE SANT MIQUEL D'ENGOLASTERS VA TORNAR A REUNIR CENTENARS DE PERSONES EN UNA JORNADA MARCADA PER LA TRADICIÓ, LA CONVIVÈNCIA I EL RECONEIXEMENT DEL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL D'ESCALDES-ENGORDANY. DURANT DIVERSOS DIES, EL COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY I LA UNIÓ PRO-TURISME VAN ORGANITZAR UN AMPLI PROGRAMA D'ACTIVITATS QUE VAN COMPTAR AMB UNA GRAN PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
Fotos: Reinaldo Márquez i Comú d’Escaldes-Engordany
La celebració va començar amb les llegendes teatralitzades vora el foc, a les colònies d’Engolasters, una proposta molt especial que va captivar els assistents enmig d’un entorn natural únic. Les activitats van continuar amb tallers familiars, jocs tradicionals, una sortida dedicada a les plantes remeieres i visites guiades al camí hidroelèctric.
Els actes centrals van tenir lloc al Pla de Sant Miquel, on es van viure alguns dels moments més emotius de la jornada amb la ballada de sardanes, la presentació del Pubillatge 20262027, l'ofrena floral i l'actuació de l'Esbart
Més de 200 persones van participar en les activitats i l’aplec popular, amb totes les racions de fideuà de l’Abundi exhaurides
Santa Anna. La missa solemne va estar presidida pel copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano, en una celebració molt significativa per als fidels i per a tota la parròquia.
Un dels moments més esperats va ser el dinar popular, amb el repartiment de 300 racions de fideuà i 30 d'arròs de l’Abundi. No podia faltar la tradicional coca en una jornada que va tornar a demostrar l'esperit de germanor de la parròquia.
Durant la celebració, la cònsol major Rosa Gili va anunciar també la protecció de la capella de Sant Miquel d’Engolasters amb l’objectiu de preservar aquest espai emblemàtic i el paisatge que l’envolta.
La festivitat es consolida així com una de les cites més estimades del calendari parroquial, reforçant els vincles comunitaris i mantenint viva una tradició profundament arrelada a Escaldes-Engordany. •
ACOMIADA MOSSÈN PEPE CHISVERT AMB EMOCIÓ I AGRAÏMENT
EL PASSAT 30 DE MAIG, EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLICH VA ACOLLIR UNA NOVA EDICIÓ DE L’APLEC DE CANÒLICH, UNA CITA MOLT ARRELADA A LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA QUE VA REUNIR CENTENARS DE PERSONES EN UN AMBIENT DE CONVIVÈNCIA, TRADICIÓ I DEVOCIÓ.
Durant la jornada es van repartir prop de 5.800 pans beneïts, entre els quals 300 eren sense gluten, una xifra superior a la de l'any anterior. Els actes van començar amb la tradicional benedicció del pa, seguida de la missa solemne i l'encesa d'espelmes en honor a la Mare de Déu de Canòlich. Posteriorment, els assistents es van reunir a l'exterior del santuari per compartir la celebració, que va continuar amb una ballada de sardanes amenitzada per la cobla Ciutat de Manresa i la representació del 'Ball de Canòlich' per part de l'Esbart Laurèdia.
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, va destacar que l'edició d'enguany de l'Aplec de Canòlich va ser especialment significativa pels recents canvis impulsats pel
L'Aplec va estar marcat pel comiat de mossèn Pepe Chisvert, que deixarà al setembre la parròquia de Sant Julià de Lòria
Es van repartir prop de 5.800 pans beneïts, 300 dels quals sense gluten
bisbat. Cairat va recordar que, igual que l'any passat, la celebració va estar marcada per una notícia rellevant en l'àmbit eclesiàstic, en aquest cas el relleu de mossèn Pepe Chisvert com a rector de la parròquia laurediana.
Mossèn Pepe Chisvert va admetre que acomiadar-se de la comunitat de Sant Julià de Lòria és un pas emotiu després dels vincles establerts al llarg dels anys. Tot i això, va assegurar que afronta aquesta nova etapa amb responsabilitat i fidelitat a la seva vocació, destacant que la seva missió sacerdotal implica servir allà on l'Església el requereixi. Les seves paraules van ser escoltades amb emoció pels assistents, que van voler acompanyar-lo en aquest moment tan significatiu. En acabar la celebració, nombrosos feligresos no van dubtar a
apropar-se per saludar-lo personalment i expressar-li el seu agraïment pels anys de servei, dedicació i proximitat amb la comunitat laurediana. En aquest sentit, el cònsol va voler expressar el seu agraïment a mossèn Pepe pels anys de servei a la comunitat.
Segons els nomenaments anunciats pel Bisbat d’Urgell, mossèn Pepe Chisvert deixarà al setembre la parròquia de Sant Julià de Lòria i Os de Civís per assumir el rectorat de Sant Ot de la Seu d’Urgell i d’altres parròquies de l’Alt Urgell. A més, passarà a formar part del nou Consell Episcopal de la diòcesi com a representant dels arxiprestats de Núria-Cerdanya, l’Alt Urgell i les Valls d’Andorra.
L'Aplec manté viu, any rere any, l'esperit de germanor al voltant de la Mare de Déu de Canòlich
Una vegada més, l’Aplec de Canòlich va esdevenir un punt de trobada per a famílies i pelegrins, mantenint viva una de les tradicions més estimades del calendari lauredià.
Cairat va subratllar que l'objectiu principal de la jornada és afavorir la trobada entre els veïns i mantenir viva una de les tradicions més arrelades de Sant Julià de Lòria. •
87€/
ENCAMP VA CELEBRAR UNA NOVA EDICIÓ DE LA DIADA DE SANT ROMÀ DE VILA, UNA DE LES FESTES MÉS TRADICIONALS DEL CALENDARI POPULAR. LA JORNADA, CELEBRADA EL DILLUNS DE PENTECOSTA ENTORN DE L’ERMITA DE SANT ROMÀ DE VILA, VA RENUNIR NOMBROSES PERSONES EN UN AMBIENT DE GERMANOR I TRADICIÓ.
Fotos: Xavi Pujol
La jornada va començar amb la missa solemne en honor a Sant Romà, celebrada a l’església romànica de Sant Romà de Vila, que conserva el frontal d’altar, l’única mostra de pintura romànica sobre fusta que existeix a Andorra. Després de l’ofici religiós, els assistents van gaudir de l’aperitiu popular i de la tradicional ballada de sardanes, amb la participació de l’agrupació sardanista d’Andorra la Vella.
El conseller de Cultura, Infància i Joventut del comú d’Encamp, Joan Sans, va destacar el valor social i cultural de la celebració. “Com cada aplec de Sant Romà de Vila, hi ha força gent i estem satisfets perquè és un moment de trobada, sempre per la Segona Pasqua”, va afirmar.
Després de l’ofici religiós, els assistents van gaudir de l’aperitiu popular i de la tradicional ballada de sardanes, amb l’agrupació sardanista d’Andorra la Vella
La diada va servir també per anunciar el retorn dels tallers de sardanes a la parròquia, previstos per a la primera setmana de juny. La iniciativa, que es durà a terme conjuntament amb la Federació Sardanista, repetirà després de la bona acollida de l’any passat, quan es van organitzar vuit sessions amb participació de persones de totes les edats. “Els tallers van funcionar molt bé i hi havia gent de totes les edats”, va assenyalar Sans, avançant que el comú encara està definint l’espai on es desenvoluparà aquesta nova edició. •
70 ANYS D’HISTÒRIA AL PAÍS
S ET DÈCADES D’HISTÒRIA, QUATRE
GENERACIONS I UNA MATEIXA FILOSOFIA, L’EXCEL·LÈNCIA. CAVA BENITO VA CELEBRAR EL SEU 70È ANIVERSARI AMB UNA VETLLADA MOLT ESPECIAL AL RESTAURANT EL DIAMANT, ENVOLTAT DE CLIENTS, AMICS, COL·LABORADORS I ALGUNS DELS CELLERS I DESTIL·LERIES MÉS PRESTIGIOSOS AMB QUI HA CONSTRUÏT, AL LLARG DELS ANYS, UNA RELACIÓ MOLT MÉS ESTRETA QUE LA PURAMENT COMERCIAL.
Fotos: Pablo Ledesma
La història de Cava Benito comença l’any 1956, quan Benet Lluelles i Nadal, conegut com Benito de Cal Trist, funda l’establiment a Escaldes-Engordany. Posteriorment, la seva filla, Mònica Lluelles i Baró, juntament amb el seu marit Josep Riberaygua i Aldosa, de Cal Tendre, van donar continuïtat al negoci familiar, consolidant el nom de Cava Benito com un referent dins el sector.
Amb l’arribada de la tercera generació, formada per Maribel Riberaygua i Lluelles i Carles Magdaleno i Treserra, Cava Benito va viure una nova etapa de creixement i especialització, ampliant el catàleg i reforçant els vincles amb productors internacionals de primer nivell.
Des de l’any 2000, la quarta generació ja forma part activa del projecte amb Jordi Magdaleno i Riberaygua, besnet del fundador, que avui lidera el negoci juntament amb els seus pares, mantenint viu l’esperit familiar que ha definit Cava Benito durant set dècades.
Actualment, Cava Benito és un dels grans referents andorrans en begudes prèmium, amb més de 3.000 referències seleccionades de vins, whiskies, ginebres, roms, brandis i licors d’alta gamma. Però més enllà del producte, el que defineix l’establiment és una manera d’entendre l’ofici basada en el rigor, la selecció i les relacions humanes construïdes amb el temps.
Una celebració amb accent internacional
La celebració del 70è aniversari va aplegar alguns dels productors més emblemàtics que formen part de l’univers Cava Benito. Tots ells van coincidir en un mateix missatge, la relació amb la botiga andorrana va molt més enllà de la distribució comercial.
Entre els convidats va destacar José Félix Callejo, enòleg i segona generació del celler riberenc Félix Callejo, qui va remarcar la connexió gairebé familiar que els uneix amb Cava Benito.
“Després de tants anys, la relació comercial s’ha convertit en una amistat. El vi ens uneix. Cava Benito va començar a treballar amb el nostre pare, fundador del celler, i avui nosaltres continuem aquest vincle amb la mateixa estima”, explicava.
Callejo va elogiar “la serietat, la qualitat i la professionalitat” de l’equip de Cava Benito, assegurant que aquests valors expliquen la seva longevitat. “Setanta
anys semblen fàcils de dir, però darrere hi ha molta feina i molta constància”.
Per a l’ocasió, el celler va presentar el seu vi més emblemàtic: Félix Callejo 2018, un homenatge al fundador del projecte familiar. Elaborat exclusivament amb tinta fina de vinyes velles de Ribera del Duero, el vi resumeix la filosofia del celler, exigència extrema, respecte per la vinya i produccions cuidades fins al mínim detall.
“Seleccionem cada any les millors parcel·les de les nostres vinyes pròpies. És un vi elaborat amb molta delicadesa, criat durant 18 mesos en bota i afinat posteriorment en ampolla perquè arribi al consumidor en el seu moment òptim”, detallava l’enòleg.
També va ser present Jorge Miranda, director d’exportacions de Pago de Vallegarcía, qui va destacar la singularitat del seu projecte situat al Parc Nacional de Cabañeros, als Montes de Toledo.
“Vivim en un enclavament únic, amb un microclima molt especial que ens permet elaborar vins amb una identitat pròpia. En un món on tot tendeix a homogeneïtzar-se, això és un valor immens”, explicava.
Pago de Vallegarcía és un dels només 24 cellers espanyols amb la categoria de Denominació d’Origen Pago, una distinció reservada a finques amb característiques irrepetibles. Miranda va subratllar especialment el paper pioner del seu Viognier, considerat el primer gran desenvolupament d’aquesta varietat a Espanya.
“És un vi untuós, amb volum, molt gastronòmic. Sempre diem que és el vi blanc per a qui beu negres”, comentava somrient.
El director d’exportacions també va voler felicitar Cava Benito pel seu aniversari. “70 anys és una xifra impressionant. Amb l’equip, el portafoli i la filosofia que tenen, estic segur que arribaran molt més lluny.”
Des de Jerez arribava també Laura Murphy, copropietària de Bodegas Ximénez-Spínola, una històrica firma fundada el 1729 i especialitzada exclusivament en la varietat Pedro Ximénez.
Murphy va destacar les similituds entre ambdues empreses. “Compartim la mateixa filosofia: la recerca de l’excel·lència i l’originalitat. La relació amb Cava Benito ha anat molt més enllà d’un vincle comercial; hi ha hagut amistat, lleialtat i molta estima.”
“Espero que la meva filla acabi negociant amb els fills d’en Jordi. Això voldrà dir que la relació continua viva.”
Durant la vetllada va presentar el seu singular Fermentación Lenta, un vi blanc sec elaborat 100% amb Pedro Ximénez, fermentat lentament durant mesos fins a aconseguir una profunditat i una capacitat d’envelliment extraordinàries.
Des de França, Sylvain Dufermont, director d’exportacions de Champagne Pannier, va posar en valor la coincidència de valors entre la maison francesa i Cava Benito.
“Compartim l’excel·lència, però sobretot els valors familiars. És un orgull treballar amb una casa com Cava Benito i veure com la relació creix any rere any.”
Aquestes begudes van ser maridades amb un exquisit menú elaborat pel restaurant El Diamant
Aperitiu de benvinguda
• Ostres La Belle Huitre al natural
• Garoines al natural
• Croquetes de rostit
• Broqueta de pop en tempura
• Duo de tonyina Bluefin
• Carpaccio amb aigua de Lourdes
• Tàrtar sobre daus d’alvocat
Primer plat
Turbot a la brasa amb alls i un toc de bitxo, acompanyat de cabdells a la brasa.
Segon plat
Broqueta de tagliata de wagyu amb patates fregides.
Postres
Babà al whisky amb fum de les Terres Altes d’Escòcia.
Pannier exporta arreu del món des de fa dècades, però Dufermont va remarcar que Andorra és un mercat molt especial gràcies a la feina desenvolupada per Cava Benito. “Esperem celebrar amb ells els 80, els 90 i fins i tot els 100 anys.”
La nota més singular de la nit la va aportar Antonia Bruce, propietària i directora de vendes d’Ardnamurchan Distillery, una de les destil·leries emergents més prestigioses d’Escòcia.
Arribada des de la remota costa oest de les Highlands, Bruce va anunciar la creació d’un whisky exclusiu per commemorar el 70è aniversari de Cava Benito: un single cask especialment seleccionat per a l’ocasió.
“Des del primer moment vam connectar amb la família i amb la filosofia de Cava Benito. És una casa amb una relació històrica molt profunda amb Escòcia i això ens va captivar.”
Bruce va voler establir un paral·lelisme entre la història del whisky escocès i la de Cava Benito:
“El 1956, quan va néixer Cava Benito, el whisky escocès vivia una època clau. Ells van saber entendre aquest món molt aviat i construir una casa que només ha anat millorant amb els anys.”
També va compartir una anècdota familiar que resumeix l’esperit de la destil·leria.
“El meu pare té 102 anys i encara avui beu cada vespre el whisky elaborat amb l’ordi de la seva granja.” I va concloure aixecant la copa: “Brindo pels 70 anys de Cava Benito… i per uns altres 70 més.”
La celebració dels 70è aniverari va evidenciar que Cava Benito és molt més que una botiga especialitzada. És una història de família, de passió i de fidelitat construïda durant quatre generacions. •
EL PASSAT 8 DE MAIG VA SER LA XIX DIADA DELS AGENTS DE CIRCULACIÓ COMUNALS, UNA JORNADA INSTITUCIONAL DEDICADA A RECONÈIXER LA TASCA DELS 215 AGENTS QUE VETLLEN DIÀRIAMENT PER LA SEGURETAT VIÀRIA, LA CONVIVÈNCIA CIUTADANA I EL BON FUNCIONAMENT DELS ESPAIS PÚBLICS DEL PAÍS.
Fotos: Sandra Lara · Fotos: SFGA
La celebració va començar amb una missa a l'església de Sant Esteve i va continuar amb l'acte d'honors a la bandera a la plaça del Poble, abans de la cerimònia oficial al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Allí es van lliurar els certificats als alumnes que van completar el curs bàsic de capacitació, així com reconeixements als formadors encarregats de transmetre els coneixements i els valors del servei. També es van entregar les condecoracions als agents que han assolit 15, 20 i 25 anys de trajectòria professional.
Durant l'acte el cònsol major d'Andorra la Vella, Sergi González, va destacar el paper essencial dels agents de circulació en el dia a dia de les parròquies i la dimensió humana de la seva feina.
Per la seva banda, el cònsol menor d'Encamp i president de l'Òrgan de coordinació dels serveis de circulació comunals, Xavier Fernández, va fer balanç de la feina desenvolupada durant el darrer any. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va qualificar els agents de circulació com una "peça fonamental en el dia a dia d'Andorra", destacant-ne la professionalitat, la capacitat de reacció i la vocació de servei. •
També es va fer un reconeixement especial al comissari dels Mossos d’Esquadra, Joan Carles Molinero i un emotiu homenatge pòstum a Damià Pineño
VITAL SEGURO, COMPANYIA CATALANA AMB MÉS DE TRENTA ANYS DE PRESÈNCIA AL PRINCIPAT D’ANDORRA, HA CELEBRAT UN ANY MÉS LA SEVA TROBADA AMB LA MEDIACIÓ DEL PAÍS, UNA CITA JA IMPRESCINDIBLE PER COMPARTIR ESTRATÈGIES, PRESENTAR NOVETATS I ENFORTIR ELS VINCLES AMB LA SEVA XARXA COMERCIAL. L’ACTE, CELEBRAT EL PASSAT 28 DE MAIG A L’ANDORRA PARK HOTEL, VA COMBINAR UNA SESSIÓ DE TREBALL AMB UN ESPAI RELACIONAL EN UN ENTORN IDONI
Fotos: Josep Repiso
Durant la jornada, la companyia va presentar dos nous productes asseguradors, concebuts per donar resposta a les necessitats emergents dels assegurats i ampliar l’oferta amb solucions més
flexibles, modulables i adaptades als nous perfils de client. Aquesta nova proposta reforça el posicionament de Vital Seguro en un mercat cada vegada més exigent i dinàmic.
Un altre dels eixos centrals de la trobada va ser l’anàlisi de les recents modificacions en la legislació asseguradora i el seu impacte en la pràctica diària de la mediació. Es van abordar especialment les noves obligacions en matèria
Un altre dels eixos centrals de la trobada va ser l’anàlisi de les recents modificacions en la legislació asseguradora i el seu impacte en la pràctica diària de la mediació
d’informació, transparència i responsabilitat, així com el risc sancionador associat al seu incompliment. En aquest context, es va posar en valor el paper del mediador com a figura clau per garantir una correcta adequació dels productes a les necessitats del client.
Així mateix, Vital Seguro va exposar la seva aposta per la digitalització dels processos interns i dels canals de comunicació. Aquesta transformació té com a objectiu millorar l’eficiència operativa, reduir els temps de gestió i facilitar una relació més àgil i immediata amb els clients, sense renunciar a la proximitat i l’atenció personalitzada que defineixen la companyia.
Els representants de l’entitat van destacar que aquesta evolució tecnològica respon, tant a les noves demandes del mercat com a la voluntat de continuar oferint un servei modern, competitiu i alineat amb els estàndards del sector, mantenint alhora els valors que han consolidat la seva trajectòria a Andorra durant més de tres dècades.
La jornada va concloure amb un aperitiu als jardins de l’hotel, que va propiciar un espai de networking entre els mediadors i l’equip directiu, afavorint l’intercanvi d’impressions i la identificació de noves oportunitats. •
COM CADA 8 DE MAIG, LA CREU ROJA ANDORRANA VA COMMEMORAR EL DIA INTERNACIONAL DE LA CREU ROJA I DE LA MITJA LLUNA ROJA, ENGUANY SOTA EL LEMA “UNITS PER LA HUMANITAT”. UNA JORNADA PER RECONÈIXER LA TASCA DE TOTES LES PERSONES QUE, CADA DIA, TREBALLEN PER AJUDAR ELS COL·LECTIUS MÉS VULNERABLES I CONSTRUIR UNA SOCIETAT MÉS SOLIDÀRIA.
Fotos: Reinaldo Márquez
L’acte també va servir per posar en valor la tasca que desenvolupa l’entitat al país i el paper fonamental de les persones voluntàries, els professionals i els col·laboradors que fan possible una xarxa d’ajuda constant, propera i compromesa. Una labor que abasta des de l’acompanyament social i
l’atenció a la gent gran fins a la formació i la resposta davant situacions d’emergència.
La presidenta de la Creu Roja Andorrana, Vicky Marrugat, va aprofitar la commemoració per recordar que, malgrat la percepció de benestar que sovint s’associa al Principat, les situacions de fragilitat i necessitat també formen part de la realitat quotidiana de moltes persones. En aquest sentit, va reivindicar la importància de detectar aquestes vulnerabilitats i continuar oferint respostes properes, humanes i adaptades a cada situació.
Marrugat, que acaba de completar el seu primer any al capdavant de l’entitat, també va destacar el vincle històric de la Creu Roja amb els valors de solidaritat i ajuda mútua, posant l’accent en la capacitat de l’organització per evolucionar i adaptar-se als nous reptes socials.
Per la seva banda, el director de l’entitat, Jordi Ribes, va subratllar que la jornada és sobretot un homenatge a totes les persones que dediquen temps i esforç a estar al costat dels altres. Segons va remarcar, la força de la Creu Roja rau en aquesta proximitat amb la ciutadania i en la capacitat de donar resposta a necessitats molt diverses.
Actualment, la Creu Roja Andorrana compta amb una xarxa de suport formada per 4.721 socis i sòcies, així com per 209 empreses i entitats col·laboradores. Pel que fa al voluntariat, l’organització disposa de 395 voluntaris registrats, dels quals 178 es mantenen actius,
acumulant més de 10.000 hores de dedicació solidària durant l’últim any. Paral·lelament, un equip professional treballa diàriament en àmbits tan diversos com la teleassistència, la formació en primers auxilis, l’atenció social o els dispositius preventius en esdeveniments esportius i culturals.
Durant el 2025, la Creu Roja Andorrana ha impulsat 326 preventius arreu del territori i ha dut a terme 262 formacions, arribant a 3.248 persones. En l’àmbit de la salut pública, també destaca l’activitat vinculada a les donacions de sang, amb 1.423 donacions registrades, 1.280 d’efectives i 223 nous donants. A més, iniciatives com el Punt Lila i RollingAnd han prestat 21 i 20 serveis respectivament, reforçant les accions de sensibilització i prevenció.
Els serveis destinats a la gent gran i als col·lectius més vulnerables continuen registrant una elevada ocupació. Els quatre centres de dia de l’entitat es troben actualment al 83% de la seva capacitat, amb 90 de les 108 places ocupades, una dada que evidencia l’augment sostingut de la demanda d’aquest tipus de recursos socials. En paral·lel, programes com la teleassistència donen cobertura a 950 usuaris, mentre que la Botiga Solidària ha atès 393 famílies durant l’últim any.
L’àrea social de la Creu Roja Andorrana ha arribat a 3.448 persones beneficiàries a través de serveis i projectes molt diversos. Entre aquests, destaquen els habitatges socials de l’Arca d’Aixovall, amb 37 usuaris, i els pisos Amor, amb 21 residents. També sobresurten iniciatives com Sempre Acompanyats, amb 384 acompanyaments efectuats, les sortides socioculturals, que han comptat amb 437 participants, o el servei d’àpats a domicili, amb 5.764 àpats distribuïts.
L’entitat es troba ara immersa en la consolidació de projectes iniciats recentment, com l’Arca d’Aixovall, i en l’elaboració d’un nou pla estratègic que marcarà les línies d’actuació fins a finals de 2029. Un full de ruta que buscarà reforçar encara més la capacitat d’acompanyament i resposta social de l’organització. •
canvia de nom i es transforma en
El que fins ara es coneixia com a Park Piolets Mountain Hotel & Spa inicia una nova etapa. A partir del pròxim 19 de juny, l’establiment de cinc estrelles ubicat a Soldeu passarà a anomenar-se Lodge Park Hotel, un canvi que va molt més enllà d’una nova identitat visual i que simbolitza la culminació d’un procés de transformació iniciat fa tres anys.
Situat en un dels enclavaments més exclusius d’Andorra, el nou Lodge Park Hotel es presenta com un refugi contemporani de muntanya, pensat per a aquells viatgers que busquen desconnexió, calma i benestar en un entorn natural privilegiat. Tot amb l’objectiu d’oferir una experiència d’alta gamma marcada per la proximitat, la calidesa i el confort, allunyant-se del concepte clàssic de luxe ostentós.
“Volíem un nom que ens acompanyés en aquesta evolució. És una gran aposta i un pas molt meditat, perquè continuem sent els mateixos”, explica el director general de l’hotel, Ludovic Pierre Duprat. El directiu destaca que el concepte “Lodge” defineix perfectament la nova filosofia de l’establiment, entès com un refugi, però amb una mirada contemporània que va més enllà del concepte arquitectònic.
Malgrat el canvi de nom, l’hotel manté un dels seus elements més important, el logotip dels dos piolets formant un cor.
Un símbol que, segons Duprat, representa “l’amor per la muntanya, la unió de l’equip i la proximitat amb el client” Una identitat emocional que el grup ha volgut preservar en aquesta nova etapa.
La transformació de l’hotel ha anat molt més enllà de la imatge corporativa. Durant els darrers anys, l’establiment ha fet un important salt qualitatiu en serveis i instal·lacions. L’hotel ha evolucionat de quatre a cinc estrelles, amb una aposta per una experiència més exclusiva i personalitzada.
Entre les principals novetats destaca la renovació de les suites, ara concebudes amb dos ambients diferenciats, així com la modernització del spa, orientat a la connexió cos-ment i basat en productes naturals. També s’ha reforçat l’oferta gastronòmica amb propostes de primer nivell com el restaurant Kao Soldeu, especialitzat en alta cuina xinesa, i Don Giovanni, una trattoria italiana d’inspiració tradicional.
El públic familiar continua sent també una prioritat. L’hotel ha ampliat recentment el seu Kids Club, incorporant nous espais de joc, videojocs i activitats dirigides per l’equip d’animació.
Però la renovació no s’atura aquí. De cara a aquest estiu, Lodge Park Hotel ja prepara noves incorporacions, entre les quals destaca una piscina exterior i la renovació integral de les cabines de massatge del spa.
EL PAVELLÓ TONI MARTÍ D’ESCALDESENGORDANY ES VA CONVERTIR EN L’ESCENARI DE LA GALA SOLIDÀRIA
“BALLEM PEL GUILLEM”, ORGANITZADA PEL CLUB RÍTMICA D’ESCALDES-ENGORDANY (GAEE), QUE VA ACONSEGUIR APLEGAR CENTENARS DE PERSONES AMB L’OBJECTIU DE RECAPTAR FONS PER AL TRACTAMENT MÈDIC DEL GUILLEM, UN NEN DE NOMÉS DOS ANYS DIAGNOSTICAT AMB LA SÍNDROME CTNNB1.
Fotos: Cecilia Bellomo
Aquesta malaltia minoritària deriva d’una alteració en el gen homònim, responsable de produir la proteïna beta-catenina, un element estructural indispensable per al funcionament cel·lular. La manca o disfunció d’aquesta proteïna comporta greus afectacions en el desenvolupament motor i cognitiu, requerint teràpies d’alt cost per millorar la qualitat de vida dels pacients.
L’esdeveniment va destacar per una programació esportiva i artística que va incloure un total de 38 actuacions. Diferents clubs i entitats d’arreu del país van sumar-se a la causa, oferint exhibicions de gimnàstica rítmica, gimnàstica artística, gimnàstica estètica i balls moderns.
La recaptació s’ha centralitzat a través de la venda d'entrades a taquilla, una guardiola solidària habilitada durant la jornada i les aportacions voluntàries, destinades a sufragar uns tractaments especialitzats que, actualment, no compten amb la cobertura dels sistemes públics de salut.
