La Marina – Edició abril 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Abril 2019 / Núm. 282

Les eleccions generals vistes pel veïnat de La Marina

Laia Garrido, de Ciutadans; Carme Garcia Lores, del Partit Socialista de Catalunya; Bartomeu Martorell, de Junts per Catalunya; Pilar Vallugera, d’Esquerra Republicana de Catalunya; Ancor Mesa, per Catalunya en Comú Podem i Juan Millán Querol, del Partit Popular. Agustín Forteza

HISTÒRIA DEL BARRI

Dones de paisatges antics. Perquè els paisatges també són les persones...

Pàg. 13

ACTUALITAT

Programa del Dia internacional del poble gitano al barri i la ciutat Pàg. 7

Abril 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades



La mirada critica Rafel Vidal

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Sandra Calvo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Álex Giménez i Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

No hi ha manera amb els coloms. Molts indrets i botigues dels barri pateixen la brutícia que provoquen. Per exemple, aquest seient, ubicat al carrer dels Ferrocarrils Catalans, ja porta unes setmanes en aquest estat inservible. RAFEL VIDAL ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

EDITORIAL Votar sempre és la millor opció

Actualment, la majoria gaudim plenament les bondats del sistema democràtic en quant a llibertats. No és un sistema perfecte com bé es qüestiona des de diversos àmbits, però cap altra època va ser millor. Al passat - diem “passat” però d’això tan sols fa 44 anys - moltes persones van lluitar per tal d’aconseguir drets i llibertats. Sembla que tornem enrere, a ombres que crèiem superades. Per això és important que exercim el nostre dret a vot, fixem bé la nostra postura política i continuem lluitant pels nostres drets. Podem votar, protestar, mobilitzar-nos, fets que en altres països encara avui no són possibles. Perquè és normal que hi hagi molts interessos en joc, les eleccions són una oportunitat per deixar constància dels nostres i del nostre parer sobre moltíssims temes. No votar també és una posició, i tant, però sempre menys efectiva.

Ser actius a la nostra comunitat educativa Nelson Mandela deia que “L’educació és l’arma més poderosa que podem utilitzar per canviar el món” Segur que tots hi estem d’acord, però què fem o què podem fer per contribuir-hi? La Marina encara és un dels barris on el nivell d’estudis és inferior a la mitjana de la ciutat i la taxa d’abandonament escolar també és alta. L’educació potencia el coneixement dels nostres fills i també les seves capacitats i oportunitats. Va molt més enllà d’aprendre a fer multiplicacions o a escriure sense faltes d’ortografia. El trobem en qualsevol “gràcies” o “tingui vostè un bon dia”. L’educació "fa" a les persones.

D’aquesta idea, que tothom pot contribuir a l’educació, va sorgir el projecte “ràdio a les escoles”. Perquè entenem la comunitat educativa en la seva dimensió real: mestres, pares i mares, estudiants, sí, però també veïns, amigues, entitats i tot l’entorn del nostre barri. A l’Associació de Mitjans de Comunicació Local creiem que l’educació no és feina exclusiva de les escoles, sinó de tots i totes. I que hem de ser actius perquè cap nen es quedi enrere.

Abril 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Entrevista amb el Cap dels Mossos d’Esquadra al Districte de Sants-Montjuïc

“Som una policia propera a tots els veïns i associacions dels barris” || Yohany Limpias Ayala L’inspector Manel González, cap dels Mossos d’Esquadra al Districte de SantsMontjuïc va arribar-hi ara fa prop d’un any, al febrer de 2018. Un dels seus destins anteriors va ser com sotscap a la comissaria de Ciutat Vella, la seguretat del qual és una de les més complexes. Porta l’uniforme del cos de Mossos des de fa 29 anys.

Què ha significat aquest canvi de districte?

Ha estat un aterratge suau, la comissaria de Sant-Montjuïc funciona molt bé, perquè té un quadre de comandament estable i potent.

Alguna cosa que li hagi cridat l’atenció?

Una de les particularitats és la seva extensió de terreny, és un 20% aproximadament de tot Barcelona, això vol dir que hi ha diferents barris que no s’assemblen uns amb els altres. No tenen res a veure entre ells.

Quin creu que és el principal repte de la comissaria a Sants-Montjuïc?

Primer de tot, ser una policia propera a tots el veïns i associacions que formen part del Districte. És una característica essencial del nostre cos, un cos modern de policia ha de ser proper al ciutadà.

Quines accions convé portar a terme per reforçar una policia de proximitat?

Hi ha gent que ja porta molts anys aquí, així que els comandaments ja tenen els contactes establerts de manera periòdica amb el teixit associatiu. El que interessa és que aquests comandaments coneguin els referents veïnals i aquest, als referents de la policia comunitària, com ara el Gorka o la Maria Àngels. Això es importantíssim per nosaltres.

Les estadístiques de Barcelona de delictes a la ciutat no són gaire bones.

Hi ha dades per barris?

Efectivament, les dades objectives delinqüencials no són favorables ni a Barcelona (20%) ni al districte de Sants (19%). És cert que hi ha determinades tipologies delictives, per exemple els furts, que aporten a aquest increment, la qual cosa no ens agrada. Dit això no som gaire partidaris de donar dades per barris perquè a vegades no mostren tota la realitat. De res serveix dir-li que als barris de La Marina les dades objectives de delinqüència no pugen sinó que baixen.

Per què?

Perquè estem parlant de dades objectives, de delictes denunciats. Les dades de percepció no les aportem nosaltres sinó les enquestes municipals de victimització del 2018. Coneixem que el barri de La Marina té una percepció de seguretat inferior a la resta de barris del districte. I per contra, objectivament, les dades delinqüenci-

▶ L'inspector Manel González durant l'entrevista.

als els situen com els barris més segur de tot el districte.

Recordo que ho va explicar a la reunió de seguretat amb autoritats de la resta de cossos i responsables municipals.

I em reafirmo. Al districte hi ha una pujada del 19% de les denúncies. Els barris de La Marina ni molt menys estan en aquesta línia. Al contrari, són barris on no s’incrementen els fets delictius. Tot i això hi ha informes que diuen que la percepció de seguretat ciutadana en aquests barris és per sota de la mitjana. Moltes vegades la percepció de la gent és contrària a les estadístiques objectives.

Com s’explica això?

Hi ha conductes que la gent vincula a inseguretat i que no ho són en el sentit estricte del terme. Ens referim a l’incivisme, la neteja, la il·luminació... tot això genera una percepció d’inseguretat que després no sempre es converteix en un fet delictiu.

Els últims anys hi ha hagut un par d’intents de violació o casos mediàtics com la desaparició de la veïna Caroline del Valle. Pot ser contribueixen a aquesta percepció d’inseguretat?

Anem a pams. Per nosaltres tots els delictes relacionats amb la llibertat sexual són importantíssims i n’estem molt atents. No podem negar que hi ha hagut un increment d’aquesta tipologia delictiva a tot Barcelona. Per exemple, als mesos de novembre / desembre el Poble Sec van tenir un episodi amb 3 o 4 casos seguits. No és l’habitual.

Finalment vam detenir a la persona im-

plicada amb els fets, però això va generar molta alarma social. En aquest sentit, el que demanem és confiar en la policia.

Pel que fa a la desaparició de Caroline del Valle, no puc donar dades perquè està sota secret de sumari i sota la investigació d'una unitat central de desapareguts.

Parlem de la Policia de Barri. Què aporta a la feina que ja feia el Cos als barris?

Nosaltres com a Cos de Mossos d’Esquadra de bon començament hem apostat per les relacions amb la comunitat i la policia de proximitat. Mantenim unes magnífiques relacions amb el Districte i la Guàrdia Urbana. Conèixer l’entramat

dels barris, de les associacions de veïns, culturals o de comerciants és el nostre estil i està al nostre ADN. Tot i això la gent es queixa perquè es veuen ben poques patrulles al carrer.

Per això és tan important la proximitat, si ens comenten que en una franja horària passen determinades coses o qualsevol fet delictiu és denunciat podem ser àgils i mirar d'enviar-hi diverses patrulles o serveis orientats cap al problema o la incidència que ens traslladi el ciutadà.

Hi va haver un altercat al Centre d’Acollida de Menors Estranger.

Quina informació teniu al respecte? És correcte. Confirmar que aquell dissabte va haver-hi un incident entre veïns i usuaris d’un Centre d’Acollida de Menors, del qual estem investigant els fets. De moment no ens consta cap tipus de denúncia per part de les possibles parts. Però coneixem que no va resultar cap ferit greu.

Aquest és un fet aïllat o hi ha precedents de mala convivència?

Ho considerem com un fet molt puntual, si més no, no tenim antecedents a curt termini d’incidents de aquest tipus a la zona.

Canviem de tema. Com funciona la comissaria? Quanta gent sou?

Som una Àrea Bàsica Policial (ABP) que es divideix en dos grans branques: la de seguretat ciutadana, i la d'investigació de delictes. A la de seguretat, els agents van uniformats i fan patrulla 365 dies les 24 hores del dia. Dins d’aquesta, tenim serveis de reaccions i serveis de proximitat que són els que s’encarreguen de l’atenció als comerciants, escoles o associacions de veïns.

A la unitat d’investigació de delictes, els agents van de paisà.

Quants agents són els que patrullen?

No donem les dades, però evidentment els recursos policials són limitats i no són els òptims. ■

Abril 2019 // www.lamarina.cat

4

la crònica

Camí de la mar Jesús Martínez

El periodista Jon Swain va repassar el llegat de la seva vida a River of Time: A Memoir of Vietnam, sort de memòries que abasten la guerra d'Indoxina.

Per a ell, el Mekong es converteix en una frontera.

A la seva manera, al Passeig de la Zona Franca també és una frontera. Línia divisòria de barris, imitació de via ràpida, amb tres carrils per banda.

«Ui, no podràs arribar. Et toparàs amb el port. Abans, aquí hi havia un passeig, però d'això fa moltíssims anys. Fins i tot hi havia una platja on poder-te banyar...», respon un jubilat carregat amb un quilo de pomes Golden.

Aquest reporter fa seva la llunyana reivindicació de la coordinadora d’associacions de veïns i comerciants de la Marina de Port i de la Marina del Prat Vermell, exposada en una «carta de propostes»: «Tenir accés a les platges, ja que nosaltres teníem la nostra platja a Can Tunis i es va cedir a la ciutat per l'ampliació del Port a canvi de res».

De la plaça Cerdà als límits de Motors L'antic passeig d'acàcies arribava fins al mar. A causa de l'expropiació de les cases de Can Tunis per ampliar les instal·lacions del Port de Barcelona, les dàrsenes van guanyar terreny al mar de plom. Van desaparèixer les platges, convertides en terminals de càrrega i descàrrega.

Les marquesines avisen de l'arribada del bon temps: «Festa de la bici» (bicicletada del 24 de març) i «Crea la teva primavera» (El Corte Inglés).

Als baixos de La Llave de Oro, a prop de plaça Cerdà, han estacionat els potents SsangYong, fabricant d'automòbils de Corea del Sud. Mentrestant, l'emblemàtica Mobles El Cisne liquida existències.

Davant del cisne de tauletes de nit, un quiosc de capa caiguda («Se vende»).

Pregunta.—Per aquí vaig bé per arribar al mar?

Resposta del quiosquer.—Està una miqueta complicat.

El quiosc ha substituït els diaris per llibres de segona mà (La Tia Julia y el escribidor, de Mario Vargas Llosa).

A la parada d'autobús, anunci del Galaxy 10, de Samsung («Radicalment dife-

rent»), i de la pel·lícula de Netflix Triple frontera (J. C. Chandor).

El Superbazar Zona Franca («No perro») competeix amb les Rambles en l'exhibició de fetitxes horters. Estàtues Chucho BCN, Lolailos BCN i mussols I Love You. Més endavant, la família xinesa s'ampliarà amb Casalandia i els seus «murales-pared-flores-redondo» (59,99 euros).

Al Downtown, a la plaça de la Marina, cantonada Foneria amb Zona Franca, el

Banc Santander s'ha fet fort: «Gràcies, valents, per crear cultura». Aquesta sucursal,

la 4737, resisteix els embats de la crisi que ells mateixos van causar. No obstant això, «la Caixa» del xamfrà de davant, davant de la parada de metro de Foneria, ha xapat les portes amb planxes antiocupas (amb ce i amb ka). En una altra antiga oficina bancària, la de Mineria amb Mare de Déu de Port, ja viuen els desheretats de la terra.

(Per la seva banda, avui és una carnisseria l'antiga filial bancària a l'entrada al parc de Can Sabaté de la Mare de Déu de Port.

