La Marina - Edició Gener 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local PERIÒDIC GRATUÏT /

6.000 EXEMPLARS

PREMSA

102.5 FM

. C A T Gener 2019 / Núm. 279

Retrobar-nos amb la nostra muntanya Procés participatiu per millorar els usos de Montjuïc

Millorar la connexió de transport, el més reclamat

TEMA DEL MES Pàgs. 10-11

Jardins Mossèn J. Verdaguer

ACTUALITAT

Nit de Reis a la Marina Com cada any Ses Majestats els Reis Mags d’Orient van recórrer el barri.

Pàgs. 4 i 5 ACTUALITAT

Entrevista a en Pere Navarro, delegat de l'Estat al Consorci Pàg. 16

Agustín Forteza

2

MIRADES

Gener 2019 // www.lamarina.cat



Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

mirada positiva L’Ajuntament compra un bloc de 114 pisos a la Marina del Prat Vermell

Rafel Vidal

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Mauro Sturlese, Laura Sicilia, Esther Pardo i Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consultor extern Joan Barutel Consell consultiu Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós).

Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat un edifici de 114 pisos protegits, situat al carrer Encuny 7, a la Marina del Prat Vermell. L’immoble té actualment 59 pisos buits i la resta estan habitats en règim de lloguer. Amb els pisos que es troben buits, l’Ajuntament té intenció de destinar-ne una part important a cobrir les necessitats de la Mesa d’Emergències socials, òrgan que decideix sobre l’assignació d’habitatges a les famílies en situació de necessitat de sostre, atès que es troba amb un dèficit d’habitatges molt greu a la ciutat de Barcelona. L’edifici fins ara era propietat de l’empresa Proviure CZF Parc d’Habitatges, societat formada en un 50% pel BBVA i l’altre 50% pel Consorci de la Zona Franca.

Amb la compra d’aquest immoble, ja són 22 els edificis sencers que l’Ajuntament ha adquirit en aquest mandat, amb la voluntat d’ampliar el parc públic d’habitatge i d’evitar l’expulsió de famílies senceres veïnes de la ciutat. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

EDITORIAL Propòsit pel 2019: Pujar més sovint a la muntanya de Montjuïc!

Des de la passada tardor, l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un procés participatiu per a l'elaboració del Pla d'Actuació del Parc de Montjuïc.

La Marina és un dels tres barris que dóna a la muntanya, juntament amb Font de la Guatlla i Poble-sec. És cert que l'orografia i l'escàs transport públic no hi faciliten gaire els desplaçaments, que la manca d'establiments dificulta poder passar-hi temps si no s'hi va preparat, que hi ha equipaments amb una preocupant infrautilització com els estadis de l'Anella Olímpica però que quan hi ha esdeveniments massius ens generen talls i embussos. Però cal reconèixer que tenir a prop una muntanya com Montjuïc és un privilegi. Com a espai natural i d'esbarjo, mirador en 360º al mar i a tot el pla de Barcelona i com a centre cultural, és un lloc difícil de trobar en altres grans ciutats.

Viure a les entranyes de Montjuic i deixar-la que ens hi aculli és un gran privilegi. Tant, que recordem que alguna vegada hi ha hagut l'intent d'urbanitzar les zones a prop, prioritzant construccions luxoses!

Però tot i això, la majoria dels barris que vivim al seu costat sovint aprofitem ben poc els nombrosos beneficis, sobretot de gaudi, (i fins i tot d'abstracció, perquè no cal viatjar a l'Índia per tenir espais de reflexió vivint al costat de Montjuïc) que ens dona. Així que us convidem a apropiar-nos-en amb petites accions que generin dinàmiques socials capaces de provocar canvis i convidar a d'altres a seguir-los, com pujar més sovint a la muntanya amb els nostres!! Afegiu-ho als vostres propòsits d'aquest 2019!

Fa menys de 50 anys, vam perdre la nostra platja, la de Can Tunis. És important que mai tornem a veure com una part tan important del nostre patrimoni se'ns escapa: valorem Montjuïc com cal, identifiquem i reclamem allò que s'hi podria millorar i gaudim-la com el que és: la nostra muntanya!

ACTUALITAT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

3

Romeu i Julieta

Les persones del Centre Ocupacional 1981, del Grup Asproseat, fan de reporters Jesús Martínez Romeu, embogit, patia de mal d’amors: «Quina befa en fa del mal dels altres…!».

Julieta plorava, ben compungida: «¡Pobra de mi!».

El Montesco Romeu i la Capuleto Julieta es feien llum amb els ulls clavats fixament l’un a sobre de l’altre, com a aus a la mitjanit, atrets pel desori compartit.

La tragèdia shakesperiana d’en Romeu i na Julieta la declamen joves i més grans del Centre Ocupacional 1981, al carrer Mecànica, 6, del Grup Asproseat, que des del 1979 aplega entitats socials per promoure y gestionar serveis integrals i ajuts que millorin la qualitat de les persones amb discapacitat.

Les més de 60 persones amb discapacitat d'aquest centre d'Asproseat no són discapacitades, sinó persones amb diversitat funcional (trastorns de conducta, de l’espectre autista, síndrome de Down…).

Són un grup heterogeni d’actors i actrius, i un equip multidisciplinari que s’ho passa d’allò més bé interrompent-se, trepitjant i ensopegant els uns amb els altres.

Ara també participen en la redacció d’un butlletí informatiu de les activitats lúdiques i formatives del centre.

La capçalera del seu diari podria competir amb The Washington Post, i es diu Asproseat.

«Ara estem preparant el número del gener», explica l’Ana Pardo amb un ampli i generós somriure que res no té a envejar el de les estrelles de Campeones (David Fesser, 2018) ni el del Shaun Murphy en The Good Doctor. El consell de redacció es reuneix al voltant d’una taula: el José Manuel Díaz, satisfet («m’agrada el que faig»); el Manel Digón, que riu amb ganes («llegeixo molta Història de la Segona Guerra Mundial»); el Pedro González, orgullós

▶ Consell de redacció del butlletí alternatiu del Grup Asproseat.

(«aquest és el nostre diari»); el Sergio Vázquez («soc del Barça») i la seva parella, la Dolores Pulido, («del Sergio m’agrada tot»); la Mari Carmen Torrijos, la que més preguntes fa («sempre celebrem el Nadal»), i la Paqui Cifuentes, d’àgils dits, i esmunyedissos («jo soc la que redacto»).

Dirigeix l’equip el David Rodríguez, invident, malgrat veure el que li escapa als altres («soc cec, te n’hauràs adonat»).

Una de les notícies, escrita per la Paqui Cifuentes, diu: «Ahir van ser els Mossos d’Esquadra a una xarrada per parlar de les multes i dels lladres».

En aquest breu però intens diari, hi ha la Roser Tizón, una gestora-supervisora que els hi coordina com a fada protectora amb la seva vareta. La Roser forma part de la desena d’integradores i educadores socials en Asproseat des del 2008. «Ens hi repartim per aficions: uns fan bricolatge, d’altres jardineria... i, és clar, els nou de comunicació», explica la Roser amb cara d’àngel com més va més satisfet pels afalacs dels nois i noies: «Ella és la més maca de totes».

I segueix: «Aquí he aprés que no en sé res.

Hi arribes amb idees apreses sobre el que s’ha de fer, però venen ells i m’alliçonen” A l’equip directiu de l’associació estan la Núria Plasencia i la Marta Cervera, llicenciades en psicologia i amb un do per escoltar i atendre a la vegada les trucades de telèfon.

«Ens esforcem perquè siguin autònoms.

Creem dinàmiques de grup que posen l’accent en l’auto-coneixement, la resolució de conflictes, la discriminació… També treballem temes com ara les estacions de l’any, que ens dona peu a celebrar les festivitats locals, o fer activitats d’estimulació cognitiva amb formes i dibuixos», comenta la Nuria, el VAR d’Asproseat perquè res no els aturi.

«Apostem per la inclusió social perquè, realment, tothom en tenim, de limitacions. ¿Què és ser normal?»

El Salvador Selva és el director d’aquesta colla d’actors, manetes, jardiners i periodistes que cada matí passen per les instal·lacions de La Marina. Va aterrar als nostres barris el 1998, i de seguida es va proposar que els «usuaris» –no «discapacitats»– guanyessin en autonomia: «Volem assegurar la seva participació so-

cial, atendre’ls tan bé com puguem, a ells i a les seves famílies», ens diu Salvador amb una gran força de convicció. «Són adults, i no s’els ha de tractar com a nens.»

Commou veure les envellides mares traient-los la jaqueta als fills, i com els fills rebutgen orgullosos l’ajut com qui diu: «Jo ho puc fer tot sol».

«Asproseat no és una escola, sinó un centre ocupacional. Fora ideal que molts dels usuaris s’incorporessin a un lloc de treball amb un recolzament. Per exemple, en tasques d’envasar, restaurar, manipular…», enumera el Salva des del seu despatx decorat amb dibuixos de Matisse, tot fent-se aquesta pregunta: «¿Què pesa més, les semblances o les diferències?». Es una pregunta retòrica: les semblances.

El 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de la Discapacitat, i Asproseat hi posa el seu propi lema: «Per una societat sense barreres».

Ens quedem amb un tuit del Romeu, o de la Julieta: «¿Sabia jo què és amor? Ulls meus, jureu que no. Perquè mai havíeu vist bellesa tan gran». ■

4

ACTUALITAT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

Com ens agrada la festa!

A La Marina, cap nen sense joguina!

La Marina FM i l’Associació de Sant Cristòfol munten paradeta solidària El dissabte dia 5 de gener, La Marina FM juntament amb l'Associació de veïns de Sant Cristòfol i la col·laboració de la Unió d’Entitats van muntar una paradeta solidària per recollir joguines perquè cap nen es quedés sense reis.

Rafel Vidal

Van ser molts els veïns i veïnes solidàries que es van apropar al llarg de tot el dia a donar el seu regal. Fins i tot va haver-hi dues bicicletes!! Totes les joguines van ser entregades als petits a l'Associació de veïns de Sant Cristòfol, segons una llista de persones amb necessitats que havia fet Càritas.

Gràcies per ajudar-nos a mantenir la il·lusió dels petits i fer que cap nen del barri es quedi sense joguina! ■ Y.L.

La Marina celebra el cap d’any i s’anticipa al 31 de desembre

La Marina rep

La Unió d’Entitats s’ha encarregat, un any més, de tenir tot cinc de gener, pels carrers de la Marina. Melcior, Gaspar i B la Marina sobre unes acolorides carrosses i acompanyats llien els desitjos dels més petits. També hi va ser, per sego temuts carboners, que enguany, estrenaven carrossa. La c i l’entrega de la clau de les cases del barri per part de les a

El pessebre vivent r d’un nombre creixe || Yohany Limpias

Foto: La Marina Viva

|| L.S. Per segon any consecutiu, els veïns i veïnes de la Marina es reuneixen als Jardins de Can Ferrero per celebrar les “precampanades”, una iniciativa de l’entitat la Marina Viva. L’any passat, ja va ser un munt de gent qui va acostar-se a la Casa del Rellotge per a participar en aquesta festa i donar la benvinguda al nou any abans que ningú; però aquesta vegada, segons explica el Daniel Fernández, membre de la Marina Viva, “s’han superat les expectatives”. L’entitat tenia quatre-centes bosses de cotilló preparades per repartir entre els assistents i es van quedar curtes.

