La Marina - Edició abril 2021

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Abril 2021 / Núm. 303

Viure l’adolescència amb distància de seguretat Oci i salut mental, les principals

Els instituts i les famílies fan esforços

preocupacions del col·lectiu

per adaptar-s'hi

Andrea Bello

Pàgs. 4-5 SEAT Martorell acollirà una línia de producció de cotxes elèctrics i Nissan podria fabricar-hi les seves bateries

Pàg. 12

Entrevista amb la Regidora d’habitatge de l’Ajuntament, Lucia Martín González

Un estudi realitzat per UNICEF posa en el punt de mira la salut mental dels joves, que s'ha vist afectada per la pandèmia i l'estil de vida i de socialització que ha desencadenat.

ACTUALITAT

La veïna Maria Ortega, nomenada filla predilecta al seu natal Cabra del Santo Cristo, a Jaén Pàg. 26 CULTURA

Una mirada a la feina del Col·lectiu d’artistes Font de la Guatlla Pàg. 22

Pàg. 16

Abril 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Catalunya sense govern Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel i Afrika Hidalgo.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Tanquem aquest diari, el 30 de març al matí. L'avorrida sessió d'investidura a què se sotmet per segona vegada Pere Aragonés per cercar el suport dels juntaires no té cap emoció una vegada els de Puigdemont han avançat que no avalaran la candidatura del republicà.

No per repetitiu i previsible deixa de sorprendre la manca del sentit de responsabilitat amb què es comporten, en aquest cas, els partits independentistes. Es van passar la campanya dient que apressava tenir un govern fort i vés per on ara no tenen gens de pressa per formar-lo.

De tot plegat, crida l'atenció els molts debats encallats al punt de tornar-se estèrils en una situació on el drama social afecta tants i tants ciutadans. Tothom ha de fer la seva feina i al Parlament li correspon ara d’escollir govern. Qui al seu torn ha de prendre les decisions que calguin, en benefici dels seus conciutadans.

Aquest és el marc.

Els líders independentistes, presos o exiliats, tenen tot el dret de participar en política, però pretendre dotar d'institucionalitat òrgans que no ho són, no ajuda gaire a resoldre el conflicte i obre més incògnites i incerteses en un moment en què ja en tenim prou.

Als partits polítics els cal recuperar el veritable sentit de la seva feina, que no és cap altra que fer valer els interessos dels governats. I ara mateix la principal preocupació ciutadana té a veure amb com superem el forat enorme que ha deixat la crisi del coronavirus en moltes famílies.

Forats econòmics, psicològics i socials. Es poden perseguir d'altres ob-

transmet que estem a l’últim tram d’aquests confinaments tant estrictes i que les vacunes són a tocar per a tothom. Tot apunta que de cara a l’abril les dosis començaran a arribar de manera més puntual, almenys així ho han afirmat les autoritat competents i així ho esperem nosaltres.

De moment, però, tenim al davant una Setmana Santa, amb el pronòstic d’un bon clima que convida a gaudir (i molt!) després de tot el que hem hagut de superar. No obstant això ens cal també estar atents perquè el contrari provocaria una quarta onada que començaria amb un mal peu donada la situació que Gaudir la setmana santa hi és als centres sanitaris i l’estrès del amb precaució personal de salut. Cal tenir-ho ben Mica en mica i malgrat el can- present ara que ens disposem a gausament, la comunitat científica ha dir d’uns dies ben merescuts. ■ jectius, ben legítimament, però no es pot confondre el principal. Perquè és urgent!

Que potser els partits han deixat de percebre que la seva conducta i decisions —o manca de decisions— no té cap penalització electoral. Als ciutadans ens cal ser encara més exigents i qüestionadors, també i sobretot amb els nostres espais de representació. Amb els partits que votem i no només amb els contraris. Potser només així serem capaços d'emular l'Ever Given, desencallar per seguir i deixar pas perquè tothom pugui fer el que li pertoca.

Abril 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Avança la construcció de l’edifici cooperatiu La Chalmeta al Prat Vermell || Andrea Bello A escassos metres de la plaça Falset, centre de les Cases Barates, el que abans eren solars comencen a mostrar les estructures de les noves edificacions del que serà el futur barri de La Marina del Prat Vermell.

Algunes de les edificacions són de constructores privades, altres són una inversió de l'Ajuntament de Barcelona per fer habitatge de lloguer assequible.

Avui, però l'atenció està centrada en l'habitatge cooperatiu que s'anomenarà La Chalmeta, gairebé un any després de la col·locació de la primera pedra rep la visita de la regidora d'habitatge, Lucía Martín, i el regidor del districte, Marc Serra.

Comencem pel principi, que és l'habitatge cooperatiu?

Això és el que intenta explicar el president de la comunitat de veïns de La Chalmeta, David Lorente, a un grup de veïnes i veïns de La Marina del Prat Vermell, que miraven, encuriosits, les obres des d'uns bancs.

"Els membres de la cooperativa, i futurs inquilins dels habitatges ens hem ajuntat en una cooperativa i hem posat uns diners d'entrada per poder construir l'edifici. La resta l'hem demanat en préstec, que anirem tornant cada mes" explica Lorente.

▶ Vistes de les construccions des de l'edifici de La Chalmeta.

Alejandro Flores

Estat del sector en urbanització del Prat Vermell

El projecte La Chalmeta

El projecte sorgeix quan l'Ajuntament de Barcelona decideix cedir un solar per construcció cooperativa. El guanyador es va decidir per concurs i el va guanyar la cooperativa Llar Jove, ara Nova cooperativa La Marina del Prat Vermell, ja amb els veïns i veïnes que formaran part com a veïns i veïnes de l'edifici.

El projecte final compta amb 32 pisos que varien en mida, pisos des d'una a tres habitacions i un màxim de 80m², tres locals als baixos i diferents espais comuns com els balcons o les terrasses.

Tot dissenyat des de zero amb la col·laboració del futur veïnat.

Més de la meitat dels nous residents viuen o treballen actualment a La Marina. A més, afirmen des de la cooperativa que "es tracta d'un grup bastant heterogeni perquè van esperar a saber el cost final per obrir les inscripcions".

Les característiques mediambientals i de salut

El projecte cooperatiu també ha de complir una sèrie de requisits, ha de ser el màxim ecològic possible. A més, per aquest projecte en concret, "s'ha mirat també per la salut de les persones que hi viuran, a l'hora de fer les instal·lacions o escollir els materials" ens explica l'arquitecta experta en bioconstrucció, Sonia Hernández, que col·labora en la creació del projecte.

Gràfic: diari La Marina (Andrea Bello). Fonts consultades: Ajuntament de Barcelona, Cadastre urbà i treball d'observació al carrer.

Durant la visita a les obres ella i Lorente són qui guia als regidors per les diferents zones explicant els usos de cada estança i remarcant alguns dels detalls.

La regidora d'habitatge Lucía Martín, es mostra sorpresa "quan vaig venir l'últim cop encara no tenien els balcons i ara ha guanyat molt". També Marc Serra pondera la importància del canvi que tindrà la zona "hi arribaran molts veïns nous, i la zona guanyarà molt en serveis".

Des de la cooperativa esperen que si tot va bé, puguin entrar a viure el pròxim mes d'octubre "si es pot ho celebrarem amb una barbacoa" ens diu Llorente.

Aquests seran uns dels primers veïns nouvinguts que acollirà La Marina del Prat Vermell, amb un futur creixent i prometedor en matèria d'habitatge. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Parlen els adolescents:

“No podem fer res del que feien els nostres germans, però és el que ens ha tocat viure”

R

▶ Joves de primer d’ESO de l’Institut Lluís Domènech i Montaner.

|| Yaiza Sánchez La pandèmia i l'estil de vida que ha originat - distància social, obligació de la mascareta, restriccions en activitats i el toc de queda - ha afectat a tothom, però un col·lectiu especialment vulnerable ha estat el dels adolescents. L'adolescència és un període habitualment difícil, caracteritzat per canvis físics i mentals, on el cos es desenvolupa i desperta en l'individu una curiositat per experimentar allò que l'envolta. És habitual demanar-se quin paper hom vol ocupar al món: suposa la transició de la infantesa a la vida adulta. Tot plegat ve acompanyat d'unes necessitats de socialització que la covid-19 ha demolit com un edifici en runes.

UNICEF ha fet un estudi en el qual han participat 8.444 adolescents i joves d'entre tretze i vint-i-nou anys. Dels participants, el 27% ha confirmat haver patit ansietat durant els mesos de confinament, i el 15%, depressió. La Marina ha parlat amb estudiants de l’institut Lluís Domènech i Montaner per preguntar els joves com han afrontat la situació.

El confinament del març del 2020

Tres mesos tancats i tancades donen per experimentar moltes emocions. "Al principi era dur, perquè no t'acostumaves a estar a casa. Jo vaig dormir molt, no tenia ganes

REPORTATGE

de fer res", L'adolescent Víctor Loma resumeix així l'inici del confinament. Assegura també que la capacitat de concentració en els estudis va disminuir notablement.

"Els deures se'm feien pesats, em costava molt posar-m'hi i sempre buscava maneres de desestressar-me", confessa. Hi coincideix l’Alison Alvarado: “El canvi d’horari i l’estudiar sempre davant d’una pantalla em provocava una mica d’estrès, però després li vaig agafar el ritme”. I la Isabel Ruedas:“Al començament estudiar a casa va ser molt angoixant. Érem moltes persones en un lloc petit i era difícil tenir espai propi. A més havíem de compartir

Un estudi realitzat per UNICEF posa en el punt de mira la salut mental dels joves, que s'ha vist afectada per la pandèmia i l'estil de vida i de socialització que ha desencadenat.

Els efectes que hi destaquen són ansietat, depressió i desmotivació “Tenim més ganes de sortir i estem una mica més nerviosos, però hem d’esperar i intentar seguir”

Jordi Pérez

un únic ordinador així que tocava matinar per a fer els deures per torns”. Una de les vies d’escapament, però, van ser les trobades virtuals amb els amics. A mesura que els dies passaven, tanmateix, van fer-se a l’estil de vida perquè "busques altres dinàmiques per acostumar-te", asseguren els entrevistats.

Tornada a la rutina, però amb condicions

Un dels moments més feliços va ser quan, al cap de noranta-nou dies sense sortir dels habitatges, van ser possibles les retrobades entre familiars i amics. La Júlia Castillo explica que, abans del confinament, amb freqüència passava les estones lliures fora de casa. Tot i l’alegria de veure més cares estimades en acabar la quarantena, els retrobaments són una mica incòmodes a causa de les restriccions socials i higièniques. Un any després, la Júlia assegura que, encara que ha estat difícil, s'ha acostumat a la situació. "Fins i tot, se'm faria estrany tornar a com estava abans!", bromeja. Al que no s'ha pogut fer, tanmateix, ha estat a la relació que, per força, ha de mantenir amb els avis. "No els puc veure gairebé mai, per la seva seguretat, i això se'm fa molt complicat", comenta.

“Tenim més ganes de sortir, i potser estem una mica més nerviosos, però hem d’esperar, aguantar i intentar seguir” “No

Abril 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Por, nervis i ansietat, les emocions dels joves durant la pandèmia podem fer el que fèiem els nostres germans amb la nostre edat, però és el que ens ha tocat viure” “A vegades et poses a reflexionar i acabes posant-te depressiu, i a l’estona estem hiperactius. Ja portem un any però és el que hi ha”, comenten amb to de maduresa, la Isabel Ruedas, la Gisela Rentero i l’Alison Alvarado, respectivamente.

Un impàs entre primària i l'ESO marcat per la pandèmia

Aquesta dificultat per reprendre l'activitat escolar presencial després de tres mesos en confinament i tres més de vacances d'estiu s'ha agreujat per l'alumnat que ha fet la transició de la primària a l'ESO. Normalment, a l'Institut hi ha més volum de feina. Cal sumar-hi, a més, el fet que els estudiants passen d'un entorn petit i familiar, com és l'escola, a un de més gran on conflueixen nens i nenes de tots els centres educatius d'infantil i primària del barri. És una oportunitat per fer nous amics, però també per no encaixar en l'ambient.

La María García, que ha començat 1r de l'ESO, explica que per ella la transició ha estat molt difícil. Incideix en què durant la quarantena va agafar-li por al virus.

"Al principi, no volia sortir al carrer", declara. De mica en mica va fer-se a la nova situació pandèmica i va passar a una nova preocupació: si estaria còmode o no en el nou ambient. "M'espantava pensar què dirien els meus companys sobre el meu estil i la meva personalitat. No volia que em jutgessin sense conèixer-me", confessa. Ara, vuit mesos després d'haver iniciat el curs escolar, anuncia, contenta, que ha trobat persones amb les quals se sent molt a gust. "Però, és clar, hi ha de tot", reconeix.

Pel Marc Casas també ha estat un començament dur. "Tot i que, fixa't, creia que

▶ A l'esquerra, les estudiants Isabel Ruedas, Gisela Rentero i Alison Alvarado. A la dreta, els estudiants Sarai Montero, Júlia Castillo i Víctor Luna.

en seria més, de difícil!", admet. Comenta que amics més grans li havien explicat anècdotes de persones que no s'havien adaptat al nou ritme acadèmic, però en Marc assegura que "si vas al dia i portes un bon ritme no hi ha cap problema". A més, assegura que poder sortir de casa i fer les classes presencials contribueix al seu benestar, fet que es reflecteix als estudis.

Què pensa el personal docent dels canvis d'actitud dels adolescents?

La coordinadora pedagògica de l'Institut Lluís Domènech i Muntaner, Iolanda Sanromà, assegura que la pandèmia ha afectat a tots els col·lectius, independentment de l'edat. Pel que fa als adolescents i preadolescents, descriu el seu comportament com a "pura efervescència i inquietud".

Emfatitza en el fet que les restriccions per evitar la propagació del virus "no ajuden al desenvolupament natural dels joves".

La mestra Zulema Sánchez coincideix amb la coordinadora pedagògica. "El que percebo durant les classes és que hi ha molt neguit i crispació. S'angoixen més, hi ha més casos de nens i nenes deprimits... No saben com canalitzar les seves emocions", explica. Tot i que des del centre escolar intenten oferir eines d'ajuda als adolescents i les famílies, hi ha vegades que, per falta de temps, no poden atendre'ls com voldrien.

"Fem algunes reflexions, però no podem arribar a tot, encara que ho intentem.

Estem desbordats", confessa la mestra.

Durant el darrer curs escolar, el personal docent ha doblat les jornades i ha exercit rols que van més enllà de la seva formació professional. "Estem esgotats", adverteix.

Zulema Sánchez assegura, a més, que algunes de les situacions tenses entre els adolescents són causades per no poder relacionar-se amb alumnes més enllà del grup bombolla. "En un mateix grup poden

Jordi Pérez

haver-hi diferents estats maduratius, i això influeix molt en la dinàmica. Abans, si dues persones s'enfadaven, podies separar-los i fer que es relacionessin amb altres alumnes. Ara han d'aprendre a conviure i pot ser complicat", explica la mestra.

Com puc gestionar les emocions dels adolescents?

Iolanda Sanromà, considera essencial proporcionar un ambient de diàleg i estima cap als adolescents. "Cal interactuar més amb els joves i treballar la gestió emocional. Hem de mostrar-nos més sensibles i empàtics amb les situacions individuals, tant als instituts com a casa", explica. Però incideix en què el fet fonamental és estimar-los. "Així, de ben segur que trobaran la resposta. Els pares i mares són qui millor coneixen els fills i filles i, per tant, són qui tenen les millors eines per ajudar-los", considera la coordinadora pedagògica. ■

La vacunació de la Covid-19 als CAPs || A.B.

i hora. Un cop et posen la primera dosi ja et donen cita per a la segona al cap de tres setmanes.

Els centres d'atenció primària han estat encarregats amb la tasca de vacunar a la població general de la Covid-19, el que suposa una gran feina organitzativa, així ho explica la infermera del CAP La Marina Anna Lanau: "hi ha una limitació d'agenda que ve marcada per les dosis que arriben i la complexitat de gestionar-les".

Entre els 60 i 65 anys

Aquest col·lectiu s'ha començat a vacunar amb les dosis que van quedar aturades de la vacuna d'Astrazeneca. Les persones d'entre 60 i 65 anys van poder demanar hora a la web vacunacovidsalut.cat. La majoria de les hores ja s'han esgotat als 62 punts de vacunació, i s'haurà d'esperar a l'arribada de més dosis en les pròximes setmanes.

Majors de 80 anys, grans dependents i els seus cuidadors

Aquest col·lectiu ha estat el primer de la població general que va començar a vacunar-se fa gairebé un més amb la vacuna de Pfizer. De moment s'ha vacunat entorn el 30%, al CAP La Marina, per exemple, encara queden per vacunar 700 persones de les 1.200 que toquen al CAP. El ritme de vacunació està sent més baix de l'esperat per la manca de dosis, és per això que des del CAP La Marina han donat preferència als majors de 90 anys o a aquelles persones, majors de 80, que tenien alguna patologia greu. En aquest cas és el personal administratiu i et donen dia

La importància de no perdre la cita

▶ La Concepción rep la segona dosi de la vacuna de Pfiser contra la Covid-19 al CAP La Marina

De moment s'ha vacunat entorn el 30%, al CAP La Marina, encara queden per vacunar 700 persones de les 1.200 que toquen al CAP

"La importància de no perdre la cita, és de no perdre la dosi" afirma la infermera del CAP La Marina Anna Lanau, "un cop arriben al cap els vials tenen una durada de màxim 5 dies, i un cop obert les 6 dosis de cada vial s'han d'administrar en unes hores". És per aquest motiu des del CAP demanen que no es perdi la cita i, en cas de no poder assistir-hi, que s'avisi amb el major temps possible per poder reprogramar la vacuna segons el criteri. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

6

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez A la paret, cites del líder pels drets humans Nelson Mandela.

No és aquesta frase cèlebre la que està penjada, però podria ser-ho: «La pobresa no és natural: és creada per l’home i es pot superar i eradicar mitjançant accions dels éssers humans. I eradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia».

Reduïdes dependències de Càritas Diocesana de Barcelona («A tan sols dos metres de tu») per a una impetuosa demanda d’ajuda.