L’organització ha recordat que la campanya de suport roman oberta a través d’una "fila zero" per a tothom qui vulgui continuar col·laborant. Les donacions es poden realitzar mitjançant el Bizum als números 392 939 i 395 577. Aquesta via de finançament és clau per garantir la continuïtat de l’atenció mèdica del Guillem. •
Les donacions es poden realitzar a través de Bizum als números
392 939 i 395 577
SANT JULIÀ DE LÒRIA VA POSAR PUNT
FINAL A LA 17 a EDICIÓ DE LA RUTA DE LA TAPA, AMB UN BALANÇ MOLT
POSITIU, DESPRÉS DE CINC DIES D'INTENSA
ACTIVITAT GASTRONÒMICA I AMBIENT
FESTIU ALS CARRERS DE LA PARRÒQUIA. ELS QUINZE ESTABLIMENTS PARTICIPANTS VAN SERVIR UN TOTAL DE 12.572 TAPES, UNA XIFRA QUE CONFIRMA LA CONSOLIDACIÓ
D'AQUESTA PROPOSTA COM UNA DE LES CITES GASTRONÒMIQUES MÉS DESTACADES DEL CALENDARI LAUREDIÀ.
Fotos: Comú de Sant Julià de Lòria
Durant cinc jornades, la parròquia es va convertir en un gran punt de trobada on gastronomia, música, activitats i participació ciutadana van anar plegats per dinamitzar la restauració local i omplir els carrers de vida.
la parròquia com un referent
i social del país
La Ruta de la Tapa va mantenir el seu format habitual, oferint tapes i beguda a un preu assequible i convidant el públic a descobrir diferents establiments a través d'un recorregut gastronòmic per tota la parròquia. A banda de les degustacions culinàries, l'esdeveniment també va comptar amb activitats de dinamització i un sistema participatiu de premis que va fomentar encara més la implicació dels assistents.
Des de l'organització es va valorar molt positivament tant la resposta del públic, com la implicació dels restauradors participants, que van tornar a convertir aquesta proposta en una de les activitats amb més seguiment de la primavera a Sant Julià de Lòria. •
Si encara no tens l'últim model, demana'l gratis online i te'l portem a casa!
No esperis més!
LA SALA DEL PRAT DEL ROURE D’ESCALDES-ENGORDANY ES VA OMPLIR DE MÚSICA, COLOR I TRADICIÓ AMB MOTIU DE LA SEGONA EDICIÓ DEL FESTIVAL DE FOLKLORE DANSES DEL MÓN, ORGANITZAT PEL GRUP DE FOLKLORE CASA DE PORTUGAL, QUE ENGUANY HA CELEBRAT EL SEU TRENTÈ ANIVERSARI. LA JORNADA VA REUNIR MÉS DE 150 DANSAIRES SOBRE L’ESCENARI EN UNA GRAN MOSTRA DE CULTURA POPULAR I DANSA TRADICIONAL DE DIVERSOS PAÏSOS.
Fotos: Emiliano Griotti
A partir de les 18 hores, el públic va poder gaudir d’un espectacle ple de ritme, tradició i emoció, amb diverses sorpreses preparades per l’organització.
En aquesta edició, el Grup de Folklore Casa de Portugal va comptar amb la participació dels grups convidats Etnográfico de Vila Praia de Ân-
cora, Perú Ritmos y Costumbres, Los Argentinos i l’Esbart Valls del Nord, que van oferir representacions de dansa tradicional de Portugal, Perú, Argentina i Andorra. L’esdeveniment va posar en valor la riquesa cultural i folklòrica de cada país, convertint-se en un espai de convivència i intercanvi entre cultures.
El festival també va servir per commemorar els 30 anys del Grup de Folklore Casa de Portugal, fundat l’1 de maig del 1996
El festival també va servir per commemorar els 30 anys del Grup de Folklore Casa de Portugal, fundat l’1 de maig del 1996 amb l’objectiu de promoure la cultura popular portuguesa al Principat. Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha impulsat nombroses iniciatives culturals, exposicions, presentacions de llibres i mostres gastronòmiques, consolidant-se com un referent de la cultura portuguesa a Andorra.
L’esdeveniment va comptar amb el suport del Comú d’Escaldes-Engordany, el suport institucional del Consolat General de Portugal, la col·laboració del Ministeri d’Afers Exteriors de Portugal i el patrocini oficial de Nova Elegance, del Group Nova, així com d’altres empreses col·laboradores. •
LA TEVA HISTÒRIA
EL TEU PREMI
EMPRESA I EMPRENEDORIA
RECONEIXEM DONES QUE HAGIN DESTACAT EN ELS SEGÜENTS ÀMBITS:
ECONOMIA I FINANCES CULTURA
INNOVACIÓ I INVESTIGACIÓ
ACCIÓ SOCIAL
COMUNICACIÓ POLÍTICA
JOVES TALENTS ESPORT
CREADORES DE CONTINGUT IN MEMORIAN
CANDIDATURES OBERTES FINS EL 30 DE JUNY ‘26
UNA CREACIÓ DE DONA SECRET
25 DE NOVEMBRE
TENS UNA CANDIDATA? PROPOSA-LA ESCANEJAN
EL CODI QR
ESPECIALISTES EN LA CONSTRUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES DINS DE L'ÀMBIT DE L'EDIFICACIÓ. TÈCNIC CONSULTOR CERTIFICAT EN PASSIVE HOUSE
C. dels Barres 21, Santa Coloma, Andorra la Vella · T. 720 975 · urcosa@urcosa ad www.urcosa.ad
EL PASSAT 8 DE MAIG LA ESPE PALACIOS I EL BORJA SANFÉLIX VAN SEGELLAR EL SEU AMOR ENFRONT DEL MAR, EN UNA BODA INTIMA, OFICIADA PER LES SEVES GERMANES I EN COMPANYIA DELS SEUS PARES. UNA CELEBRACIÓ, PLENA D'EMOCIÓ I VERITAT. ELLS NO NECESSITAVEN RES MÉS PERQUÈ JA HO TENEN TOT, L'AMOR DE L'UN PER L'ALTRE I LES GANES DE CONTINUAR CONSTRUINT LA SEVA FAMÍLIA, JUNTAMENT AMB ELS SEUS GATS GAS I ROMEO.
Fotos: Espe i Borja
Tot i que ells ja estaven casats a Andorra, tenien moltes ganes de celebrar la seva unió amb la seva família. Per això van decidir celebrar-ho al restaurant L'Estibador, a la platja del Saler. El menú va encertar i agradar a tothom, amb uns entrants per compartir i un plat principal diferent, per a cadascú, on la paella valenciana no podia faltar. Va ser una celebració íntima, molt "Espe i Borja", feta a la seva manera i sense regles. L'únic que importava era gaudir de la família i dels qui realment els acompanyen al cent per cent en el seu dia a dia.
La núvia duia un vestit d'encaix de tall sirena que definia perfectament les seves corbes i la feia lluir radiant. Es va maquillar i pentinar ella mateixa, apostant per un estil glow en tons marrons que es mimetitzava perfectament amb l'entorn mariner, i unes ones suaus que emmarcaven la seva cara lluminosa i feliç. Per la seva part, el nuvi es va decantar per un vestit elegant de tons clars, totalment d'acord amb els colors naturals del fons.
Una boda íntima, plena d'emoció i veritat, celebrada davant del mar i al costat de les persones més importants
Un dels moments més especials va ser l'intercanvi de vots, missatges que es diuen en el dia a dia, però que va ser preciós reafirmar i compartir amb la família mentre sonava de fons el cànon de Pachelbel i Can you feel the love tonight. En aquell moment es van dir tot el que signifiquen l'un per l'altre, recordant que són impuls i inspiració mútua, i es van fer la promesa de continuar estimant-se i respectant-se com ho han fet fins ara.
La banda sonora de la celebració la van posar cançons que tenen un significat especial per a ells, interpretades per un violinista que, a més, és seguidor de la parella des de fa anys. El Borja va entrar amb “No importa la distància” de la pel·lícula Hèrcules, la Espe amb “Por ti volaré” d'Andrea Bocelli, i van tancar la cerimònia amb el tema “Si tú eres mi hombre y yo tu mujer”.
La Espe i el Borja es van conèixer fa nou anys al gimnàs de la seva ciutat natal, València i des de llavors s'han convertit en una parella que inspira la seva comunitat a xarxes socials. Fa quatre anys que viuen a Andorra on han convertit el Principat en el seu refugi de vida, on continuen donant vida als seus somnis sent exemple, tots dos, d'amor per la vida. •
ANDORRA LA VELLA VA TORNAR A CONVERTIR-SE EN UN PUNT DE TROBADA DE CULTURES AMB UNA NOVA EDICIÓ DE LA SETMANA DE LA DIVERSITAT CULTURAL, UNA INICIATIVA QUE VA OMPLIR LA CAPITAL DE MÚSICA, DANSA, GASTRONOMIA I ACTIVITATS PER REIVINDICAR LA CONVIVÈNCIA I LA RIQUESA CULTURAL DEL PAÍS.
Fotos: Comú d’Andorra la Vella/ Tony Lara
L’acte central de la programació va ser la Mostra gastronòmica i folklòrica La Diversitat a taula, celebrada a la plaça Guillemó. La jornada va aplegar una desena d’entitats culturals que van oferir degustacions de plats típics d’arreu del món, amb especialitats de l’Argentina, Colòmbia, Filipines, Índia, Perú, Portugal, Equador, Rússia i Ucraïna.
La celebració també va comptar amb una cercavila festiva, que va partir de la plaça de la Rotonda fins a la plaça Guillemó, amb banderes i vestits tradicionals de les diferents comunitats residents al país. Durant tot el dia, el públic va poder gaudir d’actuacions folklòriques i musicals amb danses índies Bo-
La mostra gastronòmica va aplegar una desena d’entitats culturals que van oferir degustacions de plats típics d’arreu del món
llywood, tango argentí, balls tradicionals colombians, portuguesos i filipins, així com flamenc, ritmes caribenys i sardanes.
La consellera de Social, Joventut i Espai Ciutadà, Maria Nazzaro, va destacar que “La Mostra és una oportunitat per compartir cultures, tradicions i gastronomies diferents en un entorn de convivència i proximitat”, posant en valor la implicació de les entitats participants.
La Setmana de la Diversitat Cultural va arrencar dies abans amb diverses activitats culturals i divulgatives com ara espectacles de dansa colombiana, conferències, tallers gastronòmics per a joves i la presentació del projecte col·lectiu Una plaça que balla, una instal·lació permanent a la plaça Guillemó dedicada a la diversitat cultural de la parròquia. •
L’ENOTECA WINE BAR – RESTAURANT VA ACOLLIR UNA EXCLUSIVA VETLLADA DEDICADA AL MÓN DEL VI AMB LA PRESENTACIÓ DE BODEGAS VALDEMAR I VALDEMAR ESTATES, UNA CITA QUE VA REUNIR CLIENTS I AMANTS DE L’ENOLOGIA PER DESCOBRIR, DE PRIMERA MÀ, L’UNIVERS I LA FILOSOFIA D’UN DELS CELLERS AMB MÉS PRESTIGI INTERNACIONAL.
Fotos: Reinaldo Márquez
Amb més de 130 anys d’història, Bodegas Valdemar representa una de les grans sagues vitivinícoles de Rioja. Els seus orígens es remunten a l’any 1889, a Oyón, on la primera generació de la família Martínez Bujanda ja elaborava vins en un petit calat de pedra. Generació rere generació, el celler ha mantingut viu l’esperit innovador i pioner que avui continua definint la marca.
Durant el tast, els assistents van poder conèixer algunes de les referències més emblemàtiques del celler, així com la seva aposta pels vins de finca, elaborats a partir d’una acurada selecció de parcel·les pròpies repartides per la denominació Rioja. Vins amb identitat pròpia i gran personalitat, com La Recaja, Balcón de Pilatos, Las Seis Alhajas o les diferents expressions de La Gargantilla, van despertar un gran interès entre els participants.
La vetllada també va servir per presentar el projecte internacional Valdemar Estates, el somni americà de la família Martínez Bujanda. Situat a Walla Walla, a l’estat de Washington, es tracta del primer celler, no nord-americà, establert dins la denominació Washington State Wine. Aquest innovador projecte fusiona la tradició riojana amb el caràcter únic dels terrers nord-americans, donant lloc a vins singulars i de gran personalitat.
Els assistents van tenir l’oportunitat de degustar algunes de les seves creacions més representatives, elaborades amb varietats com Cabernet Sauvignon, Syrah o Chardonnay, i descobrir l’essència d’uns vins que reflecteixen, tant l’experiència centenària del celler com la seva mirada internacional i contemporània •
La vetllada també va servir per presentar el projecte internacional Valdemar Estates, el somni americà de la família Martínez Bujanda
ANGELINE PERFUMS HA INAUGURAT LA SEVA NOVA BOUTIQUE A ANDORRA, UNA OBERTURA QUE ASSENYALA UNA NOVA ETAPA PER A LA MARCA AMB UN ESPAI DEDICAT A LA PERFUMERIA DE NÍNXOL. LA FIRMA, CREADA A ESPANYA AMB INGREDIENTS FRANCESOS D’ALTA QUALITAT I INSPIRADA EN LA TRADICIÓ PERFUMISTA DE GRASSE, APOSTA PER ANDORRA PER APROPAR EL SEU UNIVERS OLFACTIU TANT ALS RESIDENTS COM ALS VISITANTS.
Fotos: Josep Repiso
Després d’anys construint una comunitat fidel de clients, Angeline fa realitat el desig de descobrir les seves fragàncies en persona, en un entorn pensat per viure l’experiència completa del perfum, sentir-ne l’evolució sobre la pell, explorar les famílies olfactives i descobrir l’art del layering, la tècnica de combinar perfums per crear una firma olfactiva única i personal.
La boutique, situada a l’Avinguda Meritxell núm. 65, ofereix una col·lecció de 72 fragàncies femenines, masculines i unisex, distribuïdes per universos olfactius —florals, afruitats, afustats, orientals, moleculars, almescats o frescos, entre d’altres— per facilitar una descoberta intuïtiva i emocional. Cada flascó incorpora una representació visual de les notes i de la piràmide olfactiva, reforçant la dimensió artística i sensorial de cada composició.
L’essència d’Angeline és aquesta llibertat creativa, fragàncies concebudes per combinar-se entre elles i permetre que cada persona construeixi el seu propi “armari perfumista” segons l’estat d’ànim, l’ocasió o el moment vital. Amb
col·lecció de
aquesta filosofia, la marca vol democratitzar la perfumeria de nínxol i oferir una experiència sofisticada, però accessible, on cada dona pugui sentir-se única, elegant i segura de si mateixa.
A la boutique, estilistes perfumistes assessoren els clients per trobar el seu estil olfactiu i crear combinacions personalitzades. A més dels formats de 100 ml, totes les fragàncies estan disponibles en mini formats travel de 10 ml, ideals per construir una col·lecció pròpia i portar-la arreu. La firma també presenta Discovery Sets temàtics adaptats a diferents estils de vida i emocions.
Entre les fragàncies més icòniques destaquen Love and Tenderness, una composició íntima, almescada i elegant; Aphrodisiac Intrigue, el best-seller unisex de caràcter magnètic i addictiu; i Vanilla Fantasy, una vainilla sofisticada i envoltant que sedueix des del primer instant.
Amb aquesta obertura, Angeline convida residents, visitants i turistes d’arreu del món a descobrir un nou concepte de perfumeria de nínxol, en una boutique oberta els set dies de la setmana i concebuda com un espai de bellesa, inspiració i emocions. A més, la firma organitzarà regularment masterclass exclusives i trobades perfumistes on els clients podran descobrir l’art del layering, crear el seu propi armari perfumista i trobar una firma olfactiva única, guiats pels estilistes perfumistes de la marca. •
Entre les fragàncies més icòniques destaquen Love and Tenderness, Aphrodisiac Intrigue i Vanilla Fantasy
EL RINCÓN DEL CURRO ARRIBA A ESCALDES-ENGORDANY AMB UNA PROPOSTA BASADA EN LA CUINA DE PRODUCTE, LA TRADICIÓ EXTREMENYA I UNA EXPERIÈNCIA PENSADA PER GAUDIR SENSE PRESSES. EL LOCAL ESTRENA UNA NOVA CARTA, MÚSICA EN DIRECTE LES TARDES DELS CAPS DE SETMANA I UNA PROPOSTA DE “TARDEO” QUE COMBINA TAPES, COPES I MÚSICA EN UN AMBIENT DISTÈS.
Fotos: Noelia Farias
Darrere del projecte hi ha el Curro, fundador i ànima del restaurant, que ha sabut portar un trosset de la seva terra natal fins al Pirineu. Amb una trajectòria marcada per la dedicació i l’estima per la gastronomia, continua avui “al peu del canó”, transmetent aquesta autenticitat en cada plat i en cada detall.
La nova carta combina producte amb arrel i tècnica cuidada, apostant per sabors intensos i elaboracions fetes amb temps. “Dues terres, una sola carta per degustar” defineix l’esperit d’un restaurant que vol anar més enllà del simple fet de menjar. El concepte vol fusionar gastronomia i experiència, en un espai pensat tant per a un àpat tranquil com per allargar la tarda en bona companyia.
Un dels grans protagonistes és el pernil ibèric Los Candiles, tractat amb el respecte que mereix una peça de devesa. Cada pernil passa per una selecció minuciosa i es talla a mà davant del client, amb fines I equilibrades làmines que potencien aroma, textura i sabor. El ritual del tall en directe es converteix així en part de l’experiència gastronòmica. •
“Dues terres, una sola carta per degustar”
Descobrim quatre referències excepcionals. Una selecció perfecta per brindar en qualsevol ocasió amb propostes plenes de personalitat, sofisticació i caràcter mediterrani.
Fransola sedueix amb les seves notes de maracujà, poma i un elegant toc mineral amb matisos de vainilla i cafè, oferint una boca sedosa i plena de personalitat. El company perfecte per a marisc, peixos a la brasa, aus amb herbes aromàtiques i plats frescos de verdures, servit entre 10 i 12 ºC.
Jean Leon 3055
Chardonnay
Un Chardonnay fresc i lluminós de la D.O. Penedès, amb intenses notes de fruita tropical i una elegància que conquista els paladars més actuals. Llarg, equilibrat i persistent en boca, ofereix una experiència afruitada i sofisticada en cada copa.
Ariadna Gran
Reserva
Ariadna Gran Reserva és un cava exclusiu i elegant, elaborat amb xarel·lo de vinya vella i pinot noir, amb una criança mínima de 42 mesos que li aporta complexitat i finor. Un brut nature sofisticat, de producció acurada i verema manual, ideal per als amants dels caves amb personalitat i gran expressió.
AT ROCA RESERVA
Brut Nature
Un Corpinnat Brut Nature elegant i expressiu, nascut dels sòls calcaris de Sant Sebastià dels Gorgs, amb aromes de poma reineta, pera i delicats records de brioixeria. Fresc, mineral i persistent, destaca pel seu carbònic cremós i una sofisticada criança que aporta equilibri i profunditat.
LA QUARTA EDICIÓ DEL CLÀSSICAND VA ARRENCAR EL PASSAT 29 DE MAIG AMB UNA INAUGURACIÓ DE LUXE A L'AUDITORI NACIONAL D'ANDORRA QUE VA PENJAR EL CARTELL D'ENTRADES EXHAURIDES. LA PROTAGONISTA DE LA VETLLADA VA SER LA PRESTIGIOSA MEZZOSOPRANO LETONA ELĪNA GARANČA, UNA DE LES VEUS MÉS ADMIRADES DE L'ESCENA LÍRICA INTERNACIONAL. ACOMPANYADA AL PIANO PER MATTHIAS SCHULZ, L'ARTISTA VA OFERIR UN RECITAL CARREGAT D'INTENSITAT, ELEGÀNCIA I SENSIBILITAT DAVANT UN AUDITORI NACIONAL PLE DE GOM A GOM.
Fotos: Noelia Farias / Reinaldo Márquez
El programa va proposar un viatge musical a través d'algunes de les obres més emblemàtiques del repertori europeu, amb peces de Brahms, Txaikovski, Rakhmàninov i Bizet. La interpretació d'Elīna Garanča va captivar el públic gràcies a la seva extraordinària qualitat vocal, la seva versatilitat artística i una gran capacitat expressiva, reforçada per la complicitat musical amb Matthias Schulz.
L'entusiasme dels assistents es va fer evident amb llargues ovacions que van culminar amb dos bisos molt especials. La mezzosoprano va interpretar l'emotiva ària de Santuzza de Cavalleria rusticana, de Pietro
Mascagni, i una cançó tradicional letona dedicada a les seves arrels, posant el punt final a una vetllada plena d'emoció.
Amb aquest concert inaugural, ClàssicAnd 2026 va reafirmar la seva aposta per una programació artística de primer nivell, acostant al Principat grans figures internacionals de la música clàssica i la lírica.
Després de la brillant inauguració amb Elīna Garanča, el ClàssicAnd 2026 va continuar l'endemà al Parc Central d'Andorra la Vella amb una de les propostes més espectaculars de la programació: Carmina Burana, la monumental obra de Carl Orff que va reunir més de 185 intèrprets sobre l'escenari. Considerada una de les composicions simfonicocorals més emblemàtiques del segle XX, Carmina Burana va captivar el públic amb la seva força rítmica, la seva intensitat emocional i la seva espectacularitat sonora. Inspirada en poemes medievals sobre el destí, l'amor, el desig i la fragilitat humana, l'obra va oferir una experiència musical vibrant i carregada d'emoció.
La interpretació va ser possible gràcies a la col·laboració entre l'ONCA, la Jove Orquestra Simfònica de Galícia, el Cor de la Simfònica de Galícia i el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. Sota la direcció musical de Josep Caballé Domenech, i amb les veus solistes de Juliette Lozano, Guillem Batllori i Kevin Amiel, el concert va esdevenir un dels grans moments del festival.
Altres propostes destacades del ClàssicAnd 2026 van ser La Passió de Casa de la Vall, una experiència itinerant i íntima dins de l'històric edifici, Combattimento, una reinterpretació moderna de l'òpera barroca de Monteverdi, Òhpera!, una divertida proposta de carrer per a tots els públics i l'espectacle de dansa contemporània de la Compañía Nacho Duato, dirigida pel prestigiós coreògraf espanyol. La programació també va incloure el concert de Christian Zacharias & Leipzig Quartet, mentre que Cassandre protagonitzada per Fanny Ardant va posar el punt final a aquesta quarta edició del festival. •
ClàssicAnd
2026 ha tornat a acostar a Andorra
grans
figures
internacionals de la música i les arts escèniques
Organitza:
26, 27 i 28 de juny del 2026
Col·labora:
LA PARRÒQUIA DE CANILLO VA ACOLLIR, ELS DIES 16 I 17 DE MAIG, LA 12a EDICIÓ DEL CONCURS JOVES INTÈRPRETS MUSICALS (JIM), ORGANITZAT PER L'ESCOLA HARMONIA. EL CERTAMEN VA COMPTAR AMB UN TOTAL DE 32 PARTICIPANTS PROCEDENTS DE LLEIDA, BARCELONA I ANDORRA, ELS QUALS VAN COMPETIR EN MODALITATS INDIVIDUALS I EN FORMACIONS DE DUO, QUARTET I A QUATRE MANS. ELS INSTRUMENTS QUE ES VAN PODER SENTIR DURANT LES DUES JORNADES VAN SER EL PIANO, EL VIOLÍ, LA GUITARRA, EL VIOLONCEL, EL CLARINET I EL CANT.
Fotos: Xavi Pujol
La valoració de les actuacions va anar a càrrec d'un jurat compost per Maylos Pons, Lluís Garcia i Blai Navarro. Així mateix, el certamen va rebre el suport de les empreses col·laboradores BYLD Construccions, AMB Assessors d'assegurances, Immobiliària Alpina i Instaldomo.
A la cloenda de l'acte, el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, va dirigir unes paraules als participants, a la directora del concurs, Roser Palomero i al seu equip, i va interpretar diverses peces al piano. Com a part dels guardons, els músics premiats tindran l'oportunitat d'oferir un concert a Barcelona organitzat per l'Associació Musical Innovator.
Pel que fa al palmarès d'aquesta edició, els primers premis de totes les categories individuals han quedat deserts. En la categoria Clau de Sol (de 6 a 9 anys), el segon premi ha estat per a Alexia Ballespi (piano). En la categoria Infantil (de 10 a 13 anys), el segon premi s'ha atorgat a Lluís Schell (violoncel),
Com a part dels guardons, els músics premiats tindran l'oportunitat d'oferir un concert a Barcelona organitzat per l'Associació
Musical Innovator
el tercer premi a Pilar Ballespí, i s'han concedit mencions a Leo Sierra (clarinet) i Víctor Boronat (piano). En la categoria Juvenil (de 14 a 18 anys), Amadeus Klahr (piano) ha obtingut el segon premi i Eva Soriano (cant) el tercer premi.
En la categoria de Formacions Musicals (fins a 4 membres), el primer premi ha estat per al Duo format per Joana Surrell i Amadeus Klahr (piano). El segon premi s'ha lliurat al Quartet DO RE MI FA, integrat per Blanca Jover (violí), Noa Tena (guitarra), Víctor Boronat (piano) i Mateo Villaverde (percussió). Finalment, es van atorgar mencions al Duo Clau de Sol, format per Abril Parrilla i Joana Surrell (piano), i al duo de violins de Blanca Jover i Adrià Chamayou. •
LA CORAL D’ESCALDES-ENGORDANY VA PROTAGONITZAR, EL PASSAT 9 DE MAIG, UNA VETLLADA MUSICAL MOLT ESPECIAL AMB UNA CANTADA CONJUNTA AMB LA CORAL SUECA ROMKÖREN. EL CONCERT, CELEBRAT A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR, VA REUNIR NOMBROSOS ASSISTENTS QUE VAN GAUDIR D’UNA ACTUACIÓ PLENA D’EMOCIÓ, SENSIBILITAT I HARMONIES CORALS.
La trobada va esdevenir un bonic intercanvi cultural entre Andorra i Suècia, unint dues formacions amb una gran passió per la música coral. Durant el concert, les dues corals van interpretar diverses peces que van captivar el públic per la seva delicadesa i força interpretativa, creant una atmosfera íntima i molt especial dins l’emblemàtica església escaldenca.
El públic va respondre amb una gran ovació final, agraint una vetllada que va convertir la música coral en la gran protagonista de la nit a Escaldes-Engordany. •
VEU SILENT VA PRESENTAR EN DIRECTE “SONS D’ALGUN VERS”, EL SEU PRIMER TREBALL DISCOGRÀ -
FIC DE LLARGA DURADA, EN UN CONCERT ÍNTIM QUE VA REUNIR DIVERSOS MÚSICS I ARTISTES DEL PAÍS.
Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany
Després de la publicació del seu primer EP i de participar en diversos espais culturals del país, el grup va fer un pas endavant amb un disc format per deu temes originals construïts a partir de poemes d’autors andorrans com Ester Fenoll, Marta Deu, Antoni Caus, Teresa Colom i Arnau Orobitg.
Per a aquesta presentació, Veu Silent va actuar amb la formació completa integrada per Roser Puigbò a la veu, David Sanz a la guitarra, Oriol Vilella al baix, Genís Gaya a la percussió i Manuel Fernández a la veu.
El concert també va incorporar diverses col·laboracions especials que van ampliar la dimensió escènica i musical de l’espectacle. Entre aquestes va destacar la participació de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), en format quartet de corda, amb Jordi Coll i Francesc Planella als violins, Elias Porter a la viola i Mireia Planas al
violoncel. També hi va participar el grup Daura Folk, amb Nina Planavila a l’acordió, així com altres músics del país com Ester Sánchez i Edu Cabrera. En total, dotze artistes van compartir escenari en una proposta concebuda com una experiència musical i poètica de gran sensibilitat.
