La Marina – Edició gener 2026

NO

al genocidi a Gaza Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

4.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Gener 2026 / Núm. 355

Els Reis Mags tornen a il·lusionar la Marina Totes les celebracions de Nadal: Pàgs. 4-5

Ses Majestats van desfilar pels carrers del barri després d’un any d’aturada.

TEMA CENTRAL

Radiografia social dels centres escolars del barri Pàgs. 10-11

ACTUALITAT

El Pla Comunitari de la Marina, aturat a l’espera d’una nova convocatòria municipal Pàg. 8

Foto: Hugo Gallego

Gener 2026 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Any nou, nous inicis?

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria.

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

2025, més enllà de les experiències personals de cadascú, ha estat un any convuls, amb fortes tensions geopolítiques i una gran presència de desgràcies, tant humanes com naturals.

A Espanya, els escàndols de corrupció que han tacat a la triada pertanyent a la cúpula del PSOE, el cas Mazón o els incendis que van arrasar centenars de milers d’hectàrees arreu del territori són episodis destacats del darrer any. En l’àmbit internacional, el genocidi del poble palestí en mans d’Israel i la continuïtat de la guerra d’Ucraïna han omplert les portades de tots els mitjans.

Un nou any sovint s’identifica com una oportunitat immillorable per canviar de rumb. Malauradament, aquesta no sembla ser la direcció que ha pres la geopolítica internacional.

La matinada del 3 de gener, només començar l’any, les forces àrees dels Estats Units van bombardejar la ciutat de Caracas, capital de Veneçuela, en una intervenció militar – ja anunciada per Donald Trump a finals de l’any passat – que va culminar amb la detenció del president Nicolás Maduro i de la seva dona, Cintia Flores, que van ser transportats a un centre penitenciari a Nova York.

Una de freda i una de calenta, ja que aquesta operació pot suposar la fi del règim – pobrament – encobert de Maduro, hereu d’Hugo Chávez i acusat de frau electoral en nombroses ocasions, que tenia sumit al país en una greu crisi econòmica i humanitària. Però, de tota manera, el moviment il·legal dels Estats Units marca un perillós precedent en la línia que segueixi la política exterior de l’administració Trump. Tot i la seva situació, Veneçuela és un país ric en petroli i amb uns forts interessos comercials, estratègics per les pre-

tensions econòmiques del gegant nord – americà. La captura de Maduro és clau per Trump tant en termes simbòlics com de capital.

Després del que els Estats Units considera un èxit operatiu a Veneçuela, l’ombra de la intervenció ja sobrevola territoris com Groenlàndia, Colòmbia o Cuba, que fa mesos que estan en el punt de mira del president nord-americà. I el neguit s’estén, sumant així al malestar domèstic de cada país, la incertesa i inquietud per la geopolítica internacional.

Llums i ombres al múscul comunitari de la Marina

Acaben les celebracions de Nadal al barri. Després de tot un any d’esforços, només la pluja ha estat capaç d’esgarrar actes tan assenyalats com el Pessebre Vivent o les precampanades.

La cancel·lació de la Cavalcada Reial de l’any passat va ser un disgust que les entitats no estaven disposades a reviure enguany, i han complert el seu objectiu. I de quina manera. Durant les darreres setmanes, els carrers de la Marina s’han omplert d’infants i famílies que han gaudit de les activitats organitzades per les entitats locals. Unes celebracions de primera que han fet justícia al caràcter i categoria del barri.

Malauradament, mentre tot això succeïa, el teixit comunitari de la Marina rebia un altre impacte. A partir de l’1 de gener, el Pla Comunitari del barri ha quedat inactiu temporalment fins a la publicació d’una nova convocatòria, conjuntament amb els d’altres territoris de la ciutat. Segons els tècnics d’aquest organisme, la tardança en la convocatòria per part de l’Administració municipal i la manca de diàleg amb els representants polítics han forçat una aturada que redueix el múscul comunitari del barri. ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Neix l’Associació Veïnal del Port Vell || P.L. La Marina de Port és un mosaic de barriades que, plegades, donen forma al conjunt del barri. En l’espai comprès entre el carrer del Foc i el carrer Cisell s’ubica el Port Vell, una zona que fins ara no disposava de cap representació associativa pròpia i que, en la pràctica, no tenia veu als espais on es decideix el futur del barri.

Tanmateix, com passa en molts altres punts de la Marina, el veïnat pateix problemàtiques i particularitats que requereixen una entitat capaç de traslladar-les als òrgans competents. Per aquest motiu, en les darreres setmanes ha nascut l’Associació Veïnal del Port Vell, que vol esdevenir un espai de trobada i referència per a les veïnes i veïns de la zona.

L’entitat ha estat impulsada per l’Esther Jiménez i la Maribel Martínez — juntament amb altres companyes com l’Eva Prieto, la Marta Lacasa, la Mireia Martín i l’Anabel Pérez —, totes elles veïnes del Port Vell des de fa dècades, que van identificar la necessitat de comptar amb un espai propi de representació comunitària.

La presentació oficial de l’associació va tenir lloc al consell de barri de la Marina del passat 11 de desembre, on les membres de la junta es van donar a conèixer davant del veïnat i dels representants polítics del districte.

La guspira que va acabar d’encendre la iniciativa va ser la situació del descampat del carrer Negrell, un espai on, segons expliquen les veïnes, conviuen les problemàtiques derivades d’una plaga de rates i paneroles amb la presència de persones sense llar.

“El problema no és que dormin al descampat, sinó la brutícia i, en conseqüència, els problemes de convivència que això genera. A més, com que la seva situació no s’ha resolt, es produeix un efecte crida que atrau cada vegada més gent. Fa uns quants mesos hi pernoctava una persona, però ara ja en són sis”, explica la Maribel.

Com ja havia passat a l’esplanada de Pont Romà, pels voltants també s’hi poden veure furgonetes de recollida de ferralla que, alhora, fan de lloc d’habitatge. “Descarreguen el que han obtingut durant la nit i, en més d’una ocasió, algun veí s’ha trobat el cotxe amb ratllades a la carrosseria o amb les rodes punxades”, afegeixen.

El camp municipal de l’Iberia és un altre dels punts assenyalats com a focus de conflicte. “Fa un temps s’hi van jugar uns partits i es van produir episodis d’incivisme de gran intensitat”, assegura l’Esther. “Gràcies a l’actuació del veïnat vam aconseguir frenar diverses situacions, i això ens va fer veure clar que calia organitzar-nos”.

A tot plegat s’hi suma el fet de no sentir-se representades per cap altra associació de l’entorn. “Tot el que s’ha guanyat al Port Vell ha estat gràcies a

▶Les membres de l'Associació Veïnal del Port Vell.

A la Marina hi ha un teixit cultural magnífic i nosaltres volem aportar-hi el nostre granet de sorra, especialment posant en valor el talent que hi ha al Port Vell

Associació Veïnal del Port Vell

Les podeu trobar a:

@aveinal_portvell

la gent d’aquí. Hi ha entitats amb bona voluntat que han volgut col·laborar, però les coses s’han de posar sobre la taula i tirar-les endavant, o no les farà ningú”, remarquen.

Les demandes del veïnat també passen per l’àmbit urbanístic. “Ara mateix estem reivindicant un nou pas de vianants al carrer del Foc, entre el carrer Mare de Déu de Port i el passeig de la Zona Franca. Hi ha gairebé quatre-cents metres entre els dos passos de zebra existents, i això fa que molta gent travessi pel mig, amb el perill que comporta”, expliquen. També reclamen el manteniment de les llambordes del carrer Vilageliu i Gavaldà i una millora de la il·luminació.

“El Port Vell té una il·luminació molt pobra. La llum groga dels fanals no és suficient i deixa molts espais a la penombra, cosa que genera inseguretat”, subratllen.

La proximitat amb Montjuïc i l’Anella Olímpica

afegeix un altre maldecap. “Quan hi ha concerts al Palau Sant Jordi o a l’Estadi Olímpic és molt complicat arribar a casa. Si un dissabte a les set de la tarda hi ha activitat, sortir a comprar esdevé una odissea”, expliquen.

La neteja és un altre dels grans cavalls de batalla. “És cert que els equips municipals passen gairebé cada dia, però els resultats no es noten. Reguen, però després tot continua brut”, lamenten.

Tot i aquest panorama, la nova Associació Veïnal del Port Vell no vol limitar-se a ser una plataforma de queixa. També vol convertir-se en un actor cultural del barri. “A la Marina hi ha un teixit cultural magnífic i nosaltres també volem aportar-hi el nostre granet de sorra, especialment posant en valor el talent que hi ha al Port Vell”, defensa la Maribel.

“Tenim persones que fan arts manuals, que pinten o que canten.

Mereixen tenir espais per donar-se a conèixer i formar part de les festes i activitats del barri”, afegeixen.

En poques setmanes de vida, l’entitat ja ha despertat l’interès de desenes de veïns i veïnes. Després d’haver celebrat l’assemblea de constitució al Centre Cultural Àncora, un dels principals reptes és disposar d’un local estable. Una de les opcions és fer ús dels espais del Centre d’Atenció Integral de la Marina.

“Les professionals del CAI ens han ofert una de les seves sales per fer-hi les reunions. Volen ser un espai obert al veïnat i iniciatives així són molt necessàries”, explica l’Esther.

Tot just acaben de començar, però miren el futur amb entusiasme. La proximitat amb la Marina del Prat Vermell, gran pol de creixement urbanístic de la ciutat, suposa nous reptes i també oportunitats. “El barri canviarà molt els pròxims anys. L’arribada de nova població portarà problemes, però també ens permetrà créixer com a associació i sumar-hi més gent”.

“Volem que la feina tiri endavant, canviar coses i aportar al barri, i farem tot el possible perquè així sigui”, conclouen l’Esther i la Maribel. ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

4

festes de Nadal

Els Reis Mags d’Orient reparteixen caramels i il·lusió a la Marina Després d’un any d’aturada, els Reis Mags d’Orient han tornat a desfilar amb les seves imponents carrosses pels carrers del barri. El passat dilluns 5 de gener, infants i famílies es van tornar a aplegar per rebre a Ses Majestats en la vigília d’una de les nits més màgiques de l’any.

Música, balls, llums, focs artificials i somriures van ser l’escalf d’una tarda gèlida en la qual el teixit comunitari i el veïnat de la Marina van sortir els carrers per a celebrar-se.

Entitats i organitzacions participants

Fotos: Josep Vicens / Hugo Gallego

- Carrossa rei Melcior: AVV Cases Barates - Carrossa rei Gaspar: AVV Sant Cristòfol - Carrossa rei Baltasar: La Capa Es Mou

Amb la participació de: La Joia de Montjuïc, Centre Cultural Estrelles Altes, Diables de Port, A.C. Amigos Da Gaita Toxos E Xestas, Barcelona Universitari Club, Club Gimnàstic Illusion, Casal de Barri La Vinya, La Marina Viva, Escola Dominical Undebel i Imperial House.

Gener 2026 // www.lamarina.cat

+

festes de Nadal

lamarina.cat

Comerç, desitjos i màgia a l’XMAS Market

Organitza:

Associació de Comerciants de la Marina

Les Carteres Reials recullen les peticions dels infants

El Tió gegant, fidel a la seva cita amb el barri

Organitza:

Unió d’Entitats de la Marina

5

Organitza:

Unió d’Entitats de la Marina

La pluja obliga a suspendre el Pessebre Vivent El Pessebre Vivent és un dels actes més representatius i assenyalats del Nadal a la Marina. Una trobada anual en la qual el veïnat gaudeix d’una representació en viu dels personatges i paisatges més reconeguts d’aquestes festes.

Una celebració per la qual entitats, associacions i voluntaris es preparen i treballen durant tot l’any, aconseguint uns resultats d’una gran qualitat que meravellen a una assistència provinent del barri i de tots els indrets de Barcelona, fins i tot més enllà.

Enguany, aquesta trobada no va ser possible a causa de la pluja, que va fer malbé alguns dels materials que havien de formar part de les diferents escenificacions, malbaratant mesos de feina i fent inviable que el Pessebre Vivent se celebrés, convertint mesos de feina en una absència que es va notar a tot el barri. ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

6

calidoscopi

alidoscopi C El

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Ara que comença el 2026, què voldríeu deixar enrere i què no es tornés a repetir l'any vinent?

