La Marina - Edició setembre 2015

Periòdic gratuït Setembre 2015 / Nº 241

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Arriba la XX trepitjada de raïm al barri de Plus Ultra els dies 18, 19 i 20 de setembre (Pàg. 8)

www.lamarinadigital.cat

Adjudicats els habitatges Editorial protegits del carrer Sant Ens toca reflexionar Eloi a persones amb “ne- i decidir el futur de Catalunya (Pàg. 2) cessitats socials” (Pàg. 9)

Ser o no Ser

27-S

Actualitat

La percepció ciutadana davant la nova gestió municipal (Pàg. 4-5)

Les entitats de la Marina veuen positivament la gestió de l'alcaldessa en general i no ocorre el mateix amb la gestió del nou regidor, a qui encara se’l desconeix.

2 MIRADES

amcl

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica Antonio Rubio

27 de setembre, ser o no ser?

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Coordinadores Anna Rabassó, Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Jordi Gispert, Judit Valdés, Anna Rabassó, Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Iris Vieiros, Esther Pardo.

Fotografia Rafel Vidal, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Sara Valero, Agustín Forteza, Jordi Gispert Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Editorial

Perill en la vorera

Al carrer Mineria, a l'altura de l'habitatge número 1, les branques dels arbres s'han desprès del sòl de ciment provocant accidents, com la caiguda d'una veïna les setmanes passades. ■ Antonio Rubio Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Un cop més tenim les urnes davant en unes eleccions que tenen la particularitat que planteja des de distintes mirades el dret a decidir que reclamem els catalans i catalanes. Com en tota campanya, però particularment en aquesta, hi ha esforços d’un i d’altre costat que apel·len més a la por, el neguit o la incertesa basat en càlculs polítics i no en una informació que ens aportí pistes de cóm aconseguir una Catalunya en la que la nostre educació, la nostra salut, els nostres habitatges i els nostres avis tinguin garantit el seu benestar.

En un clima dens i tens seran els indecisos un cop més qui inclinen la balança a favor o en contra de les opcions presentades, i per això han de dissipar, de cara al debat, si el diàleg està esgotat o no amb el govern central i de ser així, quins serien els passos a seguir en una suposada declaració unilateral d’independència.

Es imprescindible raonar mesuradament tot el que s’hagi de dir des de Madrid però també aquí, durant la campanya. S’ha estat utilitzant i recorrent excessivament al recurs de la por i ens toca a nosaltres discernir, reflexionar i decidir el futur d’una Catalunya, que d’aconseguir-la independent o no, sigui més justa, inclusiva i equitativa per a tothom. És per tant una ocasió amb transcendència històrica per exercir el nostre dret a votar i reclamar una veritable democràcia; que reculli la veu de tots i totes i que s’exerceixi malgrat qui ostenta el poder; que l’enlaira quan li convé i quan no, la limita. Una democràcia en la que tothom podem decidir els temes que com ciutadans reclamem dirimir, doncs la democràcia en essència es això.

El nostre vot és clau i la nostra participació transcendental, anem a les urnes!

En la nostra propera publicació: Entrevista amb la Consellera del barri, Esther Pérez.

Situació dels centres de salut

3

ACTUALITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Diada Nacional, el termòmetre polític de cada Onze de Setembre Recuperada després de diverses prohibicions, la Diada és avui en dia una jornada que combina reivindicació nacional i festivitat popular, en el marc d’una Catalunya que sotmet a examen el seu futur polític. || Mauro Sturlese || Redacció Un any més, aquest 11 de setembre, Catalunya viurà la seva Diada Nacional. Una festivitat que, a partir de la commemoració de la pèrdua de les llibertats i de les institucions catalanes, significa un dia de celebració de la catalanitat i sovint de reivindicació política, especialment per als sectors més catalanistes.

Enguany hi haurà tota mena d’actes a moltes ciutats i pobles del país, però destaca entre tots ells, per la seva dimensió i impacte polític, la manifestació de la Via Lliure a la República Catalana, que organitza l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l’avinguda Meridiana de Barcelona. L’edició d’aquest any, a més marca el punt de partida de la campanya electoral per les trascendentals eleccions autonòmiques del 27 de setembre.

L’origen històric de la Diada de l’Onze de Setembre

L’11 de setembre de 1714, la ciutat de Barcelona va caure davant les tropes de Felip V de Borbó després de resistir heroicament un setge de 14 mesos, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Aquest fet va ser un punt d’inflexió en la història de Catalunya, i va esdevenir un símbol de la pèrdua de les institucions catalanes i de la repressió de la llengua i la cultura pròpia del país a mans de la nova monarquia borbònica, que va centralitzar tot el poder polític i va imposar la llengua castellana arreu de tot l’estat.

A les darreres dècades del segle XIX, amb la Renaixença i l’aparició del catalanisme polític, van sorgir les primeres commemoracions públiques dels fets de l’Onze de Setembre, que van començar sent actes culturals i religiosos en memòria dels màrtirs de la ciutat. L’any 1888, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, es va instal•lar la primera estàtua en record de Rafael Casanova, darrer Conseller en Cap de la ciutat, es va convertir ràpidament en icona i punt de referència per a les creixents reivindicacions polítiques catalanistes. El 1894 s’hi va produir la primera ofrena floral com a commemoració de l’Onze de Setembre, i aquest acte s’ha convertit en una tradició que ha arribat fins als nostres dies.

Ja des de les primeres edicions, la Diada pren un caràcter de dia de celebració de la catalanitat, però també, i molt especialment en els convulsos anys de la primera i segona dècada del segle XX, en motiu de discrepància entre diverses sensibilitats polítiques catalanistes.

Prohibició sota les dictadures del segle XX

La dictadura de Primo de Rivera va suprimir, entre altres manifestacions culturals i polítiques catalanes, la commemoració de l’Onze de Setembre, a partir de 1924. Amb l’arribada de la II República Espanyola i la restauració de la Generalitat de Catalunya el 1931, es tornen a normalitzar les expressions polítiques i es reprèn la tradició de la Diada.

Durant el breu període republicà l’Onze de Setembre va passar de ser una jornada de

▶ Multitudinària participació en la Diada.

celebració del primer Estatut d’Autonomia, a ser-ne una de protesta el 1935 per l’empresonament del President Companys i la suspensió de l’autonomia, i una de rebuig al feixisme el 1937, ja en plena Guerra Civil.

Companys va ser exiliat després de la guerra civil i a petició de la policia franquista va ser capturat a França per la Gestapo, la policia secreta de l'Alemanya nazi. Traslladat a Espanya va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc.

Amb l’arribada al poder del General Franco el 1939, el nou règim totalitari va abolir la Generalitat, i va il·legalitzar i reprimir qualsevol tipus d’expressió catalanista. En conseqüència, no hi va haver cap mena d’acte l’11 de setembre i fins i tot es va retirar l’estàtua de Casanova. Al 1964, encara sota la dictadura i en clandestinitat, una comissió d’activistes polítics va tornar a organitzar un acte per al 250è aniversari dels fets de l’Onze de Setembre, que va reunir 3.000 persones a Barcelona, durament reprimit per part de la policia. Als anys posteriors, es van fer nous intents de fer actes reivindicatius, essent-ne el més destacat la Setmana de Reivindicació Nacional de 1970.

multitudinari a Sant Boi de Llobregat convocat per les entitats, partits i sindicats reunits en l’Assemblea de Catalunya. Però la que va suposar un major impacte històric, va ser la de l’any següent, el 1977. En plena Transició, vora un milió de ciutadans van manifestarse a Barcelona sota el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, fent així una crida per a la democratització del país, la llibertat dels presos polítics i la recuperació de les institucions d’autogovern catalanes.

La Generalitat de Catalunya va ser restablerta poc després de la Diada de 1977.

El 1978 s’aprovava la Constitució Espanyola que reconeixia les comunitats autònomes, el 1979 s’aprovava el segon Estatut d’Autonomia i el 1980 la Generalitat va instituir oficialment l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya. Ja en un context de democràcia, es va poder recuperar la històrica ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova, amb una participació cada cop més nombrosa i plural d’entitats de tota mena. Per la seva banda, els grups de l’esquerra independentista, centralitzaven els seus actes al Fossar de les Moreres, per entendre que simbolitzava millor que la figura de l’antic Conseller en Cap la resistència dels màrtirs de 1714.

I alhora, una gran part de la ciutadania es va fer seva la Diada, exhibint senyeres als balcons de casa seva. Des del 2000, a més, Òmnium Cultural va començar a organitzar la Festa de la Llibertat, un acte de caràcter més lúdic al passeig Lluís Companys de Barcelona.

La creixent desafecció envers l’estat espanyol, va fer que molts catalans comencessin a veure com a esgotat el marc autonòmic vigent

Recuperació de la Diada amb el retorn i consolidació de la democràcia

La Diada de l’11 de setembre de 1976, va ser la primera que es va poder celebrar legalment després de la mort de Franco i de dècades de prohibicions i repressió, amb un acte

Reuters

Una Diada cada cop més multitudinària i sobiranista

La creixent desafecció d’una gran part de la societat catalana envers l’estat espanyol, arran del procés entorn de l’Estatut del 2006, va fer que molts catalans comencessin a veure com a esgotat el marc autonòmic vigent i viressin cap a posicions sobiranistes i independentistes. Aquest canvi de cicle va anar marcant decisivament les successives Diades, han estat marcades per manifestacions massives (amb participacions estimades d’entre un milió i un milió i mig de persones) en favor del dret a la independència, que han condicionat l’agenda i els esdeveniments de la política catalana i que fins i tot han arribat a situar la reivindicació del sobiranisme català al centre de l’actualitat internacional.

El primer d’aquests actes multitudinaris va ser la manifestació convocada per l’ANC al Passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona el 2012. L’any següent, l’11 de setembre de 2013, l’ANC va organitzar la Via Catalana: una cadena humana d’uns 400km que creuava tota Catalunya de sud a nord, des d’Alcanar fins El Pertús. El darrer gran acte, va ser el de 2014, on persones de tot Catalunya es van aplegar a la Gran Via i la Diagonal de Barcelona per fer una enorme “V” en suport de la consulta per la independència del 9 de novembre. El caràcter cada cop més sobiranista dels actes de la Diada va fer que alguns catalans partidaris de la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya, representats per l’entitat unionista Societat Civil Catalana, organitzessin un acte alternatiu per l’11 de setembre de 2014 a Tarragona.

Tot i tenir una assistència comparativament menor, al voltant de 3.000 persones, aquesta entitat va obtenir un significatiu ressò mediàtic. Enguany, però, no hi ha previst cap acte destacat en aquest sentit. ■

4 ACTUALITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Entitats de la Marina aproven a l'alcaldessa i desconeixen al nou regidor Jaume Asens Aquest van ser els resultats d’una enquesta de percepció ciutadana realitzada a 16 entitats de La Marina per conèixer les seves impressions del nou govern municipal. || Yohany Limpias || Redacció Les expectatives de participació que s’havien generat, el to marcadament crític cap a l’anterior gestió municipal I la lupa permanent dels medis de comunicació han contribuït a un inicio de la nova gestió municipal que sembla que no deixar indiferent a ningú.

De las mesures assumides a nivell de ciutat: la signatura de la pròrroga del Word Mobile Congress, la renuncia de Barcelona d’allotjar els Jocs Olímpics d’Hivern 2026, la paralització de llicencies a hotels i allotjaments turístics, la creixent tensió entre top manta i guàrdia urbana i la sanció imposada als bancs que mantinguin pisos buits entre d’altres, han generat simpaties i iguals antipaties a l’actual administració municipal.

Del panorama al districte, en canvi, poc ha transcendit respecte a les decisions que es venen prenent en aquest nivell de govern.

Sembla ocórrer el mateix a La Marina, on la majoria de les entitats i institucions desconeixen les activitats del districte i del nou regidor, als barris de la zona.

Respecte d’un i altre panorama, el del municipi en general i el del districte en concret

La Marina va realitzar una enquesta de percepció ciutadana a fi de polsar les sensacions i impressions que els diferents col·lectius de veïns tenen respecto de les mesures i decisions assumides a tres mesos de la nova gestió municipal.

Les entitats de la Marina veuen positivament la gestió de l'alcaldessa però encara desconeixen el nou regidor En aquest marc, La Marina enquestà a 16 entitats de diferents barris de la zona i de diferents perfils; culturals, educatius, esportius, a més de la Unión de Entitats i a cinc de les set associacions de veïns de La Marina.

De les dues restants; Eduardo Aunós no va poder ser contactada i la de San Cristòfol que preferí no realitzar l’enquesta.

La primera pregunta realitzada, va consultar l'opinió de les entitats referent a la gestió

de l'alcaldessa Ada Colau; donant opcions per valorar-la en els rangs de molt bona, bona, regular, dolenta o molt dolenta. Els dirigents veïnals i altres entitats estan dividits sobre aquest tema; cinc entitats consideren fins ara la gestió de l'alcaldessa com a bona, set entitats la qualifiquen com regular, tres entitats la valoren com a dolenta i només una creu que la gestió fins ara ha estat molt dolenta.

