El Butlletí, del Clot i el Camp de l'Arpa (abril 2016)

núm. 262 Abril/2016

de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa www.avvclotcampdelarpa.cat

Alchemika: gestió privada?

No! No! No! i menys d’OHL

03

La salut i la malaltia convertides en una qüestió de classe

08

Fes objecció fiscal a la despesa militar

09

Turisme, ens afecta?

RECORDATORI TTIP: per què seria definitivament nefast pel teu/ nostre futur?

Día: dissabte 30 d’abril a les 18h a l’ Ateneu del Clot

Xerrada: Llei de dependència Dia: dimecres 11 de maig a les 18h.

Biblioteca de Camp de l’Arpa, Caterina Albert

02 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

editorial

ENS VEIEM A LES PLACES I A LES LLUITES

A

rriba de nou el 15 de maig i els mitjans de comunicació s’ompliran d’articles i imatges sobre els “indignats”, i s’esmunyiran en les nostres pantalles les concentracions de la plaça Catalunya i de la madrilenya Puerta del Sol. En el nostre barri també es van viure intensament aquells dies, i es va respirar durant un temps un clima d’il·lusió i confusió difícil d’oblidar.

A poc a poc, el 15M es va anar diluint com a moviment global, donant pas a altres actors. Al barri va prendre el relleu l’Assemblea Social Clot-Camp de l’Arpa, assemblea que ja funcionava abans del 15M, però que després de l’eclosió dels “indignats” va

prendre nova forma i objectius, en incorporar moltes de les persones que participaven en les primeres assemblees de la Plaça del Mercat del Clot. L’Assemblea Social es va conformar com a espai de trobada de veïns i veïnes del barri amb ganes de seguir canviant les coses, i de recuperar l’espai públic com a entorn de relació i de debat polític.

Des de l’ AVV vam entendre de seguida que des de l’inici que hi havia espais de treball en comú amb el 15M i l’Assemblea Social, i que en molts aspectes el caràcter i les accions d’ambdues en aquests espais són complementàries: l’espontaneïtat i presència al carrer de la Assemblea Social combina molt bé amb el treball de fons i la capacitat d’interlocució amb les institucions que intentem fer des de l’Associació.

Aquests últims anys la “Soci” ha anat de la mà amb l’Assemblea Social en moltes mobilitzacions, i ha donat suport, amb la seva presència i mitjans, als actes que s’organitzaven a la plaça del Mercat, transformant així la aquesta plaça en un espai polític ciutadà. És més, en aquest temps, molts companys i companyes de l’Assemblea Social han entrat en contacte amb nosaltres i s’han apuntat a donar un cop de mà. Algú va definir aquesta simbiosi com “la Soci fora de la Soci”.

El panorama polític ha canviat molt des d’aquells dies, però les causes que ens mouen a seguir sortint al carrer segueixen sent les mateixes.

Encara avui ens toca recordar a molta gent que “no ens representen”. Si et ve de gust dirho amb nosaltres, ens veiem a les places.

El dia 18 de maig, a les 19,30 h, a la Plaça, es farà una tertúlia sobre el 5è aniversari del 15-M. El Butlletí del Clot-Camp de L’arpa Edita: AVV del Clot-Camp de l’Arpa (c/Joan Sibèlius, 3 Tel. 93 232 46 10) avvclotcampdelarpa@gmail.com. Junta directiva: Presidenta: Antònia Bigordà. Sotspresident: Joan Verdés. Tresorer: Miguel Padilla. Secretari: Miquel Catasús. Vocals:Domiciano Sandoval, Pere Guarro, Rosa Carrillo, Elizabet Lopez, Marcel·lí Belloso. Equip de redacció: Antònia Bigordà, Domiciano Sandoval, Miguel Padilla, Miquel Catasús, Montserrat Ventura, Conchita Ribera, Pilar Vicente, Joaquim Delgado , Javier Alcalá i Oriol Hernández. Coordinació: Raquel León. Correccions: Montserrat Ventura. Publicitat: GPL, s.c.c.l. Xavi - 627 017 071. xavi@gpl.cat. Producció: DBcoop, s.c.c.l. db@dbcoop.cat. Impressió: Zukoy5. D.L.: B-28.908-89. Imprès en paper ecològic 4.000 exemplars

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 03

SANITAT

La salut i la malaltia convertides en una qüestió de classe Fonts: GREDS-EMCOMET, de la Universitat Pompeu Fabra i article de Daniel Martínez Garcia, metge del CAP El Carmel..

La salut dels treballadors està en greu perill, ja que l’estafa capitalista està ensorrant la salut pública.

L

a dreta i la socialdemocràcia que li fa el joc estan orgullosos d’haver retallat en sanitat i prestacions socials sense conseqüències en la qualitat de l’assistència, però la realitat és molt tossuda i parla per si sola. Tisorada d’un 16% al departament de Sanitat i d’un 12 % al de Benestar i Família.

Llista d’espera a Catalunya: 27.643 persones més que el 2010. Altres exemples de mesures gens tranquil· litzadores: l’eliminació de l’assistència 24 hores a 58 CAP, reducció d’horari a 31 i el tancament de 4, així com la reducció del pressupost en ambulàncies en un 12% i 1.134 llits d’hospital tancats.

Sumant les retallades en transport sanitari i que la majoria de CAP tancats es troben en zones rurals, amb una majoria de població envellida per a qui no és fàcil viatjar a un hospital, el resultat d’aquestes mesures acostuma a ser dramàtic.

de treball, i al conjunt dels treballadors públics sanitaris (també la concertada) se’ls ha retallat el salari un 5% l’Estat i un 3% la Generalitat, sumant la supressió total o parcial de pagues extres.

L’empitjorament de les condicions laborals és l’altra cara de les retallades en sanitat.

Només a l’ICS (hi ha molts altres proveïdors en salut), a Catalunya s’han eliminat més de 1.500 llocs

Quin model sanitari volen instaurar?

Molt senzill: primer es devalua el que és públic, després toca desprestigiar-ho mitjançant una campanya i al final es privatitza. Camins inter-

medis preparant el terreny: el Consorci Sanitari de Lleida, l’empresa privada Barnaclínic dins el recinte de l’Hospital Clínic de Barcelona, els concerts que moltes autonomies tenen amb hospitals privats amb pertinença a grups com IDC SalutQuirón. Catalunya és campiona en el desmantellament de la sanitat pública, agafada de la mà amb Madrid. Són les dues comunitats autònomes amb més fons públics destinats a la gestió privada.

