La Marina - Edició març 2014

MARÇ14 ANY XX

núm.

225

la marina www.lamarinadigital.cat

La Marina recupera

la lluita veïnal

Cada dimecres centenars de persones surten al carrer per reclamar l'arribada del Metro al barri (pàg. 10)

Cinquanta anys d’‘Els altres catalans’ Aquest any es compleig mig segle de la publicació d’Els altres catalans, l’històric llibre de Paco Candel que analitzant el fenomen de la immigració a Catalunya a l’època franquista. Un acte institucional al Palau de la Generalitat va servir per donar el tret de sortida a un seguit d’homenatges que es duran a terme aquest 2014.

Pàg. 3 i opinió

2 // www.lamarinadigital.cat

MIRADES

la marina // Març 2014

mirada crítica

Editorial ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina Tel. 93.296.50.07 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Facebook: diarilamarina Twitter: @lamarinacat C.C. La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol i Sara Torremocha Maquetació i edició Martí Molina Redacció i fotografia Agustín Forteza, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel M. Martínez, Martí Molina, Natàlia Morales, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pippers Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles "Macondo", Anna Mir, Míryam Reyes, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanislavsky i M. Jesús Valderas Edició Digital Raquel M. Martínez i Aran Comín Publicitat Josep Ferrús (603 27 34 25) (AMCL 93 296 50 07) Impressió GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Amb el suport de:

a vorera del Carrer de Mare de Déu de Port entre Carrer del Foc i Carrer Sant Eloi a la alçada de l’antiga escola de Port mereix un canvi de nom.

Proposo que diguem Carrer Estret. Molts pobles en tenen i en alguns casos segur que no ho són tant: un metre escàs, tot just per poder-hi passar amb un cotxet de bebè o una cadira de rodes.

Ni tan sols compleix amb les normatives que el propi Ajuntament demana per als locals i espais d’ús públic!

Podrien solucionar el tema abans d’ampliar-ne altres que ja ho són en comparació amb aquest. El canvi de nom és una opció, a la ciutat de Barcelona no hi ha encara, Carrer Estret.

L’esperit d’un barri

L

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

a fa dos mesos que els veïns i veïnes de la Marina es troben al carrer tots els dimecres per reivindicar allò que porten més de 25 anys reclamant: l’arribada del metro als únics barris de Barcelona que encara no en tenen.

Més de 25 anys. Com diuen en castellà: Nada nuevo bajo el sol.

Però no és la injustícia que aquesta llarga espera representa el que pretén destacar aquest editorial (ho hem fet tantes vegades des de fa tant de temps i -per desgràcia- ho farem tantes vegades en el futur, que els nostres lectors ho sabran entendre).

El que volem posar de relleu en aquest espai és que per fi els veïns i veïnes de la Marina han recuperat allò que mai no van perdre del tot, però que molts recordàvem amb nostàlgia: el seu esperit lluitador.

Potser els més joves ho ignoren, però al llarg de la seva història els ciutadans de la Marina han sortit al carrer per reivindicar, denunciar, reclamar, rebutjar...

En definitiva, per aconseguir allò que consideràvem just per als seus barris. El rebuig a la incineradora, les protestes contra la inseguretat i degradació de Can Tunis, el mateix metro... Podríem trobar un bon grapat d’exemples.

Sortir al carrer, alçar la veu, expressar-nos, manifestar-nos...

Són drets que tenim com a ciutadans i ciutadanes i els veïns i veïnes que -plogui o faci fredsurten cada dimecres al carrer així ho entenen.

Sempre, però, trobem opinions escèptiques ("de què servirà?", "ara no hi ha diners", "és impossible",...). Bé, més enllà de les possibilitats reals d’aconseguir que es reprenguin les obres en un curt termini, és injust dir que aquestes protestes són inútils.

El passat 19 de febrer l’Ajuntament anunciava millores a cinc línies de bus als nostres barris (més informació a la pàg, 10). Una petita victòria, és cert, però és a base d’aquestes petites victòries que s’acaben guanyant les batalles i la de l’arribada del metro a la Marina també l’acabarem guanyant.

J

la marina // Març 2014

TEMA DEL MES

3

50 anys d’‘Els Altres Catalans’, de Paco Candel La Generalitat acull l’acte institucional per celebrar l’aniversari de la publicació de l’històric llibre de l’escriptor MARTÍ MOLINA a fa cinquanta anys que Paco Candel va escriure Els altres catalans (1964), un dels llibres cabdals de la bibliografia de l’escriptor, i que descriu les múltiples problemàtiques dels immigrants que van arribar a Catalunya a la primera meitat del segle XX. Una narració sincera, en primera persona, que avui en dia encara té vigència.

El 17 de febrer es feia l’acte institucional commemoratiu a la Generalitat, el primer d’una sèrie d’esdeveniments amb què es vol homenatjar l’escriptor durant tot un any. N’hi haurà de diferents tipus, des del memorial Francesc Candel per recordar Max Cahner, editor d’Els altres catalans, passant per diferents debats i actes acadèmics, la presentació del llibre Barcelona i Candel, l’estrena de l’obra de teatre Els altres catalans o la inauguració d’un monument, entre d’altres.

“A Catalunya vam tenir la sort de tenir un Candel”, deia l’expresident Jordi Pujol,

J

que juntament amb Artur Mas van encapçalar l’acte al Palau. Pujol afegia: “Un Candel no és un especialista però és algú que viu el problema des de dins, que el viu en ell mateix. I que a més a més aquesta experiència no se la queda per ell. Fa que en participi la societat i es dóna la circumstància que és capaç d’explicarho d’una manera entenedora, no sàvia i impactant”.

Pujol va destacar la capacitat d’integració de l’escriptor i va assegurar que la seva visió de la immigració, que va deixar plasmada l’any 1964, recull molts dels problemes que té actualment Europa, també pel trànsit de persones a la recerca d’un futur millor.

De la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, qualificava Candel com “un alquimista de les relacions humanes”. “No va ser un especialista, no tenia el títol de sociòleg. Però no li calia. Va ser un mestre”, afegia el cap del Govern, que durant l’acte també va llegir una carta de

Maria Candel (filla de l’escriptor) que li ha enviat personalment per agrair-li els actes de celebració i en què qualificava el seu pare com un “home estimat per tots”.

També hi va intervenir el sociòleg Salvador Cardús, que va qualificar Candel com “un dels deu personatges més imortants que hi ha hagut al país al segle XX”.

Cardús va recordar petites anècdotes de la publicació del llibre, com que l’editor Max Canher va encarregar-li el llibre el 1958 i que va proposar-li de títol ‘Nosaltres els immigrants’. Una proposta que Candel va rebutjar enèrgicament.

El sociòleg també va destacar la capacitat de Candel per estudiar i entendre la immigració i explicar-la d’una manera tan clara i entenedora, ressaltant que l’any de la seva publicació, “en només tres setmanes es van vendre 30.000 exemplars”.

A l’acte també hi van intervenir el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés, l’exdiputat al Parlament de Catalunya Rafael Hinojosa i el president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà. Aquest últim va agrair les facilitats i la feina feta per part de tots els membres de la fundació i de totes aquelles institucions que han acollit d'una manera entusiasta el projecte de

commemoració del 50è aniversari. A més a més, va fer un repàs d'alguns dels actes que es faran durant aquest any 2014 destacant, per exemple, la presentació d'algunes de obres editades sobre Candel o el darrer acte, que es farà al Palau de la Generalitat.

Durant la cerimònia també es va descobrir el cartell commemoratiu de l’aniversari, de l’artista Joan-Pere Viladecans, que és membre de la Fundació Paco Candel i que amb aquesta obra ha volgut retre homenatge a l’escriptor.

GENCAT.CAT

Artur Mas felicita Joan-Pere Viladecans.

A lamarinadigital.cat podeu consultar la galeria fotogràfica de l’acte institucional

OPINIÓ

4 // www.lamarinadigital.cat Pg. Zona Franca

@

Busqueu (altres) solucions És cert que el nostre barri necessita metro, però per aconseguir-ho cal tallar cada dimecres tot el passeig de la Zona Franca, fer-nos baixar del bus a La Campana i caminar deu minuts més per arribar al barri? Estic molt a favor de que la gent es reivindiqui i reclami una necessitat per a la Marina, com és el metro, però amb això crec que no s'aconsegueix res, només molestar-nos uns veïns als altres. Majoritàriament, la gent que a les set de la tarda va en bus, és la que porta tot el dia traballant o estudiant fora i només té ganes d'arribar a casa. Així, veïns i veïnes, a qui s'està perjudicant realment amb aquestes manifestacions? ¿Als polítics? No. Als altres veïns, que no els queda més remei que esperar-se cada dia deu minuts a la parada perquè arribi un bus.

Nosaltres no tenim la culpa. Busqueu solucions.

M. García

El Polvorí

@

Espais culturals desaprofitats El nostre és un barri de foment cultural, d’això no tinc dubte. Constem d’una gran quantitat d’espais que dediquen la seva activitat diària a la creació i difusió de cultura, amb un ampli ventall de propostes. Això, no només comporta un enriquiment per als veïns que podem aprofitar-ho, sinó que també pot suposar un atractiu important per la resta de ciutadans. Trobo, però, alguns problemes que limiten aquest engrandiment: l’ús i la promoció que els donem.

