La Marina - Edició Novembre 2021

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Novembre 2021 / Núm. 309

La neteja, un vell reclam veïnal ara en el punt de mira L’Ajuntament reconeix la necessitat de

millorar el servei

Iniciatives veïnals posen l’accent, també,

en treballar l’incivisme Alejandro Flores

Concerts al barri!

Pàgs. 14-15

Un seguit d'exposicions sobre La Farola, aposten per recuperar la memòria històrica del barri

Pàg. 9

Inauguren una placa commemorativa en memòria de les lluïtes obreres i de l'Antonio Ruiz Villalba

Pàgs. 22 i 6 Concerts, esports i activitats diverses van formar part del festival d’arts urbanes 7 rings, que ha tingut molt bona resposta de la gent jove. L’objectiu de l’esdeveniment ha estat proposar alternatives d’oci accessibles, pròpies i al barri, pels joves. A la foto, concert del grup Sudor durant la inauguració, a la Bàscula.

CRÒNIQUES CANDELIANES

Entrevista al sepulturero del cementerio de Montjuïc Pàg. 16

ACTUALITAT / MEMÒRIA DE BARRI

El millor de la Castanyada i el record de l’Angeleta, qui va ser la castanyera més popular del barri Pàgs. 12 i 17

Pàg. 13

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Albert Muro, Marta Campos, Olatz Pérez i Joan Cascante.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

El desafiament de la Reforma Laboral Les notícies sobre les desavinences que van tenir les dues ministres i alhora vicepresidentes segona i tercera del Govern, Nadia Calviño i Yolanda Díaz, ens expliciten diverses tensions i alhora expliquen el moment que estem vivint. Complexitats, desafiaments i tensions múltiples.

Hi ha lleis que son molt més que això perquè el seu marc d’acció i capacitat d’impacte és molt més gran. La Llei de la Reforma Laboral és una d’aquestes. Per això és tan important l’acord que les dues formacions del gobierno acabar de segellar.

El desafiament és majúscul per la complexitat del tema però també perquè en un moment tan delicat com el que se’ns acosta (escassetat d’aliments, de combustibles, populismes d’extrema dreta… ) la llei pot representar una resposta efectiva de la política i sobretot de l’esquerra en la quotidianitat de moltes famílies, en la línia del que han significat els ERTE. Pot introduir canvis que ajudin que la crisis es reparteixi entre les diverses classes socials d’una manera una mica més proporcionada i sobretot evitant el daltabaix social per la base de la piràmide de les rentes, ja ben tocades. La part alta ben ha seguit millorant posicions de guanys exorbitants segons totes les dades ofertes en la majoria de sectors econòmics.

Caldrà parar atenció als afers que ara mateix generen debat i controvèrsia al si del govern com indicadors de fins quan s’ha pogut/volgut modificar la norma: 1) la prevalença dels convenis d’empresa sobre els

sectorials, opció de la reforma PP al seu dia, i avui la de CEOE 2) La temporalitat, actualment del 25% del mercat laboral, com a conseqüència de la Reforma Laboral del PP. La mitjana de la UE és del 13% i la reforma que es planteja sembla que fixa un 15% de contractes temporals justificats en una empresa. I 3) Vigència dels convenis col·lectius caducats, que la reforma laboral del PP els limitava a una caducitat d’un any, mentre la que es planteja pretén ampliar molt aquell marge. És de reconèixer i posar en valor la capacitat que ha tingut el Gobierno de coalició per resoldre la tensió que hi havia entre les dues formacions i les dues ministres dels rams, cadascuna amb una cultura diferent d’entendre i fer. En surten tots enfortits però també i sobretot la immensa majoria social.

Una reforma laboral igual de poc ambiciosa com la llei d’habi-

tatge, per exemple, hauria provocat danys severs als treballadors i al conjunt social perquè portaria molts més a l’apatia, la indiferència o el que és pitjor, a afavorir les posiciones populistes d’una extrema dreta que es nodreix dels feixistes de tota la vida, sí, però també de moltes altres persones que ja viuen una situació de pressió de supervivència diària, no se senten representats ni veuen cap perspectiva de futur per a ells.

Esperem que els pactes assolits es materialitzin en la futura Reforma Laboral perquè sense polítiques concretes, efectives i transformadores l’esquerra no podrà erigir-se com l’alternativa per a la majoria del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Tan necessitats de líders capaços que els entenguin i els defensin, com a primera condició per a voler representar-los. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

3

L’aposta per la FP en un centre de referència:

L’Institut Mare de Déu de la Mercè || Yaiza Sánchez Segons la plataforma Innovació en Formació Professional, enguany se sumen 39.467 alumnes nous als cicles formatius, fet que suposa un increment del 4,1%, fins als 1.013.913 estudiants arreu del país. La major part de les demandes han estat dirigides als Graus superiors (amb 25.749 alumnes, un augment del 5,2%), seguit dels Graus Mitjans, que assoleix la xifra de 10.111 escolaritzacions. La gran quantitat de sol·licituds ha provocat que al voltant de 50.000 estudiants no tinguin plaça, 20 mil a Catalunya.

Una demanda que trontolla el mercat laboral

La situació s’ha donat arreu d’Espanya, amb xifres que il·lustren una mateixa tendència, i l’Institut Mare de Déu de la Mercè no ha estat una excepció. La directora del centre, Lourdes González, apunta que és una conseqüència de la crisi actual, agreujada per la Covid-19: “Moltes persones no han trobat feina i han optat per seguir formant-se. Per exemple, al grau d’informàtica hi ha periodistes, arquitectes... que han vist un nínxol de mercat i han volgut apostar-hi”, explica.

L’Institut Mare de Déu de la Mercè té un ventall de cicles de formació que cursen des d’adolescents de setze anys fins a persones majors d’edat que volen completar uns estudis previs, siguin formatius o universitaris. L’augment de la demanda fa plantejar una pregunta: podrà el mercat laboral absorbir l’oferta? Per la Lourdes González és qüestió de buscar un equilibri gairebé impossible d’assolir.

Ho exemplifica amb el cas del curs de tècnic de so. “Tenim tres línies en aquesta modalitat i no sé si el mercat podrà absorbir aproximadament 70 joves per promoció”, reflexiona. En aquests casos, segons apunta la directora, el més recomanable és completar els estudis amb altres formacions per ocupar feines més concretes.

Afegeix, però, que el món digitalitzat ha fet sorgir més ocupacions, les formacions

▶ Estudiants a l'entrada del centre de formació.

de les quals tenen més sortida laboral. “Hi ha professions noves relacionades amb la música, les aplicacions informàtiques, els videojocs... que són desconegudes i tenen menys demanda i que, en canvi, tenen bona resposta dins del mercat”, sentencia.

Així i tot, assegura que “és complicat buscar l’equilibri, sempre ho ha estat”

“Professions noves en música, informàtica, videojocs... són desconegudes i tenen bona resposta dins del mercat”

Què n’opinen els estudiants de universitat”, relata. Assegura estar molt sales Formacions Professionals?

L’Alba Pérez, de divuit anys i estudiant del segon curs del grau d’Estètica i Bellesa, assegura que és una alegria tornar a la presencialitat després del format híbrid que va imposar la pandèmia, el qual qualifica de “tortura”. En el seu cas, tenia molt clar des d’adolescent que volia estudiar aquesta formació. “Ha complert les meves expectatives. Són formacions molt pràctiques en les quals s’aprèn molt. A més, l’estètica té molts camins: depilació, maquillatge...”, informa.

La Teresa Agudo, de vint-i-dos anys, és alumna del curs d’Assessoria d’Imatge Corporativa. Va entrar a l’Institut Mare de Déu de la Mercè el 2018 i va començar cursant Estètica i Bellesa. Tanmateix, per recomanació del personal docent i investigació pròpia va fer un canvi. “Vaig triar l’FP perquè no em veia al batxillerat o la

tisfeta amb l’elecció, ja que “el professorat és bo i l’aprenentatge es basa en les pràctiques, fet que et prepara més pel món laboral”.

En Gerard Palma, de vint-i-sis anys, estudia Tècnic de So. Abans va cursar Vídeo-DJ, però en acabar la formació va completar-la amb l’actual. Explica que en finalitzar l’ESO va escollir aquestes branques perquè “m’agrada la música i vull trobar una feina relacionada amb ella”. Com les companyes, també recomana la Formació Professional. “Les classes no són tan teòriques. A més, pots anar provant diferents camins, veure què t’agrada i inclús completar els estudis després”, apunta.

Un sistema educatiu que no aposta per la Formació Professional

Malgrat l’auge de demanda i la satisfacció de l’alumnat de Formació professional,

Alejandro Flores

la directora de l’Institut Mare de Déu de la Mercè, Lourdes González, assegura que en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) no s’expliquen les necessitats del mercat i quines professions poden satisfer-les. “Ensenyen a tenir un bon expedient i ser responsable, fet que és útil, per descomptat.

Però qui explica com és el mercat laboral i quines formacions poden tenir un futur?”, es pregunta.

Afegeix que, especialment durant el batxillerat, l’alumnat comparteix un objectiu clar: les Proves d’Accés Universitari (PAU). “No solen ser batxillerats de professionalització”, insisteix. En definitiva, conclou que el sistema educatiu obligatori actual encara està molt condicionat per la universitat.

A aquest fet se l’uneix el prestigi que tenen els graus universitaris per sobre de les Formacions Professionals. “A les famílies és habitual dir ‘com que no serveixes per estudiar, a formació professional’. Però no és així: es treballa diferent, per projectes i amb una base pràctica, i s’orienta molt al mercat laboral”, explica Lourdes González. Així, la directora anima a apropar-se, explorar i, sobretot, conèixer les necessitats dels fills i filles.

“No tallar-los les ales. És el pitjor que podem fer”, conclou. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

4

breus

La cultura índia triomfa als Can Clos pren la iniciativa per Jardins de la Mediterrània conscienciar contra l'incivisme

▶ Balls de Bollywood i tradicionals a càrrec de la companyia de ball Nataraja.

|| A.B. El passat dissabte, 16 d’octubre, els Jardins de la Mediterrània van quedar replets d’activitats relacionades amb la cultura índia. Durant tota la tarda, els veïns i veïnes van gaudir de la seva cuina, jocs infantils i, fins i tot, una mostra de Bollywood.

Al llarg dels pròxims caps de setmana, continuarem viatjant per conèixer noves cultures, entre les quals es troben l’asiàtica, la llatinoamericana, l’africana

i, per descomptat, la mediterrània. El projecte, que té per objectiu abraçar la multiculturalitat al barri, va ser un gran èxit i això ho van percebre tots els assistents.En representació institucional, Robert Masih Nahar, senador d’ERC, va reclamar la importància de continuar reivindicant per normalitzar la multiculturalitat. “Si us heu perdut aquesta jornada, us animem a gaudir de noves cultures els pròxims caps de setmana de tot novembre! ■

Les lluites contra les discriminacions, a debat

|| Olatz Pérez La iniciativa creada pel Centre de Recursos en Drets Humans es tracta d’un recurs divulgatiu que fa un recorregut sobre els diferents eixos de discriminació dins la societat, com ara la porofòbia, l’edatisme, el racisme i la xenofòbia, el gènere o les discapacitats.

“La lluita contra les discriminacions”, títol de l’exposició organitzada a la Biblioteca Francesc Candel, s’ha pogut visitar fins el 30 d’octubre.

L’acte d’inauguració el 20 d’octubre va comptar amb una taula rodona, un debat i una ronda de preguntes per part del públic als representants de les diferents entitats que treballen en aquest camp com Assís Centre d’Acollida per a persones sense llar, Casal de Barri de la Vinya i l’Associació Espai Escola Dominical Undebel. També van assistir tècnics municipals i el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra i l’Anabel Rodríguez, del Departament del Dret de Ciutadania. ■

El passat 26 d'octubre els veïns i veïnes de Can Clos van tenir l'oportunitat de conversar sobre l’incivisme, compartir experiències i buscar solucions a les problemàtiques que viuen al seu barri de manera conjunta.

Una trentena de veïns i veïnes s'hi van apropar per tractar dos eixos principals, interrelacionats i que ells consideren la

base d'un barri que tothom pugui gaudir-ne: la convivència i el civisme.

Els participants es van mostrar interessats i disposats a construir un barri millor on sigui agradable viure. La xerrada, impartida per dos agents de la Guàrdia Urbana, la va organitzar l'Associació de Veïns de Can Clos conjuntament el departament de civisme del Districte. ■

El Casal la Vinya impulsa un mural amb veins i veïnes com protagonistes

|| M.C. Amb la idea d’entendre el barri des d’una visió comunitaria i participativa, el projecte compta amb l’artista social Teo Vázquez amb experiència en intervencions del paisatge urbà tant nacionals com internacionals. Els protagonistes d’aquests seran els veïns i veïnes voluntàries del barri de La Marina que estaran seleccionats segons criteris artístics, d’història i convivència pel mateix Casal.

Per la visibilitat, el lloc escollit per ferho han estat les torres de l’edifici que hi ha a la part de dalt del carrer Alts Forns, en concret el número 189 de Mare de Déu de Port”. El Mural de la Marina és una proposta impulsada des del Casal Comunitàri de la Vinya i enmarcada dins del Pla de Barris de Barcelona.

Per més informació, podeu contactar amb l’equip del Casal de Barri de La Vinya, situat al carrer Alts Forns número 87 o trucar als teléfons: 933 314 440 / 622 226 469. ■

SE TRASPASA Por jubilación

Forn de Pa Degustación Mare de Déu de Port, 227

Razón:

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Les entitats veïnals emplacen al Regidor del Districte a apressar la feina pendent || A.B. Dimarts 19 es va celebrar l’última de les reunions entre el veïnat i els partits polítics que han organitzat la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants i l'AMCL. Aquest cop la reunió va comptar amb la presència del regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, representant a Barcelona en Comú. El regidor iniciava la reunió manifestant la seva satisfacció "perquè portem bones notícies, però primer m'agradaria escoltar les vostres peticions".

Des de l'organització es va fer entrega d'un seguit de demandes, que s'ha fet arribar a cadascun dels partits participants en les respectives reunions, aquest, però incloïa les darreres demandes com l'endarreriment en les obres de la vorera al Polvorí, la manca de contenidors a Mare de Déu de Port (entre carrer de Sant Eloi i el carrer Encuny) o l'aparició de plagues de rates i paneroles, entre altres.

Una de les queixes que va centrar la reunió va ser la falta de Guàrdia Urbana i agents cívics que actuïn al territori per evitar robatoris, botellades i altres infraccions com la circulació per vorera de patinets i bicicletes. El regidor va informar que

▶ Trobada de les entitats i associacions veinals amb el regidor Marc Serra a l'AVV Sant Cristòfol.

d'aquí a final de mandat "s'incorporaran 600 nous agents, gran part dels quals aniran destinats al districte de Sants-Montjuïc", tot i l’anunci els veïns es van mostrar escèptics de la mesura i reclamen que es compleixi amb la promesa d’una policia de barri amb recursos i eficient.

Un altre dels temes entorn dels quals va girar la reunió, van ser les reclamacions històriques de reforma del passeig de la Zona Franca i de la construcció de la piscina municipal.

Les principals demandes:

Seguretat, incivisme, neteja i projectes urbans Aquest darrer ja té en marxa l'avantprojecte i el regidor va aclarir que "primer es necessitaran gairebé dos anys de fer papers

perquè el projecte no existia i s'ha de partir de zero, per tant com a molt podrem projectar les obres". Els veïns temen que, un cop passades les eleccions, la construcció es quedi en l’aire.

Pel que fa a la renovació del passeig, el regidor va assegurar que tindran només el projecte perquè "s'ha de fer encara molta feina per pensar entre tots com volem que sigui el passeig, un debat en què també han de participar La Fira i altres actors del territori" però va insistir que "nosaltres també creiem que el passeig ha de ser més amable amb els veïns".

També es va parlar, entre més, del carril bici, la possible connexió del passeig de la Zona Franca amb les Drassanes en un futur pròxim, o de la propera arribada d'entitats com la fundació Pere Tarrés o la Creu Roja a la zona de la Marina del Prat Vermell, que comportarà també la d'una universitat i una nova biblioteca al barri.

Els veïns i veïnes van sortir de la reunió amb la satisfacció de tenir aquest espai on poder traslladar directament les seves demandes i ser escoltats, però amb certs dubtes sobre si algunes de les promeses s'acabaran acomplint i si les solucions proposades tindran efectes reals sobre les problemàtiques exposades. ■

espai retribuït

Governar és estimar Maria Luz Guilarte

Presidenta del Grup Municipal de Ciutadans a Barcelona

L’origen recent de l’actual districte de Sants-Montjuïc el podem situar durant el segle XVIII, quan Santa Maria de Sants era un municipi independent del pla de Barcelona i que incloïa el territori dels actuals barris de Sants.

Al llarg del segle XIX, fou un dels centres de la industrialització a Catalunya, amb fàbriques tant importants com el Vapor Vell (1842) i el Vapor Nou (1849), que li dona una essència eminentment popular i lligada al moviment obrer i menestral.

L’agregació del municipi de Sants per part de Barcelona es va produir a l’any 1897, culminant aquest procés amb la posterior agregació d’Hostafrancs, mentre continuava alhora la industrialització que transformava de manera molt profunda territoris com La Marina.

Durant el segle XX, aquest districte ha esdevingut un dels més populars de tota la ciutat, gràcies a ser un territori molt ben comunicat a través del transport públic.

Malgrat això, el districte ha conservat la seva essència com a barri.

Ha gaudit d’esdeveniments importants avui impensables amb la passivitat del desgovern de Colau i PSC, al dictat d’ERC. Fins a quatre ocasions va ser seu del Gran Premi d’Espanya de Fòrmula 1, el darrer any va ser al 1975, al Circuit de Montjuïc, i també del Gran Premi de motociclisme, entre 1950 i 1968.

Un altre esdeveniment important va ser la Exposició Universal de 1929, que va ser l’origen d’edificis emblemàtics del districte que han arribat fins als nostres dies com la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol o l’Estadi Olímpic.

Dins d’aquest districte també podem viure la historia de la ciutat en primera persona si visitem el refugi antiaeri 307, construït durant la Guerra Civil i situat al Carrer Nou de La Rambla. Un espai per protegir als barcelonins amb 400 metres de túnels i que es troba en perfectes condicions i és una visita obligada per a conèixer de primera mà una pàgina important de la nostra història.

Qualsevol govern municipal té la obligació de pensar i projectar un model de ciutat de present i de futur, però és molt important primer fer una revisió del passat per a poder apreciar i estimar totes aquelles coses que han fet de Barcelona i de Sants-Montjuïc, quelcom més que especial.

L’actual desgovern de Colau i PSC no estima ni la ciutat, ni a Sants-Montjuïc.

