La Marina - Abril 2017

23

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Abril 2017 / Nº 259

Associació de Mitjans de Comunicació Local

El meu barri... la Marina!!

Memòria de barri

Actualitat

La colònia Santiveri, la identitat d’un barri

Un reportatge sobre el programa ‘Barcelona Salut als Barris’ a la Marina

Pàg. 13

Pàg. 3

www.lamarinadigital.cat

Pàg. 10

2

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat



La notícia positiva

…Y desalojaron su acera!!

Editorial Roberto Rico

Dia Internacional del Poble Gitano

Fundador Juan Antonio Reyes Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo

Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Neus Borrell, Elena García, Daniel Navarro, Constanza Busquets, Man Hoh Tang Serradell, Eva Albiol.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia, Cristina Moreno, estudiant en pràctiques I. La Mercè.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Roberto Rico es un vecino de Sant Cristòfol, que hace ocho años venía reclamando que el distrito hiciera gestiones para que una empresa constructora retirase un muro de cemento en la calle Altos Hornos, 45. Pues impedía el paso por la acera. Después de muchas reclamaciones y noes de las autoridades en consejos de barrios y audiencias públicas, decidió hacer pública su indignación a través de una carta al distrito, publicada por la Marina el mes febrero. Y el Distrito desalojó su acera.

El 14 de marzo, la regidora Laura Pérez, a través de una carta, le informaba que la empresa por fin había retirado el muro. La sección del Formiguer veïnal también se había hecho eco de su reclamación y recoge su pequeña gran victoria. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

El 8 d'abril se celebra el dia internacional del Poble Gitano. En 2017 és vergonyós reconèixer que encara no hem aconseguit vèncer prejudicis que tenen els seus orígens abans de l'edat mitjana. Lluny de l'ideal en el qual totes i tots podem conviure amb tranquil·litat, existeix el perill de tornar dècades enrere pel que fa al reconeixement, acceptació i gaudiment de les diferències culturals.

Vivim una època molt consulva, valors construïts durant moltíssims anys semblen trencar-se com cristalls fràgils. El 8 d'abril, dia Internacional del Poble Gitano, una comunitat històrica que ha estat estigmatitzada durant molt de temps, es presenta com una oportunitat per platearnos el trencar barreres i estereotips i reconèixer-nos en la diferència.

De la participació La participació és un tema que encara que sempre ha estat present en els discursos polítics molt poques vegades s'ha exercit amb la voluntat real d'acollir les inquietuds, necessitats i mandats dels ciutadans cap al poder.

Per això és necessari destacar i ponderar l'esforç que des de l'ajuntament s'està fent per generar canals i mecanismes que la promoguin i garanteixin. Cert és que la participació és complexa en si i que tots els governs són concientes dels rèdits o descrèdits que els aporta. Malgrat les dificultats que aquests processos puguin generar, hi ha hagut canvis en aquest sentit i val la pena destacar-los i assumir la nostra coresponsabilitat en la presa de decisions que afecten a la nostra vida i el nostre benestar.

ACTUALITAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

3

L’abandonament dels estudis, el fracàs escolar i els trastorns mentals, principals problemes a abordar pels veïns de la Marina L’ASPB sotmet a discussió els resultats de la diagnosi realitzada des del programa ‘Barcelona Salut als Barris’ || Eva Albiol || Redacció L’abandonament prematur dels estudis, el fracàs escolar i els trastorns mentals són els principals problemes que els veïns i professionals de la Marina consideren que cal abordar, segons els resultats de la Jornada de Priorització de necessitats en Salut de la Marina celebrada el passat 13 de març a la Bàscula.

“La participació dels veïns i de les veïnes és fonamental per establir l’ordre de rellevància de problemes de salut al barri i mobilitzar els recursos necessaris per a solucionar-los” s’afirma en la diagnosi de la Marina realitzada des del programa ‘Barcelona Salut als Barris’, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que s’ha presentat durant la Jornada de Priorització.

La jornada ha servit per exposar la llista de les necessitats en salut identificades en la diagnosi i els mateixos assistents han estat els responsables d’escollir aquelles que consideren prioritàries de posar en marxa a la Marina mitjançant dues votacions, una individual i una altra grupal. En total s’han registrat 53 votacions individuals i 7 votacions grupals, segons dades de l’ASPB. L’abandonament prematur dels estudis i el fracàs escolar s’ha alçat com a l’opció més votada, amb 32 vots individuals mentre que els problemes relacionats amb la salut mental, l’atur, i la situació de crisi econòmica, ho han estat en la votació grupal amb 5 vots.

A aquestes necessitats les segueixen els problemes relacionats amb la manca d’equipaments esportius públics, el baix nivell d’estudis del barri, el consum de drogues, els problemes de mobilitat i d’accessibilitat als serveis per la manca de transport i les barreres arquitectòniques del barri .

Abdó Florencio, membre de la Coordinadora-Fed. de les Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina de Port i Prat Vermell i assistent de la jornada, destaca la seva “alta participació” i considera que “s’han tractat problemes molt representatius per al barri”. A més, per a Florencio “preguntar

▶ Veïns durant la reunió del programa ‘Barcelona Salut als barris’.

prèviament als veïns, entitats i professionals del barri està molt bé i per aquest motiu defineix la trobada com a “molt important”.

Les necessitats més votades pels assistents, establiran un full de ruta per a la Taula de Salut de la Marina, des d’on treballa ‘Barcelona Salut als Barris’, i on es consensuarà quines línies d’acció es començaran a treballar a la Marina.

“La decisió final serà de la taula i a partir d’aquí s’intervindrà, implementant projectes de promoció i prevenció per donar resposta als problemes identificats”, expliquen fonts de l’ASPB. Per altra banda, Florencio s’ha referit al fet que els resultats de la votació “es tinguin en compte i serveixin per a alguna cosa” perquè, com ha dit, “si no, la jornada no haurà tingut sentit”.

Barcelona Salut als Barris

La Jornada de Priorització de necessitats en Salut de la Marina s’emmarca en el programa ‘Barcelona Salut als Barris’, liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), i actualment present en 21 barris de la ciutat.

L’objectiu del programa és “promoure la salut i el benestar als barris més desfavorits de la ciutat i reduir les desigualtats en salut

amb la resta de barris de la ciutat, mitjançant un abordatge comunitari”. Per aquest motiu, la Marina ha estat un dels barris prioritzats per l’Ajuntament de Barcelona per desplegar el programa.

Després d’una primera fase d’acords polítics entre el Districte i els diferents agents de salut per desenvolupar conjuntament el programa i de sumar-se a la Taula de Salut Comunitària de la Marina com a grup de treball al territori, ‘Barcelona Salut als Barris’ ha realitzat una diagnosi del barri per determinar quines accions realitzar.

Dels resultats d’aquesta diagnosi destaquen baixos nivells de renda per càpita, taxes d’atur elevades, baix nivell formatiu que, segons l’estudi, redueix les opcions de trobar feina, un alt percentatge de persones grans que viuen soles, la manca d’equipaments, com per exemple, espai per a joves o poliesportius, una elevada taxa de símptomes relacionats amb l’ansietat i la depressió o la violència masclista encoberta entre d’altres.

Malgrat això, l’estudi també destaca actius del barri com, per exemple, que es tracta d’un barri jove, gaudeix de zones verdes importants, la seva gent amb “caràcter lluitador” i el treball en xarxa i la important xarxa comunitària del barri, entre d’altres.

Per arribar a aquestes conclusions, s’han analitzat dades, procedents de diferents registres poblacionals, relacionades amb indicadors disponibles de salut, per una banda, i els anomenats “determinants de salut”, és a dir, aquells sectors socials que tenen conseqüències sobre la salut. “El fet de quedar-se sense feina pot comportar una depressió o ansietat a una persona”, assenyalen des de l’ASPB. Així mateix, s’han realitzat 23 entrevistes a diferents agents del barri, consensuades amb la Taula de Salut Comunitària de la Marina.

També s’han realitzat 3 grups de discussió (amb joves, amb veïns i veïnes adultes de la Marina del Prat Vermell i amb homes grans) i 2 grups nominals amb professionals de l’àmbit social i sanitari.

Aquest treball s’ha realitzat amb la participació activa dels agents del barri, que, segons l’ASPB “han aportat informació rellevant i han permès detectar les principals necessitats que afecten la Marina, els actius del barri i les possibilitats de millora”. Un cop superada aquesta fase, l’ASPB ha sotmès els principals resultats a discussió amb els veïns i veïnes de la Marina amb l’objectiu de prioritzar els problemes identificats en la diagnosi.

Precisament, la Jornada de Priorització de necessitats en Salut de la Marina celebrada el març, inaugura la fase del Pla d’Acció de ‘Barcelona Salut als Barris’. Sobre les necessitats prioritzades, la Taula de Salut de la Marina recollirà el que ja s’està realitzant al barri i definirà les línies d'acció a treballar amb les intervencions a implementar.

Posteriorment, ‘Barcelona Salut als Barris’ s’encarregarà del seguiment i de l’avaluació de cadascuna de les intervencions engegades a la Marina així com d’una avaluació final de tot el procés al territori.

Un cop finalitzada aquesta fase intensiva de ‘Barcelona Salut als Barris’, de 3 anys de durada aproximadament, el programa ha de vetllar per la sostenibilitat de totes les actuacions i dinàmiques en marxa i pel manteniment del grup comunitari en salut del barri, disposant sempre d’un enllaç amb l’ASPB. ■

4

ACTUALITAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

Òmnium Cultural continua el seu objectiu de recuperar les “Lluites Compartides” || Constanza Busquets / || Yohany Limpias || Redacció Recuperar la memòria de les conquestes socials impulsades des dels diferents col·lectius de ciutadans organitzats, és l'objectiu que Òmnium Cultural es va plantejar a l'inici de la campanya, Lluites Compartides. La seva presentació oficial es va realitzar en els Jardins de Can Farrero a l'octubre de l'any passat. Des de llavors la idea és recuperar a Catalunya les lluites que, en el cas de la Marina, veïns i veïnes van compartir per aconseguir les seves reivindicacions. “Sense lluites no hi ha conquestes” és el missatge.

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va remarcar la necessitat de recuperar la memòria de les lluites ciutadanes i veïnals. “És important que fem aquest exercici de reconeixement mutu amb l'objectiu de treure de l'anonimat aquestes lluites i posar-les en valor”, va explicar.

En aquesta mateixa línia va coincidir David Fernández, periodista, activista i exparlamentari de la CUP, també present a l'acte. Va asse-

Raúl P. Ruíz Director industrial

No debemos negar la posibilidad de mejorar en Cataluña por el mero hecho de sentirnos españoles ▶ Els ponents a la taula rodona organitzada per Òmnium Cultural.

nyalar la necessitat de visibilitzar i recuperar com a actiu social la memòria de totes les conquestes assolides des del moviment associatiu i als qui van ser els seus protagonistes.

A una taula rodona, van compartir les seves experiències veïns i veïnes de la Marina. Julio Baños, Emili Suárez, Juan Antonio Reyes van ser els convidats. Maria Teresa Codina, ex-mestra de Can Tunis, i Joan Gascueña, activista cultural, també van participar-hi.