Per una banda, crec que no es treu tot el profit que es podria de molts d’aquests centres. Si més no, d’algunes de les activitats que aquests ofereixen, algunes d’elles completament gratuïtes i obertes a tota mena de públic. És el cas, per exemple, de l’Espai Musical La Bàscula. Trobo que és un centre potent a nivell cultural però, amb el qual, els veïns ens involucrem menys del que podríem fer-ho. I parlo d’aquest espai com podria parlar d’altres que, espero, tots coneixem. Cada dijous al vespre, a la zona del bar, La Bàscula ofereix concerts íntims de bons i motivats músics, en l’anomenat “Cicle

redaccio@amcl.cat

E.R.L.

la marina // Març 2014 Hivernacle”. He assistit a diversos d’aquests concerts, i a d’altres que es fan, i penso que podria sumar-s’hi molta més gent. Crec que tots traiem alguna cosa positiva aprofitant aquest tipus d’esdeveniments: A nivell personal, l’ambient és acollidor i excel·lent per gaudir d’una estona entretinguda i musical prenent alguna cosa amb amics. Per l’espai i pels músics, l’augment de públic pot suposar, a part d’una ajuda, una forma agradable de donar-se a conèixer i ampliar les seves expectatives.

Per altra banda, penso que la promoció dels nostres espais i de la cultura que des d’aquests emergeix pot començar per nosaltres mateixos, per donar conèixer les nostres experiències en contacte amb ella. Considero que cultura crida a més cultura i que, apropant-nos-hi a ella i compartint-la, tots guanyem.

La Marina fomenta cultura, ara només cal que ens interessem i involucrem en ella.

Antoni Tapia

“Això ja fa temps que s’havia d’haver fet, la gent no es mou, cal ser conscients dels problemes que tenim, els que vivim aquí a la Zona Franca.”

“L’any ’92, l’alcalde Maragall va venir aquí a prometre que tindrien el metro pels Jocs. Estem al 2014 i encara estem esperant, no tenen vergonya.”

Carlos Morera Jr.

@

Qui n’està tip, de Candel?

Permeteu-me que em presenti. Per motius laborals he de voltar els barris de la Marina un cop per setmana, i acostumo a aprofitar l’avinentesa per fer un cafè a algun bar tot escoltant les converses dels veïns. Doncs bé, resulta que no fa gaire, en començar els actes d’homenatge a Paco Candel, vaig sentir: “Un altre cop parlem del Candel? Sempre igual. ¿És que no hi ha altres referents al barri?”. Em vaig quedar glaçat. Em va semblar un comentari desafortunat.

Qui en pot estar tip, de Candel? Crec que ningú. I no només per la seva capacitat literària i de lideratge en un conflicte com la immigració, sobretot pel llegat que va deixar arran de la seva obra. Sóc fill de pare andalús, i d’aquells que de seguida es van afanyar per integrar-se a la societat catalana així que van arribar, però que es van topar amb mil dificultats. Recordo que sempre em deia que havia estat molt dur, però que sense aportacions com la de Candel, hagués estat encara més impossible. Per això penso que qualsevol homenatge, per més reiterat que sigui, quedarà curt per tot el que va aportar-nos.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

La gent opina: Cal recuperar la lluita veïnal? Per què?

Carlos Morera

L’Eixample

Eduard Blasco

“Em sembla bé. Està venint molta gent. Fa cinc setmanes que estem fent mobilitzacions. Al final sembla que comencen a escoltar-nos."

“Aquests actes són l’única forma de pressionar, de fer arribar el metro al barri. Com a ciutadans tenim totes les obligacions, però ens aixafen els drets.”

Marta Pons

OPINIÓ

la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

la marina // Març 2014

Fundació Paco Candel, més necessària que mai l dimarts 31 de maig de 2005, Francesc Candel inaugurava la Fundació que duia el seu nom, el mateix dia que celebrava el seu 80è aniversari. Diuen les cròniques que en aquest acte va exercir de periodista, escriptor i polític, demanant a les noves generacions que treballessin per la integració dels immigrants estrangers com ell mateix ho havia fet i tants d’altres ho van fer durant el franquisme amb la immigració interior.

Les seves paraules marcaven l’esperit i els objectius de la Fundació Paco Candel, que revia l’aval de promotors tan destacats com l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol; l’aleshores vicepresident del govern, Josep-Lluís CarodRovira; l’escriptora Isabel Clara-Simó; el pintor Joan-Pere Viladecans; l’escultor Ferran Soriano; els periodistes Josep Maria Huertas –ja desaparegut- i Mònica Terribas; el sociòleg Salvador Cardús;

E

l’activista social Júlio Baños; l’exsenador Rafael Hinojosa; la secretària del patronat, Joana Gardés; i l’actual president de la fundació Pere Baltà.

De tot plegat ja han passat gairebé 9 anys i la missió de la fundació continua sent ben clara: generar consciència crítica sobre les persones immigrants a Catalunya per compartir benestar social i laboral, igualtat d'oportunitats, cultura i llengua, facilitant el sentiment de pertinença al poble català. I donar molta importància a difondre, promocionar i fomentar l’obra i la personalitat d'en Paco Candel, com a proposta de cohesió social útil per al país.

Objectius que s’han anat aconseguint teixint una xarxa de complicitats bàsiques amb les diferents sensibiliats institucionals i cíviques del país, sense oblidar la gent del barri on va viure Candel. Un suport que ha fet possible centenars d’activitats arreu de Catalunya com ara

La Crònica

5

taules rodones; conferències; exposicions itinerants… I més concretament el programa Candel a l’Aula que des de fa tres anys fa prendre consciència als alumnes d’institut sobre el fet immigratori; el premi Memorial Francesc Candel –se’n celebra enguany la sisena edicióreconeixent trajectòries personals compromeses socialment; donant suport al premi Francesc Candel convocat per la Fundació Lluís Carulla per a projectes que fomentin la integració; o la publicació d’articles als Fulls Candelians sobre persones o temes que ajuden a entendre la dimensió de l’univers candelià.

A més, també s’ha recopilat la bibliografia completa de Candel; s’han publicat els llibres “Els carrers de Paco Candel” d’Esther Pardo, autora del barri de la Marina; la biografia “La providència es diu Paco” de Genís Sinca; “La petita història de Paco Candel” de la ninotaire Pilarín Bayés; o s’ha estat present en el certamen literari Paco Candel de la Biblioteca Francesc Candel.

Tot això, i molt més, demostra la gran vitalitat d’una fundació que enguany s’ha posat com a repte commemorar el 50è aniversari de “Els altres catalans”, obra cabdal d’un Candel que va escriure una cinquantena de llibres i centenars d’articles. Aquest 2014 una trentena d’actes serviran per recordar la persona i l’obra de Candel, tot donant sentit i redimensionant la tasca d’una fundació activa, més necessària que mai, en un context geopolític necessitat de referents candelains per donar resposta als actuals problemes d’immigració i conculcació dels drets fonamentals de les persones que busquen un futur lluny de casa seva.

FUNDACIÓ PACO CANDEL http://www.fundaciocandel.org/ @FundacioCandel

El jardí

GUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

XAVIER SANZ PERIODISTA

es comparacions són odioses però, moltes vegades, és un exercici necessari. Fa uns dies va morir l'actor Philip Seymour Hoffman d'una sobredosi d'heroïna: quina desgràcia!, vam dir. Si el mort s’hagués trobat al costat del cementiri de Montjuïc molts pensarien que un drogata menys. Seguint confrontant fa uns dies van palmar 15 persones a Ceuta, però eren negres diran alguns i a més miserables puntualitzaran d'altres, no busquen feina, roben. Com em va dir algú fa uns anys “no importa que es morin, a l'Àfrica els negres no estan comptats”.

D’altra banda si naufraguessin en un veler uns joves blancs a l'estret de Gibraltar ens angoixaríem pensant en les seves mares, el que estaran patint. Ofegats, quina mort més horrible. És la banalitat del racisme. Una societat no és democràtica quan la meitat sigui racista i l'altra meitat no. El democràtic és que no ho sigui ningú però si queden exemplars que romanguin ben amagadets o haurien de ser tractat com miserables. I aquesta seria l’autèntica victòria: que tots aquests que ofenen amb els seus comentaris la dignitat de les persones tinguin por d’obrir la boca encara que sigui per vergonya. Avui per desgràcia tenen tot el vent al seu costat.

e totes les crisis que travessem com a societat n’hi ha una que, tot i no ser nova, és silenciosa i actua com un corc dins l’estructura de la societat. Un procès que inocula un verí en les estructures ciutadanes que desconecta el sentit de la defensa del nostre estil de vida.

Cal reconèixer la necessitat de profunda renovació de les estructures de representació política, sindical i fins i tot veinal de la ciutadania però no obstant això no podem perdre de vista la necessitat d’organitzar-nos de forma col·lectiva per a la defensa de l’interès general. És molt preocupant quan la crítica a les estructures de representació esdevè, de facto, en la voluntat de desaparició d’aquestes i la reivindicació de l’individu com a únic element vàlid en la societat.

Algú encara pensa que ens ho podrem fer tot nosaltres sols? Hi ha senyals que ens mostren que la capacitat de resposta davant les grans lluites és millor com a grup organitzat, per exemple, les lluites contra els desnonaments, l’escàndol de les preferents o les victòries en els conflictes laborals del moviment sindical. No perdem de vista que com la democràcia és el millor sistema polític que coneixem; la col·lectivitat organitzada és la millor garantia per l’interès general.

L

D

La columna grega MIRYAM REYES COLUMNISTA om? Quan? Per què? Qui? On?... Algunes vegades no hi ha resposta... però per això cal deixar de preguntar-se coses? ¿De questionar allò que se'ns explica com a veritat absoluta?

