La Marina Edició setembre 2016

22

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Setembre 2016 / Nº 252

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

(Pàgs. 10-11) Entrevista amb Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona

Pàgs. 10-11

L’hipòdrom de Can Tunis Un repàs a la nostra història De quan el nostre barri estava projectat com la zona d’esbarjo de l’alta societat de Barcelona.

Pàg. 13

2

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat



La notícia positiva

Editorial Yohany Limpias

Dos estudiants d l’IES Domènech obtenen distincions a les PAU

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Neus Borrell, Elena García, Laura Subiñas, Clara Ferrer, Daniel Navarro.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Els alumnes Luis Conde i Pedro Morata de l’IES LLuís Domènech i Montaner, el passat dijous 18 de juliol a l’Auditori van rebre les distincions de les PAU que s’atorguen als alumnes amb nota igual o superior a 9 a la fase general de la selectivitat. És el segon any consecutiu que dos alumnes d’aquest centre obtenen aquesta distinció.

A més a més, Pedro Morata va obtenir un premi extraordinari de batxillerat, que li permet la matrícula gratuïta al primer curs de la universitat, un curs a l’escola oficial d’idiomes i una estada a un centre d’investigació. Enhorabona a tots dos nois! ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Quizás, quizás, quizás I sempre que et pregunto tu em respons: quizás, quizás quizás. El nostre panorama polític evoca aquesta popular cançó dels anys 50 i 60 del compositor cubà Osvaldo Farrés i cantat per diversos intèrprets. No hi ha hagut determinació de les forces polítiques per donar una solució i la resposta contínua sent quizás, quizás quizás.

La incapacitat dels partits polítics per aconseguir consensos i les seves contínues incoherències i irresponsabilitats, l'encreuament d'acusacions constant entre els uns i els altres a fi d'evitar el cost electoral d'unes terceres eleccions han aconseguit l’esgotament i la desil·lusió dels ciutadans que dia a dia veuen sense resoldre les seves dificultats quotidianes. Sanitat, salaris, llei de dependència, ocupació, etc ja ni tan sols es visualitzen com a temes de debat. Urgeix per tant una alternativa de govern de les forces progressistes.

11 de setembre, la diada del compromís Quins són les eines que té la ciutadania en democràcia per fer-se sentir? D'entre unes altres el vot i el dret a la manifestació. Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia eren les reivindicacions de la ciutadania catalana fa quaranta anys en la històrica primera diada a Sant Boi de Llobregat. Ha estat la empenta reivindicativa i la fermesa d'uns postulats construïts col·lectivament la que ha aconseguit que la societat catalana pogués mirar-se orgullosa dels seus progressos col·lectius i de les seves conquestes polítiques i socials.

Més enllà de qual sigui el nostre posicionament enfront d'una Catalunya independent hem de traslladar la nostra visió crítica i reivindicacions diverses al carrer.

Des de l’AMCL, El Diari La Marina, La Marina FM i la Marina Digital us animem a participar en la diada de l'11 de setembre com una aposta per consolidar una societat catalana més justa i solidària.

ACTUALITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

3

La Festa Major del Plus Ultra ens porta al temps dels romans || Esther Pardo || Redacció Ja tornem a ser al setembre i com cada any, el barri de Plus-Ultra torna a organitzar la seva Trepitjada de Raïm. En aquest mes comença la verema a molts llocs, encara que a la ciutat no es noti. Només ho fa al nostre barri, que per un dia torna a fer olor de most, que tots provarem, el mateix amb el que després se n'obtindrà el vi. Hem de pensar que fa 2000 anys els romans ja ho feien, possiblement en aquest mateix lloc. El delta del Llobregat era on arribaven els vaixells des de Roma a carregar part del vi que bevien a la capital de l'imperi.

I al Plus-Ultra, aquesta festa la celebrem compartint-la amb tota la Marina. I les taules per fer el sopar de germanor amb tots els veïns que hi viuen actualment i també amb els que han marxat a altres llocs però tornen per recordar-ho les compartim com sempre s'ha fet.

Aquesta petita festa del petit barri creix per encabir-hi, en els dos dies de durada, una important representació cultural. En primer lloc, hi trobarem la Mostra d'Artesans que cada any ens ofereixen una exposició de les seves creacions i ens expliquen com les realitzen. La Banda de la Joia de Montjuïc farà la passejada amenitzant la festa i escoltarem

al llindar del barri. Si no ho veiem així, no servirà de res les reformes de l'Ajuntament ni les obres que alguns dels veïns han començat a fer a les seves cases perquè llueixin més maques.

Com no pot ser d'altra manera en una festa, hi haurà ball i acabarem amb el correfoc que tant ens espanta però al mateix temps ens atrau ■

Arxiu

als cantaires del Grup de Folk Montjuïc. I a tot això hi hem d'afegir els grups que pujaran a l'escenari per ensenyar-nos les danses que realitzen i representen la varietat de veïns que té la Marina, i dels que alguns dels seus components, són molt joves.

Aquests dies, podrem valorar entre tots, el resultat de les reformes que es van fer al Plus –Ultra, després d'un any de la seva inauguració. Hi ha queixes de molts veïns

per la brutícia, que no ha millorat, ans al contrari. Els gossos i els seus amos incivilitzats campen a la seva, les papereres les utilitzen només uns quants i la gespa està molt deteriorada. És una llàstima que un dels recons més macos de la Marina no tingui uns veïns que l'estimin i el facin seu. En un barri tan petit, on gairebé no hi passen cotxes, les cases particulars no han d'acabar a la porta de cada, que segur tots la tenen neta, sinó

4

ACTUALITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Apagada la flama olímpica, que els quedarà als ciutadans de Rio? Per a molts carioques indignats amb la situació política i econòmica del país, les enormes inversions econòmiques no s’han prioritzat adequadament Daniel Navarro

|| Mauro Sturlese || Redacció “Meravellosos”. Aquesta és la paraula amb què el president del Comitè Olímpic Internacional Thomas Bach va definir els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en la seva cerimònia de clausura. Així estava fent un joc semàntic amb l’apel·latiu popular de la capital carioca (Cidade Maravilhosa) i alhora evitava recórrer a l’etiqueta de “millors Jocs de la història” que, a força de repetir-se sistemàticament des de Barcelona’92, ha perdut la seva credibilitat.

Tot i que segurament han estat els Jocs més caòtics del que portem de segle, podem considerar que Rio de Janeiro ha superat el repte que suposava organitzar els primers Jocs a l’Amèrica del Sud, especialment si tenim en compte el complicat context en el qual s’han dut a terme. Diversos factors amenaçaven seriosament l’èxit d’aquesta cita olímpica, com ara l’alerta per un possible gran atemptat terrorista, el virus Zika, l’estat de les infraestructures urbanes i de les instal·lacions olímpiques o la complexa situació política, econòmica i social del país.

Sortosament, no s’ha produït cap incident greu (si no comptem les protestes ciutadanes reprimides per la policia i obviades en bona part pels mitjans), de manera que els carioques han pogut acabar satisfets d’haver complert davant d’un món que els mirava amb lupa, tot i que per a bona part de la premsa han estat massa els errors organitzatius abans i durant els Jocs.

El llegat dels Jocs per a la ciutadania

Més enllà del balanç dels Jocs en si mateixos, podem ampliar la reflexió al llegat que els deixarà a la ciutadania de Rio. Amb un pressupost total que ha estat al voltant d’11.000 milions d’euros, els Jocs de Rio de Janeiro han estat el pretext per dur a terme una sèrie de reformes a la ciutat, algunes de les quals podran contribuir a solucionar les

“Algunes de les reformes fetes a Rio de Janeiro contribuiran a solucionar les mancances actuals de la ciutat, mentre que d’altres suposaran un negoci només per a uns pocs inversors”

seves mancances actuals, mentre que d’altres suposaran un negoci només per a uns pocs inversors. En aquest sentit, molts ciutadans han reclamat que les prioritats en les inversions estan lluny d’anar en l’interès general de la major part de la població.

Per una banda, s’han construït noves infraestructures esportives, de les quals algunes es mantindran com a tals (com el velòdrom o les pistes de tennis), d’altres veuran rebaixada significativament la seva capacitat (com l’Arena Carioca 1) i algunes altres canviaran de funció. Entre aquestes darreres, l’Arena Carioca 2 que passarà a ser un centre de formació d’esportistes o l’Arena do Futuro que esdevindrà un conjunt d’escoles públiques.

La vila olímpica, de nova construcció, ha suscitat les crítiques de delegacions com la sueca o l’australiana, que han preferit con-

centrar els seus esportistes en hotels. Un cop finalitzada l’Olimpíada, es transformarà en un complex residencial de luxe amb 3.600 apartaments, fet que sobta en una ciutat que té un gran problema de barraquisme.

Per tal de resoldre els problemes derivats del difícil trànsit de la ciutat, s’ha obert just abans de la inauguració dels Jocs una nova línia de metro, la 4, que connecta la zona de Barra da Tijuca amb el centre. Aquesta ampliació, però no ha estat exempta de polèmica, ja que es va prioritzar la seva construcció per davant del projecte de línia 3, que uniria el centre amb els municipis veïns de l’est, des d’on diàriament es produeixen més desplaçaments de treballadors que es dirigeixen a la capital. El projecte d’ampliar la xarxa de carrils bici, també s’ha vist retallat, havent-se’n executat només un 10% del previst. ■

ACTUALITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

5

Gènere, identitat i relacions afectives a l'adolescència Les dades del recent informe de l'ONU “El progrés de les dones” confirmen que malgrat les nostres lleis actuals (Llei d'Igualtat efectiva entre homes i dones, Llei integral contra la violència de gènere, Llei per garantir els drets del col·lectiu LGTBI…) no s'ha aconseguit una major igualtat ni justícia per a la majoria de les dones del món.

El maltractament invisible: el psicològic o emocional

No és comú pensar que els joves viuen situacions de maltractament, ja que aquesta problemàtica s'associa més amb persones adultes. Tot i així, segons l'estudi “Percepció de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut”, publicat pel Ministeri de Sanitat, un 29% de noies i un 34% dels nois d'entre 15 i 29 anys justifica o minimitza actituds de gelosia, possessió o control en la parella, amagades pel mite de l'amor romàntic.

La realitat ens diu que el maltractament en parelles joves es produeix tant o fins i tot més que en parelles adultes, tot i que es manifesta de forma diferent i molt més subtil. humiliacions, aïllament, amenaces o relacions sexuals no consentides, són algunes de les eines d'aquest maltractament invisible: el psicològic o emocional. Té molt en comú amb el més conegut i evident maltractament físic, només que sense cops al cos, la

qual cosa el fa molt més difícil de reconèixer, tant per a qui l'experimenta com per als que podrien ajudar.

“Un 29% de noies i un 34% dels nois d'entre 15 i 29 anys justifica o minimitza actituds de gelosia, possessió o control en la parella, amagades pel mite de l'amor romàntic” Nausica Castelló és responsable del programa Preinfant, que dóna suport a noies joves i adolescents en situacions de maren-

talitat prematura i/o monomarentalitat.

“Observem dia a dia la necessitat d'acompanyar-les des d'una perspectiva de gènere i apoderament. Per ser dona, i a més jove, i a més mare o embarassada, sovint queden estigmatitzades fins i tot per les seves famílies, i per tant en una situació de més vulnerabilitat”, explica.

En la majoria dels casos, s'afegeixen altres factors com l'embaràs no planificat, relacions de parella no igualitàries o amb violència, formació interrompuda, precarietat laboral i dependència econòmica de les famílies, que les situa en un context de gran fragilitat emocional.

