Suplement de El Periódico - 9 d'abril de 2014

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:40:19 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

i

1,30

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

CONSELL DE CENT 425-427 BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.cat www.grupozeta.es

DIRECTOR ENRIC HERNÀNDEZ

dc.

PER A GENT COMPROMESA

9

EL 86% DE LA CAMBRA, EN CONTRA D’AUTORITZAR EL REFERÈNDUM

NO, però...

El Congrés rebutja la consulta que proposa el Parlament entre apel·lacions al diàleg i a la reforma de la Carta Magna JOSÉ LUIS ROCA

ELS TRES COMISSIONATS

Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) atenen a la intervenció de Mariano Rajoy.

MARIANO RAJOY

«Catalunya té una porta oberta de bat a bat: la reforma de la Constitució»

PÉREZ RUBALCABA

«La nostra proposta és asseure’ns i parlar per acordar noves formes de convivència»

ARTUR MAS

«No és un punt final, és un punt i a part.

El procés segueix»

Articles d’Antón Losada, Javier Pérez Royo, Joaquim Coll, Enric Marín, Esperanza García i José Antonio Pérez Tapias

TEMA DEL DIA

3Pàg. 2 a 10 i editorial

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:41:14 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

46

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

districtes

Les Corts ÁLVARO MONGE

33 Diversos joves practiquen amb bicicleta i taula al nou parc de la Maternitat i Sant Ramon.

L’‘skate park’ de les Corts rescata un jardí oblidat Una inversió de mig milió d’euros «dignifica» els jardins d’Áurea Cuadrado, al barri de la Maternitat i Sant Ramon, i atrau practicants de taula, patins en línia i bicis BMX LUIS BENAVIDES BARCELONA

Els jardins d’Áurea Cuadrado (General Batet, 1), al barri de DIA GO NA la Maternitat i Sant L Ramon, han estat els escollits per acollir el segon gran skate park de la ciutat de Barcelona. La seva inauguració, el 29 de març passat, es va produir tres setmanes després de la reforma i ampliació de les rampes de la Mar Bella. L’adequació dels terrenys i la instal·lació dels elements per al nou espai esportiu, que té una superfície de 2.220 metres quadrats, ha costat a l’Ajuntament de Barcelona uns 544.000 euros.

«Aquestes pistes han estat l’excusa per dignificar un espai que estava una mica descuidat, amb ponts i molt formigó», explica el regidor del Districte de les Corts, Antoni Vide Ronda

Dalt

ÁLVARO MONGE

ves, que prefereix usar el terme «nou parc urbà esportiu». «No està dirigit únicament als skaters. La intenció és que sigui un espai polivalent, que pugui servir per practicar altres esports urbans», aclareix Vives, en referència al patinatge en línia i les bicicletes BMX. L’ajuntament espera convertir els fins fa uns quants dies anodins jardins d’Áurea Cuadrado en un concorregut punt de trobada intergeneracional. «Amb el nou disseny, un nou mobiliari i la plantació d’arbres, tot el barri hi surt guanyant», diu el regidor.

El color verd segueix estant molt present als jardins dedicats a la modista i anarquista Áurea Cuadrado, malgrat l’obligat ciment. D’aquesta manera, el segon parc urbà esportiu de la ciutat, després del de la Mar Bella, trenca amb la imatge habitual PER A TOTA LA FAMÍLIA /

33 Un practicant de BMX, en un racó on s’acumula terra.

dels grans elements durs sense pràcticament ombres.

Els elements patinables del nou parc són murs, plans inclinats, escales, grades, plataformes, baranes...

Una autèntica gimcana per als patinadors més audaços. «Les rampes que hi havia fins ara a la ciutat, com les de Via Favència, estaven en mal estat o eren massa petites», explica Ricky Bordàs, patinador i encarregat de la secció de skate de Free (Diagonal, 503), una botiga de referència en el món de les taules.

La situació del nou skate park, que està tocant a l’Hospitalet i a Esplugues de Llobretat, no convenç els aficionats consultats. «Aquí només pots practicar l’street (carrer), i si vols unes bones rampes te n’has d’anar a la Mar Bella. Estan molt allunyades l’una de l’altra, i allunyades del centre», afegeix Bordàs. En aquesta mateixa línia opina Raúl, que tam-

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:42:06 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

Districtes gràCIA 3 Sis places històriques es

SANT ANDREU 3 El Sant Andreu Cricket

reformaran abans de final d’any r P. 52

J Les paperetes detallen sis

possibles nous carrils bici, identificats en unes sessions prèvies entre els tècnics del Districte i entitats del territori: Albert Bastardas, Aristides Maillol, Joan XXIII, Marquès de Sentmenat, Manuel Girona i Montevideo. «Els veïns poden escollir dos carrils bici, els que considerin prioritaris. Farem allò que decideixin els veïns, però haurem de prioritzar i això significa que potser començarem amb un i després amb un altre. No hem posat data», puntualitza Vives.

J La participació estarà oberta

fins al 22 d’abril vinent. Els veïns que estiguin interessats a donar la seva opinió poden omplir i entregar les paperetes a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de les Corts (plaça Comas, 18) i als quatre centres cívics del districte.

bé patina, però prefereix mantenir el seu anonimat sense donar el seu cognom. «Aquests dies hi ha molta gent a la pista per la novetat, però té diversos defectes importants i la gent se n’acabarà cansant. Els més importants són la inclinació, perquè pots baixar rodant, però no pujar, i a més hi ha la sorra dels talussos que es cola a la pista», explica el patinador.

