La Marina – Edició gener 2024

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

4.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Gener 2024 / Núm. 333

Uns Reis de luxe i amb pluja emocionen els infants Voluntaris d'entitats i associacions tornen a fer possible una Cavalcada de fantasia als carrers del barri

Pàgs. 4-6

Pau Llopis

Les tradicionals carrosses reials, enguany, van ser substituïdes per Cadillacs que facilitaven que el nombrós públic, concentrat en tot el recorregut, saludés a Ses Majestats. L'acte l'organitza la Unió d'Entitats i té el suport del Districte de Sants-Montjuïc.

1994

2024

anys 30 d 'informació

de proximitat

Gener 2024 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Dels reptes del 2024!

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP SantsMontjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació

d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Comencem el 2024 i després de l'alegria de les trobades familiars i el necessari respir que hem tingut de la rutina, convé tornar la mirada als afers que marcaran aquest 2024.

A més de les guerres entre Ucraïna i Rússia i la d'Israel amb Hamàs, derivada en el genocidi a Gaza, ara se suma la crisi del comerç al mar Roig i l'ombra de les extremes dretes que podrien arribar a molts governs d'Europa i d'arreu. Les idees, ximples, van calant socialment perquè condensen la por de la classe mitjana per la seva pèrdua de nivell adquisitiu, i de la classe popular per la competència laboral que precaritza drets i salaris.

A hores d'ara és innegable que l'ideari xenòfob, masclista i autoritari que han desplegat les extremes dretes, i que il·lustra el ninot de Pedro Sánchez rebent puntades de ganivet i punys, i l'actuació d'Ortega Smith, parlamentari de Vox a la cambra madrilenya que ha agredit a un altre diputat, busquen crear i exacerbar un clima d'irritació i crispació que els permeti mantenir-se en el primer pla informatiu i guanyar adeptes.

Alerta a la classe política perquè l'expansió d'idees extremistes és també un símptoma de l'esgotament i el reclam social de polítiques públiques que impactin i aturin el veloç deteriorament de les condicions de vida.

La bona notícia, de bones n’hi ha, és que la societat espanyola i la catalana, la de dretes i la d'esquerra, aposten majoritàriament per la democràcia. Aquest ha estat el missatge de les últimes eleccions generals.

Els equilibris resultants són una oportunitat d'or per a totes les forces polítiques, democràtiques, per corregir zones grises o massa rígides de l’estat que han acabat convertint-se en colls d'ampolla per avançar socialment. Cal abordar la complexitat de la sanitat, l'educació, la sequera... i cohesionar-nos per afrontar una conjuntura internacional que tensarà encara més la situació econòmica.

L'escenari polític actual també és una oportunitat per ser audaços en l'impuls d'iniciatives econòmiques i socials que tornin la confiança a la ciutadania en l'actuació de les seves institucions, i demostrin capacitat per intervenir i incidir en la creixent desigualtat. Urgeix construir nous pactes socials.

Un altre repte important d'enguany serà la gestió de la realitat de la immigració. És un fenomen que existeix des de l'inici de la humanitat i no desapareixerà. Si atenem diversos informes d'experts, publicats abastament, la immigració lluny de penalitzar la població europea la beneficia. Els analistes asseguren que els estats rivalitzaran per atreure persones de fora, ja que són els cridats a sostenir una Europa que en pocs anys afrontarà una aclaparadora necessitat de mà d'obra en diversos sectors, com ja passa al Regne Unit, països amb una població envellida, que també necessitarà el sector de les cures.

Certament, els fluxos migratoris s'han accelerat pel context global de crisis múltiples i plantegen molts reptes, però cal obrir un debat seriós i basat en les dades, i amb una estratègia a llarg termini, que aprofiti per abordar les necessitats locals i respecti i garanteixi els drets humans de totes les persones que viuen a la ciutat i als nostres barris, vinguin d'on vinguin. Això seria una resposta ferma al discurs de Vox que criminalitza aquest col·lectiu.

En resum, aquest és un any per ser més actius que mai en els espais de participació diversos que busquen respostes socials i per abraçar una actitud que militi en l’alegria i en l’esperança, convertint-les en la nostra estratègia col·lectiva per combatre un determinisme que mai ha caracteritzat aquesta ciutat i tampoc els nostres barris; on tot el que era impossible que passés ha acabat passant. Bon 2024 i que els Reis Mags hagin estat generosos amb vosaltres! ■

C

Gener 2024 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

CRÒNICA

|| Jesús Martínez La nena ja és una senyora feta i encara la segueixen anomenant nena.

Amb seixanta anys, la nena Maria Lluïsa Cornellà (Vilobí d’Onyar, Girona, 1961) s’ha tret Administració i Direcció d’Empreses (ADE) per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la universitat en línia de màxim prestigi.

A la seva graduació, a L’Auditori de Barcelona, el febrer del 2022, va anar acompanyada del seu marit, Lluís Planagumà, de professió lampista.

«Entre centenars d’estudiants, la majoria de vint-i-escaig d’anys, em sentia l’àvia», reconeix la Maria Lluïsa, una dona enlluernadora a qui se li encenen les galtes com les fairy lights de l’arbre nadalenc al Rockefeller Center; plena de vitalitat, enginyosa com el gran mestre dels escacs Magnus Carlsen, que jugava la defensa siciliana; una dona a qui els complexos tant li fan –els xavals d’avui, que stalkeen o assetgen a les xarxes, que en diuen pelar o suar.

La nena sempre ha estat la nena, i sempre va voler ser matemàtica.

Un somni que es pot comptar amb els dits de les dues mans i dels dos peus, i de dues mans més i de dos peus més. Un somni que ha trigat cinquanta anys i que ha fet realitat quan és a punt de jubilar-se.

Fem la vista enrere.

El títol i l’orla els guarda en un calaixet, ben controlats.

«Quan vaig acabar la carrera, després de més de set anys, vaig tenir la sensació que m’havia tret l’espineta. M’ho vaig prendre com un repte, com una cosa personal. Jo he patit el patriarcat tota la meva vida, i jo l’únic que he volgut fer és estudiar», es conforta davant d’un cafè amb llet i un croissant de mantega. «He anat treballant com les formiguetes, d’assignatura en assignatura.»

El treball de final de grau el va titular: «Pinsos Costa Brava està preparada per superar una nova crisi?».

El dia que li donaven la cartolina opalina del títol, la seva mare, Àngela, va murmurar el mateix desencert de les dones condicionades pel pes de l’època: «De què et servirà això?». La nena, amb seixanta anys, ja s’havia fet gran.

A casa, a Fornells de la Selva, es connectava a l’ordinador quan sortia de la feina, i empollava hores i hores i hores, en alguns casos no només per memoritzar, sinó per entendre; li mancava base acadèmica.

«Matèries com Estadística se’m van encallar. Jo sabia que anava pel darrere d’altres alumnes molt més joves. El que feia després era xopar-me de tutorials a internet», s’em-

Nena

Entrevista amb la Maria Lluïsa Cornellà, graduada per la UOC amb 60 anys “De joveneta, vaig estar recollint patates. Els pagesos em tenien de dalt a baix amb els seus "Nena, porta’m el porró" i "Nena, porta’m això"”.

Al president de la Generalitat de Catalunya no li diuen «nen».

Al president de la patronal Foment del Treball no li diuen «nen».

Feminisme és que deixin de d’anomenar-te «nena» podera, encoratjada pels seus propis èxits, titànics si els sotmetem a comparacions.

«Els nois del grup quedaven per sortir de festa, però jo només tenia el cap posat a treure’n bona nota. El meu objectiu: aplicar els coneixements per resoldre problemes.»

En algun moment del grau, i a causa del requisit de certes nocions d’anglès, va haver d’apuntar-se al nivell elemental de l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona. No sabia ni els números en anglès.

Durant els més de set anys que va estudiar ADE va tenir cura del seu sogre malalt

d’Alzheimer, que confonia la Maria Lluïsa amb la seva pròpia mare, «l’amor primigeni», com escriu la rectora de la UOC, Àngels Fitó, a la novel·la Si no ho fas tu, ho faré jo.

Administrativa a l’empresa Pinsos Costa Brava, a la localitat de Llagostera (Girona), tracta amb els ramaders que compren i venen productes agrícoles. Sense anar més lluny, ella va néixer en una masia.

