La Marina – Edició febrer 2024

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

4.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Febrer 2024 / Núm. 334

La sequera impacta en la nostra quotidianitat Com afrontar una realitat que no serà passatgera i que afecta tots els àmbits de la vida

Pàg. 2

Alejandro Flores

Els jardins del Parc de Can Sabaté, com molts espais públics de la ciutat, acusen la manca de rec.

TEMA CENTRAL Protestes del personal sanitari.

Conversem amb dues infermeres sobre les demandes del col·lectiu.

Pàgs. 6-7

TORNA EL SUPLEMENT 50è aniversari de l'escola Enric Granados 038, nova ràdio escolar a El Polvorí I molta més actualitat dels centres educatius de la Marina

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Sobre la sequera Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Pau Llopis, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP SantsMontjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació

d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

El govern ha declarat l'emergència al sistema Ter-Llobregat, que ara està a un 16,25 % de la seva capacitat, un mínim històric, el pitjor en 100 anys.

Així, aquest febrer fins a 202 municipis de Catalunya, de les províncies de Girona i Barcelona, i gairebé sis milions d’habitants, es veuran afectats per les noves mesures per reduir el consum de l’aigua.

En concret, les limitacions estableixen uns límits de 200 litres per habitant i dia, mentre que la reducció en agricultura serà del 80 %, en la ramaderia del 50 % i en usos industrials i recreatius del 25 %.

Aquestes xifres corresponen a la primera de les fases d’emergència. Després, existeixen dos estadis més que s’aplicaran en cas que la situació no es reverteixi.

Tot apunta que l’Administració, els responsables públics i la ciutadania en general comencem a ser més conscients de la gravetat del problema.

Ara bé, arribem a aquest escenari amb la sensació que fins ara s’havia confiat tot al temps, que tard o d’hora plouria, un xic d’inacció en la gestió de la matèria. I és hora que les administracions concentrin els recursos en analitzar, avaluar i treballar en les alternatives de manera prioritària. I també en els canvis radicals de conducta que haurem de tenir tots, ja que els experts asseguren que aquest escenari de sequera no serà passatger i haurem de conviure-hi d’ara endavant.

Urgeix una política que abordi a bastament i amb concreció tots els sectors afectats. Per exemple, està

sent interessant el debat sobre en quins termes s’abordaran les restriccions i quins sectors s’hi veuran més afectats. Els agricultors han començat a protestar perquè són dels més perjudicats amb les limitacions d’aigua, en comparació, per exemple, amb el sector del turisme. Tot plegat és només l’inici de les tensions que viurem per l’escassedat d’un bé essencial per a la vida i pel funcionament de gairebé tot procés productiu. És un debat que hauria d’haver començat fa temps i de manera àmplia, atesa la seva repercussió en les decisions que es prendran.

La tensió de moment és al sector productiu, però és possible que això també acabi passant en l’àmbit del consum domèstic, apunten els científics. Arran d’això, des del món empresarial i dels col·legis professionals s’han fet propostes de noves infraestructures. Caldrà avaluar-les totes i ampliar molt més el debat. Ara s’han de prioritzar les inversions i una política que sigui estratègica per millorar la imprescindible gestió hídrica.

Finalment, hem de ser ben conscients de fins on també nosaltres som part de la dinàmica en què fa temps estan atrapats majoritàriament els partits polítics: el curtterminisme, la dependència contínua i exclusiva de l’estat d’ànim del seu cercle de parroquians, i la manca d’objectius i ambició per abordar els problemes reals de la ciutadania, molts d’una gravetat inaudita, com la sequera actual. Convé asserenar-nos, agusar la mirada i parar atenció al que veritablement ens amenaça. No ens podem permetre cap altra cosa. ■

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

actualitat || Y.L.A. Molts professionals, economistes, psicòlegs i ara també els promotors de polítiques públiques analitzen què ens fa feliços, amb l’ajuda d’enquestes en què els entrevistats declaren el seu nivell de satisfacció amb la vida.

Així, els catalans puntuen la seva felicitat en un 6,9 sobre 10, segons que diu l'indicador de benestar subjectiu, una nova eina que presentava el govern el 16 de gener i que ha d'aportar dades per a millorar les polítiques públiques. L'informe es basa en enquestes realitzades a una mostra d'unes 4.000 persones, on aproximadament el 40% d'elles han puntuat la seva satisfacció amb la vida entre 8 i 10. Només un 10% avalua la seva felicitat amb una nota entre el 0 i el 4 i el 24% ho fa entre el 5 i el 6. La nota mitjana és gairebé de 7.

Com de prop o com de lluny d’aquesta mitjana es troben els nostres veïns i veïnes? Hem sortit al carrer a fer un sondeig que ens doni pistes. Aquí teniu els resultats. On sou vosaltres?

1. Els catalans puntuen la seva felicitat en un 6,9 sobre 10...

T’hi sents reflectit/da?

2. En termes generals, i del 0 al 10, on situaries la teva felicitat? I per què? (salut, família, feina, situació econòmica) 3. Què és l’últim que t’ha produït felicitat, per exemple?

4. Si tinguessis el poder de fer alguna cosa per contribuir a la felicitat de tothom, què faries?

Mariana Zambrano Martínez, 16 anys, estudiant.

1. Trobo que un set és més aviat una mica baix.

2. Un 8, sobretot perquè penso en amb qui estic al dia a dia, les amistats, la família. Els estudis gairebé no hi compten. (riu) 3. Veure un familiar que no veia des de feia molt de temps perquè viu en un altre país. Ha vingut a visitar-nos i m’he posat molt contenta.

Què és la felicitat per tu? Estar amb la gent que estimes.

4. Ajudar a que la gent tingui més temps per estar en tranquil·litat i amb la família. Les persones necessiten els diners per poder mantenir la casa i sovint van molt fatigades, veure’ls o pensar-hi a vegades em provoca angoixa.

Juan Miguel Morales Molina, 16 anys, estudiant.

1. Em sembla bé, és raonable.

2. En un 7. Ho dic pensant en una mitjana dels dies que normalment tinc. Faig coses com anar al gimnàs, fer els deures, no em manca menjar, tinc amics.

3. L’esmorzar d’avui, ha estat bo! —no ens diu què era.

Com definiries tu la felicitat? Per mi és l’absència de necessitat.

4. Evitar la fam al món, això em sembla el més important!

3

Joel Rodríguez Soler Arnau Martín

Mariana Zambrano Martínez 16 anys

9 anys

Montserrat Vidal 67 anys

La Marina és un barri feliç?

Maria Jesús Casas 46 anys

Dani Patricio Guamán

Juan Miguel Morales Molina

27 anys

16 anys

Dani Patricio Guamán, 27 anys, 4. Potser donar una mica d’estabilitat a les persones que no la tenen, els que són al transportista.

Què és la felicitat per tu?

Estar amb la gent que estimes Com definiries tu la felicitat?

Per mi és l’absència de necessitat El fet d’estar tranquil·la i contenta amb el que tens

1. Per mi, depèn d’on cadascú posi el focus.

2. Més o menys coincideixo, entre un 6 i un 7. Pel cap baix puntuo el tema emocional i laboral que ara no em va bé.

Què entens per felicitat? L’alegria i el benestar emocional.

3. La meva filla, veure-la jugar i com està de feliç em fa molt feliç a mi també.

4. Ajudar al fet que la majoria tingui una mínima estabilitat econòmica, que tothom tingui el més necessari per viure.

Montserrat Vidal, 67 anys, jubilada de directora financera.

1. Em sembla molt factible i bastant raonable.

2. Puntuo la meva en un 8, pensant en com m’ha anat a la vida i com he pogut desenvolupar-me tant en el pla professional com el personal.

Com definiries tu la felicitat? La manera com et sents personalment amb l’ambient, amb l’entorn i amb tota la feina que has fet al llarg de la vida.

3. Estar en companyia de familiars i amics en les trobades de Cap d’Any. Fa poc també he tingut l’acomiadament d’un company de feina... tot això em produeix molta felicitat.

carrer, els que no tenen les necessitats bàsiques cobertes.

Joel Rodríguez Soler, 9 anys, estudia i juga al futbol

1. A mi un set em sembla bé, al col·le, ho és.

2. La meva felicitat té un 10!

3. Jugar a futbol amb el meu equip.

4. El que a la gent més li agradés, jo els deixaria fer allò que volen, realment.

Maria Jesús Casas, 46 anys, perruquera.

1. Un set em sembla excessiu, jo veig la gent del meu entorn descontenta amb tot, sobretot amb l’economia i la feina.

2. La puntuaria entre un 6 i un 7. Perquè per una banda la família, l’amor, les amitats tiren la nota amunt, però la rebaixo per com funciona tot, les coses s’han encarit molt, i els polítics ens menteixen massa.

Com definiries tu la felicitat? El fet d’estar tranquil·la i contenta amb el que tens.