"Preparar-se per afrontar la maternitat requereix un gran esforç a nivell psicològic, redefinint les relacions amb la família, la parella i amb una mateixa. intentem dotar les joves d'eines per reconèixer els seus drets i que no minimitzin conductes abusives que puguin estar patint. En la majoria dels casos s'han de transcendir creences de rol molt marcades i poc respectuoses amb elles”, afegeix Nausica.

Els centres educatius són espais idonis per treballar per l'eradicació del sexisme, la

desigualtat, i en conseqüència les violències de gènere que en el futur podrien patir els i les més joves. A més, traslladar aquesta tasca a tota la comunitat educativa pot amplificar els seus resultats.

El programa Laris és una de les iniciatives de la xarxa que fan tot un treball de prevenció a l'escola, amb tallers per a estudiants, professorat i famílies. L'objectiu fonamental és qüestionar els estereotips i rols, i aprendre a detectar els senyals d'alerta per diferenciar comportaments saludables dels no saludables, i prevenir qualsevol tipus de relació violenta i desigual en el futur. ■ Associació Benestar i Desenvolupament

6 OPINIÓ

Masclisme de baixa intensitat?

A les nostres xarxes facebook.com/lamarinacat

Denuncien les llistes d’espera en l’atenció especialitzada, de fins a sis mesos en traumatologia, d'entre altres.

Jesus Espartero Checa Ahir el meu pare va demanar visita pel traumatoleg. Li han donat visita pel 2 de novembre Emilio Espadas Y tres meses para una simple ecografia, con indicacion de preferente.

L'Ajuntament ordena el tancament del CIE de la Zona Franca Paco CP Que cierren todos los centros y se vuelvan a sus paises.

Montse Borràs Huguet Interior n' ordena la reapertura !!!

Benito Maín, artista del barri ha estat premiat per la Generalitat Esther Perez Sorribas Gran artista i gran persona i si, tampoc ho hem sabut a temps però estem molt contentes i orgulloses que sigui ell i que sigui del barri. S'ho mereix ell i també la seva esposa. Felicitats a tots dos! @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Miren Valencia

Porto dies pensant en la Societat, en els homes, en les dones, en la igualtat. Analitzo el despotisme existent i intento plantejar-me que és el que ens condiciona i que fa que tot vagi a vegades bé i a vegades una mica regular. Em relaxo al ser conscient de la intenció política de generar nous plans d’igualtat, noves mesures legislatives més efectives per a l’eradicació de la violència de gènere i major conscienciació, reivindicació i millora en l’actuació davant agressions sexistes. Però em preocupo a rumiar en aquesta altre parcel·la fina, quasi invisible, micromasclismes que es colen en el dia a dia, aparentment naturals però condicionants i nocius.

Al fil de tota aquesta reflexió, he recordat un dia de la meva vida tal com si fos avui. Londres, Octubre de l'any 2011, jo en una botiga de joguets de grans dimensions i dues plantes diferenciades, una per als nens, una altra per a les nenes. Els colors blaus, vermells, verds predominants en les joguines de batalla, esportius, de poder, d'enginy, de violència en la planta de nois.

Els colors roses, morats, nines, cuinetes, la gamma de les pintures i manualitats per a elles. Encara hi ha algú que segueixi pensant que no se'ls condiciona i planifica en l'associació i elecció dels seus jocs?

A posteriori sóc conscient de la influència de tot això en la creació futura d'un nou nucli familiar. Començant pel concepte d'instint maternal, seguint per la gairebé “inexistència” de l'instint paternal, mantenint les obligacions morals de la cura universal d'elles i valorant desproporcionadament els moments de fer d'ells.

“És valora desproporcionadament els moments de fer d'ells: En què ajuden? A netejar el que taquen? A cuinar el que mengen? A educar als seus fills i filles per què també és la seva obligació?”

Frases tipus “quin marit t'has buscat, com t'ajuda” davant el que pregunto: Que ajuden?

En què ajuden? A fer la part que els correspon per haver emprès un projecte comú de família? A netejar el que taquen? A cuinar el

que mengen? A educar als seus fills i filles per què també és la seva obligació?

La publicitat també es cola en la meva anàlisi, aparentment inofensiva però condicionant i sexista, molt sexista. Molt estudiada, ven productes per convertir a la població en el seu propi producte. Missatges subliminals perquè les dones segueixin sent objectes de desig i eficaces en les tasques, les seves tasques de la llar. Productes estrella que auguren major rapidesa per poder atendre la resta de responsabilitats de súperwoman i perfums amb forma de detergent per seguir sent conscient que el motxo i el sabó formen part de la condició. Per a ells fortalesa i precisió, cotxes que defineixen la posició social, perfums per seguir sent subjectes actius a la recerca dels seus objectes de desig. Participatius, dominants, espectaculars.

I podem fer mil parades més perquè la quantitat de missatges és immensa, gairebé infinita. Els micromasclismes cal començar a veure'ls perquè per canviar és necessari saber i per saber és necessari reflexionar sobretot allò que s'ha donat per natural però que dista molt de ser-ho.

Perquè per a que els grans canvis de les polítiques socials tinguin resultats més efectius i aconseguim l'eradicació de la violència de gènere, l'extinció de les agressions sexistes, la igualtat laboral i salarial etc. hem de lluitar conjuntament amb el gairebé invisible però igualment cabró.

Per una bona conscienciació i reeducació social. ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: ¿Què li sembla que fins ara els polítics no s’hagin posat d’acord Miren Valencia / Rafel Vidal

i haguem de tornar a repetir les eleccions?

Alejandro Antonia

Em sembla molt malament, la veritat és que molt mala situació i poc més a dir.

Em sembla molt malament perquè els perjudicats som nosaltres, els treballadors que ja tenim ganes de que s’arregli tot i tenir un govern en condicions.

Carmen

Agraïts per la vostra col·laboració!

Diari La marina

Jo crec que tal como estem actualment, que els polítics no es posin d’acord és que tiren massa cap a les seves idees; no es deixen influir per les dels demés i tampoc pensen tant en els ciutadans, sinó en que el seu partit ha guanyat i que mereixen ser presidents i no per arribar a un bé comú que ens pugui beneficiar a tots.

Doncs jo, en referència als que hi ha al Govern, son una mica fantasmes perquè prometen i no compleixen. Estem pitjor que fa vint anys endarrere.

Paco

Teresa Això és una política de merda, estem fins els collons del tio aquest barbes del Rajoy. No el volem ni veure, que se’n vagi ja. He estat escoltant aquest matí el que estava contestant al del PSOE i això era una vergonya i el de Ciutadans s’ha venut per la butaca.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

OPINIÓ

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Atenció ciutadana en precari

Columna grega

Tot i ser un dels serveis més ben valorats pels barcelonins, amb una nota de 6,9 segons l’última enquesta sobre serveis municipals, no és or tot el que llueix a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC). La falta de solucions a la precarietat de recursos humans i tècnics ha estat a punt d’acabar en una vaga finalment desconvocada el passat 8 de juny després d’un acord de mínims.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

|| Cristina Palomar L’increment de feina que suporten les OAC provocat per la implantació de la finestreta única que ara permet la gestió de 250 tràmits administratius no va anar acompanyat del corresponent augment de la plantilla, ni de la millora de les condicions laborals, ni de la formació especialitzada, ni de la modernització dels equips informàtics, ni de la implantació de la cita prèvia, ni de l’adaptació dels espais a l’augment d’usuaris, ni de la dotació de mesures de seguretat per evitar agressions. Els seus 160 treballadors, que porten dos anys de reivindicacions, han aconseguit fer seure a l’Ajuntament i arribar a un acord de mínims que va fer desconvocar la vaga el passat 8 de juny. Amb tot, queden pendents reivindicacions laborals no resoltes que s’hauran de continuar negociant.

Una de les oficines que més feina té és la del districte de Nou Barris, de la qual també depèn la subseu de Ciutat Meridiana. Hi treballen unes 15 persones, la majoria amb nivell d’auxiliar administratiu, que assumeixen tasques de tècnic en molts casos i moltes tenen contractes temporals a temps parcial.

Com a primera força de xoc municipal que són, s’encarreguen de la interlocució directa amb el ciutadà quan aquest ha de resoldre un tràmit burocràtic, des de qüestions relacionades amb el padró municipal o la sol·licitud de la targeta rosa fins a temes més sensibles i conflictius com prestacions o multes. Els estralls que la crisi ha provocat en moltes famílies també ha acabat en alguns casos amb la paciència, de manera que una llarga espera o una negativa poden acabar en agressió.

El jardí zen de l’Eixample

Precisament la retirada de les pedres que decoraven fins fa poc el jardí zen situat a la sala d’espera de l’OAC de l’Eixample ha estat una de les peticions més reiterades dels sindicats. La raó és que les pedres es po-

7

Myriam Reyes

Cada mes, més merda als carrers No em vull posar escatològica però acabo d'arribar de comprar el pa i he passat per un parc minat de caques de gos (o de gat). La veritat és que, si ens posem a pensar, estem rodejats de caques... A veure si m'explico...

Ens posem a netejar el nostre voltant més íntim, potser casa nostra, perquè si no la brutícia (i amb un vocabulari més vulgar, la merda) ens envaeix a poc a poc...

Hi ha gent que està fins a dalt de merda, literalment o metafòricament parlant...

▶ L’OAC de Nou Barris, situada a la seu del districte i de la qual també depèn la subseu de Ciutat Meridiana, és de les que més volum de feina té.

MANEL SALA “ULLS”

den acabar convertint en armes llancívoles contra els treballadors, com també ho són els telèfons i els ordinadors, i només hi ha vigilància a les oficines que comparteixen espai amb les seus de districte. La por a les agressions de ciutadans irats, la majoria de

“L’acord preveu la incorporació de 17 treballadors, una reivindicació central per als sindicats” les vegades per les cues que han de suportar per la fins ara negativa a implantar obligatòriament la cita prèvia a través d’un telèfon gratuït en lloc del caríssim 010, és una de les raons del gran volum de baixes per estrès.

Ara l’Ajuntament es compromet a implementar la cita prèvia obligatòria per als tràmits del padró i habilitar la línia 900 de manera gratuïta. També proposa la incorporació de manera provisional de cinc agents cívics contractats per BSM a les cinc oficines que no es troben a les seus dels districtes, i fer-ho en tres setmanes des de la signatura

de l’acord, tot i que la proposta dels sindicats era que aquest personal fos de la Guàrdia Urbana.

Situació insostenible

Però la reivindicació central dels treballadors ha sigut l’increment de la plantilla en un mínim de 20 tramitadors amb la formació bàsica ja feta i amb condicions laborals estables. “Fa dos anys que reclamem l’estudi de redimensionament de les oficines.

La majoria del personal no és funcionari i quan arriben a les oficines són els treballadors amb més experiència els encarregats de formar-los”, expliquen des de CCOO alhora que afegeixen la necessitat de l’especialització en les tramitacions més complexes. Si a això s’afegeixen uns equips informàtics obsolets que provoquen que els programes es pengin contínuament i el compromís que no arriba mai d’invertir 150.000 euros en equips nous, la situació esdevé insostenible.

