La Marina – Edició gener 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Gener 2020 / Núm. 290

Com imaginem el barri el 2030?

Tanquem dècada mirant el futur

Foto: Alejandro Flores

Pàgs. 10-11

Per conservar, l’essència familiar

i el tarannà de poble que té La Marina

ACTUALITAT

Els Reis d'Orient il·lusionen els més petits

Pàg. 4

Per aconseguir, més obertura

als diversos col·lectius i oportunitats laborals

Gener 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 2-4 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar i Alejandro Flores Edició i maquetació David Edo Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas, Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 5.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Abraçar el 2020 amb la determinació d'aconseguir canvis Cadascú tenim una valoració particular de com ha estat l'any i la dècada que passa.

Quins han estat els nostres assoliments, reptes i també fracassos. Acostumem a fer aquesta mirada per reflexionar i intentar ser més encertats i efectius ens els nostres propòsits futurs i més justos i empàtics amb les persones que ens envolten. Potser és convenient fer aquest exercici també com a petita col·lectivitat. Sortir del nucli personal i familiar per pensar-nos com el barri que som. Un subjecte ben viu i amb els propis encerts, fracassos i reptes. Nosaltres ho hem fet. I el resultat assenyala alguns punts en comú en aquesta espècie de mini diagnòstic.

En primer lloc, compartim la satisfacció de mantenir l'esperit de veïnatge ben arrelat. Per nosaltres qui viu al costat no és cap desconegut, encara és el fill de, el germà de, o els pares de... Ens coneixem i ens reconeguem mútuament. En la immensa

majoria de casos sabem si el veí d'enfront o del costat es troba bé o malament. No és que carreguem amb els seus problemes, però la seva realitat tampoc no ens és indiferent. Compartim les alegries i també les tristeses, i ens enorgullin d'això, de mantenir aquest esperit de comunitat.

Així que aquest apartat ens ho apuntem en “encerts”.

En segon lloc, té molt de ressò entre nosaltres la idea de superar els inconvenients que continua tenint viure a La Marina. La manca de serveis, l'encara deficient servei de transport, l'oferta cultural i d'oci de qualitat o la necessitat del servei d'emergència de salut... On apuntem això? Aquí estem dividits. Uns l'apunten en "fracassos", perquè fa molt de temps que els reclamem i ara ja som una mica conformistes i còmodes per seguir reivindicant-los. I d'altres, més apaivagats, ho apunten en "reptes pendents".

En tercer lloc, compartim les nostres necessitats. La més accentuada i expressada en diverses converses i entrevistes, sense distinció de grup d'edat ni de cap altre tipus, és la de generar oportunitats de feina. És el principal repte.

Però nosaltres sumem un més: La necessitat d'articular-nos i de consensuar no només el diagnòstic de les necessitats i problemes, sinó també algunes propostes de solució. Sabem el que necessitem, però encara tenim el repte de saber-nos plegats a l'hora de proposar alternatives a allò que no volem. És aquí on el paper de cadascú i de les nostres associacions i entitats, de les quals participem, té un paper rellevant. Ser conscients i posarnos-hi és l’altre repte més important.

Sembla que s’obre una nova etapa i anem pel bon camí...

Ja tenim govern!

Si parlem de situacions col·lectives, doncs hem de reconèixer que una bona manera d'arrencar aquest 2020 ha estat la notícia que ja tenim govern! Després de tot el periple i de l'ascens de l'extrema dreta, la normalitat ens ha semblat extraordinària.

Toca desitjar el millor a qui ens governa, ja que el nostre benestar raurà en bona part en els encerts o infortunis que tingui la seva gestió.

ÍNDEX DE CONTINGUTS Zona de baixes emissions

Pàg. 3

La cavalcada de Reis

Pàg. 4

Recollida de joguines

Pàg. 5

Opinió

Pàg. 6

Entrevista a David Labrador

Pàg. 8

Cròniques Candelianes

Pàg. 9

Tema del mes: La Marina del 2030

Pàgs. 10-11 Història del 2019

Pàg. 13

Salut

Pàg. 14

Cultura: Concert solidari

Pàg. 15

El Port de barcelona / El Consorci Pàg. 16 La Marina del comerç associat

Pàg. 18

L'espai natural del delta del Llobregat

Pàg. 19 L'entrevista: Chris El Bager

Pàg. 20

Gener 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

3

La Zona de Baixes Emissions arriba a La Marina i en queda fora la Zona Franca industrial || Victor Recacha L’Ajuntament de Barcelona té un propòsit d’any nou per a aquest 2020: acabar amb els cotxes contaminants a la ciutat. El passat 1 de gener, Barcelona ha esdevingut una zona de baixes emissions (ZBE), mesura que inclou els barris de La Marina i deixa fora la Zona Franca industrial.

Els propietaris de vehicles contaminants poden circular per les rondes com fins ara, però tenen restringit l’accés als carrers interiors. No s’aplicaran sancions fins l’1 d’abril: a partir de llavors, els infractors s’exposen a multes acumulatives d’entre 100 i 500 euros.

Es tracta d’un projecte d’àmbit metropolità: s’ha estès als termes municipals de Barcelona i parts de L’Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià. La iniciativa està liderada pel consistori barceloní i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la implicació dels ajuntaments de la resta de ciutats afectades, de la Generalitat i de la Unió Europea.

L’ordenança municipal que regula la ZBE va ser aprovada sense vots en contra al ple del darrer 20 de desembre. Va comptar amb els vots a favor dels partits que donen suport al govern municipal liderat per l’alcaldessa Ada Colau, Barcelona en Comú i el PSC, i de dos grups d’oposició: Esquerra Republicana, primera força a l’Ajuntament, i Junts per Catalunya. Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s’hi van abstenir.

El primer efecte és que ha quedat prohibida la circulació a tot l’interior de les rondes, a més d’algunes àrees a l’exterior.

Als barris de La Marina, els automòbils sense etiqueta ambiental també passen a tenir restringit el pas, però només a la part residencial que queda dins de la Ronda Litoral. A l’altra banda, els polígons industrials i el Port de Barcelona no s’han vist afectats.

Per poder circular amb normalitat, els conductors han de disposar d’una etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) que acrediti el que el vehicle forma part de les categories de Zero emissions (blava), Eco (verda i blava), C (verda) o B (groga).

Hi ha excepcions, com ara els vehicles d’emergències o els que estan a nom de persones amb un 33% de discapacitat o més. A més, es preveuen moratòries d’un any per als camions i les persones amb ingressos baixos, en ser considerades vulnerables econòmicament, però només “si el vehicle és una eina de la seva activitat professional”.

Des del govern municipal es ressalta que la ZBE equival “a 20 Madrid Central” per l’extensió que ocupa. És menys restrictiva, però, que la implantada al centre de la capital espanyola. Els objectius són que 50.000 cotxes deixin de circular-hi i que les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) baixin un 15%. Des del consistori no estan

▶ Representants de l'Ajuntament i representants veïnals durant la presentació de la ZBE al districte.

convençuts, però, de poder complir-los, a causa de les exempcions i moratòries.

“Al final, estem fent moltes moratòries i estem fent moltes excepcions. I tot això va en contra de les reduccions d’emissions”, reconeix en declaracions a La Marina la directora d’Energia i Qualitat Ambiental de Barcelona, Cristina Castells. “Jo crec que els 50.000 cotxes sí que seran, però la quantitat de reducció d’emissions, ja ho veurem”, sentencia.

L’exigència de millores en el servei de transport públic a la zona, la principal demanda dels veïns Els veïns reclamem alternatives pel acomplir la ZBE

El 19 de desembre, el govern municipal ha presentat la ZBE davant dels veïns de Sants-Montjuïc a la seu del districte. En un Saló de Plens gairebé a vessar, fins a 20 persones van intervenir en el torn obert de paraules. Entre les crítiques, queixes i preguntes, es van sentir molts veïns amb persones amb discapacitat a la família que tenien dubtes i preocupacions sobre les normes per als vehicles adaptats.

D’altres persones es van mostrar molt enfadades per la falta de solucions davant la impossibilitat de poder assumir el cost d’un cotxe nou menys contaminant. Alguns s’oposaven a la ZBE. Altres l’aplaudien, però trobaven a faltar una millor xarxa de transport públic.

“Em sembla molt bé aquesta mesura”, va afirmar la Cristina, una veïna preocupada pel medi ambient: “la situació es crítica”.

Tot i així, no va amagar la seva frustració davant l’execució del projecte: “doneu-me alternatives!”, va reclamar.

Una altra veïna va expressar la seva

preocupació perquè l’horari de la ZBE li fes perdre llibertat i va recordar que, entre setmana, el metro tanca per les nits: “Quan podré sortir?”

“Ja, però sap el que passa? Que la ciutat, de set [del matí] a vuit [de la tarda], està molt contaminada”, va contestar-li una directora Castells visiblement exasperada, que presentava la mesura en representació del consistori.

Una negociació límit

En l’aprovació de la ZBE, ha estat clau el suport d’ERC a la mesura. A l’hora de negociar amb l’equip de govern, la formació republicana ha posat el focus en la manca de solucions per a les persones que no es poden comprar un cotxe nou. Una discrepància que l’Ajuntament ha intentat redreçar amb la moratòria d’un any a les rendes baixes.

Però les persones que no necessitin el cotxe per fer la seva feina no es poden acollir a aquesta solució: “Hauran de buscar alternatives de transport públic”, justifica Quique Gornés, assessor de la Regidoria d’Emergència Climàtica, en ser preguntat per aquest diari.

Alejandro Flores

D’altra banda, el projecte no acaba de convèncer les entitats ecologistes. A través de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, organitzacions verdes com ara Greenpeace o Ecologistes en Acció s’han mostrat crítiques amb la falta d’un informe d’impacte ambiental, i reclamen que les restriccions afectin també la Zona Franca industrial.

El moviment ambientalista Fridays for Future defensa un peatge ambiental, el qual consideren que tindria un major impacte en les emissions. Lamenten, a més, que la ZBE afectarà els més pobres, en tenir els cotxes més vells, i durà a comprar cotxes nous, la fabricació dels quals consumirà recursos.

Des de l’Ajuntament, la directora Castells reconeix que no han calculat quants cotxes nous es compraran arran de la mesura i les emissions que generarà produir-los. No obstant això, Gornés assegura que “no és un tema de canvi climàtic, és un tema de salut pública i de l’aire que respirem a la ciutat de Barcelona”. I afegeix: “per veure l’abast real de la mesura haurem d’esperar un any”. ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Una cavalcada amb molta il·lusió! || Alejandra Sánchez Aquest 2020, els Reis Mags han portat a La Marina un regal especial...i és que totes les seves acompanyants han estat carteres reials. Així, en femení.

Des de la Comissió de Cultura de la Unió d’Entitats de la Marina es buscava d’aquesta manera fer palès el compromís del barri amb la igualtat i, per això, enguany, s’ha decidit començar les celebracions amb una presència totalment femenina recollint les cartes dels més petits i petites de la casa.

Altre de les novetats de la Cavalcada de Ses majestats d’enguany, ha estat el recorregut. Melcior, Gaspar i Baltasar han fet una volta pel Passeig de la Zona Franca, el Carrer Mineria, la Plaça de les Matemàtiques, el Carrer Mare de Déu de Port, el Carrer de

Fotos: Alejandro Flores

la Foneria i han acabat davant la Sala Pepita Casanellas.

Aquest canvi, respecte d’altres anys, ha despistat algunes persones que dubtaven a l’hora d’esperar les carrosses de la il·lusió, amoïnats pel fet de quedar-se sense caramells i sense poder saludar els reis d’orient.

Finalment tothom els ha pogut acompanyar, a més dels Reis als seus acompanyants, que eren centenars de personatges.