Avui en dia és impossible pensar en grans esdeveniments esportius, valgui la recent negativa a acollir una etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya.

Tampoc podem pensar en grans esdeveniments culturals, l’actual desgovern ja ha descartat tornar a acollir una Exposició Universal en els propers anys. Un dels reptes culturals de la ciutat és transformar Montjuïc en un dels pols d’atracció cultural de la ciutat, l’espai reuneix tots els ingredients per assolir aquest objectiu, però encara esperem que esdevingui una realitat.

Per poder governar una ciutat, el primer que cal és conèixer la seva història i estimar-la, si no l’estimes és impossible governar amb seny.

Nosaltres proposem fer un repàs històric del districte i els seus barris per tal de poder fer-lo avançar. En els darrers temps, el districte només ha estat noticia pels incidents amb els botellots o per la brutícia dels seus carrers.

La nostra proposta per Sants-Montjuïc gira a l’entorn de la seva història, la seva essència, dinamitzar la cultura i reforçar el seu important comerç. Una visió de present i de futur, però amb el seu passat com a referent.

Volem escriure noves pàgines brillants per al districte, que facin oblidar les pàgines grises que vivim actualment. Governar és estimar. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

6

crònica

|| Alejandro Flores “No m’ho esperava”. És una frase que, en acabar la nit, sento diversos cops. Les llums de les discoteques tornaven a il·luminar les sales de ball la nit del dia 7 al 8 d’octubre, en un context de davallada dels contagis per coronavirus i una vacunació que superava el 75% amb la segona dosi en la població catalana. "Una notícia que sabem que és molt esperada pels empresaris del sector de l'oci nocturn i també per una àmplia part de la població", anunciava la portaveu del Govern, Patricia Plaja, en roda de premsa. I jo, com a jove però també com a periodista, havia de tastar el que era sortir de festa després de gairebé un any i mig.

A l’exterior d’una discoteca situada a l’Hospitalet de Llobregat, Salamandra (Zoco, com la van batejar anys més tard, però àmpliament coneguda com a ‘Sala’), un munt de joves es reuneixen al voltant dels seus cotxes, aparcats a un polígon industrial a prop de la famosa sala de ball.

Ballen, xerren i beuen abans d’entrar-hi.

Alguns, però, no arribarien a entrar-hi i es quedarien gairebé tota la nit a l’aparcament, fent botellot (un fenomen del que parlarem en una altra ocasió). Em reuneixo amb el meu grup en un d’aquells cotxes (n’hi havia desenes, i a cada cotxe es reunien prop de deu persones), on sona una de tantes cançons que encapçalen el ‘top hits’ de les llistes d’Spotify. Certament, els vehicles amb els que havien vingut els joves es convertien en micro-discoteques, on el maleter era la barra de begudes, l’asfalt la pista de ball, i el llum dels fanals els focus de l’interior de la sala. Generalment, eren colles d’amics. No obstant això, molts es trobaven amb antics companys i es saludaven (es podia deduir per la eufòria que sentien en trobar-se, fruit, presumo, del pas del temps).

Quan els rellotges marquen gairebé dos quarts d’una de la matinada, els joves amb entrada, com pelegrins, es dirigeixen a la cua. Ho fan a aquella hora perquè saben que, abans de l’una de la matinada, tindran dues consumicions gratuïtes.

I clar, és una oportunitat que no deixen escapar. Un home encarregat de la seguretat demana als assistents que tinguin la mascareta posada, el passaport covid a la mà o al mòbil (“les pantalles amb la brillantor màxima!”, cridava, perquè el

Tornar a ballar!

Crònica sobre la reobertura de l’oci nocturn

▶ La Sònia i l'Estela a la discoteca Zoco (Salamandra) en el primer dia que tornaven a sortir de festa.

Hi havia temps per xerrar sobre qualsevol qüestió: treball, parella, amor, estudis, família i tot un llistat infinit de temes Els festaires, en sentir les primeres notes de l'última cançó ‘Flying Free’ alcen els braços i creuen les mans representant un colom que vola lliure al ritme de la lenta melodia del piano

lector pugui llegir correctament el codi) i el DNI a punt. El protocol és senzill. Hi ha dos filtres: un per a escanejar el passaport, i un altre per a l’entrada. Un cop

passats tots dos controls i pressa la temperatura, les portes obertes de la discoteca deixen endevinar la música que el DJ punxa a l’escenari.

Un cop agafada la consumició i posat el segell de la discoteca al braç (un segon passaport que et permet entrar i sortir de la sala quan vulguis, i amb el tiquet de la segona beguda ben guardat) alguns surten a l’exterior i altres romanen a la pista de ball. És una nit que, pels que surten per primer cop a la discoteca després de la pandèmia, els dona nostàlgia. “Quins records, quant de temps ha passat”, pensen alguns joves, que no superarien els 21 anys la gran majoria d’ells. És la generació que, durant més d’un any, s’ha vist afectada pel tancament de l’oci nocturn, i ara es junta amb els que recentment han fet els divuit i encara no han tastat el que és la diversió nocturna. A l’interior, ball. Era a l’exterior on hi havia temps per xerrar sobre qualsevol qüestió: treball, parella, amor, estudis, família i tot un llistat infinit de temes.

Alejandro Flores

La música sonarà fins les sis de la matinada amb ‘Flying Free’ (volant lliure) com a última cançó. És tot un himne de la música màkina espanyola dels 90. Els festaires, en sentir les primeres notes de la cançó que els de la generació X ballaven a la mítica discoteca Pont Aeri (Terrassa, 19912012), alcen els braços i creuen les mans representant un colom que vola lliure al ritme de la lenta melodia del piano. Quan la part més electrònica de la cançó entra en escena, els joves comencen a ballar. És l'última cançó de la primera de moltes més nits que vindran. “No m’ho esperava”, em comenta una amiga, somrient, en sortir de la discoteca quan la foscor del cel deixava pas a un blau clar. Ara, els joves es dirigeixen cap als seus llits després d’una llarga nit. Saben que, amb la reobertura de l’oci nocturn, són una mica més lliures que després que esclatés la pandèmia, però toca ser responsables i vacunar-se per a que la tornada a la normalitat sigui igual de segura per a tothom. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

7

La instantània

Un veí passeja pel carrer Energia i en passar observa el nou mural que recorda les protestes obreres i sindicals de la SEAT en els anys 70, època de forta confrontació entre sindicats de treballadors i la dictadura franquista.

El mural, impulsat pel Memorial SEAT, reivindica el caràcter obrer i lluitador dels barris de la Marina com un capital social històric per a l'actual generació enfront de la pèrdua progressiva de drets i llibertats.

La Reforma Laboral que es debat aquests dies és un pols, democràtic ara sí, que intenta restablir alguns dels drets que els treballadors van guanyar en aquelles lluites i que s'han perdut durant l'última crisi.

Foto: Alejandro Flores

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

9

La Farola, una aposta per la memòria històrica del barri || Marta Campos Avui dia, és impensable estudiar la història de Barcelona sense tenir en compte la seva vinculació al port. El desenvolupament de la ciutat, en tots els terrenys, ha estat marcat per l’activitat comercial i l’impuls econòmic que la infraestructura portuària ha aportat amb el pas dels anys.

Tot i les transformacions constants, no es pot parlar d’un port modern fins arribat el segle XIX quan, paral·lelament, es va constituir la Junta d’Obres del Port de Barcelona. A partir d’aquell moment, no va deixar d’incrementar tant la seva activitat econòmica com la projecció internacional, convertint-se en un dels motors econòmics de la ciutat.

En Josep Maria Pérez, veí de la Marina i excamioner del Port, és un veí ben actiu i participatiu pel que fa a la preservació de la memòria del barri de la Marina. Aquesta vegada, impulsa l’organització de diverses exposicions vinculades a la Farola, un espai que va ser, tal com ell mateix defineix, “la plaça principal del barri”. I és que aquesta zona va ser un lloc d’oci, bany i caliu pels veïns i veïnes fins a mitjans del segle XX. En aquest sentit, comenta amb satisfacció: “Ja hem organitzat dues exposicions, una a La Cadena i una altra amb els nanos de l’institut Montjuïc a la Casa del Rellotge, però la presentació principal la reservem pel 10 de novembre que s’anomena La Farola, testimoni de la transformació d’un barri”.

En aquest camí, però, no ha estat sol. Ha comptat amb el suport d’Adolf Romagosa, antic professional del Port i en Julio Baños, una peça clau en la memòria viva del barri.

L’objectiu de la iniciativa és fer un viatge al passat per observar a través d’imatges l’evolució del barri amb la Farola com a signe de transformació i creixement.

Als diversos actes també col·laboren la Unió d’Entitats de la Marina, la Biblioteca Francesc Candel, la Marina Viva, Òmnium Cultural i el diari La Marina.

▶ Josep Maria Pérez i Adolf Romagosa, impulsors de la iniciativa durant la darrera exposició de "La Farola".

Arxiu

Calendari de xerrades

Dimecres 1 de desembre:

Dimecres 15 de 24 s de desembre: Dimecre : L’evolució del port des novembre de l’ampl iació de 1970 L’evolució urbanística, L’oci, els banys El naixement i la indústria dels barris de fins als nostres dies eMlsarprojectes de la ina del la Marina Vermell i el fronPt rat litoral Dimarts 16 de novembre:

Barcelona: top 1 en contaminació pels creuers

Barcelona ha esdevingut la ciutat europea que pateix més pol·lució provocada per la crema de combustibles dels grans creuers i que, a la vegada, empitjora la qualitat de l’aire. a el 2017 la federació Transport & Environment, de la que forma part Ecologistes en Acció, va advertir-ho. I és que el port barceloní és el que més òxid de sofre, òxids de nitrogen i micropartícules contaminants emet.

Així mateix, una infraestructura com el port, que va rebre més de 800 creuers el 2019, té un impacte mediambiental del qual s’ha alertat.

Enguany, el Port ha fet un pas endavant amb la presentació de l’estudi “la integració de la sostenibilitat al port de Barcelona 1992-2020” on planteja noves estratègies mediambientals, econòmiques i socials.

Un alt preu a pagar

Així doncs, la infraestructura portuària és sinònim, es miri per on es miri, de progrés. Però, com a una carrera de fons, les conseqüències de progressar massa ràpid també s’han sentit. Si bé és cert que el

Port de Barcelona mou el 25% del comerç internacional d’Espanya i que, el passat 2020, va generar un benefici de 17 milions d’euros, malgrat la pandèmia, alhora, ha provocat la transformació urbanística, econòmica i social de la zona i els voltants.

Explotar un model turístic que no trasllada els guanys a tota la ciutat ha generat una percepció ciutadana que el qüestiona i planteja la necessitat de buscar alternatives de creixement i benestar econòmic. És el cas de barris com la Barceloneta, Ciutat Vella i d’altres de més perifèrics. A la Marina, aquesta tensió urbanística i de model ha arribat en forma de precarietat laboral. I és aquí on les grans infraestructures poden marcar la diferència com a dinamitzadors econòmics més pròxims i potents o tenir una actitud passiva i indiferent envers els seus veïns. Quina ha estat la del Port, el Consorci, la Fira i d’altres fins ara amb els barris del seu voltant? D’això també tractaran les converses organitzades on intervindran directius del Port de Barcelona per explicar-se.

En opinió d’en Josep Maria, la relació amb els responsables no és bidireccional, és a dir, “Si el barri no hi va i fa la queixa, el Port no es mourà, no els hi interessa”.

Per tant, cal posar el focus en la col·laboració ciutadana i picar a les portes adequades, ja que “l’Administració és molt lenta. Per tenir èxit, s’han de trencar les dinàmiques burocràtiques”.

Comunicació, sinergies i escolta

Amb caràcter general, s’han de millorar les vies de comunicació entre l’autoritat portuària i els barris. Establir ponts entre ambdós i generar sinergies és essencial, ja que no es pot mirar enrere sinó cap al futur.

Per tant, cal bandejar nostàlgies, assumir els canvis i continuar avançant, però sense perdre la identitat i autenticitat del barri.

Una col·laboració activa amb el port serà possible si, d’una banda, canvia la postura inflexible per tal d’escoltar als ciutadans i, d’altra, sempre que els barris estiguin disposats a cooperar, insistir i pressionar.

La lluita ha de partir des de baix cap a un futur millor, aquesta és la reflexió dels veïns i veïnes que han posat en marxa la iniciativa durant els següents mesos. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Què destaqueu de la nova proposta de reglament de participació ciutadana que treballa l’Ajuntament?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

El nou Reglament de Participació manté els principis en els quals es fonamentava el de 2017, aprovat per ampli consens, però destacaria la incorporació de nous canals de participació que s'han desenvolupat durant la pandèmia i que han tingut una gran acollida per part de la ciutadaJosep Joaquim nia, i entre aquests posaria com a exemple els Pérez Calvo Albert Deusedes Pressupostos Participatius o la ParticipaBarcelona. Advocat procurador de ció Digital. Tot plegat és un nou imBarcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. puls a la participació en la presa Montjuïc, afiliat a UGT i soci de de decisions polítiques muniMédicos sin Fronteras.

Crida l’atenció que es proclami la fortalesa cipals de Barcelona. de la democràcia en tant que la participació La proposta incorpora canvis per tal de respondre ciutadana sigui més i millor, quan les dades i la i corregir el què el TSJC va indicar en una sentència senzilla comprovació als òrgans de participació de 2018. Actualitzant el nombre de signatures necesdonen mínims històrics, i quan la desafecció gesàries per a una iniciativa ciutadana, determinant què nerada pel govern de la ciutat han portat a abandopot ser objecte de consulta ciutadana municipal i estanar-la a la població en general que confirma que res blint que caldrà la majoria absoluta per aprovar-la en Ple. canvia, mantenint-se només en totes i tots aquells que Es proposa eliminar articles sobre el funcionament de reclamen el dret a decidir el seu futur com a país i el les consultes ciutadanes i també destaca la possibilitat seu present com a treballador@s, consumide reduir l'edat de les persones participants en dor@s i titulars de drets. les consultes segons la naturalesa.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La proposta té poca part nova més enllà d'alguna esmena tècnica de serveis jurídics i les derivades de la sentència del TSJC. Un dels principals canvis és l'augment del nombre de signatures per fer consultes. En 2 anys el govern no n'ha promogut cap, i això que era un dels punts estrella. A Junts volem que es pregunti a la ciutadania sobre les grans transformacions. En relació amb la supressió del Consell de Ciutat, màxim òrgan consultiu i de participació, estem amatents a veure com es transforma l'espai.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

La proposta ens sembla correcte, ja que s'adequa a les exigències del TSJC. L'opinió des de Cs és que es podria millorar, ja que demanem que aquesta participació ciutadana estigui en totes les llengües oficials de Catalunya, opció que ara mateix no es contempla. Creiem que en el reglament s'hauria de parlar més d'incentivar les eines telemàtiques o que constés que l'edat per votar hauria de ser els 18 anys. Tampoc hi ha cap referència d'un mínim de vots per aprovar aquests processos, i pensem que s’hauria de reflectir.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

opinió / actualitat 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

"Maixabel” (2021)

Q

uan a Iciar Bollain li proposaren fer una pel·lícula sobre Maixabel Lasa, va sentir una gran responsabilitat, però també l’impuls i l’energia necessàries per entregar-se completament a aquesta història. L’havia impressionat molt llegir sobre les trobades que es van produir entre etarres penedits i els familiars de les seves víctimes, i en aquest sentit, la vídua de Juan Mari Jáuregui, Maixabel, s’havia convertit en una figura de referència, doncs va ser de les primeres en atrevir-se a posar-se davant els assassins del seu marit. - “Em semblava molt dolorós el camí que havien recorregut les dues parts fins a arribar a aquest moment. És colpidor que una víctima del terrorisme s’assegui a parlar amb la persona que més mal li ha fet a la seva vida” va comentar la directora en roda de premsa.

Des que van conèixer Maixabel Lasa, tant la guionista Isa Campo como Icíar Bollaín es van enamorar d’ella, de la seva forma de ser, de la seva serenitat, de la seva fortalesa. Tenien clar que la pel·lícula devia portar el seu nom.

A la pel·lícula, Maixabel és Blanca Portillo, imponent, i Ibón Etxebarreta és Luis Tosar a la alçada. Ells són la cara i la creu d’un conflicte que encara té moltes ferides obertes; per aquesta raó, Bollaín creu que és imprescindible explicar aquesta història, per seguir sanant la convivència en un moment en el que els discursos d’odi es propaguen per tot el món. La pel·lícula es un al·legat brutal contra la violència. Icíar Bollaín remou, fa mal, incomoda. Obliga a recordar i a indignar-se. Aconsegueix que ens replantegem sentiments i prejudicis. És una pel·lícula reflexiva i necessària, que toca temes complicats i que busca la reconciliació abans que l’odi i el conflicte. ■

Seudónimos

L

a literatura está llena de obras publicadas bajo seudónimo. Las razones que pueden inducir a alguien a no firmar con su verdadero nombre son muy diversas, ¿pero sabíais que ocultar que es mujer es una de las principales? Sin ir más lejos Víctor Català, autor de novelas como Solitud, esconde la identidad de Caterina Albert. Y la verdadera pluma que dio vida a La gaviota no fue la de Fernán Caballero sino la de Cecilia Böhl.

Detrás de la decisión de adoptar un apodo masculino hay un sinfín de anécdotas. ¿Os cuento algunas? Una joven profesora inglesa pidió opinión sobre sus escritos a Robert Southey. Respuesta del poeta: «La literatura no puede ser asunto de la vida de una mujer, y no debería ser así». Aquella muchacha no se rindió. Publicó como Currer Bell y alcanzó un gran éxito con su novela Jane Eyre. Hoy la conocemos por Charlotte Brönte. También sus hermanas recurrieron al seudónimo: Emily —Cumbres borrascosas— como Ellis Bell y Anne —Agnes Grey— como Acton Bell.

El caso de la francesa Colette, autora de El fanal azul, fue aún peor: ella escribía y su esposo, un tal Henry Gauthier-Villars, firmaba los libros, llevándose todo el mérito. Sobre Frankenstein, de Mary Shelley, dijeron que era imposible que una mujer hubiese concebido un relato tan espeluznante y adjudicaron la autoría a su marido Percy. Incluso en una época más reciente, antes de que la autora de Harry Potter cerrara el contrato con su editor, este le pidió que no firmara como Joanne sino como J. k. Rowling, para evitar la reticencia de los lectores potenciales al saber que era mujer. ■

L’ L10 estrena tres noves estacions El diumenge, 7 de novembre, es posaran en marxa les estacions del Port Comercial/La Factoria, Ecoparc i ZAL/Riu Vell, ubicades a la Marina del Prat Vermell.