Poc després del passat Nadal, en un dia de pluja, va agafar el seu nadó en braços l’Erika Dayana, la noia que ocupava l’antiga sucursal número 0636 de Catalunya Banc, al carrer Mare de Déu de Port, 415.

Va picar al timbre de Càritas de la zona de La Marina, a Mare de Déu de Port, 348, a tocar de l’església de Sant Bartomeu.

Li va atendre la treballadora social Anna Falcón (Barcelona, ​​1962), una de la dotzena de professionals que atenen les famílies més desfavorides.

«Ens venen moltíssimes persones, a vegades fins i tot des dels ambulatoris, i nosaltres sempre els facilitem el dret d’anar a Serveis Socials», il·lustra l’Anna, l’arquetip d’una «infermera social»: realitza un examen dels vincles, brinda assistència als empobrits i administra l’epinefrina de l’amor propi.

A l’Erika la van derivar a Serveis Socials.

«Ara mateix ha augmentat la pobresa.

Ho podem intuir, fins i tot, pel nombre de trucades, que s’han multiplicat, més de dos mil... Donem servei a més de dues-centes famílies. Durant el confinament vam muntar un centre d’atenció telefònica. Després es va anar atenent de manera presencial. El que fem és intentar conèixer cada cas i donar la resposta adequada», explica l’Anna, amb tres dècades d’experiència en l’acció social.

«No tots els casos els derivem, perquè hi ha situacions molt concretes i difícils, com persones sense cap tipus de document legal, sense permís de residència, sense padró, sense res..., que ni tan sols tenen un compte corrent i que no poden gestionar res. Llavors intervenim per cobrir les necessitats bàsiques, sent realistes.»

Ser realistes és garantir la subsistència, i això inclou l’allotjament.

A tots els exclosos, se’ls obre expedient.

A tots els exclosos, se’ls escolta.

A tots els exclosos, se’ls prenen les dades, noms en una pluja de Perseids.

En alguns casos, i prèvia entrevista, s’atorga una «targeta moneder» o bé una «targeta prepagament» dels establiments del supermercat Bon Àrea («Economia circular»).

En alguns casos, ocasionalment, es paga el relloguer.

En alguns casos, els ajuts són en efectiu.

En algunes casos, es dona un servei d’orientació laboral i, fins i tot, per tramitar una subvenció.

«L’Ajuntament de Barcelona ha obert oficines per tramitar l’ingrés mínim vital.

Pensa que hi ha gent que no té ordinador.

I tot i tenint-ne un, la paperassa és aclaparadora», sosté.

Exemple per signar un contracte, de Reporter Jesús: «1. descarregar el document;

Mandela

Càritas Diocesana dels barris atén a més de dos-centes famílies

C CRÒNICA

Nelson Mandela: «Després d’escalar una muntanya molt alta, vam descobrir que hi ha moltes altres muntanyes per escalar»

2. signar-lo digitalment amb un certificat digital vàlid; 3. carregar-lo a l’aplicació, i 4. quan el cap de l’àrea hagi signat el document rebreu un correu electrònic i ja us el podreu descarregar des de l’aplicació» (!).

«La situació és dolenta. Van perdre la feina els treballadors precaris (senyores de la neteja, cangurs, cuidadors de gent gran...). Ara estem en un moment d’incertesa. És difícil perquè no sabem si anirem cap endavant o cap enrere. Si l’economia no es reactiva, anirà a pitjor», preveu, conscient de la gravetat que l’envolta i que l’obliga a mesurar els passos.

El sil·logisme: Durant la pandèmia, es va cuidar als col· lectius més vulnerables.

Els més grans formen part d’aquest col· lectiu.

Els voluntaris solen tenir edats avançades.

Els voluntaris són vulnerables.

Com tantes organitzacions del tercer sector, Càritas s’ha vist desbordada per l’emergència sanitària.

«Per a mi, personalment, ha estat molt dur. L’anterior crisi, la de 2008, va ser diferent, potser més greu, perquè molta gent va fer fallida, però hi havia una oportunitat de reciclatge, amb cursos de formació, d’activitats grupals. Ara tot s’ha deturat. No es pot avançar. Els ertos han alleujat la gravetat de la situació, però n’hi ha que els han cobrat tard, i alguns que encara esperen cobrar-ne l’import», manifesta la treballadora social de Càritas Anna Falcón, que esmenta també el «col·lapse» del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats.

I té unes paraules per al tancament de la factoria Nissan («La força d’una nova era»), al polígon industrial, el suport de nombroses famílies.

«Per això molts ja s’estan buscant la vida com poden, amb la venda ambulant, amb idees originals també: una noia ven cupcakes pel seu compte...», percep, i resumeix en poques frases la trencadissa provocada pel coronavirus: «El que ha fet el virus és tensar la societat, i fer aflorar realitats ja presents. Al desgavell de la no demanda no oferta se li ha sumat la pobresa. Més l’impacte emocional, amb episodis d’ansietat i de por als espais tancats, cosa que ha minvat la salut dels nens i dels ancians, habituats a la rutina».

L’Erika, la noia que vivia en un banc, és una de les persones desateses per un sistema que privilegia la possessió de documents segellats, títols i likes.

En Càritas, al costat de l’església de Sant Bartomeu, la van tractar com el que és: una dona resolta, amb més coneixement que alguns consellers i amb una indestructible voluntat de seguir, persistir i aprendre.

Nelson Mandela: «Després d’escalar una muntanya molt alta, vam descobrir que hi ha moltes altres muntanyes per escalar». ■

Càritas aten el doble de persones a La Marina Els serveis de primera resposta al covid 19 de Càritas Diocesana de Barcelona han atès 579 persones entre abril i juny de 2020 a l’arxiprestat de Sants-La Marina, el doble que al mateix període de l’any anterior. A més, les famílies que per primera vegada s’acosten a Càritas Diocesana de Barcelona en aquesta zona es multipliquen per dos.

De les 579 persones ateses, 332 han rebut aliments en espècie (l’any 2019 van ser 65), i 280 ajudes econòmiques per comprar aliments o pagar despeses relacionades amb l’habitatge (l’any 2019 van ser 40).

El covid 19 ha exposat les famílies que ja vivien al límit a una situació molt complexa. Moltes d’elles tenien feines sense contracte, de poques hores i amb sous precaris, i durant l’estat d’alarma han vist com aquestes feines desapareixien. Aquesta desprotecció ha suposat no rebre cap tipus d’ajuda de l’Administració, i per aquest motiu moltes d’elles s’han vist obligades a demanar ajuda a Càritas Diocesana de Barcelona per primera vegada.

A escala global, els serveis de primera resposta de Càritas Diocesana de Barcelona han atès a 13 195 persones entre abril i juny de 2020, el doble.

Abril 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

S'estrena el nou carril bici del Passeig de la Zona Franca || Alejandro Flores Estem d’estrena! El nou carril bici, finalitzat les darreres setmanes del mes d’abril, va des de la Plaça Cerdà fins al Carrer dels Motors. Es tracta de dos vies unidireccionals en ambdós sentits de la circulació que sumen un total de 3,6 km de zona transitable (1,8 km per carril). El nou carril bici del Passeig de la Zona Franca completa la xarxa de vies ciclables de la ciutat de Barcelona, que durant l’últim any ha sumat gairebé 30 km d’aquesta infraestructura.

“L’únic que crec que s’hauria de millorar del nou carril bici són els girs, perquè corres el risc de creuar-te amb un cotxe i tens poca visió. Hauria de ser un semàfor per a ciclistes i un altre per a vehicles de motor”, ens explica el Guillermo León, que circula amb bicicleta a l’altura de l’skatepark de La Marina. El Guillermo, gràcies al nou carril bici, ha pres la iniciativa de sortir a fer-hi un tomb els diumenges, i en valora positivament la construcció a un barri com La Marina. L’Andrés Rossi, que ve amb moto gairebé cada setmana per fer classes al parc de patinatge, també veu amb bons ulls la construcció del carril bici i l’aparcament de motocicletes que s’hi ha habilitat tot just al davant. “La bicicleta és el millor invent del nostre temps, i un avenç per a la

Alejandro Flores

ciutat”, expressava l’Andrés, que es planteja utilitzar-la més sovint. El José Asensio, malgrat els llocs d’aparcament que s’han eliminat, veu també amb bons ulls el nou carril bici, ja que evitarà que bicicletes i patins elèctrics circulin per la vorera.

Habilitar aquesta nova xarxa pedalable al Passeig de la Zona Franca ha obligat a redistribuir-ne l’espai. En concret, la filera d’aparcament en paral·lel s’ha desplaçat de

“El consistori pretén incentivar la mobilitat a peu, en transport públic o amb bicicleta, per complir l’objectiu d’emissions de CO2”

7

manera que fa de separador entre el carril bici i la calçada, on també són els contenidors d’escombraries i altres serveis. Així doncs, s’elimina un dels carrils de circulació a cada sentit del Passeig de la Zona Franca i es substitueix pel carril bus.

Aquesta distribució ha despertat la crítica d’alguns vianants i ciclistes. El Martín, quan torna a casa amb bicicleta des del Polígon de la Zona Franca, troba complicat creuar-se amb gent que espera el bus, ho veu i fins i tot perillós. No és l’únic. Altre usuari del carril és igualment crític perquè no troba raonable haver de creuar-se amb vianants pujant al bus, quin és el sentit? Es pregunta. Des que es va començar a fer-se el carril, les xarxes socials amb perfils del veïnat treuen fum pel descontentament amb el plantejament de l’obra.

En aquest sentit també es van manifestar la majoria d’intervencions dels veïns i veïnes en els espais de participació de Districte on inicialment es va explicar el projecte.

Tot i això la decisió municipal és ferma.

En un comunicat de premsa, l’Ajuntament de Barcelona expressa el seu compromís d’avançar cap a un model de ciutat “més sostenible, segur i saludable”. En aquest sentit, el consistori pretén incentivar la mobilitat a peu, en transport públic o amb bicicleta, per complir l’objectiu d’emissions de CO2 que marca el Pla de Mobilitat Urbana 2024 (PMU) i la Declaració d’Emergència Climàtica. Actualment, la ciutat de Barcelona compta amb una xarxa de carrils bici que arriba a prop de 230 km, i s’anirà ampliant durant els propers anys per incentivar l’ús de vehicles no contaminants i avançar cap a una mobilitat més sostenible. ■

Records de barri

Els cantaries mostren la cistella de la Caramella molt ben guarnida de flors.

9

Abril 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

La Marina del comerç associat

Nous associats a l'Eix Comercial de la Marina Donem la benvinguda a:

Paulina Starzec, guanyadora del sorteig de Sant Valentí

La guanyadora del sorteig de Sant Valentí amb el premi d’un dinar romàntic per a dues persones, en un dels restaurants associats ha estat Paulina Starzec i el restaurant jojotobarcelona ha sigut l’escollit per gaudir de l’experiència gastronòmica.

Activitat organitzada per l’Associació de Comerciants La Marina.

FORN HUGUET: Obrador artesanal que treballem amb farines de máxima qualitat i massa mare. Amb metodes de fermentació lenta.

C/ Alts Forns, 60 Telèfon 645-944-419.

MIDAS FOC:

Taller mecànic especialitzat en reparació i manteniment de cotxes i motos. Canvi d’oli i filtres, pneumàtics, embragatges, transmissió, corretges, bateries, frens, amortidors, suspensió fuites i operacions de mecànica en general, un espai dedicat a les motos amb mecànics formats per donar servei als motoristes.

C/ Foc, 88-92 Telèfon: 93-223-71-33

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS: Farmàcia de barri amb més de 45 anys al servei de les persones, vetllant per la seva cura i benestar amb una atenció personalitzada (abans Farmàcia Isabel Berge; Santi hijo).

Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) Telf. 934229079

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60 Telèfon 645-944-419

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via Corts Catalanes, 152 Telf 933326497

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296.

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

FISIOUNIC CENTRE DE FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA 615647850 Alts Fons, 57

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local, telèfon 34 637 52 59 71

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 279 BAR RTE. CAL CAMPÀ Telf. 93 332 89 95 Passeig de la Zona Franca, 109 MIDAS FOC Telf. 93 360 68 69 C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS LA PLACETA D'EN MANU Mare de Déu de Port, 305-319 Gran Via Corts Catalanes, 144 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17 Telf. 938085215

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

CAL TETE MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 QUADRES I MARCS Telèfon +447826495662 ART I DECORACIÓ

Mineria, 17. 93 296 70 03 FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS MOBLES Mare de Déu de Port, 255 MUEBLES EL CISNE QUEVIURES Telèfon: 93-331-13-41 Pg. Zona Franca, 224. 933322698 CARNISSERIA ÀNGEL FERRETERIES-LAMPISTERIES MacMOBLES ZONA FRANCA Foneria, 26 b. 93 332 64 44 BAYOT COLLADO, S.L. Pg. Zona Franca, 141 CONDIS SUPERMERCATS Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 934214922 / 601156042 Telf. 93 431 84 78

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698 Pg. Zona Franca, 241

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Abril 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Compartiu els vostres plans de Setmana Santa i la diferència amb altres anys abans de la pandèmia.

Què fareu?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Aquesta Setmana Santa no deixa d'estar marcada per la situació especial que vivim des de fa més d'un any. Tot i que moltes habitualment ens desplacem fora de Catalunya per aquestes dates, enguany redescobrirem indrets més propers.

Aquest parèntesi ens permet també revisar amb Josep Joaquim calma projectes que tenim pel barri i analitzar Pérez Calvo Albert Deusedes amb més tranquil·litat les possibles resposBarcelona. Advocat procurador de tes a la realitat que ens envolta i com Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. sempre, "carregarem piles" com es Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de diu col·loquialment per tornar Médicos sin Fronteras.

Continuar treballant com sempre. Les necessiamb més energia, això no tats i els problemes no tenen aturador, i el noscanvia.

Doncs a diferència d'altres anys que feia alguna sortre compromís és amb la ciutadania que tampoc tida, algun petit viatge, em quedaré a Barcelona amb descansa, que cerca solucions i que pateix cada la família, fent alguna activitat a l'aire lliure a la ciudia la injustícia, la desigualtat i fins i tot la martat amb la parella i els fills a algun parc o als voltants, ginació. Estem al servei i al costat de les persones, i celebrarem la mona i intentaré descansar i desconnectar mantenim l'atenció a tothom que ho necessiti, exacels quatre dies que són festa, dedicant temps a la família. tament igual que en anys anteriors.

Barcelona té moltes possibilitats i moltes activitats a fer.

El compromís polític no té més descans que la satisfacció de poder ajudar a millorar la vida de la gent.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Aquest any serà molt diferent com també ho va ser el passat. Malgrat que la situació està millor no marxaré de viatge. Potser passaré algun dia fora per fer muntanya. Aprofitaré per gaudir de la ciutat: per caminar-la a un ritme pausat i despreocupat deixant-me perdre pels seus carrers i acabar fent un cafè a una plaça; començar el dia sortint a córrer per la muntanya de Montjuïc i acabar-lo passejant vora el mar i si el temps acompanya nedar una estona. Passaré la Setmana Santa amb la ciutat.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Amb la situació actual, aquest any em quedaré a Barcelona. Potser aniré algun dia a la muntanya o al cinema i el teatre, ja que com sempre dic, la cultura és segura.

També recomano seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i tenir molta precaució aquesta Setmana Santa. La meva recomanació és intentar no sortir de la nostra bombolla de convivència i viatjar poc aquests dies.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Abril 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

El Galpón

Juan Bibian

Mar Montilla

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

L’assistent denuncia

U

Yo también

na malintencionada i simple crítica de Variety assegura que “aquest no és moment para subtileses” i acusa a The Assistant, entre varies altres coses, de ser massa tènue. Jo penso exactament l’oposat: és un film que en la seva austeritat, la seva contenció, i la seva manca de demagògia i grandiloqüència aconsegueix un efecte molt més commovedor i esquinçador que si hagués apel·lat a la denúncia obvia per a deixar satisfet només al moviment #MeToo. A The Assistant, primera pel·lícula de ficció de la documentalista australiana Kitty Green, no se’l veu ni s’anomena Harvey Weinstein. Tampoc no es mostren escenes d’abusos. En canvi, tots els indicis apunten a ell i al seu estil de depredació sexual. El que sí s’exposa en tota la seva dimensió en el film és el masclisme imperant i el fort grau de manipulació sobre les dones en el si d’una important productora de cine a la qual s’hi acaba de sumar Jane (Julia Garner, perfecta en el to que li exigeix aquesta història), una jove que fa una mica de tot, sempre eficient, a l’oficina del seu tirànic cap.

A ella l’obliguen també a atendre les constants queixes de l’esposa del seu cap o a acompanyar a una nova i bonica “assistent” fins un hotel luxós, al que poc després anirà també el capitost, que mai no apareix, per cert. Quan ella comença a lligar caps, s’anima a fer una denúncia interna a una oficina destinada a tals efectes.

El resultat és desolador.

Concentrada en temps, unes hores d’una llarga jornada, un sol decorat (excepte alguna escena) i sense aspiracions dramàtiques, poc sabem de la vida de la protagonista. The Assistant compleix amb la seva comesa: indagar, advertir, sintonitzar amb una problemàtica i una pràctica bastant més estesa i tòxica del que les empreses estan disposades a admetre i que, en alguns àmbits del cine, té un cert aire de pandèmia. ■ Continua el problema de neteja al solar de Mare de Déu de Port. Les rates són més atrevides i passegen sense control per la zona.

Pilar 01/04/21

H

ace tres décadas trabajé como telefonista en una central de ambulancias cuya plantilla estaba formada, en su inmensa mayoría, por hombres. No tardé en convertirme en cebo irresistible para todo aquel derroche de testosterona mal gestionada.