L’EFECTE XGAMES / La celebració dels

XGames de l’any passat a Barcelona van arribar a congregar més de 115.000 persones i la ciutat es va embutxacar un retorn econòmic de 55 milions d’euros. Amb aquestes xifres, encara que insuficients per al seu principal organitzador, la cadena nord-americana ESPN, l’ajuntament es va veure obligat a replantejar la seva relació amb els anomenats esports extrems en general i amb els skaters en particular. «És molt trist que només ens hagin escoltat quan han vist que s’hi movien diners. Abans, es limitaven a multar-te si t’enxampaven practicant aquest esport al carrer», postil· la Bordàs. H

Un llegat per a l’art La Fundació Guasch Coranty reparteix cada any quatre beques de 9.000 euros a alumnes de Belles Arts H Els becats qualifiquen de gran oportunitat l’ajuda de l’entitat

FERRAN NADEU

VIRXINIA MARTÍNEZ BARCELONA

Tot va començar quan Francesc Guasch i Emília Coranty, els dos pintors, professors i, sobretot, amants de l’art, van somiar que la seva finca de Sant Gervasi, un lloc idíl·lic on evadir-se i retratar paisatges, es convertís en una escola de belles arts. El somni es va fer parcialment realitat, una vegada desapareguts (ell, el 1933, i ella, el 1944), al designar-ne hereva universal l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona. Llavors també es va crear la Fundació Guasch Coranty, ara amb seu a les Corts i dedicada a promoure l’art, una altra de les il·lusions del matrimoni.

«Emília Coranty volia que un any es donés un premi a un home i l’any següent a una dona perquè tinguessin les mateixes possibilitats», diu Cristina Roto, secretària de la Fundació Guasch Coranty, per subratllar el feminisme de la pintora.

Cada any, la Fundació Coranty reparteix quatre beques de 9.000 euros cada una a estudiants de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, lloc on hi ha la seva seu. Des de l’any 2001, omplen d’il·lusió i motivació els estudiants que presenten el seu projecte. «És fascinant que aquesta beca segueixi vigent. És una gran empenta a nivell econòmic en un moment en què la professionalització de l’art és precària», diu el becat Francesc Ruiz.

«A més a més, atenua la duresa de l’entorn al qual un surt un a l’acabar la carrera», afegeix Aldo Urbano, també becat en l’última convocatòria.

Els treballs són avaluats per una comissió formada per professors de la facultat i algun artista extern. Així que els alumnes són seleccionats, se’ls demana que entreguin part de DIA

GO

NA

L

ig

iniciat un procés participatiu obert a tots els seus veïns per identificar quins carrils bici seria necessari incorporar des dels seus barris a la xarxa bàsica de la ciutat. «Creiem que és necessari treballar en una xarxa secundària que complementi la xarxa de ciutat que ja existeix i considerem que la millor manera de fer-ho és realitzar una consulta a la ciutadania», explica Antoni Vives, regidor del Districte de les Corts.

HERÈNCIA PER A CREADORS EMERGENTS

de lM

J El Districte de les Corts ha

r P. 53

nd a

MÉS CARRILS PER A LES BICIS

Club ja té una pista per entrenar

Ro

consulta

47

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

33 Becats i secretària 8D’esquerra a dreta, Francesc Ruiz, Teresa Estapé, Aldo Urbano i Cristina Roto.

«Un alt percentatge dels que reben l’assignació aconsegueixen funcionar fora», explica la secretària de la fundació

la seva obra per al patrimoni de la Fundació.

Reinventar-se i sobreviure «Els becats són la gran alegria d’aquesta casa. Un alt percentatge dels que reben la beca aconsegueixen funcionar fora», afegeix Cristina Roto. És el cas de Pablo Lerma, un altre dels becats aquest any, que ara és a Nova York després de ser seleccionat per participar en un programa en una escola d’allà.

No obstant, els estudiants es mostren descontents amb el reconeixement social de l’art i no confien en una millora a curt termini. «No crec que millori. S’haurà de veure com aconseguim sobreviure reinventant-nos», reflexiona Teresa Estapé,

una de les premiades. «El problema és estructural. A Espanya no es valora el paper de l’art i la cultura a nivell social. No podem competir amb països com els EUA», afegeix Pablo Lerma.

A més a més d’aquestes beques, la Fundació Guasch Coranty organitza cada quatre anys un premi de pintura internacional, en què poden participar artistes menors de 40 anys de tot el món. Els treballs dels 30 o 40 artistes seleccionats s’exposen en una sala cedida pel Centre d’Art Tecla Sala. El primer premi està dotat amb 25.000 euros, i el segon i el tercer, amb 8.000 euros cada un, a més a més d’una beca de tres mesos oferta pel Centre d’Art Piramidón, amb seu al barri de la Pau. H

Sant Jordi recorda el primer festival de poesia catalana

Segona edició del festival de curts de terror i fantàstics

El Cervantes planta al seu roserar la flor ‘Núria Feliu’

Primer torneig d’hoquei sobre herba per a discapacitats

TRADICIONS 3 Sant Jordi se celebrarà a les Corts amb dos actes sobre Els Price dels poetes, que commemora el primer festival de poesia catalana. Per recordar aquesta cita es realitzarà un mural literari entre els carrers de Benavent i Felipe de Paz i l’exposició Els Price dels poetes: de la poesia en temps de misèria.

CINE 3 Curts Amb K, el festival de curtmetratges de terror i fantàstic, ha obert el termini per a la presentació d’obres a concurs.