“La salut depèn d’un mateix, no de l’Estat. No existeix un dret a la salut”, amb aquestes paraules Boi Ruiz, ex conseller català de Sanitat i antic president de la patronal sanitària catalana, ho va deixar molt clar.

L’actual conseller, Toni Comín, pensa igual? Fins que no es demostri el contrari, el que es preveu és que la sanitat pública acabarà sent residual, orientada als sectors més pobres de la societat. Uns sectors que per desgràcia no paren de créixer.

04 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

EQUIPAMENT PÚBLICS

Residència Alchemika: gestió privada, NO, NO, NO!!! I menys d’OHL A última hora, el govern Mas ens va deixar “un regalet”: fer pràcticament inevitable que la residència+cd Alchemika fos de gestió privada. Això ara comportarà que la qualitat de l’atenció a la gent gran més vulnerable depengui en part de la cobdícia d’OHL. No ho acceptarem mai.

E

l procés de licitació de la residència-centre de dia Alchemika (r+cd), que va iniciar unilateralment i “amb nocturnitat i traïdoria” el govern Mas, no es pot parar ni per objectius socials ni democràtics, el que compten són els interessos empresarials dels que volen gestionar-la. És un disbarat antidemocràtic, però és així en aquesta Catalunya i Europa neoliberals. Per això, malgrat les nostres gestions, el dia 11-0316 la Generalitat va anunciar que la gestió serà feta per l’empresa OHL INGESAN SA – ASPROSEAT. El pitjor dels nostre malsons: anys i anys lluitant per aquest equipa-

ment públic, pagat amb diners del 99% de la gent, i que al final sigui perquè una empresa tan qüestionable com OHL (feu una cerca a Internet amb OHL Villar Mir corrupció) se’n lucri i hi faci negoci.

No ho acceptarem mai. Potser ara no ho podrem impedir, ja ho veurem, però farem tot el possible perquè aquest disbarat es corregeixi com més aviat millor.

Esperem resposta a la següent carta Així que vam saber el resultat de la licitació, vam escriure i lliurar oficialment a la Conselleria corresponent, el dia 22-03-16, la següent carta: carta a la pàgina següent

Ens ajudes? Vine el dia 3 de maig Necessitarem que ens ajudeu perquè la cobdícia d’OHL no perjudiqui el servei que els nostres avis i àvies es mereixen (entre d’altres coses, un personal estable, motivat humanament i que treballi en condicions dignes, perquè això és fonamental per a la qualitat del servei). Volem intentar, si encara s’hi pot fer alguna cosa, d’impedirho, i, si no pot ser, que s’implanti un sistema de participació i control social que sigui real i exhaustiu (amb veu i vot de l’AVV i el barri), per vigilar que es doni un tracte excel·lent a tots els usuaris i usuàries.

També reclamarem a l’Ajuntament (proposarem que ho faci l’Ada Colau, el tema s’ho mereix) una rendició de comptes, documentada, del que ha fet, o no, fins ara, i que digui què farà concretament perquè la gestió sigui aviat pública o social, no lucrativa, ja que en això sempre han dit que hi estan d’acord. I intentarem que el temps de gestió per part d’OHL sigui el més breu possible, tenint en compte que és renovable anualment.

Com veieu, l’Alchemika està embolicada. No ho han fet per donar “el regalet” a OHL, ha sigut perquè un dia de fort vent va fer caure un parell de vidres de la façana. Ara, xino-xano, l’empresa ho arreglarà i se suposa que al juny ja es podrà obrir “sense problemes”. En la jornada de portes obertes que esperem que es faci, també haurem de fer de control de qualitat, pel que sembla. Quin escàndol !!

Si véns el dimarts dia 3 de maig a la Biblioteca Alchemika, a les 19 (com cada primer dimarts de més), t’informarem de les últimes notícies que tinguem. Volem suposar que ja tindrem resposta de la Consellera. Seria “el normal” en un país “normal”, no, Sra. Bassa?

Oi que sí, Sr. Puigdemont?

Us esperem el dia 3.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 05

Barcelona, 22 de març del 2016 A l’atenció personal de: Sra. Dolors Bassa i Coll Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya Sra.: La junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa (Barcelona) li dirigim aquesta carta oberta, directament a vostè i amb urgència, perquè estem preocupats i indignats per la gestió que fins ara ha fet la Conselleria de Benestar Social, que vostè fa poc que presideix, pel que fa a la licitació de la gestió de la residència-centre de dia Alchemika del nostre barri (expedient BE-2015-3789).

Considerem que és urgent obrir una nova etapa en què tot allò referent a aquest equipament es faci amb plena informació i amb el consens de l’Ajuntament de Barcelona i de la nostra entitat. Per això, en aquesta carta plantegem els punts concrets que creiem que caldria abordar i les nostres reivindicacions sobre aquest tema, amb la finalitat de garantir que els usuaris del centre tinguin el tracte que es mereixen i que la seva gestió sigui plenament transparent, participada i centrada en el benestar de les persones. Li demanem que ho estudiï i ens contesti ben aviat, ja que l’objectiu de tothom és que el centre es posi en marxa abans del mes de juny. Però primer de tot cal exigir que tots els tràmits previs (especialment l’adjudicació de places) s’hagin fet amb criteris públics i socials, i aplicats amb plena transparència i control social.

En primer lloc, i breument, la volem informar que la nostra AVV i els veïns i veïnes del barri portem 40 anys reclamant equipaments públics a Alchemika i més de 13 anys reivindicant concretament aquesta residència, i que des del 2010 (la primera data prevista per a la seva obertura) no hem parat de treballar i lluitar perquè això fos possible. Per tant, el nostre compromís amb aquest equipament públic és màxim i ens posem a la seva disposició per ajudar en tot allò que puguem en aquest sentit.

Sempre hem reivindicat aquest equipament públic i ho hem fet deixant molt clar que el barri vol que el centre sigui gestionat públicament (o per una entitat del tercer sector, no lucrativa), amb transparència i control social, i centrada en el benestar humà de les persones. Així ho vàrem manifestar al Sr. Xavier Baiget, Director general de Serveis de Benestar Social, a les reunions dels dies 02-10-2014 i 28-04-2015, que vàrem tenir conjuntament amb el Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona, i en les quals es va reivindicar també de poder participar o opinar prèviament a la posada en marxa dels tràmits oficials de la licitació. La nostra desagradable sorpresa va ser que, sense informar ni a l’Ajuntament ni a l’AVV, el passat dia 18-12-2015 es va posar a licitació la gestió de la residència, no tenint gens en compte l’expressat per l’AVV i el nou Govern municipal.