A les 21:30h es va donar inici a la festa, es podia sopar comprant alguna cosa a la “Food Truck” que allà hi havia, però molts veïns van optar per portar les seves pròpies taules. Posteriorment, un DJ i la Dance party show van animar la festa fins a les 00:30h. Els periodistes Pol Corredoira i Sergi Loras van ser els encarregats d’explicar a la gent el funcionament de les campanades i fer un repàs a les novetats del barri durant el 2018, abans de les dotze, quan amb raïm, lacasitos o el que vingués de gust, es va donar la benvinguda al 2019 amb un espectacle pirotècnic de la mà dels Diables de Port. ■

Aquest any els personatges del Betlem van tornar a cobrar vida al Jardí dels Drets Humans: sabaters, llenyataires, terrissers, aiguaders, teixidores, pastorets, forners i la sagrada família, és clar, a més de molt altres personatges que en vam poder gaudir en 40 escenes.

La cua per visitar-lo va ser constant entre les 18 i les 20,30 hores, que s'hi va fer.

A banda dels elements que ja són tradicionals, com l’exitós celler on s’ofereix vi calent i pa amb sucre, aquest any com a novetat s’incorporava una escena amb un molí, una altre amb un carro de palla, una font d’aigua i una casa on es representava que es feia brou i es convidava Aneto, cortesia de la marca. A banda d’això, és la primera vegada que un cor, el de San Isidro Labrador, de Cornellà, va cantar-hi nadales. També es van veure-hi gallines, ovelles i conills que La Masia Can Mestres va prestar durant les dues hores en les quals va tenir lloc el pessebre.

▶ Veïns i veïnes figurant els personatges del pesse

ACTUALITAT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

5

Rafel Vidal

p als Reis Mags Agustín Forteza

Agustín Forteza

t a punt perquè Ses Majestats els Reis Mags d’Orient poguessin desfilar, la tarda del Baltasar van recórrer el barri des de la plaça de les matemàtiques fins a la plaça de de pallassos, mims que se’n portaven els xumets i carters que, sobre patins, recoon any, la patge Gregoria, encarregada d’encapçalar la cavalcada, i no van faltar els cavalcada va començar a les 18h i va finalitzar a les 21h amb un discurs dels tres reis Laura Sicilia autoritats del Districte. ■

reedita l’aplaudiment ent de visitants

ebre vivent.

Foto: La Marina Viva

També va haver-hi novetats en el recorregut. L’entrada i sortida es feia pel Passeig de la Zona Franca, al costat de la Sala Pepita Casanelles. En altres edicions estava situada al carrer de l'Amnistia Internacional.

Com cada any des de ja fa 20, l’encarregat de l’organització és el Centre Cultural Estrelles Altes que rep el suport de la Unió d’Entitats. Però, també participen del pessebre vivent al voltant de 200 voluntaris col·laborant en les distintes tasques que calen per portar a terme una posada en escena de tal magnitud. La Toñy Fernàndez, presidenta de l’entitat organitzadora, va valorar de forma molt positiva i en va destacar la col·laboració de veïns com en Benito Main i en Diego Garcia, que al llarg de l’any s’encarreguen de preparar tot el decorat.

“M’ha encantat i fins i tot he col·laborat econòmicament perquè això continuï cada any millor”. “He hagut de fer molta cua, però això és molt bon senyal”, eren les expressions de goig de l’Antonia Ramírez i altra veïna en sortir de veure’l. Des de la banda dels participants, la Carme, la Vanesa i l’Anna, totes tres de 15 anys i que figuren des de petites fent d’artesanes i ara també de verges Maries, expressaven: “Ens

Rafel Vidal

agrada l’ambient i ens sentim a gust”. La Maria Ortega i el Diego Garcia Egea, aquesta nit també fan de personatges, l’una de teixidora i l’altre de pastoret d’ovelles i guardià de la bona circulació al recorregut. Valoren la bona acollida del públic: “La gent que ve i que manté la il·lusió per aquesta tradició ens anima a seguir”. Hi coincidia l'Antonio Guillén de la Unió d’Entitats: “És una activitat que mobilitza molt veïns voluntaris”.

També hi eren autoritats: “És un barri compromès amb la tradició però que també sap innovar” van ser les paraules de la regidora del districte, la Laura Pérez. “Cada any està millor i es demostra l’èxit de la tasca del voluntariat”, es referia la consellera Esther Pérez.

Hi coincidien el Sergi Sarri, conseller del PDECAT al districte: “Fa crèixer l'orgull del barri” i en Joan Sanromà, Conseller de Cultura, també al districte, afegia un detall no menys important: “ha estat magnífic, i a més el temps ens ha acompanyat per gaudir-ne encara més”.

Tot i que no hi ha un recompte precís de les persones que van visitar el pessebre, els organitzadors estimen que arriben al voltant de 4.000 persones. ■

6

PUBLIREPORTATGE

Rafel Vidal

Gener 2019 // www.lamarina.cat

L’aposta per la Marina...

També en habitatge asequible Fa una setmana l’Alcaldessa va anunciar la compra d’un edifici al Carrer d’Encuny. Un edifici amb 114 pisos, el més gran comprat fins ara per l’Ajuntament. Només en aquest mandat i al districte de Sants-Montjuïc ja portem més de 170 pisos comprats, més de 150 habitatges cedits a la borsa pública per a lloguer assequible i 3 promocions d’habitatge d’obra nova de 80 habitatges ja entregats.

Però les xifres són fredes si no sabem el que costa poder tirar endavant compres com la d’Encuny.

Un edifici del que, des de l’activisme veïnal, ja preguntàvem a l’anterior govern com és que hi havia pisos buits en una promoció com aquella.

Des que vam iniciar el mandat hem treballat a fons per poder aclarir de qui era la propietat i iniciar les negociacions. Ara hem aconseguit comprar-lo i estem contentes, l’es-

Andrea Motis cantarà solidàriament per un futur sense Alzheimer

Lliurament del recapte "Per Nadal, la taula plena"

L

Manel Coronado - Unió d’Entitats

a campanya de recapte de cereals per l'esmorzar dels infants i de productes nadalencs per omplir les taules dels veïns i veïnes que passen necessitats ha estat un èxit. S'han recollit bols d'esmorzars, torrons, polvorons, neules.....i un llarg etcètera.

La vostra col·laboració ha estat més que valuosa perquè gràcies a ella hem omplert totes les taules per aquestes festes. El grup solidari del Port ha fet la distribució d'acord amb Càritas.

Campanya organitzada per la Xarxa d'Ampas dels centres públics de La Marina, la Unió d'Entitats i amb la col·laboració del Diari La Marina. ■

A

ndrea Motis (Barcelona, 1995) és una trompetista, saxofonista i cantant de jazz catalana que ha participat en nombrosos concerts del circuit català i internacional de jazz. Al costat dels músics que l'acompanyen, actuarà a l'auditori Axa de l'illa Diagonal a un concert solidari, per un futur sense Alzheimer. Els beneficis es destinaran a la Fundació Pasqual Maragall, qui organitza l'acte conjuntament amb el Josep Maria Pérez, voluntari i veí del barri.

"Amb motiu del dècim aniversari de la Fundació, vam contactar amb ells ara fa un any i van accedir-hi. A més de contribuir a la recerca de la malaltia volem

forç ha valgut la pena. El nostre objectiu és clar: no defallir en la lluita pel dret a l’habitatge. Ho estem fent des de l’ajuntament i pressionant l’Estat i la Generalitat. L’habitatge és un dret a defensar entre totes i l’aposta en aquest camp a la Marina és evident: als del carrer Encuny sumem els 500 que estan en tràmits per construir i les futures promocions concertades del Prat Vermell també hauran de reservar accés preferent al veïnat del barri.

Estem davant d’unes promocions públiques que s’elevaran a gairebé 1000 habitatges en els propers 2 anys, la majoria de lloguer assequible, fins a arribar als 4500 previstos de protecció oficial que s’han de construir a la Marina.

Esther Pérez Consellera BComú a la Marina

ACTUALITAT gaudir de la seva música, i el barri ha respost de manera molt solidària, com sempre ", assegurava en Pérez.

L'auditori Illa Diagonal ha cedit l'espai de manera altruista. També hi col·labora el sindicat d'estibadors del Port de Barcelona cobrint les despeses mínimes que genera l'ús del local. El preu de l'entrada és de 20 euros. Setmanes abans del concert totes, les 600 butaques, estaven exhaurides, 150 de les quals s'havien venut a la Marina.

El Josep Maria Pérez és l'impulsor i organitzador dels Dinars Solidaris per un futur sense Alzheimer, que enguany es faran a l'abril, segons ha avançat a aquest diari. ■

OPINIÓ

Gener 2019 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

"Yuli, el nen negre que no volia ni li agradava ballar”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

A

mb 'Yuli', la directora de 'Hola, estàs sola' Icíar Bollaín presenta la historia del ballarí cubà Carlos Acosta, gran llegenda de la dansa i el primer ballarí negre en interpretar alguns dels papers més famosos del ballet, originàriament escrits per a blancs. Bollaín, ens porta per un viatge temporal a través de la vida d’Acosta, anomenat artísticament Yuli.

Ell sempre ha fugit de qualsevol tipus de disciplina i educació. Els carrers d’una Habana empobrida i abandonada son la seva aula particular. El seu pare en canvi, no pensa el mateix, sap que el seu fill té un talent natural per a la dansa i per això l’obliga a assistir a la Escola Nacional de Cuba.

Davant la insistència del seu progenitor arribarà a sentir-se captivat pel mon del ball i començarà a forjar la seva pròpia llegenda. El guionista Paul Laverty, habitual de Ken Loach, torna a col·laborar amb la directora Iciar Bollaín en aquesta pel·lícula protagonitzada pel propi Carlos Acosta, qui s’interpreta a sí mateix durant l’edat adulta. És doncs la historia de "un nen que volia ser nen", encara que el seu pare li objectes que "l’art era la seva llar" i estava destinat a dedicar-li la seva vida. I precisament d’això parla aquest film: De l’art, del sacrifici que suposa dedicar-li la vida a ell .

Alberto Iglesias s’ha encarregat de composar la notable banda sonora que subratlla aquest bon biopic sobre aquest, per a mi desconegut fins avui, gran ballarí cubà. ■

Eleccions

E

ncetem any i entrem de ple en la precampanya a les eleccions municipals amb un panorama de candidats i candidatures ben obert a la ciutat de Barcelona. L’agenda dels candidats o precandidats, és encara molt genèrica; tot just es recuperen els grans plans de ciutat com el debat del tramvia de la Diagonal o la seguretat; temes que tornen a l’actualitat com a resultat de les enquestes d’opinió de l’ajuntament.

Com sempre que s’apropa la campanya per renovar el govern de la ciutat, esperem que els candidats i candidates parlin de totes les ciutats, perquè Barcelona és un mapa complex, amb moltes realitats; algunes d’elles massa lluny dels interessos dels estrategues electorals.

Els barris, el comerç local, la comunicació entre districtes, la neteja de les places i carrers, la petita mobilitat quotidiana per anar a escola, al centre d’atenció primària o, senzillament, a fer la compra també són Barcelona.

Potser, no fa guanyar o perdre una alcaldia, però si fa una ciutat millor.

Restarem atents a l’evolució de les propostes, dels debats i de les ofertes electorals. Des del convenciment que les eleccions locals són d’una gran importància per a la nostra vida quotidiana.

Bon any i salut pel 2019. ■

Les 5 imprescindibles pel 2019

E

Pep Sanz

n plena digestió del 2018 –que no ha sigut un any precisament lleuger– ja ens trobem ben endinsats en l’any nou. Malgrat que ens aniria molt bé tenir un any tranquil, sembla que el 2019 serà intens en molts àmbits; que el primer dia de l’any hagi estat marcat per la presa de possessió de l’extremista Jair Bolsonaro al Brasil, ja ens apunta moltes coses.

