Dona Secret 133 - Abril 2026 - Judith Casal

12a edició de la NIT DE L’ESQUÍ

Skimo Femení 2026

Celebració de la CONSTITUCIÓ

Inauguració de LACOSTE

Premi SERVIR ROTARY

Presentació del BMW IX3

Gala de la FMA

Jornades MS GRUP i SIKA

Celebracions DIA

3r aniversari

Fòrum solidari

3r

Judith Casal R

Sumari #Abril

4 Sumari

8 No t’ho perdis

ENTREVISTES

10 Judith Casal

26 Yuri Klimenko (Ambaixador)

30 Mònica Grau

34 Andrea Garte / Abril Cols

38 Francesca Moriani

40 Espe Workout

44 Mireia Mínguez

50 Homenatge Sergi Mas

Societat

82 Celebració del Dia de la Constitució

88 Homenatge del Govern a la societat civil

90 Celebració del patró del Cos de Bombers

92 Black Horse aliada de la Fundació Josep Carreras

96 Premi Servir del Rotary Club d’Andorra

98 3r Aniversari d’UNNIC

104 12a edició de la Nit de l’Esquí

110 Gala Federació Motociclista Andorrana

114 Skimo Femení 2026

122 El Dia de la Dona al Consell eneral

124 El Dia de la Dona a Encamp

126 El Dia de la Dona a Canillo

128 El Dia de la Dona a l’Ambaixada d’Espanya

130 El Dia de la Dona a la Borda del Pi

132 Sopar solidari de Mans Unides

134 Avui sortim

136 Pollyanna inaugura nova botiga Lacoste

140 Pyrénées presenta el nou BMW iX3 a UNNIC

142  Jornades Tècniques de MS Grup i Sika

146 Andorra de Nit

162 Exposició de Govern,  Lita Cabellut

+ Maseda

164 Casa Areny-Plandolit celebra el 40è aniversari

166 Francisco Sánchez exposa al Mama Maria

170 Homenatge del CAEE a Marilyn Monroe

172  Exposició solidària de l’Ana Arce

174  El COAA acull Games of Resignation

176  Presentació de “Tafetans de Justícia”, de Sergi Mas

178  Número especial de la revista Enderrock

180 Presentació del llibre “Divendres 13”

184   Concert de la Constitució

186 Aplec d’Esbarts d’Andorra

188 40è aniversari de la SAC

192 Assemblea de l’ACA

194 Conferència de les Dames de Meritxell

196  Setmana de la Cuina Tailandesa

198 Campanya de donació de sang de la Creu Roja

200 3r European Open Andorra Telecom

202  Fòrum solidari Andbus

204 Sexologia

President: Josep Segura.

Directora general: Nelly Dedea.

Directora: Nelly Dedea.

Publicitat: Nelly Dedea.

Cap de redacció: Noelia Farias.

Redacció: Noelia Farias, Sandra Lara Cardiel, Emma Roch, i Josep Segura.

Especials

54 Noces

148 Sant Jordi

Reportatges

206 Mentoria Financera Andbank

208 Papers, l’app definitiva de comptabilitat

210 Jocor presenta el benestar a mida

212 Sauwa, la revolució del benestar tèrmic

Estil de vida

216 Look

224 Moda

236 Passarel·les

240 Bellesa

244 Salut amb Irene Fernández

248 Mascotes

250 Gastronomia

254 Recepta

258 Horòscop

DPT. COMERCIAL: Nelly Dedea

Fotografia: Paula Cristina, Josep Repiso i Nelly Dedea.

Edita: Grup Dona Secret S.L. Carrer Prat de la Creu 92, 1a, despatx 17. AD500 Andorra la Vella. Principat d’Andorra. Telèfon: +376 844 846

Comercial: +376 647 081

E-mail: nelly@donasecret.com

Disseny: Reinaldo Márquez, Carmela M. Arones Salomé.

facebook.com/donasecret www.donasecret.com

Dipòsit legal: AND. 545-2016

NRT: GDS: L-712738-C

Dona Secret no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

DONA SECRET

NOVA PROMOCIÓ

ANYS. 11 RAONS

PER CONTINUAR ENDAVANT

Aquest mes d’abril celebrem onze anys de vida. Onze anys des que va néixer un projecte que alguns consideraven valent i d’altres, directament, impossible. En aquell moment, apostar per una revista en paper, amb vocació cultural i escrita majoritàriament en català, semblava anar contra corrent. Però nosaltres sempre hem cregut que les coses importants no es construeixen seguint les modes, sinó defensant conviccions. Onze anys després, continuem aquí. I això només pot explicar-se per onze raons molt senzilles.

La primera raó són els nostres lectors. Persones que, mes rere mes, han confiat en nosaltres i han convertit aquesta revista en un punt de trobada per entendre millor el nostre país, la seva gent i el seu talent.

La segona raó són les persones que hi han aparegut. Empresaris, artistes, esportistes, professionals i ciutadans que amb la seva feina construeixen cada dia una Andorra millor i que han compartit la seva història a les nostres pàgines.

La tercera raó és el nostre equip. Periodistes, fotògrafs, col·laboradors, maquetadors i professionals que treballen amb passió perquè cada número arribi als lectors amb qualitat i rigor.

La quarta raó són les empreses que ens han fet confiança. Sense elles, cap projecte editorial independent pot existir. La seva aposta per comunicar i explicar el país també forma part del nostre èxit.

La cinquena raó és la llibertat. Des del primer dia vam decidir que volíem ser una publicació independent, amb veu pròpia i amb criteri periodístic.

La sisena raó és la cultura. Creiem en el paper dels mitjans com a instruments per difondre idees, talent i creativitat.

La setena raó és el país. Andorra és un territori petit, però amb una energia extraordinària. Explicar-lo amb orgull i amb mirada oberta sempre ha estat una de les nostres missions.

La vuitena raó és la llengua. Editar en català, en tots els nostres suports i capçaleres, és una decisió que no sempre és fàcil. Delimita el mercat, redueix la nostra força comercial i ens obliga a fer més esforços que altres projectes. Però també és una convicció profunda: una societat que defensa la seva llengua defensa també la seva identitat.

La novena raó és la perseverança. En aquests anys hem viscut moments complexos per al sector editorial, per al paper i per als mitjans en general. Però cada dificultat ens ha fet més forts.

La desena raó són fins i tot aquells que no ens han donat suport. Les crítiques, els obstacles i les indiferències també ens han ajudat a créixer. Ens han obligat a millorar, a resistir i a demostrar que els projectes sòlids no depenen de l’aprovació de tothom.

I l’onzena raó és el futur. Perquè si alguna cosa hem après en aquests onze anys és que els projectes que neixen amb passió, compromís i sentit de servei sempre troben el seu camí.

Per això avui volem donar les gràcies a tothom. Als qui hi han cregut des del primer dia i també als qui, potser sense voler-ho, ens han fet més forts.

Continuarem treballant amb la mateixa il·lusió del primer número.

Defensant el nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua. Perquè, al cap i a la fi, aquesta és la nostra manera d’entendre el periodisme. I també la nostra manera d’entendre Andorra.

President, Josep Segura

N T’HO O

10_ Entrevista. Judith Casal • 96_ Societat. Premi Servir del Rotary Club d’Andorra • 98_ Societat. 3r Aniversari d’UNNIC • 104_ Societat. 12a edició de la Nit de l’Esquí • 114_ Societat. Skimo Femení 2026 • 130_ Societat. El Dia de la Dona a la Borda del Pi • 136_ Societat. Pollyanna inaugura nova botiga Lacoste • 140_ Societat. Pyrénées presenta el nou BMW iX3 a UNNIC • 164_ Societat. Casa Areny-Plandolit celebra el 40è aniversari • 196_ Societat. Setmana de la Cuina Tailandesa.

Premi Servir del Rotary Club d’Andorra

12a edició de la Nit de l’Esquí

Judith Casal

Setmana de la Cuina Tailandesa

3r Aniversari d’UNNIC

Pyrénées presenta el nou BMW iX3 a UNNIC

Casa Areny-Plandolit celebra el 40è aniversari

Skimo Femení 2026

El Dia de la Dona a la Borda del Pi

Pollyanna inaugura nova botiga Lacoste

CasalJudith J

Resilient i compromesa

JUDITH CASAL HA VISCUT LA POLÍTICA DES DEL COMPROMÍS I LA CONVICCIÓ. CONSELLERA GENERAL I PRESIDENTA DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALDEMÒCRATA, HA ESTAT UNA DE LES CARES VISIBLES DEL PS EN UNA ETAPA MARCADA PER UNA ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA INTENSA I PER LA IMPLICACIÓ EN ELS PRINCIPALS DEBATS DEL PAÍS.

EL PASSAT 10 DE SETEMBRE VA ANUNCIAR LA SEVA RENÚNCIA PER MOTIUS DE SALUT, DESPRÉS DE SER DIAGNOSTICADA AMB UNA MALALTIA NEURODEGENERATIVA QUE HA CANVIAT EL SEU RITME DE VIDA I L’HA OBLIGAT A POSAR PUNT FINAL, ALMENYS PER ARA, A LA SEVA ETAPA INSTITUCIONAL, TOT PRIORITZANT LA CURA FÍSICA I EL SEU BENESTAR.

CASAL DEFENSA QUE TANT LA POLÍTICA COM LA VIDA SÓN, SOBRETOT, UNA QÜESTIÓ D’ACTITUD I RESPONSABILITAT, I REIVINDICA LA NECESSITAT DE POSAR LES PERSONES I EL BÉ COL·LECTIU AL CENTRE DE QUALSEVOL DECISIÓ.

Entrevista: Josep Segura, Sandra Cardiel i Noelia Farias · Fotografies: Antonio Miralles · Maquillatge: Lola Funes · Ambientació: Casa Serras · Vestuari: Luo

VIDA I ORÍGENS

Qui és la Judith, més enllà de qualsevol càrrec o etiqueta?

“En els moments difícils, el que queda és la qualitat humana”

Soc una dona molt familiar, lleial amb els seus amics i compromesa. Vull pensar que aquestes són les que més em defineixen.

Quan mira enrere, cap a la seva infància, què és el primer record que li ve al cap?

Uf… mil i un records. Em costa quedar-me amb un de sol. Però si n’he de destacar alguna cosa, diria que vaig tenir una infància molt feliç, envoltada d’una família àmplia i amb molts moments compartits amb amics. També recordo amb especial estima l’escola, m’encantava tant que fins i tot, si estava malalta, feia veure que estava bé per no perdre-me-la. Ho passava malament només de pensar que no hi podria anar.

Quins valors li van transmetre a casa que encara avui l’acompanyen, especialment en aquest moment vital?

Molts, perquè al final la família és el nucli on es construeixen els valors. L’honestedat, el rigor, la cultura de l’esforç… tots neixen d’aquí. Però, per sobre de tot, el que sempre he tingut clar és que vull ser una bona persona i no fer mai als altres allò que no voldria per a mi.

JOVENTUT, ESTUDIS I VOCACIÓ

Quan decideix estudiar Dret, què hi havia darrere d’aquesta decisió: vocació, inquietud, compromís...? La veritat és que sempre dic que tot va ser una mica casual. Jo vaig acabar estudiant Dret perquè, en aquell moment, tenia un xicot que estudiava a Girona i jo també volia anar-hi. La meva idea inicial era fer Ciències Polítiques, però com que eren els primers anys de la Universitat de Girona i encara no s’hi oferia aquesta carrera, finalment em vaig decantar per Dret. Avui celebro enormement la decisió.

En quin moment va sentir que havia de comprometre’s amb la societat?

Ha estat sempre una mica així… diria que forma part del

meu tarannà personal. Ja a l’escola em deien ‘l’advocada dels pobres’. De fet, amb una altra companya — que curiosament també va acabar sent advocada— érem de les que, tot i tenir bons resultats, sempre defensàvem els altres i lluitàvem contra les causes injustes. En el fons, crec que ja ho portava a l’ADN des del principi.

Durant els anys d’estudiant, ja intuïa la força interior que avui demostra?

En aquell moment no n’era conscient, però sí que des de petita he tingut un caràcter fort.

Va viure alguna crisi o moment de dubte que li fes replantejar el seu camí?

Al final, les crisis i els dubtes formen part de la vida. No n’he viscut només un, sinó diversos episodis, i tots ells han estat determinants per a la meva personalitat.

Què li va aportar aquella etapa que avui considera imprescindible per afrontar la vida?

Jo diria que, al final, em va ajudar a començar a construir la meva personalitat i a saber discriminar cap a on vull orientar-me, quina és la meva direcció més natural, més íntima.

COMPROMÍS, POLÍTICA I LLEGAT

Què representa per a vostè la política, avui, després de tot el que ha viscut?

Per a mi, la política és —o hauria de ser— un veritable mecanisme de transformació social.

Quan entra en política, què volia canviar del món que l’envoltava?

Per a mi era una manera de canviar el món. Al final, el que sempre he buscat és contribuir a una societat més justa, més equitativa i que protegeixi, per sobre de tot, les persones.

Quan mira enrere, quin ha estat el moment en què ha sentit més orgull del seu pas pel Consell General?

Hi ha molta feina de la qual em sento orgullosa, però si n’he de destacar una en concret, diria la Llei qualificada de la persona i de la família. És una legislació molt moderna i avançada pel nostre país, amb un clar enfocament proteccionista i garantista cap a les persones. L’empremta que vam deixar com a grup amb aquesta proposició de llei és, probablement, el que em genera més orgull del que he fet.

“La vida és, sobretot, una qüestió d’actitud i responsabilitat”

“La política ha de ser un veritable motor de transformació social”

Quin ha estat el seu principal èxit… aquell que potser no sempre s’ha vist des de fora?

Al final, la política és una eina per transformar i avançar socialment. És un camp molt ampli i, al llarg d’aquests sis anys de política activa, m’ha permès treballar en molts àmbits amb l’objectiu de contribuir a una transformació progressista de la societat. Especial responsabilitat el fet de treballar per a la igualtat.

I el fracàs que més li ha costat assumir?

No entenc la política en termes d’èxits o fracassos absoluts. Al final, quan et mous en jocs de majories, tens més o menys capacitat d’influència. Allà on hem pogut avançar cap a una societat més justa, que evolucioni, progressi i es modernitzi, ho considero un èxit; i allà on no ha estat possible, evidentment, no ho ha estat. Però, més enllà d’això, per a mi hi ha una línia vermella molt clara: no trair mai el meu propi recorregut. Mai he fet política per defensar interessos particulars, sinó pensant sempre en l’interès general. Aquest ha estat, i és, el meu únic objectiu polític.

Ha sentit mai que la política no està a l’altura de les necessitats reals de la gent?

Sovint, perquè els processos són molt feixucs i farragosos, i això fa que la po-

lítica no sempre arribi amb l’agilitat que requereixen les necessitats de la gent. Des del meu punt de vista, una visió progressista té més capacitat d’anticipar els problemes que vindran, mentre que sovint ens trobem reaccionant a posteriori.

Com a societat, crec que ens ha faltat aquesta capacitat d’anticipació i massa vegades anem a remolc, en una dinàmica d’acció-reacció. Potser hauríem de ser més capaços de preveure i avançar-nos al que ha de venir.

Creu que la política continua sent una eina real de transformació social? Ha de continuar sent així. Però, per a mi, aquest és l’objectiu fonamental de la política: transformar la societat perquè evolucioni i perquè la protecció de les persones sigui cada vegada més sòlida.

Què li ha frustrat més del sistema polític andorrà?

Sens dubte, el sistema electoral no és prou representatiu, i això és un hàndicap com a societat que hauríem de ser capaços d’afrontar més enllà d’interessos polítics o de partit. No és només una opinió personal, sinó una valoració contrastada per organismes internacionals que vetllen per la qualitat democràtica. Actualment, no hi ha la proporcionalitat que hauria de tenir el nostre sistema electoral, i això representa un greuge que com a societat hauríem de saber corregir.

I què és el que encara li dona esperança?

Hi ha moltíssima gent que fa política no pensant en els seus interessos particulars —que també n’hi ha—, sinó en el bé col·lectiu, en una idea de societat que va més enllà de l’individualisme. Cal transcendir aquesta visió tan individualista que avui sembla imposar-se i que, sincerament, és preocupant.

RELACIONS

POLÍTIQUES

Com han estat els seus companys de partit en els moments més difícils?

Tinc la sort d’haver-me afiliat al Partit Socialdemòcrata el 2009. Des del primer moment que vaig concórrer a unes eleccions, tenia clar que volia fer-ho sota les seves sigles, perquè era el partit que més s’alineava amb el que jo pensava. Més enllà d’això, el PS sempre ha estat una família. El fet de defensar els interessos col·lectius per sobre dels

propis fa que, potser, no sigui sempre el més fàcil o el més popular en l’àmbit social, però sí que genera una gran cohesió interna. Al final, tots tenim molt clar quin és el projecte polític que defensem, que està per sobre de les persones que eventualment estiguin en la primera línia, i això es nota.

S’ha sentit sostinguda, escoltada i compresa dins del seu propi equip?

Sempre, des del minut zero. És cert que hi ha hagut fases i alguns desacords dins de casa nostra, però hem sabut sobreposar-nos. I això és, precisament, el que em genera més orgull: que és un projecte polític que continua viu. Un projecte que conti-

“Deixar la política ha estat deixar, també, una part de la meva vida”

nua seduint molta gent, més enllà de les persones que en formen part o que el defensen. Al final, el que perdura és la ideologia, el projecte polític compartit. I això és el que realment fa pinya, el que construeix una veritable família.

Hi ha algun gest que no oblidarà mai?

Hi ha molts moments. Però si n’hagués de triar un de la meva trajectòria política, seria el caliu que vaig sentir quan la situació de salut em va obligar a renunciar. Aquell acompanyament em va marcar. I no només per part dels meus companys, sinó també de persones d’altres forces polítiques. És un gest que m’emportaré per sempre.

I pel que fa als adversaris polítics… l’han sorprès en algun moment?

En general, el fet d’estar malalta m’ha fet reconciliar, d’alguna manera, amb el món. No m’esperava trobar tantes mostres d’afecte ni de solidaritat. He descobert una generositat que ve no només de companys o fins i tot adversaris polítics, sinó també de persones desconegudes. És una cosa que connecta directament amb la condició humana. És cert que també hi ha l’altra cara, gent més incívica o centrada només en si mateixa. Però, davant la dificultat, vull posar el focus en aquest costat d’humanitat i de l'empatia.

Creu que la malaltia ha humanitzat les relacions polítiques al seu voltant?

No sé fins a quin punt és la persona o la malaltia, perquè al final formen part de mi i és difícil separar-les en el dia a dia. Però, sens dubte, des de la meva percepció, aquesta situació m’ha fet descobrir moltes persones des d’una altra mirada. He pogut veure la seva qualitat humana, tant dins com fora de la política, i això m’ha emocionat. Probablement no ho hauria viscut així si no hagués passat per aquesta situació, però m’emporto aquesta part: haver descobert el costat més humà de molta gent.

Sovint es parla de confrontació. Vostè ha viscut també respecte dins la discrepància?

En el meu cas, diria que aquesta percepció més esbiaixada o els prejudicis per formar part d’una opció política o una altra han estat tan insignificants que ni tan sols els tinc en compte. En general, estic molt satisfeta, perquè he pogut veure que hi ha molta gent que actua amb respecte i generositat, més enllà de qualsevol etiqueta. El meu pare em va dir quan començava que no oblidés

que la política passa, però les persones queden. Per mi, el respecte és essencial i, jo em sento afortunada d'haver-lo rebut en general dels altres.

FAMÍLIA, AMOR I VULNERABILITAT, EL MOMENT

QUE HO CANVIA TOT

Hi ha un instant en què la seva vida canvia. Recorda el seu? Quan em diagnostiquen la malaltia… bé, ja era una cosa que intuïa. Jo sabia que el meu cos no funcionava bé; feia dos anys que ho anava notant. Tinc una malaltia neurodegenerativa i, per tant, amb el temps es fa evident. El moment va ser difícil, però no només per mi, sinó per intentar que la gent del meu entorn, els que m’estimen, no patissin més del necessari.

Què va pensar la primera vegada que va sentir el diagnòstic?

Amb aquesta malaltia vam estar ben bé quatre o cinc mesos per arribar a un diagnòstic, perquè té el que s’anomena diagnòstic diferencial; és a dir, van descartant coses abans de dir-te què tens. És com un procés per exclusió. Quan estàs en un moment en què et poden dir que tens un tumor cerebral o una malaltia mortal, vas passant per moltes opcions. I, al final, et diuen esclerosi. Jo no soc gaire de donar-hi voltes ni d’allargar les coses: el que necessito és tenir certeses. Per això, quan em van donar el diagnòstic definitiu, d’alguna manera vaig sentir alleujament, perquè passes per molta incertesa i al final necessites concreció.

Què es trenca per dins… i què, sorprenentment, es construeix? El que es trenca per dins, jo diria —i sempre parlo del meu cas, perquè no m’agrada fer-ho extensiu a totes les situacions de malaltia, ja que cadascú té el dret de viure-ho com ho visqui-, és la sensació de falsa seguretat. El fet de pensar que tot està bé… i de sobte ja no ho està. I saps que, en el meu cas, cada vegada estaré pitjor.

A partir d’aquí, què construeixes? Doncs una vida completament diferent. Aprens a relativitzar i n’extreus moltes conclusions que, quan tot va bé, ni tan sols et planteges.

Quina va ser la seva primera reacció: por, ràbia, silenci… o tot alhora?

Bé, el primer… Un cop tens el diagnòstic —perquè la por ja hi és abans—, el que apareix sobretot és la por pels meus. Per les meves filles, pel meu marit, pels meus pares, per la resta de la família, pels meus amics… No vull fer-los patir. Bàsicament, és això.

Hi ha paraules que ningú li va dir i que hauria necessitat escoltar?

En general, ja soc una persona optimista. I al final, quan tens la sort de ser-ho, et quedes amb el bo. No em focalitzo gaire en

el vessant més dolent ni en el que em falta, sinó en el que tinc i en què puc millorar per ser millor persona.

CONVIURE AMB L’INVISIBLE

Com s’explica una malaltia que avança… a qui no la viu?

Jo crec que el més difícil és el fet de saber que, si la medicina no ho pot frenar, avui estic millor del que estaré demà. Perquè, amb altres malalties, pots tenir la incertesa, però no necessàriament la certesa que empitjoraràs.

Què és el més difícil: el dolor físic o el que no es veu?

Bé, els dos dolors són complicats. El físic en el meu cas, és una qüestió d’aguantar i ja està. Al final, t’hi acabes acostumant. Fins que no tens un dolor diferent o més intens… Per exemple, el mal de cap ara el tinc molt sovint, quan abans no en tenia. I també comença a aparèixer més dolor físic, als ossos, a l’esquena, per aquesta descompensació. És un dolor intens, però al final aprens a portar-lo. El dolor que no es veu, com dius tu, és diferent. És més íntim, més subjectiu, depèn molt del teu estat d’ànim, del dia que tens… I aquest, potser, és més difícil de gestionar.

Hi ha dies en què la lluita pesa massa? Què fa llavors?

Conformar-me i ja està. Què he de fer? De vegades m’agafa alguna enrabiada puntual, però procuro no compartir-lo massa. Potser qui més ho pateix és el meu home, que és el meu millor amic i qui més em coneix; només mirant-me ja sap quin dia tinc. Però intento deixar-ho passar, perquè sé que després d’un dia de tempesta, en el meu cas, vindran molts dies de sol. Per tant, aguantar com puguis, perquè acabarà passant.

On troba la força quan tot sembla anar en direcció contrària?

Buf, no sé què dir-te… A dins, no és una cosa que em resulti especialment difícil. D’alguna manera és obligat, no? Perquè si no, la que estarà mal seré jo, i no cal afegir més al que ja tinc. Intento protegir-me, no enfonsar-me. I ser positiva. Acceptar que hi ha dies dolents, que hi són, però que també passen ràpidament… i ja està.

Què li ha ensenyat el seu cos… quan ha començat a fallar?

El que costa és passar d’estar acostumada al fet que tot funcioni… a veure com deixa de funcionar. I assumir una cosa tan bàsica com aquesta és difícil i dur en el dia a dia. Perquè, al final, quan ho mires amb perspectiva… viatges a una ciutat i hi tornes al cap de dos anys, i t’adones que en aquell aeroport abans hi anaves sola, caminant, i dos anys després hi has d’anar amb cadira. Procuro no pensar-hi massa, però sí que et fa tornar a aquesta idea de com n’és, d’efímer, tot. Ens pensem que som immortals, que sempre estarem bé, i un dia —sigui per una malaltia, un accident o una pèrdua— et trobes amb la teva fragilitat. I això t’obliga a fer un exercici important: a discriminar què és realment important i què no. I, en aquest sentit, també alleuja molt.

Ha après a conviure amb aquesta sensació que el cos ja no funcionarà com abans?

Sí, clar. Són vuit anys des del diagnòstic i l’evolució de la malaltia ha estat ràpida. Els metges m’avaluen amb una escala de discapacitat ampliada: el 2022 estava en un 3,5 sobre 10, i tres anys després estic en un 6,5. És a dir, he avançat gairebé un punt per any. Aquest últim any ho he pogut frenar una mica. Suposo que fer cas als metges i intentar protegir-me d’una vida d’estrès, que m’estava perjudicant molt, m’ha donat una mica de treva. Però has d’aprendre a conviure amb això. Hi ha coses molt simples que deixes de fer: portar talons, ballar, córrer o haver d’aprendre a utilitzar la mà no dominant perquè l’altra no respon. Vas assumint renúncies, cada cop més importants: primer un bastó, després una cadira de rodes… I això no s’atura. I, malauradament, si la medicina no ho canvia, sé que anirà a pitjor.

NO PERDRE’S

Ha dit que no vol que la malaltia li mengi la moral. El que no vull és que la malaltia m’enfonsi anímicament. Ja està malmetent el meu físic, i el que no vull és que també malmeti la meva personalitat, la meva manera de ser i la meva actitud davant la vida. Perquè això ja seria deixar que la malaltia guanyi en uns nivells que sí que puc controlar. El físic no el puc controlar, i m’hi he de conformar, però el meu estat d’ànim i la meva manera d’afrontar-ho, això sí que depèn de mi. Al final, la vida és una qüestió d’enfocament. Davant d’un mateix problema, sempre hi ha dues opcions: la bona o la dolenta, la trista o la feliç. I sovint, simplement, és una qüestió de com decideixes mirar-ho.

Què és el que es nega rotundament a perdre?

No crec que la malaltia m’hagi de fer perdre —ni de bon tros— allò que per mi és absolutament essencial, que és l’amor pels meus i per la vida que tinc. Això és indiscutible. Per això dic que no vull que se’m mengi la moral. No vull, de cap de les maneres, estar trista. Vull estar valenta, amb empenta, i agafar-ho com una prova més que la vida et posa al davant. Com que no depèn de

mi, no puc fer res més que assumir-ho, però intentant que no s’emporti més del que ja s’emporta.

Qui decideix qui és vostè: la malaltia o la seva manera de viure-la?

De segur, la meva manera de viure la malaltia ja forma part de mi, perquè la seva presència és tan àmplia que no pots oblidar que estàs malalta. Però continuo sent la Judith positiva, la Judith optimista, la que intenta estar feliç i confiar en la part humana de la gent.

També tinc dies dolents, evidentment, en què m’enfado amb el món, em reboto i tinc mal humor. I de vegades penses: no veuen que hi ha algú aquí que ho està passant malament? Són petites coses del dia a dia, però et fan adonar que hi ha gent que només mira a través de les seves pròpies ulleres. I, al final, és una mica això.

S’ha hagut de reinventar? O, en realitat, s’ha descobert?

No, jo diria que m’he hagut d’adaptar, com qualsevol persona davant de les circumstàncies que li toquen a la vida. Sempre he pensat que, fins que arriba la mort, tot el que ens passa podria ser pitjor. I això és una manera de veure la vida que ja tenia abans de la malaltia. De fet, quan tenia 24 anys em van diagnosticar una depressió, i això sí que em va marcar profundament. És un lloc on no voldria tornar mai més. Quan t’instal·les en aquesta actitud més positiva, de pensar que sempre podria ser pitjor, al final es tracta d’anar empenyent i continuar endavant.

Hi ha alguna part de vostè que avui sigui més autèntica que mai?

Potser diria això: la capacitat de resiliència, la capacitat de veure les coses en positiu. Al final, no crec que sigui només una qüestió de la malaltia. Al principi sí que pensava que la manera com responia davant la malaltia seria la que tenia tothom, però amb els anys també he vist que, malauradament, hi ha gent que no té la sort de tenir aquest enfocament optimista i que li costa més processar-ho. Jo estic absolutament feliç de ser de les que vol empènyer i no deixar que —com deia— em prengui més del que ja m’està prenent cada dia.

L’AMOR I L’ENTORN

Com es protegeix als qui més estima… quan vostè també necessita ser protegida?

Novament, tinc la sort de ser de les sovint que pensa més en els altres que en mi mateixa. I, per mi, això ho fa més fàcil. Quan arriba el diagnòstic, el meu marit i la meva mare m’acompanyen en tot el procés, però la primera gran dificultat va ser parlar amb les meves filles, que tenien setze i dotze anys. Jo sempre m’he sentit més cuidadora que subjecta a ser cuidada. Potser no és la manera més correcta d’enfocar-ho, però és com ho visc. El meu rol continua sent protegir els meus. No vol dir que no m’hagi de protegir a mi —això també ho aprens, arriba un moment en què t’adones que t’estàs passant i has de recordar que la malalta ets tu—, però et canvia la perspectiva. Surts de tu mateixa i l’amplies cap als altres, i això, en el meu cas, és positiu. Jo vull continuar sent la companya del meu marit, la filla dels meus pares, la mare dels meus fills, l’amiga dels meus amics,

amb tot el que això comporta, més enllà de si estic malalta o no.

Què ha après de les seves filles que mai hauria après d’una altra manera?

De les meves filles… és que és massa llarg respondre-ho en una sola pregunta. I, sobretot, més que el fet de quina cosa he après d’elles, diria que estem aprenent plegats. Elles aprenen i jo aprenc. Quan parlo de les meves filles, parlo del meu nucli familiar més directe: el meu marit i elles, que són amb qui convisc cada dia. És un procés d’aprenentatge constant, que no s’atura. No diria que tenim la sort d’haver-lo de viure, però sí que tenim la sort d’enfocar-lo des de l’aprenentatge i no des de la renúncia.

Hi ha alguna mirada, algun gest, que li doni pau immediata? Molts, molts. Sobretot l’afecte quan estàs trencada, aquell acompanyament, aquell caliu… això no té preu.

En moments de vulnerabilitat, què necessita dels qui l’envolten?

“El més difícil no és el diagnòstic, sinó protegir els qui estimes”

Quan estic més vulnerable, el que més necessito és… la solitud. És el que millor em funciona. Perquè, si no, pateixo molt veient que els meus em veuen patir. Llavors és com dir: deixeume, avui tinc un mal dia. I després, quan tornen, només amb el fet que m’agafin la mà i em diguin “estàs bé?, necessites alguna cosa?, som aquí”, ja n’hi ha prou. Si em deixen tranquil·la amb la meva feblesa, és quan millor ho porto. No m’agrada sentir-me vulnerable, i tampoc m’agrada compartir-ho massa.

Quin paper juga l’amor en tot aquest procés?

En aquest i en absolutament tots. Jo soc una ferma defensora de l’amor. L’amor és la raó de tot. Tot el que fem són, o haurien de ser, manifestacions d’amor. I, al final, el teu comportament també en forma part.

LA VULNERABILITAT

Creu que la societat està preparada per mirar de cara la vulnerabilitat?

És clar que no estem preparats, perquè hi ha molta gent que no ho veu. Si realment ho veiéssim tots, seríem una societat molt més preparada. El problema és que sovint només ho entens quan et toca de prop. I aquí hi ha una dificultat clara: no n’ets realment conscient fins que ho vius. Però la manca d’empatia, que encara hi ha en molts àmbits de la nostra societat, és preocupant.

Ens fa por la malaltia… o ens fa por el que ens recorda?

Jo procuro no tenir por, per començar desmuntant una mica la pregunta. Perquè la por, en rea-

Vestuari: Luo

litat, és un sentiment bastant improductiu, excepte quan et serveix per defensar-te d’un perill real, com un depredador. I com que no és el nostre cas, la por… més enllà de la prudència que et pot aportar, no és un sentiment que consideri útil.

I com ha après a gestionar o superar aquesta por que, sens dubte, tindrien altres persones?

Suposo que no té massa mèrit, perquè no soc poruga. Ho era molt fins als 25 o 26 anys, moltíssim. Però vaig acabar tan farta de tenir por que arriba un moment en què fas un exercici racional i et preguntes: quin sentit té? Què t’aporta? La meva sogra sempre diu que “el miedo es libre”, i jo procuro posar límits a aquesta llibertat. Hi ha pors que no pots racionalitzar, com la de perdre els teus, perquè és una possibilitat real. Però com que sé que no la puc controlar, intento no alimentar-la. I, a banda d’això, insisteixo: em quedo amb les moltíssimes coses boniques que em dona la vida, més que amb la por de perdre-les.

RENÚNCIES

Què és el que més li ha costat deixar enrere?

No tinc la sensació que deixi massa coses enrere. El que deixo, sobretot, és la meva capacitat física, i com que és una cosa contra la qual no puc lluitar gaire més del que ja estic fent… Per exemple, el fet de decidir que havia de deixar de treballar va ser difícil, molt difícil, perquè jo sempre he estat una persona de treballar moltes hores i molt compromesa. Però, al final, entens que fer exercici és el que et convé, el que necessites, i és la recomanació dels professionals que segueixen la malaltia. I, per tant, és important mirar cap endavant i intentar que aquestes renúncies no facin mal.

Com s’accepta allò que no depèn de nosaltres?

Aquí és on dic que és una qüestió d’enfocament. Així és com ho vaig acceptar. Jo soc de les que pensen: sí, tinc esclerosi múltiple, i a més la forma més agressiva que hi ha, però estic viva. I això ja m’ajuda a continuar. Puc continuar buscant l’amor i l’afecte, que al final és l’objectiu principal. I això ho puc fer gràcies, també, al suport de la gent que m’estima.

Ha après a viure amb menys… o a valorar més?

Depèn. Hi ha coses que valores més i altres menys, en funció de si són importants o no. Per exemple, ara per mi passar estones amb la gent que estimo s’ha convertit en una necessitat vital. Em fan sentir bé, estimada, útil… perquè continuo sent una persona més enllà de la malaltia, i una persona que té cura dels seus. Les renúncies, sobretot, són físiques. Però, més enllà d’això, insisteixo: el que toca és

continuar enamorada de la vida, i això sí que tinc la sort de tenir-ho. Ara valoro molt més les coses petites, com seure al sol amb una amiga, parlar, compartir… tornar a casa i pensar: “que bé, això m’ha fet bé”. Potser ara ho valoro molt més que abans.

EL TEMPS

Com viu avui el temps?

Si parlem d’aquesta concepció més àmplia del temps… intento no posar massa el focus en allò que sé que, amb el temps, serà pitjor per a mi. En canvi, això em porta a intentar gaudir al màxim del temps que tinc ara, perquè sé que la qualitat del temps d’avui serà millor que la de demà. Intento viure tot allò que em dona plaer amb plena intensitat i vitalitat. I el que no m’agrada, intento relativitzar-ho i passar-hi de puntetes.

El futur pesa o allibera?

En el meu cas, el futur… sí que pesa, perquè tens aquesta pregunta constant de com estaràs demà, i saber que potser estaràs pitjor et genera incertesa. Però, al mateix temps, visc el futur com qualsevol altra persona: preocupada per la meva qualitat de vida i la dels meus, per què passarà amb les meves filles, amb el nostre dia a dia, amb la meva família, amb els meus amics… En el fons, com tothom.

Ha deixat de fer plans o simplement els viu d’una altra manera?

Bé, més que deixar de fer plans, el que fas és adaptar-los a la teva nova circumstància. Però deixar de fer-los, no. Et canvien els gustos. Abans, per exemple, m’encantava viatjar a ciutats o capitals europees, i ara per mi això és un “matadero”, no em ve de gust. El que em ve de gust és anar a casa nostra, a Terres de l’Ebre, descansar, estar bé i gaudir. Fer trobades amb amics i estar amb la gent que estimo. Més enllà d’això, sí que hi ha una obligació nova: cuidar el meu físic. No ho havia fet mai, no havia estat mai esportista, però ara m’obligo a fer alguna cosa cada dia, anar a rehabilitació quan toca… i això s’ha convertit en una prioritat. Després hi ha moltes altres coses que m’inquieten com el futur del meu país, del món en general i sobretot tot el que té a veure amb les meves filles, que és responsabilitat meva.

MIRADA INTERIOR

Com es definiria avui, en aquest moment vital?

Si n’he de triar una, diria resilient. M’encanta aquesta capacitat d’assumir els contratemps que et van sorgint, intentar reposar-te i sortir-ne amb més força. I, sobretot, ser capaç de veure aquell costat que et permet créixer i ser millor persona. Al final, la resiliència és això.

“El compromís amb la justícia forma part del meu ADN”

Què ha descobert de vostè mateixa que abans no sabia?

Això és més una qüestió de creixement personal que no pas una cosa lligada a la malaltia. He descobert que, si t’ho proposes, pots modelar la teva voluntat segons el teu criteri, i això, per mi, és una de les constatacions més potents que he fet a la meva vida. Però insisteixo, no ve d’ara. Quan tenia uns vint anys ja llegia llibres —recordo especialment “La conquista de la voluntad”— perquè sentia que em proposava moltes coses, però no acabava de ser constant en cap. Va ser també part del meu primer procés de treball amb la salut mental. Adonar-te que el que aconsegueixes a la vida depèn, en gran part, de tu i és un aprenentatge molt important. Crec que és un error focalitzar sempre la culpa en els altres. Cal mirar el teu interior i preguntar-te: què puc fer diferent jo perquè això no em continuï fent mal i pugui estar millor?

Creu que la vida té un sentit o el construïm nosaltres?

Absolutament, és voluntat nostra. El sentit que té una vida és el que cadascú li vol donar. Jo no crec gaire en el destí com una cosa externa, sinó en el que tu mateix et construeixes. Al final, no té tant misteri: és compromís i esforç. No és una cosa màgica ni predestinada. Si t’ho treballes i t’hi compromets, tindràs resultats; i si no, no. I si passes el temps pensant que la culpa és dels altres i no teva, acabes entrant en una espiral que no és sana. Per tant, millor allunyar-se’n.

Què és, avui, essencial?

Torno a l’amor de les persones, sobretot de les que formen part del meu entorn. I també estic aprenent a què

no m’afectin tant aquelles coses sobre les quals no tinc capacitat d’incidir directament. De més jove m’enfadava molt més amb les injustícies, però ara procuro, per protegir-me, prendre una certa distància. Perquè, si no, acabes enfadant-te i patint, i tampoc pots ser la màrtir del món. Intento reconciliar-me cada dia amb allò amb què no estic en pau. Però, la veritat, tinc la sort que hi ha poques coses que m’alterin la pau mental i espiritual que tinc. El que sí que em preocupa és aquest abandonament de l’esperit col·lectiu en favor d’un enfocament més individualista. Això ens fa perdre perspectiva i no ens fa millors persones. I no és només un problema d’aquí, és global. Aquesta deriva individualista i la falta d'empatia pels que ho tenen més difícil és realment preocupant.

MIRADA DE PAÍS

Quines són, per a vostè, les grans assignatures pendents del país?

En general, jo confio molt en les possibilitats del meu país, potser no tant en totes les oportunitats que s’hi acaben oferint. No sé ben bé com dir-ho, però quan hi ha voluntat de ser excel·lent, sempre hi ha assignatures pendents. Sempre hi ha coses a millorar. Dit això, també és cert que, dins de tot el que queda per fer, hi ha qüestions que són més urgents que d’altres.

Creu que Andorra està preparada per afrontar els reptes socials que venen?

Si no està preparada, jo vull confiar en la seva resiliència,

Foto: Consell General

que també forma part de l’ADN de la societat andorrana. Potser arribarem tard, però confio que hi acabarem arribant. M’agradaria, això sí, que fóssim molt més capaços d’anticipar-nos. Però és una opinió personal. Hi ha qui està còmode amb aquesta manera de fer de “mentre no m’obliguin, ja aniré fent i ja veurem què passa”. Jo, en canvi, confio més en la qualitat de les persones que formem aquesta societat per pensar que som capaços de fer-ho millor. I no només per ser andorrans, sinó com a gènere humà. Si podem ser millors, per què ens hem de conformar amb anar passant?

Al final, és una qüestió d’ambició.

Què li preocupa especialment del futur immediat?

