42
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
districtes
4. Les Corts JULIO CARBÓ
33 Part de la zona de dues hectàrees del nou parc de Can Rigal que es va obrir al públic el mes passat.
Can Rigal obre dues hectàrees de la seva gran zona verda L’espai, que comença a funcionar amb propostes dels veïns i amb un projecte de desenvolupament sostenible, formarà part del parc metropolità més extens, equivalent a 11 vegades el Camp Nou luis benavides BARCELONA
Amb un total de vuit hectàrees, una suDIA perfície capaç d’acoGO NA L llir més d’11 vegades el camp de joc del Camp Nou, Can Rigal serà el parc metropolità més gran de Barcelona. A cavall entre el districte de les Corts i el barri de Pubilla Cases de l’Hospitalet, aquesta gran àrea verda va obrir les portes a poc més de dues de les vuit hectàrees amb una discreta inauguració el diumenge 17 de desembre. «Només està accessible la part que correspon a la ciutat de Barcelona [les Corts], i hi estàvem convidats tots els veïns i entitats del barri», diu Juan Puente, president de l’Associació de Veïns El Racó de les Corts, que va participar en les reunions prèvies a la seu del districte per parlar del nou espai. A ROND
ALT DE D
Deixant al marge les enormes dimensions, una de les particularitats principals d’aquest parc urbà és el treball previ dels veïns i les entitats abans que es posessin en marxa les obres el desembre del 2010. «La participació ciutadana ha sigut fonamental en el disseny d’aquest espai, perquè entenem que són els veïns els que n’han de disfrutar», explica Sergi Sancho, conseller de les Corts, que defineix aquestes trobades amb la ciutadania d’autèntiques «pluges d’idees» sense polèmiques destacables. «A diferència d’altres actuacions, que podrien ser més controvertides, Can Rigal era un solar públic i la gent demanava zones verdes», afegeix Sancho. SERVEI DE BAR I WC / Segons el president de l’Associació de Veïns de Sant Ramon Nonat, Josep Maria Menéndez, la comissió de treball ha servit
JOAN PUENTE
33 Visita de representants dels veïns a Can Rigal, al setembre.
per definir la part de jocs infantils i serveis, com ara el bar i els lavabos. «A diferència de la part de l’Hospitalet, el districte de les Corts disposava del pressupost necessari per tirar endavant el projecte i ha complert els terminis. Només el bar, per la subhasta pública de la llicència, ha trigat una miqueta més», assegura Menéndez. L’únic punt de desacord va sorgir quan part dels veïns van proposar el tancament del parc a la nit. «Per la proximitat amb el Camp Nou, preferíem que es tanqués. Pensàvem que sortiria molt més car el manteniment que no pas posar una tanca al recinte», recorda el president de l’associació de veïns de Sant Ramon Nonat. L’equip del conseller Sancho, en canvi, va defensar una altra fórmula dissuasòria almenys durant un any: «La gent temia que la prostitució que exerceix la seva profes-
Districtes
participació ELS VEÏNS PODEN TRIAR J Les gairebé dues hectàrees
del parc de Can Rigal que corresponen al districte de les Corts van ser «imaginades» pels mateixos veïns, segons paraules del conseller del districte, Sergi Sancho, a través d’un procés participatiu. «La gent demanava espais verds. Per definició, sempre hi haurà dèficit de zones verdes, encara que Collserola queda molt a prop», explica Sancho. J A través de consultes, a més
a més, veïns i entitats de les Corts també participen en la planificació dels futurs equipaments del territori. «Hem complementat el Pla d’Equipaments 2005-2015 afegint-hi millores a partir de reunions de treball. En l’actual conjuntura econòmica és clar que hem de prioritzar alguns temes. I els veïns són els que han de decidir què és més important», afegeix el conseller. J El Pla de Millora de la Xarxa
d’Equipaments del juliol preveu l’adequació, rehabilitació i reordenació, segons el cas, de tres espais emblemàtics com l’antiga fàbrica Benet Campabadal, l’edifici de Cristalerías Planell i el Centre Cívic les Corts. Entre les prioritats, una nova biblioteca, un laboratori d’idees, una escola d’adults i un nou espai jove.