Ara, una vegada conegut el resultat de la licitació per a la gestió de la residència per aquest any 2016, li volem transmetre directament les nostres propostes i reivindicacions, que ja fa més de dos mesos vàrem demanar al Districte de Sant Martí que les hi fessin arribar. Concretament, reivindiquem: 1 – Que de forma urgent es convoqui una reunió entre la Conselleria, l’Ajuntament i l’AVV per poder aclarir, debatre i consensuar el màxim possible tots els aspectes plantejats en aquesta carta.

2 – Acordar la concreció d’un sistema de participació i control del centre, que sigui plenament transparent i que inclogui (a més d’usuaris, familiars, treballadors, Generalitat i Ajuntament) l’AVV i la Federació d’Entitats en representació del barri.

3 – Que es faci, en les properes setmanes, una jornada de portes obertes i informativa, en què s’informi públicament de tot el referent a la residència-centre de dia (sistema d’adjudicació de places, llistes d’espera, personal, etc.) i en general de tots els serveis i tràmits lligats a la Llei de la Dependència, assumptes en què hem comprovat que hi ha molts dubtes, fins i tot entre persones del sector. i 4 – En relació a la gestió de la residència, volem manifestar el nostre total desacord amb l’adjudicació a una empresa lucrativa com és Ingesan OHL. Per això, en nom del barri, reivindiquem i reclamem que, de cara a la gestió per a l’any 2017 i següents, es treballi conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el barri per tal que l’equipament sigui gestionat per una empresa pública o del tercer sector, eficient però sense ànim de lucre. Sabem que, desgraciadament i de moment, és legal que una empresa lucrativa i qüestionable pugui gestionar un equipament tan delicat i sensible, socialment i humanament, com una residència pública, però reclamem a la Generalitat i a l’Ajuntament que facin tot el possible per trobar una bona solució que posi en el centre de totes les decisions el benestar de la gent gran més vulnerable. Estem segurs que si hi ha voluntat política per part de les dues institucions, es pot trobar una solució d’aquest tipus que vagi en consonància amb la voluntat de fer un nou i millor país, i de tenir una Barcelona centrada en el benestar de les persones i no en els interessos econòmics d’uns quants.

Per acabar, només dir-li que estem segurs que compartim els objectius i que, amb bona voluntat i determinació, podrem trobar totes aquelles bones solucions que facin que Alchemika sigui aviat un centre d’excel·lència en el tracte a les persones grans que necessiten els serveis de residència i centre de dia i que el seu sistema de gestió sigui modèlic en transparència i control social.

Esperem la seva resposta i quedem a la seva disposició per ajudar a aconseguir els objectius compartits de què hem parlat.

Atentament, Antònia Bigordà i Massaguer, Presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa

06 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

PENSIONS

La Marea Pensionista de Catalunya

P

odríem dir sense por que la Marea Pensionista, que va començar, fa tres anys, posant milers de demandes als Jutjats Socials com a conseqüència de la congelació de les pensions per part del Govern de Rajoy, ha assolit la seva majoria de edat.

El passat dia 10 de març, la Marea Pensionista, un moviment social que s’està estenent per tot Catalunya i per la resta de l’Estat, va celebrar la seva III Assemblea. Després sobre tot d’un intens treball, desenvolupat per part dels membres més actius, una altra vegada vam poder demostrar la nostra capacitat de convocatòria omplint les Cotxeres de Sants de gom a gom, unes 1.000 persones, una cosa que avui en dia (desgraciadament per a tots nosaltres) poques organitzacions o moviments socials, o més aviat cap, poden aconseguir.

A aquesta assemblea hi estaven convidats per primera vegada la gent que pertany a altres Marees de Pensionistes d’arreu de l’Estat, i encara que no van poder venir totes, sí que vam comptar amb una

àmplia representació, tant de Catalunya com de la resta del territori estatal. Ens van poder acompanyar les Marees de València, Canàries i Madrid. En canvi, no hi van poder assistir les d’Andalusia, Astúries, Castella-Lleó i Galícia, tot i haver manifestat la seva intenció de serhi presents. Per part de Catalunya, a més del nucli de Barcelona, vam poder comptar amb la presència de companys de Girona, l’Hospitalet, Tordera, Caldes de Malavella, el Prat de Llobregat, el Garraf i Viladecans, així com algun company de Cornellà, on pocs dies després van constituir la seva pròpia Marea.

L’assemblea es va desenvolupar amb total normalitat, amb intervencions molt interessants del Ramon Franquesa (economista de la UB), l’Arcadi Oliveres, que ens va donar, com sempre, una lliçó de cordura perquè sapiguem interpretar la veritat del que ens està passant, i Felipe Aranguren (escriptor i sociòleg), que va insistir en la teoria que això que passa no és una crisi, és una brutal estafa que els poderosos ens estan fent. Per la seva part, el Julio Anguita, que no va poder

assistir-hi a causa del seu estat de salut, ens va enviar un vídeo per animar-nos a continuar amb aquesta lluita tan noble i tan necessària.

Per a després de l’assemblea teníem convocada una roda de premsa.

No hi van assistir gaires mitjans, però sí que podem considerar que va ser bastant profitosa tenint en compte que diverses vegades en aquell mateix dia vam sortir a les notícies. Amb posterioritat a la roda de premsa, totes les Marees vam celebrar un dinar a Can Batlló, seguit d’una reunió de treball que es va allargar fins a les 6 de la tarda.

En aquesta reunió vam poder polsar l’estat de la situació als diferents territoris, i vam planificar les futures mobilitzacions que desenvoluparem de forma coordinada a tot l’Estat.

Podem dir que hem picat molta pedra fins arribar a aquesta situació, però sortosament, amb treball dur i sense treva, anem avançant en el sentit que els mitjans i alguns polítics s’adonin que les pensions no són, ni seran mai, moneda de canvi i, el que és més important, estem aconseguint que la gent comenci a

pensar que el que està passant amb les pensions no és gens normal, que si no fem quelcom ens quedarem sense pensions, per ara i pel futur, per la qual cosa estem començant a créixer, i a créixer molt.