El projecte va ser possible gràcies al suport i la col·laboració de diverses institucions i agents culturals, entre els quals el Comú d’Escaldes-Engordany, el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i la Fundació ONCA, que van contribuir al desenvolupament i a la producció d’aquest primer àlbum. •
Colònies d’estiu en anglès
Per a infants i joves de 5 a 17 anys Amistats, diversió i aprenentatge
EL SANTUARI DE MERITXELL ACULL L’EXPOSICIÓ
FOTOGRÀFICA ‘MERITXELL RENEIX’, UNA
MOSTRA QUE DONA EL TRET DE SORTIDA AL PROGRAMA D’ACTIVITATS ORGANITZAT PEL GOVERN D’ANDORRA I EL COMÚ DE CANILLO PER COMMEMORAR EL 50È ANIVERSARI DE LA INAUGURACIÓ DEL TEMPLE, REALITZAT PER L’ARQUITECTE RICARDO BOFILL.
Fotos: Xavi Pujol
L’exposició, que es podrà visitar fins a finals d’any, proposa un recorregut visual pel Santuari de Meritxell. A través de les imatges, la mostra convida l’espectador a descobrir el temple no només des del vessant arquitectònic o religiós, sinó també com un escenari vinculat als rituals, a les celebracions i als moments importants de la vida de moltes generacions.
Durant la inauguració, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va destacar la dimensió emocional del santuari dins la societat andorrana. “Meritxell forma part de la biografia sentimental de moltes persones. Aquesta exposició
ens recorda que hi ha espais que transcendeixen la seva funció original i es converteixen en espais comunitaris, en llocs de memòria i vivències compartides”, va afirmar.
La mostra posa en valor l’obra de Ricardo Bofill com una expressió de fe, però també com un símbol de trobada col·lectiva. Mitjançant el joc de formes, llums i simbolisme, el recorregut ofereix una mirada marcada per la nostàlgia i el record, reivindicant el paper del Santuari de Meritxell com a espai de comunitat i identitat nacional.
Una trentena d’activitats commemoratives
La celebració del 50è aniversari del nou Santuari de Meritxell inclou una trentena d’activitats culturals, patrimonials i artístiques al llarg dels pròxims mesos. Entre les propostes destacades hi ha la presentació de les millores dels entorns, la nova il·luminació exterior i les noves campanes del santuari, prevista per al 3 de setembre.
També s’hi suma l’espectacle Meritxell, la patrona, a càrrec de l’Associació Contradans, creat especialment per a aquesta commemoració i programat per al 12 de setembre amb dues sessions gratuïtes. La programació inclou l’estrena de L’ermità de Meritxell, una obra teatral de la Companyia Mercè Canals concebuda específicament per al cinquantenari del santuari, que es presentarà el 26 de setembre.
D’altra banda, el Departament de Patrimoni Cultural
ha organitzat activitats centrades en la descoberta arquitectònica i la reflexió sobre el llegat del temple, com ara la visita guiada ‘Descobrim l’arquitectura del santuari nou de Meritxell’, prevista per al 16 de juliol dins el programa ‘Estiueja el patrimoni’, i la jornada ‘Meritxell, mig segle després: sentit, forma i permanència, un diàleg entre arquitectes i conservadors’, que tindrà lloc el 10 de setembre en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. •
Consulta la programació sencera a museus.ad
La publicació de
“El centre del món” es va realitzar sota el segell de Columna Edicions
NGUANY, L’ESCRIPTOR TONI MATA HA ESTAT DISTINGIT
AMB EL XV PREMI CARLEMANY PER AL FOMENT DE LA LECTURA PER LA NOVEL·LA TITULADA “EL CENTRE DEL MÓN”. EL GUARDÓ, IMPULSAT PEL GOVERN D’ANDORRA I GRUP 62, AMB COLUMNA EDICIONS, DESTACA PER IMPLICAR ELS JOVES LECTORS EN L’ELECCIÓ DE L’OBRA GUANYADORA.
Fotos: Josep Repiso
L’acte de lliurament va reunir tant l’autor premiat com els nou estudiants que han format part del jurat juvenil, integrat per alumnes d’entre 14 i 16 anys, dels tres sistemes educatius del país. Són ells qui, després de llegir i valorar les obres finalistes, amb el suport dels seus professors de literatura, decideixen quin manuscrit mereix el reconeixement.
Durant la cerimònia, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va posar en relleu el paper que ha adquirit el premi al llarg dels anys com a eina per acostar
la literatura als adolescents. Bonell va destacar especialment el fet que siguin els mateixos joves els qui participin activament en el procés de selecció, convertint-se en protagonistes d’una iniciativa que fomenta, tant l’esperit crític com l’hàbit lector.
L’obra guanyadora, “El centre del món”, segueix la història de la Paula, una adolescent de 17 anys que descobreix fins a quin punt els diners poden determinar les relacions personals i familiars. Amb una mirada contemporània, la novel·la
aborda qüestions com l’ambició, la pressió econòmica i la recerca de llibertat financera, tot explorant com aquestes tensions afecten el nucli familiar i la construcció de la identitat.
Toni Mata, conegut per la seva trajectòria en la literatura juvenil, el guió i l’humor, suma així un nou reconeixement a la seva carrera. L’autor ja havia estat distingit amb premis
com el Joaquim Ruyra o el Protagonista Jove, gràcies a títols com “Nascuts per ser breus”.
En aquesta quinzena edició, el Premi Carlemany ha rebut 31 originals i manté la seva dotació de 8.500 euros. La publicació “El centre del món” es va realitzar sota el segell de Columna Edicions. •
ELS XLIV PREMIS
PREMIEN EL TALENT JOVE D’ANDORRA
EL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL D’AIXOVALL VA ACOLLIR EL LLIURAMENT DELS XLIV PREMIS LITERARIS SANT JORDI 2026, QUE VAN TORNAR A RECONÈIXER EL TALENT CREATIU DELS JOVES ESTUDIANTS DEL PRINCIPAT. EN AQUESTA EDICIÓ, EL CERTAMEN VA APLEGAR 160 ALUMNES FINALISTES PROCEDENTS DELS TRES SISTEMES EDUCATIUS DEL PAÍS.
Fotos: Pablo Ledesma
Convocats per la Conselleria d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya a Andorra i pel Col·legi Espanyol María Moliner, els premis s’adrecen a estudiants d’Educació Secundària, Batxillerat i Formació Professional, amb categories de narrativa, poesia, teatre, assaig i il·lustració de portada.
L’acte va estar presidit per l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Carlos Pérez-Desoy Fages, i pel secretari d’Estat
d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina Pau. També hi van assistir la consellera d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, María Dolores López Sanz; el cònsol general de Portugal a Andorra, Duarte Pinto da Rocha, i la directora d’Univers BOMOSA Fundació, Mercè Miguel.
La cerimònia va combinar literatura i expressió artística amb una xerrada de l’artista andorrana Emma Regada, autora d’una escultura creada especialment per a l’ocasió, així com amb la lectura de fragments de les obres premiades. El tancament va anar a càrrec de la professora i coreògrafa Ruth Olmos i de la ballarina Cristina Mañosas, de la companyia Líquid Dansa, amb una actuació carregada d’emoció.
Entre els guardonats d’aquesta edició van destacar Paula Hurtado Gimenez, del Lycée Comte de Foix, premiada en il·lustració de portada. En la categoria de narrativa, els reconeixements van ser per a Anna Gómez-Perretta Agudo, Jaume Torres, Clara Condal Pons, Ana Julia de Freitas i Michael Vea Manalo.
Pel que fa a poesia, van ser distingits Jana Haro Manzanares, Lucas Casadellá Sorbellini, María José Saavedra, Chloé Rajadell Rebolledo, Inés Ferreira Barbeitos i Amélie Morais. En teatre, el jurat va premiar Naran Casamajor Anaya, Loïsa Poydenot d’Oro de Pontonx i Emma Mora Jabalera.
Finalment, en la categoria d’assaig, es van reconèixer els treballs d’Alèxia Foix de la Rosa i Nil Vinyes Balieiro. •
La cerimònia va combinar literatura i expressió artística amb una xerrada de l’artista andorrana Emma Regada, autora d’una escultura creada especialment per a l’ocasió
La façana d’un edifici defineix la seva identitat arquitectònica i la manera com es relaciona amb l’entorn.
En aquest projecte, el vidre es converteix en protagonista per aportar lleugeresa visual, amplitud i una connexió contínua amb el paisatge.
Les baranes envidrades permeten mantenir la seguretat sense renunciar a la trans -
parència ni a l’estètica contemporània de l’edifici.
Cada detall ha estat pensat per integrar-se amb les línies arquitectòniques i potenciar la llum natural a cada espai.
A SIEP treballem solucions que combinen funcionalitat, disseny i precisió tècnica per donar valor a cada projecte.
Us esperem siepandorra.com
Arquitectura en vidre , persianes , finestres , portes automàtiques, ferro i façanes
LA 9a MOSTRA DE TEATRE DE L’ESCOLA ENTREACTE HA TORNAT A DEMOSTRAR QUE EL TEATRE ÉS MOLT MÉS QUE PUJAR A UN ESCENARI. DURANT QUATRE DIES INTENSOS, ALUMNES DE TOTES LES EDATS HAN OMPLERT L’ESCENA D’EMOCIÓ, CREATIVITAT I TALENT EN UNA EDICIÓ MARCADA PEL TREBALL EN EQUIP, LA PASSIÓ ARTÍSTICA I LA COMPLICITAT ENTRE COMPANYS.
Fotos: Xavi Pujol
Sis muntatges teatrals i un públic entregat han estat els protagonistes d’una mostra que ha posat en valor la interpretació i els valors que defineixen el projecte pedagògic d’Entreacte. Alumnes que han brillat damunt de l’escenari, però també d’altres que han estat al costat dels companys i companyes, donant suport des de darrere el teló i demostrant que el teatre és, sobretot, una experiència en equip.
“Entreacte és una gran família que treballa unida”, destacava Mercè Canals, orgullosa de la implicació i l’evolució dels alumnes, des dels més petits fins als més grans.
Amb el lema “La vida és teatre i el teatre és vida”, l’escola aposta per una formació basada en la llibertat creativa, l’expressió personal i el treball en equip. Més enllà de formar actors, el projecte busca transmetre l’amor pel teatre i convertir les classes en un espai on imaginar històries, divertir-se i créixer personalment.
Al capdavant d’aquest projecte hi ha la Mercè Canals, actriu, directora, escriptora i professora de teatre amb més de vint anys de trajectòria. Formada amb directors i actors reconeguts internacionalment, Canals combina la seva faceta artística amb la gestió cultural i el disseny de projectes culturals. Durant la seva carrera ha impartit classes a centenars d’alumnes, transmetent sempre la seva passió per les arts escèniques.
Al capdavant de l’escola
Entreacte hi ha Mercè Canals, actriu, directora, escriptora i professora de teatre amb més de vint anys de trajectòria
Actualment, a més de dirigir la seva pròpia escola, també forma part de la Companyia An-anda-ra, de la qual és cofundadora. Després de deu anys de trajectòria, Entreacte és un espai, on el teatre es viu com una eina d’expressió, aprenentatge i transformació personal. •
(i regalar-te temps)
AQUEST ESTIU, ANDORRA ES CONVERTEIX EN L’ESCENARI PERFECTE PER VIURE EXPERIÈNCIES ÚNIQUES ENTRE MÚSICA, NATURA, CULTURA I GASTRONOMIA. FESTIVALS INTERNACIONALS, FIRES I ESPAIS AMB ÀNIMA OMPLEN EL PAÍS DE PROPOSTES PER GAUDIR EN FAMÍLIA, AMB AMICS O SIMPLEMENT DEIXAR-SE PORTAR.
AVUI SORTIM
Escaldes-Engordany
Del 2 al 9 de juliol, el Festival Internacional de Jazz d’Escaldes-Engordany tornarà a omplir la parròquia de música en directe amb una programació que combina tradició i experimentació. La Sala Prat del Roure acollirà grans noms internacionals com Nils Landgren, Joshua Redman, Paquito D’Rivera, Anat Cohen, Sixun i Lizz Wright. El festival també inclourà concerts gratuïts al carrer i jam-sessions nocturnes.
Andorra la Vella
El Club Nàutic d’Andorra no només ofereix experiències al mar, sinó també la possibilitat de formar-se i obtenir la titulació necessària per gaudir-ne amb autonomia i seguretat. Aquest títol permet portar embarcacions de vela o motor, amb navegació tant diürna com nocturna, fins a 12 milles de la costa, en embarcacions de fins a 15 metres d’eslora. Una porta d’entrada perfecta per començar a viure el mar amb confiança. Amb una edat mínima de només 16 anys, aquesta és una oportunitat per iniciar-se en un estil de vida que combina llibertat, responsabilitat i passió pel mar.
Andorra la Vella
Del 18 al 20 de juny, el centre històric es transformarà en un gran escenari ple de vida, música i cultura. Més enllà dels concerts, el festival convida a passejar pels carrers, descobrir propostes culturals, tastar la gastronomia local i deixar-se portar per un ambient vibrant i únic a cada racó de la ciutat. Tres dies per viure l’experiència completa d’un esdeveniment que combina música, patrimoni i emocions a l’aire lliure.
Ordino
Hors Catégorie s’ha convertit en un dels espais més especials d’Ordino. Nascut dins l’univers del ciclisme, avui és un punt de trobada obert a tothom, amb un ambient càlid i relaxat davant l’església romànica del poble. El local ofereix esmorzars, brunchs i dinars saludables amb plats com la shakshuka, torrades gurmet, ous amb alvocat o dolços casolans irresistibles. Tot es complementa amb specialty coffee, matcha latte i batuts nutritius. Un lloc perfecte per desconnectar, compartir i gaudir d’una cuina fresca i plena de sabor.
Encamp
Enfira’t tornarà els dies 13 i 14 de juny al carrer del Part Gran de l’Areny, al costat del parc de l’Ossa, consolidada com una de les cites comercials i socials de referència de la parròquia. Aquesta edició incorpora un nou espai dedicat a les autocaravanes, ampliant l’oferta expositiva amb noves propostes vinculades al turisme i l’estil de vida outdoor. Amb prop d’un centenar d’expositors i més de 5.000 visitants en l’última edició, la fira combina activitat econòmica, dinamització local i una programació pensada per a tots els públics.
EL RATO BARRE HOUSE A PORSCHE
Escaldes-Engordany
El concessionari Porsche d'EscaldesEngordany acollirà el pròxim dijous 11 de juny a les 11 h una exclusiva classe de barre, dirigida per Raquel Álvarez de El Rato-Barre House, reservada per a clients de la marca. Aquesta disciplina, que combina moviments inspirats en el ballet, el pilates i el ioga, s'ha convertit en una de les activitats wellness més populars del moment. En un entorn elegant i sofisticat, les assistents podran gaudir d'una experiència diferent pensada per cuidar cos i ment, reforçant alhora l'esperit lifestyle i premium que defineix l'univers Porsche.
ANDORRA I PORTUGAL VAN REFORÇAR ELS SEUS VINCLES INSTITUCIONALS, ECONÒMICS I SOCIALS AMB MOTIU DE LA PRIMERA VISITA OFICIAL DEL PRIMER MINISTRE PORTUGUÈS, LUÍS MONTENEGRO, AL PRINCIPAT. LA TROBADA AMB EL CAP DE GOVERN, XAVIER ESPOT, VA SERVIR PER POSAR EN RELLEU LES EXCEL·LENTS RELACIONS BILATERALS ENTRE TOTS DOS PAÏSOS I EL PAPER CLAU DE LA COMUNITAT PORTUGUESA RESIDENT A ANDORRA, FORMADA PER MÉS DE 8.400 PERSONES I CONSIDERADA UNA PEÇA FONAMENTAL EN SECTORS COM ELS SERVEIS, EL TURISME O LA CONSTRUCCIÓ.
Fotos: Noelia Farias · SFGA
Durant la reunió de treball, les dues delegacions van abordar diverses vies de cooperació econòmica i turística. Després de la missió empresarial andorrana, celebrada a Lisboa el 2024, els dos governs van expressar la voluntat de continuar impulsant noves aliances amb una futura visita d’empresaris portuguesos al país. També es va posar en valor el conveni per evitar la doble imposició vigent entre Andorra i Portugal des del 2016.
Un altre dels punts destacats de la trobada va ser l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Montenegro va reiterar el suport de Portugal al procés d’acostament del Principat a Europa i va alertar que, després de deu anys de negociacions, el projecte havia d’avançar cap a la signatura perquè corria el risc de deixar de ser prioritari per a la UE. El dirigent portuguès es va mostrar, però, optimista sobre la possibilitat d’assolir un consens en la pròxima reunió del COREPER.
En el marc de la visita oficial, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, i l’ambaixador de Portugal a Andorra, José Augusto
Duarte, van signar un acord de cooperació en matèria de seguretat interior destinat a reforçar la col·laboració tècnica, policial i de control fronterer entre ambdós països.
La jornada també va incloure la reobertura del Consolat General de Portugal a Andorra, un nou espai pensat per oferir una atenció més directa i eficient a la comunitat portuguesa resident al Principat. •
LA SALA SERGI MAS DE SANT JULIÀ DE LÒRIA VA ACOLLIR LA TAULA RODONA
NOUS ENEAMICS ENFRONT DEL CÀNCER, UNA TROBADA EMMARCADA DINS LES
JORNADES IMPULSADES PER AMIC – ANDORRA MICROBIOLOGIA IMMUNOTERÀPIA I CÀNCER
–. LA INICIATIVA, NASCUDA DE LA COL·LABORACIÓ ENTRE ESPECIALISTES DE L’HOSPITAL
CLÍNIC DE BARCELONA, LA UNIVERSITAT
D’ANDORRA I CELLAB, BUSCA APROPAR A LA COMUNITAT CIENTÍFICA I A LA CIUTADANIA ELS DARRERS AVENÇOS EN IMMUNOTERÀPIA
I MICROBIOTA APLICATS A L’ONCOLOGIA.
Fotos: Noelia Farias · Comú de Sant Julià de Lòria
La sessió, moderada pel periodista Gabriel Fernández, va reunir el Dr. Manel Juan, el Dr. Climent Casals i el Dr. Antoni Martínez, de l’Hospital Clínic de Barcelona; la Dra. Cristina Royo, responsable de recerca del SAAS, i el president d’Assandca, Josep Saravia.
Durant la trobada, els ponents van coincidir a destacar el moment de transformació que viu la lluita contra el càncer gràcies a l’aparició de nous tractaments personalitzats i a una millor comprensió del paper que juga la microbiota en la resposta immunitària. La Dra. Cristina Royo va posar en relleu l’èxit de la segona edició de les jornades i la voluntat de consolidar-les anualment, destacant també la importància de la col·laboració amb l’Hospital Clínic, centre de referència per al país tant en assistència com en recerca.
Per la seva banda, el Dr. Climent Casals va remarcar que la investigació actual apunta que la microbiota podria tenir un paper determinant en l’eficàcia de la immunoteràpia, especialment en pacients amb poca resposta inicial als tractaments. El Dr. Manel Juan va defensar la immunoteràpia com una de les grans revolucions mèdiques dels darrers anys, mentre que el Dr. Antoni Martínez va incidir en l’impacte creixent de la medicina de precisió i de les noves eines genètiques i d’anàlisi d’imatge.
La jornada es va cloure amb el lliurament d’un xec de 710 euros a Assandca, recaptats durant l’activitat solidària Esport, dona i càncer!. •
EL SEU NOU CENTRE DE BANCA PRIVADA A PALMA
ANDBANK ESPANYA VA CELEBRAR LA INAUGURACIÓ DEL SEU NOU CENTRE DE BANCA
PRIVADA A PALMA AMB UN ESDEVENIMENT A LA FUNDACIÓ ES BALUARD MUSEU
D'ART CONTEMPORANI, QUE VA REUNIR MÉS DE 170 ASSISTENTS. L'ACTE VA COMPTAR AMB LA PRESÈNCIA DE L'ALCALDE DE PALMA, JAIME MARTÍNEZ, EL PRESIDENT DEL CONSELL INSULAR, LLORENÇ GALMÉS, I DEL VICEPRESIDENT PRIMER DEL GOVERN BALEAR I CONSELLER D'ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ, ANTONI COSTA.
Fotos: Andbank
El nou centre, ubicat al carrer Sant Jaume, 19, és dirigit per Catalina Gelabert i disposa d'un equip de quatre professionals. Amb aquesta obertura, Andbank consolida la seva expansió a Espanya, on ja suma 26 centres de banca privada. L'entitat, situada en sisena posició del rànquing de banca privada al país, va tancar el 2025 amb un volum de negoci superior als 40.261 milions d'euros.
El model de negoci d'Andbank se centra a oferir un assessorament integral en gestió patrimonial, amb experts especialitzats en àrees com la gestió d'inversions i mandats personalitzats, la planificació patrimonial i fiscal, els serveis de family office,
les operacions de compra i venda d'empreses, així com les inversions alternatives i sostenibles (ESG). •
Andbank Espanya és una de les entitats més dinàmiques en la indústria de la banca privada del mercat espanyol
“Inverteix en Or, Inverteix en el teu llegat, Inverteix amb CIB.”
Una Companyia amb experiència des de l’any 1993 dirigida pel Gemmòleg exper t Manel Castillo
EL PASSAT 21 DE MAIG
ES VA PRESENTAR EL CONVENI DE COL·LA -
BORACIÓ ENTRE ANDBANK I
L'SPRINT CLUB ANDORRA-ESCOLA PURITO, UNA APOSTA
CLARA PEL CICLISME DE BASE
I PEL FUTUR DELS JOVES ESPORTISTES DEL PAÍS. L'ACORD
GARANTIRÀ EL SUPORT DE L'ENTITAT BANCÀRIA DURANT ELS PRÒXIMS QUATRE ANYS.
REFORÇA EL SEU PROJECTE AMB EL SUPORT D’ANDBANK
Actualment, l'Sprint Club Andorra-Escola Purito compta amb una vintena d'infants i joves repartits en diferents categories formatives, dins d'un club que agrupa prop de 160 socis. Gràcies al conveni signat amb Andbank, el club podrà reforçar especialment l'àmbit dels desplaçaments i ampliar la presència dels seus corredors en competicions i proves fora d'Andorra, oferint als joves esportistes més oportunitats per adquirir experiència, créixer esportivament i competir en nous escenaris.
El director del club, Emili Pérez, va destacar que aquest suport permetrà consolidar una estructura que també actua com a planter esportiu. Per la seva banda, l'exciclista resident al país, Joaquim Rodríguez, va remarcar
la importància de continuar potenciant el ciclisme de base al país i va insistir que la prioritat és que els més petits gaudeixin de l'esport sense una pressió competitiva excessiva. •
“Aquest espònsor ens ajuda amb els viatges i a poder fer més competicions” Emili Pérez
Compromís a donar a cada producte un significat. Una història. Un propòsit. A través d’un gran treball de precisió, s’estableix com a icona dels productes tècnics de luxe. Pensats fins al més mínim detall i fets per a una longevitat absoluta, a es creen constantment noves icones del disseny.
Distribuïdor oficial de per Andorra LIGHTING
+376 802 204 · @projectes_belight · hola@belight.ad · Av. Tarragona, 6 - local B
A INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I EL FUTUR DE LA CREATIVITAT VAN CENTRAR LA XERRADA I PRESENTACIÓ DE “YO, ALGORITMO”, EL NOU LLIBRE DE LAIA GRASSI, CELEBRADA EL PASSAT 21 DE MAIG A ANDORRA. L’ACTE, QUE VA OMPLIR LA SALA DE L’HOTEL STARC, VA REUNIR PROFESSIONALS DEL SECTOR CREATIU, TECNOLÒGIC I PÚBLIC INTERESSAT A REFLEXIONAR SOBRE L’IMPACTE DE LA IA EN LA SOCIETAT I EN LES PROFESSIONS CREATIVES.
Fotos: Pablo Ledesma
La presentació va comptar amb la presència del ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, en una cita que va posar en relleu l’interès del país pels debats vinculats a la innovació i la transformació digital.
Publicista i directora creativa amb més de vint anys de trajectòria, Laia Grassi va compartir una mirada personal sobre la seva evolució professional arran de l’arribada de la intel·ligència artificial. L’autora va explicar com una experiència viscuda el 2018 —quan una IA va generar en pocs segons una proposta millor que una aplicació en què havia treballat durant setmanes— va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera.
A partir d’aquell moment, Grassi va iniciar un procés d’experimentació i convivència amb les eines d’IA que avui dona forma a “Yo, algoritmo”, un llibre escrit entre memòries perso-
nals, reflexió tecnològica i crítica cultural. Lluny dels discursos catastrofistes o excessivament optimistes, l’obra defensa una idea clara, el futur passa per la col·laboració entre humans i màquines.
Al llibre, l’autora aborda qüestions com ara la crisi d’identitat professional, l’obsessió per la productivitat, la creativitat augmentada o els límits emocionals de la tecnologia. També incorpora experiències personals, casos reals i reflexions sobre com la IA està redefinint no només la feina creativa, sinó també la manera com les persones es relacionen amb elles mateixes i amb el món digital.
La trobada va finalitzar amb un col·loqui participatiu amb el públic, en què es van debatre els reptes i oportunitats que planteja la intel·ligència artificial en els àmbits creatius i empresarials. •
ORABANC VA REUNIR CLIENTS DE BANCA PRIVADA EN UNA VETLLADA EXCLUSIVA AMB L'ECONOMISTA XAVIER SALA I MARTÍN, CATEDRÀTIC D'ECONOMIA A LA COLUMBIA UNIVERSITY DE NOVA YORK, QUE VA ANALITZAR ELS GRANS CANVIS QUE ESTAN REDEFININT L'ECONOMIA GLOBAL I LES NOVES OPORTUNITATS DE CREIXEMENT DELS PRÒXIMS ANYS AMB EL TÍTOL "ON ES CREARÀ LA PRÒXIMA GRAN RIQUESA EN L'ECONOMIA GLOBAL".
Fotos: Morabanc
Durant la conferència, Xavier Sala i Martín va analitzar els principals reptes de l'economia global, com la incertesa geopolítica, les guerres comercials i energètiques, el deute públic o els riscos d'estagflació. També
Els convidats van gaudir d’un sopar exclusiu servit pel xef Nandu Jubany
va destacar el paper de la intel·ligència artificial en el món de les finances i la inversió, assenyalant noves oportunitats de creixement per als pròxims anys.
La sessió va comptar amb la benvinguda de Xavier Riestra, una conversa amb el periodista Gabriel Fernández i un torn de preguntes amb els assistents. Amb aquesta iniciativa, MoraBanc reafirma la seva aposta per apropar continguts d’alt valor sobre economia, innovació i transformació financera als seus clients i a la societat andorrana. •
D’UN NOU TALLER A LA FARMÀCIA EL CEDRE
LA FARMÀCIA EL CEDRE VA ACOLLIR EL TALLER EN COSMÈTICA NATURAL IMPARTIT PER NATALIA OLMO, FUNDADORA DE MAMINAT. LA SESSIÓ VA PERMETRE ALS ASSISTENTS APROFUNDIR EN ELS BENEFICIS DE LA CURA DE LA PELL LLIURE DE TÒXICS I SINTÈTICS. DURANT LA JORNADA, ES VA POSAR L'ACCENT EN LA IMPORTÀNCIA DE LA SOSTENIBILITAT, ELABORANT DES DE ZERO UN AFTER SUN NATURAL FORMULAT AMB INGREDIENTS ECOLÒGICS I RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT.
Fotos: Reinaldo Márquez
L'origen de Maminat, segons va explicar Olmo, neix d'una experiència personal arran d'un diagnòstic d'acne cosmètic l'any 2012 causat per l'abús de productes convencionals. Aquesta vivència la va portar a estudiar cosmetologia i aromateràpia per crear una alternativa accessible i eficaç. "Extraiem de la Mare Natura els ingredients de les nostres fórmules, garantint que siguin sostenibles i certificades per Acene", va destacar,
tot subratllant que la marca evita l’ús de plàstics i substàncies nocives per a la salut.
