La Marina – Edició desembre 2025

Periòdic gratuït / 4.000 exemplars

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Una nit per enfortir vincles

Una nova edició del Sopar de La Marina posa en valor l’empenta comunitària del territori

Pàgs. 10-13

La trobada anual pretén ser un espai de pausa, trobada i reconeixement mutu a una representació de les persones, entitats i iniciatives que treballen per millorar els barris.

ACTUALITAT

Finalitza el cicle de xerrades sobre Paco Candel amb una tertúlia sobre immigració

Pàgs. 8-9

25N A LA MARINA

La Marina commemora el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones amb activitats comunitàries i reivindicatives

Pàg. 18

Hugo Gallego

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

La màgia de Nadal no és cap miracle Amb l’arribada de desembre s’inicia de manera oficial a la temporada de Nadal. Una època sovint caracteritzada per la unió, les celebracions i les reunions amb l’entorn més proper.

A la Marina se celebraran, al llarg del pròxim mes i escaig, un munt d’activitats que representen l’esperit de Nadal. Ja ha tingut lloc l’encesa de l’arbre de Nadal, tant el de la plaça de la Marina com els de barriades com Can Clos i les Cases Barates. A la vista, el tradicional Xmas Market, acompanyat, com sempre, del tradicional Pessebre Vivent, un dels últims que se celebra a la ciutat de Barcelona.

Passat Cap d’Any, es recupera la Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, un acte molt assenyalat a la Marina, que l’any passat es va anul·lar en última instància a causa de la manca de voluntaris i de suport. Enguany, amb molt d’esforç, planificació i implicació de voluntaris i entitats del barri, ha aplegat els suports necessaris per tirar endavant. Precisament per aquest motiu, cal recordar que els esdeveniments que tenen lloc al barri – ja no només a Nadal, sinó durant tot l’any –, no són fortuïts ni el resultat de cap miracle nadalenc, ans al contrari producte de la feina desinteressada de veïns i veïnes que s’estimen el seu barri.

Ara que comencem les festes, celebrem, gaudim i mengem, però sobretot, reconeixem la tasca que es fa el barri. Per altra banda, per garantir que tothom pugui delitar-se amb els dolços característics d’aquesta època i que tots els infants puguin rebre joguines aquest Nadal, és important col·laborar dels diferents recaptes solidaris que s’han organitzat al barri. Bones festes a tothom!

El sensellarisme, un problema en auge a Barcelona

Les persones sense llar s’han convertit, malauradament, en un habitual del paisatge dels carrers de Barcelona. Persones sense nom que ja ens hem acostumat a veure voltar pel barri, refugiant-se com poden a portals, bancs, porxos i qualsevol espai que els pugui oferir mínimament una protecció de les condicions meteorològiques, especialment en els mesos de més fred.

Al barri, tenim el dubtós honor de comptar amb l’assentament més gran de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Ubicats a l’esplanada enjardinada que recorre el carrer Número 2 del polígon de la Zona Franca, malviuen prop d’un centenar de persones en una vuitantena de tendes de campanya repartides per l’espai. Dins pernocten, sobretot, migrants sense documentació que esperen regularitzar la seva situació per poder treballar i construir una vida millor de la que tenen actualment i de la que haguessin pogut gaudir en els seus països d’origen.

A escassos metres, concretament al carrer Número 60, hi ha el Centre de Primera Acollida Zona Franca. Pràcticament totes les persones de l’assentament s’hi apropen en algun moment del dia per dutxar-se, fer un cafè i aconseguir roba o aliments.

En l’àmbit de ciutat, el context no millora. Segons dades d’Arrel Fundació, en el darrer any s’han incrementat en un 33% les persones que dormen al carrer a Barcelona, assolint l’alarmant xifra total de 1.784 persones que habiten l’espai públic.

Unes dades que ens ha de fer reflexionar, a ciutadania i administracions, sobre com intervenir en aquestes situacions de violència extrema cap a qui les pateixen. ■

Un macrooperatiu als Jardins de la Mediterrània precinta dos locals

L’Ajuntament de Barcelona va precintar el passat dijous 13 de novembre dos establiments dels Jardins de la Mediterrània per motius d’higiene precària. La clausura dels negocis va ser fruit de la inspecció múltiple a més d’una desena de negocis ubicats al recinte.

La situació d’aquests jardins és una vella coneguda a la Marina. La complicada convivència entre alguns dels locals de l’interior i les desenes de comunitats veïnals que hi viuen al voltant ha estat durant molts anys la protagonista, especialment durant l’estiu, de les queixes i el malestar d’un bon grapat de veïns i veïnes.

Arran de les mobilitzacions contra la creixent sensació d’inseguretat que s’ha percebut a diferents punts del barri, aquest recinte ha estat objecte de gran interès, arribant, fins i tot, a debatre’s en diverses sessions de les comissions municipals.

Durant molts anys, però, el veïnat de la Mediterrània ja s’havia encarregat de ferse notar compartint la seva conjuntura a espais de participació ciutadana com ara les Audiències Públiques o els Consells de Barri, tot establint paral·lelament vies de comunicació directa amb els diferents governs municipals.

En els darrers mesos s’ha produït un reforç de la presència policial a diferents punts del barri, amb una especial atenció per aquests jardins. Amb aquest macrooperatiu del qual van participar la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Inspecció de Treball, l’Agència Tributària, l’Institut Municipal d’Hisenda i el districte de Sants-Montjuïc, s’ha donat una passa endavant.

En aquest dispositiu es van revisar catorze locals, detectant un total de noranta–cinc infraccions de diverses tipologies. Entre elles, en destaquen trenta-set relacionades amb la llicència d’activitat, vint–i-vuit per la gestió de residus i dotze infraccions de salut pública. La resta d’infraccions van derivar en sancions administratives.

L’actuació, duta a terme en el marc del Pla Endreça de l’Ajuntament, forma part de les mesures que el districte va impulsar fa divuit mesos amb la creació del grup de treball multidisciplinari per millorar la situació de la zona, amb un reforçament de les brigades de neteja, regulació horària més restrictiva per a terrasses i delimitació d’espais. Ja aleshores, es van obrir expedients sancionadors a diversos establiments per “incompliments reiterats”.

Fonts institucionals assenyalen que el desplegament “se suma a les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament per tal de millorar la convivència, el civisme i la seguretat en aquest punt del districte”.

Sigui com sigui, representants de les comunitats de l’entorn demanaven més

Es van revisar catorze locals, detectant un total de noranta–cinc infraccions de diverses tipologies

El veïnat demana que l’operatiu no sigui quelcom puntual, sinó un punt de partida per dur a terme inspeccions i controls de manera recurrent

contundència en les actuacions de les administracions públiques i els cossos de seguretat. Ara, aquesta intervenció múltiple és vista amb bons ulls pel veïnat, que en reiterades ocasions havia denunciat públicament les situacions d’incivisme, insalubritat, violència i, en definitiva, malestar que s’hi viuen constantment en el recinte.

De tota manera, assenyalen que aquest operatiu no ha de ser quelcom puntual, sinó un “punt de partida per dur a terme inspeccions i controls de manera recurrent”, tant als Jardins de la Mediterrània com a altres punts conflictius del barri.

Laura Julibert, cap de projectes de l’Eix Comercial de la Marina, també va ser crítica amb les regulacions de l’Ajuntament.

“Per intentar pal·liar aquesta problemàtica es van reduir horaris i taules de les terrasses, una mesura que només afecta els establiments legals, no els locals nocturns

i  afters, que són l’arrel del problema”, va declarar a La Marina.

Pel que fa al recent operatiu, assegura que des de l’Associació de Comerciants celebren que es treballi “per posar ordre i garantir que tots els comerços compleixin la normativa, generant un ambient segur, cívic i agradable pels veïns, els visitants i els treballadors.

En aquest sentit, considera que la problemàtica rau en algunes de les llicències concedides a establiments amb “activitats incompatibles amb la convivència i benestar veïnal”. “Reivindiquem un model de barri viu, amb activitat econòmica, però també respecte pel descans del veïnat”, va afegir. Tot plegat, en un context en el qual el districte estudia nous canvis —com el possible tancament nocturn del recinte— per posar fi a una situació que el veïnat considera insostenible des de fa anys. ■

|| P.L.

▶ Un macrooperatiu va revisar múltiples establiments dels Jardins de la Mediterrània. Ajuntament de Barcelona

▶ Interior dels Jardins de la Mediterrània. Jordi Play

Diego García Egea rep la Medalla

d’Honor de Barcelona

Diego García Egea, veí de Cases Barates i figura històrica del moviment cultural i associatiu de la Marina, va rebre el passat dilluns 10 de novembre la Medalla d’Honor de Barcelona

Un guardó, entregat per l’alcalde Jaume Collboni al Saló de Cent de l’Ajuntament, que és el reconeixement a tota una vida dedicada a treballar pel barri. Nascut l’any 1943 a les Cases Barates, fa més de mig segle que participa en la vida comunitària dels barris. En el seu recorregut ha estat president de l’Associació de Veïns i Veïnes del seu barri natal, fundador de l’Associació de Veïns d’Estrelles Altes, de l’Associació Cultural Amics de la Marina, del Club Deportivo Pedrell o el Grup de Flamenc d’Estrelles Altes, així com entrenador de menuts a diversos clubs de futbol. Dins el seu repertori, també és conegut per la seva faceta d’artesà.

En el vocabulari d’en Diego mai ha existit la paraula ‘no’. De jove es va treure mig títol de lampista i feia reparacions i ajudava a tothom qui li demanava, pràcticament de franc. “Si em donaven dues o tres pessetes ja podia anar al cinema” va bromejar en una entrevista a La Marina l’any 2017. Encara avui en dia, és present a pràcticament totes les celebracions del barri: Carnestoltes, el Pessebre Vivent, la

Cavalcada de Reis i un llarg etcètera. Amic íntim d’un altre Medalla d’Honor com és en Benito Maín, esperava el seu torn per ser guardonat. “Ja era hora!”, va expressar en una connexió telefònica al programa Sintonia amb els Barris, de La Marina FM 102.5.

Per no perdre els costums, va atendre la trucada del programa mentre ajudava en el muntatge de l’arbre de Nadal del barri, una escena que defineix la seva figura. “Després de cinquanta anys treballant pel barri amb en Maín, ja em tocava. Estic

molt feliç, va ser un acte molt bonic i és un orgull ser reconegut entre tota la gent que s’esforça per millorar casa seva”.