I és un outlet xinès el BBVA del Passeig.

I una ortopèdia el Banesto contigu. I un forn Caixa Catalunya.)

A la plaça de la Marina es va instal·lar el primer restaurant xinès de Zona Franca, molt abans del Palacio Mandarín i La Manzana Roja. Es deia Jardín China, de primers dels noranta. En aquells dies, pervivien els locals de proximitat, com la sabateria Marimer, on els congelats La Sirena («El millor preu garantit») i la botiga de roba Auro Night, on la fleca Pans Granier («Prop de casa»). Altres van sucumbir, com el bar La Granja; electrodomèstics Ginés i Francisco i la boutique Vicky, en Foneria. I la botiga de llaminadures Chupiñán i el videoclub ZF, a un pas.

L'última estació de Bicing, a l'escola Enric Granados.

Pregunta.—Per aquí vaig bé per arribar al mar?

Resposta del pensionista que observa les obres del «parc urbà».—Ui, no. Si vols anar a la platja, a la dreta arribaries a la del Prat, molt lluny, i per l'esquerra aniries a Barcelona, a l'altre costat de la muntanya.

Abans passava per aquí el 38 i et portava.

A l'escola Bàrkeno, adhesiu de prohibit entrar en banyador.

Centre de formació de Seat («Always learning»).

L'última bústia de Correus.

Passada la taverna basca Mai Ona («Esmorzars low cost»), tanca publicitària de la reserva africana de Sigean, a França.

Seguim. Passem la casa Maserati, l'institut de la Mercè, el Banc dels Aliments...

Un avi amb un havà: «Per allà no pots passar, el mar està tancat».

L'última pintada revolucionària: «FAI».

S'acaba la vorera. ■

Abril 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

La demanda de serveis socials arriba a xifres històriques tot i la inversió de l’Ajuntament

5

breus

Obres metro L10 Segons ha informat en exclusiva el portal Volem Línia 8, ja començat la instal·lació i el muntatge de les portes d’andana a totes les estacions de la L10 que encara no s’han obert (Zona Franca, Port Comercial, Ecoparc i ZAL | Riu Vell). L’estació de Zona Franca podria inaugurar-se a l’octubre, a la mateixa vegada que l’estació de Ciutat de la Justícia. ■

|| Álex Giménez La Renda Familiar Disponible (RFD), un índex que mesura la distribució territorial de la renda a partir d’un seguit de variables socioeconòmiques, ha crescut al districte de Sants-Montjuïc durant els darrers quatre anys. Tanmateix, La Marina del Prat Vermell n’és l’únic barri on hi ha disminuït, i a hores d’ara és el segon més pobre de Barcelona, després de Ciutat Meridiana.

Segons recull al balanç d’execució de les línies d’actuació del districte de Sants-Montjuïc a l’informe de mandat entre 2016 i 2019, aquest baix nivell de renda té a veure directament amb la taxa d’atur. Malgrat la reducció d’un 32,4% de l’atur al districte durant l’últim mandat, només el Poble Sec supera La Marina de Port en nombre d’aturats.

La combinació d’altes xifres d’atur i baix nivell de renda familiar ha empès fins a 10.900 persones cap als Serveis Socials per ser ateses al 2018, el major nombre de tota la història, i l’import total de les ajudes ha passat de 2 a 3 milions d’euros al llarg del mateix període.

Al llarg d’aquests 4 anys, el Pla de Barris i la plataforma Barcelona Activa han engegat fins a 5 projectes adreçats als col· lectius més desafavorits, com ara els joves sense formació i les dones.

Pel que fa al barri de La Marina, el Pla de Barris descriu les prioritats per intervenir-hi. Al 2018 es van engegar 44 accions concretes (un 60% de les previstes fins a mitjans del 2020) en matèria de drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana, com la construcció dels locals del Carrer Química per les entitats, el skate

parc, els ascensor al Carrer Polvorí o d’altres de caire socials com el suport fet a les escoles amb el projecte escoles enquirides.

Pel que fa a pobresa energètica, l’Ajuntament ha obert dos nous punts d’assessorament energètic on més de 200 persones han estat ateses només al primer trimestre del 2018, i ha destinat 2 milions anuals d’euros al programa “Energia, la justa”,

que han permès abaixar d’un 30% el nombre de persones en risc de vulnerabilitat energètica a tot el districte, segons es desprèn de l’informe.

En quant a la vivenda, el preu del lloguer a Barcelona s’ha apujat fins a rècords històrics, tot i que l’informe no detalla dades. Del 30% de pisos de lloguer al districte, només l’1,82% són considerats “lloguers assequibles”.

I les situacions de risc de pèrdua de la vivenda al districte que el Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació (SIPHO) va detectar al 2018, situen La Marina de Port com a segon barri amb més gran nombre d’expedients.

Per això, l’Ajuntament ha projectat edificar en 2020 dues noves promocions públiques d’habitatge als sectors 8 i 10 de La Marina del Prat Vermell, que augmentaran

en 320 vivendes el parc públic de lloguer social. A més, ha apujat un 140% la inversió (de 1,45 a 3,7 milions d’euros) en ajudes per a la rehabilitació d’infravivendes, i un 64% (de 884 a 1.389 milions) les ajudes per evitar la pèrdua de la vivenda habitual per impagament, entre el 2015 i el 2018).

També ha crescut el nombre de beques menjador (tot i que menys que la demanda), i el seu import s’ha duplicat (de 3 a 6 euros l’àpat).

Pel que fa a l’ecologia urbana, el Programa d’Actuació Municipal (PAM) ha apostat per combatre la contaminació de l’aire a la ciutat, mitjançant la transició ecològica i la millora del transport públic. Així, s’han creat horts urbans i 7 nous kilòmetres de carril bici, a més de renovat el programa Bicing per fer créixer el nombre d’usuaris per primera vegada després de 9 anys.

Reivindicat des de fa gairebé 40 anys, el metro ha arribat al barri de La Marina en aquest mandat. Són dues les estacions obertes al Passeig de la Zona Franca, i fins a 7 de pendents però amb el túnel ja fet (al carrer Motors, en La Marina del Prat Vermell, i fins a l’extrem del polígon industrial).

L’Ajuntament ha restablert el servei diumenges i festius de les línies d’autobusos del barri, i n’ha obert de noves per connectar La Marina amb Pedralbes (la V5) i amb Sant Joan de Déu (V1).

Aquestes mesures i d’altres de caire urbanístic i cultural formen part del Programa d’Actuació de Districte (PAD), el grau d’execució del qual a Sants-Montjuïc és del 92%: 269 projectes acabats, 41 encara en curs d’acompliment i només 1 no s’ha engegat. ■

Caroline Del Valle Mig centenar de persones es van manifestar a Barcelona per demanar que no s’abandoni la recerca de la Caroline del Valle, una noia del barri desapareguda ara fa quatre anys una nit de festa a la Zona Hermética (Sabadell). La seva mare ha sigut contundent en les seves declaracions i ha qüestionat tot el procés d’investigació del cas, que ha estat tancat per la Audiència de Barcelona. ■

Skate Parc Ja ha començat la construcció del Skate Parc a la Plaça del Moviment Obrer. Les obres tindran una duració de cinc mesos i comptaran amb un pressupost final de 1.011.622 euros. Al espai es crearan noves àrees enjardinades amb l’enllumenat, bancs, papereres, aparcaments per a bicicletes i un pèrgola per garantir ombra, ja que el parc serà obert tot el dia sense horaris. ■

Carrer Polvorí L’enllumenat del carrer Polvorí millorarà amb la substitució dels llums actuals per un tipus de LED. Les obres, que han tancat aquest mes la seva primera fase al encreuament dels carrers Foc i Metal·lúrgia, continuaran el 25 d’abril amb treballs a la vorera de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Joan Serrahima. Durant tot aquest temps el transport públic no patirà cap alteració. ■

Álex Giménez

Abril 2019 // www.lamarina.cat

6

publireportatge

Projectes d'ocupació laboral a la Marina Un dels molts problemes sense resoldre que hi havia el 2015 a la Marina era l’alt índex d’atur, no en va la crisi s’havia fet notar i molt als nostres barris. Difícil d’entendre que aquesta situació es donés a una part del territori que tenia a tocar dos dels polígons més grans de la ciutat a més del Port i d’altres empreses emergents. Crear ocupació i Potenciar l’Activitat Econòmica de l’entorn eren els objectius i per aconseguir-los s’havia de conèixer tots els agents implicats, conèixer la realitat d’aquells que podien oferir ocupació (empreses, comerços, serveis) i la d’aquells que demandaven un lloc de treball.

Calia desenvolupar sinergies entre uns i altres que impulsessin la formació específica, el reciclatge formatiu i l’experiència laboral que permetés accedir a joves, dones i persones en atur de llarga durada a les ofertes de treball d’empreses de l’entorn, prioritzant així l’ocupació de proximitat. És amb aquests objectius que es crea, la Taula d’Empreses de la Marina (1a. a la ciutat); Es facilita ajuts al comerç del barri convertit en Eix Comercial o a les empreses que contractin persones del barri durant un any mínim i es desenvolupen diversos pro-

Taula d’empreses

La marina dóna empenta

grames de Formació combinades amb contractes per prestar serveis de manteniment a les entitats del barri al mateix temps que es dóna empenta a dones que volen crear el seu propi negoci amb recursos perquè ho facin realitat o es facilita a d’altres dones l’obtenció del carnet d’autobús i camions i el contacte amb empreses que ja han expressat el seu interès en contractar-les, sense oblidar la formació en Guies de la Natura.

del nostre entorn presenta, augmentant els recursos per formacions, assessoraments i pràctiques remunerades.

BComú la Marina-Zona Franca

És amb projectes com els enunciats aquí que ha baixat el nombre de persones demandants de feina a la Marina però cal seguir apostant per facilitar l’accés als llocs de treball que l’activitat econòmica i comercial

publicitat

Abril 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

7

La gent opina Què penses sobre el partit polític VOX?

“Mula"

Laura Sicilia / Andrea Bello

Anem a Barcelona

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Juan Cano,

H

avia llegit tantes crítiques negatives de l'últim film del gran Eastwood que no n'esperava massa i la veritat és que m'he endut una agradable sorpresa.

Aquí és Earl Stone un vell horticultor de 90 anys, veterà de la Segona Guerra Mundial. Earl està sol i en fallida, ja que s'enfronta a una execució hipotecaria del seu negoci. És llavors quan li ofereixen una feina que simplement li exigeix conduir. Tot sembla bastant fàcil, però, sense Earl saber-ho, el que realment està fent és transportar cocaïna. Tot es complica quan un agent de la policia comença a investigar aquesta misteriosa "mula" que transporta drogues per al càrtel mexicà de Sinaloa.

Aquesta trama senzilla i sense massa escarafalls i d'interès normal, és el menys important al film. És en la seva evident connexió amb la pròpia vida del cineasta i la seva relació amb la seva família on la pel·lícula cobra una gran força. De fet, ens explica la pròpia història del cineasta amb els éssers més propers. L'escena a l'hospital amb la seva exesposa, impecable Dianne Wiest, és de nota i la reconciliació amb la seva filla amb la que no es parlava des de feia més de 30 anys és d'una gran sensibilitat; amb l'afegit que aquesta filla la interpreta la seva pròpia filla Allison, el que li dóna un plus de veritat i emoció molt gran.

En aquests moments personals és on el film arriba a la nota més alta i demostra la valentia, el penediment i la dignitat d'un home, un actor, un director ja nonagenari que destil·la humanitat i veritat. Espero que aquest no sigui el testament cinematogràfic d'Eastwood, encara que ho sembla i que el director de "Sense perdó","Mystic River","Bird" i moltes d'altres obres mestres, encara ens regali algun títol per afegir a una de les filmografies més interessants dels últims 40 anys. ■

El barri es prepara per celebrar el dia internacional del poble gitano

A

Avui anem a Barcelona”. Aquesta és una expressió que els nostres vells feien servir quan sortien dels barris de la Zona Franca i marxaven al centre de la ciutat a fer alguna gestió o encàrrec. Amb els anys aquesta frase ha perdut el sentit que tenia, amb la millora de les comunicacions, l’obertura de la ciutat als barris i l’increment de la mobilitat general dels veïns i veïnes.

No obstant, fa unes setmanes La Marina recollia un estudi de l'ajuntament on s'indica que tan sols 1 de cada 3 veïns treballa als barris que continuen tenint una important funció de dormitori amb poca capacitat de retenir la població treballadora. La gent continua “anant a Barcelona o la seva Àrea Metropolitana” a treballar, tot plegat malgrat la enorme quantitat d’infraestructures econòmiques que ens envolten; Fira, Mercabarna, Zona Franca, etc...