Per tant, l’altra part clau per haver arribat a la firma de l’acord ha sigut el compromís per part de l’Ajuntament de la incorporació de 17 treballadors en plantilla. ■

La caca és un tema que a la canalla li agrada, li fa gràcia (caca, cul, pet... Us aconsello un llibre, El llibre de la caca, és molt interessant). També hi ha moments en què ho engegaríem tot a la merda, on enviaries a més d'un... També hi ha qui es troba envoltat de merda sense voler... I quan el nostre cos ens demana evacuació ens alliberem i ens sentim moooolt bé...

Certament aquesta expressió, que no és de bon gust per ningú, la fem servir més d'un cop (o la pensem). Hi ha gestions públiques que són una gran ca..., hi ha persones a les quals els agrada emmer... les relacions...

Suposo que ara que comença setembre intentarem no trobar-nos amb molta...

Ara bé, al teatre per donar sort es diu molta merda... Veurem com va...

Benvinguts estimats companys i companyes de viatge, veïns i veïnes de la Marina, treballadors i treballadores, polítics i seu del Districte...

A veure si gestionem tots la merda perquè no esquitxi. ■

LA VEU DEL CARRER

FAVB

L’acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

“Regreso a casa” La nova pel·lícula de Zhang Yimou "Regreso a casa", s'ambienta als anys setanta, a l'època de la Revolució cultural de Mao, on Lu Yanshi escapa d'un camp de treball en el qual és intern, per poder tornar amb la seva família, a la que porta diversos anys sense veure-la. Això no obstant, un membre de la seva família, la seva filla Lu Danyu, no té tantes ganes de què es produeixi l'encontre, ja que té por de que afecti la seva carrera com a ballarina, per això evita que la seva mare i el seu pare es vegin. Quan acaba la Revolució Cultural, Lu Yanshi pot tornar a casa sense necessitat d'amagar-se, però la situació que es troba és molt diferent de la que recordava: la seva dona, Feng Wanyu, pateix amnèsia i ja no el reconeix.

Potser una metàfora de l'amnèsia de tota una generació.

Aquesta senzilla historia en tres temps compta amb un inici excel·lent ja a les vies del tren i l'improvo encontre entre els esposos també en una estació de tren. Estació que serà fonamental quan ella torni el 5 de cada mes, amb pancarta inclosa, a la cerca del seu marit que té allà mateix al seu costat i al qual no reconeix. Si hi va haver un retorn després de molts anys, ara el retorn d'ell és diari. La forma que Yimou aconsegueix emocionar-nos és rica en detalls d'argument i guió que no desvetllaré, així como fites en la il·luminació. Gris com l'època que evoca i amb molt més color, contrast i llum quan el marit és a casa.

Aquest recrear-se, aquest allargament repetitiu i certa falta d'originalitat o "deja vu" (el terme és important a la trama), encara desmereixent el resultat final i fan d'aquest film un retorn al més aconseguit de l'autor de "La llanterna roja". ■

Sense canvis Final d’estiu i sembla que tots plegats vivim instal·lats en el “dia de la marmota”, és a dir, sembla que tot canviï per continuar igual. En el nostre dia a dia, retorn a la quotidianitat per aquells que han tingut la fortuna de fer vacances, que de retruc vol dir que tenen la sort de treballar.

L’inici del curs escolar treu les orelles per l’horitzó amb l’amenaça de la compra de llibres, materials escolars i els nervis propis del primer dia de classe que encara queden lluny.

Un any més, la Diada escalfarà el curs polític enguany amanida per la moció de confiança que s’ha de sotmetre el president Puigdemont.

En política local, tornarem a discutir sobre si l’alcaldessa Colau ha d’anar o no a la manifestació de l’11 de setembre mentre seguim sense govern a l’estat, i sembla que tenim per estona!

Si el nostre dia a dia, el retorn a la feina, les despeses escolars, etc. No semblen massa encoratjadores; que hauríem de dir de la política i els nostres representants polítics? Doncs que estan exactament on els vam deixar abans de vacances; sense canvis, no patiu que va per llarg. ■

8

ACTUALITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

El seu grup municipal recolza la participació ciutadana a la diada d'enguany?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Les classes populars de Catalunya, quan Sergi Sarri s'organitzen, són qui millor defensen les llibertats socials i nacionals per Jordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i això defensem la participació Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Acals actes de la diada a Sant i la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà comproBoi, homenatge a Salvador mès amb el moviment veïnal i associatiu.

Allende i la concentració Recolzem de forma total i explícita la diada. Convergènconvocada per ANC i cia abans i ara el Partit Demòcrata donem ple suport des Omnium, tot i disEsquerra sempre hi som i avui més que mai crede sempre a totes les reivindicacions nacionals que recrepar amb el full iem que cal ser-hi. Cal sortir a desbordar els carrers clamen un millor benestar, justícia social, plena de ruta de Junts i mostrar al món que volem una República catalana. democràcia i llibertat. Avui, concentrapel Sí.

La nostra diada nacional és el marc més transversal des amb un objectiu: La Indepenque tenim per reivindicar les llibertats de Catadència de Catalunya. lunya. Caminem junts en el camí cap a la República.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Recolzem, com no podria ser d'una altra manera, que la ciutadania participi com vulgui, i millor cregui, participant dels actes oficials que organitzen diferents entitats o de cap manera, si volen, anant a la platja o la muntanya, per exemple.

Com PSC Participarem als diferents actes oficials i José Antonio ofrenes florals.

Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

La Diada hauria de ser un dia de festa per a tothom però alguns la utilitzen per dividir i enfrontar.

Ada Colau en comptes de posar Barcelona "al servei" dels independentistes el que hauria de fer és aprovar el Pla d´Actuació i el d´Inversions Municipal, el Pla d´habitatge, així com els pressupostos per 2016.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

Des de C’s creiem que els actes institucionals de la Diada no haurien d’estar polititzats i destinats a una ideologia concreta, com malauradament passa, i per la qual cosa no hi participarem. Ciutadans preferiríem que la Diada se celebrés per Sant Jordi, una data festiva on tots els catalans sí que se senten representats.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

La CUP anima a la participació massiva en les mobilitzacions independentistes de l'11S convocades per l’ANC i Òmnium, i també dóna suport a les diverses convocatòries plantejades clarament en clau independentista i de ruptura. A Sants-Montjuïc, la CUP també participa en la Marxa de Torxes del 10 de setembre.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

9

Recepta pel col·lapse polític: una tassa de rigidesa, dues cullerades de portes giratòries i un got de passivitat || Laura Subiñas || Redacció Després de les eleccions del passat mes de juny, hi ha la sensació de que s’han donat moltes voltes per arribar finalment al mateix punt d’origen: els nostres polítics no troben la manera de consensuar la constitució d’un nou govern.

El principal focus de negociació s’ha donat entre Ciutadans i PP, els quals representen conjuntament, 170 escons. El partit taronja vol ser un referent del centre i negociant amb el bipartidisme ha intentat recuperar popularitat apropant al centre al PP i al PSOE. Amb aquest últim va intentar, en l’anterior legislatura, ser el partit de la unitat espanyola.

Al pacte PP-C’s hi ha cinc punts de discrepància entre ells, que podria restringir-lo al context merament d’investidura: contracte únic, el PP no admet una única fórmula tancada; professionals autònoms, que només paguin en funció del rendiment i sempre que superi el salari mínim interprofessional; Impostos, discrepància per determinar el quant i el quan; permisos de maternitat i paternitat, el PP no vol augmentar el termini a 26 dies; I+D, no hi ha acord per augmentar la inversió.

Ciutadans assegura que els punts acordats amb el PP són una base que ja fou inicial-

Cal restablir un tros de barana al carrer Alumini aprox. número 16.

Carmen Sánchez Reclamació veïnal 18/02/16

20minutos.es

ment aprovada amb el PSOE la legislatura anterior, per tant, segons els del partit de Rivera, el partit socialista hauria de sumar-se a la investidura del PP. En realitat l’escenari dibuixat no és una tabula rasa d’aportacions entre els tres partits.

Ni els votants del PP ni els del PSOE entendran que hi hagi consens entre ambdós partits. Tant en l´àmbit econòmic com social, el votant de dretes i el d’esquerres vol coses diferents. Un pacte faria fallida en el

Els pilons de ciment a Alts Forns, davant el 145, molesten el pas, cal treure'ls.

Roberto Rico

Consell de barri 19/07/16

nombre de votants pel PSOE i un trasllat a Ciutadans pels votants del PP. El passat divendres 2 de setembre va ser el segon intent fallit del debat d’investidura. El partit socialista no vol negociar amb el PP i això implica o unes terceres eleccions o una candidatura alternativa. Unes terceres eleccions no són viables ni per la Democràcia ni per la paciència dels ciutadans votants.

L’alternativa seria iniciar negociacions per a un pacte d’esquerres però també sembla

Les raxoles trencades al carrer Cisquer provoquen accidents.

Cal canviar-les.

Elena García Consell de barri 19/07/16

complicat, segons l’experiència prèvia amb Podemos.

Per altra banda, a casa tenim la qüestió de confiança a què es sotmetrà el President del Govern Carles Puigdemont el 28 de setembre. El partit anticapitalista CUP no aprova els pressupostos plantejats per Junts Pel Sí, per tant, haurem d’esperar el resultat de la votació de la moció confiança per veure si - tan bon punt s’hagi o no de dissoldre el Parlament- la declaració d’independència del Parlament és impugnada pel Tribunal Constitucional.

També tenim eleccions al Parlament gallec i al basc (en aquest últim cas ens trobem amb el vet de la Comissió electoral a la candidatura d’Arnaldo Otegui). Hi han moltes cites determinants pel nostre panorama polític.

Per si encara no en teníem prou, l’exministre d’Economia José María Soria ha estat proposat pel PP com assessor del Banc Mundial.

Cada partit està posant els altres cara a la paret, per tant cada cop més es fa plausible la convocatòria de terceres eleccions. Ningú no ho vol, però ningú no es mou de l’enfocament. Aquesta passivitat condueix a les urnes, per tornar a preguntar als ciutadans què volen, de manera inexorable.

Veurem com acaba aquesta ronda de negociacions i si haurem de celebrar Nadal a les urnes, menjant torró per intentar empassar millor la decepció. ■

L'Oficina d'Atenció al Ciutadà va romandre tancada a l'estiu, malgrat les necessitats Abdó Florencio 11/04/16 Elena Garcia 19/07/16

Consell de barri

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista amb Alfred Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.

“El greuge financer és suficient per sortir a la manifestació de l’11 de setembre” || Yohany Limpias || Redacció

Malgrat que està de vacances, per sort encara a la ciutat, accepta la nostra invitació per parlar de tots el temes municipals, i els del barri. Ens trobem a la mateixa seu de La Marina. No és la primera vegada.

A l’abril va compartir una paella amb totes les associacions veïnals amb les que va recórrer tots els barris. Ja llavors la impressió que va deixar als dirigents va ser la d’una persona pròxima i serena. Alfred Bosch té un talant amable, però manté la seva contundència en tots els temes.

Comencem per l’11 de setembre, per què anar-hi?... l’independentisme al barri no té massa força...

Tota la gent que viu a La Marina i de la resta de Barcelona, al cap de l’any perdem uns 2 mil milions d’euros, que és la diferència entre el que els Barcelonins donem a l’estat i el que acabem rebent. Per què per exemple és tan difícil acabar la línia nou i deu del metro?. D’entre altres raons i de manera molt clara perquè la generalitat no té el finançament que podria tenir d’acord amb l’economia catalana. A Madrid, de línies nou

“En barris com La marina és on més justificada està la necessitat de sobirania per les moltes mancances que hi ha” i deu ja n’han fet tres i tenen circumval·lacions completes. És d’unes dimensions tan preocupants el tema financer que només amb això seria suficient perquè tothom sortís a la manifestació de l’11 de setembre. N’hi ha moltes però només amb aquesta creiem que ja és suficient per manifestar-se.