Temes com ara el judici del procés, les eleccions municipals a Barcelona –i possiblement a l’Estat Espanyol– o l’entrada de l’extrema dreta a les institucions estaran a l’ordre del dia. També tindrem, amb molta probabilitat, infinitat de titulars sobre la incertesa econòmica, el masclisme o el racisme, la situació dels refugiats, les fake news, les desigualtats o el canvi climàtic. La llista no s’acabaria mai.

Per no acabar amb un atac de nervis o quedar-nos postrats al sofà vençuts pel desànim, he intentat cercar 5 paraules que, amb sort, ens ajudaran a sobreviure els pròxims 365 dies.

Optimisme –que no ingenuïtat. És cert que el panorama no és esperançador, però hi ha moltíssimes coses, en tots àmbits i nivells, que van bé i que tenen el potencial per anar a millor. Que no en parlem no vol dir que no hi siguin. Cal cercar tot allò que valgui la pena guardar per poder combatre el desànim. Quedem-nos amb tot allò que ens mou, des

d’una posta de sol que treu el cap pel balcó fins al somriure d’un nadó, passant per qualsevol cosa que alleugi l’ànima.

Empatia. Vivim en societats complexes amb una diversitat molt gran. Diversitat de vides, de pensament, de pells, de creences, d’orientacions, de gèneres, etc. Partint del més que necessari respecte per l’altre, val la pena entendre que com més diversos, més rics. Que com més intentem entendre a l’altre –en comptes d’eliminar-lo–, més ens podrem entendre a nosaltres mateixos.

Coratge. Hi ha tantes injustícies que és imperatiu posar-se dempeus i rebel·lar-se. Necessitem que cadascú, a la seva manera i aportant el que pugui on pugui, lluiti. Lluiti contra els discursos de la por, contra els extremismes, contra el rebuig i contra aquells que, amb els seus relats reduccionistes, ens volen fer creure falsedats que són molt perilloses.

Serenor. Per molt que ho intentin amagar i revestir-ho de normalitat, sabem que vivim una situació anòmala. Ni tot va bé ni tothom està bé. Malgrat això, cal fer front a tot allò que ens fa bullir la sang amb tranquil·litat. Serenitat, determinació i endavant.

Esperança. Potser la més important de totes. Que no es perdi. Molt probablement partim d’una situació on gairebé tot està perdut; això vol dir que ho tenim tot per guanyar.

Que tingueu un bon any. ■

7

La gent opina Has complert els propòsits que et vas fer l’any passat per realitzar durant el 2018?

Joaquín García, 58 anys El meu propòsit va ser deixar de fumar, però res, no ho he aconseguit. Aquest any m’estic plantejant si tornar-ho a intentar, crec que sí que ho faré.

Marixa Hernández, 62 anys No, l’any passat em vaig proposar viatjar, fer un creuer, però ho faré aquest any, torna a ser el meu propòsit per aquest 2019, a més d’aprimar i lluitar per comprar-me un pis.

Iván Alcántara, 38 anys Mai els compleixo. L’any passat em vaig proposar fer més esport, però cada any em passa el mateix, ho penso unes setmanes i després ni ho començo, no recordo cap que hagi portat a terme. Aquest any vull deixar de fumar, a veure.

Marina García, 57 anys Em vaig proposar aprimar i sí, ho vaig complir, ara fa poc ho he deixat, així que el meu propòsit pel 2019 és tornar a la vida sana que portava fins ara.

Marcos Tascón, 48 anys Ja no em faig propòsits, per què no els compleixo. Solia proposar-me anar al gimnàs o els típics, però em duren un mes. Ara desitjo altres coses com salut pels meus, treball i que tot vagi bé. El que és important.

8

ACTUALITAT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Com valoreu aquest any? què en destaqueu? S'han complerts alguns dels vostres desitjos?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Ha estat un any intens en el qual s’han fet realitat moltes de les actuacions Sergi Sarri iniciades al barri i cal continuar Jordi Fexas reforçant-les però s’ha de desBarcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en tacar l’arribada del metro, Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista una reclamació lluitada social i polític. Ciutadà compromès amb El 2018 ens deixa amb l’anterior govern de Catapel veïnat durant molts el moviment veïnal i associatiu. lunya i presidents de la Generalitat i del Parlament, anys i desencallada Aquest 2018 ha estat un any de constant exdiputats, líders civils i ciutadans, a la presó o l'exili. per la voluntat d’un menyspreu a la democràcia i als drets fonaNo ho normalitzem. govern municipal mentals. El 2019 serà un any en el qual veurem La històrica arribada del Metro ha de que ha apostat un teatre lamentable. Seguirem treballant per servir per accelerar projectes penfort per la assolir els reptes que han de venir de la mà dents que la Marina necesMarina. de les eleccions municipals, vitals per sita per guanyar en assolir la República Catalana. centralitat.

David Labrador

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Molts problemes socials persisteixen, i és evident la falta de lideratge del govern municipal per fer-hi front, així com que el govern de la Generalitat governa només per la meitat del país. La bona notícia de l'any és que hem pogut fer fora Rajoy de la Moncloa i tenim un govern progressista i feminista encapçalat per José Antonio Pedro Sánchez.

Calleja

Funcionari de la Generalitat.

Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Any decebedor però amb la millor notícia amb l'arribada del metro i que era un dels meus desitjos. No s'han complert els de realitzar el projecte de la piscina, millora i control de l'incivisme, més Guàrdia Urbana i Mossos, voreres Pg. Z.F., calendari definitiu resta d'estacions de metro, urgències Carles Ribas.

Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

La nostra valoració política de 2018 és que a la nostra ciutat han augmentat les desigualtats socials fins al 22,5% quan el 2016 era del 14%. Una altra dada preocupant és l’increment de l’incivisme i la inseguretat. El nostre desig pel 2019 és un nou govern que amb fermesa i il·lusió treballi pels Neus Roca canvis que es necessiten.

Veïnada d’Hostafrancs,

«sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

Una gran fita assolida, una Vaga Feminista on vàrem aturar els nostres barris. Cada dia amb més convicció dels nostres drets. Denunciant la violència institucional i sistèmica en la seva quotidianitat i alhora responent a cada agressió. Un punt d'inflexió i felicitat de no retorn.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

ACTUALITAT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

9

Concentració d’un grup de veïns per la “inseguretat” al barri || Yohany Limpias Fins a plaça de La Marina van arribar al voltant d’un centenar de persones motivades per la percepció d’inseguretat que diuen patir al barri. Setmanes abans s’havia fet la convocatòria mitjançant cartells penjats arreu i via xarxes socials.

La Marina va parlar amb alguns dels assistents, entre els quals destacava la gent gran i les dones. Tot i que també hi va haver joves i famílies senceres. Per exemple, hi era una colla de pares i mares de família que van explicar un incident on, segons les seves versions, un grup d’adolescents havia agredit a un pare i això els va motivar a participar-hi.

La Carmen Calvo, una de les impulsores, feia una valoració no gaire positiva: “tot i que a les xarxes socials es demanava fer-la massivament creiem que la gent no està suficientment informada i manca participació”. No obstant això, tenen intenció de continuar convocant d’altres concentracions passades les festes de reis.

“No pertanyo ni he estat a cap partit polític, ni a associacions de veïns. Vaig per lliure... quan fas el resum d’una reunió dius l’imprescindible i l’important; per farcir-lo de palla ja estan els polítics”, responia Calvo, consultada respecte al-

Revisar el recorregut del bus 109: parades i horaris Elena Garcia 07/05/17

▶ Un dels cartells de la concentració

guns comentaris que assenyalen la seva motivació en la seguretat per la pertinència a un partit polític.

- Ha participat en altres manifestacions anteriorment? “Últimament no, per temes de salut. Si la gent sabés l’esforç que em suposa ser aquí...”

D’altra banda, l’Abdó Florencio, de la Coordinadora d’Associacions de Veïns, Veïnes i Comerciants, valorava la concentració de forma “molt positiva”: “Tot i

Necessitat d'actuació a Plus Ultra, zona on hi ha abundants rates Abdó Florencio Consell de barri 27/03/17

Rafel Vidal

que esperava una mica més de gent, han vingut representants de diferents partits polítics i això és important perquè es posin les piles, no només els del partit de govern actual sinó també els altres que han de fer una bona oposició perquè el carro tiri endavant” Entre altres dirigents veïnals també hi era la Rosalia Fernández, de Can Clos: “És positiu, perquè hem baixat uns pocs veïns que hem deixat la butaca i aquí

Necessitat d'un autobus que connecti amb la Barceloneta. Actualment, s''han d'agafar 2 transports públics per arribar-hi.

Neus Borrell 27/11/18

estem per demanar millores en la seguretat al barri. Però necessitem que la gent es mobilitzi i s’impliqui de veritat i no només per Facebook”.

Per la seva banda, l’Antonio Guillén, president de la Unió d’Entitats, afirmava: “Són veïns que no estan d’acord amb la seguretat al barri i cal donar-los suport sempre que es mantinguin dins d’una racionalitat i no es converteixi en una excusa que tingui altres intencions”.

L’únic incident el va protagonitzar la consellera de les CUP, la Josefina Macias, que va escridassar els consellers del Partit Popular, el José Antonio Callejas i el de Ciudadanos, el David Labrador i d’altres veïns i veïnes que hi eren dient-los “fatxes”. “És una conducta que es repeteix i ja és intolerable”, es queixaven els consellers, que com a representats polítics territorials solen estar presents en diversos esdeveniments tants culturals, polítics o reivindicatius de La Marina.

La concentració aixeca polseguera sobre si és una pretensió política o un malestar real i genuí? Els delictes a Barcelona han augmentat un 20% però, malgrat aquesta dada, els barris de La Marina són dels més segurs del districte de Sants-Montjuïc, segons dades dels Mossos d'Esquadra. ■

Revisar alguns fanals de la Plç Marina que tenen la base malfeta. Per exemple, el que hi ha al costat del Banc Sabadell Benito Main 20/11/18

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10

T TEMA DEL MES

|| Yohany Limpias / Laura Sicilia

Montjuïc: “Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot... El Montjuïc de les èpoques històriques es presenta com un penya-segat de parets abruptes entre el cementiri del SW o punta de Miramar, i més suaus entre el Morrot i la Foixarda o sectors del Polvorí i de Can Clos. Les velles pedreres, llargs segles en explotació, i les modernes urbanitzacions de la muntanya, en especial a partir de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i dels Jocs Olímpics del 1992, han modificat molt el seu aspecte, que només presenta la configuració primitiva de penyal pels costats del port i de Can Tunis” Així descriu la muntanya de Montjuïc la Gran enciclopèdia Catalana. És una descripció molt resumida, però que demostra que la muntanya de Montjuïc ha estat cabdal a la història de la ciutat i també als barris de la Marina. Curiosament, tot i la seva riquesa, la bellesa paisatgística i les possibilitats d’oci i gaudi que dona, molt barris que s’han format als seus peus hi viuen d’esquena. Podríem aprofitar-les i gaudir-ne més i millor?, com i què cal fer?

Bàsicament aquesta va ser la qüestió que es va debatre el 15 de desembre, a una trobada a la Casa del rellotge, entre el responsable del parc de Montjuïc, en Xavi Martín, i els veïns de La Marina en torn a la muntanya, per poder tenir un Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc.

L’antecedent

L'any 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) que contenia l’ordenació urbanística dels municipis que configuren l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest Pla contemplava una planificació específica per la muntanya de Montjuïc i ha tingut diverses modificacions, la darrera de les quals es fa ver l'any 2014.

Aquest any es proposa que Montjuïc passi a ser un parc equipat i alhora s’ordena la diversitat d’usos: parc clàssic, parc esportiu, parc d'interès natural i parc transformat. Aquesta normativa és la base a partir de la qual s’està desenvolupant el Pla d'Actuació del Parc de Montjuïc per dissenyar la planificació estratègica, que va més enllà dels camps contemplats pel planejament inicial.