El certamen pretén difondre la qualitat del cine en format breu que es realitza a Catalunya. El festival se celebrarà el 27 i 28 de juny a L’ Espiga de les Corts (Joan Gamper, 30).

PARCS 3 El roserar del parc de Cervantes ha incorporat la varietat de rosa Núria Feliu, en homenatge a la cantant, a la seva col·lecció floral. La planta és una varietat de color rosa mitjà i reflexos platejats a l’extrem i al revés del pètal. Aquesta flor floreix des de la primavera fins ben entrat l’hivern.

ESPORT 3 Les Corts acollirà el 5 de maig el Primer Torneig Special Hoquei Herba de les Corts.

El partit és degut al treball de la plataforma Espai d’Inclusió 20+20+20, que agrupa entitats de persones amb discapacitat, del tercer sector i d’empreses del districte que desitgen ajudar persones amb discapacitat.

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:43:23 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

48 Districtes

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

UNA història de LES CORTS... passatge de Tubella

Casetes d’aire anglès per als treballadors

LA RECEPTA EL PERIÓDICO

Pollastre farcit amb patates Cristina Fernández, encarregada de la Polleria Peñafiel 2, al Mercat de les Corts, proposa aquesta recepta de pollastre farcit fàcil de preparar.

INGREDIENTS (4 persones) Un pollastre farcit Ceba Alls Llorer Xampinyons Patates Oli d’oliva Sal

El passatge de Tubella, un oasi entre els carrers de Novell i Evarist Arnús, es va inaugurar el 1925 EL PERIÓDICO BARCELONA

G CA RA RL N V ES IA III

El 1925 un tràfec de baguls, caixes i alguns mobles aterraven al passatge de Tubella, un oasi de tranquil·litat entre DIA GO NA L els carrers de Novell i Evarist Arnús, a les Corts. Eren les pertinences dels inquilins que anaven a ocupar les 22 cases, de dues plantes i un petit jardí cadascuna, que Joan Tubella havia promogut per acollir uns empleats anglesos que no van arribar mai i que havien de posar en marxa una maquinària de la fàbrica tèxtil Benet Campabadal, Aquesta història i moltes més són les que expliquen veïns del passatge, com Enrique Cancio, que viu a la casa del número 3, «la més fo·

tografiada», puntualitza. I no és estrany perquè des del balcó una planta es precipita gairebé dos metres cap avall. Al mateix passatge hi resideix el seu pare, al número 13, que també es diu Enrique. «I el meu nebot», aclareix.

Festes Els inquilins d’aquest petit carrer segueixen portant els mateixos cognoms que els primers ocupants de les vivendes. La propietat ha passat de generació en generació. «Abans fins i tot fèiem festes al carrer», diuen. Es coneixen tots. Gairebé no han arribat nous veïns.

L’última casa es va vendre fa mig any, quan es va morir l’àvia que hi vivia i tan sols va estar dos mesos a la venda. Ara l’estan rehabilitant els nous propietaris. Les cases porten el segell que els reconeix com a patri-

POLLERIA PEÑAFIEL 2 MERCAT DE LES CORTS

33 Amb encant 8 Algunes de les casetes del passatge de Tubella. moni arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

L’harmonia del conjunt tan sols la trenquen dos blocs de vivendes, un a l’inici i l’altre al final de la filera dreta de cases pujant cap al carrer de Novell. Els edificis es van construir als anys 70 en ple desenfrenament urbanístic de l’època de l’alcalde Porcioles.

Aquest passatge ubicat al cor de

les Corts es pot tancar a la nit amb una reixa, però els veïns prefereixen que les dues portes quedin obertes perquè la gent pugui travessarlo i evitar fer una gran volta. Enric Navarro viu al pròxim carrer de Caballero i travessa sovint per aquest passatge privat. «A més d’escurçar camí m’agrada caminar per aquí perquè s’hi respira molta tranquil· litat», afirma. H

PREPARACIÓ Demaneu a la parada el pollastre farcit, que conté ou dur, pebrot vermell, olives i carn picada de pollastre. Si es desitja consumir calent, en una cassola amb oli ben calent s’ha de rostir el pollastre durant una hora, juntament amb la ceba tallada a juliana, els grans d’all ben picats i el llorer. Un cop cuinat, s’aparta de la cassola i es deixa refredar. Mentre esperem, passeu la salsa que ha quedat a la cassola pel xinès i tireu-la per sobre del pollastre quan estigui ben fred. Torneu a incorporar-ho tot a la cassola uns minuts perquè s’escalfi i agafi el gust. Per acompanyar-lo, es poden saltar xampinyons i fregir patates.

Aquest pollastre també es pot consumir en fred.

Han passat 29 anys CAN ROSÉS, UN TESTIMONI DEL PASSAT RURAL Les Corts q Can Rosés és un dels testimonis que encara es conserven per donar fe del passat rural de les Corts. La imatge de l’esquerra va ser captada l’any 1985 per Bonaventura Batlle Piera.

L’edifici data del 1716 i es va construir sobre el Mas Vinyals. Can Rosés ha patit nombroses reformes fins a aconseguir el seu aspecte actual. A la dreta es pot veure una fotografia actual de la zona.

ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS: Plaça de Comas, 18. Cita prèvia (de 9 a 14 hores) al: 93 291 64 32.

ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS

EL PERIÓDICO

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:44:08 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

Districtes

49

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

GENT DE LES CORTS

Ferran Oller Farmacèutic R PROPIETARI D’UNA FARMÀCIA QUE TÉ més de 150 ANYS

«Hem de donar confiança als pacients»

La farmàcia Oller va obrir el 1860 al bell mig de les Corts.