Creu que l’independentisme encara té espai dins l’àrea metropolitana per seguir creixent?

Mentre hi hagi gent que encara no ho té clar, hi ha espai.... En barris com La Marina creiem que és on més justificada està aquesta sobirania. Hem parlat del metro però també podríem parlar dels CAPs, de les instal·lacions hospitalàries, les educatives, etc. Aquí hi ha moltes més necessitats, per tant és on més es nota aquesta dependència que ens fa més pobres del que hauríem de ser.

ERC en les ultimes eleccions ha pujat el seu percentatge de vots i molts els perfilen com la alternativa als comuns. Es deu a això que hàgiu endurit el vostre discurs com l’oposició a l’ajuntament?

Jo crec que sobretot es deu al fet que nosaltres tenim un projecte molt clar i el tenim per Barcelona. L’actual govern de Barcelona no té clar quin és el seu projecte. Potser saben el que han de fer amb el top manta? amb la línia nou i deu del metro? amb el turisme? No, no

▶ Alfred Bosch durant l'entrevista a La Marina.

ho saben. Nosaltres tenim un projecte fort, definit i que a més a més és un projecte d’una esquerra viable. Tot això ens fa molt creïbles com alternativa al govern de l’Ada Colau. La gent vol que els parlis clar. És aquesta claredat la que s’acaba recompensant.

Parli’ns del seu projecte, què plantegen en turisme a Barris com La Marina? I quina és la seva valoració del treball que fa l’Ajuntament?

Creiem que hi va haver un error des del principi, que va ser la moratòria de tots el allotjaments turístics. Aquestes mesures universals per arreglar tot per cop de decret no solen funcionar. Nosaltres el que diem des del principi és que hi ha barris on hi ha saturació que incomoda al veïns, i n’hi ha d’altres on hi ha absència total d’activitat turística.

La Marina per exemple...

Exacte. Llavors, no seria lògic que el que és

ALTRES TEMES: Sobre els refugiats:

Allò és una emergència humanitària que clama al cel. Quan vaig estar a un camp de refugiats no vaig tenir coratge per dir-los que a Barcelona s’havia posat un comptador dels seus morts.

Sobre els salaris a TMB:

Vam demanar més informació. És veritat que el govern ha publicat una part dels sous, però també ho és que estaven obligats per llei a fer-ho i que se’ls esgotava el termini.

Sobre el top manta:

L’Ada Colau ha de sortir i dir que l’espai públic és de tothom i ningú no hi pot fer negoci per profit propi. La Guardia Urbana ha de preservar-ho i reclama instruccions clares.

Sobre el pacte BEC i PSC:

Ada Colau des de fa anys, està parlant contra l’establishment i desmentint el seu propi relat i el seu llenguatge, -deien que eren casta – han escollit el PSC i no a ERC, perquè deuen tenir més proximitat amb ells i un projecte que no és el nostre.

Patricia Rubio

El seu perfil: Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Història. Va treballar a l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de difusió de l'Olimpíada Cultural i com secretari general del comitè operatiu, durant la celebració dels jocs.

Ha exercit de professor d'Història a distintes universitats locals i internacionals. Va ser membre del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana i el 2011 va ser escollit diputat, al congrés de l’estat espanyol.

Cap de llista a l'alcaldia de Barcelona a les anteriors eleccions municipals, va obtenir 5 regidors, 3 més respecte els 2 assolits el 2011.

Ara, Alfred Bosch és el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i, des de l'oposició, s'ha erigit com l'alternativa al govern municipal de Barcelona en Comú i el PSC.

info 1

Setembre 2016

info

Embarassos

en

l'adolescència pàgs. 2-3

Setembre 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 26

Info Jove pàg. 4

"Embarassos adolescents: prevenció i acompanyament" Nota Editorial

Embarassos en adolescents

L'

adolescència es caracteritza per un estret vincle i identificació amb el grup d'iguals, amb els quals comparteixen valors, confidències i projectes, alhora que desenvolupen actituds contestatàries i conflictivitat familiar com a part de les manifestacions d'autoafirmació i de desenvolupament de la pròpia identitat.

Sol ser l'etapa d'inici d'experiència i activitat sexual. A causa d'una sensació d'invulnerabilitat, assumeixen conductes omnipotents, alguns cops generadores de risc. És important conèixer les característiques d'aquesta etapa per les quals tots hi passem, amb les seves variacions individuals i culturals, per interpretar actituds i comprendre als adolescents especialment durant un embaràs sabent que: "una adolescent que s'embarassa es comportarà com correspon al moment de la vida que està transitant, sense madurar a etapes posteriors pel simple fet d'estar embarassada; són adolescents embarassades i no embarassades molt joves".

• Les complicacions durant l'embaràs i el part són la segona causa de mort entre les noies de 15 a 19 anys a tot el món.

• Cada any, uns 3 milions de noies de 15 a 19 anys se sotmeten a avortaments perillosos.

• Els nadons de mares adolescents s'enfronten a un risc considerablement superior de morir que els nascuts de dones de 20 a 24 anys

Repercussions socials i econòmiques

La primera repercussió sol ser l'abandonament de la seva formació acadèmica, que, a la vegada, ho farà sobre les seves aptituds i destreses personals i conseqüentment sobre les seves oportunitats d'incorporació al lloc laboral desitjat.

Els embarassos precoços no deixen de tenir un cost per a l'economia i l'aportació personal que pot oferir una dona jove.

Dades i xifres OMS

• Uns 16 milions de noies de 15 a 19 anys i aproximadament 1 milió de nenes menors de 15 anys donen a llum cada any.

Armando Fuentes

2

info

Setembre 2016

El passat 8 de juny, en el marc del Plenari de la Taula d'Infància, Adolescència i Famílies La Marina, es va donar a conèixer la tasca de Preinfant, el programa d'acompanyament a la maternitat en risc d’ABD (Associació Benestar i Desenvolupament).

Des del 1997 Preinfant dóna suport a adolescents i joves, acompanyant-les en la presa de decisions, l'embaràs, la criança i la vinculació amb els seus fills i filles. Des de l'embaràs i fins als 3 anys de vida de l’infant, les professionals del programa treballen amb les famílies per promoure relacions afectives positives i unes bones habilitats marentals que garanteixin el bon tracte dels infants. Tot això treballant des de la flexibilitat i l’aproximació al territori (visites a domicili, disponibilitat de contactar amb les professionals per telèfon quan ho necessiten, etc.).

A més a més, les professionals de Preinfant també faciliten l'accés i treballen la vinculació a altres serveis de la comunitat (grups de criança, cursos de postpart, ajuts,…) per tal que les mares coneguin tots els recursos que tenen disponibles.

poral per a l’acollida de mares i els seus fills i filles.

Donat que un gran nombre d'usuàries de Preinfant són adolescents, l'any donar un suport especial a aquest col·lectiu posant en marxa el web preinfant reix informació en relació a l'embaràs i la maternitat adolescent, i suport i aten alitzada a través de consultes on-line i telefòniques. Atenció que també es do famílies i als/a les professionals que treballen amb adolescents. També fa difu informació i atén consultes a través de les xarxes socials Facebook (Preinfant Preinfant).

Durant el 2015 Preinfant va atendre un total de 99 famílies, prop del 60% ere els 14 i els 21 anys, algunes d'elles del barri de la Marina. En els darrers 3 anys atès 10 famílies del barri, gràcies al treball en xarxa amb altres serveis, com ar de Serveis Socials.

Més

informa

preinfant.org / fant@abd-ong.

A banda, el programa compta també amb dos pisos maternoinfantils, un recurs tem-

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Pilar Pous (Tècnica de suport TIAF) -Armando Fuentes (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Embarassos en l’adolescència Les conductes sexuals en la joventut ha canviat, existint diferents factors personals i socials, i les conseqüències poden ser greus com embarassos no desitjats, ETS, vivències negatives...

L’embaràs en adolescents, és un fracàs de la salut pública, de la família, de l’ensenyament i de la societat en general, ja que tots i totes som responsables d’oferir una bona educació sexual als joves.

Un embaràs en aquesta etapa pot suposar un impacte negatiu sobre la condició física, emocional i econòmica de la jove, a part de condicionar el seu estil de vida.

Les causes són d’origen multi causal i per això requereixen multi solucions, però hem de tenir en compte dos fets: - L’ inici cada vegada més precoç de les relacions sexuals - La no utilització de mètodes anticonceptius.

Què podem fer?

Prevenció primària: - Sensibilització per l’ús de mètodes anticonceptius.

- Donar una bona educació sexual. Que passa pels primerament per la família,donant una bona educació sexual i també pels professionals sanitaris.

- Que els joves tinguin una millor accessibilitat als anticonceptius, rebent per part dels professionals no només una preinscripció sinó també oferint diàleg, empatitzant, informar i deixar una porta oberta a tots els dubtes que puguin sorgir.

Prevenció secundària: L’embaràs en l’adolescent necessita d’una atenció sanitària m també d’una atenció integral i l’actuació d’un equip multi dis - Crear uns bons vincles entre jove i professional.

- Tenir en compte l’entorn, establint aliances entre la f i la família, per potenciar un entorn segur i protector. Així c parella.

- Introduir-la a grups de lactància, criança, grups de m - Ajudar-les a assumir responsabilitats.

- Acompanyament, per treballar diferents aspectes; d matius a personals.

Xony Díez M LLevadora del Cap Ca

Setembre 2016

info 3

2012 es voler t.org que ofenció individuona a les seves usió d'aquesta t) i Twitter (@

en joves entre s, Preinfant ha ra els Centres

www. / webprein.org

ació:

major, però sciplinar.

futura mare com amb la

mares.

des de for-

Meléndez arles Riba

Hola, Me preguntas como me siento, me siento como un globo mi cuerpo cambia y no me gusta.

Lo amo sí , yo quiero a mi niño pero no sé que haría si no tuviera familia.

Ahora tengo que pensar que voy hacer cada tres horas y es mi bebé , pero el padre sigue igual , va donde quiere yo no mi vida está limitada a mi muñeco.

Eso es para mi un muñeco pero pienso que cuando tenga treinta el tendrá quince . Seré joven , pero ahora es muy duro.

Me quedo sin dormir es horrible y no es por irme de fiesta, no sé cuando podré volver a dormir, este cuerpo gordo que tengo no me deja.

Mi cuerpo y mi mente me dicen vete con tus amigas pero mi familia dice no, tu no puedes ni beber ni fumar por el bebé , uff tenía que haberlo pensado antes.

Seguro, no tendré nunca más hijos.

4

info

Setembre 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Des de l’Espai Musical i Jove de La Bàscula esperem que hagueu passat un estiu d’allò més reparador, perquè us volem en plena forma per encarar tots els tallers, concerts, espectacles, exposicions i sorpreses que us hem preparat per aquest curs 2016-2017!

Arranquem aquest setembre amb els nostres tallers (TEATRE i TEATRE MUSICAL,

Producció Musical

DANSA, HIP HOP, LIVE LOOPING, BATUCADA, COMBO JOVE, BATERIA, VEU, GUITARRA, …) i tota la nostra programació habitual! HIVERNACLES, DC JOVES, TAKE AWAY CONCERTS, EXPOSICIONS, i moltíssimes sorpreses més!