A més a més, a la modificació de 2014 va sorgir la idea de crear el Consell del Parc (equivalent a un consell de barri

Gener 2019 // www.lamarina.cat

Repensar la nostre relaci amb la muntanya de Mon

· L’Ajuntament de Barcelona obre un espai de debat per rep · Millorar els transports i garantir més seguretat, les princi

amb totes les entitats implicades), però el projecte va quedar aturat fins l’any 2017, quan el Districte de Sants-Montjuïc va crear la figura del responsable municipal de la muntanya de Montjuïc, va reactivar la Taula tècnica amb els responsables de totes les àrees municipals implicades al Parc i, per últim, va tornar a convocar el Consell del Parc de Montjuïc, doblant la representació d’entitats, veïns i gestors culturals i esportius; actualment l’integren 98 representants.

La trobada a la Marina

Des de l’aleshores, s’ha treballat recollint les propostes de tots els barris que limiten amb aquest pulmó verd en mig de la ciutat, com va ser el cas de la Marina, el 15 de desembre. No molts van acostar-se a la Casa del Rellotge, però aquells que hi eren tenien molt a proposar.

En un principi, el responsable del parc va explicar tota la feina que el Consell del Parc n’ha fet, i posteriorment, es va donar la paraula als veïns. Els membres de la sala es van dividir en dos grups, i van anar fent propostes mentre membres de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la qual treballa donant suport en la gestió de polítiques públiques, les apuntaven segons la temàtica a la qual pertanyien: convivència, cultura, esports, lleure i turisme, mobilitat o ecologia urbana.

I van començar de valent: “Millorar el transport públic per accedir a la muntanya” i “garantir la seguretat amb més presència de cossos policials, perquè hi ha zones perilloses, poc il·luminades i on de vegades es donen situacions compromeses”, van ser propostes exposades pel veí Eduardo Tudela, però també les dues sol· licituds més compartides pels assistents, sobretot la referida al transport, la qual la consellera del districte, Esther Pérez, va voler recalcar en finalitzar la trobada.

Però hi van haver d’altres: “Reforçar la neteja de les zones de pícnic” i “aprofitar la proximitat de la muntanya al nostre barri organitzant-hi més excursions escolars i activitats pels joves”, va opinar en Tomàs Martínez, membre de l’Associació Memorial democràtic de Seat.

I els veïns hi van afegir: “l’ampliació dels horts urbans”, “banys públics”, “millor senyalització de camins, més fonts…” i “millor manteniment dels pipicans”, va demanar en Manuel Jiménez. I el Julio Baños es va referir a la necessitat de protegir la fauna de Montjuïc i fer un millor manteniment de llocs “interessants” de la muntanya, així com “potenciar espais com el far o unes coves del costat del litoral”. ■

▶ Jardins Joan Brossa a Montjuïc.

Propostes que en van sortir a la trobada a La Marina P Millorar

el transport públic per accedir a la muntanya” P Garantir la seguretat amb més presència dels cossos policials: “Hi ha zones perilloses, poc il·luminades i on a vegades es donen situacions compromeses” P Reforçar la neteja de les zones de pícnic

P Aprofitar

la nostre proximitat per organitzar-hi més excursions escolars i activitats pels joves P Protegir la fauna de Montjuïc P Conservar i potenciar el gaudi d’espais com el far o les coves del costat del litoral

info 1

Gener 2019 // www.tiaflm.org

info

i n

Educació emocional

p i

pàgs. 2 i 3

Gener 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 52

Grups interactius a les aules pàg. 2

Joguines saludables pàg. 3

Nota Editorial

PER COMENÇAR BÉ, ESMORZA BÉ El saber popular diu que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, però malauradament sovint no hi dediquem el temps ni l’esforç necessari perquè compleixi els requeriments que el farien saludable.

Des del CAP Doctor Carles Ribas, els residents de medicina i d’infermeria hem realitzat una activitat comunitària a dues escoles del barri amb l’objectiu de comprovar si els nens fan un bon esmorzar de forma habitual.

Mitjançant una senzilla enquesta els alumnes de 4 cursos d’ambdues escoles identificaven els aliments amb els que començaven la seva jornada i el temps que hi dedicaven a prendre’ls. Fins i tot alguns d’ells associaven una fotografia o un dibuix.

Amb les enquestes a la mà, es va poder objectivar que, si bé els nens acostumen a esmorzar cada dia, aquest àpat no compleix cap de les altres característiques recomanades des de la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN).

I quines són aquestes recomanacions? En primer lloc és necessari durlo a terme cada dia, adaptat a la nostra dieta mediterrània, als nostres gustos i a l’estació en la que ens trobem. Ha de ser capaç d’aportar entre

el 20 i el 25% de les necessitats energètiques diàries i incloure almenys 3 grups d’aliments (làctics, cereals i fruita), recomanant completar-lo amb un quart grup més heterogeni (melmelada, ous, tomàquet, fruits secs...). És important que sigui variat, de la mateixa manera que no dinem ni sopem el mateix cada dia, l’esmorzar també es presta a modificar-se. Com en tot el que és important, les presses no són bones, així doncs, convé dedicar-li temps, prendre’l assegut i en companyia.

Amb aquests resultats, per a on començar?

Hem observat que la majoria de nens esmorzen en 5 minuts o menys, per tant la primera mesura podria ser dedicar-li més temps i convertir-lo en un moment de reunió familiar que els doni l’energia per començar el dia i a partir d’aquí, només caldria anar implementant de forma progressiva la resta de recomanacions.

I tu, t’animes a intentar-ho?

Anna González, Juan Camino i Alba Colell Residents de 4rt any de medicina familiar i comunitària al CS Doctor Carles Ribas

info

2

Gener 2019 // www.tiaflm.org

EDUCACIÓ EMOCIONAL A LA MARINA El passat mes d’octubre diferents entitats i serveis de la Marina es van trobar per compartir els projectes sobre educació emocional que s’estan desenvolupant, aquí al barri, amb infants i joves.

Com a resultat veiem que hi ha una gran varietat de projectes que es duen a terme a diferents espais; us fem una breu presentació:

Projectes en Espais Comunitaris

P Espai jove la Bàscula. Tallers i activitats P Fundació Mans a les mans. Varietat d llar emocions.

P Imagina’t; Marina Prat vermell. Activit P Casal de la Vinya; amb el grups d’infan de manera lúdica i amena.

P Grup multifamilar d’ABD. Grup de trob

tractar les preocupacions que els hi afe

P Consulta Jove St. Pere Claver. Servei o P Educadors de carrer. Desenvolupant ta emocions, situacions de vida...

Projectes en Centres educatius

P Taller de teatre al INS Montjuïc. A trav ments, l’expressió i la comunicació.

P Educadors emocionals en els Instituts

rat aquesta figura per reforçar aspectes relacions entre iguals, i la comunicació

P Programa de 1,2,3 emoció! De l’Agèn

lla les emocions en l’etapa de l’educaci

Trobades com aquesta ens ajuden a saber m intercanviar experiències i crear noves siner infants i els joves de la Marina.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

GRUPS INTERACTIUS A LES AULES! Quan una escola es planteja innovar, actualment, busca metodologies que impliquin el seu alumnat i que, a través del joc i del treball en equip, pugui adquirir allò proposat. És per tot això que a l’escola Seat ens hem decidit a treballar a partir dels Grups Interactius.

Els grups interactius és una manera d’organitzar l’aula que fomenta la participació activa i l’aprenentatge entre iguals.

Consisteixen en organitzar la classe en 4 grups heterogenis que realitzen 4 activitats diferents de matemàtiques i llengua durant una hora. La seva característica principal és que cada activitat la dinamitza un adult (mestres i famílies voluntàries) que s’encarrega de fer participar a tots els alumnes. Mentre que les mestres i voluntaris s’encarreguen tota la sessió de la mateixa activitat, els grups d’alumnes van rotant cada 15 minuts per tal de realitzar-les totes.

Al cicle mitjà fem dues sessions setmanals i els resultats estan sent molt positius. Sobretot agraïm la col·laboració de les famílies, ja que sense elles res d’això seria possible.

Però no només això, voleu saber qui està molt content d’aquesta manera de treballar? Us deixem amb l’opinió del nostre alumnat!

“A mi m’agraden els GI perquè jugo i aprenc a la vegada.”

“M’agraden els GI perquè treballem amb grup.”

Aitor S.

Clara

“Tots esper aprenem se

info 3

Gener 2019 // www.tiaflm.org

s

ts amb joves.

de tallers i activitats transversals per treba-

tats per treballar les emocions amb infants.

nts, treballen el reconeixement d’emocions

bada quinzenal per petits i grans on poder ecten.

obert d’atenció per a adolescents.

allers amb joves i adolescents per treballar

vés del teatre es treballen emocions, senti-

s i a les escoles. Recentment s’ha incorpos com l’autoestima, l’autoconeixement, les ó entre els adolescents.

ncia de Salut Pública de Barcelona. Trebaió Infantil.

millor el que s’està fent en el barri per poder rgies per poder seguir treballant amb els

JOGUINES SALUDABLES El joc, com eina d’esbarjo i imaginació, és una part fonamental de la vida dels nens i les nenes. Com bé afirmava el pedagog italià Francesco Tonucci, els aprenentatges més grans de la vida es fan jugant i per això, hem de sumar esforços per veure com millorar els recursos que els arriben a les mans.

Tots hem sentit alguna vegada com avis i àvies s’entretenien amb una senzilla baldufa o amb unes bales de colors.

Jocs que estimulaven el raonament, la lògica, l’astúcia i que deixaven volar la fantasia.

Avui en dia però, existeixen moltesjoguines electròniques, amb objectius prefixats i altament competitius que fan que l’infant no gaudeixi de moments on desenvolupar el seu espai de fantasia i creació. Llums, sons i instruccions, a voltes, cohibeixen la necessitat psicomotriu i psicològica dels més petits de cara a ser els inventors del joc.

Davant de la complexitat cada vegada major del joc dirigit, existeixen les joguines saludables?

Sí! I a manera d’exemple, podem trobar al nostre abast jocs com el Kappla (peces de fusta de la mateixa mida que serveixen per crear petites i grans construccions), jocs cooperatius (on els membres s’uneixen per aconseguir els mateixos fins i es juga cercant el benefici comú) o les safates d’experimentació (on els infants manipulen objectes casolans de manera lliure desenvolupant l’experimentació i la imaginació).

rem els GI perquè ense adonar-nos-en.”

Maria Escola SEAT

Us animem a seguir trobant joguines saludables!!

Laura Núñez

4

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

SOLIDARITAT AL BARRI Dissabte 1 de desembre joves vinculats a l’Espai Jove La Bàscula van prendre part activa en dos actes solidaris del barri.

Les joves dancers del taller de dansa urbana van participar al Mostra i Viu, jornada solidària organitzada per la Marina Viva a benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu. I al vespre, a la sala gran de Bàscula, els joves MC’s del barri van ajuntar-se al concert “Rap a La Marina” per recaptar fons per l’associació Punt de referència, que treballa amb joves tutelats i extutelats.

Gener 2019 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

ATENCIÓ JOVES CREADORS DE L’AUDIOVISUAL! Si ets jove, tens entre 16 i 35 anys i t’apassiona el món audiovisual, ja pots presentar les teves obres de ficció, documental i videoclip a la 16a edició del Festival Barcelona VisualSound #BVS19! No perdis més el temps i participa-hi, el termini d'inscripció finalitza el dia 5 de febrer de 2019! Tens molts premis en joc!