Aquestes estacions, amb la ja existent de Zona Franca, donaran servei a la Zona Franca industrial. La construcció ha suposat una inversió de 120 milions d’euros i s’estima rebre un milió de pas-

satgers a l’any. Es tracta d’un nou avanç en el pla per completar la construcció del tram Sud de l’ L9 i l’expansió cap al polígon de la Zona Franca, que correspon a l’ L10 Sud. Així doncs, l’L10 Sud passarà de vuit estacions a 11 i, en total, l’L9 i L10 sumaran 32 estacions al llarg de 37,5 quilòmetres. ■

Jesús Martínez reconegut amb el premi Montserrat Roig

|| Marta Campos El passat dimarts, 19 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va lliurar els Premis Montserrat Roig a la comunicació i periodisme social de Barcelona 2020.

En aquesta edició la participació ha arribat a les 66 candidatures: 41 en l’àmbit del periodisme social, 15 en comunicació social i 10 en la promoció de la investigació periodística. Cada una de les distincions va ser dotada de 8.000 euros i un premi especial sense dotació econòmica.

El premi al periodisme social se’l van endur Jesús Martínez i Marc Javierre-Kohan pel seu treball “TIME: Jacint Ferrer, el desahucio del siglo”. El jurat va destacar positivament “l’enfocament diferent del desnonament”.

Jesús Martínez, destacat periodista de l’àmbit social, veí i col·laborador del diari

La Marina, explica que el desnonament de Jacint Ferrer “va remoure moltes consciències, poc abans de l’arribada de la pandèmia”. A més, es va mostrar satisfet per la feina feta i assegura que “haver guanyat el premi és un al·licient per continuar explicant històries a peu de carrer”.

Així mateix, el premi de comunicació social el va rebre la campanya #AmbTuSeguimEnMarxa del Centre d'Acollida Assís. En la categoria d’investigació periodística va ser guardonat el projecte “Pandemials: l’adolescència en temps de coronavirus”. Pel que fa a la categoria de l’impacte de la COVID-19, el guardó se’l va endur el projecte “TECDORA Tecnologia i Dona Raval. Mapa digital femení d’un barri en pandèmia”. Finalment, el reconeixement especial el va rebre el diari digital “Social.cat” per “ser un referent periodístic al sector social”. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

12

actualitat

|| A.B. Uns saltimbanquis vestits amb sedes blanques i la cara pintada de blanc fan tombarelles i acrobàcies davant la Casa del rellotge. El públic s'ho mira encuriosit i meravellat, tot i això, de tant en tant miren cap a les cassoles on més tard es repartiran castanyes, i és que ningú se'n volia quedar sense en aquest dia assenyalat per la tradició.

L'espectacle finalitza entre aplaudiments, la gent torna a mirar, encara no hi ha castanyes. Per microfonia avisen que comença l'entrega de premis del Joc del Fantasma i que un cop finalitzi es podran agafar les castanyes.

Tothom redirigeix la seva atenció, sobretot els nens i nenes, en la seva majoria disfressats, que han participat del concurs. Primer els premis del dibuix, tres candidats i un únic guanyador, el Fantasma de Halloween d'Emma López Garcia. Seguim amb els premis, aquest cop de la gimcana, un altaveu pels tercers, uns auriculars pels segons i pels primers... una tauleta! Quan diuen el nom del grup se senten crits de felicitat i aplaudiments dels familiars.

El grup "Los guerreros" format per Kilian Ballesteros, Izan Sigüenza i Tània Fuentes, s'enduien el primer premi. "Hem caminat fins que ens han fet mal els peus per aconseguir-ho, i hem pensat molt, estem molt contents", explica un dels integrants. Van per arreu amb la seva tauleta, que no deixen anar en una bona estona, orgullosos de la seva victòria.

Per fi es poden menjar les castanyes i ràpidament es fa una llarga fila, els paquets de diaris passen de mà en mà. De tornada cap a casa algunes famílies es desvien cap al mercat, on durant tota la tarda les botigues han estat donant caramels i llaminadures a tots aquells que els demanessin a canvi d’una entremaliadura, tot fent servir la fórmula que hem tret de la cultura nord-americana.

Mentrestant, a poca distància d'allà, a Can Clos també gaudeixen d'aquesta festa. A una nena li pinten la cara en forma de calavera, mentre els petits comparteixen taula per dibuixar i fer globoflèxia.

A les vuit, quan ja s'ha fet fosc, tots en grup van a buscar la castanyera que s'ha perdut per la muntanya mentre collia les castanyes. Un cop l'han trobada, entre esclats d'alegria, l'acompanyen fins a la plaça on tot fent una rotllana li ballen alguna cançó per celebrar que ja poden menjar les delicioses castanyes.

La mainada i també els adults de la Marina estan contents de poder tornar a gaudir d'aquesta festa, mantenint les tradicions més catalanes i agafantne les noves importades amb les disfresses. Tot està bé mentre podem gaudir entre tots d'unes bones castanyes! ■

La xerinola, les castanyes i les disfresses tornen a omplir la Marina per la Castanyada

▶ Dos nens amb les seves disfresses es miren l'espectacle de saltimbanquis a la Casa del rellotge.

Andrea Bello

▶ El fantasma de Halloween és escollit com a guanyador al concurs de ▶ El mercat s'engalana amb decoracions de Halloween per celebrar dibuix i serà la mascota de l'any vinent.

A.B. aquesta data assenyalada amb un joc de truco o trato.

A.B.

▶ Els nens de Can Clos s'arrepleguen al voltant de la castanyera després ▶ "Los guerreros" guanyen el primer premi del joc del fantasma i s'emporten d'anarla a buscar al bosc.

Olatz Pérez una tauleta. A.B.

La Marina se solidaritza amb La Palma || Marta Campos Fa poc més d’un mes que el volcà de La Palma va erupcionar provocant una situació d’emergència arreu de l’illa. Les conseqüències de l’erupció no van trigar a arribar. La lava afecta, actualment, 656 hectàrees i ha destruït al voltant de 2.000 edificacions de La Palma.

Així mateix, els afectats per la tragèdia continuen augmentant i és que la xifra de persones evacuades sobrepassa els 6.000, així com els centenars de veïns i veïnes que han perdut les seves llars.

Davant de la catàstrofe, la quantitat d’actes solidaris per ajudar als damnificats s’ha multiplicat. La resposta solidària de la ciutadania arreu del país està sent més que positiva i ara és el torn de la Marina. Àncora, el centre cultural de l’àmbit de la dona, ha iniciat una campanya solidària per ajudar els afectats de La Palma.

Alejandro Flores

Entre els participants s’hi troben gran quantitat d’associacions, entitats i comerciants del barri amb l’objectiu d’aconseguir una participació total dels veïns i veïnes.

Fins al 4 de novembre s’estendran al llarg del barri diversos punts de recollida de productes que es podran identificar amb un cartell que crida a l’ajut. Els productes que més es necessiten són els d’higiene personal, menjar per les mascotes i menjar per les persones celíaques.

La campanya clourà el dissabte 6 de novembre. Es realitzarà un acte final a plaça Marina d’11 a 13 hores i s’hi presentaran les xifres de productes recollits en cada punt.

Tots els punts de recollida, més de 15, són l’oportunitat d’unir-se a l’ onada solidària que permeti fer arribar el nostre caliu als veïns i veïnes palmeros, i en certa manera, mitigar els efectes devastadors que està produint l’erupció del volcà a La Palma.

Us animem a participar i aportar el vostre granet de sorra! ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

panorama al barri 13

L'Antonio Ruiz Villalba, símbol del moviment obrer al barri || A.B. Aquest 18 d'octubre s'han celebrat els 50 anys del desallotjament de la fàbrica SEAT durant la qual la policia franquista va ferir greument diversos treballadors, inclòs l’Antonio Ruiz Villalba, el qual va morir poc després per la gravetat de les ferides.

La protesta va ser una mostra més del moviment obrer que sempre ha caracteritzat la SEAT, el conjunt del polígon de la Zona Franca i també el barri de la Marina. Ara es recupera aquesta memòria en un faristol informatiu que s’ha inaugurat amb motiu dels actes del 50è aniversari a la plaça del Moviment Obrer.

Un grup d'antics i actuals treballadors membres del Memorial de la SEAT juntament amb representants polítics i sindicals van fer un recorregut pel barri per commemorar els 50 anys dels fets, començant per l'antiga fàbrica de SEAT, on van fer un petit homenatge.

El recorregut va continuar a la plaça del Moviment Obrer amb la descoberta del faristol que recorda el conjunt del moviment sindical i obrer al barri. Per al director del Memorial SEAT, Carles Vallejo, "és important tenir un plafó recordatori de la història de lluita al barri, sobretot en moments de renaixement de moviments feixistes, i és imprescindible

ca les lluites sindicals del 1971. Allà el Pedro, un dels que havia estat treballador de la SEAT, recordava com quan va entrar de jove els més grans havien estat "complets ídols per a mi, que em van ensenyar i transmetre els valors de solidaritat i lluita obrera", així com també tots els drets que es van aconseguir a SEAT, per acabar dient que "hem de traspassar aquesta cultura i aquesta memòria als més joves".

Al final del recorregut al passatge Antonio Ruiz Villalba va tenir lloc una ofrena floral. ■

▶ Descoberta del feristol que recorda l'assasinat d'Antonio Ruiz Villalba, a càrrec de les seves nebodes, el regidor Jordi Rabassa i el director de memorial SEAT, Carles Vallejo.

recordar la memòria d'aquells i aquelles que van lluitar pels drets i les llibertats dels treballadors".

Per la seva part, el regidor de Memòria democràtica, Jordi Rabassa, destacava els motius de la iniciativa. "Fixem la memòria a l'espai públic per anar completant la història. Així tothom qui passi per aquí podrà conèixer millor com s'ha construït aquesta ciutat i aquest barri a través de les lluites sindicals". Rabassa i Vallejo, juntament amb les nebodes de

Villalba, van destapar el faristol entre l'emoció i els aplaudiments dels assistents, complaguts amb el reconeixement de tantes lluites en les quals han participat.

Tot seguit, els assistents es van desplaçar fins al carrer Energia on trobem el mural de l'artista Andrea BToy que exemplifi-

Andrea Bello

▶ Les nebodes de Antonio Ruiz Villalba posen al passatge durant l'ofrena floral.

Andrea Bello

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

14

tema central

La neteja, en el punt de mira de la gestió municipal “Tan important és millorar el servei com treballar l’incivisme” || Marta Campos / Y.L.A / A.B. Passejar per la Marina és gaudir de barri, de veïns i veïnes prenent cafè a les terrasses dels bars de tota la vida, de gent passejant pels parcs i les places... Però, també, és transitar per carrers descuidats, escombraries vessants, escales brutes, espais deixats i voreres plenes de residus, pixades i excrements.

De fet, el pes que ha guanyat la problemàtica queda reflectida a l’última Enquesta de serveis municipals 2021.

La llista de problemes més greus del Districte l’encapçala la inseguretat amb un 27,3%, seguit de la neteja amb un 9,7% i del soroll amb un 7%.

Fem un recorregut per alguns indrets per comprovar de primera mà la llista de llocs que ens faciliten els veïns com a punts crítics.

Amb el pas dels anys, la zona més a tocar amb la muntanya d’El Polvorí s’ha convertit en un dels punts crítics quant a neteja. L’espai que separa els habitatges de la muntanya ha quedat oblidat.

Entre el trànsit d’animals i la brutícia que generen, les males herbes i la brossa que la gent llença com si es tractés d’un abocador, entre la qual hi ha mascaretes, bosses de patates i refrescs, la zona ha esdevingut un niu de bactèries i rates que, si més no, espanten els veïns i veïnes.

Un dels carrers més desafortunats, malgrat el seu nom, és el carrer Fortuna i, per descomptat, la Plaça Llorca. Des de la llunyania ja es poden observar els bancs trencats i la brutícia al terra així com les escales de diversos carrers plenes de pixades i les papereres vessant brossa.

A diferència d’altres indrets, en aquesta zona les patrulles de neteja són constants, reconeixen els mateixos veïns, que sí que observen un aigualeig insuficient.

Un cop passada l’escola el Polvorí, s’arriba al Club de Natació Montjuïc, una zona pràcticament desèrtica on hi ha un deteriorament generalitzat. Les poques persones que hi passen són runners agosarats, alumnes que surten de l’escola i cotxes de diverses autoescoles.

Continuant amb la passejada per Montjuïc, el pròxim destí és Can Clos, també és dels barris amb més brutícia. Tot i que l’estiu passat, l’Associació de veïns i veïnes juntament amb l’equip de Districte van informar dels punts més bruts i es va rebre un reforç de neteja, la intervenció no ha estat suficient. El problema tant a Can Clos com a Eduard Aunós és que en ser barris més perifèrics, la mancança de serveis és generalitzada i calen intervencions integrals i molta feina amb

T

▶ Parc Infantil Can Clos, visitat durant l'elaboració d'aquest reportatge.

TEMA DEL MES

Un barri net implica una responsabilitat col·lectiva: Hi ha coincidència en la necessitat que urgeix un doble abordatge: servei eficient i consciència cívica

el veïnat, coincideixen els presidents d’ambdues associacions veïnals.

A Can Clos, la plaça del Mig, l’espai de reunions principal dels veïns i veïnes, es caracteritza per la deixadesa i el mal estat de les voreres. Els contenidors vessen i els carrers son regats d’embolcalls de llaminadures i ampolles de productes diversos. El terra està tacat amb les restes de la diversió nocturna d’algú, precisament a prop de la parada de bus. És evident que l’aigualeig és insuficient. El mateix passa amb el parc infantil, ni tan sol el ser una zona per la canalla el guareix de l’agosarat incivisme.

Davallant, s’arriba al carrer dels Ferrocarrils Catalans i al Passeig de la zona Franca. Dues zones on els serveis de neteja s’observen més constants en ser carrers més transitats i cèntrics.

En aquest cas, son els contenidors els que acusen una mala impressió. N’hi ha bastants, però un per un per es pot comprovar com tots vessen ja sigui per-

Marta Campos

què la brossa no arriba tota al seu lloc o perquè estan tan deteriorats que deixen escapar líquids de l’interior, contínuament, i que s’expandeixen al seu voltant generant males olors. Hi ha moltes bosses d’escombraries a terra, mobles i altres aparells enmig dels carrers que creen un ambient descurat i desendreçat.

El mateix succeeix amb la zona d’Estrelles Altes i el carrer Mare de Déu de Port. Les voreres, les papereres i els carrers tornen a donar la sensació de desarranjament, brutícia i desídia. En aquesta zona però, també s’accentua la gran quantitat d’ excrements dels coloms que hi nien.

En canvi, la zona de la Vinya i de la Bàscula, tot i ser esmentades entre els punts crítics per les entitats, a simple observació es troben en un estat millor, en passar, hi ha camions de la neteja treballant. Potser per això o perquè son espais que queden més guarits, la sensació de netedat en passejar guanya molt.

Novembre 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Novembre 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 81

La importància dels espais a educació infantil pàg. 2

Vila Veïna, servei gratuït de l’Ajuntament de Barcelona on informar-te dels recursos i serveis per cuidar-te i cuidar a d’altres persones. pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

“CONVIVIM

ESPORTIVAMENT” Aquest curs, a l’escola El Polvorí hem iniciat el projecte “Convivim esportivament”. A la nostra escola practiquem el hockey des de fa més de sis anys com activitat extraescolar i cada any participem a la lliga escolar. És un esport que apassiona a tota la comunitat educativa i aquest any hem decidit introduir-lo a l’horari escolar dintre de l'àrea d'educació física com un tret d'identitat del nostre centre.

Tot aquest procés l’hem fet gràcies a l’acompanyament del model ISSOK. El model ISSOK consisteix en facilitar a mestres i alumnes valors i habilitats per a la vida, aprenent conjuntament uns dels altres. Així doncs l’autoconeixement, el diàleg entre iguals, la resolució pa-

cífica de conflictes, el descobriment de fortaleses, l’ajuda, la persistència i la cerca de l’estima mútua, són constants en totes les decisions, i totes les disciplines de l’equip docent. El model presenta sis nivells de responsabilitat, deu estratègies generals i una estructura de sessió de tres parts. A la pràctica diària, es tria un objectiu d’un nivell i es treballa, mentre s’ensenyen els continguts de l’assignatura incorporant la reflexió al principi de cada classe.

Completa el currículum escolar fent-lo més humà, sensible i pacífic, buscant com a resultat formar éssers humans compromesos amb la seva pròpia evolució i la del seu entorn.

Escola EL POLVORÍ

Consell de redacció: -Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Loredana i Marta Díaz (Tècniques PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Novembre 2021 // www.tiaflm.org

2

info

La importància dels espais a l'educació infantil Setembre. 9 hores del matí. Les portes de l'escola Pau Vila es tornen a obrir, un curs més.

Els més petits seran els primers en adonar-se'n. Les aules d'infantil han canviat… i molt.

Els mobles, les cadires, les taules… ja no hi són. Ara entren a un espai obert, flexible, canviant. Un espai que s’adapta a les noves metodologies pedagògiques.

Alguns infants sense deixar la motxilla s’endinsen a jugar. Un retrobament molt diferent i bonic. Les famílies des de la porta observen amb curiositat com es relacionen entre ells i com es mouen pel nou espai.

Durant les entrades relaxades, els adults interaccionem amb els infants: iniciem converses en petit grup, llegim un conte o fem joc simbòlic a la botiga… Els hi encanta que hi participem dels seus jocs. Aquests moments també ens ajuden a fixar la mirada en alguns aspectes que de vegades, el dia a dia, no ens deixa veure: com es parlen, amb qui juguen o com s’introdueixen en el joc.

Després d’una estona de joc lliure, ens reunim tots a l’assemblea i parlem

en gran grup de diferents temes: el projecte de l’aula, el cap de setmana, un volcà en erupció…

Aquestes converses, afavoreixen l’escolta activa i la participació, ja que són d’un gran interès pels infants. Escoltar activament implica moltes coses: observar, atendre, centrar-se en l’altre, esperar pacientment…

Mentre esmorzem la fruita, dediquem una estona a parlar sobre qui no ha vingut a l’escola, què dinarem al menjador o a casa de l’àvia, o quin temps fa…Després correm i saltem al pati, per deixar anar tota l’energia que tenim a dins.

Un cop a l’aula, i després d’alguna relaxació, estem preparats i molt atents per aprendre. El grup es divideix i treballem les matemàtiques o practiquem l’escriptura. De vegades, no necessitem la taula, perquè per aprendre a comptar… només cal comptar!

Però quan les necessitem, per escriure o dibuixar.. només cal obrir-les i fer-les servir.

L’ÀGORA de mestres i famílies Apostar per l’educació pública i al barri!