En aquellos momentos yo no tenía plena conciencia de hasta qué punto vivía atrapada en un sistema de patriarcado machista. Solo sabía que muchos gestos y comentarios me incomodaban, pero los soportaba, normalizaba la situación. Si se derramaba el agua de la garrafa del aire acondicionado, por ejemplo, mi jefe me decía: «Tú, coge la fregona, que eso es cosa de mujeres». O si le pedía permiso para ir al ginecólogo soltaba perlas como: «Las mujeres siempre igual, cuando no les duele una teta les duele la otra». No todos los empleados eran así de trogloditas, por supuesto. Había algunos —los menos— educados y respetuosos. Pero otros —los más— me desnudaban con la mirada, o imaginaban en voz alta —sin escatimar en detalles obscenos— lo que desearían hacerme. Me despidieron en cuanto me quedé embarazada.

No conozco a ninguna mujer que no haya sido víctima de acoso sexual —como mínimo— alguna vez en la vida. Pienso en aquella actuación de The Cure de la que no pude disfrutar porque me pasé el concierto entero tratando de librarme del manoseo del energúmeno que tenía pegado a mi trasero; o en esos viajes en metro que se convertían en una trampa sin escapatoria posible; o en esas palmaditas que algún allegado me propinaba en los cachetes, a modo de saludo, cuando no era más que una niña; etcétera, etcétera. Me too. Yo también. ■

Patinets que no compleixen amb les ordenances; van en contra direcció, no respecten els senyals i circulen fora dels circuits marcats.

Mei 01/04/21

¡Un programa provocador!

E

ntre jeringas, pócimas mágicas y líderes de barro, nos encontramos navegando contra la tempestad de un tal Coronavirus.

Mientras el mundo se cae a pedazos, mientras los líderes políticos en España se pelean como niños en el patio del colegio, mientras en Cataluña hay pactos que meten miedo, presidentes que prometen gobernar para la gente y terminan pactando con la derecha, mientras los reyes juegan a ser dioses y los dioses a robar como reyes, mientras tanto, estamos nosotros, asustados, confinados y perdiendo derechos, uno tras otro.

Mirando hacia atrás, viendo el pasado como una realidad virtual en un mundo donde la gente se abrazaba, se reunía, iba a conciertos, animaba a su equipo de fútbol, donde los niños jugaban en el parque, me pregunto ¿Por qué somos tan cómodos? ¿Por qué no peleamos por cambiar la realidad? ¿Porque la dejamos en mano de incompetentes?

Desde nuestro programa radial El Galpón, cada jueves de 5 a 7 de la tarde, te animamos a moverte, a salir, a cambiar las cosas desde adentro, siendo polític@s, despiert@s, solidari@s, compañer@s, amig@s y no permitiendo nunca más que nos manejen como marionetas a su entera disponibilidad.

Seamos una sociedad, una comunidad (= común unidad), PLANTÉMOSLES cara, y comencemos a cuidar un@s de otr@s. ■

La zona de càrrega i descàrrega d'Alts Forns, està ocupada per vehicles particulars, habitualment.

Laura 01/04/21

Paviment aixecat al carrer Mineria (vorera de l'antic Lidl).

Dolores Torelló 01/04/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

Abril 2021 // www.lamarina.cat

12

actualitat

SEAT Martorell acollirà una línia de producció de cotxes elèctrics i Nissan podria fabricar-hi les seves bateries

▶ Un treballador en la línia de producció a la fàbrica de SEAT.

|| Patrícia Mampel Poc menys d’un any després que Seat i Nissan activessin 17.800 acomiadaments temporals pel coronavirus i que Nissan anunciés el seu tancament industrial a Barcelona, Seat dona el tret de sortida a la cursa cap al futur de la indústria anunciant una nova línia de producció de cotxes elèctrics. La fabricació d’un vehicle elèctric a Martorell contribuirà en gran mesura a la transformació de la indústria del motor.

Aquesta estratègia apareix després que Seat, Iberdrola i el Govern espanyol hagin creat un consorci publicoprivat que forma part del primer Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), iniciativa per a la transició cap al vehicle elèctric i connectat. Es calcula que uns 38.000 llocs de treball estan en risc si les empreses no es transformen per a fer-se un lloc en el negoci del vehicle sostenible. La fabricació d’un cotxe propulsat per bateries a la planta de Seat Martorell suposa l’impuls necessari perquè la resta del sector deixi de banda el motor de combustió i s’allunyi del tancament a llarg termini.

La fabricació d’aquest model de vehicle petit de la gamma d’elèctrics apareix com una possibilitat de generar nous llocs de treball i de recuperar pistonada davant la gran crisi ocasionada per la pandèmia i els ERTO que està afectant a més de 400

treballadors de la planta de Martorell i altres 150 més de la factoria de la Zona Franca. Martin Carnero, president del Comitè d’Empresa SEAT assegura que “caldrà reconvertir els llocs actuals, ja que la fabricació del cotxe elèctric res no té a veure amb la fabricació del cotxe de combustió.”

El finançament que es destinarà a aquest nou projecte d’electrificació de la factoria prové una part d’inversions privades i una altra dels fons europeus per projectes de recuperació del sector. A més, Carnero assegura que també “hi haurà una mica d’inversió pública, principalment en la fabricació del centre de bateries.” Durant la seva visita a la planta de SEAT el rei Felip VI va anunciar 10.000 milions dels fons Next Generation EU per a la mobilitat “sostenible, intel·ligent, descarbonitzada i connectada”, reiterant el seu compromís amb el cotxe del futur.

La visita del monarca i Pedro Sánchez no va estar exempta de polèmica a causa de l’absència de cap delegació de la Generalitat. Aquesta plantada no va caure bé al sector i així ho va fer saber el Matías Carnero en una entrevista a SER Catalunya, titllant-la d’“una plantada, no als polítics, sinó a la indústria de Catalunya”.

La data per a l’inici de la fabricació no està confirmada, però si les negociacions de caràcter econòmic tinguessin efecte es preveu que seria cap al 2025. El projecte, però, presenta dues qüestions encara per resoldre: primer, el lloc on produir les bateries i segon, les reticències mediambientals sobre el liti necessari per a la seva producció.

Comencem pel segon. L’impacte mediambiental de l’extracció de liti i la constatació que no hi ha prou material per subministrar la futura demanda de vehicles que s’espera. A més, els jaciments d’aquesta matèria prima es troben a Extremadura, comunitat que ha presentat un projecte per acollir la primera fàbrica de bateries del sud d’Europa, amb una inversió propera als 1.000 milions d’euros i la creació de fins a 1.600 llocs de treball en

La fabricació d’un vehicle elèctric a Martorell contribuirà en gran mesura a la transformació de la indústria del motor Miguel Angel Boiza, secretari general de CCOO Nissan: Els vehicles elèctrics i bateries és el futur i és aquí on ens volem encaminar.” Seria una bona alternativa per a la planta de la Zona Franca Martin Carnero, president del Comitè d’Empresa SEAT: “Caldrà reconvertir els llocs actuals, ja que la fabricació del cotxe elèctric res no té a veure amb la fabricació del cotxe de combustió.

viaempresa.cat

sis anys. El projecte és d’iniciativa privada i està capitanejat per Phi4Tech, encara que buscarà fons europeus.

Contempla tota la cadena productiva, des de l’extracció i tractament del liti fins a la fabricació de cel·les de bateries per a diverses indústries a dues fàbriques de Badajoz i Càceres, segons es va explicar en la presentació.

La proposta dels sindicats de situar altra fàbrica de bateries en terrenys de Nissan, convenientment propers a la planta de Seat, té el valor d’afegir-hi un possible projecte de reindustrialitzar la fàbrica nipona.

Miguel Angel Boiza, secretari general de CCOO Nissan, assegura que treballen per exigir que sigui així. “Si aquesta planta de bateries s’ha de fer a prop de les plantes de producció de Seat i nosaltres estem en un procés de reindustrialització, és una opció interessant,” i recalca, “no sols ho exigirem sinó que creiem que som una opció ferma.”

Boiza es mostra optimista, creu que “el canvi en l’automoció s’ha de fer i nosaltres hem de ser la punta de llança aprofitant la desgràcia que ha suposat el tancament de Nissan. El tema de vehicles elèctrics i bateries és el futur i és aquí on ens volem encaminar.” Això seria una bona alternativa per a la planta de la Zona Franca.

La reindustrialització de les plantes de Nissan ja té 17 possibles projectes Nissan preveu tancar la seva fàbrica de la Zona Franca al desembre, després de diversos anys en què el nivell de producció no ha aconseguit mantenir-ne la rendibilitat. Algunes de les

Abril 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 13

Representants de les entitats i del veïnat es reuneixen amb el diputat del PSC, Ferran Pedret || A.B. Una vintena de persones, entre membres d'entitats i associacions de veïns i veïnes van assistir a la reunió realitzada amb el diputat al Parlament de Catalunya, portaveu adjunt del grup parlamentari i primer secretari del PSC a Barcelona, Ferran Pedret, a la seu de l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos, el 23 de març.

Organitzada per la Coordinadora d'Associacions veïnals i de comerciants de La Marina i l'Associació de Mitjans de Comunicació Local, és la primera d'un seguit de trobades que tenen l'objectiu d'aproximar els representats polítics amb capacitat de decisió i responsabilitats de govern tant de la Generalitat de Catalunya com de l'Ajuntament de Barcelona a la realitat social i econòmica dels nostres barris. Alhora fer-los arribar les preocupacions, reivindicacions i propostes estratègiques per aconseguir compromisos que mirin cap a un futur transformador i amb la necessària complicitat ciutadana.

Des de la Coordinadora d'Associacions es va presentar un document amb les principals reclamacions, com programes de feina que donin sortida al jovent, la construcció d'una piscina municipal, la reforma del Passeig de la Zona Franca o la concreció del Centre d'Atenció Ciutadana (CAI), que apropi els serveis públics a tot el veïnat. També l’Associació de Comerciants va proposar la creació d’una escola professionalitzada que respongui a les necessitats del barri i el vinculi a infraestructures com el Port de Barcelona.

Durant les dues hores que va durar la reunió els assistents van explicar la seva visió del moment actual, així com les propostes i les demandes que des de les seves entitats o nuclis veïnals es venen treballant. Com a resposta Pedret es va com-

▶ Ferran Pedret durant la reunió amb entitats, veïns i associacions a l'Associació de Veïns de Can Clos.

El parlamentari va incidir que des de la Generalitat també es pot fer molta feina per ajudar els barris i es va comprometre a seguir treballant-hi prometre a fer arribar aquestes demandes i organitzar pròximament una reunió amb l'equip del tinent d'alcalde, Jaume Collboni, i a ser possible, amb en Salvador Illa.

El parlamentari va incidir que des de la Generalitat també es pot fer molta feina per ajudar els barris "hi ha temes com educació i sanitat que afecten directament als barris, nosaltres a més ens agradaria recuperar el que hi havia abans que entrés

Convergència que és la Llei de Barris, que significava una gran inversió pels barris de tot Catalunya".

Finalment, el diputat va fer el compromís de donar una resposta a tots els plantejaments realitzats, "intentaré en la mesura del possible que em diguin què es farà, que no es farà i si alguna cosa no es pot fer que s'informi del perquè, des del PSC volen treballar perquè cada barri sigui ciutat i per tant barris com La Marina han de tenir qualitat en transport, serveis i equipaments".

Consultats els assistents, han valorat molt positivament la trobada. Abdó Florencio, de la Coordinadora, explicava que "la reunió va anar bé, i les entitats van poder explicar i manifestar totes les seves queixes i demandes". Al seu torn Toñy Fernandez d'Estrellas Altas creia que "seria interessant que puguin venir altres polítics per escoltar les necessitats del barri de La

Alejandro Flores

Marina". Rosalia Fernández, presidenta amfitriona, coincidia que la trobada és una primera de “moltes altres que haurien de ser més regulars amb les diverses forces polítiques però amb una dinàmica de concreció, compromís, reconeixement mutu i feina conjunta” Encarni Aranda i Joan Antoni Reyes Blanco, tots dos de l’AMCL i organitzadors de l’acte, insistien en la importància de realitzar anàlisis compartits entre el veïnat i els representats polítics. “És important teixir complicitat en funció dels interessos i les necessitats que tenim com a barri, la gent ha marxat satisfeta de la reunió” expressava Aranda. “Ens espera una crisis de dimensions descomunals i caldran molts esforços de tots els actors socials, el veïnat en som un d’important i no hem d’esperar, sinó actuar i ser propositiu amb qui té poder de decisió i vol escoltar-nos”, afegia en Joan Antoni Reyes Blanco. ■

La reindustrialització de les plantes de Nissan ja té 17 possibles projectes alternatives per salvaguardar les instal·lacions, els 3.000 llocs de treball directes i els 20.000 d’indirectes, s’orienten cap a l’objectiu de convertir la instal·lació en un centre de producció de bateries per a cotxes elèctrics.

Existeixen, però, més de 30 projectes per tractar la continuïtat de la planta de la Zona Franca i les de Montcada i Sant Andreu però de moment són 17 els que ja han passat un primer sedàs. Boiza comenta que “hi ha algun projecte gran (entre els quals els de planta de bateries i de fabricació de cotxes) i algun altre de més petit”. Aquests ja esmentats serien els idonis perquè generarien entre 2.000 i 3.000 llocs de treball.

De cara al futur de les negociacions, el secretari general de CCOO Nissan comenta que “som molt cauts amb el que pugui venir perquè la situació és la que és, però sí que tenim molt bones expectatives sobre tot això.”

El calendari de treball situava el 31 de març com a data límit per a tancar la recepció de projectes, amb una carta d’intencions signada, mentre que la selecció es realitzarà entre l’1 d’abril i el 31 de maig. Es preveu que la presentació de les ofertes vinculants es faci entre l’1 de juny i el 15 de juliol, i que de l’1 d’agost al 30 de setembre es dugui a terme la negociació de Nissan amb les empreses seleccionades sobre els seus actius, així com les

converses sobre les condicions de treball amb els sindicats.

Tot i que dins del panorama espanyol l’aliança Nissan-Renault sembla més una absorció que una col·laboració, podria fer

tornes si les negociacions entre totes les parts implicades arriben a bon termini. La fàbrica de Nissan pràcticament desnonada podria esdevenir una peça clau en el futur de la sostenibilitat automobilística del país. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

14 tema central || Andrea Bello El 14 de març del 2020 s’anunciava el confinament domiciliari a causa de la Covid-19 i, el que en un principi havia de ser un parell de setmanes, va acabar transformant-se en mesos. D’aleshores ençà la mascareta i el gel hidroalcohòlic s’han convertit en indispensables en el nostre dia a dia i cada setmana estem pendents d’adaptar-nos a unes restriccions o unes altres.

Tot ha canviat molt des del passat mes de març, hem passat moments difícils i de penúries, però també hem aprés a valorar més les petites coses. Ara comencem a veure la llum al final del túnel amb la vacunació, que avança encara que sigui poc a poquet i amb alguns sobresalts.

Com han viscut tot aquest període els veïns i veïnes de La Marina? Quin balanç en fan? Aquí us en deixem una petita mostra:

Un any de pand

Veïns i veïnes expliquen c

Luisa Garcia i Ginesa Garcia

Tot i compartir cognom la Luisa i la Ginesa no son família, tot i així les trobem juntes fent un passeig, de les poques coses que amb la seva edat ara poden fer.

La gent gran és un dels col·lectius vulnerables a qui més ha afectat la malaltia i per això han d’anar amb molt de compte.

Troben a faltar les seves activitats rutinàries: “tinc moltes ganes de tornar a anar a ballar al casal i poder sortir tranquil·la a caminar amb les amigues, això ara no ho podem fer” explica la Ginesa.

Si miren un any enrere, quan van haver-se de tancar a casa, ara estan molt millor: “ho vaig passar malament, jo visc sola a casa i al no fer res et dona molt per pensar i et tornes boja” ens diu la Luisa, tot i concloure satisfeta amb un “però aquí estem”.

Totes dues esperen que aviat les trucaran per posar-les la vacuna, “jo ho estic desitjant, crec que em traurà un pes de sobre” exclama la Luisa, i la Ginesa hi afegeix “a veure si la cosa és calma i això se’n va ja”

Mercè Martín

Li demanem a la Mercè que faci un exercici de memòria de com van ser els primers dies de confinament: “terrible” i “col·lapse” són algunes de les paraules que ha utilitzat per descriure la situació, sobretot una paraula que fins llavors havíem sentit poc: “teletreball”.

L’experiència de la Mercè va ser com la de molts altres: “mai havia fet teletreball, ni sabíem que existia aquesta possibilitat, per tant ni nosaltres ni els equips que teníem a casa no hi estàvem preparats” i afegeix: “sort que ara ho podem explicar i riure’n una mica, però en aquell moment ens va sobrepassar” I no només això, la desconeixença de tot el que envoltava el virus no ajudava a estar tranquil. “Anar a comprar i tenir la sensació que t’estaves saltant un munt de normes i que et podies contagiar de tot només per respirar o veure algú” recorda la Mercè, com segur que ens ha passat a molts.

Ara la situació és molt diferent, tot i això la Mercè ho afronta amb dubtes: “hem d’anar amb responsabilitat, tot depèn de nosaltres”, però també demana a les institucions que actuïn en conseqüència:

T

▶ Fotografia de Mercè Martín del seu sopar a les llums dels balcons veïns durant la pandèmia.

“nosaltres ens hem hagut d’adaptar tan ràpid, i també ho haurien de fer les institucions, les empreses i els governs” i conclou “que se’n facin càrrec i es posin les piles”.

Aitor Gea

Repenjat a un portal l’Aitor ens explica que per una persona jove el confinament va ser una mica complicat, “si no tenies feina, doncs t’havies d’estar tancat a casa i poca cosa podies fer”.

La tecnologia va jugar un paper clau durant el confinament i el segueix jugant en molts aspectes, sobretot pel que fa a l’oci va ajudar a posar en contacte els amics. Així ho explicava l’Aitor: “ens vam haver d’apanyar jugant tots junts a la play, cadascú des de casa seva, o amb el mòbil”. Pel que fa la convivència tantes hores amb la família, ell ho va portar bé.

Ara ha trobat feina i està content perquè

TEMA DEL MES

les restriccions es comencen a aixecar: “l’altre dia que ja es podia sortir de la comarca vaig poder anar amb la moto, així que tot va una mica millor”.