Les polítiques socials i les vinculades a la promoció econòmica també haurien de procurar un retorn als barris; els que sovint són víctimes dels costos de tenir ubicats a prop de les zones residencials determinats serveis de ciutat. Treballar a prop de casa, al barri o el seu entorn també és qualitat de vida i estalvi de temps, diners i reducció de la contaminació que provoca la mobilitat.

Això ja ho tenien clar a la SEAT els anys 60, per aquest motiu van construir un barri pels seus treballadors a prop de la fàbrica. ■

18 anys, Auxiliar de seguretat Mai no hauria pensat de veure'l on és ara, perquè em sembla molt radical per la societat en què vivim. Avui en dia convivim amb les persones que VOX rebutja, ja hi estem acostumats, però el seu discurs significa un retrocés molt gran, i no em sembla correcte.

Isabel Quesada, 54 anys, dependenta

Tinc una opinió totalment negativa, trobo que anem cap enrere, que no avancem res, i no m'agrada. Tornem a quan manaven uns senyors i es feia només el que ells deien i volien.

Ni les dones tenim drets, ni veu ni vot, ni tampoc la gent que ells no volen que els tinguem.

Joel Domínguez, 22 anys, informàtic

No tinc gaire idea de política però els de VOX em semblen massa racistes, masclistes i de tot. Si la gent els vota, estem fotuts perquè és com votar a Franco i, la veritat, seria molt lamentable.

Rosa Rodríguez, 74 anys, jubilada

▶ Joves gitanos van explicar la seva cultura al programa Més A prop teu, de la Marina FM 102.5.

Andrea Bello El 8 d'abril se celebra a diversos països el dia internacional del poble gitano, que commemora el dia en què es va instaurar l'himne i la bandera d’aquesta comunitat, l'any 1971. Des de llavors el 8 d'abril ha estat una oportunitat per donar a conèixer la cultura gitana i els seus valors familiars i de solidaritat. Una comunitat molt rica amb aportacions que han fet créixer la cultura, l'economia i la societat espanyola. Un poble que ha estat exclòs i perseguit durant molts anys i que tot i això vol compartir la seva manera de viure.

Per aquest motiu la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) ha organitzat un seguit d'activitats. A la Marina, dins del marc d'aquestes celebracions, l'Associació Escola Dominical disposarà un punt d'informació sobre cultura gitana i un taller de maquillatge al mercat setmanal de diumenges, el 7 d’abril, a Eduard Aunós. ■

La veritat és que de política no entenc gaire però tinc clar a quin partit votar. Conec algunes de les propostes de VOX, com la de les armes que no veig malament, perquè no és normal que entrin a casa, et robin, et puguin matar i tu no et puguis defensar.

Álvaro Valera Pitarg, 28 anys, operari de fàbrica

Estic molt en contra del que diuen i de la direcció política a la qual estan portant el país, sobretot a Andalusia on ja han sortit. Jo no els votaria mai, aquesta gent parla per si mateixa, amb mesures en contra de les dones o escollint a militars com a ministres, és un partit d'ultradreta.

Abril 2019 // www.lamarina.cat

8

actualitat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Considereu perillós l’auge de l’extrema dreta? Com heu de reaccionar els partits polític davant d’aquest fenomen?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

L’extrema dreta no té cap escrúpol en mentir i promoure l’odi amb els Sergi Sarri seus discursos contra la migraJordi Fexas ció, l’atur, la seguretat i els drets Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en de les persones. Per contraGestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista restar la difusió d’aquests social i polític. Ciutadà compromès amb L’extrema dreta és ja majoritària en el sistema polímissatges hem de reverel moviment veïnal i associatiu. tic d’Espanya. En formen part aquells moviments o tir les seves mentides i El que és perillós no és tant l'auge de l'extrema partits que violen els drets fonamentals de la ciutaaconseguir un pacdreta, que també, sinó el viatge que estan fent dania i contínuament fan discursos plens d’odi te de les forces els partits de la dreta espanyola, PP i C'S, cap a i por.

Cal donar solucions efectives als polítiques del'extrema dreta. Arrossegats per la capacitat que problemes de la gent i desfer amb mòcrates per té aquesta de marcar-los l'agenda. Hem de ser arguments cada falsedat exaïllar-los. capaços d'imposar un marc de debat plicada. polític i social basat en valors democràtics i de proDavid Labrador grés social.

Barcelona. Llicenciat en Història.

Albert Deusedes Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de

Médicos sin Fronteras.

Sense resposta.

Evidentment l’auge de l’extrema dreta és perillós, són gent que fomenta l’odi i el discurs contra les dones, el col·lectiu LGTBI i les persones migrades, entre d’altres. Per combatre’l, políticament i democràtica, cal primer no blanquejar-la com fan el PP de Casado i C’s de Rivera i Valls. Però sobretot cal guanyar-la José Antonio a les urnes.

Calleja

Funcionari de la Generalitat.

Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

No ho considero més perillós que Podemos, CUP, Bildu i separatistes. Els Partits tradicionals hem de treballar i gestionar bé per a resoldre els problemes de les persones. Així recuperarem la nostra credibilitat, evitant d'aquesta manera que opcions populistes guanyin pes. Crec que la solució és un centredreta fort.

Neus Roca Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

Aquest auge és un greu problema i esdevé clau combatre-la, denunciar les seves formes i no reconèixer-la com interlocutora vàlida. No podem normalitzar-la ni treure-li pes a les seves propostes. Impulsar fronts amplis populars és fonamental. Un poble sense memòria sempre pot repetir els mateixos errors.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Abril 2019 // www.lamarina.cat

publireportatge

9

Peluts, la nova botiga de mascotes de La Marina

|| Andrea Bello Dissabte 31 de març es va inaugurar amb tots els honors la botiga Peluts que, a partir d'ara, oferirà productes i serveis per a mascotes de tota mena.

Una aposta pel comerç de proximitat a La Marina.

La botiga ha estat creada i serà dirigida per veïnes del barri. La seva propietària, la Núria Sánchez, ens ex-

plicava que va ser idea de la seva filla, la Cristina, una de les treballadores de la botiga, mentre portava el gos al pipicà.

A la inauguració de Peluts no han faltat menjar ni beguda per a tothom qui volgués apropar-s'hi a compartir un moment tan especial. També hi havia regals especials per a les mascotes. A més, els moltíssims assistents han pogut participar a un photocall i

Prendre mesures contra la persona que deixa aliments no saludables per a animals de companyia, al parc de Can Sabaté

Revisar la freqüència de pas dels autobusos del barri. Per exemple: Parada 3232 a les 15h aprox. tots els dies passen de 4 a 5 H16 mentre esperes el V3.

Helena Máñez 01/03/19

Neus Borrell 06/02/19

guanyar 50 € en productes a un concurs. Veïns i veïnes del barri s'han mostrat molt satisfets de tenir-hi un servei com aquest a l'abast.

A Peluts trobareu un equip encantador de quatre persones, que us ajudarà amb el que calgui.

A més de productes de tota mena a preus molt variats, la botiga ofereix un seguit de serveis com ara fisioteràpia i massatges per a mascotes,

Semàfors mal sincronitzats provoquen caos circulatori, soroll constant de xiulets, i afecten l'accessibilitat dels vehicles d'urgències al C.Mineria amb Gran Via. Elena Garcia 06/02/19

perruqueria -fins i tot per a exposicions de bellesa canina- o passeig de gossos. Com a novetat, ofereixen un servei especial a domicili per a persones grans o amb mobilitat reduïda: recollida i tornada de mascota a casa per només 3 €.

Trobareu Peluts al local número 16 dels Jardins de la Mediterrània, al carrer dels Alts Forns. Si teniu mascota, ja ho sabeu, doncs! ■

Prendre mesures contra la venda ambulant al carrer.

Reclamació sense solució des del 2015.

Abdó Florencio 01/03/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10

T TEMA DEL MES

|| Andrea Bello i Y. L.

La sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel s'ha omplert de gom a gom amb veïns i veïnes que s’hi han apropat per sentir el debat polític amb motiu de les eleccions generals organitzat per La Marina FM (102.5) sota el paraigua de l'Associació de Mitjans de Comunicació Locals (AMCL).

Representants dels sis partits polítics catalans amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats (PP, Ciutadans, PSC, Catalunya En Comú Podem, Junts Per Catalunya i ERC) han atès les inquietuds dels assistents al voltant de quatre blocs temàtics: atur i desigualtat, immigració, feminisme i independència de Catalunya.

Les primeres preguntes estaven coordinades prèviament amb criteris d’actualitat, pluralitat i competències legislatives. Amb les intervencions, es podien sentir les reaccions espontànies de l’auditori, aplaudiments a favor i esbroncades en contra de les opinions expressades.

En acabat, s’ha obert un torn de preguntes on els veïns i veïnes han opinat críticament sobre alguns plantejaments dels partits, tot fent palès la desafecció del veïnat envers la política que mostren les enquestes d’un temps ençà.

Alguns temes, com ara el de la independència de Catalunya, han despertat més passió que d’altres entre el públic, que fins i tot demanava més temps per participar-hi.

Finalment, els representants del partits polítics han intercanviat comen-

Abril 2019 // www.lamarina.cat

Fotos representants polítics: Agustín Forteza

taris, més preguntes i selfies amb els assistents. I també s’hi han fet la fotografia conjunta, que il·lustra la portada d’aquest número.

Els perfils marcats al debat: En Bartomeu Martorell, número 28 a les llistes per Barcelona de Junts per Catalunya i politòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pausat i contundent, s’ha mostrat disposat a treballar amb les entitats locals i socials per resoldre conflictes com ara la immigració o l'atur, i a favor de canviar la Constitució per reconèixer el dret a l'autodeterminació.

També ha criticat a Ciutadans per haver denunciat les lleis sobre violència de gènere del Parlament de Catalunya.

La Carme Garcia Lores, número 15 a les llistes al Congrés per Barcelona del Partit Socialista de Catalunya, exalcaldessa de Rubí i exdiputada del Parlament de Catalunya.

Amb un to eficaç, ha posat l’èmfasi en un seguit de propostes socials per millorar l’atur o la desigualtat. També ha proposat modificar la Constitució cap a un model més federalista, aprovar una llei contra el tràfic de dones i ha defensar la necessitat de garantir una immigració segura i ordenada.

La Laia Garrido, número 6 a les llistes de Ciutadans al Congrés per Barcelona. És llicenciada en Relacions Internacionals i Polítiques Públiques.

Al seu breu i argumentat discurs, ha destacat la necessitat de solucions estructurals per millorar l'ocupació i la gran oportunitat que representa la immigració, si és ordenada. Defensa que l'independentisme ha creat un conflicte

social, i que la gent està cansada que no se solucionin els seus altres problemes.

viu a Catalunya, i ha denunciat la situació dels presos polítics.

La Pilar Vallugera, número 9 a les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés per Barcelona. Exregidora de l'Ajuntament de Barcelona.

L’Ancor Mesa, número 13 a llistes municipals de Barcelona en Comú-Catalunya en Comú Podem, extècnic de la Federació d'Associacions de veïns de

▶ Representants dels sis partits polítics van afrontar les preguntes dels veïns.

Els veïns i les veïnes participen del debat Amb actitud apassionada però argumentada, ha defensat la justícia social i l’avenç dels drets de les dones de manera contundent. Ha dit entendre la discriminació múltiple de la dona com una forma més de perpetuar el masclisme. Ha culpat PP i C's d'haver generat la tensió que es

Barcelona i Doctor en Psicologia social per la UAB. Amb to reivindicatiu, s’ha centrat en la necessitat de recuperar els diners del rescat bancari per invertir-ho en polítiques socials, però també ha parlat de la segregació a les escoles i ha denunciat l’ús del

Abril 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info Per Sant Jordi, llibres per tothom pàgs. 2 i 3

Abril 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 55 Imatge de Bearfotos / Freepik

L’Aula de Respir Familiar pàg. 2

“Petits Talents Científics” a l'escola Can Clos

t

pàg. 3

Nota Editorial

GESTIÓ DE CONFLICTES I PODER, COM ABORDAR-HO? Una de les coses que constato quan imparteixo un curs sobre conflictes és que davant la paraula conflicte sovint les persones tenim ganes que aquests no existeixin. Això és perquè, arran de les experiències que hem viscut, sovint ens vénen al cap imatges de violència, sensacions de por (que ens facin mal, que les relacions es malmetin, que se’n vagi en orris l’entitat…), i finalment, un sentiment que això no hauria d’estar passant i si passa és perquè alguna cosa hem fet malament.