3. Jugar amb les meves filles, això és felicitat.

4. Abaixaria els preus de totes les coses, estic segura que això contribuiria a la felicitat de tots. ■

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

4

breus

Memòries col·lectives

Una web i un ‘carro didàctic’ recopilen la informació sobre la història de la Marina

El passat dimecres 25 de gener, el projecte “Memòries col·lectives dels barris de la Marina” va ser presentat a les sis de la tarda a la remodelada Sala Pepita Casanellas, en una reunió que va aplegar veïns, veïnes i personalitats del barri.

Com bé sabem, la història del conjunt de la Marina és rica, amb un passat agrícola, pesquer i industrial que ha configurat el caràcter del barri des de fa segles i encara en l’actualitat. Moltes entitats, associacions i gran part del veïnat duu a terme una tasca incansable per

mantenir viu el record de l’antiga realitat del barri, especialment amb els grans canvis que s’estan experimentant en els últims anys.

“Memòries Col·lectives” és precisament una iniciativa que recull tots aquests moviments i projectes que s’han elaborat sobre el que va ser i el que és el barri de la Marina. A la seva web (www.memoriescollectives.barcelona) es troben cartografiats els diferents espais de la zona on es produeixen activitats d’aquesta mena. En l’últim any hem vist exemples com ara l’exposició

Rua de Carnestoltes a la Marina La del rei Carnestoltes és una de les festes més acolorides, divertides i esperades de tot l’any. Els carrers de la ciutat es guarneixen de tota mena de colors, la música s’apodera de tots els racons i tothom es passeja amb disfresses ben variades.

A la Marina som els reis i reines d’aquesta celebració, que sempre es fa en gran i aplega milers de famílies i de participants.

Enguany, evidentment, no anava ser una excepció.

La gran rua de Carnaval tindrà lloc dissabte 10 de febrer, de sis a vuit de la tarda, sortint del passeig de la Zona Franca amb carrer Sant Eloi i finalitzant a la plaça de la Marina.

En concret, hi participaran dinou comparses que s’encarregaran de fer dels barris de la Marina una gran festa! ■

REDACCIÓ

“Aigua, font de vida” de la Marina Viva o el documental “Veïnes de la perifèria: comunitat, lluita i cures als barris de la Marina” de CooperAcció, que també són presents al mapa de la pàgina web.

Les iniciatives estan vertebrades i diferenciades en tres grans eixos; memòria de l’aigua i agrícola, memòria obrera i lluita veïnal i memòria feminista.

A banda del contingut digital, també s’ha elaborat un carro mòbil, ubicat a la Biblioteca Francesc Candel, per dipositar físicament tota la informació (cartells, documents, fotografies i llibres) sobre els projectes anteriors, amb l’objectiu que puguin ser consultats en qualsevol moment.

També s’està organitzant una recollida de fotografies de les antigues barraques i camps del Prat Vermell, que és avui en dia un dels majors pols d’expansió de l’habitatge a la ciutat.

Per acabar, també s’han dissenyat dos jocs de taula col·lectius (concretament de cartes), un dirigit a un públic adolescent/adult i un altre d’infantil, on s’expliquen històries i esdeveniments que han tingut lloc als barris de la Marina al llarg de la història. Aquests estaran disponibles pels centres educatius i entitats que els sol·licitin. ■

REDACCIÓ

Calçotades i carxofades populars a Sants-Montjuïc Ens trobem al bell mig de la temporada de calçots, una de les tradicions més esteses als territoris catalans. La salsa romesco, els pitets i els guants són els elements indispensables per gaudir d’aquest deliciós aliment, en una celebració que aplega amics i familiars. A Sants-Montjuïc ningú es vol perdre aquesta tradició i, encara menys, l’oportunitat de celebrar-la prop de casa, amb els veïns i veïnes del barri. És per aquest motiu, que de gener al març, les entitats i comissions de festes dels barris del districte organitzen calçotades quasi tots els caps de setmana.

Els preus dels tiquets ranegen els 15 €/persona.

El tret de sortida va ser la Gran Calçotada que es va celebrar el diumenge 21 de gener al carrer d’Alcolea amb passeig de Sant Antoni, al barri de Sants.

El dissabte 27 de gener, Can Batlló va ser la seu d’una altra de les convocatòries. A continuació, trobareu el llistat complet: u Calçotada popular: Dissabte 17 de febrer al carrer de

Guadiana, entre Sant Crist i Rei Martí [Sants] u Calçotada: Dissabte 17 de febrer a Can Batlló (Gran Via de les Corts Catalanes, 169) [la Bordeta] u Calçotada a Valladolid: Diumenge 18 de febrer a les 13 h, al carrer de Valladolid [Sants] u Calçotada farguera: Diumenge 18 de febrer a la plaça de la Farga (Rossend Arús amb Noguera Pallaresa) [Sants/la Bordeta] u 17a Calçotada bandarra: Diumenge 18 de febrer a la plaça del Sortidor [el Poble-sec] u Calçotada popular: Diumenge 25 de febrer al carrer del Vallespir, entre pl. Centre i c. Violant d’Hongria [Sants] u III Calçotada turoniana: Dissabte 2 de març a les 11 h, a l’Esplai Turons [la Font de la Guatlla] u Calçotada a la rambla: Diumenge 3 de març a la rambla de Badal [la Bordeta] u Calçotada de Finlàndia: Dissabte 9 de març al carrer de Finlàndia, des de Sagunt fins a Fernández Duró [Sants] u Putxicalçotada: Diumenge 10 de març a la plaça de Bonet i Muixí [Sants] u Calçotada a Jocs Florals: Diumenge 10 de març al carrer dels Jocs Florals, entre Noguera Pallaresa/Manzanares i Constitució [la Bordeta] u Calçotada de Súria: Diumenge 10 de març a la rambla de Badal per sobre de Constitució [la Bordeta]

El veïnat del Polvorí demana un pipicà La brutícia continua sent un problema al barri del Polvorí, i els veïns demanen que els gossos tinguin un espai on fer les seves necessitats sense embrutar els espais públics. Ho han fet saber penjant una pancarta al carrer Segura. ■

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

6

tema central

▶ Infermeres del CAP La Marina en una de les manifestacions.

La protesta dels sanitaris a Catalunya

“No podem tenir la mateixa concentració i capacitat amb vint persones que amb quaranta”

T

La nostra sensació és que per la primària mai no hi ha recursos

TEMA CENTRAL || Pau Llopis

Després que el personal sanitari, amb el suport dels sindicats CATAC-CTS, CGT, SOM Sanitat, SOM Intersindical i la Intersindical, convoqués manifestacions i una vaga els dies dotze i tretze de desembre de (ja) l’any passat, el dia vuit del nou any va començar una nova vaga, ara indefinida, dels professionals de la salut, en no desbloquejar-se aquesta situació. Finalment, tot s’ha tancat amb un acord entre el Sindicat d’Infermeres i el Departament de Salut, que es va assolir la tarda del dijous 25 de gener, en el qual es van aconseguir millores organitzatives i de reconeixement, tot i que no se’n han aconseguit de caràcter retributiu. La vicepresidenta d'Infermeres de Catalunya, Laia Marsal, ha afirmat que no és l'acord que volien signar perquè no

És un col·lectiu que s'ha adaptat des de sempre. Ha estat on se li ha demanat en totes les ocasions i arriba un moment en què es necessiten millores

han assolit totes les reivindicacions, però "és un primer pas".

Per saber el per què d’aquest malestar i com s’ha viscut els dies de vagues des de dins, hem conversat amb la Gemma Capdevila, treballadora a Atenció Primària al CAP Doctor Carles Ribas des de l'any 2000, de quaranta i set anys, i amb l’Eva Jiménez de vint-i-vuit anys i infermera del CAP la Marina des de fa deu mesos.

Les dues sanitàries ens han ofert una mirada profunda sobre la llavor del conflicte i del malestar d’aquest sector, quines són les seves peticions i què és el que està fallant “des de fa temps” en la gestió d’un servei tan indispensable a la nostra societat.

Què és el que es demana en aquestes vagues que s'han convocat ara de nou?

G: El que es demana és reconeixement, jo crec que aquesta seria la paraula.

E: És el primer cop que el col·lectiu fa una vaga conjunta, i en aquest cas el motiu ha estat un acord que s'ha signat i que ha si-

gut la gota que ha fet vessar el got d'una sèrie de descontentaments que s'ha anat acumulant en tots aquests anys.

G: Ara a finals del 2023 s’ha signat el tercer acord, que ha indignat a tothom. Principalment perquè pensàvem que aquí hi hauria un canvi, que podríem revertir, almenys en part, les retallades que va haver-hi l’any 2010 i també que hi hauria cap a infermeria un reconeixement econòmic i de condicions o d'estatus laboral.