Tot i així és escèptic amb moltes de les mesures que s’estan prenent. “No entenc per exemple el toc de queda, no crec que a partir de certa hora el virus es transmeti més, deu ser una manera de controlar-nos, i potser una de les mesures que més s’allargarà”, conclou.

Albert Serrat i Cristina Carot

Una mateixa pandèmia, en una mateixa casa, però dos vivències molt diferents, és el cas del matrimoni de l’Albert i la Cristina.

“Els primers dies els vam viure amb calma, ens vam quedar a casa i vam

Abril 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info

c Abril 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 76

Els alumnes de 2n de l’ESO de l’Institut Lluís Domènech i Montaner participen al taller Fem Ràdio! pàg. 3

L’escola Ramon Casas ha iniciat aquest curs el Consell d’infants: un projecte per donar veu als més petits pàg. 2

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Nota Editorial

ESPAIS DE PARTICIPACIÓ COMUNITARIS AL BARRI Des del Pla de Desenvolupament Comunitari de la Marina volem presentar-vos els diferents espais que existeixen (que anomenen taules), actualment, per a la participació comunitària i a on rebem amb els braços oberts a totes les veïnes, veïns i entitats que s’hi vulguin sumar.

A la Taula de Dones trobareu un espai amb perspectiva feminista, on les dones de la Marina visibilitzem les situacions de desigualtat en les quals ens trobem, i contribueixen a crear un espai de reflexió i sensibilització.

A la Taula de Salut, estem consolidant una xarxa d’entitats, col·lectius i veïnat que promouen activitats per millorar la salut del veïnat i faciliten espais de sensibilització en hàbits saludables.

Des de la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF) busquem millorar les condicions i oportunitats de la infància, adolescència i famílies del barri, potenci-

ant la participació de les joves.

A la Taula d’Economia Social fem difusió del cooperativisme, les alternatives ètiques i sostenibles de producció i les iniciatives sense afany de lucre.

Des de la Taula d’Interculturalitat, volem teixir vincles i promoure la participació del veïnat, especialment de persones racialitzades i de diversos orígens culturals, com a espai i mitjà per pal·liar el discurs d’odi i desmentir rumors.

Finalment, l’Eix Cultural és un grup obert a entitats i persones que centralitza tota la informació de la programació cultural del barri i sensibilitza artísticament al veïnat amb diverses iniciatives i té com a objectiu rescatar la memòria històrica del barri.

Si tens ganes de participar en algun d’aquests espais no dubtis a contactar-nos a lamarinapdc@gmail.com / 623 002 382.

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Abril 2021 // www.tiaflm.org

2

info

EL CONSELL D’INFANTS LA MARINA DE L’ESCOLA RAMON CASAS

A FOC LENT ALIMENTACIÓ SALUDABLE I SOSTENIBLE

L’escola Ramon Casas ha iniciat aquest curs el Consell d’infants: el principi d’un gran projecte per fomentar la participació dels infants en la presa de decisions de l’escola, donant veu a les seves idees, a les seves inquietuds, a que se sentin part activa de la comunitat educativa.

El Consell està format per un alumne de cada grup classe des de P4 fins a 6è de Primària, la Cap d’Estudis i la Directora.

Per iniciar-nos en aquest projecte, els representants van compartir el debat que tots els infants de l’escola havien fet a les aules sobre aquest any tan especial: què ens agradaria seguir fent com aquest curs i què podem millorar de l’escola.

Què pretenem amb el Consell d’Infants?

- Fomentar la participació dels infants en el dia a dia de l’escola, generant processos de consulta que permetin millorar l’organització.

- Educar per desenvolupar l’esperit crític, assolir responsabilitat amb la comunitat educativa, capacitat de compromís i exercir el rol de representant.

- Que els infants escoltin i se sentin escoltats, perquè sentir-se escoltat és un element clau per fer possible la participació.

- Compartir i comprometre’s amb les decisions: la participació no consisteix només en opinar i prendre part en la presa de decisions, sinó també en el compliment d'allò que s’ha decidit.

Els representants del Consell també han participat en la redacció i comparteixen la seva experiència: - En el Consell ens reunim 21 persones per fer una escola millor.

- En el Consell els nens i les nenes podem donar la nostra opinió i participar de les decisions de l’escola.

- Cuidem les relacions entre les persones, ens respectem i ens estimem.

- En el Consell compartim idees, temps, espais i emocions.

- Entre tots treballem per millorar el medi ambient i conviure en un món millor.

- Ens ajudem per millorar la convivència entre els companys.

- Ens agrada aprendre els uns dels altres, buscant sempre les coses positives.

Entre totes i tots farem possible que l’escola sigui un espai per aprendre, compartir, participar i créixer conjuntament!!!

Escola Ramon Casas

Als barris de la Marina, arrel del diagnòstic de Salut als Barris realitzat l’any 2017, es veu la necessitat d’implementar accions sorgides del treball comunitari entre entitats, administració i veïnat, que repercuteixin en la salut dels infants, dels adolescents i de les seves famílies. Per aquest motiu es crea el grup de treball d’hàbits saludables de la taula de salut comunitària.

D’entre les accions promogudes pel grup de treball comunitari destaca la realització de la Marina a Foc Lent, un receptari on veïns i veïnes han aportat diverses receptes que plasmen de manera significativa la cultura culinària del barri. El receptari – que es pot trobar per consulta a tots els equipaments de proximitat de la Marina- ha de servir com a eina per treballar hàbits de vida saludable entre la població, a través de tallers, xerrades i activitats lúdiques.

Un repte que als darrers anys s’ha sumat als objectius del grup, i que ha esdevingut cabdal durant la recent pandèmia, és la necessitat de promoure a una alimentació més sostenible.

L’alimentació sostenible té com a objectiu afrontar les preocupacions ambientals associades a la producció dels aliments, promovent el consum responsable, per tal de reduir l’impacte ambiental, lluitar contra el canvi climàtic, respectar la biodiversitat, a més de protegir els ecosistemes terrestres i la vida submarina.

El progrés econòmic, juntament amb el model de món globalitzat, ha incrementat significativament la demanda mundial d’aliments i de dietes diversificades, la qual cosa suposa un impacte mediambiental important degut als sistemes de producció, transformació i distribució alimentària. Davant la limitació de recursos naturals, el canvi alimentari cap a un consum més conscient i ecològic esdevé del tot necessari, per tal de preservar aquests recursos.

Quan mirem La Marina a Foc Lent, trobem moltes receptes de la cultura culinària tradicional mediterrània, l’origen de les quals es basa en productes de proximitat i en procediments que eviten el malbaratament alimentari. Us convidem a cuinar-les, reflexionant sobre aquest origen.

Bon profit!

Grup de Treball d’alimentació i hàbits saludables

Abril 2021 // www.tiaflm.org

info 3

A L’INSTITUT LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER...

Vocalització, entonació i modulació de la veu. Aquest són tres conceptes que tot locutor de ràdio té interioritzat abans de començar l’emissió de qualsevol programa. Des de fa dos anys també formen part del vocabulari del taller de ràdio que, en col·laboració amb l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, realitzen els alumnes de 2n de l’ESO de l’Institut Lluís Domènech i Montaner. Fem Ràdio! Així es diu l’optativa que finalitza amb la gravació d’un mini programa de ràdio del qual són responsables els propis alumnes: des de la selecció de les notícies a les entrevistes, passant per la selecció de la música. I és que al Domènech es fa ràdio i per aconseguir el seu objectiu els alumnes practiquen la redacció de notícies, l’elaboració de qüestionaris i l’organització d’una escaleta d’un programa, mentre reflexionen sobre la realitat més pròxima o la que preocupa a gran part de la humanitat. L’objectiu d’aquesta activitat és múltiple: els alumnes són conscients del valor de la informació, connecten i coneixen la realitat que els envolta i prenen consciència de les diferents problemàtiques que afecten el seu barri, al temps que reflexionen sobre la importància d’una redacció capaç d’atirar l’atenció de qui ens llegeix i ens escolta.

En un model educatiu que cada cop més aposta per l’adquisició de competències que vagin més enllà de les purament acadèmiques s’agraeix poder incorporar continguts que connectin els alumnes amb realitats que funcionen fora de les parets de l’escola.

Carlos Cordeiro Mestre responsable del taller

FEM RÀDIO!

Entrevistes de la Naiara Fuentes Centeno

Racel Garcia Mendoza ¿Què tal el taller de ràdio?

Doncs molt bé, s’ha de fer molta feina, estar atent i tenir ganes d’aprendre ràdio.

Què us aporta el taller fora de les matèries habituals?

Sobretot aprenem la impotència de parlar bé, ens fan exercicis de vocalització i altres pràctiques que ens ajuden a millorar.

Mariana Zambrano Martínez És un taller molt divertit per fer-ho en grups, ens col·laborem entre tots, passem temps entre nosaltres i ens ho passem bé!

A veure digues què has après?

He après la vocalització i per què és important! I també he conegut una mica més les persones amb les quals m’ha tocat treballar.

Adam Mouden Beniechrak És important perquè ens fa millorar la nostra forma de comunicar-nos. I això està bé. El contrari pot provocar que no ens entenguem amb les altres persones, també hem de fer molta feina amb la resta de companys...

Amara Ezeala Odor Em sembla molt guai, és interessant fer d’entrevistadors per un temps. M’agrada perquè no és ben bé el mateix amb llibres i apunts. És més divertit i lliure.

Què ha estat el més difícil fins ara del taller?

Haver-me de posar davant d’un micròfon. A vegades passa que et poses nerviosa i llavors no vocalitzes ni parles bé, però quan ja passen els nervis parlar-hi es torna realment fàcil!

JOVES DEL BARRI PARTICIPEN EN UN PROJECTE

CONJUNT REPARANT BICICLETES

Cada trimestre comença amb nous tallers al Pas Endavant, el projecte d’inserció juvenil de la Fundació Mans a les mans. Aquest projecte ofereix tallers formatius de petit format per a joves d’entre 16 i 22 anys que no estan ni estudiant ni treballant, i que busquen motivació. Durant aquest març i abril, 20 joves han pogut endinsar-se en dues professions: l’artesania del cuir i la mecànica de bicicletes.

Concretament, el grup de mecànica de bicicletes ha descobert el món de la bici des de zero. Amb una metodologia molt pràctica, han après les diferents parts, així com les eines necessàries per a reparar cada peça. Tant han après, que durant tres dies han pogut gaudir de l’oportunitat de ser ells i elles qui ensenyaven a altres joves!

Això ja estat possible gràcies a una col·laboració amb l’Institut Montjuïc, on els grups de 2n d’ESO han dut a terme un projecte sobre l’ús de la bicicleta al seu centre. Durant el mes de març, les diferents classes han fet una

visita a la Fundació Mans a les mans amb l’objectiu de conèixer el taller i realitzar activitats pensades i dinamitzades pel grup de joves del Pas Endavant. L’alumnat de 2n d’ESO ha tingut l’oportunitat de descobrir el ta-

ller on han treballat els joves i sentir les seves explicacions. A través d’activitats a l’aire lliure, han après aspectes com reparar una punxada a la roda o les parts de la bicicleta en una cursa de relleus.

Aquesta col·laboració ha estat una gran experiència per a totes les persones que hi han participat.

D’una banda, els grups de l’Institut Montjuïc han pogut gaudir d’una sortida a una entitat del barri, fer activitats relacionades amb el món de la bicicleta, i conèixer als protagonistes del taller de mecànica de bicicletes de la Fundació Mans a les mans. D’altra banda, els joves del Pas Endavant han pogut compartir el seu coneixement i, per uns dies, ser ells qui han ensenyat tot allò que havien estat aprenent a la seva formació.

Abril 2021 // www.tiaflm.org

4

info

è

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

El 8M vist per joves artistes Ja podeu visitar l’exposició col·lectiva 8M, realitzada a través d’una convocatòria-concurs. La mostra aplega un total de 15 obres fetes per joves, que es poden veure a l’Espai Jove La Bàscula fins al 30 d’abril i també virtualment al web de La Bàscula.

ments patriarcals entorn el cos de les dones, els models de gènere imposats i visibilitzen diferents tipus d’identitats, relacions o maneres de fer. Un aspecte comú en moltes de les obres és l’apoderament de les dones, per eliminar les discriminacions i violències que actualment hi són encara presents.

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

c

L’Espai de Trobada acull activitats presencials!

El jurat format per l’equip de l’Espai Jove La Bàscula, les joves del Centre Cultural Estrelles Altes, l’Espai Química, la Taula de Dones de La Marina i el Servei Aquí t’Escoltem van escollir l’obra guanyadora: ‘Una mirada hacia el presente’ de l’autora Emma Muñoz.

Les obres reflexionen sobre els posiciona-

Arriba la primavera i també les activitats puntuals presencials a l’Espai de Trobada. Les activitats tindran lloc un dia a la setmana, els dimarts a les 18h. Joves de 12 a 20 anys poden participar de totes les activitats gratuïtes diverses amb inscripció prèvia. Comencem amb una sèrie de propostes sobre l’afectivitat i sexualitat, visionat de pelis o documentals, jocs i altres sorpreses!

A més a més, animem als i les joves a proposar activitats i tallers per tal de realitzar-los.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

Així que, joves que ens estigueu llegint, proposeu-nos i demaneu-nos activitats o tallers, idees que us vinguin al cap, per molt surrealistes que siguin, porteu-les i juntes buscarem a persones amb qui fer-les realitat. ■

De tornada Ja estem de tornada! Per fi aquestes últimes setmanes de març hem pogut fer activitats. De cara a l’abril Química prepara la reobertura de tots els seus tallers al complet. La veritat és que en tenim moltes ganes!

Tornem amb els tallers de sempre, boxa, afrobeat, costureo, ping pong, jocs de taula i jocs de rol, a part de reforç escolar. A més, aquest trimestre comencem amb un taller que ve per demanda de les joves, K-Pop! Que pels qui no ho coneguin és un ball sud-coreà que barreja música electrònica i hip hop.

Encarem un trimestre amb ganes de posar-nos les piles a l’hora d’escoltar les idees de les nostres joves i començar a posar-les en pràctica. Sempre hem procurat que la dinàmica de Química fos aquesta, un lloc on les joves del barri cada cop tinguéssin més veu i poder de decisió. La participació de les joves és un dels aspectes més invisibilitzats de la pandèmia.

Estem molt orgulloses perquè des que l’espai té vida hem posat en pràctica moltes de les seves propostes: karaokes, festes hawaianes, murals, concursos, tallers de dansa, de cuina i de costura. Volem que tot això segueixi i torni a créixer!

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

Abril 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15

èmia,

Albert Serrat i Cristina Carot

“Estàs a expenses del que passi i res no depèn de tu”

com l’han superat

Mara Vicente

“Mires un any enrere i han canviat molt les coses” Aitor Gea

“Ens vam haver d’apanyar jugant tots junts a la Play, cadascú des de casa seva”

estar el temps que s’havia d’estar” explica l’Albert. Tanmateix la Cristina no va poder parar perquè treballa en un hospital.

Al iniciar-se la pandèmia ell va entrar en ERTO, una altra de les noves paraules que hem aprés recentment, de la qual el més destacable és la incertesa: “ens ho van dir de cop i el primer mes no vam cobrar.

Així que hem tirat de matalàs, però després ens va anar bé”.

Els temps segueixen sent difícils, “jo estic esgotada, tenim molta feina també des de casa amb teletreball, vaig passar el Covid, tinc la meva mare que està sola i l’hem haguda de cuidar” ens comenta la Cristina “i hi ha gent que ho ha passat encara pitjor”. Ara ho afrontem amb cert escepticisme “estàs a expenses del que passi i res no depèn de tu, ni tan sols portar una mascareta, i si hi ha una recaiguda t’has de fotre i quedar-te a casa”.

Ara esperen a veure què passarà després de les vacances de Setmana Santa, quan s’hauran relaxat les restriccions.

Mara Vicente

Mercè Martín

“Mai havia fet teletreball, ni sabíem que existia aquesta possibilitat” Luisa Garcia

“Estic desitjant que em posin la vacuna, crec que em traurà un pes de sobre” Fotos: Afrika Hidalgo

La Mara té divuit anys, el que significa entre altres, que no els va poder celebrar amb una gran festa i que ha començat els estudis universitaris en plena pandèmia.

La Mara admet que tot plegat va ser complicat.

Recorda els principis del confinament com quelcom sobtat: “estàs acostumada a sortir sempre que vols i a fer vida normal i de cop tot això es trenca i has de quedar-te a casa tancada... has de parar tot el que feies, difícil” Tot i això, la Mara veu les coses amb optimisme i remarca com de mica en mica la cosa ha anat millorant. “Mires un any enrere i han canviat molt les coses”. En el seu cas a la universitat utilitzen un model híbrid entre presencial i virtual, “per exemple fem els exàmens presencials i és una mica d’alegria, almenys poder veure els companys, el més complicat és el transport”.

Ara mira cap al futur amb esperança: “espero que vagi millorant les coses i puguem tornar a la normalitat i treure’ns les mascaretes”. Ens haurem d’acostumar, després de més d’un any, a tornar a veure les cares de la gent. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

16

salut

Entrevista amb la Regidora d’habitatge de l’Ajuntament, Lucia Martín González

“Mai no hi havia hagut tant habitatge de lloguer públic construint-se a Barcelona” || Andrea Bello

es cedeix. El projecte més gran en aquest àmbit és l’Operador Municipal d’Habitatge – Habitatge El de La Marina del Prat Metropoli Barcelona.

Vermell és un projecte molt Cal fer una reflexió important ambiciós. Com diríeu que dels privats tradicionals. Tot l’esavança? quema normatiu li ha posat molt Des de l’Ajuntament en aquest fàcil al sector privat fer habitatge barri en transformació que és La de compra a preus desorbitats.

Marina del Prat Vermell, estem Després de la bombolla cal fer construint molt habitatge públic. un canvi de mentalitat, els privats Perquè el que cal no és només han de participar en fer lloguer habitatge, sinó habitatge a preus assequible i que no es devaluï, per assequibles que la majoria de la mantenir un parc de lloguer. gent pugui pagar.

