La Marina - Edició maig 2014

Periòdic gratuït Maig 2014 / Nº 227

Associació de Mitjans de Comunicació Local

La Marina mira a Europa

Entrevista a Jaume Collboni: "Portarem el metro el 2016" (Pàg. 11).

www.lamarinadigital.cat

Rafel Vidal

Repàs de les actuacions urbanístiques dels nostres carrers (Pàg. 13).

380 milions d'europeus estan cridats aquest 25 de maig a les urnes per triar el nou Parlament Europeu, que decidirà el president de la Comissió Europea.

(Pàg. 2- 3).

Quin és el rendiment escolar al barri?

(Pàg. 6-7).

Sara Torremocha

Destacat en blau, el candidat del Partit Popular Europeu, Jean-Claude Juncker; en vermell el del Partit Socialista Europeu, Martin Schulz; en groc l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Guy Verhofstadt, i en verd els candidats del Partit Verd Europeu i l'Aliança Lliure Europea, representats per José Bové i Ska Keller, respectivament.

2

TEMA DEL MES

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

La Marina partícep de l amcl Les eleccions europees 2014: com associació mitjans comunicació local

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat La Bàscula, Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol i Sara Torremocha Edició i maquetació Ricardo Benetti Redacció i fotografia Agustín Forteza, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel M. Martínez, Martí Molina, Natalia Morales, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers, Dani Fernández, Joan Barutel, Josep Ferrús i Ricardo Benetti.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanislavsky i M. Jesús Valderas.

Edició Digital Raquel M. Martínez i Aran Comín.

Publicitat AMCL (932965007) (603273425) comercial@amcl.cat Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Adherit a:

canvien i perquè ens afecten

| | Miquel Vera | | Raquel M. Martínez

El pròxim 25 de maig es celebraran les eleccions al Parlament Europeu. És habitual, que les eleccions europees siguin la convocatòria electoral amb menys participació i repercussió de totes les que se celebren al nostre país. Les d’aquest mes seran les vuitenes eleccions al Parlament Europeu que es fan, però, són les primeres eleccions celebrades des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, un succedani de la “Constitució Europea” que introduirà forces canvis en la composició i el funcionament del Parlament Europeu. A partir d’aquestes eleccions, el president de la Comissió Europea serà escollit pels diputats del Parlament Europeu, que surti dels resultats del 25 de Maig. És a dir, el representant UE que s’asseurà amb els màxims mandataris mundials per negociar qualsevol tipus d’acord econòmic, polític o fins i tot militar a nivell global, serà escollit, de forma gairebé directe pels centenars de milions de ciutadans europeus cridats a les urnes el diumenge 25 de Maig.

El Parlament Europeu ha conformat diferents grans partits polítics sorgits de la unió dels diferents partits nacionals. Cadascun d’aquests grans partits ja té el seu candidat a presidir la Comissió Europea amb el suport dels eurodiputats que obtinguin un escó a les eleccions.

Cada partit, un candidat En aquests moments hi ha tres grans partits europeus. Pel cantó conservador i democristià hi ha el Partit Popular Europeu (dins del qual trobem al PP o a Unió Democràtica de Catalunya) que proposa el luxemburguès Jean-Claude Juncker com a president.

Més a l’esquerra trobem el Partit Socialista Europeu, que proposa a l’alemany Martin Schulz com a president i que compta amb el suport del PSOE entre d’altres.

La tercera opció més majoritària és el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el partit liberal europeu, que proposa com a president al belga Guy Verhofstadt i que comp-

ta amb el suport de partits com Convergència Democràtica de Catalunya.

Altres partits catalans com Esquerra Republicana de Catalunya o Iniciativa per Catalunya Verds, formen part de la Unió dels Verds i l’Aliança Lliure Europea.

Fons Social Europeu Barris com la Marina, on els nivells d’atur juvenil o de llarga durada, superen notablement la mitjana catalana i europea, són els que més es poden beneficiar de les indicatives europees encaminades a reduir les desigualtats socials i d’oportunitats entre els ciutadans de la Unió Europea. En matèria d’ajuda social, aquest col•labora amb els seus països membres a través del Fons Social Europeu. A Catalunya, el pressupost d’aquest fons el gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya. Des d’aquesta institució i amb aquests recursos es financen diversos projectes de formació, molts d’ells cursets, dedicats a persones a l’atur.

També s’ofereixen programes d’ajuda a

l'hora de trobar un lloc de treball. Tant els cursets com els programes són oberts a tota la població, però actualment, en el marc de Barcelona, no hi ha cap projecte enfocat directament al barri de la Marina.

La Garantia Juvenil Un dels principals drames que viuen els joves del barri de la Marina és l’atur juvenil, provocat sovint, per la manca d’una formació adequada i per les necessitats actuals del mercat laboral. L’any 2013 es va aprovar la creació de la “Garantia Juvenil”, un pla que pretén que, a partir de 2014, tots els joves menors de 25 anys puguin rebre una oferta de feina, una proposta de formació continuada o una oportunitat per treballar com a aprenent o de pràctiques en el termini de tres o quatre mesos, després de quedar en atur o acabar la seva formació.

Aquesta iniciativa implantada pel Consell Europeu d’ocupació i serveis socials de la UE disposarà d’un pressupost de 6.000 milions d’euros.■

▶ Ferran T

TEMA DEL MES

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

la construcció europea

3

La gent opina:

Quin impacte tindran les eleccions al barri?

Agustín Forteza

Ferran Tarradelles: “Les decisions importants es prenen a Brussel•les” Entrevistem Ferran Tarradelles, periodista i historiador, i actual cap de l’oficina de representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears.

Amb ell parlem de la incidència d’Europa a la vida de ciutadans com els del barri de la Marina.

Per que creu que molts ciutadans no senten interès per allò que passa a la Unió Europea?

La UE pren les seves decisions des de Brussel•les, a 1300 kilòmetres d’aquí, mitjançant sistemes complexos per posar d’acord als 28 estats membres. A més són decisions sobre qüestions molt tècniques difícils d’explicar i d’entendre.

Quina és la influència que tenen les polítiques europees en el dia a dia de un ciutadà qualsevol?

Tenen moltíssima influència: es decideixen polítiques ambientals, energètiques, de comunicacions o transport. El 80% de les coses que aprova el govern espanyol són la transposició de directives europees. Les decisions importants es prenen des de Brussel•les.

"El 80% de les coses que aprova el govern són la transposició de directives europees."

Tarradelles, cap de l'oficina de representació de la Comissió Europea a Catalunya.

Quina és la tasca de l’oficina de representació de la Comissió Europea a Barcelona?

La oficina té tres funcions: representar la comissió europea, explicar als ciutadans què és el que fa la Unió Europea i explicar a Brussel•les què és el que està passant al territori. Enviem informes sobre l’actualitat del nostre país: l’atur, les retallades o el procés sobiranista de Catalunya, un tema que interessa molt als mandataris de la Unió.

"La Unió Europea lluita contra l'atur en general. No fem projectes per barris específics."

Quin tipus d’actuacions impulsa la UE en l’àmbit de l’atur en barris com la Marina?

La Unió Europea lluita contra l’atur en general. No fem projectes per barris específics. Hi ha un principi què és el de subsidiarietat: les polítiques i mesures les aplica l’administració més pròxima al ciutadà.

Lluitem perquè els països tinguin una economia viable i enfocada al creixement.

També intentem facilitar la mobilitat laboral dins de les fronteres europees. L’època en que treballaves a l’empresa del barri des de ben jove fins que et jubilaves s’ha acabat, avui en dia cal mobilitat.

Quines eines dona la Unió al milers de joves que ni estudien ni treballen en barris com la Marina?

Hem creat la “Garantia Juvenil” per a combatre la llosa dels joves sense formació ni oportunitats laborals, també hem augmentat un 40% els fons destinats al programa Erasmus per tal que el màxim nombre d’estudiants tinguin l’oportunitat de formarse fora. Sortir a món, i veure com funciona tot fora del teu carrer o la teva ciutat és un bàlsam contra la manca de motivació de molts joves.

Ens podria explicar en què consisteixen els fons FEDER? Són els fons de Desenvolupament

Regional, que es van crear per intentar equilibrar es diferencies en el nivell de PIB per càpita que hi ha entre els ciutadans de diferents zones de la Unió.

Aquest fons és el que més diners gestiona en el pressupost i s’utilitza per pal•liar la manca d’infraestructures, o per ajudar a les empreses a créixer i crear nova ocupació.

Per que l’índex de participació a les eleccions europees es tant baix?

Massa sovint es veuen les eleccions al parlament europeu com un plebiscit nacional. Votem a Europa a un partit o altre, per castigar o premiar al partit que ens governa.

Molts creuen que les decisions que es prenen a Europa les pren la Merkel o altres líders. Hi ha la percepció de que el parlament europeu no és important.

Raquel Cardó Estudiant de fotografia Europees? Ho dubto. Si no arriba el metro, arribarà lo d’Europa? En el cas que arribi, serà per a dolent...

Agustín Forteza

José Maria Pérez Camioner Rotundament, en res. Ni aquí ni a Espanya. És una càmera morta de gent manada “xuclar”. Calen aires nous.

Agustín Forteza

"Sovint es veuen les elecions al Parlament europeu com un plebiscit nacional."

Ens pot explicar el paper dels fons europeus en la construcció del nou recinte firal de la Zona Franca, o en l’ampliació del port de Barcelona?

Aquestes grans obres de gran influència al barri han comptat amb grans dotacions de fons europeus. En el cas de la fira 2, els fons comunitaris van finançar 269 milions d’euros, el 35 % del total. Pel que fa el port de Barcelona, la comissió europea ha pagat 277 milion s, gairebé la meitat del cost.

Respecte obres com la del metro de la marina, la UE hi té alguna cosa a dir?

Qualsevol projecte que millori la vida dels ciutadans de les zones més desafavorides comptarà amb el suport o el finançament de la UE. En qualsevol cas, basantnos en el principi de subsidiarietat, és l’administració local qui ha de gestionar el transport urbà i decidir si aquesta obra es posa en marxa, o no. ■

Bernat Vila Dissenyador Sembla que sí. Els polítics vinculats a la Unió Europea utilitzen eines com el Parlament Europeu per parlar de temes que ens afecten més del que ens pensem.

Agustín Forteza

Filo Casado Jubilada Aquí no hi ha res a fer. No ens fan cas pel que necessitem, menys amb les europees.

4

OPINIÓ

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

 mirada crítica

EDITORIAL

La importància de votar, també a Europa

Quan el sol es pon Cada dia quan el sol es pon, com pardals a la recerca d’un refugi per passar la nit, arriben de diferents punts del barri un grup cada vegada més nombrós de persones a la porta de la Parròquia de Sant Bartomeu. Instal·len els seus matalassos, fogonets i tota mena d'estris.

Ho fan abans que acabi la missa i al matí ho recullen, per no molestar. Unes dures condicions de vida per a aquest primer món, encara que estiguem en crisi. ■

Sempre que tenim per davant una cita electoral els mitjans de comunicació dediquem minuts i pàgines a posar l’accent en la necessitat que els ciutadans i ciutadanes exercim el nostre dret a vot. Quan a més es tracta d’eleccions europees –que històricament registren els nivells d’abstenció més elevats-, aquesta tendència encara s’accentua més. Per què, doncs, la majoria de la població continua percebent els comicis europees com a quelcom insignificant per al seu dia a dia?

Si fem marxa enrere i observem els índexs de participació en les darreres dues convocatòries d’eleccions al Parlament Europeu, veurem que el 2004 només el 39,7% dels votants catalans va fer l’esforç de dipositar la seva papereta a les urnes, mentre que el 2009 aquest percentatge va baixar al 37,5%. Per què –insistim- aquest desinterès per allò que es decideix a Brussel·les?

El 25 de maig tindrem ocasió de comprovar si l’abstenció continua creixent o bé si s’inverteix la tendència. Aquesta serà la primera convocatòria en què els europeus tindrem el poder de decidir –de manera més o menys directa- qui serà el proper president o presidenta de la Comissió Europea (ho expliquem amb detall al reportatge de la pàgs. 2 i 3). Serà aquesta novetat suficient per incentivar la participació?