La segona pregunta de l'enquesta va consultar respecte de les àrees més fortes i aquelles amb majors febleses a l'Ajuntament. En aquesta pregunta es va sol·licitar als enquestats que enumeressin segons ordre de fortalesa, de l'ú al cinc, obrint la possibilitat d'una sisena àrea si alguna entitat considerava que hi havia “una altra” opció per ser-hi inclosa.

Les àrees a enumerar van ser: gestió econòmica, seguretat, gestió de les ajudes socials, transport, gestió del turisme i “unes altres”, en la qual es va sol•licitar, que de numerarla, s'apuntés també quina seria aquesta “altra” opció.

El resultat a aquesta segona pregunta va ser que en general, va haver-hi més coincidències que discrepàncies. Entre les de major coincidència hi son les àrees considerades en els dos extrems; les més fortes i les

EL PRICE DELS POETES CATALANS, 1970 Dimarts, 22 de setembre a les 18.30h

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ Espai Terrassa A partir de les 19h. Sala polivalent - Xerrada inaugural a càrrec de Ramon Balasch, poeta, filòleg i editor català - Passi del documental del cicle Debats Fundació Fabra (14’) on Pere Portabella i Vicenç Altaió conversen sobre el Festival Price.

- Recital de poemes d’autors presents al Price - Actuació musical del grup “Tast de Sons” Col.labora:

Més informació, a www.bcn.cat/biblioteques

"Volem que La Marina d'aquesta nova Barcelona s

Ada Colau d més febles. Així l'opció de gestió de “ajudes

▶ El nou regidor Jaume Asens i l'alcaldessa Ada Colau.

ACTUALITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

socials” apareix repetidament com a número u, que s'interpreta com l'àrea de major fortalesa i per l'altre extrem, en el número cinc i sis apareix reiteradament la “seguretat” que vindria a ser, segons la percepció dels enquestats, l'àrea més feble; és a dir la pitjor gestionada.

En les altres àrees la valoració és molt variada, però en termes generals la segona àrea millor percebuda és la “gestió del transport”: 14 entitats li assignen dues i tres, que s'entén com a bona o regular, una la considera dolen-

a sigui la protagonista sense desigualtats socials"

durant l'inici de la Festa Major de La Marina

Anna Rabassó

ta, assignant-li un quatre i una altra la qualifica com molt dolenta, qualificant-la amb un cinc. En aquest ordre de fortaleses, la tercera àrea vindria a ser la “gestió econòmica”, això sí, sense massa consens doncs solament quatre entitats la qualifiquen amb u i dos, que és molt bona i bona, sis entitats li assignen un tres, que és regular i altres sis entitats la situen entre el quatre i el cinc que ve a correspondre amb una valoració dolenta i molt dolenta.

La gestió del turisme queda com la que més es repeteix en el número quatre; és a dir dolenta segons el rang usat; no obstant això dues entitats la van qualificar amb un tres, que és regular; tres entitats li van assignar un dos, que és bo; i una entitat li va assignar el primer lloc en les fortaleses.

En la possibilitat d'obrir una sisena opció: “unes altres”, solament tres entitats ho van fer: Dos van suggerir el “relacions institucional” i li van assignar el número sis, és a dir el camp pitjor gestionat i una entitat va afegir educació en el que competeix a l'ajuntament, assignant-li un quatre, que en aquest cas equival a regular.

Fins a aquí, les respostes referides a la gestió del govern municipal en general, que si bé són molt puntuals brinden pistes i elements d'anàlisi referent a les percepcions que els dirigents veïnals i altres entitats del barri tenen del nou govern municipal.

No obstant això, el panorama canvia quan centrem l'atenció en la gestió del nou regidor. L'enquesta va introduir una pregunta referida a la valoració de la seva gestió amb les mateixes opcions que es va utilitzar amb l'alcaldessa, però afegint l'opció “No el conec”.

Les respostes brindades ens permeten afirmar que la majoria de les entitats desconeixen al nou regidor: vuit entitats marquen aquesta opció, mentre que cinc assenyalen

que la seva gestió és dolenta, dues la consideren molt dolenta i una sola entitat valora la seva gestió com regular. Exactament iguals es repeteixen aquestes respostes quan, amb un mateix esquema d'opcions, se'ls demana als enquestats que valorin la implicació del nou regidor als barris de la Marina.

Coherent amb aquestes respostes, l'última pregunta de l'enquesta, referida a si funcionen o no els canals de participació i comunicació entre el districte i les entitats de la Marina el “No” és contundent: 15 de les 16 entitats considera que no funcionen.

Valorats els resultats de l'enquesta, una conclusió d'aquests tres mesos de govern de la nova coalició municipal és que les entitats i institucions de la Marina veuen positivament la gestió de l'alcaldessa en general i no ocorre el mateix amb la gestió del nou regidor, a qui encara se’l desconeix. ■

5

LLISTA D'ENTITATS Unió d’entitats Associació de Veïns La Vinya Associació de Veïns Plus Ultra Associació de Veïns Illa Metalco (Port Zona Franca) Associació de Veïns Can Clos (Junta gestora) Associació de Veïns Polvorí (Es va consultar a l'expresident de l'associació) Centre Cultural de l’àmbit de la dona ANCORA Associació Amics de La Marina Associació d’artistes Marina Montjuïc Montjuïc Poètic Associació de Disminuïts de Sants Montjuïc Mercat de la Marina Associació de Comerciants de la Marina (El seu president va omplir l'enquesta a títol personal)

L'opinió de la Consellera per La Marina-ZF de Barcelona en Comú en el districte.

Esther Pérez Agraim l'enquesta i diem que BComú vol transformar les relacions entre institucions i associacions veïnals, basant-les en l'objectiu comú de solucionar els problemes del conjunt del veïnat i no pas en la gestió del privilegi i la lleialtat que, en certa mesura, creiem existeix. Qui millor compren aquests problemes entenem que són els consellers de barri, per això col·loquem en un segon lloc l'activitat protocol·lària de la Regidoria. Si bé això les associacions poden no comprendre-ho en un principi, sabem que és reclamat per gran part del veïnat. Ens mantindrem ferms en aquesta aposta i farem una valoració continuada per anar-la afinant.

Cap a mitjans d’octubre s’acordaran les Comissions Sectorials i és des d’elles on treballarem de forma concreta amb les associacions i en projectes per construir un barri millor. És en aquests espais on reconstruirem les relacions amb l'associacionisme del barri, deixant en un segon pla les reunions bilaterals.

En breu impulsarem de nou assemblees obertes per governar de forma participativa i rendir comptes i allà podrem parlar amb deteniment del que ja ara s’està treballant: metro, poliesportiu, comerç, ocupació..

6 OPINIÓ

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades Stop Mare Mortum organitza una concentració per demanar la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya.

Joaquín Rodríguez Baños: No em sembla malament aquesta iniciativa però, i les persones sense sostre que malviuen a la nostre ciutat? Em sembla que es una actitud molt hipòcrita preocupar-se per gent tant llunyana i passar pel costat d'un sense sostre sense mirar-lo tan sols...

Inaugurada l'escultura "Al·legoria de la Marina" de Benito Maín Abdó Florencio: Moltes gràcies a tota la gent que ha col·laborat a que la festa fos això: una gran festa per a tots, grans i petits.

Xavier García Albiol considera dictatorial l’actitud de Mas Mauro Stig: Paradoxal afirmació si tenim en compte que ve de qui ahir va presentar una llei tan increïblement impròpia d'un sistema democràtic com la de la reforma del TC. Una llei feta ad hoc contra el president Mas a menys d'un mes per les eleccions, sense cap debat parlamentari i barrejant encara més els poders que suposadament haurien d'estar separats. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Ramon Angles

@

El barri perd la memòria i la consciència Qui no coneix la família Martin Gallardo de la Colònia Bausili?

En Martin, home treballador, sempre s’ha desfet pel seu barri, mirant que fos sempre el mirall dels altres; ha participat desinteressadament en tots els afers dels nostres barris, tan socials com festius. Juntament amb na Magdalena, la seva dona, han estat pioners en tots els esdeveniments, quan ha calgut. Casa seva ha estat la casa de tots, en fi perquè allargar-lo mes. Però, sembla que això fàcilment tots l’obliden, quan l’edat i el seu estat ja no els permet una activitat com la que havien desenvolupat. Ara ja no ho poden fer.

Martin amb bastó i a la seva esposa en cadira de rodes ja no tenen ni la mobilitat ni la independència d’abans que els permetia fer-ho. Això ho vàrem poder comprovar el dia del concurs de paelles. Tan sols van venir a veure allò que feia anys havien fet ells, ja que van ser uns dels pioners d'aquesta activitat i concurs.

Al seu grup tothom tenia cabuda, vingués d’on vingués. Més d’un havia d’agafar el plat i endur-se'l i menjar-lo assegut a un banc perquè a la taula ja no hi havia lloc. Que trist va ser en aquesta ocasió a l’hora de dinar. Quasi amb llàgrimes als ulls tots dos, ben acompanyats dels fills, van abandonar els jardins de Can Farrero sense que cap persona entre tants grups que hi eren els invités i els digué: “amics, no marxeu que aquí teniu un lloc, recordeu el vostre temps, que el nostre ja ens arribarà”.

Això és no tenir consciència, és perdre la memòria.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Creu Vostè que la diada influirà en les eleccions del 27 de setembre?

Yohany Limpias / Rafel Vidal

Espero que sí, espero que tota la gent que va anar a la diada aposti per la llibertat i per la independència de Catalunya. Aquesta mobilització deixa molt clar que volem llibertat.

Josefina,

44 anys, teleoperadora

Sergio Gris, 18 anys, Estudiant

Penso que sí perquè la gent que és indecisa en el tema de la independència en veure la voluntat popular que va haver-hi ahir, de més d'un milió de persones, podrà veure que és un moviment de la gent, encara que el que importa també són els programes electorals.

Jo crec que no, que cadascun té la seva idea molt fixa del que vol, el que anirà a votar i el que té decidit.

Veïna, 52 anys, aturada

César, jubilat

Sí que influirà, 1 milió 400 mil persones segons la guàrdia urbana i segons jo 600 mil, perquè no cap més en la Meridiana, sí que influiran en un No. Ha baixat gairebé 500 mil persones a les de l'any passat.

Ja no és la diada de tots, és per convèncer als que ja estan convençuts. Els que no som secessionistes esperem treure un bon resultat en les eleccions i fer una alternativa de govern no nacionalista.

David Labrador,

35 anys, administratiu

OPINIÓ

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

“No hi ha ciutats invisibles, hi ha barris que el poder no vol veure” || Marc Andreu / Andrés Naya Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) només passeja –i, per cert, literàriament molt bé– amb la seva mare.

O sol per la ciutat. I també ben acompanyat. És un dels nostres. Se li nota ben aviat quan diu que li agrada “viatjar als barris per complicitat”. I especifica: “Sobretot si són barris de blocs, on saps que les famílies que hi viuen són dels teus”.

Fill de Sant Adrià però veí del Clot des de fa 20 anys, aquest mestre de la crònica ur-

L’acomodador Juan Bibian

'El nom de la rosa' “El nom de la rosa" de Jean Jacques Annaud, revisada en televisió de nou.

Basada en la cèlebre i extensa obra literària de Umberto Eco, que dins de la seva pomposa i estilitzada prosa tènia en el seu interior una història d'intriga d'enormes dimensions, en això es va centrar especial-

bana i perifèrica, cultural (o contracultural) sempre, no es reconeix ni té consciència de ser la veu de molta gent dels barris i ciutats invisibles de la Barcelona metropolitana. “No hi ha ciutats invisibles; cal ser molt cec per no veure els blocs de Bellvitge”, precisa a tall d’exemple. I afegeix: “El que hi ha són barris immirats, que el poder i els mitjans de comunicació no volen veure”. Perquè, cadascun amb la seva “idiosincràsia” i “personalitat”, són barris “fets d’aluminosi, de lluites veïnals” i poblats per gent d’arreu. Aquesta és la Barcement l'adaptació que Annaud va portar de forma magistral a cap amb un elenc d’actors excel·lent, una gran ambientació, perfecta fotografia de Tonino delli Colli i notable música del desaparegut James Horner.

Any 1327. En companyia d'un jove i inexpert novell Adso (Slater), el monjo Guillermo de Baskerville (Connery) investiga una sèrie de morts intrigants esdevingudes en una abadia Benedictina del nord d'Itàlia.

Encara que tot sembla indicar que les morts estan lligades a una de les profecies de l'Apocalipsi, Baskerville està convençut que la clau del misteri es troba a la custodiada biblioteca del monestir.

El desassossec regna en el primer plànol del nom de la rosa. Un ampli paisatge ne-

lona que li agrada. “No la que ells, la burgesia, monopolitzen al passeig de Gràcia”.

“La ciutat existia. Ara ja no hi ha ciutat on viure; només hi ha la millor botiga del món”, ironitza molt seriosament. “Ni el passeig de Gràcia conserva la seva idiosincràsia burgesa: és un passeig per a russos i multimilionaris”, conclou. Ara bé, Pérez Andújar sap veure-li també la part bona a Barcelona. La dels barris, per descomptat.

Al clot, per exemple, s’enorgulleix de l’eix per als vianants que va del mercat i puja pel carrer Rogent, un passeig que encara no envaeixen els turistes que sí que omplen les Rambles. “Jo prefereixo la immigració als guiris”, deixa anar de passada.