L'Esther Pardo va ser la moderadora.

Ells van ser els responsables de repassar les conquestes veïnals des de les seves pròpies vivències, en barris com Polvorí, Can Clos i Can Tunis. També van tenir l'oportunitat

Rafel Vidal

d'explicar com es van aconseguir moltes instal·lacions i serveis públics en la Marina.

Els ambulatoris de salut i els espais recreatius com la Casa del rellotge i la Bàscula, d'entre altres.

L'acte, realitzat el 30 de juny i amb la Sala Polivalent de la Biblioteca Francesc plena de gom a gom, va concloure amb una actuació musical del grup “Tas de sons”. Òmnium també ha previst realitzar un recorregut per la ruta històrica dels llocs emblemàtics on van transcórrer totes aquestes lluites veïnals el dissabte u d'abril, des de les onze del Matí.

El punt de trobada serà davant la Casa del Rellotge. ■

Energy Control presenta Chem-safe.org, nou web informatiu sobre la combinació de sexe i drogues Energy Control, projecte d’Associació Benestar i Desenvolupament, ha llançat el seu nou projecte Chem-safe.org, un nou web que ofereix assessorament i informació sobre la combinació de sexe i drogues, fenomen conegut popularment com chemsex, des d’una perspectiva de reducció de riscos.

La pàgina és una iniciativa conjunta d’Energy Control i diverses entitats sensibilitzades amb les particularitats d’aquest fenomen en el col·lectiu LGTB, entre elles ViiV Healthcare. Pels responsables del projecte, el chemsex requereix d’estratègies de prevenció i intervenció específiques, motiu pel qual han decidit crear aquest web. Les escasses dades objectives disponibles sobre aquesta pràctica indiquen que els col·lectius amb més risc són els homes homosexuals i persones que viuen amb el VIH. Tot i que els continguts del web inclouen aspectes relatius al chemsex, el seu principal objectiu és oferir una visió més global sobre

Me siento español y quiero votar

aquest sentit, el web vol proporcionar informació per a qualsevol persona que utilitza o pensa utilitzar drogues en contextos de tipus sexual, més enllà del seu gènere, orientació, estat serològic o qualsevol altre factor.

La pàgina també està pensada per a proporcionar eines als professionals sanitaris.

Per això compta amb una secció específica que recopila estudis i articles científics rellevants sobre un fenomen que és rellevant i difícil d’abordar.

Finalment, els visitants també trobaran un apartat destinat a l’assessorament i la informació personalitzada. Aquest servei és fa a través de la interacció online i són els professionals sanitaris d’Energy Control els que atenen les consultes. ■

la reducció de riscos en diferents patrons de consum que impliquen drogues i sexe. En

Associació Benestar i Desenvolupament

¿Por qué hemos de sentirnos traidores de nuestra propia persona por pensar que Catalunya podría llegar a ser una nación con voz propia? Soy una persona sin patria, puesto que nunca me he sentido ni catalán ni andaluz. Como tantos otros, no soy más que un hijo de inmigrantes Andaluces, nacido en Cataluña. Como a tantos otros, se me ha inculcado desde pequeño el sentimiento anti catalán desde mi propia casa.

Estas vivencias hacen que se generen unos sentimientos en mi interior a los que ya no puedo renunciar. No obstante, todos nos debemos el derecho a la reflexión, lo que nos aboca inevitablemente a un dilema moral pero no debemos de negar la posibilidad de mejorar por el mero hecho de sentirnos españoles.

Tengo la certeza de que la sociedad catalana está preparada para afrontar nuevos retos sociales y económicos. Lo que ahora he comprendido es que defender esta postura no ha de conllevar una vergüenza interna ni una negación de nuestros propios sentimientos.

Amo España, sus culturas, sus gentes, sus paisajes, sus tradiciones, me siento español y como muchos lloré con aquel gol de Iniesta.

Si Cataluña fuese un país y hubiera una final de un mundial de fútbol, yo iría con España con toda mi alma, pero esto no puede hacer que renuncie a la posibilidad y la ilusión de crear una nueva sociedad más justa, más actual, más tolerante, y con una proyección de futuro más acorde con los nuevos tiempos que nos avecinan.

Es un insulto a la inteligencia obviar que en este pequeño rincón de Europa hay un inmenso movimiento social capaz de movilizar de forma pacífica más de dos millones de personas. La negación de que sus ciudadanos no puedan expresarse a través de un referéndum de autodeterminación es igual de absurda como lo fue la negación de que una persona afroamericana no pudiera entrar en un lavabo o de que las mujeres no pudieran votar.

Espero que estas líneas no sirvan para la confrontación, sino para que muchos como yo se quiten el peso de sus propias ideas preconcebidas y abran la mente a una nueva posibilidad. ■

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT

5

6 OPINIÓ A les nostres xarxes facebook.com/lamarinacat

L

El Polvorí es connectarà amb ascensors des de Ferrocarrils Catalans fins a Segura

Sobre la carta abierta a la alcaldesa de Barcelona

Seguim la Lluita…

José Asensio Castro

Miren Valencia

a carta abierta a la Alcaldesa de Barcelona publicada en el periódico de La Marina se nos muestra a los vecinos, a mi entender, para que podamos opinar.

Bien, pues yo como vecino, deseo expresar mi opinión al respecto. Me limitaré a seis puntos, que me parecen importantes: 1. La venta ambulante en La Marina es la más baja de todos los tiempos.

2. La ubicación de los pistas de esquí en nuestro barrio es para que vayan los adinerados a disfrutar mientras los bancos desahucian a familias obreras, sino para qué?

3. Las entidades vecinales tienen que participar y opinar en los proyectos para la mejora de todos los vecinos y las barriadas de todos y de todas.

4. Las personas que vienen de otra parte de la ciudad tienen el mismo derecho y la misma dignidad que los que vinieron a La Marina en los años 50 y 60, gente obrera y muy digna que vino

Vicenç Larrotcha M'encanta que la reivindicació de l'ascensor arribi a bon fi, però afectara la seva construcció als veins de Mare de Deu de Port/Plaça Durruti? de la construcció de les escales i urbanització de la plaça van sortir escaldats en el seu dia.

Pilar Loscos Fragoso Espero que no el posin arrembat a casa. Ja aguantem massa coses , no més falta un ascensor adosat a la finca.

Una jove gitana comparteix la seva experiència universitària amb estudiants de l’institut Montjuïc Laura Bermudez El pueblo gitano necesita más universitarias.

Antonia Fernandez Gonzalez Jelen es de nuestro barrio. Orgullo de la Marina @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

de barracas, de una habitación realquilada o directamente del pueblo (siempre habrá algún garbanzo negro).

5. Las quejas por el M.W.C. y sus consecuencias de tráfico son razonables, pero este año tenemos que rebajarlas en un 30 o 40 por ciento, sobre todo si hablamos del tráfico de las calles Cantera del Mussol y Fuego.

6. Presidente Ivan, en referencia al Paseo de la Zona Franca, las paradas de metro, etc. haz que te informen los que vienen a las reuniones y te dirán que está presupuestada la pacificación del paseo con un carril bici, arreglo de los vados peatonales, aceras, etc.

I que el metro está programado para primavera-verano de 2018, con Ada dos años de espera, con los demás 30 años de negativas.

Estos 6 puntos son parte de mis vivencias. Si te apuntas seguiremos colaborando en las luchas por las mejoras de las barriadas de La Marina y por el bien de los 31.000 vecinos que vivimos en ellas.

A

quest passat 8 de març vam tornar a celebrar el dia internacional de la dona treballadora.

Objectius al capdavant i una clara tendència a seguir lluitant per drets, per la igualtat, per la certesa d'assegurar-nos l'accés i la posició en tot allò que ens pertoca i com a dones i com a persones que som.

Diferents activitats van recórrer ciutats, pobles, barris amb un massiu acolliment ple de joventut, plena de maduresa, amb ganes de reivindicar i de fer-se visible. Les xarxes socials i mitjans de comunicació van carregar missatges de suport a la lluita, uns més tendres felicitant i ressaltant tot el potencial femení i uns altres més “canyeros” amb invitació a l'acció.

Va ser comú trobar ments dements que van preguntar para què celebrar aquest dia, reivindicant el dret al dia de l'home. I aquest any s’hi va afegir la sorpresa de Rota, lloc en el que el Partit Popular ho va celebrar amb una mostra de pentinats, una xerrada sobre la cura de peus i moda flamenca Vostès creuen que és adequat que això es doni en una programació

d'un dia tan significatiu? Per ventura no tenen consciència del que significa la lluita i la revolució? Mai no ens deixaran de sorprendre i jo mai deixaré de sorprendre'm dels seus vots.

Malgrat tot i passats els actes seguim al capdavant, caminant amb pas ferm, en conjunt. Apostem pels drets i per la igualtat en els salaris i en l’accés laboral, per la normalització i suport a la maternitat, per la visibilitat i conscienciació de la paternitat, per evitar la reificació, per evitar les critiques per portar o deixo de portar, pel respecte al NO, per la inclusió en el llenguatge, per l'eradicació de la violència i per l'eliminació de tot acte, paraula o acció que ens allunyi del respecte i de l'equilibri.

I perquè mai hem d'oblidar que un dia tan assenyalat sempre ha de ser acompanyat per la resta de l'any per ajudar a reeducar les ments castigades per la pesta patriarcal i on nosaltres i ells busquem sostenir la diversitat en igualtat. Celebrant l'aconseguit, plantejant el pendent i lluitant pel que vindrà..... Que tots els dies siguin dies de lluita.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon.

La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: ¿Quin paper creu que han tingut i tenen les associacions de

Constanza Busquets / Rafel Vidal

veïns en la transformació dels barris de la Marina?

Elena Oliva, 38 anys

Dependenta

La veritat és que no ho sé i no estic molt ben informada, però m’agradaria conèixer cóm funcionen ara i saber en què puc col· laborar.

La Marina recolza la lluita contra la violència masclista

La veritat és que no sé massa bé quin paper han tingut les associacions de veïns. Crec que no s’està donant massa informació respecte les lluites actuals de les associacions de veïns, però m’agradaria saber-ne més.

Fernán García, 19 anys

Estudiant/ treballador

Josefa Gómez,

60 anys Administrativa

Jo visc al Carrer del Foc i des de que vàrem arribar l’associació de veïns sempre s’ha portat molt bé amb nosaltres, feien moltes activitats per a les criatures. No sempre he estat d’acord amb les actuacions de les associacions de veïns però actualment sé que estan lluitant per millorar el transport.

Juan Martínez, 57 anys Jubilat

Rosario Urbano, 75 anys

Mestressa de Casa Estan fent moltes coses bones, hi ha coses que funcionen molt bé i en gran part es deu a les lluites anteriors de les associacions de veïns. Han aconseguit tot per aquest barri. Jo visc aquí des de fa 60 anys i he vist els canvis, ha millorat, hi viu molta més gent al barri.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

OPINIÓ

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

L’acomodador

El jardí

Columna grega

Juan Bibian

Xavier Sanz

Myriam Reyes

"El viatjant" de Asghar Farhadi

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

O

scar a la millor pel·lícula de parla no anglesa d'aquest any.