Per resoldre tots aquests dubtes, des de LA MARINA hem volgut traslladar aquestes i altres qüestions al director de l’Oficina de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas (pàgs. 2 i 3), qui destaca allò que també des dels mitjans de comunicació posem de relleu sovint: la majoria de qüestions que tenen a veure amb el nostre dia a dia es decideixen primer a Europa. I és que, efectivament, polítiques per incentivar l’ocupació juvenil o les grans infraestructures –per citar només alguns exemples- es posen en marxa gràcies, en bona part, als fons que vénen d’Europa.

Des d’aquesta publicació –i aquest espai en particular- hem destacat sovint la importància que els ciutadans i ciutadanes participem activament de la democràcia.

Darrerament, a més, amb la consulta per decidir el futur de Catalunya com a tema “estrella”, la importància (o no) de votar ha passat a formar part del nostre vocabulari quotidià. I és que votar és important, sí, també a Europa. ■

Fotografia i redacció: Antonio Rubio

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Les millors piulades ▶ @assembleaMarina Los proximos recortes seran con guillotina...

▶@SergiSarri, @aleixsarri: @ramontremosa reivindica Paco Candel i la

seva obra "els altres catalans".

▶ facebook.com/Esther Perez Sorribas No hi ha explicació per la retirada dels cartells però està clar que molesta que el poble reclami els seus drets...

▶ facebook.com/Eva Creus Esperem que els gossos no pixin en llocs tancats, com els de la pl. Mediterrània perquè a l'estiu els veïns olorem a pixum per tota l'escala. Això sí, no els hi diguis res perquè a sobre ets l'intolerant, no et fot. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos.

Foto Ice

OPINIÓ

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

El retorn del moviment veïnal La crisi econòmica, social, mediambiental, institucional, que, a tots els nivells, està sacsejant la nostra societat, ha fet, de la ciutat, espai i objecte de conflictes. I, amb ells, ha propiciat el sorgiment de nous moviments urbans. El col·lapse del model de creixement de l’etapa anterior, basat en el totxo, ens ha deixat un panorama d’atur i desolació a les barriades populars. Les polítiques neoliberals en boga a Brussel·les i a Madrid, però igualment a casa nostra, han aprofundit aquestes cicatrius, instal·lant una fractura de desigualtats, socials i territorials, que estan dislocant la ciutat. Parlem de les retallades que afecten els serveis públics, l’educació, la sanitat, el transport, els recursos assistencials... – val a dir, tot allò que vertebra una urbs i preserva la seva cohesió. Però parlem igualment, pel que fa a l’actual govern municipal, d’inversions per prioritzar les demandes de determinats lobbys i eixos comercials, de poderoses dinàmiques de privatització d’espais i recursos públics – des de la Marina del Port Vell fins als pàrquings del centre de Barcelona – o d’apostes guiades per interessos financers especulatius, com el “monocultiu” d’un turisme desbocat que genera problemes de convivència, “gentrifica” barris sencers i fa miques el comerç tradicional.

El model de ciutat està en disputa. Colpejant les condicions de vida de la població treballadora, el neoliberalisme ens empeny cap a una Barcelona dual mentre soscava la petja de la ciutat democràtica, dels

Arxiu FAVB

seus avenços, del seu urbanisme inclusiu. Sortosament, però, els barris mostren una sorprenent capacitat de resistència i de creativitat. Aquí, sorgeixen accions veïnals per aturar els desnonaments. Allà, xarxes solidàries contra els impactes de la pobresa. A Poblenou, la “Flor de Maig” s’imposa com a centre social i viver de cooperativisme. A Can Batlló, la iniciativa i l’emprenedoria de la gent del barri pren el relleu d’una administració que manca als seus deures.

A l’Esquerra de l’Eixample, tot un ventall de col·lectius i professionals s’entesten a recuperar l’espai públic per a la ciutadania. A Sant Andreu, els col·lectius juvenils agrupats al voltant del projecte de “L’Harmonia” reivindiquen una seu que, per sectarisme polític, l’Ajuntament els refusa.

Vet aquí que Ciutat Vella denuncia un “Pla d’abusos” dictat pel gremi

L'acomodador

d’hostaleria i Nou Barris es “cabreja” contra el tracte discriminatori que rep el Districte. Per tot arreu i durant setmanes, se succeeixen les accions contra l’encariment abusiu del transport... Decididament, el 15-M ha passat per aquí i el vent que respon bufa per Barcelona.

Estem vivint un canvi d’època. I això interpel·la el moviment veïnal, que revifa: a voltes, a través de la reactivació d’associacions que s’havien envellit; de vegades, però, a través de nous col·lectius, moviments o iniciatives més dinàmiques. Tant se val. Les associacions de veïns i veïnes no tornaran a ser l’aixopluc de totes les revoltes, socials i democràtiques, com ho foren a les acaballes del franquisme. Tampoc seria desitjable.

Encarnant, tanmateix, una cultura, una tradició, una presència territorial estable i una capacitat d’interlocució, les associacions poden jugar en el proper període un paper cabdal a l’hora de facilitar la trobada entre els diferents actors i moviments dels barris, promovent complicitats i treball en xarxa. Ni direcció, ni “pal de paller”. Molt més modestament – però potser decisivament pel que fa a la configuració d’un ampli moviment ciutadà de transformació, més necessari que mai -, les associacions tenen tot un paper a jugar. Amb una nova fesomia, inèdita, el moviment veïnal està tornant. ■ Lluís Rabell President de la Federació d'Associacions de Veïns

mirada amable y divertida al tema resulta cuanto menos oportuna y, por qué no, ciertamente valiente.

La acción transcurre durante unos días en un típico pueblo de Euskadi. Allí, dos jóvenes (un sevillano, que reper Juan Bibián presenta lo cercano, y una vasca, lo ajeno) deberán fingir La carrera de Emilio Martínez Lázaro nunca le encumbrará que son pareja ante el padre de la chica, pero las cosas se como uno de los grandes directores del cine español. Resulta retorcerán como no habrían imaginado. Por supuesto, esbastante desconocida, irregular y hasta contradictoria, y sólo tamos hablando de una comedia romántica, algo improdestaca el gran éxito que supuso ‘El otro lado de la cama’ bable cabe decir, con todos los tics y convenciones que ello (2002) y su inferior pero aceptable continuación de 2005. conlleva, pero prima es la risa por encima de todo.

Precisamente es gracias a otra comedia por lo que ahora Hay que acudir sin prejuicios al cine para disfrutar de mismo se encuentra, nuevamente, en el foco del panora- este gazpacho vascongado preparado con nuestros proma cinematográfico español, pues ‘Ocho apellidos vascos’ pios prejuicios. Reírse de estas cosas siempre viene bien, (2014) suena a taquillazo. El público es muy receptivo a reír- y en estos momentos mejor que nunca. Es saludable. La se con (y no de) el cine patrio. La película trata el peliagu- diversión no entiende de fronteras, sólo de carcajadas. Y do asunto de las diferencias y encontronazos culturales en 'Ocho apellidos vascos', una sencilla pero efectiva y recoEspaña con humor, en un momento tenso en el cual una mendable comedia costumbrista, genera unas cuantas. ■

5

El jardí per Xavier Sanz La incapacitat de la política, entesa en un sentit ampli, per conectar amb la ciutadania arriba a xifres alarmants segons confirmen no només enquestes d’organisme oficials i mitjans de comunicació, sinó el fet d’aplicar el sentit comú i escoltar a la gent que en parla a carrers i places de ciutats i pobles.

Com sempre en aquests cassos, posem per davant les excepcions que són moltes, on homes i dones es dediquen al servei de la cosa pública de forma admirable, arreu Catalunya hi ha milers de persones a pobles i viles que així ho fan. Però, lamentablement, destaquem més les errades i les males pràctiques que allunyen a la gent de la classe política que, en definitiva, els representa. El diumenge 25 de maig estem convocats a les urnes amb motiu de les eleccions europees, uns comicis que, malgrat que a Europa es decideixen qüestions importants del nostre dia a dia en matèries com els transports, els serveis públics o l'ajuda a la indústria no semblen interessar massa. La justificació és que els polítics es guanyen a pols aquest desencant i desinterès pels afers públics.Una llàstima perquè ja se sap que si no decidim nosaltres algú altre ho farà. ■

La crònica per Guillermo Segador Durant aquest trimestre, en algunes de les biblioteques de Barcelona gaudim d’unes conferències gratuïtes titulades 'Llibres per pensar la ciència”, amb motiu d’ el 30 aniversari d'una sèrie d'assajos que sobre ciència va editar Tusquets Editores. Les sales d'actes, on es fan les sessions, tenen una mida adequada, sempre s'omplen, amb assistents interessat en aprendre.

Com podem imaginar, els conferenciants són especialistes de diverses universitats, i, persones, que si et creues al carrer no penses en elles com a fonamentals per a la riquesa d'un país. Justament el contrari de tants personatges públics que semblen inflar-se quan se senten observats, intentant aparentar una senzillesa inexistent. Afortunadament, també, tenim aquests investigadors per aportar el coneixement necessari perquè qualsevol societat es miri amb dignitat Aneu a les biblioteques, allà hi ha llibres esperant que algú els llegeixi, a més de premsa, revistes, música, activitats culturals per a nens i majors, i tot pel mòdic preu de zero euros. Ho paguem amb els impostos, com les escoles i els museus públics.

El pòsit que deixa la cultura és tan important que fins i tot li serveix el corrupte per avergonyir-se del seu delicte quan l'agafen. ■

El lector opina per Aran Comín Sorprès en veure a la "TMB App", com el V3 complia la freqüència de pas establerta d'un dissabte a la tarda. És ironia. Per esperar 20 minuts a la parada, vaig caminant fins als barris de la Marina i m'estalvio els preus elevats del transport públic de Barcelona. Què hem de fer, però, amb qui no pugui caminar bé o pugui estar 20 minuts dret en una parada que no disposa de cap seient?■

6

ACTUALITAT

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Quin és el rendiment dels estudiants?

L'estudi PISA revela que el 28,5% dels estudiants no resolen amb èxit qüestions quotidianes Pel director de l'IES Montjuïc, la metodologia semblant de les matemàtiques i algunes disciplines científiques com la física, explica les dificultats dels alumnes en aquestes matèries.

Però en els resultats de les matemàtiques o ciències, ambdós assenyalen que la deficiència actual en la comprensió lectora és un factor determinant. “Ja fa temps que ens adonem que els nens no llegeixen els enunciats: alguns estudiants no saben què se’ls hi pregunta i, per tant, no saben què respondre, i així és complicat obtenir bons resultats”, comenta Espot. Brull confirma la tendència i assegura que la lectura no s’ha d’entendre, en cap cas, com una competència exclusiva de les llengües o la literatura, sinó que és essencial pels bons rendiments de totes les matèries.

“La societat en general llegeix poc, així que és important que la promoció de la lectura es dugui a terme primer des de casa: si els pares llegeixen, aquest és un bon referent perquè el nen ho faci”, assegura la directora.

▶ La manca de lectura dels estudiants comença per no llegir els enunciats.

|| Sara Torremocha || REDACCIÓ A principis d’abril es va publicar l’última Evaluación Internacional de Estudiantes (PISA 2012), que assenyala que gairebé un de cada tres estudiants de 15 anys no sap resoldre de forma satisfactòria els problemes quotidians.

La xifra nacional es troba al 477 punts, no arribant a la mitjana de l’Organització pel Desenvolupament i la Cooperació(OCDE), que es situa al 500 punts. Entre comunitats autònomes, Catalunya obté 488 punts, superant la mitjana espanyola, però per sota d’indrets com el País Basc o Madrid.

L’estudi es va realitzar a 44 països amb una mostra de 85.000 alumnes de 15 anys. Espanya va participar amb una mostra de 2.709 estudiants de 368 centres educatius (181 mostra estatal i 187 de les ampliacions de les comunitats autònomes). Segons l’informe, un alumne mig espanyol té dificultat en programar aparells electrònics senzills com un MP3 o el termòstat de l’aire condicionat/calefacció, i no sabria quina combinació de mitjans de transport agafar en el cas que perdés l’habitual.