Conjuntament amb altres equipaments juvenils de la ciutat, La Bàscula treballa per dur a terme aquest festival que dóna suport a joves creadors del sector audiovisual.

Més informació a:

QUI PARLA ELS MALS ESPANTA Des del Servei Apc de La Marina i des de la dinamització de l’Espai Jove de La Bàscula s’impulsa un nou projecte per a joves de 14 a 17 anys.

Es tracta d'un "Espai Emocional" on els adolescents i joves podran compartir, viure, veure i sentir les diferents emocions que els envolten en el dia a dia de manera amena, lúdica i divertida. Es realitzaran dinàmiques vivencials per promoure l’autoconeixement i consciència de les emocions pròpies (donar-los-hi nom, entendre les característiques i funcions, etc) així com també oferir eines i recursos per afavorir l’expressió i/o gestió de les mateixes.

L’espai “Qui parla els mals espanta” s’obrirà el 29 de gener i tindrà una durada de 8 sessions d’una hora i mitja. Totes les sessions són gratuïtes.

Si estàs llegint això i t’interessa o coneixes algú que li pot interessar, contacta i t’expliquem!

Telèfons de contacte (whatsapp o trucada): 695 15 27 27 · 934 224 300 · 682 642 116 Instagram: @APClamarina @basculajove

TALLERS PER NO PASSAR FRED Cada dimecres l’Espai de Trobada de La Bàscula acull activitats gratuïtes per a joves a partir de 12 anys. El 16 i 30 de gener tindrà lloc el cicle Artimans (tallers que fomenten la creativitat i l’expressió artística) i el 9 i 23 de gener, campionats de ping-pong.

http://labascula.cat/projectes/barcelona-visualsound

i n

p i

TEMA DEL MES 11

Gener 2019 // www.lamarina.cat

ió ntjuïc

plantejar els seus usos ipals reclamacions ▶ El barri de Can Clos, tocant a Montjuïc.

Agustín Forteza

Sobre el procés participatiu L’objectiu d’aquest procés participatiu és promoure un debat ciutadà entorn del Pla d'Actuació del Parc de Montjuïc, en col·laboració amb diverses àrees i operadors municipals per definir les línies estratègiques i les principals actuacions a desenvolupar a la muntanya de Montjuïc durant els propers anys.

El Pla d’Actuació no parteix de zero, sinó que les propostes d'estratègies o actuacions que es plantegin durant el procés participatiu s'han d'emmarcar

Agustín Forteza

en els criteris i directius que estableix la MPGM de 2014.

L’àmbit territorial del procés participatiu respon a dues escales: d’una banda, els barris del Districte de Sants-Montjuïc propers a la Muntanya de Montjuïc: Poble-sec (i específicament la Satalia), la Font de la Guatlla i la Marina (i específicament Can Clos i el Polvorí) i d’una altra el conjunt de la ciutat de Barcelona.

En Xavier Martín va informar que al web https://www.decidim.barcelona/?format=html&locale=es també és possible fer propostes fins al 26 de gener, data en la qual es posarà fi a aquest pla del Consell del Parc amb una trobada al CaixaForum, que requereix inscripció prèvia i en la qual s’exposaran les conclusions de totes les reunions, per tant, quines seran les propostes que es portaran a terme, i es farà una ronda de debat final.

▶ El Polvorí, l'altre barri de la Marina al peu de la muntanya.

Agustín Forteza

12 DISTRICTE

Gener 2019 // www.lamarina.cat

CULTURA 13

Gener 2019 // www.lamarina.cat

Molt aviat tindrem un teatre al barri de La Marina!

Esther Pardo Sembla que, de mica en mica, els espais culturals al nostre barri van augmentant, lluny encara del que és la mitjana de la resta de la ciutat. En aquest cas, no és un espai nou sinó una recuperació d’espai per als veïns.

Recordo, de petita, haver vist la representació de Fuente Ovejuna de Lope de Vega en algun lloc darrere del bar de l’Ibèria, fa molts, molts anys. Més tard ja de joveneta, amb un grup amateur dirigit per en Jaume Melo, fèiem teatre a l’església, on totes les obres eren escrites per nosaltres mateixos i teníem el plaer d’omplir la sala sempre que hi fèiem una representació.

El teatre és la representació de la vida, lluny del que ens creiem que és la televisió. I ara, en tindrem, com deu mana, en una sala que acaben de reformar i posar maca perquè tot el barri en pugui gaudir.

S’ha fet una rehabilitació de tot l'espai i se l’ha dotat de totes les condiciones mínimes d'un petit teatre. Això vol dir que a més de les obres de reformes s'ha equipat amb llums, equips de so, sortides d'emergència, etc. Aquest teatre és a l’edifici de l’escola Bàrkeno. La sala es dirà Maremar.

Mare, evocant l’asil de beneficència que s’hi va construir als anys 1916-17 i Mar, pel barri i la seva proximitat al mar. És llarga la història de l’edifici on hi ha actualment l’escola Bàrkeno. L’hospici es va fer per descongestionar l'existent al carrer Wellington construït el 1889. Cap al final dels anys 20, es va convertir en la Colònia Industrial Mare de Déu de Port, amb tallers d'oficis per als interns. A partir de l’any 1941, va tornar a ser hospici de nou. L’any 1952, se separen els pavellons infantils de la resta i cap el 1962, es converteixen en els "Hogares de aprendizaje", uns per a nens; d'altres, per a nenes, fins al 1977 que apareixen ja amb criteris propis de la democràcia, els "Colectivos infantiles" de l'Ajuntament de Barcelona i desapareix l’asil.

▶ Representació d'una obra al teatre de l'escola Bàrkeno. Arxiu

▶ Vista del pati de butaques de la sala Maremar, per inaugurar-se.

La inversió per a recuperar el teatre Maremar ha estat de 345 mil euros; dels quals el Pla de Barris hi ha cobert 300 mil i el Consorci per a l'Educació de la Generalitat, la resta.

L’Abdó Florencio, president de la Coordinadora d’associacions veïnals, valora la recuperació d’aquest teatre que les entitats van reivindicar pel barri. “Sembla ser que se n’ha parlat ben poc, però era indis-

Arxiu Pla de Barris

pensable que s’adeqüés tant per a l’escola com per a us del barri.

Tot i que és un espai petit, les entitats creuen que serà poc per a la Marina. En realitat el que es vol recuperar és l’espai del cinema Capri, enderrocar-lo i fer-hi teatre per a mil persones per a la Marina i a les altres dues plantes els serveis que fessin falta per al barri i un hotel d’entitats. Això no va ser possible, perquè el

teatre de l’escola Bàrkeno ja és propietat municipal i el local del cine Capri és propietat privada i s’ha de comprar. Però el fet de tenir-ho allà, al costat de la sala Pepita Casanellas i la biblioteca, feia un nucli cultural important”.

La Consellera Esther Pérez també explica que fa molt de temps, fins i tot abans del pla de barris, que ja hi havia la intenció de remodelar el teatre i oferir-lo al barri. Que no només fos per a l’escola, sinó per poder tenir una programació continuada de teatre i a més, que permetés disposar d’un espai per a la recuperació de la memòria històrica .

“En aquell moment comença a sortir la inquietud per a recuperar-lo i el pla de barris parla amb el consorci d’ensenyament, del qual forma part l’escola i dins el seu marc es decideix recuperar-lo i remodelar-lo, però que un cop fet no es quedi mort sinó que se li doni vida i quotidianitat”. “S’impulsa dins l’eix cultural i de memòria històrica, que fa per un costat el seguiment de l’obra però per un altre, es realitza amb la motivació de fer una programació continuada, que és el que ens agradaria que acabés sent, però al principi serà poc a poc”.

A l'“Eix Cultural”, hi participen les entitats i els centres cívics dedicats a la cultura al barri. Estudien la possibilitat de fer dues representacions, una divendres 25 de gener i una altre el dissabte a migdia perquè el teatre té només 164 places i segurament serà necessari fer dues sessions perquè pugui venir tot el que ho desitgi.

A banda, s’està treballant en la logística del funcionament perquè puguin utilitzar l’espai les escoles i que sigui obert a tot el barri i fins i tot a la ciutat. La coordinació del funcionament és en el que s’està treballant actualment donat que la seva inauguració oficial està prevista pel divendres 25 de gener de 17h30 a 19h.

Després de tants anys s’aixecarà el teló de nou al barri de la Marina. Que sigui per sempre i només el començament d’una programació estable de teatre i música. Serà molt maco poder veure la cua d’espectadors esperant l’obertura de la taquilla. ■

14

SALUT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

La Carta als Reis Mags || CAP Doctor Carles RIbas Des de l’equip del CAP Dr. Carles Ribas us desitgem a tots molt bona entrada d’any!

Com sempre es diu: que l’any 2019 ens porti a tots diners, felicitat... i, com no?

Molta salut!

Son moltes les persones que creuen que l’inici de l’any és una ocasió perfecte per als nous propòsits. La felicitat i les forces que ens donen aquestes dates de Nadal són el terreny perfecte per a plantar i fer créixer tots els nostres desitjos.

I com que la salut és un dels pilars perquè tot es faci realitat, us volem proposar algunes idees per a començar l’any 2019 amb alguns objectius que us ajudaran a mantenir el millor estat de salut possible!

- Deixaré de fumar per a respirar millor i evitar malalties!

- M’aprimaré una mica per a tenir menys risc de malalties cardiovasculars.

- Si tinc hipertensió o diabetis, aquest any em proposo intentar seguir els consells dietètics que em diu la meva infermera.

- Faré exercici de manera regular! El gimnàs és molt bona idea.. però si no hi puc anar.. córrer o caminar ràpid també em pot ajudar.. el més important és fer caminar al cor! (No li escau massa bé quedar-se assegut).

- Si tot el temps el tinc ocupat i sempre he de mirar pels demés... obligar-me a tenir una estona per distreure’m també em pot ajudar!

Aquests, i molts més que segur que se us acudeixen, són alguns dels nous propòsits d’any nou que us oferim! No dubteu en explicar-nos que us semblen quan ens veieu! Estarem aquí per ajudar-vos a aconseguir-ho! ■

- Si no vaig mai a visitar-me... aquest és un bon moment per a començar! Si el cotxe necessita passar una ITV, segur que jo també!

Judit Viudas Suñé Infermera. CAP Doctor Carles Ribas

Programa d'atenció compartida de pacients amb càncer de mama El 2013, dins del grup d’Oncologia-Hematologia de l’AISBE, sorgeix la necessitat d’aplicar noves estratègies d’atenció a les dones afectades per un càncer de mama: per una banda, oferir una atenció compartida i coordinada entre l’atenció hospitalària i l’ambulatòria, i per l’altra, avançar la intervenció de l’AP tant bon punt les pacients finalitzen el tractament purament hospitalari.

Els dos equips del nostre barri formen part d´aquest programa.

En els darrers 10 anys han proliferat les publicacions on es fa palès que, adoptar estils de vida saludable pot contribuir a millorar la supervivència, reduir el risc de recaiguda i d’aparició d’efectes secundaris, així com millorar la qualitat de vida.

Les recomanacions que es deriven d’aquestes publicacions es basen en la prevenció, detecció precoç i pal·liació de complicacions a mig i llarg termini, incloure les comorbiditats en el seguiment i incidir en activitats de promoció i prevenció de la salut.

Per altra banda, durant molt de temps, el seguiment dels pacients oncològics ha pivotat gairebé exclusivament en els serveis hospitalaris que havien tractat la pacient. Durant els 5-10 primers anys,

les pacients eren seguides a Ginecologia, Oncologia Mèdica i Oncologia Radioteràpica.

Darrerament hi ha veus d’experts que avalen les fortaleses de l’AP en quant a l’atenció contínua, integral i en la prevenció de comorbiditats en aquestes pacients.