El mes de març porta records de l'ahir... i també promeses i il·lusions... projectes sota un sol de primavera.

Març ens porta el dia internacional de la dona treballadora... març i la Setmana Santa i la Santa Setmana... els ametllers han florit... i àdhuc ens arriba el "plor de la guitarra" per la perduda del mestre Paco de Lucia...

Un geni, un virtuós...

Sort que es va fer internacional... sinó potser li passa a aquest país com a altres genis i prodigis: que els coneixen fora de les fronteres i nosaltres no sabem ni que existeixen... que trist i mediocre...

Els desitjo un març molt tranquil, assossegat i lluminós...

I que el coratge i la valentia ens acompanyin.

Felicitats Dones! Un tanga no ens fa mes lliures

C

L’acomodador JUAN BIBIAN CINEASTA oger una historia común y hacer de ella una gran película, eso es lo que una vez más vuelve a hacer Alexander Payne, reafirmándose como un director dotado de talento, en Nebraska.

Esta sencilla obra nos proporciona un triste aunque gran retrato de la vejez, una etapa en la que la demencia deja duras secuelas. Con un mágico Bruce Dern, que borda el papel hasta el punto de plantearte si está actuando o simplemente siendo él mismo, nos enseña lo lejos que puede hacerte llegar ese lastre que a tantos involucra. En este caso Woody (Bruce) pretende emprender un disparatado viaje con el fin de cobrar una estafa que cree él que le haría millonario.

Miles de kilómetros le separan de su destino y sin embargo decide realizar dicho viaje, aunque tenga que hacerlo andando y en solitario, y por si fuese poco, su deseo es gastar dicho dinero en cosas a las que no podría darle ningún uso. Pese a esto, su hijo se apiada de su situación y decide ayudarle a lograr dicha meta. Realizarán un viaje que con escasos y cómicos diálogos te hace ver la belleza que esconde la familia.Y curioso es que con esta premisa, en blanco y negro, y un viaje en coche, Payne consigue lo imposible.

Natural, irónica, melancólica, reflexiva, sincera, cómica, enternecedora, realista, y con todo esto, bella, eso es Nebraska. Una historia sobre la vida, la cual podríamos resumir como una obra sencillamente magnífica.

La vida es un camino, no una meta, así que disfrutemos de ella, lo que el viaje nos depare siempre será lo de menos.

C

6 // www.lamarinadigital.cat

SALUT

la marina // Març 2014 CONSELLS PER A UNA VIDA MÉS SANA

Aliments necessaris per un bon funcionament hepàtic l fetge és un òrgan molt important a nivell sistèmic i nutricional, ja que realitza les funcions de depuració, degradació i detoxificació de substàncies(tant les que crea el propi organisme com les aportades de l’exterior mitjançant l’alimentació). Així doncs, la producció de glucosa, la síntesi de greixos(triglicèrids i colesterol) i de proteines del plasma(cèl-lules) sanguini i sals biliars(necessàries per a l’absorció adequada de greixos i vitamines liposolubles); com l’emmagatzematge de glucògen(reservori de glucosa provinent dels hidrats de carboni) i l’activació de vitamines liposolubles com la A,D I K, a més de la neutralització de toxines i detoxificació de fàrmacs, com la depuració dels residus de nitrògen provinents dels aminoàcids(component principal) de les proteines i la depuració de bactèries i antígens i degradació de greixos per a obtenir energia; constitueixen uns exemples importants d’aquestes funcions bàsiques del fetge, necessàries per al bon funcionament de l’organisme en general.

E

El sintrom BARTOLOME CASTON MARQUEZ Diplomat en infermeria CAP Carles Ribas l sintrom (acenocumarol) és un medicament anticoagulant que disminueix la capacitat de la sang de coagular-se, evitant que es produeixin coàguls i obstruccions dels gots sanguinis. Aquest medicament no és com altres: la seva dosi s'ha d'ajustar de manera individual seguint les instruccions del seu metge o infermera.

Realitzarem periòdicament un anàlisi per ajustar la dosi a prendre, de forma que no sempre serà igual.

A més, el pacient ha d’intentar prendre-ho sempre a la mateixa hora per evitar oblits (per exemple a les 19 hores) i fer-ho amb l’estómac buit i amb un got d'aigua.

E

Si en alguna ocasió s’oblida de la dosi, no l’ha de recuperar a l'endemà, simplement prendre la que toqui aquell dia. Això sí, una vegada es faci el control (anàlisis), li ha de comunicar al metge o infermera.

També és important no prendre medicaments sense consultar al seu metge, ja que alguns modifiquen el potencial del SINTROM. Si el pacient pateix febre o un mal concret es poden prendre un paracetamol o gelocatil.

Pel que fa els riscos, el sintrom és un fàrmac que únicament pot crear alguna hemorràgia. Abans que aquesta succeeixi tindran els símptomes següents: hemorràgies pel nas, genives, deposicions negres, orina vermella, menstruacions més abundants, ferides que sagnen més

temps de l'habitual o hematomes.

No cal alarmar-se, però s’hi consultar al metge o infermera.

Pel que fa l'alimentació els pacients poden menjar de tot, evitant simplement l'excés d'aliments rics en vitamina K com són la coliflor, espinacs,bledes, espàrrecs i els vegetals en general. A més, és convenient evitar l’alcohol.

Si ha de passar per qualsevol intervenció quirúrgica o extraccions de dents, és important comunicar- li al metge o a l’ infermera, a part d’assistir als controls periòdics que li seran citats. El pacient ha d’evitar esports o activitats de risc que poguessin ocasionar una hemorràgia, com els petits talls a la cuina o durant l'afaitat. En aquests casos, els pacients han de comprimir la ferida una mica més de temps.

El pacient ha de tenir present que l'eficàcia i seguretat d'aquest tractament també d’ell, així que és important que respecti les instruccions que rebi i consulti al personal sanitari davant de qualsevol dubte.

Per al bon funcionament d’aquest òrgan, és necessari dur un estil de vida saludable, controlant el pes i realitzant activitat física. Els nutrients necessàris per al manteniment de les funcions del fetge son: Proteïnes: com les provinents de carns blanques com el pollastre; fruita seca (ametlles i nous); llegums com la soja, els pèsols, les faves i cigrons; verdures com la mongeta, la carbassa i la pastanaga; peix blau com la tonyina i el salmó i els ous.

Hidrats de Carboni: provinents de fruites i verdures acabades de cuinar, axí com la patata i cereals com el blat o el pa integral.

Greixos: Fosfolípids i flavonoids provinents dels esterols vegetals.

Vitamines: Hidrosolubles B1, B2, B3, B5, B6 I C i Liposolubles com la A,D I K. Minerals: Zenc, Coure, Magnesi, Seleni i Manganès.

Fibra.

MARC GISPERT GIRÓN Fisioterapeuta i estudiant de nutrició

ACTUALITAT

la marina // Març 2014

ENTREVISTA A: Àngel Colom President de la Fundació Nous Catalans

"Si som un país punter en molts aspectes és gràcies també a la immigració i això no es veu" SARA TORREMOCHA històric líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i actual secretari d’immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Àngel Colom, presideix la Fundació Nous Catalans, una entitat que pretén integrar la població immigrada de Catalunya.

AGUSTÍN FORTEZA

L'

Què és Nous Catalans?

La fundació és fruit de la creació del secretariat d’Immigració, que neix sota l’empara de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas. I des de 2008 treballem per encaixar, a Catalunya, el milió i mig de persones que han vingut en els darrers 12 anys.

I com treballen per l’encaix?

Doncs, la nostra entitat desenvolupa una tasca cultural d’aprenentatge de les llenÀngel Colom, als estudis de Sants-Montjuïc Ràdio. gües: del català, del castellà A baix, amb Joan Barutel i Juan Antonio Reyes i de les noves llengües que hi ha a Catalunya, perquè els nouvinguts no perdin la seva cultura gera i ells han de posar de la seva part per d’origen. A més, treballem la xarxa asso- a adaptar-se. Fer sentir -los que són cataciativa, posant en contacte centenars d’en- lans: aquest és el tarannà de la fundació i titats de Catalunya de diverses cultures una tasca que porta fent amb èxit la socieperquè es barregin i trobin motius per tat catalana des de fa molts anys. I es que cohesionar-se. som un país d’immigracions: el 70% de la població de Catalunya no ha nascut aquí o En general, és un procés complicat? tenen el pare, la mare, els avis o familiars És una tasca de dos: nosaltres hem de propers no nascuts a territori català. Així, facilitar la integració de la població estran- encara que som una nació gairebé

7

El moviment veïnal dels barris de la Marina, a debat mil·lenària, la immigració ens fa una població molt jove. És la immigració actual diferent a la de fa cinquanta anys?

Doncs no. Abans es tractava d’immigrants d’altres indrets d’Espanya i ara són migracions vingudes d’arreu del món. La gent és diferent, però el procés d’integració és el mateix. Podríem dir que els nous catalans són el que Paco Candel ja anomenava “els altres catalans”. En aquest aspecte, em sento candelià: el mestre va obrir camí i nosaltres actualitzem el seu discurs.

Així, la immigració ha transformat molt Catalunya. Com l’hauríem de valorar?

Als darrers seixanta anys hem rebut dues enormes onades migratòries: sense aquestes, Catalunya tindria només tres milions d’habitants i ara mateix en tenim set milions i mig. El creixement s’ha de valorar de forma molt positiva: les immigracions han enriquit històricament Catalunya i avui ho continuen fent.