La història de l’Institut Lluís Domènech i Montaner es remunta a l’any 2001, quan canvia d’ubicació al carrer Alumini. Després de diverses reivindicacions per parts dels veïns, ja que no teníem cap escola/institut, van aconseguir que aquest centre educatiu es traslladés des de ‘Las Casas Baratas’ a una zona més propera, on estaven les escoles Seat i Ramón Casas.

Com a pares, sempre havíem apostat per l'escola pública. Volíem que els nostres fills continuessin tenint la millor educació. Ens havien parlat bé d’aquest institut, del professorat, de les seves instal·lacions i de les metodologies emprades. Aquesta difícil decisió la vam prendre el dia de portes obertes amb la presentació del Projecte Educatiu que duia a terme el centre i amb l’acompanyament de dos dels seus alumnes per les instal·lacions.

Ens van resoldre dubtes, explicant-nos des de la seva experiència, quins projectes s’estaven fent, la integració tecnològica que es duia a terme i l’atenció per part dels professors als alumnes.... El primer fill (Joan Marc) va cursar l’ESO i el batxillerat. Estem ben satisfets de com el professorat va ser capaç d’orientar-lo cap a allò que li agradava. Actualment cursa el segon any d’un grau d’enginyeria electrònica industrial i automàtica a la UPC. El segon fill (en Pol), cursa 4t d’ESO. Tot i que no és el mateix professorat, la dedicació per part dels nous docents, és la mateixa.

Una de les característiques que connecta a tots dos germans és el gust per la Robòtica.

I precisament aquest, és un dels punts destacables que té. Cap centre proper i amb tan pocs recursos ha pogut portar a terme un projecte d’aquest tipus, ensenyant als alumnes un llenguatge de programació (Arduino), iniciat pel professor (i actual director) Jesús Valls. Destaquem la seva vocació per motivar sempre l’alumnat i orientar-lo de cara a continuar superant-se.

Estem ben segur que el centre continuarà creixent amb més projectes de la mà del nou equip directiu. Finalment, volem agrair enormement a l’anterior directora, l’Amparo Brull, per la seva excel·lent feina.

Família Alegret Rodríguez

A l’aula també hem creat un espai de calma i lectura, un dels espais preferits pels infants.

Aquest racó on els hi agrada descansar, s’ha convertit també en un espai de confiança, com si es tractés del sofà de casa seva. Allà es poden observar mirades de complicitat, somriures una mica entremaliats, històries i secrets… i abraçades que fan encongir el cor.

Pels infants, aquest canvi d’aules implica aprendre en un ambient agradable, on sentir-se segurs, com a casa, però vivint en comunitat, fomentant valors com la cooperació, el respecte i la diversitat.

Pel mestre, l’espai es converteix en una eina educativa més.

L’objectiu principal és promoure un ambient motivador i estimulant, on la importància recau en el benestar dels infants, un dels principals factors en el procés d’aprenentatge dels més petits.

Lidia Martín Millán Mestra d’educació infantil de l’escola Pau Vila

segons...

Quin és l’espai de l’escola que m’agrada més?

els infants d’educació Infantil i Primària de Ramon Casas

Berta Escarré Mairal: 6è de Primària.

M’agrada molt el pati perquè podem jugar tots els amics i estem a l’aire lliure sense sortir al carrer. M’agraden tots els patis perquè a l’escola n’hi ha molts i són molt grans.

Jan Alonso Sandonís: 6è de Primària.

M’agrada un raconet del gimnàs. Em transmet tranquil·litat i temps per pensar. El curs passat anàvem allà a fer Educació Emocional i aquest curs hi anem quan plou, a l’estona de menjador.

Pol Aguiar Asesio: 3r de Primària.

L'espai de l’escola que m’agrada més és el pati del pic-nic, perquè hi ha les canastes. Quan era petit i veia els grans que hi jugaven tenia moltes ganes d’anar-hi. Ara ja sóc gran i puc anar-hi a jugar així que l’aprofito molt.

Emma Tudor Montes: Educació infantil. P5.

El lloc de l’escola que m’agrada més és la classe, perquè hi ha moltes joguines. Jugo molt amb els nens i les nenes a la cuineta i amb totes les altres coses.

Novembre 2021 // www.tiaflm.org

info 3

Labressol t'acompanya

Per què tenim tanta pressa perquè els nostres fills caminin?

En aquest espai us volem compartir l'experiència que hem tingut amb la petita que tenim. Perquè ja sabeu que això de ser pares és tot un ofici en el qual mai ningú no pot sentir-se un expert per molt que ens apliquem. Resulta que la nena ja ha començat a gatejar i ens encanta, però tan atents que estem per veure-la fer les seves primeres passes, sense adonar-nos, vam començar a incentivar-la.

Entre conversa i conversa amb altres pares i les educadores de l'escola bressol Xumets, que és on la portem, vam descobrir un munt de coses respecte de gatejar que ignoràvem del tot.

Primer, que era ben convenient no accelerar el procés de caminar i deixar

que la nena gategi tranquil·la. Per què?

Doncs perquè el fet d'utilitzar una distància curta afavoreix la visió, reforça la musculatura del sistema ocular, l'ajuda a saber-se situar en l'espai. Desenvolupa reflexos de caiguda i adquireix un important to muscular a les cames de forma progressiva. Només per mencionar algunes de les tantes coses que ignorem i que per sort a la bressol va parar-hi atenció.

Per tot això, ens vam orientar, hem d'evitar l'ús de les hamaques, que limiten el moviment dels infants, dels caminadors (taca-taca), perquè si ells no es posen drets per ells mateixos, és que encara és massa immadur i no l'hem de forçar. El missatge de l'escola va ser el de l'Emmi Pikler, metgessa pediatra “intentar enseñar a un niño algo que puede aprender por sí mismo no es solo inútil sinó también perjudicial” Mireu si té importància el tema!

Isaac i Natàlia, pare i mare de la Gisela, ben agraïts pel suport de l'escola!

L’escola bressol Xumets també hi és!

La notícia educativa

Vaga d’educadors interins contra l'“Icetazo”

Els sindicats IAC, CGT, CNT, CO, SO i CoBas van organitzar, el dijous 28 d’octubre, mobilitzacions arreu del territori en contra el Reial Decret-llei 14/2021, conegut com a "Icetazo".

La norma pretén que a tot Espanya 100.000 interins passin a la funció pública a través d’una convocatòria massiva de concursos-oposició.

A Catalunya, al sector educatiu hi ha uns 29.361 persones interines en la borsa de docents, el que representa un 69,5% del total en exercici. Els manifestants asseguren que es tracta d’un “ERO encobert”, un abús de la temporalitat i demanden

un millor finançament de l’escola pública així com la reducció de la precarietat laboral en les administracions.

Així mateix, reclamen llocs de treball fixos per a les treballadores i treballadors, ja que hi ha molts contractes temporals que es troben en situació de “frau de llei” per haver superat els tres anys. De fet, els sindicats denuncien que la taxa de temporalitat està en un 30% quan hauria de ser d’un 8%. La vaga ha estat secundada per un 18% segons els sindicats convocants i per un 7,3% segons la Generalitat.

omunitària feina c

“Vila Veïna: Posant la vida al Centre” un mateix, espais de trobada i relació, etc. + Grups de suport i acompanyament per a persones que es troben en una mateixa situació i que necessiten compartir vivències i superar malestars.

Facilitació d’espais respir i de can+ guratge on les famílies o cuidadors puguin deixar ben ateses les persones que cuiden i així tenir temps per a elles. + Assessorament legal i jurídic especialitzat en la cura a les persones. + Suport a projectes sobre com tenir cura d’altres persones de manera col·lectiva.

El 18 d’octubre el projecte municipal Vila Veïna ha obert les seves portes a quatre territoris de la ciutat: Vilapicina i la Torre Llobeta (Nou Barris); El Congrés i els Indians (Sant Andreu); Provençals del Poblenou (Sant Martí) i a La Marina (Sants-Montjuïc). Es preveu que al llarg del 2022 s’iniciï el projecte a 12 territoris més.

Què és Vila Veïna?

Vila Veïna és un servei gratuït de l’Ajuntament de Barcelona on informar-te dels recursos i serveis que tens més a prop per cuidar-te i cuidar a d’altres persones i on pots trobar activitats i diferents propostes que t’ajudin a viure millor.

Des de diferents espais a la ciutat, molt a prop teu, t’ajudem i orientem sobre quins d’aquests recursos et poden anar millor segons les teves necessitats.

A qui s’adreça?

A tota la ciutadania, però en especial a les persones que necessiten més acompanyament (infants i persones grans) i a les persones que les cuiden.

Què t’ofereix? + Informació i atenció individual

sobre els recursos i serveis més

On trobaràs l’Espai Vila Veïna de La Marina- Mare de Déu del Port?

propers per millorar el benestar de les persones.

Espai de trobada per a famílies i + persones cuidadores: espai de joc, de relació, d’establiment de vincle i d’estada. + Tallers, xerrades i altres activitats per millorar la salut, el benestar emocional, trobar-se millor amb

Al Casal de Barri La Vinya (Carrer dels Alts Forns, 87, 08038) o a través del correu electrònic vv_lamarinaport@ bcn.cat

En quin horari? + Dilluns de 09.00 a 13.30 i de 16.00 a 20.00 hores.

+ Dimarts de 16.00 a 20.00 hores. + Divendres de 09.00 a 13.30 hores.

Novembre 2021 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Oberta la convocatòria per participar a l’exposició del 25N

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

22 de novembre per entregar les obres, realitzades de manera individual o col·lectiva. Les obres es poden entregar a l’Espai Jove La Bàscula de manera presencial en l’horari d’obertura i també via correu electrònic a info@labascula.cat

En motiu del 25N, dia internacional per a l’eliminació de les violències masclistes en totes les seves formes, tindrà lloc la segona edició de l’exposició col·lectiva ‘Art contra les violències masclistes’ que podreu visitar a l’Espai Jove La Bàscula a partir del 23 de novembre.

Aquest any la iniciativa es realitza conjuntament amb diferents serveis del barri de La Marina: el Servei Aquí t’Escoltem, el Punt d’Informació Juvenil, el punt JIP, l’equip d’APC de La Marina, l’Espai Química Joves i la Taula de Dones de La Marina.

La convocatòria està oberta a dones menors de 30 anys amb qualsevol disciplina artística (fotografia, il·lustració, pintura, vídeo, collage, escultura, performance, etc). Hi haurà dues categories: de 12 a 17 anys i de 18 a 30 anys. Hi ha temps fins al

Aquesta iniciativa pretén sensibilitzar i denunciar les diferents violències masclistes presents en la societat actual des de la perspectiva de les joves i alhora difondre la creació feta per dones, per tal d’incentivar la producció d’obres artístiques i la seva visibilització en un espai obert al públic.

Semblant però no igual que abans Com es nota que les restriccions de la Covid afluixen i quines ganes teníem que arribés aquest moment!

A l’espai Química ja podem acollir un percentatge molt alt de joves als nostres tallers, sales d’estudi o espais de trobada. Tenim molta més llibertat de moviment i això ens ofereix la possibilitat d’organitzar sense pors ni preocupacions.

Contentes nosaltres com a dinamitzadores però contentes també per les joves, que veuen com la vida social es flexibilitza i no reben tants estímuls negatius com abans per part dels adults. L’afluència de joves a l’espai és total i les famílies les animen a venir i relacionar-se amb una normalitat que sembla l’antiga.

Contentes perquè aquest mes ja tenim totes les activitats a ple rendiment i hem organitzat un ‘mercadillo’ de roba i un túnel del terror amb les nostres joves. Controlant l’aforament i amb distàncies però sense patir per res. Volem molt més!

Però encara que les restriccions hagin disminuït, la covid segueix entre nosaltres i les conseqüències que aquesta ha provocat a les nostres joves han vingut per quedar-se, encara ens queda molta feina per fer i serem il·lusos si ho obviem.

Sembla que la salut mental de

Segueix-nos a

@espai Química joves

les persones és un tema que comença a treure el cap, però calen molts més recursos en aquest sentit per tal que sigui realment sobre la taula.

Així que estem motivades ja que les joves tornen a tenir un espai semblant al d’abans, però a l’hora

Espai Química Joves

cal estar reivindicatives per tal de fer veure a la comunitat que encara hi ha moltes coses per fer. ■

Oriol Toronell i Paula Garcia Servei de dinamització Juvenil Química

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15

▶ Carrer Ferrocarrils Catalans. Marta Campos

▶ Barri d'El Polvorí.

Marta Campos

Punts crítics de la neteja assenyalats per associacions i entitats veïnals

▶ Carrer de la Pedrera del Mussol a Can Clos.

Altrament, el carrer Alts Forns, malgrat ser una zona entre les més transitades i carregades, dona l’aparença de no ser una de les més prioritzades pels serveis de neteja. Igual que la plaça Marina, situada sobre el mercat.

Es tracta d’un punt de trobada principal al barri de moltes famílies amb canalla. I en aquest sentit, se suposa que hauria de ser un espai net i accessible per a tothom.

Bo i conversant amb veïns de la zona, reconeixen que, en general, el manteniment de la plaça és constant, “però no tot el desitjable”. Resulta que sovint, per les nits dels caps de setmana, l’utilitzen grups per fer minibotellots i deixen abundants ampolles i residus de tota mena. Quan passegem, malgrat la neteja integral que se li ha fet un dia abans, continua havent-hi molta brossa, bosses d’escombralls i altres deixalles al terra i a la zona davantera dels contenidors.

En definitiva, a la Marina, tot i ser bastant gran i amb zones urbanísticament obertes,

Marta Campos

vagis on vagis i preguntis a qui preguntis, el qüestionament dels serveis de neteja hi és present. Alhora, però tothom és conscient que la problemàtica no rau només en la manca de constància i l’eficiència dels serveis de neteja. Hi ha consciència que contribueixen molt, també, les males pràctiques d’alguns grups, el poc sentit de comunitat pel que fa a la cura del mobiliari urbà, i l’incivisme estès per molts sectors del barri i de la ciutat.

L’eficiència i qualitat dels serveis de neteja és un tema recurrent en tots els mandats municipals i aquesta no és la primera ni serà l’última vegada que els veïns i veïnes la qüestionin. Professionals tècnics i responsables polítics hauran d’aplicar-s’hi més.

Però la responsabilitat ens ha d’apel·lar a tots i totes a ser conscients que, aquests espais són els llocs on residim i fem vida els veïns i veïnes, cadascú de nosaltres i els nostres infants i també haurem de posarnos-hi. I és que, al cap i a la fi, qui no gaudeix del seu carrer i el seu barri net? ■

Si bé és cert que el tema de la neteja és un reclam constant i estès a tot el barri, i a tota la ciutat, hi ha zones i punts concrets que es troben en pitjor estat pel que fa a brutícia i deixadesa. És per això que hem preguntat a les associacions i entitats del barri de la Marina quins són els carrers i espais que consideren més bruts, és a dir, aquelles zones que, dia sí dia també, solen estar descuidades.

Hem consultat la Rosalia Fernández, de l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos; en Manel Coronado, de l’Associació de Cases Barates; en Pedro Sánchez, del Polvorí; la Toñy Fernández, del centre cultural Estrelles Altes; el Kiko Rubio, de l’Associació de veïns de la Vinya; l’Abdó Florencio, de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants, i l’Elena Garcia, de l’ Unió d’Entitats de la Marina.

En aquesta llista apareixen tots els punts assenyalats com a crítics arreu del barri: - Al Polvorí, la zona propera a la muntanya, el carrer Fortuny i la plaça Llorca - Trams més transitats del Passeig de la Zona franca i el carrer Alts Forns - Cases Barates, tant els carrers com els jardins - Els carrers Ferrocarrils Catalans i Mineria - Els carrers del barri de Plus Ultra.

- Les places interiors dels edificis d’Estrelles Altes.

- El carrer Mare de Déu de Port- Zona de la Vinya i la Bàscula - La plaça Marina - El camí de la Bòvila i el camí del darrere de l’escola Can Clos - El carrer marbre, el pont i el parc infantil de la plaça Mig de Can Clos amb Pedrera del Mussol.

- Entorns del Club Natació Montjuic - Can Sabater - En general, manca manteniment en tots els parcs, les voreres i les clavegueres.

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

16

cròniques candelianes

De los muertos de la Marina Entrevista al sepulturero de Montjuïc, Ramon Elies Hernández || Jesús Martínez Listado de los mejores trabajos del mundo, o al menos en los que los trabajadores son los más felices del mundo: cura, bombero y fisioterapeuta.

El informe de la National Organization of Research, de la Universidad de Chicago, repite resultados cada año. ¿Qué tienen en común un sacerdote, un apagafuegos y un fisio?

Que ayudan a los demás.

«A mí me gusta muchísimo lo que hago, porque siento que apoyo a la gente en un momento en el que lo necesita», destaca el sepulturero Ramon Elies Hernández (Barcelona, 1969), una de la cuarentena de personas que se dedica a enterrar difuntos en los nueve cementerios de Barcelona, incluido el de Montjuïc (Mare de Déu de Port, 56, inaugurado en 1883).

Con aspecto de oso amoroso (Tiernosito), con cayos en las manos del esfuerzo por cargar con los féretros y con una absoluta confianza en el ser humano, Ramon Elies hace cada mañana su turno sin quejarse, aun sabiendo que los días serán de plomo.

«Hay situaciones muy difíciles, muy difíciles, con padres que acaban de perder a su hijo, entierros que no olvidarás nunca, por la pena profunda…», explica Ramon, hecho ya a todo. «A veces se te echan a los brazos, y te acarician la espalda mientras cierras el sepulcro. En esos casos, tragar saliva y aguantar.»

En su lenguaje, «cerrar» es lo último que se efectúa: primero, preparación de la sepultura; luego, reducción –meter en un sudario los restos que ya hay dentro–; luego, limpiar y, finalmente, introducir el cadáver amortajado. Él no da el pésame a la familia porque considera que no ha conocido al que se va: «La frase “te acompaño en el sentimiento” ya es una frase hecha, y a veces ni se siente».

En el cementerio de Montjuïc, uno de los más antiguos de Barcelona, Ramon ha conocido al vecindario más próximo, el que vive en La Marina («increíble cómo se están transformando los barrios, por no hablar del cambio que sufrió Can Tunis»).

Y también ha conocido al vecindario más lejano, ya sea de aquí o de allá: los colectivos armenio («traen a sus propios patriarcas»), chino («traen fruta»), mexicano («cantan rancheras»), etcétera. De lo que se ha dado cuenta este «brigada» (enterrador en el argot) es que, cada vez más, la gente llora menos, «no sé si porque ya vienen llorados de casa o porque esconden sus sentimientos, pero cada vez son más fríos los sepelios».

