La Marina - Edició octubre 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

Estrena del nou parc esportiu de La Marina

. C A T Octubre 2019 / Núm. 287

Entrevista:

Marc Serra, regidor del Districte de Sants-Montjuïc

Pàgs.10-11

Reportatge:

La zona industrial de La Marina no millora la qualitat de vida als barris del seu voltant Pàg. 6 ▶ Un skater fa una exhibició a les noves pistes.

Alejandro Flores García

El projecte és un espai de 3.000 metres quadrats que compte amb tres zones diferenciades.

Es va obrir al públic el dissabte 28 de setembre, amb participació veïnal i amb la presencia d'autoritats municipals, entre elles, l'alcaldessa Ada Colau.

ENTREVISTA AL CONSELLER

Josep Joaquim Pérez Calvo: “Volem convèncer la gent de barris com La Marina amb arguments i formes que no són les de l'Estat”

Pàg. 8

ESPORT

Els equips de futbol del barri valoren la seva situació davant l’inici de la temporada Pàg. 17

Pàg. 5

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades

Vergonyosa nova convocatòria electoral

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez i Albert Aguilar Edició i maquetació David Edo Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Que no t’enviïn la propaganda electoral a casa (El cost de l’enviament és de 56,5 milions d’euros i suposa aproximadament el 40% del pressupost de les eleccions. Això sense comptar el cost en paper i plàstic), la campanya #jonovoto, i una iniciativa que recull firmes perquè no es pagui als diputats i senadors fins que no es conformi un govern, són algunes de les reaccions ciutadanes a la vergonyosa nova convocatòria electoral, després del tancament de les negociacions entre Unidas Podemos i el PSOE. I és que no manca raó. Engegar la maquinària per tornar a posar les urnes implica una despesa de prop de 160 milions més.

Al cost en diners, cal afegir el cansament i la desafecció justificada d’una part significativa de l’electorat. La classe política ha estat irresponsable i curta de mirada en no aconseguir pactes que ajudin l’estabilitat i posin en marxa la maquinària de l’estat per donar respostes a moltíssimes necessitats urgents que pateix la ciutadania, que no té el privilegi de la classe política, de

EDITORIAL seguir cobrant i esperant com si no passés res. Hi ha desil·lusió, esgotament i ganes de desconnectar.

Quan respiràvem perquè un bloc progressista aconseguia majoria al parlament frenant l’extrema dreta de Vox, que segons alguns mitjans havia d’entrar amb més força (PP i Ciutadans disposats a pactar amb ells), ens toca afrontar de nou una cita a les urnes. La ironia és que ens l’havien venut com a decisiva i van aconseguir que es convertissin en les més participatives de la història, per acabar amb una altra de nova.

Ara caldrà primer reflexionar i després actuar en conseqüència. En mig de tot plegat, i com un element central de la campanya, a Catalunya ens espera una tardor tibant que posarà a prova la nostra capacitat d’articular-nos com a societat en general i com a comunitat en particular.

Emergència Climàtica, els joves prenen els carrers

Van ser milers i milers de joves, inspirats per la sueca Greta Thumberg - una adolescent que va decidir saltar-se la classe per protestar davant la seu del parlament

reclamant mesures urgents que aturen l’emergència climàtica- que van sortir aquest 27 de setembre als carrers per exigir que els governs actuïn de manera immediata per frenar un escalfament global que els afecta directament a ells... i a totes.

Una manifestació que ha trobat la sensibilitat, que fins ara no passava del discurs, en les joves generacions, preocupades del seu futur i que marca el pas en la línia de la pressió social que caldrà fer per aconseguir mesures concretes que afavoreixen el medi ambient. Així s’ha demostrat en la cimera de l’ONU pel clima. On tot i que es va limitar la presència a països que realment proposaven mesures concretes per avançar no va mancar polèmica per l’absència de potències com EEUU i el feble compromís xinès. Han començat amb el canvi climàtic, però quan els joves miren el futur, a més del canvi climàtic surten temes com les pensions, la bretxa salarial i altres moltes reivindicacions. Que els joves siguin els impulsors i protagonistes de mobilitzacions de les dimensions que hem viscut és una molt bona notícia que ens obre un futur amb esperança.

ÍNDEX DE CONTINGUTS Cròniques Candelianes: Conflicte laboral a Fira de Barcelona Pàg. 3 Visita al far del Port

Pàg. 4

La Marina, model de desigualtat Pàg. 5 Crònica: Skate parc a La Marina

Pàg. 6

Entrevista a Josep Joaquim Pérez Calvo

Pàg. 8

Els nous consellers del Districte

Pàg. 9

Entrevista a Marc Serra, regidor del Districte de Sants-Montjuïc Pàgs. 10-11 Secrets de família

Pàg. 13

Salut

Pàg. 14

Cultura: Trepitjada de Raïm

Pàg. 15

El Port de barcelona / El Consorci Pàg. 16 Esports

Pàg. 17

La Marina del comerç associat

Pàg. 18

La Línia 10 Sud un any després Pàg. 19 L'entrevista: Dra. Carmen Asensio Pàg. 20

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

3

A Game of Thrones

Conflicte laboral entre operaris i Fira de Barcelona || Jesús Martínez Quaranta-set premis Primetime Emy ha guanyat A Game of Thrones (HBO, 2011).

Les quatre primeres temporades de les vuit que té la sèrie ja estan a la videoteca del rei d’Espanya, Felipe VI; les hi va regalar el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, en una recepció, al 2015.

Potser un dels atractius perquè aquestes aventures fantàstiques hagin estat vistes per milions d’espectadors sigui la quantitat de personatges truculents, trepadors i malvats que la protagonitzen. Del reietó psicòpata Joffrey Baratheon a la manipuladora Cersei Lannister. A quin pitjor.

En el conflicte laboral entre Fira de Barcelona («Referent internacional») i el Sindicat de Riggers («Support local strike») és fàcil intuir algun episodi de A Game of Thrones.

Els riggers són els operaris tècnics en el món de l'espectacle. En anglès, rigger significa mecànic i aparellador. Podem dir que posen en ordre el velam de qualsevol concert o actuació que inclogui aparells.

D’un show amb Rihanna (Ocean ‘s 8) a la presentació del nou iPhone en l’Apple Store de Nova York. Els riggers, per aire i per terra, armen i desarmen, com la quadrilla d’obrers que va construir el pont Verrazano-Narrows entre Brooklyn i Staten Island, odissea que va copsar el reporter Gay Talese a The Bridge.

La Fira de Barcelona és, segons la seva pàgina corporativa, «un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, l​​ a Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, que ​​ combina la titularitat pública amb una gestió empresarial autònoma».

Simplificant, Fira seria el peix gran, ja que mou més de dos mil sis-cents milions d’euros per any. I els riggers, el peix petit, 55 xavals amb contractes fixos discontinus de quatre dies, i actualment a l’atur.

«L’11 d’abril de 2017 vam crear el sindicat per protegir-nos, perquè les condicions laborals en què treballàvem cada vegada eren pitjors. Demanàvem allò bàsic: dietes, descansos, poder agafar baixes si quèiem malalts... Bàsic. A més, en realitat treballàvem com a falsos autònoms. Però, per part de l'empresa, no hi ha hagut resposta. Ara estem al carrer, des de l’agost», explica David Pontnou (Barcelona, ​​1980), un noi sanot amb la barba de Hemingway abans d’emblanquir, amb un sentit del deure arrelat en l’educació cívica de les escoles públiques a les que va assistir i amb braços capaços de controlar els motors dels estands d’Huawei, el gegant asiàtic de telefonia mòbil.

El sindicat va néixer amb aquesta idea: «SDR-Sindicat de Riggers és una organització professional d’àmbit estatal que defensa els drets dels tècnics del món de l’espectacle».

«Nosaltres, una plantilla d›unes setanta persones, curràvem per a l’empresa UTE

C

▶ Protesta del sindicat de Riggers a la Plaça Sant Jaume.

CRÒNICA

[unió temporal d’empreses] Rigging, que el 2015 va guanyar la licitació de la Fira de Barcelona per al muntatge i el desmuntatge d’espectacles, del Mobile World Congress a Hostelco», explica David, carregat de paciència per fer arribar la seva veu a qualsevol racó de la ciutat. «Al juliol, aprofitant la celebració del Sónar [festival internacional de música avançada], ens declarem en vaga, i els mitjans es van fer ressò de les nostres demandes. En el fons, no demanem diners, sinó que es garanteixi la subrogació de contractes, mantenir els llocs de treball dels companys.»

Finalment, Fira de Barcelona va trencar amb UTE Rigging i tots es van anar al carrer.

En un comunicat que van pujar al seu web, el 26 de juliol, s’addueixen «raons tècniques»: «Fira de Barcelona ha decidit retirar, per raons tècniques, la licitació del servei de muntatge en altura dels esdeveniments que se celebren en els recintes firals...».

Segons David Pontnou i la resta de treballadors, la veritat és una altra: «En realitat, ja estàvem sentenciats de mort un cop havíem constituït el sindicat, per rebels. Ells no volen que ens organitzem, no volen parlar de millores o reivindicacions. És una espècie de càstig. El missatge

és: “qui es fiqui amb nosaltres s’até a les conseqüències”».

Aquest reporter ha contactat amb Fira de Barcelona. Sense resposta.

Aquest reporter ha contactat amb les tres branques de la Fira, «entitat de naturalesa pública» segons l’article 1 dels seus estatuts, entitat que paguem entre tots: no contesta Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona («Ciutat democràtica»); no contesta el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat («Transparència Catalunya») i sí contesta Cambra de Comerç de Barcelona per dir que no contesta («Doing business»).

Plou sobre mullat.

«No m'estranya que no et contestin.

Fira de Barcelona mai va seure amb els nostres representants sindicals. Per a ells no som treballadors, sinó col·laboradors, subcontractats, igual que ocorre en Glovo amb missatgers que també són falsos autònoms», dedueix David, del Sindicat de Riggers.

Els divendres a les sis de la tarda, a Via Laietana, els riggers es reuneixen amb els riders (repartidors) i les kellys (senyores

de la neteja), una conjunció d’estrelles de la precarietat en la Via Làctia del capitalisme salvatge.

«Barcelona ja s’ha convertit en un parc temàtic, i el que té diners vol més diners.

Nosaltres només volem seguir treballant, ni tan sols demanem pujar de sou. I ells, que guanyen milers de milions, no només ens diuen que no sinó que ens fan fora», liquida David Pontnou, amb quinze anys d’experiència en el sector, entre bigues, bombetes i cables d’acer.

Titular del 14 de desembre passat: «Fira de Barcelona bat rècords i arriba als 210 milions d’euros d’ingressos el 2018».

Per ara els riggers han redactat un manifest que porta per lema: «Per a un futur laboral digne, ¡seguim lluitant!».

Un dels seus punts és «la fi de les neveres». Tètric. Esgarrifós. Ni el guionista i escriptor George R. R. Martin, que ha inspirat A Game of Thrones, hauria ideat tanta maldat: «La nevera és el lloc on t’envien perquè estiguis calladet. I aquí fa molt de fred. És a dir, que als contestataris no els trucaran per treballar mai més».

El fred gèlid que hi ha Més Enllà del Mur. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Veïnes i veïns de La Marina visiten les instal·lacions rehabilitades del far del Port || Yohany Limpias Divendres 6 de setembre al matí, una delegació d’un centenar de veïnes i veïns en representació d’entitats i institucions dels barris de La Marina, i a iniciativa del també veí Josep Maria Pérez, han estat convidats pel Port de Barcelona a visitar les instal·lacions rehabilitades del far que havia servit com a casa del faroner, i ara per exposar un aplec de les transformacions que ha patit l’edifici. Amb aquest senzill acte, els veïns reivindiquen que l’espai forma part de la seva història, malgrat no existir-hi a hores d’ara cap activitat que els hi vinculi.

Els hi ha rebut la Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, que ha posat en valor el “testimoni dels veïns i veïnes d’un passat i un paisatge que van haver de sacrificar per tal de cedir-lo al Port, que ha generat molta riquesa per a la ciutat”. L’activitat d’avui, ha dit Conesa, “pot ser compartida (repetida) i el repte és mirar cap al futur sense perdre la memòria del passat. Hem de tenir aquests llaços de col·laboració i fer possible que el vincle no es perdi malgrat que l’espai s’hagi transformat”.

Al torn de paraules dels veïns, el Josep María Pérez ha ressaltat l’element identitari que representa “la Farola” pel veïnat, i li ha dedicat un poema a la verge Marinera, patrona de Cases Barates. L’Adolf Romagosa, extreballador del Port, ha recordat que de tres anys ençà hom ha recuperat la Processó de la Mare de Déu del Carme en barca, i el Julio Baños, cronista i testimoni viu de l’època, ha remarcat la significació que ha tingut aquesta zona pel veïnat: “Els meus records són dels camps, els pescadors i la diversió de la canalla i les famílies en la platja més propera que llavors teníem, i l’escassetat i solidaritat en què vivíem”.

Durant la visita a les instal·lacions, molts veïns han reviscut moments emotius bo i recuperant records d’infantesa.

“Amb 12 anys, ens banyàvem a la platja i després anaven al llac a treure’ns la sal”, diu el Pedro Garcia, veí del Polvorí. “Amb la meva família teníem un hort i anàvem entre nenes a la platja, també recordo un merendero, eren anys que amb poca cosa ens ho passàvem molt bé”, segueix la Maria Rosa.

I també la Rosa Oller: “vaig néixer a Sants i La Marina mai m’ha estat un lloc llunyà per mi, ja que la meva família també hi tenia terres”. “Aquí venia jo de petit, dels 6 als 10 anys, durant els 3 mesos de vacances d’estiu, amb el meu pare, que era pescador. Estic emocionat perquè em porta molts records, fins i tot tenia una novia”, recorda el Diego Garcia, i li fa costat el Paco: tots dos s’emocionen en parlar-ne.

També van arribar-hi veïns que ja no viuen a La Marina però que hi mantenen contacte, és el cas de l’Antonio Pérez, de 74 anys i nascut a Casantúnez: “Ens reu-

▶ La representació veïnal i institucional que va visitar el far del Port. A dalt a la dreta, foto d'arxiu del far als anys 60.

nim periòdicament amb els amics del barri i ens hem apuntat perquè per nosaltres són records inesborrables. I a l’Estrella Bron, veïna de 81 anys i que encara viu on va néixer, la trobem asseguda en un banc després d’haver fet la visita. Quan li pregunto què li sembla la iniciativa, respon: “Jo vaig néixer aquí i vivia molt millor abans, això de la recuperació em sembla molt bé però francament ho trobo difícil, haureu de treballar molt, però tant de bo ho aconseguiu”.