«El 2012, quan els meus fills estaven finalitzant o just havien finalitzat les llicenciatures, jo vaig pensar: “Potser ja és l’hora que reprengui els estudis”. I em vaig matricular a la UOC perquè algú m’ho havia recomanat», assaboreix el croissant amb forma d’estel, que desmunta com si fos les torres de l’Exin Castillos, i recorda les «nenes» que ha sentit a les reunions de mascles a l’entorn laboral. «També vaig pensar en això: “Si vaig a la Universitat de Girona em trobaré a classe els amics del meu fill”.»

Lluïsa i Lluís tenen dos fills: Meritxell (1990), que va cursar Filosofia, i Aniol (1993), que va cursar Òptica i Optometria.

Previ pas a embarcar-se en una carrera de quatre anys que ella va superar amb escreix, va haver d’aprovar l’examen d’accés a la universitat de més grans de 45 anys, cosa que li va costar.

Lluïsa havia ingressat a les escoles nacionals i a les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna.

3

«Vaig ser la primera tongada de l’Educació General Bàsica [EGB]. Vaig voler continuar, però els pares rebutjaven aquesta idea: “No et servirà de res, posa’t a treballar”. Als meus germans els van pagar els estudis; a mi, no. Vaig finalitzar l’EGB i, amb els diners que estalviava treballant en una pastisseria, em vaig inscriure en un mòdul de formació professional per seguir amb els números, que és el meu. Vaig treure la millor nota», diu amb la mirada espurnejant de l’heroïna d’anime Kagura.

«A casa meva es van negar a què fes el batxillerat. Vaig plorar. Em van dir: “De què et servirà aquest paper?”. Vaig trencar en mil trossos el diploma de la FP.» Maria Lluïsa va engrossir les files de la fàbrica d’embotits La Selva, a Campllong (Girona).

Quan les dones es casaven, la direcció de la fàbrica les acomiadava, perquè entenia que el seu destí consistia a servir l’home i rebre’l al final de la jornada a la sala de casa, maquillades i somrients, el sopar posat. En lloc d’indemnitzar-les, els feien un regal, que consistia en aquesta elecció: una nevera o una cuina.

De petita, els dissabtes al matí, la Maria Lluïsa, la segona de quatre germans, netejava la casa i feia els llits. Els germans jugaven a futbol.

«Qui em va recolzar incondicionalment va ser la meva àvia, Maria, masovera, que era baixeta i tot un nervi i que, tot i no tenir formació, tenia molta curiositat. No va anar a escola, i de gran la netejava. La meva àvia, va viure fins als 95 anys, i ella sempre deia que feia tants anys perquè cada dia només demanava un dia mes, i, com que demanava poc, se li concedia», es retrotrau al passat, tan diferent, tan proper, tan complex, tan simple i tan oblidat. «Jo volia sortir com sortia el meu germà més gran. No em deixaven. Però la meva àvia xiuxiuejava: “Tu ves-hi, que ja t’obriré jo la porta”.»

A Maria Lluïsa li estava reservat un lloc a l’empresa de filatures de la comarca, on es col·locaven les noietes.

Rebel per naturalesa, contestatària, va aprendre amb rapidesa a dir que no. Evitar la sentència del jurista italià Cesare Beccaria en un dels seus Dels delictes i de les penes: «L’home [i la dona] cessi de ser persona i es converteixi en cosa».

L’ADE Maria Lluïsa sustenta: «El feminisme és la igualtat real».

Afirma: «Jo soc feminista».

Discorre: «El meu fill, que és esquerrà, té una dita que a mi em val per explicar la desigualtat. Diu: “Si t’hi fixes, fins i tot el logotip de la tassa de cafè està fet perquè el vegin els destres”. La dona ha estat invisibilitzada».

Salta als anys setanta: «De joveneta, vaig estar recollint patates. Però ni les vaig veure. Els pagesos em tenien de dalt a baix amb els seus “Nena, porta’m el porró” i “Nena, porta’m això” i “Nena, porta’m allò altre”. Jo només volia collir patates».

Al president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas no li diuen «nen».

Al president del hòlding Criteria Caixa, Isidre Fainé, no li diuen «nen».

Al president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, no li diuen «nen».

Feminisme és que deixin de d’anomenar-te «nena». ■

Gener 2024 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Fotos: Pau Llopis

Una cavalcada de Reis de primera desperta la il·lusió a tot el barri Com és habitual, les Carteres Reials es van instal·lar a una carpa a la plaça del Moviment Obrer. L’espai, que els hi va ser facilitat per la Unió d’Entitats de la Marina, va rebre la visita de centeners de famílies que no van voler perdre l’oportunitat de conèixer a les treballadores dels Reis Mags d’Orient, mentre dipositaven els seus escrits en una de les tres bústies, una per cada una de les Seves Majestats, situades al costat les emissàries. A la festa també s’hi va sumar l’HoPeta Street Band, que es va encarregar d’animar la trobada, mentre els assistents gaudien d’una deliciosa xocolata amb melindros.

Un primer tastet de què estava per venir; una espectacular cavalcada que va tancar en gran les celebracions de Nadal a la Marina!

I així va ser com el divendres 5 de gener, el barri es va vestir de gala per rebre i gaudir d’un dels esdeveniments més esperats de Nadal; la cavalcada de SSMM els Reis Mags d’Orient.

Des de bon principi del dia, la pluja amenaçava amb engegar en orris aquesta celebració, però per alegria de tothom, finalment no va ser així. Els ruixats que van acompanyar la rua de manera intermitent no van dissuadir a ningú de gaudir de l’últim gran espectacle d’aquestes dates.

A les sis de la tarda, la comparsa va iniciar el seu trajecte prop de la plaça del Moviment Obrer, punt on va començar un recorregut que duraria una mica més de

dues hores. Més de dos centenars de famílies van ubicar a banda i banda del carril dret del Passeig de la Zona Franca, per viure de ben a prop l’espectacle que havia preparat la Unió d’Entitats de la Marina, en col·laboració amb diverses entitats del barri.

Llums, música, dansa, caramels, somriures i molta il·lusió són les paraules que van caracteritzar la cavalcada, que enfilava cap al carrer Mineria tot repartint llaminadures als assistents, que ballaven i aplaudien al ritme de la rua, encapçalada per Unidos de Montjuca, un grup de percussió brasiler, que va aportar un ritme tropical a la trobada. Distribuïts al llarg de la columna, els Reis Mags, passatgers de luxe en tres Cadillacs ElDorado vermells, anaven saludant als assistents, poques hores abans de començar la seva intensa jornada de repartiment de regals.

Al bell mig de la comparsa, l’Associació Amigos da Gaita Toxos e Xestas, va oferir tot un seguit de simfonies d’arrel celta amb la característica melodia de les gaites i els tambors, que es contraposaven a la música moderna que sortia dels grans altaveus de les furgonetes que acompanyaven la rua.

Aquestes eren seguides per dos grans flamencs lluminosos i unes fades amb unes ales de colors, que aportaven el toc de màgia i fantasia que requeria l’espectacle.

En arribar a la plaça de les Matemàtiques, la columna i els veïns i veïnes es van aturar per gaudir de

l’esplèndida exhibició de focs aeris que van il·luminar el cel de la Marina durant prou de deu minuts i que van arrancar les expressions d’admiració i els aplaudiments de totes les famílies. Les diferents formes i explosions que es van di-

Petits i grans van resistir la pluja per gaudir d'un espectacle que dona vida al barri buixar a l’horitzó van acabar de decorar una celebració de primera que, fent el seu pas abans per la plaça de la Marina, va tenir el seu punt final al balcó de la Sala Pepita Casanellas.

En aquell punt, mentre les famílies resistien a una pluja que ja començava a intensificar-se, es van produir els parlaments del president de l’AVV Eduard Aunós, Manel Coronado, seguit del Rei Gaspar i de la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, qui va fer entrega de les claus del districte a Ses Majestats d’Orient, per tal que poguessin dur a terme l’entrega dels presents sense cap mena de complicació.

En aquest moment, amb un somriure d’orella a orella i una enorme dosi d’il·lusió, tothom va marxar a casa i se’n va anar a dormir aviat, a l’espera de trobar-se els regals sota l’arbre l’endemà al matí. ■ REDACCIÓ

Gener 2024 // www.lamarina.cat

actualitat Era una freda tarda d’un 16 de desembre.

Un clima que convida més aviat a quedar-se a casa veient una pel·lícula sota el càlid refugi de la nostra manta de confiança, ballant entre fer petites (però necessàries) migdiades i seguir el fil del film que s’està reproduint a la pantalla del televisor.