Emad i Rana són una jove parella sense fills. Ell és professor de secundària i ella, mestressa de casa, tots dos comparteixen la mateixa passió: són actors que estan assajant per a la imminent estrena d'una obra de teatre, la clàssica: Mort d'un viatjant, d'Arthur Miller.

Quan en el vell departament que lloguen a Teheran comencen a aparèixer esquerdes i danys estructurals que amenacen amb un possible enderroc - excel·lent la manera de mostrar la manera en que s’esquerden els vidres de les finestres, que seran una bestreta de les esquerdes que aniran sorgint en la parella- es veuen obligats a mudar-se d'urgència a un altre lloc. Un atac inesperat a la protagonista mentre s'està dutxant, però que està relacionat amb la inquilina anterior, començarà a generar fissures internes en la jove parella. El risc d'enderroc ja no serà solament de l'edifici, sinó afectiu.

Una trama simple i un ús dels recursos més senzills i directes per explicar-nos-ho, fan d'aquest film una obra gran sobre l'obsessió, la venjança, la culpa i les misèries humanes, sobre com un fet fortuït pot enfonsar l'equilibri emocional i la vida en general d'una persona i fer trontollar a una parella, fins llavors perfecta.

No hi ha una excusa per que és una cultura musulmana o iraniana, és una història universal, que passa a Teheran però podria passar en qualsevol lloc. La globalització també es nota al cinema. Excel·lent film d'aquestes cinematografies que denominem "emergents". ■

Mestre

E

l mestre o la mestre és una figura que si tens sort en la teva etapa escolar et marca profundament. Si tens la fortuna d’ensopegar amb una persona amb vocació, entregada a la seva feina i que entén que ensenyar és quelcom més que traslladar un coneixement, de ben segur, que el recordaràs tota la vida. No es tracta de l’escola pública o concertada, ni tan sols si ets un bon estudiant o, més aviat, l’estudi no està fet per a tu.

La relació amb el mestre s’estableix amb un vincle, un nexe que va més enllà de l’aula i esdevé intens fins que, finalment s’interromp. L’alumne marxarà de l’escola per continuar el seu aprenentatge, entrarà en el món laboral, serà pare o mare i fins i tot tornarà a escola, aquest cop per portar el seu tresor més estimat que tornarà a iniciar el circuit... i durant tot aquest temps descobreixes que el record del teu o la teva mestre segueix ben viu.

Fins que un dia, algú et fa saber que la vida del teu mestre s’ha extingit i, per un instant, tens una sensació de buidor... saps que ara el lligam si s’ha trencat; tot i que sempre quedarà el record i les seves lliçons. Gràcies Micaela Alfageme. ■

7

Canvis d'estació, canvis d'emoció

H

e tingut un mes d’“antònims i sinònims". Vaig fer la llista de la compra... La meva tieta en llegir-la em va dir que havia de madurar, créixer, fer-me responsable de la meva vida. La veritat és que no vaig entendre perquè aquella bella dona germana del meu pare estava tan enfadada amb mi. Jo no havia fet res! Potser era això? Res, el no-res...

Jo només vaig fer una llista que ella va trobar, que ni tan sols li vaig lliurar: Dolor, tristesa, lament, pena, angoixa, sofriment, desolació... Això deia a l'apartat d’"embotits". Al de "verdures i hortalisses": responsabilitat, obligació, haver de, compromís...; i en el de "varis" la cosa era més animada: plaure, goig, eufòria, entusiasme... La meva tieta no sap que els canvis d'estació provoquen una reacció contrària i floreix en l’interior un vertigen que ni la biodramina no pot pal·liar.

Potser es pensava que baixaria al mercat a comprar un pedaç de memoria de jóvenes airados: “Memoria de jóvenes airados vive al norte del futuro; y al sur de la esperanza… Cautivos, en reinos conquistados; donde habitan los silencios; donde ya no queda nada… ■

Una exposició sobre els barris de barraques a Montjuïc, Sants i les Corts J. Oriol Granados El dia 20 del proper mes d’abril a les 19 hores, s’inaugurarà a la sala polivalent Anselm Cartañà de la seu del Districte Sants-Montjuïc de Barcelona (C/Creu Coberta, 104.

08014), una exposició amb el títol Els barris de barraques de Montjuïc, Sants i les Corts.

Aquesta exposició, que té un caràcter itinerant, s’emmarca dins el programa que la Co-

ballat en el disseny i la producció, el Centre d'Estudis de Montjuïc i l'Arxiu del Districte Sants-Montjuïc, amb la col·laboració del Grup de Treball de Memòria Històrica de Districte Sants-Montjuïc.

L’exposició que ara es presenta, a més, enllaça amb commemoració del 50 aniversari de la creació de polígons d’habitatges

missió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona ha anat desenvolupant des de 2011 amb tot un seguit d’accions, fonamentalment la col·locació de plaques de record, als punts on havien estat ubicats el nuclis més importants. Juntament amb la Comissió han tre-

o unitats veïnals d’absorció (UVA), de Sant Cosme i Sant Damià del Prat, el de Camps Blancs a Sant Boi i Pomar a Badalona, on varen anar a residir molts dels veïns que havien viscut a Montjuïc, Sants i les Corts.

Per la preparació de la mostra i de les activitats que es faran en el seu decurs, hem

comptat amb la col·laboració desinteressada d’arxius i molts dels veïns. Amb tot això s’han pogut programar taules rodones i passejades pels diferents indrets de Montjuïc, que permetin reconstruir l’escenografia i la vida a aquest barris informals. Un dels objectius principals és mostrar com els seus habitants, integrats dins la vida laboral de la ciutat, sense cap ajut de les administracions, es van saber organitzar, amb la col·laboració d’un voluntariat, per aconseguir una millo-

ra social i cultural, creant centres culturalsrecreatius, agrupaments d'escoltisme, equips esportius, dels que varen gaudir principalment els, aleshores, nois, noies i joves, que avui constitueix la generació de la gent gran.

Finalment, mostrar documentalment com l'accés als nous habitatges no va ser cap regal de l'administració, com es pensa en alguns ambients, si no que, a més, els veïns van haver de mobilitzar-se i lluitar per tal de millorar les seves condicions de vida. ■

8

ACTUALITAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Quin paper creu vostè que han tingut i tenen, les associacions veïnals, a la transformació dels barris de la Marina?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Són tots els moviments veïnals i socials Sergi Sarri els que empenyen els barris a avançar i transformar-se. El més important Jordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i és que la gent s’impliqui, sigui Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Aca les AAVV o en d’altres col. i la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà comprolectius. La participació, en mès amb el moviment veïnal i associatiu. totes les seves formes, coLes associacions veïnals han tingut una funció impreshesiona els barris i força cindible en la construcció de la ciutat en l’era democràtiles polítiques que els Les entitats veïnals sempre han tingut un paper ca, impulsant la recuperació de molts espais per a ús milloren a tots nimolt important en la transformació dels barris. ciutadà. I a la Marina han estat claus en l’imvells.

Són les que, juntament amb altres associacions, han puls i manteniment de la cultura catalana encapçalat les reivindicacions que han forçat els grans i en l’assoliment de tot tipus d’equicanvis a la ciutat. Cal treballar plegats per dur paments pel barri. a terme aquelles polítiques necessàries i escaients al territori.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Ni la Marina ni la resta de BCN serien el que són sense les associacions veïnals i les entitats. Aquesta gran ciutat i els seus barris sempre han avançat amb èxit quan la institució i el teixit associatiu han anat de la mà. El gran tresor de la Marina i de tot el Districte és el seu fort teixit associatiu.

José Antonio Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Van tenir i han de continuar tenint un paper decisiu per contribuir als canvis socials, urbanístics i equipaments pendents, així com garantir l'equilibri entre la Marina de Port i el nou barri del Prat Vermell. Actualment no se' ls té tant en compte i els moviments veïnals i els veïns han guanyat pes.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

Ha estat clau, i han fet el que els polítics que han gobernat hauríen de fer, assegurar-se de garantir el benestar físic, psicològic i social dels veïns. Han tingut que reivindicar, per exemple, el metro, quan el més important és que hi hagi igualtat d'oportunitats en tots els districtes.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

El moviment veïnal a la Marina i a tot arreu va ser una eina fonamental als 60-70 reivindicant escoles, ambulatoris, parcs... Però amb les eleccions del 1979 moltes associacions es van institucionalitzar, van perdre paper transformador i els barris es van desmobilitzar. Cal recuperar aquell esperit de lluita.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

a de a la caix s, Arreglad for els sema control d imica amb qu al carrer r G an Via rcia Elena Ga 17 13/03/

ur que Tret el m s a Alts el pa impedia vant el Forns da n. 145 Rico Roberto 17 08/03/

ma ar proble Solucion lls o t i ació d'il·lumin enta, a d u d'aigua p ita a de Pep id t r so la de ís d a as, pass . o Casanell r t e m del les obres

scueña Joan Ga 17 27/02/

9

t tenimen Fer man s de la in dels jard dor Ruiz ia v plaça A dor mb Avia a a ld A de Franco Carner Ramon 17 17/02/

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

La Marina, un barri forjat per les lluites veïnals || Yohany Limpias / || Constanza Busquets || Redacció Barcelona, com a ciutat referent de transformacions culturals, socials i urbanístiques ha estat forjada en els últims 40 anys gràcies a una infinitat de lluites veïnals que han acabat en grans victòries ciutadanes, concretes i tangibles als diferents barris de la ciutat.

Aquestes conquestes socials molt sovint són relegades a la memòria dels seus protagonistes anònims, arxius dels barris i les hemeroteques de la premsa dels propis barris, mentre són oblidades per la història “oficial” i el poder polític.

Sense l'aportació de les associacions veïnals és impossible d'entendre la ciutat.

Aquestes organitzacions, integrades per persones de diverses ideologies, credos i cultures posseeixen també a l'entorn de la Marina una llarga trajectòria de lluites i conquestes socials.

La Marina és un barri que per on es vagi o es miri té la empenta de la lluita veïnal.

Una de les més recordades, per exemple, és el tancament de l'abocador d'escombraries de Montjuïc l'any 1971, encara que n’hi ha moltes altres. L'asfaltat dels carrers de tota la zona, la posada de clavegueram, la creació de l'institut d'ensenyament mitjà Can Tunis, actual IES Montjuïc, l'obertura del servei de salut de l'ambulatori Cap Dr. Carles Ribas, l'habilitació d'espais verds com els parcs de Can Sabaté i els jardins de Can Ferrero i la consecució d'espais per a activitats lúdiques, recreatives i formatives com la Casa del Rellotge, la Sala Pepita Casanelles i la Bàscula.

Una altra de les grans conquestes del moviment associatiu veïnal al barri va ser el tancament definitiu del ferrocarril que connectava les mines de Súria amb el Port de Barcelona i que travessava diferents carrers del barri. Un dels seus vagons va atropellar a un nen de Can Clos causant-li la mort, el que va provocar indignació i després de moltes protestes, el tancament definitiu del ferrocarril.