Ens traslladem als dos centres d’educació secundària de la Marina per conèixer quines són les dificultats acadèmiques a les quals s’enfronta els alumnes del nostre barri. Parlem amb Domingo Espot, director del IES Montjuïc, i Amparo Brull, la seva homòloga al centre IES Domènech i Montaner.

La lectura, la gran assignatura pendent Aquest estudi assenyala que els que obtenen un major rendiment a matemàtiques són els que tenen millors resultats en la vida quotidiana, una variant que es veu també en els països amb nivells similars.

Brull:“La societat en si llegeix poc, la promoció de la lectura ha d'estar de petits a casa" Però les matemàtiques no són un punt fort pels estudiants d’Espanya.

L’informe PISA 2012 – realitzat a alumnes de 15 anys de 65 països- va revelar que el seu rendiment escolar a aquesta disciplina, com a lectura i ciència és inferior a la mitjana de

Sara Torremocha

l’OCDE. Catalunya supera la mitjana nacional a matemàtiques i comprensió lectora (on també guanya al conjunt de països de l’estudi), però fracassa en ciències amb 492 punts, inferior a la mitjana nacional i de l’OCDE. (sota els 496 d’Espanya i els 501 de l’OCDE. “Quan li preguntes a un estudiant quina és l’assignatura més difícil o que menys t’agrada, hi ha moltes possibilitats que et digui matemàtiques”, lamenta l’Amparo Brull, que a part de directora, és mestra d’aquesta disciplina. “Hi ha la tendència a pensar que les matemàtiques no s’han d’estudiar però és fals: és important aprendre la teoria pertinent per comprendre les fórmules i els enunciats”, assegura la directora.

La dificultat que presenta les matemàtiques és el fet de ser una carrera de fons.

“Sovint el problema és que els alumnes no tenen els fonaments, i la casa d’aquesta disciplina no es pot aixecar”, continua Brull. Els nens han d’anar afegint la nova informació als coneixements ja apresos, però a vegades s’obliden dels passats i així no es pot avançar.

“Això d’estudiar només per l’examen no serveix a matemàtiques”, conclou.

Els dos: "Els alumnes no llegeixen els enunciats per mandra i no saben què respondre" Els dos centres asseguren estar promovent la lectura. “Amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) vam crear un club de lectura, on els alumnes proposen els llibres que els interessen i els comentem, de forma que redescobreixen per si sols el gust de llegir”, assegura Espot. L’IES Montjuïc ha incorporat mitja hora de lectura diària i tenen un blog De boca orella.

Brull explica que el club de lectura que van iniciar fa cinc o sis anys encara sobreviu amb èxit. El responsable de l’activitat escull el llibre de cada trimestre, se li ofereix al participant un préstec de la biblioteca durant un temps i finalment es reuneixen per comentar el llibre en qüestió. El club de lectura està obert a alumnes, pares i mares, i professors. A més durant l’horari escolar, es promou la lectura, per exemple, destinant dues hores setmanals a primer d’Eso i a segon i tercer curs una.

La tecnologia: millora o obstacle?

En l’actualitat, l’aparició i la consolidació de la tecnologia ha impulsat una nova forma d’aprendre. És necessari que els alumnes

ACTUALITAT

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

aprenguin a seleccionar entre els milers de resultats que ens mostra el buscador en una cerca i donar-los profit.

“Volem promoure l’accés a les Tecnologies de la Informació, i emprar-les de forma productiva”, comenta Espot. Brull reconeix que és important explotar les facilitats que presenta Internet, com l’accés a molta informació diversa de forma immediata, i tenir en compte els desavantatges, ja que hi ha una tendència errònia a considerar tot allò penjat a la xarxa com a bo i pot conduir sovint al plagi. No obstant això, és important que els alumnes aprenguin a moure’s amb les tecnologies.

Els estudiants de IES Domènech i Montaner fan classes d’informàtica fins a primer de Batxillerat en el cas dels alumnes del perfil tecnològic. A més, els docents de les matèries com música o ciències socials també complementen els continguts amb activitats digitals, que proposen posar en pràctica els coneixements apresos.

El futur: és necessari un canvi?

El 87% dels docents –des d’educació infantil a Batxillerat- enquestat per l’editorial SM asseguren que no estan preparant suficientment els alumnes per fer front als grans reptes del segle XIX. A més, el 86% dels docents reconeix que els sis-

temes d’avaluació actuals no permeten desenvolupar al màxim les capacitats dels estudiants i un 97% destaca que l’ús de noves formes d’aprenentatge milloraria els resultats.

Espot: "Alguns docents ensenyen com ells van aprendre i hem de trencar amb això “El pessimisme de les xifres s'explica en part, per la desconnexió que hi ha entre els continguts i les competències bàsiques que s’ examinen”, comenta Espot. Aquesta tendència la confirma Brull: “Els llibres de text s’han d’actualitzar perquè queda obsolet, ja que no s’adeqüen al contingut de les proves de diagnosi. “És necessari promoure la cohesió , impulsar innovacions pedagògiques que millorin el rendiment escolar i trencar amb la tendència d’alguns docents d’ensenyar el contingut de la mateixa forma que ells ho van aprendre", assegura Espot.

Segons Brull, els mestres s' esforcen perquè els continguts s'entenguin i no siguin una tasca memorística, però també els alumnes s'han d'acostumar a estudiar. ■

Els centres mostren optimisme davant del Decret de plantilles || Júlia López || REDACCIÓ El 25 de març del 2014 el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret de definició de perfil i provisió de llocs de treball docents, anunciat per la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, i més conegut per la comunitat educativa com el decret de plantilles, que modificarà el procés de contractació dels mestres i professors a partir del curs 2014-15.

Aquesta mesura atorga més capacitat de decisió als directors dels centres educatius, que podran escollir fins a un 50% del cos docent del seu centre. La resta, continuaran sent contractats de manera ordinària, és a dir, en funció de la posició ocupada en la borsa de treball, que respon a criteris d’antiguitat.

Cada vegada que es produeixi una vacant, el director del centre podrà optar per un procés de selecció específic per buscar un perfil concret que necessiti per cobrir aquesta plaça. El Departament d’Ensenyament serà l’encarregat d’enviar 20 candidats de la borsa d’interins que compleixin els requisits que han estat exigits pel director. Després s’haurà de fer una selecció definitiva, havent entrevistat com a mínim a 3 dels interins.

Josep Gasol, director de l’escola Ramon Casas, considera que tot el que s’ha dit en els mitjans sobre aquest decret és molt exagerat i no correspon amb la realitat dels centres.

En diferents ocasions s’ha dit que aquest decret comportarà la privatització de les escoles públiques, però Gasol no creu sigui així, ja que l’escola pública i la privada tenen maneres molt diferents de funcionar, i no es produirà un canvi tan substancial com per equiparar-ho amb una escola privada.

Gasol: “Abans de tenir prejudicis caldrà posar-lo en pràctica i veure com funciona” ▶ La mitjana dels estudiants espanyols no supera la de l'OCDE.

Sara Torremocha

7

Tant Gasol com Domingo Espot, director de l’IES Montjuïc, coincideixen en què aquest canvi servirà per dotar de major autonomia els centres, la plantilla s’adaptarà a les necessitats dels projectes educatius i comportarà una major professionalització del sector.

En el cas d’aquests dos centres públics del barri, la nova mesura pot afectar aproximadament un 25% del professorat, ja que la resta té una plaça fixa.

Espot: “Comporta un canvi de mentalitat, és un diferent de tot el que s’ha fet fins ara” “Se’n fa un rebombori molt gran i s’exagera quan es diu que el director podrà triar tota la plantilla, ja que la gran majoria són definitius”, assegura Gasol.

Un dels temes que més ressò ha tingut als mitjans de comunicació és l’amiguisme o favoritisme que es pot produir arran d’aquest decret.

“En la contractació d’un nou docent no tan sols hi intervindrà una sola persona.

Precisament el Departament farà una selecció dels 20 candidats, determinarà com s’haurà de fer l’entrevista, quins criteris i condicions s’hauran de seguir... Tot aquest sistema serà totalment transparent, i dubto que els directors es deixin guiar per les amistats”, explica Josep Gasol, que comparteix la mateixa opinió amb Domingo Espot.

Els dos directors manifesten que el decret comportarà certs canvis, però si es fa és per tal de millorar. Caldrà esperar la resolució que concreti més tots aquests aspectes i veure com serà aplicada.

Segons Espot, és essencial diferenciar entre el decret de plantilles i el procediment que ha d’anar adjunt i encara no està molt definit. Els dos directors es mostren optimistes davant del nou decret i pensen que de cara a un futur, si s’aplica correctament acabarà beneficiant a les escoles. ■

8

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Gran èxit de públic a la Diada a de Sant Jordi organitzada per l'ACLM

C

om cada any L’ ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS LA MARINA ha organitzat la Diada de Sant Jordi al barri. La plaça de la Marina es va omplir de nens i nenes que van participar amb les activitats programades amb motiu d’aquesta celebració.

Enguany, l’ACLM ha volgut celebrar el 50è aniversari de la publicació del llibre “ELS ALTRES CATALANS” ( 1964 )de Francesc Candel.

Amb aquest propòsit i amb la col·laboració de la “FUNDACIÓ PACO CANDEL”, els actes que es van organitzar han donat a conèixer als nens i a les nenes del barri, la figura d’ en PACO CANDEL. Qui era ell i el que va significar la seva tasca literària, al abordar temes com la forta onada immigratòria que Catalunya va rebre al període d’expansió industrial. Ell va fer saber quina era la realitat d’aquesta població nouvinguda, quins eren els camins per a la seva integració i com el nostre país els va acollir.

L’encarregada de transmetre tota aquesta informació als petits que participaven en l’acte, va ser l’escriptora ESTHER PARDO. Amb una activitat de conta contes, ella va explicar a tots els assistents: “LA PETITA HISTÒRIA DE PACO CANDEL” de l’autor i biògraf de l’escriptor GENíS SINCA i amb les il·lustracions de PILARIN BAYÉS. Un cop acabat l’acte central, tots els nens i nenes, un total de 120, van pintar un dibuix de Paco i després van berenar, com ho havien fet molts dels seus pares i avis. Es va oferir un berenar típic de fa 50 anys: el de PA i XOCOLATA. Després tota la mainada que havia pintat el dibuix de Paco va rebre un obsequi de record de l’acte. Aquest, va ser el d’ un llibre de la PETITA HISTÒRIA DE PACO CANDEL, patrocinat per la FUNDACIÓ PACO CANDEL. Arxiu A CLM

Un agraïment molt especial

V

olem agrair especialment, l’excel·lent col·laboració que l’ACLM ha tingut amb la “FUNDACIÓ PACO CANDEL”. Tots els comerços associats han pogut lluir als seus aparadors els cartells commemoratius del 50è aniversari d’ “ELS ALTRES CATALANS” que han estat patrocinats per aquesta associació.

Alguns dels comerciants també van voler participar amb aquesta especial

commemoració i van decorar els aparadors dels seus comerços amb llibres de l’escriptor.

L’obra literària de Francesc Candel és molt més extensa. Ell va publicar molts llibres que donen a conèixer una realitat social abans ignorada i mai tractada públicament. Històries que transmeten les vivències d’un home del poble, d’un home de barri, d’un home senzill, d’un home proper,

senzillament, d’un home d'aqui, de la Marina.

Per aquest motiu, durant aquest any l’ACLM juntament amb la Fundació Paco Candel continuarà col·laborant en la commemoració de l’escriptor. Us anirem informant de les iniciatives que es duran a terme en els mesos vinents.

Per últim volem agrair també a Condis, Pa més que bo i la Caixa, la seva col·laboració.