La cosa canvia quan ets veí de la Marina i tens un dels pocs pessebres vivents de Barcelona a tocar de casa teva. En aquest cas, abandones els béns més apreciats d’aquesta època de l’any (la manta i el sofà) i ben equipat amb l’abric, la gorra i la bufanda surts al carrer amb un somriure d’orella a orella. Aquest va ser el pensament d’un gran nombre de famílies que es van apropar al Jardí dels Drets Humans per gaudir del pessebre vivent a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes. La cua per poder entrar donava la volta a la cantonada i arribava fins ben bé la farmàcia que hi ha al carrer Foneria i tothom la feia encantat perquè sens dubte valia cada segon d’espera.

Un cop dins el jardí, entraves quasi bé en una nova dimensió. Et rebien unes quantes

ovelles, vigilades sota l’atenta mirada del seu pastor, que anava saludant als visitants que passaven per davant seu. A continuació, el recorregut et portava per una mostra dels oficis de l’època; costureres, ferreters, manyans i sabaters. Tots ells protagonitzats per algunes de les cares més reconegudes del nostre barri, com ara l’Ana Montoro (Unió d’Entitats de la Marina), la Toñi Fernández (Centre Cultural Estrelles Altes), el Manel Coronado (AAVV Eduard Aunós) o el recentment guardonat amb la Medalla d’Honor de Barcelona, Benito Maín.

5

Un pessebre vivent únic a la ciutat aplega milers de famílies

Algunes de les paradetes, fins i tot, oferien brou de pollastre, dolços i xocolata als veïns i veïnes que s’havien apropat, amb la intenció de fer-los el més agradable possible la seva tarda i visita al pessebre. El trajecte a través dels oficis, condimentat amb abraçades, petons, retrobaments i desitjos d’unes bones festes, et conduïa fins a la cirereta del pastís, que no podia ser una altra que el naixement de Jesús. En una de les esplanades del recinte, il·luminat sota un gran estel, estava ubicat l’estable, custodiat per Maria i Josep i un petit àngel que

els acompanyava. Al seu voltant, s’havien aixecat un parell de tendes de campanya dels ramaders que volien ser a prop del nounat. De la mateixa manera, nombrosos assistents es van acostar a saludar al menut, com també als seus pares. D’aquesta manera i en gran, s’arribava al final del trajecte amb un bon sabor de boca i amb ganes de tornar a fer la cua per entrar-hi de nou i tornar a adelitar-se amb aquesta experiència única a la ciutat.

Com no podia ser d’una altra manera, l’acte va cridar l’atenció de diversos repre-

sentants polítics del districte que no s’ho volien perdre, com ara la regidora Raquel Gil i el conseller del PSC a Sants-Montjuïc, Eudosio Gutiérrez, a més del regidor Jordi Castellana, entre d’altres.

Per part dels veïns i veïnes, a mesura que anaves avançant i seguint el recorregut, tot el que s'escoltava eren paraules d’admiració cap al que observaven. “És tot un orgull pel barri el tenir un acte així. No trobes un pessebre vivent a gaires llocs, i encara menys si és tant impressionant com aquest”, declarava un veí. ■

L’XMAS Market, el Pare Noel, xurros i molts regals Per si no fos suficient, a la sortida (o entrada depèn com es vegi) del pessebre, davant la sala Pepita Casanellas i, per tant, a la plaça de l’Orgull, s’hi trobava l’XMAS Market organitzat per l’Associació de Comerciants de la Marina, amb Laura Julibert al capdavant. Les llums, les paradetes amb productes ben diversos i la inconfusible olor dels xurros acabats de fer indicaven que sens dubte es tractava d’una fira de Nadal.

Desenes i desenes de famílies passejaven al voltant de les diferents botigues que s’havien aixecat al bell mig de la plaça, ultimant les compres de decoració nadalenca o bé les dels regals per a amics i familiars, amb el vint-i-cinc de desembre tocant a la porta.

La cua que s’havia format davant la caseta dels xurros tenia poc a envejar a la que hi havia a les portes del Jardí dels Drets Humans, però, de la

mateixa manera, el premi que s’obtenia sortia completament a compte i generava felicitat en aquells que s’hi acostaven. Sigui com sigui, el centre d’atenció no eren aquestes delicioses pastes ensucrades, per estrany que sembli. I és que, sota una gran casa de fusta, il·luminada amb llums de Nadal i envoltat per tot de decoració d’aquesta festivitat, s’hi trobava el Pare Noel, qui rebia i escoltava atentament els desitjos dels més menuts i menudes, acompanyats de les seves famílies.

La presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina, Mei Márquez, estava ben a prop del Pare Noel, coordinant l’acte i assegurant-se del correcte funcionament del conjunt. La Mei va declarar que fer quelcom d’aquestes característiques requereix força treball, però que val la pena “pels nens, nenes i famílies del barri”. “És un orgull tenir un mercat així”, va concloure. ■

Gener 2024 // www.lamarina.cat

6

actualitat

El tió gegant de la plaça de la Marina genera una gran expectació

Fotos: Pau Llopis

El tió és una de les tradicions nadalenques més reconegudes de Catalunya, convertint-se, d’aquesta manera, en un dels símbols d’identitat més importants del territori català, en ser exclusiva d’aquesta comunitat, tot i que també és present a l’Aragó.

No es pot datar amb exactitud en quin moment va néixer aquest costum tant particular nostre, però el que sí es pot assegurar és que fa segles que és present a les cases catalanes. De tota manera, com tot, ha anat evolucionant amb el pas del temps.

Antigament, el tió, després de depositar els regals es cremava a la llar de foc, donat que es considerava que tenia poders màgics i

protegia la casa. Evidentment, en l’actualitat pocs domicilis (i encara més a les ciutats) disposen de xemeneia, motiu pel qual sorgeix l’actual picada del tió amb bastons, mentre es canta la cançó que tots coneixem.

A la Marina, com no podia ser d’una altra manera, aquesta tradició és ben viva i, a més a més es fa en gran. Per aquest mateix motiu, el dijous 21 de desembre es va instal·lar un tió de grans dimensions a la plaça de la Marina, que va ser visitat i picat per un gran nombre de nens i nenes, que van rebre els seus regals de la mà del tronc més afable que hi ha.

La plaça, guarnida amb l’arbre de Nadal

del barri, s’ha convertit en l’epicentre de l’activitat nadalenca de casa nostra. I aquell dijous no anava a ser diferent. Juntament amb el tió s’havien instal·lat diferents casetes amb tallers pels més petits, tals com de galetes i postals amb lettering (C.C. La Cadena), de titelles i ninots de drap (Reparat als municipis), de decoració de l’arbre i creació d’ornaments (La Nova Barcelona), de tions (Esplai Tresmon) i un taller nadalenc (Esplai Ensems). Un conjunt d’activitats de tota mena, amb fortes connotacions creatives i artístiques que van entretenir i divertir a la quitxalla, tot creant productes de gran utilitat per a aquestes dates. I la cosa no aca-

bava aquí. Un dels grans atractius d’aquesta celebració eren els “ecoxocs”, els autos de xoc sostenibles que són impulsats pel moviment dels qui els condueixen, contribuint d’aquesta manera a cuidar l’entorn mentre els més petits gaudeixen d’una estona de diversió. Com era d’esperar, aquests autos de xoc “verds” van generar una cua de grans dimensions, ja que tothom, i no només els petits, hi volia pujar.

A més a més, els nens i nenes també van poder gaudir d’un rondallaire que els va explicar diversos contes infantils i van ballar i cantar amb Coloraines Band, en una jornada amb un forta olor i sabor a Nadal. ■

Una cercavila musical a les portes de Nadal El divendres 22 de desembre, el Casal de Barri de la Vinya també va voler formar part del conjunt d’activitats nadalenques del barri, i va oferir a veïns i veïnes una cercavila d’allò més entretingut, amb un gran nombre d’activitats.

Als jardins de Ca l’Alena, es van instal·lar diferents paradetes amb tallers i activitats diverses, amb un fort caràcter nadalenc, en sintonia amb les que s’han ofert arreu del barri en aquestes dates tan especials i assenyalades. A banda, grans i petits van poder gaudir d’una sempre benvinguda i deliciosa xocolatada

que va ser de gust per a tothom i va ser la cirereta del pastís d’una celebració amena, distesa i familiar.

Els i les assistents també van poder gaudir de balls i actuacions de la mà dels més joves del barri, que van fascinar a un públic totalment entregat a la festa i la diversió.