I no sols això, els partits ens comencen a trucar per parlar, i estem començant a poder dir que aquest Sistema Públic de Pensions s’ha de canviar, que no pot estar sotmès a les polítiques del govern de torn, sinó que ha d’estar garantit, que ha de tenir seguretat jurídica de principi a fi.

És cert que ens queda molta feina per fer, però també ho és que una mobilització com aquesta no s’havia donat mai ni a Catalunya ni a Espanya, i això sens dubte hauria de ser un orgull per a la nostre Associació de Veïns i Veïnes, perquè realment va ser des d’aquesta Associació des d’on va començar la lluita de la Marea, i podran passar moltes coses, però el que hem fet ja no ens ho trauran mai.

Recollida de signatures per les pensions La Marea Pensionista ha posat en marxa una recollida de signatures, que es portaran cap al final de l’any al Congrés dels Diputats amb la finalitat d’aconseguir que s’abordi d’una vegada el canvi del Sistema Públic de Pensions. La intenció es arribar a recollir un milió de signatures.

El canvi que demana la Marea Pensionista va en dues direccions. La primera, aconseguir que les pensions quedin blindades en la Constitució, tant pel que fa al seu sosteniment com a la seva pujada anual, de tal forma que no es trobin afectades per les polítiques que els governs de torn puguin introduir en matèria econòmica o laboral, i això vol dir passar les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat i, alhora, mantenir, i apujar quan sigui necessari, les cotitzacions socials actuals. L’altra pota d’aquesta petició és que d’una vegada deixem de tenir en aquest país pensions i salaris mínims de misèria mentre mentre polítics, banquers i tota mena de gent sense escrúpols ens continuen estafant, i alhora no paren de dir que no hi ha diners per a la gent mentre ells n’estan podrits.

Pots passar per l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot Camp de l’Arpa, en horari de 18 a 21 hores, de dilluns a dijous, a deixar la teva signatura, o, encara millor, et pots apuntar a la Marea Pensionista per col·laborar amb nosaltres en aquesta recollida de signatures o en totes les tasques que la Marea està portant a terme arreu de Catalunya i de l’Estat.

VINE I AJUDA’NS A ACONSEGUIR AQUESTA META

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 07

PENSIONS

Les pensions, a debat: preguntes i respostes. 2 Amb la finalitat de facilitar una informació assequible i fàcil d’entendre, la Marea Pensionista ha preparat un document resumint les 12 qüestions més importants sobre la situació present i futura de les pensions públiques. Aquí publiquem el segon lliurament amb les següents tres preguntes sobre les pensions.

4.La meva pensió és un dret que es pot alterar?

Quan et reconeixen una pensió de jubilació o invalidesa contributiva és perquè has complert una sèrie de requisits que t’exigia la llei. Reconegut el dret que t’has guanyat durant la teva vida laboral, ara no poden dir-te que depens d’altres coses sobrevingudes, alienes a les exigències i requisits que ja has complert. Un insult major a la intel·ligència suposa que et diguin que la teva pensió depèn de les cotitzacions dels treballadors en actiu. La teva pensió te la vas guanyar tu, és proporcional a les teves cotitzacions i l’Estat té l’obligació

de pagar-te-la mentre visquis. Per un principi de seguretat jurídica, el dret reconegut és inalterable. Si ens toquen la pensió ens roben.

5.On van anar a parar les cotitzacions de tota la meva vida laboral?

El sistema de Seguretat Social a Espanya és un sistema de repartiment basat en la solidaritat i caixa única, que s’estén entre generacions i entre els diferents règims i contingències. Des de la seva creació, les cotitzacions socials van cobrir folgadament el pagament de les pensions. Els excedents de 44 anys consecutius, entre 1967 i

2011, es van destinar a sufragar altres prestacions de Seguretat Social, com assistència sanitària, desocupació, pensions no contributives, etc. L’Estat era, i hauria de ser, el garant del sistema, del seu finançament i de la seva gestió.

6.Les pensions s’han de finançar amb les cotitzacions socials?

A Espanya, des que va entrar en vigor, l’1/1/1967, l’actual sistema de SS, quedava molt clara la responsabilitat exclusiva de l’Estat en el finançament de les pensions. Va ser després del Pacte de Toledo (PT) que es va canviar la llei amb nocturnitat i traïdoria i

sense que ningú digués ni piu. La qüestió és que l’Estat garanteix en els seus Pressupostos Generals les pensions dels polítics (que, per tant, paguem amb els nostres impostos), les de les forces armades, les dels alts funcionaris i les de molts altres col·lectius que si haguessin de cobrar amb el que cotitzen els seus successors en el gremi no tindrien pensió. En conseqüència, si la Constitució ens fa iguals en drets, també les pensions dels treballadors han de ser garantides per l’Estat. Si aconsegueixen que ens creguem una altra cosa, la nostra resignació serà la seva victòria i l’enfonsament de les nostres pensions.

08 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

OBJECCIÓ

Fes objecció fiscal a la despesa militar!

F

er objecció fiscal a la despesa militar ens permet denunciar el gran pressupost que dedica l’Estat espanyol a despeses militars.

Què és l’objecció fiscal a la despesa militar?

Es tracta d’un acte de desobediència civil que es fa en el moment de fer la nostra declaració de la renda i que ve de l’objecció de consciència.

En fer-la, queda constància en la nostra declaració del nostre rebuig al fet que s’inverteixi en despesa militar amb els nostres impostos.

El que fem és ingressar una quantitat de diners, la que vulguem, en una entitat que treballi en projectes per la pau, solidaris o per la justícia social, i després declarar que volem que aquest ingrés s’extregui de la despesa militar.

L’objecció fiscal a la despesa militar és un dret encara no reconegut plenament pels Estats, cosa que també es pretén denunciar des de la campanya d’objecció fiscal, ja que és un tipus d’objecció de consciència que pretén rebutjar el nostre paper en la contribució a la guerra mitjançant els nostres impostos.

Per què fer objecció fiscal a la despesa militar?

La despesa militar diària a l’Estat espanyol el 2015 va ser de 47 milions d’euros, 373 euros per habitant a l’any. Si ho comparem amb altres despeses de 2015, per exemple la despesa en cultura per habitant, aquesta va ser de 16 euros anuals.