E: Sobretot de forma professional, perquè hem vist com hem anat assumint altres activitats o altres competències en el nostre dia a dia, que certament ens agraden, però, sigui com sigui, no hem vist que se’ns hagin reconegut. És molt important fer entendre a la població el que reivindiquem, perquè al final no estem demanant sols les retribucions, sinó que estem parlant també de qualitat assistencial i, sobretot, de temps per a poder estar amb el pacient i, a més, un reconeixement econòmic en el nostre

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

info 1

info A l'escola Can Clos posem en marxa l'acompanyament d’un familiar als petits al seu espai d’aula

Febrer 2024 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 90

pàg. 2

Neix 038, la ràdio de l'escola El Polvorí pàg. 3

Web: www.tiaflm.org

Gran celebració

50è aniversari de l’escola Enric Granados del

E

Mig segle d'educació exemplar

l proper 25 d’abril, amb gran expectació i el cor emocionat, celebrem un esdeveniment que quedarà marcat per sempre en la història educativa del barri de La Marina: el 50è aniversari de l’escola Enric Granados. Mitja centúria d'educació exemplar, dedicació i valors que han deixat una empremta indeleble en la comunitat educativa i en la societat del nostre barri.

Benvinguts a la festa d’identitat Enric Granados, on convidem amb càlid afecte a tots aquells que han estat part fonamental de la nostra comunitat educativa al llarg dels anys. Amics, antics alumnes, professors retirats i totes les persones que han contribuït al creixement i èxit del centre: esteu convidats a compartir amb nosaltres aquest moment inoblidable.

L'acte de celebració serà una combinació perfecta de solemnitat i alegria, amb cerimònies commemoratives que reflectiran l'orgull i la tradició que defineixen la nostra escola.

La jornada començarà amb la participació de distingits oradors que compartiran les seves vivències i reflexions sobre la significativa contribució de l’escola Enric Granados a la formació de generacions de joves talents.

Després de l'acte solemne, l'atmosfera es transformarà en

una festa alegre i vibrant, amb actuacions musicals, activitats recreatives i un ambient increïble. Serà una oportunitat única per retrobar-se amb antics companys de classe, professors estimats i amics que han compartit aquest viatge educatiu amb nosaltres.

L’ Enric Granados ha estat més que una institució educativa; ha estat una família que ha teixit lligams indestructibles al llarg del temps. El 25 d'abril serà un dia per recordar i celebrar tots els èxits, desafiaments superats i valors inculcats en aquests 50 anys d'excel·lència educativa.

Us convidem a unir-vos a nosaltres en aquesta festa extraordinària, on l'emoció i la gratitud ompliran els nostres cors. Que aquesta celebració sigui un testimoni viu del compromís continu amb la qualitat educativa i el desenvolupament humà, marcant el camí per a futures generacions que seguiran creixent sota l'ombra protectora de l’Escola Enric Granados.

Feliç 50è Aniversari, estimada comunitat educativa. Que continuï la llum de l'aprenentatge i la fraternitat durant molts anys més.

Escola Enric Granados

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció: - Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF - Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF: - Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves) - Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina Tiaf__lamarina

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

2

info

Entrada i sortida acompanyada a educació infantil Cada matí els espais de l'escola Can Clos prenen vida i els més petits de l'escola inicien el seu dia amb l’acompanyament d’un familiar al seu espai d’aula. Aquesta és una novetat que s’ha iniciat aquest curs i consisteix en què un familiar acompanya a l’infant fins a l’aula, però aquesta entrada acompanyada no és només això, és una estona que comparteixen l’infant i l’adult dins de l’espai de l’aula.

Què fem en aquesta estona del matí?

L’adult des de la distància observa com l’infant de manera cada vegada més autònoma guarda i col·loca les seves pertinences com ara la motxilla, l’abric, la carmanyola i l’ampolla d’aigua dins de la seva capsa.

Després, a l’espai de l’aula, els infants es troben diferents propostes a realitzar que l’equip educatiu prepara cada matí i l’adult els acompanya en les propostes.

De manera que infant i adult gaudeixen d’una estona compartida a primera hora del matí.

I a l’acabar el dia a l’escola?

A l’hora de la sortida, les famílies tornen a l’espai de l’aula per retrobar-se amb l’infant.

L’infant espera la rebuda de l’adult i comparteixen el moment de la sortida de l’aula.

Quin és l’objectiu d’aquesta entrada i sortida acompanyada?

L’objectiu és que l’infant senti l’espai d’aula

L’ÀGORA de mestres i famílies A Pau Vila apliquem les capses d’aprenentatge Juan Lirio Mestre de l’escola Pau Vila Aquest any, la classe de 3r del Pau Vila, hem començat a implementar la metodologia de capses d'aprenentatge, que es fonamenta en la promoció de processos complexos d’indagació. Això, amb diversos objectius que considerem imprescindibles per a l'alumnat: un aprenentatge més competencial, fomentar el desenvolupament de l'autonomia personal i respectar els diferents ritmes.

La metodologia de les capses d'aprenentatge consisteix a resoldre unes propostes mitjançant el treball cooperatiu i on aspectes com la presa de decisions i el tractament de la informació tenen especial rellevància pel fet que és l'alumnat qui ha de tenir un paper actiu en tot moment.

Aquestes tasques són molt diverses, des d'activitats on s'impliquen els sabers d'un mode més analític fins a activitats més obertes: treball amb les TICs, moments d'expressió oral, exercicis autocorrectius, etc. per acabar amb un producte.

D'aquest mode, oferint diverses metodologies i estratègies, podem fer que l'alumnat tingui un bagatge més enriquidor en relació amb els aprenentatges i afavoreix el seu desenvolupament integral.

Un entorn escolar més segur, accessible i amigable Jordi García Céspedes Comissió Entorn Escolar AFA Pau Vila Fa anys que el CEIP Pau Vila i la EBM Bellmunt pateixen un dèficit sistemàtic en les intervencions de millora del seu entorn escolar. Si bé en els darrers anys s’ha pogut constatar un esforç des del consistori per reforçar la neteja i la seguretat en els accessos (com la recent intervenció al talussos de l’entrada nord) seguim sense un pla integral que abasti també aspectes com l’accessibilitat i l’amigabilitat de l’entorn. Per aquest motiu, s’ha fet arribar a l’Ajuntament un informe consensuat per tota la comunitat educativa (equips docents, AFAs i Consells Escolars) en que es reclama: reconvertir l’actual aparcament de l’entrada Nord i el solar de l’entrada Sud a tocar del carrer Segura en espais per als infants i les seves famílies (parcs infantils); remodelar el tram de carrer Font Florida (núms. 1-95) per fer-ho de plataforma única, repensar l’accés des del carrer del Polvorí i donar una alternativa a les escales d’accés a l’entrada nord des de carrer Trajà (ascensor + passarela). Tant de bo tinguem resposta i l’administració es comprometi amb totes aquestes millores, essencials per a nosaltres.

com un entorn segur i que la separació amb l’adult sigui el més natural possible. L’adult juga un paper molt important perquè ha de recolzar a l’infant des de la distància, ha d’animar-lo a jugar o realitzar propostes i sobretot ha de fer-li coneixedor que marxa i acomiadar-se de l’infant

abans de sortir de l’espai d’aula.

Aquest acompanyament tant a l’entrada com a la sortida dels infants d’Educació Infantil ha afavorit a què l’infant se senti més segur i més tranquil a l’espai i promou que l’adult i l’infant comparteixin una estona conjuntament a l’iniciar el dia a l’escola.

Escola Can Clos actualitat

segons...

Els alumnes de Primària de l’escola SEAT

Quin racó del pati nou

de l’escola us agrada més?

Nerea, 6èA:

M’agrada molt la zona de l’Àgora perquè quan volem parlar, ja no hem de seure a terra, i podem estar més junts i juntes.

També m’agrada perquè fem classes i Assemblees a l’aire lliure.

Bassame, 6èA:

La pista al nou pati. Ara les línies estan més marcades i podem jugar a diferents esports: futbol, volei, bàsquet… perquè també hi podem posar les xarxes.

Ara no entra sorra a la pista i no rellisquem.

Eva, 6èB:

El Racó de la Calma. Hi ha taules i bancs on seiem a parlar les nostres cosetes amb comoditat, ja que és un lloc on no es pot córrer ni cridar. Estem ben tranquil·les allà!

Daniel, 6èB:

La part que més m’agrada del nou pati és la zona on han posat estructures de joc. M’encanta jugar al pont de cordes, i podem fer equilibris i parlar.

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

info 3

Sortir per aprendre, viatjar per conèixer Ja fa anys que des de l’Institut Lluís Domènech i Montaner abracem de ple una de les tradicions més emocionants de l’educació: els viatges escolars. Des de les primeres etapes fins als últims anys, aquests viatges ofereixen als alumnes l'oportunitat de sortir de l’aula per descobrir, créixer i connectar amb els companys i el professorat en llocs diversos, interessants i enriquidors.

L’alumnat de 1r, 2n i 3r d'ESO gaudeixen de les colònies a Deltebre, Banyoles i Rialb, respectivament. Representen una immersió local, fent èmfasi en cobrir i conèixer el territori català, visitant Tarragona, Girona i Lleida. Aquesta experiència els permet fer activitats que no podem fer a l’espai-aula i que afavoreixen el desenvolupament dels alumnes, a més de fomentar el respecte pel medi natural i el territori, així com la comprensió del seu entorn.