A la cita tampoc van faltar personatges tan il·lustres com el Mickey i la Minnie Mouse, els quals van fer un forat a la seva ocupada agenda per saludar els més menuts i gaudir de les millors festes nadalenques de tota Barcelona. ■ Fotos: Josep Vicens

Gener 2024 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Gener 2024 // www.lamarina.cat

8

tema central

T

▶ Una de les famílies que rebia la clau del seu habitatge, es fotografia amb la regidora Raquel Gil i el gerent de l’IMHAB, Gerard Capó.

TEMA CENTRAL

Fotos: Pau Llopis

Fi de l’odissea

Una setantena de famílies reben les claus dels seus habitatges a la nova promoció de Cal Cisó

|| Pau Llopis / Y.L.A.

Edificis i carrers nous acollien l’acte d’entrega de les claus dels habitatges de Cal Cisó 49-59, al nucli d’Eduard Aunós, Cases Barates, al mateix pati del nou veïnat prop d’un centenar de persones celebraven el dia. I encara més, amb el nou preu rècord de lloguer, que al desembre arribava a la xifra de 1.171 a Barcelona i a 875 euros de mitjana en tota l’àrea metropolitana.

Així, aquests domicilis formen part del conjunt de deu promocions, que suposen un total de 746 nous habitatges a la ciutat, impulsats per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Tots s’entregaran entre el mes de novembre passat i el primer quadrimestre del 2024, amb una inversió de 111 milions d’euros.

La majoria són de lloguer, i de cada deu pisos vuit són de “lloguer social i assequible”, el que suposa sumar un total de 585 de llars protegides. En el cas de la Marina del Prat Vermell, un dels nuclis més importants de creixement de l’habitatge a la ciutat, i, en concret, del carrer de Cal Cisó 49, les claus ja van ser entregades als nous veïns, que d’aleshores ençà, formen part del conjunt del veïnat marinenc. En

En Tarek Estic feliç, però també molt cansat de tot el que hem hagut de lluitar per ser avui aquí L'Isis Feia deu anys que esperàvem a accedir a un habitatge d’aquestes característiques, i ens alegrem molt d'arribar al barri

aquesta promoció es van entregar setanta-sis habitatges de lloguer social, dels cent vuit (quaranta-vuit de lloguer social i seixanta d’assequible) que hi havia previstos inicialment.

En el torn d’intervencions institucionals la regidora Raquel Gil va afirmar que aquesta era “la millor manera d’acabar l’any i un moment molt especial”.

Va reiterar la importància de l’habitatge protegit en “un barri en creixement” com és la Marina del Prat Vermell, el qual gaudirà “d’un mix entre el privat i el públic” que s’augura “positiu per a tothom” i que el convertirà en “un barri per viure però també per treballar”. En el seu discurs a les famílies va remarcar la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de revertir la situació de l’habitatge, ja que malgrat que el municipi “no té competències en la matèria” el que sí que té és “incumbències en solucionar uns problemes que, si

són dels veïns, ho són també de la institució”.

En la mateixa línia, Gerard Capó, gerent de l’IMHAB, es va mostrar satisfet i content per haver enllestit el treball de “quatre o cinc anys” amb el lliurament dels domicilis. Assegurava que és un “moment de felicitat enorme” pels treballadors de l’IMHAB veure l’alegria d’aquells qui reben “un habitatge a un preu assequible i social”. I recorda “és un dels problemes més greus” que pateix la ciutat. De tota manera, el gerent va ser crític i assenyalava la necessitat de “continuar treballant” perquè considera que “Barcelona està molt lluny de l’habitatge protegit que hauria de tenir com una de les ciutats més importants del món”.

L’ambient d’alegria era compartit pels nouvinguts al barri, els quals respiraven tranquils en haver rebut les claus després de molt temps “de mals de cap i neguit”.

Gener 2024 // www.lamarina.cat

tema central

9

“Malgrat els avenços, Barcelona està lluny de l’habitatge protegit que hauria de tenir com una de les ciutats més importants del món” Així ho explicava la Fátima Isabel, qui coneix perfectament la Marina, ja que residia a la Marina de Port. És mare soltera a càrrec d’un nen de quatre anys i portava “cinc anys a l’espera” d’accedir a un pis. El mateix temps que el Màrius i la Maria, veïns amb tres filles que únicament disposen de la Renda Garantida de Ciutadania.

“Més que per nosaltres estem contents per les nenes”, expressava la parella, que veia com, per fi, la seva situació començava a millorar.

En Juan Rebolo i la Dora Vázquez, són uns altres dels nous veïns i veïnes que s’incorporen al conjunt de la Marina. En el seu cas, amb més sort que la resta, feia dos anys que esperaven per accedir a un habitatge social, i ara pagaran 635 € de lloguer, als quals s’han de sumar trenta-cinc de neteja i comunitat i uns altres setze de llum i agua calenta, asseguren. Sigui com sigui, no van amagar la seva emoció per ser dels afortunats que rebien les claus del seu nou domicili.

En Tarek, fins ara veí de l’Hospitalet, per altra banda, va expressar amb un gran somriure que estava “contentíssim” d’haver aconseguit aquest lloguer social, tot i expressar el seu malestar amb la situació residencial per la dificultat que tenim tots ara per accedir a qualsevol mena d’habitatge.

Tarek treballa en el servei de manteniment de la RENFE i tot i l’alleugeriment que li significa el nou habitatge li continua preocupant haver de fer front als prop de 700 € de lloguer, donat que els sous en el seu gremi ronden els 1.200 €. “Veurem com ho fem”, diu tot rient. “Estic feliç, però també molt cansat de tot el que hem hagut de lluitar per ser avui aquí”, va concloure.

La família de l’Isis, de 17 anys, ve de La Pau i ha tingut més sort en el preu del seu domicili, que no superarà els 500 €, segons explica. Feia deu anys que esperaven a accedir a un habitatge d’aquestes característiques, motiu pel qual la jove denuncia “la lentitud dels tràmits i el fort pes burocràtic” que s’ha de suportar.

Les noves promocions són fruit d’una ampliació del parc d’habitatge públic, que

▶ L'acte d'entrega de claus es va celebrar al patí dels nous habitatges a Cal Cisó, 49-59.

va tenir un fort impuls durant el govern socio-comú, amb Ada Colau al capdavant, i que va culminar el passat desembre en un acte d’entrega presidit per la regidora del districte Raquel Gil i el gerent de l’Institut Municipal d’Habitatge, Gerard Capó.

Una situació que no ha estat exempta de polèmica i de queixes per part dels comuns. En concret, el conseller de BEC al districte de Sants-Montjuïc, Ancor Mesa, va expressar el seu malestar a xarxes socials, afirmant que els de Colau havien fet “moltíssima feina” com perquè se’ls convidés a l’acte d’entrega amb “només vint-iquatre hores” d’antelació. Una opinió que recolzada pel regidor i president del Consell de Districte, Marc Serra, i la consellera Ana Sans.

Sigui com sigui, l’acte, realitzat el matí

del passat dijous 21 de desembre va estar marcat per l’alegria, les felicitacions, els posats i les fotografies. Cadascun dels veïns i veïnes que recollien les claus rebien de record la instantània que se’ls hi havia fet amb Gil i Capó en el moment de l’entrega. A més a més, l’acte va ser amenitzat amb una presentació divertida i humorística i en acabar, els assistents van gaudir d’un refrigeri per tancar en gran aquesta trobada.

En definitiva, un acte fraternal i d’apropament entre la màxima institució de Barcelona i aquelles famílies que, després d’una odissea pel desert que es preveia interminable, van rebre un més que merescut premi, però que no obliden tot el que ha precedit per arribar fins aquest instant. ■

La regidora Raquel Gil: “Els municipis no tenim competències en habitatge, però hem de solucionar uns problemes que, si són dels veïns, ho són també de la institució”

Gener 2024 // www.lamarina.cat

10

salut

Adults, gent gran i TV

Retahílas Mar Montilla

Sueños de paz

C

Gairebé tothom gaudim d’una estoneta a casa veient la televisió. Ens relaxa, ens ajuda a “desconnectar”, a pensar en altres coses,… Però aquest fet tan senzill de veure la tele, si n’abusem, es pot convertir en un problema per la salut com ara veurem.

Recentment s’ha vist que el risc de desenvolupar una discapacitat i tenir dificultats per caminar es triplica en les persones grans que passen més de 5h al dia veient la televisió, i que, a més, fan 3h o menys d’activitat física a la setmana.

Tot això ha esdevingut del resultat d’un estudi fet als EEUU. Al treball d’investigació es van incloure homes i dones sans d’edats compreses entre els 50 i els 71 anys. Els autors de l’estudi van tenir en compte el temps que passaven veient tele i que realitzaven exercici o d’altres activitats físiques

Les higienistes bucodentals ens vam incorporar als centres d'Atenció Primària fa un any, fins aleshores aquesta activitat només es feia a consultes privades.