Una altra empremta d'aquesta lluita i potser la més significativa, va ser la consecució d'habitatges públics pels qui durant molt temps havien sobreviscut a les barraques.

Primer Can Clos, després el Polvorí, la Vinya, Estrelles Altes, Cases Barates, Ca Elena, Can Farrero, Sant Cristòfol i així gairebé tots els barris van obtenir un percentatge d'habitatge públic, obrint la possibilitat d'un habitatge digne als qui tenien menys recursos.

També és cert que les dificultats van ser moltíssimes i les construccions van passar per més d'un pla regulador i van aguantar molts “pelotazos” dels qui governaven llavors.

Aquestes i moltes altres conquestes enorgulleixen a una generació de persones que van viure i viuen al barri, que van tenir el desafiament de construir el seu entorn a força de coratge, organització i contínues i permanents lluites i reivindicacions socials.

Però el seu dinamisme i protagonisme no es limita a l'època del ’70. Durants els '80 i fins ara s'han manitngut a fermes.

En l'actualitat són part fonamental del teixit associatiu local i puntal en l'organització

“

▶ Representants de les associacions veïnals i de comerciants de la Coordinadora reunits.

del veïnat per a les re-invencions actuals pendents a la zona, a la par d’altres associacions que també agafen com a seva la causa del barri i que es senten més seduïts per altres formes d’organització igualment reivindicatives.

La Coordinadora és l'instrument dinamitzador de les reivindicacions de totes les associacions veïnals i de comerciants que la integren Es preveuen molts canvis urbanístics i ens juguem l'oportunitat de seguir construint el barri com el volem o acollir tot el que la resta de la ciutat rebutja

”

Neix la Coordinadora

A partir d'una reflexió col·lectiva i davant la constatació d'un buit d'actuació i coordinació entre les diferents associacions veïnals en les reivindicacions del barri, neix La Coordinadora de les Associacions de Veïns de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell i Associació de Comerciants de la Marina.

“Necessitàvem coordinar-nos per fer efectives les nostres reivindicacions de salut, urbanisme, transport, educació, etc., i per aconseguir nous projectes per al barri, que ens permetin projectar-nos i integrar-nos a la dinàmica de la resta de la ciutat”, coincideixen Enrique Rubio, Abdó Florencio, Rosalía Fernández, Eli Rolando i Elena García, representants veïnals de la Vinya, Plus ultra, Can Clos, El Polvorí i l'Associació de Comerciants, respectivament.

“La Unió d'Entitats va néixer de l'impuls de les associacions veïnals i més tard es van anar incorporant entitats i associacions culturals, educatives, esportives i recreatives del barri.

Vam organitzar-nos i associar-nos dins de la Coordinadora per doner més visibilitat a nostres lluites” afegeix l'Eli Rolando, president de l'entitat. “Per tant, la Coordinadora és l'instrument dinamitzador de les reivindicacions de totes les associacions veïnals i de comerciants que la integren”, precisa Rolando.

La Coordinadora, com la denominen ells, la conformen deu associacions veïnals: Plus-Ultra, Can Clos, Sant Cristòfol, Polvorí, La Vinya, la Cadena-Estrelles Altes, Eduard Aunós, Santiveri, Illa Metalco i l'Associació de Comerciants de la Marina. La seva presentació oficial es va realitzar a l'agost de l'any passat i des de llavors han estats reunits amb diverses autoritats de l’Ajuntament i la

Yohany Limpias

Generalitat demanant conèixer i ser consultats en les decisions que afecten al conjunt de veïns que viuen en aquest territori.

Si bé cada barri té problemes específics que els afecten de manera particular, molts d'aquests problemes són comuns o posseeixen una arrel comuna en tota la zona de la Marina i la millor manera de ser escoltats i atesos per les diferents administracions és estar associats en una sola entitat, la Coordinadora. El seu objectiu, per tant, és generar cohesió entre els diferents barris i aconseguir efectivitat en les seves reivindicacions, moltes històriques. Aquesta és la visió que els uneix.

La seva organització contempla diferents comissions de treball integrades per membres de les juntes de les diferents associacions, socis i veïns voluntaris que intenten incidir en àrees com sanitat, seguretat, urbanisme i habitatge, mobilitat i transport públic, i comerç. Cada comissió té reunions internes i periòdiques, traslladant les seves conclusions a la Junta de la Coordinadora per a la seva aprovació, difusió i engegada.

En aquesta cerca d'organització i en el convenciment de la necessitat de la seva participació en les decisions que es prenen des de l'administració, van impulsar també la creació de la Plataforma d'Associacions de Veïns del Districte de Sants Montjuïc, on a més de la Coordinadora hi participen les associacions veïnals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Font de la Guatlla i Poble Sec. “És un moment decisiu pels qui vivim a la Marina perquè es preveuen molts canvis urbanístics i ens juguem l'oportunitat de seguir construint el barri com el volem o acollir tot el que la resta de la ciutat rebutja” puntualitza, quan ja acabem, l’Eli Rolando, president de la Coordinadora. ■ Aquesta és la primera entrega d'una sèrie de reportatges de La Marina sobre les associacions i entitats del barri.

info 1

Abril 2017 // www.tiaflm.org

info Abril 2017 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 33

El tabac a casa pàg. 2

Autisme.

Trenquem barreres pàgs. 2-3

2

info

Abril 2017 // www.tiaflm.org

Quan el tabac arriba a casa El tabac és una de les drogues d’edat d’inici més prematures (entre els 13 i 14 anys).

Quan el tabac arriba a casa, hem de ser conscients que fumar o no fumar acostuma a ser una decisió prou difícil per molts adolescents ja que sovint l’inici es produeix per facilitar la socialització entre el seu grup d’iguals.

Els riscos del tabac

Tot i això, cal recordar que darrere la seva imatge de normalitat (deguda a que està present en molts àmbits de la nostra societat) amaga la gran capacitat de produir dependència de la nicotina continguda en el tabac.

Alhora, el seu consum a la llarga afecta la salut. Per posar algun exemple el tabac te relació amb un gran nombre de càncers, amb algunes malalties respiratòries i amb l’empitjorament de la circulació, entre d’altres.

molts més aspectes. Aquests aspectes els coneixem com a fac protectors segons si fomenten o els protegeixen del consum.

Però, que hi podem fer?

Com a pares/mares i tutors em de ser conscients de que som ment per als més joves i que tot allò que fem influeix en el que “normal”.

Cal ser conscient d’aquest fet tot i que l’adolescència es cara edat on els models del propi grup prenen major rellevància. Un les drogues des de la infància pot ajudar a promocionar bons h d’aquestes. És important parlar amb els fills i filles, escoltar-los i tenir prese emocions negatives empenyen al consum, especialment entre le podem fer les mares i pares és acompanyar-los sempre, respectan silenci, escoltant i respectant la seva opinió.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Ana Garcia (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

També és interessant conèixer que no tot depèn dels models de comportament que aquests reben sinó que hi influeixen

Servei de Salut Com

Trenquem barreres Cada 2 d'abril se celebra a tot el món el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme amb l'objecte de conscienciar a la societat sobre aquest tipus de trastorn, que afecta al 1% de la població mundial, i promoure la inclusió social de les persones amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA).

Tota malaltia o trastorn greu i crònic provoca un impacte important en les persones que hi són més properes al membre afectat. L'impacte en les famílies amb nens que presenten un trastorn de l'espectre autista (trastorn neurològic que afecta la percepció i el processament de la informació) es caracteritza, sobretot, per la presència d'estrès permanent que s'explica per: 1.- La incertesa del diagnòstic, ja que en molts casos la identificació precisa del problema pot trigar uns quants anys, molt després de que s'hagin detectat els primers símptomes.

2.- Per les pròpies característiques del trastorn i la gran diversitat de simptomatologia amb la que es pot presentar, que provoquen moments de gran confusió i frustració en els pares quan observen que el joc, el llenguatge i la forma de relacionar-se del seu fill amb altres persones no és la mateixa que la resta de nens de la seva edat. Ser testimoni d'aquesta diferència és dur, genera ansietat i por.

3.- Les incerteses relatives a les causes del trastorn, els programes d'intervenció idonis i l'evolució futura (pronòstic).

farà que estigueu més segurs guin perquè actueu d'una de

- Cuidar de la vostra salut i que us ajudarà a fer front sit dicionals.

- Mantenir una actitud posi dificultat, caòtics i dolorosos ons irreals o màgiques, vol d i amb capacitat per afrontar vostra habilitat per soluciona

- Informació serveis i recur a vosaltres. Hi ha profession a ajudar-vos i proposar-vos

info 3

Abril 2017 // www.tiaflm.org

La Bàscula, un espai per l’esport saludable

ctors de risc o factors

m models de comportae els joves veuen com a

acteritzi per ésser una n model positiu enfront hàbits dels joves davant

ent que, de vegades, les les noies. El millor que nt els seus moments de

Anna Garcia munitaria de l’ASPB

El complex esportiu de la Bàscula s’està convertint cada cop més en el centre neuràlgic de la pràctica esportiva del districte de Sants-Montjuïc, on nombroses famílies fan ús de les múltiples possibilitats que dona aquesta instal·lació i els seus voltants. No és notícia que el futbol és la essència d’aquest espai ja que la gran majoria d’usuaris venen a fer aquesta pràctica esportiva a través de les diferents entitats usuàries. Però a la Bàscula s’hi fan moltes més activitats que a vegades passen desapercebudes i que suposen un gran benefici per als barris del districte. La inclusió social s’ha convertit en un aspecte fonamental i que caracteritza tot aquest complex a través de múltiples activitats relacionades amb l’esport i d’altres dinamitzades conjuntament amb l’espai jove on la relació directa de la part esportiva i l’espai jove de la Bàscula fa possible que al llarg de l’any es puguin celebrar diferents esdeveniments d’inclusió i socialitzadors. Amb això es vol crear un ambient favorable i enriquidor per a tots aquells adolescents, amb certes dificultats econòmiques, que volen practicar esport. No obstant és important remarcar la gran feina que es fa des de les diferents entitats usuàries i l’ajuntament amb el sistema de beques per aquelles famílies que més ho necessiten.

Seguint en la mateixa línia son nombroses les entitats dedicades a persones amb discapacitat física o psíquica que fan possible una pràctica esportiva a través sobretot del bàsquet i del futbol. Actualment hi ha més de 100 usuaris amb aquestes característiques que setmanalment fan algun tipus d’activitat al complex, així com trobades de tota la ciutat i dels voltants amb entitats similars.

També l’esport amb gent adulta hi té cabuda al complex a través dels diferents equips amateurs i d’activitats de caire dirigit com zumba, pilates, tonificació, etc. Gràcies a una entitat que s’hi dedica exclusivament, està agafant més força i al llarg de l’any i de manera constant, col•labora amb actes benèfics, ja sigui del barri o de la ciutat.

En definitiva, gràcies a la feina feta de totes les parts implicades en el funcionament de l'equipament, a dia d’avui la Bàscula és una referència dins del món de l’esport com a un espai on s’hi practiquen moltes activitats diverses i per a tothom.