Home de cultura, ha perdut els cines però es refugia a la Filmoteca. I sap trobar i citar d’una tirada llibreries de barri.

Acaba provocador. O realista (...) ■ LA VEU DEL CARRER

FAVB

vat envolta a dues mínimes figures que ho travessen, tots dos es veuran embolicats per alguna cosa que, al principi, no hauria de romandre entre les parets de semblant temple, alguna cosa que no és una altra cosa que el pecat. El pecat desborda per les parets de l'abadia generant un fosc misteri que el monjo franciscà i el seu acompanyant intentessin resoldre.

La gran importància dels personatges i la seva individualitat aclaparant salta a la vista com a reflex del dilema moral que reposa en el seu interior. Éssers deformis i esperpèntics que semblen ser modelats pels seus propis pecats. Sens dubte són ells els que doten d'una força més intensa al conjunt de la pel·lícula. ■

7

El jardí Xavier Sanz Inici de curs i a cada llar arriba el temps de les petites –o grans- decisions. Amb l’arrencada de les escoles torna a replantejar-se la logística familiar, horaris, extraescolars, acollides i un llarg etcètera que coneixen perfectament els afectats i que resulta un món desconegut per la resta.

Hi ha qui diu que l’any “real” comença al setembre i no amb el canvi de l’any natural al gener, en tot cas, si sembla que amb el final de l’estiu arriba el temps de plantejar els bons proposits i objectius de la temporada, com fan els clubs de futbol, sortim a fer un bon paper i després ja veurem que passa.

El curs comença ple de reptes però ja anirem parlant de cada capítol a mesura que ens retrobem mensualment, ara em permeto una reflexió aprofitant la vocació de servei al lector d’aquest racó. Pels que tingueu fills en edat escolar i estigueu en la tasca de decidir amb ells, es veu que recomanen que potenciem allò pel que sembla que són més vàlids i els estimula i que no els obliguem a fer allò que a nosaltres ens fa il.lusió, és a dir, que si a mi m’hagués agradat tocar el piano, no cal que ho faci el meu fill!

Sembla de sentit comú però per si de cas… ■

8 ACTUALITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Plus Ultra festeja la trepitjada del raïm l’acostament dels que cada dia només tenim temps de dir-nos bon dia o a Deu siau. I la nit del dissabte serà un bon moment per poder intercanviar opinions de com ha quedat el barri després d’11 mesos d’obres que han acabat amb la paciència de tots. Dèiem al començament que el Plus-Ultra és un barri molt petit. Segur que les empreses que hi ha intervingut, ho deuen haver fet molt bé donat el temps que han trigat.

|| Esther Pardo i Gimeno || Redacció El dia 18 d’aquest mes de setembre i fins al 20, tindrem al barri del Plus Ultra, la Festa Major o millor dit, la “Festa de la trepitjada del raïm”, o un esforç d’alguns dels veïns del barri, que ja porta 30 anys realitzant-se.

Per saber que representa tots aquests anys, penseu que alguns hem vist als nostres fills trepitjar el raïm i ara hi veiem els nets. Això per un barri tan petit i molt de temps amenaçat de desaparèixer com el Plus Ultra, té molt de mèrit.

“Aquesta festa és una recuperació de les bacanals que s’hi celebraven fa dos mil anys en honor al rei del vi i a la verema”

“Alguns hem vist als nostres fills trepitjar el raïm i ara hi veiem els nets”

▶ Fotografia de l'any passat de la Festa del Raïm.

Alguns us preguntareu que hi té a veure la verema i la conversió del raïm en most i després en vi, amb la ciutat de Barcelona i més concretament amb el barri de la Marina. Doncs ja ve de lluny, des del temps en què érem una colònia romana, i els vaixells arribaven al nostre barri, on era el port, a embarcar les àmfores plenes de vi de les comarques del voltant per dur-lo a Roma.

Podríem dir doncs que aquesta festa que fem al Plus Ultra, és una recuperació de les bacanals que de ben segur s’hi celebraven fa dos mil anys en honor al rei del vi i a la verema.

La idea d’aquesta celebració va sortir del Celler Penya que van pensar a recuperar la Festa Major del Plus Ultra que s’havia deixat de fer ja feia uns anys i afegir-hi la trepitjada del raïm. Ells van ser al davant de l'organització durant 22 anys i també de subministrar el raïm necessari i que es va a buscar a Alella. Des de fa 8 anys però, se n’encarrega de l’organització l’associació de veïns del Plus Ultra però segueix comptant amb la col·laboració del Celler Penya. Com que el barri del Plus Ultra és molt petit, costa molt d’esforç a les poques persones que se n'encarreguen que sigui un èxit cada any, organitzar totes les activitats, tot i que és

una de les festes de barri amb més activitats de Barcelona.

A més de la feina que comporta, hi ha el problema afegit d’aconseguir diners per portar-la a terme. Encara que compta amb una petita subvenció de l’Ajuntament, s’han de fer molts números per cobrir les despeses i que tot-hom pugui gaudir-ne de forma gratuïta. Hi ha empreses que són del barri i que fan la seva aportació en material de publicitat per poder entregar a les criatures i als participants de les activitats que es realitzen.

Aquest any, com sempre, tindrem el sopar de germanor dels veïns tot seguit del ball.

Serà en aquest moment en què es produeix

Associació de veïns Plus Ultra

I diumenge al matí, passaran tots els polítics a fer-se la foto al lloc on hi hagi més nens i a plantar futurs vots entre els grans, però després les inversions i les millores se n’aniran a l’altra banda de la muntanya de Montjuïc i de la Gran Via, com sempre. O potser m’equivoco i aquest cop serà diferent.

I a migdia, podeu venir a compartir amb nosaltres una paella. Serà el dinar de “taules obertes” als altres barris de la Marina. Com més siguem més bé ho passarem i per ser en temps de crisi, els 5 € que costa, són pocs.

Des d’aquestes línies, moltes gràcies a tots els que ho feu possible, el vostre esforç val molt la pena i ens col·loca, per uns dies a les bones notícies de la ciutat de Barcelona. ■

Actualitat

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

9

Adjudicats els habitatges protegits del carrer Sant Eloi Els habitatges s’han destinat a persones amb “necessitats socials”, que hi entraran a finals de setembre

▶ Xavier Mauri, director tècnic d'Hàbitat3 (centre), conversa amb veïns de l'Illa Metalco.

|| Judit Valdés || Redacció Els trenta-dos habitatges de la promoció de protecció oficial del carrer Sant Eloi (Illa Metalco) ja han estat adjudicats i s’espera que els nous inquilins s’hi puguin mudar a finals de setembre, segons va explicar Xavier Mauri, director tècnic de la Fundació Hàbitat3, nova gestora de l’edifici. En una reunió informativa amb els veïns a principis d’aquest mes, Xavier Mauri va reiterar la voluntat de fer les coses bé per evitar que es repeteixin les ocupacions il·legals que van convertir l’edifici en un focus de delinqüència durant l’anterior gestió, de l’empresa pública ADIGSA (actualment absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que és la que ha cedit l’edifici a Hàbitat3).

Hàbitat3 és una fundació creada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector, que agrupa a la majoria d’entitats socials catalanes, amb l’objectiu de gestionar habitatges buits i dedicar-los a famílies necessitades. El projecte de la Fundació Hàbitat3 posarà els habitatges del carrer Sant Eloi a disposició de persones econòmicament vulnerables però que també tenen una “necessitat social”, en paraules de Mauri. Es tracta d’un treball conjunt amb diverses entitats socials, que s’encarregaran de fer un seguiment tècnic a les persones que accedeixin als habitatges. El president de la Unió d’Entitats de La Marina, Antonio Guillén, que a més forma part de la Junta Directiva de la Taula, afirma que s’estan fent els passos per “donar solució a la població amb més dificultats”, però afegeix que els habitatges han anat destinats a “un sector molt concret, no és la solució a la població general que necessita habitatge”.

La principal preocupació dels veïns és que es tornin a donar activitats il·legals i ocu-

pacions d’aquests pisos protegits, tal com expressaven a aquest mitjà tant el president de l’Associació de Veïns de l’Illa Metalco, Manuel Míguez, com una representant del Centre Àncora, entitat molt activa durant la problemàtica anterior, prèviament a la reunió amb Hàbitat3. Alguns veïns van comunicar durant la reunió la por que la gestió es desentengui dels habitatges un cop ja s’hagin lliurat les claus als inquilins, sensació que es va tenir durant l’anterior gestió, en què els Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir els pisos múltiples vegades. El director tècnic de la Fundació Hàbitat3 va assegurar ràpidament que això no passaria: “No volem tenir habitatges buits perquè sabem el que pot passar”. Durant la primera fase dels nous residents a l’edifici hi haurà Guàrdia Urbana perquè no es donin irregularitats en el procés, i no hi haurà el servei de vigilància per controlar l’immoble que la Generalitat de Catalunya va contractar el 2012 i que li ha suposat un cost de gairebé mig milió d’euros.

“La història de l’edifici ens marca, però pensem que si tot va bé en unes setmanes o mesos ens n’oblidarem i entrarem en una fase de normalitat”, va dir Xavier Mauri.

L’adjudicació dels habitatges ja s’ha dut a terme, canviant l’oferta de la promoció, que abans anava dirigida a gent jove. Alguns veïns esperaven que amb el nou règim poguessin accedir als habitatges persones del barri amb problemes econòmics, però la promoció s’ha destinat a persones i famílies amb necessitat social: “Són persones que necessiten un suport social”, però “molt autònomes”, expliquen des d’Hàbitat3. El suport social tècnic l’aporten les entitats socials adherides al projecte; la Unió d’Entitats de La Marina ha col·laborat en el procés de contactar-hi: “Em van demanar que busquéssim les entitats més properes a l’edifici”, explica Antonio Guillén. Les entitats també

s’encarreguen de connectar amb la gestora les persones necessitades i que compleixen els requisits. Tot i això, des de la Fundació Hàbitat3 no descarten que puguin haver-hi canvis en el projecte, encara que ho dubten; “si el canviéssim ho parlaríem amb els veïns”, va indicar Mauri.

“Hàbitat3 vol evitar les ocupacions il·legals de pisos” “Es farà un seguiment tècnic a les persones que accedeixin als habitatges” “La història de l’edifici ens marca, però pensem que si tot va bé en unes setmanes o mesos ens n’oblidarem” L’Associació de Veïns i el Centre Àncora havien mostrat amb anterioritat interès a col·laborar en la gestió de la promoció; Xavier Mauri, director tècnic, i l’encarregat de l’Àrea Social d’Hàbitat3, Carles Cervera, també present a la reunió, van demanar que no es tractés als nouvinguts d’una manera diferent, i es va insistir a fer funcionar “la convivència”. Maria Ortega, presidenta del Centre Àncora, va donar el seu vot de

Judit Valdés

confiança als futurs veïns d’Illa Metalco, afirmant que si no creen conflictes, “si tenen alguna necessitat, qualsevol veí els donarà un cop de mà”. Segons Antonio Guillén, de la Unió d’Entitats, els veïns “també formen part del procés”. D’altra banda, els mateixos representants de la Fundació Hàbitat3 es van mostrar conscients que s’ha d’actuar més enllà de les paraules, però com a garantia d’implicació van fer entendre que a ells també els interessa que tot surti bé. Es tracta del primer projecte en què la fundació treballa amb habitatges cedits per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

El president de l’Associació de Veïns de l’Illa Metalco, Manuel Míguez, també es va mostrar a favor de no avançar-se als esdeveniments i de donar un vot de confiança a la nova gestió dels habitatges del carrer Sant Eloi. La nova gestió promet actuacions ràpides, en cas que algun pis quedi buit, per evitar ocupacions il•legals, i insisteix en el fet que hi haurà un seguiment i en el nivell d’autonomia de les persones que habitaran l’edifici. “S’han de superar les pors i dipositar la confiança en les persones, i recolzar-les perquè sigui un èxit”, opina Antonio Guillén.

Fonts municipals afirmen que el Districte de Sants-Montjuïc col·laborarà “en tot el que calgui perquè aquest projecte tingui èxit i funcioni”. La corporació municipal no ha tingut res a veure en la gestió passada de l’edifici, però aquest va ser construït per INCASÒL en terrenys cedits per l’Ajuntament.

Segons representants del Centre Àncora, l’anterior govern municipal havia mostrat la intenció d’adquirir la propietat d’aquesta promoció, fet que no va arribar a realitzarse mai pel canvi de govern. El Districte “està molt satisfet que finalment s’hagi trobat aquesta solució al problema que existia en aquestes finques”, segons les mateixes fonts municipals. ■

10 TEMA DEL MES

Set propostes, un desafiament

font: ara.cat

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El 27 de setembre del 2015 el poble de Catalunya està cridat a les urnes en unes eleccions autonòmiques convocades amb caràcter ordinari però a les quals alguns partits volen donar caràcter de plebiscitàries. Unes eleccions diferents amb 36 llistes menys que a les anteriors eleccions del 2012. En total, a Catalunya, aquest any es presenten 43 candidatures. A Barcelona concorren un total de 10 formacions: Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es pot, PP, PSC, Ciutadans, UCD, Guanyem Catalunya, Partit Animalista contra el maltractament animal, i Retallades zero- Els verds.