La Medalla d’Honor fa justícia al seu recorregut, però la magnitud d’en Diego no es pot contenir en cap reconeixement formal. Per entendre com d’entregat, treballador i imprescindible és, cal haver-hi coincidit. Afable, atent i sempre disposat a ajudar, amb aquesta distinció una de les ànimes del barri rep l’homenatge que feia anys que mereixia. ■ Redacció

Un viatge fotogràfic al passat

Des del 10 de novembre la sala de conferències de la Biblioteca Francesc Candel acull l’exposició fotogràfica Barcelona en blanc i negre 1971 – 1992, obra del veí José Antonio Andrés Ferriz, que alhora és expresident de la Federació Catalana de Fotografia i l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya La mostra, que es podrà visitar fins el 24 de desembre, és un recorregut visual per la Barcelona de finals del segle passat, amb una gran presència d’escenes del districte de Sants – Montjuïc i, en concret, de la Marina amb l’aparició de personatges com Francesc Candel, Pasqual Maragall, Santiago Carrillo, l’expresident mexicà Miguel de la Madrid, o el mític goril·la Floquet de Neu. També va ser present en l’acte l’actual president de la Federació Catalana de Fotografia, Jordi Argila, qui va agrair a en José Antonio la seva dedicació. “És una de les grans persones que m’ha regalat aquest món”, va assegurar Argila. ■ Redacció

▶L'alcalde Jaume Collboni va fer entrega del guardó.

L’encesa de l’arbre arrenca les celebracions de Nadal

“És Nadal al meu cor”, que cantava en Josep Thió. Una cançó que, des del cap de setmana del 22 de novembre, ja es pot entonar amb totes les de la llei a Barcelona, després de l’encesa oficial de les llums de Nadal.

A la Marina, però, aquesta època de l’any va arribar un dia abans. Divendres 21 de novembre, les celebracions nadalenques al barri van arrencar amb la tradicional encesa de l’arbre a la plaça de la Marina, organitzada pel Centre Cultural Estrelles Altes. En una tarda en la qual el vent glaçava fins i tot el pensament, l’escalf del veïnat i

Artesania

la xocolata calenta servida per les voluntàries del centre cultural van fer de contrapunt perfecte.

Balls de les joves i menudes d’Estrelles Altes, parlaments dels representants polítics del districte i nadales de la mà de la Coral Sant Medir van acompanyar el tradicional compte enrere que dona vida a l’arbre ubicat al bell mig del barri, visible fins final de festes.

Amb el Nadal inaugurat, la Marina enceta un mes llarg de celebracions per compartir en família. “A la Marina vull anar… vols venir tu, rabadà?” ■ Redacció

i comunitat a la Fira de Nadal de la Marina

La plaça de la Marina ja s’ha consolidat com l’epicentre de l’activitat nadalenca al barri. Dissabte 22 de novembre, l’endemà de l’encesa de l’arbre, s’hi va celebrar la Fira de Nadal, que durant bona part del dia va convertir l’espai en una mostra de productes elaborats per més d’una de-

sena d’entitats del barri, disponibles per al veïnat. Al llarg de la jornada també es van oferir diversos tallers i actuacions musicals, a càrrec de Folk Montjuïc, la Coral Sant Cristòfol i la Joia de Montjuïc, que van amenitzar l’ambient festiu. ■ Redacció

Plus Ultra recupera els actes ajornats de la Festa Major

Els veïns i veïnes de Plus Ultra van celebrar el dissabte 22 de novembre els actes de la Festa Major que havien quedat pendents al setembre, després que les previsions de pluja obliguessin a suspendre part de la programació. Actuacions musicals, correfocs, bo-

tifarrades populars i unes havaneres amb rom cremat —de ple sabor estival tot i l’onada de fred— van posar un punt final immillorable a unes festes que la pluja ha obligat a dividir en dues parts. ■ Redacció

La Fashion Calí celebra els 600 anys d’història gitana

La Fashion Calí s’ha convertit en una cita anual imprescindible al barri. Mitjançant la moda, la comunitat gitana, especialment les seves joves, celebren les seves arrels i identitat. Una trobada de passió, color i alegria que va tenir lloc a la Sala Pepita Casanellas, on es van acostar més d’un centenar de persones, exhaurint totes les entrades disponibles. Cada disseny que va creuar la passarel·la va ser el fruit de mesos de treball, en tota una declaració de memòria, gènere i futur laboral. Enguany, la cita va coincidir

museuvirtualgitano.cat

amb la commemoració del 600 aniversari de l’arribada del Poble Gitano a Espanya, un fet que, si això era possible, va fer la cita encara més especial.

L’acte va estar impulsat per l’Associació Rromane Glasura – Veus Gitanes, en col·laboració amb l’Espai Escola Dominical Undebel, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya i el Casal de Barri de La Vinya. L’àmplia assistència, que va quedar fascinada per la qualitat dels dissenys i de l’organització, ja espera amb ànsies l’edició de l’any vinent. ■ Redacció

▶ L’Esbart Dansaire Reixanença va oferir un espectacle de dansa catalana. Josep Vicens

Josep Vicens

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Si poguéssiu fer un ‘regal de Nadal’ al barri de la Marina, quin compromís polític o millora faríeu realitat el 2026?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Doncs crec que el millor regal pel barri de La Marina, al igual que per a la resta de barris de la ciutat, seria fer realitat de forma instantània, allò que ens demanen els veïns i veïnes i pel que treballa el govern cada dia: més seguretat, més habitatge, més neteja i més espai públic de qualitat, així com menys desigualtats socials i menys incivisme. També seria un bon regal per a tot el veïnat tenir una oposició més constructiva, realista i responsable.

La Marina ha de recuperar ja el ritme d’inversions que tenia durant els mandats d’Ada Colau en el que va passar a ser el barri amb més pressupost invertit de la ciutat. Des del 2023 estem en paràlisi. Només està en marxa la construcció del nou CEM, que ja es va quedar llest des del 2022.

Ara el que sabem és que el Pla de Barris no executarà res durant el mandat, que tampoc es reformarà el Passeig de la Zona Franca, que no s’ha tornat a obrir l’OAC, que s’estan retirant recursos socials i per a les escoles. Al Nadal li demanem que torni l’atenció que el barri necessita i mereix.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Actuar amb més fermesa contra els delinqüents multireincidents i contra les ocupacions en 24/48 hores, especialment amb les problemàtiques.

Acabar amb els assentaments on malviuen persones, donant solucions a aquestes i posant a disposició judicial als delinqüents que allà s'amaguen.

Hem de fer accessible al jovent i als famílies el lloguer dels habitatges, amb altres polítiques als actuals. Reduir l´incivisme i millorar la neteja.

Més freqüència d’autobusos, posar en marxa l'estació de metro de Motors i la connexió directa amb els platges. Que el nou passeig de la Zona Franca sigui una realitat.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

Des de Junts per Barcelona treballem per una Marina on tots els infants tinguin les mateixes oportunitats, on el veïnat pugui continuar vivint al seu barri i on el petit comerç que fa comunitat tingui futur. Volem que l’Ajuntament i la Generalitat compleixin els compromisos presos amb els veïns i veïnes i s’impulsin d’una vegada els equipaments i projectes pendents. La Marina i Barcelona necessiten una administració més propera, present i atenta a les necessitats del barri. Continuarem treballant i exigint-ho perquè tot això sigui una realitat.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

El millor regal és una aposta per un Nadal sostenible i ecològic. Això no implica sacrificar els valors tradicionals, tot garantint unes festes sense petjada ambiental i amb exemple per les generacions futures.

Cal planificar els àpats per evitar que es malbaratin aliments, i preparar receptes amb ingredients locals i de temporada. Fer regals que siguin útils i que contribueixin a la sostenibilitat, valorant preferentment les experiències i considerant fer donacions a organitzacions benèfiques.

I bàsicament enfocar els esforços a gaudir de la companyia de les persones que estimes i a crear records memorables.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

“Que aixequi la mà qui no és immigrant!”

Una xerrada sobre identitat i pertinença tanca el cicle pel centenari de Candel

El debat sobre la immigració s’ha tornat a convertir en els darrers anys en l’epicentre d’una part important dels discursos polítics i socials. La inseguretat, la precarietat i la pèrdua de recursos genera un malestar que sovint es canalitza cap als sectors equivocats, empesos per sectors afavorits que prefereixen que la ciutadania miri cap a una altra banda.

Parlar de Candel és parlar també d’aquesta realitat migratòria. En les seves obres, abordava la realitat de les persones provinents d’altres racons d’Espanya — Andalusia, Múrcia o Extremadura—, als quals anomenava els altres catalans. Avui aquests “altres” arriben d’arreu del món, però la mirada de fons continua sent la mateixa.

El divendres 7 de novembre, el cicle de xerrades organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) en honor al centenari del naixement de l’escriptor, va tancar-se amb una tertúlia sobre la immigració al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya

Un escenari immillorable que va comptar amb uns convidats de luxe. L’acte, moderat per la periodista de l’AMCL, Yohany L. Ayala, va reunir al president de SOS Racisme Catalunya, Cheikh Drame Tine; la presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila, educadora infantil i veïna de la Marina, Judit Raso; la vicepresidenta de la Fundació Francesc Candel, Gal·la Cortadellas, i el conseller de Barcelona En Comú a Sants – Montjuïc, Jorge Trujillo

Una taula plural que representava, en si

REls altres catalans continuen existint, vivint invisibles entre nosaltres i formant part d’una societat que massa sovint els recorda que no són benvinguts

mateixa, moltes de les realitats que es volien abordar. En Cheikh nascut a Dakar, capital del Senegal, però criat a Martorell, es defineix a si mateix com un “català d’origen divers”. En Jorge és nascut a Colòmbia, però va créixer i es va formar entre Astúries i Barcelona. És professor de llengua catalana a un institut i sempre es presenta amb un: “Em dic Jorge Trujillo, nascut a Colòmbia i seré el vostre professor de català”. La Judit i la Gal·la són originàries de Catalunya, però cadascuna amb un vincle propi amb la diversitat cultural. Judit, filla de pares guineans, ha crescut entre dos mons sense sentir-se plenament d’enlloc.

Entre tots van reflexionar sobre els reptes i dificultats que pateixen les persones immigrants o amb arrels d’altres països, especialment quan es tracta de nacionalitats que no provenen del concebut com món occidental. Experiències que, en molts casos, podien relatar en primera persona.

“Soc una víctima”, va començar Drame amb contundència. No puc votar perquè entro en la definició d’immigrant il·legal arran d’un antecedent penal d’atemptat contra l’autoritat. En realitat, sis agents de la policia em van apallissar. Això és la meva història, però també la de molts altres ‘Cheikhs’”.

Va aprofitar per denunciar la deshumanització amb què es troba sovint. “Quan em senten parlar català o castellà se sorprenen i em feliciten, però quan comparteixo idees antiracistes ja m’envien de tornada al Senegal. És important entendre que la convivència de cultures únicament no és garant de cap situació d’igualtat”.

