La Veu, de l'Ass. de Veïns de Sant Martí (febrer 2017)

Página |1

La veu del barri de Sant Martí de Provençals Número 09 Juny 2016

Numero 11 Febrer 2017

La nova façana de l'associació de veïns

Pรกgina |2

Pร G.2

Página |3

Editorial La pluja fina La nostra vida municipal ve marcada per un desig constant de millorar la qualitat de vida dels nostres barris. Aquest anhel legítim no sempre troba la resposta adequada en les diferents administracions que gestionen la nostra existència. Llavors apareix el conflicte, i la seva gestió marcarà una etapa en la que d’una forma o altre, les dues parts en litigi estan obligades a trobar una solució que permeti mantenir la convivència i poder avançar.

Des de el principi d’aquest mandat, els nostres barris, i sobretot els seus representants històrics encapçalats per les diferents Associacions de Veïns, vàrem plantejar temes que demanaven fossin presos en consideració i que no sempre des de la nova administració van ser ben vistos.

Teníem, i seguim tenint, dèficits històrics en temes d’urbanisme, d’equipaments o de degradació dels espais ja existents. Demanàvem que les inversions en els nostres barris fossin, al menys, les mateixes que en barris propers del Districte. Volíem que, en lloc d’intervencions puntuals, es planifiqués la totalitat del nostre territori acceptant totes les seves mancances i assumint la necessitat de donar-hi solució.

El procediment que vàrem adoptar el podríem anomenar “de la pluja fina”. Sense massa soroll, però amb perseverança, les nostres propostes han anat entrant a les diferents taules de debat i hem assolit un alt nivell de coincidència entre les diferents opcions que, legítimament, es podien donar.

Els primers projectes que veuran el llum seran la reforma integral de la Plaça de la Infància, Els diferents usos complementaris que se li podran donar a la planta semisoterrada de la nova biblioteca i el compromís de construir l’escola municipal de música en el mateix edifici que acollirà l’escola bressol, edifici que fins ara coneixíem com a Pere Calafell i que com ja tots sabeu, ha estat comprat per l’Ajuntament.

Creiem que és un bon balanç i que configura un final de mandat en que totes aquests projectes s’aniran fent realitat. La llista és molt més llarga, no volem oblidar res. Esperem que la pluja fina sigui suficient per poder anar concretant les successives millores dels nostres barris i que les notícies positives vagin arribant. Per part nostre no quedarà.

Página |4

La"Xarxa Ortogonal d'Autobusos" s'acabarà d'implantar entre el 2017 i el 2018 La nova xarxa de BUS a Barcelona pretén substituir l’antiga heretada de la xarxa dels tramvies de fa més d’un segle. Es va començar a implantar a la tardor de l’any 2012 i de forma progressiva s’han anat posant en funcionament diferents línies, dibuixant una retícula que configurarà la plena connectivitat, al ser una xarxa que arribarà a tots els extrems de la ciutat, des de el Llobregat fins El Besòs i des de el litoral fins a Collserola. Aquesta xarxa és molt semblant al Retbus que el PSC va impulsar amb el recolzament d’ERC en el 2009.

El principals objectius són: - Fer-la més lògica i comprensible per part de l’usuari.

- Guanyar velocitat i freqüència de pas.

- Comunicar les diferents zones i serveis de la ciutat.

- Millorar la connexió amb altres línees de bus i amb els altres transports públics (metro, FGC, Tram, etc.).

Les línies es divideixen en tres grans grups: - Línies H (horitzontals), que transcorren en el sentit Llobregat - Besòs de la ciutat i que tenen com a distintiu el color blau i els números parelles.

- Línies V (verticals), que ho fan en sentit litoral muntanya i que es diferencien pel seu color verd i nombres imparells.

- Línies D (diagonals), que circulen transversalment i s’identifiquen pel color lila el seus números són múltiples de 10.

Fins a la data, el procés de desplegament de les 16 línies actuals de la nova xarxa de bus, s’ha fet en quatre fases: D20, H6, H12, V7 i V21 (octubre 2012); H8, H10, H16, V3 i V17 (novembre 2013); H14, Página |5 V15 i V27 (setembre 2014); H4, V11, V13 (febrer 2016).

Tot just ara arriba a l'última fase. L’Ajuntament està presentant als barris la proposta de noves línies per completar la seva reestructuració. Vol ser un treball conjunt, d'informació i debat, de la direcció de Mobilitat de l'Ajuntament, TMB, veïns, entitats i districtes per elaborar una proposta coherent a la nova xarxa i al conjunt del servei d'autobús a la ciutat, donant per tancada la configuració definitiva.

La proposta que es debatrà preveu la implantació de 12 línies més —una d'horitzontal, dues de diagonals i nou de verticals— el desplegament de les quals s'abordarà tècnicament de manera conjunta i s'executarà en dos moments diferents: la tardor del 2017 i la tardor del 2018.

Página |6

Un cop desplegada totalment, nova xarxa de bus comptarà amb: 8 línies horitzontals, 17 de verticals i 3 de diagonals. El servei d'autobús urbà a Barcelona es complementarà amb línies històriques o convencionals i busos de barri o de proximitat.

LA REALITAT DELS NOSTRES BARRIS/ El que manifestem a continuació es extrapolable a molts altres barris de la perifèria de Barcelona en els que, aquest traçat ortogonal, no es pot aplicar segons el plantejament teòric que ens presenten. El desplegament de la xarxa ens afecta directament en la nostra vida quotidiana i, per tant, requereix la nostra màxima atenció. És una aposta de gran complexitat que hem de ponderar correctament per garantir que sigui una millora real per al veïnat.

Convé revisar quines són les necessitats de comunicació de les diferents zones i adequar-les a la seva realitat, en això els veïns i veïnes tenim molt a dir.

En primer lloc no ens hem de deixar enlluernar pel mou model, que com molts altres que es dissenyen des dels despatxos, tenen més present la forma que la funció. Des de les Associacions de Veïns i Veïnes estem treballant per a que aquesta funció, que ha de ser de servei al ciutadà, sigui correcta i ajustada a les necessitats del major número d’usuaris del transport de superfície. Apuntem alguns suggeriments que poden ajudar a millorar.

- Donem per bona la millora de la velocitat comercial gràcies a tot un seguit de mesures que s'hi han dut a terme, com ara carrils reservats, prioritat semafòrica o parades dobles, etc., encara que segons les últimes notícies aquesta sembla que ha baixat i amb prou feines supera els 12 Km/h.