Hi ha moltes coses que em preocupen. Em preocupa, sobretot, que com a societat encara no ens hàgim acabat de fer grans. Que, d’alguna manera, continuem mirant cap a fora, com si haguéssim de preguntar sempre “al pare i a la mare” què hem de fer, en lloc de ser més valents i afrontar les coses per nosaltres mateixos. Perquè crec que som un país amb moltes possibilitats. Però potser el que falta és creure’ns-ho, confiar en el que som capaços de fer com a societat. I sentir-nos orgullosos del que fem bé, però també tenir la voluntat de corregir allò que no fem tan bé.

Com imagina Andorra d’aquí a deu o vint anys?

No ho sé, però també et diré que, més enllà del cas d’Andorra, crec que la societat està molt marcada per un individualisme que, si no és un oxímoron en si mateix, poc ens aporta de bo. Si ho mires amb perspectiva històrica, a mi m’agraden més aquells moments en què la gent es creu les coses, les defensa, lluita, és combativa, vol millorar i ser més capaç. Ara, en canvi, tinc la sensació que vivim en un moment més aviat decadent. Però també és cert que els processos històrics són cíclics: per arribar a una etapa d’empenta i creixement, sovint abans cal haver passat per una caiguda. Si no caus, no et pots aixecar com a societat. I crec que aquest individualisme ens està fent perdre la perspectiva que també som un col·lectiu, en aquest cas humà. I, com deien a “Barrio Sésamo”, sol no pots; amb els altres, sí. Si posem en comú el millor de cadascú, és molt més fàcil ser més forts i més capaços que intentant fer-ho sols.

Quin país li agradaria deixar a les seves filles?

Un país avançat, potent i, sobretot, capaç de protegir els més vulnerables.

Quin paper haurien de tenir valors com la igualtat, la justícia social o la dignitat en aquest futur?

Per mi és la base de tot. Estem parlant dels valors que ens defineixen i que ens diferencien del comportament més instintiu. Com més cuidem els altres, especialment els que ho tenen més difícil, i com més solidaris siguem, millor ens anirà a tots. Uns perquè rebran suport i la garantia que la col·lectivitat vetlla per ells; i els altres perquè també rebran aquesta sensació de bondat que aporta ocupar-se dels altres. Al final, la qualitat d’una societat es mesura pel comportament del conjunt, no només per les individualitats.

COMIAT DE LA POLÍTICA

ACTIVA

Què ha significat per a vostè haver de deixar la política activa abans del que havia previst?

Va ser una renúncia difícil, perquè més enllà de deixar la política, era deixar, ara per ara, la vida activa. Ara estic en un procés de ressituar-ho tot, perquè al final portes més de 25 anys treballant, sempre per al servei públic. I això t’obliga a replantejar-te moltes coses. Però, al final, quan la decisió és obligada i necessària, tampoc tens gaire marge. Arriba un moment en què entens que és el que toca i el que has de fer.

Es pot deixar la política… o la política no marxa mai del tot?

No, és clar que qui té inquietud política pot participar de moltes maneres, més activament o menys. Però aquesta inquietud per ordenar les regles que han de regir la nostra societat no l’acabes de deixar mai. Forma part de tu. Encara que no pugui dedicar-hi el mateix esforç físic que abans, continua sent una cosa que em preocupa. I això no ho puc deixar de banda.

Com li agradaria continuar vinculada, encara que sigui des d’un altre lloc?

Bé, ara mateix estic en un procés que no és fàcil per mi i, per tant, no puc definir-lo com a definitiu, perquè encara m’estic ubicant. Vaig deixar la política a finals de setembre i estic intentant construir una nova manera de viure que sigui més saludable, prioritzant la meva condició física, que fins ara no havia estat mai una prioritat i que ara, per força, ho ha de ser. És un procés de transformació, i no és ni fàcil ni evident, és trencador. No és que vulgui deixar la política o el servei públic, és que no puc continuar com abans. I això m’obliga a ressituar-me i a trobar quina serà la meva manera de continuar aportant. Ara mateix, el que he decidit és fer un pas al costat i centrar-me en aquesta nova prioritat. Però continuo participant, potser de manera més discreta, aportant idees quan se’m demana. Necessito temps per reconfi-

gurar-ho tot abans de dir com serà la meva manera de participar en el futur. Encara no ho tinc clar.

Què li ha donat la política?

El que sí que sé és que la política, com tota expressió de vida en societat, forma part de mi. M’ha donat la possibilitat de canalitzar aquesta preocupació que tinc per la societat en què visc.

I això, al final, és el que em mou: la voluntat de fer les coses d’una altra manera, de ser més generosos i més solidaris del que som.

I què li ha pres?

La política és molt absorbent i t’exigeix un compromís, amb molta exposició pública. Sovint, a més, tothom opina —moltes vegades sense conèixer prou bé el que implica—, i crec que passar per les institucions hauria de ser gairebé obligatori per entendre realment com funcionen les coses. Quan estàs a casa teva opinant, tot sembla molt fàcil. Però quan t’hi impliques de veritat i intentes transformar la realitat, és quan prens consciència de la dificultat i de l’esforç que requereix fer-ho bé. I això no ho limitaria només a la política, sinó a qualsevol àmbit de la vida.

Ha valgut la pena?

Per mi, ha valgut la pena. Tant en els encerts com en els errors, perquè dels errors n’he intentat aprendre per no repetir-los. Al final, és això el que et construeix com a persona, dins i fora de la política: una actitud davant la vida basada a assumir la responsabilitat. És a dir, preguntar-te què puc fer jo perquè les coses vagin millor, abans d’esperar que siguin els altres qui ho facin per mi.

Què li agradaria que recordessin de vostè com a política?

Insisteixo, com a política i com a persona, m’agradaria que quan algú pensi en mi pugui veure el costat humà que tinc. I també aquest vessant desinteressat d’intentar fer les coses millor, assumint la responsabilitat de les meves decisions i de les meves actituds. I, sobretot, sense fer mai allò que a mi no m’agradaria que em fessin.

PRESENT I FUTUR

Què li dona esperança?

Com sempre, l’espècie humana. I aquesta capaci-

tat que hauríem de tenir tots d’intentar millorar constantment.

Hi ha algun somni que encara li agradaria complir?

Ui, molts. Molts, molts. Al final, els somnis són l’inici dels projectes, i tot i que la meva vida ha canviat radicalment, no s’acaba aquí. La meva necessitat d’explorar, d’atrevir-me i d’intentar-ho continua intacta, malgrat haver hagut de reconfigurar la meva vida.

Quin missatge li agradaria transmetre a altres persones que viuen una situació similar?

Que sempre hi ha dues actituds possibles davant d’una dificultat: intentar veure què en pots treure de positiu o quedar-te lamentant la mala sort que t’ha tocat. La segona no et porta enlloc, no et fa créixer. En canvi, intentar superar les barreres sí que et fa millor persona. Per mi, la conclusió és clara: intentar empènyer i ser millor persona, sigui davant d’una malaltia o de qualsevol altra situació de la vida.

I a la societat en general, sobre la malaltia, la vulnerabilitat i la dignitat?

Sobretot, per aquells que no tenen consciència que demà poden ser ells, que les coses poden canviar d’un dia per l’altre. A mi un dia em van dir que estava malalta, però abans no ho estava, m’explico: poden venir accidents, pèrdues… Per això, no s’hauria de deixar de pensar mai que la situació pot canviar. I especialment quan estàs assegut en institucions polítiques: has de recordar que demà pots ser tu qui necessiti que et mirin, que t’escoltin i que et cuidin. I això, massa sovint, hi ha polítics que, malauradament, ho obliden.

Ens falta empatia… o ens falta temps per mirar-nos de veritat?

Sovint, les dues coses.

Què voldria que les seves filles aprenguessin d’aquesta etapa de la seva vida?

La meva filla petita em deia un dia: “Mama, ets la persona més forta que conec”. I jo el que vull que aprenguin és que la fortalesa està dins d’un mateix. Que no és una cosa que et vingui donada, sinó que es treballa i es construeix. I que, si són generoses amb els altres, i són capaces d’esforçar-se i treballar, aquesta fortalesa sempre hi serà, perquè forma part de cadascun de nosaltres.

Si aquesta entrevista fos l’únic que algú llegís de vostè… què li agradaria que sentís?

Que la vida és esforç, però quan t'esforces els resultats són meravellosos! I que som humans, i que els humans som una espècie que construeix societats i grups. I, per tant, m’agradaria que la gent entengués i confiés en la bondat de treballar col·lectivament pel bé de cada un de nosaltres. •

ESCANEJA’M PER A MÉS INFORMACIÓ

Yuri Klimenko: Rússia

lamenta el gir d’Andorra, però manté

oberta la porta al diàleg

YURI KLIMENKO, AMBAIXADOR DE RÚSSIA A ESPANYA I CONCURRENT A ANDORR A, DIBUIXA UN ESCENARI INTERNACIONAL MARCAT PER LA TENSIÓ CREIXENT ENTRE MOSCOU I OCCIDENT. EL DIPLOMÀTIC DEFENSA LA POSICIÓ DEL SEU PAÍS EN EL CONFLICTE D’UCRAÏNA I ALERTA D’UN MÓN “AL LÍMIT D’UNA LÍNIA PERILLOSA”, TOT REIVINDICANT UN NOU ORDRE MULTIPOLAR. EN CLAU ANDORRANA, LAMENTA L’ALINEAMENT DEL PRINCIPAT AMB LES SANCIONS EUROPEES, QUE QUALIFICA DE PAS HOSTIL, TOT I SUBRATLLAR QUE EXISTEIX POTENCIAL PER RECUPERAR LES RELACIONS, ESPECIALMENT EN L’ÀMBIT TURÍSTIC I CULTURAL. A MÉS, KLIMENKO INSISTEIX EN LA NECESSITAT DE RECUPERAR CANALS DE COOPERACIÓ I EVITAR UNA ESCALADA GLOBAL.

Entrevista: Josep Segura

Rússia afirma que l’expansió de l’OTAN és la causa profunda del conflicte. Per què Moscou la considera una amenaça existencial?

No és cap secret que l’OTAN es va concebre com una aliança politicomilitar dels països de l’«Occident col·lectiu» amb la finalitat de fer front a la Unió Soviètica. Al desembre d’aquest any es compliran exactament 35 anys des de la desintegració de l’URSS, però l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord no només no ha deixat d’existir, sinó que ha viscut durant aquest temps sis onades d’expansió cap a l’Est, acostant-se cada vegada més a la frontera russa. Aquesta expansió desenfrenada d’Occident, que està impulsada per l’afany d’atreure a l’òrbita de la seva influència el major nombre possible de països fronterers amb Rússia i d’augmentar la seva presència militar a les immediacions del nostre Estat, malgrat totes les garanties que no hi hauria ampliació de l’OTAN, no pot considerar-se sinó com una amenaça imminent i existencial per a la nostra seguretat. Les preocupacions que hem expressat al respecte han estat ignorades per la comunitat occidental durant molts anys. Però, com se sap, la

“Les sancions han acabat perjudicant més Occident que Rússia”

paciència té un límit. La tossuda renúncia a debatre les qüestions problemàtiques acumulades, en particular, la política occidental d’atreure Ucraïna a l’OTAN, el patrocini del règim russofòbic de Kíiv, el subministrament d’armament al mateix i el suport obert a la seva orientació neonazi, es va convertir, en certa manera, en el detonant de la crisi ucraïnesa que es desenvolupa fins al dia d’avui.

Si Occident continua enviant armes a Ucraïna, Rússia considera que ja es troba en guerra indirecta amb l’OTAN? Siguem realistes: des de l’inici d’aquest conflicte es tracta, en essència, d’un enfrontament obert entre l’«Occident col·lectiu» i Rússia. En aquest sentit, Occident ha tornat fa temps (i no només de paraula, sinó a la pràctica) a la línia de confrontació de l’època de la «guerra freda» pel que fa al nostre Estat. S’han mobilitzat tots els recursos, des dels

econòmics i militars fins als informatius i propagandístics; les relacions dels EUA i de la Unió Europea a l’escena mundial es construeixen segons el principi de «qui no està amb nosaltres, està contra nosaltres»; s’estan duent a terme preparatius militars sense precedents, els quals suposen que el procés de planificació militar s’orienta cap a la confrontació amb Rússia. Aquesta implicació directa dels països de l’OTAN en el que està passant a Ucraïna no deixa lloc a dubtes: l’aliança s’ha convertit des de fa temps en un participant de ple dret en el conflicte, resolent els seus objectius geopolítics a costa de la vida dels soldats ucraïnesos.

“El món es troba al límit d’una línia perillosa”

Quina seria avui la condició mínima per a una negociació de pau real? La postura del meu país respecte a la situació a Ucraïna és ben coneguda. En cap moment hem renunciat al procés de negociació; al contrari, l’hem facilitat per tots els mitjans. Les condicions fonamentals sobre la base de les quals, des del nostre punt de vista, és possible assolir la pau continuen sent les mateixes: la renúncia d’Ucraïna a ingressar a l’OTAN i l’establiment del seu estatus neutral, no-alineat i lliure d’armes nu-

“No hi haurà pau sense neutralitat d’Ucraïna”

clears (segons està establert a la Declaració de la sobirania d’Ucraïna); la retirada de les tropes ucraïneses dels territoris de les regions de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson que es troben sota control de Rússia, amb el posterior reconeixement oficial per part d’Ucraïna que aquests, així com Crimea, formen part del nostre Estat; la garantia de tots els drets i les llibertats de la població russoparlant d’Ucraïna confirmades a la Declaració Universal dels Drets Humans; la desmilitarització i la desnazificació d’Ucraïna.

Després de més de dos anys de guerra, Rússia considera que el conflicte d’Ucraïna està més a prop d’una victòria militar o d’una solució diplomàtica?

Partim que les exigències legítimes de Rússia han de considerar-se en el seu conjunt i no poden ser objecte de discussió o condició. Lamentablement, en aquesta etapa cal constatar que ni el règim criminal de Kíiv ni els seus patrocinadors occidentals estan interessats a posar fi al conflicte a la taula de negociacions. En aquest sentit, les perspectives de la seva resolució per via pacífica semblen cada vegada més difuses. Rússia, per la seva banda, sempre advoca per una solució diplomàtica, però també confirma la seva plena disposició a continuar les accions militars fins al compliment de totes les tasques fixades i esmentades anterior-

ment. No hi ha cap dubte que tots aquests objectius s’assoliran, i com més aviat se n’adonin a les capitals europees, més possibilitats hi haurà d’evitar la continuació de l’escalada del conflicte i el deteriorament ulterior de les relacions anteriorment avantatjoses per a Rússia i la UE.

C reu que la guerra d’Ucraïna ha canviat per sempre les relacions entre Rússia i Europa? En aquest sentit, no volem perdre l’esperança que el restabliment de la cooperació, encara que no a curt termini, sigui possible. Veiem que la comunitat occidental dista molt de ser homogènia, i que cada vegada guanyen més popularitat les forces polítiques que qüestionen el rumb de les elits de la UE cap a una ruptura total de les relacions amb Rússia. Ens agradaria creure que la veritat, tard o d’hora, sortirà a la llum, i la consciència de tota la població dels països europeus, que, cansada i afectada per la política miop antirussa dels seus actuals dirigents, optarà per restablir el diàleg amb Rússia, cosa que els beneficiarà, en primer lloc, a ells mateixos.

Rússia està preparada per a un conflicte de llarga durada amb Occident?

Rússia compta amb tots els recursos necessaris, inclosos els militars, per garantir per si sola la seva seguretat i desenvolupar la seva prosperitat fins i tot en condicions de confrontació total amb Occident. És clar que ens agradaria creure que no s’arribarà a demostrar-ho a la pràctica, però en la situació actual no tot depèn exclusivament de la nostra bona voluntat. Comptem amb la sensatesa dels nostres col·legues europeus. No obstant això, com diu el vell proverbi: si vols la pau, prepara’t per a la guerra.

Avui hi ha més risc d’un conflicte directe entre Rússia i l’OTAN que en qualsevol moment des de la Guerra Freda. El món

està més a prop d’una guerra global?

En un context en què a tot el món creix el potencial de conflicte —el que ens afecta directament a Ucraïna, però aquests dies observem cada vegada més focus perillosos al Pròxim l’Orient i Orient Mitjà, Amèrica Llatina, l’Àsia Oriental—, fer previsions a llarg termini sobre l’equilibri de forces, sigui al continent europeu o a l’escena mundial en el seu conjunt, és una tasca ingrata. No vull ser alarmista, però he de reconèixer un fet que ja és evident per a tothom: el món es troba realment al límit d’una línia perillosa. I això no pot deixar de preocupar els dirigents de Rússia —una potència mundial responsable, que posseeix el territori més extens del món, enormes recursos naturals i un considerable potencial econòmic, industrial, tecnològic, militar i nuclear. Al mateix temps, ens interessa i farem tot el possible per evitar que es desencadeni un conflicte global en què participin les principals potències mundials. Com a país que va patir les majors pèrdues, a conseqüència del conflicte més sagnant de la història de la humanitat, el 81è aniversari de la fi del qual el món celebrarà el pròxim 9 de maig, coneixem millor que ningú el preu atroç de les aventures polítiques encaminades a establir el domini global a l’escena mundial.

Què demana Rússia avui a les elits polítiques internacionals per evitar una escalada més gran?

Fem una crida a les elits polítiques de tots els països perquè, en les seves accions, no es guiïn per ambicions personals, sinó pels interessos de la pau, la prosperitat i la cooperació multilateral; no per «regles» imposades per un grup de determinats països, sinó per les normes universalment reconegudes del dret internacional, perquè és l’única base possible per construir un ordre mundial just, equitatiu i sostenible.

Rússia defensa que el món està entrant en una etapa multipolar. Significa això el final de l’hegemonia occidental?

Rússia fa dècades que advoca activament per la construcció d’un ordre mundial veritablement multipolar. De fet, ja som testimonis de la seva formació, cosa que es reflecteix en el paper cada vegada més

important que exerceixen els nous centres de poder mundials en els afers internacionals. L’auge econòmic de diversos països asiàtics, el gran potencial humà i de recursos dels països de la Majoría Global, i la seva veu cada vegada més forta en la resolució dels problemes actuals de la humanitat contribueixen invariablement a reforçar el seu paper a l’escena mundial i ens obliguen a constatar el declivi del domini global d’Occident, respecte del qual avui dia s’utilitza cada vegada més el terme «minoria occidental».

Els BRICS aspiren a substituir el sistema financer dominat pel dòlar?

Una de les plasmacions més il·lustratives de l’arquitectura mundial en constant evolució és el BRICS. No obstant això, cal assenyalar que, a diferència de moltes altres iniciatives —incloses les noves propostes dels mateixos partidaris d’Occident per formar noves unions integradores o crear «clubs d’interessos»—, el BRICS no persegueix objectius politicomilitars, ni té com a finalitat perjudicar les unions i els ordres ja existents. Es tracta d’una via alternativa que els països membres proposen a tots aquells que estiguin oberts a una cooperació constructiva en els àmbits econòmic, tecnològic, científic, cultural i d’un altre tipus. El BRICS no busca perjudicar ningú ni soscavar els fonaments ja establerts. Així, com ja s’ha subratllat en repetides ocasions al més alt nivell, en el marc del BRICS no s’estan desenvolupant alternatives al dòlar. Es tracta únicament de modernitzar l’arquitectura financera i de pagaments de manera que la interacció en el marc del BRICS no es vegi afectada per les intromissions d’alguns actors que abusen de la seva posició de monopoli en aquest àmbit. Creiem que el futur es troba precisament en aquest tipus d’aliances i unions (en aquest context cal esmentar la Unió Econòmica Eurasiàtica (UEEA), l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS) i la iniciativa de la Gran Associació Euroasiàtica).

cions econòmiques cap a la denominada “Majoria Global” davant la ruptura amb Europa?

El desenvolupament de relacions mútuament beneficioses i de caràcter integral precisament amb aquells socis disposats a una interacció constructiva respon als interessos nacionals del nostre Estat. Mentre que cada vegada més països de la Majoria Global expressen el seu interès a establir i mantenir relacions comercials i econòmiques, científic-tècniques, culturals i humanitàries amb Rússia, els de la Unió Europea s’estan perjudicant a si mateixos en reduir pràcticament a zero qualsevol tipus d’interacció amb nosaltres.

Les sancions occidentals han reforçat l’economia russa o l’han debilitat? Sobretot tenint en compte que ara es necessita el petroli de Rússia per evitar una escalada incontrolable del preu del cru. Avui dia és evident que les sancions il·legítimes imposades contra Rússia han

Donada la dinàmica actual del desenvolupament de les nostres relacions bilaterals, no es pot preveure una normalització imminent d’aquestes, malgrat que existeix el potencial i totes les bases per a això, especialment en els àmbits cultural i turístic. Així, malgrat la notable reducció dels contactes bilaterals, continua plenament vigent el Conveni entre el Govern de Rússia i el Govern d’Andorra sobre les condicions de supressió de les formalitats de visat en viatges mutus dels ciutadans dels dos països signat el 2019.

Abans de la guerra, el turisme rus tenia presència a Andorra. Creu que aquest flux es pot recuperar?

Tot i que les xifres del flux turístic entre ambdós Estats estan actualment lluny dels nivells previs a la pandèmia, i la comunicació entre Rússia i la majoria dels països del continent europeu es veu complicada per la manca de connexions aèries directes, no tinc cap dubte que Andorra continua sent una destinació turística atractiva per als russos, i viceversa.

“La veritat sortirà a la llum, i Europa tornarà a dialogar amb Rússia”

sortit malament, sobretot, per al mateix Occident. Mentre que a Europa sectors sencers de la indústria travessen temps de crisi, a Rússia s’observa un creixement econòmic. Per una ironia, la política de sancions dels països occidentals s’ha girat en contra seva, i els principals afectats han estat els seus propis ciutadans, obligats a pagar de la seva butxaca per la política miop dels seus dirigents.

Andorra s’ha alineat amb les sancions europees contra Rússia. Moscou ho veu com un gest hostil o com una decisió inevitable?

Malauradament, Andorra ha seguit l’exemple de la UE, sumant-se a la política de sancions contra el nostre Estat. Lamentem aquest pas hostil contra nosaltres, que, en realitat, ens sorprèn absolutament, tenint en compte els llaços amistosos entre els nostres dos països.

Si avui pogués dirigir-se directament als ciutadans europeus que tenen por d’una guerra amb Rússia, quin missatge els enviaria? I què esperaria vostè d’Europa?

Rússia està reorientant les seves rela-

Creu que les relacions entre Rússia i Andorra es poden normalitzar en el futur?

En aquest sentit, m’agradaria dirigir-me a tots els ciutadans europeus, independentment de la seva nacionalitat, afiliació política, ideologia o opinions polítiques: Rússia està oberta a vostès i sempre els espera amb els braços oberts. En un món en què de vegades es tracen deliberadament línies divisòries i es crea una atmosfera de desconfiança i hostilitat, advoquem per l’obertura, la justícia i un ordre basat en el reconeixement de la igualtat d’interessos i drets de tots els membres de la comunitat internacional. Els convidem a veure Rússia no a través del prisma dels discursos antirussos imposats per Occident, sinó sobre la base de la seva pròpia experiència i impressions. Al nostre entendre, la coneguda fórmula «Europa, de Lisboa a Vladivostok» no ha perdut la seva vigència. Els russos continuem creient-hi, i vostès? •

Mònica Grau:

LA MÒNICA GRAU ÉS ENERGIA, PASSIÓ I CONSTÀNCIA. BALLARINA, EMPRENEDORA I CREADORA DE CONTINGUT, LA MÒNICA, HA SABUT CONVERTIR ALLÒ QUE MÉS LI AGRADA EN EL CENTRE DEL SEU PROJECTE VITAL. DES DELS SEUS INICIS EN EL MÓN DE LA DANSA AMB NOMÉS NOU ANYS FINS A LIDERAR AVUI PROJECTES COM MAGIC GLEAM O LA SEVA MARCA DE ROBA MUIMONI, EL SEU CAMÍ HA ESTAT MARCAT PER LA DETERMINACIÓ I LES GANES DE CRÉIXER. AMB NOMÉS 25 ANYS, COMPAGINA ESCENARIS, GESTIÓ D’EQUIPS, XARXES SOCIALS I NOUS PROJECTES EMPRESARIALS, SEMPRE AMB UNA IDEA CLAR A, FER EL QUE T’APASSIONA ÉS LA MILLOR MANERA D’ARRIBAR LLUNY.

Entrevista: Sandra Lara • Fotos: Noelia Farias i Mònica Grau

Què sents quan surts a ballar davant del públic?

És una sensació que m'encanta. Gaudeixo molt ballant i m'agrada poder transmetre al públic aquesta alegria, felicitat i energia que sento quan soc a l'escenari. És cert que, abans de sortir a pista, sempre hi ha els típics nervis previs, aquella sensació de voler que tot surti bé i que cada detall estigui al seu lloc. Però, un cop comença a sonar la música, em deixo portar pel que sento i per tot el que he treballat durant els assajos. Tinc plena confiança en la feina feta i sé que tot sortirà bé.

Quan mires el públic i veus que connecta, què et passa per dins?

Jo sempre intento transmetre la meva bona energia. A mi em caracteritza molt estar sempre rient, l'alegria, la felicitat, i això és el que intento compartir amb el públic. Quan el públic capta aques-

“Ser Pelo Pantene va ser un somni totalment inesperat”

ta sensació i acaba entrant en la mateixa sinergia que nosaltres, s'animen a ballar, a aplaudir i a participar amb nosaltres. I aquesta sensació és brutal, perquè és com si anéssim tots a una, connectats pel mateix moment. Al final es crea una connexió molt especial entre tots.

D’on neix la teva passió per la dansa?

Des que tenia uns nou anys. Em vaig formar en una escola de dansa a Encamp, i amb disset anys vaig entrar d’animadora al Bàsquet Club Morabanc Andorra. Des d'aleshores sempre he estat connectada amb ells. Fins i tot quan vaig anar a estu-

diar a Barcelona continuava vinculada a les animadores, em passaven els vídeos de les coreografies, me les aprenia i després venia aquí els divendres i sortíem a pista. És una cosa que sempre m'ha encantat i que ha format part de mi des de sempre.

Recordes el primer cop que vas pujar a l'escenari, què vas sentir?

Quan era petita era molt vergonyosa. Ara em veus i pot semblar que sempre he estat així, però no té res a veure. Quan era petita em tremolaven les mans, em suaven... ho passava fatal. Amb el temps, però, a base d'experiència, d'anar guanyant seguretat i confiança en mi mateixa, tot això canvia. Ara treballo amb un equip de nenes petites en campus i activitats extraescolars, i sempre intento transmetre'ls que és completament normal sentir vergonya o inseguretat al principi. Són coses noves que mai han fet. Però a mesura que vas participant en esdeveniments, formant-te, fent classes o sortint a actuar, aquesta por desapareix. Al final és qüestió de temps, tot forma part del procés.

Què t'ha ensenyat el ball?

El ball per a mi ho és tot. Em fa molt feliç. Sempre intento transmetre que fer alguna cosa que t'agrada de veritat enganxa. Quan fas allò que et fa feliç, es nota. Al final, aquesta passió també arriba a la gent. Es veu quan algú gaudeix del que fa, quan hi posa amor i dedicació. I en el meu cas és així, el ball m'encanta i el gaudeixo moltíssim.

Com va néixer Magic Gleam?

Magic Gleam neix de la unió de dos àmbits de la meva vida que sempre m'han apassionat. Per una banda, la gestió, perquè jo tenia molt clar que volia tenir la meva pròpia empresa. I, per l'altra, l'animació, que faig des dels disset anys. Vaig anar a Barcelona a estudiar Psicologia i després vaig cursar un màster en gestió esportiva. En aquell moment vaig pensar que podia unir aquestes dues passions. L'animació, després de tants anys fent-la, ja la portava molt integrada, i la gestió era una cosa que tenia claríssim que volia desenvolupar. Quan treballes en allò que t'apassiona, tot flueix d'una manera molt més natural.

es veu el resultat. Però no som un grup d'amigues que anem a ballar i ja està, sinó que som una empresa ben feta que compleix amb tot i que hi ha moltíssima feina darrere que m'agrada valorar-la.

Què sents quan et donen aquesta responsabilitat?

Al principi sempre m'entra una mica de por, sobretot si és un esdeveniment nou. Soc molt exigent i perfeccionista, i quan una empresa confia en nosaltres sento molta responsabilitat perquè tot surti bé. A més, darrere de cada actuació hi ha molta feina: reunions amb el client, escollir la música, seleccionar l'equip, crear les coreografies, preparar els mixos, entrenar, ajustar les posicions i coordinar tots els timings de l'esdeveniment. No és només sortir a ballar, és tot un procés molt treballat. Però un cop comença la música, tot canvia, gaudeixes del moment i confies en tota la feina que has preparat. Aquests nervis també formen part del procés i demostren que realment vols que tot surti perfecte.

“Quan el públic connecta amb nosaltres es crea una sensació brutal”

cidir especialitzar-me amb un màster en gestió esportiva, perquè m'agrada l'esport i volia unir les dues passions.

Com compagines la teva faceta d’emprenedora amb la de creadora de contingut?

Com neix la idea d’unir la Psicologia i l’esport?

“Soc molt exigent amb mi mateixa perquè vull que tot surti perfecte”

Què significa per a tu liderar un equip artístic?

Per mi, liderar un equip artístic és un orgull. És una feina que a vegades només

Les dues coses estan molt relacionades. Molta gent em diu: "Per què vas estudiar Psicologia si no t'hi dediques directament?". Però la psicologia té molts àmbits, i un és el dels recursos humans i la gestió d'equips. Per a mi ha estat molt útil, perquè m'ajuda a entendre que cada persona és diferent i que no pots tractar tothom de la mateixa manera. També m'ha servit molt treballant amb nens, perquè conec les seves etapes i puc entendre millor els seus comportaments. Després vaig de-

Tot va una mica de la mà, perquè al final la meva feina també m’obliga a ser creadora de contingut. Si no faig contingut, la marca de roba no tira endavant. Amb Magic Gleam intento mostrar, des del meu perfil personal de Mònica Grau, tot el que hi ha darrere de cada esdeveniment. Moltes vegades la gent només veu el resultat final, però a mi m’agrada compartir què hi ha al darrere, què faig per arribar fins aquí, com és un dia de campus amb mi o com és el meu dia a dia.

Què creus que és el que connecta més amb la gent?

El ser una persona molt transparent i fer coses que potser no són gaire habituals per a algú de vint-i-cinc anys. No molta gent fa el que faig jo. Al final puc viure de les meves dues empreses i tinc una vida molt variada. Penso que això és el que desperta curiositat en la gent. Veuen el que faig i es pregunten: “Com ho ha aconseguit?”, “Com funciona tot això?”. A més, intento comunicar-ho d’una manera molt natural. No mostro res que no sigui real. Què vols que aprenguin les nenes petites de tu?

Sempre els dic que facin allò que realment els fa felices i que els agrada. Jo sempre he intentat buscar el que m'omple i prioritzar allò que em fa feliç per poder arribar fins on he arribat. Al final és molt difícil créixer si estàs fent alguna cosa que no t'agrada, perquè no transmets passió ni amor pel que fas, i tot es fa més complicat. En canvi, quan fas el que t'agrada de veritat, tot flueix d'una manera molt més natural. Per això sempre els dic que mirin per elles mateixes, sempre escoltant els pares, evidentment, però que també es deixin guiar pel que senten. Si es mouen amb passió i amor, poden arribar molt lluny.

Què va significar per a tu ser Pelo Pantene 2025?

“Estic construint el meu somni sense presses”

Va ser un somni totalment inesperat. Un dia vaig publicar un vídeo i, al cap d'uns mesos, vaig rebre un missatge de Pantene dient-me que volien que fos ambaixadora de la marca. Em vaig quedar en xoc. Per a mi era com una recompensa a tots els vídeos que havia fet i a la cura dels cabells que sempre he tingut. Quan ho vaig explicar a casa, ningú s'ho creia. Que una marca com Pantene confiï en tu és una oportunitat molt especial i em sento molt afortunada de poder-ho viure. Com a ambaixadora rebo productes i comparteixo a les xarxes la meva rutina, com els utilitzo i com em funcionen. També participem en esdeveniments amb altres influencers, on creem contingut i aprenc molt d'elles.

Com neix Muimoni?

Muimoni neix d'una cosa molt natural. A mi sempre m'ha encantat la roba i portar peces úniques, diferents i que no estiguin gaire vistes. Sempre feia broma amb la

meva família dient que, si algun dia tingués una marca de roba, m'encantaria que es digués muimoni, perquè m'agradava jugar amb el nom i amb aquesta idea de coses boniques, diferents, elegants i atrevides. Entre broma i broma, un dia vaig pensar: i si em tiro a la piscina i ho faig de veritat? Al final vaig pensar que no perdia res. M'arriscava a què sortís bé o a què no funcionés, però almenys ho hauria intentat. Així que em vaig decidir, vaig co-

mençar a buscar proveïdors i a treballar perquè tot estigués ben fet, perquè no fos una marca més, sinó un projecte cuidat i amb personalitat. Ara la idea és continuar creixent a poc a poc i fer que muimoni arribi cada vegada més lluny.

Com ho equilibres tot?

Tinc una rutina molt activa, al matí vaig al gimnàs i després em dedico a gestionar els esdeveniments, els campus i tota l'organització de les meves empreses. Hi ha períodes amb molta feina i d'altres més tranquils, però gairebé no paro. Tot i les moltes hores de dedicació, ho faig amb molta il·lusió, perquè m'encanta el que faig. Per a mi és una oportunitat per fer créixer els meus projectes i també per transmetre a les nenes que, quan fas allò que t'apassiona, tot flueix.

El teu somni encara pendent?

Jo crec que el meu somni no és una cosa pendent, sinó un procés que ja ha començat. Estic construint-lo a poc a poc amb les meves empreses, que van creixent pas a pas. El meu objectiu és fer-les créixer molt, provar coses noves i viure moltes experiències. Sé que és un camí llarg, però també vull gaudir del procés i no frustrar-me per voler arribar massa ràpid. Tinc vint-i-cinc anys i molta gent se sorprèn de tot el que estic fent, però em sento segura de mi mateixa i orgullosa del camí que estic construint. Estic convençuda que, amb temps i treball, aconseguiré portar les meves empreses molt lluny. •

iAndrea Garte Abril Cols:

“El tercer Balanzen està en marxa i veurà la llum abans de l’estiu”

L'ANDREA GARTE I L'ABRIL COLS SÓN DUES NOIES DISPOSADES A MENJAR-SE EL MÓN AMB LA SEVA AUTENTICITAT I MANERA DE VEURE LA VIDA. DE LA MATEIXA MANERA, HAN CREAT BALANZEN, UN CONCEPTE REVOLUCIONARI QUE COMBINA PILATES, CAFETERIA I UN ESTIL DE VIDA QUE CONVIDA A VIURE DES DEL PLAER DE CUIDAR-SE. EN AQUESTA ENTREVISTA ENS EXPLIQUEN COM HA SIGUT EL PROCÉS FINS A CONVERTIR-LO EN REALITAT, AIXÍ COM TOTS ELS PROJECTES QUE VENEN EN CAMÍ.

Entrevista: Noelia Farias i Sandra Lara Cardiel • Fotos: Reinaldo Márquez

Com va començar la vostra amistat?

Andrea: Fa uns cinc o sis anys. Ens vam conèixer en un esdeveniment. La veritat és que en aquest tipus de trobades no tens gaire temps per construir una relació estable, però ens vam caure bé.

Abril: Amb el temps, l’Andrea va venir a viure a Andorra i, casualment, vivia

al mateix edifici que jo. Un dia li vaig escriure perquè vaig reconèixer el que semblava ser la meva cuina. A partir d’aquí vam començar a fer plans fins avui.

Per què vau apostar per aquest negoci físic?

Abril: A mi m'encanta anar a esmorzar

amb una amiga i fer pilates, em sembla un planazo. Justament hi anàvem dos cops per setmana, i volíem afegir-ne un tercer, però tot estava complet allà on anàvem. Llavors vam pensar: per què no unificar-ho tot?

Que puguis fer pilates i després esmorzar al mateix lloc. I, curiosament, el local que ens va agradar tenia dues plantes, així

que ho vam tenir clar des del principi.

“El més bonic que ens han dit és que gràcies a nosaltres s'han atrevit a fer el pas i llançar-se a emprendre”

Què aporta cadascuna al negoci?

Andrea: Ens repartim la feina segons com tenim el dia. Hi ha moltes vegades que una de les dues no hi és, llavors ens adaptem. Avui et toca a tu, demà em toca a mi.

Abril: Això ho tenim molt marcat, sempre respectem molt les nostres vides personals i tota la feina que podem tenir individualment. Així que sabem que la que està aquí ho ha de donar tot.

Andrea: A més, si ens hem d'apuntar a fer pilates i treure'ns el curs, ho fem totes dues. Si hem de fer un curs de barista, també. Al final, el projecte ens ha servit per aprendre moltes coses que abans no sabíem.

Com ha sigut la formació de Pilates?

Abril: Molt ‘guai’, dura i intensa. M'encantaria continuar formant-me. Per mi el pitjor dia va ser el primer, vaig pensar "què estic fent aquí?" I ara m'agradaria que continués sent part de la nostra rutina.

Andrea: Hem fet classe cada matí de 8 a 2 del migdia. Ha estat molt intens, però també molt divertit. Ha sigut un moment de dir: "t'has de posar sí o sí perquè has d'aprendre" i al final el cos també ens ha acompanyat. No m'esperava tenir tanta resistència.

Amb quin objectiu heu fet la formació?

Abril: Per saber si una professora és bona, encaixa amb nosaltres o és el que volem. Crec que és molt important estar formades en el servei que oferim per poder salvar el negoci i estar allà sempre que es necessiti. I també per poder fer coses més especials, com retirs, viatges o masterclass.

Andrea: No és una cosa nova per a nosaltres, perquè l'Abril ha estudiat tot el que té a veure amb l'àmbit esportiu, i jo també he sigut professora de dansa. Gràcies a aquesta base, en diferents disciplines, ens ha estat molt més àgil fer la formació i aprendre-ho tot ràpid. A més, la professora també ens ho ha posat molt fàcil. Per a mi és tornar a una part molt important de la meva vida que havia deixat fa tres anys, perquè tenia molta feina, però ho trobava molt a faltar, i no era del tot conscient. Ara ho estic redescobrint, m'encanta, m'ho passo

molt bé i crec que també hi tinc traça. La comunicació amb la gent em surt de manera natural, i m'agrada molt transmetre.

Què és el més difícil i el més enriquidor d'aquest procés?

Andrea: Emprendre, en general, és molt enriquidor. T'aporta coses noves, no només a través de formacions, sinó també en el tracte amb la gent. Hi ha moltes àrees en què estàs tot el temps reinventant-te i invertint en tu mateixa. Però també és difícil gestionar-ho tot i accep-

tar que mai serà perfecte, que no ho podràs controlar tot. Nosaltres, que som bastant perfeccionistes, a vegades ens frustrem perquè no arribem a tot. I crec que també s'ha d'aprendre a conviure amb això.

Com van les obres del segon centre?

Abril: La realitat és que hi ha un tercer en marxa. Nosaltres vam anunciar un segon a El Tarter, però hem decidit deixar-lo aturat fins que puguem començar les obres, perquè hi ha hagut molts canvis. La idea inicial era fer-ho sense cafeteria, però veient l'èxit del primer Balanzen

“Sempre hi haurà gent que criticarà i que no estarà a gust amb el que facis”

vam canviar d'opinió. I això ho complicava tot, triplicava el pressupost i feia l'obra molt més complexa. Tot i això, és una ubicació espectacular, davant de pistes i del pàrquing de Grandvalira, un lloc increïble per a la temporada d'esquí. Però finalment hem pres la decisió de prioritzar un tercer espai, del qual encara no podem dir la ubicació, però per a mi és top, des del principi, el "tant de bo algun dia puguem obrir aquí". El projecte del Tarter el deixarem per a la temporada vinent d'esquí. La idea és començar les obres cap al setembre i poder obrir entre novembre i desembre. Així que obrirem primer el tercer, que jo penso que abans de l'estiu el tindrem. I serà una bogeria.

cert que tot està funcionant molt bé. Si no fos així, no estaríem plantejant un tercer local. Crec que podem estar molt contentes. Estem molt per sobre del que ens imaginàvem al principi. Realment esteu gaudint el procés?

Andrea: Depenent del dia. Hi ha dies

perquè, si no, ja tindríem un centre a Barcelona, un a Madrid... a tot arreu. També és cert que som un equip gegant i això fa que nosaltres podem tornar a dedicar-nos al que ens hem dedicat tant de temps.

Quin paper té l’equip en l’èxit de Balanzen?

Andrea: Vam començar les dues, mà a mà, i a poc a poc s'hi ha anat sumant molta més gent que necessitem per poder avançar. Nosaltres som la cara visible de Balanzen i, en moltes ocasions, també les mans, però hi ha moltes més mans treballant amb nosaltres. I crec que això també és part de l'èxit, perquè sense aquest equip no seria possible.