A més de la voluntat de donar aquesta visibilitat a les dones durant el dia 4 de gener, la cavalcada de Reis també pretén cohesionar diferents entitats que durant la resta de l’any no treballen plegades. En aquest sentit, cal destacar la feinada de la Comissió de Cultura, encarregada d’organitzar-la i que “cada any se supera” per portar tota la màgia del Nadal a La Marina. ■

Les altres celebracions: · El pessebre vivent, pel Centre Cultural

Estrelles Altes (1) · La celebració de cap d’any, per La Marina Viva (2) · Pare Noel amb neu i festa de cap d’any, Per l’AAVV de El Polvorí (3) · Gospel al carrer, per l’Associació de Comerciants (4) · Xocolatada i més Pare Noel, per AAVV Can Clos. (5) · Entitats ofereixen un concert nadalenc a l’espai veïnal Química (6)

1

2

3

4

5

6

Gener 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Més de 500 joguines solidàries han fet possible que cap infant es quedi sense regal

|| Andrea Bello La nit més màgica de l’any a La Marina, quan arriben els Reis Mags està marcada per la il·lusió dels més menuts per la cavalcada i també pel caràcter solidari de la recollida de joguines i material escolar “La Marina Solidària” que, com cada any, vetlla perquè cap nen del barri es quedi sense el regal dels reis mags.

Durant tota la tarda del dissabte 4 i el diumenge 5 la paradeta, ubicada al costat de la Sala Pepita Cassanellas, es va mantenir oberta i rebent la solidaritat que caracteritza els veïns i veïnes, que com cada any, han fet palesa la solidaritat i el seu compromís amb un sentit de barri que

mira per tots els seus veïns i veïnes.. S’han recollit més de 500 joguines noves que han estat entregades a famílies en situació vulnerable, segons una llista entregada per Càritas.

Les dades de què disposem indiquen que un de cada tres menors de setze anys a Catalunya es troba en situació de pobresa, per això són necessaris actes com aquest per mantenir la il·lusió de les festes!

La campanya La Marina Solidària ha estat organitzada pel diari La Marina, La Marina FM, l‘Associació de Veïns de Sant Cristòfol, La Marina Viva i La Unió D’entitats. La ràdio ha acompanyat la cavalcada i la recollida amb un programa en directe, al 102.5 de l’FM. ■

Fotos: Alejandro Flores

Gener 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

ha de distingir entre models i líders. Els primers son molt més importants. Un mestre no es un líder polític. Al model se l’imita; al líder se’l segueix, sovint, de forma irresponsable."

Aquest film valent, arriscat i de ple d’actualitat, dels sempre compromesos germans Dardenne, és una reflexió sobre el fanatisme religiós musulmà aplicat a un jovenet de 13 anys, adoctrinat per un fanàtic imam islamista.

Els Dardenne como sempre, no jutgen, mostren.

Es tracta d’un elaborat procés de radicalització, analitzat de forma implacable pels seus lúcids directors, sempre atents a l’hora d’atrapar una situació límit amb tot l’horror del món i que van obtenir el Premi al passat Festival Cannes.

Una càmera en ma discreta, enganxada al protagonista, com és habitual, ens acosta i de quina manera! a aquest jove Ahmed tant desorientat com fanatitzat.

Aquest procés de radicalització que inclou el sotmetiment de la dona, li afecta a ell, però pot encarnar-se en qualsevol, d’aquí el valor testimonial del film, que parla de Bèlgica, però en realitat està fent-ho de qualsevol altre país o ciutat del nostre entorn.

Sòbria como sempre, basada en un guió prodigiós en el que l’economia narrativa ho és tot, aquesta última proposta dels Dardenne serveix per a deixar ben clara, no només la capacitat d’ambdós directors per analitzar la realitat circumdant, sinó també per fer-ho des d’una coherència com autors digna de tot encomi.

Més com que els Dardenne cal que demostrin que res no és tabú, ni que no es pot tocar; l’obscurantisme i el silenci no existeix per a ells. Merçi! ■

Necessari fer poda exhaustiva de tots els arbres del barri perquè no deixen que arribi la llum dels fanals a les voreres Abdó Florencio 05/11/19

Mari Carmen Llerena Navarro

R

Nostalgia

“El jove Ahmed”

S'

Puntualització

D

e vez en cuando añoro a la chiquilla regordeta y de mofletes encendidos que fui. Qué distinto era el mundo por aquel entonces, ¿verdad?

—Bueno, no es que esté hablando del Jurásico, pero han pasado unos cuantos lustros—. Salías del colegio y la máxima distracción que podía entorpecer tu predisposición a hacer los deberes era el televisor. Los niños de esa época dedicaban su tiempo de ocio a corretear por las calles o a ver dibujos animados en uno de los dos únicos canales que la televisión pública ofrecía. Sin internet, ni ordenadores, ni móviles, ni tabletas. A mí no me entusiasmaba la tele y tampoco era demasiado callejera, o sea que llegaba a casa, me tomaba mi Cola Cao —con leche calentita en invierno y fresquita en verano, con sus grumitos— y realizaba las tareas escolares sin que nadie tuviera que pedirme que lo hiciera. Si me quedaban horas libres las dedicaba a leer algún ejemplar de Los Cinco, de Enid Blyton; o Heidi, de Johanna Spyri. A mi amor por la lectura, pronto se sumó mi pasión por la escritura, lo que acentuó más aún, si cabe, mi naturaleza reservada y mi espíritu ermitaño. «¡Qué aplicada es esta niña!», decían los adultos —¿aplicada? ¡Era un muermo de niña!—. Hoy en día resulta casi inconcebible vivir de esa manera, y es cierto que la tecnología nos ha facilitado la vida en numerosos aspectos.

Sin embargo ¿no echáis de menos algunas cosas de ese pasado no tan lejano? Vale, yo era un bicho raro, lo reconozco. Pero ¿soy la única que aborrece ver a criaturas de muy corta edad con móviles o tabletas en la mano mientras sus padres hacen lo propio? ■

Necessitat de millorar el civisme als Jardins dels Drets Humans Josefa Pejo 05/11/19

eferent al reportatge que se’m va fer a la contra del diari La Marina el mes passat, voldria fer una puntualització: Vull donar les gràcies de manera especial a la Sra. Pilar Ruíz, perquè va ser gràcies a ella, quan era membre d’Ona Nova, que em vaig incorporar al projecte de Cafè i Més. El seu bon tracte i humanitat sempre em vam ajudar i el seu interès va fer possible que jo assumís i continués Cafè i Més.

Moltes gràcies!

Cal fer neteja i manteniment dels Jardins dels Drets Humans

Necessitat de posar indicadors als carrers Energia i Alumini per a poder arribar al poliesportiu La Marina

Silvino 05/11/19

Andreu Farrera 05/11/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

Gener 2020 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Gener 2020 // www.lamarina.cat

8

l'entrevista al conseller de barri

“La majoria dels càrrecs de Ciutadans hem estat treballadors, no venim de la política” || Yohany Limpias Ayala

saltres ho tenim molt clar, s’ha de fer al poliesportiu... També s’hauria de buscar un lloc per un hotel d’entitats perquè totes puguin treballar plegades… A l’àmbit del transport, finalitzar les parades de metro i pensar si es podria unir la L2 amb el barri.

Quina és la vostra opinió sobre el Pla de Barris?

El Pla de Barris es va fer per a les zones amb més carències i mancances i estem a favor d’aquesta idea. Gràcies a això, s’estan fent els ascensors de El Polvorí. Ara, hi ha iniciatives que haurien d’haver finalitzat ja i van amb molt de retard. També s’han fet pisos socials per ajudar als barcelonesos a tenir la seva pròpia llar... Tot i això, encara hi ha coses que no s’han executat.

El titular d’aquesta entrevista ha estat la resposta d’en David en animar-li a vendre el seu partit a la gent del barri. És el millor actiu d’un partit que sobretot ha conegut la rapidesa i la velocitat tant en expandir-se i aixecar vol com en baixar a les arenes pantanoses del que és la política, sobretot en aquest temps. Parlem a la redacció de La Marina FM dies abans de menjar el raïm per rebre el 2020.

Quina és la seva trajectòria política?

Fins al 2005 no havia formar part de cap partit, però quan va sorgir la plataforma de Ciutadans me’n vaig sentir molt identificat. Per això, vaig crear l’agrupació de Sants-Montjuïc com una associació. Un any després, es va crear Ciutadans com a partit i vaig entrar-hi a formar-ne part.

Quan el partit va treure representació a l’Ajuntament, em va convidar a ser conseller al Districte de Sant-Montjuïc.

Què va li va motivar a participar-hi?

Sempre he sigut molt crític amb el nacionalisme i el separatisme. Recordo les polítiques separatistes d’en Jordi Pujol i després d'en Pasqual Maragall. No hi estava gens d’acord i quan va sorgir Ciutadans, vaig pensar que allò era justament el que jo creia, per això em vaig animar a participar-hi.

Què creu que ha fet malament C's tenint en compte el daltabaix de les darreres eleccions?

Potser no hem sabut explicar bé als votants el nostre projecte. Quan vam veure que no s’arribava a un acord, vam proposar mesures que la resta de partits no van voler tenir en compte. La gent està farta de tantes eleccions i ha castigat al tots els partits polítics, nosaltres hem estat els més perjudicats.

Quina sensació té quan el seu partit pacta amb Vox? És que no hem pactat amb Vox, vam pactar amb el PP a Madrid i Andalusia. Una altra cosa és que Vox hi hagi acceptat la investidura.

Però Vox ha començat a condicionar les polítiques allà on ha donat suport a governs, les d’igualtat de gènere, per exemple.

Que en un moment donat un partit doni suport a la investidura d’un govern autonòmic no implica res més que això, nosaltres no canviarem la nostra ideologia perquè un partit permeti una investidura...

Com a partit de centre, hem arribat a acords amb el PSOE i amb el PP. Amb aquest dos partits hem fet pactes i tenim punts de trobada.

Quina opinió té de l’ascens de Vox? És un partit ultraconservador. Els votants descontents els han votat com una forma de trencar el sistema. A vegades, quan les persones estan descontentes, agafen la postura més extrema.

La mirada de les necessitats al barri:

Reformar el passeig de la Zona Franca

David Labrador Gabriel 40 anys Dedicació: Ara un 75% del meu temps faig de conseller i anteriorment era empleat de l’Administració pública.

Política: Sóc de centre i progressista Religió: Catòlic Estat civil: Solter però compromès en parella.

Després de la patacada del seu partit, quines han estat les seves reflexions?

Tornarem a explicar al ciutadà el que volem fer. Està clar que hem de millorar.

I ho farem amb el nou congrés del partit al març i l’equip liderat per Inés Arrimadas, recuperarem votants.

A ciutadans bé que qüestioneu el nacionalisme català, però poc dieu de l’espanyol?

Sentir-se català, espanyol i europeu no es cap tipus de nacionalisme. El nacionalisme és una postura que considera una persona per sobre d’altre només pel seu origen i això no m’agrada. I sí, sí que existeix. Hi ha persones que creuen que són millors que els que tenen al seu costat.

D’acord, però aquesta mateixa posició també existeix a l’altre costat, o no ho veu?

El problema és que el separatisme català afectava la forma de ser i de viure de les persones que no ho compartíem. La Generalitat no entregava documentació bilingüe... diuen que és pels drets dels catalanoparlants, però i els dels castellanoparlants?

S’ha trobat personalment amb alguna situació a Catalunya on el tema de l’idioma hagi suposat cap problema?

Jo parlo català i castellà. Però sí que m’agradaria que a les escoles hagi un trilinguïsme. Això ajudaria que les generacions futures parlin amb fluïdesa tres idiomes.…

Què pensa dels polítics que estan a la presó?

S’ha fet un judici just amb totes les garanties legals i han estat condemnats...

Ara Europa diu que el procediment no va ser del tot correcte…

Però en cap moment no ha parlat de la sentència ni del judici. Ha dit “en el moment que va ser eurodiputat, hauria d’haver tingut immunitat”. Tot i això, immunitat no significa impunitat...

Parlem del barri, què proposa el seu partit per seduir els veïns i veïnes d'aquí?

Reformar el passeig de la Zona Franca. És un tema que s’hauria d’haver gestionat més ràpid. Només hem de mirar com fer-ho. També la construcció de la piscina al Poliesportiu La Marina, que és una reclamació veïnal. Ara s’està parlant de fer-la a la Marina del Prat Vermell. No-

Construïr la piscina al Poliesportiu La Marina Millorar de les comunicacions de transports públic

Com s’imagina el barri de La Marina d’aquí a 10 anys?