L’altra cara de la visita són els joves que desconeixien aquest tros d’història: “Tot el que estic sentint és nou, no sabia que els veïns havien tingut una platja i em sembla molt important que no s’oblidi”, deien la Georgina Anglès i en Samuel Ramos, tots dos joves que també han fet la visita.

Representació veïnal i institucional

Entre el centenar de persones convidades a participar-hi, el regidor del Districte, Marc Serra ha reconegut “la

bona feina que es pot arribar a fer quan es treballa en col·laboració entre institucions i veïnat”. Des de l’Ajuntament, ha dit, “volem donar continuïtat en aquesta tasca amb l’objectiu de reparar una mica el deute històric que la ciutat té amb els barris de La Marina. No obstant això, hem de tenir en compte les restriccions i limitacions pròpies de l’espai en ser una zona d’alta seguretat i d’elements inflamables, on a més hi ha la duana”. “Per tant no ens podem imaginar un espai obert permanentment al barri però sí que es podria obrir de forma puntual i de manera organitzada i coordinada”, ha assegurat l’autoritat.

Aquesta serà una de les apostes de continuació del Pla de barris. Una vegada rehabilitat l’espai, hom vol posar les bases per coordinar-lo amb el veïnat als àmbits educatiu i cultural, ha declarat la Xitlali Hernández, Cap del Pla de Barris de La Marina.

Una altra política, l’arquitecte Maria Buhigas, regidora d’Esquerra a l’Ajunta-

▶ La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa i Josep Maria Pérez, veí que va impulsar la visita.

Josep Vicens

Rafel Vidal

ment, s´hi referia així: “Per la majoria de la ciutat encara hi ha molts espais desconeguts al Port i es poden trobar mecanismes per fer-lo més permeable. Per mi és una gran oportunitat, i he vist un veïnat i associacions molt compromeses i participatives”. I el Sergi Sarri, del Partit Demòcrata, plantejava: “És una oportunitat per reflexionar sobre quin barri volem, cap on volem anar i treballar per fer-ho possible. És un camí llarg perquè hi ha molts actors i administracions, i s’han d’intentar unir molts interessos, però si tots tenim clar que volem que els veïns de La Marina, tard o d’hora, arribin caminant des del passeig de la Zona Franca al Far del Llobregat i puguin veure el mar, crec que farem un gran pas endavant”.

La representació veïnal va aplegar entitats i associacions diverses. Fernando Abat, president de Sant Cristòfol, ressaltava la importància de l’acte i que “es faci amb participació ciutadana”. També l’Abdó Florencio, de Plus Ultra: “És un bon espai i està ben rehabilitat, seria molt bo que els infants i adolescents del barri poguessin visitar-lo i conèixer un tros de la nostra història”. En la mateixa línia es referia la Rosalia Fernández, de Can Clos, i el Pedro Garcia, de El Polvorí.

Altres entitats que també han participat de l’acte són l’Associació de Comerciants de La Marina, la Coordinadora de Veïns i de Comerciantes, el Centre Cultural Estrelles Altes, els Artistes de La Marina, Folk Montjuïc, Òmnium Cultural, l’ANC, entre moltes altres. A l’acte també van participar els consellers de barri Ancor Mesa i Jaume Gaixes, en representació dels Comuns, i Lourdes Vidrier i Josep Pérez, d’Esquerra Republicana, a més de Sergi Diette, delegat de zona en representació de l’empresa Aigües de Barcelona. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

5

La Marina, model de la desigualtat a la ciutat

Malgrat ser motor econòmic, la zona industrial no millora la qualitat de vida als barris del seu voltant || Victor Recacha El polígon industrial de la Zona Franca i el veí barri de La Marina exemplifiquen el contrast entre la generació de riquesa al primer i la pèrdua de qualitat de vida al segon, un efecte combinat que es reprodueix a tants altres sectors econòmics i espais veïnals a la ciutat.

D’un temps ençà, La Marina i la seva rodalia han rebut una sèrie d’inversions que han permès desenvolupar l’activitat industrial de l’entorn. En són exemples el Port de Barcelona —amb el qual Can Tunis va dir adéu al mar—, la Fira de Barcelona —concretament, el recinte de Fira Gran Via—, les grans empreses situades a l'entorn dels polígons industrials de la Zona Franca, o el mateix Consorci (CZFB).

La Marina és un dels pols de creixement de la ciutat, com a espai urbà —ho corrobora la construcció del nou barri de La Marina del Prat Vermell— i com a sector econòmic. No obstant això, aquesta realitat de progrés econòmic no ha aconseguit esvair la percepció veïnal que encara existeix una bretxa entre la riquesa generada i la millora de la qualitat de vida i la inversió social al territori.

Certament, alguns dels indicadors presenten La Marina com una de les majors complexitats socials de tota Barcelona.

Per exemple, la renda familiar per càpita és de les més baixes de la ciutat. Altres dades preocupants són les de l’atur, l’accés a l’habitatge o la dimensió del fenomen de l’embaràs adolescent, més estès a La Marina del Prat Vermell que a la majoria de barris de Barcelona, segons dades recopilades pel Pla de Barris.

Les dades divulgades per l’entitat Mans a les Mans, que treballa amb la infància, alerten que menys d’un 12% dels alumnes de La Marina continua estudiant més enllà de l’ESO. Els professionals de la salut pública també han identificat els trastorns mentals i l’obesitat com un dels majors reptes sanitaris a La Marina. La taula reproduïda suara mostra un resum d’alguns dels indicadors, considerant la mitjana dels barris de la ciutat de Barcelona com a terme de comparació: Proporció de titulats superiors, incloent CFGS

Atur

Font: Departament d'estadístiques - Ajuntament de Barcelona

presència als nostres barris de motors de riquesa de tanta envergadura.

La següent taula mostra algunes de les entitats econòmiques i grans empreses que operen als voltants de La Marina, i el respectiu impacte econòmic estimat. En tot cas, es tracta d’una ‘pluja de milions’ que no acaba d’arribar a l’economia domèstica de les famílies dels barris.

Victor Recacha / La Marina

criteri molt usat és que les decisions del present no poden comprometre els beneficis de les generacions futures”, apunta l’economista. Segons la llei de Hartwick, raona, “no és necessari que els recursos explotats es mantinguin a un cert nivell baix, sinó que es poden explotar sempre i quan els beneficis que s’obtinguin s’inverteixin en compensar a les generacions

Impacte econòmic induït o valor agregat brut (VAB) anual

Àrea d’operacions

Percentatge sobre el PIB barceloní

Font

Port de Barcelona Litoral de La Marina del Prat Vermell

9.260 milions d’euros

11%

Autoritat Portuària de Barcelona (2017)

Fira de Barcelona Frontera entre La Marina i L’Hospitalet

(entre d’altres)

2.624 milions d’euros

3,2%

Esade

Diverses empreses Zona Franca, Zona d’activitats logístiques, 5.000 milions d’euros aeroport i pol econòmic hospitalenc agrupat (2.811 en total)

6,2%

La Vanguardia

a l'entorn de la Plaça Europa i Fira Gran Via Victor Recacha / La Marina

A aquestes dades, cal afegir les del Consorci. El CZFB preveu un import net en la seva xifra de negocis de 49,1 milions d’euros per a enguany, amb una inversió de 33,4 milions.

D’acord amb l'Anna Villagrasa, economista i consultora de projectes urbans, podem considerar el sector econòmic i l'espai veïnal amb criteris de sostenibilitat mediambiental, “ja que en tots dos casos, els beneficis són per a tothom però els costos només per alguns”, com som els habiRenda de la població en comparació a la mitja barcelonina

Immobles dedicats a habitatge

futures”. Anna Villagrasa cita Noruega com a exemple de com els beneficis de l’explotació de reserves de petroli s'inverteixen en educació i recerca d’energies alternatives.

“En el cas de Barcelona, penso que s’hauria de fer alguna política orientada a compensar els habitants de la Zona Franca”, argumenta, “com ara activitats per gaudir del barri i millores de transport” per arribar fins a la platja, entre més. Així, els beneficis obtinguts gràcies a infra-

Preu mitjà de Habitatge Turismes antics l’habitatge de antic (construït (més de 10 lloguer abans de 1980) anys)

La Marina 15% 8,3% 69,3% 54,5% de Port

10,58 € 60,1% 2 per m i mes

61,9%

La Marina del 6% 12,7% 40% 14% Prat Vermell

5,87 € per m2 i mes

42,4%

28,4%

Font: Departament d'estadístiques - Ajuntament de Barcelona

Algunes dades són demolidores —com ara la xifra de titulats superiors, que a La Marina no arriba ni a la meitat de la mitjana barcelonina— i contrasten amb la

dir, pagaments directes als veïns, ja que aquests incentius podrien induir canvis demogràfics que alteressin els indicadors socioeconòmics.

Des de la Coordinadora de Veïns i Comerciants, aposten per difondre arreu dels barris de La Marina la prosperitat econòmica que s’hi genera a través de l’ocupació. “Totes les grans empreses que estan al nostre territori”, incloent-hi el Port de Barcelona i la Fira, “han de tenir treballadors que, en bona part, siguin del territori”, defensa Abdó Florencio, president de l’entitat.

A més de suposar una redistribució econòmica orientada als barris, la creació de llocs de feina locals podria ajudar a solucionar un dels problemes socials crònics a La Marina com és l’elevada taxa d’atur.

D’altra banda, segons Florencio, aquesta mesura alleugeriria les “molèsties” causades als veïns i els efectes negatius d'unes activitats econòmiques a d'altres. És el cas del trànsit: en ser un “lloc de pas”, el comerç de La Marina “queda tocat” perquè els vehicles i les persones que hi venen per

tants presents i futurs dels nostres barris.

A l’hora d’esbrinar si és possible mantenir el mateix nivell de consum o explotació dels recursos al llarg del temps, “un

estructures com el Port o la Fira es quedarien majoritàriament al barri, opina.

En canvi, Villagrasa es mostra reticent a “donar compensacions en metàl·lic”, és a

motius econòmics “passen de llarg”, sense tenir una repercussió en l’economia del territori.

En aquest sentit, per al president de la Coordinadora és important que les empreses facin despesa en el comerç de proximitat “per donar vida a les botigues del barri”. Finalment, reclama que aquestes grans institucions i empreses radicades als barris impulsin cursos entre la gent per a dinamitzar l’economia i benestar dels veïns a través de l’activitat educativa i formativa.

L’Ajuntament comparteix la visió que els agents econòmics a La Marina s'han d'implicar a la inserció sociolaboral dels veïns. De fet, el regidor Marc Serra va assegurar en una entrevista a La Marina que ja s’estan “fent passes” en aquest sentit a través de Barcelona Activa i el Pla de desenvolupament econòmic en sintonia amb els comerciants locals.

La recent visita per part dels veïns de La Marina al far del Port o les veus que apunten a una nova apertura al mar gràcies a l’obsolescència de certes terminals portuàries són més indicis d’un naixent interès en no donar l’esquena als veïns de La Marina. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

6

crònica

La Marina estrena un parc de patinatge de 3.000 m2 El projecte busca oferir alternatives d’oci als més joves || Albert Aguilar / Y.L. La mirada divertida de veïns grans, els joves amb cara de suor i entreteniment, els més petits d’allò més entusiasmats, i molts veïns i veïnes de edats i interessos diversos es van trobar a l’obertura al públic del nou Parc Esportiu Urbà La Marina -així es diu formalment el nou espai- el dissabte 28 de setembre a la plaça del Moviment Obrer, al costat de la Fira.

Va ser un matí per conèixer les noves tendències juvenils, ja que per molts era el seu primer contacte amb a aquest esport, fins ara alternatiu, però que ben aviat farà el seu debut al programa oficial als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 (l'skateboarding). Tallers i demostracions de skater (amb monopatí), biker (amb bici) i rollers (amb patins en línia) es van alternar durant tot el matí, juntament amb la detallada explicació que oferia el gabinet d’arquitectes Straddle3, especialitzat en parcs esportius, que l’ha dissenyat i construït amb participació veïnal. I tota aquesta oferta a l'abast de joves, veïns i entitats del barri: Una actuació de dansa urbana (Shuffle) a càrrec de nois i noies de Bàscula, el concert de rap dels artistes Lex, Erfus, PocoTacto i Suñé, i un pica-pica de l’Associació Guineocatalana per posar la cirereta a l’acte. Tot plegat amb l’animació del Dj J. López i la presentació a càrrec de les periodistes d’aquesta casa (La Marina), Yohany Limpias i Andrea Bello.

Oferir un espai de qualitat per a la pràctica d’esports urbans als infants, joves i famílies del barri, que esdevingui un lloc de trobada i connecti el barri amb la ciutat, són alguns dels objectius del projecte en què coincidien les expectatives de molts veïns consultats per La Marina.

L’Elena García, de l’Associació de Comerciants ho valorava així: “Em sembla magnífic. Tot i que caldrà vigilar el civisme, l’hem de cuidar”. La Rosa Navarro, una altra veïna, de 65 anys, deia: “Els joves del barri no tenen gaire espais i ho trobo una aposta molt interessant. Ara toca pensar també en els adults i grans, necessitem el gimnàs i la piscina”.

S’hi afegia en Diego Garcia, president de l’Associació Amics de La Marina: “Em sembla molt bé, sobretot per la canalla, tot i que trobo a faltar un lavabo ni que sigui portàtil. S’hauria de preveure-hi, perquè si després crides l’atenció a algú et dirà, i què fem? I tindran raó”. La Maria Dolores, una altre veïna, de 79 anys, ho ponderava per aquesta raó particular: “La meva neta vindrà a viure a prop d’aquí i estic contenta perquè la zona està quedant molt bonica”. I en Jose Antonio, de 53 anys, hi coincidia: feia falta perquè tot i que només era ciment ja el feien servir els patinadors.

▶ Un biker fent una exhibició a les noves pistes.

Entre els més joves, les sensacions també eren positives. En Felipe Artegada, skateater de 25 anys, s'hi referia així: “És una molt bona iniciativa, sobretot en aquesta zona, que quedava una mica perduda i això li ha tornat vida". "Tant de bo se n’impulsin més en diversos barris de l’àrea metropolitana, perquè si no ens

C CRÒNICA

hi concentrarem molta gent”, expressava l’Alex Márquez, de 38 anys.

D’altres opinions en la mateixa línia eren les de Tony Pérez, membre de l’associació La Marina Patina: “Això era un plaça buida i em sembla que ara els joves la podran aprofitar més perquè l’espai convida a practicar esport. Fa cinc anys que existim com entitat i el nostre objectiu és continuar creixent i dinamitzant el barri”.

