La Marina - Edició juny 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

3.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Juny 2020 / Núm. 294

Nissan diu adéu a la Zona Franca i a 25.000 famílies

Foto: Alejandro Flores

Pàgs. 12-13

El paper dels CAPs en la lluita contra la Covid-19.

Parlen els professionals

Pàgs. 14-15

Els familiars de residències presenten una denúncia

Els treballadors es concentren davant la planta de Nissan a la Zona Franca per protestar contra el seu tancament.

ACTUALITAT

La vida torna a poc a poc a les terrasses. Hi passegem el primer dia que han pogut obrir...

Pàg. 25

ACTUALITAT

Les comunitats religioses catòlica, musulmana, evangèlica i bahai s'adapten a la nova normalitat Pàg. 20

Pàg. 10

Juny 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar i Alejandro Flores.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Del racisme estructural Les protestes denunciant el racisme estructural als EEUU per la mort del ciutadà negre George Floyd, ofegat pels agents de policia han traspassat les fronteres. La ràbia i el cansament d’un sistema que considera la comunitat negra (i alhora podríem dir llatina, àrab, xinesa i tot el que no sigui blanca i punt) eternament “sospitosa” ha explotat després de molts anys de contenció i injustícies quotidianes. Sobre el tema, a casa nostre l’eco ha arribat, però potser no com caldria en una societat que es veu a si mateixa de les avançades en drets humans.

El que ha passat a Lleida amb hotelers que no han volgut allotjar temporers negres malgrat la possibilitat de pagar-los com qualsevol altre client ha estat un recordatori d’una realitat que no ens agrada perquè contradiu el que pensem de nosaltres com a comunitat.

Aquest racisme nostrat no mata amb habitualitat i traïdoria però igualment

provoca fractures amb col·lectius que acaben entenent que aquesta societat no els vol, almenys no en igualtat d’oportunitats. Sinó només per fer la feina que d’altres no volen. I res més.

En aquesta mateixa línia cal recordar que diversos col·lectius locals, afrocatalans entre ells, fa temps que criden l’atenció de les institucions pel fet d'estar infrarepresentades en espais especialment importants pel seu pes simbòlic i de construcció d’imaginaris (inclusius?) com ara les administracions, els mitjans de comunicació (TV3 per exemple no té cap periodista ni negre ni llatí, ni àrab ni...les cadenes privades d’àmbit nacional tampoc estan millor) els jutjats, la mateixa policia... malgrat l’arrelament d’aquestes comunitats a Catalunya i Espanya. I malgrat el seu esforç per integrar-se. En el cas de Catalunya, les segones generacions tenen domini absolut de la llengua, fruit de la política d’immersió lingüística.

I si parlem a nivell de governs, fins i tot quan la ciutadania ha estat prou sensible com per dir als refugiats “Casa nostra és casa vostra” no ha estat prou per canviar una política de tancament

de fronteres i d’amuntegament de refugiats en camps amb condicions infrahumanes. Que només Trump els hi posa murs? Com és que un home així arriba a president? Potser ell és el reflex de la lògica de tot un sistema. Que la ràbia de la comunitat negra expressada als carrers ens arribi i ens serveixi per canviar actituds i polítiques.

Del tancament de Nissan Eren prou conegudes les intencions que tenia l’empresa ja que els sindicats no han parat d’alertar a les institucions, però no ha estat possible avançar-se amb polítiques o alternatives viables que assegurin retenir els llocs de treballs i el que és igual d’important, retenir el talent i l’especialitat del sector.

Els representats polítics, centrats en afers i batalles internes no han reaccionat a temps i ara cal esperar que els nuvolots de pobresa i desocupació que s’acosten els facin reaccionar a l’excepcionalitat i transcendència del moment. Aportacions necessàries, les de tothom, per a construir un futur, sense adjectius.

ÍNDEX DE CONTINGUTS Tancament de l'Escola Can Clos

Pàg. 3

La política local a distància

Pàg. 5

El Calidoscopi

Pàg. 8

Principals reptes del Districte

Pàg. 9

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07

Suport associatiu i veïnal als desfavorits

Pàg. 10

Impressió: GestXXI Tirada 5.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Entrevista al president de la FAGIC Pàg. 11

Amb el suport de:

Tancament de Nissan

Pàgs. 12-13

L'atenció primaria en la lluïta contra el COVID

Pàgs. 14-16 Érase una vez La Marina

Pàg. 18

Les comunitats religioses s'adapten a la nova situació Pàg. 21 Salut

Pàg. 22

El Port de Barcelona

Pàg. 24

Consorci ZF

Pàg. 25

La Marina del comerç associat

Pàg. 26

Esports

Pàg. 27

L'entrevista: Julio Baños Soria

Pàg. 28

Juny 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

3

L’Escola Can Clos té caràcter propi Pares i mares del AMPA defensen la continuïtat del projecte educatiu || Esther Pardo i Gimeno / || Yohany Limpias Ayala “És una escola que creu en les persones i treballa per una societat més justa i humanitzada” Això diu l’escola a la presentació de la seva pàgina web. I també: Eduquem per a la llibertat, la justícia, la solidaritat i la pau. (entre d’altres coses.)

Hem parlat amb un grup de pares i mares d’alumnes de l’escola Can Clos, una escola que va néixer fa més de cinquanta anys i que es troba en un lloc privilegiat del barri de La Marina.

Hem estat xerrant una estona amb famílies d’alumnes que el que tenen, a més de la indignació, són un munt de preguntes a les que ningú no ha donat resposta. Els representants del Consorci d’Educació de Barcelona (format per la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat) es va reunir amb la presidenta i la secretaria de l’AMPA i uns dies desprès ho van notificar als pares.

La primera queixa que tenen és que no es va comptar amb ells per a res, ni se’ls va preguntar el seu parer; es va prendre la decisió unilateralment adduint danys estructurals a l’edifici. Quan finalment les famílies van tenir la reunió amb els representants del Consorci, les mares i pares van formular la primera pregunta de tota una llista llarguíssima: Els nostres fills corren algun perill? Es pot arreglar?, Un cop fetes les reparacions què passarà? L’edifici es farà servir per alguna altre cosa?

Vaja, són quatre preguntes en una. “ La resposta va ser no massa clara i a nosaltres ens van quedar dubtes sobre l’estat dels danys”.

La informació de què disposen les famílies, sobre el motiu que hi ha per tancar l’escola, a part de l’estat de l’edifici, és la baixa ràtio d’alumnes. Creuen que aquests arguments, a dia d’avui són revisables i és per això que estan cercant la via per resoldre-ho. “És cert que hi ha un baix nombre d’alumnes a l’escola, però també passa en d’altres de La Marina. I en lloc de fomentar i donar suport a la matriculació, es decideix unificar dues escoles: Can Clos i Enric Granados”. No volem traslladar d’escola els seus fills.

Els motius que tenen són senzills d’explicar i d’entendre: El primer és que si comparen les escoles en nivells de contaminació ambiental és evident que l’escola que és al Passeig de la Zona Franca els té més alts que la que és a la muntanya de Montjuïc; el mateix passa amb la contaminació acústica. En segon lloc, és que hi tenen tota la confiança dipositada en el projecte educatiu de l’escola Can Clos.

Diu José Aguilar, pare del l’AMPA: “Jo no sóc nascut a Can Clos, he vingut de fora i quan va néixer el meu fill el volia dur a una escola de fora, en canvi, quan vam fer l’entrevista amb els professors i vam assabentar-nos de la feina l’AMPA, vam de-

▶ La família formada per José Aguilar i Mercedes Martínez de l'AMPA.

cidir matricular-lo aquí i des de llavors, no considerem cap altra opció”.

La qüestió del nombre d’alumnes per classe, que és un dels motius pels quals es vol tancar l’escola, dona arguments als parer de conservar l’ensenyament de qualitat “és un privilegi que un professor pugui tenir a la classe entre 10 i 15 criatures”. A la reunió amb el Consorci, els van dir que era millor per al nen que n’hi hagués més a la classe.

“Com poden dir això, quan l’ensenyament, amb dues mestres per pocs nens, és més personalitzat i es poden atendre millor les diferències i dificultats de cada un?” Es pregunta Mercedes Martínez, mare de l’AMPA. I fa notar que s’ha de tenir en compte la complexitat del barri on som i que l’escola és el nexe d’unió entre la gent del barri i l’educació. “Tot gira a l’entorn de l’escola. Moltes criatures que tenen certes carències, les supleixen a l’escola”. I el barri, des del 2008 en què ella hi va arribar, fins ara, ha canviat moltíssim i un dels motius és l’escola.

A Can Clos, l’escola fa de nexe entre la comunitat de veïns, doncs les famílies es troben i es coneixen, cosa que no farien si portessin els fills a escoles diferents.

Aquesta funció social és imprescindible per als pares. I a més, les mestres, no només ho són sinó que fan més pel contacte tant directe que tenen amb els nens.

“No és només un tracte de professor a alumne sinó que han sabut crear un vincle molt especial, que es veu no només a l’hora de classe sinó també en qualsevol trobada pel carrer”, asseguren els pares.

I a la pregunta clau que plantegem als pares: què esperen de l’administració, per intentar evitar el tancament? La seva resposta és clara, asseure’s a parlar, intentar evitar-ho o com a mínim esperar a què acabin els nens que hi són actualment, els que

L’opinió dels pares i mares ordenar el tancament d’un dia per altre i en-

“Amb la pandèmia la qüestió de la baixa ràtio no cau?”

“L’escola és un dels pocs serveis que gaudim al barri, i fa de nexe social entre famílies” han començat des de P3 que acabin l’escolarització i els que haurien d’entrar ara, que es matriculin en una altre escola i a partir d’aquí ja es veurà. “El que no es pot fer és

viar les criatures a l’Enric Granados”.

El més important per a als pares és que no tanquin una escola que té més de 50 anys d’història. A Can Clos fins fa uns anys encara hi havia algun servei, però ara només hi ha dos bars i una botigueta, l’únic servei que queda és l’escola. Per a les famílies sense l’escola es perd el sentit de comunitat.

“Som dins de Barcelona, paguem els nostres impostos però no tenim cap servei com a barri”.

Deixen clar que no els interessa el que volen fer després en el lloc de l’escola, ni quin projecte educatiu tenen. Consideren que no és just que treguin als nens un servei que els correspon, per a obrir l’espai a gent de fora del barri, havent-hi a Montjuïc d’altres espais fora d’ús que es poden aprofitar.

Continua a la pàgina 4

Juny 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

“Montjuïc per als vianants mola”

Famílies i grups d’amics prenen la muntanya durant els caps de setmana || Alejandro Flores L’obertura dels comerços de barri i de les terrasses, a més de la relaxació de les mesures de confinament, ha omplert els carrers de veïns i veïnes de totes les edats, fent-hi difícil a vegades de mantenir la distància física recomanada de metre i mig. És per aquesta raó que el consistori ha establert una xarxa de vies d’especial interès per convertir-les en peatonals de manera temporal.

L’objectiu d’aquest pla és prohibir el transit de vehicles privats en aquells carrers que entrin dins la nova xarxa d’itineraris segurs, llevat del pas de vehicles d’emergència, de serveis municipals, de càrrega i descàrrega i d’accés al veïnat (com per exemple els pàrquings personals i comunitaris). Entre aquests itineraris es troba la muntanya de Montjuïc, que ja està tancada al trànsit durant els caps de setmana de 9 a 21h.

“Amb el desconfinament, molta gent s’ha animat a practicar esport, i han trobat en la muntanya de Montjuïc un lloc on anar a passejar, córrer o sortir amb la bicicleta”, explica el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Aquesta afluència de gent cap a Montjuïc, que es fa palesa especialment durant els caps de

Ve de la pàgina 3

Els interrogants de les famílies La següent pregunta que fan és: per què hi ha d’haver transvasament d’alumnes?.

Per què no es fan millores a aquesta escola i venen els alumnes de l’Enric Granados aquí? És cert que és més cèntrica però aquest és el millor lloc per a les criatures, envoltada d’arbres.

L’administració s’ha reunit amb les famílies però aquestes asseguren que no han estat massa clars mai. La primera proposta va ser tancar per fer reformes, i aquestes s’han fet a l’Enric Granados amb una forta inversió per poder tenir el que ja hi ha a l’escola de Can Clos, per què?

S’espera que molts de treballadors dels que vindran als nous edificis d’oficines, portin els seus fills a l’escola a La Marina, però per això encara falten alguns anys, per tant, per què ho han de fer ara?

I en poc temps, s’ompliran els habitatges de La Marina del Prat Vermell i els nens també hauran d’anar a escola. Llavors, la ràtio pujarà i hauran de fer una escola nova. Per què?

L’escola bressol és oberta, venen nens d’altres llocs, doncs per què no es promou continuar aquí la seva escolarització? Si realment l’edifici té danys estructurals, els petits no corren cap risc?

I la última qüestió és: Ara, i el proper curs, degut al COVID19, no han dit que s’hauran d’habilitar espais per poder tenir menys nombre d’alumnes? On els posaran? ■

▶ Montjuïc s’ha convertit en tot un atractiu tant per als barcelonins i barcelonines, com per als veïns i veïnes dels municipis més propers a Barcelona.

Alejandro Flores

setmana, ha portat a adaptar la calçada als vianants, que no només arriben des dels barris de La Marina, sinó també de tot Barcelona. “Abans passejava pel Passeig de la Zona Franca. Durant aquests dies, però, he decidit sortir a Montjuïc”, ens comentava un veïna del barri.

“M’ha sorprès molt positivament l’entorn de Montjuïc durant el desconfinament. He redescobert la muntanya”, comenta la Carmen, veïna del barri de Les Corts. Montjuïc s’ha convertit durant aquests dies en tot un atractiu per als barcelonins i barcelonines, i també per als veïns i veïnes dels municipis més propers a Barcelona gràcies a la unificació de les

L’Ajuntament també estudia tancar al transit al Carrer Alts Forns durant els caps de setmana regions sanitàries de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Montjuïc adaptada als vianants i sense guiris és diferent i fa gust”, eren els comentaris d’una altre parella

de vianants. “Així mola” afegia una altre grupet de nois adolescents que han trobat també a la muntanya un espai on fer petar l’estona. No obstant això, la Carme demana que s’habiliti l’accés a les escales de la muntanya i, també, més carrils bicis.

Els veïns poden fer suggeriments per a la xarxa d’itineraris segurs a l’enquesta del Districte.

Al carrer d’Alts Forns de La Marina, un dels més comercials i que més gent aplega, s’està plantejant un model similar al del carrer de Sants i de Creu Coberta, que es tanquen al trànsit durant els caps de setmana, o al del Carrer Galileu i altres carrers del districte, que es tanquen cada dia durant una franja horària determinada. “Veuria bé el tancament del carrer d’Alts Forns, però s’ha de decidir què es farà amb les places per discapacitats per no causar problemes als veïns que les necessiten. No obstant això, ho veig una bona idea perquè hi ha molt trànsit de vehicles i de persones”, explica la Merche, veïna del carrer. “Si la gent és ordenada i es posen en fila a esperar el seu torn per entrar a un establiment, no hi hauria d'haver cap problema”, afegeix el president de la Coordinadora d’Associacions Veïnals de La Marina sobre el carrer d’Alts Forns, l’Abdó Florenci. ■

Tornen les concentracions de protesta, també al barri

@Engranatge

|| A.F. Poc a poc l’estat d’alarma deixa pas a les protestes contingudes durant tot el confinament. Aquest dies hem vist molt de prop les manifestacions dels treballadors de la Nissan, però també han estat significatives les protestes contra el racisme que van aplegar més d’un miler de persones a la Plaça Sant Jaume. Això sí, tot

mantenint les mesures de seguretat com les mascaretes i la distància física.

El barri també n’ha tingudes. Una de les que s’han fet les han protagonitzades la Marea de Pensionistes i la Marea Blanca, en defensa de les pensions i de la sanitat pública, respectivament. Ambdues causes han reunit un grup de veïns davant la Casa del Rellotge que han volgut reivindicar la

gratuïtat i manteniment de serveis bàsics públics.

Una altra concentració ha estat la convocada per l’Engranatge el sis de juny a la Plaça Marina en suport dels treballadors de Nissan. A l’acte es van apropar una cinquantena de persones i també hi van participar les conselleres Esther Pérez, Maribel Sánchez i el Regidor Marc Serra. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

5

La política local a distància

Durant la quarantena, les videotrucades han esdevingut l’eina essencial per mantenir el ritme del Districte || Alejandra Sánchez La crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha canviat les nostres vides en molts aspectes, però un dels més significatius són les noves maneres de treballar i relacionar-nos que han sorgit com a conseqüència de la pandèmia. El ja conegut com a “teletreball” –és a dir, el treball des de casa– està més a l’ordre del dia que mai i la política del Districte de Sants-Montjuïc no s’ha escapat d’aquesta nova manera de fer, que sembla que ha arribat per quedar-se.

Durant aquest mes de maig el ritme de compareixences, consells i reunions dels representants tant de La Marina com del conjunt del Districte no ha parat, sinó que simplement s’ha traslladat a l’àmbit online. Les videotrucades i els streamings –les retransmissions en directe a través de YouTube o d’altres plataformes– han albergat, entre més actes, el Consell del Districte de Sants Montjuïc, que es va celebrar el passat 7 de maig i que va començar, per acord de la Junta de Portaveus, amb un minut de silenci en record de les

▶ Els consellers i conselleres del Districte al Ple telemàtic.

víctimes del Coronavirus. La presidenta del Consell Plenari, Neus Munté, va voler honorar així la memòria de “persones estimades, conegudes i d’altres que no ho són” i, fins i tot, una treballadora del Districte que va perdre la vida a causa de la Covid-19, així com “persones referents dels diferents barris”.

Font: Districte de Sants-Montjuïc

El govern on line: Plenari del Districte, Taules de treballs, reunions dels grups polítics...

També es va celebrar de manera telemàtica l’edició mensual de “La Regidoria Respon” en què el Regidor Marc Serra va contestar els dubtes i preguntes que els veïns i veïnes del Districte li havien pogut manifestar a través del portal Decidim.

Barcelona. La resposta del Regidor Serra es va emetre per streaming a través del portal web de l’Ajuntament.

Per acabar el mes, el passat 19 de maig es va celebrar a distància la Taula d’Espai Públic dels barris de La Marina, en què les entitats i representants del Districte van debatre sobre com adaptar els carrers i espais del barri per assegurar el distanciament físic i, d’aquesta manera, mantenir les mesures de seguretat i prevenir el contagi del Coronavirus, tot garantint la viabilitat del comerç local. Igualment abans s’havia reunit la Taula Social.