Per altra banda, els estudiants de 4t d'ESO culminen la seva etapa amb un viatge a París, una oportunitat de fondre's amb la història i cultura de la ciutat de la llum. Aquesta experiència

trenca les barreres arquitectòniques de l’escola entesa com a espai físic d’aprenentatge i deixa un record inesborrable als nois i les noies que s'apropen al final de la seva educació secundària. A més, els nois i les noies de 4t s’asseguren que tothom tingui l'oportunitat de participar a través d’un finançament col·lectiu mitjançant festes, esmorzars i participacions de loteria, amb l’inesti-

mable ajuda de l’AFA. Amb la diversitat com a prioritat, els estudiants de 1r de BTX de l'àmbit científic i tecnològic tindran l’oportunitat de visitar el CERN a Ginebra, mentre que altres anys han gaudit del Deutsches Museum de Munic.

Per la seva part, el grup de 1r de BTX de l’àmbit social i humanístic visitarà Madrid. Aquests viatges no només

amplien els seus horitzons acadèmics, sinó que també proporcionen una comprensió pràctica dels coneixements adquirits a l'aula.

Des del Domènech creiem que els viatges i les colònies van més enllà de l'aspecte acadèmic. Aquestes experiències úniques formen caràcters, fomenten la cohesió del grup i deixen records únics.

Institut Lluís Domènech i Montaner actualitat

038, neix la ràdio escolar del Polvorí!

L'escola El Polvorí la conformen dues caixes grises enormes, dirien els nens veient amb perspectiva els dos edificis que configuren l'escola situada a la màgica muntanya de Montjuïc. És al 08038, el codi postal de correu, però ara també el nom de l'emissora escolar que, mestres i alumnat, han posat en marxa: la Ràdio 038.

La primera caixa, seguint la descripció segons la gerga infantil, és on tenim les aules de classes. I la segona, davant de la pista esportiva, és l'àrea d'experimentació i pràctica. Aquí hi ha diversos tallers i s'hi troba l'estudi de ràdio. Setmana a setmana estudiants de cinquè i sisè redacten i locuten els guions que han treballat, sobretot en les matèries vinculades a llengua i comprensió lectora. L'objectiu? Millorar l'expressió escrita i oral, fonamentalment.

El projecte va començar el curs passat, amb el muntatge de l'estudi: 4 micròfons, una modesta, però eficient taula de so i l'ordinador que ho enregistra tot. També s'han posat en marxa els ajustos en la dinàmica escolar després d'haver indagat i visitat altres centres que ja comptaven amb l’experiència.

"Hem notat un canvi en l'actitud i la reacció de la classe; en sentir-se en els

Podeu sentir-nos els dissabtes a les 12 hores al dial de La Marina FM 102.5

primers programes llegint el que ells mateixos havien escrit ara posen més atenció i cura en la redacció", diu en Jordi Mulet, mestre que juntament la Cristina Terrón, han liderat el projecte.

"Han après que no poden anar tan de pressa a l'hora de parlar perquè sinó no se'ls entén, i de mica en mica entonen i vocalitzen millor”, segueix el mestre.

Alhora el projecte ha estat molt interessant en el fet de motivar l'aprenentatge

del català", acaba el docent. L'any passat, altres cursos, tímidament, també van utilitzar l'estudi, els de primer, per exemple, van gravar unes endevinalles.

El repte per enguany és animar els infants que siguin ells mateixos qui proposin els continguts i que aprenguin el funcionament dels equips de gravació perquè guanyin autonomia. A més, es faran sortides al carrer a fer entrevistes a persones del barri.

La motivació d’en Jordi i Cristina, que ja tenien experiència en projectes similars, i formació en so el primer, ha estat cabdal per fer possible la iniciativa. I també ha contribuït les ganes de motivar més i millor la canalla, la idea d'innovar contínuament en la pedagogia i la feina d'equip i amb marge per a la iniciativa dels docents impulsada per la direcció del centre. A més de la coincidència i l’enriquiment d’eines amb el projecte de Ràdio a les Escoles del Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona i l’emissora local.

I una última novetat, a partir d'ara podreu seguir els programes els dissabtes a les 12 del migdia al dial de La Marina FM 102.5!

Escola El Polvorí

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

L’Espai Jove La Bàscula acull el DAEVENT, un esdeveniment de K-POP amb més de 200 joves participants!

Nova exposició:

La Bàscula: del 1988 a l’actualitat

La Sala gran de l’Espai Jove La Bàscula va acollir al mes de gener un esdeveniment de K-POP. Kpop és l'abreviatura de Korean Popular Music, melodies enganxoses, coreografies complicades, molts colors i molta inversió en producció. Els grups de Kpop són conjunts de nois i noies coreans de molts integrants, que canten i ballen cançons molt ben coordinades. Són formacions prefabricades per una productora, amb molta feina al darrere, infinitat d'hores d'assajos i inversió en imatge per llançar-los a la fama. Fa uns anys, el fenomen Kpop va arribar a Europa amb una gran allau de fans al nostre país. @daebakcrewbcn (perfil d’instagram) és un col· lectiu de joves amants del K-pop que conjuntament amb l’equip de l’Espai Jove La Bàscula van organitzar la jornada del 13 de gener, el DAEVENT, que iniciaria amb un market amb diferents petits comerços o stands amb objectes i manualitats relacionades amb la cultura coreana, exposició de cant, concurs de Dance cover, Random, sortejos i moltes sorpreses. Més de 200 joves van participar en aquesta tarda festiva!

Ubicada a la falda de Montjuïc, a la Zona Franca, La Bàscula va néixer com a Centre Cívic al 1988, per esdevenir pocs anys després, al 1990, Espai Musical, sense deixar la seva activitat general.

Són trenta-cinc anys de diferents maneres d’entendre com havia de ser un equipament musical i quina programació acollia. Grups de tots els estils, més amateurs, grups no tan amateurs, grups professionalitzats… han passat per la sala gran de La Bàscula. I, a tall d’anècdota, inclús algun grup que més tard va obtenir renom internacional, com Green Day el 1991.

L’actual Espai Jove La Bàscula recull el relleu de l’espai musical a la vegada que amplia la seva programació a altres àmbits culturals i d’interès pels joves.

Xarxes, salut mental i equilibri social, testimoni en primera persona

Com a consumidora fidel de les xarxes socials i nascuda a la generació digital, puc afirmar que l'impacte de les xarxes sobre la nostra salut mental no és gens generosa, sinó més aviat a l'inrevés.

Segons l'article de FAROS Sant Joan de Déu (2021), l'índex d'augment del trastorn d'ansietat i depressió puja fins al 70% entre els joves que consumeixen xarxes socials. Per a més inri, la ràpida i constant difusió a xarxes sobre cossos, físics

perfectes i rutines i dietes milagroses, fomenten el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària dels usuaris i usuàries més joves de la xarxa. De segur que mirant Instagram o TikTok t'has comparat amb noies o nois respecte al teu físic. Tot i ser inevitable aquesta constant comparació amb les altres persones, el fet de passar tant de temps a xarxes socials que mostren només la part positiva i feliç dels altres, fa que idealitzis una

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

La Bàscula treballa per donar resposta a les necessitats i inquietuds dels adolescents i joves del barri, a través de: la construcció d’espais de trobada i de relació, on es trobin amb els seus iguals, el suport a les iniciatives individuals o col•lectives dels joves, el foment de la participació dels joves i la seva implicació en els projectes del centre, el suport a la creació cultural, especialment en l’àmbit musical.

El projecte compta amb una programació d’activitats, concerts i tallers dinàmica, adaptada als interessos culturals i d’oci dels joves. L’equip de dinamització manté un diàleg permanent amb els usuaris i està oberts a noves propostes de joves creadors per tal de portar a terme projectes culturals compartits. És un equipament de proximitat de La Marina, que vol ser un espai al servei dels veïns del barri.

El contacte permanent amb les entitats, serveis , equipaments i centres educatius, facilita el treball en xarxa per tal de generar processos i accions que reverteixin en el desenvolupament del barri.

I amb una mirada a ciutat, col·labora i participa en esdeveniments de la xarxa d’equipaments juvenils de Barcelona.

Aquesta exposició recull material en paper com cartells, programacions, fotografies, recollides durant anys, per tal de veure les diferents etapes viscudes d’aquest equipament, avui referent dels i les joves del barri de La Marina, del Districte de Sants-Montjuïc i de Barcelona. Podreu visitar l’exposició del 15 de febrer al 15 de març al espai expositiu de l’Espai Jove La Bàscula.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

realitat fictícia que no es correspon amb la vida o el cos real d'aquella persona.

Com a experiència personal i persona que ha patit i encara lluita contra l'anorèxia nerviosa, compartiré que la primera pauta i primer pas que em va dir la meva psiquiatra abans de començar la teràpia a l'hospital, va ser "deixa de seguir a totes les influencers, o millor, treu-te les xarxes socials un temps". Però, com podem culpar a les xarxes socials per situacions com aquestes, si som nosaltres mateixos qui fomentem aquest tipus de contingut? Aquesta frustració i ansietat, neix de la nostra constant afició per saber si la vida dels altres és millor que la nostra.