Com va ser l’experiència del pop up a Madrid amb Tezenis?

Andrea: La gent de Madrid tenia moltes ganes de conèixer Balanzen. Va ser un dia llarg, de les 9 del matí fins a les 9 de la nit, ple d'energia i molt bon ambient. I vam fer el joc del cafè o el matcha: quina beguda t'agrada més? Que ara és el gran debat. Abril: Va ser molt “guai”. També era el nostre primer esdeveniment i la primera marca que confiava en nosaltres, així que va ser molt especial. A la nit estàvem cansadíssimes, per tota l'energia i per la quantitat de gent, però també es notava que tothom venia amb moltes ganes. Fer un tour amb una camioneta per Espanya ens encantaria. Segur que repetirem.

“Emprendre és molt enriquidor. Estàs tot el temps reinventant-te i invertint en tu mateixa”

que és com: "ja hem acabat?" Necessito dormir perquè demà a les 7 tornem a estar a peu dret. Però, tot i això, també ho gaudim moltíssim.

Heu recuperat la inversió?

Abril: Recuperar, com a tal, no. Encara no hem recuperat res perquè ho estem reinvertint tot en el projecte. És

Abril: Sí, però també anem molt ràpid. Som dues persones a qui se'ns ha ajuntat la gana amb les ganes de menjar. Balanzen està creixent molt de pressa, i és cert que rebem moltes propostes. Però també sabem dir que no. Per exemple, no podem expandir-nos a Espanya si abans no tenim els tres centres aquí en marxa i totalment optimitzats. Ens hem hagut de posar fre,

Com serà la vostra col·lecció de roba?

Andrea: Quan vam començar amb la idea de Balanzen, no era només crear un centre de pilates amb cafeteria, sinó un concepte de marca. Reflecteix la vida que nosaltres vivim. Aquest és el concepte Balanzen, aquesta balança entre cuidar-se i gaudir. Poder fer coses molt saludables i, alhora, menjar-te un croissant de pistatxo i gaudir-lo sense culpa. Així que sí, la col·lecció de roba també està en camí. A més que és preciosa, jo estic enamorada.

Abril: Anem amb calma, però per darrere no parem de treballar, tot el dia

planejant coses. Aviat, molt aviat estarà disponible, abans de l’estiu. De fet, crec que arribarà abans la col·lecció de roba que el tercer local.

Com porteu les crítiques?

Abril: La veritat és que no tenim gaire temps ni per mirar-ho ni per donar-hi importància. Crec que tenim molt clar què oferim i qui som, i que sempre ho fem des de la millor actitud possible.

prendre." M'encanta. És una experiència molt enriquidora, la veritat.

Quin és el vostre millor consell per començar?

Abril: Sempre s'ha de creure en un mateix. Si fa deu anys hagués escoltat els companys de classe riur e's de mi per penjar vídeos, avui no seria aquí.

“La formació de pilates ha sigut molt intensa i divertida”

Sempre hi haurà crítiques. I, sobretot, penso que quan les coses van bé, encara n'hi ha més.

Andrea: Nosaltres estem molt enfocades en el que volem oferir a la gent que vingui a Balanzen. Això és el més important per a nosaltres. Podríem haver posat els diners i ja està, però no és això. Forma part de la nostra manera de ser: volem formar-nos, millorar i fer créixer el projecte, perquè és nostre, i volem portar-lo al màxim nivell.

Us afecta quan sentiu els comentaris negatius?

Andrea: No és que ens afecti directament, però sí que a vegades penses: "no pot ser, una altra vegada...". Hem après a posar un mur, això no ho podem portar a casa, perquè ens desestabilitzaria. Tenim molt per fer, ens volem formar, tenim poc temps per tot el que volem aconseguir, així que intentem no donar-hi massa importància. Per sort, tenim un cercle de persones de molta confiança, i això és el que realment importa.

Què és el més bonic que us ha dit una seguidora?

Abril: La gent és molt maca amb nosaltres. Però, sobretot, els missatges que més m'impacten són aquells en què ens expliquen que, gràcies als vídeos, als vlogs o a tot el contingut que compartim sobre emprenedoria, s'han atrevit a fer el pas i llançar-se a la piscina. Moltes vegades no som conscients de l'impacte real que pot tenir un vídeo en el dia a dia de les persones. Andrea: Hi ha molta gent que ve a Balanzen i ens diu: "Tinc una idea al cap i, veient tot el que feu, m'he llançat a em-

Llançar-se a la piscina, treballar molt i sempre arriben els resultats. La vida

està per això, per provar. Potser les coses no surten tan bé, però pots continuar intentant tants cops com sigui possible. A ndrea: És cert que emprendre requereix diners i temps, i no tothom té l'oportunitat. Sovint, a les xarxes, es mostra que tot és meravellós, però darrere hi ha molt treball i discussions que no són fàcils de sostenir. La gent ho percep, ho valora i reconeix quan hi ha treball real al darrere. Hi ha moltes coses que s'han de donar perquè l'emprenedoria surti bé. Andrea i Abril: I també una mica d'inconsciència i sobretot de valentia. •

Francesca Moriani:

“som una tecnològica global amb compromís local”

Al seu llibre Braveship parla d’integrar la IA en els processos empresarials. Com s’aconsegueix?

Braveship neix d’una convicció: transformar de debò una organització exigeix valentia i una nova manera d’entendre el lideratge. No es tracta només d’incorporar digitalització, sinó de qüestionar allò que ja no funciona i crear una cultura basada en l’autonomia, el rigor i la responsabilitat compartida. Integrar la intel·ligència artificial implica revisar com pensem, com prenem decisions i com distribuïm el poder dins l’empresa. La IA no és únicament una eina tècnica; és una palanca per redefinir processos, accelerar decisions i alliberar energia cap a la creació de valor.

Coneix bé el món de l’esquí i la competició; els aprenentatges i valors de l’esport professional es poden traslladar a la gestió empresarial?

Absolutament. L’esquí professional em va ensenyar concentració, resiliència, disciplina i responsabilitat. És un esport que no admet excuses: un petit error pot canviar el resultat. Aquesta mentalitat es tradueix a l’empresa en focus, claredat i preparació constant. Tot i ser un esport individual, el rendiment depèn d’un equip: entrenadors, preparadors, tècnics. A l’empresa passa el mateix. El lideratge ha de fomentar l’autonomia, però també el suport col·lectiu. Afrontar els reptes amb determinació i responsabilitat compartida és clau, tant a la pista com en la gestió empresarial.

Per què Var Group arriba a Andorra?

Arribem com a soci digital del país, com-

ÉS EXESQUIADORA D’ELIT I VA VISITAR ANDORRA PER SEGUIR DE PROP LA COPA DEL MÓN D’ESQUÍ. FRANCESCA

MORIANI, JA RETIRADA DE LA COMPETICIÓ, DU LES REGNES DE LA MULTINACIONAL VAR GROUP, EMPRESA DE LA QUAL N’ÉS LA CEO I QUE FA UNS ANYS VA OBRIR DELEGACIÓ AL PRINCIPAT AMB L’OBJECTIU DE CONVERTIR-SE EN UN SOCI DIGITAL ESTRATÈGIC PER AL PAÍS. DURANT LA SEVA ESTADA HA APROFITAT PER PRESENTAR EL SEU LLIBRE “BRAVESHIP” DAVANT UN GRUP D’EMPRESARIS ANDORRANS.

Agència ANA · Fotografia: Dona Secret

binant innovació global amb acompanyament de proximitat. Amb l’adquisició d’Awesome i la integració prèvia de LBS Serveis i Tech Value, obrim delegació a Andorra amb un equip inicial de més de 20 professionals i una previsió de facturació de 3,5 milions d’euros per al pròxim exercici fiscal. El nostre objectiu és continuar creixent amb talent local, generant ocupació qualificada i enfortint l’ecosistema tecnològic del país.

Una empresa global amb presència local: què suposa?

Suposa ampliar la capacitat d’acompanyar els nostres clients amb una oferta integral, de principi a fi, en la seva evolució digital. El suport internacional de Var Group aporta experiència, metodologies i accés a innovació global. La presència local garanteix un coneixement profund de la realitat andorrana, la seva regulació i les seves necessitats específiques. En un en-

torn on la seguretat, el compliment normatiu i la sostenibilitat tecnològica són crítics, aquesta combinació és diferencial.

Ens pot posar algun exemple?

Sí, la Cartera Digital d’Andorra. L’hem desenvolupada des de Var Group per al Govern d’Andorra a través de l’OSCEPA, que ha tingut un impacte directe en la societat i ha posicionat el nostre servei d’identitat digital com a referent al país, millorant directament la qualitat de vida de la societat andorrana. Treballem també amb els comuns, l’Agència Andorrana d’Intel·ligència de la Dada, justícia, el sistema sanitari i energètic i fins a una norantena de clients del sector privat. El nostre focus no se centra únicament en grans organitzacions amb alta maduresa tecnològica. Creiem fermament en acompanyar les pimes com a soci de transformació digital, oferint-los solucions a mida i escalables.•

D’esquerra a dreta, Gorka Jiménez, regional manager de Var Group Iberia; Francesca Moriani, CEO de Var Group; i Andreu Tomàs, country manager de Var Group a Andorra.

Com em vaig convertir en una

Dona forta

i empoderada

Convertir-me en una dona forta no ha estat un procés lineal ni perfecte. Ha estat un camí ple de decisions difícils, de moments incòmodes i d’etapes en què he hagut d’enfrontar-me a mi mateixa.

He tingut diferents moments a la meva vida en què he sentit que ja no volia continuar així. Moments en què alguna cosa dins meu em demanava un canvi, encara que fes mal. Moments en què he hagut de donar un cop de porta, canviar de

Moltes vegades creiem que una dona forta i empoderada és aquella que no es trenca, que pot amb tot i que mai dubta, però poques vegades es parla de la dona que es reconstrueix en silenci, que cau, que s’equivoca i, així i tot, decideix no rendir-se amb ella mateixa.

Durant molt de temps jo també tenia aquesta idea del que significava ser una dona forta. Pensava que era no fallar, no mostrar debilitat, no trontollar. Però la vida, amb el pas dels anys, m’ha ensenyat una cosa molt diferent: que la veritable força no està en el fet de no trencar-te, sinó en com decideixes reconstruir-te cada vegada que ho fas.

rumb i escollir-me, fins i tot quan fer-ho significava travessar la solitud, la incertesa o la por.

No ha estat una sola vegada. N’han estat moltes. En relacions personals, en parelles, en amistats, en vincles familiars i fins i tot en decisions professionals.

Perquè quan ets una persona entregada, amb valors i amb cor, a vegades tardes a adonar-te que no tots els llocs són

per a tu… però quan ho fas, ja no ho pots ignorar.

Sempre he estat una persona determinant, sobretot quan he sentit que alguna cosa em feia mal. Quan he sentit que aquell no era el meu lloc. I, tot i que escollir-me a mi mateixa moltes vegades ha fet mal, també ha estat el que m’ha salvat.

Perquè sí, escollir-se fa mal. Fa mal deixar anar, fa mal allunyar-se, fa mal acceptar que allò que imaginaves no era real. Però hi ha una cosa que fa molt més mal: quedar-te on saps que ja no ets feliç.

Un dels actes més grans d’amor propi que he après és deixar anar. Deixar anar persones que, en un principi, semblaven sumar, però que amb el temps van demostrar el contrari. Persones que, sense adonar-te’n, traspassaven límits; persones a qui donaves la mà i acabaven agafant-te el braç. Energies que no estaven alineades amb la dona en què m’estava convertint.

I no és fàcil. Perquè a vegades no deixes anar perquè deixis d’estimar, sinó perquè comences a estimar-te més a tu mateixa.

També he hagut de transformar els meus hàbits. He après a cuidar la meva vida, la meva rutina, la meva alimentació, el meu cos, els meus pensaments. He entès que l’esport no és només físic, és disciplina, és respecte, és compromís amb mi mateixa. És una manera de dir-te cada dia que t’importes.

He començat a donar-me aquell espai que durant tant de temps no em donava. Espai per pensar, per reflexionar, per escoltar-me, per créixer. Perquè quan pares, quan et quedes amb tu mateixa, comences a entendre’t de veritat.

I si hi ha alguna cosa que ha marcat un abans i un després en el meu procés, ha estat treballar la meva mentalitat. He hagut de trencar creences, qüestionar-me i reconstruir-me des de dins. Creences sobre el que mereixo, sobre el que soc capaç, sobre com s’aconsegueixen les coses. He entès que la ment pot impulsar-te o pot frenar-te i que una mentalitat forta és el que et permet avançar fins i tot quan no ho veus clar.

En aquest camí he après que tot porta el seu temps. Que cal ser pacient, però també determinant. Que potser no ho tens tot resolt, però sí que tens clar que no et rendiràs amb tu mateixa.

He après que, per sobre de tot, estic jo. El meu benestar, la meva pau i el meu amor propi. I això no és egoisme, és responsabilitat. Perquè quan tu estàs bé, tot al teu entorn comença, a poc a poc, a ordenar-se.

I, sobretot, he après una cosa que ho canvia tot: res es construeix si no creus en tu. No hi ha dreceres, ni existeixen fórmules màgiques. Hi ha un moment en què entens que no hi ha més remei que creure en tu mateixa. Encara que tinguis por, encara que dubtis i no tinguis totes les respostes, perquè creure en tu no és sentir-te segura tot el temps, és continuar endavant malgrat no sentir-ho.

Avui, quan miro enrere, no veig una dona que sempre ha estat forta. Veig una dona que ha decidit ser-ho. Una vegada i una altra.

Perquè, per a mi, ser una dona forta i empoderada no és no caure… és aixecar-te cada vegada que t’ensorres. I si alguna cosa he après en aquest camí, és que hi ha decisions que marquen la diferència. No són grans canvis d’un dia per l’altre, són petits actes repetits que acaben transformant-te.

Avui vull compartir-los amb tu:

No et quedis a terra més temps del necessari.

Permet-te sentir, però no t’acostumis a quedar-te aquí. Sempre hi ha una part de tu que sap com aixecar-se.

Dona’t totes les oportunitats que necessitis.

No ets el teu passat, ni els teus errors. Pots tornar a començar tantes vegades com calgui.

Aprèn a escollir-te, fins i tot quan fa mal.

Escollir-te no sempre serà còmode, però sempre serà necessari.

Desenvolupa la teva intel·ligència emocional.

@espeworkout

Entendre el que sents et dona poder. Gestionar-ho et dona llibertat.

No et castiguis per equivocar-te. Equivocar-te no et defineix, t’ensenya. I créixer també implica fallar.

Tingues fe en tu, fins i tot en els dies en què dubtes. No necessites tenir-ho tot clar per avançar, només no rendir-te.

Protegeix la teva energia com una cosa sagrada. No tothom mereix accés a tu. Aprèn a posar límits.

Envolta’t del que et suma. Persones, hàbits, entorns… tot influeix en qui et converteixes.

Dedica’t temps a soles. És aquí on t’escoltes, t’entens i et reconstrueixes.

Cuida el teu cos com a part del teu amor propi. No és només estètica, és respecte cap a tu.

Treballa la teva mentalitat cada dia.

Perquè la manera com penses condiciona la vida que construeixes.

No esperis validació externa.

El teu valor no depèn de ningú. Quan tu ho saps, es nota.

No t’abandonis mai. Passi el que passi, queda’t amb tu mateixa.

Crec que moltes dones encara pensen que per ser fortes han de ser perfectes. Que han de tenir-ho tot sota control. Que no poden mostrar-se vulnerables, però la veritable força està a abraçar tot això. A permetre’t sentir, a permetre’t caure i a donar-te el permís de reconstruir-te tantes vegades com calgui.

Si hi ha alguna cosa que vull que guardis dins teu i et repeteixis, és això:

No necessites ser perfecta per ser una dona forta i empoderada. Ni tampoc necessites tenir-ho tot clar o no fallar. Només necessites no abandonar-te, perquè el dia que decideixes quedar-te amb tu mateixa, passi el que passi, aquell dia comença el teu veritable canvi.

I et prometo una cosa: quan comences a escollir-te de veritat, a ser determinant i a passar a l’acció, la teva vida canvia. No és d’un dia per l’altre, ni tampoc passa sense esforç, ni sense moments difícils. Tot això forma part del procés, això és el que et modela, el que et construeix, el que et prepara per convertir-te en la dona que estàs destinada a ser. I un dia t’adones d’una cosa molt poderosa: ja no ets la mateixa, ets més conscient, més forta, més teva.

Et converteixes en aquella persona que un dia vas necessitar, en algú que se sosté fins i tot quan tot tremola, que es respecta i no accepta menys del que mereix.

I aquí… és on comença tot.

Si vols continuar acompanyant-me en aquest camí, comparteixo el meu dia a dia, motivació, inspiració i amor propi a Instagram: @espeworkout

Del 2 al 19 d’abril del 2026

BEAUTY DAYS

“L’esport és salut mental i qualitat de vida”

Mireia Mínguez Auladell:

LA MIREIA COMBINA UNA VIDA PROFESSIONAL EXIGENT AL DEPARTAMENT DE TRIBUTS AMB UNA GRAN PASSIÓ PER L’ESPORT I EL BENESTAR. DISCIPLINADA, CONSTANT I MOLT ORGANITZADA, DEFENSA QUE L’ACTIVITAT FÍSICA ÉS MOLT MÉS QUE UNA QÜESTIÓ D’IMATGE: ÉS SALUT MENTAL, EQUILIBRI I UNA INVERSIÓ EN QUALITAT DE VIDA. ENTRE EL RUNNING, LA BOXA I NOUS PROJECTES A LES XARXES SOCIALS, HA COMENÇAT A COMPARTIR LA SEVA EXPERIÈNCIA PER INSPIRAR ALTRES PERSONES A TROBAR EL SEU PROPI MOMENT PER CUIDAR-SE.

Entrevista: Sandra Lara • Fotos: Noelia Farias i Mireia Mínguez Auladell

Treballes al departament de tributs. Com és el teu dia a dia dins d'aquest àmbit?

Fa molts anys que hi treballo, però continua sent un entorn molt dinàmic. A Andorra hi ha una gran varietat de situacions i, a més, la normativa evoluciona constantment, la qual cosa fa que sigui difícil avorrir-se. Sempre hi ha nous reptes i és un aprenentatge continu Tot i que des de fora es pot percebre el Govern com un entorn molt estructurat i procedimental, la realitat és que no tot pot estar completament definit. Especialment, en l’àmbit tributari ens trobem sovint amb casuístiques noves que requereixen anàlisi i interpretació. És un camp complex, en evolució constant, i no sempre és tan senzill com pot semblar a primera vista.

Quin creus que és el principal error financer que cometen els joves?

Avui dia probablement s'hauria d'invertir molt més, però també és important saber on fer-ho. Es parla constantment d'inversions i de noves oportunitats, i això fa que molta gent senti que ha d'invertir gairebé en qualsevol cosa. Abans la gent treballava, vivia i potser no invertia tant, però amb vint anys ja es podia comprar una casa, però avui el cost de vida és molt més elevat. El que és realment important és saber estalviar i entendre bé on val la pena invertir.

Practiques molt esport cada dia. Fas boxa, running... Què et dona cadascuna d'aquestes disciplines?

El gimnàs, en general, forma part de la meva rutina habitual. Tant la boxa com el running són esports que tenen una cosa molt particular, quan sembla que ja no pots més, sempre acabes donant més de tu. I això et demostra que no tens límits. La boxa, que practico els divendres, és també una manera de descarregar tota l'energia acumulada de la setmana. En l’àmbit físic és un esport molt complet, treballes tot el cos, fas càrdio, guanyes força i acabes donant-ho tot. Surts de l'entrenament completament buidada, però alhora et sents com nova.

Per què creus que l’esport és molt més que una qüestió d’imatge?

"Quan l’esport es converteix en un hàbit, gairebé sense adonar-te’n ja no pots viure sense ell”

L'esport és salut, però no només salut física. També és salut mental. No es tracta només de veure's bé o de dir "ara estic més fibrada". Al final, el que realment aconsegueixes amb l'esport és un futur millor. Perquè moltes vegades la gent es fixa només en la imatge, però el més important és tenir un millor futur, anys de vida amb qualitat. No es tracta d'anar un dia al gimnàs, fer dues hores d'entrenament i acabar molt cansat, per a després no tornar-hi perquè tens fiblades tota la setmana. Jo recomano fer un procés: començar a activar-se, a poc a poc, fer-ho dues o tres vegades a la setmana i anar introduint l'exercici de manera progressiva.

Quins beneficis has notat des que l’esport forma part de la teva rutina?

Al final, arriba un moment que es converteix en un hàbit, i gairebé sense ado-

No vull mostrar una imatge irreal de mi mateixa, vull ser jo. Vull donar el millor que puc a les persones perquè també puguin trobar-se com m'he trobat jo a través de l'esport. Hi ha molta gent a qui li costa trobar l'equilibri entre la seva vida i l'activitat física. Per exemple, amb el primer vídeo que he publicat vull demostrar que, si vols, en 30 minuts pots fer una bona sessió de gimnàs, sentir-te bé i cuidar-te. També vull expressar la meva manera de fer-ho. Potser no serà la més perfecta de totes, però precisament això és el que vull que la gent vegi, que no cal ser perfecte.

"No vull mostrar una imatge irreal a les xarxes, vull ser jo mateixa i demostrar que no cal ser perfecte"

nar-te'n ja no pots viure sense fer esport, perquè et trobes més forta i millor amb tu mateixa. Tot són beneficis. També t'impulsa a menjar més saludable i a cuidar-te més en general. Jo crec que, realment, tot suma.

Comences a compartir contingut d'esport a Instagram i TikTok. Què t'ha impulsat a fer-ho?

És una idea que fa molt de temps que tenia al cap. Les persones del meu voltant són les que més han confiat en mi i les que m'han animat a tirar endavant, perquè és quelcom que faig bé. I, de moment, la veritat és que estic molt contenta. No em penedeixo d'haver començat més tard, perquè al final, si ha sigut ara, és perquè tot ha fluït per fer-ho d'aquesta manera.

Com et vols mostrar a les xarxes?

Tens por a l'exposició pública?

Tothom té aquest cert neguit quan comença a exposar-se, però al final és una cosa amb la qual saps que has de conviure, no agradaràs a tothom. Fa poc també vaig sentir una frase que em va semblar molt bona: "un hater és un fan en un mal dia". M'agrada perquè, al final, la gent sempre parlarà, sigui bé o malament. I, encara que voldria agradar a tothom, la realitat és una altra.

Què li diries a una noia que vol començar a les xarxes socials?

Jo crec que, no tot és començar i ja està, al final has de saber què vols transmetre i cuidar-ho. Això és com si fos el teu fill, ho has de cuidar cada dia i dedicar-li temps. Fins ara penjava vídeos, de tant en tant, però ara és quan realment he

començat de veritat. M'he organitzat i m'he marcat una pauta. Ho faig perquè m'he compromès amb les persones que em segueixen.

Sempre has estat vinculada al món de la fotografia i el modelatge. En quins projectes has treballat?

He desfilat diverses vegades, per Custo, José Fuentes i altres dissenyadors. També he fet molts vídeos i fotos publicitaris. En aquella època hi havia algunes revistes de moda al país, en les quals també havia sortit, però també participava en molts esdeveniments fent d'imatge o de model.

Com va ser l'experiència de modelar?

Ho trobo una mica a faltar, però és veritat que, quan passen els anys, ja no ho veus de la mateixa manera, però una cosa que vaig aprendre és que, si t'agrada, tothom pot ser model. Perquè cadascú té alguna cosa a transmetre, té alguna característica que potser una altra persona no té, i això pot encaixar perfectament amb una marca.

El que més t'agrada és la fotografia o modelar?

@elcokedelasfotos

A mi la fotografia m'encanta. La trobo un art. Tinc un amic fotògraf amb el qual sempre intentem crear alguna cosa artística, no és simplement fer una foto posant amb una peça de roba. Al final és com jo li dic: "mira, m'agrada aquesta ombra i vull que es vegi la meva silueta", o que els cabells tinguin un paper concret... i ho acabem aconseguint. No sé ben bé com, però sempre surten fotos molt especials, algunes fins i tot les tinc penjades a Instagram i són brutals. Pel que fa al mode-

temps d'on sembla que no n'hi ha. El que jo vull transmetre és que ser dona no significa haver de quedar-se només a casa cuidant els fills, també pots trobar un moment per a tu. Per mi, l'esport és precisament això, el que em permet desconnectar. En el meu dia a dia és el meu espai, el meu moment. Ara també formarà part de moltes altres coses, perquè al final ja no serà només desconnectar, sinó també connectar amb mi mateixa i amb les persones que em segueixen.

sió, com la creació d'un pòdcast amb unes amigues. El tema dels vídeos és el que ara vull potenciar més. Em vull enfocar bastant en aquesta línia perquè he vist que té sentit. La gent que m'envolta i també la gent que ja em seguia ha reaccionat molt bé. I això t'anima a continuar. A més, tot s'ha donat a principis d'aquest any, és com si moltes coses haguessin començat a fluir. Evidentment, ho has de treballar, perquè si no ho treballes no arriba res. •

“La disciplina és el que et permet trobar temps per a tot, fins i tot quan sembla que no n’hi ha.”

latge, també m'agradava molt, sobretot per la sensació d'aquell moment tan teu, quan estàs desfilant per una gran marca.

Però és diferent, perquè la protagonista real és la roba que portes, no ets tu.

Ets familiar i dona de casa, però dius que mai pares quieta. Com gestiones aquest equilibri?

Soc una noia molt organitzada i molt disciplinada, perquè si no ho fos no podria fer tot el que faig. Precisament aquesta disciplina és el que em porta a organitzar-me molt bé. Hi ha dies que surto de la feina, vaig al gimnàs, arribo a casa, estudio i preparo el sopar i el dinar per a l'endemà. Al final és un ritme molt intens. Sempre he sigut molt familiar, m'he criat amb els meus avis i això m'ha marcat molt. Soc "molt de casa", però no en el sentit d'estar-hi, sinó en el sentit de cuidar la família, cuinar, estar pendent dels meus. Així i tot, la realitat és que passo el dia fora, perquè sempre faig coses, i ara encara més que estic amb tants projectes. Quin missatge vols transmetre a les dones que senten que no tenen temps per cuidar-se o fer esport?

La disciplina és una cosa que pots trobar si realment ho vols, i també pots trobar

Per acabar, quins projectes de futur tens?

Hi ha algunes coses que encara no puc explicar. Però, més enllà dels vídeos que estic fent ara, també estic treballant en altres projectes que em fan molta il·lu-

3a PLANTA OBERTA

LLAR | DECORACIÓ | RESTAURACIÓ

LA TEVA CONNEXIÓ IMMEDIATA AMB EL MÓN

Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment. Perquè la teva vida no coneix límits. *

Països Baixos info@jetconsult.com +31 318 24 0116 vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.

Andorra info@jetconsult.com. Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a. Andorra la Vella

*Your immediate connection to the world Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.

EL FALGUERÓ - VALLEY VIEW

Exceptional Properties. Exclusive Locations. Promoció Torre 3 d’obra nova a Escaldes-Engordany Preus a partir de 465.000 € (2 dormitoris).

Aquesta magnífica promoció d’obra nova permet gaudir d’un entorn envoltat de muntanyes amb tots els serveis de la población d’Escaldes al vostre abast. Destaca per oferir a les famílies un espai sostenible i ecològic, a més de privat, amb un disseny modern i vistes panoràmiques úniques.

ACROSS EUROPE

DILS / LUCAS FOX ANDORRA

Avinguda del Consell de la Terra, 14-16

Escaldes-Engordany, Andorra

T: +376 775 077

E: andorra@lucasfox.com

www.lucasfox.com

Mor Sergi Mas Balaguer,

FIGURA CABDAL DE L'ART I L'ETNOGRAFIA D'ANDORRA

L'ARTISTA, ESCULTOR I INVESTIGADOR

SERGI MAS BALAGUER VA MORIR EL DIMARTS, 31 DE MARÇ DE 2026, A L'EDAT DE 95 ANYS. AMB EL SEU DECÉS, EL PRINCIPAT

S'ACOMIADA D'UN DELS CREADORS MÉS PROLÍFICS DEL PAÍS I DEFENSOR DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I PREINDUSTRIAL ANDORRANA.

Fotos: César De Pablos · Comú de Sant Julià · Reinaldo Márquez

ORÍGENS

Sergi Mas va néixer a Barcelona el 30 d'octubre de 1930 en una família de tradició artesana. El seu avi Vicenç, originari de València, era fuster, i el seu pare Miquel era un ebenista d'ideologia anarquista. Aquesta influència familiar el va portar a iniciar-se en l'ofici quan tenia 15 anys, compaginant el treball en tallers amb els estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja.

Durant la seva etapa d'aprenentatge a Barcelona, va col·laborar amb escultors com Frederic Marès, Joaquim Ros i Vicenç Navarro. Entre 1951 i 1955 va treballar al Poble Espanyol de Montjuïc, on va perfeccionar les tècniques de ceràmica, gravat i estampació. Va ser en aquest entorn on va conèixer la seva esposa, Maria Canalís, amb qui es va casar el 1955 i que esdevindria la seva col·laboradora en la producció artística.

L'ESTABLIMENT A ANDORRA

El primer contacte amb Andorra va tenir lloc el juny de 1958, quan el seu amic Bonaventura Naudi li va demanar col·laboració per tallar una imatge de Sant Cristòfol per a una capella a la

Rabassa. Aquest encàrrec, sumat al seu desacord amb el règim polític espanyol de l'època —ell mateix afirmava que "les autoritats espanyoles m'havien agafat mania"—, el va portar a establir-se definitivament a Aixovall.

Un cop instal·lat, es va integrar plenament en la vida social i cultural de les Valls. L'acollida de la societat laurediana va ser tan profunda que del seu primer Aplec de Canòlich en recordava haver-se sentit "entre germans, quasi tocant el cel". Posteriorment, va ser soci fundador del Cercle de les Arts i les Lletres l'any 1969.

OBRA PÚBLICA I INSTITUCIONAL: DE LA CASA DE LA VALL A MERITXELL I CANÒLICH

Mobiliari institucional (1961): Va dissenyar i projectar el mobiliari de la sala de reunions del Consell General, el Tribunal de Corts i l'antic despatx de la Sindicatura a la Casa de la Vall.

Reconstrucció de Meritxell (1974): Després de l'incendi del santuari el 1972, el Consell General li va encarregar la reconstrucció de la imatge de la Mare de Déu. Va poder fer una còpia exacta gràcies al fet que conservava motlles de guix d'una talla prèvia que havia fet per a la clínica de Meritxell. També va esculpir els patrons de les set parròquies per a la nau del nou santuari.

Sergi Mas va ser una figura cabdal de l'art i l'etnografia d'Andorra

El "devot laic" i el secret de Canòlich: La imatge de la Mare de Déu de Canòlich va ser la seva musa constant, malgrat definir-se humilment com una "espècie de devot laic" i un "modest admirador de la fe" dels seus parroquians. En un episodi clau per al patrimoni lauredià, Mas va fer una rèplica secreta de la talla romànica per petició de mossèn Jaume Argelagós per protegir-la de possibles robatoris. La previsió va ser un èxit: durant un robatori posterior, els lladres es van endur la còpia elaborada per Mas, preservant així l'original romànic. Per aquesta contribució —en què es va descriure com a "còmplice" dels sacerdots i les autoritats—, el cònsol Vicenç Mas el va condecorar amb la medalla de la Mare de Déu de Canòlich.

Obres destacades i visió crítica: D'entre tota la seva extensa producció dedicada a la patrona laurediana, Mas considerava com a obres més reeixides els quatre murals ceràmics de la nau central del Santuari i els dibuixos de l'auca escrita per Jaume Pla. També va exercir de veu crítica en defensa del patrimoni original, lamentant actuacions passades que van eliminar la blancor de la façana del temple (que descrivia com "un far entre la grisor") o la destrucció de l'entorn on florien les simbòliques roses de Canòlich, atribuint-ho a "un excés de passar-nos d'espavilats creients".

Projecció internacional: Té obra exposada al Museu de l'Home de París, al Museu del Vaticà, a la catedral de Mònaco i al Museu Marià de Jerusalem.

INVESTIGACIÓ ETNOGRÀFICA

I PRODUCCIÓ LITERÀRIA

Mas no es va limitar a la creació plàstica; va ser un estudiós sistemàtic de la cultura popular, subratllant sovint que la tradició era més important pel "tremp identitari d'una cultura" que pels reconeixements oficials. L'any 1966 va fundar el taller "Ceràmica Andorrana" a Sant Julià de Lòria, produint figures de caràcter popular molt preuades. En paral·lel, va aplegar una col·lecció de més de mil peces d'antiguitats andorranes, des de ceràmiques fins a salers de pastor.

COM

A

AUTOR I IL·LUSTRADOR,

LA SEVA BIBLIOGRAFIA ÉS EXTENSA:

• Cassigalls (1981): Guanyador del Premi nacional de narrativa.

• El moble andorrà (2003): Obra de referència sobre la fusteria tradicional.

• Aspectes de l'art popular d'Andorra (2016): Estudi exhaustiu sobre els oficis i el parament de la llar.

• Àlbum de bolets d'Andorra (2019): Recull de làmines dibuixades al llarg de cinc dècades.

• Arts gràfiques: Va dissenyar més de 30 segells per a La Poste sobre llegendes d'Andorra i va ser l'autor dels cartells de la Fira de Bestiar durant 30 anys.

RECONEIXEMENTS I DARRERS ANYS

L'any 2008 va rebre la Croix des Arts et Métiers de l'Estat francès. El 2021, Sant Julià de Lòria va inaugurar la "Sala Sergi Mas", a la Casa Comuna, com a homenatge permanent. El punt culminant del reconeixement institucional va ser l'atorgament de l'Orde de Carlemany, en el grau d'Encomana, l'11 de novembre de 2025.

Els actes de comiat es van a celebrar a Sant Julià de Lòria, el cap de setmana del 4 i 5 d’abril. La vetlla va ser el 4 d'abril a la Germandat de Sant Sebastià, i la missa funeral va tenir lloc diumenge 5 d'abril, a les 10:00 hores, a l'església parroquial de Sant Julià i Sant Germà. El llegat de Sergi Mas roman com el testimoni més complet de la transició d'Andorra cap a la modernitat sense perdre les seves arrels artesanes. •

Noces

ENYS NORMES I MÉS IDENTITAT, EL 2026 REDEFINEIX LES NOCES AMB UNA APOSTA CLARA PER LA PERSONALITAT I L'ESTÈTICA CUIDADA. ET PRESENTEM LES ÚLTIMES TENDÈNCIES EN VESTITS PERQUÈ LA NÚVIA LLUEIXI EN EL SEU DIA, PROPOSTES PER A NUVIS, JOIES EXCEPCIONALS, LOOKS DE CONVIDADA, RAMS I DECORACIONS ÚNIQUES. UNA GUIA INSPIRADORA AMB LES MILLORS IDEES PER CONVERTIR LES TEVES NOCES EN UN RECORD ABSOLUTAMENT INOBLIDABLE.

VOSALTRES HI POSEU

ON ELS SOMNIS PRENEN FORMA I ES CONVERTEIXEN EN RECORDS INOBLIDABLES

Des de cerimònies encantadores fins a festes que romandran per sempre en la vostra memòria, el nostre hotel ofereix:

 Un espai sofisticat i exclusiu

 Serveis personalitzats i excepcionals

 Un equip compromès amb l’excel·lència i l’atenció al detall

 Transformem cada celebració en una autèntica història de màgia.

RESERVA EL TEU MOMENT. CREA RECORDS ETERNS.

Benvinguts a l’excel.lència en celebracions.

BENVINGUTS AL NOSTRE HOTEL!

Carrer de Tomás s/n · EL TARTER (Canillo) T. +376 739 514 · info@hotelnordic.com www.hotelnordic.com

CALÇAT 2026: L'AUTÈNTIC LUXE ÉS GAUDIR

10-11_Birkenstock x Danielle Frankel: L'alta costura es rendeix al flat. Estètica anti-bride per a la núvia que es nega a patir sense renunciar a l'estil. 12_Manolo Blahnik: L'icònic saló de setí blanc amb sivella joia; pura màgia de conte i elegància atemporal. 13_Manolo Blahnik: L'alternativa flat del gran clàssic; comoditat absoluta sense perdre ni una gota de glamur. 14_ Jimmy Choo:L'elegància d'un mule d'alçada mitjana, perfecte per trepitjar amb estil i confort. 15_Jimmy Choo: Sensualitat en estat pur; sandàlies de tires de taló infinit que capturen totes les mirades. 16_Jimmy Choo: La ballarina reinventada; línies pures, puntegudes i disseny pla per a una núvia 100% chic. 17A_Jimmy Choo: L'espectacle de la plataforma; un disseny d'avantguarda completament recobert de perles tridimensionals. 17B_Jimmy Choo: El romàntic mule banyat en perles, la joia perfecta per a les nòvies que busquen l'equilibri ideal. 18_Jimmy Choo: L'alta costura als teus peus; un disseny magistral coronat per una enlluernadora polsera de cristalls al turmell.

ELS ANELLS DE COMPROMÍS DE MAISON ROCA ENCARNEN L’ELEGÀNCIA ATEMPORAL

19_Anell Maison Roca d’or blanc, diamants naturals i safir. 20_ Anell Maison Roca en or, diamants naturals i maragda zambia. 21_ Anell Maison Roca en or blanc, diamants naturals i topazi. 22_ Anell Maison Roca en or, diamants naturals i citrí. 23_ Anell Maison Roca d’or blanc, diamants i aiguamarina.

JOIES PER AL GRAN DIA

I PER A TOTA UNA

HISTÒRIA

Hi ha joies que no només acompanyen un moment, sinó que el defineixen.

En la seva primera col·lecció Bridal, Maison Roca torna a comptar amb Claudia Riera com a imatge de la campanya. L’actriu andorrana, que ja forma part de l’univers de la marca, encarna de nou aquesta idea de bellesa i elegància autèntica.

Maison Roca construeix un univers on la llum dels diamants naturals emergeix com a veritable protagonista. Els dissenys en pavée de diamants capturen la llum amb suavitat, creant un efecte de continuïtat sobre la pell. Al seu costat, un anell amb un diamant talla pera, aporta equilibri i estructura amb una elegància serena. El contrapunt el posa un anell amb robí central, envoltat per una corona

de diamants, que introdueix una nota de color profunda i sofisticada. Un gest inesperat dins l’univers Bridal que evoca passió, caràcter i singularitat.

Les composicions no són casuals: es construeixen com un diàleg entre formes, llum i volum. Cada peça pot viure per si sola, però és en conjunt on revela tota la seva força expressiva.

Maison Roca proposa així una nova narrativa per a la núvia contemporània: una dona que tria peces amb significat, que busca emoció més enllà de la tradició i que entén la joia com una extensió d’ella mateixa.

La bellesa d’allò que és autèntic.

L ’ELIT NUPCIAL 2026

ON LA SEDUCCIÓ TROBA L’ART

Berta: Avantguarda pura i línies futuristes; un disseny audaç per a la núvia que busca un look potent i ple de seguretat.

Berta: La tendència de l'esquena infinita portada a l'extrem; magnetisme pur combinat amb la delicadesa de l'encaix joia.

Berta: Mestratge visual en silueta sirena; l'art de l'invisible mitjançant brodats estratègics sobre una malla d'infart.

Ram en una mateixa paleta cromàtica, amb tons rosats, ataronjats i granats que creen una harmonia elegant i actual.

A Joieria Gaudia s’uneix tradició artesana i innovació per a crear joies amb excel·lència i passió pel detall. 01_Anell de diamants 02_Anell de diamants 03_Anell de topazi.

Berta: Glamour radiant i versatilitat absoluta; la tendència del disseny transformable gràcies a les mànigues desmuntables i la pedreria.

Berta: Estil boudoir contemporani; sensualitat esculpida en encaix Chantilly amb una cotilla que es fon com una segona pell.

A la Borda del Pi, la majestuositat de la muntanya abraça els teus millors moments. Un entorn idíl·lic dissenyat per tocar el cel, independentment del que dicti el temps

L ’ELIT NUPCIAL 2026

Galia Lahav "Horizon": Arquitectura tèxtil d'alt voltatge; talls geomètrics dissenyats per esculpir el cos amb un glamour magnètic i futurista.

LA SEDUCCIÓ TROBA L’ART

Oscar de la Renta: L’estil de la it-girl més sofisticada; flors tridimensionals i frescor novaiorquesa en un disseny d'avantguarda jove.

Ram d’estil garden style, amb una composició natural i lleugerament desestructurada que evoca un jardí en plena floració.

Pronovias "Genc": L'essència del Quiet Luxury; elegància minimalista i caràcter atemporal, la perfecció per a una boda de dia profundament chic

Zuhair Murad: Una oda a l'alta costura i la tendència naked dress; transparències etèries amb cristalls que dibuixen somnis sobre la pell. / L’apoteosi del romanticisme majestuós; un disseny d'estètica imperial que captiva per la seva aura de somni i la seva delicadesa.