Una sensació compartida per la Judit

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

L’internet és nostre

'Internet és per als gais" és una afirmació de @soyunapringada, celebritat d'internet dita en un context de hate cap a l'home hetero. Això no està dit a la babalà, i és que internet ha suposat un espai segur per a totis nosaltris, quan en el món real no hi havia més que menyspreu. En els principis d'internet, la nostra comunitat va començar a lligar allà i a conéixer altres persones que eren com nosaltres. Quedàvem amb desconegudes i ens enamoràvem durant anys de persones que al millor ni arribàvem a desvirtualitzar. Llavors lligar per internet era una cosa considerada perillosa i en la majoria d'ocasions tabú.

LTambé, escoltàvem música, ens organitzàvem i creàvem cultura pròpia. Es visibilitzaven un munt de youtubers i creadors de contingut que ens mostraven que es pot ser feliç sent així.

Ara hem donat una puntada de peu de Zona Gemelos, i ens hem posicionat com el plat principal d'un xou destinat a un públic hetero. El descobriment de Triana Marrash per a un públic nou no només suposa la visibilització de la idea que les persones LGTBI no som éssers de llum, sinó un canvi de paradigma en la representació del nostre col·lectiu.

Hi ha qui argumentarà que la seva presència no és més que un boc expiatori per bolcar odi cap a les persones trans. La meva visió és diferent: Ella deixa de ser una estrella convidada per ser la protagonista, robar l'espot a tota costa i defensar la seva posició a capa i espasa. Ella és la que decideix el seu paper i no es mostra com a agent passiu si no que respon amb contundència i no posa l'altra galta.

A més, després d'ella un munt de personatges LGTBIQ+ que tradicionalment es trobaven als marges volen seguir els seus passos i defensen amb ungles i dents la seva identitat.

Gràcies Triana, Gràcies.

Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris

|| Pau Llopis

▶ L’acte es va celebrar a l’auditori del Districte de la Generalitat de Catalunya, amb una gran assistència del veïnat.

Hugo Gallego

“Diferent a tot arreu i reconeguda enlloc”

Raso, conductora del programa Invisibles a La Marina FM 102.5, un espai sorgit per donar veu a qui no acostuma a tenir-ne. “Vaig néixer a Barcelona, on se’m discriminava pel meu color de pell. Quan viatjava a Guinea Equatorial tampoc era d’allà. Diferent a tot arreu i reconeguda enlloc”, explicava.

“Hi ha moltes persones que, com jo, són invisibles en el seu dia a dia. Només deixem de ser-ho quan es parla de delictes. Mai es parla de nosaltres i sempre es parla per nosaltres”, va reflexionar la presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila.

Els intervinents van assenyalar diversos factors que perpetuen aquesta desigualtat. Un d’ells, el model econòmic i la manca d’un relat compartit. “L’error de les esquerres és no haver estat capaços de construir un projecte comú il·lusionant”, va dir Trujillo. Ens hem oblidat dels discursos de classes. Les lluites s’han de cohesionar amb reivindicacions bàsiques com ara l’habitatge i els salaris”.

Drame hi va afegir que el capitalisme, basat en la desigualtat, necessita cíclicament un boc expiatori. “Ara mateix, els ‘diferents’ som els que paguem els plats trencats”.

L’educació també va ocupar un espai central del debat. Escoles, instituts i universitats són l’espai de creixement i formació d’idees dels menuts i joves que formaran el món del demà. Malauradament, de vegades també esdevenen entorns de discriminació.

La Judit va recordar experiències que encara ressonen en l’actualitat. “Tinc 50 anys, ja us podeu imaginar quants nens negres hi havia aleshores als centres educatius, només jo i els meus familiars”. “Durant una setmana d’interculturalitat em van demanar que portés un plat típic del meu país, i els vaig portar una truita de patates” va bromejar.

Avui, com a mare, detecta que persisteixen els mateixos biaixos. “Fa poc van encarregar al meu fill una salutació en l’idioma dels seus pares. Va portar ‘bon dia’ i li van cridar l’atenció perquè no era correcte”.

Cortadellas va subratllar una idea clau. “Els nens i nenes que van a l’escola són catalans, i s’han de sentir així, però per desgràcia molt d’ells no se senten reconeguts”. També va establir paral·lelismes entre la realitat actual i l’obra de Candel. “Va donar veu a un col·lectiu silenciat i marginat que amb un altre rostre continua existint avui en dia. A partir del 2000 hi ha una altra onada immigratòria, diversa en llengües, cultures i religió, que encara no ha estat prou assimilada”.

El llegat d’aquest il·lustre veí de la Marina continua, així, plenament vigent. El barri i el seu veïnat torna a llegir amb atenció les històries impreses en els escrits de Candel per reflexionar sobre el món que l’envolta. Els altres catalans continuen existint, vivint invisibles entre nosaltres i formant part d’una societat que massa sovint els recorda que no són benvinguts. Vivències quotidianes, reals i palpables que mereixen ser escoltades per garantir una convivència justa als nostres barris i ciutats. ■

Gal·la Cortadellas, vicepresidenta Fundació Francesc Candel

Judit Raso, educadora infantil i presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila

Necessitem molts més actes culturals i comunitaris, per erradicar prejudicis i discursos d’odi que no fan més que trencar uns països que es construeixen des de la suma

Estem vivint una lluita de la classe treballadora, entre fills i filles d’immigrants. Les races no existeixen, són un constructe social per tenir persones de primera i segona categoria

La Marina està en procés d’expansió, amb l'arribada de persones provinents de tot el món. Actualment, travessem un moment bastant delicat amb la immigració. Hem de treballar des de tots els estaments per construir un barri de primera

Espanya és fruït d’un encreuament de camins, i els partits d’extrema dreta odien Catalunya perquè ignoren la seva història. Tots venim d’un altre lloc i les ciutats s’han construït gràcies a la població migrant

Cheikh Drame Tine, dinamitzador comunitari i president de SOS Racisme Catalunya

Jorge Trujillo, conseller de Barcelona En Comú a Sants-Montjuïc

El sopar organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) és un espai anual de trobada, comunitat i celebració. Una nit de pausa en la qual es reuneixen veïnat, artistes, entitats, representants polítics i culturals que durant l’any coincideixen en actes, esdeveniments i els diferents òrgans de participació ciutadana, però sempre corrents i sense deixar de banda les obligacions personals. El caràcter d’aquesta vetllada, però, pretén ser precisament tot el contrari.

La nit del 14 de novembre, una representació de la Marina, dels seus barris i del districte de Sants – Montjuïc es va aturar una estona per a celebrar-se i reconèixer-se els uns als altres. Perquè, per sobre de tot, la voluntat d’aquesta reunió és agrair a un bon grapat de les persones que fan de la Marina un barri millor.

La ubicació escollida per commemorar aquesta gala tan especial va ser, un any més, l’hotel Leonardo Royal Barcelona Fira, ubicat al carrer Alts Forns. Un escenari de luxe que, de nou, va estar a l’altura de l’esdeveniment.

Amb l’arribada dels convidats programada per les 19:30 hores, alguns previsors, potser empesos per les ganes que l’hora d’inici arribés, es van presentar amb més de mitja hora d’antelació.

Just abans d’entrar a la sala on tindria lloc el sopar, un fotoreclam oferia als assistents —tots vestits amb les seves millors gales— l’oportunitat d’immortalitzar aquesta trobada de gaudi.

Amb el menjador ple de gom a gom, l’acte va iniciar puntual a les vuit del vespre amb la presentació de la vicepresidenta de l’AMCL i conductora del programa Tercera Era a La Marina FM 102.5, Noemí Farré, conjuntament amb el periodista i conductor del programa El Derbi a la mateixa emissora, Pau Llopis

Els presentadors van repassar alguns

Comunitat, reconeixements i celebració en una nova edició del Sopar de La Marina

R

La nit del 14 de novembre, 130 representants de la Marina i de Sants–Montjuïc van reservar-se un temps per retrobar-se i posar llum al treball quotidià que sosté el barri

dels moments que han marcat l’actualitat política, social i cultural durant el darrer any, tant en l’àmbit internacional com en els barris de la Marina. L’auge de l’extrema dreta, la crisi cíclica de l’habitatge, el genocidi a Palestina, per una banda, i el desenvolupament urbanístic de la Marina del Prat Vermell, la reforma del passeig de la Zona Franca o la Medalla d’Honor de Barcelona al veí Diego García Egea, per l’altra, representen les dues cares de la moneda.

Uns fets que ens permeten extreure la reflexió que, per molt magre que sembli el context o el món que ens envolta, sempre hi ha motius per l’esperança i l’alegria. “Durant tot l’any compartim causes, anhels i dificultats. També ens creuem en un munt d’activitats, però sempre sense deixar de pitjar l’accelerador. Avui, ens dediquem aquesta estona per a celebrar-nos”, va expressar Llopis dirigint-se a l’audiència, tot esbossant el significat del Sopar de La Marina.

“La Marina és un barri singular, amb una gran xarxa comunitària que s’esforça per fer que sigui el millor de tota Barcelona. El plat fort d’avui és el reconeixement a algunes d’aquelles persones que s’estimen casa seva i treballen per fer que millori. Per fortuna, en tenim moltes, i avui una petita representació rebrà un obsequi per la seva tasca”, va afegir Farré.

I ara sí, família i equip de La Marina, benvinguts i benvingudes al Sopar

de l’AMCL 2025!, van tancar els moderadors, donant el tret de sortida oficialment a una nova nit de commemoració. Van prosseguir el vídeo institucional de l’entitat organitzadora i els agraïments a totes aquelles entitats, veïnat, personalitats polítiques i organitzacions que fan possible que una cerimònia d’aquestes característiques tingui lloc any rere any.

També va haver-hi espai per les intervencions d’algunes de les representants institucionals presents a la gala. La primera d’elles, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Gay, qui va expressar la seva emoció en veure la sala repleta de professionals i voluntaris amb una gran implicació amb el seu entorn. “És tot un honor ser avui aquí i poder dedicar unes paraules a tantes persones entregades al seu barri. És fascinant el nivell de treball en xarxa que hi ha a la Marina, som molt privilegiats de comptar amb vosaltres, i actes com aquest, amb un caràcter comunitari tan marcat, són molt necessaris”.

Així mateix, la regidora del districte, Raquel Gil, va elogiar el múscul associatiu dels barris marinencs i de Sants – Montjuïc. “Vull agrair la feina que feu cadascuna de les persones, entitats i comerços. Per canviar coses moltes vegades no cal cap acte èpic; n’hi ha prou amb escoltar, intercanviar postures i fer petites actuacions que construeixin barri, i

|| P.L.

▶ Una de les taules del Sopar de La Marina durant la vetllada.

Fotos: Hugo Gallego / Josep Vicens

“Els canvis més profunds neixen del treball persistent fet des del marge”

considero que aquest és un esperit molt arrelat a la vostra personalitat”.

Per tancar els parlaments, va prendre la paraula la periodista i directora de la publicació mensual La Marina, Yohany L. Ayala. “Quan penso en motius per l’esperança, penso en la nostra capacitat de refer-nos cada vegada que la realitat ens posa a prova”, va arrencar el seu discurs Ayala. “Penso en vosaltres, en les entitats que resistiu, que sou motor, refugi i espai de confiança per a tanta gent. Cada any ens emociona veure l’impacte real que teniu en les vides del vostre entorn”.