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel: 934212386

Arxiu A CLM

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

"

La plaça de la Marina es va omplir de nens i nenes que van participar a les activitats programades

"

Enguany, l'ACLM ha volgut celebrar el 50è aniversari de la publicació del llibre "Els Altres Catalans"

"

L’escriptora Esther Pardo (foto) va ser l'encarregada del conta contes sobre la biografía de Francesc Candel

"

Arxiu A CLM

9

10 ACTUALITAT

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Parlem amb la Diana Pérez, cofundadora de l'Ateneu Popular de la Zona

L'Ateneu: "una entitat que promou el canvi social" || Clara Villar || REDACCIÓ L’Ateneu Popular de la Zona Franca és un propòsit que ja fa temps que s’idea, era totalment necessària la creació d’un lloc com aquest” explica Diana Pérez Marín, una de les fundadores d’aquest projecte. L’entitat acollirà activitats de crítica, de debat, socioculturals, s’hi faran classes de ball, de repàs, comptarà amb un cine fòrum.

“S’ha creat també com a espai que puguin aprofitar altres entitats o col·lectius que no tenien el seu propi punt on reunir-se o fer les seves activitats, com l’Assemblea del barri” explica Pérez Marín.

Aquest projecte ja es troba en marxa, tot i no haver estat encara inaugurat “la gent ja s’hi pot passar per demanar informació o donar idees però es començarà oficialment amb les activitats a partir de la inauguració, que està prevista pel darrer cap de setmana de maig” afirma la fundadora.

L’Ateneu, que es troba al Carrer Alts Forns 69 local 8è del barri La Marina, acollirà gent de tot arreu, sigui o no del barri: “de fet es té la intenció d’establir relacions amb altres Ateneus per poder fer discussions, xerrades o activitats conjuntes. Estarà obert per tot aquell que s’hi vulgui passar”.

“L’ Ateneu, punt de referència on poder demanar informació i rebre ajuda" “L’Ateneu serveix com a punt de trobada entre totes aquelles persones que tinguin actituds més crítiques i transformadores vers la societat en què vivim en aquests moments” afirma Pérez Marín, que continua: “ la intenció és que es creï un punt d’informació al barri.

S’hi han acostat persones dient que les volien desallotjar i no sabien que fer, nosaltres volem crear

un punt on ens posem en contacte amb les entitats corresponents per ajudar la gent, volem ser un punt de referència on poder assistir”.

No han rebut cap ajut públic i la intenció és que s'autogestioni “El nom oficial de l’entitat és L’engranatge: Ateneu Popular La Marina-Zona Franca. Ens vam decidir per l’Engranatge amb la intenció de fer relluir que som una entitat que pretén promoure el canvi social”, diu Pérez.

Anar-hi serà totalment gratuït per aquells que s’hi vulguin passar.

“El mètode de finançament està basat en un sistema de socis. El grup de persones qui hi treballem som socis, el que significa que paguem les despeses de lloguer, llum i aigua. Seria perfecte si algunes persones volguessin col·laborar perquè contribuirien amb les despeses, però la gent que hi vulgui anar no ha de pagar res” afirma la fundadora.

“No hem rebut diners de l’Ajuntament ni cap altre òrgan governamental, la intenció és que l’Ateneu sigui una institució totalment autogestionada”.

Pel que fa a la fundació del projecte, Diana Pérez explica: “la idea de fundar-ho va sorgir a partir de veure que hi havia una falta d’espais per grups com l’Assemblea, el grup de pensionistes o el d’aturats.

A més notàvem que calia un lloc on pogués anar tot tipus de gent, grans i petits. Un espai on poguessin anar i fer activitats, un lloc on parlar, un punt de confluència”.

D’aquest pensament va sorgir la idea de crear l’Ateneu i va ser un grup de joves qui es va encarregar de dur a terme la feina per a aconseguir el propòsit: “en total som tres els fundadors, però hem estat un grup de quaranta o cinquanta joves qui ho hem posat tot en marxa”. ■

El mes en imatges Consulta tots els articles a www.lamarinadigital.cat

El Regidor es mostra indignat amb els esdeveniments del Consell de Barri de la Marina Jordi Martí va afirmar el passat 30 d’abril al programa Portes Obertes de Sants-Montjuïc Ràdio : “Va ser un consell de barri accidentat perquè va haver-hi un conjunt de gent que va voler forçar les coses. Va transcórrer de manera normal, més enllà dels crits i dels plantejaments una mica radicals que va haver-hi, però va acabar bé i tothom se’n va anar cap a casa havent dit tot allò que volia dir”.

La Fundació Lluís Carulla presenta els Premis Francesc Candel 2014 La Fundació ha presentat aquests trofeus, que commemoren Els altres Catalans de Paco Candel. L'aposta és una invitació a entitats i institucions que promouen la integració a la societat catalana de les persones estrangeres a Catalunya. L’entrega consta de cinc premis, valorats cada un amb 3.000 euros, que es donaran a conèixer a mitjans d’octubre.

Penjada de cartells per reclamar el metro Diversos ciutadans del barri van omplir de retrats reivindicatius la tanca que hi ha a la cantonada del carrer Foneria amb el Passeig de la Zona Franca. Va ser una iniciativa de tres estudiants de Fotografia de l'escola Serra i Abella, organitzada per La Marina Viva amb el suport de l'Assemblea.

L'endemà, els cartells havien desaparegut.

La Casa del Rellotge recorda la lluita veïnal a Can Farrero Al marc de la celebració dels 30 anys de la Casa del Rellotge, el centre cívic ha acollit la presentació d’una època que va marcar el barri de La Marina: la reivindicació pels jardins de Can Farrero. L’ acte ha estat dirigit per Oriol Granados, un gran coneixedor sobre el tema que ha explicat al públic com va ser la reivindicació amb documents i fotografies autèntiques de l’època.

Suplement especial 1

www.tiaflm.org

info maig 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 1

La TIAF, un repte de present i futur pàgs. 2 i 3

Nota editorial

Els infants i adolescents no són nomes el futur, són també el present

L

a TIAF (Taula d'Infància, Adolescència i Famílies) la Marina es una de les experiències innovadores a la ciutat de Barcelona de treball conjunt de professionals, entitats i ciutadans pel benestar dels infants, adolescents, joves i les seves famílies. La nostra perspectiva d’aquest benestar es basa en la promoció, la prevenció, la participació, la protecció i la provisió de serveis. Actualment, formen part de la TIAF unes 44 entitats, serveis i institucions que pretén, en aquest segon any de trajectòria, millorar el treball en xarxa, la intervenció professional i la participació dels nois i noies i les famílies del barri.

La TIAF és molt jove i per això un dels reptes d’aquest any és que sigui coneguda a través dels mitjans de comunicació locals com ràdio, premsa i fulletons.

L'objectiu és estar més present a la Marina perquè ciutadans i professionals puguin utilitzar millor les activitats que promou i els serveis que la componen.

El diari de la Marina té molta difusió al barri i tenim el repte d’arribar als nois i noies i famílies de la Marina a través d’aquest butlletí perquè sàpiguen què és la TIAF. També volem aprofitar aquest canal per donar de forma clara missatges preventius, de millora d’atenció als infants, de prevenció de situacions de dificultat, i per presentar els serveis i entitats que treballen a la Marina.

Volem incentivar la participació de tothom perquè considerem que la TIAF sense la participació de les persones a les quals es destina (pares, infants i adolescents) té poc sentit. Us animem a conèixer i participar d’aquesta experiència. ■ José Manuel Alonso Varea

Assessor de la TIAF la Marina Director del Màster de prevenció i tractament de la violència familiar UB-IL3

L'objectiu integrador del projecte pàg. 2

Què és treballar en xarxa? pàg. 3

Els nens posen nota al barri pàg. 4 ▶ Fotos de: Rafel Vidal

Som la TIAF, vols formar-ne part?

Més de dos anys de vida, demostren que ja no és un projecte sinó una realitat • El treball és conjunt entre professionals, entitats, infants, adolescents, joves i famílies • L’objectiu és que arribi a tothom per incentivar-hi la participació.

2

info Edita aquest suplement:

www.tiaflm.org

La TIAF, un repte de pres

Web: www.tiaflm.org A/e: tiaflm.comunicacio@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

AGENDA

Reserva a la teva ag els dies 20, 21 i 22 novembre per particip les Jornades d’aquest a

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació: Ricardo Benetti Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Rafel Vidal

a Casanellas.

es jornades de la TIAF a la Sala Pepit da d'infants, adolescents i joves a les segon

▶ Primera troba

de la transversalitat: salut, serveis socials, seguretat i comunicació.

Aplica la “participació, prevenció, promoció, protecció i provisió de serveis”, en compliment dels principis bàsics de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant: “La no-discriminació, la defensa del millor interès de

l’infant, el respecte per les opinions de l’infant, el dret a la vida, a la supervivència i al seu desenvolupament”.

Vull ressaltar l’eficàcia de les II Jornades de Treball de la TIAF que es van dur a terme el novembre del 2013. Aquest resultat exitós ha estat possible per la implicació dels professionals de l’equip de coordinació i dels participants a les comissions i als equips de treball.

Si bé és cert que aquesta taula només està adreçada a la infància, adolescència i famílies de la Marina, la seva experiència ha

contribuït a valorar i dur a terme, a través del Consell de Qualitat, Igualtat i Esports del Districte de Sants-Montjuïc, la constitució d’una Taula de treball de Joventut.

Una taula que volem que sigui representativa de tots els adolescents i joves del districte per aconseguir que els serveis, els projectes i els programes impulsats per l’Ajuntament tinguin una traducció molt local d’acord amb el territori, amb l’objectiu d’impulsar als nostres barris la cohesió social i l’equilibri territorial i que, alhora, minimitzi el risc d’exclusió social i

impulsi, dins dels àmbits prioritaris d’aquest pla, la inclusió de nois i noies en situació especial.

Des del Districte agraïm la tasca dels professionals que col·laboren a la TIAF i també als infants i famílies que contribueixen a fer possibles programes per avançar i millorar la societat. ■

1. COMISSIÓ DE PREVENCIÓ I PROMOCIÓ COMUNITÀRIA

2. COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ INFANTIL I JUVENIL

3. COMISSIÓ DE TREBALL EN

4. ESPAIS TRANSVERSALS

La comissió té l’objectiu de promoure la vida comunitària i afavorir els hàbits saludables entre la població d’infants i joves del barri i de les seves famílies, tot aprofitant els espais i serveis existents. Per això la formen serveis, entitats i professionals d’àmbits diversos (salut, atenció social, cultura i joventut, etc.). De la comissió se’n deriven tres grups de treball: el d’Espais de trobada per a joves, el d’Afectivitat i sexualitat saludable, i la col·laboració amb la Taula d’Esports de la Marina.

Els objectius de la comissió són generar les estructures necessàries perquè els infants i joves participin com a ciutadans de ple dret, i crear un espai de debat i participació de les famílies en la vida comunitària del barri. S’entén el fet de participar com a prendre part, gestionar i esdevenir coresponsable, tot mantenint una actitud crítica i autocrítica. Per al 2014 es planteja consolidar dos grups de treball: un d’Infants, Adolescents i Joves i un altre de Famílies.

Els objectius fonamentals d'aquesta comissió són promoure el coneixement mutu de serveis i professionals que participen a la xarxa, la millora de l’atenció a la infància, adolescència i famílies.

A més a més, també és importat poder generar un projecte comú de la xarxa per al benefici de la infància. Dins de la comissió de Treball en xarxa hi ha dos grups de treball: el de Metodologia del treball en xarxa i el de Treball grupal amb famílies.

Objectiu integrador

L

a Taula d’Infància TIAF ha estat una iniciativa emmarcada en la Llei de barris de la Marina, una aposta innovadora del Districte de Sants-Montjuïc, que destaca pel seu objectiu integrador i comunitari. Es treballa en diferent àmbits però des

a m r o f i Qu ?

F A I T la

XARXA

Núria Izquierdo

Consellera Municipal de Joventut Districte de Sants-Montjuïc

Equip de Coordinació:

Té com a objectius donar suport i coordinar els projectes i accions de les diferents comissions i avaluar el resultat global; acordar els objectius anuals d’acord amb les propostes de cada comissió, les línies de treball i el pressupost; formular propostes relatives a la creació i/o millora dels recursos existents; facilitar el desplegament del pla d’infància i adolescència.

Grup d’Indicadors:

Es tracta d’un projecte pilot a ni-

info 3

www.tiaflm.org

sent i futur

genda 2 de par de any!