- L’elecció d’un determinat mode de transport per part de l’usuari depèn de diverses variables: temps de viatge, temps d’espera, nombre de transbordaments, tarifa i freqüència de servei. De totes questes variables el temps d’espera i el nombre de transbordaments són les que actualment més preocupen als veïns i veïnes dels barris perifèrics com els nostres. Ja està assumit que el bus requereix més temps i que si hi ha pressa, per això està el metro, però si continuen trigant tant com a fins ara i a més s’han de fer transbordaments per arribar a destí - El bon servei als barris es concreta en les connexions que es fan amb els serveis i equipaments. Es per això que la major part de les demandes dels usuaris dels barris perifèrics, estan orientades a no voler perdre l’autobús que els porta al seu hospital de referència. Nosaltres, en concret no podem renunciar a la desaparició del 36 que connecta els nostres barris i ens porta a l’Hospital del Mar, encara que li manquin els aspectes anteriorment exposats (velocitat i temps d’espera).

Página |7 - Són necessàries millores estructurals de la ciutat per a poder fer un desenvolupament adequat d’aquesta nova xarxa. Resulta del tot impossible comunicar-se, en transport de superfície, des dels barris El Maresme, El Besòs, La Pau, La Verneda amb els dels districtes de Sant Andreu, Nou Barris i part d’Horta-Guinardó. Si ens fitxen en la imatge del Plànol de la Nova Xarxa de Bus no hi ha cap de hi vagi de mar a muntanya, línies V (es pot pensar que aquest plànol no mostra tota la xarxa desenvolupada) però es que resulta del tot impossible si no es trenca la barrera que suposen les vies del tren, que no més es poden salvar per un únic vial, passant pel Pont del Treball.

La comunicació és bona en sentit horitzontal, podríem dir, però no, concretament hi ha una franja entre Gran Via i el carrer Llull, en la que no estan ni els carrers posats (Bolívia, Marroc, Cristóbal de Moura, , Veneçuela) o es que tota aquesta zona dels barris de Provençals del Poblenou i El Maresme serà una superilla? En aquest sector de la ciutat el criteri d’interdistàncies entre línies (600 m pel traçat vertical i 800 m per l’horitzontal) dubtem que es compleixi.

- Celebrem que s’obri un procés d'informació i debat amb la ciutadania sobre la Nova Xarxa de Bus però demanem que aquesta sigui una mica més àmplia en el temps. Amb un sol debat al districte i sense temps per recollir aportacions del veïnatge, difícilment es pot fer la feina ben feta. Per altra banda demanem més informació (resultats i avaluació del que s’ha fet fins ara) ja que els ciutadans no ens podem conformar amb dades genèriques que ens indiquen millores, quan a la nostra realitat quotidiana no s’aprecien significativament (velocitat comercial, freqüència de pas, dificultats de connectivitat). Es tracta de anar construint i millorant sobre el que ja està fet i funciona però tots hem de tenir una mínima i transparent informació.

Tots estem per a la millora de la xarxa de bus, que sigui sostenible i eficient, amb una òptima connectivitat, que millori la freqüència i facilitat d'ús, que doni un servei a tota la ciutadania, volem ser útils en aquesta tasca però doneu-nos espais, eines i temps.

J.M. López del Campo (AVV El Maresme)

Página |8

Introducció a la Creu caminal de Sant Marti de Povençals

A

mb el treball de cerca, dut a terme en l'any 2012 hi havia la

voluntat d'aconseguir una aproximació a la localització original de la Creu caminal de Sant Martí de Provençals i el seu entorn.

Avui des de la revista "La veu del barri de Sant Martí de Provençals" es vol fer valdre i reconstruir aquest element i establir-lo com una fita de reconeixement, unió i punt d'arribada i partença entre els ara tres barris de Barcelona, El Clot, la Sagrera i Sant Martí de Provençals.

Amb independència de connotacions confessionals i amb tota la laïcitat que cal infondre a la proposta, ressituar la creu de terme en el lloc que amb tota seguretat va ocupar, pot generar un sentiment de recuperació i voluntat d'afavorir el compromís de respecte i preservació del patrimoni comú i actuar com un punt de referència, un lloc de trobada en l'encreuament de camins que condueixen a realitats avui veïnals pròximes però com antigament independents.

Cal una visió oberta per fer realitat aquesta proposta la qual desitgem que sigui de consens.

El l Provençals, febrer de 2017 Eduard Milan i Garcia Dins el Centre d'estudis de Sant Martí de Provençals

Imatges extretes de la revista “La Llumanera de Nova York” en la seva edició de setembre de 1879 MDC_Arxiu de revistes catalanes antigues

Página |9 LOCALITZACIÓ DE LA CREU DE TERME ENTRE EL CLOT, LA SAGRERA I SANT MARTÍ Treball de localització i orientació de la creu de terme situada en el seu dia a la cruïlla de la carretera de Ribes (actual carrer del Clot) i el camí de la Creu (al peu i a ponent de l’actual pont de Calatrava al carrer de Felip II).

Materials que es fan servir i ordre per a la anàlisi i una correcta localització i orientació:      

Bibliografia i fotografia del treball de Martí Pous i Serra.

Plànol de Sant Martí de Provençals de Pedro Moreno Ramírez (PMR) de 1871 (AMDSM) Plànol de construcció de l’estació ferroviària de la Sagrera de 1918 (AMDSA) Fotografia de la Torre del Fang (1890-1911).

Fotografia del Mas de la Creu (1900-1936).

Ortofoto Google Earth amb fotocomposició.

La fotografia publicada a Finestrelles ens permet veure la posició física de la creu de terme o peiró i prenent com a referència el campanar de l’església de Sant Martí Vell obtenir l’orientació geogràfica i localització a peu del camí de la Creu en l’angle dret que formava amb la carretera de Ribes.

Es confirma la localització amb el plànol de PMR ja que es pot observar la curvatura del camí de la Creu en el punt d’arrencada i encreuament amb la carretera de Ribes. Cal dir que, en sentit al nucli antic de Sant Martí de Provençals, el camí un cop travessa les vies del tren canvia de nom i se’l denomina camí de Sant Martí i, posteriorment i fins a l’actualitat, camí Fondal de Sant Martí.