Hip hop

Teatre

Estigues a l’aguait dels horaris i les inscripcions a través de la nostra pàgina web i les xarxes socials, o si ho prefereixes truca’ns al 93 422 43 00 o vine a veure’ns de dilluns a divendres de 17:00 h a 22:00 al carrer del Foc número 128 a les oficines de La Bàscula!

QUE COMENCI EL SHOW!

Les Jam d’estiu Vam tornar a celebrar l’estiu amb dues Jam sessions infantils al barri.

La primera d’elles es va fer el 22 de juny als Jardins de Can Ferrero i la següent el passat 5 de juliol l’Espai musical la Bàscula.

No volem deixar de donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat, gràcies als músics i els que han donat un cop de mà!

Batucada

Combo Jove

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

TEMA DEL MES 11

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

un problema per uns barris sigui una solució per altres? Perquè no parlem amb els veïns i els comerciants. Si no volen activitat turística no s’han de crear molèsties, però si resulta que creuen que els ajudarà a reanimar el comerç a Mare de Deu del Port o a la Zona Franca o al voltant del mercat i que a més a més això portarà a resoldre altres temes, qui som nosaltres per aplicar mesures dogmàtiques i universals que no serveixen per res i que no les entén ningú?. S’hauria d’estudiar la realitat de cada barri i actuar d’acord.

Parlem del metro, no se sap res de l’avanç, sembla que altre vegada només es va utilitzar el tema com a titular...

Nosaltres som l’oposició i ara no manem.

Vam votar el pressupostos a l’alcaldessa Ada Colau amb una sèrie de condicions, una de elles va ser desencallar l’arribada del metro a la Zona Franca amb diners. Això és el que va quedar reflectit als pressupostos: 15 milions per l’arribada del metro a La Marina. Qui ha de fer tot la resta? Els que governen. L’ajuntament ha de fer arribar els 15 milions a les obres del metro que porta la Generalitat.

Tenen informació de si això s`ha fet?

No s`ha fet la transferència, per tant nosaltres el que diem és, hem complert, volem que els altres compleixin.

Quin ha estat la resposta de BEC al per què no s’ha fet?

La Generalitat ens diu que l’Ajuntament posa pegues, l’Ajuntament ens diu que és la Generalitat. Què diu la lògica? Que difícilment la Generalitat posarà pegues per rebre diners...

“Les administracions no es posen d’acord per acabar les obres del metro. Nosaltres hem fet tot el que hem pogut i una mica més” Però vosaltres governeu a la Generalitat, heu de saber-ho bé...

Tenim la informació de que estan parlant i que son en converses per veure quan i com l’Ajuntament transfereix aquesta xifra . Malgrat això s’estan fent coses, perquè la Generalitat també hauria de posar una part. Vam fer una visita d’obra a tota la línia deu. El túnel ja està fet i ara és arribar per una banda i per l’altre fins al polígon de la Zona Franca. Vam baixar també a l’estació de Foc-Cisell. Falta acabar algunes instal·lacions que són l’obra menor. Les grans infraestructures ja estan fetes i la gent ho sap perquè passen metros de proves i els hi tremola la casa, és humiliant pels veïns que tot això ja estigui mig fet i que les administracions no es puguin posar d’acord per acabar les obres. Entenc que la gent estigui exasperada i enfadada. Dit això nosaltres hem fet tot el que hem pogut i una mica més.

En altre tema com veieu la proposta de fer del Passeig de la Zona Franca un bulevard, que pacifiqui el trànsit i dignifiqui la zona?

Ho hem parlat amb les associacions de veïns i en general totes estan d’acord i nosaltres també. El passeig de la Zona Franca s’ha de dignificar, pacificar o humanitzar perquè té més aire d’autovia. Passen molts cotxes i amb molta velocitat i això s’ha de poder canviar.

Ara, primer s’ha de tenir en compte l’arribada del metro. Si no hi ha una connexió ràpida, fàcil en transport públic - i això és metro - doncs difícilment es podran plantejar d’altres sortides. Imagina’t si fas una disposició diferent i els mateixos veïns es veuen afec-

tats. S’ha de resoldre el tema de les infraestructures perquè és absolutament prioritari.

La cultura, a nivell general pateix, però la popular i dels barris encara pitjor... a La Marina tenim entitats històriques a punt de tancar... quina és la vostra mirada del que s’està fent?

Nosaltres creiem que en comptes d’impulsar grans esdeveniments culturals o musicals hem d’anar cap a la cultura dels barris vinguin d’on vinguin. Sigui la cultura popular catalana o les provinents d’altres llocs de la península. Els barris de la Zona Franca teniu molts problemes que s’han de resoldre, però també teniu algunes avantatges. Una de elles és - i jo crec que això es positiu – que hi ha molts barris diferents, relativament petits en població, compactes i amb molta personalitat i això facilita les coses. Hi ha molta

“El trànsit del passeig de la Zona Franca s’ha de pacificar i dignificar l’espai, però és prioritari que primer arribi el metro”

▶ Alfred Bosch durant una reunió amb veïns de la Marina a la Casa del Rellotge.

vida i una riquesa amb associacions de veïns que fa molts anys que funcionen i que facilita treballar amb els veïnat i fer coses a nivell de barri a les Estrelles Altes o a La Marina del Prat Vermell o Santiveri. Qualsevol manifestació de cultura popular i la activitat veïnal en general és més fàcil aquí que a l`Eixample, per exemple, on és molt més difícils perquè no hi ha barris amb personalitat que tinguin les dimensions adequades perquè això funcioni.

Quina és la seva opinió sobre projecte de construcció d’una pista d‘esquí al barri?

La veritat és que el veiem amb molt de recel perquè d’entrada és un esquema empresarial una mica especulatiu que no acabem de veure’l clar. El que si és que parlant amb les associacions de veïns, sobre tot les del voltant, en general són favorables a estudiar el tema. Doncs estudiem-lo. Si això es pot fer afavorint al veïnat, creant llocs de treball i sense perjudicar a ningú estem oberts a ser molt pràctics, a que se’ns expliqui de què va aquest projecte i a que els veïns s’integrin i decideixin si això pot ser i com ha de ser. El que no farem és funcionar amb estereotips mentals dient que no a tot allò que el manual diu que no, som una esquerra que vol millorar la vida de la gent.

Parli’ns de les mesures que prenen des de l’Ajuntament per combatre l’atur?

Siguem justos i això no només depèn de l’Ajuntament però algunes coses es poden fer, per exemple el que se’n diu l’ocupació dual en àmbits que estan en creixement. Una d’ells són les tecnologies associades al mòbil per exemple. A tres carrers d’aquí, (Carrer del Foc, seu de La Marina) hi ha la fira de Bar-

celona on se celebra el congrés del mòbil més important a Europa.

Que no reverteix en beneficis pel barri...

Però si per una banda es fa arribar el metro i milloren les comunicacions, la gent que va a la fira passarà per aquí, llavors es crearan comerços i llocs de treball. Insisteixo en la formació en l’àmbit de les tecnologies dels mòbils, que cada vegada són més importants i que donaria una sortida impressionant a molts joves de la Marina que estarien a no res de l’epicentre de la capitalitat del mòbil...

Imagina per exemple que es pogués crear una escola de formació professional o una universitat politècnica a l’entorn de les noves tecnologies i del mòbil a La Marina, somiem una mica. A vegades el futur de la ciutat deriva dels somnis que s’han tingut molts anys abans i que amb treball els aconsegueixes complir.

“A La Marina hi ha molts barris diferents, relativament petits en població, compactes i amb molta personalitat i això facilita qualsevol actuació al veïnat”

Arxiu

Proposàveu un salari minin de mil euros a la ciutat...

Es va aconseguir un pacte de quasi tots el grups municipals que diu que l’Ajuntament de Barcelona ho fomentarà i que a més a més en totes les seves contractacions que faci per concurs a empreses de fora demanaria aquesta d’entre altres condicions.

I no s’està fent?

No, no se està fent. Els guies del bus turístic, al parc esportiu de Montjuic, la tele assistència a la ciutat de Barcelona, hi ha una sèrie de canvis on tenim detectats que són per concurs de l’Ajuntament i on es paguen salaris inferiors a mil euros. Ho trobem indecent. ■

12

PUBLICITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

L’hipòdrom de Can Tunis

De quan el nostre barri estava projectat com la zona d’esbarjo per excel·lència de l’alta societat de Barcelona || Patricia Rubio || Arqueòloga Can Tunis no sempre ha sigut un barri de pescadors, o com després va succeir (i succeeix) de zona portuària i industrial. En cert moment fou un lloc de trobada per a la burgesia barcelonina.

L’hipòdrom de Casa-Antúnez fou un projecte executat per el ‘’Fomento de la Cría de Caballar de Cataluña’’ juntament amb la unió d’una companyia francesa. La infraestructura es va situar a una zona d’un antic estany assecat amb una extensió de 7 hectàrees.

Aquest edifici, fou inaugurat el 25 de Setembre de 1883 durant les festes patronals de La Mercè comptant amb la presència de l’alcalde Francesc Rius i Taulet.

La crònica de la revista de l’Esquella de la Torratxa va descriure la inauguració de l’espai de la següent forma: ‘’Dissabte, el representant de la companyia constructora de l'Hipòdrom va obsequiar la premsa de Barcelona amb un banquet, servit exquisidament en el restaurant de França. Als postres, va haver-hi brindis entusiastes per la prosperitat de la nova diversió implantada a Barcelona.

I deien que als arenals de Can Tunis res no hi aniria bé. No és exacte: les curses de cavalls hi han posat fondes arrels.’’

D’alguna manera, la planificació d’aquesta infraestructura tenia una doble intencionalitat no pas casual: es va aprofitar l’Exposició Universal de 1888 sota l’eslògan ‘’Barcelona,

la perla del Mediterráneo’’, com apunta l’historiador Agus Giralt, per tal d’anar formant una futura Barcelona com a ciutat cosmopolita i pionera; l’altre propòsit fou la projecció, com hem assenyalat anteriorment, de fer de Can Tunis una zona socio-deportiva que s’abastia del Balneari Zoraida a més d’una magnifica platja, que calia d’una edificació extra per valoritzar la zona i fer-ne d’ella la zona clau per el lleure burgès.

“Can Tunis, a més de ser un barri de pescadors i ramaders, va ser un lloc de trobada i esbarjo per a la burgesia barcelonina”

2012. Albert Ventanyol

sinó, buscaven altres alternatives esportives i de gaudir del temps lliure com per exemple, el futbol i el ciclisme, com torna a exposar Agus Giralt.

L’èxit efervescent del hipòdrom

Aquest hipòdrom comptava amb dues pistes: una de carreres senzilles (de 1.138 m d’extensió); i un altre de carreres d’obstacles (de 16 m d’extensió). Per altre banda, disposava de varies instal·lacions que feien l’estança dels clients més confortable, i a la mateixa vegada també per als treballadors, com per exemple: un restaurant, excusats i casetes d’apostes, oficines, vestuaris per als jokeys i una tribuna coberta amb un aforament màxim de 2.500 espectadors.

Hi havia dues formes d’arribar, agafar Nostra Senyora del Port fins arribar-hi al hipòdrom; o bé, prendre el ferrocarril per anar directe amb el tramvia. Aquest tramvia, era el del Morrot, que es va inaugurar al 1905 i va estar operatiu fins a l’any 1963.

Disjuntiva al públic

▶ Senyores burgueses al hipòdrom.

▶ Hipòdrom Can Tunis. 1910.