Els diversos grups polítics també han traslladat la seva dinàmica a reunions on line. Així els grups de consellers d’ERC, JuntsXSí, Comuns, Ciutadans o PSC han celebrat i publicitat les seves reunions telemàtiques. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Trinchera infinita

D

Mi escuela

urant el confinament s’ha parlat de l’efecte “Finestra indiscreta”, recordant el gran film de Hitchcock. Ara toca fer-ho del que hem de començar a nomenar efecte “Trinxera infinita”.

- Que no, que no surto. Aquí no s’hi està tant malament. Diu en un moment del film el protagonista, un gran Antonio de la Torre que al costat de Belén Cuesta, varen obtenir dos Goya, més que merescuts, en aquesta obra del trio de directors bascos: Goenaga, Arregui i Garaño, tant o més inspirats que en els seus anteriors i excel·lents films: “Loreak” i “Handia”.

La pel·lícula ens explica la història dels “topos” republicans que varen viure amagats durant dècades per escapar de la repressió franquista. Higinio, alcalde republicà de Mijas (Málaga), fuig del seu poble buscat pels militares feixistes. Després, va tornar a casa al costat de la seva jove esposa i va ser, ni més ni menys, 30 anys (1939-1969) en un forat a la paret del menjador, sabent que si el trobaven l’esperava un escamot d’execució.

La pel·lícula avança pujant cada vegada el to, l’angoixa, la tensió i la qualitat, fins el dia en què un decret d’amnistia general el va fer sortir al carrer i gaudir del sol i la llibertat.

Destacar, encara que algunes vegades resulta difícil entendre el que es diu, el que els protagonistes parlen amb un accent andalús tancat, molt creïble i natural, el que perdem en comprensió ho guanyem en autenticitat i nivell interpretatiu. És cert que l’ombra del passat reapareix en una escena especialment tensa, però no hi ha adoctrinament que valgui.

Aquí prevalen les emociones dels personatges, per explicar la història d’aquests ciutadans que van haver de viure a l’ombra la meitat de la seva vida. ■

G

uardo recuerdos entrañables del colegio de mi infancia. Era una escuela para gente sencilla, humilde. Gente de barrio. De mi barrio: Can Clos. Me vienen a la mente imágenes del recreo en un gran patio soleado, en la falda de Montjuïc, donde podías correr y jugar al escondite, respirando aire puro. Rememoro con especial cariño a maestras como Exilia o María Luisa, a las que dábamos el tratamiento de «señorita». Pero toda luz tiene sus sombras. Recuerdo aulas con crucifijos y con la foto del caudillo. Nos daban leche cada día, y como a mí no me gustaba, regalaba la mía a quien la quisiera. Cuando mi madre me preguntaba si me la había tomado respondía que sí, y esa debió de ser la única vez que no le dije la verdad, porque después de contarme lo que le sucedía a las niñas mentirosas, pasé años —muerta de miedo y de insomnio— esperando a que el Demonio viniera a buscarme la noche menos pensada. Los niños llevaban batas azules; de color rosa las niñas. Formábamos filas en la entrada, antes de subir, y el rezo precedía a las lecciones.

Casi nadie hablaba catalán. Ni en el cole, ni en casa, ni en las calles. Aun así, los recuerdos gratos superan con creces a los no tan buenos. Luego las cosas mejoraron, por suerte. Los últimos coletazos de la dictadura franquista dieron paso a una democracia en pañales. El uso de la lengua catalana se normalizó y el Colegio Nacional Isaac Peral cambió de nombre. Fui feliz en aquella escuela. Feliz y muy querida por profesores y compañeros. L'escola Can Clos. Una escuela que en breve dejará de serlo. ■

Demandes veïnals: Demana més especialistes en els ambulatoris de barri Encarni 05/11/19

Obrir els Serveis socials que estan tancats des de fa mesos Inma 05/06/2020

Persisteix el problema a la Bòbila de Can Clos, cada vegada hi ha més rates Nieves 05/11/19

A l'amic Paco Candel que el 31 de maig Paco Candel hauria fet 95 anys

Tota la gent pensa sempre Amb persones importants Quant eduquen als infants Per a prendre’ls com exemple Al nostre barri els tenim I sense dubte el millor Es nostre amic l’escriptor Al que homenatge rendim Per això aquesta nit Tots al voltant d’una taula Jo demano la paraula I et dedico aquest escrit Els que avui t’acompanyen Francesc Candel Tortajada Volem que d’una vegada Sàpigues que t’estimem Com persona d’una peça Que al pobre i el marginat Sempre que el cas s’ha donat Has defensat amb fermesa Ets de moltes obres autor Mil exemples has donat Que has d’estar ben preparat Si vols prosperar millor Per això vol tot el món Que la biblioteca nostre Del barri casal i sostre Dugui per sempre el teu nom Salvador Garcia Sarmiento, barris de La Marina

Compte a tothom!

Als bars s'ha de guardar la distànca de seguretat Neus Borrell 05/06/2020

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

Juny 2020 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Juny 2020 // www.lamarina.cat

8

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

EEUU units és notícia per les protestes pel racisme estructural que ofega i mata la comunitat negre.

Mentre, a casa nostra, els hotelers de Lleida neguen l’atenció als temporers, tot i la possibilitat de pagar-los com qualsevol client. Quina reflexió us mereix el fet?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Sembla que només existeix quan els fets criden tant l’atenció que tothom en parla però d’actituds racistes n’hi ha constantment. Racisme són els comentaris que escoltem als parcs, els rumors sobre els ajuts que reben, la neJosep Joaquim gació d’allotjament o de treball o quan tractem Pérez Calvo d’estrangers als descendents de migrants Albert Deusedes ja nascuts aquí. El racisme és un atac Barcelona. Advocat procurador de a la dignitat humana i al racisme Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. se’l combat amb l’educació i resSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de ponent quan el detectem al Médicos sin Fronteras.

Racisme enquistat i endèmic. Producte dels nostre entorn. prejudicis heretats d’èpoques passades i com La reflexió és clara, queda molta feina a fer, a EEUU, una expressió més d’un supremacisme que però també a casa nostra i arreu per tal d’eradicar inunda la vida social: el masclisme, el classisme, el racisme estructural i institucional. Cal combatre el sectarisme, i amb tot això també el racisme. Preprejudicis i una manera de fer de segles, mitjançant la judicis que són la por que els individus que busquen conscienciació, l'educació i el perseguiment d’actituds raintegrant-se a aquest supremacisme, adoptem com cistes, per tal que la societat, arreu, esdevingui de veritat a salva-vides que els permet enganyar-se, sentint-se una societat justa e igual per a tothom, sense cap mena membres d’un grup, justificant els seus comportade discriminació per raons de raça o per qualsevol alments. Per combatre-ho, els valors republitre motiu. No és una utopia, ho aconseguirem. cans són clau de volta.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Les imatges d’aquests dies generen dolor, rebuig i indignació. Costa entendre com el racisme continua tant present en la nostra societat. Veig amb preocupació que arrelen amb força posicionaments racistes i xenòfobs, sovint atiats per partits polítics d’extrema dreta que busquen criminalitzar col·lectius vulnerables a canvi de vots. Per altra banda, reconforta veure com un gruix important de la societat està conscienciada i surt al carrer per protestar i denunciar aquestes vulneracions de drets.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Des de Cs estem en contra de qualsevol mena de discriminació, ja sigui per motius de raça, sexe, religió o ideològics. El racisme no té cabuda a la nostra societat, i per això estem compromesos amb la igualtat, ja que hem d'evitar totes les situacions discriminatòries que estem veient últimament.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juny 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

9

Quins són els principals reptes del Districte de Sants-Montjuïc?

Més d’un any després de l’inici del mandat, analitzem els principals eixos de l’administració del Districte de Sants-Montjuïc, a càrrec de Marc Serra || Alejandra Sánchez Al juliol del passat any 2019, es van propiciar una sèrie de moviments dins de l’equip de govern de Barcelona En Comú.

El nomenament de l’anterior regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, com a quarta tinenta d’alcaldia, va provocar que Marc Serra, que havia format part de l’equip assessor de l’antic regidor Jaume Asens, esdevingués Regidor del nostre Districte, a més d’ostentar la Regidoria de Drets de Ciutadania i la de Participació.

Serra, natural del Poble Sec, i amb formació de jurista i sociòleg, ha destacat pel seu activisme, especialment en la lluita pels drets de les persones migrades i els refugiats, fins al punt d’arribar a exercir de portaveu de la plataforma Tanquem els CIEs. El regidor, entrevistat el passat mes d’octubre per la Televisió de Barcelona, afirmava que els reptes del Districte eren tres: l’habitatge, la desigualtat social i la seguretat, a més de mostrar-se preocupat per d’altres assumptes, com la igualtat de gènere, l’emergència climàtica o l’associacionisme ciutadà.

Un any després de les eleccions municipals del maig de 2019, des del Diari de La Marina, analitzem quines mesures s’han posat en marxa i quins són encara els principals reptes de l’administració del Districte.

▶ Cartells de protesta de la Plataforma Stop Tanatori al local del xiquiparc del carrer dels Comtes de Bell-lloc.

Alguns desafiaments del Districte: La construcció de Pisos socials al Prat Vermell

La renovació de Magòria com a equipaments Habitatge i infraestructures En la seva primera entrevista concedi- dedicats a la ciutadania da a La Marina, Serra afirmava que el Prat Vermell era el gran repte habitacional del Districte. Es tracta, segons el Regidor, d’un projecte que “es va voler repensar perquè hi havia el risc que s’acabés convertint en una urbanització de luxe d’esquenes al barri de La Marina i mirant més cap a la zona de L’Hospitalet”. Serra afirmava que es construirien uns 15.000 habitatges, dels quals, al menys, dos terços serien de lloguer assequible.

A hores d’ara, el Consistori té plantejats un total de 732 pisos socials al Prat Vermell, mitjançant vuit projectes diferents, dels quals únicament 140 estan “a punt d’iniciar obres”, segons dades del propi Ajuntament.

Més enllà de la construcció d’habitatge, una altra de les grans obres que se reclama des de fa anys pel veïnat a aquesta administració és la renovació de Magòria, per a recuperar-la com a equipaments dedicats a la ciutadania.

El projecte de renovació d’aquesta zona situada al barri de la Bordeta es va presentar a principis del mes passat i consisteix en convertir-se en un pol d’equipaments sanitaris, esportius i d’habitatge públic.

La continuïtat del Pla de Barris a La Marina i la seva extensió al Poble Sec La pacificació del Passeig de la Zona La lluita de la Plataforma Stop Tanatori, per intentar que l’emblemàtic HappyPark, el xiquiparc del carrer dels Comtes de Bell-lloc no es converteixi en un tanatori La reclamació de la rehabilitació del Centre Social de Sants

L’Ajuntament i la Generalitat invertiran 60 milions d’euros en la remodelació d’aquestes instal·lacions i l’inici de les obres estan previstes pel 2023, any en què l’actual mandat estarà a punt de finalitzar.

Tot i la demora en la construcció del que serà la nova Magòria, el projecte, a càrrec dels arquitectes Anna Gutiérrez, Álvaro Cuéllar, Elisenda Fontova i Enric Escriba, compleix una de les principals reclamacions del veïnat de Sants, com és recuperar el camp de futbol de la Unió Esportiva Sants, que actualment es troba al carrer de l’Energia.

Desigualtats socials

Marc Serra destacava, tant en declaracions al Diari de La Marina com a Betevé, la importància del Pla de Barris per acabar amb les desigualtats socials a Sants-Montjuïc.

El Pla de Barris és l’aposta estrella als barris de l’administració de Barcelona en Comú durant el període 2016-2020, i que tenia com a principal objectiu “revertir les desigualtats socials entre els barris de la ciutat”. Durant el mandat anterior es va implantar a 16 barris de la ciutat dels eixos Besòs, Muntanya Turons i Litoral.

Pel que fa al nostre Districte, el Pla de Barris es va implantar únicament als barris de La Marina, on s’han desenvolupat diverses iniciatives com ara la reforma d’un conjunt de blocs de pisos a El Polvorí, el programa TIC per reforçar escoles i instituts, la reforma de l’Escola Enric Granados, la construcció de parc de patinatge i d’altres projectes d’educació i cultura, com ara la Caixa d’Eines.

Moltes de les iniciatives que va posar en marxa el Pla de Barris de La Marina han

@SantsCrida

estat ben rebut pel veïnat, tot i que l’oposició qüestiona que siguin actuacions ordinàries en un pla teòricament extraordinari, a més de la demora en l’execució. D’altra banda, algunes iniciatives no tenen assegurada la seva continuïtat i, una de les més importats pel que fa a l’oferta de serveis a la zona, la construcció del Centre d’Atenció Integral (CAI), està encara “en definició”.

A més, l’administració Serra va preveure també desenvolupar el Pla de Barris al barri del Poble Sec, fet que, a hores d’ara, no s’ha confirmat.

Sembla que ara els esforços tant de l’Ajuntament com de les regidories de Serra estan centrats en el desenvolupament dels primers pressupostos participatius de Barcelona, que permetran que la ciutadania “decideixi” 75 milions d’euros del pressupost públic a través d’un concurs de projectes. No obstant, aquesta eina de participació està encara a l’espera de demostrar-se vàlida i útil, és a dir que realment reculli la demanda de la ciutadania.

Emergència climàtica i mobilitat

El canvi climàtic és una de les grans preocupacions de l’actual consistori, que també es trasllada als districtes. Part d’aquest relat explica l’interès en guanyar espais pels vianants i les bicis en tota la ciutat en diverses iniciatives com ara els itineraris segurs o els nous carrils bicis.

D’altra banda, el regidor Serra ha mostrat en diverses ocasions, per exemple, en el darrer Consell de Barri de La Marina, la seva intenció d’iniciar el debat sobre la pacificació del Passeig de la Zona Franca.

De fet, el passat novembre es va comprometre a acabar el present mandat amb Continua a la pàgina 10

Juny 2020 // www.lamarina.cat

10

actualitat

Continua el suport associatiu i veïnal a les famílies necessitades El Banc d’Aliments, la Fagic i l’aportació i el voluntariat de veïns i comerciants ho fan possible || Y.L.A. / E.P.G. Vam anar el 29 de maig a l’Església Evangèlica Filadèlfia del barri de Plus Ultra, on es fa el repartiment d’aliments, i vam parlar amb la Luisa Montero i la Rosalia Fernández, membres del Grup d’Ajuda Social que ens expliquen l’organització i funcionament d’aquesta feina de voluntariat i bon veïnatge que ens ha deixat la crisi provocada pel COVID 19.

“Han vingut 180 famílies. Hem repartit 835 quilos de fruita i verdura, 145 pollastres frescos, 35 paquets per fer caldo i 120 hamburgueses de pollastre. Aquestes les han donades les carnisseries del barri i els pollastres el president de la (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya) FAGIC a títol personal, perquè és del barri. A les 6 del matí ja hi érem junt amb l’AAVV de La Vinya per muntar tot el parament, i a les nou amb la Unió d’Entitats La Marina i Can Clos. Fins a 22 voluntaris, i no se'ns ha acumulat la gent perquè hem repartit els aliments en tres torns d'una hora cada u”.

L’espai de l’església s’ha fet petit i a més s’ha d’obrir al culte. Però aviat, els dies 9 i 23 de juny, els aliments provinents del Banc d’Aliments es repartiran al local que la Unió d’Entitats té al Carrer de la Mare de Déu de Port, 367 perquè és un espai més gran. També hi ha moltes aportacions de caràcter privat, com la FAGIC, Interacció o Les Dones Gitanes o veïns i veïnes anònimes.

“Entre els que han perdut la feina i el que abans ja estaven en situació vulnerable el panorama social és preocupant” “El que més m’agrada d’aquest barri és que tot és inclusiu, avui mateix érem més de 12 dones, totes diverses, gitanes, paies, àrabs, negres, latines... i totes del barri de La Marina”.

La primera setmana van ser tres les famílies ateses amb aliments, i ha anat

creixent el nombre a 30 i a 70 famílies en setmanes successives. Avui són 220 les persones que hi busquen ajut.

La Luisa té clar el drama social que s’està vivint i el que se’ns acosta. “Veig la situació nefasta, després de la notícia del tancament de Nissan i sabent que hi ha molts veïns afectats perquè treballen a empreses proveïdores, ho veig cada vegada més fosc... Molts dels que venen no eren famílies vulnerables, són noves. Abans del ▶ Voluntaris en la entrega d'aliments.

Ve de la pàgina 9

El coronavirus ha fet miques molts projectes privats, també els públics? un projecte de pacificació per a la gran artèria del barri, que partís d’un procés participatiu. El procés encara no ha començat.

Teixit associatiu i veïnal

Tot i els reptes que presenta un Districte tan divers com és Sants-Montjuïc, dos dels assumptes que més polseguera estan aixecant últimament semblaven estar ja tancats.... però no.

Des de fa varies setmanes un grup de veïns i veïnes de Sants Centre s’han agrupat en la Plataforma Stop Tanatori, per intentar que l’emblemàtic HappyPark, el xiquiparc del carrer dels Comtes de Bell-lloc, no es converteixi en el tanatori que des del consistori es vol promoure.

La Plataforma Stop Tanatori es va reunir amb els representants municipals a finals de febrer i les conclusions que van treure de la trobada, segons diversos membres que hi van participar, no van ser satisfactòries.

El veïnat ha protestat de diverses maneres, com per exemple amb sonores cassolades o amb una

COVID no ho necessitaven, eren gent que treballava i ara es troben al carrer, sense ingressos i no poden pagar res. I a més els nens que tenien la targeta menjador, ara se’ls acaba i és una complicació més”.

I la Rosalia afegeix “Aquestes persones, al temps que reben els aliments els posem en contacte amb serveis socials on han d’anar per rebre ajuda més adient, perquè això que fem nosaltres és puntual. Encara que ja és la cinquena vegada que ho fem”.

La coordinació amb Serveis Socials no sempre és ràpida: algunes famílies no ho resolen a la primera entrevista i hi han de tornar a demanar aliments. Moltes famílies estan pendents de cobrar els ERTOS, i mai no han necessitat ajuda. El procediment és més lent del que ens pensàvem, però no hi ha dreceres. ■

comparsa dedicada a la polèmica del tanatori durant la rua de Carnestoltes del barri de Sants.

En el mateix barri de Sants, però en aquest cas al carrer Olzinelles, 30 , es demana la rehabilitació del Centre Social de Sants, que l’Ajuntament es va comprometre a incloure en les seves partides pressupostàries i que ara, tant el Consistori con el Districte, deriven als pressupostos participatius.

D’aquesta manera, de tenir el compromís de rehabilitació de l’edifici fixat pel darrer trimestre del 2020, s’ha passat a haver de presentar el projecte a la regidoria de Participació i, en cas de que passi tots els seus filtres i guanyi les votacions, es rehabilitaria. En cas contrari, l’edifici quedaria en la situació precària en la qual es troba actualment.