Atelier Pronovias "Model Acazia": Artesania barcelonina en clau de luxe; tul invisible i flors 3D que dibuixen una silueta sirena d'un magnetisme irresistible.

04_Anell de rodolita i diamants. 05_Anell de maragda i diamants, de Joieria Gaudia

L’ELEGÀNCIA MASCULINA,

REINVENTADA, L’ART DE SER ÚNIC AMB DOLCE&GABBANA

Dolce&Gabbana redefineix l’elegància masculina amb una proposta que celebra la identitat única de cada home, també en els moments més especials. Tant en els vestits de nuvi com en les opcions per a convidats, la firma italiana converteix la sastreria en un autèntic manifest d’estil i personalitat.

Inspirada en l’estètica del clarobscur i en l’herència sartorial de la marca, la col·lecció es mou entre el clàssic i el contemporani. L’esmòquing —gran protagonista— es presenta en un diàleg refinat de blancs i negres, amb detalls que marquen la diferència: solapes amb fermalls joia, sabates de xarol o sabatilles brodades que aporten un toc distintiu.

El mític Nero Sicilia conviu amb velluts, ratlles diplomàtiques i subtils pinzellades de color com el bordeus, configurant looks que evoquen una masculinitat sofisticada i autèntica. Propostes pensades per a homes que entenen que no hi ha una única manera de ser elegant, sinó infinites formes d’expressar-se amb estil en un dia inoblidable.

100% CASOLANS

Pastissos i dolços per a noces i comunions. mereix un pastís inoblidable.

UN DIA MÀGIC

« Cada home és un univers: la sastreria esdevé el seu millor autoretrat »

« El blanc i el negre dibuixen una elegància que va més enllà de les tendències »

« L’ esmòquing es transforma en un manifest d’identitat »

« No hi ha una sola manera de ser elegant, sinó infinites formes de ser un mateix »

« Nero Sicilia: l’essència d’un estil que mai deixa d’evolucionar »

« Vestir bé és, avui, una declaració de personalitat »

Vols una pell suau, cuidada i amb resultats reals? A ROAR BEAUTY ho fem possible amb tractaments d’última generació pensats perquè notis el canvi des del primer dia

CURA FACIAL PREMIUM Amb iS Clinical: tractaments d’alta cosmecèutica per hidratar, reparar i rejovenir la pell.

PER QUÈ TRIAR ROAR BEAUTY?

• Resultats reals i visibles

• Higiene absoluta (material esterilitzat i d’un sol ús)

• Atenció personalitzada

• Experiència exclusiva en cada visita

TECNOLOGIA AVANÇADA que millora la pell, combat imperfeccions i potencia la teva bellesa natural.

TRACTAMENTS FACIALS I CORPORALS

DEPILACIÓ LÀSER AVANÇADA (SHR)

• 100% indolora gràcies al sistema refrigerat

• Resultats visibles des de les primeres sessions

• Menys sessions, més eficàcia

• Apte per a tot tipus de pell i de pèl

• Per a dones i homes

NO ÉS NOMÉS ESTÈTICA. ÉS SENTIR-TE MILLOR, VEURE’T MILLOR… I TORNAR-HI.

C onvidades

Ser convidada a una boda és l'excusa perfecta per lluir estil, seguretat i personalitat. Els vestits de convidada són peces que acompanyen, però que també destaquen per la seva elegància. Teixits com el mikado , la seda o els lluentons aporten sofisticació, mentre que escots delicats, esquenes treballades i detalls florals eleven qualsevol look.

La clau és trobar l’equilibri entre tendència i autenticitat, colors que afavoreixin, talls que realcin la silueta i complements que aportin llum sense excessos.

Confeccionat amb lluentons amb escot en forma de cor i cinturó. Marfil Barcelona

Vestit Clarissa. Lady Pipa. Disponible a Bespoke Closet

Conjunt de brusa i faldilla amb pedreria. Carmen Horneros

Confeccionat amb lluentons amb escot paraula d'honor, tirants caiguts i sobrefaldilla. Marfil Barcelona

Vestit Camille. Lady Pipa. Disponible a Bespoke Closet

Confeccionat en mikado amb escot en pic, esquena en V i tirants amb flor. Marfil Barcelona

EL NOSTRE RITUAL AVANÇAT DE SALUT CAPIL·LAR

MANS EXPERTES

Manicura clàssica, semipermanent i de gel per a un acabat perfecte.

MOLT MÉS QUE UN MASSATGE

Desconnexió i vitalitat profunda. Alliberem les tensions acumulades i reactivem la microcirculació del teu cuir cabellut amb massatges cranials profunds.

TRACTE VIP

Assessorament 100% personalitzat i higiene impecable.

NAIL ART ÚNIC

Dissenys a mida i de llarga durada. La teva imaginació és el límit!

BELLESA CONSCIENT

Esmalts vegans, sense TPO i amb una brillantor espectacular.

P entinats

Alexandra Leclerc amb un recollit minimalista d'última tendència en núvies. Elegància i sofisticació contemporània.

T endències DE MAQUILLATGE DE NÚVIA 2026

Pentinat d'inspiració anys cinquanta, amb ones suaus i definides.

Semirecollit romàntic amb ones suaus i naturals que cauen amb delicadesa.

· Natural però intencionat

· Llavis difuminats i efecte núvol

· Pell: L'era de la "brillantor estratègica" i delineat amb ombra i pestanyes a mida

· Accents amb impacte audaç

· Acabats hidratats: Llavis brillants i mats hidratats

· Cobertura mínima

Centre d'Estètica i Perruqueria

L'excel·lència en bellesa, tot en un mateix espai. Oferim serveis d'alta perruqueria, tractaments d'estètica avançada i disseny de mirada amb extensions de pestanyes. Som els grans especialistes per a núvies i convidades.

Saló d'ungles, Manicura i Pedicura

Hem creat un entorn exclusiu dedicat íntegrament a la cura i bellesa de les teves mans i peus.

Treballem amb aigua termal d'Escaldes-Engordany

La boda més divertida comença Aquí

Descobreix les tendències per convertir la teva celebració en una experiència plena de sorpresa, emoció i diversió.

PROFESSIONALS QUE MARQUEN LA DIFERÈNCIA:

Gatzara Espectacles ofereix tota mena d’animació i serveis personalitzats des de 1998, adaptant-se a cada esdeveniment per fer-lo únic.

Mirrorland Foto aporta innovació amb el seu

Photobooth «Mirall Màgic», combinant tecnologia i entreteniment en temps real. I el servei fotogràfic de Reinaldo Márquez captura cada instant amb una mirada creativa, estètica i emocional.

FOTOGRAFIA I VÍDEO

Creadores UGC: professionals que graven contingut espontani amb mòbil (Reels/TikTok) i el lliuren gairebé a l’instant.

Distribució amb IA: les fotos professionals s’envien automàticament als convidats mitjançant reconeixement facial.

Estil paparazzi editorial: fotografia natural, amb flaix directe, sense posats i amb estètica de revista de moda.

PHOTOCALL I RECORDS

Audio guestbook: els convidats deixen missatges de veu en telèfons vintage, substituint el llibre tradicional. Plataformes 360º i túnels LED: estructures immersives per a vídeos dinàmics i espectaculars. Glam cams: cabines amb filtre blanc i negre que recrea l’estil catifa vermella.

RACONS INTERACTIUS

Il·lustració digital en directe: retrats ràpids enviats a l’instant als convidats.

Live painting: creació d’un quadre en directe durant el casament.

Glitter & tattoo bar: maquillatge creatiu i tatuatges per a la festa.

Racons místics: experiències de tarot o astrologia. Jocs gegants personalitzats: activitats per dinamitzar el còctel.

ESPECTACLE I “HORA LOCA”

Cambrers infiltrats: actuacions sorpresa durant el banquet.

DJ + músics en directe: interacció directa amb els convidats a la pista.

Flair bartending: cocteleria acrobàtica com a espectacle.

“Hora loca temàtica”: irrupció amb performers, llums i animació.

Efectes especials: foc fred i fum escènic.

Silent disco: festa amb auriculars per continuar sense restriccions.

GASTRONOMIA I DETALLS

Banquets dinàmics: format còctel amb estacions i showcooking.

Ressopó informal: menjar tipus fast food a la pista de ball.

Favors sostenibles: regals útils, locals i no contaminants.

© Reinaldo Márquez Fotografia

Mirrorland Foto

Gatzara

NOVA ELEGANCE:

ORGANITZACIÓ INTEGRAL D'ESDEVENIMENTS, CASAMENTS I CELEBRACIONS

L’organització d’esdeveniments inoblidables, casaments i celebracions exclusives és l'autèntica passió de Nova Elegance. Aquesta empresa andorrana s'ha obert pas en el sector, gràcies a la seva capacitat de dissenyar moments únics, creant connexions genuïnes i duradores amb els clients més exigents.

Quin és el seu gran valor afegit per garantir l'èxit de cada celebració? Nova Elegance no només organitza, sinó que compta amb el seu propi studio de talents. Proveir d'hostesses d'alta imatge per a esdeveniments corporatius o aportar professionals de la imatge per a actes exclusius permet a l'agència donar un toc de distinció i qualitat inigualable a qualsevol acte.

A més, l’empresa disposa d'un exclusiu departament de management per a la contractació d'artistes:

DJs, solistes, grups musicals, mags i presentadors. Són l'opció perfecta per amenitzar esdeveniments d'empresa, festes privades o fer que la festa del teu casament sigui èpica.

Cal destacar que Nova Elegance també ofereix serveis de representació d’esportistes, així com la venda d’obres d’art i l’organització d’exposicions d’art.

Perquè no s’escapi absolutament cap detall en el teu gran dia, Nova Elegance ofereix un servei d’organització integral on tot està mil·limètricament pensat, caracteritzat per un tracte proper, amè i 100% personalitzat. Com a autèntics impulsors de talent, Nova Elegance també organitza periòdicament cursos i tallers per a aquelles persones que vulguin millorar la seva presència escènica, la comunicació davant les càmeres o la imatge professional.

En definitiva, exclusivitat, caràcter i encant són els elements que millor defineixen la filosofia de Nova Elegance. La teva millor elecció per als teus esdeveniments més importants.

D ecoració

L es bodes del 2026 aposten per estètiques naturals, emocionals i molt cuidades, on cada detall construeix una experiència única. Elements orgànics, jocs de textures, composicions dinàmiques i espais pensats per sorprendre converteixen la decoració en una part essencial del relat de la celebració.

(Patrick

« Les bodes unplugged són una de les grans tendències actuals, sense mòbils per viure el moment i connectar plenament amb els nuvis. »

Estil mediterrani apostant per la naturalitat, la llum i els elements orgànics. (Patrick langwallner unsplash)

Taula serpentejant d’estil elegant i natural que dibuixa un recorregut orgànic entre els convidats.

taules de sucs s’han convertit en una de les tendències més fresques i saludables.

Estil de boda romàntic amb toc vintage chic creant una atmosfera sofisticada i acollidora.

langwallner unsplash)

Taula de casament d’estètica càlida i natural, amb inspiració boho. (Josue Michel unsplash)

Les

VIATGES DE SOMNI

PER A LA VOSTRA LLUNA DE MEL

Des de la màgica Cartagena fins a les aigües cristal·lines de Bocas del Toro, passant pels safaris de Tanzània i el paradís de Zanzíbar... aquests són alguns dels nostres viatges de lluna de mel.

VIATGES ÚNICS, DISSENYATS AMB DETALL PER FER-VOS VIURE EXPERIÈNCIES INOBLIDABLES JUNTS.

COLÒMBIA

Aventura, cultura i autenticitat

• Eix Cafeter, entre plantacions de cafè i paisatges verds espectaculars

• Cartagena colonial amb carrers plens d’encant, història i ambient romàntic

• Vall de Cocora amb les icòniques palmeres de cera

• Naturalesa exuberant i contrastos únics entre muntanya, selva i costa

Moments especials

• Hotels amb encant en entorns privilegiats

• Banys termals en plena natura

• Descoberta de paisatges ocults amb experiències exclusives.

TANZÀNIA & ZANZÍBAR

Safari i paradís tropical

• Parc Nacional del Serengeti, escenari dels grans safaris africans

• Allotjament en lodges de luxe en plena natura

• Experiència única amb fauna salvatge en llibertat

• Illa de Zanzíbar, amb platges blanques i aigües turqueses

Moments especials

• Safaris al capvespre amb guies experts

• Vols en globus sobre la sabana africana

• Relaxament en platges paradisíaques amb serveis exclusius.

• Descoberta de paisatges inexplorats amb experiències úniques i personalitzades.

PERÚ & PANAMÀ

Història, misteri i platges de somni

• Cusco i Machu Picchu, joies de la cultura inca

• Les enigmàtiques línies de Nazca

• Amazònia amb biodiversitat extraordinària

• Bocas del Toro, amb platges caribenyes d’aigües cristal·lines

Moments especials

• Hotels amb encant integrats en l’entorn

• Experiències culturals autèntiques amb comunitats locals

• Creuers i snorkel en illes paradisíaques

• Postes de sol úniques en entorns naturals espectaculars.

Llista de Noces viatgera

Convertiu la vostra lluna de mel en el millor regal.

A Viatges Emocions us ajudem a crear una llista de noces diferent: familiars i amics poden participar regalant experiències del vostre viatge.

Un

sopar romàntic a la platja

Una taula privada davant del mar, espelmes, el so de les onades i una nit que quedarà per sempre al record.

Una excursió privada inoblidable

Un safari a l’alba, un vol en globus o una sortida en vaixell al capvespre.

Una nit especial durant el viatge

Un bungalow sobre l’aigua, un hotel únic o una suite amb vistes espectaculars.

Una manera original de començar la vostra nova aventura junts.

Plaça Guillemó, 5 Andorra La Vella · +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad

Plaça Coprínceps, 4 Local 3 Bis Escaldes-Engordany · +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad

www.viatgesemocions.com

Carrer de l'Aigüeta, 18 Andorra La Vella · +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad

Mur cortina de L’Abarset

El mur cortina de L’Abarset destaca per la seva integració arquitectònica i funcionalitat, creant una continuïtat visual.

El sistema de perfileria d’alumini i vidre laminat garanteix una resistència excepcional davant les exigències estructurals i les condicions climatològiques, complint rigorosament amb tots els estàndards de seguretat i durabilitat requerits.

Us esperem siepandorra.com

Arquitectura en vidre , persianes, finestres, portes automàtiques, ferro i façanes

33 anys de Constitució

A ANDORRA

ANDORRA VA CELEBRAR EL 33È ANIVERSARI DE LA SEVA CONSTITUCIÓ EN UN CONTEXT INTERNACIONAL MARCAT PER LA INCERTESA I LA REDEFINICIÓ DE LES REGLES DEL JOC. EL SÍNDIC GENERAL, CARLES ENSENYAT, VA APROFITAR L’EFEMÈRIDE PER LLANÇAR UN MISSATGE CLAR, ELS VALORS QUE VAN INSPIRAR LA CARTA MAGNA DEL 1993 CONTINUEN SENT AVUI NO NOMÉS VIGENTS, SINÓ IMPRESCINDIBLES.

Fotos: Paula Cristina · Noelia Farias

Tres dècades després que el poble andorrà aprovés el seu text constitucional, el país pot mirar enrere amb una certa satisfacció. La Constitució ha estat el pilar que ha permès modernitzar les institucions, consolidar l’estat de dret i situar Andorra dins la comunitat internacional. “Hem crescut en drets, en llibertats i en benestar social”, recorda Ensenyat, posant en valor un model que ha sabut evolucionar sense perdre la seva essència.

La Constitució ha estat el pilar que ha permès modernitzar les institucions, consolidar l’estat de dret i situar Andorra dins la comunitat internacional.

Tanmateix, el moment actual obliga a mirar més enllà de les fronteres. El síndic alerta d’una “crisi del constitucionalisme” a escala global, amb retrocessos democràtics i una tendència preocupant cap a un ordre internacional on “impera la llei del més fort”. En aquest escenari, Andorra no pot quedar al marge. Mantenir una relació sòlida amb Europa i amb el seu entorn geopolític esdevé clau, no només per una qüestió geogràfica, sinó també per una afinitat amb una tradició basada en el respecte als drets i les llibertats.

El discurs també va posar el focus en els principis democràtics. La separació de poders, els mecanismes de control i els equilibris institucionals —aquella arquitectura que sosté qualsevol democràcia madura— requereixen una vigilància constant. Sense aquests contrapesos, adverteix Ensenyat, el sistema es debilita.

Trenta-tres anys després, la Constitució continua sent el marc que garanteix l’estabilitat i orienta el futur del país

Però la responsabilitat no recau només en les institucions. La qualitat democràtica d’un país es mesura també pel compromís de la seva ciutadania. En aquest sentit, el síndic reivindica el paper de la societat civil com a motor de pluralitat i cohesió, capaç d’enfortir els vincles entre les persones i les estructures de poder.

Trenta-tres anys després, la Constitució continua sent el marc que garanteix l’estabilitat i orienta el futur del país. En un moment de canvis accelerats, el missatge és preservar els seus valors no és només un exercici de memòria, sinó una necessitat per afrontar amb solidesa els reptes que vindran. •

El Govern homenatja Dia de la Constitució

ELA SOCIETAT CIVIL EN EL

N EL 33é ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ, EL GOVERN VA CELEBRAR A RÀDIO ANDORRA LA SEGONA EDICIÓ DE L’ACTE DE RECONEIXEMENT A LA SOCIETAT CIVIL, POSANT EN VALOR EL PAPER CLAU DE LES ENTITATS EN EL DESENVOLUPAMENT I LA COHESIÓ DEL PAÍS.

Fotos: SFGA/CEstev · Paula Cristina

Presidit pel cap de Govern, Xavier Espot, l’acte va retre homenatge a les organitzacions que durant el 2025 havien commemorat efemèrides destacades. Espot va subratllar la “fortalesa de la societat civil”, destacant una tasca sovint discreta però

imprescindible per generar cohesió, impulsar iniciatives i situar al centre del debat qüestions rellevants. També va remarcar el seu paper clau en el reforç del teixit comunitari i en la projecció dels valors d’Andorra.

Amb la presència de membres del gabinet ministerial i altres autoritats, l’acte va evidenciar la voluntat de donar visibilitat a trajectòries que han contribuït a construir el país. Enguany s’han reconegut entitats amb 10, 20, 30, 40, 60, 70 i, per primera vegada, 75 anys d’història.

El mosaic d’entitats homenatjades reflecteix la riquesa del teixit associatiu andorrà. En l’àmbit cultural i educatiu, es va distingir el Col·legi Sant Ermengol (60 anys), l’Esbart Santa Anna (75), l’Agrupació Sardanista Andorrana (60), Velles Cases Andorranes (40) i l’Arxiu Nacional d’Andorra (50).

Enguany s’han reconegut

d’història

entitats amb 10, 20, 30, 40, 60, 70 i, per primera vegada, 75 anys

En el sector turístic i territorial, es van reconèixer ENSISA –Grandvalira (60 anys), la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany (70), el Pla de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror (20) i Caldea (30).

En l’àmbit econòmic, destaquen Creand Crèdit Andorrà (75 anys), l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics i la de Comptables (20), així com l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres (10).

La dimensió social va quedar representada per l’Associació per la Síndrome de Down d’Andorra (10), l’Associació Sociocultural dels Residents Algerians (20) i l’AMPA del Pas de la Casa (20).

Finalment, en l’àmbit esportiu, es van reconèixer les federacions de Natació, Taekwondo, Judo – Ju-jitsu i Motociclisme (40 anys), així com els 30 anys de les Escoles de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.

La vetllada va culminar amb l’Himne d’Andorra, una fotografia de grup i un aperitiu, en un acte que va posar en relleu la tasca constant d’un teixit associatiu essencial per vertebrar la societat andorrana. •

El Cos de Bombers

VA CELEBRAR EL SEU DIA AMB RECONEIXEMENTS I MIRADA AL FUTUR

EL PASSAT SIS DE MARÇ LA CASERNA DE SANTA COLOMA, VA ACOLLIR LA CELEBRACIÓ DE SANT JOAN DE DÉU, PATRÓ DEL COS DE BOMBERS, QUE VA COMPTAR AMB LA PRESÈNCIA DEL CAP DE GOVERN, XAVIER ESPOT, LA MINISTRA DE JUSTÍCIA I INTERIOR, ESTER MOLNÉ, I EL DIRECTOR DEL COS DE BOMBERS, JORDI FARRÉ. DURANT LA CERIMÒNIA, LES AUTORITATS VAN VOLER EXPRESSAR EL SEU RECONEIXEMENT A LA TASCA ESSENCIAL QUE DESENVOLUPEN ELS BOMBERS AL SERVEI DEL PAÍS I DE LA CIUTADANIA.

Fotos: SFGA/ CEsteve

En els diferents parlaments es va posar de manifest el moment de relleu generacional que viu actualment el Cos, un procés que també afecta altres cossos especials de l'Estat. En aquest sentit, Espot va remarcar la voluntat del Govern d'acompanyar aquesta transició amb totes les garanties i amb els recursos necessaris per assegurar la continuïtat i l'eficàcia del servei.

El Cos de Bombers viu

un moment de relleu generacional que també afecta altres cossos especials de l’Estat

A més, Espot va remarcar la importància de la prevenció i va advertir que la muntanya exigeix prudència, especialment durant l'hivern. Tant el cap de Govern com la ministra Molné van compartir que ser bomber és "molt més que una professió": és un compromís permanent, un exercici de servei públic i una vocació que requereix preparació, disciplina i capacitat de sacrifici.

L'acte també va servir per reconèixer la trajectòria de diversos professionals del Cos. A més, es van atorgar medalles als efectius que van complir vint-i-cinc anys de servei. Igualment, es va retre homenatge als cinc bombers jubilats durant l'últim any i es va posar en valor la participació del Cos en diferents operatius i iniciatives solidàries. •

L’acte

va reconèixer els efectius que han complert vint-i-cinc anys de servei i els bombers jubilats durant l’últim any

BHP impulsa una aliança solidària

AMB LA FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS

Especialitzat en la inversió, gestió i desenvolupament d’actius residencials, BHP opera com una plataforma integral capaç d’abastar tot el cicle de vida d’un projecte immobiliari, des de la detecció d’oportunitats fins a la comercialització i el seguiment dels actius. Aquesta visió global no només li permet garantir la qualitat i la rendibilitat de les seves promocions, sinó també incorporar criteris de sostenibilitat i impacte social en cada fase del procés.

BLACK HORSE PARTNERS (BHP) HA REFORÇAT LA SEVA ESTRATÈGIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA AMB L’ANUNCI D’UNA NOVA ALIANÇA AMB LA FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA. L’ACORD, PRESENTAT A BARCELONA EN EL MARC DE LA GALA SOCIAL ANUAL DEL GRUP, S’INSCRIU EN EL MODEL EMPRESARIAL DE LA COMPANYIA, QUE COMBINA EL DESENVOLUPAMENT IMMOBILIARI AMB INICIATIVES ORIENTADES A GENERAR IMPACTE SOCIAL EN ELS TERRITORIS ON OPERA.

Fotos: Pep Herrero

Tal com subratlla el CEO del grup, Francesc Bascompte, el compromís social forma part de l’ADN de la companyia: “No celebrem només una col·laboració institucional, celebrem una manera d’entendre el món: aquella que uneix excel·lència i solidaritat, visió i responsabilitat”. Aquesta declaració resumeix una filosofia empresarial que busca generar valor més enllà del benefici econòmic.

BHP integra desenvolupament immobiliari, sostenibilitat i impacte social en tot el seu model

La col·laboració amb la Fundació Josep Carreras s’emmarca dins un dels tres pilars estratègics de BHP, el retorn social. En aquest cas, la companyia s’incorpora al programa “Una llar lluny de casa”, una iniciativa que proporciona allotjament gratuït a pacients sotmesos a trasplantaments de medul·la òssia i a les seves famílies.

Els vuit pisos d’acollida disponibles, situats a prop dels principals hospitals de Barcelona, permeten alleugerir una de les càrregues més feixugues associades a aquests tractaments: el cost i la incertesa de l’allotjament. Per a molts pacients, procedents tant d’Espanya com d’Andorra, aquest suport esdevé clau per afrontar processos mèdics llargs en un entorn digne i estable.

En aquest sentit, BHP aconsegueix connectar de manera directa la seva activitat principal —la creació d’habitatge— amb una funció social tangible, aportant solucions reals en contextos de màxima vulnerabilitat.

Aquest nou acord no és un fet aïllat, sinó que s’inscriu en una trajectòria consolidada d’accions socials, especialment a Andorra. En col·laboració amb la Creu Roja Andorrana, el grup ha impulsat iniciatives com programes de millora cognitiva per a la gent gran i la transformació de l’antic hotel Peralba en el primer hotel social del país, destinat a persones en risc d’exclusió.

El model de BHP connecta la creació d’habitatge amb solucions reals per a persones vulnerables

Paral·lelament, la companyia continua expandint el seu portafolis en ubicacions estratègiques com Andorra, Barcelona, Girona, l’Empordà i, com a novetat destacada d’aquest any, la Costa del Sol. El seu model aposta per un segment residencial de qualitat, amb projectes que combinen arquitectura contemporània, eficiència energètica i integració amb l’entorn.

Entre les promocions més recents destaca Nacaré Residences, a Estepona, un projecte que exemplifica el concepte de “living” contemporani: espais pensats no només per habitar, sinó per millorar la qualitat de vida, amb serveis i zones comunes orientades al benestar.

Barcelona, punt de trobada entre empresa i societat

La celebració de la tercera gala social a Barcelona reforça el vincle de la companyia amb la ciutat, consolidant-la com un espai de connexió entre activitat empresarial i acció social. Després de dues edicions a Andorra, aquest canvi d’escenari simbolitza també l’ampliació de la seva influència i el seu compromís en diferents territoris. •

El viatge gastronòmic més exclusiu d'Andorra t'espera al cor d'Inúu:

DESCOBREIX SIAM SHIKI

Una fusió irrepetible on l'alta cuina japonesa i la màgia tailandesa es troben

Un oasi de sabors purs reservat per als paladars més exigents.

+376 891 889 • Centre Caldea Inúu Ir pis, Escaldes-Engordany

RECONEIX EL COMPROMÍS AMB EL

El Rotary Club d’Andorra Premi Servir

EL ROTARY CLUB D'ANDORRA VA CELEBRAR, EL PASSAT 17 DE MARÇ, UNA NOVA EDICIÓ DEL PREMI SERVIR. LA VETLLADA VA ESTAR DEDICADA A RECONÈIXER TRAJECTÒRIES I INICIATIVES MARCADES PEL COMPROMÍS AMB LA COMUNITAT. EN AQUESTA OCASIÓ, EL GUARDÓ VA DISTINGIR MOSSÈN PEPE CHISVERT I EVA TENORIO, EN REPRESENTACIÓ DE PROJECTE VIDA.

Fotos: Josep Repiso

El Premi Servir posa en valor, any rere any, persones i entitats que treballen des del servei desinteressat, la solidaritat i l'ètica, valors essencials. La cerimònia va reunir diferents perfils implicats en l'àmbit social, en una trobada marcada per l'emoció i el reconeixement.

Mossèn Pepe Chisvert va destacar el sentit profund del guardó, vinculant-lo a una vocació de vida, "quan et donen un premi per servir és genial. La diaconia està al servei de la societat com una opció de vida, per tant, estic molt content", va afirmar.

Mossèn Pepe Chisvert i Projecte Vida van ser els protagonistes de la vetllada marcada per l’emoció

Per la seva banda, Eva Tenorio, presidenta de Projecte Vida, va posar l'accent en la importància de donar visibilitat a la realitat dels trastorns addictius i va compartir que "estem molt agraïts perquè Rotary hagi pensat en nosaltres. Ens dona visibilitat, tant al Projecte Vida com als trastorns addictius, i així podem trencar una mica l'estigma que hi ha encara".

La vetllada va evidenciar el paper fonamental de totes aquelles persones que treballen, sovint de manera discreta, per millorar la vida dels altres. Un acte que no només reconeix, sinó que també inspira, recordant que el servei a la comunitat continua sent un dels pilars d'una societat més humana i compromesa. •

Unnic va celebrar tres anys d’èxit

La celebració va tenir lloc després d'una roda de premsa en què es va fer balanç dels tres anys de trajectòria del centre, que va obrir les portes el 4 de març de 2023, i on van explicar que més de 700.000 persones han passat per les seves instal·lacions. Durant la presentació, el director de màrqueting d'Unnic, Pedro Morán, va destacar la consolidació del projecte com un nou

AMB UNA GRAN FESTA

EL CENTRE D'OCI UNNIC VA CELEBRAR EL P ASSAT 13 DE MARÇ EL SEU TERCER ANIVERSARI AMB UNA FESTA AL RED BAR, EN UNA VETLLADA QUE VA REUNIR EMPRESARIS, ARTISTES, ESPORTISTES I NOMBROSOS CONVIDATS DEL PANORAMA SOCIAL DEL PAÍS.

Fotos: Noelia Farias · Josep Repiso

pol d'atracció d'oci i turisme al país, subratllant que el 70% dels visitants són estrangerS i que “Unnic és molt més que un casino, i així ho demostren les prop de 350.000 persones que han passat pel Restaurant, per La Disco o per la Sala Green Box en els esdeveniments públics que organitzem”.

La

festa del tercer aniversari, celebrada al Red Bar, va reunir nombrosos convidats

Per la seva banda, el director general d'Unnic, Jose Fulgencio Cano, va destacar que el 2025 va ser un any per "millorar en xifres, tant d'ingressos com de visitants", remarcant que el creixement és "sòlid, continuat i sostingut".

El centre s’ha consolidat com un punt d’atracció per a visitants internacional

També es va destacar que durant l’any passat es van celebrar més de 400 esdeveniments públics i privats. I per al 2026, "les xifres no paren de créixer i de sorprendre. Hi ha programats més de 250 esdeveniments oberts al públic, mentre que els esdeveniments privats s'enfilaran per sobre dels 300 si tenim en compte que, des de començament d'aquest any, en portem de realitzats prop de 60", va explicar Toni Alonso, director comercial d'Unnic. A ressaltar també el fenomen d'enguany, l'UNNIC Talent. Un format inspirat en els grans espectacles televisius de talent, però adaptat a la realitat i a l'essència cultural d'Andorra. Va començar com un experiment i s'ha convertit en un èxit, tant de participació com d'assistència de públic al Red Bar com a través de visualitzacions al canal de YouTube d'UNNIC.

La festa va continuar amb un ambient de celebració marcat pels còctels, la música i les actuacions en directe en una nit en què tampoc va faltar el tradicional pastís d'aniversari. A la zona VIP, els convidats van poder gaudir de champagne Bollinger i de la ginebra Minoric, amb les seves varietats 262, Blue i Legacy, en un espai exclusiu que va aportar un toc sofisticat a la vetllada.

Unnic destaca per la seva intensa activitat, amb centenars d’actes públics i privats

Champagne Bollinger i ginebra Minoric van posar el toc exclusiu a la nit

La celebració del tercer aniversari va posar així el punt festiu a una trajectòria marcada per l'expansió del projecte, en una nit que va combinar oci, gastronomia i espectacle en un ambient elegant i vibrant.•

APRÈN, GAUDEIX I

VIU LA MÚSICA

TOTES LES DISCIPLINES:

Classes de piano, cant, guitarra, bateria, baix i molt més. Per a totes les edats i nivells, amb un equip pedagògic professional.

ESTUDI EXCLUSIU:

L'únic centre amb el seu propi estudi de gravació professional. 7 aules totalment insonoritzades per practicar sense límits.

VENDA DE PIANOS

ESCOLA DE MÚSICA

JORDI BARCELÓ

La gran família de l’esquí andorrà

FA PINYA EN UNA DOTZENA EDICIÓ DE RÈCORD

LA FEDERACIÓ ANDORRANA D’ESQUÍ (FAE) VA TORNAR A DEMOSTRAR LA BONA SALUT I LA COHESIÓ DEL SECTOR A LA 12a EDICIÓ DE LA NIT DE L’ESQUÍ, CELEBRADA A L’SPORT HOTEL VILLAGE DE SOLDEU. L’ACTE, QUE JA ÉS UNA CITA INELUDIBLE DEL CALENDARI SOCIAL DEL PAÍS, VA APLEGAR 190 PERSONES AMB L’OBJECTIU COMPARTIT D’AGRAIR EL SUPORT DE LES INSTITUCIONS I RECAPTAR FONS PER A LA PREPARACIÓ DELS ESQUIADORS NACIONALS.

Fotos: Xavi Pujol

La vetllada va estar encapçalada per la junta directiva de la FAE i va comptar amb la presència destacada de dos dels màxims referents de l’esquí nacional: Joan Verdú i Cande Moreno

Sota el patrocini de Creand i Grandvalira, la vetllada va comptar amb la presència de la junta directiva de la FAE i de referents com Joan Verdú i Cande Moreno. Entre els assistents, hi havia una representació transversal del país, des de membres del Govern d’Andorra, els Comuns i el Comitè Olímpic Andorrà, fins a patrocinadors, clubs d’esquí, familiars i amics de la federació.

L'objectiu principal de la Nit de l’Esquí, més enllà de l'agraïment públic als col·laboradors, és la recaptació de fons

Més enllà del caràcter social, la gala té un vessant social molt important, els fons recaptats es destinen als esportistes que competeixen en el calendari internacional, des de les categories de formació fins a l’elit de la Copa del Món. L’emoció de la nit va culminar amb el tradicional sorteig de premis, on els assistents van poder guanyar des de material d’esquí i forfets fins a viatges, estades en hotels i experiències gastronòmiques al país. •

Com ja és tradició, un dels moments àlgids de la nit va ser el gran sorteig de premis, que va aportar una dosi extra d'entusiasme entre els presents

La FMA premia els millors de 2025

EN UNA NIT ESPECIAL MARCADA PEL TRASPÀS DE JUNTA

LA FEDERACIÓ MOTOCICLISTA D’ANDORRA VA CELEBRAR UNA NOVA EDICIÓ DE LA GALA FMA, UNA DE LES CITES MÉS IMPORTANTS DEL CALENDARI ESPORTIU DEL PAÍS QUE, ENGUANY, TÉ UN SIGNIFICAT MOLT EMOTIU AMB EL COMIAT DE LA JUNTA DIRECTIVA SORTINT. COM CADA ANY, EL MOTOCICLISME ANDORRÀ VA RECONÈIXER ELS SEUS PROTAGONISTES DESPRÉS D’UNA TEMPORADA 2025 INTENSA, TANT DINS COM FORA DE LES NOSTRES FRONTERES.

Fotos: Xavi Pujol

La vetllada va arrencar amb els cursets d’iniciació al trial 2025, on joves pilots com Ona Casas, Niel Catalán, Uriel Goldin, Lucas Jagtiani, Roc Martínez o Ona Tarrés van rebre les seves medalles, en un projecte impulsat pel Moto Club Pirineu, el Pascuet Offroad Center i la FMA. També es va reconèixer la tasca dels monitors Enric Sinfreu, Alejandro Hernández, Quim Altés i Jordi Pascuet.

En el següent esglaó, els cursets de perfeccionament van premiar pilots com Ian Baptista, Meir Benchluch, Enzo i Kilian Fernández, Toni Granyó o Olívia Vinyes, amb una menció especial als entrenadors Laia i Oriol Pi. L’Escola de Trial de la FMA va tornar a evidenciar la seva solidesa amb pilots com

Oriol Serrano i Ramon Sucarrat, sota la direcció d’Alba Villegas, consolidant-se com a peça clau en la formació esportiva al país.

Campionats d’Andorra 2025

Al Campionat d’Enducross d’Andorra 2025, els guanyadors van ser:

85 cc: Carla Castellano, campiona amb 200 punts (2a Ivet Pérez, 176)

Femenina: Júlia Amor, campiona amb 250 punts (2a Sara Miño, 172; 3a Judit Carbonell, 88)

Expert: Joaquim Oliveira, campió amb 228 punts (2n Victor

Cunha, 218; 3r Iker Valerio, 122)

Pro: Marc Font, campió amb 244 punts (2n Ruben Alves, 180; 3r Miquel Font, 128)

Pel que fa al Campionat de Trial d’Andorra 2025, els campions van ser:

Grocs: Miquel Catasús (125 punts), Verds: Salvador Vilella (185 punts), Blaus: Quim Arimany (179 punts) i Vermells: Quim Altés (171 punts).

El retorn dels Ice Gladiators 2026 va posar l’accent en l’espectacle sobre gel. Els campions van ser:

Ice II: Xavi España, amb 97 punts

Ice III: Marc Font, amb 100 punts

Classificació general: Marc Font, amb 94 punts

Resultats internacionals destacats

La gala també va posar en valor els resultats internacionals. Al Trial de les Nacions 2025 (Itàlia), Andorra va assolir una meritòria 11a posició tant en categoria International Trophy (amb Quim Altés, Valentí Cristina i Edgar Garcia) com en TDN Women (amb Alèxia Lladó i Èlia Pascuet).

Resultats del Campionat d’Espanya 2025

Èlia Pascuet: 8a al TR2 i 16a a l’Europeu

Ramon Sucarrat: 11è (Juvenil B)

Edgar García: 14è (Júnior)

Joan Miquel García: 9è (TR3)

Quim Altés: 10è (TR3)

Yago Parellada: 16è en Veterans A

A més, es va retre homenatge a Toni Bou, una vegada més referent mundial del trial.

Junta entrant de la FMA.

Junta sortint de la FMA.

Resultats internacionals 2025 - Altres modalitats offroad

Xavier Bargalló, campió d’Espanya de Raids TT (Motos-GPS)

Marc Font, 3r al Campionat d’Espanya d’Hard Enduro i 12è al Mundial

Martin Kettlitz, amb destacats resultats internacionals en motocross

Albert Veiga, 8è al Campionat d’Espanya de Raids TT 2025 en Motos -GPS

Cristina España, participació al Campionat d’Espanya de Raids TT 2025 en la categoria Motos-GPS.

Resultats internacionals 2025 - Velocitat:

Christophe Ponsson, 5è al Campionat d’Espanya ESBK

Xavi Cardelús, 12è al Mundial Supersport

Àlex Rins, 19è a MotoGP

Rubèn Xaus, 3r a la Bagger Racing European Cup

Un dels moments més esperats de la nit va ser la votació en directe del Pilot d’Andorra 2025, amb cinc candidats de primer nivell: Xavier Bargalló, Marc Font, Xavi Cardelús, Èlia Pascuet i Ruben Xaus. Marc Font va ser escollit millor pilot de l’any, després d’obtenir la majoria de vots. Ja havia aconseguit aquest reconeixement fa dos anys, mentre que l’any passat el guardó va ser per a Cristian España.

La FMA va agrair el suport de les institucions públiques, patrocinadors i col·laboradors, amb mencions destacades per Andbank, Unnic, Multisegur Assegurances, Andorra Telecom, Viatges Emocions, Esports Pirot, Rilei Pneumàtics i també Dona Secret, entre molts altres.

També es van lliurar medalles d’agraïment a tècnics, voluntaris, comissaris i membres de la família motociclista, així com a la junta sortint encapçalada per Natàlia Gallego, que va cedir el relleu al nou president Joan-Patrick Lasmolles.

La vetllada va culminar amb la celebració dels 40 anys de la FMA (1985-2025), una fita que consolida el motociclisme com un dels esports amb més arrelament al país. •

La Skimo Femení

BAT RÈCORD DE PARTICIPACIÓ A PAL ARINSAL

LA NOVENA EDICIÓ DE LA SKIMO FEMENÍ, CELEBRADA A L'ESTACIÓ ANDORRANA DE PAL ARINSAL, VA SER TOT UN ÈXIT QUE VA SUPERAR LES EXPECTATIVES DE L'ORGANITZACIÓ. UN TOTAL DE 420 PERSONES VAN PARTICIPAR EN AQUESTA CURSA POPULAR D'ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES DE NEU, QUE SE CELEBRA EN EL MARC DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA AMB L'OBJECTIU DE PROMOURE LA PRÀCTICA DELS ESPORTS DE NEU ENTRE LES DONES.

Fotos: Paula Cristina

La cita no ha deixat de créixer en popularitat i participació des dels seus inicis. En aquesta edició s'han registrat 420 participants, un 13% més que els 341 de l'any passat. Del total, el 40% van prendre part en la modalitat de raquetes de neu, mentre que el 60% ho van fer en esquí de muntanya.

La prova, a més, va ser puntuable per a la Copa d'Andorra d'esquí de muntanya, un fet que també atrau esquiadores amb més experiència. Pel que fa a la participació per equips, es van inscriure 99 formacions entre les dues modalitats: 26 equips d’entre 3 i 8 membres, 31 parelles femenines, 35 parelles mixtes i 7 parelles formades per famílies.