Diverses cares noves i coalicions concorren aquest pròxim 27 de setembre per donar resposta a temes com la crisi, la corrupció i el procés sobiranista cap a la independència.

Així, Raül Romeva serà el cap de cartell de Junts pel Sí, la marca que han triat Convergència, Esquerra i les entitats sobiranistes. Iniciativa es presenta dins la coalició amb Podem, batejat com a Catalunya Sí que es Pot, amb Lluís Rabell com a cap de llista. El PPC aposta per Xavier García Albiol i el PSC, per Miquel Iceta. La CUP té Antonio Baños com a cap de llista i, per la seva part, Ciutadans ha fixat a Inés Arrimadas. Per últim, per primer cop Unió es presenta sola amb Ramon Espadaler com a cap de llista.

▶ Antonio Baños, candidat de la CUP.

|| Anna Rabassó

“Un pla de rescat ciutadà” Una coalició conformada pels partits ICV, EUiA i Podemos. Respecte a la independència es declaren partidaris del dret a decidir. El seu programa electoral prioritza mesures d'àmbit social i el seu candidat Lluis Rabell assenyala que impulsaran un Pla de Rescat Ciutadà amb mesures que seran implementades en els primers 100 dies de govern.

Sobre l'atur i la salut, en concret assenyalen que crear ocupació alhora que canviem el model econòmic en sectors com l’economia verda i l’Estat del Benestar. En l’àmbit de salut indiquen que aturaran i revertiran el procés de mercantilització i les privatitzacions.

Referent a l'educació es declaren defensors de la immersió lingüística i la laïcitat i es comprometen a eliminar els concerts a les escoles que segreguin per sexe o motius econòmics.

Referent del transport afirmen apostar pel transport públic i per un sistema tarifari social. De la necessitat del metro en La Marina consideren que el metro relliga la ciutat juntament amb altres mitjans de transport públic i adquireixen el compromís de prioritzar el finançament per finalitzar aquesta obra projectada.

▶ Lluís Rabell, candidat de Catalunya sí que es pot.

▶ Miquel Iceta, candidat del PSC.

▶ Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans.

font: republica.com

Reconèixer Catalunya com a nació UDC la llista encapçalada per Ramon Espadaler, davant del procés sobiranista, al qual son contraris, proposa incorporar el reconeixement de Catalunya com a nació en una disposició addicional de la Constitució, però sense reformar la carta magna. Espadaler considera que aquesta disposició hauria de resoldre els greuges fiscals que pateix Catalunya i incorporar "elements sensibles" de l'àmbit lingüístic, educatiu i cultural.

“Per un país millor” Junts pel Sí, la candidatura de la societat civil, amb el recolzament de Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana, busca guanyar les eleccions plebiscitàries del 27S per construir així un nou país. Aquesta candidatura reclama una societat pròspera, equitativa, solidaria i democràtica que visqui en un país lliure. Aquesta coalició independentista busca la majoria per construir un nou Estat del benestar dins de la Unió Europea. En definitiva, una Catalunya independent que asseguren tindria “més recursos per invertir en educació, sanitat i polítiques socials.”

Un programa basat en la “independència” La CUP, un partit assembleari, que s'estén arreu dels Països Catalans proclama com a principi un país independent, socialista, ecològicament sostenible i anticapitalista.

De cara a la conjuntura i segons les últimes enquestes, la formació és clau per aconseguir una majoria independentista en el nou govern. El seu candidat, Antonio Baños ha deixat entreveure que de ser necessari un pacte, condicionaran el seu suport a Junts Pel Sí. El seu programa s'emmarca a aconseguir la independència i la ruptura amb l’estat espanyol.

Entre les mesures que proposen per aconseguir-ho destaquen la desconnexió institucional amb l’estat espanyol i la desobediència del topall de dèficit; la llei Wert; la llei de reforma de les administracions públiques; la reforma laboral; la reforma de les pensions; la congelació de l’impost sobre els comptes bancaris; la invalidació de la llei catalana de comerç; la llei mordassa i tot l'arsenal legislatiu.

En aquesta mateixa línia proposen crear les estructures de la hisenda pública catalana, adoptar accions per assolir el reconeixement internacional i trencar amb la Troica, per tal de garantir un pla de xoc contra l’emergència social. Tot això en un marc d'un procés constituent popular i unilateral.

info 1

Setembre 2015

info Setembre 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 15

Ells i elles ja formen part de la TIAF pàgs. 2-3

Dia Internacional de la Pau pàg. 4

La Tiaf continua impulsant la participació Nota Editorial

Educació i Pau

S'

ha reflexionat i escrit molt sobre la pau. Una cosa sobre el que s'ha consensuat és que la pau és alguna cosa més que l'absència de guerres, i que està profundament relacionada amb la superació o reducció de la violència, i amb la nostra capacitat per solucionar els conflictes, de manera constructiva abans que destructiva.

Els conflictes són inherents en l'ésser humà, perquè cada un de nosaltres podem sentir de manera diferent i reaccionar de diverses maneres davant d'una determinada situació. Així que els conflictes sempre estaran presents.

El tema és què fem davant dels conflictes, com reaccionem cada un de nosaltres enfront d'aquests.

Una resposta possible és la competició, lluitar per tenir la raó, per guanyar i imposar-se davant l'altra persona o davant la circumstància. I això genera violència, si una persona guanya, l'altra inevitablement perd, i perdre ens fa sentir malament, genera enuig, ira. Lluitar per tenir la raó abona el camí a la violència.

ver-hi diferències d'enfocament, pot haver interessos comuns, desitjos similars o idees que es complementen i sobre les que es pot construir una resposta compartida davant d'una determinada situació.

Es tracta llavors que tot apareixent la por de perdre el nostre poder davant un conflicte, privi la curiositat de saber el que sent i pensa l'altra persona davant d'una determinada situació; i el desig de construir un diàleg que possibiliti una nova realitat. Perquè privi la curiositat abans que la por, ens toca nodrir i cuidar dels nostres nenes i nens, reconèixer les seves necessitats, validar el que senten, posar-los límits; això els fa sentir-se més segurs de si mateixos i també acceptar les diferències amb l'altre.

I en aquest punt és el que l'educació pot aportar.

Quan ens referim a educació, parlem que hi participen tant; la família, l'escola, les entitats, els mitjans de comunicació, la societat en ple. Ens toca educar en la cultura de la cooperació i el respecte per la diferència.

Ens toca formar en la cultura del diàleg, la negociació i l'acord. Ens toca apostar perquè en algun moment, en comptes d'espantar i defensar-nos Una altra manera de reaccionar davant d'un conflicte és centrar-nos davant la diferència, la diferència sigui una oportunitat de creixement a cooperar per trobar una sortida a la situació en què les dues parts col·lectiu. Ens toca iniciar la conversa, respectant l’interlocutor. puguin guanyar. Això de guanyar-guanyar, passa per conversar, per Nieves Batista dialogar, negociar i acordar sortides. Quan ens donem l'oportunitat de Projecte Imagina’t conversar sobre una situació, sol succeir que ens adonem que tot i ha-

2

info

Setembre 2015

Ells i elles ja form Jam sessions Èxit de públic en les Jam session infantils que vam fer durant el mes de juliol a la Sala Pepita Casanellas. Els infants van gaudir de les cançons, ballant i cantant amb els seus pares i mares. Moltes gràcies als que hi vau venir.

Aquesta ha estat una de les iniciatives impulsada per un grup de famílies de la Marina.

Esperem repetir l'experiència aquest nou curs amb noves edicions, us anirem informant!

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Jordi Picart (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

I tu? Sum

Setembre 2015

men part de la TIAF

Famílies El passat mes de juliol el Grup de famílies de la TIAF va començar a caminar. Un seguit de pares i mares interessats a participar de la TIAF es van reunir a la Biblioteca per fer propostes d'accions i activitats per les famílies del barri.

A poc a poc anem creixent com a Taula i esperem potenciar aquesta pota i que les Famílies del barri hi tinguin un paper important.. Si estàs interessat/da en participar-hi t'esperem!

Envia’ns un mail a: treballambfamilies@gmail.com.

Plenaris Aquí us deixem unes imatges del que va ser el darrer Plenari de la Taula.

Aquest va girar entorn del tema la relació entre professionals, equips de treball i xarxes.

El ponent de la sessió va ser l'Eduard Sala, cap de l’Àrea Social de Càritas Diocesana.

La sessió va basar-se en dinàmiques i treball en equip.

Us esperem en el proper que serà el primer trimestre del curs 2015-16.

ma–t'hi.

info 3

4

info

Xerrades 0 a 3 Ja hem realitzat les tres primeres sessions obertes per a famílies amb infants de 0 a 3.

Han tingut una bona acollida per part de les famílies i per aquest primer trimestre tindran continuïtat.

Les dues xerrades Control d’esfínters i la Importància del joc, les va realitzar la Carmen Ríos, psicòloga de la Fundació Sant Pere Claver. De cara aquest següent trimestre tornarà a fer dues xerrades més.

La xerrada sobre el primer vincle la va dur a terme la psicòloga Nieves Batista, dinamitzadora del projecte Imagina’t.

Agraïm la col·laboració de les escoles bressol del barri que ens van cedir les seves instal·lacions.

Setembre 2015

Sabies què?

El 21 de setembre és el Dia Internacional de la PAU. L’any 1981 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar aquest dia com una jornada per commemorar la pau, i reforçar els ideals de la pau en tots els Països i pobles del planeta.

Es convida a tothom a celebrar aquest dia, a partir de l’educació i la sensibilització.

Ben aviat ja estarà tancada la programació, la podreu trobar a la pàgina de la TIAF (www.tiaf.org) o al nostre Facebook (TIAF la MARINA).

▶

TEMA DEL MES 11

▶ Ramon Espadaler, candidat d'Unió.

Ciutadans proposa el contracte únic La formació, inicialment d'àmbit regional, té ara una projecció nacional i va passar de dir-se Ciutadans a Ciudadanos. És la quarta força política en l'àmbit d'Espanya.

Sobre la seva proposta de model econòmic, la formació afirma que és el dels països del Nord d'Europa. Proposen implantar el contracte únic, que en el seu criteri evitaria la temporalitat i la precarietat. També assenyalen que si arriben a governar, els autònoms que tinguin ingressos per sota del salari mínim no hauran de pagar, i els que estiguin per damunt pagaran en funció dels seus beneficis.

Asseguren que obriran una línia de crèdit específica per ajudar als emprenedors que s'animin a obrir algun negoci.

Respecte de la salut, Ciutadans considera prioritària la protecció dels serveis públics. Proposa obrir els quiròfans a les tardes per reduir les llistes d'espera.

Referent a l'educació, asseguren que els estudiants de primària i secundària tindran els seus llibres gratis, que ampliaran les beques i les faran extensibles a la formació professional. A més asseguren que baixaran les taxes universitàries.

Es declaren defensors d'una educació de qualitat trilingüe, que permeti estudiar en català, espanyol i anglès i proposen aconseguir entre tots els partits un pacte educatiu que duri els pròxims 20 anys. ▶ Xavier Albiol, candidat del PP.

font: noentiendonada.es

▶ Raül Romeva, candidat de Junts pel Sí.

font: juntspelsi.cat

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

"Una Catalunya millor en una Espanya diferent" El PSC, el partit liderat per Miquel Iceta, busca una Catalunya dintre una Espanya Federal i una reforma constitucional sotmesa a referèndum amb l’objectiu d’aconseguir una Catalunya més lliure, més prospera i més justa dins de la Unió Europea. Davant del benestar, el seu programa vol fer front a les desigualtats de renda, riquesa, informació i oportunitats.

El creixement econòmic i la creació d’ocupació són algunes de les seves prioritats així com tornar els drets socials i laborals de tots els ciutadans.

Els socialistes defensen un Sistema Nacional de Salut de finançament públic amb garantia d’accés universal i basat en l’equitat personal i territorial. Davant de la qüestió educativa, es comprometen a endegar una reforma del sistema de governança de les universitats, per garantir que funcionin en consonància amb els interessos generals de la societat, respectant la democràcia interna i l’autonomia universitària. A més, volen facilitar el fraccionament de la matrícula i establir un sistema de beques i altres ajuts. En el problema d’ocupació laboral plantegen recuperar els nivells d’ocupació d’abans de la crisi serà la nostra prioritat, orientant totes les decisions a la creació d’ocupació de qualitat i un increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a un 60% de la remuneració mitjana i acabar amb la devaluació i la desigualtat salarial.

El PP planteja propostes per superar la crisi font: unio.cat

La candidatura de Partit Popular al capdavant de Xavier Garcia Albiol, ex alcalde de Badalona assenyala que la seva prioritat és sortir de la crisi econòmica.

Planteja com a propostes, exercir l’autoritat democràtica per complir i fer complir les lleis, segon la formació, sense cap excepció ni subordinació d’interès. Aquesta mateixa autoritat la proposen per acabar amb la impunitat dels delinqüents.

Albiol assegura que d'aconseguir el govern de la Generalitat acabarà amb l’enfrontament de Catalunya amb la resta d’Espanya i l'obrirà al món per aprofitar les potencialitats que té i convertir-la en la capital de la Mediterrània.