La pandèmia del coronavirus ha fet miques molts projectes privats i també públics? Reptes de futur i problemes de present que l’administració del Regidor Marc Serra ha d’afrontar durant la resta de mandat, però que sembla que durant aquest primer any de govern no han centrat l’agenda del Districte de Sants-Montjuïc. ■

Els familiars de residències presenten una denúncia

|| Víctor Recacha L’associació de familiars 5+1 vol que la Fiscalia de Barcelona investigui si s’ha negat l’atenció hospitalària a les 1.000 residències de Catalunya.

Hi perd la vida un de cada tres morts amb coronavirus.

La mare de Lola Santiago, membre de la plataforma, va morir després de contagiar-se’n a la residència Font Florida: “Li van donar l’alta, la van portar a la residència de campanya del Paral·lel i ens va trucar el metge… que s’havia mort. Aquesta és la meva història, però la de molta gent és que els van trucar quan ja s’havia mort dins la residència”.

Font Florida està gestionada pel grup Mutuam, a qui Santiago acusa d’enriquir-se a costa del benestar de les persones grans. Creu que no ha destinat prou recursos a les residències i que les ha convertit en “gàbies”.

Font Florida ha patit una trentena de morts per la Covid, segons els familiars, i les residències catalanes, més de 4.000. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 11

Entrevista a Simón Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes

“Entre el 70 i el 80 per cent de la comunitat gitana es dedica a la venda ambulant i ara s'ha agreujat la situació del col·lectiu” || Yohany Limpias Ayala La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) ha estat una entitat clau en la feina del Grup d’Ajuda Social al barri, impulsat per les associacions i que ha arribat a atendre més de 250 famílies al barri. El trobem a una de les entregues i aprofitem per preguntar-li la realitat de les nostres veïnes i veïns gitanos en moments complicats per a tothom, però per uns més que per d’altres.

Expliqui’ns com des de la FAGIC es dona suport a les comunitats gitanes en aquest moment d’emergència?

Sabem que en època de crisi, un dels sectors més vulnerables son les comunitats gitanes. Des de la FAGIC hem fet la campanya “cent per cent” amb la fi de recaptar fons per poder entregar xecs de menjar i productes sanitaris per a les famílies gitanes més vulnerables. Vam fer la recaptació per al banc d’aliments perquè les famílies puguin cobrir les necessitats més bàsiques Dins el col·lectiu gitano hi ha moltes persones que es dediquen a la venda ambulant i l’emergència les ha deixat en molt mala situació.

Què en sabeu vosaltres, a través de la xarxa que teniu per tot Catalunya?

Del 70 al 80 per cent de la comunitat gitana es dedica a la venda ambulant. Han estat molt perjudicats així com els que es dediquen a la ferralla, que han de sortir cada dia a vendre per poder menjar, i si no surten... Aquesta crisi, ha destrossat l’economia de les persones que viuen al dia; són gent que està passant una necessitat molt urgent i l’administració tampoc

▶ Simón Montero, president de la FAGIC.

no està massa al cas. Sabem que els serveis social estan col·lapsats i la comunitat gitana està patint més que qualsevol altre col·lectiu.

Al barri heu donat suport a Grup d’Ajuda Social que reparteix aliments no només a la comunitat gitana, sinó a totes les famílies que ho han necessitat.

No hem d’oblidar que l’objectiu de la FAGIC és promoure i defensar els drets de la cultura gitana, però això no treu que en el Banc d’Aliments no farem diferències entre la procedència de les persones que hi venen. L’objectiu és el poble gitano però es fa extensiu a totes les persones del barri que ho necessitin.

Tots som iguals, tots tenim necessitats, gitanos o no.

Ens pot explicar com ha funcionat la campanya de xecs i quantes persones hi han pogut accedir Ha estat una campanya que ha fet la FAGIC de recollida de fons per a cobrir les necessitats més bàsiques, en la qual vam recollir uns 12.000€ i es van fer uns xecs de menjar juntament amb BonÀrea per valor de 50 €, destinats a les famílies gitanes. Vam fer un estudi de totes per saber quines no tenien cap ingrés i els vam fer arribar els xecs.

A més d’aquestes accions que ens ha explicat, n’hi ha alguna altre?

Sembla que ens espera un drama social. Quina feina estan fent mirant al futur?

Aquesta pandèmia no entén de color de pell i afecta tothom per igual. Però a to-

Tanca el menjador social al Casal La Vinya || Esther Pardo i Gimeno Prop d’un mes ha durat l’atenció del menjadors social que es va instal·lar al Casal de Barri La Vinya. El servei ha funcionat des del 28 d’abril fins al 23 de maig. S’hi repartien àpats diaris a persones vulnerables sense cap requisit previ. Amb la condició que les persones recollissin només un àpat ja que Serveis Socials atén les famílies d’una altra manera i aquest tipus de serveis extraordinaris estan pensats per a perfils específics, com les persones “d’extrema vulnerabilitat i que viuen soles”. El menjador atenia de dilluns a dissabte d’11.30 a 13.30 del migdia i segons Kiko Rubio, responsable veïnal del Casal, els últims dies estaven entregant 220 àpats diaris, 100 dels quals a persones soles.

“El divendres (22 de maig) ens vam confirmar que es tancava perquè era un

Les associacions reclamen que ara es prioritzi la reobertura de l’oficina de Serveis Socials a la Sala Pepita Casanelles

ajut puntual i l’entitat que els proveïa ja no podia mantenir-lo. Després va venir el Regidor i les Conselleres i els vaig transmetre la preocupació del veïnat que es quedava sense el servei. Tot i saber que la gent el necessita, els representants del Districte van dir que havien gestionat dues entregues més del Banc d’Aliments per a compensar-ho i que en endavant havíem

tes les classes socials hi ha gent més vulnerable i la població gitana és entre els de menys recursos. En aquest aspecte a la FAGIC, des que va començar la pandèmia hem doblat els esforços. Hem estat treballant telemàticament de manera constants, registrant tots els problemes d’habitatge, de salut o d’aliments.

Entén que el suport en aliments ha estat important, teniu les dades?

Com a exemple, a la Mina estem portant cada setmana 7 mil quilos d’aliments que beneficien a prop de 400 famílies; 4 mil a Badalona; també a Sabadell, Terrassa, Manresa, Badia i a barris de Barcelona, com són Gràcia, el Raval o la plaça d’Espanya. Jo diria que un total de 800 famílies que han quedat sense ajuda de cap administració més.

A la FAGIC li agradaria arribar a més però també estem limitats i voldríem que les administracions ens ajudessin més. Sembla que la lluita no és de tots, que només sigui d’uns quants i nosaltres no fem discriminació a l’hora de repartir ajuda i a les administracions sembla que si que n’hi hagi.

Quantes persones de tot Catalunya pertanyen a la comunitat Gitana?

La Constitució no permet fer censos per ètnies però hi ha un estudi de l’any 2005 que diu que som entre 120.000 i 150.000 persones gitanes a Catalunya, però no és dada oficial.

Quantes entitats hi ha federades a la FAGIC? La FAGIC és la entitat més representativa a tot el territori català, és la nostra institució política i la representació real del poble gitano. La formem 96 entitats repartides per tota Catalunya. ■ d’anar al carrer Tarragona, així que divendres van haver d’explicar a tothom que dissabte era l’últim dia d’entrega a La Vinya”.

El menjador social de la Vinya funcionava amb donacions de l’ONG Word Central Kitchen, del famós xef José Andrés, conegut pel seu suport alimentari solidari en països que han patit desastres naturals, que ara ja no pot mantenir tots els punt d’entrega oberts, segons ha informat l’Ajuntament a les entitats.

El responsable veïnal d’aquest Servei coincideix amb altres entitats com la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants en el malestar pel fet que en tancar-se aquest servei no es prioritzi immediatament l’obertura de l’oficina de Serveis Socials a la Sala Pepita Casanellas.

Tot i que ha mantingut l’atenció telefònica, reclamen que s'hi recuperi l’atenció presencial després de gairebé tres mesos tancada des del començament de la crisi sanitària. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

12 tema del mes

▶ Els treballadors cremen neumàtics en protesta contra el tancament de la planta de Nissan a la Zona Franca.

Alejandro Flores

La UE rep pressions per parar el tancament de Nissan || Víctor Recacha “Nissan no se cierra, guerra, guerra, guerra”. Fa setmanes que carrers i autopistes tallades ressonen amb les proclames dels treballadors de la marca japonesa.

La decisió de tancar la fàbrica de la Zona Franca —la segona del grup a Europa— deixa en la incertesa absoluta a una plantilla de més de 3.000 persones. I a molts proveïdors: 25.000 persones hi treballen indirectament. El moment econòmic és molt delicat per fer front a una reacció en cadena de pèrdua d’activitat industrial.

Des dels sindicats no donen la batalla per perduda. Veuen marge per fer marxa enrere en una decisió ja anunciada públicament per la direcció. “Estem convençuts que encara hi ha una línia de treball per reorientar la decisió dels japonesos”, apunta Javier Pacheco, secretari general de CCOO Catalunya.

Fonts sindicals confirmen que s’han mantingut reunions no només amb el Govern d’Espanya i la Generalitat.

També amb el comissari de Treball de la Unió Europea. L’esperança és que arribin fons comunitaris per fer cotxes elèctrics.

“La UE habilita un volum d’injecció de recursos públics per a aquest procés de transformació en què la multinacional no pot restar aliena i prescindir-ne”, afirma Pacheco.

Els eurodiputats del PSOE també han demanat que la Comissió Europea actuï per protegir les plantes barcelonines. Segons CCOO, la UE s’ha compromès a mobilitzar diners i revisar el tractat de lliure comerç amb el Japó: preocupa que abaratir les exportacions pugui incentivar deslocalitzacions com la de Nissan.

Tancar les fàbriques de Barcelona pot costar a la companyia 1.450 milions d’euros. No és una exageració interessada de l’Estat, que en plena negociació va xifrar en 1.000 milions els costos de la retirada. Les estimacions internes de la pròpia companyia deixen curtes les xifres de què havia alertat l’Estat.

“Estem molt preocupats”, reconeix Marc Serra, regidor de Sants-Montjuïc. “Aquesta decisió no és adequada. Tenim unes grans instal·lacions. S’ha de poder reorientar l’activitat de l’empresa. Tenim sis mesos per convèncer Nissan”, confia.

El president Quim Torra ha exigit “interlocució directa amb el Japó” per negociar de revertir el tancament. Un objectiu que el vicepresident Pere Aragonès va reconèixer que “és molt difícil” en una entrevista a RAC1. Sobre la taula, hi ha diners públics a canvi d’accions i capacitat de decisió del govern a l’empresa.

Altres polítics com el vicepresident espanyol Pablo Iglesias, els diputats Gabriel Rufián i Ínigo Errejón o la CUP van més

Els treballadors porten més d’un mes en vaga indefinida Si no hi ha una veritable sorpresa, així és com acaben 53 anys d’història industrial

enllà. Reclamen que es nacionalitzi la fàbrica per evitar els acomiadaments.

Però a Nissan donen el final per segur.

El director de la multinacional, Makoto Uchida, confirmava a finals de maig el que ja es temia: “Tenim la intenció de tancar la planta i iniciarem les negociacions”.

“Només el sentit de la decisió està pres, haurem de parlar amb treballadors i govern”, va aclarir des de Yokohama en una roda de premsa amb milers d’assistents virtuals.

Uchida va assegurar que “hem considerat diferents opcions” per a la fàbrica de Barcelona, però que finalment es van haver de prendre “decisions difícils”. Ho va atribuir als 5.700 milions d’euros de pèrdues anuals anunciades el mateix dia.

Primer cop en 11 anys que els cotxes de la marca deixen números vermells. L’empresa creu que té a veure sobretot amb l’impacte de la Covid. Però també culpa la “sobreproducció” a nivell mundial. Segons el director, es fabriquen set milions de cotxes cada any, però només se’n venen cinc milions, així que el pla és tancar fàbriques i reduir la producció a 5,4 milions.

També es fulmina la planta d’Indonèsia.

Per tornar a la zona de beneficis, l’estratègia és centrar-se en els mercats més rendibles: els Estats Units, la Xina i el Japó. A finals del segle XIX, els colonitzadors europeus es repartien l’Àfrica. Nissan es reparteix ara

Juny 2020 // www.lamarina.cat

tema del mes 13

Els treballadors van protestar tallant Ronda Litoral i Gran Via el món amb el seu aliat Renault, a qui cedeix el mercat europeu. Seguirà venent-hi però perd prioritat.

Sense la Zona Franca, la producció al continent se centralitza a la factoria de Sunderland, Regne Unit. Fàbrica que també podria desaparèixer si no hi ha acord comercial post-Brexit, segons ha avançat l’empresa.

breus

treballador valora que si el cessament de l’activitat és ràpid serà “millor, ja que la bossa encara serà plena de diners”. Caldrà pagar moltes indemnitzacions. 1.450 milions d’euros són molts diners i el futur econòmic en un context marcat pel coronavirus amaga més enigmes que mai.

Zona Franca perd també l’escorxador de Mercabarna

|| V.R.

▶ Els treballadors van tallar per estones la Ronda Litoral i la Gran Via.

Està previst que els centres de producció de Catalunya tanquin el proper desembre. Tant el de la Zona Franca com els seus dos satèl·lits a Montcada i Sant Andreu de la Barca. Ho anunciava el mateix dia que es feia oficial la notícia Gianluca de Ficchy, president de Nissan Europe, que n’ampliava els motius: “Hem estudiat les opcions de futur per a Barcelona”, argumentava en un vídeo difós als treballadors. “La planta requereix un alt nivell d’inversió”. Conclusió: “L’estudi no ha trobat cap solució viable”.

Reacció immediata. Concentracions al voltant de la planta, crema de pneumàtics, columnes de fum...

Els talls de carreteres i les manifestacions s’han repetit cada dia des de llavors. Els treballadors porten més d’un mes en vaga indefinida.

El desembre és un horitzó molt proper per desmantellar una fàbrica d’aquestes dimensions. Ara bé, un

▶ Producció a la Zona Franca del Patrol, primer model que Nissan va portar a Europa el 1983. Cedida

Què passa a partir d’ara

Alejandro Flores

En públic, les administracions diuen lluitar perquè Nissan es quedi. Però una informació d’El Periódico apunta que en realitat ja estan cercant alternatives. S’estaria sondejant empreses per ocupar l’espai que queda buit, que és molt: 517.000 metres quadrats, o més de 72 camps de futbol.

Una interessada seria Silence, que produeix motos elèctriques, però només ocuparia una part del polígon.

Si aquest pla prospera, la fàbrica podria transformar-se en un centre de vehicles elèctrics partit a trossos entre diferents productors.

Amb Nissan, marxa una peça clau de la indústria per a la Zona Franca i per a Catalunya. És cert que la fàbrica no passava pel millor moment; estava produint al 20% de la seva capacitat. El Ministeri d’Indústria va reaccionar fa un mes amb un pla elèctric per salvar la producció del gegant japonès a Espanya. Però ho va fer quan la decisió de marxar ja estava presa, filtrada i difosa pels mitjans a través d’una exclusiva al diari Nikkei.

Fa un any aquest diari ja informava de 600 acomiadaments a la planta. Des d’aleshores, La Marina ha seguit de prop els “negres nuvolots” que hi planaven, en paraules d’un dels treballadors que ja fa temps que advertien de la situació.

L’any 1967 arribava a la Zona Franca un nou projecte que es deia Motor Ibérica, nacionalització de Ford, i que Nissan va acabar absorbint. Si no hi ha una veritable sorpresa, així és com acaben 53 anys d’història industrial. ■

Els polígons de la Zona Franca s’estan buidant i no només per Nissan. El tancament de l’escorxador de Mercabarna el proper setembre deixa 80 persones al carrer. I abandona un espai de 27.000 metres quadrats.

El mercat al·lega que el centre carni porta acumulades pèrdues de 22 milions d’euros, i que ja hi ha altres proveïdors que poden absorbir la seva producció. CCOO exigeix que no es tanqui per no destruir més teixit productiu i llocs de treball. ■

El virus posa en quarantena el pressupost participatiu

▶ Una de les últimes reunions sectorials de l'esport al Districte per construir el pressupost participatiu. @BCN_SantsMont

|| V.R. La pandèmia ha provocat una demora en la votació dels primers pressupostos participatius de Barcelona, que havia de ser el 7 de juny. “El calendari es concretarà quan es recuperi l’activitat habitual”, ha anunciat l’Ajuntament.

La fase de propostes s’ha donat per acabada. A La Marina, s’han presentat 36 projectes. Els que compten amb més adhesions demanen “reurbanitzar” el nucli comercial d’Alts Forns i construir un poliesportiu municipal amb piscina. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

14 reportatge || Yohany Limpias Ayala Molts professionals sanitaris durant els mesos de març i abril tenien la sensació que ens acostàvem a un precipici. “Ens preparàvem pel pitjor escenari, que la situació ens desbordés: a més d’adequar els pavellons, es van preparar lots de sedants per alleugerir el dolor perquè pensàvem que en algun moment no podrien prestar assistència immediata a tothom”. Per sort aquest escenari no va arribar, afirma la Mariam de la Poza, directora del CAP Dr. Carles Ribes, en explicar-nos la seva experiència des del Centre d’Atenció Primària, porta d’entrada al sistema sanitari.

Va començar cap a la segona o tercera setmana de març, recorda. “Els primers dies van servir per assimilar que el virus estava entre nosaltres i posar en marxa els circuits adients per atendre els pacients de manera segura”. Per aquells dies el centre Dr. Carles Ribes estava en reformes i la COVID-19 va aturar totes les obres, així que van haver d’improvisar dos nous espais. Ara, en mostrar-nos els taulells, un per a emergències respiratòries i l’altre per a la resta de pacients, la metgessa se sent alleugerida.

I és que com a centre de referència a la zona han hagut d’assistir a molts equipaments que atenen persones amb característiques i patologies diverses. Així han donat suport a la residència Clínica Sant Antoni, a la residència Esclat per a persones amb paràlisi cerebral, a l’Equipament Integral de la Zona Franca per a persones sense llar, als pisos tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i als pisos per a persones amb discapacitats.

En tots van seguir un mateix procediment. El primer, detalla la Mariam, va ser detectar els pacients amb simptomatologia i avaluar la capacitat de cada centre per aïllar-los. Van fer proves de PCR a tothom per tenir un diagnòstic exacte. En la majoria de centres la situació estava controlada.

Només en dos el virus s’havia escampat i van haver de contactar amb l’Hotel Salut (Hotel Catalònia a Plaça Espanya), separar les persones que havien donat positiu, desinfectar completament les instal·lacions amb els suport dels bombers i millorar els protocols d’actuació per controlar els contagis entre professionals o usuaris.