La suma de la despesa en R + D militar, operacions militars a l’exterior i compra d’armes el 2015 va ser de 14.000 milions d’euros, això en un context de retallades socials en

què la sanitat ha perdut en els últims 4 anys 10.000 milions euros.

Per a què serveix?

El nombre de persones que fan objecció fiscal a la despesa militar ens permet denunciar la despesa i manifestar el rebuig social que produeix, i pot pressionar per a la seva reducció i demanar una major inversió en despeses socials. Mostrem el nostre rebuig a col·laborar amb els nostres impostos a la despesa militar, sigui quina sigui la quantitat que objectem, qualsevol és vàlida per poder llançar un missatge clar a l’Estat i, de passada, ingressar diners en entitats que treballen per la pau i la igualtat social, contribuint així a construir societats més justes i pacífiques.

Quan es fa l’objecció fiscal?

Quan comença la campanya de la

renda ja podem dirigir-nos a alguns centres que la realitzen, normalment a principis de maig. Hem de fer-la abans de lliurar-la o d’acceptar l’esborrany.

Si estàs interessat a realitzar la teva objecció fiscal a la despesa militar posa’t en contacte amb el Servei d’Informació a l’Objecció Fiscal o el Centre Delàs d’Estudis per la Pau: obfiscal@pangea.org info@centredelas.org

Per saber més: • Servei d’Informació a l’Objecció Fiscal http://www.objecciofiscal.org/ index.php/es/ • Centre Delàs d’Estudis per la Pau http://www.centredelas.org/es/

MAREA DE MAREES: Què es això? És la intenció d’unificar tots els moviments socials que tenim a Catalunya.

Per a què?

Per poder plantar cara a la contínua pèrdua de drets i a les polítiques austericides, imposades per Brussel·les i seguides de bon grat pels nostres governs de torn, que estan portant a la majoria de la gent a la pobresa i l’exclusió.

Quan veurà la llum?

Molt aviat, tenim previst celebrar la primera assemblea el proper 17 de maig , al carrer Calàbria 66 , i a partir d’aquest moment tots els moviments socials es poden sumar a aquesta iniciativa.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 09

TURISME

Turisme, ens afecta?

El dia 13 de març es va enllestir l’aprovació inicial del PEUAT. Quina paraulota!

El PEUAT és un pla de regulació dels allotjaments turístics, per la qual cosa també regula l’impacte del turisme.

L’aprovació definitiva està prevista per a finals de juny.

A

quest pla divideix la ciutat en diverses zones:

• Zona 1, “decreixement natural”, essencialment és el centre de Barcelona, Casc Antic, Poble Sec...

En aquesta zona no es donaran noves llicències encara que tanquin establiments.

• Zona 2, “creixement zero”, s’hi donaran només les llicències equivalents als tancaments.

• Zona 3, “creixement sostingut”, poden donar-s’hi llicències noves.

• Zona 4, “altres àmbits de regulació específica”, en alguns casos, com La Sagrera i 22@, s’hi poden donar llicències en major quantitat que a la zona 3, però en altres “àrees de tractament específic”, com els cascs antics, menys.

Pel que fa al nostre barri, de forma majoritària queda inclòs en la Zona 3, i té una àrea de tractament específic, que abasta els cascs antics del Camp de l’Arpa i del Clot.

A banda, té la pressió d’espais a tocar, com la Sagrada Família i Poble Nou, ja envaïts i que no poden créixer, i la Sagrera i el 22@, amb un gran potencial de creixement.

Greu perill: la “gentrificació” del nostre barri. El que ha passat al Casc Antic i a la Barceloneta, on el teixit comercial local ha estat desplaçat per negocis orientats cap al

turisme, i on s’han incrementat els preus dels productes, dels lloguers i dels habitatges, fent que bona part dels veïns i veïnes hagin estat expulsats del seu barri, a banda de les molèsties que han de patir pels sorolls i desperfectes ocasionats, i els inconvenients per circular o caminar, atesa la presència massiva de turistes.

Barcelona ja pateix la pressió de 9.706 habitatges d’ús turístic legals (a banda els furtius) més 426 hotels. Si a més hi sumem la resta d’allotjaments turístics, tenim un total de 10.634 establiments.

Atesos els efectes tan perniciosos que provoca el turisme, aquest Govern municipal hauria de situar-se cla-

rament de la banda de l’interès general i el bé comú, apostant pel decreixement turístic a tota la ciutat, i potenciant alhora altres sectors econòmics productius i no especulatius. O bé pot seguir en la línia actual, amb una posició ambigua, poc clara i no suficientment valenta com per fer front als mecanismes d’acció dels grans lobbies turístics i els seus interessos privats.

010 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

URBANISME

Trinxant-Meridiana: La zona “verda” de Ca l’Oliva ho serà bastant més

C

om recordareu, la 1a fase de zona verda de Ca l’Oliva no va obtenir la participació necessària i el resultat final va ser molt millorable i molt criticat: és poc “verd”. Vam reivindicar millorar-lo i d’aquí a pocs mesos ja tindrem els primers resultats.

A finals de gener ens van ensenyar el projecte de millora que feia l’Ajuntament com a resultat de les reivindicacions que els vàrem presentar al setembre, fruit d’una reunió veïnal del juliol i de les aportacions de mares i pares de les escoles Dovella i Petit Príncep. Les reivindicacions consistien en un llistat de 9 propostes importants de millora i 6 de més de detall (resum, al Butlletí 259), que se centraven sobretot a proposar que la zona verda tingués més i

millor vegetació, que s’eliminessin els salts, cantells i desnivells perillosos i innecessaris, que s’ampliessin i milloressin les zones de jocs i de gossos, que s’eliminessin o disminuïssin els perills de la Meridiana i que s’instal·lessin elements que permetessin més diversitat d’usos, sobretot per a petites activitats esportives.

Ens han fet bastant de cas En el projecte de millora han fet bastant de cas a les nostres propostes. No hi són totes incloses (algunes eren de molt difícil o quasi impossible realització si no es refeia tot), però s’ha notat que, ara sí, hi havia predisposició a escoltar i a fer-ne cas. Les principals millores que es faran aquest any seran: - S’hi incorpora nou arbrat: s’hi planten 25 nous arbres, de fulla perenne, a la banda

de Meridiana (al gràfic es veuen en color més verd).

- S’hi fan dos parterres verds a la banda de Meridiana: reduiran els espais durs i ajudaran a fer una mica de barrera amb la Meridiana. Hi haurà 315 m2 més de vegetació, que seran d’agrair.