Segons les seves propostes, generessin oportunitats entre els joves i la resta de la societat, establint un marc que permeti que els joves amb un bon grau de preparació, tinguin les oportunitats per trobar una feina ben retribuïda. Asseguren també que implantaran un model d’administració de la Generalitat reduïda, ràpida i transparent en la prestació de serveis públics de qualitat.

PERFIL DELS CANDIDATS Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és expert en relacions internacionals. Llicenciat en Ciències Econòmiques i doctorat en Relacions Internacionals. Ha impartit classes sobre política europea i afers internacionals a diverses universitats. Ha treballat al Centre Unesco de Catalunya, a la UNESCO de Bòsnia i Hercegovina, a Intermón Oxfam i a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Ha fet de diputat al Parlament Europeu en representació d’ICV. Ramon Espadaler i Parcerisas

(Vic, 1963) és diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona. Llicenciat en Història per la UB i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB. Ha estat tinent d'alcalde de Vic i Sant Quirze de Besora, així com conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Va ser Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya i Secretari General de CiU.

Xavier García Albiol (Badalona, 1967) és militant del Partit Popular des de 1989. Al mateix any va començar la carrera de dret, uns estudis sense finalitzar. President del PP de Badalona del 1990 a 1996 i de 2001 fins a l'actualitat.

Va ser alcalde de Badalona des de 2011 a 2015. La seva trajectòria política ha estat polèmica, sempre amb un discurs crític dels col·lectius immigrants i gitanos.

Miquel Iceta Llorens (Barcelona, 1960) va afiliar-se al Partit Socialista Popular Català amb 18 anys. Va ser membre de la Comissió Executiva del PSC des de 1984 al 2011. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cornellà Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern Sots-director d’aquest mateix Gabinet, Diputat al Congrés per Barcelona i Diputat al Parlament de Catalunya des de 1999.

Josep Lluís Franco Rabell (Barcelona, 1954) és llicenciat en traducció i interpretació a la Universitat de Montpeller. Va treballar a l’empresa familiar, Talleres Franco S.A., un petit taller amb 12 treballadors, fins el 2008. L’any 2000 s’implica amb el moviment veïnal de Barcelona. L’any 2012 fins l’actualitat ha assumit la presidència de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona, la FAVB. Antonio Baños i Boncompain (Barcelona, 1967) és periodista, activista social, escriptor i músic. Llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Nacional d’Espanya i a COM Ràdio i ha col·laborat amb televisions com TV3, La Sexta i Cuatro i publicacions com eldiario.es, La Marea i Público.

Inés Arrimadas García (Jerez de la

Frontera, 1981) és llicenciada en Dret i Administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Abans d'ocupar l'escó com a diputada exercia de consultora del sector públic. És militant de la formació des del 2011 i ocupava el càrrec de portaveu de les joventuts del partit.

12 PUBLICITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Un museu per la gent del barri L’ Etnològic reobrirà a l’octubre La Marina es un barri que en la seva historia ha estat molt protagonista en l’evolució de la ciutat, però encara segueix reivindicant necessitats bàsiques, com el transport, per exemple.

Juli Vallmitjana va escriure a començament del segle XX un llibre que es diu “Sota Montjuïc”. En aquesta novel·la es parlava del baix Montjuic. El museu etnològic de Barcelona és darrere de Montjuïc, es clar que on hi ha una baixada, comences a veure la degradació de la muntanya, vas veient cóm està més abandonat poc a poc fins a arribar al barri del Poble Sec, com està caient el palau d’esports, vas veient que és terra de ningú.

Algú et diu no, és que el parc de Montjuïc, perquè no és el mateix dir parc que dir muntanya. La muntanya es degrada quan baixa al barri. No cal dir que quan baixa al barri de la marina també. És més inaccessible, més inhòspit.

|| Yohany Limpias || Redacció El Museu Etnològic de Barcelona reobre les seves portes el proper 4 d’octubre, completament renovat i amb la incorporació de nous espais i nous conceptes. A la remodelació del museu, que es ve realitzant des de l’any 2010, amb períodes interromputs, s’hi va invertir un milió d’euros.

El 2010, l’Etnològic va tenir 40 mil visitants i en aquest anys, malgrat tenir les sales tancades al públic ha aconseguit quadruplicar aquest número a través d’un programa d’exposicions temàtiques itinerants que el Museu brinda gratuïtament a associacions i entitats diverses.

Quanta gent ha visitat el 2014 aquestes exposicions? 68 mil persones. La concurrència en barris y pobles i la seva participació en universitats de l’exterior, a més de les novetats, com per exemple objectes que es podran apreciar sense un vidre davant generen expectatives, a poc menys d’un mes de la reobertura. Conversem amb Josep Fornés, el seu Director.

“68 mil persones visitaren les exposicions de l’Etnològic l’any passat” En època de crisi hi ha qui creu que els museus no son una prioritat, quina és la raó de ser del museo etnològic ara mateix?

Barcelona te gent molt diversa que ve de diferents parts del mon. Aquesta gent troba que en aquet museu els parlen dels seus ancestres amb respecte i en el pla de la igualtat.

A més és important tenir un rigor des de la perspectiva científica.

Aquella petita pàtina de credibilitat que dona un museo, això que “sembla” seriós, quan es dona sense complexos, penetra i fa pensar. Parlar sense pamflet, sense banalització però sí amb rotunditat, amb profunditat y sense complexos. Aquesta és la funció d’un museo d’antropologia al segle XXI en una ciutat com Barcelona. ¿Quin pressupost té el Museu Etnològic?

El museu, normalment ha tingut uns 350 mil euros per a activitats. Aquest any va pujar a 800 mil euros. No crec que sigui necessari molt més.

Treballem en col·laboració amb entitats, institucions i associacions; i per això tenim moltes més possibilitats de fer activitats a preus més competitius, però s’ha de tenir en compte que el treball s’ha de pagar. Per tant hi ha d’haver un pressupost. La gent que treballa ha de cobrar.

Aquest museu, comparat amb d’altres de Barcelona, sempre ha tingut un nivell d’inversió menor.

Sempre. Això és històricament cert i innegable.

¿Per què?

Suposo que de forma general la antropologia és difícil de comprendre i pot ser incòmoda. El concepte d’utilitat pública, de vegades, xoca amb una forma de concebre la cultura o el patrimoni des d’una perspectiva diguem “elevada”. Aquell que pensa en la “alta cultura”, és que també concep la “baixa cultura”. Ja la categoritza de tal manera que la estigmatitza.

A vegades quan a algun… no dic solament políticament, sino quan a algú de forma tècnica, li costa fer un canvi en la mentalitat y comprendre que no sigui simplement un museu d’art de patrimoni car de la elit dominant. Nosaltres intentem no ser un museo elitista. Per això, sempre ha xocat amb algú dels que han manat ¿Té el Museu algun programa específic vinculat als barris de Barcelona? És el que estem practicant fa anys. Nosaltres formem part de la “Xarxa de cases de la festa” que estan distribuïdes en tots el barris de la ciutat de Barcelona. Sobretot actuem amb les associacions. Associacions de immigrants, por posar-te un exemple.

De vegades, posem en evidencia algunes veritats i algunes manques; també posem en evidencia a algú que no està fent una bona pràctica, i això provoca enfado y a vegades per això també estem una mica arraconats. ¿Hi ha hagut accions concretes que hagi apercebut com represàlies directes cap a vostè?

A veure… durant aquest mandat ha hagut l’aparició d’un nou museu, el de “Cultures del Mon” amb col·leccions nostres, que nosaltres vàrem obtenir de col·leccions privades i ha tingut un pressupost milionari, quasi nou milions d’euros, i entra en competició directa amb el Museu Etnològic.

Hi ha accions concretes, per suposat, i al marge completament d’aquest museu,

Museu Etnològic de Barcelona

d’aquest director i d’aquest equip; han fet un museo d’art, catalogant i presentant tots els altres objectes de les altres cultures que no siguin la catalana, des de la perspectiva de l’art. És una línia completament oposada, no complementaria a la línia que desenvolupa el museu etnològic de Barcelona.

Evidentment ha hagut accions molt dures en aquest sentit, històricament sempre ha estat un museu amb molt poc personal.

Cada dia som menys, es jubila molta gent i no es torna a contractar i hem de contractar temporalment i no es pot treballar així.

“Aquell que pensa en la “alta cultura”, és que també concep la “baixa cultura”. La categoritza y la estigmatitza” Haurà vingut poca gent del barri…

De pujada costa més, comprens? El que s’ha de reparar es això. En aquesta ciutat s’ha d’aconseguir que els barris facin part

“Volem un museu que no sigui per a turistes, sino per a la gent”

Quantes persones treballen al museu?

Com a molt treballem 10 persones i alguns es van jubilant.

I el personal habitual als museus és?

Hi ha museus que tenen 100 extensions telefòniques Greu…

No. Real, és la vida. La vida és lluita i la lluita és per a més d’una vida. Jo no soc historiador de l’art, soc antropòleg, soc mestre i soc museòleg. No es una casualitat. Es una elecció.

Museu Etnològic de Barcelona

de la muntanya. Jo recordo que la coordinadora d’entitats de Poble Sec em deien que la muntanya era una altre cosa. Llavors jo deia: ah! llavors el barri no te cap escola pública, perquè totes son a la muntanya.

Aquestes contradiccions, son descaradament evidents…

Des del museu tenim clar que som el museu del barri de la Marina y de tan altres barris. Volem un museu que no sigui per a turistes, sino per a la gent, perquè és al seu servei. ■

14 SALUT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El CAP Carles Ribas t'orienta

Situacions molt frequents a l'estiu Diarrees: La diarrea és un símptoma caracteritzat per un augment de la freqüència, volum i fluïdesa habitual de les deposicions. Les seves conseqüències són: pèrdua d’aigua, electròlits i nutrients, tenint especial importància en nens, gent gran i pacients debilitats.

Refrigeració adequada dels aliments, especialment maionesa, salses, crema i nata. És recomanable sobretot a l’estiu utilitzar maionesa comercial o feta sense ou.

Beure sempre aigua potable.

Evitar la presència d’insectes prop dels aliments.

No consumir aliments que portin temps preparats i sense una correcta refrigeració.

En cas de persistència acudir al Centre de Salut.

Els nens i Persones grans tenen més perill de deshidratació. Consultar que fer al Centre de Salut.

No automedicar-se amb antibiòtics sense prescripció del metge

Picades: Si ens pica un insecte hem de llevar l'agulló i rentar la zona amb aigua i sabó, aplicar fred local. En cas d'infecció o reacció al·lèrgica acudir al Centre de Salut.

En cas de presentar Diarrees: Reposar l'intestí durant 24 h fen una ingesta de líquids (sèrum oral) .

Dissoldre el contingut d'un sobre en un litre d' aigua bullida o d'ampolla.

DIARREA AGUDA. Inici de forma sobtada, amb femtes líquides, freqüents, acompanyades de dolor abdominal, debilitat, nàusees, vòmits i de vegades febre. Generalment son auto limitants Per prevenir: Rentar-se les mans abans dels àpats.

Rentar bé els aliments que s’han de consumir crus (amanides, fruites).

Sèrum casolà: 4 cullerades soperes de sucre ,1 cullereta de sal ,1 cullereta de bicarbonat sòdic ,1 litre d’aigua bullida i freda i el suc de 2 llimones . Conservar a la nevera durant 24 hores.

Prenen en petites quantitats cada poc Començar amb dieta tova i astringent: aigua d'arròs, ( bullir 30 g d'arròs durant mitja h. en 1 l. d'aigua), arròs bullit, pastanaga bullida… peix blanc bullit... tot a poc a poc.

Procurar no gratar-se les picades doncs podem irritar la pell i causar-nos ferides i infeccions. Utilitzar repel·lents d'insectes, sobretot a les nits.

En cas de picades de MEDUSES, rentar amb aigua del mar i acudir al lloc de la Creu Vermella més proper. ■

ABD fa una crida per equipar habitatges socials ABD Associació Benestar i Desenvolupament, una ONG amb més de 30 anys i d’història i amb presència al districte de Sants-Montjuïc, ha aconseguit sis habitatges per allotjar famílies en situació de vulnerabilitat, però cal aconseguir els mobles i els electrodomèstics per què s’hi pugui entrar a viure.

ABD té un nou repte i necessita l’ajuda de ciutadans i ciutadanes, entitats i empreses. El seu objectiu: aconseguir 6.500 euros. Amb aquesta quantitat, ABD ha calculat que pot equipar els habitatges amb allò indispensable per què les famílies hi entrin a viure: una nevera,

(concepte: “LLARSCC85”), per què les persones que puguin col·laborar facin la seva donació. Així mateix, aquelles persones que puguin contribuir amb mobles, electrodomèstics o altres articles (làmpades, bateries de cuina, etc.) poden posar-se en contacte amb l’entitat a través de la següent adreça de correu electrònic: comunicacio@abd-ong. org Tothom mereix una segona oportunitat! ■ una rentadora, matalassos, armaris, etc.

L’entitat ha posat un número de compte bancari, ES81 2100 3062 4522 00197149

Associació Benestar i Desenvolupament

Donacions: ES81 2100 3062 4522 00197149 (Concepte: “LLARS-CC85”).