“Com ha dit la regidora, els canvis no sempre neixen dels grans titulars, sinó d’aquell treball persistent que es fa des del marge i amb pocs recursos”, va subratllar la periodista. Tanmateix, va advertir de la fragilitat dels espais i projectes comunitaris que donen vida al barri, incidint en la necessitat de preservar els mitjans de comunicació “de proximitat i construïts des del veïnatge”.

Havent obert la gana, els presents van degustar el menú preparat pels professionals de l’hotel. Les postres van ser a amenitzades, a més a més, per l’actuació del veí i saxofonista Joan Miquel Ripoll, qui va interpretar clàssics com Sweet Caroline o Don’t Stop Me Now que van aixecar al públic dels seus seients, convertint momentàniament el menjador en una gran sala de ball.

Va ser llavors, al voltant de les deu de la nit, quan va començar l’apartat més emotiu i important d’aquest Sopar de La Marina. Els reconeixements als professionals, voluntaris i veïnat que són el cor dels nostres barris.

Enguany, es van dividir en sis categories:

Les entitats, el batec del barri. Van ser guardonades La Joia de Montjuïc, el Centre Cultural de la Dona Àncora, la Coral Sant Medir i el Club Atlètic Iberia

Dones compromeses que lideren Com a representants femenines de

primer nivell, van rebre el diploma la presidenta de l’AVV Can Clos i la Unió d’Entitats de la Marina, Rosalia Fernández González; la presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina, Remei Márquez López; la Cap de Projectes de l’Eix Comercial del barri, Laura Julibert Pedraza i la presidenta d’Òmnium Cultural Sants – Montjuïc, Muntsa Farré Olivé

La Política, des de la base i amb sentit pel bé comú. Categoria que va reconèixer a la consellera portaveu de Junts per Barcelona a Sants – Montjuïc, Georgina Lázaro Fontanet; l’exconsellera de Barcelona En Comú per la Marina, Esther Pérez Sorribas; al militant del PSC, president de l’AVV Cases Barates i secretari de la Unió d’Entitats, Manel Coronado Lozano i a l’exsenadora i exdiputada per ERC i veïna compromesa de Nou Barris, Ana María Surra Spadea

Professionals amb compromís social i arrelament al barri. Els arquitectes i professors universitaris, Sandra Cinta Bestraten i Emilio Hormias Laperal en van ser els distingits.

L’ADN de l’AMCL. Persones que representen els valors dels mitjans de la Marina, com és el cas de la presidenta de l’Associació Guineocatalana Verge Bisila i conductora del programa Invisibles a La Marina FM 102.5, Judit Raso Eho i del conductor del programa radiofònic Les Nostres Cançons, Josep Serra Gasulla Sorpresa! El premi a tota una vida dedicada a promoure la cultura i les tradicions populars dels barris de la Marina, entregat a Salvador Garcia Sarmiento Aquesta nit de tantes emocions es va tancar amb la tradicional foto familiar, que va posar punt final a una entranyable trobada de moltes persones que amb amor, esforç i constància fan front a les adversitats i lluiten per millorar casa seva. Per continuar sent una fàbrica de reconeguts i per continuar celebrant-nos. Visca la Marina! ■

El Sopar de La Marina no hauria estat possible sense la col·laboració indispensable dels estudiants en pràctiques de l’Institut Mare de Déu de la Mercè.

Al llarg de les darreres setmanes, Tomàs Cantero i Ariadna Aguayo, del cicle d’Assessorament d’Imatge Personal i Corporativa, i Hugo Gallego i Judith Prado, del cicle d’Il·luminació, Captació i Tractament d’Imatge, han contribuït de manera decisiva al bon desenvolupament de la gala.

Mentre en Tomàs i l’Ariadna van garantir la correcta organització de l’acte, l’Hugo i la Judith es van responsabilitzar de l’enregistrament audiovisual i la cobertura fotogràfica de l’esdeveniment, assegurant-ne una documentació tècnica de qualitat.

L’AMCL agraeix profundament la professionalitat, la implicació i la predisposició demostrades per tots quatre estudiants, que han estat un actiu essencial per al correcte funcionament d’aquesta edició del sopar. ■

El

reconeixement de l'AMCL a les iniciatives de ràdio, entitats, polítiques i persones que treballen des del compromís amb la Marina

A LA JOIA DE MONTJUÏC

Per mantenir viva, gairebé un segle després, la tradició coral i el compromís amb la cultura popular que dona vida al barri.

La vostra perseverança i el vincle amb la Marina ens fan més forts i més orgullosos del nostre barri.

Pels gairebé setanta anys fent de la música un espai d’unió i aprenentatge entre generacions diverses. Per la vitalitat cultural, el compromís amb el vostre barri i la capacitat d’innovar sense perdre les arrels. Sou una entitat referent al districte i a la ciutat.

A ROSALIA FERNÁNDEZ

GONZÁLEZ

Presidenta de l’AVV Can Clos i de la Unió d’Entitats de la Marina.

Per la generositat i el temps que hi dediques, per saber escoltar i per apostar sempre per tendir ponts. Per l’esforç constant d’explicar la realitat dels nostres barris i per defensar, amb convicció i humilitat, els interessos i la mirada dels qui vivim i ens estimem la Marina.

A MUNTSA FARRÉ OLIVÉ

Presidenta d’Òmnium Cultural Sants-Montjuïc.

Per entendre la cultura com una eina de cohesió, un diàleg obert i un camí compartit. Per fer-ho des d’una mirada de tu a tu, amb humilitat i sensibilitat, sabent arribar a col·lectius i realitats diverses. Gràcies pel teu compromís real.

AL CENTRE CULTURAL DE LA DONA, ÀNCORA

Per més de set dècades empenyent la transformació social de les dones i de la societat en el seu conjunt, des dels nostres barris. Ens heu ensenyat què vol dir superar-se, creure en una mateixa i defensar els valors democràtics. Sou sinònim de lluita, refugi i sororitat.

AL CLUB ATLÈTIC IBERIA

Per més de vuit dècades fent del futbol una bandera de perseverança, orgull i identitat als nostres barris.

Sou el reflex d’un esperit bregat en l’adversitat, que heu fet de l’esforç i la constància el vostre segell propi.

A REMEI MÁRQUEZ LÓPEZ

Presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina. Patrona i vicepresidenta de la Fundació Barcelona Comerç. Membre de la Comissió Permanent de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

I LAURA JULIBERT PEDRAZA

Cap de Projectes de l’Associació de Comerciants de la Marina. Pel vostre compromís i valentia en la defensa del comerç de proximitat. Per ensenyar-nos a resistir des del servei al barri i animar-nos, amb l’exemple, a defensar que, perquè l’economia estigui de veritat al servei de les persones, tothom ha de poder guanyar-se la vida amb dignitat.

▶ Li entreguen Maria Conesa, consellera del PSC i Vicente Masip, de l’AMCL.

▶ Li entreguen Marina Gay, vicepresidenta d'Òmnium Cultural, i Ginesa Pérez, de l'AVV Cases Barates.

▶ Li entreguen Marina Franco i Xavi Callejas, arquitectes i membres de la directiva de l’AMCL.

▶ Li entreguen Cristobal Flores, cap de Relació amb la Ciutadania, Portal de la Pau i Port Center, i Laia Llach, directora de la Unió d’Entitats.

▶ Li entreguen Raquel Gil, regidora del districte de Sants-Montjuïc i Abdó Florencio, membre de la junta de l’AMCL.

▶ Li entreguen el regidor Jordi Castellana i Isabel Valiente, presidenta de Folk Montjuïc.

▶ Li entreguen la consellera Ana Trapero i Arkaitz Marquès, de l'associació de comerciants i secretari de la fundació Barcelona Comerç.

A SANDRA CINTA BESTRATEN I EMILIO HORMIAS LAPERAL Arquitectes i

professors universitaris.

Per exercir l’arquitectura amb sensibilitat social, amb una mirada que situa les persones al centre i pren el barri com a punt de partida per repensar la ciutat i resignificar els marges urbans. Per entendre la professió com una forma de cooperació, d’aprenentatge i de retorn a la comunitat.

A ESTHER PÉREZ SORRIBAS

Exconsellera de Barcelona en Comú per la Marina.

Per la voluntat genuïna de transformar, per la persistència d’una mirada connectada al barri i per l’entrega. Per creure que la participació real del veïnat és el camí per construir canvis duradors i una ciutat més justa per a tothom.

A ANA MARÍA SURRA

SPADEA

Exsenadora i exdiputada per ERC i veïna compromesa de Nou Barris.

Per significar-te i implicarte en la defensa dels drets de les persones immigrants. Pel compromís amb el teu veïnatge, per ser l’altaveu de la realitat social dels barris —des del teu, Nou Barris—, i per donar veu a tantes persones d’orígens diversos que encara pateixen un assenyalament injust, fins i tot en ciutats que ens voldríem molt més obertes.

A JOSEP SERRA GASULLA

Conductor del programa

Les Nostres Cançons a La Marina FM

Per mantenir viva la passió per la ràdio i per la música amb la saviesa de qui ha dedicat tota una vida a comunicar.

Perquè amb Les nostres cançons continues fent del micròfon un espai de proximitat, memòria i dignitat professional.

A MANEL CORONADO LOZANO

Militant del PSC, president de l’AVV Cases Barates, i vicepresident del Consell de Barri i secretari de la Unió d’Entitats.

Per la teva mirada sincera i atenta a l’esdevenir del barri; pel compromís amb el territori, i per defensar, amb senzillesa i esperit col·laborador, que la política ha d’estar al servei de les persones, connectada al carrer i sempre escoltant el veïnat.

A GEORGINA LÁZARO FONTANET

Consellera portaveu de Junts per Catalunya al Districte de Sants-Montjuïc.

Per la claredat de mirada i el compromís real amb el barri. Per fer que la política local sigui útil, entenedora i valenta. Perquè lideres amb proximitat, convicció i sentit de servei públic.

A JUDIT RASO EHO

Presidenta de l’Associació Guineo-Catalana Verge Bisila i conductora del programa Invisibles a La Marina FM.

Per denunciar les desigualtats que afecten diversos col·lectius i per convertir el teu programa en una plataforma de referents afrodescendents. Per trencar els silencis que no ens deixen avançar com a societat i per donar visibilitat a realitats que no tenen altaveu.

A SALVADOR GARCIA SARMIENTO

Conductor del programa

Una hora amb tu a La Marina FM

Per ser un activista de les tradicions populars i un promotor nat de la cultura.

Per dir, fer i viure tal com penses, i per mantenir viva una manera d’entendre la cultura com a trobada, diàleg i alegria compartida.

