©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:37:22 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
i
1,30
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
CONSELL DE CENT 425-427 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
www.elperiodico.cat www.grupozeta.es
DIRECTOR ENRIC HERNÀNDEZ
dc. PER A GENT COMPROMESA
29
EL GOVERN CATALÀ I FOMENT CARREGUEN CONTRA EL NOU CÀLCUL
PANORAMA
3Pàgines 14 a 17
L’‘equip Montoro’ admet el dèficit fiscal català Un assessor del ministre declara a EL PERIÓDICO que «Extremadura té el 15% més per habitant»
De la Fuente afirma que «la idea no és suprimir les balances, sinó veure què hi ha al darrere»
UN TRÀGIC SUCCÉS COMMOCIONA EL CENTRE DE SABADELL COSES DE LA VIDA 3 Pàgines 24 i 25
Violència i mort a prop del col·legi
3Un jove que va disparar amb una pistola de fogueig contra el pare d’una escolar se suïcida després d’una persecució
Pete Seeger El gran pare de la cançó protesta mor als 94 anys PRIMERA FILA
3Pàgines 54 a 56
CARLOS MONTAÑÉS
El cadàver del jove agressor, a la porta del col·legi Joanot Alisanda.
La pressió del carrer tomba el Govern d’Ucraïna i la llei antimanifestacions TEMA DEL DIA 3Pàgines 2 a 4 i editorial
Els desnonaments de llars es van disparar el primer semestre del 2013 COSES DE LA VIDA 3Pàgina 26
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:29:40 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
40
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
districtes
Les Corts MARCELO LA FARINA
33 Solar de Numància amb Anglesola, on s’ha d’instal·lar un aparcament vigilat i un taller per a bicicletes, on treballaran joves en risc d’exclusió social.
El Bicipark de Numància va amb tres mesos de retard La falta de subministrament elèctric demora la posada en marxa d’un aparcament per a bicicletes adjudicat pel programa Pla Buits. El projecte podria entrar en funcionament al març luis benavides BARCELONA
Les tanques que encara envolten el soGO NA lar del número 153 L del carrer de Numància cantonada Anglesola impacienten els veïns de les Corts. I és que aquells 1.226 metres quadrats, que van sortir a concurs el 2013 amb el programa municipal d’aprofitament de solars amb finalitats socials Pla Buits, haurien d’haver acollit des de finals de tardor un aparcament vigilat de bicicletes amb servei de reparacions i manteniment. «El terreny envoltat de tanques, al marge dels problemes que pugui generar per l’acumulació de porqueria, està carregat de simbolisme», explica Adela Argelet, secretària de l’Associació de Veïns de les Corts. En aquesta mateixa línia, Marc MagriDIA
EL PERIÓDICO
a
Numànci
nyà, membre de la Comissió de Festes Plaça Can Rosés, va denunciar en una carta a aquest diari, publicada el dia 13 de gener passat, que l’espai està «segrestat sine die». Amb les tanques, afegia Magrinyà, el barri ha perdut un espai on poder celebrar activitats, com per exemple la foguera de Sant Joan, mentre no entra en funcionament el projecte escollit. RESPOSTA I SOLUCIÓ / L’activitat, segons van explicar a aquest diari fonts d’Hàbitat Urbà tres dies després, no s’havia posat en marxa «per una demora per part de les empreses responsables de la instal·lació del subministrament energètic». Dues setmanes després de la resposta municipal, un grup d’operaris van deixar a punt la connexió elèctrica. Ara, l’inici de l’activitat del Bicipark està previst per a finals de
març. «A diferència d’altres projectes del programa Pla Buits, on predominen els horts urbans, el nostre aparcament requereix electricitat i aigua», subratlla Albert Alberich, director de la Fundació Formació i Treball (FIT), que lamenta el malestar que pot haver ocasionat entre els veïns. «Ens consta que l’Ajuntament de Barcelona ha insistit a les companyies, i hem estat informats en tot moment», afegeix Alberich. INTEGRACIÓ / La Comissió d’Avaluació
33 Bicipark, actualment en funcionament, a Vilanova i la Geltrú.
del programa Pla Buits, amb representants dels grups municipals i diverses entitats veïnals, va adjudicar per tres anys la gestió del solar a FIT. Aquesta entitat, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, està centrada en la formació i inserció laboral de persones amb dificultats d’integració. «L’aparcament tindrà una capacitat per a 700 bicicletes i
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:30:53 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
Districtes ciutat vella 3 L’Escola Massana
EIXAMPLE 3 Una imatge de la façana de
forma artistes des de fa 85 anys r P. 45
buit UN SOLAR ES QUEDA SENSE ÚS J Dels 19 solars buits previstos
pel Pla Buits, l’Ajuntament de Barcelona en va assignar un total de 14. La Comissió d’Avaluació va declarar deserts cinc dels emplaçaments perquè no s’hi havien presentat candidats o les propostes no s’ajustaven als criteris marcats per dinamitzar l’espai, com és el cas dels projectes de Lesseps (SarriàSant Gervasi) i Bernat Bransi (Horta-Guinardó). J El segon emplaçament
del Pla Buits de les Corts, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon, no va despertar l’interès de cap entitat. El terreny, amb més de 2.000 metres quadrats catalogats com a zona verda, està ubicat entre els carrers de Josep Sunyol i Garriga, Collblanc i Camí de la Torre Melina. J El concurs del Pla Buits
s’ha resolt en la majoria de casos a favor dels horts urbans. «Encara que ha quedat desert aquest espai de la Maternitat i Sant Ramon, el nostre projecte no hi encaixaria, allà. Un hort urbà a Numància seria més cèntric i hi podrien participar quatre escoles pròximes», explica Marc Magrinyà, membre de la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts, aspirants al solar de Numància amb Anglesola.