- Les 5 àrees rodones amb arbrat creixen i se n’eliminen els salts de nivell: la zona d’heures creix fins al nivell superior, de manera que no hi haurà salts perillosos i el verd creixerà més de 200 m2.

- Les àrees de jocs també creixen i es diversifiquen: les dues àrees de jocs infantils també creixeran fins al límit exterior, eliminant els salts perillosos, i així es guanyarà un espai que permetrà introduir jocs per a diferents edats (però condicionat a l’estricta normativa corresponent).

- La zona de gossos també s’amplia i s’anivella: amb això, passa de 82 m2 a 155 m2 en aquesta fase de les obres. En la 3a fase (que, de moment, no té data d’execució) es duplicaria, fins arribar a uns 300 m2.

- Es folren amb fusta els bancs metàl·lics: els 3 bancs metàl·lics, amb cantells perillosos, es folraran amb fusta, eliminant així la seva agressivitat i fent-los més confortables.

- S’executa la fase 2 de les obres: aquesta fase, corresponent a la franja que toca a Degà Bahí, va quedar interrompuda i ara es farà, i s’acabarà amb alguna millora com la de posarhi els punts de connexió necessaris per poder-hi fer activitats (culturals, esportives, etc.). Per la Festa Major n’hi volem fer una primera que serveixi com a inauguració.

- S’hi posen taules de pingpong: per a activitats de tipus esportiu, de moment només està decidit de posar-hi dues taules de tennis de taula, però s’ha proposat que hi hagi també un grup d’elements per fer exercici, pensats per a la gent gran, com els que hi ha al parc del Clot de la Mel. Quan?

Es preveu que les obres comencin al juliol i acabin al setembre, aproximadament.

N’anirem informant.

Més millores?

Amb tot això, la zona guanyarà molt, segur, però caldrà treballar per l’execució de la fase 3, per altres millores (Bicing a prop?) i, alhora, anar retocant i millorant el que ja s’ha fet, com sovint passa amb les zones verdes.

Però ara ja serà bastant verda, sense cometes.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 011

NOTÍCIES DE LA SOCI

Si ets soci, si ets sòcia, si estimes el barri...

No t’ho perdis

D

ins dels projectes que havíem programat pel 40è aniversari de “la Soci”, que vam celebrar l’any passat, en quedava un per acabar de difondre. Ens referim a la digitalització de tots els butlletins que l’AVV ha fet durant tots aquests anys. Ha estat una feina llarga i laboriosa, però estem segurs que el resultat serà molt valorat per tots els socis i sòcies, per tots els que estimen el barri i per tots els que s’interessen per la seva història. La digitalització de tots els butlletins (els 261 de la numeració que va començar l’any 1979, però també els anteriors més els tres números de la revista L’Estació, dels anys 1979, 1980 i 1982) pot ser molt interessant per saber com ha evolucionat el barri en general i en molts dels aspec-

tes concrets, ja que compta amb una eina de cerca que creiem que serà força útil en aquest sentit. Les dades també estaran disponibles per a tots els estudiosos i persones interessades en aquests temes.

Finalment, volem destacar que aquest CD ha estat possible també gràcies al suport econòmic del Districte de Sant Martí i a la col·laboració de DBCoop.

Socis: podeu passar a partir del 2 de maig a recollir el CD Convidem tots els socis i sòcies a passar a recollir per la secretaria de l’AVV, de 18 a 21, de dilluns a dijous, el CD que gratuïtament us correspon.

I de passada... podeu comprar les ampolles de cava del 40è aniversari i els imants-obridor

Ampolles de cava i xapes:

que encara queden. No espereu molt, que no en queden gaires i tant una cosa com l’altra valen molt la pena. El cava és un brut nature molt bo, de la casa Torra Parés, amb l’etiqueta i la xapa del 40è aniversari de l’AVV i val 7 euros l’ampolla. Els imants-obridor són de diversos colors i valen 2 euros cadascun.

I si voleu ... i porteu un USB, us podeu emportar una còpia de les imatges que es van passar en els actes del 40è aniversari. Són unes imatges interessants i molt entranyables per als que estimem “la Soci”, la seva gent i el barri.

Una part important de les imatges de les que se’n podran fer còpies han estat cedides per TVClot, a la que des d’aquí volem tornar a donar les gràcies per la seva col·laboració en els actes d’aquest 40è aniversari.

RACÓ DEL CATALÀ

AQUEST COP HEM DE PARLAR DEL TRÀFIC I, DE PASSADA, DEL TRÀNSIT

A

ixí vam quedar la darrera vegada, en què vam tractar sobre el tràfec, que, de manera resumida, podríem definir com un gran moviment, o trasbals, de coses, persones o emocions.

Ara, doncs, cal que ens aturem a observar el tràfic, que no es distingeix precisament per la seva visibilitat, ja que, si bé en sentit estricte es refereix a l’intercanvi comercial en general (al port hi ha un gran tràfic de mercaderies), s’aplica especialment al comerç il·legal: tràfic de drogues, tràfic d’armes…, tràfic d’influències.

Però, sobretot!, no hem de parlar mai de tràfic quan ens volem referir a la circulació de vehicles, persones o, fins i tot, de dades. En aquests casos parlarem sempre de trànsit: els semàfors regulen el trànsit de vehicles i persones. El trànsit de dades a Internet és cada cop més intens.

I perquè no ens confonguem mai més, associarem cadascun d’aquests tres termes amb un concepte precís: -Tràfec: trasbals (de coses, persones o emocions) -Tràfic: intercanvi (de “mercaderies”) -Trànsit: circulació (de cotxes, persones o dades) Ves que no us maregi tant de moviment!

Caràtula i CD de la digitalització:

012 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

ASSEMBLEA

LLUITES GLOBALS

L’Assemblea de Joves comença a rodar cap a un 2016 carregat de lluita veïnal i juvenil Com està l’Assemblea de Joves des de la passada tardor? Què hem fet i què farem? A continuació, un recull del treball realitzat i tot el que ens queda per organitzar

D

esprés de la campanya d’estiu, hem seguit treballant pel barri. Al novembre, juntament amb la cooperativa BaraBara Educació i l’Ateneu del Clot, vam organitzar la I Jornada de Joves i Món Laboral.