La TIAF es basa en el treball diari de molts serveis, entitats i professionals que comparteixen l’objectiu d’enfortir el protagonisme dels nens, nenes i famílies de la Marina. Durant els dos últims anys hem avançat molt i volem anar encara més enllà.

Durant aquest temps hem aconseguit l’apropament i coordinació de les entitats i professionals del barri, la visualització d'entitats i associacions que fins ara no eren gaire conegudes, l'intercanvi constant d'experiències i d'informació entre professionals i la reflexió conjunta sobre les necessitats dels adolescents, infants i famílies del territori.

vell de ciutat que està intentant definir un sistema d’indicadors que permeti fer un seguiment del benestar d’infants i adolescents de la Marina. Les principals condicions que es demanen als indicadors són: disponibilitat, sensibilitat i especificitat.

Grup de Comunicació:

Té com a objectiu cuidar dels processos de comunicació externa i interna per tal de facilitar els canals de coordinació dels membres de la TIAF, el seu funcionament intern, i facilitar la difusió de les iniciatives que es promouen desde la Taula i les actuacions que porta a terme.

Anualment la TIAF organitza unes jornades al mes de novembre amb la participació dels serveis, entitats, professionals, infants i famílies del barri.

Aquest any té una especial rellevància perquè es commemora el 25è aniversari de la Convenció pels drets dels infants. Esperem que hi hagi una major implicació dels infants, adolescents, joves i famílies en l´organització i participació a les jornades. ■

▶ Fotos de: Rafel Vidal

Què és treballar en xarxa?

L Els reptes per al 2014 ▶Millorar la capacitació de les famílies. ▶Enfortir el treball en xarxa dels serveis amb les famílies. ▶Aconseguir que els nois i noies de la Marina tinguin un paper rellevant i més directe en la TIAF. ▶Generar activitats i espais de trobada per als nens, nenes i les seves famílies. ▶Oferir formació especifica per

T'hi apuntes? contacta amb nosaltres:

tiaflm.comunicacio@gmail.com

Grup de Formació: Aquest equip de professionals recull les necessitats i propostes de formació que es fan des de les diferents comissions i grups de treball i programa accions formatives que s’adrecen tant a professionals dels serveis i entitats, com a altres col·lectius de l’àmbit de la infància i adolescència del barri. ■

3 + 2 = 6?

als professionals i famílies. ▶Ampliar el coneixement sobre la realitat dels infants a través d’un sistema d’indicadors innovador. ▶Conèixer les experiències d’altres territoris, serveis i entitats en temes de participació, treball en xarxa, etc. ▶Desenvolupar estratègies de comunicació interna i externa que afavoreixin la integració.

a TIAF aplica l'estratègia del treball en xarxa. Això què vol dir? Que entre els serveis i les entitats intentem fer el que les persones sempre han fet als barris: comunicar-se i ajudar-se.

Cadascú (un veí, una família, un servei, una institució) individualment no té prou saber ni prou poder, però si treballem de manera conjunta podem tenir més coneixement i més poder per fer les actuacions més adequades i fer-les bé.

Treball en xarxa simplement és cooperar amb objectius comuns entre persones, entitats o institucions per crear respostes per millorar les coses.

No podem afrontar els reptes sols. Les maneres de fer, de relacionar-se i d’organitzar-se basades en fer cadascú la seva part de manere independent i l'assistencialisme, SÓN INSUFICIENTS per donar resposta als reptes que plantegen les situacions actuals tan canviants.

Són necessàries RESPOSTES CONJUNTES i no un conjunt de respostes. El repte ja no és sumar sinó MULTIPLICAR. Els principals ingredients per treballar en xarxa són: el coneixement mutu, el reconeixement dels altres, la confiança, la bona comunicació, el compromís, la voluntat de treballar d’aquesta manera, la coresponsabilitat i col·laboració, una mirada conjunta i global, acordar un projecte de treball compartit, per assolir objectius comuns d’una manera més eficaç a llarg termini En resum, cal millorar les nostres formes de treballar i implicar tots els estaments, no només els que treballem directament amb la ciutadania, per fer intervencions conjuntes diferents i millors que les que fem cadascú per separat. ■

Les xifres ▶ Nombre de serveis i entitats que hi han participat: 44 ▶ Nombre de professionals actius: 63 ▶ Nombre de visites blog TIAFM durant l'any 2013: 6.306 ▶ Nombre de participants a les Jornades 2013: Més de 400 persones (infants i famílies).

▶ Professionals del territori: 76

4

info

www.tiaflm.org

Els infants posen nota al barri El projecte consisteix en l’elaboració d’una diagnosi social participada • Es van fer entrevistes i tallers • Van participar alumnes de 5 escoles de la Marina Ancor Mesa Federeació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

“El Barri Espai de Convivència" (BEC), és un projecte portat a terme per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) als barris de La Marina des de finals de 2012.

El projecte consisteix en l’elaboració d’una diagnosi social participada dels barris mitjançant la recollida de percepcions a través d’entrevistes, i la posada en marxa de tallers per conèixer el barri als centres educatius.

Aquesta és una mostra dels 294 dibuixos que hem recollit i quina és la percepcio sobre allò que més i menys els hi agrada als infants dels barris de la Marina.” ■

▶ Preparació de l'exposició de la BEC a les

segones jornades de la TIAF.

Suspès

Aprovat

Carlos Reyes

Escoles participants ▶ CEIP El Polvorí ▶ CEIP Enric Granados ▶ CEIP Ramón Casas ▶ CEIP Can Clos ▶ CEIP SEAT

ACTUALITAT 11

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista a Jaume Collboni, candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona

“L’alcalde Trias no creu en el paper que pot tenir l’Ajuntament per arreglar els problemes” ment aquesta protesta, i portar-la al Parlament o a on calgui. La indignació és justificable; que estigui tota la instal·lació feta, i que el metro no arribi, és absurd. Ens em gastat molts diners fen la línia 9, i no pot ser que ara estiguin inutilitzats i enterrats sota els nostres peus.

Si demà arribés a l’alcaldia, com solucionaria els principals problemes de la ciutat?

Des del PSC proposem que es gastin els 140 milions d’euros de superàvit que ha tingut l’ajuntament el passat any en polítiques socials i de reactivació econòmica. Una ciutat no està per tenir beneficis, sinó per oferir serveis i millorar la vida dels seus ciutadans.

▶ Jaume Collboni ha arrencat el compromís del Govern que el metro arribi a la Zona Franca el 2016

|| Miquel Vera || REDACCIÓ Jaume Collboni ha estat diputat i portaveu del PSC al parlament de Catalunya. Ho va deixar fa uns mesos per centrar-se en la seva candidatura per dirigir els socialistes de Barcelona, per ferho ha hagut de guanyar unes primàries obertes contra 5 contrincants. Apassionat de la política d’inspiració americana, ha escollit Sants-Montjuïc Ràdio, i el Diari La Marina per oferir la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació local.

Quin és el seu projecte per barris com els de la Marina?

El barri de la Marina el conec força, i em preocupa el seu futur.

Durant massa anys, se l’ha tractat com un barri de segona. Aquí s’han fet inversions importants, però encara en té de pendents. El passeig de la Zona Franca s’ha de

Rafel Vidal

convertir en una avinguda que relligui totes les marines fins a la Plaça Cerdà. Tema a part és la qüestió del metro...

pleixi aquesta data no serà una condició per a què donem suport als pressupostos de l’Ajuntament o de la Generalitat.

Creu que l’ajuntament està fent una bona gestió de la polèmica del metro de la marina?

Rotundament no. I sobre això en tinc novetats, un dels motius pels quals he ofert aquesta entrevista és perquè el 2 de Maig, el grup Socialista al parlament va arrencar al govern de la Generalitat, el compromís de posar en marxa el metro en una data concreta: principis del 2016.

Quina és la posició de l’alcalde davant el govern en qüestions com la del metro?

Crec que l’alcalde hauria d’haver arrencat aquest compromís al govern, però no ho ha fet. És possible que el senyor Trias intenti no molestar el seu partit perquè la seva continuïtat com a batlle depèn de la voluntat del president Mas. Un alcalde sempre ha de defensar els interessos dels seus ciutadans, tingui qui tingui a l’altre costat de la Plaça Sant Jaume.

Com faran que es compleixi el compromís?

El PSC oferirà tot el seu suport, tant al govern de la ciutat, com al de la Generalitat, per fer possible aquest compromís. Volem ser una alternativa de govern a la ciutat i farem una oposició basada en el diàleg. Tot i això fer que es com-

Què opina de les protestes per exigir el metro?

El moviment veïnal i les plataformes en defensa del transport públic han de fer sentir la seva veu.

El que hem de fer des dels grups polítics és representar política-

Quines polítiques s’haurien de realitzar per reduir l’atur?

S’han de potenciar institucions ja existents com Barcelona Activa. Allà s’hi ha fet una retallada de més del 60% del pressupost. Pel que fa els joves cal fer un pla de xoc. Fa uns mesos, l’Ajuntament va aprovar 50 mesures que no s’han desenvolupat.

El PSC proposa que cap jove s’estigui a casa sense fer res.La ciutat té competéncies i diners per garantir-ho.

Per què no s’està fent?

L’alcalde Trias no creu en el paper que pot tenir l’Ajuntament per arreglar els problemes. Dirigeix un govern conservador-liberal, segons el qual el mercat ho pot arreglar tot. Es diu que Barcelona només pot viure del turisme. El turisme està molt bé, però no podem pondre tots els ous al cistell del turisme. Hem de buscar noves fonts de riquesa i d’ocupació.

Creu que el govern de CiU està fent una bona política de barris?

No, proposo que els lectors facin un exercici de visualització. Que pensin en el mapa de la ciutat, i busquin on s’estan fent obres en aquests moments: se’n fan al Passeig de Gràcia, a General Mitre, a Balmes, a la Diagonal... Un govern progressista no gastaria tant en barris del centre, i ho faria en els que més ho necessiten. Les prioritats de l’actual govern són les contràries a les que necessita la ciutat, que són política social i inversió. ■

▶El nou alcaldable del PSC de Barcelona als estudis de Sants-Montjuïc Ràdio

Rafel Vidal

12 ACTUALITAT

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Desnonaments i mancança d’ajudes

La Marina pateix problemes d’ocupació la societat. Molts son construïts amb caràcter benèfic però el seu ús acaba molts cops sent d’okupació. La gent acaba per okupar il·legalment aquets espais en vista de que estan buits i ningú en fa ús. Aquest fet comporta que el parell de pisos llogats legalment acabin perjudicats per la degradació del incivisme d’aquets okupants. Pisos rellogats, pisos que son utilitzats per fer venda de drogues, pisos sense seguretat... Aquets són els problemes derivats de la falta d’ocupació dels veïns que van demanar un pis i es van quedar sense.

|| Anna Rabassó || REDACCIÓ El passat 11 d’abril es va aturar un desnonament al carrer Alts Forn. Irene Gracía Jiménez, es la veïna afectada d’aquesta situació -que junt amb la seva mare, el seu marit i els seus tres fills- s’han vist durant els últims anys afectats pels préstecs, hipoteques i pèrdues de finques. La seva història es remunta fa 5 anys quan María Navarro, una dona del barri que treballava en una gestoria, va estafar a més de 10 famílies de la Marina amb préstecs fantasmes.

Una directora del banc Sabadell va muntar la trama junt amb aquesta dona i altres persones. Navarro no va actuar sola, amb ella gent de càrrecs importants es van aprofitar de la situació robant diners a gent amb grans necessitats. Ara el problema és d’aquestes famílies del barri. “No podem demostrar legalment que aquesta gent ha estat implicada”.

María Navarro va ser detinguda fa un parell de mesos no solament per aquest cas sinó per altres estafes en les que havia participat. Ara s’especula que es troba en llibertat en espera que la justícia per fi actuï.

Quan Irene va intentar entrar en el sorteig de pisos de protecció oficial l’hi van denegar dient-li que “és inhumà que 5 persones visquin en un loft de dos habitacions”. Es va quedar sense sostre on viure i va anar-se’n amb el seu marit i els tres fills a casa de la seva mare desprès d’haver estat intentant que l’assistenta social del barri l’ajudés a redirigir la situació.