Però, malgrat que de vegades ho desitgem amb totes les nostres forces, els conflictes no deixaran d’existir. El millor que podem fer per minimitzar el perill i el risc de fer-nos mal és plantejar-nos la possibilitat de fer-nos amigues del conflicte. És més, si els podem mirar des d’un altre punt de vista i veure’ls com una oportunitat, són la via més ràpida d’aprendre més sobre nosaltres i créixer com a entitat.

I com ho podem fer? Fomentant les habilitats necessàries per gestionar-los, i això vol dir també gestionar les emocions i el poder.

En relació amb la gestió emocional, val a dir que és quelcom que tradicionalment no hem prioritzat gaire a les entitats. Tot i així, en els darrers temps això ha començat a canviar: cada vegada més s’estan creant comissions de cures, es fan assemblees emocionals o es guarden espais en les reunions per preguntar-se “com estem?”.

Imatge de Freepik

Pel que fa al poder, moltes vegades quan entrem en conflicte amb algú perdem el contacte amb el poder propi, projectant-lo en l’altra persona.

Altres vegades no tenir consciència del poder que tenim ens fa no veure l’altre i a fer-li mal sense ni tan sols notar-ho. En qualsevol cas, l’altre esdevé més altre, i jo més jo, creant dues identitats separades i allunyades entre elles, amb dificultats per escoltar-nos i veure que l’altra també soc jo.

I què fem doncs amb el poder? El poder és quelcom que tothom té, és la capacitat que tenim d’incidir en el nostre entorn. Té una dimensió personal (el podem desenvolupar al llarg de la nostra vida, i és una font inesgotable) i una dimensió sociopolítica, és a dir, que ens ve donat (per exemple, per la classe social, pel nostre origen, el gènere, l’orientació sexual, etc.) i té a veure amb quines coses estan més valorades en la societat en què vivim. Així, el poder està relacionat amb els privilegis. I una qüestió important en tot això és que sovint no som conscients dels privilegis que tenim i del poder que ens confereixen. És aleshores quan en podem fer un mal ús. Per això, quan parlem de gestionar conflictes també és important tenir en compte aquest aspecte.

Núria Mateu Fil a l’agulla http://filalagulla.org/noticies/gestio-de-conflictes-i-poder

Abril 2019 // www.tiaflm.org

2

info

I AQUEST SANT JORDI I DURANT TOT L’ANY LLIBRES PE JUVENILS

IN

Train kids és el nom que reben els

50.000 joves que cada any, empesos per la pobresa extrema, abandonen el seu país d’origen (Guatemala, Hondures i el Salvador) i travessen Mèxic amb l’objectiu d’arribar als Estats Units en el viatge migratori més perillós del món, segons Amnistia Internacional. La novel·la de Dirk Reinhardt narra la història d’un grup d’adolescents que, durant aquest trajecte, descobriran la part més lletja de la condició humana, però també la solidaritat i l’amistat que fan que les nostres vides valguin la pena de ser viscudes.

El Nido. Per a

molts nois, l’estiu és una època assolellada de despreocupació, de llibertat i felicitat.

Per a Steve, però, és una temporada més de preocupacions i d’angoixes: el seu germanet acaba de néixer i la seva vida és una lluita diària per la supervivència. Els seus pares estan preocupats i, a més, a la teulada de casa unes vespes han fet un niu...

Una novel·la pertorbadora que parla de la sensació d’incapacitat, dels temors, dels somnis i de tot allò d’inquietant que batega dins de cada família. Kenneth Oppel n’és l’autor i les bellíssimes il·lustracions són de Jon Klassel.

Silverville. Quan, el 1872 Grace Ma-

llory s’instal·la a l’antiga mansió de la seva família política, els rumors s’estenen per tot el poble. Una dama sola en un casalot deshabitat? Amb 22 anys, Ruby Lawrence ha experimentat de sobres la sensació que la subestimin pel fet de ser dona. Per això no la sorprèn que ningú la prengui seriosament. Però, i la seva família?

Una novel·la de Victoria Álvarez sobre el western des de la mirada de dues noies.

PROJECTE AULA RESPIR FAMILIAR Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

L’Aula de Respir Familiar és un espai infantil en el qual a través de la creació d’un espai còmode i tranquil, s’aplicaran tècniques no autoritàries d’educació fomentant l’autonomia de l’Infant, valors de convivència i educació emocional.

Serà un espai infantil amb diferents zones i racons de descans, joc i lectura.

L’Aula de Respir Familiar vol ser un espai d’acolliment i convivència, còmode i de confiança per a les famílies del barri, que ofereixi un espai de temps als progenitors, tutors/es, i ajudar a millorar la logística i salut familiar.

A més a més es preveu la realització d’una sessions familiars grupals que oferiran recursos per a l’educació emocional a les famílies, alhora que fomentarà la creació d’una xarxa de suport, llaços comunitaris veïnals.

El Projecte també contempla possibles derivacions de les famílies participants en altres recursos del barri i sessions individuals d’assessorament infantil i atenció familiar.

Analitzant les necessitats de les famílies del barri, el Casal La Vinya ha considerat necessària una línia d’actuació des de l’equipament.

L’aula tindrà lloc tots els dijous en horari de 17 h a 20 h al Casal de barri La Vinya. I està destinat a infants d’entre 3 a 7 anys.

Per més informació sobre les dates i el procés d’inscripció dirigiu-vos al Casal de barri de la Vinya.

C Alts Forns, 87 93 331 44 40 www.cblavinya.org

Acu

Cynt

Un ll El p una

Petit

Abril 2019 // www.tiaflm.org

info 3

ER TOTHOM

Els Bacon Brothers: retorn a Amèrica

Biblioteca Francesc Candel

Davide Calí, Ronan Badel

NFANTILS

libre sense mots però que diu molt. pes de les il·lustracions expliquen petita gran història.

Vint anys després d'arribar a l'èxit, els membres del mític grup Els Bacon Brothers viuen vides tranquil·les, cadascun pel seu costat…

Fins que un dels seus antics videos es fa viral a internet. Wolf, el seu agent, decideix tornar a reunir el grup i posar rumb cap als Estats Units, on faran una gira inoblidable.

ts lectors, a partir de 2 anys

Recomanat a partir de 7 anys

uario

thia Alonso

L'Illa de Paidonèsia Endevina com t'estimo

Oriol Canosa; il·lustracions de Gabriel Salvadó

Sam McBratney i Anita Jeram.

Una història entranyable, plena de tendresa i d'amor, acompanyada d'unes il·lustracions en tons suaus de gran dolçor.

Petits lectors, a partir de 2 anys

En Nicolau, el protagonista, de nou anys, abandona el creuer que comparteix amb els pares, cansat d'aguantar les seves discussions, i s'instal·la en una illa deserta del Carib. Des d'allà, fa crides als infants del món per tal que el segueixin en la creació d'un país on només els nens hi tindran cabuda i fundaran Paidonèsia.

Recomanat a partir d’11 anys

ELS NOSTRES PETITS CIENTÍFICS L’Escola Can Clos participa en el programa de “Petits Talents Científics” amb el qual es pretén fomentar l’experimentació, la indagació i la descoberta en l’aprenentatge de les ciències de l’alumnat d’educació infantil i primària. L’objectiu és proporcionar als centres educatius un seguit de recursos i orientacions pedagògiques que ajudin els mestres a implantar metodologies més participatives i creatives a l’aula i que permetin la realització de petits treballs de recerca i de pràctiques experimentals per part de l’alumnat.

Des de l’escola, hem creat un nou espai d’aprenentatge: Espais de ciències, des d’on es pretén fomentar i potenciar aquest procés d’experimentació i d’indagació per part de l’alumnat d’Educació Infantil I Cicle Inicial, per apropar als nens i nenes des de ben petits a aquests conceptes científics que es produeixen en situacions quotidianes, o que poden aplicar en el seu entorn més proper.

Les propostes que hem plantejat en aquest espai de ciències de l’escola són:

- La veu viatja pels tubs?

- Quin camí ha de seguir per arribar a la capsa?

- Es manté l’equilibri?

- Quin objecte es mou més ràpid?

En aquest espai de ciències els nostres alumnes més petits aprenen de manera motivadora a través del joc experimental, alhora que poden reflexionar, formular les seves pròpies hipòtesi o bé refutar-ne aquelles que no siguin vàlides i obtenir les seves pròpies conclusions. Amb totes aquestes propostes els alumnes aprenen de manera cooperativa a través de l’intercanvi de les seves descobertes i impressions.

Abril 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Les dones prenen l’escenari!

Aquest divendres dia 1 de març les dones van omplir l’escenari de la Bàscula amb diferents propostes musicals com a mostra del seu talent i com a manera de reivindicar la presència femenina dintre del sector.

“Prenem l’escenari”, que així van anomenar al seu concert fi de gira el grup “Ke te Kalles”, va ser el resultat d’un treball intens que va culminar amb aquest concert. Aquest grup, feminista i no mixt, va desplegar tot el seu art a l’escenari.

Dintre d’aquest marc reivindicatiu el show el van protagonitzar elles, Las Pibas ensamble, Maria Sarmiento i dj Kali.

Un nombrós públic, compost majoritàriament per dones, va omplir la sala de concerts. Va vibrar amb himnes i cançons al son del flamenc, el hip-hop, el beatbox i la cançó d’autora.

Per acabar la sessió festiva i a la vegada de protesta van ballar al ritme de dj Kali.

Qui diu que la cultura no transforma? Qui diu que reivindicar és avorrit? El jovent que es va apropar divendres ens va deixar respostes…

Les She’s participen al Rough Diamonds

El passat dissabte de 16 de març, el grup de noies del taller de dansa urbana, les ‘She’s, van participar del festival "Rough Diamonds", el 7è concurs de dansa urbana de la ciutat de Barcelona, on noies i nois "bojos" per ballar van demostrar el seu talent.

El Parc de la Trinitat es va omplir de Hip hop, K-pop, shuffle, funky, break… sense importar l’estil, molts joves van transmetre la passió pel ball. El grup She’s van defensar a la perfecció la coreografia ideada per Berto Bare i que portaven treballant intensament.

A banda de descobrir les bandes en competició (en les categories “Júnior” -per a grups amb components d’entre 12 i 15 anys- i “Absoluta” -amb membres d’entre 16 i 20 anys-), vam poder participara la Masterclass de Body percussion i de gaudir d’una exhibició de la companyia de dansa Artenea, formada íntegrament per persones amb discapacitat intel·lectual amb l’objectiu de trencar barreres i estigmes a través de la dansa i d’arribar a la veritable inclusió en el món de les arts escèniques. En aquesta ocasió, Artenea va presentar una versió curta de la peça de dansa contemporània “La Llorona”, inspirada en un conte de Clarissa Pinkola sobre el corrent creatiu femení.

La celebració també va comptar amb un servei de traducció simultània a llengua de signes, gràcies a la col·laboració de l’entitat Àgils. Tampoc no van faltar els premis on es valorava la posada en escena, la tècnica, la coordinació, el missatge i l’originalitat. Els premis pels grups guanyadors incloïa entrades a festivals com Urbance o Hot Steps Steps, codis de visionat a la plataforma Filmin, entrades per a l’Skating Club Barcelona, i sessions de fotografia i vídeo a diferents equipaments juvenils de la ciutat. I no només es limitaven a això, sinó que a més, les millors coreografies podran ser proposades per ser presents en espais barcelonins d’exhibició de dansa, com ara les festes de La Mercè.

Tot això va comportar que els participants estiguessin al 100 per cent dalt de l’escenari i ho posés molt difícil al jurat. La jornada es va tancar amb una sessió de música dinamitzada per dos joves DJ que van amenitzar tota la jornada amb els hits més actuals.

Abril 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 11 conflicte català com a cortina de fum per no haver de parlar de temes socials. Finalment, ha afirmat que el pacte d'estat contra la violència de gènere no té efectes reals.

En Juan Millán Querol, número 4 a les llistes del Partit Popular al Congrés per Barcelona, és lli-

cenciat en Ciències Polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra i exdiputat al Parlament de Catalunya.

Amb un estil liberal moderat, ha emfatitzat la necessitat d'una bona gestió econòmica per tal d’evitar l'endeutament públic. Ha acusat al PSOE de fer màrqueting amb els refugiats i els immigrants, mentre que el seu partit pretén aconseguir una immigració “controlada”. Pel que fa al "conflicte català", ha

▶ La sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel es va omplir de gom a gom.