«La zona antigua del cementerio de Montjuïc, el cementerio del Sud-Oest, es muy bonita. La agrupación de Sant Josep está repleta de caminitos de piedra, como un laberinto, y en la agrupación Misericòr-

C CRÒNICA

"A mí me gusta muchísimo lo que hago, porque siento que apoyo a la gente en un momento en el que lo necesita", destaca el sepulturero Ramon Elies Hernández

dia hay una estatua maravillosa, de una mujer fallecida con el bebé que le gatea por el vientre.

Vienen también turistas extranjeros, sobre todo para ver la tumba de [el líder anarquista Buenaventura] Durruti y el Fossar de la Pedrera. Y claro, estás frente al mar con unas vistas preciosas», anota.

Nunca se habría imaginado este hombre que acabaría en el lugar que ocupa, y que su profesión sería un pelín tenebrosa. De pequeño, quería ser policía.

De hecho, antes de esta vida, Ramon Elies se empleaba en un laboratorio fotográfico, espolvoreando sales de plata. Su cuñado le recomendó el puesto de conductor de coches fúnebres en el tanatorio Sancho de Ávila (Almogàvers, 93). Y de ahí pasó a conducir la ambulancia funeraria. Y de ahí pasó al horno crematorio.

Y de ahí a «mármol» –hacer lápidas– y «panteones» –remodelar panteones–. Y de ahí a las «recesiones» –vaciar los nichos y llevar los huesos a la osera–. Y de ahí a las compensaciones –pasar los restos de una hornacina a otra–. Y de ahí a los entierros…

Antes de esta vida, las fotos ocupaban su tiempo.

«La vida es algo para disfrutar», alecciona. Y añade su contrario, categórico: «Y la muerte es el final, no hay nada después. No soy religioso desde que falleció mi padre con tan solo cincuenta años, una muerte sin sentido».

Desde el 2001, Ramon Elies forma parte de Cementiris de Barcelona («Cementiris de Barcelona és cultura»).

Le ha pasado de todo: de no aguantarse la risa porque todos ríen a llorar porque todos lloran; de vigilar la grabación de un videoclip (con la cantante Soraya) a tener que llamar a su primo para que haga de extra en una de las numerosas pelis que en Montjuïc se ruedan (por ejemplo, una escena en Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar); de haberse encontrado con sectas satánicas que hacían vudú a toparse con tíos en bolas que se divierten haciéndose selfies; de acompañar a comitivas con multitudes a verse solo con la caja y el muerto; de presenciar cómo se desplomaban algunos columbarios por las lluvias (septiembre del 2017) a observar cómo los deportistas eligen la ruta del cementerio de Montjuïc para su carreras ciclistas; de cruzarse con los travestis que se prostituyen en la puerta a volver a apartar la losa porque la familia se ha olvidado de ponerle flores… Y hay días en los que ha asistido en cinco y seis y siete «servicios» (entierros), sin mencionar los días tristes de la pandemia…

El enterrador Ramon Elies Hernández reside en la calle Virrei Amat (Nou Barris).

Cuando llega a casa, saca a pasear el perro, un australian terrier llamado Loki, por la serie de Vikings (Michael Hirst, 2013).

De vuelta de pasear el perro, ayuda a sus dos niños con los deberes.

Una quiere ser pastelera. Y el otro, nutricionista deportivo.

Ninguno quiere echar paletadas de tierra sobre ataúdes negros.

«Mi familia ya sabe que cuando yo muera, que me incineren, y que con las cenizas hagan lo que quieran, como si las quieren tirar por el váter», bromea.

Y sonríe. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

memòria de barri 17

De persones i personatges

L’Angeleta, la castanyera més popular de la Marina || Esther Pardo Una de les millors coses que tenia la tardor, ara aquest luxe ja ha passat a segon pla, era l’olor de castanyes torrades que se sentia quan caminaves pels carrers de Barcelona, on hi havia les castanyeres, quan a la tardor feia més fred que ara, ficades en petites casetes de fusta i amb el fogó de coure les castanyes al davant.

Al barri de Port teníem també la nostra castanyera quan arribava a la tardor, la que ens posava les castanyes en paperines fetes al moment amb paper de diari. El paper el tenia tallat de diferents mides i penjat en cordills al seu costat. I els anava arrancant segons la quantitat d’aquelles delícies que demanava el client. Les castanyes i els moniatos els venia per unitats.

No puc recordar les que hi entraven dins la paperina d’una pesseta però eren boníssimes i escalfaven les mans, deixant els dits ben negres al pelar-les.

No sé si ho sabeu però un dels llocs on les castanyes son de més bona qualitat és a Galícia, justament d’on va arribar la castanyera de qui us parlo: La senyora Angeleta, que com deia Paco Candel era, junt amb ell, una de les institucions del barri.

L’Angeleta va néixer l’any 1907 a Ourense (Galicia) i va arribar a la Marina a l’edat de 18 anys a viure a les Cases Barates, com molts dels immigrants d’abans de la guerra.

Amb el Sebastià Ferrer, el seu home, que era de Sants, van viure un temps en un petit barri que hi havia a Montjuïc i que va ser el lloc on l’any 1928 es va crear la “Societat Coral La Joia de Montjuïc”, en honor al nom del bar on el homes es trobaven a cantar, un d’ells, el marit de l’Angeleta. Després, van anar a viure a Port on van néixer els seus dos fills, la Mari i en Josep Maria.

L’Angeleta explicava que per fer venir el seu marit del camp de concentració de Tarragona, després de fer tarees domèstiques en algunes cases, amb els diners que guanyava, comprava caramels i els venia a la Rambla. Deia que com a reclam cridava, «señorito, caramelos de cafè con Leche, que son de Logrono, señorito” Els caramels eren de la marca El avión. En la postguerra com moltes dones, va haver d’ajudar a mantenir l’hogar i l’any 1940, a la carretera de Port va muntar un mostrador per vendre turrons a trocitos

Josep Vicens

“No hi ha persona al barri de Port, tant si hi ha viscut com si només hi ha fet estada, que no recordi de l’Angeleta i el seu quiosc” perquè el preu fos accessible i tota mena de xuxeries.

El record que en tinc d’ella, a part de durant l’època de les castanyes, és dins el quiosc, a la porta de casa seva on les meves amigues i jo, que tot i estirarnos per veure-ho millor, amb prou feines arribàvem al taulell amb el nas.

I just darrere el vidre, hi havia els pals de regalèssia, els cilindres de sidral

Bragulat, les xufes remullades a punt de menjar o també cigrons torrats i cacauets; les barretes de pega-dolça de diferents mides i els xiclets Bazooka ( no sé si s’escrivia així ), que no t’hi cabien a la boca!!! de tant grossos com eren. La resta del que hi havia allà dins, penjat del sostre, les parets i darrera, en els prestatges, eren coses meravelloses de sabors, colors i olors extraordinaris per a la quitxalla del barri.

Però la història i les llepolies de la Senyora Angeleta van tenir l’inici l’any 1941, quan va decidir de posar-se davant la porta del camp del Iberia amb una taula feta amb unes fustes on hi posava a la venda trossets de torró i algunes llaminadures com ara confits, anissos i caramels. Imagino que en aquells anys ja devia portar els seu davantal, ben blanc i ben planxat, que després va anar canviant per uns d’altres colors. A l’estiu també

oferia gelats i a la tardor, les castanyes junt amb moniatos i codonys que també coïa a la castanyera.

Després d’uns anys, finalment, va aconseguir instal·lar el seu negoci, dins una barraqueta, amb l’ajuda de la família, al costat de la porta de casa seva a Mare de Deu de Port, al número 108. Quan arribava la fred col·locava la castanyera al costat i ja va poder estar a cobert mentre cuinava castanyes. Anys més tard, l’ajuntament de Barcelona va fer un model de quiosc per a les castanyeres doncs tots havien de ser iguals, del color de la fusta i una part de color verd. Crec que encara, els que queden, son així.

Podem dir que l’Angeleta va ser una emprenedora, ella va crear el seu negoci i hi va ser al peu del canó fins i tot més enllà de la seva jubilació. Tenia una llibreta on hi tenia les anotacions de tots els encàrrecs i comandes fetes per la clientela i també on portava els números de les persones que hi tenien algun compte pendent. Un dia, el seu fill va observar que a la llista hi havia el nom de Maria repetit i seguit per una paraula clau: - Maria la del Pepe - Maria la Gorda - Maria la Murciana - Maria la del Pi. En preguntar-li que era la Maria del Pi, l’Angeleta li va contestar que era la Maria del pijo, però com que era una paraulota no la volia escriure. Es veu que aquesta Maria, al poble d’on havia vingut, era una paraula que es repetia molt.

L’Angeleta parlava català sense accent gallec i tenia la veu una mica esquerdada, potser de tant intercanviar paraules amb la clientela, però també, ja podeu comptar, que moltes persones del barri s’hi apropaven per fer petar la xerrada, no només els nens a buscar les seves llaminadures.

Tenia bona relació amb tothom, tant que un cop es va jubilar, encara anava a fer castanyes per encàrrec quan arribava la tardor; des del Centre Cívic de la Casa del Rellotge fins a la Bàscula i també els mestres de l’escola de Port la cridaven perquè anés a fer les castanyes per als nens. Sense oblidar les festes dels nens de la família.

No sé si com deia en Candel era una institució al barri però sí que era un personatge d’aquells anys en què ens anàvem fent grans. I no hi ha persona que parli del barri de Port, tant si hi ha viscut com si només hi ha fet estada, que no es recordi de l’Angeleta i el seu quiosc on s’hi podia trobar de tot. Podríem dir que era com la bossa de la Mari Poppins, on quan arribava la criatura sempre podia demanar la llaminadura que desitgés que estava segura que la hi trobaria. ■

18

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Sintonitza el que vius!

Dijous d’una a dues de la tarda,

Els CAP són centres de salut de proximitat referents en què pensem tant bon punt ens sentim malament. Però tot està passant tant de pressa, i hi ha hagut tants canvis, que els sanitaris han reclamat un espai propi a l’emissora local per arribar a molta més gent que els està fent preguntes diverses sobre aquests canvis i sobre d’altres tantíssims temes.

Des del CAP Magòria i el CAP Carles Ribes han organitzat els seus equips professionals, compromesos, agosarats i innovadors, que tot i l’enorme tasca que ara mateix suporten han decidit plantar-se davant els micròfons per convidar els seus pacients a trobar-s’hi amb altres oients i parlar de manera relaxada i compartint experiències i dubtes a l’aire!

"Estem molt il·lusionats de començar aquest projecte, volem utilitzar la ràdio per arribar als veïns i veïnes" comenta Francisco Díaz, metge director del CAP la Bordeta, i "és un projecte que feia temps que portàvem plantejant, ens

Sanitaris dels CAPs del barri prenen els micros de la Marina FM per arribar més als veïns i veïnes servirà per resoldre els dubtes i crear vincles amb el veïnat", afegeix Paula Caparrós, infermera del CAP Carles Ribas.

Als primers programes els sanitaris han compartit de viva veu com havien viscut tot el terratrèmol social que ha significat la pandèmia: serenor, molta professionalitat i sentit de responsabilitat i comunitat, però també, i com qualsevol persona, amb temors i neguits.

Fem Salut!

Tot i que la seva relació amb els micròfons dista molt de ser la que tenen amb l’estetoscopi, per exemple, s’han sentit d’allò més a gust en utilitzar un to distès, amè i espontani. “La idea és fer-ho agradable, i utilitzar el llenguatge propi de nostres veïns i veïnes, volem convidar la gent a pensar la salut en una dimensió àmplia, com una qüestió diària, d’hàbits saludables i molta estima personal, també”.

Un altra punt fort que té el programa és la participació.

Cada dijous es planteja una pregunta que el oients poden contestar per xarxes socials i missatgeria de WhatsApp, a més de tenir un espai de trucades telefòniques en directe per a qualsevol consulta. Fem salut es fa en directe dues vegades al mes seguint l’esquema de dijous en directe, dijous de represa.

Així que veïns i veïnes nostres, ara que més que mai necessitem tenir cura de tots plegats, Fem Salut! Cada dijous de 13 a 14 al 102.5 de la Marina FM no us el perdeu! ■

Que parli el veïnat i se’ns escolti!

Sintonia amb els barris altres perfils com alcaldes i parlamentaris de les cambres de representants populars.

Una figura important al programa són els consellers de barri, sovint desconeguts però rellevants en tant que coneixedors de la filigrana social de cada barri, sovint perfils entenedors i amb voluntat i compromís per treballar pels seus barris.

El programa també dedica un espai al Regidor del Districte, Marc Serra, el primer dimecres de cada

El programa setmanal d’actualitat política aposta per apropar els càrrecs institucionals al dia a dia dels barris El programa Sintonia amb els barris vol posar en valor els fets quotidians de la política, els actors i els fets que sovint no apareixen als titulars de notícies però que tenen un impacte real en el dia a dia de molts veïns i veïnes.

Hi participa tothom que d'una manera o altra influeix en les polítiques de barri, des del veïnat, els joves en política, consellers i conselleres, els regidors de Districte i

mes. El veïnat pot fer trucades, fer arribar preocupacions, inquietuds i demandes de retiment de comptes amb el Regidor en directe! Igualment Sintonia amb els barris conversa amb el Cap de l’oposició d’ERC al Districte, el Regidor Jordi Castellana, qui seu l’últim dimecres de cada mes per conversar sobre la realitat dels nostres barris i la ciutat des del prisma de l’oposició.

Tot això només és una part, perquè l’altre gran espai és dedicat a compartir les realitats socials dels barris dels Districte de Sants-Montjuïc, des de la viva veu dels seus veïns i veïnes. Barri a barri, els veïns s’hi connecten per explicar diverses situacions i l’impacte o l’absència de “la Política” als seus barris.

Aquesta temporada, a més, obrim finestra a d’altres indrets de la ciutat: De què es parla a l’altra cantó de Barcelona (tenen el seu propi carril bici?), quina és la notícia entre el seu veïnat, n’hi ha de positives, i les negatives, quines son? Que parli el veïnat i que se’ns escolti ! És l’esperit del programa. A més de fugir del focus de la polèmica i del soroll constant. Entrevistes, participació veïnal, debat i també entreteniment, formen part de Sintonia amb els barris, un programa presentat per Yohany L. Ayala i Andrea Bello, que repassa i analitza setmanalment tota l'actualitat política dels nostres barris.

"Parlem de les decisions que afecten el dia a dia dels veïns i veïnes amb els responsables polítics que les prenen", explica l'Andrea, "ho intentem fer sempre d'una manera dinàmica, sabem que és un tema que d'altra manera pot ser feixuc, però al Sintonia amb els barris intentem generar ambient de conversa i de tant en tant riure plegats" afegeix la Yohany.

Cada dimecres de 17 a 18 hores al 102.5 FM, Sintonia amb els barris! ■ Fotos: Alejandro Flores

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

El faro de Montjuïc:

una luz que no ilumina a todos Rafael Ochoa

Investigando, resulta que el origen de “Los faros de mar” se remonta a nueve siglos antes de Cristo. Eran simples hogueras en la montaña para orientar e indicar al navegante que allí había tierra o una entrada al puerto. Con el tiempo, en el siglo II a. de C., Ptolomeo II construyó el faro de Alejandría.

Los romanos implementaron los faros (que se iluminaban con antorchas) en todos sus territorios costeros.

Después de los romanos, con los siglos, se siguió mejorando el alumbrado: En 1.584 el ingeniero y arquitecto Louis de Foix construyó el faro de Cordouan con una nueva luminaria y el sueco Aimé Argand inventó un sistema de lámpara de aceite. Éste último invento fue recogido por los ingleses y perfeccionado en 1.763 con reflectores parabólicos en el foco y los espejos. Con la aparición de la luz eléctrica se pudo dotar de una bombilla grande y evolucionaron los sistemas de iluminación.

A partir de ahí, llegamos a lo que hoy son los faros actuales.

Puede que algún vecino o vecina del barrio no sepa que tenemos un faro en Montjuic, es un faro que está en el Morrot y al final de lo que antiguamente era la playa de Can Tunis… es “El faro de Montjuïc”. Entró en servicio en el año 1.906 con una lámpara de petróleo provisional, que en el año 1915 se sustituyó por una lámpara de incandescencia de 3.000 bujías, visible a más de 30 millas de distancia.

El ingeniero D. José Cabestany fue el encargado del proyecto para construir un edificio definitivo que acogiera el faro. Costó 207.498,42 pesetas.

Se iluminó esta nueva obra el 31 de agosto de 1.925 culminando un proyecto iniciado en el año 1.917, dando la característica de dos destellos blancos cada 10 segundos y un alcance de 26 millas, estando el punto de emisión a 108 metros de altura. Es un edificio de 2 plantas en el cual vivía el farero hasta el año 2000, año en que todo se

Pau Espí

Olor de castanyes

automatizó a distancia y dejó de ser habitado.

El faro de Montjuic depende de la Autoridad Portuaria de Barcelona, en algún momento se proyectó unir las huertas de Sant Beltran con las huertas de Can Tunis, mediante un paseo marítimo para que pudiera ser visitado cómodamente, proyecto que al final no se hizo. Finalmente, el Ayuntamiento construyó un pasaje bajo los pies de la muralla del conjunto del castillo de Montjuïc, desde donde se puede apreciar la parte alta del faro y contemplar el basto puerto hoy día. Es un faro aun en servicio y, en noches de niebla im-

Es de justicia reclamar proyectos que compensen al menos en parte lo que el barrio ha sacrificado en beneficio de la ciudad, pero que la ciudad no ha sabido reconocer ni retornar presiona observar el haz blanco luminoso, que barre la atmosfera como una espada laser al estilo de la guerra de las galaxias.

Es una luz para indicar la proximidad de la entrada del puerto, que también ilumina. Pero, aprovecho este espacio y las conversaciones que se están impulsando, para expresar mi deseo que esa iluminación llegue también a las mentes de los responsables políticos y directivos del Consorcio de la Zona Franca, de la Autoridad Portuaria de Barcelona y de la Fira. Para que inviertan en equipamientos en el barrio, necesitado

de muchas cosas para hacernos la vida un poco más fácil, amable y confortable al conjunto de vecinos y vecinas.

Queda comprobado que somos muy buenos vecinos de estas infraestructuras pues soportamos sin rechistar los inconvenientes y molestias que nos producen los acontecimientos de envergadura que organizan. El argumento que al final son beneficiosos para la ciudad ¡sin ninguna duda que sí! ¿Pero significa eso que el barrio debe seguir conforme con nunca recibir nada? ¿Por qué?

Deseo que sepan que teníamos playa al final del paseo de la Zona Franca y que nos acordamos de cuando nos bañábamos y disfrutábamos de ese entorno, un paisaje natural que fue sacrificado hasta desaparecer en beneficio de estas infraestructuras y de la ciudad. Aunque la ciudad entiende por ciudad todo menos nuestros barrios, vecinos y vecinas mías. O al menos eso se deduce de sus argumentos y sus acciones.