Molta gent del barri s’ha quedat sense aquest benefici social. Les lleis estan fetes del reves i aquells qui realment necessita una ajuda acaben trobant-se sols davant del problema.

“Ara tinc un préstec que no podré pagar mai de la vida”. Aquets préstecs son inassolibles. En molts casos són impossibles de pagar fins i tot amb gent que té un sou. “A part de quedar-se amb el pis ens demanen 90.000 euros de deute”. Finalment l’hi van assegurar una dació en pagament, li perdonarien el deute però a canvi es quedarien amb el pis que havia sigut d’ella. Tot i així de moment tot són paraules. Irene ja no es fia més del que l’hi prometen.

“Jo pagaria un lloguer social si em traguessin el deute per escrit”. Irene està disposada a pagar un preu assequible per algun pis en el

La comunitat amb més desnonaments

▶ Irene està disposada a pagar un preu assequible per algun pis després d'aturar el desnonamet.

que pugui viure la seva família sense problemes. Ella vol tindre un pis al barri, a la zona on s’han establert i on els seus fills tenen amics.

“En una setmana em vaig tindre que moure per aconseguir que algú m’ajudes a aturar el desnonament.” La seva advocada no els ha ajudat, i es va assabentar del llançament a través d’altres fonts. “Gràcies a la PAH em vaig mobilitzar, em van avisar una setmana abans del llançament” si no hagués sigut per aquesta plataforma Irene no s’hagués assabentat del seu problema i no haguessin pogut fer res conjuntament per frenar el desnonament.

En aquets moments 6 persones estan vivint en un pis que encara s’ha de veure si acabarà sent desnonat o no. L’assemblea i la PAH continuaran fent soroll perquè la justícia solucioni aquest cas. Casos que succeeixen arreu del districte cada dia i que son considerats com inhumans. Ningú tret d’aquells que estan per sobre de tot considera just aquest acte. Tothom té dret a l’habitatge tal i com consta a l’article 25.1 de la declaració universal dels drets humans: Tota persona té dret a un habitatge.

Xavier González, de l’Assemblea del 15-M de la Marina en explica com “de la majoria de desnonament no s’adona ningú.” És un problema més que creixent, la crisis immobiliària. Cada dia es produeixen uns 51 desnonaments. “És un problema a solucionar col·lectivament”, des de l’assemblea juntament amb la plataforma d’afectats per l’hipoteca (PAH) s’organitzen reunions i convoquen a la gent per ajudar a fer soroll. Aquets grups no-

Anna Rabassó

més fan sentir més la veu d’una família que ho ha perdut tot desprès són els bancs o els jutjats que han de decidir ajudar-los i deixar enrere els problemes de pagament. “A la Marina ja s’han pogut aturar 3 desallotjaments gràcies a aquestes plataformes, un d’ells fins i tot va ser a través del jutjat” “Les coses es poden solucionar si la gent col·labora.”

Tenim promocions d’habitatges que avui dia encara continuen buits. Onze pisos de protecció oficial de la Mare de Deu del Port dels 97 totals, encarregats per l’operadora REGESA (Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA), encara continuen buits a dia d’avui. Dos famílies que van decidir assumir el cost i mudar-se a aquesta promoció van acabar marxant per culpa dels problemes d’incivisme de la zona.

La promoció de pisos de Caixa Catalunya està desocupat en un 40%. Aquets edificis construïts com a promocions de bancs o d’empreses autònomes acostumen a no ser rendibles per aquells a qui van dirigits,

Catalunya és la comunitat autònoma que va patir més desnonaments l’any passat. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’any 2013 a tot l’Estat es van produir 67.189 desnonaments, dels quals un 23,8% es van produir aquí. Durant l’època del boom immobiliari moltes famílies es van comprar nous habitatges amb hipoteques que pensaven que podrien assumir, molts van perdre la feina, el cost de vida es va elevar i de les hipoteques van sorgir clàusules inassolibles.

Un 51% de la població és mileurista, i molta gent es troba a l’atur. La situació laboral no és la més ideal per poder assumir el cost d’un lloc per viure. “Un dels problemes més important a solucionar és el preu del pisos de protecció oficial”. Josep Antoni Calleja, conseller portaveu del PP al districte, denuncia l’elevat preu que aquets habitatges tenen. De mitjana es paguen uns 450 euros mensuals i recordem que molts dels beneficiaris d’aquets pisos no arriben a cobrar 1.000 euros. Això suposa que mig sou ja l’hagin de destinar a l’habitatge i el restant és tot el que els hi quedarà per assumir els costos d’aigua, llum i gas, el menjar del mes i d’altres derivats d’escoles o altres. “Estem en una situació difícil de solucionar” i pel bé del nostre districte tindríem que començar a abaratir el preu de l’habitatge. ■

ACTUALITAT 13

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

El districte de Sants-Montjuïc treballa per millorar el barri

Desallotjament de pisos del carrer Sant Eloi

|| Carla Genís || REDACCIÓ

A finals de gener, agents de la policia van desocupar sis pisos d’un immoble, que estaven habitats de forma il·legal al carrer Sant Eloi 2-4. Aquests pisos estaven ocupats des de feia temps per diverses persones, algunes de les quals amb antecedents policials relacionats amb delictes contra el patrimoni i contra la salut pública.

Durant aquest procés, s’ha generat entre els veïns una forta sensació d’inseguretat i problemes de convivència i insalubritat.

Alhora, aquestes persones començaven a generar mala imatge del barri i problemes relacionat amb el tràfic de substàncies estupefaents dins del mateix bloc de pisos.

Després del desallotjament es va contactar amb els propietaris de l’edifici per tal de què implantessin mesures de seguretat que evitin una nova ocupació. A banda d’això, també es va establir un servei de vigilància les 24 hores. Un cop que s’hagin desocupat els cinc habitatges restants, es podrà procedir a la rehabilitació integral de l’edifici.

Des de principis d’aquest any, el govern del districte ha posat en marxa diversos projectes, tots ells concentrats en diferents punts de la Marina. Aquesta iniciativa respon a algunes de les peticions d’urbanisme que el districte va recollir en el darrer consell de barri de 2013, així com també a diverses actuacions que el govern tenia pendent de tirar endavant al llarg d’aquesta legislatura.

Reforma a la plaça Ca l’Alena i al Casal de la Capa Des del mes de febrer els veïns i veïnes ja poden gaudir de la remodelació dels Jardins de Ca l’Alena, que estan situats a l’interior de l’illa que configuren els anomenats habitatges de la Capa. Amb aquestes obres, s’ha condicionat per a l’ús ciutadà i s’ha ordenat els caminis i eixos que el travessen amb l’objectiu de crear un espai on potenciar i dinamitzar les activitats del barri.

A més, s’ha creat un camí que lliga els principals espais de forma transversal, des dels equipament que envolten els jardins, el casal de gent gran La Capa i la ludoteca Casa dels Colors, fins als Jardins de Port Romà. Aquest projecte s’ha portat de la mà dels veïns i entitats del barri, que han fet arribar les aportacions i propostes a districte.

Paral·lelament, s’ha reformat el Casal La Capa i se n’ha millorat les instal·lacions distribuint l’espai de manera més racional, connectant sales i guanyant així més amplitud.

▶ El passat 15 de febrer es van inaugurar els Jardins de Ca l'Alena.

Reurbanització Remodelació del passeig de del Camp Mula Zona Franca nicipal Ibèria A finals del 2013, el districte va adaptar la vorera costat Besós del Passeig de la Zona Franca, entre la Marina i Alts Forns.

D’aquesta manera, es posava fi a una demanda importants, especialment per la gent amb problemes de mobilitat. Es posarà en marxa la urbanització d’aquest passeig entre el Pou de Can Tunis i la Cruïlla de Motors. Aquesta obra constarà de cinc fases que finalitzaran a l’octubre.

Des del març, el camp municipal del barri ja compta amb la instal·lació de la gespa artificial del camp, els canons de rec, les bombes i l’enllumenat. També s’ha instal·lat de forma provisional un transformador per funcionar amb una instal·lació i potència superior a l’actual. Aquesta situació es mantindrà fins que l’Ajuntament no compti amb la nova instal·lació legalitzada i en funcionament.

Rafel Vidal

Primeres obres Punt i final a de La Marina les obres de del Prat Vermell la Pedrera del Mussol Durant aquest darrer mes d’abril, s’han completat les obres d’urbanització dels vials que envolten i travessen el triangle format pels carrers Ulldecona, Motors i el passeig de la Zona Franca, espai conegut com “sector 10”. Amb aquesta actuació es dóna tret de sortida a la creació d’una de es noves centralitats de al ciutats, un nou barri on conviuran habitatges, serveis i indústria.

El districte ha finalitzat les obres d’urbanització de la vorera de la Pedrera del Mussol.

Aquesta obra s’emmarca dins del projecte, format per dos parts més: l’obertura del carrer de les Diligències i connexió amb el carrer del Mig de Can Clos, i la remodelació de la plaça Alta, totes dues obres iniciades a finals de gener i que es preveu finalitzar a finals d’agost.

Campanya per fomentar la recollida d’excrements dels animals Des de l’Ajuntament, s’ha posat en marxa aquest mes de maig un nova campanya informativa sobre la recollida d’excrements de gossos, una iniciativa que durarà fins el 27 de juny. En el barri de la Marina, s’actuarà principalment en els Jardins del Pont Romà, Jardins dels Drets Humans, carrer Energia, Can Ferrero, Parc de Can Sabater

i Av. De Ferrocarrils Catalans. Entre l’1 i el 15 de maig diversos educadors aniran informant als propietaris d’animals de companyia sobre l’obligació de recollir els excrements perquè les àrees públiques estiguin més netes. A partir del 15 de maig s’engegarà aquesta campanya des de la Guàrdia Urbana.

14 CULTURA

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda de maig Centre Cívic Casa del Rellotge Divendres 16 de maig

Cicle Hivernacle Concert de “Intent desmuntat”Folk-rock-rumba-popbossanova.

20:30 h.

Divendres 23 de maig

Sortida cultural: “Teatro, lo tuyo es puro teatro (un recorregut per la història i l’actualitat del fenomen teatral)” La relació del barri del Raval amb les arts escèniques és antiga, profunda i fructífera.

17:15s.

Concert: “Axxion + Wild Freedom + Deathkeepers” Hard-rock/ metal.

20:30 h.

Dijous 29 de maig

Diumenge 18 de maig

▶ Una de les treballadores d'un taller, brodant.

Exposició: “Can Farrero” Mostra i historia de la fàbrica de galvanitzants que desenvolupà la seva activitat entre els anys 20 i el 1965.

19h.

Espectacle: “Com gat i gos” Teatre i dibuixos animats per a un món tan fantàstic com real.

La historia d’un inventor que vol mostrar-nos, amb invents i dibuixos, el seu món particular on li pas.

15 h.

La cosidora, una autèntica lluitadora de la seva llar

Biblioteca Francesc Candel Dimecres 14 de maig Espectacle: “Aquell dia de 1714: el Tricentenari per a tots els públics” Muntatge escènic basat en la novel.la “Aquell dia de 1714.

18 h.

Dijous 15 de maig Xerrada: “L’alimentació de l’esportista” La importancia de combinar una bona alimentació ambl’esport.

19 h.

Dijous 22 de maig Xerrada: ‘L’emocional adolescència’ Pedagogia i psicologia infantil.

19 h.

Espai Musical La Bàscula Dijous 15 de maig Cicle Hivernacle: Concert de “Blue Zebra” Rock-pop-jazz.

20:30 h.

Dissabte 17 de maig Concurs de bandes Sons & Lleure Concerts i entreteniment.

21 h.

Dijous 22 de maig

Sala Pepita Casanellas

Divendres 23 de maig Divendres en escensa "Casi el mejor trío de tu vida" Música a càrrec de Mikha Violin, violinista , banjo i cantant. Artem Zulhiev, saxo. Maria Puertas, tuba. Una combinació inusual d'instruments internacions i d'estils musicals.

20h

Destaquem Festa d'inauguració dels locals FOC 100 Dimarts 27 de maig Inauguració dels locals del c/Foc 100 amb la participació del Sr. Alcalde Xavier Trias i de l'Arquebisbe Luis Martínez Sistach. A continuació visita dels locals.