Però no és tot negatiu; les xarxes socials ens han obert un món de recerca personal, de contacte social i d’aprenentatge constant. El problema no són les xarxes en si, sinó l’ús que en fem d’aquestes i el temps que les dediquem. ■

Noemí Martínez Retamero SDJ Química

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

tema central

7

“Les reivindicacions laborals del nostre col·lectiu suposen més qualitat en l'atenció per a tota la ciutadania” contracte. Fa deu anys que aquesta situació s'hauria d'haver regularitzat.

G: Perquè ho entengui la gent, estudiem una carrera que són quatre anys. Després, hi ha diferents especialitats, però si vols ser especialista en infermeria familiar i comunitària, t'has de preparar un examen i fas dos anys de residència en un CAP i vas rotant per parts de l'hospital per especialitzar-te en allò que més endavant faràs.

En total estudies una llicenciatura de sis anys, però t'estan contractant i, en conseqüència, et paguen per uns estudis de diplomatura, que és un estatus d'una carrera universitària que va existir ja fa moltíssims anys.

Demaneu també que s'ajusti la càrrega laboral, que no està degudament compensada.

G: Demanem més temps per visitar i sobretot recursos personals, en el sentit de més persones treballadores.

E: Si hi ha un col·lapse dels CAP, és una pèrdua tant de qualitat per a aquells pacients que realment necessiten una atenció i d'efectivitat dins del sistema sanitari.

L'atenció primària és la primera porta de la salut per a la població. Amb una bona educació per a la salut, amb un bon temps d'atenció i amb els recursos adequats, es poden millorar la vida i la qualitat de vida de moltes persones. Però si no tenim temps i no tenim mitjans doncs no podem tirar-ho avant. Hi ha moltíssimes coses que s'haurien de tractar des de la base que no s'estan fent i se'ns donen objectius que, a nosaltres, des d'ací baix, ens fa pensar que només es tracta de fer números i no de tractar amb persones.

Quina resposta s'ha obtingut amb aquestes mobilitzacions i com preveieu que s’avançarà?

G: Jo crec que el canvi el fan les persones i que s'ha de picar pedra perquè es produeixi. Totes les reformes laborals i transformacions socials es fan queixant-te d'allò que no t'agrada i sent actiu a l’hora de protestar perquè t’escoltin.

E: Estem demanant canvis estructurals i complicats, no seran ràpids, però sí, almenys fer-nos escoltar i deixar clar que aquest tema s'ha de tractar a partir d'ara.

G: La meva sensació és que per la primària mai no hi ha recursos. Que es pensen que el pacient arriba i que podem fer coses sense mitjans. I no, primària necessita recursos. Cal que es puguin fer proves amb rapidesa.

La impressió que tinc jo dels pacients que venen és que tot va tan endarrerit que van venint al CAP i tu no els pots donar una resposta com a professional, més que res perquè no la tens. I això laboralment crea angoixa.

E: Hi ha molt de retard, arrosseguem moltíssima espera en moltes proves i n'hi ha pocs casos en què la resposta és extremadament ràpida.

Moltes vegades és entrar i sortir en deu minuts. No en tenim més.

G: Apagues focs, però no acabes de treballar i d’incidir en el problema com caldria.

Què s'ha fet malament en la gestió del sector sanitari?

E: Les retallades.

G: Les universitats també. Es van tancar facultats d’infermeria a Catalunya fa anys ja.

Ara tothom diu que falten metges, però és que infermeres també falten. I més que en faltaran perquè s’han de jubilar un munt.

Infermeres es necessiten moltes als hospitals i moltes a primària. I després jo crec que el poc reconeixement que hi ha de la infermeria fa que no hi hagi massa volun-

“Massa sovint la dinàmica és entrar i sortir de consulta en deu minuts.

No en tenim més”

“Ens manifestem perquè creiem que el canvi el fan les persones i que s'ha de picar pedra perquè es produeixi”

Aleshores, és intentar distribuir millor, és educar, és millorar, és atendre, és estar i és donar la possibilitat que les persones tinguin una resposta adequada al problema de salut que tenen.

I per on passa el poder oferir una millor atenció?

G: Les persones que assisteixen al centre no tenen l'obligació d'estar informats de com funciona, sinó que hem de ser nosaltres els qui ens adaptem a les persones.

Perquè aquella persona que ve al centre perquè li passa alguna cosa ha de ser atesa, per descomptat.

E: Són complementàries. Es tracta d'ensenyar i d'atendre. Les dues, si conflueixen, acabaran formant un sistema el més accessible possible per a tots. Les infermeres tenim capacitat per atendre la població.

Estem sobradament formades per a ferho, però es necessita temps i no podem formar en qualitat tant a nosaltres mateixos com a la resta si anem de bòlit i no hi ha temps ni per parlar amb el pacient.

tat de treballar en aquest sector. Es van tancar facultats perquè no s'omplien.

E: L’alternativa és una formació privada que moltíssima gent no se la pot permetre.

N'hi ha molts factors que acaben desmotivant el personal. És poca oferta i, a part, la que hi ha és poc interessant.

Si continuéssim amb la falta de personal, tindríem un problema gros.

G: Ja tenim el problema gros, i s'està intentant tapar. El sistema està col·lapsat de fet des de la pandèmia. Aleshores es va saturar i no ha acabat mai de solucionar-se.

E: Totes les infermeres estem compromeses amb la nostra professió i amb el nostre treball. Aleshores, anem assumint totes les responsabilitats que se'ns demana i no veiem que hi hagi ni un reconeixement ni unes possibilitats de millorar. Arribarà un moment en què no podrem arribar a més.

No podem tenir la mateixa concentració i les mateixes capacitats amb vint persones, que amb trenta o quaranta.

Si no m'equivoco, som 350.000 infermeres a Espanya, la majoria dones, que ja estem formades, estem graduades, estem al dia, estem actualitzades, fem investigació, fem docència i continuem estudiant tota la vida. És un col·lectiu que mai no ha parat, que s'ha adaptat des de sempre. Ha estat on se li ha demanat en totes les ocasions i arriba un moment en què es necessita una regulació, no sol per la població, que tindrà més seguretat i més qualitat, sinó perquè els professionals no podem saber-ho tot.

G: Avui (8 de gener) s’ha publicat la notícia que la gent no s'ha vacunat perquè hi ha vaga d'infermeres. No, la vacunació va començar el setembre i qui no s'ha vacunat és perquè no vol vacunar-se. Sembla que ara com que les infermeres hem estat de vaga, tenim molts virus.

I després, quan es parla del sistema sanitari, mai no es parla d'infermeria. És ara quan arran de la vaga s'ha començat a parlar. Potser s'hauria de fer una publicitat molt més sana d'infermeria, de tots els col· lectius i de l'atenció primària.

E: I no sols nosaltres, també administratius, que tampoc estan reconeguts retributivament com caldria. Se'ls contracta com a auxiliars d'administratiu i no és així. I són col·lectius que, com treballen tant a mínims, no es poden permetre fer vaga.

Què demaneu i què creieu que pot fer la ciutadania en una situació com la que esteu patint ara vosaltres?

G: Que parin atenció i ens donin suport.

Que aquestes demandes són les reivindicacions laborals del nostre col·lectiu, però que realment també suposen una millora per tota la ciutadania.

E: Sabem que a porta tancada és complicat que es vegi el que fem a consulta, però treballem perquè aquelles persones que han entrat puguin estar satisfetes i tranquil·les de què hi ha una persona acompanyant-les durant tota la seva vida. Perquè al final l'Atenció Primària està centrada en els barris i en les cases dels veïns i veïnes.

Estem treballant per això, perquè tot el món tingui dret i que si ara arribem a quatre persones, que puguem arribar a sis i després a vuit i a deu i a les que faci falta. ■

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

8

salut

Que avui no hi és el doctor?

Foto: David F. Sabadell, El Salto

Fa poques setmanes s'ha jubilat un company del CAP després de més de trenta anys de feina al centre. Poc després que se n'anés, una tarda, a mi em va tocar cobrir la seva agenda (és una cosa que fem sovint al CAP quan falta algun company, per poder continuar visitant els seus pacients encara que el seu metge no hi sigui). En una de les visites una pacient es va emocionar parlant d'ell, de la quantitat d'anys que portava visitant-se amb ell i de com li trobarien a faltar. Fins i tot se li van escapar les llàgrimes. I jo, la veritat, vaig haver de fer un esforç perquè no se m'escapessin a mi.

Trenta anys donen per a molt. És una relació molt llarga. I imagina't si a més ha estat el metge dels teus pares i és el metge dels teus fills.

Tenir el mateix metge durant molt de temps és el que anomenem longitudinalitat, i és una de les característiques bàsiques de l'atenció primària definides per Bàrbara Starfield el 1994. Aquestes són: accessibilitat (punt d'inici de l'atenció, el primer sanitari que t’atén, que és accessible), integralitat (no només t'atén en allò biomèdic sinó també en allò psicològic, social i familiar: en el conjunt de la persona), coordinació (dins dels

diferents nivells d'atenció, el centre de salut i l’hospital) i longitudinalitat.