Més enllà de l'elaboració pràctica, el taller va dotar els participants de criteris per identificar la cosmètica de qualitat davant l’auge de productes de consum ràpid i baixa traçabilitat. Com a tancament, es va subratllar la necessitat de recuperar els actius naturals per oferir a la pell una protecció real i lliure de tòxics. •
La teva assegurança de vida/estalvi et permetrà gestionar els teus estalvis en tot moment i gaudir-ne quan més ho necessitis.
Rendibilitat
En func ió d els t eus o bj e c ti u s
Fl e x ibili t at t o t a l
Tu d e c id e i x es l’ ap o r t ac i ó
Fisca l i t a t
Avantatges fiscals
P r i mes suplemen t àrie s
A p o r t ac io ns Extraordinàries
L iquidi t a t
So l l i c it a els t eus es t al vi s
Transparència
U n e q u i p p r o pe r
AMB LES JUGADORES DEL MORABANC ANDORRA
LA EL PASSAT 27 DE MAIG, GALA PERFUMERIES VA ACOLLIR UNA JORNADA ESPECIAL AMB LES JUGADORES DE L’EQUIP SÈNIOR FEMENÍ DEL MORABANC ANDORRA, DEL QUAL ÉS PATROCINADOR OFICIAL DES DELS SEUS INICIS. LA TROBADA VA INCLOURE UN EXCLUSIU TALLER DE MAQUILLATGE DE LA MÀ DE BOBBI BROWN, AIXÍ COM DIFERENTS OBSEQUIS PER A LES JUGADORES, EN UNA ACCIÓ PENSADA PER REFORÇAR EL VINCLE ENTRE LA MARCA I L’EQUIP.
Fotos: Pablo Ledesma
La col·laboració entre GALA i el BCA va començar inicialment amb el bàsquet masculí, però la firma no va dubtar a sumar-se també al projecte femení, amb la voluntat de donar suport a un equip de present i futur, alineat amb els valors de la marca. Amb iniciatives com aquesta, Gala Perfumeries reafirma la seva aposta per l’esport femení, la proximitat i el treball en equip. •
Natura, cultura i emoció en una sola experiència
Ciutats vibrants, tradicions que inspiren, paisatges que sorprenen. Un viatge intens, autèntic i inoblidable.
AIMENTOR VA CELEBRAR, EL PASSAT 6 DE MAIG, A HIVE FIVE COWORKING ANDORRA, UNA TROBADA QUE VA REUNIR PROFESSIONALS I EMPRESARIS INTERESSATS A DESCOBRIR LES POSSIBILITATS REALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL APLICADA AL MÓN EMPRESARIAL.
La intel·ligència artificial està redefinint la manera com les empreses treballen, es comuniquen i prenen decisions. El que fa només uns anys semblava una tecnologia reservada al futur, avui ja és una eina clau per optimitzar processos, millorar la productivitat i obrir noves oportunitats de negoci. És per això que l’objectiu d’AiMentor és apropar la IA al teixit empresarial amb una mirada clara i accessible, ajudant a identificar eines útils, automatitzar processos, millorar la comunicació i potenciar la creativitat i l’eficiència dels equips.
La trobada es va convertir en un espai proper per compartir idees, experiències i reflexions sobre el futur de la innovació digital al país i el paper que jugarà la intel·ligència artificial en la transformació de les empreses. •
ESTRATÈGICA PER MILLORAR LA GESTIÓ EMPRESARIAL
L'EXCEL·LÈNCIA EN EL PRODUCTE I LA BONA GESTIÓ
EMPRESARIAL HAN D'ANAR PLEGATS PER GARANTIR
EL FUTUR DE QUALSEVOL PROJECTE. AMB AQUESTA PREMISSA, EL REBOST DEL NORD, LIDERAT PER LA SEVA CEO ROSER BORRÀS, VA ORGANITZAR UNA JORNADA
EXCLUSIVA PER ANALITZAR ELS ERRORS CRÍTICS EN LA GESTIÓ EMPRESARIAL I OFERIR ALS SEUS CLIENTS, DE LA MÀ DE LEVEL UP, EINES ESTRATÈGIQUES PER OPTIMITZAR LA RENDIBILITAT DELS NEGOCIS.
Fotos: Noelia Farias
L'esdeveniment va servit per reforçar el vincle de confiança amb els seus clients, oferint-los una experiència formativa. Segons va explicar la pròpia Roser Borràs, la seva intenció amb aquesta iniciativa va ser traslladar el compromís amb la feina ben feta i el criteri a llarg termini —valors que defineixen les quatre generacions de tradició ramadera de la seva família— al terreny de l'estratègia de negoci. Per a la CEO d'El Rebost del Nord, resulta fonamental que els empresaris puguin construir estructures sòlides i rendibles que estiguin alineades amb els seus valors personals i professionals.
La sessió va anar a càrrec de Susi García, sociòloga especialitzada en màrqueting i consultora sènior de Level Up, qui acumula l'experiència de més de 500 tallers i 10.000 alumnes formats. Durant la ponència, es van desgranar els factors que sovint frenen l’evolució de les petites i mitjanes empreses.
Sota el títol "Els errors imperdonables que estan matant la teva empresa", la Susi va posar l'accent en punts crítics com ara la inversió en publicitat sense processos d’ordre interns, la còpia sistemàtica de la competència sense conèixer el client propi o l'acceptació de la inestabilitat en la facturació com a quelcom "normal". El missatge final va ser clar, “O ho fas diferent, o desapareixes”. I, sobretot, entendre que l’èxit també es mesura en els resultats que es reflecteixen al compte corrent.
L'aliança entre El Rebost del Nord i Level Up va permetre als assistents accedir a casos pràctics i metodologies provades per optimitzar processos i augmentar la rendibilitat sense caure en el clàssic sistema de "prova i error". La jornada es va convertir en una oportunitat única per deixar de banda la immediatesa del dia a dia i prendre decisions que marquen un abans i un després en la gestió d’equips i en la productivitat. •
POSA EL FOCUS EN NOVES MESURES
EL PASSAT 20 DE MAIG, EL CENTRE DE CONGRESSOS D'ANDORRA LA VELLA VA ACOLLIR L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE LA FEDERACIÓ DE LA GENT GRAN, UNA JORNADA MARCADA PEL DIÀLEG, LA PROXIMITAT I EL COMPROMÍS INSTITUCIONAL AMB EL BENESTAR DE LES PERSONES GRANS. DURANT L'ACTE, LA MINISTRA D'AFERS SOCIALS, TRINI MARÍN, VA REAFIRMAR LA VOLUNTAT DEL GOVERN DE CONTINUAR IMPULSANT POLÍTIQUES PER AFAVORIR UN ENVELLIMENT SALUDABLE, ACTIU I AMB QUALITAT DE VIDA, ALHORA QUE VA ANUNCIAR L'AMPLIACIÓ DEL PROJECTE RADARS A ORDINO PER COMBATRE LA SOLITUD NO DESITJADA. Fotos: Sandra Cardiel
Marín també va remarcar l'ampliació de les places concertades als centres sociosanitaris, que ja representen el 71% del total disponible, i va destacar el treball conjunt amb els comuns i el sector privat per reforçar l'atenció de proximitat a les parròquies. En l'àmbit de la salut, va remarcar l'ampliació de la cobertura pública de diverses prestacions sanitàries, amb millores en podologia per a pacients amb diabetis, pròtesis auditives i serveis d'òptica. A més, va anunciar la futura incorporació de la dietètica ambulatòria a la cartera de serveis per tractar patologies com la diabetis, l'obesitat o la malnutrició.
La jornada es va convertir en un punt de trobada i intercanvi entre persones grans d'arreu del país, afavorint un ambient de proximitat i escolta activa.
L’assemblea es consolida com un espai de diàleg i proximitat entre institucions i persones grans d’arreu d’Andorra
Durant l'acte, els representants polítics van poder recollir les inquietuds i necessitats del col·lectiu, així com compartir les línies d'actuació que impulsa el Govern per continuar reforçant el benestar de la gent gran. •
DEL PAÍS VAN
PRESENTAR ELS
SEUS PROJECTES A LA UDA
EL PASSAT 7 DE MAIG, PROP DE 500 ALUMNES D'ONZE ESCOLES DIFERENTS VAN PARTICIPAR EN LA NOVENA
EDICIÓ DEL CONGRÉS DE CIÈNCIA DE LA UNIVERSITAT
DELS INFANTS, ORGANITZAT PER LA UNIVERSITAT D'ANDORRA AL CENTRE DE CONGRESSOS D'ANDORRA LA VELLA.
Fotos: Sandra Lara
La jornada va reunir infants de totes les parròquies del país en un ambient ple d'il·lusió i curiositat. Els nens i nenes, d'entre 10 i 11 anys, van compartir experiències, descobriments i projectes científics treballats durant el curs, convertint el congrés en una gran trobada educativa.
Durant el congrés, els escolars van presentar dotze projectes científics sobre temes tan diversos com la salinitat de l’aigua, les bombolles de sabó, l’impacte de la Coca-Cola en la salut, la fabricació de sabó amb oli reutilitzat o el funcionament de l’electricitat, dels tardígrads, del lòbul parietal i d’un elevador elèctric.
Prop de 500 infants de totes les parròquies del país es van reunir en una jornada marcada per la curiositat, la il·lusió i les ganes de descobrir el món de la ciència
Els infants van estar guiats pels estudiants de Ciències de l’Educació de l’UdA, encarregats de conduir les presentacions, que es van fer en català i francès. La jornada va ser inaugurada pel rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves, i pel secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina.
Durant la inauguració, Minoves va destacar que la iniciativa té un doble objectiu, reforçar la cohesió entre alumnes dels diferents sistemes educatius del país a través d’una activitat compartida i, alhora, potenciar el coneixement científic i l’esperit crític en un context marcat per la desinformació.
ANDORRA FA UN PAS DECISIU EN LA SEVA TRANSFORMACIÓ TECNOLÒGICA AMB LA CONSOLIDACIÓ D’ANDORRA DIGITAL S.A., UNA NOVA ENTITAT PÚBLICA REGIDA PEL DRET PRIVAT QUE NEIX DESPRÉS DE SIS ANYS DE DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA DE DIGITALITZACIÓ DEL PAÍS. LA NOVA ESTRUCTURA, APROVADA PEL CONSELL GENERAL EL NOVEMBRE PASSAT, TÉ COM A OBJECTIU REFORÇAR LA CAPACITAT OPERATIVA, D’INVERSIÓ I DE NEGOCIACIÓ DEL PAÍS EN MATÈRIA DIGITAL, ALINEANT-SE AMB MODELS DE REFERÈNCIA INTERNACIONALS.
La societat integrarà sota un mateix paraigua operatiu les principals estructures digitals del país: l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra (ANC-AD), l’Agència d’Intel·ligència de la Dada (AID-AD), la Passarel·la d’Intercanvi de Dades i Documents d’Andorra (PIDA) i el Centre de Benestar i Competències Digitals (CBCD), així com els projectes digitals en curs.
La nova entitat vol impulsar una governança professionalitzada, facilitar la col·laboració públicoprivada i actuar com a plataforma d’integració de projectes i motor de noves oportunitats vinculades a l’economia digital. La seva estructura accionarial estarà participada en un 75% pel Govern i en un 25% per Andorra Telecom, consolidant el paper de l’operadora com a soci tecnològic estratègic.
El ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, presideix la nova societat, mentre que David Vicente n’assumeix la direcció. Durant la presentació, Vicente va destacar que “avui presentem la consolidació d’un projecte després de 6 anys de prestar serveis digitals al país”, remarcant que aquesta evolució permetrà “ser més resilients i operatius” i obrir noves vies de col·laboració, tant a escala nacional com internacional.
Entre les línies d’acció destaquen el reforç de la ciberseguretat, la governança i qualitat de les dades, la interoperabilitat entre administracions i la promoció de les competències digitals de la ciutadania. El CBCD, que tindrà un espai físic al Node, posarà especial atenció en infants i joves per reduir les bretxes digitals. •
EL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL D’ANDORRA VA ACOLLIR L’ACTE D’ENTREGA DE PREMIS DE LA XXXVII OLIMPÍADA DE MATEMÀTIQUES DEL PRINCIPAT D’ANDORRA, UN ACTE QUE RECONEIX L’ESFORÇ I EL NIVELL DELS ESTUDIANTS PARTICIPANTS.
Fotos: Noelia Farias
L’acte va estar presidit per Ladislau Baró Solà, ministre de Relacions Institucionals, educació i Universitats; Carles Pérez-Desoy Fages, ambaixador d’Espanya a Andorra; Juan José Sánchez Egido, secretari general de Conselleria d’Educació; Desiré Delgado Muñoz, directora del Col·legi espanyol Maria Moliner, i Wiro Martín, director de Màrqueting i comunicació de MoraBanc, que van destacar la importància de fomentar el pensament lògic i científic entre els joves.
Després de la presentació, els assistents van poder gaudir d’una interessant ponència sobre intel·ligència artificial a càrrec de Jordi Nin, doctor en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en intel·ligència artificial fiable, transparència algorítmica i privacitat. Durant la seva intervenció, va abordar alguns dels reptes ètics i tecnològics que planteja el desenvolupament de la IA en la societat actual.
Posteriorment, es van lliurar els premis als quinze finalistes de l’Olimpíada Matemàtica i als deu finalistes del concurs de cartells. A més, es van donar a conèixer els noms dels guanyadors d’ambdós certàmens, en una edició marcada per l’elevada participació d’alumnes procedents de pràcticament tots els centres de secundària del Principat.
En el concurs del cartell de l’Olimpíada Matemàtica, el primer premi, dotat amb 200 euros, va ser per a Clara Sanpietro Gómez, del Col·legi Sant Ermengol. El segon premi va recaure en Isabel Victoria Tello Lara, del Colegio Español María Moliner, mentre que Julieta Andrada va obtenir el tercer premi. També van ser reconeguts Ainoa Da Costa Rodrigues, Gisele Itarte Martínez, Úrsula Rodríguez Bologna, Ciro Yanieri DaSilva, Jan Pernia Roy, Livia Rodríguez Bologna i Martina Comella Morell.
Pel que fa a l’Olimpíada Matemàtica, el guanyador d’aquesta XXXVII edició va ser Mikel Canal Azurmendi, del centre EASESC, seguit d’Álex Martín Garí, del Janer, i Clàudia Parra Homs, també del Janer. Entre els finalistes premiats també hi figuraven Shannon Briceño Castell, Fouad El Amraqui, Roc Iriarte Peix, Salman Karami, Jerónimo Rozo Carvajal, Lucas Zhu, Idriss Orobitg, Stsiapan Bandarenka, Cayetana Carreras Dolz, Emma Guitart Sendino, Felipe González San Martín i Aitana Zammarelli.
La jornada va tornar a posar de manifest el nivell acadèmic dels estudiants andorrans i el compromís de les institucions educatives amb la promoció de les matemàtiques, la creativitat i el pensament científic. •
LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA D’ESCALDES-ENGORDANY VA ESDEVENIR L’ESCENARI DE LA 7 a EDICIÓ DE L’ALPHA SPACE, EL FESTIVAL D’OCI ALTERNATIU IMPULSAT PEL DEPARTAMENT DE JOVENTUT DEL COMÚ. LA CITA, QUE ES VA CELEBRAR EL 16 DE MAIG, VA REUNIR DIVERSES PROPOSTES LÚDIQUES, TECNOLÒGIQUES I CULTURALS PENSADES PER FOMENTAR NOVES FORMES D’OCI I PARTICIPACIÓ JUVENIL.
Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany
El canvi d’ubicació va permetre donar més visibilitat a l’esdeveniment i reforçar-ne el caràcter obert i participatiu. En aquesta nova edició, l’Alpha Space es va consolidar com un punt de trobada per al jovent de la parròquia, combinant experiències immersives, música en directe i espais de socialització en un ambient dinàmic i proper.
La programació es va estructurar en tres grans zones temàtiques. La Zona Alpha va concentrar les activitats vinculades a la innovació i l’experimentació tecnològica, amb propostes com experiències de realitat virtual, tallers pràctics, drons i un escape room exterior que van captar l’atenció dels assistents.
Per la seva banda, la Zona Connexió va reunir les activitats més participatives i festives, amb actuacions en directe, ses-
sions de DJ i un concert de versions que van marcar el ritme de la jornada. També s’hi van organitzar iniciatives com un bingo musical i un pòdcast en directe, reforçant l’esperit interactiu de l’esdeveniment.
La Zona Desconnexió, concebuda com un espai més tranquil i distès, va oferir una àrea de descans amb food trucks i zones pensades per afavorir la conversa i la socialització entre els participants.
Com a novetat destacada, aquesta edició va incorporar l’Eix Transversal, un espai participatiu que va convidar els joves a reflexionar sobre el futur de l’oci alternatiu i el consum saludable de la tecnologia a través de diferents dinàmiques i activitats. •
reserva madriu-perafita-claror.ad/agenda-dactivitats/ portal@madriu-perafita-claror.ad Telèfon:823 000 • Whatsapp: 344 311
06/06
Sortida: "Etnobotànica"
Pont de la Plana 13/06
20/06
Contes i llegendes
Portal de la Vall (Borda Gabriel)
Sortida amb fotògraf "Mirar el Paisatge"
Pont de la Plana
04/07
Festa de la Trashumància
Naturland cota 2000 11/07
15/07
Conferència: "Cuina del paisatge"
Restaurant Les Pardines
08/10
Conferència: "La llana com a recurs del paisatge"
Portal de la Vall (Borda Gabriel)
Sortida: "Descobrint el paisatge glacial de la Vall"
Naturland cota 2000
10/10
Visita taller: "Feltre de llana i usos tradicionals"
Borda la Serradora
A CREU ROJA ANDORRANA VA CELEBRAR, EL PASSAT 21 DE MAIG, LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, UNA TROBADA EN QUÈ L’ENTITAT VA FER BALANÇ DE L’ACTIVITAT DESENVOLUPADA DURANT EL 2025 I VA PRESENTAR ELS PRINCIPALS REPTES DE FUTUR. LES DADES EXPOSADES EVIDENCIEN EL CREIXEMENT DE L’ACCIÓ SOCIAL I HUMANITÀRIA DE LA INSTITUCIÓ, QUE DURANT L’ANY PASSAT VA ATENDRE UN TOTAL DE 3.448 PERSONES AL PRINCIPAT.
Fotos: Josep Repiso
El director de l’entitat, Jordi Ribes, va destacar també la implicació del voluntariat, una de les peces clau de la Creu Roja. Actualment, l’organització compta amb 395 voluntaris, dels quals 178 es troben en actiu. En conjunt, s’han dut a terme més de 10.000 hores de voluntariat i 326 dispositius preventius al llarg del darrer exercici.
La base social de l’entitat continua consolidant-se, amb 4.721 socis i 154 empreses col·laboradores que contribueixen al desenvolupament dels diferents programes socials i assistencials.
Pel que fa a l’àmbit econòmic, el tresorer sortint, Matthew Lodge, va presentar uns comptes auditats favorablement i sense reserves. El balanç de situació es tanca amb un actiu i passiu
de 6,26 milions d’euros. Tot i això, l’exercici 2025 registra un resultat negatiu de 70.405 euros, una xifra que, segons Lodge, respon a la posada en funcionament de l’ARCA d’Aixovall i el Centre de Dia Valls del Nord.
Segons va explicar, aquests equipaments requereixen “aproximadament un any i mig” per assolir la plena rendibilitat. Durant el 2025, la Creu Roja Andorrana va ingressar 3,16 milions d’euros i va assumir despeses per valor de 3,32 milions.
L’assemblea també va servir per validar diversos canvis dins la junta directiva. Susana Sánchez i Roger Brumwell s’incorporaran com a nous vocals en substitució d’Ana Arce. A més, Brumwell assumirà el càrrec de tresorer a partir de l’1 de juny
El Pla Estratègic s’estructura en cinc eixos: governança i transparència; acció social, salut i resiliència; voluntariat i formació; digitalització i innovació; i cooperació internacional i finançament
de 2026, mentre que Matthew Lodge continuarà vinculat a l’entitat com a vocal.
De cara al futur, la Creu Roja Andorrana preveu destinar 4,6 milions d’euros als programes previstos per al 2027. Els ingressos estimats se situen en 4,41 milions d’euros, mentre que la subvenció sol·licitada al Govern ascendeix a 218.440 euros, amb una variació alineada amb la previsió de l’IPC.
Un dels punts centrals de l’assemblea va ser la presentació del nou Pla Estratègic 2025-2029, exposat per la presidenta de l’entitat, Vicky Marrugat. El document marca el full de ruta dels pròxims anys i s’alinea amb l’Estratègia 2030 de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.
La visió del nou pla és posicionar la Creu Roja Andorrana com una institució de referència en acció humanitària i social al país. “No ens conformem amb la resiliència: volem que les persones puguin prosperar”, va afirmar Marrugat.
El pla s’estructura en cinc grans eixos: governança i transparència; acció social, salut i resiliència; voluntariat i formació; digitalització i innovació; i cooperació internacional i finançament. El desplegament es farà en tres fases progressives fins al 2029. •
ANDORRA VA ACOLLIR LA PRIMERA EDICIÓ DELS MOUNTAIN GASTRONOMY YOUNG TALENT AWARDS (MGYTA), CELEBRADA AL LYCÉE COMTE DE FOIX, AMB LA PARTICIPACIÓ DE QUINZE JOVES TALENTS DE LA CUINA I LA SALA, PROCEDENTS D’ANDORRA, CATALUNYA I FRANÇA. Fotos: Reinaldo Márquez
Durant els dies 19 i 20 de maig, estudiants d’algunes de les principals escoles d’hostaleria i turisme dels Pirineus es van donar cita en aquesta trobada. Formació, creativitat i connexió amb el territori han estat els eixos centrals d’un esdeveniment que neix amb la voluntat de posar en valor el producte local i reivindicar la identitat gastronòmica de l’alta muntanya.
Abans d’arribar a la fase final presencial, més d’una trentena d’alumnes van participar en diferents proves eliminatòries en línia. Només quinze candidats van aconseguir una plaça en aquesta primera edició, on van poder compartir coneixement i experiències amb professionals consolidats del sector.
La primera jornada es va centrar en sessions formatives impartides per experts en cuina i servei de sala, mentre que el segon dia va donar pas a la competició final. Els aspirants de cuina van haver d’elaborar un aperitiu de creació lliure i reinterpretar un dels grans clàssics de la cuina tradicional: el fricandó de vedella d’Andorra amb bolets.
El premi en la categoria de cuina va ser per a Àuria Espelt González, mentre que Mar To Iglesias es va imposar en la categoria de sala
Paral·lelament, els finalistes de sala es van enfrontar a diverses proves vinculades al servei, el coneixement del vi, la cocteleria, la cervesa i el cafè, disciplines cada vegada més valorades dins l’experiència gastronòmica global.
El jurat, integrat per destacats noms de la restauració i l’hostaleria, va valorar especialment la capacitat dels joves talents per reinterpretar la cuina de muntanya amb una mirada contemporània sense perdre l’essència del territori.
Finalment, el premi en la categoria de cuina va ser per a Àuria Espelt González, de l’Escola Joviat Culinary de Manresa, mentre que Mar To Iglesias, de l’Escola Vedruna Pro de Barcelona, es va imposar en la categoria de sala.
L’acte de lliurament de premis va comptar amb la participació d’Olivier Salvan, Proviseur del Lycée Comte de Foix, i d’Enric Torres Arauz, director de Producte i Esdeveniments d’Andorra Turisme, que van destacar el paper de la gastronomia com a eina de projecció del país i d’oportunitats per a les noves generacions. •
Sota una pregunta tan provocadora com reveladora "Si demà dupliquessis el teu trànsit, vendries el doble o series ignorat pel doble de persones?", els assistents van reflexionar sobre la importància de construir missatges que realment connectin amb les necessitats del públic.
La xerrada va aprofundir en els fonaments de la psicologia de vendes, una disciplina que busca provocar una resposta directa
Parlar amb honestedat
trenca la saturació de missatges buits i genera una autoritat immediata davant del client
en el consumidor i motivar-lo a passar a l’acció. En un entorn saturat de continguts de poca qualitat, publicitats sense intenció i presència de marca sense objectius clars, Cortés va defensar la necessitat de comunicar amb autenticitat, propòsit i honestedat.
Un altre dels missatges clau va ser la importància de sonar proper abans que excessivament professional, així com treballar la
DE LA MÀ DEL COPYWRITER CRISTIAN CORTÉS, FUNDADOR DE L'EMPRESA MAMBO, VA OFERIR UNA JORNADA DIRIGIDA A EMPRENEDORS I PROFESSIONALS, CENTRADA EN UN DELS GRANS REPTES DE QUALSEVOL NEGOCI: CONVERTIR L’ATENCIÓ EN CONFIANÇA I LA CONFIANÇA EN VENDES.
Fotos: Pablo Ledesma Aerofilm369
confiança en un mateix per comunicar amb més convicció. A més, es va remarcar el poder del silenci com a recurs estratègic per reforçar la comunicació i la persuasió.
Una trobada inspiradora que va recordar als assistents que el màrqueting més efectiu no és el que crida més fort, sinó el que sap escoltar, comprendre i connectar amb les persones. •
A Alfa Assegurances portem 25 anys a Andorra dissenyant solucions a mida perquè visquis amb total tranquil·litat. Tot allò que estimes, a les millors mans:
Empreses i
Negocis, comunitats i mascotes,
El teu salari i el futur dels teus, garantits.
QUAN CAU EL SOL, ANDORRA ES TRANSFORMA EN UN ESCENARI PLE DE LLUM, MÚSICA I EMOCIONS. FESTES POPULARS, EXPERIÈNCIES GASTRONÒMIQUES, ESPECTACLES ÚNICS I TRADICIONS CENTENÀRIES CONVIDEN A GAUDIR DE LES NITS MÉS ESPECIALS DE L’ANY. DESCOBRIM ALGUNES DE LES CITES IMPRESCINDIBLES QUE MARCARAN L’AGENDA NOCTURNA DEL PRINCIPAT AQUEST ESTIU.
Ordino
La Nit de la Candela tornarà a omplir de màgia el nucli antic d'Ordino el pròxim 18 de juny. Més d'11.000 espelmes il·luminaran carrers, places i racons emblemàtics del poble, creant un ambient únic per donar la benvinguda a l'estiu. Música, dansa, espectacles i poesia visual es combinaran en una experiència pensada per emocionar a grans i petits. Després de ser reconeguda amb el premi a la millor iniciativa empresarial per la Cambra de Comerç, aquesta cita es consolida com un dels esdeveniments més esperats del calendari cultural andorrà. Una vetllada plena de llum, art i encant que promet deixar empremta entre tots els assistents.
Ordino, AD300
Encamp
La Festa del Poble de la parròquia vibrarà aquest any al ritme del Rei del Pop amb un espectacular tribut a Michael Jackson, el pròxim 20 de juny. L'espectacle arriba en un moment de renovada popularitat de l'artista, impulsada per l'expectació generada al voltant del nou biopic dedicat a la seva vida i trajectòria. Amb una posada en escena impactant, coreografies icòniques i els grans èxits que han marcat generacions, el públic podrà reviure la màgia de temes inoblidables com Billie Jean, Thriller o Beat It. Una proposta plena d'energia, nostàlgia i emoció que promet convertir-se en un dels moments més destacats de la celebració.
Aparcament del Prat Gran, Encamp AD200
Fotos: Instagram @lennyjayofficial
Anyós Park, La Massana
Les esperades Pool Parties d’AnyósPark tornen aquest estiu per convertir els dijous en una cita imprescindible. Del 25 de juny al 30 de juliol, l’espai es transformarà en un punt de trobada on la música, el bon ambient i la diversió seran els grans protagonistes. Cada tarda, de 17 h a 22 h, els assistents podran gaudir de sessions de DJ, còctels refrescants, sorpreses i una atmosfera única al costat de la piscina. Una proposta ideal per desconnectar de la rutina, compartir moments amb amics i viure l’estiu amb tota la seva intensitat en un entorn exclusiu i vibrant.