sió als voltants del camp del Barça es desplacés al parc de Can Rigal. I en comptes de tancar el parc hem optat per il·luminar millor l’espai, seguint el pla de millora de la il· luminació urbana que ja vam pro· var al carrer de Galileu». / Més enllà de dissuadir les prostitutes i prevenir el vandalisme, la incorporació d’una nova tecnologia en l’enllu· menat del parc, a base de leds, per· segueix sobretot avançar cap a una verdadera ciutat intel·ligent, molt més racional i sostenible. «A l’hora de dissenyar el parc s’han tingut en compte tres criteris bàsics: l’ecoefi· ciència, la sostenibilitat i la verte· bració social. El parc té plaques fo· tovoltaiques per garantir-ne l’au· tosuficiència energètica, així com un sistema de drenatge que per· met la màxima infiltració per re· carregar l’aqüífer del subsòl», des· taca Sancho. Per estalviar aigua, a les zones enjardinades únicament s’hi han plantat espècies autòctones resis· tents a la sequera i arbres de bosc mediterrani. H CRITERIS ECOLÒGICS
43
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
XARXA D’AJUDA A PENSIONISTES AMB PROBLEMES
15 punts a les Corts per dipositar els arbres de Nadal
Es busquen avis Veïns i entitats de les Corts col·laboren per localitzar persones grans que viuen soles H El pla preventiu va començar a Gràcia LUIS BENAVIDES BARCELONA
ÓSCAR HERNÁNDEZ
Després de l’èxit de la prova pilot al bar· NA L ri de Gràcia Camp TR. DE LES CORTS d’en Grassot, el pro· jecte Radars s’es · tén progressivament i per al 2014 està previst que arribi a tota la ciu· tat. L’objectiu és facilitar a les perso· nes grans que puguin continuar vi· vint a casa seva amb la complicitat de l’entorn; són prioritaris els casos de gent de més de 75 anys que viu sola amb risc d’aïllament i d’exclu· sió social. Aquest projecte inclou un servei porta a porta i trucades per fer un seguiment telefònic gràcies a la implicació d’entitats, veïns i co· merciants. A les Corts, on des del 2011 es tre· balla en la detecció de gent gran que requereix una atenció especial, s’ha començat a organitzar aquesta xar· xa de prevenció al barri de la Mater· nitat i Sant Ramon, malgrat que la idea inicial era aplicar-hi el projec· te Radars l’estiu del 2014. «Hem començat abans per estar totalment operatius quan arribi aquesta data», explica Sebastián López, direc· tor territorial de Serveis Socials de les Corts. DIA
GO
Exposició de pessebres i diorames fins al 2 de febrer TRADICIONS 3 L’Associació de Pessebristes de Catalunya ha instal·lat una col·lecció de dio· rames al monestir de Pedralbes que es pot visitar encara després de les festes. L’església de Sant Ramon Nonat també acull un pessebre de grans dimensions amb escenes del naixement. Les dues exposicions es podran veu· re fins al 2 de febrer, festivitat de la Candelera.
El Cros de les Corts dóna la sortida el dia 20 a la Maternitat
Raons demogràfiques L’elecció del barri de la Maternitat i Sant Ramon obeeix a raons demo· gràfiques. I és que, a partir de l’úl· tim padró municipal, l’equip de Ló· pez va constatar que la zona conegu· da com El Racó de les Corts era, amb 398 persones, la que concentrava més gent de més de 75 anys que viu sola. «És una zona molt petita, però en números absoluts té més persones amb aquestes característiques», puntualitza López. La col·laboració d’entitats especi· alitzades com és el cas de la Creu Ro· ja i Amics de la Gent Gran és vital per al projecte, tant com la participació dels veïns i els comerciants, respec· tuosos observadors de la dinàmica diària de la gent gran. «Aquesta iniciativa té una bona acollida perquè no requereix un voluntariat abnegat. Tan sols demanem als voluntaris i als comerços de proximitat que estiguin atents als seus veïns més grans, i que posin en coneixement dels voluntaris qualsevol deteriorament físic, canvis en el comportament o si troben a faltar algun client habitual», assegura Rosa Rubio, di· rectora del projecte. Les entitats del barri relacionades d’alguna manera amb els avis van rebre una carta animant-les a col·
ECOLOGIA 3 L’ajuntament ha habilitat 15 punts de recollida al districte de les Corts (molts més a la resta de la ciutat) per poderhi dipositar els arbres de Nadal i facilitar així que es puguin reci· clar. Entre aquests punts hi ha el parc de Cervantes, Diagonal amb Entença, parc de les Corts, jardins del Doctor Dolça, jardins de Clara Campoamor, plaça del Centre, plaça de Can Roses i jar· dins de Bacardí.
33 Veïnes de Sant Ramon 8 Carmen, de 92 anys, i María, de 75.
Els voluntaris truquen i visiten jubilats de més de 75 anys per comprovar que es troben bé i que no necessiten ajuda especial
laborar-hi com a radars o fent el se· guiment telefònic. L’Aula d’Exten· sió Universitària (Dolors Masfer· rer, 33) de les Corts va ser una de les primeres a confirmar el seu suport. «Cada dilluns reunim en les nostres conferències unes 150 persones que tenen una mitjana d’edat de 70 anys, sensibilitzada amb el tema. D’aquí en sortiran molts voluntaris», aclareix el vicepresident, Rodolfo Mitjans. Cristina Castillo, voluntària des de fa més de 15 anys de la par· ròquia de Sant Ramon, fa temps que exerceix de radar de mane· ra natural. «Les dones més grans vénen a l’església, resen i parlen de les seves coses. Moltes es coneixen, i entre elles també es vigilen les unes a les altres», assegu· ra Castillo, que ajuda cada mes do· nant roba i aliments a molta gent que envien des de Serveis Socials. El treball de Radars, en canvi, aca· ba dient Castillo, ha de ser preven· tiu: «Entre tots hem d’evitar que les persones grans s’aïllin». H
ESPORT 3 El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona organit· za la vuitena Challenge de Cros 2012-2013. Com a part d’aques· ta competició, el diumenge 20 de gener es realitzarà la desena carrera de cros de les Corts, que començarà, com en la passada edició, al parc de la Maternitat. Les carrera de les Corts comptarà amb la participació del districte i del CE Universitari.