La nostra tasca dins del departament d'Odontologia és la prevenció i la promoció de la salut bucodental, realitzant sessions informatives per a embarassades i el futur nadó i en llocs com escoles i residències de gent gran.

El fet que les dents estiguin dins una cavitat tancada, que és la boca, queden una mica oblidats de la importància que tenen per a la salut en general i no només la part estètica, que també en té.

Per al control de la placa bacteriana és summament important el raspallat dental juntament amb la pasta dentífrica fluorada i el fil dental (el gran oblidat per a la higiene interdental) mínim dues vegades al dia, és el patró bàsic per mantenir una bona higiene bucal i prevenir malalties bucals .

Els pacients, previ pas pel dentista, si cal seran derivats a la higienista.

La higienista a la consulta dental realitza les tartrectòmies (eliminació de càlcul o “tosca”), segellat de fissures, profilaxi,

com tasques de la llar o treballs al jardí.

Després de 10 anys de seguiment, un 30% dels participants van afirmar que tenien problemes de mobilitat, com dificultat per caminar, o fins i tot, no podien fer-ho. Els investigadors comprovaren que aquells que passaven asseguts més de 5h diàries veient televisió en tenien un 65% més de risc de patir problemes de mobilitat i discapacitat, independentment de la seva activitat física, que aquells que dedicaven menys de 2h a veure TV. L’actual estil de vida, sobretot a les ciutats, on les feines són menys físiques, el temps l’oci està associat a activitats com veure sèries al sofà, mirar internet al mòbil, quedar per prendre alguna cosa asseguts amb amics, anar al cinema, etc, fomenta moltes hores de sedentarisme.

La inactivitat física és més perillosa a

partir dels 50 anys, perquè l’envelliment ens torna més vulnerables al deteriorament que produeix.

Per tot això, proposem que ens mantinguem actius, reduïm el temps que passem asseguts i que caminem o fem qualsevol tipus d’exercici que ens agradi tant com puguem.

Al nostre barri hi ha un munt de propostes per mantenir-nos actius! Traiem-los profit! Als centres cívics (Casa del Rellotge, La Cadena, Sala Pepita Casanellas), AAVV La Vinya, La Bàscula, La Capa i als CAP Carles Ribas o La Marina us podem ajudar a trobar aquella activitat que us engresqui i us ajudi a estar més saludables! Compteu amb nosaltres! ■ Marta Cañibano Gómez Infermera d’Atenció Primària CAP Dr. Carles Ribas

ada Nochevieja, uno de los deseos más recurrentes entre las personas que expresan lo que esperan del Año Nuevo es la paz mundial. ¿Pero qué es la paz? ¿Es posible un mundo en paz? Vivimos rodeados de incoherencias. Celebramos la Navidad mientras en Palestina, donde se supone que nació Jesús —y el cristianismo, menuda paradoja—, se comete uno de los genocidios más atroces de la historia ante la indiferencia de Occidente; nos dejamos atrapar por el consumismo mientras la tierra se seca, el planeta se recalienta y se agotan los recursos naturales; nos emocionamos con los típicos anuncios navideños con moraleja mientras miles de niños y niñas mueren por las eternas rencillas religiosas de un puñado de adultos cuya crueldad no conoce límites; asistimos, impotentes, al espectáculo que ofrecen los que dirigen todo el cotarro, que en lugar de buscar soluciones se acusan unos a otros y compiten por sus ansias de poder. Somos testigos de cómo proliferan los discursos de odio, la violencia machista, los gobiernos de extrema derecha a lo largo y ancho de un mundo en el que hay unas cincuenta y ocho guerras activas, que solo en el 2023 han provocado cientos de miles de víctimas. No obstante, aunque se resolviesen de repente y como por arte de magia la totalidad de los conflictos bélicos existentes, ¿significaría eso que vivimos en paz? Como dijo Rigoberta Menchú: «La paz no es solamente la ausencia de la guerra; mientras haya pobreza, racismo, discriminación y exclusión difícilmente podremos alcanzar un mundo de paz». Aun así, yo sueño con la paz, ¿y tú? Feliz 2024. ■

Higiene bucal, un somriure sà instrueix sobre la tècnica de raspallat, control de placa bacteriana i consells sobre hàbits. És important que la higiene dental i els hàbits siguin adquirits com més aviat millor, començant en una edat molt primerenca.

Una bona salut bucal s'ha de complementar amb una dieta sana i equilibrada. Evitar de forma habitual aliments processats, intentar suprimir els productes ensucrats (que de vegades es troben emmascarats en aliments i begudes) i evitar el màxim possible menjar dolços i brioixeria S'han de fer les visites periòdiques al dentista/higienista com una cosa normal, deixant enrere el sentiment de por i angoixa, l'inici a la consulta dental és a partir de l'any de vida.

La prevenció dental és un esglaó molt important per a la prevenció de la salut en general Una bona HIGIENE BUCAL, és un SOMRIURE SÀ i és una SALUT SANA. ■ Victòria Sánchez Duque Higienista CAP La Marina

Gener 2024 // www.lamarina.cat

publicitat 11

Gener 2024 // www.lamarina.cat

12 esports

Mantes, somriures i futbol, torneig solidari de l’EFA Pedraza

▶ Jugadors del Terrassa F.C. i el C.B. Terlenka en la disputa aèria d’una pilota.

|| Redacció El passat dissabte 23 de desembre es va celebrar el torneig solidari organitzat per l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, amb el complex esportiu de la Bàscula com a escenari dels diferents partits que es van celebrar al llarg del dia.

Institucions com ara el C.E. Sabadell, el C.C.E. Tiana, el F.B. Montcada, el Terrassa F.C., el C.B. Terlenka, el F.C. Santboià o la U.E. Castelldefels van formar part d’aquesta jornada que, en paraules del president de l’EFA Pedraza, Eric Galán,

El Barcelona Universitari Club, conegut com a BUC, és un club de rugbi amb seu al Camp de la Foixarda, a tocar del barri del Polvorí.

Aquesta institució va més enllà del que és merament esportiu, duent sempre a terme una important tasca d’inclusió i cohesió dels seus jugadors, posant especial èmfasi en els més joves.

En aquestes dates nadalenques, també han volgut organitzar un acte pels nens i nenes de l’escoleta del club (de tres a onze anys). El dimecres 20 de desembre, els menuts i menudes van buscar el tió per les instal·lacions del club, amb la finalitat, naturalment, de picar-lo i aconseguir regals. Un cop trobat i colpejat amb els tradicionals bastons, els hi va deixar regals com ara cromos, xocolata i llaminadures diverses, que van dibuixar un somriure a la cara de tots els nens i nenes.

La jornada es va tancar en gran gaudint d’una suculenta xocolata calenta amb melindros que va fer venir salivera a més d’un i una, i no només entre els més menuts. ■ P.L.

“En total, es van recollir més de trenta-cinc mantes en una jornada esportiva engrescadora, competitiva i de celebració”

Pau Llopis

es va fer “per ajudar al barri i a la seva gent”. En concret, la finalitat del torneig era recollir mantes per a aquelles persones que ho necessiten, sobretot tenint en compte les baixes temperatures que es preveuen per aquests mesos d’hivern.

En aquest sentit, cada equip participant n’havia de portar un mínim de dues, que serien recollides per l’EFA Pedraza i més endavant distribuïdes a la gent del barri mitjançant una associació col·laboradora. El campionat va ser tot un èxit, tant en termes de recapte com esportius. En total, es van recollir més de trenta-cinc

mantes, mentre nens i nenes gaudien d’una jornada esportiva engrescadora, competitiva i de celebració. La trobada va estar dividida en dos certàmens (un de categoria Sub-8 i l’altre de Sub-10) que es van jugar de manera simultània, de nou del matí a cinc de la tarda. Una “jornada completa” de futbol que va deixar a tothom amb ganes de més.

“Més de cinc-centes persones van vindre a la Bàscula”, esmenta Galán. I és que les grades del recinte esportiu estaven plenes de gom a gom amb les famílies dels jugadors i jugadores, que no paraven d’animar als seus equips, generant un ambient digne de les grans competicions esportives. Al terreny de joc, el futbol va ser vistós i atractiu, amb un ritme trepidant i un gran nombre de gols, especialment en els partits de l’EFA Pedraza Sub10, amb victòries contundents per 7-0 contra el C.B. Terlenka i 9-0 contra el Sabadell, tot i que també van patir derrotes per 1-12 i 7-0 cortesies del F.B. Montcada i el Terrassa F.C., respectivament. Sigui com sigui, per sobre de tot va destacar el respecte, el joc net i la unió per assolir un objectiu comú.