Des d’aleshores, quatre generacions d’aquesta saga de farmacèutics s’han preocupat per la salut dels seus veïns a l’epicentre del districte. ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA

No hi ha com la vocació per disfrutar amb una feina. I Ferran Oller (Barcelona, 1950), nét i pare de farmacèutics, ho demostra cada dia. És el propietari de la farmàcia Oller (Concòrdia, 33), des d’on cada dia pren el pols als seus veïns, als quals vol donar confiança i seguretat.

–Tota la vida a les Corts.

–Doncs sí. Vaig néixer a la mateixa plaça de la Concòrdia, a l’immoble del costat de la farmàcia, on encara viu la meva mare. I sempre he treballat en aquesta farmàcia i encara hi visc.

–Avi, pare, vostè i ara els seus fills han passat per aquesta farmàcia.

–És vocacional. El meu pare i el meu avi mai em van demanar que hi treballés. Igual que jo tampoc ho he fet amb els meus dos fills, que aquí estan. Jo crec que tots hem adquirit aquesta vivència, aquest interès per la professió, perquè sempre hem estat des de petits dins de la farmàcia.

La meva dona també és farmacèutica i treballa aquí. Les meves nétes ja corren per la farmàcia. Veure la teva família sempre aquí motiva.

–També és una feina segura.

–Nosaltres no vivim la professió com un negoci, sinó que la sentim, la vi-

MÒNICA TUDELA

33 Saga farmacèutica 8 Ferran Oller, al taulell del seu local. vim. Com ens passa a les 11 persones que treballem aquí, els que són família i els que no. Quan el meu avi va obrir, el farmacèutic havia de viure al local. Jo obro 13 hores al dia i també visc aquí.

–Es nota que l’apassiona.

–És una professió en què hi ha una part tècnica i una altra d’humana.

S’ha de reconèixer les inquietuds del pacient i fer-les teves, aconseguir que confiïn en tu.

–Això no sobra pas en el sector.

–Tota la meva família es dedica a la salut i puc parlar amb coneixement.

Si a la medicina li falta alguna cosa

és més humanitat. Hem de tornar al costat humà de la nostra atenció.

S’ha d’aconseguir que el pacient deixi d’angoixar-se, que marxi d’aquí tranquil. Jo també sóc analista clínic i a més tenim ortopèdia. Amb les anàlisis, per exemple, fem seguiment de pacients oncològics i amb l’ortopèdia atenem gent que pateix per la seva deficiència. Intentem que ens vegin com un puntal, donar-los confiança i no enganyar-los. Per ser sanitari s’ha de tenir sensibilitat i capacitat de connexió. Saber escoltar.

–¿Ha d’exercir més funcions el farmacèutic?

–El 30% de les urgències són per in-

teracció medicamentosa. El farmacèutic pot ajudar el malalt que pren moltes medicines i controlar les reaccions. Per això és un expert. A la meva farmàcia ho fem. Si s’estengués aquesta mesura, la Seguretat Social s’estalviaria diners. Hi ha països europeus on el farmacèutic diagnostica i prescriu.

–Vostès han patit les retallades, els ajornen els pagaments.

–Els polítics han jugat amb nosaltres d’una manera immoral. Han arruïnat farmacèutics que han hagut de tancar per no fer altra cosa que complir la seva obligació. D’altres han hagut d’acomiadar personal. Fa cinc anys que tenim els preus en descens. Hi ha qui pensa que es volen carregar el model i implantar-ne un altre de multinacionals.

–¿Quina és la seva millor experiència laboral?

–Per a mi el més important és el dia a dia, encara que ara la satisfacció més gran és veure que dos fills em segueixen a la farmàcia, i fins i tot tenen més bon tarannà que jo.

–Parli del barri.

–Jo vaig néixer en aquesta plaça, en un ambient rural, amb masies. Això segueix sent el nucli antic. I hi ha pacients que encara vénen aquí tot i que ja no visquin al barri. Avui un li ha regalat una mona al meu fill. I a mi, ahir, una ampolla de cava. H

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:44:54 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

50 Districtes

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

un veí DE LES CORTS ANOMENAT... Lluís Urpí, periodista radiofònic ISABEL MESTRE

El periodista Lluís Urpí, que fa 25 anys que és a Catalunya Ràdio i és l’autor el llibre ‘A micròfon tancat’, és de Sant Guim de Freixenet (Segarra) però fa 24 anys que viu a Barcelona. Primer va viure a Nou Barris, i des de fa 19 anys viu a les Corts.

«Les Corts és com un poble envoltat de modernitat» CARME ESCALES BARCELONA

Q

uan Lluís Urpí (Sant Guim de Freixenet, 1962) i la seva dona, oriünda de Nou Barris, van trobar a les Corts, fa 19 anys, el pis que buscaven entre tots dos, amb prou feines coneixien quatre coses del barri. «El Camp Nou, El Corte Inglés i poca cosa més», recorda el periodista de Catalunya Ràdio. «Tampoc teníem cap connexió amb el veïnat, però vam anar a passejar per l’entorn del carrer de Numància, que és on vivim, i tot el que vam veure ens va agradar molt. Per a mi les Corts és el millor barri de Barcelona», afirma Urpí, convençut i satisfet.

«Al districte hi ha moltes zones verdes i tens a l’abast tots els serveis imprescindibles per al benestar en un barri», argumenta el veí.