A la inauguració també s’hi ha afegit una entitat de ciutat, el Club esportiu Longboard. Alfred Cano en forma part i expressava la seva opinió: “És una oportunitat brutal, els que ja practiquem podem millorar i podem convidar gent que encara no l’ha tastat perquè s’hi animi. Fer es-

port al carrer sempre és mes saludable que jugar a la PlayStation. Com a Club, la nostra il·lusió és tenir més presència a La Marina, i volem formar a professors perquè siguin ells qui ensenyin a més persones”.

Tot i que la majoria d’impressions eren bones, també hi ha hagut veus crítiques.

Adrián Castilla, un altre skater, veí de Cerdanyola del Vallès i que va venir expressament a l'acte, no n'estava gaire satisfet i hi observava alguns defectes: al seu parer, “el terra no és bo per lliscar, i si caus hi ha moltes possibilitats de cremar-te; les zones es fan nosa entre elles i a més a més hi ha una font d’aigua que el vent pot fer que l’aigua arribi a la zona de patinatge i això és molt perillós. Encara estem lluny de parcs realment adaptats a l’esport com els té França, per exemple”.

La representació institucional

A l’acte d’obertura del nou parc van participar autoritats municipals com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui va destacar “El deute de la ciutat amb el barri” i “Sobretot un model d’urbanisme amb participació veïnal que s’ha de mantenir. És fruit d’un Pla de barri pensat com a política estructural de la ciutat i no només d’un govern”. El Regidor del Districte de Sants Montjuïc, Marc Serra hi afegia: l’espai només en obrir-se s’ha omplert de vida i oferirà una alternativa d’oci saludable als joves”.

També hi era la presidenta del Consell del Districte, Neus Munté “És un espai molt útil pel barri perquè genera cohesió social i facilita que la gent més jove s’interrelacioni”. Maria Bohigas, regidora d’Esquerra, hi afegia: “des que es va fer la Fira, l’espai havia quedat una mica buit i ara atraurà no només gent del barri sinó de la resta de la ciutat. Qualsevol espai que es pugui compartir és positiu”.

Alejandro Flores García

A l’acte també van participar els consellers Albert Deusedes (PSC), David labrador (Ciudadanos), Ancor Mesa, Esther Pérez (BEC) i Lourdes Vidrier (ERC).

L’espai

El projecte és un espai de 3.000 metres quadrats que compte amb tres zones diferenciades: un àrea d’ús intensiu de 2.000 metres quadrats amb la part més activa del parc de patinatge; una altra d'espirals convertides en piscines patinables o bols; i finalment una zona d’iniciació, lliure d’obstacles, situada a la part inferior de l’espai.

Una pèrgola garanteix l’ombra durant el dia i disposa d’il·luminació per a les hores foscanes, vertebrant les zones de pràctica avançada, d’iniciació i de relax. Segons fonts de l’Ajuntament, el parc estarà sempre il·luminat, amb més o menys intensitat en funció de l’hora i també estarà envoltat de noves àrees enjardinades. Els parterres s’han fet amb peces de formigó que fan la funció de bancs i límits de la zona verda. La construcció del nou parc de patinatge va començar el març passat i ha acabat aquest estiu, amb una inversió total de 924.000 euros (IVA inclòs).

Una iniciativa veïnal.

Un grup de socis de Ateneu Popular de l’Engranatge van dur a terme una recollida de signatures l’any 2017 per a mobilitzar la construcció d’un skateparc. La iniciativa va tenir èxit i va acabar entrant en el Pla de Barris d’aquell mateix any. Al procés, han participat diverses entitats entre les quals l’Associació La Marina Patina, els instituts Domènech i Muntaner i Montjuïc, La Fundació Mans a les mans i l’espai Jove la Bàscula, l’equip d’educadors de carrers de La Marina i veïns i veïnes a títol personal, d’entre altres. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

"Quien a hierro mata"(2018)

E

Insuportable el soroll dels veïns que fan festa per les nits i es pensen que viuen sols a la ciutat. Zona Barri Plus Ultra Elena Garcia 01/08/19

Reflexions de l’1 d'octubre Antoni Ayala

Relaciones de mujeres

l film tracta d'aquestes generacions perdudes, arrasades i que encara continuen curant una ferida molt profunda”.

Paco Plaza és el director. Agradable sorpresa la d'aquest contundent i original thriller amb una part final espectacular i no apta per a cors febles.

El director de "REC, especialista del gènere de terror, se'ns passa al thriller d'acció urbà i social i ens causa, almenys a mi, molt més horror i tensió que en les especialitzades en aquest gènere.

Després d'una mitja hora de presentació, descripció i situació de personatges i el seu entorn, en un poble de la costa gallega, on viu Mario (un excel·lent i ple de matisos Luis Tosar), un home exemplar al qual en la residència d'ancians en la qual treballa com a infermer tots li aprecien. Quan el narco més conegut de la zona, Antonio Padín, acabat de sortir de la presó, ingressa en la residència, Mario tracta que Antonio se senti com a casa.

Ara, els dos fills de Padín, Kike i Toño, estan al comandament del negoci familiar. Tots esperen que els ajudi en una situació difícil enfront d'uns altres narcos colombians i xinesos però Mario té altres plans. I al temps està pendent del naixement del seu primer fill.

L'elaborat, contundent i ferri guió ens porta per molts dels llocs comuns del gènere i no desentona en absolut. “Quien a Hierro mata a Hierro muere” agafa l'exemple de l'antiheroi de Peckinpah. I ho fa amb aquesta idea de la tranquil·litat convivint amb esclats de violència, el lirisme en un comiat o en una cançó (fins i tot si és de Julio Iglesias) i un final dur com l'acer, tan violent i irrespirable com tibant i inesperat. ■

S

iempre me he preguntado cómo nos las arreglaríamos las mujeres sin las mujeres. Y no lo digo pensando en el largo camino que nos queda por recorrer en cuanto a lucha feminista, sino en el vínculo especial que se crea entre nosotras, sin apenas darnos cuenta, y que nos une con lazos invisibles que van más allá de lo sanguíneo.

Sin ir más lejos, yo, que soy una lectora empedernida, la mayor parte del tiempo elijo libros escritos por mujeres. Espero que los hombres no me malinterpreten, pero estoy convencida de que nuestra psicología es más compleja, y eso nos lleva a profundizar en temas sobre los que tal vez ellos pasan más «de puntillas». Basándome en mi opinión y experiencia —ya sé que hay excepciones— me atrevería a afirmar que existe una especie de hermandad entre mujeres, sea cual sea su origen y cultura. Cuando leí Sueños en el umbral, de Fátima Mernissi, me sorprendió la similitud de algunas escenas descritas sobre mujeres bordando en un patio de Fez, mientras una de las presentes explicaba cuentos de Las mil y una noches, con las que mi propia madre me ha contado en más de una ocasión, recordando su adolescencia en un humilde pueblo andaluz, en las que un nutrido grupo de muchachas se reunía a tejer las sábanas y los manteles de su futuro ajuar, al tiempo que una de ellas les leía en voz alta alguna novela de amor. Creo que en el fondo, las mujeres siempre se las han arreglado para disponer si no de Una habitación propia individual, como reivindicaba Virginia Woolf, sí al menos una compartida con otras mujeres dispuestas a alegrar sus vidas. ■

No només els animals fan les seves necessitats al carrer.

A la porta del garatge a Mare de Déu del Port, 307 es troben pixats tots els dies.

Neus Borrell 01/07/19

Manca de manteniment als Jardins del carrer Ulldecona. "Sembla una selva i és un niu de rates".

Carmen. Veina Eduard Aunós 01/08/19

7

En el segon aniversari de l’1 d’octubre en venen al cap dues reflexions sobre aquells fets. En primer lloc, veure un poble mobilitzat sense por, defensant la democràcia i la llibertat, a través d’un vot dipositat en una urna. Vàrem ser un exemple de dignitat i civisme tenint en compte la barbàrie dels que mai han respectat la diversitat dels pobles que habiten la península Ibèrica.

Concretament en el nostre barri la participació fou elevada. A pesar del dia plujós, les cues en tots els col·legis eren espectaculars. Vull tenir un record molt especial per totes aquelles persones que van ocupar els col·legis la nit abans, les vivències durant la nit i tot el dia de la votació no se m’oblidaran mai.

En segon lloc, la repressió exercida pel govern espanyol i els partits del 155 no tenia ni té cap mena de justificació.

Els pobles demòcrates i civilitzats respecten la democràcia, perquè la democràcia està per sobre de les lleis.

Tenim amics i amigues a les presons i a l’exili, però el nostre anhel de llibertat no ha desaparegut, volem que se’ns escolti ja que hem votat, que això no és cap delicte, i des d’aquest barri obrer i lluitador antifranquista, és el meu desig que els amics de comissions obreres i UGT fossin els primers a convocar una vaga general indefinida, per defensar la nostra llibertat, i el retorn dels presos i exiliats amb les seves famílies. ■

Poc manteniment als contenidors d'escombraries.

Quan els aixequen surten paneroles per tot arreu.

Elena Garcia 01/08/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

8

l'entrevista al conseller de barri

“La independència és la millor eina per aconseguir igualtat d’oportunitats a barris de classe de treballadora” Alejandro Flores García

|| Yohany Limpias Ayala Parlem de la seva trajectòria de vida, d’on ve?

Vinc d’una família molt humil, d’avis treballadors i d’uns pares immigrants d’un poblet de Murcia, vinguts l’any 1952.

Treballaven, ell de majordom i ella, de cuinera. Vam viure un parell d’anys a La Trinitat i després a Sarrià. Als 22 anys em vaig casar per primera vegada, i vaig marxar a viure a Sagrada Família. Vaig tenir els fills als tres o quatre anys de casat, relativament jove, de fet ja tinc una néta.

Com és que ingressa al món de la política?

A la meva família no hi havia militància, però sí es respirava certa resistència en aquells anys del franquisme, també la por i el neguit de gent que havia viscut en l'àrea republicana i havia acabat perdent.

La meva primera activitat política la vaig tenir aquí, a Barcelona, amb 17 anys, arran de la primera parella amb qui vaig viure, ja que era membre de la Assemblea Nacional Popular Galega. D’aquí em va quedar el mot de Pepiño, tot i no ser gallec.

I de l’Assemblea Galega a Esquerra, què va passar?

Arribo a Esquerra a principis de l’any 2000, com a decisió voluntària, buscada i desitjada. I després d’anys de criança dels meus fills, d’un període d’estabilitat professional, laboral i també familiar.

Què li motiva a fer aquest pas?

Em preocupa la precarietat que vivim i les respostes que puguem donar com a societat, això em motiva a participar de l’activitat política. A Esquerra em sento a gust, dins de les discrepàncies que puguem tenir amb alguns companys, però que en definitiva ens enriqueixen a tots plegats.

Com a Conseller portaveu d’esquerra al Districte, quina mirada té dels seus barris?

Sants m’encanta com a barri, la seva història, la seva realitat, és molt popular i té molta activitat social. És un bon reflex del que volem que sigui tota la ciutat a nivell de participació i de vida popular. Els barris de La Marina són dels pocs, dels 73 que té la ciutat, que han quedat mig abandonats de la mà de Déu. Cal posar en valor el que indica el seu nom, La Marina: mar, port, muntanya...són riqueses per explotar i que haurien de beneficiar els seus veïns.

La Marina és un barri poc seduït per l’independentisme. Quin repte suposa això per Esquerra al Districte?

El repte del partit afecta a La Marina i a tots els barris del país. Volem transmetre la nostra idea d’independència, que entenem com a eina per aconseguir els principis republicans d’un repartiment de la riquesa més igualitari, l’aprofundiment en les llibertats i en la igualtat d’oportunitats per a tothom. Aquest és l’objectiu final. També hi ha qui creu que l’eina per

Josep Joaquim (Pepe) Pérez Calvo.

De petit em deien Pepito, i ara tothom em coneix com Pepe.

Tinc 59 anys, visc en parella i tinc dos fills, en Iago i la Celia.

Professió? Advocat procurador de tribunals.

Religió? Cap ni una.

“Volem convèncer la gent de barris com La Marina amb arguments i formes que no són les de l'Estat” arribar a això és una altra, ho respecto, però nosaltres reivindiquem la capacitat que com a poble tenim per decidir el nostre futur.

Com li arriba aquest discurs a gent que s’ha sentit exclosa del país que dibuixeu pel fet de no compartir l’anhel d’independència?

La veritat és que això no em preocupa gaire. Puc parlar amb tothom, amb qualsevol veí o veïna d’igualtat, de solidaritat, de repartiment de la riquesa. Treballem per aconseguir la igualtat d’oportunitats i això és el fonamental, i segurament el compartim amb molts veïns, sobretot a barris de treballadors

Insisteixo, pot haver gent que, tot i compartir el desig d’igualtat d’oportunitats, no comparteix les tesis independentistes. Què els hi diu?

Jo els proposo la independència perquè ens permetrà decidir: ara no ho podem fer perquè estem sotmesos a l'estructura jurídica d’un estat que ens limita a l’hora d’actuar i a l’hora de dotar-nos de recursos. Fer que els trens millorin, fer habitatges assequibles, i tenir uns salaris dignes i d’acord amb les feines que es fan... són coses que no podrem aconseguir de cap altre manera que independitzant-nos. Ara les estructures de Madrid són les que decideixen, per això cal apostar per aquesta via.

Espanya ens roba?

No ens roba, s’ho queden directament, digues-ho com vulguis. Però si mirem els números, hi ha un dèficit pressupostari històric. Fa poc va sortir el tema de rodalies de Renfe, havien de gastar prop de 240.000 milions i havien gastat només 24 mil: la desena part. Això és el que provoca les diferencies socials.

Però justament és Esquerra la que ara diu que s’ha d’anar més a poc a poc. En dieu eixamplar la base. Què és això? expliqui-ho.

Es tracta de convèncer la gent, no de seguir l’estratègia que té l’estat amb nosaltres de vèncer-nos a pals. El que està clar és que el camí de la independència que reivindica la societat catalana té espai per recórrer, hem d’entrar a llocs com La Marina, on no tenim tanta presència. És el que volem fer també a Poble Sec i a altres barris com Sants, La Bordeta... perquè segur que hi ha gent que vol sentir arguments i hem d’utilitzar unes formes que els convencin.

Una de les coses que s’ha estat reclamant històricament, sobre tot des dels barris de la ciutat, és la necessitat d’escollir els consellers de Districte i del barri de manera directe. Quina posició en té?

Som un partit amb una vessant municipalista molt important i just aquesta reivindicació de poder escollir de manera directa és el posicionament del partit, la representativitat directa és una cosa essencial. Aquí es podria donar però tal com està estructurada la llei és impossible.