Un estudi publicat a Noruega el 2015 va evidenciar que si la continuïtat longitudinal es manté durant més de 15 anys, les consultes a urgències, els ingressos hospitalaris aguts i fins i tot la mortalitat general es redueixen entre un 25% i un 30%. Estudis canadencs mostren així mateix que la presència de metges de família a comunitats rurals disminueix les taxes d'hospitalització entre un 6 i un 20%.

Molts estudis han demostrat que la continuïtat assistencial redueix les despeses del sistema. Pocs fàrmacs funcionen tan bé i surten tan barats.

Els números són cridaners, però no ens sorprenen. Si ho penses, és evident: el teu metge et coneix, sap d'on vens, amb qui vius, com és casa teva, el teu barri, què et preocupa. Confies en ell. I en això es basa l'atenció primària: la confiança i la cura.

Aquesta és l'atenció primària que volem, defensem i intentem practicar, i moltes vegades amb pocs mitjans i poc personal. Volem una atenció primària que garanteixi la cura, la confiança i l'atenció que es mereixen les persones, les famílies i el barri. Sembla una anècdota qualsevol que una pacient s'emocioni quan el seu metge es jubila, però vol dir una cosa important: vol dir que s'han estat fent les coses bé. I volem continuar fent les coses bé. ■ Paula Fernández Caparrós

Resident de MFiC del CAP Carles Ribas

Retahílas Mar Montilla

Comunicarse

M

i madre, que lleva ochenta y tres años viviendo al margen de la tecnología, me preguntó en una ocasión qué miraba en el móvil. «Ven, que te lo explico», le dije, y se sentó a mi lado.

Cualquiera diría que yo, que ni siquiera tengo iPhone, acabara de asistir a una conferencia de Steve Jobs.

Señalé aplicación por aplicación: «Si le doy ahí con el dedo compruebo si me han cobrado el recibo de la luz; si quiero leer un libro pulso aquí; si toco allá puedo enviarle a alguien un mensaje». Ella observaba, escéptica. ¿No es increíble cómo ha evolucionado nuestra manera de comunicarnos en menos de un siglo? Mi padre me contó que en los años 50 un hombre iba puerta por puerta llamando a voces a los trabajadores, en plena madrugada. Ese era su despertador, porque no solo no disponían de teléfono, tampoco había relojes. De noche se orientaban por las estrellas y de día por la posición del sol. Relata mi madre que cuando el sol bajaba del escalón era la hora de poner la cazuela en el chupa humo.

Pero no hace falta irse tan lejos para visualizar escenas que ahora se nos antojan de telecomedia. Vayamos a los 80. Quedabas con una amiga y no se presentaba.

Le concedías una tregua de quince minutos o media hora, y luego buscabas una cabina o te largabas sin saber qué había ocurrido, dependiendo de tu paciencia o interés. ¿Y cuando te llamaba el novio? Intimidad cero. El teléfono solía estar en el mueble del comedor, y hablabas con él en un susurro casi inaudible de espaldas a tus padres, que fingían ver la tele, sentados en el sofá, con la oreja puesta en tu conversación privada. ■

La fisioteràpia diu ‘hola’ al sistema públic sanitari i al barri de la Marina Segons dades estadístiques de Salut, a finals de 2022 a Catalunya, el 42,4% de la població general declaraven patir dolor. Aquests valors son molt alts i avui dia coneixem eines per canviar-los.

A la vegada, cal tenir present que més del 32% dels veïns i veïnes del barri tenen més de 75 anys i viuen soles. És indispensable que puguin mantenir la seva autonomia i això només es pot fer exercitant-la.

A l’actualitat, l’evidència científica més alta i rigorosa per tractar el dolor és l’exercici físic. A més, l’exercici físic és l’única eina eficaç descrita per ajudar les persones a ser més funcionals en les edats més avançades i evitar caigudes. És per tant, una eina

terapèutica que estem perdent al no fer-la.

Pensar que l’exercici no és per a mi o per la meva mare o avi, que ens pot fer mal o no saber com fer-ho és molt comú.

I si algú ens digués què puc fer i com per estar millor?

El nou servei de fisioteràpia dins el Centre d’Atenció Primària (FisioAPiC) té com objectiu promoure estils de vida saludable en els veïns i veïnes del barri, sobretot aquelles persones amb una limitació funcional o amb risc, ja siguin els nostres joves com els nostres majors.

Els i les fisioterapeutes estem per ensenyar què es pot fer i com! I quins beneficis

ens aporta! Ho fem a través de la pràctica d’exercici terapèutic en grups específics, tant en persones amb problemes musculoesquelètics prevalents i crònics; com en persones amb més risc de caigudes o amb disminució de moviment.

On estem?

Al vostre Centre d’Atenció Primària.

Què busquem?

Revertir i/o frenar l’evolució de la no funcionalitat i del dolor, així com prevenir-ne les complicacions i millorar la qualitat de vida.

Ensenyar què pot fer que el dolor persisteixi i què coses ja sabem que el milloren; en la cerca de prevenir reaguditzacions i

buscant reduir el consum farmacològic i la necessitat d’intervencions invasives i quirúrgiques.

Com funciona?

Podeu accedir als grups d’exercici terapèutic específic demanant a les vostres referents sanitàries del CAP. Elles són coneixedores de com donar-vos la millor cura i si és possible, derivar-vos al servei de fisioteràpia del centre de salut.

Sabem com de difícil és canviar els hàbits per millorar la salut i que de vegades no sabem com fer-ho, però sempre és més fàcil si ho fem junts. Us diem hola! ■ Ana González Moreno

Fisioterapeuta d’atenció primària CAP La Marina

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

espai patrocinat

9

Blanca Sorigué és guardonada amb el Premi Admira 2023

Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha estat guardonada amb l'11a edició del Premi Admira 2023, celebrada el passat 11 de gener a Madrid i destinada a reconèixer la trajectòria professional, l'acompliment i les fites en favor de la logística, juntament amb els valors personals de la persona guardonada.

En concret, s'ha reconegut la tasca de Blanca Sorigué pel seu impuls de la logística en motiu del 25è aniversari del SIL Barcelona, celebrat el passat juny del 2023, i per haver apostat per donar impuls a la innovació i revaloritzar el paper de la logística en la indústria 4.0. El gran treball realitzat per la directora general ha permès posicionar el SIL Barcelona – la fira de referència de la Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain a Espanya, el Mediterrani i Amèrica Llatina – com l'esdeveniment més representatiu del sector logístic a Espanya i un dels certàmens sectorials més importants d'Europa.

Durant l'acte de lliurament, Blanca Sorigué ha agraït aquest reconeixement i ha exposat que "és un orgull rebre aquest premi perquè el lliuren professionals dels mitjans de comuni-

cació, fet que li dona molt valor perquè realitzen un treball importantíssim, al mateix temps que posseeixen un gran coneixement i visió del sector. Per a mi personalment és un enorme estímul que m'anima a seguir impulsant projectes innovadors i sostenibles que permetin el bon desenvolupament i creixement del sector logístic". Sorigué també ha volgut remarcar que "el Consorci de la Zona Franca de Barcelona sempre

ha donat suport al sector de la logística organitzant el Saló Internacional de la Logística (SIL), que en la passada edició va celebrar el 25è aniversari com el gran esdeveniment de referència internacional del sector. El SIL és l'únic esdeveniment on tots els sectors de la cadena logística estan representats, servint de palanca clau per al

L’Edifici ASTA del Port de Barcelona funcionarà amb energia renovable L’Edifici ASTA del Port de Barcelona, actualment en procés de reforma i modernització, s’abastirà amb energies renovables. El Consell d’Administració del Port de Barcelona ha aprovat la modificació del projecte de reforma que permetrà adaptar el sistema de climatització per abastir-se d’energia renovable procedent de la xarxa de fred i calor que l’empresa Ecoenergies Barcelona està desenvolupant a la zona sud de Barcelona.

Així, de forma pionera, el futur edifici ASTA no només consumirà electricitat verda amb garantía d’origen, com tots els edificis de l’Autoritat Portuària de Barcelona, sinó que el seu sistema de climatització i l’abastiment d’aigua calenta sanitària també funcionarà amb energia renovable, reduint al mínim el seu impacte en el medi ambient.

El subministrament d’energia tèrmica amb Ecoenergies permetrà aprofitar el potencial de la xarxa de fred i calor que l’empresa està desplegant i que subministrarà energia per a la climatització de 11.000 habitatges i altres edificis del barri de La Marina del Prat Vermell així com als sectors

Aspecte de l’Edifici ASTA un cop finalitzin les obres de reforma.

industrials del Port de Barcelona, la Zona Franca, Mercabarna i el sud de l’Hospitalet.

Aprofitament del fred de la rega- als 15º. Fins ara, aquest procés es feia amb aigua de mar, de forma que el fred es perdia, sificació La xarxa de fred serà un exemple innovador d’economia circular doncs aprofitarà el fred residual que genera la regasificació del GNL que arriba en vaixell a la terminal d’Enagás, al Moll de l’Energia. El GNL arriba en vaixell en estat líquid refrigerat a -160º i en el procés de transferència a la xarxa de gas en forma de gas natural ha d’escalfar-se fins

però el sistema de recuperació del fred que Ecoenergies està desenvolupant al Port de Barcelona des de mitjans de 2022 permetrà aprofitar-lo, creant un circuit de líquid refrigerat a -20º que es distribuirà per la xarxa i s’aprofitarà principalment per a usos industrials, tot i que la xarxa també permetrà subministrar fred per a la climatització d’edificis.

creixement i desenvolupament de la logística, no només a nivell local, sinó a nivell mundial".