Alguns dels veïns que van participar fent preguntes

Rafel Vidal

Agustín Forteza

apuntat que “s'havien de protegir els independentistes de les mentides dels seus líders polítics”. ■

La Marina FM 102.5 va retransmetre en directe el debat L'organització del debat

Agustín Forteza

de La Marina de política general

El debat va estar moderat per la periodista i directora del diari, Yohany Limpias, que va presentar els ponents i va repartir el temps de cadascú. Va comptar amb la col·laboració de les periodistes de La Marina: Laura Sicilia, Andrea Bello i Vanesa Alemán, i la resta de l'equip del diari, Fany López, Ibtissam Chakkour, Elena Garcia, Encarni Aranda, Neus Borrell, Agustín Forteza i Rafel Vidal.

Ocasionalment, ha hagut de posar ordre a les intervencions finals dels veïns i veïnes assistents, tot fent la següent reflexió: “Avui hem vingut a escoltar als partits que normalment no escoltem, perquè ja coneixem les idees dels que seguim normalment. Volem que el debat contribueixi a tenir una mirada plural”.

La retrasmissió en directe va estar controlada per José Manuel Ramírez.

El veí Diego Garcia va aportar el seu gra de sorra amb la construcció del faristol.

La complicitat de les entitats:

▶ La periodista Laura Sicilia, Fany López i Neus Borrell, col·laboradores d'aquesta casa, van ser les encarregades de controlar el temps de les intervencions dels candidats.

Rafel Vidal

Associacions de Veïns de El Polvorí, Can Clos, Plus Ultra, Eduard Aunós, Sant Cristòfol i La Vinya, l’Associació de Comerciants de la Marina, el Centre Cultural Àncora, l’Escola Dominical, l’Associació Guineo-Catalana Bisila, l’Associació Josur, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza i la Coordinadora de Veïns i Comerciants de la Marina.

Abril 2019 // www.lamarina.cat

12

publicitat

opinió

Tot pels joves, però sense els joves Vanesa Alemán

Possiblement, ens trobem davant de la generació de joves més preparada de la història. La gran majoria tenim carreres, màsters, idiomes, ens preocupem per allò que passa a la nostra societat i, generalment, estem ben informats. No obstant això, no trobem cap lligam amb la situació política actual. Estudiar cada cop resulta més car, no tenim oportunitats laborals dignes i, per aquest motiu, ens veiem obligats a marxar a altres països on sí ens valorin. Els nostres interessos no els veiem representats en cap partit polític, llavors, som nosaltres els que no ens interessem per la política o és la política la que no s’interessa per nosaltres?

No hem d’oblidar que la reputació dels partits polítics els últims anys no acompanya massa. Els escàndols polítics, els casos de corrupció i els màsters inexistents són l'ombra que acompanya la política. Que ens podem emmirallar en líders polítics com aquests? Que potser són les persones preparades i qualificades per portar endavant un país? Així les coses, tant se val l'edat que tinguem, a qui pot interessar la política? El que principalment sento és ràbia i desconfiança. Sense els joves no hi ha futur, però tampoc no hi ha ni passat ni present. Lluitem pels canvis, per una societat justa; ens sumem a moviments feministes, antiracistes, pacifistes, ecologistes...i tot i així som els últims en rebre polítiques positives per part dels nostres dirigents. Com a generació tampoc hem estat capaços d’assolir canvis reals. Ara, davant d’aquesta situació, tan sols em queda preguntar una última cosa: A qui voto jo el pròxim 28 d’abril? ■

Us esperem al grup El grup segueix sent un espai obert per a qualsevol persona o família que vulgui venir, l'accés és lliure i gratuït. Durant aquest curs seguirem amb una freqüència quinzenal i l'horari de 17:00 a 18:30. Les properes sessions seran els dijous 17 i 31 de gener, 14 i 28 de febrer, 14 i 28 de març, i 11 d’abril de 2019 ¿QUI POT PARTICIPAR-HI? Qualsevol persona que aquest travessant alguna situació de dificultat o malestar. És un grup obert per a tothom, hi poden participar persones de totes les edats, de totes les característiques socioculturals, inquietuds, professions... ¿PERQUÈ SERVEIX? Per sentir-nos millor, per estar acompanyats/des, no sentir-nos sols/es i poder compartir i escoltar a altres persones en situacions de dificultat i/o malestar.

En moltes ocasions no podem resoldre la situació, necessitem dels i les altres per sentir-nos amb més força i poder ampliar la nostra ment, poder conèixer altres punts de vista i altres maneres de fer.

ES TRACTEN TEMES CONCRETS? No, el contingut en cada sessió va variant en funció del que vulguin parlar o comentar els i les participants. ÉS GRATUÏT? Si. Si vols més informació o unir-te al grup pots contactar al Mail grupomultifamiliar@abd-ong.org o al Telèfon 932890530/ 674033026 (preguntant per Carolina/ Elisa). ■

Inscriu-te!

Abril 2019 // www.lamarina.cat

història del barri 13

Dones de paisatges antics Esther Pardo Doncs sí, el mes de març ha passat i el dia 8 hem tingut temps de commemorar i reivindicar el dia de les dones. Per això m'ha semblat un bon moment i lloc per recordar algunes de les dones que van viure al nostre barri en temps difícils.

Quan la Marina era un barri petit, amb nuclis separats i moltes vegades enfrontats, al que a mitjans del segle XX van arribar fins a deu o vint, o moltes vegades més de veïns del que hi vivíem. Sense que es notés massa, les dones en van ser protagonistes, sempre de les petites coses que després, al pas del temps, ens n'hem adonat que eren grans.

Sabem que els paisatges també són les persones, no només els edificis i els carrers pels quals passegem; no podem pensar en un barri sense col·locar-hi les persones que hi viuen. Avui dia, dones i homes compartim tots els espais; anys

▶ Veïnes de la Marina als anys 50.

enrere, els usuaris de cada racó del barri tenien a veure amb el gènere. A l'església les dones i els homes ocupaven els bancs de dreta o esquerra. Els matrimo-

Fotos: gentilesa d'Esther Pardo

nis entraven plegats però just al passar el llindar de la porta se separaven, mares i nenes cap a un costat i pares i nens cap a l'altre.

Els anys de l'arribada al barri de gent d'altres llocs de la península, tothom buscava el seu espai on fer créixer les arrels. Els que tenien sort i podien trobar un pis ho tenien més fàcil. N'hi va haver molts que no van tenir més remei que anar a llogar una habitació amb dret a cuina i la resta, van anar a fer-se la "barraca" a la muntanya de Montjuïc. Difícil paisatge aquest, un munt de gent en espais molt petits i les dones, amb tota la càrrega a sobre. Poc espai per viure, poc espai per dormir, poc espai per cuinar; i s'havia de tenir tot a punt i net. La dificultat afegida era que no hi havia aigua corrent i s'havia de baixar a omplir les gerres i galledes a la font de Mare de Déu de Port, prop de l'estanc. Dones i nenes, carregades cap amunt, cada dia, de buit, muntanya avall.

Als anys seixanta, el percentatge d'analfabetisme a l'Estat Espanyol era del 14%. D'aquests analfabets, el 68% eren dones. Aquesta circumstància feia

que no tinguessin accés a poder triar el tipus de feina que podien fer. Moltes d'elles treballaven a casa, cosint vestits o muntant peces de les indústries veïnes; feina mal pagada i en la que hi acabava treballant tota la família, petits inclosos.

Els homes analfabets van haver d'aprendre si volien trobar un lloc de feina en alguna fàbrica. Les dones, amb els anys i l'estabilitat econòmica, fins i tot sent molt grans, han acabat aprenent a llegir i escriure.

En aquells anys de post-post-guerra, encara hi havia dones amb un altre paisatge més ingrat encara, més sec i més absurd: Les dones que havien perdut el marit a la guerra. No eren ni solteres, ni casades ni vídues, per tant, no podien refer la seva vida legalment. Si s'havien casat en temps de república civilment, el règim franquista no els reconeixia el casament i per tant eren solteres. Si eren casades d'abans i el marit havia desaparegut, ho tenien pitjor. Trobar parella i compartir vida era atrevit doncs sempre viuria en pecat i no tindria cap dret a pensió.

També hi havia dones de paisatges diferents que baixaven al barri. Venien de Barcelona. Canviaven rosaris per mantes i misses per menjar. Predicaven castedat i obediència a l'home. Feien olor de colònia i de cera. Sempre he pensat que la majoria d'elles venien a expiar els seus pecats amagats, que no els del Món.

Aquelles dones que feien les seves filles dures i fortes per a la vida que els esperava, i que les preparaven pel món que coneixien sempre masclista i que intuïen difícil de canviar, des d'un barri al qual, els taxistes cobraven la carrera de tornada a la ciutat i que molts ni tan sols hi volien venir per por.

Dones sempre amagades que van cedir el seu lloc, les feines i els privilegis als homes I aquí estem. Hem compartit paisatges de tota la Marina, barri a barri, i també lluites personals i col·lectives. No hem d'oblidar d'on venim per no perdre el camí, que serà llarg encara. ■

Abril 2019 // www.lamarina.cat

14

salut

Què és un ictus?

Molts n’haureu sentit a parlar.. o coneixereu a algú que n’ha patit un. Potser ho coneixeu amb un altre nom com accident cerebrovascular, infart cerebral, feridura, trombosi o apoplexia. Es un mot que fa respecte, però, què és exactament? Es tracta d’una alteració de la circulació sanguínia a nivell cerebral, provocada pel taponament o trencament d’una arteria que, si no es tracta ràpidament, pot provocar la mort de les cèl·lules que eren irrigades per aquella arteria.

Les seqüeles de patir un ictus són molt variables, i depenen de l’àrea cerebral afectada i de la seva extensió. Podem trobar des de paràlisis d’un costat del cos, problemes en el llenguatge, la memòria o canvis en el comportament.

Existeixen uns factors que predisposen, és a dir, que augmenten el risc de patir un ictus. Entre ells trobem: - Factors modificables: - Sedentarisme.

- Obesitat.

- Tabac.

- Consum de drogues i alcohol.

- Factors no modificables: - Edat (el risc augmenta a major edat).

- Antecedents familiars.

- Hipertensió arterial.

- Diabetis Mellitus.

- Hipercolesterolèmia.

Però, podem prevenir-ho?

Si evitem els factors de risc modificables i els canviem per conductes saludables, reduirem en gran mesura el risc individual que tenim de patir un ictus.

Molt important també és que no ens oblidem de que el pronòstic dependrà en gran mesura de la rapidesa d’actuació des de l’inici de símptomes fins que s’inicia l’atenció mèdica. Per aquest motiu us do-

narem unes claus per aprendre a reconèixer els símptomes. Utilitzarem l’acrònim RAPID. És fàcil de seguir, només hem de demanar a la persona que realitzi una sèrie d’accions: - RIGUI. Permet veure si la persona té dificultats per moure correctament els músculs de la cara i si hi ha simetria en la mobilització.

- AIXEQUI ELS BRAÇOS. Amb aquesta acció es pot comprovar si hi ha pèrdua de forçà o debilitat en alguna extremitat superior.

- PARLI. Mostra si la persona té problemes per parlar correctament.

- ICTUS. Els símptomes es presenten de manera sobtada i brusca.

- DE PRESSA. Si té alguna d’aquestes capacitats alterades truca ràpidament al 061 o 112 i explica els símptomes.

Com més temps passi entre l’inici dels símptomes i el diagnòstic, menys possibilitats hi ha de tractar l’ICTUS i més de presentar seqüeles permanents. ■ Gemma Roig, Maria del Mar Lopez i Judit Viudas Infermeres del CAP Doctor Carles Ribas

Gestió dels medicaments...

A partir de l'any 2000 es va implantar el sistema SIGRE (Sistema integrat de gestió i recollida d'envasos) com a conseqüència de la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos, ja que l'Organització Mundial de la Salud (OMS) recomanà no destinar medicaments procedents de la recollida selectiva a donacions o campanyes solidaries ja que no es podia garantir completament la seva qualitat.

El lema és «Recollim els medicaments per a la salut del medi ambient» i l'objectiu no és l'aprofitament dels medicaments, sinó que tots ells es gestionin correctament a través d'instal·lacions de valorització dels envasos recuperables (paper, cartró, vidre, etc.) i de disposició final adequada del rebuig que pugui quedar.

Què haig de fer amb els medicaments?

Aquests residus requereixen una recollida selectiva específica, per tant no s'han de llençar mai al cubell de les escombraries ni barrejar amb altres envasos ni deixalles. Cal dipositar-los als contenidors que es troben a les farmàcies adherides a la recollida establerta que es poden identificar pel distintiu de l'esquerra. Com es comenta a l'apartat “La gestió dels medicaments”, actualment la recollida dels medicaments

la gestiona SIGRE, que n'assumeix tots els costos.