Ctra. d'Anyós, 59, AD400 La Massana +376 737 173
Escaldes-Engordany
La Nena s’ha convertit en un dels espais de referència d’EscaldesEngordany, gràcies a una proposta original que combina gastronomia i disseny. En aquest local destaquen els vermuts, les tapetes d’autor per compartir, els seus reconeguts biquinis artesanals i una acurada selecció de còctels creatius. Amb una agradable terrassa a la plaça Coprínceps i una atmosfera càlida i sofisticada, és el lloc ideal per gaudir d’un aperitiu, un afterwork amb encant o una vetllada especial.
Plaça Coprínceps, 7, local 1, AD700 Escaldes-Engordany +376 801 707
Fotos: Instagram @lanenaandorra
Horaris: De dilluns a diumenge de 08:00h a 22:00h
Avís important: A partir de les 21:40h ja no es podrá iniciar cap rentadora ni assecadora
El toc verd i elegant que la teva llar necessita és aquí.
Explora la NOSTRA SELVA DE PLANTES meravelloses
Just a les portes de la SEU D'URGELL
Enamora't dels
Deixa't ASSESSORAR PER APASSIONATS de la botànica
NOSTRES DETALLS DE DECORACIÓ únics
L’edició d’enguany ha destacat especialment per l’ambient familiar i participatiu que es va viure al llarg de tot el cap de setmana. El nou emplaçament va afavorir que el públic no només s’hi acostés per comprar flors i plantes, sinó també per gaudir de concerts, tallers i activitats a l’aire lliure en un entorn pensat per compartir experiències i passar-hi llargues estones.
Els expositors van valorar molt positivament la cita, tant pel volum de vendes registrat com per la visibilitat aconseguida pels seus negocis. De fet, alguns paradistes van haver de reposar producte diverses vegades davant l’elevada demanda.
LA MASSANA VA CLOURE UNA NOVA EDICIÓ
D’ANDOFLORA AMB UNA RESPOSTA DE PÚBLIC EXCEL·LENT I AMB LA SENSACIÓ D’HAVER CONSOLIDAT EL NOU FORMAT ESTRENAT AL PARC DEL PRAT GRAN. DURANT TRES DIES, L’ESPAI ES VA TRANSFORMAR EN UN GRAN PUNT DE TROBADA DEDICAT A LA NATURA, LA SOSTENIBILITAT I EL BENESTAR, COMBINANT L’ACTIVITAT COMERCIAL AMB UNA PROGRAMACIÓ LÚDICA I CULTURAL QUE VA ATREURE TANT RESIDENTS COM VISITANTS.
La programació va incorporar diverses novetats que van tenir una gran acollida entre els assistents. Entre les més destacades hi havia la instal·lació sensorial “Echoes Espai Experiencial”, impulsada per Andbank, una proposta tecnològica capaç de transformar els impulsos de les plantes en so i imatge. També van captar l’atenció del públic el jardí lumínic de les Fontetes i els tallers d’etnobotànica, que van reforçar el vincle entre natura, creativitat i benestar.
La dimensió cultural va tornar a tenir un paper protagonista amb les actuacions de diferents entitats de la parròquia, com
l’Esbart Valls del Nord, la Grossband, l’Andorra Gospel Cor o l’Escola de Música. Un dels moments més celebrats del cap de setmana es va viure durant la primera festa nocturna organitzada a les Fontetes, amb el concert de la banda massanenca Old School. Enmig de l’actuació, la cònsol major, Eva Sansa, va pujar a l’escenari per interpretar amb el grup el tema Camins, en una escena espontània que va acabar convertint-se en un dels instants més comentats de l’edició.
Sota el lema “Plantes que cuiden”, Andoflora va tornar a reivindicar la connexió entre natura i qualitat de vida, en una edició marcada per la convivència, la sostenibilitat i la voluntat de convertir la flor i la planta en eixos de cohesió social. L’edició d’enguany s’ha acomiadat amb el lliurament de premis del concurs Urban Sketching. •
LA MASSANA ES VA CONVERTIR, UN ANY MÉS, EN EL PUNT DE TROBADA DELS AMANTS DE LA MODA SOSTENIBLE I EL CONSUM RESPONSABLE AMB UNA NOVA EDICIÓ DEL VIDE DRESSING, QUE ES VA TANCAR AMB UN BALANÇ MOLT POSITIU. DURANT EL CAP DE SETMANA, DEL 8 AL 10 DE MAIG, ES VAN VENDRE PROP DE 5.000 PRODUCTES DE SEGONA MÀ, UNA XIFRA SIMILAR A LA DE LES DARRERES EDICIONS, QUE CONSOLIDA EL MERCAT DE SEGONA MÀ COM UN REFERENT DE L’ECONOMIA CIRCULAR AL PAÍS.
Fotos: Noelia Farias · Emiliano Griotti
La consellera de Dinamització, Bet Rossell, va valorar molt positivament els resultats i va destacar que el Vide Dressing “va tornar a complir amb escreix el doble objectiu de fomentar la reutilització i el consum responsable, alhora que va dinamitzar la parròquia amb un gran volum de visitants”. Rossell també va remarcar que la compra
de productes de segona mà “cada vegada estava més normalitzada i integrada en els hàbits de consum”.
Entre les tendències més destacades d’aquesta edició hi va haver la gran demanda de roba infantil, un segment amb molta rotació i cada vegada més buscat per les famílies. També van tenir una gran acollida les bosses de mà i les peces estiuenques, dins d’una oferta variada pensada per a tots els estils i edats.
Una de les principals novetats va ser l’estrena de la nova sala de la Closeta, que va permetre ampliar l’espai amb una dotzena més de parades i millorar la comoditat del recorregut, gràcies a una distribució més àmplia dels estands.
Més enllà de les vendes, l’esdeveniment va mantenir el seu vessant social i comunitari. “El Vide Dressing és molt més que un mercat de segona mà; és un espai de trobada i d’intercanvi”, va afirmar la cap de Turisme, Emma Jiménez. A més, diverses parades van destinar la recaptació a causes solidàries, entre elles iniciatives de suport a infants afectats per malalties minoritàries. •
LA CORTINADA VA SER L’ESCENARI DE LA SEGONA EDICIÓ DE LA FIRA DEL VERMUT, ORGANITZADA CONJUNTAMENT AMB MENJA’T ANDORRA, UNA CITA
QUE VA APLEGAR PROP D’UN MILER DE VISITANTS.
Fotos: Josep Repiso
La consellera de Cultura, Educació i Benestar Social, Mònica
Armengol, va valorar especialment la bona acollida de les novetats incorporades enguany. Entre elles, la nova zona de pícnic, que es va convertir en un dels espais més concorreguts, i l’arrossada popular, que va exhaurir els 200 tiquets disponibles.
Armengol també va subratllar l’impacte positiu de la fira sobre l’activitat econòmica de la parròquia. “La restauració d'aquí del poble en surt beneficiada perquè hi ha moltíssima gent que ve durant la fira i es queda aquí a consumir”, tot destacant també la implicació dels restaurants de la resta de la parròquia, que es van sumar a la iniciativa amb menús especials.
Durant els dos dies, els assistents van poder gaudir d’una programació variada al voltant del món del vermut i dels productes artesanals, amb tastos de vermuts, ratafies i licors d’herbes, així com tallers especialitzats d’elaboració de begudes artesanals i introducció al vermut.
La proposta es va completar amb activitats culturals com visites guiades a Cal Pal, la mina de Llorts o itineraris per Riberamunt, a més d’actuacions musicals en directe, sessions de DJ i exhibicions de flair bartending.
La fira va comptar amb deu parades de productors i restauradors i tres food trucks, reforçant una oferta gastronòmica de proximitat que ha tornat a omplir la vall d’ambient i visitants. •
La proposta es va completar amb activitats culturals com visites guiades a Cal Pal, la mina de Llorts o itineraris per Riberamunt, a més d’actuacions musicals en directe
ORDINO HA TORNAT VA DEMOSTRAR QUE LA FIRA DEL BESTIAR ÉS UNA DE LES GRANS
CITES DE PRIMAVERA AL PAÍS. LA SISENA EDICIÓ VA TANCAR AMB UN BALANÇ MOLT
POSITIU, CONSOLIDANT EL CREIXEMENT DE L’ESDEVENIMENT I OMPLINT LA PARRÒQUIA D’AMBIENT, TRADICIÓ I ACTIVITATS VINCULADES AL MÓN RAMADER I ARTESANAL.
Durant tres jornades, la fira va registrar una elevada afluència de visitants i una gran participació, tant en les propostes populars com en el mercat artesanal, que continua guanyant protagonisme dins la programació. Els paradistes van destacar les bones sensacions d’aquesta edició, considerada ja un referent per als venedors de fires de muntanya i un bon indicador de la temporada.
El cònsol menor d’Ordino, Eduard Betriu, va celebrar els resultats assolits, assegurant que la participació “ha superat la de l’any passat i fins i tot la dels primers anys, quan es van registrar xifres rècord”. Betriu també va remarcar l’èxit de la jornada de divendres, amb una assistència d’escolars i famílies, superior a la prevista.
Entre les novetats més ben valorades va haver-hi el servei de minibusos elèctrics, que va facilitar la connexió entre el recinte firal i el nucli antic d’Ordino, millorant la mobilitat dels visitants durant tot el cap de setmana.
La jornada de diumenge va començar amb l’esmorzar popular i la tradicional truitada. Joao, de Barra Mar’s, es va imposar en
la categoria de truita d’autor, mentre que mossèn Fenosa va guanyar en la categoria tradicional.
Un dels moments més esperats va ser, un any més, la subhasta parroquial de vedella de raça bruna d’Andorra. El primer exemplar es va adjudicar al Refugi Borda Sorteny i el segon a Can Manel.
La fira es va acomiadar amb una cercavila musical i l’actuació de l’Esbart Valls del Nord, posant el punt final a un cap de setmana que va convertir Ordino en l’epicentre de la ramaderia i les tradicions del país. •
Un espai únic a Andorra amb castells inflables interiors i exteriors, animació i jocs perquè els nens visquin la festa dels seus somnis.
LA CURSA POPULAR ILLA CARLEMANY VA BATRE RÈCORDS DE PARTICIPACIÓ
AMB 3.800 CORREDORS. COM CADA ANY, LA CURSA TÉ COM A OBJECTIU PROMOURE L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA ENTRE LA CIUTADANIA, AIXÍ COM FOMENTAR HÀBITS SALUDABLES QUE CONTRIBUEIXIN A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. Fotos: Reinaldo Márquez
Des de primera hora del matí, centenars de participants van omplir l’entorn de l’Illa Carlemany, punt de sortida d’una cursa que manté intacta la seva essència: fomentar l’activitat física i convertir l’esport en un espai de convivència i cohesió social.
El recorregut, amb arribada al Parc Central d’Andorra la Vella, va oferir dues distàncies —2 i 5 quilòmetres— adaptades tant als corredors més competitius com a aquells que simplement volien sumar-se a la
festa esportiva. La prova de cinc quilòmetres també va servir, un any més, com a Campionat d’Andorra de 5 km masculí.
Nahuel Carabaña va ser un dels grans protagonistes de la jornada, proclamant-se vencedor en la categoria masculina després d’una actuació destacada. Gerard Rogé va travessar la meta en segona posició, mentre que Marcos Sanza va completar el podi. En categoria femenina, la victòria va ser per a Rita Vizmanos, seguida de Paula Lima i Silvia Felipo.
Més enllà dels resultats, la cursa també va premiar els millors corredors no federats en la distància de dos quilòmetres, així com els participants infantils, reforçant així el caràcter inclusiu i popular de l’esdeveniment.
La cita va comptar amb una àmplia representació institucional, encapçalada pel cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, que també van participar en la jornada. Espot va valorar molt positivament la resposta ciutadana i va destacar l’augment progressiu d’inscrits, any rere any, un fet que, segons va apuntar, evidencia “el compromís de la societat andorrana amb l’activitat física i els hàbits saludables”.
La sostenibilitat també va tornar a tenir protagonisme en aquesta edició. L’organització va concentrar els punts d’hidratació a l’arribada per reduir residus plàstics i va apostar per trofeus elaborats amb materials reciclats i obsequis lliures de substàncies químiques industrials.
Quinze edicions després, la Cursa Popular Illa Carlemany no només manté el seu atractiu, sinó que continua creixent fins a convertir-se en una gran celebració de l’esport a Andorra. •
Nahuel Carabaña va ser el vencedor en la categoria masculina. Gerard Rogé va travessar la meta en segona posició, mentre que Marcos Sanza va completar el podi
Terrassa, ambient tranquil i gastronomia per recuperar energies senderistes a Ordino
Ideal per a bici de carretera, gravel, MTB i rutes de senderisme
la parada ideal per a ciclistes i senderistes a Ordino
Amb l’arribada del bon temps, Ordino es converteix en el punt de trobada ideal per als amants del ciclisme, el trail i les rutes de muntanya. En aquest entorn únic, l’Hotel Coma destaca com un espai pensat per a esportistes, grups i apassionats de la natura que volen descansar, desconnectar i gaudir al màxim de l’experiència outdoor.
Ja sigui abans d’una ruta, després d’un matí de trail o com a punt de trobada per començar el dia, la seva terrassa, l’ambient tranquil i l’oferta gastronòmica fan de l’Hotel Coma una parada perfecta per recuperar energies.
Esmorzars complets, cafè al sol amb vistes a la muntanya, facilitat d’aparcament i un entorn ideal per desconnectar sense marxar lluny. Tant si puges amb bicicleta de carretera, gravel o MTB, com si prefereixes descobrir els senders d’Ordino caminant, aquí trobaràs aquell moment de pausa que combina natura, comoditat i bona atmosfera.
A partir de Sant Joan, l’Hotel Coma donarà la benvinguda a l’estiu amb una proposta especial per gaudir de la terrassa i de l’entorn d’Ordino: barbacoes els caps de setmana al migdia i, els diumenges, l’acompanyament d’un pianista per crear una experiència gastronòmica més pausada, elegant i memorable.
Aquest estiu, amb grans cites outdoor com la UTMB, Andorra es torna a omplir d’esport, natura i moviment. I l’Hotel Coma vol formar part d’aquesta energia, oferint un espai obert tant als visitants com a la gent del país que viu la muntanya com una manera de desconnectar, compartir moments i reconnectar amb l’essencial.
Un espai on desconnectar, recuperar energies i viure al màxim l’experiència outdoor en l’entorn incomparable d’Ordino. •
En categoria femenina, la victòria va ser per a Rita Vizmanos, seguida de Paula Lima i Silvia Felipo
Només 8 cases amb arquitectura original L'exclusivitat té un límit: Últimes 2 cases disponibles
sol·licita informació i descobreix la teva nova llar a BLACK PEAK
LA PUJADA ARINSAL 2026 VA APLEGAR EL CAP DE SETMANA DEL 30 I 31 DE MAIG, ALGUNS DELS MILLORS ESPECIALISTES DE L’AUTOMOBILISME DE MUNTANYA EN UNA PROVA PUNTUABLE PER AL CAMPIONAT D’ANDORRA (CAAM) I EL CAMPIONAT DE FRANÇA DE 2a DIVISIÓ. DURANT DUES JORNADES, LA CS-520 ENTRE COMALLEMPLE I ARINSAL VA ACOLLIR PROTOTIPS, FÓRMULES, GT, TURISMES I VEHICLES HISTÒRICS DAVANT D’UN NOMBRÓS PÚBLIC QUE VA OMPLIR DIVERSOS PUNTS DEL RECORREGUT.
Vilardell va dominar la competició i va signar el millor temps de tot el cap de setmana
Jordi Vilardell va ser el gran dominador del cap de setmana. El pilot català, al volant del Nova NP03, es va adjudicar la victòria absoluta en les dues jornades de competició. Dissabte 30 de maig va superar Joan Vinyes i Joan Gil, que van completar el podi, mentre que Gerard de la Casa es va imposar al Grup 4, Cristian Mayoralas al Grup 2, Lluís Sala al Grup 3 i Albert Rodrigo al Grup 1.
Diumenge, Vilardell va tornar a exhibir-se i va signar també el millor registre absolut de tot el meeting. Joan Gil va finalitzar en segona posició i es va endur la victòria al Grup 5, mentre que Gerard de la Casa, molt aplaudit per l’afició andorrana, amb el seu Ford Fiesta WRC, va completar el podi absolut. També van destacar les victòries de Jordi Enjuanes al Grup 6, Ferran Font al Grup 3, Cristian Mayoralas al Grup 2 i Albert Rodrigo al Grup 1.
La carretera CS-520, entre Comallemple i Arinsal, va tornar a convertir-se en l’escenari d’un gran espectacle automobilístic
Podis 1a Jornada
El Campionat de França de Muntanya de 2a Divisió també va oferir un gran espectacle. El francès Benoît Bouché va ser el pilot més ràpid del cap de setmana entre fórmules, prototips i CM, imposant-se en les dues jornades al volant del Reynard 99L. Dissabte va compartir podi amb Sarah Bernard i Yannick Latreille, mentre que diumenge les places d’honor van ser per a Pascal
Campi i novament Sarah Bernard, en una competició marcada per les mínimes diferències i l'altíssim nivell dels participants. Tot i els ensurts del cap de setmana, la Pujada Arinsal va tornar a destacar per l'alt nivell de participació, l'èxit de públic i l'ambient de gran cita europea, mantenint-se com una de les proves de muntanya més prestigioses i espectaculars del calendari. •
El robot limpiafons Zodiac Freerider™ sense cable que ofereix autonomia total i màxim confort per mantenir la piscina impecable
INTERNACIONAL
LA 43a OTSO TRAVESSA D’ENCAMP HA POSAT EL PUNT FINAL A UNA NOVA EDICIÓ MARCADA PER L’ÈXIT ORGANITZATIU, L’ELEVADA PARTICIPACIÓ I L’EXCEL·LENT AMBIENT VISCUT DURANT TRES DIES A LA PLAÇA DELS ARÍNSOLS. DEL 22 AL 24 DE MAIG, PROP DE 1.400 CORREDORS PROCEDENTS DE 39 PAÏSOS VAN PARTICIPAR EN LA CURSA MÉS ANTIGA DELS PIRINEUS, CONSOLIDANT-LA COM UNA DE LES CITES ESPORTIVES DE REFERÈNCIA DEL CALENDARI DE MUNTANYA. Fotos: Xavi Pujol
La competició es va iniciar divendres amb la disputa del quilòmetre vertical. En categoria masculina, la victòria va ser per al francès Louis Dumas, amb un temps de 47 minuts i 34 segons, seguit de l’andorrà Arnau Soldevila i del ciclista professional colombià Esteban Chaves. En categoria femenina, la vencedora va ser la sèrbia Sladjana Zagorac, per davant de l’espanyola Maria Benito i de la francesa Charlotte Cotton.
Dissabte va arribar el torn de les distàncies més exigents. L’encampadà Samuel Ponce es va proclamar campió de la marató de 42 quilòmetres per tercer any consecutiu, completant el recorregut en 4 hores, 15 minuts i 15 segons. En categoria femenina, la victòria va correspondre a Rianna Nelson. Pel que fa a la prova reina de 84 quilòmetres, puntuable per a la Copa d’Espanya FEDME, el triomf masculí va ser per a Marc Bernades, mentre que Sandra Cuello es va imposar en la categoria femenina.
La prova ha mantingut el seu vessant solidari destinant un euro de cada inscripció a la lluita contra el càncer infantil
La jornada de diumenge va tancar el programa amb les curses de 21, 12 i 7 quilòmetres. Robert Pkemoi i Caitlin Fielder es van adjudicar la 21K; Santi Hoyos i l’andorrana Ariadna Cerezo van ser els vencedors de la 12K; mentre que Kim Ambor i Laia Rodríguez van pujar al graó més alt del podi de la 7K.
Des de l’organització, el director d’OTSO Sport, Jordi Solé, va destacar les valoracions molt positives rebudes pels participants, especialment pel marcatge dels recorreguts i la tasca dels voluntaris. Per la seva banda, el cònsol menor d’Encamp, Xavier Fernàndez, va qualificar l’esdeveniment de “tot un èxit” i va remarcar l’impacte positiu que té en la dinamització econòmica de la parròquia, tot afirmant que la corporació ja treballa amb la mirada posada en la 44a edició. A més, la prova ha mantingut el seu vessant solidari destinant un euro de cada inscripció a la lluita contra el càncer infantil a través del Memorial Jaume Bou. •
Pkemoi i Fielder (21K), Hoyos i Cerezo (12K) i Ambor i Rodríguez (7K) es van imposar en les seves respectives categories la jornada de diumenge
EL CLUB ESPORTIU CHEERLEADING ANDORRA – GOLDEN ISARDS VA TANCAR AMB ÈXIT LA SEVA PARTICIPACIÓ EN LA CATEGORIA OPEN DEL CAMPIONAT D’ESPANYA, ON LA DELEGACIÓ ANDORRANA VA ACONSEGUIR DIVERSES VICTÒRIES INDIVIDUALS I DOS PODIS PER EQUIPS.
Fotos: Golden ISARDS
En les modalitats individuals (Best Cheer), el club va sumar tres títols de campiones en la categoria open del campionat d’Espanya, gràcies a Laia Farré (Mini Nivell 1), Mel Bargalló (Júnior Nivell 2) i Noèlia Pereira (Júnior Nivell 1). El palmarès individual es va completar amb el subcampionat de Flora Perianez (Júnior N2) i els tercers llocs de Zoe Viana (Mini N1) i Ariadna Sánchez (Júnior N1).
Pel que fa a la competició per equips (All Star), el Golden Mini Flake es va proclamar subcampió d’Espanya en Nivell 1, mentre que el Golden Junior Storm va obtenir la tercera posició en la mateixa categoria.
Aquests resultats consoliden la bona línia de l'equip, que aquest mes d'abril ja va firmar una distingida actuació al
Aquests resultats consoliden la bona línia de l'equip, que aquest mes d'abril ja va firmar una destacada actuació al Campionat de Catalunya
Campionat de Catalunya, destacant els triomfs de Judith Ameijeiras (Sènior N1) i Mel Bargalló (Mini N2). Des de la direcció del club s’ha agraït públicament el suport i la implicació de les famílies, clau per fer possibles els desplaçaments i l’evolució del projecte esportiu. •
EL PASSAT 21 DE MAIG ES VA PRESENTAR LA NOVA COPA ANDBANK DE GIMNÀSTICA RÍTMICA, UN CAMPIONAT D'ANDORRA QUE ENGUANY ESTRENA FORMAT AMB L'OBJECTIU DE FER UN PAS ENDAVANT I DONAR MÉS PROJECCIÓ A AQUESTA DISCIPLINA AL PAÍS. LA COMPETICIÓ, QUE ES VA CELEBRAR AL PAVELLÓ TONI MARTÍ, VA REUNIR ENTRE 60 I 70 GIMNASTES, INCLOENT-HI PARTICIPANTS FRANCESES DINS D'UNA CLASSIFICACIÓ OPEN, AIXÍ COM LES INTEGRANTS DE LA SELECCIÓ NACIONAL.
Durant la presentació, la presidenta de la Federació Andorrana de Gimnàstica (FAG), Anna Pallarès, va destacar la voluntat de donar “més visibilitat i importància” al Campionat d’Andorra, tant per a les gimnastes de selecció com per a tota la base esportiva. “Potser es dona molta importància a les competicions de fora, però aquesta també ho és”, va assenyalar.
La competició va reunir entre 60 i 70 gimnastes, amb participació internacional i presència de la selecció nacional
La competició va comptar amb un jurat internacional format per jutges d’Andorra, Catalunya i França, incloent-hi especialistes de nivell internacional amb l’objectiu de garantir una valoració precisa i de màxima qualitat. •
Dia Mundial del Medi Ambient
Dia Mundial del Medi Ambient
Cuidem avui el planeta que volem deixar demà.
Cuidem avui el planeta que volem deixar demà.
Al Grup L’Home del Sac treballem cada dia per una Andorra més neta i sostenible.
Al Grup L’Home del Sac treballem cada dia per una Andorra més neta i sostenible.
• Tractament de materials no aptes per al consum • Ecoilla per a esdeveniments •
• Contenidors i sacs a peu d’obra • Residus de construcció • Valorització de metalls • • Destrucció de documentació confidencial • Recollida de paper i cartró •
• Desballestament de vehicles • Buidatge de locals • Transport a deixalleries i depuradores • • Tractament d’envasos lleugers i recollida de matèria orgànica • Emmagatzematge i transport d’amiant •
Perquè protegir el nostre entorn és protegir el futur de tots.
Perquè protegir el nostre entorn és protegir el futur de tots.
RECEPCIÓ INSTITUCIONAL ALS
EL GOVERN VA REBRE ELS ATLETES QUE VAN
REPRESENTAR ANDORRA ALS JOCS OLÍMPICS
D’HIVERN DE MILÀ-CORTINA, EN UN ACTE
INSTITUCIONAL ENCAPÇALAT PEL CAP DE GOVERN, XAVIER ESPOT, LA MINISTRA DE CULTURA, JOVENTUT I ESPORTS, MÒNICA BONELL, I EL SECRETARI
D’ESTAT DE JOVENTUT I ESPORTS, ALAIN CABANES.
Fotos: Noelia Farias
La trobada va servir per reconèixer la participació i els resultats assolits per la delegació andorrana en la cita olímpica. Durant la recepció, Espot va felicitar els esportistes i va destacar que els seus èxits són “motiu d’orgull”, tant per al Govern com per al conjunt del país. El cap de Govern també va posar en valor l’esforç i la capacitat de superació dels atletes, assegurant que “la delegació andorrana va ser un exemple de perseverança i talent”.
Per la seva banda, la ministra Mònica Bonell va reiterar el compromís de l’Executiu amb l’esport d’alt rendiment i va anunciar un increment de les subvencions destinades a les federacions amb esportistes d’elit. En aquest sentit, la Federació Andorrana d’Esquí rebrà enguany una aportació superior a la
Bonell va explicar que, després dels resultats obtinguts tant als Jocs Olímpics d’hivern com als d’Estiu, el Govern ha considerat necessari reforçar el suport econòmic destinat als esportistes d’elit
dels anys anteriors, una mesura que també s’estendrà a altres federacions amb programes d’alt nivell competitiu.
Bonell va explicar que, després dels resultats obtinguts, tant als Jocs Olímpics d’Hivern com als d’Estiu, el Govern ha considerat necessari reforçar el suport econòmic destinat als esportistes d’elit per ajudar les federacions a assumir les despeses associades a la competició internacional. •
LA GONARDA D’ORDINO VA SER L’ESCENARI DEL CONCURS DE SALT D’OBSTACLES (CSO), UNA CITA QUE VA REUNIR GENETS I AMAZONES D’ARREU DEL PAÍS EN UNA JORNADA MARCADA PEL BON TEMPS, L’AMBIENT FAMILIAR I L’ALT NIVELL ESPORTIU MOSTRAT PELS PARTICIPANTS.
La Gonarda va acollir les diferents proves en un entorn immillorable, on els esportistes van demostrar la seva tècnica, i una capacitat de superació en cadascuna de les categories disputades.
En la categoria Promoció, la victòria va ser per a Ada Santiago, que, muntant Savane, va signar una actuació excel·lent. La segona posició va ser per a Joshua Prouheze amb Hope, mentre que Ariadna Askerova amb Jumper va completar el podi.
Pel que fa a la categoria Iniciació, Júlia Canal i Mirlo es van adjudicar el primer lloc després d’una gran actuació. El segon lloc va ser per a Blanca Carmona amb Happy, seguida de Noa Alvarenga amb Rosalia, que va ocupar la tercera posició.
En la competició de Ponis, Ariadna Askerova va tornar a destacar aconseguint la victòria amb Franny. La segona plaça va ser per a Júlia Davasse amb Roxy, mentre que Sharon Prat, amb Apache, va tancar el podi.
Des de l’organització es va fer una valoració molt positiva de la jornada, destacant tant l’elevada participació com l’evolució constant dels genets i amazones.