Tot i així, s’ha de tendir a descentralitzar l’Ajuntament i dotar de poder els Districtes. Com a mínim, a Esquerra Republicana els representants del cada Districte els tria la militància.

Veiem els líders dels partits incapaços de parlar. Com és la relació entre vosaltres, els consellers com a representants més propers? És clar que cada persona és un món i té la seva forma de portar les coses..

Però té més a veure amb la ideologia política o amb el tarannà de la persona?

Amb totes dues coses. Evidentment, a mi no em resulta agradable gent que està maltractant o menystenint l'Oriol Junqueras, però això no passa a nivell local. Som persones que treballem en determinat espai polític i compartint o no algunes idees, no perdem la cordialitat, el bon tracte i l’educació. S’ha d’intentar convèncer i el tracte personal no té perquè veure’s afectat. Jo no crec que és doni tampoc a dalt de tot.

En tot cas és una sensació, et pots trobar diputats que es diuen de tot i després es troben i fan un cafè. És d’allò més normal.

Amb la sentència dels presos polítics ve una conjuntura complicada.

Teniu agenda pròpia al Districte?

Evidentment, ja participem cada dilluns a la plaça de Sants, on es reuneix un grup de gent molt variada, des de fa gairebé dos anys per demanar la llibertat dels presos polítics. Hi seguirem participant. Així com també participarem de la majoria de les decisions que prenguin les entitats i els partits.

Per acabar, què li diu al militant independentista que ara mateix es troba una mica desanimat o desorientat?

El que li dic a molts companys: paciència!

No estava dit que fos fàcil, hem emprès una tasca de gegants ja fa temps, i hi ha moments que sembla que va molt bé, i altres moments que no va tant bé. Però és un repte enorme el que hem assumit.

I sobretot que no canviï ni abandoni els seus principis. No tinc una data per dir-li que aquell dia serem independents, però compte! Perquè segurament aquell dia vindrà molta més feina, li torno a repetir que la independència és només una eina, l’objectiu són altres coses. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

9

Qui són els nous consellers del districte Sants Montjuïc? || Andrea Bello A l’anterior número de La Marina us vam presentar algunes dades sobre els nous membres de govern de l’Ajuntament, un article fet per la FAVB. Ara, nosaltres hem volgut fer el mateix amb els consellers del districte de Sants Montjuïc, i així donar l’oportunitat als veïns i veïnes de saber una mica més sobre les persones que prenen les decisions que afecten els barris.

Per fer-ho hem repartit una enquesta als 19 consellers i conselleres amb preguntes sobre diferents àmbits com ara estudis, habitatge o família. Alguns d’ells no han contestat l’enquesta dins del període establert per tant no han estat inclosos. Aquí teniu els resultats:

El perfil del consell de districte

En aquesta legislatura la paritat està assolida, el nombre de dones que ocupen el seu lloc al Consell (10) supera només per un el d’homes (9). Pel que fa a les edats la majoria es troben concentrades entre la franja dels 40 als 60 anys, sorprèn però la joventut de la benjamina de la casa, Ling Ling Masferrer, del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya amb només 24 anys.

La més experimentada és Àngels Boix del PSC, amb 63 anys.

El nivell d’estudis és prou elevat: 11 dels 16 consellers enquestats han cursat un grau universitari en camps que van de la literatura a la comunicació audiovisual o treballs socials, entre més. La resta, la majoria han fet cursos de formació professional i tots han conclòs els estudis bàsics.

Els idiomes que parlen els consellers i conselleres a banda de català i castellà, són l’anglès i el francès, als qual la Marina Berruezo de BCN en Comú, l’Albert Dausedes del PSC, així com per el Josep Pèrez, d’ERC, hi afegeixen l'italià.

La “feina de conseller” i el món laboral Ser conseller o consellera no es pot considerar una feina convencional, ja que molts compaginen la dedicació amb altres afers amb la representació política als barris del districte.

En el cas de Sants Montjuïc, 12 dels enquestats tenen una altra feina a banda de la seva funció de conseller. Les ocupacions són diverses: traductora freelance, dependenta, gerent, consultora, publicista, procurador de tribunals, assessora del grup municipal, professor universitari associat i taxista de cotxes adaptats. Entre ells, n'hi ha tres que ocupen un càrrec a la administració pública.

El lloc residència dels consellers i conselleres

Com que la política de proximitat es fa vivint al territori, hem volgut saber a quins barris viuen els nostres representants als

Albert Aguilar

La paritat està assolida al Consell, amb 10 conselleres i 9 consellers 5 dels 19 consellers del districte viuen a La Marina

consell del districte. Una bona notícia és que la majoria viuen al districte o als voltants: el barri on se situen més consellers és a La Marina (5), en segona posició trobem Sants (3) i Poble sec (3), seguits per La Bordeta i Les Corts amb un conseller cadascun.

Pel que fa al tipus d’habitatge, 6 consellers paguen lloguer, sis més paguen hipoteca i només un té vivenda de propietat.

Les altres opcions son pisos compartits amb amics o amb els pares.

Família, sanitat i educació

Dins del consell coexisteixen diferents realitats familiars, representatiu de la societat. Un clar exemple d’això és el nombre de consellers i conselleres divorciades (4), superant el de casats/des (3). La majoria viu en parella (6), o són solters (3). A més, dos dels enquestats formen família monoparental.

Quant a la Sanitat, el sistema públic és el més utilitzat pels consellers i conselleres: 12 en fan ús, i 4 la mútua privada. En canvi els centres d’educatius als que van assistir els consellers i conselleres, les xifres canvien i l’escola concertada és la opció més senyalada, sumant més que la pública. Tot i això en els casos dels consellers i conse-

lleres amb fills, l’escola pública és la que aglutina més de la meitat de les respostes.

Com es mouen els consellers i conselleres El metro i l’autobús son els dos mitjans de transport públic que els membres del consell de districte utilitzen amb més freqüència, seguits a molta distància pel transport privat, cotxe o moto. Alguns com la Marina Berruezo i el Jaume Gaixas, de BCN en Comú, i la Georgina Lázaro, de Junts per Catalunya, fan un ús habitual de la bicicleta per despaçar-se.

L’oci i els consellers

Els consellers i conselleres respecte de l’oci son una mica diferent als millennials, són més cinèfils. Quan els hem demanat escollir l’opció majoritària han estat les pel·lícules, seguida dels llibres i les sèries, en segon i tercer lloc, respectivament. de preferència.

Un altre dels fets importants, sobretot pels més joves, són les xarxes socials. Facebook és la preferida entre les xarxes socials, i a continuació Instagram i Twitter.

També a l'hora d’escollir telèfon, hi ha dues marques que destaquen entre les altres, Samsung (5) i Huawei (4). ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

10

Entrevista a Marc Serra, regidor del Districte de Sants-Montjuïc

La construcció de nous habitatges al Prat Vermell, l’atur juvenil i la cohesió social, les prioritats del seu mandat || Yohany Limpias Marc Serra, de 33 anys, és jurista i sociòleg especialitzat en migració. Es va incorporar a la llista d’Ada Colau com a número 9, després d’haver format part de l’equip de Jaume Asens al front de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència en qualitat d’assessor. Abans d’aterrar a l’Ajuntament, el nou regidor també ha format part de la plataforma Tanquem els CIE i treballat a l’Observatori DESC (dels Drets Econòmics, Socials i Culturals), pedrera política de BComú, on va exercir de tècnic de projectes i jurista.

Ara, a més de portar la Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc també lidera la Regidoria de Drets de Ciutadania (Polítiques de Drets Civils, immigració, acollida i refugi),i la de Participació. Diu “tenir ganes de conèixer i treballar en la política de proximitat”. Ens rep al seu despatx i, tot i ser nou al càrrec al Districte, ja controla els afers més locals.

Poble Sec, Sants, La Bordeta, La Marina, Font de la Guatlla... Com entén vostè el Districte?

Sants-Montjuïc és un dels districtes més rellevants de Barcelona perquè és el més gran en territori i el tercer en població, després de l’Eixample i de Sant Martí. Crec que reflexa molt bé la diversitat de la ciutat perquè té una mica de tot: barris populars, barris una mica més acomodats, industria, un parc com és Montjuïc, i un dels grans reptes com ara la construcció d’un nou barri al Prat Vermell. Per tant podríem dir que reuneix en un sol districte tota la diversitat de la ciutat de Barcelona i també les oportunitats i la mirada cap al futur.

Tot i això que explica, el Districte també reflexa les contradiccions i desigualtats de la ciutat. Una mostra és que a La Marina i també a Poble Sec han ressorgit veus que reclamen la creació de nous districtes per un cert sentiment d’abandonament de l’administració.

L’abandonament de determinats barris de Barcelona no és una qüestió nova. Barcelona, per desgracia, és una ciutat que durant massa anys s’ha construït d’esquenes als seus barris i sobretot als que se situen als afores, a la perifèria, com és el cas de La Marina o fins i tot del Poble Sec. A l’actual govern molts venim del moviment veïnal i hem denunciat que Barcelona es construïa només mirant l’Eixample i Ciutat Vella. Per això, al mandat anterior vam idear el Pla de Barris. Un projecte que intervé en barris històricament abandonats i que acumulen

molts greuges i dèficits en equipaments.

La Marina ja va entrar al Pla de Barris del mandat passat i enguany, si és possible pressupostàriament, volem incorporar-hi també Poble Sec. Per tant, som conscients d’aquest sentiment de greuge i volem invertir per revertir aquesta situació.

Ara que esmenta el Pla de Barris, com afectarà a La Marina en aquest mandat? Per declaracions de l’alcaldessa sabem que romandrà, però no si amb el mateix nivell d’inversió.

El Pla de Barris és un projecte amb una forta aposta a nivell pressupostari, són 150 milions d’euros dedicats exclusivament a determinats barris que es consideren estratègics o que històricament havien estat maltractats. En el cas de La Marina estem fent una avaluació de com ha anat, tot i que alguns dels resultats ja els podem veure, com el skatepark.

Estem en un moment molt d’inici de mandat, però l’aposta de l’equip de govern és mantenir el Pla de Barris amb igual o més intensitat que hi havia. No obstant això, tot dependrà de l’avaluació que estem fem i dels pressupostos i les noves ordenances fiscals, que ara mateix estem negociant.

Hi ha molts temes que li tocarà abordar en la seva gestió, per exemple, quina és la situació del Centre d’Atenció Integral (CAI) a Cal Sèbio?

El CAI, perquè tothom ho entengui, és l’oportunitat que tenim de portar un projecte d’innovació social punter a la ciutat al barri de La Marina, és una prova pilot. És un Centre que combina no només

E ENTREVISTA

atenció i serveis socials sinó també habitatge, i tot des d’una lògica i una dinàmica comunitàries, bo i intentant que els problemes individuals puguin socialitzar-se.

La qüestió és que en tractar-se d’un projecte de tanta envergadura, no és una inversió que puguem liderar des del districte, sinó que necessitarem la complicitat de l’Àrea i fins ara sabem que hi ha una bona disposició. No obstant això, el procés de tancament de quines seran les inversions prioritàries està subjecte a la existència de nous pressupostos, i tot just ara estem començant aquest procés, però lluitarem per portar-lo a La Marina. És una aposta per aquest mandat?

Des del punt de vista del Districte, ens agradaria que fos una aposta per aquest mandat, sí.

Associacions de veïns i comerciants reclamen la transformació del Passeig de la Zona Franca en un bulevard, serà això possible? És una molt bona notícia que es generi aquest debat. Com sabem, aquest Passeig és una de les principals vies d’entrada a la ciutat i també és una via important per l’Àrea Metropolitana. El que volem ara és començar a obrir espais de debat amb tots els veïns i els diferents agent que hi intervenen: teixit industrial, teixit comercial, etcètera.

Creiem que és possible que el Passeig de la Zona Franca realment sigui una zona pacificada, que hi pugui haver un carril bici, que es pugui reduir l’ús del vehicle privat i sigui un espai per passejar. Per tant, hem de pensar en gran i ens comprometem a provocar

Octubre 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info Taller Estàs Pantallat?

Una reflexió sobre l'ús de les pantalles pàgs. 2-3

Octubre 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 60

Propostes de tardor i presentació del nou servei Aquí t'escoltem, a l'Espai Jove La Bàscula pàg. 4

UN EXTRATERRESTRE AL METRO Nota Editorial Si un extraterrestre arribes a la terra per a fer turisme interestel·lar i entres al metro de Barcelona, sense ser vist, a primera hora del dia, el primer que podria observar seria que la majoria dels éssers del planeta tenen un objecte a les mans al qual li dediquen tota l’atenció. No deixen de tocar-lo i a més la seva cara va canviant progressivament d’expressió a mesura que el toquen, pensaria.

Alhora, mentre sembla que es comuniquen amb estranyes expressions facials amb aquell objecte misteriós, no sembla que la presència d’altres éssers els afecti el més mínim. Fins i tot hi hauria moltes possibilitats que un extraterrestre tipus marsattacks pugues seure al metro a ben d’hora sense que ningú li prestes atenció. Els terrestres no es miren entre ells, no es comuniquen, fins i tot es podria dir -raonaria aquest observador galàctic- no es dediquen ninguna atenció a banda de no apropar-se massa i evitar qualsevol contacte.

Aquest fet contrasta amb l’objecte misteriós al qual dediquen totalment l’atenció. Sense saber encara que és aquell objecte que els humans agafen amb força i al qual orienten tot el seu cos, un extraterrestre podria pensar que aquell “allò” domina als éssers del planeta, i que en qualsevol cas, sense aquell objecte, els humans no poden viure.

Els nens i els adolescents no son aliens a aquesta situació. La perceben com la que és, una realitat on els adults viuen enganxats a un terminal. Com a adolescents es deixen seduir per aquells continguts capaços d’atreure la seva atenció, equips de psicòlegs i sociòlegs treballen per a

enganxar-los al terminal amb pressupostos sense límit. Els adolescents, confonent xarxa amb continguts, reivindiquen el seu “dret” a estar connectats.

Pot resultar difícil educar als fills i les filles amb normes que un no s’aplica a un mateix i que trepitja diàriament amb la seva acció. El telèfon mòbil els permet tenir les seves experiències adolescents amb amics i amigues, fàcilment troben arguments per a usar-lo més i més. Un cop a dins, son atrets per la capacitat dels productes de la xarxa per atrapar. Les empreses que ofereixen serveis “gratuïts” dissenyen i creen entorns amb l’objectiu que l’usuari segregui dopamina i que s’enganxi, passa amb els adults i també amb els adolescents.