En base a això, es va considerar rellevant la participació de l’AP des del principi del seguiment, és a dir, quan finalitzen el tractament quirúrgic/ quimioteràpic/ radioteràpic, que sol realitzar-se durant el primer any després del diagnòstic. D’aquesta manera es poden fer intervencions rellevants precoçment, sense haver d’esperar que la pacient sigui donada d’alta al cap d’uns anys.

A les dones incloses en aquest programa, se’ls programen visites durant 2 / 5 /10 anys en funció del seu risc. Durant aquests anys les visites s’alternaran de manera entre l’Hospital (en un dels tres serveis anomenats) i l’AP. Posteriorment, si

no hi ha hagut recidiva de la malaltia, habitualment Oncologia mèdica emet l’alta i a partir d’aquest moment, el seguiment continuarà essent a càrrec de l’AP. La visita a AP pretén estar alerta de possibles recidives de la malaltia, així com dels efectes adversos als tractaments rebuts, tal com es fan les visites a l’Hospital, i afegim l’atenció emocional, sexual, l’atenció a altres patologies que puguin tenir i apliquem les activitats de prevenció i promoció de la salut. ■ EAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Aliments per alleujar els refredats Som en època de refredats. És el que té l’hivern, que quan no te n’adones et sorprens esternudant. I el refredat ens deixa aixafats, amb el nas vermell i les butxaques plenes de mocadors. I com ja sabem això no ho cura res; s’ha de passar.

Podem ajudar una mica si ens hi mirem a l’hora de menjar i triem aquells aliments que poden afavorir que el constipat no sigui tant llarg i no ens afecti en el dia a dia entre esternuts i calfreds. Aquest son: Les taronges, que ens aporten vitamina C. Ens ajudarà a espavilar-nos I encara que no sigui “científic” és coneixement popular que les taronges ajuden a prevenir i a millorar les defenses davant els refredats.

Els alls, que son un dels millors antibiòtics que ens ofereix la natura.

Cada dia un all, perquè sigui fàcil de prendre, és suficient amb fregant-ne un gra per sobre una llesca de pa torrat.

Els llegums, són aliments molt adients per l’hivern i per prevenir els refredats doncs mantenen la temperatura del cos i condensen energia, molt necessària per combatre els bacteris i virus.

Els fruits secs, que també escalfen els cos i ens aporten una bona quantitat de nutrients. Recordeu que han de ser crus, no valen els fregits amb sal i oli ni els que ens ofereixen arrebossats de sucre.

Les llimones. Molt necessàries per mantenir una bona salut, en general i a l’hivern especialment. Ens ajudarà a tenir la gola en condicions amb una mica de: Mel. Que hem de posar sempre que prenem infusions, en lloc de sucre i que va molt bé per no tenir tos.

Bon hivern!! ■

CULTURA 15

Gener 2019 // www.lamarina.cat

Ángel Morán, veí del barri, presenta el seu nou llibre || Laura Sicilia

Rafel Vidal

Rap a la Marina!

L’Espai jove la Bàscula va organitzar un concert de rap que va reunir a un centenar de persones, la majoria de les quals eren joves. El concert era solidari, els dos euros que s’havien de pagar d’entrada anaven destinats al projecte GR16-18, que consisteix a treballar la fotografia i la mentoria grupal. Aquest, està dirigit a joves d’entre setze i divuit

Es titula “La muerte en mi menor” i és el tercer llibre de l’escriptor Ángel Morán. “Mai vaig pensar que escriuria una novel·la negra”, confessava l’autor.

No obstant això, alguns fets de l’actualitat el van animar a submergir-se en aquesta nova aventura.

L’obra s’emmarca a la ciutat de Madrid, on un jove inspector del Cos Nacional de la Policia haurà d’enfrontar-se a la investigació d’una sèrie d’assassinats que presenten característiques comunes. Per aquesta tasca, l’Àngel va haver de consultar força llibres relacionats amb el crim i sobre els diferents tipus de psicopaties. També va contactar amb professionals, Mossos d’Esquadra, i va demanar l’ajuda del seu germà psicòleg per tal de ser precís en l’ús de conceptes i mos-

anys que es troben en la darrera fase de tutela i que són acollits en recursos residencials. El lidera l’associació Punt de Referència, una entitat que des de fa més de 20 anys es dedica a l’acompanyament de joves ex tutelats.

L’Espai jove la Bàscula va donar suport a aquest esdeveniment que va sorgir d’un grup de joves de la Marina. El concert va començar a les 20h i sobre l’escenari van actuar rapers com Escan-

trar versemblança. La novel·la, a més, vol ser un homenatge a la música “Quan tenia quinze anys tocava en un grup de xavals” deia l’autor, i és per això que, al llarg de l’obra, es fa referència a algunes cançons dels anys setanta i vuitanta, a través d’un grup d’amics que tenen una banda de música i es veuran involucrats en el misteri dels assassinats. L’escriptor ha tingut una idea molt original i ha creat una llista a Spotify amb el nom del llibre on es poden escoltar totes les cançons que apareixen a la novel·la. Ángel Morán viu al barri des de 2004, quan es va traslladar a la ciutat de Barcelona des de Madrid, on va viure uns anys, després d’abandonar les terres del sud i viure curts períodes fora del país. El llibre es va presentar el dilluns 17 a la biblioteca Francesc Candel. ■

daloso Xpósito i DJ Heras, a més de joves del barri que van cantar les seves pròpies cançons i els quals van estar acompanyats per amics que van gaudir rapejant les seves lletres.

L’acte va aconseguir recaptar cent noranta-dos euros, i el grup de joves tutelats que conformen el projecte han agraït molt l’acció als noi i noies de la Marina que van tenir la iniciativa i els han convidat a l’exposició fotogràfica que organitzaran al mes de juny, per final de curs. ■ L.S.

L'agenda de gener Dimarts, 8

ACTIVITATS ADULTS Road movies. Projecció de la pel·lícula La pasión ciega (Raoul Walsh, 1940) Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Actuació molt especial on sentirem una combinació de jazz d'avantguarda amb el millor funk.

Hora: 20 h Preu: Activitat gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas

Diumenge, 13

Dilluns, 21

MATINALS PER A TOTA LA FAMÍLIA SWINGABADI

L'espectacle tracta de reproduir les aventures de dibuixos animats antics i oblidats amb música en directe mentre el públic col·labora amb els efectes de so.

A càrrec de la Cia. Swingabadi Hora: 11h.

On: Sala Pepita Casanellas Preu: Activitat gratuïta

Divendres, 18 UP BEAT JAZZ

Concert a càrrec de Groovaloo Quartet.

ACTIVITATS ADULTS Xerrada: Stop a les relacions toxiques.

A càrrec de Sandra Ferrer, psicòliga.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 23

ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita. Llibres a escena. Món petic, a càrrec de Lídia Clua Hora: 18h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 24

ACTIVITATS ADULTS Xerrada: 80è aniversari de La retirada.

Xerrada en commemoració de l’èxode republicà del gener de 1939.

A càrrec de Lleonard Armentano, conductor dels tallers d’Història de Catalunya d’Òmnium Sants-Montjuïc.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 25

MNAC: LIBERXINA, POP I NOUS COMPORTAMENTS ARTÍSTICS

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, coincidint amb els 50 anys del maig del 68. Organitzador: Centres Cívics de la Marina Lloc: Sortida des de la Casa del Rellotge a les 10.15 h Fi d'inscripció: 24/01/2019 Preu: Activitat gratuïta

Dimecres, 30

ACTIVITATS ADULTS Xerrada/performance/debat en base a la pintura de l’artista Josep Maria Torres.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

El Far Exposició 25 Imperdibles, a la Biblioteca Francesc Candel Per fomentar la lectura de llibres il·lustrats i àlbums entre els infants, la Biblioteca Francesc Candel us proposa una nova exposició que acollirem a la sala infantil fins el mes de març: 25 imperdibles. Una activitat destinada a infants d’Educació Infantil i Primària que els permetrà conèixer 25 narracions il·lustrades que cap infant pot perdre’s durant la seva etapa escolar.

El joc que proposa l’exposició consisteix a emparellar 25 llibres il·lustrats i àlbums amb 25 pots diferents, cada un dels quals conté un objecte únic que guarda relació amb les narracions il·lustrades.

Així que ja sabeu, si teniu ganes de descobrir noves lectures infantils d’una manera divertida no deixeu de visitar l’exposició a la sala infantil.

16

PUBLICITAT

Gener 2019 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona obre el Nou Passeig del Trencaones i genera 36.000 m2 nous d’espai públic L’àmbit d’ús ciutadà es completa amb l’ampliació de la Rosa dels Vents i amb les noves àrees públiques que s’obriran al voltant de la Marina Vela El Port de Barcelona ha inaugurat el Nou Passeig del Trencaones i tot un conjunt d’espais públics generats al voltant de la Marina Vela, la nova instal·lació per a em· barcacions esportives i de lleure ubicada a la Nova Bocana (Port Vell). En total, el Nou Passeig del Trencaones i la resta d’àmbits que avui es posen en servei, sumen 36.481 metres quadrats d’espai d’ús públic i ciuta· dà. L’acte ha estat encapçalat per la presi· denta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i ha comptat amb la participació de la tinen· ta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobili· tat, Janet Sanz, entre d’altres autoritats.

El desenvolupament d’aquest conjunt d’espais ha estat possible gràcies a la col· laboració públic-privada entre el Port de Barcelona, que ha planificat i concessionat aquest àmbit per un període de 35 anys, i la companyia Marina Vela (adjudicatària de la concessió), que ha invertit un total de 30 milions d’euros en la instal·lació espor· tiva i en l’execució dels espais adjacents.

El Nou Passeig del Trencaones, amb 400 metres de longitud i 4.920 metres quadrats de superfície, dona continuïtat al Passeig Marítim i recupera el vincle amb

el barri de La Barceloneta que en el passat tenia l’històric ‘Rompeolas’. Està construït sobre l’espatller del dic de l’Est amb un banc de doble ús, ja que és un element de mobiliari urbà i, alhora, protegeix contra els embats de l’onatge. El Nou Passeig del Trencaones, que esdevé el passeig més sud-oriental de la ciutat, acaba amb un mirador amb grades, amb unes vistes úni· ques sobre la Mediterrània.

Els nous espais públics es completen amb altres equipaments clau, com ara

l’ampliació de la Plaça Rosa dels Vents i els molls de la Marina Vela, un equipa· ment innovador i construït amb estrictes criteris mediambientals que inclou una marina seca robotitzada única a Europa.

Una plaça d’1,2 hectàrees amb vistes excepcionals Així, la plaça Rosa dels Vents ha multi· plicat per dos la seva superfície original, amb 6.400 metres quadrats addicionals, fins a conformar una gran plaça d’1,2

Entrevista a en Pere Navarro, Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca || Yohany Limpias A la seva llarga trajectòria destaca com exalcalde de Terrassa (2002-2012) i exprimer Secretari del PSC (2011-2014).

En Pere és un home pròxim i amb marcat interès per qüestions socials. Ens rep al seu despatx, on respon les nostres preguntes i alhora s’interessa per aquest petit món al peu de Montjuïc, que és la Marina.

El Consorci ha propiciat un debat sobre un barri pels mil·lennials a la Marina. Quina és la idea?

La idea és dedicar una franja del barri de La Marina a fer un tipus d’habitatges que serveixi per retenir el talent de persones joves, formades, i que puguin tenir espais de comunitat per viure-hi però també per treballar-hi. Són experiències que estan funcionant en altres països i creiem que cal reflexionar-hi. Un cop tinguem la conceptualització una mica més aterrada, intentarem fer un pla per fases perquè això sigui realitat.