Més informació: comunicacio@abd-ong.org

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Al setembre, el raïm Potser ets de les poques persones que encara recordes l’olor del raïm que feien els pobles quan arribava el mes de setembre. A moltes cases hi havia els cups per trepitjar-lo i convertir-lo en most que un cop a les botes es convertiria en vi. Era una olor molt especial, entre el dolç de la fruita i l’acidesa del començament de la fermentació. És clar que aquesta feina de la gent dels pobles pràcticament ja no existeix, però per sort al barri del Plus Ultra, cada any als voltants del quinze de setembre, es reprodueix la festa que en temps de romans en deien "bacanals" i estava dedicada al deu del vi; i en aquest petit espai recordem la verema i la trepitjada del raïm madur i també l’abundància de regals que en dona la Terra.

Tot això ha estat només la introducció per poder dir que el raïm és una fruita de la temporada de tardor i que és ara quan s’ha de menjar. Si ho voleu podeu fer el que en diem una cura de raïm. Com que és una fruita depurativa, netejarà l’organisme de toxines i ajudarà el ronyó a eliminar-les i també com que és alcalinitzant, el podem prendre com preventiu per inhibir el creixement de les cèl·lules canceroses.

Per fer aquesta cura, menjarem entre 2 i 3 kg de raïm al dia combinant-lo amb fruita i verdura fent un o dos àpats només de raïm; al mateix temps aconseguirem també perdre una mica del pes que ens hem posat a sobre aquest estiu. Al menjar el raïm sencer, ens ajudarà a netejar els budells i prevenir l’estrenyiment. Si el raïm que mengem és negre, millorarà la nostra circulació i també ajudarà a prevenir l’infart. Si el prenem fermentat en forma de vi, hem de tenir en compte el contingut d’alcohol que ens pot perjudicar si n’abusem.

Aquesta cura no és convenient per a les persones diabètiques pel contingut en sucre d’aquesta fruita ni tampoc per als que tinguin problemes intestinals perquè els pot produir gasos.

Per acabar, també podem utilitzar el raïm de cosmètic i fer-nos mascaretes que hidraten la pell, sobretot després de l’exposició al sol de tot l’estiu i que ens ajudarà a fer desaparèixer algunes arrugues i impedir que en surtin de noves.

Recordeu mirar l’origen del raïm que compreu i que sigui de la terra i no d’importació per l’impacte ambiental que comporta i perquè sempre serà més fresc i de millor qualitat, i també perquè tenim les millors espècies de raïm que podeu trobar i així reconeixem la feina dels nostres viticultors. ■

CULTURA 15

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Entrevistem a Lyn de Gatito Malo i Garlic Soup || Soraya Diebra || Redacció Bon dia, bona tarda o bona nit a tots i totes!

Tal com ens va recomanar Manute en aquesta secció anem a entrevistar a Lyn de Gatito Malo i Garlic Soup. Un altre llegendari músic del nostre barri.

Hola Lyn, benvingut a la nostra secció de música de La Marina. Explica’ns breument, en quin any vas començar a fer soroll.

Vaig començar a tocar la guitarra el 1983 amb 13 anys. Poc després vàrem formar el nostre primer grup (INFINIT) amb el Nico, l’Adán i el Jesús. Vam estar tocant per tota la zona arribant a ser el grup més jove amb cançons pròpies de tota Espanya.

Després va arribar el grup Liders, format per Juan Rabadán I.P.D. Juan Martínez (Juanipi), Domingo Sánchez (DOMI) i jo.

Arran de la marxa de Juan Rabadán es crea Zona 4 en la seva primera versió i anys després amb la marxa de DOMI entra Pedro Aguadé com a baixista I David Sánchez com a guitarra rítmica.

Després d'un breu temps amb el grup Prohibit Prohibir, vaig abandonar la música durant set anys. Per tornar amb els qui vaig començar... Adán Olmo i Nico Olmo en el grup Primmos. Poc temps més tard va entrar el meu germà Juan a la veu.

Després de la dissolució de Primmos va arribar Messala amb la incorporació de DOMI al Baix quan Nico va deixar la Banda. Un grup amb espectacle real, ja que ens disfressàvem en cada actuació.

I, finalment, quan va acabar Messala van néixer els meus dos projectes actuals. A més, amb Messala realitzem un projecte per al disc de Chichi Herrera que consisteix en una Fusió Rock amb Folk Bolivià tota una aventura. i la realització d'una maqueta amb Diplodocus Xou Mario (Garlic soup) Guitarra, Arian Vázquez (Bateria) i jo al Baix.

En què projectes estàs tocant actualment?

Actualment toco en dues Bandes: - Gatito Malo amb: Joa García( Baix i veu) Adán Olmo (Bateria) Georgina Martínez (Veus i cors) i jo a la guitarra i veus.

- Garlic Soup amb: *Edu Gutiérrez (Bateria) Mario Benesenes (Guitarra) Juan Olmo (Veu) i jo al Baix.

Zona 4 va ser una altra de les bandes del

"Zona 4 es va formar en 1988 després de la dissolució del grup Liders. Va ser una etapa formidable plena de concerts i gires"

L'agenda de setembre Biblioteca Francesc Candel Música a l'abast, la música de les persones diverses.

Inscripció oberta. Inici en setembre.

Música a l'abast és un projecte iniciat el 2009 amb l'objectiu de crear oportunitats a infants, joves i adults amb diversitat funcional i/o problemàtiques de salut mental de participar en activitats artístiques inclusives, que vol fomentar la creativitat i trencar barreres entre les arts i entre les persones per mitjà d'activitats bàsicament musicals i totalment participatives, inclusives i interdisciplinars.

Aquest projecte d'ARTransforma, a la Biblioteca Francesc Candel, és en grup i un cop a la setmana al llarg del curs/any.

Per a inscripcions i més informació: info@artransforma.org Les sessions es realitzaran els dimecres a les 17:30h.

Lloc: Sala Polivalent de la biblioteca Francesc Candel

Dimarts 15

AULA DIGITAL Dimarts 15 de setembre s'obre la preinscripció per als cursos de l'Aula Digital de la Biblioteca Francesc Candel del mes d'octubre.

Les preinscripcions per als cursos de l'Aula Digital de la Biblioteca Francesc

Candel del mes d'octubre es poden realitzar des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet, des del propi Espai Multimèdia o des dels taulells d'informació de la biblioteca. El nombre de places de cada curs és d'11.

Les preinscripcions i tota la informació sobre els cursos es troba a la pàgina de preinscripció als tallers multimèdia.

Per realitzar aquests cursos i tallers, organitzats en col·laboració amb Cibernàrium, és obligatori presentar la fotocòpia del DNI vigent, NIE + passaport vigents (per a ciutadans intracomunitaris) o NIE vigent (per a ciutadans de fora de la Comunitat Europea) el mateix dia de la formació.

Dijous 17

Taller: 'Teràpies de Reiki i Reflexologia'.

A càrrec de: Rosa Sánchez, reflexòloga i mestra de Reiki.

Hora: 19:00h.

Cal portar roba còmoda.

El Reiki és una teràpia natural reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut per la qual, a través de la imposició de les mans del terapeuta Reiki, la persona que la rep es recàrrega d'energia vital.

Els seus beneficis són molts: equilibri, harmonització, estabilitat, analgèsia i autosanació.

La mestra, Rosa Sánchez, ens introduirà en els beneficis pel cos i la ment del Reiki

que, a més de teràpia, també és un estil de vida que inclou l'exercici i l'alimentació saludable.

Organitza: Centre Cultural Ancora.

Centre Cívic Casa del Rellotge Dijous 17 INAUGURACIÓ

FESTES I TRADICIONS DE LA MARINA DELS ‘80 Hora: 19:00 h Del 17 de setembre al 22 d'octubre.

Activitat gratuïta.

Visita comentada per l’autor de les fotografies, cada dilluns a les 18 h Lloc: Espai expositiu de la Casa del Rellotge El veí de la Marina i fotògraf amateur Josep Vicens Busquets, entre els anys 1975 i 1993, va documentar amb la càmera diferents aspectes humans, socials i paisatgístics dels barris de la Marina. En aquesta ocasió, com un exercici de memòria històrica del barri, ens presenta un recull d’imatges captades durant els anys ’80 que reflecteixen les festes i tradicions populars que tingueren lloc llavors.

Col·labora: Centre d'Estudis Montjuïc CEM

barri, explica'ns una mica sobre ella.

Zona 4 es va formar en 1988 després de la dissolució del grup Liders. Va ser una Etapa formidable plena de concerts i gires. Amb Juan Martínez a la Bateria, Domingo Sánchez al Baix i cors, i jo a la guitarra i veu.

Vam estar en llocs com “L'Escala de Barcelona” l'Hotel Regna Sofia. El palau dels esports de Castellbisbal i en un festival de Metalhammer en Vallbona. Sent els principals responsables de la creació de la transformació d'un centre esportiu a un local cultural musical com la Bàscula. Gràcies a concerts desinteressats de grups com “LA CHONA”, “BUSCANT LOCAL”, “DOSTRADOS”, “WISHCRAFT”, “ZONA 4”, etc..

Quins van ser els primers llocs on has actuat? I els últims?

El primer lloc on he actuat va ser al col·legi ISAAC PERAL, actualment el C.P CA CLOS. I a les festes de Casa del Rellotge. I els Últims a la Sala Razzmatazz i L´ovella negra.

Tu compons… Què és el que et sol inspirar? Hi ha hores en les quals tot surt millor?

Em solc inspirar en la pròpia vida i en com em trobo anímicament a cada moment.

No hi ha hores determinades, simplement les cançons em vénen al cap i intento transmetre aquesta idea amb la guitarra o el baix, ja que no componc directament amb l'instrument.

Explica una mica les teves influències.

Les meves influències són moltes...des dels Beatles a Iron Maiden, The Sweet, White Lion, Kiss, AC/DC, Tequila, els Secrets. A més, sóc fan de Mozart. ■

El Far Xerrem: vine a practicar el català a la biblioteca Francesc Candel!

El Xerrem_Junts és una eina de treball que organitza espais de trobada, gràcies als quals persones que no han estat mai en contacte amb la llengua catalana, o que hi han estat però presenten dificultats, ja sigui de comprensió o d'expressió en aquesta llengua, entren en contacte amb persones voluntàries catalanoparlants. Aquests voluntaris estan formats per la CAL i destinen una part del seu temps lliure a ajudar a les persones que ho desitgin en el seu camí d'assumpció del català com a llengua pròpia. El mitjà que s'utilitza és la pràctica de la conversa, punt on arrenca indefectiblement tota apropiació d'una llengua.

La metodologia Xerrem consisteix a reunir setmanalment, a la biblioteca Francesc Candel, un grup de persones que volen parlar millor el català amb una o dues persones que el parlen bé. Durant una hora a la setmana, els 'xerraires' parlen entre ells i en grups de tres o quatre fent-se preguntes i contestant-les. Les preguntes estan organitzades per nivells, i a mesura que s'avança, augmenten de nivell i reclamen un domini més alt de llengua.

Us hi esperem a partir del 8 de setembre, cada dimarts a les 19h. a la biblioteca.

16

ACTUALITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Port informa

El Port de Barcelona destinarà fins a un milió d’euros a bonificar els vaixells mediambientalment més nets Aquesta mesura suposarà descomptes de fins al 70% en la taxa al vaixell El Port de Barcelona destinarà fins a 1 milió d’euros a l’any, a través de les bonificacions mediambientals a la taxa al vaixell, per tal d’incentivar les embarcacions que demostrin un bon comportament ambiental al Port i disposin d’un disseny o un equipament excel·lent des d’aquest punt de vista.

Aquestes bonificacions, en vigor parcialment des d’aquest 1 de juliol, va ser presentada en una jornada informativa adreçada als membres de l’Associació de Consignataris de Vaixells de Barcelona i altres agents consignataris.

Tal com es va explicar l’objectiu d’aquesta actuació és incentivar bones pràctiques ambientals dels vaixells a port com a mecanisme per atraure naus amb un perfil ambientalment respectuós i reduir, així, les emissions que genera l’activitat del Port de Barcelona.

Amb les noves bonificacions, el Port de Barcelona reconeix els tres esquemes principals d’incentius utilitzats al grans ports europeus i mundials com són l’Enviromental Ship Index, el Clean Shipping Index i el Green Award. Amb aquests perfils ara es podrà assolir la bonificació del 5% que ofereix la Llei de Ports.

D’altra banda, el Port de Barcelona per a l’exercici 2016 bonificarà un 20% la taxa al vaixell als bucs amb motors de propulsió o auxiliars a gas natural i amb un 50% la taxa als vaixells amb combustible de Gas Natural Liquat (GNL) o bé que es connectin al subministrament elèctric des de moll, la qual cosa pot arribar a suposar un descompte de fins al 70% en la taxa al vaixell.

Reconeixement dels principals esquemes d’incentius

“El desenvolupament mediambiental és una prioritat estratègica del Port de Barcelona” va afirmar la directora comercial, Rosa Puig durant la presentació de la jornada. “Degut a la vinculació històrica de la infraestructura amb la ciutat de Barcelona, el mediambiental és un dels aspectes que entenem com a clau per a la bona relació i compromís amb la ciutadania, el teixit empresarial i la societat en general”, va destacar.