Consells pràctics Reviseu el contingut de la farmaciola (com a mínim dues vegades l'any), i separeu els medicaments que ja han caducat i els que no feu servir.

Aprofiteu qualsevol visita a la farmàcia per portar els medicaments que ja no us són útils.

La millor opció en relació a aquests residus és evitar generar-los, moderar el consum de medicaments i fer servir estrictament els que ens ha prescrit el metge.

Recollida La recollida actual de medicaments aprofita el mateix canal de distribució que fan servir les farmàcies però en sentit invers: el consumidor porta els envasos i restes de medicaments a la farmàcia, aquests són recollits pel servei de distribució farmacèutica i lliurats als gestors per a la seva classificació i posterior tractament.

Què es pot dipositar al contenidor de medicaments?

Els envasos de medicaments buits Els envasos amb restes de medicaments Els medicaments caducats amb els seus envasos No s'han de dipositar Radiografies Termòmetres Pròtesis Agulles Objectes tallants Reactius de laboratori procedents de l'elaboració de les formules magistrals. ■

CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Falta la sal Com que en les darreres columnes ja he parlat de l’aigua i del pa, trobo que estaria bé parlar de la sal, l’enemic amagat a tot arreu, més o menys com el sucre, del que ja en parlarem un altre dia.

Doncs és veritat que en diuen a la truita sense sal “la truita de la sogra” perquè no hi ha res pitjor que un ou sense sal i suposadament, si la sogra ens vol fer la punyeta, ens farà la truita sense sal.

Hi estem d’acord que el menjar sense sal no té gust de res, com diuen alguns? Crec més aviat que és una exageració i que els acostumats a menjar-ho tot picant, diuen el mateix del que mengem els que no ens agrada que el bitxo o el pebre ens cogui la boca.

Però els perjudicis de menjar salat, poden arribar a ser greus, doncs la sal fa treballar molt els ronyons i puja la pressió arterial. I el que podem comprovar de seguida que mengem aliments salats, és que fa venir set, amb la qual cosa, necessitarem més aportació d’aigua, que quasi sempre i degut a la sal, quedarà retinguda dins el nostre organisme.

La sal és una de les causants de la hipertensió, fa que les nostres artèries perdin elasticitat. Altera la funció dels ronyons, que es veuen obligats a treballar en excés i pot acabar formant càlculs. Perjudica l’aparell respiratori; un excés de sal empitjora els símptomes dels asmàtics. I encara que no ho sembli, engreixa de manera indirecta.

Com que fa veure, moltes vegades s’intenta compensar amb begudes dolces, com ara els refrescos que porten gran quantitat de sucre.

Com que el nostre organisme s’acostuma a tot, intenteu anar reduint el consum de sal poc a poc. Cada dia una mica menys a l’olla i evitem menjars processats, que tots absolutament en porten una gran quantitat. ■

Abril 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

Pintar com a teràpia

Arriba la 26a edició del certamen literari Francesc Candel || Vanesa Alemán

Laura Sicilia

|| Laura Sicilia La Sala Polivalent de la Biblioteca Francesc Candel ha acollit, durant el mes de març, l’exposició “VIVA”, una mostra d’uns 20 acolorits quadres, obres de la veïna del barri, Olga Rodríguez Benhamú. L’Olga no és pintora professional, es va iniciar en aquest art després que el 2001 li diagnostiquessin trastorn bipolar i els metges li aconsellessin fer alguna activitat com a teràpia. Després d’una temporada no massa bona en relació a la seva malaltia, a l’Olga li van diagnosticar càncer de mama, el qual va superar, i és per això que la paraula

“viva” ha abanderat la seva exposició “perquè he superat totes les malalties amb què podia haver mort”.

Així com el títol de la mostra, aquestes dues experiències també han servit d’inspiració a l’Olga en la realització de la majoria de les obres que s’han pogut veure a la Biblioteca del barri. Els colors vius que impregnaven els seus quadres tenien una finalitat per a l’autora: “mostrar que es pot tirar endavant”. El dolor provocat per ambdues malalties també ha estat presents representats en colors més foscos. L’exposició ha tingut una molt bona acollida i l’Olga assegura que no serà la última. ■

El proper mes de maig es posarà en marxa la 26a edició del certamen literari Francesc Candel Aquesta edició arriba de la mà de les biblioteques del districte: Francesc Candel, Vapor Vell i Poble Sec-Francesc Boix. Els participants hauran de presentar els seus treballs entre els dies 1 i 26 d’abril en una de les tres biblioteques del districte. Un mes després, el 29 de maig, el jurat deliberarà i, finalment, el dia 5 de juny a les 19:00 es faran públics els noms dels premiats de cadascuna de les categories. Un any més, la intenció és incentivar la participació ciutadana en projectes culturals i homenatjar a la figura de Francesc Candel.

La edat mínima per poder presentar un treball al certament és de 13 anys. Les narracions poden estar escrites tan en català com en castellà i han de ser originals. A més a més, s’ha de tenir en compte que no podran ser escrits ja premiats en altres concursos ni tampoc es podrà presentar més d’una obra per persona.

El certament es divideix en diferents categories literàries: El relat curt juvenil (entre 14 i 18 anys), el relat curt adult (a partir de 19 anys), poesia i, finalment, reportatge periodístic. Els relats han de tenir una extensió màxima de 5 fulls, la poesia 50 versos o línies i el reportatge periodístic un màxim de 10 fulls, sent la temàtica plenament lliure. Tots els guanyadors seran premiats amb un trofeu i 600€ mentre que els finalistes seran premiats amb un trofeu i 250€. ■

L'agenda d'abril De dilluns, 1 a dimarts, 30

Els divendres

ACTIVITATS ADULTS Exposició Txernòbil: la ciutat del silenci, fotografies realitzades per Jorge Franganillo, professor de la Universitat de Barcelona Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Primer taller de pilotatge i reparació de drons. Aprendrem a volar com un professional.

Hora: 18:00 a 20:00 Lloc: Sala Pepita Casanellas

Dimarts i dijous

ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre Barcelona Feminista 1975-1988, a càrrec de la seva autora Isabel Segura. Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Alfabetització de persones adultes i pensament crític Aprenentatge de lectura i escriptura a través d'una metodologia activa-participativa i emmarcada en l'educació popular, el foment de l'autonomia, la salut mental i la integració social.

Hora: de 9.30 a 11.00 h. Gratuït.

Lloc: Casal de Barri la Vinya

Els dijous

Aula Respir Familiar Aula infantil en què s'aplicaran tècniques d'educació emocional que reflecteixin les habilitats parentals pròpies d'estils educatius no directius.

Hora: 17 a 20 h. Gratuït Lloc: Casal de Barri la Vinya Taller de salsa... a ballar!

Si el que voleu és ballar i gaudir de la música llatina, hem programat un taller de Salsa sense parella.

Lloc: Sala Pepita Casanelles

Divendres, 5

Dilluns, 8

ACTIVITATS INFANTILS Taller infantil i familiar. Preparem roses amb material reciclat. A càrrec de la Fundació Stop Accidents.

Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 10

ACTIVITATS ADULTS Conferència Txernòbil: 33 anys després. A càrrec de l’autor de l’exposició Jorge Franganillo. Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS INFANTILS Contes a la mà, amb Núria Clemares.

Edat recomanada de 2 a 4 anys.

Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 11

La tarda de Ca l’Alena (primavera) Activitat de promoció de l’ús comunitari i intergeneracional dels espais comuns de la ludoteca de la Casa dels Colors i el Casal d’avis i Apartaments per a la gent gran La Capa. Amb la companyia de Bones Estones!! Gratuït Lloc: Casal de Barri la Vinya Teatre La companyia Punt Moc, resident a l’Espai Jove La Bàscula, participarà amb una mostra del seu espectacle GagsOnTrix! a la Tarda de Ca l’Alena, festa per celebrar l’inici de la primavera que organitzen conjuntament el Casal de barri La Vinya, la ludoteca La Casa dels Colors i el Casal de la Gent Gran i Apartaments La Capa.

Espectacle per a tots els públics, que converteix en humorística qualsevol situació. Una proposta sense cap element escènic i sense cap paraula: simplement tres actors en estat pur.

Hora: 18:30 - 19:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La bàscula

Divendres, 26

Divendres concert: Illusion Hora: 21:30 - 22:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La bàscula

El Far Exposició: Txernòbil: la ciutat del silenci Jorge Franganillo, professor d’informació i documentació a la Universitat de Barcelona, ens porta les seves fotografies sobre Txernòbil, quan es compleixen 33 anys del primer gran desastre a una central nuclear, el proper 26 d’abril.

Aquesta exposició presenta la desoladora situació de l’àrea d’exclusió que es va establir al voltant de la central nuclear com a seqüela d’aquell dissabte fatídic. Són 16 mirades a les tràgiques conseqüències de la supèrbia humana, del desig de controlar la naturalesa i les seves forces, que volen renovar la memòria d’uns fets que no han de caure en l’oblit.

La mostra neix amb esperit itinerant, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria del Desastre de Txernòbil, i s’inscriu en el gènere de la fotografia documental.

Per aprofundir en les conseqüències d’aquesta tragèdia, el dimecres, 10 d’abril, podeu assistir a la conferència que tindrà lloc a la biblioteca a càrrec de Jorge Franganillo sota el títol: ‘Txernòbil: 33 anys després’.

Abril 2019 // www.lamarina.cat

16

espai patrocinat

El Port de Barcelona promou l’FP Dual com a eina pel creixement i la competitivitat de les empreses i dels estudiants La Formació Dual desenvolupada en empreses portuàries i marítimes comporta avantatges evidents, tant pels alumnes, que reben un millor coneixement d’aquest medi professional cada cop més especialitzat; com per a les empreses, que tenen l’oportunitat de trobar professionals amb la preparació adequada a les seves necessitats. Aquestes són algunes de les conclusions amb què va finalitzar la Jornada per a la promoció de la Formació Dual al sector logístic-portuari, organitzada pel Port de Barcelona, que va tenir lloc a l’Auditori del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

La jornada, impulsada des del Grup de treball de Formació i Ocupació del Consell Rector per a la Promoció de la Comunitat Portuària de Barcelona, va ser inaugurada pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro; i la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa.

L’objectiu de la jornada era esdevenir el punt de trobada entre l’oferta i la demanda de treball en el sector marítim i portuari: els responsables de recursos humans de les empreses que operen al Port i els professors i personal directiu dels centres de formació professional.

D’esquerra a dreta, Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona; Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.

Durant la presentació de la iniciativa, el conseller El Homrani, va elogiar la Formació Professional de Catalunya i va subratllar que “cal deixar d’entendre la FP com caixes estanques distribuïdes entre el món educatiu i el món laboral i treballar per un sistema integrat de formació professional”. Per això va aprofitar per fer una crida a les empreses a implicar-se en la FP Dual i impulsar-ne el seu creixement.

El Port, motor d’activitat i ocupació Per la seva banda, Mercè Conesa va recordar que el Port de Barcelona “és un important motor de l’activitat econòmica del país i, en conseqüència, un generador d’ocupació”, i que està treballant per “establir complicitats entre les empreses de la Comunitat Portuària, els centres de formació i les administracions per a millorar la formació i l’ocupació, que són as-

Barcelona esdevindrà la capital mundial de Zones Franques

pectes clau per consolidar-nos com a port referent en innovació i sostenibilitat per al nostre territori”.

El Port de Barcelona i altres entitats estan impulsant iniciatives en aquest sentit. Així, durant l’any passat es van realitzar dos estudis sobre els perfils professionals demandats per les empreses del sector logístic i portuari centrats en analitzar les necessitats laborals vinculades a l’àmbit de la FP, així com definir els perfils estrictament marítims.

L’estudi del Port de Barcelona realitza una sèrie de propostes d’acció per a millorar l’actual FP, entre les quals destaquen la potenciació dels itineraris de Formació Professional Dual en empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona; la creació d’un mapa de recursos formatius del Port de Barcelona que faciliti aquesta incorporació de les empreses portuàries als cicles de FP Dual, impulsant especialment els itineraris que combinen l’aula amb el centre de treball; i la creació d'una taula de treball de les professions del Port de Barcelona.