Creu que no es valora suficient la immigració?

Es valora insuficientment. Han portat treball, cultura i una mentalitat oberta. Si avui som un país punter en molts aspectes i estem preparats per ser un dels més rics del món és gràcies també a la immigració i això no es veu. No és tasca únicament dels catalans de sempre.

I en aquest procés sobiranista quin és el paper que han de jugar els nous catalans?

Doncs no poden quedar-se al marge.

Acabem de crear un Estat Major, format per 60 directors d’entitats culturals, per informar els immigrants de la voluntat de Catalunya d’esdevenir un estat propi i els animem a participar a la consulta i votar sísí. Està previst que hi puguin votar els immigrants amb dos o tres anys de residència aquí.

REDACCIÓ a Marina es caracteritza per la dispersió de diferents barris que agrupen més de 31.000 habitants i amb problemàtiques diverses, algunes de comunes i d’altres més territorials. En tots els barris de la ciutat, l’acció de les organitzacions socials és fonamental per a garantir la convivència i fomentar les relacions veïnals. Als barris de la Marina, aquesta acció esdevé tant o més necessària que a la resta de zones de la ciutat, per les particularitats concretes de les condicions de vida del veïnat. Per a poder debatre entre totes i tots el futur conjunt, des del Fòrum d’Opinió Ciutadana de La Marina, impulsat per aquesta publicació, s'ha organitzat una trobada per al proper 18 de març a les 19 de la tarda a la Biblioteca Francesc Candel (Carrer Amnistia Internacional, 10).

A aquesta jornada hi assistirà, com a convidada, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), que està desenvolupant en projecte Barri, espai de convivència als nostres barris. La inscripció és gratuïta però, per raons d’espai, convé fer la inscripció al telèfon: 93 296 50 07 o be per correu electrònic: redaccio@amcl.cat.

L

8 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

Puja el nombre de participants a Barcelona Activa per la crisi

la marina // Març 2014

ABD Associació Benestar i Desenvolupament

L'única solució possible:

la prevenció

BARCELONA ACTIVA

CARLA GENÍS augment de competència en el món laboral i en el nivell d’atur han provocat que cada cop més persones s’acostin a noves iniciatives per tal de cercar feina. Per això, en aquests últims anys els veïns dels barris de la Marina han apostat per participar a Barcelona Activa, un projecte subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i cofinançat pel Fons Social Europeu.

I és que des del 2010, el districte va detectar diverses necessitats al barri com un índex d’atur alt i, per contra, un nivell de formació baix, donant pas a dificultats importants a l’hora d’inserir-se en el món laboral. Per això, a través de la llei de barri, es va instal·lar un dispositiu de Barcelona Activa. “Al principi estàvem al Centre Cultural La Vinya, però davant la demanda de participació que vam rebre, ens vam haver de traslladar a un espai més gran”, explica Maite Garcia, tècnica del projecte Treball als Barris en el dispositiu de la Marina.

L’

Activitats pel 2014 Actualment, Barcelona Activa ofereix els seus serveis prop de la Fira Gran Via. Les seves activitats giren entorn a un objectiu: assessorar laboralment a les persones que en un principi presenten dificultats a l’hora d’entrar en el món laboral.

egons un estudi sobre l'estat de salut de la població immigrant del barri del Raval de Barcelona els casos de tuberculosi no disminueixen entre els immigrants que porten més anys al país de destí. L'estudi, realitzat per la Universitat de Barcelona i l'Institut Català de la Salut i publicat per Journal of Travel Medicine, destaca la importància d'augmentar les proves diagnòstiques entre la població de risc.

S

“No tenim una vareta màgica que doni feina a la gent, però si és una bona forma d’adquirir totes aquelles eines necessàries per poder entrar a treballar”, comenta Maite Martín, també tècnics del projecte en el dispositiu de la Marina.

Per això, durant aquest any, s’han engegat diferents formacions i itineraris per a tots aquells que estiguin en recerca activa de feina. Es contempla tant tutories individualitzades com accions amb grups per a la realització de mòduls de competència transversal o d’insersió laboral i tallers monogràfics que pretenen ensenyar a preparar-se per una entrevista de feina o conèixer els sectors de treball que s’estan movent més, entre altres. A nivell de formació, també s’impulsen cursos amb vinculació a certificat de professiona-

Retallar les proves diagnòstiques pot sortir molt car. Si la persona és diagnosticada a temps pot iniciar el tractament amb més garanties, alhora que existeix un major control de la malaltia i així es pot evitar el risc de propagació epidemiològica. A més a més, en el llarg termini, es redueixen els ingressos hospitalaris posteriors i diversos tractaments que suposaran un major cost per a la sanitat en el futur.

Protocols de detecció de tuberculosi en població en persones amb ús problemàtic de drogues. Des d'ABD Associació Benestar i Desenvolupament compartim la reivindicació de l'estudi i per a mostra un botó. El 100% dels nostres usuaris i usuàries en programes de reducció de danys en l'àmbit de les drogodependències en 2013 s'ha realitzat la prova diagnòstica (PPD). En un 25% dels casos ha donat positiu per contacte amb alguna persona que presenta tuberculosi, encara que no ha hagut cap cas de tuberculosi activa.

BARUC LÒPEZ

Mòdul de competències personals i socials que han realitzat alguns dels usuaris de Barcelona Activa litat, com és el cas del curs de manipulador de producte fresc, carn o peix, que inclou pràctiques reals a empreses del servei.

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

la marina // Març 2014

Aprovada la Llei d’Horaris Comercials pel Parlament de Catalunya per blindar el model català de comerç REDACCIÓ ACLM l dia 12 de febrer de 2014 es va aprovar la proposició de Llei d’horaris comercials pel Parlament de Catalunya. Es va regular així la situació creada pel recurs d’inconstitucionalitat del Govern espanyol, que va suspendre la llei anterior i que posava en risc la preservació del model comercial català.

Gràcies a aquesta nova llei, es normalitzarà el sector, ja que incorpora les recomanacions de l’informe del Consell de Garanties Estatutàries perquè sigui constitucional. La proposició de Llei va ser impulsada pels grups parlamentaris de CIU i ERC, i va comptar amb el recolzament del PSC i d'ICV-EUiA, per tal de dotar a Catalunya d’un marc normatiu amb rang de llei emanada pel Parlament en exercici de les competències que emanen de l’Estatut d’Autonomia.

La nova norma estableix dos dies festius més d’obertura autoritzada, a determinar per cada ajuntament ( en funció del màxim aprofitament comercial i d’acord amb els comerciants del seu municipi), que s’afegeixen als vuit festius d’obertura autoritzada per a tot Catalunya que estableix la Generalitat.

D’altra banda, la nova Llei estableix que els establiments comercials puguin obrir fins a un màxim de dotze hores diàries els dies feiners i també els dies festius d’obertura autoritzada, i

E

escollir lliurement l’horari de la seva activitat. No obstant això, els comerços no podran romandre oberts entre les 22h i les 7h i, els dies 24 i 31 de desembre, els establiments hauran d’avançar l’horari de tancament a les 20h.

La Llei preveu diversos supòsits d’exclusió de l’horari general, com l’exclusió dels establiments de venda personalitzada o autoservei que siguin petites i mitjanes empreses i que no pertanyin a grups o cadenes de distribució, sempre i quan no superin els 150m2 i tinguin una oferta orientada als productes d’alimentació.

Una altra de les novetats de la Llei és la regulació de la venda d’excedents de producció de temporada o outlets, tant en establiments dedicats exclusivament a aquest activitat, com en espais diferenciats dins dels comerços. En aquest sentit, la Llei possibilita que tots els establiments comercials puguin tenir un espai dedicat a outlet sempre que no superi el 20% de la superfície de venda i es trobin degudament senyalitzat.

Pel que fa a la venda en rebaixes, es podrà dur a terme a criteri del comerciant i en el termini que consideri, dins dels períodes estacionals següents: període d’hivern (del 7 de gener al 6 de març, ambdós inclosos) i període d’estiu (de l’1 de juliol al 31 d’agost).

Col·laboració de l’ACLM amb la parròquia de Sant Cristòfol El passat Divendres 14 de Febrer, la parròquia de Sant Cristòfol va acollir un sopar solidari organitzat per l’Associació Juvenil Guinomai Ensems, per recaptar fons per l’organització cristiana Mans Unides. El rector de la parròquia mossèn Jordi Carreter es va adreçar a nosaltres i ens va demanar la nostra col·laboració. Es tractava de fer donacions en forma d’ aliments bàsics per fer un sopar senzill i contribuir, amb xecs regals i objectes de les nostres botigues, al bingo solidari que es faria acabat el sopar.

Els nostres socis, com sempre, van donar una molt bona resposta.

Superpercats Condis va fer donació de menjar i beure, Bugaderia Mari i Joieria i Rellotgeria Ramon Carné varen contribuir amb xecs de compra. Tucerrajeria.com, Èxit Tot Moda, Centre d’Infermeria i Podologia i Art i Decoració van fer donació de regals dels seus productes i Cafè i més va col·laborar regalant 5 esmorzars a la seva cafeteria.