Albert Deusedes Barcelona. Portaveu del PSC Sants- Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

En general, de cara a l’any vinent, voldríem deixar enrere les desigualtats socials de tota mena, qualsevol classe de discriminació, la violència i les guerres arreu del món. I més concretament a la ciutat de Barcelona i al districte de Sants-Montjuïc voldríem deixar enrere i que no es repetissin les Ancor Mesa Georgina Lázaro conductes incíviques, que imperés el civisme Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia entre tots i totes, i que els grups polítics Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del social. de l’oposició deixessin la demagògia i Districte de Sants-Montjuïc fessin una oposició constructiva, i no intentant treure rèdit dels Considerem que el 2025 ha estat un any perdut a problemes que hi ha sense la Marina. Un any en el qual el Govern Collboni ha Ara que comença el 2026, cal deixar enrere la política del aportar mai cap solució decidit no tornar a obrir l'Oficina d'Atenció al Ciutagovern socialista de l’alcalde Collboni d’anuncis buits, de o proposta. dà, posposar la reforma del passeig de la Zona Franca, titular fàcils i de màrqueting sense resultats. A Sants-Montdeixar desemparat al veïnat dels Jardins de la Mediterjuïc no podem repetir un govern municipal que arriba tard, rània, no planificar habitatge públic i retallar en serveis que improvisa i que escolta poc els barris. Hem de dir prou a la socials amb la desaparició del Vila Veïna i el creixement del manca de planificació, als equipaments encallats, a la deixadesa sensellarisme. de l’ e spai públic i a les promeses que no es compleixen. El 2026 En aquest punt, no confiem que 2026 capgiri la desatenció ha de ser l’any de passar de les paraules als fets, amb més diàque té el barri per part del govern, però almenys desitgem leg, més rigor i més respecte pel veïnat. que per fi arrenqui el nou pla singular del Prat Vermell i que tornin les inversions que necessita la Marina.

José Antonio Calleja Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

M’agradaria deixar enrere el preu tant alt dels habitatges i el fet que tantes persones visquin al ras i en assentaments. Que no es torni a repetir la falta de fermesa davant la multirreincidència i les okupacions que siguin incíviques. Demanem que quan hi hagi inseguretat i incivisme, el Districte i l’Ajuntament facin cas als veïns i no mirin cap a un altre costat. S’ha de millorar la neteja i el manteniment de l’espai públic. Més freqüència d’autobusos, posant en marxa la parada de metro de Motors i la connexió directa amb les platges de Barcelona.

Que el nou Passeig de la Zona Franca sigui una realitat.

Josep Joaquim Pérez Calvo Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Que no es repeteixi la indiferència, la manca d’autocrítica i la crítica en general, la manca de consciència per la sostenibilitat personal i del planeta, la falta de curiositat i l’absència total de creativitat, la ignorància com a paradigma de comportament i la incultura com a regla de conducta, l’egoisme, la deixadesa amb la cooperació i l’abandonament del bon humor, l’autoestima i el sentiment de pertinença perduts, la falta de treball per una república catalana independent, lliure i justa. I, per sobre de tot, el retrobament del bon tracte amb una paraula tan senzilla com GRÀCIES!

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Gener 2026 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Gener 2026 // www.lamarina.cat

8

panorama al barri

+

El Pla Comunitari de la Marina queda inactiu temporalment per la manca de convocatòria municipal

El Pla Comunitari de la Marina ha quedat inactiu a partir de l’1 de gener a causa del retard de l’Ajuntament de Barcelona en la publicació de la nova convocatòria dels Plans de Desenvolupament Comunitari. Segons han denunciat els diferents plans de la ciutat a través de la Plataforma Plans Comunitaris en Lluita, la situació no respon a la voluntat ni de l’equip tècnic ni del veïnat, sinó a un escenari d’incertesa administrativa i a la manca de diàleg amb la direcció política de l’Àrea d’Acció Comunitària.

Després d’anys de treball en xarxa, projectes compartits i espais de participació, el Pla Comunitari de la Marina es veu obligat a aturar la seva activitat per la inexistència d’un marc de continuïtat que garanteixi els recursos humans i econòmics necessaris. En un comunicat adreçat al veïnat i a les entitats, les persones

impulsores del pla han volgut agrair “la confiança, les idees, el temps i les ganes” de totes les persones i col·lectius que hi han participat, subratllant que el projecte ha estat “una construcció col·lectiva”.

La situació no afecta només la Marina.

En total, segons dades facilitades per la Plataforma Plans Comunitaris en Lluita, són 14 barris de Barcelona els que poden quedar sense pla actiu fins que l’Ajuntament resolgui la nova convocatòria bianual per al període 2026–2027.

A hores d’ara, fonts vinculades als plans confirmen que els equips tècnics ja no estan actius, fet que deixa els projectes comunitaris sense estructura operativa i fa que l’aturada sigui, de facto, total en alguns territoris. Aquesta situació també dificulta que els mateixos barris puguin articular una resposta pròpia davant del conflicte.

Des de la Plataforma Plans Comunitaris en Lluita s’alerta igualment del fort impacte comunitari que suposa aquesta aturada. Els Plans Comunitaris arriben de mitjana a més de 2.500 persones per barri i sostenen projectes, espais de participació i accions conjuntes amb entitats, sovint dirigits a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Davant d’aquest escenari, les entitats i persones implicades reclamen un acord de continuïtat a escala de ciutat i denuncien la manca de previsió i planificació dels organismes competents.

Segons declaracions de la regidora Raquel Gil al programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5, la convocatòria pel període 2026–2027 hauria d’estar resolta a curt termini, tot i que no s’ha concretat una data. Gil ha afirmat que la finalització dels contractes era coneguda i que sempre s’intenta minimitzar el temps entre convocatòries, tot i reconèixer que en aquesta ocasió no ha estat possible.

Malgrat el tancament temporal del Pla Comunitari de la Marina, les persones impulsores confien que els vincles creats al llarg dels anys continuïn vius i que el teixit comunitari del barri mantingui espais de suport, participació i cura col· lectiva, a l’espera que es recuperin les condicions necessàries per reprendre l’activitat amb garanties. ■ Redacció

El poeta Nicanor López és homenatjat a la Biblioteca Francesc Candel La poesia és una de les arts més antigues i nobles de la nostra societat. Mitjançant els versos, milers de poetes han compartit al llarg de la història les seves vivències, romanços, desamors, patiments i, en definitiva, una petita part de si mateixos.

Una pràctica tan melòdica com exigent d’un talent innat per donar sentit a les cantarelles que conformen les seves línies. Al barri, aquesta tradició es manté viva gràcies a grups com Montjuïc Poètic que, liderat per Aleix Diz i Montse Artal, gaudeix d’un espai radiofònic cada dilluns de quatre a cinc de la tarda a La Marina FM 102.5.

Aquesta responsabilitat, però, sovint també recau en individuals que es dediquen en cos i ànima a la poesia. N’és exemple en Nicanor López, veí de la Marina que ha dedicat tota una vida a escriure poemes.

Originari de Gajates (Salamanca), on va néixer l’any 1940, la cruesa de la postguerra el va treure de l’escola per ajudar a l’economia familiar dedicant-se al camp.

Tot i estar allunyat de la seva passió, l’escriptura, mai va desistir d’escriure les rimes que havia après en els pocs llibres il· lustrats que havia tingut a les seves mans.

Un aprenentatge autodidacta reconegut ara per familiars, amics i companys de la poesia a la Biblioteca Francesc Candel. A

▶ Al centre, en Nicanor López i la María Ángeles López, acompanyats d'amics i familiars.

la que també és la casa d’un home amb el cor dividit entre la Salamanca natal i la Barcelona que li ha donat tot.

Assegut al costat de la seva ànima bessona i companya de vida, María Ángeles López, en Nicanor va escoltar atentament les paraules que li van dedicar els assistents.

Sota la direcció d’Aleix Diz, un per un, els i les presents es van acostar al micròfon per a expressar la seva admiració a l’autor.

Els formats variaven, però el que es va repetir en totes les ocasions va ser la paraula merescut. Un adjectiu que defineix amb excel·lència l’homenatge a un artista amb un talent tan gran com la seva per-

Pau Llopis

sona. “No parles gaire, tu escrius, i això et converteix en un poeta de cor”, va assegurar una de les presents.

Bona part dels participants van optar per recitar poemes del protagonista de la tarda, com ara El Parque, Las edades del amor o Volverá la primavera. Diz, fins i tot, va voler definir la figura de Nicanor parafrasejant la cançó Niño Yuntero, de Joan Manuel Serrat.

Visiblement emocionat, en Nicanor va agrair la presència de coneguts, amics i familiars que li van retre un sentit homenatge en una de les principals seus culturals del seu barri. ■ Redacció

lamarina.cat

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

La familia que triem

J

a ha passat el Nadal, una època que moltes persones associen amb alegria, calidesa i retrobaments, però per a d’altres que som LGTBIQ+ pot suposar una experiència de por, rebuig i ocultament. És una època en què les famílies s’ajunten i ja és tradicional el típic cunyat que, a cada taula de la nit de Nadal, s’aferra als seus privilegis i qüestiona cada avanç de qualsevol col·lectiu minoritari (dones, persones migrants i trans).

Una de cada tres persones ha abandonat el seu poble o ciutat petita per la seva orientació sexual o identitat de gènere per anar a viure a la gran ciutat, un fenomen migratori conegut com a sexili. Per això, tornar per Nadal suposa reobrir velles ferides.

Qüestionaments sobre la nostra experiència sexoafectiva, rebuigs frontals a les lleis que ens protegeixen o l’ocultament de la nostra identitat o de les nostres parelles són algunes de les violències que rebem. Això fa que sis de cada deu persones tornin a l’armari en aquestes festes.

Aquests mandats socials d’alegria i recolliment ens situen en una tensió entre continuar romantitzant la família tradicional o resguardar-nos en la nostra família escollida: aquelles persones que ens volen tal com som, que viuen el dia a dia les nostres experiències afectives i que donen sentit al concepte de comunitat. Davant de qui ens qüestiona, hi ha qui ens reconeix i comparteix la nostra lluita.

Ja han passat les festes i ha tornat la tranquil·litat per a moltes de nosaltres.

Per això, és important llançar un missatge a les nostres famílies d’origen: el respecte no es negocia, i exigim dignitat i defensa de les nostres vides.

Seguiu-nos a

El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5).

@moradoarcoiris

Gener 2026 // www.lamarina.cat

panorama al barri

La Marina Solidària torna a acostar la màgia de Nadal als qui més ho necessiten Les joguines són un element indispensable de Nadal, especialment pels més menuts. El gust de regalar i rebre presents converteix aquesta època de l’any en una de les més especials. Almenys és així quan disposes dels recursos necessaris per a poder fer-ho. En el cas contrari, es converteix en una experiència amarga, especialment si afecta els més petits i petites de la casa.

Per aquest motiu, la Marina FM 102.5, el Casal de Barri de La Vinya i l’Espai Veïnal Química, en col·laboració amb la Unió d’Entitats, l’Associació de Comerciants de la Marina i Asproseat, han organitzat un any més la tradicional recollida solidària de joguines i material escolar per ajudar a les famílies del barri que ho necessiten.

Durant el mes de desembre, es van obrir dos punts de recollida a la seu del Casal de Barri de La Vinya i a l’Espai Veïnal Química, als quals es va afegir un més el diumenge 4 de gener a la plaça de l’Orgull, durant la celebració de les Carteres Reials.

En aquesta diada, es va instal·lar una guingueta per a recol·lectar els joguets que apropava el veïnat. Alguns dels visitants i famílies que s’acostaven a comunicar els seus desitjos i peticions a les missatgeres de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient aprofitaven per col·laborar amb la causa entregant els objectes als col·laboradors.

La resposta ha estat a l’altura. Durant les prop de tres hores que va estar oberta la parada es van recaptar gairebé un centenar de joguines que seran destinades a les famílies en situació de vulnerabilitat. Trencaclosques, ninots, llibres infantils, peluixos, pilotes, jocs de taula i tota mena de productes que contribuiran a fer que la felicitat i il·lusió pròpia de Nadal arribi a totes les llars del barri.

Un any més, gràcies a totes les persones que heu participat i fet possible que tothom gaudeixi de les festes! ■

9

Gener 2026 // www.lamarina.cat

10

tema central

|| Jesús Martínez «L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans i les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos, i promourà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.»

El punt 2 de l’article 26 de la Declaració Universal de Drets Humans vessa bondat.

I sentit comú.

Del món a Barcelona.

El 15% de la població de Barcelona té menys de 17 anys, segons dades de l’«Informe de situació de la infància i l’adolescència», de l’Ajuntament i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Cada dia van a l’escola 245.144 nanos i adolescents. Estudien per ser homes i dones de profit, que és el que ens deien els

T

TEMA CENTRAL nostres pares per inculcar-nos el valor de l’esforç, perquè no hi ha recompensa sense esforç.

A Barcelona hi ha 590 escoles d’educació infantil, 336 d’educació primària i 236 d’educació secundària.

A una cinquantena d’aquests centres se’ls aplica la categoria de «centres de màxima complexitat», segons el Consell Educatiu Municipal de Barcelona.

Això vol dir que molts pares són gairebé analfabets –inclòs l’analfabetisme digital– i que estan en situació de desocupació –a la cua de l’atur o cobrant subsidis d’algun tipus, com ara la renda activa d’inserció (480 euros mensuals)–, i, fins i tot, pares que acaben d’arribar a la ciutat i que se senten desemparats o perduts o cohibits o poc solts o superats. I els fills carregaran amb les penúries familiars.

Als barris de la Marina, tres centres responen a aquesta catalogació d’«alta complexitat socioeconòmica»: El Polvorí, Enric Granados i Can Clos, tots ells d’infantil i primària (3-12 anys).

El seu alumnat (uns quatre-cents nois i noies), el futur de la Marina, té tant talent com qualsevol fill del barri de les Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi.

Només que a aquests nois i aquestes noies els costa més demostrar-ho.