La novena edició de la Skimo Femení ha reunit 420 participants, un 13% més que l’any passat

Les dones continuen sent majoritàries a la prova, representant el 86% del total de participants. Tot i això, la presència masculina també creix any rere any. Si en l'edició passada hi van prendre part 41 homes, enguany la xifra ha augmentat fins als 60. Com ja es va fer l'any passat, els temps dels participants masculins també es van registrar i es van tenir en compte en les classificacions dels premis per equips.

Les dones han representat el 86% del total de participants en una cursa que continua promovent l’esport femení

En la modalitat d'esquí de muntanya, l'eslovaca Nikola Malkova va tornar a imposar-se i va revalidar la victòria en completar el recorregut de 4 km i 432 metres de desnivell, des del Pla de la Caubella fins al Pic del Cubil, amb un temps de 34'37". Loli Mellado i Queralt Riba van completar el podi en segona i tercera posició, respectivament. En la modalitat de raquetes de neu, Isabel Gumbau també va sumar una nova victòria en cobrir els 3,4 km i 180 metres de desnivell del circuit. Maria del Pino de la Fuente i Núria Moreno van ocupar la segona i la tercera posició del podi.

Cinc membres del grup jove d’AUTEA van participar en la prova de raquetes de neu

Com és habitual, la jornada es va desenvolupar en un ambient festiu i participatiu, amb diverses activitats pensades tant per als participants com per als acompanyants. Entre les novetats d'aquesta edició, no va faltar l'animació del grup Els Senyora i la comparsa de las Raffaellas del Club Serradells que va posar a tothom a ballar. A més, la celebració va culminar amb un dinar de germanor i l'Après-skimo party. Com en edicions anteriors, la cursa va mantenir el seu vessant solidari destinant part de la recaptació a AUTEA, l'Associació del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme d'Andorra, que treballa per promoure la inclusió social, educativa i laboral de les persones amb TEA al Principat. En aquesta edició, la inscripció ha incorporat la nova modalitat Skimo Village, pensada per a totes aquelles persones que volien sumar-se a la causa sense haver de competir. Aquesta nova fórmula s'ha sumat a la ja existent Fila 0 i ha registrat 35 inscripcions addicionals. •

L'edició d'enguany ha recaptat 5.260 euros, una xifra rècord en la història de la Skimo Femení. Aquests fons es destinaran a programes de suport per a famílies amb infants d'entre 6 i 18 anys amb TEA, i s'afegeixen als més de 26.000 euros que l'associació ja ha rebut gràcies a les edicions anteriors de la cursa. •

La cursa ha recaptat 5.260 euros per a AUTEA, una xifra rècord en la història de la Skimo Femení

EL CONSELL GENERAL REUNEIX

les dones electes pel 8M

Un dels moments centrals de la jornada va ser la lectura de la Declaració institucional en favor de la igualtat de gènere i contra qualsevol forma de sexisme

EL CONSELL GENERAL VA ACOLLIR UN ACTE INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA QUE, PER PRIMERA VEGADA, VA REUNIR A L’HEMICICLE DONES ELECTES DE TOTES LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES DEL PAÍS. LA TROBADA VA APLEGAR REPRESENTANTS DEL CONSELL GENERAL, DEL GOVERN I DELS SET COMUNS AMB LA VOLUNTAT DE VISIBILITZAR EL PAPER DE LES DONES EN LA VIDA POLÍTICA I INSTITUCIONAL DEL PAÍS.

Fotos: Xavi Pujol

La subsíndica general, Sandra Codina, va inaugurar l’acte recordant el camí recorregut en matèria d’igualtat i reivindicant el llegat de les dones que van impulsar avenços clau per a la participació femenina en la vida pública. Codina va remarcar que la igualtat no és un objectiu definitiu, sinó un procés continu que requereix compromís constant per part de les institucions i de la societat.

Un dels moments centrals de la jornada va ser la lectura de la Declaració institucional en favor de la igualtat de gènere i contra qualsevol forma de sexisme, un document elaborat conjuntament entre les diferents institucions. El text va posar el focus en la necessitat de continuar transformant estructures i actituds per avançar cap a una societat més justa.

Entre altres qüestions, la declaració va alertar sobre l’augment de la violència de gènere en l’àmbit digital i la proliferació de discursos d’odi a les xarxes socials, que afecten especialment les dones. En aquest sentit, es va destacar el treball de l’Institut Andorrà de les Dones per impulsar que aquesta violència pogués ser tipificada com a delicte.

El document també va establir diversos compromisos institucionals per reforçar la igualtat d’oportunitats, fomentar entorns lliures de violència i avançar en polítiques de conciliació, amb la voluntat de continuar consolidant una democràcia més igualitària. •

MOVIMENT I BENESTAR PEL

Dia Internacional de les Dones a Encamp

AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES, EL COMPLEX ESPORTIU D’ENCAMP VA ACOLLIR UNA JORNADA ESPECIAL DEDICADA AL MOVIMENT, EL BENESTAR I LA CONNEXIÓ. L’ACTIVITAT VA REUNIR DIVERSES DONES EN UNA SESSIÓ PENSADA PER PROMOURE LA SALUT FÍSICA I EMOCIONAL A TRAVÉS DE L’ESPORT I LA CONVIVÈNCIA.

Fotos: Xavi Pujol

La proposta va combinar diferents disciplines per oferir una experiència completa. La sessió va començar amb ioga dinàmic a càrrec de Noemí Fajardo, que va permetre treballar la mobilitat, la respiració i la consciència corporal. Tot seguit, les participants van poder gaudir d’una activitat de comboxing dirigida per Manu Jiménez, una disciplina que combina exercici físic i coordinació.

L’activitat va comptar també amb la presència de les conselleres Verònica Solsona i Sabrina Grégoire, que van voler acompanyar les participants en aquesta jornada dedicada al benestar i a la celebració del 8 de març.

La jornada va combinar ioga dinàmic, comboxing i un espai final de relaxació

La jornada es va tancar amb un moment de relaxació i calma, pensat per recuperar l’equilibri i integrar el treball fet durant la sessió. Finalment, les assistents van compartir un refrigeri saludable, en un ambient distès i proper que va reforçar l’esperit de comunitat.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional de les Dones, amb l’objectiu de promoure espais de participació, salut i trobada a través de l’esport i els hàbits saludables. •

CANILLO CELEBRA EL 30è ANIVERSARI DEL

Sopar del Dia

de la Dona

LA PARRÒQUIA DE CANILLO VA CELEBRAR UNA JORNADA PLENA

D'ACTIVITATS QUE VAN COMBINAR CULTURA, CONVIVÈNCIA I SOLIDARITAT, AMB UNA PROGRAMACIÓ PENSADA PER RECONÈIXER EL PAPER DE LES DONES I FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ EN LA VIDA SOCIAL DE LA PARRÒQUIA.

Fotos: Xavi Pujol Comú Canillo

Un dels moments més destacats de les celebracions va ser la 10a Jornada Benèfica i Solidària, que enguany ha commemorat el 30è aniversari del Sopar del Dia de la Dona, una iniciativa que, des de fa tres dècades, reuneix les dones de Canillo. En el marc d'aquesta celebració també es va voler fer un reconeixement especial a les impulsores Maria Àngels Mach i Teresa Camañes, figures clau en la consolidació d'aquesta tradició.

Maria Àngels Mach i

Teresa Camañes van rebre un reconeixement especial

La vetllada es va iniciar a l'edifici Perecaus amb la inauguració de l'exposició fotogràfica "Del passat al present amb el mateix esperit". La programació també va incloure un taller popular i animació de balls llatins amb Cristel Alonso i Susana Prinetti que van fer ballar a les presents.

El sopar solidari va reunir 75 dones

Posteriorment, es va celebrar el sopar solidari, que va reunir 75 dones amb la col·laboració de l'Associació de Celíacs d'Andorra. Paral·lelament, el Palau de Gel va oferir begudes gratuïtes a les dones i accés lliure al Mirador del Roc del Quer, amb l'objectiu de reconèixer el seu paper i promoure la participació en els equipaments turístics de la parròquia. •

L’Ambaixada d’Espanya

VA REIVINDICAR

LES DONES AMB

UNA CONFERÈNCIA

D’ARACELI

ROSILLO

AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES, L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ANDORRA, EN COL·LABORACIÓ AMB L'INSTITUT ANDORRÀ DE LES DONES, VA ORGANITZAR LA CONFERÈNCIA "PARAULES I FETS DE DONES: LA VIDA ALS TEMPS MEDIEVALS", UNA PROPOSTA CULTURAL I REFLEXIVA PER DONAR A CONÈIXER EL PAPER DE LES DONES AL LLARG DE LA HISTÒRIA.

Fotos: Paula Cristina

La sessió va comptar amb la participació de la historiadora Araceli Rosillo Luque, de Barcelona, especialista en la història de les dones i en l'estudi del seu paper dins la societat en diferents períodes històrics. Durant la seva intervenció, Rosillo va oferir una mirada profunda sobre la vida de les dones en l'època medieval, destacant les seves experiències, les dificultats que van afrontar i la manera com, malgrat les limitacions del context social, van aconseguir construir espais propis i deixar empremta en la història.

L’acte es va organitzar en col·laboració amb l’Institut Andorrà de les Dones

La sessió va posar en valor les aportacions de moltes dones sovint

invisibilitzades

en la història

La conferència va permetre descobrir figures femenines rellevants i reflexionar sobre les aportacions que moltes dones han fet al llarg dels segles, sovint invisibilitzades en els relats històrics tradicionals. A través del seu relat, Rosillo va explicar la importància de recuperar aquestes veus per entendre millor el passat i continuar avançant cap a una societat més igualitària.

La trobada es va convertir així en una oportunitat per reflexionar sobre la història, reivindicant el paper de les dones i recordant que conèixer el passat també pot ser una font d'inspiració per construir el futur. •

Un matí de connexió i benestar

A LA BORDA DEL PI

AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, LA BORDA DEL PI VA ACOLLIR UNA TROBADA MOLT ESPECIAL QUE VA REUNIR MÉS DE 25 DONES EN UN MATÍ DEDICAT AL BENESTAR, LA CONNEXIÓ I LA INSPIRACIÓ. L'ESDEVENIMENT, ORGANITZAT CONJUNTAMENT AMB OXIGEN ANDORRA, VA OFERIR UNA EXPERIÈNCIA PENSADA PER COMPARTIR, APRENDRE I CRÉIXER EN COMUNITAT.

Fotos: Xavi Pujol

La jornada va començar amb un brunch saludable, que va donar pas a una experiència de skincare i a una sessió de ioga facial conduïda per Nati, de Cultura Estudio. Durant la trobada, Comercial Renoir va presentar els productes de Gernétic International, que van ser uti-

La jornada va combinar un brunch, una experiència de skincare i una sessió de ioga facial

litzats per les participants durant la sessió de cura facial, oferint assessorament i coneixement sobre la salut i el benestar de la pell. També es va donar a conèixer Print A-Pigment Complex, la darrera novetat d’INDIBA, un producte pensat per combatre les taques des de l’interior, que va aportar un valor afegit a l’experiència global de bellesa i benestar.

Més enllà de les activitats, la trobada va esdevenir un espai per realçar la força de la comunitat femenina, recordant que quan les dones es donen suport les unes a les altres es generen noves oportunitats, idees i sinergies. En un ambient proper i distès, les participants, moltes d'elles emprenedores i dones actives en diferents àmbits, van poder compartir experiències, reflexions i moments de complicitat. Una celebració del dia de la dona marcada per l’energia positiva, la inspiració i la voluntat de continuar creixent juntes. •

SOPAR SOLIDARI DE

Mans Unides d’Andorra

LA TERCERA EDICIÓ DEL SOPAR SOLIDARI DE MANS UNIDES D’ANDORRA VA APLEGAR MÉS DE 200 ASSISTENTS. L’ACTE, QUE VA TANCAR EL PROGRAMA D’ACTIVITATS DE QUARESMA DE L’ARXIPRESTAT DE LES VALLS, VA CONFIRMAR UN ANY MÉS EL SUPORT DE LA SOCIETAT ANDORRANA A LES INICIATIVES SOLIDÀRIES.

Fotos: Pablo Ledesma Aerofilm369

Els participants van fer una aportació de 15 euros i van compartir la vetllada en un ambient participatiu. L’acte va estar presentat per Òscar Martín i va incloure la intervenció del president de Mans Unides d’Andorra, Jordi Casal, que va explicar la campanya d’enguany, sota el lema “Declara

la guerra a la fam”. L’objectiu va ser recaptar diners per finançar vuit projectes de cooperació internacional vinculats a l’educació i la seguretat alimentària, com ara la construcció d’una clínica veterinària a Uganda o una escola a Tanzània.

La vetllada va gaudir de les actuacions del Cor

Rock d’Andorra, el duet

Coprincesse (Eva Gómez i Carles Alsina) i els germans

Perry Jr i Estefi Solomon

La vetllada va gaudir de les actuacions del Cor Rock d’Andorra, el duet Coprincesse (Eva Gómez i Carles Alsina) i els germans Perry Jr i Estefi Solomon.

L’organització va destacar la implicació dels professors de religió i dels joves voluntaris de les escoles Mare Janer, Sagrada Família, Sant Ermengol i del Colegio Español María Moliner, que van garantir el bon desenvolupament de l’acte.

Finalment, Mans Unides va agrair la col·laboració del Comú d’Encamp, Centre Comercial Sant Eloi, El Rebost del Padrí, Practisac i Andorra Guitars. •

Avui SORTIM!

Quatre plans

per gaudir

(i desconnectar de debò)

ENTRE PAISATGES DE MUNTANYA I EL DINAMISME DEL CENTRE URBÀ, ANDORRA ES CONSOLIDA COM UN DESTÍ ON EL DESCANS I EL BENESTAR PRENEN UNA NOVA DIMENSIÓ. ESPAIS PENSATS PER DESCONNECTAR, RECONNECTAR I VIURE EL MOMENT, AMB UNA COMBINACIÓ D'AUTENTICITAT, CONFORT I SENSIBILITAT CONTEMPORÀNIA. TANT SI ES BUSCA CALMA I NATURA COM ENERGIA I VITALITAT, CADA PROPOSTA CONVIDA A ATURAR-SE, GAUDIR I DEIXAR-SE PORTAR PER UNA EXPERIÈNCIA CUIDADA FINS AL DETALL.

AVUI SORTIM

CASA SERRAS ANDORRA

Andorra la Vella

Al bell mig del centre històric, a l’Avinguda Meritxell, l’hotel de 62 habitacions combina vitalitat i confort. Habitacions àmplies i càlides per desconnectar. Gaudeix de la gastronomia a Fismuler, Casa Kids i opcions pet friendly. Descobreix Casa Wellness: massatges i tractaments amb productes de Natura Bissé, gimnàs amb tecnologia Technogym i el Fitness room amb classes dirigides.

RESTAURANT ANDREA

La Massana

El Restaurant Andrea aposta pel producte de temporada i quilòmetre zero, amb una cuina saborosa i amb identitat pròpia que combina tradició i creativitat. Entre els imprescindibles, destaquen les seves paelles, el bacallà amb parmentier o el steak tàrtar, plats que reflecteixen una cuina cuidada al detall. Per als més llaminers, no et pots perdre el seu irresistible pastís de formatge, un dels grans protagonistes de la carta.

Ordino

Gaudeix d'un menú de primavera de km0: * Assortiment de formatges * Cassoleta de llamàntol amb favetes * Espàrrecs bladers amb vinagreta de cítrics i pol·len * Fetge d’ànec poêlé amb maduixes * Llobarro confitat amb alls i puré de pèsols * Premsat de xai amb crosta d’herbes fresques i avellanes, múrgoles i verduretes de primavera * Pastís fi de poma amb toffee de romaní i gelat de vainilla * Torrada de Santa Teresa amb saltat de taronja i el seu gelat.

F ISMULER

Andorra la Vella

Casa Serras, a l’Avinguda Meritxell, acull Fismuler, de Familia La Ancha, liderat per Nino Redruello. Una proposta basada en producte de temporada: verdures, peixos salvatges i guisats, amb influències globals. Destaquen l’escalopa amb tòfona o la corbina amb kimchi. Cuina lliure, saborosa i sorprenent, acompanyada de vins i còctels.

EL GRUP POLLYANNA INAUGURA LA NOVA BOTIGA

Lacoste a Andorra

LA FIRMA LACOSTE JA TÉ NOU ESPAI A ANDORRA. EL GRUP POLLYANNA HA

INAUGURAT OFICIALMENT LA SEVA

NOVA BOTIGA AL C/ NA MARIA PLA, 2-17, CENTRE COMERCIAL EO!, EN UN LOCAL AMPLI, LLUMINÓS I CONCEBUT PER OFERIR UNA EXPERIÈNCIA DE COMPRA CÒMODA I IMMERSIVA, FIDEL A L’ESPERIT DE LA MARCA DEL COCODRIL.

Fotos: Josep Repiso

Amb aquesta obertura, el Grup Pollyanna suma la seva cinquena inauguració en només dos anys i consolida la seva expansió amb la vuitena botiga del grup

L’acte d’inauguració es va convertir en una cita destacada de la temporada, amb una tarda marcada per la bona energia, la moda i els moments compartits. Clients, col·laboradors i amics de la firma van acompanyar l’equip de Pollyanna en aquesta obertura, que consolida l’aposta del grup per les marques prèmium en el mercat andorrà.

Meritxell Julià, propietària del Grup Pollyanna, va destacar el component emocional de la inauguració: “Aquest nou espai és un homenatge al meu marit, Lluís, pare del Patrik i de l’Erik. Poder fer realitat aquesta obertura avui ens omple d’orgull”.

Amb aquesta obertura, el Grup Pollyanna suma la seva cinquena inauguració en només dos anys i consolida la seva expansió amb la vuitena botiga del grup, que s’afegeix a establiments com KÚU WOMAN Pollyanna, KÚU MAN Pollyanna, Pollyanna Home & Dona, Pollyanna Kids, Pollyanna Baby i Seventeen. Un recorregut que l’ha situat com un dels referents de la moda al país.

La vetllada va comptar amb una acurada posada en escena, amb càtering personalitzat de Sauleda Pastisseria, la música de la DJ Victoria Ortuño i un servei de personalització amb brodats de Tot a Punt Andorra, que va aportar un toc exclusiu a l’experiència. La influencer Clàudia Cunill va exercir d’amfitriona de l’esdeveniment, dinamitzant una inauguració que va combinar estil, proximitat i celebració.

Amb aquesta nova botiga, Lacoste reforça la seva presència a Andorra mantenint intactes els valors fundacionals de la firma creada per René Lacoste: elegància, esperit esportiu i una visió contemporània del luxe casual. Un espai que no només convida a comprar, sinó també a viure la moda des d’una perspectiva actual i sofisticada. •

El BMW iX3 Pyrénées Motors ARRIBA A

EL PASSAT 17 DE MARÇ, PYRÉNÉES MOTORS VA PRESENTAR EL NOU BMW IX3 AL CENTRE D’OCI UNNIC, CONSIDERAT EL COTXE DE L’ANY I SÍMBOL D’UN AUTÈNTIC CANVI D’ERA PER A LA MARCA ALEMANYA. ES TRACTA, A MÉS, DE LA PRIMERA VEGADA QUE L’UNNIC ES CONVERTEIX EN ESCENARI D’UNA PRESENTACIÓ AUTOMOBILÍSTICA

D’AQUEST NIVELL, AIXÍ COM LA PRIMERA PRESENTACIÓ

D’AQUEST MODEL A ANDORRA.

100% elèctric i desenvolupat sobre la nova plataforma “Neue Klasse” de 800 V, el BMW iX3 2026 redefineix els estàndards del segment SUV prèmium. Amb una autonomia líder de fins a 800 quilòmetres i una capacitat de càrrega ultraràpida que permet recuperar fins a 372 km en només 10 minuts, el model incorpora la sisena generació de tecnologia elèctrica de BMW. A això s’hi suma una potència de 469 cavalls, tracció total i funció de càrrega bidireccional, consolidant-se com una proposta avançada, eficient i altament versàtil. Dels coneguts com a “02”, la primera Neue Klasse més emblemàtica va ser el BMW 2002, un model que a Andorra va tenir una forta presència en competició de la mà de pilots com Toni Riberaygua, Miqui Canturri i Let Capdevila pare, connectant així el passat esportiu de la marca amb aquesta nova era elèctrica.

Amb l’assistència del Sr. Patrick Pérez, president del Grup Pyrénées, l'acte va estar conduït pel periodista especialitzat en motor Gerard Farré, que va protagonitzar un dels moments més esperats de la tarda destapant el vehicle davant dels clients i de l'equip de Pyrénées Motors. El disseny avantguardista del nou iX3 i les seves prestacions van captivar els assistents, que van poder descobrir de prop un model que marca el futur immediat de la mobilitat prèmium.

Cal destacar que la unitat presentada és la primera que arriba a Andorra i que, des de primers d'abril, està disponible per a tot el públic interessat a provar-lo.

Amb aquesta presentació, Unnic i Pyrénées Motors consoliden la seva aposta per la innovació i posicionen Andorra com a escenari de referència per a grans llançaments del sector automobilístic. •

Panoramic iDrive: 43” d’innovació per portar la conducció a un altre nivell

Fins a 800 km d’autonomia i càrrega ultraràpida en només 10 minuts

MS Grup i Sika

ORGANITZEN DUES

JORNADES TÈCNIQUES PER AL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A ANDORRA VIU UN MOMENT DE TRANSFORMACIÓ MARCAT PER LA NECESSITAT DE REHABILITAR EDIFICIS, MILLORAR L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I APLICAR SOLUCIONS CONSTRUCTIVES MÉS SOSTENIBLES. EN AQUEST CONTEXT, MS GRUP, APLICADOR EXCLUSIU DE SIKA AL PAÍS, HA ORGANITZAT CONJUNTAMENT AMB SIKA ESPANYA UNES JORNADES TÈCNIQUES ESPECIALITZADES QUE HAN APLEGAT PROFESSIONALS DEL SECTOR PER APROFUNDIR EN LES NOVES TECNOLOGIES I SISTEMES APLICATS A L’EDIFICACIÓ.

Les sessions, celebrades els dies 11 i 12 de març, han combinat formació tècnica, demostracions pràctiques i espais de debat entre especialistes, amb l’objectiu de proporcionar eines útils a arquitectes, enginyers i professionals de la construcció que treballen en projectes d’obra nova i rehabilitació.

La primera jornada, conduïda per Eva Barbas, del departament tècnic de Sika, s’ha centrat en un dels reptes habituals en obra: la reparació i reforç d’estructures de formigó. Durant la sessió s’han analitzat les tècniques més eficients per a la regeneració i protecció del formigó, així com solucions per augmentar la capacitat resistent de les estructures existents o adaptar-les a nous requeriments.

També s’han presentat diferents sistemes d’impermeabilització en projectes de rehabilitació, així com diverses tecnologies de paviments tècnics, amb especial atenció als morters, sistemes d’injecció i materials adaptats a cada tipologia d’ús.

La segona jornada, impartida per Gema González, també del departament tècnic de Sika, ha abordat qüestions vinculades a l’envolupant de l’edifici, des de la protecció de fonamentacions fins als sistemes d’aïllament tèrmic de façanes i les diferents solucions d’impermeabilització per a cobertes.

Segons els experts, l’estat actual del parc immobiliari evidencia mancances importants en matèria d’aïllament i rehabilitació, amb molts edificis que presenten signes d’envelliment. Per aquest motiu, les solucions tecnològiques orientades a millorar la durabilitat, el confort i l’eficiència energètica s’han convertit en una prioritat.

Durant les jornades també s’ha posat el focus en la sostenibilitat, un aspecte que cada vegada condiciona més el desenvolupament de nous materials i sistemes constructius. El director general de Sika Espanya, Gonzalo Causín, ha destacat que la companyia —pr esent a escala mundial amb una facturació d’uns 12.000 milions de francs suïssos— manté un compromís ferm amb la innovació sostenible. “Estem desenvolupant productes que redueixen l’impacte ambiental i la petjada de carboni dels materials utilitzats en la construcció”, ha explicat.

En aquesta línia, l’empresa treballa des del 2019 amb objectius alineats amb l’Acord de París per reduir de manera significativa l’impacte ambiental dels seus processos i productes. La recerca en nous materials i en sistemes constructius més eficients és una de les claus d’aquesta estratègia.

Un dels punts destacats de les jornades ha estat el valor de la col·laboració entre fabricant i aplicador especialitzat. Causín ha remarcat que, tot i disposar de productes altament tecnològics, l’èxit final depèn de la qualitat de l’aplicació: “Podem tenir productes excel·lents, però sense una aplicació especialitzada la satisfacció final no és la mateixa”.

La relació entre Sika i MS Grup es remunta a més de vint anys, una trajectòria que ha permès desenvolupar projectes d’alta complexitat al país. Entre els exemples citats destaca el recent aparcament del Falgueró, una obra que integra múltiples sistemes d’impermeabilització, pavimentació i reforç estructural.

Per la seva banda, Toni Teruel, CEO de MS Grup, ha subratllat la importància de mantenir una formació contínua dins del sector: “Tenir Sika com a partner tecnològic és vital per a nosaltres. Estan sempre al capdavant en productes tècnics i ens ajuden a mantenir un alt nivell constructiu a Andorra”.

Un nou showroom per apropar la tecnologia als professionals

Les jornades han servit també per presentar un nou showroom tècnic, un espai pensat perquè arquitectes, enginyers i empreses constructores puguin veure, tocar i analitzar físicament els sistemes constructius.

Segons Teruel, aquest espai respon a una necessitat del sector: disposar d’un lloc on els professionals puguin conèixer de manera pràctica les diferents solucions abans d’incorporarles als seus projectes. “És important que els tècnics del país puguin palpar les solucions que hi ha al mercat i utilitzarles com a base per definir els seus projectes”, ha explicat. •

DE NIT Andorra

QUAN ES PON EL SOL, ANDORRA ES TRANSFORMA I OBRE LA PORTA A U NA ALTRA MANERA DE VIURE EL TERRITORI. LA NIT ES CONVERTEIX EN UN ESCENARI PLE D E POSSIBILITATS, ON L’OCI, LA CULTURA, LA GASTRONOMIA I L’ADRENALINA CONVIUEN PER OFERIR EXPERIÈNCIES ÚNIQUES. DES DE PLANS VIBRANTS PER ALS AMANTS DE LA MÚSICA I LA FESTA, FINS A PROPOSTES MÉS RELAXADES O IMMERSIVES PER COMPARTIR AMB AMICS, PARELLA O FAMÍLIA, EL PAÍS DESPLEGA UNA OFERTA DIVERSA PENSADA PER ALLARGAR EL DIA I CONVERTIR CADA NIT EN UN MOMENT ESPECIAL. UNA INVITACIÓ A DESCOBRIR ANDORRA DES D’UNA NOVA PERSPECTIVA, MÉS INTENSA, MÉS SOCIAL I PLENA D’ENERGIA.

KAPITAL DISCOTECA

Andorra la Vella

Ubicada a la Borda Estevet, Kapital és un espai innovador concebut per viure la nit d'una manera diferent, on la música, l'ambient i l'energia es fusionen per crear experiències úniques i memorables.

Amb una aposta clara per la qualitat sonora i una posada en escena cuidada, Kapital es converteix en un punt de trobada per als amants de la nit que busquen alguna cosa més que una discoteca.

L'espai, modern i versàtil, està pensat per acollir diferents formats i moments, des de nits vibrants fins a celebracions especials, sempre amb una atmosfera que convida a desconnectar i deixar-se portar.

Kapital no és només sortir... és viure la nit amb intensitat.

Ctra. de la Comella i de la Plana, núm. 2. Andorra la Vella Telèfon +376 375 013

TRIBUT A LA ROSALIA A UNNIC VISITA NOCTURNA: CELEBRANT MARILYN

CAEE Escaldes-Engordany

Descobreix una nova manera de viure l'art amb la visita nocturna a l'exposició "Celebrant Marilyn 1926–2026". Una experiència guiada que convida a endinsar-se en el fascinant univers de Marilyn Monroe més enllà de la seva imatge icònica.

A través d'un recorregut íntim i reflexiu, la visita proposa desxifrar el complex procés de la fama, explorant la vida i la trajectòria de Norma Jeane fins a convertir-se en un símbol universal. Alhora, analitza com diversos artistes contemporanis han reinterpretat la seva figura, oferint noves mirades sobre el mite. Una proposta cultural diferent per gaudir de l'art en un ambient nocturn, on la llum, el silenci i l'atmosfera creen una experiència encara més immersiva.

Dimarts 28 d'abril del 2026 · Horari: 20.00 h · Reserves: centre. art@e-e.ad · Av. de les Escoles, 2, AD700 Escaldes-Engordany

Andorra la Vella

La Green Box d'Unnic es transforma en l'escenari d'una nit carregada d'energia amb el tribut a la Rosalía, una experiència musical que ret homenatge a una de les artistes més influents del panorama actual. Un espectacle que captura l'essència del seu univers artístic, fusionant ritmes urbans i actitud.

La vetllada promet una posada en escena intensa on la música i l'espectacle es combinen per transportar el públic a l'imaginari de Rosalía. Cada detall està pensat per recrear la seva força escènica i la seva capacitat de connectar amb el públic.

Més que un concert, és una experiència per viure, sentir i deixar-se portar pel ritme. Una cita imprescindible per als amants del pop urbà, les noves tendències musicals i les nits amb personalitat pròpia.

Horari: 21.30 h · Carrer Prat de la Creu, 40, AD 500

SantJordi

HISTÒRIES QUE ENAMOREN, LLIBRES QUE CONNECTEN

Amb l’arribada de Sant Jordi, els carrers s’omplen de roses, llibres i emocions compartides. És el moment perfecte per descobrir noves històries, retrobar-nos amb autors i deixar-nos inspirar per lectures que ens acompanyen molt més enllà d’un sol dia.

En aquest especial, posem el focus en les novetats editorials d’Anem Editors i Trotalibros, així com en les darreres publicacions en català d’autors del país, que continuen enriquint el panorama literari amb veu pròpia i mirada contemporània. També destaquem el nou llibre Menopausia 360º d’Angie Salazar, una obra actual, valenta i necessària que aporta una nova perspectiva sobre una etapa vital sovint silenciada.

I perquè Sant Jordi també és sinònim d’amor, diverses parelles de famosos ens obren les portes de la seva història: com es van conèixer i quins llibres es recomanarien l’un a l’altre. Un recorregut íntim i inspirador que ens recorda que, al cap i a la fi, totes les grans històries —les dels llibres i les de la vida— comencen amb una connexió especial.

23Dijous d’a il Plaça del Poble de 10 a 20 h

Sant Jordi

ANEM EDITORS

HISTÒRIA, MEMÒRIA I IDENTITAT EN CLAU CONTEMPORÀNIA

Anem Editors presenta una selecció de llibres que combinen història, cultura i mirada contemporània, amb especial atenció a Andorra i als episodis menys coneguts del passat. Les novetats destaquen pel rigor i la capacitat de descobrir realitats poc visibles. Una proposta editorial de qualitat que posa en valor la memòria i la identitat.

NOVETATS

Presoners a Cerdanya el 1939

Marc Pont Fitó HISTÒRIA Anem Editors

“Presoners a Cerdanya el 1939” és una obra clau per entendre els darrers dies de la Guerra Civil a la Cerdanya i la repressió posterior. El llibre analitza el paper de la comarca com a espai d’internament tant a França com a Espanya, un episodi poc conegut de la postguerra. A partir de documentació inèdita i testimonis, Marc Pont Fitó reconstrueix la història dels camps de concentració de l’Alta Cerdanya i el camp franquista de Puigcerdà. Aquest últim, actiu durant gairebé tres anys, va ser una peça important del sistema repressiu del règim. L’obra posa en relleu el patiment de milers de persones que, després de l’exili, van continuar sent víctimes de la repressió.

Divendres 13. La pandèmia a Andorra

Eric Jover Comas - Joan Martínez Benazet HISTÒRIA

Anem Editors

El llibre ofereix un relat en primera persona sobre la gestió de la pandèmia de la covid-19 a Andorra. Els exministres Joan Martínez Benazet i Eric Jover expliquen com van afrontar els reptes sanitaris, econòmics i socials derivats de la crisi. L’obra descriu la presa de decisions en un context d’incertesa i màxima pressió. També posa en relleu les particularitats del model andorrà respecte als països de l’entorn. Una mirada directa i rigorosa sobre un dels episodis més complexos de la història recent del país.

Descobreix més novetats aquí

Atles de les ombres

Albert Ginestà FICCIÓ MODERNA I CONTEMPORÀNIA

Anem Editors

“Atles de les ombres” és un recull de relats inspirats en fets reals que exploren episodis poc coneguts de la història de la Humanitat. El llibre traça una cartografia alternativa amb històries que van quedar al marge del relat oficial, però que han resistit l’oblit. A través de casos sorprenents i documentats, dona veu a persones i situacions que van desafiar normes, imperis i destins. Les narracions combinen rigor històric i mirada literària per destacar valors com ara la dignitat, la resistència i el coratge quotidià. Una obra que convida a descobrir que sovint és en les ombres on s’amaga el veritable sentit de la història.

A

ndorra insòlita

Jordi Casamajor HISTÒRIA Anem Editors

Aquesta obra proposa un recorregut per cinquanta indrets insòlits d’Andorra a través de la mirada i les il·lustracions de Jordi Casamajor. El llibre descobreix espais carregats de simbolisme, com coves, gravats rupestres, balmes habitades i llocs on història i llegenda s’entrellacen. Cada indret revela un patrimoni cultural, mític i arqueològic sovint desconegut però de gran valor. Amb fotografies i dibuixos de l’autor, l’obra documenta creences antigues i rastres dels primers pobladors. Una invitació a explorar l’Andorra més misteriosa i fascinant.

DESTACATS

L’estafador que va ser rei d’Andorra

F Jorge Cebrián

F FICCIÓ MODERNA

I CONTEMPORÀNIA

F Anem Editors

El llibre narra la fascinant història real de Boris Skossyreff, l’home que es va autoproclamar rei d’Andorra el 1934. Sense cap llinatge reial, va aconseguir-ho gràcies al seu carisma, astúcia i un pla tan insòlit com ambiciós. La seva vida, marcada per identitats canviants, espionatge, escàndols i exilis, el converteix en un personatge gairebé de ficció. L’obra és fruit d’una recerca exhaustiva basada en arxius, testimonis i documents històrics. Un relat captivador que demostra que la seva llegenda va ser, sorprenentment, real.

El darrer segle i mig d'arquitectura andorrana

F Enric Dilmé F Història F Anem Editors

Aquesta obra ofereix una síntesi il·lustrada de l’evolució de l’arquitectura andorrana durant els darrers cent cinquanta anys. El llibre mostra com el país ha passat de les formes tradicionals i el romànic a una transformació arquitectònica profunda. Enric Dilmé analitza el paper de les influències externes i dels agents forans en aquest procés de canvi. També destaca la incorporació progressiva dels arquitectes locals en la definició del paisatge urbà. Un treball rigorós i divulgatiu que permet entendre l’arquitectura que ha configurat l’Andorra actual.

Sant Jordi

M ENOPAUSA:

LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA DE LA DONA

Si escoltes la paraula menopausa, probablement no penses en poder. Penses en fogots, en canvis d’humor, en cansament, en perdre alguna cosa que abans tenies. Jo també ho pensava així.

Durant anys, la idea de la menopausa em generava rebuig i por. Havia sentit que era una etapa de descontrol, de símptomes, de pèrdua d’energia i de claredat. I, sincerament, no estava disposada a acceptar aquest destí.

Així que em vaig fer una pregunta: i si no ha de ser així?

Perquè la dona d’avui no és la mateixa que la de fa 20 o 30 anys. Tu vols viure, no sobreviure aquesta etapa, vols entendre-la, anticipar-te i continuar sentint-te forta, lúcida i amb propòsit. Aquesta visió ens obre una nova visió, noves possibilitats. La menopausa no és només un canvi hormonal. És una reconfiguració profunda del cos que comença al cervell, impacta el

metabolisme i transforma també la identitat.

Ansietat, boira mental, canvis d’humor. Augment de pes, cansament, canvis metabòlics. Menys tolerància, més claredat, menys necessitat d’agradar.

Durant dècades, gran part de la recerca biomèdica s’ha fet principalment en homes. No per casualitat, sinó perquè el cos femení —amb els seus cicles hormonals— es considerava massa complex per obtenir resultats “estables”.

Avui sabem que aquest enfocament no només era limitat, sinó també incomplet.

· Angie Salazar

Especialista en Salut Integrativa de la Dona i Bio-lideratge Femení.

Gràcies al treball d’investigadores com Lisa Mosconi, Janine Clayton o Sabine Oertelt-Prigione, entenem una cosa fonamental:

El cos femení no és una versió “més variable” o “més petita” del masculí. És biològicament diferent. I això té implicacions profundes.

El cervell funciona diferent. El risc cardiovascular no es manifesta igual. El metabolisme respon d’una altra manera. No som el problema. El problema és que la biologia femenina no ha estat prou investigada ni compresa. I aquí és on comença la conversa que necessitem tenir com a dones.

Quan comprens la teva biologia, deixes de reaccionar al símptoma i comences a anticipar-te al procés. Comences a prendre decisions amb criteri. A sostenir la teva energia, la teva claredat i el teu benestar de manera conscient.

A això ho anomeno biolideratge: la capacitat d’entendre la teva biologia per poder liderar-la. Aquesta és la nostra nova responsabilitat. Perquè gairebé la meitat de la nostra vida transcorre en postmenopausa. I la qualitat d’aquesta etapa no és qüestió de sort, sinó de preparació. Una preparació que implica comprendre i construir un sistema propi que et sostingui.

EL QUE NO S’ENTÉN, ES PATEIX. EL QUE S’ENTÉN, ES LIDERA.

Saber què menjar, com moure’t, com descansar, quins límits posar i com cuidar la teva energia. Crear una estructura d’hàbits que et permeti sostenir la teva salut, la teva energia i la teva claredat durant els pròxims 30 o 40 anys de la teva vida.

Aquesta és la veritable revolució. La meva mirada neix precisament d’aquí.

es podrà trobar a les principals plataformes.

Em vaig formar en medicina veterinària, on vaig aprendre a llegir el cos com un sistema complex de senyals biològics, diagnosticant éssers que no poden parlar. Avui aplico aquesta mateixa precisió, juntament amb el rigor de la salut integrativa i la nutrició funcional, per acompanyar dones a recuperar la seva energia i la seva direcció.

Soc Angie Salazar.

Vaig arribar a Andorra buscant seguretat i hi vaig trobar alguna cosa més profunda: persones meravelloses, emprenedores, una energia única… una llar. I he vingut a canviar la manera com vivim la menopausa. Perquè la segona meitat de la nostra vida no està dissenyada per a la decadència. Està dissenyada perquè la liderem.

angiesalazar.saludintegrativa angiesalazar.net info@angiesalazar.net

Sant Jordi

NOVETATS EDITORIALS DE TROTALIBROS

Quatre obres recuperades que tornen a situar al centre autors fonamentals, alguns canònics i d’altres injustament oblidats. De James Baldwin a Norah Hoult, aquestes històries exploren la identitat, la memòria, la solitud i els límits socials amb una mirada vigent

HORA DE CONÈIXER L’HOME

JAMES BALDWIN

Postfaci:

Jordi Nopca

Traducció:

Yannick Garcia

Trotalibros Editorial

Arran del centenari de James Baldwin, i després de L’habitació d’en Giovanni i Pregoneu-ho als quatre vents, continuem publicant l’obra d’aquest escriptor imprescindible amb els seus relats, entre els quals es troba El blues d’en Sonny, un dels seus textos més famosos.

Es tracta d’un dels llibres de relats més importants i influents de la literatura nord-americana del segle XX en el qual s’aborden temes molt vigents com ara el racisme, l’homofòbia o la família.

Aquesta és la primera traducció d’aquest clàssic contemporani al català (de Yannick Garcia) i compta amb un postfaci de Jordi Nopca.

LOS CAMINOS DEL AZAR

JAMES HILTON

Il·lustracions:

Jordi Vila Delclòs

Traducció:

Marisa Muñoz

Trotalibros Editorial

Autor de dos dels llibres més venuts de l’editorial —Adeu, senyor Chips i Horitzons perduts—, James Hilton ha demostrat connectar amb el lector actual tal com ho va fer amb els de la seva època. Aquesta és l’obra mestra que quedava per recuperar. Una lectura accessible, addictiva i trepidant com un trencaclosques que tracta temes com la identitat, els valors i la memòria en temps convulsos com els actuals. Inclou 10 il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. Portada amb gran èxit al cinema, per Mervyn LeRoy, l’any 1942, sota el títol de Boira en el passat (7 nominacions als Oscars)

NO HABÍA VENTANAS NORAH HOULT

Traducció: Patricia Antón

Trotalibros Editorial

Norah Hoult, autora de Boda irlandesa, va ser una escriptora censurada al seu país a causa dels temes que tractava (com l’alcoholisme o la situació de les dones). Actualment, editorials tan prestigioses com New Island o Persephone han començat a reivindicar-la recuperant la seva obra.