Amb una millora de les comunicacions.

També, amb una millora de la situació econòmica i amb polítiques actives de foment de la formació del joves del barri que ajudés a millorar la seva situació laboral.

I creu que passarà?

La construcció d’equipament i la millora del transport, sí. Però no enganyarem la gent, ja sabem que hi ha coses que no es faran per manca de pressupost o d’acords..

Jo espero que una part sí.

Com vendria el seu partit a la gent del barri?

Una de les coses que més crida l’atenció dels que participem a Ciutadans és que molts membres del partit no venim de la política. No és com altres partits que tenen gent que treballa a la política des de fa molt temps.

Però és que és un partit nou.

Bé, és un avantatge. No tenim experiència política perquè sempre hem sigut treballadors. A més, hem nascut a Catalunya i hem sigut crítics amb el nacionalisme. Recordo que abans d’això, la gent no s’atrevia a criticar el nacionalisme. ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

9

La vida dels sense sostre que s'aixopluguen al costat de l'església de Sant Bartomeu || Jesús Martínez

Aquest «aquí em quedo» podrà ser l’entrada de Lidl («Bo. Intel·ligent. I al millor preu»), de quan Lild obria a les instal·lacions del carrer Mineria, 51. Allà s’apostava una dona embarassada.

Un altre, coix, demana almoina a la porta de Dia («Prepara el teu Nadal!»), al carrer Mare de Déu de Port, 375.

Els carros carregats amb ferros els descarreguen a la deixalleria del carrer Navarra, 21, al barri de la Bordeta.

Fan cua com si estiguessin a la consulta del metge. Una senyora, que ja els coneix, para a un d’ells: «Et baixo unes sabates que no li valen al meu marit. Quin número calces?».

El vent

La cronista argentina Leila Guerriero i l’escriptora i periodista Joan Didion relacionen el vent –segons què vent en segons quins paratges– amb el suïcidi.

En el fons, el vent alerta d’un estat d’ànim. L’agita. El cronifica. L’exacerba.

Del vent es refugien les criatures a les portes de la parròquia de Sant Bartomeu (Mare de Déu de Port, 350).

Els sense sostre.

Una colònia d’unes trenta persones s’arrauleix cada nit, cap a dos quarts de nou, a l’esplanada d’entrada de l’església.

Desproveïdes de qualsevol fotesa factual, de qualsevol objecte de disseny, de qualsevol luxe de la vida que no sigui contemplativa –excepte del mòbil, la nova eina global.

En els ossos uns quants, esfilagarsades les seves costures de segona mà, absents; altres, amb l’obesitat creixent del refregit, de la ingesta excessiva de carbohidrats per efecte del fred. El vent fred que agita, exacerba i remou.

La nit

Arrosseguen els seus carros de Mercadona («Secrets de Nadal!») com si fossin vagonetes de coure a les mines xilenes d’Antofagasta. Hauran rescatat dels contenidors d’escombraries la batedora Braun Minipimer que ja no funciona, la planxa Philips ​​que va morir, les varetes de molts paraigües com gosadies, l’arxivador de l’oficina que va fer fallida, el llum de bany, el escorreplats...

Quan arriben a l’inici del carrer Font Florida, aquesta costa mitològica, insuflen aire, obren els pulmons de gat i fan un últim esforç titànic per pujar trenta quilos, o quaranta o cinquanta...

Els més febles lliguen els seus carros, amb una cadena, en les acàcies; ells dormen al costat de les escales de l’església, a la porta de les entitats que donen a la plaça de les Matemàtiques (Acció Catòlica Obrera, Fundació Mans a les Mans, Esplai Spai-T) i a la porta de despatx parroquial («Aquí no és recull roba ni altres objectes»).

Allà estenen el seu matalàs enrotllat i ben amagat durant el dia (no un matalàs Pikolín de molls, sinó un d’aquells dels anys vuitanta, de quan érem reis, i que avui es venen a Wallapop).

Abans, alguns d’ells amagaven els seus pocs estris a l’aparcament que hi ha entre l’edifici de protecció oficial del carrer Química i les pistes de tennis de El Passatge.

Però la Guàrdia Urbana va trobar l’amagatall, va trucar als serveis de neteja i tot va acabar de nou a les escombraries. Una altra vegada a les escombraries.

A les escales de la casa de Déu, s’asseu J., la més simpàtica, dona d’uns quaranta anys amb dos nens. Plora perquè no li arriba per alimentar els seus nanos.

Els nens la miren, calladets, saben que

C CRÒNICA

alguna cosa greu passa però no els importa aquesta cosa: el que els entristeix és veure així a la seva mare.

Anys enrere, anys que són dies, la dona, menuda, graciosa i afanyosa, va aixecar les mans al cel quan un es va interessar per la seva salut: «Poco poco», una imitació del a poc a poc. Prèviament, la seva filla, que de ben petita viatjava dins el carro amb els ferros de les obres, hi haurà preguntat, baixant la mirada: «La meva mare em diu si té vostè paper per llançar».

Sota la creu de Sant Bartomeu, en una nit amb gèlids vents hivernals, un dels homes es renta amb molt de compte la cara ennegrida, estalviant l’aigua de l’ampolla de plàstic, amb gestos minuciosos que li apropen a la litúrgia del temple, com a bon fill de Déu.

El mateix home, que ja té el llit fet –matalàs Wallapop i manta– saluda: «Bona nit, senyor». I tu et recordes d’aquella cançó de Regaliz Buenas noches, señor Monstruo («...no me mires, per favor»).

A les nits de núvols mitjans i mar arrissada en què la humitat es fica com un ocupa en el teu cos, dormen amb fulard a manera de bufanda i amb un drap embolicant-los el cap com si fos el turbant de Sandokan.

Fan una foguera diminuta, una tremolosa foguera que no li passaria desapercebuda a Jack London (La gent de l’abisme), l’escriptor de renom que va viatjar sense un duro. Les flames deixen marcada la seva ombra a la paret blanca, com l’empremta d’una persona volatilitzada a Hiroshima, a la qual ret homenatge la banda sueca de rock Oh Hiroshima.

Perquè cap autoritat competent els confisqui els estris, els pocs trastos els lliguen a una corda i queden penjats per l’altre costat de l’enreixat de la parròquia, de cara al Montjuïc que mostra orgullós els sargits de quan era pedrera i d’ella s’extreia la roca per aixecar la Sagrada Família.

El matí

Al matí següent, a les vuit, dempeus, com a militars de la precarietat, marginats de la classe baixa, els últims de l’escalafó de les oportunitats.

A les nou se’ls pot veure prenent un cafè amb llet a la terrassa del bar A Mezquita, que abans de ser xinès va ser gallec; els carros, com cavalls que esperen amb les cingles posades, a prop de la Sala del Regne dels Testimonis de Jehovà.

Abans, tots ells prenien el cafè a La Lluna de Gavà, al carrer Mineria, però l’autoescola Zona F cada vegada atrau més clientela i cada vegada la seva presència és més qüestionada.

I llavors comença la ruta dels minicarros, com si fos un remix de Kid Auto Races at Venice, la primera pel·lícula com a tal de Charlot, que els anglesos coneixen com The Tramp (El Rodamón).

Els vagabunds del segle XXI es distribueixen per zones, cada un amb el seu itinerari ben fixat. Les parades per repostar mai són llocs d’avituallament, sinó contenidors de tres colors; potser, en un futur, ells disposin del seu propi contenidor.

Alguns, se surten del recorregut de carrers –potser, cinc o deu quilòmetres diaris–, i el seu cos s’apaga: «Aquí em quedo».

Els recicladors creuen la frontera del Passeig Zona Franca, es passegen pels Pisos de la Seat, arriben fins a Can Clos i es fan amb les deixalles de les nostres vides, com garimpeiros moderns del Mato Grosso de La Marina.

Poden arribar a tenir segones vides els objectes, tot allò que es trenca i es descompon sense pena ni glòria. Els humans són els únics objectes que, un cop trencats, no es poden reciclar.

Un senyor intercedeix: «Espera, se m’ha espatllat la nevera, la vols? Soc al quart, puja».

Un dona, que s’apiada de la filla de J., s’embranca en una conversa: «Et baixo un patí que ja no vol el meu fill, un moment, ara vinc». I les dues, filla i mare, es queden bocabadades, mirant un punt fix que pot ser un semàfor, una bandera o una pancarta de les Kellys («Treballes de cambrera de pis? Cobres dos euros per habitació? No et reconeixen les malalties?»).

A un dels sense sostre, amb quatre dents i sense la conca d’un ull, se li sent entre rialles: «Uns tant, altres tan poc».

La nit

Alguns, improvisen un poblat barraquista en qualsevol descampat, però dura tres dies, com la caseta del conte dels Tres Porquets («Bufaré i bufaré i la teva casa derrocaré!»).

En aquest conte, el llop porta placa i pistola.

De nit, el vent torna a bufar.

Els éssers que de dia són invisibles, s’ajunten i prenen alguna cosa comprada al badulaque més proper, «Alimentació, fruites i verdures», en Mineria, 28.

Comparteixen el menjar.

Ningú ha vist que en el més baix de l›escala social, cristal·litzen les microsolidaritats. Que els marginats teixeixen la seva pròpia xarxa de seguretat amb una economia submergida que compta cada cèntim, com una xarxa paral·lela a la de qualsevol Estat. Se’ls haurà anat el Nadal i ni s’hauran adonat. ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

10

Activitats lúdiques adaptades a les necessitats especials, el reclam del col·lectiu amb capacitats diferents

Nerea Ruiz Fernández i Ana Maria Fuentes.

Alejandro Flores

Un col·lectiu sovint oblidat és el de les persones amb capacitats diferents. Per sort, La Marina gaudeix d'escoles i centres de formació adaptats a les necessitats especials, com són l'Escola Montserrat i el centre ocupacional Asproseat. La proximitat a les llars familiars n'és un avantatge, però amb l'inconvenient que són de pagament.

Des de La Vinya, parlem amb La Nerea Ruíz i l’Anna Maria Fuentes, de 21 i 23 anys respectivament. El transport amb l'arribada del metro i el bon tracte dels veïns són alguns dels aspectes positius que destaquen. Ara com ara, els agrada viure amb les seves famílies, però en algun

moment hauran de mudar-se a un apartament tutelat, que per sort es poden trobar a La Marina. "M'agradaria que la Nerea es quedés aquí, que ja coneix la zona i la gent", explica sa mare.

Tot i això, encara hi troben coses per canviar. D'aquí a deu anys els agradaria que a La Marina hi haguessin activitats lúdiques adaptades a les necessitats especials, i formació gratuïta. També una Marina més neta, amb menys trànsit i sobretot menys sorollosa, especialment al Passeig de la Zona Franca, per poder passejar-hi.

Millors oportunitats laborals i que no es perdi l’essència de barri familiar, així voldríem La Marina del 2030 Una radiografia actual i una projecció a 10 anys vista Amb l'inici d'una nova dècada, aquest 2020 hem volgut reflexionar amb diferents col·lectius sobre la situació actual de La Marina i alhora fer un exercici de projecció de futur: com ens imaginem i com volem que sigui La Marina l'any 2030? Acte seguit també hem volgut saber si realment creiem que podrem tenir el barri que projectem.

T

TEMA DEL MES

Els joves demanen comprensió, feina i salaris dignes

Andrea Bello

Aroa Santiago, Laila Darron, Leire Farrero, Yara Lucia Salinas Valencia i Soraya de La Cruz Rodriguez.

Fins fa poc, amb l'estrena de l'espai per a joves del carrer Química, els adolescents de La Marina no tenien cap espai propi.

Aquest és un dels aspectes positius que més destaquen, L’Aroa Santiago (12 anys), la Laila Darron, (12 anys), la Leire Farrero, (13 anys) la Yara Lucia Salinas Valencia, (12 anys) i la Soraya de La Cruz Rodríguez, (12 anys).

La possibilitat de tenir-ne un i de trobar-s'hi per gaudir d'activitats de forma gratuïta.