La temporada continuarà el pròxim 14 de juny, data de la següent cita del calendari de CSO, amb l’objectiu de repetir l’èxit de participació i el magnífic ambient viscut avui a la Gonarda d’Ordino. •
Viu l'aventura TOT L'ANY. Cada estació amaga una màgia diferent. Rutes espectaculars per a tothom: des de la teva primera vegada fins a genets experts. (Turistes i residents, sou benvinguts!). Deixa't emportar per la noblesa dels nostres cavalls i descobreix paisatges d'alta muntanya que et robaran l'alè.
OBLIDA LA RUTINA, RESPIRA L'AIRE PUR DELS PIRINEU I SENT LA CONNEXIÓ SALVATGE QUE NOMÉS LA NATURA ET POT DONAR.
LA PELL
QUE MILLOR
BRONZEJA
és la que arriba preparada. Quan reforcem la pell abans de l’exposició solar, el bronzejat és més uniforme, la hidratació es manté millor i les taques apareixen menys. L’estiu comença molt abans del primer raig de sol.
PREPARAR LA PELL
TAUT HYDRATE DE
LAC TAUT combina àcid hialurònic vegetal d’alta puresa i extracte de llavor de raïm (OPC) per hidratar la pell des de la dermis i mantenir el col·lagen flexible. La pell es veu més plena, confortable i resistent davant la calor i la deshidratació.
BRONZ IMPULSE BRUME D’INSTITUT
ESTHEDERM s’aplica matí i vespre durant els 15 dies previs a l’exposició solar. La seva tecnologia ADAPTASUN estimula la síntesi natural de melanina per aconseguir un bronzejat més ràpid, uniforme i durador, mentre protegeix l’ADN cel·lular del fotoenvelliment.
PROTEGIR I PREVENIR
ADAPTASUN MER ET TROPIQUES D’ESTHEDERM és la lait protector ideal per a exposicions intenses. Combina les tecnologies ADAPTASUN, Global Cellular Protection i Eau Cellulaire per optimitzar el bronzejat mentre protegeix la pell. La fórmula és compatible amb ecosistemes marins gràcies a la certificació AQUATIC ECOSYSTEMS TESTED.
PHOTO REVERSE
HYPERPIGMENTATION SPF50+
D’INSTITUT ESTHEDERM protegeix i tracta simultàniament la hiperpigmentació solar. El seu fluide invisible inhibeix la tirosinasa —responsable de la síntesi de melanina— i protegeix davant UV, llum visible i radiació infraroja. Els estudis clínics mostren una reducció visible de les taques i una millora de la uniformitat del to després de 56 dies d’ús.
DESCOBREIX EL PROTOCOL EN TRES FASES DISSENYAT PELS NOSTRES EXPERTS FARMACÈUTICS PER OPTIMITZAR EL SOL I PROTEGIR EL TEU CAPITAL DE JOVENTUT
TRACTAR DES DE L’INTERIOR
BRIGHT DE LAC TAUT
reforça el protocol anti-taques amb glutatió, vitamina C, L-cisteïna i antioxidants vegetals. El glutatió ajuda a frenar la melanogènesi des de l’interior i prevenir noves hiperpigmentacions.
Preparació interior i exterior
• Taut Hydrate + Taut Bright (2 càpsules diàries de cada)
• Bronz Impulse Brume matí i vespre sobre cara i cos
DIES D’EXPOSICIÓ: Protecció activa
• Photo Reverse SPF50+ a cara, coll i escot
• Adaptasun Mer et Tropiques al cos
• Reaplicar cada 2 hores
TOT L’ESTIU: Manteniment i prevenció
• Continuar Taut Hydrate i Taut Bright diàriament
• Més hidratació, bronzejat més uniforme i menys taques
La diferència entre una pell que només bronzeja i una pell que realment brilla és el protocol.
Tots aquests productes i consells els trobaràs a Pasteur Boutique i Farmàcia Pasteur,
En els darrers anys, invertir s’ha democratitzat com mai. Cada vegada més persones — també a Andorra— s’han començat a interessar per com fer créixer els seus estalvis. En aquest context, els ETFs (fons cotitzats) i els fons indexats s’han convertit en els grans protagonistes. Simples, accessibles i amb costos baixos, sovint es presenten com la solució ideal per invertir a llarg termini.
Però, com passa en gairebé tot en el món financer, la realitat té més matisos.
Durant dècades, l’alternativa habitual per a l’inversor particular eren els fons d’inversió tradicionals gestionats per bancs o grans gestores. Tanmateix, molts d’aquests fons cobraven comissions elevades sense aconseguir batre els índexs de referència. De fet, diversos estudis mostren que més del 90% dels fons actius no superen el mercat en horitzons de 10 anys.
Davant d’aquest escenari, la inversió passiva —a través d’ETFs que repliquen índexs com el S&P 500 o el MSCI World— va guanyar terreny ràpidament. La proposta era clara: en lloc d’intentar “guanyar al mercat”, simplement replicar-lo, reduint costos i complexitat.
I la idea funciona. Històricament, el mercat ha ofert rendibilitats atractives a llarg termini. Invertir en un índex ampli ha estat, per a molts, una manera eficaç de participar en aquest creixement.
Rendibilitats reals o percepcions inflades?
Ara bé, cal entendre què hi ha darrere de les xifres que veiem.
En els darrers anys, índexs com el S&P 500 han mostrat rendibilitats molt elevades, amb pujades superiors al 20% anual
en alguns exercicis recents. Però aquest rendiment no ha estat homogeni. Una part molt significativa ha estat impulsada per un petit grup de grans companyies tecnològiques —les conegudes com les “Magnificent 7”.
Això planteja una reflexió interessant: realment estem diversificant quan invertim en un índex, o estem concentrant una part important del nostre capital en unes poques empreses?
Si analitzem el comportament històric a llarg termini, la rendibilitat mitjana del mercat nord-americà —ajustada per inflació— se situa més a prop del 6–7% anual. Una xifra sòlida, però lluny dels titulars recents.
El debat: diversificació vs. concentració
Un dels arguments més repetits a favor dels ETFs és la diversificació. En invertir en centenars d’empreses, el risc específic de cadascuna es dilueix. Però això també implica incloure negocis de qualitat molt diversa: des de líders globals fins a companyies en declivi o amb models de negoci qüestionables.
Davant d’això, alguns inversors defensen una estratègia més concentrada: seleccionar un nombre reduït de companyies d’alta qualitat, amb bones perspectives de creixement i comprades a valoracions raonables.
Avantatges i característiques de cada enfocament, incloent-hi la reducció del risc enfront del potencial de guany, i l'estabilitat enfront del coneixement profund dels actius.
Sobre el paper, aquest enfocament pot generar rendibilitats superiors. De fet, hi ha exemples històrics de carteres concentrades que han superat àmpliament el mercat. Però hi ha un matís clau: fer-ho bé requereix coneixement, temps i disciplina.
Seleccionar “les millors empreses” no és senzill. Implica analitzar balanços, entendre models de negoci, avaluar equips directius i, sobretot, saber a quin preu comprar. No és casualitat que fins i tot molts professionals no aconsegueixin batre el mercat de manera consistent.
El factor humà
Aquí entra en joc un element sovint oblidat: el comportament de l’inversor. Invertir no és només una qüestió tècnica, sinó també emocional. La volatilitat, les caigudes de mercat o les notícies negatives poden portar a prendre decisions impulsives. I en aquest sentit, les estratègies simples acostumen a tenir un gran avantatge: són més fàcils de mantenir en el temps.
Un ETF global permet a l’inversor delegar gran part de les decisions. No cal triar empreses concretes ni preocupar-se per quan entrar o sortir de cada posició. Això redueix la probabilitat de cometre errors costosos.
Passos clau per a analitzar l'entorn macroeconòmic, avaluar sectors i seleccionar l'estratègia de cartera més adequada gestionant el risc.
La resposta, com gairebé sempre, és: depèn. Per a algú amb experiència, temps i formació, construir una cartera pròpia d’accions pot ser una opció interessant. Permet aspirar a rendibilitats superiors i tenir més control sobre la inversió. Però per a la gran majoria de persones —aquelles que tenen altres prioritats professionals o personals— la realitat és diferent. No tothom vol ni pot dedicar hores a analitzar empreses o seguir els mercats de manera constant. I aquí és on els ETFs mostren el seu veritable valor.
Malgrat totes les crítiques i matisos, la realitat és que els ETFs i els fons indexats han demostrat ser una eina extraordinàriament eficaç per canalitzar l’estalvi a llarg termini. No prometen rendibilitats espectaculars ni “batre el mercat”. Però ofereixen una cosa potser encara més important: una manera senzilla, diversificada i de baix cost de participar en el creixement econòmic global.
En un món on la sobreinformació abunda, a vegades la millor estratègia no és la més complexa, sinó la més consistent. Per això, per a la majoria d’inversors, apostar per un ETF o un fons indexat no només és una bona opció… probablement és la més adequada. •
ncomençarealment una traïció?
ES NOVES TECNOLOGIES HAN REVOLUCIONAT LA MANERA DE RELACIONAR-NOS, PERÒ TAMBÉ HAN DIFUMINAT ELS LÍMITS DE LA FIDELITAT. ENVIAR MISSATGES ÍNTIMS, PRACTICAR SÈXTING O MANTENIR CONVERSES SECRETES A TRAVÉS DE LES XARXES SOCIALS ÉS UNA INFIDELITAT? PER A LA MAJORIA DELS PSICÒLEGS I ESPECIALISTES EN RELACIONS DE PARELLA, LA RESPOSTA ÉS AFIRMATIVA.
La infidelitat ja no necessita contacte físic
Avui dia, l'engany no necessita contacte físic per provocar dolor. La infidelitat digital es produeix quan una persona dirigeix el seu desig i la seva atenció cap a algú que no és la seva parella, especialment quan aquesta conducta es manté en secret.
Un dels principals indicadors és l'ocultació. Esborrar missatges, amagar converses o evitar que la parella conegui determinades interaccions acostuma a evidenciar que s'està traspassant un límit.
A més, aquestes relacions solen implicar una important càrrega emocional perquè es comparteixen confidències, emocions, preocupacions i temps amb una tercera persona.
El sèxting, per la seva banda, incorpora una clara intenció sexual i sovint representa una ruptura dels acords d'exclusivitat que moltes parelles consideren essencials. Tot plegat posa en qüestió la confiança, un dels pilars fonamentals de qualsevol relació.
CAra bé, no totes les parelles defineixen la fidelitat de la mateixa manera. Els límits poden variar segons els valors, les expectatives i els pactes establerts. Per això, els experts insisteixen que la clau no és només l’acte en si, sinó el consens i la transparència. Quan una conducta s’ha de mantenir d’amagat, sovint és perquè es té la percepció que podria fer mal a l’altra persona.
No cal tocar una altra persona per trencar una relació
En un món cada vegada més connectat, la infidelitat digital ens recorda la importància de parlar obertament sobre els límits, les necessitats emocionals i les expectatives dins la parella. Al cap i a la fi, la fidelitat no depèn només de la presència física, sinó també de la lleialtat emocional i de la confiança compartida.
Aquest juny, el street style es vesteix d'elegància relaxada, siluetes fluides i una sofisticació natural que confirma el domini del quiet luxury, el smart casual i els tocs retro reinterpretats. Tons neutres, textures amb caràcter, sastreria contemporània i peces còmodes conviuen en una selecció de looks que reflecteixen autenticitat, estil propi i les tendències més destacades de la temporada.
La Ivette aposta per un estil retro amb denim ample i jaqueta negra efecte pell. La Sophie llueix un look femení d’inspiració parisenca, amb contrastos en blanc i negre i detalls couture. La Susana s’inspira en l’estètica seventies chic amb jaqueta d’antelina marró i denim recte.
La Camila llueix una proposta inspirada en la tendència soft tailoring, amb peces de patronatge en tons neutres que transmeten elegància natural i confort. La Deneb porta un look fresc i despreocupat que combina gavardina clàssica amb dessuadora en to pastel i faldilla fluida blanca, seguint la tendència casual luxe
La Gulnara Shagieva destaca amb un espectacular vestit vermell d’escot paraula d’honor i mànigues voluminoses, una proposta vinculada a la tendència bold femininity. Els complements en negre aporten sofisticació i equilibri al conjunt.
La Gisela Justes aposta per l’estètica quiet luxury amb una peça setinada en blanc trencat i pantalons negres rectes. La Roser Palomero transmet elegància atemporal amb americana blanca i faldilla negra de tul. La Clàudia Justes llueix un total look negre que reforça la tendència effortless chic
A l’esquerra, un conjunt monocromàtic en blanc trencat amb textura geomètrica aporta elegància i modernitat. La Núria encarna l’estil timeless chic amb un vestit negre de línia recta i escot paraula d’honor. A la dreta, destaca amb una proposta plena de personalitat que combina una part superior negra de mànigues voluminoses amb una faldilla animal print
La Sandra aposta per un estil Parisian chic i quiet luxury, combinant una jaqueta en blanc i negre amb texans ajustats i ugly boots en to cru. El Curro González llueix un elegant tailoring blau marí amb camisa blanca i corbata de ratlles d’estètica old money, completat amb mocador blanc i sabates clàssiques.
El Guillermo Carrascosa, el Paco Collell, el Josep Casanovas, el Santi Mora, el Rafael Sarandesesn i el Gerardo Vizmanos aposten per una elegància masculina relaxada i sofisticada, on la sastreria clàssica es combina amb peces més casuals per crear looks actuals i versàtils. Les americanes estructurades en tons neutres, blau marí, gris i marró, continuen dominant la tendència smart casual. També destaca la presència del quiet luxury masculí, amb peces de qualitat, colors sobris i estilismes sense excessos, on els detalls marquen la diferència. Un conjunt de looks refinats, còmodes i molt contemporanis que demostren que l’elegància avui passa, sobretot, per la naturalitat.
Els propietaris dels cellers aposten per un estil sobri i elegant. Els estilismes reflecteixen perfectament la tendència smart casual, on la comoditat i l’elegància conviuen amb total naturalitat. Predominen els tons neutres, els blaus profunds i els grisos, combinats amb teixits fluids i peces versàtils que aporten moviment i refinament. També destaca la fusió entre la sastreria contemporània i les peces més informals, una de les claus de la moda actual tant femenina com masculina. Un grup que transmet estil, autenticitat i una manera d’entendre la moda basada en la naturalitat i la personalitat pròpia.
El José Ignacio Risueño aposta per la tendència smart elegance amb blazer fosc, camisa blanca oberta i complements amb personalitat. El José Antonio Espejo combina americana blau cobalt i pantalons beix, una fórmula elegant i atemporal, completada amb un mocador en to rosat.
La Maria llueix un mini vestit blanc amb textura plomada, una tendència molt present aquesta temporada que aporta moviment, sofisticació i un aire festiu molt chic. Les botes altes en to neutre amb acabat càlid reforcen l'estètica combinant comoditat i estil amb un punt informal però refinat. Al seu costat el Curro.
L'equip de MyCorner aposta per una estètica urbana i actual, basada en peces bàsiques que mai passen de moda. Els tons foscos, especialment el negre, es converteixen en el fil conductor dels diferents looks, aportant elegància, versatilitat i una imatge cohesionada. Samarretes ajustades, texans de tall recte o ample i pantalons en tons neutres creen conjunts còmodes i moderns, ideals per al ritme del dia a dia.
A l'esquerra, Paula Torralbo, amb un look que fusiona elegància i aire casual amb blazer negre estructurat, top estampat d'inspiració artística i texans clars de tall recte. Una proposta molt alineada amb la tendència effortless chic. Al centre, Marc Colell, porta una urbana i contemporània amb gavardina oversize, denim relaxed fit i sneakers, seguint la línia quiet luxury streetwear que aposta per siluetes còmodes i sofisticades alhora. Meritxell Nova aposta per un total look negre de blazer i pantalons fluids, combinat amb un top cut-out que dona un toc sensual i modern.
El Marc Caballero aposta per la tendència smart casual luxe amb una blazer texturada en blau grisós, camisa microprint, pantalons foscos encerats i vambes en tons neutres. L’Enric Martí llueix un total look en blau marí que transmet una elegància minimalista i atemporal, alineada amb l’estètica quiet luxury
La Imma Tohà aposta per l’estètica French casual amb un jersei de ratlles en blanc i negre, pantalons fluids i mocassins. El Salvador Capdevila “Let” segueix la tendència smart elegance amb americana blau marí i camisa blanca oberta. La Francesca Ros llueix un conjunt fosc amb detalls en blau cel, mentre que la Cristina Lluelles destaca amb un look monocromàtic en tons terra i xocolata, alineat amb la tendència dels colors càlids i naturals.
A l’esquerra, la combinació de jaqueta curta en to neutre i denim fosc segueix la tendència casual chic
Al centre, la faldilla estampada destaca com a protagonista del look, combinada amb un top negre i una bossa vermella. A la dreta, el blazer bicolor oversize amb total look negre reflecteix l’estètica smart casual, completada amb botes biker
L’equip de Grandvalira projecta una imatge fresca, jove i actual, amb una clara aposta per l'estil smart casual. Les peces bàsiques en tons neutres, com el blau marí, el blanc, el gris i el beix, creen una estètica harmoniosa i fàcil d'identificar. Les camises lleugeres, les bruses fluides i les samarretes de tall senzill es combinen amb texans de diferents patronatges, des dels més ajustats fins als de cama ampla, aportant dinamisme i personalitat a cada look.
El grup reflecteix una moda basada en la naturalitat, el confort i l’elegància quotidiana, amb estilismes molt personals que demostren que l’estil no entén d’edat. Predominen les peces còmodes i versàtils, combinades amb estampats, textures i colors vius que aporten llum i dinamisme als looks. Un conjunt de looks autèntics, alegres i sofisticats que reivindiquen una manera de vestir còmoda, actual i plena de caràcter.
Des de 1992, construint confiança amb cada gestió
Som una de les gestories amb més història i experiència del país
Descobreix la màgia d’un perfum que captiva els sentits i desperta emocions. El regal perfecte per fer brillar aquestes festes.
Disponible a:
L'espai compta amb una exposició elegant i discreta del gran assortiment de
Suau, lluminós i sorprenentment elegant, el to mantega s’imposa com un dels grans protagonistes de la nova temporada. Aquesta tonalitat cremosa i delicada vesteix la moda femenina amb una sofisticació serena, allunyada dels excessos i plena de llum. Vestits vaporosos, americanes impecables, peces de punt fi i accessoris minimalistes adopten aquest color versàtil que combina amb blancs, terres o negres intensos. Una tendència subtil, però irresistible, que converteix la senzillesa en el nou luxe.
Vestit mini setinat, de ZARA. 3_Vestit mini d’encaix, de ZARA. 4_Mules d’ECCO. 5_Llaç per al cabell, de BIJOU BRIGITTE. 6_Bossa tote Pocket, de BIMBA Y LOLA. 7_Pantalons Butter Yellow, de COS. 8_Vestit curt de tweed , de MAJE. 9_Ballarines Low Amélie, de SÉZANE. 10_Ulleres de lectura, de IZIPIZI. 11_ Arracades fetes a mà, de SHIORI JOIES ANDORRA. 12_Fulard Rábano de seda, de JAQUEMUS. 13_ Jaqueta de punt, de ZARA. 14_Vestit setinat, de NEO2. 15_Ballarines, de PARFOIS. 16_Pantaló palazzo, d'ALEXANDER MCQUEEN. 17_Top asimètric, de MASSIMO DUTTI.
Delicat, però poderós, l’encaix es reinventa aquest estiu com una de les tendències més desitjades de la temporada. Lluny del seu vessant més clàssic, apareix en vestits eteris, tops transparents, faldilles sensuals i detalls romàntics que juguen entre la subtilesa i l’atreviment. En blanc immaculat, negre sofisticat o tons empolsats, aquesta textura artesanal aporta feminitat, elegància i un aire bohemi irresistible. L’encaix torna per demostrar que la sensualitat més refinada mai passa de moda.
Aquest estiu, l’encaix abandona el seu costat més clàssic per combinar-se amb peces molt més urbanes i desenfadades. Vestits slip d’encaix amb camises oversize, tops transparents combinats amb denim o pantalons lace amb samarretes bàsiques XXL que rebaixen la sensualitat del teixit. La clau està en el contrast. L’encaix blanc es combina amb peces relaxades i accessoris naturals per aconseguir un aire mediterrani i fresc, mentre que l’encaix negre adopta una estètica més urbana amb mitjons alts, ulleres minimalistes i bosses estructurades. També triomfa la superposició: portar un vestit d’encaix sobre una camisa blanca o jugar amb capes transparents converteix el look en una proposta molt més actual i effortless
1_Vestit d’encaix, de PATOU. 2_ Minifaldilla rosa, de HAND OVER. 3_Sandàlia de pell i encaix blanc, de LOLA CRUZ. 4_Brusa amb volats, de &OTHER STORIES. 5_Top de MANGO. 6_Pantalons amb panel d’encaix, de TWIN SET. 7_ Anell Roman Barocco en or rosa de 18 kt, amb triplet de nacre, ametista, corall vermell reconstruït i safirs rosa. THE EMBASSY STORE ANDORRA. 8_Bossa llaç, de DIOR. 9_Ulleres de sol amb muntura violeta, de MIU MIU. 10_Conjunt de llenceria amb encaix, de PRIMARK. 11_ Rellotge CHANEL première de 22 mm, or beix, esfera nacrada i diamants. MAISON ROCA ANDORRA. 12_ Braçalet GIGI clozeau classic, d'or groc i resina malva. MAISON ROCA ANDORRA. 13_Vestit negre amb encaix d’H&M. 14_Ballarines de pell amb detall daurat, de BOBO’S.
Amb l'arribada del bon temps, la preocupació per lluir una pell ferma i un cos remodelat augmenta. No obstant això, no tots els tractaments són iguals. Si busques resultats reals, i avalats per la ciència, l’autèntica tecnologia INDIBA® —i especialment el seu dispositiu més potent, l’EDNA Pro Max— és la teva millor aliada per preparar-te per a l’estiu.
Què fa que INDIBA sigui diferent?
INDIBA treballa a una freqüència de 448 kHz amb alta precisió de 1kHz . Aquesta precisió permet revitalitzar les cèl·lules des de l'interior sense danyar el teixit. Mentre que altres sistemes només escalfen la superfície, el Proionic System d’INDIBA bioestimula, vascularitza i hiperactiva el teixit, generant col·lagen i elastina de manera natural.
L’EDNA Pro Max va un pas més enllà gràcies a innovacions exclusives com:
• TURBO MAX Technology: Permet assolir la potència màxima (250 W) de forma immediata, accelerant els resultats des de la primera sessió.
• Cell Boost Technology: Optimitza i intensifica els efectes del mètode per aconseguir una remodelació corporal més profunda i duradora.
L’EDNA Pro Max és una tecnologia molt versàtil. Els seus beneficis clau inclouen:
• Eliminació de greix: Ajuda a descompondre els dipòsits de greix i a detoxificar el teixit.
• Drenatge i oxigenació: Augmenta el flux sanguini i afavoreix l'eliminació de toxines.
• Efecte lífting: Millora l’elasticitat i redueix la flacciditat de forma no invasiva.
Resultats visibles en flacciditat i arrugues facials després d'una sessió amb EDNA Pro i Cell Boost.
Seguretat i rigor científic, l’autenticitat importa No t'arrisquis amb imitacions. INDIBA compta amb més de 40 anys d'experiència i el suport de més de 150 estudis científics . És una tecnologia no invasiva i indolora que garanteix la màxima seguretat per al pacient.
Què passa si portes pròtesis?
Un dels grans avantatges de la freqüència de 448 kHz és que, a diferència d'altres tecnologies de radiofreqüència, no està contraindicada en cas de pròtesis metàl·liques (sempre que el professional segueixi els protocols establerts), ja que el corrent no escalfa el metall, sinó el teixit biològic.
Contraindicacions principals: Per seguretat, el tractament no s'ha d'aplicar en persones amb marcapassos o implants electrònics, dones embarassades i casos de tromboflebitis
Evolució de la zona abdominal després de 5 sessions amb EDNA Pro Max en només una setmana.
Aquesta temporada, la moda floreix amb una nova mirada poètica: les flors ja no es limiten a decorar, sinó que neixen des de la tija i s’estenen amb naturalitat per tota la peça. Vestits, bruses i conjunts s’omplen de motius que creixen verticalment, aportant moviment i elegància orgànica. És una tendència que connecta amb la natura d’una manera subtil però poderosa, transformant cada look en un jardí viu i sofisticat.
1_Vestit midi, de MARQUES’ALMEIDA. 2_Top Poppy, de SIMONE ROCHA. Mules Rossette, de SIMONE ROCHA. d’OSCAR DE LA RENTA. 5_Faldilla Porcelain Flower, d’OSCAR DE LA RENTA. 6_Pantalons denim beix, De la rosa, de YNÉS SUELVES. 7_ Top de Las Flores de YNÉS SUELVES. 8_Collar Rose, de DIOR. 9_Bossa de mà de xarol i setí, de DOLCE & GABBANA. 10_ Anell de multicristalls Idillya, de SWAROVSKI. 11_ Arracades bicolor, de TOUS.
Cada gran transformació neix d’una decisió. Fes el primer pas avui
Perquè entrenar és créixer
És guanyar disciplina
És trobar seguretat
És desenvolupar confiança
• Arts marcials per a infants a partir de 3 anys
• Kickboxing educacional per a nens i joves
• Kickboxing, Fitboxing i Defensa Personal per a adults
• Entrenament personalitzat
• Classes per a tots els nivells
Defensa personal per a dones
Aprèn a prevenir situacions de risc, gestionar conflictes i reaccionar amb seguretat. Descobreix que la defensa personal no depèn de la força, sinó del coneixement, la tècnica i la determinació.
Formació impartida per Javier Piernas, director de Golden Kyu.
La sastreria ha fet un gir inesperat, deixant enrere la rigidesa clàssica per abraçar una nova manera d’entendre l’elegància: més suau, més lliure i, sobretot, més còmoda. Les línies estructurades es relaxen, els teixits s’estoven i les siluetes s’ins piren en la fluïdesa de la roba de casa, evocant subtilment l’estètica del pijama. Aquesta reinvenció no renuncia a la sofisticació, sinó que la transforma en una experiència més propera i habitable. Ara, la sastreria es viu amb naturalitat, com una segona pell que acompanya el ritme quotidià sense imposicions, demostrant que el confort i l’estil poden caminar, finalment, de la mà.
1_ Blazer Padlock, de SCHIAPARELLI. 2_Pantalos Padlock, de SCHIAPARELLI. 3_Sabates d’encaix floral, de JIMMY CHOO. 4_Vestit de mussolina de crepè, de SAINT LAURENT. 5_Camisa floral d’EMILIA WICKSTEAD. 6_Pantaló Ditsy Blue d’EMILIA WICKSTEAD. 7_Vestit camiser de THE ATTICO. 8_Ballarines teddy, de SLEEPER. 9_Bossa de serrells, de LAIA ALEN. interior Street style , de DOLCE GABBANA. 11_ Arracades d’or groc de 18 quirats amb aiguamarina i diamants, decorades amb la refinada tècnica de gravat a mà bulino, signades per Marco Bicego. THE EMBASSY STRORE ANDORRA. 12_Rellotge Panthere de CARTIER. 13_Encendre aquesta espelma abans d’anar a dormir t’ajudarà a descansar més i millor, alhora que calma l’estrès. DIPTYQUE. Fragància de casa Tranquility, de CONFORT ZONE. 15_Conjunt setinat de pijama, de VICTORIA SECRET. 16_Conjunt a ratlles, de LEFTIES. 17_Look de seda estampat de Kristina Fildeskay. Dos peces de seda rosa, d’Intimissimi. Pijama d’estiu, d’Iturri Enea.
semblar gran? O vols ser-ho?
Exposició 365 dies l’any. La teva publicitat mai descansa
Reproducció i freqüència. Gestió directa i sense intermediaris.
Preus escalables i competitius. Inversió petita, visibilitat massiva
Impacte visual incomparable. Pantalla LED de gran format i alta resolució.