La tribuna principal estava destinada per a la burgesia; per altre banda, les dones d’aquest estament també s’havien d’asseure entre elles, ja que no podien fer-ho entre els homes. I evidentment, la classe més humil, havia de gaudir de les curses dempeus. O

Segons les fonts utilitzades al inventari històric del portal Barcelofilía exposa dos moments a destacar sobre l’activitat del hipòdrom: La primera, durant els anys 1883 al 1896 on principalment funciona per a les curses de cavalls.

Durant els anys posteriors on l’hipòdrom va estar inactiu, l’espai va ser amortitzat com a camp de joc per al FC Barcelona i altres equips locals. On al 1900 el Barça va celebrar un partit guanyant 2-1 amb el gol decisiu del jugador Hans Gamper.

Altres activitats que es varen dur a terme al hipòdrom i que no tenien a veure amb la hípica, varen ser per exemple: partits de polo als quals va acudir el rei Alfons XIII, carreres d’automòbils, partits de rugby, l’autogir al 1932 de Joan de la Cierva i el primer vol aeronàutic al 1910 d’en Julien Mamet, com ja vàrem explicar a una entrega anterior de La Marina.

La segona i última etapa fou al 1904 quan els terrenys són comprats per una altre empresa i torna a posar en funció l’hipòdrom. Tot i que, la zona perillava

Todo Coleccionismo

amb el projecte d’ampliació portuària ‘’Pla Angula’’, finalment fou inaugurat al 1907 i va tenir un llarg recorregut fins al 1932. Moment en el que la República proclamava la prohibició d’apostes, i fou per aquest motiu que al 1934 tanca l’hipòdrom de Barcelona i amb ell arriba l’abandó.

“Què succeiria si l’hipòdrom hagués romàs obert? Can Tunis hauria sigut una part de Barcelona no oblidada?”

Una vegada executat el Pla Angula i abandonat l’hipòdrom, es va denotar un clar trasllat de l’oci a altres punts de la ciutat com per exemple, el parc d’atraccions de Montjuïc que hi va haver fins al 1930 o la platja de Can Tunis abans de l’arribada del Mercabarna.

Què succeiria si l’hipòdrom hagués romàs obert? Can Tunis hauria sigut una part de Barcelona no oblidada? Procurem a partir de la Història no arraconar la nostre memòria viva i preservem-la! ■

14

SALUT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Carta d'una metgessa resident d'Argentina

… “Todo depende del cristal con que se mire”…

Hace 3 meses cruce el “charco” para conocer otra forma de trabajar en salud. Desde éste lado tengo otro parámetro para reflexionar sobre el sistema de salud de mi país, Argentina.

Depende del cristal con que lo mire, lo apreciaré de distintas formas.

Si lo hago con el cristal del 15 % de la población, lo veré muy eficaz y eficiente, ya que pago de mi bolsillo una suma importante y obtengo en tiempo lo que necesito de buenos profesionales. Pero si lo miro con el cristal del 85% restante… ¿cómo se verá?. Pertenezco a éste montón de dos maneras: una es porque trabajo en el sector público, y la otra porque como empleada pública tengo obra social que descuentan de mi sueldo. Así que prefiero ponerme estos cristales, más aun el del 35% que sólo tiene seguridad pública, que es todo para ellos pero nada para muchos de los otros. Todos los argentinos aportamos a la seguridad pública con nuestros impuestos y cualquier persona que esté en el país, en teoría, debería acceder gratuitamente, pero la práctica nunca coincide con la teoría. No llegan todos porque generalmente acceden quienes tienen suerte de superar las barreras impuestas por el sistema para entrar, y cuando entran, lo más seguro es que se dilate en meses el tiempo para conseguir lo que necesitan de los buenos profesionales que tiene este sector.

Con esto me refiero a que si tienen suerte de poder ir a hacer fila desde la madrugada, por lo que mucha gente duerme en el hospital, podrán tener un turno para ese día, y si no tendrán que volver la próxima madrugada a la fila. Si el servicio es de turno programado, podrán tardar tres meses o más en la cita… me pregunto, ¿en esos meses la persona no cambia su dolencia, sufrimiento o motivo de consulta?, y cuando llegan a la consulta a veces no se encuentra la historia clínica, no hay material (guantes, gasas, espéculos, jeringas), así que se les pregunta si podrán volver otro día... y mientras tanto se van haciendo los análisis clínicos solicitados. Pero resulta que en el laboratorio el horario para sacar turno ya se acabó. A esperar otro día más. Algunos aprovechan y hacen todas las consultas/turnos en un día, pero para ello la mayoría tiene que organizarse para ese día. El típico ejemplo: “dejo a mis hijos con la vecina, voy bien temprano (4:00 am) saco turno para ver si hay material y mientras espero hago fila para sacar turno para el análisis de sangre’”. Pueden darle turno para la analítica en tres meses, independientemente de la urgencia relativa, o por ejemplo si fuera una embarazada… me pregunto: ¿no era necesario una analítica en el primer trimestre de embarazo? La teoría y los estudios científicos nos enseñan una cosa, y en la práctica sucede otra. Lo común es que

los pacientes comenten esto o reclamen a sus médicos y éstos hagan malabares para conseguir, si es que lo consiguen, lo que necesitan.

Algo valioso es que los pacientes tienen su tratamiento farmacológico completamente gratuito, pero muchas veces no hay medicación o vacunas y deben comprárselo, muchos no pueden, por lo que se discontinúan fácilmente tratamientos necesarios.

Desde éste lado del “charco” los cristales se me llenaron de colores. Aprendí que, más allá de los cambios que está sufriendo la sanidad pública, y siempre comparándolo con el sistema de dónde vengo, se puede trabajar en salud. Ya que hay lugares que te reciben y donde cada trabajador intenta desde su puesto resolver el problema de la persona.

Hay turnos, colas cortas, sin tanta espera, se piden desde los CAPS los estudios o se hacen allí directamente, material de todo tipo y actualizados, hay visitas domiciliarias… podría extenderme mucho más.

Los CAPS lo llevan adelante, sin dudas, los trabajadores con su compromiso, vocación, profesionalidad y trabajo en equipo.

Esta experiencia me enseña que cuanto más realidades abarque más me permitirá entender, comparar, criticar y sobre todo valorar lo que uno tiene, o descifrar lo que hace falta para mejorar la realidad del día a día.

Me llevo muchas ideas y aprendizajes con intención de implementarlas allá con quienes queremos la mejor sanidad pública y para todos allá. ■ Boffi Lambre, Angeles Metgessa Resident de 4t any de Medicina General i/o Familiar d'Argentina

Ineficàcia de la vacunació triple vírica administrada entre 1994-1996 Durant el darrer any, entre el 24 d’agost de 2015 i el 19 de febrer de 2016, s’han notificat un total de 154 casos de parotiditis a Catalunya, el 98% dels quals resideixen a la comarca d’Osona. L’Agència de Salut Pública ha anunciat que es tracta d’un brot epidèmic i es creu que és degut a la ineficàcia de les vacunes administrades durant els anys 1994, 1995 i 1996.

La parotiditis, o galteres, és una malaltia vírica contagiosa que tot i que pot infectar a qualsevol individu, afecta majoritàriament a nens d’edats compreses entre els dos i els dotze anys i que no han estat vacunats contra la malaltia. Es contagia de persona a persona a través de gotes de saliva que s’expulsen, per exemple, quan parlem.

“La parotiditis, o galteres, és una malaltia vírica contagiosa que afecta majoritàriament a nens d’edats compreses entre els dos i els dotze anys” Els afectats inicialment acostumen a presentar unes dècimes de febre, malestar general i dos–tres dies més tard pot aparèixer inflor a nivell de les glàndules salivals, generalment a les paròtides. El curs d’aquesta malaltia sol ser benigne, per la qual cosa el tractament va destinat a alleugerir els símptomes. Es recomana repòs, hidratació i medicaments per fer baixar la febre i minimitzar el dolor i el malestar.

No obstant això, en ocasions poden aparèixer complicacions més freqüents com l’orquitis (inflamació dels testicles) o l’ooforitis

(inflamació en els ovaris) i d’altres menys habituals com poden ser la meningitis, artritis, pancreatitis...

Malgrat tot no acostumen a deixar seqüeles.

El període de màxima contagiositat està comprès entre pocs dies abans de l’aparició de la inflamació de la glàndula fins a cinc dies després. Per tant, sempre que sigui possible, és important mantenir l’individu afectat aïllat durant un mínim de cinc dies per tal d’evitar nous contagis.

El temps transcorregut entre el moment en que un s’exposa al virus fins el moment en que comencen a manifestar-se els primers símptomes s’anomena període d’incubació i és de catorze a vint-i-cinc dies.

Actualment el nombre de casos de parotiditis ha disminuït gràcies a la vacuna Triple Vírica (Xarampió, Rubèola, Parotiditis), inclosa en el calendari vacunal de Catalunya des de 1988. L’Agència Espanyola de Pediatria (AEP) recomana la vacunació sistemàtica amb dues dosis ja que és la mesura fonamental per prevenir-la.

Tot i així la malaltia encara no està completament eradicada i periòdicament es produeixen brots epidèmics. Quan això passa l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) contacta les persones relacionades amb l’àmbit implicat per indicar-los la conveniència o no d’administrar alguna dosi vacunal de record.

Tal i com exposàvem a l’inici, atès que el brot epidèmic d’enguany es deu a la inefi-

càcia de les vacunes administrades als anys 1994, 1995 i 1996 l’Agència de Salut Pública fa les següents recomanacions: 1. Si l’individu va rebre alguna de les dues dosis durant el període comprès entre 1994 i 1996 se li haurà d’administrar una única dosi de record.

2. Si l’individu va rebre la primera dosi al 1994 i la segona al 1996 se l'haurà de revacunar amb dues dosis.

Les persones que hagin estat vacunades fora d’aquesta franja no els cal cap dosi de record.

Així doncs, l’ASPCAT aconsella que totes aquelles persones que durant aquest any hagin estat en contacte amb un cas o amb un brot de parotiditis acudeixin al CAP si és que han rebut la vacuna de la Triple Vírica (XRPa) durant els anys 94-95-96 o bé si desconeixen la data en què se’ls va administrar. ■ CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Tornem a començar, per l’esmorzar Encara que l’any, al calendari comença el dia ú de gener, per a moltes coses comença al setembre. Potser la que més es veu és la tornada a l’escola de les criatures. Com ho farem per adaptar-nos als nous horaris? Un altre vegada la disciplina i la rutina diària. Com més aviat ens hi adaptem molt millor aniran les coses a casa i a l’escola. El més important és que els nens arribin a la classe ben espavilats, vull dir sense son i ben alimentats, vull dir amb el cos preparat per aguantar un matí de feina intel·lectual i quasi sempre física.

L’esmorzar és un dels àpats més importants del dia. Per tant necessiten que inclogui aliments que els aportin vitamines, minerals, proteïnes i carbohidrats. Les vitamines els hi aportarà la fruita. Millor sencera que en suc perquè conté fibra. Si porta vitamina C molt millor perquè és una vitamina que espavila.

La fruita a més, també els aporta minerals. Aquest més encara hi ha meló, síndria, préssecs, nectarines i comencen a aparèixer les primeres figues, sense deixar de banda pomes i peres. Prepareu un plat de fruita per a que els nens puguin triar la que els vingui de gust.