La primera generació de joves crescuda íntegrament en una societat impulsada per l’smartphone està a punt d’entrar ja a l’educació secundària, la tecnologia avança a una velocitat que no permet ni la reflexió, és acceptada per que és útil i ja està. Però, com ha canviat la nostra forma de ser i de relacionar-nos? No hauríem de fer una reflexió col·lectiva sobre l’ús d’aquestes tecnologies, que han creat empreses enormes a nivell global, i que a més controlen grans quantitats de dades dels ciutadans? I si els serveis son “gratuïts”, qui hi guanya i com?

Sociòleg i investigador predoctoral en Transformació Digital i Cooperació Universitat de Barcelona

Octubre 2019 // www.tiaflm.org

2

info

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Carles Revenga (Tècnic auxiliar Dinamitzador comunitari-P.O.).

-Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Octubre 2019 // www.tiaflm.org

info 3

Octubre 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Propostes de tardor amb el nou Aquest mes us volem presentar un nou servei que s'ha incorporat al disservei Aquí t’escoltem!

Us presentem les propostes per aquesta tardor, totes són obertes i gratuïtes per a joves de 12 a 20 anys.

tricte de Sants-Montjuïc, es tracta de

Túnel del terror. A partir de l’1 d’octubre, cada dimarts a les 18:30h Ajuda’ns a dissenyar el túnel del terror més terrorífic de La Marina.

Ens trobem a l’Espai de Trobada per anar-nos coneixent i començar a deixar volar la nostra imaginació.

Taller de twerk-bootydance. A partir del 3 d’octubre, cada dijous a les 17.15h Si vols començar a moure el cul, estimar-te i ser conscient del teu cos aquest és el teu espai. Farem bootydance per entrar en sintonia amb aquest ball i poder expressar-nos tal i com volem.

Prepara’t per al GRAN Campionat de Ping-Pong Els equips ja s’estan entrenant intensament per optar als grans premis del torneig de pingpong que tindrà lloc el dissabte 5 d’octubre a partir de les 17h. Dues categories d’edat: de 12 a 14 anys i de 15 a 20 anys, mixt i gratuït! Per inscriure’t pots fer-ho a través de l’instagram @basculajove, el whatsapp 682 642 116 o venint a l’Espai de Trobada, obert cada tarda a partir de les 17 fins a les 20:30h.

Almighty Scratch 2019 El dissabte dia 14 va tenir lloc, aquí a la nostra sala, una trobada de Dj’s especialitzats en la tècnica de l’Scratch , que consisteix en produir sons movent un disc de vinil cap a endavant i cap a enrere. Va ser tot un èxit de participació amb l’exhibició i competència de més de 40 artistes que van donar-ho tot per fer vibrar el públic.

La cultura urbana, una vegada més, és protagonista en una activitat coorganitzada amb el festival HOP. L’acte va anar precedit d’una “masterclass” gratuïta pels més joves del barri interessats en la tècnica.

l'Aquí T'Escoltem, un servei de l'Ajuntament de Barcelona per a adolescents i joves d'entre 12 i 20 anys dimarts i dijous de 16:00 a 20:00 a l’Espai Jove La Bàscula.

Els punts ATE (Aquí T'Escoltem) estan situats a equipaments juvenils de Barcelona.

Des d’aquest servei es proporcionen eines i recursos als nois i noies per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomentar el seu creixement personal des de l’atenció individual i les activitats grupals. Aquest servei treballa en estreta relació amb el Centre per a Famílies amb Adolescents, que conjuntament formen el SAIF. El Centre per a Famílies amb Adolescents és un servei adreçat a les persones que exerceixen el rol parental (pares, mares o tutors/ es). I s'ofereix informació, formació i orientació.

En el cas de l'ATE, els solen fer tallers trimestrals, on a partir de una tècnica en concret, com pot ser el graffiti, el rap, la dansa, el teatre, etc. es treballen aspectes més personals, com les, l'autoestima, l'autoconeixement, l'esperit crític, les habitats socials, etc.

També es fan activitats més puntuals i més concretes, i es treballen aspectes com poden ser el treball de les emocions, la sexualitat, el cicle menstrual, etc.

En quant a l'atenció individual es busca crear un espai confidencial i de confiança, on la persona que hi participa trobi sentir-se agust i poder compartir allò que li angoixa per poder buscar solucions.

Dimarts i dijous de 16:00 a 20:00 h

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

entrevista 11 i motivar aquest debat perquè sigui un procés participatiu al llarg d’aquest mandat, i acordar uns usos que ens permetin decidir cap a on volem enfocar-lo conjuntament amb tots els sectors implicats.

Què en sap de les piscines municipals? Que les veurem?

Venim tot el mandat passat intentant convèncer els diferents operadors implicats, entre els quals l’Institut Barcelona Esports, que fins ara deia que per la població que té el barri és una demanda que podrien assumir les piscines Picornell. Però això canvia quan parlem de construir 11.000 habitatges nous al Prat Vermell, on arribaran més veïns i veïnes, llavors els equipaments existents no podran donar resposta a aquesta demanda. .....

A hores d’ara, tots els serveis implicats i totes les àrees de l’Ajuntament hi estan d’acord, cosa que abans no passava. Ara mateix tenim un projecte sobre la taula, heretat del mandat Tries, que volem que sigui el més eficaç possible. Per tant, ens comprometem des d'ara mateix a agafar aquest projecte, revisar-lo, complementar-lo i intentar acabar el mandat amb una concreció i una aposta clara de calendari per poder saber quan es podrà obrir aquesta piscina a La Marina.

Per cert, al carrer Energia, al costat dels terrenys previstos per a la piscina hi ha l’espai on hauria d’anar una residència pública. Tot i que és una competència de la Generalitat, què pot fer l’Ajuntament per impulsar-ne la construcció? A La Marina no n’hi ha cap de pública.

A més dels terrenys del carrer Energia per a la residència pública, també hi ha un altre solar destinat al mateix ús al carrer del Foc. Som conscients de la demanda i de fet, ja hem reclamat de forma insistent a la Generalitat de Catalunya. Tot el que depèn de l’Ajuntament està fet. Aleshores, són solars que ja estan cedits a la Generalitat i l’únic que necessitem és que la Generalitat assumeixi les seves competències i construeixi aquestes residències. De les deu que va comprometre construir a Barcelona només n’ha fetes quatre, i de la resta dues es troben al barri de La Marina. Per tant, de la mà dels veïns, seguirem pressionant la Generalitat perquè construeixi en aquests terrenys que ja té disponibles.

“Amb el nou barri de Prat Vermell La Marina pot liderar la política d’habitatge de la ciutat”

“L’aposta de l’equip de govern per aquest mandat és mantenir el Pla de Barris amb igual o més inversió que l’anterior ” Amb les pluges, cada vegada més sovint, pateixen els veïns de Can Clos i Mare de Déu de Port, que han d’esperar dies perquè els serveis de neteja hi vagin. Quines actuacions teniu pensades de fer per evitar aquesta situació?

Venim de fer una feina global al Parc de Montjuïc, amb un pla d’actuacions que presentarem al mes d’octubre en el marc del Consell de la Muntanya de Montjuïc.

Una de les principals actuacions és l'adequació integral de la muntanya per canalitzar les aigües de la manera més efectiva possible. Som conscients que Montjuïc és una muntanya molt maltractada que, pel fet d'haver estat una antiga pedrera, ara gairebé es desfà.

Per això és una feina integral que va més enllà del Districte, i que l’estem engegant ja mateix. Els hi diem als veïns que no ens quedarem de braços plegats mentre des de l’Àrea de Drets es fa tota aquesta intervenció global, sinó que farem actuacions concretes per intentar minvar al màxim l’impacte que poden tenir aquestes pluges torrencials, per reforçar la neteja el més aviat possible i revisar alguns circuïts de canalització actual perquè les aigües no acabin inundant Can Clos i el seu entorn

quan plou massa fort. És un tema que ens preocupa molt i el portaré gairebé de manera personal per intentar donar una resposta. Jo mateix he visitat Can Clos i la zona de Mare de Déu del Port i he pogut comprovar com encara quedaven restes de l’última pluja torrencial. També he parlat amb alguns veïns i veïnes que m'han fet arribar la seva preocupació i als quals jo he transmès el nostre compromís.

Quina previsió de calendari feu per la urbanització del Prat Vermell?

La Marina del Prat Vermell és un projecte que ja ens venia del govern Tries, i que vam voler repensar perquè hi havia el risc que s’acabés convertint en una urbanització de luxe d’esquenes al barri de La Marina i mirant més cap a la zona de L’Hospitalet. El posicionament del grup municipal va ser donar-li la volta: La Marina del Prat Vermell no es pot construir d’esquenes a La Marina del Port, i per tant, tot això ha de ser un mateix barri cohesionat i hem estat treballant en aquesta línia.

Estem parlant d’uns 15.000 habitatges, i el compromís concret que agafem és que dos terços d’aquests, siguin de lloguer assequible, ja sigui habitatge directament social o protegit. La previsió de calendari és que puguin estar entregats en els propers dos anys. Hi haurà més de 1. 000 habitatges per a joves, per a gent gran o famílies en situació d’emergència habitacional.

Els veïns de El Polvorí reclamen l’adequació i rehabilitació de l’antic Polvorí, un edifici històric i actual seu de l’Associació de veïns.

Aquest és el tipus de necessitats i projectes que es poden impulsar en el marc d’un Pla de Barris. Al Polvorí estem acabant els ascensors perquè l’empresa constructora ha tingut algunes dificultats tècniques, però esperem inaugurar-los en els propers mesos.

Vostè que participa de les polítiques de refugiats, quina opinió té de la gestió que s’està fent amb els MENAS? Hi ha hagut debat al barri.

Centres per a menors estranger no acompanyats i centres de espanyols no acompanyats, que també n’hi ha, ja funcionen a La Marina i no hi ha incidents rellevants perquè gràcies al teixit associatiu els hem pogut resoldre de forma adequada. Hem d’entendre que tots els barris de Barcelona, no només de La Marina, tenen centres per

a menors no acompanyats i que en tindran perquè aquests menors són una realitat. La millor manera d’acabar amb el conflicte amb una part petita del col·lectiu, però que no podem negar que hi són, és obrint nous centres perquè no estiguin al carrer. Com Ajuntament apostem per centres petits, el més discrets possibles i a tots els barris de Barcelona, no només a La Marina. Però no és un tema que sigui competència de l’Ajuntament de Barcelona, sinó de la DGAIA. Tot i així nosaltres no ens limitem a això sinó que intentem que els centres obrin en unes bones condicions per a tothom.

Expliqui'ns les prioritats principals del seu mandat al Districte El primer, tant a la ciutat com al Districte és el tema de l’habitatge. Tenim una situació habitacional molt dura, que no només es reflexa en els desnonaments sinó també en els milers i milers de famílies que no poden renovar el seu contacte de lloguer cada any. En aquest sentit, amb la construcció d'aquest nou barri de La Marina del Prat Vermell, on un 48% de l’habitatge serà protegit, La Marina pot liderar la política d’habitatge de tota la ciutat.

En segon lloc l’atur. És un dels principals problemes dels joves als barris de La Marina i també al Districte. Hem de reforçar els plans de desenvolupament econòmic que permetin tenir una interacció amb els operadors i agents que actuen a La Marina, i no veure’ls com una amenaça sinó com una oportunitat. Aquí tenim el gran repte de la relació amb la Fira, el Consorci i el Port, tres grans agents econòmics presents als barris de La Marina amb els quals podem vincular-nos molt més per intentar resoldre la situació greu d’atur juvenil.

I finalment la cohesió social. Barcelona és una ciutat global i orgullosament diversa. Per primera vegada a la història hem depassat les 300 mil persones estrangeres habitant a la ciutat, un 18% per cent de la població. Tenim barris que parlen moltes llengües diferents i això no és cap amenaça sinó al contrari, és una riquesa evident.

Els barris de La Marina tenen l’acollida en la memòria recent per la seva condició migrant: persones d'origen andalús, murcià, gallec... Hi hem de confiar i entendre també que els recursos són limitats per evitar una disputa entre qui ha arribat l’últim i el penúltim, que és el marc cap a on l’extrema dreta ens vol portar. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

12

publicitat

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

història del barri 13

Secrets de família || Esther Pardo La meva àvia va tenir un avi a qui deien "el catalán". Va arribar al poble de l'Aragó des de Catalunya. Ella va tenir un germà que l'hi deien "el conejo" i com a conseqüència, els seus fills eren els "gazapos". Això era en un poble molt petit de l'Aragó. Amb els anys i la modernitat, va passar a ser un secret de família. L'última generació ja no en sap res de tot això.

A les escoles, les criatures, moltes vegades es diuen per mots que ningú no sap d'on han sortit entre ells i sobretot, als mestres. Sovint són ofensius per a qui el porta i sovint ell mateix és ignorant del sobrenom. Hi ha persones que molts anys enrere, el seu mot va passar a ser el cognom. I d'altres, que és tan potent que ningú no sap el seu nom de veritat.

Tot aquest pròleg ve al cas perquè a La Marina, el nostre escriptor Paco Candel, va dibuixar els personatges dins els seus noms de carrer, i els va fer protagonistes de les novel·les; per no tenir nom oficial, no van deixar de ser menys importants el Perchas, el Michurella o el Picao. I perquè potser, ja és hora de treure a la llum els secrets de família, sense pretensió de descobrir res i per suposat, només amb la intenció de fer memòria d'una cosa que, amb el temps, s'acabarà perdent.

Des d'aquí, demano disculpes si els qui llegiu això us podeu reconèixer en algun dels malnoms, sobrenoms o mots i en el fons no us agrada. Jo mateixa tinc el meu cognom que segurament es va originar en un sobrenom, possiblement pel color de la pell del meu avantpassat.

Els més comuns, dels quals en podem suposar l'origen fàcilment, podem enumerar els: la guapa o el guapo, la xata o el xato; el nen o nena. I quan tenien fills, darrere el nom de la criatura s'hi afegia: ... el de la guapa. També, quan hi havia un nom comú entre els veïns, al darrere, s'hi afegia el nom de l'ofici que tenia; per exemple, hi havia al nostre barri: la Rossita, la carnissera; La Maria, bacallanera; Teresina, la carbonera; La Maria, la mongetera o la Dolores, la ri-

▶ Antigues barraques de Montjuïc. Arxiu

“Alguns dels sobrenoms passen de pares a fills per generacions i si no es va recordant, la tradició s'acaba perdent” “Amb els anys i la modernitat, els mots passant a ser... secrets de família!”

fadora. També hi havia en Miguel, el de los limones. I aquests sobrenoms, algunes vegades passen de pares a fills com és el cas del nom pel qual es coneixia, i que alguns encara ens referim a ell, el bar de l'Iberia com a cal Remendo. El besavi del Peret de cal Remendo tenia l'ofici de paleta; el que feia a les cases era "remendos" (per remiendos, en castellà). El dia en què va decidir dedicar-se a l'hostaleria, l'establiment es va conèixer amb el seu sobrenom.