«A més a més, el nucli antic de les Corts, que és com un verdader poble –amb la plaça amb l’església, els carrers de vianants i cases baixes–, està envoltat de modernitat, amb centres com L’Illa, les universitats o el Parc Científic de Barcelona», repassa l’autor del llibre A micròfon tancat (editorial Pòrtic), una visió personal de la ràdio en català, prologat per Joaquim Maria Puyal.

Anècdotes i reflexions que s’emparen en els 25 anys que fa que Lluís Urpí treballa a Catalunya Ràdio, emissora en la qual es va estrenar a la seu de Lleida, construeixen el seu llibre, testimoni de consulta també per a estudiants de periodisme i comunicació audiovisual pel seu plantejament sobre el paper de la ràdio pública i la pugna per les audiències a Catalunya.

Notícies i celebritat La feina d’edició, els esports, els informatius (en l’actualitat des de la secció de societat) i els caps de setmana han impregnat d’actualitat durant aquests 25 anys el veí d’un districte discret en relació amb les notícies de successos i, no obstant, sempre en pantalla i en la ment de tot culer. «El Camp Nou i l’activitat que s’hi porta a terme és, potser, una de les coses a les quals el barri ha hagut de saber-se adaptar. Al segle XXI la ubicació del camp al mig de la ciutat no és la ideal a causa dels problemes de mobilitat que ocasiona, però sí que és l’opció més barata, davant de l’alterna-

tiva de construir-ne un de nou a la zona universitària, sobre la Diagonal», afirma Urpí.

En l’actualitat, el periodista treballa en horari de cap de setmana, condició que li permet disfrutar de les Corts com només uns quants ho poden fer. «Molts dies surto a caminar al matí, pel nucli antic i, cap a les deu o les onze, pràcticament camino sol. Ho aprofito per fer encàrrecs i em sento com si tingués tot el barri per a mi», explica. «Aquest és un bar-

ri molt tranquil. Si algun dia ens canviéssim de pis, ens quedarem a les Corts», assegura Lluís Urpí.

A les Corts ja s’ha construït aquella ciutat de la qual surt i a la qual torna quan viatja a la seva població natal, a la Segarra, per visitar la seva família. «Les Corts és com un segon centre de Barcelona. La mestressa d’una botiga on vam anar a comprar un dia, al cap de poc temps d’havernos establert aquí, ens va assegurar: ‘Us quedareu a les Corts tota la vida’», rememora Urpí.

Can Deu «El símbol més important del barri» «LLOC DE TROBADA I TERTÚLIA A LA PLAÇA DE LA CONCÒRDIA, 13. MOLT AGRADABLE PER PRENDRE CAFÈ I SILENCIAR EL MÒBIL», EXPLICA.

L’Illa El dia que va observar Guardiola a la Fnac «ENCARA ERA JUGADOR, EL VAIG OBSERVAR UNA BONA ESTONA, EN UN DELS PASSADISSOS. NINGÚ LI VA DIR RES, NI EL MIRAVEN. IMAGINA-TE’L AVUI ALLÀ».

Jocs i Ernest Lluch Entre les múltiples històries viscudes per Lluís Urpí com a periodista a Barcelona, i que també repassa al seu llibre, n’hi ha dues que destaca per sobre de les altres: la cobertura dels Jocs Olímpics i l’assassinat d’Ernest Lluch, veí de les Corts i a qui Urpí coneixia personalment.

«Des de les 00.30 fins a les tres de la matinada vaig fer 15 entrevistes per al programa especial que li vam dedicar a la ràdio», explica aquest periodista, que va formar part de la llista de candidats a presentar El matí de Catalunya Ràdio en el seu últim canvi de titular. Ara compagina la seva feina a la ràdio amb una altra iniciativa: «Un projecte –precisa– que tinc entre mans per a televisió».

Urpí és dels que vinculen la qualitat d’observador a l’ofici de periodista. Ell, que es considera a si mateix molt xafarder, té els seus llocs habituals per practicar aquesta qualitat, com el Fnac de L’Illa o la plaça de la Concòrdia, però és una cosa que pot fer en qualsevol moment.

Caminant pels carrers de les Corts tampoc deixa d’observar. «Hi ha alguna cosa que ha canviat els últims anys. Hi ha molts bars regentats per ciutadans xinesos. A més a més dels seus restaurants típics i coneguts, ara agafen bars i hi continuen fent els mateixos plats i tapes que servien les persones autòctones que els portaven abans», comenta Urpí. «De fet, la immigració a les Corts és en la seva gran majoria gent que ve aquí a treballar, però de veïns fruit de la immigració no n’hi ha», diu el periodista que, amb motiu dels 30 anys de Catalunya Ràdio, va recórrer Catalunya oferint conferències i dialogant amb els estudiants de secundària sobre la ràdio catalana. H

Plaça de la Concòrdia Autèntica postal de poble «LA FONT, L’ESGLÉSIA, LA FARMÀCIA, EL FORN... AQUESTA PLAÇA ÉS COM LA DE QUALSEVOL POBLE, UN POBLE FICAT EN UNA GRAN CIUTAT», DIU.

Jardins de les Infantes Records d’anys enrere «AQUÍ, ON HI VA HAVER EL CAMP DEL BARÇA, VAIG PASSAR HORES DE JOC AMB LA MEVA FILLA, QUE VA ESTUDIAR AL COL·LEGI DURAN I BAS, AL COSTAT», DIU.

Llibreria Helios «Solera màxima al barri» «ARA ESTÀ TOTA RENOVADA, PERÒ AQUESTA ÉS LA LLIBRERIA MÉS ANTIGA DEL BARRI I TÉ UN ESPAI DE LECTURA I CAFETERIA FANTÀSTICS», AFIRMA.