donarà feina a unes cinc persones. Rebran formació i se’ls contractarà 18 mesos, que és el temps que calculem que és suficient per ajudarlos a saltar a l’empresa ordinària», explica el director. Aquesta mateixa entitat ja té un Bicipark a Vilanova i la Geltrú. INSERCIÓ LABORAL / La valoració per
part dels veïns consultats, al marge de la demora, és positiva. «Veiem el Bicipark amb simpatia perquè tot el que estigui relacionat amb les bicicletes mereix el nostre suport», explica la secretària de l’Associació de Veïns de les Corts. Amb el nucli antic de vianants i uns vials per a bicicletes pràcticament inexistents, avança Argelet, «els vianants i els ciclistes estaran obligats a entendre’s». La Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts, en la qual està Magrinyà, va presentar un projecte amb horts urbans i un espai polivalent per a les entitats del barri. «L’important és recuperar aquest terreny. Amb un objectiu com la inserció juvenil, no ens podem oposar al Bicipark», aclareix el jove. H
41
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
la Pedrera taparà les bastides r P. 46
INICIATIVA CULTURAL PER A LA TERCERA EDAT
La Maternitat i Sant Ramon estrenarà un ‘skatepark’
Records de cine Un centre cívic projecta cada dimecres pel·lícules dirigides a la gent gran H El cicle gratuït reuneix uns 120 assistents BEATRIZ PÉREZ BARCELONA
ELISENDA PONS
Vénen per recordar. Ho fan setmanalDIA GO NA L ment per no oblidar com eren les seves viep llas s Jo ade rr des anys enrere. Són Ta els espectadors del cicle de cinema per a gent gran que se celebra gratuïtament a l’auditori del Centre Cívic de les Corts (Dolors Masferrer i Bosch, 33-35) i durant el curs escolar (de setembre a juny). Cada dimecres a les cinc de la tarda, entre uns 120 i 130 jubilats es reuneixen per assistir a la projecció de pel· lícules de la seva època. «És com un recordatori per a nosaltres», explica Elvira Cizer, una de les participants. «Fa molts anys que hi vinc. M’agraden les pel·lícules antigues. Les noves són més difícils de comprendre», opina. Les seves preferides són aquelles en les quals hi ha «balls». Aquest cicle de cinema, organitzat conjuntament pel centre cívic i el Casal de Gent Gran Can Novell, està obert per a gent de tots els barris, si bé la majoria dels seus assistents pertanyen a les Corts. Compleix, a més, una funció social: molts dels que hi van religiosament cada dimecres s’han fet amics. Les pel·lícules són escollides pel personal del centre cívic tenint en compte els gustos de la gent gran. Comèdies, musicals, pel·lícules d’intriga... Tots els gèneres hi tenen cabuda.
Diversitat «A mi, les que més m’agraden són les comèdies i els musicals», explica Manuel Rivilla, veí del barri i amant del cinema. «Si puc, no em perdo cap sessió», diu mentre es queixa que el cine de les sales habituals és molt «car». Rivilla reconeix que a ell li agraden les versions originals i que les pel·lícules d’aquest cicle de cinema estan doblades. No obstant, considera que és comprensible, perquè «no tothom podria llegir els subtítols». Una de les peculiaritats del cicle de cine per a gent gran del Centre Cívic de les Corts és la diversitat de persones que hi assisteixen. Hi van des de gent amb una situació familiar estable fins a persones que dormen al carrer. Des de fans del cine fins a persones amb algun tipus de discapacitat. Obert a tothom, aquest cicle de pel·lícules, que compleix 12 anys, s’ha convertit en un càlid lloc de trobada on imperen la proximitat i la confiança. Tant és així, que cada assistent acostuma a seure sempre al mateix lloc.
OCI 3 Els jardins d’Áurea Cuadrado, al barri de la Maternitat i Sant Ramon, incorporaran un skatepark de 2.000 metres quadrats amb bancs, escales, grades i plataformes. L’àrea comptarà amb tots els elements necessaris per a la pràctica dels anomenats esports urbans. Es preveu que les obres, que inclouen un increment de la vegetació de la zona, finalitzaran durant el mes de febrer.
Mozart i Puccini, en el cicle líric ‘Les veus del Monestir’ MÚSICA 3 El cicle líric Les veus del Monestir continua demà dijous a les set del vespre al Monestir de Pedrables (Baixada del Monestir, 9) amb la participació d’artistes de primer nivell com el baríton Joan Garcia Gomà, guardonat en diferents concursos internacionals de cant, i la pianista Anna Crexells. El concert inclourà peces de Mozart, Bellini i Puccini.
Brossa protagonitza ‘Glops de poesia’ a l’Ateneu Popular
33 La sala 8 Projecció d’una pel·lícula al Centre Cívic de les Corts.
El públic és molt variat, des d’amants del cinema fins a persones sense casa, però tots es respecten el seient que ocupaven en la sessió anterior
Personal del centre cívic fa sempre una introducció de la pel·lícula que estan a punt de veure. Procuren que el film no duri més de dues hores, perquè el públic no es cansi. Quan es tracta de dates assenyalades, com el Dia de la Dona o el Dia de la Discapacitat, s’organitzen cinefòrums després de la sessió. Algunes de les pel·lícules que es projectaran aquest semestre són Bailando nace el amor, Una noche en la ópera i Madame Bovary.