També sortien noms d'aquells que potser per la semblança que tenia el nen o la nena a alguna altra cosa o per la manera amb el que el nomenaven la mare o el pare de forma amorosa, acabava perdent el nom amb què el van batejar i així a en Josep li deien el Mosquit; a en Josep Maria, el petitet (qui li ho havia de dir, quan era petit, que amb aquest sobrenom, creixeria tant que seria capaç de carregar i tocar el bombo de la Banda de La Joia de Montjuïc).

També hi ha sobrenoms amb característiques físiques. Al barri de Port i hi havia la Gepa perquè era geperuda i un nen a qui en deien el Remache (en català

rebló, element curt que serveix per fixar dues peces) de tan petit com era.

Alguns dels sobrenoms, passen de pares a fills per generacions. Si no es va recordant la tradició, s'acaba perdent l'origen del mot. A Mare de Déu de Port, hi ha una noia a qui en diuen la Chana, nom que ha heretat de la seva àvia, que era de les Cases Barates. Els de cal Sisó (una de les masies de la Marina) encara se'n diuen així des de fa més d'un segle, perquè el rebesavi es deia Narcís i possiblement de Narciso, va quedar aquest diminutiu, Sisó. Tant antic com aquest, va ser el sobrenom de cal Magarrinyes, una masia també, aquesta dins del barri de Port. A l'avi, Andreu Solé li deien el magarrinyes, paraula poc utilitzada avui dia i certament molt curiosa, és per això que em permeto, en aquest apartat, explicar el seu origen etimològic. Segons l'Enciclopèdia Catalana, Magarrinyes: Persona o bèstia petita, bufona, posturera. I ens explica que el seu origen és la suma de dues paraules: magarrufa i engrinyar. Us convido a trobar-ne el significat, segurament ens diu força com devia ser la criatura a la qual van posar aquest sobrenom.

Un cas curiós, m'expliquen, d'una veïna que era d'origen francès i es deia Françoise (pronunciat fransuas). Qui va carregar amb el sobrenom, adaptat fonèticament, va ser el seu fill, al que en deien el Suaso. És costum passar el sobrenom a la descendència o a la parella, un exemple va ser la dona del senyor que feia la feina de vigilant, a la que deien la Vigilanta.

Em queden per dir aquells noms del que no he pogut esbrinar l'origen, per manca d'informació de les persones que les van conèixer. Aquest és el cas del veí a qui deien Aranya, i sí, era un home. O bé dels veïns de l'escala de casa els meus avis en què el marit era conegut com el Refugio.

No puc tancar aquest escrit, sense recordar el germà petit d'una amiga de la infància al que el seu pare, aficionat al Madrid, li va posar Gento, amb tota la il·lusió de què arribés a ser un gran futbolista, com era aquell jugador.

Aquí em queda encara un sac ple de noms de veïns que m'ha fet tornar molts anys enrere i que guardaré per seguir recordant un altre dia. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

14

salut

Gestió de la recepta electrònica L’altre dia mentre visitava una pacient al domicili vaig tenir una experiència digna d’una pel·lícula de Spielberg, vaig obrir un armari i de sobte estava al magatzem d’una farmàcia. No és la primera vegada que ens trobem aquesta imatge: cinc capses del mateix fàrmac, sis ampolles de sèrum fisiològic, vàries capses de gases, esparadrap i fins i tot altres medicaments ja caducats.

Llavors ens preguntem, què està passant? ¿Per què els nostres majors acumulen tan material sanitari i a la vegada tenim moltíssimes visites per renovar la recepta electrònica? La resposta es complexa i la podríem resumir en dues vessants: Per una banda, treure de la recepta “tot el que em toca” suposa dispensar també els productes d’ús puntual, com podria ser el paracetamol, i si té dolor, material per a les cures, etc. Si aquests productes no els utilitzem, sovint s’acumulen i es caduquen. Això suposa no tan sols una despesa pública sinó també un perill per a la seguretat de la població.

Per l’altra banda, els medicaments d’ús diari estan sota rigorosa pauta mèdica, el que significa que si s’està fent un ús major del pautat s’ha d’informar al seu

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

A la tardor, Magranes

equip de salut. Passa sovint en bolquers, medicaments per a l’ansietat o l’insomni, etc. Per això és molt important que abans de quedar-nos sense producte demanem cita prèvia amb el metge per tal de valorar la situació.

Finalment, recordar que qualsevol qüestió relacionada amb la seva recep-

ta electrònica pot ser resolta amb l’equip de salut. I recordeu aquesta frase; no és el que “em toca” és el que “necessito”. ■

Blanca Álvarez Enfermera CAP Carles Ribas

¡Atención! ¿Tienes relaciones sexuales? ¿Te has hecho las Pruebas?

Si tu respuesta es “SI”, y todavía no te has hechos las pruebas te invitamos a hacértelas. Te explicamos un poco el por qué, para qué, y dónde.

¿Qué son las ITS? Si tienes relaciones sexuales, sexo oral, anal o vaginal y/o contacto genital, puedes contraer infecciones de transmisión sexual (ITS). Todos somos vulnerable a padecer los síntomas de enfermedades de transmisión sexual. ¿Quiénes son los responsables de las ITS? En la naturaleza existen 3 tipos principales de microorganismo que pueden causarlas: Bacterias, Virus y Parásitos.

- Si es una Bacteria puede ser una Chlamydia, Gonococo conocido por una enfermedad llamada Gonorrea y La Sífilis.

- Si es un Virus, los responsables de esta infecciones son: Herpes genital, la Verrugas genitales (virus del papiloma HPV) y La familias de las Hepatitis A,

B y con menor frecuencia la Hepatitis C, aunque no se considere una ITS siempre es bueno investigarla.

Y el más conocido de todos los Virus, el HIV que sin tratamiento podría desarrollar el síndrome de inmunodeficiencia adquirido conocido con las siglas SIDA. - Si se trata de una infección por parásito: La Tricomona.

Tampoco debemos olvidarnos de los piojos púbicos o comúnmente llamados Ladillas.

¿Como podemos saber si tienes algunas de estas Infecciones?

Muchas veces suelen causar molestias según el lugar de nuestras prácticas sexuales: orales, genitales y/ o anales. Pero por desgracia pueden pasar desapercibidas sin dar ningún signo de síntomas. ¿Para qué se hacen las pruebas?

Ante todo, por que nos importa tu salud sexual y sabemos que en Barcelona en los últimos años las cifras de infecciones de trasmisión sexual se han disparado, y

queremos cortar la cadena de contagio de todas las personas posibles y sus parejas sexuales.

¿Y si las pruebas me salen positivas?

Si alguna de las pruebas te sale positiva, inmediatamente tendrás tu tratamiento al momento de los resultados, sin necesidad de ir a la farmacia. ¿Dónde puedo hacerme la prueba?

En el ambulatorio CAP Carles Ribas en dos horarios: Lunes por la mañana 9:00 a 11:00 y por las tardes de 15:30 a 18:30. ¿Si mi ambulatorio es La Marina, Magoria o cualquier otro puedo apuntarme? ¡Claro que sí! La consulta de ITS no tiene fronteras, lo importantes es que te visites y controles tu salud sexual. Solicita Visita desde tu centro. ¡Disponemos de pruebas rápidas con resultados en menos de 15 minutos!! ¡Anímate!

Deja las dudas y hazte las Pruebas! ■ CAP La Marina

Una de les fruites més esperades de la tardor és la magrana. Difícil de pelar, entre d’altres coses, perquè et queden les mans tenyides i costa de netejar-les i potser també difícil de menjar quan et trobes les llavors, que semblen fusta, dins la boca, i no saps què fer amb elles. Però tot ho compensa el plaer de sentir com peta cada granet quan el mossegues amb les dents. Actualment, està de moda posar-ne un grapat a les amanides, però també es pot combinar amb iogurt o gelats.

Anys enrere, a les cases dels pobles sempre hi havia un magraner al jardí.

I al mercat en podíem trobar en alguns llocs. Actualment, hi ha plantacions de magraners i en podem trobar a totes les fruiteries i als supermercats també.

Les magranes tenen potassi, calci i magnesi i força vitamina C, vitamina A, vitamines del grup B, sobre tot àcid fòlic i vitamina B3 (niacina).

S’acostumava a prendre per baixar la febre i també per matar els paràsits intestinals. També té una acció antidiarreica i astringent. Avui en dia, trobem força preparats de magrana a la farmàcia i a les dietètiques per propietats antioxidants de les antocianines i els polifenols (en tenen més que el raïm negre). Afavoreix l’eliminació de l’àcid úric i és desinfectant.

Com que a mi m’agraden molt, ja fa un temps que vaig provar de treure’ls els suc de la manera més senzilla, com si fos una taronja, amb un espremedor. És fàcil i ràpid de fer i mentre no arriben els cítrics podem gaudir d’un suc dolç i com ja heu llegit, molt bo per a la salut. Proveu-ho fins que arribin les taronges del país, que encara trigaran algunes setmanes. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

Una Trepitjada de Raïm memorable a Plus Ultra || Andrea Bello El sol i el bon temps ha acompanyat les activitats programades per la 34a edició de la Trepitjada de Raïm al Carrer, que organitza l’Associació de Veïns de Plus Ultra. Una festa històrica que com diu el president de l’associació, Miguel Jiménez, té l’objectiu de “mantenir les tradicions catalanes al barri i seguir amb aquestes festes que fa molts anys que se celebren”. Al president li fa costat l’Abdó Florenci, membre de l’associació i part de la comissió organitzadora de la festa, el qual considera important que “els joves puguin continuar amb la celebració”.

Va ser molta la gent que es va voler apropar a gaudir de les paradetes d’entitats, el ball de les sardanes, i un munt d’activitats, però sobretot de l’acte principal d’aquestes festes i el qual li dóna nom, la trepitjada del raïm. I, és clar, de la degustació del most resultant. Les carrosses, els gegants i els vestits tradicionals, van acabar de donar-li el toc especial i distintiu a la festa.

L’ex-president de l’Associació de Veïns de Plus Ultra de 92 anys, Francesc Boix, va quedar molt emocionat en veure tanta gent gaudint de la festa: “quan m’ha portat aquí i he vist tot això, és una cosa que m’ha trencat, ha estat una sensació una mica forta”.

Aquesta també ha estat una oportunitat que els nous membres del consell de districte han aprofitat per conèixer una mica millor al barri i el veïnat. El regidor del districte, Marc Serra, va aprofitar el seu torn als parlaments d’inauguració de la trepitjada per lloar la feina de l’organització i destacar “la importància de mantenir les tradicions de Barcelona i catalanes”, així mateix Neus Munté, presidenta de la mesa

del Consell, va recordar el passat vinícola del barri i “la importància de mirar cap al futur, als joves que ens han d’ajudar a enfortir el barri”. A més els consellers Josep Calvo (ERC), Lourdes Vidrier (ERC), Esther Pérez (BCN en Comú), Ancor Mesa (BEC) i David Labrador (C’s), l’exconseller del PP, Jose Antonio Calleja, i l’ex conseller del PDECAT, Sergi Sarri, també van aprofitar el diumenge de sol

L'agenda d'octubre Divendres, 4

Itinerari EL CALL DE BARCELONA Al segle IX apareix per primera vegada el nom Montjuïc: "La muntanya del jueu" en català medieval. En aquest recorregut seguirem les petjades dels jueus a la ciutat, on i com vivien, què pensaven i què escrivien i quina és la actualitat de les comunitats jueves a la nostra ciutat.

Hora: De 16.15 h a 19 h Preu: 5€ Lloc: Sala Pepita Casanellas.

Dissabte, 5

Torneig de Ping-pong Aquesta vegada hi haurà 2 categories: De 12-14 anys De 14-20 anys I per inscriure’t has d’enviar un whatsapp al 682642116 o enviar-nos un privat per instagram.

Per les guanyadores hi haurà premis!

Hora: De 17:00 - 20:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Diumenge, 6

Les Clinck. Teatre a càrrec de la Companyia Les Bianchis.

Per què els cereals no s’enfonsen? Per què les zebres tenen ratlles? Quan us ve una pregunta al cap, sabeu què passa?

Un cop us feu la pregunta, aquesta se’n va directament a la bústia de Les Clinck.

Les Clinck, són les encarregades de trobar resposta a totes aquestes preguntes.

Hora: De 12 h a 13.30 h Preu: 2,67€ Lloc: Sala Pepita Casanellas.

Divendres, 11

Divendres Concert: Juguetes Rotos + Se llama Robert Paulson

tre el circ, la música i el burlesc. James, the Ringmaster és el mestre de cerimònies d’aquest cabaret per on passaran excèntrics personatges.

Hora: De 20 h. a 21.15 h Preu: 3€ Lloc: Sala Pepita Casanellas.

Divendres, 25

Divendres Concert: Violet Mistake + Mark Quark & Los Mandalas + Sunny Girls. Pop-Rock Hora: 20:30 - 23:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Dissabte, 26 Tarda de vídeojocs

Juguetes Rotos. Banda de POP Rock de Barcelona amb cançons originals en espanyol, creada el 2016.

Se llama Robert Paulson. Banda d’indie en castellà formada en 2019 Hora: 20:30 - 23:30 - Gratuït Lloc: Sala Gran. Espai Jove La Bàscula.

Divendres, 18

The best of the worst, el cabaret.

Cabaret a càrrec de Javier Ariza.

Espectacle absurd i canalla, a cavall en-

Us convidem a fer unes partides amb les consoles que ens han acompanyat al llarg de diferents generacions: la DreamCast, Super NES, Sega Saturn, Playstation 2, Nintendo 64, XBOX Classic, Sega Megadrive, Psone, Nintendo GameCube i XBOX 360. Acabarem fent una competició inter-sistema Hora: De 16.00 a 20.00 Preu: Gratuit Lloc: Sala Pepita Casanellas.

Alejandro Flores García

per fer una passejada per les paradetes instal·lades. La gran assistència ha estat un dels factors més comentats. Un veí comentava el gran nombre d’entitats que enguany havien posat paradeta. El conjunt que feien les carrosses al carrer, les paradetes animades i la gent amunt i avall en mig de la singularitat de les cases del barri, va crear una imatge de postal i un ambient festiu que va permetre a tothom gaudir del dia. ■

El Far Taller d’història i cultura catalanes a la Biblioteca Francesc Candel Dins de les activitats que organitza Òmnium Sants-Montjuïc al nostre districte, hi ha el ” Taller d’Història i cultura catalanes” que a partir d’aquest octubre es realitzarà al barri de La Marina.