La passada edició del SIL Barcelona, celebrada el juny del 2023, va tancar amb més de 15.000 participants, amb 650 empreses, un 40% d'elles internacionals, i més de 250 esdeveniments.

La fira del sector logístic a Espanya va reunir un ampli ventall d'expositors que van presentar més de 150 novetats sobre solucions tecnològiques, innovacions i serveis especialitzats en matèria de logística, transport, intralogística, distribució, última milla, entre d'altres.

Actualment tot l'equip del CZFB ja està treballant en l'organització de la seva pròxima edició, que se celebrarà del 5 al 7 de juny de 2024.

Des de l'any 2013 el Premi Admira és alhora un homenatge pòstum a Andrés Mira, periodista, fundador i director de les revistes Operadors Logístics i Cruises News, mort l'agost de 2012. Aquest guardó el concedeixen un grup de professionals dels mitjans de comunicació especialitzats en transport i logística, actuant a títol personal. Virginia López, directora general de Cruises News Media Group i vídua d'Andrés Mira, forma part d'aquesta iniciativa des de la seva primera edició. ■

Aquest innovador sistema permetrà estalviar 32.000 tones de CO2 anuals evitant l’ús de refredadors elèctrics convencionals com els que utilitzen les indústries o, en menor escala, els equips d’aire acondicionat tradicionals. Al mateix temps, s’evita el seu impacte sonor i visual així com gran part dels costos de manteniment i s’allibera l’espai que ocupen als edificis.

Aquest sistema es complementarà amb la producció de calor a partir d’una caldera de biomassa a la Zona Franca, aprofitant els residus orgànics que generen els parcs i jardins de Barcelona i que permetrà alimentar els intercanviadors de calor necessaris per a la calefacció dels edificis i el subministrament d’aigua calenta.

El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, ha considerat que “la participació en la xarxa que està desplegant Ecoenergies Barcelona, tant com a origen com a consumidor d’energia renovable, és un pas més en la transició energètica que està impulsant el Port de Barcelona i demostra el nostre compromís amb la descarbonització de l’activitat portuària” alhora que permet impulsar innovacions en matèria d’economia circular, com serà el cas del projecte d’aprofitament del fred residual generat en la regasificació del GNL, un projecte pioner a la Unió Europea pel seu volum i escalabilitat. ■

10

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat

Conveni de col·laboració entre el Banc Sabadell i l’Associació de Comerciants La Marina Pel que fa a les condicions personals, els socis poden gaudir de: • Comptes sense comissions: Amb domiciliació de nòmina o ingressos periòdics.

• Préstec nòmina: Opció de finançament amb condicions avantatjoses.

• Plans d'estalvi: Oportunitat de planificar l'estalvi de manera efectiva.

• Finançament d'estudis: Suport per a les despeses educatives.

El passat 29 de gener, l’Eix Comercial de la Marina va establir una aliança estratègica amb el Banc Sabadell per oferir avantatges exclusius als nostres associats. Remei Máquez López, Presidenta de l’Eix de la Marina i Rosa Belda A l’Eix de La Marina assegurem que aquest acord amb el Banc Sabadell proporciona condicions financeres especials tant en l'àmbit professional com personal, contribuint a l'estalvi econòmic dels nostres socis.

D’esquerra a dreta: Rosa Belda, tresorera de l’Eix Comercial La Marina, Remei Máquez López, Presidenta de l’Associació de Comerciants La Marina i Benito Reales Director Regional de Barcelona Est del Banc Sabadell.

• Targeta BS Cash In: Per ingressar

efectiu a qualsevol hora, sense necessitat de visitar una oficina, mitjançant caixers automàtics.

• Facturació TPV: Comissió del 0,35% a totes les targetes de particu-

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788 Mare de Déu de Port, 385.

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

BAUHAUS BARCELONA Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

lars, amb revisió semestral i vinculació de productes. Tarifa mensual de manteniment de 5 euros*.

• Condicions preferents en targetes de crèdit i dèbit: Oportunitat d'obtenir targetes amb beneficis exclusius.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU MOBLES C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382 MacMOBLES ZONA FRANCA SARANG BEAUTY CENTER Pg. Zona Franca, 141 Foneria, 38. 676084465 Telf. 93 432 37 99 QUADRES I MARCS MacMOBLES ZONA FRANCA -2 ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mineria, 17. 93 296 70 03 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

365. CAFÈ FORN DE PA I ESTANCS DEGUSTACIÓ ESTANC ZONA FRANCA Pg. de la Zona Franca, 365 CALZADOS CISNE Pg. Zona Franca, 244. 933326946 Passeig de la Zona Franca, 220 REFORMES INTEGRALS CAFÈ I PA MÉS QUE BO ARTS GRÀFIQUES C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 Telf. 933323594 NOUESPAI, S.C.P ESTANC Nº 276 CELIA SERVEIS GRÀFICS Pg. de la Zona Franca, 177 C/ Energia, 32. 628635753 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 EL TALLER JUBEL ZAPATERIA Telf. 93 517 63 18 C/ Alts Forns, 61.

938289122 c/Mare de Déu de Port, 252 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES Telf.

93 432 16 98 TENMAN REFORMES ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIA CUSCÓ FORN HUGUET c/Mare de Déu de Port, 407-409 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Pg. Zona Franca, 162 C/ Alts Forns, 60. 645 944 419 BOTIGA AMIGA MARINA Telf. 629.82.92.85 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 934218129/ 606885784 Mare de Déu de Port, 337 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ 934225367 Telf. 93 419 52 87 RESTAURACIÓ C/ Alts Forns, 74. 935318354 FARMÀCIA PANADÉS TABERNA DEL CONDE BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 NOTARIA PA DE CARPES Mare de Déu de MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Carrer de la Foneria, 46 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 93 527 08 42 Port, 321 local 7. 636836708 Telf. 932989977 / 609932494 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH RIOS MESSANA NOTARIO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FOTOGRAFIA Pg Zona Franca 242, Entlo C. BAR GARRIDO ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ Tel. 936282806 Fax 931210064 c/Foneria, 40 Local 3 GALERA FOTOGRAFIA ASESOR EN SEGUROS FARMÀCIA FORNS I GIRÓ (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 177-179 c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 C/Mare de Déu de Port, 234 ÒPTIQUES Telf.

93 332 57 97 GRANJA ELENA, S.C.P JOSA ÒPTICS Telf. 93 332 21 94 AUTOESCOLES Pg. Zona Franca, 228 Pg. Zona Franca, 155 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA CARMEN BARENYS IMMOBILIÀRIA Telf. 93 296 98 43 Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 186 PISOS LA MARINA Pg Zona Franca, 122 Telf. 93 331 86 12 Passeig de la Zona Franca, 177 ENRIC I PAU VISTA ÒPTICA 933320210 / 608975406 c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62 934311020 / 637526075 Mare de Déu de Port, 252.

AUTOMÒBILS FARMÀCIA BELKIS Telf. 93 331 40 47 KIA AR MOTORS LA SAL DEL PORT IMMOBILIÀRIA LLOPIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 C/ Mare Déu de Port, 257 GENERAL ÓPTICA 676585317 Passeig de la zona Franca, 174 08038 Barcelona Tel. 932980106 BAR RTE. CAL CAMPÀ BUGADERIA 934 31 03 22 Passeig de la Zona Franca, 109 LA WASH-BUGADERIA PISOS BARCELONA FARMÀCIA DOMÈNECH CB Telf. 93 360 68 69 Alts Forns, 71-73. 935365919 ÓPTICA & AUDIOLOGIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 UNIVERSITARIA JOIERIES CELLERS Passeig de la Zona Franca, 182 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS JOIERIA RAMON CARNÉ Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 CELLER LA MARINA 93 889 90 39 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 c/ Aviador Duran, 2. 680188509 Mare de Déu de Port, 255 LYS (CUINA XINESA) Telèfon: 93-331-13-41 PAPERERIES LLAR D’INFANTS Carretera del Prat, 40 COOPERATIVES LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS PAPELERIA NAVARRO Telf. 936 11 83 83 KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 FARMÀCIA ENERGIA Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Jardins de la Mediterrània s/n.

641158191 CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 93 296 48 18 PASTISSERIA CREATIVA Telf. 932 23 00 24 CORREDURIES D’ASSEGURANCES FARMÀCIA DE LA MARINA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, LLAR D’INFANTS XUMETS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS c/ Sovelles, 11 932232593 RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 272 Telf. 93 141 97 75 C/Energia, 10. 93 431 76 72 650706656 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. 934218715 / 618566698 ESCOLA BRESSOL LA PAU Pg. Zona Franca, 241 Telf. 932233309 / 656369849 PERRUQUERIES I ESTILISME FERRETERIES-LAMPISTERIES Mare de Déu de Port, 355 baixos BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX TU CERRAJERIA.COM BAR LAS PALMERAS DROGUERIES I PERFUMERIES Mare de Déu de Port, 413 bxs Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Telf. 930321306 C/ Mare de Déu de Port, 252 DROGUERIA FELI local 3.