▶ Li entreguen Jessica González, presidenta del Consell Municipal de Districte i Rubén Cruz, membre de la directiva de l’AMCL.

▶ Li entrega José Luis Mateo, cap tècnic de La Marina FM.

▶ Li entreguen Jesús Martínez, periodista col·laborador de la Marina i Mila Temprano, del Centre Cultural Estrelles Altes.

▶ Li entreguen Ignasi Conesa, diputat del PSC, i Marisa Belmonte, de l’Associació de Comerciants de la Marina.

▶ Li entreguen Aurora López, cap de l’Oficina de la Marina del Prat Vermell i Sara Avellanedo, de l'AVV de Sant Cristòfol.

▶ Li entreguen Xavi Albiol i Conchi Ávila, responsables d'equipaments culturals de l’AMCL.

▶ Li entreguen Noemí Farré, vicepresidenta de l’AMCL i conductora del programa Tercera era i David Bondia, Sindic de Greuges de Barcelona.

▶ Li entreguen Yohany Limpias Ayala, periodista de l’AMCL i Ginesa Pérez, de l'AVV Cases Barates.

de salut

L’ ús correcte dels antibiòtics és vital

Els antibiòtics són medicaments molt valuosos que han permès curar infeccions que dècades enrere podien ser molt greus. Gràcies a ells, problemes tan comuns com una ferida infectada o una pneumònia poden tractar-se amb èxit. Però, com ocorre amb qualsevol eina potent, és fonamental usar-los de manera adequada.

Aquests medicaments actuen contra bacteris, no contra virus. Quan s'usen sense necessitar-los —per exemple, per a un refredat o una grip— o no se segueixen bé les pautes del tractament, els bacteris “aprenen” a defensar-se i deixen de respondre als antibiòtics. A això ho diem resistència bacteriana.

En els últims anys, aquestes resistències han augmentat a tot el món i s'han convertit en un problema seriós de salut pública. Encara que soni llunyà o propi d'hospitals, la veritat és que actualment ens afecta a tots en el nostre dia a dia.

Per què constitueix un problema per a la salut de tots?

Ÿ Les resistències fan que infeccions comunes es converteixin en més greus o més difícils de tractar. Per exemple, una infecció d'orina, una otitis o una ferida infectada poden trigar més, requerir fàrmacs més potents, o fins i tot ingrés hospitalari.

Ÿ A Espanya, l'impacte és important: 3.000 morts cada any són atribuïbles a resistències antimicrobianes (RAM).

Ÿ A més de l'impacte en salut individual, també té conseqüències econòmiques:

Actualment vivim més anys, però el fet de viure més anys possiblement impliqui que ens trobem amb més situacions en que requerim suport en el dia a dia a causa del nostre estat de salut. Aquesta dependència es pot veure reflectida de diferents maneres: per activitats instrumentals del dia a dia (com l’ús de telèfon) o per activitats més bàsiques (com vestir-nos). Aquesta circumstància implica un canvi en la nostra dinàmica diària ja que significa haver de necessitar el suport d’una altra persona per poder desenvolupar el nostre dia a dia a diferència de com ho fèiem abans.

Solem pensar que això sol passar sempre amb el pas dels anys, però ens podem trobar amb una situació de salut sobrevinguda durant qualsevol etapa vital que impliqui un trencament en la nostra dinàmica habitual. Una rutina diària, com bé podria ser anar a la feina, pot veure’s afectada per no trobar-nos bé, però, sobretot, quan aquest malestar esdevé crònic, amb la qual cosa hem de replantejar diferents realitats: si necessito mesures de suport a la feina tenint en compte una nova condició de salut, o si podria complir requisits per a accedir a una incapacitat laboral permanent per no trobar-me en condicions adequades per realitzar la feina igual que abans. Per tant, el factor edat (avançada) no sempre es compleix.

tractaments més cars, més efectes adversos, estades hospitalàries més llargues, major pressió sobre els serveis sanitaris.

Què no has de fer amb els antibiòtics?

Ÿ Mai hem de prendre antibiòtics sense recepta mèdica.

Ÿ No s'ha d'interrompre un tractament abans d'hora, has de finalitzar els dies que t'ha indicat el teu metge.

Ÿ No els has de guardar “per si de cas”.

Ÿ No els has de compartir amb altres persones o amb mascotes.

Quan hem de consultar a un professional per a valorar si és necessari l'ús d'un antibiòtic?

Consultar no significa que vagi a fer falta un antibiòtic, però sí que permet valorar si la infecció requereix un altre tipus d'atenció. Acudeix a un centre de salut si apareixen:

Ÿ Febre alta que no millora o dura més de 3 dies.

Ÿ Dificultat per a respirar, sensació d'ofec o respiració molt accelerada.

Ÿ Dolor molt intens localitzat (oïda, gola, pit, abdomen…).

Ÿ Símptomes que empitjoren després d'uns dies en lloc de millorar.

Ÿ Vòmits persistents o signes de deshidratació (molta set, marejos, poca orina).

Ÿ Ferides que no cicatritzen, que augmenten de grandària o comencen a supurar.

Ÿ En bebès, persones majors o persones amb malalties cròniques, qualsevol canvi important o decaïment.

Reconèixer aquests senyals ajuda a buscar atenció quan realment és necessari, evitant preocupacions innecessàries i contribuint a un ús responsable dels antibiòtics.

Mites molt comuns sobre els antibiòtics

Ÿ “Si tinc febre, necessito un antibiòtic.”

No sempre. La febre és un símptoma, no un diagnòstic. Pot deure's a virus, deshidratació, insolació, etc.

Ÿ “Si vaig prendre aquest antibiòtic abans i em va funcionar, puc repetir-lo.”

No. Les infeccions canvien, i repetir un antibiòtic sense valoració mèdica pot ser perillós.

Ÿ “Els antibiòtics serveixen per a prevenir que una infecció empitjori.” No s'han d'usar com a prevenció (excepte casos molt especials indicats per metges).

Ÿ “Deixar l'antibiòtic quan em sento bé és suficient.”

No. Això augmenta les resistències. Davant un catarro, refredat, dolor de coll o tos recorda que l'important és: bon descans, hidratació, bona alimentació, higiene de mans adequades per a evitar el contagi. Molts d'aquests quadres solen resoldre's amb aquestes mesures. El consum responsable d'antibiòtics està en mans de tots

L'ús responsable de l'antibiòtic no és només responsabilitat dels metges, sinó de tota la comunitat. Usar els antibiòtics de manera responsable és una forma simple de protegir-nos i evitar que les infeccions del futur siguin més difícils de tractar. ■

La importància de cuidar

Tothom pot ser susceptible de trobar-se en una situació de vulnerabilitat al llarg de la vida, i el nostre entorn juga un paper fonamental

Tothom pot ser susceptible de trobar-se en una situació de vulnerabilitat al llarg de la vida; tot i així, a part de la nostra manera d’afrontar-ho, el nostre entorn juga un paper fonamental pel que fa a aquest afrontament. De fet, en la nostra societat, principis com l’autonomia o l’autosufi -

ciència tenen un alt valor en l’imaginari col·lectiu, però ens podem trobar que la nostra autonomia depengui d’altres persones i això pot entrar en conflicte amb aquests valors i, conseqüentment, afectar a la nostra identitat i a la nostra autoimatge.

Moltes vegades parlem de malalties o diagnòstics, però també el nostre entorn repercuteix en la nostra pròpia salut. Sobretot en referència a l’entorn més proper, entès com aquell del qual formen part aquelles persones amb les que tenim un vincle molt potent. Aquest vincle es tradueix en la capacitat que aquest entorn té per donar resposta en alguns moments en què el podríem necessitar. Quan parlem d’entorn podem referir-nos tant a la família, veïnat, amistats,... Els vincles poden ser molt diversos i poden ser independents al lligam familiar.

Per aquest motiu, cuidar els nostres vincles també repercuteix en la qualitat del suport que podem necessitar en el futur. ■

Rocio Elizabeth Ciampone, Anna Vidal, Mariam de la Poza Medicina de família i comunitària CAP doctor Carles Ribas

Carlos Martínez Treballador social CAP La Marina

La SEAT: Motor de llibertat, un viatge gràfic a la lluita obrera del barri

Retahílas

Mar Montilla

Cuando te toca a ti

ALa SEAT, amb la seva fàbrica, els habitatges i l’Escola d’Aprenents, és un dels elements que han donat forma al barri. Bona part del veïnat encara hi manté un vincle directe; hi va treballar o és familiar d’algun antic empleat.

La simbologia de la SEAT, com passa també amb altres empreses que hi havia aleshores, va més enllà del seu valor productiu. Es tracta d’un emblema de la lluita obrera i la memòria històrica del barri.

Una importància que recullen el periodista Jordi de Miguel i la il·lustradora Cristina Bueno a la novel·la gràfica La SEAT: Motor de llibertat, elaborada en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i el mitjà Sentit Crític.

L’obra va ser presentada el dilluns 24 de novembre a una sala de conferències de la Biblioteca Francesc Candel plena fins a la bandera. Entre l’assistència, extreballadors i els seus familiars, representants polítics i moltes cares conegudes de la xarxa comunitària del barri.

El còmic, elaborat mitjançant testimonis reals d’alguns dels protagonistes, rememora les lluites obreres viscudes a la fàbrica, fent especial incís en la vaga del 18 d’octubre de 1971, una data marcada en la memòria de la Marina. Aquell dia, milers de treballadors van ocupar durant tretze hores les instal·lacions de la SEAT en protesta per l’acomiadament de set representants sindicals progressistes que havien guanyat per majoria les eleccions sindicals de l’empresa.

En temps de dictadura, aquesta victòria no va ser acceptada, derivant en mesures repressives i el posterior cessament d’aquests empleats. El 18 d’octubre, els treballadors acomiadats van entrar a la factoria i els seus companys els van donar suport amb una assemblea a les oficines centrals, amb la participació d’entre 6.000 i 10.000 persones. El resultat va ser una vaga general a la fàbrica – prohibides i tipificades com a delicte durant la dictadura – i un aturament total de la producció amb la finalitat de readmetre aquells qui havien perdut la feina.

La novel·la gràfica fa incís en la vaga del 18 d’octubre de 1971, una data marcada en la memòria de la Marina, que any rere any homenatja a Antonio Ruiz Villalba, treballador assassinat aquell dia

L’empresa es va tancar en banda, negant-se a negociar i avisant a la policia per fer fora als treballadors. La situació va derivar en forts enfrontaments entre manifestants i la Guàrdia Civil, que va fer ús d’armes de foc per dissoldre la concentració. Antonio Ruiz Villalba, treballador de la SEAT de 33 anys, va rebre vuit impactes de bala a l’abdomen, morint tres dies després a l’hospital. També hi va haver més de vint ferits. Mai es va detenir a l’autor dels fets que van comportar la mort de Villalba, ni tan sols investigar.