Una cosa tenen clara: volen que se'ls tingui en consideració. Les condicions socioeconòmiques del barri fan que els joves se sentin desatesos, sobretot en l'àmbit educatiu. L'Aroa diu "no ens entenen", en

particular als joves amb més problemes o dificultats: "A l'escola ho solucionen tot amb partes".

Un altre dels aspectes negatius és la inseguretat. Asseguren que hi ha poca vigilància policial al barri, "només venen quan passa alguna cosa greu". Estant en l'edat de començar a anar sols pel carrer i, sobretot les noies, se senten desprotegides.

Somien amb una futura Marina amb més espais per a joves, sobretot gratuïts, i on es demani més l'opinió dels joves. Un barri també més segur i ecològic. Però sobretot, un barri amb millors feines i salaris dignes, i amb més ajudes a les famílies.

Tanmateix, veuen difícil que en un futur tot això es pugui aconseguir.

Gener 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info Fenòmen Fornite, el joc de moda entre els més joves pàg. 2

Gener 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 63

El projecte “Refugis climàtics” a l'escola Ramon Casas pàgs. 2-3

Els tallers per famílies a la Fundació Mans a les mans pàg. 3

Nota Editorial

PER COMENÇAR MILLOR L’ANY! Ja estem en el nou any! Segur que tots i totes ja hem començat a pensar en com volem que sigui aquest nou any que s’apropa i segur que hem pensat en fer una llista de desitjos, que no tenen altra forma que la dels propòsits d’any nou. Objectius que ens ve de gust aconseguir, però que a vegades queden en un no res.

Doncs des del servei juvenil de Química ens ve de gust proposar-vos un seguit d’hàbits que us faran estar millor a la vostra llar. Entenem casa com un espai que ha de ser un suport entre els membres de la família i la confiança entre aquests hi juga un paper molt important. És per això que el primer que us proposem és establir durant la setmana espais d’oci conjunt, anar al parc, al cine, a passejar o un bon joc de taula són moments que us ajudaran a xerrar, agafar confiança i passar-ho bé plegades, sobretot si ho feu a partir del joc. És important que totes i tot col·laborem en els espais de la casa. Establir una graella de tasques setmanals ens ajudarà a ser responsables del nostre dia a dia i veure que aquestes han de ser compartides amb tots els membres de la família.

En aquesta graella també podem planificar les hores en les que volem invertir en pantalles, ja sigui mòbil, tauleta o televisió. La nostra solució no és prohibir sinó fer treball constant i suavitzat per tal que infants i joves siguin conscients de la quantitat d’hores que passen davant d’una

pantalla, i siguin ells mateixos els que es posin el seu propi objectiu.

També preguntar-nos com estem i com ens ha anat el dia. El dia a dia sovint és complicat, però hem de ser conscients que casa ha de ser un espai on pares, mares, fills i filles trobin un suport emocional. Per tant, hem d’estar atents i estar allà per ajudar quan calgui.

Seguint amb la mateixa línia, nosaltres us proposem evitar tant premis i càstigs, substituint-los pel reforç positiu i les conseqüències, ensenyant què passa després de realitzar les nostres accions. Aquestes dues estratègies ens ajudaran a cuidar-nos més.

Per últim, és imprescindible deixar espai a cadascú, que totes les membres de la família tinguem temps d’estar amb nosaltres mateixos i prendre’ns el nostre moment de tranquil·litat. On ningú ens atabali i puguem deixar de banda el nerviosisme del dia a dia.

Petits hàbits que podem aplicar fàcilment a casa. Això és perquè us ho feu vostre, per començar un bon any nou i fer de casa un espai feliç per a totes!

Molt bon any nou!

Oriol Toronell i Ponces Servei de dinamització de Química

Gener 2020 // www.tiaflm.org

2

info

FORNITE La facilitat amb què els nostres joves cedeixen la seva informació a un tercer que la busca per a treure’n rendiment, només es pot comparar amb la facilitat amb què els adults fan exactament el mateix. Ara bé, hi ha una petita diferència, els menors d’edat haurien d’estar protegits pels adults en aquest moment tant important de les seves vides, de fet ja ho estan pels Drets de la Infància.

No és una cosa excepcional el que grans corporacions busquin el seu benefici atraient als joves amb accions enganyoses o creant jocs que comencen gratis i acaben sent de pagament. Tampoc ho és atreure a joves molt abans de l’edat recomanada o permesa. Ara el joc de moda es diu Fornite i mentre l’empesa que l’ha creat, “Epic Games”, és capaç de guanyar diners gràcies a nens que juguen més enllà de l’edat “recomanada” a la qual haurien de jugar, els nens, i els pares, també cauen a la trampa de permetre que algú amb tanta força tingui efectes sobre el seu procés de creixement a una edat tant important i que hauria d’estar protegida.

Amb Fornite els nens aprenen a jugar en xarxa, desenvolupar la seva personalitat digital i manipular la seva identitat online en la mesura en com la plataforma ho permet, o sigui, pagant. Per no parlar del contingut. Així la seva significació a dins del grup “digital” esdevé virtual i creada artifi-

on desenvolupen part de les seve que desplegaran al llarg de la vid Fornite és un joc “recomanat” p 12 anys, a casa nostra i segons un la Universitat de Lleida, el 60% d juguen, potser s’hauria de reflex

C

cialment i mitjançant l’aportació d’un capital. Aquest és el primer pas per a ser futurs addictes a plataformes digitals durant la seva adolescència, com per exemple Instagram.

Moure’s per un entorn digital a una edat tant primerenca tindrà un impacte significatiu sobre la seva psicologia.

L’adolescència sempre ha estat una època complexa, és només que ara, aquestes empreses digitals que entren a la vida dels nens i adolescents, ja sigui Epic Games o Facebook (propietària d’Instagram) graven, analitzen i estudien el rastre de dades que els joves deixen, per a transformar les seves accions. Tot segons els interessos de l’empresa i no del benestar dels nostres joves en un període tant sensible

L’ESCOLA RAMON CASAS ENS ESTE Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Lluís Elias (Fundació Mans a les Mans).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

El projecte “Refugis climàtics” és un projecte per fer front a altes temperatures que, segons les prediccions climàtiques, afectaran a la ciutat de Barcelona.

Segons l’últim informe del IPPC sobre el canvi climàtic, “la humanitat té 12 anys per evitar un desastre ambiental catastròfic”. L’any passat va ser el quart més càlid des de 1850 i en els pròxims 5 anys es preveuen temperatures rècord a les grans ciutats. Això tindrà efectes a les onades de calor, a la disponibilitat d’aigua, en el risc d’inundacions, a la salut de les persones… però especialment en les persones més vulnerables: els infants i la gent gran.

El Consorci d’Educació de Barcelona va realitzar una convocatòria per totes les escoles públiques de la ciutat. Se’n van presentar 45 i van ser escollides 10, una per cada districte. La nostra escola va ser la seleccionada de Sants-Montjuïc. Estem molt entusiasmats

amb totes les propostes que s’estan duent a term oportunitat per la comunitat educativa, tant per l’ex per poder impulsar actuacions a l’entorn escolar, població i oferir al barri un refugi climàtic.

Mitjançant la conscienciació del canvi climàtic, la n tat participa en el disseny del projecte per obrir els cola a la ciutat, perquè hi puguin accedir en períod així millorar la salut i el benestar de les persones, fen aquest projecte es pugui aplicar a altres escoles i a a El projecte planteja intervenir a les escoles amb mesures blaves (incorporació de punts d’aigua de d gies en els patis), verdes (espais d’ombra també al (intervencions sobre els edificis per millorar-ne l’aïll rar energia). D’aquestes millores en podrà gaudir la que els patis romandran oberts a l’estiu.

El projecte té una vessant pedagògica, perquè nens participen en el disseny de solucions climàtiqu ació de les accions. Paral·lelament, els centres d’inve en científicament els resultats de les intervencions salut i rendiment escolar, compartint aquestes exp l’alumnat de l’escola. Des del començament de cu de cinquè, que són el grup impulsor, amb els seus treballant sobre el canvi climàtic, les seves conseq poden afectar als éssers vius. S’ha introduït el conc climàtic i, organitzats en grups cooperatius, han in causes i possibles solucions, i han dissenyat diferent poden implantar-se a l’escola. Amb l’objectiu d’im ta de l’alumnat, han explicat el projecte i la situació climàtica als seus companys i companyes; i els alu classe han donat propostes per dissenyar possibles

Gener 2020 // www.tiaflm.org

info 3

ves capacitats intel·lectuals da. per a jugar-hi a partir dels n estudi recent de la UOC i de nens de 8 a 11 anys ja hi xionar sobre això.

Carles Revenga Bagés Sociòleg

A LA FUNDACIÓ MANS A LES MANS SEGUIM CONSTRUINT AMB LES FAMÍLIES Des dels nostres inicis a la Fundació Mans a les mans hem treballat amb les famílies del centre. No obstant això, aquesta atenció sempre ha sigut més individualitzada i no tan grupal. Per això. aquest curs hem volgut apostar per uns espais més col·lectius on compartir moments i experiències amb elles. Els espais estan pensats també per a poder desconnectar i facilitar noves eines per a seguir construint vincles amb els infants.

Els tallers tenen lloc a la Fundació dos matins al mes i hi participen un grup de 15 mares. Des de la Fundació creiem que aquests espais són importants per a cuidar-se i cuidar-nos.

Sobretot com a dones i com a mares.

Espais on compartir, motivar i, sobretot, passar-ho bé.

A més, com a petició de les famílies, també hem aprofitat per acompanyar-les en el procés d'aprenentatge del català. Dos cops per setmana aprofitem per trobar-nos i oferir espais de conversa.

Els tallers més recents s'han centrat a aprendre i compartir experiències d'al-

tres països. Per exemple, durant les passades festes, vam dedicar diverses sessions a preparar un dinar nadalenc típic de l'Equador. Així, amb l'excusa de trobar-nos, vam poder pensar les receptes, cuinar els ingredients i gaudir d'un dinar ple de bons moments.

EM PREPARANT PER SER UN REFUGI CLIMÀTIC!!

me; és una gran xperiència com sensibilitzar la

nostra comunis espais de l’esdes no lectius, i nt possible que altres ciutats. b un paquet de diverses tipolols patis) i grises lament o genea ciutadania, ja

les nenes i els ues i en l’avaluestigació avalus en termes de periències amb urs els alumnes mestres, estan qüències i com cepte de refugi nvestigat en les ts mesures que mplicar a la resó d’emergència umnes de cada s solucions, que

s’han valorat en una sessió participativa formada per alumnes, famílies, mestres, personal no docent i els tècnics del projecte, tenint en compte les necessitats de l’escola i de l’entorn.

La darrera setmana, els alumnes han realitzat un taller a càrrec de dos científics de l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) amb l’objectiu d’ensenyar-nos d’on venia al CO2, quines conseqüències tenia el seu increment i com havia anat pujant amb els anys. Després es van fer diversos mesuraments a la classe, comparant la concentració mentre estàvem a l’aula amb les finestres tancades i després d’airejar-la una estona. El CO2 té efectes especialment en la capacitat d’atenció i concentració.

També s’han proporcionat a l’escola 2 mesuradors de CO2, un anemòmetre portàtil i una mini estació meteorològica per mesurar la temperatura, la pressió atmosfèrica i la humitat de diferents llocs del centre i així poder enregistrar les dades i treballar a par-

tir d’elles. D’altra banda, ens han portat unes maduixeres, que els alumnes de cinquè han plantat a diversos punts exteriors de l’escola, amb l’objectiu de mesurar la contaminació de l’aire. Les fulles d’aquestes plantes acumulen partícules, com el plom i el cadmi, que estan presents en l’aire i són nocives per a la seva qualitat. Així, si s’analitza l’acumulació d’aquestes partícules a les fulles, es pot mesurar el grau de contaminació a què estan exposades.

Al mes de febrer, tornarà a haver-hi a l’escola una altra sessió participativa, on es posarà de manifest tot el treball d’investigació dut a terme pels alumnes i que compartiran amb la resta de la comunitat educativa. Esperem continuar amb aquesta experiència tant enriquidora i posar el nostre granet de sorra, perquè com diu un proverbi indi, “la terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.