A nivell legislatiu en matèEn concret, si sumen el cohabiria d’habitatge, quins avenços tatge i les promocions de lloguer, s’han fet? hi estem fent més de 400 habitatHi ha hagut canvis, que haurien ges. Podran anar a viure-hi unes d’haver estat més profunds, però 1.000 persones. tenint en compte d’on veníem Que hi ha cap calendari en crec que son importants. ferm?

A Catalunya teníem la Llei Els edificis que estan més avand’Emergència Habitacional, del çats, uns 108 pisos, entregarem 2015, i fa un parell d’anys es va claus l’any vinent. I la resta en els aprovar d’anar una mica més dos anys següents, per tant com a enllà en la exigència de coresponmàxim d’aquí 3 anys estaran tots sabilitat als grans tenidors per fer acabats. front a aquesta emergència. Que Una de les preocupacions ha passat? Que el Partit Popular veïnals és que l’arribada ha portat aquest decret al Constide tants veïns i veïnes nous tucional i l’han anul·lat. també ha d’anar acompaPerò això hem de poder renyada de nous serveis. Què vertir-ho a nivell estatal ara que se n’ha previst, en aquest es prepara l’esborrany de la Llei aspecte?

Estatal d’Habitatge, i allà hem de Dins de la reorganització urbaser capaces de incloure-hi molnística hi ha destinat sòl a equitíssimes més demandes. La més paments que s’hauran d’anar ▶ La regidora d'habitatge Lucía Martín durant la seva visita a les obres de l'habitatge cooperatiu de La Marina del Prat Vermell. evident, la regulació de preus construint. Que caldrà un CAP de lloguer, que a Catalunya està o una escola? doncs caldrà diraprovada, però necessitem el li a la Generalitat que ho necesdiners s’han compromès per habi- suport de la normativa estatal. També el sitem. L’Ajuntament el que fa és posar a “El problema és molt tema de la fiscalitat: com pot sortir més a tatge? disposició el sòl per construir aquests greu. Cal que la política S’han acordat 50 milions a política d’habi- compte especular amb l’habitatge que fer equipaments. tatge, sobretot per a comprar-ne i posar en lloguer assequible? Perquè hi ha hagut una D’antuvi es va qüestionar a Barcelo- de lloguer assequible es lloguer, perquè per ampliar el parc d’ha- concepció de l’habitatge diferent a la que na en Comú perquè no es va assolir al mantingui els pròxims bitatge no només has de construir sinó necessitem, que és pensar-hi per garantir primer mandat el nombre d’habitatges públics que s’havia promès. Per- anys per poder revertir la també fer servir d’altres estratègies, entre un dret de la majoria.

Quins reptes té Barcelona en matèles quals la compra. què aquest ball de xifres? situació que tenim ara” Quin paper haurien de tenir les ria d’habitatge?

Es deu a que abans d’entrar a governar la empreses privades en la construcció En primer lloc, cal que a llarg termini es ciutat preveiem un nombre més alt d’habimantinguin i consolidin les polítiques que tatges buits que l’Ajuntament podia com- bilitzats per fer aquest parc d’habitatge d’habitatge assequible a Barcelona? públic, que encara no és acabat. Una És evident que si volem aconseguir un estem fent: d'ampliació brutal del parc púprar o aconseguir.

Però si parlem d’habitatges que s’estan part la posa l’Ajuntament i l’altre l’anem parc públic de lloguer assequible d’en- blic, que el ritme de construcció es manconstruint, des del mandat anterior i fins a buscar a Europa o al mercat financer trada ha d’haver un esforç públic molt tingui per arribar a les xifres de 10 i 15% important. En altres països a més molt d'habitatge assequible respecte del total ara, en diferents fases, estem parlant d’un tradicional.

Sobretot cal destacar que és habitatge habitatge assequible es fa en col·laboració d'habitatges. Continuar la lluita contra paquet de 7 mil habitatges en construcció, de lloguer assequible. Mai no hi havia de lloguer, que surt menys a compte que amb cooperatives, de veïns i veïnes, que l'emergència habitacional i l'assetjament i hagut tant habitatge de lloguer públic de venda a l’hora de recuperar la inver- s’organitzen per construir els seus edificis, les males pràctiques de grans propietaris. sió econòmica. Durant anys s’ha dedicat com ara l’exemple de La Chalmeta o de Mantenir la col·laboració amb operadors construint-se a Barcelona.

El problema és molt greu, i per tant, no diners a fer habitatge de venda, que al cap fundacions comunitàries o privades sense privats i comunitaris per fer lloguer assequible sense perdre la titularitat del sòl. n’hi ha prou i cal més. Cal que aquesta po- d’uns anys desapareixen del parc públic i ànim de lucre.

En segon lloc, calen canvis normatius Evidentment cal també incorporar les lítica es mantingui els pròxims anys per després és quan no en tens suficient per cobrir les necessitats dels ciutadans i ciu- constructores convencionals i amb ànim a la Generalitat i a l'Estat que garanteixin poder revertir la situació que tenim ara.

Quant s’ha invertit en la construcció tadanes. El lloguer permet mantenir en de lucre. En aquest sentit, des de l’Ajun- el dret a l'habitatge i que l'Ajuntament de tament ja hem impulsat un projecte per Barcelona no sigui l'única administració mans públiques el parc públic. de nou habitatge?

En la partida dels pressupostos incorporar-los en aquesta nova manera de que fa polítiques valentes en aquesta maÉs un gran esforç en recursos i en diners, estem parlant de 700 milions d’euros mo- de l’Ajuntament d’enguany, quants fer, en que el sòl públic no es ven sinó que tèria, i que s’hi impliquin a fons. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Abril 2021 // www.lamarina.cat

18

Història de barri

Hi havia un Castell de Port... || Esther Pardo i Gimeno Si agafeu el camí de l’Esparver i aneu tirant amunt, un cop travessat Ferrocarrils Catalans, entrareu de ple a la muntanya de Montjuïc, en una de les parts verges que encara li queden a aquesta muntanya tant aprofitada, tant retallada i tant utilitzada per a diferents finalitats. Sembla talment que no siguis a la ciutat. Podreu apreciar les pedreres d’on durant molts de segles s’ha tret la pedra per a construir la ciutat de Barcelona i veureu els vestigis d’una de les últimes cases de pagès. Seguint aquest camí arribareu al castell de Port, just penjat sobre el fossar de la Pedrera. Si no us acosteu a la placa commemorativa que hi ha enganxada a la pedra, no sabreu que allà hi havia un castell.

Aquest, està documentat des de 1031, sembla ser que era una torre de guaita on s’hi va instal·lar un llum per al far uns anys més tard; possiblement construït sobre un castell de la Marca Hispana que els carolingis havien edificat com a vigia de frontera, considerada una edificació força important. En aquells temps, hi havia també a diferents llocs de Montjuïc, petites esglésies romàniques de les quals en queden poques restes doncs han anat desapareixent, també, al llarg dels anys. Els primer propietaris del castell van ser els bescomptes de Barcelona. A finals del segle XI, els comptes Ramón Berenguer II, dit el Cap d’Estopes i Berenguer Ramón dit el Fratricida, que eren bessons, van compatir l’ocupació del castell com compartien el regnat; així doncs, mentre un governava l’altre ocupava el castell de Port.

La muntanya de Montjuïc és com una gran pedra que entra dins el mar, situada de manera estratègica, per a dominar tot el pla i el delta del Llobregat. Segurament va ser construït tocant les restes d’un poblat iber, doncs al costat hi ha les sitges ibèriques i en excavacions s’hi ha trobat restes de ceràmiques. Pocs anys després es va construir la capella de la Mare de Déu de Port, en lloc de fer-la al costat mateix del castell com seria habitual, es va construir a uns cent metres, que en origen sembla ser que era al lloc on és l’actual església i depenia dels senyors del castell. Aquesta ermita va ser arrasada múltiples vegades i tornada a aixecar. N’hi ha constància del 1716 després de la guerra de successió, però després d’aquesta, encara va tornar a canviar de lloc. L’actual església que es va construir l’any 1939, aproximadament on havien tingut el seu lloc les anteriors. Ha

▶ Una vista de les restes de l'antic Castell.

Si no us acosteu a la placa commemorativa que hi ha enganxada a la pedra, no sabreu que allà hi havia un castell.

“Igual que la ciutat ens dona l’esquena com a barri, nosaltres la donem a la muntanya”

estat la última excursió. Si en voleu saber la història de primera ma, llegiu Història de una parròquia, on en Paco Candel ens explica les vicissituds de la Mare de Déu i de l’església.

Aquest castell era estratègic per a la relació de la ciutat amb els pobles veïns més a prop del riu Llobregat i pel comerç marítim. Per altra banda, es van anar dessecant els aiguamolls sobre el delta i sobre els prats de la Marina van créixer els masos que son els avantpassats del nostre barri.

Amb això s’assegurava també la defensa del territori i el litoral davant possibles atacs, sent una de les funcions del castell i el seu entorn durant uns quants segles.

Al segle XV el castell de port ja havia perdut tota la importància política en detriment del que avui coneixem com a castell de Montjuïc. L’últim propietari del castell va ser el Marquès de Sant Mori, el qual el descriu, a finals del segle XIV com “ un castell amb espitlleres i fossar”. Va existir fins a finals del segle XIX quan encara hi havia famílies vivint en habitacles enganxats a la seva paret. A començament del segle XX quedava el tros d’una torre que va ser destruïda per ampliar una de les carreteres d’accés al cementiri i la via del ferrocarril. S’havia fer servir com a fort militar durant la guerra dels segadors i també a la guerra civil.

I en aquest moment és a punt de desaparèixer per la causa de la gent sense escrúpols ni educació que s’acosten al que

Alejandro Flores

queda del castell a pintar sobre les pedres coses sense sentit o a fer una festa i abandonar-hi les deixalles que han produït sense miraments. I després d’això el que queda és caure en l’oblit. Quan els veïns de Port pujaven a menjar la truita o enterrar la sardina la setmana de carnaval; quan el barri encara tenia una part de pagès; quan la gent se sentia lligada d’alguna manera a la terra, era més natural tenir un respecte per l’entorn.

Nosaltres tenim la part de la muntanya de Montjuïc que no tenen els turistes ni els visitants de diumenge. La part més autèntica i original i igual que la ciutat ens dona l’esquena com a barri, nosaltres la donem a la muntanya.

Hem de recordar com a comunitat que som, que a La Marina va néixer la ciutat de Barcelona, que la terra que la conforma va ser privilegiada per la fertilitat dels seus conreus, per la pesca i pel comerç que va començar amb els Ibers i que ara es fa amb la Xina. Que el que ara gestiona el Consorci de la Zona Franca, havia estat motiu de litigis entre els feudals i entre els eclesiàstics, per la seva propietat i explotació.

Si coneixem la història del lloc on vivim, és més fàcil que el respectem. Us convido a visitar la Biblioteca i passar una estona amb els avantpassats. I també a visitar el lloc de l’antic Castell de Port. Des d'aqui instem a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a treballar per dignificar i dinamitzar aquest històric espai. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Entrevista con el cineasta Juan Bibian (2)

“En profundidad y cercanía” Pau Espí

Rafael Ochoa

L'aniversari de l’Estat d'alarma

Después de la sorpresa de desconocer el trípode ¿Cómo reenfocaste todo?

Me puse a probar con películas, habíamos hecho una comedia en la escuela de cine CEI, la titulamos “Porca Miseria”, la hicimos en grupo y utilizamos el motocarro que encontramos en Manresa que Berlanga había usado en “Plácido” (1961). Fue la primera, hasta entonces solo había gravado cortos para participar en “El concurso del rollo” ¿Qué era el concurso “Del Rollo”?

Un concurso donde todos participábamos con una película y luego nos puntuábamos entre nosotros mismos, una manera de participar y enriquecernos todos con lo de todos. ¿Qué vino después?...

Como corto ya serio en 1980 hice “Montjuïc Mirador Esportiu de Catalunya”. Yo he recorrido mucho mundo y no he conocido ninguna montaña que albergue los deportes que ha tenido y tiene Montjuïc: Fútbol, baloncesto, balonmano, natación, hockey sobre hierba y sobre patines, tiro con arco, tiro de pichón, atletismo… también acontecimientos como la Jean Bouin, las 24 horas de Montjuïc, la fórmula 1 del gran Premio de Barcelona.

Esta primera película no tuvo mucha calidad técnica, pero sí ilustrativa, me tomó un año hacerla y tenía un punto crítico porque no era normal que el sitio estuviera tan abandonado. Como anécdota me acuerdo que el Estadio de Montjuïc estaba en un estado que se caían los ladrillos y comentábamos con otros compañeros que el sitio merecía una olimpiada, uno de los compañeros, todo hay que decirlo, era el que luego fue alcalde de Barcelona, Pascual Maragall. Cosas de la vida, 12 años después Montjuïc acogía las olimpiadas de Barcelona.

En tus viajes por el mundo ¿filmabas?

Pue sí, después de trabajar un tiempo la ficción, me dediqué a gravar mis viajes por el mundo. Hacía reportajes y documentales de Italia, Holanda… fui uno de los primeros en documentar en la Unión Soviética, Egipto, Nepal, etc… de esta época tengo varios premios.

Has hecho cine amateur o profesional…

Siempre hice películas de amateur, a veces narraba con mi propia voz y otras veces colaboraba gente más especializada. Pero yo elegía les escenas, montaba, producía… lo hacía todo.

Por ejemplo, en la película “De la A a la Z”, un documental del barrio de la Seat donde me críe, y que desgrana y visualiza el excelente funcionamiento de un barrio tutelado por la empresa; puse mi

voz, porque no era solo el realizador de la película, sino también un testimonio de lo que contaba, era el barrio en el que me había criado, por eso creí importante hacer la narración yo mismo. ¿Cómo contactabas y conseguías a los actores?

He trabajado con actores amateurs, entonces algunos empezaban como Amparo Moreno, actriz consagrada después. En un viaje a Francia hice amistad con un director de teatro y me dijo que cuando quisiera fuera a visitarlo al Poble-Sec, en la calle Blai. Hacían teatro amateur. Cuando tenía un guion iba a sus ensayos al teatro y escogía los actores que me interesaban, a veces cogía a gente voluntaria sin conocimientos de cine.

También coqueteaste con el suspense.

Es que Hitchcock me gustaba y me gusta mucho, recuerdo una película de suspense en la que un día faltó el actor que hacía el papel de mafioso y me puse yo.

En el primer minuto me metían un tiro en la frente (ríe). Con el tiempo fui cambiando a películas más sociales, que me interesaron más.

Cuantas películas has realizado…

Pues habré hecho unas 25, en los años 80 estaba en dos grupos de cine e íbamos a casi todos los festivales, como el festival de San Sebastián, Sitges, etc… en un año hacía tres películas. Las cinco últimas en este siglo XXI. Ahora llevo cinco años sin hacer ninguna, la salud y la edad va influyendo, pero quiero hacer algunas más. Al menos una al año, tengo proyectos y cuando la salud me lo permita volveré a filmar, tengo un problema en el ojo que además es el ojo donde pongo el objetivo ja, ja, ja.

En este siglo he hecho un corto de ficción que se llama “Reverdecer”, para mí es… y yo soy muy crítico conmigo mismo, pues veo cientos de veces las películas, una película muy buena, pienso que es la mejor que he hecho, en cambio ha tenido muy poca aceptación.

¿De todo el proceso de hacer una película, de qué disfrutas más?

Me gusta mucho filmar, en cambio hacer el guion me llega a aburrir. He escrito muchos y no sé si son buenos o malos, pero esta parte del proceso me cuesta un poco. En cambio, el montaje es otra cosa, me encanta, ¡he montado una cantidad de películas! las mías, las de mis familiares, las de amigos… ¡a cientos!

Tal como se hacía el cine, ha cambiado muchísimo.

Sí, los medios técnicos han variado, son distintos que con el celuloide. Antes consistía en una moviola con cinta que cortabas, y empalmabas. Ahora tienes un ordenador que según tus instrucciones lo hace todo, es pasar de lo artesanal a lo moderno. El resultado es el mismo, es igual en los dos métodos. En el moderno se ordena casi solo y en el antiguo es mucho más artesanal, tienes que tocar el celuloide para ordenarlos. A mí siempre me gustó tocar el celuloide, es como hacer pan y sentir la masa en las manos, menos limpio, pero me encanta.

Entonces, ¿Celuloide o Digital?

Las grandes películas continúan distribuyéndose en cinta, aunque hace ya un tiempo que se hacen también en digital. ¿La razón? el digital no deja de ser un cuadradito más grande o más pequeño que se llama pixel y cada vez estamos alcanzando unas cotas de precisión mucho mejores, mientras que el celuloide es una emulsión química, baña toda la cinta y si la calidad del celuloide es buena se consigue una gran nitidez en la imagen. Va a gustos, yo de momento me quedo con el celuloide.

Ficción o documental ¿Qué te gusta más filmar?

A mí me gusta mucho más la ficción, lo que ocurre es que para hacer ficción hace falta muchos más medios y recursos: actores, atrezo, etc... En cambio, los documentales, algunos los he hecho yo solo: cámara, guion, sonido...

(La parte final, el mes que viene…). ■

El passat 14 de març, el nostre estimat Estat d’Alarma va complir un any! Suposo que recordareu perfectament el dia en què va néixer on, només arribar al món, ja ens va canviar la vida.

Amb ell hem viscut un any ple d’experiències inoblidables: una pandèmia mundial, un confinament, una segona onada, una tercera onada, un toc de queda, vacunes vàries…

Jo sé que a la majoria de la gent l’Estat d’Alarma no els cau gaire bé, i ho puc entendre perfectament, però poseu-vos en la seva situació. Per a un bebè no és gens fàcil créixer en una família tan desequilibrada. Durant el seu primer any de vida ha hagut de patir tensions constants entre els seus pares, ja que tothom ha vist que Pedro Sánchez i Pablo Iglésias no han passat el millor any del seu matrimoni, de fet, fa poc van anunciar el seu divorci. Sort n’ha tingut l’Estat d’Alarma del seu padrí, que l’ha cuidat i protegit com ningú. I és que Fernando Simón s’ha encarregat de què a l’Estat d’Alarma no li faltés mai de res, i l’ha consentit tot el que el petit ha volgut i més!