La clau és invertir-hi per donar-los una oportunitat.

De Cantata al poble, del poeta Miquel Martí i Pol: «Sempre he pensat que qui sabia bé un ofici era més lliure i més capaç d’estimar».

Arxiu La Marina

L’escola a la Marina

Els «centres de màxima complexitat» El Polvorí

«Els nois i les noies de l’escola es van alegrar molt de veure’ns i ho vam passar estupendament durant l’esbarjo.»

En un passatge perdut del relat Tom Sawyer, detectiu (1896), el novel·lista «essencial» Mark Twain posa en context el lector. Enmig d’una trama enrevessada entelada d’assassinats i robatoris de diamants, Tom i el seu inseparable amic, Huckleberry Finn, s’ajunten amb els de la seva edat i juguen.

Dos xavals pobres que han venut milions, bilions i trilions d’exemplars al llarg d’un segle.

Avui, com fa cent i escaig d’anys, els nens fan el mateix al pati del col·legi: es diverteixen, fantasiegen, es cansen, suen, coregen, corren i volen.

El pati de l’escola El Polvorí (Camí del Polvorí, 8-10) concentra en tres-cents metres quadrats la diàspora del talent de Barcelona.

Anomenem diàspora del talent al talent invisible, o el que ha de pujar més esglaons per desenvolupar la seva creativitat.

La professora de primària Marta Torrent (Barcelona, 1964) fa que s’expandeixin i creixin els 150 alumnes d’El Polvorí, sense renunciar a la seva personalitat, independentment de la velocitat que prenguin.

Cabell triangulat, celles d’arc regular i un joiós somriure que assisteix al pesarós. Directora del centre des de 2006, ella és la Tia Sally de les aventures de Tom Sawyer, la tia llunyana que reparteix abraçades: «La tia va córrer a trobar-nos amb llàgrimes d’alegria, i tirant-nos de les orelles, ens va abraçar i ens va besar amb efusió».

Realment, Marta fa el mateix: «Quan celebrem el Nadal o Carnestoltes, alumnes antics venen a l’escola i ens abracem».

Això ve complementat pel que li dicta el cor: «No es pot entendre l’educació de base sense el

vincle emocional. Com els ensenyaràs a sumar si no hi creus en ells?».

Marta creu en cadascun dels seus, en cadascuna de les criatures a les quals ensenya multitud d’assignatures, algunes d’elles innovadores: hoquei (patinets amb rodes d’alumini), ràdio (038 FM) i robòtica (Codey Rocky).

A més de la lectura diària compartida, en el marc del programa «Despertem les paraules», en què aprenen a llegir, que és aprendre a caminar.

La gran balena, de Benji Davies; El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants, de Dav Pilkey; Frankenstein, de Mary Shelley...

El Consorci d’Educació de Barcelona classifica El Polvorí, fundat als setanta, com a «centre de màxima complexitat», la mateixa categoria que tenen l’Enric Granados i Can Clos.

L’etiqueta no deixa de ser una realitat, i també un «estigma» contra el qual combaten els 18 professors de plantilla.

La realitat aclapara: alumnes amb necessitats educatives especials (NEE A), alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals

Gener 2026 // www.lamarina.cat

1

Gener 2026 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 102

Nadal als centres educatius del barri

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00 Consell de redacció: - Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF - Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF: - Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina Tiaf__lamarina

Gener 2026 // www.lamarina.cat

2

Escola Ramon Casas

Institut Escola Enric Granados

A l’Escola Can Clos, l’últim dia del

trimestre, piquem el TIÓ. Els infants més petits de l’escola tanquen el trimestre amb una jornada plena d’il·lusió, cançons i convivència.

Després d’haver cuidat el Tió durant els últims dies, arriba el moment més esperat i els nens i nenes ho expressen amb molta il·lusió:

“M’agrada molt picar el Tió amb els meus amics”, “Hem hagut de cantar molt fort perquè ens cagués els regals” “Hem picat tots junts”

setmana hem rebut una viAsitaquesta molt especial al cicle infantil de

l’Institut Escola Enric Granados. Ha arribat l’Oncle Buscall, que ens ha vingut a veure amb un gran somriure i molta alegria. Tots els nens i nenes l’esperàvem amb molta il·lusió i emoció.

L’Oncle Buscall ens ha portat una sorpresa molt bonica: el tió de la muntanya. Ha vingut del bosc i ara ja és amb nosaltres a l’escola. L’hem rebut amb ulls encuriosits, somriures i molta tendresa.

Ens ha explicat que el tió té una mica de fred i gana,

i que entre tots i totes l’hem de cuidar molt bé. Cada dia li donarem menjar, el taparem amb una manteta i li parlarem amb veu dolça perquè se senti content i estimat. Si el cuidem molt bé veurem com poquet a poquet anirà creixent i potser l’últim dia ens cagarà alguna sorpresa.

Els infants han viscut aquest moment amb molta màgia i alegria. Ara el tió ja forma part del nostre centre i el cuidarem amb molt d’amor fins que arribi el gran dia. Seran unes jornades plenes d emocions boniques que guardarem al cor.

Més enllà del component lúdic, la celebració del Tió a l’Escola Can Clos té un clar valor educatiu i cultural. L’activitat permet apropar els infants a les tradicions nadalenques catalanes, fomentant el sentiment de pertinença, la convivència i el respecte per la cultura pròpia.

A través del joc i la participació activa, els més petits aprenen a compartir, i a viure les festes com un espai de trobada col·lectiva.

Amb iniciatives com aquesta, l’Escola Can Clos reafirma el seu compromís amb una educació integral, arrelada al territori i a les tradicions, posant sempre els infants al centre de la vida escolar.

Esco

Gener 2026 // www.lamarina.cat

3

Nadal a l’Alfageme

2 Caga Tió a Educació Infantil. Els nens

són les següents:

divendres a la tarda. És la festa gran de l’escola. Cada últim dia del primer trimestre arriben Ses Majestats els Reis d’Orient i recullen les cartes de tots els infants. Les famílies i tots els nens, totes les nenes i els i les mestres els esperem a l’entrada del col·legi i els donem una gran rebuda. Després, tots els grups van a saludar-los i a entregar-los les cartes amb els seus desitjos.

i les nenes d’I3, I4 i I5 fan cagar el Tió i s’enduen un petit detall que els fa molta il·lusió.

l’escola celebrem el Nadal de diferents maneres i és una època molt Abonica plena d’il·lusió i màgia. Algunes de les moltes activitats que fem 3 Arribada dels Reis Mags d’Orient el

1 Postal Amiga amb els grups de 5è i 6è d’EP. Els nens i les nenes de Cicle Superior participen en la redacció de postals de Nadal que després es reparteixen a diferents llars d’avis del barri de La Marina i de Sants.

ola Can Clos

INS Lluís Domènech i Montaner

Gener 2026 // www.lamarina.cat

4

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

El funk com a espai de trobada

Segueix-nos a

@labascula038 www.labascula.cat

Ariadna Aranega porta Bring Back the Funk a La Bàscula El dissabte 17 de gener, l’Espai Jove La Bàscula serà l’escenari de la 4a edició de Bring Back the Funk, un esdeveniment que reivindica la cultura funk des de l’arrel, la transmissió i la comunitat. Al darrere del projecte hi ha l’Ariadna Aranega, ballarina, formadora i impulsora de la Future Dance School, que fa just un any va obrir les portes al barri de Sants.

La relació de l’Ariadna amb el ball comença des de ben petita, com un espai íntim de connexió amb la música i d’expressió personal. Amb els anys va anar explorant diferents estils de la cultura urbana, però va ser el campbellock i el popping els que van marcar profundament el seu camí. “Hi vaig trobar el groove, el sentit de comunitat, la celebració i la memòria”, explica. Uns valors que connecten directament amb la seva manera d’entendre l’art i la vida. A partir d’aquí, va apostar per una formació constant, viatjant, competint i compartint espais amb altres artistes, fins a començar a transmetre tot aquest bagatge a través de la docència i els seus propis projectes.

Aquesta voluntat de transmissió va prendre forma fa un any amb la creació de la Future Dance School, un projecte que neix d’un somni i d’una necessitat personal: crear un espai segur on el ball sigui creixement, joc, diversió i sentiment de pertinença.

L’escola aposta per treballar la cultura urbana amb respecte i rigor, però també amb proximitat i calidesa, acompanyant els processos artístics i humans de l’alumnat. Un primer any que l’Ariadna defineix com a intens i emocionant, marcat per l’aprenentatge i per la consolidació d’una comunitat real, diversa i compromesa amb la dansa.

En aquest mateix context neix Bring Back the Funk, un projecte que respon a la inquietud de crear un espai que posi la cultura funk al cen-

@ariadnaaranega

tre i que permeti a les noves generacions connectar amb la seva essència.

L’Ariadna detectava la manca d’esdeveniments que anessin més enllà de l’escena competitiva i que recuperessin la dimensió social i històrica del ball. Bring Back the Funk neix, així, per connectar generacions, donar context, visibilitzar la feina de la comunitat i reforçar el sentiment col·lectiu, tot unint el freestyle i la coreografia en un mateix espai.

Després de tres edicions, el projecte arriba a una quarta edició que simbolitza un moment de maduresa. La jornada s’ha dissenyat cuidant especialment l’experiència de les persones participants: formar-se, escoltar, compartir i acabar ballant. La celebració a l’Espai Jove La Bàscula reforça la connexió amb el territori i amb les noves generacions, apropant el funk a un equipament de proximitat, viu i obert al barri.

Un dels grans atractius d’aquesta edició és la presència de ScooB Doo – Jimmy Foster, una figura clau i referent en la història del campbellocking.

Per a l’Ariadna, comptar amb ell és un honor i una gran responsabilitat, ja que suposa una oportunitat única d’aprendre directament de la font i de reconèixer les arrels culturals del camí que segueixen.

Les persones assistents podran gaudir d’un workshop, una conferència amb context i relat històric, i una jam com a espai lliure d’expressió i trobada.

Més enllà del ball, l’objectiu és compartir, divertir-se i viure la cultura funk en primera persona.

Per a l’Ariadna Aranega, portar la cultura urbana a equipaments com La Bàscula és clau per connectar-la amb la vida quotidiana, generar vincles i crear oportunitats reals per als joves. I és precisament a qualsevol persona amb curiositat, balli o no, a qui recomana Bring Back the Funk: una experiència per viure sense expectatives i amb el cor obert.

Gener 2026 // www.lamarina.cat

tema central 11

Radiografia social dels barris: Reptes i oportunitats (NESE B), alumnes beneficiats pel Pla de xoc («Pla de xoc contra la segregació, per la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu») i el projecte anomenat Motxilla Escolar («Mesures per garantir la igualtat d’oportunitats a l’escolarització»), que atorga, entre altres coses, les beques menjador.

«Superem el 60% de la ràtio de vulnerabilitat», diu la Marta, comprenent el que amaguen les dades. «Situacions de famílies en situació de desestructuració, sense papers, amb manca de feina… Nosaltres no jutgem, acompanyem. També et dic una cosa: no són els nens els que arriben tard a l’escola, sinó els pares.»

Ans al contrari, si agafem la lupa de 24 polzades de Tom Sawyer, detectiu, podem veure molt més que un informe tècnic.

Podrem veure alguna cosa en què la mirada menys acostumada mai no recalarà: les dinàmiques de les «pràctiques de restauració» que, simplificant, intenten completar la sanció amb la reparació.

Inesgotable el corol·lari de paraules boniques que neix d’aquesta filosofia: racons de la calma, cercle de confiança, resolució positiva de conflictes…

A això s’hi afegeix la terminologia de suport: emo (educador emocional), PAE (Pla d’Activitats Escolars), Caixa d’Eines («Introdueix pràctiques artístiques dins el currículum escolar per reduir les desigualtats»)…

«Treballem molt l’educació emocional i la integració», convé Marta. «En qualsevol moment salta l’espurna i es fa una de grossa com un cove… Són nens, i no poden assumir ni gestionar segons què es porten de casa… Una persona pot caure al pou per multitud de motius. Però volem que siguin feliços, amos del món, i que vegin fets els seus somnis.»

Graduada a Magisteri i Pedagogia, Marta Torrent també ha fet classes a Ciutat Meridiana (Nou Barris), el lloc amb més desnonaments d’Espanya.

«Ja de petita volia ser mestra: posava en fila les nines i els deixava anar un discurs.»

La seva frase la podria agafar Banksy i ferhi un poderós grafit que encoratgi la raó: «La intel·ligència, l’alegria i les ganes de viure són universals i no tenen res a veure amb l’ètnia».

Exactament el mateix que diu Mark Twain: «Com més compartim les penes i les alegries de les persones, més properes i estimades es tornen per a nosaltres».

Enric Granados

«A l’era de Saddam Hussein, Abu Ghraib, a uns quaranta quilòmetres a l’oest de Bagdad, era una de les presons més conegudes al món per les seves tortures, execucions setmanals i condicions de vida infrahumanes.»

Així comença el reportatge titulat «Tortures a Abu Ghraib», amb què el reporter nord-americà Seymour Sy Hersh (Chicago, 1937) va tornar a llançar l’scoop, la bomba informativa, el 2004, quan tenia 67 anys.