La distància que es mesura en els plànols de PMR i de l’obra de l’estació de mercaderies de la Sagrera des del mur exterior a llevant de la Torre del Fang fins a la localització de la creu de terme oscil·la entre 104 i 111 metres. S’adopta el valor de 105m com a valor més aproximat.

La fotografia obtinguda a memòria digital de Catalunya (MDC) presa a la Torre del Fang a principi del segle XX, en la que s’observa que ja estava electrificada la xarxa de tramvies (fet aquest que tingué lloc el 24 d’agost de 1902), permet veure la carretera de Ribes, ja com carrer del Clot, i a la distància referida i pràcticament en línia recta, s’intueix la silueta de la creu de terme.

La fotografia obtinguda a MDC de la Masia de la Creu, que pren el nom del Peiró, permet fer-nos una idea de l’entorn i conjunt proper al camí de la Creu i que el plànol de PMR situava pràcticament davant l’encreuament de camins. S’hi destaquen les xemeneies, en primer terme la de la fàbrica de catifes Sert, S.A. Dades bibliogràfiques: "La historia que quedarà soterrada: del Nus de la Trinitat a la plaça de les Glòries Catalanes" Autor: Martí Pous i Serra Col·lecció: Finestrelles

P รก g i n a | 10

P á g i n a | 11

Plànol PMR 1871

Plànol de l’obra de l’estació de la Sagrera, 1918

P รก g i n a | 12

Torre del Fang, carretera de Ribes i creu de terme al fons de la imatge.

Masia de la Creu.

P á g i n a | 13

Localització de la creu de terme en l’emplaçament actual si es mantingués la posició original Eduard Milan i Garcia Per APROPAT 4a revisió, abril de 2013 Amb el suport del CPNL

Convivim amb Barcelona Activa La misma gira en torno a una explicación global de busqueda, herramientas, formación,etc para personas en paro.

Muchas personas salidas de la Charla actualmente siguen una orientación personalizada en la Sede de Barcelona Activa.

Desde la iniciativa de Departament de Relacions Ciutadanes, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, la Asociación Uruguayo Catalana "Los Botijas" participa de Actividades desarrolladas por Barcelona Activa dirigida a la Población Inmigrante y en General en materia de Asesoramiento Formación y Busqueda de Recursos Socio economicos En este sentido se ha desarrollado en el mes de Enero una Charla con muy buena participación de los distintos coelctivos que se congregan en el Espacio Asociativo de Convivencia Ciudadana "Convivim Sant Martí".

Por otra Parte Barcelona Activa a puesto en marcha un programa de difusión, formación y asesoramiento dirigido a entidades, comunidades, empresas, emprendedores / as y ciudadanos / as. El objetivo del programa es ayudar a la definición de proyectos para dinamizar el desarrollo local en la ciudad de Barcelona.

Por este motivo se ha convocado a las entidades y personas a titulo individual para participar de tal iniciativa, ya se ha iniciado un encuentro inicial y proximamente se seguiran realizando encuentros para un seguimiento orientativo e informativo de las inquietudes al respecto.

Para información 933 141 704 - 630 230 772

Adalberto Betancor Berruti

P á g i n a | 14

Els Altres En el mapa de Sant Martí em centraré en aquest Sant Martí que alguns diuen oblidat, també podem dir-li el dels altres.

Habitat per els que alguns anomenen els altres catalans, que un dia els va batejar en Francesc Candel i que també els descriu molt bé en Pérez Andujar en els seus llibres “Paseos con mi madre” o “Todos catalanes”.

I fins i tot l’altra Barcelona, tan diferent de la Barcelona que es projecta de portes en fora,referent en el camp del disseny, l’arquitectura i altre arts.

Aquest Sant Martí que també va ser protagonista d’un altre Modernisme format per pintors de finals del S XIX els anomenats els de la “Colla del Safrà” ó “Colla de Sant Martí” liderat per Isidre Nonell que varen deixar aparcada la burgesia catalana , model de societat per alguns pintors de la època, com Ramón Cases, Santiago Rusinyol i altres. Nonell pren com a referent per les seves pintures personatges desfavorits i marginats de la societat de aquella època com era la població gitana del Camp de la Bota i pinta tota una sèrie de obres on les protagonistes son les gitanes, totes elles dins unes escenes d’una absoluta desolació, tristesa i abatiment (paleta amb colors molt foscos i expressions de una gran duresa).

Pel que sembla això de ser els “Altres” ja ens ve de fa molts anys. Serà el signe d’identitat del nostre trosset de Sant Martí ? . Potser també fem historia sent els Altres o en aquesta societat actual pot haver alguns interessos perquè continuem existint els Altres .

Maria Teresa Cornado

P á g i n a | 15

La Tolerància i la Intolerància en l’educació Acaben malmetent la salut física i mental dels qui la mantenen. Els fanàtics mai aprenen res i són gent socialment perillosa.

La tolerància té dos eixos diferents que determinen els seus comportaments 1- La tolerància vertical. És la que es practica entre els de dalt i els de baix; entre els poderosos i els no empoderats. En el fons és només “un joc d’interessos”.

Jo sóc un vell professor ja jubilat, que, després d’estar més uns 50 anys dedicat a l’educació (42 d’ells al barri de La Mina) continua sent un home convençut de que el camp educatiu és un dels més importants on ens juguem el nostre futur social.

Aquest camp inclou molt camps que no estan ni poden estar, dintre del sistema educatiu escolar. De fet, aquí hi entra la família, l’escola, la política, l’espai públic, etc. etc.

Sigui quina sigui l’àrea en la que ens fixem, crec que una bona relació educativa ha de ser sempre tolerant, amb una tolerància “implicada”; res a veure amb el “passotisme La tolerància és l’actitud d’admetre que els altres pensin i actuïn d’una manera diferentment de la nostra, tot i que això ens pugui “molestar”, i tenir una actitud oberta i disposada al diàleg, com a expressió de respecte pels demés.

Una persona tolerant ha de saber escoltar i aprendre dels altres, perquè no hi ha ningú que tingui tota la veritat ni ningú que estigui totalment equivocat. La tolerància genera tolerància.

Al contrari, la intolerància d’uns reforça la dels altres, fins anar convertint-los en fanàtics.

Aquestes relacions intolerants i dominants són sempre “relacions tòxiques

Els polítics, sobre tot els més corruptes, parlen molt de “”tolerància zero” i l’apliquen amb els més dèbils. Amb això, els babaus que els voten, ja sembla que queden satisfets. Però en realitat la tolerància vertical és la trampa dels intolerants poderosos.