En alguns centres l'assistència del CAP va arribar a ser diària assumint tasques d’infermeria, com les cures i l’administració de medicament als pacients, ja que hi havia molts professionals de baixa mèdica. Després d’unes setmanes d’acompanyament, la situació està bastant estable a tots els centres. “Els professionals s’hi han reincorporat, disposen dels equips de seguretat i la intervenció del CAP s’ha reduït a un cop per setmana i en general només per fer seguiment, perquè l’estricte compliment dels protocols està donant bon resultats”.

Ens expliquen com han rebut aquesta assistència des de l’Equipament Integral de la Zona Franca per a persones sense llar, que és part de la xarxa d’equipaments i serveis de la ciutat de Barcelona. Virginia Pitarch, directora del centre, puntualitza

L’actuació i l’experiència del de l’atenció primària, clau e el coronavirus en diverses c

R

▶ La metgessa Mariam de la Poza i la treballadora social Encarna Medina en una de les intervencions del CAP Doctor Carles Ribas.

que l’objectiu de la tasca que fan és valorar i impulsar les capacitats, potencialitats i voluntats de les persones usuàries per iniciar un procés d’inclusió. S’adreça a persones de la ciutat, homes i dones majors de 18 anys, oferint-los el cobriment de les necessitats bàsiques d’allotjament, alimentació, relació i atenció social a un màxim de 120 persones.

Assegura que “un del objectius principals va ser prevenir els contagis i la transmissió del covid-19 mitjançant les mesures recomanades a la població en general tant d'higiene (rentar-se les mans amb sabó, fer servir solucions alcohòliques i equips de protecció individuals: guants, mascaretes, bates....) com de confinament (els primers 15 dies de l'estat d'alarma) y de distància física després (2 metres o més, segons l'activitat), tenint en compte que a cada equipament els membres són una unitat de convivència".

Respecte de com ha funcionat la coordinació amb el CAP, Virgínia només té paraules d’agraïment. “Ha estat una gran feina, amb molt bona actitud i una eficàcia extraordinària de l’equip del CAP que ens va assistir: la metgessa Mariam de la Poza, la infermera Mertxe Liroz i la treballadora social Encarna Medina, a qui vull agrairhi enormement”.

REPORTATGE

El que més pressió ha generat als professionals sanitaris ha estat la incertesa de la dimensió que abastaria l’epidèmia.

Això i viure-ho enmig d’un canvi continu dels protocols sanitaris que havien d’adaptar-se en la mesura que s’anava coneixent més del comportament del virus. I el més positiu? “Que hem establert uns lligams importants amb tots els centres de la comunitat. Ha sigut una riquesa. Aquí tenim residents que han valorat molt aquesta part comunitària. El barri és ric en varietat de tipologies, i esperem mantenir totes les dinàmiques que ara hem après”, conclou la Mariam.

Professionals consultats de diversos centres destaquen la feina d'equip i el pes de la responsabilitat que els hi venia a sobre aquells dies. A vegades els ha estat difícil als sanitaris, treballadors socials, psicòlegs i altres professionals fer complir el confinament als centres d'atenció, on es tracten grups amb diverses patologies tant sanitàries com socials.

El testimoni de la psicòloga d’una residència del Districte.

La Maria (nom fictici, ja que prefereix no donar-ne el real), treballa de psicòloga en una residència del Districte i accepta explicar-nos la seva experiència en un

Juny 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info

l e c

Juny 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 67

L'opinió d'infants, adolescents, professors i famílies sobre l’educació durant el confinament pàgs. 2-3

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves pàg. 4

Web: www.tiaflm.org

PER QUAN TORNEM A COMENÇAR! Nota Editorial Portem ja molts dies confinades, totes tenim moltes ganes de sortir i tornar a la normalitat, o almenys a allò que enteniem que era, veure els amics i les amigues, anar a classe, passejar al carrer sense restriccions, poder anar a comprar a les botigues o sortir fora de Barcelona. Són dies complicats i hem de ser pacients per tal que tot això que tant desitgem arribi quan abans millor.

Però sobretot, som conscients que la feina de veritat comença ara, estant allà per als joves. La nostra tasca serà la de fer un acompanyament de qualitat als joves per tal que tornin aquells hàbits que han quedat una mica abandonats, escoltar-los i aconsellar-los emocionalment quan ho necessitin i fer-los veure que de tot això n’hem d’aprendre moltes coses.

Aquest mes de juny volem posar en valor la tasca de totes aquelles persones que no han parat de treballar per tal de cuidar als veïns i les veïnes del barri, xarxes de suport mutu que són tan necessàries en moments tan complicats com els que estem vivint. Aquestes són les persones que fan que el barri de la Marina sigui especial.

Som molts serveis organitzats que, encara que no ho sembli, fem molta tasca al barri. Som educadors i treballem cada dia per acompanyar als joves en tot allò que necessitin. Utilitzeu-nos i busqueu-nos sempre que hi creieu.

Com a serveis juvenils que som també volem oferir-nos i visibilitzar-nos davant del barri. Tenim moltes ganes de tornar a posar en marxa els nostres projectes i treballar a peu de carrer, que és el que ens agrada. Tot i així, podem dir que no hem parat, proposant als joves tota mena d’activitats a través de les xarxes socials i procurant acompanyar-los en tot allò en que bonament podíem.

Des dels educadors de carrer que volten pel barri, les JIP que es troben cada dia a l’institut, el Punt d’informació Juvenil que té recursos per tot, l’Aquí t’escoltem que fa atenció individual i grupal, fins als equipaments de La Bàscula, l’Imagina’t i Química. Entre totes podem fer molta feina i molt bona, som un recurs molt valuós.

Tenim moltes ganes de veure-us i fer barri de nou!

A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 5.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Juny 2020 // www.tiaflm.org

2

info

INFANTS, ADOLESCENTS, PROFESSORS I FAMÍLIES

OPINEN SOBRE L’EDUCACIÓ DURANT EL CONFINAMENT Des de l’inici de l’estat d’alarma, el món educatiu ha hagut d’adaptar-se de forma accelerada per poder seguir en contacte amb els seus alumnes i les seves famílies i donar el suport que necessitaven. Hem parlat amb tots ells per saber com ho han viscut.

L’OPINIÓ DELS INFANTS Daniel Armero. 12 anys. 6è Escola Seat

Carlota: Amb la meva tutora era per telegram i les videoconferències i m’ha agradat molt. He trobat a faltar estar a classe i que m'ajudessin i em corregissin al moment quan feia alguna cosa malament.

3. Quina és la part positiva i negativa d’aquesta experiència

Carlota Jiménez. 12 anys.

6è Escola Seat 1. Com ha sigut el vostre dia a dia sense classes però amb tasques/deures a casa?

Daniel: Ha estat bé, ja que hem estat aprenent i més entretinguts.

Carlota: Ha estat molt bo i m’ha agradat aprendre a resoldre jo mateixa les tasques i m’ha semblat molt bona idea.

2. Com ha estat mantenir el contacte amb els professors?

Daniel: A través de videotrucada, telegram i la plataforma moodle.

Daniel: La positiva és que he estat molt temps amb la meva família i la negativa és que no he pogut veure els meus amics ni anar de colònies.

Carlota: La part positiva és que he sigut capaç de fer jo mateixa les tasques, però la part negativa és que he trobat moltíssim a faltar a gent del cole: els meus companys i companyes, la meva mestra... Això no m’ha agradat

4. Com es podria millorar?

Daniel: El millor de tot seria poder anar un altre cop a l’escola.

Carlota: Faria videotrucades als 25 nens de la classe i la mestra a l’hora de berenar perquè podríem fer jocs, riure... m’agradaria molt!

5. Què és el que més heu trobat a faltar?

Daniel: Ha estat no poder estar amb els meus amics i no jugar a futbol.

Carlota: Els meus amics i amigues, les meves mestres, la meva tutora i a la família.

Això no m’ha agradat, la veritat.

L’OPINIÓ DEL PROFESSORAT 1.Com heu viscut el tema del confinament en el dia a dia de l'escola?

Victòria: Ens va donar la volta a tot, però ens ha permès treballar encara més en comunitat, ens ha obligat a ser més creatives per crear propostes viables per a les famílies, amb les que ara tenim l'oportunitat d'estar més en contacte.

Gemma: De forma variable, ha estat un trasbals en la nostra manera de treballar, funcionar i organitzar-nos. Però gràcies a l’esforç de l'equip i la implicació d’infants i famílies hem pogut estar presents i superar el repte.

Maria: Amb molta intensitat: L’excepcionalitat de les circumstàncies, particularment al començament, ens van fer passar per tots els estats d’ànim. Molta preocupació perquè sabem que aquesta situació té repercussions econòmiques i socials ràpides i directes sobre la societat. A poc a poc hem anat reconduint tots aquests sentiments en una pulsió creativa per tal d’arribar als nostres alumnes, tot fent servir tots els medis que teníem a l’abast. Ens hem coordinat amb totes les entitats municipals i privades (Consorci, Districte, Bancs d’aliments, Serveis Socials, Centres oberts, etc.) per tal d’intentar pal·liar la bretxa digital, hem dissenyat un pla de treball intens mitjançant tots els alumnes del centre han tingut contacte dels seus tutors. Hem dissenyat activitats inclusives per tal de garantir que tots els infants poguessin treballar a casa i hem hagut de dissenyar nous protocols d’actuació per a atendre totes les famílies amb risc d’exclusió social. Poc a poc hem transformat el caos en un cert ordre mitjançant un treball exhaustiu per part de tots els professionals i gràcies a l’esforç i la dedicació de tots els agents implicats.

2. Com ha estat mantenir el contacte amb els vostres alumnes?

Victòria: Molt diferent, tal vegada la dificultat més gran a un inici. Mantenir el lligam amb els infants sense contacte físic és complicat, tot i que no és impossible gràcies a les famílies que han actuat com a fil conductor.

Gemma: Ha estat laboriós però afortunadament hem pogut establir canals de comunicació àgils, instantanis i que ens han permès estar a l’abast de la gran majoria de l’alumnat.

Maria: Dur i també imprescindible. No oblidem que en aquest camí també hi ha hagut professionals que hem afrontat situacions molt dures degut a la COVID19. Tothom hem estat conscient que era un moment en el què havíem d’estar a l’alçada. El vincle emocional amb les famílies i els nostres alumnes és el més important que tenim, i hem pogut garantir aquesta continuïtat. Pels infants ha estat molt gratificant rebre notícies dels seus mestres. També hem ajudat a les famílies a organitzar-se un horari o rutines de treball que fossin adients pels seus fills. Pels mestres també ha estat una feina nova i molt necessària i tots estem orgullosos de la feina que hem fet.

3. Quina és la part positiva i negativa d'aquesta experiència?

Victòria: La Negativa, saber que hi ha famílies que tenen dificultats produïdes o agreujades per la situació actual. La part positiva és que hem tingut temps per reflexionar, per dedicar i sobretot per estar.

Gemma: La positiva és el gran treball en equip que hem realitzat el claustre i la capacitat d’adaptació que hem tingut tant nosaltres con les famílies, sense elles res hagués estat possible. La negativa la incertesa.

Victòria Oliver, tutora de P3B i coordinadora d'Educació Infantil Escola Seat) Gemma Pintó, tutora de 3r A de primària i coordinadora de Mitjans Escola Seat)

Maria Gómez, directora de l’Escola Enric Granados

Maria: La negativa és que, per molts esforços que hem fet, s’ha perdut una part fonamental de l’escola que és la convivència i la socialització. Els infants necessiten jugar amb els seus iguals, compartir experiències, desenvolupar-se com a persones. La tecnologia no pot pal·liar mai l’espontaneïtat d’un somriure, d’un joc improvisat, de poder córrer al pati sense cap altre intenció que aquesta. I el mestre no pot copsar tan ràpidament l’estat anímic d’una criatura com quan el veu cara a cara.

De positives en trobem moltíssimes: La fonamental és que ens hem posat a prova i hem après a treballar i a coordinar-nos en la distància, la qual cosa al principi semblava impossible. Hem forçat a tota la comunitat educativa a fer un ús de la tecnologia que era imprescindible per a mantenir-se connectat. Hem après a fer tutorials de tot tipus, ens hem convertit en Youtubers, i ens hem ajudat molt entre nosaltres també per tal d’arribar a tothom. Ha estat un exemple de treball en equip, i de lluita comú per a un únic objectiu, la qual cosa és meravellosa.

4. Com es podria millorar?

Victòria: Amb igualtat de condicions per a tots i totes: econòmiques, emocionals i formatives. Nosaltres mateixes hem fet un intensiu en aprenentatge d’eines digitals per poder crear materials i aprofitar les vies de comunicació.

Gemma: Davant la possibilitat de que es tornés a repetir, podríem millorar moltes coses organitzatives de forma interna, no perquè ho haguem fet malament sinó perquè l’experiència i la reflexió sempre condueixen a la millora.

Maria: Hagués estat bé tots els mestres haguessin tingut un telèfon corporatiu, amb dades i trucades il·limitades. Crec que hagués facilitat aquest període que les famílies hagueren tingut l’oportunitat de passar pels centres per tal de recollir els llibres fungibles i poder fer-ne ús d’aquests. I que les escoles haguessin tingut una mica més de marge per a preparar aquest confinament, ja que vam haver de sortir de l’escola

Juny 2020 // www.tiaflm.org

info 3 amb molta urgència, i això va limitar molt la capacitat de maniobra dels centres per a preveure les situacions posteriors.

5. Què Ês el que mÊs heu trobat a faltar?

Victòria: El saber què passarà i cap a on anem. Però la situació no permet tenir dades mÊs concretes, Ês mÊs saludable anar dia a dia. La incertesa Ês incòmoda i mÊs quan hi ha tantes coses en joc.

Gemma: Conviure amb l’alumnat dia a dia, les bones paraules, els somriures i, fins i tot, els conflictes propis d’una convivència en contacte físic. TambÊ, les xerrades amb l’equip per crÊixer i construir.

Maria: Les abraçades, els somriures de quan entren els nens al matí. La sensació d’estabilitat i de confort que ens dóna la rutina. Les colònies escolars. L’espontaneïtat de qualsevol company quan et veu al passadís i per la teva cara ja sap que alguna cosa no rutlla bÊ. L’olor del cafè al matí, el poder dinar l’equip junts i compartir. La facilitat amb la que fem qualsevol feina al centre. En definitiva tot el que comporta una rutina de treball agradable que, a vegades, no valorem fins que no la perdem.

L’OPINIÓ DE LES FAM�LIES

Família Andres Sabie: La positiva Ês que hem tingut temps per estar en família i fer-ho tot junts, i la negativa Ês que els nostres fills no han pogut gaudir del que els hi quedava pendent com les sortides i colònies.

Katia: Lo positivo es que los niĂąos van haciendo los deberes y los profesores les han enseĂąado. Lo negativo es que no sabemos catalĂĄn, pero hemos aprendido algo en estos dĂ­as. No ha sido todo negativo. TambiĂŠn es positivo que en este tiempo no hemos contaminado tanto el medio ambiente.

Khadija: Lo positivo es que como madre trabajadora, en el confinamiento he podido quedarme mĂĄs tiempo con mis hijos, jugar y disfrutar con ellos y aprender cosas de ellos, tambiĂŠn ayudarlos a aprender cosas. He podido romper un poco la rutina porque cuando estoy trabajando tengo una programaciĂłn fija cada dĂ­a. Los niĂąos estĂĄn contentos porque no estaban acostumbrados a estar conmigo en casa, solo los fines de semana, y sabemos cĂłmo los pasamos, entre la limpieza y las cosas de casa que hay que hacer, a veces tampoco podĂ­amos salir. Estamos valorando mĂĄs el tiempo, intento disfrutar mĂĄs con ellos y que ellos tambiĂŠn disfruten TambiĂŠn he cambiado la rutina para hacer las compras, antes por la falta de tiempo hacĂ­a la compra cada dĂ­a, sin planificar. Ahora me estoy planificando mejor y no salgo cada dĂ­a.

La parte negativa es volver a organizar mi vida de trabajo ahora, estando con los niĂąos en casa y volver a trabajar. Otra cosa negativa es no poder ver al resto de la familia, tengo aquĂ­ una hermana y hasta ahora no nos habĂ­amos podido ver. Los niĂąos no han podido encontrarse con sus amigos de la escuela.

4-Com es podria millorar?

FamĂ­lia Minutoli, formada per pare, mare i 2 nenes, Maria de 1r de primĂ ria i Marta de P5 (Escola SEAT).

Família Minutoli: No en sÊ prou per poder saber que dir per millorar. Però podria ser augmentant mÊs les videotrucades de les mestres amb els infants i potser fer lliçons online en petit grup, encara que potser són massa petits per fer-ho.

Família Andres Sabie: No crec que siguin coses a millorar a l’escola en sí, sinó del Departament d’Educació. Caldria que oferir mÊs atenció i recursos als infants per arribar a tothom i que ningú sigui quina sigui la situació, es poguÊs perdre.

Katia: Se podrĂ­a mejorar si hubiera clases virtuales para los padres, asĂ­ podrĂ­amos aprender y enseĂąarle mejor a los pekes.

Khadija: Ahora con el ordenador serĂĄ mĂĄs fĂĄcil

5-Que ĂŠs el que mĂŠs heu trobat a faltar?

Família d’Andres Sabie, formada per pare, mare i un nen de 4t de primà ria( Escola Seat)

Família Minutoli: La tranquil¡litat de deixar a les nenes gaudir d’un espai obert amb les mestres que les estimen i les recolzen. El fet que ens hagi tocat a les famílies desenvolupar el paper del mestre ha estat complicat.

Família Andres Sabie: Penso que l’escola ha reaccionat rà pid i ha aconseguit arribar a nosaltres. Per tant, com a organització no trobo a faltar res. Trobo a faltar tot de l’escola com a tal i del dia a dia, el contacte i rutines que implicava.

Katia: Saber catalĂĄn para apoyarles mĂĄs con los deberes.

Khadija: AĂşn no lo sĂŠ porque ahora es que estarĂŠ mĂĄs conectada ahora que tenemos un ordenador.

Família formada per pare, mare (Katia), Leandro sisè de primà ria i la Luciana de 1r de primà ria (Escola Can Clos).

Família monoparental formada per mare (Khadija), la Mariån de 4t, Llias de 1r, i el Mudy de P5 (Escola Pau Vila) 1-Com ha sigut el vostre dia a dia sense classes però amb tasques/deures a casa?

Família Minutoli: Ha anat bÊ, amb dies mÊs llargs que altres. Però podem dir que han passat aquests dies i esperant tornar a la nova normalitat. Ha estat difícil trobar coses a fer amb les nenes per tot el dia.

Família Andres Sabie: Ha sigut molt difícil perquè tot era nou i inesperat, i no sabíem com serien les coses. No he tingut problemes per conciliar el dia a dia amb el nen i la veritat Ês que, de bo, tenim que hem començat a aprendre amb els nens.