Gener 2020 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Preparados, listos…. ¡Londres!

El viernes 13 de diciembre iniciamos un proyecto muy importante para el alumnado de 4º de la ESO del Institut Montjuïc: nuestra primera recaudación de fondos para el viaje de idiomas a Londres. Llevábamos un par de semanas pre-

lo solucionamos enseguida y todo salió tal y como habíamos planeado.

Acabó asistiendo más gente de la esperada y vendimos mucho, la gente estaba satisfecha y con ganas de ayudarnos. Nos salió muy bien y por eso estamos tan animados con los futuros proyectos que tenemos en mente.

Si queréis más información o simplemente ayudarnos podéis encontrarnos en Instagram como @4esomontjuic y preguntarnos por todas las futuras actividades que haremos.

Alumn@s de 4º de la ESO del Institut Montjuïc

'Branq3s': Exposició col· lectiva de joves artistes parándolo todo, casi cada día íbamos al Espai Jove La Bàscula para planear lo que haríamos y lo que tenemos pensado para más adelante.

Durante ese tiempo estuvimos haciendo manualidades para vender, hablamos y decidimos actividades futuras, pusimos los precios… pero sobre todo nos lo pasamos bien.

Media hora antes de empezar estuvimos montando la parada para tenerlo todo listo a tiempo. Lo primero fue poner las mesas y aquello que íbamos a vender, después música, decoración y luces, tuvimos un pequeño percance a la hora de poner las luces pero

Des d'avui i fins el 31 de gener podeu veure les obres de: Albert Sala @salamandra.illustration amb 21 anys i que ha publicat el seu primer còmic aquest any 'Hanako'. A més, és el professor del

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Taller de còmic de la Bàscula. Xavi Viña @xeifff de 23 anys i que crea amb un estil que va des del cubisme fins a l' impressionisme. Alex Giralt @alex.giralt de 20 anys, il·lustradora genial que va fer preparar un àlbum il·lustrat com a treball final de grau.

Esperem que vingueu a explorar aquesta exposició i que ens expliqueu que us sembla!

Quin final de trimestre!

Com va sent habitual l’alumnat dels nostres tallers van pujar a l’escenari al desembre com a part del seu aprenentatge. Dj’s, alumnes de cant, guitarra i combos van fer vibrar el públic.

JOVES DE LA MARINA S’ENDINSEN AL MÓN DEL SO I LA PRODUCCIÓ En aquest nou programa del curs d'inserció 'Pas Endavant', joves del barri de La Marina han tingut l'oportunitat d'endinsar-se al món del so i la producció. El programa va començar el passat 2 de desembre i acabarà el 16 de gener d'enguany. En aquesta edició els joves també han après aspectes relacionats amb la seguretat i els hàbits de treball, el descobriment de les taules de so, les tècniques de sonorització, cablejat i la producció d'espectacles.

Són 9 els joves que s'han inscrit al programa i que es troben cada matí de 9:30 a 12:00 per aprendre i compartir bons moments. Les sessions són teòriques i pràctiques i tenen lloc entre la Fundació Mans a les mans i l'espai jove La Bàscula. L'objectiu dels tallers és que els i les joves tinguin una primera aproximació a les diferents especialitats laborals. L'Hernando Romero, alumne de 17 anys, explica: "als tallers ens ensenyen a utilitzar la taula de so, els micròfons, el cablejat, etc. Fa temps que tenia present estudiar alguna cosa relacionada amb la producció. Ara, amb el taller, tinc clar que l'any vinent vull continuar els meus estudis de cicle mitjà en aquest camp".

L’Ismael Deiza, de 16 anys, també comenta que al taller ha tingut l'oportunitat d'aprendre

a muntar i treballar amb el cablejat. Tot i això, l'Ismael, ressalta que en estones lliures aprofita per rapejar amb els micròfons del taller. "En uns anys m'agradaria dedicar-me al món de la música i dels videoclips. M’agradaria tenir futur com a cantant dins de l'escena musical del rap" afegeix el jove.

El programa Pas Endavant és un tastet d'oficis per a joves amb l'objectiu de motivar-los i acompanyar-los a projectar el seu futur laboral a través de diferents itineraris formatius. El programa va dirigit a joves de 16 a 22 anys que no estudiïn ni treballin i busquin explorar el seu futur laboral. El programa neix a causa del fet que als barris de la Marina (Marina de Port i Ma-

rina de Prat Vermell) s’hi va detectar un alt nivell d'abandonament escolar que es dóna ja des de l'educació primària on molts joves no arriben a l'institut. A més, en un context d'atur elevat, les seves possibilitats de trobar feina són molt reduïdes. Per això, des de Pas Endavant, s'acompanya als joves per facilitar el seu accés.

Si us interessen els tallers de ‘Pas Endavant’ podeu contactar trucant a la Fundació Mans a les mans o enviant un correu a insercio@mansalesmans.org

Gener 2020 // www.lamarina.cat

tema del mes 11

Respecte entre grans i petits, la demanda dels infants

Conservar l’ambient familiar i millorar les oportunitats laborals, parlen les dones

Alex Somocueto, Marien Elgendouz, Melisa Elgendouz, Raul González i Iker Rodríguez.

Gloria Vicente, Pepi Martínez, Ginesa Pérez, Mari Carmen Pérez, Isabel Pereira i Marta Ortega.

Els nens de La Marina també opinen sobre el barri. Fan el paper de portaveus d’aquest col·lectiu els veïns i veïnes de El Polvorí: l’Alex Somocueto, la Marien Elgendouz, la Melisa Elgendouz, el Raul González i l’Iker Rodríguez.

Les festes, les activitats i els tallers que s'hi organitzen són les coses que valoren més positivament, perquè són oportunitats per trobar-se amb els amics i jugar-hi molt. Halloween i Nadal estan entre les més destacades, sobretot per l'ambient que hi ha.

D'altra banda, una de les coses que menys els agrada és la falta d'espais per jugar-hi, sigui perquè no s'han renovat o perquè són espais compartits amb la gent gran. Expliquen que sovint hi ha disputes

quan els adults reben un cop de pilota dels més menuts que hi juguen.

Perquè millori la convivència entre tots i que tothom sigui feliç, els nens voldrien més espais propis, sobretot un camp de futbol gratuït. Fins i tot suggereixen la ubicació: hi ha un espai buit al carrer Guadalquivir entre dos blocs. Quedaria molt bé un espai per jugar-hi”.

I, ara que és temps de regals, i estant dalt de la muntanya, també demanen més bars i comerços, i wifi gratuït al carrer. Els nens creuen que en deu anys serà difícil d'aconseguir el que demanen, ja que, solten una, “normalment ningú no els hi fa cas”. Tot i això, esperen que el barri segueixi millorant en el futur.

Les dones se senten segures a La Marina per la sensació de comunitat: cada barriada, com la de Cases Barates d'on són les dones amb les quals hem parlat, és com una gran família. De fet és un dels aspectes assenyalats i que volen conservar la Gloria Vicente, la Pepi Martínez, la Ginesa Pérez, la Mari Carmen Pérez, la Isabel Pereira i la Marta Ortega.

"Encara que vingui gent nova al barri ens agradaria que no es perdés aquesta relació de familiaritat entre els veïns".

La limitació laboral dins del barri, però, és un dels aspectes més negatius. És molt difícil de trobar-hi una feina, no hi ha oportunitats laborals. També hi ha poca oferta cultural i de formació per a adults,

sobretot poques activitats destinades a dones, i les poques que n'hi ha les han engegades dones.

El futur de La Marina recau en els joves, i les dones en remarquen la falta d'implicació: els adults s'encarreguen de tots els actes de la vida diària i, si els joves no els prenen entre les seves mans, s’acabaran perdent. Les dones volen una Marina en 10 anys amb una més gran oferta cultural i oportunitats laborals per a uns joves que s'hi podran quedar i participar-ne.

Els agradaria que totes les propostes i innovacions que desitgen per La Marina es fessin realitat, bo i admetent que cal fer massa coses per tenir-les totes enllestides en només 10 anys.

Sempre es pot millorar, el consell dels avis i àvies

Paquita Blandada Aro i Antonio Ramírez López.

El barri ha millorat molt, la Paquita i l'Antonio han vist com ha anat creixent i evolucionant de 50 anys ençà. "Actualment per la gent gran el barri està molt bé" ens diuen, amb tres casals on fer moltes activitats i tot el que necessiten (els comerços locals i el mercat) a prop de casa.

També destaquen l'arribada del metro, tot i que la necessitat de transbordar de línia és un desavantatge, i ja els agradaria

una futura línia directa a Plaça d'Espanya!.

De fet, mirant cap endavant, demanen de reduir ara la contaminació, ja que, si no ens hi posem, després serà massa tard.

I també més neteja als carrers, sobretot de les fulles caigudes dels arbres, que són perilloses per les relliscades. I més presència policial al carrer, per sentir-se més segurs, sobretot en sortir del banc... I més feina, i habitatges assequibles...

Gener 2020 // www.lamarina.cat

12

publicitat

Gener 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 13

La història en un any, o de tot un any o millor: som gairebé on érem || Esther Pardo Per acabar l’any, m’ha agradat mirar les portades de La Marina de tot aquest que ha passat i fer una mica de història recent, tant que si ens girem d’esquena l’estem veient.. I la que més m’agrada, sens dubte és la del mes de març on hi apareixen els petits reporters de La Marina. Ells son el futur si els donem l’oportunitat que ho siguin, que al pas que anem no ho tenim massa bé per fer-ho. I ens ho reclamaran.

I quan siguin reporters ens recordaran tot allò que hem fet malfet a l’hora de tenir cura de la seva Terra, que no ens pertany a nosaltres sinó a ells. Vivim en un lloc que ens deixen els nostres pares per entregar-lo als nostres fills però mai no ens ocupem de que els rebin millor a cada generació, ans al contrari l’hem anat destruint de generació en generació.

Però sobre tot, del que hem parlat aquest any, ha estat d’eleccions i de polítics.

La portada del mes d’abril, ens anunciava Eleccions Generals per al dia 28. Eren portada veïnes i veïns i la seva opinió. La trobada-debat amb aquesta publicació va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Candel i va ser emès en directe per La Marina FM. Hi van intervenir sis polítics representant al partits amb representació parlamentària. Després hi va haver torn de preguntes dels assistents. Aquell mes, tots els polítics van confeccionar el seu missatge en torn a la Immigració (perquè serà?), les polítiques socials (també?) i sobre la independència de Catalunya. Hagués estat bé conèixer la opinió de veïnes i veïns, una altre vegada, abans del dia 10 de novembre, amb les segones eleccions generals del 2019. Totes les expectatives que hi havíem posat, s’anaven fonent com un terròs de sucre en una cullera d’aigua, poc a poc però inexorablement. I a l’incapaç del president del govern se li posava cara de cartró pintat per no deixar veure la seva prepotència, orgull i excés d’ego que el va portar a convocar noves eleccions. A la columna d’aquest mes, la gent opina, responen sobre VOX. Farem la comparativa amb La Marina de desembre.

Doncs sí, al novembre hi va haver eleccions de nou i al número d’aquest mes, a la portada, es parlava de VOX. Algunes persones van donar la seva opinió amb emoticones, molt clarificador, tothom ho entén. VOX ha estat el gra al cul que li ha sortit a Pedro Sánchez per haver tingut la gran idea de tornar a repetir eleccions.

No ho sap bé encara el que li farà passar quan comencin els neofeixistes escindits del PP i de Ciudadanos a intentar ferli caure les propostes de lleis que no els agradin. Faran més viatges al Constitucional que els seus partits font ho han fet amb Catalunya.

Però també vam parlar d’eleccions i polítics als mesos de maig, on a la portada tornem a trobar els 6 polítics, aquest dels partits amb representació municipal. Es

Alejandro Flores

van trobar a la biblioteca també i allà van deixar anar les seves promeses: - Ancor Mesa, de Barcelona en Comú “Som els que més hem fet per l’habitatge. un futur just i verd per a uns barris populars que apostin per la diversitat i la innovació.”- Georgina Lázaro, de Junts per Catalunya - “La Marina és per on pot créixer la ciutat”, “un corredor cívic que connecti La Marina a l’exterior caminant.”