Ho veureu clar amb tres simples preguntes: - No son els poders verticals el que dictaminen, què és tolerable i què no es pot tolerar segons els seus interessos?.

- No són ells els es fan les lleis i les apliquen a la seva conveniència?, - ¿Perquè més del 90 % de la gent tancada a les presons son gent pobra i només un 10 % son rics? ¿És que els rics no roben, enganyen i estafen a tota la societat?.

2- La tolerància horitzontal: Aquesta només es practica entre iguals. Qui la practica, acostuma a ser una persona amb bona autoestima personal i respectuosa amb els altres. És la única que pot crear “la bona educació que ens porti a viure en societats lliures i harmòniques.

Si els intolerants poderosos no fan més que mostrar la seva misèria i el seu egoisme, els intolerants sense poder, no fan més que mostrar la seva estupidesa, inseguretat, debilitat i la seva inconsistència personal

P á g i n a | 16

Tot intolerant, vertical o horitzontal, viola i denigra els drets dels altres. Mai seran bons educadors dels seus fills, ni que se’ls estimin molt.

La intolerància vertical és la que fa que el nostre sistema educatiu escolar sigui tan intolerant. I la intolerància del sistema no és culpa dels professionals de l’educació, sinó dels qui la imposen i controlen.

Un del problemes mes importants del nostre sistema educatiu, és que les seves arrels segueixen xuclant de les arrels de la dictadura.

Els hereus del franquisme han fet una transició per mantenir-se ells, recolzats per estructures religioses verticals (sobre tot les catòliques), ben protegides per un Estat “Laic i Aconfessional”, i uns models econòmics del capitalisme liberal, que per mantenir-se vampiritzen a la gent treballadora i del poble.

Ara que casi tot està en crisi, és un moment òptim per replantejar-nos temes de fons i no permetre que els intolerants “continuïn imposant-nos” el que és tolerable i què no ho és, segons els seus interessos.

Josep Maria Monferrer

El passeig del gos a la ciutat El passat dia 14 de Gener es va efectuar una xerrada per part de

EDNA sobre la conducta dels gossos per

simultanejar la convivència entre les personis i les persones Es van explicar les tècniques necessàries per poder educar la conducta dels gossos i també dels propietaris dels mateixos

Visita de l'escola de la Caixa El passat 17 de Febrer ens van visitar alumnes de l'escola de la Caixa .El motiu de la visita va ser per informar-se sobre el cubrimiento parcial de la Gran Via Els nostres companys Joaquín i Miquel van ser les dues persones que van reviure amb ells els fet Creiem que aquestes activitats són interessants per mantenir la memòria històrica del barri intergeneracional

P á g i n a | 17

El transtorn mental i les addiccions

El director de l'entitat AREP analitza l'estigma sobre el trastorn mental i explica com es treballa des de la seva associació.

Joan Salló és psicòleg i director de l'Associació AREP des de fa més de deu anys. AREP és una entitat dedicada a la rehabilitació de persones amb trastorns mentals. Ofereixen una desena de serveis diferents com el Programa d'Atenció a les Famílies, el Servei de Rehabilitació Comunitària, el Servei Pre-Laboral i d'Inserció Laboral, el Club Social, programes de Suport a la Llar, entre d'altres, que tenen per objectiu aconseguir que la persona amb el trastorn pugui viure amb la màxima autonomia possible.

A més, per AREP és molt important treballar activament contra l'estigma que comporten les malalties mentals, per això, la Comissió Trencant l'Estigma treballa activament contra aquests tabús i prejudicis amb iniciatives ben diferents. La més exitosa? Un concurs de curtmetratges realitzats entre diverses associacions de persones amb discapacitat anomenat "Posa't a la nostra pell", que va guanyar AREP el 2014 per el curt "La Prueba".

Seguim tenint molts prejudicis en el tema dels trastorns mentals. Per què?

Perquè l'estigma és quelcom que fabriquem tots i cal treballar entre tots per enderrocar-lo.

A AREP volem anar cap aquesta direcció. Com fer-ho? Visibilitzant el col·lectiu.

Aquí per exemple, una de les experiències més positives és la botiga d'alimentació ecològica que vam muntar. És una porta d'entrada per la visibilització i normalització.

Hi ha altres iniciatives que també ens funcionen molt bé en aquesta línia: les portes obertes, per exemple. En vam fer per primera vegada fa tres anys, i van venir 40 persones.

Enguany, hem tingut més d'un centenar de visites perquè ho hem obert a escoles, hem fet tallers...

Però a més, cada vegada hi ha més trastorns mentals i addiccions...

De fet, és la malaltia de moda del segle. Des del 2000, els trastorns mentals i addicions, sobretot la patologia dual, estan a l'ordre del dia. I això provoca diverses coses, com per exemple, l'augment del suïcidi, que no es diu públicament, però creix. El problema és que no fem res. Tot ho associem a la crisi, que evidentment ajuda a les desesperacions, però oblidem parlar del mal funcionament d'un sistema global. No pot ser que la inversió més baixa de les administracions sigui a l'àmbit social, no té cap sentit. I en l’àmbit de la salut mental hem anat rebent inversió però falta molt camí encara.

Com vas arribar a AREP? Vaig arribar l'any 91, vaig començar com a educador, després com a psicòleg en rehabilitació i inserció laboral, i ja fa deu anys que estic com a director. Tot ha canviat molt.

Quan jo vaig començar no existia ni la Xarxa de Salut Mental, que es va crear l'any 92.

Només hi havia algun centre i molts manicomis. Ens trobàvem amb un escenari on les persones amb trastorns mentals tenien molts problemes per ser acceptades, dificultats d'inserció laboral, etc.

P á g i n a | 18 I d'aquí sorgeix AREP? AREP comença sent una associació de familiars.

Un grup de famílies es van posar d'acord perquè no volien que els seus fills acabessin en un manicomi o en un lloc tancat sense un projecte d'acompanyament. Cal destacar, a més, que els trastorns mentals s'acostumen a detectar de molt jove. Estem parlant de nois i noies de 18, 19 i 20 anys que, sense un centre, estarien durant el dia sense fer res. Per això, les famílies van crear una institució que permetés als joves ocupar el temps i treballar terapèuticament el procés rehabilitador.