Resultats visibles.
Més de 400.000 impactes setmanals reals, demostrables.
Flexibilitat de programació. Tu decideixes quan i com.
Les ratlles verticals tornen aquesta temporada amb més força que mai i es converteixen en un dels estampats imprescindibles del mo ment. Lluny del seu vessant més clàssic o formal, ara es reinventen en versions fresques, relaxades i molt sofisticades, presents tant en conjunts fluids com en camises oversize, pantalons amplis o vestits d’estètica effortless. Les passarel·les i el street style confirmen aquesta tendència que, a més d’aportar elegàn cia instantània, també ajuda a allargar visualment la silue ta i a donar un aire refinat però informal als looks d’estiu.
Bossa de platja d’home, de CLARKS. 13_Gorra de sircasa de VILEBREQUIN. 14_Espardenyes de ratlles, de PIER ONE. 15_Le Male Elixir, de Jean Paul Gautier.
LGN
/ verano 2026. GoRunway.com /
Aquest estiu, la moda masculina escurça distàncies amb l’atreviment. Els shorts es converteixen en els grans protagonistes de la temporada amb versions cada vegada més curtes, ajustades o d’aire retro, deixant la cuixa al descobert sense complexos. De les bermudes revisades als patrons inspirats en bòxers o fins i tot culottes, les passarel·les confirmen que el confort i la sensualitat conviuen millor que mai. Mentrestant, els pantalons llargs també comencen a canviar de silueta: després de l’era baggy, els talls slim tornen tímidament a escena i els primers “pitillo” ja treuen el cap. El gir està servit.
1_Mini short Deco, de BODE. 2_Pantaló curt de lli, d’H&M. 3_Pantaló de cotó, de LOUIS VUITTON 4_Pantaló short FENDI. 5_Camisa de màniga curta, de MONCLER 6_Camisa de lli, de TOMMY HILFIGER 7_Polo en color verd militar, de GOLDEN GOOSE. 8_Camisa beix de lli, de 7CAMICIE 9_Mitjons fins per a home, de DIM. 10_Rellotge BELL & ROSS br05 green gold, de 40 mm d'or rosa i cocodril, de MAISON ROCA ANDORRA 11_Sneakers d’ADIDAS Spezial. 12_Gorro de pescador Norm, de NORTH FACE. 13_Cartera de pell, de TOMMY HILFIGER.
Aquest mes de juny, Relaxia obre les seves portes a Andorra la Vella per redefinir el concepte de confort i interiorisme. Amb l'aval de 50 anys d'experiència, hem creat un univers dedicat a cada espai de la teva llar
Vine a conèixer el teu nou espai de referència i transforma la teva llar en alguna cosa increïble.
Carrer de la Sardana, 21 baixos – Andorra la Vella · www.relaxialuxe.com
LA NIT DEL 4 DE MAIG DE 2026, LA CIUTAT DE NOVA YORK VA TOR NAR A CONVERTIR-SE EN EL CENTRE ABSOLUT DE LA MODA AMB UNA NOVA EDICIÓ DE LA MET GALA. COM MARCA LA TRADICIÓ, EL PRIMER DILLUNS DE MAIG, EL METROPOLITAN MUSEUM OF ART VA ACOLLIR UNA DE LES CITES MÉS ESPERADES DE L’ANY, ON CREATIVITAT, ESPECTACLE I DISCURS CONVIUEN SENSE FILTRES.
SOTA LA DIRECCIÓ D’ANNA WINTOUR, AQUESTA EDICIÓ HA COMPTAT AMB UN QUARTET DE CO-AMFITRIONES QUE SIMBOLITZEN PODER I IN FLUÈNCIA: NICOLE KIDMAN, BEYONCÉ, VENUS WILLIAMS I LA MATEIXA WINTOUR. LA SEVA PRESÈNCIA NO NOMÉS HA MARCAT EL TO DE LA VET LLADA, SINÓ QUE HA CONCENTRAT GRAN PART DE L’ATENCIÓ MEDIÀTICA EN UNA NIT ON CADA APARICIÓ ÉS ANALITZADA FINS AL MÍNIM DETALL.
UNA EDICIÓ MARCADA PER LA LLIBERTAT CREATIVA “COSTUME ART”: EL COS COM A LLENÇ
El concepte d’aquest any, Costume Art (“La moda és art”), ha tornat a obrir el debat sobre els límits entre moda i expressió artística. El dress code convidava a entendre el cos vestit com un llenç en blanc, i la resposta ha estat clara: llibertat creativa absoluta.
A la catifa vermella s’han vist des de propostes clàssiques fins a interpretacions radicalment avantguardistes, amb una presència destacada del naked dressing, les transparències i la reivindicació del cos com a element central del discurs estètic.
L’ESCALA DEL MET: EPICENTRE VISUAL
Les icòniques escales del museu han tornat a ser l’escenari principal d’aquesta narrativa visual global. És aquí on els looks prenen vida, es fotografien i es converteixen en virals en qüestió de minuts. La Met Gala no és només una desfilada: és una performance col·lectiva on cada convidat interpreta el tema amb la seva pròpia veu.
ELS LOOKS QUE HAN DEFINIT LA NIT
Entre els moments més destacats, Nicole Kidman, com a co-amfitriona, va apostar per un espectacular disseny vermell de Chanel, cobert de lluentons i plomes, reafirmant la seva estreta relació amb la maison francesa.
Per la seva banda, Beyoncé va protagonitzar una de les entrades més esperades amb un disseny d’Olivier Rousteing per Balmain: un vestit que recreava un esquelet amb pedreria, combinat amb capa de plomes i adorn de cap, en una demostració de teatralitat absoluta.
Una de les sorpreses de la nit va ser Blue Ivy Carter, que debutava a la gala amb un vestit blanc de Balmain amb cotilla i faldilla volumètrica, confirmant el relleu generacional dins la família Carter.
També Venus Williams va destacar amb un disseny negre amb cristalls Swarovski i estructura de xarxa, carregat de simbolisme i referències al tenis i a la identitat afroamericana dins l’esport.
En el terreny més sofisticat, Margot Robbie va optar per un vestit de Chanel en to xampany de línies depurades, mentre que Anne Hathaway va apostar per un disseny de Michael Kors amb referències a la Grècia clàssica.
En contrast, Rihanna va tornar a dominar la catifa vermella amb un impactant disseny de Maison Margiela, més proper a una obra d’art que a un
vestit convencional, mentre A$AP Rocky completava el moment amb un look de Chanel amb bata de setí i detalls inesperats.
Una de les grans protagonistes de la nit va ser Blake Lively, que tornava a la gala després de la seva absència el 2025. L’actriu va apostar per un disseny d’arxiu de Versace en tons pastel, amb cos cotilla i una espectacular cua de capes de gasa pensada per lluir a l’escalinata.
La seva aparició, a més, arribava en un moment mediàtic clau després de signar un acord legal relacionat amb el cas Baldoni, fet que va augmentar encara més l’expectació. Un retorn que combina moda i narrativa personal amb precisió.
Les germanes Kardashian-Jenner van tornar a generar expectació. Kim Kardashian va apostar per una peça escultòrica en to taronja que reforçava la idea del vestit com a objecte artístic, mentre Kylie Jenner explorava el naked dressing amb un look de Schiaparelli.
Kendall Jenner, habitual entre les més ben vestides, va lluir un disseny de Gap Studio inspirat en l’escultura clàssica, mentre Hailey Bieber combinava una cotilla daurada amb una faldilla de gasa en un disseny de Saint Laurent.
TENDÈNCIES:
La Met Gala 2026 ha deixat clares algunes línies dominants:
• Predomini del naked dressing i les transparències
• Vestits concebuts com peces escultòriques
• Referències històriques reinterpretades
• Dramatització pensada per a la imatge
Tot plegat reforça la idea que la moda, en aquest context, no és només estètica, sinó discurs.
La Met Gala continua demostrant que és molt més que una catifa vermella. És un espai on es construeixen narratives, es projecten identitats i es defineix el futur de la cultura visual.
En una nit on cada detall compta, la moda es converteix en llenguatge universal. I, un any més, el Met ha estat l’escenari on aquest llenguatge s’ha expressat amb més força que mai.
ANNA ALCAIDE PMU és un estudi de micropigmentació on se celebra la bellesa natural i es diferencia dels estereotips artificials de l'estètica actual.
Treballem la senzillesa amb mil·limètric detall. Som atelier i innovació. Cada servei és un treball únic fet a mida perquè és així com entenem la bellesa natural de cada dona veritablement única.
ANNA, fundadora de l'estudi i EXPERTA EN MICROPIGMENTACIÓ, porta a Andorra un nou concepte de maquillatge permanent, elegant i casual, per a les dones amants del natural.
Aquestes pel·lícules arriben amb històries intenses, emocionals i visuals que prometen captivar el públic. Del luxe i la traïció als universos fantàstics, passant per l’amistat, la tecnologia i els amors que deixen empremta, la gran pantalla es converteix en un viatge ple d’emocions i aventures.
Any d’estrena: 2024
Gènere: Drama criminal
Durada: 2 h 37 minuts
Aquest film narra l’ambició, la traïció i l’assassinat dins la dinastia de la moda italiana. Patrizia Reggiani, una dona d’origen humil, es casa amb Maurizio Gucci. La seva desmesurada ambició desencadena una ferotge lluita pel control de l’empresa familiar. La cobdícia destrueix els vincles de sang i culmina en un tràgic crim real, exposant la decadència i el col·lapse del llegendari imperi del luxe.
Any d’estrena: 2026
Gènere: Animació i familiar
Durada: 1 h 42 minuts
Woody i Buzz Lightyear es retroben per afrontar la seva amenaça més gran: la tecnologia digital. L’atenció de la Bonnie queda captada per Lilypad, una tauleta intel·ligent que substitueix el joc tradicional. Davant l’abandonament, les joguines hauran d’unir-se per recordar als infants el valor de la imaginació real. Aquesta nova entrega explora la desconnexió moderna i la força de l’amistat en plena era de les pantalles.
Any d’estrena: 2026
Gènere: Acció
Durada: 1 h 42 minuts
Quan tenia 10 anys, el príncep Adam Glenn s’estavella a la Terra, el planeta de la seva mare, i queda separat de la seva màgica Espasa del Poder. Dues dècades després, en recuperar l’arma que el connecta amb el seu origen, és transportat de nou a l’espai. En tornar a Eternia, descobreix un món devastat i dominat pel despietat Skeletor. Per salvar la seva família i restaurar l’ordre, l’Adam haurà de vèncer les seves pors i assumir el seu destí com He-Man, l’home més poderós de l’univers.
Any d’estrena: 2026
Gènere: Drama romàntic
Durada: 1 h 48 minuts
Aquesta pel·lícula espanyola narra la dolorosa reconstrucció de la Leah, una jove trencada després de la mort dels seus pares en un accident. En deixar de pintar, el seu germà la confia a l'Axel, el seu millor amic. A Byron Bay, la convivència desperta un amor prohibit, intens i marcat per la diferència d'edat. L'Axel l'ajudarà a superar el dol a través de l'art, sanant profundament les seves ferides emocionals.
Aquestes sèries destaquen per les seves històries potents, la qualitat visual i la capacitat de transportar l’espectador a un univers completament diferent. Drama, intriga política, espionatge i emocions intenses es combinen en una selecció imprescindible per fer la marató d’aquesta temporada
Temporada: 2
Plataforma: Disney+
Narra els quatre anys previs a Rogue One mitjançant blocs de tres episodis amb salts temporals anuals. La trama mostra la maduració de Cassian Andor, interpretat per Diego Luna, com a líder d'espies i les conspiracions de l'Aliança Rebel. Aquesta sèrie és un thriller polític de Star Wars fosc, realista i sense pantalles digitals, que connecta directament amb la pel·lícula original i introdueix el droide K-2SO.
Temporada: 6
Plataforma: Disney+
Temporada: 1
Plataforma: Movistar
Plus+ i Prime Video
Aquesta és una aclamada minisèrie irlandesa d’una sola temporada. Normal People narra la intensa i realista relació entre Marianne i Connell des de l’institut fins a la universitat. Amb una intimitat crua i plans molt propers, aquest drama explora les diferències de classe, la salut mental, la manca de comunicació i la vulnerabilitat del primer amor.
Ambientada als anys 80, en plena Guerra Freda, aquesta serie segueix dos agents de la KGB soviètica que viuen infiltrats als afores de Washington D.C., fingint ser un matrimoni nord-americà convencional amb fills.
Temporada: 1 Plataforma: Disney+
Ambientada al Japó de l’any 1600, narra la col·lisió entre dos homes ambiciosos de mons completament diferents i una misteriosa dona samurai enmig d’una imminent guerra civil. La sèrie va trencar rècords històrics convertint-se en la més premiada en una sola edició dels premis Emmy. Ha estat aclamada arreu del món pel seu impressionant nivell visual, la seva intriga política a l’estil de Game of Thrones i la seva fidelitat històrica.
Llibres imprescindibles per emocionar-se, reflexionar, riure i somiar intensament
Entre reflexions sobre la llengua, històries emocionals, misteris plens d’humor i amistats marcades pels secrets, aquesta selecció literària ofereix lectures capaces de fer riure, emocionar i pensar.
‘MANUAL DE DEFENSA DEL CATALÀ’
Autor: Òscar Andreu
Editorial: Univers Llibres
Pàgines: 80
És una autobiografia lingüística carregada d’humor, ironia i reflexió sobre la situació actual del català després de segles de repressió i menyspreu. Òscar Andreu analitza les amenaces que posen en risc la llengua i fa una crida clara i directa a defensar-la amb el gest més essencial: parlar català sempre, a tot arreu i amb tothom.
‘LA CATASTRÒFICA VISITA AL ZOO’
Autor: Joël Dicker
Editorial: La Campana Pàgines: 224
Aquest llibre és una novel·la divertida i intrigant que comença amb una desastrosa excursió escolar al zoo la vigília de Nadal. Mentre els pares de la Joséphine intenten descobrir què ha passat realment, surten a la llum secrets, malentesos i girs inesperats. Amb humor i emoció, Joël Dicker reflexiona sobre la família, l’educació, la democràcia i les aparences de la societat actual.
‘CRISPETES DE MATINADA’
Autor: Regina Rodríguez Sirvent
Editorial: La Campana Pàgines: 472
La Rita és una jove que somia escriure una novel·la mentre intenta trobar el seu lloc al món entre feines precàries, dubtes i una Barcelona vibrant de nits infinites. Amb humor, sensibilitat i molta lucidesa, la història explora les amistats, els amors inesperats i el coratge de perseguir els propis somnis, fins i tot quan la vida no segueix el camí que havíem imaginat.
‘EL CLUB DEL OLVIDO’
Autor: Alice Kellen
Editorial: Planeta Pàgines: 480
Samuel, Abel, Max i Tristán, quatre amics criats en un barri humil, decideixen obrir un local de copes anomenat El Club de l’Oblit. La nit de la inauguració, l’arribada de la Dalia canvia les seves vides per sempre. Entre música, còctels i nits brillants, afloren ferides del passat, secrets amagats i tensions emocionals que posaran a prova la seva amistat.
L'excel·lència en bellesa, tot en un mateix espai. Oferim serveis d'alta perruqueria, tractaments d'estètica avançada i disseny de mirada amb extensions de pestanyes. Som els grans especialistes per a núvies i convidades.
Saló d'ungles, Manicura i Pedicura
Hem creat un entorn exclusiu dedicat íntegrament a la cura i bellesa de les teves mans i peus.
Treballem amb aigua termal d'Escaldes-Engordany
Amb l’arribada de juny, el desig s’afina i es torna irresistible: és el moment dels capricis que ens transporten. Des d’una escapada renovadora en un resort d’Àsia fins a un paradís remot del Carib, passant per objectes excepcionals amb ànima pintada i peces de decoració que semblen capturar el temps, aquesta selecció de musts dibuixa un horitzó de somni. Petits luxes, o grans fantasies, que desperten les ganes de viure, de cuidar-se i, sobretot, de concedir-se allò que fa de cada dia una experiència extraordinària.
Bossa de transport friendly, d’HERMÈS
de
Trasllada l’exotisme a les estovalles per deixar als teus comensals sense paraules. Minipagoda de MRS ALICE.
Gerro de decoració de LA DOUBLE J.
Làmpada de bandana lluminosa, de MOOOI
El preludi estival es nota i més amb aquests plats de postres fets a mà, de &KLEVERING.
de cabina ultralleugera, de DELSEY.
Nova col·laboració entre MOSAISTA i el museu Thyssen Bornemisza, ha donat lloc a una sèrie de rajoles hidràuliques inspirades en obres d’art.
Envoltat de vegetació tropical i amb un ambient relaxat que convida a desconnectar, Parrot Key combina l’essència més paradisíaca dels Cayos de Florida amb un luxe serè i sofisticat. Les seves piscines entre palmeres, les terrasses obertes al mar i les suites lluminoses el converteixen en el refugi perfecte per viure un estiu slow, entre sunsets infinits, gastronomia fresca i dies sense presses.
Per la Dra. Carmen Romero Bhital Longevity Clinic
Vivim en una època fascinant. No havíem tingut mai tant coneixement sobre com envelleix el cos humà i, al mateix temps, tantes eines per intentar preservar la salut, l’energia i la qualitat de vida durant més anys.
Bhital Longevity Clinic
www.bhital.com
info@bhital.com
Tel.: +34 669 979 939.
La Medicina de Longevitat Saludable que practico, amb un enfocament integratiu i amb eines de precisió, ajuda les persones a comprendre quins factors acceleren el seu envelliment o afecten el seu benestar físic, mental o emocional, per poder actuar abans que apareguin problemes importants.
Durant molts anys, la medicina s’ha centrat, especialment, a tractar malalties quan aquestes ja havien aparegut. Tanmateix, avui ja sabem que moltes alteracions comencen molt abans que una analítica o un diagnòstic ens posin en alerta.
A la meva consulta, no només tinc presents
“MOLTES
aspectes com el colesterol, el sucre en sang, el metabolisme o la genètica. Valoro l’estil de vida de cada pacient i altres factors que influeixen enormement en com vivim i com envellim: la salut intestinal, l’estat hormonal, la qualitat del son, l’estrès crònic, l’exposició a tòxics ambientals, la salut emocional, les relacions personals i fins i tot certes programacions subconscients que ens fan repetir conductes que perjudiquen la nostra salut sense ser-ne conscients.
Cada vegada entenem millor que l’ésser humà no es pot dividir en compartiments aïllats. Tot està connectat. L’intestí influeix en el cervell. L’estrès altera les hormones. La soledat impacta sobre la inflamació. Dormir malament afecta el metabolisme. I les nostres emocions també tenen conseqüències biològiques reals.
A més a més, gràcies a les eines de la medicina de precisió, avui podem personalitzar molt més els tractaments i les recomanacions. La genètica, la farmacogenètica, l’estudi de la microbiota, la valoració hormonal o determinades proves funcionals, ens permeten entendre millor les necessitats de cada persona i acompanyar-la d’una manera més preventiva, predictiva i precisa.
“COMPLIR
ANYS NO HAURIA DE SIGNIFICAR RESIGNAR-SE A PERDRE ENERGIA, IL·LUSIÓ O AUTONOMIA”
Al llarg dels pròxims mesos, aniré compartint amb vosaltres diferents temes relacionats amb la Medicina de Longevitat Saludable. Us parlaré, entre altres coses, de com influeixen els hàbits diaris en la nostra biologia, de la importància del
son, de l’exposició al sol i als tòxics ambientals, de la salut intestinal, de la connexió entre cos i ment, de la prevenció cardiovascular, de l’envelliment cerebral, del paper clau que tenen les relacions personals i de com petits canvis poden tenir un gran impacte sobre la nostra salut futura.
També abordaré com determinades eines poden ajudar-nos a disminuir els efectes adversos dels fàrmacs, com millorar l’adherència als tractaments o com detectar predisposicions abans que aparegui la malaltia. Però, sobretot, m’agradaria transmetre una idea nuclear: complir anys no hauria de significar resignar-se a perdre energia, il·lusió o autonomia. La raó és que la veritable longevitat saludable no consisteix únicament a viure més anys, sinó a viure’ls amb la màxima vitalitat possible, conservant la il·lusió i la capacitat de gaudir, de pensar amb claredat, de moure’ns, de compartir grans moments amb les persones que estimem i de continuar tenint projectes.
“L’ESTRÈS ALTERA LES HORMONES. LA SOLEDAT IMPACTA SOBRE LA INFLAMACIÓ”
Perquè, al final, més enllà de la ciència i de la medicina, l’objectiu més important continua sent el mateix: viure una vida més plena, més conscient i tan feliç com sigui possible.
Espero que gaudiu d’aquesta nova secció a Dona Secret i que puguem compartir junts aquest camí durant molt de temps.
Fins al mes vinent!
AMB L’ARRIBADA DEL BON TEMPS, EL CALENDARI D’ESDEVENIMENTS S’OMPLE DE CASAMENTS, FESTES I CELEBRACIONS A L’AIRE LLIURE. I TOT I QUE CITES COM ARA ‘LA FERIA DE ABRIL’ JA HAN PASSAT, EL SEU IMPACTE EN EL MÓN BEAUTY CONTINUA MOLT PRESENT. DE FET, ELS PENTINATS QUE S’HI VEUEN NO NOMÉS DEFINEIXEN UN MOMENT CONCRET, SINÓ QUE MARQUEN TENDÈNCIA DURANT TOTA LA TEMPORADA.
Per Emma Roch
Aquest any, la inspiració andalusa es transforma i s’adapta a qualsevol tipus d’esdeveniment. La clau està en reinterpretar els clàssics amb un toc més relaxat i contemporani, pensat per a una convidada que vol sentir-se elegant però sense rigidesa.
Els recollits baixos continuen sent una aposta segura, però ara es porten amb textures més suaus i naturals. Els flocs solts al voltant del rostre aporten moviment i frescor, allunyant-se dels acabats massa perfectes. Aquest tipus de pentinat encaixa tant en una boda de tarda com en una festa d’estiu, demostrant la seva versatilitat.
El volum subtil és una altra de les tendències que perdura és. Tant en monyos com en cues, es busca aixecar lleugerament l’arrel per crear un efecte més estilitzat, però sempre mantenint un acabat lleuger. El resultat és una imatge sofisticada, però sense esforç aparent.
Les trenes, per la seva banda, es consoliden com un dels recursos preferits. Es porten desfetes, amb volum i amb un aire lleugerament bohemi. Poden formar part d’un recollit o aparèixer en semirecollits, aportant un toc romàntic ideal per a celebracions a l’aire lliure. Pel que fa als cabells solts, triomfen les onades naturals. L’objectiu és aconseguir un acabat espontani, com si els cabells s’haguéssin eixugat
a l’aire, però amb un punt treballat. És una opció perfecta per a qui busca comoditat sense renunciar a l’estil.
Les cues també continuen en auge, especialment en versions baixes i polides o amb lleugeres onades. El secret està en els detalls: un floc de cabell cobrint la goma o un accessori discret poden transformar completament el resultat.
I parlant de complements, les flors continuen sent protagonistes, però en formats més subtils. S’integren de manera natural en el pentinat, aportant un toc especial sense resultar excessives.
En definitiva, els pentinats d’invitada d’aquesta temporada demostren que les grans cites com ara ‘la Feria de Abril’ no només inspiren looks puntuals, sinó que defineixen tota una estètica que s’allarga durant mesos. Una fusió perfecta entre tradició i modernitat que converteix qualsevol esdeveniment en una passarel·la d’estil.
Aconseguir una mirada més oberta i expressiva s’ha convertit en una de les grans obsessions del món beauty. En els últims mesos, una nova tècnica de maquillatge de pestanyes està guanyant protagonisme perquè promet un efecte immediat: ulls visualment més grans sense necessitat de filtres ni retocs digitals.
Per Emma Roch
La clau d’aquesta tendència no és aplicar més producte, sinó fer-ho de manera estratègica. Cada vegada més maquilladors coincideixen que la diferència està en com es treballen les pestanyes segons la forma de l’ull. Així, es deixa enrere l’aplicació uniforme de màscara per apostar per un enfocament personalitzat.
Un dels trucs principals consisteix a concentrar la màscara a la part central de les pestanyes superiors. Aquest petit gest crea un efecte òptic que “obre” la mirada, fent que l’ull sembli més rodó i gran. En canvi, si s’allarga massa el producte cap als extrems, es pot aconseguir just el contrari: una mirada més allargada però menys oberta.
També és fonamental l’ús del rimador de pestanyes. Encara que sovint es passa per alt, aquest pas marca una gran diferència. Corbar bé les pestanyes des de l’arrel ajuda a elevar la mirada i a crear un efecte lífting natural. Per potenciar el resultat, es pot aplicar la màscara en moviment zig-zag, separant bé cada pèl i evitant grumolls.
Una altra tendència en auge és treballar lleugerament les pestanyes inferiors, però amb molta subtilesa. Aplicar una petita quantitat de producte només al centre pot reforçar l’efecte d’ulls grans sense carregar la zona.
Pel que fa als productes, triomfen les màscares amb raspalls més petits i precisos, ideals per controlar millor l’aplicació. Les fórmules que allarguen i separen
They’re Real! Magnet de Benefit Cosmetics
Màscara de pestanyes que allarga i defineix al màxim, amb un raspall capaç d’arribar fins i tot a les pestanyes més curtes des de l’arrel. La seva fórmula les pentina i separa lleugerament, cosa que la fa ideal com a base per treballar l’efecte en grups. Aporta intensitat sense endurir ni fer grumolls, aconseguint un acabat natural i polit.
‘Crema Exfoliant’ de LPG
Màscara de pestanyes que aporta volum, llargada i definició en una sola passada, amb un resultat intens però elegant. El seu raspall eleva les pestanyes des de l’arrel, donant-los una forma definida i mantenint-les separades, fet que facilita treballar-les en petits grups. La seva textura modulable permet intensificar l’efecte sense que quedin pesades ni amb grumolls.
són preferides per sobre de les que només aporten volum, ja que ofereixen un acabat més natural i lleuger.
Aquesta tècnica encaixa perfectament amb la tendència actual de maquillatge: looks frescos, lluminosos i sense excessos. La idea no és transformar el rostre, sinó potenciar-ne els trets amb petits gestos intel·ligents.
En definitiva, el secret d’una mirada impactant ja no depèn de portar més maquillatge, sinó de saber com aplicar-lo. I en aquest cas, les pestanyes es converteixen en les autèntiques protagonistes.
Hi ha un tipus de cansament que no es resol descansant, el coneixes?
No importa si dorms més hores, si pares el cap de setmana o si intentes baixar el ritme. La sensació és la mateixa: et lleves cansada, et costa concentrar-te, tens menys energia del que és habitual i, sovint, la sensació que el cos no acaba de recuperar. Moltes dones ho descriuen així: "estic cansada… però no sé exactament de què."
I, davant d'això, les respostes acostumen a ser sempre les mateixes. Falta de descans. Manca de ferro. Excés de feina. Però què passa quan tot això està, aparentment, controlat… i el cansament continua?
Potser perquè aquest cansament no parla només d'energia si no parla de regulació.
EL SISTEMA NERVIÓS: QUI DECIDEIX COM FUNCIONA EL TEU COS
El cos no funciona només en funció del que fem. Funciona en funció de com interpreta el que vivim i aquí entra en joc el sistema nerviós. És ell qui decideix, en cada moment, si el cos està en una situació de seguretat o d'alerta. I, a partir d'aquí, ho regula absolutament tot: l'energia, la son, la digestió, les hormones i la capacitat de recuperació.
Irene Fernández Centellas
@irenefernandezcentellas www.femenineflow.com
Fisioterapeuta i Psiconuroimmunóloga clínica especialitzada en salut de la dona · CEO Femenine Flow. Directora del Màster de Salut Hormonal de Regenera i del Màster i el Postgrau en Fisioteràpia del Sòl Pelvià de Femenine Flow.