Els darrers anys han sorgit una gran varietat d’iniciatives que reconeixen de manera objectiva els esforços fets pels vaixells per millorar el seu comportament ambiental. La majoria de ports del món utilitzen aquests esquemes per a bonificar els vaixells si compleixen determinats estàndards pel que fa al disseny i comportament ambiental.

Un repte mediambiental

breus Les drogues, les substàncies prohibides i el nostre barri.

Una de les activitats, fora de la llei, que genera als veïns més sensació d’inseguretat és, sens dubte, el tràfic de substàncies prohibides a petita escala. Evitarem el terme drogues, per tal de diferenciar entre les drogues legals, per exemple l’alcohol i el tabac, que amb la majoria d’edat es poden adquirir a multitud d’establiments, i aquelles que anomenarem substàncies prohibides, atès que les lleis estableixen la prohibició expressa de la seva comercialització, elaboració i cultiu.

Cal dir que més enllà de la infracció legal que suposa la relació directa amb aquestes substàncies, cal tenir en compte el mal i el perjudici que provoquen el consum d’aquestes substàncies, tant en els propis consumidors, de caràcter físic i psíquic, com de caràcter social a la demarcació del barri on es donen aquesta mena d’activitats il·lícites.

L'activitat que cal que capti la nostra atenció és el tràfic de substàncies prohibides. L’elaboració i comercialització d’aquesta mena de substàncies, com la cocaïna, la marihuana, LSD, ...etc. és realitza sempre d’amagat, de tal manera que passi

desapercebuda als cossos i forces de seguretat públics. Els autors d’aquest tipus de delictes, tipificat en el nostre ordenament jurídic com a delictes contra la salut pública, inverteixen molts dels seus esforços en no ser detectats per la policia.

“És important la implicació de tots per poder actuar sobre els problemes que afecten al nostre barri.” És per això que, als policies, ens és molt útil la informació que els veïns ens fan arribar referent a aquesta mena d’activitats. De vegades hi ha qui té el convenciment de què els policies ja ho sabem. Creguin que això no és cert. De vegades tenim tendència a creure que el que nosaltres sabem, perquè ho veiem diàriament i perquè hi convivim, és sobradament conegut per a tots els altres, inclòs els policies que veiem que treballen al nostre barri. Molt sovint aquesta mena

d’informacions ens arriben tard o no arriba. És important la implicació de tots per poder actuar sobre els problemes que afecten el nostre barri. La implicació de vegades pot ser fer una simple trucada telefònica per posar en el nostre coneixement que s’ha presenciat com, a on i/o qui està duent de manera continuada el tràfic de substàncies prohibides a prop de casa nostra, de la nostra feina, (...) . La implicació pot consistir en adreçar-se a les nostres dependències per informar-nos, més àmpliament, dels fets que hem observat, o podem optar per limitar-nos a comentar-ho al responsable o delegat de seguretat de l’entitat on participem (associació de veïns, de comerciants, de festes, casals, ...etc.) Els Mossos i Mosses d’Esquadra que treballem al barri necessitem la seva implicació per a poder fer la nostra feina amb efectivitat. Els Mossos i Mosses d’Esquadra el necessitem a vostè per fer un barri una mica millor.

ORC ABP Sants - Montjuïc

>> Barcelona diu no a formar part

de l’AMI

Finalment Barcelona no s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Durant el ple extraordinari, demanat pels grups municipals de CiU, ERC i la CUP, la votació va finalitzar amb 17 vots a favor, 12 en contra i 12 abstencions.

>> Arriben les primeres sancions a

entitats financeres amb habitatges buits

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat les primeres 12 sancions a entitats financeres que han tingut habitatges buits durant més de 2 anys. Són multes coercitives que pretenen servir d’estímul perquè s’ocupin aquestes propietats.

>> Les pròximes eleccions generals

se celebraran al desembre

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que les eleccions generals espanyoles es celebraran “al voltant” del 20 de desembre. Tot i que la data encara esta per confirmar Rajoy ha afirmat que en qualsevol cas sempre serien “al desembre”. Una altre data possible seria la corresponent al 13 de desembre.

COMUNICACIÓ 17

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Consorci de la Zona Franca i Xina estrenyen relacions

|| Redacció

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona cerca refermar les seves relacions comercials amb la Xina. El passat mes d’agost, participà a la fira de transaccions i cooperació “Overseas Chinese Industry Fair”, que va tenir lloc a Shenzhen (República Popular Xina) els dies 13 i 14.

L’entitat participà amb un stand de 150 m2 dins el Pavelló firal d’España que va acollir una destacada representació de les institucions del node logístic i industrial de Barcelona. A més del Consorci i de les seves fires logístiques i immobiliàries SIL i BM; hi va haver presencia institucional de Puertos del Estado, de les patronals Foment del Treball y PIMEC, de la Càmera de Comerç de Barcelona, del Port de Barcelona, de l’associació Barcelona Centre Logístic, de la federació de transitaris FETEIA i de les empreses CIMALSA i Alfil Logístics.

A la inauguració de la fira, el 13 d’agost es realitzà l’acte de presentació del pavelló espanyol i una jornada sobre les oportunitats d’inversió a Espanya; ja que la presencia espanyola buscava atraure inversions i, per altre banda, presentar els principals productes que ofereix Espanya al mercat xinès.

En aquest marc, els executius del Consorci Barcelonès assoliren un acord de cooperació amb la seva homòloga, la ciutat costera xi-

▶ Cerimònia de signatura de l'acord a l'ajuntament de Yiwu.

nesa de Fuzhou, amb la que la Zona Franca barcelonesa espera incrementar les relacions econòmiques entre aquests pols logístics.

Un altre dels acords aconseguits pel Consorci, al marc d’aquesta visita al gegant asiàtic, va ser el conveni per assessorar a la Zona Franca de Yiwi, que inclou la participació d’aquesta ciutat Xinesa al SALÓ SIL 2016 Barcelona.

El Consorci va signar amb la ciutat xinesa de Yiwu dos convenis de col·laboració,

un en matèria d’assessorament internacional de la zona franca d’aquesta ciutat xinesa i l’altre de promoció i presencia firal, que suposaran un avanç en les relacions comercials i logístiques entre Barcelona i aquesta destacada ciutat de la província de Zhejiang.

L’acord implica que el Consorci actuarà com a consultor de la zona franca de Yiwu en gestió duanera, logística i internacionalització, de forma que la zona

franca xinesa aprofitarà el seu saber fer per a fomentar les ubicacions empresarials i millorar l’eficiència dels trànsits comercials cap a Europa, América i África, aprofitant també les avantatges de les associacions internacionals a les que pertany el Consorci.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona pretén amb aquesta operació situar-se com operador de Xina a Europa i per això pretén aprofundir en aquesta relació privilegiada amb més acords de col·laboració que estan sent objecte de negociació.

Yiwu Land Ports Affairs & Port Authority gestiona 5 milions de metres quadrats de terrenys industrials i el port sec de Yiwu i també els 60.000 m2 de la seva nova zona franca duanera de la gestió, que ara el Consorci assessorarà.

Yiwu és l’epicentre manufacturer més important de Xina i del mon. Els seus mercats ocupen 5 milions de metres quadrats, amb 62.000 botigues i 200.000 empreses fabricants que venen 1,7 milions de productes diferents a mercats de tot el mon.

D’aquesta ciutat surten el 80% dels ornaments de nadal Xinesos, la meitat de les cremalleres del mon i el 40% dels rellotges elèctrics que es comercialitzen. S’estima que la ciutat factura diàriament 80 milions d’euros en comercialització de productes.

Una escola de cine i teatre arriba al barri

Jordi Salas, actor, ens explica aquesta nova proposta per a joves que busquen iniciar-se en les arts escèniques || Yohany Limpias || Redacció Abans de res, com vas començar amb el teatre?

Vaig començar de molt petit a l’escola Plus Ultra, que era del meu avi. Allà vaig fer la primera representació teatral amb 7 o 8 anys, y després d’això ja m’afegia a totes les que hi havia a les escoles on vaig anar.

Després em vaig encaminar cap a la comunicació audiovisual, vaig fer radio i radio teatre durant molts anys. I ja d’adult, me’n vaig adonar de que quan un porta tant de temps fent una cosa i n’acaba sabent el suficient, doncs el que ha de fer és dedicar-se a això.

Quins projectes tens ara?

Actualment faig doblatges de pel·lícules, i series en general.

Posa’ns un exemple de l’últim que has doblat?

Acabo de doblar una pel·lícula molt divertida, de dibuixos animats. Vinc de cantar… (riu). La pel·lícula es dirà “Marco Macaco” i jo interpreto al dolent.

Igualment aviat estrenaré un curt-metratge al Prat, on des de l’any 2012 dirigeixo l’escola de teatre i cinema. Ara hi ha l’opció de portar aquesta estructura d’escola aquí a La Marina.

Com està d’avançat aquest projecte al barri?

Aquest mes començarem a visitar els

instituts del barri per explicar el projecte que volem dur a terme amb els joves i el 6 d’octubre arranquem.

El teatre atrau als joves?

La veritat és que els atrau més el cinema, però son conscients que la majoria dels actors de cinema també han fet teatre. De manera que al principi hi ha qui ho fa como un deure, però quan van aprenent el que realment és, els agrada i a molts el cinema se’ls en va del cap.

Hi ha joves que hagis format i que continuen en amb això com a professió?

Si, per exemple un d’ells és en una sèrie de Tv3. Es va iniciar amb nosaltres l’any 2012 i vol seguir a l’Institut del Teatre. Ell, ho te molt clar. D’altres venen a passar-ho bé i estar amb els amics, perquè els agrada.

Parla’ns del projecte aquí a La Marina, què abasta i què pretén?

En realitat estem unint esforços. Busquem una o varies opcions perquè la gent jove pugui fer quelcom que li suposi un profit més endavant, en el futur com adults, encara que també en lo immediat.

Presentem el teatre amb la idea de fer in-

terpretació, de manera que els joves puguin expressar coses que potser no poden expressar en la seva vida quotidiana. Entenem que és una eina per a la maduració com a persones.

O sigui, el teatre como teràpia?

Si, en realitat el teatre sempre es una teràpia.

En aquest cas, si tens l’oportunitat de conèixer i relacionar-te amb gent que després pot convertir-se en amiga, això es teràpia. O si m’estic reunint amb grups que no m’ajuden en res en el meu creixement i en canvi trobo al teatre persones que s’interessen de coses distintes i coincidim. Y també, si senzillament és que no sé què fer de meva vida, faig teatre i veig que puc dedicar-m’hi. Tot això és el que ofereix l’Escola de Teatre i Cinema que és el nom de la Associació al Prat.

Els cursos al barri, tindran algun cost?

El Centre Cívic La Bàscula subvenciona la despesa que implica el projecte. Encara que possiblement es farà una aportació simbòlica per a valorar el que comporta la feina que es fa i per adquirir compromís de continuïtat.

Ens interessa molt que hi hagi compromís i disciplina a les classes. És un treball d’equip. Creem escenes en les que intervenen diferents personatges i si en falta un no podem assajar. Per això és molt important que la gent que s’impliqui estigui realment convençuda de que vol fer-ho. ■

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els comerciants proposen un canvi de nom del Passeig de la Zona Franca

que genera pensar que una ampliació com aquesta al barri pot esdevenir la possibilitat de desvincular els barris de La Marina d’aquelles etiquetes negatives que des de fa anys que l´acompanyen.

Des de les diferents associacions veïnals hi ha empenta per canviar aquesta imatge de La Marina. Però els dubtes apareixen quan s’analitzen alguns dels projectes previstos pel barri, els quals no han arribat a fer-se realitat. El cert és que això és una evidència constatable: al passeig de la Zona

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES ▶ CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA (NOU SOCI) DE SEGUROS Foneria, 33 Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09 ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL ELECTRODOMÈSTICS Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTROUTLET Alts Forns, 78. 93 421 17 89 PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD ASSESORIES-GESTORIES PG. Zona Franca, 124 ANNA MARIA MADRID Telf. 93 535 52 52 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA GESTORIA FRANCISCO Pg. Zona Franca, 244 JAVIER BOFILL LAMA Tel. 93 332 69 46 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA ESTÈTICA ▶ NAILS UÑAS (NOU SOCI) PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12 Mare de Déu de Port, 260 Telèfon: 691593302 AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN FARMÀCIES Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 AUTOMÒBILS Telf. 93 421 81 29 KIA AR MOTORS FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Pg. Zona Franca, 6- 8 Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 223 92 88 Telf. 93 332 21 94 BRICOLATGE FERRETERIES -LAMPISTERIES (Parquet, portes, cuines) BRICOLAGE ZONA FRANCA BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 Foneria, 43. 93 432 32 54 Telf. 93 421 49 22 BUGADERIA-TINTORERIES BUGADERIA-TINTORERIA MARI COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 20. 93 421 59 77 Alts Forns, 81 Telf. 93 332 28 96 TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173 CELLERS Telf. 661 991 144 CELLER PEÑA Aviador Franco, 15 Telf. 93 332 63 95

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

Franca hi ha estacions de metro barrades que no tenen una data d’obertura proposada. No hi ha accés al metro, ni es coneix quan hi haurà, malgrat que durant anys els veïns han patit i continuen patint encara avui, les obres de la construcció de la línia 9.