Actualment hi oferiu molts serveis.

A mesura que l'Administració ha anat creant serveis, nosaltres ens hi hem anat adequant.

Per exemple, vam començar amb un pis i ara en tenim 23. Un altre exemple de bon funcionament és el Club Social per a l'ocupació del temps de lleure durant el cap de setmana, creant espais d'oci significatiu. I a AREP, donem molta importància a les àrees d'inserció laboral, un àmbit on hem hagut de picar molta pedra.

L'any 92 no hi havia absolutament res només la "laborterapia" o els plans de "Trabajo en Salud" que consistia a ocupar el temps amb feina perquè les persones se sentissin més normalitzades. Però això significava treball en negre i condicions molt precàries.

Després, amb l'obertura dels Centres Especials de Treball (CET), vam aconseguir la inserció al treball normalitzat i altres processos d'inserció més efectius i beneficiosos. Aquí a AREP, des del 2000 tenim un centre especialitzat amb diferents àrees de negoci: missatgeria, pintura, botiga de productes ecològics i de proximitat, fem distribució de material d'oficina, etc.

Ara estem intentant poder muntar parades en mercats.

La tendència passa de feines molt mecàniques i tancades a feines més externes i amb un component d'implicació social.

Així és més fàcil fer visible el col·lectiu i és molt més positiu per a les persones amb trastorns mental.

Hi ha un perfil determinat d'usuari d'AREP? El perfil principal que tenim són persones amb trastorn mental sever: esquizofrènia, trastorns severs de la personalitat, trastorns obsessiu-compulsius... la característica principal és que són malalties que quan apareixen fan que la persona trenqui amb la realitat, es desconnecta. La primera definició d'esquizofrènia que hi va haver era "trencar amb la realitat". I veritablement és el que passa. Quan arriben els usuaris han de reconnectar amb el món i la realitat, és un procés llarg. Un dels nostres principis fonamentals és treballar des de les capacitats.

Perquè el que no es té, no es tindrà, i en canvi, descobrir millor quines són les nostres capacitats i valors ens pot fer avançar. Per això, però, cal treballar fort i acabar recuperant molt del que s'ha perdut en la desconnexió.

I com es fa?

Normalment l'edat més activa és entre els 18 i els 22 anys. Quan abans comença, pitjor és la desconnexió perquè la persona ha tingut menys recorregut, menys experiències. Quan hi ha aquesta desconnexió nosaltres intentem refer-la com més ràpidament millor. Fem un pla individualitzat per a cada persona que contempli què necessita: teràpia individual, possibles serveis on pugui participar, prospecció laboral, etc. Calculem un període de quatre anys aproximadament perquè aquella persona pugui fer un canvi, un pas cap endavant. Perquè això es doni, és molt important la participació del mateix usuari, la persona cada vegada està passant a ser més activa, més protagonista. Al final és ella la que pateix el trastorn, i ha de poder opinar sobre el seu propi procés i el tractament que està rebent. Ha de tenir veu i vot.

Joana Rafart XARXANET.ORG

P á g i n a | 19

Una escola de rugbi El passat dia 4 de febrer, l'Escola de rugbi del nostre club, el Barcelona Enginyers Rugbi, vàrem participar en la Trobada d’Escoles de Rugbi de Girona. Hi participàvem el BUC, el Torroella, nosaltres i per descomptat el nostre amfitrió, el GEIEG. Va ser un dia fantàstic per jugar a rugbi, amb ,molt de sol, i sobre tot molt bon ambient.

Vàrem començar amb una mica d’entrenament per escalfar-nos i després a jugar.

En la categoria d’Escola, no hi ha competició, no juguem per guanyar, juguem per gaudir, per aprendre, per això no hi ha resultats. Val a dir que els nostres jugadors vàrem fer un gran paper en la Trobada En aquest esport, no juguem “contra”, juguem “amb”. No hi ha ni enemics ni contraris, hi ha adversaris, hi ha amics amb els que passem una bona estona jugant en allò que ens agrada tant, el rugbi.

Tots aquells que desconeixeu el món del rugbi, sapigueu que el rugbi és un esport on hi ha tres temps molt clars i definits. El primer i el segon temps són el joc en si. El tercer temps és el que diferencia aquest esport dels altres.

El tercer temps consisteix en què un cop finalitzat el primer i el segon temps, l’amfitrió convida a l'adversari o adversaris a prendre alguna cosa. Això és fa a totes les categories des de l'Escola fins als primers equips. En el nostre cas no ens podem queixar, el GEIEG ens va convidar a dinar a tots el jugadors, entrenadors i delegats de tots els equips participants. Ens ho han posat difícil per quan ens tornin la visita, però segur estarem a l'altura En aquest tercer temps ens fem els amics, no som rivals, som amics que hem jugat un partit.

Si tens entre 6 i 14 anys, i voleu provar aquest meravellós esport us esperem dimarts i dijous al camp de rugby de la Mar Bella de 18:30 a 19:30h

Francesc Bohils

P á g i n a | 20

Disseny Hub Barcelona

Finalment i després de les peticions reiteratives de la Vocalía per fi les portes del HUB són accessibles para les persones de mobilitat reduïda

Finalment i després de les peticions reiteratives de la Vocalía per fi les portes del HUB són accessibles para les persones en Capacitat Limitada

P á g i n a | 21

Me han despedido legalmente ?

La mayoría de nosotros conocemos a algún familiar, amigo, o conocido que ha sido despedido de la empresa; incluso es posible que nosotros mismos hayamos sido en algún momento despedidos, planteándonos en ese caso la pregunta ¿me han despedido legalmente? Intentaré responder a esa cuestión de la manera más fácil posible: Depende del despido.

En terminología jurídica, el despido es el acto unilateral del empresario por el que procede a extinguir la relación laboral. En otras palabras, es la decisión de la empresa de echarte a la calle. Pero ¿esa decisión es legal? Pues bien, lo primero que debemos saber es que hay varios tipos de despido. En primer lugar, nos encontramos con el llamado despido disciplinario, es decir, básicamente el que se produce cuando el trabajador incumple gravemente sus obligaciones. La Ley que regula el asunto (Estatuto de los Trabajadores) nos pone varios ejemplos, como son no asistir al trabajo reiteradamente y sin justificación, desobedecer en el trabajo, ser indisciplinado, ofender o agredir al empresario o a los compañeros de trabajo, acudir bajo los efectos del alcohol o drogas, acosar al empresario o al resto de compañeros, disminuir voluntariamente el rendimiento… Si el empresario consigue demostrar que el trabajador ha realizado las conductas que he indicado, poco podremos hacer. Obviamente, lo importante es que al tratarse de una imputación grave, el empresario deberá demostrar en un juicio el hecho en concreto que reprocha, de modo que si no lo consigue, el despido no será legal, y el juzgado decretará que es improcedente, condenando al empresario a pagar la indemnización correspondiente.