D’altres barris María Cancho és una altra de les assistents. «Jo no visc en aquest barri, però visc a prop», explica. Diu que llegeix «moltíssimes coses», fins i tot «quatre diaris diferents». Així va ser com es va assabentar del cicle de cinema, al qual assisteix des de fa dos anys. «Vinc per recordar temps passats», assenyala. Quan tothom està ben assegut, s’apaguen els llums i comença el retorn al passat. H
POESIA 3 Divendres, 31 de gener, l’Ateneu Popular de les Corts (Galileu, 273) organitza l’acte Joan Brossa o la utilitat de la inutilitat. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, abordarà la vida i obra del reconegut poeta, dramaturg i artista plàstic fundador del grup artístic Dau al Set. Aquesta proposta s’emmarca en el cicle Glops de poesia.
L’Espiga programa una obra de titelles sobre l’amistat NENS 3 La Societat Coral L’Espiga de les Corts (Joan Gamper, 30) oferirà el diumenge 16 de febrer un espectacle de titelles de taula titulat Blau Marí, dirigit per Valentina Rasposo. La història, protagonitzada per un nen i un drac, tracta amb humor i tendresa del valor de la imaginació i l’amistat. El preu de les entrades de l’espectacle és de 4 euros (nens) i 6 euros (adults).
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:31:37 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
42 Districtes
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
UNA història de LES CORTS... plaça de la Reina Maria Cristina
Un enclavament amb nom monàrquic
LA RECEPTA MARTÍ FRADERA
Cigrons amb bacallà Josep Masclans, propietari de la parada Masclans. Artesans del Bacallà, situada al mercat de les Corts, proposa un plat exquisit, dels que es desfan a la boca. INGREDIENTS (4 persones) 400 grams de bacallà 600 grams de cigrons cuits 1 ceba 1 carbassó pebrot vermell salsa de tomàquet oli sal pebre negre
La cruïlla de Carles III i Diagonal acull els edificis d’El Corte Inglés, Planeta i La Caixa EL PERIÓDICO BARCELONA
G CA RA RL N V ES IA III
La plaça de la Reina Maria Cristina és un bulliciós enclavament de cotxes i vianants que van i véDIA GO nen durant gran part NA L del dia. Està acompanyada per la Diagonal, la Gran Via de Carles III i els carrers del Capità Arenas i Joan Güell. Té nombrosos edificis d’oficines com el del Grupo Planeta, amb la façana plena de plantes, o els de La Caixa, al peus dels quals hi ha el monument Terra i foc i una de les sortides de l’estació de metro que té el mateix nom que la plaça. El Corte Inglés, que va obrir el 1974, ocupa una altra cantonada. El lloc té una llarga història, en què s’explica que va ser presó de dones
fins al 1955, quan es va traslladar la presó a la Trinitat. Una petita placa recorda aquests antecedents. A mà dreta de la plaça, mirant cap a la sortida de Barcelona, hi ha els dos immobles més remarcables: la Residència d’Oficials, de l’Exèrcit, i l’antic Palau Abadal, avui seu del banc Mediolanum, on unes vistoses lletres de color blau adornen una paret lateral. El palau és obra de l’arquitecte Adolf Florensa que el va construir als anys 20 del segle passat per encàrrec de l’empresari Francesc Abadal.
Donació Travessant el carrer del Capità Arenas hi ha la Residència d’Oficials, un edifici que es va fer durant la postguerra en un solar de 3.500 metres quadrats donat per Josep Garí, hereu de la Banca Arnús-Garí, segons
BACALLÀ MASCLANS MERCAT DE LES CORTS
33 Agitada 8 Plaça de la Reina Maria Cristina, amb edificis destacats. revelen documents sobre la història del districte de les Corts. La plaça de la Reina Maria Cristina és, a primera hora del matí, un formiguer. Milagros Ruiz en dóna fe. Ella treballa en unes oficines pròximes, i baixa els dies laborables a la parada del 33 que hi ha tot just travessar la plaça. «Hi ha dies que entre el soroll dels cotxes i la quantitat de vianants es fa insuportable el ca-
mí que tinc fins a la feina», apunta. Ferran Segon ho té clar. «Un dissabte a la tarda hi vaig venir i vaig travessar el pas de vianants en sopols de la quantitat de gent que hi havia per les botigues de la zona», afirma a la sortida del metro. A escassos passos de la plaça convé fixar-se en els emblemàtics edificis Trade, amb les façanes ondulades de vidres foscos. H
PREPARACIÓ Compreu el bacallà dessalat o dessaleu-lo a casa abans de la preparació del plat. Sofregiu en una cassola amb oli d’oliva una ceba tallada fina. Després, afegiu-hi el pebrot vermell tallat en quadrats petits i quan es comprovi que ja és tou incorporeu-hi el carbassó. Enfarineu els trossos de bacallà i fregiu-los i fiqueu-los a la cassola on hem fet la ceba, el pebrot i el carbassó. Aboqueu-hi també la salsa de tomàquet. Deixeu-ho poc temps al foc i llavors afegiu-hi els cigrons cuits. Poseu-hi una mica de pebre negre en gra o mòlt i rectifiqueu de sal. Deixeu-ho coure una mica i ja teniu a punt el plat per portar-lo a la taula.
Han passat 84 anys LA SILUETA DE L’ESGLÉSIA DEL REMEI Les Corts q El carrer del doctor Ibáñez uneix la travessera de les Corts amb el carrer de Can Segalar. Als anys 30 del segle passat aquesta via estava sense asfaltar, tal com s’aprecia a la imatge de l’esquerra, de Joaquim Tapiola. La foto permet albirar l’església del Remei de la plaça de la Concòrdia, construïda el 1850 al centre de l’antic poble de les Corts. A la dreta, l’aspecte actual de la zona. ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS: Plaça de Comas, 18. Cita prèvia (9 a 14 hores) a: 93 291 64 32.
ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS
EL PERIÓDICO
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:32:33 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
Districtes
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
43
GENT DE les corts
Anna Voltas Empresària R GERENT D’ELS PETITS ENCÀRRECS
«Hi ha gent que prefereix pagar i evitar cues» ¿Qui no ha patit perquè li faltaven hores per a una gestió? ¿O ha desitjat tenir un assistent? Aquestes preguntes van portar una veïna del barri de les Corts, Anna Voltas, a crear l’empresa ‘Els Petits Encàrrecs’. LUIS BENAVIDES BARCELONA
La vida moderna pot ser una autèntica contrarellotge diària amb obstacles tan empipadors com l’entrega, en horari d’oficina, d’uns documents a l’ajuntament o anar a renovar el carnet de conduir. Anna Voltas (Barcelona, 1965) ven el seu temps o, per ser més exactes, allibera els seus clients de fer llargues cues i gestions tedioses a través de www.elspetitsencarrecs.com. –A vostè li paguen per fer cua. –Els Petits Encàrrecs ofereix més serveis, però sí. Encara que ara la majoria de les gestions van amb ci-
ta prèvia, la gent no es pot permetre invertir una hora i mitja per entregar un paper. Aprofito per llegir, fer sudokus… I com que tinc internet al mòbil, també puc seguir treballant. –Porta l’oficina a sobre. –No necessito un despatx. Recullo i entrego a domicili. Tinc molta sort perquè visc en una zona molt ben comunicada, a Numància, a prop de l’estació de Sants. –¿Quin és el seu producte estrella? –Anar a renovar el carnet de conduir, demanar el duplicat del permís de circulació per pèrdua o ro-
MARCELO LAFARINA
33 Emprenedora 8 Anna Voltas, davant la seu del districte de les Corts batori, renovar el carnet de família nombrosa… –¿I realment ho pot fer tot? –No puc fer res relacionat amb el DNI i el passaport. Tampoc apuntar al Registre Civil un nadó. Però sí que puc fer molts altres tràmits amb una simple autorització. –¿Quant costa? ¿Va per hores? –Els preus han d’estan tancats per donar més tranquil·litat al client, encara que jo no sàpiga si trigaré una o tres hores. Una gestió com anar un matí a La Campana (Trànsit), per exemple, costa 30 euros. Si hi he de tornar perquè falta alguna cosa, no-
més cobro 10 euros més. Per altres gestions o encàrrecs que impliquin tot un matí, perquè he d’anar a diferents llocs, cobro 50 euros. – ¿Com va començar amb tot això? –Durant més de 20 anys m’he dedicat a la música, però les condicions laborals són terribles. Descartada la docència, perquè no tinc vocació, fa un parell d’anys se’m va acudir ser una cosa així com una secretària, perquè abans ja havia col·laborat amb altres artistes i orquestres en temes d’organització. –Imagino que els seus clients són joves que valoren molt el seu temps.
–En realitat, el perfil dels meus clients és molt variat. Hi ha gent que disposa de temps però prefereix pagar a algú i estalviar-se passar mig matí fent paperassa. Molts s’hi acostumen i repeteixen. –¿Quins altres serveis ofereix? –Menys cuidar avis i nens, que requereixen professionals, puc ajudar en gairebé tot. Per exemple, poden deixar-me les claus de casa seva si esperen una rentadora nova, i també puc entregar en mà algun paquet delicat. Hi ha coses que no vols enviar amb un missatger, d’aquells que entren per la porta amb el casc posat i van amb presses. Els meus clients no busquen tant la rapidesa com una imatge i algú de confiança. –Posi més exemples... –L’altre dia vaig ajudar un noi que havia de fer una mudança però s’acabava de trencar la clavícula. Vaig estar tota la tarda col·locant les seves coses en caixes... Un altre cas curiós va ser el d’una model gallega de pas per Barcelona que em va demanar una crema de col·lagen, tabac, la sopa d’un conegut restaurant japonès i el llibre de Risto Mejide. –Ara té quatre sòcies. –S’encarreguen dels cursos de cuina i automaquillatge a domicili, i dels contes amb il·lustracions personalitzats. Són idees per als que no tenen temps però volen fer un regal original. H
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:33:08 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
44 Districtes
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
un veí de les corts ANOMENAT... Víctor Guerrero, ‘showman’ de ‘music-hall’ i cabaret josep garcia
L’actor, ballarí i ‘showman’ Víctor Guerrero, intèrpret del film ‘El retaule del flautista’ que Ricard Reguant va dirigir per a Televisió de Catalunya, representa la cinquena generació dels Malagarriga, una les sagues més arrelades al barri barceloní de les Corts.
«Quan les Corts dorm, jo cuso els meus vestits» CARME ESCALES BARCELONA
E
l cognom Malagarriga identifica una de les estirps amb més història del barri de les Corts. El comerç de Grans i Queviures de Joan Vallés, més endavant botiga d’Ultramarins Vallés, després Colmado Malagarriga i després Autoservei Malagarriga, va donar vida i feina a una saga familiar a la cantonada del carrer de Cabestany amb Deu i Mata i la plaça de la Concòrdia. En l’últim d’aquests establiments col·locava productes a les prestatgeries un nen anomenat Víctor Octavio Malagarriga Guerrero (Barcelona, 1952). «A casa sempre ens van ensenyar que era molt important estudiar i dedicar temps als deures, però també la responsabilitat de treballar», recorda Víctor Guerrero. Aquest va ser el nom que es va quedar el petit dels Malagarriga al començar la seva carrera professional com a showman de music-hall i ballarí. Abans de descobrir la seva vocació a l’escenari, els estudis a les escoles Massana i Sant Jordi de Barcelona, la llicenciatura en Belles Arts, els idiomes i la dansa clàssica van ocupar moltes hores de la seva infància.