A La Marina hi ha infraestructures tecnològiques molt importants, però ni els veïns en són conscients. Què es pot fer des del Consorci per fer atractiva aquesta zona no només per treballar sinó també per a viure-hi?

▶ En Pere Navarro durant l'entrevista amb La Marina.

Contínuament fem divulgació del que està passant en aquesta part de la ciutat perquè ens adonem que, malgrat ésser un lloc on hi treballen milers de persones diàriament, la gent no sap què s’hi fa. De fet, el Consorci de la Zona Franca, el polígon de la Zona Franca, el Port i l’Aeroport és l’àmbit d’infraestructures més gran d’Europa, això vol dir que és impressionant, no només pel potencial de futur sinó també de present.

Tres d’aquestes infraestructures molt importants estan a La Marina des de fa molt de temps, i en canvi, els indicadors socials mantenen el barri situat a la cua de la ciutat. Què pot fer el Consorci per contribuir a revertir aquesta situació?

Segurament com a sector productiu podem aprofitar l’existencia d’un barri al costat del polígon industrial, des del punt de vista dels serveis, i de moltes altres coses, i segur que el barri pot Ibtissam Chakkour aprofitar ésser al costat d’una gran àrea de producció no només de Barcelona sinó de Catalunya, d'Espanya i d’Europa. El primer és conèixer-nos entre els que hi som, saber que existim i treballar en mútua col·laboració.

Això a la practica com es concreta? Per exemple, les entitats veïnals creuen que el fet que aterri una universitat al territori pot afavorir una altre dinàmica. Com ho veu vostè?

Sabem que els joves no viuran de l’ofici que fins ara tenien els seus pares i avis.

hectàrees amb vistes de 360 graus sobre l’entorn. Un element destacat d’aquest espai serà l’Edicle, des del qual es podran observar els moviments automatitzats de la marina seca. A la Marina Vela, els molls i la plaça Central de la instal·lació seran accessibles en horari diürn, fet que aporta 25.167 metres quadrats addicio· nals d’ús públic. La Marina Vela ofereix 134 amarratges a l’aigua i permet em· magatzemar a la marina seca 222 em· barcacions de fins a 9 metres d’eslora i 4 tones de pes. Aquest sistema ha permès reduir el nombre d’amarraments a l’ai· gua i, per tant, ha reduït sensiblement la construcció de molls i pantalans, mini· mitzant la superfície de nova obra marí· tima i ampliant els espais destinats a ús ciutadà.

En una futura fase, l’àmbit de la Nova Bocana, inclourà la urbanització de nous espais, que sumaran 7.900 metres qua· drats addicionals: la Rambla de la Marina i l’edifici Mirador PortaBarcelona, a més d’un projecte arquitectònic de tematització que permetrà rememorar l’antic trencaones des d’una perspectiva històrica i cultural. ■

Per això, com a sector públic, hem de crear condicions perquè tothom pugui viure dignament. Hi estem compromesos amb intentar que els currículums del món educatiu s’adeqüin a la rapidesa en la qual es mou el món econòmic. En aquest sentit, contínuament generem espais de trobada que són oportunitats per a tothom.

Han d’haver-hi programes concrets i específics pels joves de La Marina?

No podem parlar en genèric "dels joves de La Marina" perquè són individualitats. El més important és que s’organitzin i ofereixin interlocutors per tirar endavant aquestes propostes. Mentrestant, podem parlar amb algunes entitats que ja existiu a La Marina, que podeu fer d’interlocutors o elaborar projectes i programes que facilitin aquesta integració als projectes econòmics.

Crec que també tenim barreres mentals que hem de destruir. En funció que caiguin podrem alimentar aquesta relació que pot ser molt beneficiosa per ambdues bandes.

Coneix el barri? Com el definiria?

A la meva altre vida vaig ser candidat a president de la Generalitat i em vaig reunir amb moltes entitats del barri, per tant conec La Marina, però les persones que l’han de definir són les que hi viuen i les que el viuen, que no és el mateix.

La Marina no només és un barri que reivindica, sinó un que existeix, urbà i plural. És el barri que connecta aquesta gran ciutat que és Barcelona amb la ciutat productora, que és el polígon de la Zona Franca.

Saber explotar aquesta funció de frontissa pot obrir un futur molt interessant per La Marina. ■

ESPORTS 17

Gener 2019 // www.lamarina.cat

CONSELLS DE SEGURETAT

Entitats de La Marina protagonitzen la segona edició del Nadal Solidari al Museu Olímpic

▶ Responsables de les entitats de la Marina, donants, del Museu Olímpic, i dels cossos de seguretat.

|| Yohany Limpias El Projecte Nadal Solidari que impulsa el Museu Olímpic busca posar en relació entitats esportives de la ciutat de Barcelona amb d’altres entitats que vetllen per col· lectius desafavorits, en aquest cas del barri de La Marina i en què el primers fan donacions de material esportiu que els segons en requereixen per fer la seva tasca social.

Aquest anys, l’organització es va fer conjuntament entre el Museu Olímpic i la Federació Taula d’Esport de La Marina. Andreu Ferrera, president d’aquesta última entitat ho valorava així: “En participar-hi ens fem un regal a nosaltres mateixos, hem fet de nexe entre les nostres entitats que acullen aquesta solidaritat i d’altres que l’emeten i això ha estat fantàstic, estem molt orgullosos i contents”.

Entre les entitats donants, un total d’onze, hi són el Club de Tenis Barcelona, el Club Natació Atlètic Barceloneta, la Federació Catalana d’Handbol, i la de Basket, entre d’altres. “Hem preparat unes caixes, plenes de pilotes de bàsquet, de rugbi, de handbol, hi ha frisbees o discos voladors, samarretes i molt material de roba, en funció de les necessitats de cada entitat” va afirmar una de les tècniques del Museu.

Les entitats que se’n van beneficiar van ser la Fundació Mans a les mans, la Fundació Sant Pere Claver, l’Escola Especial Montserrat, el Servei de Dinamització d’Infants i Adolescents Imagina’t i el Casal d'acollida i emergències Gatzara.

Totes treballen amb nens, nenes i joves del barri.

Totes les entitats van expressar la seva alegria i satisfacció en ser considerats per

al projecte. En Diego, membre de la Federació Taula d’Esport i del club de rugbi, Barcelona Universitari, va dir: “No és només un acte solidari, sinó que engloba tot el treball que fem les entitats juntament amb la Federació”. I en Toni, un altre dels membre afegia: “És un gran esforç, crec que s’hauria de fer més sovint per poder arribar a l’esport que no es fa perquè hi ha moltes mancances”.

És la segona edició d’aquest projecte, que es va celebrar el 14 de desembre al Museu Olímpic. El Museu ha decidit prioritzar els barris que hi són al costat de la seva seu. Per això van arrencar l’any 2017 amb Poble Sec i l’any 2018 ha estat el torn de La Marina.

La Federació Taula d’Esport de La Marina és l’ens que aglutina totes les entitats esportives que hi són al barri. ■

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Raul Caballero, guanyador del sorteig d’un viatge

El passat 4 de gener L'Associació de Comerciants la Marina va celebrar el sorteig de Reis d'un viatge per a dues persones a una ciutat europea en el programa de ràdio de la Marina FM de Xavier Artiga. Per participar en el sorteig, només calia comprar a les botigues associades i dipositar el tiquet de compra a les urnes que hi havia a cada botiga associada.

El guanyador ha estat Raul Caballero Baños que va fer la seva compra el passat 31 de desembre a l'establiment del Celler La Marina.

Fent barri, fem ciutat!

La tapa de la Placeta d’en Manu, guanyadora de la Marina Tapea Cremós de guacamole amb confitat de tomàquet i cruixent de pernil amb la seva sal ha estat la tapa guanyadora de la VI edició de la Marina Tapea. La tapa que va presentar en Manel López Chaparro, veí de tota la vida del barri de la Maria i propietari de La Placeta d’en Manu, ha estat la tapa millor valorada entre tots els clients que han participat en fer la ruta sencera. El passat 18 de desembre es va celebrar un sorteig d’un sopar per a dues persones entre tots els clients que van participar i van fer la ruta completa, Loli Sillas Rubiño ha estat la guanyadora d’aquest sorteig. Loli compartirà el seu premi entre tots els seus companys de ruta.

El restaurant La Placeta d’en Manu va obrir a mitjans d’abril i està ubicat a carrer Gran Via de les Corts

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA AGÈNCIA DE VIATGES Pg. Zona Franca, 228 SEPTEM VIATGES Gran Via de les Corts Catalanes, Tel. 93 332 22 12 144 Local 9. Telf. 938583662

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 Telf. 616 04 67 32

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

FOTOGRAFIA ELECTRODOMÈSTICS GALERA FOTOGRAFIA ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124 PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 Telf. 93 535 52 52

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02

JOIERIES ESTANCS JOIERIA RAMON CARNÉ ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Rambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29

LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72

FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89.

Telf. 93 332 78 56

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria, 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES COMERCIAL ÁLVAREZ MUEBLES EL CISNE Energia, 20. 93 421 59 77 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98

CELLERS TU CERRAJERIA.COM CELLER LA MARINA Pg. Zona Franca, 173.

Aviador Duran, 2. 680 188 509 661 991 144

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

COPISTERIES BAYOT COLLADO MacMOBLES ZONA FRANCA -2 C/ de la Mare de Déu de Port, Ctra. Del Prat, 11.

COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. Telf. 93 421 33 23 168. Telf. 934 21 49 22 Telf. 93 421 20 70 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

Gener 2019 // www.lamarina.cat

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

Catalanes, 144 local interior, 2. La seva oferta gastronòmica és sobretot cuina de mercat. A més ofereix la possibilitat de sopar mentre assisteixes a un show humorístic (monòlegs) i també sopars amb música en directe. Se t’acudeix algun pla millor que passar una bona estona mentre gaudeixes un sopar?

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ c/Mare de Déu de Port, 337 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93. 298. 98.75 GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 EL TALLER DE L'ÀNGELS Jardins de la Mediterrània, local 23. Telf. 640 521 415

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 PLATAFORMA CÀRNICA C/ Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 611 76 32

MAVI MODA I COMPLEMENTS REFORMES INTEGRALS Mare de Déu de Port, 264-266 NOUESPAI, S.C.P Local 2. Telf. 610075461 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18 ÒPTIQUES

El Pare Noel visita la Marina

Per tercer any consecutiu, el divendres 21 de desembre, el barri de la Marina va rebre el Pare Noel i els Mainarons. Els comerços associats van repartir durant els dies previs la carta del Pare Noel als més menuts de la casa. Hi va haver activitats diverses i un tió gegant, que al ritme del “Caga tió, tió de nadal” i a cop de bastó, sorprenia als més petits amb piruletes.

Va ser una tarda organitzada pels comerços associats a l’Associació de Comerciants de la Marina i amb la col·laboració de La Cadena d’Estrelles Altes, (Vicenç Larrotcha), Artistes de la Marina, (Diego Egea), La Unió d’Entitats, Aigües de Barcelona i la Fundació Barcelona Comerç.

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 Telf. 610.323.191 PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

TENMAN REFORMES REVISIÓ CARNET DE CONDUIR c/Mare de Déu de Port, 407-409 CERMASA CENTRE MÈDIC Telf. 629.82.92.85 Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, RESTAURACIÓ 155. Telf. 93 432 24 98 SABATERIES BAR GARRIDO JUBEL ZAPATERIA c/Foneria, 40 Local 3 VISTA ÒPTICA c/Mare de Déu de Port, 252 (Jardins de la Mediterrània) Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 Telf. 93 331 40 47 GRANJA ELENA, S.C.P SALUT Pg. Zona Franca, 228 PAPERERIES CENTRE D’INFERMERIA Telf.