Cap a final d’aquest mes, i commemorant el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, convidarem a una jornada el col·lectiu BDS (Boicot Desinversions i Sancions). Al principi d’any vam celebrar la nostra I Jornada Interna per analitzar, autocríticament, la feina duta a terme, reorganitzar-nos i marcarnos unes propostes de mínims i màxims.

Durant el febrer, l’Associació de Veïns i Veïnes va materialitzar la seva demanda, tant a nivell de barri com de districte, a través del procés participatiu DecidimBarcelona. L’AJCC va aportar les seves propostes, enfocades, sobretot, des d’una òptica juvenil.

Paral·lelament, el conflicte sobre els sorolls de la maquinària del forn Pannus, de la plaça del Mercat del Clot, que porta anys afectant greument la salut i el descans dels veïns, segueix sense resoldre’s. El dret al descans és menyspreat o, si més no, superflu per als beneficis d’una empresa, la qual disposa del bufet d’advocats de Roca Junyent, coneguts per defensar a la

Infanta i casos de corrupció de CDC, entre d’altres.

Hem analitzat també les propostes que l’AVV va exposar a DecidimBarcelona, i quan tinguem més alè adoptarem reclamacions com a lluites pròpies que també ens afecten, ja que no volem que sigui un simple tràm burocràtic de l’Administració. A més a més, hem estat preguntant als joves i a les joves quines mancances veuen al barri i com ho solucionarien.

Algunes de les demandes més rellevants són les relacionades amb l’habitatge i la infraestructura pública.

L’habitatge té un pes important i els joves veiem la impossibilitat d’independitzar-nos, ja que la situació econòmica i la incompatibilitat de treballar i estudiar alhora fan de la nostra emancipació tot un repte.

També volem un barri sense habitatges abandonats, solars buits o en desús, concretament al Camp de l’Arpa. S’han de recuperar solars per a usos socials i comunitaris, ja que són un niu de brutícia, on les veïnes no se senten còmodes.

Evitar la massificació del turisme, ja que vist com altres barris s’organitzen per evitar el lloguer de pisos il· legals, les “festes” que s’hi munten, l’encariment dels productes de la zona…, observem que la balança dels pros i contres es decanta,

clarament, cap a aquests últims. Prioritzar els equipaments acordats a la plaça de les Glòries, la Biblioteca del Clot (actualment a les Glòries) al barri del Clot, preus assequibles dels poliesportius municipals (perquè surt més a compte anar a gimnasos privats low-cost, on sovint hi ha aglomeracions de joves).

Per si no teníem suficients sorpreses durant aquest primer trimestre, l’Associació de Veïns fou informada, de manera informal i opaca, sobre la gestió privada de la residència pública Alchemika. Una reivindicació de fa 40 anys, 13 dels quals han estat dedicats a reclamar l’obertura del centre i la gestió pública promesa. És d’escàndol que un edifici construït fa una dècada amb els nostres diners no s’hagi obert i, a sobre, la façana hagi patit desperfectes d’estructura abans d’inaugurar-lo.

Després d’aquest trimestre tan mogut no volem aturarnos. De cara als pròxims mesos, seguirem organitzant xerrades i jornades de lluita per millorar el barri i conscienciar els joves. Els refugiats, la guerra de Síria, els joves i la relació amb les drogues, el finançament de la banca amb el negoci de les armes, els presos polítics..., són només algunes de les moltes propostes que volem organitzar per a abans de la campanya d’estiu.

TTIP: per què seria definitivament nefast per al teu/ nostre futur?

• Acte informatiu: - Día: dissabte 30 d’abril - Hora: a les 6 de la tarda - Lloc: a l’Ateneu del Clot (c. Muntanya, 16) • Per a més imformació: - Web: www.noalttip.org - Descarregueu-vos l’especial: http://www.cafeambllet.com/ cafeambllet-9-especial-ttip/

E

ls mitjans de comunicació no parlen del TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió USA-UE) o en parlen sense donar-li importància i suggerint que potser sí que hi havia alguna cosa a aclarir, però que ara ja està tot clar. Mentida podrida i corrupte!: el TTIP s’està tramitant ara, amb una quasi total manca de transparència, a la UE i a EEUU, i segueix tenint el mateix contingut nefast per a la democràcia, els drets ciutadans (socials, laborals, ambientals, etc.), els serveis públics i nombrosos àmbits més: energètics, agraris, culturals, etc.

No és un tractat, és un cop d’estat Aquest és un dels lemes que es criden a les manifestacions contra el TTIP. A primera vista pot semblar molt exagerat, però no ho és pas gaire: si s’aprova com volen, representarà que legalment el seu contingut estarà per sobre de les institucions democràtiques, ja que després serà pràcticament impossible modificar-lo o anul·lar-lo sense que se’n derivin greus conseqüències econòmiques i legals.

Informa’t, vine a la xerrada-debat del 30 d’abril Si vols informar-te personalment i fer preguntes sobre el tema, et convidem a venir a l’acte informatiu que la plataforma El Clot-Camp de l’Arpa contra el TTIP (de la que l’AVV n’és membre) farà el proper dissabte 30 d’abril, a les 6 de la tarda, a La Farinera, Ateneu del Clot, del carrer Muntanya, 16.

Hi haurà especialistes del tema que podran aprofundir en el fosc i amenaçador contingut d’aquest TTIP que ens volen imposar. Informa’t, ens hi juguem el futur!

Nota: L’Ajuntament ha declarat Barcelona ciutat lliure del TTIP i ha organitzat un acte internacional per al divendres 22 d’abril, a Llacuna-Gran Via, molt a prop del barri. Nosaltres hi serem, ens hi trobem?

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 013

RACÓ VEÏNS I VEÏNES

Xerrada: Llei de dependència

La inserció dels joves en el món laboral Un cop acabats els estudis, el jove graduat afronta amb una barreja de por i entusiasme una nova etapa de la seva vida.

M

entre cursem els estudis, molts joves comencem a tenir contacte amb la vida laboral, responent d’aquesta manera a la nostra necessitat d’independència. No obstant això, els estudiants topem, arribats a aquest punt, amb una barrera difícil de traspassar, l’experiència laboral. La majoria de treballs amb possibilitats de futur demanen als interessats experiència en el seu sector. Lògicament, els joves estudiants no podem aportar-ne i recorrem, doncs, a llocs de treball inestables i poc remunerats. Cadenes de menjar ràpid, grans magatzems i botigues en són exemples.