Vídeo estudiantil sobre la història de Pedralbes CULTURA 3 L’alumne de bat· xillerat artístic Pepe Gay ha re· alitzat el documental Pedralbes i la seva història, que es pot veu· re a través d’internet a l’adreça web vimeo.com/55560484. L’As· sociació de Veïns de Pedralbes, el Museu Monestir de Pedralbes i l’Associació Cultural Casa Orlan· dai són les entitats que han col· laborat en aquest treball de re· cerca de batxillerat artístic.
44 Districtes
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
MÉS ENLLÀ DE LES CORTS EIXAMPLE
horta-GUINARDÓ
Carrera de barri
Comerciants del Cor d’Horta ajuden un nen
La Cursa de Sant Antoni, que recorre 10 quilòmetres pel barri, reunirà el 20 de gener 4.500 participants H La competició compleix 35 anys i s’emmarca en els actes de la festa major
DANI ROVIRA
SARA MINGOTE BARCELONA
Uns 4.500 corredors ompliran de color els carrers del barri de Sant Antoni diumenge que ve 20 de gener. Participaran en una de les carreres més emblemàtiques de Barcelona, però menys conegudes que d’altres com la de la Mercè o la d’El Corte Inglés. Es tracta de la Cursa 10 km del barri de Sant Antoni, que aquest any compleix 35 anys. Antonio Rodríguez va fundar la carrera el 1978, però ara és Josep Maria Conesa qui des de fa 20 anys l’organitza. «És una prova que ha experimentat un creixement des de l’any 2000; llavors comptava amb uns 700 corredors i en aques· ta edició s’hi han inscrit 4.400 cor· redors», afirma qui també ha fet la prova en 10 edicions.
CIUTAT VELLA
El Col·legi d’Arquitectes amplia l’arxiu El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya ha triplicat l’espai destinat a la biblioteca i l’arxiu fins als 1.200 metres quadrats gràcies a la donació de material d’arxius professionals. Hi han col· laborat estudis d’arquitectes reconeguts com ara Martorell, Bohigas i Mackay, així com la biblioteca de l’arquitecte Manuel de Sol-Morales.
La majoria de carrers La Cursa de Sant Antoni és un dels 100 actes que s’emmarquen dins de la festa major d’aquest barri de l’Eixample, que aquest any se celebra de l’11 al 20 de gener. Un dels coordinadors de la festa major durant 29 anys, Manuel Aubets, explica que la competició fa un recorregut triangular que engloba gairebé tots els carrers del barri. «Comp· tem amb la col·laboració d’Espor· tiu Rocafort i Salesians Rocafort, ja que ens cedeixen les seves instal· lacions en el transcurs de la Cursa i amb el gran suport de la comissió de festes del barri de Sant Antoni», afegeix Aubets. Aquesta competició «és la car· rera popular activa més antiga de Barcelona», apunta Conesa, que també és president de l’Atlètic Club Esportiu i Natura i de la Pe-
Per tercer any consecutiu, els comerciants del l’Eix Comercial Cor d’Horta i Mercat editen el seu calendari solidari. Aquest any els fons recaptats aniran destinats a la recerca de la malaltia de Nacho, un nen de tres anys que pateix la patologia de Dent, que afecta únicament 14 persones a tot Espanya. Es distribuiran 5.000 calendaris a un preu simbòlic d’1 euro.
33 Multicolor 8 Alguns dels corredors, en una de les edicions de la Cursa de Sant Antoni.
EIXAMPLE
Driss Lakhouaja, guanyador quatre vegades seguides, ostenta el rècord amb 29 min 46 s
Mostra sobre la fotografia a la Casa Elizalde
nya Barcelonista de l’Eixample Can Conesa. «És l’acte de la festa major amb més poder de convocatòria i rep bones crítiques», afegeix. El marroquí barceloní Driss Lakhouaja ha guanyat la Cursa de Sant Antoni quatre cops seguits i l’any passat va batre el rècord de la prova amb un temps de 29 min 46 s. A més d’aquesta prova amb tanta tradició a Sant Antoni, també s’organitzen aquell mateix dia competicions infantils que s’efectuen a l’acabar la prova dels 10 quilòmetres. Es calcula que hi participaran uns 400 menors. «S’han de fomentar les pro·
ves infantils perquè els més petits es familiaritzin amb l’esport», diu Conesa. El nombre de dones que corren la carrera ha pujat amb els anys i avui ja hi ha un 22% de dones corredores. «A més cada vegada hi ha més cor· redors que vénen de tot Catalunya, on no para d’augmentar el nombre de persones a les quals els encanta participar en les competicions po· pulars» , explica Aubets. La Cursa 10 km surt a les 9.30 al tram del carrer Floridablanca entre Viladomat i Borrell. I l’arribada és a Floridablanca amb Calàbria. H
A partir de demà i fins a l’1 de febrer, la Casa Elizalde (carrer de València, 302) acollirà l’exposició Càmeres negres i altres artefactes òptics, de la mà de Guilhem Senges. L’artista mostra la seva fascinació per la màgia del procés fotogràfic mitjançant una cambra negra gegant i els seus últims treballs fotogràfics i escultòrics.