L’altre estudi, elaborat per Barcelona Activa, té l’objectiu d’impulsar la formació professionalitzadora, és a dir, desenvolupar projectes de formació ocupacional orientats a cobrir places concretes en l’àmbit portuari. ■

D’altra banda, el delegat especial de l’Estat de Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president del SIL, Pere Navarro, ha destacat que “la opció per Barcelona no ha estat un regal, sinó que s’ha hagut de

|| Vanesa Alemán El pròxim mes de juny, Barcelona acollirà la 5ª edició del Congrés Mundial de Zones Franques a la Fira de Montjuïc. Així ho van anunciar el 29 de març el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) conjuntament amb els organitzadors, la World Free Zone Organization (WFZO). Ambdues organitzacions han presentat oficialment el projecte a una roda de premsa a la seu del Consorci, i han expressat també la importància de l’esdeveniment i la repercussió que tindrà per a Barcelona.

Per primer cop a la seva historia, el congrés tindrà lloc a una ciutat europea (els anteriors, a Dubai i Cartagena d’Índies) i es farà entre els dies 26 i 28 de juny. En aquesta edició es rebrà la visita de més de 1.500 líders de les principals zones franques mundials així com a diferents decision-makers del comerç internacional.

S’espera batre el rècord de visitants, ja que coincideix amb altres actes molt importants com ara la Fira Líder de Logística, Transport, Intralogística i SupplyChain del Sud d'Europa (SIL), l’eDelivery Barcelona Expo & Congress i l’InTradeSummit BCN. El principal objectiu del congrés és interconnectar les zones franques de tot el món per tal d’intercanviar experiències i

▶ Samir Hamrouni, CEO de la WFZO, Mohammed Al Zarooni, president del WFZO, Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB i Blanca Sorigué, directora general del CZFB.

“lluitar conjuntament per les zones franques del futur”.

Tal i com afirmava Samir Hamrouni, el CEO de la WFZO, el congrés acollirà diverses activitats: reunions d’associacions de diversos continents, cursos de lideratge, una conferència internacional d’un dia i mig i dos consells d’administració on s'ha previst seleccionar set països entre els quals l’organitzador del congrés del 2021. A més a més, la directora general del CZFB i del SIL,

Blanca Sorigué, ha afirmat que l’esdeveniment tindrà tres característiques essencials: impartir coneixement a partir d’espais de debats on estaran presents els millors oradors europeus, una varietat d’oferta on es trobarà el bo i millor dels països representats i una gran plataforma networking (treball en xarxa). Les instal·lacions tractaran temes tan variats com ara el comerç electrònic, la mobilitat, el paper de les zones franques, la impressió 3D; entre més.

lluitar contra candidatures tan importants com ara les d’Egipte, Sèrbia, Mèxic o Kazakhstan”.

Del congrés a Barcelona hom espera que superarà totes les expectatives. El president de la WorldFreeZone Organization, Mohamed Alzarooni, ha donat el seu suport al Consorci, bo i confiant que serà la millor de totes les edicions i un punt d’inflexió en la manera de fer, crear i gestionar les Zones Franques de l’actualitat i del futur. ■

Abril 2019 // www.lamarina.cat

esports/actualitat 17

La Taula d’Esports assumeix la gestió del poliesportiu La Marina || Vanesa Alemán Ja fa més d’un any que el poliesportiu la Marina va obrir-se per enriquir l’oferta esportiva que existia al barri. Actualment, totes les tardes, els nens poden realitzar esports tan variats com basquet, handbol, futbol sala o voleibol. A més a més, als matins, les pistes del poliesportiu estan ocupades per veïns i veïnes jubilades que s’apropen fins a les instal·lacions per a practicar balls de tota mena, informa el president de la Taula d’Esports, Andreu Farrera: “Estem en el bon camí però encara falten espais tan importants com una sala de fitness, una sala de màquines o una piscina”, continua reivindicant.

Des del passat 1 d’abril, la Taula d’Esports de la Marina és l’encarregada de gestionar tot el poliesportiu. Farrera afirma que aquest traspàs era necessari i que es venia reivindicant des de fa temps amb l’objectiu “que els espais municipals estiguin gestionats des del barri i per al barri”. No obstant, però, comptar amb els recursos econòmics necessaris continua essent el principal desafiament en aquesta

nova etapa. “l’Ajuntament no es fa càrrec de totes les despeses del poliesportiu sinó que són les entitats que l’utilitzen qui hauran d’assumir-ne una part. Aquest any, les entitats pagaran 11.850€ aproximament i l’Ajuntament uns 43.000€”. Aquest diners es destinen a pagar els sous dels tres treballadors del poliesportiu, i també a fer front a les assegurances.

L’altre desafiament de la Taula d’Esport és aconseguir l’inici de la construcció de la segona fase del poliesportiu, que contempla la construcció i gestió d’una piscina municipal. Per aconseguir això, Farrera afirma que la Taula d’Esports pressionarà al nou govern perquè iniciï els tràmits. A més a més, es volen fer diverses millores a les pistes ja construïdes. Per exemple,

Arriba la sisena edició de la Paella Celebrem els 200 programes de solidària per vèncer l’Alzheimer || Andrea Bello Aquest dissabte, 6 d’abril, se celebrarà la sisena edició de la Paella Solidària per vèncer l’Alzheimer. Com cada dos anys el Poliesportiu ZAL del port de Barcelona s’omple de gent per donar suport i visibilitat a aquesta malaltia que cada cop afecta a més persones.

Aquest any les entrades, un total de 500, ja estaven esgotades en tancar el diari. Tota la

memòria, sinó que afecta en moltes coses més, sobretot la necessitat de que una persona estigui a càrrec del malalt, el qual pot suposar o molts diners o que el familiar a càrrec acabi amb depressió”. En aquell moment Pérez va decidir que havia de fer alguna cosa i des de la cabina del seu camió es va posar en contacte amb la fundació Pascual Maragall.

Tothom suma el seu granet de sorra a una causa comú, ajudar en la recerca del Alzheimer. Pérez ha destacat també la par-

Festa Major a La Marina FM, 102.5!

|| V.A.

Foto d'arxiu de l'anterior edició

recaptació anirà dirigida a la Fundació Pascual Maragall per a la recerca en l’Alzheimer.

El seu organitzador, Josep Maria Pérez, espera recaptar al voltant d’uns 20 mil euros, xifra semblant a l’edició anterior en la qual es van arribar als 23mil. A més, aquest any l’acte compta amb un total de 27 promotors que també aporten diners a la causa.

La iniciativa va sorgir al 2007 quan Pérez, camioner d’ofici amb una mare amb Alzheimer, va començar a conèixer més sobre la malaltia “no és només la pèrdua de

ticipació dels veïns de La Marina “aquest cop s’han venut unes 250 entrades aquí a la Marina i és molt maco perquè la gent que s’ho pot permetre fa un esforç”.

A part d’aquest acte Josep Maria Pérez n’ha organitzat d’altres com un concert amb l’Andrea Motis o una fotografia des de l’aire, amb un missatge fet amb vehicles de transport en la qual van col·laborar cossos de seguretat, sanitaris i bombers. És la persona que més ha recaptat per l’Alzheimer amb un total de 135 mil euros. ■

El diumenge 14 d’abril, Festa Major arriba als 200 programes en antena. Ja fa cinc anys que el seu creador i conductor, el Joan Noguera, ens ofereix tota mena de notícies sobre l’actualitat de la música catalana. També, és una bona forma d’estar assabentats sobre els actes que es realitzen a Catalunya relacionats amb aquest tema.

L’objectiu del programa és arribar a quanta més gent millor.

En aquest programa 200 es preparen moltes sorpreses. Sentireu a diferents col· laboradors, es faran trucades a diversos professionals del circuit musical i, com no, s’emetran les millors sardanes. També hi haurà un concurs en què podran participar els oients que segueixen el programa. Recordem que l’horari d’emissió és cada diumenge de 8 a 10 del matí. Visca el Festa Major i que compleixi molts programes més! ■

actualment, les línies dibuixades a les pistes, que limiten els terrenys de joc dels diferents esports, estan fixades amb cinta d’adhesiva i no amb pintura. Ferrera assegura que a causa d’això hi ha hagut quatre jugadors lesionats greus. “Els esportistes van trepitjar la cinta adhesiva i es van quedar clavats a causa del canvi de terra”. ■

El consell esportiu Per què ens hem de moure?

L’ésser humà està fet per a moure’s.

Durant els primers anys de vida, l’ésser humà experimenta i aprèn a moure’s a través de la interacció amb l’entorn i amb altres essers humans, moltes vegades a partir de repeticions d’un mateix moviment, tot jugant. Gradualment tothom va adquirint control, equilibri i precisió que ens permetem d’assolir l’autonomia necessària a les següents etapes de la vida.

Per a la majoria de les persones, el ritme de vida actual i hàbits com desplaçar-se amb cotxe , treballar asseguts i divertir-se davant d’una pantalla, com més va més disminueix la capacitat de moure’s de manera natural.

Apareixen, llavors, mals d’esquena o a d’altres parts del cos, generalment a les articulacions. Això influeix en la manera com ens movem, adquirint patrons de moviment incorrectes o més limitats.

Explorar diferents límits al moviment o fins i tot detectar les limitacions físiques ens dona més recursos per minimitzar mals hàbits adquirits en situacions diàries.

Moure’ns de manera conscient i controlada ens aporta agilitat, seguretat, felicitat... ■ ALBERTO COSTAS

Abril 2019 // www.lamarina.cat

18

La Marina del comerç associat

Fira marinera i de pagesia, els orígens de la Marina tor gastronòmic, (La Placeta de’n Manu, Granja Elena, Celler Marina...). I si voleu conèixer encara més a fons la realitat del nostre barri, pareu a les parades d’associacions i entitats de la Marina.

I aquí no s’acaba tot, ni molt menys! A més, hi haurà, espectacle infantil, danses urbanes de Lola feet dance, exhibició de ball del Centre Cultural d’Estrelles Altes, Master Kangoo Club EnerGYAS, Zumba de Muévete a tu ritmo, Teatre infantil a càrrec de Kids & Us (Under the Sea), Country del Centre Cívic la Cadena, exposició fotogràfica dels orígens de la Marina, artesania del Boixet, col·laboració de l’AAVV Estrelles altes, a les 18.00 h arribarà l’actuació de l’escola Umbrella que posarà el punt final a la jornada.

Els nens i nenes que vinguin disfressats amb motius mariners o de pagesia podran pintar-se la cara gratuïtament.

Us convidem a gaudir d’un dia de primavera amb el comerç del barri. Us hi esperem! ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA DE VIATGES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD SEPTEM VIATGES Pg. Zona Franca, 124, Local.

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 535 52 52 Local 9. Telf. 938583562 ESCOLA D'IDIOMES ▶ KIDS AND AGÈNCIA IMMOBILIARIA US LA MARINA CENTURY 21 Dux3 (NOU SOCI) C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 934531994 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244.

MON ANIMAL Telf. 933326946 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 ASSESORIES-GESTORIES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMMASSESSORIA, S.L FARMÀCIES Josep Tarradelles, 8, 5è 1ª FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 934195287 / 607338236 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L FARMÀCIA PANADÉS c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Pg. Zona Franca, 226 Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 934215977 / 677565089 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144 MODA I COMPLEMENTS FORNS DE PA WALA SPORT Pg. Zona Franca, 365. CAFÈ I FORN DE PA 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

ROBA AMIGA (Projecte home) CARNISSERIA ÀNGEL c/Mare de Déu de Port, 337 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 93 298 98 75 CONDIS SUPERMERCATS GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) Telf. 93 431 84 78 c/Mare de Déu de Port, 252, PLATAFORMA CÀRNICA local 17. Telf. 93.192.73.66 C/ Mare de Déu de Port, 355 MAVI MODA I COMPLEMENTS Telf. 93 611 76 32 Mare de Déu de Port, 264-266 REFORMES INTEGRALS Local 2. Telf. 610075461 NOUESPAI, S.C.P (NOU SOCI) NOTARIA Pg. de la Zona Franca, 177 ▶ MARÍA DE LOS DESAMPARA- Telf. 93.517.63.18 DOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. TENMAN REFORMES Tel. 936282806 Fax 931210064 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES RESTAURACIÓ GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 431 03 22 Telf. 95270842 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. Telf. 93 432 24 98 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de (Jardins de la Mediterrània) Port, 252. Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

BAR JUEVES 5 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TOLDOS DURAN Telf. 934324022 Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TOMA TAPA Jardins de la Mediterrània, TALLERS MECÀNICS local 11. Telf. 93 166 76 23 TALLERES J.F

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 local 3. Telf. 93 422 10 48

Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 BAR PADDOCK (Jardins de la Mediterrània) MANIKURAME Pg. de la Zona Franca, 145-149 Tel. 93 421 56 17 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Telf. 93 331 84 33 DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

MI PELU BAR RTE. CAL CAMPÀ C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ BAR-RESTAURANTE Mineria, 17. 93 296 70 03 O'RINCÓN Gran Via, 158 QUEVIURES Telf. 93. 461. 61.48 ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3. Telf. 93 332 31 43

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El proper dissabte 4 de maig l’Associació de Comerciants la Marina organitza la 18a Mostra de Comerç. La Fira Marinera i de Pagesia que com cada any recordarà els orígens mariners i de pagès del nostre barri , Can Tunis, barri de Pescadors, el far i la platja, joc d’esbarjo d’estiu dels nostres avantpassats, les masies de Cal Xarricó, Cal Taronger, Cal Campà...