En alguns estudis es dóna més importància a l’ensenyança teòrica que a la pràctica. Per aquest motiu, els graduats sortim a buscar feina amb poca preparació. Aquest és un greu problema de la nostra societat, on la teoria s’ha acabat imposant a la pràctica en els cursos acadèmics i això ha acabat influint en el món laboral.

Dins d’aquest, si no estàs

totalment preparat, acabes fracassant. A tot això esmentat anteriorment s’hi afegeix la crisi econòmica que viu el nostre país des de l’any 2008. Aquesta crisi ha suposat la ruïna de molts negocis i un considerable augment de la taxa d’atur, sobretot en el sector més jove de la població. La taxa d’atur de ciutadans espanyols menors de 25 anys l’últim trimestre de l’any 2015 era d’un 46,2%.

Aquestes dades minven les esperances dels joves que mentre cursem els estudis ens preguntem si serem capaços de trobar feina al nostre país o si, al contrari, haurem de migrar a altres països en cerca d’un lloc de treball estable i ben remunerat.

Els joves d’avui en dia lluitem contra un seguit de barreres que ens dificulten l’entrada a la societat laboral per aconseguir forjar-nos un futur digne en el sector en què ens vam especialitzar durant l’etapa d’estudiants.

Marc Julbe Olloqui

014 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

BIBLIOTECA

INTERCULTURALITAT

La Biblioteca Camp de l’Arpa recomana...

Festa de Sant Jordi Intercultural

Més informació: [imatge codi QR adjunt]

L

Banville, John.

La guitarra blava. Alzira: Bromera, 2015.

L

’escriptor irlandès John Banville és conegut pel seu humor negre, la seva ironia, i també per teixir una prosa barroca. No es llegeix per la trama de les seves novel·les. Les històries i els personatges són a vegades autoreferencials. Fins i tot han pogut aparèixer en anteriors novel·les. I alguns crítics parlen de referències a si mateix.

La guitarra blava és el retrat d’Oliver Orme, un home casat, baixet i rabassut, de mitjana edat. És també un lladregot que només roba pel plaer d’apoderarse de les pertinences dels altres.

Amb els anys, Oliver ha passat de ser un artista amb certa fama a un pintor en hores baixes. Un dia decideix començar una aventura amb la Polly, la dona del seu amic Marcus. La relació de tots dos servirà a Banville per a parlar de com és l’amor i com a vegades el divinitzem. Així com també de la soledat, la incapacitat del protagonista per connectar amb si mateix, amb la resta de gent i amb el món que l’envolta, i abocat a la incertesa i a l’egoisme.

Oliver Orme es refugiarà en la seva infantesa per redimir-se dels pecats i per posar ordre a la seva vida. Per aquest motiu, començarà un viatge, també interior, per intentar buscar respostes.

La Lliga dels llibres

N

ovament, la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert ha posat en funcionament la seva inventiva i imaginació per a posar en marxa una iniciativa destinada a infants que vulguin passar-ho bé i s’atreveixin amb tot. Des de l’1 de febrer i fins al 24 de juny, tots els nens i nenes que ho desitgin poden acostar-se a la Sala Infantil i apuntar-se a ‘La Lliga dels Llibres’. L’activitat consisteix a agafar en préstec un llibre d’entre 14, seleccionats especialment per a cada franja d’edat, i, un cop llegit, valorar-lo amb 0, 1, 2 o 3 punts. Setmanalment s’anirà actualitzant el rànquing i, òbviament, hi haurà un premi final: un llibre a escollir per l’infant de cada categoria que més exemplars hagi llegit, gentilesa de la Llibreria-Papereria Bolibloc, que també col·labora amb el projecte.

D’aquesta manera, a través d’un senzill símil futbolístic, es pretén fomentar la lectura entre els més menuts, enfortir els lligams amb la biblioteca i, per què no dirho?, fer-los ‘sentir grans’ ja que seran ells mateixos qui duran a terme una tasca de prescripció lectora.

Així que ja ho sabeu nens i nenes: deixeu d’escalfar la banqueta, calceu-vos les botes i salteu al camp a jugar!

a comissió del Sant Jordi Intercultural ja està treballant per organitzar la jornada comunitària de celebració d’aquesta diada tan assenyalada. Aquest any tindrà lloc als voltants de la plaça del Mercat, on entitats i comerços munten les seves paradetes de llibres i roses. Al barri la celebrem incloent la mirada de les diferents realitats culturals del barri. La jornada consistirà en diferents tallers i activitats al voltant d’històries i llegendes de diferents llocs del món.

Es tracta d’una jornada participativa, impulsada des del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural del Clot i Camp de l’Arpa, que s’organitza i dinamitza conjuntament amb entitats i serveis del barri. Enguany s’està treballant perquè la iniciativa es quedi al barri un cop finalitzi el Projecte Ici al mes d’agost. L’activitat s’ha incorporat al calendari festiu del territori, dinamitzada per la Federació d’Entitats del Clot i Camp de l’Arpa.

Dia i hora de la festa: 23 d’abril, d’11 a 14 h Lloc: voltants del Mercat Organitza: Comissió sant Jordi Intercultural (Federació Entitats Clot-Camp de l’Arpa / Fundació Joia /Club Social Arep /Projecte Radars/Centre Cultural Islàmic Català / Biblioteca del Clot – Josep Benet/Associació Shangai -Barcelona / Associació per l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura xinesa/ Banc del temps de Sant Martí/ Educadors A partir del Carrer/Centre Cultural La Farinera del Clot/Care India/Projecte ICI del Clot i Camp de l’Arpa

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa

Els prego que m’inscriguin com a soci o sòcia a l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot -Camp de l’Arpa.

Quota: 25 euros al 2016, si estàs a l’atur 0 euros

c/ Sibelius, 3 - 08026 Barcelona - Tel. 93 232 46 10

Omple aquesta butlleta i fes-la arribar al carrer Sibèlius, 3, 08026 Barcelona.

NOM I COGNOMS

TITULAR

ADREÇA

ENTITAT

ADREÇA ELECTRÒNICA

ADREÇA OFICINA

CODI POSTAL

POBLACIÓ

DATA

CODI POSTAL

POBLACIÓ

ENTITAT

TELÈFONS PROFESSIÓ

DATA DE NEIXAMENT

D.N.I

firma

OFICINA

D.C.

NÚMERO DE COMPTE