Katia: Se nos ha hecho difĂ­cil ayudar con los deberes porque no sabemos el catalĂĄn, pero traduciendo vamos poco a poco.

Khadija: Los deberes los vamos haciendo poco a poco. Hemos podido hacer muchos de los deberes aĂşn sin ordenador.

2-Com ha estat mantenir el contacte amb els professors?

Família Minutoli: El primer mes de confinament sense tasques a fer per part de l’escola per a Infantil ha estat difícil per què hem hagut de buscar per internet fitxes i inventar-nos activitats sense tenir els coneixements adequats.

FamĂ­lia Andres Sabie: Hi ha hagut molt contacte: trucades per saber com podrĂ­em treballar i ajudar-nos millor, el grup de telegram on podem resoldre dubtes les famĂ­lies i els nens poden parlar amb els mestres i companys amb les videotrucades.

Katia: El tutor del Leandro, el profesor Jordi, nos ha sabido guiar con la aplicaciĂłn. Y tambiĂŠn el Imagina't.

Khadija: Hasta ahora no he tenido mucho contacto con los profesores, ahora que me han traĂ­do un ordenador, podremos hacer video llamadas con los profesores mĂĄs fĂĄcilmente.

3-Quina Ês la part positiva i negativa d'aquesta experiència?

Família Minutoli: Positiva, es que hem après a valorar mÊs la formació i el treball dels mestres, sobretot per l’enorme paciència que tenen. I la negativa Ês haver aguantat tots els dies a casa les 24 hores sense poder sortir.

L'OPINIĂ“ DELS ADOLESCENTS Institut. D. i Montaner: Aroa Santiago, Ashley Esteves (1r ESO) i Marta Carrasco (2n Eso).

Institut MontjuĂŻc: Aleix Alonso (1ESO).

1-ÂżCĂłmo has vivido las clases a distancia?

Marta: Bastante difĂ­cil dado a que no tengo Internet en mi casa y me costaba enterarme de que hacer.

Aroa: Bien Ashley: Mal, no me ha gustado nada.

Aleix: Ha sido un poco raro. Primero el no estar en clase con los compaĂąeros y tener que hacer los trabajos en el ordenador. Y sobre todo no poder salir al patio.

2ÂżEs una buena forma para aprender?

Marta: No, en las clases presenciales los profesores pueden controlarte acadĂŠmicamente en casa solo la gente organizada y que le gusta estudiar puede Aroa: A ver, a mĂ­ no me gusta mucho prefiero en el insti pero tampoco estĂĄ tan mal.

Ashley: No. Aleix: No estamos acostumbrados a esta forma. Se hace un poco difĂ­cil y largo. Pero tienes mĂĄs tiempo para presentar los trabajos. Prefiero ir a clase que hacerlo en casa.

Creo que nunca pensĂŠ que dirĂ­a estođ&#x;˜‚

3-ÂżQuĂŠ cambiarias o hubieses hecho distinto?

Marta: Yo habrĂ­a abierto una o dos clases (con las medidas de seguridad claro) para esas personas que no disponen de internet o dispositivos.

Aroa: Lo primero de todo aprobar el curso a todos y pasar al siguiente aĂąo y si eso no fuera posible pues no poner tantos deberes porque se pasan bastante.

Ashley: Que cada dĂ­a hubieran clases virtuales, porque yo no he tenido muchas y que no manden tantas cosas porque no da tiempo.

Aleix: Me gustarĂ­a poder tener mĂĄs vĂ­deo conferencias. En lugar de recibir las tareas por email.

Juny 2020 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Actius a les xarxes socials

És dijous al vespre i quatre joves rapers del barri comparteixen amb el públic la seva música i lletres a través d'un concert en directe pel Facebook de La Bàscula. Sebas, Álex, José i Eric rapegen des de les seves habitacions. Els directes s'han convertit en un habitual a les xarxes en aquests darrers mesos. El confinament no ha aturat la creació artística, sinó que aquesta sembla que s'ha vist incrementada.

L'Espai Jove La Bàscula ha volgut ser un altaveu de l'obra de joves creadors i creadores, amb diferents iniciatives online. El concurs de cançons Reversiona't n'és un altre exemple. Hem entrat en la intimitat de les cases de joves i no

tan joves, que ens han ofert les seves interpretacions. El públic de La Bàscula ha decidit que la noia de 16 anys Paula Flores ens oferia la millor interpretació. Els "likes" l'han fet guanyadora.

El Covid ha obligat als equipaments a reinventar-se: a ingeniar propostes tralladables a les xarxes, com els festivals Barcelona VisualSound o Rough Diamonds. I així, l'exposició "FEM: feministes per què" ha saltat de les parets de La Bàscula a les parets virtuals d'instagram. I així ho han fet també els tallers habituals de La Bàscula. Els talleristes de baix, guitarra, cant, bateria, shuffle, DJ han agafat els dispositius al seu abast, mòbils, tablets o portàtils per fer una masterclass online, que els ha permès retrobar-se amb els alumnes o trobar-ne de nous.

I continuem creant noves iniciatives online, com el fòrum de cultura musical "Vinílics", les informacions sobre grups musicals joves "musicakmO" o la propera exposició d'il·lustracions en confinament, mentre esperem reobrir de nou. Però tot sembla indicar que un futur proper allò virtual conviurà amb l'experiència física.

Instagram com a espai de trobada

En un dia "normal" La Bàscula obre a la tarda les portes de l'espai de trobada pels joves del barri. Aquests mesos, cada tarda els hem seguit acompanyant. Qui no ha fet un "cha-

■ Tot el que hem de dir

Aquests han estat uns dies complicats, portes tancades per a molts joves, etapa en la que tenim la necessitat de sentir-nos lliures, experimentar, volar fora de casa i començar a ser un mateix. En tenim ganes des de tots els àmbits, relacional, personal i fins i tot sexual. Encara que no ho sembli, com a tots els adults, els joves hem patit molt amb tot aquest procés. Hem patit perquè hem estat més vigilats que mai.

Sabem que per a molts joves ha estat complicat conviure amb les seves famílies en un espai tant petit i durant un temps tan llarg. No hi ha rutina, incertesa global i les persones xoquen durant el seu dia a dia. Hi ha moments que han costat, han estat difícils. Però poc a poc podrem tornar a gaudir del nostre espai fora de casa i hem de valorar com hem respost durant tot aquests dies, sent conseqüents i analitzant què podriem haver fet millor.

Però també hi ha joves que han aprofitat l’espai per parlar amb les famílies, per explicar coses que tenien guardades des de feia molt de temps, per donar-se a conèixer davant de la seva família sobre com son, què fan i què els agrada fer quan són fora de casa.

Molts joves han aprofitat aquests dies per explicar coses íntimes d’elles mateixes que tenien guardades.

@espai jove la Bàscula

llenge" aquests dies? Nosaltres uns quants.

Hem recorregut les xarxes i internet per presentar els millors recursos lúdics, educatius o tecnològics. Hem fet un espai a les stories d'instagram per reflexionar sobre gènere, sobre sexe o sobre l'homosexualitat i diversitats afectives. Trobem a faltar el contacte personal, però confiem que en breu ens podrem retrobar físicament, encara que sigui darrera de mascaretes.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Cal felicitar aquestes joves, valentes i orgulloses, per explicar-ho i mostrar-se tal i com són. No és fàcil dir-ho però la por és la primera barrera que ens posem nosaltres mateixes.

Així que aquest més animem a totes aquelles joves a fer exactament aquest pas, a expo-

l

Segueix-nos a

Espai Química Joves

sar-se tal i com son. Perquè la família sempre hi és i sempre hi serà.

Explicar, parlar i dialogar és la millor manera d’afrontar allò que ens preocupa i trobar una solució.

Com sempre, i no deixarem de repetir-ho, manifestar que els serveis juvenils del barri de la Marina som presents per acompanyar famílies i joves en tots aquells moments que siguin necessaris. Busqueu-nos.

Els i les joves de Química ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

reportatge 15

ls professionals n el combat contra entres del barri Residències, pisos tutelats, centres d’acollida de persones sense llar... han rebut assistència del CAP Dr. Carles Ribas Els professionals valoren positivament el canvi de Benestar Social a Salut i demanen mantenir les millores

dels espais crucials durant aquesta crisi, les residències de gent gran.

La seva feina habitual és fer la valoració dels residents i, si estan bé, acompanyar-los. Això sovint implica organitzar activitats individuals i en grup. Part de la seva feina és també el suport a les famílies.

Com als CAPs de salut, a ella durant la crisi també li ha canviat molt la feina. Al seu centre és l’única psicòloga tot i que l’equip es multidisciplinari. S’han acabat les activitats en grup, tothom està a les habitacions i els ha de fer un acompanya-

ment diari, només individual. Així que ella esdevé l’enllaç entre el resident i la família.

Explica l’actitud d'estranyesa dels residents que, en veure les treballadores com anaven vestides i trobar a faltar els seus familiars, ha calgut explicar-los contínuament què és la COVID-19 i per què s’havien d’aïllar. Entre els residents hi ha de tot, la majoria estan bé i tenen consciència del que passa perquè ho senten als informatius de ràdio i televisió. “Amb alguna excepció molt puntual, en general han entès que la situació obligava a canviar el dia a dia i s’han resignat a l'aïllament”.

Després de l’alarma social que va despertar la insuficient atenció sanitària a moltes residències, la Maria valora molt positivament que el Departament de Salut hagi assumit les competències de les residències que abans portava Benestar Social.

Això suposa un canvi de criteri, d'assistencial a sanitari.

“A nivell operatiu el canvi es va notar moltíssim perquè, per començar, vam tenir el suport d’un centre sanitari pròxim, fins i tot del seu personal d’infermeria en moments molt crítics” Ho exemplifica amb el funcionament de la recepta electrònica. “Amb Mutuam (empresa sanitària que els donava suport abans de la intervenció d’un centre de salut) podíem estar mesos esperant que fes els canvis de tractament que demanàvem.

Amb el Centre de salut això és immediat.

Un altre exemple. Quan demanaves suport de personal... havies d’esperar i creuar els dits. En general ens arribava setmanes més tard i era totalment insuficient. Amb els CAPs la coordinació ha estat immediata, eficient i totalment fàcil. Fins i tot ens vam donar els seus telèfons mòbils per po-

▶ Infermeres del CAP amb els equips de protecció.

der-los trucar quan calgués, i quan els trucàvem al cap d'una hora ja hi eren aquí”.

De les “esgarrifoses” notícies sobre les morts i l’abandonament d’avis en alguns centres, considera important tenir en compte que les residències estan pensades com a llars i no com a hospitals, tot i haver-hi gent amb moltes patologies i malalties.

Per il·lustrar-ho explica que el seu centre rep inspeccions periòdiques de Benestar Social. No obstant, coincideix en l’opinió que les notícies que es van conèixer “van posar de manifest que les residències havien quedat oblidades en la gestió que s’estava fent de la pandèmia. I no només a Catalunya sinó a tot el món”.

“Les famílies van sentir-se molt més tranquil·les en saber que un centre de salut

estava atenent i fent seguiment dels pacients”. Valora molt el fet que les famílies s’hagin sentit acompanyades i assegura que tothom al seu equip en algun moment han hagut de fer feina que no els pertocava per sortir-se’n i això els ha cohesionat.

Se sap que el sector de les cures està feminitzat. I també que, en general, està mal pagat, amb contractes precaris i temporals. En aquest sentit la psicòloga reconeix que els sous al sector són majoritàriament molt baixos ja que el conveni de residències és molt antic. “Tant de bo tot el que ha passat ajudi a reflexionar i fer les actualitzacions que calen. Hauríem de donar-li una volta a tot, no només als salaris”. De fet ningú sap encara si aquesta coordinació directa amb els Centres de Salut ha vingut per a quedar-se. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

16 actualitat

Els canvis en l’atenció als CAPs per evitar contagis han estat ben rebuts pels pacients

▶ Interior del CAP Les Hortes.

|| Yohany Limpias Ayala Un veí qualsevol del barri veu el seu metge de capçalera com una persona molt propera. Un fet ben valorat i que a vegades facilita els canvis. Com en el cas dels nous protocols que la sanitat primària ha hagut d’adoptar per evitar riscos als pacients, mantenint la distància física necessària que tan poc agrada a una societat com la nostre, xerraire i que gaudeix de la proximitat en el tracte social.

Els canvis busquen adequar el model d’atenció altament presencial a un context d’epidèmia com l’actual, mitjançant l’atenció telefònica i l'ús d’eines digitals.

“Va arribar un moment que vam aturar les atencions presencials. Vam avisar a tots els pacients, sobretot els més grans, que havien de venir proveïts de mesures de seguretat, i llavors comencem els controls telefònics” explica la Mariam de la Poza, directora del CAP Dr. Carles Ribas.

Les emergències sempre han estat obertes i mai no es van col·lapsar, perquè moltes metgesses i metges han pogut atendre els pacients per telèfon. Com s’ho ha pres

El centre Les Hortes de Poble Sec ha superat les 20.500 atencions no presencials en el període de pandèmia

tenim un programa de seguiment als pacients amb coronavirus”.

En el cas que es requereixi, l’atenció presencial s’optimitza al màxim i es fan totes les proves juntes per evitar de fer tornar les persones. Des de fa algunes setmanes es fan proves de PCR al centre així que ara qualsevol que cregui tenir símptomes pot demanar cita.

la gent? Preguntem. En general molt bé, respon la Mariam.

“Al principi a la gent gran potser li va costar una mica però els ha agradat el fet que els truquem sovint per fer-los seguiment, en els casos de les patologies cròniques. I entre els joves, agraeixen el fet de no haver de venir al centre només per saber el resultat d’alguna anàlisi”. Des de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’ha fet una tasca important per adaptar tots els sistemes, segueix la Mariam. “Hem pogut fer receptes electròniques, i això ha evitat moltes visites presencials. A més a més

Un estudi dut a terme pel CAP Les Hortes del barri del Poble Sec de Barcelona ha servit perquè pacients del centre avaluïn l’atenció rebuda aquests dies, en plena pandèmia a la ciutat. El centre ha detectat fins a 544 possibles casos de COVID19, dels quals 71 amb diagnòstic de pneumònia. Des del CAP s’han prescrit 220 aïllaments domiciliaris i més de 550 baixes laborals.

Els i les professionals han demanat de respondre un qüestionari a les persones que han contactat amb el CAP les últimes 8 setmanes, cosa que els hi ha permès saber que el 14,5% del casos va rebre un diagnòstic o sospita de COVID19 i que un altre 15% de persones va ser avaluat pel centre i tot seguit atès d’urgències, bé al CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) més pròxim al domicili (4 persones de 5), o bé a un hospital de referència (1 persona de 5).

Però una de les principals conclusions que es deriven de l’enquesta de satisfacció és que el 69% dels pacients consideren que

El CAP Les Hortes ha evitat visites a l’hospital a 7 de cada 10 pacients atesos

Isabel Solís CAP Les Hortes

l’atenció del CAP els ha evitat una o diverses visites als serveis d’urgències d’un hospital.

D’aquesta dada, el CAP Les Hortes conclou que l'atenció primària ha tingut un paper clau a l'hora de reduir el risc de col·lapse o saturació amb l’arribada de pacients a les urgències hospitalàries del territori. Cal dir que un 9,2% del total d’atencions comptabilitzades en aquest estudi referien motius d’urgència respiratòria.

De totes les visites estudiades, se sap que el 74% han estat de tipus telefònic (infermeria o medicina de família), de forma que han contribuït a evitar desplaçaments i possibles contagis, i un 20% s’han canalitzat per mitjans telemàtics.

Així doncs, s'han reduït al 6% les visites domiciliàries per atendre a 997 persones confinades.

Les 111 persones ateses pel CAP Les Hortes que han respost l’enquesta de valoració hi han contactat entre 1 o 2 vegades en la majoria de casos, mentre que un 28% ho han fet fins a 4 cops en les últimes setmanes. Aquests pacients valoren les adaptacions d’horari impulsades pel centre, de manera que el 98% declara haver rebut l’atenció necessària, tal com esperava.

També manifesten en un 94% que la tasca de la Primària en la crisi de la COVID19 és “imprescindible o bastant important”, són partidàries de no tancar aquests recursos en situació de pandèmia, i en la seva majoria no consideren que la ciutadania faci mal ús de les visites sanitàries urgents. En conjunt, una de cada tres persones que ha respost el qüestionari hi ha afegit comentaris i aportacions de tipus qualitatiu. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Juny 2020 // www.lamarina.cat

18

cròniques candelianes

Érase una vez La Marina

Recuerdos de unos barrios, del próximo libro Naruto || Jesús Martínez Postales o estampas de los barrios de La Marina-Zona Franca, incluidas en el capítulo «El Gran Libro de Barcelona. 365 postales en color de la ciudad», del libro Naruto. Los guerreros de Glovo y otras historias en la Barcelona de la aluminosis social.

11 Está hecho una piltrafa el campo de golf del Club Natació Montjuïc (cnm, «Família, natura i esport»).

Antiguamente un campo de rugby en el que se entrenaban los estudiantes de instituto, y posteriormente reconvertido en negocio más lucrativo, el campo de golf del cnm es lo más parecido a una jungla que hay en Barcelona. La hierba ha crecido tanto que da la sensación de que estés en el New York de Will Smith protagonizando Soy leyenda (Francis Lawrence, 2007).

37 Una mañana de los noventa, me lancé a comerme el mundo. Bajé a la calle, pasé por la plaza Marina, que entonces, recién construida, dormitaba el sueño de su corta edad, y crucé el Pecos, la Gran Frontera de estos barrios: el passeig de la Zona Franca.

Me dirigía al barrio de la Seat. Detrás del mercado, en la planta baja de una construcción que ya ha sido derruida, se encontraba la oficina del inem, antes de que este organismo se convirtiera en soc, los dos con la misma finalidad, ofrecer cursos ya que el trabajo escasea. En el inem, oficina lúgubre, con un plafón de anuncios en el que sobresalía el oficio de carretillero, se sentó a esperar su turno. Me incorporaba al mundo laboral profesional con una entrevista que duró un poco más que la de los hermanos Rocaespana y la del encargado de la oficina de objetos perdidos del metro.

Señora, detrás de una mesa, frente a una pantalla de un ordenador ibm, aquellos mamotrecos que ocupaban el escritorio entero.—¿De qué querrías trabajar?

Reportero Jesús.—De periodista.

Señora.—Dime otra cosa, de eso no tenemos.

47 La comisaría del Cuerpo Nacional de Policía de la calle Foneria, ya desaparecida, golpeaba a los niños con su marrón de arenisca. Abajo, en el sótano, tenían los calabozos, una de cuyas ventanas daba a la parte trasera del colegio de la Seat. «Ve a buscar al Pipo, dile que estoy aquí, dile que me saque», la voz de la noche salía de este ventanuco por el que no se veía nada. Los niños, traviesos, jugaban con su miedo: «Sí, sí, se lo diremos, ¿dónde está ese Pipo?». Y la voz no se apagaba, contenida, agarrada a la luz de unos mochuelos.