Inspirada en l’escriptora Violet Hunt, aquesta novel·la s’endinsa en la solitud, el terror i la desorientació de la demència o l’Alzheimer, amb els quals molts lectors podran empatitzar.

EL CAMBIO KOSTAS TAKTSÍS

Traducció: Natividad Gálvez

Trotalibros Editorial

Es tracta d’un dels llibres de relats més importants i influents de la literatura grega moderna. Del mateix autor de La tercera boda, que ha captivat centenars de lectors. Els relats de Taktsís són d’una intimitat i una modernitat increïbles, i aborden temes com ara la família, l’homosexualitat i la masculinitat a la Grècia de la primera meitat del segle XX.

Breu, accessible i alhora increïblement profund, subtil i punyent. Farà les delícies dels lectors d’Annie Ernaux o Édouard Louis.

LES NOVETATS EDITORIALS

QUE MARQUEN EL POLS CULTURAL D’ANDORRA

Aquestes són algunes de les darreres publicacions que s’han presentat al país. Una selecció de títols que reflecteix la diversitat d’autors i gèneres de l’escena literària del país i arreu.

COCA MASEGADA , de Maria Cucurull Canyelles • PASSOS PREVIS , de Tony Lara • TAFETANS DE JUSTICIA , de Sergi Mas • EL REBOST I ALTRES MALSONS , de Fabiola Sofia Masegosa • “UNA REGADERA EN ANDORRA” , d’Andrea Regadera • “SOLO TRATO DE QUERERME” , de Lucía Martínez • “OPERACIÓN RETO” , de Marta C Auñon • TEORIA DEL RIDÍCUL , de Nil Forcada • FLORS D’AMOR , de Laia Corma • “UN REFUGIO PARA EL CORAZÓN: UNA HISTORIA DE SEGUNDAS OPORTUNIDADES EN ESCOCIA” ,

CAN MANEL

47 anys de passió per la

cuina

Impulsat per aquesta excel·lència, forma part d’Andorra Selected, el segell prèmium d’Andorra Turisme que reconeix els establiments i experiències més exclusives del país.

El xef Carles Flinch lidera la cuina amb una mirada precisa i creativa, mentre que l'Anna Garcia acompanya l'experiència dels comensals amb sensibilitat i criteri, assumint avui un paper clau dins del projecte. Junts han construït una proposta sòlida i amb identitat pròpia, consolidant-se com un tàndem potent que impulsa aquest nou emblema de la gastronomia andorrana.

Un dels grans trets distintius és que el restaurant té el segell de Cuina tradicional d'Andorra, un reconeixement que acredita el seu compromís amb la preservació de les receptes autèntiques del país i l'ús de tècniques culinàries arrelades al territori.

El seu celler és també un autèntic tresor, construït al llarg de més de trenta anys. Amb referències que abasten des de 1960 fins a l'actualitat.

Fidel a la seva filosofia, Can Manel aposta pel producte de proximitat i de temporada, garantint qualitat, frescor i autenticitat en cada elaboració. Tot plegat en un espai acollidor, amb un equip professional que comparteix la mateixa passió pel servei i el detall.

Recomanat per la Guia Repsol 2026, Can Manel continua escrivint la seva història amb la mateixa essència: qualitat, trajectòria i gran passió per la cuina. •

Plaça Príncep Benlloch, 5, AD500 Andorra la Vella, Telf.:822

El Restaurant Can Manel s'ha consolidat com un dels grans referents de la gastronomia andorrana. Aquest any, a més, celebren 47 anys d'història, una fita que reafirma la seva trajectòria i el seu compromís amb la qualitat.

de Sonia Puente • EL MUSEU DE L’ELEFANT , de Joan Peruga i Carles Pellejero • PRINCIPAT BLAUGRANA, UN PAÍS AMB SENTIMENT CULER , d’Àlex Terés Ulier • PERCEPCIONS D’ANDORRA , d’Antoni Morell i Pere Figuereda • TOT VA PASSAR ALHORA , de Teresa Colom • L’OSSA D’ORDINO - UNA TRADICIÓ ANCESTRAL DELS PIRINEUS , d’Albert Roig • UN CENTAURE A LA RAMBLA , de Ramon Reventós • ABANS NO S’APAGUI , de José López.

PARELLES QUE COMPARTEIXEN MOLT MÉS QUE MOMENTS:

històries, valors i una manera d'entendre l'amor des de la complicitat i el creixement conjunt.

Aquest Sant Jordi, ens descobreixen com es van conèixer, quin llibre regalarien i la paraula que millor defineix la seva relació.

ndrea Garte i Víctor Mélida (byViruZz)

Què és el que més admireu l’un de

“Del Víctor admiro moltíssim la seva disciplina i la seva capacitat de treball, és una persona que sempre està en creixement i que ha fet molts esforços per adaptar-se a mi i ser l’home que vull tenir al meu costat. La veritat és que és molt bonic tot el que hem madurat junts”

“El que més admiro de l’Andrea és la seva resiliència, la manera com és capaç de reinventar-se i aprendre de totes aquelles coses no tan bones que ens passen a tots a la vida, ella sempre sap donar la volta i tirar endavant. És una persona molt constant en la seva feina i això fa que aconsegueixi moltes de les coses que es proposa.

Romanela Amato i Javier Saviola

Com us vau conèixer?

“Ens vam conèixer l’any 2006 a Buenos Aires. Ens van presentar uns amics en un esdeveniment i vam començar a sortir un any després”

Quin llibre li regalaries aquest Sant Jordi a la teva parella?

"Al Javier li regalaria Qualsevol d'Albert Espinosa. Tota la família tenim molt d'afecte a l'Albert i sé que seria una bonica lectura per a ell"

"Els que li falten de la saga Bridgerton, de Julia Quinn, els col·lecciona tots"

Quina paraula defineix la vostra relació?

"Té molt a veure amb el futbol: equip. És una bona paraula, perquè som un gran equip i fem un treball conjunt de construcció, és una paraula bonica que ens defineix".

Quin llibre li regalaries aquest Sant Jordi a la teva parella

“Li regalaria el meu llibre Te tienes lo tienes, és una obra que vaig escriure amb molt d’amor per a totes aquelles persones que volen continuar creixent personalment. M’agradaria que li servís per seguir evolucionant i aconseguir moltes de les coses que es proposa”

“Hábitos atómicos crec que ja l’ha llegit, però sens dubte és un llibre que podria definir-la en algun moment”

Quina paraula defineix la vostra relació?

“Certesa. Crec que estem molt segurs que volem que això duri molts anys, i treballarem en equip perquè així sigui. La nostra vida, de vegades, és difícil per la distància a l'hora de gestionar la relació, però ens sentim a prop encara que el món ens separi”.

Susan i Thomas Schreiner

Com us vau conèixer?

"En Thomas i jo ens vam conèixer a Burgos l'any 2017. Ell jugava per l'equip de la ciutat i jo estudiava a la Universitat de Burgos. Ens vam creuar una nit en una discoteca; jo gairebé no sortia de festa per la feina i els estudis, però, curiosament, la primera vegada que vaig decidir fer-ho el vaig conèixer a ell. A poc a poc vam anar construint la nostra relació fins a formar la família que som avui, podem dir que no només som parella, sinó també un gran equip"

Quin llibre li regalaries aquest Sant Jordi a la teva parella?

"Com que en Thomas és un apassionat del bàsquet, li regalaria alguna cosa relacionada amb aquest esport. I ell, coneixent-me bé, segurament em regalaria un llibre de fantasia, sabent com m'agrada perdre'm en aquest tipus d'històries"

Quina paraula defineix la vostra relació?

"Una paraula que defineix la nostra relació és casualitat. Perquè quan menys m'ho esperava, i en una nit qualsevol, el destí va fer que els nostres camins es creuessin i des d'aleshores, res no ha estat casual".

AQUEST SANT JORDI L’AMOR ÉS LA RESPOSTA

Carlos Verona i Esther Fernández

Com us vau conèixer?

“Ens vam conèixer en una concentració de l’equip nacional per participar en els Campionats d’Europa i els Campionats del Món de ciclisme en ruta l’any 2009. Em vaig fixar molt més jo en ella que no pas ella en mi, i em va tocar picar molta pedra. Tanta, que després de tot un estiu parlant per Messenger i Skype, vaig moure cel, mar i terra per entrar com a intern al CAR de Sant Cugat del Vallès, on ella estava becada per la Federació Catalana de Ciclisme. Finalment, vaig aconseguir plaça a l’octubre. Allà vam conviure durant tot el curs de segon de batxillerat i ens vam fer inseparables. Més endavant, vam viure entre Barcelona i Girona durant els seus anys universitaris, fins que el 2015, després d’un semestre d’Erasmus a Lucca (Itàlia), vam decidir venir a Andorra. Des de llavors, aquí hem construït la nostra llar i la dels nostres tres fills”.

Quin llibre li regalaries aquest Sant Jordi a la teva parella?

“El llibre que li regalaria és A tota màquina, de Dervla Murphy. És el relat del seu viatge en bicicleta des d’Irlanda fins a l’Índia. El Carlos és una persona molt viatgera, a qui li encanta descobrir com són altres cultures, i crec que li encantaria”

“Jo li regalaria El monje que vendió su Ferrari. L’Esther és la persona més intel·ligent emocionalment que conec, amb uns valors molt sòlids, i ara mateix es troba immersa en un procés d’emprenedoria molt bonic amb Pomponette. Crec que viu en un equilibri gairebé perfecte, i aquest llibre li podria aportar perspectiva per valorar moltes de les coses bones que ja fa, així com per perfeccionar-ne d’altres que encara pot millorar”

Quina paraula defineix la vostra relació?

"Veritat i complicitat. Hem crescut junts des que teníem setze anys, ens coneixem l'un a l'altre, gairebé millor que a nosaltres mateixos, i som un per tot"

Clàudia Cunill i Aleix Prats

Com us vau conèixer?

"Ens vam conèixer una nit de març de 2024 a L'Abarset, en una festa Bresh. No vam arribar a parlar, però a ell li sonava que jo em deia Clàudia i aquella mateixa nit em va estar buscant per Instagram fins que em va trobar. Vam començar a parlar un parell de dies i vam quedar "per un cafè"... que es va acabar allargant tot el dia. A partir d'aquí vam començar a veure'ns cada cap de setmana i ja no ens hem separat. Al cap de poques setmanes vam escapar-nos a Roma i, davant de la Fontana di Trevi, ens vam demanar per sortir. Sense haver-ho parlat, tots dos portàvem un detall per l'altre"

Quin llibre li regalaries aquest Sant Jordi?

"Cuina catalana, de Borja Sierra i Òscar Gómez, perquè li encanta cuinar i sempre prova receptes noves. I ell em regalaria Un mundo inmenso, un llibre d'un projecte que m'encanta"

Quina paraula defineix la vostra relació?

“Equip”.

Rebeca i Marco Maseda

Com us vau conèixer?

“Ens vam conèixer a Eivissa per un caprici del destí. Però València, una pel·lícula, unes cerveses i un piano van fer la resta”

Quin llibre li regalaries aquest Sant Jordi?

“Muchas vidas muchos maestros, em sembla un llibre que ajuda a perdre la por a la mort i dona esperança. I la Rebeca em regalaria Su señoría”

Quina paraula defineix la vostra relació?

“Salvatge”.

EL RETRAT PROTAGONITZA

la nova exposició de la Sala de Govern

La mostra planteja un itinerari obert, on els rostres esdevenen punts de tensió entre passat i present. Els personatges seleccionats —provinents de diversos àmbits, de la cultura a la ciència— no es presenten com a icones tancades, sinó com a presències vives que continuen generant preguntes. En aquest

LA SALA D’EXPOSICIONS DEL GOVERN OBRE UNA NOVA PROPOSTA QUE SITUA EL RETRAT EN EL CENTRE DEL DEBAT CONTEMPORANI. ‘[REFERENTS]. LITA CABELLUT + MASEDA’, ORGANITZADA AMB LA COL·LABORACIÓ D’ARTLAB ANDORRA I COMISSARIADA PER ELOY MARTÍNEZ DE LA PERA, REUNEIX UNA VINTENA DE FIGURES CLAU DEL NOSTRE TEMPS A TRAVÉS DE LA MIRADA DE DOS ARTISTES AMB LLENGUATGES DIFERENTS, PERÒ AMB UNA MATEIXA VOLUNTAT, INTERROGAR LA CONDICIÓ HUMANA.

sentit, l’exposició es construeix més com una experiència que no pas com una narració, cada obra apel·la a l’espectador, convidant-lo a revisar els valors que defineixen el nostre temps. La convivència entre les peces de Lita Cabellut i Marco Maseda és, sens dubte, un dels grans encerts de la proposta.

Cabellut treballa el retrat des de la matèria i la ferida. Les seves superfícies, plenes d’esquerdes i veladures, evoquen la fragilitat de l’ésser humà, però també la seva capacitat de resistència. En els seus llenços, el rostre no és només una imatge, sinó un espai on el dolor i la bellesa coexisteixen amb una intensitat gairebé palpable.

Maseda, en canvi, introdueix una mirada més urbana i contemporània, marcada per la intervenció i la ruptura. El seu llenguatge incorpora elements propis de l’art de carrer —grafismes, neons, taques de color— que alteren la representació i qüestionen la noció mateixa d’identitat. Els seus retrats no busquen fixar una imatge, sinó desestabilitzarla, obrint noves lectures sobre la manera com construïm i consumim referents visuals.

Durant la inauguració, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va subratllar precisament aquesta dimensió reflexiva de la mostra, destacant la necessitat de recuperar el temps de l’observació en un context saturat d’imatges. •

La Casa d’Areny-Plandolit

CELEBRA 40 ANYS AMB UNA FESTA MODERNISTA

La proposta es va allunyar d’una commemoració convencional i va apostar per una festa d’inspiració modernista, posant en valor una de les particularitats menys conegudes de la casa, la presència d’elements decoratius vinculats a aquest corrent artístic. Aquest enfocament va permetre oferir una nova mirada sobre l’equipament i convidar el públic a redescobrirlo més enllà del relat habitual.

La jornada va començar amb una visita guiada temàtica que va finalitzar amb un vermut, i va continuar amb una tarda marcada per l’ambientació històrica. Música de l’època, intervencions teatrals i la participació de visitants caracteritzats amb indumentària del segle XIX van contribuir a crear una experiència immersiva.

Un dels elements més destacats va ser la proposta gastronòmica, amb degustacions inspirades en la cuina

LA CASA D’ARENY-PLANDOLIT VA CELEBRAR EL 40è ANIVERSARI DE LA SEVA OBERTURA AL PÚBLIC AMB UNA JORNADA ESPECIAL QUE VA OFERIR ACTIVITATS CULTURALS, VISITES GUIADES I PROPOSTES GASTRONÒMIQUES. L’ESDEVENIMENT, INCLÒS DINS LA DESENA EDICIÓ DE CANYA ALS MUSEUS, VA ATRAURE UN NOMBRÓS PÚBLIC AL LLARG DEL DIA.

tradicional del Pirineu. Plats com l’escudella de llenties, el bacallà o la truita, així com postres com l’arròs amb llet i els panellets de llimona, van aportar una dimensió sensorial a la celebració.

Tot i que la meteorologia va obligar a traslladar part de les activitats a l’interior de l’edifici, la resposta del públic va ser molt positiva. La visita del matí va superar les places previstes i l’afluència es va mantenir constant durant tota la jornada.

Des de l’Àrea de Museus i Monuments es va destacar que aquesta efemèride no només commemora una trajectòria, sinó també la consolidació de la Casa d’Areny-Plandolit com un espai cultural dinàmic, capaç d’oferir propostes per a tots els públics. •

QUAN L’ART HABITA L’ESPAI: MAMA MARIA PRESENTA

l’univers oníric de Francisco Sánchez

EL PASSAT 5 DE MARÇ, EL RESTAURANT MAMA MARIA VA REAFIRMAR LA SEVA APOSTA PER LA CULTURA I LA SENSIBILITAT ARTÍSTICA AMB LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “FRANCISCO SÁNCHEZ: ÚLTIMES CREACIONS”, UNA PROPOSTA QUE TRANSCENDEIX EL FORMAT EXPOSITIU CONVENCIONAL PER CONVERTIR-SE EN UNA EXPERIÈNCIA IMMERSIVA.

Fotos: Pablo Ledesma

Lluny de ser només un espai gastronòmic, Mama Maria es consolida com un lloc on l’art troba context, calidesa i diàleg. En aquest entorn, l’obra de Francisco Sánchez no només s’exhibeix: es respira, s’escolta i s’habita.

Un viatge entre el visible i l’invisible

La mostra, formada per una selecció de peces creades durant els darrers dos anys, proposa un recorregut íntim per territoris difícils de definir. L’artista construeix un llenguatge visual que es mou entre el somni i la consciència, entre allò que reconeixem i allò que intuïm.

Les seves obres obren portes a espais interiors, convidant l’espectador a endinsar-se en una dimensió subtil, gairebé silenciosa, on el misteri no es resol, sinó que es desplega.

Títols com “Estructura en el mundo de los sueños lúcidos”, “Meditación sobre fondo azul”, “Soñó que estaba despierta” o “El guardián del más allá”, no només defineixen peces, sinó que actuen com a llindars d’accés a una experiència introspectiva i profundament evocadora.

Una mirada que es construeix des de dins

Francisco Sánchez treballa des d’un impuls intern, gairebé intuïtiu, que transforma sensacions en imatges. Les seves composicions no busquen representar, sinó suggerir; no expliquen, sinó que insinuen.

En aquest sentit, la seva obra esdevé un territori enigmàtic on cada espectador projecta la seva pròpia lectura. El que es veu és només una part del que hi ha.

Mama Maria: molt més que un espai expositiu

Amb aquesta exposició, Mama Maria consolida una línia clara:

la voluntat de crear un punt de trobada entre disciplines, on l’art i la gastronomia conviuen de manera orgànica.

Aquí, l’experiència no es limita a la contemplació. El visitant forma part d’un ambient càlid i proper, on les obres dialoguen amb la llum, els materials i l’atmosfera del lloc. L’art deixa de ser distant per esdevenir proper, viscut.

Aquesta aposta respon a una mirada curatorial que prioritza artistes amb una forta càrrega simbòlica i emocional, capaços de generar connexions reals amb el públic.

Una inauguració amb ànima

La presentació va reunir un públic divers que va poder recórrer l’exposició en un ambient distès, compartint impressions amb l’artista i descobrint les múltiples capes de significat de les seves obres.

Més enllà de l’acte social, la vetllada va esdevenir un espai de trobada entre sensibilitats, mirades i interpretacions.

Una oportunitat per aturar-se

L’exposició es podrà visitar fins al mes de juny, oferint durant els pròxims mesos una oportunitat única per connectar amb una obra que no es consumeix ràpidament, sinó que demana temps, silenci i mirada.

En un món accelerat, propostes com aquesta conviden a fer una pausa i a habitar, encara que sigui per uns instants, un espai interior sovint oblidat. •

Representant oficial al Principat d’Andorra Exàmens reconeguts internacionalment

VIOLÍ • CANT BATERIA

GUITARRA ACÚSTICA I CLÀSSICA

CONCURS

Del 16 al 17 de Maig 2026 a la Sala PERECAUS (Canillo)

Categories:

Individuals Instrument i veu

Claus de SOL de 6 a 9 anys

Infantil de 10 a 13 anys

Juvenil de 14 a 18 anys

Formacions musicals:

Instrument i veu

Fins als 26 anys

Prova d’interpretació lliure: Oberta fins als 22 anys

Per més informació: www.jovesinterpretsmusicals.com info@jovesinterpretsmusicals.com

Col·labora:

El CAEE homenatja Marilyn Monroe

EN EL SEU CENTENARI

EL CENTRE D'ART D'ESCALDES-ENGORDANY (CAEE) VA INAUGURAR L'EXPOSICIÓ "CELEBRANT MARILYN 1926–2026", UNA MOSTRA DEDICADA A LA FIGURA DE LA MODEL, CANTANT I ACTRIU AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT. L'EXPOSICIÓ, QUE ES PODRÀ VISITAR FINS AL 13 DE JUNY, EXPLORA EL CAMÍ QUE VA PORTAR NORMA JEANE MORTENSON, CONEGUDA MUNDIALMENT COM A MARILYN MONROE, A CONVERTIR-SE EN UNA DE LES ICONES CULTURALS MÉS INFLUENTS DEL SEGLE XX. Fotos: Noelia Farias

El recorregut reuneix interpretacions i mirades d'artistes, fotògrafs i creadors que han reinterpretat la seva figura al llarg del temps. Des de l'art pop d'Andy Warhol fins a la mirada contemporània de Cindy Sherman, les obres mostren com la seva imatge s'ha consolidat com un símbol de la fama,

la feminitat i la cultura de masses. A través d'una selecció d'obres procedents de diversos moviments i tècniques artístiques, la mostra analitza el procés que la va posicionar com a estrella de Hollywood i, més endavant, a símbol universal de la cultura popular.

La mostra recorre el camí que va portar Norma Jeane

Mortenson a convertir-se en la icona universal Marilyn Monroe

A més, el CAEE ha programat activitats paral·leles per aprofundir en la figura de Marilyn Monroe més enllà de la seva imatge pública. La programació també inclou un cicle de cinema dedicat a l'actriu, organitzat en col·laboració amb el Cineclub Les Valls amb la projecció de tres pel·lícules emblemàtiques de la seva filmografia com són Niàgara (1953), Els senyors prefereixen les rosses (1953) i Ningú no és perfecte (1959), que es podran veure al maig a la sala d'actes del Comú d'Escaldes-Engordany. •

La programació es completa amb un cicle de cinema dedicat a tres pel·lícules emblemàtiques de la seva filmografia

La bellesa del Madriu CONVERTIDA

EN ART SOLIDARI

LA FOTÒGRAFA ANA ARCE VA PRESENTAR

“LES AIGUABELLES DEL MADRIU”, UNA EXPOSICIÓ INSPIRADA EN LA FLORA DE LA VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR, ESPAI DECLARAT PATRIMONI MUNDIAL PER LA UNESCO. LA MOSTRA, QUE ES VA PODER VEURE A LA FLORISTERIA E-NATURAM, NEIX AMB LA VOLUNTAT CLARA DE TRANSFORMAR L'ART EN UN GEST SOLIDARI AMB LA CREU ROJA ANDORRANA.

Fotos: Josep Repiso

Apassionada des de sempre per la fotografia i per la muntanya, Arce ha trobat en la macrofotografia una manera de capturar allò que sovint passa desapercebut, la bellesa de les petites flors que creixen en aquest entorn únic. D'aquesta combinació neix una proposta delicada i plena de significat.

La sèrie fotogràfica posa en relleu tant la fragilitat com la força de la natura, i convida a reflexionar sobre la seva bellesa efímera i la necessitat de preservar-la. Una idea que es resumeix en el lema de la mostra: "La natura s'obre només per un instant. Després, torna al silenci".

Més enllà de la dimensió artística, el projecte té una clara vocació solidària. Tots els beneficis de la venda de les fotografies es van destinar a la Creu Roja Andorrana, amb l'objectiu de contribuir a la gran tasca social que l'entitat desenvolupa al país. La mateixa Ana ho va expressar amb claredat: "Per a mi, aquesta exposició no té sentit sense la Creu Roja Andorrana. La seva tasca és imprescindible i constant, sovint silenciosa, com la natura que retrato".

L'Ana és una fotògrafa reconeguda, especialment en l'àmbit del retrat, amb una trajectòria marcada per projectes artístics amb finalitat solidària. Actualment, dedica la seva feina exclu -

sivament a iniciatives benèfiques i la seva vinculació amb la Creu Roja Andorrana és també personal, ja que és voluntària i membre de la junta directiva.

Ana Arce captura l’ànima del Madriu amb una mirada

solidària

L'exposició compta amb la col·laboració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, la Galeria Art al Set i Dona Secret, que donen suport a una iniciativa que uneix art, patrimoni i compromís social. •

EL COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES D’ANDORRA (COAA) HA INAUGURAT

L’EXPOSICIÓ “GAMES OF RESIGNATION / ELS JOCS DE LA RESIGNACIÓ”, DE L’ARQUITECTA ANNA

GARCIA FRESNO. LA MOSTRA, QUE ES PODRÀ VISITAR FINS AL 16 D’ABRIL DE 2026, RECULL UNA SÈRIE PICTÒRICA DESENVOLUPADA ENTRE EL 2019 I EL 2026.

Fotos: Xavi Pujol

El COAA acull Games of Resignation,

LA NOVA SÈRIE PICTÒRICA

D’ANNA GARCIA FRESNO

L’exposició s’articula en cinc actes i proposa una reflexió sobre el funcionament dels sistemes contemporanis i el paper que hi ocupa l’individu

L’exposició s’articula en cinc actes i proposa una reflexió sobre el funcionament dels sistemes contemporanis i el paper que hi ocupa l’individu.

A través del llenguatge pictòric, l’obra aborda qüestions com la normalització, l’obediència i la renúncia interioritzada, elements presents en moltes de les dinàmiques socials actuals.

Amb aquesta proposta, Garcia Fresno trasllada al terreny artístic una mirada analítica que connecta amb la seva formació com a arquitecta, explorant estructures —no físiques, sinó socials— que condicionen el comportament col·lectiu i individual.

La sala d’exposicions del COAA acull així una proposta que convida el visitant a qüestionar els mecanismes que configuren la realitat contemporània des d’una perspectiva visual i conceptual.

Fins al 16 d’abril, “Games of Resignation” es configura com una invitació a la pausa i a la consciència crítica, un espai on l’espectador pot reconèixer-se dins d’aquestes estructures invisibles i replantejar la seva pròpia posició. •

Sergi Mas

TANCA LA SEVA TRILOGIA DE FICCIÓ AMB TAFETANS DE JUSTÍCIA

L’EDITORIAL MEDUSA VA PRESENTAR “TAFETANS DE JUSTÍCIA”, LA NOVA OBRA DE L’ARTISTA LAUREDIÀ SERGI MAS, QUE POSA PUNT

FINAL A LA TRILOGIA DE FICCIÓ INICIADA AMB “LES VALLS DESITJADES” (2005) I CONTINUADA AMB “CASSIGALLS” (2010).

Fotos: Josep Repiso

Amb “Tafetans de Justícia”, Sergi Mas ofereix un recull d’històries a cavall entre la realitat i la ficció, que endinsen el lector en una Andorra ja desapareguda, on la justícia, el sentit comú i la humanitat sovint van plegats. Amb una mirada pròpia de cronista i la capacitat narrativa d’un gran narrador oral, l’autor recupera anècdotes judicials, personatges singulars i situacions tan absurdes com reveladores, sempre des d’una ironia subtil i una profunda saviesa.

Els relats, situats entre la memòria popular i el realisme màgic, destaquen per una llengua viva i expressiva, plena d’ironia i tendresa. El llibre dibuixa el retrat d’un país petit, però ric en històries, on sovint es difumina la frontera entre realitat i ficció.

L’acte va comptar amb la presència dels fills i familiars de l’autor, així com de representants comunals, i va incloure la lectura pública de diversos fragments de l’obra. Per la seva banda, l’editor de Medusa, David Gálvez, va compartir anècdotes del procés de creació del llibre i va aprofundir en el contingut dels relats i les il·lustracions que els acompanyen, posant en valor la riquesa literària i artística de l’obra.

Posa’t en forma, guanya seguretat i aprèn a defensar-te

QUÈ T’OFERIM?

• Resultats visibles en poques setmanes

• Classes dinàmiques i motivadores

• Mètode provat amb centenars d’alumnes

PROVA GRATIS AQUESTA SETMANA

Enderrock presenta a Ordino

UN NÚMERO ESPECIAL

DEDICAT A L’ESCENA MUSICAL

ANDORRANA

EL FOYER DE L’AUDITORI NACIONAL D’ANDORRA, A ORDINO, VA ACOLLIR LA PRESENTACIÓ DEL NÚMERO ESPECIAL QUE LA REVISTA ENDERROCK HA DEDICAT ÍNTEGRAMENT A L’ESCENA MUSICAL ANDORRANA. L’ACTE VA APLEGAR MÚSICS, PROFESSIONALS DEL SECTOR CULTURAL I PÚBLIC INTERESSAT EN LA MÚSICA DEL PAÍS EN UNA TROBADA QUE VA COMBINAR CONVERSA, REFLEXIÓ I ACTUACIONS EN DIRECTE.

Fotos: Pablo Ledesma

Aquest especial de 76 pàgines, distribuït amb el número de març de la revista, ofereix una mirada panoràmica a l’actualitat musical del Principat i presenta prop d’un centenar de propostes de tots els estils. El monogràfic posa en relleu la vitalitat creativa d’un panorama sonor que, en les darreres dècades, ha anat consolidant-se i diversificant-se.

La publicació s’acompanya també del disc recopilatori “Música Andorra 2026”, que inclou 21 cançons d’artistes del país. El treball recull temes editats entre el 2025 i el 2026, així com alguns avançaments inèdits, i ofereix un recorregut per la pluralitat de l’escena local: del folk al rock, passant pel jazz, l’electrònica o la cançó d’autor. La iniciativa compta amb el suport del ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra i coincideix amb la quarta convocatòria del concurs Sona9, obert també a artistes andorrans.

Entre els artistes destacats al monogràfic hi apareixen propostes tan diverses com el rock d’autor de Makuka, la poesia musicada de Veu Silent, els 30 anys de trajectòria d’Hysteriofunk, el metall internacional de Persefone o el jazz contemporani de Kic Barroc. També hi tenen presència projectes com Rokyo, Komanem i Quim Salvat, així com noves veus del panorama actual com Marta Roure, Julia Amor, Marta Knight, Júlia Sart o Eugenia Correia.

Amb més de 500 referències discogràfiques publicades des dels anys seixanta, Andorra ha anat construint un paisatge sonor propi que avui es manifesta amb una creativitat diversa i ambiciosa. El número especial d’Enderrock es presenta així com una radiografia detallada d’aquesta realitat musical i com una finestra oberta a una escena que continua evolucionant. •

La iniciativa compta amb el suport del ministeri de Cultura,

Joventut i Esports del Govern d’Andorra i coincideix amb la quarta convocatòria del concurs Sona9

LA SALA D’ACTES DEL COMÚ D’ESCALDES-ENGORDANY ES VA OMPLIR DE GOM A GOM EL PASSAT 10 DE MARÇ AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE “DIVENDRES 13. LA PANDÈMIA A ANDORRA”, EL LLIBRE ESCRIT PELS EXMINISTRES JOAN MARTÍNEZ BENAZET I ERIC JOVER.

Fotos: Noelia Farias i Paula Cristina

BENAZET I JOVER RECORDEN LA PANDÈMIA A

“Divendres 13”

Sis anys després de l'inici de la pandèmia de la Covid-19, els dos protagonistes d'aquell moment històric ofereixen en aquesta obra un relat en primera persona sobre com es van viure i gestionar, des de la primera línia política, les decisions sanitàries, econòmiques i humanes d'un dels períodes més complexos que ha afrontat el país.

En el context global de la crisi sanitària, Andorra va haver de fer front als contagis, a les morts i a un confinament estricte, així com a importants reptes sanitaris i econòmics. A "Divendres 13. La pandèmia a Andorra", publicat per Anem Editors, Benazet (aleshores ministre de Salut) i Jover (exministre de Finances i portaveu del Govern) expliquen quina

Sis anys després de la Covid-19, Benazet i Jover relaten en primera persona com es van prendre les decisions més complexes de la pandèmia

va ser la lògica de la presa de decisions en un escenari marcat per la incertesa i la urgència. L’obra també posa en valor el paper de la societat andorrana durant aquell període, destacant la responsabilitat col·lectiva amb què es van afrontar les restriccions i les mesures adoptades per contenir la pandèmia.

L'acte va estar conduït pel periodista Gabriel Fernàndez

El llibre posa en valor la responsabilitat col·lectiva

amb què la societat andorrana va afrontar un dels moments més difícils de la seva història

La presentació va comptar amb la participació dels dos autors, així com de la coordinadora del llibre, Judit Pedrós. L'acte va estar conduït pel periodista Gabriel Fernàndez i va reunir nombrosos assistents per conèixer de prop els detalls d'una etapa que va marcar profundament la història recent del país. •

FETGE D’ÀNEC POÊLÉ AMB MADUIXES AL PEBRE I BROTS FRESCOS

PREMSAT DE XAI AMB CROSTA D’HERBES FRESQUES I AVELLANES, MÚRGOLES SALTEJADES I VERDURETES DE PRIMAVERA

ASSORTIMENT DE FORMATGES DE PROXIMITAT AMB NOUS, CODONYAT I LES SEVES TORRADES

CASSOLETA DE LLAMÀNTOL AMB FAVETES I LA SEVA PICADA

PASTÍS FI DE POMA AMB TOFFEE DE ROMANÍ I GELAT DE VAINILLA

ESPÀRRECS BLADERS AMB VINAGRETA DE CÍTRICS I POL·LEN

LLOBARRO CONFITAT AMB ALLS TENDRES I PURÉ DE PÈSOLS A LA MENTA

TORRADA DE SANTA TERESA AMB SALTAT DE TARONJA I EL SEU GELAT

TOTS ELS DIES, MIGDIA I VESPRE

L’ONCA reivindica la pau i la comunitat

A TRAVÉS DE LA MÚSICA

EL PASSAT 13 DE MARÇ, L'AUDITORI NACIONAL D'ANDORRA VA ACOLLIR EL CONCERT CONSTITUCIÓ: CONVIVÈNCIA I PROJECTE COMPARTIT, ORGANITZAT PER LA FUNDACIÓ ONCA, EN EL MARC DE LA COMMEMORACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ANDORRANA.

Fotos: Josep Repiso

Dirigit per Antonio Planelles, el concert va oferir un recorregut musical concebut per convidar a la reflexió col·lectiva a través de grans obres del repertori per a orquestra de corda. La proposta va posar en relleu la cultura com a espai de trobada, cohesió i projecció col·lectiva, utilitzant l'orquestra com a metàfora de la societat.

El director artístic de la fundació, Joan Anton Rechi, va destacar que el programa s'ha construït a partir dels valors que representa la Constitució. En aquest sentit, va subratllar que una orquestra reflecteix el funcionament d'una

La

proposta de l’ONCA va posar en relleu la cohesió, la convivència i els principis que uneixen la societat andorrana comunitat, un conjunt de persones que treballen conjuntament per crear una realitat més harmònica i compartida.

El repertori va incloure obres de compositors com Arvo Pärt, Dmitri Shostakovich, Samuel Barber, Benjamin Britten i Piotr Ilitx Txaikovski, moltes d’elles vinculades a contextos socials i polítics. El concert es va obrir amb una peça de Pärt, escrita per commemorar els atemptats de Madrid, marcant un inici carregat de simbolisme i emoció.

Amb un clar fil conductor centrat en la pau, la convivència i els valors compartits, el concert va esdevenir també una proposta reivindicativa. Tal com va destacar Planelles, la pau no és només l’absència de conflicte, sinó la presència de benestar i equilibri dins la societat. Una vetllada musical que va convidar el públic a reflexionar sobre la importància de la comunitat i a celebrar els principis que sustenten la convivència. •

Aplec d’Esbarts a favor

DE MANS UNIDES

LA SALA DE CONGRESSOS DEL COMÚ D’ANDORRA LA VELLA VA SER L’ESCENARI D’UNA NOVA EDICIÓ DE L’APLEC D’ESBARTS A FAVOR DE MANS UNIDES, UNA INICIATIVA SOLIDÀRIA QUE VA TORNAR A POSAR EN RELLEU EL COMPROMÍS DEL TEIXIT CULTURAL DEL PAÍS AMB LES CAUSES SOCIALS.

Fotos: Xavi Pujol

L’acte va comptar amb la participació de l’Esbart Sant Romà d’Encamp, l’Esbart Laurèdia de Sant Julià, l’Esbart de les Valls del Nord, l’Esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany i l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, que van oferir una mostra conjunta de dansa tradicional davant d’un públic nombrós.

Tal com va destacar Sandra Tudó, directora de l’Esbart Valls del Nord, aquesta trobada té un valor especialment rellevant, tant pel seu vessant solidari com perquè és l’única ocasió de l’any en què coincideixen a l’escenari els grups petits, infantils i juvenils.

L’Aplec es va emmarcar dins la campanya 2026 de Mans Unides, que enguany s’ha presentat sota el lema “Declara la guerra a la fam”, amb la voluntat de promoure una resposta col·lectiva basada en el missatge “Alimentem la pau”.

El president de Mans Unides Andorra, Jordi Casal, va destacar la importància d’aquest tipus d’esdeveniments per donar visibilitat a la tasca de l’entitat i fomentar la participació ciutadana. Les entrades es van destinar íntegrament a la campanya, així com els donatius recollits durant l’acte.

Els fons recaptats contribuiran a finançar diversos projectes de desenvolupament en països com Uganda, Senegal, Afganistan, Benín, Tanzània i el Txad, centrats en àmbits com la salut, l’educació i el desenvolupament agrícola. També es dona suport a iniciatives, en col·laboració amb Mans Unides del Bisbat d’Urgell, a la República Democràtica del Congo, així com a un projecte al Perú finançat amb la targeta solidària MoraBanc.

Mans Unides és una organització no governamental, activa des de 1960, que treballa per combatre la fam, la pobresa i les desigualtats, mitjançant projectes de desenvolupament a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. A Andorra, la seva activitat es remunta a l’any 1982, i des de 1994 compta amb el suport del Govern, que subvenciona parcialment un dels projectes anuals. •

Quatre dècades de pensament

I CONEIXEMENT COMPARTIT

La vetllada va comptar amb els parlaments de Sergi Gonzàlez, cònsol major d’Andorra la Vella; Mònica Bonell, ministra de Cultura, el Dr. Joan Sala, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, i Àngels Mach, presidenta de la SAC. Tots ells van coincidir a destacar la importància d’una entitat que, des de 1983, ha sabut convertir la curiositat en motor de coneixement i cohesió cultural.

El volum recull els continguts del 40è cicle de conferències de la SAC, amb aportacions de noms destacats com Gemma Marfany, Jacint Risco, Fabiola Sofia Masegosa, Anna Boada, Carles Riba, Víctor Resco, Albert Moles, Oriol Travesset i Alan Ward. A més, incorpora dues taules rodones —“La diversitat i els joves” i la trobada de presidents de la SAC— així com un annex signat per Eugeni Giral, que aporta una mirada complementària al conjunt.

Més enllà de la commemoració, el llibre esdevé un testimoni viu de l’evolució del pensament científic i social en les darreres quatre dècades. Una trajectòria que reflecteix l’esperit de la SAC, apropar la ciència a la ciutadania, fomentar la recerca i generar espais de debat crític. •

LA LLACUNA VA ACOLLIR LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “40 ANYS DE LA SAC I D’EVOLUCIÓ DEL MÓN”, UNA PUBLICACIÓ QUE RECULL LES APORTACIONS DEL 40è CICLE DE CONFERÈNCIES DE LA SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES (SAC). L’ACTE VA APLEGAR REPRESENTANTS INSTITUCIONALS I DEL MÓN ACADÈMIC PER POSAR EN RELLEU LA TRAJECTÒRIA DE L’ENTITAT I LA SEVA TASCA EN LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA AL PAÍS.

Fotos: Xavi Pujol

Fundada en un moment de transformació del país, la Societat Andorrana de Ciències s’ha consolidat com una plataforma essencial per a la difusió del coneixement

els que on només n fort.

Et veuen on només s’hi anuncien els que juguen fort.

Vols semblar gran? O vols ser-ho?

Exposició 365 dies l’any.

La teva publicitat mai descansa

Reproducció i freqüència. Gestió directa i sense intermediaris.

Preus escalables i competitius. Inversió petita, visibilitat massiva

Impacte visual incomparable. Pantalla LED de gran format i alta resolució.

Resultats visibles.

Més de 400.000 impactes setmanals reals, demostrables.

Flexibilitat de programació. Tu decideixes quan i com.

+376 328 842

info@cgled.ad www.cgled.ad

Parking Demave: la solució perfecta per a viatjar sense estrès

Menys esperes, més comoditat: així comença un viatge sense complicacions des de Lleida. I és que evitar el trànsit i assegurar l'aparcament és clau per a gaudir des del primer moment.

Molts viatges comencen només pujar al tren; tot i que, en realitat, arrenquen minuts abans, en el moment en què cal decidir com organitzar la sortida. I a l'hora de programar les vacances, quan els desplaçaments s'intensifiquen, evitar el trànsit i la incertesa d'on aparcar es converteix en un factor essencial perquè l'experiència sigui perfecta. A Lleida, la solució passa per Demave, un pàrquing cobert, situat a escassos metres de l'estació d'AVE Lleida-Pirineus, que proposa una manera més eficient, còmoda i tranquil·la de viatjar.