“Sabeu, del mandat anterior, que nosaltres som propers a les associacions”.

- Marilén Barceló de Ciutadans – “remodelació del Passeig de la Zona Franca amb un bulevard i construir 10.000 habitatges, uns 7,500 dels quals de lloguer assequible”.

- Jordi Fexas d’Esquerra Republicana-Nova Nou Futur - “la veritable connexió del barri arribarà amb l’extensió de la Línia 2 i connectar La Marina amb la resta de la ciutat pel front marítim.”

- Montserrat Ballarín del Partit Socialista de Catalunya – “construir 1.000 habitatges de lloguer públic a l’any apostant per la rehabilitació i els ajuts al lloguer”.

- José Antonio Calleja del Partit Popular - “pisos per a oferir a les famílies de La Capa”, per tal de prometre 8.000 nous habitatges públics a la ciutat “aprofitant que a La Marina del Prat Vermell i a Can Batlló hi ha espai”. S’ha declarat escandalitzat pel fet “que sigui tan car morir-se”.

- Pere Casas de la Candidatura d’Unitat Popular-Capgirem Barcelona “aprofi-

tar tots els edificis que puguin ser rehabilitats i fer-los de lloguer públic”. Per a lluitar contra l’aïllament, “un dèficit que sempre ha tingut aquest barri”, millorar les freqüències de metro i bus, com ara l’H16.

Quin any més mogut! Esperem que el 2020 ens porti totes les promeses que heu vist escrites.

I... un moment de felicitat al dia!

I els assistents tant contens de què vulguin fer-hi un munt de pisos, en un barri en què no hi ha equipaments pels que hi viuen actualment. A Això se’n diu començar la casa pel terrat. I el bulevard del passeig ja està gastat abans que estigui fet. Fa anys que es presenta a les eleccions i tot i que el que les guanya ho porta a la cartera, no acaba d’arrencar.

I a la portada del juny amb les eleccions municipals i el que els va costar fer el pacte als comuns amb els socialistes.

Era difícil pactar amb els que deien que no podrien dormir si feien aquest mateix pacte al govern central.

Si, ha estat un any de portades i continguts electorals però també hem parlat al mes de febrer de cultura, que ens fa molta falta, amb la obertura del teatre, al que desitgem una bona salut i una llarga vida per portar representacions teatrals i música per a tot el barri.

I també hi ha hagut un espai per a la natura i la història de la muntanya, com se li ha dit sempre a la balena que ens guarda l’esquena als mariners, i ens separa de la ciutat (ja s’ho faran). Propostes: Millorar el transport públic per accedir a la muntanya” Garantir la seguretat amb més presència dels cossos policials.

“Hi ha zones perilloses, poc il·luminades i on a vegades es donen situacions compromeses” Reforçar la neteja de les zones de pícnic (aquí hauria de dir: educar la població perquè no embruti). Aprofitar la nostra proximitat per organitzar-hi més excursions escolars i activitats pels joves.

Protegir la fauna de Montjuïc Conservar i potenciar el gaudi d’espais com el far o les coves del costat del litoral.

I ningú no va parlar dels turistes????

Son per a tot arreu!!!

Ufff, quin any més mogut! Esperem que el 2020 ens porti totes les promeses que heu vist escrites. I... un moment de felicitat al dia! ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

14

salut i seguretat

Vigilar els greixos trans, un bon propòsit per any nou!

Què són els greixos trans?

Són greixos que s'obtenen de forma industrial en convertir oli líquid en greix sòlid afegint hidrògens (procés hidrogenació).

Com els podem identificar?

Si a l'etiqueta només consta '' olis vegetals '' segur es tracta de greixos TRANS o saturats. Poden aparèixer indicats com parcialment hidrogenats o hidrogenats.

S'utilitzen per donar consistència al producte, mantenir el sabor i que duri més temps sense fer-se malbé.

greixos hidrogenats.

La majoria d'aquests greixos es troben en aliments processats i productes comercials preparats amb olis vegetals parcialment hidrogenats: Aliments congelats (canelons, pizzes, iogurt gelat o gelats), productes precuinats (croquetes, crestes, pastes, pizzes),

En quins aliments els trobem?

La carn de vaca, porc i xai, els productes lactis i derivats (llet, formatge, mantega), contenen quantitats petites d'aquests

gran de patates fregides de bossa o una bossa de crispetes o una magdalena i tres galetes) augmenta un 25% el risc de patir malaltia cardiovascular de manera que la OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana que el seu consum no superi els 2 grams diaris.

Altres greixos (saturats) dolents:

Mantega, nata, carns grasses i embotits, formatges grassos, llet sencera i derivats (substituir-los per desnatats o semidesnatats), pastissos, brioixeria, gelats, oli de coco i de palma, xocolates, crispetes de blat de moro amb mantega.

No tots els greixos són dolents, el nostre cos els necessita per al correcte funcionament, no han de superar el 30-35% de la ingesta calòrica diària.

Com ens afecta el seu consum?

Augmenten el colesterol dolent (LDL) i redueixen el bo (HDL). Ens afecten perquè acumulen el colesterol a les artèries i augmenten el risc de cardiopaties o accidents cerebrovasculars; de desenvolupar alguns tipus de càncer, elevació dels triglicèrids i augmenten el risc de diabetis tipus II, també influeixen en l'augment del greix corporal afavorint el sobrepès i l'obesitat.

Esther Pardo i Gimeno

aperitius salats (patates fregides) i dolços, crispetes per a microones, greixos sòlids (margarines i mantegues), caramels, pastisseria industrial, galetes, barretes de cereals, rosquilles, hamburgueses, menjar ràpid, substituts de crema no lactis, salses, guarniment per a amanides...

Ingerir 5 grams al dia de greix trans (equival a un croissant industrial o un plat

Quin són els greixos bons:

Peix blau (salmó, sardines, verat, truita, arengada, bonítol o tonyina), olis vegetals, margarines amb alt contingut en greixos poliinsaturats, llavors, fruits secs, alvocat, olives.

Equip d’infermeria CAP LA MARINA

Naturòpata

2020, any de l’esperança Aquest any que entra, tant rodó, tant rodó.. l’haurem de dir com els anglòfons: vint-vint i serà gairebé com si féssim dos petons. Doncs ben bé podria ser l’any de l’esperança. També és cert que esperar massa ens pot portar a la frustració si no aconseguim el que desitgem. És per això que serà millor, sempre, esperar coses per als demés.

Serà l’any d’esperar que canviïn les coses però fent l’esforç que costa aconseguir-ho. Si esperem tenir salut haurem de mirar el que mengem i els hàbits que tenim. Si esperem feina, l’haurem de buscar i treballar per aconseguir-la. Si esperem una mica de sort, pot ser que ja la tinguem i no ens n’adonem.

També podem tenir esperança en la humanitat, en què canviïn les coses i el món no se’n vagi a fer punyetes.

Per no frustrar-nos si no obtenim el resultat desitjat, podem posar-nos a fer feina a casa, al barri; no cal més lluny. Sempre és millor anar del local al global o “ si vols que el món canviï, comença per canviar tu” – Si tu et mous, tot al teu voltant es mourà.

Podem tenir esperança en què aquest any, els polítics no ens faran anar a votar una altra vegada, però si no hi ha més remei, ho haurem de fer de nou, sense frustració, els incapaços hauran estat ells i no tu; i procurant tenir l’esperança que el vot servirà per alguna cosa.

Esperança en un any, com en qualsevol altre, al que li entreguem les il· lusions no acomplertes l’any anterior del que arrosseguem les frustracions del no aconseguit.

Com diem a casa “Carpe diem”, aprofita el moment. I cada dia encetem un dia nou i el degustem amb el que té de dolç o d’amarg. I al vespre, el tanquem a l’espera d’un de nou. ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

cultura 15

Inoblidable, el primer Concert Solidari contra l'Alzheimer a La Marina || Yohany Limpias / || Vanesa Alemán “Inoblidable“, “immillorable”, “emocionant” o “fantàstic” han estat alguns del qualificatius més emprats pels assistents a l’hora de descriure el primer Concert Solidari contra l'Alzheimer, realitzat el passat dissabte, 28 de desembre, a una sala Pepita Casanella plena de gom a gom. Al voltant de 200 persones han gaudit de les actuacions musicals de la Coral sense Fronteres del barri de Sant Andreu i també, dels reconeguts tenor i soprano, Josep Arbonès i Marta Arbonès. Aplaudiments, ovacions i un públic ben disposat a gaudir de cada peça musical, interpretada amb talent i excel·lència, han marcat una nit “especial i màgica” pels assistents, que en arribar eren rebuts amb un còctel de cava.

En començar l’acte, conduit pel veí Joan Gascueña, en Josep Maria Pérez i el director de la fundació Pascual Maragall, Josep Camí, agraïen a tots els presents la solidaritat i el compromís en ser-hi, tot i les dates de cap d’any.

Entre el públic hi ha hagut representants veïnals, associatius i també polítics. Hi era la presidenta del Consell del Districte de

Josep Vicens

Sants-Montjuïc, Neus Munté, qui ha definit el concert com un “acte immillorable, amb un rerefons molt important on la solidaritat del públic assistent ha estat enorme”. També hi eren presents els consellers Georgina Lázaro, de Junts x Catalunya, i Lourdes Vidrier i Josep Pérez, d’ERC. Tots coincidien en valorar l’acte molt positivament i expressaven que “tant de bo marqui una pauta pels futurs que vindran”.

Tot seguit, Marta Arbonès, directora de la Coral sense fronteres, ha expressat

també la seva satisfacció en trobar un públic molt expectant i amb ànims de gaudir de la música. La participació del seu grup ha estat solidària, la coral no hi cobra res, “com fem sempre que actuem per donar suport a diverses iniciatives”. “En aquest cas, ens sentim encara més compromesos ja que tenim una companya al grup que té familiars amb Alzheimer”.

L’èxit de la nit ens va encoratjar a preguntar-li pel futur d’aquest tipus d'esbarts musicals, les corals, cada vegada amb

L'agenda de gener Dimecres 8, 15 i 22

TEMPS EN FAMÍLIA Taller de massatge creatiu a càrrec de Marta Bosch.

La finalitat d’aquest taller és facilitar les eines necessàries per a poder satisfer les necessitats emocionals i corporals de l'infant en cada etapa de creixement, utilitzant el tacte i el joc com a mitjà per a millorar la seva qualitat de vida Activitat gratuïta Hora: De 18.30 a 19.30 h Lloc: Centre Cívic Casa del Rellotge

Concert familiar a càrrec de les Dues Princeses Barbudes.

Cançons pop fetes amb instruments petits i de joguina. Lletres divertides, imaginatives, plenes d’humor i lliures de moralismes. Aquesta recepta permet a dues princeses barbudes arribar tant als petits com als grans en una proposta realment per a tots els públics.

Hora: De 12 h a 13 h Preu: 2.67€ Lloc: Sala Pepita Casanellas

Divendres ,17

THE BEST OF THE WORST, EL CABARET

Diumenge, 12 LA BONA VIDA

Cabaret a càrrec de Javier Ariza Espectacle absurd i canalla, a cavall entre el circ, la música i el burlesc. James, the Ringmaster és el mestre de cerimònies d’aquest cabaret per on passaran excèntrics personatges.

Durada: 75 min. De 20 h a 21.15 h Preu: 3 €

Lloc: Sala Pepita Casanellas- Parc dels drets humans

Divendres, 24

LA FÀBRICA DEL SOL La Fàbrica del Sol ha estat testimoni de la transició cap a la sobirania energètica: del pas de les energies fòssils a les renovables. Descobrirem quines són les solucions ambientals incorporades a l'edifici i a altres equipaments públics, quines són les polítiques municipals que les promouen i quines estratègies podem adoptar per viure de manera més sostenible.