En segundo lugar, nos encontramos con el llamado despido objetivo. En este despido, ya no hablamos de si el trabajador es o no culpable sino de la existencia de circunstancias que permiten al empresario extinguir el contrato; eso sí, indemnizando al trabajador con 20 días de salario por año de trabajo con un límite de 12 salarios. Esas circunstancias son por ejemplo que por algún motivo independiente a la voluntad del trabajador no pueda realizar el trabajo para el que fue contratado, que el trabajador no se adapte a las modificaciones técnicas de su puesto de trabajo, que la empresa tenga una situación económica negativa, que existan causas técnicas o organizativas, etc. Se trata de un despido complicado y técnico que en el caso de producirse, aconsejo que sea revisado por un profesional especialista en Derecho Laboral (abogado/a o graduado/a social) ya que en muchas ocasiones no será legal pues, como sucede con el despido disciplinario, el empresario deberá demostrar en el juicio el motivo objetivo por el que despide, y en muchas ocasiones las empresas acuden a este tipo de despido para enmascarar otras situaciones injustas. Finalmente, no puedo acabar este breve artículo sin hacer mención a dos cosas muy importantes; una, que el despido, para que sea inicialmente válido, deberá efectuarse por escrito (carta de despido) pues si es verbal nos encontramos ante un claro despido improcedente, y dos, que solamente disponemos de un plazo de 20 días hábiles para reclamar en el Juzgado, por lo que no se debe escapar la oportunidad de pedir consejo a un profesional antes de perder la posibilidad de cobrar una indemnización. En otros artículos, si al lector le interesa, explicaré lo que es un despido nulo, y sobre las otras maneras que hay para el que trabajador puede autodespedirse y cobrar incluso una indemnización.

Ángel González Sarrate (Abogado núm 23.197 ICAB)

P á g i n a | 22

Nou projecte de la Plaça de la Infància

Es ambiciós, transformador d’aquell espai deprimit i una aposta decidida cap a la millora dels nostres espais interiors llargament menystinguts.

El proppassat dia 2 de Febrer va tenir lloc en els locals del Santo Angel la presentació del nou projecte de transformació integral de l’actual plaça.

Els arquitectes, tècnics municipals i responsables polítics ens varen presentar aquest nou projecte a la direcció del Cap, veïns, veïnes i representants de l’Entitat que ens va acollir. Vàrem conèixer el nou projecte que en termes generals va ser molt ben rebut.

Així, desapareixen els problemes d’accessibilitat al recuperar una cota interior molt més propera a les que tenen els carrers circumdants. La nostra plaça deixarà de ser un forat entre blocs per tenir personalitat pròpia. Esperem que aquest projecte respecti els terminis anunciats i que, en el decurs de la seva realització, les opinions dels usuaris siguin escoltades com ho han estat fina ara.

Antoni Santos i Renom

P á g i n a | 23

Visita de l’Alcaldessa

Com Associació de Veïns vàrem defugir qualsevol protagonisme a que creiem que el millor que podem fer en aquest casos és, com l’alcaldessa, escoltar les opinions de la gent per veure si la nostra línia d’actuació respon a les necessitats que els veïns manifesten.

iSempre es un motiu de satisfacció la visita del nostre màxim dignatari. Volem agrair-li aquest esforç d’apropament a la gent, i la seva capacitat de dialogar sobre qualsevol tema que se li va plantejar.

Aquesta trobada també va ser una demostració del grau de respecte i civisme en que es manifesten les diferents sensibilitat que conviuen a casa nostra. les portes del HUB són accessibles para les personis de

En una sala plena, i durant dues hores, l’alcaldessa va anar responen o prenent nota de totes les opinions que allí es van manifestar. Fou un bon exercici democràtic al que no estem acostumats.

Gràcies alcaldessa per la seva visita. Amb el mateix entusiasme encoratgem als altres partits polítics presents en el nostre Ajuntament a apropar-se a la gent. Aquest canal d’informació recull més la realitat que qualsevol altre.

Antoni Santos i Renom

AntAmb el mateix entusiasme encoratgem als altres partits polítics presents en el nostre Ajuntament a apropar-se a la gent. Aquest canal d’informació recull més la realitat que qualsevol altres peticions reiteratives de la Vocalía per fi les portes del HUB són accessibles para les personis de

P á g i n a | 24

La (in) Justicia.

Paralelamente, el llamado “cuarto poder”, en su afán y deber de informar a la ciudadanía, muchas veces incurre en sentenciar antes de expedirse la autoridad competente, sin respetar, no siempre, con las garantías del debido proceso, y cuando no existe condena, sobre un hecho en particular, no se le asigna, el tiempo, ni el espacio que ameritan las circunstancias. Ejemplos varios de archivos de investigaciones al carecer de elementos probatorios suficientes, como se han verificado en reiteradas ocasiones.

La instauración de un Estado de Derecho fue el motor principal de las revoluciones constitucionalistas de fines del Siglo XVIII, ejemplo: Francia, Estados Unidos de Norteamérica Las arbitrariedades que imperaban durante el antiguo régimen, consentía un poder autoritario carente de objetividad.

En estos tiempos y persistentemente, observamos cómo se vulneran las atribuciones de uno de los poderes esenciales del Estado, como es el Judicial, convirtiéndose por ello, en una constante a nivel global, pulverizando así, las sabias enseñanzas, que sostuvo el Barón de Montesquieu.

Las designaciones de los magistrados tienen una indiscutible injerencia de los partidos políticos gobernantes de turno, de ahí la gravedad de la misma.

Como Ciudadanos y contribuyentes debemos tener la obligación de ser celosos fiscales de estas situaciones que afectan directamente la convivencia y el comportamiento medianamente regular de las instituciones, de no hacerlo nos convertiremos en sujetos pasivos y a su vez en cómplices de los errores y vicios del sistema.