18:30h.

Dissabte 31 de maig Xocolatada, jocs i activitats infantils i juvenils al pati del c/Foc 100.

10h a 14h

Diumenge 1 de juny Missa d'acció de gràcies pels 10 anys de la Fundació Mans a les Mans a la Parròquia Mare de Deu de Port

12h

Arxiu Memòria Viva de La Marina

L’ofici de la costura va ser un assoliment de les dones en pro de la lluita per la igualtat, però actualment s’està perdent || Iris Vieiros || REDACCIÓ Com diu el refrany: “A hilar y a coser gana su vida la mujer”. Aquesta no és més que una frase feta que es refereix a la costura com a un àmbit típicament femení, però el cert és que té més rerefons del que aparentment sexista i discriminador pot semblar.

Tot es remunta al segle XIX quan va sorgir el col·lectiu de dones que es dedicaven professionalment a cosir, anomenades ‘cosidores’.

La seva aparició es deu a que, degut la crisi de l’època, els diners que guanyava el cap de família no eren suficients i si la dona volia contribuir a l’economia familiar tenia molt poques opcions professionals a escollir. A més, amb la costura com a ofici, les dones podien treballar des de la seva pròpia casa.

Aquest va ser un punt clau per a l’aparició de les cosidores, ja que en aquella època les treballadores s’enfrontaven a la censura d’una societat que no veia amb bons ulls la feina de la dona fora de l’àmbit domèstic.

Però no només eren dones les que es dedicaven a la costura, els homes també hi trobaven el seu lloc. El problema és que els sastres masculins, de gran renom, tenien unes tarifes molt elevades i una gran part de la població no podia permetre’s els seus serveis. Així, la recerca d’uns preus més reduïts va crear el buit professional que van omplir amb escreix les dones cosidores, ja que les tarifes que oferien eren, en general, més barates que les dels sastres.

Això, afegit al perfeccionament de la tèc-

nica a l’hora de fabricar els tèxtils i al naixement de la fabricació en sèrie, amb la màquina de cosir a mitjans del segle XIX, van facilitar la producció professional de peces per part de les cosidores, i que l’ofici de la costura fos lligat al gènere femení. A més, va provocar que la cosidora ja no només estigués relegada a la producció a casa, sinó també a grans tallers i fàbriques on les contractaven per treballar com si d’homes es tractés, però en un ofici essencialment creat per a elles.

A aquests orígens ens recorda la XII trobada i exposició de labors fetes amb agulles que es va realitzar als jardins dels Drets Humans el passat 26 d’abril. L’acte, organitzat per l’Associació de Dones Artesanes i que comptava amb més de quinze associacions participants, pretenia agrupar al col·lectiu de dones cosidores per tal de teixir i exercir les seves tasques juntes. Igualment, l’objectiu era que “s’ensenyessin entre elles les diferents tècniques per millorar el propi treball”, afirma la María Luisa Jorge, professora de Tall i Confecció i artesana de vestits tradicionals.

Així mateix, Maria Luisa creu que s’ha de fomentar aquest tipus d’actes perquè “les noves generacions estan perdent l’hàbit de cosir”. L’artesana opina que l’actual jovent se centra en els estudis com cap altra generació ho havia fet abans. Però, al mateix temps, considera que cal cuidar aquestes tradicionals tasques. Bàsicament amb una finalitat: que els petits costums no caiguin en l’oblit davant un món dominat per les noves tecnologies i l’aversió per l’antic. ■

CULTURA 15

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Dues dècades de poesia, música i art Èxit dels Jocs Florals del CAS de Sants de la Agencia de Salut Pública de Barcelona • La 20 edició es va celebrar al Casinet d'Hostafrancs

|| Paula Montanya Tor || Voluntària d'ABD

▶ No va faltar el art i el pastís per a celebrar el 20 aniversari dels jocs florals.

Fotos: Arxiu ABD

El passat 24 d’abril vam celebrar els Jocs Florals del CAS de Sants de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i en aquesta ocasió la il·lusió va ser encara més gran, doncs arribàvem ni més ni menys que a les 20 edicions. A les set de la tarda el Casinet d’Hostalfrancs ja estava a vessar de gent, alguns fins i tot es van quedar drets, i a sobre l’escenari la poesia, la música i l’art van prendre el protagonisme.

Després del discurs de la presidenta de ABD Associació Benestar i Desenvolupament, Felisa Pérez, persones usuàries del CAS van recitar els seus propis poemes.

Van ser versos lliures, plens d’emoció i molt personals que parlaven del sentiment de superació, de la por, de la família, de records i experiències alegres i tristes, etc. La música també es va fer present al llarg de tot l’acte i al final vam poder contemplar un bonic quadre creat in situ gràcies a la col·laboració de tots.

Una edició més que va demostrar el resultat de la gran tasca realitzada amb tota la il·lusió per usuaris i usuàries, voluntariat i professionals. Vam veure com l’art és una via perfecta per expressar i compartir el que un sent i en un dia tan especial tampoc va faltar el pastís per celebrar aquests 20 anys de Jocs Florals. ■

El grup d’Amics d’Eduard Aunós ens convida a sumar-nos a la seva trobada L'acolliment calorós està assegurat en aquesta celebració anual • El grup va començar fa 16 anys || Araitz Pippers || REDACCIÓ Al llarg de la nostra vida coneixem persones amb què compartim experiències. Algunes d’elles les conservem i, amb d’altres, acabem perdent el contacte. Fa 16 anys que el grup d’amics d’Eduard Aunós va començar a organitzar trobades amb la voluntat de reunir amics de la infantesa. L’èxit rotund va fer que les reunions esdevinguessin anuals. Ara, volen anar més enllà i compartir l’experiència amb qualsevol de nosaltres que vulgui ser un més d’ells.

“La iniciativa va néixer de forma casual”, assegura en Jaume Planas, organitzador. “Vam començar un grup reduït d’amics i, des d’aleshores, la trobada ha anat adquirint rellevància. L’any passat es van superar els 150 assistents.” A causa d’això, el lloc de reunió també ha hagut d’anar variant. “Vam començar reunint-nos a llocs que es van quedar petits per la quantitat de persones que s’hi anava sumant. Aquest any, repetim el pla de l’any passat i organitzem una estada d’un cap de setmana a un hotel a finals de maig. “A part de quedar molt contents, d’aquesta

▶ Una de les sortides del Grup d'Amics de Eduard Aunós.

La cita serà el cap de setmana del 31 de maig i el 1 de juny i cal fer reserva

Arxiu Amics d'Eduard Aunós

"Comentem vivències i estem motivats per passar-ho bé", diuen

manera podem compartir més temps junts.”

Si preguntem què es fa en aquesta celebració anual, en Jaume ens comenta: “Ballem i xerrem molt. Comentem vivències i estem motivats per passar-ho bé.

Retrobar-nos, ha suposat recuperar l’amistat que havíem forjat feia anys i, ara, fins i tot sortim o fem plans vocacionals junts.” Però per a ell hi ha un fet destacable en tot això: “La predisposició de la gent i l’acolliment són sorprenents. Se sent la felicitat de la gent per compartir aquell moment i això és molt emocionant.”

Com dèiem, aquest grup d’amics ha decidit que aquest any vol compartir les seves vivències amb tothom qui s’animi a formar part d’aquesta trobada especial. La cita tindrà lloc el cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny a un hotel de Calafell. Per tal de fer les reserves, l’organització necessita que la gent interessada es posi en contacte amb la redacció d’aquest Diari durant les dues primeres setmanes de maig.

D’aquesta manera podrem facilitar el contacte i així ampliar la informació. ■

16 CULTURA

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

Ajuntament de Barcelona

L’ajuntament obre sales d’estudi nocturnes pels exàmens de juny || Sara Torremocha || REDACCIÓ A partir del proper 12 de maig i fins el 20 de juny, l’Ajuntament de Barcelona ofereix als estudiants 28 sales d’estudi nocturnes, amb la incorporació de la sala d’estudi puntual l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, que no hi era a l’oferta del 2013. Aquesta disposició de sales de caràcter puntual i permenent tenen com a objectiu reforçar, durant l’etapa de major demanda, l’oferta d’espais per l’estudi i la concentració. L’any passat, durant el mateix període d’avaluacions, es van realitzar 28.500 usos en aquests equipaments.

L’horari de les 20 sales d’estudi nocturnes puntuals és de dilluns a divendres, de 21 h a 1h de la matinada, excepte els dies festius i vigílies de festius que no s’ofereix aquest servei. Moltes de les sales d’estudi, avancen l’horari d’obertura per oferir als estu-

diants un servei continu. Durant aquest periode, les vuit sales d’estudi que funcionen de forma permanent al llarg de l’any, obriran durant el mateix horari (de 21h a 1h). Totes les sales d’estudi, puntuals com permanents, es posaran a disposició dels usuaris durant el cap de setmana anterior a les proves d’accés a la Universitat (PAU) – dissabte 7, diumenge 8 i dilluns 9 (festiu) de juny de 16 a 1h-.

A l’ampliació d’aquest servei, hi col·laboren la Regidoria d’Adolescència i Joventut, els districtes corresponents i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Al districte de Sants- Montjuïc, en concret, l’oferta de sales és la següent: - Sales d’estudi puntuals: Biblioteca Francesc Boix, c/Blai, 34) i Biblioteca Francesc Candel (c/Amnistia Internacional, 10).

- Sales d’estudi permanents: Biblioteca Vapor Vell (c/ Joan Güell, 14- 22). ■

El Far

Fem memòria dels oficis antics a la biblioteca La biblioteca participa en el projecte Fem memòria, que La biblioteca participa en el projecte Fem memòria,que és una iniciativa de participació ciutadana crowdsourcing que pretén recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. Enguany, la se va primera campanya girarà entorn dels oficis antics: dels que ja han desaparegut –com poden ser els serenos o traginers- o els que es realitzen d'una manera totalment diferent. Ens podeu portar fotografíes, cartes o altres documents relacionats que es troben a les vostres cases i que formen part de la vostra història privada.

Així, entre el 22 d'abril i el 30 de juny, catorze biblioteques de Barcelona atendran aquelles persones que portin testimonis d'oficis antics que puguin ajudar a reconstruir el nostre món laboral català. Els documents recollits es publicaran a Internet a la Memòria Digital de Catalunya.

Us convidem a compartir els vostres documents que la biblioteca digitalitzarà i que breument ens expliqueu la història familiar que hi ha al darrere. L’horari d’atenció per

a les persones interessades será dilluns i dimecres de 16 a 17:30h. és una iniciativa de participació ciutadana crowdsourcing que pretén recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. Enguany, la se va primera campanya girarà entorn dels oficis antics: dels que ja han desaparegut –com poden ser els serenos o traginers- o els que es realitzen d'una manera totalment diferent. Ens podeu portar fotografíes, cartes o altres documents relacionats que es troben a les vostres cases i que formen part de la vostra història privada.

Així, entre el 22 d'abril i el 30 de juny, catorze biblioteques de Barcelona atendran aquelles persones que portin testimonis d'oficis antics que puguin ajudar a reconstruir el nostre món laboral català. Els documents recollits es publicaran a Internet a la Memòria Digital de Catalunya.

Us convidem a compartir els vostres documents que la biblioteca digitalitzarà i que breument ens expliqueu la història familiar que hi ha al darrere. L’horari d’atenció per a les persones interessades será dilluns i dimecres de 16 a 17:30h. ■

SALUT 17

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

La higiene bucal en la infància:

El CAP La Marina protegeix la seguretat de les dades dels usuaris

què, qui, com

▶ Consulta d'odontologia del CAP Carles Ribas

La higiene bucal és el factor clau per mantenir una bona salut bucodental i per prevenir una de les malalties infeccioses més freqüents en la infància com és la càries. No cal dir que, durant aquesta etapa i fins l’adolescència, és responsabilitat dels pares i mares transmetre uns bons hàbits d’higiene bucal i que la seva carència repercuteix negativament sobre la salut en general.