Jordi Pedró Noguera Complex Esportiu la Bàscula

Llavors el fet de tenir un fill amb autisme s'ha d'entendre com l'inici d'una crisi i que per tant passa per les quatre fases ben conegudes i descrites com són el shock, la negació, la depressió i la realitat (reacció).

Us proposem algunes estratègies útils per poder superar aquesta situació.:

- Parlar del que passa us ajudarà a sentir-vos escoltats i acompanyats. També s de que les persones del vostre entorn més proper enteneterminada manera.

i benestar és important en moments de tensió i estrès ja tuacions complexes i a més no tindreu preocupacions ad-

itiva sobretot en els moments de més s. Això no significa creure en solucidir, actuar positivament amb fortalesa les dificultats. Això repercutirà en la ar els problemes.

rsos disponibles per al vostre fill i per nals de diferents institucions disposats s alternatives i línies de treball per al

vostre fills. A l'àmbit de la salut amb tractament farmacològics que poden millorar certs símptomes i que permetin que el nen tingui més possibilitat de desenvolupar el seu potencial acompanyat d’intervencions de recolzament positiu a la conducta.

A l’àmbit educatiu elaborant programes d'atenció psicopedagògica individualitzats.

- Associar-se: Estar vinculats a altres famílies és una experiència enriquidora i una font de recolzament social i emocional molt important. Les Associacions són una manera d'estar representats en la societat per poder impulsar millores en la legislació, els serveis i aconseguir recolzament i reconeixement per part de les Administracions.

Algunes associacions: www.associacioaprenem.org www.autismecatalunya.com www.aspergercatalunya.cat www.autismoteayudo.com Tots junts trenquem barreres per l’autisme. Fem una societat accesible.

Encarna Medina Tr. Social CAP Dr. Carles Riba

4

info

Abril 2017 // www.tiaflm.org

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Nous tallers per a joves a La Bàscula Ja estan obertes les inscripcions als tallers de primavera de l’Espai Jove La Bàscula. Twerk, còmic, graffiti, decoració de gorres, maquillatge i guitarra flamenca són les noves propostes per al trimestre d’abril a juny de 2017. L’equipament amplia així la seva oferta de tallers per a adolescents i joves menors de 30 anys. Aquests nous cursos ofereixen la possibilitat als joves d’ampliar els seus coneixements i desenvolupar les seves inquietuds creatives. A part d’aquests nous tallers, es consoliden en la programació per a joves, hip hop, loop en viu i teatre.

En paral.lel als tallers dirigits exclusivament a joves, la programació per a aquest nou trimestre inclou els ja clàssics cursos de música: baix, guitarra elèctrica, bateria i cant. Es tracta de grups reduïts de màxim 6 alumnes als tallers instrumentals, possibilitant un aprenentatge més dirigit i personalitzat. I com a complement als tallers, amb l’objectiu de fomentar la creació musical i la generació de nous grups de música, La Bàscula ofereix als alumnes la possibilitat d’incorporar-se als combos, així com poder gaudir de forma gratuïta de les sales de l’equipament per assaigs individuals.

Pagament amb Bàsculos Una altra novetat d’aquest trimestre és el pagament. Aquest trimestre a part de amb euros, alguns tallers es podran pagar amb Bàsculos. Els usuaris podran abonar els tallers col.laborant en les activitats de La Bàscula. Aquesta fórmula s’inspira en els bancs del temps, on no hi ha intercanvis monetaris, sinó que els usuaris intercanvien serveis. Un bàsculo és doncs una hora del teu temps invertida ajudant en les activitats de l’Espai Jove La Bàscula amb allò que saps o t’agrada fer.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 11

12

PUBLICITAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

MEMÒRIA DEL BARRI 13

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

La colònia Santiveri, la identitat d’un barri || Esther Pardo || Redacció Una colònia, segons l’Enciclopèdia Catalana, és un conjunt d’instal·lacions industrials, separats dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències. Però la gent de la Marina li deia colònia a llocs que no ho eren i anys enrere n’hi havia tres: La colònia Cantí, la Colònia Bausili o Can Bausili i la Colònia Santiveri que és a la que dedicarem aquestes línies.

La Colonia Santiveri està ubicada entre els carrers Motors, Mare de Deu de Port, Cisell i Encuny, és un petit espai, més o menys com el que ocupen la majoria del barris que conformen la Marina.

L’any 1895, Jaume Santiveri i Piniés, que havia estat camiser, va obrir la primera botiga de dietètica i productes naturals que es coneix a Espanya després de sotmetre’s a una cura naturista a Suïssa que li va tornar la salut i el va convertir en un apassionat de la medicina natural. Va venir del carrer del Call a Can Tunis, al costat de la platja, per a que la família i els treballadors es beneficiessin del saludable clima marí. Allà hi va construir la primera fàbrica, que en origen era poc més que una torradora de malta de civada, el producte estrella de l’empresa en la que a més del fundador, hi treballaven la seva esposa i fills amb els seus respectius cònjuges.

Avui en dia, encara que ja fa temps que des de Santiveri ja no es veu el mar, hi continuen treballant la tercera i la quarta generació de la família que ha donat nom al barri.

El volum de negoci va anar creixent i l’any 1910 es va traslladar molt a prop, però van ser expropiats pel Consorci de la Zona Franca i van anar a parar al lloc actual, al que en deien el Pont de les Vaques. L’origen d’aquest nom ve de quan el bestiar que anava a l’escorxador, que llavors era al carrer Tarragona on avui hi ha el parc que porta el seu nom, es tenia esperant a la Marina on tot eren camps i els animals podien estar bé fins a poder arribar-hi.

La família Santiveri, com d’altres lligades a empreses, com ara les propietàries dels sis Prats d’Indianes que hi havia a la Marina, va construir la fàbrica i dins el recinte, a més de les naus per a la producció dels productes d’alimentació i dietètica, la família hi tenia la seva residència. Amb el temps, també hi van edificar habitatges pels treballadors i amb això es va assemblar al model de colònia

▶ Foto dels antics vehicles de la Casa Santiveri.

tèxtil que havia proliferat al segle XIX. L’any 1928, l’Ajuntament va parcel·lar les terres que havien estat camps d’alfals, els que proveïen de menjar les vaqueries de Barcelona i la gent de la Marina hi va edificar noves cases.

Aquest nou barri, va agafar el nom de “Barri nou de Port”. Alguns del treballadors que es desplaçaven d’altres llocs de Barcelona a la fàbrica, van poder adquirir les seves cases amb el finançament de l’empresa Santiveri.

Per desgràcia, aquest petit barri es va anar buidant d’habitants mentre creixia a la zona el nombre d’empreses auxiliars de les grans factories que es van instal·lar al Port Franc. al seu lloc hi han crescut com a bolets les naus i tot el que això suposa de camions, sorolls i manca de claredat. Queden molt poques casetes de les originals de una o dues plantes i son amagades entre els edificis grans i enormes camions. Al carrer de l’Encuny, encara les ocupen un parell de restaurants per alimentar els treballadors de tot aquest complex industrial tant atapeït, i al carrer Torres de Marina encara queda alguna casa. Tot i així acaba d’endegar-se l’associació de veïns de Santiveri, que ajudarà a mantenir la seva identitat, amb el nom de l’empresa que li va donar el nom.

A Santiveri, hi han treballat i hi treballen molts veïns del barri de la Marina. Abans de la guerra n’eren vora quaranta però un cop va acabar, al tornar-se a posar en marxa la fàbrica, només eren vint i des de llavors fins ara ha anat expandint-se i ha portat la producció a d’altres llocs, però l’ànima de la empresa continua sent a Santiveri des d’on distribueix els

“L’any 1895, Jaume Santiveri i Piniés, va obrir la primera botiga de dietètica i productes naturals que es coneix a Espanya” seu productes no només a Barcelona sino a d’altres llocs del món (fins a 40 països).

La última noticia del Barri de Santiveri la tenim en el projecte de millora en el que l’Ajuntament de Barcelona invertirà 1,4 milions d’euros en el marc del Pla de Barris, serà

un dels primers en incorporar la mirada de gènere en la gestió del espai públic i l’ecologia urbana.

La tinenta d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz, i la consellera de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, han presentat la mesura de govern d’Urbanisme amb perspectiva de gènere, que inclou una sèrie de accions urbanístiques per garantir una vida quotidiana òptima i sense discriminacions.

Entre els primers projectes en que s’aplicarà aquesta mesura hi ha la Colònia Santiveri, on ja s’han fet les marxes exploratòries per a detectar aspectes a millorar como la il·luminació, la visibilitat i la vegetació, l’amplada de les voreres o les escales mecàniques, previstes a les mesures. Bona part dels 1,4 milions d’euros se’ls emporta la reforma total del embut que forma el carrer Motors, que inclou l’ampliació de les voreres.

Des de la Marina creiem que la memòria de barri es actiu cultural i motor de canvi, és consciencia i reconeixement de que si abans es va poder, ara també es pot. Fer un barri com el que ens mereixen no només és un dret que tenim, es també i sobretot un deure amb nosaltres mateixos. ■

14

SALUT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

I tu, ja t'has pres el pols?

L’ictus és una malaltia en la qual es produeix una sobtada alteració de la circulació de la sang al cervell; motiu pel qual les cèl·lules de la zona afectada acaben morint. És la primera causa de mort en les dones i la tercera entre els homes. A més, cal destacar que de les 13000 persones afectades cada any a Catalunya, el 45% queden amb discapacitat.

Són varis els factors de risc de l’ictus: la predisposició genètica, la hipertensió, el colesterol, el tabaquisme i la fibril·lació auricular.

“L’arítmia cardíaca

es produeix quan la contracció del cor no és del tot efectiva, com a conseqüència es produeixen turbulències a la sang que poden provocar coàguls i acabar produint l’ictus”

A vegades, les persones afectades de fibril· lació auricular es noten palpitacions; però de vegades en mantenen asimptomàtiques.

Per poder prevenir malalties tan greus com l’ictus és molt important que les persones estiguin diagnosticades i rebin tractament.

Una manera molt senzilla i eficaç de ser diagnosticat és prenent-se el pols per un professional de la salut. Es tracta d’una prova senzilla, ràpida i gratuïta que pot salvar-te la vida o evitar-te un problema de salut irreversible. És per això que des del Departament de Salut s’ha impulsat recentment la Ruta de la Fibril·lació Auricular. Aquest és un sistema de diagnòstic ràpid i cribatge de persones que pateixen aquesta arítmia. Amb aquesta ruta es vol arribar a les 39400 persones que a dia d’avui tenen arítmia i encara no ho saben.

Amb el projecte “Pren-te el pols” es pretén fer una sensibilització ciutadana i donar

La fibril·lació auricular és l’arítmia cardíaca més freqüent. Aquesta es produeix quan la contracció del cor no és del tot efectiva i com a conseqüència a la sang es produeixen turbulències que poden provocar coàguls i fer que s’acabi produint l’ictus. La major incidència d’aquesta arítmia es dóna en persones majors de 60 anys (a més edat, el percentatge d’arítmies s’incrementa).

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Cada gota en val mil a conèixer la relació entre tenir una arítmia i la possibilitat de patir un ictus. A més, es vol mobilitzar a la gent de 60 anys o més perquè un professional de la salut els prengui el pols, de manera que de mica en mica la presa del pols s’acabi convertint en un hàbit.