La Democracia, es perfectible y está en cada uno de nosotros mejorarla día a día, sería nefasto no poder entender esto, sobre todo cuando se producen quiebras institucionales y se padecen consecuencias ulteriores que todos conocemos y que no deseamos volver a padecer.

Por consiguiente sería inteligente actuar en consecuencia y para ello resulta menester organizarse y reivindicar todo aquello que consideremos oportuno de hacer.

Está sólo en nosotros, revertir tal coyuntura.

Corolario, Manos a la Obra.

Román Gelsi Carrasco

P á g i n a | 25

Lluites Compartides Jordi Marzo Fitó de Memòria Historia del districte Josep Maria de la Concepción Marti vicepresident de l'associació de Veïns de Sant Marti de Provençals Tot ells van reflectir la gran capacitat de mobilització d'aquests barris per aconseguir millores que donat la seu idiosincràsia en el naixement va néixer amb Organitzat per Omnium Cultural i en col·laboració amb l'Associació de Veïns de Sant Marti de Povençals el dissabte 21 de Gener es va organitzar dins del cicle de Lluites compartides un passeig per alguns dels Barris de Sant Marti. Donat la grandària del districte es va haver limitar a un recorregut de 3 kilòmetres En primer lloc ens vàrem trobar al centre cívic de Sant Marti , després d'un petit esmorzar van prendre la paraula Jordi Cuixart i Navarro , president d'Òmnium Cultural Raimond Blasi i Navarro President del Districte

Tambien van assistir Lourde Arrando i Bellés Vicepresienta del distrricte (ERC) Eva Campos i Paladio consellera de l'equip de govern( Bcomú) Maria Arenillas i Picañol consellera del PDECAT Abans del inici del recorregut el president de l'Associació i Veïns Antoni Santos va fer una radiografia de l'evolució d'aquests barris destacant el gran esprint de lluita de les gents del barri A continuació es va inicia el recorregut parant-se en alguns puntós emblemàtics d'aquestes lluites veïnals, en cadascun d'ells es van fe un petit comentari

Centre Cívic Miquel Figueras Plaça de la Palmera i Rambla Prim Salvador Mañosas i Angel Fernández Plaça dels Porxos Antoni Santos Rambla Guipúscoa, Josep Maria de la Concepción

Finalment l'acte es va acabar amb un petit vermut al Centre Cívic Malgrat el mal temps l’assistència va ser força nombrosa, fet que ens dóna ànims per des de la Associació, seguir impulsant actes com aquests que a part de ser un reconeixement a les persones que varen reivindicar les carències del barri, permeten mantenir la memòria històrica del mateixi

Josep Maria de la Concepción Marti

P á g i n a | 26

Xerradas Col·loquis sobre salut ORGANITZA: CAP de Sant Martí de Provençals.

COL·LABORA: Districte de Sant Martí, y A. V. de Sant Martí de Provençals

Igualment l'1 de Febrer es va parlar de HIPERTENSIÓ i COLESTEROL En tots dos casos van ser impartits per personal del CAP de Sant Martí els quals ens van explicar a un nivell molt pedagògic aquestes malalties tan habituals en la societat actual

El dia 11 de Gener seguint amb el cicle de xerrades i col·loquis sobre diversos temes de Salut es va fer una xerrada sobre la DIABETES.

S'ha de destacar els consells per poder millorar la qualitat de vida en las persones que tenen aquestes malalties

Josep Maria de la Concepción

Manifestación en apoyo de la PAC

El día 31 de Enero el grupo CONVIVIM acudió en apoyo de la PAC al ayuntamiento de Badalona para denunciar ante el Pleno Municipal la negativa del consistorio a la cesión de un inmueble Publico para las actividades sociales de la PAC Al acto acudieron varios cientos de personas

P á g i n a | 27

Una reflexió sobre el tema dels refugiats i la seva acollida a Barcelona Fugiem al costat de la multitud de famílies, en massa, per la carretera cap a Granada, per la carretera de la costa malaguenya en direcció a Granada.

A casa em van dir sempre "la Minerita", ja que els meus primer dies de naixements vaig a parar a les Mines guix de Morlaco, a Màlaga, en aquell temps van funcionar com a refugis antiaeris per a la població civil.

Jo vaig ser acollida, juntament amb els meus dos germans, per culpa d'una guerra i en tota la meva vida (81 anys) no he deixat d'agrair a la gran família que ens va salvar de la mort. És molt dolorós i incomprensible que els homes no aprenguin mai a conviure en pau i que hagin de patir per això tantes persones innocents. Per culpa de l'ambició d'uns i la intransigència o intolerància d'uns altres, quan en realitat som humanament, tots iguals.

Aquest em sembla un pensament simple i poc important, però és (al meu entendre) la realitat més certa que tota filosofia humana. Poder acollir als qui fugen de la guerra o la mort, és tan important com donar vida i esperança a tota la humanitat i ens converteix en persones dignes de tal nom Vaig néixer al desembre de 1936 durant l'entrada de les tropes franquistes pel sud d'Espanya. Fugiem a causa dels bombardejos i de l'atac per mar. La població de Màlaga alertada per les conseqüències d'aquests atacs (es va dir que anaven a arrasar-la com el palmell de la mà) van començar a escapar.

Entre aquests es trobaven els meus pares al costat de la meva germana de 8 anys, el meu germà de 6 i jo amb 2 mesos d'edat.

El gran tumult que es va originar pel constant bombardeig, sumat a l'assetjament de la Marina, representada pel navili "Balears", va fer que les baixes entre la població civil que fugia fossin grans. Uns morien per l'acció directa de les bales, i unes altres per les roques de la muralla de la carretera que es desprenien per l'efecte dels trets.

En el cas de la meva família i a causa que la meva mare estava sortint de la quarantena i anava molt fatigada, el meu pare va demanar per favor a una persona que tenia un carro, si podia deixar-nos asseure als meus germans i a mi. La meva germana major em portava en braços i molts anys després, el meu germà de 6 anys, recordava que en el carro anava una persona morta.

Com l'atac era continuat i tremend, hi havia moltes persones que fugien desesperades intentant salvar les seves vides. El meu pare estava atent a subjectar-nos perquè no caiguéssim del carro. En això, va perdre de vista a la meva mare (la meva germana de 8 anys va recordar tota la seva vida com plorava el meu pare cridant-la pel seu nom a veus).