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:45:34 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

Publicitat

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

51

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:46:14 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

52 Districtes

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

MÉS ENLLÀ DE LES CORTS GRÀCIA

CIUTAT VELLA

L’efecte papallona

El consell de barri del Gòtic es reuneix demà

La reforma de sis places emblemàtiques de Gràcia preveu rebaixar la intensitat de la llum per evitar el ‘botellon’ i el seu efecte crida H El Coll recupera una font en un nou espai

JOAN PUIG

EL PERIÓDICO BARCELONA

Sis places històriques de Gràcia se sotmetran a un lífting. Abans que finalitzi l’any es renovaran alguns dels espais públics més emblemàtics del districte: les places del Diamant, Sol, Dones del 36, la Sedeta, Gal·la Placídia i Lesseps. Totes aquestes places pertanyen al barri de la Vila de Gràcia, excepte l’última, que és la del Camp d’en Grassot-Nova Gràcia. El rentat de cara costarà 3,6 milions d’euros. La reforma, el mobiliari urbà, la il· luminació i l’increment d’arbrat i zona verda...

«Les sis places tenen un ús in· tens per part de ciutadans i veïns durant totes les hores del dia. Al· gunes d’elles sobretot en franges nocturnes i especialment a l’es· tiu», segons diverses fonts municipals.

EIXAMPLE

Provença s’autodenomina la Pedrera Les andanes de l’estació de Ferrocarrils de Provença ostenten el nom de la Pedrera arran del conveni firmat entre la Fundació Catalunya-la Pedrera i l’empresa de transports. Els murals amb el nom de l’obra de Gaudí a les andanes han estat fets amb trencadís. També es promocionaran bitllets conjunts per visitar la Pedrera.

Menys soroll Un dels punts en què s’incidirà és en la llum. Es col·locarà una il· luminació que doni una sensació de menor intensitat i s’evitarà l’«efecte papallona», que concentra grups de gent al voltant dels fanals amb el consegüent soroll sobretot a la nit. L’arquitecta Sophie Demigneaux, responsable de la reforma de la plaça del Diamant, reconeix que aquest espai té una il·luminació «molt forta», cosa que provoca més aglomeració de gent.

Per evitar aquesta gresca nocturna es reubicaran els bancs i les cadires «per al dia i no per instal· lar-se còmodament a la nit sota la llum dels fanals», assenyala Demigneaux. També es doblarà el nombre d’arbres de gran copa fins

Demà dijous se celebrarà el consell de barri del Barri Gòtic al Centre Cívic Pati Llimona (Regomir, 3) a les set del vespre. L’objectiu és mantenir un canal de comunicació entre els veïns, les entitats i l’ajuntament per poder establir una política de proximitat.

Qualsevol persona pot assistir-hi i presentar les seves propostes. La regidora Mercè Homs presidirà l’acte.

33 Nova plaça al Coll 8 Plaça a l’altura de Tirso, amb la ceràmica recuperada de la font.

SANTS-MONTJUÏC

La plaça del Sol retirarà la pèrgola i la del Diamant tindrà més arbres per evitar el soroll

Campanya per promocionar la Fundació Miró

a arribar als 18 exemplars perquè hi hagi més verd a la plaça i «afavo· rir l’aïllament del soroll que impacta en l’entorn».

També es pretén silenciar la bulliciosa plaça del Sol. Per fer-ho, es retirarà d’aquest espai públic la pèrgola situada al costat Llobregat. D’aquesta manera s’evitarà «el botellon», segons va declarar la regidora del districte Maite Fandos, en la presentació de les dades de la reforma de les sis places més emblemàtiques del districte de Gràcia. La retirada de la pèrgola és una reiterada reivindicació de veïns i comerciants de l’en-

torn de l’espai. Segons l’ajuntament «amb aquesta operació es busca ge· nerar un espai més obert i diàfan, a disposició de tots els ciutadans i ve· ïns de la plaça».

A més a més d’aquestes sis places, la Vila de Gràcia acaba de recuperar un espai al barri del Coll, entre els carrers de Tirso i Portell, on s’ha restaurat la denominada Font Rúbia. Aquest enclavament urbà s’ha transformat en una plaça a l’altura de Tirso, des d’on, per salvar el desnivell que hi ha entre les dues vies, surt una escala fins al carrer de Portell. H

La Fundació Miró ha posat en marxa una original campanya per promoure les visites al museu de Montjuïc. Es basa en vuit cubs amb formes de l’estructura de la seva seu que s’han repartit per diversos punts de la ciutat amb el lema imprès Un metre quadrat de temps. Més informació, a www.tempsper.cat.

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:46:54 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

Districtes

SARRIÀ-SANT GERVASI

SANT ANDREU

El Sant Andreu Cricket Club juga a les antigues casernes

Un jardí ret homenatge a Escamilla

El Consorci de la Zona Franca cedeix 1.500 metres quadrats a l’equip MARTA MARZAL

LUIS BENAVIDES BARCELONA

E

l Sant Andreu Cricket Club no podia començar amb més bon peu la temporada.

I és que els vigents subcampions de lliga i copa estrenen aquests dies el seu primer camp d’entrenament. El terreny, situat a la confluència dels carrers de Gran de Sant Andreu i Palomar, ha estat cedit temporalment i gratuïtament pel propietari, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), mentre no li donen un ús definitiu.