Aquestes sessions són conduïdes per Lleonard Armentano, professor de català i estudiós de la història i la literatura. Es faran cada primer dijous de mes, a les 19, h. a la Biblioteca Francesc Candel.

Els seus continguts són una pinzellada per conèixer mínimament el territori, la seva història i l’art que s’hi ha generat. Les sessions van acompanyades de projeccions audiovisuals i d’un dossier de treball per cada usuari.

El format actual consta de 9 sessions, d’hora i mitja, impartides des d’octubre a juny, i una sortida mensual, en dissabte, per conèixer sobre el terreny allò que s’ha tractat a la sessió anterior.

Esperem que aquesta iniciativa cultural sigui del vostre interès. Si us hi voleu apuntar heu de fer un correu electrònic a: santsmontjuic @omnium.cat

Octubre // www.lamarina.cat

16

espai patrocinat

El monument “Homenatge al Patí de Vela” ja llueix al Port de Barcelona El Club Natació Barcelona i l’Associació Esportiva Internacional de Patins a Vela han lliurat al Port l’escultura de l’artista Joaquim Ros i Sabaté L’escultura “Homenatge al Patí de Vela”, creada l’any 1972 per l’artista Joaquim Ros i Sabaté, llueix des d’aquest mes al final del Passeig Joan de Borbó, després d’haver estat sotmesa a un tractament de restauració a càrrec del Club Natació Barcelona (CNB) i de l’Associació Esportiva Internacional de Patins a Vela (ADIPAV). Aquestes entitats van fer entrega de l’escultura al Port de Barcelona en un acte encapçalat per la seva presidenta, Mercè Conesa, i pel director general, José Alberto Carbonell, acompanyats per la presidenta de l’ADIPAV, Anna Pujol; el president del CNB, Bernat Antràs; el secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Martí Figueras; el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva; i el president de la Federació Catalana de Vela, Xavi Torres.

L’any 1971, la Comissió de Vela del CNB va fer una col·lecta entre patrons i socis per aconseguir fons destinats a la creació d’una escultura que homenatgés el patí de vela, una embarcació de vela lleugera, genuïnament catalana, que va néixer als anys 20 a les platges de la

Barceloneta. L’obra va ser encarregada a l’artista Joaquim Ros i Sabater i el 7 de març de 1972 s’inaugurava el monument, ubicat a l’antiga Escullera del Port de Barcelona.

Posteriorment, l’escultura, que representa un patí de vela navegant sobre tres onades en forma de mitja lluna, va ser retirada amb motiu de la construcció de la Nova Bocana del Port de Barcelona i es va traslladar a l’Edifici ASTA, on va romandre fins l’any 2016, quan l’ADIPAV impulsa una iniciativa per recuperar

i rehabilitar el monument amb la col·laboració del CNB. Els treballs de restauració han anat a càrrec dels Tallers Comas.

Durant la seva intervenció en l’acte de col·locació de l’escultura en el seu nou emplaçament, Mercè Conesa va recordar que el Port de Barcelona és “més que un port” perquè també és ciutat. I, en tant que port-ciutat, “hem de posar en valor la feina que s’ha vingut fent a l’entorn del món de l’esport”.

La recuperació de l’escultura, ubicada ara en un emplaçament que el Port de

Barcelona ha posat a disposició de tota la ciutadania, és “una mostra de com la Comunitat Portuària de Barcelona honora el seu patrimoni cultural” i “a les persones que van voler construir futur”, va emfatitzar Mercè Conesa.

Des del Port Vell, durant molts anys, s’ha fet un important treball de planificació per integrar una activitat portuària intensa i complexa en un àmbit obert i accessible als ciutadans, que forma part de la trama urbana de la ciutat. L’acte celebrat és una mostra de com el Port Vell enriqueix la ciutat amb la seva oferta cultural, esportiva i com a centre de negocis i comerç, entre d’altres activitats.

Mercè Conesa va finalitzar la seva intervenció recordant que aquest acte de “reinauguració” de l’obra “Homenatge al Patí de Vela” coincideix amb les Festes de la Mercè, dies en els que el Club Natació Barcelona organitza, des de l’any 1932, el Gran Premi La Mercè de Patí a Vela, la competició més veterana de l’Estat i que s’ha celebrat any rere any, només interrompuda durant la Guerra Civil. Aquest trofeu celebra enguany la seva 83 edició. ■

Novetats a la fira immobiliària internacional que organitza el Consorci Amplia oferta d’activitats per al públic en general Barcelona Meeting Point (BMP) és la fira immobiliària professional i internacional més important que se celebra a Espanya des de fa 23 anys, i que organitza i lidera el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. L’edició d’enguany, que es durà a terme entre el 16 i 19 d’octubre a la Fira de Barcelona, es postula com un punt clau dins del sector immobiliari per a atreure els grans inversors internacionals i a les empreses estrangeres que volen fer negoci a Espanya, perquè coneguin als líders i prenguin el pols al sector.

Enguany BMP 2019 serà un fidel reflex de l’ampli procés d’innovació que s’està donant en aquest sector i haurà d’afrontar una etapa de grans canvis. Sota l’eslògan “Perquè un desig no canvia res però una decisió ho canvia tot”, comptarà amb la participació de 280 empreses participants procedents de 26 països, un 5% més respecte a la passada edició. Ocuparà un total de 22.000 metres quadrats de superfície.

Així mateix, BMP 2019 comptarà amb el prestigiós Congrés Immobiliari Internacional, fet amb la col·laboració d’institucions de rellevància local i global. Alguns dels temes destacats que es tractaran seran el PropTech, Inmologís-

tica, Inversió i gestió immobiliària, Mediterranean Real Estate Fòrum, Smart Cities, Transformació del mercat, Mobilitat i Residencial.

Una altra de les eines que BMP 2019 posa a l’abast de les empreses expositores és el denominat “Match & Meet”.

Un qüestionari previ que l’organització realitza a tots els visitants per a conèixer les seves necessitats immobiliàries i, en funció d’elles, posar-los en contacte amb totes les empreses expositores que poden donar-los solució.

La Fira també es posa al dia amb la tecnologia i enguany comptarà amb una

nova App que fomentarà el networking, els contactes i les reunions comercials.

També presentarà un nou logotip que s’adapta als nous temps alhora que fa l’ullet a la ciutat de Barcelona.

Encara més, l’esdeveniment donarà impuls a les noves empreses amb el BMP Startup innovation Hub, una zona d’exposició on més de 50 startups del sector presentaran solucions disruptives. Entre les startups participants, un jurat format per prestigiosos professionals escolliran a 5 finalistes del Premi BMP a la Millor Startup, que apareixeran publicats en el directori de startups

de Barcelona Meeting Point amb les millors startups de l’any.

A més, les 10 millors startups podran participar en el “Programa Accelerador de BMP”, promogut pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i dirigit per La Salle Technova, que els proporcionarà les eines per a identificar, desenvolupar i crear oportunitats de mercat.

I això no és tot, una de les novetats d’enguany serà un espai únic dedicat al sector de les reformes, disseny d’interiors i mobiliari, el DecoReform Point amb l’objectiu d’oferir un servei integral als visitants del Saló.

Convé destacar que enguany Barcelona Meeting Point 2019 amplia i reforça el seu programa per al públic en general.

Tindrà un àrea de famílies, on s’organitzaran diversos tallers, zones d’interacció entre pares i fills, concurs entre estudiants d’arquitectura, un sorteig de 2.000 € entre tot el públic assistent per a reformar o decorar l’habitatge, una subhasta de mobles amb el mobiliari exposat per a les empreses participants en el DecoReform Point. I les xerrades Immobiliàries gratuïtes per als ciutadans, en què podran resoldre dubtes i conèixer tots aquells aspectes que cal tenir en compte a l’hora de comprar o llogar qualsevol producte immobiliari. ■

Octubre // www.lamarina.cat

esports 17

Els equips de futbol de La Marina valoren la seva situació davant l’inici de la temporada || Vanesa Alemán Deixem enrere el mes de setembre i els equips de futbol del barri de La Marina es preparen per donar la benvinguda a una nova temporada. Aquest octubre, la gran majoria de clubs comencen, com cada any, la lluita per situar-se entre els primers llocs de la taula classificatòria. Els clubs fixen els seus objectius, acaben de definir cadascuna de les categories i acullen, any rere any, a nous jugadors disposats a deixar-se la pell al camp. D’aquesta manera, l’Escola de Futbol Àngel Pedraza, l’Ibèria i el Zona Franca FC valoren la seva situació actual i fan balanç sobre la darrera temporada amb l’objectiu de transformar les debilitats en oportunitats.

Per una banda, l’Ibèria, l’únic club dels tres que disposa de la categoria amateur, té com a objectiu principal aconseguir l’ascens a Segona Divisió Catalana. La darrera temporada, el conjunt es va quedar a les portes de l’ascens a causa d’haver perdut els partits de play-off contra el Can Buixeres. Així ho va afirmar el directiu de l’Ibèria, José Antonio “El Oliva”. “El que va passar l’any passat va ser una llàstima, però enguany segur que ho aconseguim” va afirmar el directiu. No obstant això, el club ha jugat els partits de pretemporada lluny del seu camp habitual per obres de manteniment a les graderies. A més a més, l’Ibèria li haurà de disputar a l’Ajuntament la propietat del camp on juga els partits locals. “Lluitarem tot el que calgui per aconseguir el nostre camp” va sentenciar l’Oliva.

D’altra banda, també trobem a La Marina l’Escola de Futbol Àngel Pedraza i el Zona Franca FC. Aquests dos clubs es troben més lligats al futbol base que no pas al futbol amateur. Tal com va afirmar el director de l’Àngel Pedraza, Carlos Sarto “un equip amateur suposa una despesa de diners important pel club, despesa que acaba finançant el futbol base”, ja que “les empreses privades aposten pel futbol professional i no pels equips locals”. En la mateixa línia, el president del Zona Franca FC, Enrique Rubio, afegeix que “un equip amateur dóna molts més problemes que no pas els equips de futbol base”.

Per això, no és d’estranyar que l’objectiu principal del Pedraza i del Zona Franca sigui similar: que els nens del barri de La Marina gaudeixin del futbol. Tant en Carlos Sarto com l’Enrique Rubio han destacat la voluntat de prestar un servei al barri tot fent possible que els nens i nenes competeixen amb esportivitat i joc net.

No obstant això, un aspecte que l’any passat va preocupar molt als clubs de futbol va ser el tema de les beques. La passada temporada, moltes famílies es van quedar sense aquest ajut a causa d’una presumpta manca de recursos econòmics.

A l’última reunió sobre aquest tema, tots dos tècnics van assistir per informar-se'n.

Enrique Rubio assegura que “hi ha massa organitzacions sol·licitant beques es-

portives i una gran part d’elles no estan relacionades amb el món del futbol estrictament”. D’altra banda, en Sarto es va mostrar més positiu i va afirmar que “es mantenen els mateixos barems del passat any” creient que “hi haurà prou recursos pels sol·licitants”.

Davant d’aquesta realitat, l'Enrique Rubio assegura que el Zona Franca “ajuda a moltes famílies econòmicament” : per exemple “una família de tres fills paga com si tingués un fill i mig, és a dir, un d’ells no paga i un altre només paga la

L’Escola de Futbol Àngel Pedraza, l’Ibèria i el Zona Franca FC busquen transformar les debilitats en oportunitats

meitat”. A més a més, gràcies al patrocini de l’empresa Santiveri, la roba del club els hi sortís de franc a les famílies. “És un club molt familiar, ja que volem que tots els nens que vulguin jugar a futbol, ho puguin fer” afirma Rubio.

En la mateixa línia, Sarto opina també que “mantenir un club de futbol costa molts diners”, ja que “les empreses prefereixen apostar per equips professionals i no per equips locals”. Així, trobar patrocinadors es complica i les despeses augmenten. Tot i això, l’Escola Pedraza no para de créixer cada any més. Aquesta temporada tindrà un total de vint equips aproximadament, sis dels quals de la cate-

goria d’alevins. A més a més, els èxits són nombrosos. L’any passat, quatre equips van guanyar la lliga, fet que va suposar l’ascens de tres d’ells a una divisió superior. Cal afegir que, l’Escola de Futbol Àngel Pedraza, començarà aquesta nova temporada amb un canvi important. El fins ara

Foto d'arxiu de l'Iberia durant un partit.

president del club, Guillermo Saez, ha deixat el càrrec per motius personals.

D’aquesta forma, els equips del barri de La Marina se centren a aconseguir per aquesta temporada molts èxits i centrar-se en el més important, gaudir d’un esport tan popular com és el futbol. ■

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

18

La Marina del comerç associat

Ets dona i et sents assetjada?

Saps què són els Espais Liles?

• T’insulta i et menysprea.

• T’amenaça.

• Et controla.

• T’agredeix físicament o psicològicament.

• Vigila i controla què fas i et diu amb qui pots parlar i amb qui no.

• Et controla econòmicament i t’amenaça de fer-te mal a tu, a persones properes a tu o fins i tot als fills/ filles.

• T’humilia davant d’altres persones.

• T’obliga a fer coses que tu no vols fer, com per exemple mantenir relacions sexuals.

• Trenca coses a casa per intimidar-te.

La Taula de Dones de la Marina enguany ha engegat el projecte Espais Liles amb la col·laboració dels comerciants associats de la Marina amb l’objectiu de l’eradicació de la violència de gènere als barris de la Marina per ajudar i assessorar a la dona.

Comerços Espais Liles als que us podeu adreçar:

Ø Art i Decoració, c/Mineria, 17. Ø Centre d’infermeria i podologia, Mineria, 17. Ø Zas!Cake c/ Mare de Déu de Port, 272. Ø Mavi Moda i Complements, c/ Mare de Déu de Port, 262.

Ø Calçats Jubel, c/ Mare de Déu de Port, 252. Ø Llar d’infants Els Gegants, Passeig de la Zona

Franca, 168. Ø ITC SYSTEM, c/Mare de Déu de Port, 305 (plaça de la Mediterrrània). Ø Celler la Marina, c/L'Aviador Duran, 1. Ø Nou Espai, Passeig de la Zona Franca, 179. Ø Bayot Collado, S.L. c/ Mare de Déu de Port, 168.

Ø Cristales y Tachuelas, c/ Foneria, 43. Ø Farmàcia Barenys, passeig de la Zona Franca, 122.