Quan van arribar a la Ferradura, ja província de Granada, després de 73 quilòmetres de recorregut amb el perill constant damunt dels seus caps i tota l'angoixa i cansament extrem, vam arribar a una casa, situada en la mateixa carretera, que havia estat abandonada pels seus amos momentàniament pel perill que es corria. Aquesta va servir de refugi a quantes persones cabien, esgotades i a la vora de les seves forces (entre ells van passar les tropes de terra que es dirigien també a Granada).

P á g i n a | 28 Llavors el meu pare ens va ficar en aquella casa, va posar als meus germans sobre un "camastro" que hi havia allí i asseient-los els va dir que no es moguessin d'allí, que tornaria per nosaltres Havia de presentar-se a les tropes, per evitar el seu afusellament, ja que va ser Carabiner de Mar. Es va presentar sense uniforme en Almuñecar. Per aquest motiu, a causa de la situació de guerra, no va poder tornar a veure'ns fins que va aconseguir un permís d'hores i va tornar a la Ferradura.

Veient que ens havien acollit la família dels propietaris de la casa on ens va deixar, al cap de 15 dies.

En anar-se el meu pare i en passar ja les tropes, van arribar els amos de la casa que eren diversos germans, demanant que la desallotgessin, ja que havia passat el perill i tots van ser sortint a excepció dels meus germans majors i jo que insistien a esperar allí al meu pare. És apiadaren de nosaltres i veient l'estat que em trobava, em van buscar unes cabres que hi havien per allí a prop i em van donar llet i als meus germans de menjar.

En veure que estàvem protegits, el meu pare va haver de tornar al seu lloc de servei en el port de Màlaga, deixant-nos a la cura momentània de la família d'acolliment.

Van passar els dies, i en veure que no tornava, la meva germana va sentir comentar a la família que la meva mare es trobaria morta en el camí i que al meu pare ho haurien afusellat. Imagino el que va poder haver passat pel seu cap en sentir-ho, però va ser fort i seguia ocupant-se de nosaltres Mentrestant, després de perdre's de nosaltres, la meva mare, que a causa de tot el tumult de gent, anava per davant de nosaltres i va arribar fins a Motril, una altra població de Granada. Allí es va ficar en uns camps de sucre i va estar amagada durant 4 dies i 4 nits, mantenint-se xuclant canya de sucre i sentint en la seva proximitat a les tropes (franquistes, italianes i marroquies) que acampaven a la seva al voltant. cap costat Sense parar va tornar a Màlaga

En arribar, es va trobar amb una cosina seva que en comunicar-li que havia perdut a tota la família, ella li va explicar que el meu pare estava en el moll de Màlaga, i nosaltres en la Ferradura.

La meva mare va tornar a engegar-se cap a on estàvem nosaltres per abraçar-nos i recollir-nos. Va ser una gran odissea de les moltes que van succeir en aquelles dates.

Ella va perdre totes les ungles dels seus peus, que va haver de vendre-les-hi amb tires a manera de benes, fetes amb els esquinçalls del seu vestit, però es va salvar la vida i el més miraculós és que per fi ens reunim tots sans i estalvis.

Però que consti pel relatat pels meus pares, que tota la població que va fugir desesperada de la situació de perill en què es van trobar, no pertanyien a cap signe polític. Si no que era simplement el poble de Màlaga, que intentava fugir del perill i molts van morir en l'intent.

Per comprendre el gran sofriment patit per tantes persones, amb motiu de la guerra, solament unes dades...

Quan al cap de 4 mesos del retrobament de la meva família (pares i germans), la meva mare va poder viatjar a Melilla, on vivien els meus avis, perquè em coneguessin. En arribar al port el meu avi (pare de la meva mare) no la va reconèixer a causa de l'estat en el qual es trobava per tot el calvari que havia passat. Els meus avis es van quedar tot un any amb els meus germans, perquè ella pogués recuperar-se i cuidar de mi.

Vaig estar amb tractament intensiu metge durant 4 anys amb injectables. La meva mare a partir de llavors va portar dol tota la seva vida (fins als 80 anys) un dol rigorós.

Sempre va ser vestida de negre fins al dia de la seva mort.

I finalment, és rigorosament cert que fins a més de 3 anys d'acabada la guerra en 1942 van seguir afusellant civils en el lloc del meu naixement, Màlaga.

C.M (1936) Testimoni recollit per Memòria Activa de la Gent Gran

Norberto Sinatra

P á g i n a | 29

Activitats compartides Coordinadora de Salut de de Sant Martí L’objectiu és treballar per una sanitat publica de qualitat i universal.

A.V.Sant Marti de Provençals 93.314.17.04

Vocalia de Sant Martí de persones amb diversitat funcional L’objectiu és treballar per fer escoltar la veu de les persones amb discapacitats i per donar a conèixer les nostres necessitats.

Dijous de 18 a 20 En la A.V.Sant Martí de Provençals 93.314.17.04 discapsm@gmail.com

P.A.C (plataforma de afectados por la crisis)

https://www.facebook.com/people/PacBarcelona/100010447784976 atencionpacbarcelona@gmaíl.com 611252638 I 6527539531 648757439

CONVIVIM Sant Martí

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 93 314 17 04 facebook.com/lconvivimsanmarti convivimsantmarti@gmail.com

P á g i n a | 30

Asociación Uruguayo Catalana “Los Botijas”

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 630 230 772 93.314.17.04 facebook.com/losbotijas asoc.losbotijas@gmail.com

Asociación Uruguayo Catalana “Los Botijas”

TALLER DE PERCUSSIÓ Lloc: Associació de Veïns Sant Martí de Provençals Carrer Andrade 176 A local 3

TALLER BÀSIC DE DANSES TRADICIONALS rioplatenses Centre Cívic Sant Martí - Gimnàs Carrer Selva de Mar 215

TALLER TRADICIONAL BÀSIC DE DANSA XILENA Lloc: Associació de Veïns Sant Martí de Provençals Carrer Andrade 176 A local 3

CLASSES DE GUITARRA ESPANYOLA Lloc: Associació de Veïns Sant Martí de Provençals Carrer Andrade 176 A local 3

COR INTERCULTURAL Lloc: Associació de Veïns Sant Martí de Provençals Carrer Andrade 176 A local 3

TALLER DE YOGA Lloc: Associació de Veïns Sant Martí de Provençals Carrer Andrade 176 A local 3