Seymour Hersh va estudiar a la Hyde Park High School, escola pública del sud d’Illinois, amb un munt de nois sense calers que, com ell, van néixer de pares migrants; els seus procedien de Lituània i Polònia.

El gran periodista del segle XX Sy Hersh va treballar a la bugaderia familiar, amb la qual cosa es va costejar la matrícula universitària.

▶ Detall del cartell pel 50è aniversari de l'escola Enric Granados, simulant un diari.

Per a la cursa que va seguir i va triar aquest tot terreny guanyador d’un Pulitzer estan dotadíssims qualsevol dels alumnes de l'escola Enric Granados (passeig de la Zona Franca, 98).

«Volem que tothom tingui les mateixes oportunitats, que tothom tingui oportunitats», diu, lacònica, María Gómez Nebot (Barcelona, 1977), la directora del centre des de 2020. «Hi ha una gran diversitat, i molts casos de “matrícula viva” [preinscripció al llarg del curs]. Per nosaltres és un repte l'ensenyament aquí.»

Jo reivindico l’escola i el barri, cadascun és dins de l’altre El Consorci d’Educació de Barcelona ha posat la mirada sobre aquest poderós trident reptador: juntament amb El Polvorí i Can Clos, Enric Granados ha estat catalogat com a «centre de màxima complexitat».

En el cas d’Enric Granados, més del 60% dels 165 estudiants matriculats pertanyen a famílies vulnerables.

Enric Granados forma part del «Pla de millora d’oportunitats educatives» de la Generalitat de Catalunya, adreçat a l’alumnat amb «condicions socioeconòmiques desfavorables». Bona part del pressupost prové dels fons Next Generation per a la recuperació econòmica després de la pandèmia.

Els 18 professors de plantilla han capgirat una situació que podria generar mala fama.

Precisament, el «crisol de cultures» dona un caràcter singular a un centre que ja ha aconseguit ser referent de diverses iniciatives.

Enric Granados és seu del projecte Concilia, de l’Ajuntament de Barcelona, «per facilitar la conciliació familiar i personal a persones

que no disposen del suport necessari».

Altres propostes s’experimenten a les seves aules: la plasmació de la «cultura restaurativa» mitjançant el programa Encercle, «per a la gestió positiva de les relacions i del conflicte»; l’activitat participativa Cantània, en què els escolars interpreten una cantata a L’Auditori; la passió per la dansa amb l’ajuda de ballarins de l’Institut del Teatre, etcètera.

Enric Granados té seient a la Xarxa d’Escoles de la Marina, de creació recent.

El 25 d’abril del 2024, l’escola Enric Granados va celebrar el 50è aniversari (1974-2024).

«Vam convidar el màxim d’exalumnes i vam crear una comunitat d’alumni, amb l’ajuda de voluntaris», explica, il·luminada pels darrers raigs de sol de la tarda que s’escolen per la finestra. «La conserge, la Fany, va estudiar a la primera promoció, i va dir unes paraules aquell dia.»

Si a la directora María Gómez li poséssim com a deures fer una redacció d’estil «com és la meva escola», escriuria això: «Estructuralment, Enric Granados és preciós, bonic i lluminós. Abans era fosc, tenebrós i lleig. És peculiar, hexagonal i molt tranquil».

Aquell any es van penjar cartells del 50è aniversari el disseny dels quals remetia a la primera plana d’un diari anglès fabulat, el Daily Quote. A la capçalera, «breaking news» i «special edition».

Seymour Hersh, com el claustre de l’Enric Granados, sempre ha treballat a peu de carrer. Mai no ha penjat les botes.

Can Clos

Quan l’escriptora Ana María Matute va escriure els microrrelats Los niños tontos no va ser perquè pensés que els nens fossin ximples, sinó perquè creia que els nens que no sabien jugar no eren nens corrents; eren nens que pensaven.

Els nens ximples de Matute són fills de totes les professions, i són tan espavilats que els adults van darrere d’ells, cosa que tampoc no sorprèn.

L’endemà, els noranta nens de l’escola de Can Clos (Pedrera del Mussol, 10) també escriuran, prosa o poesia o un mix de gène-

res inconnexos. I ho faran pel mateix motiu que movia la Premi Cervantes del 2010: canalitzar i reconvertir el malestar en el món.

«Aquí tenim un vuitanta per cent de nens fills de famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. Vull recalcar això d’“econòmica”, perquè pel demès són iguals que la resta.

El nivell de l’escola el posen els nens, de la mateixa manera que l’escola la fan els professors», explica la directora del centre des del 2021, Yolanda Cruz (Barcelona, 1975), dona de tendreses que s’ha arrelat en la naturalesa d’aquest equipament modèlic.

«Disposem d’un entorn privilegiat, la muntanya de Montjuïc. A més, quan vaig arribar teníem una granjeta, amb gallines i conills.»

La primera vegada que la Yolanda va trepitjar Can Clos, el 2006, va descobrir una escola «fantàstica».

El claustre la va acollir.

I el barri amb el qual interactua des d’aleshores ha evolucionat a passes de gegant, passes «impressionants».

«S’ha de revertir l’estigma que puguem tenir; no és un barri conflictiu ni és un centre conflictiu, no més que els d’altres districtes», addueix.

El fet de tenir una taxa considerable de nens que requereixen una atenció especial no és cap minva.

Sí que és cert que calen més recursos perquè l’«escola inclusiva» pugui desenvolupar la seva potencialitat. Per exemple, més tècnics d’integració social. Per exemple, mestres especialitzats en pedagogia terapèutica.

«Pensa que també hi ha nens amb necessitats educatives i que ajudem moltes famílies en les gestions telemàtiques per demanar beques i formalitzar preinscripcions», diu.

Al costat de la tanca de Can Clos, un s’atura i cavila. S’hi llegeix: «Els infants necessiten... la teva presència, jugar, confiança, aprendre, cometre errors, amor». Amor.

Els nens de la Yolanda i dels 16 membres de l’equip docent són nens els pares dels quals pugen la costa de gener fins i tot al setembre. En molts casos, els pares encara han de regularitzar els papers.

Falten «eines parentals» per posar límits als nois i fer que compleixin els horaris i les tasques.

«Simplement es tracta d’incorporar normes i fer veure a la canalla que no són els únics reis de la casa, que no poden estar jugant amb la Play fins a qualsevol hora.»

Tot això està relacionat amb les «dificultats educatives» que afronta la societat en el seu conjunt.

Segons la directora, Yolanda Cruz, Can Clos és un reflex del barri (mancat de serveis: supermercat, farmàcia, fleca...).

I el barri és un reflex de la ciutat, que ha d’aprendre a estimular els més petits.

Can Clos no és ni més ni menys; potser més, ja que els mitjans escassos des de la seva fundació, el 1970, s’equilibren perquè cadascú doni el millor de si mateix.

«Jo reivindico l’escola i el barri, cadascun és dins de l’altre.»

Els nens ximples d’Ana María Matute no ploren.

«El nen va caçar tots els estels de la nit, les aloses blanques, les llebres blaves, els coloms verds, les fulles daurades i el vent punxegut.

Va caçar la por, el fred, la foscor.» ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

12

actualitat

El Casal Infantil Imagina’t es traslladarà al carrer d’Ulldecona amb un nou equipament més ampli Les obres d’adequació dels baixos dels edificis d’habitatge públic del carrer d’Ulldecona, 2-10, ja estan en marxa per acollir el futur Casal Infantil Imagina’t, un projecte que permetrà ampliar i millorar l’oferta d’activitats educatives i de lleure adreçades a infants i adolescents de la Marina del Prat Vermell. El nou espai, al qual s’accedirà a través del passatge interior que connecta els carrers d’Ulldecona i Cal Cisó, disposarà de 318 metres quadrats de superfície útil, als quals se sumen 124 metres quadrats d’un pati interior que dividirà el local en dues parts i que també es condicionarà per al desenvolupament d’activitats.

Segons el projecte previst, la primera zona del casal inclourà l’accés i la recepció, una sala polivalent, una aula-taller, tres banys — un d’ells adaptat—, un vestuari adaptat, una sala de reunions, espais de treball intern, office i una zona de neteja. A l’altra banda del pati interior s’hi ubicaran dues aules addicionals i dos magatzems, cosa que ha de permetre una millor organització dels grups i de les activitats que s’hi duen a terme.

Actualment, el Casal Infantil Imagina’t funciona al carrer de Sovelles, 1, en un local de poc més de 100 metres quadrats que es va inaugurar l’any 2018. Amb el pas

▶ Render del nou Casal Infantil Imagina't.

del temps, però, la demanda d’aquest servei ha anat creixent fins a superar la capacitat de l’espai actual. Davant d’aquesta situació, s’ha optat per ampliar el projecte i dividir les activitats en dos equipaments.

A partir del curs vinent, les activitats destinades als infants de 6 a 12 anys es traslladaran al nou local del carrer d’Ulldecona, mentre que les adreçades als adolescents de 12 a 16 anys continuaran al centre del carrer de Sovelles, que passarà a ser utilitzat en exclusiva per aquest col·lectiu.

El nou casal s’ubicarà als baixos dels edificis d’habitatge social promoguts per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Re-

habilitació (IMHab), integrant-se així en un entorn de nova construcció al barri.

Les obres d’adequació, amb un pressupost d’1,08 milions d’euros, van a càrrec de Foment de Ciutat en el marc del Pla de Barris 2025-2028 i formen part del Pla Singular de la Marina del Prat Vermell.

Amb aquest trasllat, el Casal Infantil Imagina’t guanyarà espai i capacitat per donar resposta a la demanda existent, alhora que permetrà diferenciar millor les activitats segons les edats, en un context de creixement del barri i de necessitat d’equipaments adaptats a la població infantil i juvenil. ■ Redacció

La Unió d’Entitats de la Marina entra en la recta final del procés electoral per renovar la Junta directiva La Unió d’Entitats de la Marina es troba immersa en el procés electoral per renovar la seva Junta directiva, un procediment que culminarà amb la jornada de votacions prevista pel dilluns 26 de gener. El calendari electoral, ja en marxa, ha anat superant les primeres fases i entra ara en un moment clau, amb la presentació i validació de les candidatures.

Durant el mes de desembre es va completar la primera etapa del procés amb la publicació i exposició pública del cens electoral a la seu de la Unió d’Entitats. Aquest període va permetre a les entitats federades revisar les dades i presentar possibles reclamacions, que van ser resoltes abans de les festes de Nadal, deixant el cens definitivament tancat. Aquest pas és especialment rellevant, ja que determina quines entitats tenen dret a vot en el procés electoral.

Amb el cens ja validat, el calendari ha avançat cap a la fase de presentació de candidatures, oberta del 7 al 9 de gener. En aquests dies, les propostes de nova junta directiva s’han de presentar formalment a la seu de la Unió d’Entitats, adreçades a la Comissió electoral. A partir del dilluns 12 de gener, i un cop constituïda oficialment la Comissió electoral, s’inicia el període de revisió i verificació de les candidatures presentades, així com la seva exposició pública fins al 19 de gener.

Aquest període d’exposició permet a les entitats federades conèixer les propostes i, si escau, presentar impugnacions o re-

▶ Una de les anteriors asssemblees de la Unió d'Entitats.

clamacions, que es podran formular els dies 20 i 21 de gener. La resolució d’aquestes incidències està prevista per al 22 de gener, data en què es proclamaran les candidatures definitives i es designaran els membres de la mesa electoral. El procés culminarà amb les votacions del dilluns 26 de gener, en una assemblea que proclamarà la nova junta directiva.

El reglament de règim intern de la Unió d’Entitats estableix amb detall les normes del procés. Cada entitat federada disposa d’un únic vot, que ha d’exercir el seu president o presidenta, o una persona degudament autoritzada mitjançant delegació escrita. El document també especifica quines entitats poden tenir veu, però no vot, com aquelles que no desenvolupen activitat al territori o que no compleixen els requisits legals establerts. Pel que fa a les candidatures, aquestes han d’estar integrades per

Alejandro Flores (arxiu La Marina)

un mínim de sis persones, pertanyents a entitats diferents i actives al barri. Els càrrecs de la Junta directiva són escollits per l’Assemblea general per un mandat de quatre anys, amb un límit màxim de cinc anys en el mateix càrrec. En el cas que només es presenti una candidatura, aquesta també ha de sotmetre’s a votació de l’Assemblea.

Tal com recullen els estatuts, l’Assemblea general és l’òrgan sobirà de la Unió d’Entitats de la Marina i té entre les seves funcions principals l’elecció i el control de l’òrgan de govern. El procés electoral esdevé així una peça clau per garantir el funcionament democràtic i la representativitat del teixit associatiu del territori.

Amb el calendari avançant i les candidatures ja sobre la taula, la Unió d’Entitats afronta unes setmanes decisives que marcaran el rumb de la federació en els pròxims anys. ■ Redacció

Retahílas Mar Montilla

Doce uvas, doce deseos

S

é que leerás esta columna en el 2026 pero mientras la escribo seguimos en el 2025. ¿Te cuento mi plan para Nochevieja? Es sencillo. Cerraré los ojos, pensaré en ti, en mí, en el abanico de posibilidades y esperanzas que se abren con el Año Nuevo y pediré doce deseos, uva por uva.