Telf.

93 422 10 48 633266155 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR JUEVES 5 c/ Energia, 20 DROGUERIA RAMIRO Ferrocarrils Catalans, 115 Paseo de la Zona Franca, 132 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Telf. 934215977 / 677565089 Passeig de la Zona Franca, 151 933023389 Telf. 934 32 15 90 Tel. 93 332 22 12 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES

(antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània)

930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229 EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078 BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564 KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361 NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Solucions per a l'economia professional: • TPV Smart Phone & Sell: Solució innovadora que permet gestionar les vendes de manera eficient mitjançant un telèfon intel·ligent.

• Bonificació del 10% de la quota d'associat de l'Eix de la Marina: Equivalent a 1 mes d'associació, aportant un benefici addicional als membres.

El Banc Sabadell disposarà de 3 persones de referència per als nostres associats: Raúl Franco, José Manuel López i Albert Coll. Si ja ets client de Banc Sabadell, aprofita aquestes condicions excepcionals posant-te en contacte amb un dels 3 gestors. En cas que encara no ho siguis, Banc Sabadell estarà encantat de proporcionar-te informació addicional.

Confiem que aquesta col·laboració resulti beneficiosa per a tots els membres de l’Eix de La Marina.

Febrer 2024 // www.lamarina.cat

publicitat 11

Febrer 2024

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“El comerç de barri resisteix, però convé associar-nos encara més” Laura Julibert Pedraza 1977, Martorell.

Estat civil? Casada i tenim una filla, la Júlia.

Ofici/ formació?

Administrativa i actualment dinamitzadora de l’Associació de Comerciants de la Marina Religió? Catòlica, no practicant.

Política? D’esquerres.

C

Expliqui’ns la seva història, com arriba on és?

La família som de Martorell; el pare treballava a Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Cada dia havia de pujar i baixar, així que al final vam establir-nos a Barcelona; vaig créixer a la Font de la Guatlla, però al pare li agradava viatjar molt, a qualsevol indret i amb qualsevol excusa. Ho he heretat i ho continuem fent amb la meva parella.

Com definiria la Font de la Guatlla?

Com un oasi, per la tranquil·litat que hi ha.

I amb molta connexió amb la natura per la proximitat que té a Montjuic. I també està molt bé connectat amb la resta de la ciutat. És administrativa per tria conscient o perquè la vida li ha portat?

Vaig escollir aquest camí perquè m'apassionava, tot i que quan vaig acabar els meus estudis vaig començar a treballar a Telefónica.

En tenir a la filla vaig fer canvis per poder conciliar perquè, quan em vaig incorporar a la feina, després de la baixa, començava a les 8 del matí i no tornava fins a les 8 del vespre. No era compatible. Amb jornada reduïda no s’ingressa el mateix, és evident, però compensa el fet de poder fer la criança.

Quan de temps porta a l’Associació?

Em vaig incorporar l’any 2014, enguany fa una dècada. Estic encantada perquè m’ha permès conciliar la vida i créixer professionalment.

Com han anat canviant les botigues del barri al llarg d’aquesta dècada que porta?

Més aviat et diria que no han canviat gaire. És cert que la tendència és que cada vegada hi hagi més comerços de serveis i menys de productes, i això es fa evident a tot Barcelona, no només al nostre barri.

A quins emprenedors els va millor i com s’explica?

Fa anys que experimentem canvis significatius al mercat a causa dels hàbits de

consum, la pandèmia i l’actual situació econòmica. Una mica per tot plegat, les reformes i millores de llars continuen en bons números; igualment tots els serveis i botigues relacionades amb productes de salut i benestar tenen una demanda alta.

I un altre sector en bona forma són els bars i restaurants; la inflació de preus no estimula la gent a viatjar i, en canvi, socialitzen més a l’entorn proper. Són tres exemples de serveis que funcionen molt bé al comerç de barri.

I els que no acaben de remuntar?

Als que els està costant més potser són les botigues de roba i calçat. Els comerços associats s’han hagut de reinventar. Busquen diferenciar-se en el producte i el preu, per exemple, el que ofereixen no es pot trobar per internet, però els és difícil.

La pujada de preus generalitzada també ha acabat penalitzant les botigues d’alimentació de més qualitat, el pa per exemple. Ara la gent prefereix mirar opcions més barates. I la tecnologia, després de l’auge que va tenir durant la pandèmia ara nota la minva en les vendes.

Com veu el comerç de barri d’aquí a 30 anys, per posar un horitzó?

30 anys són molts, potser d’aquí a 15 anys és més fàcil visualitzar el futur. Vull ser optimista perquè penso que al ritme que anem estaran totalment integrats amb la digitalització i la innovació. Tothom ha fet passes en aquest sentit. El comerç de barri, la tecnologia i la innovació van de bracet.

Sempre hi ha hagut tendències que en algun moment canvien o es consoliden. I crec que cada vegada hi haurà més consciència de la importància de comprar a prop, a les botigues dels barris, és l’únic camí per mantenir vius els carrers i la ciutat.

Quin és el perfil de les persones que emprenen?

Hi ha una mica de tot. Hi ha gent jove, que té formació i posa en marxa les se-

Les i els comerciants de barri han passat moments difícils arran de la concatenació de diverses crisis i els canvis en un període de temps molt curt per assimilar-les, també financerament.

Encara avui es parla dels riscos que poden engolir un sector cabdal en la vida econòmica, social i comunitària de qualsevol barri i ciutat.

De fet, fa uns dies un cartell d’una botiga d’Albacete que havia hagut d’abaixar la persiana es feia viral. Hi deia: “Cerrado por cese de negocio. ‘Tranqui’, que todavía puedes seguir comprando en Inditex, Primark, Amazon, etc… para terminar de hundir el comercio local y echarle la culpa a los inmigrantes o a Cataluña J” (l’emoticona hi és, a l’original).

Des d’aquesta perspectiva, el comerç de proximitat és aquell on la proximitat no és una mesura de distància física sinó relacional. El tracte personal i el foment de les relacions socials a partir d’aquests espais converteixen el comerciant, botiguera o dependenta en un node més de la xarxa de suport mutu que suposen les relacions de veïnatge.

Com estem a la Marina?

La Laura té una mirada privilegiada sobre el que passa en aquest sector i hem volgut que ens ho expliqui. Per allò de no trobar-nos qualsevol dia nosaltres el cartell...

ves idees de negoci. També hi ha persones d’entre 40 i 50 anys que han perdut la feina o volen recomençar i guanyar més autonomia. La majoria són veïns i veïnes del barri, però també hi ha professionals que s’hi estableixen en veure un espai de mercat pels seus projectes. I també cal destacar la diversitat. Els nouvinguts obren molts comerços.

En què ha consistit la innovació al comerç de barri? I funciona?

Qui més i qui menys està al dia amb WhatsApp, Facebook, Instagram, pàgines webs... això els permet tenir contacte directe i sobretot tenir un aparador les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana. Ara ja tothom ho ha entès.

Què pot fer millor l’Administració?

L’Ajuntament ens ajuda, i molt, en la dinamització dels eixos comercials, en les campanyes de Nadal, d’estiu i en moltes altres iniciatives. Potser li reclamem un millor acompanyament abaixant una mica els impostos als autònoms, ja que els subministraments i les despeses com l’energia, aigua, els sous... arribar a tot plegat a vegades desanima el comerciant. És important que fiscalment es carregui més el gran, pel fet que massa sovint gaudeix d’uns beneficis que el petit no en té.

I també pot millorar mantenint i cuidant l’entorn i amb això em refereixo a la reforma del passeig de la Zona Franca. Cal fer-lo més agradable per incentivar la gent a sortir, sortiríem guanyant-hi tots, aquí.

I el veïnat, què pot fer per ajudar a mantenir vives les botigues de barri?

El primer és ser ben conscient a qui li deixa els diners i on acabaran aquests finalment. Perquè l’economia és un cercle que pot ser virtuós o no, depenent de la direcció cap a on es moguin els calés que fem servir massivament al nostre dia a dia. L’ideal és repartir entre grans i petits i, si els arriba més a aquests últims, millor per a tothom, perquè els petits som tots nosaltres. A la Marina tenim un veïnatge fidel als nostres comerços associats.

Finalment, què és el que més t'enorgulleix de la teva feina?

Sobretot la possibilitat que tinc d’ajudar, acompanyar i assessorar els comerciants.

El fet de poder actuar com a pont entre les necessitats i inquietuds que tenen i l’Administració és una feina important. Si vas sol i a porta freda costa molt més que les coses es moguin, però si ens associem, tot i que igualment hem de lluitar dur, plegats tot és una mica més fàcil. Això és així des de fa milers d’anys, per progressar i superar obstacles l’ésser humà s’ha hagut d’associar contínuament i ara hem de fer-ho encara més. ■

Yohany Limpias Ayala