Sortida des de la Casa del Rellotge a les 16.20 h. De 16:20 h a 18 h Preu: Gratuïta

ATENCIÓ: Si teniu un grup d'amics i us agrada la disbauxa i les disfresses, obrim les inscripcions per participar a la Rua de Carnaval del barri de La Marina.

Per a més informació ens podeu escriure a

info@entitatslamarina.org

menys suport. “La clau, i també el més difícil, és aconseguir el compromís de tothom qui participa. Nosaltres assagem tots els divendres i això vol dir que la gent que ve deixa d’anar a una festa, per exemple i ha d’estar a les actuacions que fem, però el fet solidari compensa”.

Pel que fa a la recaptació, el Josep Maria Pérez ha informat que els 2.300€ aplegats amb la venda d'entrades i de marxandatge es destinaran a la fundació Pasqual Maragall i a la seva lluita contra l’Alzheimer.

L’únic contratemps de la nit va ser la capacitat de la sala, ja que moltes persones es van quedar sense poder gaudir de l’acte a causa de la rapidesa amb la qual es van esgotar totes les entrades. Això va provocar molts comentaris tant de part dels organitzadors com dels assistents en la línia de començar a plantejar un espai més gran al barri de cara a futurs actes de tota mena.

L’esdeveniment va ser impulsat i promogut pel veí Josep María Pérez juntament amb la Coordinadora de Veïns i Veïnes, la Fundació Pasqual Maragall i l’Associació de Mitjans de Comunicació de La Marina. També hi van col·laborar el Districte de Sants Montjuïc i la Granja Elena. ■

El Far Nova temporada de road movies a la biblioteca Francesc Candel El novembre hem reprès el cicle de road movies d’aquesta temporada 2019-2020.

Pels qui no hi coneixeu el cicle us adrecem a la definició de Pere Vall, periodista i conductor del cicle: " Què és una road movie? Una pel· lícula de carretera, sí. Però és molt més. I no és que el quitrà, els motels, els camions, l'empedrat, les voreres i les benzineres no tinguin importància dins d'aquest gènere tan nou, que és una barreja de molts altres en un mestissatge enriquidor, sinó que tota aquesta part externa es complementa amb una intensa vessant interna. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament.

El mateix viatge, els obliga a prendre decisions noves...”

Si voleu consultar els títols previstos per a la nova temporada, pregunteu al personal de la biblioteca.

Les projeccions es fan el segon dimarts laborable de mes i comencen a les 19h. L'entrada és lliure.

Bon viatge!

Gener 2020 // www.lamarina.cat

16

espai patrocinat

El Port de Barcelona rep el Premi EMAS per la seva gestió ambiental El Port de Barcelona ha rebut el Premi EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) 2019, en la categoria d’organització pública de mida mitjana o gran. El cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila, acompanyat pels tècnics del departament de Medi Ambient, David González i Daniel Ruiz, va recollir el guardó en la gala celebrada ahir al Museu Guggenheim de Bilbao.

Els Premis EMAS, organitzats per la Comissió Europea i un Fòrum d’Organismes Competents en aspectes mediambientals i que s'atorguen bianualment, tenen l’objectiu de reconèixer les organitzacions certificades amb aquests sistema de gestió ambiental que han destacat per la seva excel·lència i són una eina per a promocionar i compartir les millors pràctiques de gestió ambiental.

Millora contínua de la qualitat de l'aire En el lliurament del Premi, l’organització va destacar l’aposta decidida en la millora ambiental de l'activitat portuària i, en especial, per les accions definides en el Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire del Port de Barcelona, en marxa des del

▶ El cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila; i els tècnics de Medi Ambient, David González i Daniel Ruiz, durant el lliurament del Premi EMAS.

2016. Especialment, s'han reconegut les polítiques actives de promoció de nous combustibles més nets dins la logística portuària i, en particular, del gas natural liquat, tant per a vaixells com per a camions i maquinària de terminal.

Actualment, el Port de Barcelona disposa d'infraestructura adequada i suficient per a proveir aquest combustible més net als vaixells, camions i maquinària de terminal, té una regulació clara que garanteix la seguretat de les operacions i incentiva als vaixells que utilitzen aquest combustible amb descomptes en les taxes superiors als què fixa la Llei de Ports.

Electrificació dels molls Per demostrar la seva viabilitat com a combustible alternatiu en diferents segments de mobilitat, el Port de Barcelona ha liderat i lidera diversos projectes pilot d'introducció de nous combustibles, entre els quals es troben els projectes amb finançament europeu Core LNGas hive, Cleanport o RePort. Aquestes iniciatives han portat a utilitzar altres combustibles de zero emissions, com l'hidrogen o combustibles rics en hidrogen, que permetran accelerar el procés cap a la descarbonització de l'activitat portuària.

Aquesta descarbonització s'aconseguirà també amb la reducció de les emissions dels vaixells atracats gràcies al projecte d’electrificació dels molls que està desenvolupant el Port de Barcelona, que possibilitarà que els vaixells es connectin a l'electricitat del moll i no tinguin en marxa els motors auxiliars durant la seva estada a port.

El Port de Barcelona ha competit pel Premi EMAS en la categoria d’organització pública de mida mitjana o gran amb diverses companyies i institucions europees, entre les quals destaquen el Banc Europeu d’Inversions, l’Agència Flamenca de Mediambient o la Universitat de Bremen (Alemanya), entre d’altres.

Sistema de gestió ambiental El Port de Barcelona té implantat, des de 2014 i amb la participació de la seva Comunitat Portuària, un sistema de gestió ambiental reconegut pel segell EMAS i certificat per l'ISO 14.001 i per l'esquema PERS (Port Environmental Review System) que és un estàndard ambiental específic per a ports atorgat per l'ESPO (European Sea Ports Organisation). Aquest sistema fa que Barcelona sigui un dels pocs ports europeus que té el seu sistema de gestió ambiental reconegut pels tres estàndards internacionals. ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

17

Que el 2020 sigui un any ple d’alegries compartides...

Alguns dels col·laboradors dels mitjans i l’Associació. No estem tot@s els que som, però tot@s compartim la il·lusió de ser-vos útils

L’equip del Diari La Marina i La Marina FM

A partir del 13 de gener tornem amb la programació habitual de La Marina FM 102.5 Atenció: Ara ens trobem a l'Espai Veïnal de Carrer Química, 2-4 Nous telèfons de contacte: 933314040 La Marina FM - 932968000 Redacció Diari La Marina

18

Gener 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat La tapa de Jojoto de El Pare Noel va visitar el barri de la l’Alexander i Eucuadis ha Marina de la mà dels comerciants… estat la guanyadora de la VII edició de la Marina Tapea

Per quart any consecutiu el barri de La Marina va rebre una visita molt especial. El Pare Noel i els seus ajudants els Mainarons. Els comerços associats van repartir durant els dies previs la carta del Pare Noel als més menuts de la casa. I pels més despitats, la Mainarona Alejandra, directora de l’acadèmia d’anglès Kids and va impartir un taller de postals nadalenques.

Una gran filera de nens, nenes, pares, mares, pares, avis i àvies van romandre els dos dies que el Pare Noel va visitar La Marina. A la pregunta de si s’havien portat bé per rebre tot allò que demanaven, tota la canalla responia amb un sí rotund, tot i que les mares s’ho pensaven més i el mateix Pare Noel. “És meravellós, tots són molt bons, però jo

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA IMMOBILIARIA ELECTRODOMÈSTICS VANWARD CENTURY 21 Dux3 Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 93 535 52 52 Telf. 934531994 ESCOLA D'IDIOMES ANIMAL DOMÈSTIC KIDS AND US LA MARINA MON ANIMAL C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANCS PELUTS ESTANC ZONA FRANCA Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 244.

Mediterrània) Telf. 934229079 Telf. 933326946 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 934218129/ 606885784 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144

DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA DROGUERIA FELI 365. CAFÈ I FORN DE PA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 933323594 Telf. 93.517.63.18

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA TENMAN REFORMES c/Ferrocarrils Catalans, 43 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telèfon +447826495662 Telf. 629.82.92.85 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR RESTAURACIÓ CERMASA CENTRE MÈDIC TABERNA DEL CONDE Gran Via, 162. 93 431 41 40 Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, (Jardins de la Mediterrània) 155. Telf. 93 432 24 98 GRANJA ELENA, S.C.P VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 228 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

CASA PATRY Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 935341162

SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn FISIOTERAPIA-LOGOPEDIATelf. 934324022 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) ENRIC I PAU Carretera del Prat, 5 Minería, 4-6. 93 332 25 62 PASTISSERIA CREATIVA Telèfon 656187296.

ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT Port, 272. Telf. 93 141 97 75 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F PERRUQUERIES I ESTILISME BAR PADDOCK BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 93 331 84 33 local 3. Telf. 93 422 10 48 TELECOMUNICACIONS BAR RTE. CAL CAMPÀ DANI FERNANDEZ ESTILISTES Passeig de la Zona Franca, 109 I.T.C. SYSTEMS Paseo de la Zona Franca, 132 Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 93 360 68 69 Telf. 934 32 15 90 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 MANIKURAME Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 LA PLACETA D'EN MANU MI PELU Gran Via Corts Catalanes, 144 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 938085215 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, QUADRES I MARCS LYS (CUINA XINÉSA) ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Carretera del Prat, 40 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telèfon 936 11 83 83

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Arepita de llardons i el seu secret Ibèric ha estat la tapa guanyadora de la VII edició de la Marina Tapea per ser la tapa millor valorada entre tots clients que han participat en fer la ruta sencera.

El restaurant Jojoto, que el podeu trobar al carrer Ferrocarrils Catalana, 43 va obrir a mitjans de maig. La seva oferta gastronòmica trepitja amb força i ha agradat molt veïns i veïnes dels barris de la Marina. També és un restaurant recomanat entre el turisme estranger de Barcelona. El tarannà de l’equip, la bona gastronomia i l’experiència que es gaudeix a l’establiment ha fet augmentar les seves reserves. La seva gastronomia és sobretot cuina veneçolana amb producte de proximitat.

El passat 18 de desembre es va celebrar un sorteig d’una estada d’hotel a l’Hostal Estrella de Rupit (habitació doble superior i esmorzar inclòs) per a dues persones, per participar i fer la ruta completa “La Marina Tapea”.

Amparo Rovira Pascual ha estat la guanyadora i es troba feliç de compartir el seu premi amb el seu marit Josep Maria Vasconcellos que precisament enguany celebren el seu 40è aniversari de boda. ■

crec que alguna mentideta m’han dit” va dir l’homenot vestit de vermell.

A més, tres veïnes del barri es van oferir voluntàries per repartir una xocolata calenta amb melindros (Pa i cafè més que bo). Va ser una tarda d’allò més completa organitzada pels comerços associats a l’Associació de Comerciants de la Marina i amb la col·laboració de les entitats com La Cadena d’Estrelles Altes (Vicenç Larrotcha), Artistes de la Marina, (Diego Egea), i la Unió d’Entitats. L’acte es va organitzar el divendres 20 i dissabte 21 de desembre.

Enguany com a novetat vam gaudir d’un Mercat Nadalenc del comerç de proximitat associat. Drogueria Ramiro, Calçats Jubel, Mavi Moda i Complements, Peluts i Celler Marina, aquest últim va repartir la beguda típica dels Mercats de Nadal del centre d’Europa vi calent amb diferents espècies com ara canyella, clau, nou moscada i el secret ben guardat de la Rosa, experta en fer aquesta modalitat de beguda calenta.

Ara cal d’esperar a l’any vinent per tornar a veure al Pare Noel, porteu-vos bé! ■

Gener 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 19

L'Espai Natural Protegit del Delta del Llobregat, un lloc veí del barri, encara per descobrir... || Rafael Ochoa Quan era un nen, sovint anàvem a jugar amb els amics a les coves que hi havia al lateral de l’accés al Polvorí, la vista era agradable i tranquil·la, docs no hi havia tants edificis i convidava a meditar; imaginava como seria en èpoques remotes.

Coses de nens. Ara, de gran, penso en el barri de La Marina de Port i Prat Vermell, en com seria la vall on està ubicat des de fa uns 1000 anys comprenent el Morrot fins La farola (el far de la desembocadura del riu Llobregat); en el que seria La Marina actual que ocupa part de Barcelona i del Prat de Llobregat.