Uno: SALUD. Es lo más importante, ¿no te parece? Cuando la salud falla todo se complica y cualquier bien material pierde su valor.

Dos: PROSPERIDAD. Porque con el estómago vacío, sin un techo bajo el que cobijarse y sin dinero en el bolsillo las opciones se reducen al mínimo.

Tres: AMOR, cariño, afecto. De familia, de pareja, de mascota. ¿Qué sentido tiene una existencia sin amor?

Cuatro: AMISTAD. Auténtica, sincera. De personas que te apoyan, te escuchan y te aceptan tal como eres; esas mismas a las que tú apoyas, escuchas y aceptas tal como son.

Cinco: OPTIMISMO, alegría, buen humor, risas. Mejor ver el vaso medio lleno que medio vacío, sean cuales sean las circunstancias.

Seis: TOLERANCIA. Esa calle de doble dirección que nos conduce a todas partes.

Siete: RESPETO. Va de la mano del anterior y bastaría aplicarlo cada día —en un toma y daca continuo— para hacer de este un mundo mejor.

Ocho: SOÑAR. Perseguir los sueños, grandes o pequeños, es lo que hace funcionar el motor de la vida.

Nueve: PAZ. En su significado más amplio. Paz interior. Paz exterior.

Una paz contagiosa que se propague hasta los confines del universo.

Diez: SERENIDAD para aceptar las cosas que no podemos cambiar.

Once: CORAJE para cambiar las que sí podemos.

Doce: Y SABIDURÍA para distinguir la diferencia. ¡Feliz 2026! ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

+

cultura 13

lamarina.cat

Una exposició artística és encara més agradable quan va acompanyada de més art. El passat 12 de desembre, la Sala Pepita Casanellas va acollir la inauguració de la mostra de l’Associació d’Artistes de la Marina, una entitat que aplega creadors i creadores del barri i que treballa per donar visibilitat a l’art local.

L’Art de Nadal va ser el títol escollit per a una trobada a les portes de les festes més màgiques de l’any. Repartides al llarg i ample de l’entrada de la sala d’actes de l’edifici, les pintures i escultures elaborades pels integrants de l’associació donaven la benvinguda a la nombrosa assistència, convertint l’espai en un petit recorregut artístic ple de sensibilitat i color.

A banda dels retrobaments, les abraçades i els desitjos de bones festes, la tarda va ser amenitzada amb la presència del Grup Folk Montjuïc, que va interpretar havaneres atemporals i nadales tradicionals que van engrescar el públic i van aportar un aire càlid i festiu a l’acte.

En acabar, el Grup Quimicountry va convertir l’espai en una gran pista de ball on, al ritme del country, grans i menuts van compartir una estona de música i moviment. Una cloenda alegre per a una jornada que va unir art, cultura i comunitat en un mateix espai. ■

Redacció

Els Artistes de la Marina presenten les seves obres entre balls i nadales

Recital poètic i musical a la Biblioteca Francesc Candel La música i la poesia són dues de les expressions artístiques més antigues i, sovint, també de les més ben avingudes.

Quan es troben, donen lloc a un llenguatge compartit que acompanya, emociona i crea comunitat.

El passat dilluns 22 de desembre, la Biblioteca Francesc Candel va esdevenir un d’aquests espais de trobada gràcies al recital que van oferir el poeta Josep Maria Pérez i el guitarrista i cantant Gabriel Vallone, tots dos veïns de la Marina. La Sala Polivalent es va omplir d’un públic atent i proper, disposat a deixar-se portar per una tarda de paraules i melodies.

No va ser un recital distant ni solemne.

El Centre Cultural Àncora lliura a la Fundació Cris la recaptació del llibre de María Ortega El Centre Cultural Àncora va fer, el passat 15 de novembre, l’entrega íntegra de la recaptació obtinguda amb la venda del llibre “María, la de Àncora. Un relato de vida” a la Fundació Cris Contra el Càncer. Els fons aniran destinats a la lluita contra el càncer de mama.

L’acte, celebrat a la seu del centre al carrer Sant Eloi, va reunir sòcies, veïnes i col·laboradores en una trobada marcada pel compromís social i la solidaritat. Amb aquesta iniciativa, Àncora va tornar a demostrar com la cultura pot ser una eina de transformació i suport a causes que impacten directament en la vida de moltes dones. ■ Redacció

Entre poema i cançó, alguns assistents es van animar a llegir versos propis o a compartir fragments que els havien marcat, generant un clima de complicitat que va ser recompensat amb aplaudiments espontanis.

Pérez va estructurar la seva intervenció en diversos blocs temàtics, passant de la infantesa als prejudicis socials, del pas del temps a la discriminació. Un dels moments més intensos va arribar quan, en Josep, membre de la comunitat LGTBIQ+ del barri present al públic, va recitar un poema contra l’homofòbia que va ressonar amb força a la sala, provocant un silenci carregat d’emoció abans de l’aplaudiment col·lectiu.

Vallone va posar-hi la banda sonora amb una selecció de cançons que, entre la sensibilitat i la proximitat, van anar cosint el recital. La seva guitarra i la seva veu van dialogar amb els poemes, reforçant-ne el to i creant un fil narratiu que mantenia el públic connectat.

No era la primera vegada que aquest tàndem actuava plegat —ja ho han fet en actes com l’encesa de llums del Port de Barcelona—, però la Biblioteca Francesc Candel va oferir un marc íntim que va fer l’experiència especialment propera. Una tarda en què la poesia i la música no només es van escoltar, sinó que es van compartir. ■ Redacció

Gener 2026 // www.lamarina.cat

14

parlem de salut

Com ajudar a les nostres defenses?

El sistema immunitari és un sistema complex del nostre cos que la seva funció principal és protegir l'organisme d'agressions externes provocades per microorganismes, agents al·lèrgics o agents tòxics.

Per tal que el nostre sistema immunitari funcioni d’una manera òptima i es mantingui fort hi ha diversos factors amb què el podem ajudar.

-Alimentació: molts estudis afirmen que tenen un paper important les vitamines A (tonyina, sardina, ous), B6 (peix, carn, llegums, fruits secs), B12 (peix, carn, ous, llet), C (cítrics, maduixes, pebrot), D, E, àcid fòlic (B9) i biotina (B7); minerals com el zinc (cereals integrals, xocolata negra), ferro (carn vermella, musclos, escorpinyes), seleni (fruits secs, cereals, llegums), magnesi (fruites, verdures fulla verda, llegums) i coure (cacau, llegums, marisc, carn) proteïnes (lactoferrina) i probiòtics, etc.

El seguiment d'una dieta variada i equilibrada que inclogui les racions recomanades per les guies alimentàries per a cada grup d'aliments és fonamental per a aconseguir els requeriments d'aquests nutrients. I entre els grups d'aliments als quals s'ha de prestar especial atenció estan: les fruites i verdures (pel seu alt contingut en micronutrients i compostos antioxidants), els peixos blaus (per contenir omega-3) i els làctics (per ser aliments amb gran quantitat de nutrients).

Amb l’arribada del fred, els refredats i altres infeccions respiratòries lleus es tornen més freqüents. Tot i que acostumen a ser processos banals, poden generar malestar i interferir en el nostre dia a dia. Per això, és important saber com prevenir-los, com alleujar els símptomes i quan cal consultar amb professionals de la salut.

Com podem prevenir els refredats?

Una dieta equilibrada i variada, el descans, l'exercici físic, entre altres hàbits saludables, ajuden a fer que el sistema immunitari funcioni d’una manera òptima -Fitoteràpia: Hi ha estudis que indiquen que les plantes Echinacea, el Ginseng vermell, el Ginseng siberià o el Pelargonium sidoides han demostrat la

seva activitat estimuladora del sistema immunitari, indicades per a la prevenció d'afeccions respiratòries lleus. D'altra banda, es distingeixen distintes plantes posseïdores de vitamines i minerals que poden exercir efectes immunomoduladors, així com diferents estudis recents intenten verificar possibles efectes preventius enfront alguns virus com alguns bolets, l’all i la ceba.

-Descans: El sistema immunitari i el descans estan estretament relacionats.

Un descans adequat enforteix les defenses, mentre que la falta de son les afe-

bleix, augmentant el risc d'infeccions.

Durant el son, el cos produeix i allibera cèl·lules immunitàries, com els limfòcits i les cèl·lules NK, i la privació de son redueix aquestes funcions, fins i tot disminuint l'efectivitat de les vacunes.

-Exercici físic: L'exercici físic enforteix el sistema immunitari en fer que els glòbuls blancs circulin més ràpidament, millorant la capacitat de detectar i combatre infeccions. A més, l'activitat física moderada ajuda a reduir la inflamació, elimina bacteris dels pulmons, augmenta la temperatura corporal (el que inhibeix el creixement bacterià) i redueix les hormones de l'estrès. Per a obtenir aquests beneficis, es recomana exercici regular i moderat, com caminar ràpid, anar amb bicicleta o anar al gimnàs.

-Hàbits: • Vacuna’t al teu CAP • Controla l’estrès: L'estrès crònic pot afeblir el sistema immunològic. Practica activitats relaxants com la meditació o el ioga.

• Evita el tabac: Fumar inflama les vies respiratòries i deteriora les barreres de defensa de l'organisme.

• Mantingues un pes saludable: Controlar el pes contribueix a un sistema immunitari més fort. ■

Arriba l’hivern… i amb ell els refredats

Què podem fer per prevenir-los i com tractar-los correctament Quan cal consultar al centre de salut?

Cal demanar valoració professional si apareixen signes d’alerta com dificultat per respirar, febre alta que no cedeix o es manté diversos dies, dolor al pit, empitjorament dels símptomes o si aquests duren més d’una setmana.

- Rentat freqüent de mans amb aigua i sabó o solucions hidroalcohòliques.

- Higiene respiratòria: tapar-se la boca i el nas amb el colze en tossir o esternudar.

- Evitar el contacte estret amb persones que presentin símptomes respiratoris.

- Ventilar els espais tancats diàriament.

- Cuidar el sistema immunitari amb una alimentació equilibrada, activitat física regular i un descans adequat.

I si ja estic refredat/da?

El refredat comú sol millorar de manera espontània en pocs dies. Per alleujar els símptomes, es recomana descansar, beure líquids (especialment calents), utilitzar medicació per alleujar els símptomes com el dolor de coll, el malestar general o la congestió nasal, sempre seguint les indicacions del professional sanitari. És important recordar que els antibiòtics no són efectius, ja que el refredat està causat per virus.

Marta Cañibano Gómez Infermera Familiar i Comunitària CAP Dr Carles Ribas

El refredat comú sol millorar de manera espontània en pocs dies. Per alleujar els símptomes, es recomana descansar, beure líquids (especialment calents), utilitzar medicació per alleujar els símptomes, sempre seguint les indicacions del professional sanitari

Més informació Aquestes recomanacions estan avalades pel Departament de Salut i es poden consultar a la pàgina oficial de Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, on s’ofereix informació clara i actualitzada sobre la prevenció de les infeccions respiratòries: Canal Salut – Infeccions respiratòries i refredat comú. ■

Equip Infermeria CAP La Marina

Gener 2026 // www.lamarina.cat

esports 15 || Pau Llopis El nou any a la Marina va arrencar, un cop més, amb una jornada esportiva marcada per la solidaritat. Des de fa tres anys, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza impulsa aquest torneig amb l’objectiu de recollir material escolar destinat a les famílies del barri que més ho necessiten.

El passat 3 de gener, el Centre Esportiu La Bàscula va acollir aquesta competició amistosa, que enguany ha reunit equips com el F.C. Barcelona, la U.D. Viladecans, la U.E. Cornellà, el C.E. Mercantil, el C.B. Terlenka, el Terrassa F.C., el Santfeliuenc F.C., el C.E. L’Hospitalet i l’Alzamora C.F., a més de l’equip amfitrió.

Repartits en les categories Sots 9 i Sots 10, els infants van disputar els seus partits en un ambient marcat pel joc net, l’esforç col·lectiu i la il·lusió, davant d’unes grades plenes de famílies i companys que també col·laboraven amb la recollida solidària.

Amb aquesta tercera edició, el Torneig Solidari consolida la seva aposta per un futbol que educa, connecta persones i genera impacte social. La Bàscula es va convertir, de nou, en un espai on competir i ajudar van anar de bracet. ■

L’EFA Pedraza celebra la tercera edició del torneig solidari

Marcus Rashford visita la Fundació Mans a les mans

El davanter anglès, cedit aquesta temporada a l’entitat blaugrana, va visitar el passat dijous 11 de desembre dos projectes vinculats a la Fundació F.C. Barcelona.

Durant el matí, es va acostar a l’Escola Vedruna, al barri del Raval, mentre que a la tarda va conèixer els infants que formen part del Centre Obert el Submarí, un espai inclusiu de la Fundació Mans a les Mans que engloba els programes dirigits als menuts i menudes de 6 a 14 anys sense distincions.