▶ Portal actual de l'antiga comissaria de policia al carrer Mineria.

En esa comisaría me expidieron el pasaporte, firmado por el comisario jefe, señor Ingelmo Sánchez. En 1994, con la idea de pisar Bosnia. La mujer que timbraba los documentos dijo: «Ten mucho cuidado allí».

No fui a Bosnia.

Pero, un par de años más tarde, haría un calvo delante de la comisaría, en el amanecer tras una fiesta loca de la Telecogresca, en el Sot del Migdia, en la que tocaba Siniestro Total (La noche de la iguana).

72 En el colegio público Seat, los hijos de los trabajadores aprendían las reglas del mundo, muchas más que las cuatro reglas básicas.

En los ochenta, la clase se confabuló para nombrar delegado al chico más paradito, al más tontito, según los guais. Todos le votamos por la moda establecida que dice que hay que seguirle la corriente al pup alfa, el cachorro dominante; somera estupidez.

Montserrat, la maestra, entró en clase, se enteró, estalló en cólera, tomó aire, soltó su discurso, desde dentro de los pulmones, asida esa pena en los alvéolos, palabras pesarosas exentas de rencor: «Creéis que habéis hecho una gracia y a mí me dais lástima».

Primera lección de socialismo.

73 En la mitad de los ochenta, los niños se encontraban jeringuillas en la calle. «No toques eso», mandaban las madres.

En la mitad de los ochenta, en la fogata de aquellos años de peste negra, la droga se llevó la nobleza de unos chicos que quisieron crecer despiadadamente.

En el patio, antes de entrar en clase, una tarde, a las tres: «¿Te has enterado? Han encontrado a su hermano en la bañera, muerto de sobredosis».

Le encontró la madre.

«No toques eso.»

Alejandro Flores

malcarado, vigilaba por si había que gritar «¡agua!».

81

128

El 8 de mayo de 1995, el industrial del País Vasco José María Aldaya fue secuestrado por eta, a quien le exigían que colaborase con el «impuesto revolucionario».

Le liberarían en un bosque casi un año después. Durante mucho tiempo, hasta finales de los noventa, se podía leer una pintada negra de grandes proporciones en una de las tapias del barrio de la Seat: «Aldaya, paga».

En el polígono de Zona Franca, en la puerta de la empresa lechera ATO, con el compañero del insti: «Venimos a buscar trabajo».

El portero suspiró. Abrió la boca: «Aquí están echando a gente».

89 Esa tarde, la del miércoles 5 de diciembre de 1990, se derrumbó el bloque de pisos de la calle Comte Borrell, 111. Lo supe porque había quedado con Marcos para ir al Camp Nou por primera vez en mi vida.

Supercopa. Barça contra Real Madrid, en un partido en el que pasaría de todo: carga policial, naranjas lanzadas a los madridistas, Hugo Sánchez tocándose los huevos, pisotón de Stoichkov al árbitro… Antes de que un familiar del padre de mi amigo cogiera el coche, un hombre se adelantó: «Se ha caído un bloque de pisos». Y ahí quedó la cosa. Días después, el solar en el que jugaba al fútbol, junto a La Campana, fue el lugar elegido para almacenar las runas de aquel edificio, a la espera de un inventario serio con el que los damnificados pudieran recuperar las pertenencias de valor.

Entonces, otro hombre se cruzó en el camino: «Me he encontrado un billete de mil pesetas». De aquel montón de escombros, custodiados por la Policía Nacional, salían volando billetes de color verde.

120 En el parque de la Seat, ya desaparecido, más allá de la pista de patinaje, ya desaparecida, tres tipos camuflaban paquetes de droga en los bajos de un 127. Uno de ellos,

148 Cruzábamos por los resquicios de los pilos del Scalextric, en lo que hoy es la plaza Ildefons Cerdà. No había otra manera. O eso o dar una monumental vuelta.

150 Cuando tiraron la fábrica de Mare de Déu de Port con Ferrocarrils Catalans, se organizó una sardinada. A esa fábrica había llevado la pata de la cama para que la soldaran.

171 El vagabundo del barrio se llamaba Metralleta. Le conocían todos, incluso los estudiantes de bachillerato. «Hola, Metralleta», y Metralleta saludaba. Mayor, con los dedos gastados por las ruecas de algún paraíso de coral. Se agachaba, golpeaba con el martillo la hojalata. Tiraba de un carro, vestía un mono grasiento. Iba a lo suyo.

338 De pequeño, encaramado al balcón, la explanada de uralita y teja de Industrias Mecánicas, donde los operarios boicoteaban la fabricación de bombas que los alemanes adquirían durante la Primera Guerra Mundial.

Décadas después, la paz.

La fábrica de armas se convertiría en un parque. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

seguretat / actualitat 19

Els aliments ‘quilòmetre zero’ arriben a La Marina de la mà de la cooperativa KerasButi || Alejandra Sánchez Des de finals del passat mes de maig, la Cooperativa de Consum KerasButi s’ha instal·lat a La Marina. Aquesta associació ofereix cistelles amb productes de temporada del Parc Agrari del Baix Llobregat a preus populars.

La cooperativa té el seu origen a L’Hospitalet i parteix, segons en explica el Paco Rubio, membre de KerasButi, d’un grup de veïns que es van organitzar per tal de “poder tenir el control d’allò que consumien” amb l’objectiu de “crear un circuit més just i sostenible des dels punts de vista social i econòmic”. La iniciativa ja està consolidada a L’Hospitalet i, actualment, la cooperativa té tres nodes a tota la ciutat, concretament als barris de Bellvitge, Sant Josep i Collblanc-Torrassa.

A més d’aquesta nova oferta de productes ecològics i de quilòmetre zero, KerasButi també ha servit per agermanar els barris de La Marina amb la seva ciutat veïna: L’Hospitalet. Rubio explica que per als membres de la cooperativa ha estat un procés “natural” el fet d’ “establir ponts amb el barri de l’altre costat de la Gran Via amb qui compartim un mateix territori i una mateixa memòria agrícola, ja que la Marina, de la mateixa manera que els barris de Bellvitge o Gornal, tenen els seus orígens en camps agrícoles”.

De moment la iniciativa de KerasButi ha estat un autèntic èxit al nostre barri on, a més de començar a oferir els seus serveis, la cooperativa també ha col·laborat amb les xarxes de suport mutu que s’han organitzat durant el confinament. Tal com explica el Paco Rubio, membre de la cooperativa, al barri ja es té un número de peticions

▶ La cooperativa participant en les xarxes de suport mutu de la Marina.

KerasButi

suficient com per fer una comanda. Les seves cistelles de productes tenen un preu de 12 euros si són petites i de 16 euros si són grans. Per tal de rebre-les, només cal fer-se soci de la cooperativa pagant una quota única de 10 euros i pagar l’import de les cistelles que es vulguin rebre i que es recullen, en el cas de La Marina, a l’Ateneu Popular Engranatge.

La primera cistella de prova pels veïns i veïnes de la Marina és gratuïta i per demanar-la només cal trucar al 687878781 o enviar un correu electrònic a kerasbuti@ gmail.com ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

20

actualitat

Les comunitats religioses de La Marina s’adapten a les noves mesures de seguretat Parlem amb representants de la comunitat catòlica, musulmana, evangèlica i bahai || Alejandro Flores Els espais de culte del barri de La Marina obren les seves portes als seus fidels, i els que no ho fan s’adapten al format digital per seguir oferint pregàries als creients.

Ara que la fase 1 de la desescalada està establerta a la capital catalana, i que ja fa més de dos mesos que romanen tancades les esglésies, parròquies, mesquites, sinagogues i temples d’altres religions, els creients es troben amb unes mesures de seguretat necessàries per garantir el distanciament social, la higiene, i també els resos i oracions particulars de cada comunitat.

“Ara mateix, tenim obert per dedicar-nos a ajudar a les persones necessitades, però no hem pogut reunir-nos per celebrar el culte”, explica l’ancià de l’Església Evangèlica Filadèlfia, el Manuel Santiago. Durant aquest últim mes, el seu temple s’ha convertit en un espai per oferir aliments a les famílies més necessitades, independentment de la seva religió i procedència ètnica. “Com Déu mana, els fidels estem aquí per ajudar als que ho necessiten”, explica el Manuel a l’església on, fa un parell de setmanes, s’entregaven productes de primera necessitat a més de 150 famílies del barri.

La comunitat musulmana també s’ha hagut d’adaptar durant aquest darrer mes

▶ Manuel Santiago, ancià de l'Església Evangèlica Filadelfia.

▶ Una foto d'arxiu d'un fidel a la mesquita Dar al-Quran del barri.

Alejandro Flores la situació. “Mahoma va dir que, quan hi per fer les oracions. Ara, amb l’ajuda d’inhagués una malaltia, havíem d’estar a casa ternet, i degut “a la necessitat d’espiritualitat i no viatjar, i qui estava de viatge no havia Distància social, i de compartir” que van expressar moltes de tornar a casa seva per no estendre la higiene i eines digitals persones, han decidit fer oracions cada dia malaltia entre la seva comunitat”, explica el de la setmana. per practicar la fe de Bashir, que ara veu amb optimisme la reD’aquesta manera, fan videoconferències manera segura obertura de la mesquita del barri. amb un sistema de cita prèvia que funciona Les parròquies de Mare de Déu de Port a través del Whatsapp i que els ha permès

▶ Cel·lebració de la misa mantenint les distàncies a la Parròquia de Sant Bartomeu.

Alejandro Flores

per celebrar la seva festa més important: el Ramadà. Durant l’etapa del confinament, els llocs de culte han estat tancats al públic en un moment on les mesquites s’omplen de fidels que desitgen alliberar-se dels seus pecats i celebrar la revelació de l’Alcorà, el seu llibre sagrat. Ara que poden obrir, la mesquita Dar al-Quran de La Marina ho farà amb mesures extremes. Ara, però, les catifes pels resos estaran cobertes per un paper protector per evitar el contacte directe entre el terra i les persones que acudeixen a les oracions.

No obstant aquestes mesures, gran part dels musulmans, tal com indica el vicepresident de la mesquita, el Bashir el Khalifi, s’han adaptat sense problemes a

i de Sant Bartomeu ja van celebrar fa unes setmanes passades les primeres misses. Ara, però, els bancs no tenen aforament complet sinó que s’ha de deixar un espai entre persona i persona. Les parròquies s’han encarregat de instal·lar unes cintes separadores als seients i enganxar uns adhesius on indica “seure aquí”, que a la vegada serveixen per subjectar el missal de la jornada. On abans hi havia aigua beneïda ara hi ha un dispensador de gel desinfectant, obligatori per entrar i sortir de la parròquia, així com portar mascareta.

“Quina diferència viure aquests dies amb esperança i actuar amb bones actituds, i així dirigir-nos cap a millors camins”, reflexionava el jesuïta encarregat de les misses a la

▶ Reunió telemàtica de la comunitat bahai.

Parròquia de Sant Bartomeu, el Lluis Recolons. Una reflexió en la qual han insistit totes les religions del barri: aprendre a ser millors persones durant els dies que ens toca estar a casa, i també meditar i aprendre sobre el que passa al nostre voltant. “El coronavirus és una prova per a què tothom ens sentim membres d’una sola família, la família de la Humanitat”, explicava una de les membres de l’Assemblea Nacional de la comunitat bahai, la Tereixa Enríquez.

La comunitat bahai del barri de La Marina ha anomenat el confinament com un “retir espiritual”, en una intenció de donar-li la volta a l’obligació de quedar-se a casa en temps de pandèmia. Abans de l’estat d’alarma, els bahai es reunien un cop a la setmana

Alejandro Flores

crear una xarxa entre persones de diferents religions per fer una mena de “teràpia de grup”. També, tal com indica la Tereixa, han pogut celebrar la seva Assemblea Espiritual Nacional d’Espanya, que coincideix amb l’any nou bahai, i que es fa per escollir anualment els membres del seu Consell d’Administració Local. Abans es feia de manera presencial. Ara, gràcies a les eines que ofereix internet, han ideat un sistema de votació secreta que els permet votar de manera telemàtica. “Hem intentat buscar-li una part bona a la crisi, que són els aprenentatges dels valors humans que hem oblidat”.

“A partir d’ara valorarem més l’estar amb la família i els amics”, hi coincideix el Bashir i la resta de comunitat religioses. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 21

Rosalia Fernández, AAVV de Can Clos

Luisa Montero, Escola Dominical

Juan Antonio Reyes, AMCL Montse Román, Associació de Comerciants Poble Espanyol

Gràcies a tot el teixit associatiu del barri per la feina de sempre, més en temps de crisi sanitària i social. El vostre compromís i el temps que hi dediqueu és fonamental per mantenir la comunitat que som i construir una de millor, amb igualtat d’oportunitats i justícia social.

Vosaltres, igual que tants i tants col·lectius, heu estat a peu de canó aquests dies difícils. La vostra solidaritat i compromís ens representa, moltes gràcies!

Mei Marquez, Associació de Comerciants

Aquest espai és el vostre.

Si encara no participeu de cap associació, animeu-vos!

Josep Hortet, Fundació Mans les Mans.

Abdó Florencio, Coordinadora d’Associacions veïnals i Comerciants

Toñy Fernández; Centre Cultural Estrelles Altes

Kiko Rubio, Casal La Vinya

Nieves Borrell, Unió d’Entitats

Juny 2020 // www.lamarina.cat

22

salut

Desconfinament a la pandèmia i exercisi físic L'exercici físic suposa una quantitat infinita de beneficis en totes les àrees de la salut de les persones. En el període de pandèmia que s'està vivint actualment, pot ser una eina principal de lluita. L'activitat física provoca millora de tots els sistemes del cos humà (aparell locomotor, control de pes, tensió arterial, colesterol i sucre; regulació hormonal i del sistema immune i l'augment de resistència del sistema cardiocirculatori i de la capacitat respiratòria).

A més, la pràctica a l'exterior suposa l'accés a estímuls restringits al domicili, com l'exposició solar fonamental per a la vitamina D, l'aire exterior amb renovació constant o l'estimulació lumínica visual important per al cicle son-vigília. Tot això és fonamental per a l'estat d'ànim i les capacitats intel·lectuals. Ara que ha arribat l'oportunitat de recuperar l'activitat física a l'exterior, és important ser conscient dels seus beneficis per a mantenir-la a llarg termini. No obstant això, hem d'assegurar que l'activitat física es realitzi evitant el risc individual de patologies, així com el risc col· lectiu de transmissió i conseqüent rebrot.

Les activitats escollides haurien de suposar la motivació de la persona, aconseguint moments de plaer i no de patiment.

Després d'un període de confinament llarg, les nostres capacitats físiques no seran les mateixes. Passejar, córrer, pe-

En la pràctica esportiva no s’han de relaxar les mesures de protecció generals per a les sortides dalar per terrenys variables, requereix de més esforç, ja que es produeix un reclutament dels sistemes cardiovascular, musculoesquelètic i neurològic major i diferent que en altres exercicis més estàtics o uniformes. És fonamental realitzar una adaptació progressiva a la nova acti-

Desescalada emocional en temps de la COVID-19 La quarantena està sent una experiència social i individual sense precedents per a tots nosaltres. El fet de viure una situació estressant produeix canvis adaptatius emocionals i el nostre organisme no es comporta de la manera habitual.

L'estrès és la forma que té el nostre cos de respondre davant de qualsevol tipus de demanda o amenaça i la resposta no només dependrà de com som cada un de nosaltres, sinó també del suport i dels recursos amb què comptem.

L’estrès pot produir canvis en la nostra manera de pensar (dificultat per concentrar-se, veure només la part negativa de les coses, preocupació excessiva per alguna cosa que pot succeir o no), les nostres emocions (irritabilitat o mal geni, dificultat per relaxar-se, tristesa), la nostra conducta (aïllar-se, dormir i menjar molt o poc, posposar o rebutjar responsabilitats) i fins i tot en el nostre físic (mal de cap, insomni, palpitacions). Si es noten algunes d'aquestes senyals no cal preocupar-se, són reaccions d 'adaptació. És normal sentir por, incertesa, tristesa, manca de control i impotència, però és

molt important cuidar les nostres emocions perquè juguin al nostre favor.

Algunes recomanacions per aprendre a gestionar l'estrès d'una manera saludable: - Deixar que els nostres pensaments donin voltes i voltes al que està passant ens farà sentir pitjor. Si els teus pensa-

ments estan donant voltes com una noria pots preguntar-te: “Aquest pensament m'ajuda?”, “li diria alguna cosa així al meu millor amic?”

Si la resposta és NO prova coses com: respirar poc a poc, canviar la manera de parlar-te a tu mateix, porta la teva ment a coses que et donin calma, seguretat o control i entén que tenir por és normal.

- Autoabandonar-nos completament

vitat, incrementant poc a poc i dia a dia, el temps de durada de l'exercici, la càrrega i la freqüència. Per exemple, el correcte seria començar amb activitats que durant la seva realització permetin conversar sense entretallar les frases (estarem evitant així l'acceleració excessiva de pols i respiració). En el cas d'excedir la intensitat inicial, a més de poder provocar lesions, podria suposar un excessiu esforç que desmotivi la tornada a l'activitat. A més, sigui quina sigui l'activitat escollida no cal oblidar realitzar escalfaments de 10-15 minuts amb mobilitzacions suaus i sempre amb una adequada hidratació.

Pel que fa a les mesures de control col· lectiu de possible transmissió, en la pràctica esportiva no s’han de relaxar les mesures de protecció generals per a les sortides; no s'han de fer activitats en grup i al trobar-se amb un conegut no aturar-se més de 10 minuts i evitar el contacte físic; mantenir distàncies mínimes de 2 metres per als passejos i augmentar-les en el cas d'altres activitats de major velocitat que poden incrementar la dispersió de partícules, com córrer o anar en bicicleta. Recordar també, fer un ús responsable del mobiliari urbà. ■ Font: Dra. Fernández Pérez-Torres EAP CAP LA MARINA

farà que ens sentim pitjor. Si has de romandre a casa planifica una rutina diària. Porta una vida saludable que inclogui descans, exercici físic i una dieta adequada. Fes-ho per tu, per a tu i per a sentir-te millor.

- Controlar en excés les nostres sensacions tampoc ajuda: "no tinc per què sentir això", "hauria de sentir això". Permetre’t sentir, deixa’t anar. Si no, les nostres emocions s'acumularan i serem com una olla a pressió amb la vàlvula tapada.

- L'evitació extrema tampoc ens ajuda: "no vull veure, no vull sentir, no vull parlar... d'això". És bo no saturar-nos d'informació però necessitem la que ens és útil per protegir-nos i la por justa per ocupar-nos d'això.