El barri d’un nen Avui, alguns dels quadros que des de molt petit ja s’aficionava a dibuixar Víctor Guerrero decoren el menjador de la casa on resideix la seva mare, a prop de l’antiga botiga. Una d’aquelles obres va guanyar un concurs de pintura ràpida d’una festa major que organitzava Casa Piera, la botiga de belles arts propietat d’uns veïns de les Corts. «Jo tenia 10 anys i vaig dibuixar el campanar i les cases del meu barri», diu. El retrat d’aquell nen és bastant fidel a l’entorn de la plaça de la Concòrdia. «Moltes d’aquestes cases, com l’edifici on visc jo, estan catalogades», afirma el veí. «Al portal de davant del vell negoci familiar – avui pizzeria Concòrdia– hi havia vaques, i el barri estava envoltat de camps de patates», rememora Guerrero. «Les Corts sempre ha sigut un barri molt senyor, educat, net, però molt senyor. Aquí s’han fet autèntiques fortunes», afirma. «I alguna de les seves torres pot valer avui un milió
d’euros tranquil·lament», considera l’artista. En una d’aquelles il·lustres cases senyorials, amb jardí, Can Deu, on avui està ubicat el centre cívic, Guerrero hi havia entrat moltes vegades amb la seva àvia, una senyora amb un estil de vida que parla d’aquell barri tan senyor. «La meva àvia no sortia mai de casa sense que abans hagués anat a pentinar-la a casa la seva perruquera», assegura Guerrero. «Si feia mal temps, no sortia perquè no l’afavoria. Havia d’estar sempre impecable», afegeix el nét
de Lluïsa Vallés. Amb ella, Guerrero passejava per aquella plaça de la Concòrdia que el tramvia travessava. El showman i veí havia vist l’antic Hospital Sant Joan de Déu «on avui hi ha L’Illa», diu, i «l’antiga presó de dones on ara hi ha El Corte Inglés». «Encara me’n recordo de quan la van ensorrar», diu el veí, molt implicat en els assumptes veïnals. «Quan hi ha un problema, m’agrada assistir al Consell de Barri, a la seu del districte, que, a més, és un edifici preciós», comenta Guerrero.
Can Deu «A mi em semblava la casa embruixada» «AQUÍ VIVIA LA SENYORA DEU, QUE NO TENIA NÉTS, I LA MEVA ÀVIA M’HI PORTAVA PER FER-LI ENVEJA. HI HAVIA CORTINES VERDES I ARMADURES».
Rabbar «Julia Guerrero, 91 anys i com una rosa» «ELLA VA OBRIR EL PRIMER SUPERMERCAT DE PLATJA D’ARO. ERA L’ÍMPETU DEL NEGOCI FAMILIAR», DIU A LA TERRASSA ON PRENEN CAFÈ DIÀRIAMENT.
«Vivim com uns reis» Excepte dos anys que va passar a Mallorca, on va debutar en el cabaret amb l’espectacle El ocaso de Virtudes– «i on vaig residir un temps a casa de Sara Montiel»–, Guerrero ha viscut sempre a les Corts. «Això és un poble meravellós, vivim com uns reis», puntualitza el que va ser propietari durant anys del restaurant Seven Dreams del Poble Espanyol, on també actuava en l’espectacle que amenitzava els sopars. La trajectòria professional de Guerrero és plena d’anècdotes, com la censura que passaven, diàriament, els espectacles de revista en què actuava al Paral·lel o els dos mesos que va passar a la presó a Mallorca, quan Rodolfo Martín Villa era governador de l’illa. «Em van detenir pel carrer i em van aplicar la llei de vagos y maleantes perillosos», explica Guerrero. «Vaig córrer molt davant dels grisos (Policia Nacional)», afegeix el showman. El Molino, l’Arnau, el Barcelona de Noche i teatres i sales de festa de tot el món, també de Broadway, han estat els seus escenaris. Allà ha lluït –i ho continua fent en els seus bolos actuals, com el creuer que el va portar a celebrar el Cap d’Any passat treballant en alta mar– la màgia dels vestits amb lluentons, que el van seduir de ben jove i que ara broda ell mateix a casa seva. «Quan les Corts dorm, jo cuso els meus vestits, escoltant les cançons de la italiana Mina», diu. Perpetua i rememora així un passat que ressuscita, una vegada al mes –la pròxima actuació és el 6 de febrer–, a l’Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12) amb artistes de cabaret, «protagonistes de la Barcelona canalla d’aquells anys», que tornen a pujar a escena en l’espectacle El desplume. H
Pregoner el 96 «Aquí he sigut testimoni de bodes» «EL MEU PREGÓ VA SER EN QUALITAT DE FILL PETIT DE CAL MALAGARRIGA, NO COM A VÍCTOR GUERRERO», ACLAREIX A LA SALA DE PLENS DE LES CORTS.
Diagonal «L’eix que travessa tot Barcelona»
«AIXÒ ÉS UNA BENVINGUDA DE LUXE. A L’ENTRAR A LA CIUTAT, ET REBEN PRADA, LOUIS BUITON, CARTIER», AFIRMA SITUAT DAVANT D’EL CORTE INGLÉS.
La cascada urbana «L’aigua és la força vital» «QUAN ES VAN CONSTRUIR ELS PISOS AQUÍ, ELS VEÏNS PRESUMIEN DE VIURE AL CINTURÓ, QUE DESPRÉS ELLS MATEIXOS VAN DEMANAR COBRIR».