Districtes
45
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
TEXTOS: SARA MINGOTE FOTOS: MARIA PUJOL
LA PREGUNTA AL CARRER DE GALILEu ¿Sol aprofitar les rebaixes?
LA RECEPTA GRANJA DE JOSEP M. PLANA MERCAT DE LES CORTS
Ous farcits de tonyina Yolanda García, que treballa en una oueria del mercat de les Corts, explica una recepta molt senzilla, ous farcits, un nutritiu entrant que es prepara amb ous blancs, perquè, tal com explica García, tenen el rovell més gros i deixen més espai per al farciment.
RAQUEL SÁNCHEZ
RUBÉN GÓMEZ
LORNA INTROINI
EULÀLIA CASTELLÀ
ADMINISTRATIVA
ENGINYER
ADMINISTRATIVA
ENCARREGADA
«Compro peces que em fan falta»
«Em fixo en les peces de roba de marca»
«Algun rellotge o perfum, «Abans reviso el perquè solen ser cars» meu fons d’armari»
«Acostumo a comprar roba. Ho aprofito per buscar alguna oferta, sobretot en calçat. Prefereixo esperar a comprar algunes peces en rebaixes perquè veig que m’estalvio diners. En general, compro el que em fa falta, encara que també em dono algun capritx».
«Sí que els trec partit a les rebaixes. Compro petit electrodomèstic, coses relacionades amb el món de la informàtica i una mica de roba. Pel que fa a les peces de vestir en què em fixo, són peces de marca. Són compres puntuals com jerseis i jaquetes».
«En general sí que acostumo a comprar. Em decanto per roba. Abrics, algun suèter, texans. Intento anar a comprar marques que m’agraden i estan rebaixades. També, si veig que estan bé, em compro algun rellotge o perfum, perquè són objectes que solen ser molt cars».
INGREDIENTS (4 persones) 8 ous blancs 2 llaunes de tonyina 1 pot de maionesa Olives verdes sense pinyol Tires de pebrot al forn
«En rebaixes, abans de comprar acostumo a revisar el meu fons d’armari i després intento aconseguir peces atemporals. També busco calçat en l’última fase de descomptes. No busco peces de tendència, sinó peces de qualitat a un preu assequible».
33 Yolanda García mostra els ous blancs que ven.
JOSEP MANUEL YAGÜES
ANDREU ANGUERA
LLUÍS TARRUELLA
MARIA SANJAUME
ADMINISTRATIU
JUBILAT
COMERCIAL
METGE
«A principi de rebaixes solc comprar sabates»
«S’hauria d’oferir sempre un preu just»
«Busco allò que realment necessito»
«No vaig a comprar amb una idea al cap»
«Segons l’any, busco alguna oferta o no. Si em decideixo, vaig a buscar sabates a una botiga on sempre he anat, i ho faig al principi de les rebaixes. En canvi, per comprar roba no solc esperar-me a aquestes dates, l’adquireixo durant l’any, a mesura que la vaig necessitant».
«Per començar, no crec en les rebaixes. Els diferents articles rebaixats podrien estar-ho tot l’any, no només en aquestes dates. Sempre s’hauria d’oferir un preu just, perquè és una vergonya que ara puguem trobar els articles a meitat de preu».
«Procuro aprofitar les rebaixes, però no disposo de molt temps ja que faig horari comercial. Busco allò que realment necessito i acostumo a decantar-me per peces de roba. Esporàdicament, compro electrodomèstics si veig que hi ha un bon descompte».
«Compro roba, encara que no aprofito gaire les rebaixes. No busco peces en concret, acostumo a anar mirant roba i si en veig que m’agrada, me la compro. És a dir, no surto amb una idea al cap, em deixo portar, tot i que abans miro quina em falta a l’armari».
PREPARACIÓ Es couen els ous blancs i es deixen refredar. Després, una vegada pelats, es parteixen tots per la meitat i se’ls treuen els rovells, que s’aixafen amb una forquilla en un bol i es van barrejant amb tonyina, maionesa i petits trossos d’olives verdes sense pinyol. Quan s’ha aconseguit una pasta semicompacta, es van fent formes arrodonides per posar als ous partits, a l’espai que han deixat els rovells que hem tret. Una vegada omplerts tots els ous, es decora cada mig ou amb mitja oliva sobre una fina tira de pebrot al forn. HORARI: Mercat de les Corts. Travessera de les Corts, 215. Obre dilluns, dimarts i dimecres (7-14.30 hores), dijous i divendres (7-20 hores) i dissabte (7-15 hores).
46 Districtes
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
GENT DE LES CORTS
Cristina Castillo Llicenciada en Belles Arts R voluntària de càritas
«En el lumpen hi ha gent meravellosa»
Cristina Castillo (Saragossa, 1948) va estudiar Belles Arts i ha treballat sempre en educació a distància. Ja jubilada, dedica unes hores a la setmana a repartir roba i aliments als que cada vegada més necessiten aquesta ajuda.