Quan el cos percep exigència —sigui física, mental o emocional— activa el sistema nerviós simpàtic. És el que ens permet reaccionar, concentrar-nos, tirar endavant. És necessari, i té una funció molt concreta: resoldre situacions a curt termini. Per fer-ho, el cos allibera hormones com ara el cortisol, que mobilitzen energia ràpidament per poder actuar.
Fins aquí, tot és normal i adaptatiu.
El problema no és l'estrès puntual. El problema és quan aquest estat es manté. Quan el cos no rep mai el senyal que la situació ha passat, que pot abaixar la guàrdia, que ja és segur descansar.
Quan el sistema nerviós es queda massa temps en mode alerta, el cos no entra en fase de recuperació. I és aquí on comencen a aparèixer els símptomes que moltes dones reconeixeran.
Dorms, però no descanses. Et costa concentrar-te. Tens menys energia del que és habitual. El cos es nota més tens, més carregat, com si anés sempre a mig gas. I, moltes vegades, això s'acompanya de més inflamació, canvis en el cicle menstrual, més símptomes premenstruals o menys tolerància a l'esforç físic.
És important entendre que un cos en alerta és un cos que redistribueix els seus recursos, i ho fa de manera molt lògica: posa l'energia allà on la necessita per respondre a la situació percebuda com a urgent.
Això vol dir que altres funcions passen a un segon pla: la reparació cel·lular, la digestió, la regulació hormonal, la qualitat de la son. Per això moltes dones tenen la sensació que, tot i fer les coses bé, el cos no acompanya. Perquè el problema no és el que estan fent. És en quin estat està funcionant el seu sistema nerviós.
El cansament que no marxa no és falta d'energia. És falta de recuperació.
Si el cansament té a veure amb com el cos està regulant, el canvi no passa només per descansar més. Implica canviar l'estat des del qual el cos funciona.
Perquè el sistema nerviós pugui sortir del mode d'alerta, necessita una cosa molt concreta: la percepció de seguretat. I això no es construeix amb grans canvis puntuals, sinó amb petits moments repetits al llarg del dia. Moments en què el cos no ha d'estar responent. Moments en què no hi ha exigència immediata. Moments en què pot, senzillament, baixar el ritme.
A vegades és tan simple com parar uns minuts sense estímuls, respirar sense pressa o moure el cos sense objectiu ni rendiment. No es tracta de fer més coses per cuidar-se. Es tracta de deixar espai perquè el cos pugui fer el que sap fer: recuperar-se.
Hi ha una cosa que sovint passa per alt, i és important nomenar-la.
El cos no només respon al que fem, sinó a com ho fem. Podem fer exercici, treballar, cuidar-nos, seguir totes les recomana
cions... però si tot això es fa des d'un estat d'alerta constant, el cos continua sense entrar en recuperació.
Per això, més enllà de què fas, el que importa és des de quin ritme ho fas, amb quina tensió interna, amb quin nivell d'exigència. Perquè el mateix gest pot ser regulador... o pot ser una font més d'estrès. No depèn de l'activitat en si. Depèn de l'estat des del qual es fa.
Moltes dones associen recuperar energia amb parar del tot. Amb no fer res. Amb buidar l'agenda.
Però el cos no sempre necessita inactivitat. Necessita variabilitat. Alternar moments d'activació amb moments de calma. Poder moure's sense exigència. Respirar sense control. Estar sense haver de produir.
Recuperar no és deixar de fer. És canviar com es fa. I, sobretot, és deixar de considerar el descans com un premi que cal guanyar-se, i començar a veure'l com una necessitat fisiològica tan real com menjar o dormir.
I, per acabar, en aquest article vull parlar-te d'una de les vies més directes per influir sobre el sistema nerviós: la respiració.
El nervi vague, el gran regulador de l'equilibri entre activació i recuperació, es pot estimular a través de la manera com respirem. Quan l'exhalació és més llarga que la inhalació, el sistema nerviós rep un senyal molt concret: no hi ha perill, pots abaixar la guàrdia.
Una manera de practicar-ho és aquesta: inspira pel nas comptant fins a 4 i exhala lentament pel nas o per la boca comptant fins a 8. Tres o quatre repeticions ja són suficients per notar un canvi en la tensió interna. Es pot fer en qualsevol moment: asseguda, al cotxe, abans de dormir o enmig d'un dia carregat.
No és una solució màgica. Però sí un punt de partida real. Perquè quan el cos aprèn que pot regular-se, comença a confiar que la recuperació és possible.
Quan entens que el cansament no és falta de força ni de voluntat, sinó la conseqüència d'un sistema que fa massa temps que està en alerta, la mirada canvia completament.
Deixes de pensar "hauria de poder amb tot" i comences a preguntar-te "què necessita el meu cos per recuperar-se?". I aquesta pregunta, per senzilla que sembli, ja és un canvi profund. Perquè implica deixar de lluitar contra el cos i començar a escoltar-lo.
Potser aquest cansament no és un problema a resoldre. És un senyal a escoltar.
Perquè, com hem anat veient al llarg d'aquesta secció, el cos no parla per casualitat. I, moltes vegades, el primer pas no és fer més. És deixar de normalitzar allò que el cos fa temps que intenta explicar-te. •
Portar la solució posada: realitat o il·lusió?
El Els cosmetotèxtils s’han convertit en una de les innovacions més comentades del món de la bellesa. Peces com leggings, mitjons o peces modeladores incorporen ingredients cosmètics al teixit amb la promesa de millorar l’aspecte de la pell. Però, funcionen realment o són només una tendència?
Què són exactament els cosmetotèxtils?
Els cosmetotèxtils són peces de roba que incorporen principis actius, com la cafeïna o extractes vegetals, integrats directament en el teixit. Gràcies a la tecnologia de microencapsulació, aquests ingredients s’alliberen progressivament amb el moviment del cos, oferint una acció continuada.
El focus en la cel·lulitis: una batalla complexa
La cel·lulitis és una realitat que afecta la gran majoria de dones i està relacionada amb factors hormonals, genètics i circulatoris que provoquen l’anomenada “pell de taronja”. Per això, els cosmetotèxtils es presenten com una alternativa còmoda per ajudar a millorar-ne l’aspecte, tot i que no actuen sobre totes les causes que l’originen.
L’opinió experta: què diu la dermatologia?
Els dermatòlegs coincideixen en un punt essencial: els cosmetotèxtils poden ajudar, però no fan miracles.
Els seus beneficis principals es concentren en tres àmbits:
• Millora lleu de la hidratació cutània
• Efecte tensor temporal
• Sensació de pell més suau i uniforme
Tanmateix, la penetració dels actius és limitada en comparació amb tractaments tòpics tradicionals o procediments mèdics. Això no els invalida, però sí que obliga a situar-los en el seu
context real: són un complement, no una solució definitiva. Drenatge i circulació: el seu veritable potencial
On aquests productes mostren resultats més interessants és en la millora de la circulació i el drenatge de líquids. Especialment en peces de compressió, l’efecte mecànic ajuda a reduir la sensació de cames cansades i a disminuir la retenció. Aquest benefici pot traduir-se en una pell visualment més llisa i menys inflada, un factor clau en l’aspecte de la cel·lulitis.
Innovació cosmètica o estratègia de màrqueting?
Els cosmetotèxtils combinen innovació i cosmètica en una proposta atractiva que respon a la demanda de solucions pràctiques per a la cura corporal. Tot i que els resultats solen ser graduals i depenen de la constància d’ús, poden contribuir a millorar l’aspecte de la pell com a complement d’altres hàbits saludables.
Com integrar-los en una rutina efectiva
Per obtenir el màxim benefici dels cosmetotèxtils, és important veure’ls com una peça més dins d’un enfocament global.
Combinar-los amb:
• Activitat física regular
• Alimentació equilibrada
• Hidratació adequada
• Massatges o tractaments específics
El veredicte: comoditat amb resultats subtils
Els cosmetotèxtils anticel·lulítics representen una evolució interessant dins de la cosmètica funcional, amb beneficis que poden ajudar a millorar l’aspecte de la pell. El seu principal atractiu és la comoditat, ja que permeten integrar la cura corporal en el dia a dia sense modificar la rutina. Tot i això, els millors resultats s’aconsegueixen quan es combinen amb hàbits saludables i una visió global del benestar.
La decoració d’interiors continua evolucionant cap a espais més càlids, funcionals i connectats amb la natura. En aquest context, les cuines d’estil campestre s’han convertit en una de les grans tendències del moment. Inspirades en les cases rurals tradicionals, aquestes cuines recuperen l’essència de la vida pausada, però amb totes les comoditats actuals.
Per Emma Roch
Lluny de ser un estil antic o massa rústic, el nou aire campestre aposta per una reinterpretació contemporània: més lluminosa, més pràctica i perfectament adaptada a les llars d’avui.
Una estètica que convida a quedar-s’hi
La combinació de materials naturals, fusta i tons suaus crea espais càlids, lluminosos i acollidors, pensats per gaudir de la vida en família.
Materials naturals: l’essència del camp
La fusta, la pedra i els acabats artesanals aporten autenticitat a aquestes cuines, on detalls com les aigüeres de ceràmica i els prestatges oberts reforcen el seu encant tradicional.
Funcionalitat amb encant
Les distribucions obertes, les illes centrals i les solucions d’emmagatzematge integrades fan d’aquestes cuines espais pràctics, funcionals i pensats per compartir.
Detalls que marquen la diferència
Detalls com els tiradors envellits, els tèxtils naturals i els elements decoratius d’inspiració vintage aporten personalitat i reforcen l’encant autèntic de l’estil campestre.
Tradició i modernitat en equilibri
Les cuines campestres combinen l’encant de la tradició amb la funcionalitat moderna, adaptant l’esperit rural a les necessitats actuals.
Una tendència que va més enllà de la moda
Més que una tendència, l’estil campestre crea espais de calma i benestar, convertint la cuina en el veritable cor de la llar.
Els lloros són molt més que ocells exòtics i acolorits. Darrere del seu plomatge espectacular s'amaga una gran intel·ligència, una enorme capacitat emocional i una personalitat capaç de crear vincles molt intensos amb les persones. Considerats uns dels animals més intel·ligents del món, molts lloros poden aprendre paraules, identificar sons, reconèixer rutines i fins i tot interpretar emocions. Algunes espècies són capaces d'associar conceptes, resoldre petits problemes i comunicar-se d'una manera sorprenent amb el seu entorn.
Dedicació
Conviure amb un lloro requereix temps, constància i molta implicació. Espècies com els guacamais, les cacatues o els periquitos destaquen pel seu caràcter únic: alguns són tranquils i afectuosos, d'altres, juganers, expressius i fins i tot divertidament entremaliats. També cal entendre que un lloro no és un simple animal decoratiu. Té una veu potent, necessita expressar-se i formar part de la vida de la llar. Si busques silenci absolut, potser no és la mascota ideal, però si t'agrada conviure amb energia, moviment i una autèntica personalitat, els lloros poden convertir-se en companys extraordinaris.
En llibertat passen bona part del dia buscant aliment i estimulació. Per això, és important crear jocs, amagar petites recompenses en capses de cartó o utilitzar joguines interactives que mantinguin activa la seva ment i evitin conductes destructives provocades per l'avorriment. A més, els lloros són animals delicats i hi ha riscos domèstics que
moltes persones desconeixen. Els vapors de paelles antiadherents sobreescalfades poden ser molt tòxics per a ells, igual que els aerosols, les espelmes aromàtiques o alguns productes químics. També cal vigilar finestres i miralls quan volen lliurement per casa, ja que poden xocar-hi accidentalment.
Amb les cures adequades, els lloros poden conviure durant dècades amb la seva família humana i convertir-se en autèntics companys de vida. Més que una mascota exòtica, són éssers intel·ligents i plens de caràcter que transformen qualsevol espai.
Av. Tarragona, 16 · Andorra la Vella · T. +376 866 003 Mésqueanimals mesqueanimals
Antiparasitari en pipeta que repel·leix i mata el mosquit transmissor de la leishmaniosi
Ara en un nou envàs de 1 pipeta!
Fins a 30 dies de protecció
Redueix el risc de LEISHMANIOSI
Combat puces,POLLS i paparresDE MANERA EFECTIVA
Oblida’t dels problemes i protegeix les teves mascotes amb collarets antipuces i antiparasitaris. Disponibles tant per a gossos com per a gats.
ENS TROBARÀS A:
Av. Tarragona, 16 · Andorra la Vella T. +376 866 003
ANDORRA CONTINUA CONSOLIDANT-SE COM UNA DESTINACIÓ GASTRONÒMICA DE REFERÈNCIA. ENTRE ESTRELLES I DISTINCIONS A LA GUIA MICHELIN, EL PAÍS REUNEIX PROPOSTES CULINÀRIES QUE COMBINEN
EXCEL·LÈNCIA, CREATIVITAT I PRODUCTE DE QUALITAT.
EL CELLER D’EN TONI, EL CELLER D’EN TONI,
cinc distincions Michelin i més de 60 anys de gastronomia d’excel·lència
Amb més de 60 anys d’història, el Celler d’En Toni és un referent gastronòmic al país i suma ja cinc distincions a la Guia Michelin, a més del segell Andorra Selected. Sota la direcció de Marcel Besolí, ofereix una cuina de mercat que combina tradició i creativitat, amb plats emblemàtics com els canelons de la casa i especialitats elaborades amb producte de temporada.
Celler d’En Toni
Carrer Verge del Pilar, 4, AD500 Andorra la Vella +376 862 750 www.cellerdentoni.rest
entra a la Guia Michelin amb una cuina de temporada i en constant evolució
Beç ha entrat a la Guia Michelin gràcies a una proposta gastronòmica basada en el producte fresc i de temporada, sense límits d’origen però amb una exigència màxima de qualitat. El seu menú degustació evoluciona segons l’estació i les preferències del client, combinant creativitat i tradició en una experiència culinària en constant creixement i evolució.
Beç Carrer Copríncep François Mitterrand, 2, AD700 Escaldes-Engordany +376 828 667
entra a la Guia Michelin 2026 amb una cuina de muntanya sostenible i d’autor
Les Pardines ha estat distingit aquest 2026 per la Guia Michelin, reconeixent una proposta gastronòmica de muntanya basada en la qualitat i el producte de temporada. Liderat per Oriol Rovira i Oscar Villalba, el restaurant combina cuina mediterrània d’autor, proximitat i sostenibilitat, oferint sabors autèntics en un entorn privilegiat.
Les Pardines 1819
Carretera dels Cortals d'Encamp km 3, Encamp, AD200, Andorra. +376 804 100
info@lespardines.com www.lespardines.com
IBAYA,
reconegut amb una estrella Michelin des del 2021
Ibaya, el restaurant gastronòmic de l’Sport Hotel Hermitage & Spa, manté la seva Estrella Michelin des del 2021. Liderat per Francis Paniego i Jordi Grau, ofereix una proposta culinària que combina tècnica, emoció i territori. Cada plat és una interpretació elegant i contemporània del paisatge pirinenc, amb una experiència gastronòmica cuidada fins al mínim detall.
Carretera General II - Tram
Soldeu 56 - Sport Hotel
Hermitage & Spa, AD100 Soldeu +376 870 670
www.hotelhermitage.sporthotels.ad
SOL I NEU, cuina de muntanya reinterpretada
Sol i Neu ofereix una experiència gastronòmica de muntanya a peu de pistes, amb espectaculars vistes i una cuina tradicional reinterpretada. Liderat pel xef Jordi Grau i supervisat per Francis Paniego, proposa plats de cullera, carns a la brasa, peix fresc i arrossos. El menú degustació permet descobrir l’essència del restaurant amb receptes emblemàtiques adaptades a cada temporada.
l’essència de la cuina japonesa amb segell Michelin a Soldeu
Koy Hermitage ofereix una sofisticada experiència de cuina japonesa a Soldeu, liderada pel xef Hideki Matsuhisa, distingit amb una estrella Michelin. La proposta combina tradició nipona, tècnica d’alta precisió i productes de proximitat amb influències mediterrànies. Els seus menús degustació i l’excel·lent posada en escena converteixen cada àpat en un viatge sensorial únic.
• 250 g de xicoies fresques • 4 ous • 2 grans d’all
• Oli d’oliva verge extra • Sal • Pebre negre
1. Netejar les xicoies
Renta molt bé les xicoies amb aigua freda per eliminar qualsevol resta de terra. Després escorre-les bé i talla-les una mica si les fulles són molt grans.
2. Coure-les
En una paella amb un raig d’oli d’oliva, sofregeix lleugerament els alls tallats fins que deixin aroma.
Afegeix les xicoies i cuina-les a foc mitjà durant uns 8-10 minuts,
fins que perdin volum i quedin tendres. Salpebra al gust.
3. Preparar els ous
Bat els ous en un bol amb una mica de sal. Incorpora-hi les xicoies cuites i barreja-ho bé.
4. Fer la truita
Posa una mica més d’oli a la paella i aboca-hi la barreja. Cuina la truita a foc mitjà uns minuts per cada costat, segons si t’agrada més melosa o més feta.
• Servir la truita acabada de fer, lleugerament melosa, acompanyada de pa torrat i una amanida fresca.
HI HA VIATGES QUE ES RECORDEN… I D’ALTRES QUE ET TRANSFORMEN. ET PROPOSEM LES SEGÜENTS DESTINACIONS AL CONTINENT AMERICÀ. DE LA NATURA INDÒMITA DE L’ARGENTINA… AL RITME VIBRANT DEL BRASIL… PASSANT PER L’ENCANT COLONIAL DE COLÒMBIA… FINS A LA MÀGIA ANCESTRAL DEL PERÚ.
Glaceres imponents, llacs infinits i silenci absolut. La Patagònia és una experiència única per als amants de la natura en estat pur. Descobreix el glacial Perito Moreno o recorre els paisatges icònics del sud amb excursions privades i allotjaments exclusius integrats en l’entorn.
Una connexió profunda amb la natura, amb el màxim confort.
El Brasil és una explosió de vida. Des de la sofisticació de Rio de Janeiro fins a platges paradisíaques d’aigües turquesa, cada moment és pura emoció.
Gaudeix de ressorts de luxe, gastronomia refinada i experiències úniques en un entorn vibrant i selecte. Una destinació que combina ritme, bellesa i exclusivitat.
Imatges cedides pel Jordi i la Carmen
En general, tot el viatge va ser sorprenent, però per destacar quelcom la pujada al Waynapicchu amb les vistes al Machu Pic-
L’aparició sobtada de desenes de còndors, a la Creu del Còndor.
3-Com vau viure el contacte amb la cultura local? Molt intensament, és omnipresent en tot instant.
Cartagena de Indias t’obre les portes a un món de colors, història i elegància colonial.
4-Recomanaríeu aquest viatge?
8- Indiqueu-nos algun plat típic que us hagi agradat. Tota la cuina peruana és excel·lent, destaquem el cebiche de truita, les papas a la huancaina, la causa a la limeña, l’alpaca i si teniu valor el cuy chactao (típic de la regió d’Arequipa).
Endinsa’t en una de les cultures més fascinants del món. Descobreix Machu Picchu amb accés privilegiat i viu la màgia dels Andes amb experiències úniques.
Sí, al cent per cent, i si podeu triar escolliu la temporada seca.
5-Un Consell
Hotels boutique, carrers empedrats i una atmosfera càlida fan d’aquesta destinació una experiència íntima i sofisticada. Un luxe discret, ple d’ànima i caràcter.
Deixeu-vos guiar per bons professionals i gaudireu molt més de l’experiència.
Cada detall d’aquest viatge està pensat per oferir-te el màxim nivell de confort i exclusivitat:
• Itinerari personalitzat
• Allotjaments prèmium seleccionats
• Transfers privats
• Guies locals experts
• Assistència 24/7
Plaça Guillemó, 5 Andorra La Vella · +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad
Jordi i Carmen
Completa el viatge amb Cusco i la seva riquesa cultural, combinant història, paisatges espectaculars i allotjaments amb encant. Una experiència que connecta passat i present amb elegància.
• Creem viatges a mida per a viatgers exigents que busquen experiències autèntiques sense renunciar al luxe. Ens encarreguem de tot perquè tu només hagis de gaudir.
• És el moment de fer realitat aquest viatge
• Descobreix Sud-amèrica amb un nivell d’exclusivitat únic.
Contacta amb nosaltres i comença a dissenyar una experiència inoblidable.
Plaça Coprínceps, 4 Local 3 Bis Escaldes - Engordany · +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad
www.viatgesemocions.com
Carrer de l’Aigüeta, 18 Andorra La Vella · +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad
VOLS RESOLDRE ELS TEUS PROBLEMES D'UNA MANERA LLEUGERA, RETROBAR-TE AMB TU MATEIX I ESTAR EN PAU AMB TU I AMB EL MÓN? DONCS CONTINUA LLEGINT PERQUÈ ET SORPRENDRÀS.
AVUI ET VULL PARLAR SOBRE L'HO'OPONOPONO, UNA TÈCNICA ANCESTRAL HAWAIANA DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES QUE HA AJUDAT A TRANSFORMAR LA REALITAT DE MILERS DE PERSONES. AMB EL SEU PODER PODRÀS ALLIBERTAR-TE DEL PASSAT, I DE L'ANGOIXA DEL FUTUR, PER TENIR CLAREDAT MENTAL I ANCORAR-TE AL PRESENT ASSUMINT LA TEVA PART DE RESPONSABILITAT.
QUÈ ÉS EXACTAMENT?
L'ho'oponopono és una meditació, una oració que pots repetir en qualsevol moment del dia integrant-lo de manera natural en la vida quotidiana. És una manera de demanar ajuda a una energia superior per netejar el passat i reconnectar amb el nostre propòsit.
Segons aquesta tècnica, els nostres problemes provenen de pensaments o memòries emmagatzemades al subconscient. En alliberar-les, podem viure amb més llibertat, claredat i en coherència amb el nostre propòsit vital.
PARAULES CLAU DE L’HO’OPONOPONO
Ho sento • Perdona’m • T’estimo • Gràcies
Quatre paraules senzilles, però profundament transformadores, que et conviden a reconnectar amb tu mateix i a viure des de la calma, la consciència i l'amor.
Quan et familiaritzis amb aquesta pràctica, pots començar a
treballar aspectes més específics. Per exemple, amb aquestes paraules la "clau daurada", estàs ajudant a la teva abundància, "verd maragda", està associat a la salut i al benestar, i la frase "deixo anar i confio", és ideal per repetir en moments importants o d'incertesa.
Comença a practicar aquesta tècnica i descobreix com, a poc a poc, com la teva vida es transforma.
“NO ES TRACTA DE CONTROLAR-HO TOT, SINÓ D’APRENDRE A CONFIAR”
El millor de l'ho'oponopono és que no requereix silenci absolut ni hores de meditació assegut a terra. Pots començar ara mateix, de camí a la feina, mentre rentes els plats o en un moment de màxima tensió a l'oficina. No cal que pensis en el problema, només repeteix mentalment les quatre paraules clau com un mantra continu. Al principi et pot semblar que no té afecte, però aviat notaràs com el ritme de la teva respiració canvia i la ment es buida de soroll deixant pas a una sensació de pau immediata. •
“Assumeix la responsabilitat de la teva vida, connecta amb la teva llum i amor propi i expressa gratitud cada dia a cada moment. Tot és més senzill del que creus“
Després del Boig, que representa l’inici del viatge i el salt cap al desconegut, arriba el Mag, la carta de la manifestació, el poder personal i la capacitat de transformar les idees en realitat.
Si el Boig simbolitza el primer pas, el Mag representa el moment en què prenem consciència del nostre potencial. Aquesta carta ens recorda que ja tenim dins nostre totes les eines necessàries per crear, avançar i donar forma als nostres projectes i somnis.
El Mag està associat al número 1, símbol de lideratge, iniciativa i acció. És l’energia que transforma una idea en moviment i una intuïció en realitat. Representa confiança, habilitat, creativitat i poder de decisió.
En moltes representacions del tarot, el Mag apareix amb una mà apuntant cap al cel i l’altra cap a la terra, simbolitzant la connexió entre el món espiritual i el material. És la carta de les oportunitats, però també de la responsabilitat: ens recorda que tenim més capacitat de la que sovint imaginem.
Quan aquesta carta apareix en una tirada, pot indicar un moment ideal per començar projectes, comunicar idees, prendre decisions o confiar més en les teves habilitats. El Mag ens parla de talent, però sobretot de saber utilitzar-lo.
També ens convida a ser conscients del poder de les paraules, dels pensaments i de la intenció. Perquè tot el que creem comença, primer, dins nostre.
Quan el Mag apareix invertit, pot advertir sobre inseguretats, manca de confiança o dificultats per materialitzar objectius. També pot indicar dispersió, manipulació o la sensació de tenir potencial però no saber com canalitzar-lo.
Aquesta posició ens recorda la importància d’alinear accions i intencions abans d’avançar.
By: Dona Secret
by: Dona Secret
21/03 • 20/04
21/05 • 21/06
23/07 • 22/08
22/09 • 22/10
22/11 • 22/12
22/01 • 21/02
Juny arriba amb energia renovadora i ganes de moviment. És un bon moment per iniciar projectes, prendre decisions valentes i sortir de situacions que ja no et representen. A la feina, poden aparèixer noves oportunitats o canvis inesperats.
Juny és un dels teus mesos més actius. La comunicació, les noves connexions i les oportunitats socials es multipliquen. És un període ideal per iniciar col·laboracions o donar visibilitat a un projecte. En l’amor, seducció i converses que poden canviar moltes coses.
Juny activa la teva vida social i els plans de futur. És un bon moment per compartir idees, liderar projectes i reconnectar amb persones que et motiven. En l’amor, entusiasme, magnetisme i ganes de viure experiències noves.
Juny t’obre nous horitzons. És un mes favorable per viatjar, estudiar, iniciar canvis o atrevir-te amb allò que fa temps que penses. A la feina, idees creatives i noves perspectives. En l’amor, connexions estimulants i ganes de compartir més.
Les relacions prenen protagonisme aquest juny. És moment de definir situacions, reforçar vincles o començar noves etapes compartides. A la feina, poden sorgir aliances positives. En l’amor, espontaneïtat, emoció i ganes d’aventura.
Aquest mes activa la creativitat, les emocions i la necessitat d’expressar-te. És un període favorable per iniciar projectes personals o reconnectar amb allò que t’il·lusiona. En l’amor, sorpresa, complicitat i converses sinceres.
21/04 • 20/05
Aquest mes et convida a prioritzar el teu benestar i la teva estabilitat emocional. Juny afavoreix les decisions pràctiques, especialment en temes econòmics i personals. A la feina, és moment de consolidar idees. En l’amor, busques calma, confiança i autenticitat.
22/06 • 22/07
23/08 • 21/09
Aquest mes et demana escoltar més les emocions i cuidar els teus ritmes. Podries sentir necessitat de desconnectar una mica per recuperar energia. A la feina, arriben canvis subtils però importants. En l’amor, sensibilitat i necessitat de sentir-te protegit/da.
Aquest mes posa el focus en els objectius professionals i les responsabilitats. És temps d’ordenar prioritats i prendre decisions estratègiques. A la feina, pots rebre reconeixement o noves propostes. En l’amor, necessites estabilitat i sinceritat emocional.
23/10 • 21/11
23/12 • 22/01
Aquest mes et convida a transformar i deixar enrere situacions que pesen massa. Juny porta reflexions profundes sobre relacions, finances o decisions personals. A la feina, intuïció molt afinada. En l’amor, intensitat, però també necessitat de confiança real.
Juny demana organització i equilibri entre obligacions i descans. És un bon moment per cuidar hàbits, salut i ritmes de vida. A la feina, constància i resultats positius. En l’amor, necessites calma i relacions que et transmetin seguretat.
22/02 • 20/03
Juny posa el focus en la llar, la família i les emocions més profundes. És moment de crear estabilitat i escoltar què necessites realment. A la feina, calma abans de nous moviments. En l’amor, sensibilitat, tendresa i necessitat de sentir-te en pau.
Ara tens moltes més opcions on triar, amb la seguretat de la custòdia professional de Prosegur i el rigor de Myandbank.
Menys comissions, més estalvi.