Hi ha nens que els agraden el “cereals” amb llet o iogurt, però millor sense sucre afegit si pot ser. D’altres potser els agrada més menjat un entrepà. Si teniu nens que s’aixequen amb gana, molt millor, quan arribin a l’escola ho faran preparats per afrontar el matí amb tota energia. Si els teniu dels que els costa menjat quan es lleven, haureu de donar-los una part perquè se l’enduguin per a l’hora del descans al pati.

Sigui com sigui que ho facin és imprescindible una bona alimentació per esmorzar, seran nens desperts i atents a la classe. Si hi van amb una manca de nutrients, el seu rendiment serà molt més baix.

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

CULTURA 15

Barcelona necessita un SAVOY || Soraya Diebra || Redacció

Hola a tots, en aquest número no entrevistem ningú però sí que farem una reflexió sobre en el perquè d'aquesta ciutat, Barcelona, musicalment parlant.

Tornem després de les vacances amb les piles carregades. Després d'haver estat de ruta pel nord i veure molts concerts, he arribat a la conclusió que a Barcelona li fa falta una empenta. Ja se sap que la cultura musical, bla bla bla. . . Però, què està passant a Barcelona? Una ciutat com la que és, que li manca música en directe de qualitat fins a hores intempestives de la nit.

Gijón, 274.290 habitants, Barcelona, 1.604.555 habitants. A Gijón trobem un local anomenat Savoy, un lloc on la música en directe pot durar fins a les 4 o 5 de la matinada. Sí, fins a aquestes hores. I als músics se'ls paga. I hi ha públic, toqui qui toqui per veure música en directe.

Segurament si parles amb músics d'allà, sentiràs queixes de tot tipus però quan els expliques que alguna cosa així no existeix a Barcelona no ho poden creure.

Això no vol dir que a Barcelona no tinguem bons músics, ans al contrari, n'hi ha a grapats, però no tots caben a les programacions on la majoria de locals cobren per tocar (lloguer de la sala). Això sí, el tècnic de so cobra, cosa que em sembla digne i normal igual que haurien de cobrar els músics que també formen part del show, ¿o no?.

L'agenda de setembre Centre Cívic Casa del Rellotge Dilluns, 19

Taller: CREA Hora: De 17.30 a 20 h.

Creativitat plàstica en família, coneix la teva màquina de cosir, laboratori fotogràfic, ceràmica i cosmètica natural.

Tarda dedicada a tastar els tallers d’arts manuals del Centre Cívic.

Del 29 de setembre al 28 d’octubre

30 ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ AGRUPACIÓ D’ARTISTES MARINA – MONTJUÏC Inauguració: dijous 29 a les 19 h Fa 30 anys que dins la Casa del Rellotge es va crear aquesta associació amb la finalitat de desenvolupar activitats artístiques dins del barri i, des d’aleshores, la seva tasca continua. És habitual la seva participació i col·laboració activa en la majoria d’activitats festives com la Cavalcada de Reis, Carnestoltes, Nit de l’Havanera, Festes de Sant Joan, Castanyada, Pessebre Vivent, entre tantes d’altres.

Amb aquesta exposició commemorativa volem fer visible la trajectòria d’aquesta associació.

Lloc: espai expositiu Casa del Rellotge.

Sala Pepita Casanellas Dimarts, 20

Taller: MOU-TE Hora: De 16 a 20 h Gimnàstica per a gent gran, estiraments i tonificació, balls de saló, ioga integral i aikido.

Tarda dedicada a tastar els tallers de salut i moviment del Centre Cívic.

Espai Musical La Bàscula

Fa anys que els músics cobraven per tocar, però es va girar la truita. A això se li suma la poca cultura musical que hi ha en general, ja que els mitjans estan bastant venuts i aquí sonarà el que paga o coneix al padrí. Això fa que la gent només vagi a veure al conegut no perquè li agrada la música, sinó perquè li han metrallat el cap i es fa creure que agrada (contra això no es pot lluitar, ho sé). És un monstre massa gran.

“A Barcelona li fa falta una empenta, com pot ser que no hi hagi cap lloc amb música en directe per gaudir-la fins quan la gent vulgui?”

Per sort encara ens queden llocs petits on la música en directe és alguna cosa normal i no sempre hi va molta gent però espero que a poc a poc tothom comenci a investigar què hi ha a la seva ciutat que no surt a molts mitjans o cap, però que val la pena d'anar a veure.

Espero que a partir d'ara tots anem a escoltar més música en directe per alimentar Barcelona de bona manera. Benvingut setembre! ■

Fins a 3000 funcionaris de la Generalitat arribaran al barri El nou complex d'oficines que se situarà entre el passeig de la Zona Franca i l'accés aquest del recinte Gran Via de Fira de Barcelona contínua el seu curs per albergar a uns 3.000 funcionaris del Govern a la Marina, on la Generalitat desitja situar diverses conselleries i serveis públics.

El trasllat no té una data clara encara. Tampoc l’inici de les obres. Els càlculs del Govern apunten a mitjan 2019 com a horitzó. De moment, els terrenys són a punt de ser requalificats per poder tenir ús d'oficines per a l'administració pública. Avui dia són encara d'ús firal. Això sí quan l'edifici estigui aixecat s'espera que el branc de la línia 10 de metre també sigui una realitat, no vagi a ser que els funcionaris sofreixin la incomunicació que els veïns de la Marina porten més de 30 anys patint.

Dijous, 22

Cicle Hivernacle Concert: L’Abdominable Gallina Nauseabunda Hora: 08:30 pm. ENTRADA LLIURE

Dijous, 29

Cicle Hivernacle.

Concert: Ominira Hora: 08:30 pm. ENTRADA LLIURE

Divendres, 30

Cicle Divendres Concert The Space Girls Hora: 08:30 pm. ENTRADA LLIURE DidiDrive Hora: 08:30 pm. ENTRADA LLIURE Edifici actual d'Agbar on també hi és el personal de la Agència Tributària de Catalunya.

16

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona acollirà la European Shortsea Conference 2016 el 29 i 30 de setembre La trobada coincideix amb el 10è aniversari de l’Escola Europea de SSS El Port de Barcelona acollirà els dies 29 i 30 de setembre la European Shortsea Conference 2016 per primera vegada a l’Estat espanyol. L’acte, el principal esdeveniment europeu en l’àmbit del Transport Marítim de Curta Distància (TMCD), està organitzat per la European Shortsea Network (ESN) mitjançant l’Associació Espanyola de Promoció del TMCD (Shortsea Promotion Center Spain, SPC-Spain) i el suport del Port de Barcelona.

La trobada ofereix l'oportunitat d'actualitzar i compartir les darreres novetats i les noves tendències del short sea shipping (SSS), així com d’entrar en contacte amb els diferents agents de la cadena del TMCD –navilieres, transportistes, autoritats portuàries, carregadors, consignataris, operadors, etc.–. Així, la conferència estarà estructurada en 4 grans àrees temàtiques: els mercats geogràfics del short sea shipping; la demanda; la normativa ambiental europea; i les polítiques de transport i finançament, a més d’oferir activitats de formació. Al voltant d’aquests temes s’han organitzat les diferents sessions, integrades per destacats professionals del sector.

La European Shortsea Network, que agrupa els Shortsea Promotion Centers de 22 països europeus, celebra amb caràcter

tat amb línies de SSS estables, consolidades i de qualitat, que l’enllacen a diari amb diverses destinacions italianes (Gènova, Civitavecchia, Livorno, Savona i Porto Torres) i del Nord d’Àfrica (Tànger, Tunis, Alger i Orà). Les navilieres Grandi Navi Veloci, Grimaldi Lines, Neptune Lines i Suardiaz també donen suport al congrés, que compta amb el patrocini de Trasmediterránea, entre d’altres.

10è aniversari de l'Escola Europea de Short Sea Shipping

anual aquesta conferència, que en anteriors edicions ha tingut lloc a Copenhaguen (2015), Lisboa (2014), París (2013), o Dublín (2012).

La ferma aposta pel SSS del Port de Barcelona ha propiciat la seva elecció com a seu de la European Shortsea Conference 2016. Barcelona és el primer port de l'Es-

El 2016 es compleix, a més, el 10è aniversari de l'Escola Europea de Short Sea Shipping (2E3S), la qual cosa representa un al·licient addicional al gran interès que aquestes jornades han suscitat al sector.

L’Escola Europea de SSS és un centre de formació i consultoria que pretén difondre els avantatges i beneficis del transport intermodal mitjançant cursos innovadors, entre d’altres activitats. Els programes més populars es desenvolupen a bord de vaixells ferri durant els trajectes entre Barcelona i Gènova o Barcelona i Roma.

Per a més informació i inscripcions: http://www.shortsea.es/homeeuropeanconference

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Una festa per a celebrar la nostra cultura i compartir amb tots Asociación Guineo-catalana Virgen de Bisila

Com cada 15 d’agost aquest any hem celebrat la festivitat de la Verge de Bisila, gràcies a Serveis Eclesiàstics de l’Ajuntament de Barcelona, que des de fa dos anys ens ajuden. Aquest any ens han posat en contacte amb Mossèn Joan per poder celebrar la missa a la parròquia de Santa Madrona al Poble Sec, i el dinar de germanor es va realitzar a les “Pistes Poliesportives de les Tres Xemeneies” al Paral·lel, obert a tot el barri.

Hem intentat per tots els mitjans a través de la col·laboració de les tècniques del Districte de Sants-Montjuïc fer-ho al nostre barri, La Marina, però ha estat impossible perquè per aquesta data tots els equipaments estan tancats per vacances. “La Asociación Guineo-catalana Virgen de Bisila, Barcelona” s'encarrega d'organitzar aquesta celebració des de fa dos anys, oberta a tot el poble de Guinea Equatorial i a tot aquell que vulgui acompanyar-nos el dia de la patrona de la Illa de Bioko. És una festivitat cultural que dóna a conèixer el folklore i els costums del poble bubi en particular, té una tradició de celebració a Barcelona de més de 25 anys.

De moment la nostra Verge no té seu oficial, ha peregrinat des de la seva entronització el 1992 per diverses esglésies: Catedral de Santa Coloma, Santa Mónica, Betlem… Estem a l'espera d'aconseguir que per fi tingui una seu oficial i deixi d'anar d'església en església.

Qui és Bisila?

Segons la llegenda, Bisila va ser un esperit que se li va aparèixer en una cova a una jove

Asociación Guineo-catalana Virgen de Bisila

bubi, per salvar al poble d'una epidèmia que va matar a tots els nens i va deixar la terra sense poder donar aliments. Bisila es va ficar al cos de la jove per transmetre als savis del poble (els avis) com salvar al poble de la infertilitat de la terra i de les seves dones per procrear…A canvi només va demanar que se li construís un casa espiritual (rohia) i se li fessin unes ofrenes (fruits de la terra); i així ho van fer, li van construir a la part alta de la muntanya un casa espiritual, li van portar les ofrenes i ella a canvi va retornar la fertilitat a la terra i a les dones i des de llavors el poble sempre està ple de nens sans i alegres i hi ha menjar en abundància.

"Segons la llegenda Bisila va ser un esperit que se li va aparèixer en una cova a una jove bubi, per salvar al poble d'una epidèmia que va matar a tots els nens i va deixar la terra sense poder donar aliments"

Durant la colonització espanyola, els colons no van aconseguir que el poble bubi deixés de venerar l'esperit de Bisila i per això el 15 d'agost de 1968 va ser proclamada Verge i patrona oficial. I és per això que cada 15 d'agost se celebra una missa amb ofrenes com les que li van portar en el seu moment a la Verge i vestim els abillaments típics per a la dansa (tekkas) i després es fa el menjar de germanor (kattö) que representa l'abundància en aliments. Esperem el proper any que el barri de la Marina pugui gaudir d'aquesta celebració, ja que la seu de la nostra associació és aquí. I treballarem dur perquè així sigui. ■ Asociación Guineo-catalana Virgen de Bisila, Barcelona

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Guanya una ruta de la tapa gratis. Apunta't.