Un dels moments mes emocionats de la vetllada va ser quan un grup de joves de l’Associació Juvenil Guinomai Ensems van explicar amb gran entusiasme els projectes que l’organització Mans Unides té a tot el món. Amb el lema principal “Un món nou, projecte comú” es pretén aconseguir la participació de tota la societat per can-

viar el món. Els tres subprojectes als que hi anaven destinats els donatius recollits son: Guatemala: Capacitació professional de joves de zones rurals. Etiòpia: Ampliació d’una escola amb un laboratori, una sala d’informàtica i un magatzem. Índia: Creació de grups d’autoajuda per afavorir la participació de les dones a la societat. És la primera vegada que representants de l’ACLM anem a aquest sopar. L’experiència va ser bona, molt bona ja que amb una entrada de 3€ i un petit donatiu vam contribuir a recaptar mes de 735€.

Sabem que amb la nostra petita aportació es pot arribar a aconseguir una vida millor per tots aquells que no necessiten, ajudant-los a estudiar, a iniciar-se en la micro empresa, a construir pous d’aigua, a defensar la dignitat de la dona,etc...

La repercussió d’aquest esdeveniment va quedar reduïda a un cercle molt petit , amics de la parròquia i coneguts en total 78 participants.

Creiem que la tasca engegada es molt més que això. Per tal motiu volem animar a la Montse de l’Associació Juvenil Guinomai Ensems i a mossèn Jordi Carreter a fer públic aquest sopar i que el proper any amb el nostre suport i de més associacions pugui esdevenir un altre fita en els barris de LA MARINA. Ànims.

Alts Fons, 71 Mare de Déu de Port, 271 Mare de Déu de Port, 379 Mare de Déu de Port, 379-381 Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1 Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª Pg. Zona Franca, 186, interior Mare de Déu de Port, 413 local E Alts Forns, 61 Mare de Déu de Port, 168-170, baixos Foneria, 43 Mineria, 4-6, Esc. A Alts Forns, 81 Mare de Déu de Port, 227 Foneria, 26, b.

Aviador Franco, 15 Minería, 17 bga. 2 Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.

Alts Forns, 74 Energia, 20 Pg. Zona Franca, 210-214 Mare de Déu de Port, 337-339 Foneria, 11 Alts Forns, 74 Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 355, local

‘Xecs Regal’ per als guanyadors d’‘Entruita’t’ El passat 22 de febrer es va celebrar el Segon Concurs de Truites del barri, organitzat per La Marina Viva.

L’Associació de Comerciant hi va col·laborar repartint entre els guanyadors sis “Xecs Regals” valorats en 25 € cada un, i que es podien bescanviar en qualsevol de les nostres botigues associades.

L’Ivan Ruiz, president de l’Associació de Comerciants, va fer de jurat del concurs i ens assegura que: “ l’elecció dels guanyadors va ser molt renyida ja que hi havia moltes truites i totes estaven molt bones”. L’activitat va tenir molt bona acceptació del públic assistent.

S’espera que l’any vinent es pugui tornar a repetir amb més èxit.

L’ACLM per un transport digne

La nostra associació dona suport a les reivindicacions per un transport digne i de qualitat..

Font de la informació: Confederació de Comerç de Catalunya

Botigues associades Tecnocasa Zona Franca 365.cafè -1 365.cafè -4 Admón. Loteria 137 Costa Alimentación Ruiz Art i Decoració Asesoria Empresarial Anna Mª Madrid Autoescola Zona F Ballester Perruquers Unisex Bar Restaurant La Masia Bayot-Collado, S.L. Bricolage Zona Franca BS Consultores Bugaderia-Tintoreria Mari Cafè i Més Carnisseria Angel Celler Peña Centre d' Infermeria i Podologia Cermasa, S.L. Charcuteria Santy Comercial Alvarez SCP Condis Supermercats Copisteria Sant Jordi Decoración Mari Carmen Drogueria Feli Electroutlet Escola Bressol El gall i la gallina

9

Espai per Vestir (Confecciones Ray) Estanc de la Zona Franca Estanco y Papelería Lage Exit Dona Home i Complements Farmacia Cuscó Farmacia Forns-Giró Fotosistema I.T.C. System Icali, Correduria de Seguros Joyeria Lura Kia A. R. Motors La patatona La Piruleta La Taverna del Conde Llar d'Infants Els Gegants Llar d'Infants Xumets Macarro, materiales de construcción MacMobles Zona Franca MacMobles Zona Franca-2 Món Animal Muebles El Cisne Multiòptiques Josa Pa de Carpes Rellotgeria-Joieria Ramon Carné Talleres J.F. Talleres Pérez Alonso Tocineria Charcuteria Plus Ultra Toldos Duran Tucerrajeria.com Vista Òptica Wala

FES-TE’N SOCI! Mare de Déu de Port 389-395 / Tel. i fax 93 421 23 86 / a.c.lamarina@gmail.com / comerciantslamarina.cat

Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244 Alts Forns, 72 Mare de Déu de Port, 337 Pg. Zona Franca, 162 Mare de Déu de Port, 234 Pg. Zona Franca, 177-179 Mare de Déu de Port, 305-319, local 15 Mare de Déu de Port, 252 Alts Forns, 75 Pg. Zona Franca, 6-8 Foneria, 40 Aviador Ruiz de Alda, 6 Foneria, 46 Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4a Energía, 10, b.

Ferrocarrils Catalans, 87-89 Pg. Zona Franca, 141 Carretera del Prat,11 Foneria, 43-45 Pg. Zona Franca, 224 Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321 Aviador Ruiz de Alda, 8 Mare de Déu de Port, 279, pati int.

Mare de Déu de Port, 124 Aviador Ruiz de Alda, 24 Mare de Déu de PORT, 260 Passeig Zona Franca, 173 Mare de Déu de Port, 252 Passeig Zona Franca, 191-205

ACTUALITAT

10 // www.lamarinadigital.cat

la marina // Març 2014 FOTOS: AGUSTÍN FORTEZA

breus >> La PAH celebrà el 5è aniversari al Centre Cívic La Bàscula Prop de 500 membres de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca (PAH) de tota Espanya es van reunir el passat 22 de febrer al Centre Cívic La Bàscula, als barris de la Marina, per commemorar el cinquè aniversari d'un moviment que té ,com a repte de futur , pressionar a les administracions locals perquè protegeixen el "dret a un habitatge digne". A l'acte no hi va faltar la portaveu de la PAH de Barcelona, Ada Colau, qui va admetre que fa cinc anys era impossible pensar que serien capaços de paralitzar més d'un miler de desnonaments, obtenir milers de dacions en pagament i reallotjar més de mil persones. En un ambient reivindicatiu, però alhora festiu, les samarretes verdes amb el popular lema "Stop Desahucios" han inundat una reunió que servia per reafirmar que "si es pot".

>> La Fundació Nous Catalans aposta per una nació inclusiva i vàlida per a tothom El passat 1 de març la Fundació Nous Catalans celebrava l'Assemblea d'entitats i persones immigrades, presidida per Josep Lluís Cleries. A l'acte hi van participar 160 persones, representant més de 100 entitats, federacions i col·lectius de catalans d'origen immigrat, tots ells arribats a Catalunya aquesta primera dècada del segle XXI, des del Marroc o l'Àfrica subsahariana, des de l'Àsia, d'Amèrica Llatina o d'Europa. El director de la Fundació Nous Catalans i secretari d'Immigració de CDC, Àngel Colom, va aprofitar per recordar als assistents que "tots som catalans independentment d'on haguem nascut" i que per tant, plantegen "un nou estat, una nova nació absolutament inclusiva i vàlida per a tothom".

Veïns sense competència pel metro RAQUEL M. MARTÍNEZ iulets, crits, tambors, pancartes.

Homes, dones, grans, petits, famílies, amics, tots ells veïns. Una massa de gent s’arreplega al passeig de la Zona Franca, a l’alçada del carrer Foneria. Darrere seu un cartell indica que s’està construint el metro. Al davant quatre tanques envolten l’estructura d’un ascensor al subsòl, inacabat. És dimecres, són les set de la tarda.

Una setmana més –i ja en van set – els veïns del barri de la Marina tallen el trànsit. Els precedeix la policia desviant els cotxes. Des del punt de sortida avancen pel Passeig fins arribar a la plaça Cerdà.

Allà es divideix per tapar-ne totes les entrades i sortides. Després la manifestació torna a ajuntar-se i avança per la Gran Via, fins a Magòria. Els lemes que se senten deixen clara la demanda: “Transport digne per la Marina”, “Trias, escucha, la Marina está en lucha”, “Més autobusos i metro ja”!

X

Entre crits la concentració torna al seu punt d’origen, seguint la ruta que decideixen els manifestants. Altres cops es desfà el recorregut, però dimecres 19 la decisió va ser passar per la plaça de les Matemàtiques, Mineria i Mare de Déu de Port, fins a la plaça Marina. La manifestació acaba amb els parlaments de l’Assemblea de La Marina (ZF), que informa de la participació, les novetats i els propers passos.

Normalment aquí acaba tot. Però el passat 12 de febrer no va ser així. Segons l’Assemblea un policia vestit de paisà va

seguir a quatre veïns. Aquests es van refugiar al portal d’una persona del grup; però quan un veí va obrir la porta deu Guàrdies Urbans van entrar-hi per demanar-los la documentació. L’Assemblea ha parlat amb els cossos de seguretat, que asseguren que respectaran el dret dels veïns a manifestar-se. Relacionen els fets amb el nerviosisme latent a causa del Mobile World Congress, que es celebra a la Fira, a la Marina del Prat Vermell.

Reaccions del Districte La setmana passada dues persones van reunir-se amb dirigents del Districte de Sants-Montjuïc. Van parlar de la dificultat que presenta per a la mobilitat la falta d’autobusos i metro. A més, van demanar la celebració d’un Consell de Barri obert, on els veïns i veïnes poguessin fer les seves reclamacions. Albert López, conseller dels barris de la Marina, afirma que aquest Consell se celebrarà l’abril.