Una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Us animem a venir i a participar-hi per conèixer de més a prop el comerç del nostre barri, gaudir de la festa, passejar, comprar, tastar… Tot plegat al voltant del centre neuràlgic del barri, al passeig de la Zona Franca on des de les 10.00h del matí podrem trobar fins a 65 parades dividides en diferents sectors. En un d’ells podreu trobar-hi el millor dels nostres comerços per poder aprofitar les millors ofertes.

Si voleu descansar o teniu gana, pareu al sec-

Abril 2019 // www.lamarina.cat

el mes en imatges 19

Cap de setmana feminista a la Marina ▶ Lidia, Sara i Luisa comparteixen les seves experiències amb estudiants de l'escola Enric Granados. Álex Giménez ▶ Les dones de l'Associació de Comerciants es sumen a la vaga del 8M.

▶ Dones del Centre Cultural Estrelles Altes durant les activitats organitzades en motiu del 8M.

|| Andrea Bello / Y.L / L.S. El divendres 8 de març, dia internacional de la dona, va donar el tret de sortida a un cap de setmana ple d'activitats per reclamar la igualtat i els drets de les dones al barri de la Marina. L'Escola Enric Granados duia a terme una activitat especial per educar als nens i nenes en temes de feminisme. També divendres, les dones de l'Associació de Comerciants de la Marina es van sumar a la vaga, tancant els seus comerços.

Els col·lectius de dones negres, gitanes i llatinoamericanes també van tenir el seu espai per reclamar un feminisme que les faci visibles. Així ho van fer el matí de dissabte a la xerrada organitzada per l'Associació de Veïns de la Vinya i la Taula de Dones. El cap de setmana, també, va ser ple d'activitats organitzades pel Centre Cultural Estrelles Altes. El tret de sortida el van donar dissabte amb una gimcana feminista anomenada Equinkana i el mateix dia a la nit, tocava la ja tradicional festa de la dona, per seguir al

Els alumnes fan els seus programes en directe de la mà de La Marina FM

|| A.B. Uns minuts abans de pujar a l’escenari, situat a la plaça de la Marina, els nervis es podien notar entre els alumnes de cinquè de primària de l’Escola SEAT i els de sisè de l’Escola Enric Granados. Tot i que no era el primer cop que es posaven davant

d’un micròfon, aquesta ha estat una ocasió especial, fer el seu programa en directe i davant dels seus pares, mares, familiars i professors. L’acte de cloenda del projecte Ràdio a les Escoles, es va celebrar el dissabte dia 16 de març i va ser una oportunitat per aquests nens i nenes de posar-se a la pell d’autèntics periodistes. ■

Un grup de veïns de la Marina demanen més seguretat al barri

|| Vanesa Alemán 25 veïns de la Marina es van desplaçar el dia 14 de març fins a la plaça de la Marina de Sants per queixar-se sobre “la inseguretat” que diuen viure al barri. Sota una pancarta

amb el lema “Per una Marina segura”, els assistents han anat fins a la seu del districte on hi havia programat un Consell Plenari a les 18:30h. Allà, van poder llegir el seu manifest, en el qual reclamaven més efectius policials perquè vetllessin per la seva seguretat. ■

▶ Les feministes de Zona Franca i veïnes del barri que es van afegir a la vaga.

Josep Vicens

▶ La Rosalia Fernández a la reunió de dones de l'Associació de Veïns de Can Clos.

Laura Sicilia

▶ La Jessica, la Noemí i la Ursula, les convidades de la xerrada organitzada per l'Associació de Veïns de la Vinya i la Taula de Dones.

matí de diumenge amb una jornada esportiva: Temps de dona, temps d'esport, amb més d'un centenar d'assistents.

I per posar fi a aquest seguit d’activitats el dia 15 de març es va celebrar “Posa’t les ulleres liles” a l’Associació de veïnes de Can Clos per parlar de dones i feminisme. ■

L’AMCL presenta la seva nova junta al barri de La Marina

|| Alex Giménez L’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) va presentat el dimecres, 20 de març, la seva nova junta en un acte a la Biblioteca Francesc Candel. Més d’un centenar de veïns i veïnes del barri van omplir la sala durant l’acte en el qual van ser-hi presents els 15 membres de la nova junta.

L’acte va començar amb una intervenció de la nova presidenta de l’AMCL, Yohany Limpias Ayala, que va destacar la importància del mitjà i de la seva connexió amb la gent del barri: “Comença una nova etapa no només per nosaltres, sinó per al servei d’aquest barri”.

Durant la seva intervenció també va aclarir que La Marina és un mitjà purament ciutadà. No és un mitjà públic, ja que no depèn de la Generalitat o de l’Ajuntament, però tampoc privat, ja que no té ànim de lucre: “Som un mitjà ciutadà, de proximitat […] Veïns de la societat civil que creiem important posar en marxa el nostre model comunicatiu”.

A l’acte van parlar tots i cadascun dels membres de la nova junta, que van explicar com van conèixer el mitjà i quines són les seves motivacions en aquesta nova etapa: Esther Pardo, vicepresiden-

ta; Ibtissam Chakkour, secretària; David Edo, tresorer; Encarni Aranda i Rosalia Fernández, vocals de solidaritat; Judit Raso i Luisa Montero, vocals de relació amb la comunitat; Josep Vicens i Salvador García, vocals de cultura; Jesús Martínez i Emilio Hormias, vocals de contingut dels mitjans; Fany Lopez, vocalia de dones, i Josep Mº Capdevila, vocal de la comissió econòmica.

L’última intervenció va ser a càrrec del fundador del projecte i actual gerent, Joan Antoni Reyes i Blanco, que amb molta passió i emoció va explicar la història del mitjà. Des dels seus inicis, el projecte va tenir molt clar que volia anar del local a l’internacional i amb aquesta actitud van establir relacions amb altres comunitats espanyoles, com Madrid, Andalusia o el País Basc, i diferents països, com Escòcia, Suïssa, Mèxic o Bolívia, on els diferents col·laboradors van aprendre molt en matèria de Drets Humans.

La Marina, va assegurar en Joan Antoni, ha sigut, és i serà sempre un projecte sense barreres i multicultural, on hi treballa tothom, independentment del lloc d’on vingui, de la seva raça, ideologia, creences o color de la pell. Un diari pel barri fet per la gent del barri. ■

Abril 2019

L'ENTREVISTA

“Els transportistes gaudim de la llibertat de l'ofici, però en patim la precarietat” Josep Vicens

Q

uant guanya un transportista?

Això depèn del tipus de treballador, assalariat o autònom. El salari d'un conductor professional per compte d'un altri gira al voltant dels 1.500€, i cap amunt.

El cas de l'autònom depèn de molts factores: la facturació dels cost, del serveis que ofereixi. Moltes vegades està gairebé equiparat amb el dels conductors.

Quanta gent treballa como a transportista al Port?

Operen entre 3.500 a 4.000 transportistes. Alguns estan presents en associacions i d'altres són contractats por empreses externes: una meitat d'autònoms i l'altra d'assalariats, malgrat no disposar de xifres exactes.

Heu estat notícia els passats mesos. Què hi demanàveu?

Sortir de la precarietat laboral que patim. No hem apujat els preus nets des del 2002-2003. El mercat està bloquejat i no podem repercutir el cànon de combustible, que és el cost més gran que suportem els transportistes.

I quina és la vostra proposta?

En tenim tres. Necessitem traslladar al client al cànon de combustible, per sobreviure. No és una qüestió de fer negoci. I un altre maldecap són les llargues cues d'espera tant per carregar como per descarregar mercaderies.

Quantes hores d'espera heu de fer, de promig?

Entre una i sis hores, segons el dia i les circumstàncies. Són hores perdudes

que ningú no paga, i que assumeix el transportista.

Per entendre'ns, com es calcula el preu d'un servei de transport?

En funció del nombre de quilòmetres i del tipus de servei: especial, o condicional, o amb un plus de feina extra.

Per guanyar-se el sou, un transportista hauria de fer dos o tres serveis diaris, però en fa 1,2 per culpa del temps d'espera.

En parlava de tres propostes.

Quina és la tercera?

Resoldre el problema del mal estat general dels contenidors de mercaderies, que són propietat de les navieres.

Quan un client rebutja la mercaderia deteriorada als contenidors, el cost de recollir-la s'afegeix al capítol de pèrdues a càrrec del transportista Després de dues aturades molt secundades pel sector, què heu aconseguit?

Un acord dels autònoms amb les empreses on treballen per millorar les seves condicions laborals, bo i repercutint el cànon de combustible mitjançant una referència al seu valor calculat conjuntament entre la Generalitat i l'Institut Econòmic Cerdà.

Les empreses es mostren disposades a negociar tots els temes per generar estabilitat al port, hi ha un calendari per fer-ho, i esperem avançar-hi.

Per cert, hi ha sòcies a l'Associació?

Sí, un parell de companyes. El nostre sector és dur sobre tot per la gran-

Vicente Rodríguez Doblado De nacionalitat espanyola. 46 anys. Casat, una filla. Catòlic, tot i que no vaig gaire a l’església.

Política? Crec en el dinamisme que generen les empreses, i estic fart de la corrupció dels partits polítics, ens confessa.

Ha crescut a Mataró i treballa al Port de Barcelona. És president de l’Associació de Transportistes del Port (Sintraport) -uns 800 socis- i també de la Cooperativa Cotraport.

D'uns mesos ençà, els transportistes s’han fet sentir amb diverses reclamacions. Milers de vehicles pesants circulant per la ciutat ens han fet una mica més conscients de les seves lluites. És un sector que la crisis ha afectat molt, i encara continua. Vicente ens introdueix a la mini ciutat que és el Port i al costat de casa nostre, de La Marina. Hi feinegen prop de 4 mil transportistes diàriament.

Vicente ens parla dels esforços per modernitzar-se i dels reptes pendents, des de la filosofia de llibertat i dignitat que l'hi dona l'ofici de transportista.

quantitat d'hores que treballem, i és per això que n'hi ha poques, de dones.

Tanmateix, no em consta que al Port hi hagi casos de diferències salarials a igual feina pel fet que sigui una dona qui la fa.

Dues de 800 socis. Quantes dones pot haver-hi treballant al Port?

Dels 3.500 o 4.000 camions que hi operem a diari, potser són al voltant de 10 companyes.

Hi he treballat amb algunes, i em sembla que a més de fer la feina ben feta, la fan amb més bon humor i alegria que els companys.

La crisi ha afectat molt al transport. D'aleshores ençà ha observat cap recuperació?

Tot està molt aturat, i la situació es molt precària. Avui, un xofer guanya el mateix que fa 20 anys, amb la particularitat que les pagues extres estan incloses a les mesades.

Amb la crisi, la gent ens hem anat adaptant, i tanmateix la situació és lamentable.

Com més va més a prop està el vehicle pesant sense conductor.

Això us neguiteja? És clar que sí. I tant de bo trigui en ferse realitat, perquè es perdrien molts llocs de treball. Ara com ara, ens preocupa més que empreses multinacionals com són Uber i Cabify entrin al nostre sector a implantar el seu model de negoci amb camions amb conductor.

Tothom té dret a guanyar-se la vida, esclar, però amb les mateixes obligacions fiscals.

Quina diferència hi ha entre ser camioner o transportista?

Realment signifiquen el mateix, però transportista és el nom tècnic i camioner un nom més carinyós.

Què és el més dur de ser transportista?

La feina és molt maca, i molt dura també perquè fem moltes hores. Ja se sap que "càrrega que plau no pesa"... però si després de la teva dedicació arriba la recompensa econòmica, fas la feina amb més il·lusió. Per això reivindiquem.

I el millor que té aquest ofici?

La llibertat. El fet de no haver d'estar en un magatzem, una botiga o un lloc tancat. El poder viatjar, gaudir dels paisatges, conèixer gent i relacionar-t'hi. ■

Yohany Limpias