En aquest projecte hi participa Centres d’Atenció Primària (CAP), hospitals i farmàcies de diferents municipis. També des d’alguns ajuntaments hi col·laboren tècnics de salut.

Tot i que és un projecte molt recent i encara està en fase d’expansió, la campanya estarà implantada en tota Catalunya a partir del març del 2017. ■

Virginia Sánchez Albarrán Infermera Resident CAP Dr. Carles Ribas

Gent activa = gent feliç El proper 6 d’Abril el CAP La Marina celebra el dia Mundial de l’Activitat Física.

Amb el lema Gent Activa = Gent Feliç, difondrem el missatge “Acumuleu 30 minuts d’activitat física cada dia”. Amb aquesta activitat, emmarcada dins del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), ens sumarem a les diverses celebracions que es realitzen arreu.

Realitzar exercici de manera regular ajuda a: • Sentir-se millor, amb més energia, a relaxar-se, a reduir l’estrès, a dormir més bé i a tonificar els músculs.

• Prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.

• Relacionar-se amb els altres.

“Alguns avantatges de l'exercici físic són sentir-se millor, amb més energia, relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i prevenir l'excés de pes” Us convidem a realitzar una passejada pel barri. De la mà del historiador Oriol Granados, realitzarem un recorregut històric i cultural, amb el que posarem el cos en moviment. Us esperem el dia 6 d’ABRIL a les 10:30H a la porta del CAP LA MARINA. I si teniu més de 60 anys i esteu animats, a partir del proper 2 de Maig diplomats d’infermeria del CAP La Marina inicien un grup d’activitat física. Si voleu més informació contacteu el vostre infermer o infermera de referència. ■ Infermeria CAP La Marina

Diuen que a l’abril, cada gota en val mil. Si més no, temps enrere era veritat. I no ve al cas del que explicaré però m’ho he fet venir bé per parlar de l’aigua.

La major part de la matèria de la que està formada el nostre cos és aigua. Una mitjana, segons l’edat, d’un 75 per cent. Basant-nos en això, de tot el que ingerim en un dia, el mateix percentatge hauria de ser aigua. No vull dir que l’hem de beure, donat que els aliments que mengem, ja en contenen i alguns d’ells, en molta quantitat. Tot i així, és important que siguem conscients de la importància que té l’aigua en la nostra salut i beure-la en la quantitat necessària.

L'aigua és essencial per a la vida perquè hi té a veure en les diverses funcions del nostre organisme i és el mitjà indispensable en el que es produeixen l'absorció, el transport i la utilització normals de la resta dels nutrients que ens aporten els aliments. També participa en la regulació de la temperatura corporal.

L’aigua es reparteix en diferents compartiments del nostre organisme. Tant la ingesta com l'eliminació de l'aigua han d'estar perfectament regulades perquè les quantitats necessàries es mantinguin dins dels nivells correctes.

Es calcula que necessitem diàriament uns dos litres d'aigua, que ens la podem aportar mitjançant begudes (aigua sola, infusions, refrescs).

La més regulable per nosaltres és la que bevem, ja que és la sensació de set la que ens fa buscar l'aigua i està controlada, entre altres coses, per l'eliminació de l’orina, excrements, transpiració, respiració i altres petites pèrdues diàries.

Al nostre organisme cada gota no en val mil, però ajuda a mantenir el nostre “terreny” en bon estat de salut.

CULTURA 15

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

Micky Vega: “El heavy i el metal tenen molts seguidors, però en directe i en venda de discs s’ha sentit la crisi” Unes quantes: des de deixar-nos la ¿Passa el mateix en el món del metal, heavy, etc. o encara té un circuit furgoneta oberta enmig del carrer i marxar tranquil·lament com si res, agraït?

El gènere agrada, i encara té molts fins a perdre arxius importantíssims seguidors, però en l'àmbit de música a punt de finalitzar un disc. O fer un en directe i venda de discs, la cosa és viatge de 12 hores per tocar a una semblant a altres estils, aquesta es la sala i trobar-nos un aparell de karaoke com a sistema d'amplificació per impressió que tinc.

Sabem que fas cançons. Si has de a un grup en directe. Increïble. triar una que és la guinda per tu, Quines son les teves direccions en quant a feina o sentiments que electròniques, web, facebook i tu pròxim concert? transmeten, ¿quin L'esdeveniment que tema seria?.

Una de les meves “Tinc dos grups: tenim més a la vista és concert d'InMune preferides es "EstreInMune, on sóc el elel dia 22 de Juny a lla Fugaz", del nostre segon disc. Crec que guitarrista, i el meu Madrid, com a part festival Downloés un tema amb energrup personal, Tao, del ad. Estarem obrint el gia i melodia a parts on sóc el cantant i show per grups amb iguals.

Si poguessis triar un Park o System amb el qual hem Linkin Of a Down, motiu pel artista i col·laborar fet dos discs” qual estem molt il·luamb ell quin triaries? sionats. No hi falteu!

Hi ha molts, Per tothom que m'agraden alguns guitarristes, com Alejandro Abellán, vulgui saber-ne més: facebook.

Antonio Pino (actual guitarrista de com/inMuneband | facebook.com/ Leo Jiménez), o bateries com Dani taoperfiloficial Pérez. També en el món del punk sóc Un gran plaer poder realitzar un gran admirador de Juan Abarca aquesta entrevista. Ens acomiadem (Mamá Ladilla).

Alguna anècdota que pensis que de Micky Vega i i tots els lectors de s'ha d'explicar o el més estrany que La Marina i fins a la propera revista. :) ■ t'hagi passat?

|| Soraya Diebra || Redacció Comencem l'entrevista amb un músic i periodista musical ple de talent i treball, el còctel perfecte per a ser feliç fent el que a un més li agrada. Se li ha sentit cantar i tocar la guitarra a InMune, Tao, Arborea, Sargon, 4 Monkeys, Micky Vega.

Explica'ns l'origen de la teva etapa musical La música em va començar a interessar quan era un nen. Jo vaig demanar un piano als reis mags, i me'l van portar, era un casio molt petit i a piles.

Bandes actuals?

Tinc dos grups: InMune, on sóc el guitarrista, i Tao, on a més en sóc el cantant. El primer és el nou grup del cantant Morti (Fantástico Hombre Bala, Skizoo, Bushido) i el segon és el meu grup personal, amb el qual hem fet dos discs i unes quantes gires espanyoles. ¿Quina va ser la teva primera banda?

El meu primer grup el vam fer amb uns amics i el meu cosí, teníem 15 anys.

La veritat és que no sonàvem gaire bé, pero va ser un període d'aprenentatge molt important a tots els nivells.

En el tema de les bandes de rock, pop, funky etc. la crisi ha afectat molt.

L'agenda d'abril Biblioteca Francesc Candel Sala Pepita Casanellas ACTIVITATS ADULTS

Dimarts, 4

Hora: 19:00h.

Road Movie, projecció de la pel·lícula Río Rojo, Howard Hawks.

A càrrec de Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotogramas

Dimecres, 5

Hora: 19:00h.

Presentació del llibre: Els paisatges de Paco Candel. Reflexions entorn a l’autor d’Els altres catalans.

A càrrec de Jaume Fabre, historiador i periodista. Fundació Paco Candel

Dimarts, 25

Hora: 19:00h.

Inauguració exposició: Nosaltres no som d’aquest món.

Pintura i poemes reivindicatius de Josep Maria Torres i Josep Maria Pérez.

Actuació musical a càrrec d’Itziar Espinar, soprano i Montse Pujol-Dahme, piano.

ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 19

Hora: 17.30h.

El racó dels pares, primeres passes. El petit arbre de la vida.

A càrrec d’Aboon Teatre.

Edat: 6 mesos a 3 anys

Dijous 20

Hora: 20:30h On: Bar Activitat gratuïta

Hora: 19:00 h PRESENTACIÓ: “SOM LA MARINA” Després de sis mesos de debat, formació i treball, el grup de veïns i veïnes presentarà els primers resultats del projecte. Un conjunt de vídeos sobre el passat, present i futur del barri, donant veu als que hi viuen.

També llançarem el blog “De la indústria a la Cultura”, que recull totes les activitats que s’organitzen al voltant del projecte.

Dissabte, 8

Divendres, 28

DIVENDRES CONCERT Black Sandwich + Tromboliks Hora: 20:30h On: Sala Gran Activitat gratuïta

DIVENDRES EN ESCENA QUE SÍ QUIERO! Hora: 20:00 h Dansa, teatre, humor i amor a càrrec de la Cia. Los Moñekos Espectacle de carrer per a dues núvies. Hi esteu tots convidats, no cal confirmació.

La cita és davant l’església del poble, a hora punta. No oblideu portar l’arròs!

Dues núvies es troben, cara a cara, vestides de blanc, i a la mateixa església. Resulta que es casen amb la mateixa persona.

Espai Musical La Bàscula

Dijous, 6

Cicle Hivernacle Concert Tom Savage Gumbo Combo

Concert Atomic Rotors + Necromantix Hora: 21:00h On: Bar Preu: 20 €

Divendres, 21

Acte Sant Jordi IES Show + premis Hora: 10:00h On: Sala Gran Activitat gratuïta

Dissabte, 22

Festival BROT Hora: 20:30h On: Sala Gran Activitat gratuïta

Dimecres, 26 Exposició BTOY On: Sala Gran Activitat gratuïta

El Far Participa al Certamen Literari Francesc Candel 2017 Torna el Certamen Literari Francesc Candel, un dels més estimats dels nostres barris.

Els treballs poden estar escrits en català i en castellà, i s’han de fer arribar del 16 de març al 4 d’abril a qualsevol de les tres biblioteques del districte: Biblioteca Francesc Candel (c. d’Amnistia Internacional 8-10), Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c. de Blai, 34) i Biblioteca Vapor Vell (c. de Joan Güell 14-22), El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats, i la modalitat de reportatge periodístic obert a qualsevol gènere (reportatge, crònica periodística o article d’opinió).

El jurat està format per diferents perfils professionals, i que engloben entitats del Districte i persones especialistes en les diferents modalitats del certamen.

El premi pel guanyador de cada modalitat és un trofeu i 500 euros. El finalista serà premiat amb un trofeu i 200 euros.

Si necessiteu més informació de les bases podeu consultar la nostra pàgina web o passar-vos pel qualsevol de les 3 biblioteques del districte.

Així que ja sabeu, si us agrada escriure animeu-vos a participar!!!!!

16

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona reforça el parc mòbil de Bombers amb el vehicle autoescala de més longitud de Catalunya La instal·lació portuària ha invertit 809.000 euros en l’equipament, que donarà servei al Port i al conjunt de la ciutat El Port de Barcelona i Bombers de Barcelona han presentat avui el nou vehicle amb l’autoescala amb més longitud de Catalunya que l’Autoritat Portuària ha cedit al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS) de la ciutat, que reforça així el seu parc mòbil per donar servei tant al recinte portuari com al conjunt de la ciutat.