Des del Districte indiquen que el servei de metro és competència de la Generalitat, no de l’Ajuntament. En canvi des de la Generalitat s’indica que el metro és competència de qui el demana. De moment, ni la Generalitat ni l’Ajuntament se’n faran càrrec.

Pel que fa als autobusos, dimecres 19 l’Ajuntament avisava de millores en cinc línies de bus. Les mesures consisteixen en horaris creuats per al 9, el 37 i el 109; quatre parades més per al 23 i canvis de recorregut de la línia 79 per la plaça Cerdà. A més, una de les línies ampliarà en un futur el seu recorregut i la seva freqüència de pas.

la marina // Març 2014

PÀGINES ESPECIALS

11

Les dones de l’Àncora, un exemple de superació femenina a favor de les lluites veïnals Amb més de 60 anys, és una de les primeres associacions de dones a Espanya RAFEL VIDAL

IRIS VIEIROS ls veïns units fan força. O, almenys, aquesta és l'única conclusió a la que es pot arribar després d'una llarga conversa -més que entrevista- amb Maria Ortega, presidenta del Centre Cultural Àncora. Aquesta associació va ser fundada l'any 1952 per unes dones joves que no volien altra cosa que lluitar per les carències del barri d'El Polvorí. Aquest grup de noies, sota el nom de Centro Cultural Popular y Promoción Femenina, va estar present a totes les reclamacions veïnals i protestes per les millores del barri.

Tot va començar amb una visita de l’assistenta social del Patronat Municipal de la Vivenda. Aquestes joves li van dir que volien fer coses pel Polvorí, un barri nou en el qual la gent no es coneixia. Al poc temps, van aconseguir un pis per muntar un centre, la subvenció d'Acción Católica, i la personalitat jurídica, amb la qual ja van poder fer acció ciutadana de manera oficial.

Durant tota la seva vida, Àncora va lluitar per les millores d’El Polvorí. Una de les primeres va ser asfaltar els carrers i que arribés la llum. Unes altres van ser la de l’aigua corrent (ja que fins el moment tenien aigua de dipòsit en males condicions), la del Pla parcial del Polvorí (on figurava aquest barri seria zona

E

verda i que els veïns havien d’anar-se a viure a Mollet del Vallès) i la del problema de l'aluminosi (que desprès de negociacions amb l’Illa Metalco els van cedir terreny per fer nous pisos) La lluita per les millores del barri és clara. Però, pel que fa al col·lectiu femení, de quina manera van contribuir? A més de les mobilitzacions, també fomentaven el creixement i igualtat de la dona dins la societat. En aquest sentit, oferien cursos de diferents ciències, com la cuina, la costura i confecció i, fins i tot, tallers de lectura i escriptura. Així mateix, feien exposicions de temes per contribuir al coneixement de les dones i que no quedessin sempre relegades al paper superior de l'home.

Avui en dia, Àncora es dedica més a activitats culturals i segueix realitzant tallers com ha fet des de la seva creació.

Tot i això continuen lluitant per les causes del barri, com el metro (ja que assisteixen a totes les manifestacions dels dimecres) o el desallotjament d'un pis okupa a prop del carrer Sant Eloi.

Actualment el centre es troba realitzant uns murals, a mode d'exposició, per mostrar amb fotografies i documents tota la història que ha viscut aquesta associació, que, amb la seva lluita acarnissada, ha sigut tot un exemple per a estabilitzar un barri marginat de Barcelona.

Un barri amb dones

‘empoderades’ El Servei Socioeducatiu de La Marina proposa un taller de teatre i narració oral per a dones ARAITZ PIPPERS principis de març, inicia al barri de la Marina un projecte per a apoderar un grup de 15 dones, a nivell personal i comunitari, a través del teatre i de la narració oral. Què vol dir “apoderar”? Ja fa uns anys que aquesta paraula ressona molt, per influència del terme anglès “to empower”. Literalment, vol dir donar poder però, darrerament, s’utilitza com “enfortir el potencial, involucrar algú en la presa de decisions i fer-lo protagonista de la seva pròpia trajectòria vital”.

Aquest projecte, doncs, vol crear un grup de dones protagonistes. A través del joc teatral, de la improvisació i de la creativitat, el projecte té com a objectiu no només enfortir les dones a nivell personal (millorant l’autoconcepte i les habilitats comunicatives i socials), sinó que vol donar-les visibilitat al barri. La contribució social de les dones en el desenvolupament dels territoris és indiscutible però, bona part dels esforços que les

A

dones posen en mantenir les famílies, els negocis, les comunitats, etc., queda invisibilitzada. La història encara s’explica en clau masculina i s’oblida d’una bona part de la població. Així doncs, s’ha escollit el teatre i la narració oral com a eines per a fer tot aquest treball d’apoderament perquè, a través del teatre, podem jugar amb el cos i les emocions i experimentar ser altres persones. De la

Dones amb potencial i decisió.

Dones visibles La interpretació com a eina d’enfortiment

Maria Ortega, presidenta del Centre Cultural Àncora

mateixa manera, també ofereix la possibilitat de crear una narrativa subjectiva, en clau femenina, de la història del barri de la Marina. Les dones sempre han explicat històries i, ara, en crearan una que sumi totes les veus de les dones del barri.

El projecte, impulsat pel Pla de Barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, i dinamitzat pel Servei Socioeducatiu de La Marina i l’actriu Laura Settecase (http://www.muchamujer.org), es durà a terme des de març fins a juliol a l’Associació de Veïns de La Vinya.

Aquelles dones que estiguin interessades en el projecte, poden adreçar-se a ssocioeducatiulamarina@gmail.com.

RAFEL VIDAL

Gemma Andreu

La Marina commemora el dia internacional de la Dona Treballadora NATÀLIA MORALES es del 1911, cada 8 de Març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i es commemora la lluita de la dona per participar al camp del treball i a la societat en la mateixa posició que l’home.

Al llarg del dia, arreu del món s’organitzen diferents actes en memòria de totes les dones lluitadores: manifestacions per a la igualtat, conferències, concerts… És per això que al barri de la Marina, així com a diferents punts del districte, es realitzaran diverses celebracions per commemorar-ho.

El divendres 7 de març, a les 20 h, el grup Montjuïc Poètic intervindrà a la Sala Pepita Casanelles, amb un recull de poemes sobre diverses temàtiques escrits per dones o dedicats a elles. L’acte està organitzat pel Centre Cívic Casa del Rellotge/Sala Pepita Casanellas amb la col·laboració de l’AMCL i els seus mitjans: La Marina i Sants-Montjuïc Ràdio.

La celebració es dividirà en dues parts, amb el recital de cinc poemes a cada una. Entremig, el grup musical “Música de Troballa”, actuarà i amenitzarà a tots els assistents a l’acte. Un cop finalitzat, el públic rebrà un obsequi per part del grup poètic.

En nom dels organitzadors de l’acte us animem a assistir a l’acte i celebrar tots junts la lluita de la dona treballadora.

D

12 // www.lamarinadigital.cat >> Sala Pepita Casanellas Divendres 7 de març Recital musicopoètic A càrrec de Montjuïc Poètic En motiu del dia de la dona Hora: 20h Dijous 13 de març Exposició: ‘Can Farrero’ Inauguració i visita comentada Hora: 19 h

AGENDA

Durant el mes de març Dones de la Marina La mostra fotogràfica fa un petit recull de les dones treballadores del nostre barri Organitza: el club de Fotografia Casa del Rellotge i el Centre cívic Casa del Rellotge Diumenge 30 de març Vivaldi dansa Company Dansa, sota la direcció d’Anna Arboix, ens porta aquest espectacle de dansa basat en la partitura de Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi Aquest ens apropa a un llenguatge neoclàssic i molt teatralitzat, a la música d’aquest gran compositor Hora: 12 h >> Espai musical la bàscula Dijous 6 de març Cicle Hivernacle Legner Libugsni (pop alternatiu) Hora: 20.30 h Dijous 13 de març Cicle Hivernacle Opció 2 (rock acústic) Hora:20.30 h

CULTURA Divendres 14 de març D.C: Des Ames libres + The Spiks (post punk electrònic) Hora 20.30 h Dijous 20 de març Cicle Hivernacle UHF Stereo (vídeo dj) Hora: 20.30 h Dijous 27 de març Cicle Hivernacle Andrés Balil (pop-rock) Hora 20.30 h Dissabte 29 de març Festa Final tallers segon trimestre Hora: 18 h

>> Graner Centre de Creació Diumenge 16 de març Taller intergeneracional amb Toni Jodar La proposta és passejar per la història de la dansa amb el llenguatge de la dansa moderna i contemporània Així els participants podran conèixer com parla el cos en funció de la temàtica que tractem L’activitat està dirigida pel performer Toni Jodar Hora: De 10 h a 11.15 h (primer torn, per adults i nens i nenes d’1 a 4 anys) o de 11.30 h a 12.45 h (segon torn, per adults i nens i nenes a partir de 5 anys) Cada adult pot venir acompanyat d’un màxim de dos nens Preu: 3 euros per participant Durada: 1.15 h

la marina // Març 2014 >> Biblioteca Francesc Candel Dimarts 4 de març Road movies, projeccions de pel.lícules Camino a la libertad de Peter Weir, 2010 A càrrec de: Pere Vall, redactor cap de la revista ‘Fotogramas’ Hora: 19 h

Dimarts 18 de març Presentació del llibre: Moviment veïnal, reptes de futur A càrrec de: Pep Martí, responsable de projectes socials de la FAVB i Lluís Rabell, president de la FAVB. Col.labora: AMCL Hora: 19 h

Dijous, 20 de març Xerrada: Com ajudar a estudiar al teu fill A càrrec de la psicòloga, Joana Hernández Hora: 18 h

Del 10 al 31 de març Exposició: Per a mi el meu barri és...