Enfilada a una bastida vora l’altar de la Mercè que restaurava a l’interior de l’església de Sant Ramon Nonat, Cristina Castillo va veure entrar algú. En silenci i sense ser vista, va reconèixer una gitana amb barret que havia vist alguna vegada ballant a la Rambla i demanant almoina. Aquell dia, la dona va entrar al temple de les Corts, es va situar davant de la verge de Montserrat i es va posar a ballar.
la meva separació de l’Església. En aquella edat era molt crítica i veia la institució carca. Fins que, quan els meus fills ja es van fer grans, una amiga del barri em va comentar que buscaven algú per restaurar unes pintures de l’església. I em vaig oferir per fer-ho de forma altruista. Des de dins, em vaig adonar que no sempre es veu el que l’Església fa per la gent. I el ball d’aquella dona em va acabar de mostrar el sentit de la fe. I m’hi vaig començar a involucrar.
–¿Què va sentir quan ho va veure? –Aquell dia vaig tenir una mitja conversió. Jo sóc catòlica practicant, però també vaig tenir, als 24 o 25 anys,
–Però, encara que l’Església ajudi, molta gent és reticent a la institució. –Sí... Això frena i molt. Recordo una nevada en què vam fer entrar la gent
CARME ESCALES BARCELONA
MARIA PUJOL
mençar, només eren unes 30 o 40 famílies al mes. –¿El perfil també ha canviat? –Sí. Ara a la cua no hi ha només mocadorets de dones àrabs o llatines, avui hi ha moltes persones d’aquí, catalanes.
33 Altruista 8 Castillo diu que se sent bé ajudant els altres. a l’església a refugiar-s’hi perquè hi havia una cua immensa i a fora hi feia molt de fred. Doncs hi va haver gent que no hi va voler entrar.
ròquia dos dies a la setmana i, aliments, cada setmana.
–La seva espiritualitat s’ha traduït en acció. –Jo sempre he sigut molt més activa que passiva. I a Càritas vaig trobar la manera de posar en acció la meva vida espiritual. Vaig començar en el programa Ajuda’t ajudant, que anima dones grans a cosir o pintar i el que fan es ven per Nadal.
-¿Totes les famílies són del barri? –La nostra parròquia inclou el barri de la Maternitat i Sant Ramon, a Barcelona, i una part de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Les assistentes socials de cada lloc i la de Càritas ens envien la gent. I si arriba alguna dona embarassada, per exemple, que no sigui d’aquesta jurisdicció parroquial, també li donem roba.
–I ajuda amb roba i menjar. –Sí. Des de fa 15 anys que Càritas reparteix roba des d’aquesta par-
–¿A quantes persones atenen? –Unes 250 famílies al mes, en total unes 600 persones. Quan vaig co-
–¿Quin és el moment que més aprecia en aquesta tasca altruista? –Venir aquí m’anima moltíssim. Però un dels moments més gratificants és quan entregues un cotxet de criatura a una mare que va pel món carregant el seu nadó. En aquell moment li entregues una gran llibertat. Aquella cara d’alegria emociona. També és enormement satisfactori quan et vénen a explicar que han trobat feina. Tu te n’alegres amb ells, no per això, perquè tu vius els seus problemes, t’adones que són reals i també descobreixes que en el lumpen de la nostra societat hi ha gent meravellosa. –¿No s’emporta a casa els problemes dels altres? –És molt difícil deixar-los a la porta. Amb el temps, m’he adonat que ara, pensant en tots ells, em reprimeixo de comprar-me alguns articles que són molt cars. –¿És difícil trobar voluntaris? –La majoria som jubilats. Sí que hi ha qui vol ajudar, però la solidaritat també demana compromís. H
Districtes
47
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
ruta a les corts
Obres d’art a l’aire lliure
Museu amb entrada lliure. Les obres d’art que els veïns i turistes poden comptabilitzar a l’espai públic de les Corts, com en altres districtes de la ciutat, són nombroses. Abunden, sobretot, les escultures de pedra, acer i bronze. Encara que poden passar desapercebudes, el seu valor artístic embelleix carrers i text: luis benavides FOTOS: joan puig places.