El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, han participat en la presentació del vehicle, en el qual la instal·lació portuària ha invertit 809.000 euros.

El vehicle, amb una potència de 290 CV, disposa d’una autoescala elevadora, giratòria i articulada que arriba als 42 metres d’extensió màxima. A més, consta d’una cistella de rescat amb una capacitat de 400 kilograms de pes i amb un monitor equipat per llançar fins a 2.500 litres d’aigua per minut. La seva adquisició i la cessió al Cos de Bombers s’emmarca en el conveni de col·laboració entre el Port de Barcelona i el

Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona.

cinte portuari i, per la seva banda, el Port de Barcelona fa una important inversió en vehicles i equipament, a més de facilitar formació específica al Cos de Bombers.

Així, el Port i l’Ajuntament de Barcelona porten 22 anys col·laborant estretament en l’àmbit de la protecció civil, la prevenció i l’extinció d’incendis. En aquest temps, el Port de Barcelona ha adquirit i cedit als Bombers de Barcelona un total de 13 camions, 2 tot-terrenys, 3 embarcacions, 1 remolc i 5 contenidors per a la intervenció en sinistres que afecten matèries perilloses. A més, el port català va contribuir amb 3 milions d’euros a la construcció del parc de Bombers de Montjuïc, inaugurat l’any 2011.

El president de la instal·lació catalana, Sixte Cambra, ha destacat aquest important esforç inversor en equipament i vehicles que l’entitat ha efectuat per al Cos de Bombers, no només pel que representa per al Port de Barcelona, sinó “perquè reforça i amplia la seguretat al conjunt de la ciutat”.

Col·laboració entre el Port i l’Ajuntament de Barcelona Les dues institucions van signar el primer acord de cooperació l’any 1995 i el van renovar al 2006 per un

“En aquest temps, el Port de Barcelona ha adquirit i cedit als Bombers de Barcelona un total de 13 camions i altres equipaments” període de 25 anys. Segons especifica el conveni, els Bombers de Barcelona presten el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament al re-

El centre Kumon l’Hospitalet de Llobregat – Gran Via 2 fa 5 anys Eva M. Aventín, professora del centre, destaca la manera en què el mètode d’aprenentatge forma alumnes autodidactes || Redacció Aquest 2017, el centre Kumon l’Hospitalet de Llobregat – Gran Via 2 fa 5 anys. Fins avui dia, una centena d’alumnes segueixen els programes de Matemàtiques i Lectura en aquest centre, 60 dels quals ja treballen continguts pel damunt del seu curs escolar d’una manera autodidacta.

Eva M. Aventín, professora del centre, assenyala «diàriament, tenim satisfaccions amb els assoliments dels nostres alumnes i amb la gratitud i la confiança que els pares i les mares ens fan».

Pel centre, hi han passat molts alumnes, dels quals l’Eva destaca l’esforç, la capacitat de superació i la perseverança. “Els alumnes han demostrat que les capacitats i el potencial es poden desenvolupar molt més del que mai no s’hauria imaginat. Les formacions i els manuals de Kumon ens insisteixen en el fet que no hem de posar límits als alumnes, que els hem de portar a desenvolupar el seu potencial al màxim», comenta la professora del centre.

Kumon és un mètode d’aprenentatge individualitzat basat en la feina diària, que desenvolupa el potencial de cada infant al màxim, mitjançant els programes de Matemàtiques i Lectura. ■

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

Assemblea Diversitat Funcional de Barcelona El passat dia 3 de març es va constituir oficialment l'Assemblea Diversitat Funcional de la Marina al Centre Cívic la Casa del Rellotge.

Les persones amb diversitat funcional són aquelles que han estat valorades amb certificat de discapacitat pels organismes competents en cada país o comunitat autònoma.

En aquesta primera trobada es van planificar les estratègies de l'organització i es van debatre els objectius a aconseguir, i que són: 1. La visibilització de les persones amb diversitat funcional i dels seus problemes al nostre barri, la Marina.

2. La unitat d'acció de totes les persones amb diversitat funcional del barri en la recerca de solucions als diversos problemes.

3. La localització de persones amb diversitat funcional en el barri i la seva participació en les activitats i accions organitzades per l'Assemblea Diversitat Funcional la Marina.

4. La sensibilització social cap a les persones amb diversitat funcional i cap als seus problemes concrets a cada tipus de discapacitat.

5. La defensa sense pal•liatius dels Drets Humans per a les persones amb diversitat funcional.

Acords adoptats:

“En aquesta primera trobada es van planificar les estratègies de l'organització i es van debatre els objectius a aconseguir”

Per fer-ho possible es plantegen diverses opcions organitzatives que han de servir per facilitar la consecució dels objectius.

• Organitzar un grup promotor o d'organització per gestionar l'activitat quotidiana de l'assemblea.

• Realitzar com a mínim, una assemblea oberta a tothom per fer un seguiment de les accions que es van fent i programar les activitats a realitzar fins a la propera assemblea.

• Unir les accions amb altres organitzacions de caràcter similar quan això sigui possible.

1. Sol·licitar la nostra participació en els òrgans consultius del districte de Sants-Montjuïc, procurant realitzar sempre, almenys, una proposta en favor de les persones amb diversitat funcional.

2. Reunir-nos amb la Marea Pensionista del barri i participar amb ells de la lluita en defensa de les pensions, sense menyspreu a altres lluites com la sanitat, educació, etc. que també mereixen el nostre suport.

3. Participar com a grup autònom i independent de l'Assemblea Diversitat Funcional de Barcelona i província.

4. Convocar amb la màxima difusió possible una assemblea al mes com a mínim, les properes assemblees ja convocades són: 7 d'abril, maig 5 i 2 de juny a les 11: 00h al Centre Cívic La Casa del Rellotge.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres escrivint un correu electrònic a adfbarcelona2016@gmail.com o usant el formulari que trobareu a l'apartat "Contacte" de la nostra web, www.adfbarcelona.org ■ José Miguel Esteban

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

Fira marinera i de pagesia, els orígens de la Marina ïns de la Cadena d’Estrelles Altes i la Confraria de Pescadors, exposició fotogràfica dels orígens de la Marina, taller de sabons a càrrec del Centre d'educació especial de Nostra Senyora de Montserrat, Cantada d’havaneres amb degustació de rom del Grup

Serà una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Folk Montjuïc i per acabar-ho de rematar, a les 19 h arribarà el grup musical de “Velvet Candles Doo Wop”, una banda que posarà el punt final a la jornada.

Els nens i nenes que vinguin disfressats amb motius mariners o de pagesia podran pintar-se la cara gratuïtament.

Aquest any més activitats que mai a la Mostra de Comerç. Us convidem a gaudir d’un dia de primavera amb el comerç del barri. Us hi esperem!

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA MASCOTAS Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS FARMÀCIES c/Mineria, 17. 93 269 33 71 FARMÀCIA CUSCÓ ASSESORIES-GESTORIES Pg. Zona Franca, 162 ANNA MARIA MADRID Telf. 93 421 81 29 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 609932494 / 932989977 FARMÀCIA FRANCESCA AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93.332.34.47 Telf. 93 331 86 12

CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72

GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, Dani Fernandez Estilistes 87-89. Telf. 93 332 78 56 Paseo de la Zona Franca, 132 MOBLES 934 32 15 90 MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ MacMOBLES ZONA FRANCA Mineria, 17. 93 296 70 03 Pg. Zona Franca, 141 QUEVIURES Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 ALIMENTACIÓN RUIZ MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 365. CAFÈ I FORN DE PA I CARNISSERIA ÀNGEL MODA I COMPLEMENTS DEGUSTACIÓ Foneria, 26 b. 93 332 64 44 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Mare de Déu de Port, 271 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 421 87 26 CONDIS SUPERMERCATS

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385 LLUNA DE MEL c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SABATERIES LA PATATONA JUBEL ZAPATERIA PASTISSERIA CREATIVA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 c/Mare de Déu de Port, 252 ZAS! CAKE Telf. 93.432.16.98 BAR EL BOCAITO Mare de Déu de Port, 272 c/Mare de Déu de Port, 261 Telf. 93 141 97 75 SALUT 93 422 15 99 CENTRE D’ INFERMERIA PERFUMERIES I DROGUERIES BAR JUEVES 5 I PODOLOGIA DROGUERIA FELI Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 934324022 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR DROGUERIA RAMIRO TOMA TAPA TOLDOS DURAN LÓPEZ GARCÍA Jardins de la Mediterranea, Mare de Déu de Port, 260 Pg. Zona Franca, 228 local 11. Telf. 93 166 76 23 Telf. 93 331 63 49 Tel. 93 332 22 12 ENRIC I PAU TALLERS MECÀNICS PERRUQUERIES Minería, 4-6. 93 332 25 62 TALLERES J.F BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 279 Mare de Déu de Port, 413 bxs LA SAL DEL PORT Telf. 93 332 89 95 Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 local 3. Telf. 93 422 10 48

FERRETERIES -LAMPISTERIES AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 610 16 84 07 Telf. 93 421 49 22 AUTOMÒBILS COMERCIAL ÁLVAREZ KIA AR MOTORS Energia, 20. 93 421 59 77 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88 TU CERREJERIA.COM CELLERS CELLER PEÑA Aviador Franco, 15. 93 332 63 95

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191

Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78

TALLERES PÉREZ- ALONSO BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145- Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 149. Telf. 93 331 84 33 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 BAR RTE. CASINO SEAT Mecànica, 22 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48 CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El proper dissabte 6 de maig l’Associació de Comerciants la Marina organitza la 16a Mostra de Comerç.

Enguany es caracteritzarà per ser una Fira Marinera i de Pagesia; una fira que recordarà els orígens mariners i de pagès del nostre barri, Can Tunis, barri de Pescadors, el far i la platja, joc d’esbarjo d’estiu dels nostres avantpassats, les masies de Cal Xarricó, Cal Taronger, Cal Campà...

Serà una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Us animem a venir i a participar-hi per conèixer de més a prop el comerç del nostre barri, gaudir de la festa, passejar, comprar, tastar… Tot plegat al voltant del centre neuràlgic del barri, al passeig de la Zona Franca on des de les 10.00 h del matí podrem trobar fins a 65 parades dividides en diferents sectors. En un d’ells podreu trobar-hi el millor dels nostres comerços i podreu aprofitar les millors ofertes. Si voleu descansar o teniu gana, pareu al sector gastronòmic, amb bars, restaurants. I si voleu conèixer encara més a fons la realitat del nostre barri, pareu a les parades d’associacions i entitats de la Marina.

I aquí no s’acaba tot, ni de bon tros! A més, hi haurà cercavila dels Diables de Port i Gegants de la Marina, danses urbanes de Lola feet dance, exhibició de ball del Centre Cultural d’Estrelles Altes, taller de salaons amb la col·laboració de l’Associació de Ve-

ACTUALITAT 19

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

Josep Maria Pérez: “Hi ha moltes històries especials i solidàries darrere d’aquests dinars” Eva Albiol

|| Eva Albiol || Redacció Cada dia es diagnostiquen milers de nous casos de demència. La més comuna, però, és l’Alzheimer, amb més de 46 milions de persones afectades al món. De fet, es calcula que el 54% de les persones acaben tenint una relació directa o indirecta amb la malaltia, segons dades de la Fundació Pasqual Maragall En Josep Maria Pérez, veí del barri, és una de les persones que ha conegut de prop els efectes de l’Alzheimer quan el van diagnosticar a la seva mare. Des d’aleshores, dedica part del seu temps a lluitar contra aquesta malaltia organitzant multitudinaris dinars solidaris al poliesportiu del Port de Barcelona. Enguany, la cita se celebrarà el dissabte 6 de maig.