Amb l’ocupació reprimida, l’empresa va fer un tancament patronal i va suspendre d’ocupació i sou a 12.000 treballadors i treballadores. Sigui com sigui, l’àmplia difusió nacional i internacional de la vaga va suposar que centenars d’empreses d’arreu, com ara Hispano Olivetti, La Maquinista i Cipalsa, paralitzessin la seva producció en solidaritat amb la lluita dels treballadors de la SEAT. A Barcelona, més de 10.000 persones van protestar pels successos i la situació d’aquesta factoria al centre de la ciutat. Fruit de la lluita es va aconseguir, al cap d’un temps, la readmissió de més de 200 treballadors, l’alliberació d’una setantena de detinguts i millores laborals substancials

Un veritable exemple de lluita obrera i antifranquista encara recordat al barri cada 18 d’octubre i recollit amb excel·lència en aquesta novel·la gràfica, que va ser celebrada amb molts dels seus protagonistes en l’acte de presentació.

A banda dels autors, van participar de la tertúlia en Carles Vallejo, president i fundador del Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT i en Tomás Martínez, membre del memorial.

Durant la conversa, es va resseguir la història dels protagonistes, així com el procés de realització de l’obra. “Ha estat veritablement un repte representar les escenes de violència i acció”, va confessar la dibuixant Cristina Bueno

D’altra banda, Carles Vallejo va fer una crida a historiadors i escriptors per aprofundir en els fets de la SEAT. “Bona part dels implicats són encara vius. Es tracta d’una història d’èxit i sense precedents que va aconseguir mantenir en vida una gran empresa nacional, que mereix molt més reconeixement del que té”.

“Les reivindicacions que es feien a la SEAT eren extensives a la resta de barriades de la zona i de la ciutat. Lluitàvem pels drets humans, entre els quals hi ha el dret sindical, el de reunió i el d’expressió, en una època on això era penalitzat greument, amb tortures i presó”, va afegir Vallejo.

En Tomás Martínez també va rememorar alguns dels episodis viscuts mentre era treballador de la fàbrica. “Les mobilitzacions sempre comportaven la presència de la policia, que es desplaçava amb unes furgonetes que eren conegudes popularment com a lecheras, perquè en baixar als agents repartien ‘llets’ a tothom qui es trobaven”.

Uns testimonis que van tocar de prop a la gran majoria dels presents, especialment aquells ubicats a primera fila, seients reservats per als protagonistes i els seus familiars. Entre ells, part de la família d’Antonio Ruiz Villalba. “Agraïm molt la feina que heu fet, compartint històries que val la pena que siguin escoltades. Ens agradaria no ser a la Fila 0, sinó a la 10 o la 11”, va expressar una de les nebodes del difunt treballador.

L’acte va omplir la sala i va esgotar tots els exemplars disponibles. Tanmateix, ben aviat el còmic estarà disponible a la Biblioteca Francesc Candel i a totes les llibreries. Si el ritme de venda continua sent al mateix, aviat s’haurà de preparar una segona edició. ■

cudes a la cita sin analizar la importancia de estos programas de detección precoz. Te sometes a la mamografía confiada. En breve te enviarán la confirmación de que estás sana, como cada dos años.

Sin embargo, en esta ocasión no recibes una carta sino una llamada: han percibido algo sospechoso y debes someterte a más pruebas. Términos como ecografía mamaria, mamografía con contrastes o biopsia empiezan a formar parte de tu día a día. Visualizas la sombra de un buitre revoloteando por encima de tu cabeza y te asustas. Tu primera reacción es no decírselo a nadie. Después te asalta la imperiosa necesidad de compartirlo con tus seres queridos.

El doctor vierte el jarro de agua helada sobre ti: tienes un cáncer de mama y es maligno. Tu hija te aprieta la mano con fuerza. A duras penas prestas atención a lo que sigue: cirugía, extirpación, radioterapia. Te aferras a sus últimas palabras: estadio inicial y buen pronóstico.

Decides contárselo a la familia, a las amistades. Es terapéutico expresarlo en voz alta. Por una vez te desprendes de la armadura de «yo sola puedo con todo» y resulta reconfortante. Te obligan a recordar que eres una luchadora. Tu mundo entra en pausa. Aun así te consideras afortunada. Te han avisado a tiempo y han activado el protocolo con rapidez y eficacia. Piensas en esas otras — dicen que dos mil, imagino que muchas más— que no tuvieron tanta suerte. Sientes rabia y dolor por ellas. Un fallo en el cribado del cáncer de mama. ¿Cómo es posible? Un error fatídico que afecta a las mujeres, solo a las mujeres. Errar es humano pero hay errores que matan. ■

▶ D’esquerra a dreta, el president i fundador del Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT, Carles Vallejo, el periodista Jordi de Miguel, la il·lustradora Cristina Bueno i el membre del Memorial Democràtic, Tomás Martínez, presentadors de l’acte.

Pau Llopis

|| Redacció

LA MARINA del comerç associat

El Nadal més màgic arriba a La Marina!

Torna el XMAS Market i la visita del Pare Noel!

Aquest 19 i 20 de desembre, la Plaça de l’Orgull es convertirà en el veritable cor del Nadal al barri. Vine a viure el XMAS Market, un espai ple d’encant on t’esperen regals

únics, artesania, gastronomia, i sobretot, la calidesa del comerç de proximitat, que és l’ànima viva de La Marina.

I, naturalment, l’estrella d’aquestes dates: la visita del Pare Noel! Arribarà carregat d’il·lusió per recollir les cartes dels infants i omplir la plaça de somriures i màgia. Una oportunitat perfecta per viure el Nadal a tocar, en família i envoltats d’un ambient únic.

Durant dos dies, comerços i col·lectius del barri —Small Talk, Kids & Us,

Redfield Training & Friends, Barretina Mestissa, La Marina Viva, Coral Gencanta i el Celler

La Marina— dinamitzaran la plaça amb contes, tallers crea-

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78

PELLETS 620105433 Gran Via de les Corts Catalanes, 192

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA Telf. 93 419 52 87 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4-6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BENESTAR LEVAKESH CENTER BARCELONA Foneria, 21 936059881 636162553

BUGADERIA LA WASH c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS

Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93 331 13 41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

tius, espectacles, teatre, música, esport i degustacions que faran d’aquest Nadal una experiència inoblidable.

I no t’oblidis de fer una parada a

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS c/ Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca, 220 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

la zona gastronòmica, amb food trucks i especialitats nadalenques per llepar-se els dits. Un espai ideal per compartir, tastar i gaudir del Nadal amb tots els sentits.

Vine, passeja, descobreix, participa i deixa’t endur per la màgia nadalenca.

Fem barri, fem Nadal, fem La Marina!

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE CHIRIMIRI c/ Minería, 4

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN

Pg. Zona Franca, 241 934218715 / 618566698

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564 KAIROS RESTAURANT c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

EL VERMUTET DE LA GANXETA C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46

BAR SKY Gran Via de les Corts Catalanes, 148. 633 83 39 77

AMELIÉS BUBBLE TEA AND CREAM Carrer de la Foneria, 34 634 19 52 84

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

THERANENS (FISIOTERAPIALOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Passeig de la Zona Franca, 106 Telf. 622169239

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 22-24 Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66

SALUD Y ESTÉTICA MARA Gran Via de les Corts Catalanes, 192 934218422

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELEFONIA

El CZFB presenta el Districte 4.0 de Barcelona al món espai

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va participar al Smart City Expo World Congress (SCEWC 2025), l’esdeveniment mundial més rellevant en l’àmbit de les ciutats intel·ligents, celebrat del 4 al 6 de novembre a Fira de Barcelona. El CZFB va presentar el Districte 4.0, que està transformant el Polígon de la Zona Franca de Barcelona amb l’objectiu de liderar la transformació digital de la indústria. I dins del Districte 4.0 juga un paper molt destacat el DFactory Barcelona, com a centre neuràlgic d’aquesta zona d’activitat econòmica, que impulsa la indústria 4.0 a través de la innovació i la sostenibilitat, i que ja ha iniciat les obres per ampliar la seva superfície. El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, van reunir empreses del Districte 4.0, el DFactory Barcelona i de les seves incubadores de startups per donar a conèixer els detalls de l’ampliació del DFactory Barcelona. Durant aquest acte van descobrir la maqueta de l’ampliació de l’ecosistema d’indústria 4.0, que suposarà una inversió aproximada d’uns 50 milions, i es van donat a conèixer els detalls més

significatius d’aquesta fase d’ampliació.

“El DFactory Barcelona ja es troba en plena ocupació” va assegurar Pere Navarro. El delegat especial de l’Estat al CZFB ha afegit que “això vol dir que hi ha demanda i que és útil perquè aquestes empreses, que estan instal·lades a DFactory, que són d’Indústria 4.0, tinguin un lloc de referència. I, per tant, hem decidit avançar en la segona fase i la idea és que aquesta ampliació, que consta de quatre edificis, estigui acabada a finals de l’any 2026 i que les empreses que estiguin interessades a ubicar-se aquí, puguin fer-ho a principis del 2027”.

Quatre nous edificis

L’edifici Cub acollirà importants esdeveniments culturals, artístics, musicals... de la ciutat de Barcelona, així com esdeveniments internacionals relacionats amb la indústria 4.0 i la nova economia, o presentacions, convencions i jornades organitzades per les pròpies empreses de l’ecosistema. Mentre que els edificis A i B comptaran, cadascun, amb 4 plantes: una planta baixa destinada a fabricació i tres plantes amb laboratoris,

centres tecnològics i oficines. A més d’empreses relacionades amb la robòtica, la manufactura avançada, la intel·ligència artificial, IoT, sensòrica, Blockchain, etc., amb solucions aplicables a tot tipus d’indústries, també es vol atreure empreses tecnològiques dedicades al sector de la salut i l’agricultura tecnològica.

L’ampliació de DFactory també contempla un edifici D per donar serveis a les empreses instal·lades, com una zona de restauració o diferents espais per a la realització d’activitat física. Per la seva banda, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, es va mostrat ambiciosa i va afirmar que “volem ser el Districte 4.0 no només de Barcelona, sinó del món. Comptem amb un terreny abonat per ser un referent mundial perquè Barcelona és una ciutat connectada amb el món, que crea i atrau talent, amb un gran ecosistema emprenedor, amb centres tecnològics i de desenvolupament internacional de primer nivell, universitats i escoles de negocis de prestigi mundial... Es donen tots els condicionants per poder liderar la transformació digital de la indústria i atreure grans corporacions que inverteixen en tecnologia. Això ja està passant al Districte 4.0” ■

El Nadal al Port creix fins al moll de les Drassanes i es consolida com el gran esdeveniment marítim de les festes

El Nadal al Port arriba a la setena edició i s’amplia fins al moll de les Drassanes sumant 8.000 metres quadrats més d’activitats, parades, atraccions i sorpreses per gaudir del que ja s’ha consolidat com l’esdeveniment marítim de les festes nadalenques a la ciutat.