PAU FARINETES 3 PLAÇA DE COMAS
CIRQUE EN FER 3 CARRER DE CONSTANÇA
BUST DE VICENÇ DEU 3 PLAÇA DE LA CONCÒRDIA
Un pagès de ceràmica, d’autoria desconeguda, presidia l’entrada de la masia coneguda com a Can Farinetes, pròxima a l’Ajuntament de les Corts fins al 1958, quan van enderrocar la casa i hi van construir pisos. Uns anys després, l’escultor Nicolau Ortiz transformaria la imatge en una estàtua de bronze molt estimada en-
«Hi veig uns elefants, un pallasso i una estrella. La seva forma circular em recorda la carpa d’un circ», explica la jove Jéssica Ródenes, una habitual dels voltants de l’escultura durant el seu descans a l’oficina. Es tracta de Cirque en fer, un conjunt escultòric obra de Rolf Knie i Miquel Sarasate. La temàtica circense és molt familiar
Un bust de bronze controla els que accedeixen al pati interior de Can Deu, avui convertit en l’estupenda terrassa amb servei de bar de la seu del centre cívic del barri de les Corts. És Vicenç Deu i Passaus, segons l’escultor Josep Cardona. La família Deu era coneguda al barri a principis del segle XX pel seu negoci de vins i
Personatge de bronze tre els veïns. La inauguració es va portar a terme durant la festa major de les Corts del 1989. «Vaig venir de Río Tinto, a Huelva, fa 58 anys. I ja llavors, quan El Corte Inglés era una presó de dones, era conegut com el Farinetes, encara que desconec la història completa», explica Isabel Rua, veïna de la plaça de Comas. H
Cavallets circenses
en el primer, perquè el seu pare va ser director del circ nacional de Suïssa, el Cirque Knie. Aquesta obra, situada davant la sortida de l’aparcament del centre comercial Illa Diagonal del carrer de Constança, concentra tots els personatges en pocs metres de diàmetre com si es tractés d’uns cavallets gegants d’acer. H
Veí il·lustre
importació de licors. «Devia ser una persona amb carisma. Té una mirada amb molta força, amb personalitat», explica Pilar Rigol, usuària del centre. L’escultor, Josep Cardona, també és conegut pels seus retrats a personalitats tan cèlebres com Eusebi Güell, Àngel Guimerà i Benito Pérez Galdós. H
TERRA I FOC 3 DIAGONAL, 621
CITERA 3 JARDINS DE CLARA CAMPOAMOR
RELLOTGE DE MARISCAL 3 NUMÀNCIA, 168
Obra de Joan Gardy Artigas, fill del famós ceramista Josep Llorens Artigas, Terra i Foc és una escultura abstracta de 15 metres d’altura que evoca el foc en moviment gràcies al color rogenc del formigó i la punta daurada, i el contrast amb els blocs negres de les oficines de la central de La Caixa, propietària
«Dins de la línia d’impulsar un conjunt de monuments als carrers del districte de les Corts, el 1990 es va convocar un concurs que van guanyar tres dones: Cristina Desplat, Carmen Rodríguez Filloy i l’escultora María Luisa Serra», expliquen fonts municipals. Elles pretenien aixecar un monument ins-
El rellotge tridimensional situat a la cantonada de Diagonal amb Numància, a tocar de L’Illa Diagonal, va ser un encàrrec realitzat al dissenyador Javier Mariscal per part d’una coneguda companyia d’assegurances que té les oficines situades en aquest mateix complex comercial. Segons el mateix
Foc en moviment d’una obra singular oberta al districte. «Vinc en metro a treballar i la veig cada dia. Sempre he pensat que és una flama, o un misto. Fa tants anys que hi és que ja forma part del paisatge de la zona», explica Sol Martínez, treballadora d’un centre comercial molt pròxim. L’obra pesa 80 tones. H
Acer femení
pirat en el quadro Pelegrinatge a Citera de Jean-Antoine Watteau. Aquesta escultura d’acer pintat amb triple autoria femenina encaixa perfectament en la seva ubicació des del 1993: els jardins dedicats a la política Clara Campoamor, peça clau en l’obtenció del vot femení el 1931. H
Hora tridimensional
artista, els números, de diferents mides i formes, apareixen despenjats en alguns casos per «un estrany virus que els ha provocat unes transformacions respecte a les seves posicions originals». Tots els elements numèrics del rellotge són de bronze exceptuant el sis, que és de marbre. H
48 Districtes
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
UNA història de LES CORTS... El circuit de Pedralbes
Les carreres més ràpides i desconegudes
julio carbó
Els cotxes anaven als anys 50 fins a 300 km/h per l’avinguda de Pedralbes i la Diagonal SARA MINGOTE BARCELONA
AV. DE PEDRALBES
L’any 1946 es va inaugurar el Circuit de Pedralbes, en què es van efectuar cinc carreres de cotxes amb LT A D A DE ROND una afluència de més de 300.000 espectaDIA GO NA dors. El traçat, vist L l’èxit de l’esdeveniment, es va ampliar i va quedar delimitat per l’avinguda de la Diagonal, Numància, el passeig de Manuel Girona, l’avinguda de Pedralbes i la d’Esplugues. Aquest singular circuit, en què es va arribar fins als 300 quilòmetres per hora, desconegut per a molts, va ser eclipsat pel de Montjuïc. Però, sens dubte, va ser un atractiu entreteniment per als seguidors de carreres automobilístiques. Ángel Campos, autor del llibre
Circuito de Pedralbes, la historia desconocida, explica que les carreres es van poder dur a terme gràcies a l’ampliació que es va fer de la Diagonal: «El 1950 es va voler fer un salt qualitatiu i es va ampliar el circuit, cosa que va atraure els millors equips». Les carreres, segons assenyala Campos, duraven una mica més de tres hores i se celebraven l’últim diumenge d’octubre, ja que els organitzadors van determinar que aquesta era l’època amb les millors condicions climàtiques per celebrar-les.