La desescalada emocional té també diverses fases: Fase 1: acostumar-nos als elements estranys barrejats amb la quotidianitat.

Fase 2: calcular quantes preocupacions és sensat prendre.

Fase 3: no oblidar-nos que no podem dir encara "ja s’ha acabat tot" En moments d'incertesa és recomanable parar, observar, deixar que les coses es moguin i fluir una mica amb elles per poder situar-nos i acceptar el canvi. ■ Encarna Medina Treballadora Social Sanitària CAP Dr. Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Temps de neguits i canvis, més val....

Mentre transitem per les fases de la nova realitat, o nova normalitat com li agrada dir al Gobierno de España, ens estan passant coses de les normals i de les no tant normals, com ja és habitual; i hem de preservar la nostra identitat més profunda, sense deixar-nos emportar pel lema “lo pararemos juntos o lo pararemos unidos”. I després ens diuen que hem d’estar separats, amb la boca tapada i les mans enclaustrades.

Contínuament ens bombardegen amb noticies del maleit COVID19.

El meu primer consell és: no és bo rebre tanta informació sense que la demanis; ens estressa. Més val que ens dosifiquem les noticies per quan en tinguem ganes.

I el segon és: Ocupa’t de la teva salut i sobre tot, escolta el teu cos, ningú com tu el coneix, ni el metge, que el que si coneix es el nom científic del que et passa. Fes el possible per saber l’origen del que et passa perquè així podràs posar-hi solució abans de que sigui pitjor. En això les alteracions que més aviat pots saber d’on venen són les digestives, per tant, tingui’s compte amb el que menges, amb la quantitat, la qualitat i també l’hora. Tot això té a veure en com fas la digestió i en l’energia que té el teu cos, o la manca d’energia que moltes vegades està relacionada amb el que hem posat al plat.

Si aconsegueixes controlar i dominar la situació al teu interior, li posaràs més difícil als virus la seva entrada i la instal·lació però sobre tot, que et pugui fer mal.

I el tercer: Quan tenim la malaltia molt a prop, és millor menjar lleuger i poc; donar poca feina a l’organisme perquè pugui fer front a l’intrús que l’està atacant. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

cultura / opinió 23

Confinament i activitat a L’Espai Veïnal Química || Espai Veïnal Química L’Espai Veinal Química va obrir les seves portes ara fa gairebé un any. El projecte va ser fruit del treball i la constància d’una sèrie d’entitats arrelades al barri de La Marina que juntament amb Districte i Pla de Barris van constituir aquest espai.

Amb l’arribada del covid 19 i l’obligat tancament del local les entitats s’han quedat a casa, però lluny de romandre amb els braços creuats continuen actives i connectades al barri.

Algunes entitats han mantingut obertes part de les seves activitats amb classes on-line o enviant deures i materials als seus alumnes per a que puguin estudiar a casa, com és el cas de l’associació Umbel.la, Folk Montjuïc i Josur Atawasol Intermediterrania.

Altres entitats com l'associació Guineocatalana Bisila i Amics de la Marina col.laboren amb el grup

“Covid La Marina ajuda veïnal” fent mascaretes cosides a casa per als hospitals.

A les xarxes socials podreu veure també un video musical realitzat per La Marina Sona durant el confinament titulat “ La Marina Sona es queda a casa”.

Entitats com Escacs la Cadena, les Puntaires d’Estrelles Altes i la Coral de Sant Cristòfol segueixen jugant, treballant i practicant a casa; tots i totes amb amb moltes ganes de tornar a la normalitat.

En aquests moments tan durs d'aïllament social, és important mantenir actives les xarxes de suport mutu que tenim; gran part de les persones que normalment fan activitats a L’Espai Veïnal Química segueixen en contacte entre elles mitjançant whatssap i altres canals, donant-se un suport principalment emotiu, fent-se companyia i animant-se, dient-se cada dia que tot anirà bé. ■

En defensa de la sanidad pública || Rafael Ochoa Quiero empezar el artículo con un Muchas Gracias a los sanitarios, a fallecidos en su lucha contra el Covid-19.

Quiero recordar también a todas las víctimas; quienes confiaron en que tenían una red de asistencia médica pública de primera y descubrieron un gran escaparate con un contenido material muy escaso, aunque con unos recursos humanos con una cualificación y vocación de servicio altísima. Se lo debemos a ellos.

Nos encontramos en una guerra contra un enemigo invisible que está en todas partes y acecha las 24 horas, una guerra de desgaste psíquico colectiva, sometiendo a un fuerte estrés a toda la estructura social que hemos creado.

Gracias a las entidades asociativas de los barrios se ha podido ayudar a muchas familias necesitadas.

La calle de l’Estany situada entre la calle del Foc y Plaça del Nou de Casas Baratas, hoy día es una calle limpia, arreglada, muy diferente a la de hace años. Antaño era un paso de tierra en la que se almacenaban y manipulaban bidones de grasas, aceites y productos químicos como se ve en una de las dos imágenes del año 1991. En la otra imagen se aprecia un camión Pegaso cargando productos químicos. Entre una y otra se podría decir lo oculto (calle de l’Estany) y lo visible (pº Zona Franca). La realidad del interior y el escaparate.

Las imágenes son de la empresa Hispano química Houghton fundada el 1956 por Bartolomé Parera Canals, en unos talleres de Sants con nombre de productos Lubrifina. Poco después se trasladó al Passeig de la Zona Franca 61-67 con el nombre de Houghton Hispania, (debido a la licencia de la marca americana para producir fluidos de corte) Con el tiempo

▶ Antiga instal·lació de l'empresa Hispano química Houghton, vista des del Passeig de la Zona Franca.

Manel Armengol

comercializó también diferentes productos para el textil, para curtidos, antiespumantes, acero, etc..

Y pasó a llamarse Hispano Química Houghton hasta que en 1976 rompieron

▶

peras los de la sociedad con los de Houghton y se quedó con el nombre de Hispano química. Todos los del barrio con el nombre de Houghton nos entendíamos rápidamente en cualquier conversación.

La instal·lació vista des del carrer Encuny.

Manel Armengol

opinió

El año 1997 se trasladó la fábrica a Castellbisbal, y al final, por dificultades económicas, la marca fue comprada por otras empresas, algún tufillo a corrupción política entre medio, pero eso ya es otra historia.

Muchos trabajadores enfermaron por la exposición a productos nocivos en su jornada laboral y denunciaron la empresa.

Ganaron, pero para cuando se dictó sentencia algunos ya habían muerto.

Todo esto lo explico porque al redescubrir las dos fotografías que acompañan este artículo me traslado al presente y no resisto la tentación de hacer ciertos paralelismos.

Tenemos hospitales aparentemente modernos y bien equipados, esa es la cara del escaparate (como en la foto del Pº de la Zona Franca), y la cara oculta e invisible ( como en la foto de la calle de l’Estany) es la falta de personal, la precariedad laboral en los contratos, la falta de medios y un largo etc..

Pienso que la sociedad, desde abajo para arriba, debería presionar desde las asociaciones, centros culturales, organismos, sindicatos e incluso ayuntamientos para hacer una gran manifestación en España, para defender nuestra sanidad pública y a nuestros sanitarios.

Que la próxima vez no tengan que salir ellos solos a manifestarse por defender lo que como sociedad no hemos sabido defender. Sería un error olvidarnos de todo y volver como si nada, porque el enemigo ahora ya es invisible. Ser o no ser como sociedad. That is the question, algo así como lo de la calle de l’Estany.

Mientras, esperemos que no venga una segunda oleada; al menos hasta el invierno, que respiremos un poco, que tengamos tiempo de recuperarnos. ■

Juny 2020 // www.lamarina.cat

24

espai patrocinat

El Port de Barcelona dibuixa el seu futur refermant el compromís amb els ODS El Port és una peça clau en la resposta urgent i coordinada que la societat necessita per generar noves oportunitats Un cop sortim de la pandèmia de coronavirus, cap realitat no pot quedar enrere.

Per això, el Port de Barcelona encara el futur refermant el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La pandèmia ha provocat una gran crisi global que ha arribat fins al cor de les nostres societats i que ha impactat en tots els àmbits. Però en totes les crisis, per greus que siguin, sempre hi ha oportunitats i això ens interpel·la a seguir alineant les nostres estratègies amb els Objectius de l'Agenda 2030 establerts per Nacions Unides.

El Port de Barcelona, en tant que institució pública i motor econòmic del país, té el deure de convertir-se en una de les peces clau de la resposta urgent i coordinada que la societat necessita per generar noves oportunitats que permetin el sorgiment d’una economia millor i d’un ecosistema i una forma de vida més igualitària, inclusiva i sostenible. Aquest és el repte que ens marca el nostre compromís amb els ODS i que entomem posant en marxa diferents actuacions dirigides als àmbits social, mediambiental i econòmic.

Accions desenvolupades pel Port de Barcelona en el marc dels ODS tant abans com durant la pandèmia de coronavirus i que seguiran formant part de l’estratègia de l’entitat en el futur: - Promovem activament la salut entre els treballadors.

- Distribuïm equips de protecció individual (EPI) entre els treballadors i les empreses de la Comunitat Portuària.

- Pla de Retorn Esglaonat dels treballadors al seu lloc de treball físic i noves mesures de prevenció per garantir la màxima seguretat.

- Implementem mesures d’ajuda als treballadors a fi de pal·liar les dificultats econòmiques personals o familiars.

- Adaptació del programa formatiu de l’Escola Europea-Intermodal Transport a la nova realitat.

- Formem tecnològicament als empleats per facilitar el teletreball.

- Continuem amb els programes de formació per a empleats que estaven en marxa abans de l’estat d’alarma.

- Oferim oportunitats d’aprenentatge i divulgació del coneixement portuari, tot fent difusió del llibre del 150è Aniversari del Port.

- El 36% d’organitzacions de la Comunitat Portuària disposen de plans d’igualtat i un 53,3% tenen protocols contra l’assetjament sexual.

- Fomentem l’empoderament de les dones als òrgans de govern.

- - - -

Garantim la disponibilitat d’aigua als vaixells.

Garantim el servei de recollida i retirada de residus flotants.

Gestionem la xarxa de sanejament de forma telecontrolada.

Realitzem la vigilància constant de la qualitat de les aigües del Port.

- Garantim l’accés als serveis energètics al port - Continuem desenvolupant projectes d’implantació d’energies renovables al recinte portuari.

- Garantim l’ús d’energia d’origen renovable a l’Autoritat Portuària i entitats participades.

- Promovem la mobilitat elèctrica.

- Apliquem un paquet de mesures de xoc destinades a mitigar l’afectació econòmica que el COVID-19 té en la Comunitat Portuària.

- Dissenyem un Pla de Recuperació per als propers anys, consensuat amb la Comunitat Portuària, per recuperar tràfics, detectar noves oportunitats, impulsar la innovació i garantir els llocs de treball −el Port de Barcelona és el port de l’Estat espanyol amb més valor de la mercaderia (86.080 milions de euros el 2019) i un dels principals generadors d’ocupació de Catalunya, amb uns 44.000 llocs de treball en l’actualitat−.

- Facilitem la creació d’entorns segurs de treball.

- Afavorim l’activitat industrial portuària.

- Mantenim la construcció d’infraestructures.

- Recolzem el teixit industrial del hinterland amb mesures com l’adequació de nous espais d’emmagatzematge per als contenidors d’importació davant la necessitat dels nostres clients de trobar espais per acollir-los.

- Apostem per la innovació treballant en el nostre projecte de digitalització per esdevenir un dels smart port punters en el món.

- Posem a disposició dels nostres clients diferents APPs, per optimitzar les cadenes logístiques.

- Fomentem una forma de treball més digital.

- Manteniment d’espais ciutadans segurs i resilients (Port Vell) davant possibles contingències sanitàries.

- Manteniment al 100% del servei de la línia 88 de bus que dona servei al territori portuari per facilitar els desplaçaments sostenibles dels treballadors.

- El Centre Stella Maris de l'Apostolat del Mar de Barcelona, integrat al Comitè de Benestar del Port, ofereix serveis d’assistència i assessorament jurídic i laboral a les tripulacions a través dels canals telemàtics i les xarxes socials.

- La Policia Portuària activa una campanya solidària d’ajut i suport a les persones grans i a d’altres col·lectius vulnerables que són veïns i veïnes dels edificis situats en territori portuari.

- Atenció singular de la Policia Portuària a les persones sense sostre que hi ha a l’espai ciutadà del Port.

- Garantim els serveis portuaris de gestió de residus, per exemple, tot afavorint models productius sostenibles.

- Des de l’any 2016 disposem d’un Pla de Sostenibilitat Sectorial, iniciativa de tota la Comunitat Portuària dirigida a aconseguir que tot el Port segueixi models de producció sostenibles.

- Incorporem criteris de sostenibilitat en les nostres contractacions, incorporant clàusules ad hoc.

- Apliquem un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire des del 2016 per reduir les emissions de gasos contaminants i partícules en suspensió.

- Treballem per electrificar els nostres molls, un projecte de més de 60 milions d’euros que ens permetrà reduir un 51% les emissions contaminants en òxids de nitrogen (NO2) i un 25% les de partícules en suspensió l’any 2030.

- Planifiquem la generació d’energies renovables en el recinte portuari, centrant-nos per garantir que l’electricitat que utilitzarem en la connexió dels vaixells serà d’origen renovable.

- Mantenim els serveis per a la conservació del medi i dels recursos marins en l’àmbit portuari.

- Col·laborem amb diferents universitats per promoure l’estudi i conservació del medi marí.

- Mantenim el bon govern corporatiu a través de les nostres polítiques de transparència i anticorrupció.

- Tenim un codi ètic que marca les pautes de comportament de tots els treballadors i en les relacions amb els diferents grups d’interès.

- Disposem d’un portal de transparència amb tota la informació relativa a la nostra activitat per al control de l’actuació pública.

- Activem les aliances necessàries per aconseguir tot allò que ha estat i que esdevindrà necessari.

Juny 2020 // www.lamarina.cat

espai patrocinat /actualitat 25

La Zona Franca crea BNEW, un esdeveniment disruptiu per reactivar l’economia de Barcelona El Consorci de la Zona Franca de Barcelona acaba de presentar un nou esdeveniment disruptiu i innovador que aposta per les possibilitats i el canvi de paradigma econòmic que ofereixen les noves tecnologies per ajudar a reactivar l’economia. Es tracta de BNEW – Barcelona New Economy Week que tindrà lloc del 6 al 9 d’octubre d’aquest any simultàniament en diferents llocs emblemàtics de la ciutat de Barcelona. BNEW no serà una fira sinó un esdeveniment B2B -100% professional- i amb caràcter híbrid -físic i digital- que aglutina esdeveniments globals de Logística, Real Estate, Indústria Digital, Ecommerce i Zones Econòmiques, tots ells amb un denominador comú: la nova economia.

Durant l’acte de presentació el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ​​Pere Navarro, va explicar que “se celebrarà en diferents edificis singulars de Barcelona, tots ells amb espais oberts, diàfans, digitals i compromesos amb l’Agenda 2030 i apostarà per les possibilitats, noves formes i canvi de paradigma econòmic que ofereixen les noves tecnologies”. Navarro va afegir que “Barcelona serà del 6 al 9 d’octubre la capital mundial de la nova economia amb un gran esdeveniment que ajudarà a reactivar l’economia del territori i al seu teixit empresarial, oferirà una gran

tots els participants desenvolupar-se, ampliar coneixements, resoldre dubtes, anticipar-se al futur i retro alimentar-se de les opinions d’altres experts en un format sense precedents, àgil i innovador. Els pòdiums de coneixement estan formats per Inspirational Talks, debats, entrevistes en profunditat amb professionals singulars i panells. En BNEW es tractaran temes en profunditat dirigits a directius i quadres de comandament d’empreses per aconseguir el màxim rendiment, tant personal com dels seus equips.

Una oferta de networking molt potent que obrirà nous horitzons oferta de valor als principals sectors econòmics, crearà oportunitats i sinergies entre els sectors de la logística, l’immobiliari, l’ecommerce, la indústria digital i les zones econòmiques, accelerarà la innovació i donarà suport al talent”.

Per la seva banda, la directora general de Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué, va afirmar que “es tracta d’un nou esdeveniment mai vist abans i estic segura que suposarà una revolució que marcarà el futur dels nous esdeveniments. BNEW crearà sinergies entre els 5 sectors d’activitat que estaran presents, explorant oportunitats i avançant conjuntament en un entorn de

col·laboració, tot posant el focus d’atenció en el coneixement, el networking, la innovació y el talent”. Al mateix temps, la directora general del CZFB va explicar que “Barcelona New Economy Week està impregnat d’una nova manera de pensar i de fer i serà un punt de trobada on els negocis i el progrés empresarial es fusionin amb la riquesa cultural, arquitectònica i artística d’una ciutat avantguardista com és Barcelona”.

Un format fresc amb Pòdiums de coneixement La proposta de coneixement de BNEW es basa en uns pòdiums que permetran a

El Networking serà un dels aspectes més potents i destacats de BNEW, ja que permetrà accedir a una àmplia agenda de contactes, programar reunions presencials i aconseguir contactes digitals de qualsevol lloc del món. Per tant, permetrà crear relacions productives, optimitzant el temps dels participants amb el target adequat i generant les màximes oportunitats per a les empreses. El Networking de BNEW permetrà realitzar agendes de contacte presencials en funció de les necessitats i les oportunitats de recerca generades per cadascun dels participants. I al mateix temps permetrà contactar amb potencials clients i col·laboradors a través de la plataforma digital. ■

Brindis per estrenar fase Passegem per les terrasses del barri el primer dia que han pogut obrir || Andrea Bello Cada dia que passa els carrers de La Marina s'omplen de més i més gent, la vida torna a poc a poc al barri. Després dels mesos de reclusió durant el confinament, ja es pot sortir al carrer. I, si fins ara el que es podia fer era esport, amb el pas a la fase 1 s'obre la porta a l'oci. Les terrasses tornen a estar plenes, bé, o si més no, amb cap cadira disponible però mantenint el 50% de l'aforament amb les taules separades.

I és que l'arribada de la calor a la nostra cultura mediterrània sempre va lligada a una bona conversa en bona companyia i amb una cervesa o un refresc a la mà durant una tarda d'estiu, encara més, si aquesta és a una terrassa del bar de sempre. Per això, i com no podia ser d'altra manera, el primer dia que els bars han pogut obrir les terrasses les taules en van plenes, de converses i de cerveses. La gent esperava amb ganes aquest moment, enguany més que mai pel seu nou significat: la tornada progressiva a l'enyorada normalitat, o a aquesta nova normalitat, però almenys fora de casa.