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:33:46 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
Districtes
45
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
MÉS ENLLÀ DE LES CORTS CIUTAT VELLA
NOU BARRIS
85 anys amb molt d’art
Millora als carrers de Llerona i de Campreciós
L’aniversari de l’Escola Massana coincideix amb la primera promoció del grau d’Art i Disseny d’Espanya H El veterà centre preveu instal·lar-se el 2016 a la plaça de la Gardunya
MÓNICA TUDELA
BEATRIZ PÉREZ BARCELONA
L’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny (Hospital, 56), acaba de complir 85 anys. L’aniversari té un significat especial, perquè en aquest curs 2013-14 es llicencia la primera promoció massanera del grau d’Art i Disseny, únic a Espa· nya. La Massana, centre adscrit a la Universitat Autònoma la seu del qual està als antics voltants de l’Hospital de la Santa Creu, preveu traslladar-se l’any 2016 a un edifi· ci nou que es començarà a constru· ir aquest any a la plaça de la Gar· dunya. Els orígens de l’escola es remun· ten a finals de la dècada dels anys 20, quan Agustí Massana, conegut pastisser del carrer de Ferran, va donar 500.000 pessetes a l’ajunta· ment perquè es creés una escola d’arts aplicades on s’impartís, per un mòdic preu, formació artística a joves obrers en temps de la Repú· blica. «Durant aquests anys, hem sabut mantenir la tradició i, a la vegada, hem evolucionat amb la contemporaneïtat», destaca Gemma Amat, directora de l’Escola Massa· na des de fa tres anys.
Respectar el llegat Segons Amat, «la trajectòria de la Massana sempre ha tingut en compte aquesta interdisciplinarietat entre l’art, el disseny i els oficis». Insisteix que s’ha respectat sempre el «llegat» d’Agustí Massana, enca· ra que posteriorment per les seves aules han passat artistes de dife· rents disciplines, com Quim Mon· zó, l’humorista Eugenio i Maria del Mar Bonet. Actualment, entre l’oferta edu· cativa de l’Escola Massana, on es·
el Periódico
Les obres previstes al Pla de Millo· ra Integral de l’espai públic afec· ten a Nou Barris els carrers de Lle· rona i de Campreciós. Els treballs van començar a principis de mes. Al carrer de Llerona es renovaran les escales i l’enllumenat, i al de Campreciós s’ampliaran i es re· formaran les voreres, es millora· rà la il·luminació i se soterraran les línies aèries dels subministra· ments.
GRÀCIA
Campanya de recollida de joguines usades La Fundació Privada Esporti· va Europa i el CE Europa finalit· zen demà la recollida de jogui· nes usades, però en bon estat de conservació. Tot el material reco· llit s’entregarà als nens del cen· tre d’acollida de Sant Josep de la Muntanya. Hi ha tres punts de recollida: CE Europa, les instal· lacions del Nou Sardenya i el Camp de l’Àliga.
33 Seu actual 8 Edifici de l’Escola Massana al carrer de l’Hospital, al Raval.
L’escola d’art i disseny del Raval acull uns 1.400 alumnes i 120 professors
tudien uns 1.400 alumnes i hi tre· ballen uns 120 professors, hi ha el batxillerat artístic, els cicles forma· tius i uns 20 tallers d’oficis. En el futur, també volen oferir diversos postgraus universitaris. Marisa Morón té 29 anys i és alum· na del grau d’Art i Disseny. Diu que har triat l’Escola Massana pel seu «reconeixement». «Però el que més valoro d’aquí és la qualitat humana dels professors», recalca, una idea en la qual també coincideix amb Gi· na Nadal, de 21 anys, que també és alumna del grau. «Hi ha un contacte molt directe entre els alumnes i els
ecòpolis
www.catalunyaconstruye.com
SANTS-MONTJUÏC professors –explica–. A més a més, el que té de bo és que t’ensenyen les noves tecnologies i altres tècniques manuals». Noa Razer és alumna Erasmus. Té 26 anys i procedeix d’Israel. Reco· neix que ha vingut a Barcelona per millorar el seu espanyol, però, a l’ar· ribar a la Massana, va descobrir que aquí podia estudiar tècniques que a la seva escola d’Israel no podia des· envolupar, com joieria i tèxtil. L’Escola Massana tancarà el curs del seu 85 aniversari amb un concert de Maria del Mar Bonet i Pau Riba al Liceu el 28 de juny vinent. H
Una mostra orienta el futur dels joves L’exposició Ja saps què faràs? ori· enta els joves a escollir els seus es· tudis. La mostra està formada per 11 plafons informatius on es pre· senten les opcions acadèmiques per quan acabin l’ESO. L’exposi· ció, que es va inaugurar dilluns, es pot veure al Punt d’Informació Juvenil de Sants-Montjuïc (Mun· tadas, 1).