Quatre mesos de treball i preparació, com explica l’Eric, que sens dubte van valdre la pena, amb un resultat “molt satisfactori en tots els sentits” que ha obert la porta a celebrar més tornejos d’aquesta mena en les pròximes temporades, “sempre posant especial atenció a les necessitats de cada moment”.

Una jornada de celebració i treball conjunt en vigília pràcticament d’un dels dies més bonics de l’any, i en la qual el resultat final era el que menys importava i els guanyadors no van ser només aquells que es van emportar el trofeu a casa, sinó tots els clubs participants i, sobretot, el conjunt del barri i la seva gent. ■

Tió i xocolatada a la Foixarda

▶ Els més petits del Barcelona Universitari Club.

Gener 2024 // www.lamarina.cat

actualitat 13

Campanya de recollida de joguines || Redacció Nadal és una de les èpoques més esperades, especials i boniques de tot l’any, si no la que més. Les famílies es reuneixen, s’entreguen regals, es menja bé i tot sembla pesar una mica menys.

La ciutat i la seva gent sembla adquirir un to i caràcter diferent i la màgia nadalenca envaeix tot el que fem. La nit de Nadal i el tió, el vint-i-cinc de desembre, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis, els pessebres, les nadales, els torrons, els polvorons, la sopa de galets, l’arbre, la decoració nadalenca, la mítica cançó de Mariah Carey, les cartes, les cavalcades, el raïm, el tortell de reis i els presents s’han convertit en autèntics emblemes d’aquesta festivitat i de l’imaginari col·lectiu. Però aquesta felicitat no existeix per a tothom.

No hi és per aquells que pateixen dificultats econòmiques, socials o familiars.

Aquesta mística de Nadal s’esvaeix quan no tens amb qui reunir-te i no et pots permetre el “luxe” de fer regals als més propers quan amb prou feines pots arribar a final de mes.

▶ Els companys de la casa, Abdó Florencio i Salvador García, van fer un programa en directe a La Marina FM 102.5 a l'Espai veïnal Química.

Un barri solidari

“Les centenars de joguines donades per les famílies han fet possible que cap infant es quedi sense el seu regal” Tot i que no s’hagi mencionat abans, al Nadal també el caracteritzen l’empatia i la solidaritat. És per aquest motiu que des de l’AMCL, juntament amb el Casal de Barri de la Vinya, l’Espai Veïnal Química i la col·laboració de la Unió d’Entitats de la Marina, Asproseat i el Barcelona Universitari Club, hem dut a terme una campanya de recollida de joguines i material escolar per a les persones i famílies del barri que més ho necessiten.

Laura Julibert, de l’Associació de Comerciants de la Marina, va expressar al programa especial de “Comerç de Barri i

▶ Un pare i el seu fill contemplen les joguines recollides a la paradeta del Parc del Moviment Obrer amb les

Carteres Reials. Pau Llopis

Una hora amb tu”, la importància de dur a terme accions d’aquesta mena i la imperiosa necessitat d’ajudar a la resta de

persones, assegurant que aquestes dates “són dies per compartir” i feia una crida a deixar “totes aquelles joguines que ja no

Pau Llopis

es facin servir” a l’Espai Veïnal Química.

Javier Artiga, locutor d’aquesta casa, repeteix constantment al seu programa “Més a prop teu” com és d’important ajudar a aquells qui més ho necessiten, tot convidant tothom a participar d’aquesta iniciativa. Glòria Salvador, la seva col·laboradora, expressava el seu “desig de què a tots els nens i nenes de la Marina els regalin moltes coses”. “M’estimo el barri i tota la seva gent ha de ser feliç”, expressava.

La campanya, que ha gaudit d’un enorme èxit, va estar activa els dies 21, 22, 27, 28 i 29 de desembre, a més a més del 2, 3 i 4 de gener, de cinc de la tarda a nou del vespre, a l’Espai Veïnal Química. D’altra banda, el dia 4 de gener també es va obrir un punt de recollida al Parc del Moviment Obrer, de sis a vuit de la tarda, conjuntament amb les Carteres Reials del barri. Els centenars de joguines que s’han recollit han estat entregades a les famílies en situació de vulnerabilitat mitjançant el Casal de Barri de la Vinya en coordinació amb els serveis socials.

Un any més, gràcies a tots i totes els que heu contribuït a fer que l’alegria i l’escalf de Nadal arribi a totes les cases! ■

14

Gener 2024 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat

La Lola 1967

triomf gastronòmic a La Marina Tapea 2023 La Marina Tapea 2023 ha vist com l'equip format per Miguel Ángel Moreno i Yoennis Anaya, els cervells creatius darrere del recentment obert restaurant La Lola 1967, s'ha alçat com a guanyador indiscutible amb la seva Tapa Guanyadora, el "Coulant de Formatge Lola”.

Amb només uns mesos des de la seva inauguració, La Lola 1967 ja ha deixat una empremta indeleble al barri de la Marina. L'equip ha demostrat un talent excepcional i una visió innovadora que ha captivat els comensals i ha aconseguit la seva victòria en aquest prestigiós esdeveniment culinari.

Tot i així, no podem passar per alt l'excel·lent rendiment dels precessors de La Lola 1967. Tant La Taberna del Conde com el Racó de la Justícia van quedar empatats en segona posició, mostrant la força i la diversitat de la culinària. La seva creativitat, habilitat i dedicació a l'art culinari han contribuït significativament a l'èxit global de La Marina Tapea 2023.

En resum, felicitats a La Lola 1967 per aquest triomf culinari. Que continuïn encisant els paladars amb les seves creacions als veïns i veïnes del barri de la Marina.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788 Mare de Déu de Port, 385.

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

BAUHAUS BARCELONA Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382 MacMOBLES ZONA FRANCA SARANG BEAUTY CENTER Pg. Zona Franca, 141 Foneria, 38. 676084465 Telf. 93 432 37 99 QUADRES I MARCS MacMOBLES ZONA FRANCA -2 ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mineria, 17. 93 296 70 03 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

365. CAFÈ FORN DE PA I ESTANCS DEGUSTACIÓ ESTANC ZONA FRANCA Pg. de la Zona Franca, 365 CALZADOS CISNE Pg. Zona Franca, 244. 933326946 Passeig de la Zona Franca, 220 REFORMES INTEGRALS CAFÈ I PA MÉS QUE BO ARTS GRÀFIQUES C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 Telf. 933323594 NOUESPAI, S.C.P ESTANC Nº 276 CELIA SERVEIS GRÀFICS Pg. de la Zona Franca, 177 C/ Energia, 32. 628635753 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 EL TALLER JUBEL ZAPATERIA Telf. 93 517 63 18 C/ Alts Forns, 61.

938289122 c/Mare de Déu de Port, 252 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES Telf.

93 432 16 98 TENMAN REFORMES ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIA CUSCÓ FORN HUGUET c/Mare de Déu de Port, 407-409 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Pg. Zona Franca, 162 C/ Alts Forns, 60. 645 944 419 BOTIGA AMIGA MARINA Telf. 629.82.92.85 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 934218129/ 606885784 Mare de Déu de Port, 337 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ Telf. 93 419 52 87 934225367 RESTAURACIÓ C/ Alts Forns, 74. 935318354 FARMÀCIA PANADÉS TABERNA DEL CONDE BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 NOTARIA Carrer de la Foneria, 46 PA DE CARPES Mare de Déu de c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 93 527 08 42 Port, 321 local 7. 636836708 Telf. 932989977 / 609932494 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH RIOS MESSANA NOTARIO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FOTOGRAFIA Pg Zona Franca 242, Entlo C. BAR GARRIDO ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ Tel. 936282806 Fax 931210064 c/Foneria, 40 Local 3 GALERA FOTOGRAFIA ASESOR EN SEGUROS FARMÀCIA FORNS I GIRÓ (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 177-179 c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 C/Mare de Déu de Port, 234 ÒPTIQUES Telf. 93 332 57 97 Telf.

93 332 21 94 GRANJA ELENA, S.C.P JOSA ÒPTICS AUTOESCOLES Pg. Zona Franca, 228 Pg. Zona Franca, 155 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA CARMEN BARENYS IMMOBILIÀRIA Telf. 93 296 98 43 Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 186 PISOS LA MARINA Pg Zona Franca, 122 Telf. 93 331 86 12 Passeig de la Zona Franca, 177 ENRIC I PAU VISTA ÒPTICA 933320210 / 608975406 c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62 934311020 / 637526075 Mare de Déu de Port, 252.