Abans de la cessió d’aquest solar de 1.500 metres quadrats, als terrenys de les antigues casernes de Torras i Bages, els jugadors del Sant Andreu Cricket Club, fundat el 2012, practicaven la batuda i les carreres en diferents parcs. «Per entrenar-se usaven pilotes de tennis, que són més toves que les reglamentàries de criquet, però algun veí es devia queixar perquè un dia va aparèixer la policia i els va multar amb 400 euros», recorda la presidenta del club, Marta Marzal, que va intentar sense èxit recórrer aquesta sanció i tot se-

Pakistan i Bangla Desh. «El criquet és un dels esports més practicats al nostre país i també tenim estrelles com Messi. Potser és més tècnic que el futbol, i com que no hi ha camps per practicar-lo costa que enganxi a Espanya», explica Hamza Ali, de 17 anys.

«Durant l’any passat vam impartir tallers en 20 escoles. El nostre objectiu és donar a conèixer aquest esport, i potser així aconseguirem que joves d’altres nacionalitats s’animin a practicar-lo amb nosaltres», explica la presidenta.

Els jugadors diuen que adoren Marzal pel que ha fet. «Fa només dos anys els més joves no tenien una lliga de criquet i em vaig proposar ajudar-los. Vaig parlar amb la Federació Catalana de Criquet i em van animar a formar un equip perquè estaven preparant una lliga sub19», explica Marzal, que va entrar en contacte amb les comunitats índia i pakistanesa per primera vegada a través del programa de ràdio Esto es Bollywood que va dirigir durant quatre anys en emissores locals. H DES DE LA RÀDIO /

33 Els jugadors del Sant Andreu Cricket Club al terreny del CZFB. guit va buscar una alternativa segura. «No podíem permetre’ns pagar aquestes multes amb cada entrenament», explica la presidenta.

El nou emplaçament és adequat.

«Tot i que encara hem d’arrencar algunes herbes i apartar les pedres,

ens sentim afortunats perquè els equips de la nostra categoria no tenen un terreny així», diu Sayid Mehmood, de 18 anys.

L’equip del Sant Andreu Cricket Club està format per 16 jugadors, entre 12 i 20 anys, de l’Índia, el

HORTA-GUINARDÓ

Sant Genís recorda la reina Violant de Bar ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA

L’elevat barri de Sant Genís dels Agudells, al qual pocs barcelonins han pujat i on tot just viuen 7.600 veïns, ret homenatge des de divendres passat a la reina Violant de Bar (13651431). El seu nom bateja un jardí a la confluència dels carrers de Natzaret i Lledoner.

La regidora d’Horta-Guinardó, Francina Vila, i la presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Genís, Sacramento Burgos, van descobrir la placa que resumeix la vida d’una reina de Catalunya i Aragó, segona dona

53

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

del rei Joan I, que va impulsar la construcció del desaparegut monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, va arribar a governar en solitari i va promoure la cultura catalana.

«Aquest lloc fa 10 anys que no té nom i ara ja en té i, a més, és de dona», va explicar Burgos, que va aprofitar l’acte per reclamar algunes millores per al seu barri: «Com aquest mur que s’ha d’arreglar o una marquesina perquè els nens d’aquest col·legi no es mullin».

L’AV de Sant Genís també va presentar el seu nou local social, als baixos d’avinguda de Jordà, 17. H

El Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha aprovat posar-li el nom de Salvador Escamilla als jardins situats entre els carrers de l’Hort de la Vila i Mare de Déu de Núria, en homenatge al locutor de ràdio, presentador de televisió, actor i cantant. A més a més, també es canviarà el nom de la plaça de les Basses d’en Barral per plaça dels Pins de Vallvidrera, situada a la confluència entre el carrer de Ginestera i el camí de la Santa Creu d’Olorda.

sant martí

Xerrades contra els mals tractes a la gent gran La primera xerrada informativa per evitar el maltractament a persones grans, sota el nom de Mesures de prevenció i pretecció jurídica davant dels maltractaments de les persones grans, es va realitzar dijous passat al Casal de Gent Gran Quatre Cantons (Antic de València, 96). Aquestes xerrades, en què es dóna la informació legal necessària perquè es puguin denunciar els abusos, es realitzaran gratuïtament fins al juny als casals d’avis de tots els districtes.

ÓSCAR HERNÁNDEZ

nou barris

L’Escola de Música ofereix concerts

33 Vila (d’esquena) i Burgos (davant) descobreixen la placa de Violant de Bar.

L’Escola de Música Municipal de Nou Barris (Rio de Janeiro, 11) i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona ofereixen concerts gratuïts els dimarts 22 i 29 d’abril i els dimarts 6, 20 i 27 de maig a les 19.30 hores a l’auditori de l’escola musical. Els concerts, tant de música clàssica com moderna, estan oberts a totes les edats. El 22 d’abril hi haurà un concert de piano a càrrec de Chiara d’Odorico.