Fins al 6 de gener, barcelonins i visitants podran viure el Nadal més salat en un espai únic on la Torre de Jaume I es converteix en el gran arbre de Nadal del Port. L’ambient festiu també arriba fins al Portal de la Pau, amb la façana de l’edifici de l’Autoritat Portuària il·luminada i un estel de llum de 17 metres que lluirà al centre de la plaça.

El mar és el protagonista d’aquest Nadal

Un pòrtic de 12 metres d’alçada, fet amb contenidors marítims, donarà la benvinguda als visitants a un Nadal on el mar és el protagonista. Els batejos de vela —impulsats per la Fundació Barcelona Capital Nàutica— convidaran el públic a pujar a bord per descobrir la ciutat des del mar i comprovar que navegar també pot ser una experiència sostenible, inclusiva i accessible. Las Golondrinas, tot un clàssic barceloní, estrenaran recorreguts nocturns amb una embarcació engalanada per Nadal, música per a l’ocasió i actors que dinamit-

zaran el viatge. I per als més curiosos, Salvament Marítim obrirà un dels seus vaixells al moll de les Drassanes per explicar com és la feina de rescatar vides i protegir el mar. Tampoc hi faltaran els vaixells històrics del Museu Marítim, com el Santa Eulàlia o el Far Barcelona, oberts al públic. A bord del pailebot Santa Eulàlia, una bústia reial esperarà les cartes dels més petits, que també podran visitar la carpa del Museu per escriure-les. I, per tercer any, l’embarcació de l’ONG Open Arms tornarà al moll per mostrar la seva tasca de salvament i defensa dels drets humans.

El Nadal al Port és també una festa de barri Creixen, també, les entitats socials, associacions i escoles locals que ompliran les parades del moll de la Fusta amb tallers, jocs i activitats pensades perquè els infants puguin aprendre sobre l’activitat portuària, la cultura marítima i l’economia blava. Tampoc hi faltaran els clàssics: la Copa

del Club

el Primer Bany de l’Any, impulsat pel Club Natació Atlètic-Barceloneta o la regata de Ioles, organitzada pel Reial Club Marítim de Barcelona. També espais emblemàtics del Port com el Maremagnum, l’Aquàrium, el Museu d’Història de Catalunya o el World Trade Center s’hi sumen amb concerts i activitats pròpies. Per als més petits (i els no tan petits), FunBox, el parc inflable més gran del món, torna al pla de Miquel Taradell.

L’esperat Tinglado Reial

Els dies 3 i 4 de gener, el moll Oriental es transformarà en el centre d’operacions dels Reis d’Orient. Els infants podran entregar les seves cartes, participar en tallers i descobrir com s’organitza l’arribada més esperada de l’any. Un trenet nadalenc gratuït, connectarà els principals punts del Port Vell amb el Tinglado Reial, ubicat als Tinglados del moll Oriental del Port de Barcelona. El Nadal al Port reforça un any més el compromís amb la sostenibilitat: materials reciclats, reducció del consum energètic i una gestió responsable dels residus i del volum de so. Una manera coherent de celebrar un Nadal obert al mar.

En definitiva, Nadal al Port consolida el Port de Barcelona com una autèntica ciutat portuària viva, oberta i connectada amb la ciutadania. ■

Nadal

Natació Barcelona,

Desinstal·lar el masclisme per combatre la violència digital

La causa feminista és quelcom inherent, que forma part de la personalitat de les persones que la prediquen i que, per tant, s’exerceix i reivindica de manera diària.

Quan arriba el vint-i-cinquè dia de novembre, però, aquesta lluita assoleix l’altaveu i l’atenció que mereix, en ser el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les dones

A la Marina, les joves del Centre Cultural Estrelles Altes, impulsores del projecte Dona’t Més, van organitzar Desinstal·la el masclisme, un acte de denúncia i reivindicació celebrat al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya

en l’àmbit internacional, el 73% de les persones que pateixen cap mena de violència digital són dones. Una dada que a Espanya creix lleugerament fins al 74%. D’altra banda, el 60% de les dones joves espanyoles han patit violència sexual digital i a Barcelona, una de cada cinc noies adolescents ha patit maltractament per internet, percentatge que s’eleva fins al 31,8% entre les joves de 18 anys

“Volem sortir a córrer sense compartir la ubicació, tornar a casa a l’hora que vulguem sense portar les claus com un puny americà, o fent veure que tenim una trucada que no existeix. El silenci és còmpli-

Prop d’una cinquantena de veïns i veïnes es van acostar a l’edifici governamental per assistir a la trobada dirigida per les joves del barri. A l’inici de l’acte, Xènia Morgado Fernández i Alba Prieto Romero van llegir el manifest del 25N. Enguany, la campanya municipal s’ha centrat en les violències masclistes digitals, un fenomen malauradament en auge a causa de la irrupció de les xarxes socials. Tot i ser una problemàtica creixent, sovint es manifesta de manera invisible i difícil de detectar, ja que els entorns en línia afavoreixen l’anonimat i la impunitat, facilitant la repetició i escalada de les agressions. Alhora, en tractar-se de situacions que es donen en àmbits relativament nous, en nombroses ocasions les víctimes desconeixen l’existència de procediments legals per a defensar-se.

En acabar la lectura de l’escrit, la Secretaria General del Departament d’Igualtat, Sonia Guerra, va dirigir unes paraules a l’audiència, fent incís en les dades que any rere any deixa la violència masclista en la societat catalana, espanyola i internacional.

En concret, Guerra va compartir que,

Art i cultura reivindiquen

les

lluites contra el masclisme

La Sala Pepita Casanellas es va convertir el divendres 28 de novembre en l’escenari de diverses expressions artístiques que van denunciar les violències masclistes.

A partir de les cinc de la tarda, la segona planta de l’edifici es va convertir en un gran llenç en blanc on es van representar les lluites comunitàries contra el masclisme a la Marina.

De la mà de la il·lustradora hospitalenca Aitana Giráldez, una de les parets del recinte lluirà de forma permanent un mural comunitari que ret homenatge a totes les dones que pateixen o han patit situacions de misogínia.

Organitzades en tres torns, veïnes i veïns del barri van apropar-se per donar color i forma progressivament al disseny

de l’artista. Entre les participants, també hi eren membres del Centre d’Atenció Integral de la Marina i usuàries de la residència i centre de dia de la Fundació Esclat la Marina.

El resultat va ser una trobada amena, d’expressió artística i comunitat amb un clar rerefons de protesta contra una xacra de la societat, que, per desgràcia, és el pa de cada dia per a moltes dones del nostre entorn.

En finalitzar la creació del mural sota la direcció i companyia de l’Aitana Giráldez, la poesia en clau feminista al ritme de la música electrònica del grup TE(I)X(I)T es va apoderar de la sala d’actes de la Pepita Casanellas. ■ Redacció

Deu anys teixint vincles feministes a la Marina

Una jornada per celebrar, repensar i projectar el futur

ce”, va concloure la secretària general.

Després dels parlaments, les set representants de Dona’t Més — Xènia Morgado Fernández, Alba Prieto Romero, Tania Yuste Recacha, Laura Olalla Alonso, Lucía Sanjuán Espinosa, Paula Bueno Temprano i Ainhoa Muñoz Martínez — van oferir una representació mitjançant cinc aplicacions; Instagram, Wallapop, Tiktok, Idealista i WhatsApp, al voltant de les quals es van compartir cinc històries reals, afavorint la reflexió sobre situacions que travessen les pantalles.

Anècdotes que, lamentablement, formen part del dia a dia de moltes dones del nostre voltant, que conviuen amb situacions de desigualtat, assetjament i, en definitiva, violència masclista. Per tancar la jornada, unes dinàmiques interactives amb el públic van fer pedagogia i educar sobre aquesta realitat, tot generant espais de diàleg i raonament entre les presents. El dijous 27, les joves del Centre Cultural Estrelles Altes van portar aquesta xerrada a l’acte central organitzat pel districte de Sants – Montjuïc, celebrat a la seu del carrer Creu Coberta. ■ Redacció

La plaça de la Marina va acollir aquest dissabte 29 de novembre una jornada especial per commemorar una dècada de treball col·lectiu de la Taula de Feminismes de la Marina. Una vintena de persones es van sumar a una matinal plena d’activitats, reflexió i reivindicació sota el lema «Passat, present i futur», que volia fer valdre el camí recorregut i obrir noves perspectives per als pròxims anys.

La jornada va arrencar a les 10.30 h amb una activitat sobre la dona i l’esport a càrrec del Barcelona Universitari Club de Rugbi (BUC), que va combinar exercici i sensibilització per visibilitzar el paper de les dones en disciplines sovint masculinitzades. Tot seguit, el teatrefòrum Minusas Jam, dinamitzat per Minusas Teatre i impulsat per la Taula de Feminismes, va convidar el públic a identificar i qüestionar situacions quotidianes de desigualtat a través de l’humor i la participació directa.

Ja cap al migdia, el Projecte Espais Liles va conduir un mapatge col·lectiu sobre les dones i l’espai públic, una dinàmica que va permetre compartir percepcions, punts negres i oportunitats per construir un

barri més inclusiu i segur per a tothom. A les 13.30 h, la penjada d’una pancarta contra els feminicidis va posar el punt final a la programació, recordant que la lluita contra les violències masclistes continua sent una urgència social.

Paral·lelament, els assistents van poder visitar una exposició que repassava els deu anys de trajectòria de la Taula de Dones de la Marina, així com acostar-se a les carpes informatives i compartir esmorzar en un ambient proper i comunitari.

La jornada va servir no només per celebrar, sinó també per reafirmar el compromís col·lectiu del barri amb el feminisme i per continuar teixint aliances que facin de la Marina un espai més just, igualitari i participatiu. ■ Redacció

▶ Dilluns 24 de novembre, les joves del Centre Cultural Estrelles Altes van celebrar l’acte al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya Tania Yuste Recacha

▶ El dijous 27, van participar de l’acte central organitzat pel Districte de Sants – Montjuïc .

|| Pau Llopis

La Marina FM 102.5 és la casa de més d’una vintena de programes que aborden temàtiques tan diverses com atractives: societat, nutrició, emprenedoria, esports, comerç, poesia, cultura o política en són només uns quants exemples.

Emissions d’una hora amb una gran feina, entrega i dedicació al darrere. Els programes que setmanalment arriben a milers d’oients i espectadors són produïts per persones que estimen el que fan i s’esforcen per oferir un producte de màxima qualitat setmana rere setmana.

Per desgranar i entendre el que hi ha darrere de cadascun dels pòdcasts que formen part de la graella de la ràdio del nostre barri, iniciem un cicle d’entrevistes als professionals que els hi donen vida. A la primera entrega, conversem amb Juan Cruz Clemente (JC Clemente), conductor de Quiero Control F, un espai dirigit als emprenedors i emprenedores que s’emet cada dimecres de vuit a nou del vespre.