AUTOMÒBILS FARMÀCIA BELKIS Telf. 93 331 40 47 KIA AR MOTORS LA SAL DEL PORT IMMOBILIÀRIA GROCASA MARTÍNEZ SÁNCHEZ Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 C/ Mare Déu de Port, 257 GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 08038 Barcelona Tel. 932980106 676585317 BUGADERIA BAR RTE. CAL CAMPÀ 934 31 03 22 LA WASH-BUGADERIA Passeig de la Zona Franca, 109 PISOS BARCELONA FARMÀCIA DOMÈNECH CB Telf. 93 360 68 69 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 Alts Forns, 71-73. 935365919 ÓPTICA & AUDIOLOGIA UNIVERSITARIA JOIERIES CELLERS Passeig de la Zona Franca, 182 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS JOIERIA RAMON CARNÉ Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 CELLER LA MARINA 93 889 90 39 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 c/ Aviador Duran, 2. 680188509 Mare de Déu de Port, 255 LYS (CUINA XINESA) Telèfon: 93-331-13-41 PAPERERIES LLAR D’INFANTS Carretera del Prat, 40 COOPERATIVES PAPELERIA NAVARRO FARMÀCIA ENERGIA LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Telf. 936 11 83 83 KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Jardins de la Mediterrània s/n.

641158191 CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 93 296 48 18 PASTISSERIA CREATIVA FARMÀCIA DE LA MARINA Telf. 932 23 00 24 CORREDURIES D’ASSEGURANCES c/ Sovelles, 11 932232593 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, LLAR D’INFANTS XUMETS RESTAURANTE PALACIO MANDARIN ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 650706656 272 Telf. 93 141 97 75 C/Energia, 10. 93 431 76 72 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Pg. Zona Franca, 241 ESCOLA BRESSOL LA PAU FERRETERIES-LAMPISTERIES PERRUQUERIES I ESTILISME Telf. 932233309 / 656369849 Mare de Déu de Port, 355 baixos BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX TU CERRAJERIA.COM BAR LAS PALMERAS DROGUERIES I PERFUMERIES Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Telf. 930321306 Mare de Déu de Port, 413 bxs C/ Mare de Déu de Port, 252 DROGUERIA FELI local 3. Telf. 93 422 10 48 633266155 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS c/ Energia, 20 DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR JUEVES 5 DROGUERIA RAMIRO Paseo de la Zona Franca, 132 Ferrocarrils Catalans, 115 Telf. 934215977 / 677565089 Passeig de la Zona Franca, 151 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Telf. 934 32 15 90 933023389 Tel. 93 332 22 12 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES

(antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972 LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània)

930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026 CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361 NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN C/ Mineria, 54 Telf. 933285152 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Gener 2024 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 15

13,6 milions d'euros aixequen les startups de la Incubadora Logística 4.0 del CZFB el 2023 El Consorci de Zona Franca de Barcelona (CZFB) i la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç van presentar els resultats financers i les fites tecnològiques de la primera incubadora d'Espanya dedicada a la Logística 4.0, realçant els 13,6 milions d'euros que estan en procés de tancar o ja han tancat les startups aquest 2023. El projecte, liderat pel CZFB amb el suport de la Fundació Incyde i el Fons Europeu FEDER, ha acollit 29 startups que desenvolupen les tecnologies més capdavanteres i ofereixen solucions, serveis i productes innovadors.

Concretament, la Logistics 4.0 Incubator ha realitzat 2 calls d'àmbit internacional on s'han presentat 60 sol·licituds. Les 29 startups que estan incubades han aixecat 2,42M€ en rondes d'inversió, ampliació de capital tancades el 2023 o rondes obertes de petició de capital, a més d'una ronda de sèrie A per aconseguir 5 milions d'euros.

Així mateix, les empreses de la Incubadora Logística 4.0 han tancat la captació de fons públics o ajudes captades, tant d'àmbit europeus com nacional per valor de 4,47M€ i 1,7M€ per invertir en processos de recerca.

S'han creat 55 llocs de treball

Durant aquest any les empreses emergents han contractat més de 55 persones, han tancat 324 nous clients i han rebut o en tràmit de rebre 45 reconeixements i premis, entre els quals hi ha el Premi SIL 2023 a la Millor Iniciativa Logística.

Des del CZFB acompanyen les startups, a més de finançament, en processos de mentories, d'innovació col·laborativa i

oberta en més de 1.000m2. En aquest sentit l'ecosistema d'indústria 4.0 de referència a nivell mundial, el DFactory Barcelona, els ofereix un espai idoni per compartir, crear sinergies, generar networking de qualitat i desenvolupar noves tecnologies amb impacte social i econòmic.

Javier Collado, director general de la

Fundació Incyde, ha explicat que "els excel·lents resultats de la Incubadora Logística 4.0 és una mostra més del gran treball que s'està realitzant en totes les esferes per impulsar un hub logístic a Barcelona obert a la innovació, digitalització, el talent digital i la sostenibilitat."

"Des del CZFB tenim l'ambició de continuar consolidant aquest sector per tal d'augmentar l'impacte econòmic, creant teixit empresarial de qualitat amb un retorn positiu cap a la societat i la indústria", ha declarat, per la seva banda, Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB. Blanca Sorigué, directora general del CZFB, afegia que "aquesta plataforma ofereix serveis de valor afegit al col·lectiu empresarial, científic i tecnològic, per dissenyar productes i processos innovadors que transformin la indústria logística cap a un sector més digital, connectat i eficient". Els principals reptes que afronta aquest programa són millorar l'eficiència i la versatilitat dels processos productius, incentivar la innovació i desenvolupar el talent especialitzat, reorientar i diversificar alguns dels subsectors de la logística; així com impulsar i internacionalitzar les iniciatives incubades. ■

La logística del Dakar 2024 al Port de Barcelona finalitza amb la sortida en vaixell de 800 vehicles rumb a Aràbia El Port de Barcelona va acollir l’embar· cament rumb a l’Aràbia Saudita dels prop de 800 vehicles que formaran part de la caravana del Ral·li Dakar 2024. L’operació, que va començar el passat 2 de desembre i va acabar amb la sortida de l’últim vaixell el 7 de desembre, culmina el pas del Dakar per Barcelona, doncs la ciutat també ha acollit les jornades de verificacions tècniques que l’organització ha realit· zat a tots els vehicles.

L’excepcional i exitosa logística va comptar amb la implicació de dife· rents empreses de la Comunitat Por· tuària. L’operativa es va realitzar a la terminal Sammer, que el grup Mestre gestiona al moll Príncep d’Espanya.

Allà, es va habilitar l’espai per acollir tots els vehicles a mesura que anaven superant les comprovacions tècni· ques que l’organització efectuava al Parc del Fòrum, en un espai cedit per l’Ajuntament de Barcelona.

El gran tamany de l’expedició va fer necessari preparar una superfície de 50.000 metres quadrats, 40.000 de la terminal Sammer i 10.000 me· tres de les instal·lacions contigües d’Autoterminal, per donar cabuda als centenars de vehicles, que esperaven

Operativa d’embarcament dels vehicles que participaran en el Dakar al Port de Barcelona.

l’embarcament. També s’han hagut de modi· ficar els accessos a la terminal per donar un punt d’accés únic i exclusiu per als vehicles del Dakar i disposar de mitjans específics per a moure la mitja dotzena d’helicòpters de l’organització que també viatgen en vaixell.

La subdirectora general i responsable de Màrqueting i Comercial del Port de Barcelo· na, Carla Salvadó, considera que “la capacitat

d’atendre aquesta mena d’operacions de· mostra que som un port flexible, adaptable a les necessitats dels nostres clients i ens posi· ciona com a referent mundial”. “Haver estat capaços de portar l’operativa logística del Ral· li Dakar a Barcelona ha estat el resultat d’un esforç conjunt de la Comunitat Portuària”.

Des del Grup Mestre, el seu direc· tor general Daniel Tintó ha assegurat que "la col·laboració de totes les em· preses que han participat en l'opera· tiva, i especialment dels estibadors del Port de Barcelona, ha estat clau per a l’èxit de l’operació", afegint que "esperem que enguany sigui el pri· mer de molts en què puguem parti· cipar del desenvolupament d'aquest espectacle".