Per mantenir una bona salut bucodental contem amb dos grans aliats: l’alimentació i el raspall de dents. Una alimenta-

Rafel Vidal

ció equilibrada i uns bons hàbits alimentaris --no menjar entre hores, evitant els aliments ensucrats, com ara el sucre, la mel, la brioixeria industrial, els sucs, les patates fregides,...— i higiènics són sinònims de salut.

Així doncs, des d’abans de l’aparició de les primeres dents hem de tenir cura de la boca dels nostres fils i filles si volem mantenir a ratlla precoçment als bacteris responsables de la càries: Abans: començar amb l’estimulació oral per acostumar al bebè a la manipulació de la

boca e instaurar un hàbit precoç, retirant a temps l’ús del biberó i del xumet. En aquesta etapa, es poden utilitzar didals de silicona o una gasa humida per realitzar la higiene.

Després de l’aparició de les primeres dents: neteja bucal introduint el raspall de dents

Hem d’aprofitar el fet que per als nostres fills i filles durant les primeres etapes de la seva vida, nosaltres som el model a seguir per tenir especial cura de la nostra boca i transmetre’ls uns bons hàbits higiènics i alimentaris.

Així, el ratolí Pérez es sentirà molt i molt orgullós de les dents dels nostres nens i nenes i dels seus pares i mares, i segur que ens portarà algun regal.

Mertxe Liroz Infermera CAP. Dr. Carles Ribas

Elements a tenir en compte per la neteja de les dents i de la boca •

Raspallar les dents amb regularitat, fins arribar als 3 rentats al dia, desprès de l’esmorzar, el dinar i el sopar.

•

La neteja amb el raspall ha de ser molt acurada intentant arribar a tots els racons de les dents i genives, amb moviments circulars, sense oblidar la llengua.

•

Introduir la pasta dental, el dentífric, amb fluor a partir dels 2 anys. No oblidem, que és molt poca la quantitat de dentífric que és necessita per cada rentat.

• •

Utilitzar el fil dental quan les dents comencin a tocar-se’n.

Els col·lutoris només s’han d’utilitzar si són necessaris i per consell del pediatre/a i de l’odontòleg/a.

•

A partir del primer any, s’han de fer revisions periòdiques a l’odontòleg/a.

▶ El raspall i la neteja acurada, els millors aliats.

Ricardo Benetti

L’accés a les noves tecnologies de l’ informació i la comunicació està cada cop més estès en la nostra societat. El CAP La Marina està a favor de la utilització d’aquests mitjans i és per això que posem en marxa nous serveis que aporten més comoditat als usuaris, evitant-los desplaçaments i cues innecessàries.

El tractament confidencial de les dades personals i de salut és un dels drets del usuari de la sanitat, un requisit legal i una màxima de la nostra institució, de manera que amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’aparició de nous mecanismes de comunicació amb el ciutadà, hem de desplegar eines que ens ajudin a garantir aquest dret.

Per aquest motiu, tots els centres d’Atenció Primària de l’ Institut Català de la Salut, disposem de l’e-consentiment, un document en que l’usuari signa l’autorització en relació a les comunicacions per via telefònica, per missatge de text i per correu electrònic. Aquest aspecte farà referència a l’enviament de determinada informació sobre l’estat de salut, sempre que el professional sanitari i l’usuari s’hagin posat prèviament d’acord en l’enviament i tenint en compte que si es remet qualsevol informació de caràcter clínic, es farà de la forma més segura i confidencial possible.

El nou model complementa i millora –no substitueix- l’atenció presencial a la consulta. De fet, s’espera que esdevingui una eina per resoldre problemes de salut i situacions administratives o de seguiment que no necessiten de visita presencial als centres sanitaris.

Així doncs, si voleu rebre informació clínica a casa, del vostre metge o infermera, per correu electrònic o per missatge SMS, o si voleu programar visites per Internet (o bé la conformitat de la vostra denegació), cal que us adreceu a la Unitat d’Atenció a l’Usuari del vostre centre per formalitzar i signar el full de consentiment.

Equip de Gestió i Serveis del CAP La Marina

18 ESPORTS

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

▶ Amb terreny municipal i gestió privada, l'Escola d'Hípica de Montjuïc ofereix bones instal·lacions i preus populars.

Jordi Gispert

Segueix la lluita per l'hípica popular L’Escola d’Hípica de Montjuïc manté en peu la seva feina ferma de formació i difusió d’un esport molt tocat els darrers dos anys per la crisi || Jordi Gispert || REDACCIÓ És l’únic espai, juntament amb el Reial Club de Polo, on es pot practicar hípica a Barcelona. Aquí però, el terreny és municipal, i la gestió pertany a una empresa privada. Depèn de l’Ajuntament, i per tant no es pot estructurar com a club, però tanmateix i precisament per això, és capaç de sufragar els deutes que comporta la instal·lació i el manteniment per poder oferir preus més populars. Una classe setmanal durant tot l’any pot tenir un cost d’entre 67 o 76 euros mensuals, en funció de l’edat, i una classe puntual entre 21 i 23 euros. L’empresa privada gestora no busca el lucre, simplement guanyar-hi el sou de la desena de persones que hi ha empleades. A partir d’aquí, si hi ha despeses adicionals, és a dir, si hi ha pèrdua de diners en el balanç final, l’Ajuntament n’assumeix la diferència.

Dit en altres paraules, l’ens municipal paga l’oportunitat de poder practicar hípica en un entorn privilegiat, i l’empresa gestora, que manega l’Escola des del 2008, simplement mira de fer-ne difusió i d’optimitzar la qualitat del servei que ofereix.

Una idea bàsica del funcionament per entendre l’oportunitat que hi ha de practicar un esport que, per a molts, és vist com a elitista, i per a una immensa majoria, és força desconegut. La Federació Catalana disposa dels seus clubs repartits pel territori, tots ells però fora de la ciutat; i tots ells també privats i amb un cost molt més elevat. El centre de la Foixarda té cavalls propis, i en una segona faceta, es dedica a llogar-ne per celebracions diverses. Aquest era el negoci original de la família que ara duu la instal·lació. L’avi de l’Alexandre Pujades, actualment responsable del complex, tenia un magatzem al centre de Sants amb quadres i cavalls per llogar.

La seva lluita és la d’impartir un ensenya-

ment el màxim de correcte possible, amb bons entrenadors, bon material, i bones eines per poder regular-ho bé, també a nivell legal; i sobretot la de transmetre la seva passió innata per l’esport i en concret per l’hípica. Cavalcar per a ell, més enllà de la sensació de superioritat que suposa el fet de veure’s per damunt de la resta, implica una concentració molt elevada, una bona condició física, un aprenentatge constant, i, el que

és més especial, una relació d’empatia absoluta amb l’animal, d’entesa, de connexió, que pot arribar a ser màgica.

A l’Escola de La Foixarda s’hi ensenya Doma Clàssica, és a dir, es guia els alumnes perquè arribin a ser bons genets, a domar el cavall. També hi ha classes de Salts i un equip de Horseball. El Horseball és un esport relativament recent, creat a França als anys 70 i arrelat a casa nostra a finals de la dècada dels

▶ A l'escola de La Foixarda s'hi ensenya doma clàssica i es guia els alumnes perquè arribin a ser bons genets.

noranta. Hi competeixen dos equips de quatre. És una barreja d’hípica, bàsquet i rugby. Guanya el que aconsegueix fer més punts, és a dir, introduir la pilota més vegades en la cistella de l’equip contrari. Els partits però, han de ser en altres terrenys, perquè el Camp de la Foixarda és uns 5 metres més petit del que estableix el reglament. I una ampliació possiblement no seria assumida per l’Ajuntament sinó que hauria de ser l’empresa gestora qui n’assumís el cost, massa elevat. Les classes estan obertes a tothom, però destinades sobretot a la formació del més joves. No n’hi ha de particulars.

S’agafen grups d’edat i s’estableixen tres nivells diferents, a més d’un d’exclusiu, amb uns vuit nois d’entre 14 i 18 anys que està ja més encarat a la competició. Una competició a la qual l’Escola no instiga, però si ajuda. En primer lloc es tracta d’ensenyar, en segon lloc, si una família ho creu convenient i té els diners necessaris, pot dur el noi o noia a competir, amb tot el recolzament i el suport logístic del centre.

Això sí, ha de quedar clar que la competició no és l’objectiu últim, ni tampoc la Foixarda és el lloc òptim per seguir els passos si es vol continuar aquest camí, simplement perquè l’empresa no es pot permetre el luxe de pagar i tenir entrenadors particulars i cavalls propietat de competidors guardats al mateix recinte.

Cal difondre aquest esport. Es fa promoció a les escoles, però n’hi ha poques que hi participin. La publicitat compta amb un primer obstacle, que és el desconeixement i els prejudicis de la societat, en especial el fet de ser associada aquesta pràctica a gent de diners. Però en segon lloc també la Llei de l’Esport és ambigüa en alguns punts i no ajuda al correcte funcionament del centre.

El cas és que la Generalitat de Catalunya encara no ha esclarit a dia d’avui si és o no necessari, en ingressar a l’Escola, de federarse. Els responsables del complex ho havien recomanat sempre, perquè l’assegurança de la Federació és més completa i hi ha menys risc si passa alguna cosa. L’ajuntament però, va voler advertir l’Escola que no podia ni obligar ni recomanar ningú perquè ingressés a la Federació Catalana d’Hípica. I així, mentre els responsables esportius no es posin d’acord sobre el que diu la llei, sigui una cosa o sigui l’altra, els centres, els clubs i les escoles hauran de seguir fent feina de manera separada, cadascú al seu parer i com li deixin, cosa que no beneficia gaire la difusió ni el creixement d’aquesta pràctica. ■

Jordi Gispert

ESPECIAL: SANT JORDI 19

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat

La Marina celebra Sant Jordi

|| Texto: Natàlia Morales || Fotos: Rafel Vidal Si haguéssim de decidir quines són les festes més assenyalades per a la ciutat de Barcelona, Sant Jordi estaria sens dubte entre les primeres posicions de la llista. Els carrers s’omplen de paredetes que venen roses, les llibreries reben clients àvids de trobar bones lectures, i per tot arreu es respira el bon humor que es

contagia entre tots. Es per això que al barri de La Marina, diverses entitats i comerciants han treballat de valent per poder gaudir del dia de la rosa amb tots els veïns.

L’Esplai Spai-T, la Ludoteca la Casa dels Colors, El Submarí, l’Associació de Veïns d’Eduard Aunós i els nens i nenes de la Marina

Viva van presentar el mateix dia 23 d’abril un mural de Sant Jordi ple de colors a la Sala Pepita Casanelles. El mural es va mantenir exposat durant tota la setmana i va rebre la visita de diferents veïns curiosos.

D’altre banda, l’Associació de Comerciants de la Marina, junt amb la col•laboració de la Fundació Fran-

cesc Candel i La Caixa, va organitzar a partir de les cinc de la tarda, a la Plaça Marina, un taller infantil. Tots els nens i nenes d’entre tres i deu anys van estar convidats a realitzar tot tipus d’activitats a la plaça, com la creació de llaminadures en forma de rosa. A més de fer gaudir els més petits del barri del dia de Sant Jordi,

el taller es va organitzar amb la intenció de commemorar el 50 aniversari de l’edició de “Els Altres Catalans”, obra que parla sobre la transformació de la ciutat de Barcelona amb l’arribada massiva d’immigrants a la ciutat: murcians, valencians, aragonesos, manxecs, gallec..., i la més venuda durant el Sant Jordi de 1964. Aprofitant aquest dia tan especial, els nens i nenes de l’esplai La Platgeta de la Marina també van voler vendre roses i llibres per un fi comú: recaptar diners per poder marxar de colònies aquest estiu. I és que la crisi provoca que cada cop més famílies hagin de retallar en les despeses de la casa.

Per això, des de les sis del matí La Platgeta va instal•lar una paredeta a la plaça de les matemàtiques: “tot i les dificultats per vendre en un dia com el de Sant Jordi, moltes famílies i coneguts del barri es van anar apropant”, comenta Brayan Trujillo, un del monitors de l’esplai. ■

20 PUBLICITAT

maig 2014 // www.lamarinadigital.cat