Servei Socioeducatiu La Marina de Port

Dimecres 26 de març Lletra petita L'espai Llibres a escena ens proposa Allà on viuen els monstres Activitat amb ombres xineses basada en el llibre de Maurice Sendak A càrrec de: Sherezade Bardají. (És una activitat infantil) Hora: 18 h

la marina // Març 2014

CULTURA FOTOS: RAFEL VIDAL i GUILLEM BOTELLA (consulta la galeria completa a lamarinadigial.cat)

El rei

CARNESTOLTES

arriba a la Marina

NATÀLIA MORALES el 27 de Febrer al 5 de Març, els veïns del barri de La Marina van celebrar les festes de Carnestoltes entre rues, concursos de disfresses i activitats pels més menuts.

Sens dubte, el dia més assenyalat Va ser l’1 de Març, quan les diverses organitzacions del barri van sortir a passejar les seves disfresses i el gran treball realitzat durant mesos per poder celebrar Carnestoltes de la millor manera possible.

D

La rua va començar a desfilar a la Plaça de les Matemàtiques, passant pel carrer Mare de Déu del Port, Alts Forns, el passeig de la Zona Franca i el carrer Mineria.

Diverses entitats del barri com La Vinya, Estrelles Altes, l’Associació d’Amics de La Marina, Folk Montjuïc o l’Escola Ramon Cases, entre d’altres, van sortir a lluir les seves grans carrosses i unes disfresses ben elaborades per tot el barri.

Des dels més petits als més grans, tots ballaven al ritme de la música. Vem poder

13

El far A la Biblioteca et donem pautes de Com ajudar el teu fill a estudiar a biblioteca Francesc Candel dins la seva programació del mes de març us proposa el dijous 20 a les 18h la xerrada Com ajudar el teu fill, a estudiar a càrrec de la psicòloga Joana Hernández.

Amb aquesta interessant conferència la psicòloga ens donarà a conèixer eines poder recolzar els nostres fills en els seus estudis.

Sabem pel nostre dia a dia de treball a la biblioteca que hi ha molts pares i mares que tenen dubtes sobre diferents aspectes dels estudis dels seus fills; alguns poden ser quins aspectes dels estudis dels nostres fills han de ser més valorats pels pares, o, quina actitud hem d’adoptar quan ens assabentem que el nostre fill ha suspès una assignatura... Segur que si veniu a la conferència resoldreu tots aquests dubtes i més.

I perquè també us pugueu emportar material a casa us recomanem una sèrie de llibres que tenim al Racó de pares i mares de la sala infantil on destaquen entre d’altres títols: El Mito de los deberes: ¿por qué son perjudiciales para el aprendizaje y la convivencia?, d’Alfie Kohn. Fills autònoms i responsables, de S. Arànega.

Técnicas de estudio para niños, de J. Jiménez Ortega. Cómo mejorar el rendimiento escolar de su hijo, de Stainback W. Aprende a estudiar, de Janet S. Fox

L

Us hi esperem! veure romans, princeses de gel, caputxetes vermelles, cavallers medievals… la varietat i la qualitat de les disfresses va ser molt àmplia. Un molt bon espectacle, que, qualsevol persona, de qualsevol edat, podia gaudir com si tornès a ser un nen petit. Visca el rei Carnestoltes!

14 // www.lamarinadigital.cat

ESPORTS

la marina // Març 2014 FOTOS: RAFEL VIDAL

Imatge del camp de Mare de Déu de Port, a punt per ser utilitzat de nou. La previsió és utilitzar les instal·lacions a partir del 14 de març JORDI GISPERT a trigat més de 50 anys, com aquell qui diu, però finalment ha arribat. La remodelació d'un dels pocs terrenys de joc de Barcelona que quedaven obsolets, coberts encara de terra, ha estat possible gràcies a l'esforç de totes les parts. Les denúncies i reclamacions dels equips que l'utilitzen van fer finalment parar l'orella a l'Ajuntament.

Les obres s'han prolongat més enllà dels terminis fixats inicialment, però el cas és que, mai més ben dit, han arribat "a Port".

S'ha canviat l'enllumenat, ara amb sis torres renovades, s'ha reforçat l'entorn amb formigó, s'ha instal·lat un sistema de rec amb 6 sortidors, i sobretot, s'ha anivellat la superfície i se li ha instal·lat gespa artificial. El 14 de març l'Ajuntament té previst donar el vist-i-plau per a la seva reobertura. A partir d'aquí, l'empresa gestora s'ha d'encarregar d'avisar tots els equips que hi conviuen i posar-se d'acord amb les condicions per tornar-hi a entrenar.

I sí, el lloguer pujarà. Escassament ara al mes de març i ja més notòriament de cara al setembre. Les despeses de manteniment no són les mateixes que abans.

Ara tot es dispara i això és l'única cosa que pot perjudicar els equips que hi entrenen i hi juguen els seus partits.

L'Ibèria, la Gimnàstica Iberiana i l'Equipo Ja hauran de tornar a fer mans i màni-

H

Reobre el camp de Mare de Déu de Port El Municipal torna a funcionar durant la segona quinzena de març, amb gespa i amb uns lloguers més elevats gues per arribar a final de mes però almenys fugiran d'un Julià de Capmany en un estat més que precari i recuperaran el camp propi. S'hi ha introduit un nou magatzem, una nova rampa d'accés, des de fa un any que ja es va eliminar el gas com a sistema de calefacció i tot passa ja per l'electricitat, els vestuaris s'han retocat mínimament, i per a un futur es contempla la idea de poder modificar l'estructura o mur de formigó que envolta el complex per transformar-lo en una coberta molt més acollidora.

Un cop es reemprengui l'activitat seran més de 6 entitats les que compartiran l'espai. A més dels quatre amateurs, un conjunt de Periodistes i una altra entitat del barri es repartiran el pastís, que de fet ja està estipulat i només falta acabar de

confirmar-lo just quan arribi l'hora. Tota l'activitat es concentra de 18 h a 23 h. Els matins van destinats a les múltiples tasques de manteniment. Els vespres a la preparació per a la competició. És cert que nous projectes poden sorgir en breu, però en qualsevol cas, ha quedat ben comprovat, que és l'Ajuntament qui ha de consentir i aprovar qualsevol activitat. L'empresa gestora, Llop Gestió, és un grup privat que porta també els altres quatre terrenys esportius del barri. Si més no, funciona com una subsidiària, com una empresa subcontractada pel districte. L'Ajuntament mira que el balanç quadri, i a partir d'aquí entrega una part proporcional del 10% de beneficis al grup gestor. Tot el que són subvencions, és a dir, nous projectes o

idees, han de ser aprovades pel consistori. Així que les entitats tenen sempre un filtre en la política, que és qui realment pren les decisions esportives amb un criteri que a vegades no s'acaba d'entendre. Tanmateix, i dins de tantes complicacions, una nova empresa conjunta, que implicarà també el Municipal de Mare de Déu de Port i els altres complexos del districte, va prenent forma. La Taula de l'Esport és una iniciativa de la Unió d'entitats de La Marina per promocionar, divulgar i fomentar la pràctica esportiva entre els més joves. L'objectiu és que, mitjançant subvencions, es concedeixi a determinades entitats la possibilitat d'ulitilzar els espais de qualsevol d'aquests terrenys de manera gratuïta o amb un lloguer mínim. Tot a fi que es puguin realitzar activitats diverses adreçades sobretot als més joves i també de manera especial als col·lectius amb alguna discapacitat, física o mental. Dins aquesta Taula de l'Esport, és la iniciativa "Som Escola, Fem Esport" la que pretén implicar sobretot els centres educatius del barri en el foment de l'activitat física i en la reintroducció de pràctiques desaparegudes o gairebé inexistents a La Marina, com és el cas del bàsquet o l'handbol. A les reunions, que es realitzen periòdicament des de fa pocs mesos, hi participa tant el districte, com els gestors, com els mateixos representants de la Unió d'Entitats.

COMUNICACIÓ

la marina // Març 2014

15

Sants-Montjuïc Ràdio reforça l’aposta per l’actualitat amb uns nous informatius RAFEL VIDAL

MIQUEL VERA es del dimarts 24, la programació de l’emissora de referencia al districte compta amb la incorporació d’un nou equip que realitzarà butlletins informatius diaris cada dia a les 20 h.

Els blocs d’informació centrada en la vida social, política i cultural del districte duraran uns 5 minuts, i faran un breu repàs d’allò més important que hagi passat durant la jornada. L’espai, també comptarà amb una agenda d’actes i activitats, que permetrà als veïns dels barris de La Marina, Sants, Hostafrancs, Montjuïc i Poble Sec, estar al dia de les activitats que les diverses entitats culturals, comerços i associacions organitzen al districte. Una de les innovacions que incorporaran els informatius és la “pregunta al conseller”. Cada dia, un dels consellers del districte haurà de donar a conèixer quin és el seu parer sobre un fet d’actualitat del districte.