Ja és la cinquena vegada que s’organitza el dinar solidari. Quina ha estat l’experiència fins ara? És un esdeveniment màgic. Tothom ajuda moltíssim perquè funcioni, però cadascú ho fa per iniciativa pròpia. Ens ajuntem persones de diferents nivells socials, joves, grans... A més, és curiós, però mai ha fallat res, ni hem tingut cap problema. Hi ha moltes històries especials i solidàries darrere d’aquests dinars.

Com es pot col·laborar?

Comprant uns tiquets de 20 euros amb els quals entra un aperitiu, paella, seguida de

La comunitat gitana commemorà el dia Internacional del Poble Gitano Aquest any, les administracions fan diverses activitats per reconèixer la història d'aquest poble. El Parlament per exemple acollirà un acte oficial, que girarà al voltant de l'antigitanisme i obrirà les seves portes el 8 d'abril. L'Ajuntament també està organitzant un seguit d'activitats.

▶ L'organitzador del cinquè dinar solidari, Josep Maria Pérez.

postres, cafè i rom cremat. Tothom paga, començant per la meva dona i per mi. A més, enguany, el dinar estarà amenitzat per les havaneres d’ultramar i l’actuació de Wax&Boogie, que són molt bons.

Tothom s’implica any rere any...

Sí, és l'esdeveniment solidari més impor-

tant dels Ports de Catalunya. Cada any col· laboren diverses organitzacions i moltes persones. L’Ajuntament subvenciona les taules, cadires i l’escenari, i el Port, és qui cedeix les instal·lacions.

I els diners recaptats?

L’última edició vam recaptar 22.000 euros per a la Fundació Pasqual Maragall. La Fundació té més de 50 persones treballant i d’aquestes, 40 són investigadors. Crec que vaig encertar quan vaig pensar en ells, perquè segur que aquests diners es destinaran a la investigació sobre l’Alzheimer.

Pasqual Maragall també té la cita apuntada a l’agenda...

Ha vingut sempre. En el primer dinar, abans d’acabar els postres, em va dir: “Anem a saludar la gent”. Es va aixecar a parlar amb tots els assistents. És un 10 com a persona.

Cal més suport per a les persones amb Alzheimer?

Gairebé totes les famílies estan afectades però tot el que s’investiga és privat. Com pot ser que l’Estat no s’involucri? És una bestiesa. Fa falta més consciència i moviments de tot tipus. Jo vaig decidir involucrar-me en aquests dinars per la meva mare. Sabia que calia picar molta pedra, però el premi que reps a canvi és inimaginable. Amb aquestes iniciatives veus el costat bo de l’Alzheimer perquè estàs ajudant i al mateix temps estàs donant a conèixer la malaltia. ■

• Venda d’entrades en línia www.ticketea.com/entradas-paellasolidaria Aportacions a “LA CAIXA” ES28 2100 0801 1702 0063 3760

La incessant creativitat de Rafael Priego, escultor, ceramista i pintor del barri Acaba de finalitzar una exposició de les seves obres a la Casa del Rellotge || Yohany Limpias || Redacció Rafael Priego és un antic veí del barri que va descobrir la tècnica de ceràmica als tallers de la Casa del Rellotge, des de llavors va començar el seu camí artístic com a autodidacta. "Artista és tota persona que pot materialitzar les seves sensacions. Un foner per exemple" respon quan en Xavi Artiga s'ho pregunta, al programa Més a prop teu, de la Marina FM. Aquest veí, arribat des de Còrdova a set anys, viu a la SEAT i es defineix així mateix com a un creatiu.

La seva exposició ha estat a la Casa del Rellotge fins al 31 de març i contenia les seves obres més antigues amb ferro i ceràmica i també algunes escultures i tre-

balls en fusta. "Combino l'orgànic i el geomètric, la naturalesa humana i l'harmonia", diu per explicar la seva intenció narrativa present a les obres de fusta exposades. Durant l’entrevista coneixem i descobrim una mica més a en Rafael. És un cant a la senzillesa.

Amb espontaneïtat i sense cap pretensió explica el que ha considerat l’exposició: Una melodia visual amb composicions de formes, textures i colors. “S'ha de treure el que u té des de dins" afegeix parlant de com li sorgeixen les idees. Quan en Xavi li pregunta per una melodia, sense pensar-s'ho, contesta: "Lucha por tus derechos, de Bob Marley"!!

Trobar-se amb gent com ell, és redescobrir la bellesa de les persones, va afirmar en Xavi Artiga a l’acabar l’entrevista. ■

Abril 2017 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

“No hi ha secrets ni trucs, per aconseguir el que vols cal treballar al cent per cent” Yohany Limpias - Redacció Aconseguim entrevistar-lo a propòsit del Marina Còmic; les jornades dedicades a aquest art, organitzades per la Biblioteca Francesc Candel el mes passat i que van tenir molt bon acolliment a la Marina.

Com t’inicies al món del còmic?

Pensava ser professor d'arts marcials, però als 14 anys vaig tenir una lesió preparant-me per a una prova física. Havia de quedar-me a casa i llavors em vaig tornar a enganxar als còmics de la infància i vaig començar a dibuixar i encaminar-me per aquí.

Quins còmics llegies de nen?

Com tots els de la meva edat, Bola de Drac per exemple, GI JOE, (Figures de ninots militars), les Tortugues Ninja. De mica en mica vaig anar aprofundint i millorant en dibuix, narrativa, anatomia… fins a anar fent les meves pròpies creacions.

Vas començar de forma autodidacta llavors.

Sí, he fet alguna que altra formació molt puntual a l'escola Joso (Centre de còmic i arts visuals), però majorment sóc autodidacta.

Quant et va costar des que vas començar fins a vendre un treball?

Vaig trigar sis anys a publicar alguna cosa a EUA, tot aquest temps anava publicant coses a Espanya, el just per mantenir-me vivint a casa dels meus pares però quan vaig entrar en una de les grans editorials americanes va ser amb 26 anys. Al principi, has d'acostumar-te al fet que et diguin que no a tot arreu, de bones i males maneres. Has de ser una mica tossut de portar-li la contrària a tothom, fins que et diguin que sí.

Has tingut èxit a Estats Units, com arribes fins a allà?

Els meus amics ja treballaven per al mercat americà quan jo ho estava intentant, tots tenien el mateix representant, que també va acceptar representar-me quan va veure que tenia el nivell adequat. Va ensenyar les meves mostres a EUA i fins a dia d'avui.

Com veus la cultura del còmic a Espanya, tant en producció com en consum?

Es consumeixen còmics, però normalment material publicat a l'estranger del que es compren els drets aquí. La producció pròpia és anecdòtica i poca gent pot guanyar-se la vida només amb això. La diferència de sous pel que fa a EUA és ridícula.

Agustín Forteza

Pere Pérez, veí del barri, dibui-

xant de còmics, 34 anys. Amb parella i un fill en camí.

Res no és per casualitat. Un accident a l'adolescència li va retornar la curiositat pels còmics de la seva infància i ara és un dibuixant professional que triomfa als Estats Units, on la indústria del còmic és potent. Treballa amb les majors editores d'historietes com Marvel (Spider-Man, X-Men...) Detective Cómics (Batman, Superman..), Valiant d’entre altres.

La seva història, no obstant això, també està plena d'episodis de constants negatives en els seus inicis. “Es necessita no caure en el descoratjament i encaparrar-s’hi per aconseguir els teus objectius” reconeix.

“No val desanimar-se si el que es vol és avançar” L'única opció viable professionalment és EUA. També hi és França, però pel meu tipus de dibuix sempre m'he encaminat al mercat americà.

Doncs malament viure del dibuix a Espanya no?

Excepte algunes anècdotes de dibuixants que conec, tots treballem per fora d'Espanya. Gràcies Internet ho fem des de casa, però les editorials que ens contracten són totes estrangeres.

“A les meves històries tinc tendència per l'humor negre o absurd, l'acció i les arts marcials” Us coneixeu la majoria del cercle de dibuixants? És una professió on hi ha molta companyonia. En general gairebé tots ens coneixem i no solem veure'ns com a competència. És molt gran el col·lectiu que es dedica a això?

A Barcelona, en els sopars de Nadal sempre tenim l'acudit, que si ens enverinéssim amb el menjar i moríssim, la meitat del mercat americà s'anava en orris.

La majoria sou de Barcelona?

Fins fa poc Barcelona era el centre més important. Però ara també hi ha un nucli important a Madrid, i gent repartida per tota Espanya.

De què van les històries que sols treballar en els còmics?

Als EUA, del que em manin. Tinc preferència per les històries d'acció, però en un moment que t'enxampa sense treball, agafes el que ve. Quan creo els meus propis guions tinc tendència per l'humor negre o absurd, l'acció i les arts marcials. L'equivalent seria Tarantino o similar.

Has publicat algunes obres amb guió teu…

En tinc dues: la primera, “Guerreros urbanos, tormenta de hostias”, va en la línia de l'humor absurd. Tot esdevé al barri. La més recent, Shaolin Mutants, d'unes 116 pàgines, és d'arts marcials en un futur post apocalíptic amb dinosaures i personatges d'aquesta línia. És una obra calmada, que reflexiona sobre les filosofies orientals, però també té escenes d'acció.

Tens algun projecte nou en ment?

Estic treballant en una mini sèrie per a Marvel, amb Deadpool i Punisher. Començarà a ser publicada a l'abril a EUA. On les poden buscar les teves obres els ve-

ïns i veïnes que vulguin llegir-te?

En qualsevol llibreria de còmics, si no hi és en estoc la hi poden encarregar. Jo solc anar a Vèrtex Còmics, que és prop de Plaça de Sants.

Parlem de Marina Còmic. És una aportació a la cultura al barri, què va motivar a organitzar-ho?

Vaig fer un parell de xerrades a la biblioteca i vaig veure que hi havia interès i agradava la temàtica del còmic. Vaig proposar la idea a la biblioteca i els va interessar. És una iniciativa que tindrà continuïtat altres anys?

Depèn més de la biblioteca.

Què t'ha aportat el barri per poder desenvolupar-te en el teu art?

La meva mentalitat. La forma de parlar dels personatges en Guerreros Urbanos, és gent que pots veure per aquí. De vegades no n’ets gens conscient, però segur que influeix.

Què els suggeriries als joves que desitgen dedicar-se professionalment al dibuix?

Que dibuixin i que dibuixin. No hi ha secrets, ni trucs, ni dreceres, ni res. Cal dibuixar cada dia. Que no es deixin influenciar pel que els digui ningú, simplement que donin el cent per cent cada dia i que segueixin avançant. ■ Daniel Navarro