Avantatges i comoditat garantida. Amb reserva prèvia en línia, la plaça està garantida. Sense haver de donar voltes per a aparcar i, gràcies a això, estalviant temps; una cosa fonamental quan es tracta de no malgastar ni un minut del temps de descans. Un plantejament que, a més, connecta amb una forma d'entendre la mobilitat molt més àgil i sostenible.

Molt més que un aparcament: Servei VIP. Tot i que el servei que ofereix Demave va més enllà de l'estacionament. Compta amb vigilància constant i un enfocament premium, que inclou:Trasllat directe a

Mobilitat eficient

A cinc minuts de l'estació i ben connectat amb les principals sortides de Lleida, ofereix serveis extra com ara taquilles, suports per a bicicletes o alcoholímetre.

l'estació, plastificació de maletes, recollida i lliurament del vehicle, serveis de neteja o manteniment del cotxe.

D'aquesta manera, mentre el viatger es desplaça tranquil·lament al seu lloc de descans, el seu cotxe roman en un entorn segur i atès per experts. A això s'hi suma la comoditat d'accessos directes a les andanes de l'estació, la qual cosa permet enllaçar destinacions amb fluïdesa, evitant cues, gràcies a sistemes àgils de gestió.

La raó és què a Demave tot està dissenyat per a optimitzar el temps i reduir l'estrès previ al viatge. Per això, és el punt d'inici perfecte per a tota mena d'escapades: des de rutes cap al Pirineu i Andorra (per a aprofitar els últims flocs de neu) fins a la connexió amb viatges nacionals o internacionals. Fins i tot ofereix serveis complementaris, com trasllats privats, pensats per als qui busquen una experiència encara més còmoda i personalitzada.

Atenció al client: +34 619 010 488

L’ACA supera els 12.300 socis

Durant l’assemblea també es va anunciar una transformació del model de soci, amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves formes de mobilitat. El Club ha simplificat la seva estructura i ha passat d’un sistema complex amb moltes quotes a un model més clar basat en tres grans modalitats.

La primera és la modalitat Numerari, que correspon al soci titular i ofereix accés complet a tots els serveis del Club, inclosa l’assistència en carretera al vehicle. Dins d’aquesta categoria es mantenen el carnet Jove, per a persones de 16 a 29 anys, i el carnet Or, que reconeix l’antiguitat dels socis. La segona és la modalitat Beneficiari, pensada per a la parella i els fills del soci numerari, amb una quota familiar unificada i amb el carnet Infantil (0-16 anys) gratuït. La gran novetat és la modalitat Bàsic, dirigida a persones que no condueixen però que volen gaudir dels serveis i avantatges de l’ACA, com assistència sanitària en viatge i descomptes, tot i que sense servei de grua.

I TRANSFORMA EL SEU MODEL PER ADAPTAR-SE A LES NOVES FORMES DE MOBILITAT

L’AUTOMÒBIL CLUB D’ANDORRA (ACA CLUB)

VA CELEBRAR LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, ON ES VAN PRESENTAR

ELS RESULTATS DEL TANCAMENT DE L’EXERCICI

2025. L’ENTITAT HA REGISTRAT UN CREIXEMENT RÈCORD, ASSOLINT UN TOTAL DE 12.372 SOCIS I

SÒCIES, LA XIFRA MÉS ALTA DE LA SEVA HISTÒRIA.

Fotos: Paula Cristina

El president de l’ACA, Enric Tarrado Vives, va destacar que aquest canvi respon a l’evolució de la mobilitat al país: «El Club adapta la seva estructura per fer-la més clara i coherent amb la realitat actual d’Andorra. La nova modalitat Bàsic és una alternativa pensada per a una nova manera de moure’s».

En l’àmbit esportiu, l’ACA també va presentar el balanç de l’activitat del 2025 i els projectes previstos per al 2026. Entre les principals novetats destaca la recuperació del Campionat d’Andorra de Muntanya (CAAM) amb quatre proves, entre les quals la d’Arinsal, i l’obertura d’una nova categoria al Rally Andorra per a vehicles moderns.

L’entitat també treballa en un nou programa de tecnificació per a joves pilots per impulsar el talent emergent del país. Paral·lelament, el programa ACA eSports continua creixent i ja compta amb 27 pilots en formació. El 2025 també va estar marcat per l'èxit en la posada en marxa de la 1a edició del Campionat d'Andorra de Muntanya virtual (CAAM Virtual) i de cara al futur es preveu ampliar el campus d’estiu i impulsar noves col·laboracions internacionals amb la FIA, consolidant l’ACA com a referent també en el motorsport digital. •

L’ACA transforma el model de soci amb tres modalitats

més simples i adaptades a la nova mobilitat

SOCIS AMB CARNET OR L'ASSEMBLEA TAMBÉ HA RESERVAT UN ESPAI PER A LA TRADICIÓ I L'AGRAÏMENT ATORGANT EL CARNET D'OR ALS SOCIS SR. JOSEP ANTONI ALBÓS MELCIÓN, SR. JOAN GABRIEL ESTANY I SR. JOSEP TOMÀS ROCA. AQUEST GUARDÓ, LLIURAT PER LA JUNTA DIRECTIVA DE L'ACA, ÉS EL RECONEIXEMENT A LA CONFIANÇA QUE AQUESTES PERSONES I LES SEVES FAMÍLIES, HAN DIPOSITAT EN EL CLUB AL LLARG DE TANTS ANYS.

Créixer en l’era digital,

COM INFLUEIXEN LES PANTALLES EN ELS NOSTRES FILLS?

EL CENTRE DE CONGRESSOS D’ANDORRA LA VELLA VA ACOLLIR LA CONFERÈNCIA “LES PANTALLES INFLUEIXEN EN COM PENSEN, SENTEN I ES RELACIONEN ELS NOSTRES FILLS. EN SOM PROU CONSCIENTS? EINA O JOGUINA? INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I MÓN DIGITAL”, UNA TROBADA QUE VA CONVIDAR FAMÍLIES, JOVES I PROFESSIONALS A REFLEXIONAR SOBRE L’IMPACTE DE LA TECNOLOGIA EN EL DESENVOLUPAMENT DELS MÉS JOVES.

Fotos: Noelia Farias

L’acte, organitzat pel Patronat de Dames de Meritxell, va comptar amb la participació del Dr. Francisco Villar Cabeza, psicòleg infantil i juvenil i una de les veus més reconegudes en l’àmbit de la salut mental dels adolescents. La sessió també va reunir diverses autoritats institucionals, entre elles la ministra de Salut, Helena Mas, i el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, així com consellers comunals, famílies i adolescents interessats a aprofundir en un dels grans reptes educatius i socials del nostre temps.

Durant la seva intervenció, el Dr. Villar va abordar una qüestió clau, quin paper tenen les pantalles en la vida dels infants i adolescents i com influeixen en la seva manera de pensar, sentir i relacionar-se. L’especialista va destacar que la tecnologia forma part del nostre dia a dia i que, per tant, no es tracta tant de demonit-

zar-la com d’aprendre a utilitzar-la amb criteri i responsabilitat. La reflexió central de la xerrada va girar entorn d’una pregunta que interpel·la directament a famílies i educadors: som realment conscients de l’impacte que poden tenir els dispositius digitals

en el desenvolupament emocional i social dels joves? Segons Villar, la clau és entendre quan les pantalles es converteixen en una eina útil i quan passen a ser simplement una joguina que ocupa espais essencials per al creixement personal.

El Dr. Francisco Villar és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i especialista en psicologia clínica, formació que va completar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Actualment exerceix al Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, on treballa en l’atenció a joves amb trastorns de salut mental.

Doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva tesi doctoral es va centrar en la conducta suïcida en menors, un camp en què és un referent. Des del 2013 coordina el programa d’atenció a la conducta suïcida del menor a l’Hospital Sant Joan de Déu, una iniciativa pionera que ha impulsat diverses línies d’investigació i divulgació científica.

A més, forma part del grup assessor d’experts en prevenció del suïcidi del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de Catalunya i és investigador principal del grup de recerca sobre conducta suïcida en l’adolescència de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

La conferència va concloure amb un torn obert de preguntes, en què els assistents van poder compartir inquietuds i experiències sobre l’ús de la tecnologia a casa i a l’escola. •

La Setmana Tailandesa

La protagonista de l’esdeveniment va ser la xef Dominique Souvandy, de Siam Shiki, que va oferir diferents sessions culinàries per mostrar l’essència d’una cuina coneguda pel seu equilibri de sabors, on es combinen dolç, àcid, picant i salat. Els assistents també van poder conèixer ingredients tradicionals i aprendre com incorporar-los a la cuina del dia a dia. A més, molts dels productes utilitzats durant les demostracions es podien trobar als mateixos establiments, facilitant així recrear a casa els sabors de Tailàndia.

L’esdeveniment va comptar amb el suport de l’Oficina de Asuntos Comerciales de Tailandia en España, representant del Department of International Trade Promotion (DITP), organisme del Ministeri de Comerç del Govern de Tailàndia, amb

PORTA ELS SABORS D’ÀSIA A ANDORRA

DEL 6 AL 15 DE MARÇ, ANDORRA VA ACOLLIR LA SETMANA TAILANDESA, UNA INICIATIVA GASTRONÒMICA QUE VA APROPAR AL PÚBLIC DEL PRINCIPAT LA RIQUESA CULINÀRIA I CULTURAL DE TAILÀNDIA. DURANT AQUESTS DIES, ELS CENTRES RIVER SANT JULIÀ I RIVER ENCAMP VAN ESDEVENIR L’ESCENARI DE DEMOSTRACIONS DE CUINA EN DIRECTE I DEGUSTACIONS QUE VAN PERMETRE DESCOBRIR ALGUNS DELS PLATS I INGREDIENTS MÉS EMBLEMÀTICS DE LA GASTRONOMIA TAILANDESA.

Fotos: Josep Repiso

Durant la Setmana Tailandesa també es van destacar segells oficials de qualitat com Thai Select, i el distintiu Thai Hom Mali Rice, que garanteix l’origen i la qualitat de l’autèntic arròs jazmín tailandès

la presència de Patricia Boto, International Trade Manager. També hi van participar Masaki Yukitomo, de S Colomer Casas, i diversos actors vinculats a la promoció de productes tailandesos.

Durant la Setmana Tailandesa també es van destacar segells oficials de qualitat com Thai Select, que certifica restaurants i productes que ofereixen autèntica cuina tailandesa, i el distintiu Thai Hom Mali Rice, que garanteix l’origen i la qualitat de l’autèntic arròs jazmín tailandès. •

LA CREU ROJA OMPLE LA

Bombonera de solidaritat

La jornada es va tancar amb 192 donacions

EL PAVELLÓ TONI MARTÍ VA ACOLLIR, EL PASSAT 23 DE MARÇ, UNA NOVA EDICIÓ DE LA CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG "LA JUGADA QUE SALVA VIDES". IMPULSADA

PER LA CREU ROJA ANDORRANA AMB LA COL·LABORACIÓ DEL BC MORABANC ANDORRA, EL GOVERN D'ANDORRA, EL SAAS I EL BANC DE SANG I TEIXITS, LA INICIATIVA VA TORNAR A TRANSFORMAR LA BOMBONERA EN UN ESPAI DE SOLIDARITAT, COMPROMÍS I CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA.

Fotos: Reinaldo Márquez

La jornada es va cloure amb un total de 192 donacions de sang, de les quals 182 van ser efectives i 10 van correspondre a oferiments. A més, 28 persones es van sumar com a nous donants. El director general de la Creu Roja Andorrana, Jordi Ribes, havia fixat l'objectiu de superar les 200 participacions, en línia amb els resultats de l'any anterior. Tot i no assolir aquesta xifra, el balanç final consolida una resposta molt positiva i reforça l'estabilitat de les donacions al país. "L'objectiu era mantenir les xifres de l'any passat i donar continuïtat a aquestes campanyes al territori", va afirmar.

Per part del BC MoraBanc Andorra, el president Gorka Aixàs va destacar el paper del club com a altaveu social i la importància d'apropar iniciatives com aquesta a la ciutadania. Per la seva banda, la ministra de Salut, Helena Mas, va posar en relleu el caràcter col·lectiu de la jornada i el valor d'un gest que impacta directament en el sistema sanitari. •

Amb la Centraleta Cloud, podràs gestionar les comunicacions de la teva empresa siguis on siguis, des del teu mòbil, tauleta o ordinador.

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN EL

3r European Open Andorra

EL PAVELLÓ DE L’ESCOLA ÀGORA ANDORRA INTERNATIONAL SCHOOL, A LA MASSANA, VA ACOLLIR LA TERCERA EDICIÓ DE LA COMPETICIÓ INTERNACIONAL DE ROBÒTICA EUROPEAN OPEN ANDORRA, IMPULSADA PER ANDORRA TELECOM, QUE VA APLEGAR UN TOTAL DE 194 JOVES PROCEDENTS DE 9 PAÏSOS, CONSOLIDANT-SE COM UNA CITA DE REFERÈNCIA EN L’ÀMBIT DE LA ROBÒTICA EDUCATIVA A EUROPA. Fotos: Xavi Pujol

Durant dues jornades, el pavelló va viure un ambient vibrant, amb grades plenes de familiars i aficionats que van animar els participants, tant en les rondes classificatòries de dissabte com en les semifinals i finals de diumenge. Els grans protagonistes de la competició van ser els equips Innova’t Dragons, en la categoria IQ; i INT, en la categoria V5; que es van alçar amb el premi d’Excel·lència, el màxim reconeixement del torneig.

En la categoria IQ (adreçada a alumnes de primària i primers cursos d’ESO), es van lliurar diversos guardons, entre els quals destaquen el Premi Teamwork, compartit entre The Points (Finlàndia) i Innova’t Dragons (Espanya), així com el Premi Skills per a Brain Storm Jr (Turquia) i el Premi Disseny per a MINI 3D (Andorra).

Pel que fa a la categoria V5 (dirigida a estudiants de secundària i batxillerat), l’equip Free Riders (Kazakhstan) va destacar amb els premis Skills i Disseny, mentre que el Premi Torneig va ser per a AutoVortex (Romania) i el Premi Excel·lència per a INT (Regne Unit).

Des d’Andorra Telecom, el director general va posar en relleu la importància d’aquest tipus d’iniciatives, destacant que permeten als equips del país competir amb participants europeus de gran nivell, aprendre dels millors i incrementar la seva motivació.

També va subratllar que esdeveniments com aquest contribueixen a posicionar Andorra com un país compromès amb la ciència i la tecnologia.

L’evolució de la competició ha estat notable: si en la seva primera edició, el 2024, hi van participar 23 equips de 3 països, en aquesta tercera edició s’ha assolit una xifra de 38 equips i més de 190 participants procedents de 9 països.

Andorra Telecom continua apostant per la formació en robòtica i innovació entre infants i adolescents a través de competicions com la Lego League, la World Robot Olympiad i aquest European Open Andorra. L’objectiu és fomentar les vocacions STEAM i proporcionar als joves eines clau com ara el pensament computacional, la programació o el disseny de robots, contribuint així a una educació més competencial i multidisciplinària. •

Andorra Telecom continua apostant per la formació en robòtica i innovació entre infants i adolescents a través de competicions com la Lego League, la World Robot Olympiad i aquest European Open Andorra

3r Fòrum Andbus Solidari,

CONNEXIÓ CLAU

ENTRE EMPRESES

I ONG

ANDBUS IMPULSA LA TERCERA EDICIÓ DEL FÒRUM ANDBUS SOLIDARI, UNA INICIATIVA QUE JA S’HA CONVERTIT EN UN ESPAI CLAU PER CONNECTAR EMPRESES I ENTITATS SOCIALS A ANDORRA, AMB L’OBJECTIU D’IMPULSAR PROJECTES D’ALT IMPACTE I GENERAR ALIANCES DURADORES.

Fotos: Arxiu DS 2025 - Pablo Ledesma Aerofilm369

Impulsat per Andbus, amb la col·laboració d’Andtropia i el suport de diverses empreses compromeses, el fòrum s’ha convertit en un espai de connexió dins del país. La seva proposta és crear un punt de trobada on el teixit empresarial pugui conèixer, valorar i donar suport a iniciatives socials amb capacitat real de transformació.

Els resultats de les dues primeres edicions evidencien aquesta evolució. En només dos anys, el Fòrum ha aconseguit mobilitzar 24 projectes socials, abordant àmbits tan diversos com la salut mental, la inclusió social, el suport a famílies vulnerables, la discapacitat o la cooperació

Membres de les ONGs participants al 2n Fòrum Andbus Solidari i el CEO d’Andbus.

internacional. En l’àmbit econòmic, la iniciativa ha recaptat un total de 25.000 euros, gràcies a la implicació d’empreses com Andbus, Andorra Telecom, Grup Cierco Business, Sisè Grau Blended Media, Grup Bomosa, Inlingua o MCA Assessors, entre d’altres.

Més enllà de les xifres, el valor diferencial del Fòrum rau en el seu enfocament estratègic. No es tracta únicament de finançament, sinó de generar connexions sòlides i duradores. En aquest sentit, el Fòrum actua com una plataforma de visibilització per a les ONG, facilita la creació d’aliances i impulsa una cultura empresarial més compromesa amb l’entorn social.

La tercera edició, prevista per al mes de setembre, arriba amb la voluntat de fer un pas més en aquesta direcció. Actualment, ja s’ha obert el període d’inscripció per a la presentació de projectes socials, que es podran enviar fins al 30 d’abril de 2026 a través d’un formulari habilitat per l’organització. Hi poden participar entitats andorranes amb iniciatives tant d’àmbit local com de cooperació internacional.

Actualment, ja s’ha obert el període d’inscripció per a la presentació de projectes socials, que es podran enviar fins al 30 d’abril de 2026 a través d’un formulari habilitat per l’organització

Una vegada finalitzat el termini, els projectes seleccionats iniciaran un procés d’acompanyament i mentoratge que els permetrà preparar de manera òptima la seva presentació davant d’empreses i agents clau. Aquest suport previ és un dels elements més valorats del fòrum, ja que contribueix a millorar la qualitat de les propostes i augmenta les seves possibilitats d’èxit. •

SEXUALITAT femenina desigiconnexió, el nou erotisme Primavera, Femení A

MB L’ARRIBADA DE LA PRIMAVERA, NO NOMÉS ES TRANSFORMA EL PAISATGE. TAMBÉ EL COS. ELS DIES S’ALLARGUEN, L’ENERGIA CANVIA I, GAIREBÉ SENSE ADONAR-NOS-EN, S’ACTIVA UNA SENSACIÓ SUBTIL D’OBERTURA, DE VITALITAT I DE CONNEXIÓ AMB UNA MATEIXA. EN AQUEST CONTEXT, TAMBÉ EL DESIG ES DESPERTA. PERÒ NO HO FA DE QUALSEVOL MANERA.

Durant anys, la sexualitat s’ha entès des d’un model ràpid, directe i sovint orientat al resultat. Avui, però, cada vegada més veus parlen d’un canvi profund, una nova manera d’entendre el plaer, més conscient, més connectada i més real

Moltes dones ja no busquen complir expectatives ni seguir ritmes externs. El que volen és sentir. Sentir-se presents, escoltades i connectades amb el seu propi cos.

MAenys pressa,

vui, parlar de sexualitat femenina és parlar de llibertat, autenticitat i elecció

Ja no es tracta de pressa ni d’intensitat immediata, sinó de presència. De fet, una de les tendències més destacades és el que alguns experts anomenen “sexualitat conscient”: una manera de viure el desig on el cos, la respiració i les sensacions guanyen protagonisme per sobre de l’objectiu final.

Apareixen també nous conceptes com el "sexe càlid", una forma d'intimitat més lenta, més suau i més connectada emocionalment, que prioritza el vincle i el benestar per damunt del rendiment. O experiències com el cuddlegasm, que

reivindiquen el poder del contacte, de les carícies i de la proximitat com a font real de plaer i calma. Aquí, el plaer no neix de la intensitat immediata, sinó de la connexió sostinguda. És un erotisme que no busca impressionar, sinó connectar.

La denominada sexualitat conscient posa el focus en l'experiència, no en el resultat. Implica estar present, escoltar el cos i habitar cada sensació sense anticipar-se. No es tracta de "fer", sinó de sentir. La respiració es torna més lenta, el ritme s'adapta i el cos deixa de ser una eina per convertir-se en protagonista.

El plaer deixa de ser una meta

I en aquest recorregut, petits detalls prenen força: una respiració compartida, una carícia sense pressa, una atmosfera cuidada. Elements que, sense fer soroll, transformen completament l'experiència. Perquè, en el fons, el que està canviant no és només la manera de viure la sexualitat. És la manera de viure el cos, el temps i la connexió amb una mateixa.

Aquí van algunes pràctiques per fer amb la teva parella:

1. Respiració sincronitzada: abans de començar, atureu-vos uns minuts. Respireu junts, lentament, mantenint el contacte visual. Això ajuda a reduir l'activació mental i a crear una connexió immediata.

2. Ritme lent i sostingut: reduir la velocitat augmenta la sensibilitat. Moviments més lents permeten al cos percebre millor les sensacions i intensificar el plaer.

3. Atenció plena al tacte: explorar el cos sense pressa i sense objectius clars. Centrar-se en la textura de la pell, la temperatura, la pressió. El focus no és arribar a un punt concret, sinó habitar cada moment.

4. Contacte visual conscient: mirar-se durant la intimitat pot generar una connexió emocional molt profunda i augmentar la presència.

5. Privació sensorial suau: utilitzar un antifaç o reduir estímuls visuals pot intensificar altres sentits com el tacte i l'oïda, fent l'experiència més intensa.

El cos, finalment, deixa de ser un mitjà per arribar a alguna cosa i es converteix en el centre de l'experiència. I és aquí on tot encaixa. Perquè la primavera no només desperta el desig. El redefineix.

Així no es crea patrimoni: la gran confusió de les finances personals

Hi ha una gran confusió en tot el món de l’educació financera. Una confusió que costa a moltes persones temps, esforç i diners. I el pitjor és que aquesta confusió és aprofitada constantment per bancs, assessors financers, cursos d’internet, experts i fins i tot alguns mitjans que parlen sobre finances personals.

Si realment vols entendre com funciona el món dels diners, hi ha una idea clau que has de tenir clara des del principi. Deixa’m fer-te una pregunta molt simple:

Tu estàs intentant crear patrimoni… o simplement mantenir-lo? Perquè no és el mateix. I entendre aquesta diferència pot canviar completament la teva relació amb els diners.

LA GRAN CONFUSIÓ: CREAR PATRIMONI VS. MANTENIR PATRIMONI

En el món dels diners hi ha dues habilitats totalment diferents. La primera és crear patrimoni. És a dir, generar diners, construir capital, passar de zero a tenir alguna cosa.

La segona és mantenir o gestionar aquest patrimoni. Quan ja tens diners, el repte és invertir-los, protegir-los i fer-los créixer, a poc a poc. Sembla una diferència petita, però no ho és.

QUIN ÉS EL PROBLEMA?

Que molta gent intenta crear patrimoni utilitzant estratègies pensades per mantenir-lo.

Per exemple:

• Fer cursos d’inversió en borsa sense tenir estalvis.

• Comprar una acció, cripto, etc. perquè algú t’ho recomana.

• Buscar estratègies sofisticades d’inversió. Tot això està molt bé… Però està pensat per a persones que “ja” tenen diners.

Primera idea clau: el patrimoni es crea activament. Avui dia està molt de moda la idea dels ingressos passius. A tothom li encanta. Treballar poc i guanyar molt. Però femnos una pregunta sincera: Quantes persones coneixes que hagin creat una fortuna sense fer res?

LA GRAN MAJORIA DE PERSONES QUE HAN CREAT PATRIMONI HO HAN FET:

• treballant

• creant un negoci

• desenvolupant habilitats

• aportant valor a la societat

És a dir, de manera activa. Els ingressos passius poden existir. Però normalment arriben després, quan ja tens capital. Primer es crea el patrimoni. Després es gestiona.

Segona idea clau: el patrimoni neix d’una simple diferència Hi ha una fórmula molt senzilla que explica l’origen de qualsevol patrimoni. És aquesta:

INGRESSOS – DESPESES = ESTALVI

Si gastes tot el que guanyes, el patrimoni és zero. Encara que guanyis molt. Coneixes persones amb: cotxes espectaculars, restaurants cars i vacances increïbles, però que en realitat no tenen patrimoni? És perquè gasten tot el que guanyen. En canvi, altres persones que guanyen menys poden acabar acumulant patrimoni simplement perquè gasten menys del que ingressen.

Informació oferta per Ignacio Timón Myandbank

TRES SITUACIONS FINANCERES MOLT HABITUALS

Ara bé, no tothom està en la mateixa situació. Podem simplificar molt la vida real en tres tipus de persones. En quin et trobes tu?

Persones amb ingressos baixos:

Si guanyes poc, la capacitat de crear patrimoni és limitada.

El marge entre ingressos i despeses és petit.

On es troba la clau aquí?

• controlar les despeses

• viure amb certa frugalitat

• intentar estalviar tant com sigui possible

I, sobretot, una cosa molt important: buscar maneres d’augmentar els ingressos.

Això permet generar més diners que un salari tradicional. Evidentment, si surt bé, si no també pots perdre el que hagis invertit. Però aquí també hi ha una condició important: quan el negoci genera diners, cal guardar-ne una part important. No gastar-ho tot. Molts negocis generen molts diners que després desapareixen en estil de vida.

LA PREGUNTA QUE T’HAS DE FER

Després de tot això, hi ha una pregunta clau. Estàs intentant crear patrimoni o simplement gestionar diners que encara no tens? Si encara no tens capital, la prioritat és molt més simple:

1. Guanyar més diners

2. Gastar menys del que guanyes

3. Estalviar de manera constant

UN COP TINGUIS AIXÒ CLAR, ÉS HORA D’INVERTIR-HO.

Empresaris o emprenedors Professionals amb decentsingressos

Moltes persones tenen una bona carrera professional i ingressos relativament estables. Guanyen relativament bé. Però sovint cometen un error. Comencen a obsessionar-se amb: invertir en borsa, comprar pisos i estratègies d’inversió complicades i deixen de costat el fet d’augmentar encara més la seva capacitat d’ingressos i estalviar una part important del que guanyen. Una combinació de tot és el que realment construeix patrimoni.

2

3

Si mires les grans fortunes del món, trobaràs un patró clar. Moltes provenen de negocis propis. Per què? Perquè un negoci té una característica única: no té un sostre clar d’ingressos.

Pots:

• créixer

• contractar gent

• utilitzar tecnologia

• escalar el negoci

Papers, l'app de comptabilitat d'Andorra

L’APP PER GESTIONAR TOTA LA TEVA COMPTABILITAT DES DEL MÒBIL

El seu gran diferencial és una app de comptabilitat desenvolupada íntegrament per l'equip de Papers, pensada per simplificar processos i eliminar la dependència del paper. A través del mòbil i l'ordinador, els usuaris poden escanejar tiquets, gestionar factures, consultar dades financeres i accedir a tota la documentació de la seva empresa en temps real. Gràcies a la integració d'intel·ligència artificial, el sistema és capaç de llegir automàticament els documents i extreure'n la informació clau, optimitzant la gestió diària i reduint significativament el temps operatiu. A més, l'aplicació es pot descarregar i utilitzar gratuïtament durant dues setmanes, cosa que permet als usuaris provar-la i entendre tot el seu potencial.

Tot i la seva base tecnològica, Papers no és només una app. Un dels seus valors essencials és la combinació entre tecnologia i equip humà. Darrere de la plataforma hi ha comptables que validen la informació, assessoren els clients i resolen qualsevol necessitat a través d’un xat directe integrat.

MALTA, EL PRIMER PAS CAP AL CREIXEMENT GLOBAL

El que va començar com un projecte s'ha convertit en una empresa en plena expansió. Papers ja compta amb presència a Malta, on ha replicat el seu model amb un equip propi especialitzat en creació d'empreses i comptabilitat, capaç d'atendre clients en anglès, francès, castellà i català. Més enllà

Nascuda de la unió del talent tecnològic i empresarial, Papers representa una nova manera d’entendre la comptabilitat. No es tracta d’una gestoria tradicional, sinó d’una plataforma tecnològica pròpia que redefineix completament la relació entre empresa i comptable, adaptant-se a les necessitats reals del món actual.

de l'expansió geogràfica, aquesta aposta respon a una visió clara sobre el talent, no es tracta només de créixer en volum, sinó de construir un equip sòlid, motivat i amb projecció

En aquest context, Malta s'ha convertit en una oportunitat clau per als empresaris d'Andorra, ja que combina l'accés a eines digitals com Stripe, PayPal o Revolut —inexistents al país— amb un gran avantatge fiscal: un impost de societats del 5%. A través de Papers, poden crear-hi una empresa i accedir fàcilment a aquestes solucions, mantenint alhora la seva estructura a Andorra.

PAPERS TRANSFORMA

LA COMPTABILITAT

TRADICIONAL EN UNA EXPERIÈNCIA DIGITAL, ÀGIL I ADAPTADA A LES

NECESSITATS REALS DE LES EMPRESES D'AVUI

L'app de comptabilitat ja està a Andorra

UN EQUIP D’ALT VALOR

Actualment, l'empresa suma un equip de 12 professionals entre Andorra i Malta, amb una forta aposta pel talent i la flexibilitat. El seu model de creixement es basa en un equip altament qualificat i especialitzat, capaç d'aportar valor real gràcies a la tecnologia. L'objectiu, és clar, créixer de manera intel·ligent, optimitzant processos i automatitzant tasques repetitives. Aquesta manera de treballar permet redefinir el rol del comptable, allunyant-lo de tasques mecàniques per convertir-lo en un veritable assessor. Alhora, aquesta eficiència operativa es tradueix en una proposta més competitiva per al client, tant en qualitat com en preu. En aquest context, Papers, considera que no té una competència directa a Andorra. El seu model és diferent del de les gestories tradicionals, quan un client nou fa el canvi, es troba amb una manera de treballar completament nova, més àgil i digital. Aquesta diferenciació, sumada a la seva tecnologia pròpia i capacitat d'adaptació constant, posiciona l'empresa com un actor únic dins del mercat andorrà.

Amb milers de descàrregues de l'App i una valoració molt positiva per part dels usuaris, Papers s'ha posicionat com una solució innovadora en un mercat on pràcticament no té competència directa. La seva capacitat d'adaptació ràpida als canvis legislatius, gràcies a una tecnologia pròpia, i una proposta accessible, la converteixen en una eina clau per a tota mena d’empreses. •

LA CLAU DE PAPERS ÉS

L'EQUILIBRI ENTRE

TECNOLOGIA I PERSONES, UNA PLATAFORMA

AVANÇADA AMB UN EQUIP HUMÀ QUE

ACOMPANYA, VALIDA I ASSESSORA

Un espai de benestar a mida dins de casa

Convertir la llar en un refugi de benestar és cada vegada més accessible gràcies a solucions modulars que s’adapten a qualsevol espai. Amb dissenys càlids i materials naturals, aquests espais integren tecnologia com il·luminació ambiental o sistemes d’àudio per potenciar la relaxació. El resultat és una experiència immersiva que combina confort, estètica i funcionalitat en un entorn pensat per desconnectar del ritme diari.

Amb múltiples configuracions i un disseny càlid i refinat, s’adapta a qualsevol espai, integrant-se amb elegància i oferint una experiència de benestar completa sense renunciar al confort.

Sauna Finlandesa

Un espai íntim que uneix disseny i tecnologia per oferir una experiència de relaxació completa.

#SomJocor

SAUWA : ®

Durant dècades, el sector del wellness ha tractat la sauna com un simple accessori: una cabina elèctrica passiva en un racó de l’spa. Tanmateix, a mesura que la ciència del benestar avança, estem redescobrint que la veritable vitalitat no resideix en la calor lineal, sinó en el contrast tèrmic guiat i en la puresa dels elements orgànics.

En un mercat tan competitiu com el del Principat, la diferència entre un servei convencional i una experiència memorable rau en l’autenticitat. Per això, SAUWA® aterra a Andorra per elevar aquest estàndard, transformant la percepció de la sauna tradicional en un ritual de precisió científica i luxe experiencial.

El que defineix SAUWA® és un model de benestar d’autor basat en el “reset” biològic

La revolució del benestar tèrmic que redefineix el luxe hoteler a Andorra

L’“EFECTE SAUWA”: PER QUÈ LA CIÈNCIA TORNA ALS ORÍGENS

El que defineix SAUWA® és un model de benestar d’autor basat en el “reset” biològic. La clau del seu èxit —ja contrastat a l’Hotel Coma Bella— es recolza en tres pilars fonamentals que la distingeixen de qualsevol oferta estàndard:

Calor infraroja de llenya: A diferència dels sistemes elèctrics, la combustió de llenya emet una calor infraroja natural que penetra profundament en els teixits, aconseguint una desintoxicació orgànica superior.

La mestria del sauna master (aufgussmeister): La figura del mestre certificat és l’arquitecte de l’experiència. No és un acte solitari, sinó un ritual dirigit que controla la humitat, el vapor i la fitoteràpia per maximitzar els beneficis terapèutics.

La regla del tres i el contrast real: Un protocol estricte de tres cicles d’escalfament seguits d’immersions en aigües fredes (entre 1°C i 10 °C). Aquest xoc tèrmic actua com una “gimnàstica vascular” que enforteix el sistema immunitari, allibera endorfines i regula la melatonina per a un descans reparador.

UN

IMPACTE BIOLÒGIC QUE ES VEU (I SE SENT)

El ritual SAUWA® no només ofereix relaxació; genera una resposta neuroquímica immediata. Els hostes experimenten pics de dopamina i una millora visible en la tonificació dels teixits. Per tancar el cercle sensorial, l’experiència culmina amb un reequilibri hídric i un fermall gastronòmic exclusiu: un tast de formatges maridats amb les prestigioses melmelades de mostassa Wolfram Berge Delikatessen.

OPORTUNITAT PER A ESTABLIMENTS D’AVANTGUARDA

SAUWA® no és només un servei extern; és un segell d’excel·lència. Després de l’èxit de la seva primera ubicació, la marca inicia la seva fase d’expansió selectiva en localitzacions estratègiques d’Andorra.

Convidem els establiments hotelers que vulguin liderar la nova avantguarda del wellness a integrar aquest model d’èxit. Oferim serveis especialitzats de:

• Auditoria d’espais de benestar. Optimització d’actius existents en experiències d’alt rendiment biològic.

• Acreditació i provisió de Sauna Masters certificats. Formació contínua en noves tendències, aromateràpia avançada i tècniques Aufguss d’avantguarda sota l’estàndard SAUWA®.

• No permeti que la seva zona d’aigües sigui un espai passiu. Converteixi el seu hotel en un santuari on el rigor professional i la tradició es troben per oferir resultats reals.

EL NOU ESTÀNDARD DE LA SALUT I LA RECUPERACIÓ A ANDORRA

Experimenti l’excel·lència del ritual nòrdic més autèntic a l’Hotel Coma Bella (novembre–abril): una experiència de salut privada on el nostre Mestre de Sauna el guia, pas a pas, cap a una recuperació profunda i revitalitzant.

Alta hostaleria a Andorra: elevi el nivell de les seves instal·lacions amb aquest exclusiu servei VIP i converteixi el benestar integral en el seu veritable segell de distinció.

Instal·lacions de SAI’s amb tecnologia

SOCOMEC

Ara fa 26 anys que va néixer l’empresa Sistemes i Processos de Continuïtat Elèctrica (SIPCE), fruit de la necessitat que una companyia com SOCOMEC pogués disposar d’un servei tècnic qualificat dins del Principat. Els seus productes d’alta qualitat estan pensats per proporcionar energia sense interrupcions. Es tracta dels Sistemes d’Alimentació Ininterrompuda (SAI), que, tot i la seva eficàcia, són crítics per a les instal·lacions elèctriques i, per tant, requereixen un servei eficient per garantir la continuïtat als clients. Aquesta necessitat va ser clau perquè el projecte pogués tirar endavant.

Deu anys més tard, SIPCE va ampliar els seus àmbits de negoci per oferir més solucions d’energia de qualitat.

Eficiéncia energética i mobilitat elèctrica

En aquest sentit, va establir un acord estratègic amb CIRCUTOR, fabricant i referent mundial en productes com bateries de condensadors per eliminar l’energia reactiva, filtres per reduir els harmònics, sistemes de control per energètic, diferencials programables i rearmables, així com carregadors per a vehicles elèctrics.

Aquest acord va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de SIPCE, ja que li va permetre diversificar la seva oferta i consolidar-se com a soci de confiança per a empreses i institucions que busquen solucions integrals en eficiència energètica. A més, va obrir la porta a noves oportunitats en sectors emergents com la mobilitat elèctrica i les instal·lacions fotovoltaiques, reforçant el compromís de l’empresa amb la sostenibilitat i la innovació.

+376 822 030

• Antic Carrer Major, 17, baixos, Andorra la Vella

cobrint aquest mateix espai, però amb un escenari tecnològic molt més complex i exigent. En aquest context, ha sabut adaptar-se a les noves demandes del sector, incorporant solucions innovadores en protecció elèctrica, qualitat de subministrament i eficiència energètica. Amb una clara vocació de servei.

Assisténcia técnica permanent

Actualment, és el servei tècnic oficial les marques Socomec i Circutor al Principat d’Andorra. Compta amb un equip professional i especialitzat que ofereix servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, amb una experiència avalada per la confiança dels seus clients. A més, aposta per la formació contínua i la incorporació de noves tecnologies, fet que li permet garantir una resposta ràpida, segura i adaptada a les necessitats de cada projecte. La seva trajectòria consolida l’empresa com a referent en el sector, amb un compromís ferm amb la qualitat, la sostenibilitat i la innovació.

alls d’energia

Cirprotec i IMA al teu servei.

A més, distribueix productes d’altres marques com CIRPROTEC, especialista en protecció contra el llamp i les sobretensions, del grup Mersen — líder global en protecció elèctrica en instal·lacions d’edificis residencials, emmagatzematge fotovoltaic, mobilitat elèctrica i enllumenat exterior — i IMA, que garanteix solucions magnètiques eficients amb un mínim impacte ambiental, dedicada als estabilitzadors de tensió.

SOFISTICACIÓ SENSE ESFORÇ

d'ABRIL

L'abril arriba carregat d'estil i personalitat, amb una clara aposta per una elegància contemporània que equilibra tradició i tendència. Observem com la sastreria es reinventa amb siluetes més relaxades, mentre que el minimalisme i el luxe discret es consoliden com a grans protagonistes. El resultat és una selecció que reflecteix seguretat i identitat, on cada proposta interpreta l'elegància des d'un enfocament propi, però amb un denominador comú: la sofisticació sense esforç.

La Romanela Amato llueix un vestit llarg negre de línia minimalista, amb escot tancat i una obertura lateral, juntament amb una estola de pèl que reforça l'efecte luxe i aporta volum al conjunt. El look es completa amb sandàlies fines de taló alt en negre, mantenint una estètica elegant i depurada. Aquest estil s'alinea clarament amb les tendències actuals, que recuperen el glamur clàssic reinterpretat, amb referències a l'Old Hollywood, el minimalisme sofisticat on menys és més.

L’Ángela Giménez destaca amb un conjunt de ratlla diplomàtica on les línies verticals estilitzades i les ulleres X L aporten un aire sofisticat, un clar exemple del power tailoring. El Josep Àngel opta per un vestit fosc que reforça una presència sòbria i refinada, alineada amb la sastreria clàssica atemporal. Tots dos aposten per conjunts elegants en tons blaus, amb camisa blanca com a base impecable, però trenquen el formalisme amb calçat més informal que aporta frescor i personalitat. El resultat és un look equilibrat i sofisticat, amb una clara influència del tailoring relaxed, que reflecteix seguretat, joventut i una manera d'entendre l'elegància molt alineada amb les tendències actuals. El Bartumeu Gabriel opta per un estil smart casual refinat, combinant peces de sastreria amb elements més relaxats que aporten frescor i modernitat, mentre que l’Anna Traveria defensa un minimalisme impecable amb un vestit negre de línia neta que transmet seguretat, estil i subtilesa.

La Lydia Quintana aposta per un vestit negre ajustat, tipus bodycon, combinat amb sandàlies de taló i una estètica més atrevida i nocturna.

La María Anita porta un conjunt de sastreria en to fosc amb americana oversize i pantaló fluid, que trenca amb un top en to vermell reflectint clarament la tendència del power suit. L’Audy llueix un vestit midi en blau marí amb volum i estructura que transmet elegància clàssica amb un gir modern gràcies al tall i al teixit, alineat amb la tendència del quiet luxury

La Cristina opta per un look en tons neutres amb americana blanca de tall net combinada amb pantaló negre, creant un contrast clàssic i molt afavoridor. El Marc Pintat es decanta per un estil smart casual, aconseguint una imatge cuidada però desenfadada. Els dos estilismes connecten amb les tendències actuals de quiet luxury.