No podemos volver atrás, pero es de justicia reclamar proyectos que compensen al menos en parte lo que hemos sacrificado. Nos deben un Paseo de la Zona Franca digno. Para los que tuvimos la fortuna de vivir el entorno de antaño, sería como el Can Tunis del siglo XX adaptado al momento actual.

Para los jóvenes también sería una oportunidad de que vivan el barrio con orgullo. Un espacio de encuentro y recreo donde podamos coincidir todos y todas de una manera confortable. ¡Va siendo hora, ya nos toca! ■ Bibliografia: https://amp.ww.es.freejournal. org/8204173/1/faro-de-montjuic.html http://totbarcelona.blogspot. com/2009/10/el-faro-de-montjuic.html Origen de los Faros - Diseños y Evolución | CurioSfera-Historia

Com cada any tornen a sorgir els eterns debats de sempre, el més clàssic, el de si hem de celebrar la castanyada o el Halloween per Tots Sants. N’hi ha uns quants que els hi surt la vena més tradicional hi diuen que a Catalunya s’ha de fer la castanyada perquè així ho dicta la tradició. I bé, fins a cert punt això és cert, però de debò creieu que la castanyada actual s’assembla al que representava en un origen aquesta festivitat?

Per començar, situem-nos. En el nostre cas, les arrels de la tradició les trobem en els nostres avantpassats, fins i tot, els romans. Cada any celebraven, al febrer, la Parentalia, una trobada en honor dels seus difunts, els portaven flors i ofrenes de menjar.

Al maig, la Lemúria, que servia per fer fora de les cases els esperits inquiets dels morts, i ho remataven amb el Papa Bonifaci IV, que va adaptar el Temple romà del Panteó com a espai consagrat a la Verge i a tots els Màrtirs. Totes elles, van donar com a resultat, la festa de Tots Sants!

Però, creieu que actualment enfoquem la castanyada en l’ honra dels morts? No és el cas de la meva generació. I menys de la canalla, que, embadalida per la història d’una velleta que ven castanyes, es deixa portar per l’alegria de menjar i preparar panellets, castanyes o moniatos.

Personalment, tinc sensacions oposades, i no acabo de decantar-me. Per una banda, crec que la castanyada és una de les festes més nostrades, però per l’altra, la trobo bastant avorrida. La castanyera, una senyora gran vestida amb una bata i un mocador al cap, que ven castanyes i moniatos que, si no són acabats de fer, no ens enganyem, no valen res, i uns panellets, boníssims, però que o te'ls fas a casa o són inabastables per a la majoria de gent jove. Per contra, el Halloween és gresca, disfresses, ensurts, festa… i, amb sort, agafes una bona castanya! És una tria complicada. El seny i la rauxa de tota la vida, vaja. Una part de tu vol mantenir aquesta tradició i l'altra vol sortir amb la colla a fer el sòmines pels carrers. La majoria sense saber que la festa era, en origen, un recurs per gestionar la por als morts. Por a què, a què els que ja no hi són puguin retornar com esperits malignes... a si hi ha quelcom després de la mort, si és que hi ha res?

Ara per ara, no toca pensar en tot això, però hi ha un parell de coses que tinc clares. Catalans, catalanes: Escolteu-me amb atenció. És cert que la castanyada és una festa tradicional, però, si l’objectiu és evitar que Halloween s’acabi engolint tots els panellets i ens robi la festa, ens hem de reinventar.

Als joves, per norma general, ens agrada la disbauxa, i si molts sortim de festa disfressats, no és perquè no ens sentim representats amb les tradicions de casa nostra, ni de bon tros!

Així que pregunto, no podríem implementar en la tradició de la castanyada un element més modern? És preciós mirar enrere i veure com els nostres avantpassats van iniciar unes festes que continuen sent essencials en la nostra cultura, però també cal adaptar les tradicions a l’època en què estem vivint. Mentre això no passi, jo, i molts joves de Catalunya, ens veurem obligats a desdoblar-nos per poder gaudir d’ambdues festes: del caliu de la família i les castanyes, i de la diversió dels amics.

I, mentre esperem, seguirem menjant els panellets ben freds en tornar de festa. ■

20

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat L’Òpera al Comerç torna a l’Eix Comercial de la Marina

Divendres 12 de novembre podreu gaudir d’una tarda musical pels carrers del barri Els 15 comerços de l’Eix Comercial de la Marina on podreu gaudir de l’Òpera al Comerç seran: • • • • • • • • • • • • • • •

Farmàcia Domenech Estanc Zona Franca Bar Restaurant Salus Las Palemeras Celler la Marina Joieria i Rellotgeria Ramon Carné Farmàcia Santiago Torrents Restaurant Jojoto Barcelona Centre d’infermeria i Podologia Fisioteràpia Theranens Papereria E.Navarro Taberna del Conde Llar d’infants els Gegants Farmàcia Belkis Martinez Farmàcia Barenys

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

Una edició més, Òpera al Comerç compta amb el talent i la complicitat dels cantants d’ Òpera Jove de Catalunya, nascuda al 2012 amb la vocació de compartir la passió per la lírica, fomentar el coneixement de l’òpera i impulsar els nous talents musicals de casa nostra.

Entre els cantants participants, cal destacar les veus que en edicions anteriors van enamorar centenars de compradors, passejants, turistes i veïns, que no dubtaven a apropar-se als carrers de l’Eix Comercial per escoltar uns minuts a les sopranos Charo Tris i Sara Bermúdez, el baríton Fernando Álvarez i el contratenor Sergio Monsalve, entre d’altres veus destacades del col·lectiu Òpera Jove de Catalunya. “És fonamental treure la lírica dels seus marcs habituals, i desvestir-la dels conceptes elitistes que sovint té. És una mostra de cultura important, que cal posar a l’abast de tothom. Per això, per nosaltres, una de les millors formes de fer-ho és sortint al carrer, i fer-ho a través de la millor xarxa veïnal que existeix, que és el comerç de proximitat” comenta Albert Torras, coordinador del projecte de l’Òpera Jove Catalunya.

Una edició més, Òpera al Comerç, aixeca el teló.

Benvinguts, benvingudes!

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

MANIKURAME LYS (CUINA XINESA) LLAR D’INFANTS XUMETS C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Carretera del Prat, 40 C/Energia, 10. 93 431 76 72 Telf. 936 11 83 83 MI PELU ELECTRODOMÈSTICS ESCOLA BRESSOL LA PAU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 CAL TETE ELECTRODOMÈSTICS VANWARD COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Mare de Déu de Port, 355 baixos c/Mare de Déu de Port, 84 ADMINISTRACIÓ FINQUES c/Energia, 20 Telf. 930321306 QUADRES I MARCS Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 932 23 00 24 ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ ART I DECORACIÓ Telf. 934215977 / 677565089 Telf. 93 535 52 52 FINQUES PÉREZ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ JOJOTO BARCELONA Mineria, 17. 93 296 70 03 Mare de Déu de Port, 385 TU CERRAJERIA.COM ESCOLA D'IDIOMES MACARRO Ferrocarrils Catalans, c/Ferrocarrils Catalans, 43 933327788 Pg. Zona Franca, 173.

QUEVIURES KIDS AND US LA MARINA Telèfon +447826495662 87-89. Telf. 93 332 78 56 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 661 991 144 C/ Mecànica, 17 ANIMAL DOMÈSTIC MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 PEIX I MARISC MON ANIMAL FORNS DE PA ACADÈMIA D' ANGLÈS MUEBLES EL CISNE Mare de Déu de Port, 257 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 CONDIS SUPERMERCATS SMALL TALK 365. CAFÈ I FORN DE PA Pg. Zona Franca, 224. 933322698 Tel. 934322108 Pg. Zona Franca, 210- 214 Plaça de Sant Cristofol, 19 C/ Mare de Déu de Port, 271 PELUTS MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 93 431 84 78 Telf 647 19 56 44 Telf. 93 421 87 26 RESTAURANTE PALACIO Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 141 MANDARIN CONGELADOS ALISS Mediterrània) Telf. 934229079 ESTANCS 365. CAFÈ i FORN DE PA Telf. 93 432 37 99 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 407 ESTANC ZONA FRANCA C/ Mare de Déu de Port, 379 Pg. Zona Franca, 241 ARTS GRÀFIQUES MacMOBLES ZONA FRANCA -2 696824448 Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 93 422 38 47 CELIA SERVEIS GRÀFICS Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 933326946 BAR LAS PALMERAS REFORMES INTEGRALS 365. CAFÈ FORN DE PA I C/ Energia, 32 628635753 C/ Mare de Déu de Port, 252 ESTANC Nº 276 DEGUSTACIÓ MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P 633266155 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Pg. de la Zona Franca, 365 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Pg. de la Zona Franca, 177 ASSESORIES-GESTORIES 191-205. Telf. 93 332 04 13 RESTAURANTE SALUS Telf. 93.517.63.18 ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIES CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Foneria, 9 934315909 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 CALZADOS CISNE TENMAN REFORMES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Passeig de la Zona Franca, 220 c/Mare de Déu de Port, 407-409 FOC BLAU Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 EL TALLER Telf. 933323594 Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 629.82.92.85 Telf. 934218129/ 606885784 C/ Alts Forns, 61. 938289122 932969564 BOFILL & PERAIRE JUBEL ZAPATERIA RESTAURACIÓ FARMÀCIA PANADÉS FORN HUGUET TAX&LEGAL c/Mare de Déu de Port, 252 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR TABERNA DEL CONDE Pg. Zona Franca, 226 C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 93 432 16 98 CERMASA CENTRE MÈDIC Carrer de la Foneria, 46 Telf.

93 332 34 47 Telf. 932989977 / 609932494 Gran Via, 162. 93 431 41 40 Telf. 95270842 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ NOTARIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/ Alts Forns, 74. 935318354 SALUT AUTOESCOLES MARÍA DE LOS DESAMPARADOS BAR GARRIDO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 CENTRE D’INFERMERIA AUTOESCOLA ZONA FRANCA RIOS MESSANA NOTARIO c/Foneria, 40 Local 3 PA DE CARPES I PODOLOGIA Pg. Zona Franca, 186 Pg Zona Franca 242, Entlo.C. (Jardins de la Mediterrània) FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Mare de Déu de Port, 321 local 7 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Telf. 93 331 86 12 Tel. 936282806 Fax 931210064 C/Mare de Déu de Port, 234 636836708 GRANJA ELENA, S.C.P Telf. 93 332 21 94 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAAUTOMÒBILS ÒPTIQUES Pg. Zona Franca, 228 FOTOGRAFIA PSICOLOGIA-OSTEOPATIA KIA AR MOTORS FARMÀCIA CARMEN BARENYS JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 GALERA FOTOGRAFIA (THERAGRANS-THERANENS) Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 Pg Zona Franca, 122 155.

Telf.

93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 177-179 Carretera del Prat, 5. 656187296.

933320210 / 608975406 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 97 BUGADERIA VISTA ÒPTICA Mare de Déu de c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA FARMÀCIA BELKIS Port, 252. Telf. 93 331 40 47 LA WASH-BUGADERIA IMMOBILIÀRIA Telf. 622169239 MARTÍNEZ SÁNCHEZ LA SAL DEL PORT c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 PISOS LA MARINA PAPERERIES Passeig de la Zona Franca, 106 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 08038 Barcelona Tel. 932980106 Passeig de la Zona Franca, 177 PAPELERIA NAVARRO CELLERS CROSFFIT LA FIRA 936057058 934311020 / 637526075 BAR PADDOCK Pg. Zona Franca, 181 CELLER LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 220 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf.

93 332 57 94 Aviador Duran, 2. 680188509 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 IMMOBILIÀRIA GROCASA Telf.

93 331 84 33 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Mare Déu de Port, 257 CORREDURIES D’ASSEGURANCES PASTISSERIA CREATIVA C/ Foneria, 38 local, FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS 676585317 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, BAR RTE. CAL CAMPÀ telèfon 34 637 52 59 71 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Mare de Déu de Port, 255 272.

Telf.

93 141 97 75 Passeig de la Zona Franca, 109 PISOS BARCELONA Telèfon: 93-331-13-41 Telf. 932233309 / 656369849 Telf. 93 360 68 69 Alts Forns, 71-73. 935365919 TALLERS MECÀNICS PERRUQUERIES I ESTILISME ▶ FARMÀCIA ENERGIA (NOU SOCI) DROGUERIES I PERFUMERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F JOIERIES c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Mare de Déu de Port, 279 DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 413 bxs Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 JOIERIA RAMON CARNÉ Telf. 93 332 89 95 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 local 3. Telf. 93 422 10 48 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

MIDAS FOC C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El proper divendres 12 de novembre, els comerços de proximitat de l’Eix Comercial de la Marina tornen a ser els escenaris de l’Òpera al Comerç, una iniciativa com més va més consolidada als nostres barris.

Després de suspendre el programa l’any passat a causa de la situació sanitària, l’Òpera al Comerç es recupera ara amb els objectius intactes i adaptat a les circumstàncies actuals per garantir un programa atractiu i segur per a tothom.

Enguany, una tercera edició que manté l’esperit d’edicions anteriors. Així, 15 establiments de proximitat membres de l’Associació de Comerciants de la Marina i adherits de Barcelona Comerç seran els escenaris de diversos cantants d’òpera, que interpretaran un ampli repertori de peces líriques.

Totes les actuacions començaran de forma simultània a les 17.30h, excepte un a la Llar d’Infants els Gegants que començarà a 16.30h, coincidint amb la sortida dels nens i nenes. D’igual manera, tots conclouran a les 20.30h, facilitant, així, el passeig de botiga a botiga, a tots aquells que vulguin escoltar les diferents peces i fer la ruta sencera.

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

22

cultura

El festival 7 rings, una proposta d’oci impulsada pels joves || Joan Cascante El cap de setmana del 22 al 24 d’octubre va ser especial per als joves de la Marina gràcies al festival 7 Rings, tres dies plens de concerts i activitats.

La idea ha estat apostar per alternatives d’oci saludables amb l’objectiu de fomentar la cultura local juvenil. “Creiem que hi ha pocs esdeveniments per a joves i per això estem aquí” deia en Víctor, del grup musical Sudor.

Divendres quasi a les vuit de la tarda es donava el tret de sortida a l’Espai Jove la Bàscula, que a poc a poc s’anava omplint. “És una manera de fomentar que els joves creïn col·lectiu amb els amics”, deia la Maria, assistent al festival. A més, els artistes també posaven en valor l’objectiu: “la gràcia del 7 Rings és que pots omplir l’escenari amb amics i companys i crear un ambient festiu”. Per tant, lluny de voler fer sold-out (esgotar les entrades) amb grans artistes el que es buscava era crear

▶ Concert a La Bàscula durant la inauguració del festival.

un espai per als nois i noies on qualsevol pogués participar, una alternativa als concerts de Razzmatazz o Apolo.

El Victor remarcava el capital social del

projecte donada la falta de propostes reals i efectives per als joves. “A Barcelona se solen fer actes poc inclusius tan artísticament com socialment”, assegurava. Tot i

Els Premis Lluís Companys tornen a reconèixer la cultura i el moviment social català

▶ Els guardonats i els representants d'Esquerra Republicana al final de l'entrega dels Premis Lluís Companys.

Divendres 22 al vespre, Esquerra Republicana de Sants Montjuïc celebrava la 26ena edició dels ja consagrats Premis Nacionals President Lluís Companys, en honor al que va ser president de Catalunya, afusellat pel franquisme. Tot i això, aquest premis se centren en reafirmar el suport a aquelles associacions, entitats i persones que impulsen i promocionen la cultura i el moviment social i associatiu a Catalunya.

Enguany uns premis especialment emotius al significar la retrobada amb la presencialitat i amb un Sants Teatre gairebé ple. Com va destacar el regidor Jordi Castellana, “és un plaer tornar a veure’ns en persona, encara que sigui mitja cara”, al·ludint a l’ús de mascareta, que continua sent obligatori.

L’acte es va iniciar amb parlaments en què es va destacar el caràcter d’aquests premis i també, de la mà de la regidora Elisenda Alamany, un reconeixement a les entitats i associacions de proximitat “que durant els moments més durs de la pandèmia tant van ajudar als veïns i veïnes a tirar cap endavant”.

A continuació, un petit homenatge als guanyadors de l’any anterior, representats per l’exconsellera de Salut, Alba Vergés.

Els guardonats s’han mostrat contents i agraïts de rebre aquest reconeixement com un impuls per seguir

Alejandro Flores

Josep Vicens

Guardonats en Jordi Cuixart, Josep Carreras, Lluïsa Erill, Marta Rovira i les entitats El cor canta, Esbart Ciutat Comtal, l’organització de la Festa Major de Sants i Cavall Fort amb la seva tasca. Així es va premiar a títol personal el tenor Josep Carreras, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’exconsellera d’ERC, Marta Rovira i la Lluïsa Erill, del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. També a títol col·lectiu es va premiar l’organització de la Festa Major de Sants, la revista Cavall Fort, l’associació El cor canta i l’associació de dansa popular Esbart Ciutat Comtal.

L’acte, amb presència de diversos perfils significatius de la formació republicana, va finalitzar amb paraules del regidor Ernest Maragall encoratjant l’auditori a seguir en “la lluita per transformar el país” i una foto conjunta amb tots els premiats. A.B. ■

això, el festival no va acabar amb els concerts sinó que dissabte i diumenge també es va apostar per un amplia varietat d’activitats més esportives, com un torneig de bàsquet o una prova de skate i BMX, i d’altres més artístiques com un taller d’afrobeat o un art mural.

“Per a la pròxima edició del festival ens agradaria ampliar el grup motor” afirma en Sergio, responsable de l’espai jove la Bàscula, en el balanç del festival.

Així doncs assegura que ha estat un èxit i tenen clar que es repetirà. “Els artistes estan molt agraïts per l’espai que se’ls dona i els joves de mica en mica van responent”.

Grups com Sudor, Dona’t més, Skatia i l’Associació Guineo-catalana, amb el suport de les educadores de carrer, l’espai jove la Bàscula, l’ateneu l’Engranatge i el Pla d’Acció Comunitària han estat els organitzadors.

La iniciativa ha deixat a tots els participants amb ganes de continuar apostant-hi com una manera de donar impuls a la cultura juvenil i animar el jovent a viure i gaudir dels espais i les ofertes de proximitat al seu abast i alhora crear vincles entre ells i aconseguir propostes des de la seva perspectiva. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Només per a cinèfils: “Bakerians i Hopperians” Les flors del vici

• Productors: Andrés Vicente Gómez i Paco Vives • Director: Silvio Narizano • Guió: Gonzalo Suárez • Director fotografia: F. Arribas • Equip de càmera: D. Solano, Paco Marina, José Antonio Aguilar, Montse Faixat…

• Actors i actrius: Dennis Hopper, Caroll Baker, Richard Tood, Win Wells, Inma de Santis, David Carpenter

“Las flors del vici” és una pel·lícula rodada el 1979 a Almeria, Mojacar, Gergal, Bedar i Garrucha. Silvio Narizano és un director canadenc de prestigi internacional per la seva pel·lícula “Blue” amb Terence Stamp, una pel·lícula icònica i molt recomanable dels Sense Pàtria.