Mitjançant la Fundació Barça, en aquest espai del barri es desenvolupa el projecte Esport al barri, que fomenta la inclusió social i l’accés a l’esport de nens i nenes en situació de vulnerabilitat. La iniciativa posa especial accent en la participació femenina, amb la intenció de garantir la igualtat d’oportunitats.

Acompanyat de la directora general de

la fundació blaugrana, la Dra. Marta Segú, Rashford va ajudar a repartir el berenar que cada tarda reben els infants, juntament amb exemplars del seu llibre que, sota el títol d’Ets un campió, pretén ser una guia perquè els nens i nenes puguin donar el millor de si mateixes tot i les adversitats. Una obra basada en les vivències del futbolista, provinent d’una família humil del sud de la ciutat anglesa de Manchester que va patir en primera persona i participant de petit de projectes com El Submarí.

Per tancar la trobada, el jugador blaugrana va participar d’un rondo amb els menuts i menudes del centre, que també li van fer entrega d’un conjunt de dibuixos que li havien preparat. Des de Mans a les mans, van agrair la visita del futbolista, que va generar una gran expectació i il·lusió a uns infants que van poder conèixer a un dels seus ídols. ■ Redacció

L’Ajuntament de Barcelona invertirà prop d’un milió d’euros en la renovació del camp de rugbi de La Foixarda La Comissió de Govern del consorci municipal ha aprovat el projecte executiu per a la millora de les instal·lacions del camp de rugbi de La Foixarda, casa, entre altres, del Barcelona Universitari Club (BUC).

L’actuació, amb un pressupost que ronda el milió d’euros, suposarà l’ampliació de les dimensions del terreny de joc, la substitució de la gespa artificial per una d’última generació que compleix amb la normativa europea de la restric-

paquet de millores està emmarcat dins el pla de xoc pel manteniment de les instal· lacions esportives de la ciutat que l’administració municipal ha acordat amb ERC i que suposa una inversió global de deu milions d’euros.

Precisament, el camp de rugbi de la Foixarda ha estat notícia enguany per diversos episodis de problemes d’il·luminació.

Entre finals del 2024 i principis del 2025 es van quedar a les fosques més d’una

ció de microplàstics i la millora del sistema de reg existent. D’aquesta manera, La gespa artificial cobrirà 267m2 més fruit de l’ampliació del camp, que passarà de 9.653 m2 a 9.920 m2. Es tracta d’una gespa dissenyada específicament per a la pràctica de rugbi, amb sistema de reblert orgànic.

La previsió és que els treballs de reforma es duguin a terme durant aquest estiu, concretament entre els mesos de juny i agost, a càrrec de BIMSA. En declaracions del regidor d’Esports, David Escudé, aquest projecte suposa la “posada al dia d’una instal·lació esportiva històrica a Montjuïc”, assegurant que l’Institut Barcelona Esports (IBE) treballa des de fa temps per “millorar els equipaments esportius de la ciutat”. De fet, aquest

vegada primer per culpa d’uns robatoris de coure i després perquè es van quedar sense benzina en un generador.

En aquest sentit, el president dels Gòtics Rugby Club Barcelona, Guzmán de l’Hotellerie, ha declarat als mitjans de comunicació que aquestes inversions són benvingudes, però insuficients. “Hi ha una sèrie de millores que s’han demanat de manera repetida i que trobem a faltar, com ara l’enllumenat o la millora dels accessos”.

Una millora necessària en un recinte esportiu del districte que se suma a d’altres com ara la del Camp Municipal d’Iberia, que en aquest cas disposarà d’un pressupost de dos milions d’euros, amb unes obres de major durada que s’iniciaran el juny de 2026 i finalitzaran l’any 2028. ■ Redacció

16

Gener 2026 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat La Marina Tapea clou una edició d’èxit marcada per la participació i la qualitat gastronòmica La Marina Tapea ha posat punt final a una nova edició que ha estat tot un èxit.

Considerada l’esdeveniment gastronòmic més esperat de l’any al barri, la ruta ha destacat per la gran participació i per l’excel·lent acollida de totes les propostes culinàries presentades.

Gastronomia, comerç i vida de barri La Marina Tapea ha tornat a demostrar que la gastronomia és una eina clau per dinamitzar el barri, reforçar el comerç de proximitat i generar espais de trobada i convivència entre el veïnat i els restauradors.

Al llarg de la iniciativa, veïns, veïnes i visitants han pogut gaudir d’una àmplia varietat de tapes creatives, fet que ha tornat a fer valdre la qualitat, la diversitat i el talent de la restauració de proximitat de La Marina.

La tapa guanyadora La proposta que ha aconseguit captar més vots i reconeixement per part del públic ha estat la del Restaurant El Chirimiri, que s’ha proclamat guanyador d’aquesta edició amb la seva tapa estrella: el taco de galta amb poma caramel·litzada. Una combinació de sabors equilibrada i original que s’ha convertit en la gran protagonista de la ruta.

Sorteig entre les persones participants En el marc de La Marina Tapea també s’ha dut a terme el sorteig d’un premi de 150 euros per gastar en establiments as-

sociats. La persona guanyadora ha estat Maria Begoña Valentina, a qui felicitem i agraïm la seva participació.

Des de l’Associació de Comerciants de La Marina, volem agrair la implicació de tots els establiments participants, així com la resposta del públic i la col·laboració de totes les persones que han fet possible aquesta edició.

La Marina Tapea es consolida, un any més, com una cita imprescindible del calendari gastronòmic del barri.

Botigues associades:

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

LLAR D’INFANTS XUMETS PERRUQUERIES I ESTILISME EL RACONET DE LA JUSTÍCIA TELECOMUNICACIONS C/Energia, 10. 93 431 76 72 I.T.C. SYSTEMS BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 08908 L’Hospitalet Llobregat Mare de Déu de Port, 305-319 Mare de Déu de Port, 413 bxs ESCOLA BRESSOL LA PAU Telf. 934321078 ADMINISTRACIÓ LOTERIA (Jardins de la Mediterrània) FARMÀCIA ENERGIA DROGUERIES I PERFUMERIES Mare de Déu de Port, 355 baixos local 3. Telf. 93 422 10 48 Tel. 93 421 56 17 c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Telf. 930321306 ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR DANI FERNANDEZ ESTILISTES Mare de Déu de Port, 379-381 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 FARMÀCIA DE LA MARINA c/Mineria, 12 Telf. 631066564 Paseo de la Zona Franca, 132 TELEFONIA Tel. 93 331 52 98 MANTENIMENTS c/ Sovelles, 11 932232593 DROGUERIA RAMIRO Telf. 934 32 15 90 YOIGO MASLIFE KAIROS RESTAURANT FRISAL MANTENIMENTS 650706656 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 ADMINISTRACIÓ FINQUES C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71 c/Ferrocarrils Catalans, 43 c/ Ferrocarrils Catalans, 115 MI PELU Tel. 93 332 22 12 ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ 936279023 - 641908332 FARMÀCIA FONERIA 933023389 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 FINQUES PÉREZ 933327788 c/ Foneria, 18 933332647 ELECTRODOMÈSTICS BAR CACHÉ Mare de Déu de Port, 385 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ UÑAS XXBEAUTY ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM FERRETERIES-LAMPISTERIES MACARRO Ferrocarrils Catalans, c/ Mineria, 17 local 4. 686259382 Carrer de la Foneria, 22 Pg. de la Zona Franca, 124, 126 933 31 50 79 ANIMAL DOMÈSTIC TU CERRAJERIA.COM 87-89. Telf. 93 332 78 56 Telèfon 935 35 52 52 MON ANIMAL c/Foneria, 43 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 QUADRES I MARCS EL VERMUTET DE LA GANXETA Telf. 934317402 MERCHANDISING ART I DECORACIÓ C/ Mare de Déu de Port, 305 ENSENYAMENT COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L ESTAMPACIONES BARRIL Mineria, 17.

93 296 70 03 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 KUMON Gran Via d’Hospitalet c/ Energia, 20 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) Passeig de la Zona Franca, 220 (Plaça Mediterrània) 934229079 930 07 81 06 del Llobregat, 53 6081116769 Telf. 934215977 / 677565089 QUEVIURES 674320486 PEIX I MARISC LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN ESCOLA D'IDIOMES BAUHAUS BARCELONA Mare de Déu de Port, 257 MOBLES (Entrada per Plaça Marina – Jardins de Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, KIDS AND US LA MARINA Pg. de la Zona Franca, 123 MUEBLES EL CISNE Tel. 934322108 la Mediterrània) 685 41 31 46 baixos 3. 614 49 76 78 Telèfon: 932 23 19 23 C/ Mecànica, 17 Pg. Zona Franca, 224. 933322698 PELLETS 620105433 REFORMES INTEGRALS BAR SKY MacMOBLES ZONA FRANCA Gran Via de les Corts Catalanes, 192 SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS IMPEGA CERRAJEROS NOUESPAI, S.C.P Gran Via de les Corts Catalanes, Passeig Zona Franca, 181 Pl. de Sant Cristofol, 19 Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99 Pg. de la Zona Franca, 177 148. 633 83 39 77 ARTS GRÀFIQUES Telf. 647 19 56 44 FORNS DE PA CELIA SERVEIS GRÀFICS MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Telf. 93 517 63 18 AMELIÉS BUBBLE TEA AND CREAM 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Energia, 32. 628635753 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 ESPECTACLES Carrer de la Foneria, 34 TENMAN REFORMES C/ Mare de Déu de Port, 271 B-TROUPE (COMEDIA, SHOW ASSESORIES-GESTORIES c/Mare de Déu de Port, 407-409 634 19 52 84 SUEÑOS DESCANS Telf. 93 421 87 26 ANNA MARIA MADRID ASSESSO- I ESPECTACLES) Telf. 629.82.92.85 Passeig de la zona Franca, 165 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR Mare de Déu de Port, 389 365. CAFÈ i FORN DE PA RIA Telf. 93 419 52 87 935909991 CERMASA CENTRE MÈDIC C/ Mare de Déu de Port, 379 RESTAURACIÓ Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a 670556539 661730205 Gran Via, 162. 93 431 41 40 MODA I COMPLEMENTS TABERNA DEL CONDE Telf. 93 422 38 47 ESTANCS BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL WALA SPORT Pg. Zona Franca, Carrer de la Foneria, 46 ESTANC ZONA FRANCA SALUT 365. CAFÈ FORN DE PA I c/Mineria, 4-6 Esc A, 7è 4a 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 527 08 42 Pg. Zona Franca, 244. 933326946 DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 THERANENS (FISIOTERAPIATelf. 932989977 / 609932494 LOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA) CALZADOS CISNE BAR GARRIDO EL TALLER ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ESTANC Nº 276 Passeig de la Zona Franca, 220 c/Foneria, 40 Local 3 Carretera del Prat, 5. 656187296 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 C/ Alts Forns, 61. 938289122 ASESOR EN SEGUROS (Jardins de la Mediterrània) Telf. 933323594 HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 FARMÀCIES GRANJA ELENA, S.C.P FORN HUGUET Passeig de la Zona Franca, 106 JUBEL ZAPATERIA FARMÀCIA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 228 C/ Alts Forns, 60. 645 944 419 c/Mare de Déu de Port, 252 AUTOESCOLES Telf. 622169239 Pg. Zona Franca, 162 Telf.

93 296 98 43 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ Telf. 93 432 16 98 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Telf. 934218129/ 606885784 Pg. Zona Franca, 186 RESTAURANTE CHIRIMIRI C/ Alts Forns, 74. 935318354 NOTARIA Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 93 331 86 12 c/ Minería, 4 FARMÀCIA PANADÉS PA DE CARPES Mare de Déu de MARÍA DE LOS DESAMPARADOS SIX, CENTRE TERAPÉUTICO Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 Port, 321 local 7. 636836708 AUTOMÒBILS RIOS MESSANA LA SAL DEL PORT C/ Foneria, 22-24 KIA AR MOTORS Pg Zona Franca 242, Entlo C. c/ Foc, 84.

Telf.

93 007 59 88 Telèfon 653 803 131 FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Tel. 936282806 Fax 931210064 C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 GALERA FOTOGRAFIA BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN NATURES ENERGY SPORT BENESTAR Pg. Zona Franca, 177-179 ÒPTIQUES Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 c/ Mare de Déu de Port, 265 Local LEVAKESH CENTER BARCELONA FARMÀCIA FORNS I GIRÓ JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 332 57 97 (part posterior de l'edifici) C/Mare de Déu de Port, 234 LYS (CUINA XINESA) Foneria, 21 936059881 636162553 Telf. 93 432 24 98 Telf. 934 22 97 00 Carretera del Prat, 40 Telf. 93 332 21 94 IMMOBILIÀRIA BUGADERIA Telf. 936 11 83 83 VISTA ÒPTICA PISOS LA MARINA REDFIELD TRAINING & FRIENDS FARMÀCIA CARMEN BARENYS LA WASH c/ Mineria, 17 Passeig de la Zona Franca, 177 Mare de Déu de Port, 252.