©2014 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats PDF generat el 19/04/2014 19:47:27 per al subscriptor amb correu jpasqualg@hotmail.com Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

54 Districtes

DIMECRES 9 D’ABRIL DEL 2014

una ruta A LA CIUTAT

1 SARRIÀ-ST. GERV. 3 ESCOLA TRAÇ

2 GRÀCIA 3 ANTIFAZ

3 HORTA-GUINARDÓ 3 SMAUG COMIX

4 NOU BARRIS 3 CAN VERDAGUER

Oberta el 1975, l’Escola Traç (Paletes, 3) «té una àmplia gamma de cursos, i els més demanats són els tallers de plàstica, dibuix i pintura », explica Gerard Benit, codirector del centre. «Els cursos de còmic estan dirigits a joves entre 8 i 12 anys. Durant el curs fan un recorregut pel gènere», diu Benit, que considera que començar a dibuixar còmics «pot obrir un ampli ventall de possibilitats artístiques». H

El nom de la botiga Antifaz (Gran de Gràcia, 239) és un gest de complicitat a l’anonimat dels superherois del paper. En les seves prestatgeries també hi abunda el còmic europeu i el manga. «Intentem tenir de tot una mica per oferir un bon servei als nostres clients», afirma l’encarregat, Gonçal Masó. «Els últims 15 anys el públic del còmic ha augmentat i s’ha dignificat, sobretot amb l’aparició de la novel·la gràfica», afegeix Masó. H

Smaug Comix (ronda del Guinardó, 245) comparteix establiment amb Flash Comics, i junts formen un bon tàndem. «El fons de Smaug Comix és més recent i hi pots trobar novetats. En el catàleg de Flash Comics, en canvi, hi abunden les edicions molt antigues o descatalogades», assenyala Gerardo Rouco, propietari de Smaug Comix, que va entrar en l’univers de les tires a través de revistes com Víbora i Makoki. H

El districte s’ha fet un lloc al mapa del còmic barceloní arran del Concurs de Còmic de Nou Barris que ja compleix la 15a edició. El Centre Cívic Can Verdaguer (Piferrer, 94) acull aquest certamen adreçat a dibuixants aficionats i el jurat l’integren professionals del còmic. Durant el període d’entrega de treballs (de l’1 de març al 31 de maig), el centre organitza activitats paral·leles relacionades amb l’univers del còmic. H

Cursos de còmic

Novel·la gràfica

Descatalogats

Dibuixos amb premi

Passió per les vinyetes SARRIÀSANT GERVASI

GRÀCIA

LES CORTS

1 7

SANTSMONTJUÏC

HORTAGUINARDÓ

8

2

5

3

NOU BARRIS

4 6

10 9

5 LES CORTS 3 COMICS BARCELONA

SANT ANDREU

El tacte del paper

Comics Barcelona (Loreto, 48) és la botiga, magatzem i oficina d’Ignasi Marí, un apassionat de les vinyetes. «Vaig obrir el negoci a principis del 2011 després de treballar en una editorial», recorda el propietari. El còmic, ja sigui de superherois o manga, resisteix la crisi. «A diferència d’altres articles, l’era digital no ens afecta tant. Els aficionats valoren tocar el paper, poder col·leccionar i les edicions cuidades», afegeix Marí. H

6 SANT ANDREU 3 CAN FABRA

Préstec en auge EIXAMPLE

CIUTAT VELLA

SANT MARTÍ

Historietes del món. En plena era digital i malgrat la crisi, el sector del còmic travessa un moment dolç. I és que els lectors d’historietes són fidels als seus autors i als seus personatges preferits, però també al tacte del paper imprès. text: luis benavides FOTOS: EL PERIÓDICO

La Biblioteca Can Fabra (Segre, 24) disposa d’un fons especialitzat en còmic amb uns 25.000 documents, el més important de totes les biblioteques de Barcelona. «El préstec dels còmics ha anat augmentant, però predominen els usuaris entre 25 i 40 anys. El repte és fidelitzar els més petits. Cada vegada hi ha més editorials que pensen en ells», explica la directora de la biblioteca, Gemma Domingo. H

7 SANTS-MONTJUÏC 3 ESCOLA JOSO

8 EIXAMPLE 3 UNIVERSAL COMICS

9 CIUTAT VELLA 3 CONTINUARÀ

10 ST. MARTÍ 3 COMICS AVENTURA

Escola Joso (Violant d’Hongria, 69) és un centre docent especialitzat en còmic fundat el 1982 per l’humorista gràfic Joso, àlies de Josep Solanes. L’escola s’ha convertit en un referent de l’anomenat art seqüencial. «Tenim uns 600 alumnes, alguns de vinguts d’altres països», subratlla Josep Maria Polls, cap d’estudis del centre. «Tenim cursos de quatre anys, com una carrera, però també tallers i monogràfics», afegeix. H

La botiga Universal Comics (ronda de Sant Antoni, 9) va obrir fa 15 anys de la mà de Ferran Velasco, també propietari de la Llibreria Newton, situada al Raval. «El sector travessa un molt bon moment, amb molta varietat i edicions de molta qualitat», afirma Velasco, que considera que aquest moment dolç ha compensat la crisi econòmica. «Ara el lector selecciona molt més, però segueix comprant», afegeix el propietari. H

«Continuarà (Via Laietana, 29) és la botiga especialitzada en còmic més antiga del país que encara segueix en actiu», afirma l’encarregada de la botiga, Susana Sánchez. El negoci, obert fa 34 anys, està dividit en dues plantes que sumen 180 metres quadrats. «A la primera planta hi tenim còmic europeu, fanzins i una mica d’underground. A la segona, edicions antigues, manga i un gran assortiment de Star wars», precisa Sánchez. H

Comics Aventura (rambla de Guipúscoa, 13) fa gairebé dues dècades que va obrir al cor del Clot. «El meu marit era un gran aficionat als còmics i vam decidir obrir aquesta botiga perquè vam veure que no n’hi havia cap a la zona», recorda la copropietària, Nieves Gómez. Amb el temps Comics Aventura s’ha guanyat «una clientela molt fidel amb una mitjana d’edat pròxima als 35 anys», afegeix la responsable de la botiga. H

600 estudiants

Edicions de qualitat

La degana

Pioners del Clot