La pel·lícula narra les vivències d'un grup de vells intel·lectuals, hippies i artistes. Tots ells es troben perduts en un petit poble a través del qual persisteixen a reviure els seus records i vivències sense adonar-se del pas del temps. Alhora conviuen amb els habitants d'un petit poble de la costa d'Almeria on la seva vida trans-

corre entre costums i tradicions i on viuen totalment al marge del grup de “visitants”.

Resulta una pel·lícula plena de costums i simbolismes de l'Espanya més profunda.

Silvio era una persona encantadora amb la qual vam mantenir una relació fantàstica, gran director, sabia el que volia i sabia com transmetre-ho. Professionalitat i cultura.

Tinc un especial record de Dennis Hopper, un actor americà amb pel·lícules tan notòries com Gigante amb Rock Hudson, Rebelde sin causa amb el seu amic James Dean, Los Hijos de Katie Elder, Apocalipsis Now, Terciopelo azul, Reborn amb Bigas Lluna i, així, fins a un total de 150 pel·lícules.

Artista polifacètic, escriptor, actor, fotògraf, director…i, a més, era molt bon conversador. Ens explicava com era la vida al ranxo Tao a Nou Mèxic on va viure en una comuna i ens detallava tots els noms dels seus veïns, els seus treballs i mil anècdotes del dia a dia en la comuna. Tenien el seu propi servei de seguretat i vivien en un recés de solidaritat, pau, amistat i “fum”.

Dennis va arribar a Tao amb botes va-

queres, samarreta blanca, una caçadora, pantalons texans i un barret texà. Aquest era tot el seu equipatge i únic vestuari. No va permetre que es rentés mai amb la finalitat de donar més versemblança al personatge que interpretava. El seu relat sobre la mort del seu admirat i amic Víctor Jara, cantant xilè, va ser molt emocionant. Mentre explicava com l’assassinaven plorava desconsoladament.

La protagonista femenina, Carroll Baker, era molt famosa a Hollywood. Ja havia coincidit amb Dennis en el rodatge de Gigante. Era molt amable, però molt diva. Era fàcil de recordar el resultat de la

L'agenda de novembre Del 10 de novembre al 20 de desembre

ACTIVITATS ADULTS Exposició La farola. Testimoni de la transformació d’un barri.

• Inauguració 10/11 a les 17:15. Xerrada inaugural a càrrec de Julio Baños. Cal reservar entrades a la Casa del Rellotge, 934 322 489.

• Dimarts 16/11 a les 18:30. L’oci, els banys i la indústria. A càrrec de Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora, i Enric Garcia, director del Museu Marítim.

• Dimecres 24/11 a les 18:30h. El naixement dels barris de la Marina. A càrrec del veïns del barri, Maria Ortega, Abdó Florencio, Diego García, Juan Ortiz i Juan Antonio Reyes.

• Dimecres 1/12 a les 18:30. L’evolució del port des de l’ampliació de 1970 fins els nostres dies. A càrrec de Joan Alemany, economista i historiador i Catalina Grimalt, subdirectora d’Organització i recursos interns del Port de BCN • Dimecres 15/12 a les 18:30h. L’evolució urbanística, els projectes de la Marina del Prat Vermell i el front litoral.

A càrrec de Josep Bohigas, director de Barcelona Regional i Aurora López, directora de l’oficina de la Marina.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 9

Road Movies. Adu (Salvador Calvo, 2020). Projecció i posterior debat amb

Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 15

Dones i vulnerabilitat: què puc fer si em sento discriminada pel fet de ser dona?

A càrrec: Maria José Martín Calvente, assesora jurídica dels PIAD. Hora: 18:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres 17

Casal de barri La Vinya CAMINADES PER A GENT GRAN Sortides tots els dimarts a les 17:00 hores a partir del 05 d’Octubre. Vine a gaudir amb nosaltres i a conèixer gent.

XARXA DE VOLUNTARIAT Oferim un servei d’ajut a les persones necessitades. Acompanyaments a la compra, al metge, a fer algun tràmit…tenim una borsa de nois i noies amb les que poder comptar. Truquen’s amb temps i en parlem.

ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita. Primeres passes. Benvinguda a casa, Hache!, a càrrec d’Alícia Molina. Per a nens i nenes de 6 mesos a 3 anys. Hora: 17:30 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 22

Consells per treballar la memòria dia a dia. A càrrec de Cristina Vidal. 18:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 24

ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita. Irene la valenta. A càrrec de Gina Clotet. Per a nens i nenes a partir de 4 anys. Hora: 17.30 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Carrer dels Alts Forns, 87 622 91 22 37 93 331 44 40

infocblavinya@gmail.com

seva relació amb un actor de color americà que també participava en la pel·lícula i difícil d'oblidar la seqüència en la qual Carroll havia de seduir a Dennis. Va parlar amb Silvio i li va demanar que parlés amb Dennis perquè es dutxés, ja que estava brut i feia mala olor, de fet, feia set setmanes que no es dutxava.

Així doncs, Silvio va parlar amb producció i aquesta amb en Dennis. L'empipament va ser majúscul i aquest va acceptar amb la condició que Carroll es treies els dos quilos de maquillatge que portava. Carroll no va voler ni parlar i el resultat final va ser que no es va poder rodar la seqüència tal com estava en el guió i com volia en Silvio.

L’amic Fernando Arribas va fer una magnífica fotografia ajudant a crear un clima d'ofec i d'ànsia amb perfectes ambients de clar fosc. Em va iniciar en el fabulós món dels entrepans de musclos i calamars.

En definitiva, és una bona pel·lícula de la qual en guardo molt bons records tant en l’àmbit personal com en l’àmbit professional. Com a negatiu, recordo el que ens costava cobrar cada setmana. El productor, Andrés Vicente Gómez, guanyador d'un Oscar amb la pel·lícula de Trueba, ens va fer patir molt per a cobrar fins que es va associar amb Paco Vives i cada dissabte arribava la seva mare amb un maletí ple de diners.

Un últim record per a Fernando Arribas, Domingo Solano i per a Inma de Santis, amics de l'ànima ahir i estrelles rutilants que ens il·luminen cada dia. ■

El Far El Far del Llobregat testimoni de la transformació d'un territori

Exposició a la biblioteca Francesc Candel. Del 10 de novembre al 20 de desembre.

Sabies que el far, que estava a la desembocadura del riu Llobregat, va emetre el primer raig de llum l'any 1852 i que, ara, encara funciona? Doncs bé, aquest far tan estimat pels veïns de barri, ha vist com canviava la vida al seu voltant amb el pas el temps fins quedar atrapat al recinte portuari i el barri immers a la zona industrial més important de Catalunya.

L'exposició fotogràfica "El Far del Llobregat testimoni de la transformació d'un territori", organitzada per la Unió d'Entitats de la Marina i la Biblioteca Francesc Candel, pretén guiarnos en el recorregut que porta des de la nostàlgia del que hem perdut fins l'oportunitat que suposa la nova realitat que ens envolta.

El dia de la inauguració, el 10 de novembre a les 17:30h. el Julio Baños compartirà els seus records de la vida a can Tunis i en dies posteriors podrem assistir a diverses xarrades. A partir d'aquí, i en funció de l'interès que desperti aquesta activitat, podrem programar noves iniciatives que ens ajudin a viure i entendre millor els nostres barris.

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

24

salut

Tinc mal de panxa i m’han trobat helicobacter pylori, què és?

L’Helicobacter pylori és un bactèri que infecta l’estómac.

Es calcula que més del 50% de la població espanyola pot tenir el H. pylori.

Sovint aquest bacteri no provoca cap problema ni simptomatologia però en algunes persones sí, i és desconeix la raó.

Quins símptomes pot produir?

Pot provocar molèstia o dolor en la meitat superior de l’abdomen, nàusees, vòmits, sensació de plenitud desprès de menjar poc, pèrdua de la gana,... També gastritis, la llaga d’estómac o de duodè i fins i tot es relaciona amb el càncer gàstric.

Com s’encomana?

El H. pylori pot estar present en la saliva, la femta i la placa dental.

Encara no es coneix bé la forma de transmissió: si és via fecal-oral (mans mal rentades desprès de fer deposicions, fruites i verdures mal rentades) oral-oral (saliva).

Independentment de la via de transmissió s’accepta que el H. pylori s’adquireix a la infantesa i dintre del nucli familiar.

Com es detecta ?

Hi ha diferent formes de diagnosticar la Infecció de H. Pylori, per : • Proves d’alè • Proves de la femta • Proves de sang • Fibrogastroscopia amb biòpsia de l’estómac o test ureasa.

Naturòpata

La panera de figues

La manera més fàcil de trobar l’H. pylori a l’Atenció Primària és mitjançant l’estudi de la femta.

Quin tractament té?

Consisteix en prendre 3 antibiòtics conjuntament amb omeprazol, que inhibeix la secreció àcida de l’estómac, durant 10-14 dies. Hi ha diferents pautes.

S’ha de fer una dieta especial?

En ser una infecció que afecta al Sistema Digestiu podríem pensar que hauríem de seguir una dieta especial. Però segons la Fundación Española del Aparato Digestivo (FEAD) no és necessària cap restricció dietètica i s’aconsella portar una dieta variada i equilibrada i excloure només els aliments amb els que no ens avenim bé.

Quins efectes secundaris pot tenir el tractament?

Els més freqüents són: mal gust de boca,

diarrees i nàusees. Normalment són lleus i desapareixen un cop finalitzat el tractament, però si no es toleren, s’ha de consultar amb el metge.

Com sé que estic curat?

Per comprovar que hem eradicat aquest bacteri es pot repetir l’analítica de la femta o el test de l’alè una vegada hagi passat un mes o dos d’acabat el tractament.

Puc tornar a tenir el H. pylori?

A Espanya s’estima que la taxa de reinfecció per H. pylori, és a dir, tornar a tenir un nou contagi, és baixa, d’un 2% anual.

S’ha de estudiar el H.pylori la meva família?

No, només si té simptomatologia. ■ Dra. Consuelo Simón CAP La Marina

Antibiòtics: Utilitzem-los amb cura!

Què podem fer per lluitar contra les resistències?

Com en anys anteriors, del 18 al 24 de novembre se celebra la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l’ús dels Antibiòtics que té l’objecte de conscienciar a nivell mundial sobre la resistència als antibiòtics i fomentar millors pràctiques per a aturar l’aparició i propagació d’infeccions resistents a aquests medicaments.

Els antibiòtics són medicaments que s’utilitzen per al tractament d’aquelles malalties infeccioses que són produïdes per bacteris, però no són útils per al tractament de les infeccions causades per virus com la grip o el refredat.

Des del descobriment dels antibiòtics i al llarg dels anys s’ha observat un abús, ús inadequat o ús incorrecte dels antibiòtics. I aquest consum inadequat és a escala mundial i tant en medicina humana com veterinària, fet que ha portat a incrementar l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics. Les resistències es produeixen quan els gèrmens canvien amb el temps

Esther Pardo i Gimeno

i no responen als medicaments i fa que infeccions que limitaríem amb ells, s’esdevinguin malalties greus o fins i tot mortals. Hi ha molts factors que acceleren les resistències a tot el món, entre els que es troba l’ús inadequat o excessiu dels antibiòtics en els éssers humans, en la ramaderia i l’agricultura.

Les resistències als antibiòtics és ja avui dia, un problema de salut pública mundial, urgent i greu. Per lluitar contra elles s’han d’implicar els diferents agents de salut: administracions, Governs, professionals de la salut i pacients per poder disminuir-les i que els antibiòtics tornin a ser medicaments segurs davant les infeccions bacterianes en les futures generacions.

Darreres dades ens mostren com, si continuem amb el creixement de resistències antimicrobianes, l’any 2050 constituiria la primera causa de mort al món, per sobre de les morts causades per càncer.

1. Prevenir les infeccions: a. Rentat de mans adequat amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic i seguir les recomanacions actualitzades d’ús de mascareta. b. Vacunació seguint les indicacions del nostre sistema sanitari 2. Amb un consum adequat dels antibiòtics: a. Consum d’antibiòtic només amb recepta mèdica b. Mai guardar-los a la farmaciola (si en sobren) per un altre episodi o per a una altra persona c. Sempre s’ha d’acabar el tractament i acomplir els horaris recomanats d. Si teniu dubtes consulteu al vostre professional sanitari o farmacèutic abans de fer-ho a xarxes socials o internet.

Quan prenem antibiòtics de manera inadequada, accelerem l’aparició de resistències als antibiòtics. Les infeccions resistents als antibiòtics són més complexes i difícils de tractar.

Demaneu sempre assessorament a un professional sanitari abans de prendre antibiòtics. ■

CAP Doctor Carles Ribas

A aquestes alçades del calendari, les figueres ja son pràcticament buides de la seva fruita, però encara en queden algunes que en van entregant en compte gotes les últimes.

La figa és una de les fruites més dolces i, per tant, més riques en sucres 74 kcal per 100 g de fruita fresca i 250 kcal en el cas de la figa seca. A part del sucre conté vitamines. Vitamina C, 3,5 mg per 100 g; vitamines del grup B sobre tot B9 (àcid fòlic). Aquestes es perden quan les figues son seques. De minerals ens aporten calci, potassi, ferro i magnesi, que es multipliquen quan la figa és seca.

Pot ajudar a tenir bona salut perquè conté fibra hidrosoluble que ajuda en el tracte digestiu.

Pels minerals que conté, va molt bé per prevenir l’osteoporosi i l’anèmia i també tonifiquen el ritme cardíac. És un aliment amb moltes propietat i el podem consumir l’estiu; primer la figaflor al juny i més tard, a l’agost, la figa.

Les decoccions de figa ens serviran per alleugerar el restrenyiment. Si les fem amb les plantes adients ens anirà bé per la grip, el constipat, la tos i el mal de coll.

La recepta: Fer coure 3 figues madures, o seques, en ½ l d’aigua durant un quart d’hora. Deixar-ho reposar tota la nit, beure’s el líquid i menjar-se les figues l’endemà en dejú. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

The e-Miles Company s'incorpora al DFactory amb el seu revolucionari prototip de vehicle elèctric The e-Miles Company, empresa de nova creació de Malena Engineering, s'incorpora a DFactory Barcelona per desenvolupar projectes innovadors i generar nous conceptes de mobilitat basats en la sostenibilitat, l'adaptabilitat i l'eficiència.

El prototip de vehicle elèctric urbà The e-Miles, presentat a mitjans de juliol, és un clar exemple d'aquest nou enfocament, motiu pel qual s'ha decidit que quedi exposat a les instal·lacions del DFactory Barcelona, el node d'indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i que compta amb Leitat com Technological Partner.

La companyia espanyola vol exercir el seu lideratge a través d'aquest revolucionari vehicle elèctric en un moment en què les administracions publiques prioritzaran, amb els fons europeus NextGeneration EU, diversos aspectes relacionats amb la mobilitat sostenible, especialment els projectes de R+D. En aquest context, per a la producció d'aquest primer prototip es va comptar amb la participació de Leitat i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (per la fabricació de peces de grans dimensions en els equips de l'IAM 3D Hub), així com de BASF Forward AM, que va contribuir a l'aportació del material necessari per a

Pere Navarro delegat especial de l’Estat al CZFB i president de DFactory Barcelona i Mike Hastewell, responsable de The e-Miles Company amb el nou vehicle elèctric.

Aquest quadricicle pesat, que es podrà conduir sense carnet a partir dels 16 anys mitjançant un joystick la seva impressió. The e-Miles és un quadricicle pesat de propulsió elèctrica que suposa un nou concepte per a la mobilitat urbana per les seves dimensions (mesura 2,5 metres de llarg per 1,5 d'ample) i nombroses innovacions tecnològiques que el fan únic. Segons Mike Hastewell, respon-

sable de The e-Miles Company, "aquest nou vehicle elèctric ajudarà a resoldre els grans problemes de les ciutats, com aparcament, contaminació, mobilitat de les persones amb discapacitat i repartiment en l'última milla a través de les tecnologies de la Indústria 4.0, com la fabricació 3D, robòtica, sensòrica, comunicació i intel·ligència artificial".

The e-Miles suposa una solució capdavantera destinada tant per a particulars com per a empreses, des de car-sharing fins a les de transport d'última milla. Incorpora multitud de solucions tecnolò-

giques; compta amb una porta frontal abatible que permet accedir a l'interior fins i tot en cadira de rodes, pot passar de 2 a 4 places allargant-se 37 centímetres el xassís de forma automàtica, compleix amb el límit de 30 km/h del centre de les ciutats, pot conduir-se a partir dels 16 anys sense necessitat de carnet i resulta idoni per a circular en qualsevol país, tant si es fa per la dreta o l'esquerra.

Estarà exposat a la seu del DFactory Barcelona, com a mostra d'un prototip amb tecnologies d'avantguarda que serveixi per estimular la iniciativa de nous emprenedors i la capacitat de generar projectes conjunts amb grans empreses.

En paraules de Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB i president de DFactory Barcelona "és voluntat del DFactory convertir-se en un hub per a la creació d'un ecosistema que incentivi la promoció i el desenvolupament de la indústria 4.0, imprescindible per a dur a terme els projectes i iniciatives de mobilitat sostenible. Aquest centre serà una eina per impulsar la transformació del marc productiu espanyol i donarà suport a les empreses en els seus processos de digitalització, de manera que es generaran noves oportunitats econòmiques i llocs de treball de qualitat gràcies a l'esperit de R+D+i col·laboratiu". ■

El Port de Barcelona es compromet a la descarbonització del transport marítim El Port de Barcelona ha signat, per mediació de la International Association of Ports and Harbors (IAPH), la Crida a l’Acció per a la descarbonització del transport marítim, iniciativa de la Coalició Getting to Zero / Global Maritime Forum publicada, la setmana passada, juntament amb la celebració de l’Assemblea General de l’ONU a Nova York.

La Crida compta amb 155 signants de tots els segments de la cadena de transport marítim de tot el món en què presenten compromisos d’acció i objectius climàtics i demanen als governs que prenguin les mesures necessàries per a la transició energètica oportuna i integral del sector, donant resposta a la necessitat urgent d’acció climàtica. En concret, demanen als governs: compromís per a la descarbonització del transport marítim internacional el 2050; donar suport als projectes zero emissions a escala industrial mitjançant accions nacionals i apostar per mesures polítiques per fer que el transport zero emissions pugui ser una realitat el 2030.

Banner de la iniciativa de la Coalició Crida Getting to Zero.

Es tracta de la Crida a l’Acció per a la descarbonització, una iniciativa de la Coalició Getting to Zero / Global Maritime Forum i compta amb 155 signants que es comprometen a fomentar la transició energètica oportuna i integral del sector

En aquest sentit, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha assegurat que “hi ha una urgència d’accelerar la descarbonització del sector marítim. La transició energètica és possible, si s’aconsegueix mitjançant marcs de polítiques de suport i accions governamentals”. “Pel Port de Barcelona, la sostenibilitat ambiental és un dels 3 eixos integrats dins del IV Pla Estratègic 2021- 2025”, ha afegit.

Entre els signants a la Crida es troben les següents autoritats portuàries i operadors: Aarhus, Amsterdam, Anvers, Barcelona, Bre-

men, Esbjerg, Gothenburg, Hamburg, Kiel, Londres, Northwest Seaport Alliance (Seattle / Tacoma), Panamà, PSA International, Rotterdam, Illes Salomó, València i Vancouver. L’IAPH ha signat la convocatòria com a organització de suport.

La Coalició Getting to Zero, una poderosa aliança d’organitzacions marítimes, energètiques, d’infraestructures i finançament recolzades per organismes governamentals i industrials com l’IAPH, s’ajusta estretament a l’estratègia de l’ONU de reduir les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) de la indústria naviliera almenys el 50% dels nivells de 2008 per al 2050. Donada la realitat que la vida d'un vaixell és de 25 anys de mitjana aproximadament i que el cicle de vida de la infraestructura de combustible és d'uns 50 anys, la Coalició ha anunciat el seu compromís de fer realitat aquest ambiciós objectiu aconseguint vaixells comercialment viables i que funcionin amb combustibles de zero emissions el 2030. ■

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Tortas Fritas Ingredientes:

Berenjenas a la Parmesana Ingredientes • 4 berenjenas medianas • Queso parmesano rallado en polvo • 6 cucharadas de tomate triturado • Sal • Aceite de girasol

Comentari nutricional:

Hidrats de carboni, fibra, proteïnes, greixos, vitamines A, C, B i calci, antioxidants

per Marisa

Preparación

Cortamos las berenjenas sin pelar en rodajas de 3 milímetros. Las freímos en aceite de girasol hasta que estén blanditas. Las escurrimos y las ponemos en una fuente para horno por capas: berenjena, tomates triturados, parmesano en polvo, hasta formar 4 capas.

Cubrimos la última capa con tomate y parmesano y un chorro de aceite de oliva.

Horneamos durante 10 minutos a 180 grados y la cortamos en porciones.

Para evitar el sabor un tanto amargo de las berenjenas, es una buena idea ponerlas en un cuenco con sal después de cortarlas. De esta forma soltarán toda el agua. Secamos las rodajas de berenjenas con papel de cocina quitándole también el exceso de sal. A continuación, ya las podemos freír y seguir con la receta.

Comentari gastronòmic: L’albergínia té molt poques calories (20 per 100 g) però quan la fregim, el seu valor calòric augmenta fins aproximadament 300 calories. Per això, una bona opció quan la preparem és cuinar-la al microones o al forn en lloc de fregir-la.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina.

Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

- 1 kilo de harina - 60 gr. de manteca (temperatura ambiente) - 5 ml. de esencia de vainilla - 450 ml. de agua tibia

- 20 gr. de sal - 15 gr. de levadura prensada o 5 gr. de levadura seca de panadero - Aceite para freír - Azúcar

Proceso de elaboración: Colocamos en un bol la harina cernida junto con la manteca a temperatura ambiente y mezclamos muy bien.

A continuación, amasamos la mezcla con la punta de los dedos y agregamos poco a poco agua y sal. Continuamos amasando hasta formar un bollo. Tened en cuenta que la clave está en seguir amasando enérgicamente hasta que la masa empiece a formar ampollas en la superficie.

Dejaremos reposar la masa durante 1 hora. Cuando haya pasado el tiempo de reposo, empezaremos a cortar pequeños bollos y a achatarlos con la palma de la mano. Finalmente, las pinchamos con un tenedor.

En el aceite caliente, freímos las tortas por ambos lados hasta que estén doradas.

Las retiramos y dejamos sobre un papel para que escurran el exceso de grasa.

Como toque final, las espolvoreamos con azúcar. Pero, si las preferís con un toque salado, podéis acompañarlas con mostaza o con queso mozzarella. Eso sí, recomiendo que las toméis recién hechas cuando aún están calientes.

Trobareu la receta en el Facebook de Rubopan Master Baker

tanca segura, que no us la puguin obrir en un moment de distracció.

Quan sortiu de l’oficina bancària, pareu atenció per evitar distraccions provocades per estranys, que se us poden acostar amb la intenció de robar-vos, amb argúcies com ara: • Demanar-vos alguna informació o signatura • Tacar-vos amb algun líquid i voler-vos netejar • Donar-vos un cop o empenta per l’esquena • Llençar monedes a terra Estigueu atents que ningú us segueixi fins a casa, vulgui entrar amb vosaltres al vestíbul de l’edifici o truqui a la porta poc després amb qualsevol excusa.

Eviteu anotar el número secret a la llibreta o la targeta, el podrien fer servir si us les roben.

Quan hagueu d’utilitzar els caixers automàtics, procureu que siguin interiors i que es puguin tancar amb pestell. En tot cas, no deixeu que ningú se us acosti massa.

Eviteu treure quantitats importants de diners en efectiu. Si no ho podeu evitar, és recomanable que algú de confiança us acompanyi i que els guardeu en un lloc segur.

Si opteu per guardar els diners dins la bossa de mà, és convenient que la porteu creuada al davant, mai a l’esquena, i que tingui una

Novembre 2021 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

Els carrers del Districte tornen a acollir la Marató de Barcelona

L'organització ha treballat especialment l'atenció al corredor, la posada en escena i les mesures sostenibles

La Marató de Barcelona del 2021 es disputarà el diumenge 7 de novembre. Després de cancel·lada la prova el març del 2020 i disputada una de virtual el novembre del 2020, la cursa ja es prepara per a una edició molt especial. La sortida i l’arribada es faran a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i tindrà una llargària de 42,195 km La Marató de Barcelona se celebra cada any de manera ininterrompuda des del 1980 a la nostra ciutat, i és una de les curses més belles i que més corredors aplega d'Espanya, juntament amb les maratons de Madrid, Sevilla, València i Sant Sebastià. El nombre de participants s'ha incrementat notablement els últims temps, fins a disputar-la més de 20.000 corredors, l'última edició.

L'organització ha treballat especialment tres eixos bàsics: l'atenció al corredor, la posada en escena i les mesures sosteni-

traslladar als participants tota l'èpica d'una cursa del nivell de la Marató. Com a novetat, al punt de sortida i arribada de la prova, en l'Avinguda Mª Cristina, es combinaran la immediatesa de les noves tecnologies amb les vivències particulars de cada participant, les emocions dels quals sorgiran a flor de pell, encara més, sense cap mena de dubte.

La pròxima edició tindrà una nova posada en escena que pretén traslladar als participants tota l'èpica d'una cursa del nivell de La Marató

▶ Marató de Barcelona de l'any 2019. foroatletismo

bles. Els participants són el pal de paller pels organitzadors, que sempre han intentat vetllar perquè hi visquin una experiència màgica que recordaran tota la vida. Els serveis als corredors, des de la recollida del dorsal a l’Expo Sports, l'ambient previ

al tret de sortida, els nombrosos avituallaments cada 2,5 km a partir del km 5 o les animacions al llarg del recorregut, són factors essencials.

Així mateix, la pròxima edició tindrà una nova posada en escena que pretén

Per motius de seguretat, absolutament tots els corredors hauran d'acreditar a l'entrada de l’Expo Sports la pauta completa de vacunació o una PCR negativa feta amb un màxim de 72 hores d’anterioritat.

Només així podran entrar al recinte on retiraran el seu dorsal, samarreta i borsa del corredor i se'ls acreditarà amb una polsera COVID FREE per a així poder accedir a la bombolla dels calaixos de sortida, el dia de la cursa. ■

S’allunya l’opció de veure el Barça a Montjuïc

Torna la trobada empresarial esportiva Sports Business Meeting

Fa uns mesos vam informar de la possibilitat que el primer equip del F.C. Barcelona jugués l’any vinent a l’Estadi Olímpic. No obstant això, el president Joan Laporta va confirmar en una entrevista a RAC1 que l'estadi Johan Cruyff, on sol jugar el Barça femení i el Barça B, serà l'alternativa d'ocupació durant els partits del primer equip blaugrana mentre es construeixi el

La jornada professional celebrarà la seva quarta edició sota el títol Claus per a repensar el negoci de l'esport

Joan Laporta va confirmar que l'estadi Johan Cruyff serà l'alternativa d'ocupació durant els partits del primer equip blaugrana nou Camp Nou. D’aquesta manera, s’allunya la possibilitat de veure el primer equip blaugrana a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

El president, que va fixar en el pròxim estiu l'inici de les obres de remodelació de l'estadi barcelonista, va dir a preguntes de Jordi Basté que l'alternativa que ara es contempla per a anar a jugar mentre durin les obres del Camp Nou

F.C.Barcelona

és el Johan Cruyff, que està situat en la Ciutat Esportiva, i que es buscarà que tingui un aforament d'entre 40.000 i 50.000 persones. "Tenim l'opció de l’Estadi Olímpic, però m'agrada més la del Johan Cruyff. Se’n pot aixecar la visera i els arquitectes volen fer una filigrana amb graderies supletòries". Laporta va assegurar que el nou Camp Nou tindrà 110.000 espectadors. ■

Sports Business Meeting ja escalfa motors per a la seva quarta edició. La jornada professional tornarà a celebrar-se del 15 al 18 de novembre en format digital, adaptant-ne els horaris, continguts i formats.

Entre altres preguntes, la trobada centrarà la seva quarta edició en algunes de les grans incògnites davant el futur per al sector: i si els nens ja no volen veure el futbol, els gimnasos s'instal·len a les cases i no és possible tornar a omplir els pavellons? I si l'esport s'enfronta a noves amenaces més enllà de la pandèmia?

Impulsat per Palco23, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Món Esportiu, la jornada professional celebrarà la seva quarta edició sota el títol Claus per a repensar el negoci de l'esport i s'articularà a través d'una desena d'entrevistes amb figu-

res empresarials i experts nacionals i internacionals del sector. L'objectiu, conèixer i difondre visions sobre com afrontar els reptes a llarg termini de l'esport després de l'experiència de més d'un any i mig de pandèmia.

I si l'esport s'enfronta a noves amenaces més enllà de la pandèmia?

La trobada empresarial n’alleugereix l’extensió respecte de l'edició del 2020, quan ja es va fer en format digital per a adaptar-se millor a les possibilitats dels professionals del negoci de l'esport, amb continguts encapsulats de poc més d'una hora per dia, a partir de les 16.00 del dilluns 15 de novembre al dijous 18 d'aquest mateix mes. ■

Novembre 2021

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Hem de tornar a ballar perquè ens anima i ens connecta amb nosaltres mateixos i amb els altres” Isabel Valiente López 75 Anys. Casada fa 52 anys amb Rafael Miranda López i amb qui tinc tres 3 fills: en Rafael, la Maria Eugènia i en Jordi. Soc mestressa de casa, i el ball i el cant són les meves passions.

Política? Em sento apolítica, però voto el partit que més m’agrada en cada elecció, sobretot gent que pensi en els treballadors.

Religió? Soc catòlica.

É

s una dona molt ballaruga i cantaire. D’on li ve?

M’has definit bé perquè bàsicament soc això, de tota la vida.

Balla sobretot country, com hi arriba?

A mi m’agrada molt ballar, però al meu marit no, llavors vaig haver de buscar un tipus de ball que no demanés parella. A la Cadena feien cursos de country i m’hi vaig apuntar. Fa 16 anys que vaig començar i em va agradar tant que vaig animar-me a competir. He participat en molts concursos i he guanyat moltes medalles, copes... Catalunya i Mallorca, i ara també Girona, Tarragona, Lleida i Andorra. Hi vaig a tots, i l’any 2008 vaig ser la campiona de l’any de ball de línia dance-country del concurs Spanish balls d’una associació espanyola de country. Tinc la sort que el meu marit m’acompanya arreu.

Però el country es balla en grup, oi?

Es competeix en grup amb un mínim de vuit persones per coreografia diferent, però també es pot concursar individualment. Jo hi vaig de totes dues maneres, en grup vam guanyar algun cop, però individualment he guanyat més.

Fins que s’anima a ensenyar a un grup.

A l’Associació de veïns de Sant Cristòfol feien classes d’anglès i les mares havien d’esperar els fills i filles. Llavors, jo n’era membre de la Junta i el president, n’Abat, em va demanar que fes classes de ball per les mares que s’havien d’esperar els fills.

Així vaig començar i, fins ara, tenim tres grups plens i més de 50 dones.

Amb la pandèmia em fa la impressió que encara hi ha més gent amb ganes de ballar, i no m’estranya.

La pandèmia ens ha fet anar enrere en moltes coses, però les ganes de sortir continuen i la gent que ve són com jo, persones grans a les quals el ball els resulta millor que la gimnàstica. Ballar demana

un exercici físic i mental, perquè a més de moure’t has d’anar comptant les passes. Hi ha moltes concentracions de country ara, per exemple al Parc de la Ciutadella, al Casino de l’Hospitalet o a Sant Joan Despí.

Com és que s’ha estès la moda del country?

Quan jo vaig començar només havia una associació, Country.Cat, però després van haver-hi més professors. Jo sóc voluntària, no vull cobrar, el barri és maco, jo vull contribuir i per sort el meu marit i jo estem coberts econòmicament.

Per què fa tot el que fa amb aquestes dones?

Soc una persona amb molta iniciativa i amb moltes ganes de fer. Estar només a casa em resulta avorrit, soc nerviosa i necessito motivar-me i motivar la gent del meu voltant. Si veiessis tot el que em diuen les meves alumnes, el que m’estimen...

També és veritat que al no cobrar no tinc obligacions. I si alguna vegada no puc perquè marxo de vacances, no passa res.

Em consta que feu de l’ambient de les classes de ball una festa continua.

En gaudim molt. Ara ja tinc plenes les 3 classes. És un espai per relaxar-se. I també organitzem moments per compartir excursions o dinars plegades. Hi ha molta solidaritat entre el grup.

Però, és que a més de ballar també canta i és presidenta del grup Folk Montjuic?

Ho soc des de fa 25 anys perquè ara la gent ja no vol complicar-se ni acceptar cap responsabilitat. Però jo ho faig perquè estem a gust i també perquè és una de les coses que al meu marit li agrada, ell toca la guitarà a la coral.

Sou una colla ben tossuda la gent que heu posat en marxa i encara manteniu diverses entitats. Com veu el relleu?

La gent es cansa aviat. A vegades em fa ràbia haver de demanar un favor perquè posen moltes excuses i a vegades penso que

La Isabel és una dona ben coneguda i reconeguda al barri. És part del que jo anomeno la vella guàrdia de la Marina: Gent que porta moltíssims anys col·laborant en un munt d’activitats de manera altruista per estima al barri i conscient de la necessitat de fer-ho per mantenir vincles de bon veïnatge.

Balladora, cantaire i líder genuïna, ensenya country a mig centenar de dones a l’espai Veïnal Química, també seu d’aquest diari i de l’emissora la Marina FM. Un toc de peu i la temptació boja de deixar el que estàs fent per posar-te a ballar, perquè sí, és el que ens envaeix als que compartim aquest espai de feina en sentir el ritme tan enganxós d’aquelles cançons texanes. I les rialles i l’ambient que s’hi respira fan de la temptació una delícia.

Amable, senzilla i elegant conversa amb nosaltres en aquest espai veïnal. Ha guanyat diversos concursos de country en competicions locals i nacionals. És presidenta de l’agrupació Folk Montjuïc, organitzadora de les havaneres a les fonts de Montjuïc.

Agraeix tothom i ens fa l’encàrrec de deixar-li dir que tenir mitjans de comunicació pròxims i de qualitat és un luxe que pocs barris tenen.

l’única que tinc temps soc jo. Les persones que romanen són les que amen la música, o se senten a gust al grup perquè l’ambient és bonic, és maco treballar ambicions conjuntes. I també és veritat que, malgrat tot, sempre hi ha gent disposada a ajudar Com ha afectat la COVID les activitats?

Abans érem moltíssims, però amb el COVID la cosa va baixar molt a tot arreu. Si el cansament et fa anar enrere, després, retornar costa més. Per això, si ho deixem estem perduts. A la meva edat em costa organitzar excursions per grups, és un tragí, i hi ha moltes persones informals, però hem de seguir endavant.

I ara volem conèixer com arriba al barri.

Vivia al carrer Berlín, a les Corts, però vaig conèixer el meu marit, ens vam casar i vam anar a viure a d’altres indrets fins a arribar al barri l’any 1979. Ell és canari, jugava a futbol al juvenil de les Palmes i va arribar a jugar a l’Atlètic de Madrid. Després va venir aquí i va acabar treballant com a director a la fàbrica de tubs Bergman per instal·lacions elèctriques, als tallers Balcells.

Vam comprar aquest pis de renta lliure, però molt feliços. Tot i que ara el barri s’ha posat molt brut, és molt treballador i solidari. Es fan moltes coses. A les Corts no es fa res, en canvi aquí les coses senzilles i solidàries s’agraeixen. Hi ha moltes entitats que col·laboren, jo no m’aniria mai d’aquí. Canviaria de pis, perquè ara amb l’edat estem a dalt, però de barri no. Els meu fills han sigut molt feliços i ja tenim 42 anys de veïnatge.

Si pogués canviar alguna cosa, quina triaria?

Hi ha molta gent dormint al carrer, s’ha de poder fer alguna cosa. L’espai urbà també està molt descuidat i brut. I el carril bici tampoc no m’ha agradat. No trobo bé haver d’estar enmig de dues vies de circulació per poder treure les escombraries fora, qualsevol dia ens atropella algú. És optimista de cara al futur?

Jo mai no tiro la tovallola, però la joventut no està per a res i els hem deixat un món complicat, entre la falta de treball, la falta de llars...

Com valora els canvis dels drets de les dones?

Hem avançat moltíssim, però encara ens queda camí. Jo he de reconèixer la sort que he tingut amb el meu marit, mai m’ha frenat de fer res. Però, per exemple de joveneta treballava a una botiga familiar i no cobrava.

En el meu lloc, els meus germans haguessin cobrat. Ara, si pogués tornar enrere jo no m’hauria quedat a casa, m’hagués buscat una feina i cotitzant, tot i que estic molt bé.

Al grup ara som liberals, volem estar lliures del pes del homes i busquem espais per tenir només entre nosaltres. ■

Yohany Limpias Ayala