S'han acabat el dies de vacances i recuperem els dies de rutina. Per fer el canvi més lleuger, l'Associació de Comerciants, amb la col·laboració de Barcelona Activa i l'Ajuntament de Barcelona, organitzem per primera vegada un concurs per escollir una persona que ocupi una de les tres places de membre del jurat de la propera edició de La Marina Tapea. Aquest jurat serà l’encarregat d’escollir quina és la millor tapa del barri.

Per participar-hi, us heu d’adreçar a les botigues associades de l'Associació de Comerciants la Marina des del dia 19 de setembre fins a l'1 d'octubre de 2016, i emplenar el revers del comprovant de compra amb el vostre nom, cognoms i telèfon per contactar amb vosaltres i introduir-lo a l'urna que trobareu a cada botiga.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ▶ ANIMALS (NOU SOCI) Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS ESTÈTICA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 LOVE NAILS ASSESORIES-GESTORIES Mare de Déu de Port, 260 local 1 ANNA MARIA MADRID Telf. 628242525 / 930093840 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ GESTORIA FRANCISCO Pg. Zona Franca, 162 JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 421 81 29 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Telf. 609932494 / 932989977 Mare de Déu de Port, 234 AUTOESCOLES Telf. 93 332 21 94 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH PG ZONA FRANCA, 186 Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 93 331 86 12

▶

FARMÀCIA FRANCESCA AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN PANADES MAS (NOU SOCI) Pg. Zona Franca, 226 Telf. 610 16 84 07 Telf. 93.332.34.47 AUTOMÒBILS FERRETERIES -LAMPISTERIES KIA AR MOTORS BAYOT COLLADO, S.L Pg. Zona Franca, 6- 8 Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 223 92 88 Telf. 93 421 49 22 CELLERS COMERCIAL ÁLVAREZ CELLER PEÑA Aviador Franco, 15. 93 332 63 95 Energia, 20. 93 421 59 77

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

▶

(NOU SOCI) c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

LA PATATONA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38

GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) (NOU SOCI) RESTAURACIÓ c/Mare de Déu de Port, 252, TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42 local 17. Telf. 93.192.73.66

PAPERERIES GELATERIA ▶ JIJONENCA MINERIA (NOU SOCI) PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 93 332 57 94 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 TU CERREJERIA.COM COPISTERIES Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 173.

661 991 144 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 CORREDURIES D’ASSEGURANCES 365. CAFÈ I FORN DE PA I MODA I COMPLEMENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 252 Mare de Déu de Port, 271 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 421 87 26 191-205. Telf. 93 332 04 13

▶ TENMAN REFORMES

BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 261 93 422 15 99 CERVECERIA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 Telf: 666 363 155

▶

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR (NOU SOCI) c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

▶

PIRIPIPAO (NOU SOCI) Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

▶

BOM CAFÉ (NOU SOCI) c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191

▶

RESTAURANTE AUKIS (NOU SOCI) c/Mare de Déu de Port, 385 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

PASTISSERIA CREATIVA SABATERIES ▶ ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 BAR JUEVES 5 JUBEL ZAPATERIA Telf. 93 141 97 75 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn (NOU SOCI) c/Mare de Déu de Port, 252 PERFUMERIES I DROGUERIES 934324022 Telf. 93.432.16.98 DROGUERIA FELI TOMA TAPA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Jardins de la Mediterranea, SALUT local 11. Telf. 93 166 76 23 DROGUERIA RAMIRO CENTRE D’ INFERMERIA LÓPEZ GARCÍA I PODOLOGIA ENRIC I PAU Pg. Zona Franca, 228 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Minería, 4-6. 93 332 25 62 Tel. 93 332 22 12 LA SAL DEL PORT TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR PERRUQUERIES Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TOLDOS DURAN BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 260 Mare de Déu de Port, 413 bxs BAR PADDOCK Telf. 93 331 63 49 Passeig de la Zona Franca, 145local 3. Telf. 93 422 10 48 149. Telf. 93 331 84 33 TALLERS MECÀNICS QUADRES I MARCS TALLERES J.F BRACAFE ART I DECORACIÓ Mare de Déu de Port, 279 Mineria, 12. Telf. 635602604 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 93 332 89 95 BAR JAUME QUEVIURES TALLERES PÉREZ- ALONSO c/Foneria, 22. 933315079 ALIMENTACIÓN RUIZ Mare de Déu de Port, 124 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 BAR FRANKFURT Telf. 93 223 30 42 Ctra.del Prat, 42 Barcelona CARNISSERIA ÀNGEL TELECOMUNICACIONS Foneria, 26 b. 93 332 64 44 BAR RTE. CAL CAMPÀ I.T.C. SYSTEMS Passeig de la Zona Franca, 109 Mare de Déu de Port, 305-319 CONDIS SUPERMERCATS Telf. 93 360 68 69 (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 210- 214 Tel. 93 421 56 17 Telf. 93 431 84 78 BAR RTE. CASINO SEAT Mecànica, 22 REFORMES INTEGRALS ▶ NOUESPAI, S.C.P (NOU SOCI) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93. 461. 61.48 Telf. 93.517.63.18

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

El sorteig de la plaça com a membre del jurat es realitzarà el dia 6 d'octubre, a les 12h, al programa de ràdio Més a prop teu, de Javier Artiga, de l'emissora La Marina FM (102.5 FM).

La persona afortunada, juntament amb un acompanyant que ella esculli, els divendres de ruta tindran pagada la tapa que apareix al cartell de cada establiment que hi participa, per fer-ne la valoració i escollir quina és la millor tapa del barri.

El restaurant que obtingui la millor valoració dels membres del jurat serà l'amfitrió de la festa final de La Marina Tapea, que es farà el divendres 25 de novembre, amb batucada i animació.

Us animem a participar-hi, Mariners!

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 19

Setembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

Un artesà modelat per la vida Yohany Limpias - Redacció Ens rep a casa seva, decorada amb la creació de les seves mans: bustos tallats, quadres pintats, vaixells de fusta, miralls amb marc de fusta tallada a l’estil clàssic i una col·lecció de més de cent mandales, - dibuixos amb trets geomètrics, que es desenvolupen a partir d'un punt central - La seva filla li diu artista i ho és. En Josep té una llarga trajectòria com a escultor i dibuixant.

Com van arribar els seus pares a Barcelona?

El meu pare va vindre quan era solter.

Quan va fer la “mili” no sabia llegir ni escriure. Els meus avis eren arrieros. Anaven amb l’ase i la mula venent i comprant coses de poble en poble per guanyar-se la vida.

“Em vaig aclimatar bé a Valencia, però Barcelona era Barcelona” O sigui que vostè va néixer aquí...

Si, al clínic. La meva avia materna va venir a Barcelona a servir. Una anècdota que deia el meu pare és que al arribar a Barcelona va demanar en préstec cinc pessetes a un senyor que no el coneixia i aquest home els hi va deixar. Llavors va començar a fer diners revenent coses.

Expliqui’ns la seva infantesa, com va transcórrer?

Quan tenia cinc anys vivíem per Sarrià perquè els meus pares havien comprat dues paradetes al mercat que hi havia. Vaig anar a un col·legi de jesuïtes, que amb la segona república va passar a mans de l’Ajuntament.

Després va venir la guerra i els pares ens van enviar al poble, a València. Als dos anys ells també van haver de retornar, ho recordo perquè al poc temps Franco va ocupar Barcelona.

Política a la seva casa?

Eren republicans. Si l’any 1931, el de la segona república, si a Barcelona l’haguessin deixat tal com estava, ara seriem una de les regions més riques d’Europa. Ara ho som d’Espanya, però hagués estat millor. L’any 1931, quan anava al col·legi no pagava res,

ni matrícula. A més a més tenia llibres, llibretes, llapis i tot gratuït. Y quan acabaves podies fer els estudis superiors. Allò de 1931 fins al 1936, quan va arribar la guerra i tot es va desmuntar.

Com és que retorna a Barcelona?

Em vaig aclimatar bé a Valencia, però Barcelona era Barcelona. Vam retornar quan tenia 13 anys. Vaig treballar a una fusteria fent talles d’altars d’esglésies i coses religioses fins que vaig haver d’anar a la mili, llavors era obligatòria per dos anys. Al retornar vaig anar fent coses fins que un dia em vam convidar a treballar a una empresa de mobles. Vaig fer les proves quan fins llavors mai havia fet talles de mobles i l’encarregat va dir de mi: - Com tallista no és gran cosa però té geni per treballar, i l’amo el va contestar: ja li ensenyares tu - . I efectivament. Em vaig convertir en l’assessor de talla de l’empresa i no em vam deixar marxar mai. Hi vaig treballar 33 anys fins que em vaig jubilar.

“El que toco ho transformo” La seva dona ha estat molt malalta, com porta això?

Ha estat una mica dur per a tots dos. Als 33 anys va agafar una depressió que li va durar gairebé 30 anys. Va anar al psiquiatra i de mica en mica es va posar bé. Llavors va començar l’alzheimer.

Sé que vostè mateix en té la seva cura? És en una residència però vaig a veure-la cada dia al matí i a la tarda.

Parlem del barri, quina impressió en té?

Ha canviat molt. Abans era un barri una mica baix, però ara és com qualsevol altre.

Jo em trobo molt bé. Inclús la gent es veu més relaxada. Crec que hem guanyat.

També ensenya al Casal de la gent gran del carrer Alts Forns...

Ensenyo a jugar rummikub, un joc de taula i també a pintar les mandales. Las faig jo mateix i la gent que hi ve les pinta.

Abans pagaven a una noia, quan va acabar em vaig oferir com voluntari. La veritat és que conec molta gent i ens ho passen bé.

Com valoraria vostè la seva vida?

Em sento a gust amb el que he fet, sem-

pre pensava que havia de deixar alguna emprempta, i crec que ho he aconseguit.

La meva filla diu que sóc artista perquè el que toco ho transformo.

Ho és...

Recordo que de petit, al comprar un bloc de dibuixos m’advertien que no eren per a la meva edat i jo els feia sense problemes.

I com veu el tarannà dels joves?

Penso que no miren el futur i crec que trobaran moltes pegues en el camí. S’han d’espavilar.

Creu que hi ha el perill de tornar a la situació que van viure vosaltres de joves?

Suposo que abans d’arribar a això, se’n donaran compte. La joventut no es tonta el que passa és que a vegades tenen el cap mig verd (somriu).... han de madurar.

I com veu la política d’ara?

Ja no és la política que es preocupa per la gent. S’ha convertit en una forma d’obtenir diners. Viuen només barallant-se entre ells i preocupats de que els seus adversaris no creixin. Ho tenim molt difícil. ■

Blai Josep Marín Martínez,

90 anys, escultor, casat amb Núria Prats, una filla.

Aquesta no és la història de la tradició familiar en l’ofici que busca mantenir-se de generació en generació sinó, tot el contrari. És la història d’avis i pares vinguts a Barcelona des de terres llunyanes i decidits a aprendre un nou ofici. La història d’en Josep, fa 14 anys arribat al barri i de pares valencians, s’assembla a la de moltes famílies de La Marina i d’altres indrets.