Sense oblidar que L’Hospitalet llavors tenia platja entre les dues delimitacions abans escrites; l’any 1920 Barcelona la va annexionar per llei per fer el Port Franc.

Em faig una imatge en la que tot el que veiem actualment, llavors no hi hauria, només camps pantanosos, estanys, el castell de Port del noble Mir Gibert, que després passaria als Comtes Ramón Berenguer I, la capella de Santa Maria de Port, un port romà antic a Can Tunis, sitges de cereals, ruïnes ibèriques i romanes, petites construccions fetes per pescadors i agricultors, ni tant sols la configuració territorial, zones inundables bé per mar o bé pel riu, pantanoses, ni tant sols el curs del riu que va tenir diferents direccions formant el delta del Llobregat, segons informa el Llibre A l’ombra de Barchidona de Jordi Gi-

resum de tota la franja del delta que va des del Morrot fins més enllà de la Farola. No es ni més ni menys que els estanys del Remolar, situats just darrera de l’aeroport nou, on es veuen enlairar-se molt a prop dels barrets dels arbres els avions. És un hàbitat protegit, amb flora i fauna diversa... anguiles i terres autòctones, una recreació 10 segles després. Per a més informació poden consultar la web de la generalitat: www.catalunya.com/ espai-natural-protegit-del-delta-del-llobregat. Entre setmana s’hi pot anar fins l’entrada amb vehicle, els caps de setmana s’ha d’aparcar a uns 800 metres perquè hi ha la tanca. ■

bert Rebull (s’adjunta imatge del delta del Llobregat aproximadament segle X).

Això que he tingut el gust de narrar, ve a conte perquè hi ha una zona prop del barri, a uns 10 minuts en cotxe, que he visitat varies vegades. És una mostra natural del que existia aquí a La Marina de Port i del Prat Vermell fa 1000 anys; en

Es presenta el llibre “Migracions dels segles XX i XXI, una mirada candeliana” || Alejandro Flores La Sala d’Actes de la Biblioteca Francesc Candel va acollir la presentació del llibre ‘Migracions del segle XX i XXI a Catalunya: una mirada candeliana’, tot coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Migrant. En l’esdeveniment varen participar l’Andreu Domingo, demògraf del Centre d’Estudis Demogràfics, i l’Oriol Nel·lo, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte ha estat presentat pel president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà.

“Quin sentit té commemorar el dia de la immigració? Quin sentit té lligar-lo a la celebració del 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans, de Francesc, Francisco, Paco Candel?”. Així comença el llibre que es va presentar, precisament, a la Biblioteca Francesc Candel. I és que per entendre la mirada d’aquest escriptor que va ser veí nostre, cal aprofundir en els estudis de la immigració provinent tant d’Andalusia com d’altres parts d’Espanya cap a la capital catalana. “Aquella gent venia a Catalunya, i això suposava un canvi en la seva

▶ L'Oriol Nel·lo i l'Andreu Domingo durant la presentació de llibre.

vida, fugien del caciquisme i conquerien una llibertat que se’ls havia privat”, introduïa Pere Baltà.

“Des del punt de vista candelià, les desigualtats socials tornen a créixer. Als anys 60, la segregació social confrontava persones de barris rics i barris pobres, fins i tot persones del mateix edifici”, assegurava l’Oriol Nel·lo. El llibre fa una anàlisi de la mirada de Paco Candel sobre les condicions de vida dels nouvinguts, que en poc temps van transformar l’economia catalana i també el mapa urbà de les principals capitals provincials.

Alejandro Flores

“Barris que es van construir durant els anys 60 gràcies a la immigració de persones d’arreu de l’Estat espanyol, ara reben persones d’altres parts del món”

“Aquests barris que es van construir durant els anys 60 gràcies a la immigració de persones d’arreu de l’Estat espanyol, ara rep persones d’altres parts del món”, indicava l’Andreu Domingo. Actualment, ens trobem en la segona onada migratòria del segle XXI, fruit de l’exclusió social en els països d’origen dels nouvinguts i conseqüència de les múltiples desigualtats econòmiques que divideixen cada cop més les seves societats.

Però les desigualtats no només es donen als països dels quals fugen. “La interculturalitat ja hi és arribada, una altra cosa és que la població en participi, d’aquest fenomen”, afegia l’Andreu Domingo durant la seva ponència. Els dos experts i participants de l’elaboració del llibre van destacar el paper de la societat catalana en acollir els nouvinguts, tot reconeixent la seva diversitat i potenciant-la per a convertir-la en un motor de creixement socio-cultural.

“La qüestió de la llengua és vital. És una aposta a llarg termini, és dir ‘me’n vull quedar›”, indicava l’Oriol Nel·lo.

L’assistència a l’acte va ser concorreguda i també va estar present l’expresident de la Generalitat de Catalunya, en Jordi Pujol. ■

Gener 2020

L'ENTREVISTA

“Busco feina com sóc... perquè si hi renunciés, em sentiria malament durant moltes hores cada dia" Chris El Bager 22 anys. Estudiant d’Integració social i treballador temporal, sobretot a botigues de cosmètica i bellesa. També fa espectacles de drag-queen.

Política? Anarquista.

Religió: Musulmana.

Estat civil? Amb parella

C

om s’identifica vostè?

Em considero una persona transsexual no binària perquè no m’identifico amb cap de les dues categories, “home” o “dona”, tot i que en el meu cas m’inclino més cap al gènere femení.

Des del moviment trans proposem anar més enllà de ser home o dona perquè no ens identifiquem amb cap d’aquestes categories exclusivament. La transsexualitat no binària proposa d'ajuntar-les, reinventar-les… buscar un camí nou encara per explorar.

Expliqui’ns la seva vivència, com ha estat aquest camí?

El primer que vaig experimentar és que no sentia atracció sexo-afectiva per les noies, sinó pel nois, diguem-ho així perquè s’entengui. Això va ser molt aviat, abans de l’adolescència fins i tot. Recordo que ja als 7 anys li vaig preguntar a la meva mare si això era normal i si era possible que a un noi li agradés un altre noi o que a les noies els agradessin altres noies.

Em va explicar que la gent homosexual (a la que li passen aquestes coses) és tan normal com la gent heterosexual.

I a partir d’aquí?

Era un primer pas, però quan surts al carrer i vols viure-hi la teva identitat lliurement la realitat és molt diferent. Una cosa és el que et diu la teva mare i una altra el que diuen la teva família i la resta de la societat. A hores d'ara, tinc família que no m’accepta com sóc.

Tot i això, penso que hem avançat una mica, oi?

I tant, però encara persisteix la idea que un home i una dona s’han de casar i tenir fills… Als 13 anys vaig decidir que no podia viure d’amagat tota la meva vida, hauria sigut una farsa.

Com va reaccionar la gent del seu voltant?

De la gent més propera, que eren moltes amigues, la reacció va ser d’acceptació total… però vaig patir molt sobretot amb els nois de l’institut, ara en diuen bullying.

I la família?

Ma mare molt bé també, al contrari que la seva parella. Per a mi ell era el meu pare, que em va acompanyar tota la infància... però en assabentar-se s’ho va prendre molt malament, de sobte es va obrir una esquerda entre nosaltres…

Llavors a casa meva es va tornar un tema tabú. No em podia sentir lliure ni a l’institut ni a casa, va ser una època difícil.

Quan descobreix la transsexualitat?

Cap als 18 anys. Sempre havia tirat més cap als rols designats com a femenins... fins que un dia estava veient una sèrie on parlaven dels gèneres no binaris, de les persones que es consideren gènere fluït, és a dir, que travessen les barreres entre gèneres segons l’estat d’ànim. Va més enllà de vestir-se com a home o dona.

Després d’informar-me i investigar vaig decidir de no etiquetar-me amb un gènere o un altre. N'hi ha més opcions.

Com li va ara en l’àmbit laboral?, Que us trobeu apertura o més aviat dificultats?

A la societat només li interessa el gènere que posa el DNI. Jo hi voldria canviar el meu nom de naixement pel de Chris, que és un nom sense gènere i amb el qual m’identifico.

Ho pot fer?

Chris no és un nom estrictament femení, i l'Administració no m'hi posaria problemes. Però si jo volgués canviar el meu nom pel de Maria, per exemple, a Espanya la legislació diu que he de passar un mínim de dos anys en tractament hormonal per poder fer el canvi. Entro a treballar com a noi, però no m'hi sento reconeguda ni còmoda, i normalment

Parlo amb Chris, qui m’explica la seva vivència en descobrir-se com una persona transsexual no binària. L'experiència pròpia li ha revelat una vocació pedagògica i de servei “cap als més marginats”. L'enraonament i el qüestionament constants del què passa li ha portat ara a militar dins l’Assemblea de Marikes llibertàries transfeministes, de Barcelona, que es reuneix al Raval. “Gai és una categoria sexual, però identificar-te com marika és apropiar-te d’un terme que la gent utilitza com insult per lluitar políticament a favor de les demandes del col·lectiu LGTBI, i contra els partits que ens utilitzen per fer-se un rentat de cara quan realment ni ens donen suport ni hi fan polítiques inclusives”, explica. Una hora de conversa a La Marina, barri on ha nascut i crescut i amb el que ha tingut una relació d’amor-odi... i se’ns ha fet curta.

Escoltant-lo, aprenc a estar a l'aguait contra l'estupidesa on podem caure les persones quan no comprenem prou la complexitat dels éssers humans i ho simplifiquem i ho repetim tot sense reflexió.

“L’únic que hauria d’importar és que tots som persones”, assegura la Chris, amb tota la raó del món.

acabo treballant en botigues de cosmètica i maquillatge, on més llibertat trobo perquè són més inclusives en aquest tema.

Canvia la seva imatge quan busca feina o va com a Chris?

Vaig com Chris. Potser que el primer dia d’entrevista vagi una mica més discreta, més senzilla, No intento masculinitzar la meva forma de ser o de vestir, perquè llavors no sóc jo i vull que sàpiguen que no canviaré per entrar o no a una feina.

Al cap i a la fi ja hi ha tants moments a la vida que deixes de ser tu per poder viure en aquesta societat, que no vull sentir-me malament a un lloc on he de passar tantes hores al dia.

Teniu moltes més dificultats que tothom a l’hora de trobar feina.

La taxa d’atur dins del col·lectiu trans és molt alta, em sembla que superior al 80 per cent... la societat no t’accepta.

Dius sentir amor-odi pel barri, hem parlat de les males experiències, però... quines han estat les bones?

Trobo a faltar el caliu del barri. La Marina és com un poble on tothom es coneix.

Ara visc a Gràcia i al carrer les relacions són molts distintes. Poden passar mesos sense veure ni saludar la veïna del costat. Em sento feliç on visc, però m’agrada venir a La Marina, retrobar-m'hi... ja no sento rebuig ni tinc por de passejar-m'hi.

Va haver-hi una època que havia zones del barri que preferia evitar. Una persona es cansa d’estar en conflicte permanent.

Això és el que em va provocar el rebuig i la necessitat de sortir i respirar. Trobo que aquest respir ja l’he fet i m’agrada de tornar-hi. .....

Reivindico ser d’un barri més de la perifèria, un barri humil, és una forma de viure molt distinta. A altres barris notes com que no els importes tant als altres. Al nostre barri, si li passa alguna cosa a algú, aquesta solidaritat veïnal fa que la gent s'hi aplegui. És com un sentit d’unitat que es manté encara més viu a zones com Can Clos o El Polvorí: hi has de viure per tu i per a la comunitat, és a dir, fer alguna cosa al barri té una repercussió, sigui de bona o de dolenta.

Com t’agradaria que fos el barri d’aquí a 10 anys?

M’agradaria que mantingués la seva essència. Em fa por que “posar bonic el barri” serveixi com a excusa per introduir altres canvis que n'afectarien l'essència. Han posat un metro que no condueix al centre de la ciutat, per exemple. Aquesta incomunicació s’haurà de millorar però no vull que deixi de viure al barri la gent que hi hem viscut sempre. ■

Yohany Limpias