Xavi Cánovas, General Manager de Driving Logistics, coincideix en que “la flexibilitat i col·laboració de totes les empreses implicades, la tasca im· mensa dels estibadors, el múscul de Port de Barcelona així com tota la di· gitalització del procés de la operativa ha fet que tant la gestió de la terminal com la operativa de càrrega dels vai· xells hagi estat impecable”. “Un èxit que demostra la capacitat de Barcelo· na per desenvolupar grans esdeveni· ments”, afegeix Cánovas.

Un cop finalitzi el Ral·li Dakar 2024 el proper 19 de gener, el Port de Bar· celona recuperarà el protagonisme a l’acollir l’operativa de retorn de tots els vehicles i el material, que realitza· ran el mateix trajecte que han fet ara, però en sentit invers. ■

Gener 2024

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“L’extrema dreta ataca els migrants perquè som la baula feble, el cap de turc perquè la massa no assenyali els privilegiats” Robert Bonet

Luz Helena Ramírez Hache Sòcia fundadora de MIGRESS (Associació, Migració i Economia Social i Solidària), 46 anys, Bogotà, Colòmbia Ofici? De professió enginyera mecànica, però fa temps que més aviat soc enginyosa.

Religió? Humanista.

Política? D'esquerres, com la sang vermella del cor. I antiracista, abans de tot.

C

omparteixi la seva història.

Vaig sortir de Colòmbia per la persecució política que hi ha, jo formava part del Movimiento de Victimas de Crímenes de Estado (MOVICE), organització que neix l'any 2006 en el marc de la negociació del govern d'Álvaro Uribe amb el para-militarisme.

A nivell internacional s'ha parlat molt de les FARC i el narcotràfic, però, en canvi, es coneix poc la violència promoguda pel mateix Estat per garantir l'statu quo durant tota la vida republicana. Llavors, moltes víctimes directes i altres organitzacions ens articulem, i aquí van començar les amenaces i la intimidació fins que em veig forcada a sortir del país.

Com arriba a Barcelona?

Primer amb una beca de la Taula Catalana pels Drets Humans a Colòmbia, l'any 2008. Tenien un programa d'acollida temporal a persones defensores dels drets humans. Ens van formar dins d'un Postgrau en Cultura de Pau a la UAB en la càtedra de la UNESCO. Durava un any.

I en acabar què li espera?

Torno a Colòmbia, però la situació d'amenaça no ha canviat, és clar. Així que no tinc més remei que marxar de nou, ara ja sense cap suport. I la realitat com a persona immigrant va ser ben distinta. M'apunto al SOC com demandant de feina, però m'informen que havia d'homologar i validar els estudis, necessitava recursos que una persona en situació d'immigrant, en general no els té. D'on els treia? A sobre, el llavors govern del PP va començar a qüestionar la sanitat universal per les persones immigrades. Plovia sobre mullat.

I cap a on l'empeny, tot això?

Com que jo ja venia d'una militància política, aterro a l'economia social i solidària (ESS). D’un temps ençà s'organitza un Postgrau en ESS de la XES, que coordina

La Ciutat Invisible; pretén donar reflexions teòriques al cooperativisme i a l’ESS, ja que a Catalunya hi ha una xarxa que hi treballa. I la novetat és que permeten fer-ho a un grup de persones immigrants en situació irregular, així que aquesta decisió va resultar potent i transformadora per nosaltres.

Com va anar aquest postgrau?

Vam coincidir dues companyes colombianes i dos companys del Senegal. Ells estaven en el procés d'organitzar el Sindicat de Manters de Barcelona. Vam compartir experiències, i ells a més de persones migrants són negres, musulmans i no castellanoparlants. Resumint, que la seva situació és molt més complexa i difícil.

Discriminació entre discriminats.

Total que al curs ens explicàvem el cooperativisme i la història que té a Catalunya, i tot molt bé, però totes les referències organitzatives i els docents eren d'aquí i tots europeus, i nosaltres no ens vèiem gens ni mica reflectits. Vam començar a qüestionar la coherència de tot plegat i a problematitzar fraternalment, que diem nosaltres.

Us vam escoltar?

De fet, els responsables es van adonar que mai s'havien plantejat una qüestió tan evident per a nosaltres com la composició intercultural de les plantilles. Llavors ens encarreguen un estudi sobre el tema, que confirma la realitat del que denunciem.

Que l'Economia Social i Solidària (ESS) i, la societat en general, han de plantejar l'antiracisme en la seva estructura per ser coherents.

Heu creat l'associació MIGRESS, al barri de la Bordeta.

Es tracta de fer visible i ajudar a construir una opció laboral que transformi la situació actual en què se'ns ha assignat únicament els nínxols laborals més precaris, temporals i sense drets: neteja, construcció, collita de fruita... Que a més afecta també persones que malgrat haver nascut

En la campanya #RegularizaciónYa en favor del reconeixent dels drets de les persones immigrants, Catalunya, i en especial Barcelona, van ser puntals en la quantitat de signatures recollides. Per què? "Hi ha un teixit associatiu que està molt més sensibilitzat amb la situació" respon Luz. L'associació MigrESS conforma aquest teixit i és part del cercle de Migracions i d'Economia Social i Solidària antiracista. Ha estat guardonada amb el premi 25N de la ciutat de Barcelona pel projecte "Eduquem per viure la interculturalitat...", que inclou la creació d'una guia de feminisme i d’antiracisme, pensada com a eina per prevenir la violència masclista i racista en l'àmbit escolar.

"Els processos d'aprenentatge estan marcats pels contextos que vivim, i els mestres en general en són ben conscients. Hem defugit el romanticisme perquè l'escola no pot atendre-ho tot, però hem intentat ser pràctics i pragmàtics per ajudar el professorat.

Hi ha racisme a l'escola com arreu i també entre els docents.

Però calen eines per poder identificar-ho i treballar-hi, veure-ho és necessari per començar a transformar", diu Ramírez.

Fem l'entrevista abans dels torrons de Nadal a Coòpolis, l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona, a Can Batlló.

aquí continuen patint el racisme estructural. És el cas del poble gitano, o el col·lectiu d'ascendència africana.

Per què les persones immigrants som el focus dels atacs de l'extrema dreta? És la història de la humanitat, hem vist la necessitat de trobar un boc expiatori per culpabilitzar els més dèbils de la crisi, els és rendible, és la seva manera de protegir-se perquè la massa no apunti en la direcció dels privilegiats. Aquesta actitud simplifica la complexitat i evita qüestionar el fracàs del sistema: riquesa i pobresa en extrems insospitats. I si l'esquerra tradicional no es posiciona en contra o ho fa tèbiament surt l'escletxa. Però també està passant als nostres països d'origen, ara arreu s'aixequen murs als migrants. Hi ha un moviment xenòfob global, i s'ha de tenir una posició política clara i contundent perquè els xenòfobs no avancin.

Què li diu a la gent que utilitza l'expressió "jo no soc racista, però..."

Que han d’assumir que aquest país ha canviat. La diversitat és arreu, observeu el veïnat al carrer, els comerços... cal reflexionar una mica, els processos migratoris tenen origen en com consumim i com està organitzada l'economia. El nostre nivell de vida es basa en l'espoli d'altres llocs, el sistema destrossa estructures econòmiques locals d'arreu i deixa molta gent sense mitjans per guanyar-se la vida. Aquí i allà tots busquem poder viure. No som gens diferents en aquest sentit. Els drets, si no són universals, per a tothom, no són drets sinó privilegis. I una societat democràtica no se sosté privilegiant una part de la població i limitant i castigant l'altra.

Quin és el repte del col·lectiu llatinoamericà a la ciutat?

Un sempre s'organitza amb els seus iguals i a Barcelona hi ha molt d'associacionisme, hem de cuidar de no caure en la folklorització del fet migratori, és a dir no aparèixer només a les festes sense el component crític d'exigir políticament els nostres drets perquè treballem i aportem a l'economia i a l'estat el mateix que qualsevol altra persona.

Quina opinió té de la ciutat que ens acull.

Personalment, valoro i m'alegro d'haver arribat aquí a Barcelona i Catalunya. Tenen una tradició de lluita i resistència que agermana sensibilitats diferents entre col·lectius diversos. He après molt del moviment obrer i assembleari. El que sí que trobo un xic d'arrogància és creure's que aquí no hi ha racisme. Quan recollíem signatures moltes persones ens dèiem "aquí no hi ha racisme, això passa a..." Home, potser aquí no és tan evident per a ells, però haver-n’hi, n’hi ha i molt! I caldria reflexionar-ho. ■ Yohany Limpias Ayala