Baixa sinistralitat En els seus pocs anys de vida, en aquest circuit urbà només es va produir un accident mortal, en què van morir tres persones. Va succeir el 1950, quan al pilot italià Franco Rol se li van bloquejar els frens i el cotxe es va abalançar sobre el públic en
Puig Palau, que portava com a copilot Juan Jover, va ser el que va obtenir més bon resultat. Va quedar tercer amb un veterà Maserati el 1946, any en què va guanyar l’italià Giorgio Pelassa, també amb un Maserati. El cantant Joan Manuel Serrat va arribar a dedicar-li a Puig Palau la cançó Tío Alberto. No en va, aquest corredor era burgès polifacètic que, a més d’exercir de mecenes en el món del flamenc, va provar en altres disciplines com la moto aquàtica i la interpretació. La Diagonal té molt per agrair a aquestes carreres. «Amb el pretext d’obrir el circuit es va fer una molt digna entrada a Barcelona», apun-
Serrat va dedicar la cançó ‘Tío Alberto’ a un dels pilots de carreres
33 Creu de Pedralbes 8 Un dels trams del desaparegut circuit. un tram de l’avinguda de Pedralbes. Tal com indica Campos, aquest va ser l’únic incident greu de la competició, que es va celebrar el 1946, el 1948, el 1950, el 1951 i el 1954. Un dels que van tenir la sort de presenciar aquestes carreres urbanes va ser Francesc Adserias, que als 6 anys va poder veure, impressionat, com els grans cotxes de carreres arribaven a grans velocitats per una Di-
agonal ampliada feia poc. Adserias explica que el que més l’impactava del circuit era el soroll dels vehicles. «L’estrèpit era espectacular. Els cotxes passaven gairebé fregant-te. Jo sempre solia anar a veure les carreres amb el meu pare a la creu de Pedralbes». L’autor de Circuito de Pedralbes, la historia desconocida, explica que, entre els conductors catalans, Alberto
ta Campos, que també explica que les carreres es van suspendre per un accident en la prova de 24 hores de Le Mans, que va deixar 85 morts. Aquesta tragèdia va fer que els organitzadors (l’entitat esportiva Penya Rhin, presidida per l’empresari Joaquim Molins), es replantegés tornar a organitzar la competició i finalment desistís per la necessària renovació de les mesures de segu retat. El circuit de Pedralbes va ser, sens dubte, gran exponent de les carreres de cotxes. Tot i puntuar al Campionat Mundial de Fórmula 1 des del 1950, és gairebé desconegut. H EL LLIBRE: ‘Circuito de Pedralbes, la historia desconocida’, d’Ángel Campos.
Han passat 65 anys RECTA DE SORTIDA AL PALAU DE PEDRALBES Les Corts q El Circuit de Pedralbes va ser l’escenari del Gran Premi de Penya Rhin als anys 40 i 50. A la foto de l’esquerra, captada el 31 d’octubre de 1948 i publicada al llibre Circuito de Pedralbes, la historia desconocida, s’hi veuen nombrosos espectadors a la sortida de la novena edició del premi davant del Palau Reial de Pedralbes, a la part alta de la Diagonal. Hi abunden els uniformes militars i destaca l’envergadura dels vehicles. A la dreta, una foto del mateix tram, amb un altre tipus de vehicles, la setmana passada.
‘CIRCUITO DE PEDRALBES’
JULIO CARBÓ
50 Districtes
DIMECRES 9 DE GENER DEL 2013
un veí que es diu... Josep Maria Carrera, ginecòleg obstetre i fundador de l’oenagé Matres Mundi joan puig
Les seves mans han portat més de 20.000 nens al món, els primers a les Corts, on es va formar com a obstetre ginecòleg, que avui exporta el seu coneixement i experiència al continent africà. Josep Maria Carrera lidera la construcció d’un hospital a Etiòpia.
«A les Corts es va posar la primera epidural d’Espanya» CARME ESCALES BARCELONA
E
sport, universitat, investigació i medicina són algunes de les millors cartes que es juguen a les Corts. En aquest districte, Maternitat i Tanatori doten la ciutat d’un lloc freqüentat per arribar i l’altre per marxar. En el primer es va desenvolupar una part clau de la història de la medicina perinatal d’Espanya. Formació acadèmica i moltíssima pràctica, atenent parts de dones solteres i casades –en pavellons diferents segons la seva condició–, van donar als seus metges experiències per establir precedents en la ginecologia del país. El doctor Josep Maria Carrera en va ser un. «Aquí a la Maternitat de les Corts es va posar la primera epidural d’Espanya», explica Carrera. Abans d’això, el doctor va assistir infinitat de naixements amb autèntic dolor natural. «Podíem arribar a fer uns 30 parts al dia. Les dones parien per tot arreu, a l’ascensor, a la cambra de bany... Les llevadores estudiaven a la Maternitat i hi feien la residència, però després se n’anaven a altres hospitals perquè eren les primeres preparades amb formació i a tot arreu les necessitaven», comenta.