Amb això que dic, no vull que us penseu que jo li tinc certa estima a l’Estat d’Alarma, però no em sembla just que un pobre nadó de poc més d’un any rebi tantes crítiques, perquè no és just atacar a una criatura que amb prou feines sap caminar. Les crítiques han d’anar adreçades als seus pares, que són ells qui no l’han sabut educar. Ara, també us diré que no deu ser gens fàcil cuidar d’un fill tan rebel com l’Estat d’alarma, perquè, tot i que és cert que els seus pares no ho han fet de la millor manera possible, ja m’agradaria veure com, tots aquells que no s’han cansat de criticar i atacar cada decisió dels pares de l’Estat d’Alarma, haguessin actuat en el seu lloc.

No els estic defensant, perquè, com molts de vosaltres, penso que no han criat el seu fill de la millor manera, però cal tenir en compte que la situació era límit i el marge de reacció gairebé nul.

Durant el dia de l’aniversari de l’Estat d’alarma, vaig llegir més missatges negatius cap a ell que felicitacions i, no us mentiré, em va fer una mica de pena. Ha de ser molt trist rebre més crítiques que felicitacions el dia del teu primer aniversari.

Que devia pensar el pobre nadó? Bé, segurament no va pensar res, ja que no va poder llegir els missatges. I no dic que no els llegís perquè l’Estat d’Alarma realment és un concepte i no una persona, sinó perquè, en principi, els nadons d’un any encara no saben llegir.

Ara us explicaré un secret, a mi l’Estat d’Alarma em cau molt malament. I no per res en especial, suposo que pel mateix motiu pel qual tothom el detesta, i és que la seva presència va lligada a l’evolució de la Covid. Per tant, la millor notícia possible seria que la pandèmia finalitzés, però crec que, a curt termini, demano massa. Així que, encara que em pugui arribar a saber una mica de greu, he de reconèixer que jo també espero i desitjo que l’Estat d’Alarma no arribi a complir el seu segon any de vida. ■

20

Abril 2021 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius!

publicitat

Julio Baños, Josep Vicens, Salvador García i Vicente Masip

Tirem d'“Arrels” culturals

La cultura traspassa el temps i és efímera i infinita, i és així com Arrels arriba als trenta-dos anys d'història, amb la cultura com a protagonista.

Fem programes diversos cada setmana amb la mirada posada en un mateix punt en comú: la cultura en ampli espectre, de la música a la pintura, de l’escriptura... a qualsevol persona que les practiqui, en definitiva. Arrels, un programa conduit a quatre mans per Julio Baños, Josep Vicens, Salvador García i Vicente Masip, té com a objectiu la difusió d'artistes, projectes, esdeveniments o actes de tota mena. Cada setmana ens arriba a La Marina FM un convidat per "saber qui és, què fa, què ha fet i què farà". Com diu el Salvador, hi volen "explicar qui és qui, sempre amb clau de barri".

El programa va néixer tot just amb l'emissora de La Marina FM, aleshores “La Ràdio del Polvorí”, i junts han viscut moments de tota mena, sempre amatents al que passés al barri de La Marina i als seus veïns i veïnes.

Ara afronten una nova temporada en un moment incert per la cultura amb la pandèmia de la Covid-19, però des d'Arrels segueixen treballant per apropar cada setmana la cultura a la gent. També, admet Salvador, els hi agradaria que "entrés alguna persona jove al programa per ampliar la perspectiva cultural i incloure-hi també les inquietuds del jovent".

De moment Arrels segueix portant nous perfils cada dijous al 102.5 FM i encara els hi queda molta cultura per descobrir! ■

Opinió

¿Qué hace una chica cómo tú en un sitio como este?

Cristina Segura, veïna d’El Polvorí Fa un any la meva família i jo vàrem decidir traslladar-nos al barri de “La Marina”. En aquest temps no han estat pocs els comentaris de persones sorpreses de que haguéssim triat, ni més ni menys, que “El Polvorí” per a establir-hi la nostra residència.

Manxega de naixement, porto més de mitja vida en aquesta ciutat, sempre a cavall entre “l’Eixample” i “Sant Antoni”. Van ser els preus abusius del “centre” el primer condicionant per a forçar un canvi, però no l’únic, i malgrat no tenir cap vincle amb aquest costat de la ciutat, poc a poc vam anar sentint interès i albirant el que ens podria oferir de positiu.

No ho negaré, em molesten els patinets envaint les voreres, els cuidadors de gossos gens empàtics amb el personal de neteja (ni amb la resta de vianants), les actituds racistes, l’incivisme, les activitats il·legals desenvolupades en un entorn amb nenes, el no respecte al descans dels demés … però sens dubte, la major intolerància és cap a la mala educació, aquesta que hi ha aquí i allà, i com la resta de coses que he mencionat, res que (d’una manera o d’una altra) no es pugui trobar en altres barris.

Als que m’han preguntat, be per advertència, sorpresa o indiscreció: “¿Tú ya sabías dónde venías a vivir?”, “No pareces de esta zona“… ¿Qué hace una chica como tú

en un sitio como este?”, (faltaria que afegissin)“¿Qué clase de aventuras has venido a buscar?” com la cançó de Burning) … Responc: Pot ser hi ha un prototip per viure en un dels barris amb l’entorn més natural i menys contaminat de la ciutat?, Has de semblar d’alguna manera concreta per residir a Montjuïc i sentir-te enamorada dels seus racons, camins, indrets, el seu aire, la seva llum, per poder escoltar el so de les gavines que et recorden la proximitat del mar?, ¿Per gaudir de la proximitat de tants museus, instal·lacions esportives, parcs infantils, jardins, biblioteques?, Per decidir allunyar-se de la pol·lució, el trànsit, el turisme massiu i que envaint els carrers?

En la meva opinió cap barri pertany a ningú, els barris els conformen les persones que en ells habiten, els barris s’enriqueixen amb la seva diversitat, els barris es transformen i no existeix el barri perfecte.

Però el que sí que és cert, és que qualsevol barri sempre podrà ser millor, i això no dependrà només de les institucions amb la seva aportació en infraestructures i serveis, dependrà de les persones que en ells residim, i la nostra conducta serà determinant per aconseguir-ho.

Fent una anàlisis, tot allò positiu que m’ofereix el viure aquí supera aquells comportaments amb els que soc més intolerant, i després d’un any puc dir que

la meva família i jo no ens vam equivocar amb la nostra elecció. En aquests mesos he anat coneixent gent amable, responsable, educada; perquè d’aquesta n’hi ha i molta a “La Marina”, comerciants, professionals i amb un tracte proper; persones amb inquietuds; veïns, en la seva majoria lluitadors i treballadors amb intenses i diverses històries que em desperten gran interès i de les que en vull saber més.

En una ocasió vaig demanar a una persona que per favor utilitzés la mascareta a l’ascensor. La següent vegada la seva resposta va ser: “dónde te crees que has venido a vivir, esto no es Pedralbes!”. Sí, sé perfectament on he vingut a viure. Com també sé que les malalties no son exclusives de certs barris, i per això, si un no vol protegir-se a un mateix ni al seus convivents, podria ser el seu problema, però

quan es fa ús de zones comunes la imprudència pot afectar a d’altres. Jo i qualsevol tenim el dret i la llibertat de reclamar la nostra protecció.

S’ha de recalcar que hi ha accions que no es justifiquen per creure’s d’un determinat barri, de sentir-se fora de les normes. És qüestió de respecte cap a la resta de veïns, de bona educació. I és que les conductes responsables no haurien de semblar l’excepció.

A aquelles persones conformistes, auto-etiquetades i auto-estigmatitzades, que pensen que l’haver nascut i viure en un determinat lloc justifica la seva conducta, dir-los que aquest barri amb totes les seves coses, moltes d’elles meravelloses, és també el dels nens que hi estan creixent, i amb una mica de civisme i educació entre tots podrem aconseguir que ells se sentin orgullosíssims de viure aquí. Jo ho estic. ■

El cor de la Joia de Montjuïc en una fotografia acompanyada de familiars i amics, a les Caramelles de l’any 1993

Els estimats mestres Joaquim Voltas i Víctor Xufré amb els cantaires Josep Ferrer i Víctor Nuez.

1

Progrés, amor i virtut (lema dels Cors de Clavé) La Societat coral Joia de Montjuïc va ser fundada l’any 1928 en un barri petit i humil de Montjuïc que es deia l’Animeta, d’aquí ve el seu nom que uneix la muntanya i la joia de ser cantaire. El seu fundador fou Salvador García Galiana. La gent gran encara recorda que als nostres barris hi havia hagut tres Cors de Clavé: La Lira Tunisenca, al barri de Can Tunis; la Portense i la Joia de Montjuïc, al barri de Port. Durant la seva llarga trajectòria, any darrera any, en arribar la Pasqua Florida, la Joia ha portat les Caramelles al nostre barri, omplint els carrers de cants festius i alegres.

Los goigs de les Caramelles Se solen pagar amb ous Doncs, nines, a les cistelles Posau-hi quelcom de bo.

1

Fotos i texte: Josep Vicens Busquets

Abril 2021 - La Marina núm. 303

Abril 2021 // www.lamarina.cat

22

cultura

Col·lectiu d’artistes Font de la Guatlla:

Quan la passió esdevé dedicació || Albert Muro Coneguda com la Muntanya de l'Art, Montjuïc acull museus com el MNAC o la Fundació Miró. No obstant això, si baixem pels carrers que s'amaguen sota la falda seguirem respirant la flaire de cultura. L'art unes vegades es manifesta a gran escala i d'altres amagat entre els veïns de barri, com ara el col·lectiu d'artistes de Font de la Guatlla.

Encapçalats pel president Josep Farré, l'espai porta des de 1998 apropant la pintura als veïns i transmetent la passió per l'art. El grup, que es reuneix al Centre Cívic, el formen una desena d'integrants i dos dels secrets perquè segueixi vigent són la dedicació que hi posen i l’heterogeneitat que existeix dins l'espai. Mario Pedrosa, membre de l'associació, ens comenta que "cadascú té el seu estil i tots som diferents". ▶ Josep Farré, president de l'associació i Mario Pedrosa, un dels artistes del Col·lectiu.

Autoexigència per acomplir objectius

Tot i que els integrants pinten per plaer, cal destacar que es marquen certs objectius. Abans de la covid intentaven fer una exposició cada 3 mesos. En aquest sentit, és el Josep qui coordina i marca les pautes.

Segons paraules del Mario, "ell és qui ens dóna canya i ens proposa el que podríem fer". No obstant això, el Josep indica que “les exposicions solen decidir-se en reunions i a vegades el tema és lliure i d'altres es segueix una temàtica concreta”.

Aquesta rutina d’exposar cada cert temps és una manera de fidelitzar el visitant. En aquest sentit, el Josep ens diu que a la gent li agrada venir a veure els quadres i que el pintor valora que el públic vingui a veure’ls. De fet, és comú que s'apropin persones de barris com les Corts o Sants i coincideixen que la difusió a les xarxes els ha ajudat molt.

No obstant això, el gran gruix que visita les exposicions és el veïnat d’aquests carrers tan ben avinguts que formen la Font de la Guatlla. "Aquest és un barri peculiar, ens coneixem tothom i fa sensació més de poble", explica el Josep.

El 2016 va ser molt especial

Ser a tocar de la Muntanya de l'Art té coses positives. Una d'elles va tenir lloc fa 5 anys, quan van ser reclamats per exposar al Pavelló Mies van der Rohe. Aquesta va ser una jornada molt significativa, ja que van pintar obres relacionades amb el recinte amb motiu del 30è aniversari de la reconstrucció del Pavelló.

Però en Josep es mostra ambiciós i creu que el grup encara no ha tocat sostre. Ell aspira a exposar a l'Hermitage de Barcelona, si finalment el projecte tira endavant.

Tanmateix, es mostra crític amb algunes entitats que són molt tancades i no els acullen, com el CaixaForum. Sigui com sigui, se sent orgullós del que han aconseguit i del que vindrà.

"La cultura és un motor de futur i sense la qual no hi ha pintura"

La covid ha transformat les exposicions

Quan van exposar al 2016 no s'imaginaven el que vindria anys més tard. Però han fet front al sisme pandèmic i no s'hi han deixat guanyar la partida. Hi Han perdut moltes coses, però també han sabut treure’n profit.

Durant la pandèmia, el Josep i l'Andrea (una treballadora de Secretaria) van idear una expo virtual en la qual cada dia un membre del grup mostrava els quadres exposats a casa. "Vam estar molt enfeinats. Li enviàvem les imatges a l'Andrea i es pujaven a les xarxes. És una altra manera de compartir art. Un altre exemple va ser el dia de Sant Jordi, quan cadascú va pintar un quadre que representés el balcó de casa seva".

No obstant això, el Josep diu que aquesta nova manera d'exposar és més freda. "A mi m'agrada escoltar els comentaris de la gent. T'ajuden a rectificar i a saber quines coses estan malament. Valoro les crítiques constructives per aprendre’n".

Sembla, però, que de moment les grans jornades hauran d'esperar. La proposta 'Mirant al mar', que van proposar fa uns mesos va celebrar-se al passadís del C. Cívic i una que tenen prevista pel 18 d'abril també haurà de ser així. En aquesta propera, la temàtica serà lliure i veurem obres de tots els integrants.

Missatges reivindicatius

Per ells, aquests mesos han estat durs i consideren que les autoritats no han fo-

mentat la cultura. "La cultura és un motor de futur, sense cultura no hi ha pintura".

També troben irònic que a Barcelona no es permeti pintar al carrer. Segons expliquen, "per fer-ho hauríem de contactar amb una associació i que aquesta demani permís a l'Ajuntament".

Per altra banda, el Josep va més enllà i es dirigeix directament al govern municipal: "No tenim un espai on pintar. Ho fem a casa, però necessitem un lloc per fer-lo servir com a taller i a la vegada per exposar les obres i guardar els materials". Per això han pensat en la Casa Cervera, ubicada molt a prop del Centre Cívic i que és propietat de l'ajuntament. "Si ells volguessin, només s'hauria d'arreglar perquè està

Alejandro Flores

mig derruïda i aquest podria ser un espai que s'aprofités per promoure la cultura".

També incideixen en el poc valor que es dóna al treball cultural. "Si exposes, a vegades la gent et diu si li rebaixes el preu d'una obra. El que no saben és que la pintura és cara i el temps també, ningú te’l paga". En aquest sentit, el Mario es mostra contundent: "Si vas a comprar uns pantalons no demanes que te’ls rebaixin. Doncs amb la pintura tampoc".

Un moment difícil per la pintura

Segons el Mario, abans era més fàcil dedicar-se a la pintura. "Ara, de reconeguts n’hi ha quatre. Perquè valorin el teu treball t'has de morir primer". A part, també apunta que abans hi havia restauradors i que ara s'espatllen les obres i no es restauren, es llencen. "No es dona valor a les coses". Per això, donar veu a aquests col· lectius que aposten per la cultura ara és més vital que mai. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Els estudis Orphea, al costat de Montjuïc Aquí, molt a prop del nostre barri, va florir la gran aventura que inicià una nova era. Barcelona va ser la gran pionera als començaments del cinema a España. Des de principis del segle XX, a Barcelona es va començar a rodar pel·lícules, documentals, curtmetratges, amb aquell invent meravellós dels germans Lumiere que era el cine. Coses i persones en moviment van revolucionar la marxa del món. Pioners como Fructuós Gelabert, Segundo de Chomón, Ricardo i Ramón Baños, Josep Gaspar, Francesc Elías, Joan Maria Codina, Domènec Ceret o Ramón Caralt son alguns dels cineastes que van començar a rodar a principis de segle.

Van proliferar els petits estudis on s’hi van rodar gran quantitat de pel·lícules fins l’arribada de la segona república; i a iniciativa de Camile Lemoine i de Francesc Elías (productor i director) es van construir els estudis de cine Orphea. Els estudis es van ubicar a l’antic Palau de la Química, just darrera del Poble espanyol de Montjuic. Disposaven de’ un plató de 1.350m2 amb piscina per a rodatges subaquàtics, un plató de 1.050m2, un taller per a la construcció de decorats, magatzem d’atrezzo, camerinos, sales de maquillatge

i perruqueria, magatzem de vestuari, material de il·luminació per a blanc i negre i per a color; grues per a càmera, tràveling, 3 càmeres Súper Parvo, una càmera Arriflex i una Parvo 2.95, material de so, sales de muntatge i sonorització i molt personal de manteniment.

Entre 1.931 i 1.936 es van rodar moltes pel·lícules. La primera d’elles va ser “Paz“ dirigida per Francesc Elías. Altres llargmetratges que es varen rodar als estudis durant aquell període de temps van ser “Carceleros” de José Buch, “Mercedes” de Jose M. Castellví i “Boliche” també de Francesc Elías. Durant el rodatge de

“Maria de la O”, d’Elías, amb Carmen Amaya i Pastora Imperio al repartiment, Orphea va patir un incendi d’origen desconegut que va destruir els estudis quasi totalment. La producció cinematogràfica era tan intensa que el 1.935 es van construir uns altres estudis, amb el nom de nombre “TRILLA”, on posteriorment es va muntar el restaurant La Pèrgola i allí també s’hi van rodar nombrosos títols.

Els estudis Orphea es van reconstruir ràpidament i durant la guerra civil s’hi van rodar varies pel·lícules, entre elles “Aurora de esperanza” de Antonio Sau i “Sierra de Teruel” de André Malraux. Acabada

L'agenda d'abril Tots els dissabtes d’abril i maig (Inici 10 d’abril)

ACTIVITATS ADULTS Fem fanzines al barri! Taller d’autoedició: retalla, enganxa, fotocopia i grapa.

A partir de 14 anys i adults: de 11 a 12h / Nens i nenes de 9 a 14 anys: de 12.30 a 13.30h. Cal inscripció prèvia.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Del 6 al 30 d’abril

ACTIVITATS ADULTS Exposició “Tots sóm Rosa Parks: dignitat, honor, valor. El poder d’una mirada.