Tot i que no tots els bars han pogut obrir encara, ja que molts no tenen terrassa, com en els casos del Bar Iberia a Mare de Deu

▶ Una de les terrasses a la cantonada de Plaça Marina.

de Port o el de La Granja Elena al Passeig de la Zona Franca o molts altres al barri, han optat per oferir menús per emportar.

Hi ha d’altres que no els hi surt rendible obrir. En tot cas els que si ho han fet no han tingut ni una cadira lliure. La gent està contenta de poder retrobar-se i quin lloc millor que el bar del barri, i per això brinden plegats, escena que s’ha pogut veure als bars de plaça Marina. És possible que les frases més escoltades durant el dia hagin estat "Home!, com estàs?" i "Quant de temps sense veure'ns". La possibilitat d'estar en grups de fins a deu persones després de dos mesos s'ha agafat amb ganes.

Alejandro Flores

Ha estat molta la gent que ha volgut compartir el moment de retrobar-se, sigui amb familiars o amics, i fins i tot, gaudir-ho amb les mascotes acompanyant-los. Gent jove, sobretot, però també gent més gran, fins i tot un grup d'àvies han aprofitat per asseure's a prendre un suc i tornar a fer la xerrada de sempre.

Pels propietaris dels bars ha estat una jornada de no parar, positiva per una banda, el fet de poder tornar a obrir i tenir ingressos, encara que amb mesures, ha estat un respir per a molts. Però negativa per una altra, "sembles un policia havent de dir que se separi la gent o que

no poden estar tants junts", ens explica el propietari de Casa Patri, ubicada a Plaça Mediterrània, una tasca difícil de dur, ja que, ells són responsables de l'espai. També hem vist escenes d’uns clients pressionant a uns altres apressant-los a deixar la taula. Tot i això, contents de tornar al negoci.

“Cadascú ha de ser responsable de les seves accions, perquè, tot i que és un pas cap a una tornada a la normalitat, no ens podem relaxar i hem de mantenir les mesures de seguretat” coincideixen, conscients, els restauradors. Els propietaris dels bars ja fan la seva part, a cap establiment s'hi pot entrar a l'interior i s'ha de demanar des de la porta, on sempre hi ha gel desinfectant i paper per poder rentar-se les mans. També ens toca fer la nostra part i mantenir les distàncies de seguretat. Si volem fer possible continuar amb el gaudi sense tornar enrere hem de seguir totes les normes dins dels establiments, com la del cartell que demana que no es juguin a jocs de taula, entre altres, és clau.

Com bé deia un client d'un dels bars de plaça Marina "hem estat tancats seixanta dies i seixanta nits i per fi ens han deixat sortir", al que nosaltres afegim: ja que sortim, fem-ho amb responsabilitat! ■

26

Juny 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Una ciutat sense comerç és una ciutat morta

Com a coneixedora del comerç afirma la importància de digitalitzar el petit comerç o "no existeix".

Vivim en un món digitalitzat, tots tenim un mòbil, una tauleta o un ordinador.

Tot el comerç s'ha de digitalitzar perquè si no ho fem estarem fora de lloc.

Començant pel més bàsic, com és conèixer al nostre client, és molt important per la subsistència del negoci.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS ANIMAL DOMÈSTIC ELECTRODOMÈSTICS VANWARD MON ANIMAL Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 43 Telf. 934317402 Telf. 93 535 52 52

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

PELUTS ESCOLA D'IDIOMES Alts Forns, 69, local 16 (Plaça KIDS AND US LA MARINA Mediterrània) Telf. 934229079 C/ Mecànica, 17

365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32

BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK (NOU SOCI) Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 934218129/ 606885784 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Telf. 93 296 48 18 LA WASH-BUGADERIA Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS XUMETS c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ CELLERS Mare de Déu de Port, 234 CELLER LA MARINA Telf. 93 332 21 94 Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 COPISTERIES 933320210 / 608975406 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FERRETERIES-LAMPISTERIES CORREDURIES D’ASSEGURANCES BAYOT COLLADO, S.L. ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 168-170 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 934214922 / 601156042 Telf. 932233309 / COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L 656369849 c/Energia, 20 DROGUERIES I PERFUMERIES Telf. 934215977 / 677565089 DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

tenir molt clar quins són els canals més adequats que ens permetran obtenir un increment, que ens faciliti la prestació

“El comerciant s’ha d’apropar al client, no solament en presència física, sinó amb accions digitals” de serveis i ens ajudi a fidelitzar el client per tal que acabi comprant més.

Al final, tant si vens en una botiga com si vens per Internet, el que el client valora és el tipus de servei que rep. Per tant, qualsevol canvi en el model de ne-

goci, que no vol dir un canvi radical, és important que incorpori tecnologia per tal que faciliti l’apropament del client.

Hem de fer aquest canvi sempre pensant en el client, és a dir, pensant com ens agradaria que aquesta botiga em tractés a mi.

Un exemple : Vaig a comprar unes sabates a una botiga de barri, que té el meu telèfon, i quan s’apropen les rebaixes, una setmana abans m’avisen per SMS/ Whatssap. Aquest és un clar exemple d’una petita transformació digital. Així es fidelitza un client perquè aquest petit detall d’avisar abans de les rebaixes em fa sentir un client especial.

Anualment informem als nostres socis que la Generalitat de Catalunya treu uns ajuts econòmics dedicada a la transformació Digital i animo al comerç de la Marina a abraçar al món digital.

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 REFORMES INTEGRALS MAVI MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P Mare de Déu de Port, 264-266 Pg. de la Zona Franca, 177 Local 2. Telf. 610075461 Telf. 93.517.63.18

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46 CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA CALZADOS CISNE TENMAN REFORMES Passeig de la Zona Franca, 220 c/Mare de Déu de Port, 407-409 c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 Telf. 933323594 Telf. 629.82.92.85 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 155. Telf. 93 432 24 98 BAR JUEVES 5 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 934324022 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Port, 272. Telf. 93 141 97 75 MACARRO Ferrocarrils Catalans, PERRUQUERIES I ESTILISME 87-89. Telf. 93 332 78 56 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs MOBLES local 3. Telf. 93 422 10 48 MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224.

DANI FERNANDEZ ESTILISTES 93 332 26 98 Paseo de la Zona Franca, 132 MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 934 32 15 90 Pg. Zona Franca, 141 MANIKURAME Telf. 93 432 37 99 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MODA I COMPLEMENTS QUADRES I MARCS WALA SPORT Pg. Zona Franca, ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mineria, 17. 93 296 70 03

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Telf. 93 331 84 33 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Mei Màrquez Presidenta de l'Associació de comerciants la Marina

El comerç de proximitat té els seus valors, i per tant els ha d'aprofitar, tot i que ajudar-se de la tecnologia sempre aportarà uns millors resultats. Hem d'entendre què és internet, què suposa la transformació digital i què pot fer la tecnologia per ajudar al nostre negoci.

Un cop tenim aquest coneixement, és contactar amb un professional. El comerç petit hem d’entendre que una inversió en tecnologia és una inversió que ens ajudarà, en el futur, a tenir una continuïtat i un increment en el nostre negoci.

Per tant, jo parlaria de fases: - La primera fase: sensibilització i comprensió de la importància de la transformació digital, i adquirir els coneixements i l’interès pel que la tecnologia pot fer per al meu negoci.

- Una segona fase: establir un projecte empresarial. Un comerciant no deixa de ser un empresari i, per tant, hem de

Juny 2020 // www.lamarina.cat

esports 27

La Federació Catalana de Futbol cancel·la les competicions i acaba amb les opcions d’ascens de l’Ibèria El club ja pensa en els nous fitxatges i en les renovacions || Albert Aguilar La Federació Catalana de Futbol ha seguit les recomanacions de la Secretaria General de l'Esport i ha pres la decisió de donar per acabades les competicions de futbol, futbol sala i futbol platja que en depenen.

D'aquesta forma, es posa el punt final a la temporada de totes les categories del futbol català.

Des de l'últim partit disputat, l'Ibèria se situava cinquè a la classificació de lliga i sense opcions d'ascens. Per tant, amb aquest desenllaç, l'equip de La Marina és un dels grans perjudicats de la mesura presa per la Federació. Al Grup 10 de la tercera divisió catalana de futbol 11, la Unión Deportiva Gornal s'ha situat al capdavant de la classificació amb 50 punts, mentre el Poble Sec Unió Esportiva ocupa l'última plaça. Entre els bons resultats de la temporada, destaca el fet que el davanter centre de l'Ibèria, Amadeo Montero, ha acabat la temporada com a màxim golejador amb 19 gols en 16 partits.

El primer entrenador de l'equip, Sergio Massagué, ha opinat a les xarxes socials que

El davanter centre de l'Ibèria, Amadeo Montero, ha acabat la temporada com a màxim golejador amb 19 gols en 16 partits ▶ Victòria de l'Ibèria a la temporada 19-20.

la decisió presa per la Federació és la més desencertada, perquè fora millor haver donat per acabada la temporada després de l'últim partit de la primera volta, quan tots els equips s'havien confrontat entre si i cap tenia la possibilitat de guanyar nous punts a costa d'altres de menys competitius. No

Albert Aguilar

obstant això, el míster assenyala que "la culpa que l'equip no ascendeixi és únicament nostra, ja que hauríem d'haver fet la nostra feina i estar a dalt com l'anàvem fent durant tota la temporada".

Ja el passat 16 de maig l'equip va expressar per Twitter que per ells havia finalitzat

la temporada 19/20 i que tocava pensar en renovacions i nous fitxatges. D'aleshores ençà, el club ha anunciat les renovacions de Sergio Massagué, Cristian Ruiz, Sergio Arbulu, Eric Cortés, Daniel Gorri, Javivi, David Marquina, Jesús Pagès, Guillermo Fernández, Xavier Ventura, Gonzalo Collado, David Núñez, Juamna Lopezosa, Marc Tatay i David Bejarano. ■

S’ajorna la cursa de patinatge Barcelona Roller Marathon de la Zona Franca

La manca de mesures de seguretat fa que la competició se celebri al setembre || A.A. Si no ens haguéssim trobat immersos en la crisi sanitària provocada per la Covid 19, els aficionats al patinatge del barri haurien pogut gaudir el darrer 25 de maig de la cinquena edició de la Barcelona Roller Marathon. Per motius de seguretat, la prova no s'ha celebrat a la data prevista i s’ha reprogramat per al pròxim 15 de novembre.

La Barcelona Roller Marathon és una cursa de patinatge per a tots els nivells de patinadors, organitzada pel Club Patí Barcelona amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i la Federació Catalana de Patinatge.

Es divideix en quatre distàncies (42km, 24km, 10km i 5km infantil) per a tots els patinadors que ja saben avançar, girar i frenar amb seguretat. La del 2020 és la seva cinquena edició i forma part de la 2ª Copa d'Espanya de Patinatge sota el patrocini de la Real Federació Espanyola de Patinatge i del Consell Superior d'Esports.

L'edició de l'any passat va aplegar més

▶ Patinadors del Club Patí Barcelona. Instagram Club Patí Barcelona

de 350 patinadors i patinadores al punt de sortida, Carrer 3 amb el Carrer A de la Zona Franca. Va començar a les 10 del matí amb bones condicions climàtiques, i malgrat que el vent va anar aixecant-se al

llarg de la prova, el perfil pla i el bon asfalt de la calçada van fer d'aquesta una carrera ràpida per als patinadors. Entre els equips que va competir-hi, el Nàstic de Tarragona va portar cinc patinadors a la Zona

Franca. A la pàgina web del club tarragoní encara es pot llegir el reconeixement a la bona actuació dels seus competidors en la prova amb un balanç de nou medalles: dos ors, tres plates i quatre bronzes. ■

Juny 2020

L'ENTREVISTA

“La reurbanització de Can Clos, Polvorí, Cases Barates... ha estat essencial per millorar la qualitat de vida al barri” Julio Baños Soria.

84 anys. Vidu. Dues filles, la Maribel i la Núria.

Ofici? Em vaig jubilar com a cap tècnic d’organització a Pegaso.

Política: d’esquerres.

Q

uè va passar amb la família?

“Un dia, cap a l’any 1936, a la matinada, para un cotxe davant l’estanc i surten uns homes armats buscant al pare. Tothom ens vam espantar perquè en general això significava no tornar-hi. Així que l’àvia va avisar als de la CNT del barri, ja que els que havien vingut eren d’un altre lloc i mentre discutien el pare va poder escapar. Va viure amagat durant tota la guerra”.

Què va fer la família?

A partir d’allò, ens vam mudar a viure de Can Tunis a Sant Gervasi. I per sort! perquè mestre vivíem allà, durant la guerra van caure dues bombes a Can Tunis, una just a la nostre casa. Així que ho vam perdre tot.

Què recorda d’aquella guerra?

Recordo haver fet un camí amb els meus germans per arribar a una escola on ens posàvem un plat de melmelada, un got de llet i un bollo de pa. Era molt petit i anys després em vaig assabentar que es tractava d’una escola d’alguna ordre religiosa que el govern de la República havia fet seva per alimentar els nens.

Continuï, si us plau.

Quan va acabar la guerra el meu pare gaudia de bona reputació perquè havia estat perseguit pel bàndol contrari, suposo que va tocar algunes tecles, i ens van donar una casa al carrer dels Somatents, que ara no existeix, hi és el Port.

Malgrat els anys Can Tunis és la memòria del barri?

Els recordo com uns barris meravellosos, estàvem dins de la ciutat però hi havia pocs cotxes, teníem una platja de gairebé 4 km verge, amb restes d’algunes fàbriques que s’havia endut el temporal, però una platja maquíssima on banyar-se, i a prop de la platja molt camps de cultiu i una vuitantena de masies.

Expliqui alguna anècdota d’aquells camps de conreu.

Com a curiositat recordo la regalèssia, s’havia de furgar i treure l’arrel de la planta, una herba que es cria als rierols dels cultius. N'hi havia al riu de la Teulada Verda, i els nois hi anàvem a recollir-la per menjar-ne perquè es passava molta gana, i havíem d’anar amb compte perquè els pagesos sempre vigilaven.

Aquell camp també el vigilaven els guàrdies civils perquè hi havia contraban, si et despistaves i t’agafaven et fotien un parell d’hòsties. Eren èpoques terribles.

La vostra generació ha viscut una bona part de l’etapa familiar i laboral sota la dictadura. Expliqui'ns com era aquell ambient.

Com he dit, el meu pare era de dretes i no tenia res en contra de Franco. També era un faldiller. La mare era tot el contrari, una dona que havia estudiat gràcies a què el seu pare treballava amb algú important i ella es va poder educar entre les filles de l’amo. El pare va acabar abandonant-nos. En aquella època la vida era molt trista i només els camps ens feien feliços. Anàvem a buscar bleda boscana perquè com he dit hi havia molta gana. I la meva mare feia feines per poder mantenir-nos als tres germans.

Parli’ns de la seva vida laboral.

Vaig començar a treballar formalment amb 14 anys, d’ajudant de tapisser a un taller del carrer Calvet, a prop de Diagonal. No m’agradava, així que em vaig canviar a repartidor d’una botiga de comestibles, ubicada al carrer Muntaner. Portava la compra a cases de gent adinerada. Anava carregat amb un cistell a l’espatlla i em feien pujar pel muntacàrregues perquè l’ascensor era exclusiu pels propietaris i les seves visites. Molta gent no ho sap però va haver-hi aquesta divisió durant molt de temps en molts edificis de la burgesia. I encara dura!

A Julio el coneixem com a cronista del barri. Si necessitem memòria viva ell hi és, i n’és conscient de l’estima que se li té, tret d’algú que li ha agafat mania, diu. És dels pocs veïns que va néixer i viure a Can Tunis, allà per l’any 1935. L’estanc del barri era del seu pare, un home vingut d’Aragó i simpatitzat de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), fet que va causar incidents a la seva família amb la CNT, molt activa per aquells anys.

Baños explica en paraules seves la duresa d’aquella vida que li va tocar viure a la seva generació. “Hi havia molta gana i por”. Una generació, però que també va participar dels millors moments del país arribats amb la democràcia i la industrialització, que ara sembla fer-se miques. Enmig de les fàbriques faria carrera professional i coneixeria a comunistes i maçons, “bones persones i molt diferents de com la propaganda els feia veure”. Sempre ha estat vinculat a les preocupacions socials del barri.

I arriba a la Pegaso.

En tornar de la mili vaig fer l’examen d’ingrés a la Pegaso i hi vaig començar com a peó. Després vaig passar al servei de verificació de peces i un any més tard al acabat de crear departament de control de qualitat com auxiliar... i així vaig anar pujant fins arribar a cap tècnic d’organització en 31 anys que hi vaig treballar. La Pegaso era una fàbrica estupenda, tenia uns 4.000 i escaig de treballadors.

Va tancar com ara la Nissan.

Deixen molta gent qualificada al carrer.

Estant a Santiveri vaig conèixer operaris d’un alt nivell tècnic, molts eren republicans i en arribar a la Pegaso, trobo molts comunistes del PSUC i també maçons. Érem molt bones persones, es movien i intentaven ajudar. No vaig apuntar-me al PSUC, però sí que vaig militar als sindicats. S’ha de seguir lluitant.

Vostè va conèixer de ben a prop l’escriptor Francesc Candel.

Paco havia estudiat amb el meu germà i va treballar un temps a casa meva perquè vivia al costat, havia una amistat sincera entre nosaltres. En Paco el que veies era el que hi havia, transparent i amable.

Sempre amb ganes d’ajudar.. Com anècdota recordo que a Metralla, un noi sense sostre al que sempre ajudava, només ell li cridava pel seu nom.

Aventuri’s amb quines serien les reflexions de l’escriptor ara.

El movia un desig incansable per canviar la societat. Ell tenia una altra forma d’entendre la societat. Li interessaven les persones i la comunitat, sempre va insistir en la injustícia de tanta desigualtat. Com és que assumim com a natural que uns guanyin milions i a d’altres no li arribi pel menjar?

Crec que hem tocat sostre. La desigualtat és la veritable pandèmia que cal afrontar.

Quina reflexió personal li deixa la crisi del coronavirus?

Que si la societat no canvia ens vindrà una altra pandèmia. La natura és sabia i quan alguna cosa la perjudica provoca que tot torni al seu camí. No hem de creure’ns massa llestos.

Si li demano que esculli dos esdeveniments importants al barri, què em diu? .... diria que un va ser la reconstrucció d’habitatges, quan es van reurbanitzar barris com Cases Barates, El Polvorí o Can Clos, és una gran obra a tenir en compte com a millora de la qualitat de vida de molts veïns i veïnes. I l’altre, del que em sento molt orgullós, és la lluita dels pescadors i veïns de Can Tunis quan vam aconseguir una bona indemnització per les nostres cases, una lluita que vam fer plegats, sense derramar ni una gota de sang.

Que per aquells temps en corria i molta! ■ Yohany Limpias Ayala