Les víctimes poden refugiar-se i rebre l'atenció oportuna per part dels comerciants ja que, ells han estat formats per la Taula de Dones de la Marina per saber com han d'actuar en cada cas.

Els 12 establiments es poden identificar amb el distintiu d'Espais Liles. ■

ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA DE VIATGES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD SEPTEM VIATGES Pg. Zona Franca, 124, Local.

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 535 52 52 Local 9. Telf. 938583562 ESCOLA D'IDIOMES AGÈNCIA IMMOBILIARIA KIDS AND US LA MARINA CENTURY 21 Dux3 C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 934531994 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244.

MON ANIMAL Telf. 933326946 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 ASSESORIES-GESTORIES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L FARMÀCIES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ FARMÀCIA PANADÉS ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Pg. Zona Franca, 226 Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144

DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 933323594 Telf. 93.517.63.18 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46 CAP PATRY Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 931 66 76 23

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 932 23 00 24 Telf. 629.82.92.85 JOJOTO BARCELONA RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, (Jardins de la Mediterrània) 155. Telf. 93 432 24 98 GRANJA ELENA, S.C.P VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 228 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

SALUT BAR JUEVES 5 CENTRE D’INFERMERIA Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn I PODOLOGIA Telf. 934324022 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 TOMA TAPA FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAJardins de la Mediterrània, PSICOLOGIA-OSTEOPATIA local 11. Telf. 93 166 76 23 (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 Telèfon 656187296.

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX LA SAL DEL PORT Mare de Déu de Port, 413 bxs c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR PADDOCK DANI FERNANDEZ ESTILISTES Pg. de la Zona Franca, 145-149 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 93 331 84 33 Telf. 934 32 15 90 BAR RTE. CAL CAMPÀ MANIKURAME Passeig de la Zona Franca, 109 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Telf. 93 360 68 69 MI PELU BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, QUADRES I MARCS LA PLACETA D'EN MANU ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Gran Via Corts Catalanes, 144 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 938085215

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Octubre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Un any de la Línia 10 Sud: els veïns i veïnes fan balanç de l’arribada del metro al barri || Vanesa Alemán El passat 8 de setembre, les estacions de Foneria i Foc han complert el seu primer any de vida. Des del diari La Marina hem sortit al carrer per preguntar als veïns i veïnes quina opinió tenen, un any després, de l’arribada del metro a la Zona Franca per la qual el barri ha estat lluitant més de 30 anys.

L’opinió dels veïns i veïnes

Tot i la gran fita i alegria inicials que va suposar l’arribada del metro al barri, un any després, la majoria de veïns i veïnes no acaben d’estar del tots satisfets. No obstant això, l’opinió predominant entre els usuaris és positiva i de reconeixement d’un avenç important, encara segueixen reclamant insistentment que el metro s’acabi i que connecti el barri amb el centre de Barcelona. És el cas de l’Esmeralda Lozano, jubilada de 67 anys per a qui “el metro no serveix de molt perquè, per anar a qualsevol lloc, has de fer molts transbordaments”, opinió que també comparteixen la Matilde Delgado i en Jordi Pintó, un matrimoni de jubilats de 69 anys, que afirma que “el metro ha servit de molt poc a la Zona Franca” i que “si hagués connexió directa amb el centre de la ciutat sí que l’utilitzarien”.

Tant l’Esmeralda com la Matilde segueixen utilitzant l’autobús com a principal mitjà de transport habitual. Hi coincideix el Pablo Gutiérrez, mecànic de 24 anys, que defensa amb reserves el nou mitjà: “el metro està bé, però com que treballo al centre estic obligat a agafar el bus si vull arribar relativament ràpid”.

Una altra de les principals reclamacions dels veïns i veïnes de La Marina és la freqüència de pas dels busos que, segons la percepció del veïnat, és menor des que va entrar en funcionament la Línia 10, tot i que en realitat el servei d’autobús s’ha mantingut i la línia V5 ha connectat i millorat en velocitat molts trajectes. A més, no ha caigut gaire bé el que s’hagin suprimit diverses parades d’autobús del Passeig de la Zona Franca, fet que ha dificultat la mobilitat per alguns consultats per aquest reportatge.

Precisament en aquesta línia, el president de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de La Marina, l'Abdó Florencio, fa un balanç “positiu” d’aquest primer any amb la L10 al barri, però diu que “encara queda mig metro per fer”. Florencio assegura que el veïnat no ha de “baixar la guàrdia” i ha de seguir reclamant millors infraestructures pel barri.

El president de la Coordinadora explica que ara les reclamacions se centren en què la Línia 10 s’acabi - ja que “falten les estacions del Carrer Motors i dues altres que connectin amb la Zona Industrial” – i, una vegada la L10 estigui completa, el que es plantejarà a l’Ajuntament serà la prolongació de la Línia 2, per connectar el barri amb Paral·lel i Plaça d'Espanya.

Alejandro Flores García

Una reivindicació històrica

Amb l’arribada del metro al barri el 8 de setembre de 2018 es tanca una etapa de reivindicacions a La Marina que es remunta a la dècada dels 70. Va ser l’any 1971 quan es va configurar el primer projecte de la Línia 10 que, en el seu origen, estava integrada dins la Línia 9. L’any 1992, el projecte va quedar paralitzar ja que la Generalitat considerava prioritari fer altres ampliacions a l’àrea metropolitana de la ciutat. Set anys més tard, al 1999 es va aprovar el projecte de construcció de la L9 (ara també L10). Al 2001, aquest projecte inicial va començar a agafar forma mitjançant el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010, on apareix per primera vegada la L9 i es preveu la creació d’un corredor l’Hospitalet de Llobregat-Zona Franca-Aeroport, a més “d’una connexió

Què queda per fer?

Actualment, la Línia 10 Sud consta de 5 estacions, dues a La Marina (les de Foc i Foneria) i la resta a l’Hospitalet de Llobregat (les de Can Tries-Gornal, Torrassa i Collblanc), que comparteixen infraestructura amb les línies 1,5 i 9.

Segons l’Ajuntament de l’Hospitalet, la següent estació en inaugurar-se serà la d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i entrarà en funcionament a partir del novembre d’aquest mateix any.

Tot i així, com es pot veure al plànol, encara queden per fer les estacions del Carrer Motors –l’única que de moment està projectada – i les parades del teixit industrial de la Zona Franca.

entre totes les línies ferroviàries existents a través de potents intercanviadors”.

Les obres es van iniciar l’any 2002, quan les perforadores van començar a fer els túnels de la que en aquell moment es projectava com a L9 Sud, però no es van habilitar les estacions perquè els usuaris les fessin servir. Va passar el mateix a La Marina en començar a perforar els túnels, el 2005.

Quan semblava que les obres a La Marina prenien volada, la Generalitat va aturar de nou els treballs, i al 2011 l’executiu d’Artur Mas va prioritzar l’arribada del metro a l’Aeroport del Prat.

D'aleshores ençà, es van succeir les mobilitzacions per part de les associacions veïnals de La Marina, destacant les manifestacions del 2014, sota el lema “Metro ja!”.

L’any 2016 els Comuns havien incorporat al seu programa municipal la promesa de l’arribada del metro a la Zona Franca.

Així que en guanyar l’Ajuntament van impulsar un acord amb la Generalitat, liderada per Esquerra Republicana i el PdeCat, mitjançant el qual el govern català va obtenir recursos a canvi de la sessió de diverses finques al municipi. L’acord establia que els diners havien de fer possible l’obertura de les estacions de Foc i Foneria.

Finalment, va ser així, el 8 de setembre del 2018, durant la inauguració de les estacions de Foneria i Foc, l’alcaldessa Ada Colau i el president de la Generalitat, Quim Torra, van agrair els veïns i veïnes de La Marina les seves històriques reivindicacions i els hi van demanar perdó pel retard viscut amb les obres del metro. ■

Octubre 2019

L'ENTREVISTA

"De La Marina m'atreu la forma de viure el veïnatge que mantenim encara avui, com de petit poble" Alejandro Flores García

Carmen Asensio Pascual

C

om arriba vostè a La Marina?

En acabar els estudis de Medicina, vaig venir de Salamanca a fer l’especialitat d’oftalmologia a la Clínica Barraquer i m'hi vaig quedar a fer la tesi doctoral i a treballar. Al 1989 ens vam establir a La Marina amb el meu marit, que és dentista, i vam muntar cadascú un consultori de la respectiva especialitat.

Per què va escollir la medicina dels ulls?

Jo tenia clar que volia una especialitat quirúrgica. Cardiologia m’agradava però té molt risc vital i és estressant.

Oftalmologia, en canvi, és una cirurgia molt precisa, minuciosa, neta i bonica.

Com es decideix a instal·lar el seu consultori al barri, i com ha viscut els canvis des que va arribar-hi?

Ens va agradar que era (i segueix sent) un barri de gent treballadora i sobretot molt comunicativa. Aquí encara ens coneixem i ens saludem pel carrer amb facilitat i naturalitat. No és habitual en altres barris de Barcelona o en qualsevol altra ciutat gran. Quan vam arribar, encara no hi havia el mercat ni alguns blocs de la plaça Marina. Hem vist molts canvis i a millor perquè ara està fenomenal, tot i que quan vam arribar ja estava molt bé...

En engegar el consultori, com us va anar?

Els inicis van ser curiosos. Mira que portem d'anys aquí i encara hi ha gent que no sap que hi ha una oftalmòloga!

Moltes vegades, no te n'adones d'una cosa fins que no la necessites, encara que hi passis cada dia pel davant. El que més ens funciona és el boca a boca per la comunicació que tenim al barri. Ens captenim com un petit poble en molts sentits. Mercat, botigues, som un barri molt veïnal.

Vostè té família fora, com es viu al seu entorn tot el tema del procés? És un tema molt important que ens afecta a tots. Barcelona és una ciutat molt acollidora amb tothom, amb tots els treballadors. Vivim aquí persones de diferents llocs i sempre ens hi hem trobat molt bé. Ara tenim un tema polític que potser ens ha enfrontat.

Li ha passat? És un tema que segons amb quines persones prefereixo no tocar. Tinc amistats d’ambdues bandes i segons quins comentaris poden molestar algú. Així com mai havia tingut cap problema en absolut, ara, segons a quines converses, em sento una mica incòmoda. Quina pena! Tinc la sensació que a vegades els polítics per donar-se importància ens creen o aguditzen un problema, ens mereixem uns bons gestors.

Vostè també fa cooperació, expliqui’ns.

Col·laboro amb la Fundació Barraquer, fem periòdicament expedicions a l’Àfrica per operar de cataractes. Enllà, la major part de casos de ceguera es deuen a què els pacients no se les han pogut operar, les cataractes. Aquí això és impensable i per mi és molt gratificant retornar-los la vista.

Però a vegades no cal anar lluny per ajudar.

Aquí també podem fer molta tasca: una vegada a l’any faig una campanya de detecció gratuïta de cataractes. Hi ha moltes persones grans soles, i que moltes vegades no tenen els fills a prop perquè els acompanyin al metge. Llavors hi ha molts pacients que no saben si tenen cataractes o no, i si les tenen no saben si ja es poden operar. A la consulta gratuïta m’ofereixo a dir-los en quina situació estan i em prenc el temps necessari amb cadascú perquè ho entenguin.

61 anys. Divorciada. 2 filles, Carmen i Laura.

Oftalmòloga i docent universitària. Religió? Catòlica. Política? Apolítica, estic molt decebuda de tots els polítics.

La Dra. Asensio, com es coneix la Carmen al barri, és salmantina de naixement i barcelonina de cor. Veïna de La Marina de fa ben bé 30 anys quan, amb una mirada humanista de la medicina, i atreta per l’estil de veïnatge “amable i comunicatiu” i per “la gent treballadora”, va establir el seu consultori d’oftalmologia al carrer Foneria, 33.

Assegudes al despatx on passa consulta i entre aparells que tant s'estima la doctora com estranys em semblen a mi, xerrem dels seus inicis i del contrast que havia de notar tot venint d’una ciutat petita a una altra de gran com ara Barcelona. La vocació li ve del pare, metge especialista en cor i pulmó i ara, una de les seves filles i un cosí segueixen les seves passes. A més de les seves opinions sobre temes de l’actualitat, miraré de demanar-li consells per tenir cura dels nostres ulls, que de tot se n’ha de treure profit.

Ara el tema de les pantalles comença a preocupar perquè entre la televisió, el mòbil i l’ordinador poden ser massa hores. Què podem fer?

L’aconsellable és que les persones que treballen molt amb l’ordinador facin pauses cada hora, que descansin 3 o 5 minuts i que mirin lluny perquè l’ull es relaxi, ja que quan mirem a prop hi ha un muscle que es contrau i aquesta contracció si és prolongada pot provocar fatiga ocular. Només el fet de mirar lluny cada hora ja produeix un descans que fa que arribem en millors condicions al final del dia.

Cada quant de temps cal consultar l'oftalmòleg o l'oculista?

Una vegada l’any, encara que no tinguem cap molèstia. Cal fer revisions perquè existeix una malaltia silenciosa que no presenta cap simptomatologia fins que ha causat un dany sever i irreversible: el glaucoma.

Què és el glaucoma?

La tensió alta de l’ull. Quant un pacient el té, el seu camp de visió es va reduint fins a quedar-se cec o només li queda el camp visual central. Això el limita molt a l’hora de d’agafar un autobús, moure pel carrer o esquivar obstacles. Per això és important detectar-lo i tractar-lo a temps. Els oftalmòlegs podem veure l’ull sense necessitat de fer cap maniobra invasiva, només dilatant la pupil·la.

I als nens, quan cal portar-los a revisió? És important veure’ls als tres o quatre anys encara que no hagin tingut cap molèstia, per advertir si tenen ojo vago, que és com se’n diu de l’ull que no desenvolupa la seva visió. En aquesta edat es pot actuar. Per sobre dels 5 o 6 anys es recuperen menys i és una pena que passi desapercebut quan, si es fa abans, es pot detectar i revertir fàcilment. També cal parar atenció als casos d’ametropies, que es la necessitat o no de portar ulleres. I si pateixen cefalees cal descartar que l’arrel sigui un problema visual.

Quin consells donaria als nostres lectors per gaudir d’una bona salut als ulls.

A banda que hem de tocar els ulls sempre amb les mans netes per a no generar infeccions, la protecció del sol i la detecció del glaucoma, el tema de l’alimentació i l’exercici físic va bé per a tot el cos i també per als ulls. A la retina tenim uns vasos molt petits que irriguen la zona macular, que correspon a la zona central de l'ull. Si hi ha bona circulació, aquesta zona la tenim molt ben irrigada. Si no és així, la zona pateix molt. ■

Yohany Limpias