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66 Pg Zona Franca, 122 Telf. 666 242 460 Telf. 93 331 40 47 934311020 / 637526075 Pg. Zona Franca, 241 933320210 / 608975406 SALUD Y ESTÉTICA MARA CELLERS GENERAL ÓPTICA 934218715 / 618566698 IMMOBILIÀRIA LLOPIS Gran Via de les Corts Catalanes, 192 CELLER LA MARINA Passeig de la zona Franca, 174 FARMÀCIA BELKIS C/ Mare Déu de Port, 257 934218422 BAR LAS PALMERAS c/ Aviador Duran, 2. 680188509 MARTÍNEZ SÁNCHEZ 934 31 03 22 676585317 C/ Mare de Déu de Port, 252 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 TALLERS MECÀNICS ÓPTICA & AUDIOLOGIA COOPERATIVES 633266155 PISOS BARCELONA Tel. 932980106 TALLERES J.F KERAS BUTI Alts Forns, 71-73. 935365919 UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 LA PLACETA DE LES BESSONES Mare de Déu de Port, 279 Carrer Ulldecona, 28 641158191 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Telf. 93 332 89 95 Gran Via Corts Catalanes, 144 93 889 90 39 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 LLAR D’INFANTS Telf. 938085215 CORREDURIES D’ASSEGURANCES LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS TATUATGES PASTISSERIA CREATIVA FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Jardins de la Mediterrània s/n.

GEXBROK BARCELONA CAFÉ CON QUÉ?

TRISQUEL STUDIO ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Mare de Déu de Port, 255 Telf. 93 296 48 18 Carretera del Prat, 40 local 2 (Estudi de tatuatge – Doula) 272 Telf. 93 141 97 75 Telèfon: 93 331 13 41 Telf. 93 606 19 17 651857026 Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

Gener 2026 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 17

El CZFB presenta els seus pressupostos 2026 que consoliden una tendència d’estabilitat El plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va aprovar el passat 15 de desembre el pressupost per al 2026 de l’entitat, amb una previsió de 31,4 milions d’euros de benefici de les activitats ordinàries, xifra que representa un increment del 2% respecte a la previsió de tancament de l’exercici anterior.

El CZFB també ha previst un import net de la seva xifra de negoci per al 2026 de 82 milions d’euros, resultat que evidencia l’evolució positiva del negoci recurrent, un major rendiment operatiu i la sòlida estructura patrimonial. Cal destacar que el CZFB és una entitat pública que es finança íntegrament amb fons propis i mitjançant la gestió del seu patrimoni, per la qual cosa la totalitat dels seus beneficis es destinen a impulsar la innovació i dinamitzar l’economia.

La sessió plenària del CZFB va estar presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui va posar en valor que “el Consorci de la Zona Franca de Barcelona s’ha consolidat com un espai clau per a l’economia i la innovació de la ciutat i de tot el seu entorn metropolità. Actualment afronta un nou cicle estratègic amb el Pla 2025-2029, marcat per la indús-

tria 4.0 —també denominada indústria urbana—, en plena sintonia amb el Pla Estratègic Econòmic de l’Ajuntament de Barcelona”.

Per la seva part, Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, en la seva compareixença va explicar que “el CZFB sempre ha tingut com a objectiu mantenir l’equilibri econòmic i financer. El seu compromís va més enllà dels terrenys que gestiona, garantint la continuïtat de les activitats econòmiques que es desenvolupen. Un exemple d’això són els terrenys de Nissan, que representen una història d’èxit gràcies a l’aliança de totes les parts implicades. Avui podem afirmar que s’han recuperat els llocs de treball i que l’ac-

de Desenvolupament Econòmic i Social del Territori, Integració Urbana del Districte 4.0 i Compliment en ESG, tot això basat en la sostenibilitat per generar els recursos que permetin desenvolupar els tres pilars anteriors.

En aquest sentit, Blanca Sorigué va assenyalar que “ens trobem en un 18% d’execució del Pla Estratègic 2025-2029 i m’agradaria subratllar que el propòsit del CZFB és econòmic, industrial i social”. Sorigué també va destacar “l’aposta pels Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment pel número 5, dedicat a la igualtat de gènere, i de manera molt rellevant pel número 17, centrat en les aliances, ja que tot el que fem ho duem a terme acompanyats de partners”. tivitat industrial avança a bon ritme amb la recuperació de la marca Ebro, en col·laboració amb la multinacional xinesa Chery”.

El Pla Estratègic 2025-2029 arriba al 18% d’execució La directora general del CZFB, Blanca Sorigué, va explicar l’evolució del Pla Estratègic 2025-2029 de l’entitat, que en aquest primer any ja ha executat un 18% de les accions previstes. El Pla Estratègic 2025-2029 del CZFB posa el focus en l’impuls de projectes

DFactory Barcelona arriba a la plena ocupació El CZFB també va informar que ja ha assolit el 100% d’ocupació del DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional, comptant actualment amb 42 empreses instal·lades. Aquest èxit ha motivat una ampliació del DFactory Barcelona, que inclou la construcció de quatre nous edificis, passant dels 17.000 m² de superfície actual a prop de 60.000 m². ■

El Tinglado Reial va tornar a omplir el Port Vell de màgia i tradició Els dies 3 i 4 de gener, el tinglado Taller del Port de Barcelona es va convertir, per segon any consecutiu, en el centre d’operacions dels Reis d’Orient. En el marc del programa Nadal al Port, el Tinglado Reial va oferir una experiència immersiva adreçada als infants i les seves famílies, combinant imaginació, patrimoni portuari i tradició marinera en un espai emblemàtic del Port Vell.

Després de l’èxit de la primera edició, el Port Vell del Port de Barcelona i la Comissió de Festes de la Barceloneta van tornar a unir esforços per portar la màgia de Ses Majestats al moll Oriental. Durant dos dies, el tinglado Taller va recrear l’espai on, segons el relat, es descarreguen els regals i es coordina la complexa logística dels Reis abans de la seva arribada al Port el 5 de gener.

L’activitat, gratuïta i oberta a tothom amb accés per ordre d’arribada, es va desenvolupar en sessions de 20 minuts, amb horaris de matí i tarda que van permetre una afluència constant de públic.

Els visitants van iniciar el recorregut en un vestíbul decorat amb una estètica oriental i marinera, on un photocall temàtic convidava a immortalitzar la visita.

A partir d’aquí, els infants eren rebuts per la Validadora de cartes, que compro-

vava que les cartes als Reis estiguessin a punt abans de passar-les al Grumet Reial, alhora que explicava la història dels tinglados, antics magatzems portuaris avui reconvertits en espais culturals. Un altre dels moments destacats va ser la Vela dels Desitjos, una gran estructura on els nens i nenes penjaven els seus anhels, guiats per la Mossa del magatzem, que relatava com s’organitzen els regals perquè cada infant rebi la seva sorpresa a la nit més màgica de l’any.

El recorregut continuava amb la visita al Grumet Reial, un patge mariner que re-

collia les cartes a la bústia reial i explicava curiositats sobre com es prepara l’arribada de Ses Majestats des del Port de Barcelona.

L’experiència es tancava amb un taller de manualitats, on els participants construïen un vaixell de paper decorat amb la figura d’un dels Reis d’Orient, elaborant un record per endur-se a casa.

Per facilitar l’accés a l’activitat, un trenet nadalenc gratuït, ofert en col·laboració amb Marina Vela, va connectar diversos punts del Port Vell, amb parades al Palau de Mar, als tinglados del moll Oriental i a Marina Vela.

El Tinglado Reial també va fer valdre els espais del moll Oriental —la Carbonera, la Fusteria i el Taller—, rehabilitats el 2024 pel Port de Barcelona com a espais culturals i ciutadans. En aquest entorn, la iniciativa va reforçar el vincle entre la història portuària i l’obertura del Port Vell a la ciutat, convertint un espai patrimonial en escenari de fantasia i trobada familiar. ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

18

història

|| Carlos Suárez García Encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda “Fake news” i “postveritat” són fenòmens que semblen sortir de la modernitat tecnològica, però la realitat històrica ens presenta com, tot i que les tàctiques han passat de la ràdio i la premsa al TikTok i Twitter, els principis fonamentals d’aquests conceptes ja existien el segle passat.

La nova desinformació digital és l’adaptació de la propaganda clàssica a la contemporaneïtat. L'objectiu final desinformador, d’influència i manipulació de l’opinió pública continua sent la mateixa El ministre de propaganda durant el III Reich, Joseph Goebbels, va generar una sèrie de principis per a fer una propaganda que funcionés i que encara, avui dia, serveix com a manual d’instruccions per a la difusió de notícies enganyoses. Aquests propagandistes tenien clar que els temes complexos provocaven distracció, mentre que la simplicitat atreia.

Goebbels planteja dos dels seus principis que han tingut continuïtat fins a l’actualitat: el Principi de l’Enemic Únic i el Principi de l’Orquestració. El primer principi consistia a trobar un enemic concret i unificar tots els problemes d’una societat sobre la seva esquena (en el cas alemany, els jueus). El segon principi defensava que si una mentida es repeteix prou vegades, es converteix en veritat.

Donald Trump va fer al·legacions a través de xarxes socials durant la campanya electoral de l’any 2016 com “crooked Hillary” i va atacar la premsa titllant-los de “fake news media”, fent una aplicació digital del Principi d’Orquestració i atribuïnt a l’adversari els seus propis errors (Principi de Transposició de Goebbels).

De les mitges veritats a les mentides completes Mentre que al segle XX els altaveus propagandístics eren els mitjans de comunicació, com la premsa escrita o la ràdio, a partir del segle XXI s’hi afegeixen les xarxes socials i les plataformes digitals. La principal aportació d'aquest nou espai rau en la velocitat, el baix cost i la universalització de les idees i de la informació.

Abans, la influència requeria una campanya de cartells o hores d’antena que exigia una inversió financera. Avui, la desinformació i les “fake news” es propaguen a través de la propaganda computacional.

Aquesta tècnica consisteix en l’ús de bots (comptes automatitzats) per manipular l’opinió pública. Aquests agents simulen ser persones reals per: viralitzar un contingut fals, simular un suport massiu a una idea, i generar pressió en els grups dissidents.

La propaganda computacional ens porta directament al Principi de la Unanimitat clàssic. Mentre que abans la unanimitat s’aconseguia amb manifestacions controlades, avui es crea artificialment amb milers d’interaccions a les xarxes mitjançant bots, forçant l’usuari a alinear-se amb la suposada “opinió majoritària” per no sentir-se aïllat.

Un altre element clàssic aplicat a la contemporaneïtat digital és el Principi de Versemblança, on l’argument es construeix a

Quan trobar una veritat es fa impossible L’evolució de la manipulació de masses

partir d’una realitat fragmentada, donant una aparença creïble. Moltes vegades, les notícies falses no són completament inventades, sinó que prenen un fet real, el treuen de context i l'exageren.

A banda del contingut, moltes plataformes estan dissenyades per ser tòxiques, ja que l’algoritme prioritza el contingut que genera polarització i indignació, per tal que els usuaris es quedin més temps connectats.

Aquesta estructura promou els missatges radicals i crea espais informatius de baixa qualitat que reforcen el biaix polític del consumidor.

També s’ha de tenir en compte l’aparició d’un nou agent que canvia la percepció de la realitat en gran mesura: la intel·ligència artificial que, a causa de la seva novetat, necessita tècniques noves per al seu control en la difusió de continguts virals que no corresponen a cap realitat concreta.

Els efectes de les “fake news” i com abordar-los La principal diferència entre la propaganda del segle passat i la nostra actualitat no rau en les seves bases i principis, sinó en l’impacte globalitzant que s’ha adquirit a través de les xarxes socials i les noves eines de comunicació. Els efectes de la desinformació s’han estès fins al cor de la societat.

Algunes de les conseqüències més tangibles tenen relació amb una pèrdua de confiança en els mitjans de comunicació, que es combina amb un augment de la fatiga informativa. Una part de la població mundial opta per la desconnexió i evita la comunicació de manera activa, desvinculant-se dels assumptes públics i tornant-se més vulnerables a unes narratives simplificades

i polaritzants de la realitat.

Altres resultats que podem trobar venen dirigits des de diferents actors polítics que volen carregar emocionalment alguns temes (com ara la immigració o el feminisme) per reforçar identitats comunes, crear “bombolles informatives” i distingir diferents grups entre el “nosaltres” i “els altres”. A més, aquestes notícies falses, en algunes situacions, tenen un impacte negatiu en la reputació d’organitza- ▶ Il·lustració d'un periodista de The Sun que va fer una còpia que cions i individus concrets, contenia "El Gran Engany de la Lluna" de 1935. on s’acaba danyant la seva han de ser presents, però el foment del penlegitimitat i la credibilitat.

La desinformació és més present que sament crític i l’alfabetització mediàtica són mai, quan s’ha convertit en un dels eixos claus per tenir una societat amb criteri i una centrals dins de l’esfera pública. Per comba- barrera d’entrada als discursos propagantre aquesta situació trobem diferents con- dístics. La lluita contra la desinformació ditramesures com el “fact-checking” (revisió gital és una responsabilitat col·lectiva, però de la informació), tot i que no existeix una també individual, on ens hem de dotar de solució definitiva aplicable exclusivament a les eines per poder discernir entre propala tecnologia. Els controls de la informació ganda i realitat. ■

Gener 2026 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius! || Pau Llopis La Marina FM 102.5 és una casa oberta, multicultural i amb un ferm compromís amb la cultura dels seus barris. Els programes que formen part de la seva graella no són sinó una extensió de la seva ànima i voluntat.