També hi ha una Porta Firal magnífica que es troba ubicada al cor del Passeig però malgrat aquesta presència al barri, la Fira no aporta a la zona més que congestió del trànsit viari durant els esdeveniments que es celebren anualment. Definitivament, la Fira

no té cap repercussió positiva pel barri: ni econòmica, ni laboral, ni comercial, ni socialment, per a la comunitat.

Tots aquests fets han fet reflexionar a l’ACLM sobre la importància del futur del barri. Un barri per ampliar i canviar cap a la millora de la vida dels seus habitants. Per això i sense cap dubte entre els projectes que els comerciants han proposat per dinamitzar tota l’activitat comercial i alhora aconseguir millores socials per a la zona és la de fer un canvi de nom de l’eix urbanístic més important del barri: el Passeig de la Zona Franca. Amb aquesta iniciativa s’ha començat a demanar l’opinió dels comerços associats de La Marina.

Una iniciativa per estrenar un nou nom i desvincular l´avinguda vertebral del barri de La Marina d’una nomenclatura associada a un temps antic, que cal deixar endarrere i redefinir-lo com un passeig per un nou barri, més vinculat al nom d’un futur bulevard on la gent estigui ben orgullosa de passejar i de viure.

L´ACLM us anirà informant de les propostes sorgides per nomenar el passeig de la zona franca i l’acceptació d´aquesta proposta tant a nivell veïnal com a nivell de Districte.

MacMOBLES QUEVIURES MIQUEL CARNÉ BRACAFE ZONA FRANCA -2 Mare de Déu de Port, 198 Mineria, 12 Telf. 635602604 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 93 250 22 96 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 332 04 13

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 ÒPTIQUES 365.CAFÈ FORN DE PA I Telf. 93 296 98 43 JOSA ÒPTICS DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 LA PATATONA Mare de Déu de Port, 379 Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Telf. 93 422 38 47 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 ROSTISSERIA LA PLAÇA FOTOGRAFIA Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 174-176 GALERA FOTOGRAFIA Telf. 93 432 25 96 PAPERERIES PG. Zona Franca, 177- 179 PAPELERIA NAVARRO Telf. 93 332 57 97 WOK PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 181 Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 332 57 94 JOIERIES Telf. 93 421 87 15 JOIERIA RAMON CARNÉ PASTISSERIA CREATIVA Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 BAR EL BOCAITO ZAS! CAKE c/Mare de Déu de Port, 261 Mare de Déu de Port, 272 JOYERÍA LURA 93 422 15 99 Telf.

93 141 97 75 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 PERFUMERIES I DROGUERIES CERVECERIA EL PORT LLAMINADURES c/Mare de Déu de Port, 321 DROGUERIA FELI LA PIRULETA Telf: 666 363 155 Alts Forns, 74.

688 89 30 77 Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77 DROGUERIA RAMIRO CA LA JUANI LÓPEZ GARCÍA c/Ferrocarrils Catalans, 83 LLAR D’ INFANTS pg. Zona Franca, 228 EL GALL I LA GALLINA BAR JUEVES 5 Tel. 93 332 22 12 Mare de Déu de Port, 355 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 93 332 26 78 PERRUQUERIES 934324022 BALLESTERS PERRUQUERS LLAR D’ INFANTS TOMA TAPA UNISEX ELS GEGANTS Mare de Déu de Port, 413 bxs Jardins de la Mediterranea, Jardins de la Mediterrània s/n. local 11. Telf. 93 166 76 23 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 93 296 48 18 ENRIC I PAU QUADRES I MARCS LLAR D’ INFANTS XUMETS Minería, 4-6. 93 332 25 62 ART I DECORACIÓ Energia, 10. 93 431 76 72 Mineria, 17. 93 296 70 03 LA SAL DEL PORT MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ QUEVIURES Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 MACARRO ALIMENTACIÓN RUIZ Ferrocarrils Catalans, 87-89 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 BAR CANITO Telf. 93 332 78 56 Mare de Déu de Port, 305 CARNISSERIA ÀNGEL MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 BAR PADDOCK MUEBLES EL CISNE Passeig de la Zona Franca, Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CHARCUTERIA SANTY 145-149. Telf. 93 331 84 33 Alts Forns, 74. 93 431 01 82 MacMOBLES BAR MAJONIA ZONA FRANCA CONDIS SUPERMERCATS Gran Via de les Corts Pg. Zona Franca, 141 Pg. Zona Franca, 210- 214 Catalanes, 144 interior Telf. 93 432 37 99 Telf. 93 431 84 78

BON PROFIT Mineria, 25 Telf. 93 298 02 16 BAR JAUME c/Foneria, 22. 933315079 BAR FRANKFURT Ctra.del Prat, 42 Barcelona

▶ CA LA MARINA (NOU SOCI)

Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261

▶ CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ

(NOU SOCI) Mineria, 18-20

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Arriben aires nous a la societat catalana.

Davant nostre, s’obre un horitzó fins ara desconegut, on han sorgit propostes polítiques que no deixen indiferent a ningú de nosaltres i que activen el diàleg polític i social.

Tot just fa pocs mesos es van celebrar les eleccions municipals. El resultat d’aquestes ha canviat l’escena política tradicional establerta fins ara. Com tot allò que s’estrena i no és conegut, aquest resultat genera expectativa en els veïns i les veïnes del barri. Han sorgit preguntes que volen respostes amb un interès concret per saber com es traduirà la tasca d’ aquest nou mandat en els projectes que afecten els barris de La Marina.

L’Associació de Comerciants de La Marina (ACLM) també es planteja quines són les repercussions que poden esdevenir-se amb aquest nou horitzó al Consistori. Amb el tarannà que la caracteritza, l’Associació comença el setembre treballant en diferents qüestions que van quedar pendents tot just abans d’iniciar-se les vacances d’estiu.

Entre les qüestions que el barri té pendent i que suposa un projecte vital per a la zona és la construcció de l´ àrea urbanística de La Marina del Prat Vermell. Amb la mirada posada al futur i tot plegat amb la il·lusió

CULTURA 19

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Josep Maria Torres: “Enlloc d'escriure un article, un quadre porta missatges amagats” || Judit Valdés || Redacció Entrar a casa del pintor Josep Maria Torres és com entrar en una cova rupestre a quatre pisos d’alçada; a les parets, sense deixar un forat, enlloc de pintures, els seus quadres, que mostren la seva visió personal sobre el barri, qüestions socials com el treball o, simplement, allò que va trobar prou bonic com per ser plasmat. Darrere de les pintures hi ha el seu missatge social.

Com li va venir l'interès per la pintura artística?

Quan em vaig jubilar. L'artrosi no em permetia treballar; vaig treballar fins als 75. Em quedava temps lliure, i com que en aquells temps no em quedava temps per dedicar-me a activitats col·lectives, i no hi havia gent que es mogués massa, no m'hi he integrat fins que va sortir el moviment 15-M. L'acció social sempre ha estat molt important a la seva vida, però de maneres diferents.

Sí, segons les circumstàncies. Sabia que havia de fer un servei, d'una forma o un altra. I em vaig enganxar a la pintura perquè m'agradava. La primera part de la meva exposició ha estat dedicada a la història del barri i ha estat penjada sis mesos entre la biblioteca, la Casa del Rellotge i l'Ateneu. M'he trobat gent parlant de l'exposició espontàniament pel carrer. És una cosa que m'emociona!

“Vull portar missatges de consciència i reivindicatius” El tema central dels seus quadres ha estat el barri?

Sí, sempre he tingut la idea de fer quadres amb més sentit. No m'inclinaré mai a formes innovadores, perquè si sóc el primer que no entenc el que faig, no ho vull ensenyar públicament. La meva maduresa com a artista ha tendit a portar un missatge. Enlloc d'escriure un article o una entrevista com vosaltres, que s'ha de treure una conclusió, veuràs que qualsevol quadre porta 4 o 5 missatges amagats. Per exemple, l'últim que he acabat, si el veus, és l'home atrapat en el seu lloc de treball, i la reforma laboral el pressiona. I no es queda en això: el fons vermell és la fúria i la solidaritat del món del treball. Al fons, la bandera anarquista està insinuada. I la llum: el visitant si no veu un esclat de llum potser no li donarà importància. Ho he vist amb els del barri. És el procediment que faig servir perquè les meves obres cridin l'atenció.

La idea és que a aquesta hi hagi una inscripció: "Aquesta exposició vol ser un reconeixement a tots els treballadors i treballadores que dia a dia van cremant les seves vides. Ells són els que fan possible el nostre benestar, no pas els que s'omplen les butxaques.

▶ Josep Maria Torres sosté el quadre del que parla en l'entrevista.

Aquesta última exposició, no deixa de ser acció social, com la que pot fer des del moviment 15-M? Sí, vull portar missatges de consciència i reivindicatius. No ens enganyem, la solució a les nostres vides no és l'enriquiment. La nostra riquesa ha de ser col·lectiva, no individual. Hem de ser forts, com a país, amb benestar, no amb calers a la caixa. Jo si tingués calers potser seria un desgraciat. Tinc amistats i em sento feliç.

El que el va atraure del moviment 15-M va ser aquest fet de col·lectiu que lluita per aquests valors?

Sí, et presenten un panorama polític i social diferent.

Vaig fer l'esforç de posar-m'hi en contacte, vaig preguntar quan van acampar a la plaça de Catalunya si a La Marina hi havia algú que es movia. M'identifico molt amb aquesta gent, són gent que es porten bé, amb esperit autèntic, i que no busquen cap lucre, ni càrrecs, ni enganyar a la gent. Per mi és la nova política que s'ha de tirar endavant.

Encara hi està vinculat?

Sí, hi he col·laborat des del primer dia, a l'Ateneu d'Alts Forns. He pintat pancartes, he anat a decorar el local, hi he penjat les exposicions... Aquesta setmana encara no, però la setmana que ve, quan em cridin, aniré per allà una estona.

Creu que el barri l'ha fet més sensible a aquests moviments reivindicatius?

Aquest barri m'ha canviat la mentalitat.

Jo procedia d'una família una mica benestant, em van portar a bons col·legis quan l'ensenyament públic era pura misèria, igual que la sanitat. Vaig créixer en un ambient d'anar directament a tenir ofici. Però vaig

entrar en un seminari, també estava influït per l'ambient religiós. He anat fent un camí que he anat trobant que era el més convenient en el moment determinat. Vaig entrar al seminari i em van destinar aquí. El primer em va començar a canviar la visió de tot: em vaig trobar una baralla al carrer, un home i una dona, estirant-se la roba, fent-se sang...

La gent al voltant, mirant i casi aplaudint.

Jo tenia la idea que venia a repartir el missatge, i en veure el panorama, somiatruites, vaig pensar: ‘Faré que es portin bé'. I una mà misteriosa em tira enrere i em salva la vida, o almenys de fer el ridícul. I em va dir: 'No s'hi posi, que això no té remei'. Des del primer moment va canviar la meva visió de tot: això no és el que m'han estat ensenyant. Et tanquen i et posen les idees que creuen que t'han de posar, no dic que siguin bones o dolentes. Jo no he renunciat al cristianisme: per mi, l'estic aplicant d'una altra manera. Això que tothom faci comunitat i lluiti pels pobres és el que ha dit sempre el cristianisme, no administrar diners. La meva filosofia és molt senzilla: la riquesa és de tots.

Des que va arribar, creu que s'ha fet més barri?

No, al contrari. El sentit de barri s'ha perdut bastant. Segurament ha influït molt que les fàbriques hagin anat marxant. El simple fet de veure les manifestacions de treballadors et conscienciava. I la gent s'ha deixat enganyat en això sobre què anàvem millorant, quan resulta que ha sigut el contrari.

Els desnonaments són part de la trampa que ha creat el sistema capitalista per treure tot el que ha pogut de la gent, sobretot dels

“Aquest barri m'ha canviat la mentalitat”

Judit Valdés

treballadors. La gent s'havia acomodat i de cop i volta tot això ja no hi és, i ha desaparegut la necessitat que hi havia de lluitar per tenir ambulatori, institut, per treure les barraques... Ara és molt difícil. Fins i tot reivindicant el metro, que fa 30 o 35 anys que es demana, amb molt esforç i publicitat es reuneixen 500 persones.

“Jo no he renunciat al cristianisme, l'estic aplicant d'una altra manera” Creu que hi hauria alguna manera perquè es pugui tornar a fer barri, sobretot amb les reivindicacions del metro?

Per fer-ho bé tothom s'hauria de convèncer des del principi. Cada cop la gent està més ofegada per la manca del temps, i és molt més difícil captar gent perquè es reuneixin i es plantegin coses. I les reunions es fan amb força profunditat i encara és més difícil que s'incorpori gent. I si faltava alguna cosa, està la tele, que dóna porqueria anticultural. Casi donen ganes de trencar-la! Ens hem adormit i ara estem on estem, i com a gent senzilla no tenim cap més remei que lluitar per la riquesa col·lectiva. Amb les meves pintures, m'ajunto a les reivindicacions de les 30 hores de treball. ■

20 PUBLICITAT

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat