La Marina - Edició maig 2021

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

6.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Maig 2021 / Núm. 304

Com és viure a la Marina La proximitat a la muntanya, els parcs i els

tarannà veïnal, entre els aspectes positius

La (in) seguretat, la neteja dels carrers i l’incivisme, entre els negatius Alejandro Flores

Pàgs. 12-13

8 d'abril, les lluïtes del poble gitano.

Una mirada a la feina i l'esforç d'integració del col·lectiu al barri

Pàg. 7

Assemblea de l'AMCL. Els reptes dels impulsors de la premsa de proximitat en pandèmia

Una enquesta recull la percepció veïnal sobre serveis públics, avantatges i inconvenients. A la foto, veïnes conversen sobre la vida al barri i posen per La Marina, a la plaça del Moviment Obrer (skatepark).

ACTUALITAT

El Ramadà, marcat també per la pandèmia Pàg. 4

ESPORTS El BUC Barcelona torna a guanyar la Lliga. El rugbi en cadira de rodes és l’únic esport col·lectiu creat per a persones que pateixen tetraplegia Pàg. 23

Suplement especial

Maig 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel i Afrika Hidalgo.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

La urgència d’atendre els problemes dels joves

Fa poc s’ha fet públic un estudi en què s’alerta de la situació de precarietat dels joves. No és el primer però ve a certificar el que ja palpem socialment. Els joves d’arreu Espanya, inclosos els que tenen estudis universitaris, obtenen rendes salarials anuals menors que les dels joves de fa una dècada. La situació és encara pitjor per als joves amb pocs estudis, que perceben avui el mateix que es guanyava fa dues dècades. Aquesta reculada ha trencat la tendència que cada generació superava els ingressos de la precedent.

I això entre els que guanyen algun diners, perquè prop del 40 per cent n’és a l’atur. Cal ser conscient que tenim davant nostre un greu problema social que, no obstant això, no està en l'agenda del debat públic, ni en la de la política.

Cal un nou contracte social que abordi ambiciosament el greu problema de la pobresa juvenil. Per resoldre un problema de la dimensió colossal que té aquest, els experts miren enrere, per exemple, cap al consens social que va significar l’establiment de les pensiones, la seguretat social i la sanitat per eradicar la pobresa i la malaltia dels majors. Calen el mateix esperit i la mateixa ambició a l’hora de repensar un pacte social que permeti als joves les condicions mínims per viure, i que alhora garanteixen el benestar social general.

Assumir el que comporta la globalització

Quan encara no ens ha marxat l’ensurt de les dades del coronavirus i quan només comencem a en-

treveure una mica de llum, ve la tragèdia de l’Indía a recordar-nos el significat sencer de la globalització i el que comporta. L’Índia, Brasil, Madagascar, Amèrica Llatina o África. És veritat que l’Índia és una paradoxa en tant que és el principal productor de medicaments al món i en què es pensava que havia superat la pandèmia. És eloqüent el fet que malgrat la quantitat de morts i la magnitud de la tragèdia humana, social i econòmica que ha provocat el COVID, la liberalització de les patents de les vacunes sigui un tema tan poc parlat, debatut i defensat pels governants, els grans mitjans de comunicació i els ciutadans en el seu conjunt. No n’estarem a recer mentre no tothom tingui accés a les vacunes. Sembla un tema que no va amb nosaltres,

però i tant que sí!. Els governs ara paguen els diners que fins fa poc no apareixerien enlloc per invertir en la investigació que ells haurien d’haver fet. Que les empreses han de cobrar per la inversió que fan és un precepte que amb tota seguretat coincidim la majoria, però d’aquí a cuidar els excedents milionaris del sector farmacèutic, en aquets cas, a costa de la vida de milions i milions de persones no ajuda gaire a replantejar les coses i tornar a un terreny d’un mínim sentit comú col·lectiu. Cal un pensament polític, social i econòmic intel·ligent, ja ni tan sols per humanitat, ho haurem de fer per pur egoisme. Cuidar de la resta és l’única manera de cuidar-nos, cal no oblidar massa aviat les evidències de la globalització d’aquesta pandèmia. ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

3

El projecte Ràdio a les escoles arriba a la seva tercera edició

Els infants tornen a La Marina FM com autèntics locutors

▶ Els alumnes es preparen per possar-se davant el micròfon i gravar el seus programes, les seves promocions per a les xarxes socials i assagen els seus guions seguint els consells de l'equip de La Marina FM.

Alejandro Flores

|| Andrea Bello Sintonitzem la ràdio un dissabte a les deu del matí i ens posem a escoltar... ens expliquen les notícies del barri, ens presenten una personalitat famosa i també hi comparteixen algunes de les cançons del moment. I tot això no ho fan pas uns quants adults, no, sinó els nens i nenes de tres de les escoles del barri (Enric Granados, Polvorí i SEAT).

Els infants, petits locutors i locutores, han creat des de zero el seu propi programa de ràdio, que ara s’emeten per les ones de La Marina FM. És la culminació de la feina que porten fent durant gairebé tres mesos dins del marc del taller “Ràdio a les escoles”, realitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Locals, entitat editora del diari La Marina i l’emissora la Marina FM. El taller s’endegava fa gairebé tres mesos amb una pregunta aparentment senzilla: “què és la ràdio?”. Les respostes van ser variades: “allò que escoltes al cotxe”, “és on parlen algunes persones amb un micròfon”, “un mitjà de comunicació”...

Amb l’ajut de les mestres a classe, els talleristes, periodistes joves, van anar desgranant conceptes claus, i va arribar l’hora de posar-se mans a l’obra i començar a idear el programa: quines notícies farem, quin nom tindrà, a qui entrevistarem... Alguns fins i tot van pensar que podrien en-

trevistar a Messi en persona, llàstima que la pandèmia ho va impedir!

També calia inventar-se un producte per a fer un anunci. Només faltava tocar-lo, perquè la imaginació ha estat d’allò més! Pagaria la pena que les empreses li donessin una ullada a les idees, que potser triomfarien al mercat!. Des d’un mòbil que es carrega amb la llum del sol, unes bosses d’escombraries que mai no s’acaben, a un robot que et fa totes les feines de casa... n’hi ha per escollir!

I per fi va arribar el moment que tots esperaven, una autèntica prova de foc, tant per adults com per a infants: posar-se davant del micròfon. Una tasca per la qual convé deixar de banda la por i la vergonya, i entrenar els sentits i els músculs de la cara. La tasca desperta nervis i emoció.

Per això, el primer contacte amb el micròfon el fan a les seves pròpies escoles.

Transformem l’aula en un estudi de ràdio “improvisat”. Entrant mig a corredisses a la sala, només posar-se els auriculars s’exclamaven “apa!, em puc sentir!”, “si també et sento a tu!”, “ASMR!” (una tècnica de relaxació que s’ha fet popular i consisteix en gravar sorolls amb un micròfon). És l’assaig per aprendre a coordinar-se amb els companys i amb la música, tot preparant-se per la sessió de gravació als estudis de La Marina FM que arriba poc després.

Una jornada de tot el matí a les instal· lacions de l’emissora i amb el suport d’un

Enguany el taller s’ha adaptat a les limitacions imposades per la pandèmia sense perdre’n el caràcter lúdic i educatiu equip de voluntaris, serveix per gravar els programes definitius, conèixer com funciona un estudi de ràdio i gravar les promocions, que podeu recuperar a les nostres xarxes! N’hi ha per sucar-hi pa!

I així és com els alumnes han passat de desconèixer la ràdio a convertir-se per un dia en autèntics locutors i locutores professionals.

No cal dir que enguany ha estat més complicat fer el programa amb la mascareta posada, però això no ha impedit que tots gaudissin de la màgia de la ràdio. El taller s’ha adaptat a les mesures de seguretat i higiene sense cap inconvenient, això sí, no ha faltat alguna classe en línia pel confinament d’alguns grups.

El coronavirus, com a la vida, ha acompanyat el taller setmana rere setmana, i s’ha acabat esmunyint en alguns dels programes, com els Family Friends de l’escola El Polvorí, on ens posen una noticia dels contagis, a Ràdio SEAT amb la vacunació o al Programa La Marina, amb les classes confinades a l’escola SEAT. Altres temes que també han sortit han estat l’actualitat del barri, el canvi climàtic o el canvi de president als Estats Units.

I és que el taller no només se centra en ensenyar com redactar una notícia o fer una entrevista, sinó que anima als més menuts a que prestin una mica d’atenció al que passa al seu entorn, al seu barri, a la seva ciutat, al seu país o arreu del món.

Donant-los eines perquè comprenguin com els afecta a ells, a les seves famílies, amics i amigues i veïns i veïnes.

“Ràdio a les escoles” neix com un taller dins d’un projecte que impulsa el Pla de Barris amb l’objectiu de vincular l’educació i la cultura.

En aquest cas, la idea és fer arribar als més petits els valors de la comunicació, de la ràdio, i animar-los i entrenar-los a entendre-la i utilitzar-la en favor seu i del barri.

Un any complicat i un taller diferent al d’altres anys però que, amb el treball conjunt d’alumnes, mestres i l’equip sencer de les escoles i de La Marina FM fent suport, hem aconseguit superar amb nota! ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

4

actualitat

El Ramadà, marcat també per la pandèmia || Yaiza Sánchez El mes del Ramadà, que enguany comprèn del 12 d’abril al 13 de maig, arriba també al barri de La Marina. Més enllà d’abstenir-se de menjar, beure, fumar, mantenir relacions sexuals durant les hores de sol, per la cultura musulmana és un període de recolliment, dejuni i purificació espiritual que, un any més, està marcat per la pandèmia.

En què consisteix el Ramadà

El Ramadà és el novè mes del calendari lunar islàmic, que guia els terminis del Ramadà. Aquest comença amb l’aparició del creixent lunar després de lluna nova, així que la visió creixent decideix l’inici del mes. Com la guia és la Lluna, no sempre coincideix amb el calendari solar; és per això que el Ramadà mai se celebra en les mateixes dates, sinó que retrocedeix aproximadament deu dies respecte del calendari solar.

La festivitat recorda la primera revelació de l’Alcorà a Mahoma, fet que connota un fort significat religiós. Durant el mes de Ramadà, la comunitat musulmana compleix amb el quart pilar de l’Islam, que fa referència al dejuni, abstinència de beure, mantenir sexe o cometre qualsevol acte que la comunitat consideri immoral. Cal destacar, però, que només és obligatori fer el Ramadà per les persones en bon estat de salut. En casos de malaltia, viatge o altres circumstàncies pot recuperar-se els dies en què no es participi en la celebració més endavant.

Els i les musulmanes es lleven abans de la sortida del sol per fer el primer àpat i fan la ruptura després de la posta de sol. L’oració de la nit, a més, sol venir seguida d’una altra d’optativa on es llegeix cada nit un fragment de l’Alcorà. L’endemà de l’últim dia se celebra la festa de la ruptura amb una oració matinal comunitària. El Ramadà és, doncs, un període de socialització.

El Ramadà al barri de La Marina

La Marina, com a orgullós barri multicultural i ètnic, té també un cert percentatge de població musulmana en els seus habitatges i que, per tant, celebra el Ramadà. No obstant això, Ibtissam Chakkour, membre de l’Associació Josur (que difon i promou la llengua i cultura àrab) assegura que no és fàcil celebrar-ho en països no musulmans. “Normalment, s’adapta l’horari laboral i estudiantil i també es tanquen bars i restaurants. Aquí no, has de mantenir el mateix horari i rendiment, cosa que és complicada, especialment en dies on fa molta calor”, comenta Chakkour.

Tanmateix, afirma que, si resideixes de fa temps a Catalunya, t’hi acostumes i acabes per no parar atenció a estímuls complicats d’evitar, com ara persones menjant en un restaurant. Explica, divertida, com la

dones oprimides pels seus marits, i això no és així”, lamenta. Chakkour creu que el millor per trencar estigmes i viure en consonància és conèixer altres cultures i persones des del respecte. “Vivim en harmonia -a La Marina hi ha molt bona gent!-, però no veure més enllà no és convivència, és tolerància”, sentencia la membre de Josur.

A La Marina hi ha dos centres d’oració.

El local 9 de la plaça de la Mediterrània és la mesquita Dar al-Quran (La casa de l’Alcorà) i un altra al carrer Cisell. Els centres d’oració calculen que la comunitat musulmana al barri s’apropa a unes 200 persones.

A Espanya, Catalunya és la comunitat autònoma amb més ciutadans musulmans amb unes 564.055 persones, segons dades de l’Estudi demogràfic de la població musulmana de l’Observatori Andalusí i la Unión de Comunidades Islámicas de España.

Un Ramadà marcat per la pandèmia

Fotografia cortesia de l'Aya, una veïna musulmana.

Les comunitats religioses han advocat pel correcte compliment de les mesures sanitàries durant la celebració Malgrat les restriccions, l’essència del Ramadà segueix sent la celebració i commemoració

seva filla petita va dir-li que una amiga va demanar-li perdó per beure aigua davant seu. “Aquests petits gestos són normals, no passa res. Vivim en societat i cadascú té les seves pràctiques” destaca.

La Ibtissam Chakkour explica que, com a La Marina no hi ha gaire incidència de la cultura musulmana, és més difícil fer col·lectiva una festa com el Ramadà. “En ocasions sembla que costa d’entendre que hi ha altres costums, pràctiques, vestimentes i creences més enllà de les occidentals”, reflexiona, i associa aquest fet amb el desconeixement, en aquest cas, de la cultura i religió musulmanes. “A vegades ens deixem emportar per tòpics. Un exemple és pensar que el hiyab només el porten

Tal com va passar al Ramadà de l’any passat (que va celebrar-se a finals del confinament, del 23 d’abril al 23 de maig), enguany la celebració també es veu afectada per la pandèmia. Normalment, al Ramadà hi ha una part individual i una col·lectiva, on els practicants resen plegats o es fa el trencament de l’abstinència en comunitat.

Tanmateix, i en vista del context actual, les tres federacions islàmiques de Catalunya, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT); la Federació del Consell Islàmic de Catalunya (FCIC) i la Federació Islàmica de Catalunya han advocat pel correcte compliment de les mesures sanitàries. Així, han emès un manifest per la comunitat musulmana on es fan recomanacions per celebrar el Ramadà.

Malgrat les restriccions, l’essència del Ramadà, per l’Ibtissam Chakkoour, segueix sent la celebració i commemoració.

“Encara de fora estant no ho sembli, és un mes molt bonic. Serveix per purificar i calmar l’ànima. També per valorar coses mundanes, com el menjar”, reflexiona.

Des del Diari La Marina només queda desitjar un ramadân mubârak! ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Maig 2021 // www.lamarina.cat

6

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Pizza carbonara: «Bacon, ceba, ou, nata, mozzarella, orenga».

Pizzes artesanes per emportar del bar Espanya, al carrer Mineria, 26.

En una de les taules, al costat de la màquina escurabutxaques, es reuneix l'Associació de Veïns La Cadena d'Estrelles Altes, herència de la primigènia Associació de Veïns Estrelles Altes, fundada en els vuitanta a l'entresol primera del carrer Mare de Déu de Port, 389, a la banda de la seu de l'Associació de Comerciants La Marina i de la perruqueria Hernández. L'entresòl primera li va ser cedit per l'Ajuntament de Barcelona de bon començament, i es va renovar el contracte amb el govern de Xavier Trias (2011-2015).

«Ahora nos reunimos en el bar porque el Ajuntament nos ha quitado el local en el que estábamos desde hace más de treinta años», explica Diego García, vicepresident de l'Associació de Veïns La Cadena d'Estrelles Altes, robust, garrofer i amb do de gents. «No sé por qué nos lo ha quitado, la verdad. Nos dieron quince días para vaciarlo todo, corriendo.»

A finals de febrer, la tècnica de La Marina de Port del Districte de Sants-Monjuïc, es va presentar amb un manyà al local i li va demanar les claus al president de l’entitat, Vicenç Larrocha, que ocupa el càrrec des del 2016.

Es queixa Vicenç: «Les relacions amb els comuns d'Ada Colau han passat de dolentes a inexistents. Un dia ens van comunicar per carta certificada que les condicions per a l'ús del local serien unes altres, condicions inassumibles ja que l’import que cal pagar és massa elevat per a nosaltres.

Aquest nou conveni, unilateral i amb clàusules poc raonables, mai no el vam negociar, és més aviat una imposició. Així que, en el fons, vam haver de marxar...».

El regidor del Districte de Sants-Montjuïc és Marc Serra Solé (Barcelona en Comú).

Versions contraposades

«La justificación que nos han dado para sacarnos es que no hacíamos nada. Claro, la veintena de mujeres de la Associació de Puntaires Estrelles Altes y la veintena de miembros del Club d’Escacs La Cadena, que usaban las instalaciones, ya se habían trasladado a las nuevas dependencias municipales de la calle Química inauguradas el año pasado [Servei de dinamització juvenil i Espai veïnal Química]. Todos ellos no pagaban mucho, unos ocho euros por año, pero servía para cubrir algunos gastos. También se reunía en el local de vecinos la Mancomunitat de Propietaris d’Estrelles Altes, ya disuelta, y que también pagaban algo… Total, que nos quedamos solos. Y llegó la pandemia y el estado de alarma [març del 2020], y las actividades se cancelaron», exposa Diego García, emprenyat, estupefacte i atordit per una decisió que considera «injusta».

Informat dels problemes de la gent, Diego li va dir a la tècnica, textual: «Lo que nos habéis hecho es una marranada».

Segons Diego, la tècnica de l'Ajuntament Lídia ens va retreure que ja no hi féssim reunions.

La pizza

Crònica sobre el tancament del local de l’associació de veïns d’Estrelles Altes

C CRÒNICA

Contradicció: L’AAVV d’Estrelles Altes-La Cadena assegura que l’Ajuntament els ha fet fora; el municipi, que la l’Associació els ha tornat l’espai

Alguns dels set membres de l'Associació de Veïns La Cadena d'Estrelles Altes pertanyen a col·lectius vulnerables per la seva avançada edat. Per temor a contagiar-se del coronavirus no han sortit a recollir signatures. L'Associació està composta, a més de pel president i el vicepresident, per un tresorer i tres vocals.

De dilluns a divendres, a partir de les 19 hores, se'ls podia trobar gestionant els problemes de la comunitat.

Al desembre de 2021 finalitza el seu actual mandat.

Segons el Gabinet d'Alcaldia, va passar tot el contrari: «En cap cas s'ha expulsat l'entitat sinó que ells mateixos van comunicar al Districte la manca d'activitat, la intenció d'abandonar el local i retornar les claus».

Un barri singular

Unes tres mil persones viuen a la dotzena d'edificis del barri Estrelles Altes, a la cruïlla de la Mare de Déu de Port amb Mineria, al costat del parc de Can Sabaté, inaugurat el 1984.

Els blocs els va projectar l'arquitecte Antonio Bonet en els anys seixanta. Bonet va ser un dels urbanistes del prestigiós Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, molt actiu en els

anys de la Segona República. Entre les seves obres barcelonines, destaca el canòdrom Meridiana, avui Parc de Recerca Creativa (Concepción Arenal, 165); les col·laboracions amb l’artista Josep Lluís Sert al Passeig de Gràcia, i la Torre Urquinaona, edifici d’oficines a la plaça Urquinaona, 6.

«La planta general, inserida en una illa irregular, està composta per la combinació de diverses creus. Aquestes es van elevant i transformant-se algunes en grans edificis als quatre vents, mentre que altres amb pocs pisos formen una mena de basament», es llegeix a l'arxiu Urbipedia sobre Estrelles Altes.

El local de l'Associació de Veïns La Cadena d'Estrelles Altes es va adaptar per als seus fins. L'Ajuntament va tirar una de les parets per ampliar la sala de juntes, en la qual caben una trentena de persones. A més, en un petit despatx hi ha espai per a dos escriptoris amb ordinadors.

Els responsables de l’associació de veïns consideren peremptòria l'atenció als col· lectius amb necessitats: «Hi ha veïns amb dependència, i altres que no tenen res per menjar, i altres als quals se'ls ha tallat l'aigua o la llum. Nosaltres sempre hem intervingut per aconseguir que tots poguessin seguir endavant. Ara això ho hem de fer al bar». ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

Història de barri

7

Treure’s l’estigma, la lluita continua de qui és gitano || Esther Pardo i Gimeno El passat mes d’abril, s’ha celebrat el 50è aniversari del primer Congrés Mundial Romaní que es va celebrar a Londres el 8 d’abril de 1971 i on es va decidir quina seria la bandera oficial del poble gitano. Aquesta és verda, la meitat de baix que representa el camp i blava la meitat de dalt que representa el cel, i al centre hi ha una roda de carro vermella com a símbol del camí des de la Índia, i la llibertat. També es va instituir com a himne romaní la composició “Gelem, gelem” (Vaig caminar, vaig caminar), composada per Jarko Jovanovic, músic romaní nascut a Sèrvia. En aquest mateix acte es va acordar treballar pel reconeixement, des de les Nacions Unides, del Poble Gitano.

El 1990, a Polònia, es va designar oficialment el 8 d’abril com el Dia Internacional del Poble Gitano.

Tot i que avui dia sembla una imatge de pel·lícula romàntica i que al nostre país, per sort, ja no es pot veure, hi va haver un temps en què alguns gitanos vivien i es desplaçaven en carros tirats per cavalls. Alguna vegada, ja passada la meitat del segle passat, n’havien arribat al barri de la Marina i s’instal·laven a tocar el passeig, davant el carrer de Sant Eloi, on avui hi ha l’edifici amb una botiga de cotxes. Portaven vestits llampants i tenien una foguera encesa. Els nens, alguna vegada s’acostaven a la porta de l’escola parroquial a interactuar amb nosaltres. El que a mi em cridava l’atenció és que anaven descalços i trepitjaven el terra igual que si portessin sabates.

Actualment, suposo que alguns dels que hi havia en aquell assentament son veïns del barri, com qualsevol altre, d’aquest barri que és una mostra de convivència entre persones vingudes de molts llocs, algunes ja fa molts anys i d’altres acabades d’arribar. Amb la transformació i urbanització del territori, les famílies han canviat de lloc i això fa consolidar, també, la riquesa de la convivència i de les relacions entre veïns.

Part dels gitanos de la Marina van viure molts anys a les barraques de Can Tunis que s’anomenaven de “Jesús i Maria” i formaven un petit poble, on per a la majoria dels carrers, per la seva amplada, no hi cabia un cotxe i on els serveis municipal de neteja només hi passaven amb una escombra i una regadora. A la part més baixa, hi havia una llar d’infants de l’Ajuntament on hi treballava la meva amiga Montse Casas, que sabia de primera ma com aquelles criatures tant petites portaven a la sang la música i el ritme d’aquesta raça. Però a la Marina sabem també que el poble gitano és un poble solidari i bon conservador de tradicions, doncs han hagut de guardar les seves al llarg dels segles per preservar-les de les influències de les que les envolten.

▶ Estudiants de l'Institut Montjuïc durant la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, organitzat per l'Escola Dominical Undebel.

"L’esforç del poble romaní, i faig un esment especial a les seves dones que porten la lluita des de les associacions, creades i liderades per elles mateixes, per aconseguir la total integració, és considerable"

Avui dia, la lluita del poble gitano és la de treure’s l’estigma i haver de demostrar que tots som iguals i que a tot arreu hi ha bona i mala gent, però és dur haver d’anar convencent contínuament que tu ets de la bona i el fet de que tinguis una cultura diferent no et fa diferent als altres.

Per altra banda els “paios” hem tingut al nostre vocabulari la paraula gitano com a una ofensa: Com quan a un que va mal vestit o brut li diuen: “sembles una gitano” O bé la dita: “Ni menjar ni beure sense gana ni creure en paraules de gitana”.

També ens referim a “Ser molt gitano” per advertir que no te’n pots refiar d’ell.

Una altre expressió molt coneguda és quan una cosa és tant grossa que “no se la salta un gitano”, fent referència a l’amplada dels murs, segons diuen, de Sevilla que les feien d’una amplada més gran per evitar que els gitanos entressin a robar i en sortir els fos difícil saltar-lo.

I la referència més curiosa als gitanos és a la frase que denota sorpresa, indignació o esglai: “La mare d’en Tano quan era gitano”; sembla que té l’origen en els venedors de tripes i menuts que hi havia al carrer dels Sagristans de Barcelona i molts d’ells eren gitanos. El seu patró era sant Gaietà, de la parròquia de Sant Ana i els deien gaietanos. D’aquí, aquesta espècie d’embarbussament.

Però aquesta gitanofòbia no s’ha demostrat només en les dites sinó que també ha estat un poble perseguit, tancat i mort en camps de concentració nazis durant la guerra mundial on els que hi entraven no tenien la condició de persones sinó de

Alejandro Flores

bestiar. I no cal dir que la dictadura franquista va idear la llei de vagos y maleantes que semblava feta expressament per als gitanos.

Tots els pobles, en general, tenim adjudicades per part dels altres alguna característica que es pot tornar ofensiva, però en el cas del gitanos, és molt extensa i serà llarg i costós que desaparegui. L’esforç del poble romaní, i faig un esment especial a les seves dones que porten la lluita des de les associacions, creades i liderades per elles mateixes, per aconseguir la total integració, és considerable. A la Marina fan una gran tasca al davant de l’Associació Escola Dominical. Els paios, hem de fer la resta.

Com deia, el 8 d’abril va ser un dia festiu i de celebració d’actes per part de institucions internacionals i d’associacions, però també reivindicatiu per a la defensa dels seus drets; per reforçar la lluita contra la discriminació i les desigualtats que ha patit i pateix el poble gitano i també un dia per donar a conèixer la cultura i la història i reivindicar-la. ■

9

Maig 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

La Marina del comerç associat

Els comerciants de la Marina s’assessoren per posar el seu comerç a punt!

Els comerços de la Marina estan rebent assessorament individual per reactivar el seu comerç amb Comerç a Punt!! (Reactivació) impulsada pels recursos de Barcelona Activa, la Direcció de Comerç i amb col·laboració del Districte de Sants Montjuïc i de L’Associació de Comerciants la Marina.

Aquest assessorament és individual i personalitzat i ajuda als comerciants de la Marina per a l’enfortiment del seu negoci i alhora al teixit comercial del barri de la Marina.

Els hi ajuda també a veure des d’una altra perspectiva el seu negoci i plantejar-se la necessitat de la digitalització i l’evolució a un nivell més enfocat al futur i a altres generacions fora del seu públic actual.

Reben un assessorament entre 5 i 12 hores presencials a la seva botiga i/o de manera telemàtica.

Els comerciants que estan participat en la darrera edició de Comerç a Punt són: Crosffit La Fira, Clínica Podológica Huellas, Café i pa més que bó, Farmàcia Domenech, Inmobiliaria Pisos la Marina, Farmàcia Belkis, Nou Espai, Six Centre Terapia, Farmàcia Panadés, La Placeta d’en Manu, Tu Cerrajeria.com i Manikurame.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) Telf. 934229079

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60 Telèfon 645-944-419

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via Corts Catalanes, 152 Telf 933326497

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296.

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

FISIOUNIC CENTRE DE FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA 615647850 Alts Fons, 57

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local, telèfon 34 637 52 59 71

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 279 BAR RTE. CAL CAMPÀ Telf. 93 332 89 95 Passeig de la Zona Franca, 109 MIDAS FOC Telf. 93 360 68 69 C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS LA PLACETA D'EN MANU Mare de Déu de Port, 305-319 Gran Via Corts Catalanes, 144 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17 Telf. 938085215

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

CAL TETE MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 QUADRES I MARCS Telèfon +447826495662 ART I DECORACIÓ

Mineria, 17. 93 296 70 03 FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS MOBLES Mare de Déu de Port, 255 MUEBLES EL CISNE QUEVIURES Telèfon: 93-331-13-41 Pg. Zona Franca, 224. 933322698 CARNISSERIA ÀNGEL FERRETERIES-LAMPISTERIES MacMOBLES ZONA FRANCA Foneria, 26 b. 93 332 64 44 BAYOT COLLADO, S.L. Pg. Zona Franca, 141 CONDIS SUPERMERCATS Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 934214922 / 601156042 Telf. 93 431 84 78

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698 Pg. Zona Franca, 241

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Maig 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

La cultura continua entre els sectors més afectats per la pandèmia. Com podem donar-li suport en el nostre dia a dia, com ho feu vosaltres?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Barcelona en Comú entén la cultura com un dret i el pla "Fem Cultura" ho explica molt bé. Per donar suport a la cultura cal apropar-la a la ciutadania. A la Marina ja en tenim uns quants d'exemples: la Sala Maremar, el grup de cultura que neix del Pla de Barris, projectes amb col· Josep Joaquim lectius del barri, la incorporació de la Marina Pérez Calvo Albert Deusedes al "BCN districte cultural", els actes de la Barcelona. Advocat procurador de Mercè als nostres parcs i els 10 anys Barcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. de treball de la Marina Viva!. ImMontjuïc, afiliat a UGT i soci de pulsar la cultura és facilitar-ne Médicos sin Fronteras.

La cultura ha de ser inclosa en el conjunt de l'accés. pilars sobre els quals descansa una societat deLa cultura igual que l'esport, són segurs, està desenvolupada, i esdevenir la quarta pota de l’estat mostrat que els contagis, amb les mesures sanitàries, del benestar. La cultura és un dret que ens permet que tot el sector ha implementat de manera exemplar, desenvolupar-nos completament com a ciutadans són quasi inexistents. Hi ha moltes maneres de donar-hi i ciutadanes. És un dret col·lectiu, un espai social suport, fent-ne ús, participant-hi, gaudint-la... anant a i de socialització que, com a fet comunitari, permet visitar museus , al cinema, al teatre, fent ús de les bibliotevertebrar la societat, més encara en moments com ques. En definitiva, aprofitant l'enorme oferta cultural de l’actual. Exercir activament aquest dret fent ús de Barcelona i dels nostres barris. La cultura és impresqualsevol activitat cultural és donar suport cindible, és segura, la necessitem i ara mateix a la cultura. ens necessita.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La cultura ha estat un dels elements indispensable per superar els moments més difícils del confinament. La cultura és un patrimoni col·lectiu que cal conservar.

Ara més que mai és important consumir cultura, sobretot aquella de proximitat de ve de la mà de les associacions i entitats dels nostres barris. He mostrat el meu suport a la cultura incrementant el seu consum: anant més al teatre, a concert i espectacles... La cultura és segura i és imprescindible acompanyar la reactivació del sector.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Des de Cs hem fet un Pla Local de Cultura per la importància d'aquest sector a la ciutat. Defensem augmentar la partida d'activitats culturals en les biblioteques municipals, volem impulsar un programa integral d'ajudes a la creació, elaborar un pla de millora de la xarxa de museus municipals, incrementar la partida de subvencions a festivals cinematogràfics o facilitar espais i recursos als nous creadors. Creiem que les administracions han de garantir l'accés als béns culturals i la participació.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Maig 2021 // www.lamarina.cat

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

El Galpón

Juan Bibian

Mar Montilla

Christian Saquieres i Agustín Alvarez

“Padre”

Un Sant Jordi enmascarado

E

xcel·lent film que té com a millor aval el narrar una història de demència senil des del punt de vista del malalt, cosa que no és massa habitual al cinema.

El jove director francès Florian Zeller, en el seu brillant debut, ho fa de forma notable, clara i precisa, gràcies a un superb guió a càrrec de Christopher Hampton i d’ell mateix.

Diàlegs directes, punyents, amb moments d’humor lacerant a la boca del protagonista, un magistral Anthony Hopkins, en aquesta ocasió acompanyat de un grapat d’intèrprets incommensurables.

Senzilla posada en escena i drama profund i esquinçador, exposat sense embuts de forma molt entretinguda i atractiva per a l’espectador.

"Qui, exactament, soc jo?", pregunta en un dels moments més devastadors de la pel·lícula. Mentre, la seva filla Anne (Olivia Colman) tracta de fer que el seu pare se senti el més còmode possible a casa seva els últims dies abans d’ingressar-lo en una residència d’avis.

La pel·lícula està carregada de subtilesa i matisos, és trist, de les de sortir-ne compungit, però havent après una important lliçó: hem de respectar i estimar els nostres éssers estimats fins el final dels seus dies. 6 nominacions als pròxims Oscar l’avalen i Hopkins és sens cap dubte el més clar favorit per guanyar el de millor actor.

Aquesta confusió del protagonista ens contagia a nosaltres, tenim la impressió, como ell, d’haver-nos perdut alguna pel camí. Potser perquè les coses no son como les recordàvem. “Padre” és una pel·lícula que no sap de distincions , no sap de gustos, races, ni procedències i que tard o d’hora parla i profunditza, en quelcom que ens colpejarà a tots. ■

S

í, lo confieso. Envidiaba a los autores que plasmaban dedicatorias en las obras adquiridas por quienes se acercaban a sus puestos. Yo misma era una ávida lectora a la caza y captura de algún prestigioso garabato. Pero también escribía, y tenía un sueño. Paseaba, observaba y compraba libros de otros mientras mis propios manuscritos inéditos criaban polvo en el fondo del cajón del anonimato. Hasta que llegó la oportunidad ansiada. Jamás olvidaré mi primer Sant Jordi «al otro lado». Fue en el 2014. Ocupé no solo un stand, sino seis distintos, porque mi maratón de firmas se inició en La Gralla de Granollers, continuó en la librería Santos Ochoa de Barcelona, el Corte Inglés de Cornellá, Abacus y la Font de Mimir, para finalizar en la paradeta correspondiente a Alibrí, en plena Rambla de Catalunya —broche de oro perfecto para una jornada de ensueño—.

Desde entonces, cada diada de Sant Jordi ha sido especial a su manera, unas más que otras, pero ninguna tan buena como aquella que ahora idealizo en mi memoria. Y ninguna tan nefasta como la del 2020. El confinamiento en sí no resultó traumático para mí, porque me permitió escribir a tiempo completo, y poner punto final a mi quinta novela. Pero quedarme encerrada en casa un 23 de abril me mató. Este año nos visitará Sant Jordi. Cuando leáis estas líneas ya se habrá ido, dejando su esencia, pero mientras las escribo espero su llegada con emoción pueril. Cuenta la leyenda que vendrá enmascarado y dispuesto a aniquilar al dragón disfrazado de virus. ¿Notáis ese aroma a libros y a cultura que se respira en el ambiente? ■

“Fútbol a sol y sombras”

T

odos los uruguayos nacemos gritando gol y por eso hay tanto ruido en las maternidades, hay un estrépito tremendo. Yo quise ser jugador de fútbol como todos los niños uruguayos. Jugaba de ocho y me fue muy mal porque siempre fui un “pata dura” terrible. La pelota y yo nunca pudimos entendernos, fue un caso de amor no correspondido. También era un desastre en otro sentido: cuando los rivales hacían una linda jugada yo iba y los felicitaba, lo cual es un pecado imperdonable para las reglas del fútbol moderno. El fútbol, música en el cuerpo, fiesta de los ojos, clamor popular, también denuncia las estructuras de poder de uno de los negocios más lucrativos del mundo. La tecnocracia del deporte profesional ha ido imponiendo un fútbol de pura velocidad y mucha fuerza, que renuncia a la alegría, atrofia la fantasía y prohíbe la osadía. Por suerte todavía aparece en las canchas, aunque sea muy de vez en cuando, algún descarado cara sucia que comete el disparate de gambetear a todo el equipo rival, y al juez, y al público de las tribunas, por el puro goce del cuerpo que se lanza a la prohibida aventura de la libertad”.

Extractos del libro “Fútbol a sol y sombras” de Eduardo Galeano. ■

A les voreres del carrer Alts Forns, conviuen motos, bosses d'escombraries, reciclatges i caques de gossos.

Arbres amb pugons, sense catalogar i sense que ningú es faci càrrec d'ells a Can Farrero

Poca visibilitat a l'entrada i sortida del pàrquing al Passeig de la Zona Franca a causa del nou carril bici

Elena 01/05/21

Antonia 01/05/21

Elena 01/05/21

Cal revisar l'enllumenat al barri de la Marina, hi ha carrers, parcs i avingudes foscos Neus 01/05/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

Maig 2021 // www.lamarina.cat

12

tema central

|| Alejandro Flores / Y.L.A / A.B. Enquesta: Recerca per recollir l’opinió de diferents persones sobre una qüestió. Així defineix el diccionari l’eina que d’ara endavant farem servir per fer-nos una idea aproximada de l’opinió del veïnat sobre diferents afers del barri. Abans però cal aclarir que l’enquesta l’hem realitzada amb criteris de sondeig i en cas cap d’estudi científic.

“Tanmateix, l’enquesta realitzada des de la redacció del Diari La Marina no respon a criteris científics, sinó periodístics. Perquè un estudi científic ha d’establir una mostra representativa de l'univers o conjunt estudiat a partir de trets que li són propis, com ara els rangs per edat, sexe, nivell d’ingressos, d’estudis... de la població. Considerar aquests criteris assegura el rigor d’un estudi, però té un cost elevat que no ens podem permetre, i per això ens limitem a fer un sondeig d’opinió entre la comunitat a la qual arribem com a mitjà, i l’hem difós pels diversos canals d’Internet i les xarxes socials.

Aleshores, d’antuvi hi advertim dues característiques: Primera, un biaix de comunitat, perquè no estan representats tots els perfils socials del veïnat, sinó aquells que hi tenen accés digital. I segona, i aquí rau una fortalesa, la majoria dels participants responen a perfils de veïns i veïnes implicats i mobilitzats per la millora del barri, perfil que en condiciona la mirada però que sovint també en qualifica l’opinió en tenir l’experiència d’un tracte més proper amb les administracions i una observació més acurada i atenta pel que fa l’esdevenir del barri.

Així doncs, tot i l’esmentada limitació, des de la redacció la considerem una eina vàlida per fer-nos una idea del corrent d’opinió sobre diversos afers del barri i pretenem repetir-la periòdicament. Aquí us deixem els resultats: Si alguna cosa ha quedat clara de l’enquesta anual que hem impulsat des del diari de La Marina per a tots els veïns i veïnes del barri és el sentiment d’identitat ben particular que tenim del indret on vivim ja des de les respostes a la primera pregunta sobre el barri de residència. Si ens hi fixem, sovint se’ns indica el nom del carrer, la qual cosa expressa un particularisme. També cal destacar la participació de les dones, que han representat un 66,1% dels enquestats, o les arrels del 83,6% dels veïns i veïnes del barri que porten més de 10 anys o tota la vida vivint a La Marina.

Pel que fa a l’edat, la franja més participativa ha estat la de 55 fins a 64 anys, seguida per la de 35 a 44. La franja de joves, de 18 fins a 35 anys, ha participat amb un 12,8%.

Aquesta enquesta, que pretén ser anual, busca conèixer d’una manera senzilla i accessible quines són les preocupacions que predominen al nostre barri, i també què destacaríem de la gestió de l’Ajuntament.

Així, podrem donar llum a aquelles problemàtiques que encara són invisibles o que han quedat amagades durant els últims mesos, així com donar visibilitat als aspectes que ens fan forts com a barri.

Ens fixem, per exemple, en l’impacte que ha tingut l’obertura de les estacions de

Proximitat a la muntany veïnal, el més valorat de

T

Font: Enquesta La Marina Gràfics: A.B.

TEMA DEL MES

La seguretat, l’incivisme i la brutícia als carrers, són percebuts com els aspectes més negatius

metro i les millores en la infraestructura de bus durant els últims anys. Dels 366 enquestats, gairebé un 40% utilitza el transport públic com a mitjà de transport més freqüent, mentre que un 23,7% es mou amb cotxe, un 19,6%, caminant, el 7,6% amb moto i el 3,2 amb bicicleta.

Pel que fa a la pregunta de si el barri ha millorat o empitjorat en el darrer any, el 58,7% opta per la segona opció. Entre les explicacions més comunes estan la inseguretat, l’incivisme i la neteja dels carrers.

També s’esmenta de manera recurrent el carril bici (amb veus a favor i en contra). Per altra banda, ens trobem amb un 20,2% que creu que el barri està igual que fa un any, i un 19,6% que té una mirada positiva, argumenten, per les millores en el transport públic, les obres de l’skatepark o la remodelació dels Jardins de la Mediterrània.

Sobre la visió de futur, el 33,6% creu que el barri millorarà en els pròxims anys, i es mostren optimistes. Entre els motius es menciona la construcció de nous habitatges i equipaments a La Marina del Prat Vermell, així com la possible construcció d’una piscina municipal al barri. Un percentatge menor però semblant, el 31,1%, pensa que el barri empitjorarà. Quan indaguem les raons sobresurt la percepció d’abandonament i desatenció per part de les institucions en serveis bàsics. Per últim, el 30,9% creu que no hi haurà canvi ni a millor ni a pitjor, per les promeses incomplertes per part de l’Ajuntament o la manca d’implicació dels veïns en la millora del barri.

En total, els veïns valoren viure al barri amb una nota d’un 6,2. El que més es valora és la proximitat amb la natura, per estar al costat de la muntanya de Montjuïc, la quantitat de zones verdes i parcs que n’hi ha, i també el sentiment de proximitat entre els propis veïns i veïnes. Dels aspectes negatius, tres son les principals preocupacions: la sensació d’inseguretat, l’incivisme, i la neteja dels espais públics.

Pel que fa a la gestió de l’Ajuntament, els enquestats la valoren amb una nota d’un 4,1. Així doncs, només un 9,9% valora la gestió pressupostària del consistori amb un molt bé/bé, enfront el 53,8% que la valora amb un malament/molt malament i un 36,3% que l’avaluen amb un regular/ normal.

El 74% de les persones que han respost no saben qui és el regidor del districte, enfront d’un 26% que creia conèixer-lo, tot i que d’aquest percentatge un 18% ha estat incapaç d’identificar-ne el nom. A la part valorativa, moltes respostes tiren pel costat d’humor. Així sovint s’acompanya el nom amb algun afegit: “Marc Serra, el que tot ho promet”, “Marc Serra, però tant és el que sigui”.

Els veïns i veïnes també han comparat La Marina amb la resta de barris de Barcelona, i hi guanya lleugerament, el 54,6%, el percentatge que creu que la situació del nostre barri per viure-hi és pitjor, pels problemes suara esmentats. Hi ha una frase que es repeteix: “el barri està oblidat”. No obstant això, també hi ha veïns que creuen que estem igual que la resta de la ciutat (el 33,3%, que considera que

y e La informació de proximitat, un servei imprescindible per a la transformació de la realitat social dels nostres barris No li posaré adjectiu a aquest 2020 perquè estic segura que a hores d’ara cap que utilitzi serà gens original. Senzillament tothom l’hem viscut com bonament hem pogut. I involuntàriament ens hem convertit en testimonis de com moltes persones amigues, veïnes, lectores i oients de la nostra comunitat han sobreviscut, en el sentit més literal de la paraula, al que significa, ara ho sabem, una pandèmia. Tant en termes de salut com en termes econòmics.

Què som i per què

existim?

Yohany L. Ayala Presidenta de l’AMCL

No obstant això, també han passat algunes coses positives. O s’han obert, si més no, a la reflexió. Qüestions com per exemple, fins on el nostre benestar depèn de la comunitat més propera en la qual vivim, com la vida del nostre entorn veïnal i social contribueix al nostre benestar o al contrari. Com feines menystingudes són realment imprescindibles. Com ens va la vida en serveis que l’administració sovint valora amb miopia com a despesa i no com a inversió en benestar social que ens reporten.

I enmig de totes aquestes reflexions una certesa pels qui hem apostat per treballar en entorns on ni rebrem cap premi o distinció ni afegiren tampoc cap línia sorprenent al nostre currículum professional: la necessitat palesa de la nostra feina, posant-nos al servei de les necessitats, històries i propostes dels nostres veïns i veïnes, dels nostres barris. Veure la seva utilitat en un context tan complicat ha estat una experiència gratificant per tot l’equip de persones redactores, editores, locutores, correctores i col·laboradores, que hem treballat durant els pitjor mesos pandèmics.

En un moment on els mitjans generalistes feien una cobertura extraordinària de dades i d’històries hi havia dificultats per saber el que passava al carrer del costat. Confinats com estàvem, les històries del veïnat, dels que acostumàvem a saludar, a somriure sense saber gaire més d’ells, aquells que coneixem només perquè coincidíem al carrer, a l’ascensor, al cafè... no ens arribaven.

I ara què fem? Vam preguntar-nos a l’abril del 2020, quan per primera vegada després de 35 anys de feina deixaven d’editar el número corresponent del Diari La Marina per les dificultats de distribució. L’equip va reaccionar amb prudència, compromís i servei. Així immediatament ens vam posar a editar els butlletins informatius per la Marina FM (102.5), amb una entrega diària, durant tot el confinament. Aquesta feina ens va permetre de no perdre el pols al carrer i va esdevenir una part important en la sintonia de l’emissora.

En maig tornàvem a editar La Marina dedicant el número sencer a explicar tot el que havia passat des dels diversos col·lectius i fent èmfasis en les històries més pròximes. La necessitat genuïna d’accedir a la informació de proximitat i de saber què passava al barri era absolutament palesa. Aquest fet, malgrat les dificultats econòmiques que travessem, ens va infondre molta energia per persistir-hi.

I és que aquest ha estat un any difícil en termes financers també per la nostra entitat. La davallada significativa de la publicitat del comerç de proximitat, un sector dels més afectats, ens ha acabat repercutint directament. Tot i això, persistim en la convicció de construir projectes que responguin a una necessitat social real als nostres barris, amb una mirada crítica i alhora propositiva. Que tingui la comunitat com a centre de la seva acció i el veïnat com l’actor imprescindible per aconseguir una transformació social real. La seva mirada, les seves històries, la seva singularitat, la perspectiva pròpia. Existim per reforçar i construir tot això.

Gràcies pel vostre suport, treballem amb la responsabilitat de correspondre al vostre compromís amb nosaltres i a cada esforç amb què ens acompanyeu.

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Què és l’AMCL? L’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) és una organització constituïda com a entitat sense ànim de lucre que treballa des de 1988 en l’àmbit de la comunicació de proximitat al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Organigrama i òrgans de presa de decisions

Visió

L’assemblea General

Màxim òrgan de govern i on es decideixen les línies generals i estratègiques a seguir per l’entitat. La integren tots els i les sòcies i es reuneix com a mínim una vegada a l’any.

Ser un mitjà informatiu de proximitat referent i alhora una eina que contribueixi a la transformació de la realitat social del nostre veïnat.

Missió Informar el veïnat amb des d’una perspectiva local, pròpia, crítica, plural i oberta dels afers que l’afecten i interessen a través de les diferent plataformes de comunicació de l’entitat (l’emissora La Marina FM, diari La Marina, el web lamarina.cat i els seus canals de xarxes socials), per a crear sentit de comunitat, identitat de barri i generar sinergies que fomentin els valors que promou l’Associació.

Consell Consultiu

Junta Directiva

L’integren les entitats i associacions del territori amb l’objectiu de recollir les diverses sensibilitats, tant pel que fa a la cobertura periodística com en l’accionar en general dels mitjans de comunicació de l’AMCL.

Sentit de comunitat i de barri.

Apoderament veïnal i participació democràtica.

Pluralitat d’informacions i opinions.

Feminisme i interculturalitat.

Transparència i accessibilitat.

Què fem?

1

A la Marina FM

L’integren perfils socials i professionals del territori. Els convida i nomena la Junta Directiva per orientar i fer suport en diversos àmbits d’acció.

Direcció tècnica/ gerència

És l’equip de professionals que treballen com a directius de l’entitat. Hi són la Directora del Diari i el Gerent de l’emissora. Tots dos càrrecs sota el mandat de la Junta Directiva.

Valors • • • • •

Consell Assessor de l’entitat

L’anomena l’Assemblea General amb el mandat d’executar les línies que marca l’òrgan de govern i exercir la representació de l’entitat al dia a dia.

El seu mandat es prorroga durant 4 anys amb una renovació parcial dels càrrecs cada dos anys.

Gerència La Marina FM

Direcció Diari La Marina

Equip tècnic i col·laboradors/es.

Equip de redacció i col·laboradors/es.

Informació de proximitat:

102.5

Feminisme

Interculturalitat

amb veu de dona

Invisibles Kanal Jove Comunitat guineo-catalana

Vincles de comunitat

Comerç de Barri

 9 hores diàries de programació en directe durant tota

la temporada!  20 programes de producció pròpia.  Incorporació i acompanyament de set noves propostes que enforteixen els vincles comunitaris de l’emissora local.

Comerç de barri / Montjuïc Poètic / Sintonia amb els barris/ Memòria viva / Invisibles / Doble J / Connexió esportiva

Memòria Viva Cultura popular

Arrels

ta per una programació diversa, variada i amena que cobreix les necessitats dels nostres oients i acull les diverses sensibilitats presents als nostres barris.  Edició i emissió de butlletins informatius diaris mantenint el criteri de proximitat durant els mesos de confinament.

è

Entre2 Comunitat llatina

Comunitat àrab-catalana

Política pels barris

Sintonia amb els barris

Festa Major Temps de Sarsuela

Suport a les iniciatives veïnals

 Continuïtat de programes històrics que consoliden l’apos-

La programació de la Marina FM segons els valors que ens orienten

Connexió SOM30MIL Esportiva

Montjuïc Poètic Entreteniment

Més a prop teu

Cocodril Club Espiritualitat

El Despertar de la Fe Más Allá de la tierra

Diversitat

Guitarra para todos Conduit per un músic no vident

El Jardín de las Doce lunas Suport a iniciatives del jovent

Doble J

No Som Sants

Pronóstico reservado

Maig 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Espais C de dansa, un projecte a l'escola Pau Vila

Maig 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 77

pàg. 2

Els alumnes de 4t B de l’Ins. Montjuïc participen en un projecte del barri sobre la memòria històrica pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Joves de 'Institut Montjuïc i infants a la Biblioteca Francesc Candel, en les activitats organitzades per l'Escola Dominical Undebel.

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

Nota Editorial

8 D’ABRIL, DIADA INTERNACIONAL DEL POBLE GITANO El dia 8 d’Abril es va commemorar el 50 aniversari del dia internacional del poble gitano, aquesta data es perquè el 8 d’Abril de 1971 es va celebrar el primer congrés mundial gitano, l’acte va tenir especial rellevància ja que per primer cop a la història, referents gitanos de tota Europa, inclosa Espanya, representada per l’activista i més tard diputat i eurodiputat espanyol D. Juan de Dios Ramírez Heredia, es van reunir a Londres per defensar els drets d’aquest poble, i reivindicar totes les injustícies i persecucions a les que han estat sotmesos durant tota la seva història. Entre algunes injustícies hi és l’holocaust nazi on van morir entre 500.000 i 800.000 persones d’aquet poble o el fet de que dos dies abans d’aquets congrés van incendiar un poblat a prop del congrés amb el resultat de 2 nens gitanos morts.

En aquest congrés es van aprovar iniciatives per identificar-nos com a poble, com la nostra bandera de colors verd

(a sota representant el camp) i blau (amunt representant el cel) amb una roda vermella al centre (Representant el nostre lliure caminar), un himne “gelem, gelem” (Vaig caminar, vaig caminar) i aquesta celebració cada any arreu de tot el món.

Com cada any al nostre barri, s´han fet activitats, a les escoles i un acte en la biblioteca del barri “Francesc Candel”, a càrrec de Luisa Montero i Chele Santiago, de l’associació Espai Escola Dominical Undebel. Una entitat que des de fa molt de temps fa suport a famílies vulnerables amb el repàs escolar i moltes més activitats. Enguany, però, la seva feina ha estat fer costat a aquestes famílies cobrint necessitats bàsiques amb el suport del banc dels Aliments i en associació amb altres entitats.

Mariví Cortés Cortés Associació Espai Escola Dominical Undebel

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Abril 2021 // www.tiaflm.org

2

info

A PAU VILA AQUEST CURS TENIM UN NOU PROJECTE,

ESPAIS C DE DANSA ESPAIS C, ESPAIS DE CREACIÓ ARTÍSTICA A LES ESCOLES DE PRIMÀRIA

Espais C és un programa promogut pel Consorci d'Educació, l'Institut Cultura Bcn i l'UAB. El programa, que està dirigit a les escoles públiques de Barcelona, es basa en l'acollida d'artistes novells dins de l'escola.

Els centres cedeixen un taller a joves creadors perquè durant tot un any desenvolupin els seus projectes a canvi que obrin les portes 6 hores a la setmana perquè grups d'infants, puguin anar a desenvolupar els seus projectes. El projecte es basa fonamentalment en la cooperació i el mutualisme entre institucions i persones, i esdevé així molt sostenible. L'artista novell n'obté un taller i l'escola, un nou espai de creació actiu que cada centre articula de mutu acord amb l'artista, i s'involucra de manera directa els infants.

El nostre Projecte d'aquest curs 2020-21, és un Projecte Pilot de col·laboració amb l'Institut del Teatre, tenim 3 artistes residents a la nostra escola que desenvolupen el seu Treball fi de Grau a l'EspaisC al gimnàs de la nostra escola: Sara López, Raquel Romero i Lara Munin De moment hem començat amb els grups de P5 i tots els de primària.

OBJECTIUS

Introduir l'art de manera contínua dins l'escola, mitjançant la creació d'un estudi artístic lliure coordinat pels nens i nenes de l'escola conjuntament amb un artista resident.

Donar suport a joves artistes oferint un espai per desenvolupar els seus projectes i donant, al mateix temps, l'oportunitat d'un enriquiment pedagògic i didàctic.

CONTEXT

El projecte Espais C neix seguint l'esperit del projecte Room13 International, una idea que va néixer el 1994 a l'escola de primària Caol Primary School d'Escòcia. A Barcelona el projecte Espais C agafa característiques pròpies, però treballem l'art dins l'escola de manera similar: mitjançant la creació d'un estudi artístic lliure coordinat pels nens i per les nenes de l'escola conjuntament amb un artista resident.

ia comunitàr feina

SENSIBILITZANT SOBRE LES REALITATS DE LES MIGRACIONS

El Casal de Barri la Vinya, en col·laboració amb Cruz Roja, ha organitzat unes jornades per sensibilitzar la població sobre realitats de països en què la seva població viu constantment amenaçada i sovint l'única alternativa que té de sobreviure és fugint-ne.

L'activitat central del projecte, Banc de Migracions, consistia a visitar camps de refugiats Sirians i Libanesos a través d'unes gafes de realitat virtual. L'experiència intentava que les persones participants veiessin i sentissin per uns moments la complexitat de la situació d'aquestes persones per entendre què les empeny a sortir-ne, així com les seves dificultats que han d'afrontar davant l'absoluta manca d'opcions. La idea ha estat reflexionar sobre, si

arribat el cas, la reacció que tenen és diferent de la de qualsevol persona en la seva situació.

Es tracta així d'afavorir una mirada humana, empàtica i solidària, i posar l'èmfasi en el drama que travessen milions de famílies i les responsabilitats dels governs com un factor determinant que condiciona, i en aquests casos condemna, a milions de persones a viure en la desesperança. Es busca també aprofundir en la comprensió i la reflexió de com, tot plegat, malgrat passar a quilòmetres de nosaltres, ens acaba repercutint de manera directa. Van resultar unes jornades de molta participació i interès del veïnat en una realitat social que encara que sembli llunyana condiciona ben de prop també les nostres vides.

Abril 2021 // www.tiaflm.org

info 3

UNA SESSIÓ FOTOGRÀFICA A LA FAROLA ELS ALUMNES DE 4T B DE L’INS. MONTJUÏC ESTEM PARTICIPANT EN UN PROJECTE DEL BARRI SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA AMB EL TEMA DE LA FAROLA DEL LLOBREGAT. El 8 d'abril vam fer la nostra primera visita al far. Estàvem molt emocionats per anar-hi. Ens va venir a buscar un autocar; tot i que el far està prop de l'institut, és una zona perillosa per accedir-hi. El viatge va ser molt ràpid, i quan vam veure el Far, tots vam aplaudir. Ens va rebre un senyor molt amable que ens va resoldre alguns dubtes sobre l'exposició de fotos de fars i objectes antics.

Najat

Mentre uns grups estàvem a l’exposició altres anaven fent fotos a la Farola i els seus voltants, com un petit jardí amb una figuera. Vam fer fotos fixant-nos en l’enquadrament, l’enfoc, les ombres… Després vam fer entrevistes a persones que tenien algun record de l’antiga platja i la Farola, o que havien treballat al port, i tot seguit els vam fer retrats.

Irene

Josep M. Pérez va treballar al port de camioner i coneixia la Farola perquè la seva dona hi anava de petita. Va veure que era un tros de barri molt important per la gent de la Marina, i va començar amb Adolf Romagosa i l’historiador Julio Baños aquest projecte per recuperar la memòria del barri, que ha tingut molt bona acollida per part dels veïns i les entitats.

Judith G

Vam posar en pràctica tot l'après amb la Mònica Roselló de Fotografia en Curs i les nostres professores i vam fotografiar des de diferents angles la Farola i els voltants. Havíem d'anar enfocant, canviant la distància focal, l'ISO, vam utilitzar els reflectors...

Adolf Romagosa, que va ser directiu al port, ens va explicar que El far és propietat de l’estat. La Farola és el far més antic de Catalunya, del 1852. Els fars es van crear per prevenir accidents dels vaixells. Abans hi havia de viure una persona per poder encendre’l però ara no cal perquè és automàtic.

“Ja no hi viu ningú i els far ara son edificis que d’algun manera estan buscant el seu destí”.

Cristina L i Karla B.

Dario

La Neus Borrell, presidenta de la Unió d’Entitats, ens va explicar que abans, quan la gent del barri anava a la platja de la Farola, tothom es coneixia, no com ara. I que abans els nens sortien més al carrer.

Vam tenir el plaer de conèixer la Maria Rosa Pérez, una veïna molt agradable. Ella venia de petita a la platja de la Farola amb la seva família, perquè el seu pare tenia un hort allà. Ens va explicar varies anècdotes divertides.

El dia va passar molt de pressa, ens va agradar molt aquesta sortida, vam ser molt afortunats en poder accedir-hi. Estic desitjant tornar-hi.

Laia

Álvaro

Najat

ia comunitàr feina

VISIBILITZAR DONES REFERENTS DE L’ESPORT:

COL·LABORACIÓ ENTRE LA TAULA DE DONES DE LA MARINA I L’IES MONTJUÏC Arran de la col·laboració entre l’IES Montjuïc i la Taula de Dones de La Marina, l’alumnat dels tres grups de 2n de l’ESO, han fet una visita al Mural del 25N creat per la Taula de Dones i amb l’autoria de Montserrat Anguiano. Aquest mural mostra dones negres que són referents esportives i que encara, avui en dia, estan invisibilitzades.

Aquestes visites s’emmarquen en un projecte on l’alumnat ha fet una recerca sobre referents femenines de l’esport i han treballat al voltant de la importància de tenir referents diverses.

A la vegada, també s’ha abordat el motiu pel qual se segueixen invisibilitzant les realitats i les històries de vida de persones sobre la base d’estereotips racistes i patriarcals, entre d’altres.

Aquest projecte, busca la sensibilització i la implicació de les joves a l’hora de visibilitzar referents diverses. Per fer-ho possible, de cara a la publicació de juny del Diari de La Marina, serà l’alumant de l’IES Montjuïc qui crearà un article pel Suplement de la TIAF, per tal d’ajudar-nos a conèixer les dones esportistes referents que han triat treballar durant aquestes setmanes i visibilitzar els seus èxits i aportacions a la pràctica esportiva i la història de l’esport.

Abril 2021 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Cultura i educació al territori Com sona la música àrab i la batucada juntes?

El projecte ‘Percussió i Interculturalitat’ posa en valor l’expressió musical a través d’instruments de percussió de batucada i el diàleg entre cultures a partir de diferents visites de músics de diferents orígens. En una de les sessions, el grup de joves de l’institut Montjuïc han conegut diferents melodies i ritmes de la música àrab, a par-

amb els alumnes de tercer de l’ESO de l’Institut Domènech i Montaner amb el projecte Atrapant masclismes.

8M al Domènech!

Anticipant-nos al 8M, La Bàscula va realitzar al febrer un treball previ de conscienciació

Videoclips amb l’INS Mercè i Festival Brot

Els alumnes de 2n del Cicle Formatiu de Grau Superior de Realització de Projectes d'Audiovisuals i espectacles de l'IES Mare de Déu de la Mercè, col·laboren amb l'Espai Jove la Bàscula i el Festival Brot de Música Jove.

La proposta es basa en la realització de quatre vídeos musicals, per crear sinergies entre joves realitzadors i nous talents emergents de la música de Barcelona. Es tracta d'una oportunitat per crear i difondre continguts, tant audi-

Escoltar per acompanyar

L’Adolescència és una etapa vital complicada.

Molts canvis, experiències noves, ganes de provar, experimentar i de rebel·lar-se contra tot i contra tots. Com sempre des del servei de dinamització juvenil ens agrada parlar en nom dels joves, procurem acostar la seva perspectiva als adults, és així perquè nosaltres batallem cada dia per entendre’ls i posar-nos en una posició d’iguals, de bilateralitat, on cadascú pugui dir la seva sense que una tingui més pes que l’altra. És una batalla constant i de desgast que té

@espai jove la Bàscula

ovisuals com musicals, des dels àmbits cultural i educatiu de la nostra ciutat.

aTRApant masclismes a l’estudi de gravació

Amb el lideratge de les companyes de l’associació Càmeres i Acció, el projecte vol reflexionar sobre la situació de la dona al món de la música des de diferents àmbits.

tir de la visita de tres músics: l’Ahmed, Mourad i Amine i de dos joves berbers i els seus educadors de l’Equipament Integral Zona Franca. El projecte s’emmarca en la línia de treball amb els instituts del territori i està guiat per la companyia Brincadeira, amb el suport de Pla de Barris.

Segueix-nos a

lloc cada dia a l’espai. I com ho fem? Doncs senzillament posant i oferint les nostres orelles. Segurament mai no t’ho demanaran de manera explícita, però quan treuen un tema que parla d’ells i elles és perquè en tenen ganes de parlar, tenen ganes d’explicar problemes i conflictes interns. I és aquí on els adults hem de parar atenció, aquests moments no se’ns poden escapar.

Per a molts serà la primera vegada que gestionin conflictes, ja siguin interns o externs, i

El grup de joves de 1r i 2n d’ESO ja estan a estudi! Després d’un procés de creació de la lletra de la cançó, ara la graven i aviat tindrem el videoclip. Artistes com Elane, Masiva Lulla de Tribade o Sofia Gabanna els hi han acompanyat en la construcció.

El projecte consisteix en un procés de creació col·lectiva entorn la música “Trap”, on conjuntament amb els i les joves de l’institut Montjuïc analitzem el fenomen cultural d’aquest estil musical i els elements que en formen part. Amb el focus posat en la perspectiva de gènere.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

segurament que ho facin amb inseguretat, impaciència i molts i molts nervis. És per això que amb el simple gest de posar la nostra orella, assentar el cap per validar el que ells i elles expliquen, el que ells i elles senten, ja estem ajudant molt. Estem ajudant a fer-los sentir acompanyats en el procés de resolució de conflictes.

I segurament quan la conversa acabi no hi haurà un gràcies, però el fet d’explicar i sentir-se escoltats els allibera de molta tensió, relaxar-se per afrontar les coses amb calma, amb una altra perspectiva, que transforma el vincle entre aquell que necessita explicar i aquell que té ganes d’escoltar, entre jove i adult en aquest cas.

Escoltar és acompanyar a créixer, a gestionar, a identificar emocions, a fer vincular, a sentir-se persona, la clau és saber veure aquests moments que ens apropen a les joves. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

Com ho fem?

Des del barri, amb el barri i pel barri!

70 persones

Una xarxa de col·laborador/es vinculats/ des a diversos espais veïnals, amb distintes sensibilitats i de diferents camps professionals.

Una xarxa de voluntari/es estesa a tots els barris ens ajuden com antenes al territori i com a suport en diverses activitats.

10 persones

2

El 2020 en xifres Finançament de l’entitat

30 persones

Un equip professional compromès amb la comunicació de proximitat, l’Associació i els nostres barris.

Què fem?

Al Diari La Marina

 Cobertura periodística amb sensibilitat social i especial atenció a les lluites dels diversos col·lectius arran dels estralls sanitaris, socials i econòmics que està ha provocant la pandèmia.

 Increment del volum de continguts i ampliació del nombre de pàgines de la publicació en prop de la meitat d’edicions, de 24 a 32.  10 publicacions anuals durant el 2020. La de l’abril no va poder sortir per les dificultats que generava la distribució en confinament.  Més de 700 articles informant sobre temes que ocupen i preocupen els veïns i veïnes dels barris de la Marina i el Districte de Sants-Montjuïc.  6.000 exemplars mensuals, auditats per OJD i distribuïts gratuïtament en tots els establiments comercials i els espais i centres cívics del barri. En 2020 les restriccions ens vam obligat a retallar en la meitat el nombre d’impressions. (De juny a desembre només 3.000).

Publicitat i convenis:

59,8 %

Serveis:

17,5 %

Subvencions:

21,0 % 1,7 %

Quotes:

3

Què fem?

La comunicació com una eina pedagògica per a infants i joves

i per crear vincles de barri!

El 2020, malgrat la pandèmia, hem pogut realitzar 86 sessions de tallers escolars del projecte ràdio a les escoles, de les 113 sessions que inicialment teníem previstes.

El projecte en xifres:

Enric Granados Seat Polvorí Institut Domènech i Montaner

4 Centres educatius participants 468 Estudiants beneficiats 30 Mestres de l’equip docent implicats 4 Professionals de la comunicació treballant-hi 240 Sessions de tallers.

Proximitat muntany Tenir-nos com a veïn@s ésa la la loteri a més gran a celebrar veïnal, el més valorat de

Fem el barri que volem.

Actua, associa’t amb nosaltres!

Com puc fer-hi costat: 1) Fes-te’ns sòci@, quota des de 6 euros mensuals.

2) Anuncia’t amb nosaltres.

3) Fes un donatiu, no cal que visquis al barri.

4) Fes voluntariat amb nosaltres.

Consulta els detalls al telèfon de La Marina 93 296 80 00

Gràcies per fer suport a un projecte de la ciutat amb vocació de barri!

Maig 2021 // www.lamarina.cat

tema central 13 17

ya, parcs i el tarannà e la Marina

les problemàtiques són comunes arreu de Barcelona) i millor que altres barris (el 12%), destacant l’ambient de barri que es viu a La Marina (amb les seves festivitats particulars), les zones obertes com parcs i espais naturals, i el sentiment de pertinença a La Marina de molts dels seus veïns.

Arran de la pandèmia, molts dels pobles de l’interior de Catalunya han estat repoblats per famílies que s’havien cansat de l’ambient de la ciutat, i és un aspecte que trobem reflectit als resultats de l’enquesta: del 43,7% que marxa-

ria de Barcelona, han estat molts els que anirien a viure a un poble de mar o de muntanya.

Alguns al·leguen la tranquil·litat de les zones més allunyades de la ciutat, on els carrers, consideren, són més segurs i nets, i també els preus dels lloguers són més barats que a la ciutat de Barcelona.

En definitiva, amb l’enquesta d’aquest any hem pogut valorar, a grans trets, quines són les preocupacions dels veïns i veïnes de La Marina, però també què és el que destaquen positivament i què ens fa forts com a barri. ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

14 18

actualitat

Entrevista con el cineasta Juan Bibian (3)

“En profundidad y cercanía” Pau Espí

Rafael Ochoa

Tocats de l’olla

Hemos querido indagar en sus experiencias y la curiosidad infinita que tiene por el cine, pero también por otras culturas. Darían para más de un libro.

Ha sido un placer y un privilegio conversar con él y contribuir así a compartir su pasión con todas y todos nosotros. Es reconocimiento justo por el talento, el tesón y la sensibilidad social que siempre ha tenido con nuestros barrios.

¿Cómo siguió tu vinculación con el mundo del cine?

Yo ya había hecho radio con un grupo de amigos del grupo de cine de la Seat.

Cuando había un concurso me enviaban a entrevistar a los participantes. Cubrí 2 o 3 años Los premios Sant Jordi.

La época en que se celebraban en el restaurante-espectáculos Scala.

Sí, lo habían reconstruido después de un incendio, se ubicaba entre el Passeig Sant Joan y Consell de cent, al lado de la discoteca Planeta 2001. Allí entrevisté a Berlanga, Bardem, Sara Montiel… incluso a François Truffaut que vino con Néstor Almendros, un gran director de fotografía catalán que hizo una carrera brillante en Estados Unidos. Se fue muy joven a Cuba. ¡La crème de la crème de la época!

También entrevisté a Fellini, no fue una entrevista concertada, lo vi por la calle con su mujer y me acerqué a hablar con él… Otro día vi a Elia Kazan, y como era uno de mis ídolos no fui capaz de pararlo y hablar con él, me embargó la emoción. Había venido a Barcelona a presentar una película en conmemoración de los 50 años de otra obra suya con Marlon Brando “La ley del silencio”.

Vino a la filmoteca nacional y en vez de un micrófono, le puse un casete de aquellos de cinta, fui incapaz de superar mi emoción. Entonces ya había participado en concursos y había ganado varios premios porque había mejorado muchísimo. Tenía una revista de cine Super 8 mm y ellos enviaban mis películas a Grecia, Italia, Alemania… a los concursos. ¡Me iba bien! ¿Cómo llegas a la colla que fundó la emisora del barrio, la Marina FM? En el año 1991, estando en el grupo de cine, vino un señor, Juan Antonio Reyes, preguntando por mí. Se presentó y me dijo que estaba interesado en mis conocimientos y experiencia con relación a la radio. ¿“La radio”? contesté, nunca pensé que haría radio, pero me propuso hacer una sección de cine en la emisora de La Zona Franca (luego se llamó Radio Sants-Montjuïc, actualmente La Marina FM). Estuve 11 años haciendo el programa “El Tercer Ojo”. Fueron años muy placenteros.

¡Luego nació la revista La Marina, y colaboras hasta hoy!

Al cabo de unos pocos años se fundó la revista La Marina, yo estaba en la junta directiva, entre otras y otros muchos: David, Marc, Javi, Juan Antonio… desde el primer número escribí sobre cine en la sección “El Acomodador” que todavía hoy mantengo (ver la página 11), tengo todos los ejemplares, desde el número uno. Es curioso porque al final las cosas se cruzan en el tiempo. En el primer número escribí sobre nuestro querido cine “Capri”. Cuando lo releo, hay un artículo mío sobre el cine Capri, un cine de color verde con asientos verdes…. es muy poético.

Sé que algunos medios te consultan cuando quieren profundizar sobre el barrio.

Los de BTV suelen contactarme cuando hacen documentales del barrio, también las compañeras de La Marina….

Sobre todo, cuando hice los documentales de la A a la Z y el de Paco Candel “L'Amic Paco”. ¿Cuántas películas del barrio has hecho?

Cuatro: “De la A a la Z”, trata sobre el barrio de la Seat, lo que fueron sus instalaciones, clubs deportivos, viviendas, colegios y sobre todo la gente, un modelo de barrio único que difícilmente habrá en el futuro en ninguna zona de Catalunya y España, quitando las connotaciones del régimen de aquella época, claro está; “L’Amic Paco” que trata sobre la vida de Paco Candel en el barrio, sus libros, sus experiencias, recuerdos y su implicación social con el barrio; “El Camí De l'Esparver” que trata sobre el camino antiguo que subía al castillo del Port y a la cima de la montaña, donde Ramon Anglès nos explica las diferentes plantas que componen la flora de la montaña, sus usos medicinales e históricos. Ramón se fue hace unos años, lamentablemente, era una memoria viva del barrio: “El Pintor Dels Drets Humans” que trata sobre un pintor llamado Torres, pintor de brocha gorda que empezó a pintar infinidad de cuadros de mayor, y con 80 años seguía comprometido con el barrio, tenía una energía y actividad impresionante, desafortunadamente se nos marchó el año pasado.

¿Crees que hay algún cineasta más en el barrio?

Pues no conozco a ninguno. A algunos les encantaba: Condado, que lo dejó; Abril que hacía de todo, fotografía, pintura, cine, artesanía y se fue hace muchos años y también Gabaldá que estaba enamoradísimo del cine. Un día me dijo - y estaba casado- Juan si alguna vez haces un viaje a Estados Unidos, me avisas, que me voy contigo. ¿Fuistéis?

Sí, cuando iba para allá se lo dije. Lamentablemente tampoco está. Pero entonces se vino conmigo, visitamos y filmamos todo lo que pudimos. Los viajes son una aventura donde siempre encuentras cosas nuevas o cambiadas.

He viajado por todo el mundo y muchas veces me han sugerido gravar películas de ellos, pero los viajes son muy personales. A mí lo que me interesa es el cine, esa es mi válvula de escape, me ha dado mucho en momentos difíciles. Había un cine en el Raval que se llamaba Céntrico, era mi filmoteca, vi más de 800 películas allí.

Pienso que sería bueno tener algún centro dedicado al cine en el barrio, ¿cómo lo ves?

No es mala idea, podría haberlo promovido yo, pero no encontré el momento, tengo proyectos para cuando esté recuperado de un problema con la vista, proyectos sociales implicados con el barrio, esperemos que dentro de un tiempo todo está más normalizado.

Para acabar, deja un mensaje a nuestros lectores.

Que vean cine, es un pozo de cultura, y cuanta más cultura tienes más comprenderás el mundo y tu entorno. Si comprendes el entorno, eso ayuda mucho… a cada uno, pero también al conjunto. Por ejemplo, viendo la realidad de otros países a través del cine puedes comprendes fácilmente que la sanidad y la educación deben ser públicas y responder a un objetivo social y no mercantil, como ocurre en muchos países.

Hay que potenciarlas para que sean mejores. Lo contrario a la cultura genera falta de empatía y sobre todo fanatismo que puede resultar fatal... para tod@s! ■

Fa poc més d’un any, les nostres vides van canviar completament degut a la covid-19. Des del març del 2020 estem en un món oposat al que coneixíem, i, com és normal, viure entre mascaretes, quarantenes, confinaments, tocs de queda, distàncies de seguretat…ens acaba passant factura, tant física, com psicològica.

I en aquest context, és molt necessari aconseguir que els problemes o trastorns deixin de ser un tema tabú. Són molt delicats, però això no vol dir que no se’n pugui parlar. Els problemes psicològics afecten cada cop més gent, però és normal tenint en compte el món en el qual vivim. Deixant de banda el tema de la pandèmia, cada dia apareixen notícies més surrealistes o passen fets més anòmals. Sense anar més lluny, a Catalunya portem vivint més de dos mesos sense govern, i, ara per ara, no sembla que això s’hagi de solucionar. No és normal que tot un país estigui desgovernat perquè quatre senyorets no volen arribar a un acord en el greu context socio-sanitari i econòmic en el qual ens trobem.

D'altra banda, la revolucionària alcaldessa de Barcelona va decidir deixar Twitter perquè deia que aquesta xarxa social li impedia solucionar tots els problemes de Barcelona. És cert que la toxicitat que es respira en alguns sectors de Twitter és detestable, però dir que deixes aquesta xarxa per a poder fer bona política em sembla una pèssima excusa, gairebé del nivell de dir que el gos s’ha menjat els teus deures.

Però no ens podem queixar gaire, que almenys estem millor que a Madrid.

Oh la capital, querida capital de esta bella patria llamada España. Doncs sí, serà tant capital com ells vulguin, però de què els hi serveix si són el focus més gran de propagació de les dues pitjors pandèmies que hi ha a Espanya, la covid i el feixisme. De la primera no en parlaré, ja que sembla que, de mica en mica, la situació millora, però la pandèmia més perillosa és la dels feixistes, i aquesta no té cap vacuna per contrarestar-la. Ja fa molts anys que l'extrema dreta té la tranquil·litat de poder-se passejar per Espanya amb el braç alçat, però sembla que des de l'entrada de Vox al món polític, cada cop es prenen més llibertats. I no sé si és casualitat que l'augment de feixistes coincideixi amb l'augment de gent que pateix problemes psicològics. La recent campanya electoral a Madrid és una clara prova de la llibertat que tenen els d'ultradreta per fer i desfer. Durant la campanya prèvia a les eleccions del 4 de maig a la comunitat de Madrid, hem pogut veure com diferents feixistes (no només de Vox) realitzaven amenaces, intimidacions o faltes de respecte cap als demòcrates. Fins i tot recentment, la ministra Reyes Maroto ha rebut una carta intimidatòria amb una navalla a dins, i sí, l'hi va enviar un presumpte feixista.

No els culpo, si poden fer i desfer al seu aire és comprensible que alguns pensin que viuen en un film de Tarantino. Jo, si fos Pablo Iglesias, estaria atent, no fos cas un dia d'aquests, em trobes un cap de cavall dins el llit. ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 15 19

16 20

Maig 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Sintonitza el que vius!

Glòria Salvador

Del passat al present amb Temps de Sarsuela Cada dissabte les ones de La Marina FM s'omplen de la música de les millors sarsueles. Amb la Glòria Salvador analitzem cada obra, per saber més sobre el seu context i la seva història. Així cada setmana podem viatjar a través de les diferents cançons que componen alguna de les sarsueles més famoses!

Aquest gènere es va popularitzar durant el segle vint, i encara segueix enganxant a molta gent per les seves melodies, com explica la mateixa Glòria: "encara que la sarsuela va sorgir fa molts anys, pot ser una cosa que està al dia, que és molt bonica i, a més, té una història al darrere".

A ella l'amor per la sarsuela li ve de petita quan escoltava cantar-ne a la seva mare o la seva àvia mentre feien les

tasques domèstiques. "Ara amb el Temps de Sarsuela puc ajuntar les meves dues passions, la sarsuela i la ràdio".

Amb més de vint anys d'experiència a la ràdio, la Glòria és la millor guia per conèixer tots els secrets del gènere musical. I fa unes quantes temporades que condueix en antena Temps de Sarsuela, que ja és un dels programes més refermats de l'emissora, amb molta popularitat.

Així que ja ho sabeu, dissabtes d'11 a 12 del matí podeu descobrir o redescobrir la sarsuela al 102.5 FM! ■

Jonny Moreno

Descobreix els ritmes llatins a Entre 2 les radiofórmules dedicades a gèneres nord-americans com el pop o el rock, i que es centra en els ritmes llatins com el merengue, la bachata, la salsa o la cúmbia, per omplir d’energia i bon rollo les ones.

Un programa també “per reivindicar la història dels nostres avantpassats, amb el ritme del tambor africà, tant present en els gèneres llatins” comenta el Jonny, dominicà de naixement i que en porta els arrels ara a les ones de La Marina FM. En emissió des del desembre, ha guanyat força popularitat tant en antena com a través dels directes de Facebook.

Així que ja ho saps, si encara no l’has escoltat suma’t-hi i animat amb la música llatina a Entre 2, cada dilluns de 17h a 18h, i també cada divendres de 16h a 17h al 102.5 FM! ■

Ja saps que durant un temps hi havia ritmes de merengue que van estar prohibits? O que la cúmbia i la salsa es ballen d’una manera diferent a Colòmbia que a República Dominicana o a Cuba?

Tant si ho sabies com si no, Entre 2 és el teu programa! Jonny Moreno el presenta i vol que la gent pugui “gaudir de la música llatina i sentir-se bé, alhora que aprèn la cultura que l’acompanya”.

Un programa musical i interactiu com el mateix Jonny ens explica, on “tothom pot trucar quan tenen qualsevol dubte: des de com és diu un ritme concret o de quin gènere és una cançó, fins a dades o curiositats sobre algun artista”.

Un programa diferent que s’allunya de

Textes: Andrea Bello. Fotos: Alejandro Flores / A.B.

En defensa del populismo de barrio

Opinió

Ancor Mesa Méndez Hace tiempo que escuchamos el palabro “populismo”. El populismo ha sido usado como un arma retórica arrojadiza contra quienes tienen posiciones alejadas de las ya cartografiadas desde hace décadas en nuestro mapa político institucional sin decir nunca en qué consiste, pero dejando claro que se trata de algo engañoso y feo. Sin embargo, como astutamente señala el filósofo Carlos Fernández Liria, el populismo tiene un recorrido etimológico que orienta un sentido más constructivo: como los proyectos políticos destinados a construir pueblos que colectivamente caminan hacia la orfandad identitaria y la desconfianza sobre lo público.

Tomemos un ejemplo cercano y hablemos de algo tan cotidiano como los mercados de los barrios de Barcelona. La ciudad está plagada de mercados municipales, equipamientos públicos, algunos fundados durante el siglo XIX y otros más recientes.

Durante los años 30, alrededor del 60% de los puntos de venta de alimentos en toda la ciudad estaban concentrados en las paradas de los mercados. Se trataba de puntos de paso obligados para la socialización cotidiana. Centros neurálgicos de la identidad de los barrios y principales enclaves para el diálogo entre vecinas y vecinos, fuente de empleo local, especialmente para las mujeres y núcleo de desarrollo del pequeño comercio en sus alrededores.

Los mercados de los barrios han formado parte de los principales elementos para tejer a la vecindad como un pueblo cohesionado. Fomentan la confianza y la ayuda mutua, ayudan a tomar contacto con la realidad más allá de la propia familia y a ampliar los lazos por razones de proximidad, independientemente de orígenes y hábitos culturales particulares.

Comprar se convierte entonces en una actividad de socialización y fidelización, más que en un simple intercambio de recursos.

Tras los años ochenta, sin embargo, coincidiendo con la apertura al capital global de la ciudad, el mapa comercial comenzó a variar sustancialmente. Las cadenas y franquicias se extendieron y poco a poco y las grandes superficies protagonizaron un cambio de modelo urbano clave.

De los aproximadamente 7.500 puestos de venta en mercados existentes durante los años 70 se redujeron hasta los apenas 3.000 de mitades de la década pasada. Al mismo tiempo, el espacio público se vio sometido a un evidente proceso de privatización y restricción, desapareció una infinidad de canchas públicas, comenzaron los procesos de expulsión habitacional, etc.

Volviendo al principio, hemos transitado durante las últimas décadas hacia la desconfianza entre las personas que habitamos los barrios. Si en la época de explosión de los mercados, también era habitual encontrarnos con sillas domésticas en las

aceras para pasar la tarde al fresco y niños y niñas jugando a la pelota en las plazas, hoy mi vecina del quinto vive sola y cierra la puerta con doble llave.

La Barcelona postolímpica avanzó orgullosa de su hazaña mientras quiso olvidar las experiencias cotidianas que siempre cohesionaron a sus barrios y configuraron lo público como la casa común. La Barcelona posindustrializada debe desandar el camino de priorizar los rendimientos financieros sobre su tejido social, y atreverse, como lleva haciendo unos años, a reconstruir esa frágil red de elementos comunitarios que tejen una cotidianidad donde nos podamos sentir arraigadas y arraigados. Nuestra misión debe seguir siendo recuperar nuestras calles para la vida en comunidad, relanzar la economía local y cuidarnos de quienes nos expulsan con el objetivo de especular con la ciudad y despreciar a nuestro pueblo. ■

Estudiants de 5è B de l'escola SEAT.

Estudiants de 5è de l'escola El Polvorí.

Estudiants de 5è A de l'escola SEAT.

Estudiants de 6è de l'escola Enric Granados.

La instantània

A la imatge central, un estudiant es coordina amb el tècnic de so, qui es reflecteix a la porta de vidre. És un dels prop dels 90 infants de primària que enguany han passat pels estudis de La Marina FM (102.5). "Ràdio a les escoles" és un projecte de l’AMCL que vol acostar als més petits els valors i les eines de la comunicació com a instruments útils pel seu dia a dia. Participen les escoles SEAT, Enric Granados i Polvorí, amb suport del Pla de Barris.

Fotos: Alejandro Flores

Maig 2021 // www.lamarina.cat

18 22

cultura

L’empremta de les lletres al barri

Sant Jordi amb els autors locals

R

▶ D'esquerra a dreta, Mar Montilla, Jesús Martínez, Jessica Pyke, Núria Barrachina, Sergi Franco i Rosa Ibáñez.

|| Albert Muro L'escriptor i periodista Paco Candel va desenvolupar gran part de la seva trajectòria literària als carrers de La Marina, convertint-se en un referent al barri i a Catalunya.

Ara ell ja no hi és, però encara queden autors que mantenen viva l'escriptura a prop nostre. Amb estils diversos però compartint l’aposta per la lletra per fer arribar els seus missatges.

Un dels exemples és la Mar Montilla. La passió per l'escriptura li ve de petita, quan va començar a escriure en quaderns el que no s'atrevia a dir amb paraules. "Era una manera de canalitzar les emocions", explica. Actualment és una de les autores amb més bagatge del barri, ja que ha publicat 4 obres entre novel·les i llibres d'autoajuda.

Un altre autor és Jesús Martínez, periodista amb unes 20 obres publicades.

La seva dedicació li ve de l'adolescència, en part gràcies als bons professors que va tenir a l'etapa escolar. Durant aquests anys s'ha dedicat a conversar amb veïns per conèixer les seves històries. "La lletra és més poderosa que la imatge i dóna més sentit al què es vol transmetre", comenta.

L’estil de Jessica Pyke oscil·la entre la fantasia, l'espiritualitat i el relat adolescent. "M'imagino mons i els hi dono vida amb l'escriptura. És una distracció després del treball". La seva dedicació és tal que ha decidit presentar-se a diversos concursos literaris, i la constància li ha servit per guanyar-hi un premi de relats.

La Núria Barrachina és una veïna que també sap el què és vèncer en un certamen, en aquest cas de microrelats. El procediment va consistir en construir un relat a partir d'una frase de la Montserrat Roig, i tot i que ella havia escrit en l'àmbit personal, mai s'havia animat a participar públicament. "El meu és un escrit existencialista i d’empoderament de la dona. De fet crec que la literatura ha de servir per cridar i reivindicar".

REPORTATGE

Els mesos de confinament van servir per gestar projectes i ordenar idees. rias e historietas de un oído confinado', un conjunt d'uns 20 relats on Rosa Ibáñez repassa els dies pandèmics a partir del sentit de l'oïda. "Tot i el moment, és un llibre positiu i optimista”. L'obra parla de fets quotidians perquè tothom s’hi senti identificat”, ens explica.

Però si hi ha una història bonica darrere un llibre escrit al confinament és la de Sergi Franco, veí d’El Polvorí. L’autor tenia un deute pendent amb una amiga seva que de petita va morir de leucèmia i a qui va prometre que li escriuria un llibre, com a regal. "Em vaig aixecar i vaig pensar que era el moment". I en va sorgir un relat emocional però també divertit. En aquest sentit, ell apunta que més que autor, "és algú que escriu amb el cor".

El confinament ha concebut his- Poques oportunitats pels novels tòries Els protagonistes coincideixen en la diL'etapa de tancament total va servir per gestar petites obres. Una d'elles és 'Histo-

ficultat de publicar dels autors novels. La Mar diu que va autoeditar-se o fins i tot

ha contractat agents, però que el resultat no és l’esperat. "No és fàcil. Ho he provat tot, però molts cops se n‘aprofiten i juguen amb la teva il·lusió". No obstant, el seu gran somni és que una novel·la seva tingui èxit i visibilitat.

Un parer semblant és el del Sergi. Tot i que la seva obra gaudeix d'una repercussió positiva, ell apunta que si no tens nom i bagatge és difícil que et facin costat. "Hi ha gent boníssima que ha de finançar-se. És el problema de la cultura". Tanmateix, la Núria ens il·lustra amb una reflexió positiva: "Tot i les dificultats, és destacable el gran nombre que hi ha de dones escriptores amb temàtiques variades”.

La Rosa explica que gràcies als ànims dels propers es va decidir a contactar amb una plataforma de micromecenatge i finalment van publicar l’obra. Però destaca la dificultat en la difusió posterior. En aquest sentit, la Jessica també hi coincideix: “La publicitat d’un llibre costa que arribi al públic general”.

Petites coincidències

Preguntats per si es llegeixen els uns als altres, la resposta general és no. Ara bé, com sempre, amb matisos. El Jesús va apropar-nos a Jessica Pyke a través d'un

Arxiu

article per la web de La Marina. I la Rosa explicà que gràcies al programa 'Amb veu de dona' de Ràdio La Marina ha conegut alguna autora del barri.

Les casualitats no acaben aquí. La Núria va comentar que li havien parlat d’un llibre que podia aconseguir-se a la llibreria Navarro, però que no en recordava el títol.

Coincidència o no, el relat al qual es referia era 'oído confinado' de la Rosa Ibáñez.

Aquesta és la màgia dels barris.

La literatura, via d’escapament

Els mesos de confinament van servir per gestar projectes i ordenar idees. La Mar culminà una obra, mentre que la Rosa, a part d’escriure, va revifar el seu gust per la lectura. La Jessica, en el seu cas, va aprofitar per escriure i adonar-se de la importància de formar-se en gramàtica i expressió. La Núria, per la seva part, diu que “va adonar-se’n dels petits detalls i del poder d'un aplaudiment o d’una abraçada”.

El Sergi exposa que “sense la lectura aquests mesos haguessin estat més complicats". I el Jesús envia un missatge reivindicatiu, exposant que "els Ajuntaments han de potenciar les biblioteques, no pot ser que moltes estiguin buides". ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

cultura 19 23

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Espagueti Western a Barcelona (Primera Part) Aprofitant la gentilesa de la direcció de la revista LA MARINA, seguiré navegant (en aquest cas cavalcant) i parlaré una mica sobre els estudis Balcázar. Balcázar, productora de cine de Barcelona amb pel· lícules en el seu haver como “Donde vas triste de ti”, “La cuarta ventana”, “Piso de soltero”, “La violetera” i molts més, davant lo despullada que quedava la ciutat d’estudis de rodatge després de l’últim incendi d’Orphea. Va muntar uns estudis a Esplugues de Llobregat i, aprofitant que s’estava posant de moda el cinema western, va construir també un poblat de l’oest, al mateix Esplugues!

Tota aquesta aventura va començar l’any 1.963 amb el rodatge del primer espagueti western que es va rodar en Barcelona, “Pistoleros de Arizona” de Alfonso Balcázar. Va contar, en el seu repartiment, amb Robert Wood, Helmut Schmid i actors nacionals de la talla de Fernando Sancho, Juan Torres, Alberto Gadea i molt més. La pel·lícula va comptar amb un equip tècnic de molta qualitat i destacava el director de fotografia Christian Matras, famós per fer aparèixer guapíssima a Sara Montiel. Entre l’equip tècnic i en darrer lloc hi havia jove de 13 anys que

començava de meritori de càmera, una carrera professional que duraria 50 anys, en Paco Marin (que sóc jo).

El poblat constava de tres carrers, dos de l’oest i una d’un poblat mexicà. Hi havia l’estable, el banc, l’oficina del sheriff, la barberia, la ferreria, l’església i el saloon.

Els únics interiors on es podia rodar era en els de l’oficina del Sheriff, tot el demés era fals. A les quadres sempre hi dormien 10 cavalls. Algunes de las parets dels carrers eren les paredes del cementiri d’Esplugues ja que era a tocar amb el poblat. Com a curiositat, si s’està atent al visionar la pel·lícula, en alguns plans s’hi poden

observar els xiprers del cementiri. Anys més tard, a aquest tipus de falles se’ls deia “gazapos”.

Els interiors es rodaven a l’estudi on hi havia els decorats del Saloon i aquest decorat s’anava transformant segons les necessitats.

Tant el poblat com els interiors varen ser construïts pel decorador Juan Alberto Soler. Els exteriors del tipus muntanyes, rius, praderes, etc. es rodaven a Fraga, Almería, Castelldefels i El Papiol.

L'agenda de maig Durant tot el mes

Dimarts, 25

ACTIVITATS ADULTS Exposició: El camp de concentració per a dones de Ravensbrück. Organitza Amical de Ravensbrück Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 5

ACTIVITATS ADULTS T’interessa. Heroïnes catalanes a la Resistència. A càrrec de Lourdes Vidrier i Torralba, néta de deportat i Consellera de districte de Sants-Montjuïc, Teresa del Hoyo Calduch, Coordinadora de l’Amical de Ravensbrück. Hora: 18:30 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 11

ACTIVITATS ADULTS Road Movie. Náufragos (Alfred Hitchcock, 1944). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema.

Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 17

ACTIVITATS ADULTS Presentació de llibre: Mamà, papà, el tutor d’aquest any és un nan. A càrrec de Josep Maria Alaña. Hora: 18:30h.

Josep Maria Alaña Negre (1950) és biòleg i pedagog. Té una diversitat funcional que es diu acondroplàsia, popularment coneguda com a nanisme.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 21

SÍ + ROGES, dues peces de dansa

Dissabte, 15 ON ÉS LA PRIMAVERA, MARINA? La Marina amaga un secret: la seva cabellera és màgica. Vine a conèixer les seves aventures!

Organitza La Marina Viva Edat: A partir de 3 anys. Preu: Gratuït Hora: De 12 h a 13 h.

Lloc: Sala Maremar

"Sí” és un posicionament davant la vida, una decisió. Volem celebrar el nostre sí. “roges” és una recerca de testimonis de la època de postguerra de la Guerra civil espanyola i la recuperació del llegat cultural artístic de la època.

Hora: De 20 h a 21 h. Entrada gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas

ACTIVITATS ADULTS T'interessa. Grans rutes del Pirineu català. A càrrec de Núria Garcia Quera, escriptora. Si esteu pensant de fer una travessa a peu pels meravellosos paisatges del Pirineu català, no us perdeu aquesta conferència.

Hora: 18:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 26

ACTIVITATS INFANTILS Llibres a escena. Olor de contes a càrrec de Cristina Aguirre. Cal inscripció prèvia. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 30

EL CRUCE. Teatre d’objectes a càrrec de la Cia. A2manos. Espectacle de clown que explora les múltiples possibilitats expressives del TA N G R A M l’ancestral trencaclosques d’origen Xinès. Edat recomanada: A partir de 4 anys.

Entrada gratuïta Hora: De 12 h a 13.15 h Lloc: Sala Pepita Casanellas

Quan es complia el primer any de rodatges al poblat, van començar a construir l’autopista de Tarragona el que va obligar a desmuntar el poblat sencer i desplaçar-lo…40 metres, per no interferir i haver de parar l’obra.

A “Pistoleros de Arizona” el van seguir nombrosos rodatges, moltes pel·lícules.

Van començar les coproduccions amb Itàlia, França, Alemanya, Estats Units, etc.

La presencia d’actors estrangers es va fer imprescindible.

Allí vàrem rodar: “Texas Kid” de Lesley Selander amb Broderick Crawford, Audie Murphy (el soldat més condecorat de la 2ª guerra mundial) i Diana Lorys. “Dos veces Judas” de Nando Cicero amb Klaus Kinski, Antonio Sabato i Narciso Ibáñez (pare de Chicho Ibáñez Serrador) “Un lugar llamado glory” de Sheldon Reynolds amb Pierre Brice i Lex Barker, el famós Tarzan.

“Los profesionales de la muerte” de Nando Cicero amb George Hilton, Edd Byrnes i George Martin; i un llarg etcètera que es va perllongar uns 8 anys i on va produir una activitat febril en el rodatge de pel·lícules i documentals, espots publicitaris…. Continuarà el mes que vinent! ■

El Far

El camp de concentració per a dones de Ravensbrück.

Exposició a la biblioteca Fran-cesc Candel.

Aquesta exposició narra la barbàrie que van passar les dones i nens en aquest camp de concentració, des de l’any 1938, fins a l’alliberament, a l’abril del 1945.

Les presoneres recloses en aquest camp i els kommandos treballaven en la producció d'armament per a les empreses alemanyes en condicions de vida molt dures. Jornades de treball de catorze hores al dia. Les dones malaltes, les jueves i les gitanes, amb els seus fills, eren gasejades. Els metges feien avortar les recluses embarassades. En altres casos, mataven els nadons després del part davant de les mares per a estudiar-ne les reaccions psicològiques.

La mostra està organitzada per l’Associació Amical de Ravensbrück. El dimecres 5 de maig a les 18.30, a la mateixa sala polivalent, tindrem una xerrada molt interessant relacionada amb l’exposició: Heroïnes catalanes a la Resistència, a càrrec de Lourdes Vidrier i Torralba, néta de deportat i Consellera de districte de Sants-Montjuïc, i Teresa del Hoyo Calduch, Coordinadora de l’Amical de Ravensbrück.

No us la perdeu, i visiteu-la. Us esperem.

Maig 2021 // www.lamarina.cat

20 24

salut

La Salut Mental a l’Atenció Primària: l’abans i el després d’una pandèmia PART I. Abans de la pandèmia

Segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat arreu del món, ja que afecta 300 milions de persones. Entre un 20 i un 30% dels pacients que atenem a la consulta d’Atenció Primària presenten trastorns psíquics, dels quals fins a un 15% els diagnostiquem i tractem. La gran majoria correspon a estats depressius on s’inclouen diferents alteracions de l’esfera afectiva, no només depressions majors.

Els trastorns ansiosos i depressius són més freqüents en dones en l’edat mitjana de la vida, sobretot depressions majors (greus) i distímies (trastorn depressiu persistent). En persones grans hi ha una més alta freqüència de comorbilitat on el trastorn afectiu és secundari a malalties orgàniques i trastorns adaptatius. Hi ha descrita més prevalença i pitjor resposta al tractament prescrit entre les persones amb índex socioeconòmic més baix.

El tractament s’adequarà al pacient i a la classificació de la malaltia segons la gravetat. Per depressions lleus-moderades i trastorns adaptatius potenciem les mesures no farmacològiques, com ara exercici físic regular, activitats de socialització, activitats en grup socioeducatives, etc. En els casos de depressió moderada que no responen a la

psicoteràpia o a altres recursos no farmacològics, prescriurem fàrmacs antidepressius. És important contextualitzar la malaltia en l’entorn social del pacient per tal de coordinar-ne la supervisió, que de vegades pot ser el desencadenant de la malaltia, i que en tots els casos condicionarà segur l’evolució.

En qualsevol cas, el suport psicològic ha d’estar present en el tractament.

La principal eina amb la qual comptem els metges de família és la relació que s’estableix a les consultes d’atenció primària, on tractem el pacient des d’una perspectiva holística. No només tenim en compte els símptomes, sinó també els seus esdeveniments vitals i la seva situació social i familiar. Com hem dit, molts dels casos requereixen suport psicoterapèutic. Una

Nutri-score, nou sistema d’etiquetat nutricional

manera és treballar amb grups psicoeducatius dins del mateix centre, integrats per metges i infermers i formats per dirigir dinàmiques que millorin aspectes clínics i aportin recursos psicoemocionals als pacients. Altres requeriran d’un suport específic individual i adaptat.

Després de fer el diagnòstic, estratificar la gravetat i indicar el tractament més adient, caldrà fer una visita de control per tal de comprovar l’evolució de la clínica i adequar-ne el pla terapèutic. La individualització del tractament es fa imprescindible. S’ha de planificar l’estratègia més efectiva per a cada pacient atenent les seves circumstàncies personals, familiars i socials, i respectant les seves decisions terapèutiques per tal d’aconseguir una bona alineació metge-pacient que ha d’ajudar a garantir la millora o la curació de la malaltia.

Hem de plantejar l’educació psicoemocional dins de les línies estratègiques de Salut Comunitària per tal d’evitar la medicalització de problemes de la vida, cada cop més freqüents a les consultes. Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental, en tant que psique i emocions, és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura. ■ Ylenia García Navarro CAP La Marina

o; aliments que es menjant al esmorzar com galetes, cereals, bolleria industrial..

C) El mateix tipus d’aliment però de diferents marques Ex: sardines de llauna...

Inconvenients d'aquest sistema: 1. No inclou additius, grau de transformació o pesticides.

El Nutri-score és un sistema eu- Aliments (punts) Begudes (punts) Color 2.

L’algoritme valora l’aliment ropeu d’etiquetat dels aliments Verd fosc Mínim a -1 Aigua sobre la quantitat de nutrients per en funció de la seva qualitat nu0 a 2 Mínim a 1 Verd clar 100 mg o ml de producte i no sobre tricional. La seva finalitat és oferir 3 a 10 2 a 5 Groc la porció ni la freqüència de conuna transparència als consumisum. dors sobre la qualitat nutricional 11 a 18 6 a 9 Taronja global dels aliments. Classifica els 19 a Màxim 10 a màxim Taronja fosc/ vermell 3. No inclou aspectes negatius dels producte: grau de processament aliments en 5 colors que van del 4. No considera aspectes beneficiverd fosc (el mes saludable, asso- Els productes frescos osos dels aliments: presència de vitaciat a la lletra A) al taronja fosc/vermell (el - Els productes que sols tenen un ingremines, antioxidants, hidrats de carbó menys saludable, associat amb la lletra E). dient a la seva composició i no esticomplexes (productes integrals), proEs calcula segons un algoritme que atriguin processats teïnes d’origen vegetals o quantitats bueix els punts en funció de la composi- Cafè, te, infusions d’herbes i fruites d’àcid grassos mono insaturats (oli ció nutricional per 100 gr. de producte. Es - Aliments directament subministrats d’oliva) o poliinsaturats (peix blau). valoren els ingredients/nutrients que estan pel fabricant o tendes de minoristes 5. Classifica de manera confusa certs aliinclosos a l’etiqueta del producte: (plats preparats) ments.

A) Desfavorables nutricionalment (Punts - Aliments que es venen en envasos de 6. Classificació dolenta d’aliments típics A), puntuació de 0 a 10; contingut en menys de 25 cm2: xocolatines, xuxes, de la Dieta Mediterrània com l’oli d’olikilocalories, sucres simples, àcid grasbarretes de cereals va que el classifica amb una C mentre sos saturats i sodi.

- Begudes alcohòliques que les patates per fregir tenen una vaB) Favorables nutricionalment (punts El Nutri-Score permet als consumidors loració de A. C), puntuació de 0 a 5; proteïnes, comparar la qualitat nutricional d’un aliResumint, l’objectiu del Nutri-score és profibra dietètica i percentatge de fruita, ment a simple vista: verdures, lleguminoses, fruits oleagi- A) Aliments que pertanyen a la mateixa porcionar als consumidors una informanosos i olis d’oliva, nous i colza. categoria (ex: cereals per esmorzar en ció, en valor relatiu, per poder comparar Per la obtenció del valor final que tindrà front de mueslis, cereals amb xocolata la qualitat nutricional dels aliments sense l’aliment, se sumen els punts A i se’ls hi etc., lasanya de carn versus de salmó, oblidar que la Dieta Mediterrània ha de ser resta la suma dels punts C. La puntuació de verdures; begudes tipus aigua versus el nostre referent de dieta saludable. ■ i el color final s’acorden segons uns límits sucs de fruita, refrescos.. predefinits en 5 categories.

B) Aliments de categories diferents però que Dra. Inmaculada Gil Canalda Nutri-score és un etiquetat frontal per a proels fem servir pel mateix, per exemple ioCAP Doctor Carles Ribas ductes procesats envasats. Queden exents: gurts comparats amb cremes de postres

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Faves i pèsols i julivert

Encara som a temps de menjar les últimes carxofes tendres i si anem al mercat també hi podrem trobar faves i pèsols gairebé acabats de collir; son els últims llegums frescos que trobarem i que semblen verdures pel seu preciós color verd i el sabor dolç, que algunes vegades fa que uns quants ens els mengem abans d’acabar-los de desgranar.

Proposo una recepta plena de sabors intensos i amb una gran quantitat de vitamines, minerals proteïnes i fibra en abundància que ens aniran molt bé. És un plat que combat l’estrès i el mal de cap. I no dubteu de que és una mica afrodisíac.

Faves i pèsols a la menta.

Ingredients per a quatre persones Faves fresques 1Kg. Pèsols frescos 250 g.

Carxofes 4 molt tendres Cebes 1 petita Menta fresca 1 branca Sajolida 1 mica Llimona mitja Oli d’oliva 5 cullerades Vinagre de poma 2 cullerades Sal y Pebre Elaboració: Pelem i posem a coure les faves i els pèsols en aigua bullent amb la sajolida uns 10 minuts. Escorrem i ho posem en una bol. Hi afegim la ceba tallada en rodanxes fines i els cors de carxofa tallats en tires molt fines i amanides amb suc de llimona. Batem l’oli amb el vinagre, la sal, una mica de pebre i les fulles de la menta. Ho reguem tot amb la vinagreta i ho servim.

Que vagi de gust!! ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 21 25

El Port de Barcelona comença a desplegar el seu Pla d’Electrificació de Molls Mercè Conesa, assegura que és “una excel·lent notícia que Red Eléctrica hagi confirmat la construcció de la Subestació Ronda Litoral amb una connexió per al Port de Barcelona, el que ens permetrà desenvolupar el Pla d’Electrificació dels nostres molls” La Comunitat Portuària de Barcelona va donar fa uns dies un important pas endavant per afavorir la Formació Pro· fessional (FP) de qualitat i l’atracció de talent al món portuari i logístic. El Port de Barcelona, El Port de Barcelona ha començat a desplegar el seu Pla d’Elec· trificació de Molls, aprovat recentment.

Es tracta d’un dels grans projectes im· pulsats per la infraestructura portuària per a reduir en un 50% les emissions de CO2 de l’operativa portuària des d’ara i fins al 2030 i esdevenir un port neutre en carboni abans del 2050. El Port de Bar· celona invertirà en aquest Pla prop de 90 milions d’euros, fent possible que els vaixells es connectin a la xarxa elèctrica general un cop atracats a moll, utilitzant energia neta amb certificació d’origen 100% renovable.

El Pla d’Electrificació de Molls del Port de Barcelona està plenament alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i una de les claus per al seu èxit és aconseguir la connexió directa del Port a la xarxa elèctrica de gran capacitat, per poder

Esquema del projecte futur d'electrificació de molls del Port de Barcelona.

donar resposta a la demanda d’electrici· tat prevista per part dels vaixells.

La confirmació, ahir dimarts, per part de Red Eléctrica, de l’inici de la construc· ció de la nova Subestació Ronda Litoral ha estat un magnífic anunci per al Port de Barcelona. La seva presidenta, Mercè Conesa, ha assegurat que “és una excel· lent notícia que Red Eléctrica hagi con· firmat la construcció de la Subestació

Ronda Litoral amb una connexió per al Port de Barcelona, el que ens permetrà desenvolupar el Pla d’Electrificació dels nostres molls”. La nova subestació de 220 kV estarà ubicada molt a prop del Moll Príncep d’Espanya, en la banda sud de la Ronda Litoral.

Des de la Subestació Ronda Litoral anunciada per Red Eléctrica s’alimentarà una nova subestació al Port de Barcelo·

na a través d’un cable subterrani d’alta tensió, fent possible el desenvolupament d’una xarxa de mitja tensió al recinte por· tuari per atendre les noves necessitats de consum elèctric.

L’electrificació dels principals molls del Port de Barcelona permetrà eliminar unes 100.000 tones anuals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) o CO2, així com la reducció significativa d’emissions d’altres partícules que afecten a la qua· litat de l’aire, com són els NOx, SOx i les partícules (PM).

Es tracta, doncs, d’un projecte que referma l’aposta per la sostenibilitat del Port de Barcelona, tant en el seu vessant mediambiental com social, complint el seu compromís de millora continua de la qualitat de l’aire, tant de la ciutat de Barcelona com de l’àrea metropolitana: l’eliminació de 100.000 tones anuals de CO2 és l’equivalent a eliminar les emissi· ons anuals de més de 46.700 habitants de la ciutat de Barcelona (segons dades del Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelo· na, cada habitant de la ciutat emet anual· ment 2,14 tones de CO2). ■

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona reforça la seva aposta per la nova economia amb l'ampliació de BNEW El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) impulsa la segona edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), que se celebrarà del 5 al 8 d'octubre a Barcelona amb un programa ampliat que duplica les temàtiques tractades en la seva primera edició i consolida així el paper del CZFB com a motor de la recuperació i de la nova economia. La segona edició de BNEW comptarà amb deu verticals que abordaran diferents sectors i temàtiques al voltant dels reptes de futur, amb un focus molt clar en la innovació, el talent i la sostenibilitat. Així, a les cinc temàtiques de 2020 (Logistics, Digital Industry, Ecommerce, Economic Zones i Real Estate) se sumaran aquest any cinc noves àrees de caràcter més transversal: Mobility, Sustainable, Talent, Science i City. Així mateix, l'esdeveniment tornarà a donar visibilitat a la gran oferta gastronòmica i cultural de Barcelona a través d'un canal específic amb el qual el CZFB espera acostar els atractius de la ciutat a totes les persones que assisteixin a l'esdeveniment de manera virtual.

D'aquesta manera, BNEW oferirà 240 hores de contingut distribuïdes en 164 panells, per la qual cosa augmentaran també els speakers, passant dels 389 de la primera edició als 700 en la trobada del pròxim mes d'octubre.

Amb l'objectiu de reforçar el posicionament de la Ciutat Comtal com a capital mundial de l'economia 4.0, l'esdeveniment híbrid B2B continuarà apostant per la internacionalització com a element clau, així com per la generació de negocis a través del networking 100% virtual utilitzant intel·ligència artificial. Així mateix, es potenciarà el BVillage, on les empreses poden mostrar els seus productes i serveis de manera virtual. L'organització espera que aquest espai passi de les 128

empreses presents al 2020 a les 400 en aquesta nova edició.

Durant l'esdeveniment se celebrarà la segona edició dels premis a la Millor Innovació per a cadascun dels sectors empresarials representats en l'esdeveniment. En 2020, van participar 52 start-ups nacionals i estrangeres que van optar al premi el jurat del qual estava compost pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i La Salle Technova. A més, en el marc del BNEW, CZFB i Investment

Monitor s'han aliat per a crear el Premi a les Estratègies de Recuperació Sostenible de les Zones Econòmiques 2021, amb els quals es reconeixerà el treball dut a terme per a adaptar-se al context de la pandèmia, així com la seva capacitat per a innovar amb l'objectiu d'atreure noves inversions i retenir els negocis actuals, tenint sempre en compte la sostenibilitat.

Les inscripcions a BNEW ja estan obertes en el següent enllaç: https://www. bnewbarcelona.com/ ■

Maig 2021 // www.lamarina.cat

22 26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

¿Cómo hacer pan en casa en tres pasos?

Hogaza, Redondo, Chapata, Rosca, en Barra crujiente, de buen gusto, tierna... cuantos adjetivos para definir al pan. Un alimento irresistible que no puede faltar en ninguna mesa.

Farinetas Ingredientes Para 5 personas: • 300 g de harina • 1 ½ l de agua • 100 ml de aceite • Pan y sal

Comentari nutricional:

Hidrats de carboni i greixos monoinsaturats saludables

Masa Madre

per Ascensión Barrabes

Preparación Ponemos el agua a calentar. La cantidad de agua dependerá de si te gustan más claras o más espesas.

A continuación, incorporamos la harina poco a poco removiendo para que se deshaga. Si quedan grumos, podemos emplear la batidora de mano.

A mitad de la cocción incorporamos el aceite y la sal, sin dejar de remover hasta que estén listas, que será más o menos 1 hora.

Servimos las farinetas calientes con costrones de pan frito.

Comentari gastronòmic:

Les farinetes són un plat típic d’hivern molt econòmic que pràcticament s’ha perdut a la ciutat.

Poden ser dolces si substituïm l’aigua per llet i hi afegim sucre, pell de taronja, llimona, canyella o vainilla.

També poden ser l’acompanyament d’un plat de carn.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina.

Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

En un bol pondremos: 100 gr Harina 60 ml Agua 2 gr Levadura de Panadero 0 (Levadura seca instantánea) 2 gr sal Mezclaremos todo bien hasta conseguir una pasta que dejaremos reposar en el mismo recipiente o en otro, en la nevera, durante toda la noche, tapada con un film transparente.

Elaboración:

1kg Harina media fuerza, 600 ml Agua, 18 gr Sal, 30 gr Levadura de Panadero o (10 gr de levadura seca instantánea) Masa madre del día anterior.

Amasar todo junto hasta conseguir una masa estable.

Dividir piezas según peso deseado.

Bolear sin apretar, pre-fermentar durante 30 min, formar barras, redondos etc.

Colocar en la bandeja y arropar las piezas para que no se sequen y hagan costra.

Dejar fermentar hasta un punto óptimo

(hasta doblar su volumen) cortar con una cuchilla dar cortes poco profundos.

Horno Precalentado 200°c 210°c. Hornear a una temperatura de 210°c 200°c, con poco vapor hasta obtener un pan ligero y crujiente, el tiempo de cocción oscila entre los 30 + - 45 minutos.

En ambos casos el tiempo de cocción puede variar en función del tipo de horno utilizado y del grado de cocción deseado. + info al Facebook Rubopan Baker

Maig 2021 // www.lamarina.cat

esports 23 27

El BUC Barcelona en cadira de rodes torna a guanyar la Lliga

El rugbi en cadira de rodes és l’únic esport col·lectiu creat per a persones que pateixen tetraplegia

L’equip del Cim de Montjuïc, BUC Barcelona, va revalidar el seu títol de campió de la Lliga de rugbi en cadira de rodes en imposar-se en la final per 46-23 a l'Adapta Zaragoza, que va exercir d'amfitrió en el pavelló Tenerías de la ciutat aragonesa.

CAAD Sevilla i Llops València van completar el conjunt dels equips participants en la final a quatre de la competició.

El rugbi en cadira de rodes és l’únic esport col·lectiu creat per a persones que pateixen tetraplegia, en què també hi poden participar d’altres persones amb grans discapacitats com amputacions greus (afectació com a mínim a tres membres) o persones amb paràlisi cerebral, entre d’altres.

El BUC Barcelona va arribar a la final de la Lliga després d'imposar-se en semifinals al CAAD Sevilla Quad Rugbi per

El CN Mataró perd la final de la Copa Len a la Piscina Sant Jordi El CN Mataró Goufone afrontava amb il·lusió la gran final de la LEN Trophy en la Piscina Sant Jordi. Les de Dani Ballart sabien que s'enfrontaven a un os, el poderós Kinef Kirishi, plagat d'internacionals russes, però va aguantar fins al final dins del partit malgrat acabar caient per 8-10. Segon subcampionat d'aquesta Copa LEN per a un equip que ha tornat a protagonitzar una gran campanya europea.

Sabedor del que era capaç el Kirishi (s'hi havien enfrontat en la fase de grups, amb triomf per a les russes), Dani Ballart va proposar una defensa fèrria i el seu equip va arrencar amb les idees clares i un parcial d’1-0 en el marcador gràcies al punt de Sevenich en el primer període.

En el segon sí que van començar les russes a veure porta amb més facilitat i van aconseguir imposar-se al Mataró Goufone amb un parcial de 2-4 que podria haver estat pitjor de no haver anotat Anni Espar el 3-4 en superioritat amb un llançament potent al pal curt a 49'' per al descans llarg. Després de la represa, un parcial de 0-3 per al Kirishi semblava enterrar les opcions de les del Maresme, però Espar i Gual (sobre la mateixa botzina del tercer quart) donaven esperances i feien pujar el 5-7 amb vuit minuts al davant.

Va lluitar fins a l'extenuació i sens dubte va posar la por en el cos l'equip espanyol al seu potent rival. Prokofyeva posava contra les cordes a les de Ballart (5-8), però un parcial de 4-1 deixava el 8-9 a 1.27 per a la conclusió. El gol definitiu de Markoch sí que ja sentenciava el campionat en favor del conjunt rus.

La jugadora de l’equip maresmenc, Clara Cambray, es va mostrar molt orgullosa de l’equip en acabada la competició, però també una mica insatisfeta perquè “l’han tingut a tocar”. ■

Albert Aguilar 60 a 14, mentre que Adapta Zaragoza va superar 29-44 als Llops Quad Rugbi de València. Amb aquest triomf, BUC Barcelona repeteix la victòria reeixida en 2019, en la primera i única edició fins al moment de la Lliga de rugbi en cadira de rodes, que en 2020 es va haver de suspendre a causa de la pandèmia global de Covid-19.

Anteriorment, BUC Barcelona i Adapta Zaragoza van accedir a aquesta 'final four' després de dominar el Grup Nord, mentre que Llops QR de València i Sevilla CAAD Rugbi van fer el propi en el Grup Centre-Sud. En el partit pel tercer i quart lloc, els andalusos es van emportar el triomf sobre els valencians per 39-35 .

El coordinador nacional de rugbi en cadira de rodes, David Campón, considera un èxit haver portat a terme una lliga amb vuit equips diferents amb tantes adversitats en contra.

A més dels trofeus als equips, en la gala final també es van lliurar reconeixements als millors esportistes de la temporada: Javier Quiles, Demetrio González i Ángel Escudero. D'altra banda, Marc Subirón, del BUC, va ser triat jugador més valuós de la final. ■

Els veins i veines de la Marina poden “activar-se” als Jardins dels Drets Humans Tothom hi pot participar, però està especialment indicat per a persones més grans de 40 anys El programa Activa't als Parcs de l'Institut Barcelona Esports consisteix en un ventall d'activitats d'exercicis físics i saludables que es practiquen a l'aire lliure, en concret a diferents parcs i jardins de la ciutat de Barcelona. Un dels parcs en els quals es duu a terme la pràctica esportiva és els jardins dels Drets Humans del barri de La Marina.

El projecte esportiu combina dos tipus d'activitat: gimnàstiques orientals com taitxí i txi-kung, que proposen una sèrie de moviments suaus on es combina respiració, concentració mental i moviment, i motricitat i memòria on es proposen exercicis per estimular les facultats cognitives més rellevants.

Tothom hi pot participar, però està adreçat a persones més grans de quaranta anys. Cal anar amb roba còmoda i calçat esportiu, i es recomana

portar gorra, a l'estiu. L'activitat és gratuïta. Tot i que habitualment no cal inscripció prèvia, a causa de la COVID-19, s'està convocant a les persones usuàries de l'activitat amb cita prèvia. Si es vol participar, només cal contactar amb l'entitat organitzadora, la qual indicarà com obtenir la targeta identificadora del programa. ■

El nostre nord és el sud

Abril 2021

L'ENTREVISTA

“Cal posar en valor el capital humà que tenim en el barri” Luis Conde Blázquez 23 anys. Estudiant. Solter. Religió? Catòlic. Política? Conservador.

C

om és que es decideix per estudiar història?

Des de nen el passat m'ha cridat l'atenció. M'ha servit per a evadir-me, ja que sóc una persona introspectiva. També l'interès pels contes ha fet que em sentís atret pels palaus, les esglésies i les construccions antigues. Els primers anys de primària jo ja sentia curiositat per conèixer el passat, encara sense saber que pertanyo a la línia genealògica d'un marquesat. I bé, a mesura que vaig anar familiaritzant-me amb la disciplina em vaig sentir molt còmode per com s'ensenyava la història als instituts.

Expliqui per què és útil conèixer la història. És una plataforma molt privilegiada per a enfrontar-se a la realitat des d'una altra perspectiva. Una manera d'afrontar els problemes actuals és no repetir els errors del passat, sinó reflexionar sobre el que ha funcionat i el que no. Els governants haurien de tenir assessors històrics.

Crec que per a la societat és convenient que a part de quimeres i utopies es plantegin les coses que s'han fet en el passat i així evitar que es repeteixin els errors.

Parla de quimeres, per exemple quines quimeres s'estan proposant actualment?

Personalment crec que hi ha molt d'idealisme, la paraula fàcil o demagògia. Pretendre o aspirar a un món on tots siguem iguals i visquem en equilibri, és una cosa difícil. És millor anar pas a pas, en comptes d'establir dates límits.

Per exemple, amb la pandèmia.

Sobre la base de la història, quins errors s'han repetit?

El principal error com a societat és creure'ns invencibles. És una cosa similar a l'Europa anterior a la primera guerra mundial, quan conquistava imperis i capitalitzava desenvolupament científic.

Després arriba la guerra, la mal anomenada grip espanyola i esfondra aquesta

visió. Ara estem en un moment semblant, ja que hem pensat que l'estat del benestar donava solució a tots els problemes i als veïns europeus no ens ha anat millor que a altres.

Què fer, llavors?

Formular una solució del problema és difícil perquè el món té unes necessitats que abans no tenia. Per exemple, en una ciutat holandesa o espanyola del segle disset, quan hi havia una epidèmia era fàcil tancar la ciutat, però ara, en un món globalitzat, no ho és gens. Ens ubica en una situació complexa i difícil de resoldre.

Esperem almenys retenir l'aprenentatge de conservar la qualitat dels serveis públics com la sanitat.

Per descomptat, ha d'haver-hi una concòrdia nacional que és salvar les vides. Qualsevol govern ho té molt difícil, atendre l'hostaleria, sanitaris i tots els problemes que sorgeixen és una cosa molt complicada. Es necessita una major compactació política, cedir tots i així pensar en els ciutadans. Els serveis públics són el gran patrimoni que tenim. És jove, amb formació i resultats acadèmicament excel·lents. Quines perspectives de futur hi veu?

No soc gaire optimista. És molt trist que tants joves hagin d'abandonar el país per a poder treballar en el que s'han format. Els governants ho normalitzen, i haurien de sentir vergonya.

Vostè vol ser professor. Com creu que ha de ser l'educació?

Concebo la formació de l'ésser humà com a sòlida via de desenvolupament personal. Encara que les presents circumstàncies hagin retallat el reconeixement de l'esforç, els joves hem de comptar amb els majors avals possibles per a demostrar la nostra vàlua.

Per què creu que un 40% dels joves té una situació de precarietat laboral o directament està en l'atur?

El nostre país per desgràcia s'ha con-

La seva joventut no li ha impedit fer-se un forat en diversos reconeixements acadèmics. En la seva presentació destaca l’esment d'honor de les PAU de 2015-2016, la primera posició del premi extraordinari de batxillerat de Catalunya i la setena a Espanya. Es va graduar en història amb 9,7 de nota i 28 matrícules d'honor. És també membre de la Sociedad Española de Excelencia Académica (admès per rànquing de titulats, corresponent a l'1% dels millors alumnes de tot Espanya).

Trobo en Luis una mirada de desconcert. La seva disciplina i el raonament lògic i reflexiu que utilitza topa amb el desencís i el reclam social que vivim, sobretot la classe mitjana universitària.

En molts temes, estic en les antípodes del seu pensament, però això mateix ens anima a escoltar-nos mútuament amb major atenció i intercanviar raons i arguments. Les seves formes són exquisides. Aficionat a viatjar, cantar i escriure, insisteix a començar aquesta entrevista agraint l’institut que el va formar, el Domènech i Muntaner, als seus pares, que li han fet suport en tot, a la Mei, veïna que l’ha posat en contacte amb nosaltres i a aquesta casa, per l’oportunitat de parlar-ne.

vertit en la terrassa d'Europa. Cal crear indústria innovadora, l'hem abandonada per l'hostaleria i el turisme. Un sector mal pagat i on ja hi pots fer, que és difícil progressar.

Què es comenta entre els joves?

El missatge social és “no cal que t'esforcis” perquè l'èxit no et vindrà per aquí. En el cas juvenil s'està abusant. A l'Espanya del Segle d'Or per cada pagès hi havia 30 persones que no treballaven. Si actualment l'única perspectiva que tenim és rebre ajudes que posin pegats a la realitat, acabaran creant dependència de la població.

Però, on són aquestes ajudes?

Per desgràcia s'està veient que en el cas juvenil i no tan juvenil s'està abusant. Jo m'espero i vaig fent pràctiques, però no sé com estaré d'aquí a cinc anys. Hi ha gent que amb 60 anys no arriba a fi de mes.

S'ha definit com a conservador. Què vol dir? És una definició que abasta molt, però bàsicament considero que Espanya ha d'estar unida pels pilars amb els quals va néixer: la monarquia i una fe catòlica.

Aquesta és la meva postura, que es complementa amb el fet que els partits que en teoria defensen els drets dels treballadors en veritat no ho fan, perquè s'ha entrat en una fase de tots contra tots i han deixat als treballadors en una situació desatesa.

Creu que la classe treballadora està més afectada en un context com l'actual?

Un pot ser de classe mitjana alta i de la nit al dia veure's en les cues de la fam. Per descomptat que qui pertany a la classe del precariat, hi cau abans. Si a més afegim problemes de liquiditat de l'estat, etc, és difícil solucionar el problema.

Què creu que aporta la història en una situació com l’actual?

Ens ajuda a entendre tot des d'una perspectiva diferent i més crítica. Entendre que la dinàmica del poder sempre ha estat la mateixa: conservació i ampliació.

Sóc conscient que hi ha gent que vota per despit, i sobretot en contextos polaritzats.

S'aprofiten per a dividir-nos. I la història ens pot ajudar a tenir una altra perspectiva.

Tant de bo. Quina apreciació té del barri?

Vull posar en valor el capital humà de què disposem en el nostre barri i que, des de la humilitat, a través del treball diari, fa de La Marina un espai cada dia més meritori dins la nostra ciutat. No oblidem que aquí, en el Port, els comtes de Barcelona van tenir una llar. Podem contribuir a despertar aquestes ensopides ruïnes, simbòlicament parlant, amb el nostre treball i la nostra honradesa, cosa que en aquest barri fem cada dia, sens dubte. Cal sentir aquesta identitat de barri i no la que ens volem posar des de fora amb etiquetes i categories que no parlen de que som sinó del que els altres es pensen. ■ Yohany Limpias Ayala