El monogràfic d’ecourbanisme per a un mil·lenni urbà
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:34:48 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
46 Districtes
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
MÉS ENLLÀ DE LES CORTS EIXAMPLE
SANT ANDREU
La Pedrera cobrirà la bastida amb una lona que reprodueix la façana
Assemblea d’horts urbans a Trinitat Vella
La restauració i neteja durarà 12 mesos i costarà uns 750.000 euros JULIO CARBÓ
BEATRIZ PÉREZ BARCELONA
L
a Pedrera o Casa Milà iniciarà les obres de neteja i restauració general de la seva llegendària façana dilluns que ve 3 de febrer. Aquesta setmana s’hi ha acabat d’instal·lar l’enorme bastida i es procedirà a instal·lar-hi la lona que cobrirà tota la façana durant els 12 mesos vinents que duraran els treballs. A la lona, hi haurà una reproducció exacta de la part davantera de l’edifici i s’hi inclourà la publicitat que ajudarà a sufragar les despeses de la rehabilitació, uns 750.000 euros que inverteix la Fundació Catalunya-la Pedrera, propietària de l’emblemàtic edifici gaudinià. Aquesta és la tercera gran actuació de restauració de la Casa Milà. La primera va tenir lloc entre els anys 1988 i 1989; la segona, entre el 2001 i el 2003. Segons Silvia Vilarroya, conservadora de l’exposició permanent de la Pedrera, la neteja és necassària perquè «a causa de la seva porositat, la pedra de l’edifici, que va triar Gaudí, absorbeix molta contaminació, i això ocasiona taques». «Als anys 70 –rememora Vilarroya–, la façana era negra per aquest motiu». DOS TIPUS DE PEDRA / Les obres consis-
tiran essencialment en la neteja de la pedra de la façana, la restauració d’algunes fissures produïdes pel pas
HORTA-GUINARDÓ
Convocatòria per al cicle de música clàssica
33 La Pedrera, coberta totalment per la bastida, diumenge passat. del temps i la reparació d’alguns forjats dels balcons. La cèlebre façana de la Pedrera està formada per dos tipus de pedra, una calcària del Garraf i una altra de Vilafranca. Els dos materials tenen un comportament mecànic diferent, i aquest deu haver estat el motiu pel qual Gaudí els va triar i els hi va col·locar. Va posar pedres més poroses a la part més visible de la façana i menys poroses per a la base, perquè també són més resistents.
Amb el pas del temps, l’elevada contaminació i que no hi hagi desaigües a la façana han generat taques de brutícia i regueres a causa de l’aigua de la pluja. La porositat de la pedra fa que l’aigua s’hi filtri i arribi fins al ferro dels forjats, que s’infla i provoca pressió sobre la pedra, provocant esquerdes. Silvia Vilarroya recalca que totes les activitats de la Pedrera es mantindran. «La Pedrera és una visita obligada per a tothom qui vulgui conèi-
xer l’obra d’Antoni Gaudí a fons. La seva terrassa, per exemple, és molt més impressionant que la seva façana», destaca. Carmen Burgos és un dels quatre veïns que viuen a la Casa Milà. «Aquestes obres convenen molt perquè jo tinc humitats a casa i les vorades del balcó estan podrides», diu aquesta veïna del tercer pis. «Ho sento pels turistes, que no podran fotografiar la façana, però les obres són necessàries», afegeix. H
tes que aguanten bé el fred. La guia del grup serà l’educadora ambiental Claudia Yagüe. Es recomana als nens que portin guants, gorra i bufanda.
rà la masia catalana de Can Catà, l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i la font de Can Llosas. El passeig s’acaba a la plaça de Karl Marx de Nou Barris. En aquest cas el guia és el biòleg i formador i educador ambiental Joan Solé. Les dues últimes excursions de la temporada seran una de familiar el 22 de març per observar com comencen a sortir les flors, i una altra el 5 d’abril per conèixer dos parcs diferents, el del Castell de l’Oreneta i els jardins de Can Setmenat. H
SARRIÀ-SANT GERVASI
Rutes gratuïtes per explorar Collserola Ó. H. BARCELONA
El parc natural de Collserola està ficat en una gran part al terme municipal de Barcelona. I té moltes coses per descobrir. Una bona alternativa són les sortides gratuïtes que ha organitzat el Centre Cívic
El Centre Cívic Trinitat Vella (Foradada, 36) acollirà dilluns que ve dia 3 de febrer al migdia una assemblea informativa sobre el sorteig de les 61 parcel·les de l’hort urbà Trinitat. Els 2.400 metres quadrats de zona de cultiu estan situats en un extrem del parc de la Trinitat en un perímetre on hi havia hagut horts abans que es construís el nus viari. Els afortunats que rebin les parcelles podran cultivar un terreny de 24 metres quadrats.
de Vallvidrera-Vázquez Montalbán (Reis Catòlics, 16) i que es realitzen de la mà d’un expert. Cal inscriures’hi prèviament. La pròxim excursió, dissenyada especialment per a famílies, es farà el dissabte 15 de febrer a les 10.30 del matí. L’objectiu és conèixer les plan-
DE SANT CUGAT A NOU BARRIS / La propos-
ta següent s’ha programat per al dissabte 22 de febrer. L’objectiu és caminar de Cerdanyola a Sant Cugat i seguir fins a Nou Barris. Des de la riera de Sant Cugat es veuran els camps de cultiu i el bosc a un costat i, a l’altre, la ciutat. També es visita-
El cicle Clàssica d’Horta-Guinardó ha obert el termini de convocatòria per a tots els grups professionals o aficionats que hi vulguin participar. La cita musical, que va començar el 1999, se celebrarà aquest any entre el 8 de maig i el 19 de juny en diferents equipaments del districte. La temàtica d’aquesta edició és la commemoració històrica de 1714. Les dades s’han d’enviar abans del 10 de febrer al correu classicahg@ gmail.com.
SANT MARTÍ
Tall nocturn del lateral de la Gran Via Els treballs de rehabilitació dels ponts de la Gran Via als carrers de Bilbao, Bac de Roda i Selva de Mar obliguen a tallar el trànsit a la nit a la calçada central en sentit Besòs i a desviar-lo pel lateral. Els treballs d’aquesta primera fase finalitzaran el 6 de febrer. Els desviaments es realitzen entre les 22.30 i les 5.30 hores. En pròximes fases es rehabilitaran altres ponts entre Glòries i el Besòs amb els conseqüents desviaments.