A la Marina de Port hi conviuen des de fa dècades un bon grapat de cultures que en conjunt conformen el teixit veïnal, associatiu i, en definitiva, veïnal, de les seves barriades. Una de les més nombroses és la gitana, present a bona part de les activitats culturals que s’hi duen a terme.

Un col·lectiu amb representants de primera categoria. Una d’elles, Mariví Cortés, membre de l’Escola Dominical Undebel i de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). A l’emissora d’aquests barris, és la presentadora del programa Dicen, un espai de trobada d’una gran diversitat de membres de la comunitat gitana, tant de la Marina com d’arreu, que s’emet cada dimarts de sis a set de la tarda.

Qui és Mariví Cortés? Explica’ns la teva història Vaig néixer a Barcelona, tot i que em vaig criar a Andalusia, entre Torre del Mar (Málaga) i La Carolina (Jaén). Més endavant, per qüestions de la vida, conec al meu marit – Francisco Santiago – a Barcelona, el que em porta a tornar on vaig néixer. Quan vaig arribar em vaig trobar una comunitat gitana molt important, especialment a l'església evangèlica.

Aleshores, els infants estaven tot el dia al carrer, sense fer gaire cosa de profit.

Va ser en aquell moment quan decideixo crear una escola dominical, d’on sorgeix l’Escola Dominical Undebel. Com el seu nom indica, se celebrava els diumenges, donat que entre setmana els nens i nenes havien d’anar a l’escola. Era un espai on fèiem jocs, també berenàvem i generàvem un clima de confiança on poguessin expressar-se de manera lliure.

També els explicàvem històries de la Bíblia d’una manera diferent de la que estaven acostumats. El repte estava en el fet que bona part d’ells provenien de famílies en risc d’exclusió social, en entorns on les drogues i la mala vida eren part de la quotidianitat. Per aquest motiu, intentàvem subministrar-los eines perquè d’adults no reproduïssin els errors i actituds dels seus progenitors.

Déu forma una part molt important de la meva vida i de la meva família, i crec que l’eina més potent per fer front a les adversitats és la fe. I mitjançant aquesta visió intentem educar als infants. Ja portem vint-i-vuit anys en aquesta lluita i encara ens queda corda per molts més.

Avui en dia, tenim activitats orientades a diferents perfils i edats, i el programa de ràdio s’ha convertit en una nova via per transmetre els valors de la nostra escola i donar a conèixer la comunitat gitana. A banda de la voluntat d’oferir instruments als infants per sortir del cercle viciós de pobresa i infrahabitatge que molts pateixen, com ja he mencionat, aquest espai ens permet anar més enllà i oferir una visió positiva de tot el que s’ha aconseguit

publicitat

19

“Som gitanos, i amb molt d’orgull, però també catalans i espanyols de ple dret” Conversa amb Mariví Cortés, conductora del programa radiofònic Dicen a La Marina FM 102.5 Aleshores, en un dels Sopars de La Marina, li vaig proposar de nou a en Juan Antonio i va acceptar sense pensar-s’ho dues vegades. Fins que vam arribar nosaltres, no hi havia cap programa dedicat a la comunitat gitana a tota Espanya, el que el converteix en encara més necessari.

a Barcelona i arreu d’Espanya. Transmetre que molts dels infants amb els quals hem treballat en aquests vint- i-vuit anys s’han convertit en gent amb un futur i una projecció molt gran, donant esperança als pares i mares de la nostra comunitat. És innegable que la comunitat gitana ha estat, i és, objecte constant d’estereotips Per desgràcia, sí. Mitjançant Dicen també pretenem trencar amb els prejudicis i la marginalitat. Som gitanos, i amb molt d’orgull, però també som catalans i espanyols de ple dret.

No som ciutadans de segona, per molt que certs sectors de la societat i la política s’esforcin en fer veure que és així. No és res nou, ja que al llarg de la història s’han creat infinitat de llegendes i històries contra els gitanos, fins a tal punt que ens ho hem acabat creient nosaltres mateixos.

El programa busca trencar amb aquests discursos i empoderar els gitanos, i que al mateix temps els que no ho són s’apropin a conèixer una comunitat amb la qual conviuen des de temps immemorials. És vital que lluitem plegats per un futur millor per

a tothom i la comunitat gitana tenim molt a dir als nostres barris, a la nostra Barcelona, a la nostra Catalunya i a la nostra Espanya.

Tens una àmplia trajectòria comunitària, però fer un programa de ràdio és un canvi de registre important.

Com neix aquesta idea?

Ja fa uns anys ens va sorgir la idea de fer un programa amb nens, perquè, com he esmentat, eren la nostra principal àrea de treball. Resumint, preteníem fer una escola dominical en directe. Fins i tot, ho vam mirar amb en Juan Antonio Reyes – president de l’AMCL – i vam arribar a fer un programa pilot, però la idea no va acabar de quallar.

Al cap d’un temps, un problema de salut em va obligar a deixar la meva feina.

Va ser un fet que em va afectar psicològicament, ja que suposava abandonar la meva rutina i activitat diària de manera imposada. Sempre m’ha atret el món de la ràdio i la comunicació, i volia fer una activitat que em fes sentir realitzada, però que no em suposés un esforç físic que ja no podia assumir.

Ja porteu un temps en antena. Com valores l’experiència?

La resposta de la gent ha estat aclaparadora. Ens segueix gent de tot arreu i els convidats surten molt satisfets del programa. És una iniciativa que ha rebut molt bé el món associatiu gitano i tothom està desitjant venir i aportar. A més a més, emetre en directe a YouTube ens permet sortir de la ciutat de Barcelona i arribar a tot l’estat, i fins i tot més enllà. Ens escriu molta gent proposant temes a tractar i això ens dona forces per a continuar.

Com prepares els programes?

Procuro fer la selecció dels convidats amb gairebé dos mesos d’antelació per tenir marge. Hi ha convidats i temes que coneixes, però en algunes ocasions no és així. I això suposa informar-se com cal per poder oferir un programa de qualitat, invertint-hi moltes hores. Per sort, compto amb l’ajuda del meu marit i de la meva filla, Victoria. Són una part imprescindible de l’equip, ja que sense ells el programa no tiraria endavant.

Com definiries el programa en una frase?

Dicen. Perquè diuen dels gitanos. I perquè els gitanos també hem de dir moltes coses.

Per acabar, quin missatge enviares a aquelles persones que encara no escolten Dicen? És un programa que t’obrirà la ment. Val la pena escoltar-ho.

Dicen no és només un programa de ràdio. És un espai on la comunitat gitana pot parlar amb veu pròpia, explicar qui és i reclamar, sense demanar permís, el lloc que li pertoca. Cada dimarts de sis a set de la tarda, a La Marina FM 102.5, els gitanos diuen. I Barcelona els hi pot escoltar. ■

Seguiu-la a

Dicen

els dimarts de 18 a 19 hores a La Marina FM (102.5).

@dicenradio

El nostre nord és el sud

Gener 2026

L'ENTREVISTA

“Teníem la idea d’ajudar, ens movia el benestar comú” Felipe Mayoral Álvaro Activista veïnal ja jubilat, «prejubilat». Amb els dos peus a terra i al món, atent als moviments sísmics de la contemporaneïtat: que si les guerres, que si les treves, que si els genocidis. Informat de l’actualitat mediàtica, interpreta la realitat amb l’ull dels qui no acaparen; ja se sap, l’1% més ric acumula els béns de la meitat de la població mundial.

En aquest 1%, els propietaris de les high-tech, d’Elon Musk a Jeff Bezos, preocupats per la immortalitat quan la mort ens iguala.

D’esquerres, colrat al sindicat de Comissions Obreres. En Felipe no es deixa arrabassar la memòria històrica, la memòria que pinta de gris una època grisa perquè grisos eren els qui repartien pals, que eren pals de cec. La resta és endolcir el passat, vestir-lo d’organdí. Revisionisme pur.

J

untament amb els líders veïnals Juan Antonio Reyes, Jesús Arteaga, José Mari Irurtia, Basilio González, Diego García i d’altres, va ajudar a crear el moviment associatiu a la Marina.

Aleshores teníem la idea d’ajudar, ens movia el benestar comú.

Suposo que gairebé tot estava per fer…

Bàsicament, la Marina era camp, camp on pasturaven les cabres. De fet, la Marina no era gaire més que el Port Vell.

Recordo les festes que feien.

Se celebraven les festes patronals, les festes majors i les festes de la primavera. Ens passàvem setmanes pencant per arreglar les coses i que sortís bé. Fins i tot, un any, la festa de Sant Pere [29 de juny] es va celebrar a la placeta dedicada a Buenaventura Durruti.

En part, aquest esperit s’ha anat perdent.

Jo crec que el món s’ha anat perdent des que es vota els nostàlgics de la dictadura.

Això és perquè no en saben, i perquè tampoc no han passat necessitats. Aquesta joventut que se’n va amb l’extrema dreta no ha patit res. Pensa que quan jo vaig arribar a Barcelona, dormíem set en una mateixa habitació, al terra. Com tants.

[El desembre passat, l’ultraconservador José Antonio Kast va guanyar les eleccions presidencials de Xile amb un discurs radical que propugna l’expulsió massiva

de migrants. L’últim d’una llarga llista.]

Una ultradreta que carrega contra el migrant com si fos l’origen de qualsevol mal.

Quan vaig agafar el tren, el meu pare em va donar una maleteta de cartró amb quatre xapes a les cantonades i hi va posar uns pantalons de pana, dues camises de franel·la, calçotets llargs, un vestit i mil cinc-centes pessetes. Jo he estat emigrant, que és el mateix que el que ve d’un altre país.

Què ha passat perquè es diluís aquest esforç desinteressat?

Passa el que passa sempre, que la gent es cansa. I ho deixa.

I per què no ho vau deixar vosaltres?

Perquè celebràvem junts igual que junts batallàvem. Convivíem.

Què li falta a la Marina?

De vegades, i en hores determinades, patrulles mixtes de Mossos d’Esquadra– Guàrdia Urbana, que en el seu dia es veien i després s’han deixat de veure.

Per què? Creu que ha augmentat la inseguretat?

No, la Marina era més insegura abans, quan les drogues. Nosaltres miràvem de fer activitats per a les famílies i vetllàvem per tothom. De fet, el que avui és el centre cívic La Cadena s’anomenava «centre de barri», perquè el gestionàvem els veïns del barri.

Què significa per a vostè la paraula veí?

Germanor, fraternitat. ■

El literat italià Nuccio Ordine escriu al manifest titulat La utilitat de l’inútil: «L’home modern està condemnat a convertir-se en una màquina sense ànima». Ho diu en relació amb la generació enganxada a les pantalles que Quevedo hauria satiritzat en un sonet.

Per sort, el veí Felipe Mayoral (Garlitos, Badajoz, 1946) és un home dels d’abans, d’aquells que s’unien per exercitar el noble art de vetllar pels altres. Té ànima.

Durant una dècada, i com a president d’escala, en Felipe Mayoral pujava i baixava per atendre els precs dels llogaters de la finca d’Estrelles Altes on resideix des del 1983. Cofundador i president de l’Associació de Veïns Estrelles Altes (1986), s’ha arremangat perquè tothom tingués accés als serveis en la democràcia acabada d’estrenar. «Quan vaig arribar a aquest barri no hi havia ni llum als patis, vam lluitar per posar-ne», recorda, assegut a la butaca del seu domicili, amb les fotografies dels polítics que ha anat coneixent i als quals ha anat exigint. Entre ells, l’antic alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, «una bona persona», que és el mateix que un bonàs.

Quan en Felipe Mayoral parla de si mateix, parla en plural, amb un nosaltres compartit.

Amb 16 anys acabats de fer es va pujar al tren El Sevillano, en un llunyà 1962, essent Extremadura un lloc tan llunyà com el seu nom.

«El meu pare, Andrés, venia de manera ambulant terra blanca, per emblanquinar les cases, i llaurava les terres concedides per alguna marquesa. Jo vaig venir a la ciutat, a l’empara de la cosina germana Benita», desgrana la memòria, feta sopa de lletres.

«Les finques que treballava el meu pare es dividien en trossos i es distribuïen entre els del poble amb menys recursos, per desbrossar-los [arrencar les males herbes] i després llaurar-los.»

Ja a la ciutat, i després de servir com a cambrer i de pujar a les bastides per vuit pessetes l’hora, va entrar a la factoria automobilística SEAT, al polígon industrial. Des del 1970 i fins al 2006, es va ocupar de muntar peces diverses dels vehicles a la cadena de muntatge.

«Jo he posat de tot als cotxes, i a mà: pneumàtics, mànega de frens, para-xocs…»

Casat el 1974 amb Elisa Rodríguez, ja traspassada, a qui va conèixer en un ball. Tenen tres fills: María del Mar, Francisco José i Ana. De les Odes, de Píndar: «Avui cal que et presentis a casa d’un home estimat…».

Jesús Martínez