L'Alain Cabanes aposta per un look clàssic amb americana negra i pantaló gris que transmet elegància. El Pepi Pintat porta una proposta més relaxada amb americana blau marí, camisa blanca i texans, que reflecteix la tendència del smart casual. La Cande Moreno llueix un estil més contemporani amb americana oversize, top transparent i pantaló ample de línia fluida. El Joan Verdú es decanta per un look jove i desenfadat amb jaqueta fosca, samarreta blanca i pantaló casual amb vambes, molt alineat amb l'estètica urbana actual. La ministra Mònica Bonell llueix un vestit negre midi de línia neta i ajustada que recupera l'elegància clàssica femenina amb un aire sobri i sofisticat.

L'Elena Redondo llueix un vestit llarg en to nude amb cos negre de màniga llarga que crea un contrast equilibrat amb una silueta fluida que aporta moviment i refinament. La Yolanda Solà presenta un look total black amb abric tipus trench cenyit a la cintura que estructura la figura combinat amb botes altes que reforcen el caràcter contemporani del conjunt.

A l'esquerra, aposta per un look en to blau que aporta estructura, combinat amb pantaló ample i s'alinea amb la tendència de peces arquitectòniques. A la dreta, una proposta refinada amb brusa setinada en to xocolata i pantaló palazzo en to cru que destaca per la seva caiguda i moviment.

Els tres protagonistes projecten una imatge d'elegància institucional amb un estil refinat i coherent amb un entorn formal, on predomina una estètica clàssica reinterpretada amb sensibilitat contemporània. La Noemí aposta per un look de sastreria femenina en negre. La Carine llueix un vestit negre de tall recte i llargada midi amb textura subtil i acabat sofisticat. El Marc porta un clàssic vestit fosc amb camisa blanca i corbata, impecablement ajustat, que respon a la sastreria tradicional masculina.

A l'esquerra trobem un look quiet luxury amb un trench llarg en to beix, camisa blava i pantalons blancs. A continuació porta un conjunt de punt en gris, combinat amb una armilla embuatada clara i sabatilles esportives fent referència al lazy luxury. Al costat llueix un blazer gris oversize, amb top blanc i pantalons ajustats del mateix to, un sporty chic en tota regla. A la dreta podem observar un look oversize tailoring amb el blazer amb top en to granat i pantalons blancs, amb sabates en tons marrons.

El Xavier Jordana defensa un vestit clàssic en to fosc que transmet formalitat. Amb la Clara Pintat decobrim un look femení que juga amb el contrast entre una brusa estampada en blanc i negre, amb volum i moviment, i uns pantalons negres ajustats que equilibren la silueta. La secretaria de l’ambaixada Italiana a Madrid, Antonietta Cornacchia, llueix una sastreria femenina en negre amb pantaló ample i americana estructurada combinada amb top blanc. El Marc Cornella llueix un vestit gris amb camisa blanca i corbata de quadres que aporta un toc més dinàmic, alineant-se amb una sastreria masculina que evoluciona cap a textures i patrons subtils.

L’Anna García llueix un total look negre amb vellut que aporta textura i sofisticació, que trenca amb una peça bicolor que introdueix contrast. El Gabriel Bartumeu vesteix un estil casual refinat amb jaqueta tipus bomber en to fosc, camisa clara i pantalons beix, que reflecteix la tendència del smart casual.La Marisa aposta per una proposta sofisticada amb americana tipus vestit en negre, de tall estructurat i amb detall de pèl a les espatlles, que eleva el look amb un toc glam. El Xavier Espot porta un conjunt clàssic amb americana en to verd fosc, camisa blanca i pantaló blau marí, que aporta una variació cromàtica dins de la formalitat tradicional.

TROBA LA MILLOR COL·LECCIÓ PER A LES TEVES CELEBRACIONS

La Soledad Barias porta una faldilla ampla i fluida que marca el retorn de les siluetes amb moviment. Els tons neutres i càlids reforcen la tendència earth tones. El Kilian García llueix amb una camisa de quadres amb gorra i sneakers per un estil relaxat i actual. L'Elizabeth Clapés aposta per un conjunt monocrom en punt, una de les grans apostes del moment: còmode, net i elegant.

La Núria Gómez destaca amb un look fluid amb capes i teixits suaus

Santallucia llueix una combinació desenfadada amb texana i pantaló que introdueix color i frescor. La Nuría Falcó interpreta una proposta més atrevida amb blazer estampada tipus blanca i pantaló efecte pell, que aporta força. El Carles Visa presenta un estil casual net amb camisa blanca i pantaló clar que transmet naturalitat i equilibri. El ministre Jordi Torres porta un look masculí relaxat amb jaqueta de punt i texans, molt alineat amb la tendència una proposta minimalista amb camisa blanca i pantaló negre ample, que reforça l'elegància sense esforç.

La Edith Quirós llueix un look lluminós amb jersei en to crema amb pantalons de lluentons en daurat suau que aporten brillantor. La Maite Navarro aposta per una proposta equilibrada amb top en to bordeus ajustat i faldilla plisada negra de llargada midi. La Patricia Múgica aposta per un look que combina base total black amb vestit senzill i blazer en to fúcsia que introdueix un accent de color vibrant.

L'Amalia Marquet llueix una base de denim amb blazer fosc i toc de color al top reflectint un denim refined. Amb la Sandra Tomàs trobem un look total black amb abric llarg i pantaló ample allargant la silueta. L’Anna Font aposta per un estil modern i clàssic. La Lydia Adam porta una jaqueta verda d'estètica utilitària combinada amb pantaló beix i sabatilles, un look còmode, pràctic i molt alineat amb el dia a dia.

La Joana aposta per una silueta neta i estructurada seguint el timeless tailoring amb un abric llarg negre, peça clau del fons d'armari. El Ferran llueix un look construït a partir del layering, abric gris lleuger, jersei neutre i texans clars. El protagonisme en el Patrik Mils recau en el jersei marí amb logo discret, combinat amb texans i botins. Un look senzill, però molt efectiu, que transmet coherència i estil. L’Ariadna Castells porta una blazer negra combinada amb denim wide leg fent referència al casual tailoring una barreja de peces formals amb denim.

La Camila llueix una blazer estructurada, en to neutre, combinada amb shorts i stilettos amb mitjons visibles. Una proposta valenta que reinterpreta el tailoring en clau contemporània. La Dasha porta un trench coat combinat amb camisa blanca i denim fosc, fent referència al timeless staples. Mentre que a la dreta explora el oversized tailoring amb el blazer en to clar combinat amb pantaló ample i camisa blanca.

L'Alex articula el look a partir de capes molt ben construïdes. L'armilla en to neutre aporta volum i la camisa i els texans relaxats reforcen una estètica workwear actualitzada. L'Antonella llueix una jaqueta tipus aviador amb interior de borrec que introdueix textura i calidesa fent referència al look effortless chic, looks aparentment simples però molt pensats. A la dreta l'abric negre estructurat i la faldilla curta i les botes altes conformen un look monochrome dressing

A l'esquerra l'Erik Mils porta un polo Lacoste, fent honor a la marca Lacoste, amb microestampat geomètric que aporta dinamisme, combinat amb denim fosc, construint un look equilibrat i molt funcional. La Meritxell Julià llueix una camisa fosca Lacoste amb detall subtil combinada amb texans wide leg. La Cristina Rayo amb el blazer en to camel combinat amb denim i camisa blanca fa referència a un smart casual evolucionat. El Víctor Toro aposta per una parca amb volum, combinada amb pantalons cargo i botes robustes.

“Inverteix en Or, Inverteix en el teu llegat, Inverteix amb CIB.”

Una Companyia amb experiència des de l’any 1993 dirigida pel Gemmòleg expert Manel Castillo

Membre HRD (consell sup del diamant) Amberes. Col·legiat núm. 3139 Jorg

Per Emma Roch

RATLLES?

La resposta és:SÍ

Les ratlles tornen a marcar el ritme d’aquesta temporada amb una elegància renovada i inesperada. Lluny de la seva lectura més clàssica, es reinventen en jocs de proporcions, superposicions i contrastos que dialoguen entre el masculí i el femení. Des de siluetes de sastre amb aire relaxat fins a combinacions atrevides amb textures i esles ratlles esdevenen el fil conducperò despreocupat.

1_Camisa de ratlles de DOLCE & GABBANNA. 2_ Pantalons amples amb detalls daurats, d’ERMANNO SCERVINNO. 3_Cinturó de pell CELINE. 4_Bossa de ratlles de CHLOÉ amb detall de pell. 5_Barret de ràfia amb ratlles, de MAISON MICHEL. 6_Camisa de ratlles negres, d’H&M. 7_Collar de cercle amb diamants, de POMELLATO. 8_Ulleres de sol rodones, de CHLOE. 9_Blazer amb doble botonadura, de DOLCE & GABBANNA. 10_Bossa de LOEWE. 11_Botes blanques amb detalls, de STUART WEITZMAN.

Quan la temporada canvia, la moda es torna joc, contrast i actitud, amb el denim com a protagonista absolut en totes les seves versions. Aquest entretemps ens convida a experimentar amb textures, colors i peces icòniques que transformen qualsevol conjunt en una aparició memorable.

EL DENIM EN TOT

1_ Arracades Ines amb ametista, cornalina i vidre vermell, de SHIORI. 2_Vestit plisat amb mànigues ¾ de FENDI. 3_ Biker negra de tipus pell, de STRADIVARIUS. 4_Bossa amb vellut blau, de CHLOE. 5_Sabates de MANOLO BLAHNIK amb detall de pedreria. 6_Ulleres de sol amb detall daurat, de BOUCHERON. 7_ Els dissenys de LONGINES són d’un altre món. Aquest és Mini Dolce Vita.

Per Emma Roch

Vol em qu e el s t eu s projectes siguin reals

La teva assegurança de vida/estalvi et permetrà gestionar els teus estalvis en tot moment i gaudir-ne quan més ho necessitis.

Rendibilitat

En func ió d els t eus o bj ec ti us

Fl ex ibili t at total

Tu dec id eix es l’ ap ort ac ió

Fisca litat

Avantatges fiscals

Pri mes suplemen t àrie s

Aport ac io ns Extraordinàries

L iquidi tat

So l·lic it a els t eus es t al vi s

Transparència

U n e quip pro pe r

La col·lecció combina elegància atemporal i au dàcia subtil, convertint els volums en peces dinà miques que aporten sofisticació sense rigidesa. El resultat és un equilibri entre tradició i moder nitat, on cada volum redefineix el gest i l’actitud.

VOLUMS REDEFINITS

1_Col·lecció de primavera estiu 2026 de CHANEL. 2_Bossa de mà de PARFOIS. 3_Fermall de perles en forma de flor. 4_ Ulle res amb detall de perles, de CA ROLINA HERRERA. 5_Collar Bois de perles i charms , de DIOR. 6_Pinta amb funda Medusa 95, de VERSACE. 7_ Arracades amb perla de VALENTINO GARA VANI. 8_Col·lecció de primave ra estiu 2026 de CHANEL amb barreja de fibres i transparències. 9_ Jaqueta crop de tweed , de VE RONICA BEARD. 10_Rellotge d’or rosa de CHOPARD. THE EMBASSY ANDORRA. 11_Sa bates de tacó destalonat, de MI CHAEL KORS. 12_Diadema Gianni, de VERSACE.13_Carte ra de mà de FENDI en color beix.

LA NOVA ERA DELROMANTICISME

El romanticisme es transforma en un estil contemporani que combina delicadesa i força. Aquesta nova visió inte gra textures suaus, detalls florals i siluetes contrastos moderns, redefinint la feminitat i sofisticació. La temporada fusiona poesia creant looks que expressen identitat, on el romanticisme deixa de ser només estètica per convertir-se en una actitud.

1_Col·lecció ZIMMERMANN ESTIU 2026. 2_Penjador de cabells de MIU MIU. 3_Bossa Bloom mini, d’ERDEM. 4_Perfum de TOM FORD, Solei neig 5_ Mules de DIOR amb flor 3D. 6_La Col·lecció de la Desfilada de Moda Dona SS26.DOLCE & GABANNA. 7_ Jaqueta entallada amb botonadura atemporal de DOLCE & GABANNA. Bossa vermella de BALMAIN amb detalls daurats. 9_ Arracades de ceràmica, d’ACA CEREZO. 10_Collar d’eslavons, de MICHAEL KORS. 11_ Els sabots de pèl més buscats. MOU. 12_Ulleres de sol d’ANINE BING. 13_Vestit llarg fluid setinat. Coll halter i esquena oberta i caiguda. Faixí a la cintura. Obertura lateral de faldilla. De LADY PIPA. 14_ Bossa mini Lemon Airbag amb miralls, de GIAMBATTISTA VALLI. 15_ Braçalet d’or amb gemmes multicolor, de GRASSY. 16_Perles Epoque , de PAULET. 17_Pols il·luminador Meteorites Bloomong Glow, de GUERLAIN. 18_Brillant de llavis, de LANCOME.

Per Emma Roch

el teu millor 'reset' t'espera a la VALL

El millor TRACTAMENT ANTIEDAT i ANTIESTRÈS és caminar per un paisatge Patrimoni de la Humanitat

La primavera/estiu 2026 consolida una tendència clara: el pijama surt al carrer. Després del seu auge postpandèmia, la moda de descans es reinventa amb teixits com el setí, ratlles i siluetes que elegància. Firmes com Saint Laurent, Jacquemus o Dolce & Gabbana, amb la seva col·lecció Pyjama Boys, confirmen que vestir relaxat és, avui, sinònim de luxe contemporani.

PIJAMACORE

1_Saint Laurent, Officine Générale, Amiri, Dolce & Gabbana, Emporio Armani, White Mountaineering i Etro primavera / estiu 2026. 2_Camisa i pantaló de ratlles de popelina d’H&M. 3_Camisa i pantaló de ratlles de popelina d’H&M. 4_Cinturó trenat d’antelina de SANTA EULÀLIA. 5_Gavardina Chelsea de BURBERRY. 6_Flats de la casa UGG.

info@olympusrace.com

OBERTA A TOTHOM

Categories Open i Popular per a tots els nivells

@olympus_race_andorra

NOU VILLAGE AL TARTER

Sortida, arribada, obstacles finals i zona d’activitats

OLYMPUS KIDS

L’aventura també és per als més petits

MES QUE UNA CURSA, UNA EXPERÈNCIA

Aquest any és l’edició més sorprenent amb milers de participants, ambient, música i energia

El 1980, American Gigolo va revolucionar la moda amb un vestuari signat per Giorgio Armani, introduint el vestit desestructurat: més lleuger, còmode i adaptat al cos. Aquesta nova sastreria esdevé clau i torna amb força per a la primavera/estiu 2026, dominant les col·leccions de grans firmes amb versions més o menys àmplies.

ESTIL dels VUITANTA i TALL RELAXAT

1_ 10_ 13_ 4_

1_Brunello Cucinelli, Egonlab, Emporio Armani, Paul Smith, Zegna i Isabel Marant primavera / estiu 2026. 2_ Col·lecció de Primavera, de TOM FORD. 3_ Blazer de sarga amb doble botonadura, de TOM FORD. 4_Pantaló en panamà, de BRUNELLO CUCINELLI. 5_Sabates Seco, de CLARKS. 6_Cinturó de pell. HERMÈS. 7_Ulleres de sol amb pasta clara, de RAY BAN. 8 i 9_Col·lecció de DOLCE & GABBANNA primavera/estiu 2026. 10_Fulard de sarga amb micromotius. DOLCE & GABBANNA. 11_ Espardenyes Finn d’antelina, de TOM FORD. 12_Bossa/maleta d’HUGO BOSS. 13_Rellotge Seamaster, d’OMEGA. 14_Perfum d’home Silver Mountain Water, de CREED.

SCARS 2026

PANTONES I TENDÈNCIES CLAU

Aquesta edició dels Oscars ha confirmat una paleta molt definida:

• Neutres lluminosos: ivori, champagne i nude, sinònim d’elegància pura

• Negre profund: reinventat amb textures i transparències

• Rosa empolsat: romanticisme modern i delicat

• Vermell intens: dramatisme i empoderament

Pel que fa als estils, destaca una dualitat clara: d’una banda, el minimalisme escultòric, i de l’altra, un romanticisme exagerat amb volums i teixits vaporosos. Tot plegat, amb una execució impecable que reafirma la catifa vermella com el gran escenari de la moda contemporània.

LA NIT DELS ACADEMY AWARDS 2026 VA TORNAR A CONVERTIR EL DOLBY THEATRE EN L’EPICENTRE DEL GLAMUR INTERNACIONAL. MÉS ENLLÀ DEL CINEMA, LA CATIFA VERMELLA ES CONSOLIDA COM UN ESPAI D’EXPRESSIÓ CREATIVA ON LA MODA DIALOGA AMB L’ART, LA DENTITAT I EL MOMENT CULTURAL QUESTA EDICIÓ HA DESTACAT PER UNA ELEGÀNCIA DEPURADA, AMB UNA CLARA APOSTA PER SILUETES ESCULTÒRIQUES, ROMANTICISME CONTEMPORANI I UNA ALETA CROMÀTICA

CATIFA VERMELLA

QUE MARCA TENDÈNCIA

Els Oscars 2026 no només han celebrat el cinema, sinó que han consolidat una nova narrativa estètica: menys artifici, més intenció. Cada look explica una història, i junts dibuixen el mapa d’una moda que evoluciona cap a la sofisticació conscient, on el luxe es percep en la precisió, la qualitat i l’actitud.

ANNA ALCAIDE PMU és un estudi de micropigmentació on se celebra la bellesa natural i es diferencia dels estereotips artificials de l’estètica actual. Treballem la senzillesa amb mil·limètric detall. Som atelier i innovació. Cada servei és un treball únic realitzat a mesura perquè és així com entenem la bellesa natural de cada dona veritablement única.

ANNA, fundadora de l’estudi i EXPERTA EN MICROPIGMENTACIÓ, porta a Andorra un nou concepte de maquillatge permanent, elegant i casual, per a les dones amants del natural.

GANES D'ALEGRIA?

L'autèntica Feria d'Abril t'espera a

Aquest 25 d'abril portem tota la màgia del sud a Andorra. Prepara't per a una nit inoblidable amb el millor ambient

EL 25 D'ABRIL, l'alegria del sud es viu a

@theboss_apresski

Peixet fregit, tapes, rebujito, música en viu i moltes ganes de passar-ho bé. Si busques la millor festa, ja saps on som!

En plena temporada de renovació, la bellesa es redefineix a través de fórmules avançades i rituals que combinen ciència i benestar. Des de la cura experta de la pell fins a tractaments capil·lars d’última generació, aquests productes responen a les necessitats d’avui amb precisió i eficàcia.

STMNT Shaving Gel

150 ml: Fórmula en gel transparent, no espumós, per una barba i línies superdefinides.

PVPR: 16,90 €.

Expert Lab Tec-Exosome

Crema Hidrorenovadora de Germaine de Capuccini:

Gràcies als exosomes, entrena, repara i regenera la pell amb precisió científica per arribar al seu rejoveniment.

PVPR: 66 €.

Sèrum d'ulls

Massmed bioretinol 360º de Massada: Posa el temps en pausa, la tecnologia bioretinol per la mirada cuida la pell sense pressa, des de l'equilibri per una mirada realment viva.

PVPR: 51,40 €.

Textures innovadores, actius d’alt rendiment i solucions pensades per potenciar la millor versió de cada pell i cabell. Una selecció que posa el focus en la regeneració, la hidratació i la definició, per cuidar-se amb consciència i resultats visibles.

Pack Spring Timexpert

Wrink-Less de Germaine de Capuccini amb la crema i el sèrum procol·lagen, suavitzen les arrugues, efecte "filler", aporta elasticitat i redueix en general els signes de l'envelliment.

PVPR: 101,70 €.

BELLESA EN MODE

EXPERT

Segellador de fibres i puntes de Schwarzkopf Professional. Nodreix i repara en profunditat, controla l'encrespament i redueix un 93% la ruptura dels cabells.

PVPR: 23,70 €.

Olistic Next: Dirigit a dones a partir dels 50 anys o que experimenten envelliment capil·lar: frena la caiguda, impulsa el creixement de cabells i els manté joves

PVP: 48,90 €

Fibre Clinix

*només a farmàcies

K U B O el nou llenguatge dels cabells conscients

En un moment en què la cosmètica capil·lar evoluciona cap a una visió més holística, KUBO emergeix com una marca que redefineix el concepte de bellesa des de l’origen. Amb seu a Barcelona i més de vint anys d’experiència en el desenvolupament de principis actius, la firma construeix una proposta basada en l’equilibri entre ciència, natura i sensibilitat emocional: head · heart · hair.

Healthy skin, healthy hair és una filosofia que parteix d’un principi fonamental —els cabells neixen de la pell— i que situa el cuir cabellut com el punt de partida de qualsevol rutina capil·lar.

Filosofia: origen, respecte i eficàcia

KUBO fórmula des d’un origen dual: la riquesa del Mediterrani i la puresa de la costa d’Okinawa. Aquesta combinació permet integrar actius marins i botànics d’alta qualitat amb processos científics precisos, aconseguint fórmules eficaces però respectuoses amb l’entorn. El seu leitmotiv ho resumeix perfectament: Ingredients naturals, resultats visibles.

Disseny i identitat: minimalisme amb ànima

L’univers KUBO es construeix també des del disseny. Inspirat en l’escola Bauhaus, el packaging aposta per línies pures, ergonomia i una estètica contemporània que reflecteix l’essència de Barcelona. Els envasos, amb acabats soft touch i materials de baix impacte ambiental.

Un sistema capil·lar intel·ligent i personalitzat

KUBO estructura la seva oferta en cinc línies específiques que responen a les necessitats reals dels cabells i del cuir cabellut:

• HYDRATE – hidratació profunda i equilibri

• COLOR – protecció i intensitat del color

• REPAIR – reconstrucció i força

• SHINE – brillantor i segellat

• MAN – cura específica masculina

Cada línia està formulada per actuar de manera precisa, respectant la naturalesa dels cabells i facilitant un resultat professional sense sobrecarregar la fibra.

KUBO no només desenvolupa productes, sinó que proposa una nova manera d’entendre la bellesa: més conscient, més respectuosa i més eficaç. Una bellesa que comença a la pell, es reflecteix en els cabells i es construeix des de l’equilibri entre natura i tecnologia.

Perquè, al final, no hi ha bellesa sense harmonia.

I això, KUBO ho converteix en experiència.

healthy skin, healthy hair

QUAN EL SEXE FA MAL: ENTENDRE LA DISPARÈUNIA PER DEIXAR DE NORMALITZAR-LA

EN ENTRE NOSALTRES

Hi ha coses que no s’expliquen

Hi ha experiències que moltes dones viuen en silenci. No perquè siguin rares, sinó perquè costa posar-hi paraules.

El dolor durant les relacions sexuals n’és una.

• On hem après sobre sexualitat?

• Amb qui en parlem?

• Què passa amb la vergonya quan ho fem?

El dolor durant les relacions íntimes, a vegades apareix al principi, com una molèstia lleu. Altres vegades és més intens, més profund o més constant. I, sovint, es conviu amb ell pensant que forma part de l’experiència, que potser és qüestió d’adaptar-se, de relaxar-se més, de posar lubricant o de donar-li temps.

• “A vegades passa.”

• “No sempre, només depèn del dia.”

• “Potser és cosa meva.”

I així, a poc a poc, es va normalitzant.

Però el dolor no és una experiència que el cos generi sense motiu. I que sigui habitual no vol dir, en cap cas, que sigui normal.

Irene Fernández Centellas

El dolor no és normal, encara que sigui freqüent

Una de les idees més importants que cal entendre és aquesta: que moltes dones ho visquin no vol dir que sigui normal.

El dolor durant la penetració, conegut com a disparèunia, pot tenir diferents formes i intensitats. En algunes dones apareix a l’entrada de la vagina, com una sensació de cremor, picor o tensió que dificulta l’inici de la penetració. En d’altres, el dolor és més profund, intern, i pot estar relacionat amb determinades posicions, moments del cicle o situacions concretes.

Hi ha també casos en què el cos respon amb una contracció involuntària que dificulta o fins i tot impedeix la penetració. Això és el que es coneix com a vaginisme.

A vegades aquest dolor apareix des de les primeres relacions. Altres vegades, en canvi, es manifesta després d’un temps sense molèsties, sovint es pot associar a canvis físics, hormonals o emocionals.

Cada cos ho expressa d’una manera diferent.

@irenefernandezcentellas www.femenineflow.com

Fisioterapeuta i Psiconuroimmunóloga clínica especialitzada en salut de la dona · CEO Femenine Flow, escola de formació sobre salut pelviana i hormonal femenina · Directora del Màster de Salud hormonal de Regenera.

DEFENSA PERQUÈ SÍ

EL COS NO ES

MÉS

N

Quan hi ha dolor en una zona tan sensible com la pelvis, el cos està reaccionant. No està fallant. Està protegint.

El sòl pelvià, que forma part de la musculatura profunda del cos, té la capacitat de contraure’s de manera reflexa davant d’una situació que interpreta com a amenaça. Aquesta resposta pot aparèixer per múltiples motius: dolor previ, experiències negatives, tensió sostinguda, inflamació o fins i tot per manca d’informació i anticipació.

Amb el temps, aquesta contracció pot mantenir-se de manera involuntària, generant un cercle on el cos anticipa el dolor i es prepara per evitar-lo.

I així, el dolor es perpetua.

ENLLÀ D’UNA CAUSA ÚNICA

Durant molt temps s’ha intentat buscar una única causa al dolor sexual. Però la realitat és que, en la majoria dels casos, és multifactorial.

Hi poden intervenir:

• factors musculars (hipertonia del sòl pelvià)

• factors hormonals (sequedat, canvis en la mucosa)

• factors neurològics (hipersensibilitat)

• factors emocionals (por, estrès, experiències prèvies)

• factors contextuals (relació, pressa, falta de connexió)

El cos no separa aquestes dimensions. Per això, intentar re soldre-ho des d’un únic enfocament sovint no és suficient.

QUAN EL COS ES TANCA

EEl vaginisme és una de les expressions més clares d’aquesta resposta protectora.

No és una decisió conscient. No és “no voler”. És un reflex. El cos es tanca perquè interpreta que necessita protegir-se.

Hi ha diferents graus, des de dificultat en la penetració fins a impossibilitat total. I cada dona ho viu de manera diferent, amb més o menys dolor, amb més o menys impacte emocional. Entendre això és clau per començar a treure culpa.

Perquè la culpa —una paraula que pesa molt en aquests casos— apareix amb freqüència. A la consulta, sovint se senten frases com: “potser soc jo”, “alguna cosa no faig bé” o “el meu cos no funciona com caldria”.

La responsabilitat es converteix en càrrega. I, a poc a poc, s’instal·la la idea que és una mateixa qui falla.

Però no és així.

Perquè el dolor disminueixi, el cos necessita recuperar una sensació de seguretat. Això implica temps, comprensió i, en molts casos, un abordatge integrador que tingui en compte el cos en conjunt. Treballar el sòl pelvià, la respiració, el sistema nerviós i la percepció corporal pot marcar una diferència important.

En aquest procés, disciplines com la fisioteràpia del sòl pelvià, la sexologia o la psicoteràpia poden oferir un acompanyament

TORNAR A SENTIR SEGURETAT EN EL PROPI COS

respectuós i adaptat a cada situació, ajudant a entendre què està passant i a recuperar, a poc a poc, la confiança en el propi cos. Però el primer pas no és tècnic, és entendre que el dolor no és normal i que té una explicació.

En una societat que sovint associa la sexualitat amb rendiment o resposta, pot semblar difícil aturar-se i escoltar què està passant realment. Ens han ensenyat a continuar, a adaptar-nos, a no donar-li massa importància, però el cos no funciona sota pressió ni sota exigència constant. Necessita temps, espai i una certa sensació de confiança per poder deixar anar la tensió i tornar a regular-se.

Recuperar una sexualitat sense dolor no és només una qüestió física, sinó també de ritme, de confiança i de reconnexió amb el propi cos. És tornar a habitar-lo sense por, sense anticipació i sense la necessitat de complir expectatives.

NParlar de disparèunia i vaginisme és començar a trencar un silenci que ha durat massa temps, no per etiquetar, sinó per comprendre. Perquè el dolor no forma part del que hauria de ser una experiència de connexió.

I, potser, com dèiem en el primer article, tot comença aquí: en deixar de normalitzar allò que el cos ens està demanant revisar. •

Quan un cunill entra a casa

Avui parlem dels conills com a animals de companyia, una opció cada vegada més present a moltes llars. Tot i la seva aparença adorable i el seu caràcter tranquil, els conills són animals sensibles que requereixen cures específiques, espai i dedicació. Quan es cuiden adequadament, poden convertir-se en grans companys i establir vincles molt especials amb les persones. A més, conviure amb un conill pot ser una experiència molt enriquidora per als nens, ja que els ajuda a desenvolupar responsabilitat, empatia i respecte pels animals.

Què necessita un conill a casa?

·Tot i la seva mida petita, els conills necessiten espai, atenció i una alimentació adequada. La seva dieta ha de basar-se principalment en fenc, complementat amb verdures fresques i petites quantitats de pinso específic.

També és important que puguin sortir de la gàbia o del seu espai per moure's i explorar, ja que són animals curiosos i actius. El joc i la interacció amb la família contribueixen al seu benestar i eviten l'estrès o l'avorriment.

Un animal amb molta personalitat Cada conill té el seu propi caràcter. Alguns són més tranquils, d'altres més curiosos o juganers. Amb paciència i afecte, es poden convertir en companys molt especials dins de la llar. Per a moltes famílies, tenir un conill és també una oportunitat per ensenyar als nens que els animals no són només una font de diversió, sinó també una responsabilitat que requereix respecte, cura i compromís. Els conills també poden ser molt afectuosos si des de petits conviuen

amb la família i tenen contacte habitual amb les persones. Quan viuen en llibertat dins de casa i interactuen sovint amb els seus cuidadors, fins i tot poden arribar a reconèixer el seu nom i seguir-los quan els criden, d'una manera semblant al que fan alguns gossos.

A més, quan reben les cures adequades, poden viure entre 8 i 12 anys, fet que els converteix en animals de companyia amb una presència duradora dins de la família.

Races habituals

Pel que fa a les races més habituals com a mascotes, n'hi ha diverses que s'han adaptat especialment bé a la convivència amb les persones. Entre les més populars hi trobem el Belier o Lop, fàcil de reconèixer per les seves orelles caigudes i el seu caràcter tranquil. El Mini Lop, una versió més petita i apreciada per la seva aparença dolça. El Lionhead, conegut per la seva característica cabellera de pèl al voltant del cap, que li dona un aspecte molt particular, i el Rex, que destaca pel seu pelatge molt suau i vellutat.

Av. Tarragona, 16 · Andorra la Vella

DE LA AL PLAT MUNTANYA L’ESSÈNCIA

BRUNA

cuina tradicional catalana amb un gir gurmet

Bruna aposta per una cuina tradicional catalana reinterpretada. La seva proposta combina receptes de sempre amb tècniques actuals i productes de temporada i proximitat, elevant la cuina de muntanya. Plats com els canelons de rostit, el tàrtar de vaca Bruna o l’arròs negre de pop mostren aquest equilibri entre tradició i innovació.

Ctra. Gral. 2, Incles, AD100 Soldeu +376 751 150 serrasandorra.com

ALA CUINA DE MUNTANYA ANDORRANA MANTÉ VIVA LA SEVA ESSÈNCIA A TRAVÉS DEL PRODUCTE LOCAL I LES RECEPTES DE SEMPRE. AVUI, ELS RESTAURANTS DEL PAÍS LA REINVENTEN AMB UNA MIRADA ACTUAL I CREATIVA.

TRADICIÓ I INNOVACIÓ ES TROBEN EN PLATS QUE RESPECTEN L’ORIGEN, PERÒ SORPRENEN EL PALADAR. EL FOC LENT, LA PROXIMITAT I LA QUALITAT DEFINEIXEN AQUESTA GASTRONOMIA. UNA EXPERIÈNCIA AUTÈNTICA QUE CONNECTA TERRITORI, MEMÒRIA I EMOCIÓ.

CAN MANEL

l’essència de la cuina andorrana amb gust de tradició

Can Manel és un referent de la cuina tradicional andorrana, amb una aposta clara per la cuina de muntanya i de proximitat.

Aquest any Can Manel ha estat reconegut com a Restaurant Recomanat a la Guia Repsol 2026, una distinció que remarca la seva trajectòria i el seu compromís amb la qualitat.

Plaça Princep Benlloch núm. 5 AD500 Andorra la Vella +376 822 397 w ww.restaurantcanmanel.com @canmanel_andorra

HOTEL NAUDI

cuina de muntanya amb essència i sensibilitat contemporània

La seva proposta combina receptes de sempre amb tècniques actuals, donant lloc a una cuina sincera, arrelada i amb identitat pròpia. Els plats, elaborats amb productes de proximitat i de temporada, evoquen sabors d’hivern i la memòria culinària andorrana. Especialitats com l’olla andorrana, la galta de vedella o les mandonguilles reflecteixen aquesta aposta pel foc lent i el gust autèntic.

General 2,

LLOP GRIS

cuina de muntanya amb arrels casolanes i esperit alpí

El restaurant de l’Hotel Llop Gris aposta per una cuina de muntanya tradicional, amb una clara inspiració en la cuina casolana de sempre. Plats com el “chuletón” de vedella, la pasta casolana o els esmorzars complets reflecteixen una cuina autèntica i reconfortant. També hi destaquen especialitats alpines com la raclette i la fondue, ideals per compartir en un entorn acollidor.

PLATÓRESTAURANT

cuina mediterrània contemporània amb segell d’autor

La seva gastronomia combina elegància i autenticitat, amb plats que posen en valor el territori i la qualitat de les matèries primeres. Arrossos, carns seleccionades i una cuidada oferta de vins defineixen una carta pensada per gaudir sense presses. Cada elaboració reflecteix una mirada d’autor, amb atenció al detall i una clara sensibilitat gastronòmica.

Carrer

de la Creu, 25,

Vella

CLÀSSIC ARANS, cuina d’autor amb arrels tradicionals

Clàssic Arans aposta per una cuina d’autor que reinterpreta els sabors tradicionals amb producte de primera qualitat. Plats com els peus de porc farcits, els raviolis de cua de bou o les elaboracions de brasa en són un clar exemple. La carta es completa amb peixos, mariscs i una àmplia selecció de vins, que reforcen l’experiència gastronòmica.

Av. de l'Ensegur, Arans, Ordino, AD300 +376 862 722 www.albertcollcuina.com/classic-arans @classic_arans

COLL DE LA BOTELLA

cuina de muntanya autèntica en un entorn privilegiat

El restaurant Coll de la Botella aposta per una cuina de muntanya tradicional, basada en productes de proximitat i de mercat. La seva proposta gastronòmica gira entorn de plats clàssics com arrossos, carns, guisats i cassoles, elaborats amb respecte per la tradició. També ofereix experiències com sopars rústics amb fondue, ideals per gaudir en un ambient únic d’alta muntanya.

De 10 a 17 h, a partir de l’inici de la temporada d’hivern. Obert per sopars en dates puntuals, a consultar.

LA CANTINA DELS RACONS cuina casolana amb gust de tradició

La Cantina dels Racons aposta per una cuina casolana autèntica, basada en el respecte pel producte i les receptes de tota la vida. La seva proposta recupera guisats tradicionals i sabors de sempre, amb una clara inspiració en la cuina familiar. Plats com el conill de l’àvia, els peus de porc o les carns a la brasa defineixen una oferta honesta i reconfortant.

Carretera general, 2, AD100 Canillo +376 852 877 www.albertcollcuina.com/la-cantina

Canelons

INGREDIENTS

Per al farcit:

• 300 g de carn picada de vedella

• 200 g de carn picada de porc

• 1 pit de pollastre

• 1 ceba gran

• 1 pastanaga

• 1 tomàquet madur

• 1 rajolí de vi blanc

• Oli d’oliva, sal i pebre

Per a la beixamel:

• 50 g de mantega

• 50 g de farina

• 500 ml de llet

• Nou moscada, sal i pebre

Per a la beixamel:

• 16 plaques de canelons

• Formatge ratllat (emmental o parmesà)

1

ELABORACIÓ

1. Preparar el farcit

En una paella amb oli, sofregeix la ceba i la pastanaga ben picades. Afegeix les carns i el pollastre tallat. Cuina’l fins que estigui daurat. Després incorpora el tomàquet ratllat i el vi blanc. Deixa reduir i posa sal i pebre. Tot seguit tritura lleugerament per aconseguir una textura fina.

2. Coure les plaques

Bull les plaques de canelons segons les instruccions del paquet. Refreda-les en aigua freda i posa-les sobre un drap net.

3. Farcir els canelons

Col·loca una porció de farcit a cada placa i enrotlla-les amb cura.

4. Fer la beixamel

Fon la mantega, afegeix la farina i remena fins que quedi daurada. Incorpora la llet a poc a poc sense deixar de remenar fins a aconseguir una salsa fina. Condimenta amb sal, pebre i nou moscada.

MUNTATGE

•Posa una capa fina de beixamel en una safata de forn

2

• Col·loca els canelons a sobre i cobreix-los amb la resta de beixamel

3 4

• Afegeix formatge ratllat.

• Coure al forn a 180 °C durant uns 20 minuts i gratina els últims 5 minuts fins que quedin daurats.

PRESENTACIÓ

• Servits ben calents, els canelons arriben a taula daurats i lleugerament gratinats, amb una capa de beixamel cremosa. Es poden acabar amb un toc de pebre negre acabat de moldre o unes herbes fresques per aportar color i frescor.

HORÒSCOP

by: Dona Secret

ÀRIES

21/03 • 20/04

21/05 • 21/06

Abril és un dels mesos més potents de l'any per a tu. El dia 17, s'obre un cicle de decisions i nous projectes. A la feina pots iniciar alguna cosa important. En l'amor, intensitat i necessitat d'honestedat.

21/04 • 20/05

TAURE

El mes comença més introspectiu, però a partir del 19 d'abril recuperes força i seguretat. És moment de consolidar plans i cuidar el cos. En l'amor, busques estabilitat i connexions autèntiques.

23/07 • 22/08

22/09 • 22/10

22/11 • 22/12

22/01 • 21/02

BESSONS LLEÓ

CRANC

Abril comença amb energia social i projectes compartits. A finals de mes pot aparèixer una sorpresa emocional o una nova connexió estimulant. A la feina, idees innovadores i noves oportunitats.

Abril t’obre la ment i els horitzons. S’activen el sector dels viatges, estudis i nous projectes. Bon moment per aprendre, iniciar col·laboracions o planificar canvis importants. En l’amor, entusiasme i aventura.

BALANÇA

Aquest mes et porta claredat sobre relacions i decisions personals. Alguna situació es defineix. A la feina, poden aparèixer col·laboracions noves. En l'amor, moment de parlar clar i redefinir expectatives.

SAGITARI

Energia creativa i expansiva. Abril activa el teu sector d’expressió personal, projectes creatius i amor. Bon moment per iniciar alguna cosa que et motivi realment. En l’amor, passió i espontaneïtat.

22/06 • 22/07

23/08 • 21/09

Aquest mes toca posar en relleu temes familiars i emocionals. És moment de buscar equilibri entre casa i responsabilitats professionals. A la feina, poden arribar decisions importants. En l’amor, necessitat de seguretat.

VERGE

Abril et convida a revisar finances, emocions i vincles profunds. És un període ideal per reorganitzar recursos o prendre decisions estratègiques. En l'amor, intensitat i sinceritat.

ESCORPÍ

23/10 • 21/11

23/12 • 22/01

Abril demana organització i disciplina. Aquest mes s'activen el sector de les rutines, la salut i la feina quotidiana. És un bon moment per ordenar projectes i hàbits. En l'amor, petits gestos reforcen el vincle.

CAPRICORN

Abril posa el focus en la llar i les arrels. Potser has de prendre decisions relacionades amb família o habitatge. A la feina, estabilitat, però també necessitat de reorganitzar prioritats. En l'amor, busques confiança i calma.

Mes molt comunicatiu. Abril activa el sector de les idees i converses, poden aparèixer propostes interessants. A finals de mes, s'impulsa la creativitat. En l'amor, converses que apropen.

22/02 • 20/03

Abril et porta reflexió sobre valors i finances. Després de setmanes d'introspecció, és moment de prendre decisions pràctiques. A la feina, posa ordre i fixa prioritats. En l'amor, sensibilitat i necessitat d'estabilitat emocional.

La millor cobertura per a la teva salut, ara amb 2 mesos gratis.

Aquesta primavera, prioritza la teva salut. Contracta qualsevol assegurança de la gamma AndSalut i gaudeix de la seguretat més completa amb un avantatge exclusiu: 2 mesos gratuïts *