©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:36:21 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
Districtes
DIMECRES 29 DE GENER DEL 2014
47
UNA ruta A LA CIUTAT
1 SARRIÀ-ST. GERVASI 3 EBM CANET
2 GRÀCIA 3 EBM SANT MEDIR
3 HORTA-G. 3 EBM VALLDAURA
4 NOU BARRIS 3 EBM COLOMETA
Oberta des de setembre del 2009, l’Escola Bressol Municipal Canet (Canet, 6) està situada al nucli històric del barri de Sarrià, molt a prop de la plaça de la Vila. L’escola, adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, ocupa set cases unides per l’interior i dividides en dues plantes. El seu projecte educatiu dedica especial atenció al treball dels hàbits i rutines quotidianes com la higiene, l’alimentació i el descans. H
L’Escola Bressol Sant Medir (Santa Rosa, 7) proposa als més petits activitats que fomenten la seva curiositat, l’experimentació, la construcció i el moviment. El primer objectiu és aconseguir que, a l’escola, els nens se sentin acollits, estimats i segurs emocionalment, subratllen els responsables del centre obert el 2007, que és una part important d’un complex de serveis municipals per als veïns del cor de la Vila de Gràcia. H
L’edifici de l’Escola Bressol Municipal Valldaura (Valldaura, 18) està situat a l’interior del parc de la Unitat, al barri d’Horta. La zona enjardinada de l’exterior, a la qual els nens tenen accés des de les cinc aules del centre, vehicula una gran part de l’activitat educativa. I és que el coneixement de l’entorn, la sostenibilitat i el respecte al medi ambient són part fonamental en el seu projecte educatiu. H
Situada al barri de Prosperitat, l’Escola Bressol Municipal Colometa (Meridiana, 573) obre les seves portes a les famílies, que disposen de l’AMPA i el Consell Escolar per participar en el projecte educatiu. En l’aspecte arquitectònic, l’escola compta amb un edifici de dues plantes i un total de sis aules i una gran sala polivalent. Menció especial es mereix la gran terrassa assolellada del primer pis, amb diferents propostes de joc. H
Bons hàbits
Acollits i estimats
Zona enjardinada
Terrassa amb jocs
Aules molt infantils SARRIÀSANT GERVASI
HORTAGUINARDÓ
GRÀCIA
NOU BARRIS
3 LES CORTS
1 5
SANTSMONTJUÏC
4
2 6
8 9
10
5 LES CORTS 3 EBM BAMBI
SANT ANDREU
Pro activitat
L’Escola Bressol Bambi (Vallespir, 196), dirigida a nens de fins a 3 anys, comparteix espai amb el centre d’educació infantil i primària Duran i Bas. Aquesta escola afavoreix el seu desenvolupament integral perquè cobreix les seves necessitats bàsiques, però també les afectives i de relació. El joc, activitat bàsica dels nens, s’afavoreix de manera constant perquè aprenguin de forma activa, com a partícips de la seva pròpia formació. H
6 ST. ANDREU 3 EBM LA FILADORA
Passat i futur EIXAMPLE
CIUTAT VELLA
SANT MARTÍ
De 0 a 3 anys. La ciutat de Barcelona compta amb una xarxa de 95 escoles bressol municipals (EBM) amb unes 8.000 places. Cada escola defineix el seu propi projecte educatiu, però totes pretenen el desenvolupament de les capacitats dels nens. text: LUIS BENAVIDES FOTOS: DANNY CAMINAL
El nom de l’Escola Bressol Municipal La Filadora (Parellada, 25) fa referència a una de les activitats principals de l’antic recinte fabril que l’acull. I és que aquest centre educatiu està situat en una nau de la Fabra i Coats, una empresa dedicada al sector tèxtil des del 1903 fins als anys 70. El centre compta amb nou aules àmplies, amb llum natural i comunicades entre elles, i una gran sala polivalent. H
7 SANTS-MONTJUÏC 3 EBM NIC
8 EIXAMPLE 3 EBM LONDRES
9 CIUTAT VELLA 3 EBM CANIGÓ
10 SANT MARTÍ 3 EBM LA FARINERA
Al peu de la muntanya de Montjuïc, l’Escola Bressol Municipal Nic (passatge de l’Exposició, 1) consta de sis aules molt assolellades amb sortida directa al pati i una sala comuna interior que permet el desenvolupament d’un gran varietat de propostes i el contacte entre els nens dels diferents grups. L’escola, en funcionament des de setembre del 2005, està localitzada dins del recinte del centre d’educació infantil i primària Carles I. H
L’Escola Bressol Municipal Londres (Londres, 56-58) comparteix la mateixa illa de l’Eixample amb el CEIP Mallorca, amb el qual realitzen activitats conjuntes durant el curs. Així mateix, l’escola també està en contacte amb altres entitats del districte dirigides a la petita infància com la Biblioteca Lola Anglada, d’on arriben uns llibres amb l’objectiu de despertar el gust per la lectura des del primer any de vida. H
L’Escola Bressol Municipal Canigó (Àngels, 7), ubicada fins al 1992 al carrer de les Floristes de la Rambla, ocupa un espai privilegiat pel seu encant històric i valor arquitectònic: el recinte de l’antic convent dels Àngels, molt a prop del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. L’edifici, amb un preciós pati a la plaça de les Caramelles, consta de tres plantes, de les quals l’escola ocupa les dues primeres. H
Oberta des de gener del 2006 per donar servei al barri del Clot, l’Escola Bressol Municipal La Farinera comparteix espai amb el centre d’educació infantil i primària La Farigola, el Centre Cultural La Farinera i l’IES Salvador Espriu. L’escola, ubicada molt a prop del parc del Clot i altres serveis, com el mercat i la biblioteca municipals, ofereix un espai molt acollidor per als nens, que creixen en un marc de respecte i tolerància. H
A peu de muntanya Petits lectors
Encant històric
Espai acollidor