Quins són els teus orígens i el camí que has seguit fins a arribar a la creació de Quiero Control F?

Des de ben petit vaig decidir vincular-me al món de la comunicació, i concretament al periodisme. Vaig néixer a la ciutat de Resistencia, pertanyent a una província molt humil del nord de l’Argentina anomenada Chaco. Quan tenia uns set anys sortia a donar una volta amb la bicicleta pràcticament cada dia, i passava per davant d’un repetidor de ràdio i televisió on hi havia un home reproduint cassetes. Sempre estava content, i jo volia fer el mateix per ser tan feliç com ho era ell.

Més endavant vaig anar a estudiar a la capital, Buenos Aires. Em va costar un munt fer-me un forat en la professió del periodisme. Amb 23 anys vaig anar a picar la porta de totes les cadenes de televisió, sense sort. Hi ha gent que té sort a la vida, però no ha estat mai el meu cas. [Rialles] En ser coneixedors de la meva situació, els meus pares em deien que tornés a casa, que ho deixés estar i no malvisqués per una ambició que no semblava tenir cap futur. Però no vaig desistir i finalment ho vaig aconseguir, i vaig treballar dotze anys com a reporter a la cadena nacional C5N Vaig fer cobertures de tota mena, del que calgués. Vaig cometre molts errors, però sempre vaig tenir clar que havia de seguir. Fallar és una manera molt valuosa d’aprendre. A la vegada, sempre feia formacions per continuar millorant. Arribo a Barcelona l’any 2018, amb 37 anys, molta il·lusió i la voluntat d’endinsar-me en el món comunicatiu d’aquí. Vaig fer un màster a la Ramon Llull, i pensava que si estudiava molt algú em recomana-

Sintonitza el que vius!

“Fallar és una manera molt valuosa d’aprendre”

Entrevista a Juan Cruz Clemente, presentador del programa Quiero Control F a La Marina FM

ria. De nou, em vaig equivocar. Vaig accedir a un contracte de pràctiques de sis mesos a Telecinco, mitjançant la productora Lavinia, on vaig tenir una gran experiència. Quan es va acabar la meva estada de pràctiques, existia l’opció de continuar, però amb un contracte de becari. Vint anys enrere hauria acceptat sense titubejar, però ja no era un estudiant sense responsabilitats, vivia amb la meva dona en una casa que havia de mantenir, i no em podia permetre el luxe de no aportar cap ingrés.

Aleshores, mentre no trobava res relacionat amb la meva professió, vaig treballar a un supermercat de Sant Boi de Llobregat. Va ser dur, no et mentiré, però jo ho explico amb molta emoció. Fracassar és

l’única manera de continuar intentant-ho. Vaig tenir èpoques de tristesa i soledat. Pateixes entrebancs a milers de quilòmetres de la teva família i et planteges quin futur tens aquí. En tot moment, a causa de la meva experiència personal, tenia al cap la idea de crear un espai dedicat a conversar sobre emprendre amb coratge i intentar-ho sense rendir-se, però no tenia gaire clar on em donarien la possibilitat de fer-ho.

Finalment, vaig tenir la sort de connectar amb La Marina FM i se’m va brindar l’enorme oportunitat de fer aquest programa.

Explica’ns com treballes els programes i quines temàtiques tractes. Li dedico moltes hores a cada emissió perquè, per sobre de tot, respecto als oients i els convidats. Ens visiten emprenedors de tota mena, des del que és psicòleg, fins al que toca la guitarra o ven empanades.

Una setmana abans ja estic preparant el programa. Tinc un pla A de convidat i un pla B. Després, els cap de setmana em recorro alguns barris de Barcelona i l’Hospitalet i entrego targetes de visita als negocis, i em presento. En un món totalment digital, aposto per la conversa personal, i em dona grans resultats.

La finalitat del programa és teixir una

comunitat. La meva idea no és que vinguin a conversar durant una hora i prou, sinó que els serveixi per crear una xarxa de contactes amb la resta de convidats. L’any passat, per exemple, deu emprenedors que van passar pel programa es van ajuntar i celebrar un acte. Per mi va ser un orgull indescriptible. De la mateixa manera, alguns dels entrevistats em contacten i em diuen que necessiten un psicòleg, per exemple. I jo els puc oferir quatre o cinc que han passat pel programa.

També vull aprofitar per agrair la tasca del nostre tècnic, en José Luis Mateo, que fa una tasca incansable perquè el programa funcioni, i amb excel·lència. Admiro la seva paciència, perquè constantment vinc amb idees noves i ell sempre m’escolta. [Rialles]

Com definiries Quiero Control F en una frase?

Compartir experiències en comunitat. És el lema.

Control F és una drecera del teclat que es fa servir per buscar una paraula en un document o pàgina web. El programa pretén ser això, una via per trobar respostes, idees i perfils que puguin resultar útils. Què creus que aporta a l’audiència? Ensenyem emprenedors i emprenedores de carn i ossos. Gent que no té un milió de seguidors i probablement mai els tindrà. D’aquests ja s’encarreguen les grans plataformes, mentre que nosaltres tractem problemes reals de la gent senzilla. “He tret un crèdit del banc i m’ha anat malament, què faig?”, doncs ho tractem en comunitat i intentem resoldre els dubtes dels seguidors. Com t’imagines el programa d’aquí a un any?

En aquest temps potser he canviat el programa sis o set vegades [Rialles]. Tinc la voluntat de portar la ràdio a entitats, associacions i negocis que vulguin participar-hi. M’agradaria fer ràdio en directe fora de l’estudi almenys una vegada al mes. Per acabar, quin missatge enviares a aquelles persones que encara no escolten Quiero Control F?

Els diria que fem un programa de qualitat, amb molt amor i dedicació. Sempre és útil treballar els conceptes en comunitat, ningú triomfarà sol a la vida. ■

Seguiu-lo a Quiero Control F els dimecres de 20 a 21 hores a La Marina FM (102.5). @quierocontrolf www.quierocontrolf.com

“L'escriptura ha de ser trista, feridora, quan parla de coses serioses”

Què és la poesia?

La poesia és un crit.

Per què un crit?

Perquè la paraula cal arrencar-la per tal que surti, que brolli.

Aleshores és una manera de colpejar el lector?

Amb la poesia t'expresses, treus la ràbia i ho tires tot.

D'on neix aquesta pulsió literària?

De petit, jo em vaig dedicar al camp, amb el meu pare, Víctor. De nit, a la finca, a la llum d'una llàntia, llegia els clàssics, els pocs llibres que podia aconseguir. Què sé jo, llegia Lope de Vega i els d'aquells segles. I em vaig aficionar a escriure pel meu compte, perquè tot allò era diferent del que estava acostumat, ficat a la terra com estava.

Escrivia de nit per suportar les dures jornades del dia?

Sí, escrivia la cosa poètica.

Què és «la cosa poètica»?

Un camí per viure, per sortir de la terra. Aquesta terra per la qual suava, esllomat.

A mi m'agradava molt Miguel Hernández, que vaig descobrir després. Com Miguel, vostè també és «un niño yuntero».

Jo soc un nen que va deixar el mestre per anar-se'n al conreu.

Reciti’m alguna obra seva?

De «Nanes de benvinguda»: Benvingut a la vida / que esperava impacient / com al crit la ferida, / com a l'aigua la font.

Un altre cop el crit. L'escriptura ha de ser trista, feridora, quan parla de coses serioses.

També alegre, no? També alegre.

Quin és el seu vocable preferit? Cor.

Paraula aguda.

Barrejo les veus i les paraules noves. I alguna cosa que se li hagi quedat al pap? Quelcom pendent?

Tot està fet, tot el que vaig voler fer, ho vaig fer. He dedicat composicions a les mares i als fills.

I el seu poble natal… I a la lluna, perquè també vaig llegir Lorca.

[Del poema «Perquè plora la lluna»: «Et somriu la fortuna, / per què no cantes, poeta? / Perquè tinc l'ànima morta / i plora la lluna».]

Quina ha estat la seva il·lusió? Pujar la família.

Quina ha estat la seva professió? Forjador en tallers de tota mena.

[A la darrera lleixa del moble del menjador, una àguila de ferro sobre un penyal, al qual ha donat forma a la farga.]

Pregunta a la dona, la seva ànima bessona: Per què es va casar amb Nicanor?

Ja la meva mare em deia: «Aquest home es vesteix pels peus». ■

Nicanor López Ruano

(Gajates, Alba de Tormes, Salamanca, 1940) Ferrer. I abans que això, pagès a l'altiplà castellà. Com a tants nens a la postguerra, el van treure de l'escola perquè ajudés a l'economia familiar. Va canviar el llapis per l'aixada i l'arada. Però mai no va renunciar a escriure les rimes que havia après en els pocs llibres il·lustrats que queien a les seves mans durant «la llunyana i solitària infància». Autodidacte.

Nicanor López no és Nicanor Parra.

El primer resideix a la frontera sud-sud-est de la Marina, a les cruïlles de terme dels supermercats Sorli, Lidl i Mercadona, entre la plaça d'Ildefons Cerdà i l'estació de Magòria. El segon, ja mort, va créixer i va evolucionar poèticament a la llarga serralada xilena.

Tots dos són poetes. Nicanor Parra va publicar Poemes i antipoemes. I Nicanor López ha publicat, entre d’altres, Veus i crits del silenci i Un crit a la boira, promptuaris sentimentals, tardorals, vivencials, bucòlics i maternals. Poesia de circumstàncies, cerimoniosa i brillant.

Amb aquestes lletres, amb alguns d'aquests versos sobre llavis carmesí, va festejar la seva senyora, María Ángeles López (Pedraza de Alba, Salamanca, 1944), aficionada a la cobla de Juanita Reina i amb gran domini del cant. Tots dos es coneixen i es celebren des que, a la festa de Sant Isidre, als anys cinquan-

ta, van ballar junts el pasdoble Francisco Alegre: «Als cartells han posat un nom que no el vull mirar, / Francisco Alegre i olé, Francisco Alegre i olá…».

«Ell sempre em ballava», dirà María Ángeles.

A la vintena, van segellar el seu amor davant de l'altar, el 1966.

Es van traslladar a Barcelona. Van formar una família (tres fills crescuts). Es van mantenir junts. Van aixecar la casa, i el Nicanor se les va apanyar com a bon manetes: potser sigui l'única persona de Barcelona amb un llum rústic de sostre i de forja artística fet amb les seves pròpies mans. I a estones, i quan la feina amb el martell i el cisell ho permetia, plasmava en quartetes estrofes sobre els seus orígens i sobre els seus.

Membre primerenc del collectiu Montjuïc Poètic.

A la biblioteca Francesc Candel, el 9 de desembre, els seus companys li reten un merescudíssim homenatge.

Jesús Martínez