La força d’un gest”. A càrrec dels alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Domènech i Montaner. Activitat transversal de llengua castellana + visual i plàstica.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Clemares. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 12h: Lloc: Biblioteca Francesc Candel

ràries que ens farà l’Anna Guitart, periodista i guionista. Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 13

Dimarts, 20

Diumenge, 18

Divendres, 23

ACTIVITATS ADULTS Road Movie. Colorado Jim (Anthony Mann, 1953). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema.

Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

LA MEVA SETMANA EXTRAORDINÀRIA AMB LA TESS Durant les vacances d’estiu, un nen d’11

ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre: “Els altres catalans mig segle després. Crònica del 50è aniversari del llibre”. Organitza la Fundació Paco Candel. Hora: 18:30h: Lloc: Biblioteca Francesc Candel

THREE COOL CATS

Dimecres, 7

ACTIVITATS INFANTILS Sac de rondalles. Contes transgressors: Expliquem contes gitanos populars. A partir de 4 anys. A càrrec de l’Escola Dominical del barri de la Marina. Cal inscripció prèvia. Hora: 17:30h: Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dissabte, 10

ACTIVITATS INFANTILS Contes a la mà. Narració de contes sobre dansa per als més menuts. Edat recomanada: de 2 a 4 anys. A càrrec de Núria

anys coneixerà a la Tess, una nena aventurera i misteriosa que el farà reflexionar sobre el valor de l’amistat i la família.

A partir de 8 anys. Preu: Gratuït Hora: De 12 h a 14 h Lloc: Sala Maremar

Dilluns, 19

Sant Jordi a la Candel: escalfem motors per la diada amb les recomanacions lite-

Jazz tradicional, swing, Rock and roll i molta energia.

Hora: De 20 h a 21 h. Entrada gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas

Divendres, 30

ELS DIES MENTITS Teatre Una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona, que se sincerarà per primera vegada davant de tothom.

Hora: De 19.30 h a 21 h. Preu: Gratuït Lloc: Sala Maremar

la guerra i amb l’entrada dels vencedors a Barcelona, una quantitat de camions varen carregar tot el que van poder dels estudis i s’ho van emportar a Madrid. Tot i així, la producció de pel·lícules continuar frenèticament. “Un tesoro en el cielo” de Miguel Iglesias, “Donde vas triste de ti” de Alfonso Balcazar, “Gaudí” de Josep Maria Argemí, “Parsifal” de Carlos Serrano, “La vida en sombras” de Llorenç Llobet Gracia i “Tierra de todos” de Antonio Isasi son alguns dels títols més rellevants rodats a Orphea fins a 1.962, any en el que per causes també desconegudes els estudis van tornar a ser past de les flames.

A Orphea es van rodar 230 pel·lícules en 30 anys i malgrat els esforços de la professió i de la industria mai més es van tornar a reconstruir. Barcelona ha estat pionera a la industria cinematogràfica espanyola: primera pel·lícula de ficció en España, primera indústria de treballadors de cine de España, primers laboratoris cinematogràfics de España, primer estudi de pel·lícules sonores d’España, primera pel·lícula en color rodada a España, primer sistema de rodatge en color d’España, primera pel·lícula de dibuixos animats de España.

Existeix un documental fantàstic de Xavier Juncosa on es relata de principi a fi la vida de Orphea. Allà va créixer el meu pare, allà va començar a treballar amb càmeres, allà va començar a estimar el cine.

Ell em va transmetre coneixements i dedicació i jo li ho he transmès als meus fills Àxel i Marc i espero que continuï. ■

El Far

Participa al certamen literari francesc candel 2021

Per a incentivar la participació en activitats culturals i homenatjar la figura de Francesc Candel, les tres Biblioteques del Districte de Sants-Montjuïc (B. Francesc Candel; B. Francesc Boix i B. Vapor Vell), organitzen anualment, en col·laboració amb el mateix Districte, el Certamen Literari Candel.

El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure, i la modalitat de reportatge periodístic obert a qualsevol gènere. El premi pel guanyador de cada modalitat és de 400 euros, i pel finalista de cada modalitat 200 euros. A més, rebran un trofeu de l’artista Benito Maín.

El període de presentació de treballs va començar el 8 de març i finalitza el 16 d’abril. Els treballs s’han d’enviar a b.barcelona.fc@diba.cat. A l’assumpte cal indicar: Certamen Literari Francesc Candel 2021. Al cos del missatge ha de constar el pseudònim de l’autor/a i el títol del treball. Caldrà adjuntar-hi també un arxiu en format .doc o .pdf que contingui el nom real, telèfon, adreça i DNI de l’autor.

Més informació de les bases a la nostra pàgina web o passar-vos pel qualsevol de les 3 biblioteques del districte.

Abril 2021 // www.lamarina.cat

24

salut

Cuidar-se per prevenir Mantenir hàbits com menjar sa i fer exercici és invertir en qualitat de vida Amb l’augment de l’esperança de vida, l’avanç clínic, i en moltes ocasions també hàbits de vida incorrectes com és , l’absència d’activitat física o no mantenir una dieta equilibrada, afavoreixen l’aparició de malalties cròniques com poden ser la Diabetis, la Hipertensió, tenir colesterol elevat.

Però també el fet de realitzar dietes poc adequades, no disposar d’un hàbit d’activitat física per les persones que ja les pateixen fa que aquestes malalties provoquin complicacions que a la llarga disminueix la seva qualitat de vida.

Per tant, és molt important cuidar-se per prevenir l’aparició si no les tenim o evitar que aparegui qualsevol complicació en el cas que ja estiguin instaurades.

El confinament ens ha paralitzat en molts aspectes i també en el tenir cura d’aquestes malalties, a molts ens ha ensenyat que hem de continuar cuidant-nos i que deixar de fer-ho pot tenir conseqüències negatives tant en la nostra salut, com en la nostra qualitat de vida e independència.

I ens preguntem com fer-ho?

El primer pas, i el més important, és saber si tenim una malaltia crònica, conèixer quins son els símptomes que indicarien que m’estic descompensat i pels quals he de contactar amb la meva infermera o metgessa.

Com m’alimento? menjo fruita i verdura diàriament, asseguro que ens els àpats esta

Naturòpata

El més de plantar

present algun d’aquest aliments per assegurar que faig 5 racions/dia entre las dos.

Prenc làctics diàriament, asseguro llegums de dos a tres cops/setmana, limito les carns vermelles de forma esporàdica, escullo preferiblement la carn blanca com el pollastre, el gall d’indi, conill. Peix blanc i blau, asseguro menjar-ne almenys tres o quatre vegades a la setmana. Pel que fa l’arròs, la pasta, el pa, els cereals en general procuro que siguin integrals i en petita quantitat els que repetim en cada àpat del dia. Prenc aigua suficient? Asseguro de sis a vuit gots/dia.

Quina activitat física realitzo? Surto cada dia a caminar, no compte anar a fer les compres! Pujo escales sempre que tinc ocasió en lloc d’utilitzar l’ascensor. En casa, procuro aixecar-me cada hora i fer passejos per casa. Faig exercicis, tipus “sudokus”, “crucigrames”, “sopa de lletres”... per mantenir el cervell actiu, i finalment, em preocupo del meu benestar mental. ■

Infermeria La Marina

Incapacitat i discapacitat. És el mateix? Tenen alguna relació?

Sovint a la consulta em pregunten la diferència que hi ha entre aquests dos termes que, erròniament, es fan servir en moltes ocasions com a sinònims. Sé que semblen conceptes iguals, ja que si ens fixem en la paraula en sí, tant discapacitat com incapacitat semblen referir-se a la falta de capacitat. Però cal tenir clar que aquests dos conceptes es refereixen a qüestions diferents, encara que en algunes ocasions poden coincidir. Anem a explicar-ho amb un exemple perquè es vegi més clar.

Imaginem una persona en cadira de rodes perquè ha hagut de operar-se d'un genoll i ha d'estar de baixa laboral 4 mesos.

Aquesta baixa laboral en realitat es denomina de forma tècnica incapacitat laboral. Quan parlem d’incapacitat ens estem referint a l'àmbit laboral i fa referència a

Esther Pardo i Gimeno

la disminució o anul·lació de la capacitat per realitzar un treball. Cal explicar que la incapacitat laboral pot ser temporal o permanent. Parlem d'incapacitat permanent quan les limitacions que pugui tenir la persona no permeten reanudar l'exercici de la seva activitat laboral. Aquestes limitacions han de ser valorades formalment en un procediment administratiu per l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques.

Ara pensem en una persona que està en cadira de rodes perquè va patir un accident de trànsit i no pot caminar, és informàtic i treballa en una empresa del seu sector. En aquest cas estaríem parlant d'una persona amb discapacitat, ja que té limitacions importants per desenvolupar-se en el seu dia a dia. Però aquesta persona no tindria cap incapacitat laboral.

Podem classificar la discapacitat en quatre categories: Discapacitat física: fa referencia per una banda a les alteracions en el sistema neuromuscular o esquelètic que dificulten o limiten el moviment i, per altra, a les alteracions cròniques en les funcions orgàniques.

Discapacitat psíquica: alteracions en les funcions relacionades amb la conducta adaptativa, les facultats mentals i les estructures neurològiques.

Discapacitat sensorial: es refereix a les estructures sensorials (oïda, vista, gust, tacte i olfacte) o bé del sistema nerviós.

Discapacitat intel·lectual: alteracions en la funció intel·lectual i la conducta adaptativa.

Resumint, quan parlem d’incapacitat temporal o permanent ens estem referint a l'àmbit laboral i quan parlem de discapacitat ens referim a un concepte més ampli en el qual es valora la dificultat d'una persona per desenvolupar-se en el seu dia a dia en qualsevol dels àmbits de la seva vida.

Ara toca pensar. Creieu que la noia de la foto té una discapacitat, una incapacitat, o ambdues? ■ Encarna Medina Treballadora Social Sanitària CAP Dr. Carles Ribas

Com cada any, el mes de març ens ha portat la primavera. És en aquest temps que hem de plantar les llavors que hem guardat i esperar que donin fruit a l’estiu. Com que acabem de passar l’estació en que es menja tot calent i amb l’energia concentrada, ara és l’hora de fer el canvi i ajudar l’organisme a depurar-se i a tornar a agafar energia.

Segur que en algun dels supermercats alemanys que hi ha al barri, hi trobareu sobres de llavors de diferents productes de la terra que no ocupen massa espai. Si teniu una mica de balcó o una terrassa, hi podeu tenir també un hort. No és gens difícil, poc costós i molt gratificant.

Necessitem unes garrafes d’aigua buides a les que els hi hem tallat la part de dalt, un parell de centímetres per sota la nansa, un grapat de pedres petites i terra per a omplir-la.

A la garrafa li farem uns forats a sota i hi posarem les pedres fent un fons d’uns dos dits perquè així pugui drenar l’aigua i a sobre la terra. Recomano que aneu a la muntanya a buscar-ne i la barregeu amb la que venen en bossa. A cada recipient hi podeu posar unes quantes llavors, per exemple de pastanaga, raves, julivert, bledes, remolatxa, etc.. i fins i tot tomàquets.

Decidiu quin tros del balcó voleu convertir en hort i poseu-hi totes les garrafes juntes perquè puguin fer un microclima. Quan comenci a créixer el que heu plantat podreu comprovar com és d’agraïda la natura i el poc cas que li fem.

Salut!! ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

La Comunitat Portuària de Barcelona impulsa un acord estratègic per afavorir la FP de qualitat i l’atracció de talent al món portuari i logístic La Comunitat Portuària de Barcelona va donar fa uns dies un important pas endavant per afavorir la Formació Professional (FP) de qualitat i l’atracció de talent al món portuari i logístic. El Port de Barcelona, l’Escola Europea-Intermodal Transport i les associacions i empreses de la Comunitat Portuària -Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, Associació d’Empreses Estibadores Portuàries de Barcelona, Associació de Transitaris Internacionals de Barcelona (ATEIA-OLTRA), Col·legi d'Agents de Duanes de Barcelona, Associació de Transportistes Empresaris de Contenidors (ATEC) i Marina Barcelona 92- van signar un conveni de col·laboració, en el que també hi participen centres de formació i administracions públiques implicades en la formació i l’ocupació, per desenvolupar una formació de qualitat i ajustada a les necessitats reals del sectors logístic i portuari que afavoreixi també la creació de llocs de treball qualificats.

Aquest “Acord Estratègic per a l’impuls de la Formació Professional en el marc del sector de l’economia portuària, marítima, la logística, el transport i el comerç inter-

Jordi Trius, president de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona; Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, i Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, durant l’acte de signatura.

nacional” forma part del projecte europeu YEP MED, i també ha estat rubricat per la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família; la Direcció General de Transport i Mobilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona –a través de Barcelona Activa–, l’Ajuntament del Prat de Llobregat, la Diputació de Barcelona i el Consorci de la

El conveni inclou la constitució de la Taula de Formació i Ocupació de la Comunitat LogísticaPortuària de Barcelona

Zona Franca de Barcelona; la Facultat de Nàutica (UPC), l’Institut de la Nàutica, el Consorci d'Educació de Barcelona, l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, la Fundació BCN Formació Professional, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, el Servei d'Ocupació de Catalunya, i els sindicats UGT i Comissions Obreres de Catalunya.

La importància d’aquest gran acord és doble. D’una banda, pel seu abast, “ja que incorpora una àmplia representació tant del món empresarial com del món acadèmic i institucional”, com ha destacat la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, durant la firma del conveni. Per altra banda, perquè té el doble objectiu de contribuir a la productivitat i competitivitat de les empreses però també de millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores, especialment de les que tenen més dificultats d’inserció laboral o de mantenir la feina. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va destacar que “tenim una voluntat com a país de fer un sistema de formació professional més modern i més lligat a les necessitats concretes de treballadors i d’empreses. ■

Wallbox instal·larà la seva nova planta de producció a la Zona Franca de Barcelona Les instal·lacions seran capdavanteres en innovació, eficiència, capacitat productiva i sostenibilitat, sent pionera en la implementació del concepte "Cradle to Cradle" a nivell industrial.

Wallbox ha triat la Zona Franca de Barcelona per instal·lar una nova planta, expandir la seva capacitat productiva i seguir abastint la demanda creixent dels seus productes tant al mercat nacional com a l'internacional. Aquest matí, Enric Asunción, CEO de Wallbox, i Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), han signat a la seu de l'entitat el contracte d'arrendament amb una durada de 10 anys.

"La nova fàbrica representa no només un pas molt important per al futur de Wallbox, sinó també per a la indústria de l'automoció a Espanya que, com en tot el món, camina cap a l'electrificació. Hem trobat a la Zona Franca no només la infraestructura sinó l'entorn necessari per instal·lar una fàbrica puntera que ens permetrà seguir afermant el nostre lideratge en el sector de la recàrrega elèctrica i maneig energètic a nivell global" ha comentat Enric Asunción, CEO de Wallbox. I ha afegit que "és una tendència global que la recuperació econòmica tingui com un dels seus pilars la sostenibilitat, basada en innovació que construeixi tecnologies més netes i eficients des del punt de vista mediambiental, i nosaltres estem

Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB i Enric Asunción, CEO de Wallbox.

compromesos d'una manera integral en accelerar aquest procés en el sector de la mobilitat creant una fàbrica que sigui la primera pedra per a la creació d'un HUB mundial de electromobilitat".

Durant l'acte de signatura, Pere Navarro ha assenyalat que "la Zona Franca de Barcelona se sent orgullosa de ser l'opció triada per rebre la nova fàbrica de Wallbox, i albergar una empresa que despunta en un sector d'alt creixement

com el de la recàrrega de cotxes elèctrics i inverteix massivament en R+D per al desenvolupament de tecnologies sostenibles punteres a nivell mundial. Sens dubte, aquestes decisions reafirmen el nostre objectiu de liderar la transició cap a una nova economia basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU" va concloure Navarro.

La nova fàbrica ocuparà una parcel·la

de 16.800 m2, amb una nau de 11.220 m2 que passarà en els propers mesos per obres d'adaptació per adequar-se a les activitats de producció, validació i emmagatzematge que es duran a terme des d'aquí. La posada en marxa de les línies de producció està prevista per al quart trimestre d'aquest any. El pla d'expansió de Wallbox preveu superar el doble de la plantilla d'empleats, arribant a finals de 2021 amb 800 treballadors, dels quals una quarta part estarà implicada directament o indirectament en el procés productiu.

Actualment, Wallbox compta amb una fàbrica a Sant Andreu de la Barca, la qual cobreix les seves necessitats productives per abastir els més de 60 mercats en què està present, i una altra fàbrica a la Xina destinada a proveir aquest mercat exclusivament. Amb la incorporació d'aquestes noves instal·lacions Wallbox espera cobrir la demanda creixent dels diferents mercats en els quals està present, doblant la seva capacitat productiva.

La Zona Franca de Barcelona, que és un referent en la indústria automotriu d'aquest país, té un ambiciós pla de reindustrialització que està atraient empreses i generant confiança entre companyies que estan destinades a generar un alt impacte no només en el seu entorn més immediat sinó en indústries que lideraran l'economia global en els propers anys, com és el cas de Wallbox. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Pastel turco de cítricos Parece una tarta de queso solo que en sus ingredientes no lleva queso sino yogur y con ese toque de cítrico del mediterráneo es superior

Crema de coliflor Ingredients

• 1 cap de coliflor • 4 patates • 2 cebes • 2 apis • 2 porros • 1 l de llet • Sal, pebre negre i oli • Pa torrat amb orenga i all • Nata

Comentari nutricional:

Hidrats de carboni, fibra, folats, vitamina C, calci, potassi

Receta per Omafa Bellour

Preparació

Posem en una cassola amb oli la ceba, el porro i l’api tallats i ho coem tot junt a foc suau fins que els ingredients quedin transparents i salpebrem.

Afegim la coliflor a trossos i remenem mentre hi aboquem la llet. Ho deixem coure 10 minuts. Després hi incorporem les patates tallades i ho deixem coure una mica més.

Quan estigui cuit ho triturem fins aconseguir una crema. Si es vol, per amorosir el plat, hi podem afegir una mica de nata.

Servim la crema amb trossos de pa amb orenga o alguna altra herba, com farigola o romaní.