93 296 98 43 PAPELERIA NAVARRO I PODOLOGIA Pg. Zona Franca, 181 BAR JUEVES 5 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Telf. 93 332 57 94 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 934324022 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR PASTISSERIA CREATIVA TOLDOS DURAN ZAS! CAKE TOMA TAPA Mare de Déu de Port, 260 Mare de Déu de Port, 272 Jardins de la Mediterrània, Telf. 93 331 63 49 Telf. 93 141 97 75 local 11. Telf. 93 166 76 23 TALLERS MECÀNICS PERRUQUERIES I ESTILISME ENRIC I PAU TALLERES J.F BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Minería, 4-6. 93 332 25 62 Mare de Déu de Port, 279 Mare de Déu de Port, 413 bxs LA SAL DEL PORT Telf. 93 332 89 95 local 3. Telf. 93 422 10 48 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TELECOMUNICACIONS DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR PADDOCK I.T.C. SYSTEMS Paseo de la Zona Franca, 132 Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 934 32 15 90 Telf. 93 331 84 33 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17 MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 MI PELU Telf. 93 360 68 69 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Telf. 93. 461. 61.48 Mineria, 17. 93 296 70 03

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

18

COMUNICACIÓ 19

Gener 2019 // www.lamarina.cat

Noves propostes a La Marina FM 102.5 Sabies que a La Marina som 30 mil veïnes i veïns?

Som 30 mil persones amb ganes d'estar al dia, connectats a allò que passa al nostre barri, a allò que la nostra gent i les nostres entitats ens proposen i com no, també a tot allò que passa al món que ens envolta.

Som 30 Mil és un nou concepte de ràdio de proximitat que vol ser l'expressió d'aquesta ciutadania activa, informada, crítica i actual i per això presenta un programa basat en el rigor però sense renunciar a la frescor i l'humor.

El Mauro Sturlese lidera un equip divers on es combinen el periodisme i l'experiència radiofònica, que cada dimarts i dimecres de 19h a 20h ens informa de manera amena i desenfadada a la freqüència de La Marina FM - i en qualsevol moment a través dels podcasts i el web de lamarina.cat.

Tens 30 mil raons per seguir el nou magazín d'actualitat de La Marina FM, no te'l perdis! ■

Escolta “Gimnàstica de l'ànima” amb en Josep Mut

El Josep Mut i Benavent he estat més d'un quart de segle dirigint la Banda Municipal de Barcelona, les millors Bandes professionals de l' Estat Espanyol i orquestres simfòniques als EE.UU, Cuba, França, Polònia....Ha composat moltes obres simfòniques i ha rebut nombrosos premis, medalles i reconeixements.

Mut ha dignificat i elevat la professió musical a les quotes més altes, arribant a consolidar els tècnics superiors, i fer-los equivalents a advocats, metges o enginyers.

Vol seguir “expandint la cultura i acostant la música al poble sense defugir de la música popular, que és un dels pilars que la sustenten” i sobre tot, perquè “m’agradaria crear una consciencia o lligam de Barri, que fes que la gent, les institucions, agrupacions, fundacions, empreses, etc. uneixin forces i recursos per crear un pol d'atracció en forma de centre artístic i poder donar sortides laborals qualificades a tot el jovent del barri” No t’ho perdis, els dijous de 18h a 19h! ■

Els divendres, connecta amb el Kanal Jove

Magazín setmanal dirigit per la filòloga Ibtissam Chakkour i amb la companyia i col·laboració permanent de l’Aya, la Lamiae, la Narjis i la Yasmina, totes quatre joves del barri. “Volem que aquest espai sigui un altaveu dels joves i un espai on dialogar, reflexionar i intercanviar perspectives culturals, de gènere, identitàries, i on hi capiguem moltes altres inquietuds”.

Així, la proposta és distesa, però compromesa amb el rigor. Fresca, juvenil i oberta a l’espontaneïtat de la jornada. Hi ha seccions de consulta i tertúlia amb personatges de dintre i fora del barri sobre esport i esdeveniments d’actualitat, i debats i entrevistes sobre cultura i les llengües. Recordeu, cada divendres de 18h a 19h de la tarda teniu una cita amb el Kanal Jove de la Marina. ■

Torna “Guitarra para todos”!

Porten 11 programes a la Marina FM, però van haver de fer una aturada i el 7 de gener en José Luís Benítez Ruiz i l’Antonio Pujol tornen, dilluns de 18.00h a 19.00h i dissabtes de 13.00h a 14.00h, amb el programa “Guitarra para todos”. Un espai en el qual es dóna a conèixer tot el que té a veure amb la guitarra; la seva història, el que es pot aconseguir amb aquest instrument i els guitarristes més destacats d’arreu del món, així com les millors músiques fe-

tes amb aquest instrument de corda, tant contemporànies com antigues, nacionals com internacionals. A més, de la mà de dos músics professionals com són els seus presentadors, “Guitarra para todos” manté informat l’oient dels propers festivals i esdeveniments relacionats amb la protagonista del programa. Amb “Guitarra para todos”, José Luís Benítez Ruiz diu que vol difondre més aquest art i arribar sobretot als més joves. ■

Gener 2019 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA

“Tots venim d’una mateixa arrel i, per tant, tots som parents!”

Sebastià Herreros Agüi Casat amb l'Anna Galan.

75 anys. Dos fills: el Sebastià (47) i l'Elena (43) i una neta, la Marina (9).

D’ofici aparellador, ara jubilat.

Pensament polític?

Republicà d’esquerres.

Creença religiosa? No em preocupa gaire, diria que sóc agnòstic.

C

om arriba al barri?

Vam venir al novembre de 1970, quan ens vam casar. Era un conjunt d’edificis construïts per la Caixa que van ser adjudicats als seus amics, creant un nucli entre la Gran Via i Estrelles Altes que mai s’ha integrat al barri. Volem canviar això.

Que se’n recorda de quan va arribar ?

El carrer Mineria no existia. Només hi havia un parell de botigues. Era un altre món. Nosaltres veníem de Sagrada Família i de la Gran Via/Sicília. Llavors sentíem que era quasi la fi del món.

Però aviat vam anar descobrint “els barris” de la Marina. A vegades comparem el Port amb el Chelsea de Londres. Hi ha una barreja de tot i això és magnífic.

Des que estem jubilats hem anat introduint-nos en les activitats del barri i aspirem a col·laborar-hi més.

Va ser un noi espavilat a les aules.

M’agradava molt estudiar. Vaig acabar el batxillerat als 16 anys. Vaig provar de fer medecina, però no era el meu. Després vaig treballar a la Diputació. I més endavant a una consultora d’enginyeria industrial fent de Project Manager. És a dir, era el que s’entenia amb l‘arquitecte.

Vam fer el Parc Tecnològic del Vallès, entre d’altres obres.

A tot això on entra la vexil·lologia?

Una cosa és guanyar-se la vida. I altre fer el que t’agrada. Sempre he sentit curiositat per la geografia i la història. Un dia vaig trobar un manual sobre banderes a una llibreria i s’hi recomanava

Foto de l'arxiu d'en Sebastià de l'any 2005

apuntar-se a un bolletí per saber-ne més.

Ho va fer, és clar.

Si, vaig subscriure’m al Flag Bulletin del Flag Research Center, entitat fundada per Whitney Smith, creador de la paraula i de l’estudi de la vexil·lologia com a ciència auxiliar de la història.

I s’hi va enganxar.

Whitney Smith em va animar a fer una associació de vexil·lologia a Espanya amb els seus contactes: Un coronel de l’exèrcit, un diplomàtic... i així fins a uns 20. L’any 1977 vam constituir la Sociedad Española de Vexilología i em van escollir-ne com a president. Més tard vam entrat a la Federació Internacional d’Associacions Vexil·lològiques (FIAV).

Després van néixer l’Associació Catalana...

El 1981 vam fundar l’Associació Catalana. Aleshores ja s’havia fet l’estat de les autonomies i podíem penjar la senyera!... Abans només es penjava la d’Espanya, la de la Comunión Tradicionalista i la de la Falange Española.

Com es crea una bandera? Què cal tenir en compte?

A Catalunya totes les banderes han de tenir els elements de l’escut. Així, una bandera municipal no es pot crear si abans no s’ha aprovat l’escut, i no ha de tenir cap altre color que els que estan en l’escut.

Per què?

Perquè així ho diu el Reglament de Banderes de la Generalitat de Catalunya. En acabar-lo de retocar l’heraldista Armand de Fluvià va escombrar cap a casa, i així s’ha quedat.

Parlar amb en Sebastià és com obrir una enciclopèdia.

Ho té tot al cap. La seva vida i de la seva parella ha estat lligada a l’estudi de les banderes. Va ser l’impulsor de l’Associació Espanyola de Vexil·lologia, de la qual va ser-ne president durant 19 anys, i de l’Associació Catalana de Vexil·lologia (ACV).

Ha rebut diversos reconeixements i guardons per la seva investigació sobre les banderes, especialment les de Catalunya i de les Brigades Internacionals, on hi va col·laborar el seu pare.

A banda d’això, en Sebastià té dues aficions poc comunes: El col·leccionisme d’objectes que li porten records des de la seva infantesa, i la genealogia. De petit patia complex de diferent, “sempre he preferit les llibreries i les biblioteques als bars”. Parlem a casa seva, amb l’entusiasme i la passió de qui realment gaudeix de la seva feina.

Exactament què és una bandera?

Per a mi, bàsicament és un drap tirat al vent, un senyal. I cada un ha de llegir el significat.

Hi ha qui les considera un símbol de divisió, sigui quina sigui.

Les banderes representen un grup de persones que té tot el dret de portar la seva. Els seguidors del Barça, de l’Espanyol o del Madrid identifiquen la seva preferència enarborant la seva bandera, però, tots estimen el futbol. Encara que de vegades alguns incontrolats arriben a les mans... Això ho podríem aplicar a les banderes polítiques.

Com a demòcrates hem de respectar i defensar, per sobre de tot, la llibertat de tothom de mostrar pacíficament els seus símbols.

Canviant de tema, com va començar la seva afició de col·leccionista?

Sempre m’ha agradat guardar records.

Quan anava al cinema, en sortir no llançava l’entrada, les guardo totes. Així tinc cromos, anelles de cigars, taps corona... i una col·lecció singular de 110 “mini bottles of whisky”, totes comprades in situ i que em recorden els nostres viatges.

També li agrada la genealogia.

De petit col·leccionava cromos i quan acabava una col·lecció havia de començar-ne una altra. Amb la gent és diferent. A l’arbre genealògic, si trobes un parell de besavis i els fiques a l’arbre, cada un d’ells et dona dos cromos en blanc. És una col·lecció que no s’acaba mai!

Fins on ha reconstruït el seu arbre familiar?

Ara tinc 45 mil persones lligades entre elles. Parents i contraparents. Dels meus avantpassats directes he trobat uns 1.500 avis d’unes 20 generacions, algunes línies fins el segle XIV. Què ha après de la genealogia?

Que sí del 64 cinquè-avis que tens, un hagués estat mort, tu no hi series aquí.

Tots tenim 2 pares, 4 avis, 8 besavis, etc.

Per tant 2 elevat al número de la generació ens dona la quantitat d’avis de cada una. La línia progressa així: 2, 4 , 8, 16, 32, 64, 128, 356, 512, 1024, 2048, 4096... fins milions i milions d’avis.

No m’avinc amb les mates.

Això ens dona una idea molt clara: tota la comunitat humana som una de sola, independentment de si tenim la pell més fosca o més clara. Tots venim d’una mateixa arrel i per tant, tots som parents! ■

Yohany Limpias