De Galícia a les Corts Josep Maria Carrera va néixer a Navarcles (Bages), el 1937. Es va llicenciar en Medicina a Santiago de Compostel·la. «Durant el batxillerat vaig treballar a la farmàcia del meu poble i el titular, que havia estudiat a Santiago, va aconsellar als meus pares que m’hi enviessin. Com que sempre plovia, vaig estudiar molt», recorda. De Galícia, Carrera va passar a formar-se com a ginecòleg obstetre a la Maternitat de Barcelona, sota la direcció de Santiago Dexeus Font. «Aquí em vaig formar i vaig començar a treballar. Hi havia setmanes que dormia en sis llits diferents, perquè feia guàrdies a la Dexeus, a Santa Madrona i a la Maternitat. Es pencava molt, la feina no faltava. El que no hi havia eren diners», rememora. «La història de la Maternitat és rica i complicada. Al pavelló rosa s’atenia les embarassades solteres, i al blau, les casades. L’ecografia no
existia, però es feia una obstetrícia molt polida i neta», explica el metge, que viu en un carrer de les Corts, perquè la Diagonal marca el límit del districte, i també té en un carrer de les Corts, al travessar l’avinguda de Tarradellas, la seu de la seva oenagé Matres Mundi. A les Corts, Carrera ha après tantíssim sobre l’arribada al món d’una criatura, que avui, als 75 anys, i en plenes facultats, a més a més d’organitzar i assistir a congressos de
medicina perinatal per tot el món, ofereix la seva saviesa a les comunitats més pobres del món. «A l’Àfrica subsahariana, hi ha un metge per a cada 20.000 habitants, quan aquí en tenim un per a cada 300 persones», detalla. «La taxa de mortalitat és 200 vegades més gran que la de Catalunya», afegeix el doctor. La seva oenagé va ser premiada el novembre passat per la fundació Ordesa amb 250.000 euros pel seu projecte d’Hospital Maternoinfantil Docent a Addis Abeba, peça clau de l’Escola Internacional de Medicina Perinatal per a l’Àfrica (ISPEMA). «Evitar les altes xifres de mortalitat materna, perinatal i infantil i prevenir les infeccions, hemorràgies, hipertensions, fístules i el paludisme són els objectius del projecte», puntualitza el ginecòleg. Pare de quatre dones, i avui avi de cinc néts, Carrera es va bolcar en l’ajuda al desenvolupament mèdic a les zones més vulnerables del planeta quan va enviudar. «Necessitava un revulsiu, ocupar la meva ment», afirma.
Institut Dexeus Més de 30 anys cap d’Obstetrícia «DESPRÉS DE TANTS PARTS COBRANT I APRENENT, ARA EN PUC FER SENSE INTERÈS CREMATÍSTIC», COMENTA AL COSTAT DE MIQUEL LLOBET.
Flors Per a cada moment important de la vida LA PLANTETA (SABINO DE ARANA, 10-12) ÉS LA FLORISTERIA QUE ES VA TRASLLADAR AMB LA DEXEUS, DE LA BONANOVA A LES CORTS. CARRERA N’ÉS CLIENT ASSIDU.
Confiança El cotxe del metge, sempre a punt AL TALLER DEL DAMIÀ (ALEMANIA IMPORT, MORALES, 40-42) EL VEHICLE DEL DOCTOR CARRERA PASSA TOTES LES REVISIONS. «SÓN MOLT EFECTIUS».
Obert al món L’actual Palau de Congressos de Catalunya, situat a l’avinguda de la Diagonal, a l’entrada de la ciutat, és molt recent, però el districte de les Corts compta amb una llarga tradició de congressos mèdics d’àmbit internacional. «A l’hotel Princesa Sofía s’allotjaven sempre la majoria de convidats i a l’auditori de l’antic edifici de Banca Catalana tenien lloc les reunions», explica Josep Maria Carrera, autor de 45 llibres de la seva especialitat mèdica i d’un centenar de cursos sobre aquest temàtica. La professió el va portar a les Corts i allà, o just en el límit del barri de Sant Ramon-Maternitat, ha viscut des que es va instal·lar en aquesta ciutat on ha donat la benvinguda a milers de vides. «Quan vaig arribar, tot eren camps al voltant d’unes quantes masies. I els veïns, quan anaven al centre de la ciutat, deien que baixaven a Barcelona», explica. El seu món a les Corts es concentrava en la seva tasca hospitalària. A llocs com a Casa Jacinto (avinguda de Carles III, 29), restaurant habitual dels metges de la Maternitat, hi feia petites escapades, entre naixement i naixement. H
Maternitat «Fèiem uns 20 o 30 parts al dia» «ELS PAVELLONS ES COMUNICAVEN AMB GALERIES SUBTERRÀNIES, QUE DE NIT EREN MOLT LÚGUBRES», RECORDA EL GINECÒLEG.
Londres, 6 Més de 180 projectes de col·laboració EL 29 DE NOVEMBRE, LA FUNDACIÓ ORDESA VA ATORGAR 250.000 EUROS A MATRES MUNDI PER A LA SEVA ESCOLA INTERNACIONAL DE MEDICINA PERINATAL