Comentari gastronòmic:

Si en lloc de llet li posem brou de verdura i menys patates, disminuirem l’aportació calòrica sense perdre sabor. És una forma d’introduir la coliflor als infants.

El podem acompanyar d’un segon plat principalment proteic (carn, peix o ous).

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina.

Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

6 Huevos (L) 150 gr azúcar 70 gr harina de fuerza 10 gr Impulsor (Royal) 600 gr yogur natural Ralladura y zumo de un Limón

Para la Cobertura

Naranja o Limón confitados en Rodajas Mermelada de Naranja o Limón

Tiempo de Cocción:

45 minutos

Elaboración:

Separamos las yemas de las claras. Batimos las yemas con el azúcar hasta obtener una crema de color claro. Por otro lado, montamos las claras a punto de nieve y reservamos. A continuación, mezclamos las yemas con la harina, junto con el impulsor, la ralladura y el zumo. Mezclaremos todo bien y agregaremos el yogur y volemos a mezclar.

Por último, añadiremos las claras con cuidado (para que no bajen) hasta tener una masa homogénea. Ponemos la masa en el molde previamente untado de desmoldeante o mantequilla. Preparamos el horno a 170 + - 160 °C. Dejaremos enfriar y guardaremos en la nevera un mínimo de 6 horas, aunque están mejor de un día para otro.

Observación: la receta es para un molde de 22 + -24 cm

La veïna Maria Ortega, nomenada Òmnium continua filla predilecta al seu natal Cabra reclamant l'amnistia, a Montjuïc del Santo Cristo, a Jaén

|| A.B. / Y.L.A. Nascuda al poble de Cabra del Santo Cristo, Jaén, va venir a Barcelona cercant una vida millor. El seu caràcter de lluitadora és reconegut no només pel veïnat sinó també per les institucions, ja que ha estat mereixedora de la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona. Ara el seu poble natal, amb el qual mai no va

perdre els vincles, l’ha anomenada filla predilecta, en reconeixement a la seva trajectòria de vida.

Maria Ortega ha estat una figura clau per les lluites de les dones dels barris obrers. El 1953 va fundar, juntament altres companyes, el centre cultural de l’àmbit de la dona Ancora, primer de tot Espanya que es definia així. L’objectiu era aprendre a llegir i es-

criure. Amb aquesta voluntat de formar-se i l’esperit de superació inesgotable, la Maria va passar de ser una empleada de la neteja per l'Ajuntament a jubilar-se com a directora de Casals d’avis.

Amb una fèrria voluntat per a formar-se es va guanyar el respecte i reconeixement de tothom.

I això no li va impedir implicar-se de manera compromesa en les moltes lluites veïnals: reclams i protestes per aconseguir un servei d’aigua, les escoles públiques, els centres sanitaris... Ha estat en totes i no deixa de transmetre l’alegria d’haver participat i la necessitat de continuar lluitant. Per aquest esperit cap reconeixement no serà suficient.

El 25 de març sentíem la Maria, acompanyada, per sorpresa, de l'alcalde de Cabra del Santo Cristo, Francisco Javier Justícia, al programa Arrels de La Marina FM. Un merescut agraïment a l’orgullosa veïna nostra i ara també filla predilecta de Cabra del Santo Cristo! Visca La Maria, La Marina i Jaén! ■

Els membres d’Òmnium cultural de Sants-Montjuïc van organitzar la presentació d’una pancarta gegant a favor de la iniciativa “Amnistia Ara”, que demana la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats a través d’un procés d’amnistia per a tots els represaliats.

El lloc escollit va ser a tocar de les fonts de Montjuïc, on s’erigeixen les quatre columnes emblemàtiques de la ciutat, un punt d’unió, segons els organitzadors, entre tots els barris del districte de Sants-Montjuïc.

Amb aquesta campanya i el lema “Amnistia Fem-nos lliures!” Òmnium reitera la seva posició, que l'amnistia i l'exercici del dret a l’autodeterminació són el consens de país per resoldre el conflicte polític a Catalunya i l’“única eina que abraça el conjunt de les persones represaliades pel procés català”. ■

Abril 2021 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

El jovent ja pot fer esport al Complex Esportiu La Bàscula-Emilio Fernández

L'acte inaugural ha estat l’homenatge que tan coneguts com representants esportius i polítics li han volgut retre a la figura de l'Emilio

El darrer mes de setembre ens va deixar l'Emilio Fernández, el president del Club de Futbol Zona Franca. En conèixer la notícia, l'entitat futbolística es va posar mans a l'obra per a retre homenatge a la seva figura.

Una de les idees del Club era que l'actual Complex Esportiu La Bàscula s'anomenés en endavant Complex Esportiu La Báscula-Emilio Fernández. La idea del canvi de nom va néixer a la missa que es va organitzar en el seu honor. En aquell acte de comiat, el responsable del patrocinador del club, Enrique Torres, va expressar que La Marina hi té un deute per tota la seva tasca amb l'esport del barri.

El darrer 17 de novembre es va celebrar el Consell de l'Esport del Districte, on es va posar sobre la taula la idea de l'homenatge.

En el moment que a la videoconferència es va llençar la proposta, tots els presents van guardar silenci i es va aprovar.

Des del darrer divendres 12 de març els nens i nenes de La Marina poden gaudir de l'esport al Complex Esportiu La Bàscula-Emilio Fernández. L'acte inaugural ha estat l’homenatge que tan coneguts com representants esportius i polítics li han volgut retre a la figura de l'Emilio.

▶ Familiars de l'Emilio Fernández durant l'acte de canvi de nom del complex esportiu.

Andrea Bello

El meu pare es trobaria "molt content veient un homenatge d'aquesta mena justament el dia del seu aniversari"

L'actual president del club i fill de Fernández, Emilio Fernández Pinto, va expressar "molta alegria després d'aconseguir allò que tant desitjaven" i va afegir que el seu pare es trobaria "molt content veient

un homenatge d'aquesta mena justament el dia del seu aniversari".

Un dels seus suports dins el club Kiko Enrique Rubio, va assenyalar que el president destacava per "la seva gran humanitat

El Club Ciclista Catalunya-Bcn celebra el seu 75è aniversari L'entitat ha organitzat diverses activitats en homenatge a la seva fundació L'equip ciclista del districte ha fet setanta-cinc anys el darrer 22 de març i per commemorar l'aniversari ha dut a terme, en un mateix cap de setmana, la inauguració d'una exposició artística i la seva clàssica matinal ciclista.

El darrer dissabte 20 de març va tenir lloc al Centre Cívic Les Cotxeres de Sants la presentació de l'exposició "75è aniversari del Club Ciclista Catalunya-Bcn". L'esdeveniment va consistir en una visita guiada pel president de l'entitat, Josep Beltran, que mostrava als assistents el progrés del club tot al llarg de set dècades d'història. La cita va congregar aficionats del ciclisme Albert Aguilar i representants de partits polítics del ▶ Matinal del Club Ciclista Catalunya.

Districte de Sants-Montjuïc. El Conseller portaveu d'ERC al districte de el 21 de març, el club va celebrar la seva que l'edició d'enguany s'hagi disputat a Sants-Montjuïc, Pepe Pérez Calvo, ha tradicional Matinal Ciclista que cada l' Avinguda de la Reina Maria Cristina. titllat "d'immensa" la feinada que ha any posa a prova als millors corredors La competició ha estat un èxit i el presifet el club per aconseguir transmetre la de Catalunya i del Sud de França. Tot dent de l'entitat ciclista, Josep Beltran, seva evolució des de la primera junta i que la cursa normalment se celebra a espera que aquesta prova sigui només que va celebrar l'any 1946. la Carretera de Sants o al Passeig de la la primera d’altres més que volen fer L’endemà de l'esdeveniment artístic, Zona Franca, la Covid-19 ha provocat aquest 2021. ■

i per la seva capacitat de fer front als problemes i aconseguir el millor pels nens i nenes que volien practicar esport".

El responsable patrocinador del club, Enrique Torres, va esmentar que l'acte és el reconeixement a una vida d'esforç i de lluita per tots els joves de la Zona Franca.

També hi va afegir que el President havia aconseguit transmetre valors a molts xavals del barri.

Pel que fa al regidor del Districte de Sants- Montjuïc, Marc Serra exposa que "és molt bonic que tanta gent s'hagi pogut reunir en un context com l'actual per commemorar la tasca de l'Emilio".

El Conseller d'Esports del Districte, Albert Deusedes, tampoc no es va voler perdre la cita i va reconèixer que era un acte que com a conseller li feia molta il·lusió de fer, no només perquè l'Emilio s'ho mereixia sinó també perquè tot això havia estat organitzat per entitats de veïns i veïnes de La Marina Aquest homenatge només ha estat el primer de molts que l’hi faran al presi del Club de Futbol Zona Franca. Des del Club també es vol organitzar una festa a l'estiu on el jovent pugui gaudir de l'esport tant com ho feia l'Emilio. ■

La Final 4 de la Copa LEN de waterpolo es celebrarà en la piscina Sant Jordi El CN Sabadell, un dels quatre participants, ha anunciat la notícia en el seu compte de Twitter La fase final de la Copa LEN de waterpolo femení es disputarà en la piscina Sant Jordi de Barcelona els dies 17 i 18 d'abril amb la presència del Astralpool CN Sabadell, CN Mataró Goufone, el Kinef Kirishi rus i el SIS Roma italià.

La Copa LEN és la segona competició europea de waterpolo femení. Prenen part els quatre equips que van quedar eliminats en els quarts de final de l'Eurolliga femenina.

El CN Sabadell, un dels quatre participants, ha anunciat la notícia en el seu compte de Twitter.

La candidatura barcelonina s'ha imposat a l'opció russa del Kinef Kirishi que era l'altre equip que havia sol·licitat l'organització.

El nivell d'aquesta temporada és molt alt. No en va participaran el CN Sabadell, vigent campió de l'Eurolliga; el Kinef Kirishi, vencedor de les edicions del 2017 i 2018, el CN Mataró, guanyador de la Copa LEN del 2016 i el SIS Roma italià. ■

Abril 2021

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Des que el món és món les coses s'aconsegueixen lluitant per elles, es necessita gent compromesa” Ana María Surra Senadora d'ERC a Madrid Ana María Surra Spadea.

L’edat és el de menys. És llicenciada en Treball social, graduada a França.

Divorciada. Religió? Atea.

Política? De l'esquerra revolucionària.

L

a seva vida és un testimoni de les moltes lluites amb què l'esquerra llatinoamericana ha confrontat les dictadures de la regió.

Poc abans que el president Bordaberry dissolgués el Parlament amb el suport de les Forces Armades, el 27 de juny de 1973, els Tupamaros ens van enviar cap a Xile amb identitats falses.

Ens hi vam debatre entre els partidaris de seguir camí cap a Cuba i els que crèiem convenient sumar-nos a la lluita del poble xilè.

Amb el Pla Còndor, la regió sencera va ser controlada pels militars i el cop va arribar també a Xile.

Vam haver de sortir-ne corrents també, refugiant-nos a l'ambaixada de Panamà.

Recordo 260 persones refugiades en un sol pis. En sortim com vam poder rumb a Panamà on ens trobem la disputa entre el president Torrijos i el president Carter pel Canal. Panamà en reclamava la sobirania i Cuba la va secundar. Aleshores, ens van aconsellar de buscar ajuda a Europa, ens van portar a uns a Bèlgica i a uns altres a França. El meu fill va néixer a Bèlgica.

Però la majoria dels meus companys estaven a França i ens hi vam traslladar.

Vaig aconseguir-hi refugi polític durant 10 anys.

Com va sobreviure?

Parlava i escrivia molt bé el francès perquè a l'Uruguai era normal estudiar com a mínim dos idiomes. Vaig fer molts treballs en negre per a sobreviure, traduccions de castellà i de francès. Amb això em vaig anar pagant els estudis. A l'Uruguai havia començat Medicina, però reprendre-la m'exigia massa burocràcia, a més tenia un bebè i m'havia separat. Així que em vaig posar a estudiar Treball social.

La democràcia torna a l'Uruguai i vostè cap allà de retorn.

En 1985 es va declarar una amnistia general i després de 13 anys exiliada vaig poder tornar. Però havia idealitzat el país, i va resultar que ni jo ni el país érem els

mateixos que quan havia marxat. Em va costar d’aconseguir feina i al final el Liceu Francès em va contractar com a com a secretària de la direcció, per l'experiència que tenia a França.

El seu net la va seduir cap a Barcelona.

El meu fill després d’estudiar a França es va assentar aquí a Barcelona. Jo venia a veure'ls cada any i al final m’hi vaig quedar perquè no volia que el meu net fos tan aviat a la guarderia. Llavors em vaig haver d'enfrontar als problemes dels “sense papers”. Em vaig integrar en l'Asociación de Uruguayos en Catalunya, lluitàvem junts, ens informàvem i decidim relacionar-nos amb tots els partits polítics, perquè al final són els que decideixen. A mi em van enviar a Esquerra.

Com es converteix en parlamentària?

En el meu cas, perquè vaig coincidir amb la responsable d'Igualtat d'Esquerra, volien arribar als immigrants. En un míting electoral de dones em va presentar Raül Romeva. Ningú no em coneixia, però jo hi vaig fer un discurs que em va sortir del cor. No vaig dir el que és correcte políticament sinó la realitat que vivíem. Això va agradar molt. La premsa en va fer molt de ressò. Llavors Esquerra em va convidar a la seva llista entre diputats per a defensar la Llei d'Estrangeria a Madrid quan es va debatre mentre governava el Partit Popular, l’any 2016.

La premsa va destacar molt la seva intervenció defensant el refugiats sirians.

Sí, conservava el carnet de refugiada i el vaig utilitzar per a posar l'accent sobre la necessitat de parlar no des dels prejudicis, del desconeixement ni del desinterès pels problemes que afecten tantes persones.

Els refugiats no som leprosos, li vaig insistir al president Rajoy, mostrant-li la meva credencial de refugiada. Crec que fins i tot els del seu propi partit em van aplaudir, ha, ha, ha. Els partits tenen l'error de no considerar els immigrants ni en les seves llistes ni en les seves propostes.

En una època de convulsió social, la pèrdua de qualitat de vida a la “Suïssa d’Amèrica” com es coneixia l'Uruguai, va mobilitzar la llavors jove dirigent estudiantil Ana Surra, en l’educació secundària. Va estar entre els qui lideraven les significatives mobilitzacions estudiantils i encara avui recorda amb emoció la marxa històrica dels treballadors, que es van unir al moviment estudiantil en dies posteriors en 1968. Ella passaria a l'acció amb la guerrilla urbana dels “Tupamaros”, organitzada en cèl·lules petites on també va participava, entre d’altres, l’expresident José Mujica.

Una vegada desarmats, la dictadura militar no tindria pietat dels opositors i encara menys dels guerrillers. Molts hi van perdre la vida i n’hi ha que encara avui continuen desapareguts. L’Ana, incansable, va ser part del grup amb millor sort. La seva peripècia la va portar a unir-se als miners xilens. Però l'Operació Còndor (un acord de col· laboració entre les dictadures llatinoamericanes en l'època dels 70 per a fer desaparèixer els seus opositors) la va perseguir. D'allí a Panamà, Bèlgica, França, tornada a l'Uruguai, Barcelona i Nou barris.

De la mà del programa El Galpón, de la Marina FM, l'entrevistem durant dues hores. El seu testimoniatge qüestiona la passivitat i el fatalisme davant allò que vivim.

Recupereu l'entrevista completa al web lamarina.cat

I això que cada vegada som més.

I no som iguals, no accedim al treball de la mateixa manera. Ens ho volen vendre bonic perquè no protestem o perquè al seu cap ells pensen que el tema està resolt. Però no és així. Quants immigrants hi ha en les llistes de tots els partits polítics? En les administracions? Molts diputats parlen d'Amèrica Llatina encara en termes colonials, som els pobres desgraciats.

Plantegeu reclamar espais?

Sí, cal dir que som ciutadans i ser actius perquè la societat ens reconegui. Ara Vox està treballant en contra de nosaltres. Quan estava sense papers, em vaig salvar dues vegades de la policia d'immigració perquè era blanca.

A Viladecans, van aturar dos companys morenos, un peruà i un altre de brasiler, anàvem plegats. Jo vaig fer com si fos d'aquí, el policia va dubtar i vaig aprofitar per a accelerar el pas, perquè llavors no tenia papers.

De totes les limitacions que tenim els immigrants a Catalunya, quina és la més urgent de resoldre?

Aconseguir els papers, en això estem. Treballem per a aconseguir un canvi de la Llei d'Estrangeria. En aquesta etapa estem socialitzant el projecte amb totes les entitats i institucions que treballen en el tema. És una llei que pretén ser ambiciosa per la dimensió de les reformes que proposa.

Com viu l'ascens de VOX? La posició de la ultradreta és captar els vots dels més analfabets i els més desinformats de la població. Quan estàs mal i no tens feina al primer que culpes és al teu veí. Des de la creació del món que les migracions van cap on hi ha treball.

Però si dius que la culpa que no hi hagi feina és de l'immigrant, la gent que s’ho creu, es baralla amb nosaltres, ens culpa de la seva desgràcia, quan nosaltres estem pitjor que ells. VOX i la ultradreta ens assenyalen per a desviar l'atenció dels veritables responsables. La gent ha d'estar més atenta al que voten que al que diuen. Contra tot allò públic: ni sanitat, ni educació i molt a favor sempre dels patrons.

Ens agrada molt que sigui veïna de Nou Barris perquè és un barri amb el qual compartim característiques comunes. Deixi un missatge a molts veïns que estan una mica desanimats.

Des que el món és món les coses s'aconsegueixen perquè es lluita per elles, res no cau del cel, cal sortir a lluitar-les. Jo estic feliç d'estar en Nou Barris i més quan vaig conèixer la seva història. No tenien busos, calia pujar a peu la muntanya, i a força de lluita han aconseguit tot el que tenen. I sempre és així, hom ha de comprometre's i no esperar que li resolguin els problemes. En cas contrari pot ser que les coses no canviïn mai.

Mentrestant fem entre nosaltres tot el que podem perquè hem de menjar, estem obligats a sortir cap endavant… ■ Yohany Limpias Ayala