La creació d’un servei d’informatius propi, reforça el compromís de SantsMontjuïc Ràdio amb els veïns del districte, tot oferint-los un servei molt reclamant

des de fa temps. Apart de realitzar els informatius diaris, els periodistes dels serveis informatius, també formaran part de l’equip d’aquesta publicació, i publicara-

ràn les seves cròniques, notícies i ultimes hores al diari La Marina, a la seva web (La Marina Digital) i a través de les xarxes socials.

Primera edició dels Premis Vídeo Musical Barcelona

REDACCIÓ l Punt Multimèdia organitza amb el suport del Districte de SantsMontjuïc la primera edició dels Premis Vídeo Musical – Barcelona. Es tracta d’un certamen que pretén donar a conèixer als artistes amateurs (cantant, ballarins, còmics, actors...) que hauran de realitzar clips musical de dos minuts.

Aquesta proposta permet la participació

de qualsevol producció realitzada per tot el territori català.

Ona de Sants-Montjuïc (94.6 Fm) i Sants-Montjuïc Ràdio (102.5 Fm) treballaran juntes. Els mitjans del barri han mostrat el seu suport i col·laboraran amb la difusió del concurs. Col·laboració que tindrà un moment clau, la cerimònia d’entrega dels premis que es preveu per al vespre del 4 d’abril al Parc de l’Espanya Industrial

D

ANNA RABASSÓ: 19 anys. Estudiant de segon de periodisme. Veïna de Sants. Molt creativa, una de les seves grans aficions és l’escriptura, fet que ha motivat la seva vocació periodística. És mostra taxativa i molt crítica respecte la professió periodística: “El que hem de fer nosaltres és dir la veritat i formar ciutadans, no oients”.

SARA RODERO: 19 anys. Estudia periodisme i polítiques. Veïna de l’Eixample. Es mostra il·lusionada i nerviosa amb el nou projecte que té entre mans, “És un regal, però també una gran responsabilitat”. Rodero té una visió social i compromesa del periodisme: creu que es basa en ”mostrar interès per la vida dels altres”. “Un cínic mai podria realitzar aquesta tasca”, afegeix.

Sara Rodero, Begoña González de la Mora i Anna Rabassó

E

BEGOÑA GONZÁLEZ DE LA MORA: 19 anys. Estudia periodisme i polítiques. Veïna de l’Eixample. Gran aficionada a perdre’s per la ciutat, pels seus carrers i barris, així com de la lectura.

La Begoña ens transmet la seva alegria i la seva il·lusió amb el projecte, tot assegurant-nos que per a ella, “el periodisme és una eina necessària per enriquir la societat, i nosaltres hi posarem el nostre granet de sorra”.

davant de la Casa del Mig. Es repartiran 6 guardons, dos premis en metàl·lics que sumats pugen a 300€ i un premi especial.

La cerimònia serà conduïda per la presentadora Marta Montaner i Man Hoh Tang. A banda dels guardons, la cerimònia celebrarà tres reconeixements: Ona de Sants pels seus 29 anys d’existència al barri; SantsMontjuïc Ràdio els seus 25 i aquesta publicació els 20.

16 // www.lamarinadigital.cat JUAN ANTONIO REYES Director de LA MARINA, sempre ha estat vinculat a l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, entitat que ell mateix va impulsar. Va ser el fundador, el 1994, i des d’aleshores el coordinador general de la publicació.

SÒNIA MAZA a) Quan vas portar la coordinació/ cap de redacció?

La meva vinculació amb LA MARINA arrenca el 1998 (quan estudiava periodisme) i 15 anys després (quan fa més de 10 anys que m’hi dedico professionalment) encara dura! Tot i així la meva etapa com a coordinadora es limita al període 2012-2013 b) Quina anècdota o fet especial recordes?

Més que una anècdota, una circumstància que em va sobtar. Quan el 2012 vaig tornar a la redacció després de 10 anys em vaig adonar que els temes que centraven l’actualitat eren exactament els mateixos que els de feia una dècada: el dèficit de transport públic i la reivindicació veïnal pel metro, els problemes d’incivisme i inseguretat a determinades zones, la manca d’equipaments... El que demostra fins a quin punt tenen raó els veïns que denuncien que aquests són uns barris sovint oblidats. c) Quin creus que serà el futur de la publicació?

A LA MARINA només li puc pronosticar un futur molt positiu. No pot ser

d’una altra manera. Sovint en una ciutat tan gran com Barcelona no som conscients de la importància que tenen els mitjans de comunicació locals: donar testimoni de la vida d’un barri i la seva gent. Això no té data de caducitat.

NOÈLIA BALDRICH Va ser cap de redacció del diari LA MARINA des de l’any 2009 fins a principis del 2012.

SANDRA PEDRALS a) Del 1999 fins al gener de 2009. b) La desaparició de Can Tunis, la recuperació del nom de la Marina... Són tantes que m’és impossible quedar-me amb una de sola, però pot ser el que vaig viure de manera més especial va ser la mort d’en Paco Candel, un referent dels nostres barris. c) Amb els temps difícils que corren, mantenir la il·lusió i la professionalitat per fer les coses ben fetes és un valor en alça. I de il·lusió i professionalitat a La Marina, i a l’AMCL, no li falta. Per això estic segura que encara li queden molts anys de servei a la ciutadania, al costat de la gent, donant veu als barris, potenciant i enfortint el teixit associatiu, fent periodisme de veritat.

MÒNICA CABESTANY a) Del 1996 al 1998.

Tot just acabava de sortir de la universitat i el meu pas per La

20 ANYS DE LA MARINA Marina va ser la meva primera immersió en el món real del periodisme. Em va permetre conèixer, des de la comunicació local, tots els secrets d'aquesta professió. b) Anècdotes recordo moltes. La posada en marxa de la primera edició del Certamen Literari Francesc Candel, la mobilització social per paralitzar la incineradora, l'especial que vam preparar amb motiu de l'annexió de Sants a Barcelona, la motivació i la diversió de la gent de la ràdio, la preparació de diversos projectes -alguns van sortir, d'altres no-, la visita del llavors president Jordi Pujol, un reportatge de 24 hores amb una persona indigent que em va permetre acompanyar-lo en la seva rutina diària. I recordo amb estimació els companys, tots grans persones. c) Li auguro un llarg futur. Espero, d'aquí a molts anys, quan sigui velleta, trobar-me-la com sempre damunt del taulell de la biblioteca del barri.

RAQUEL PUENTE a) Del 1996 al 1997 b) Anècdotes? Moltes! Les reunions de tancament fins a la nit a l'antiga seu de la ràdio, la maquetació (encara els primers exemplars es maquetaven a mà i amb tipòmetre!).

La il.lusió i les ganes de treballar, com la gent del barri esperava LA MARINA i la llegia de dalt a baix, un article d'opinió que vaig escriure sobre la corrupció política i que va aixecar molta polseguera... Moltes experiències i molta gent, bons professionals i bones persones. Encara avui mantenim el contacte amb alguns/algunes, perquè al final la vida ens ha unit en la part personal o ens hem tornat a

la marina // Març 2014 trobar al llarg de la nostra carrera professional. c) Espero en el futur la publicació tingui, com a mínim, tants èxits com ha tingut en el passat. A més, amb les noves tecnologies, la veu de La Marina es fa sentir molt més lluny i arriba a molta més gent, així que el repte dels professionals ara crec que serà la capacitat de generar nous productes i serveis perquè la veu dels lectors sigui més present.

XAVIER SANZ a) Vaig iniciar les tasques de coordinació al setembre de 1993 i fins al setembre de 1995, coincidint amb el període de llançament de la Marina i els seus primers anys de vida. Una etapa apasionant i un veritable luxe haver-hi participat gràcies a l'equip de gent que hi va confiar, especialment, a Juan Antonio Reyes l'ànima d'aquesta idea. b) Recordo amb especial emoció la relació entranyable que vem establir, des del principi, amb Paco Candel.

Anava a casa seva a buscar la col·laboració que la columna de la contra que des del primer número ens va fer de forma voluntària.

Sempre parlàvem de tot una mica i em donava en paper i escrit a màquina el seu text. Per un estudiant de periodisme era un privilegi. c) Molt gran, perquè La Marina sempre ha donat resposta a una demanda i una realitat. La demanda d'informació de proximitat contrastada i real que el veïnat té al mateix temps que la publicació ha ocupat un espai en el mercat informatiu del districte i de la ciutat amb els seus 20 anys de vida que l'ha convertit en un referent.

Els altres catalans del segle XXI i el siglo XX fue para Catalunya el de las inmigraciones interiores, el XXI va camino de ser el de las extranjeras. Si el estereotipo de la antigua inmigración fue el andaluz, el de esta lo es la magrebí. Si a los inmigrantes de antes se les definió como “altres catalans”, a los de ahora se les está intentando auspiciar como “nous catalans”. Los siglos históricos no son justos y precisos como los del calendario. Si el siglo XXI empieza, políticamente, en el año 1989, cuando la caída del Muro de Berlín, la irrupción de una “nueva” inmigración hacia Catalunya comenzó en los años 70, cuando la anterior había empezado a declinar; si aquella llegó a representar el 50% de la población catalana, esta aún no está en el 3%. Si Catalunya fue capaz de integrar a los otros catalanes del siglo XX, ahora se halla en la misma obligación moral de hacer lo mismo con los del siglo XXI. Ellos, así lo proclamaron ya, el 30 de diciembre del 1995, en el marco de una fiesta inter-cultural celebrada en Manlleu: “Ens agradaría ésser tractats com els altres catalans”.

Cuando leí la pancarta me emocioné. No lo pude evitar.

PACO CANDEL Maig 2001

S